PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L’ÀMBIT CENTRAL DEL CAMP DE TARRAGONA NORMATIVA Desembre 2010

1

DTUM A.10-734 V@ - 10.12.10 ACR PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L’ÀMBIT CENTRAL DEL CAMP DE TARRAGONA NORMATIVA

ÍNDEX

TÍTOL I. DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació 004

Article 2. Naturalesa jurídica 004

Article 3. Marc legal 004

Article 4. Finalitats 004

Article 5. Objectius 004

Article 6. Determinacions 006

Article 7. Documentació 006

Article 8. Vinculació normativa de les determinacions 009

Article 9. Interpretació de les determinacions 010

Article 10. Obligatorietat 010

Article 11. Vigència 010

Article 12. Seguiment i actualització 010

Article 13 Modificació 010

Article 14. Circumstàncies justificatives de la revisió 011

Article 15. Adaptació 011

Article 16. Desplegament del Pla Director Urbanístic 011

Article 17. Instruments de cooperació i compensació territorial 011

TÍTOL II. ORDENACIÓ DELS ESPAIS OBERTS

Capítol I. Determinacions generals

Article 18. Definició 012

Article 19. Tipologia d’espais oberts 012

Article 20. Regulació normativa del sòl no urbanitzable en el PDU 013

Article 21. Sòls subjectes a riscos 013

Article 22. Ordenació del sòl no urbanitzable en el planejament urbanístic 014

Article 23. Precisió de límits 014

Capítol II. Espais de protecció especial Secció Primera.- Disposicions generals Article 24. Definició 014

Article 25. Tipologia d’espais de protecció especial 014

Secció Segona.- Categories dels espais de protecció especial

Article 26. Espais d’especial interès natural ( PEIN ) i Xarxa Natura 2000 (SPE-1) 014

Article 27. Sòl no urbanitzable costaner del PDUSC (SPE-2) 015

Article 28. Interès geològic (SPE-3) 015

Article 29. Zones humides de l’inventari de Catalunya (SPE-4) 015

Article 30. Forest d’utilitat pública (SPE-5) 016

Article 31. Domini públic zona marítim terrestre (SPE-6) 016

Article 32. Altres sòls d’interès (SPE-7) 016

Capítol III. Espais de protecció territorial Secció Primera.- Disposicions generals Article 33. Definició 016

Article 34. Tipologia d’espais de protecció territorial 016

Secció Segona.- Categories dels espais de protecció territorial

Article 35. Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic (SPT-1) 017

Article 36. Sòl de potencial interès estratègic (SPT-2) 017

Article 37. Sòl protegit pel PDUC-1 (SPT-4) 017

Article 38. Sòl de preservació corredors d’infraestructures (SPT-3) 018

Article 39. Sòl de preservació de corredors d’infraestructures (PT-4) 018

Capítol IV. Espais de protecció preventiva Secció Primera.- Disposicions generals

Article 39. Definició 018

Article 40. Tipologia d’espais de protecció preventiva 018

Article 41. Actuacions d’interès territorial 018

2

Secció Segona.- Sòl de protecció preventiva ordinari (SPPo)

Article 42. Sòl ordinari 017

Article 43 Eixos connectors ambientals 019

Secció Tercera.- Sòl de protecció preventiva restringit (SPPr)

Article 44. Definició 019

Article 45. Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic 019

Article 46. Sòl d’interès natural i/o forestal 019

Article 47. Sòl d’interès connector i/o d’amortiment envers sòls de protecció especial 019

Capítol V. Elements transversals

Article 48. Tipologia dels elements transversals 020

Article 49. Habitats d’interès comunitari prioritari (H) 020

Article 50. Sòls de riscos i afectacions (SRA) 020

Article 51. Camins estructurants 022

Article 52. Cursos d’aigua 022

Article 53. Elements d’interès patrimonial i/o arqueològic 023

TÍTOL III. ORDENACIÓ DELS ASSENTAMENTS URBANS Capítol I. Disposicions generals

Article 54. Definició 024

Article 55. Tipologia dels assentaments urbans 024

Article 56. Criteris de compacitat en el desenvolupament urbà i de gradualitat i

continuïtat física de les actuacions 025

Article 57. Determinacions pels elements del patrimoni natural 025

Article 58. Condicions ambientals per als nous assentaments urbans 025

Article 59. Determinacions per a la implantació d’establiments comercials 026

Capítol II. Assentaments urbans i planejament vigent

Article 60. Sòls urbans i urbanitzables existents o de desenvolupament ordinari 026

Article 61. Àrees residencials estratègiques (AREs) 027

Article 62. Equipaments i dotacions supramunicipals 027

Article 63. Centre recreatiu i turístic (CRT) 027

Article 64. Sistema portuari-ZAL 027

Article 65. Unitats territorials de regulació costanera especial del PDUSC 027

Article 66. Sectors amb directrius específiques del PDUSC-2 027

Capítol III. Assentaments urbans i proposta del PDU pels sectors

urbanitzables dels planejaments municipals Secció Primera.- Determinacions del PDU en relació als sectors urbanitzables dels planejaments municipals Article 67. Sòls urbanitzables amb determinacions especifiques del Pla Director Urbanístic 027

Article 68. Determinacions del PDU en determinats sectors urbanitzables del planejament

municipal 027

Secció Segona.- Determinacions del PDU en relació als projectes estratègics

Article 69. Projectes estratègics 030

Capítol IV. Espais d’eventual transformació

Secció Primera.- Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat (ADUC).

Article 70. Definició 030

Article 71. Caracterització 031

Article 72. Règim jurídic 031

Article 73. Condicions pel desenvolupament dels Àmbits de desenvolupament

urbanístic condicionat, be sigui d’ús mixt o d’ús especialitzat 031

Secció Segona.- Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús mixt ( U.M.)

Article 74. Definició I característiques 031

Article 75. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ùs mixt

supramunicipal 032

Article 76. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ùs mixt

local 032

Secció Tercera.- Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús especialitzat ( U.E.)

Article 77. Definició i característiques dels àmbits d’ús especialitzat 033

3

Article 78. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús especialitzat

supramunicipal 033

Article 79 Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús especialitzat local 034

Secció Quarta.- Equipaments i dotacions supramunicipals (EQDS)

Article 80. Ordenació dels equipaments i dotacions supramuncipals 034

Capítol V. Directrius bàsiques per a la incorporació dels aspectes ambientals en els Plans d’ordenació urbanística municipal, planejament derivat i projectes que desenvolupin el PDU.

Article 81. Objectius i criteris ambientals 034

Article 82. Directrius ambientals en relació amb els residus 035

Article 83. Directrius ambientals en relació amb el cicle de l’aigua 035

Article 84. Directrius ambientals en relació amb l’ambient atmosfèric 037

Article 85. Directrius ambientals en relació als riscos associats a les matèries perilloses 037

Article 86. Directrius en relació a altres aspectes ambientals 038

Article 87. Directrius específiques per a plans i projectes d’infraestructures que afectin

espais costaners 038

Article 88. Directrius específiques en relació al Sistema General Portuari 038

Capítol VI. Directrius bàsiques per al desenvolupament urbanístic sostenible dels municipis

Article 89. Criteris ambientals en relació a l’eficiència energètica 038

Article 90. Criteris ambientals en relació al cicle de l’aigua 040

Article 91. Criteris ambientals en relació a la contaminació acústica 041

Article 92. Criteris ambientals en relació a la contaminació lluminosa 041

Article 93. Criteris ambientals en relació a la integració de la biodiversitat en el

tractament dels espais lliures i la vegetació urbana 041

Article 94. Criteris ambientals en relació a la protecció del sòl 042

Article 95. Criteris ambientals en relació als materials i als residus 042

Article 96. Criteris ambientals en relació a la mobilitat sostenible 043

TÍTOL IV. ORDENACIÓ DE LES INFRASTRUCTURES Capítol I. Infraestructures de mobilitat

Article 97. Tipologia 044

Article 98. Integració de mesures ambientals i paisatgístiques 044

Article 99. Mesures per a minimitzar l’afectació dels nous sistemes de mobilitat sobre

el patrimoni natural. 044

Article 100. Mesures per a evitar la fragmentació present i futura en alguns espais

oberts de l’àmbit central del Camp de Tarragona 044

Article 101. Ordenació de les infraestructures de mobilitat viària i ferroviària 044

Capítol II. Infraestructures sectorials

Article 102. Tipologia 045

Article 103. Ordenació de les infraestructures sectorials 045

Article 104. Infraestructures mediambientals 045

Article 105. Infraestructures d’abastament d’aigua i sanejament 046

Article 106. Infraestructures de serveis tècnics 046

Article 107. Rack principal 046

Article 108. Infraestructures de telecomunicació 046

Article 109. Estudis d’impacte i integració paisatgística de les infraestructures 046

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera Adaptació del planejament urbanístic general vigent al PDU 047

Segona Aplicació del planejament en tràmit al PDU 047

Tercera Aplicació directa i preferent de la normativa del PDU 047

Quarta Mesures protectores, correctores i compensatòries 047

Cinquena Regulació del Centre recreatiu i turístic (CRT) 047

Sisena Determinacions en matèria aeroportuària 047

Setena Directrius de paisatge 049

Vuitena Compatibilitat dels usos existents en els espais de protecció territorial 049

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Única Adaptació 049

DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor 049

ANNEX

Fitxes dels sectors de sòl urbanitzable amb determinacions especifiques del PDU 049

4

TÍTOL I. DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació

1. El present Pla Director Urbanístic ( en endavant, el PDU ) ordena el territori de l’Àmbit Central del

Camp de Tarragona. Aquest àmbit territorial esta integrat pels municipis d’Altafulla, El Catllar,

Constantí, El Morell, Els Pallaresos, Perafort, La Pobla de Mafumet, La Riera de Gaià, Salou, La

Secuita, Tarragona, Torredembarra, Vilallonga del Camp, Vila-seca i La Canonja de la comarca

del Tarragonès; Almoster, Cambrils, Castellvell del Camp, Reus, Riudoms, La Selva del Camp,

Vinyols i Els Arcs, de la comarca del Baix Camp; i El Garidells, de la comarca de l’Alt Camp.

2. Per a aquest àmbit, el PDU estableix determinacions que han de ser respectades i

desenvolupades per les actuacions territorials, en especial les urbanístiques, les

d’infraestructures de mobilitat, l’ordenació dels assentaments i activitats econòmiques, i les

derivades de les polítiques de protecció del patrimoni ambiental, cultural, social i econòmic.

Article 2. Naturalesa jurídica Aquest Pla té la naturalesa de Pla Director Urbanístic, d’acord amb el que s’estableix al Decret

Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme ( en endavant,

TRLU ) i el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme (en

endavant, RLU).

Article 3. Marc legal

1. Aquest Pla, s’ha redactat d’acord amb la legislació territorial, sectorial i urbanística vigent, així

com amb les restants disposicions legals que li son d’aplicació.

2. Les determinacions del present Pla Director Urbanístic són coherents amb les del Pla Territorial

Parcial del Camp de Tarragona (en endavant. el PTPCT), les quals complementen i

desenvolupen, amb el benentès que les normes del PTPCT són també d’aplicació directe a

l’àmbit del present Pla.

3. Tota referència a la “legislació territorial, sectorial i urbanística vigent” s’ha d’entendre que remet

a l’ordenament jurídic aplicable a Catalunya.

4. El PDU també és coherent amb el Pla Director urbanístic del Sistema Costaner (PDSC i PDUSC-

2), amb el Pla d’utilització d’espais portuaris del Port de Tarragona, amb el PDUACCT i amb el

Catàleg de Paisatge del Camp de Tarragona. Article 4. Finalitats

Aquest Pla Director Urbanístic, té com a finalitats establir:

a) Les directrius per a coordinar l'ordenació urbanística del territori d'abast supramunicipal

corresponent a l’Àmbit Central del Camp de Tarragona, i concretar les directrius per al planejament

urbanístic determinades en els articles 5, 6 i 7 del Reglament de la Llei d’Urbanisme.

b) Les determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat de les persones i

mercaderies i el transport públic.

c) Les mesures de protecció del sòl no urbanitzable, i els criteris per a l'estructuració orgànica

d'aquest sòl.

d) La concreció de les reserves de sòl per a les grans infraestructures.

e) La programació de polítiques supramunicipals de sòl i habitatge concertades amb els ajuntaments.

Article 5. Objectius 1. Els principals objectius que el present PDU planteja en relació a l’ordenació son:

1.1 Ordenar urbanísticament l’àmbit central del Camp de Tarragona, sotmès a un fort procés de

metropolizació, essent creixent la interrelació funcional entre els seus nuclis, el procés de

dispersió i fragmentació urbana, així com els canvis i pautes socials en l’ús del territori.

1.2 Donar resposta a les principals problemàtiques als efectes de l’ordenació urbanística que te

aquest àmbit central:

a) El tractament del sector central integrat per les ciutats majors i nuclis pròxims amb la

incidència de les previsions de les infraestructures viàries i ferroviàries més

importants, com a resposta a les necessitats de millora de les connexions amb la

resta del territori, i d’articulació dels assentaments existents i futurs.

Sense pèrdua de la identitat individual, es tracta de plantejar una estructura urbana

conjunta, de escala major, coherent entre els espais oberts a protegir, les

5

infraestructures de mobilitat i els assentaments residencials, de la producció i el

consum.

b) L’especificitat dels nuclis turístics i residencials del litoral a llevant i ponent del

sector central, com a ciutats de règim temporal variable(estiu/vacances, resta de

l’any), que igualment han de millorar i potenciar la seva estructura urbana i de

serveis, i que progressivament poden assistir-hi, a la seva transformació com a

residència permanent.

c) Els tradicionals nuclis rurals avui sotmesos a noves tensions de creixement i

funcionalitat, per la seva millora i modernització sense perdre els seus signes

d’identitat.

1.3 Tractar la problemàtica urbanística tant del sector urbà de les indústries químiques, per la

seva posició i la important relació amb les trames urbanes i equipaments singulars

pròxims, com de la enorme planta petroquímica, rodejada per infraestructures de primer

ordre (TAV Madrid-Barcelona. Corredor del Mediterrani, futura autovia a Montblanc) i dels

petits nuclis urbans, i travessada per la línia de ferrocarril Roda de Barà.

1.4 Tenir en compte en aquesta ordenació de l’àmbit central, la presencia del Port de

Tarragona, en continua expansió, i que precisa urgentment de la construcció de la Zona

d’Activitats Logístiques (ZAL), així com el seu completament, i la millora d’algunes de les

seves instal.lacions i de l’entorn.

1.5 Integrar en la ordenació l’arribada del tram d’alta velocitat Madrid – Barcelona i la seva

estació a La Secuita-Perafort ja que ha de significar un actiu important per impulsar de nou

l’economia de la regió urbana, tractant d’integrar una intervenció sectorial ferroviària en la

discussió de conjunt de l’ordenació urbanística de l’àmbit.

1.6 Racionalitzar les línies del litoral, tant de viatgers com de mercaderies, i reordenar l’espai

industrial i els nuclis residencials entre Reus, Vila-seca i Tarragona, a partir de la

construcció d’un nou traçat del Corredor Mediterrani des de Cambrils fins a Perafort.

1.7 Dur a terme una reforma ferroviària, com a contribució més decisiva del PDU que

contempla: la conveniència d’eliminar el pas del ferrocarril pel front de la ciutat de

Tarragona, i d’incorporar a la xarxa de rodalies la de Reus, i la possibilitat de crear una

nova estació central al sud de l’Aeroport.

1.8 Aconseguir que l’’Aeroport de Reus, en continua expansió, i la nova estació central estiguin

ben connectades amb les instal·lacions turístiques, especialment el parc de Port Aventura,

com un dels motors econòmics fonamentals del Camp.

1.9 La millora de l’Autopista AP-7 (tercer carril) i del traçat de la A-7 al llarg de l’àmbit, per tal

que siguin una oportunitat per la millora funcional i paisatgística dels territoris i nuclis

afectats.

1.10 La creació de la nova ZAL del Port de Tarragona, com a oportunitat, a més de crear un àrea

de nova centralitat metropolitana, de resoldre els conflictes del transport de mercaderies,

tant viari com ferroviari, per la serva decidida integració en les xarxes territorials.

1.11 La protecció dels espais oberts d’alt valor ambiental o agrícola, però també per al seu valor

posicional per l’equilibri i la vertebració dels nuclis urbans es un objectiu fonamental que el

PDU te en compte per a l’ordenació urbanística de l’àmbit. L’existència encara d’importants

extensions i explotacions agrícoles, fan necessària la protecció i racionalització del seu

espai, per una activitat d’enorme transcendència econòmica i social, a més de paisatgística i

mediambiental.

1.12 Plantejar que les previsions de creixement demogràfic i de llocs de treball per a l’any 2026

del Programa de Planejament Territorial hauran de ser absorbides en primer lloc, pels sòls

urbans i urbanitzables previstos pels planejaments urbanístics municipals en curs que no

siguin contradictoris amb el model urbanístic de conjunt que es propugna, que s'hauran de

completar amb alguns nous sectors de creixement d’activitats compatibles, convenientment

localitzats en relació a la infraestructura de transport públic d’alta capacitat ( ferrocarril i /o

metro lleuger/tramvia).

1.13 L’especial atenció als espais de la producció i el consum, existents i de nova creació, en els

aspectes infraestructurals, (de mobilitat, de desguàs, d’abastiment d’aigua i energies, etc.)

com a un dels objectius fonamentals del Pla, que no pot deixar d’atendre a la màquina

productiva de la regió urbana, a les seves necessitats, i oportunitats, i també als seus

eventuals riscos per al creixement urbà.

6

2. Els principals objectius que el present PDU planteja en relació al tractament ambiental

l’ordenació son:

a) Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-ne l’ús

b) Salvaguardar la població dels riscos naturals i tecnològics

c) Contribuir a la mobilitat sostenible en els municipis, mitjançant la planificació integrada

dels usos del sòl i de la mobilitat.

d) Conservar els hàbitats d’interès

e) Protegir els sòls productius

f) Garantir la funcionalitat dels elements connectors

g) Ordenar i gestionar els sòls ocupats per elements d’interès natural

h) Minimitzar l’extensió de focus emissors

i) Preservar i millorar la qualitat de l’aigua

j) Millorar l’eficiència energètica

k) Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua

l) Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge

m) Preservar el patrimoni cultural

n) Assegurar la correcta gestió dels materials i els residus

3. Tots aquests objectius es desenvolupen amb mes detall i precisió a la Memòria del Pla.

Article 6. Determinacions

1. El present PDU estableix en els seus plànols d’ordenació les diferents categories d’espais

oberts, dels sectors i espais d’eventual transformació en els assentaments urbans i de les

infraestructures.

2. El contingut propositiu dels diferents ordres de determinacions gràfiques completa la seva

definició en la normativa del PDU interpretada en el marc del conjunt de la seva documentació i

en relació als objectius previstos a l’article 56 TRLU.

3. Els límits dels diferents àmbits podrà ser justificadament ajustat pel planejament urbanístic

municipal que defineixi l’ordenació a escales més detallades, sempre que es tracti d’ajustos

puntuals i menors, no hi hagi disminució substancial de superfície de sòl protegit i que es tracti

d’adequar aquells límits a elements naturals o construïts conformadors de l’estructura territorial

(límits topogràfics, de l’estructura cadastral, traçats viaris... ).

Article 7. Documentació

1. La documentació del PDU inclou els documents següents:

A) MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ (texts i plànols de d’ordenació)

1. Introducció

• Presentació del document

• Resultat del procés de consulta pública posterior a l’aprovació inicial del Pla

• Àmbit territorial del Pla Director Urbanístic

• Problemes, necessitats i oportunitats per a l’ordenació urbanística

2. Continguts d’un Pla Director Urbanístic

3. Un mètode d’aproximació per a la construcció del Pla

4. Previsions demogràfiques i de població activa (Programa de Planejament Territorial)

5. Criteris mediambientals per al Pla Director

6. Alternatives per a l’ordenació del creixement urbà

7. Ordenació dels espais oberts, paisatge i patrimoni

8. Ordenació de les infraestructures de mobilitat

8.1. Sistema viari

8.2. Sistema ferroviari: passatgers i mercaderies

8.3. Tram-Camp

8.4. Aeroport

8.5. Ports i costes

8.6 Camins rurals estructurants, camins de vianants i carrils bici intermunicipals

9. Ordenació dels assentaments urbans i dels equipaments supramunicipals

10. Ordenació de les xarxes de subministrament, sanejament i residus

11. Riscos associats a les matèries perilloses

12. Riscos d’incendi, geològic i d’inundació

13. Reordenació de la mobilitat

7

14. Proposta d’ordenació de conjunt i per municipis

15. Projectes estratègics.(sense valor normatiu).

• Eix Cívic de la T-11, Estació Central i Parc Esportiu

• Eix Cívic de Bellisens / N-340

• Polígon Industrial Sud, ZAL del Port i Universitat Laboral

• Parc Fluvial del Francolí

• Parc Fluvial del Gaià

• Corredor ambiental de Sant Ramon

• Estació de Mercaderies. Polígon de Constantí

• Eix Cívic Salou - Cambrils

B) ESTUDIS JUSTIFICATIUS I INFORMACIÓ URBANÍSTICA (textos i plànols d’informació)

1. Matriu mediambiental: espais oberts, paisatge i patrimoni

2. Infraestructures de mobilitat: viaria, ferroviària, aeronàutica

3. Transport públic per carretera

4. Assentaments urbans i equipaments. Potencial de creixement

5. Risc tecnològic. Instal.lacions i transport de mercaderies

6. Xarxes de subministrament, sanejament i residus

C) BASES TÈCNIQUES I ECONÒMIQUES

1. Bases tècniques i econòmiques per al desenvolupament del Pla

2. Avaluació econòmica

D) PROGRAMACIÓ DE LES ACTUACIONS

E) NORMATIVA

F) INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

G) MEMÒRIA AMBIENTAL

2. La documentació gràfica del PDU esta integrada pels següents plànols:

Plànols d’ordenació:

O.1. Àmbit del Pla – comarques i municipis 1/100.000 A3

O.2. ALTERNATIVES PER A L’ORDENACIÓ URBANÍSTICA DE L’ÀMBIT

Alternatives d’ordenació del creixement (il·lustració) 1/200.000 A3

O.3 ORDENACIÓ DELS ESPAIS OBERTS, PAISATGE I TERRITORI

Ordenació dels espais oberts:

Espais de protecció especial, territorial i preventiva 1/50.000 A1

1/100.000 A3

O.4. ORDENACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT

Sistema viari

O.4.a Ordenació de la xarxa viària 1/50.000 A1

1/100.000 A3

O.4.b. Ordenació de la xarxa viària – fases 1/200.000 A3

Sistema ferroviari: passatgers i mercaderies

O.4.c Ordenació de la xarxa ferroviària 1/50.000 A1

1/100.000 A3

O.4.d. Ordenació de la xarxa ferroviària - escenari <2016 1/100.000 A3

O.4.e. Ordenació de la xarxa ferroviària - escenari >2016 1/100.000 A3

O.4.f. Ordenació de la xarxa ferroviària – fases 1/200.000 A3

Tram-Camp

O.4.g. Estudi Informatiu- Implantació d’un sistema tramviari

al Camp de Tarragona 1/50.000 A3

8

Transport públic

O.4.h. Estructuració bàsica del transport públic 1/50.000 A3

Camins estructurants, de vianants i carrils bici intermunicipals

O.4.i. Esquemes de mobilitat 1/300.000 A3

Infraestructures – Esquemes de mobilitat

O.4.j. Reserva pel possible trasllat del Rack – 3 fulls 1/20.000 A3

1/10.000 A3

O.5. ORDENACIÓ DELS ASSENTAMENTS URBANS I ELS

EQUIPAMENTS SUPRAMUNICIPALS

O.5.a Potencial de creixement - ADUC 1/200.000 A3

O.5.b. Ordenació dels assentaments urbans 1/50.000 A1

1/100.000 A3

O.6. RISCOS PER INSTAL·LACIONS FIXES I TRANSPORT

DE MERCADERIES PERILLOSES

Riscos per instal·lacions fixes i transport de

mercaderies perilloses 1/100.000 A3

O.7. PROPOSTA D’ORDENACIÓ DE CONJUNT I PER MUNICIPIS

O.7.a Síntesi de l’ordenació 1/50.000 A1

1/100.000 A3

O.7.b Quadrant sud-oest

(Cambrils, La Canonja, Reus, Riudoms, Salou,

Vila-seca i Vinyols i els Arcs) 1/25.000 A1

1/50.000 A3

O.7.c Quadrant nord-oest

(Almoster, Castellvell del Camp, Constantí, El Morell,

La Pobla de Mafumet, Reus, La Selva del Camp i

Vilallonga del Camp) 1/25.000 A1

1/50.000 A3

O.7.d Quadrant nord-est

(El Catllar, Els Garidells, La Secuita, Els Pallaresos,

Perafort i La Riera de Gaià) 1/25.000 A1

1/50.000 A3

O.7.e Quadrant sud-est

(Altafulla, Tarragona i Torredembarra) 1/25.000 A1

1/50.000 A3

O.8 PROJECTES ESTRATÈGICS.(sense valor normatiu).

O.8.a. Projectes estratègics 1/100.000 A3

O.8.b. Eix cívic de la T-11, Estació Central i Parc Esportiu 1/20.000 A3

O.8.c. Eix cívic de Bellisens / N-340 1/20.000 A3

O.8.d. Polígon Industrial Sud, ZAL del Port i Universitat

Laboral 1/10.000 A3

O.8.e. Parc Fluvial del Francolí 1/30.000 A3

O.8.f. Parc Fluvial del Gaià 1/20.000 A3

O.8.g. Corredor ambiental de Sant Ramon 1/20.000 A3

O.8.h. Estació de Mercaderies. Polígon de Constantí 1/20.000 A3

O.8.i. Eix Cívic Salou - Cambrils 1/10.000 A3

Plànols d’informació urbanística

I.1. MATRIU MEDIAMBIENTAL: Espais oberts, paisatge i patrimoni

I.1.a Planejament vigent -Sòl no urbanitzable i proteccions 1/100.000 A3 I.1.b. Delimitació de zones inundables i situacions sensibles 1/100.000 A3 I.1.c. Espais oberts d’especial interès - Espais protegits 1/100.000 A3 I.1.d. Cobertes del sòl 1/100.000 A3 I.1.e. Activitats extractives 1/100.000 A3

I.1.f. Catàleg de paisatge 1/100.000 A3

I.2. INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT: Viaria, ferroviària, aeronàutica

I.2.a. Infraestructures existents - xarxa viària 1/100.000 A3

I.2.b. Infraestructures existents -

Estudi de l’estat actual de l’A7 - 3 fulls 1/10.000 A3

I.2.c. Infraestructures existents -

Estudi de l’estat actual de l’AP7 - 4 fulls 1/10.000 A3

9

I.2.d Antecedents en la planificació sectorial viària 1/100.000 A3 I.2.e. Infraestructures existents - xarxa ferroviària 1/100.000 A3

I.2.f. Antecedents en la planificació sectorial ferroviària 1/100.000 A3 I.2.h. Infraestructures - aeroport de Reus 1/100.000 A3

I.3. TRANSPORT PÚBLIC PER CARRETERA

I.3.a. Infraestructures existents - transport públic

per carretera 1/100.000 A3

I.3.b. Infraestructures existents - transport públic –

autobusos 1/100.000 A3

I.4. ASSENTAMENTS URBANS I EQUIPAMENTS. Potencial de creixement

I.4.a Sòl urbà segons planejament vigent 1/100.000 A3

I.4.b. Sòl urbanitzable segons planejament vigent 1/100.000 A3

I.4.c Potencial de creixement en sòl urbà 1/100.000 A3

I.4.d. Potencial de creixement en sòl urbanitzable 1/100.000 A3

I.4.e. Equipaments existents 1/100.000 A3

I.4.f. Equipaments i espais lliures existents i

previstos per planejament 1/100.000 A3

I.5. RISC TECNOLÒGIC. INSTAL.LACIONS I TRANSPORT DE MERCADERIES / RISC

D’INCENDIS FORESTALS

El risc tecnològic i d’incendis forestals 1/100.000 A3

I.6. INFRAESTRUCTURES INDUSTRIALS

Infraestructures existents – Racks – 2 fulls 1/20.000 A3

I.7. XARXES DE SUBMINISTRAMENT, SANEJAMENT I RESIDUS

I.7.a Xarxes d’abastament d’aigua en alta 1/300.000 A3

I.7.b. Saturació de les estacions depuradores 1/300.000 A3

I.7.c. Consum d’aigua per municipi 1/300.000 A3

I.7.d. Xarxes i instal·lació d’energia elèctrica 1/300.000 A3

I.7.e. Producció elèctrica per municipi 1/300.000 A3

I.7.f. Consum elèctric per municipi 1/300.000 A3

I.7.g. Xarxes i instal·lació de gas 1/300.000 A3

I.7.h. Producció de residus municipals 1/300.000 A3

I.7.i. Percentatge de recollida de residus 1/300.000 A3

I.7.j. Gestors de residus existents i proposats 1/300.000 A3

Article 8. Vinculació normativa de les determinacions

1. A través del conjunt de la seva documentació, el PDU estableix normes que s’expressen

mitjançant el seu redactat o la seva expressió gràfica.

2. Els plànols d’ordenació i la normativa són documents que han d’ésser interpretats amb el conjunt

de documents que integren aquest PDU.

3. Les normes del present PDU són d’obligat compliment pel planejament urbanístic i per les altres

actuacions en el territori que són objecte de regulació. El PDU, en relació als estudis informatius i

projectes d’infraestructures atendrà al que s’estableixi a la legislació vigent per aquells casos en

que es defineixi un esquema diferent al del PTP.

4. La normativa del present Pla vincula tant als particulars com a l’administració, de manera que

qualsevol intervenció sobre el territori – de caràcter provisional o definitiva, d’iniciativa pública o

privada- haurà de adaptar-se a les seves determinacions, d’acord amb allò previst en la legislació

urbanística i tenint en consideració la legislació sectorial vigent.

5. Les determinacions del PDU podran ésser desenvolupades mitjançant plans especials urbanístics

que facin possible l'exercici de competències pròpies dels ens supramunicipals.

6. El planejament urbanístic que resulti afectat per les determinacions del PDU s'hi ha d'adaptar als

seus continguts.

7. En tot cas, el desenvolupament del PDU s’ajustarà a la legislació urbanística aplicable a

Catalunya. Les obres i els usos que excepcionalment es puguin autoritzar no contemplats en el

present PDU seguiran la tramitació legalment establerta i en cap cas podran constituir dispensa

singular.

10

Article 9. Interpretació de les determinacions 1. Les determinacions del PDU s’interpretaran atenent al seu contingut normatiu i a totes aquelles

determinacions establertes a la documentació gràfica de conformitat amb els objectius i finalitats

d’aquest Pla definits a la seva Memòria i a l’article 2 d’aquesta Normativa.

En tot cas, es tindran en compte els següents criteris:

a) En la interpretació dels plànols i representacions gràfiques, prevalen les determinacions

expressades en el plànol d'ordenació a escala 1/50.000.

b) Les Normes prevalen sobre els restants documents del PDU.

c) Els dubtes d'interpretació del planejament urbanístic per imprecisions de la cartografia o

per contradiccions entre documents d'igual rang es resolen d'acord amb el que estableix

l'article 10 TRLU.

2. No obstant el que disposa l’apartat anterior, la delimitació de sistemes, àrees urbanes, reserves i

sectors de planejament assenyalats pel Pla, tenint en compte les toleràncies i imprecisions de la

cartografia, podrà ser precisada o ajustada en els documents de planejament que despleguin el

PDU. Les regles gràfiques d'interpretació que permeten aquests ajustaments son les següents:

a) No es podrà alterar la superfície de l’àrea delimitada en els plànols d'ordenació, segons la

interpretació literal, en més/menys un 5% si l'ordenació específica no estableix un altre

criteri.

b) No es podrà alterar substancialment la forma de l'esmentada àrea, excepte en aquelles

precisions que es derivin del necessari ajust gràfic entre el que estableix el PDU i el

planejament urbanístic municipal en relació a:

* La delimitació dels sistemes

* La delimitació del sol no urbanitzable.

* La delimitació de les diverses àrees urbanes en relació a la classificació i qualificació

del sol urbà i urbanitzable.

* La delimitació de les reserves per a infraestructures.

Article 10. Obligatorietat Les administracions públiques, les entitats que d’elles depenen i els particulars estan obligats a complir

les determinacions i disposicions que estableix el PDU, així com totes les disposicions de la normativa

sectorial que siguin d’aplicació en el seu àmbit territorial.

Article 11. Vigència

1. La vigència d’aquest Pla es indefinida i es mantindrà mentre no es produeixi una revisió del Pla

Territorial General de Catalunya o de les disposicions del Pla Territorial Parcial del Camp de

Tarragona.

2. En el marc dels criteris del Programa de Planejament Territorial de Catalunya i de les seves

hipòtesi de desenvolupament econòmic i demogràfic s’estableix com a termini de previsió temporal

de les determinacions d’aquest PDU l’any 2026.

Article 12. Seguiment i actualització

1. El procés de seguiment i actualització del present PDU es durà a terme d’acord amb el

desenvolupament i evolució del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona vigent.

2. Pel que fa al seguiment dels efectes sobre el medi ambient que en aplicació del Pla es puguin

produir i per tal d’evitar els efectes adversos, d’acord amb la legislació relativa a l’avaluació

ambiental de plans i programes, el dispositiu de seguiment ha de garantir la participació de l’òrgan

ambiental. Així mateix, el seguiment ambiental es durà a terme d’acord amb allò previst a la

Memòria ambiental del PDU.

Article 13. Modificació

1. Amb l’objectiu d’adequar les determinacions del PDU a circumstàncies no previstes que es detectin

en el seu seguiment i en els supòsits previstos reglamentàriament es podrà procedir a la

modificació del Pla, d’acord amb el procediment legalment establert.

2. No tindran la consideració de modificacions:

a) La variació dels límits entre unitats de paisatge o entre àrees urbanes que persegueixin un

millor desenvolupament del PDU.

b) L'ampliació de les reserves de sol per a infraestructures, que millori el seu

desenvolupament i la seva integració paisatgística i aquella altra derivada de la legislació

sectorial vigent.

3. El projecte de modificació del PDU haurà de donar compliment a l'article 96 TRLU, i haurà de tenir,

com a mínim, el grau de precisió propi del PDU i anar acompanyat d’una avaluació que expliqui la

11

incidència de les noves determinacions en l’ordenació general establerta pel Pla, la seva

adaptació als criteris i objectius inicials del Pla i els efectes sobre el planejament urbanístic.

Article 14. Circumstàncies justificatives de la revisió Seran circumstàncies que justifiquen la revisió d'aquest PDU:

1. Si es constata que la regulació urbanística que es proposa no es eficaç en la protecció dels

valors ambientals , paisatgístics del territori.

2. La revisió del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona o l’aprovació d’un Pla Sectorial

quan modifiqui substancialment la xarxa d’infraestructures prevista.

3. L'esgotament de les àrees de creixement previstes pel conjunt en mes de les dues terceres

parts.

4. El transcurs del termini de setze anys previst per a la seva execució, comptats a partir de la data

de la publicació de l’acord d’aprovació definitiva del PDU. Article 15. Adaptació 1. Si el planejament territorial d’aquest àmbit es revisa o és objecte de modificacions que impliquen

alteracions respecte del contingut d’aquest PDU, es procedirà a la seva adaptació.

2. La formulació i tramitació de l’adaptació serà la mateixa que la de les modificacions, sense

perjudici de desenvolupar el procés de participació previst per a l’elaboració del Pla si, per la

naturalesa i l’abast dels canvis que comporta l’adaptació, es considerés necessari.

Article 16. Desplegament del Pla Director Urbanístic

1. Els Plans d'ordenació urbanística municipal desenvoluparan aquelles determinacions que

assenyali el PDU; aquelles que es vulguin detallar amb major precisió o aquelles que - per la

seva dimensió o circumstàncies- han de ser desplegades en aquest tipus de document.

2. Els Plans especials urbanístics de caràcter supramunicipal desenvoluparan aquelles

determinacions que estableixi el PDU.

3. Es podran redactar Plans especials de caràcter supramunicipal sense necessitat d'estar

assenyalats en el PDU si s'amplia o augmenta la protecció del medi i el paisatge.

Article 17. Instruments de cooperació municipal i compensació territorial

S’aplicaran els instruments de cooperació municipal i de compensació territorial que estableixi el PTPCT

per aquelles actuacions del present PDU que responguin a una lògica de caràcter supramunicipal.

12

TÍTOL II. ORDENACIÓ DELS ESPAIS OBERTS CAPÍTOL I. DETERMINACIONS GENERALS

Article 18. Definició

1. El sistema d’espais oberts de l’Àmbit Central del Camp de Tarragona comprèn els terrenys

qualificats com a espais lliures, a més de tot el sòl classificat com no urbanitzable pel

planejament urbanístic vigent.

2. Aquest PDU reconeix específicament dins d’aquest sistema d’espais oberts les diferents matrius

dominants o “ vocacions” del territori ( agrícola, forestal, agroforestal, fluvial...), fruit de les seves

característiques, a través de la definició d’un conjunt d’àrees.

3. Mitjançant el sistema d’espais oberts, el PDU assenyala aquelles parts del territori que, en

principi, han d’ésser preservades de la urbanització i, en general, dels processos que poguessin

afectar negativament els seus valors paisatgístics, ambientals, patrimonials i econòmics, sense

perjudici de les actuacions que es poden autoritzar en les circumstàncies i condicions que

aquestes normes estableixen.

4. El PDU considera el sistema d’espais oberts un component fonamental de l’ordenació del territori

i, per tant, cal considerar les determinacions que el regulen com a bàsiques per al

desenvolupament del Pla.

Article 19. Tipologia d’espais oberts 1. Amb la finalitat de modular les normes de protecció en funció de les condicions de les diferents

àrees de sòl i dels papers que han de representar en el territori, el Pla Director s’ajusta als tres

tipus bàsics de sòl en els espais oberts que estableix el PTPCT:

a) Sòl de protecció especial

b) Sòl de protecció territorial

c) Sòl de protecció preventiva

2. Dins de cadascun d’aquests tipus de sòl, el present PDU distingeix subtipus en funció de la seva

naturalesa específica i de les mesures de protecció que convingui establir en cada cas.

TIPOS BÁSICS DE SÒL EN ELS ESPAIS OBERTS ( segons PTPCT 12.01.10)

SÒL DE PROTECCIÓ ESPECIAL

SÒL DE PROTECCIÓ TERRITORIAL

SÒL DE PROTECCIÓ PREVENTIVA

SPE 1

PEIN i Xarxa Natura 2000

SPT 1

Sòl d’interès agrari i/o

paisatgístic

SPPo

Sòl de protecció preventiva

ordinari

• Ordinari

• Eixos connectors

ambientals

SPE 2

Sòl no urbanitzable costaner

(PDUSC)

STP 2

Sòl de potencial interès

estratègic

SPPr

Sòl de protecció preventiva

restringit

• Segons planejament

vigent. Espais amb

valors paisatgístics

(agrícoles, forestals, etc)

• Segons PDU. Espais

agrícoles

SPE 3

Interès geològic

STP 3

Sòl preservació corredors

d’infraestructures

SPE 4

Zones humides de l’Inventari

de Catalunya

SPE 5

Forest d’utilitat pública

SPE 6

Domini públic zona marítim

terrestre

SPE 7

Altres sòls d’interès

3. Per altra banda, el present PDU determina uns elements transversals que es localitzen en qualsevol

àmbit dels tres tipus bàsics de sòl dels espais oberts.

13

ELEMENTS TRANSVERSALS

Hàbitats d’interès comunitari prioritari

SUPERFICIES

Sòl de riscos i afectacions

Camins estructurants

TRACES

Cursos d’aigua

ELEMENTS

PUNTUALS

Interès patrimonial/arqueològic

4. El sistema d’espais oberts esta delimitat en el plànol d’ordenació del PDU a escala 1/50.000 (A1)

Article 20. Regulació normativa del sòl no urbanitzable en el PDU

1. En relació a la regulació del sòl no urbanitzable, aquest PDU dona directrius per al planejament

urbanístic municipal. Serà la concreció d’aquest planejament el que s’aplicarà per regular les

activitats en el sòl no urbanitzable. No obstant, el PDU es remet directament a la totalitat dels

preceptes que en el vigent PTP del Camp de Tarragona regulen aquest tipus de sòl i a la

legislació urbanística i sectorial vigent.

2. Els POUMs o els Plans especials d’àrees o sectors específics podran aportar major precisió en

la seva ordenació i major restricció respecte als usos i les condicions d’edificació que les

establertes per aquest PDU.

3. El PDU concreta en els sòls no urbanitzables indicats, els paràmetres de regulació de les obres,

usos i edificacions admissibles.

Article 21. Sòls subjectes a riscos

1. En funció del que s’estableixi a la legislació sectorial vigent en el seu moment, i en especial a la

legislació i planificació esmentada en l’informe de la Direcció General de Protecció Civil que

s’annexa al Document de referència elaborat per la Direcció General de Polítiques Ambientals i

Sostenibilitat, així com a la Guia de criteris per a la planificació del territori en l’entorn dels

establiments industrials afectats per la legislació d’accidents greus, del Servei de seguretat

d’instal.lacions del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, el planejament urbanístic

municipal delimitarà amb precisió les zones de risc i determinarà les mesures específiques de

protecció i prevenció que siguin adequades d’acord amb l’ordenació. Per tant les zones de risc que

es grafien en els plànols no tenen caràcter normatiu i s’entenen a resultes de les que definitivament

s’estableixin pel planejament urbanístic municipal i d’acord amb la normativa sectorial aplicable i

amb els informes que emetin els organismes competents en la matèria.

2. Les administracions competents, en el termini d’un any, elaboraran els estudis tècnics

corresponents per efectuar una correcta avaluació dels riscos a que fa referència l’apartat anterior, i

promouran la seva regulació normativa, per tal d’incorporar-ho a l’ordenament jurídic vigent.

3. El planejament urbanístic per tal d’establir les mesures adequades que permetin assolir uns nivells

suficients de protecció enfront dels riscs naturals i tecnològics, vindrà acompanyat dels estudis

pertinents que avalin la preservació de la urbanització i l’edificació d’aquelles zones de risc per a la

seguretat i el benestar de les persones que, d’acord amb la normativa sectorial aplicable, siguin

totalment incompatibles amb llur urbanització o edificació, llevat que es prevegi l’execució d’obres

vinculades a la mateixa protecció i prevenció dels riscs.

4. Els sòls subjectes a riscos geològics o d’inundació quedaran exclosos de qualsevol destinació que

hagi de comportar risc greu per a les persones.

5. Quant al risc d’inundació s’estarà al disposat en l’article 6 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel

qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme i es regularà mitjançant l’adaptació del Pla al

corresponent planejament sectorial, on s’estableixin els usos admissibles que no hagin de comportar

risc per a la seguretat de les persones a les àrees inundables en funció del període de retorn, com

també de la fondària i la velocitat de l’aigua previsibles en cas d’inundació.

6. Quant a riscos d’incendis, s’atendrà especialment a les determinacions d’incidència urbanística de la

Llei 5/2003, de 23 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions,

sense continuïtat immediata amb la trama urbana i el Decret 123/2005, de 14 de juny, que desplega

aquestes mesures.

7. Quant a riscos geològics, s’atendrà a les determinacions sectorials vigents en cada moment per

aquelles zones on s’hagi detectat un risc geològic per estudis específics i per a les zones on hi hagi

una pendent superior al 20%.

14

Article 22. Ordenació del sòl no urbanitzable en el planejament urbanístic

1. El planejament urbanístic haurà d’adscriure les diverses zones del sòl no urbanitzable a alguna de

les àrees definides en la present normativa del PDU i podrà complementar les mesures de

protecció i la regulació d’actuacions, usos i construccions que aquí s’estableixen.

2. Caldrà atendre en aquest sentit el que determina l’article 2.13 del PTPCP.

Article 23. Precisió de límits 1. Els plànols del PDU assenyalen a escala 1/50.000 i 1/25.000 els límits dels diferents tipus de sòls

que composen el sistema d’espais oberts. Aquests límits podran ésser precisats pels instruments

de planejament urbanístic que defineixin l’ordenació a escales més detallades, sempre que no hi

hagi augments substancials de superfície de sòl de menor protecció en detriment del de major

protecció.

2. Caldrà atendre en aquest sentit el que determina l’article 2.4 del PTPCP.

CAPÍTOL II. ESPAIS DE PROTECCIÓ ESPECIAL.

Secció Primera.- Disposicions generals

Article 24. Definició 1. Aquests sòls parteixen de la seva delimitació en el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona i

d’acord amb la seva definició comprèn aquell sòl que pels seus valors naturals i de connectivitat

ecològica o per la seva localització en el territori, el Pla considera que és el més adequat per

integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i

vertebrar el conjunt d’espais oberts del territori amb els seus diferents caràcters i funcions.

2. El sòl de protecció especial incorpora aquells espais que han estat protegits per la normativa

sectorial com el Pla d’Espais d’Interès Natural i la xarxa Natura 2000.

3. La delimitació definitiva dels PEIN o de la Xarxa Natura 2000 haurà de ser congruent amb les

delimitacions que s’estableixi el planejament urbanístic municipal.

Article 25. Tipologia d’espais de protecció especial Els plànols d’ordenació del PDU distingeixen, dins dels espais de protecció especial diferents àrees:

SPE-1 PEIN i Xarxa Natura 2000

SPE-2 Sòl no urbanitzable costaner (PDUSC)

SPE-3 Interès geològic

SPE-4 Zones humides de l’Inventari de Catalunya

SPE-5 Forest d’utilitat pública

SPE-6 Domini públic zona marítim terrestre

SPE-7 Altres sòls d’interès

Secció Segona.- Categories dels espais de protecció especial.

Article 26. Espais d’especial interès natural ( PEIN ) i Xarxa Natura 2000 (SPE-1)

1. En l’àmbit territorial del PDU s’inclou dins d’aquesta categoria d’espais:

a) Sèquia Major ( DOGC/4306 codi ES5140004 LIC )

b) Tamarit – Punta de la Móra (DOGC/2512 )

c) Desembocadura del riu Gaià (DOGC/ 4007)

d) Platja de Torredembarra (DOGC/ 2474)

e) Costes del Tarragonès ( codi ES5140007 LIC)

f) Riu Gaià (codi ES5140019 LIC+ZEPA)

g) Muntanyes de Prades ( codi ES5140008 LIC+ZEPA)

h) Platja dels Prats Vila-seca (codi 14003603)

2. Aquests sòls es troben delimitats en el PDU en el plànol d’informació dels espais oberts a escala

1/50.000 (A.1)

3. La principal funció d’aquests espais és la conservació de la biodiversitat i la funció equilibradora

dels fluxos ecològics ( aire, aigua, sòl, biologia, etc. )

4. L’espai d’interès natural del PEIN i els espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 queden subjectes a

la corresponent legislació sectorial vigent.

5. El planejament urbanístic tindrà en consideració les determinacions i recomanacions de les

directrius de la legislació sectorial per a la conservació de la natura, especialment allò previst en el

PEIN i en les directrius de gestió de la xarxa Natura 2000.

6. En casos necessaris i excepcionals es requerirà per la nova implantació d’infraestructures la

declaració d’interès general per part de la administració pública competent i l’avaluació d’impacte

ambiental i d’integració paisatgística per part de la Generalitat de Catalunya. En aquests espais

15

serà obligatori que el projecte d’infraestructura asseguri la permeabilitat suficient de les vies en

funció de les característiques dels habitats presents. La declaració d’interès general i l’avaluació

d’impacte ambiental i d’integració paisatgística ha d’estar subjecte a la normativa sectorial

aplicable als espais del PEIN i de la Xarxa Natura 2000.

7. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació, ni d’infraestructura o de transformació del sòl que

pugui afectar de manera substancial el sistema ecològic o el paisatge de l’espai d’interès natural,

d’acord amb les determinacions normatives del PEIN, amb les directrius de gestió de la Xarxa

Natura 2000, amb tota aquella legislació o directrius que desenvolupin la protecció del PEIN i la

Xarxa Natura 2000 i amb els plans especials aprovats en desenvolupament del PEIN.

8. Tota nova edificació haurà d’ajustar-se a la normativa del PEIN i de la Xarxa Natura 2000, així

com a la legislació vigent.

9. Les edificacions existents en espais del PEIN o de la Xarxa Natura 2000 estaran subjectes

igualment a les determinacions normatives del PEIN, a les directrius de gestió de la Xarxa Natura

2000, a tota aquella legislació o directrius que desenvolupin la protecció del PEIN i la Xarxa

Natura 2000 i als plans especials aprovats en desenvolupament del PEIN.

Article 27. Sòl no urbanitzable costaner del PDUSC (SPE-2)

Inclou els espais qualificats pel Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC 1 i PDUSC 2 ) i

per tant, estan subjectes a la regulació normativa d’aquests plans.

Article 28. Interès geològic (SPE-3)

1. Els elements d’interès geològic existents en el sistema d’espais oberts del present PDU, son

els establerts l’Inventari d’espais d’interès geològic a Catalunya ( DES/2001)

2. Es considera Patrimoni Geològic el conjunt de recursos naturals no renovables de valor científic,

cultural o educatiu que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l’evolució de la historia de la

Terra i els processos que l’han modelat. L’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya

(IEIGC) selecciona aquells afloraments i llocs d’interès geològic que en conjunt testimonien

l’evolució geològica del territori català, i que cal preservar com a patrimoni geològic.

3. Els espais d’interès geològic es troben delimitats en el PDU en el plànol d’ordenació dels espais

oberts ( escala 1/50.000 ).

4. La principal funció d’aquests espais és la conservació de la biodiversitat i la conservació del

patrimoni geològic. 5. Els espais d’interès geològic del PDU queden subjectes a la corresponent legislació sectorial

vigent.

6. La normativa dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal haurà de delimitar i establir les

determinacions específiques necessàries per a la protecció bàsica dels espais geològics, és a dir,

per garantir l’existència d’un règim jurídic que permeti fer front a les causes de degradació més

importants o comuns en aquests espais. Aquestes determinacions seran addicionals a les que

estableixi la normativa sectorial aplicable.

7. S’establirà una estratègia coherent per a la conservació del Patrimoni Geològic, i l'elaboració d'un

Inventari de llocs geològics d'interès en els diferents POUM que serà complementari a l’Inventari

d’espais d’interès geològic de Catalunya. 8. La implantació d’infraestructures en el subsòl estarà condicionada en qualsevol cas a la no

alteració dels espais d’interès hidrogeològic, d’acord amb la legislació sectorial respectiva.

9. En aquestes àmbits no s’hi podrà fer cap actuació d’edificació, ni d’infraestructura o de

transformació del sòl.

Article 29. Zones humides de l’Inventari de Catalunya (SPE-4)

1. Dins l’àmbit territorial del PDU s’inclouen les següents zones humides de l’Inventari de Catalunya:

11 Desembocadura del riu Francolí ( codi 1211300)

12 Desembocadura de la riera de Maspujols o Riudoms (codi 0291400)

13 Desembocadura de la riera de Riudecanyes (codi 0281400)

14 Llacuna de Universitat Laboral, Tarragona (codi 14003601)

15 Clots de la Barquera-Les Terres, La Secuita (codi 13003602)

16 Platja dels Prats Vila-seca (codi 14003603)

(1) Sèquia major (codi 1251300)

(2) Desembocadura del riu Gaià (codi 0311200)

(3) Platja de Torredembarra (codi 1091100)

2. Les zones humides es troben delimitades en el PDU en el plànol d’ordenació dels espais oberts

(escala 1/50.000 ).

16

3. La principal funció d’aquests espais és la conservació de la biodiversitat .

4. Les zones humides presents en el PDU quedaran subjectes a la corresponent legislació

sectorial vigent.

5. La nova implantació de infraestructures requerirà la declaració d’interès general per part

l’administració pública competent i l’avaluació d’impacte ambiental per part de la Generalitat de

Catalunya.

7. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació, ni d’infraestructura o de transformació del sòl que

pugui afectar de manera negativa a aquesta zona humida.

Article 30. Forest d’utilitat pública (SPE-5)

Comprèn aquells sòls considerats com a forests d’utilitat pública per la legislació forestal i sectorial

vigent.

Article 31. Domini públic zona marítim terrestre (SPE-6)

El present PDU incorpora per l’espai físic de la costa el sòl de domini públic marítim-terrestres als sòls

de protecció especial, i te en compte la zona de servitud de trànsit i la zona d’influència establertes en

la Llei 22/1998, de 28 de juliol, de Costes, i el seu Reglament aprovat pel Real Decret 1471/1989 d’1 de

desembre.

Article 32. Altres sòls d’interès (SPE-7)

1. Comprèn aquells espais oberts de protecció especial delimitats pel PTP, i no inclosos en les

subcategories anteriors.

2. Aquesta categoria d’espais compren per tant, aquells terrenys principalment forestals que per

les seves condicions naturals han de ser objecte d’especial protecció impedint les actuacions

que puguin perjudicar els seus valors forestals, paisatgístics i naturals que els caracteritzen.

CAPÍTOL III. ESPAIS DE PROTECCIÓ TERRITORIAL

Secció Primera.- Disposicions generals

Article 33. Definició 1. D’acord amb l’article 2.8.2 del PTP comprèn aquell sòl que el propi Pla no considera imprescindible

que formi part de la xarxa de sòl de protecció especial, però que té valors, condicionants o

circumstàncies que motiven una regulació restrictiva de la seva possible transformació, ates que

existeix en l’àmbit del PTP suficient sòl de protecció preventiva o vinculat a les estratègies de

desenvolupament urbanístic que s’estableixen en l’article 3.5 del citat Pla per donar resposta a

totes les necessitats de desenvolupament urbanístic o d’edificació en sòl no urbanitzable que es

donessin al llarg del seu període de vigència.

2. Aquests sòls parteixen de la seva delimitació en el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona i

inclouen aquells sòls que han de ser preservats o se n’ha de condicionar la transformació a un

suficient interès territorial per algun dels següents motius:

a) L’interès agrari i/o paisatgístic.

b) El potencial interès estratègic.

c) La preservació de corredors d’infraestructures.

3. Compren també els sòls de protecció territorial que aquest PDU determina, més enllà dels que ha

delimitat el PTP.

Article 34. Tipologia d’espais de protecció territorial Els plànols d’ordenació del PDU distingeixen, dins dels espais de protecció territorial diferents àrees:

SPT-1 Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic

SPT-2 Sòl de potencial interès estratègic

SPT-3 Sòl preservació corredors d’infraestructures

SPT-4 Sòl protegit pel PDUSC-1

17

Secció Segona.- Categories dels espais de protecció territorial. Article 35. Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic (SPT-1)

1. Els sòls d’interès agrari i/o paisatgístic es troben delimitats en el PDU en el plànol d’ordenació

dels espais oberts ( escala 1/50.000 )

2. La finalitat que estableix el present PDU per aquests espais és la preservació d’aquests sòls

agraris per tal d’assegurar la continuïtat dels usos agrícoles i dels cultius de la zona, atès el seu

valor econòmic, social i cultural.

3. Els criteris emprats en el present Pla per a la delimitació de sòl d’interès agrari i/o paisatgístic,

d’acord amb el PTPCT son els següents:

a) Valor productiu: relacionat directament amb la productivitat agrícola del sòl, ja sigui pel

rendiment, per l’alta rotació de cultius o per zones agrícoles amb denominació d’origen o

indicació geogràfica protegida.

b) Valor ecològic: relacionat amb aspectes ecològics i paisatgístics, i especialment amb

produccions ecològiques. Els valors de funcionalitat ecològica poden venir doncs

bàsicament per tres motius: funció de connectivitat ecològica, interès paisatgístic, i per

funció de tampó d’àrees urbanes i/o industrials.

c) Valor cultural: relacionat amb aspectes socioculturals de les àrees agrícoles, que fins i tot

poden incloure elements històrics ( construccions tradicionals agrícoles i/o ramaderes..). i

/o construccions relacionades amb l’agricultura.

4. Els projectes que hagin de desenvolupar les noves infraestructures de mobilitat, tant viàries com

ferroviàries, hauran de garantir que no comprometen la funcionalitat ecològica dels espais amb

valor connector entre els espais protegits.

En casos necessaris es requerirà per la nova implantació de infraestructures la declaració

d’interès general per part de l’administració pública competent i l’avaluació d’impacte ambiental i

d’integració paisatgística per part de la Generalitat de Catalunya.

5. El planejament derivat, en la mida del possible, haurà de localitzar i delimitar els corresponents

espais oberts locals o “zones verdes” en contigüitat als espais protegits d’interès agrari i/o

paisatgístic.

6. En aquest espais només seran autoritzades edificacions i instal·lacions lligades a les activitats

agràries. Tot això d’acord amb el que s’estableix en el PTP i a la legislació urbanística vigent.

7. En aquests espais es tindran especialment en consideració els marges i feixes, els bosquetons,

els cursos d’aigua i en general tots aquells elements que contribueixen a la funció connectora,

ecològica i paisatgística d’aquests espais, en relació a la seva preservació, de forma compatible

amb l’activitat agrària.

Article 36. Sòl de potencial interès estratègic (SPT-2)

1. Són aquelles àrees delimitades pel Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona.com a sòls amb

valor de reserva estratègica que per raons de localització, connectivitat, topografia o altres

condicions poden tenir en el futur un paper estratègic en l’estructuració territorial dels

assentaments, les activitats i les infraestructures i, en conseqüència, cal condicionar la seva

possible transformació a un reconeixement de l’interès territorial d’aquesta.

2. D’acord amb l’article 3.23 del PTPCT, la possibilitat de classificar alguna peça de sòl urbanitzable

en el sòl de protecció territorial de potencial interès estratègic que s’assenyala a l’entorn de

l’aeroport de Reus resta condicionada a actuacions d’interès estratègic i d’elevat valor afegit

vinculades a la proximitat de la terminal aeroportuària i la nova estació central de tren situada al

sud de l’aeroport.

3. En el supòsit d’actuacions puntuals amb un elevat interès territorial que afectin determinades

peces de sòl de protecció territorial, serà d’aplicació l’article 1.14 de la normativa d’ordenació

territorial del PTPCT.

Les citades actuacions d’interès territorial estratègic que es puguin produir en el sòl de protecció

territorial mitjançant el procediment que estableix el citat article 1.14 del PTPCT podran comportar,

mitjançant els tràmits urbanístics necessaris, extensions addicionals a les previstes pel Pla en els

assentaments de l’entorn i, a banda de l’interès general, miraran de donar compliment a l’interès

local mitjançant la promoció d’usos que aportin valor afegit al territori.

Article 37. Sòl preservació corredors d’infraestructures (SPT-3)

1. Son aquelles àrees de sòl que, per raó de la seva situació al llarg de determinades infraestructures

o en corredors geogràfics de pas que podrien quedar escanyats per l’espai construït, han de

quedar excloses de transformacions urbanístiques amb la finalitat de no dificultar futures propostes

de millora de la mobilitat territorial o de dotació d’infraestructures en general. Alhora, aquest sòl

acompleix una funció paisatgística prou important, garantint unes visuals àmplies i un entorn

endreçat de les infraestructures, que són un dels principals miradors actuals del paisatge.

18

2. Les àrees de protecció d’infraestructures es troben delimitades en el PDU en el plànol

d’ordenació dels espais oberts, ( escala 1/50.000 ) d’acord amb la vigent Llei de Carreteres i el

seu Reglament, així com segons s’estableix a la resta de legislació sectorial corresponent a cada

tipus d’infraestructura.

3. La principal funció d’aquests espais és la seguretat de les persones i dels bens.

4. Les determinacions especifiques per al sistema de protecció d’infraestructures venen establertes

a la legislació sectorial vigent.

5. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació o de transformació del sòl que pugui afectar de manera

clara al sistema de protecció d’infraestructures.

Article 38. Sòl protegit pel PDUC-1 (SPT-4)

1. Aquests sols es troben delimitats en el PDU en el plànol d’ordenació dels espais oberts ( escala

1/50.000 )

2. Els sòls protegits inclosos en aquestes àrees venen regulats per les determinacions fixades en el

PDSC-1

CAPÍTOL IV. ESPAIS DE PROTECCIÓ PREVENTIVA. Secció Primera.- Disposicions generals

Article 39. Definició S’inclouen en aquest tipus els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que

no hagin estat considerats de protecció especial o de protecció territorial.

Article 40. Tipologia d’espais de protecció preventiva 1. El present PDU distingeix entre els sòls de protecció preventiva de caràcter ordinari - no

sotmesos a proteccions específiques - i els sòls restringits pels seus valors reconeguts en els

respectius planejaments municipals vigents o pel present PDU.

2. Les àrees del sòl restringit no podran incorporar-se com a eventual sòl urbanitzable, per part dels

planejaments municipals fins que el sòl urbà, l’urbanitzable i el de protecció preventiva de

caràcter ordinari del terme municipal s’hagin exhaurit en un 75% de la seva extensió, o be, si

prèvia declaració d’interès públic per part de la Secretaria de Planificació Territorial es considerés

necessària la seva ocupació i/o transformació per a instal·lacions, infraestructures, urbanització i

edificació d’usos i activitats no localitzables per les seves característiques en el sòl urbà o

urbanitzable municipals.

3. Dins dels espais de protecció preventiva s’estableixen les següents categories:

SPPo Sòl de protecció preventiva ordinari

• Sòl ordinari

• Eixos connectors ambientals

SPPr Sòl de protecció preventiva restringit

• Segons planejament vigent. Espais amb valors paisatgístics (agrícoles, forestals, etc.)

• Segons el PDU. Espais agrícoles

4. Els sòls de protecció preventiva es troben delimitades en el PDU en el plànol d’ordenació dels

espais oberts a escala 1/50.000 (A1).

Article 41. Actuacions d’interès territorial

En el supòsit d’actuacions puntuals amb un elevat interès territorial que afectin determinades peces de

sòl de protecció preventiva, serà d’aplicació l’article 1.14 de la normativa d’ordenació territorial del

PTPCT.

Secció Segona.- Sòl de protecció preventiva ordinari (SPPo)

Article 42. Sòl ordinari

Dins la categoria de sòl de protecció preventiva ordinari estan inclosos:

1. Els sòls no urbanitzables recollits en el PTP integrats per sòls agrícoles, zones intersticials

rodejades de sòls urbans, etc.

2. La major part dels espais d’eventual transformació, es a dir, dels àmbits de desenvolupament

urbanístic condicionat (ADUC):

a) Supramunicipals d’us mixt (UM) o d’ús especialitzat (UE)

b) Municipals d’ús mixt (UM) o d’ús especialitzat (UE)

19

La regulació específica d’aquests espais ve establerta en el Capítol IV del Títol III que en la

present normativa esta dedicat als assentaments urbans. Article 43. Eixos connectors ambientals 1. En els plànols d’ordenació dels espais obert s’inclouen aquests eixos, sobre alguns sòls de

protecció preventiva ordinaris, amb l’objectiu de garantir la continuïtat dels espais oberts i, en la

màxima mesura, la permeabilitat ecològica entre les àrees amb interès natura, estirant el sòl de

protecció preventiva ordinari cap el restrictiu,

2. Aquests eixos seran delimitats necessàriament pel planejament general i derivat municipal, i

qualificats com a sòl d’interès connector (sòl de protecció preventiva restringit) si hi conflueixen els

valors ecològics a protegit. En cas que es desenvolupin els sectors urbanitzables previstos en el

planejament general, els espais lliures i els equipaments hauran de disposar-se bàsicament

seguint aquests eixos, tot permetent la màxima connexió dels espais oberts.

3. Es respectaran els estàndards mínims de cessió d’espais lliures i equipaments establerts a la

legislació urbanística vigent, i es disposaran en continuïtat seguint el sentit de les fletxes

assenyalades en el plànol d’ordenació dels espais oberts (O.3) del PDU.

Secció Tercera.- Sòl de protecció preventiva restringit (SPPr)

Article 44. Definició

Dins la categoria de sòl de protecció preventiva restringit s’inclouen aquells sòls no urbanitzables que

provenen, o be del planejament municipal vigent, o be per determinacions particulars del propi PDU, en

atenció al seu interès ambiental, natural i/o forestal, o al seu possible paper connector o d’amortiment

envers sòls de protecció especial.

Article 45. Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic

1. Inclou els terrenys en sòl no urbanitzable de protecció preventiva on el present PDU pretén la

consolidació de l’activitat agrària com a element bàsic per a contribuir a l’assentament de la

població rural i millorar les condicions en què aquesta activitat s’exerceix,. Es objectiu del Pla per

aquests sòls el manteniment i dinamització de les explotacions productives existents pel tal que

esdevinguin un sector econòmic competitiu i de qualitat, fent compatible aquesta activitat

agrària amb el respecte dels valors naturals i paisatgístics del territori.

2. El caràcter multifuncional d’aquests sòls agrícoles ve regulat pel present PDU, per la legislació

sectorial que afecti a les diferents activitats agràries que en ells es desenvolupen i per la legislació

urbanística, ambiental i paisatgística en relació als usos que es puguin dur a terme, a les

condicions per les edificacions , construccions, instal·lacions i infraestructura agrària i a les

mesures de conservació dels elements d’estructuració d’aquest territori rural.

Article 46. Sòl d’interès natural i/o forestal

1. Inclou els terrenys en sòl no urbanitzable de protecció preventiva on el present PDU pretén la

protecció de diferents sòls amb interès natural i/o forestal.

2. El caràcter multifuncional d’aquests sòls ve regulat pel present PDU, per la legislació sectorial, i per

la legislació urbanística, ambiental i paisatgística en relació als usos que es puguin dur a terme en

aquest tipus de sòl i a les mesures de conservació dels elements d’estructuració d’aquest territori

rural.

Article 47. Sòl d’interès connector i/o d’amortiment envers sòls de protecció especial

1. Es defineixen com a connectors ecològics aquells espais que per la seva qualitat i disposició

estratègica garanteixen el desplaçament de les especies, i també, en el context del pla, aquells

elements i àmbits que reforcen i asseguren la permeabilitat ecològica entre els espais d’especial

interès connector i els que asseguren la permeabilitat ecològica de la matriu territorial.

2. Es consideren connectors ecològics la totalitat dels cursos fluvials i dels espais de protecció

especial natural.

3. El planejament urbanístic municipal, en funció de les característiques i valors específics dels sòls

que tenen la consideració de connector ecològic, ha de classificar el sòl en alguna de les

categories de sòl no urbanitzable de protecció (agrària, forestal, paisatgística...) indicant

específicament el seu valor de connector ecològic i establint mesures per tal de garantir:

a) La continuïtat, evitant la formació d’efectes barrera.

b) La preservació de la permeabilitat ecològica, definint mesures específiques en funció de

cada sistema o zona. Això afecta als projectes d’infraestructures, que han de preveure la

connectivitat ecològica dels trams que es disposen sobre connector, a les zones agrícoles

que han de conservar les condicions de connectivitat i a les àrees d’assentament o

edificació, a on s’han de determinar mesures per tal de minimitzar l’efecte barrera.

20

c) La limitació o regulació específica de les transformacions territorials i els usos en relació

als punts anteriors.

d) La limitació de les edificacions a la recuperació d’aquelles existents i les directament

relacionades amb les activitats i intensitats admeses.

e) El reconeixement explícit d’edificacions i activitats existents, regulant les condicions de

permanència, ampliació o extinció d’acord amb els objectius definits als apartats anteriors i

el contingut d’aquestes Normes.

4. El planejament urbanístic municipal, sectorial o especial, les directrius del paisatge i els projectes

d’infraestructures, han de justificar les mesures tendencials a la preservació de la connectivitat

ecològica.

5. Les determinacions de mesures específiques de protecció dels connectors ecològics

desenvolupades a traves de les directrius de paisatge o d’un pla sectorial d’ordenació dels

connectors ecològics es consideren vinculants per el planejament municipal.

CAPÍTOL V. ELEMENTS TRANSVERSALS. Secció Primera.- Disposicions generals

Article 48. Tipologia dels elements transversals Dins dels espais oberts es determinen els següents elements transversals:

a) Superfícies:

• Habitats d’interès comunitari prioritari

• Sòl de riscos i afectacions

b) Traces:

• Camins estructurants

• Cursos d’aigua

c) Elements puntuals

• Elements d’interès patrimonial/arqueòlogic

Article 49. Habitats d’interès comunitari prioritari (H)

1. Els hàbitats d’interès existents en el sistema d’espais oberts del present PDU son aquells

hàbitats naturals d’interès comunitari presents en el territori de l’Àmbit Central del Camp de

Tarragona, amenaçats de desaparició, la conservació dels quals suposa una especial

responsabilitat per a aquesta a causa de la importància de la proporció de la seva àrea de

distribució natural inclosa en el seu territori. 2. Els habitats d’interès comunitari es troben delimitats en el plànol d’informació del present PDU i

referenciats en el plànol d’ordenació dels espais oberts a escala 1/50.000 (A.1).

3. La principal funció d’aquests espais és la conservació de la biodiversitat . 4 Els habitats d’interès comunitari inclosos en el present PDU queden subjectes a la corresponent

legislació sectorial vigent en cada moment.

5. La nova implantació de infraestructures requerirà la declaració d’interès general per part

l’administració pública competent i l’avaluació d’impacte ambiental per part de la Generalitat de

Catalunya.

6. La implantació d’infraestructures en el subsòl estarà condicionada en qualsevol cas a la no

alteració dels espais d’interès hidrogeològic, d’acord amb la legislació sectorial respectiva.

7. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació, ni d’infraestructura o de transformació del sòl que pugui

afectar de manera negativa el sistema ecològic dels diferents habitats.

Article 50. Sòl de riscos i afectacions (SRA)

1. Comprèn aquells sòls de riscos i afectacions, d’origen natural, tecnològic o altres afectacions (en

aquest cas degut principalment a la presencia de l’aeroport de Reus, i de les indústries químiques i

petroquímiques). En aquest sentit, a la disposició addicional segona d’aquestes normes s’estableix

una regulació precisa de les determinacions en matèria aeroportuària i també es fan

determinacions al llarg del text normatiu pel rack de transport de substancies perilloses.

2. Aquesta categoria d’espais compren també les zones inundables corresponents a la zonificació de

l’espai fluvial de la Conca del Francolí segons la planificació elaborada per l’Agència Catalana de

l’Aigua i zones inundables del riu Gaià i de les principals rieres i torrents dins de l’àmbit del PDU.

3. En el moment de redactar el planejament urbanístic municipal i derivat en els nous àmbits de

creixement que proposa el PDU, en aquells que es situïn en zones amb risc d’inundabilitat,

s’hauran de elaborar els corresponents estudis d’inundabilitat, i adequar els usos del sòl al resultat

d’aquest.

4. La zonificació de l’espai fluvial correspon a les quatre categories següents:

21

a) Zona fluvial ( ZF ): període de retorn de 10 anys

b) Sistema hídric ( SH ): període de retorn de 100 anys

c) Zona inundable per episodis

extraordinaris ( ZI ): període de retorn de 500 anys

5. Dins la Zona Fluvial ( ZF ) s’admeten els següents usos:

a) Operacions per a millorar-ne la funcionalitat hidràulica i ambiental

b) Instal.lació d’infraestructures transversals sempre que es respectin la continuïtat ambiental

i hidràulica

c) Instal.lació d’infraestructures canalitzades sempre que es respectin la continuïtat hidràulica

i morfodinàmica.

Queda prohibida qualsevol tipus d’urbanització d’aquests terrenys.

6. Dins el Sistema Hídric ( SH ) s’admeten els següents usos

a) Els usos agraris sense que es pugui admetre cap instal.lació o edificació, ni tampoc

l’establiment de hivernacles ni cap tipus de tancament de les parcel.les.

b) Els parcs, zones lliures, zones enjardinades i usos esportius a l’aire lliure, sense

edificacions ni construccions de cap mena.

c) Els llacunatges i les estacions de bombament d’aigües residuals o potables.

d) L’establiment longitudinal d’infraestructures de comunicació i transport, sempre que

permeti la preservació del règim de corrents.

e) La implantació d’infraestructures de serveis i canonades, degudament soterrades i

protegides i sempre que es preservi el règim de corrents i es garanteixi la no afectabilitat a

la qualitat de les aigües.

f) Aquells altres usos previstos per la legislació aplicable en matèria de domini públic

hidràulic.

Queda prohibida cap nova edificació o construcció ni cap ús o activitat que suposi una

modificació sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar un obstacle al flux

d’aigua o alteració del règim de corrents en cas d’avinguda. També queda prohibida la

instal.lació de zones de càmping.

Nomes es podran destinar a usos diferents quan el planejament urbanístic amb informe

favorable de l’administració hidràulica, prevegi l’execució de les obres necessàries per tal que

les cotes definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc

d’inundació adequades per a la implantació de la ordenació i usos establerts per l’indicat

planejament.

7. Dins la Zona inundable per episodis extraordinaris ( ZI ), s’admeten els següents usos:

a) Els usos admesos dependran de si els terrenys es troben en una de les tres categories

següents en funció dels paràmetres hidràulics disponibles de cabal i de velocitat de

l’avinguda:

• Zona de inundació greu

• Zona de inundació moderada

• Zona de inundació lleu

b) En funció d’aquesta classificació els usos admesos son:

• La zona amb risc d’inundació lleu: no està subjecte a limitacions del usos admissibles

fins a la cota mínima a la del risc d’inundació moderat.

• La zona amb risc d’inundació moderat: es permeten els usos industrials,

d’emmagatzematge, i comercials fins a la cota mínima a la de risc d’inundació greu.

Nomes es podran destinar a usos diferents quan el planejament urbanístic, amb informe favorable

de l’administració hidràulica, prevegi l’execució de les obres necessàries per tant que les cotes

definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc d’inundació

adequades per a la implantació de la ordenació i usos establerts per l’indicat planejament.

8. En qualsevol cas, s’estarà al que disposa l’article 6 del Decret 305/2006 i allò que s’estableixi a la

legislació sectorial vigent en cada moment.

9. El planejament derivat i projectes constructius que es desenvolupin a partir del POUM, hauran

d’adaptar-se a les disposicions que es deriven de l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua.

10. En cas que s’hagin de realitzar obres dins del sistema hídric s’haurà de preveure les actuacions

necessàries per a la adopció de les mesures de protecció front als riscos d’inundació. El

planejament urbanístic general podrà condicionar les actuacions de transformació dels usos o

reimplantació d’usos preexistents a l’execució, a càrrec de l’actuació, de les infraestructures

necessàries que adeqüin el risc d’inundació a l’ordenació urbanística.

22

11. En els parcs fluvials que poden comportar riscos d’inundació, s’haurà de tenir en compte aquests

riscos en establir l’ordenació d’usos del sòl d’acord amb els criteris previstos en els apartats

anteriors.

Article 51. Camins estructurants

1. La xarxa de camins rurals que es contempla en el present PDU esta formada pels camins rurals

estructurants. 2. Les determinacions generals per a la xarxa de camins rurals venen establertes a la legislació

sectorial vigent.

3. Les determinacions mes específiques per els camins rurals venen enunciades amb caràcter

general en els preceptes del PDU que regulen les diferents àrees dels espais oberts.

4. Per altra banda, aquest PDU defineix com a pistes forestals aquelles vies de terra o

pavimentades connectades amb els camins rurals i forestals, i de característiques similars,

construïdes primordialment per al transport dels aprofitaments forestals i per la prevenció

d’incendis. S’estableixen per a les pistes forestals les següents determinacions:

a) La conservació de les pistes forestals es promourà des de les administracions públiques

actuants en el territori, dins del marc de les mesures de foment.

b) No es poden obrir noves pistes forestals que no estigui prevista en els Plans d’Ordenació

Urbanística Municipal , en els Plans Especials que en sòl no urbanitzable poden

desenvolupar-lo, en els Plans de Gestió Forestals o Programes de l'Administració

d'Agricultura, amb l'informe previ corresponent de la Direcció General del Medi Natural del

Departament de Medi Ambient i Habitatge.

c) Si estan previstos en els esmentats Plans o Programes, l’obertura, modificació de traçat o

variació del perfil longitudinal o transversal de les pistes forestals necessiten una llicència

municipal prèvia. A la memòria del corresponent projecte de sol·licitud, cal justificar la

necessitat i conveniència de la nova pista forestal o de la modificació proposada, així com

també la integració del nou traçat dins del paisatge i la no producció d’efectes degradants

al medi.

d) L’amplada dels camins rurals no superarà els quatre metres (4 m.) amb una separació a la

tanca de quatre metres (4 m.) més des de l’eix i de sis metres (6 m.) més de separació a

l’edificació.

e) Bàsicament per a prevenció d’incendis i en el supòsit de camins d’accés a les finques on es

dugui a terme una explotació agropecuària, es podrà autoritzar una amplada superior a

quatre metres (4 m) i inferior a sis metres (6 m).

A més, segons el Pla INFOCAT els municipis hauran de comptar amb una bassa de 240 m3

cada 500 ha d’extensió, com a infraestructures necessàries de penetració al bosc, per

aproximació per mitjans aeris, que hauran de ser respectades per les actuacions territorials.

f) Les pistes forestals han de tenir la base en bon estat i ser convenientment senyalitzats.

5. El planejament que desenvolupi els diferents sectors haurà d’establir les mesures que siguin

necessàries per tal de garantir l’accessibilitat i el bon manteniment d’aquesta xarxa de camins

rurals i la seva continuïtat, sense interrupcions ni fragmentacions.

6. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació o de transformació del sòl en les zones d’afecció

establertes per la legislació vigent.

Article 52. Cursos d’aigua

1. En els terrenys de les lleres dels rius, torrents i rieres i al seu àmbit d’influència es delimita l’espai

fluvial, segons criteris geomorfològics i ambientals. Aquest espai forma part del sistema general

hidrogràfic que comprèn l’espai de domini públic hidràulic i els seus entorns.

2. El sistema hidrogràfic es troba delimitat en el PDU en el plànol d’ordenació dels espais oberts

(escala 1/50.000 ).

3. Les rieres i torrents del sistema hidrològic constitueixen el sistema estructurador del paisatge, amb

comunitats i hàbitats d’interès ecològic que s’han de protegir i restaurar, donat que actuen com a

corredors ecològics per a moltes espècies. 4. Les determinacions del sistema hidrogràfic venen establertes a la legislació sectorial vigent.

5. Caldrà tenir present en les diferents actuacions el “Pla Especial de Protecció de l’Infraestructures

de portada d’aigües de l’Ebre” i “Actuació del Programa de mesures de l’ACA”.

23

6. Atès el paper fonamental de les rieres i els torrents en el sistema d’espais oberts, el tractament

específic que hauran de rebre, inclosos els treballs de neteja i manteniment s’haurà de

desenvolupar a través dels mecanismes de programació que les administracions competents

acordin per fer compatible la funció ambiental amb la pertinença al sistema hidràulic territorial.

7. El planejament que desenvolupi els diferents sectors haurà d’establir les mesures que siguin

necessàries per tal de preservar-ne la continuïtat i el bon manteniment d’aquests espais, en tant

que es tracta d’elements fonamentals dins del sistema de corredors biològics del territori.

8. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació, ni d’infraestructura o de transformació del sòl que no

vagin encaminades a la seva principal funció hidrològica.

Article 53. Elements d’interès patrimonial i/o arqueològic

1. Els elements d’interès patrimonial que es contemplen en el present PDU son:

a) Els monuments històrics declarats Béns Culturals d’Interès Nacional ( BCIN )

b) Elements d’interès etnològic ( altres masies, com a elements arquitectònics lligats a l’espai

rural i molins )

c) Els jaciments arqueològics i paleontològics.

d) Els elements del patrimoni arquitectònic rural ( aljubs, barraques de pedra seca, bordes,

casetes d’estris, corrals, eres, pletes, pous, sèquies...)

2. Dins dels elements d’interès patrimonial, el present PDU recull els monuments històrics ( BCIN ).

3. Dins dels jaciments i zones d’interès arqueològic i paleontològic, el present PDU incorpora

parcialment en la seva documentació gràfica alguns d’aquests elements, tot i que el Pla preserva

la totalitat de jaciments i zones d’interès arqueològic i paleontològic que s’estableixen en els

corresponents Inventaris del Patrimoni Arqueològic i del Patrimoni Paleontològic de Catalunya.

4. Els elements d’interès patrimonial que inclou aquest PDU s’adeqüen a la definició de patrimoni

cultural de Catalunya, a les categories , tipologies i finalitats que s’estableixen a la Llei 9/1993,

de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

5. Els Ajuntaments inclosos en el àmbit territorial del PDU redactaran els corresponents catàlegs a

partir dels Inventaris del patrimoni cultural, etnològic, fonts, arqueològic i paleontològic del

municipi per tal de completar la relació d’elements d’interès inclosos en el present Pla.

L’Inventari del patrimoni de cada municipi establirà les següents tipologies de protecció segons les

característiques particulars de cadascun dels elements a protegir, per tal de concretar les

condicions especials de protecció de cadascun dels elements:

a) Tipologia 1 - Béns culturals d'Interès Nacional tindran el nivell de protecció integral que els

assigna la Llei 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català i que correspon amb

la dels béns d'interès cultural definida a la Llei del patrimoni històric espanyol.

b) Tipologia 2 - Edificis i elements d'interès. Elements catalogats sotmesos a les condicions

generals de protecció que aquestes normes determinen per al precatàleg.

c) Tipologia 3 - Àrees arqueològiques i paleontològiques - jaciments arqueològics. Quedaran

protegits per un radi de 50 m, o en el seu cas, per una delimitació específica. Les llicències

d'obres dins d'aquest radi hauran de ser objecte d'informe previ del Àrea de Coneixement i

Recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural, que podrà dictaminar la realització de

sondeigs arqueològics, per tal de delimitar el jaciment i decidir posteriorment l'actuació més

adient.

6. Els elements d’interès patrimonial establerts pel PDU queden subjectes a la Llei 9/1993, de 30 de

setembre, del patrimoni cultural català, al Decret 78/2002 del Reglament de protecció del Patrimoni

arqueològic i paleontològic de Catalunya, i a la corresponent legislació sectorial vigent en cada

moment.

7. El possible aprofitament urbanístic així com la possible implantació d’infraestructures restarà

condicionada en qualsevol cas a la preservació del patrimoni paleontològic i arqueològic, d’acord

amb la legislació sectorial respectiva.

8. La reconstrucció i la rehabilitació de les edificacions rurals s’ajustarà a les determinacions del

Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme.

9. El present PDU estableix per a les Masies i edificacions rurals d’interès que cal preservar i/o

recuperar per raons arquitectòniques, històriques, paisatgístiques i d’identitat les següents

determinacions:

a) Es permet reconstruir i rehabilitar les Masies i edificacions rurals que calgui preservar i/o

recuperar per raons arquitectòniques, històriques, paisatgístiques i d’identitat, o que hagin

estat incloses en l’Inventari corresponent. La reconstrucció i la rehabilitació s’ajustarà a les

determinacions del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós

de la Llei d’Urbanisme.

24

b) La reconstrucció i la rehabilitació de les Masies i edificacions rurals han de respectar el

volum edificat preexistent i la composició volumètrica original prèviament determinats.

c) Si no s’alteren les característiques originals de l’edificació, se’n pot admetre la divisió

horitzontal, amb les limitacions que siguin establertes pel planejament urbanístic i d’acord

amb la normativa reguladora de les condicions objectives d’habitabilitat.

10. Es podrà promoure el turisme rural i l’agroturisme tant a les masies i edificacions rurals d’interès i

a les edificacions rurals, destinades als usos associats al concepte de turisme rural d’acord amb

les determinacions següents:

a) Les condicions d’ordenació i d’edificació hauran d’assegurar la integració al medi rural en

que s’emplacin.

b) Les condicions de l’activitat i els usos admesos hauran de ser coherents amb les

determinades de la legislació sectorial vigent.

11. El present PDU admet en les masies i edificacions rurals les cases de colònies, els albergs, les

granges escola i les aules de natura d’acord amb les següents definicions:

a) Les cases de colònies son aquelles edificacions i instal·lacions que permanentment o

temporalment es destinen a donar allotjament a grups d’infants o de joves participants en

activitats educatives en el temps lliure, cultural i de lleure.

b) Els albergs son aquelles edificacions i instal·lacions com a lloc de pas, d’estada o de

realització d’una activitat, a joves en forma individual i col·lectiva, i també en determinades

condicions a famílies, adults i grups d’infants.

c) Les granges escola son aquelles cases de colònies que ofereixen equipaments suficients i

adequats per al treball didàctic amb infants o joves amb tècnic agràries i ramaderes.

d) Les aules de natura son aquelles cases de colònies que ofereixen equipaments suficients i

adequats per al treball didàctic amb infant o joves per al coneixement del medi natural i en

l’educació ambiental.

Totes aquestes edificacions i instal·lacions hauran d’adequar-se a la normativa sectorial vigent.

TÍTOL III. ORDENACIÓ DELS ASSENTAMENTS URBANS CAPITOL I. DISPOSICIONS GENERALS Article 54. Definició

Els assentaments urbans de l’Àmbit Central del Camp de Tarragona comprenen els terrenys qualificats

com a sòls urbans i urbanitzables pel planejament urbanístic vigent, així com els àmbits proposats en el

present PDU.

Article 55. Tipologia dels assentaments urbans 1. El Pla Director Urbanístic del Camp de Tarragona recull les següents classes de sòl establertes pel

planejament municipals vigent:

a) Sòl urbà

b) Sòl urbanitzable amb Pla parcial aprovat

c) Sòl urbanitzable

d) Sòl urbanitzable no delimitat

2. Queden també recollits en el PDU les Àrees residencials estratègiques aprovades definitivament i

els equipaments i dotacions supramunicipals.

3. El PDU inclou dins d’aquest tipologia d’assentaments urbans, el centre recreatiu i turístic, el sistema

portuari – ZAL, així com les unitats territorials de regulació costanera especial del PDUSC, i els

sectors amb directrius específiques del PDUSC-2

4. El Pla també incorpora les estratègies per a les àrees especialitzades del PTP del Camp de

Tarragona, (intensificació urbana, extensió, reducció o extinció, estratègia específica i centralitat),

així com les determinacions específiques pels sectors en aplicació de les citades estratègies.

5. Per altra banda, el PDU proposa un seguit d’àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat:

25

PROPOSTA PDU ÀMBIT CENTRAL DEL CAMP DE TARRAGONA

Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat

U.M.

ADUC 1

D’interès supramunicipal i ús mixt

U.E.

ADUC 2

D’interès supramunicipal i ús especialitzat

U.M.

ADUC 3

D’interès local i ús mixt

U.E.

ADUC 4

D’interès local i ús especialitzat

Equipaments i dotacions supramunicipals

EQDS

Equipaments i dotacions supramunicipals

6. Finalment, el PDU estableix determinacions en sectors urbanitzables dels planejaments

municipals vigents:

PROPOSTA PDU ÀMBIT CENTRAL DEL CAMP DE TARRAGONA

Determinacions en sectors urbanitzables dels planejaments municipals

SELL

Sector amb localització d’àmbits a qualificar com a sistema d’espais lliures

SEQ

Sector amb localització d’àmbit a qualificar com a sistema d’equipaments

SELLEQ

Sector amb localització d’àmbit a qualificar com a sistema d’espais lliures i

d’equipaments

SNU

Sector a classificar com a sòl no urbanitzable i qualificat com a sòl de protecció

preventiva ordinari.

5. L’ordenació dels assentaments urbans ve definida en el plànol d’ordenació del PDU a escala

1/50.000 (A1).

Article 56. Criteris de compacitat en el desenvolupament urbà i de gradualitat i continuïtat física de les actuacions

1. El PDU determina l’ordenació dels assentaments a partir de criteris de compacitat en el

desenvolupament urbà, i prioritza el reompliment i la rehabilitació de les trames urbanes en front de

la nova ocupació de sòl.

2. Tots els nous creixements proposats per aquest PDU hauran de respectar les preexistències i

característiques orogràfiques i mediambientals, així com desenvolupar-se en contigüitat a les trames

urbanes existents, amb densitats sempre superiors o equivalents als 50 habitatges per ha, i amb

presencia d’activitats o usos compatibles amb l’ús principal, amb l’objectiu de generar noves trames

de caràcter compacte i mixtura d’usos, ben servides pel transport públic. Per a la resta de sectors

que es delimitin mitjançant el corresponent planejament municipal, es podran establir paràmetres

urbanístics adients a les característiques de l’entorn, les preexistències concretes i les trames

urbanes.

3. Les revisions del planejament urbanístic dels municipis s’adaptaran a les estratègies de

desenvolupament que el Pla estableix per a cada àrea urbana o especialitzada del territori. Així

mateix, el planejament urbanístic municipal establirà mesures per tal que el creixement per extensió

es produeixi de manera gradual i contínua respecte a l’assentament existent i es mantingui una

proporcionalitat entre l’extensió de les àrees en procés d’urbanització i l’àrea urbana consolidada.

Article 57. Determinacions pels elements del patrimoni natural

Els elements del patrimoni natural inclosos en els inventaris i catàlegs gestionats per la Direcció General

del Medi Natural i que formen part dels sòls urbans o urbanitzables, caldrà que tinguin en el planejament

municipal un grau de protecció que n’asseguri la seva preservació. Article 58. Condicions ambientals per als nous assentaments urbans

1. El PDU contempla les infraestructures suficients per a l’abastament i sanejament d’aigua i gestió de

residus i preveu les reserves de sòl per a la seva construcció, d’acord amb el que fixa el PTPCT. En

aquells casos en què no resultin possibles aquestes determinacions en el moment actual, es

condicionen els creixements derivats del PDU a l’existència dels recursos i les infraestructures

necessaris d’abastament d’aigua, sanejament, subministrament energètic i gestió dels residus.

2. En el moment d’incorporar els nous creixements establerts en el PDU al Pla d’Ordenació Urbanística

del municipi corresponent, caldrà justificar que es disposa de la capacitat necessària en relació amb

l’abastiment d’aigua i energia, així com en la xarxa de sanejament i en el tractament dels residus.

26

3. Als efectes de minimitzar la incidència dels contaminants que previsiblement seran emesos a

l’atmosfera com a conseqüència de l’increment de població i d’activitats resultants dels nous

creixements urbans previstos al PDU, es faran servir com a referència els mapes de vulnerabilitat i

capacitat del territori, d’acord amb el que s’estableix a la Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació

de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric, o allò que s’estableixi

a la normativa sectorial vigent en cada moment.

4. Als efectes de minimitzar la incidència de la contaminació acústica, el PDU integra els objectius de

qualitat acústica d’acord amb les zones de sensibilitat acústica alta, moderada i baixa, i aquelles

zones sotmeses a règims especials, d’acord amb la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció

contra la contaminació acústica i el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el

Reglament de la Llei 16/2001, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se

n’adapten els annexos, així com el que s’estableixi a la normativa sectorial vigent en cada

moment. També caldre complir amb allò establert en el mapa estratègic de soroll de l’aeroport de

Reus i les altres determinacions que preveu el Real Decreto 1513/2005, de 16 de diciembre, por el

que se desarrolla la Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido, en lo referente a la evaluación y

gestión del ruido ambiental.

.5. Als efectes de minimitzar la incidència de la contaminació lluminosa, els diferents usos establerts

pel PDU hauran de tenir en compte el compliment dels nivells de contaminació lluminosa d’acord

amb la zonificació establerta pel Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya,

el Decret 82/2006, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 6/2001, de 31 de maig,

d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, així com el que

s’estableixi a la normativa sectorial vigent en cada moment.

Article 59. Determinacions per a la implantació d’establiments comercials.

1. D’acord amb el Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’Ordenació dels Equipaments

Comercials, en relació a la implantació d’establiments comercials, aquest PDU entent

incorporades totes les seves determinacions, així com la de la resta de legislació sectorial vigent.

2. En aquest sentit, cal tenir en compte la dotació mínima de places d’aparcament per a l’ús

comercial i complir amb el que estableix el Decret 378/2006, d’acord amb la Disposició Transitòria

Tercera del Decret Llei 172009

CAPITOL II. ASSENTAMENTS URBANS I PLANEJAMENT VIGENT Article 60. Sòls urbans i urbanitzables existents o de desenvolupament ordinari

1. El present PDU incorpora amb caràcter general les determinacions dels sòls urbans i urbanitzables

que s’estableixen en el planejament urbanístic vigent per cada municipi, així com les determinacions

específiques establertes a l’article 3.12 de les normes territorials del Pla Territorial Parcial del Camp

de Tarragona, en aplicació de les estratègies definides a l’article 3.11 de les citades normes

territorials.

2. Respecte als sòls urbans consolidats de caràcter residencial, es tracta fonamentalment d’operacions

de completament i millora, o puntualment de reforma interior. El present PDU estableix com a

finalitat prioritària d’aquestes operacions adequar les estructures urbanes heretades a les

dinàmiques i exigències actuals de qualitat, eficiència i justícia social.

3. Respecte als sòls urbanitzables, sobre els que s’hauran de produir els creixements mixtes i

especialitzats a curt termini, el PDU els recull en la seva pràctica totalitat o excepcionalment

proposant el seu ajust o transferència d’aprofitaments a un altre sector. Les determinacions

especials per aquests sectors son les fixades en els plànols d’ordenació, a la memòria i a aquesta

normativa del PDU.

4. Es tindrà especial atenció a la relació de les noves peces de desenvolupament urbà amb el sistema

dels espais oberts territorials o locals, contribuint a la seva configuració i a l’equilibri entre ambdós

àmbits. S’hauran de tenir especialment en compte els vectors ambientals com l’aigua, la depuració i

el sanejament, l’energía, etc. com a paràmetres decisoris per avaluar la conveniència i la grandària

del creixement i en el seu cas, per establir les garanties per a la seva transformació.

5. En el supòsit del SUPP-10 de Vinyols i els Arcs es limiten els usos en el següents termes:

a) Producció i transformació del metall (Annex II.1 Activitats sotmeses al règim de llicència

ambiental amb l’informe preceptiu de la Llei 3/1998 d’Intervenció integral de l’Administració

Ambiental).

b) Activitats agroindustrials i ramaderes (Annex II.1 Activitats sotmeses al règim de llicència

ambiental amb l’informe preceptiu de la Llei 3/1998 d’intervenció de l’Administració Ambiental).

27

Article 61. Àrees Residencials Estratègiques (AREs)

En relació a les Àrees Residencials Estratègiques, aquest PDU es remet integrament a les

determinacions normatives fixades en el vigent PDU-AREs del Camp de Tarragona i a la regulació de

l’ordenació detallada que es fixa per a cada ARE inclosa en aquest àmbit territorial.

Article 62. Equipaments i dotacions supramunicipals

Els equipaments i les dotacions supramunicipals atendran al que es determini a la normativa del

planejament municipal vigent.

Article 63. Centre recreatiu i turístic (CRT)

Aquest àmbit es regula per la Llei 2/1989, de 16 de febrer, sobre centres recreatius turístics (DOGC

1109, de 20.02.89) i pel Decret 161/2003, de 23 de juny, de modificació del Decret 152/1989, de 23 de

juny, pel qual s’aprova la instal.lació d’un centre recreatiu turístic a Vila-seca i Salou (DOGC 3924, de

14 de juliol de 2003).

Article 64. Sistema portuari-ZAL

Aquest àmbit es regula pel vigent Pla d’utilització d’espais portuaris del port de Tarragona.

Article 65. Unitats territorials de regulació costanera especial del PDUSC

Es refereix exclusivament a l’àmbit de “La Budellera” que es regula pel vigent Pla Director Urbanístic

del Sistema Costaner.

Article 66. Sectors amb directrius específiques del PDUSC-2

Aquests àmbits es regulen pel vigent Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner- 2.

CAPITOL III. ASSENTAMENTS URBANS I PROPOSTA DEL PDU PELS SECTORS URBANITZABLES DELS PLANEJAMENTS MUNICIPALS

Secció Primera.- Determinacions del PDU en relació als sectors urbanitzables dels

planejaments municipals

Article 67. Sòls urbanitzables amb determinacions específiques del Pla Director Urbanístic

1. Sobre alguns sectors de sòl urbanitzable del planejament urbanístic municipal vigent el present

PDU fixa unes determinacions específiques, per tal que el seu futur desenvolupament sigui

coherent, tant amb els criteris i objectius del propi PDU, com amb els del vigent Pla Territorial

Parcial del Camp de Tarragona.

2. El planejament urbanístic municipal haurà d’adaptar l’àmbit, els objectius, les determinacions i els

paràmetres urbanístics d’aquests sectors de sòl urbanitzable a les determinacions específiques

fixades pel PDU un cop aquest sigui executiu.

3. Un cop s’hagin desenvolupat els sectors, els sistemes d’espais lliures i equipaments a l’aire lliure,

així com els hàbitats d’interès comunitari presents en sectors urbanitzables amb determinacions

del PDU complementaran el sistema d’espais oberts en aquells àmbits.

Article 68. Determinacions del PDU en determinats sectors urbanitzables dels planejament

municipal

El present PDU fixa un conjunt de determinacions específiques o condicions de desenvolupament pels

següents sectors de sòl urbanitzable:

EL CATLLAR

Sector SUD-13 “Sud de Mas de Moregons”:

1. Àmbit:

• Superfície del sector: 8,47 ha.

• Superfície mínima de sòl públic de cessió obligatòria: 1,27 ha.

2. Determinacions específiques:

• Sector SELLEQ

• El planejament general i/o derivat haurà de qualificar com a sistema d’espais lliures i equipament l’àmbit

localitzat dins del connector ambiental segons determinació del PTP del Camp de Tarragona.

• Delimitació segons la fitxa núm. 1.

3. Condicions de desenvolupament:

Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanístic municipal vigent per aquest

sector.

28

Sector SND-55 “Llevant de Mas de Moregons”:

1. Àmbit:

• Superfície del sector: 5,86 ha.

• Superfície mínima de sòl públic de cessió obligatòria: 0,88 ha.

2. Determinacions específiques:

• Sector SELLEQ

• El planejament general i/o derivat haurà de qualificar com a sistema d’espais lliures i equipament

l’àmbit localitzat dins del connector ambiental segons determinació del PTP del Camp de Tarragona.

• Delimitació segons la fitxa núm. 1.

3. Condicions de desenvolupament:

Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanístic municipal vigent per aquest

sector.

Sector SND-101 “Mèdol-Esplai”:

1. Àmbit:

• Superfície del sector: 7,60 ha.

• Superfície mínima de sòl públic de cessió obligatòria: 1,59 ha.

2. Determinacions específiques:

• Sector SELLEQ

• El planejament general i/o derivat haurà de qualificar com a sistema d’espais lliures i equipament

l’àmbit localitzat al sud del sector per tal d’evitar la conurbació i garantir la connexió dels espais lliures.

• Delimitació segons la fitxa núm. 2.

3. Condicions de desenvolupament:

Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanístic municipal vigent per aquest

sector.

CONSTANTÍ

Sector PPU-09 “Pic-La Rufola”:

1. Àmbit:

• Superfície del sector: 42,12 ha.

• Superfície mínima de sòl públic de cessió obligatòria: 8,12 ha.

2. Determinacions específiques:

• Sector SELLEQ

• El planejament general i/o derivat haurà de qualificar com a sistema d’espais lliures i equipament l’àmbit

localitzat entre el vial del polígon i la via TV-7211

• Delimitació segons la fitxa núm. 3.

3. Condicions de desenvolupament:

Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanístic municipal vigent per aquest

sector.

Sector PPU-10 “Polígon Industrial de Constantí”:

1. Àmbit:

• Superfície del sector: 16,15 ha.

• Superfície mínima de sòl públic de cessió obligatòria: 2,19 ha.

2. Determinacions específiques:

• Sector SELLEQ

• El planejament general i/o derivat haurà de qualificar com a sistema d’espais lliures i equipament l’àmbit

localitzat entre el vial del polígon i la via TV-7211

• Delimitació segons la fitxa núm. 3.

3. Condicions de desenvolupament:

Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanístic municipal vigent per aquest

sector.

Sector PPU-11 “Pic- Tradillo”:

1. Àmbit:

• Superfície del sector: 15,93 ha.

• Superfície mínima de sòl públic de cessió obligatòria: 1,50 ha.

29

2. Determinacions específiques:

• Sector SELLEQ

• El planejament general i/o derivat haurà de qualificar com a sistema d’espais lliures i equipament

l’àmbit localitzat entre el vial del polígon i la via TV-7211

• Delimitació segons la fitxa núm. 3.

3. Condicions de desenvolupament:

Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanístic municipal vigent per aquest

sector.

CASTELLVELL DEL CAMP Sector SAU-7 “SAU-7”:

1. Àmbit:

• Superfície del sector: 3,85 ha.

• Superfície mínima de sòl públic de cessió obligatòria: 0,58 ha.

2. Determinacions específiques:

• Sector SELLEQ

• El planejament general i/o derivat haurà de qualificar com a sistema d’espais lliures i equipament

l’àmbit localitzat al nord del sector per tal d’evitar la conurbació urbana.

• Delimitació segons la fitxa núm. 4.

3. Condicions de desenvolupament:

Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanístic municipal vigent per aquest

sector.

VILA-SECA Sector PP.PI-2 “Sector residencial situat entre el C/ Luis Mariano, Ctra. Tarragona a la Pineda i continuació del

límit del sòl urbà”:

1. Àmbit:

• Superfície del sector: 8,16 ha.

• Superfície mínima de sòl públic de cessió obligatòria: 1,90 ha.

2. Determinacions específiques:

• Sector SELLEQ

• El planejament general i/o derivat haurà de qualificar com a sistema d’espais lliures i equipament l’àmbit

localitzat al nord del sector per garantir la continuïtat entre la Sèquia Major i els Prats de Cal.lipolis.

• Delimitació segons la fitxa núm. 5.

3. Condicions de desenvolupament:

Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanístic municipal vigent per aquest

sector.

TARRAGONA Sector PAU-02 “Terres Cavades”:

1. Àmbit:

• Superfície del sector: 98,61 ha.

• Superfície mínima de sòl públic de cessió obligatòria: 7,64 ha.

2. Determinacions específiques:

• Sector SEQ

• El planejament general i/o derivat haurà de qualificar com a sistema d’equipaments l’àmbit localitzat a

llevant del sector, a l’altre costat del vial.

3. Condicions de desenvolupament:

Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanístic municipal vigent per aquest

sector.

Sector PAU-05 “Golf Costa Daurada”:

1. Àmbit:

• Superfície del sector: 95,15 ha. (segons delimitació gràfica)

• Superfície mínima de sòl públic de cessió obligatòria: -----------.

2. Determinacions específiques:

• Sector SELL

30

• El planejament general i/o derivat haurà de qualificar com a sistema d’espais lliures l’àmbit situat a

tocar l’AP7, coincident amb la franja de protecció civil TRANSCAT. L’àmbit de superfície aproximada

de 44,39 ha no serà apte per edificar. També, el PDU fa constar que part d’aquesta àrea està afectada

per l’existència d’un hàbitat d’interès comunitari. L’aprofitament corresponent a aquest àmbit s’haurà

de localitzar a ponent, al costat de les edificacions unifamiliars existents.

3. Condicions de desenvolupament:

Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanístic municipal vigent per aquest

sector.

Sector PP-28 “Mas Rabassa”:

1. Àmbit:

• Superfície del sector: 49,44 ha.

• Superfície mínima de sòl públic de cessió obligatòria: 27,52 ha.

• Superfície exclosa: 21,95 ha. (PDUSC-2)

2. Determinacions específiques:

• Sector SELL

• Sector amb determinacions del PDUSC-2

• El planejament urbanístic general haurà de classificar com a SNU els dos àmbits de protecció

costanera. El present PDU determina que la totalitat de l’àmbit nord del futur sector discontinu s’haurà

de qualificar com a sistema d’espais lliures i la totalitat de l’àmbit entrevies s’haurà de qualificar com a

sistema d’espais lliures i equipament a l’aire lliure.

• Amb aquestes determinacions es modifica la fitxa del PDUSC-2.

• Per aquests dos àmbits el planejament general podrà transferir l’aprofitament a un altre sector.

3. Condicions de desenvolupament:

Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanístic municipal vigent per aquest

sector en un altre sector on es transfereixi l’aprofitament.

Sector PAU-04 “Florimar”:

1. Àmbit:

• Superfície del sector: 7,91 ha. (segons delimitació gràfica)

• Superfície mínima de sòl públic de cessió obligatòria: -----------.

• Superfície exclosa: 7,91 ha. (segons delimitació gràfica)

2. Determinacions específiques:

• SNU

• El planejament general classificarà el sector com a sòl no urbanitzable.

• El present PDU qualifica aquest sector com a sòl de protecció preventiva ordinari.

• Aquest sector és considerat com una unitat territorial de regulació costanera especial segons el Pla

Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC)

3. Condicions de desenvolupament:

Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanistic municipal vigent per aquest

sector.

Secció Segona.- Determinacions del PDU en relació als projectes estratègics

Article 69. Projectes estratègics

1. Amb l’objectiu de presentar de manera visible les principals estratègies ordenadores del present Pla

i de senyalar aquells elements territorials claus per el nou ordre territorial, el PDU orienta el

desenvolupament, amb caràcter no vinculant, d’un conjunt d’esquemes de projecte d’aquells

elements estratègics de l’ordenació per aquest àmbit territorial, quins objectius i localització queden

indicats en la seva memòria i documentació gràfica.

2. La realització de les noves infraestructures que es desenvolupin en els Projectes estratègics hauran

de seguir les mesures que s’estableixen al Capítol I del Títol IV d’aquestes normes del PDU.

CAPÍTOL IV. ESPAIS D’EVENTUAL TRANSFORMACIÓ Secció Primera.- Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat (ADUC) Article 70. Definició Integren els àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat, alguns dels sòls del sistema d’espais

oberts, que tenen actualment la classificació de sòl no urbanitzable ordinari de protecció preventiva i que

en el marc de les condicions plantejades pel present PDU son espais d’eventual transformació i per tant,

poden ésser classificats com a urbanitzables pel planejament urbanístic municipal.

31

Article 71. Caracterització

1. El PDU contempla en aquesta categoria de sòl els àmbits de futur desenvolupament urbà, a curt,

mig o llarg termini, condicionats a l'execució de certes infraestructures i a l’existència de l’acord

entre els ajuntaments afectats per el seu desenvolupament en el cas de sectors plurimunicipals.

2. Aquests espais d’eventual transformació poden ser:

a) Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’interès supramunicipal:

D’ús mixt ( U.M. )

D’ús especialitzat ( U.E.)

b) Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’interès local

D’ús mixt ( U.M. )

D’ús especialitzat ( U.E.)

3. En els plànols d’ordenació del present PDU s’assenyalen de manera detallada aquells elements

(cursos d'aigua, marges, arbrat, configuracions paisatgístiques específiques, elements amb valor

històric i cultural, etc.) que hauran de conservar-se o integrar-se en l'ordenació urbanística en el

cas que es desenvolupessin aquests terrenys com a sòls urbanitzables.

Article 72. Règim jurídic

En tant no reuneixin les condicions pel seu desenvolupament urbanístic els ADUC mantindran el règim

jurídic i la classificació de sòl no urbanitzable.

Article 73. Condicions pel desenvolupament dels Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat, be sigui d’ús mixt o com d’ús especialitzat

1. El desenvolupament urbanístic d’aquests àmbits haurà de complir entre d’altres les següents

condicions:

a) La execució de certes infraestructures necessàries per el seu funcionament.

b) La existència de l’acord entre els ajuntaments afectats per al seu desenvolupament, en el

cas de sectors plurimunicipals.

En aquest supòsit serà condició necessària la constitució prèvia d’un consorci urbanístic o

una altra figura de cooperació intermunicipal.

2. En aquests àmbits es determinaran els instruments de cooperació plurimunicipal i compensació

territorial per al millor repartiment dels beneficis i les càrregues generats per les diferents

actuacions urbanístiques i territorials.

Secció Segona.- Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús mixt ( U.M.)

Article 74. Definició i característiques

1. Els àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’us mixt es troben fora del que el

planejament vigent defineix com a sòl urbà i urbanitzable; tanmateix es proposen per a la seva

ubicació estratègica, per generar noves centralitats que satisfacin els escenaris de creixement

elevat plantejats, i a més per factors externs de traçats de noves infraestructures.

2. A tenor de la seva ubicació i al grau d’importància per al desenvolupament de l’àmbit en conjunt,

aquests sectors es classifiquen en:

a) Supramunicipals

b) Locals

3. En el plànol “Ordenació dels assentaments urbans” a escala 1/ 50.000 (A.1) es determina els

àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat.

4. Els POUM i, en el seu cas, la planificació sectorial d’habitatge, preveuran quan sigui necessari, en

funció de les circumstàncies de cada municipi i del conjunt de l’àmbit d’aquest PDU, la dotació

d’habitatges amb protecció oficial en determinades intervencions, per sobre dels mínims exigits

obligatòriament per la Llei d’Urbanisme vigent.

5. Es recomana que el planejament urbanístic i sectorial estableixi que el nombre d’unitats

d’habitatge amb protecció oficial arribi fins al 50% del total en els sectors residencials de nova

urbanització, sempre que es doni alguna de les següents circumstàncies:

a) Municipis amb una dinàmica de creixement superior a la mitjana de l’Àmbit Central del Camp

de Tarragona

b) Municipis on la demanda pressiona el mercat a l’alça i el fa inabastable per a les noves llars

autòctones.

c) En els àmbits on el PDU proposa eixamples residencials o iniciatives liderades per

l’administració pública.

32

Article 75. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús mixt supramunicipal 1. Els objectius i criteris d’ordenació per aquests sectors son els establerts a la Memòria del present

PDU.

2. Els paràmetres d’ordenació d’aquests àmbits seran els que determinin definitivament el

planejament general tenint en compte les determinacions generals fixades per aquest PDU i els

següents paràmetres bàsics orientatius:

Sector front residencial i terciari sobre l’eix de la T-11 (Constantí/Tarragona)

Determinacions generals;

Davant del sector Cimalsa encara per desenvolupar - el contingut del qual seria recomanable

reconduir cap a usos terciaris i d’equipaments, millor que a l’ús logístic - , es proposa una petita

franja de 10,6 has de sòl, amb la finalitat de connectar els sectors residencials previstos al llarg

de la carretera en el terme municipal de Tarragona amb els desenvolupaments terciaris existents

pròxims a la futura Estació Central.

Paràmetres bàsics:

a) Superfície: 10,60 has.

b) Usos previstos: Residencial, comercial, hoteler, serveis i oficines

c) Edificabilitat màx.: 0,5 m2st/m2s

Sector d’us mixt “La Canonja / Tarragona” (La Canonja/Tarragona)

Determinacions generals;

Aquest sector de 19,2 has situat en la frontera entre Bonavista i l’Àrea Residencial Estratègica

(ARE) de La Canonja, i sobre el nou eix d’accés a l’actual A-7 (a transformar en eix cívic

articulador de les trames urbanes existents i previstes) i que per sobre de la segona fase del

sector Cimalsa portarà a l’eix principal de la T-11. Es preveu un desenvolupament mixt. Es

preveu un desenvolupament mixt, integrat per l’ús residencial, el comercial i el terciari en general.

Paràmetres bàsics:

a) Superfície: 19,28 has.

b) Usos previstos: Residencial, comercial, oficines i serveis.

c) Edificabilitat màx.: 0,50 m2st/m2s

Article 76. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús mixt local 1. Els objectius i criteris d’ordenació per aquests sectors son els establerts a la Memòria del present

PDU.

2. Els paràmetres d’ordenació d’aquests àmbits seran els que determinin definitivament les normes

urbanístiques municipals tenint en compte les determinacions generals fixades per aquest PDU i

els següents paràmetres bàsics orientatius:

Sector “Horta Gran” (Tarragona)

Determinacions generals;

Sòls actualment no urbanitzables situats a ambdós costats de l’antiga carretera N-420, avui T-11,

al costat del riu Francolí i a cavall del creuament entre la carretera i l’últim tram de la N.241.

Pròpiament és l’inici o el final d’un dels dos eixos proposats entre Reus i Tarragona, fent front al riu

i al casc urbà continu d’aquesta segona ciutat.

La posició estratègica de la peça, entre el riu i el barri de Torreforta i al costat del futur Parc Fluvial

del francolí, aconsella proposar la delimitació d’un ADUC per a contribuir a la configuració tant de

l’eix cívic com de la façana fluvial.

Donada la seva parcial inundabilitat, es condiciona el seu desenvolupament a que es garanteixi la

superació d’aquesta condició. Es proposa l’obra de perforació del pont sobre el riu existent sota la

línia ferroviària de València, en les condicions que fixi l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

Donat que part de l’àmbit sud-est es troba afectat pel risc químic, tal i com recull el PLASEQCAD,

en aquesta àrea del sector, s’esclou l’ús residencial i aquells usos de pública concurrència, en el

cas de no prendre les mesures preventives corresponents, sempre i quan aquestes siguin

possibles.

Paràmetres bàsics:

a) Superfície: 90,91 has.

b) Usos previstos: Residencial i comercial. Les oficines, l’ús hoteler i els serveis s’ubicaran

sobretot en els fronts dels proposats eixos cívics de la T-11 i de la N-340.

c) Edificabilitat màx. 0,50 m2st/m2s

Sector mixta “Rojals” (Reus)

Determinacions generals;

33

Situat a llevant de la ciutat, en continuïtat al sector urbà sobre un dels eixos d’entrada i sortida

(l’antiga traça de la N-420), es troba aquest sector, que pel seu costat de llevant té els terrenys

agrícoles que el separen de la Ronda de Llevant de la ciutat.

El desenvolupament del sector pot contribuir de manera decisiva a la configuració de la façana

urbana de llevant de Reus, al llarg de la qual es produeixen els moviments entre la conurbació

central i l’eix de la C-14, i l’accés tant a l’aeroport com al polígon industrial de Constantí (Estació

de Mercaderies).

Part de l’àmbit nord-oest es troba afectat pel risc en el Transport de Mercaderies Perilloses

(TRANSCAT). És per aquest motiu que en aquesta àrea del sector s’exclou l’ús residencial i

aquells usos de pública concurrència, en el cas de no prendre les mesures preventives

corresponents, sempre i quan aquestes siguin possibles. La part afectada pel TRANSCAT

deixaria d’estar-ho en el cas del trasllat de la línia ferroviària de mercaderies, tal i com proposa el

present PDU.

Paràmetres bàsics:

a) Superfície: 53,95 has.

b) Usos previstos: Residencial, comercial, oficines, hoteler i serveis

c) Edificabilitat màx: 0,5 m2st/m2s

Secció Tercera.- Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús especialitzat ( U.E.)

Article 77. Definició i característiques dels Àmbits d’ús especialitzat

1. Aquests àmbits dotacionals i d’activitat econòmica, igual que els àmbits d’ús mixt ( U.M.), es

troben fora del que el planejament vigent defineix com a sòl urbà i urbanitzable; tanmateix es

proposen pel seu potencial per a satisfer les demandes de creixement d'activitats econòmiques

(indústria, terciari) i generar nous llocs de treball.

2. En el plànol “Ordenació dels Assentaments Urbans” a escala 1:50,000 (A.1) es determinen els

àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat per aquestes àrees.

Article 78. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús especialitzat supramunicipal

Els paràmetres d’ordenació d’aquests àmbits seran els que determini definitivament el planejament

general tenint en compte les determinacions generals fixades per aquest PDU i els següents

paràmetres bàsics orientatius:

Estació Central Intermodal

Determinacions generals;

Situat en l’encreuament entre el Corredor Ferroviari Mediterrani i la carretera T-11 que es pretén

convertir com l’eix cívic (carrer Major) de la conurbació central. Aquest sector te un elevat interès

territorial i estratègic.

Per aquesta Estació hauran de passar tot tipus de trens de passatgers (TAV, altes prestacions,

regionals, rodalies...) el Tram Camp, i segons el desenvolupament de l’aeroport, incorporar noves

terminals aeroportuàries al sud del mateix.

Es contempla també compartir el mateix recinte amb una nova estació metropolitana d’autobusos, i

els serveis de taxi, aparcament etc. propis d’una àrea de centralitat d’aquesta importància, i els

usos dotacionals corresponents.

Situada al final de l’eix de la T-11, és la ròtula espacial entre les ciutats que formen la conurbació

central, a partir de l’estació aeroport prevista pel MFO i Adif.

Caldrà un bon disseny arquitectònic d’aquesta peça, que ha de convertir-se en imatge de referència

de la conurbació.

L’aprofitament, en qualsevol cas, es situarà fora de la franja de protecció d’infraestructures.

Paràmetres bàsics:

a) Superfície: 49,60 has.

b) Usos previstos: Infraestructura ferroviària, estació d’autobusos, oficines, comerç, serveis

i instal.lacions culturals i de seguretat.

c) Edificabilitat màx.: 0,5 m2st/m2s

Estació de mercaderies- Polígon Industrial (Constantí)

Determinacions generals;

Aquest sector es planteja com un completament de l’actual polígon, racionalitzant el traçat del seu

accés rodat i reforçant el seu paper com a una potent Estació de Mercaderies per a tot l’àmbit del

sector central.

L’àrea de completament té una superfície de 10,18 has. i contribuirà a resoldre la façana del

polígon a l’aeroport.

Paràmetres bàsics:

a) Superfície: 10,18 has.

b) Usos previstos: Industrial i terciari (segons planejament vigent)

c) Edificabilitat màx.: 0,6 m2st/m2s (segons planejament vigent)

34

Article 79. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús especialitzat local Els paràmetres d’ordenació d’aquests àmbits seran els que determinin definitivament el planejament

vigent tenint en compte les determinacions generals fixades per aquest PDU i els següents paràmetres

bàsics orientatius:

Sector d’us especialitzat “La Canonja” (La Canonja)

Determinacions generals;

Per la normativa vigent (PLASEQCAT) aquest sector no es podrà destinar a usos residencials ni

de pública concurrència, en el cas de no prendre les mesures preventives corresponents, sempre

i quan aquestes siguin possibles.

Paràmetres bàsics:

a) Superfície: 8,86 has.

b) Usos previstos: Equipaments i dotacions complementàries.

c) Edificabilitat màx.: 0,50 m2st/m2s

Sector d’ampliació del barri de La Plana (Vila-seca)

Determinacions generals;

Amb l’objectiu de millorar l’accés i completar el petit barri situat al costat de la ronda sud-oest de

Reus i molt a prop de la C-14 entre Reus i Salou, es preveu aquest sector de 2,95 has. per a

dotacions complementàries. No estarà permès l’ús residencial i l’àmbit més pròxim a la carretera

s’haurà de destinar a espais lliures i/o equipaments en règim obert (instal·lacions esportives a

l’aire lliure o similar).

La seva superfície i delimitació es conseqüència de les proteccions dels eixos viaris assenyalats,

es per això que la millora de l’accés haurà de tenir especialment en compte la normativa de

carreteres per a la seva resolució.

Paràmetres bàsics:

a) Superfície: 2,95 has.

b) Usos previstos: Equipaments i dotacions complementàries.

c) Edificabilitat màx: 0,5 m2st/m2s

Sector T-11 SUD (Tarragona)

Determinacions generals;

Sector ubicat al costat de les actuals instal.lacions de CIMALSA i a tocar de l’antiga carretera N-

420, avui T-11. La importància d’aquesta carretera en el tram entre Reus i Tarragona rau en què

és un dels eixos cívics principals de la nova ordenació, sobre la qual en els últims anys s’han anat

localitzant noves edificacions i instal.lacions d’activitats innovadores; es proposa la delimitació d’un

ADUC, per a contribuir a la configuració d’aquest important eix, a través de noves edificacions

destinades a l’ús de terciari (oficines, comerç, serveis a les empreses i a les persones, etc. ) i

d’equipaments.

Paràmetres bàsics:

a) Superfície: 39,97 has.

b) Usos previstos: Terciari i equipaments

c) Edificabilitat màx. 0,50 ha

Secció quarta.- Equipaments i dotacions supramunicipals (EQDS) Article 80. Ordenació dels equipaments i dotacions supramunicipals

1. Els criteris d’ordenació dels equipaments i de les dotacions supramunicipals seran els establerts a

la Memòria del present PDU.

2. Donada la extensió i varietat en els usos i les activitats continguts en els equipaments proposats

pel present PDU, la seva importància pel conjunt del sistema, així com els seus emplaçaments

singulars per la seva transcendència, s’admetran com a dotacions aquells usos que per la seva

rellevància supramunicipal, encara que siguin de domini i gestió privada, tinguin aquesta

significació.

CAPÍTOL V. DIRECTRIUS BÀSIQUES PER A LA INCORPORACIÓ DELS ASPECTES

AMBIENTALS EN ELS PLANS D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL, PLANEJAMENT DERIVAT I PROJECTES QUE DESENVOLUPIN EL PDU

Article 81. Objectius i criteris ambientals

En general els plans d’ordenació urbanística municipal, el planejament urbanístic derivat i els projectes

que desenvolupin el present PDU, adoptaran els objectius i criteris ambientals comuns definits al

35

Document de referència del Pla director urbanístic de delimitació i avaluació de les Àrees Residencials

Estratègiques del Camp de Tarragona que resultin d’aplicació en funció del tipus de pla o projecte de

que es tracti.

Article 82. Directrius ambientals en relació amb els residus

Els plans d’ordenació urbanística municipal, el planejament urbanístic derivat i els projectes que

desenvolupin el PDU, tindran en compte per aquesta matèria, les següents directrius ambientals:

• Preveure explícitament els espais públics i privats necessaris per poder gestionar correctament

la recollida de residus municipals (ubicació i superfície física necessaris per a la recollida

selectiva, condicions constructives dels edificis per a la recollida pneumàtica dels residus, si és

el cas, etc.), i la resta de previsions urbanístiques i d’equipaments urbans recollits a l’article 49

del Decret 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels

residus.

• Incorporar la determinació física i urbanística de les infraestructures de residus municipals

contemplades i concretades en el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de residus

municipals de Catalunya.

• Qualificar els espais a què fa referència els paràgrafs anteriors com a serveis tècnics inclosos

en el sistema urbanístic d’equipaments comunitaris segons l’article 33.3 del Reglament de la

Llei d’Urbanisme.

• En el supòsit d’existència de terrenys susceptibles d’estar contaminats, condicionar l’aprovació

de qualsevol actuació urbanística als criteris establerts per l’Agència de Residus de Catalunya.

• Vincular qualsevol llicència o altra autorització d’obres al compliment de la normativa sobre

residus de la construcció.

• Gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el

desenvolupament del pla en instal.lacions autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya i

d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus.

• Qualsevol actuació que es desenvolupi en el emplaçament relacionat amb activitats

potencialment contaminants del sòl, cal que s’ajusti al compliment del Real decreto 9/2005, de

14 de gener, pel que s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants de sòl i els

criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.

• En cas que es prevegi enderrocar edificacions que presentin elements de fibrociment amb

contingut d’amiant, caldrà donar compliment al Real decreto 396/2006, de 31 de març, pel que

s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc

d’exposició a l’amiant, així com al Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió

de residus. Aquests residus es gestionaran en instal.lacions autoritzades per l’Agència de

Residus de Catalunya.

• Caldrà donar compliment als criteris establerts en el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es

regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.

Article 83. Directrius ambientals en relació amb el cicle de l’aigua

En general, els planejaments urbanístics i els projectes de desenvolupament hauran d’anar adaptant-se

a les disposicions que es derivin de l’aplicació de la directiva marc de l’aigua i, en particular, en el

moment que estigui aprovat, al Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.

1. Directrius específiques per l’abastament d’aigua:

Els plans d’ordenació urbanística municipal i el planejament urbanístic derivat tindran també en

compte les directrius ambientals següents:

• Condicionar el desenvolupament dels creixements urbanístics i de les renovacions urbanes a

l’execució prèvia o simultània de les infraestructures necessàries per atendre les necessitats

d’abastament d’aigua que generin, i també a una garantia prèvia de l’abastament que asseguri

l’existència del recurs i la sostenibilitat del seu subministrament, en base a un ús sostenible

d’aquest.

• Internalitzar el cost de l’abastament d’aigua: els creixements urbanístics han d’internalitzar el

cost global de la disposició, distribució i garantía del nou abastament derivat del seu

desenvolupament. Aquest cost no es refereix únicament a la xarxa de distribució sinó també a la

infraestructura d’abastament en alta que caldrà ampliar per donar servei a l’augment de la

demanda.

• Regularitzar la situació jurídico-administrativa dels aprofitaments: els municipis que estiguin

usant aigua procedent de fonts pròpies per abastir-se caldrà que disposin de la corresponent

concessió d’aigües d’acord amb el previst en el Text Refós de la Llei d’Aigües (TRLLA) i el seu

Reglament.

• Col.locar comptadors a la xarxa d’abastament d’aigua en alta i, especialment, a la xarxa de

distribució (comptadors domiciliaris).

• Preveure i fomentar l’aprofitament d’aigües pluvials, seguint l’establert als articles 84,85 i 86 del

Reglament del Domini Públic Hidràulic.

• Preveure i fomentar la reutilització d’aigües residuals depurades, acomplint en tot cas amb els

articles 272 i 273 del RDPH i 109 del TRLLA, així com amb es “Criteris de reutilització d’aigües

regenerades” de l’ACA.

36

• Preveure aquells sistemes d’estalvi i eficiència que garanteixin un ús sostenible del recurs, tant

a nivell d’urbanització com en l’edificació.

• Preveure explícitament els espais públics i privats necessaris per poder gestionar

correctament les aigües pluvials, tot fomentant-ne la reutilització, l’abastament i el

subministrament d’aigües.

• Qualificar els espais a què fa referència el punt anterior com a serveis tècnics inclosos en el

sistema urbanístic d’equipaments comunitaris (art. 33.3 del Reglament de la Llei d’Urbanisme).

• Protegir i conservar les fonts i els altres punts d’abastament d’aigua tradicionals del territori.

2. Directrius específiques pel sanejament:

Els plans d’ordenació urbanística municipal i el planejament urbanístic derivat tindran també en

compte les directrius ambientals següents:

• En les noves trames urbanes, preveure xarxes de sanejament separatives, tal i com estableix

el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament (Decret 130/2003, de 13 de maig).

• En zones urbanes consolidades, adaptar-se a les disposicions del Pla de sanejament de les

aigües residuals urbanes (PSARU), del Pla de sanejament d’aigües residuals industrials

(PSARI), del Programa de Reutilització d’Aigua a Catalunya (un cop entri en vigor), i del

Reglament de Serveis Públics de Sanejament.

• Internalitzar el cost de la depuració de les aigües residuals, tant el cost referit al clavegueram

com al col.lector en alta com a la depuradora.

• Preveure el pretractament dels abocadors industrials en aquelles industries de nova

implantació en sectors consolidats.

• Preveure explícitament els espais públics i privats necessaris per poder gestionar

correctament el sanejament de les aigües.

• Qualificar els espais a què fa referència el punt anterior com a serveis tècnics inclosos en els

sistema urbanístic d’equipaments comunitaris (art. 33.3 del Reglament de la Llei d’Urbanisme).

3. Directrius específiques sobre hidrologia-hidràulica i inundabilitat:

Els plans d’ordenació urbanística municipal i el planejament urbanístic derivat tindran també en

compte les directrius ambientals següents:

• Compatibilitzar els usos, activitats, obres i actuacions previstes en zona fluvial, sistema hídric i

zona inundable amb el que estableixen els articles 5 i 6 i les disposicions transitòries 1a. i 2a.

del Reglament de la Llei d’Urbanisme.

• Realitzar estudis hidrogeològics per determinar les possibles afeccions del creixement urbanístic

envers els aqüífers i les aigües subterrànies (extracció de cabals, contaminació de les aigües,

rebaix o afecció del nivell freàtic, paviments permeables, etc.).

• Adoptar mesures de minimització, correcció i/o compensació de les impermeabilitzacions

hidrogràfiques derivades dels desenvolupaments urbanístics.

• En aquells àmbits on existeixi planificació d’espais fluvials (PEF), desenvolupats a una escala de

més precisió, considerar l’ordenació dels usos i les activitats i les altres determinacions que

contenen. Les actuacions derivades sobre espais fluvials hauran de seguir les “Directrius de

planificació i gestió de l’espai fluvial”, redactades per l’ACA.

• Realitzar estudis d’inundabilitat en cas de no existir planificació dels espais fluvials, ni INUNCAT,

ni estudis de detall (d’acord amb la disposició transitòria segona del Reglament de la Llei

d’Urbanisme). Els càlculs hidrològics i hidràulics es determinaran seguint el document tècnic

“Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat local” aprovat per l’ACA.

• Considerar els punts crítics en relació a la hidrologia i la hidràulica. Les obres de pas i

encreuaments de conduccions o serveis sota lleres es determinaran seguint el document tècnic

“Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb

l’espai fluvial”, redactat per l’ACA, o successives actualitzacions d’aquest.

• Protegir les lleres i minimitzar les intervencions en elles (desviaments, eixamplaments,

estretaments, enfonsaments, canalitzacions, entubaments...).

• Existència de mines. Prèviament a qualsevol creixement urbanístic i implementació de noves

infraestructures cal analitzar la possible presència de mines d’aigua que poguessin quedar

afectades pel desenvolupament urbanístic, i determinar si estan operatives. En aquest cas,

caldrà l’autorització de la corresponent comunitat de regants prèviament a qualsevol actuació

sobre aquesta. En cas de no estar operatives, caldrà realitzar un pou de drenatge de manera

que les aigües es retornin a l’aqüífer del qual en procedeixen.

4. Directrius específiques per als plans i projectes d’infraestructures que afectin espais fluvials:

Els plans d’ordenació urbanística municipal i el planejament urbanístic derivat tindran també en

compte les directrius ambientals següents:

• Les infraestructures de sanejament, abastament, estacions de bombament d’aigües o de

matèries primeres i similars, hauran de situar-se fora de l’espai fluvial més dinàmic, respectant

les zones inundables per a cabals associats a períodes de retorn mitjans-alts.

• Les línies aèries elèctriques, de telefonia i similars s’hauran de disposar de manera que els seus

suports no ocupin zones inundables alb flux i velocitat apreciable. Així mateix, els seus traçats

longitudinals en l’espai fluvial s’hauran de situar fora de la zona ocupada del bosc de ribera.

37

• Les infraestructures soterrades de conducció d’aigües, matèries primeres o similars es

situaran, sempre que sigui possible, fora de les terrasses baixes i de les zones

morfodinàimicament actives i de risc d’erosió.

• En tot cas i durant la fase d’instal.lació d’aquestes infraestructures es tindrà cura de preservar

al màxim l’estructura i funcionalitat del bosc de ribera i si fos indispensable l’afecció al mateix

caldrà posteriorment dur a terme una recuperació i restauració ambiental que garanteixi el bon

estat del sistema un cop finalitzades les actuacions.

• Caldrà seguir les Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixin

amb l’espai fluvial (ACA, 2008).

• En general, les reserves de sòl de preservació de corredors d’infraestructures que discorrin o

continguin espais fluvials garantiran la funció connectora de rieres i barrancs.

• En relació al cicle de l’aigua, caldrà assolir els criteris de compatibilització amb la gestió

operativa del risc d’inundacions especialment en cas d’emergència, que s’inclouen a la

Resolució IRP/971/2010.

Article 84. Directrius ambientals en relació a l’ambient atmosfèric

Els plans d’ordenació urbanística municipal, el planejament urbanístic derivat i els projectes que

desenvolupin el PDU, tindran en compte per aquesta matèria, les següents directrius ambientals:

• El Mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori serviran de referència en la redacció del

planejament urbanístic (art. 8.1 del Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de

la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric). Les determinacions

de planejament respectaran les orientacions sobre assignacions d’emissions al territori pel que

fa a les previsions de desenvolupament i a les regularitzacions d’usos (art. 8.2 del Decret

322/1987)-

• Es preveuran mesures o directrius urbanístiques per reduir els impactes sonors detectats en

l’àmbit del pla, basant-se, si existeixen, en els mapes de capacitat acústica i els mapes

estratègics de soroll ( art. 23 de la Llei 16/2002).

• Programar la redacció de plans especials urbanístics de sanejament acústic i/o ordenances

reguladores de la contaminació acústica (art. 21 de la Llei 16/2002), si escau.

• Preveure la redacció d’ordenances o de normes urbanístiques específiques de control de la

contaminació lluminosa en l’enllumenat exterior i/o plans d’adequació de la il·luminació exterior,

si escau.

• Preveure la redacció de plans especials per a l’ordenació de la implantació de les instal·lacions

de radiocomunicació i/o d’ordenances municipals específiques, si escau.

Article 85. Directrius ambientals en relació als riscos associats a les matèries perilloses

1. Els plans d’ordenació urbanística municipal, el planejament urbanístic derivat i els projectes que

desenvolupin el PDU, tindran en compte per aquesta matèria, les següents directrius ambientals:

• Delimitar les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones a fi d’evitar-ne la

seva urbanització i edificació.

• Adoptar els criteris de gestió dels riscos tecnològics aplicats a la planificació dels usos del sòl

establerts per la Direcció General de Protecció Civil en el seu informe d’implicacions de riscos

de protecció civil al PDU.

A l’interior de la zona d’indefensió envers l’autoprotecció i de la zona d’intensitat límit a l’exterior

per risc químic, no serà compatible amb la gestió del risc la implantació de nous elements

vulnerables de tipus residencial i de pública concurrència en general, a excepció d’usos

industrials, zones verdes de baixa densitat i altres indicades. Caldrà considerar els aspectes de

control de la vulnerabilitat màxima absoluta a l’interior de la zona de confinament general dels

escenaris accidentals dels establiments industrials que manipulen substàncies perilloses. Aquest

control afecta al creixement màxim de població possible i s’inclou la implantació de sistemes

d’avís a la població en cas d’emergència als nous àmbits a l’interior de la zona de confinament

general.

2. En relació a les propostes per el nous assentaments urbans fixades pel present PDU, es

recomana atendre als criteris de compatibilitat dels nous elements vulnerables amb la gestió dels

riscos de protecció civil. Aquests criteris fixen els elements vulnerables compatibles a les diferents

zones de risc i la vulnerabilitat absoluta màxima present, en funció de consideracions operatives i

d’autoprotecció.

En relació a la completació de la Canonja, que es destinarà a ús mixt. La part inferior d’aquest nou

desenvolupament queda dins de l’anomenada ‘‘zona d’intensitat límit a l’exterior’’ del polígon sud de

Tarragona. Per la qual cosa aquesta compleció no podrà suposar en valor absolut un increment de més de

500 persones a l’interior de la zona d’afectació. El sector no podrà suposar incrementar un increment en més

d’un 5% la seva vulnerabilitat.

3. En relació a les propostes per als nous eixos viaris fixades pel present PDU, es recomana:

a) El trasllat més al nord de l’A-7 entre Tarragona i Vila-seca, En previsió d’un futur trànsit de

mercaderies perilloses en aquesta via, s’hauria de preveure una franja de seguretat de 500

metres a banda i banda de la via en els que no seran viables previsions de

desenvolupament en sòl urbanitzable (residencial, pública concurrència o àmbits d’oci en

general), però on es permetrien desenvolupaments amb usos industrials sempre i quan

38

s’assegurin les mesures compensatòries escaients, en previsió de que en el futur per

aquesta via circuli un flux important o molt important de mercaderies perilloses.

b) La via lateral especialitzada per camionatge i paral·lela a la C-31b, segregarà tot el trànsit

de mercaderies perilloses provinent del port de Tarragona, i no generarà noves ‘‘zones de

indefensió envers l’autoprotecció’’. Per tant haurà de seguir mantenint una franja de

seguretat de 500 metres a banda i banda de la via en els que no seran viables previsions

de desenvolupament en sòl urbanitzable (residencial, pública concurrència o àmbits d’oci

en general), però on es permetrien desenvolupaments amb usos industrials sempre i quan

s’assegurin les mesures compensatòries escaients.

4. En relació a les noves propostes d’eixos ferroviaris fixats pel present PDU, es recomana:

En el nou traçat de mercaderies entre Tarragona - Reus, que estableix noves variants per l’est de

Vila-seca i de Reus allunyades de la ciutat, es respectarà una distància màxima de 500 m. que

permet una compatibilització total i absoluta independentment del futur flux i estratificació per

tipologies de mercaderia perillosa, tot facilitant així l’activitat de transport sempre compatible amb

la gestió operativa dels riscos de protecció civil, en les que no seran viables previsions de

desenvolupament en sòl urbanitzable (residencial, pública concurrència o àmbits d’oci en

general), però on es permetrien desenvolupaments amb usos industrials sempre i quan

s’assegurin les mesures compensatòries escaients, atès que es preveu que tot el trànsit de

mercaderies entre aquest dos punts, es passi a realitzar en el nou traçat.

Article 86. Directrius en relació a altres aspectes ambientals

Els plans d’ordenació urbanística municipal, el planejament urbanístic derivat i els projectes que

desenvolupin el PDU, tindran en compte en general, les següents directrius ambientals:

• Adoptar els criteris de gestió del risc d’inundació aplicats a la planificació dels usos del sòl

establerts per la Direcció General de Protecció Civil en el seu informe d’implicacions de riscos

de protecció civil al PDU.

• Contenir la proliferació de construccions en sòl no urbanitzable i vetllar per la seva integració

en el paisatge.

• Evitar el contacte de sòls urbanitzables amb sòls de protecció especial.

• Assegurar la integració del patrimoni en el paisatge urbà.

• Establir mesures d’ecoeficiència per a l’edificació.

• Preveure millores en l’eficiència energètica dels sistemes urbans.

• Elaborar plans de recuperació de les lleres i de la vegetació de ribera, en aquelles que ho

necessitin.

• Regular específicament les tanques de manera que es garanteixi la permeabilitat per a la fauna.

En sòl agrícola en tot cas es pot admetre un tancat baix amb paret de pedra a la zona del voltant

de les edificacions existents i les que siguin per funcions cinegètiques s’haurien de limitar al filats

longitudinals, tanques de fusta o vegetals. En sòl forestal s’hauria de prestar especial atenció per

evitar trencar el paisatge i no impedir la permeabilitat per a la fauna.

• Fomentar politiques que afavoreixin la conservació dels usos tradicionals mantenidors d’aquest

paisatge. En aquest sentit caldria incentivar la continuïtat de l’activitat agrícola i ramadera.

• Impulsar acords de custòdia del territori.

Article 87. Directrius específiques per a plans i projectes d’infraestructures que afectin espais costaners

Els plans i projectes d’infraestructures que afectin espais costaners hauran de seguir les directrius

específiques establertes a la vigent Llei de Costes i al seu Reglament.

Article 88. Directrius específiques en relació al Sistema General Portuari En relació als Ports, caldrà complir amb les determinacions del Pla de Ports de Catalunya, el Pla

Sectorial vigent, la Llei 5/1998, de Ports de Catalunya, així com el Reglament D. 258/2003, de 21

d’octubre.

CAPÍTOL VI. DIRECTRIUS BÀSIQUES PER AL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE DELS MUNICIPIS

Article 89. Criteris ambientals en relació a l’eficiència energètica

Per tal de mantenir uns elevats estàndards de qualitat en aquesta matèria, s’estableixen els següents

criteris:

1. Criteris en relació a l’enllumenat exterior

• Amb la finalitat d’estalvi energètic, les instal·lacions i els aparells d’enllumenat exterior, tant en

espais públics com en parcel·la privada, han de complir els requeriments establerts al Decret

82/2005 pel que s’aprova el Reglament per al desenvolupament de la Llei 6/2001 d’ordenació

ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn; i al Real Decret 1890/2008, pel que

39

s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves

instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07.

2. Criteris en relació a la sostenibilitat i ecoeficiència en l’edificació: estalvi energètic

• S’ha de donar compliment als requeriments relatius a l’estalvi energètic, establerts al Codi

Tècnic de l’Edificació (aprovat pel Real Decret 314/2006, de 17 de març) i els especificats al

Decret 21/2006 pel que es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en edificis.

• En el moment de considerar els paràmetres d’ecoeficiència relatius als materials i sistemes

constructius relatius a l’eficiència energètica especificats a l’article 6 del Decret 21/2006, es

prioritzarà l’aplicació d’aquells que hagin estat contrastats com a més eficients en l’estalvi

energètic, sens perjudici dels criteris de puntuació establerts pel citat Decret 21/2006. A

continuació es llisten les solucions constructives en l’edificació en ordre de més a menys

eficients:

- La reducció en un 30% del coeficient mitjà de transmitància tèrmica (Km) dels tancaments

verticals exteriors, respecte al Km= 0,70 W/m2K fixat a l’article 4 (d’obligatori compliment).

És a dir, aconseguir un coeficient mitjà de transmitància tèrmica ≤ 0,49 W/m2K.

- La reducció en un 20% del coeficient mitjà de transmitància tèrmica (Km) dels tancaments

verticals exteriors, respecte al Km= 0,70 W/m2K fixat a l’article 4 (d’obligatori compliment).

És a dir, aconseguir un coeficient mitjà de transmitància tèrmica ≤ 0,56 W/m2K.

- La reducció en un 10% del coeficient mitjà de transmitància tèrmica (Km) dels tancaments

verticals exteriors, respecte al Km= 0,70 W/m2K fixat a l’article 4 (d’obligatori compliment).

És a dir, aconseguir un coeficient mitjà de transmitància tèrmica ≤ 0,63 W/m2K.

- Construcció de façanes ventilades quan aquestes estan orientades cap al SW.

- Enjardinament de la coberta de l’edificació, per facilitar que es pugui utilitzar la vegetació

com a controlador ambiental passiu.

- Construcció de cobertes ventilades en els edificis.

- Edificis on el 80% d’habitatges rebin 1 h d’assolellament directe a l’obertura de la sala entre

les 10 i les 12 h del solstici d’hivern.

• Així mateix caldrà tenir presents els dos paràmetres següents, per bé que la seva eficiència

energètica depèn de la seva forma d’integració a la construcció (abast, ús i magnitud):

- L’enllumenat en espais comunitaris o d’accés dels habitatges ha de comptar amb detectors

de presència. La seva efectivitat en l’estalvi energètic global, depèn de la previsió

d’aquests espais en els edificis d’habitatges i els seus accessos.

- Ús d’energies renovables per obtenir la climatització (calefacció/refrigeració). La seva

efectivitat en l’estalvi energètic global depèn de la contribució d’aquestes sobre el consum

total.

• Els edificis (de nova construcció i els existents que es modifiquin, reformin o rehabilitin

integralment) cal que disposin de la certificació d’eficiència energètica, d’acord amb les

prescripcions establertes al Reial Decret 47/2007 de certificació d’eficiència energètica, amb un

nivell mínim “C”, per a l’obtenció de la llicència urbanística.

3. Criteris en relació a la sostenibilitat i ecoeficiència en l’edificació: energies renovables

• Cal incorporar sistemes de captació i transformació d’energia solar fotovoltaica, segons

determina el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) a la secció HE5 (Contribució fotovoltaica mínima

d’energia elèctrica), per edificis d’hipermercats, multitenda i centres d’oci, naus

d’emmagatzematge, edificis administratius, hotels i hostals, hospitals i clíniques i pavellons de

recintes firals, quan aquests superen els límits de superfície i ocupació determinats al CTE.

• Cal dotar d’espai lliure les cobertes de noves edificacions de manera que sigui viable la

instal·lació dels captadors solars tèrmics i/o fotovoltaics exigits al Decret 21/2006 i el Codi

Tècnic de l’Edificació. S’adoptarà una solució constructiva arquitectònicament integrada i

energèticament eficient.

• Als projectes d’edificació s’ha de detallar el percentatge de la demanda energètica coberta amb

energies renovables i descriure les tecnologies emprades. En qualsevol cas, s’intentarà

maximitzar la generació d’energia amb energies renovables.

4. Criteris en relació a la sostenibilitat i ecoeficiència en l’edificació: ventilació i orientació

• Caldrà considerar els fluxos naturals d’aire (els vents topogràfics) a l’hora de dissenyar els

edificis i els habitatges per tal d’afavorir la ventilació natural a l’estiu i/o la protecció contra vents

dominants (no la protecció contra vents topogràfics, donat que aquests afavoreixen la ventilació

natural).

• Cal que més del 50% de les edificacions destinades a habitatges tinguin orientació sud (± 45º),

excepte en aquells sectors en què la seva dimensió reduïda o la topografia ho impossibilitin.

S’afavorirà la ventilació natural dels habitatges i una doble orientació; a tal efecte són

d’aplicació dels directrius següents:

- Es prioritzarà la tipologia d’habitatge passant preferentment amb orientació sud d’una de les

façanes.

- Els habitatges a banda i banda tindran preferentment l’orientació NE-SW i NW-SE.

40

- Per edificis amb molta profunditat però que no permetin la tipologia d’habitatge passant, és

necessari considerar l’ús de patis i espais de ventilació i de llums amb mides que

garanteixin la il·luminació i ventilació natural correcta dels espais als quals serveixen.

5. Criteris en relació a la sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització: repercussió en estalvi

energètic

• En els semàfors i la senyalització, s’ha d’utilitzar dispositius electrònics LED, sistemes més

eficients i amb menor cost de manteniment.

• Les instal·lacions i aparells d’enllumenat públic cal que reuneixin les característiques següents:

a) Utilització en la vialitat de dispositius d’alta eficiència en els enllumenaments exteriors, com

ara làmpades de vapor de sodi d’alta pressió (VSAP) i de baixa pressió (VSBP) o LED. Es

prioritzarà aquest ús també per la resta d’espai públic.

b) Aplicació de mecanismes automàtics d’accionament en l’enllumenat públic (cèl·lules

fotoelèctriques o rellotges astronòmics) i sistemes de regulació del nivell lumínic (fluxors).

Article 90. Criteris ambientals en relació al cicle de l’aigua

Per tal de mantenir uns elevats estàndards de qualitat en aquesta matèria, s’estableixen els següents

criteris:

1. Criteris en relació a la prevenció del risc d’inundació

• En el projecte del tractament dels espais lliures públics i privats s’establiran mesures tècniques

per minimitzar els riscos d’inundació, considerant:

a) La percolació de l’aigua de pluja (mitjançant l’enjardinament dels espais lliures públics i

privats)

b) El drenatge i la infiltració de l’aigua en el sòl (minimitzant les superfícies impermeables i

fomentant els paviments drenants).

2. Criteris en relació a la minimització del consum d’aigua i foment de l’estalvi i de la reutilització

• Amb la finalitat de maximitzar la utilització de les aigües pluvials, les edificacions de les

parcel·les públiques o privades amb espai verd incorporat, hauran de recollir les aigües pluvials

de les teulades i de les cobertes planes i hauran de preveure els dipòsits per a

l’emmagatzematge amb les dimensions necessàries per als usos als que es destinaria l’aigua

(regs i neteja). Per al seu dimensionament es tindran en compte la zona geogràfica, la

superfície de reg i la tipologia de vegetació projectada

• Es reutilitzaran les aigües grises en edificis per a recàrrega de cisternes de WC, tant en les

noves construccions d’edificis d’habitatges com en les seves rehabilitacions integrals. Els

projectes d’edificacions destinades a usos diferents dels habitatges (a excepció dels sanitaris

que queden exclosos de l’aplicació d’aquest criteri) contindran una anàlisi específica de la

conveniència i possibilitat d’implantar aquests sistemes de reutilització d’aigües grises.

• El sistema de reg s’ha de contemplar en els projectes de zones verdes i vialitat. Haurà de ser per

degoteig soterrat (exceptuant les àrees de gespa/prat si n’hi ha) i es regularà en funció del grau

d’humitat (sensors de pluja i/o d’humitat).

• En el cas d’espais públics que continguin fonts o altres instal·lacions amb demanda d’aigua

potable, el projecte preveurà dues xarxes d’abastament d’aigua: una d’aigua potable (per

abastament de fonts, etc.) i l’altra d’aigua regenerada, amb connexió amb la xarxa municipal

d’aigua regenerada, existent o en previsió de la seva futura creació. Aquesta segona xarxa

donarà servei a tots els usos compatibles amb la qualitat de l’aigua regenerada, d’acord amb la

normativa aplicable.

• Als espais lliures privats la xarxa independent d’aigua pluvial (recollida i emmagatzemada en

parcel·la privada,) també preveurà la possibilitat de connexió amb una xarxa municipal d’aigua

regenerada.

• S’ha de donar compliment als paràmetres d’ecoeficiència relatius a l’aigua establerts al Decret

21/2006 pel que es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en edificis.

• Les activitats que requereixin elevades necessitats d’abastament d’aigua han de justificar els

seus consums a l’hora d’obtenir les autoritzacions d’acord a la Llei 4/2004, d'1 de juliol,

reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al que estableix la Llei

3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental. En aquesta

justificació, cal determinar l’ús d’aigua pluvial o regenerada apte per als usos que es determinin,

segons la normativa aplicable.

3. Criteris en relació a la protecció del medi i dels recursos hídrics

• En cas que existeixin pous dins l’àmbit del planejament, tant en l’espai públic com en parcel·la

privada, el projecte d’urbanització cal que contempli les mesures per evitar l’aprofitament

incontrolat i l’afecció a l’aqüífer, d’acord amb l’òrgan competent en matèria d’aigua. Quan així es

determini i quan sigui possible, s’adequarà administrativament l’aprofitament dels pous per al seu

possible ús per a reg.

41

Article 91. Criteris ambientals en relació a la contaminació acústica

Per tal de mantenir uns elevats estàndards de qualitat en aquesta matèria, s’estableixen els següents

criteris:

1. Condicions acústiques per als projectes d’urbanització i d’espais lliures

• Per tal de reduir la contaminació acústica, s’ha de col·locar indicatius de reducció de velocitat

en vials interiors amb major intensitat de trànsit rodat.

• Quan, per al compliment dels objectius de qualitat acústica establerts legislativament, resulti

necessària l’adopció de sistemes de protecció acústica, s’han de justificar l’eficiència i

suficiència d’aquests vers l’emissor i els límits de qualitat acústica aplicables d’acord amb la

legislació vigent.

• Les proteccions acústiques estaran integrades en el paisatge. Amb aquesta finalitat, s’aplicaran

els criteris següents::

a) Ús preferent de motes, talussos i murs revegetats:

- Aquests sistemes s’ubicaran el més pròxims possible a la font de soroll.

- S’utilitzaran plantacions d’alta densitat arbòria.

- Es seleccionaran espècies vegetals de fullatge dens, perenne i no filiforme.

b) Ús d’apantallaments artificials (pantalles d'obra, de formigó, vidre, de material reciclat de

RSU, de material d'origen vegetal, etc,.), especialment en aquells casos en que no hi

hagi prou espai per a sistemes vegetals..

2. Condicions acústiques en les edificacions

• A les edificacions s’ha de donar compliment als requeriments relatius al soroll, establerts al

Codi Tècnic de l’Edificació (aprovat pel Real Decret 314/2006, de 17 de març) i els especificats

al Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel que es regula l’adopció de criteris ambientals i

d’ecoeficiència en edificis.

Article 92. Criteris ambientals en relació a la contaminació lluminosa

Per tal de mantenir uns elevats estàndards de qualitat en aquesta matèria, s’estableixen els

següents criteris:

1. Criteris en relació a les instal.lacions d’enllumenat exterior:

Per tal d’evitar la contaminació lluminosa, les instal·lacions d’enllumenat exterior (tant públic com

privat), han de complir els criteris tècnics fonamentats en les disposicions del Decret 82/2005, de 3

de maig, pel que s’aprova el Reglament per al desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig,

d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, en particular pel que fa

a:

a) Tipus de llampares segons la classificació de la zona on s’ubica l’actuació

b) Percentatge màxim de flux d’hemisferi superior d’un pàmpol d’un llum

c) Enlluernament pertorbador màxim en il·luminació exterior de tipus viari

d) Índex màxim d’enlluernament en enllumenats per a vianants

e) Il·luminació intrusa màxima en superfícies verticals

f) Il·luminació mitjana màxima en zones destinades a trànsit de vehicles i/o al pas de vianants

g) Intensitat lluminosa màxima emesa en direcció a àrees protegides (E1)

Article 93. Criteris ambientals en relació a la integració de la biodiversitat en el tractament dels espais lliures i la vegetació urbana

Per tal de mantenir uns elevats estàndards de qualitat en aquesta matèria, s’estableixen els següents

criteris:

1. Criteris en relació als espais i elements amb valors naturals rellevants:

• En els espais o elements amb valors naturals rellevants que han estat objecte de protecció pel

Pla director mitjançant una clau específica, les actuacions que s’hi desenvolupin han de garantir

el manteniment de les seves característiques i valors específics.

2. Criteris en relació als espais lliures de parcel·la:

• Els projectes d’edificació han d’incloure un projecte de revegetació i/o enjardinament dels espais

lliures de parcel·la i, si s’escau, de restauració de les àrees denudades de nova creació.

a) S’entén que les obres d’enjardinament es realitzen als espais lliures, d’ús públic o privat.

b) S’entén que les obres de restauració es duen a terme en aquelles àrees d’ocupació

temporal que no han de ser urbanitzades ni enjardinades però que han sofert una alteració a

causa de les obres (talussos i àrees perimetrals, parcel·les emprades com abocadors i

préstecs, zones de instal·lacions auxiliars de les obres, etc.).

42

L’objectiu de la restauració és la restitució de l’ús original del terreny (forestal/rural) en cas

que aquest no es modifiqui cap a urbanitzable o bé, la revegetació d’un àrea per evitar

fenòmens erosius, la desestabilització de talussos o per fomentar la integració

paisatgística de l’actuació.

3. Criteris en relació als espais vegetals en zones verdes i espais lliures urbans:

• A les zones verdes i espais lliures urbans, la tria d’espècies vegetals cal que respecti els

criteris següents:

a) Adequar-se a les característiques climàtiques, edafològiques i topogràfiques de l’àmbit

d’actuació.

b) Presentar baixes necessitats hídriques i simplicitat de manteniment

c) No necessàriament seran espècies autòctones, però no s’utilitzaran espècies amb

demostrat comportament invasor. En aquest sentit, la detecció d’espècies invasores en les

zones a urbanitzar requereix el seu control o la seva retirada immediata per evitar-ne la

propagació, i la gestió dels residus vegetals es farà de manera que no generi noves

dispersions.

d) A les àrees properes a zones boscoses, i especialment als municipis amb alt risc

d’incendi, es recomana emprar plantes de baixa inflamabilitat (relacionades a l’annex 2 del

Decret 123/2005).

• A les àrees a restaurar s’han d’emprar sempre espècies autòctones; s’ha d’estendre en primer

lloc terra vegetal, s’ha d’aplicar una hidrosembra o sembra (segons el pendent del terreny) i, si

s’escau, es faran plantacions arbòries i/o arbustives.

• En el disseny de parcs i jardins s’han de seleccionar les espècies considerant la seva capacitat

de regulació climàtica i cal compaginar aquest criteri amb el consum hídric de l’espècie. Així,

s’ha de considerar:

a) Quan la necessitat de refredar el microclima sigui compatible amb la capacitat hídrica del

municipi, cal definir en els espais verds, especialment en vials, arbrat i vegetació amb alta

evapotranspiració i capacitat d’ombreig, per tal de reduir la temperatura a l’interior de la

ciutat

b) Es prioritzarà la plantació d’espècies caducifòlies prop de les façanes meridionals dels

edificis, de tal manera que permetin la insolació al hivern, i protegeixin del sol a l’estiu.

4. Altres criteris en relació amb els espais lliures:

• En el supòsit que alguna de les zones verdes de la urbanització limiti amb una carretera, els

projectes han d’establir les mesures de prevenció d’incendis forestals i les franges de seguretat

i protecció establertes a la normativa aplicable (Decret 130/1998).

• D’acord amb la Resolució AAR/2999/2007, de 28 de setembre, per la qual es prohibeix la

plantació en espais públics d’espècies susceptibles al foc bacterià (Erwinia amylovora), a les

zones verdes públiques (incloent l’arbrat viari), no es podran plantar espècies dels gèneres

recollits al Decret 42/2007, pel que s’estableixen mesures de prevenció del foc bacterià.

Article 94. Criteris ambientals en relació a la protecció del sòl

Per tal de mantenir uns elevats estàndards de qualitat en aquesta matèria, s’estableixen els següents

criteris en relació a la prevenció de l’erosió i reutilització de sòls:

• El disseny de la geometria dels talussos de terres permanents han de presentar un pendent

màxim de 3H:2V, sempre d’acord a les prescripcions dels estudis geotècnics, de tal manera que

es garanteixi la seva estabilitat a llarg termini, es previngui l’erosió, es faciliti la revegetació i es

limitin les pèrdues de sòl (d’acord amb els criteris de la FAO). Amb caràcter d’excepció, podran

admetre’s puntualment pendents superiors condicionats a l’aplicació de tècniques de

bioenginyeria en la revegetació dels talussos.

• Els projectes que desenvolupin els espais verds, públics o privats. i les restauracions d’espais

afectats, han de contemplar el decapatge i preservació de la terra vegetal per ser utilitzada

posteriorment a les àrees a enjardinar o restaurar. Els projectes també han de considerar la

possibilitat d’adequació i millora de la terra vegetal mitjançant l’addició d’adobs minerals i fems

orgànics.

Article 95. Criteris ambientals en relació als materials i als residus

Per tal de mantenir uns elevats estàndards de qualitat en aquesta matèria, s’estableixen els següents

criteris:

1. Criteris en relació a la sostenibilitat en els materials i sistemes constructius:

• En l’edificació es prioritzarà l’ús de sistemes constructius industrialitzats o prefabricats, els quals

permeten reduir considerablement la generació de residus durant la fase d’obra i optimitzen el

cicle de vida de producció del material.

• Per aquest propòsit, es tindrà en compte que s’empraran aquests sistemes al 80% de la

superfície de les estructures i dels tancaments exteriors dels edificis.

• La selecció d’alternatives de materials es basarà en els criteris següents:

43

a) Valorar l’energia consumida des de l’elaboració i el transport del material, fins a la seva

col·locació i el seu posterior reciclatge.

b) Prioritzar els productes locals, fabricats o estrets de l'entorn proper, atès que la reducció

de la distància de procedència dels materials comporta una disminució important del

consum energètic total.

c) Els materials d’origen natural (fusta, pedra natural, terres, àrids, etc) han de provenir

d’explotacions controlades, convenientment legalitzades

d) Cal potenciar l’ús de productes amb distintiu de qualitat ambiental així com distintius que

determinin l’explotació controlada i sostenible dels materials emprats.

• Caldrà contemplar l’ús de materials i productes reciclats o reutilitzats. Es considerarà la

incorporació d’elements realitzats a partir de material reciclat (especialment plàstic i vidre

reciclat), com ara mobiliari urbà (bancs, papereres, etc.), panells de senyalització, pilones,

paviments de carril bici, elements delimitadors de parterres, etc.

2. Criteris en relació a la previsió d’espais en habitatges:

• Els habitatges del sector hauran de comptar amb els espais adequats per poder realitzar

recollida selectiva de residus. Cal preveure un espai fàcilment accessible de 150 dm que

permeti la separació de: envasos, matèria orgànica, vidre, paper i cartró i rebuig.

Article 96. Criteris ambientals en relació a la mobilitat sostenible

Per tal de mantenir uns elevats estàndards de qualitat en aquesta matèria, s’estableixen els següents

criteris en relació a la prevenció de l’erosió i reutilització de sòls:

1. Criteri general:

• Els projectes d’edificació i d’espais lliures incorporaran les mesures establertes a l’Estudi

d’avaluació de la mobilitat generada i inclouran una justificació del seu compliment.

2. Criteris en relació a l’aparcament fora de la via pública:

• Tots els edificis de nova planta s’han de projectar amb aparcaments a l’interior de l’edifici o en

terrenys edificables del mateix solar, d’acord amb les condicions següents:.

a) Les dimensions mínimes de les places de garatge o aparcament han de complir les

condicions establertes a l’annex 3 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació

dels estudis de la mobilitat generada.

b) El nombre, les dimensions i l’entorn de les places reservades per a persones amb mobilitat

reduïda s’ajustaran al que disposa la normativa sectorial vigent.

• El nombre mínim de places d’aparcament de bicicletes que s’hauran de preveure en edificis

d’habitatge és el valor màxim d’aplicar 2 places/habitatge. Pel que fa als altres usos, el nombre

mínim vindrà determinat per l’annex 1 del Decret 344/2006, de 10 de setembre, i en funció de

les característiques específiques de l’ús.

3. Criteri en relació a la reserva d’espai per a magatzem en els locals comercials:

• Els locals comercials hauran de destinar per a magatzem un mínim del 10% del sostre, a l’interior

de l’edifici o en terrenys edificables del mateix solar, llevat que es tracti d’activitats comercials

que per les seves característiques especials, justifiquin adequadament la manca de necessitat de

magatzem per als seus productes.

4. Criteris en relació a la reserva d’espai per a càrrega i descàrrega:

• Per tal d’aconseguir una distribució àgil i ordenada de les mercaderies s’han de destinar places

de càrrega i descàrrega en la xarxa viària de dimensions 3 x 8 metres amb els següents ràtios:

a) Ús comercial: 1 plaça per cada 1.000 m2 de superfície de venda o 1 plaça per cada 8

establiments.

b) Ús d’oficines-terciari: 1 plaça per cada 2.000 m2 de sostre.

44

TÍTOL IV. ORDENACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES CAPÍTOL I. INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT Article 97. Tipologia

El present PDU determina les següents infraestructures de mobilitat:

• Sistema viari

• Sistema ferroviari

Article 98. Integració de mesures ambientals i paisatgístiques

1. Caldrà adoptar les mesures més adients de protecció a preveure en els projectes executius i en el

desenvolupament de les obres corresponents contemplades a la normativa del Pla.

2. Les infraestructures de mobilitat hauran de integrar les condicions ambientals i paisatgístiques

necessàries tant quan el seu traçat - be sigui en superfície o soterrat- travessi el territori o be les

ciutats,

Article 99. Mesures per a minimitzar l’afectació dels nous sistemes de mobilitat sobre el

patrimoni natural

1. Els projectes que ha de desenvolupar les noves infraestructures de mobilitat, tant viàries com

ferroviàries, hauran de garantir que no comprometran la funcionalitat ecològica dels espais amb

valor connector entre els espais protegits.

2. Com a criteri general per al seu tractament s’estableixen les següents mesures:

a) El més gran respecte possible a la topografia existent, excepte en el cas de que sigui més

raonable l’establiment de la modalitat de viaducte elevat, o en casos excepcionals, en

túnel.

b) Evitar que la realització de la infraestructura afecti a la coberta vegetal existent, tractant de

mineralitzar el menys possible el sòl i la destrucció de la fauna i la flora existent.

c) Evitar l’efecte barrera com a resultat de l’execució de la infraestructura, preveient els

passos necessaris per a la continuïtat dels camins, elements hídrics i de la fauna.

d) Aconseguir la màxima integració paisatgística de la infraestructura, evitant talussos o rases

d’alçada major a una persona, i en el seu cas, segmentar-los en terrasses amb vegetació.

Article 100. Mesures per a evitar la fragmentació present i futura en alguns espais oberts de

l’àmbit central del Camp de Tarragona

A més de les prescripcions tècniques de les normatives vigents, el present PDU estableix que s’haurà

d’evitar l’obertura de nous camins, o l’execució de construccions, instal·lacions o tancats no permesos en

el règim de sòl no urbanitzable, i en les categories de sòl de Protecció especial o territorial. Les

actuacions en aquests tipus de sòl hauran de ser autoritzades per l’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA).

Article 101. Ordenació de les infraestructures de mobilitat viaria i ferroviària

1. S’estarà a allò que determina el PTPCT per a la xarxa viaria i ferroviària que transcorri per l’àmbit

del present PDU atenent a les prescripcions i ajustos que determina aquest PDU.

2. L’estratègia de potenciació i condicionament com a eix cívic comporta de forma predominant

l’adaptació de les vies als modes no motoritzats i la reserva d’espais per al transport públic

col·lectiu.

3. Els estudis i els projectes a que es refereix l’article 13.2 de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de

Carreteres de Catalunya, un cop aprovats definitivament, tenen la condició de xarxa viària bàsica,

als efectes de planejament urbanístic, i prevalen sobre les determinacions d’aquest, d’acord amb

les condicions de coordinació amb el planejament urbanístic establertes a l’article 12 de la citada

Llei.

4. Simultàniament al tràmit d’informació pública d’un pla d’ordenació urbanística municipal o d’un pla

urbanístic derivat, caldrà sol·licitar un informe als organismes afectats per raó de les seves

competències sectorials, els quals el tenen que emetre en el termini d’un més, excepte que alguna

disposició autoritzi un de més llarg, d’acord amb l’article 85.5 del Decret Legislatiu 1/2010, de 26

de juliol, pel que s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya.

5. El present PDU incorpora el contingut del Capítol II de la Llei de l’Estat 25/1988, de juliol, de

Carreteres i del Títol II, Capítol I del Reglament General de Carreteres R. D. 1812/1994, de 2 de

setembre, en tot allò referent a les zones d’us i defensa de les carreteres.

6. La zona de domini públic no podrà ser destinada a cap sistema viari ni adscriure’s a cap zona de

reserva ja que forma part de la carretera. La zona de servitud haurà de quedar totalment lliure de

qualsevol actuació inclús de sistemes de vialitat, d’acord amb la vigent Llei estatal de carreteres.

45

7. Caldrà respectar la línea d’edificació, segons contempla la Llei estatal de Carreteres i el seu

Reglament.

8. En relació amb l’arc viari Reus-Perafort-Torredembarra, atesa la seva concepció final com a

estructurador dels moviments locals, el present PDU condiciona que en tot el seu traçat els

projectes adeqüin les seves característiques al caràcter de vials de baixa velocitat i incorporin

mesures per garantir la mobilitat no motoritzada i compatibilitzar-la amb la mobilitat motoritzada.

Així mateix, el nou traçat entre Constantí i la futura estació central del Camp de Tarragona

consistirà en un vial enfocat fonamentalment als desplaçaments locals amb transport públic; les

característiques d’aquesta via només podran modificar-se en cas que resulti necessari per a la

resolució de situacions de congestió viària a l’entorn de l’estació central.

9. Caldrà condicionar les vies per les quals transcorren les línies d’autobusos ràpides proposades,

amb l’objecte de garantir velocitats comercials elevades dels autobusos.

10. Per altra banda, el present PDU fa referència a les diferents zones de servitud ferroviària

establertes legalment.

a) En sòl urbà:

• Zona de domini públic: 5 mts.

• Zona de protecció: 8 mts.

• Zona de límit d’edificació: 20 mts.

a) En sòl rural:

• Zona de domini públic: 8 mts.

• Zona de protecció: 70 mts.

• Zona de límit d’edificació: 150 mts.

11. Serà necessari també comptar amb l’informe preceptiu del Ministerio de Fomento en relació als

plans i projectes d’ampliació i millora de les línies fèrries.

12. Els traçats infraestructurals proposats s’hauran de tenir especialment en compte les condicions

biofísiques al llarg del seu recorregut, així com les condicions d’inserció en l’entorn urbà on

s’implanten i el manteniment de la connectivitat ecològica.

13. És d’aplicació l’article 6.3 de la Directiva 92/43, d’Hàbitats, el qual disposa que qualsevol pla o

projecte que pugui afectar de forma apreciable els hàbitats naturals i els hàbitats d’espècies, que

estan inclosos dins d’espais de la Xarxa Natura 2000, es sotmetrà a una adequada avaluació de

les seves repercussions en els esmentats àmbits, tenint-ne en compte els objectius de

conservació, així com la normativa d’impacte ambiental.

14. En general, els projectes d’implantació de noves infraestructures o d’implantació de les existents

que interfereixin amb connectors biològics i corredors fluvials garantiran el manteniment de la seva

integritat física i funcionalitat ecològica, i avaluaran el seu grau de fragmentació i les possibilitats

de millora dels punts conflictius en la xarxa existent. A tal efecte, s’estudiaran els possibles

impactes acumulatius i sinèrgics negatius, considerant les vies existents i les previstes dins el

mateix àmbit d’influència, així com la possible existència d’altres elements amb efecte barrera. En

aquests casos, caldrà establir solucions conjuntes de permeabilització de les vies.

CAPÍTOL II. INFRAESTRUCTURES SECTORIALS Article 102. Tipologia

El PDU determina, en els aspectes que estableixen els articles següents, el desenvolupament dels

següents tipus d’infraestructures sectorials:

a) Infraestructures mediambientals

b) Infraestructures de sanejament d’aigua i sanejament

c) Infraestructures de serveis tècnics

d) Rack principal

e) Infraestructures de telecomunicació

Article 103. Ordenació de les infraestructures sectorials

1. En la ordenació de les infraestructures sectorials s’estarà al que determinin, amb caràcter general,

les respectives legislacions vigents en cada moment.

2. Les infraestructures sectorials hauran de integrar les condicions ambientals i paisatgístiques

necessàries tant quan la seva implantació o el seu traçat - be sigui en superfície o soterrat-

travessi el territori com les ciutats,

Article 104. Infraestructures mediambientals

Les mesures mediambientals que s’hagin d’implementar contra la emissió de fums, gasos, sorolls, etc

produïts pel tràfic de la xarxa viaria, així com els que siguin necessaris contra l’emissió de fums, vapors

o altres substàncies volàtils emeses per les futures edificacions i que puguin envair la calçada d’aquesta

xarxa, reduint la visibilitat dels conductors i augmentant el risc d’accidents, aniran a càrrec dels promotors

de les instal·lacions o, en el seu defecte, dels corresponents Ajuntaments al que pertanyin les zones on

46

es construeixi, tot això de conformitat amb la Llei de la Generalitat de Catalunya 20/2009, de 4 de

desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.

Article 105. Infraestructures d’abastament d’aigua i sanejament

1. Pel que fa a les infraestructures d’abastament i sanejament, cal tenir en compte les previsions

consegüents relatives a instal·lacions i infraestructures per a la gestió de l’aigua destinades a

atendre els possibles dèficits preexistents i les necessitats generades.

a) En el cas que el PDU impliqui modificacions destacables pel que fa a l’abastament d’aigua,

aquestes s’hauran d’acompanyar amb les actuacions necessàries per garantir

l’abastament. En tot cas, seran compatibles amb el Pla Sectorial d’Abastament d’Aigües de

Catalunya.

b) En el cas que el PDU impliqui modificacions destacables pel que fa als sistemes de

sanejament, aquests hauran de ser a càrrec del promotor i hauran de complir amb els

requisits de qualitat de l’abocament, segons els objectius establerts en la Directiva Marc de

l’Aigua 2000/60/CE, concretat en el Pla de Gestió de Conca Fluvial.

2. En el supòsit que, per manca de desenvolupament de la planificació sectorial o per altres motius

justificats, no resulti possible concretar algunes de les determinacions a que fa referència el punt

anterior, el present PDU condiciona el desenvolupament de les diverses àrees d’expansió o de

renovació urbana a l’execució prèvia o simultània de les instal·lacions necessàries per atendre

les necessitats que generin. Aquesta mesura, que cal entendre-la com a fonamental, serà

requisit d’aplicació general a tots els sòls urbanitzables.

Article 106. Infraestructures de serveis tècnics

1. Les infraestructures de serveis tècnics comprenen les instal·lacions i els espais vinculats a

l’estalvi energètic mitjançant la reducció, la reutilització i el reciclatge dels residus, i també

d’investigació i divulgació d’aspectes relacionats amb la protecció del medi ambient. Formen

part d’aquests serveis, a més dels serveis de les companyies, les estacions depuradores

d’aigües residuals, les instal·lacions de reutilització i reciclatge de residus, etc. i tot aquells

serveis i activitats destinades al foment de l’educació ambiental.

2. Les infraestructures de serveis tècnics incloses en el present PDU queden subjectes a la

corresponent legislació sectorial vigent en cada moment, i en especial al Decret Legislatiu

1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Reguladora dels Residus, a les

propostes del programa de gestió de residus de Catalunya (PROGREMIC 2007-2012, PROGRIC

2007-2012, PROGROC 2007-2012) i al Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de

Residus Municipals de Catalunya.

Article 107. Rack principal

1. En relació al rack principal del Port al Polígon Petroquímic Nord, en el seu actual recorregut pel riu

Francolí, es grafia en els plànols d’ordenació el seu traçat i una franja de protecció ambdós

costats del mateix als efectes oportuns.

2. Aquest PDU planteja també la possibilitat de futur del seu parcial trasllat, al llarg de la franja de

protecció (domini públic) de la nova autovia en construcció cap a Montblanc, entre l’extrem sud del

Polígon, i la A-7, mantenint la resta del seu recorregut des d’allà fins al Port en la seva posició

actual, per evitar afectacions en un sector d’alt nivell d’ocupació i desenvolupament urbà.

En conseqüència, el Pla grafia la franja de reserva corresponent, coincidint amb la de protecció al

llarg de la referida autovia.

3. Els futurs projectes d’instal.lació de nous racks hauran de minimitzar els efectes sobre el canal de

desguàs del Riuclar en el seu encreuament.

Article 108. Infraestructures de telecomunicació

En relació a les infraestructures de telecomunicació, caldrà observar la legislació següent:

• Ley 32/2003 de 3 de noviembre, General de Telecomunicaciones

• Real Decreto 424/2005, de 15 de abril, sobre ubicación y uso compartido de infraestructuras de

telecomunicación.

• Real Decreto 1066/2001 de 28 de septiembre, de protección del dominio público radioelectrico

• Normas UNE (13100-1/5. 2001) caracteristicas de las infraestructuras para redes de

comunicaciones electrònicas.

• Real Decreto Ley 1/1998 de 27 de febrero, sobre accesos a los servicios de telecomunicaciones

en el interior de los edificios.

Article 109. Estudis d’impacte i integració paisatgística de les infraestructures

1. A més dels casos previstos en aquesta norma, l’òrgan que hagi d’atorgar la llicència podrà

demanar un informe d’impacte i integració paisatgística en aquells casos en què ho consideri

convenient, com en els supòsits de:

47

a) Plans especials urbanístics per a la ubicació de construccions de nova planta destinades a

activitats de turisme rural o de càmping a què fa referència l’apartat 6 e) de l’article 47

TRLU

b) Edificacions de qualsevol tipus en sòls urbans i urbanitzables que hagin de romandre

aïllades de manera indefinida, o ubicades en punts molt visibles, i per les seves

dimensions hagin de tenir una presència acusada en el paisatge. L’informe serà preceptiu

quan a més de la ubicació especialment visible, la construcció superi algun dels

paràmetres establerts a l’apartat b).

c) Canvis de paisatge rural motivats per concentracions parcel·laries que afecten un àmbit de

més de 100 ha.

d) Nous traçats de camins rurals, i les variacions de traçat dels existents, de més de 1000

metres de longitud.

e) Tanques de finques, parcel·les o àmbits d’activitats de més de 1000 metres de longitud.

f) Totes les construccions visibles que se situïn en les proximitats dels penya-segats, de les

riberes fluvials i de les làmines d’aigua de llacs o embassaments.

2. Tots els projectes que s’hagin de sotmetre a l’informe d’impacte i integració paisatgística

incorporaran l’estudi d’impacte i integració paisatgística

DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera. Adaptació del planejament urbanístic general vigent al PDU

D’acord amb allò establert per l’article 56.4 del TRLU, els municipis on s’estén l’àmbit territorial del PDU

han d’adaptar llur planejament urbanístic general i, si s’escau, el planejament derivat, a les

determinacions d’aquest PDU, sense perjudici de l’executivitat immediata de totes les seves disposicions

des de la seva entrada en vigor. L’adaptació s’haurà de produir dins del termini màxim de cinc anys des

de l’endemà de la publicació de l’aprovació definitiva del PDU:

Segona. Adaptació del planejament en tràmit al PDU

Els plans d’ordenació urbanística municipal, les modificacions de planejament urbanístic general i els

plans urbanístics derivats en tramitació a l’entrada en vigor d’aquest PDU s’han d’adaptar a les seves

determinacions si en aquella data no s’ha produït l’aprovació definitiva de l’expedient.

Tercera. Aplicació directa i preferent de la normativa del PDU

Aquestes Normes s’aplicaran subsidiàriament llevat que siguin més concretes o restrictives en quin

supòsit seran d’aplicació preferent.

Quarta. Mesures protectores, correctores i compensatòries Les mesures protectores, correctores i compensatòries establertes a l’apartat 6.3.2 de la Memòria

ambiental d’aquest PDU són d’aplicació per a les revisions o modificacions dels planejament urbanístic

municipals, les actuacions en sòls urbanitzables i les actuacions sobre sòls urbans i el parc d’habitatges.

Cinquena. Regulació del Centre recreatiu i turístic CRT

Els terrenys corresponents en aquets l’àmbit CRT, en els municipis de Vil.la- Seca i Salou, es regulen per

la Llei 2/1989, de 16 de juny de 16 de febrer de Centres Recreatius i Turisme, i pel Decret 152/1989, de

23 de juny, modificat pel Decret 161/2003, de 23 de juny. Sisena. Determinacions en matèria aeroportuària

El Pla recull en aquesta disposició les següents prescripcions d’obligat compliment sense perjudici de la

resta de disposicions de la normativa sectorial aplicable, al contingut de la qual aquestes prescripcions

resten en tot moment sotmeses:

48

1. Normativa sectorial aplicable

D’acord amb l’establer a l’article 9 de la normativa d’aquest Pla, són d’obligat compliment totes

les disposicions de la normativa sectorial aplicable en matèria aeroportuària, tant la vigent en el

moment de l’aprovació del Pla com la que s’aprovi amb posterioritat. En cas de contradicció amb

qualsevol disposició del planejament territorial o urbanístic prevaldrà l’establer per la normativa

estatal en matèria aeroportuària.

2. Sistema general aeroportuari

El Pla Director urbanístic de l’Àmbit Central del Camp de Tarragona respecte el contingut i les

determinacions del Pla director de l’aeroport de Reus, les quals prevalen en tot cas sobre les del

PDUACCT en cas d’incompatibilitat o interferència amb els usos relacionats amb l’explotació de

l’aeroport dins la Zona de servei aeroportuari.

El PTPCT delimita com a Sistema general aeroportuari l’àmbit de la Zona de servei aeroportuària

assenyalada pel Pla director de l’aeroport de Reus mitjançant coordenades UTM. La delimitació

d’aquest àmbit en el Pla director de l’aeroport prevaldrà en tot cas si s’apreciés falta de

coincidència amb la transcripció que fa el PDUACCT. El planejament urbanístic que desenvolupi

el Pla territorial qualificarà aquesta àrea com Sistema general aeroportuari.

El PDUACCT impedeix que els POUMs dels municipis qualifiquin com a sòl urbanitzable, l’Àrea

de cautela establerta pel PD de l’aeroport de Reus. Aquesta Àrea només podrà ser transformada

amb la finalitat d’ampliar la Zona de servei aeroportuària.

Per a l’execució de noves infraestructures de transport públic dins de la Zona de servei

aeroportuari i de l’Àrea de cautela, cal que AENA acrediti que aquestes actuacions no suposen

una interferència o pertorbació en el desenvolupament i execució de les activitats aeroportuàries

i de transport aeri previstes en el Pla director de l’aeroport, com també que no afecta a la

seguretat d’operació del aeroport.

3. Afectacions acústiques sobre el territori

No es consideren compatibles els usos residencials, ni els dotacionals educatius o sanitaris en

els terrenys de qualsevol règim urbanístic, afectats per les corbes isofones que figuren en el Pla

director de l’aeroport de Reus o les envolupans sòniques que siguin d’aplicació segons la

normativa estatal vigent.

En sòls urbans consolidats i no consolidats no es consideren compatibles les modificacions

urbanístiques que suposin un augment del nombre de persones afectades pel que fa als usos

residencials, educatius i sanitaris.

Per a la consolidació del sòl urbà no consolidat i per a la concessió de llicències d’edificació en

qualsevol zona afectada per l’empremta sonora és necessària la insonorització de les

construccions conforme al document bàsic DB-HR Protecció del Soroll del Codi Tècnic

d’Edificació. Les despeses d’insonorització no són a càrrec del titular de l’aeroport.

4. Afectacions i servituds aeronàutiques

En compliment de la legislació vigent en matèria d’aeroports i navegació aèria, el planejament

urbanístic dels municipis afectats ha de respectar totes les prescripcions legals establertes. En el

moment de l’aprovació definitiva del Pla, les àrees afectades per les zones de servei aeroportuari,

les zones d’afectacions acústiques i les zones de servituds aeronàutiques i d’instal·lacions

radioelèctriques de l’aeroport de Reus amb incidència sobre l’àmbit del PDU del Camp de

Tarragona són les representades a la cartografia específica que forma part de la documentació

del Pla.

5. Alçada de les edificacions

Els instruments urbanístics hauran d’establir l’alçada màxima de les edificacions que es puguin

construir en les zones de servituds aeronàutiques legals corresponents a l’aeroport de Reus, de

manera que cap volum ni element o instal·lació de l’edificació pugui sobrepassar l’alçada de la

superfície limitadora de les servituds aeronàutiques corresponents a cada ubicació, llevat que

mitjançant un estudi aeronàutic de seguretat s’acrediti, a judici de l’Agencia Estatal de Seguretat

Aérea (AESA), que no es compromet la seguretat ni queda afectada de manera significativa la

regularitat de les operacions aeronàutiques.

A efectes de verificar el compliment d’aquesta disposició es requerirà, prèviament a l’aprovació

dels instruments urbanístics, un informe preceptiu i vinculat de la Dirección General de Aviación

Civil (DGAC), com també, prèviament a l’autorització de construcció o instal·lació, resolució

favorable d’AESA. En cas de vulneració de les servituds aeronàutiques el promotor haurà

d’incorporar el corresponent estudi aeronàutic de seguretat que demostri que no es compromet la

seguretat ni queda afectada de manera significativa la regularitat de les operacions de les

aeronaus, que hauria d’esser aprovat per l’Agència Estatal de Seguretat Aérea (AESA).

En cas que les limitacions derivades de les servituds aeronàutiques vigents es el moment

d’aprovació d’aquest Pla no permetessin materialitzar la totalitat dels aprofitaments que

estableixen els plans urbanístics que el desenvolupin, aquesta circumstància no donarà lloc a

49

indemnització per part del Ministerio de Fomento, ni del gestor aeroportuari, ni del prestador dels

serveis de navegació aèria.

6. Activitats que poden suposar un perill per a les operacions aèries

Els usos i instal.lacions que s’ubiquin a l’entorn de l’aeroport no han d’emetre fum, pols, boira o

altres fenòmens en nivells que puguin constituir un risc per a les aeronaus. Així mateix, han de

minimitzar el risc d’atracció d’aus i evitar que puguin ser usades com a refugi per aquestes. Setena. Directrius de paisatge

Queden plenament incorporades a les normes d’aquest PDU les Directrius del paisatge que formen

part del PTP del Camp de Tarragona. Vuitena. Compatibilitat dels usos existents en els espais de protecció territorial

En els espais de protecció territorial son compatibles els càmpings, les industries i els serveis existents

legalment establertes en aquest tipus de sòl.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA Única. Adaptació

Mentre no s’adeqüi el planejament urbanístic general a les determinacions d’aquest PDU, d’acord amb

la Disposició Addicional Primera, els ajuntaments no poden, en contradicció amb les previsions

d’aquest Pla, tramitar ni aprovar figures de planejament, ni instruments de gestió urbanística, ni atorgar

llicències. DISPOSICIÓ FINAL Única. Entrada en vigor

El present PDU entrarà en vigor el mateix dia de la publicació de l’acord d’aprovació definitiva i

d’aquestes normes al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

ANNEX. Fitxes dels sectors de sòl urbanitzable amb determinacions especifiques del PDU

1

FITXA Nº1

Municipi: El Catllar

Nom del sector: “SUD-13. Sud de Mas de Moregons”

Superfície sector: 8,47 hectàrees

Sup. sòl públic d’obligada cessió d’espai lliure i equipament ≥

1,27 ha.

Nom del sector: “SND-55. Llevant de Mas de Moregons”

Superfície sector: 5,86 hectàrees

Sup. sòl públic d’obligada cessió d’espai lliure i equipament ≥

0,88 ha.

(En relació al càlcul de la cessió, s’opta per la

superfície més gran, d’acord amb la normativa

vigent, entre el 10% mínim d’espai lliure o 20m2/100m2 de sostre

edificable, i el 5% d’equipaments o els 20m2/100m2 de sostre edificable)

FITXA Nº2

Municipi: El Catllar

Nom del sector: “SND-101. Mèdol-Esplai”

Superfície sector: 7,60 hectàrees

Sup. sòl públic d’obligada cessió d’espai lliure i equipament ≥

1,59 ha.

(En relació al càlcul de la cessió, s’ha tingut en compte la

prevista per la fitxa orientativa de desenvolupament del

sector segons el POUM)

Límit sector

Àmbit a qualificar com sistema d’espais lliures i equipaments

FITXA Nº3

Municipi: Tarragona

Nom del sector: “Sector PP-28. Mas Rabassa”

Àmbit a qualificar com a sistema d’espais lliures.

Àmbit a qualificar com a sistema d’espais lliures i

equipaments en ordre obert.

(Per aquests dos àmbits el planejament general podrà transferir

l’aprofitament a un altre sector)

Protecció Costanera. Sòl no urbanitzable Costaner 2

(Determinació PDUSC-2)

FITXA Nº4

Municipi: Constantí

Nom del sector: “PPU-09. Pic-La Rufola”

Superfície sector: 42,12 hectàrees

Sup sòl públic d’obligada cessió: espai lliure i

equipament ≥ 8,12 ha.*

Nom del sector: “PPU-10. Polígon Industrial de Constantí”

Superfície sector: 16,15 hectàrees

Sup sòl públic d’obligada cessió: espai lliure i

equipament ≥ 2,19 ha.*

Nom del sector: “PPU-11. Pic-Tradilo”

Superfície sector: 15,93 hectàrees

Sup sòl públic d’obligada cessió: espai lliure i

equipament ≥ 1,50 ha.*

(al marge de la cessió anticipada en altre lloc)

*de la superfície prevista per la fitxa orientativa de desenvolupament

del sector segons el POUM.

2

FITXA Nº5

Municipi: Castellvell del Camp

Nom del sector: “SAU-7”

Superfície sector: 3,85 hectàrees

Sup. sòl públic d’obligada cessió d’espai lliure i equipament ≥

0,58 ha.

(En relació al càlcul de la cessió, s’opta per la

superfície més gran, d’acord amb la normativa

vigent, entre el 10% mínim d’espai lliure o 20m2/100m2 de sostre

edificable, i el 5% d’equipaments o els 20m2/100m2 de sostre

edificable)

Límit sector

Àmbit a qualificar com sistema d’espais lliures i equipament

FITXA Nº6

Municipi: Vila-seca

Nom del sector: “PP.PI-2”

Superfície sector: 8,16 hectàrees

Sup. sòl públic d’obligada cessió d’espai lliure i equipament ≥ 1,90 ha.

(En relació al càlcul de la cessió, s’ha tingut en compte la prevista per

la fitxa orientativa de desenvolupament del sector segons el POUM)

Límit sector

Àmbit a qualificar com sistema d’espais lliures i equipament