PLA DIRECTOR DE GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS DE LA … · 2014. 3. 29. · PLA DIRECTOR DE...

PLA DIRECTOR DE GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS DE LA COMARCA D’OSONA 2010-2014 Juny de 2010

PLA DIRECTOR DE GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS DE LA COMARCA D'OSONA 2010-2014

3

DIAGNOSI

EL MARC NORMATIU

DEBILITATS - Tot I que no hi ha una obligació estricta a nivell municipal i comarcal, no es disposa de

cap Pla de Prevenció de Residus , ni a nivell municipal ni a nivell comarcal

AMENACES

- Obligatorietat per a tots els municipis de prestar el servei de recollida selectiva de residus. Increment del cànon de deposició de residus municipals.

- El desplegament del servei de recollida selectiva de la FORM a Catalunya pot reduir considerablement la quantia del retorn de cànon de recollida i tractament d’aquesta fracció.

FORTALESES - Els bons nivells d’eficiència de recollida selectiva de les diferents fraccions que

presenta la comarca d’Osona permeten complir pràcticament els objectius quantitatius que defineix el PRGREMIC 2007-2012. Destacar però l’elevada disparitat de resultats entre els municipis, principalment entre els que present el servei a partir del sistema porta a porta i els que el presten a partir de contenidors de carrer.

OPORTUNITATS - La obligació per a tots els municipis de Catalunya a realitzar la recollida selectiva de la

fracció orgànica facilitarà un desplegament total de la recollida selectiva de la FORM


4


5

LA GENERACIÓ DE RESIDUS. DADES GENERALS

DEBILITATS - Bons resultats de recollida selectiva a nivell comarcal, però alguns municipis amb

objectius per sota dels desitjats. 19 municipis recullen menys del 25% dels residus generats de manera selectiva.

AMENACES - En la projecció de residus corresponents a l’escenari 1 (manteniment constant de la

generació per càpita) es preveu que l’any 2014 les tones generades s’apropin a les 80.000 Tn/any, seguint una tendència a l’alça.

FORTALESES - Taxa de generació de residus de la comarca (1,33 kg/hab./dia) inferior a la mitjana

catalana (1,64 kg/hab./dia).

- L’any 2007 es va assolir l’objectiu de recollida selectiva previst al PROGREMIC per l’any 2012.

- L’any 2005 només 5 municipis recollien més del 50% dels residus selectivament, mentre que l’any 2008 el nombre ascendia a 14.

OPORTUNITATS - S’espera un increment progressiu del volum de residus recollits selectivament.

- Segons la projecció de residus corresponent a l’escenari 2, la generació total es

reduirà progressivament, de manera que l’any 2014 estarà al voltant de la quantitat generada el 2005.


6

Eficiència de recollida de la FORM

C-37

C-25

C-17

C-25

C-25

SantMartí deCentelles

Centelles

Seva

Brull

Balenyà

Malla

Collsuspina

Tona

Viladrau

Espinelves

TaradellMuntanyola

SantaEugènia de

Berga

SantaEulàlia deRiuprimer

SantJulià deVilatorta

Sant Sadurníd'Osormort

CalldetenesVic

Folgueroles

Tavèrnoles

Rodade Ter

Vilanova deSauOristà

Gurb

Masiesde Roda

Sant BartomeudelGrau

SantaCecília deVoltregà

Sant Hipòlitde Voltregà

Prats deLluçanès Olost

Manlleu Tavertet

Sobremunt

Masiesde Voltregà

TorellóSantMartí

d'Albars

Rupiti Pruit

Perafita

SantBoi de

Lluçanès

Sant Vicençde Torelló

Santa Mariade Corcó

Orís

SantAgustí deLluçanès

Sant Perede Torelló

Lluçà

SantQuirze deBesora

Montesquiu

Sora

Santa Mariade Besora

Alpens

Vidrà

0 5 10 15km $

Legend

Eficiència (%)

<25

25 - 50

50 - 75

75 - 100

>100

Padró 2008

<1.000

1.000 - 3.000

3.000 - 8.000

8.000 - 20.000

>20.000 (i <40.000)

Gestors

MLP

RRO

Compostador comunitari

Altres

0

10

20

30

40

50

60

2005 2006 2007 2008

Objectiu PROGREMIC

Eficiència segons bossa tipus del PROGREMIC (%)

Eficiència segons bossa tipus del PDGRMCO (%)


7

LA GENERACIÓ DE RESIDUS. FORM

DEBILITATS - Increment progressiu de l’eficiència en la recollida de la FORM (any 2008 era del

44,7%), però encara lluny de l’objectiu establert en el PROGREMIC per l’any 2012 (55%).

- Pràcticament no es recull selectivament la fracció vegetal .

AMENACES - Increment del percentatge d’impropis , en alguns municipis de la comarca, amb

nivells similars als de l’any 2006.

FORTALESES - En el període 2005-2009 el nombre de municipis que han implantat la recollida

selectiva de la fracció orgànica han passat de 11 a 27.

- En els darrers quatre anys s’ha doblat la quantitat de FORM recollida i 13 municipis ja han assolit i superat l’objectiu marcat per l’any 2012.

- El percentatge d’impropis de la FORM als municipis d’Osona és molt baix, ja que en tots els casos s’està per sota dels objectius del PROGREMIC (15%).

OPORTUNITATS - En els propers 2 anys es desenvoluparà el desplegament de la recollida a tots els

municipis de la comarca.

- En tots els municipis on es fa recollida porta a porta els percentatges d’impropis de la FORM són molt baixos (< 4 %).


8

Eficiència de recollida de Multiproducte

C-37

C-25

C-17

C-25

C-25

SantMartí de

Centelles

Centelles

Seva

Brull

Balenyà

Malla

Collsuspina

Tona

Viladrau

EspinelvesTaradellMuntanyola

SantaEugènia de

Berga

Santa

Eulàlia de

RiuprimerSant

Julià de

Vilatorta

Sant Sadurní

d'Osormort

Calldetenes

VicFolgueroles

Tavèrnoles

Roda deTer

Vilanova

de SauOristà

Gurb

Mas ies

de Roda

Sant Bartomeudel Grau

SantaCecília de

Voltregà

Sant Hipòlit

de Voltregà

Prats de

LluçanèsOlost

Manlleu Tavertet

Sobremunt

Mas iesde Voltregà

TorellóSant

Martí

d'Albars

Rupit iPruit

PerafitaSantBoi de

Lluçanès

Sant Vicençde Torelló

Santa Mariade Corcó

Orís

Sant

Agustí de

Lluçanès

Sant Pere de

TorellóLluçà

Sant Quirze

de Besora

Montesquiu

Sora

Santa Mariade Besora

Alpens

Vidrà

0 5 10 15km $

Legend

Eficiència multiproducte (%)

<25

25 - 50

50 - 75

75 - 100

>100

Eficiència paper (%)

<25

25 - 50

> 100

Padró 2008

<1.000

1.000 - 3.000

3.000 - 8.000

8.000 - 20.000

>20.000 (i <40.000)

Gestors

RRO

MLP

Altres

30

35

40

45

50

55

60

65

70

2005 2006 2007 2008

Objectiu ideal




9

LA GENERACIÓ DE RESIDUS. MULTIPRODUCTE

DEBILITATS - La Planta de Triatge d'Envasos Lleugers i de Paper i Cartró de Malla , amb un triatge

bàsicament manual, només es recupera un 50% dels materials.

- A partir dels impropis de la Planta de Valorització i Transferència de Residus Municipals de la comarca d’Osona, s’observa que cal reduir els percentatges de material tèxtil i matèria orgànica. L’any 2009 s’observa una tendència positiva.

AMENACES - L’any 2008 l’eficiència en la recollida del multipr oducte ha patit un lleuger

retrocés (del 2%) .

FORTALESES - L’eficiència de la recollida selectiva de la fracció multiproducte a Osona és del 64,5%,

superant l’objectiu del PROGREMIC del 55% (75% del paper i del 25% dels envasos).

OPORTUNITATS - Els municipis on s’ha implantat la recollida durant l’any 2008 són, generalment, els

que tenen eficiències menors (Espinelves i Sant Sadurní d’Osormort).


10

30

40

50

60

70

80

90

100

2005 2006 2007 2008

Objectiu PROGREMIC



Eficiència de recollida de Vidre

C-37

C-25

C-17

C-25

C-25

SantMartí de

Centelles

Centelles

Seva

Brull

Balenyà

Malla

Collsuspina

Tona

Viladrau

EspinelvesTaradellMuntanyola

Santa

Eugènia de

Berga

Santa

Eulàlia de

Riuprimer Sant

Julià de

Vilatorta

Sant Sadurní

d'Osormort

CalldetenesVic

Fo lgueroles

Tavèrnoles

Roda de

Ter

Vilanova

de SauOristà

Gurb

Mas ies

de Roda

Sant Bartomeu

del Grau

Santa

Cecília de

Vo ltregà

Sant Hipòlit

de Voltregà

Prats de

LluçanèsOlost

Manlleu Tavertet

Sobremunt

Mas ies

de Voltregà

Torelló

Sant

Martí

d'Albars

Rupit i

Pruit

PerafitaSant

Boi de

Lluçanès

Sant Vicenç

de Torelló

Santa Maria

de Corcó

Orís

Sant

Agustí de

Lluçanès

Sant Pere deTorelló

Lluçà

Sant Quirze

de Besora

Montesquiu

Sora

Santa Maria

de BesoraAlpens

Vidrà

0 5 10 15km $

Legend

Eficiència vidre (%)

<25

25 - 50

50 - 75

75 - 100

>100

Padró 2008

<1.000

1.000 - 3.000

3.000 - 8.000

8.000 - 20.000

>20.000 (i <40.000)

Gestors

RRO

MLP

Altres


11

LA GENERACIÓ DE RESIDUS. VIDRE

AMENACES - L’evolució en la recollida del vidre no segueix un patró regular a nivell municipal. A la

majoria de municipis s’observa una tendència a l’alça, tot i la tendència inversa en alguns municipis.

FORTALESES - La recollida del vidre es realitza a tots els municipis de la comarca.

- Després d’una davallada en l’eficiència entre els anys 2005 i 2006, la tendència

comarcal és a l’alça.

- L’objectiu marcat pel PROGREMIC per a l’any 2012 és la recollida del 75% del vidre. Ja s’ha assolit i superat l’objectiu marcat.

OPORTUNITATS - Les quantitats de vidre recollides els darrers anys han incrementat proporcionalment a

la població, però cal treballar amb l’objectiu de millorar l’eficiència, incrementant el percentatge recollit respecte la generació de vidre total.


12

LA GENERACIÓ DE RESIDUS. ALTRES FRACCIONS I SERVEIS

DEBILITATS - Aproximadament a la meitat dels pobles i ciutats on es fa recollida de voluminosos ,

la quantitat per habitant i any ha disminuït en els últims anys, mentre que en l’altra meitat s’observen tendències a l’alça.

- Recollida del tèxtil poc estesa a la comarca.

- Recollida comercial segregada força incipient a la comarca.

AMENACES - La recollida de residus voluminosos ha patit una regressió a nivell comarcal. L’any

2005 37 municipis en van recollir, mentre que el 2008 el nombre s’havia reduït a 31. La quantitat recollida a la comarca s’ha mantingut.

FORTALESES - La recollida de medicaments ha experimentat un increment entre els anys 2005 i

2008, tan pel que fa al nombre de municipis on se n’han recollit com a la quantitat recollida.

- La recollida d’altres residus a les deixalleries ha crescut proporcionalment al nombre d’habitants, amb un lleuger ascens de la quantitat recollida per habitant durant l’any 2008.


13

PROJECCIÓ DE LA GENERACIÓ DE RESIDUS

Segons la projecció de l’Institut d’Estadística de Catalunya s’espera una població per l’horitzó del present Pla Director (any 2014) de 157.588 habitants (escenari baix-mitjà). El PROGREMIC 2007-2012 estableix com a objectiu l’estabilització en la generació per càpita en la primera fase del Programa i la tendència a la reducció en la segona fase per aconseguir, el 2.012, un 10% de reducció respecte 2006. En base a aquestes premisses, s’ha projectat la generació de residus a partir de dos escenaris: - ESCENARI 1: Manteniment de la taxa de generació de residus per càpita de l’any

2008. - ESCENARI 2: Reducció de la quantitat de residus generada per càpita d’acord amb

l’objectiu establert al PROGREMIC per l’any 2012. De cara al 2014 s’ha projectat una reducció per càpita equivalent a la necessària per assolir l’objectiu de 2012.

BTC: Bossa tipus Catalunya BTO: Bossa tipus Osona

ESCENARI 1

ESCENARI 2

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Generació (total) Selectiva BTC Selectiva BTO


14

LA GESTIÓ ACTUAL DELS RESIDUS MUNICIPALS

DEBILITATS - Manca completar la implantació de la recollida selectiva de multiproducte (prevista al

Pla 2006-2009) a Montesquiu i Lluçà.

- La baixa densitat de població i l’elevada dispersió territorial impliquen la necessitat d’una elevada dotació de contenidors , principalment de la fracció resta.

- Únicament 33 municipis de la comarca (el 65%) disposen del servei de recollida de Voluminosos .

- 15 municipis no disposen de servei de deixalleria (ni fixa ni mòbil). AMENACES - Als municipis amb més població és habitual que no es respectin les vies establertes

per la recollida de residus voluminosos (prèvia trucada telefònica) i s’acostumen a prestar serveis de recollida sense trucada.

FORTALESES - El model multiproducte permet aconseguir percentatges de recollida selectiva elevats

respecte el model 5 fraccions.

- 14 municipis presten el servei de recollida de residus mitjançant el sistema porta a porta .

- La gestió de la recollida en l’àmbit supramunicipal (Recollida de residus d’Osona, Mancomunitat intermunicipal La Plana) permet establir circuits supramunicipals i optimitzar les rutes de recollida.

- L’elevada presència de masies i disseminats disminueix la quantitat de FORM que va al circuit de recollida.

- Esforç en el foment del compostatge casolà . Elevat nombre d’habitatges amb autocompostatge permet minimitzar la quantitat de FORM que entra a les vies principals de recollida i gestió.

- Alpens, Sant Bartomeu del Grau i Collsuspina utilitzen el compostatge comunitari com a via de gestió de la FORM.

- Els municipis de Vic, Tona, Manlleu i Roda de Ter disposen d’un servei de recollida comercial porta a porta de la fracció paper/cartró. A Vic es recull el vidre porta a porta.


15

OPORTUNITATS

- La coexistència de diferents tipologies de contenidors provoca la necessitat de diferents vehicles de recollida.

- La Mancomunitat La Plana presta el servei de recollida amb rutes de recollida municipals . Cal valorar la possibilitat d’optimitzar el servei prestant-lo amb rutes supramunicipals.

- Alguns municipis presenten una freqüència de recollida de la fracció resta molt elevada. El desplegament de la recollida de FORM i l’objectiu d’augmentar la recollida selectiva, han de permetre disminuir-la progressivament.

- El desplegament del servei de recollida de la fracció orgànica possibilitarà la implantació d’un servei de recollida comercial porta a porta segregat d’aquesta fracció a nivell supramunicipal.

- Les dos noves deixalleries mòbils intel·ligents (Recollida de Residus d’Osona i Mancomunitat La Plana) obren la possibilitat de utilitzar-les com a elements de comunicació i sensibilització ambiental.


16

INFRAESTRUCTURES DE TRACTAMENT

DEBILITATS - La FORM recollida a través de contenidors de vorera i àrees d’aportació es transporta

fins a la planta de compostatge de Manresa i, a partir d’un límit (80 Tn/setmana), a la planta de la Conca de Barberà.

- L’absència d’una planta de compostatge a la comarca impossibilita l’autosuficiència del territori.

AMENACES

- El Dipòsit controlat d’Orís disposa d’una vida útil llarga (25 anys) sempre hi quan es posi en funcionament la planta de minimització de residus.

- La planta de triatge i valorització de Vic té marge d’increment pel que fa a les quantitats de residus tractades, i possibilitat d’ampliar-ne el funcionament en un torn de treball més.

FORTALESES - La fracció orgànica recollida als municipis amb sistema porta a porta, una petita part es

tracta a la planta de compostatge que gestiona la Mancomunitat la Plana, situada al terme municipal de Malla, i a la planta privada dels SOTS, situada a Centelles.

- Des de l’any 2006 s’utilitza el biogàs generat al dipòsit controlat d’Orís com a font

energètica per mantenir la planta. OPORTUNITATS - La màxima generació de residus d’Osona es concentra al centre de la comarca i a

l’entorn de la carretera C-17, on es troben els municipis més poblats.


17

PROGRAMA D’ACTUACIÓ DEL PLA 2010-2014

OBJECTIUS QUANTITATIUS

OBJECTIUS PDGRMO 2010-2014 OBJECTIUS PROGREMIC

Prevenció Reducció progressiva per aconseguir, l’any 2014, un 10% de reducció respecte els valors de l’any 2006.

10%

Valorització material

Matèria Orgànica

60% de valorització material total % d’impropis menor al 5%

56% de valorització material total

55% Impropis <

15%

Vidre 90% de valorització material total 75%

Multi-producte

72% de valorització material total P/C: 80% de valorització material total ELL: 60% de valorització material total

MULTI: 55% P/C: 75% ELL: 25%

Altres 25% de valorització material total en general

25%

Reducció de rebuig a disposició final

Tractament del 100% dels residus amb destinació dipòsit controlat.

100%

SUBPROGRAMA DE LA GESTIÓ I LA RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS

1. Millorar la gestió supramunicipal (comarcal) dels serveis de recollida de residus municipals

Objectiu : Coordinar els ens encarregats de la gestió dels serveis de recollida de residus a la comarca amb l’objectiu d’incloure una visió global i possibilitar la prestació de serveis a nivell supramunicipal i/o comarcal.

Descripció : Fomentar la participació i coordinació dels diferents agents implicats en la gestió dels residus a la comarca per optimitzar i millorar els serveis prestats.

Valoració econòmica : Cost organitzatiu i tècnic.


18

2. Reducció de les freqüències de recollida de la f racció resta

Objectiu : Optimitzar el servei de recollida de la fracció resta

Descripció : A partir del desplegament del servei de recollida de la fracció orgànica a la comarca i de la millora dels resultats de recollida selectiva, es proposa optimitzar (reduir) les freqüències de recollida de la fracció resta amb l’objectiu de reduir les despeses derivades de la prestació del servei.

Valoració econòmica : Cost organitzatiu i tècnic. Estalvi equivalent als serveis de recollida reduïts (equips de recollida formats per 1 conductor + 2 peons.

3. Garantir una correcta gestió de la fracció orgàn ica

Objectiu : Desplegar el servei de recollida selectiva de la fracció orgànica a tots els municipis de la comarca.

Descripció : Vetllar i impulsar des dels ens locals, supramunicipals i/o comarcals per la implantació del servei de recollida selectiva de la FORM tal i com s’ha establert als plans de desplegament de la recollida de la matèria orgànica presentats a l’ARC.

Valoració econòmica : 15,58 €/hab (Mitjana comarcal recollida + tractament). Considerant els municipis quer manquen per completar el desplegament, el cost aproximat de recollida i tractament de la FORM serà de 226.627 €.

4. Millora del parc de contenidors comarcal

Objectiu : Disposar de contenidors de recollida en bon estat de manteniment i neteja.

Descripció : La necessitat de disposar d’un parc de contenidors en bon estat recau en la importància que tenen aquests elements en la correcta utilitat del servei de recollida de residus per part de la ciutadania. Es proposa la incorporació de tecnologies d’identificació i control de contenidors, així com valorar la possibilitat d’unificar contenidors a nivell comarcal de càrrega lateral (fraccions: Resta, FORM i Multiproducte).

Valoració econòmica : Cost organitzatiu i tècnic (tasques de control); Sistema d’identificació de contenidors (6.000 €/camió); Ordinador embarcat: (3.000 €/camió);TAG contenidors (4€/contenidor).


19

5. Implantació del servei de recollida de la fracci ó vegetal

Objectiu : Recollir selectivament la fracció vegetal.

Descripció : La potencial generació d’aquest residu obre la necessitat d’establir un sistema de recollida selectiva.

Recollida FV no llenyosa: Circuit municipal de recollida de FORM FV llenyosa: Recollida domiciliària concertada via telefònica (=voluminosos) o recollida a partir d’àrees d’aportació i/o deixalleria

Tractament Autocompostatge, mulching, planta compostatge

Valoració econòmica : Recollida domiciliària concertada: 100-150 €/Tn Àrees d’aportació tancades: 12.000 € (inclou bateries de contenidors)1 Trituradores: lleugeres: <30.000€ / mitjanes: 20.000-80.000€ / Grans >100.000€ Planta compostatge: 19-30 €/Tn (fins a 70 €/Tn)

6. Implantació de recollides comercials

Objectiu : Fomentar els serveis de recollida comercial.

Descripció : Implantació de serveis de recollida de residus comercials mitjançant sistema segregat en municipis amb elevada activitat comercial, i mitjançant sistema mixt o integrat en municipis amb una població i activitat comercial menor.

Valoració econòmica : Servei prestat per equips de 1 conductor + 1 peó (330€/jornada aproximadament).

1 No inclou el concepte de transport


20

7. Sensibilització en la correcta gestió dels resid us voluminosos

Objectiu : Minimitzar la quantitat de residus voluminosos abandonats a la via pública fora del circuit municipal de recollida.

Descripció : Comunicació i sensibilització de la ciutadania en vers la correcta gestió dels residus voluminosos per tal de conscienciar de la importància de la correcta utilització dels canals de recollida establerts, de l’elevada despesa que suposa la prestació de serveis extres de recollida, de la imatge de deixadesa que genera la presència de voluminosos al carrer, i de la deixalleria com a centre de recollida, reparació i reutilització de voluminosos en bon estat.

Valoració econòmica : A concretar en funció de les actuacions a realitzar.

8. Millora del servei de recollida de residus a la població disseminada

Objectiu : Disposar d’un bon servei de recollida de residus a la població disseminada.

Descripció : Degut a que Osona és una comarca amb una elevada població la residència de la qual és en habitatges disseminats en zones rurals, es proposa analitzar detalladament la xarxa viària i de camins per tal de situar les àrees integrals de recollida en llocs estratègics i de confluència de pas amb l’objectiu de cercar la màxima eficiència dels equips de recollida. Paral·lelament, es considerar la possibilitat d’incloure elements d’integració paisatgística a les àrees situades en entorns rurals per tal de minimitzar-ne l’impacte visual i paisatgístic.

Valoració econòmica : Cost organitzatiu i tècnic en la optimització de rutes de recollida. 2.000 €/illa de contenidors.


21

9. Campanya de reforç de la recollida selectiva de residus

Objectiu : Sensibilitzar sobre la importància de realitzar una correcta separació en origen dels residus, i fomentar la col·laboració i participació de la ciutadania.

Públic : Ciutadania en general, públic escolar, productors singulars, mitjans de comunicació.

Descripció : Organització i coordinació d’una campanya a nivell comarcal. Àmbits d’actuació: Mitjans de comunicació, centres d’ensenyament, productors singulars, internet i màrqueting directe.

Valoració econòmica : Es considera adient invertir entre 2,5 i 3 € anuals per habitant.

10. Campanyes d’implantació de la matèria orgànica

Objectiu : Donar a conèixer a la ciutadania la recollida selectiva de la FORM al seu municipi, sensibilitzar la ciutadania sobre la importància de separar els residus orgànics de la resta de deixalles i fomentar la col·laboració i participació de la ciutadania.

Públic : Ciutadania en general, públic escolar, productors singulars generadors de matèria orgànica, mitjans de comunicació.

Descripció : Organització o col·laboració en el desenvolupament de campanyes de comunicació específiques que donin suport a la implantació a la recollida selectiva de la FORM.

Valoració econòmica : Es considera adient invertir entre 3,5 i 5 € per habitant.


22

1.1 SUBPROGRAMA DE MILLORA DEL SERVEI DE DEIXALLERI ES

11. Desplegament total del servei de deixalleria

Objectiu : Implantar el servei de deixalleria.

Descripció : Foment i desplegament del servei de deixalleries a la comarca d’Osona. Es proposen les següents tipologies de servei: - Deixalleria fixa tipus A. Municipis superiors a 5.000 habitants. - Deixalleria bàsica. Municipis entre 2.000 i 5.000 habitants. - Deixalleria mòbil. Municipis amb menys de 2.000 habitants. - Minideixalleries o punts verds. Municipis amb menys de 2.000 habitants. - Àrees d’aportació. Municipis amb població reduïda (≈ 500 habitants)

Valoració econòmica 2: Deixalleria tipus A: 212.259 € Deixalleria bàsica: 107.202 € Deixalleria mòbil: 35.669 – 81.142 € Minideixalleria: 85.355 € Àrea d’aportació: 12.000 € (Inclou bateria contenidors)

12. Implantació de sistemes de gestió i control de residus i usuaris a la deixalleria

Objectiu : Disposar d’informació d’ús de la deixalleria per part de la ciutadania.

Descripció : La voluntat de millora continua del servei de deixalleria exigeix la necessitat de control d’aquests paràmetres per tal de conèixer els usuaris de la deixalleria, l’origen d’aquests, així com el grau d’utilització de la població. La proposta es basa en un aplicatiu informàtic que permeti un control automàtic de les entrades a les instal·lacions.

Valoració econòmica : Creació i desenvolupament de l’aplicació informàtica: a partir de 12.000 €.

2 Valoració econòmica a partir dels pressupostos presents a la Norma tècnica sobre deixalleries i altres equipaments municipals, 2009.


23

13. Transformació de les deixalleries en instal·lac ions de gestió activa de residus

Objectiu : Fomentar la reparació i reutilització de materials a la deixalleria.

Descripció : Fomentar les tasques de reparació i reutilització de materials a les deixalleries amb la voluntat de transformar-les en centres de gestió activa de residus. Necessitat d’adequar un espai tancat dins la instal·lació on guardar els objectes recuperables i recuperats, i un petit taller de reparació amb les eines necessàries.

Valoració econòmica : Sense valoració.

14. Guia de residus especials

Objectiu : Facilitar la identificació de tots aquells residus que, per a les seves característiques, s’han de portar a la deixalleria una vegada finalitzada la seva vida útil, i fomentar l’ús de es deixalleries.

Públic : Ciutadania en general.

Descripció : Creació dels continguts, disseny i producció d’una guia pràctica per a l’ús de la deixalleria amb informació dels materials que s’hi poden portar.

Valoració econòmica : Continguts i disseny: a partir de 5.000 €; Edició: en funció del format i quantitats.


24

15. Mercat online de segona mà

Objectiu : Fomentar l’ús de les deixalleries com a centres de gestió activa de residus, i facilitar l’accés al mercat de segona mà impulsat des de la deixalleria i ampliar-ne l’àmbit de difusió.

Públic : Usuaris de la deixalleria.

Descripció : Creació d’un mercat de segona mà online on es puguin posar a la venda els materials reparats i recuperats de la deixalleria. Es basa en crear una secció a l’espai web dedicat a la gestió dels residus, on es mostrin els materials recuperats disponibles.

Valoració econòmica : A concretar.

16. Programa de punts a la deixalleria

Objectiu : Fomentar l’ús dels diferents serveis de la deixalleria i augmentar la quantitat de persones que utilitzen els serveis de deixalleria.

Públic : Usuaris de la deixalleria.

Descripció : L’acció 12 del present pla, proposa la creació d’una aplicació informàtica per portar un major control de les deixalleries, la quantitat d’usuaris que té i l’ús que se’n fa. Per tal de fomentar l’ús de les instal·lacions i augmentar-ne la quantitat d’usuaris, es proposa establir un programa de punts lligat a aquest registre d’usuaris.

Valoració econòmica : Creació, desenvolupament i posada en marxa del programa de punts: a partir de 8.000 €.


25

1.2 SUBPROGRAMA DEL TRACTAMENT DE RESIDUS

17. Disposar d’una planta de tractament de FORM a l a comarca

Objectiu : Garantir l’autosuficiència del territori en el tractament dels residus municipals

Descripció : Reforçar la necessitat de disposar d’una planta de compostatge dins l’àmbit territorial que estableix el Pla d’Infraestructures (Osona i Ripollès).

Valoració econòmica : El PTSIGRMC preveu una inversió de 7.000.000 €.

18. Definició dels cri teris a complir per a la implantació de plantes de compostatge a petita escala

Objectiu : Optimitzar el transport i el tractament de la fracció orgànica.

Descripció : Les característiques territorials de la comarca d’Osona permet valorar la possibilitat d’implantar, en algunes zones, plantes de compostatge a petita escala pel tractament de la fracció orgànica dels residus municipals. Els criteris bàsics per la viabilitat d’implantació d’aquestes plantes són la utilització de sistemes de compostatge en piles o mòduls, un % inferior al 2% d’impropis, ubicació a 500 metres de nuclis urbans, allunyades de rieres, zones freàtiques superficials i zones inundables, preferentment en zones rurals, prioritzar la instal·lació en explotacions agràries on ja es desenvolupin activitats de compostatge de fems o purins, vies d’accés, estudi d’olors, etc.

Valoració econòmica : Opció 1 (1.000 Tn/any). Inversió: 453.175 €, Despesa anual: € 54.640 € / Opció 2 (220 Tn/any). Inversió: 287.531 €, Despesa anual: € 38.497 €.

19. Optimització en la utilització de les plantes de triatge de la fracció multiproducte de la comarca

Objectiu : Millorar l’eficiència del triatge de la fracció multiproducte.

Descripció : Incrementar les eficiències de recuperació de materials de la fracció multiproducte de les dos instal·lacions de la comarca incorporant les millors tècniques disponibles en l’àmbit del triatge i tractament dels residus municipals.



26

20. Actualització i difusió del programa de visites a les instal·lacions de tractament de residus

Objectiu : Augmentar el nombre de visites a les plantes de tractament de residus de la comarca i sensibilitzar la ciutadania sobre la importància de reduir la quantitat de residus i fer-ne una separació correcte en origen.

Públic : Alumnat de primària i secundària, estudiants universitaris, públic adult i familiar, col·lectivitats i personal tècnic.

Descripció : Reorientar les visites actuals per tal d’adaptar-les a un ventall de públic més ampli. Importància de reforçar la difusió del programa de visites.

Valoració econòmica : Creació dels continguts i disseny d’un guió didàctic per a l’alumne de 8 pàgines amb il·lustracions: a partir de 2.000 €. Creació dels continguts i disseny d’un guió per al professorat: a partir de 3.000 €.

21. Creació d’una aula ambiental a les plantes de t ractament

Objectiu : Fomentar l’ús de les plantes de tractament i gestió de residus com a centres de difusió i sensibilització ciutadana.

Públic : Alumnat de primària i secundària, estudiants universitaris, públic adult i familiar, col·lectivitats i personal tècnic.

Descripció : Tant l’abocador d’Orís com la planta de valorització i transferència de Vic compten amb sales polivalents on es porten a terme els tallers. En aquest context, es proposa convertir aquests sales en aules ambientals on, a part de realitzar-hi tallers, es pugui interactuar amb altres recursos o participar en altres activitats.

Valoració econòmica : Creació dels continguts, disseny, producció de l’exposició i subministrament i instal·lació d’un equip audiovisual: a partir de 30.000 €.


27

1.3 SUBPROGRAMA DE LA PREVENCIÓ DE RESIDUS

22. Foment de l’autocompostatge (individual i comun itari)

Objectiu : Minimitzar la quantitat de residus orgànics que entren als circuits de recollida, sensibilitzar la ciutadania sobre la importància d’una correcta separació en origen de la FORM i la FV, facilitar les diferents eines i els coneixements per la pràctica del compostatge i incrementar el nombre de compostaires.

Descripció : Potenciar l’autocompostatge a tres nivells: l’autocompostatge individual, el comunitari o el realitzat en centres educatius. Actuació lligada a una campanya informativa i de sensibilització dirigida principalment als habitatges amb jardí i als centres educatius.

Valoració econòmica : Compostadors. 300 l. = 63 €/u. 600 l. = 112 €/u. 900 l. = 161 €/u. 1.500 l. = 259 €/u. Campanya d’autocompostatge: a concretar en funció de les activitats.

23. Foment dels sistemes de dipòsit, devolució i re torn

Objectiu : Millorar la gestió dels residus d’envasos.

Descripció : Foment de sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos per tal de reduir la quantitat de residus generats, augmentar la recollida selectiva d’envasos, incrementar la qualitat dels residus recuperats, reduir l’abocament d’envasos a dipòsits controlats i incentivar l’envasat en envasos retornables.



28

24. Definició de bones pràctiques per a la prevenció de residus en fires i esdeveniments públics

Objectiu : Minimitzar la generació de residus en fires i esdeveniments públics.

Descripció : Incorporació durant el disseny, preparació i execució d’esdeveniments públics, de criteris i actuacions de reducció i prevenció de residus. Algunes de les consideracions i/o criteris poden ser, entre altres, la incorporació de contenidors i papereres de recollida selectiva, la utilització de gots retornables, la utilització de vaixella reutilitzable o compostable, el foment del consum d’aigua de l’aixeta, la minimització de la utilització d’envasos d’un sòl ús o la substitució de bosses d’un sòl ús.

Valoració econòmica : A concretar en funció de les activitats i característiques tècniques dels elements de difusió.

25. Creació d’un mercat d’intercanvi

Objectiu : Fomentar la reutilització de residus.

Descripció : Creació d’un mercat periòdic a nivell comarcal que sigui itinerant a les diferents zones de la comarca, i on es puguin intercanviar productes de segona ma fora del circuit comercial.

Valoració econòmica : Cost organitzatiu.

26. Regulació de la publicitat de premsa gratuïta

Objectiu : Minimitzar la generació de paper/cartró provinent de la publicitat i premsa gratuïta.

Descripció : Redacció i aprovació d’ordenances municipals reguladores de la distribució de publicitat i premsa gratuïta en la qual s’incorporin, entre altres, conceptes com el control de la tipologia de materials utilitzats, la utilització mínima d’embalatges o la obligatorietat de respectar la no acceptació de publicitat en les bústies dels veïns que així ho explicitin. Paral·lelament, es proposa la realització d’una campanya de promoció de l’ús d’adhesius “publicitat, no gràcies” per part de la població.

Valoració econòmica : Cost tècnic.


29

27. Ambientalització de l’administració pública i c ompra ambientalment correcta

Objectiu : Minimitzar la generació de residus en dependències i equipaments municipals.

Descripció : Incorporació de bones pràctiques i criteris de prevenció a la logística i funcionament de les dependències de l’administració pública, tals com l’ús responsable de paper i desmaterialització de la informació, el consum de productes de menys envàs i a granel o el consum de productes menys generadors de residus.

Valoració econòmica : Cost tècnic i organitzatiu.

28. Promoció del consum de l’aigua de l’aixeta

Objectiu : Reduir la generació de residus provinents de les ampolles d’aigua.

Descripció : Fomentar el consum d’aigua de l’aixeta mitjançant campanyes destinades a informar de la qualitat de l’aigua de l’aixeta, així com dels controls exhaustius a què és sotmesa. La campanya ha d’anar destinada tant a la població en general com a centres educatius o equipaments amb menjadors comunitaris.

Valoració econòmica : A concretar.


30

29. Campanya anual de prevenció de residus

Objectiu : Reduir la quantitat de residus municipals i fomentar la participació dels diferents públics en la minimització de residus municipals.

Públic : Ciutadania en general, públic escolar, productors singulars, mitjans de comunicació.

Descripció : Organització i coordinació d’una campanya anual a nivell comarcal orientada a fomentar la prevenció de residus municipals. Cadascuna de les campanyes pot incidir en un aspecte determinat com la reducció de l’ús de bosses de plàstic i embalatges als comerços i mercats, el foment del consum immaterial, la promoció del consum responsable o l’impuls de mercats d’intercanvi al carrer i a les escoles.

Valoració econòmica : Es considera adient invertir anualment entre 2,5 i 3 € per habitant.

30. Organització d’activitats a la Setmana Europea de Prevenció de Residus

Objectiu : Sensibilitzar la ciutadania sobre la importància de reduir els residus que es generen a la llar i els beneficis que comporta per a la societat i l’entorn.

Públic : Públic adult i familiar, públic escolar, empresaris i personal tècnic.

Descripció: Aprofitament de l’esdeveniment per promoure la prevenció de residus a través d’activitats formatives i lúdiques que busquin la participació activa del públic. Així, es proposa la realització d’activitats arreu de la comarca tals com tallers relacionats amb la prevenció de residus, organització d’un mercat d’intercanvi, realització d’espectacles d’animació aptes per diferents edats o sessions tècniques per a professionals.

Valoració econòmica : En funció del tipus d’activitat.


31

1.4 SUBPROGRAMA DE LA FISCALITAT MUNICIPAL

31. Definició dels principals criteris d’ambientalitzac ió de la fiscalitat en matèria de residus

Objectiu : Fomentar la prevenció i la correcta separació dels residus en origen a partir de l’aplicació de criteris ambientals a la fiscalitat municipal.

Descripció : Incorporació de criteris de pagament per generació a la fiscalitat municipal en dos àmbits diferenciats, en l’àmbit domiciliari i en el comercial.

Valoració econòmica : Estudi d’ambientalització de l’ordenança fiscal del servei de recollida de residus 15.000 €.

1.5 SUBPROGRAMA DE COMUNICACIÓ

32. Creació d’una marca que identifiqui les accions vin culades a la gestió de residus municipals a la comarca

Objectiu : proporcionar un element identificador i unificador de totes aquelles accions de difusió i comunicació que es portin a terme en matèria de gestió de residus municipals.

Públic : Tots els públics d’interès.

Descripció : Es dotarà d’un lema i es crearà una imatge que s’aplicarà sobre tots aquells suports comunicatius desenvolupats en el marc de la gestió de residus municipals per tal de donar coherència i unitat a totes les accions de difusió. Per l’elecció del tema es tindran en compte els següents criteris: Ha de ser clar, intel·ligible, fàcil de reconèixer i recordar, eufònic i amb connotacions positives que s'associïn ràpidament amb la gestió dels residus.

Valoració econòmica : Creació i disseny de la marca i manual d’estil: a partir de 6.000 €.


32

33. Recursos per als ens locals

Objectiu : facilitar eines i materials als ajuntaments per a què puguin realitzar actuacions de sensibilització i comunicació a nivell municipal, agrupades sota una imatge comuna identificadora de la gestió de residus a la comarca.

Públic : Ajuntaments i ens locals.

Descripció : Creació, disseny i producció de diversos elements de comunicació per posar a disposició dels ens locals de la comarca, de manera que aquests disposin de recursos personalitzables a l’hora de poder desenvolupar les seves pròpies campanyes i actuacions de sensibilització.


34. Creació d’una microsite de gestió de residus mu nicipals

Objectiu : Ampliar l’àmbit de difusió de les actuacions desenvolupades en el marc del Pla Director, i proporcionar informació al públic sobre la gestió de residus municipals des de que es recullen al carrer fins al destí final.


Descripció : Elaboració de l’arquitectura, continguts i disseny gràfic i multimèdia duna microsite específica de la gestió dels residus municipals que penjarà de la web del Consell Comarcal per a què tota la informació estigui recollida en un suport fàcilment llegible.

Valoració econòmica : Disseny i programació d’una microsite: a partir de 6.000 €.


33

35. Introducció d’un programa de tallers als centre s cívics

Objectiu : Sensibilitzar la ciutadania de manera amena i divertida sobre la importància de reduir la quantitat de residus que es generen a les llars i de separar-los correctament.


Descripció : Introduir a la programació dels centres cívics tallers relacionats amb la minimització de residus i en la gestió de les diferents fraccions. Es poden realitzar tallers, entre altres, sobre les següents temàtiques: cuina, jardineria, reutilització de materials, compostatge casolà, consum responsable, bricolatge i restauració de mobles, reconversió de roba...

Valoració econòmica : Creació d’un taller: a partir de 3.000 €. Impartició d’un taller: a partir de 400 €.

36. Jornades de portes obertes a instal·lacions de gestió i tractament de residus

Objectiu : donar a conèixer els equipaments de tractament i gestió de residus i apropar la seva tasca a la ciutadania.


Descripció : Organització d’una jornada de portes obertes anual dirigida a públic general i familiar per donar–los a conèixer les diferents plantes de tractament i deixalleries de la comarca d’Osona i mostrar-los el seu funcionament buscant la seva participació activa.

Valoració econòmica : Servei d’un equip d’informació format per dos educadors: a partir de 1.500 €.


34

37. Relació amb els mitjans de comunicació

Objectiu : Mantenir informada la ciutadania d’aquelles actuacions que es portin a terme en matèria de gestió de residus i que poden resultar del seu interès, i mantenir un ressò mediàtic continuat.

Públic : Ciutadania en general i mitjans de comunicació.

Descripció : Relació proactiva i permanent amb els mitjans de comunicació, informant-los puntualment de totes les actuacions que es portin a terme i que són d’interès públic. En aquest sentit, es recomana la realització de: Roda de premsa amb mitjans de comunicació locals, nota de premsa, presència a premsa escrita, ràdios i televisions locals, convocatòria de mitjans...

Valoració econòmica : Cost tècnic.

38. Programació de tallers per a les escoles

Objectiu : Sensibilitzar l’alumnat d’una manera amena i divertida sobre la importància de reduir la quantitat de residus que generem i de separar-los correctament.

Públic : Públic escolar (educació infantil, primària i secundària).

Descripció : Organització i coordinació d’un programa de tallers relacionats amb la prevenció de residus i amb la gestió de les diferents fraccions per posar a disposició de les escoles de primària i secundària prèvia sol·licitud i reserva. Es poden tractar temàtiques tals com: Cicle de vida dels residus, matèria orgànica i autocompostatge, reutilització de materials, consum responsable o reconversió de roba.

Valoració econòmica : - Impartició de dues activitats per centre i gestió de les reserves: a partir de 26.000 € (es contemplen un total de 84 centres, segons l’Estadística d’Educació. Sèries comarcals 1999-2009 del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya). - No s’inclou el cost de creació i producció dels tallers.


35

39. Creació del laboratori de residus

Objectiu : Fer arribar a tots els centres escolars un recurs didàctic complert sobre la gestió de residus a Osona per tal que a totes les escoles es pugui treballar aquest tema de forma autònoma, des de la prevenció fins a la recollida selectiva i el tractament dels residus municipals.

Públic : Públic escolar (educació infantil, primària i secundària) i professorat.

Descripció : El laboratori és una proposta didàctica que consisteix en un conjunt de recursos digitals presentats via web que poden ser treballats a classe ja sigui individualment op en grup. Igualment, in clou propostes diverses que es poden abordar des de diferents matèries, facilitant també l’adquisició de coneixements per part d’alumnes amb diferents nivells d’habilitats i competències.

Valoració econòmica : Creació dels continguts, disseny i programació de l’aplicació: a partir de 30.000 €.

PLA DIRECTOR DE GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS DE LA … · 2014. 3. 29. · PLA DIRECTOR DE...

Documents

Transcript of PLA DIRECTOR DE GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS DE LA … · 2014. 3. 29. · PLA DIRECTOR DE...