PLA ESPECIAL DE CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I …1.8.2.3. Masies, cases rurals i altres...

Ajuntament de Sallent

PLA ESPECIAL DE CATÀLEG DE

MASIES, CASES RURALS I ALTRES

CONSTRUCCIONS EN SÒL NO

URBANITZABLE (Document per a l’aprovació inicial)

Redacció Victor Gurri Sala Joaquim M. Gurri Sala Arquitectes

Gestió Lorena Perona Ribés Lupe Serraima Milian

Servei d’Urbanisme Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats

Juny de 2017

PLA ESPECIAL DE CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES CONSTRUCCIONS EN SÒL NO URBANITZABLE DE SALLENT

PLA ESPECIAL DE CATÀLEG DE

MASIES, CASES RURALS I

ALTRES CONSTRUCCIONS EN

SÒL NO URBANITZABLE

(Document per a l’aprovació inicial)

Juny de 2017



MEMÒRIA INFORMATIVA I

JUSTIFICATIVA



1

ÍNDEX DEL CONTINGUT DEL PLA ESPECIAL

1. MEMÒRIA INFORMATIVA

1.1. Introducció Pg. 5

1.2. Objecte Pg. 5

1.3. Promoció i redacció Pg. 6

1.4. Àmbit Pg. 6

1.5. Conveniència i oportunitat Pg. 6

1.6. Metodologia i contingut Pg. 7

1.7. Planejament amb incidència sobre l’àmbit d’actuació Pg. 7

1.7.1. Planejament municipal Pg. 7

1.7.2. Planejament urbanístic o territorial supramunicipal Pg. 11

1.7.2.1. El Pla Territorial General de Catalunya Pg. 12

1.7.2.2. El Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals Pg. 12

1.7.2.3. El Pla Director Urbanístic del Pla de Bages Pg. 15

1.8. El territori Pg. 19

1.8.1. Àmbit territorial Pg. 19

1.8.2. Medi socioeconòmic Pg. 20

1.8.2.1. Població i economia Pg. 20

1.8.2.2. Patrimoni cultural i històric Pg. 24

1.8.2.3. Masies, cases rurals i altres construccions en el S.N.U. Pg. 25

a) Naturalesa i evolució històrica de la masia catalana.

b) Evolució arquitectònica de la masia catalana.

c) Notes sobre la història del poblament del municipi de

Sallent i els antecedents de les masies actuals.

d) Classificació tipològica de les masies de Sallent.

e) Altres construccions objecte de protecció i masies

desaparegudes.

1.8.2.4. Patrimoni arqueològic i jaciments paleontològics Pg. 39

1.8.3. Medi físic Pg. 43

1.8.3.1. Climatologia Pg. 43

1.8.3.2. Geomorfologia i geologia Pg. 43

1.8.3.3. Hidrologia i hidrogeologia Pg. 47

1.8.4.Medi natural Pg. 54

1.8.5. Riscos Pg. 58

1.8.5.1. Risc geològic Pg. 59

1.8.5.2. Risc sísmic Pg. 68


2

1.8.5.3. Risc d’incendi forestal Pg. 69

1.8.5.4. Risc d’inundació Pg. 71

1.8.5.5. Risc químic i risc per sòls contaminants Pg. 72

1.8.6.6. Risc per contaminació lumínica Pg. 73

1.8.6.7. Risc per contaminació acústica Pg. 75

1.8.6. Xarxa viària i mobilitat Pg. 76

1.8.7. Serveis Pg. 78

1.8.8. La gestió de l’aigua Pg. 78

1.8.9. Qualitat del paisatge Pg. 79

1.9. Marc legal Pg. 82

1.10. Annexes a la memòria informativa Pg. 84

1.10.1. Relació d’edificis, conjunts i elements arquitectònics inventariats

en el POUM als efectes de l’elaboració del “Catàleg de bens a protegir”

(article 16 de les NNUU).

1.10.2. Relació de masies i cases rurals inventariades en el POUM als

efectes de l’elaboració del “Catàleg de masies i cases rurals” (article 114

de les NNUU).

1.10.3. Correspondència entre els elements inventariats en el POUM

(llistats dels articles 16 i 114 de les NNUU) i els elements catalogats en

el PEM).

1.11. Llistat d’elements inventariats Pg. 89

1.12. Bibliografia Pg. 94

2. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA

2.1. Introducció Pg. 95

2.2. Objectius del Pla especial Pg. 95

2.3. Objectius i consideracions ambientals Pg. 97

2.4. Criteris per a la incorporació dels elements al catàleg Pg. 98

2.5. Aspectes ambientals Pg.102

2.5.1. Innecessarietat de l’avaluació ambiental estratègica Pg.102

2.5.2. Informe ambiental Pg.103

2.6. Llistat de les masies, cases rurals i altres construccions catalogades Pg.109

2.7. Adequació del Pla especial a la legislació i al POUM vigents Pg.113

2.8. Justificació del compliment dels paràmetres establerts a la normativa Pg.113

2.9. La fitxa del catàleg Pg.116

2.10. Quadre de les característiques dels elements del catàleg Pg.117


3

3. NORMATIVA

Títol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

Article 2. Àmbit territorial d’aplicació

Article 3. Conveniència i oportunitat

Article 4. Marc legal

Article 5. Objectius

Article 6. Contingut del PEM

Article 7: Vigència, modificació i revisió del PEM

Article 8. Interpretació del PEM

Article 9. Instruments de desenvolupament i execució del PEM

Títol II. Disposicions d’ordenació i ús

Capítol 1. Disposicions comunes

Article 10. Concepte de masia, de casa rural i de les altres construccions susceptibles de catalogació.

Article 11. Volums i elements que configuren els conjunts catalogats

Article 12. Raons que motiven la inclusió en el catàleg del PEM

Article 13. Reconstrucció de ruïnes

Capítol 2. Disposicions relatives als usos

Article 14. Usos admesos

Article 15. Regulació dels usos admesos

Capítol 3. Normes específiques d’edificació

Article 16. Disposicions generals

Article 17. Obres de rehabilitació, reconstrucció, enderroc i trasllat

Article 18. Alçada de les edificacions

Article 19. Ús de la planta sota coberta

Article 20. Tractament de les cobertes

Article 21. Tractament dels paraments verticals

Article 22. Regulació de les ampliacions

Article 23. Regulació de la divisió horitzontal

Article 24. Prevenció de riscos

Article 25. Segregacions de les finques


4

Capítol 4. Regulació dels accessos, l’estacionament, els serveis i l’entorn

Article 26. Accessos

Article 27. Estacionament

Article 28. Entorn

Article 29. Infraestructures de serveis

Article 30. Afectacions motivades per les servituds de les carreteres i ferroviàries

Disposició transitòria

Disposició addicional

4. FITXES DEL CATÀLEG

5. PLÀNOLS

- Plànol de situació

- Plànol sobre base cartogràfica de l’ICC de localització dels elements catalogats.

- Plànol amb ortofotomapa de localització dels elements catalogats.

- Plànol de localització dels elements catalogats amb les qualificacions urbanístiques del Pla territorial parcial de les Comarques Centrals.

- Plànol de localització dels elements catalogats amb les qualificacions urbanístiques del POUM de Sallent.


5

1. MEMÒRIA INFORMATIVA

1.1. INTRODUCCIÓ

El text refós de la Llei d’urbanisme (*) inclou, en el seu article 67, entre els plans

especials urbanístics de desenvolupament del planejament els que tenen com a finalitat

la identificació de les masies, cases rurals i altres edificacions a què fan referència els

seus articles 47.3 i 50. L’article 47 prescriu que en el sòl no urbanitzable es permet

reconstruir i rehabilitar les masies i cases rurals que calgui preservar i recuperar per

raons d’ordre arquitectònic, històric, ambiental, paisatgístic o social; altres construccions

no destinades a habitatge que siguin anteriors al primer planejament urbanístic general

del municipi que cal preservar i recuperar per raons arquitectòniques o històriques i,

finalment, recuperar construccions rurals en desús que calgui recuperar per corregir el

seu impacte ambiental o paisatgístic negatiu. Cal, però, que aquestes construccions

hagin estat incloses pel planejament en un catàleg específic. El present document té

com a objecte la redacció del Pla especial urbanístic per a la catalogació de les masies,

cases rurals i altres construccions en el sòl no urbanitzable de Sallent que cal preservar.

La seva redacció queda justificada per l’interès públic que comporten les propostes del

Pla especial.

Per a l’elaboració del catàleg s’han tingut en compte els esmentats articles 47 i 50 del

TRLU, les “Directrius per al catàleg de masies i cases rurals” del Departament de

Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i la “Guia per a la redacció del Pla

especial del catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable”

de la Diputació de Barcelona.

Com antecedent d’aquest Pla especial s’ha disposat del document de l’ “Avanç de

catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació i preservació en el municipi

de Sallent” realitzat l’any 2005 pel Servei d'Assessorament, Recerca Aplicada i

Tecnologia (SART) – Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic – i amb

el suport de l’Associació Catalana de Municipis.

Així mateix, en el procés de redacció d’aquest document s’ha elaborat, com a document

previ, un Avanç del Pla especial amb un abast més ampli que el del present catàleg ja

que inclou un inventari de les construccions existents en el sòl no urbanitzable

destinades a habitatge, siguin o no catalogables, amb les fitxes corresponents als

elements inventariats.

(*) Text refós de la Llei d’urbanisme aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, modificat per la Llei

3/2012, de 22 de febrer (en endavant TRLU).


6

1.2. OBJECTE

Aquest Pla especial municipal (en endavant PEM) té com a objecte identificar en un

catàleg, tal com prescriu l’article 50.2 del TRLU, les masies, cases rurals i altres

construccions en el sòl classificat com a no urbanitzable del municipi de Sallent que

siguin susceptibles de rehabilitació o de reconstrucció i justificar les raons de la seva

preservació, tot establint les condicions reguladores d’edificació i ús dels elements que

es cataloguen.

1.3. PROMOCIÓ I REDACCIÓ

La promoció del PEM és a iniciativa de l’Ajuntament de Sallent, amb el suport de la

Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona.

L’equip redactor està encapçalat pels arquitectes Víctor Gurri Sala i Joaquim Maria Gurri

Sala, amb la col·laboració, pel que fa als aspectes ambientals de la memòria descriptiva

i plànols informatius del PEM, de l’enginyera forestal Laia Martí Valls i del biòleg Josep

Castelltort Panadès.

1.4. ÀMBIT

L’àmbit del PEM és el sol no urbanitzable (SNU) del municipi de Sallent.

El sòl classificat com a sòl no urbanitzable pel vigent POUM ocupa una superfície de

6.160,53 Ha que equival a un 93,78% del territori municipal.

1.5. CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT

El POUM de Sallent, aprovat definitivament en data 19/05/2010 per la Comissió

Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central, sols inclou a manera d’inventari, en el

seu article 114.a) de les NNUU, una relació de 72 masies i cases rurals ubicades en el

sòl no urbanitzable (veure annex 1.10.2.), indicant que aquest inventari ha de servir de

base per a la redacció del Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals del municipi.

El darrer paràgraf d’aquest apartat especifica el següent: “Les edificacions incloses en el

llistat anterior s’incorporaran al Catàleg de Masies i Cases Rurals, sempre i quan aquest justifiqui

les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que en motiven

la seva reconstrucció o rehabilitació, de conformitat amb els articles 47 i 50 de la Llei

d’Urbanisme. El Catàleg de Masies i Cases Rurals localitzarà aquestes edificacions en els

plànols d’ordenació a escala 1/5.000 amb la clau CR”.

Amb anterioritat a l’aprovació del POUM, els anys 2004-2005, es va iniciar l’elaboració

d’un Pla especial urbanístic per a la catalogació de les masies i cases rurals en el

municipi de Sallent. Aquest document, però, no es va completar i solament va assolir la

fase d’avanç.


7

Per tant, queda justificada la conveniència i oportunitat de la redacció de l’actual Pla

especial per tal d’establir les masies, cases rurals i altres construccions en sòl no

urbanitzable que cal preservar, detallar les seves característiques i especificar les

normes urbanístiques que han de regular la rehabilitació o la reconstrucció i la

implantació de nous usos en els elements catalogats.

1.6. METODOLOGIA I CONTINGUT

Els treballs per a la redacció del PEM s’han iniciat amb l’anàlisi de la documentació

urbanística, cadastral i d’informació territorial facilitada per l’Ajuntament de Sallent a

l’equip redactor.

Un cop establerta la relació d’elements susceptibles de ser inventariats s’ha dut a terme

el treball de camp, efectuant visita a tot ells per tal de recopilar les dades necessàries i

efectuar el reportatge fotogràfic necessaris per a l’elaboració de les fitxes de l’inventari i

del catàleg.

Efectuat el treball de camp s’ha elaborat la relació definitiva dels elements objecte

d’inventari i s’han escollit entre ells els que són susceptibles de catalogació.

La fase d’avanç inclou l’elaboració de la memòria informativa i part de la memòria

justificativa, les fitxes dels elements a incloure a l’inventari – indicant de manera raonada

aquells que són susceptibles de catalogació – , els plànols informatius i el plànol de

localització dels elements inventariats en el territori.

Posteriorment, la fase d’aprovació inicial inclou la memòria informativa i la memòria

justificativa completa, les normes urbanístiques, la relació i fitxes dels elements

catalogats i els plànols de situació, localització dels elements catalogats i d’informació

urbanística de les determinacions en el sòl no urbanitzable dels plans territorials

supramunicipals i del planejament general del municipi.

Un cop realitzada la informació pública i rebuts els informes sectorials emesos pels

organismes competents es realitzarà, si s’escau, l’adaptació de la documentació del Pla

especial d’acord amb el resultat de la resolució de les al·legacions i del contingut dels

esmentats informes per a la seva aprovació provisional i posterior tramesa a la Comissió

Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central (CTUCC).

Finalment, si és necessari, s’elaborarà un text refós que reculli les prescripcions de la

CTUCC als efectes de la publicació i executivitat del PEM.

El contingut del document del PEM inclou la memòria informativa i justificativa, les

normes urbanístiques, la relació i fitxes dels elements catalogats i els plànols informatius

i de localització d’aquests elements.


8

1.7. PLANEJAMENT AMB INCIDÈNCIA SOBRE L’ÀMBIT D’ACTUACIÓ

1.7.1. Planejament municipal

El primer pla urbanístic general del municipi fou aprovat definitivament el 26/08/1968.

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) vigent a Sallent fou aprovat

definitivament el 19/05/2010 i publicat el 16/07/2010 en el DOGC núm. 5672.

El POUM vigent regula el sòl no urbanitzable (SNU) en els articles 93 a 115 de les

Normes urbanístiques (NNUU).

Els articles 92 a 96 inclouen les disposicions generals en aquest sòl, en concret l’article

93 es refereix als tres plans especials urbanístics que es preveu redactar per preservar,

potenciar espais d’interès natural o regenerar espais rurals; l’article 94 inclou la

regulació dels camins rurals, establint la separació mínima de 5 m de les construccions

a l’eix del camí; l’article 95 estableix les unitats mínimes de conreu i de producció

forestal; l’article 96 es refereix a la indivisibilitat de les finques; l’article 96 bis a les

categories en el SNU establertes pel Pla territorial parcial de les Comarques Centrals.

Els articles 97 a 103 es refereixen a la regulació de les diferents zones en SNU. Els

articles 104 a 111 regulen els usos en SNU. Finalment, els articles 112 a 115 regulen

les construccions en SNU i es refereixen a la consideració de nucli de població, a les

condicions d’ordenació, als elements admesos i a la regulació del tancament de les

finques.

Tots aquests articles es tindran en compte per a l’elaboració de les normes

urbanístiques del PEM. S’inclouen, però, a continuació alguns comentaris en relació

amb els articles que tenen més incidència sobre el contingut del PE.

Disposicions generals en el SNU

L’article 93 “Protecció del paisatge” de les NNUU del POUM preveu, com s’ha comentat,

la redacció de tres plans especials urbanístics de protecció que de moment no s’han dut

a terme:

PE-01 Pla especial (PE) del parc fluvial de la confluència del riu Llobregat i la riera

Gavarresa.

L’àmbit d’aquest PE és el denominat parc fluvial de Sant Amanç que inclou els

aiguamolls de La Corbatera, el tram final del torrent de la Sala, la confluència del riu

Llobregat i la riera Gavarresa i el Pont de Cabrianes.

Els elements catalogats inclosos dins de l`àmbit d’aquest Pla especial són la Sínia (66),

la Fabriqueta de Cabrianes (67) i la Fàbrica Sitges del Pont de Cabrianes (68).

PE-2 Parc de la riera de Soldevila.

Aquest PE té per objecte la regeneració de la riera de Soldevila, mitjançant obres

d’impermeabilització i de regeneració paisatgística.

No s’inclou cap element catalogat en el seu àmbit.


9

PE-3 Regeneració de La Carrerada.

Aquest PE té com a objectiu recuperar com a feixes per a l’ús agrícola les plataformes

creades a l’inici de La Carrerada un cop eliminades les restes de les activitats

suprimides.

No s’inclou cap element catalogat en el seu àmbit.

En aquest mateix article s’indica, entre altres, que a les actuacions de reforestació que

es portin a terme s’utilitzaran espècies pròpies de la zona; que els arbres aïllats amb

diàmetre superior a 40 cm que no formen masses forestals compactes s’hauran de

conservar sense distinció d’espècies i que sols excepcionalment, i prèvia autorització de

la corresponent llicència municipal, es podran tallar per motius de risc justificat; que no

es permet la col·locació de cartells i tanques de publicitat o materials anàlegs, llevat de

petits indicadors de senyalització de camins, itineraris d’interès, etc., i que queda

prohibida la modificació del perfil del terreny mitjançant moviments de terres, reomplerts,

excavacions, talls de roca o similars.

L’article 94 “Camins rurals” regula les condicions per a l’obertura de nous camins rurals

i per la seva ampliació o modificació. En aquest article s’indica que les pendents dels

camins no superaran el 10% en sòls tous i el 15% en sòls durs i els terraplens i

desmunts no superaran els 3 m d’alçada així com que les construccions es separaran

un mínim de 5m de l’eix del camí.

L’article 95 “Unitats mínimes de conreu i de producció forestal” estableix un mínim de

4,50 ha en terrenys agrícoles de secà, de 1,00 ha en terrenys agrícoles de regadiu i de

25 ha en terrenys forestals.

L’article 96 bis “Categories en el SNU d’acord amb el Pla territorial parcial de les

Comarques Centrals” especifica que el PTPCC classifica aquest sòl en tres categories:

sòl de protecció especial, sòl de protecció territorial i sòl de protecció preventiva. Pel que

fa al sòl de protecció territorial s’han distingeixen quatre tipus, tres d’ells presents al

municipi de Sallent: sòls d’interès agrari i/o paisatgístic, sòls de preservació de corredors

d’infraestructures i sòls de riscos i afectacions. En aquest mateix article s’indiquen els

articles del PTPCC que regulen aquestes diferents categories de sòl.

Regulació de les zones en el SNU

Els articles 97 a 103 estableixen la regulació de les diferents zones del SNU.

El POUM distingeix en el SNU sis categories de sòl: agrícola (clau 15), protecció d’horts

(clau 16), forestal (clau 17), interès natural o paisatgístic (clau 18), dipòsits salins (clau

19) i activitats col·lectives en medi rural (clau 20).

El sòl agrícola es subdivideix en dues categories: agrícola extensiva (clau 15a) i agrícola

en matriu forestal (clau 15b). Les activitats col·lectives en medi rural inclouen el camp de

vol (clau 20.1) i l’activitat de kàrting (clau 20.2).


10

Gairebé la totalitat dels elements catalogats estan inclosos en alguna de les dos

modalitats de la categoria de sòl agrícola i, en alguns casos, en la categoria forestal.

Solament algun cas aïllat està inclòs en la qualificació de les claus 18, 19 o en terrenys

del sistema hidràulic.

A la regulació l’article 98 referit a la zona agrícola (claus 15a i 15b) s’estableixen els

usos principals, compatibles i incompatibles. Entre aquests últims s’inclouen tots aquells

que puguin suposar una disminució de la potencialitat agrícola o una pèrdua de valors

paisatgístics, naturals o culturals. També s’indica que la part massissa de les tanques

no podrà superar els 0,40 m i que es prohibeix la pavimentació del sòl en un

percentatge superior al 50% del sòl ocupat per les construccions.

A la regulació de l’article 100 referit a la zona forestal (clau 17), tot i la prohibició amb

caràcter general tant de noves construccions com la rehabilitació i reconstrucció

d’edificis abandonats o enrunats que no estiguin directament vinculats a l’ús silvícola o a

la recuperació d’algun valor cultural, s’especifica que “caldrà valorar l’excepcionalitat en

el cas d’edificacions i construccions existents en zona forestal que s’incloguin en el Pla

especial dels Catàleg de Masies i Cases Rurals i serà aquest PE els que determini les

condicions específiques que puguin contradir els apartats d’aquest article”.

A la regulació de l’article 101 referit a la zona d’interès natural o paisatgístic (clau 18)

s’estableix que queden prohibides les edificacions que vagin en contra de la protecció

del valor ambiental d’aquests sòls així com que la regulació de la seva preservació i

millora es farà mitjançant plans especials urbanístics.

Finalment l’article 102 que regula la zona de dipòsits salins (clau 19), en la que solament

està inclòs un element catalogat (la Rovira de Ridor, núm. 43) no té una regulació

específica per a les edificacions i la seva regulació sols fa referència a les condicions

d’emmagatzematge dels residus de la mineria.

Regulació dels usos en el SNU

Les fitxes dels elements catalogats incorporen la clau urbanística que els hi correspon.

Entre els articles que regulen els usos en el SNU, l’article 104 regula els usos permesos

amb caràcter general i l’article 109 estableix una regulació dels usos turístics i de lleure.

Regulació de les construccions en el SNU

Pel que fa a la regulació de les construccions, els articles amb més incidència sobre el

contingut del PEM són el 103, el 114 i el 115.

L’article 103 estableix que no s’admeten construccions en terrenys que superin una

pendent del 20% i en el seu apartat referent a la integració ambiental de les edificacions

s’indica que les obres de reforma de les edificacions tradicionals existents es realitzaran

conservant els elements arquitectònics que donen caràcter a l’edifici i mantindran,

respecte a la seva composició volumètrica, el caràcter compacte amb un sol volum, o bé


11

un volum principal predominant i d’altres d’agregats d’inferior dimensió, de manera que

el conjunt presenti una configuració inequívocament unitària; s’utilitzarà la teula

ceràmica característica de la zona; el pendent de les cobertes no podrà ultrapassar el

30% i tan sols es permeten terrats plans quan es justifiqui per necessitats vinculades a

l’activitat rural; els cossos sobre la coberta de l’edifici quedaran integrats en la

composició de l’edifici o ocults; les línies de conducció elèctrica i telefònica, les antenes

de televisió i ràdio i les parabòliques, únicament es podran col·locar sobre la coberta, i

no a la façana, i no han d’ocupar posicions excessivament visibles des de l’exterior.

L’article 114 del POUM referit al SNU (“Edificacions admeses”) inclou una relació de 72

masies i cases rurals ubicades en el sòl no urbanitzable, susceptibles de ser incloses en

el Catàleg de Masies i Cases Rurals.

Cal esmentar aquí que, al mateix temps, l’article 16 del POUM (“Catàleg de Bens

Protegits”) inclou a la relació d’edificis, conjunts i elements arquitectònics a protegir del

’“Inventari d’elements d’interès històric-artístic”, nombroses masies i cases rurals

susceptibles de ser incloses en el Catàleg de Bens Protegits. En aquest article

s’especifica que les mesures de protecció dels elements integrats en aquest catàleg es

definiran mitjançant la redacció d’un Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic

i elements d’interès artístic, històric i paisatgístic de Sallent. A l’esmentat article s’indica

que mentre no s’aprovi aquest Pla especial els elements inclosos a l’esmentat inventari

només podran ser objecte d’obres de conservació, manteniment i millora, o de

restauració.

A les fitxes del catàleg s’especifiquen els elements que estan inclosoos en els inventaris

dels esmentats articles 16 i 114 del POUM i sel’s hi assigna la categoria de protecció

patrimonial BPU (Bé de Protecció Urbanística) i nivell integral.

L’article 115 regula el tancament de les finques i, entre altres qüestions, especifica que

les tanques es separaran un mínim de 5 m. de l’aresta exterior dels camins, que l’alçada

màxima de les tanques serà de 2,5 m., excepte si són elements únicament vegetals. I

distingeix entre tanques penetrables i no penetrables.

1.7.2. Planejament urbanístic o territorial supramunicipal

El planejament urbanístic o territorial d’àmbit supramunicipal que afecta al municipi de

Sallent és el següent:

- Pla Territorial General de Catalunya

- Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals (PTPCC).

Aprovat definitivament el 16/09/2008 i publicat el 22/10/2008.

- Pla director urbanístic del Pla del Bages (PDUPB).



12

- Pla director urbanístic de la reserva de sòl per a l'eix transversal ferroviari.


Actualment està en fase d’elaboració, del que ja es va elaborar un avanç el 2016, un

nou Pla director urbanístic (PDU) del Bages, anomenat Pla director urbanístic de

l’activitat minera al Bages, que inclou els municipis de Súria, Sallent i Balsareny que té

com a objectiu principal compatibilitzar l’activitat minera i el respecte pel medi ambient a

la comarca. El PDU planteja una retirada ordenada de l’activitat minera a Sallent i a la

conca del Llobregat, amb la progressiva eliminació dels dipòsits salins i la restauració

dels espais que ocupen. El PDU preveurà, d’acord amb el “Pla Phoenix” de l’empresa

“Iberpotash” el tancament de la mina “Vilafruns”, compartida pels municipis de Sallent i

Balsareny, amb el cessament dels abocaments al dipòsit del Cogulló previst per al 2017.

Els dipòsits salins ubicats a Sallent, el ja esmentat del Cogulló i el dipòsit actualment

inactiu de la Botjosa, han de ser eliminats un cop finalitzada la seva vida útil i el lloc que

ocupen restaurat.

1.7.2.1. El Pla Territorial General de Catalunya

Desenvolupat a través de la Llei 1/1995, delimita els àmbits funcionals territorials de

Catalunya sobre els que posteriorment s’apliquen els plans territorials parcials, un dels

quals és el Pla Territorial de les Comarques Centrals. Defineix els espais naturals a

conservar i les terres d'ús agrícola o forestal d'especial interès que s'hagin de conservar

o ampliar. Els terrenys relacionats amb les edificacions del present PEM poden formar

part d’aquests espais naturals, terres d’ús agrícola o forestals de què parla aquest Pla.

1.7.2.2. El Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals

Aprovat definitivament el 16 de setembre de 2008, aquest pla abasta les comarques del

Bages, Anoia, Solsonès, Osona i Berguedà. La seva proposta es basa en tres sistemes:

sistema d’espais oberts, sistema d’assentaments i sistema d’infraestructures i mobilitat.

El sistema d’espais oberts el forma tot aquell sòl que, d’acord amb el planejament

urbanístic vigent, té règim de sòl no urbanitzable.

A aquest sistema d’espais oberts es diferencien tres tipus bàsics de sòl, segons el grau

de protecció que el Pla els atorga:

a) Sòl de protecció especial: comprèn el sòl no urbanitzable en què concorren valors

que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possibilitats de

transformació que el poguessin afectar. Aquesta categoria inclou els espais protegits per

la normativa sectorial com el Pla d’Espais d’Interès Natural i la Xarxa Natura 2000, a

més d’aquells sòls no urbanitzables que pels seus valors naturals o per la seva


13

localització, es consideren els més adequats per a integrar una xarxa permanent i

contínua d’espais oberts que garanteixi la biodiversitat i la vertebració del territori.

En el cas de Sallent, aquesta protecció especial afecta bàsicament la zona est del

municipi, així com la que transcorre al llarg del riu Llobregat i els seus torrents i rieres

(Torrent de Soldevila, Torrent de Mas de les Coves, Torrent de la Corbatera, Torrent de la Sala, Riera de la

Gavarresa, Torrent del Soler, Canal del Soler, Torrent de la Riereta, Riera de Cornet).

Els elements catalogats inclosos en sòl de protecció especial són:

01 / EL PRAT DE CORNET 03 / CAL FUSTER I 04 / L’ABELLAR DE BAIX I MASOVERIA 05 / L’ABELLAR DE DALT 06 / CAL BRUNYOC 07 / CAL BASTÉ 08 / RECTORIA DE CORNET 09 / CASA DE CORNET 10 / SERAROLS 11 / LA TORRE DE CORNET 12 / TERRADELLETES 13 / PUIGVENTÓS 16 / VILASECA DE CORNET 17 / LA CASA NOVA DE BAIX 18 / LA CASA NOVA DE DALT 22 / EL PUIG DE CORNET 24 / ELS HOSTALETS 25 / ESCOLES DE CORNET 27 / PUIGBÓ I 28 / EL PAL I 35 / LA TORRE D’EN ROCA 36 / CASA NOVA D’EN ROCA 44 / L’ILLA I 45 / L’ILLA II 46 / NAU DE CA L’ARANA 47 / EL GRAU 48 / MAS LES COVES 49 / CAL MARTORELL 52 / EL COLL DE SANT PONÇ 53 / LA COMA 55 / MAS SANTMARTÍ I MASOVERIA 57 / FUSSIMANYA 58 / VILASOLEIAT 59 / CASA DE LA RESCLOSA 60 / LA CARRERA 66/ LA SINIA 67 / LA FABRIQUETA 68 / FÀBRICA DEL PONT DE CABRIANES 69 / MAS NOU

b) Sòl de protecció territorial: comprèn el sòl no urbanitzable que no es considera

necessari que formi part de la xarxa de sòl de protecció especial, però té valors i

condicionants que motiven una regulació restrictiva de la seva possible transformació. El


14

Pla distingeix quatre motius per a considerar sòl de protecció territorial, i en

conseqüència, per a la seva preservació: interès agrari o paisatgístic, potencial interès

estratègic, preservació de corredors d’infraestructures, riscos i afectacions.

En el cas de Sallent trobem aquest tipus de sòl repartit bàsicament a la zona central del

municipi, a la zona propera a les mines i al municipi de Balsareny, a la zona de

Cabrianes, i als voltants de la C-25.

Els elements catalogats inclosos en sòl de protecció territorial són:

29 / CAN GRIFOL 30 / EL SOLER DE SERRASANÇ 31 / LA SALETA 32 / VILASECA DE SERRASANÇ 50 / TERRADELLES 51 / LA SALA 61 / CAL BERENGUERES 63 / EL CAMP 64 / CAL RAJOLER 65 / L’OLIVA 70 / CAL BACH

c) Sòl de protecció preventiva: comprèn el sòl no urbanitzable que no està inclòs en cap

de les dues categories anteriors. El Pla considera que cal protegir preventivament

aquest sòl sense prejudici que en les revisions de planejament urbanístic municipal es

puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades, si s’escau.

En el cas de Sallent trobem sòl de protecció preventiva a la banda oest i sud-oest del

municipi, a la zona nord i a banda i banda del riu Llobregat després de la zona de

protecció especial.

Els elements catalogats inclosos en sòl de protecció preventiva són:

02 / MAS ARGELEGUERS 14 / ELS PLANS DE CORNET 15 / LA FONT 19 / CAL MANIVERTES 20 / EL GRANER 21 / EL MORRAL 23 / EL SOLÀ DE CORNET 26 / EL MAS DE CORNET 33 / EL SELLERÉS 34 / MAS DE SANT PERE 37 / CAL SERRA LLEBRÓ 38 / CELLERS DE LA SERRA 39 / L’ESPINALT 40 / EL SOLER DEL FAR 41 / CAL RIDOR 42 / TORREBRUNA 43 / LA ROVIRA DE RIDOR 54 / EL SOLÀ DE SERRAÏMA 56 / LA CASETA DE SANTMARTÍ 62 /EL SOLER DE CABRIANES


15

Mapa de sistemes d’espais oberts del Bages (Font Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals)

1.7.2.3. El Pla Director Urbanístic del Pla del Bages

El Pla Director Urbanístic del Pla de Bages permet regular amb més detall que el Pla

Territorial tot el sòl no urbanitzable, posant èmfasi en els espais de connectivitat

ecològica, els espais agrícoles o de valor paisatgístic, els sòls per a infraestructures o

servituds, etc.., i determinar els riscos tant geològics com d’inundabilitat del territori.

Es va aprovar definitivament el 28 de setembre de 2006 i inclou 27 municipis del Pla de

Bages, entre els quals es troba el municipi de Sallent.

En la regulació del sòl no urbanitzable, el Pla Director Urbanístic del Pla del Bages

defineix 5 àrees de regulació homogènia en el municipi de Sallent: àrees agrícoles (en

les quals es diferencien les de secà de plana i les de costers), àrees agroforestals (amb

la distinció entre les de vall i les de costers), i àrees de boscos. En termes normatius, la

regulació del PDU és comuna en totes les àrees de regulació homogènia incloses dins

una mateixa matriu. Al seu torn, el planejament urbanístic municipal de Sallent estableix

una zonificació basada principalment en la distinció entre zones agrícoles i zones

forestals, però més precisa pel que fa a la delimitació d’aquestes, en la mesura que

reconeix l’existència de nombrosos camps de conreu disseminats. Per tal d’adequar la


16

regulació del sòl no urbanitzable al PDU, la revisió del POUM va proposar una distinció

dins les zones agrícoles del planejament municipal entre zones agrícoles extensives

(que corresponen a aquelles incloses en la matriu agrícola del PDU) i zones agrícoles

en matriu forestal (que corresponen a les peces de sòl incloses en la matriu agroforestal

del PDU).

Pla director Urbanístic del Pla de Bages, Espais d’Interès Agrícola

El Pla estableix directrius, normes i recomanacions per a l'ordenació urbanística del

territori central del Bages i del Bages Sud. Aquest Pla estableix les determinacions que

s’han de respectar per les actuacions de desenvolupament territorial, relatives al

tractament del sòl no urbanitzable i protecció territorial, a les infraestructures de


17

mobilitat, i a l'ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Al municipi de

Sallent trobem diverses zones d’alt valor agrícola de secà, sobretot ubicades a la part

sud del territori, però també hi ha zones d’interès ubicades a la zona nord del municipi.

A la zona sud, concretament a costat de Cabrianes, es localitza una zona tipificada amb

l’atribut de qualitat de Denominació d’Origen Pla de Bages i com a Espai agrícola

d’interès natural, concretament i segons el PDU del Bages, l’espai localitzat al Pla de

Cabrianes (codi 63/35) i el del Lleó (codi 68/78), de cereals de secà i vinya.

En relació als espais d’interès natural del municipi trobem, com a espais d’interès

natural nuclear, les zones denominades del “Torrent Salat” i el “Serrat de l’Abellar de

Baix”. Com a espais d’interès natural singular “La Corbatera”, el “Torrent de les Feixes” i

la roureda de “La Malesa”. I com a zones de connectors naturals trobem “La Baga de

Puigbó”, “El Soler”, “El Cogulló”, “Magrans”, el “Torrent de Soldevila”, la “Riera d’Oló” i el

“Riu de Cornet”.


18

Pla director Urbanístic del Pla de Bages, Espais Naturals.


19

1.8. EL TERRITORI

1.8.1. Àmbit territorial

Població: 6.669 h (any 2015)

Altitud: 278 m

Superfície: 65,2 km2

Densitat: 102,2 h/km2

Renda mitjana: 16.000 €/any

(Font d’informació: IDESCAT, dades any 2015)

Sallent és un municipi situat al sector nord-est de la comarca del Bages, a la zona de

transició entre la plana i els altiplans del Lluçanès i el Berguedà.

El territori del municipi comprèn una part del sector septentrional del Pla de Bages, els

plans de Cabrianes i de la Sala de Sant Ponç, el corredor fluvial o vall del Llobregat, des

del congost de Sallent a la Botjosa, els altiplans de Serraïma i de Serra-sanç i la vall del

riu de Cornet. Diversos accidents orogràfics modelen el paisatge: el Montcogul (594 m)

a l’extrem oriental del terme; els serrats del Guix (454 m) i del Xipell (400 m), a

l’esquerra del Llobregat; el Cogulló (472 m) i la Costa Gran (468 m) a la dreta del riu, i

les serres de Sant Sadurní (570 m) i de Viranes (612 m) al límit amb els municipis

d’Avinyó i Gaià, respectivament. A més del Llobregat, drena el territori el riu de Cornet,

afluent d’aquell per l’esquerra. Afluents menors del Llobregat, de corrent discontinua són

els torrents de Soldevila i de la Corbatera, a la dreta, i la Riereta, a l’esquerra del riu. La

riera de Conangle és el límit NW del terme, com la Riera Gavarresa ho és al SE. Al sud

del nucli urbà hi ha l’Espai Natural de la Corbatera, que inclou un petit aiguamoll del

Llobregat.

El terme és un dels més grans de la comarca, és el resultat de la suma del nucli històric

de la vila i els seus agregats de Cabrianes i Sant Ponç amb el terme de Cornet i les

antigues quadres o jurisdiccions autònomes de Serraïma i Serra-sanç. El terme limita al

nord amb Gaià, a l’est amb Avinyó, al sud amb Artés, Navarcles i Sant Fruitós de Bages

i a l’oest amb Santpedor, Castellnou de Bages i Balsareny.

És un indret de població antiga, com demostra el Poblat Ibèric del Cogulló, declarat Bé

Cultural d'Interès Nacional, el qual forma part de la ruta dels ibers.

El riu Llobregat, que creua el terme de nord a sud, dibuixa el traçat i la fisonomia del

municipi i dóna nom a la vila: Sallent significa salts del riu. Tot i que existeix, també,

documentació històrica, datada de l'any 980, que explica que el topònim prové de “ipso

castro salente”, és a dir, pedra que surt de la terra.

Té agregats els nuclis de Cornet al nord i de Cabrianes al Sud.

Cornet és un agregat de Sallent des de 1840, compta amb una cinquantena de masos i

està dividit pels termes de Balsareny, Gaià, Avinyó i Sallen. La història de Cornet es


20

remunta a l'any 2000 a.C. quan es troben les restes de la primera manifestació humana

al territori. No és fins l'any 1025 d.C. quan es converteix en població, anomenada "Villa

Cornetto".

Pel que fa al nucli de Cabrianes, El Pla de Cabrianes ja era ocupat durant l’època

ibèrica; el Cogulló, que domina el pla exercia una capitalitat entre els ibers lacetans del

Pla de Bages i s’han pogut identificar els primers vestigis d’un assentament rural

d’època ibèrica i romana al pla de Cabrianes. La presència de material romà al jaciment

de l’Oliva fa suposar que l’assentament ibèric es convertí en una petita vil·la romana

(habitatge rural semblant a un mas). La primera referència documental de Cabrianes

correspon a una donació que l’any 1006 Sendred de Gurb, senyor del Castell de Sallent

va fer al monestir de Sant Benet de Bages d’un alou situat al lloc que anomenen

Cabrilianas. En els documents medievals, Cabrianes – escrit primerament Cabrilianas,

Cabriganas i el 1254 Cabrianes) apareix com una referència geogràfica per tal de situar

un punt concret: una propietat, una casa (*)

(*) Font: pàgina Web de Cabrianes (www.cabrianes.org)

1.8.2. MEDI SOCIOECONÒMIC

1.8.2.1. Població i economia

En relació a la població, els indicadors mostren una clara tendència a la baixa durant les

darreres dècades. La disminució de població ha estat constant des del 1981, passant

dels 8.200 habitants als 7.083 del 2006 i als 6.669 de l’any 2015. Si tenim en compte

que el 1960 la població censada havia assolit els 9.200 habitants, i que es calcula que la

població real es podia haver acostat als 12.000 habitants, la pèrdua demogràfica de

Sallent en les darreres dècades ha estat molt important. Aquesta tendència demogràfica

es tradueix clarament en el progressiu l’envelliment de la població. Segons les dades

d’IDESCAT referides a l’any 2015 el 25,22% de la població del municipi té 65 o més

anys en front del 19,48% de mitjana a la comarca del Bages i del 18,13% de mitjana a

tot Catalunya.

Tot i això, les dinàmiques de creixement que es preveuen en els propers anys al Pla del

Bages, les dinàmiques d’expansió de la Regió Metropolitana i l’arribada d’immigració al

conjunt de Catalunya plantegen un escenari en què la població de Sallent podria canviar

de tendència i començar a repuntar. El Pla Director del Bages (aprovat definitivament

l’octubre de 2006) planteja un escenari en què la població del Pla del Bages podria

doblar-se.

L’economia està molt centrada en els polígons industrials del municipi i en les mines de

potasses. El municipi compta amb quatre zones industrials, que ocupen una part

important de la seva superfície, d’ubicació propera als principals eixos viaris i del riu

Llobregat: al nord la zona del Malpàs; al costat de la carretera C-16 i al sud del nucli


21

urbà el polígon de l’Illa i la Planta de Potasses; a Cabrianes els polígons Berenguer i del

Pla de Manyanes, i al nus de la carretera C-16 amb la carretera C-25, a l’extrem sud del

terme municipal, els polígons dels Plans de la Sala i del Pla del Mas.

Les instal·lacions mineres, amb una antiguitat de més de 60 anys, són les mines de sals

potàssiques, silvinita i carnal·lita, i les instal·lacions associades. Han representat

importants elements modificadors del paisatge del municipi. Estan ubicades al sud de la

vila de Sallent, a banda i banda del Llobregat, als indrets de la Butjosa i dels torrents del

Solà, a part del Cogulló i del turó del Castell de Sallent. Actualment, aquesta activitat

minera concentrada en l’extracció de sals potàssiques és l’activitat econòmica principal

del municipi coincident amb la recessió de la indústria tèxtil. Aquesta activitat porta

associats, però, uns riscos concretats en el risc geològic per les subsidències i el risc de

contaminació de les aigües per contaminació. El nou PDU de l’activitat minera al Bages

contempla el tancament de la mina de Vilafruns, amb el cessament dels abocaments al

dipòsit del Cogulló el juny del 2017 i la progressiva eliminació i restauració dels dipòsits

salins del municipi.

Finalment, les activitats agropecuàries tenen també una gran importància econòmica. La

recuperació de la Denominació d’Origen vinícola del Bages ha incidit en un important

augment del cultiu de la vinya a les zones dels plans de Cabrianes i a altres zones com

a la propietat del mas Santmartí, on s’han recuperat per a la producció de vi de qualitat

emparat per aquesta denominació els antics cellers. L’agricultura de secà del cereal i les

hortes del riu Llobregat són altres de les activitats agrícoles del municipi. També hi ha

establiments que han impulsat la introducció en el mercat de marques reconegudes del

sector agropecuari com, per exemple, la producció de derivats làctics (La Torre d’en

Roca) o d’ous (El Coll de Sant Ponç).

A continuació es reprodueixen algunes dades sobre la població i l’activitat econòmica al

municipi (font IDESCAT).


22

DADES DE POBLACIÓ, RENDA, SUPERFÍCIE AGRÍCOLA UTILITZADA I TREBALL

Població Sallent Bages Catalunya

Població. Per grups d'edat. 2015

De 0 a 14 anys 926 27.921 1.182.716 De 15 a 64 anys 4.061 112.662 4.963.773 De 65 a 84 anys 1.361 28.130 1.149.403 De 85 anys i més 321 5.891 212.214 Total 6.669 174.604 7.508.106

Població ETCA (equivalent a temps complet anual). 2014

Població resident 6.780 184.403 :Població estacional ETCA 461 -4.230 :Total 7.241 180.173 :Població ETCA / població resident (%) 106,8 97,7 :

Creixement intercensal 2001-2011 de la població

Creixement total. 2011 -138 30.493 1.176.733 Creixement total (mitjana anual) (taxa per 1.000 habitants). 2001-2011

-1,99 17,9 16,98

Creixement natural (mitjana anual) (taxa per 1.000 habitants). 2001-2011

-2,98 1,58 3,04

Creixement migratori (mitjana anual) (taxa per 1.000 habitants). 2001-2011

0,99 16,32 13,94

Macromagnituds i impostos

Sallent Bages Catalunya

Producte interior brut (base 2010). 2012

PIB (milions d'euros) 299,0 4.253,7 206.919,9

PIB per habitant (milers d'euros) 44,0 24,2 27,6 PIB per habitant (índex Catalunya=100) 159,3 87,6 100,0

Renda familiar disponible bruta (base 2010). 2013

RFDB (milers d'euros) 108.099 2.672.958 120.765.499 RFDB per habitant (milers d'euros)

16,0 15,3 16,2

RFDB per habitant (índex Catalunya=100)

99,1 94,5 100,0

Sectors econòmics Sallent Bages Catalunya

Superfície agrícola utilitzada

(SAU). Hectàrees. 2009

Terres llaurades 1.894 26.853 792.425 Pastures permanents 580 9.642 355.107 Total 2.474 36.495 1.147.532

Treball Sallent Bages Catalunya

Població. Per relació amb l'activitat econòmica. 2011

Població ocupada 2.592 72.169 3.033.916


23

Sectors econòmics Sallent Bages Catalunya

Superfície agrícola utilitzada

(SAU). Hectàrees. 2009

Població desocupada 661 25.455 1.052.138 Població activa 3.252 97.625 4.086.055 Població inactiva 3.588 86.455 3.386.882 Població de 16 anys i més 5.815 153.232 6.223.448

Afiliacions a la Seguretat Social segons residència de l'afiliat. Març 2016

Total 2.455 68.788 3.108.767

GRÀFICS DE POBLACIÓ PER SEXE I EDAT EN EL MUNICIPI DE SALLENT


24

1.8.2.2. Patrimoni cultural i històric

El patrimoni disseminat en el territori del municipi de Sallent és d’una gran riquesa. A la

proximitat del nucli de Sallent, trobem alguns masos que es conserven a la riba dreta del

Llobregat (Soldevila i Pujol en el SUi l’Illa en el SNU), però és sobretot en les serres que

envolten el nucli de Sallent on trobem veritables joies patrimonials. Envoltant pel nord i

per ponent el nucli urbà de Sallent, el serrat de l’Alou i l’Alzinar de Sant Martí (a banda i

banda del riu Cornet) acullen les ermites de Serra Sanç, de Sant Pere de Serraïma, de

Sant Martí de Serraïma, de la Mare de Déu de Fussimanya i l’església de Sant Sebastià

amb el castell de Sallent. Ben al nord del municipi, al veïnat de Cornet, trobem les

esglésies de Santa Maria de Cornet i de Santa Susanna de l’Abellar. Cal destacar que

existeixen itineraris senyalitzats (el GR-4, el PR-133 i el PR-136) que des de Sallent i

Cabrianes permeten recórrer aquests diversos elements patrimonials tot creuant alguns

dels espais naturals de major interès del municipi.

A la part del municipi situada a ponent del Llobregat també trobem diversos elements

patrimonials de gran valor, tots ells encadenats per la Sèquia de Manresa, el canal que

des del segle XIV condueix l’aigua del Llobregat des de Balsareny fins al parc de l’Agulla

a Manresa. La Sèquia constitueix un element patrimonial destacat a nivell de tot

Catalunya i ha estat objecte d’un dels primers parcs patrimonials realitzats al nostre

país. Dins el municipi de Sallent, el Parc de la Sèquia defineix dos nodes temàtics (el de

la Mineria, situat prop de la Botjosa, i el dels espais d’interès natural dels Plans de la

Sala), i tres rutes patrimonials (dues vinculades al nodes temàtics i la tercera al nucli de

Sallent). Cada una d’aquestes rutes inclou diversos elements patrimonials.

La tercera ruta patrimonial de la Sèquia a Sallent (VS-4) és la dels plans de la Sala i en

ella s’inclouen, a més dels espais de valor agrícola i natural, l’ermita de Santa

Magdalena de Bell-Lloc, l’església i la masia de Sant Ponç i el Mas de les Coves.

En el municipi de Sallent estan protegits com a BCIN (Bens culturals d’interès nacional)

el Castell de Sallent, el Castell de Cornet, la Torre de Serra-sanç i la zona arqueològica

del jaciment ibèric d’El Cogulló. Estan protegits com a BCIL (Bens culturals d’interès

local) Cal Claret, el jaciment de la Torre Ximberga, el jaciment de la Balma dels Ossos

de la Torre de Cornet, el jaciment de Can Pregones i el jaciment del Castell de Sallent.

Exceptuant la Torre de Serra-sanç que forma part de l’element catalogat Can Grifol (29)

i que està catalogada com a BCIN, cap altre element catalogat està inclòs en aquests

nivells de protecció (BCIN ò BCIL).


25

1.8.2.3. Masies, cases rurals i altres construccions en el S.N.U.

a) Naturalesa i evolució històrica de la masia catalana

La masia forma part tradicionalment de l’explotació agrària anomenada “mas” que inclou

la casa, la masia pròpiament dita, i les terres de conreu, boscos, pastures i erms que

formen part de la propietat així com les instal·lacions auxiliars d’emmagatzematge i les

destinades a la cria de bestiar.

La masia tradicional era una unitat de producció on es cultivaven productes de secà,

podent incloure també un hort de regadiu, s’explotava el bosc i es criava bestiar, es

transformaven primeres matèries com l’elaboració del vi i el premsat d’oli i fins i tot s’hi

feien petites activitats artesanals.

El mot “mansus” apareix documentat a partir del segle X referit a simples cases de

pagès en les quals vivia una sola família i des de la segona meitat d’aquest segle

comencen a substituir les vil·les i vilars, demarcacions d’origen romà que fins aleshores

havien estructurat el territori en el marc de la parròquia. Des del segle XI, i sobre tot en

els segles XII i XIII i primera meitat del segle XIV els masos es multipliquen sobre el

territori. Continuen sent modestes cases habitades que es diferenciaven de la resta de

cases de pagès perquè es trobaven sovint aïllades enmig de les terres de conreu i per

ser el centre d’unes explotacions agràries amb parcel·les ubicades al costat dels masos

amb un aprofitament intensiu (anomenades closos, farraginals i quintanes) i d’altres més

allunyades destinades al cultiu dels cereals i la vinya. Apareixen al mateix temps uns

nous tipus d’explotacions més reduïdes (bordes, cabanes i masoveries) amb vincles de

dependència envers un mas originari. Els masos constitueixen durant aquest època una

xarxa per garantir el domini senyorial. Tot i això, els habitants del mas disposaven

d’alguns drets hereditaris i indefinits sobre la propietat dels seus masos que

conformaven el que s’anomena “domini útil”. Els habitants dels masos dels segles XIII i

XIV tenien més capacitat econòmica que la resta de la població rural i exercien funcions

de mitjancers entre els senyors i la resta de pagesos.

Durant la segona meitat del segle XIV i bona part del segle XV es succeeixen diferents

catàstrofes i desgràcies (sequeres, fam, pestes, terratrèmols, plagues,...) que

produeixen un despoblament del camp i l’aparició dels “masos rònecs”. Durant aquest

temps es produeix un enduriment del control senyorial que es fonamenta en les

institucions de la remença i dels mals usos. Després d’una etapa d’alçaments armats de

la pagesia i de la sentència arbitral reial que l’any 1486 hi posa fi els propietaris de

masos consoliden els drets derivats del domini útil, el que reforça la seva posició social i

econòmica de preeminència en el conjunt de la pagesia. Com a resultat de tot això,


26

molts masos a mitjans del segle XVII s’hauran engrandit i embellit, consolidant-se en

aquesta època el tipus arquitectònic de la masia que ha perdurat fins ara.

Durant el segle XVIII, època de creixement demogràfic, es desenvolupa un nou model

de relacions socials agràries marcat per la masoveria i el règim de subemfiteusi o

rabassa morta. A finals del segle la majoria dels masos havien passat a ser explotats pel

masovers i apareix el rendisme agrari amb l’aparició de la figura que s’anomenà “pagès

hisendat” i que designa a la pagesia propietària de masos.

L’època dels “hisendats” (1800-1870) va coincidir amb la reforma liberal i amb els inicis

de la industrialització. Les mesures liberals relacionades amb la propietat de la terra

(l’abolició del règim senyorial, la desamortització i les lleis de desvinculació) solament

van afectar indirectament el mon dels masos. Durant aquesta època va continuar la

demanda de terra i el fraccionament de les propietats dels masos per la via de

l’establiment emfitèutic o de la rabassa o de les parceries.

A finals del segle XIX es produeix la crisi agrària amb la baixada de preus i la davallada

de les rendes agràries que va comportar la crisi del rendisme agrari. A mitjan segle XIX

s’havia arribat al màxim del poblament rural i a partir d’aleshores s’inicia el

despoblament, començant pels sectors subalterns de la pagesia. La pèrdua d’actius

agraris afecta l’oferta de treball de què es nodrien els masos que es veu afectada, així

mateix, per la competència del mercat de treball industrial. Els canvis produïts des del

final del segle XIX en les propietats de les terres agrícoles van donar lloc a un avenç de

la propietat pagesa en detriment de la propietat rendista. La conseqüència d’aquest

procés fou la fragmentació del mas en tant que unitat d’explotació, fins arribar en alguns

casos a la seva desaparició.

A partir de 1950, la transformació de la masoveria passa per l’abandonament de

qualsevol tipus de parceria, substituïda per l’arrendament monetari, el que comporta una

transferència de la gestió dels masos cap als masovers. A partir dels anys seixanta,

l’inici de la mecanització i el conjunt de canvis en el model de l’explotació agrària

produeixen un èxode rural massiu que comporta l’abandonament progressiu de moltes

terres i de molts masos. La desaparició gairebé definitiva del mas s’ha produït, però, en

les darreres dècades del segle XX en què l’abandonament del conreu de moltes terres

degut a les polítiques agràries europees ha coincidit amb l’expansió del turisme rural.

Aquestes transformacions han donat lloc a nous usos en que moltes vegades la masia,

com a resultat de la seva conversió en habitatge de 2a residència o com a centre de

serveis, s’ha desvinculat de les terres de conreu que tradicionalment els havien estat

associades i que constituïen la seva raó de ser quan la masia era sinònim d’unitat

d’explotació familiar. Totes aquestes transformacions han donat lloc a un paisatge nou

en què molts cops la conservació de la masia dedicada als nous usos contrasta amb


27

l’augment de les terres boscoses i ermes que les envolten degut a la fi dels masos com

a forma d’organització de l’espai rural.

b) Evolució arquitectònica de la masia catalana

Els primers masos documentats, en els segles IX i X, estan conformats per una unitat

territorial familiar integrada dins d’una vil·la o gran finca rústica. Les edificacions eren

molt elementals, sovint recolzades al llarg d’un marge o aprofitant una balma, de planta

baixa, realitzades amb pedra seca i amb una coberta d’una sola pendent feta amb

brancatge i terra o lloses de pedra, amb una part destinada al bestiar i l’altre a les

persones amb estances de forma irregular, sovint incomunicades i destinades a

aixoplugar les funcions més elementals. És el que s’ha denominat “mas horitzontal”.

A partir dels segles XII i XIII apareix el “mas vertical” forma d’edificació més complexa i

inici d’un procés constructiu que cristal·litzarà al segle XVI amb un tipus arquitectònic

consolidat. Es tracta de construccions exemptes de planta quadrada o lleugerament

rectangular bastides amb parets gruixudes de carreus i amb dues o més plantes

d’alçada. És una evolució de la torre de defensa cap un nou tipus arquitectònic que

possibilita la seva utilització com habitatge donant lloc al mas torre. En aquestes

construccions verticals la planta baixa es destinava al bestiar i els pisos superiors a

residència de la família i rebost o magatzem.

L’evolució de la tipologia del mas torre dona lloc a una masia més amplia i amb parets

exteriors més gruixudes que incorpora murs portants interiors a totes les plantes i que

correspon al mas de dos cossos, amb dues crugies, o a unes construccions formades

per la juxtaposició de rectangles. En qualsevol dels dos casos la planta sempre és una

construcció sensiblement quadrada i derivada del mas torre. Successives ampliacions

desfiguren en molts casos aquesta estructura bàsica original. Amb aquest tipus

d’edificació queda definida la concepció arquitectònica i funcional de la masia

conformada per una casa de dues plantes, sovint amb l’afegit d’una tercera o golfes,

amb entrada única per a persones i animals quan es fa des de la planta baixa, amb una

escala que comunica l’entrada amb la cuina i, més endavant, amb la sala que al mateix

temps fa de distribuïdor de les cambres de dormir. L’amplada dels cossos correspon a la

llargària dels cairats de fusta dels embigats, entre 4 i 5 metres, i les mesures exteriors

solen oscil·lar a l’entorn dels 10-12 m x 12-14 m.

Aquest tipus té una evolució lligada a l’aparició d’un espai més gran que la resta,

separat de la cuina i destinat a l’ús de menjador. Aquest espai, al què més endavant se

li donarà el nom de sala, es configura com un espai cada vegada més representatiu del

mas que en un principi no afectarà la forma arquitectònica, la del mas de dos cossos o


28

tipologies afins, però que més endavant i després d’un temps de transició donarà lloc a

la masia de tres cossos.

Durant els segles XVI i XVII gairebé tots els masos i masoveries de nova planta es

construeixen amb tres cossos i una sala central al pis, relegant la cuina a un lloc lateral,

ja sigui a la planta baixa o al pis. Igualment, moltes masies construïdes amb dos cossos

es reformen per aconseguir que la sala assoleixi la condició de centralitat, ja sigui

agregant un nou cos o modificant totalment la planta pis. Des de finals del segle XVII i

durant els segles XVIII i XIX amb la introducció de la volta catalana la majoria dels

masos d’un cert nivell econòmic es construeixen amb un cos central, que conté la sala,

de més amplada que els laterals. L’estructura bàsica de tres cossos amb sala central a

la planta pis i amb obertura sobre la porta d’entrada de la planta baixa creant un eix de

simetria a la façana principal, que es sol conservar tot i les ampliacions posteriors, és el

tipus arquitectònic que es consolida a la major part de les masies de la Catalunya Vella,

encara que molt sovint immers en un conjunt edificat resultant de diferents ampliacions i

reformes.

Pel que fa als materials, a les primeres construccions s’utilitzava la terra tant per bastir

les parets de tapial en alguns casos com pel seu ús com a morter en la construcció de

les parets de pedra. La sorra i la calç eren altres materials bàsics utilitzats per fer els

morters i les argamasses. El guix s’emprava, així mateix, tant pel revestiment de les

parets interiors com per fer els cels rasos d’encanyissat. En alguns casos, amb l’afegit

de sorra, s’utilitzava també com a morter. Pel que fa a la pedra, les més utilitzades eren

les calcàries, sobre tot a la Catalunya Central, les pissarres, a les zones pirinenques, els

granits, a les zones costaneres i pirinenques, i les pedres arenoses.

Progressivament s’incorpora a la construcció de les masies l’anomenada pedra picada,

es a dir, més o menys treballada. Segons el nivell econòmic del pagès s’utilitzen a la

construcció de la masia peces de pedra picada com els carreus de cantonada, els

marcs de finestres, portes amb llindes i portals adovellats,... Per a l’elaboració dels

elements de pedra picada s’utilitzen durant els segles XVI i XVII pedres toves

(sorrenques) que més endavant, amb la millora de les tècniques de manipulació de la

pedra, es substitueixen per altres més dures.

Altres materials emprats són la fusta per a l’elaboració dels cairats, llates, taulons i

taulers així com portes i finestres i els materials ceràmics per a les teules de coberta i

els rajols dels paviments. Les parets de rajols solament es troben en les construccions

més recents.

Les parets de càrrega poden ser de pedra seca, de fang (tapial) i de pedra amb morter

de fang o de sorra i calç (maçoneria). A les parets exteriors la maçoneria pot ser de

pedra vista, semi arrebossada o arrebossada normalment amb estuc o morter de calç.


29

Segons la geometria de la pedra utilitzada la paret de maçoneria podia ser ordinària,

pedres irregulars disposades planes i sense selecció prèvia, concertada, pedres triades

escollint les d’una cara plana per conformar les parets exteriors, carejada, pedres

seleccionades i treballades amb el punxó i l’escarpa, i de carreus, pedres geomètriques

treballades per totes les seves cares. Els arrebossats exteriors de les façanes

normalment es deixaven naturals i sense pintar.

L’embigat, format pel conjunt de bigues horitzontals o inclinades que conformen el

suport dels pisos de la masia, podia disposar-se encastat a les parets, recolzat sobre

jàsseres de fusta o sobre arcs transversals. La distància de separació entre cairats

oscil·lava entre 50 i 70 cm i l’orientació de les bigues podia ser uniforme o bé en

diferents direccions segons les crugies, sobre tot en el cas de masies conformades

mitjançant successives ampliacions.

Pel que fa al paviment de les masies, va evolucionar des de la pedra i la fusta fins a la

ceràmica. Els primers empedrats estaven conformats per lloses planes col·locades

sobre la terra (enllosat) o bé per pedres arrodonides formades per còdols de riu

encastades en el sòl (empedrat). Aquestes solucions han perdurat a les masies pels

paviments dels espais més rústics, sobre tot els destinats al bestiar. A partir del segle

XVIII i XIX la majoria dels paviments de pedra es substitueixen per paviments de rajols,

normalment peces quadrades de 3 a 4 cm de gruix. En alguns casos rajols de 2 a 3 cm

de gruix recobreixen empedrats més antics a la planta baixa.

L’arc, el sistema més útil per foradar parets de càrrega, i la volta com un sistema

estructural que garantia la durabilitat foren tècniques constructives molt utilitzades a les

masies.

c) Notes sobre la història del poblament del municipi de Sallent i els antecedents de les

masies actuals

Encara que molt masos del municipi de Sallent tenen el seu origen històric al segle XIV

o inclús són anteriors, la majoria han estat molt transformats i tal com els coneixem avui

es corresponen amb construccions dels segles XVIII i XIX. A les fitxes del catàleg

s’indica com a data de construcció la que té alguna relació amb l’edifici actualment

existent però no la que correspon als seus antecedents històrics, avui freqüentment

desapareguts.

En els segles X i XI encara no es parla en els documents de masos sinó d’alous. És en

el segle XII quan el que coneixem com a masos comencen a omplir el terme de Sallent.

Entre els masos que avui dia encara es conserven, tot i que molt transformats o gairebé

sempre edificats de nou, trobem, entre els masos documentats en anys anteriors al

segle XII, el mas Santmartí de Serraïma (primer document de l’any 996), el Solà de


30

Serraïma (primer document de l’any 1.032) i Conangle (any 1.055, avui la Torre d’en

Roca de construcció molt posterior). Amb antecedents des del segle XII trobem La Font

(any 1.117) i Torrebruna (any 1.160) encara que les edificacions actuals daten,

respectivament, dels segles XIV i XVII. En el segle XIII apareixen documentats el Soler

de Cabrianes i la Sala. Sembla ser que bona part dels masos de Sallent documentats en

el segon terç del segle XIV que Fortià Solà detalla en el seu llibre “Història de Sallent”,

són els masos que ja existien el segle XIII i molts d’ells provinents del segle XII. Es

tracta d’un problema d’informació, ja que en relació als masos existents el segle XIV

s’ha pogut disposar dels protocols notarials de l’escrivania parroquial de Santa Maria de

Sallent i del mal anomenat capbreu de l’any 1377, que en realitat relaciona els censos

que els propietaris dels masos de Sallent i d’Artés devien al bisbe de Vic. En canvi,

existeixen molts pocs documents d’anys anteriors.

En qualsevol cas, és a mitjans del segle XIV quan hi ha la plenitud del repoblament rural

al terme de Sallent, aglutinant-se els masos a l’entorn de temples i capelles buscant les

sagreres, espais sagrats al seu voltant. que els hi donaven protecció.

Els masos existents que han tingut algun tipus de continuïtat i que originalment estan ja

documentats en el segle XIV, tot i que alguns d’ells tinguin antecedents històrics més

antics, com ja s’ha esmentat, són els següents:

Al terme de Santa Maria de Sallent: Cellers de la Serra, Conangle (avui Torre d’en

Roca), l’Espinalt, l’Illa (formava part dels masos anomenats l’Illa de Dalt, del Mig i de

Baix), Riudor Sobirà i Riudor Jussà (avui Ridor), el Soler del Far i Torrebruna.

Al terme de Santa Magdalena de Bell-lloch: Martorell i el Mas de les Coves.

Al terme de Sant Ponç: la Coma, la Sala de Sant Ponç i el Coll.

Al terme de Cabrianes: El Camp, La Carrera, l’Oliva i el Soler de Cabrianes.

Al terme de Sant Martí de Serraïma: mas Santmartí, Fussimanya (anomenat abans mas

Pedralba i també Roques Albes) i el Solà de Serraïma.

Al terme de Sant Miquel de Serra-sanç: Puigbó, Vilaseca i el Soler de Serra-sanç.

A la zona de Cornet: Abellar de Dalt, Abellar de Baix, Argelaguer, La Font, Graner,

Manivertes, el Mas de Cornet, el Morral, el Puig, Serarols, el Solà de Cornet,

Terradelletes, Vilaseca de Cornet.

S’inclouen a continuació imatges d’algunes de les masies més antigues i/o més notables

del municipi així com, també, d’alguns elements patrimonials d’especial interès ubicats

en el SNU.


31

L’Abellar de Dalt i La Font, masies de la zona de Cornet

Barraca de La Font i detall de la portalada de l’església de Santa Maria de Cornet

El Mas de Cornet i el Solà de Cornet

Vilaseca de Serra-sanç, en estat ruïnós, i el Soler de Serra-sanç


32

L’Espinalt i el mas dels Cellers de la Serra

El Mas de Sant Pere i el Sellarés de Serraïma

Cal Ridor i el mas Torrebruna


33

El Coll i la Coma de Sant Ponç

La Sala de Sant Ponç i el mas de l’Illa

Mas Santmartí i mas Fussimanya

El Soler i el Camp de Cabrianes


34

El Mas de les Coves i Cal Martorell

Mas Puigbó i la Torre d’en Roca

d) Classificació tipològica de les masies de Sallent

Existeix un gran nombre de masies disseminades per tot el terme municipal de Sallent.

Entre aquestes, destaquen les grans cases pairals situades, fonamentalment, al voltant

de la parròquia de Cornet, a la part sud del terme (Cabrianes) i a les carenes properes

al poble com les de Serraïma i Fussimanya. La resta d'edificis disseminats no tenen,

aparentment, un interès arquitectònic destacat, però si que tenen un gran interès històric

per estar documentades des de molt antic, (El Soler), per ser una mostra de les cases

de masovers no propietaris que es mantenen en règim de precari durant el gran

desenvolupament del segle XVIII (Arguelaguers, El Solà, El Morral, etc) o bé per tractar-

se d’antigues construccions rurals documentades des de l'edat mitjana que han sofert

important reformes de modernització, a voltes amb un gust discutible, que els hi han fet

perdre bona part del seu aspecte original (Hostalets, Manivertes, El Soler del Far,

Vilaseca de Cornet, etc.).

A Sallent el tipus de masia més habitual és el que hom pot trobar més freqüentment al

Pla de Bages i que té les següents característiques: cos residencial central ampliat al

llarg del temps tant en alçada com en amplada; planta baixa més un o dos pisos i golfes;

teulada a dues aigües; material de pedra irregular en els murs i blocs de pedra ben

treballats a les cantonades amb llindes de grans dimensions a les obertures; les

instal·lacions vinculades a l’activitat agropecuària solen estar integrades (tines) o

adossades a l'edifici (pallers); tot i que la majoria són de tradició medieval, poques són

les que efectuen grans transformacions al llarg del segle XVIII, època en que s'obren els

grans finestrals i galeries cobertes en les cases pairals de més categoria. També es

troba puntualment el fenomen de les casetes o cases noves del segle XVIII en algunes

masoveries de Cornet. Pel que fa a les grans cases pairals destaquen les de Santmartí

de Serraïma, Mas de Sant Pere, Soldevila, Mas Pujol, Els Plans, El Mas de Cornet, El

Solà, etc.


35

Tot i que les masies de Sallent han sofert, com és lògic, nombroses transformacions i

afegits al llarg del temps es pot establir una classificació tipològica de les mateixes

atenent a criteris com la conformació dels cossos que integren el seu conjunt, del

nombre i disposició de les crugies, del nombre i disposició de les vessants de la coberta,

de la seva dimensió, etcètera

En el municipi de Sallent podem distingir, entre altres, els següents tipus de masies:

1) Masies amb torre

Masies annexades a una torre fortificada o no.

L’exemple més característic és el de la Sala de Sant Ponç. Com el seu nom indica

aquesta masia té el seu origen en les anomenades “Sales”, construccions de planta

quadrada amb una gran peça única (La Sala) i amb un pati central, sovint adossada a

una torre. El Camp de Cabrianes és un altre exemple d’aquesta tipologia.

La Sala de Sant Ponç El Camp

2) Masies tradicionals amb coberta de dues vessants amb el carener paral·lel a

la façana principal

Masies petites o mitjanes amb coberta de dues vessants orientades cap a les façanes

principal i posterior i carener paral·lel a la façana principal de l’edifici.

Cal Ridor El Sellarés


36

La Carrera Cal Rajoler

3) Masies tradicionals amb coberta de dues vessants amb el carener

perpendicular a la façana principal

Masies petites o mitjanes amb coberta de dues vessants orientades cap a les façanes

laterals de llevant i ponent i amb el carener perpendicular a la façana principal.

La Saleta Cal Brunyoc

La Rectoria de Cornet La Torre de Cornet

Les masies amb coberta de dues vessants, amb el carener paral·lel o perpendicular a la

façana principal, de petita o mitjana dimensió i amb més o menys cossos afegits al

volum principal són la tipologia més freqüent en el territori.


37

4) Cases pairals o masies de grans dimensions

Masies de considerables dimensions, amb un volum principal de conformació i coberta

de tipologia diversa: coberta de quatre vessants (Mas Terradelles i Mas de les Coves),

coberta de tres vessants (Mas de Santmartí), coberta de dues vessants (El Mas de

Cornet) o coberta en forma de “L” (El Mas de Sant Pere). Amb nombrosos volums

secundaris afegits, a voltes conformant un pati clos (l’Abellar de Baix i la seva

masoveria), i sovint amb galeries porticades a alguna de les façanes.

Mas Terradelles Mas Santmartí

El Mas de Cornet El Mas de Sant Pere

L’Abellar de Baix i la seva masoveria conformen un conjunt desenvolupat al voltant d’un pati


38

5) Masies conformades per agregació lineal

Masies conformades per la juxtaposició lineal de diferents volums que corresponen a

successives ampliacions en el temps del volum original.

Es tracta d’un primer volum originari de la masia al que s’han anat afegint al llarg del

temps altres cossos, construccions auxiliars de la masia i a voltes destinats a un nou

habitatge. Conformen un conjunt de cossos juxtaposats linealment, normalment amb

cobertes de dues vessants.

El Soler de Serrasanç Cellers de la Serra

e) Altres construccions objecte de protecció i masies desaparegudes.

Pel que fa a les construccions no destinades a habitatge i anteriors a la data del primet

planejament, 26 d’agost de 1.968, que es proposa catalogar per raons arquitectòniques

o històriques o bé instal·lacions en desús en el sòl no urbanitzable que convé rehabilitar

per destinar-les a algun ús i evitar així que el seu deteriorament acabi sent un element

distorsionador del paisatge, únicament s’inclouen tres elements: la Fabriqueta de

Cabrianes, la Fàbrica de Pont de Cabrianes (Fàbrica Sitges) i la Sínia. A les fitxes de

l’inventari que acompanyen aquesta memòria estan descrites les seves característiques

i els motius que fonamenten la seva proposta de catalogació.

Finalment, cal fer referència a algunes masies que han tingut una singular importància

en el poblament del territori del municipi però que avui dia estan desaparegudes o

pràcticament sense vestigis identificables. Entre elles cal esmentar, com a més

notables, les següents:

Sector nord: Cal Pataluga, Grifoll, Can Galobardes, la Garrigota i mas Cogulló.

Sector sud-est: Magrans (Cabrianes), la Caseta del Camp (Cabrianes) i Roques Albes

(antecedent del mas Fussimanya).

Sector sud-oest: Rocaus (desapareguda amb motiu de la construcció de la C-16).


39

1.8.2.4. Patrimoni arqueològic i jaciments paleontològics

Al municipi de Sallent hi trobem el poblat ibèric del Cogulló. Aquest està situat a la zona

alta d’un turó i va permetre als seus habitants, de la tribu dels lacetans, el control del riu

Llobregat en el seu pas pel Pla del Bages.

Hi ha evidències d’ocupació del poblat des de l’edat del bronze fins al segle I aC,

esdevenint així un dels assentaments ibèrics més importants de la Catalunya Central.

Amb una extensió de 5.000 m2 , el poblat destaca per les seves muralles de defensa,

de més de 130 metres, tractant-se segurament d’un nucli de caràcter estratègic o de

control del territori.

El Cogulló forma part de la Ruta dels Ibers del Museu d’Arqueologia de Catalunya i està

declarat BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) i classificat com a Zona Arqueològica.

Segons Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, la descripció d’aquest jaciment és la

següent:

Cronologies

Des de Ferro-Ibèric Ple fins a Ferro-Ibèric Ple ( -450 / -200 )

Des de Ferro-Ibèric Final fins a Ferro-Ibèric Final ( -100 / -50 )

Tipus de jaciment

Lloc d'habitació amb estructures conservades, poblat.

Assentament militar, muralla.

Descripció:

S'accedeix al jaciment des de la colònia minera de la Botjosa (Sallent), situat al punt

quilomètric 61 de la carretera C-16. Des de l'angle sud-oest del nucli urbà surt una pista

de terra senyalitzada que en 3,5 km, sempre en pujada, ens apropa al poblat ibèric.

El jaciment se situa a la part oriental de la carena del turó del mateix nom, envoltat de

bosc i a uns 300 metres de l'escombrera de potassa d'Ert.

El Cogulló és un assentament ibèric ubicat dalt d'un turó que gaudeix d'una situació

privilegiada, amb el riu Llobregat als peus i un gran domini visual de bona part del seu

curs al seu pas pel Pla de Bages. Aquest jaciment se situa en la part més alta del turó,

ocupant entre 4.000 i 5.000 m².

A partir de 1992 s'inicia un cicle important d'intervencions arqueològiques al jaciment,

centrat en tasques de neteja i consolidació de les restes exhumades en les excavacions

més antigues (fins l'any 1981), així com la localització i delimitació de la muralla i

l'aparell defensiu del poblat, tasques que es perllonguen fins l'any 1995. Durant la

campanya de neteja i consolidació del 1992 es va trobar el fossar que podria envoltar

part de la muralla. La part d'aquest fossar posada al descobert va ser tallada a la roca

viva, amb una amplada aproximada de dos metres. També es va posar al descobert el


40

paviment de lloses de tres de les estances, situades en un dels extrems del jaciment i es

trobà una sivella de cinyell feta de bronze.

L'any 2002 es va iniciar un nou projecte que té com a objectiu la recuperació i

dinamització cultural del poblat ibèric del Cogulló, iniciativa nascuda a l'Ajuntament de

Sallent. La intervenció arqueològica realitzada l'any 2002 tenia com a objectiu delimitar

amb la màxima precisió possible l'extensió de l'assentament i confirmar la presència o

no de nivells arqueològics en aquells sectors del turó que mai no havien estat sondejats

arqueològicament. Els resultats van ser positius, ja que es constatà la presència de

nivells i estructures arqueològiques al llarg de tota la superfície apte del cim del turó, en

un estat de conservació desigual, però en general prou bo.

Al 2003, ja delimitada l'extensió del jaciment, es proposà excavar en extensió el

jaciment amb l'obertura superficial de noves àrees i l'excavació en profunditat d'un parell

d'àmbits en aquest sector destapat. També es posà al descobert un conjunt nou de

recintes i d'un important tram de l'aparell defensiu de l'assentament.

La intervenció de 2004 es va centrar en excavar el sector extern del tram de muralla

aparegut anteriorment, i especialment els nivells que amortitzaven i amagaven la torre

núm. 23, una imponent estructura defensiva apareguda en un notable estat de

conservació.

La campanya de 2005 va consistir en destapar superficialment tota la franja que restava.

Excavar i retirar les terres aportades i les feixes de pagès modernes que ocupaven

l'espai de la muralla desapareguda i excavar l’estratigrafia interna de la torre núm. 23.

A la campanya 2006 es va destapar el que quedava del perímetre frontal del jaciment i

es va obrir l'espai entre la torre 23 i el bastió nord. Així mateix es van excavar els nivells

superficials de l'àrea de davant de la torre núm.1, en l'espai que correspon al traçat del

fossat defensiu on van aparèixer estructures d'un nou barri fora muralles, i es van

consolidar algunes estructures.

En la intervenció del 2007 es va obrir en extensió per buscar, destapar i delimitar la

totalitat del perímetre del nucli emmurallat, es van excavar en profunditat dos recintes i

es va consolidar una part del jaciment.

La campanya de 2008 va seguir les línies principals de les actuacions anteriors. Es va

destapar de nou a banda i banda de la Muralla Sud per tal de visualitzar i comprendre

millor l'organització espacial d'aquesta part del jaciment. Les tasques d'excavació es van

centrar en un dels nous recintes de la bateria d'habitatges del sud del Carrer B (recinte

quadrangular central nº36); l'excavació en extensió dels nivells d'amortització del Carrer

C; i la realització del Sondeig D, situat a l'extrem septentrional del Carrer C.

De les intervencions realitzades es desprèn que la trama urbanística és regular i densa,

amb bateries d'habitatges de tendència quadrada excavats en part a la roca del vessant


41

del turó amb un espai intern que va dels 8 als 16 m², amb paraments rústecs, de pedres

bastament treballades o no, sense morter que les uneixi; algunes d'aquestes cases han

conservat restes d'enllosat. Els carrers són estrets (poc més d'un metre d'amplada) però

permeten la circulació interna pel poblat. En el límit oest de l'assentament es conserva

un tram de muralla molt acurat que en alguns punts assoleix els dos metres de gruix.

L'accés a l'interior del poblat es realitza per una porta molt estreta, de menys d'un metre

d'amplada que dóna al carrer B i que, en un primer moment, estaria protegida per un

tram de mur en forma de colze. En una segona fase s'hi afegeix un parament mural, de

factura molt més grollera que converteix aquest espai en una gran torre rectangular

tancada, d'uns 15 m. de llarg per 2 m. d'amplada.

Sembla que es poden distingir dues fases constructives: la més antiga situa el

naixement del nucli en un moment avançat del segle V aC, perdurant durant tot el segle

IV aC. Després es documenta un nivell d'incendi que origina una segona fase que

aprofita les estructures preexistents. Aquesta segona fase s'allarga durant tot el segle III

aC i fins inicis del segle II aC. Es constata una perduració de l'assentament fins la

primera meitat del segle I aC, però amb molt poques evidències sobre les

característiques estructurals d'aquest últim moment.

Pel que fa als materials més representatius, cal fer esment en primer lloc a la ceràmica,

amb exemplars fets a mà de tradició indígena (hallstàttica i ibèrica), comuna ibèrica

oxidada, grisa arcaica i grisa monocroma de la costa catalana, importacions (jònica,

àtica, figures roges, precampaniana, protocampaniana, Campaniana A, B i C i

imitacions). Cal parlar també d'altres materials com ara fusaioles, pondera, metalls

(quatre fíbules de bronze, alguna escòria de ferro), molins, ós treballat (quatre punxons i

una agulla) i una moneda de la seca d'Iltircescen.

La campanya de 2009 es va plantejar com una continuació de les tasques iniciades al

2008. En primer lloc, el carrer perpendicular al carrer C documentat l'any 2008 que

mena en direcció al centre del recinte emmurallat va ser l'objectiu de l'obertura d'un nou

quadrant en aquest sector. D'aquesta manera s'ha obtingut una informació cabdal sobre

l'estructura de la xarxa viaria del nucli que ha permès al mateix temps aconseguir un

contacte físic amb les estructures de l'anomenada Zona C, entre les quals hi ha el petit

tram d'un tercer carrer (Carrer D). Així s'ha assolit l’objectiu bàsic de la connexió física i

a nivell interpretatiu dels tres sectors oberts des de les intervencions antigues dels anys

50' i 60' (antigues zones A, B i C). En segon lloc, la continuació de l'excavació en

profunditat de diferents àmbits i recintes interiors del poblat per tal d'obtenir una

seqüència estratigràfica de l'evolució cronològica i estructural del jaciment. Els punts

concrets intervinguts l’any 2009 són els següents:


42

- Espais interns del Bastió nord (Zona D). L'estrat excavat ha proporcionat poc material

ceràmic, el qual s'ha datat com un abocament en algun moment indefinible anterior a

finals del segle III aC.

- Habitatges de la bateria perimetral del sector central entre les Torres 23 i 1. S'ha

excavat el Recinte 31. El moment d'abandonament d'aquesta bateria de cases es situa

en un moment avançat del segle III aC.

La campanya de 2010 va finalitzar l'excavació de l'àmbit central del Bastió nord, el

recinte 31 de la zona B i la consolidació de diverses estructures dels recintes 20 i 28. La

intervenció va permetre saber que el poblat fortificat del Cogulló s'inicia el segle V aC,

quan es construeix el sistema defensiu i la trama urbana interna. Entorn del segle III aC

s'ha documentat una ampliació del poblat a la zona sud, ultrapassant la muralla i creant-

ne una de nova que tanca un nou barri format per dues bateries d'habitatges. Durant el

període ibèric tardà s'observa un canvi estructural, on la trama urbana interna es troba

amortitzada o en desús, tot i que les muralles semblen continuar en funcionament. És

rellevant destacar la construcció, durant aquest mateix període, d'una agrupació

d'edificis fora muralles, concentrada davant el bastió meridional. Vora l'any 50 aC, amb

el territori romanitzat, l'ocupació del Cogulló arriba a la seva fi, amortitzant el fossat i

construint cases noves al damunt.


43

1.8.3. MEDI FÍSIC

El municipi de Sallent limita amb vuit municipis de la comarca del Bages: Balsareny,

Castellnou del Bages, Santpedor, sant Fruitós del Bages, Artés, Navarcles, Avinyó i

Gaià, amb els que comparteix bona part de les seves característiques físiques.

El territori del municipi comprèn la part septentrional del Pla de Bages, amb els plans de

Cabrianes i de la Sala de Sant Ponç; la vall del Llobregat, des del congost de Sallent

fins a la Botjosa; els altiplans de Serraïma i Serra-sanç i la vall del riu Cornet.

Les màximes elevacions del seu territori són el Moncogull (594 m), el Cogulló (472 m),

els serrats del Guix (454 m) i el Xipell (400 m), i les serres de Sant Sadurní (570 m) i de

Viranes (612 m)

1.8.3.1. Climatologia

El clima del municipi està molt influït per la presència de la Serralada Prelitoral catalana

que fa que no es beneficiï de la influència temperadora del mar.

Es tracta d’un clima mediterrani de muntanya mitjana, amb una oscil·lació tèrmica anual

bastant acusada i una pluviositat més aviat escassa a la major part del terme ja que la

pluviositat mitjana no supera els 600 mm anuals. Tot i això, l’accidentada orografia del

municipi fa que existeixin molts microclimes.

1.8.3.2. Geomorfologia i geologia

En relació a la geologia, la singularitat del municipi radica en el sistema de falles que el

creuen entre els nuclis urbans de Sallent i de Cabrianes. La principal d’aquestes falles,

amb una inclinació cap el nord, se situaria a l’alçada del Guix, on és plenament visible.

Aquest sistema de falles inclou una contrafalla (inclinada a sud) que se situa a l’alçada

de la riera de Soldevila.

Context geològic regional

Des del punt de vista geològic el municipi de Sallent es troba situat en la unitat de la

Depressió Geològica de l’Ebre. Aquesta unitat ve definida, a la comarca del Bages, per

l’aflorament exclusiu de roques del Terciari continental de l’Eocè superior i Oligocè

inferior, cal destacar però, la presència dels sediments salins de Cardona-Súria, que es

trobarien entre 200 i 400 metres per sota de la cota topogràfica, i arriben a aflorar a

sectors com Cardona.

A la comarca, doncs, afloren principalment roques sedimentàries, des de conglomerats

a lutites passant per les evaporites (sals), del Cenozoic. Del conjunt de litologies

dominants cal destacar els materials que constitueixen la Formació Artés, potser la que

ocupa una major extensió dins de la comarca i la més ben desenvolupada.


44

La formació Artés està formada per una seqüència litològica de lutites i margues amb

intercalacions de capes de gres de potència variable (centimètrica i decimètrica).

Les lutites es mostren força compactades, tot i que presenten un cert grau d’alteració i

bioturbació, capes de calcàries de potència rarament superior al metre. Apareixen

també molt puntualment, amb una potència reduïda, nivells carbonosos. El conjunt

d’aquests materials mostra una coloració rogenca i ocre amb nivells gris blavosos

corresponents a les margues i les calcàries. La formació Artés amb una potència

superior als 700 m en molts punts de la Depressió Geològica de l’Ebre, mostra cap a

sostre una seqüència grano i estratocreixent, una disminució dels estrats de gres i una

augment de margues i calcàries, mentre que els gresos totalment consolidats presenten

una mida de gra variable entre molt fi i mig. Les calcàries presenten una textura

micrítica, estan afectades per diàclasis i són d’origen lacustre.

Per altra banda cal destacar com a materials geològics importants a la comarca, les

evaporites: la sal gemma o halita, les sals potàssiques (silvinita i carnal·lita) i el guix,

roques solubles que provenen de l'evaporació de l'aigua d'un antic mar que s’emplaça a

la zona durant l’era Terciària. Al Bages hi ha petits afloraments de guix, però

l'aflorament més important d'evaporites és el de la Muntanya de Sal de Cardona, on s'ha

explotat la sal des de l'antiguitat. Les evaporites de la Muntanya de Sal formen un diapir

-relacionat amb un plec- que s'ha anat obrint pas a través de les capes suprajacents a

causa del seu comportament plàstic, la seva baixa densitat en relació amb les roques

que l'envolten i el pes dels materials superiors.

Estructuralment la comarca ve definida per un sistema de plecs suaus de vergència

dominantment sud i de direcció est-oest. D’aquests sistema diferenciem de nord a sud el

Sinclinal de Navàs, l’Anticlinal de Balsareny, que continua cap a l’oest en forma de falla

inversa, en el denominat anticlinal de Súria, al qual s’associa l’anticlinal diapíric de

Cardona i que engloba els materials salins, i finalment el Sinclinal de Callús. Aquests

sinclinals sovint estan relacionats amb falles com la del Mig-món o la del Guix a Sallent.

Els materials que presenten un major grau de deformació són els evaporítics i els

terrígens de la formació Cardona, mentre que el grau de deformació és menor per als

materials eocènics infrajacents.

Aquest fet ve relacionat amb la tectònica condicionada per les sals que actuen com un

nivell de desenganxament, a través del que es propaga l’encavalcament bassal dels

Pirineus, aprofitant que aquest nivell plàstic té més de 250 m d’espessor.

La Geomorfologia del Bages ve definida clarament per relleus suaus i plans, típicament

mostra una morfologia “en cuesta”, és dir una geomorfologia de tipus estratigràfic

marcada per l’alternança de materials de diferent competència.


45

La xarxa fluvial dels rius Llobregat i Cardener constitueix el sistema de drenatge actual

que continua l'evacuació dels productes de l'erosió cap a la mar Mediterrània. Aquest

procés erosiu ha tingut localment episodis de sedimentació enregistrats a les terrasses

fluvials quaternàries de graves, sorres i llims.

Pla d’ordenació Urbanística Municipal de Sallent: Estudi de riscos geològics. Geologia del Bages

Marc geològic local

L’Annex II del POUM està dedicat a l’estudi detallat dels riscos geològics en el municipi i

els seus trets principals es comenten a continuació.

Tal i com s’ha comentat, el municipi de Sallent s’inclou en la unitat de la Depressió

Geològica de l’Ebre. Tres aspectes marquen el context geològic de Sallent, per una

banda l’aflorament exclusiu de materials del terciari, principalment calcolutites, calcàries,

gresos i lutites, per una altra la presència de guixos i sals en tot el subsòl del municipi, a

profunditats variables (entre 200 i 400 m de profunditat), i finalment el tercer aspecte és

la presència d’estructures tectòniques importants, entre elles la falla del Guix, amb una

contrafalla associada. Aquests aspectes tot i que aparentment donen una uniformitat

geològica impliquen una gran complexitat geològica.

Aquesta complexitat geològica ha donat lloc a una intensa activitat minera per a

l’explotació de les sals del subsòl, així com algunes explotacions a cel obert per

l’extracció d’àrids, però també inclou un interessant patrimoni geològic com la falla del

Guix, els sediments de la Formació Artés o els processos d’inestabilitat de vessant de la

zona del Guix o del Xipell.


46

Pla d’ordenació Urbanística Municipal de Sallent: Estudi de riscos geològics. Geologia de Sallent.

Geomorfologia

Geomorfològicament el municipi de Sallent es caracteritza per la presència de dos tipus

d’unitats de relleu:

- Valls fluvials: s’inclouen en aquesta unitat la vall del Llobregat, que travessa el municipi

de sud a nord-oest, la vall que conforma la riera de Cornet (tributària del Llobregat) i que

s’estén des del nord del poble de Sallent cap al nord-est del terme. Aquestes valls

constitueixen un relleu pla i suau configurat per planes d’inundació i terrasses, en

almenys tres nivells pel Llobregat. Es tracta d’un relleu de tipus sedimentari on dominen

els processos de transport i sedimentació.

Cal destacar que el riu Llobregat al seu pas per el municipi fa alguns salts provocats per

la morfologia “en cuesta” dels materials del cenozoic.

- Relleus tabulars i morfologia “en cuesta”: la resta del municipi geomorfòlogicament ve

definit per un relleu tabular, suau, amb algunes peneplanes i un clara morfologia “en

cuesta” definida per la diferent competència dels materials del cenozoic davant els

agents erosius. Així els gresos i les calcàries es comporten com materials competents,

mentre que les lutites i margues actuen com a materials poc competents, erosionant-se i

deixant una morfologia esglaonada.

Cal destacar però en les zones on hi ha la presència de falles, principalment la zona on

es reconeix la falla del Guix el relleu típic es perd deixant una morfologia més irregular.

En general les altituds en el municipi són més bé moderades, i no superen mai els 700

metres, amb desnivells màxims d’uns 500 metres. Les parts més elevades coincideixen

amb les carenes que envolten el municipi: el Serrat de Viranes al nord, els Serrats de la

Pineda i del Morral i el Montcogul i Fucimanya més al sud. L’extrem meridional del


47

municipi està dominat per una gran plana agrícola, allà on la vall del Llobregat s’obre,

anomenada Pla de Manyaners.

Pla d’ordenació Urbanística Municipal de Sallent: Estudi de riscos geològics. Mapa de pendents de Sallent.

1.8.3.3. Hidrologia i hidrogeologia

Hidrogeologia

El riu Llobregat és l’eix vertebrador del municipi que creua de nord a sud fins la seva

confluència amb la riera Gavarresa.

A banda del riu Llobregat, el municipi de Sallent és drenat pel riu Cornet. Aquest afluent

de l’esquerra del Llobregat es forma en les vessants ponentines de l’altiplà del Lluçanès

dins el terme de Gaià i desguassa al corrent principal dins de la mateixa vila de Sallent.

El riu Llobregat al seu pas pel municipi de Sallent deixa endarrere el seu tram nord, que

prové del Pre-pirineu, i comença a eixamplar la seva vall. A mesura que la vall es va

eixamplant, les zones més planeres pròximes al riu es troben ocupades per activitats

humanes (nucli urbà, indústries, horts i cultius, etc.) i queden delimitades per serres

boscoses que s’estenen a llevant cap a Avinyó i a ponent cap a Castellnou de Bages.

Les aigües que drenen aquestes serres i que van a desembocar al Llobregat es recullen

mitjançant rieres i torrents que marquen l’orografia del terreny.


48

Pla d’ordenació Urbanística Municipal de Sallent: Informe de sostenibilitat ambiental. Cursos d’aigua del municipi de

Sallent.

Afluents menors del Llobregat, de poc corrent o molt discontinu, són els torrents de

Soldevila i de la Corbatera, a la dreta, i la Riereta a l’esquerra del riu. La riera de

Conangle és al límit nord-oest del terme, la riera Gavarresa ho és al sud-est.

La vall del Llobregat constitueix l'espai lliure amb major potencial ordenador al municipi.

És la columna vertebral dels espais lliures i s'hi poden distingir tres àmbits: les façanes

urbanes, la zona d'hortes i els espais d'alt valor natural. Concretament trobem tres

façanes urbanes al municipi de Salient: la del nucli urbà de Sallent, la de la Riba Dreta

(des del pont de la Concòrdia al barri de I'Estació), i la façana dels nous creixements de

Cabrianes. D'altra banda, la zona d'hortes presenta un alt valor des de múltiples punts

de vista, tant lúdic, com natural i paisatgístic. AI costat de les hortes trobem algunes

zones humides, tant zones inundables com aiguamolls, que tenen un alt interès natural

al municipi i, fins i tot, a la comarca del Bages. El conjunt d'espais de la confluència

entre el Llobregat i la riera Gavarresa i el torrent dels Plans de la Sala constitueixen

l'espai de major interès natural del municipi.


49

Sistema 1992 2002 2012

Ter

Recursos 414 418 425

Demandes 292 305 346

Balanç 122 113 79

Besòs‐



Balanç ‐3 ‐37 ‐54

Llobregat



Balanç ‐73 ‐219 ‐350

Garraf‐Foix

Recursos 6 26 26

Demandes 28 33 38

Balanç ‐22 ‐7 ‐12

Gaia‐Francolí



Balanç 28 ‐2 ‐16

•

A la següent taula es mostra el balanç hídric del Riu Llobregat i el de les conques més properes.

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Agencia Catalana de l’Aigua

Tal i com mostren les dades, la conca del Llobregat és la més deficitària de les conques

internes de Catalunya. Aquest fenomen és fruit d'una extracció excessiva d'aigua de la

conca en relació amb els recursos de què disposa provocant estrès hídric. D'acord amb

l'Agència Europea de Medi Ambient, si l'índex és superior a 20, es pot dir que la conca

està sota estrès hídric, i si excedeix de 40, l’estrès hídric es pot qualificar de sever.

L’estrès hídric implica normalment una competència notable entre els diversos

usuaris de l'aigua o dificultats per mantenir els cabals ecològics en determinades

èpoques, la qual cosa pot afectar la salut dels rius i el funcionament dels aiguamolls i

dels deltes. L'índex d'explotació de l'aigua té un valor mitja de 12,610 a la UE-15, però

en països de la conca mediterrània pot assolir valors molt més alts. A les conques

internes de Catalunya, l’índex actual és superior a 40, un dels més alts d'Europa. El fort

estrès hídric que pateix Catalunya es corrobora amb la disponibilitat d'aigua: 450

m3/persona/any.

Pel què fa a la qualitat de les aigües superficials, el principal problema és la seva

salinització produïda per l'activitat minera que caracteritza tota aquesta zona de la conca

del Llobregat i que és a Salient on potser en trobem el seu màxim exponent. La

salinització de les aigües a Sallent és un aspecte molt problemàtic i complex, que afecta

diverses zones del municipi.

Hidrologia superficial.

El principal curs fluvial dins el municipi de Sallent és el riu Llobregat, el qual creua de

nord a sud el municipi fins a la confluència amb la riera Gavarresa. El riu Llobregat al

seu pas pel municipi de Sallent deixa endarrere el seu tram nord, que prové del

Prepirineu i comença a eixamplar la seva vall. A mesura que la vall es va obrint, les


50

zones més planeres pròximes al riu es troben ocupades per activitats humanes (nucli

urbà, indústries, etc.) que queden delimitades per serres boscoses que s’estenen a

llevant cap a Avinyó i a ponent cap a Castellnou de Bages. Les aigües que drenen

aquestes serres i que van a desembocar al Llobregat es recullen mitjançant rieres i

torrents que marquen l’orografia del terreny.

Com a afluents més importants del riu Llobregat cal destacar el riu Cornet. Aquest

afluent de l’esquerra del Llobregat es forma a les vessants de ponent de l’altiplà del

Lluçanès, dins el terme de Gaià, i desguassa dins de la mateixa vila de Sallent.

Afluents menors del Llobregat, de poc corrent o molt continu, són els torrents de

Soldevila i de la Corbatera, a la dreta, i la Riereta, a l’esquerra del riu. La riera de

Conangle és el límit nord-oest del terme, la riera Gavarresa ho és al sud-est.

Hidrologia subterrània.

Des del punt de vista hidrogeològic el municipi de Sallent s’inclou segons l’Agència

Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) dins de la unitat

hidrogeològica del sector segon, àrees centrals, dins de l’Àrea de l’oligocè detrític de

Manresa (207) i dins de l’àrea de l’oligocè lacustre d’Artés (209), en aquest sistema es

diferencia l’aqüífer 2091A11 de l’al·luvial del Llobregat - Artés al sector central,

suprajacent a les formacions molàssica i lacustre d’Artés.

La zona d’Artés no s’inclou dins de cap zona d’aqüífer protegit ni dins de zones

vulnerables per la contaminació en nitrats per fonts agràries (Decret 328/1988).

Unitats i formacions hidrogeològiques

Així a grans trets es poden diferenciar quatre unitats de sistemes aqüífers:

Sistemes aqüífers en gresos i lutites

Sistemes aqüífers en calcàries i margues

Sistema aqüífer en dipòsits al·luvials i fluvials del Llobregat

Sistema aqüífer en dipòsits evaporítics (no es descriurà per la seva profunditat per falta

de dades)

Aquests sistemes s’han diferenciat d’acord principalment amb la geologia de la zona,

atenent principalment a aspectes litològics i estructurals. Cal destacar que no existeixen

estudis de detall ni específics de la hidrogeologia de Sallent pel que no es disposen de

dades específiques de nivells piezomètrics, tipus i límits d’aqüífers, explotació, etc., pel

que no es pot definir en major detall la hidrogeologia.

Paràmetres hidrogeològics de les formacions geològiques.

Les característiques litològiques i estructurals dels materials que constitueixen la zona

defineixen uns paràmetres hidrològics bàsics intrínsecs a les pròpies roques com són la

porositat i la permeabilitat que condicionen les característiques del sistema aqüífer.

Aquests paràmetres es descriuen d’acord amb el tipus de litologies identificades al

camp.


51

Pla d’ordenació Urbanística Municipal de Sallent: Estudi de riscos geològics. Paràmetres hidrològics per tipus de litologia

Caracterització dels sistemes aqüífers

1. Sistemes aqüífers en gresos i lutites

Aquest sistema és el que estar format pels materials detrítics de l’oligocè i abracen

principalment tot el sector nord del municipi. A grans trets es poden considerar les

següents característiques:

Aqüífer multicapa format per l’alternança de nivells de gresos i lutites, amb

intercalacions de conglomerats a sostre.

Aqüífer semiconfinat i confinat.

De tipus fissural: la porositat del conjunt es deu a les fissures de la roca, principalment

les de litologia de gres.

Anisòtrop: la direcció del flux hídric divergeix segons les direccions (al contrari del que

es donaria si l’aqüífer fos granular).

Heterogeni: format per litologies diverses. En conjunt el sistema aqüífer és anisòtrop i

heterogeni.

De baixa porositat: la porositat entre els grans és pràcticament inexistent i la que hi ha

es dóna gràcies a les discontinuïtats dels nivells de gresos.

De baixa permeabilitat: ja que la circulació del flux hídric a través del material és lenta i

dificultosa a causa de la baixa porositat. La permeabilitat pot presentar molta variabilitat

vertical, degut a l’alternança de calcàries i margues i la presència de pantalles

impermeables cíclicament configurades per les capes de margues.

Transmissivitat: pot arribar a ser elevada degut a que la circulació hídrica és de tipus

preferencial, segons que el flux hídric segueixi les fractures dominants o els nivells

d’alteració. En les zones d’alta densitat de diàclasis la transmissivitat pot ser elevada.


52

Classificat com a pobre: segons classificacions clàssiques de la bibliografia

especialitzada (Relea, 1987, Custodio, 1983)

La potència total del sistema aqüífer cal situar-la cap els 150 metres i queda limitat a la

base per materials evaporítics i lutítics, així com els materials de la Formació Artés, amb

la qual limita també lateralment, i superiorment per les graves i sorres del quaternari. Tot

i la potència del sistema aqüífer el nivells realment transmissius queden restringits a les

capes de gresos diaclasats amb espessors menors, que en profunditat defineixen a

aqüífers confinats i pobres.

Resum de les característiques principals:

Les dues litologies definides a la zona lutites i gresos es consideren com poc o molt poc

permeables pel que no presenten capacitats pel desenvolupament d’aqüífers

importants. Tot i així la fracturació de les roques calcàries i els processos de dissolució

que s’hi poden donar poden fer augmentar la permeabilitat d’aquests nivells carbonatats

i donar lloc a zones amb aqüífers captius.

2. Sistemes aqüífers en calcàries i margues

Aquest sistema és el que estar format per els materials de la Formació Artés i abracen

principalment tot el sector sud del municipi. A grans trets es poden considerar les

següents característiques:

Aqüífer multicapa format per l’alternança de calcolutites, capes de roca calcària i nivells

de gresos.

Aqüífer semiconfinat i confinat.

De tipus fissural: la porositat del conjunt es deu a les fissures de la roca, principalment

les de litologia calcària i de gres.

Anisòtrop: la direcció del flux hídric divergeix segons les direccions (al contrari del que

es donaria si l’aqüífer fos granular).

Heterogeni: format per litologies diverses. En conjunt el sistema aqüífer és anisòtrop i

heterogeni.

De baixa porositat: la porositat entre els grans és pràcticament inexistent i la que hi ha

es dóna gràcies a les discontinuïtats dels nivells calcaris.

De baixa permeabilitat: ja que la circulació del flux hídric a través del material és lenta i

dificultosa a causa de la baixa porositat. La permeabilitat pot presentar molta variabilitat

vertical, degut a l’alternança de calcàries i margues i la presència de pantalles

impermeables cíclicament configurades per les capes de margues.


preferencial, segons que el flux hídric segueix les fractures dominants o els nivells

d’alteració. En les zones de fractures la transmissivitat pot ser més elevada.

Classificat com a pobre: segons classificacions clàssiques de la bibliografia


53

especialitzada (Relea, 1987, Custodio, 1983)

La potència total del sistema aqüífer cal situar-la cap als 200 metres i queda limitat a la

base per materials evaporítics i lutítics, mentre que lateralment els límits de l’aqüífer

l’estableixen els contactes amb les lutites i gresos vermells de l’Oligocè, i superiorment

per les graves i sorres del Quaternari. Tot i la potència del sistema aqüífer el nivells

realment transmissius queden restringits a les capes de calcàries fracturades amb

espessors menors que en profunditat defineixen a aqüífers confinats i pobres.

Resum de les característiques principals:

Les tres litologies definides a la zona lutites, calcàries i gresos es consideren com poc o

molt poc permeables pel que no presenten capacitats pel desenvolupament d’aqüífers

importants. Tot i així la fracturació de les roques calcàries i els processos de dissolució

que s’hi poden donar poden fer augmentar la permeabilitat d’aquests nivells carbonatats

i donar lloc a zones amb aqüífers captius.

L’alternança de capes calcàries i nivells lutítics pot dificultar el procés de recàrrega dels

aqüífers carbonatats a certa profunditat, ja que les lutites poden actuar com pantalles

impermeables que barrin el pas de la circulació d’aigua durant el procés d’infiltració.

Aquest mal drenatge es pot agreujar a causa de la manca de precipitacions a la zona

3. Sistema aqüífer en dipòsits al·luvials i fluvials del Llobregat

És el sistema aqüífer constituït per les petites planes discontínues que flanquegen el

curs del riu Llobregat, amb una amplada que generalment no excedeix d’uns pocs

centenars de metres, amb màxims puntuals de 500 a 1000 m a algunes cubetes

principals, com la de Cabrianes. En el cas particular de la cubeta de Cabrianes, la plana

al·luvial penetra la vall de la riera Gavarresa fins a Avinyó, sense solució de continuïtat.

Aqüífer granular format per graves, sorres i llims.

Aqüífer lliure.

De tipus granular: la porositat del conjunt es deu als buits entre grans.

Isòtrop: la direcció del flux hídric divergeix en totes les direccions.

Homogeni: tot i estar format per litologies diverses, en el seu conjunt cal considerar-lo

com un aqüífer detrític homogeni.

D’alta porositat: la porositat entre els grans és primària i alta, donat el baix grau de

cimentació i compactació.

De permeabilitat mitja i alta: Els estudis de masses d’aigua de l’ACA donen com a valors

per aquest sistema aqüífer: Permeabilitat (m/d): 1 – 640, Coef. emmagatzematge (%):15

– 20 i Transmissivitat (m2/d): 14 – 2380.


preferencial, segons que el flux hídric segueix les fractures dominants o els nivells

d’alteració. En les zones de fractures la transmissivitat pot ser més elevada.


54

Classificat com a bo: segons classificacions clàssiques de la bibliografia especialitzada

(Relea, 1987, Custodio, 1983)

La potència total del sistema aqüífer cal situar-la cap els 8 metres i queda limitat a la

base per les materials de Cenozoic

Les terrasses actuals i subactuals solen estar formades per un nivell de graves

sorrenques mal classificades, recobert per un horitzó llimós superficial d’ordre mètric.

Penetren pocs metres per sota de la llera del riu i sovint queden restringides als marges

dels meandres, o bé originen una petita plana de 100 a 300 m d’amplada, podent-se

assolir els 1.000 m a la cubeta de Cabrianes. Els gruixos estan mal definits i són

variables i oscil·len entre 6 i 8 m al riu Llobregat .

Constitueixen un aqüífer freàtic vinculat al riu i limitat per les irregularitats geomètriques

del substrat, que restringeix sovint el gruix de graves saturades i la capacitat

d’emmagatzematge, de manera que l’explotació sol dependre dels cabals induïts del riu,

mitjançant captacions properes a la llera.

El gruix de la zona no saturada és d’ordre mètric (1 a 5 m) i sol venir donat per l’altura

sobre el riu de la terrassa subactual.

En principi, la vulnerabilitat d’aquesta massa es considera alta, atenent a que la

permeabilitat d’aquests materials és de mitjana a alta, a la poca profunditat del nivell

freàtic, a la presència de sòls ben desenvolupats i a la connexió amb els cursos

superficials.

1.8.4. Medi natural

El Bages és constituït essencialment per una extensa conca d'erosió vorejada d'altiplans

i muntanyes enlairades, dins la Depressió Central. El Pla de Bages constitueix el fons de

la conca d'erosió, excavada per les aigües del Llobregat i dels afluents en les argiles,

margues rogenques i gresos que hi ha en aquest lloc. Aquests materials es dipositaren

durant l'època geològica de l'Eocè, al començament del Terciari. Posteriorment els rius

s'hi encaixaren i part dels seus fondals es reompliren progressivament de materials

al·luvials, donant lloc a diferents nivells de terrassa. Aquests nivells d'al·luvions poder

ser observats en punts diferents al llarg de la carretera de Manresa a Berga, fàcilment

identificables per l'abundor de còdols. El municipi de Sallent es troba a la zona de

confluència del Pla de Bages amb les serralades i altiplans de la Depressió Central i té

el seu territori dividit entre aquests dos habitats geogràfics.


55

La superfície del Bages, que trobem actualment coberta per vegetació espontània, ha

estat fortament alterada per l’home durant segles. La major part d’aquesta superfície era

ocupada per conreus (vinyes, oliveres, ametllers...) a finals del segle XIX, com ho

demostren les fotografies antigues i la presència de marges i barraques. L'àrea coberta

per vegetació espontània probablement va assolir el seu mínim històric durant la darrera

dècada del segle XIX, just quan va arribar la plaga de la fil·loxera (1892) que va assolar

les vinyes. En aquell moment, el conreu de la vinya havia arribat a la seva màxima

expansió a causa de la gran demanda de vi que hi havia en el mercat internacional com

a conseqüència de la baixada brusca de la producció a les zones on ja havia arribat la

plaga. Amb posterioritat a l’arribada de la fil·loxera al municipi aquest conreu va davallar

ràpidament i no es recuperarà de nou fins els darrers decennis.

La vegetació és majoritàriament de caràcter mediterrani, però té molts elements

submediterranis, principalment a les obagues i a les fondalades. El bosc d'alzines i/o

roures (Quercus pubescens i Quercus x cerrioides) es creu que predominaria a la

vegetació natural de la comarca, si bé actualment només ocupa grans extensions a

algunes zones de muntanya de la comarca. Actualment l'arbre més important és el pi

blanc, molt resistent a la sequera i adaptat a viure en sòls pobres en nutrients, que

sovint es troba associat a prats secs (joncedes, llistonars) i a matollars (brolles) de

romaní i altres arbustos de fulla petita.

Al municipi de Sallent els habitats que ocupen més superfície són els boscosos (gairebé

la meitat del territori). Dels habitats forestals, els més representats són els boscos

aciculifolis, seguits dels boscos i bosquines de ribera. La superfície de conreus i

pastures també és força important, ja que ocupa la tercera part del territori.

Els espais forestals del municipi de Sallent ocupen un total de 3.805,52 ha, i estan

constituïts majoritàriament per boscos densos. En relació a la vegetació, les espècies

més freqüents són el pi blanc (Pinus halepensis),la pinassa (Pinus nigra), pi roig (Pinus

sylvestris), l’alzina (Quercus ilex) i les rouredes de roure martinenc (Quercus humilis).

Tot i que es tracta d’una zona on hi havia hagut una indústria de la fusta prou

desenvolupada, la gestió forestal és cada cop menor, degut a la baixa rendibilitat del

bosc, això ha fet que en els últims anys el nombre d’incendis forestals cada cop sigui

més elevat. L’espècia predominant és el pi blanc, amb sotabosc de brolles calcícoles, de

les contrades mediterrànies.


56

Roures (de color bru vermellós a l'hivern) i alzines creixent a l'ombra dels pins blancs al bosc de la Sala (Sallent). Si no hi

ha cap pertorbació, tard o d'hora roures i alzines dominaran el bosc (Font: El medi natural del Bages,

http://ichn.iec.cat/Bages,, delegació del Bages de la Institució Catalana d'Història Natural)

La roureda de la Malesa es manté miraculosament en una franja entre el runam salí del Cogulló i la riera salinitzada de

Soldevila, al vessant obac de la vall, al municipi de Sallent. El sòl rocós la va protegir del destí agrícola, per això s'ha

mantingut una roureda de gran diversitat de plantes llenyoses; l'amenaça actual són els residus de sal procedents de la

mineria de potassa. (Font: El medi natural del Bages, http://ichn.iec.cat/Bages, delegació del Bages de la Institució

Catalana d'Història Natural)

En el municipi de Sallent a la vegetació de solana hi predomina la pineda de pi blanc i

algun pi pinyoner, amb un sotabosc de romaní i alguns arbustos com el llentiscle o el

càdec. A moltes zones hi ha una alternança entre els camps de conreu i el bosc, a

voltes vorejat de fruiters de secà, que afavoreix la biodiversitat.

A les valls fluvials trobem retalls de bosc de ribera, les alberedes, formats principalment

per pollancres, àlbers, freixes de fulla petita i, ocasionalment, algun vern o algun om i


57

arbustos com el saüc, l’arç blanc o salzes arbustius com la sarga o el gatell. També

existeixen en els marges del Llobregat prats inundables conformats per terrasses

d’inundació cobertes per prats herbacis humits.

Al sud del nucli de Sallent, en un sector on el riu Llobregat fa un ampli gir, les terrasses

fluvials estan ocupades per horts a banda i banda del riu, són els anomenats horts de

Sant Antoni. Aigües amunt, les terrasses fluvials estan ocupades per conreus extensius

amb aportació d’aigua com l’alfals.

La zona humida d’interès natural de la Corbatera, amb una superfície de 15 ha,

compresa en entre el pont de Cabrianes i la confluència del riu Llobregat amb la riera

Gavarresa, presenta una diversitat d’ambients com codolars, prats humits, canyissars,

bosc de ribera i conreus. Es tracta d’un lloc d’interès per a l’observació d’ocells com

l’ànec coll verd, la polla d’aigua, el blauet, el cabusset o el balquer, que troben refugi en

aquest paratge.

Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari, a la zona der la Corbatera hi apareixen els

següents:

3260 Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion) 3270 Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodion rubri (p.p.) i del Bidention (p.p.) 3280 Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes 6420 Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion 6430 Herbassars higròfils, tant de marges i vorades com de l'alta muntanya 92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera 91E0* Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) 9540 Pinedes mediterrànies (Font: Inventari de zones humides del Departament d’Agricultura, Gencat)

La zona està esdevenint un punt important de nidificació i aturada d’ocells migradors.

Vora el pont de la Botjosa hi ha una extensa zona de codolars molt emprada per

limícoles. Aigües avall, el bosc de ribera restaurat ha permès la nidificació d’espècies

com el teixidor. A l’aiguabarreig entre la Gavarresa i el Llobregat apareix un altre retall

interessant de bosc de ribera. És l’indret on més freqüentment s’hi ha observat la tortuga

de rierol i la massa forestal és emprada com a àrea de descans per alguns ardèides

com el martinet de nit. La zona és objecte, però, de diverses amenaces i impactes, com

l'expansió de conreus,

A la plana que envolta el poble de Cabrianes i a altres indrets, com als terrenys que

envolten el mas Santmartí, s’està recuperant el cultiu de la vinya, afavorit per

l’establiment a finals del segle passat de la D.O. Pla de Bages. La vinya havia estat el

cultiu dominant a la plana fins a l’arribada de la fil·loxera l’any 1892.


58

El municipi de Sallent no té cap espai inclòs a la xarxa del Pla d’Espais d’interès Natural

(PEIN). A banda d’aquests espais, existeixen uns altres espais inclosos a “l’Inventari de

zones humides de Catalunya”, de dimensions més reduïdes i àmbit generalment

municipal, les quals són emparades per la Llei 12/85 d’Espais Naturals. En aquest cas al

municipi de Sallent hi podem trobar, com s’ha dit, l’espai de la Corbatera.

A banda de les figures de protecció anomenades, des d’entitats bagenques, i

recopilades al Pla Director Urbanístic del Bages, s’han identificat altres espais naturals

d’interès botànic, faunístic, geològic i/o paisatgístic, englobats en la seva majoria dins de

la Xarxa d’Espais Naturals del Bages i el Pla de Protecció del Medi Natural i del

Paisatge del Bages, impulsada pel Consell Comarcal. Aquests espais són els què ja

s’han descrit a l’apartat 1.7.2.3. d’aquest mateix document.

D’altra banda, el POUM potencia el paper de dues rieres, no només com a connectors

ecològics, sinó com a peces importants dins la xarxa d’espais lliures del municipi. Es

tracta del torrent del Mas de les Coves i de la Riera de Soldevila.

Cal indicar, així mateix, que el Decret municipal de 8.11.1991 protegia com a arbres

monumentals els roures de la Sèquia, de les escoles de Cornet i de Can Serarols,

l’alzina del Mas de Cornet i l’Om de Cal Caticó.

En relació a la fauna de Sallent, podem trobar diverses espècies relacionades amb

espais agrícoles, forestals i zones humides com les caderneres (Carduelis carduelis),

els verdums (Chloris chloris), pinsans (Fringilla coelebs), pardals (Passer domesticus),

estornells (Sturnus vulgaris), orenetes (Hirundo rustica), xoriguers (falco tinnunculus),

els abellerols (Merops apiaster), mallarenga carbonera (Parus major), mosquiter

(Phylloscopus collybitia), rossinyol bord (Cetti cetti), pit-roig (Erithacus rubecula),

pastorella (Motacilla alba).

En relació als mamífers podem trobar el conill (Oryctolagus cuniculus), el senglar (Sus

scrofa), la guineu (Vulpes vulpes), l’esquirol (Sciurus vulgaris)o fins i tot el cabirol

(Capreolus capreolus).

1.8.5. RISCOS

Segons el Pla Director Urbanístic del Bages al municipi de Sallent podem observar

diversos riscos geològics, molts d’ells derivats de la presència de les mines de sal,

essent els principals el risc de subsidència i esfondrament i el risc d’inestabilitats de

vessant. També s’inclouen entre els riscos que afecten al municipi el d’inundació per

desbordament del riu Llobregat i el risc d’incendi que afecta a pràcticament tot el

municipi.


59

1.8.5.1. Risc geològic Risc geològic

Per risc geològic entenem qualsevol situació o esdeveniment físic extrem on es produeix

un alliberament d’energia o matèria que ocasiona danys a la població i a tot allò que

aquesta població valora. Els riscos derivats del cicle hidrològic, com les inundacions i les

sequeres, constitueixen els principals riscos naturals a Catalunya. Però també altres

riscos naturals d’origen geofísic com les allaus de neu, les esllavissades de terres, els

esfondraments o els terratrèmols hi tenen una presència rellevant.

Al municipi de Sallent també hi trobem un parell de zones d’interès geològic, una està

localitzada al sud-est del municipi, es tracta de l’anomenada el Guix de Sallent, i l’altra

és la zona situada al límit amb el municipi d’Artés, denominada “Estratotipus de la

formació d’Artés”

L’Annex II del POUM inclou un “Estudi dels riscos geològics” del municipi de Sallent i

els trets més destacables del mateix als efectes del PEM es recullen en aquesta

memòria. D’altra banda, l’article 53 de les NNUU del vigent POUM prescriu les

característiques dels estudis geotècnis en zones edificables amb limitacions. Les zones

edificables amb limitacions, d’acord amb l’estudi de riscos geològics del municipi de

Sallent vénen identificades en els plànols d’ordenació a escala 1/2000 amb el subíndex

(g). L’estudi geotècnic per a aquestes zones s’haurà de realitzar amb les recomanacions

i obligacions establertes en el Codi Tècnic de l’Edificació, essent les úniques

edificacions permeses les que es classifiquen segons el CTE com tipus C-0 i C-1 i als

efectes del tipus de terreny es considerarà sempre el terreny com a Grup T-3, terrenys

desfavorables.

El POUM de Sallent defineix els riscos geològics partint del concepte de risc d’acord

amb la fórmula que relaciona tots els elements del risc: perillositat, amenaça,

vulnerabilitat, exposició y dany: R = P x D ( perillositat per dany)

Perillositat: Condició, procés o succés geològic que suposa una amenaça per l’ésser

humà o el seu habitat, en definitiva per a la salut, seguretat o benestar d’un grup de

ciutadans o l’economia d’una comunitat (USGS, 1977). La perillositat pot expressar-se

en funció de la probabilitat d’ocurrència d’un fenomen natural destructiu o perjudicial i de

la seva energia (magnitud de l’amenaça). S’inclou la ciclicitat, es a dir el càlcul del

període de retorn del fenomen. Per tant s’estableix que la perillositat és el producte de la

probabilitat d’ocurrència per l’amenaça: P = p x A

Dany: Fa referència als efectes nocius soferts per un conjunt d’elements exposats i tots

els aspectes no físics associats al propi desenvolupament d’aquests. El dany inclou

l’exposició i la vulnerabilitat: D = E x V


60

Així el Risc és la condició, procés o succés geològic que pot generar en un moment

determinat de temps un dany sobre un element exposat i vulnerable. Per tant cal que

quedi present que el què es treballa principalment en el POUM és la perillositat

geològica en el sentit que els elements avaluats són aquells directament relacionats

amb el medi físic i els processos que en ell s’hi donen.

En concret s’analitza la perillositat associada a la geodinàmica externa, és a dir, aquells

riscos que tenen el seu origen en processos geològics i que es donen a nivell

superficial, més concretament es tracta la subsidència i la inestabilitat de vessants.

Pla director Urbanístic del Pla de Bages, identificació de riscos, àrees d’inestabilitat gravitatòria o de vessant

Inestabilitats de vessant

Entenem per inestabilitats gravitatòries o de vessant els desplaçaments de grans

masses de material de l’escorça terrestre sota l’acció de la força de la gravetat.

Normalment les inestabilitats es mostren en forma d’esllavissaments, despreniments o

fluxos de material.

En aquest apartat s’han considerat que són presents en el municipi de Sallent,

principalment esllavissaments i despreniments:

- Els despreniments: són desplaçaments de caiguda lliure de massa de material que

s’ha desenganxat d’una balma o una zona de talús. El despreniment implica una ruptura

i un moviment de la roca sense tocar la superfície. Hi ha diferents tipus de

despreniments com la bolcada, el desplom, etc.

- Els esllavissaments: són desplaçaments de material que segueix un moviment segons

un pla o eix de rotació. Aquest desplaçament és el resultat de la fracturació per esforços

de cisalla segons una o diverses superfícies. Els esllavissament són de dos tipus: els

translacionals i els rotacionals, la diferència es troba en què en els segons la superfície


61

de trencament té forma còncava i es produeix un moviment giratori de la massa

inestable al voltant d’un punt situat per sobre del centre de gravetat.

Aquest moviment del terreny pot activar-se tant per causes naturals com antròpiques.

Condicions geològiques del terreny com la seva composició i estructura amb l’efecte

d’elements desencadenats com l’aigua o els moviments de terra poden donar lloc a la

formació d’esllavissaments i despreniments. Les inestabilitats de vessant es donen

principalment o es veuen condicionades i induïdes per:

- Factors condicionants: o factors interns, són de caràcter natural i estableixen les

característiques resistents del talús. Es tracta d’aquelles característiques pròpies del

terreny com el tipus de material, estructura, morfologia, pendent, presència d’activitats

antròpiques, vegetació, etc. que determinen que en punts concrets es puguin generar

moviments de vessant, definint principalment la tipologia, mecanisme i model de ruptura.

És a dir, són aquells components del terreny que el faran més o menys vulnerable a

l’ocurrència del fenomen.

- Factors desencadenants: o factors externs, poden ser de caràcter natural o antròpic i

són els que permeten un augment de la resistència al tall, produint variacions en les

condicions d’estabilitat i trencant l’equilibri. Poden ser les precipitacions, els sismes,

modificació de la geometria dels vessants per erosió natural, obres i excavacions,

circulació d’aigua, etc. Aquests factors determinen el moment d’ocurrència d’un procés i

son responsables, en gran mesura, de la magnitud dels moviments.

Anàlisis de la perillositat

Per tal d’establir les zones amb risc geològic associat a processos d’inestabilitat

gravitatòria s’ha treballat a partir del concepte de susceptibilitat, donat que actualment

és molt difícil determinar el risc geològic per aquest tipus de processos, inclús

determinar la perillositat donat que és molt difícil establir períodes de retorn per a

esllavissaments. Així doncs en els estudis a escala regional o municipal es treballa el

concepte de susceptibilitat, que és la possibilitat que una zona quedi afectada per un

determinat procés, expressada en graus qualitatius i relatius.

Per tal d’establir les zones amb perillositat per inestabilitats de vessants s’han

considerat un conjunt de factors els quals defineixen zones susceptibles d’inestabilitat,

és a dir aquelles que presenten unes condicions per poder esllavissar o desprendre’s, i

per tant una aproximació a zones amb perillositat geològica. Aquest factors són:

- Antecedents històrics d’antics moviments de vessant

- Litologia: Terrenys argilosos o bé amb un angle de fregament intern baix

- Processos actius: Alternança d’estrats de competència diferent davant l’erosió

- Estructura: Alt grau de diaclassació i fracturació

- Pendent: Pendents acusades


62

- Vegetació: Manca de cobertura vegetal

- Orientació dels vessants

- Talussos crítics sotmesos a excavacions.

La influència de cadascun d’aquests factors es detalla a continuació, i s’explica la

metodologia emprada per l’elaboració de la cartografia temàtica. La identificació i

integració d’aquests factors i l’inventari d’inestabilitats han estat la base per a

l’elaboració del mapa de susceptibilitat als moviments de vessant del municipi de

Sallent. Cal destacar que aquest mapa considera dins de la susceptibilitat als

moviments de vessant tant els processos d’esllavissament, ja siguin translacionals,

rotacionals o complexos, com els despreniments (bolcades, caiguda de blocs, etc.).

Així doncs, l’anàlisi de susceptibilitat per inestabilitats de vessant s’ha basat en un estudi

del conjunt de factors que donen lloc a la formació de processos d’inestabilitat i el

tractament conjunt de cadascun d’aquests factors ha permès determinar quatre nivells

de susceptibilitat: molt alta, alta, moderada i baixa.

- Susceptibilitat molt alta com aquella en que es segur que en el temps es donin

processos d’inestabilitat de vessant.

- Susceptibilitat alta com aquella en que es més que probable que es donin en el temps

processos d’inestabilitat de vessant.

- Susceptibilitat moderada com aquella en que es relativament poc probable que es

donin en el temps processos d’inestabilitat de vessant.

- Susceptibilitat baixa com aquella en que es molt poc probable que es donin en el

temps processos d’inestabilitat de vessant.

Determinació de la constant de susceptibilitat

Cal considerar que no tots els factor tenen la mateixa importància. Així s’ha considerat

els factors desencadenants com a factors presents sempre, en el sentit que es

considera únicament que la precipitació mitjana al municipi es mantindrà d’acord amb

els paràmetres dels últims anys, i per tant la influència de l’aigua d’infiltració i

d’escorrentia serà similar a la del passat, així com l’activitat sísmica al municipi, i que

per tant no tindrà una incidència remarcable en les inestabilitats gravitatòries. Per altra

banda no s’han considerat factors desencadenats associats a causes antròpiques, a

efectes de determinar la vulnerabilitat.

Per determinar el pes dels factors condicionants s’han considerat quins ha estat els

elements que més han influït històricament en la zona, en aquest cas els elements més

determinants han estat la litologia, l’estructura tectònica i la presència de talussos crítics,

donat que s’ha observat que l’alternança de margues i gresos o calcàries juntament amb

la presència de fractures en talussos d’angle superior a 40º són paràmetres que es

donen conjuntament en les zones on s’hi ha produït processos d’inestabilitat gravitatòria.


63

L’anàlisi de susceptibilitat als moviments de vessant es basa en un estudi de tots els

factors condicionants de les pròpies inestabilitats i en la determinació del seu grau

d’influència en cadascun dels factors considerats. Aquest anàlisi permet identificar les

àrees afectades, així com aquelles potencialment inestables, en les que conflueixen una

sèrie de factors que les fan susceptibles a la inestabilitat.

Per cada factor considerat s’ha realitzat un estudi i una cartografia específica en

determinades zones (no s’ha fet per a tot el municipi) o bé s’ha considerat la cartografia

ja existent. La integració dels mapes amb el pes de cada factor ha donat lloc al Mapa de

Susceptibilitat.

A partir de l’anàlisi dels factors anteriors el POUM presenta un mapa de susceptibilitat

als moviments de vessant que determina que:

- Zones de susceptibilitat Molt Alta: no existeix cap zona al municipi de Sallent.

- Zones de susceptibilitat Alta: l’àrea de susceptibilitat alta queda limitada principalment

en els talussos del sector est de la llera del riu Cornet, i en els sectors compresos entre

el Guix-Escoles-Bonavista en el nucli urbà de Sallent, i en l’àrea de El Cogulló.

- Zones de susceptibilitat moderada: l’àrea de susceptibilitat moderada es distribueix

principalment en el sector est del municipi associada als talussos naturals de les zones

elevades i amb major pendent dins del municipi. Aquestes zones corresponen

principalment als talussos de les valls de rius, com les del riu Cornet i el Torrent Solà.

En aquestes zones el risc es considera pràcticament nul o molt baix, ja que es situen en

zones no poblades o els processos que poden desencadenar són de poca magnitud.

- Zones de susceptibilitat baixa: l’àrea susceptibilitat baixa ocupa quasi tot el municipi,

de fet ocupa més del 80% de la seva superfície. El fet que la major part del municipi es

pugui considerar com a zona de susceptibilitat baixa per inestabilitat de vessant es deu

a una morfologia del terreny suau i plana tallada per torrents de direcció dominantment

E-W que defineixen valls tancades, però amb pendents no excessivament acusats, a la

presència de materials amb angles de fregament intern elevats i relativament

competents des del punt de vista geomecànic, i a la poca complexitat estructural, a

excepció es clar de la Falla del Guix. En tota aquesta zona el risc és pràcticament nul.

Segons el PDU del Pla de Bages, la concentració geogràfica d’esllavissades de terra es

dóna sobretot a les àrees de muntanya de pluviometria més elevada i té una estreta

relació amb els grans episodis d’inundació que afecten les capçaleres de les conques

fluvials catalanes, com les d’octubre de 1940, setembre de 1962 i, especialment,

novembre de 1982.


64

Mapa de susceptibilitat de Catalunya amb la localització dels majors esdeveniments amb danys enregistrats en algun

moment de la història. (Font ICC)

Risc de subsidència i d’esfondrament

Entenem per subsidència l’esfondrament lent o assentament vertical d’una zona

normalment plana. La subsidència es pot produir per diferents motius, ja sigui per

causes antròpiques o naturals. De forma natural la subsidència es caracteritza sempre

per ser un moviment molt lent. Els processos de subsidència poden afectar a tot tipus de

terrenys, generalment a sòls, i es produeixen a causa de canvis tensionals en el terreny

degut a:

- Causes naturals: descens del nivell freàtic, dissolució, oxidació, compactació de sòls

tous i orgànics, dessecació, processos morfotectònics, etc.

- Causes antròpiques: extracció de recursos, humidificació excessiva d’argiles, augment

de la carrega, perforació de túnels, activitat minera, explotació d’aqüífers, etc..

Hi ha materials especialment susceptibles als processos de subsidència com els

terrenys evaporítics i orgànics. És a dir, aquest és un procés que és dóna freqüentment

en materials fàcilment solubles en aigua, com son els guixos i les calcàries que es

veuen sotmesos a processos de dissolució que provoca una gran pèrdua de volum de

roca. Aquest procés és el que es coneix com a karst

Per altra banda entenem per esfondrament els moviments verticals del terreny ràpids

que es produeixen per el col·lapse dels sostres de cavitats subterrànies més o menys


65

profundes quan s’arriba al límit de la resistència de les roques suprajacents sotmeses a

tensions que no poden suportar, arribant a una ruptura violenta. Els esfondraments

depenen en la seva gènesi dels següents factors:

- El volum i la forma de les cavitats

- Les característiques geomecàniques dels materials suprajacents

- L’espessor de recobriments sobre les cavitats

Cal doncs que existeixi una cavitat en el subsòl perquè es produeixi l’esfondrament. Així

els esfondraments es poden produir en terrenys kàrstics, zones en obres amb túnels,

presència de galeries mineres o existència de cavitats naturals en materials volcànics.

Anàlisis de la perillositat

Per tal d’establir les zones amb risc geològic associat a processos de subsidència s’ha

treballat a partir del concepte de susceptibilitat, de manera similar a les inestabilitats de

vessant. En el cas de determinar la susceptibilitat els factors condicionants i

desencadenants són més limitats que en els moviments de vessant, bàsicament s’han

considerat:

- Zones on hi ha en el subsòl materials susceptibles, en el cas de Sallent sals i guixos

- Zones on les actuacions antròpiques poden desencadenar processos, en el cas de

Sallent la presència de galeries mineres en el subsòl

Així el mapa de susceptibilitat s’ha realitzat considerant els següents factors:

- Presència en el subsòl de sals i guixos

- Profunditat a la que es troba la formació Cardona

- Existència d’estructures tectòniques

- Materials geomecànicament poc competents en els nivells més superficials

- Sistemes hidrogeològics favorables

- Profunditat i distribució de galeries mineres

- Mesures topogràfiques i d’extensòmetres per part de l’Institut Geològic de Catalunya

Així doncs, l’anàlisi de susceptibilitat per subsidència s’ha basat un estudi del conjunt de

factors condicionants, que donen lloc a la formació de processos de subsidència, el

tractament conjunt de cadascun d’aquests factors ha permès determinar quatre nivells

de susceptibilitat: molt alta, alta, moderada i baixa Considerant com a:

- Susceptibilitat molt alta aquella en que es segur que en el temps es donin processos

de subsidència o bé ja es té constància que s’estan donant amb moviments vertical del

terreny amb velocitats superiors a 2 cm/any.

- Susceptibilitat alta aquella en que es més que probable que es donin en el temps

processos de subsidència o bé en que es té constància que s’estan donant amb

moviments vertical del terreny amb velocitats entre 0,2 i 2 cm/any


66

- Susceptibilitat moderada com aquella en que es relativament poc probable que es

donin en el temps processos de subsidència

- Susceptibilitat baixa com aquella en que es molt poc probable que es donin en el

temps processos de subsidència

Determinació de la constant de susceptibilitat

L’anàlisi de susceptibilitat a la subsidència es basa en un estudi de tots els factores

condicionants i en la determinació del seu grau d’influència en cadascun dels factors

considerats.

Aquest anàlisis permet identificar les àrees afectades, així com aquelles potencialment

inestables, en les que conflueixen una sèrie de factors que les fan susceptibles a la

subsidència.

A partir del mapa de susceptibilitat del terreny a la subsidència es pot determinar que:

- Zones de susceptibilitat molt alta:

Queda limitada al barri de l’Estació entre els carrers de Girona i de Barcelona, essent el

límit al zona La Rampinya i de l’IES.

- Zones de susceptibilitat alta:

L’àrea susceptibilitat alta queda limitada a la resta de la zona de l’Estació i de La

Rampinya, i una petita àrea en el sector de Cornet.

- Zones de susceptibilitat moderada:

L’àrea susceptibilitat moderada es distribueix principalment en el sector de El Cogulló en

les zones dels runams salins. Així com en el secor de Puigbó, Les Granges i Cornet a

conseqüència de la presència de galeries mineres en profunditat.

- Zones de susceptibilitat baixa:

L’àrea susceptibilitat baixa ocupa quasi tot el municipi, de fet ocupa més del 70% de la

seva superfície. El fet que la major part del municipi es pugui considerar com a zona de

susceptibilitat baixa per subsidències es deu a que no hi ha galeries mineres en

profunditat. Les sals es troben a relativa profunditat i els materials suprajacents són

competents des del punt de vista geomecànic.

En tota aquesta zona el risc és pràcticament nul.

Segons el PDU del Pla de Bages, la zona del PEM és una zona d’especial risc per

subsidència. La peculiar geologia de la zona, amb capes de sal de força potència i en

alguns punts properes a la superfície, ha determinar una explotació salina, la qual ha

buidat algunes de les capes plàstiques que amb la posterior infiltració de l’aigua ha

accentuat aquests fenòmens de subsidència o ha provocat directament esfondraments.

Els elements catalogats afectats per un risc de subsidència són els següents:


67

27 / PUIGBÓ I

28/ EL PAL I

29 /CAN GRIFOL

30 / EL SOLER DE SERRASANÇ

31 / LA SALETA

32 / VILASECA DE SERRASANÇ

35 / LA TORRE D’EN ROCA

37 / CAL SERRA LLEBRÓ

Mapa de susceptibilitat als esfondraments i subsidència a Catalunya amb la localització de les zones més afectades.

(Font ICC).

Classificació de l’aptitud dels terrenys atenent al risc geològic segons el POUM

Per altra banda, i combinant els riscos anteriors, al POUM de Sallent es grafia

l’avaluació de l’aptitud del terreny. En aquest s’ha definit tres nivells d’aptitud:

Zona apte: és aquella on no hi ha condicionants geològics importants per a l'edificació.

Zona apte amb limitacions: és aquella en la que si s’hi edifica es faci d'acord amb les

característiques geològiques i els processos geodinàmics seguint les recomanacions

establertes a l'informe.

Zona no apte: és aquella on es recomana no edificar d'acord amb les característiques

geològiques i els processos geodinàmics que s’hi troben o es donen.


68

Classificació de l’aptitud dels terrenys atenent al risc geològic (POUM de Sallent)

Els elements catalogats amb condicionants geològics són els mateixos que els afectats

pel risc de subsidència:

27 / PUIGBÓ I

28/ EL PAL I

29 /CAN GRIFOL

30 / EL SOLER DE SERRASANÇ

31 / LA SALETA

32 / VILASECA DE SERRASANÇ

35 / LA TORRE D’EN ROCA

37 / CAL SERRA LLEBRÓ

1.8.5.2 Risc sísmic

A Catalunya hi ha dues zones sismogèniques importants.

Els Pirineus, la zona més activa, amb dues subzones diferenciades: al voltant d’Arette

(població francesa dels Pirineus occitans) i el vessant sud dels Pirineus orientals (inclou

la regió d’Olot).

En segon lloc tenim el sistema litoral català (des del sud de Girona fins a prop de

Tarragona).

La dels Pirineus és la que presenta els terratrèmols d’intensitat més gran, com la sèrie

sísmica que tingué lloc al segle XV i que va afectar especialment les comarques del

Ripollès, Garrotxa i Selva.

La zona del PEM no és una zona d’especial risc sísmic.


69

Mapa de zonificació sísmica de Catalunya considerant l’efecte sòl, presentat al Pla Especial d’Emergències Sísmiques de

Catalunya (SISMICAT). (Font de l’ICC).

1.8.5.3. Risc d’incendi forestal

El risc d’incendi és elevat a la comarca del Bages i en concret també a tot el municipi de

Sallent. El municipi de Sallent forma part de l’Associació de Defensa Forestal (ADF)

Tres Branques, aquesta ADF va ser fundada l’any 1986 i engloba els municipis de

Balsareny, Gaià i Sallent. Entre els tres municipis, l’ADF té una superfície de 14.230ha,

9.695 de les quals són forestals, per tant un 68,13%. El municipi de Sallent disposa d’un

dels parcs de bombers del Bages.

La normativa del present Pla haurà de tenir en compte les característiques del municipi i

l’estat de conservació de les infraestructures rodades, per assegurar que en cas

d’incendi aquestes siguin transitables.

El municipi està catalogat coma d’Alt Risc d’incendi forestal pel Decret 64/1995, de 7 de

març, pel qual s’estableixen unes mesures de prevenció d’incendis forestals.

A les fitxes dels catàleg s’indica quins són els elements més exposats al risc d’incendi

per la seva proximitat a masses boscoses. S’inclou a continuació la seva relació:

c‐01 EL PRAT DE CORNET c‐03 CAL FUSTER I c‐04 L'ABELLAR DE BAIX c‐06 CAL BRUNYOC c‐07 CAL BASTÉ c‐08 RECTORIA DE CORNET c‐09 LA CASETA DE CORNET c‐10 SERAROLS


70

c‐13 PUIGVENTÓS c‐14 ELS PLANS DE CORNET c‐15 LA FONT (La Font d'Erola) c‐16 VILASECA DE CORNET c‐17 LA CASA NOVA DE BAIX c‐18 LA CASA NOVA DE DALT c‐19 CAL MANIVERTES c‐22 EL PUIG DE CORNET c‐24 ELS HOSTALETS c‐25 LES ESCOLES DE CORNET c‐27 PUIGBÓ I c‐28 EL PAL I c‐29 CAN GRIFOL c‐33 EL SELLARÉS c‐34 MAS DE SANT PERE c‐48 MAS DE LES COVES c‐49 CAL MARTORELL c‐52 EL COLL DE SANT PONÇ c‐54 EL SOLÀ DE SERRAÏMA c‐55 MAS SANTMARTÍ c‐56 LA CASETA DE SANTMARTI c‐57 FUSSIMANYA c‐58 VILASOLEIAT c‐60 LA CARRERA c‐70 CAL BACH


71

1.8.5.4. Risc d’inundació

El riu Llobregat creua el terme municipal en sentit nord-sud i existeix un risc d’inundació

per desbordament. El PDU del Pla del Bages grafia les àrees amb risc d’inundació, que

afecten tota la zona del voltant del riu que creua el nucli urbà i segueix en direcció sud,

passant per polígons com el de Cabrianes. . El riu de Cornet, a la banda nord-est del

municipi, també presenta risc d’inundació en el seu tram final.

Mapa de protecció Civil de Catalunya (Generalitat de Catalunya)

Els elements catalogats afectats pel risc d’inundació són els següents:

44 / L’Illa I (zona inundable T500)

45 / L’Illa II (zona inundable T50)


72

59 / Casa de la Resclosa (zona inundable T50)

66 / La Sínia (zona inundable T50)

67 / La Fabriqueta (zona inundable T100)

68 / Fàbrica del Pont de Cabrianes (zona inundable T100)

1.8.5.5. Risc químic i risc per sòls contaminants

El municipi està afectat pel PLASEQCAT, de risc químic, per l’empresa Mc Bride.

El PLASEQCAT determina una zona d’intervenció i zona d’alerta en tres escenaris

diferents en funció dels possibles accidents. En aquest sentit, el municipi també es troba

afectat per la zona d’intervenció i alerta màxima de l’empresa THOR Especialidades,

S.A., situada al municipi de Castellgalí.

Segons informació del PLASEQCAT l’empresa Mc Bride afecta al municipi de Sallent.

La informació sobre aquest establiment però està en procés d’actualització, per tant, es

poden ampliar els municipis afectats.

Al mapa següent es pot observar la localització de l’empresa Mc Bride i el radi

d’afectació.

Mapa de protecció Civil de Catalunya (Generalitat de Catalunya)

Perímetre de les instal·lacions de l’empresa Mc Bride en vermell


73

Pel que fa al risc per sols contaminants, a la vall del Llobregat queden els dos runams

abandonats de Vilafruns (Balsareny) i de la Botjosa (Sallent), i el més gran de tots, que

creix dia a dia, el del Cogulló de Sallent. L'estimació del conjunt dels runams al Bages

era, en començar l'any 2004, d'uns 70 milions de tones de residus salins que

s'incrementaven anualment en 3 milions més, acumulats en 100 hectàrees de terreny.

La mineria potàssica del Bages, ella sola, genera una massa de sal de rebuig equivalent

a la de tots els residus urbans o a la de tots els residus industrials de Catalunya.

Aquestes magnituds, desorbitadament grans, comporten conseqüències ambientals de

grandària proporcional sobre el paisatge i les aigües

1.8.5.6. Risc per contaminació lumínica

Pel que fa a la prevenció de la contaminació lluminosa caldrà complir amb el previst en

la Llei 6/2001 i el Decret 190/2015, de 25 d'agost, de desplegament de la Llei

d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, aquesta

legislació té com a finalitat la regulació de sistemes d'il·luminació per protegir el medi

ambient a la nit, mantenir tant com sigui possible la claror natural del cel, evitar la

contaminació lluminosa i prevenir-ne els efectes nocius sabre els espais naturals i

l'entorn urbà, i globalment millorar l'eficiència del procés, cosa que comportarà l'estalvi

d'energia i de recursos naturals.

La Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya va aprovar, el

19 de desembre de 2007, el Mapa que estableix les zones de protecció del medi

ambient envers la contaminació lluminosa a Catalunya.

Segons l‘article 5 de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de

l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn, es classifica el territori municipal en

zones en funció de la seva vulnerabilitat a la contaminació lumínica:

Zones de protecció màxima (E1): compren els Pla d'espais d'interès natural (PEIN), els

espais naturals de protecció especial, els espais de la xarxa Natura 2000, els espais

corresponents al punt de referència de l'Observatori Astronòmic del Montsec i també els

espais que els ajuntaments han proposat per augmentar la protecció envers la

contaminació lluminosa.

Zones de protecció alta (E2): comprèn els espais que la planificació urbanística

considera com a sòl no urbanitzable, fora de la zona de protecció màxima, la qual està

ampliada amb els espais en els quals els ajuntaments han proposat augmentar la

protecció envers la contaminació lluminosa.

Zones de protecció moderada (E3): correspon al sòl urbà o urbanitzable aprovat per la

planificació urbanística. No obstant, cada ajuntament pot proposar que determinades

zones del seu sòl urbà o urbanitzable siguin d’una protecció màxima.


74

Zones de protecció menor (E4): correspon a espais urbans d'ús intensiu durant la nit per

l'alta mobilitat de persones o per les seves activitats, proposats amb una menor

protecció pels ajuntaments i acceptat pel departament competent.

En el plànol següent, es pot observar que tot el sol no urbanitzable del terme municipal,

està classificat com a zona de protecció alta (E2), sense que cap zona estigui

qualificada com a zona de protecció màxima al municipi de Sallent. Per tant, tots els

elements catalogats pel PEM estan inclosos a la zona de protecció alta (E2).

Qualsevol instal·lació d'enllumenat exterior nocturn, haurà de complir amb les

determinacions de la Llei 6/2001 i el Decret 190/2015, de 25 d'agost, de desplegament

de la Llei d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn,

les del Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament

d'eficiència energètica en instal·lacions d'enllumenat exterior i les seves instruccions

tècniques complementaries EA-01 a EA-07.

Mapa de protecció del medi ambient envers la contaminació lumínica de Sallent (Font SIMA Generalitat de Catalunya)


75

1.8.5.7.. Risc per contaminació acústica

El municipi disposa de Mapa de capacitat acústica i Mapa de soroll, de data 2009. En

aquests mapes es posa de manifest que les zones de més soroll del municipi estan

associades a les infraestructures viàries, sent en aquestes zones on se supera la

capacitat acústica del territori.

Segons informació de la Generalitat de Catalunya el mapa de capacitat acústica de

Sallent està aprovat.

Estat dels municipis respecte els mapes de capacitat acústica, desembre 2015 (Font Generalitat de Catalunya)

En referència a les zones afectades pel soroll d’infrastructures es pot determinar que hi

ha tres eixos importants generadors de soroll. Aquests tres eixos són la carretera C-16 i

la carretera C-25 per una banda, i per l’altra banda el tren de mercaderies que arriba fins

a Sallent.

En relació a la carretera C-25 els elements catalogats pròxims a aquesta són:

65 / L’Oliva

67 / La Fabriqueta

En referència al la carretera C-16, els elements catalogats pròxims són:

46 / Nau de Ca l’Arana

Finalment, en referència al tren de mercaderies, els elements catalogats pròxims són:

48 / Mas de les Coves

49 / Cal Martorell.


76

1.8.6. Xarxa viària i mobilitat

En el municipi de Sallent es troba una de les principals ròtules de comunicació de la

Catalunya interior, la intersecció entre l’Eix del Llobregat (C-16) i l’Eix Transversal (C-

25). Les

altres carreteres que travessen el terme són la BP-4313, que comunica Balsareny amb

Avinyó i que dóna accessibilitat a la zona de Cornet ubicada al nord del municipi, i la B-

430 que passant per Cabrianes comunica la C-16 amb Artés. Finalment, la carretera

BV-4401 de Navàs a Prats de Lluçanès, tot i que gairebé tot el seu recorregut està fora

del terme de Sallent dóna accés a algunes de les masies ubicades més al nord de la

zona de Cornet com el Mas Argelaguers i les cases de Cal Fuster, entre altres.

Pel que fa a la xarxa viària municipal de camins veïnals, els camins més importants

situats al costat de llevant del municipi (a la dreta de la carretera C-16 direcció Berga)

són l’antic camí de Sallent a Cabrianes que comunica ambdós nuclis seguint el curs del

riu Llobregat i que permet l’accés al castell de Sallent; el camí veïnal de Sallent a

Serraïma (GR-4 i GR 4-3) que, entre altres, permet l’accés als masos del Sellerés i de

Sant Pere i a l’ermita de Sant Pere de Serraïma i que travessant la serra de La Pineda

arriba fins el km 35 de la carretera BP-4313 per seguir fins a Cornet i el Prat de Cornet.

Aquest mateix camí, el GR-4, per la banda sud i enllaçant a Sant Martí de Serraïma amb

el tram que ve des del poble de Sallent, arriba fins a Cabrianes passant pel mas de La

Carrera; el camí que des de Santa Maria de Cornet i enllaçant amb el GR-4 acondueix

als masos del sector nord de Cornet com l’Abellar de Baix i l’Abellar de Dalt, mas

Argelaguer i les cases de Cal Fuster, finalitzant al km 2 de la carretera BV-4401; el camí

Sallent a Serra-sanç que comunica amb els masos de El Soler i la Torre de Serra-sanç i

l’ermita de Sant Miquel de Serra-sanç; el camí de Sallent a Sant Martí de Serraïma i

Fussimanya que passant pels masos d’El Solà, Santmartí i Fussimanya arriba fins a

l’Horta d’Avinyó. A l’altre costat d ela C-16, costat de ponent del municipi, els principals

camins veïnals són el camí de Sallent a Castellnou del Bages que pujant dificultosament

per les vessants de la Costa Gran arriba fins a la cota 500 i dóna accés als Cellers de la

Serra, l’Espinalt i el Soler del Far; el camí de Sallent a Santpedor que dóna accés als

masos de Ridor i Torrebruna i el camí que des de la C-16 i passant pel mas Terradelles i

el mas Martorell enllaça amb l’anterior camí de Sallent a Santpedor. Existeixen altres

camins secundaris que comuniquen els anteriorment descrits o que donen accés a la

resta de masies i cases rurals ubicades en el disseminat del municipi.

Gairebé la totalitat dels camins veïnals són sense pavimentar i alguns d’ells pateixen un

mal estat de conservació pel que la seva utilització, sobre tot en temps de pluja, pot

resulta dificultosa, especialment en els trams de més pendent.


77

Al municipi de Sallent hi ha tres camins ramaders classificats per la Direcció General del

Medi Natural: el camí ral de Barcelona a Berga (direcció sud), amb una amplada de 10

m i 9.250 m de longitud; el camí de Sallent a Santpedor (direcció oest), amb una

amplada de 20 m i 4.600 m de longitud; el camí de Sallent a Cornet, amb una amplada

de 20 m i 12.000 m de longitud.

Pel que fa a les comunicacions ferroviàries reproduïm aquí una part de la memòria del

POUM referent a l’actual línia de mercaderies Manresa-Sallent i a la seva possible

transformació en un servei ferroviari que enllacés els diversos municipis del Pla del

Bages, entre sí i amb les futures estacions del ferrocarril transversal:

“L’adaptació de la línia ferroviària Manresa – Sallent, actualment només utilitzada per al transport de la potassa extreta de les mines, al transport de viatgers suposarà una millora substancial en termes de mobilitat per a Sallent. L’adaptació d’aquesta línia, prevista en el planejament territorial, s’inscriu en el marc de la implantació d’un servei ferroviari que enllacés els diversos municipis del Pla del Bages, entre sí i amb les futures estacions del ferrocarril transversal. Les actuals línies de les mines de Sallent i Súria, però també noves línies, com ara una que connectés Sant Joan de Vilatorrada, Manresa i Sant Fruitós de Bages, constituirien aquesta xarxa, la qual contribuiria decisivament a la integració funcional del Pla de Bages des d’una mobilitat sostenible. En la mesura que les vies existents de les mines ja són d’ample mètric, la futura xarxa del Pla del Bages estaria també integrada en la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, de manera que el nou servei ferroviari permetria també un accés molt més directe del conjunt de municipis del Pla de Bages amb l’àrea central de la Regió Metropolitana de Barcelona. En aquest sentit, es preveu que els combois que circulessin per aquesta xarxa fossin trens-tramvia, aptes per a realitzar trajectes mitjans entre les ciutats de la regió metropolitana, però al mateix temps de poder circular en superfície integrats en vies del tot urbanes. Dins d’aquesta xarxa, Sallent ocuparia una posició rellevant, com a capçalera d’una de les línies. Sallent constituirà el punt d’accés a la xarxa del Pla del Bages i als FGCC per a tota la vall alta del Llobregat, per la qual cosa ha de disposar d’una estació molt accessible des de la C-16. En aquest sentit, l’emplaçament previst de l’estació al final de l’actual línia de mercaderies, al costat oest de la C-16, a la sortida de l’antiga Carrerada, és immillorable, ja que disposa d’un accés directe a la C-16 en el sentit Berga – Barcelona. Un darrer aspecte vinculat al desplegament d’una nova xarxa ferroviària fa referència a la incorporació al planejament municipal de les reserves de sòl per al pas del futur Eix Transversal Ferroviari. En el municipi de Sallent, l’ETF passarà just per l’extrem meridional del terme, paral·lel a l’eix transversal viari (C-25) i a la riera Gavarresa. Això suposarà una important acumulació d’infraestructures en un àmbit d’alt valor ambiental com és la confluència entre el Llobregat i la riera Gavarresa”. 1.8.7. Serveis

Tots els habitatges rurals habitats ubicats en el sòl no urbanitzable disposen d’un bon

nivell de serveis.

L’abastament d’aigua potable està garantit a tots els habitatges mitjançant la xarxa

pública municipal.


78

Tots els habitatges disposen de sistemes de depuració autònoms mitjançant fossa

sèptica i d’un sistema de recollida periòdica de les aigües residuals.

Tots els habitatges disposen d’electricitat i molts d’ells de telèfon. Únicament s’exceptua

alguna edificació actualment desocupada o en estat ruïnós.

Un bon nombre d’habitatges tenen instal·lat un sistema de recollida i emmagatzematge

de les aigües pluvials de la coberta.

Una xarxa de camins municipals, no sempre en prou bon estat, permet l’accés als

habitatges ubicats en el medi rural.

A les obres de rehabilitació i millora de les masies i cases rurals, molt especialment amb

motiu de la implementació de nous usos col·lectius, és recomanable la incorporació al

conjunt catalogat de noves fonts alternatives per a l’obtenció d’energia com l’energia

solar fotovoltaica, l’energia solar tèrmica, l’energia eòlica, l’energia geotèrmica o

l’energia de la biomassa. Es recomana, així mateix, la incorporació de mesures d’estalvi

d’aigua com la recollida d’aigües pluvials i l’aprofitament d’aigües grises.

A aquests efectes es recomana la consulta de la publicació “La masia sostenible. Guia

pràctica per a la rehabilitació i la construcció sostenible”, editada pel Consorci per al

Desenvolupament de la Catalunya Central (“Projecte Masovera”).

1.8.8. La gestió de l’aigua

La regulació de les lleres públiques.

La legislació que regula la gestió de l’aigua és la Directiva Marc de l’Aigua 200/60/CE,

marc legal europeu, el Text refós de la Llei d’aigües 1/2001, de 20 de juliol, i el

Reglament del domini públic hidràulic RD 849/1986, de 11 d’abril, modificat pel RD

606/2003, de 23 de maig, i el RD 9/2008, de 11 de gener.

La llera pública més destacada del municipi a banda del riu Llobregat és la del riu de

Cornet i al sud, delimitant el terme municipal, la riera Gavarresa. Existeixen altres cursos

intermitents d’aigua com el torrent de Soldevila, el torrent de la Sala, el torrent del

Solà,...

Les afectacions motivades pels cursos d’aigua són el domini públic hidràulic, que inclou

la llera i la seva zona de servitud, i la zona de policia.

La zona de servitud, on es prohibeix qualsevol construcció, té una amplada de 5 m i és

d’ús públic. La plantació d’espècies arbòries en aquesta zona precisa autorització de

l’ACA.

La zona de policia té una amplada de 100 m i es condicionen les següents activitats i

usos: alteracions substancials del relleu del terreny, extracció d’àrids, qualsevol

construcció provisional o definitiva, qualsevol altre ús o activitat que pugui suposar un

obstacle per al corrent d’aigua o ser causa de degradació del domini públic hidràulic.


79

Totes les obres que s’hagin de realitzar en el domini públic hidràulic o la zona de policia

precisen de l’autorització de l’ACA i qualsevol actuació en aquestes zones a les masies

o cases rurals catalogades haurà de complir els criteris del document de l’ACA

anomenat “Criteris d’intervenció en espais fluvials”.

La regulació del cicle de l’aigua.

Les masies o cases rurals catalogades hauran de tenir regularitzada la situació

administrativa del seu punt d’abastament d’aigua potable quan es tracti d’aprofitaments

procedents de pous o de lleres públiques.

La rehabilitació dels edificis catalogats haurà d’incorporar mesures per l’estalvi i l’ús

eficient i racional de l’aigua. Es recomana l’acompliment del que estableix l’”Ordenança

tipus sobre estalvi d’aigua” de la Diputació de Barcelona.

Les masies o cases rurals hauran de disposar d’un sistema de tractament de les aigües

residuals i si no es troben connectades a la xarxa pública de sanejament hauran de tenir

en compte els criteris de la “Instrucció tècnica aplicable al sanejament” de l’ACA.

1.8.9. Qualitat del paisatge

Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals

El contingut del Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals ha estat elaborat per

l’Observatori del Paisatge, i es va lliurar al Departament de Territori i Sostenibilitat el 31

d’agost del 2015. Es va fer la seva aprovació inicial el 19 de gener de 2016, i a partir

d’aquesta es va obrir un període d’informació pública d’un mes per tal de presentar

al·legacions, actualment encara no disposa de la seva aprovació definitiva.

Segons el Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals el municipi de Sallent està

dividit en dues unitats del paisatge, la Conca Salina (Unitat de Paisatge núm. 8) i el Pla

de Bages (Unitat de Paisatge núm. 15).

La Conca Salina és una zona de replans i turons on destaquen, en certs punts pel color

blanc, els runams salins (de les mines de sal sòdica i potàssica). El paisatge es percep

aspre pel domini visual de runams salins, de cims desarborats on s’enlairen castells i de

boscos en procés de recuperació després d’incendis. Ocupa l’àrea d’explotació dels

dipòsits salins de l’anomenada conca potàssica catalana, centrats principalment a Súria,

Cardona, Balsareny i Sallent. Tot i aquesta delimitació, cal contextualitzar la conca en

un àmbit més ampli ja que forma part del conjunt de materials evaporítics dipositats a la

Conca de l’Ebre durant l’Eocè superior, que en sentit geològic ocupava un solc que

s’estenia de Navarra al N de Manresa, on presentava com a màxim uns 40 km

d’amplada. Es tractava d’una conca interior triangular envoltada per relleus en fase de

formació: Pirineus al Nord, Catalànids a l’Est i serralada Ibèrica al Sud, amb connexions

temporals a mar obert i que recollia els materials d’erosió dels relleus circumdants. A


80

l’Eocè, els sediments rebliran la conca a l’hora que es desconnectarà del mar obert

(conca endorreica), evaporant-se gradualment el mar interior amb la conseqüent

concentració i precipitació de sals.

El Pla de Bages, que inclou la zona sud del municipi al voltant del nucli de Cabrianes, és

una Plana sedimentària, altament antropitzada, situada a cotes baixes i amb replans

limítrofs.

(Font: Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals)

El municipi de Sallent està inclòs a les Unitats de Paisatge de la Conca Salina i del Pla de Bages

A banda d’això, el municipi està inclòs a la zona definida com a Itinerari Paisatgístic de

l’Eix del Llobregat (C-16) i, molt limitadament a la zona sud-est del municipi, en el

Paisatge d’atenció especial de l’Eix Transversal.

El planejament urbanístic municipal té una clau específica en sòl no urbanitzable per a

la protecció del paisatge, Clau 18, Zona de protecció natural i paisatgística.

El paisatge que trobem en sòl no urbanitzable del municipi està directament lligat a

l’agricultura i el paisatge forestal, format per murs de pedra seca, camins estrets sense

asfaltar i masies, que fan molt interessant la preservació del paisatge.

Al municipi de Sallent cal destacar el pas de la Sèquia que porta l’aigua del riu Llobregat

des de Balsareny a Manresa. Aquesta sèquia actualment encara està en funcionament i

és un dels camins més concorreguts per remuntar riu amunt des de Manresa passant


81

per Sallent. Al llarg d’aquest camí trobem indrets interessants, com és la Corbatera,

espai situat en un meandre del Llobregat, amb les característiques típiques d’una zona

humida, on s’hi poden observar espècies de vegetació i fauna típiques d’aquests

ambients.

Per altra banda, i també al municipi de Sallent al llarg de la Sèquia, trobem el Mas de les

Coves, es tracta d’un mas de tradició medieval, que conserva l’estructura típica d’una

casa pairal, amb una torre de defensa que fortificava el recinte. La Sèquia en aquest

punt passa per una mina a 321 metres per sota del mas.

Actualment un dels problemes paisatgístics que hi trobem en algunes edificacions és la

quantitat de serveis (línies elèctriques, telefòniques, cablejat, antenes de televisió) que

hi ha a les masies i cases disperses. Per tal d’assegurar una bona qualitat paisatgística

caldrà vetllar perquè aquests serveis arribin a les cases i masies a través de línies

soterrades o cables que es puguin integrar en les parets de les construccions, així

s’evitarà que el paisatge es malmeti.

En el cas que s’utilitzin energies alternatives pel subministrament dels habitatges i

dipòsits de pluvials, aquestes infraestructures s’adequaran a l’arquitectura de cada un

dels assentaments per mirar de no malmetre el paisatge i integrar-los en l’entorn. Això

també es tindrà en compte per les infraestructures de sanejament d’aigües, que hauran

de ser eficients per la depuració, però a l’hora hauran d’estar integrades en el paisatge.

Pel que fa als espais que romanen sota catalogacions de protecció de la natura i

algunes zones d’interès que, tot i no trobar-se sota cap figura de protecció, tenen un

especial valor ecològic trobem els següents indrets d’interès natural:

A Sallent hi ha una zona humida inclosa en el seu dia pel Departament de Medi Ambient

i Habitatge a l’Inventari de les zones humides de Catalunya. S’ubica entre el pont de

Cabrianes i la confluència del Llobregat amb la riera Gavarresa i inclou els aiguamolls

de la Corbatera als que ja ens hem referit i els boscos de ribera. La seva superfície és

de 100,77 ha, dels quals s’ubiquen el municipi de Sallent 63,50 ha. La Corbatera

constitueix una de les restes d’aiguamolls naturals de més importància de la Catalunya

Central. Aquest espai es veu amenaçat, però, per la proximitat del polígons industrials

de Cabrianes i del Pla de la Sala, de les grans infrastructures de comunicacions que

l’envolten, d’un camp de vol i d’un camp de tir.

Pel que fa als Habitats d’Interès Comunitari (HIC) llistats a l’annex I de la Directiva

97/62/CEE, la superfície ocupada en el municipi de Sallent és d’un 46,50% i es tracta

majoritàriament d’HIC no prioritaris. La superfície més gran l’ocupen les pinedes

mediterrànies amb 2.753 ha, seguides de les pinedes submediterrànies de pinassa, amb

206,70 ha i de caràcter prioritari.


82

Un gran valor natural del municipi de Sallent el trobem en alguns espais forestals de les

serres. Dins el municipi de Sallent no hi ha cap espai inclòs en el Pla Espais d’Interès

Natural de Catalunya (PEIN), però sí que s’hi troben algunes zones boscoses que per

les seves dimensions, el seu bon estat de conservació i els ecosistemes que contenen

juguen un paper ecològic important com espais naturals nuclears. Es tracta de l’Alzinar

de Sant Martí i el Torrent Salat que ocupen les serres entre el nucli de Sallent i el nucli

d’Avinyó; de les zones boscoses que envolten la riera de Comangla al nord-oest del

nucli de Sallent; i del Serrat de l’Abellar Baix, al capdamunt de la riera de Cornet, a

l’extrem nord del municipi. Al costat d’aquests tres espais naturals nuclears, trobem

també un espai natural d’interès singular, que destaca per la raresa del seu ecosistema,

com és ara la roureda de la Malesa i el Cogulló.

En relació als forests inclosos en el Catàleg d’Utilitat Pública, a Sallent s’hi troba la

forest número 71, anomenada Can Grifol i Serrat del Xipell, amb una superfície de 43,55

ha.

A la vall del Llobregat s’hi troben les nombroses zones d’hortes que constitueixen

habitats i paisatges de gran valor vinculats al riu.

Els espais agrícoles tenen també un gran valor ecològic i paisatgístic, a més a més de

productiu. Les de més valor són les ubicades a les planes de Cabrianes, al sud del

municipi. Altres zones agrícoles d’interès són les del tram central del riu de Cornet o la

dels plans de la Sala.

1.9 Marc legal

Aquest Pla especial es redacta de conformitat amb les disposicions del Decret legislatiu

1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, de la seva

modificació posterior mitjançant la Llei 3/2012, de 22 de febrer, del Decret 305/2006, de

18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, del Pla d’Ordenació

Urbana Municipal (POUM) del municipi de Sallent, aprovat definitivament el 19 de maig

de 2010, del Pla territorial parcial de les Comarques Centrals (PTPCC) i del Pla director

urbanístic del Pla del Bages (PDUPB) així com de conformitat amb les disposicions de

la legislació sectorial que l’afecten i que a continuació es detallen.

En concret, el Pla especial es redacta en compliment d’allò que disposen els articles

47.3 i 50.2 del Text refós de la Llei d’urbanisme (TRLU), modificats, respectivament,

pels articles 12 i 15 de la Llei 30/2012, de 22 de febrer, així com l’article 55 del

Reglament de la Llei d’urbanisme, que regulen la reconstrucció i rehabilitació de les

masies i cases rurals que cal preservar i recuperar en el sòl no urbanitzable sempre que

hagin estat incloses pel planejament urbanístic en un catàleg específic que determini les


83

condicions de la seva reconstrucció o rehabilitació i justifiqui les raons de la seva

preservació.

El marc normatiu que fonamenta el present document és el següent:

- Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) del municipi de Sallent, aprovat

definitivament el 19 de maig de 2010.

- Pla territorial parcial de les Comarques Centrals (PTPCC), aprovat definitivament el 16

de setembre de 2008.

- Pla director urbanístic del Pla del Bages (PDUPB), aprovat definitivament el 28 de

setembre de 2006.

- Pla territorial general de Catalunya, aprovat definitivament el març de 1995.

- Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei

d’urbanisme, d’acord amb les modificacions introduïdes mitjançant la Llei 3/2012, de 22

de febrer, i posteriors.

- Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme

RPLU), modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la

Llei d'urbanisme, pel Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament

sobre protecció de la legalitat urbanística i pel Decret 80/2009, de 19 de maig, pel qual

s'estableix el règim jurídic dels habitatges destinats a fer efectiu el dret de reallotjament.

- Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la

legalitat urbanística.

- Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya i el Decret 159/2012, de 20 de

novembre, dels establiments d’allotjament turístic i els habitatges d’ús turístic.

- Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

- Llei 12/1985, del 13 de juny, d’espais naturals.

- Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge.

- Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del

medi nocturn.

- Decret 190/2015, de 25 d'agost, de desplegament de la Llei d'ordenació ambiental de

l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

A més a més, s’han considerat altres normatives sectorials de caire ambiental, protecció

d’incendis, turisme, carreteres, ...

S’han tingut en compte, així mateix, les directrius contingudes en el document del

Departament de PTOP de gener de 2009 referit als criteris per a l’elaboració dels

catàlegs de masies i cases rurals.


84

1.10. ANNEXES A LA MEMÒRIA INFORMATIVA

1.10.1. Relació d’edificis, conjunts i elements arquitectònics inventariats en el

POUM als efectes de l’elaboració del “Catàleg de Bens Protegits” (article 16 de les

NNUU).

A l’article 16 de les NNUU s’inventarien els edificis, conjunts i elements arquitectònics

susceptibles de ser inclosos en el Catàleg de Bens Protegits pels seus valors històrics i

artístics. Es reprodueixen a continuació els elements d’aquesta relació que fan

referència a masies, cases rurals i altres construccions ubicades en el sòl no

urbanitzable.

EDIFICIS, CONJUNTS I ELEMENTS ARQUITECTÒNICS: 12. Masia Santmartí (S. XIII‐XIX)

13. Mas de l'Illa.

58. Mas Terradelles (S.XVII‐XIX).

59. Masia “la Coma” (S.XVIII).

68. Escola de Cornet..

76. L’Espinalt (S.XVIII).

77. La Sala de Sant Ponç (S.XV‐XX).

79. Mas de les Coves (S.XVI).

80. Mas Torrebruna (S.XVI‐XIX).

81. Mas Ridor (S.XVII‐XX).

82. El Soler del Far.

83. Cellers de la Serra (S.XIV).

84. El Mas del Cornet (S.XIV).

85. Els Hostalets (S.XV‐XX).

86. El Brunyoc (S.XVIII).

87. Mas Rocaus (S.XVIII)

88. Vilaseca de Cornet.

89. La Torre del Roca (S.XIV).

90. El Solà.

91. La Caseta del Mas Cornet (S.XIX).

92. El Soler de Serra–Sanç.

93. Mas de Sant Pere (S.XIV‐XIX).

94. El Sellarès de Serraïma (S.XVI‐XVIII).

97. La Carrera.

98. El Soler de Cabrianes.

99. El Camp (S.XVIII‐XIX).

100. L’Oliva (S.XIV‐XX).

102. Puigbó (S.XVIII).

103. Els Plans del Cornet (S.XVIII‐XIX).

104. La Font (S.XIX).

105. El Graner (S.XVIII‐XX).

106. El Morral (S.XVIII).

107. El Puig (S.XVII‐XVIII).

108. El Solà del Cornet (S.XVII‐XVIII).

109. Manivertes (S.(X)‐XX).

110. Cererols (S.XVII‐XVIII).

111. Els Emprius (S.XVIII).


85

112. La Torre de Cornet (S.XVII‐XIX).

113. El Prat del Cornet.

114. L’Abellar de Baix (S.XIV‐XIX).

115. L’Abellar de Dalt (S.XVII).

116. Argelaguers (s.XVIII‐XIX).

117. Terradelletes (element arquitectònic d’interès: finestra del S.XIV).

126. La Sínia (S.XVII‐XIX, observatori d’aus).

127. Vilaseca (S.XVIII).

128. Casanova de més Amunt.

129. Casanova de més Avall.

133. Fabriqueta del pont de Cabrianes.

135. La Saleta (S.XVIII).

1.10.2. Relació de masies i cases rurals inventariades en el POUM als efectes de

l’elaboració del “Catàleg de Masies i Cases Rurals” (article 114 de les NNUU).

L’article 114 de les NNUU reconeix a la manera d’inventari les edificacions en sòl no

urbanitzable que a continuació s’enumeren i que ha de servir de base per a l’elaboració

del Pla especial del Catàleg de Masies i Cases Rurals del municipi, instrument

encarregat de concretar les edificacions susceptibles de ser-hi incloses, els usos i les

condicions per a la rehabilitació i/o recuperació de cada una d’elles.

1. Masia del Prat (Prat de Cornet)

2. Cal Torralladeta

3. Casa Nova de Serarols

4. La Torre

5. Cal Galobardes

6. Cal Basté

7. Casa Serarols

8. Cal Hostalet

9. Casa Bruxó

10. Cal Solà

11. Abellar de Dalt

12. Abellar de Baix

13. Mas Argelaguers

14. El Mas

15. Cal Manivertes

16. Cal Puig

17. Cal Morral

18. Cal Graner

19. Casa Nova

20. Cal Plans de Cornet

21. Cal Vilaseca

22. Cal Lafont

23. La Saleta

24. Cal Vilaseca de Serrasans

25. El Soler

26. El Sellarés

27. Mas de Sant Pere


86

28. Cal Santmartí

29. Cal Solà

30. Cal Carron

31. Caseta de Santmartí

32. Cal Puigbó

33. Cal Fucimanya

34. El Guix

35. Cal Comerma

36. Cal Carrera

37. Cal Garell

38. Can Cuscoll

39. Cal Berenguera

40. Mas Soler

41. Cal Magrans

42. Vilasoleia

43. Cal Rajoler

44. La Robleda

45. Cal Oliva

46. La Sínia

47. La Masia

48. Cases del Pont de Cabrianes

49. La Torre d'en Roca

50. Cal Espinalt

51. Cal Sellés de la Serra

52. Cal Soler del Fa

53. Rocalls

54. Cal Serra Llebró

55. Cal Castellana

56. Cal Ridó

57. La Rovira

58. Cal Torrebruna

59. Can Amprius

60. Mas Cogulló

61. Mas de les Cobes

62. Cal Martorell

63. Cal Derradells

64. La Coma

65. Sant Ponç

66. La Sala

67. Antic Mas d'en Palau

68. Masia les Ruïnes

69. Els Casucs

70. Cases de la Carosa

71. Els Quatre Vents

72. Masia del Camp de Cabrianes

En aquest article s’especifica que les edificacions incloses en el llistat anterior

s’incorporaran al Catàleg de Masies i Cases Rurals, sempre i quan aquest justifiqui les

raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que en


87

motiven la seva reconstrucció o rehabilitació, de conformitat amb els articles 47 i 50 de

la Llei d’urbanisme.

Tot i que aquesta relació s’ha tingut en consideració per a l’elaboració del Catàleg del

PEM, s’ha comprovat que és inexacte i incompleta, ja que alguns dels elements

relacionats no es corresponen amb cap masia o casa rural existent, molts noms són

incorrectes i, finalment, no s’inclouen molts elements susceptibles de catalogació.

1.10.3. Correspondència entre els elements inventariats en el POUM (llistats dels

articles 16 i 114 de les NNUU) i els elements catalogats pel PEM.

CORRESPONDÈNCIA ENTRE ELS ELEMENTS INVENTARIATS EN EL POUM (LLISTATS CORRESPONENTS ALS ARTICLES 16 I 114 DE LES NNUU) I ELS ELEMENTS CATALOGATS DEL PEM

ELEMENTS INVENTARIATS POUM Elements inclosos en el llistat de l’article 114 del POUM

1. Masia del Prat (Prat de Cornet)

4. La Torre

5. Cal Galobardes

6. Cal Basté

7. Casa Serarols

8. Cal Hostalet

9. Casa Bruxó

10. Cal Solà

11. Abellar de Dalt

12. Abellar de Baix

13. Mas Argelaguers

14. El Mas

15. Cal Manivertes

16. Cal Puig

17. Cal Morral

18. Cal Graner

19. Casa Nova

20. Cal Plans de Cornet

21. Cal Vilaseca

22. Cal Lafont

23. La Saleta

24. Cal Vilaseca de Serrasans

25. El Soler

26. El Sellarés

27. Mas de Sant Pere

28. Cal Santmartí

29. Cal Solà

30. Cal Carron

31. Caseta de Santmartí

32. Cal Puigbó

33. Cal Fucimanya

34. El Guix

35. Cal Comerma

36. Cal Carrera

37. Cal Garell

38. Can Cuscoll

39. Cal Berenguera

40. Mas Soler

41. Cal Magrans

42. Vilasoleia

43. Cal Rajoler

44. La Robleda

45. Cal Oliva

46. La Sínia

ELEMENTS CATALOGATS PEM

01 El Prat de Cornet

11 La Torre de Cornet

07 Cal Basté

10 Serarols

24 Els Hostalets

23 El Solà de Cornet

05 L’Abellar de Dalt

04 L’Abellar de Baix

02 Mas Argelaguers

26 El Mas de Cornet

19 Cal Manivertes

22 El Puig de Cornet

21 El Morral

20 El Graner

18 Casa Nova de Dalt

14 Els Plans de Cornet

16 Vilaseca de Cornet

15 La Font

31 La Saleta

32 Vilaseca de Serrasanç

30 El Soler de Serrasanç

33 El Sellarés

34 Mas de Sant Pere

55 Mas Santmartí de Serraïma

54 El Solà de Serraïma

56 La Caseta de Santmartí

27 Puigbó I

57 Fussimanya

60 La Carrera

61 Cal Berengueres

62El Soler de Cabrianes

58 Vilasoleiat

64 Cal Rajoler

65 L’Oliva

66 La Sínia

MOTIUS DE NO CORRESPONDÈNCIAI OBSERVACIONS

Ruïna sense vestigis

Els Hostalets al llistat de l’article 16

No identificat

Inclosa com a Casanova de més Amunt en el llistat de l’article 16

No identificat

A l’inventari PEM Puigbó I i Puigbó II

Sòl urbà no consolidat

No identificat

Cal Gatell, inclosa a l’inventari PEM

Cal Coscoll, inclosa a l’inventari PEM

Ruïna sense vestigis

No identificat


88

47. La Masia

48. Cases del Pont de Cabrianes

49. La Torre d'en Roca

50. Cal Espinalt

51. Cal Sellés de la Serra

52. Cal Soler del Fa

53. Rocalls

54. Cal Serra Llebró

55. Cal Castellana

56. Cal Ridó

57. La Rovira

58. Cal Torrebruna

59. Can Amprius

60. Mas Cogulló

61. Mas de les Cobes

62. Cal Martorell

63. Cal Derradells

64. La Coma

65. Sant Ponç

66. La Sala

67. Antic Mas d'en Palau

68. Masia les Ruïnes

69. Els Casucs

70. Cases de la Carosa

71. Els Quatre Vents

72. Masia del Camp de Cabrianes

35 La Torre d'en Roca

39 L’Espinalt

38 Cellers de la Serra

40 El Soler del Far

41 Cal Ridor

43 La Rovira de Ridor

42 Torrebruna

48 Mas de les Coves

49 Cal Martorell

53 La Coma

52 El Coll de Sant Ponç

51 La Sala (La Sala de Sant Ponç)

63 El Camp I i El Camp II

No identificat

No pertanyen al municipi de Sallent

Rocaus, masia desapareguda

Inclosa a l’inventari

La Castellona, inclosa a l’inventari PEM

Els Emprius, inclosa a l’inventari PEM

No identificat

No identificat

No identificat

Ruïna 1, inclosa a l’inventari PEM

No identificat

Barri de La Carosa, inventari PEM

Els Quatre Vents I i II, inventari PEM

Elements inclosos en el llistat de l’article 16 del POUM i que no estan inclosos en el llistat de l’article 114

13. Mas de l'Illa.

58. Mas Terradelles

68. Escola de Cornet

86. El Brunyoc

91. La Caseta del Mas Cornet

117. Terradelletes

129. Casanova de més Avall.

133. Fabriqueta del Pont de Cabrianes.

125 Fàbrica Sitges

44 L’Illa I

50 Terradelles

25 Escoles de Cornet

06 Cal Brunyoc

09 Caseta de Cornet

12 Terradelletes

17 La Casa Nova de Baix

67 La Fabriqueta

68 Fàbrica del Pont de Cabrianes

Elements catalogats no inclosos en els llistatsdels articles 16 i 114 del POUM

03 Cal Fuster 08 Rectoria de Cornet

13 Puigventós

28 El Pal I

29 Can Grifol

36 La Casa Nova d’en Roca

37 Cal Serra Llebró

45 L’Illa II

46 Nau de Ca l’Arana

47 El Grau

59 La Casa de la Resclosa

69 Mas Nou

70 Cal Bach

En el quadre de la pàgina anterior s’ha indicat la correspondència entre els elements catalogats pel PEM, els elements inclosos a la relació de l’article 114 del POUM (Inventari als efectes de l’elaboració del Catàleg de Masies i Cases Rurals) i els elements inclosos a la relació de l’article 16 del POUM (Inventari als efectes de l’elaboració del Catàleg de Bens Protegits) que, en aquest últim cas, fan referència a masies, cases rurals i altres construccions en el sòl no urbanitzable. En els casos en que no hi ha correspondència se n’especifiquen els motius. El quadre està subdividit en tres apartats, el primer fa referència als 72 elements inclosos a la relació de l’article 114 (Inventari per a l’elaboració del Catàleg de Masies i Cases Rurals), el segon als


89

elements que no estan inclosos en aquesta relació però sí a la de l’article 16 (Inventari als efectes de l’elaboració del Catàleg de Bens Protegits) i el tercer apartat als elements que tot i figurar a la relació d’elements catalogats del PEM no consten a cap de les anteriors relacions dels inventaris del POUM. 1.11. Llistat d’elements inventariats

S’inclou a continuació, a títol d’informació, la relació dels elements inventariats en la

fase de l’Avanç del PEM, amb el seu codi de referència en el plànol de localització, nom

de l’element, localització, referència cadastral i coordenades UTM.

RELACIÓ D’ELEMENTS INCLOSOS A L’INVENTARI DE L’AVANÇ DEL PEM

Codi Ref Nom Indret Ref Cadastral UTM (x) UTM (y)

01 i01 EL PRAT DE CORNET Cornet, accés des de la ctra. BP‐4313 de Balsareny a Avinyó.

08190A016000040000PQ‐000311700DG13G0001IK (edif.)

411855 4639615

02 i02 MAS ARGELAGUERS Cornet, ubicada al km. 2,2 de la crtra. BV‐4401.

081900A015000310000PP‐001010200DG03H0001SM (edif.)

409296 4639064

03 i03 CAL FUSTER I (CAL FUSTER PALETA I)

Cornet, al nord‐oest del municipi i al límit amb el municipi de Gaià.

08190A015000020000PF‐000508500DG02H0001MY (edif.)

409571 4639258

04 i04 CAL FUSTER II (CAL FUSTER PALETA II)

Cornet, al nord‐est del municipi i al límit amb el municipi de Gaià.

08190A015000020000PF 409550 4639271

05 i05 CAL FUSTER III (CAL FUSTER PALETA III)

Cornet, al nord‐est del municipi i al límit amb el municipi de Gaià.

08190A015000020000PF 409531 4639249

06 i06 L'ABELLAR DE BAIX (amb la masoveria i la Torre de l'Abellar)

Cornet, accés per camí veïnal des de la ctra. BV‐4401, km 2,3.

08190A015000070000PD‐000611100DG13G0001GK (edif.)

410407 4638992

07 i07 L'ABELLAR DE DALT Cornet, amb accés des de la ctra. BV‐4401.

08190A015000080000PX‐000711500DG13G0001PK (edif.)

410940 4638946

08 i08 CAL BRUNYOC (Mas de les Claperoses)

Cornet, accés per camí forestal des de la carretera BV‐4402.

08190A015000210000PH‐08190A015000210001AJ (edif.)

409987 4638591

09 i09 CAL BASTÉ Cornet, accés des del camí de Santa Maria de Cornet a Navàs

08190A016000080000PF 411598 4638751

10 i10 RECTORIA DE CORNET Cornet, accés des de la ctra. BP‐4313, de Balsareny a Avinyó.

08190A017000130000PQ‐000809500DG13G0001OK (edif.)

411870 4638716

11 i11 LA CASETA DE CORNET Cornet, accés des de la ctra. BP‐4313, de Balsareny a Avinyó.

08190A017000130000PQ‐000809600DG13G0001KK (edif.)

411858 4638678

12 i12 SERAROLS (Cererols) Cornet, a 300 m del camí de la BP‐4313 a Sta. Maria de Cornet.

08190A017000180000PM‐001309800DG13G0001MK (edif.)

412323 4638398

13 i13 LA TORRE DE CORNET (La Torra)

Cornet, accés per camí des de la ctra. BP‐4313, Balsareny ‐Avinyó.

08190A017000060000PA‐000911800DG13G0001QK (edif.)

412929 4638981

14 i14 TERRADELLETES Cornet, accés per camí des de la ctra. BP‐4313, Balsareny‐Avinyó.

08190A017000020000PZ 413180 4639191

15 i15 PUIGVENTÓS (Casa Nova de Serarols)

Cornet, accés per camí des de la ctra. BP‐4313, Balsareny‐Avinyó.

08190A017000210000PM‐000912000DG13G0001GK (edif.)

413743 4639144


90

16 i16 ELS PLANS DE CORNET Cornet, accés des del km. 39 de la ctra. BP‐4313, Balsareny‐Avinyó.

08190A012000360000PP‐Sense ref. cadastral edifici

409245 463418

17 i17 LA FONT (La Font d'Erola) Cornet, accés per camí veïnal des del km. 38,4 de la ctra. BV‐4313.

08190A012000410000PT‐002510300DG03F0001ST (edif.)

409482 4635261

18 i18 CAL PUJADES Cornet, accés per camí privat des de camí al km. 39 ctra. BP‐4313.

08190A015000170000PU‐ edif. sense refer. Cadastral

409621 4637302

19 i19 VILASECA DE CORNET Cornet, accés per camí veïnal al km. 37,5 de la ctra. BV‐4313.

08190A012000330000PY‐001610600DG13E0001OM (edif.)

410112 4635652

20 i20 LA CASA NOVA DE BAIX Cornet, al costat de la ctra. BP‐4313, Balsareny ‐Avinyó, km. 37,5.

08190A012000330000PY‐001110700DG13E0001HM (edif.)

410209 4636144

21 i21 LA CASA NOVA DE DALT (La Casa Nova de més Amunt)

Cornet, al costat de la ctra. BP‐4313, Balsareny ‐Avinyó, km. 37,3.

08190A012000260000PH‐000610800DG13E0001GM (edif.)

410345 4636350

22 i22 CAL MANIVERTES Cornet, al costat de la ctra. BP‐4313, km 37.

08190A015000240000PB‐000611000DG13E0001YM (edif.)

410382 4636707

23 i23 EL GRANER Cornet, camí des del km. 37,5 ctra. BV‐4313, Balsareny ‐Avinyó.

08190A012000270000PW‐000611300DG13E0001PM (edif.)

410682 4636399

24 i24 EL MORRAL Cornet, camí des del km. 37,5 de la ctra.BV‐4313, Balsareny‐Avinyó.

08190A012000120000PO‐000611400DG13E0001LM (edif.)

410938 4636494

25 i25 EL PUIG DE CORNET Cornet, a la dreta del km. 36'4 de la BV‐4313, en direcció Avinyó.

08190A012000190000PE‐000711600DG13E0001LM (edif.)

410966 4636782

26 i26 EL SOLÀ DE CORNET Cornet, camí des de la BP‐4313 d'Avinyó a Balsareny, km 35,5.

08190A015000100000PD‐002109100DG13G0001IK (edif.)

410399 4637692

27 i27 ELS HOSTALETS Cornet, al km. 36'2 de la BP‐4313, seguir un camí direcció nord.

08190A015000090000PI‐001609200DG13G0001OK (edif.)

410715 4638138

28 i28 LES ESCOLES DE CORNET (L'Estudi)

Cornet, al costat de la carretera BP‐4313, km. 35,5.

08190A017000280000PJ‐001709300DG13G0001ZK (edif.)

411355 4637720

29 i29 EL MAS DE CORNET (Cal Masover Gros, Cal Masover Xic i la Casa del Pastor)

Cornet, accés per camí des de la BP‐4313 Avinyó‐Balsareny, km 35.

08190A012000070000PF‐002209400DG13G0001JK

411834 4637697

30 i30 PUIGBÓ I Pla de Puigbó, nord‐oest de Sallent, accés sortida Sallent nord C‐16.

08190A013000550000PR‐000302600DG03B0001SG (edif.)

407278 4632155

31 i31 PUIGBÓ II (Casa Nova de Puigbó)

Pla de Puigbó, nord‐oest de Sallent, sortida Sallent nord C‐16.

08190A013000550000PR‐0003025500DG03B0001EG (edif.)

407089 4632151

32 i32 CASA RIU CORNET I Ubicada al nord‐est del nucli de Sallent, al costat del riu Cornet.

08190A012000630000PA, sense refer. cadastral edif.

408375 4632168

33 i33 CASA RIU CORNET II Nord‐est del nucli de Sallent, al marge dret riu Cornet.

08190A011000140000PS (finca rústica i edificació)

408869 4632517

34 i34 EL PAL I Nord‐est de Sallent, accés camí vell de Cornet i camí de Serra‐sanç.

08190A013000750000PG‐002404400DG03D0001AP (edif.)

408199 4632130


91

35 i35 EL PAL II Nord‐est de Sallent, accés camí vell de Cornet i camí de Serra‐sanç

08190A013000750000PG‐002404500DG03D0001BP (edif.)

408207 4632141

36 i36 EL PAL III Nord‐est de Sallent, accés camí vell de Cornet i camí de Serra‐sanç

08190A013000750000PG‐Sense ref. cadastral edifici.

408207 4632141

37 i37 RUÏNA 1 Parròquia de Serra‐sanç, accés pel cami veïnal de Serra‐sanç.

08190A014000120000PH‐ Sense ref. cadastral edifici.

408536 4632850

38 i38 CAN GRIFOL (Torre de Serra‐sanç)

Al nord de Serra‐sanç, accés per camí que envolta Sant Miquel.

08190A013000260000PI‐ Sense ref. cadastral edifici.

408161 4633514

39 i39 EL SOLER DE SERRASANÇ Parròquia de Serra‐sanç, camí de Serra‐sanç, a 2,3 km de Sallent.

08190A013000220000PK‐001903900DG03D0001YP (edif.)

408161 4633117

40 i40 LA SALETA Parròquia de Serra‐sanç, camí de Serra‐sanç, a 2,3 km de Sallent.

08190A013000160000PF‐Sense ref. cadastral edifici.

408370 4633306

41 i41 VILASECA DE SERRASANÇ Parròquia de Serra‐sanç, camí de Serra‐sanç, a 2,3 km de Sallent.

001904600DG03D0001LP‐001904600DG03D0001LP (edif.)

408432 4633216

42 i42 EL SELLERÉS (Mas del Sellarés)

Parròquia de Serra‐sanç, camí de Serra‐sanç, alzinar de Sant Martí.

08190A011000070000P ‐001600600DG13C0001TT (edif.)

410376 4632759

43 i43 MAS DE SANT PERE Parròquia de Serra‐sanç, camí de Serra‐sanç, alzinar de Sant Martí.

08190A010000050000PS‐002100500DG13C0001YT (edif.)

410423 4632656

44 i44 LA TORRE D'EN ROCA Nord‐oest de Sallent, al costat ctra. C‐1411, km 65

08190A006000080000PQ‐000710000DG03B0001JG (edif.)

406736 4631880

45 i45 LA CASA NOVA D'EN ROCA (La Torre II o Cal Panxeta)

Nord‐oest de Sallent, al costat ctra. C‐1411, km 65,2

08190A006000010000PU‐08190A006000010001AI (edif.)

406779 4631992

46 i46 CASA PORTABELLA A ponent del poble de Sallent, amb accés pel barri de la Rampinya

08190A006003370000PO‐001802700DG03B0001SG

407590 4630553

47 i47 CAL SERRA LLEBRÓ A ponent de Sallent, accés des del camí de Castellnou.

08190A006000130000PL‐ Sense ref. cadastral edif.

406005 4630364

48 i48 CELLERS DE LA SERRA Ubicada a l'extrem oest del municipi, accés pel camí de Castellnou.

08190A006000180000PK‐000601500DG03B0001QG (edif.)

404889 4631760

49 i49 L'ESPINALT Ubicada a l'extrem oest del municipi, accés pel camí de Castellnou.

08190A006000170000PO‐000601600DG03B0001PG (edif.)

404909 4631754

50 i50 EL SOLER DEL FAR Ubicada a l'extrem oest del municipi, accés pel camí de Castellnou

08190A006000190000PR‐001001300DG03A0001AY (edif.)

404616 4631458

51 i51 LA CASTELLONA A l'entorn i a sobre del mas Ridor, al sud‐oest del terme de Sallent.

08190A005000030000PP 404751 4629370

52 i52 CAL RIDOR Plans de Ridor, sud‐oest Sallent, camí de Sallent a Santpedor.

08190A006000700000PW‐001001400DG02G0001BB (edif.)

404740 4629017

53 i53 TORREBRUNA Plans de Ridor, a l'extrem sud‐oest del municipi

08190A005000100000PM‐001101700DG02H0001YY (edif.)

405029 4628432

54 i54 ELS EMPRIUS Puig dels Emprius, accés des del camí de Sallent a Santpedor.

08190A005000200000PJ, sense ref. cadastral edifici.

406642 4628263

55 i55 LA ROVIRA DE RIDOR Sud‐oest de Sallent, als Plans de Ridor, prop del "Runam".

08190A005000070000PM, sense ref. cadastral edif.

406538 4629211


92

56 i56 L'ILLA I (Mas de l'Illa) Ribera oest del Llobregat, sud de Sallent, polígon Ind. "L'Illa Sud"

08190A007000380000PZ‐000905600DG02H0001QY (edif.)

408660 4629075

57 i57 L'ILLA II (La Casa de la Bomba)

Ribera oest del Llobregat, sud de Sallent, en el polígon Ind. "L'Illa Sud"

08190A007000380000PZ, sense ref. cadastral edif.

408749 4629170

58 i58 ARANA (Vila Estrada) Ubicada al costat de la C‐16, al camí d'accés a la Corbatera.

08190A007000900000PT‐001904900DG02H0001MY (edif.)

408525 4627983

59 i59 EL GRAU (Cal Grau o L'Illa III)

Ribera oest del Llobregat, al sud de Sallent, polígon Ind. "L'Illa Sud"

08190A007000420000PU‐001405300DG02H0001UY (edif.)

408661 4628682

60 i60 CA L'ANGLADA (Cal Peixater)

A l'oest del Pla de Cabrianes, accés des del barri de la Botjosa.

08190A007000550000PT‐001903700DG02H0001AY (edif.)

408072 4628162

61 i61 MAS DE LES COVES A l'extrem nord‐oest del Pla de Cabrianes, prop del "Runam".

08190A007001150000PP‐001803000DG02H0001SY (edif.)

407553 4627942

62 i62 CAL MARTORELL Sant Ponç‐Cabrianes, accés per la C‐16, km. 59, en direcció SW.

08190A007001100000PA‐002302300DG02H0001OY (edif.)

407012 4627548

63 i63 TERRADELLES Sant Ponç‐Cabrianes, a ponent Pla de Cabrianes, sud‐oest Sallent.

08190A004000060000PX‐002303500DG02H0001ZY (edif.)

407844 4627419

64 i64 ELS QUATRE VENTS I i ELS QUATRE VENTS II

Sant Ponç‐Cabrianes, a ponent Pla de Cabrianes, sud‐oest Sallent.

08190A007001200000PT‐002404000DG02H0001ZY

408459 4627676

65 i65 LA CORBATERA (Granges del Casteller)

Sant Ponç‐Cabrianes, a ponent Pla de Cabrianes, sud‐oest Sallent.


408275 4627904

66 i66 CAL MUJAL Sant Ponç‐Cabrianes, a ponent Pla de Cabrianes, sud‐oest Sallent.

08190A004000080000PJ‐002403600DG02H0001SY (edif.)

408281 4627572

67 i67 LA SALA (La Sala de Sant Ponç)

Sant Ponç‐Cabrianes, sud‐oest Sallent, a ponent Pla de Cabrianes

08190A004000360000PR‐000802900DG02F0001KA (edif.)

407550 4626388

68 i68 EL COLL DE SANT PONÇ Sant Ponç‐Cabrianes, a l'antic camí ral de Santpedor a Artés.

08190A004000420000PI‐000802000DG02F0001YA (edif.)

406993 4626466

69 i69 LA COMA Sant Ponç‐Cabrianes, a l'antic camí ral de Santpedor a Artés.

08190A005000430000PO‐000802200DG02F0001QA (edif.)

406926 4626517

70 i70 CASES DEL BARRI DE LA CAROSA

A llevant del nucli de Sallent, sobre del torrent de la Riereta

08190A008000120000PJ‐08190A008000160000PU (edif.)

408794 4631025

71 i71 CAN FONTDEVILA A sobre del torrent de la Riereta, al costat nord‐est de Sallent.

08190A010000200000PQ‐001007300DG03B0001ZG (edif.)

408988 4631496

72 i72 CASA MAYAS A sobre del torrent de la Riereta, costat nord‐est de Sallent

08190A010000210000PP‐001007500DG03B0001HG (edif.)

409072 4631628

73 i73 EL SOLÀ DE SERRAÏMA (Solà del Mas Guineu)

A l'est de Sallent, al vessant nord de la serra de Montcogull.

08190A009000090000PO‐001100300DG13A0001XP (edif.)

410177 4631196

74 i74 MAS SANTMARTÍ DE SERRAÏMA (inclou la masoveria)


08190A00090000B000PQ‐ 000700900DG13A0001WP (edif.)

411489 4631320

75 i75 LA CASETA DE SANTMARTÍ Serraïma, al nord‐est de Sallent, a l'alzinar de Sant Martí.

08190A010000290000PD 410777 4632348


93

76 i76 FUSSIMANYA (Fucimanya o Roques Albes)

Al nord‐est de la serra de Montcogull, a l'est del terme de Sallent

08190A009000220000PE‐001801200DG13A0001LP (edif.)

412310 4630512

77 i77 VILASOLEIAT Turó al nord de la riera Gavarresa, al sud‐est del terme de Sallent

08190A008000590000PP 412449 4629672

78 i78 CAL GATELL (Cal Garrell) A l'extrem oest de la costa de Vilasoleiat prop del mas de la Carrera

08190A008000460000PS 410411 4630016

79 i79 CAL COSCOLL Sud‐oest del terme, accés per La Carrera o pel camí de Fussimanya.

08190A008000640000PT 411432 4630125

80 i80 LA CASA DE LA RESCLOSA Cabrianes, al marge dret del riu Llobregat, camí antic de Sallent.

08190A008001050000PI‐000406100DG02H0001JY (edif.)

408839 4629759

81 i81 CASA VILARÓ (Mas Can Flotats)

Paratge de la Mallola, al sud del municipi.

08190A008001090000PZ‐000507400DG02H0001BY (edif.)

408936 4629417

82 i82 CASA AL CASTELL DE SALLENT

Dalt del turó del Castell de Sallent, accés per la planta de potasses.

08190A008000360000PK 408887 4630163

83 i83 LA CARRERA Cabrianes, a l'extrem nord del Pla de Cabrianes.

08190A008000930000PQ‐000110400DG13G0001MK (edif.)

409862 4629441

84 i84 CASA LUDEVID Cabrianes, al costat del camí que dóna accés a la Carrera.

08190A008000890000PG‐000610500DG12G0001AQ (edif.)

410164 4629064

85 i85 CAL BERENGUERES (Cal Berenguer)

Al nord del Pla de Cabrianes, trencant del camí del mas de La Carrera.

08190A008001820000PW‐001100200DG12G0001DQ (edif.)

409957 4628727

86 i86 EL SOLER DE CABRIANES (inclou la masoveria)

Cabrianes, situada a la banda nord del pla de Cabrianes.

08190A008002850000PP‐001508000DG02H0001DY (edif.)

409463 4628545

87 i87 EL CAMP I i EL CAMP II (masia i masoveria d'El Camp de Cabrianes)

Al costat nord del nucli de Cabrianes, accés des del camí del Soler.

08190A008002200000PQ‐002007800DG02H0001OY (edif.)

409465 4628224

88 i88 CAL RAJOLER Al sud de Cabrianes, al costat del torrent de Manyanes

08190A001001080000PX‐002008200DG02H0001KY (edif.)

409820 4627772

89 i89 L'OLIVA Ubicada per sobre l'Eix Transversal, al sud de Cabrianes.

08190A001001400000PK‐000100700DG12E0001MY (edif.)

409748 4627164

90 i90 LA SÍNIA Polígon ind. de Cabrianes, proper fàbrica Stradivarius.

08190A002090020000PQ‐08190A002000200000PK (edif.)

408935 4627049

91 i91 LA FABRIQUETA (La Fabriqueta de Cabrianes)

Cabrianes, des de la C‐16 (km. 59) cal anar fins a sota la C‐25.

08190A003000250000PO 409043 4626037

92 i92 LA FÀBRICA DEL PONT DE CABRIANES (Fàbrica Sitges)

Pont de Cabrianes, al marge dret del riu Llobregat.

08190A003000450000PB 408881 4625423

93 i93 MAS NOU Pont de Cabrianes, al marge dret del riu Llobregat.

08190A003000460000PY, sense ref. cadastral edifici.

408800 4625344

94 i94 CASA DEL CAMP DEL PORTELLA

Cabrianes, ubicada entre Cal Berengueres i el camí de Fussimanya.

08190A008001860000PG‐001508400DG02H0001EY (edif.)

409874 4628600

95 I95 CAL BACH Cabrianes, accés des del camí antic de Sallent a Cabrianes.

08190A008000960000PT, sense ref. cadastral edifici.

409043 4629679

96 I96 LA GARRIGOTA Cornet, camí dels Capellans a 8 km. Aprox. de Sallent

08190A012000430000PM sense ref. cadastral edifici.

409470 4634242


94

1.12. Bibliografia

- La masia catalana, Joaquim de Camps i Arboix, editorial Claret.

- La masia catalana, evolució arquitectura i restauració, Centre de Recerca d’Història

Rural (UdG), editorial Brau.

- La masia, historia y tipologia de la casa rural catalana, 2C “Construcción de la Ciudad”,

núm. 17-18.

- La masia sostenible. Guia pràctica per a la rehabilitació i la construcció sostenible,

Consorci per al desenvolupament de la Catalunya Central.

- Història de Sallent, Fortià Solà, Institut d’arqueologia, Història i Ciències Naturals de

Sallent.

- Sallent, dels orígens al segle XIII, Albert Benet i Clarà, editorial Rafael Dalmau,

col·lecció “Episodis de la Història”.

- Masies i cases senyorials del Bages, Llorenç Ferrer i Alòs, editorial Angle Editorial.

- Masos de Sallent, L’Esparver (març-abril 2005)

- Sallent a l’abast (L’Arquitectura de Sallent), Foment Arqueològic Excursionista Sallentí

(FAES).

- Inventari del Patrimoni Cultural de Sallent, Diputació de Barcelona, Oficina de

Patrimoni CulturaL.

- Cabrianes, Història d’un poble. Jordi Piñero Subirana. Centre d’Estudis del Bages.

- La Masia, Anna Borbonet i Macià, col·lecció Terra Nostra, editorial Columna.

- La Masia, Secció Excursionista de l’Ateneu Santjustenc (SEAS).


95

2. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA

2.1. Introducció

En la fase de l’Avanç del PEM s’ha realitzat el treball de camp per a la identificació i

documentació de tots els elements, habitatges i altres construccions susceptibles de

catalogació, existents en el sòl no urbanitzable del municipi de Sallent, per a la seva

incorporació a l’inventari de l’Avanç i, en el seu cas, per a la seva posterior catalogació.

El vigent Text refós de la Llei d’urbanisme (TRLU) i el Reglament de la Llei d’urbanisme

(RLU) determinen els valors pels quals es pot catalogar un element i els usos

admissibles, però no concreten les seves definicions ni fixen criteris. Per tant, és el

present PEM l’instrument per concretar aquestes definicions i establir els criteris de

catalogació.

A les fitxes dels elements catalogats s‘exposen el motius pels quals són susceptibles de

protecció per a la seva rehabilitació i reconstrucció i, per tant, es proposa la seva

inclusió en el Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en el sòl no

urbanitzable.

A més a més de les fitxes dels elements catalogats, el PEM incorpora la present

memòria descriptiva i justificativa amb els seus annexes, les normes urbanístiques i els

plànols informatius i de localització dels elements catalogats.

2.2 Objectius del Pla especial

Aquest Pla especial, que té per objecte la preservació i recuperació, mitjançant la

rehabilitació i reconstrucció, de les masies, cases rurals i altres construccions ubicades

al sòl no urbanitzable del municipi de Sallent, regula les intervencions en aquestes

edificacions, tant pel que fa a les obres que es poden realitzar com a la implantació de

nous usos. El

PEM inclou entre els seus objectius la preservació i recuperació, a més a més de les

masies i cases rurals, les construccions ubicades en el sòl no urbanitzable, anteriors a

l’aprovació del primer planejament municipal i no destinades a habitatge però que són

susceptibles de protecció pels seus valors arquitectònics o històrics, així com, també, la

recuperació de construccions i instal·lacions en desús i ubicades en el sòl no

urbanitzable per tal d’evitar que la seva degradació tingui unes incidència negativa en el

medi ambient o el paisatge.

El Pla especial possibilita en les edificacions catalogades un règim urbanístic diferenciat

del que s’aplica a la resta d’edificacions no catalogades i particularitzat, d’acord amb les

seves característiques, per a cadascuna d’elles.

En els elements i conjunts que es proposa catalogar es regularan, mitjançant les normes

urbanístiques del Pla especial i la seva concreció a les fitxes del catàleg, les


96

intervencions en les edificacions, en el seu entorn i en els seus accessos així com els

usos que en cada cas es permeten. Pel que fa a les obres s’autoritzen, d’acord amb les

determinacions del POUM i d’aquest Pla especial, les intervencions que tenen per

objecte la rehabilitació, conservació i consolidació de les edificacions i, en alguns casos,

les ampliacions de les construccions existents o la reconstrucció d’algunes edificacions

enrunades sempre que, en aquest cas, existeixin vestigis suficients o documentació que

permeti la reconstrucció dels volums originals i doni testimoni de la seva utilització com

habitatge rural. Pel que fa als usos, es concreta en cada cas quins d’ells, entre els

autoritzats de manera general per la legislació urbanística, són permesos atenent a la

tipologia, superfície i altres característiques de cada conjunt catalogat. L’objectiu és

possibilitar i facilitar les obres dirigides a la preservació i recuperació de les edificacions

catalogades i a la implantació de nous usos i activitats econòmiques compatibles amb la

salvaguarda dels valors dels conjunts catalogats i amb la preservació del medi rural del

que formen part.

S’han identificat, d’acord amb les determinacions del POUM de Sallent i dels plans

supramunicipals que inclouen aquest municipi (el “Pla territorial de les Comarques

Centrals” i el “Pla director urbanístic del Pla de Bages”), les zones d’especial risc

geològic, d’inundació, d’incendi forestal o amb entorns de pendents pronunciades, així

com aquells elements pròxims a carreteres a al ferrocarril de mercaderies, per tal de

recollir aquestes circumstàncies a les fitxes del catàleg.

Com a resum del que s’ha exposat, els objectius del Pla especial es poden concretar en

els següents:

- Recuperar i conservar el patrimoni rural del municipi, mitjançant la preservació del

medi ambient i del seu paisatge, tal com a continuació es detalla a l’apartat 2.3

d’aquesta memòria justificativa on es concreten els “objectius i consideracions

ambientals” del PEM.

- Limitar l’aparició d’activitats poc compatibles amb la qualitat del paisatge i limitar la

dispersió de determinats usos en el territori.

- Evitar el despoblament del medi rural contribuint al foment de l’activitat econòmica

vinculada a aquest territori, mitjançant la regulació de les activitats existents i de les que

són susceptibles de nova implantació en els elements catalogats, i coadjuvant a la

conservació dels espais agrícoles i forestals del municipi.

- Reforçar l’activitat turística compatible amb el medi rural mitjançant la preservació dels

seus valors naturals i ambientals.

- Conservar i recuperar el patrimoni construït d’habitatges en el sòl no urbanitzable

regulant les intervencions en aquestes edificacions, tant pel que fa a les obres que es

poden realitzar com a la implantació de nous usos.


97

- Protegir i conservar aquells habitatges que, atesa la seva vinculació amb activitats

agropecuàries, permeten la conservació i la custòdia del territori en el medi rural.

- Protegir i conservar les construccions ubicades en el sòl no urbanitzable, amb usos

diferents del de l’habitatge i anteriors a l’aprovació del primer planejament municipal,

amb reconeguts valors arquitectònics o històrics.

- Rehabilitar construccions rurals en desús ubicades en el sòl no urbanitzable per tal

d’evitar que la seva degradació tingui unes incidència negativa en el medi ambient o el

paisatge.

- Promoure, en determinats casos, la desaparició de construccions que comportin un

impacte ambiental o paisatgístic negatiu.

- Establir mesures per a la protecció dels riscos que poden afectar als elements i

conjunts catalogats.

Al mateix temps, l’Inventari que es va incloure a la fase d’Avanç del PEM incorpora la

relació de tots els habitatges existents en el SNU del municipi, inclòs aquells que per la

seves característiques o recent construcció no són susceptibles de catalogació, amb la

finalitat de conèixer quina és la situació en el moment de la redacció del present PEM i

contribuir així a la regulació de les edificacions existents en el SNU i a evitar noves

ocupacions incontrolades d’aquest sòl.

2.3. Objectius i consideracions ambientals

Després de l’anàlisi fet dels aspectes ambientals del PEM i de la normativa territorial de

superior abast que pot afectar-lo, els objectius ambientals es concreten en els següents:

Respecte al model territorial i d’ocupació del sòl (sostenibilitat global del model

d’ordenació).

Objectiu: minimitzar el consum del sòl i racionalitzar-ne l’ús d’acord amb un model

territorial globalment eficient.

Respecte al cicle de l’aigua.

Objectiu: comptabilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua. I racionalitzar-ne

l’ús d’aquest recurs en el marc d’un model territorial globalment eficient.

Respecte a l’ambient atmosfèric.

Objectiu: minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi

climàtic, reduint al màxim les immissions de substàncies contaminats, i prevenir i

corregir la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica.

Respecte a la biodiversitat territorial, patrimoni natural i permeabilitat ecològica.

Objectiu: conservar la biodiversitat territorial i els altres elements d’interès natural i

promoure’n l’ús sostenible.

Respecte a la qualitat del paisatge.


98

Objectiu: preservar el paisatge com un valor natural, social i un actiu econòmic del

territori evitant els possibles efectes negatius del desenvolupament urbà.

Respecte a la gestió de residus sòlids urbans i dels materials.

Objectiu: fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans, facilitant la

disponibilitat d’instal·lacions adequades per al seu tractament i/o dipòsit, i minimitzar

l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials i el medi ambient en general.

2.4. Criteris per a la incorporació dels elements al catàleg

L’article 47.3 del Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per l’article 12 de la Llei

30/2012, de 22 de febrer, especifica els valors que permeten incloure una masia o casa

rural en el Catàleg del Pla especial i que són els següents: arquitectònics, històrics,

mediambientals, paisatgístics i socials.

Pel que fa al present PEM la definició de cadascun d’aquests valors és la que a

continuació s’especifica.

Arquitectònics

Quan les edificacions catalogables tenen un interès arquitectònic per la seva tipologia,

composició o presència d’elements arquitectònics singulars.

Històrics

Quan les edificacions catalogables tenen interès per la seva rellevància quan a l’origen

o evolució de la masia, per la seva vinculació a fets històrics o per la seva influència en

la configuració dels assentaments en el territori.

En principi, solament es cataloguen per aquest motiu les edificacions anteriors a la

promulgació de la primera llei del sòl estatal (any 1956), però circumstàncies

excepcionals poden justificar la catalogació d’alguna edificació posterior a aquesta data.

Cas que una edificació sigui anterior a l’any 1956 però hagi sofert transformacions cal

analitzar si conserva suficients elements arquitectònics i tipològics per considerar que no

és tracta, en realitat, d’una nova edificació

Mediambientals

Quan les edificacions catalogables garanteixen les condicions ambientals del seu entorn

pròxim i del seu rodal i contribueixen al manteniment d’un teixit rural amb

característiques ambientals pròpies, al equilibri territorial i a la biodiversitat.

Paisatgístics

Quan les edificacions catalogables conformen, per la seva localització o característiques

formals i tipològiques, un paisatge concret vinculat a una determinada percepció d’un

territori i que pot ser integrat en un itinerari paisatgístic.

Socials


99

Quan les edificacions catalogables tenen un interès públic perquè afavoreixen el

reequilibri territorial i econòmic i permeten la recuperació de la població assentada en el

territori ja sigui com a primera residència o com a segona.

Tant es pot tractar d’habitatges vinculats a activitats pròpies del sòl no urbanitzable com

l’explotació agrícola, ramadera o forestal, com d’edificacions que donin resposta a

alguna demanda social com cases de colònies, centres de rehabilitació, gosseres,...

Totes les construccions en estat ruïnós han de complir amb el supòsit de la raó social

per esser susceptibles de catalogació.

A més a més de les masies i cases rurals que es cataloguen per algun d’aquests motius

també són susceptibles de catalogació construccions no destinades a habitatge

anteriors al primer planejament municipal del municipi, en aquest cas anteriors al 26

d’agost de 1968 (data d’aprovació del primer PGM de Sallent), que calgui preservar per

raons arquitectòniques o històriques així com les construccions rurals en desús que

convé rehabilitar per corregir el seu impacte ambiental o paisatgístic negatiu.

Finalment, les construccions en estat ruïnós que es puguin considerar incloses en

alguna de les dos primeres categories abans esmentades i en les que concorrin raons

d’interès social i, en el seu cas, algun dels altres valors abans especificats es podran

catalogar sempre que es disposi de la documentació que acrediti les característiques del

volum originari. A partir dels elements inclosos a l’inventari d’habitatges i altres

edificacions ubicades en el sòl no urbanitzable del municipi s’han escollit per a la seva

catalogació aquells que compleixen algun dels requisits esmentats.

tal o paisatgístic negatiu.

S’inclou a continuació el llistat amb la relació dels elements catalogats i l’especificació

dels motius de la seva catalogació.


100

RELACIÓ DELS ELEMENTS CATALOGATS PEL PEM

RELACIÓ DELS ELEMENTS CATALOGATS AMB L'ESPECIFICACIÓ DELS MOTIUS DE CATALOGACIÓ

CODI Nom Arquitectòniques Històriques Mediambientals Paisatgístiques Socials

c‐01 EL PRAT DE CORNET NO SI SI SI SI

c‐02 MAS ARGELAGUERS SI SI SI NO SI

c‐03 CAL FUSTER I (CAL FUSTER

PALETA I) NO SI SI NO SI

c‐04

L'ABELLAR DE BAIX (inclou

la masoveria i la Torre de

l'Abellar)

SI

SI

SI

SI

SI

c‐05 L'ABELLAR DE DALT SI SI SI SI SI

c‐06 CAL BRUNYOC (Mas de

les Claperoses)SI SI SI NO NO

c‐07 CAL BASTÉ NO SI NO NO SI

c‐08 RECTORIA DE CORNET NO SI SI SI NO

c‐09 LA CASETA DE CORNET NO SI SI NO SI

c‐10 SERAROLS (Cererols) SI SI SI SI NO

c‐11 LA TORRE DE CORNET

(La Torre) NO SI SI NO NO

c‐12 TERRADELLETES (Cal

Terradelleta) SI SI NO NO SI

c‐13 PUIGVENTÓS (Casa

Nova de Serarols) NO SI SI NO NO

c‐14 ELS PLANS DE CORNET NO SI SI NO SI

c‐15 LA FONT (La Font d'Erola)

SI SI SI SI NO

c‐16 VILASECA DE CORNET

NO SI SI NO NO

c‐17 LA CASA NOVA DE BAIX

c‐18 LA CASA NOVA DE DALT

c‐19 CAL MANIVERTES NO SI SI NO SI

c‐20 EL GRANER NO SI SI NO SI

c‐21 EL MORRAL SI SI SI SI NO

c‐22 EL PUIG DE CORNET SI SI SI NO SI

c‐23 EL SOLÀ DE CORNET SI SI SI SI SI

c‐24 ELS HOSTALETS NO SI NO NO SI

c‐25 LES ESCOLES DE CORNET

(L'Estudi) NO SI SI NO SI

c‐26

EL MAS DE CORNET (Cal

Masover Gros, Cal Masover

Xic i la Casa del Pastor)

SI

SI

SI

SI

SI

c‐27 PUIGBÓ I NO SI SI NO SI

c‐28 EL PAL I NO SI SI NO NO

c‐29 CAN GRIFOL (Torre de

Serra‐sanç) NO SI NO NO SI

c‐30 EL SOLER DE SERRA‐ SANÇ

SI SI SI NO SI

c‐31 LA SALETA SI SI SI NO NO

c‐32 VILASECA DE SERRASANÇ

SI SI NO SI SI

c‐33 EL SELLARÉS (Mas del

Sellarés de Serraïma) SI SI SI NO SI

c‐34 MAS DE SANT PERE SI SI SI SI SI

c‐35 LA TORRE D'EN ROCA NO SI NO NO SI

c‐36

LA CASA NOVA D'EN

ROCA (La Torre II o Cal

Panxeta)

NO

SI

NO

NO

SI

c‐37 CAL SERRA LLEBRÓ NO SI NO NO SI

c‐38 CELLERS DE LA SERRA SI SI SI SI SI

c‐39 L'ESPINALT SI SI SI SI NO

c‐40 EL SOLER DEL FAR NO SI SI NO SI

c‐41 CAL RIDOR SI SI SI SI SI


101

CODI Nom Arquitectòniques Històriques Mediambientals Paisatgístiques Socials

c‐42 TORREBRUNA SI SI SI SI NO

c‐43 LA ROVIRA DE RIDOR NO SI NO NO SI

c‐44 L'ILLA I (Mas de l'Illa) SI SI SI NO NO

c‐45 L'ILLA II (La Casa de la Bomba) NO SI NO NO NO

c‐46 NAU INDUSTRIAL DE CA L ARANA

NO NO SI NO SI

c‐47 EL GRAU (Cal Grau o L'Illa) NO SI NO NO SI

c‐48 MAS DE LES COVES SI SI SI SI SI

c‐49 CAL MARTORELL SI SI SI SI SI

c‐50 TERRADELLES SI SI SI SI SI

c‐51 LA SALA (La Sala de Sant Ponc)

SI SI SI SI SI

c‐52 EL COLL DE SANT PONÇ SI SI SI SI SI

c‐53 LA COMA SI SI SI SI NO

c‐54 EL SOLÀ DE SERRAÏMA SI SI SI SI NO

c‐55 MAS SANTMARTÍ SI SI SI SI SI

c‐56 LA CASETA DE SANTMARTI NO SI NO NO SI

c‐57 FUSSIMANYA SI SI SI SI SI

c‐58 VILASOLEIAT NO SI NO NO SI

c‐59 LA CASA DE LA RESCLOSA NO SI SI NO SI

c‐60 LA CARRERA SI SI SI SI NO

c‐61 CAL BERENGUERES NO SI SI NO SI

c‐62 EL SOLER DE CABRIANES SI SI SI SI SI

c‐63 EL CAMP I i EL CAMP II SI SI SI NO SI

c‐64 CAL RAJOLER NO SI SI NO SI

c‐65 L'OLIVA NO SI SI SI NO

c‐66 LA SÍNIA SI SI SI NO SI

c‐67 LA FABRIQUETA SI SI NO NO NO

c‐68 LA FÀBRICA DEL PONT DE CABRIANES

SI SI NO NO NO

c‐69 MAS NOU NO SI NO NO SI

c‐70 CAL BACH NO SI SI NO NO

En qualsevol cas, no s’han catalogat els elements inventariats que es corresponien amb

alguna de les circumstàncies que a continuació s’enumeren:

- Els que estan situats en sòl urbà o urbanitzable, d’acord amb la classificació

urbanística establerta pel POUM de Sallent.

- El elements de recent construcció, posterior a l’any 1.956, la tipologia dels quals no es

correspon amb la d’una casa rural sense que hi hagi cap altra raó que justifiqui la seva

catalogació.

- Els edificis en estat ruïnós dels que no es conserven suficients vestigis i sobre els

quals no existeix documentació que faci referència al seu ús com habitatge o que

acrediti la seva inclusió en les altres dues tipologies susceptibles de catalogació i que

aporti suficient informació per a la reconstrucció de la construcció original.

- Edificis que no tenen ús com habitatge i que no són anteriors al primer planejament

general del municipi.

- Edificis situats en el sòl no urbanitzable, destinats a usos diferents dels d’habitatge

com els vinculats amb l’activitat, agrícola, ramadera, forestal, industrial,... que no són

catalogables per raons arquitectòniques o històriques i que, cas d’estar en desús,


102

tampoc tenen, per les seves característiques o pel seu estat de conservació actual, un

impacte ambiental negatiu.

2.5. Aspectes ambientals

2.5.1. Innecessarietat de l’avaluació ambiental estratègica

Mentre no es duu a terme l’adaptació de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació

ambiental de plans i programes, a la normativa bàsica continguda a la Llei de l’Estat

21/2013, del 9 de desembre, d’avaluació ambiental, s’han d’aplicar les prescripcions de

la Llei 6/2009 que no contradiguin la dita normativa bàsica, d’acord amb les regles

contingudes en la disposició addicional vuitena de la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de

simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels

governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica (DOGC

núm.6920,24.07.2015).

En el punt 6, de l’esmentada disposició, s’estableixen les regles pel que fa a l’avaluació

ambiental estratègica del planejament urbanístic i concretament en l’apartat c diu:

c) No han d’ésser objecte d’avaluació ambiental estratègica, per la manca d’efectes

significatius que produeixen sobre el medi ambient, o perquè els efectes ja han estat

avaluats en el planejament urbanístic general:

Primer. El planejament urbanístic derivat no inclòs en l’apartat tercer de la lletra a que es

refereix només a sòl urbà o que desenvolupa planejament urbanístic general avaluat

ambientalment.

Segon. Les modificacions de planejament urbanístic no incloses en l’apartat quart de la

lletra a que es refereixen només a sòl urbà.

Per tant, com el present Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres

construccions desenvolupa planejament urbanístic general avaluat ambientalment, i el

municipi no disposa d’espais de la Xarxa Natura 2000 en els termes establerts per la

Llei 42/2007, del 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, o en altres

espais del Pla d’espais d’interès natural, no és necessari sotmetre’l al procediment

d’avaluació ambiental estratègica.

Tanmateix en relació a la part ambiental, el contingut ambiental s’ha recollit, d’acord

amb el que disposa l’article 100 del Reglament de la Llei d’Urbanisme (RLU), en els

diferents punts de la memòria informativa referits al territori i al medi ambient (medi físic,

medi natural i riscos, a l’apartat 1.8) i a l’apartat de la memòria justificativa referent als

objectius i consideracions ambientals (apartat 2.3).


103

Tot i això, a continuació s’inclou a manera de resum i en format d’informe ambiental,

d’acord amb les especificacions de l’article 100.1 del RLU, un resum del contingut

ambiental que es desenvolupa en els diferents apartats de la memòria.

2.5.2. Informe ambiental

L’article 100.1 del RLU especifica que “L’informe ambiental dels plans parcials

urbanístics i, si s’escau, dels plans de millora urbana en sòl urbà no consolidat i dels

plans especials urbanístics, té per objecte l’anàlisi dels aspectes ambientals que puguin

ser rellevants en l’establiment de l’ordenació detallada pròpia de cada un d’aquests

instruments, i ha de contenir les següents previsions...”

Aquest article defineix l’abast de les determinacions que cal incloure a l’informe

ambiental d’un planejament derivat. En el cas dels plans especials de catàleg de

masies, cases rurals i altres edificacions cal tenir en compte que únicament estableixen

la regulació de les edificacions i l’ús dels elements catalogats sense establir l’ordenació

detallada dels seus possibles usos o ampliacions, però considerant la seva incidència

en el medi natural cal elaborar un breu informe ambiental amb els següents apartats:

a) Identificació dels requeriments ambientals significatius del sector.

b) Descripció i justificació ambiental de l’ordenació proposada, determinació de mesures

adoptades per al foment de l’eficiència energètica i l’estalvi de recursos, i la millora del

medi ambient en general.

c) Identificació i avaluació dels efectes significatius de l’ordenació detallada proposada

sobre els diferents aspectes ambientals.

d) Avaluació global del pla i la justificació del compliment dels objectius ambientals

establerts.

e) Si s’escau, descripció de mesures de seguiment i supervisió previstes.

a.- Identificació dels requeriments ambientals significatius

Ambient atmosfèric

La Xarxa de Vigilància de la Contaminació Atmosfèrica té avaluada la qualitat de l’aire

pel conjunt de les Comarques Centrals, amb la valoració que en general els nivells

estan per sota dels valors límits definits per la normativa vigent.

El principal focus emissor degut al procés de combustió és el transport, que consumeix

més del 80% dels derivats del petroli per a la combustió.

Els altres focus emissors de contaminació atmosfèrica en el municipi de Sallent són les

activitats industrials dels polígons ubicats a la part sud del seu territori i les activitats de

la mineria.


104

Contaminació acústica

El municipi disposa de Mapa de capacitat acústica i Mapa de soroll, de data 2009. En

aquests mapes es posa de manifest que les zones de més soroll del municipi estan

associades a les infraestructures viàries, sent en aquestes zones on se supera la

capacitat acústica del territori

Els focus principals de contaminació acústica són les carreteres C-16 i C-25 i el tren de

mercaderies que dóna servei a les activitats mineres ubicades al municipi.

Sòls contaminants

Pel que fa al risc per sols contaminants, a la vall del Llobregat queden els dos runams

abandonats de Vilafruns (Balsareny) i de la Botjosa (Sallent), i el més gran de tots, que

creix dia a dia, el del Cogulló de Sallent. L'estimació del conjunt dels runams al Bages

era, en començar l'any 2004, d'uns 70 milions de tones de residus salins que

s'incrementaven anualment en 3 milions més, acumulats en 100 hectàrees de terreny.

El planejament general a nivell ambiental

Els documents del POUM de Sallent actualment vigent i aprovat l’any 2010 inclouen la

Memòria Ambiental i l’Informe de Sostenibilitat Ambiental. Els aspectes més significatius

d’aquests documents per a l’elaboració del present Pla especial ja s’han recollit en els

diferents apartats d’aquesta Memòria que tracten temes d’ordre ambiental.

L’Annex II del POUM inclou un “Estudi dels riscos geològics” del municipi de Sallent i els

trets més destacables del mateix als efectes del PEM es recullen en aquesta memòria.

D’altra banda, l’article 53 de les NNUU del vigent POUM prescriu les característiques

dels estudis geotècnis en zones edificables amb limitacions.

A nivell del Pla Territorial Parcial de Comarques Centrals la major part de les

edificacions catalogades estan situades en sòl de protecció especial (39), altres en sòl

de protecció preventiva (20) i la resta en sòl de protecció territorial (11).

Pel que fa al Pla Director Urbanístic del Pla del Bages s’inclouen com a espais d’interès

natural nuclear del municipi les zones denominades del “Torrent Salat” i el “Serrat de

l’Abellar de Baix”. Com a espais d’interès natural singular “La Corbatera”, el “Torrent de

les Feixes” i la roureda de “La Malesa”. I com a zones de connectors naturals “La Baga

de Puigbó”, “El Soler”, “El Cogulló”, “Magrans”, el “Torrent de Soldevila”, la “Riera d’Oló”

i el “Riu de Cornet”.

El municipi de Sallent no té cap espai inclòs a la xarxa del Pla d’Espais d’interès Natural

(PEIN). El desenvolupament del present pla especial no comporta la redacció de cap

projecte d’urbanització.

Risc degut als pendents del terreny

Els pendents a les zones nordest i nordoest del municipi superen freqüentment el límit

del 20%, mentre que a la zona central, la vall del riu Llobregat, i a la zona sud, el Pla de


105

Cabrianes, predominen els terrenys plans. La normativa específica tindrà en compte

aquesta proximitat física a la seva regulació dels usos i les activitats per tal d’incloure les

mesures correctores pertinents.

A les fitxes dels catàleg s’indica quins són els elements més exposats al risc degut a les

pendents pronunciades del terreny.

Risc d’incendi

El municipi de Sallent forma part de l’Associació de Defensa Forestal (ADF) Tres

Branques, aquesta ADF va ser fundada l’any 1986 i engloba els municipis de Balsareny,

Gaià i Sallent. Entre els tres municipis, l’ADF té una superfície de 14.230 ha, 9.695 de

les quals són forestals, per tant un 68,13%.

El municipi està catalogat coma d’Alt Risc d’incendi forestal pel Decret 64/1995, de 7 de

març, pel qual s’estableixen unes mesures de prevenció d’incendis forestals.

A les fitxes dels catàleg s’indica quins són els elements més exposats al risc d’incendi

per la seva proximitat a masses boscoses.

Risc químic

El municipi està afectat pel PLASEQCAT, de risc químic, per l’empresa Mc Bride.

El PLASEQCAT determina una zona d’intervenció i zona d’alerta en tres escenaris

diferents en funció dels possibles accidents. En aquest sentit, el municipi també es troba

afectat per la zona d’intervenció i alerta màxima de l’empresa THOR Especialidades,

S.A., situada al municipi de Castellgalí.

Risc geològic

Al municipi de Sallent també hi trobem un parell de zones d’interès geològic, una està

localitzada al sud-est del municipi, es tracta de l’anomenada el Guix de Sallent, i l’altra

és la zona situada al límit amb el municipi d’Artés, denominada “Estratotipus de la

formació d’Artés”

Segons el PDU del Pla de Bages, la zona del PEM és una zona d’especial risc per

subsidència. La peculiar geologia de la zona, amb capes de sal de força potència i en

alguns punts properes a la superfície, ha determinar una explotació salina, la qual ha

buidat algunes de les capes plàstiques que amb la posterior infiltració de l’aigua ha

accentuat aquests fenòmens de subsidència o ha provocat directament esfondraments.

Per altra banda, i combinant els diferents riscos geològics, el POUM de Sallent classifica

l’aptitud dels terrenys atenent al risc geològic. En aquest s’ha definit tres nivells

d’aptitud:

Zona apte: és aquella on no hi ha condicionants geològics importants per a l'edificació.

Zona apte amb limitacions: és aquella en la que si s’hi edifica es faci d'acord amb les

característiques geològiques i els processos geodinàmics seguint les recomanacions

establertes a l'informe.


106

Zona no apte: és aquella on es recomana no edificar d'acord amb les característiques

geològiques i els processos geodinàmics que s’hi troben o es donen.

Patrimoni geològic

En relació a la geologia, la singularitat del municipi radica en el sistema de falles que el

creuen entre els nuclis urbans de Sallent i de Cabrianes. La principal d’aquestes falles,

amb una inclinació cap el nord, se situaria a l’alçada del Guix, on és plenament visible.

Aquest sistema de falles inclou una contrafalla (inclinada a sud) que se situa a l’alçada

de la riera de Soldevila.

El municipi de Sallent s’inclou en la unitat de la Depressió Geològica de l’Ebre. Tres

aspectes marquen el context geològic de Sallent, per una banda l’aflorament exclusiu de

materials del terciari, principalment calcolutites, calcàries, gresos i lutites, per una altra

la presència de guixos i sals en tot el subsòl del municipi, a profunditats variables (entre

200 i 400 m de profunditat), i finalment el tercer aspecte és la presència d’estructures

tectòniques importants, entre elles la falla del Guix, amb una contrafalla associada.

Aquests aspectes tot i que aparentment donen una uniformitat geològica impliquen una

gran complexitat geològica. Aquesta complexitat geològica ha donat lloc a una intensa

activitat minera per a l’explotació de les sals del subsòl, així com algunes explotacions a

cel obert per l’extracció d’àrids, però també inclou un interessant patrimoni geològic com

la falla del Guix, els sediments de la Formació Artés o els processos d’inestabilitat de

vessant de la zona del Guix o del Xipell.

Hàbitats d’interès comunitari

Pel que fa als Habitats d’Interès Comunitari (HIC) llistats a l’annex I de la Directiva

97/62/CEE, la superfície ocupada en el municipi de Sallent és d’un 46,50% i es tracta

majoritàriament d’HIC no prioritaris. La superfície més gran l’ocupen les pinedes

mediterrànies amb 2.753 ha, seguides de les pinedes submediterrànies de pinassa, amb

206,70 ha i de caràcter prioritari.

A Sallent hi ha una zona humida inclosa en el seu dia pel Departament de Medi Ambient

i Habitatge a l’Inventari de les zones humides de Catalunya. S’ubica entre el pont de

Cabrianes i la confluència del Llobregat amb la riera Gavarresa i inclou els aiguamolls

de la Corbatera.

Elements d’interès inclosos en altres catàlegs i/o inventaris

A l’article 16 de les NNUU s’inventarien els edificis, conjunts i elements arquitectònics

susceptibles de ser inclosos en el Catàleg de Bens Protegits pels seus valors històrics i

artístics.

L’article 114 de les NNUU reconeix a la manera d’inventari les edificacions en sòl no

urbanitzable que han de servir de base per a l’elaboració del Pla especial del Catàleg de

Masies i Cases Rurals del municipi.


107

Patrimoni arqueològic

En el municipi de Sallent es localitza el poblat ibèric del Cogulló.

El Cogulló forma part de la Ruta dels Ibers del Museu d’Arqueologia de Catalunya, està

declarat BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) i classificat com a Zona Arqueològica.

b.- Descripció i justificació ambiental de l’ordenació propasada, determinació de

mesures adoptades per al foment de l’eficiència energètica i l’estalvi de recursos,

i la millora del medi ambient en general.

El present Pla especial no proposa una ordenació pels elements catalogats, però si

estableix uns valors per incloure un element (alguns venen determinats per aspectes

ambientals), determina els seus possibles usos i la seva regulació.

Els valors ambientals que condicionen la seva inclusió són:

Valor històric quan es detecten elements que pels seus orígens i evolució tenen especial

rellevància per a la comprensió de la història o l’evolució dels assentaments en el

territori. Són edificis provinents del món rural, anteriors a l’any 1956. S’ha utilitzat

l’ortofoto de l’any 1956 com a document per verificar l’existència de les edificacions que

tenen aquest valor.

Valor mediambiental quan la seva preservació permet garantir les condicions ambientals

del seu entorn pròxim, l’equilibri territorial i de la biodiversitat. Cal considerar com a tal

els elements lligats a explotacions agropecuàries o a la fixació de població permanent

garantint una tasca de vigilància i manteniment.

Valor paisatgístic quan la seva presència en el paisatge esdevé element identificador i

indissociable de l’entorn on s’ubica afegint-hi valor. Inclou aquells edificis que per la

seva localització o característiques formals i tipològiques esta relacionats amb una

determinada percepció d’un territori.

Els objectius ambientals del PEM es concreten a l’apartat 2.3. de la memòria: “Objectius

i consideracions ambientals”.

Pel que fa a la determinació de mesures adoptades per al foment de l’eficiència

energètica, l’estalvi de recursos i la millora del medi ambient en general, el PEM

incorpora les següents mesures:

- Regulació dels usos admesos en les edificacions catalogades per tal de minimitzar el

seu impacte en el sòl on s’ubiquen i el seu entorn.

- Priorització de la recuperació i rehabilitació de les edificacions existents.

- Minimització de l’ocupació de l’edificació i promoció de la seva integració en el context

territorial en que s’insereixen.

- Restrició de les ampliacions de les edificacions.

- Preservació dels sòls amb pendents superior al 20%.


108

- Preservació dels sòls amb zones de risc mitjançant la proposta de mesures

correctores.

- Protecció i conservació dels hàbitats d’interès comunitaris existents.

- Preservació dels elements de valor ambiental i de la connectivitat ecològica.

- Manteniment de l’entorn de les edificacions en condicions de neteja i endreça

coherents amb l’ús i amb el paisatge rural on s’ubiquen

- Conservació dels elements d’enjardinament i vegetació de l’entorn immediat de

l’edificació catalogada.

- Arranjament i manteniment del camí d’accés a l’edificació catalogada.

- Depuració de la totalitat de les aigües residuals.

- Prevenció de la contaminació acústica i lumínica.

- Millora de l’eficiència energètica de les edificacions. S’utilitzaran preferentment

energies alternatives i renovables.

c.- Identificació i avaluació dels efectes significatius de l’ordenació detallada

- No es detecten efectes significatius per al mediambient motivats per la catalogació dels

elements objecte de protecció.

- Els usos i activitats previstos en l’element catalogat no generen efectes significatius

per al medi on s’emplaça. En cas de preveure alguna repercussió significativa en

l’entorn immediat de l’element catalogat es requereix la redacció d’un pla especial on es

valoraran les possibles repercussions.

- En general, no s’admeten ampliacions. Excepcionalment s’admeten en els casos que

només sigui possible la recuperació de l’assentament amb un ús col.lectiu concret, que

requereix d’alguna ampliació localitzada. Cal prioritzar la reutilització i transformació de

les edificacions existents auxiliars a la principal, els denominats volums secundaris,

evitant al màxim les noves ocupacions (ampliació).

- Pel que fa a la volumetria aquesta serà unitària i compacta, de manera que l’ ampliació

s’haurà d’ubicar adossada a l’edificació principal o al volums secundaris. Qualsevol tipus

d’addició d’un volum nou es farà d’acord amb l’ordenació preexistent, sense trencar la

seqüència orgànica de creixement del volum edificat de la casa.

- No es permetrà l’ampliació en els edificacions que prèviament se’ls hagi autoritzat la

divisió horitzontal.

- A les intervencions en els elements catalogats s’haurà de garantir la m inimització de

l’impacte ambiental dels serveis existents i garantir adequadament el sanejament de les

aigües residuals.

Pel que fa a l’avaluació global del pla i a la descripció de mesures de seguiment

(apartats d i e), es considera que no procedeixen per l’abast reduït dels aspectes

ambientals a valorar i justificar al PEM.


109

2.6. Llistat de masies, cases rurals i altres construccions catalogades

A continuació s’inclou la relació dels elements catalogats -masies, cases rurals i altres

construccions- amb el seu codi de referència en el plànol de localització, nom,

localització, referència cadastral i coordenades UTM.

RELACIÓ DELS ELEMENTS CATALOGATS

Codi Ref Nom Indret Ref Cadastral UTM (x) UTM (y)

01 i01 EL PRAT DE CORNET Cornet, accés des de la ctra. BP‐4313 de Balsareny a Avinyó.

08190A016000040000PQ‐000311700DG13G0001IK (edif.)

411855 4639615

02 i02 MAS ARGELAGUERS Cornet, ubicada al km. 2,2 de la ctra. BV‐4401.

081900A015000310000PP‐001010200DG03H0001SM (edif.)

409296 4639064

03 i03 CAL FUSTER I (CAL FUSTER PALETA I)

Cornet, al nord‐oest del municipi i al límit amb el municipi de Gaià.

08190A015000020000PF‐000508500DG02H0001MY (edif.)

409571 4639258

04 i04 L'ABELLAR DE BAIX (amb la masoveria i la Torre de l'Abellar)

Cornet, accés per camí veïnal des de la ctra. BV‐4401, km 2,3.

08190A015000070000PD‐000611100DG13G0001GK (edif.)

410407 4638992

05 i05 L'ABELLAR DE DALT Cornet, amb accés des de la ctra. BV‐4401.

08190A015000080000PX‐000711500DG13G0001PK (edif.)

410940 4638946

06 i06 CAL BRUNYOC (Mas de les Claperoses)

Cornet, accés per camí forestal des de la carretera BV‐4402.

08190A015000210000PH‐08190A015000210001AJ (edif.)

409987 4638591

07 i07 CAL BASTÉ Cornet, accés des del camí de Santa Maria de Cornet a Navàs

08190A016000080000PF 411598 4638751

8 i08 RECTORIA DE CORNET Cornet, accés des de la ctra. BP‐4313, de Balsareny a Avinyó.

08190A017000130000PQ‐000809500DG13G0001OK (edif.)

411870 4638716

9 i09 LA CASETA DE CORNET Cornet, accés des de la ctra. BP‐4313, de Balsareny a Avinyó.

08190A017000130000PQ‐000809600DG13G0001KK (edif.)

411858 4638678

10 i10 SERAROLS (Cererols) Cornet, a 300 m del camí de la BP‐4313 a Sta. Maria de Cornet.

08190A017000180000PM‐001309800DG13G0001MK (edif.)

412323 4638398

11 i11 LA TORRE DE CORNET (La Torre)

Cornet, accés per camí des de la ctra. BP‐4313, Balsareny ‐Avinyó.

08190A017000060000PA‐000911800DG13G0001QK (edif.)

412929 4638981

12 i12 TERRADELLETES Cornet, accés per camí des de la ctra. BP‐4313, Balsareny‐Avinyó.

08190A017000020000PZ 413180 4639191

13 i13 PUIGVENTÓS (Casa Nova de Serarols)

Cornet, accés per camí des de la ctra. BP‐4313, Balsareny‐Avinyó.

08190A017000210000PM‐000912000DG13G0001GK (edif.)

413743 4639144

14 i14 ELS PLANS DE CORNET Cornet, accés des del km. 39 de la ctra. BP‐4313, Balsareny‐Avinyó.

08190A012000360000PP‐Sense ref. cadastral edifici

409245 463418

15 i15 LA FONT (La Font d'Erola) Cornet, accés per camí veïnal des del km. 38,4 de la ctra. BV‐4313.

08190A012000410000PT‐002510300DG03F0001ST (edif.)

409482 4635261

16 i16 VILASECA DE CORNET Cornet, accés per camí veïnal al km. 37,5 de la ctra. BV‐4313.

08190A012000330000PY‐001610600DG13E0001OM (edif.)

410112 4635652


110

17 i17 LA CASA NOVA DE BAIX (La Casa Nova de més Avall)


08190A012000330000PY‐001110700DG13E0001HM (edif.)

410209 4636144

18 i18 LA CASA NOVA DE DALT (La Casa Nova de més Amunt)


08190A012000260000PH‐000610800DG13E0001GM (edif.)

410345 4636350

19 i19 CAL MANIVERTES Cornet, al costat de la ctra. BP‐4313, km 37.

08190A015000240000PB‐000611000DG13E0001YM (edif.)

410382 4636707

20 i20 EL GRANER Cornet, camí des del km. 37,5 ctra. BV‐4313, Balsareny ‐Avinyó.

08190A012000270000PW‐000611300DG13E0001PM (edif.)

410682 4636399

21 i21 EL MORRAL Cornet, camí des del km. 37,5 de la ctra.BV‐4313, Balsareny‐Avinyó.

08190A012000120000PO‐000611400DG13E0001LM (edif.)

410938 4636494

22 i22 EL PUIG DE CORNET Cornet, a la dreta del km. 36'4 de la BV‐4313, en direcció Avinyó.

08190A012000190000PE‐000711600DG13E0001LM (edif.)

410966 4636782

23 i23 EL SOLÀ DE CORNET Cornet, camí des de la BP‐4313 d'Avinyó a Balsareny, km 35,5.

08190A015000100000PD‐002109100DG13G0001IK (edif.)

410399 4637692

24 i24 ELS HOSTALETS Cornet, al km. 36'2 de la BP‐4313, seguir un camí direcció nord.

08190A015000090000PI‐001609200DG13G0001OK (edif.)

410715 4638138

25 i25 LES ESCOLES DE CORNET (L'Estudi)

Cornet, al costat de la carretera BP‐4313, km. 35,5.

08190A017000280000PJ‐001709300DG13G0001ZK (edif.)

411355 4637720

26 i26 EL MAS DE CORNET (Cal Masover Gros, Cal Masover Xic i la Casa del Pastor)

Cornet, accés per camí des de la BP‐4313 Avinyó‐Balsareny, km 35.

08190A012000070000PF‐002209400DG13G0001JK

411834 4637697

27 i27 PUIGBÓ I Pla de Puigbó, nord‐oest de Sallent, accés sortida Sallent nord C‐16.

08190A013000550000PR‐000302600DG03B0001SG (edif.)

407278 4632155

28 i28 EL PAL I Nord‐est de Sallent, accés camí vell de Cornet i camí de Serra‐sanç.

08190A013000750000PG‐002404400DG03D0001AP (edif.)

408199 4632130

29 i29 CAN GRIFOL (Torre de Serra‐sanç)

Al nord de Serra‐sanç, accés per camí que envolta Sant Miquel.

08190A013000260000PI‐ Sense ref. cadastral edifici.

408161 4633514

30 i30 EL SOLER DE SERRASANÇ Parròquia de Serra‐sanç, camí de Serra‐sanç, a 2,3 km de Sallent.

08190A013000220000PK‐001903900DG03D0001YP (edif.)

408161 4633117

31 i31 LA SALETA Parròquia de Serra‐sanç, camí de Serra‐sanç, a 2,3 km de Sallent.

08190A013000160000PF‐Sense ref. cadastral edifici.

408370 4633306

32 i32 VILASECA DE SERRASANÇ Parròquia de Serra‐sanç, camí de Serra‐sanç, a 2,3 km de Sallent.

001904600DG03D0001LP‐001904600DG03D0001LP (edif.)

408432 4633216

33 i33 EL SELLARÉS (Mas del Sellarés)

Parròquia de Serra‐sanç, camí de Serra‐sanç, alzinar de Sant Martí.

08190A011000070000P ‐001600600DG13C0001TT (edif.)

410376 4632759

34 i34 MAS DE SANT PERE Parròquia de Serra‐sanç, camí de Serra‐sanç, alzinar de Sant Martí.

08190A010000050000PS‐002100500DG13C0001YT (edif.)

410423 4632656

35 i35 LA TORRE D'EN ROCA Nord‐oest de Sallent, al costat ctra. C‐1411, km 65

08190A006000080000PQ‐000710000DG03B0001JG (edif.)

406736 4631880


111

36 i36 LA CASA NOVA D'EN ROCA (La Torre II o Cal Panxeta)

Nord‐oest de Sallent, al costat ctra. C‐1411, km 65,2

08190A006000010000PU‐08190A006000010001AI (edif.)

406779 4631992

37 i37 CAL SERRA LLEBRÓ A ponent de Sallent, accés des del camí de Castellnou.

08190A006000130000PL‐ Sense ref. cadastral edif.

406005 4630364

38 i38 CELLERS DE LA SERRA Ubicada a l'extrem oest del municipi, accés pel camí de Castellnou.

08190A006000180000PK‐000601500DG03B0001QG (edif.)

404889 4631760

39 i39 L'ESPINALT Ubicada a l'extrem oest del municipi, accés pel camí de Castellnou.

08190A006000170000PO‐000601600DG03B0001PG (edif.)

404909 4631754

40 iI40 EL SOLER DEL FAR Ubicada a l'extrem oest del municipi, accés pel camí de Castellnou

08190A006000190000PR‐001001300DG03A0001AY (edif.)

404616 4631458

41 i41 CAL RIDOR Plans de Ridor, sud‐oest Sallent, camí de Sallent a Santpedor.

08190A006000700000PW‐001001400DG02G0001BB (edif.)

404740 4629017

42 i42 TORREBRUNA Plans de Ridor, a l'extrem sud‐oest del municipi

08190A005000100000PM‐001101700DG02H0001YY (edif.)

405029 4628432

43 i43 LA ROVIRA DE RIDOR Sud‐oest de Sallent, als Plans de Ridor, prop del "Runam".


406538 4629211

44 i44 L'ILLA I (Mas de l'Illa) Ribera oest del Llobregat, sud de Sallent, polígon Ind. "L'Illa Sud"

08190A007000380000PZ‐000905600DG02H0001QY (edif.)

408660 4629075

45 i45 L'ILLA II (La Casa de la Bomba)

Ribera oest del Llobregat, sud de Sallent, en el polígon Ind. "L'Illa Sud"

08190A007000380000PZ, sense ref. cadastral edif.

408749 4629170

46 i46 NAU DE CA L’ARANA (Vila Estrada)

Ubicada al costat de la C‐16, al camí d'accés a la Corbatera.

08190A007000900000PT‐001904900DG02H0001MY (edif.)

408525 4627983

47 i47 EL GRAU (Cal Grau o L'Illa III)

Ribera oest del Llobregat, al sud de Sallent, polígon Ind. "L'Illa Sud"

08190A007000420000PU‐001405300DG02H0001UY (edif.)

408661 4628682

48 i48 MAS DE LES COVES A l'extrem nord‐oest del Pla de Cabrianes, prop del "Runam".

08190A007001150000PP‐001803000DG02H0001SY (edif.)

407553 4627942

49 i49 CAL MARTORELL Sant Ponç‐Cabrianes, accés per la C‐16, km. 59, en direcció SW.

08190A007001100000PA‐002302300DG02H0001OY (edif.)

407012 4627548

50 i50 TERRADELLES Sant Ponç‐Cabrianes, a ponent Pla de Cabrianes, sud‐oest Sallent.

08190A004000060000PX‐002303500DG02H0001ZY (edif.)

407844 4627419

51 i51 LA SALA (La Sala de Sant Ponç)

Sant Ponç‐Cabrianes, sud‐oest Sallent, a ponent Pla de Cabrianes

08190A004000360000PR‐000802900DG02F0001KA (edif.)

407550 4626388

52 i52 EL COLL DE SANT PONÇ Sant Ponç‐Cabrianes, a l'antic camí ral de Santpedor a Artés.

08190A004000420000PI‐000802000DG02F0001YA (edif.)

406993 4626466

53 i53 LA COMA Sant Ponç‐Cabrianes, a l'antic camí ral de Santpedor a Artés.

08190A005000430000PO‐000802200DG02F0001QA (edif.)

406926 4626517

54 i54 EL SOLÀ DE SERRAÏMA (Solà del Mas Guineu)


08190A009000090000PO‐001100300DG13A0001XP (edif.)

410177 4631196


112

55 i55 MAS SANTMARTÍ DE SERRAÏMA (inclou la masoveria)


08190A00090000B000PQ‐ 000700900DG13A0001WP (edif.)

411489 4631320

56 i56 LA CASETA DE SANTMARTÍ Serraïma, al nord‐est de Sallent, a l'alzinar de Sant Martí.

08190A010000290000PD 410777 4632348

57 i57 FUSSIMANYA (Fucimanya o Roques Albes)

Al nord‐est de la serra de Montcogull, a l'est del terme de Sallent

08190A009000220000PE‐001801200DG13A0001LP (edif.)

412310 4630512

58 i58 VILASOLEIAT Turó al nord de la riera Gavarresa, al sud‐est del terme de Sallent

08190A008000590000PP 412449 4629672

59 i59 LA CASA DE LA RESCLOSA Cabrianes, al marge dret del riu Llobregat, camí antic de Sallent.

08190A008001050000PI‐000406100DG02H0001JY (edif.)

408839 4629759

60 i60 LA CARRERA Cabrianes, a l'extrem nord del Pla de Cabrianes.

08190A008000930000PQ‐000110400DG13G0001MK (edif.)

409862 4629441

61 i61 CAL BERENGUERES (Cal Berenguer)

Al nord del Pla de Cabrianes, trencant del camí del mas de La Carrera.

08190A008001820000PW‐001100200DG12G0001DQ (edif.)

409957 4628727

62 i62 EL SOLER DE CABRIANES (inclou la masoveria)

Cabrianes, situada a la banda nord del pla de Cabrianes.

08190A008002850000PP‐001508000DG02H0001DY (edif.)

409463 4628545

63 i63 EL CAMP I i EL CAMP II (masia i masoveria d'El Camp de Cabrianes)

Al costat nord del nucli de Cabrianes, accés des del camí del Soler.

08190A008002200000PQ‐002007800DG02H0001OY (edif.)

409465 4628224

64 i64 CAL RAJOLER Al sud de Cabrianes, al costat del torrent de Manyanes

08190A001001080000PX‐002008200DG02H0001KY (edif.)

409820 4627772

65 i65 L'OLIVA Ubicada per sobre l'Eix Transversal, al sud de Cabrianes.

08190A001001400000PK‐000100700DG12E0001MY (edif.)

409748 4627164

66 i66 LA SÍNIA Polígon ind. de Cabrianes, proper fàbrica Stradivarius.

08190A002090020000PQ‐08190A002000200000PK (edif.)

408935 4627049

67 i67 LA FABRIQUETA (La Fabriqueta de Cabrianes)

Cabrianes, des de la C‐16 (km. 59) cal anar fins a sota la C‐25.

08190A003000250000PO 409043 4626037

68 i68 LA FÀBRICA DEL PONT DE CABRIANES (Fàbrica Sitges)

Pont de Cabrianes, al marge dret del riu Llobregat.

08190A003000450000PB 408881 4625423

69 i69 MAS NOU Pont de Cabrianes, al marge dret del riu Llobregat.

08190A003000460000PY, sense ref. cadastral edifici.

408800 4625344

70 i70 CAL BACH Cabrianes, accés des del camí antic de Sallent a Cabrianes.

08190A008000960000PT, sense ref. cadastral edifici.

409043 4629679

2.7. Adequació del Pla especial a la legislació i al POUM vigents

EI TRLU estabIeix a I’articIe 47.3.bis que “Les construccions a què fa referència l’apartat

3 han d’haver estat incloses pel planejament urbanístic en el catàleg que estableix

l’article 50.2, amb vista a destinar-les a habitatge familiar; a un establiment hoteler amb

exclusió de la modalitat d’hotel apartament; a un establiment de turisme rural; a

activitats d’educació en el lleure, artesanals, artístiques o de restauració; a equipaments,

o a serveis comunitaris. Tanmateix, per a poder-les destinar a establiment hoteler ha

d’ésser previst expressament en el dit catàleg, el qual pot establir un límit en el nombre


113

de places. Les construccions a què fa referència l’apartat 3.b i c en cap cas es poden

reconstruir i rehabilitar amb vista a destinar-les a l’ús d’habitatge familiar. En tots els

casos, els usos de les construccions a què fa referència aquest apartat han d’ésser

compatibles amb les activitats agràries implantades en l’entorn immediat respectiu.”

En I’articIe 67 s’estabIeix que:

“1.- El desenvolupament de les previsions dels planejament territorial o del planejament urbanístic general, es poden aprovar plans especials urbanístics si són necessaris per a assolir les finalitats següents: a.- La protecció del medi rural i del medi natural. b.- La protecció de béns catalogats c.- .... g.- La identificació i la regulació de les masies, cases rurals i altres edificacions a què fan referència els articles 47.3 i 50. .... 2.- Els plans especials urbanístics de desenvolupament previstos expressament en el planejament territorial o en el planejament urbanístic general han d’ajustar llurs determinacions a les del pla que desenvolupen.”

Aquest PIa especiaI defineix una sèrie d’usos i paràmetres d’ordenació, que permet Ia

IegisIació urbanística, per a Ies masies, cases ruraIs i aItres construccions deI sòI no

urbanitzabIe i que eI POUM vigent contempIa i estabIeix que Ia seva reguIació és faci a

través deI pIa especiaI. En conseqüència, donat I’interès púbIic, procedeix Ia tramitació

d’aquest pIa especiaI de desenvoIupament, PIa especiaI de catàIeg de masies, cases

ruraIs i aItres construccions en eI sòI no urbanitzabIe, en funció deIs seus vaIors i en

reguIa Ies seves condicions d’edificació.

2.8. Justificació del compliment dels paràmetres establerts a la normativa

Tipus de volums.

Els volums dels conjunts catalogats es classifiquen en principals i secundaris i, en

aquest segon cas, catalogats o no.

Els volums principals són aquelles edificacions, normalment destinades a habitatge

familiar o a l’ús principal del conjunt catalogat, que per les seves característiques

tipològiques o històriques esdevenen les construccions més importants del conjunt

arquitectònic. En el croquis de les fitxes del catàleg s’identifiquen en color vermell i amb

la llegenda “volum principal”.

Els volums secundaris catalogats són aquells que complementen el volum principal, ja

sigui juxtaposats o exempts al mateix, i que per les seves característiques constructives,

arquitectòniques o històriques són susceptibles de protecció i, per tant, es poden

destinar als usos previstos en el PEM. En el croquis de les fitxes del catàleg

s’identifiquen en color taronja i amb la llegenda “volum secundari”.


114

Els volums secundaris no catalogats són aquells que, sense reunir cap dels valors

establerts en el PEM per a la seva catalogació, formen part del conjunt edificat.

S’inclouen les construccions recents, amb usos complementaris del residencial, i

edificacions i instal·lacions amb usos agropecuaris. Aquests volums no són objecte

d’aquest PEM, hauran de destinar-se als usos previstos per al SNU en el planejament o

legislació urbanística vigent i, en el seu cas, si així ho indica la fitxa corresponent, poden

ser objecte d’integració o enderroc en cas d’intervenció en els elements catalogats. En

el croquis de les fitxes del catàleg s’identifiquen en color gris i amb la llegenda “volum no

catalogat”.

Element singular catalogat és un bé patrimonial de tipus arqueològic, botànic, cultural o

arquitectònic diferent dels volums catalogats, ubicat a l’entorn immediat del conjunt

edificat de la masia o casa rural. S’inclouen els arbres protegits, les cabanes, els pous

de glaç, els jaciments arqueològics i altres elements singulars susceptibles de protecció.

Aquests elements es concreten a la corresponent fitxa del catàleg a l’apartat dels

“elements especials a preservar”.

El Pla especial determina els volums catalogables, integrats per l’edificació principal i

l’edificació secundaria catalogada, com l’edificació susceptible de ser utilitzada per

desenvolupar els usos admesos i concreta a les fitxes del catàleg els volums catalogats

susceptibles d’utilització segons els diferents usos.

Usos admesos.

Habitatge rural

Activitats artesanals, professionals i artístiques (vinculades a l’habitatge familiar i

ocasionalment admeses en altres construccions catalogades).

Activitats d’educació en el lleure, mediambientals i de desenvolupament rural.

Establiment de turisme rural

Restauració.

Habitatge d’ús turístic.

Establiment hoteler.

Equipaments i serveis comunitaris.

Activitats agrícoles, ramaderes i d’explotació dels recursos naturals.

A cadascuna de les fitxes del catàleg s’indica quins d’aquests usos es permeten en el

conjunt o element catalogat. L’ús d’habitatge familiar així com les activitats professionals

i les activitats de transformació agroalimentària i els usos artesanals vinculats a

l’habitatge familiar, l’ús d’habitatge turístic i les activitats agrícoles, ramaderes i

d’explotació dels recursos naturals són usos sempre permesos, solament condicionats

al compliment de les condicions exigides per la legislació sectorial que els hi sigui


115

aplicable. S’exceptuen les construccions catalogades diferents de les masies o cases

rurals on no s’admeten els usos vinculats a l’habitatge.

Per a la resta d’usos s’especifiquen les condicions necessàries per a la seva implantació

a la normativa del PEM i a les fitxes dels elements catalogats es concreta quins són els

usos autoritzats d’acord amb aquestes condicions.

Pel que fa als establiments hotelers s’admeten únicament en els casos que l’edificació

catalogada, volums principals i secundaris, totalitzi un mínim de 1.000 m2 i es requereix

la redacció d’un pla especial per a la seva implantació que estableixi l’ordenació del bé i

del seu entorn garantint la preservació des seus valors, donat el seu impacte

considerable quan a superfície necessària, nombre d’usuaris i condicions d’accés. En

elements amb una superfície inferior als 1.000 m2 es permet excepcionalment

l’establiment hoteler en la modalitat d’hostal i sense requeriment d epla especial, sempre

que les seves caracterñistiques siguin equiparables a les d’un establiment de turisme

rural.

Criteris d’intervenció.

El Pla especial estableix una regulació general de les condicions d’edificació dels

elements catalogats que,cas necessari, es concreta a les fitxes individualitzades del

catàleg. Es regulen les edificacions que poden ser destinades als usos admesos, les

condicions d’edificació i ordenació, les ampliacions, la divisions horitzontal,

l’excepcionalitat del trasllat de l’edificació, el condicionament dels accessos i l’entorn i

les condicions de les infraestructures de servei. En concret, tant a la normativa com a

les fitxes del catàleg, es fa referència als següents aspectes:

- La voIumetria, estructura i composició bàsiques que configuren Ia fisonomia de

I’eIement.

- EIs materiaIs, cromatisme i textures referits a acabats exteriors i d’imatge de I’eIement.

- Les condicions d’integració paisatgística referides aI conjunt de I’eIement en reIació aI

seu entorn immediat i aIs voIums que tot i no estar incIosos en eI catàIeg poden infIuir

en una miIIor integració de I’eIement en eI paisatge ruraI.

- Les condicions deIs accessos i aparcament, sobre tot en el cas d’implantació de nous

usos col·lectius, on es reguIen aqueIIs aspectes que configuren com s’arriba i com

s’estaciona en I’eIement catalogat.

- Les condicions ambientaIs referides a aspectes que incideixen en Ia miIIora deI medi

naturaI com I’estaIvi energètic, eI controI Iumínic, Ia gestió de residus,...

- La regulació de les infraestructures dels serveis necessaris atenent als usos permesos

existents o de nova implantació.


116

Ampliacions

Pel que fa a les ampliacions sols es permeten quan no sigui possible recuperar, adequar

o transformar volums secundaris catalogats existents o quan la seva superfície sigui

insuficient. En aquest cas es permet, sempre que es justifiqui la seva necessitat d’acord

amb els motius especificats a l’article 22 de la normativa, l’ampliació per un sol cop del

volum principal. Solament s’admeten les ampliacions quan la superfície dels volums

principals no supera els 500 m2 i sense superar els percentatges màxims establerts a

l’esmentat article.

Divisio horitzontal

Es permet, d’acord amb les condicions especificades a l’article 23 de la normativa, la

divisió horitzontal només per a l’ús d’habitatge. Per admetre la divisió horitzontal cal que

l’edificació original compatible amb l’ús d’habitatge, volum principal i volums secundaris

catalogats en els quals s’admet l’ús d’habitatge, tingui una superfície construïda mínima

de 500 m2, sempre i quan després de la segregació les entitats resultants tinguin una

superfície mínima de 350 m2 per a l’habitatge principal i de 150 m2 com a mitjana per

als habitatges secundaris, podent assolir un màxim de 4 habitatges. Excepcionalment, la

superfície de l’habitatge principal es podrà reduir fins a 250 m2 quan raons justificades

ho aconsellin i sempre i quan es compleixin les demès exigències especificades a la

normativa. S’admet, en les condicions especificades a la normativa del Pla especial, la

divisió horitzontal dels habitatges en aquelles edificacions catalogades que hagin

acreditat lñ’existència de més d’un habitatge en el moment de l’aprovació del Pla

especial.

Trasllat de l’edificació

Pel que fa al cas excepcional de trasllat de l’edificació, únicament es permetrà sempre

que es justifiqui per raó d’afectació per un sistema generaI de nova impIantació o

situació de naturaIesa catastròfica que aIteri substanciaIment Ies condicions de vida

deIs residents per greus danys en I’eIement, amb motiu d’un risc sobrevingut inevitabIe

i/o imprevisibIe. En quaIsevoI cas Ia reconstrucció de I’edificació trasIIadada ha de

reproduir fideIment Ia voIumetria originaI i no pot suposar un major impacte paisatgístic.

2.9. La fitxa del catàleg

Les dades de cadascun dels elements catalogats es recullen en una fitxa

individualitzada que s’incorpora al catàleg. Mitjançant aquestes fitxes es facilita la

identificació i localització de cada element i la seva regulació individual. Les fitxes dels

elements catalogats incorporen dades informatives i dades justificatives.

La part informativa de la fitxa inclou dades referents a la localització, dades cadastrals,

dades de les construccions, informació gràfica, planejament vigent, descripció del bé i


117

estat de conservació. La localització inclou l’indret i l’adreça, el codi INE, les

coordenades UTM i el codi de referències en els plànols. Les dades referents a la

construcció inclouen la data de construcció, la titularitat i la superfície aproximada dels

volums catalogats. La informació gràfica inclou la localització en el plànol topogràfic i en

l’ortofotomapa, fotografia de conjunt amb el context paisatgístic i de detall dels diferents

volums catalogats i un croquis en planta acotat i amb la diferenciació dels diferents tipus

de volums. El planejament inclou la qualificació urbanística de la finca i les proteccions

de que gaudeix l’element catalogat. A la descripció del bé s’inclouen la descripció

tipològica del conjunt i la descripció constructiva i arquitectònica dels diferents volums, la

descripció del context i la identificació del nombre d’habitatges existents i dels usos

actuals, principal i secundaris, del conjunt. Es fa referència, així mateix, a l’estat de

conservació dels diferents volums catalogats, a les situacions de risc a que està exposat

el conjunt, a la seva accessibilitat i als serveis existents.

La part justificativa inclou l’especificació dels motius de la catalogació i les

determinacions normatives referents a l’edificació, als usos, a l’entorn, a l’accés i

aparcament i als serveis. Les referides a l’edificació fan referència a les especificitats

dels diferents volums del conjunt catalogat i, en el seu cas, a la regulació de la divisió

horitzontal i de les ampliacions. Finalment,

la informació complementària inclou documentació gràfica, mitjançant fotografies

addicionals, informació històrica, bibliografia referida al conjunt catalogat, i les

observacions que es considera adient afegir.

2.10. Quadre de les característiques dels elements del catàleg

Es relacionen els elements catalogats amb un resum de les seves característiques, que

inclou l’especificació de les superfícies construïdes dels volums principals i secundaris,

la superfície de la parcel·la, la qualificació urbanística, els usos principal i secundari,

l’estat de conservació dels volums principals i secundaris, l’especificació dels riscos, la

protecció territorial i patrimonial que els afecta, i els usos permesos

S’inclou a continuació el llistat dels elements catalogats amb l’especificació de les seves

característiques.


118

RELACIÓ DELS ELEMENTS CATALOGATS AMB ESPECIFICACIÓ DE LES SEVES CARACTERÍSTIQUES

CODI

Nom

Sup.volums

principals

Sup.volums

complem.

Sup.

parcel∙la

Codi qualificació

Ús principal

Ús secundari

Estat edificació principal

Estat edificació

auxiliar

Riscos

Riscos complem.

Prot. Territorial

Prot.

Patrimonial

Habitatge

Turisme rural

Hoteler

Restauració

Educació lleure

Equipament ‐

servei

comunitari

Artesanal

Artístic

c‐01

EL PRAT DE CORNET

622 m2

368 m2

2.919 m2

Clau 15, subclau 15b, agrícola en matriu forestal

Habitatge

Usos agropecuaris

Bon estat de conservació

Bon estat de

conservació el volum B i regular els volums C, D i

E

Risc d'incendi

Risc d'incendi per la proximitat de zones

boscoses.

Sòl de protecció especial

BPU (Bé de Protecció Urbanística)

SI

SI

NO

SI

SI

NO

SI

SI

c‐02

MAS ARGELAGUERS

441m2

125 m2

61.699 m2

Clau 15, subclau 15b,

agrícola en matriu forestal

Habitatge

Agropecuari

Regular, cal rehabilitació

exterior.

Volums secundaris en

mal estat, cal consolidació i rehabilitació.

Cap

Les zones boscoses estan convenientment separades del conjunt edificat per

camps de conreu pel que no es considera el risc d'incendi.

Sòl de protecció preventiva


SI

NO

NO

SI

SI

NO

SI

SI

c‐03

CAL FUSTER I (CAL FUSTER PALETA

I)

375 m2

175 m2

19.953 m2



Habitatge



Risc d'incendi

Les masses boscoses properes al conjunt pressuposen un risc d'incendi. Importants

pendents a la part posterior del conjunt, protegides amb barana al camí d'accès a Cal

Fuster II i III.


SI

SI

NO

NO

NO

NO

SI

SI

c‐04

L'ABELLAR DE BAIX (amb la

masoveria i la Torre de l'Abellar)

1.425 m2

500 m2

1.125.327

m2


Habitatges, actualment desocupats.

Els volums secundaris,

actualment sense ús, estaven vinculats a les activitats

agropecuàries de la finca, granja i corrals, i a caserna de la guardia civil i posteriorment

habitatge.

Estat de conservació acceptable, però els

habitatges precisen d'una actualització.

El conjunt de la Torre de l'Abellar té un estat

de conservació acceptable

Risc d'incendi

Risc d'incendi per la proximitat de zones de bosc.

Pendents d'una certa importància a migdia i a ponent del conjunt.



SI

SI

SI

SI

SI

SI

SI

SI

c‐05

L'ABELLAR DE DALT

620 m2

190 m2

255.484 m2



Habitatge

Agrícola (vinyes)

Molt bon estat de conservació

Molt bon estat de

conservació

Pendents superiors 20%

A ponent de la masia, però a

uns 30mdel conjunt edificat, hi ha terrenys amb importantspendents Cal



SI

SI

NO

SI

SI

NO

SI

SI

c‐06

CAL BRUNYOC (Mas de les Claperoses)

640 m2

120 m2

5.258 m2

Clau 15, subclau15b, agrícola en matriu

forestal

Habitatge segona residència



Risc d'incendi

Masses forestals properes a la masia.



SI

SI

NO

SI

SI

NO

SI

SI

c‐07

CAL BASTÉ

180 m2

56.670 m2


forestal

Cap (masia en ruïnes)

Ruïna

Risc d'incendi

Masses boscoses molt properes a la casa.



SI

NO

NO

NO

NO

NO

SI

SI

c‐08

RECTORIA DE CORNET

720 m2

41 m2

65.853 m2


forestal

Habitatge

Agropecuari

Regular, calen actuacions de rehabilitació exterior

Cobert catalogat en mal estat

Risc d'incendi i pendents pronunciades

Masses boscoses molt

properes a la casa. Pendents importantsa


SI

SI

NO

NO

SI

SI

SI

SI

c‐09

LA CASETA DE CORNET

110 m2

65.853 m2


forestal

Habitatge 2a residència

Bo

Risc d'incendi i pendents pronunciades a l'entorn.

Masses boscoses molt

properes a la casa. Pendents importantsa


SI

SI

NO

NO

NO

NO

SI

SI

c‐10

SERAROLS (Cererols)

1.290 m2

452 m2

18.422 m2


forestal

Habitatge

Agropecuari

Molt bo

Molt bo

Risc d'incendi

Importants masses boscoses properes al conjunt edificat.



SI

SI

SI

SI

SI

NO

SI

SI

c‐11

LA TORRE DE CORNET (La Torre)

995 m2

458 m2

71.182 m2


forestal

Habitatge

La part habitada té un estat de conservació acceptable mentre que la part més antiga precisa

rehabilitació.

Els volums secundaris B i C tenen un estat acceptable de

conservació, però precisen de millores

exteriors.



SI

SI

NO

SI

NO

NO

SI

SI

c‐12

TERRADELLETES (Cal Terradelleta)

200 m2

224 m2

804.115 m2


forestal

Habitatge

Estat de conservació

deficient, en estat semiruinós. Cal una urgent

rehabilitació

Volum secundari B parcialment ensorrat, cal rehabilitació.


Pendents pronunciades properes a la masia.



SI

SI

NO

SI

NO

NO

SI

SI

c‐13

PUIGVENTÓS (Casa Nova de Serarols)

430m2

237 m2

315.985 m2


forestal

Habitatge

Agropecuari


Estat de conservació acceptable, cal condicionament

exterior.

Risc d'incendi i desnivells importants.

Masses boscoses properes a la masia, sobre tot a llevant i ponent. Cal la protecció dels

desnivells existents a l'entorn de la masia.


SI

NO

NO

SI

NO

NO

SI

SI

c‐14

ELS PLANS DE CORNET

779 m2

503 m2

58.411 m2


forestal

Turisme rural (Masoveria

d'Agroturisme)

Habitatge i activitats

agropecuàries

Molt bo

Bo

Risc d'incendi

Zones boscoses molt properes al conjunt edificat,

sobretot a llevant.



SI

SI

SI

SI

SI

SI

SI

SI

c‐15

LA FONT (La Font d'Erola)

502 m2

120 m2

100.571 m2


forestal

Habitatge temporal

Emmagatzamatge de material de pirotècnia

Acceptable

Acceptable

Risc d'incendi, pendents

superiors al 20% i altres riscos.

Risc d'incendi per la proximitat de masses

boscoses. Risc derivat de l'emmagatzamatge de material de pirotècnia a l'entorn de la masia.

Importants desnivells a les proximitats de la



SI

SI

NO

SI

NO

NO

SI

SI


119

CODI

Nom

Sup.volums

principals

Sup.volums

complem.

Sup.

parcel∙la

Codi qualificació

Ús principal

Ús secundari


Estat edificació

auxiliar

Riscos

Riscos complem.

Prot. Territorial

Prot.

Patrimonial

Habitatge

Turisme rural

Hoteler

Restauració

Educació lleure

Equipament ‐

servei

comunitari

Artesanal

Artístic

c‐16

VILASECA DE CORNET (Vila‐seca)

663 m2

80 m2

340.165 m2


forestal

Habitatge

Agropecuari

Acceptable

Regular, cal condicionament

exterior

Risc d'incendi

Zones de bosc properes. Desnivells importants a

migdia.



SI

SI

NO

SI

NO

NO

SI

SI

c‐17

LA CASA NOVA DE BAIX (Casanova

de més Avall o la Caseta del mas Vilaseca)

261 m2

340.165 m2

Clau 17, forestal Habitatge, actualment desocupat

Mal estat de conservació, cal restauració

Risc d'incendi

Zones de bosc properes.



SI

SI

NO

SI

NO

NO

SI

SI

c‐18

LA CASA NOVA DE DALT

(Casanova de més Amunt o la Caseta del mas Graner)

100 m2

25 m2

99.655 m2

Clau 17, forestal

Habitatge temporal

Deficient

Molt deficient, el volum C precisa

reconstrucció (sense coberta)

Risc d'incendi

Zones de bosc properes. Actualment hi ha un pou mort no cobert que suposa

un risc de caiguda.



SI

SI

NO

SI

NO

NO

SI

SI

c‐19

CAL MANIVERTES

330 m2

183 m2

820.627 m2


forestal

Habitatge

Agropecuari

Acceptable

El volum C en mal estat, el volum precisa la substitució del

fibrociment de la coberta per teula

ceràmica.

Risc d'incendi

Importants masses boscoses a

llevant.



SI

SI

NO

SI

NO

NO

SI

SI

c‐20

EL GRANER

870 m2

567 m2

1.599.413

m2


forestal

Habitatge

Activitats agropecuàries: explotació de vacum de carn i conreus de cereals i llegums en secà.


Bon estat

Pendents superiors 20% i risc d'incendi

Pendents importants a ponent de la masia. Masses boscoses importants a les proximitats de la masia,

sobre tot pel seu costat nord est.



SI

SI

NO

SI

SI

NO

SI

SI

c‐21

EL MORRAL

1.010 m2

89 m2

1.160.878

m2


forestal


Cal restauració façanes nord i de llevant. La planta pis segon del cos que ocupa el sud‐est de la masia té les obertures tapiades i està sense ús.

Estat acceptable


Pendents importants al sud‐ est del conjunt. El perill d'incendi forestal està

disminuit per l'alternància de camps de conreu i clapes de bosc a l'entorn de la masia.



SI

SI

NO

SI

NO

NO

SI

SI

c‐22

EL PUIG DE CORNET

1.015 m2

450 m2

238.213 m2


forestal

Habitatge

Agropecuari

Acceptable, però cal rstauració de la part més

antiga

Cal rehabilitació

Risc d'incendi

Zones boscoses properes a la masia.



SI

SI

NO

SI

SI

NO

SI

SI

c‐23

EL SOLÀ DE CORNET

718 m2

28 m2

342.008 m2


forestal



Volum secundari B, cal rehabilitació.


Pendents importants a la part posterior de la masia, al nord

i a ponent.



SI

SI

NO

SI

NO

NO

SI

SI

c‐24

ELS HOSTALETS

501 m2

148 m2

221.034 m2


forestal

Habitatge desocupat

En mal estat, esquerdes importants. Amenaça de ruïna

immninent.

Regular, cal revestir paraments exteriors

d'obra.

Risc d'incendi

Importants masses de bosc, sobre tot a llevant, molt properes a la masia. Risc

important d'incendi forestal.



SI

SI

NO

SI

NO

NO

SI

SI

c‐25

LES ESCOLES DE CORNET (L'Estudi)

335 m2

848 m2

Clau 17, forestal


Cultural (sala d'exposicions)

Acceptable

Cal harmonitzar l'exterior del volum B

amb el conjunt.

Risc d'incendi

Important risc d'incendi, boscos molt propers al nord i

a ponent.



SI

SI

NO

SI

SI

SI

SI

SI

c‐26

EL MAS DE CORNET (Cal Masover Gros, Cal Masover Xic i la Casa del

Pastor)

2.160 m2

755 m2

149.902 m2


forestal

Agropecuari

Habitatge temporal i habitatges desocupats

Bon estat de conservació de la

masia. Els edificis corresponents al Masover

Gros, Masover Xic i la Casa del Pastor, actualment desocupats, presenten un deficient estat

de conservació

Els diferents volums secundaris dels coberts i

annexes precisen rehabilitació


Desnivells a ponent del conjunt (part posterior de la

Casa del Pastor i dels annexes de la masia).



SI

SI

SI

SI

SI

SI

SI

SI

c‐27

PUIGBÓ I

594 m2

27 m2

30.516 m2


forestal

Restaurant

Habitatge

Molt ben conservat

Ben conservat

Risc d'incendi i risc de subsidència.

Proximitat de masses boscoses, sobre tot a migdia i

ponent.

Segons el POUMi atenent al risc geològic es tracta d'una zona apte per a l'edificació amb condicionants geològics



SI

SI

NO

SI

NO

NO

SI

SI

c‐28

EL PAL I

108 m2

8.412 m2


forestal

Habitatge


Acceptable

Risc d'incendi i risc geolòcic.

Zones boscoses properes al nord i a ponent de la casa. Risc de subsidència, segons el POUMi atenent al risc

geològic es tracta d'una zona apte per a l'edificació amb condicionants geològics


SI

NO

NO

NO

NO

NO

SI

SI

c‐29

CAN GRIFOL (Torre de Serra‐sanç)

147 m2

18.298 m2

Clau 17, forestal

Cap (va ser una torre de defensa amb un habitatge

adossat)

En estat de ruïna

Risc d'incendi i risc geològic

Al bell mig d'una zona

boscosa, perill important d'incendi

forestal.

Risc de subsidència, classificada en el POUMcom a zona apte amb limitacions atenent a l'aptitud dels

Sòl de protecció territorial

BCIN (Bé

Cultural d'Interès Nacional)

SI

SI

NO

NO

SI

SI

NO

NO


120

CODI

Nom

Sup.volums

principals

Sup.volums

complem.

Sup.

parcel∙la

Codi qualificació

Ús principal

Ús secundari


Estat edificació

auxiliar

Riscos

Riscos complem.

Prot. Territorial

Prot.

Patrimonial

Habitatge

Turisme rural

Hoteler

Restauració

Educació lleure

Equipament ‐

servei

comunitari

Artesanal

Artístic

c‐30

EL SOLER DE SERRA‐SANÇ

691 m2

273 m2

436.623 m2


forestal

Habitatge

Explotació agropecuària

Acceptable

Cal rehabilitació del volum C

Risc geològic

Risc de subsidència, classificada en el POUMcom a zona apte amb limitacions atenent a l'aptitud dels terrenys segons el risc geològic. Terranys amb

pendent a ponent i migdia.



SI

SI

SI

SI

NO

NO

SI

SI

c‐31

LA SALETA

196 m2

58 m2

28.604 m2


forestal

Habitatge de segona residència

Bon estat, recentment restaurada

Estat acceptable, cal la

reconstrucció d'un petit cobert adossaten estat

Risc geològic

Risc de subsidència,

classificada en el POUMcom a zona apte amb limitacions atenent a l'aptitud dels terrenyssegonsel risc



SI

SI

NO

SI

NO

NO

SI

SI

c‐32

VILASECA DE SERRASANÇ

1.062 m2

138 m2

19.097 m2


forestal

Sense ús, masiaenrunada

Ruïna

Acceptable

Risc geològic

Risc de subsidència,

classificada en el POUMcom a zona apte amb limitacions atenent a l'aptitud dels terrenyssegonsel risc



SI

SI

NO

SI

NO

NO

SI

SI

c‐33

EL SELLARÉS (Mas del Sellarés de Serraïma)

1275 m2

81 m2

529.096 m2


forestal

Hostaleria rural

(Sellarés rural, capacitat per a 20

places)

Habitatge

Molt bon estat

Molt bon estat

Risc d'incendi

Importants zones de bosc al nord i a llevant del conjunt.

Sòl de protecció

preventiva


SI

SI

SI

SI

NO

NO

SI

SI

c‐34

MAS DE SANT PERE

962 m2

127 m2

24.676 m2


forestal

Habitatge

Agropecuari

Acceptable

Acceptable

Risc d'incendi

Importants masses de bosc, encara que separades per camps de conreu, a migdia

del conjunt.



SI

SI

NO

SI

SI

NO

SI

SI

c‐35

LA TORRE D'EN ROCA

880 m2

674 m2

22.311 m2

Clau 15, subclau 15b, agrícola en matriu

forestal

Habitatge

Agrobotiga,

formatgeria, aula rural i granja.



Risc geològic

Inclosa en zona apte amb limitacions per a l'edificació segons la classificació del POUMde l'aptitud dels terrenys atenent al risc geològic. Inclosa en zona amb risc de subsidència.



SI

SI

SI

SI

SI

NO

SI

SI

c‐36

LA CASA NOVA D'EN ROCA (La

Torre II o Cal Panxeta)

245 m2

104 m2

25.581 m2


forestal

Habitatge Regular, hi ha una part del

volum paralel a la carrtera encara inacabat interiorment,

Altres riscos

Al costat mateix de la carreetra, cal protegir l'accés

a la casa.


SI

NO

NO

SI

NO

NO

SI

SI

c‐37

CAL SERRA LLEBRÓ

150 m2

1.326.072

m2


forestal

Masia enrunada sense ús actual

Enrunat

Risc geològic

Inclosa en zona apte amb limitacions per a l'edificació segons la classificació del POUMde l'aptitud dels terrenys atenent al risc geològic. Inclosa en zona amb risc de subsidència.

Sòl de protecció

preventiva


SI

NO

NO

NO

NO

NO

SI

SI

c‐38

CELLERS DE LA SERRA

1.070 m2

880 m2

79.960 m2


forestal

Habitatge

Granjes de vacú, porc i d'aviram.




A migdia del conjunt catalogat hi ha terrenys amb desnivells considerables, escalonats en feixes.



SI

SI

SI

SI

SI

SI

SI

SI

c‐39

L'ESPINALT

730 m2

364 m2

133.046 m2


forestal

Habitatge 2a residència (avui desocupat)

Bona conservació exterior, es deconeix l'estat del seu

interior

Regular





SI

SI

NO

SI

NO

NO

SI

SI

c‐40

EL SOLER DEL FAR

540 m2

76 m2

49.507 m2


forestal

Habitatge

Agropecuari

Regular

Regula

r

Sòl de protecció

preventiva


SI

SI

NO

NO

NO

NO

SI

SI

c‐41

CAL RIDOR

1.215 m2

351 m2

281.278 m2


forestal

Habitatge

Agropecuari



Sòl de protecció

preventiva


SI

SI

NO

SI

SI

NO

SI

SI

c‐42

TORREBRUNA

1012 m2

180 m2

116.77 4 m2


forestal

Habitatge

Activitats de lleure

Molt bo

Bo

Salinització

Salinització de la riera de Riudor, a la zona del mas

Torrebruna.

Sòl de protecció

preventiva


SI

SI

NO

SI

SI

SI

SI

SI

c‐43

LA ROVIRA DE RIDOR

110 m2

466.417 m2

Clau 19, dipòsits salins

Cap (casa enrunada)

Estat ruïnós, solament queden en peu les parets

exteriors de la casa.

Altres riscos

Proximitat a la muntanya

anomenada del "Runam", de deixallesde la mineriade

Sòl de protecció

preventiva


SI

NO

NO

NO

NO

NO

SI

SI

c‐44

L'ILLA I (Mas de l'Illa)

207 m2

137 m2

67.470 m2

Clau 18, interès natural o paisatgístic

Habitatge

Regular, esquerdes importants façana migdia,

obertures tapiades,

El volum B, antic paller en desús, en estat de conservació regular; el volum C en part de

nova planta cal revestir les parets i modificar les fusteries de la part

tancada.

Inundabilitat penendents pronunciades a l'entorn.

Al costat del riu Llobregat, tot i que protegida per un important desnivell. Risc de

caiguda pel costat de llevant, pels desnivells

existents cap a la llera del riu Llobregat.



SI

SI

NO

NO

NO

NO

SI

SI


121

CODI

Nom

Sup.volums

principals

Sup.volums

complem.

Sup.

parcel∙la

Codi qualificació

Ús principal

Ús secundari


Estat edificació

auxiliar

Riscos

Riscos complem.

Prot. Territorial

Prot.

Patrimonial

Habitatge

Turisme rural

Hoteler

Restauració

Educació lleure

Equipament ‐

servei

comunitari

Artesanal

Artístic

c-45

L'ILLA II (La Casa de la Bomba)

189 m2

67.740 m2


Edificació enrunada a sense ús, antigament allotjava la

maquinària per a l'elevació de l'aigua del riu.

Enrunat, solament es conserven les parets i una

bassa.

Inundabilitat

Risc important d'inundació per la seva proximitat a la llera del riu. Cal protegir l'entorn de l'edificació pel

costat del riu pels importants desnivells.


NO

NO

NO

NO

NO

SI

NO

NO

c-46

NAU INDUSTRIAL DE CA L'ARANA (Vila Estrada)

1.046 m2

338 m2

44.563 m2


Industrial en desús

Habitatge

La nau industrial en desús en aparent bon estat de

conservació.

Altres riscos

Risc per contaminació acústica per la seva

proximitat a la carretera C‐ 16.


NO

NO

NO SI

SI

SI

SI

SI

c-47

EL GRAU (Cal Grau o L'Illa III)

163 m2

90 m2

5.824 m2


Habitatge

Usos agropecuaris

Regular


SI

NO

NO

SI

NO

NO

SI

SI

c-48

MAS DE LES COVES

790

582

57.212 m2

Clau 15, subclau 15a, agrícola extensiva

Habitatge

Agropecuari

Estat de conservació acceptable encara que precisa

d'algunes millores

Estat de conservació entre acceptable i regular, segons els

volums

Altres riscos

Risc d'impacte acústic per laproximitat de pas del tren de mercaderies. També cal considerar el risc d'incendi

forestal degut a la proximitat de les masses

boscoses.



SI

SI

SI

SI

SI

SI

SI

SI

c-49

CAL MARTORELL

720 m2

411 m2

241.042 m2

Clau 17, zona

forestal

Casa de colònies (83 places)

Habitatge

Molt bó

Bó

Altres riscos

Proximitat a la via del tren de mercaderies de Manresa a Sallent (risc acústic). Cal protegir el costat sud‐est de la finca del perill de caiguda

degut al fort desnivell existent fins a la via del tren

de mercaderies. Risc d'incendi forestal per la proximitat de masses

arbòries.



SI

SI

SI

SI

SI

SI

SI

SI

c-50

TERRADELLES

1.020m2

108 m2

128.829 m2


Habitatge (en règim de masoveria)

Agropecuari

Bó, però amb algunes necesitats de rehabilitació.

Regular

Altres riscos

Risc de caiguda a la llera de la sèquia a l'entorn de la

masia, cal protegir.



SI

SI

SI

SI

SI

SI

SI

SI

c-51

LA SALA (La Sala de Sant Ponç)

1.350 m2

350 m2

190.103 m2


Retauració

Habitatge

Bó, però cal la rehabilitació de les façanes nord i de llevant.

El volum secundari B necessita rehabilitaciíó dels cossos situats al costat de migdia, la resta en bon estat. El volum secundari C en

mal estat de conservació i

parcialment enrunat, cal rehabilitació.



SI

SI

SI

SI

SI

SI

SI

SI

c-52

EL COLL DE SANT PONÇ

1.450 m2

92 m2

13.334 m2


Habitatge

Agropecuari:granja avícola

especialitzada en la producció

d'ous.

Molt bon estat de conservació

Bon estat

Pendents superiors 20% i risc

d'incendi

Masses boscoses a llevant del conjunt. Desnivells importants a migdia



SI

SI

SI

SI

SI

NO

SI

SI

c-53

LA COMA

809 m2

170 m2

30.950 m2


Habitatge, actualment desocupat.

Regular, encara que la coberta es manté en bon estat cal una

rehabilitació de l'edifici

Volums secundaris en mal estat i parcialment

ensorrats

Sòl de protecció especial BPU (Bé de Protecció Urbanística)

SI

SI

NO

SI

NO

NO

SI

SI

c-54

EL SOLÀ DE SERRAÏMA (Solà del

Mas Guineu)

1.020 m2

50 m2

99.371 m2


forestal

Habitatge

Una part ha estat rehabilitada mentre que la part més antiga està desocupada i presenta un mal estat de conservació

Regular


Terrenys propers al costat sud‐est del conjunt amb pendents pronunciades. També hi ha risc d'incendi per la proximitat de masses

boscoses.



SI

SI

NO

SI

NO

NO

SI

SI

c-55

MAS SANTMARTÍ DE SERRAÏMA

(inclou la masoveria)

2.190 m2

550 m2

264.611 m2


forestal

Habitatge

Celler de vi

Molt bon estat de

conservació.

Bon estat de conservació del volums

secundaris.

Risc d'incendi

La proximitat dels boscos al sector nord del conjunt

edificat, tot i que es manté una distància prudencial entre les edificacions i la massa arbòria, comporta un cert risc d'incendi forestal.



SI

SI

SI

SI

SI

SI

SI

SI


122

CODI

Nom

Sup.volums

principals

Sup.volums

complem.

Sup

parcel∙la

Codi qualificació

Ús principal

Ús secundari


Estat edificació

auxiliar

Riscos

Riscos complem.

Prot. Territorial

Prot.

Patrimonial

Habitatge

Turisme rural

Hoteler

Restauració

Educació lleure

Equipament ‐

servei

comunitari

Artesanal

Artístic

c‐56

LA CASETA DE SANTMARTÍ

105 m2

65 m2

752.916 m2

Clau 17, forestal

Masia enrunada Enrunat

Enrunats

Risc d'incendi

Risc d'incendi per la proximitat de masses

boscoses.

Sòl de protecció

preventiva


SI

SI

NO

NO

NO

NO

SI

SI

c‐57

FUSSIMANYA (Fucimanya o Roques Albes)

720 m2

430 m2

292.302 m2

Clau 15, subclau 15b, agrícola de matriu

forestal

Habitatge

Agropecuari

Acceptable, presència d'algunes esquerdes.

Acceptable, en general precisen manteniment.

Risc d'incendi

Risc d'incendi per la masses arbòries properes a la masia



SI

SI

NO

SI

SI

NO

SI

SI

c‐58

VILASOLEIAT

500 m2

165 m2

213.720 m2

Clau 17, forestal

Cap, habitatge enrunat

Enrunat

Altres riscos

Risc forestal per la proximitat de zones de bosc.



SI

SI

NO

NO

NO

NO

SI

SI

c‐59

LA CASA DE LA RESCLOSA

180 m2

60 m2

1.410 m2

Sistema hidrològic, clau H

Actualment cap.

En mal estat, obertures de

façana tapides, cal rehabilitació

En mal estat, cal rehabilitació.

Inundabilitat i altres

Risc d'inundació, ja que està ubicada al costat mateix del

riu Llobregat. Risc de caiguda per la proximitat al

canal i al riu. La seva ubicació al costat mateix del camí de Cabrianes, que

funciona com a carretera de connexió entre Sallent i

Cabrianes, suposa també un risc.


SI

NO

NO

SI

NO

NO

SI

SI

c‐60

LA CARRERA

611 m2

1.478 m2

Clau 15, subclau 15a,agrícola extensiva

Habitatge


Risc d'incendi

Risc d'incendi per la proximitat al nord i a ponent

d'importants masses boscoses. També hi ha un cert perill de caiguda a l'entorn del mas per les fortes pendents al torrent, ubicades a ponent de la masia i a l'altre costat del

camí d'accés.



SI

SI

NO

SI

SI

NO

SI

SI

c‐61

CAL BERENGUERES (Cal Berenguer)

280 m2

19.518 m2


Habitatge

Agropecuaris

Acceptable, però precisa d'algunes millores pel que fa

als acabats exteriors.

Regular, parets sense

arrebossar, coberta de fibrocumenten el cas



SI

SI

NO

SI

NO

NO

SI

SI

c‐62

EL SOLER DE CABRIANES (inclou la

masoveria)

1.727 m2

172 m2

44.106 m2


Habitatge

Activitats

agropecuàries

Acceptable. El volum principal de la masia, conformat per dos cossos, precisa d'algunes millores exteriors i la part més antiga, al nord, d'una rehabilitació interior.

Regular ,el volum secundari necessita

millores de condicionament

exterior.



SI

SI

SI

SI

SI

SI

SI

SI

c‐63

EL CAMP I i EL CAMP II (masia i masoveria d'El Camp de

Cabrianes)

1.555 m2

556 m2

80.398 m2


Habitatge

Agropecuari

Acceptable

Acceptable, alguns

precisen de rehabilitació sobre tot

exterior



SI

SI

SI

SI

SI

SI

SI

SI

c‐64

CAL RAJOLER

419 m2

392 m2

26.190 m2


Habitatge

Agropecuari

Acceptable

Acceptable



SI

SI

NO

SI

NO

NO

SI

SI

c‐65

L'OLIVA

1.360 m2

30.440 m2


Habitatge

Regular, cal la rehabilitació exterior de tot l'edifici.



SI

SI

SI

SI

SI

SI

SI

SI

c‐66

LA SÍNIA

71 m2

40 m2

118.506 m2


Observatori d'ocells

En mal estat, precisa d'una rehabilitació urgent i sobre tot dels elements relacionats amb la seguretat; baranes i

escales.

Bassa d'acumulació d el'aigua.

Inundabilitat

Risc d'inundació per la seva ubicació al costat mateix del riu Llobregat. Actualment hi ha risc de caiguda pel mal estat de la construcció.



NO

NO

NO

NO

SI

SI

NO

NO

c‐67

LA FABRIQUETA (La Fabriqueta del Pont de Cabrianes)

217 m2

23 m2

4.388 m2

Clau 18, interès

natural o paisagístic

Producció d'electricitat (actualment

instal∙lació sense servei)



Inundabilitat

Ubicada al costat mateix del riu Llobregat, el que

comporta risc d'inundació.

Risc de caiguda al canal (hi ha tanca de protecció)



NO

NO

NO

SI

SI

SI

SI

SI

c‐68 LA FÀBRICA DEL PONT DE

CABRIANES (Fàbrica Sitges)

3.446 m2

256 m2

124.482 m2 Sistema hidrològic,

clau H

Actualment cap,

abans fàbrica tèxtil

Semiruínòs

Semiruínòs

Inundabilitat Risc d'inundació, situat al

costat mateix del riu Llobregat.


NO

NO

NO

NO

SI

SI

NO

NO

c‐69 MAS NOU 605 M2 80.914 m2 Clau 15, subclau 15a,

agrícola extensiva Actualment cap Agropecuari Dolent, cal

rehabilitació Sòl de protecció especial NO NO NO SI SI SI NO NO

c‐70

CAL BACH

72 m2

1.255 m2

Clau 17, forestal

Habitatge

Regular, calen algunes actuacions de rehabilitació.

Risc d'incendi i desnivells

importants.

Risc d'incendi per la proximitat de les zones de bosc. Desnivells importants en les proximitats de la casa.


SI

NO

NO

SI

NO

NO

SI

SI


123

Barcelona, juny de 2017

Els arquitectes redactors:

Víctor Gurri Sala i Joaquim Maria Gurri Sala (col·legiats número 7.681-3 i 10.953-3)


NORMATIVA



1

ÍNDEX Títol I. Disposicions generals Article 1. Objecte Article 2. Àmbit territorial d’aplicació Article 3. Conveniència i oportunitat Article 4. Marc legal Article 5. Objectius Article 6. Contingut del PEM Article 7: Vigència, modificació i revisió del PEM Article 8. Interpretació del PEM Article 9. Instruments de desenvolupament i execució del PEM

Títol II. Disposicions d’ordenació i ús Capítol 1. Disposicions comunes Article 10. Concepte de masia, de casa rural i de les altres construccions susceptibles de

catalogació. Article 11. Volums i elements que configuren els conjunts catalogats Article 12. Raons que motiven la inclusió en el catàleg del PEM Article 13. Reconstrucció de ruïnes

Capítol 2. Disposicions relatives als usos Article 14. Usos admesos Article 15. Regulació dels usos admesos

Capítol 3. Normes específiques d’edificació Article 16. Disposicions generals Article 17. Obres de rehabilitació, reconstrucció, enderroc i trasllat Article 18. Alçada de les edificacions Article 19. Ús de la planta sota coberta Article 20. Tractament de les cobertes Article 21. Tractament dels paraments verticals Article 22. Regulació de les ampliacions Article 23. Regulació de la divisió horitzontal Article 24. Prevenció de riscos Article 25. Segregacions de les finques

Capítol 4. Regulació dels accessos i l’estacionament i de l’entorn Article 26. Accessos Article 27. Estacionament Article 28. Entorn Article 29. Infraestructures de serveis Article 30. Afectacions motivades per les servituds de les carreteres i ferroviàries

Disposició transitòria Disposició addicional


2

NORMES URBANÍSTIQUES

TÍTOL I: DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte

L’objecte del Pla especial és la catalogació de les masies, cases rurals i altres

construccions ubicades en el sòl no urbanitzable, susceptibles de ser reconstruïdes o

rehabilitades, justificant les raons arquitectòniques, històriques, paisatgístiques,

mediambientals o socials que en determinen la necessitat de la seva preservació i

recuperació, establint les condicions reguladores d’edificació i d’ús i incloent una fitxa

individualitzada per a cada element catalogat.

Article 2. Àmbit territorial d’aplicació

L’àmbit territorial del Pla especial és el sòl no urbanitzable del municipi de Sallent.

Article 3. Conveniència i oportunitat

El POUM de Sallent, aprovat definitivament en data 19/05/2010 per la Comissió Territorial

d’Urbanisme de la Catalunya Central, sols inclou a manera d’inventari, en el seu article

114.a) de les NNUU, una relació de 72 masies i cases rurals ubicades en el sòl no

urbanitzable, indicant que aquest inventari ha de servir de base per a la redacció del Pla

especial del Catàleg de masies i cases rurals del municipi.

Per tant, queda acreditada la conveniència i oportunitat per a la redacció del present Pla

especial per tal d’establir les masies, cases rurals i altres construccions en SNU que cal

preservar, detallar les seves característiques i especificar les normes urbanístiques que

han de regular la rehabilitació o la reconstrucció i la implantació de nous usos en els

elements catalogats.

Article 4. Marc legal

- El marc normatiu que fonamenta el Pla especial és el següent:

Planejament municipal:

- Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) del municipi de Sallent, aprovat definitivament

el 19 de maig de 2010.

Planejament territorial d’ordre superior:

- Pla territorial parcial de les Comarques Centrals (PTPCC), aprovat definitivament el 16 de

setembre de 2008.

- Pla director urbanístic del Pla del Bages (PDUPB), aprovat definitivament el 28 de

setembre de 2006.

- Pla territorial general de Catalunya, aprovat definitivament el març de 1995.


3

Legislació urbanística:

- Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei

d’urbanisme (TRLU), d’acord amb les modificacions introduïdes mitjançant la Llei 3/2012,

de 22 de febrer, i posteriors.

- Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme

RPLU), modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei

d'urbanisme, pel Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament sobre

protecció de la legalitat urbanística i pel Decret 80/2009, de 19 de maig, pel qual s'estableix

el règim jurídic dels habitatges destinats a fer efectiu el dret de reallotjament i es modifica

el Reglament de la Llei d'urbanisme pel que fa al dret de reallotjament.

- Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre la protecció de la

legalitat urbanística.

Legislació sectorial:

- Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

- Llei 12/1985, del 13 de juny, d’espais naturals.

- Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge.

- Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya i el Decret 159/2012, de 20 de

novembre, dels establiments d’allotjament turístic i els habitatges d’ús turístic.

- Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del

medi nocturn.

- Decret 190/2015, de 25 d'agost, de desplegament de la Llei d'ordenació ambiental de

l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

En concret, el Pla especial es redacta en compliment d’allò que disposen els articles 47.3 i

50.2 del Text refós de la Llei d’urbanisme (TRLU), modificats, respectivament, pels articles

12 i 15 de la Llei 30/2012, de 22 de febrer, així com l’article 55 del Reglament de la Llei

d’urbanisme, que regulen la reconstrucció i rehabilitació de les masies i cases rurals que

cal preservar i recuperar en el sòl no urbanitzable sempre que hagin estat incloses pel

planejament urbanístic en un catàleg específic que determini les condicions de la seva

reconstrucció o rehabilitació i justifiqui les raons de la seva preservació.

La legislació a què es fa referència s’entén aplicable mentre sigui vigent, i s’entendrà

substituïda, en el seu cas, per la legislació equivalent que es promulgui i derogui aquella a

què es fa menció.

Aquest mateix criteri es d’aplicació a la normativa concreta a la qual es fa referència a

l’articulat d’aquestes Normes.


4

Article 5. Objectius

Els objectius del Pla especial són els següents:

- Recuperar i conservar el patrimoni rural del municipi, mitjançant la preservació del medi

ambient i del seu paisatge, limitant l’aparició d’activitats poc compatibles amb la qualitat del

paisatge i evitant la dispersió de determinats usos en el territori.

- Conservar i recuperar el patrimoni construït d’habitatges en el sòl no urbanitzable regulant

les intervencions en aquestes edificacions, tant pel que fa a les obres que es poden

realitzar com a la implantació de nous usos.

- Protegir i conservar aquells habitatges que, atesa la seva vinculació amb activitats

agropecuàries, permeten la conservació i la custòdia del territori en el medi rural.

- Protegir i conservar les construccions ubicades en el sòl no urbanitzable, amb usos

diferents del de l’habitatge i anteriors a l’aprovació del primer planejament municipal, amb

reconeguts valors arquitectònics o històrics.

- Rehabilitar construccions rurals en desús ubicades en el sòl no urbanitzable per tal

d’evitar que la seva degradació tingui unes incidència negativa en el medi ambient o el

paisatge.

- Establir mesures per a la protecció dels riscos que poden afectar als elements i conjunts

catalogats.

- Promoure, en determinats casos, la desaparició de construccions que comportin un

impacte ambiental o paisatgístic negatiu.

- Evitar el despoblament del medi rural mitjançant la contribució al foment de l’activitat

econòmica vinculada a aquest territori i coadjuvant a la conservació dels espais agrícoles i

forestals del municipi.

- Reforçar l’activitat turística compatible amb el medi rural mitjançant la preservació dels

seus valors naturals i ambientals.

Article 6. Contingut del PEM

El Pla especial està integrat pels documents següents:

1.- Memòria descriptiva

2.- Memòria justificativa

3.- Normes urbanístiques

4.- Fitxes del catàleg

5.- Plànols

- Plànol de situació

- Plànol sobre base cartogràfica de l’ICC de localització dels elements catalogats.

- Plànol amb ortofotomapa de localització dels elements catalogats.


5

- Plànol de localització dels elements catalogats amb les qualificacions

urbanístiques del Pla territorial parcial de les Comarques Centrals.

- Plànol de localització dels elements catalogats amb les qualificacions

urbanístiques del POUM de Sallent.

Article 7. Vigència, revisió i modificació del PEM

7.1. El present Pla especial té una vigència legal indefinida que s’inicia l’endemà de la

publicació de la seva aprovació definitiva al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

7.2. La revisió i actualització del Pla especial es podrà realitzar amb l’objectiu d’incloure

nous elements d’acord amb els valors fixats a la legislació urbanística o d’excloure’n algun

si s’han modificat els valors que donaven lloc a la seva catalogació o bé en el cas

d’aparició de nova legislació o nou planejament que incideixi substancialment en el seu

contingut.

7.3. Es podrà modificar el Pla especial sempre que es justifiqui la conveniència d’aquesta

modificació en relació amb els interessos públics i privats concurrents així com la

coherència de la proposta de modificació amb les determinacions d’aquest Pla especial.

Article 8. Interpretació del PEM

8.1. Les determinacions del Pla especial s’interpreten d’acord amb el seu contingut i amb

subjecció als objectius i finalitats del mateix.

8.2. Per tot allò no regulat específicament en aquest Pla especial s’estarà al que disposen

el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel que s’aprova el Text refós de la Llei

d’Urbanisme, la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei

d’Urbanisme, el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei

d’Urbanisme i les seves posteriors modificacions, la Llei 9/1993, del patrimoni cultural de

Catalunya i el POUM de Sallent, així com qualsevol altra normativa sectorial vigent i

d’aplicació.

La legislació a què es fa referència s’entén aplicable mentre sigui vigent, i s’entendrà

substituïda, en el seu cas. per la legislació equivalent que es promulgui i derogui aquella a

què es fa menció.

8.3. En cas de contradiccions entre els diferents documents d’aquest Pla especial, o de

certes imprecisions, prevaldrà la determinació que impliqui una major protecció del medi

rural i una major preservació d’espais lliures. Prevaldrà, així mateix, la documentació

escrita respecte a la documentació gràfica.

8.4. En qualsevol cas, són d’aplicació les regles d’interpretació del planejament urbanístic

especificades a l’article 10 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.


6

Article 9. Instruments de desenvolupament i execució del PEM

9.1. En tots els casos serà necessària la obtenció de la corresponent llicència urbanística

municipal abans de l’execució de les obres o de la implantació dels nous usos.

El desenvolupament del PEM per a la implantació i concreció de determinades activitats

admeses es realitzarà mitjançant la redacció d’un pla especial quan així ho indiquin les

seves determinacions o ho estableixi la legislació urbanística vigent.

9.2. Actes subjectes a llicència.

Estaran subjectes al requisit de prèvia obtenció de llicència municipal les obres de

rehabilitació, reconstrucció, reforma, conservació, millora o reparació i enderroc així com

els canvis d’ús de les masies i cases rurals radicades en el sòl no urbanitzable i incloses

en el catàleg d’aquest Pla especial, amb subjecció als requisits previstos en aquestes

normes, i de conformitat amb el marc normatiu municipal i les estipulacions de l’article 50

del Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per l’article 12 de la Llei 30/2012, de 22 de

febrer. El procediment per a l’obtenció d’aquestes llicències s’ajustarà al que estableix la

normativa urbanística municipal, el Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost , la seva

modificació mitjançant la Llei 3/2012, de 22 de febrer, i el Decret 305/2006, de 18 de juliol,

així com a les precisions que les normes d’aquest Pla especial puguin introduir.

9.3. Documentació per a la sol·licitud de llicències d’obres.

9.3.1. Per a qualsevol tipus de llicència urbanística de rehabilitació integral,

reconstrucció o canvi d’ús d’un element catalogat caldrà aportar la següent

documentació:

a) Projecte tècnic de la intervenció que haurà d’incloure, entre altres documents,

fotografies dels edificis i de l’entorn, plànol topogràfic, memòria i plànols amb un

aixecament planimètric complert de les edificacions del conjunt catalogat en planta,

alçat i seccions, tant general com de detalls constructius dels elements rellevants,

amb un nivell de precisió i escales gràfiques suficient per a la seva comprensió o

per permetre la seva reconstrucció total o parcial, i amb el detall de les

intervencions previstes. La documentació del projecte haurà de corroborar i, en el

seu cas, ajustar els mesuraments i les superfícies dels elements catalogats que

consten a les respectives fitxes.

b) Descripció dels serveis existents i dels proposats.

c) Descripció dels accessos actuals i de les millores proposades, d’acord amb les

especificacions que en relació a la modificació de camins determinen les presents

Normes i el vigent POUM.

d) Descripció de l’estat actual de l’entorn immediat de les edificacions i de les

millores proposades.


7

e) Descripció de les mesures preventives i correctores adoptades per a la protecció

de l’element catalogat. Els elements catalogats inclosos en les zones de risc

geològic hauran d’incloure un estudi geològic amb el contingut especificat a les

NNUU del vigent POUM o legislació vigent aplicable.

f) En el cas dels edificis catalogats inclosos a l’Inventari d’elements d’interès

històric-artístic de l’article 16 del POUM o, en el seu moment, quan així es determini

en el Catàleg de Béns a Protegir, caldrà informe del Departament de Cultura, el

qual, entre les consideracions que inclogui, caldrà que es pronunciï sobre la

idoneïtat de la redacció d’un Estudi estratigràfic i cromàtic dels paraments i/o d’un

estudi arqueològic.

g) Els edificis catalogats per raó del seu interès arquitectònic i aquells que estiguin

inclosos a l’Inventari d’elements d’interès històric-artístic del POUM o, en el seu

moment, en el Catàleg de Béns a Protegir, hauran d’afegir a la memòria del projecte

un apartat on quedi constància, en el primer cas, de que les intervencions

projectades no suposen cap menyscabament del seu valor arquitectònic i, en el

segon cas, que es preserven tots els elements d’interès històric i/o artístic.

h) En el cas de la reconstrucció d’elements catalogats en estat de ruïna serà

necessària l’aportació d’un estudi històric.

i) En el tràmit per a l’obtenció de la llicència urbanística s’haurà d’acreditar el

compliment de la normativa sectorial que sigui exigible, atenent a l’ús existent o

proposat, mitjançant l’aportació dels informes dels organismes competents i, en el

seu cas, l’avaluació de l’impacte de la nova intervenció sobre els usos agropecuaris

existents. En el cas d’actuacions que es corresponguin amb algun dels supòsits

establerts pel Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis

d’avaluació de la mobilitat generada, caldrà que incorporin l’esmentat estudi.

9.3.2. Quan les intervencions a realitzar siguin de poca entitat la documentació de la

sol·licitud del permís municipal podrà excloure i/o simplificar alguns d’aquests

documents. S’inclouen en aquest apartat, entre altres, les actuacions de

conservació i millora i aquelles que fan referència a l’assoliment d’unes millors

condicions d’habitabilitat, seguretat o accessibilitat dels edificis.

9.3.3. Les sol·licituds de canvi d’ús incorporaran, a més a més dels documents que

corresponguin segons la classe d’obres a realitzar, una memòria justificativa de la

implantació del nou ús i una justificació, expedida per facultatiu competent,

acreditativa de que l’edifici és apte pel nou ús conforme a la normativa sectorial

d’aplicació.

9.3.4. Per a l’obtenció de les llicències urbanístiques caldrà complir amb la

normativa vigent de prevenció d’incendis forestals, incorporant si s’escau un annex


8

relatiu a la gestió forestal de l’entorn immediat del conjunt catalogat ubicat dins de la

finca objecte de la catalogació.

9.3.5. La documentació per a l’obtenció de la llicència municipal incorporarà la

descripció de les mesures adoptades per a la protecció i conservació tant dels

habitats naturals com de les especies a ells vinculades així com la descripció de les

mesures que es prendran un cop finalitzada l’obra per restaurar el sòl que hagi

pogut veure’s afectat i per retirar tots els materials i instal·lacions que s’hagin

utilitzat a la mateixa.

9.3.6. Si cal llicència, permís o autorització d’altres administracions, és necessària

la obtenció de l’informe corresponent. Caldrà, així mateix, disposar de l’informe

previ de la CTUCC, d’acord amb les prescripcions e l’article 50 del TRLU i de

l’article 59 del RPLU.


9

TÍTOL II. DISPOSICIONS D’ORDENACIÓ I ÚS

Capítol 1: Disposicions comunes

Article 10. Concepte de masia, de casa rural i de les altres construccions susceptibles de

catalogació.

S’entén per “masia” el conjunt edificat vinculat en origen a una explotació agropecuària i

forestal i constituït per una edificació principal, inicialment destinada a habitatge, i els seus

annexes. S’entén per “casa rural” les construccions pròpies del sòl no urbanitzable amb

habitatge no vinculat en origen a l’activitat agrícola o ramadera, com són les masoveries,

cases de pagès i altres edificacions com els molins d’aigua i de secà, les bòviles, les

estacions ferroviàries, les instal·lacions preindustrials i les antigues centrals

hidroelèctriques.

Queden excloses del concepte de masia o casa rural les edificacions aïllades com les

cabanes, les bordes, els masos, les fargues, les cabanes de carboners, les pletes de

bestiar, els magatzems, coberts o altres edificacions pròpies del sòl no urbanitzable que no

són o no han estat habitatge familiar.

S’entén per “altres construccions susceptibles de catalogació” aquelles construccions amb

usos diferents de l’habitatge i anteriors a l’aprovació del primer planejament municipal

(26/08/1968) amb valors històrics i/o arquitectònics que calgui preservar i recuperar i

aquelles construccions en desús que calgui rehabilitar pel seu deteriorament per corregir

un impacte mediambiental o paisatgístic negatiu.

Les masies, cases rurals i altres construccions incloses en el catàleg del Pla especial son

aquelles que s’han de preservar i recuperar mitjançant la rehabilitació o la reconstrucció,

per destinar-les a qualsevol dels usos previstos en el Pla.

Article 11. Volums i elements que configuren els conjunts catalogats

El conjunt catalogat d’una masia o casa rural inclou la construcció o construccions que

conformen el volum principal i pot incloure, també, altres construccions annexes

catalogades com a volums secundaris. Poden completar el conjunt altres volums no

catalogats. En alguns casos, també poden ser susceptibles de protecció determinats

elements singulars ubicats a l’entorn del conjunt catalogat.

Volum principal és aquella edificació destinada a habitatge familiar o a l’ús principal que per

les seves característiques tipològiques o històriques esdevé la construcció més important

del conjunt arquitectònic. En determinats casos un conjunt catalogat pot tenir més d’un

volum principal. El volum principal s’identifica a les fitxes del catàleg amb una lletra i el

color vermell.

Volum secundari és aquella construcció annexa al volum principal que forma part del

conjunt catalogat i que cal preservar pels seus valors constructius, arquitectònics o


10

històrics, sense que el seu ús sigui o hagi estat el d’habitatge familiar i que complementen

els usos dels volums principals del conjunt catalogat. Un conjunt catalogat pot tenir més

d’un volum secundari, aïllat o adossat al volum principal. En aquests volums secundaris

s’admeten, amb les condicions i limitacions establertes en aquestes normes, els usos que

siguin compatibles amb els del volum principal. Els volums secundaris catalogats

s’identifiquen a les fitxes del catàleg amb una lletra i el color taronja.

Volum no catalogat és aquella construcció que tot i formar part del conjunt edificat no

reuneix els valors requerits per ser catalogat ateses les seves característiques, materials,

estat de conservació, ús o situació que li confereixen un impacte visual o ambiental que no

respecte el conjunt. S’inclouen construccions recents, amb usos complementaris del

residencial, i edificacions i instal·lacions amb usos agropecuaris. Aquests volums no són

objecte d’aquest PEM, hauran de destinar-se als usos previstos per al SNU en el

planejament o legislació urbanística vigent i, en el seu cas i si així ho indica la fitxa

corresponent, poden ser objecte d’integració o enderroc en cas d’intervenció en els

elements catalogats. En alguns casos es designen amb una lletra quan es fa referència als

mateixos a la fitxa del conjunt catalogat als efectes de la seva integració o enderroc. Els

volums secundaris no catalogats s’identifiquen a les fitxes del catàleg amb el color gris.

Element singular catalogat és un bé patrimonial de tipus arqueològic, botànic, cultural o

arquitectònic diferent dels volums catalogats, ubicat a l’entorn immediat del conjunt edificat

de la masia o casa rural, S’inclouen en aquest apartat els elements inclosos a l’Inventari de

bens a protegir del POUM de Sallent com a elements d’interès històric-artístic així com els

arbres protegits, les cabanes, els pous de glaç, els jaciments arqueològics i altres elements

singulars susceptibles de protecció.

Article 12. Raons que motiven la inclusió en el catàleg del PEM

D’acord amb l’article 47.3 del Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per l’article 12 de

la Llei 30/2012, de 22 de febrer, les raons per incloure una masia o casa rural en el catàleg

del Pla especial són les següents:

a) Arquitectòniques

Quan les edificacions catalogades tenen un valor arquitectònic per la seva tipologia,

composició o presència d’elements arquitectònics singulars.

b) Històriques

Quan les edificacions catalogades tenen interès per la seva rellevància quan a l’origen

o evolució de la masia, per la seva vinculació a fets històrics o per la seva influència

en la configuració dels assentaments en el territori. En qualsevol cas, cal que siguin

anteriors a l’any 1956.


11

c) Mediambientals

Quan les edificacions catalogades garanteixen les condicions ambientals del seu

entorn pròxim i del seu rodal i contribueixen al manteniment d’un teixit rural amb

característiques ambientals pròpies.

d) Paisatgístiques

Quan les edificacions catalogades conformen, per la seva localització o

característiques formals i tipològiques, un paisatge concret vinculat a una determinada

percepció d’un territori i que pot ser integrat en un itinerari paisatgístic.

e) Socials

Quan les edificacions catalogades afavoreixen l’interès públic i la necessitat o demanda

social, potencien el reequilibri territorial i econòmic i permeten la recuperació de la

població assentada en el territori ja sigui com a primera residència o com a segona.

Article 13. Reconstrucció de ruïnes

13.1. Són catalogables com a ruïnes recuperables les construccions en estat ruïnós en

què estigui acreditat el seu ús com habitatge i sigui possible, mitjançant els vestigis

existents i els documents disponibles, la reconstrucció de la seva volumetria original.

També són susceptibles de catalogació aquelles construccions en desús, anteriors al

primer planejament municipal i no destinades a habitatge, que calgui rehabilitar pel seu

deteriorament per corregir un impacte mediambiental o paisatgístic negatiu

13.2. Els vestigis existents han de complir per a la seva inclusió en el catàleg els

requisits mínims següents:

a) Permetre identificar la planta original de l’assentament i la seva volumetria i que es

conservin, com a mínim, dues parets formant angle amb una alçada mínima de 2 m. i

indicis de la coberta.

b) Que els vestigis mesurables tinguin una superfície mínima de 75 m2.

c) Accés preexistent adequat per al transit rodat.

d) Que la seva implantació topogràfica sigui adequada.

13.3. En la seva reconstrucció s’hauran de tenir en compte els aspectes de composició,

materials i cromatisme adequats a la seva localització, tal com estableix l’article 51.1

del Text refós de la Llei d’urbanisme.


12

Capítol 2: Disposicions relatives als usos

Article 14. Usos admesos

Els usos admesos amb caràcter general a les masies i cases rurals i altres construccions

del catàleg són, segons disposa l’article 47.3 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost i la

seva modificació posterior mitjançant l’article 12 de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, i l’article

55.1 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, els següents:

Habitatge rural

Activitats artesanals, professionals i artístiques

Activitats d’educació en el lleure, mediambientals i de desenvolupament rural

Establiment de turisme rural

Restauració

Habitatge d’ús turístic

Establiment hoteler

Equipaments i serveis comunitaris

Activitats agrícoles, ramaderes i d’explotació dels recursos naturals.

A cadascuna de les fitxes del catàleg s’indiquen quins d’aquests usos es permeten a

l’element catalogat. L’ús d’habitatge familiar així com les activitats professionals i les

activitats de transformació agroalimentària i usos artesanals vinculats a l’habitatge familiar,

l’ús d’habitatge turístic i les activitats agrícoles, ramaderes i d’explotació dels recursos

naturals són usos sempre permesos, solament condicionats al compliment de les

condicions exigides per la legislació sectorial que els hi sigui aplicable.

Article 15. Regulació dels usos admesos

15.1. Tipologia dels usos admesos

a) Habitatge rural

S’entén per habitatge rural la residencia habitual de les persones que duen a terme

funcions de conservació de l’entorn i custòdia del territori en edificis condicionats per

aquesta funció que compleixin els requisits mínims d’habitabilitat que estableix la legislació

vigent i que disposin d’accés rodat des de la xarxa de camins rurals.

En els volums secundaris sols s’admet l’ús d’habitatge com a ampliació del programa

funcional de l’edifici principal.

No s’admet aquest ús en les construccions en desús catalogades per corregir-ne l’impacte

paisatgístic o mediambiental.

b) Activitats artesanals, professionals i artístiques

Les activitats artesanals així com les activitats de transformació agroalimentària s’admeten

com activitats vinculades a l’habitatge familiar i sempre que els productes i serveis s’hagin

originat o tinguin com a destinació, respectivament i exclusivament, una unitat d’explotació


13

agrícola o ramadera o un conjunt d’unitats d’explotació, sempre i quan els terrenys objecte

de la construcció formin part de l’esmentada unitat d’explotació o de l’esmentat conjunt, tal

com determina l’article 48.1.c) del Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret

305/2006, de 18 de juliol.

Les activitats professionals i artístiques s’admeten, així mateix, sempre que estiguin

vinculades a l’habitatge familiar i siguin compatibles amb en el medi rural on es

desenvolupen.

Excepcionalment es poden admetre, sense vinculació amb l’habitatge, en les construccions

en desús catalogades per corregir-ne el seu impacte.

c) Activitats d’educació en el lleure, mediambientals i de desenvolupament rural

S’admeten els usos lúdics i formatius vinculats al medi natural i al caràcter rural de l’entorn

així com les activitats de formació i innovació orientades al desenvolupament rural.

S’entén per activitats d’educació en el lleure en el medi rural les activitats d’ensenyament

no reglat vinculades al medi natural i les d’esbarjo o repòs que necessàriament cal

desenvolupar a l’aire lliure així com les activitats terapèutiques, de reinserció i de formació

ocupacional vinculades al medi natural.

Pel que fa a les activitats d’educació en el lleure es tindran en consideració, si s’escau, les

especificacions de la Llei 38/1991, de 30 de desembre, que regula les instal·lacions

destinades a activitats amb infants i joves i del Decret 140/2003, de 10 de juny, d’aprovació

del Reglament d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves que regula les

modalitats de casa de colònies, alberg de joventut, granja escola i aula de natura, o de la

normativa que en el seu moment pugui modificar o substituir la legislació esmentada.

Les activitats mediambientals i de desenvolupament rural són aquelles que tenen com a

finalitat la conservació, recerca, protecció i divulgació dels recursos naturals i de les

activitats econòmiques pròpies del medi rural. Les activitats mediambientals estan

regulades a l’article 199 de les NNUU del vigent POUM del municipi de Sallent.

d) Establiment de turisme rural

S’admet sempre que es compleixin els requisits establerts per la legislació sectorial, la Llei

13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya i el Decret 159/2012, de 20 de novembre,

que regula els establiments d’allotjament turístic i els habitatges d’ús turístic. En els casos

d’implantació d’aquest ús no es permet la divisió horitzontal. S’inclouen en aquest apartat

els grups de cases de pagès o establiments d’agroturisme i d’allotjaments rurals

reconeguts a l’article 50.1 de la Llei 13/2002. Segons l’article 49 de la Llei 13/2002, de 21

de juny, “són establiments de turisme rural els ubicats en el medi rural, dins de nuclis de

població de menys de 2.000 habitants o bé aïllats, integrats en edificacions preexistents

anteriors a 1950 i que respecten la tipologia arquitectònica de la zona i compleixen amb les


14

exigències de tranquil·litat i d’integració en el paisatge, en els termes i les condicions que,

a aquest efecte, prevegi la legislació urbanística”.

No es consideren establiments de turisme rural els ubicats en pisos, considerats com a

habitatges independents en un edifici de diverses plantes, en règim de propietat horitzontal.

El Decret 159/2012, de 20 de novembre, considera que un establiment de turisme rural és

una casa de pagès o establiment d’agroturisme quan la persona titular obté rendes

d’activitats agropecuàries de l’explotació existent a la finca i és un allotjament rural quan la

persona titular no està obligada a obtenir rendes d’activitats agropecuàries però ha de

residir, depenent de la modalitat, a la mateixa comarca, al municipis limítrofs de la comarca

o al mateix habitatge. Els establiments de turisme rural s’agrupen en ambdós casos en les

modalitats de masia, masoveria, casa de poble compartida i casa de poble independent. La

seva capacitat màxima és, d’acord amb la normativa sectorial vigent, de 15 places.

Totes les referències a la normativa actual s’entenen igualment referides a la normativa

que en el seu moment la pugui modificar o substituir.

e) Restauració

S’admeten les modalitats de restaurant, de restaurant-bar o de saló de banquets. No

s’admeten els bars independents del servei de restaurant. La seva capacitat, exceptuant la

dels establiments existents en el moment de l’aprovació del PEM, no podrà superar la que

en el seu moment determini la normativa sectorial que sigui d’aplicació.

A aquest respecte, s’entén per restaurant l’establiment que disposa de servei de menjador i

cuina amb la finalitat d’oferir menjars al públic, mitjançant preu, per ser consumidors en el

mateix local. S’entén per bar l’establiment que disposa de barra i que pot disposar de

servei de taula per proporcionar al públic begudes acompanyades o no de tapes i

entrepans. S’entén per restaurant-bar l’establiment que ofereix, mitjançant preu, els serveis

de restaurant i bar previstos en les seves corresponents tipologies. S’entén per saló de

banquets l’establiment de restaurant o exclusivament especialitzat amb la finalitat de servir

menjars i begudes per tot tipus d’actes socials en data i hora predeterminats i es poden

realitzar activitats complementàries amb música ambiental, de ball, i altres actuacions en

directe, sempre que el local reuneixi les condicions de seguretat i d’insonorització i estigui

degudament autoritzat.

Per a la seva autorització, en qualsevol de les modalitats, caldrà justificar l’accessibilitat

rodada a través de la xarxa de carreteres o camins rurals, un espai lliure de parcel.la

suficient per a destinar-lo a aparcament dels usuaris i visitants, disposar de l’espai

necessari per a la càrrega i descàrrega de mercaderies i l’emmagatzematge de deixalles i

dels serveis bàsics necessaris per a desenvolupar l’ús.


15

f) Habitatge d’ús turístic

S’admet l’habitatge d’ús turístic en els conjunts catalogats sempre que es compleixin les

condicions exigides pel Decret 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament

turístic i d’habitatges d’ús turístic (articles 66 a 72). Segons l’article 66 d’aquest Decret

“tenen la consideració d’habitatges d’ús turístic aquells que són cedits pel seu propietari,

directament o indirectament, a tercers, de forma reiterada i a canvi de contraprestació

econòmica, per a una estada de temporada, en condicions d’immediata disponibilitat i amb

les característiques establertes en aquest Decret”.

Es considera estada de temporada l’ocupació de l’habitatge per un període de temps

continu igual o inferior a 31 dies i es considera cessió reiterada quan es cedeix dues o més

vegades dins el període d’un any.

Els habitatges d’ús turístic s’han de cedir per al seu ús sencers, sense que es permeti la

cessió per estances.

Els habitatges d’ús turístic han de disposar de cèdula d’habitabilitat i complir les condicions

tècniques i de qualitat exigibles als habitatges, regulades pel Decret 141/2012, de 30

d'octubre, sobre les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula

d’habitabilitat. La seva ocupació no pot superar el nombre de places indicat a la cèdula i es

necessària la comunicació prèvia de l’inici de l’activitat.

g) Establiment hoteler

S’admet sempre que es compleixin els requisits establerts per la legislació sectorial, la Llei

13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya i el Decret 159/2012, de 20 de novembre,

que regula els establiments d’allotjament turístic i els habitatges d’ús turístic.

L’article 40.1 de la Llei 13/2002, de 21 de juny, defineix l’establiment hoteler com aquell

que “presta servei d’allotjament temporal en unitats d’allotjament als usuaris turístics, com

a establiment únic o com a unitat empresarial d’explotació amb els serveis turístics

corresponents”.

En l’àmbit d’aquest Pla especial s’admet aquest ús preferentment en aquells casos en que

el conjunt catalogat, incloent-hi els volums principals i secundaris, disposi d’un sostre

mínim per a la implantació de l’ús hoteler de 1.000 m2, sense comptabilitzar les

ampliacions que es puguin autoritzar. Es prohibeixen les modalitats d’hotel apartament i en

règim de condomini.

La implantació d’aquest ús requerirà la redacció d’un pla especial on s’estableixi

l’ordenació del conjunt edificat i del seu entorn.

Excepcionalment, quan no sigui possible la implantació d’un establiment de turisme rural,

es podrà autoritzar la modalitat d’hostal en conjunts catalogats amb un sostre inferior als

1.000 m2. En aquest cas no es requerirà la redacció d’un pla especial, sempre que les

seves característiques siguin equiparables a les d’un establiment de turisme rural.


16

h) Equipaments i serveis comunitaris

S’entén per equipament una activitat d’interès públic, social o comunitari destinada a oferir

un servei al municipi de caire religiós, docent, esportiu, cultural, sanitari o assistencial.

S’entén per servei comunitari un servei social bàsic destinat a cobrir les necessitats de la

població amb risc d’exclusió social.

Per a la seva autorització caldrà justificar l’accessibilitat rodada a través de la xarxa de

carreteres o camins rurals, un espai lliure de parcel.la suficient per a destinar-lo a

aparcament dels usuaris i visitants, disposar de l’espai necessari per a la càrrega i

descàrrega de mercaderies i l’emmagatzematge de deixalles i dels serveis bàsics

necessaris per a desenvolupar l’ús.

Quan la seva implantació comporti alteracions importants en el seu entorn es podrà

requerir la redacció d’un pla especial que les reguli.

i) Activitats agrícoles, ramaderes i d’explotació dels recursos naturals.

Són els usos vinculats a les activitats pròpies del medi natural i que, en conseqüència,

s’admeten sempre en qualsevol de les edificacions annexes al volum principal dels

conjunts catalogats.

15.2. Els usos corresponents als apartats a), b), c), f) i i) s’admeten de manera general en

tots els casos, d’acord amb la normativa sectorial que els hi sigui d’aplicació i amb les

condicions assenyalades en aquest article per a cadascun d’ells. La resta dels usos de

caràcter col·lectiu solament són permesos quan així s’especifica a la fitxa corresponent del

catàleg.

15.3. En el cas dels volums no catalogats, no susceptibles de ser utilitzats per als usos

definits a l’article 47.3 del Text refós de la Llei d’urbanisme (modificat per l’article 12 de la

Llei 30/2012, de 22 de febrer), es aplicable el règim d’usos del sòl no urbanitzable establert

a la legislació urbanística vigent i en el POUM de Sallent

15.4. Modificació dels usos

El catàleg del Pla especial determina els usos admesos per a cada conjunt catalogat,

diferenciant les edificacions que conformen el volum principal dels volums secundaris

catalogats. La implantació de nous usos en un conjunt catalogat comporta l’adequació de

les edificacions, l’entorn, els accessos i els serveis a les necessitats derivades del nou ús

així com l’adequació o, en el seu cas, l’enderroc dels volums no catalogats que per les

seves característiques siguin incompatibles amb aquests usos o amb l’arquitectura del

conjunt catalogat.


17

Capítol 3: Normes específiques d’edificació

Article 16. Disposicions generals

Els projectes d’intervenció respectaran les tipologies tradicionals i la implantació en el medi

rural dels conjunts catalogats mantenint la configuració unitària de les edificacions i la seva

adaptació topogràfica. Es minimitzaran els moviments de terres, els processos d’erosió del

sòl i les afectacions de l’entorn protegit.

En general, s’utilitzaran els materials, textures i colors adequats a l’entorn rural i al lloc

concret, amb la finalitat d’assolir un alt grau d’integració i compatibilitat amb el paisatge.

Les actuacions referides a la vegetació i a l’adequació de l’entorn es realitzaran sota

aquest mateix criteri d’integració paisatgística.

Es prioritzarà l’enderroc dels volums no catalogats que desdiguin del conjunt, essent

aquest obligatori en els casos assenyalats en aquestes normes i concretats a les fitxes del

catàleg.

Quant als criteris generals referits a la integració ambiental de les construccions es tindran

en consideració les determinacions de l’article 113 de les NNUU del vigent POUM de

Sallent referides al tractament exteriors dels volums, moviments de terres i depuració de

les aigües residuals o, en el seu cas, les noves disposicions que puguin substituir-lo.

Article 17. Obres de rehabilitació, reconstrucció, enderroc i trasllat

17.1. La rehabilitació haurà de preservar tots aquells elements amb valor arquitectònic

per si mateixos o per formar part del conjunt i, en cas que sigui necessari, restaurar-los

d’acord amb les característiques tipològiques de l’edificació.

17.2. Només s’admeten obres de reconstrucció on hagin desaparegut part dels volums

principals o secundaris i les edificacions existents permetin determinar el volum i la

composició volumètrica original o en el cas de la reconstrucció dels enderrocs puntuals per

patologies a que es refereix l’apartat següent.

17.3. En el cas dels volums protegits, sols s’admeten enderrocs puntuals de parts

construïdes per raó de patologies constructives o amb motiu de la restitució d’aquests

volums al seu estat primitiu.

Els volums no catalogats, identificats amb el color gris a les fitxes del catàleg,

incompatibles per raons estètiques, compositives o constructives, amb el conjunt catalogat

i que no es destinin a usos agropecuaris o forestals s’hauran d’integrar o, en el seu cas,

enderrocar en els casos en què es realitzi una intervenció de rehabilitació integral o es

realitzi la implantació d’un ús col·lectiu en totes les construccions catalogades. La previsió

de la seva integració o enderroc s’haurà d’incloure en el projecte tècnic que s’adjunti amb

la corresponent sol·licitud de llicència. En qualsevol cas, aquestes edificacions


18

complementàries no estan incloses a la regulació d’aquest Pla especial i no són

susceptibles de ser utilitzades per als usos admesos en aquest document.

17.4. El trasllat d’una edificació catalogada, únicament es permetrà excepcionalment si es

justifica per raó d’afectació per un sistema general de nova implantació, degut a una

situació de naturalesa catastròfica que aIteri substancialment Ies condicions de vida deIs

residents per greus danys en I’eIement o amb motiu d’un risc sobrevingut inevitabIe i/o

imprevisibIe. En quaIsevoI cas, Ia reconstrucció de I’edificació trasIIadada ha de reproduir

fideIment Ia voIumetria originaI i no pot suposar un major impacte paisatgístic.

Article 18. Alçada de les edificacions

L’alçada que correspon a la de les edificacions catalogades serà sempre la de l’edifici

existent. Qualsevol intervenció en el conjunt catalogat es realitzarà sota el principi de la

conservació de la volumetria original i no sobrepassarà, excepte en casos justificats,

l’alçada de la coberta actual de l’edifici.

Article 19. Ús de la planta sota coberta

S’admet el condicionament de la planta sota coberta de les edificacions catalogades per a

qualsevol dels usos admesos pel Pla especial sempre que es respecti la volumetria

original.

El condicionament d’aquesta planta pel seu ús com a dependències de l’habitatge s’admet

sempre que no constitueixi habitatge independent i es compleixin les condicions mínimes

d’habitabilitat establertes per la legislació vigent.

Article 20. Tractament de les cobertes

El pendent de les vessants de la coberta no podrà ultrapassar el 30% i s’utilitzarà pel seu

acabat la teula ceràmica característica de la zona. No s’admeten terrats plans ni terrasses

llevat que siguin preexistents.

No s’admet l’ús de plaques de fibrociment, materials plàstics i, en general, de materials

brillants o reflectants a la coberta dels edificis.

S’admet la implantació de plaques solars o fotovoltaiques en els volums secundaris

catalogats sempre i quan es destini únicament al servei del conjunt catalogat.

Qualsevol element ubicat sobre la coberta quedarà ocult o integrat a la composició general

de l’edifici.

Es tindran en compte les especificacions de l’article 113 de les NNUU del vigent POUM de

Sallent referides al tractament de les cobertes o, en el seu cas, les noves disposicions que

puguin substituir-lo.


19

Article 21. Tractament dels paraments verticals

Les intervencions en els conjunts catalogats es realitzaran sota el criteri de la restauració

dels acabats originals de pedra natural, arrebossat o estucat dels seus edificis. Pel que fa

els colors es respectaran els tradicionals del lloc, preferentment els terrossos.

En qualsevol cas, els projectes tècnics hauran d’especificar les característiques

cromàtiques i les textures dels materials emprats a les façanes, justificant la seva elecció.

Article 22. Regulació de les ampliacions

22.1. Atès que l’objectiu principal del Pla especial és la recuperació de les masies, cases

rurals i altres construccions en SNU catalogades no s’admeten de manera genèrica les

ampliacions de l’edificació existent.

22.2. Excepcionalment, s’admetran les ampliacions imprescindibles per implantar un ús

col·lectiu, per a l’ampliació del programa familiar, per introduir millores d’accessibilitat o per

assolir les condicions mínimes d’habitabilitat de la masia, casa rural o altres construccions

anteriors al primer planejament, d’acord amb les exigències de la normativa vigent.

En les edificacions o conjunts inclosos a l’inventari de l’article 16 del POUM, les

ampliacions únicament es podran dur a terme amb l’informe favorable del Departament de

Cultura i amb les condicions que es puguin indicar en aquest informe. No es podran

ampliar les edificacions incloses a l’inventari de l’article 16 del POUM o, en el seu moment,

en el Catàleg de Bens a Protegir, si l’esmentat informe així ho estableix.

22.3. Només s’admetran les ampliacions una sola vegada, es realitzaran en sòls amb una

pendent inferior al 20% i sota el principi de la deguda integració en el conjunt preexistent,

respectant les característiques tipològiques de l’edificació i els seus valors arquitectònics,

històrics i paisatgístics.

22.4. La possibilitat d’ampliació de l’edificació existent s’ha de concretar a la fitxa del

catàleg, solament pot afectar als volums principals. i es podrà condicionar a l’adequació o,

en el seu cas, l’enderroc dels volums no catalogats i no vinculats a una explotació

agropecuària que es considerin incompatibles amb el conjunt catalogat. Per a l’autorització

de les ampliacions cal tenir en compte la disponibilitat de volums secundaris per a la

implantació dels usos permesos en el conjunt catalogat i la seva recuperació es prioritzarà

enfront de l’ampliació.

22.5. L’ampliació solament es pot admetre, excepte en casos degudament justificats, en

aquells elements en què el sostre edificat dels volums principals no superi els 500 m2,

s’admeti i reguli a la fitxa corresponent, i no podrà superar els percentatges que es detallen

a continuació:


20

Superfície volums principals Percentatge màxim d’ampliació

S ≤ 150 m2 30% (màxim 30 m2)

150 m2 ≤ S ≤ 300 m2 20% (màxim 45 m2)

300 m2 ≤ S ≤ 500 m2 15%

Més de 500 m2 En general no s’admeten ampliacions. Excepcionalment es pot admetre per motius

justificats una ampliació d’un 5%, amb un màxim de 75 m2

Article 23. Regulació de la divisió horitzontal

23.1. S’admet la divisió horitzontal per a l’ús d’habitatge vinculat a una explotació

agropecuària o forestal únicament en els casos assenyalats a les fitxes del catàleg i per tal

de reconèixer situacions preexistents degudament documentades, fomentar la rehabilitació

de masies o cases rurals de gran superfície o per resoldre temes d’herència. No obstant,

es prioritzaran, en cas que sigui possible, els models de lloguer, cessió d’ús, masoveria i

similars, en front de la divisió d’una masia en règim de propietat horitzontal, per tal de

garantir en la mesura del possible la unitat de la masia i permetre que qualsevol nova

intervenció en cadascun dels habitatges que s’estableixin respongui a una lògica de

conjunt.

23.2. Cal que la divisió horitzontal respecti l’estructura de l’edifici i les seves

característiques tipològiques originals.

23.3 Cal que, quan la divisió horitzontal es realitzi sobre edificacions independents, es

mantingui la unitat de l’espai exterior del conjunt, sense la col·locació de tanques o altres

elements que la desfigurin.

23.4. Per admetre la divisió horitzontal cal que l’edificació original compatible amb l’ús

d’habitatge, volum principal i volums secundaris en els quals s’admet l’ús d’habitatge, tingui

una superfície construïda mínima de 500 m2, sempre i quan després de la segregació les

entitats resultants tinguin una superfície mínima de 350 m2 per a l’habitatge principal i de

150 m2 com a mitjana per als habitatges secundaris, podent assolir un màxim de 4

habitatges.

Excepcionalment, la superfície de l’habitatge principal es podrà reduir fins a 250 m2 quan

raons justificades ho aconsellin i sempre i quan es compleixin les demès exigències

especificades en aquest article.

23.5. Els volums secundaris del conjunt catalogat no poden donar lloc a un nou habitatge

independent però poden computar als efectes d’assolir la superfície mínima requerida per

als habitatges resultants de la divisió horitzontal.

23.6. No podran computar per assolir un major nombre d’habitatges les ampliacions que

puguin ser permeses en els volums catalogats.


21

23.7. Les edificacions catalogades que en el moment de l’aprovació del Pla especial hagin

acreditat l’existència de més d’un habitatge i així s’hagi recollit a la fitxa del catàleg, podran

realitzar la divisió horitzontal encara que no compleixin les superfícies mínimes indicades

en aquest article. En el cas de segregar nous habitatges dins del mateix element catalogat

s’haurà de complir en tot l’estipulat en aquest article. En qualsevol cas s’haurà de respectar

el nombre màxim de 4 habitatges.

23.8. Per obtenir l’autorització de la divisió horitzontal caldrà la presentació d’una proposta

detallada a nivell gràfic i escrit, acreditant la superfície construïda necessària, amb

indicació de les edificacions afectades i, en el seu cas, dels enderrocs a realitzar i de les

mesures de correcció de l’impacte paisatgístic de les edificacions existents.

Article 24. Prevenció de riscos

24.1. Les intervencions en masies i cases rurals catalogades i, molt especialment, la

implantació de nous usos permesos, hauran de complir la normativa referent a la prevenció

d’incendis forestals, regulada mitjançant el Decret 64/1995, de 7 de març.

24.2. A les zones amb risc d’inundabilitat qualsevol actuació a les masies o cases rurals

catalogades i les seves activitats associades hauran de respectar l’establert a l’article 6 i a

les disposicions transitòries primera i segona del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual

s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. Per establir les mesures correctores caldrà

considerar el període de retorn que correspon al risc dels elements catalogats afectats. En

tos els casos caldrà l’informe preceptiu de l’Agència Catalana de l’Aigua.

24.3. Les actuacions en els conjunts catalogats hauran de considerar, als efectes de la

prevenció de la contaminació acústica, les dades del document de delimitació de la zona

de soroll referides a la carretera C-16, a la carretera C-25 i a la línia de ferrocarril que

travessa el municipi, elaborat per la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat

Terrestre. En el cas que dins de la zona de soroll delimitada s’hagin de desenvolupar

noves construccions o activitats serà necessari un estudi d’impacte acústic per tal de

garantir els nivells de qualitat acústica necessaris.

24.4. En el cas que les activitats objecte d’implantació siguin elles mateixes susceptibles de

generar contaminació acústica serà necessari, també, realitzar un estudi d’impacte acústic

per tal de garantir els nivells adequats de qualitat acústica en el seu entorn.

Article 25. Segregacions de les finques

25.1. La segregació de les finques es regula per les especificacions del present article i de

l’article 96 del POUM o disposició legal que el substitueixi.


22

25.2. Tindran la consideració d’indivisibles aquelles finques la dimensió de les quals sigui

inferior al doble de la unitat mínima de conreu o de producció forestal aplicable, amb les

excepcions a que es refereix aquest article i l’esmentat article 96 del POUM.

25.3. Només s’admet la segregació de les finques per raó d’interès social i sempre que es

garanteixi adequadament l’accessibilitat. 25.4. D’acord

amb les prescripcions de l’article 18 del Decret 64/2014, de 13 de maig, i de l’article 55.2

del Decret 305/2006, de 18 de juliol, s’admet que la finca assignada a la masia o casa rural

segregada sigui inferior a la unitat mínima de conreu o forestal, sense que, en cap cas,

aquesta segregació pugui donar lloc a una resta de finca matriu inferior a aquestes unitats

mínimes sempre i quan ho justifiquin les característiques de les finques i es garanteixin les

necessitats d’accessibilitat.

25.5. Les segregacions de les finques rústiques amb la finalitat de rehabilitar i reconstruir

les masies i cases rurals incloses en aquest catàleg es regulen per l’esmentat Decret

64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre la protecció de la legalitat

urbanística, per les previsions del Decret 169/1983, de 12 d’abril, sobre unitats mínimes de

conreu, i pel Decret 35/1990, de 23 de gener, sobre unitats mínimes forestals o, en el seu

cas, per les noves disposicions que puguin substituir-les.

Capítol 4: Regulació dels accessos i l’estacionament i de l’entorn

Article 26. Accessos

26.1. Les actuacions per a la millora dels accessos als conjunts catalogats es regulen per

les disposicions d’aquest article i de l’article 94 del POUM o disposició legal que el

substitueixi

26.2. En els projectes d’intervenció en els conjunts catalogats es respectarà la secció dels

camins d’accés. Cas que sigui necessària la seva ampliació, aquesta es realitzarà per un

sol costat. Els trams de nova execució s’executaran respectant al màxim la deguda

integració amb l’entorn, amb una pendent màxima del 10% en sòls tous o del 15% en sòls

durs, amb terraplens o desmunts de no més de 3 m. d’alçada, i els talussos resultants es

plantaran amb vegetació autòctona. Es respectaran les escorrenties i els cursos fluvials

existents.

En cas que les obres per a la millora dels accessos afectin habitats d’interès comunitari

s’adoptaran les mides correctores que siguin necessàries per a la seva preservació.

En general, sempre que calguin treballs de condicionament, adequació o restauració dels

accessos, caldrà adoptar mesures de drenatge per tal de prevenir l’erosió i facilitar

l’evacuació de l’aigua, com ara la instal·lació de trenques i la disposició d’un pendent


23

transversal a la seva plataforma. Caldrà, així mateix, evitar la formació de talussos verticals

per prevenir les esllavissades.

26.3. Per a la implantació d’activitats d’ús col·lectiu en els conjunts catalogats caldrà

justificar una adequada accessibilitat rodada, la càrrega i descàrrega, i l’espai lliure per a

l’aparcament dels vehicles.

26.4. Es prioritzaran els acabats permeables tipus tot-u, sauló o terra compactada. Els

paviments impermeables tipus formigó o aglomerat asfàltic sols s’admeten de manera

excepcional en aquells punts del recorregut que per les seves característiques ho facin

necessari.

26.5. L’obertura de nous camins i la supressió o ampliació dels ja existents requerirà la

prèvia llicència municipal.

26.6. En tots aquells camins que restin fora de la xarxa bàsica municipal els propietaris

n’hauran d’assumir el seu manteniment i conservació.

26.7. Quan sigui necessària la modificació o la creació de nous accessos des de les

carreteres, caldrà l’informe preceptiu de l’organisme competent.

Article 27. Estacionament

La implantació d’usos col·lectius en els conjunts catalogats haurà de preveure una reserva

d’espai per a l’estacionament de vehicles, amb un nombre de places proporcional al

nombre d’usuaris potencials de les activitats autoritzades.

La impossibilitat de garantir l’accés, l’estacionament o la càrrega i descàrrega en les

degudes condicions pot impedir la implantació d’alguns usos en el conjunt catalogat.

Els paviments de les zones d’estacionament es realitzaren amb materials permeables i de

fàcil integració en el medi natural. S’exclouen, per tant, els paviments asfàltics, de formigó

o similars.

En qualsevol cas es tindran en consideració les especificacions de l’article 198 de les

NNUU del POUM que regula l’ús d’aparcament, molt especialment pel que fa al nombre

mínim de places exigides en el cas de l’ús hoteler.

Article 28. Entorn

28.1. Els projectes d’intervenció dels espais exteriors vinculats a l’edificació tindran per

objecte recuperar la seva naturalesa i la correcte integració del conjunt edificat i del seu

entorn. Seran objecte de preservació els elements singulars catalogats a les fitxes i, en

general, les parets de pedra seca, feixes, eres, cabanes, pous i altres elements que son

determinants en la configuració del conjunt. La intervenció integral en un conjunt catalogat

per raó de la implantació d’un nou ús col·lectiu haurà d’incloure obligatòriament l’adequació


24

dels espais exteriors vinculats al conjunt edificat i la preservació dels elements singulars

catalogats.

28.2. Es pot admetre, amb caràcter excepcional, la construcció de piscines descobertes

vinculades als usos d’habitatge, establiment hoteler o de turisme rural, educació en el

lleure i equipament de serveis comunitaris, amb una superfície màxima de 50 m2 i sempre

que no es puguin recuperar basses o safareigs existents. El vas de les piscines s’executarà

mitjançant excavació del terreny existent i cap element de la seva construcció podrà

sobresurti més de 15 cm del terreny natural que l’envolta.

28.3. Es tindrà especial cura en conservar els elements d’enjardinament i vegetació de

l’entorn immediat del conjunt catalogat. Caldrà mantenir el caràcter rural de l’entorn, evitant

enjardinaments de tipus urbà i potenciant els espais d’hort. En el cas de plantació de nova

vegetació es prioritzaran les espècies autòctones. És prohibeix la introducció d’espècies

al·lòctones que tinguin un caràcter invasiu, en especial les relacionades al RD 630/2013,

de 2 d’agost, pel qual es regula el “Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores” (BOE

núm. 185, 03/08/2013).

28.4. Totes les actuacions que comportin la tallada de peus d’espècies arbòries, entre elles

l’obertura de nous vials o l’arranjament dels preexistents, precisaran l’autorització expressa

de l’Àrea del Medi Natural dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament

d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i el Medi Natural o organisme equivalent.

28.5. Totes les obres que s’hagin de realitzar en el domini públic hidràulic o la zona de

policia precisen de l’autorització de l’ACA i qualsevol actuació en aquestes zones haurà de

complir els criteris del document de l’ACA anomenat “Criteris d’intervenció en espais

fluvials”.

28.6. Tot el sol no urbanitzable del terme municipal, està classificat com a zona de

protecció alta (E2), als efectes de la contaminació lumínica. Qualsevol instal·lació

d'enllumenat exterior nocturn, haurà de complir amb les determinacions de la Llei 6/2001 i

el Decret 190/2015, de 25 d'agost, de desplegament de la Llei d'ordenació ambiental de

l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, les del Reial Decret 1890/2008, de 14

de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'eficiència energètica en instal·lacions

d'enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques complementaries EA-01 a EA-07.

28.7. Serà necessària la implementació de mesures correctores als efectes del control de

la contaminació acústica per donar compliment a la Llei 16/2002, de 28 de juny, de

protecció contra la contaminació acústica, i al Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel

qual s’aprova el seu Reglament, en els casos dels elements catalogats ubicats dins de la

zona d’influència de les carreteres C-16 i C-25 i del ferrocarril de mercaderies així com en

el cas d’implantació d’activitats generadores d’impacte acústic.


25

28.8. Es conservaran els murs de pedra seca. No s’admeten les tanques perimetrals que

no tinguin una funció ramadera o de seguretat, amb excepció de les tanques amb elements

vegetals. En qualsevol cas, s’hauran de complir, així mateix, les altres determinacions de

l’article 115 de les NNUU del POUM de Sallent referides al tancament de finques en el sòl

no urbanitzable o de la disposició, que en el seu cas, pugui substituir-lo.

28.9. Cas que al efectuar-se moviments de terres o excavacions aparegués qualsevol resta

arqueològica o paleontològica caldrà atenir-se al que disposen la Llei 9/1993, de 30 de

setembre, del Patrimoni Cultural Català, i el Decret 78/2002, de 5 de març, Reglament de

protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

Article 29. Infraestructures de serveis 29.1. La reconstrucció i rehabilitació de masies, cases rurals i altres construccions, el canvi

d’ús o l’increment del nombre d’habitatges, requeriran les mesures adients d’estalvi

d’aigua, sistemes adequats de depuració així com el tractament o la previsió de la recollida

de deixalles quan l’activitat a desenvolupar ho requereixi.

Així mateix s’hauran d’adoptar mesures destinades a dotar als edificis de la màxima

autonomia energètica mitjançant el disseny solar passiu (orientació, materials, aïllaments i

solucions constructives adequades per a l’estalvi energètic) tot emprant l’energia solar

tèrmica i fotovoltaica o altres energies renovables.

29.2. En el cas que s’utilitzin energies alternatives pel subministrament dels habitatges i

dipòsits de pluvials, aquestes infraestructures s’adequaran a l’arquitectura de cada un dels

assentaments, evitant els impactes visuals negatius, per mirar de no malmetre el paisatge

i integrar-los en l’entorn. Això també es tindrà en compte per les infraestructures de

sanejament d’aigües, que hauran de ser eficients per la depuració, però a l’hora hauran

d’estar integrades en el paisatge.

29.3. Per tal d’assegurar una bona qualitat paisatgística la implantació de nous serveis en

les proximitats del conjunt catalogat es realitzarà preferentment de manera soterrada,

evitant l’aparició de noves línies aèries. Així mateix, les intervencions en els conjunts

catalogats promouran l’eliminació de les línies aèries existents.

29.4. En qualsevol cas, els projectes d’intervenció en els conjunts de catalogats hauran de

garantir adequadament els serveis d’abastament d’aigua potable, tractament de les aigües

residuals, recollida de residus, subministrament elèctric i accés rodat.

29.5. Les masies o cases rurals i les altres construccions en el SNU no connectades a la

xarxa pública de sanejament hauran de tenir en compte els criteris de la “Instrucció tècnica

aplicable al sanejament” de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). El sistema de tractament

de les aigües residuals dels elements catalogats haurà de disposar de la corresponent

autorització d’abocament en totes aquelles construccions que no connectin a la xarxa de


26

clavegueram en el tràmit d’obtenció de la llicència de reforma, rehabilitació, reconstrucció ,

ampliació o canvi d’ús.

En el cas de la reutilització d’aigües residuals depurades s’estarà al que estableix el

Reglament del domini públic hidràulic (RDPH), així com els “Criteris de reutilització

d’aigües regenerades” de l’ACA.

29.6. La reconstrucció i la rehabilitació dels edificis catalogats haurà d’incorporar mesures

per a l’estalvi i l’ús eficient i racional de l’aigua. Es recomana l’acompliment del que

estableix la ”Ordenança tipus sobre estalvi d’aigua” de la Diputació de Barcelona. Pel que

fa a l’aprofitament de les aigües pluvials, cal promoure el seu ús i s’estarà al que estableix

el RDPH.

29.7. Els conjunts catalogats hauran de regularitzar el seu estat administratiu referent a

l’aprofitament de les aigües de les quals s’abasteixen, en cas de no disposar de la

corresponent inscripció, en el tràmit de la sol·licitud de la llicència per a la rehabilitació,

reconstrucció, ampliació o canvi d’ús, aportant l’autorització d’aprofitament d’aigües

subterrànies o bé la concessió d’aigües de l’ACA.

29.8. A les obres de rehabilitació i millora de les masies i cases rurals, molt especialment

amb motiu de la implementació de nous usos col·lectius, és recomanable la incorporació al

conjunt catalogat de noves fonts alternatives per a l’obtenció d’energia com l’energia solar

fotovoltaica, l’energia solar tèrmica, l’energia eòlica, l’energia geotèrmica o l’energia de la

biomassa. Es recomana, així mateix, la incorporació de mesures d’estalvi d’aigua com la

recollida d’aigües pluvials i l’aprofitament d’aigües grises. A aquests efectes es recomana

la consulta de la publicació “La masia sostenible. Guia pràctica per a la rehabilitació i la

construcció sostenible”, editada pel Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya

Central.

29.9. Els propietaris i/o promotors de les masies i cases rurals hauran d’assumir les

despeses derivades de l’execució d’obres o actuacions vinculades a la prestació d’aquests

serveis.

Article 30. Afectacions motivades per les servituds de les carreteres i ferroviàries

30.1. S’haurà de garantir l’aplicació de la legislació sectorial en matèria de carreteres,

donant compliment al Decret 293/2003, de 18 de novembre, pel qual s’aprova el

Reglament General de Carreteres i al Decret legislatiu 2/2009, de 25 d’agost, pel qual

s’aprova el Text refós de la Llei de carreteres. En el cas de qualsevol contradicció que es

pugui produir entre la normativa del Pla especial i la legislació sectorial de carreteres,

prevaldrà aquesta última.

30.2. A les masies, cases rurals i altres construccions situades en franges de protecció de

les carreteres és d’aplicació l’article 84 del Reglament General de Carreteres que


27

especifica que “entre el límit de la zona de domini públic i la línia d’edificació no es poden

autoritzar obres de consolidació d’edificacions i instal·lacions existents que impliquin

augment de volum de l’edificació existent. Només es poden autoritzar obres de conservació

o manteniment que no impliquin reconstrucció o millora i, en el cas, de canvi d’ús, siguin

compatibles amb l’ordenament urbanístic vigent. L’increment de valor que aquestes obres

comportin no pot ser tingut en compte als efectes expropiatoris.”

30.3. Els tancaments de les finques s’hauran de situat fora del límit de la línia d’edificació

llevat que per les seves característiques constructives no impedeixin la visibilitat al seu

darrera des d’una alçada d’1 metre sobre el terreny, tal com especifica l’article 83.6 del

Decret 293/2003, de 18 de novembre.

30.4. D’acord amb les especificacions de l’article 34 del DL 2/2009, de 25 d’agost, es

prohibeix qualsevol tipus d’activitat a la zona de domini públic i, específicament, es

prohibeix la plantació d’arbres en aquesta zona. A les zones de servitud no s’admeten

zones d’aparcament (article 104 del Decret 293/2003, de 18 de novembre).

30.5. Als efectes del control de la contaminació acústica s’hauran de prendre les mesures

correctores oportunes d’acord amb la normativa sectorial especificada a l’apartat 7è de

l’article 28. Els costos derivats de la implementació de mesures de protecció aniran a

càrrec del promotor i hauran de ser compatibles amb la legislació sectorial de carreteres.

30.6. Qualsevol actuació en l’àmbit d’aquest Pla especial haurà de donar compliment a les

disposicions de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a

la protecció del medi nocturn. Els sistemes d’il·luminació no afectaran als usuaris de la

carretera i en cas d’enlluernament caldrà executar les mesures correctores adients.

30.7. A les carreteres C-16 i C-25 les franges de protecció, d’acord amb el que estableix el

DL 2/2009, de 25 d’agost, són les següents:

- Zona de domini públic: 8 m a cada costat des de l’aresta exterior d’esplanació.

- Zona de servitud: 25 m a cada costat des de la zona de domini públic.

- Zona d’afectació: 100 m a cada costat des de la zona de servitud.

- Línia d’edificació: 50 m a banda i banda des de l’aresta exterior de la calçada.

30.8. Les ocupacions necessàries per establir les noves infraestructures viàries i les seves

zones de protecció seran les definides en els corresponents estudis informatius, projectes

de traçat i/o projectes constructius. Un cop aprovats definitivament, tenen la condició de

xarxa viària bàsica, als efectes del planejament urbanístic, i prevalen sobre les

determinacions d’aquest. En el seu cas, el planejament urbanístic i, en concret, aquest Pla

especial, s’haurà d’ajustar a les noves previsions d’acord amb el que disposen l’article 33.1

del Decret 293/2003, de 18 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament general de

carreteres, i l’article 14.2 del DL 2/2009, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la

Llei de carreteres.


28

30.9 En relació a les afectacions vinculades al ferrocarril de mercaderies que travessa el

municipi i pel que fa a la determinació de la zona de domini públic ferroviari, de la zona de

protecció i de la línia límit d’edificació així com a la tramitació administrativa per a

l’autorització prèvia d’obres o activitats en aquestes zones s’estarà al que disposa la Llei

4/2006, de 31 de març, ferroviària.

Disposició transitòria

Única. Nombre d’habitatges superior al determinat pel Pla especial

En el cas dels conjunts catalogats que en la data d’aprovació d’aquest Pla especial

acreditin un nombre d’habitatges superior a l’admès en la present normativa, és

reconeixerà aquest nombre com a preexistent sempre que s’hagin implantat d’acord amb la

legislació urbanística vigent, pel que no tindran la consideració de disconformes i

s’admetran totes les intervencions permeses d’acord amb els criteris fixats en aquest Pla

especial.

Disposició addicional

Única. Habitatges preexistents no inclosos en el catàleg

Els habitatges preexistents en el sòl no urbanitzable no inclosos en el catàleg queden,

d’acord amb la disposició transitòria sisena del Decret 305/2006, de 18 de juliol, en la

següent situació:

1. Als habitatges que en el moment de la seva construcció foren implantats

legalment se’ls aplicarà el règim de volum disconforme i tindran la següent

regulació:

a) La tramitació de les obres seguirà el procediment previst a la Llei

d’Urbanisme.

b) No s’admeten obres d’ampliació però sí de rehabilitació i consolidació.

c) Les actuacions sobre aquests habitatges es regiran pels criteris

establerts a les NNUU del POUM de Sallent.

2. Als habitatges que en el moment de la seva construcció foren implantats

il·legalment se’ls aplicarà, si ha prescrit l’acció de restauració de la realitat

física alterada, el règim de fora d’ordenació i tindran la següent regulació:

a) No s’admeten obres de consolidació ni ampliacions. Sols s’admeten les

obres de reparació que exigeixin la salubritat pública o la seguretat de

les persones o la mera conservació de les construccions i les

instal·lacions. Les obres que s’autoritzin no comportaran, en el seu cas,

augment del valor d’expropiació.


FITXES DELS ELEMENTS

CATALOGATS


PLA ESPECIAL CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES CONSTRUCCIONS EN SNU DE SALLENT

EL PRAT DE CORNET c-01

Indret / Adreça Cornet, accès des de la ctra. BP-4313 de Balsareny a Avinyó.

LOCALITZACIÓ

411855 y = 4639615Coordenades UTM x =

Qualificació

Paisatgístic

Nivell prot. Integral

Categoria BPU (Bé de Protecció Urbanística)

Plànol de localització Fotografia de context

Clau 15, subclau15b, agrícola en matriu forestal

Codi INE 08191

Territorial Sòl de protecció especial

Altres proteccions Inventaris POUM art. 16, núm.113, i art.114, núm.1

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC

Ref. Plànol c-01 Grafisme

Patrimonial

;

Polígon 16 Parcel·la 4 Superfície parcel.la 2.919 m2

Referència cadastral 08190A016000040000PQ-000311700DG13G0001IK (edif.)

Titularitat PrivadaData de construcció 1.912EDIFICACIÓ

Sup. volums principals 622 m2 Sup. volums secundaris (catalogats) 368 m2

OrtofotoCroquis (mides aproximades)


Conjunt i volumetria

Masia tradicional amb coberta de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Casa de planta

rectangular, de PB + PP + golfes, construïda a principis del segle XX. Coberta a dues aigües. Obertures

exteriors de distribució regular i emmarcades amb maó, amb alguns balcons. Els volums secundaris són el

volum B, l'antiga pallissa, amb una part antiga molt ampliada posteriorment, el cobert del volum C, els antics

corrals, el volum D, un cobert de pedra i coberta de teula àrab, l'antic galliner, ubicat darrera de la masia, i el

volum E un cobert, també de pedra i teula àrab, ubicat a llevant de la masia. La masia te adossats a la façana

de ponent un petit garatge i un cobert (volum F). El conjunt inclou altres edificacions més modernes, naus i

granges, destinades a l'explotació agropecuària.

Context L'entorn està conformat per camps de conreu i algunes clapes de bosc. Devant de la

masia hi ha una àmplia esplanada amb alguns pendents pronunciats a la seva banda sud.

Nombroses construccions de nova planta destinades a usos agropecuaris al nord-oest de

la masia. Ubicada al límit amb el municipi de Gaià.

Ús principal Habitatge

Ús secundari Usos agropecuaris

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Subministrament d'aigua potable municipal, Recollida d'aigües pluvials de la coberta.

Energia Electricitat

Sanejament Autònom, fossa sèptica

Serveis

Proximitat de zones boscoses.

Accessibilitat Accés, no pavimentat i en bon estat, des de la ctra. BP-4313 d'Avinyó a Balsareny. Cal agafar el camí de Cornet, deixar el camí que a la dreta condueix a Santa Maria de Cornet, seguir una pista en direcció nord fins a creuar la riera, tombar a la dreta i finalment deixar el camí de Gaià girant a l'esquerra per accedir a la masia.

Situació de risc Risc d'incendi

Exterior Bon estat de conservació

ESTAT DE CONSERVACIÓ

Exterior Bon estat de conservació el volum B i regular els volums C, D i E.

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

La masia és de l'any 1.912 i els volums annexes catalogats són anteriors a l'any 1956. La catalogació obeeix a raons històriques, mediambientals, paisatgístiques i socials ja que es tracta d'una masia que manté les seves activitats agropecuàries, amb nombrosos camps de conreu en actiu, la seva presència és un factor de preservació del medi ambient i forma part del paisatge humanitzat de la zona nord del municipi, on s'ubica l'antic veïnat de Cornet.

JUSTIFICACIÓ

Altres

Nombre d'htges actuals

Un

ARQUITECTÒNIQUES HISTÒRIQUES MEDIAMBIENTALS PAISATGÍSTIQUES SOCIAL

Volum Tipus d'edif. PB+ Us actual Tancament Coberta FusteriesSup. Aprox.

A-principal Masia 1+G Habitatge Pedra vista Teula Fusta622

B-secundari Aïllat, part antiga

0 Pallissa Pedra vista Teula105

C-secundari Aïllat 0 Corrals Pilars d'obra Teula180

D-secundari Aïllat, cobert 0 Galliner Pedra vista Teula43

E-secundari Aïllat 0 Magatzem Pedra vista Teula40

F-cobert Adossat 0 Agropecuari0


Vol. catalogats (princ. i secundari)

Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloga el cos principal de la masia, sense els cossos adossats a la façana oest del garatge i el cobert (volum F); la part antiga del volum B, antiga pallissa; el volum C, antics corrals; el volum D, antic galliner i el volum E, magatzem. No s'admeten les ampliacions.

Vol. no inclosos catàleg

Tots els volums de nova construcció destinats a usos agropecuaris ubicats al voltant de la masia i el volum F, cossos adossats a la mateixa. Els cossos d'aquest volum s'hauran d'harmonitzar, cas que es mantinguin, amb el conjunt mitjançant el revestiment de les parets amb un arrebossat d'acabat rústic i color gris o terrós.

Elem. especials a preservar

EDIFICACIÓ

ÚS

LIMITACIONS NOUS USOS

Admés

Per a l'admissió de l'ús d'equipament o servei comunitari que requereixi d'una important intervenció en l'entorn, es requerirà la tramitació d'un Pla especial.

Divisió horitzontal S'admet amb les limitacions especificades a la normativa del PEM (article 23)

Nombre màx. d'htges admissibles

Dos

Altres condicions específiques- usos

En cas de destinar la masia a usos de naturalesa col·lectiva es recomana l'adequació o l'enderroc dels cossos del volum F annexats al volum principal de la masia i la rehabilitació dels volums secundaris, incloient-hi l'adequació de la part no catalogada del volum B, ampliació de l'antiga pallissa.

DETERMINACIONS NORMATIVES

HABITATGE TURISME RURAL

RESTAURACIÓ

EDUCACIO EN EL LLEURE

HOTELER

ARTÍSTIC ARTESANALEQUIPAMENT I SERVEI COMUNITARI

Ordenació Cal mantenir l'esplanada de devant de la masia, apte per a l'estacionament de vehicles, i conservar la separació entre les construccions i les masses boscoses.

Altres condicions específiques

Es respectarà l'arbrat i vegetació existents al voltant del conjunt catalogat, evitant l'enjardinament excessiu i de caràcter urbà. Per a la nova plantació s'utilitzaran espècies de vegetació autòctona.

ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. Tant l'accés com l'espai utilitzable per a l'estacionament de vehicles són adequats per als usos actuals i, donat el cas, caldrà adaptar-los a les necessitats dels nous usos que s'hi puguin implantar.

La masia disposa actualment de tots els serveis necessaris per al seu ús actual. Per a la implantació d'usos col·lectius s'hauran d'adequar a les necessitats que aquests comportin. Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.

Regulació

Volum Tipus d'edif. Vol. catalogats Vol. no inclosos catàleg Vol. a enderrocar

A-principal Masia

B-secundari Aïllat, part antiga

C-secundari Aïllat

D-secundari Aïllat, cobert

E-secundari Aïllat

F-cobert Adossat


Altres imatges

Volum A, façanes nord-est i sud-est Volum A, façanes nord-oest i sud-oest

Volum secundari B al sud-oest Volum secundari D al nord-oest

Volum secundari C al sud-est Volum secundari E al nord-est

Volums F adossats a façana sud-oest Volum A, façana nord-est


Observacions A la façana principal hi ha una placa de guix amb la inscripció "Josep Manalbens. 1912". Segons manifesta la propietat originalment la casa tenia tres habitatges. La coberta ha estat totalment restaurada.

Bibliografia Sallent a l'abast (Foment Arqueològic Excursionista de Sallent).

Inf. històrica Vinculada a una antiga casa ubicada al municipi de Gaià anomenada "El Prat de Gaià".

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

Volum A, façanes sud-oest i sud-est Volum B, façana nord-est

Volum B, detall façana nord-est Volum A, façana nord-oest


MAS ARGELAGUERS c-02

Indret / Adreça Cornet, ubicada al km. 2,2 de la crtra. BV-4401.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191

Territorial Sòl de protecció preventiva

Altres proteccions Inventaris POUM art. 16, núm.116 i art.114, núm.13

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 081900A015000310000PP-001010200DG03H0001SM (edif.)

Titularitat PrivadaData de construcció Segle XVIIEDIFICACIÓ

Sup. volums principals 441m2 Sup. volums secundaris (catalogats) 125 m2




Es tracta d'una masia tradicional amb coberta de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principa.

lLa masia es un volum de planta rectangular amb una porxada de nova construcció orientada a nord que ocupa

el lloc dels antics cellers. Originalment era un petit volum que va ser objecte de dues ampliacions. Consta de

planta semisoterrani, planta baixa i planta pis. A la façana de ponent té afegit un cos cobert amb terrassa amb

una escala exterior. Coberta a dues vessants, de teula àrab. Façanes de mamposteria de pedra irregular unida

amb morter i parcialment arrebossada, amb ampliacions de totxo al costat est. Es conserva un celler amb una

llinda que porta la data del 1.712 i a les finestres de la façana lateral existeix una inscripció del 1.833. Entrada a

la planta pis per una escala exterior ubicada al costat oest. La major part dels volums secundaris estan ubicats

al costat est de la masia: volum B, antic paller parcialment reconstruït amb totxana, situat davant mateix de la

masia; volum C, antigues corts ubicades a migdia, parcialment reconstruït i en part ensorrat. Completen el

conjunt altres volums auxiliars que corresponen a noves construccions o a volums totalment reconstruïts sense

vestigis originals de les antigues construccions.

Context Camps de conreu, zones boscoses relativament properes a la banda nord del conjunt,

proximitat de la carretera BV-4401 però fora de la seva zona d'afectació. Ubicada a la

parròquia de Cornet, al límit amb els termes municipals de Gaià i Balsareny.


Ús secundari Agropecuari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Subministrament de la xarxa municipal d'aigua potable. Recollida d'aigües pluvials de la coberta.

Energia Electricitat.

Sanejament Autònom, pou mort

Serveis

Les zones boscoses estan convenientment separades del conjunt edificat per camps de conreu pel que no es considera el risc d'incendi.

Accessibilitat Bona, situada al costat mateix de la carretera BV-4401 de Navàs a Prats de Lluçanès, amb accés directe des del km. 2,2 per camí no pavimentat en bon estat.

Situació de risc Cap

Exterior Regular, cal rehabilitació exterior.


Exterior Volums secundaris en mal estat, cal consolidació i rehabilitació.

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Catalogable per raons arquitectòniques i històriques, ja que és un exemple de l'edificació de petits masos ocupats per la immigració interior de Catalunya al llarg del segle XVII i fou antiga masoveria del l'Abellar. Per raons mediambientals i socials, ja que la seva ocupació afovereix la preservació del medi i de les estructures socials del medi rural.

JUSTIFICACIÓ

Altres Telèfon, plaques solars


Un



A-principal Masia 1 Habitatge Pedra vista i arrebossat

Teula àrab Fusta441

B-secundari Aïllat 0 Magatzem Pedra vista i obra sense

revestir

Teula àrab67

C-secundari Aïllat 0 Cap Pedra vista i obra sense

revestir

Teula àrab58



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloga la masia (volum principal A), un cobert ubicat a llevant de la masia amb vestigis antics (volum B) i un cobert ubicat a migdia, també amb vestigis antics (volum C). El volum A de la masia incorpora un porxo afegit a la façana nord que comparteix la coberta de la resta de l'edifici, cal donar-li un acabat que estigui més en concordància amb la masia (revestir els capçals de les biguetes de formigó, revestiment de pilars i parets d'obra, execució de paviment,…). El volum exterior de la masia precisa, així mateix, d'una rehabilitació exterior. Els volums secundaris catalogats B i C estan en mal estat i pel que fa al volum C, parcialment ensorrat, cal una urgent rehabilitació. S'admet l'ampliació del volum principal mitjançant el tancament del porxo ubicat al costat nord de la masia, d'acord amb les condicions establertes a l'article 22 de les NNUU del PEM, que s'haurà de materialitzar, en el seu cas, mitjançant un cos de planta baixa adossat a la façana lateral nord de la masia (percentatge màxim d'ampliació 15% superfície volum principal).


Tota la resta de coberts i naus d'ús agropecuari que envolten la masia i que corresponen a noves construccions o a volums totalment reconstruïts sense vestigis originals de les antigues construccions no es cataloguen.


Roure del mas Argelaguers.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés


Divisió horitzontal No s'admet


Un


Per a la implantació de nous usos es necessària la rehabilitació exterior de la masia, la consolidació i rehabilitació dels volums secundaris catalogats i el condicionament de l'entorn de la masia.



RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Cal adequar l'entorn de la masia, disposant una zona no pavimentada per aparcament de vehicles, enjardinant amb espècies vegetals autòctones i revestint amb un acabat adequat els tancaments d'obra dels coberts i naus no catalogades que envolten la masia.


ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. Es disposa devant de la façana principal de la masia de suficient espai per a l'estacionament de vehicles, cal arranjar aquest espai com aparcament en el cas de la implantació d'usos col·lectius.

La masia disposa de tots els serveis necessaris. Es recomana el soterrament de les línies aèries. Cas que s'implantin nous usos caldrà adaptar els serveis a les noves necessitats. Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.

Regulació


A-principal Masia

B-secundari Aïllat

C-secundari Aïllat


Altres imatges

Volum principal A, façana est Volum principal A, façana oest

Volum secundari C Volum secundari B

Volum secundari B Vista del conjunt (finals del segle pasat)

Volum A, façanes nord i est Roure del mas Argelaguers


Observacions Ubicada prop de la ctra. BV-4401. Actualment la seva propietat és la mateixa que la de la masia de l'Abellar de Baix. Segons la delimitació aprovada pels ajuntaments de Gaià i de Sallent en el punt d'accés al mas Argelaguers s'ubica una fita de delimitació d'aquests termes municipals (fita 1, coordenades UTM ETRS89 31T X: 409103,5 i Y: 4639218,3)

Bibliografia Sallent, "Inventari del patrimoni local", Diputació de Barcelona, 2001. AA.DD., "Sallent a l'abast", Ed FAES, Sallent, 1982, p. 94. SOLÀ, Fortià."Història de Sallent", Vic, 1920.

Inf. històrica Antiga masoveria del mas Abellar, la masia és del segle XVII si bé el lloc ja es documenta des del 1600 pel que probablement hi hagin hagut assentaments anteriors. L'edificació original era un petit mas ocupat per immigració de l'interior del país que fou posteriorment objecte de diferents ampliacions. El nom actual procedeix del fet que la casa va ser originalment ocupada per persones procedents del poble d'Argelaguer (Garrotxa).


Volum A, detall façana oest Volum B, detall interior


CAL FUSTER I (CAL FUSTER PALETA I) c-03

Indret / Adreça Cornet, al nord-oest del municipi i al límit amb Gaià.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic

Nivell prot.

Categoria



Codi INE 08191


Altres proteccions

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A015000020000PF-000508500DG02H0001MY (edif.)






Cal Fuster I forma part d'un conjunt d'habitatges amb els seus annexes (Cal Fuster I, II, III). Cal Fuster I es

correspon amb les primeres edificacions d'aquest conjunt, les úniques amb alguns volums anteriors a l'any

1956. Està situada a una cota inferior del conjunt, al nivell del camí veïnal d'accès al mateix, i consta d'una

edificació rehabilitada, revocada i pintada, de dues plantes i golfes (volum A), possiblement ocupada per dos

habitatges, una edificació de planta baixa i pis amb façanes de pedra que conserva el seu estat original i està

ocupada actualment per un habitatge aparentment en desús (volum B), una edificació de planta baixa amb

acabats de pedra vista destinada a habitatge i garatge (volum C) i altres edificacions auxiliars que relliguen

aquests diferents volums, entre elles el volum no catalogat D destinat a garatge, a més a més d'un cobert a

l'extrem est del conjunt (volum no catalogat E). En el cadastre els tres habitatges existents en aquest conjunt

s'anomenen Cal Fuster I (000508500DG02H0001MY), Cal Fuster II (000512100DG02H0001RY) i Cal Fuster III

(000512200DG02H0001DY) mentre que en el nomenclator municipal i en el SITMUN el conjunt d'aquests tres

habitatges i els seus annexes es denomina Cal Fuster I, mentre que Cal Fuster II i Cal Fuster III corresponen

als dos habitatges situats a la cota superior del nucli residencial.

Context Es tracta d'un conjunt d'edificacions, distribuïdes en dos nivells, que configuren un petit

nucli de població i on Cal Fuster I ocupa la cota inferior del nucli. Envoltada de camps de

conreu fins al bosc de ribera de la riera de Gaia per la banda sud i amb masses boscoses

a la banda nord del conjunt.


Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Abastament municipal d'aigua potable


Sanejament Fossa sèptica

Serveis

Les masses boscoses properes al conjunt pressuposen un risc d'incendi. Importants pendents a la part posterior del conjunt, protegides amb barana al camí d'accès a Cal Fuster II i III.

Accessibilitat Accés en bon estat per camí veïnal amb un recorregut de 500 m des del km 2,8 de la carretera BV-4401 de Navàs a Prats de Lluçanès. També s'hi pot accedir des del km. 2,3 de la mateixa carretera en direcció a Prats de Lluçanés, pel camí que surt un cop passat el mas Argelaguers.





Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es tracta d'un conjunt, ampliat i rehabilitat, que data de l'any 1951. Forma part d'un petit nucli residencial en el sòl no urbanitzable, la presència del qual contribueix a humanitzar i mantenir el territori pel que la seva preservació té un interès mediambiental i, a mès a mès, està vinculat a les activitats agropecuàris de diferents families del medi rural, el que justifica el seu interès social.

JUSTIFICACIÓ

Altres Recolida d'aiges pluvials, telèfon


Tres



A-Principal Casa rural 1+G Habitatge Obra revestida i pintada

Teula Fusta375

B-secundari Casa rural 1 Habitatge Obra revestida pedra

Teula Fusta125

C-secundari Aïllat 0 Garatge Obra revestida pedra

Teula50

D-cobert Adossat 0 Garatge i magatzem

Obra revestida pedra

Teula90

E-cobert Agropecuari250



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Casa rural destinada a habitatge, volum principal A (anys 60); casa rural destinada a habitatge, volum secundari B (anys 50); volum secundars C, utilitzat com a garatge i magatzem. No s'admeten ampliacions


Tota la resta de coberts i les altres construccions destinades a habitatge, inventariades com a Cal Fuster II i III, no es catalogan degut a que es tracta d'edificacions de construcció recent. Adossat al volum B hi ha una construcció de planta baixa destinada a garatge i a continuació un cobert destinat a usos agopecuaris, construccions que conjuntament amb alguns annexes ubicats a la part posteriot dels habitatges conformen els volums no catalogats.


EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

Divisió horitzontal No s'admet, excepte per als habitatges existents


Tres (sempre que s'acrediti la seva efectiva existència abans de l'aprovació del PEM)




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Cal introduir mesures correctores del risc d'incendi i protegir les zones properes de pendent pronunciada del risc de caiguda.


Es respectarà l'arbrat i vegetació existents al voltant del conjunt catalogat, evitant l'enjardinament excessiu i de caràcter urbà. Per a la nova plantació s'utilitzaran espècies de vegetació autòctona.

ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. Accés adequat i en bon estat. Cal disposar de l'espai necessari d'aparcament en el cas de la implantació d'usos col·lectius.

La casa rural disposa de tots els serveis necessaris. Cas que s'implantin nous usos caldrà adaptar els serveis a les noves necessitats. Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.

Regulació


A-Principal Casa rural

B-secundari Casa rural

C-secundari Aïllat

D-cobert Adossat

E-cobert


Altres imatges

Volum principal A, façana sud Volum secundari B, façana sud

Volums principal A i secundari B, al sud Volum principal A, façana oest

Volum principal A, façanes sud i oest Volum principal A, façanes sud i est

Volum principal A, façana nord Vulum secundari C, façana oest


Observacions De la finca original, inscrita en el Registre de la Propietat de Manresa, tom 1003, foli 179, finca 2296, es van fer sis segregacions de 255 m2 cadascuna. Segons consta en document aportat per la propietat la superfície real de la finca, un cop realitzades les 6 segregacions, és de 19.953,60 m2, mentre que la superfície cadastral és de 13.381 m2 i la registral de 11.856 m2. La superfície de la finca matriu era de 21.481,60 m2.

Bibliografia Informe sobre la delimitació de la finca de Cal Fuster, aportat per la propietat.

Inf. històrica La finca original es una propietat limitada pel terme municipal de Gaià, la riera de Gaià i la finca del mas Argelaguers. En aquesta finca existeixen unes construccions que daten de l'any 1951. Un cop la finca canvià de propietat i de nom (abans Cal Paleta i ara Cal Fuster i, tambè, Cal Fuster Paleta) es varen fer 6 segregacions de la finca mare, dos de les finques segregades estan actualment ocupades pels habitatges que es corresponen amb Cal Fuster II i III, ubicades a la part superior i costat nord-oest del conjunt de Cal Fuster I. Els anys 60 es va construir un nou habitatge formant part del conjunt de Cal Fuster I.



L'ABELLAR DE BAIX (amb la masoveria i la Torre de l'Abellar) c-04

Indret / Adreça Cornet, accès per camí veínal des de la ctra. BV-4401, km 2,3.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;

Polígon 15 Parcel·la 7 Superfície parcel.la 1.125.327 m2

Referència cadastral 08190A015000070000PD-000611100DG13G0001GK (edif.)

Titularitat PrivadaData de construcció Segle XIVEDIFICACIÓ

Sup. volums principals 1.425 m2 Sup. volums secundaris (catalogats) 500 m2




Es tracta d'una casa pairal o masia de grans dimensions. El conjunt inclou el volum principal de la masia amb

l'antiga masoveria (volum A) i els volums secundaris del conjunt anomenat la "Torre de l'Abellar" (volum B). Pel

que fa a la masia, es tracta d'una gran casa pairal amb elements gòtics catalans. Consta de planta

semisoterrani, planta baixa, planta pis i planta sotacoberta. La masoveria, construïda aprofitant el desnivell, és

un volum que consta de planta soterrani, planta baixa i planta pis, annexat a la masia al seu costat sud-est,

amb un volum afegit posteriorment de planta baixa, cobert amb una terrassa, que correspon a l'actual garatge.

La masia i la masoveria formen un conjunt amb tres volums ben diferenciats, dos d'ells amb coberta de doble

vessant i carener perpendicular a la façana que corresponen a la masia i el tercer amb una coberta de tres

vessants que correspon a la masoveria. La construcció inicial es remonta al segle XIV, amb successives

ampliacions i reformes, hi ha llindes amb les dates de 1.877 i 1.886. Una part de la façana principal de la masia

a la planta pis està ocupada per una galeria amb arcs. El pati d'entrada al conjunt està tancat per un mur

coronat amb arcades i amb un interesant portal d'entrada. Es conserva el celler amb les botes de congreny, les

tines, la premsa, el pou i alguns elements característics del gòtic català. Aparell irregular de pedra a les

façanes amb cantonades ben escairades, obertures decorades amb maó. El volum principal ocupa una

superfície aprox. de 620 m2. Existeixen, també, diferents volums annexes catalogables que conformen el

conjunt anomenat la "Torre de l'Abellar" (volum B) amb l'antiga caserna de la guàrdia civil, construcció de dues

plantes de l'any 1.948, amb una ocupació en planta de 52,23 m2, que consta d’una planta baixa destinada a

magatzem, un habitatge a la planta pis, i està rematada amb una torre de guaita, amb una superfície de 8,75

m2. El conjunt inclou, així mateix, un cobert agrícola de planta baixa i altell, ubicat al costat sud-oest, construït

el 1.946 i reformat amb l’execució d’una nova coberta el 1.980, amb una superfície de 124,95 m2; un altre

cobert al sud-est del conjunt amb una superfície de 62,53 m2; un corral amb façana a llevant del conjunt, amb

una superfície de 109,61 m2; un porxo de nova construcció i amb coberta de fibrociment, adossat a la façana

nord-est, que ocupa 88,06 m2. A llevant d'aquestes construccions existeix un cobert de nova planta i de grans

dimensions destinat a usos agropecuaris..

Context La zona circumdant és una zona agrícola i forestal, amb importants exemplars de roures i

alzines a les proximitats del conjunt edificat. Prop de la masia es troba la interesant

capella romànica de Santa Susanna (segles XI i XII).

Ús principal Habitatges, actualment desocupats.

Ús secundari Els volums secundaris, actualment sense ús, estaven vinculats a les activitats

agropecuàries de la finca, granja i corrals, i a caserna de la guardia civil i posteriorment

habitatge.

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Risc d'incendi per la proximitat de zones de bosc. Pendents d'una certa importància a migdia i a ponent del conjunt.

Accessibilitat Accés per camí veïnal en bon estat, amb un recorregut de 1 km des de la ctra. BV-4401,


Exterior Estat de conservació acceptable, però els habitatges precisen d'una

actualització.


Exterior El conjunt de la Torre de l'Abellar té un estat de conservació acceptable

Volums principals

Altres volums


Tres ( masia, masoveria i la Torre de l'Abellar)


A-principal Masia+masoveria

1+G Habitatge Pedra vista i revestida

Teula Fusta1425

B-secundari La Torre de L'Abellar

1 Habitatge i usos

agropecuaris

Pedra vista i revestida

Teula Fusta410

C-secundari Garatge massoveria

0 Annexes habitatge

Pedra vista Terrassa90

D-cobert Adossat masia

0 Sense ús60

E-cobert Adossat la Torre de l'Abellar

0 Agropecuari110





Serveis

trencant a la dreta en direcció Prats de Lluçanés en el km 2,3, un cop passat l'accés al mas Argelaguers (mateix camí d'accés a Cal Fuster).

Raó d'inclusió

El conjunt és objecte de catalogació per diferents motius com ara per l'interès arquitectònic de les construccions, per les seves referències històriques (fou hospital de campanya durant les guerres carlines del segle XIX), així com per raons mediambientals, contribueix a la preservació del medi natural, paisatgístiques, és un referent en el paisatge de l'antiga parróquia de Cornet, i socials perqué pot contribuir al manteniment de la població en una zona poc habitada del municipi..

JUSTIFICACIÓ

Altres Recollida d'aigües pluvials




Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Volum principal A integrat per la masia, la masoveria i els seus cossos adossats (volum de planta baixa cobert amb terrassa i un cobert al costat nord-oest que no es cataloga) i el pati del conjunt amb el seu tancament i portal. Volum complementari B, anomenat la "Torre de l'Abellar", que inclou diferents coberts, corral, magatzem i l'habitatge ubicat a la planta pis del torreó. Volum C corresponent al cos afegit a la masoveria, cobert amb terrassa i destinat a garatge. No s'admeten ampliacions.


Cobert ubicat al nord-est del volum A, cobert ubicat al nord-est del volum B de La Torre de l'Abellar I construcció de nova planta al nord-est del conjunt. El cobert afegit al costat nord-est del volum principal i el que es va afegir al nord-est de la caserna de la guardia civil són susceptibles d'enderroc degut a que desvirtuen les característiques del conjunt edificat


En les proximitats de la masia es troba la capella de Santa Susanna. A l'entorn de la masia existeix un notable conjunt de roures i alzines que cal preservar .

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

Per a l'admissió de l'ús hoteler i d'equipament o servei comunitari que requereixi d'una important intervenció en l'entorn, es requerirà la tramitació d'un Pla especial. El nombre màxim d'usuaris en el cas de la implantacio dels usos de restauracio o d'hostaleria no pot superar el nombre màxim de places indicat a les normes urbanistiques del PEM.

La implantació d'usos col·lectius comportarà l'enderroc o l'adequació al conjunt dels volums no catalogats adossats als volums A i B.

Divisió horitzontal Admesa a la masia (màxim 2 habitatges), amb les condicions assenyalades a l'article 23 de la normativa del PEM.


Quatre (2 habitatges a la masia, 1 habitatge a la masoveria, 1 habitatge a la Torre de l'Abellar




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Cal respectar i protegir el bosc d'alzines i roures proper a la masia. Es respectarà l'arbrat i vegetació existents al voltant del conjunt catalogat, evitant l'enjardinament excessiu i de caràcter urbà. Per a la nova plantació s'utilitzaran espècies de vegetació autòctona.


Cal introduir mesures correctores per prevenir el risc d'incendi I introduir mesures de proteccio a les zones de pendent pronunciada per evitar el risc de caiguda.

ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. Bon accès i disponibilitat d'espai per a l'estacionament de vehicles.

Disposa dels serveis bàsics. Cas que s'implantin nous usos caldrà adaptar els serveis a les noves necessitats. Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.

Regulació


A-principal Masia+masoveria

B-secundari La Torre de L'Abellar

C-secundari Garatge massoveria

D-cobert Adossat masia

E-cobert Adossat la Torre de l'Abellar


Altres imatges

Volum principal A, façana sud-oest Volum principal A, accés a façana sud-est

Volum principal A: masoveria Volum principal A, façana sud-oest

Volum A, façana nord-oest i cobert D Volum A, masoveria i portal principal

Volum A, portal d'accés al pati Volums A i B, vista de les façanes a sud-est


Observacions A més a més de la finca cadastral de l'Abellar de Baix,aquesta propietat inclou altres finques cadastrals del mateix polígon 15 (parcel·les 1, 5, 6, 20, 22 i 26) totalitzant 1.512.158 m2. La finca de l'Abellar de Baix, que inclou la Torre de l'Abellar, la d'Argelaguers i la de les Claperoses (Cal Brunyoc) pertanyen a la mateixa propietat.

Bibliografia Informe sobre els usos històrics i actuals de l'edifici anomenat la Torre de l'Abellar (document aportat per la propietat).

Inf. històrica La masia original data del segle XIV. Durant el segle XIX va ser objecte d'importants modificacions (llindes amb dates del 1877 al portal d'accès al gran pati central i del 1886 a una porta adovellada). Durant el segle XIX fou habilitada com a hospital de campanya durant les guerres carlines. L'any 1948 es va construir una edificació amb la planta baixa destinada actualment a magatzem i abans a quadres, la planta pis destinada a habitatge, i rematada per una torre de guaita coronada amb merlets. Aquesta construcció té diferents coberts annexats i al conjunt s'anomena la Torre de l'Abellar i també la "Torre de la Guardia Civil", degut a que durant un temps l'habitatge va servir de pernocta per a la Guardia Civil. A la masia hi tingué origen, a mitjan segle XIX, l'obra benèfica de la Fundació Cots o Casa de Caritat de Manresa, iniciada per Francesc Cots i Argullol, hereu de la masia.


Volum secundari B, façana sud-oest Volum secundari B, façana sud-est

Volum B: la Torre i cobert E no catalogat Santa Susanna, situada a prop de la masia


L'ABELLAR DE DALT c-05

Indret / Adreça Cornet, amb accés des de la ctra. BV-4401.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A015000080000PX-000711500DG13G0001PK (edif.)






Es tracta d'una masia en forma de L que consta de planta baixa, pis, golfes i part de soterrani, amb teulada a

dues aigües, aparell de pedra ben escairada a les cantonades, ubicada dins d'un recinte emmurallat. Fou molt

restaurada i reformada l'any 1.994, tot i que encara conserva elements del gòtic català. En realitat, l'edificació

restaurada és l'antiga masoveria ja que el volum principal de la masia estava completament enrunat i solament

se'n han conservat aguns restes a manera de torre exenta al costat sud-est de la masia, amb porxo i terrassa

coberta i algunes parets conformant amb la part restaurada el pati d'entrada. Existeix una llinda amb la data de

1.677. El volum principal té un cos de planta baixa afegit perpendicularment a una de les cantonades i un altre

volum annex conformant amb la masia un pati amb glorieta a la façana de llevant. Conserva els antics pallers i

les corts amb un pati tancat (volum B).

Context La masia es troba en un punt elevat i degut a aquesta posició és un referent del paisatge.

L'entorn immediat està conformat per jardí, camps de vinyes i arbrat dispers. Existeixen

importants desnivells pel costat de ponent però separats més de 30 m. de les edificacions.


Ús secundari Agrícola (vinyes)

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Abastament municipal d'aigua potable. Recollida d'aigües pluvials de la coberta.



Serveis

A ponent de la masia, però a uns 30 m del conjunt edificat, hi ha terrenys amb importants pendents. Cal protegir.

Accessibilitat Accés mitjançant camí veínal en bon estat, passant per l'Abellar de Baix i a uns 700 m d'aquesta masia, que enllaça amb la ctra.BV-4401 de Navàs a Prats de Lluçanes en el km 2,2.

Situació de risc Pendents superiors 20%

Exterior Molt bon estat de conservació



Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Tot el conjunt és objecte de catalogació. Encara que l'edificació va ser molt reformada i restaurada l'any 1994, conserva elements arquitectònics d'interès. El seu interès paisatgístic es degut a la seva posició preeminent, ubicada en un punt elevat molt visible des de diferents punts, que fa que sigui un element de referència en el paisatge de la zona nord del municipi. L'interès de la seva conservació obeeix també a raons mediambientals i socials degut a que assegura la presència humana en un territori poc poblat i el manteniment d'activitats agropecuàries vinculades al medi rural.

JUSTIFICACIÓ

Altres Plaques solars, wifi


Un




B-secundari Aïllat, antics paller i corts

0 Annexes habitatge

Pedra vista Teula120

C-secundari Adossat, façana est

masia

0 Annexes habitatge

Pedra vista Terrassa40

D-secundari Adossat, façana nord

Annexes habitatge

Pedra vista Teula30



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial.Cal preservar, així mateix, la configuració formant patí del volum B. Es cataloga la masia com a volum principal (volum A), amb els seus volums annexes com a volums secundaris (C i D) així com, també, el volum dels antics pallers i corts amb un pati tancat (volum B). No s'admeten les ampliacions.


No es cataloga el cobert adossat a la façana nord, costat est, de la masia.


EDIFICACIÓ

ÚS


Admés


Divisió horitzontal S'admet la divisió horitzontal del volum principal amb les limitacions que imposen les NNUU del PEM (article 23).


Dos




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Es respectarà l'arbrat i vegetació existents al voltant del conjunt catalogat, evitant l'enjardinament excessiu i de caràcter urbà. Per a la nova plantació s'utilitzaran espècies de vegetació autòctona. Protegir els desnivells a ponent de la masia.


ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. Per a la implantació d'usos col·lectius caldrà condicionar una àrea per a l'estacionament de vehicles, amb paviment permeable.

Cas que s'implantin nous usos caldrà adaptar els serveis a les noves necessitats. Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.

Regulació


A-principal Masia

B-secundari Aïllat, antics paller i corts

C-secundari Adossat, façana est

masia

D-secundari Adossat, façana nord


Altres imatges

Volums principal A i secundari C, façana est Volum principal A, façanes nord i oest

Volum principal A, detall façana sud Detall façana est

Volum secundari B, façana oest Volum secundari B, façana sud

Volum principal A, façana oest Volum principal A, detall volum C


Observacions Inicialment vinculada a l'Abellar de Baix, la seva construcció està relacionada amb motius d'herència d'aquesta casa pairal. Compartia la mateixa finca rústica mare amb les ruïnes de Can Basté, masia enrunada.

Bibliografia Sallent, "Inventari del patrimoni local", Diputació de Barcelona, 2001. "Inventario arqueológico, histórico, artístico de la provincia de Barcelona",'Sallent'. AA.DD., "Sallent a l'abast", Ed FAES, Sallent, 1982. SOLÀ, Fortià, "Història de Sallent", Vic, 1920.

Inf. històrica La casa està documentada des de 1619.


Volum principal A, cos de l´antiga masia al sud Volum principal A, detall façana sud

Volum principal A, detall portal gotic Detall volum D, façana nord


CAL BRUNYOC (Mas de les Claperoses) c-06

Indret / Adreça Cornet, accés per camí forestal des de la carretera BV-4402.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191


Altres proteccions Inventari Bens Protegits POUM, art. 16, núm.86

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A015000210000PH-08190A015000210001AJ (edif.)






La masia correspon al tipus tradicional amb la coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana

principal. Ubicada en un lloc elevat i antiga masoveria de l'Abellar de Baix, consta de planta baixa, planta pis i

planta sotacoberta, amb una eixida dotada d'obertures amb arcades, i ocupa una superfície aproximada de 250

m2. Façanes d'aparell de pedra irregular amb la planta sotacoberta arrebosasada i blocs de pedra escairats a

les cantonades, obertures emmarcades amb pedra i teulada a dues aigües. L'edificació ha estat rehabilitada

respectant les seves característiques originals, amb obertures petites i balcons de poca amplada. Adossats al

volum principal de la masia s'hi troben l'antic paller i les corts, restaurats. Es conserva una edificació d'us

agrícola de planta i pis (volum B) amb dos portals decorats amb rajola ceràmica i un antic safareig cobert.

Context La masia es troba en un punt elevat, amb camps de conreu i masses arbòries a les

proximitats.

Ús principal Habitatge segona residència

Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ




Serveis

Masses forestals properes a la masia.

Accessibilitat Bona, accés per cami forestal des de la carretera BV-4402, a 2,2 km de les cases de l'Abellar.





Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

El conjunt es cataloga per l'interès arquitectònic de la masia i els seus cossos annexes, rehabilitats respectant les característiques originals de les edificacions; pel seu interès històric, antiga masoveria de l'Abellar de Baix, amb les actuals edificacions provinents del segle XVIII i amb antecedents que es remonten a l'any 1.600; pel seu interès mediambiental, ja que tot i ser actualment una segona residència la seva ocupació en una àrea poc poblada contribueix el manteniment del medi ambient.

JUSTIFICACIÓ

Altres Recollida d'aigües pluvials a dipòsit enterrat. Cisterna per a reg amb recollida d'aigua de pluja.


Un



A- principal Masia 1+G Habitatge Pedra i arrebossat

Teula àrab Fusta640

B- secundari

Annex exent 1 Agrícola Arrebossat Teula àrab Fusta90

C- secundari

Porxo amb antic safareig

0 Annex habitatge

Porxo Teula àrab30

D-cobert Aïllat 0 Magatzem0



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloga el volum principal conformat per la masia, volum A, amb el volum secundari C adossat a la façana nord i una construcció exenta d'ús agrícola, antic paller, de dues plantes (volum B). S'admeten ampliacions a la façana nord mitjançant l'ampliació del cos del volum C i amb les limitacions que imposa la normativa del PEM (article 22), amb un percentatge màxim del 5% de la superfície del volum principal.


No es cataloga el cobert aïllat de nova planta designat com a volum D (porxo). Aquest cobert protegeix, però, un antic safareig que cal preservar.


Antic safareig ubicat sota el volum D i els xiprers del voltant de la masia.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés




Un


Solament es pot destinar a habitatge el volum A.



RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Es respectarà l'arbrat i vegetació existents al voltant del conjunt catalogat, evitant l'enjardinament excessiu i de caràcter urbà. Noves plantacions amb vegetació autòctona. Cal protegir els desnivells a ponent de la masia.


ENTORN

SERVEIS


Actualment disposa de tots els serveis necessaris. Cas que s'implantin nous usos caldrà adaptar els serveis a les noves necessitats. Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.

Regulació


A- principal Masia

B- secundari

Annex exent

C- secundari

Porxo amb antic safareig

D-cobert Aïllat


Altres imatges

Volum principal A, façana oest Volum principal A, façana est

Volum principal A, façana sud Volum secundari B, façana sud

Volum secundari B, façana est Volum C, adossat façana nord

Volum no catalogat D Vista de conjunt des de l'oest


Observacions Aquesta finca, l'Abellar de Baix i el mas Argelaguers pertanyen a la mateixa propietat.

Bibliografia Sallent, "Inventari del patrimoni local", Diputació de Barcelona, 2001. AA.DD., "Sallent a l'abast", Ed FAES, Sallent, 1982.


Detall façana est Façanes sud i est

Façana nord Vista del conjunt des del nord


CAL BASTÉ c-07

Indret / Adreça Cornet, accés des del camí de Sta Maria de Cornet a Navàs

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic

Nivell prot. Integral (Inventari de Masies i Cases Rurals POUM)




Codi INE 08191


Altres proteccions Inventari POUM art. 114, núm.6

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A016000080000PF

Titularitat PrivadaData de construccióEDIFICACIÓ

Sup. volums principals 180 m2 Sup. volums secundaris (catalogats)




Es tracta d'una edificació en estat de ruïna i amb pocs vestigis, algunes parets de tancament i algunes voltes,

totalment coberta per la vegetació. Ocupa una superfície aproximada de 180 m2. Segons sembla es tractava

d'una casa de planta baixa i planta pis amb la coberta a dues aigües que conjuntament amb els seus annexes

formava un pati interior amb un portal amb arcada revestit de maó. S'endevinen les runes d'un cobert que es

destinava a usos agrícoles i ramaders, situat a l'extrem posterior. Ubicada a poca distància de Santa Maria de

Cornet i amb vistes sobre el conjunt de l'esglèsia i les edificacions annexes.

Context En una petita elevació plena de vegetació, envoltada de camps de conreu i en les

proximitats de masses boscoses. Vistes al conjunt de Santa Maria de Cornet.

Ús principal Cap (masia en ruïnes)

Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua No

Energia No

Sanejament No

Serveis

Masses boscoses molt properes a la casa.

Accessibilitat Dificultosa, accés des del camí de Santa Maria de Cornet a l'Abellar de Dalt, cal travessar camps de conreu per arribar a la petita elevació on estan assentades les ruïnes de la masia.


Exterior Ruïna


Exterior

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa la seva catalogació degut a que es conserven alguns vestigis que poden contribuir a possibilitar la reconstrucció de l'edificació original. Tot i aixó, cal la neteja de la vegetació que cobreix bona part de les restes i, si és possible, l'aportació de documentació que faciliti informació addicional per a la reconstrucció de l'edificació original per tal de fonamentar millor la proposta de catalogació.

JUSTIFICACIÓ

Altres




A-principal Masia en ruïnes

1 Cap Pedra vista180



La reconstrucció de la masia s'haurà de realitzar a partir de la documentació i dels vestigis existents per tal que es puguin reproduir els volums originals de l'edificació. No s'admenten ampliacions en relació als volums preexistents de la masia i els seus annexes.



EDIFICACIÓ

ÚS


Admés



Un




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Cal desbrossar de vegetació l'espai ocupat per la masia i el seu entorn i calen mesures correctores del risc d'incendi.


ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament Cal restituir el camí d'accés a la masia, actualment ocupat en el seu últim tram per camps de conreu.

Cal dotar dels serveis bàsics a la masia.

Regulació


A-principal Masia en ruïnes


Altres imatges

Façana est Façana est

Volum principal: detall Volum principal: detall

Observacions Propera a l'Abellar de Dalt, amb la que compartia la mateixa finca mare.

Bibliografia Sallent, "Inventari del patrimoni local", Diputació deBarcelona, 2001.


Volum principal: detall Vista des del sud


RECTORIA DE CORNET c-08

Indret / Adreça Cornet, accés des de la ctra. BP-4313, de Balsareny a Avinyó.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic

Nivell prot.

Categoria

Plànol de localització Fotografia de context (amb Sta Maria de Cornet)


Codi INE 08191


Altres proteccions

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A017000130000PQ-000809500DG13G0001OK (edif.)






Edifici de grans dimensions de construcció tradicional amb la coberta a dues vessants i carener paralel a la

façana principal, de planta rectangular, amb soterrani, planta baixa, planta pis i golfes.Té a la seva banda de

ponent un interessant pou datat el 1.690. Els dos graons frontals a la façana principal són formats per antigues

làpides d'enterraments, algunes datades al segle XVIII. Parets d'aparell de pedra amb les obertures principals

amb llinda i brancals de pedra o maó. La casa té un cos afegit a la banda nord de planta baixa i eixida i un antic

cobert ubicat a ponent de la masia (volum B). Alguns coberts, d´ús agropecuari, al voltant de la casa. Forma

conjunt amb la Caseta de Cornet i amb Santa Maria de Cornet, església romànica del segle XII.

Context Conjunt d'interès arquitectònic i històric ubicat en un punt elevat i envoltat de bosc, alguns

camps de conreu al seu entorn i amb el riu Cornet a ponent.



DESCRIPCIÓ DEL BÉ




Serveis

Masses boscoses molt properes a la casa. Pendents importants a ponent de la masia.

Accessibilitat Bona, per camí veïnal des del km 35 de la carretera BP-4313. El camí segueix el curs del riu Cornet i forma part del GR-4.

Situació de risc Risc d'incendi i pendents pronunciades

Exterior Regular, calen actuacions de rehabilitació exterior


Exterior Cobert catalogat en mal estat

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa catalogar la rectoria de Cornet, edifici vinculat a l'esglèsia romànica de Santa Maria de Cornet, per raons històriques, mediambientals i paisatgítiques, ja que forma part integrant d'un conjunt històricament vinculat a l'antic poble de Cornet, amb un notable interès arquitectònic, que constribueix amb la seva ocupació al manteniment del medi natural i que constitueix un punt de referència en el paisatge del nord del municipi.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un



A-Principal Casa rural 1+G Habitatge Pedra vista Teula Fusta720

B-secundari Cobert aïllat 0 Magatzem Pedra vista i obra

Teula41



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloga com a volum principal l'edifici de la Rectoria amb el seu volum adossat al costat nord. Cal la restauració exterior de l'edifici, particularment d'aquest cos adossat. Es cataloga com a volum secundari el cobert existent al nord-est de la masia que cal restaurar íntegrament pel seu mal estat de conservació (no es cataloguen els petits volums afegits als seus laterals). No s'admeten ampliacions.


Alguns coberts de nova planta que envolten la casa, un petit cobert adossat al nord-oest de l'edifici principal i dos petits volums adossats als laterals del volum B.


Les antigues làpides d'enterrament i el pou de l'any 1.640.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés


Divisió horitzontal S'admet amb les limitacions especificades a la normativa del PEM (article 23).


Dos


Per a la implantació d'usos col·lectius caldrà rehabilitar el volum principal A i restaurar el volum secundari.



RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Comparteix espai amb l'esglèsia de Santa Maria de Cornet.


ENTORN

SERVEIS



Regulació


A-Principal Casa rural

B-secundari Cobert aïllat


Altres imatges

Volum principal A, façana sud Volum principal A, façana oest

Volum principal A, façana est Volum principal A, detall cos adossat façana nord

Volum A, façanes nord i oest i cobert C Vista del conjunt des del nord

Volum secundari B Església de Santa Maria de Cornet


Observacions La Rectoria forma conjunt amb la Caseta i l'església de Santa Maria de Cornet. L'església està documentada des del segle XI, però el seu origen és anterior. Edifici actual del segle XII, amb el campanar i les capelles laterals del segle XVII.

Bibliografia Sallent, "Inventari del patrimoni local", Diputació de Barcelona, 2001. Albert Benet, "Història del Bages", vol. II, Manresa, 1988, p.280. AA.DD., "Catalunya romànica", vol. XI, Enclicopèdia Catalana, Barcelona, 1984, p. 360.

Inf. històrica Es tracta d'una antiga casa vinculada a Santa Maria de Cornet, església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. A l'escalinata de la casa es conserven llosses d'antics ossaris. La història del petit nucli de masies disperses de Cornet, comença l’ any 964 quan es fa donació al monestir de Sant Benet de Bages d'un alou anomenat CORNED. L’any 1.025, s’esmenta "Villa Cornetto", com a població. L’any 1033, primera referència de la parròquia de “ Santa Maria Corneto". L’any 1.884, quan Cornet ja formava part de Sallent des de 1.840, el Bisbe Morgades inaugurava l'actual edifici com a nova rectoria d’aquesta Parròquia de Santa Maria de Cornet.



LA CASETA DE CORNET c-09

Indret / Adreça Cornet, accés des de la ctra. BP-4313, de Balsareny a Avinyó.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic

Nivell prot.

Categoria



Codi INE 08191


Altres proteccions

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A017000130000PQ-000809600DG13G0001KK (edif.)






Petita i senzilla edificació que ocupa 55 m2 amb una planta semisoterrani destinada a garatge i una planta

baixa destinada a habitatge, amb coberta de dues vessants. Els paraments són de fàbrica ceràmica revestida

amb algunes zones amb pedra vista. Forma conjunt amb l'església de Santa Maria de Cornet i la Rectoria de

Cornet.

Context Conjunt d'interès arquitectònic i històric envoltat de bosc, alguns camps de conreu i amb el

riu Cornet a ponent.

Ús principal Habitatge 2a residència

Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ




Serveis

Masses boscoses molt properes a la casa. Pendents importants a ponent de la masia.

Accessibilitat Bona, per camí veïnal des del km 35 de a carretera BP-4313. El camí segueix el curs del riu Cornet i forma part del GR-4.

Situació de risc Risc d'incendi i pendents pronunciades a l'entorn.

Exterior Bo


Exterior

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

La seva ocupació, tot i que sigui com a segona residència, contribueix a la presenvació d'un territori poc poblat. Construcció, propietat del Bisbat de Vic, vinculada a l'església de Santa Maria de Cornet.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un



A-principal casa rural 1 Habitatge temporal

Pedra vista i arrebossad

Teula Fusta110



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloga l'habitatge composat per dues plantes, la primera semisoterrani destinada a garatge i magatzem, i la segona, amb accés a peu pla des del costat nord, destinada a habitatge. S'admet l'ampliació a la façana est i d'acord amb les especificacions de la normativa del PEM (article 22).



EDIFICACIÓ

ÚS


Admés



Un




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Es respectarà l'arbrat i vegetació existents al voltant del conjunt catalogat, evitant l'enjardinament excessiu i de caràcter urbà. Comparteix espai amb l'esglèsia de Santa Maria de Cornet i la Rectoria.


ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament a regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. Per a la implantació d'usos col·lectius caldrà condicionar una àrea per a l'estacionament de vehicles, amb paviment permeable.


Regulació


A-principal casa rural


Altres imatges

Volum únic, façanes est i nord Volum únic, façana nord

Volum únic, façanes oest i nord Volum únic, façana sud

Observacions La Caseta forma conjunt amb la Rectoria i l'església de Santa Maria de Cornet. L'església està documentada des del segle XI, encara que el seu origen és anterior. Edifici actual del segle XII, amb el campanar i les capelles laterals del segle XVII. És un edifici d'una sola nau que s'estreny cap a l'absis, amb dues capelles laterals afrontades a manera de creuer.

Bibliografia Sallent, "Inventari del patrimoni local", Diputació de Barcelona, 2001. Albert Benet, "Història del Bages", vol. II, Manresa, 1988, p.280. AA.DD., "Catalunya romànica", vol. XI, Enclicopèdia Catalana, Barcelona, 1984, p. 360.

Inf. històrica Cornet és un agregat de Sallent des del 1840. L'antic terme de Cornet compren una cinquantena de masos i està dividit entre els municipis de Balsareny, Gaià, Avinyó i Sallent. Dins de l'antic terme es troben les capelles de Santa Susanna de l'Abellar, Sant Miquel de Terradet, Santa Fe i l'Església de Santa Maria de Cornet.


Volum únic, façanes sud i oest Recordatori a la façana nord


SERAROLS (Cererols) c-10

Indret / Adreça Cornet, a 300 m del camí de la BP-4313 a Sta. Maria de Cornet.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A017000180000PM-001309800DG13G0001MK (edif.)






Gran casa pairal de PB+2PP, coberta de dues vessants amb el carener paralel a la façana principal. Parets

d'aparell de pedra, les obertures principals tenen llinda de pedra. Façana principal, encarada a migdia, amb un

portal adovellat datat el 1.753. En períodes posteriors s'han afegit diferents volums a la façana nord i als

laterals. La façana de ponent disposa d'una eixida amb arcs, actualment tancada amb finestrals. Es conserva el

celler. La casa inclou, conformant el pati tancat de l'entrada amb portal exterior, uns cossos annexes, entre ells

els volums catalogats B i C, destinats a corts i coberts i molt ben conservats. També posseeix granges i coberts

aïllats, més moderns, per a usos de l'explotació, volums d'ús agropecuari que no es cataloguen Són de

destacar tres barraques o casetes de pedra, molt ben conservades, situades en tres llocs de la finca,

cadascuna d'elles amb dos compartiments ben diferenciats, un per a refugi temporal i l'altre per a paller. Tot el

conjunt, en molt bon estat de conservació, ha estat objecte de recent rehabilitació.

Context Conjunt que agrupa la masia i els volums annexes en un recinte clos amb pati interior.

Coberts d'ús agropecuari. Camps de conreu i boscos propers.



DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Abastament municipal d'aigua potable. Recollida d'aigües pluvials de les cobertes.


Sanejament Sistema de depuració autònom

Serveis

Importants masses boscoses properes al conjunt edificat.

Accessibilitat Accés per camí veïnal en bon estat des del km 34,20 i km 34,80 de la carretera BP-4313, molt a prop del camí d'accés a Santa Maria de Cornet.


Exterior Molt bo


Exterior Molt bo

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

El conjunt es cataloga per raons històriques, la masia té els seus origens en el segle XIV encara que la construcció actual és del segle XVIII; per raons arquitectòniques, ja que tant el conjunt com alguns dels seus elements constructius tenen interès arquitectònic; mediambientals, per contribuir la seva ocupació a l'equilibri del medi natura; paisatgístiques, ja que el conjunt, ubicat en un lloc elevat, té una gan visibilitat i és un element de referència en el paisatge de la zona de Cornet.

JUSTIFICACIÓ

Altres Telèfon


Un



A-principal Masia 2 Habitatge Pedra vista Teula Fusta1290

B-secundari Aïllat, conformant

pati

0 Magatzem Pedra vista Teula190

C-secundari Aïllat, conformant

pati

0 Garatge Pedra vista Teula177

D-secundari Adossat 0 Cobert Pedra vista Teula85



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloga la masia i tot el seu recinte, incloient-hi els volums secundaris B, C i D. No s'admeten ampliacions.


Coberts d'ús agropecuari.


Tres barraques de pedra de dos compartiments, ubicades dins de la finca. El celler de la masia. Els roures del mas Serarols, proteits com arbre monumental pel Decret municipal de 8.11.199.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

Per a l'admissió de l'ús hoteler i de l'ús d'equipament o servei comunitari que requereixi d'una important intervenció en l'entorn, es requerirà la tramitació d'un Pla especial.

Divisió horitzontal S'admet amb les limitacions especificades a la normativa del PEM (article 23).


Tres




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Es respectarà l'arbrat i vegetació existents al voltant del conjunt catalogat, evitant l'enjardinament excessiu i de caràcter urbà. Noves plantacions amb vegetació autòctona. Calen mesures correctores del risc d'incendi.


ENTORN

SERVEIS



Regulació


A-principal Masia

B-secundari Aïllat, conformant pati

C-secundari Aïllat, conformant pati

D-secundari Adossat


Altres imatges

Volum principal A, façana oest Volums principal, façana sud, i secundaris B i C

Volums principal, façana sud, i secundari C Volum principal A, façana sud

Volum principal A, foto històrica de la façana sud Volum principal A, detall façana nord

Volum principal A, façana est amb volum D Volum secundari B, façana oest


Observacions Conserva un interessant celler, una fornícula amb la Mare de Déu deLourdes a la sala principal i un oratori particular dedicat al Sagrat Cor.

Bibliografia Sallent, "Inventari del patrimoni local", Diputació de Barcelona, 2001. AA.DD., "Sallent a l'abast", Ed.FAES,Sallent, 1982, p. 100.Volumetria original:

Inf. històrica Els origens de la casa es remunten al segle XIV i de la finca es segregà, per motius d'herència, el Mas Puigventós.


Volum secundari B, façana sud Volum secundari C, façanes oest i sud

Volum secundari D a la façana est Volum secundari D, detall façana nord


LA TORRE DE CORNET (La Torre) c-11

Indret / Adreça Cornet, accés per camí des de la ctra. BP-4313, Balsareny -Avinyó.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A017000060000PA-000911800DG13G0001QK (edif.)






Antiga casa pairal de PB+2PP que data del segle XVII, amb teulada de dues vesants i carener perpendicular a

la façana principal. Les parets exteriors presenten aparell de pedra iregular i arrebossada, i les obertures

principals estan emmarcades amb pedra. Tres arcs decorats amb rajola ceràmica formen una eixida al pis de

sota coberta. Al segle XIX fou ampliada pel cantó de llevant amb una galeria porxada, posteriorment tancada

amb finestrals. A la façana posterior, a nord-est, es va afegir un cos de planta baixa i pis amb una escala

d'accés exterior (volum D) executat en obra sense revestir i de construcció molt precària i que es perllonga amb

un cobert de planta baixa. La casa també compta amb petits annexos de planta baixa a les façanes laterals. La

part posterior de l'edifici principal correspon a l'antiga masia, avui desocupada, mentre que l'habitatge avui

ocupat correspon a la masoveria, molt reformada. Es conserven l'antiga era, el paller i el celler, encara que

molt reformats (volums B, C i D). Hi ha llindes de 1.697 i 1.820 i es conserva un rellotge de caixa de 1.797. Al

voltant de la masia s'alcen diferents construccions vinculades a l'explotació agrícola i ramadera, com ara naus,

coberts i granges.

Context En un put elevat sobre els terrenys circumdants, amb camps de conreu i arbrat dispers a

l'entorn. Nombroses construccions d'ús agropecuari al voltant de la masia. A la proximitat

de la masia es troba el jaciment de la Balma dels Ossos de la Torre de Cornet (BCIL).


Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Abastament municipal d'aigua potable. Gran dipòsit soterrat per a la recollida de les aigües pluvials de les cobertes.



Serveis

Accessibilitat Acceptable, accés per camí veïnal des de la carretera BP-4313, Balsareny -Avinyó, el mateix que dóna accés al mas Serarols i al mas Puigventós.

Situació de risc

Exterior La part habitada té un estat de conservació acceptable mentre que la part

més antiga precisa rehabilitació.


Exterior Els volums secundaris B i C tenen un estat acceptable de conservació, però precisen de millores exteriors.

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa la seva catalogació per raons històriques, construcció datada el segle XVII, i mediambientals. la seva presència és un factor de preservació del medi ambient.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Dos (un desocupat)



A-principal Masia 2 Habitatge Pedra revestida

Teula Fusta995

B-secundari Aïllat 0 Garatge Obra sense revestir

Teula119

C-secundari Aïllat G Magatzem Obra sense revestir

Teula202

D-secundari Adossat 0 Magatzem Obra sense revestir

Teula137

E-cobert Adossat 0 Agropecuari0



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloga l'edifici principal de la masia. El volum adossat a la façana posterior composat per un cos de doble alçada amb una escala exterior d'accés i un cobert de planta baixa, tota la construcció en obra sense revestir, no es cataloga i s'haurà d'enderrocar o bé harmonitzar amb el conjunt de la masia. Els volums secundaris B i C, catalogats, precisen de restauració exterior, amb l'aplicació d'un arrebossat rústic als paraments d'obra sense revestir. No s'admeten ampliacions de l'edificació existent.


El volum E, adossat al volum principal, que s'haurà d'enderrocar o bé harmonitzar amb el conjunt. Diferents coberts d'ús agropecuari que envolten la masia.


La Balma dels Ossos de la Torre (o del serrat de Viranes), lloc d'enterrament del periode Calcolític fins l'edat del Bronze. Dolmen de la Torre. Es tracta de jaciments arqueològics ubicats a l'entorn d ela masia.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

Per a l'admissió de l'ús hoteler o de l'ús d'equipament o servei comunitari que requereixi d'una important intervenció en l'entorn, es requerirà la tramitació d'un Pla especial.

Únicament és poden destinar a habitatge les construccions que conformen el volum principal A.

Divisió horitzontal No s'admet, excepte per els habitatges existents. Es prioritza la restauració de l'antic habitatge de la masia.


Dos


La restauració de l'edifici de la masia o la implantació de nous usos comportarà l'harmonització del volum D amb el conjunt edificat i el revestiment amb acabat rústic dels volums secundaris catalogats.



RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Es respectarà l'arbrat i vegetació existents al voltant del conjunt catalogat, evitant l'enjardinament excessiu i de caràcter urbà. Noves plantacions amb vegetació autòctona.


ENTORN

SERVEIS



Regulació


A-principal Masia

B-secundari Aïllat

C-secundari Aïllat

D-secundari Adossat

E-cobert Adossat


Altres imatges

Volum principal A, façana sud-oest Volum ppal. A, façanes nord-est i sud-est

Volum principal A, façana nord-est Volum A, detall esquerra de façana nord-est

Volum A, detall dreta de façana nord-est Vista del conjunt des del nord-est

Volum secundari B, façana nord-oest Volum secundari C, façana nord-oest


Observacions Jaciment arqueològic de la Balma dels Ossos de la Torre de Cornet, lloc d'enterrament des del periode Calcolític fins al periode del Bronze Mig ( -2200 / -1200 ).

Inf. històrica Es tracta d'una antiga masia típica de la zona. A la sala principal encara es pot contemplar un antic rellotge de caixa datat el 1797, i llindes del 1697 i 1820. La família Torre està documentada des del segle XV.


Volum secundari C, façana sud-est Façana nord-est i cobert E no catalogat

Façana nord-est i volum D a la esquerra Volums no catalogats al nord-oest


TERRADELLETES (Cal Terradelleta) c-12

Indret / Adreça Cornet, accés per camí des de la ctra. BP-4313, Balsareny-Avinyó.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A017000020000PZ


Sup. volums principals 206 m2 Sup. volums secundaris (catalogats) 2608m2




Edifici de planta baixa i pis, teulada a dues aigües, amb l'afegit a la part nord i a ponent d'un gran paller i unes

corts, actualment enrunades, que conformen un pati central clos. La superfície ocupada pel conjunt és d'uns

340 m2 i el volum principal ocupa aprox.100 m2. Les façanes presenten aparell de pedra irregular i les

obertures principals tenen llinda de pedra. Conserva el pou i l'era i disposa d'algunes llindes datades el 1.761.

Destaca a la paret de migdia una finestra amb una llinda gòtica esculpida del segle XIV que representa una

cara humana de forma gairebé circular (s'esmenta a l'Inventari de Bens Protegits del POUM). Al costat de

llevant es va afegir un cos amb tancaments de totxana sense revestir i amb la pendent de la teulada invertida

que no harmonitza amb el conjunt edificat. Actualment l'edificació està parcialment enrunada i necessitada

d'obres de restauració.

Context Entorn immediat erm i delimitat per dos camins veínals. L'envolten camps de conreu i

algunes zones boscoses relativament properes al sud-est. La masia està en un punt

elevat del territori.


Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Abastament municipal d'aigua potable, però actualment sense servei (no hi ha comptador)

Energia Sense subministrament d'electricitat


Serveis

Accessibilitat Accés en estat acceptable per camí veïnal des de la carretera BP-4313, passat el mas de la Torre de Cornet, direcció nord.


Exterior Conservació deficient, en estat semiruinós. Cal una urgent rehabilitació.


Exterior Volum secundari B parcialment ensorrat, cal rehabilitació.

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa la seva catalogació per motius arquitectònics, conserva algun element arquitectònic d'interès, històrics, datada el segle XVIII, mediambientals, la seva ocupació contribueix a la conservació del medi ambient, i socials, degut a que assegura la presència humana en un territori poc poblat i el manteniment de les activitats vinculades al medi rural.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un




B-secundari Adossat 0 Annex habitatge


C-secundari Adossat 1 Sense ús Totxana sense revestir

Teula102



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloga com a principal el volum A de la masia i com a secundaris el volum B, ubicat al costat nord, amb una part enrunada i que conjuntament amb la masia conforma un pati tancat, i la planta baixa del volum C, adossat a la façana de llevant de la masia, amb una planta baixa antiga i amb les façanes de totxana sense revestir a la planta pis. Cal la rehabilitació de la masia i la del volum B, aquest últim parcialment ensorrat. Pel que fa al volum C cal la seva integració en el conjunt, tot i que es recomana l'enderroc de la seva planta pis i la substitució per un volum amb la coberta integrada al vessant est de la coberta de la masia. No s'admeten ampliacions però sí la substitució de la planta pis del volum C per un altre construcció més integrada al conjunt.



El finestral gótic de la façana de migdia inclós a l'Inventari de Bens Protegits del POUM. Els jaciments arqueològics de la Balma dels Ossos i del Dolmen de la torres es troben prop d ela masia.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés


Únicament es pot destinar a habitatge el volum A .



Un


Cal la rehabilitació de tots els volums catalogats, de manera obligada en el cas d'implantació de nous usos.



RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Cal arrenjar l'entorn de la masia amb la utilització de vegetació autòctona. Cal protegir les zones de pendent pronunciada per evitar el risc de caiguda.


ENTORN

SERVEIS


Cal que la masia disposi dels serveis bàsics o dels necessaris en el cas de la implantació de nous usos. Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.

Regulació


A-principal Masia

B-secundari Adossat

C-secundari Adossat


Altres imatges

Façana sud, volums A i C al fons Volums A, B i C, vista des del nord-est

Volum principal A, façana oest Volum secundari B, façana nord

Observacions La finca rústica on està inserida l'edificació pertany al Mas de la Torre de Cornet. L'edificació no té identificació cadastral.


Detall finestra, façana sud Volum secundari B, façana oest


PUIGVENTÓS (Casa Nova de Serarols) c-13

Indret / Adreça Cornet, accés per camí des de la ctra. BP-4313, Balsareny-Avinyó.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic

Nivell prot.

Categoria



Codi INE 08191


Altres proteccions

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A017000210000PM-000912000DG13G0001GK (edif.)

Titularitat PrivadaData de construcció Segle XIXEDIFICACIÓ






principal. Es tracta d'una edificació totalment reformada l'any 1.969. Consta de PB+PP, la planta baixa és, en

realitat, un semisoterrani destinat a local i a l'habitatge, ubicat a la planta pis, s'hi accedeix mitjançant una

escala exterior .Façanes arrebossades i pintades. Al costat de llevant hi ha un volum adossat incorporat a

l'habitatge de la masia. A les façanes laterals i posterior existeixen diferents volums annexes per a usos

agrícoles i ramaders, entre els quals es cataloguen els volums B i C.

Context Camps de conreu i boscos propers. Nombroses naus d'ús agropecuari a l'entorn immediat

de la masia.



DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Abastament municipal d'aigua potable. Recollida de les aigües pluvials de les cobertes.



Serveis

Masses boscoses properes a la masia, sobre tot a llevant i ponent. Cal la protecció dels desnivells existents a l'entorn de la masia.

Accessibilitat Ubicat a l'extrem nord-est del terme municipal. Accés en estat acceptable per camí veïnal des de la ctra. BP-4313, Balsareny-Avinyó, compartint l'accés amb els masos de Serarols i de la Torre. Accés alternatiu des del km. 33,7 de la mateixa carretera a l'alçada del Coll de la Portella.

Situació de risc Risc d'incendi i desnivells importants.



Exterior Estat de conservació acceptable, cal condicionament exterior.

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Tot i que l'edificació ha estat molt reformada l'any 1.969, és anterior a l'any 1956. La utilització de la casa com a residencia habitual i el seu ús per activitats agropecuàries contribueix a l'equilibri i el manteniment del medi natural i assegura la presència humana en un territori poc poblat i el manteniment de les activitats vinculades al medi rural.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un



A-principal Masia 1 Habitatge Obra revestida Teula Fusta430

B-secundari Adossat 0 Garatge Obra revestida Teula150

C-secundari Adossat G Magatzem Obra sense revestir

Teula87



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloga com a volum principal la masia i com a volums secundaris els volums adossats a la mateixa, volums B i C. Cal el condicionament exterior dels volums secundaris. No s'admeten ampliacions.


Tots el coberts i naus d'ús agropecuari que envolten la masia.


EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

Solament es pot destinar a l'ús d'habitatge el volum principal de la masia. Per a la utilització dels volums secundaris per a qualsevol dels nous usos és imprecindible la seva rehabilitació i el seu condicionament exterior.



Un




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació L'enjardinament de l'entorn de la masia es realitzarà amb espècies vegetals autòctones. Calen mesures correctores del risc d'incendi i la protecció dels terrenys en pendent de l'entorn per evitar el risc de caiguda.


ENTORN

SERVEIS



Regulació


A-principal Masia

B-secundari Adossat

C-secundari Adossat


Altres imatges

Volum principal A, façana nord-oest Volum A i volums C i D, vista sud-est

Volum principal A, façana nord-est Volum secundari B

Volum secundari C, façana sud Vista volum principal des del nord

Volum principal A, façana sud-oest Volum secundari C, façana sud-est


Observacions

Inf. històrica Finca segregada, per motius d'herència, del mas Serarols.


Vista del conjunt des del sud-oest Volum no catalogat al sud


ELS PLANS DE CORNET c-14

Indret / Adreça Cornet, accés des del km. 39 de la ctra. BP-4313, Balsareny-Aviny

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A012000360000PP-sense identif. cadastral edif






Es tracta d'un típic mas de la zona, amb teulada de dues vessants i carener paralel a la façana principal, datat

segons una inscripció al celler de l'any 1.653. S'hi han dut a terme nombroses reformes amb les quals s'han

unificat les diferents ampliacions fetes fins al moment, que han conformat una planta rectangular de PB+2PP.

El volum principal ocupa una superfície aproximada de 260 m2. Conserva el celler, una sínia, pallers antics,

corrals i galliners que juntament amb les noves construccions d'ús agrícola i ramader conformen el conjunt del

mas. Els dos corrals antics, disposats simètricament i ubicats davant la façana principal de la masia (volums B i

C), han estat parcialment rehabilitats per a adequar-los com habitatge destinat al turisme rural. El volum D, a

ponent del volum principal, també es cataloga. La resta de naus i coberts que envolten la masia estan destinats

a usos agropecuaris.

Context Entorn immediat conformat per la zona equipada amb instal·lacions destinades a l'activitat

d'agroturisme, naus i coberts d'ús agropecuari, horts i camps de conreu. Boscos en zones

properes al conjunt catalogat.

Ús principal Turisme rural (Masoveria d'Agroturisme)

Ús secundari Habitatge i activitats agropecuàries

DESCRIPCIÓ DEL BÉ


Energia Electricitat. Es recomana el soterrament de les línies aèries.


Serveis

Zones boscoses molt properes al conjunt edificat, sobretot a llevant.

Accessibilitat Accés en bon estat des del km. 39 de la ctra. BP-4313, Balsareny-Avinyó, a l'alçada del Collet dels Plans.


Exterior Molt bo


Exterior Bo

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

La utilització del conjunt edificat com habitatge habitual dels propietaris, l'activitat d'agroturisme que s'hi desenvolupa i les activitats agropecuàries que s'hi mantenen fonamenten les raons socials i mediambientals per a la seva catalogació. Les edificacions actuals daten del segle XVII.

JUSTIFICACIÓ

Altres Telèfon, wifi


Dos




B-secundari Aïllat 0 Cobert Pedra vista Teula75

C-secundari Masoveria 0 Turisme rural Pedra vista Teula Fusta210

D-secundari Aïllat 0 Magatzem Pedra revestida

Teula182

E-secundari Aïllat (Sínia) 0 Sense ús Pedra revestida

Teula36

F-cobert Adossat 0



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloga el volum principal de la masia i els volums secundaris B, C i D i E. El volum B correspon a l'antiga masoveria i ha estat totalment reformat per destinar-lo a turisme rural. Els volums C i D són coberts, adossat a la masia i a la masoveria el primer i aïllat el segon. El volum E correspon a una antiga sínia. Cal revestir amb acabat rústic i tonalitats grises o terroses els paraments dels volums catalogatsd de fàbrica ceràmica vista. No s'admeten ampliacions


Naus i coberts d'ús agropecuari i un petit volum (porxo) adossat a la façana nord del volum principal.


La Sínia i una barraca de vinya.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés


Divisió horitzontal S'admet, sempre i quan es prioritzi l'ús d'habitatge sobre els altres usos permesos i d'acord amb les especificacions d ela normativa del PEM.


Quatre


Únicament es pot destinar a habitatge el volum principal.



RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Es respectarà l'arbrat i vegetació existents al voltant del conjunt catalogat, evitant l'enjardinament excessiu i de caràcter urbà. Per a la nova plantació s'utilitzaran espècies de vegetació autòctona. Protegir els desnivells a ponent de la masia.


ENTORN

SERVEIS



Regulació


A-principal Masia

B-secundari Aïllat

C-secundari Masoveria

D-secundari Aïllat

E-secundari Aïllat (Sínia)

F-cobert Adossat


Altres imatges

Volum principal A, façanes nord i est Volum principal A, façanes sud i est

Volum A i volums B i C, vista costat sud Volums A i secundari D

Volums A i secundari C Volum A, i volum no catalogat F, façana nord

Volum A i volum C, façana est Volum secundari B, façana oest


Observacions L'edifici destinat a turisme rural és l'antiga masoveria (volum C). El conjunt disposa d'una piscina i altres instal·lacions destinades a l'activitat de turisme rural.

Bibliografia Sallent, "Inventari del patrimoni local", Diputació de Barcelona, 2001. AA.DD., "Sallent a l'abast", Ed FAES, Sallent, 1982, p.94.


Volum secundari D, façana sud Volum secundari D, façana nord

Vista del conjunt des de l'est La Sínia a l'est de la finca, volum E


LA FONT (La Font d'Erola) c-15

Indret / Adreça Cornet, accés per camí veïnal des del km. 38,4 de la ctra. BV-4313.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A012000410000PT-002510300DG03F0001ST (edif.)






Masia tradicional de PB+PP, amb teulada de doble vessant, carener perpendicular a la façana principal i

façanes amb aparell de pedra irregular. Al sud, hi ha una eixida afegida de PB i PP, amb la teulada també a

dues aigües, amb disposició transversal al cos principal de la casa. A continuació del cos de l'eixida hi ha una

edificació de planta baixa, els antics corrals, igualment amb coberta de doble vessant (volum B). Cal remarcar

la finestra principal, amb llinda i brancals de pedra. Al voltant de la casa hi ha diverses casetes destinades a

emmagatzemar material de pirotècnia. Tot el recinte està tancat amb un filat metàl·lic.

Context Ubicada en un punt elevat, envoltada de bosco i amb pendents pronunciades, sobre tot a

llevant. A 1 km del mas pel camí de Sallent a Cornet es troba la barraca del Mas La Font.

Ús principal Habitatge temporal

Ús secundari Emmagatzamatge de material de pirotècnia

DESCRIPCIÓ DEL BÉ




Serveis

Proximitat de masses boscoses. Risc derivat de l'emmagatzamatge de material de pirotècnia a l'entorn de la masia. Importants desnivells a llevant de la masia.

Accessibilitat Accés en bon estat per camí veïnal, passat el conjunt dels Plans de Cornet, des del km. 39 de la carretera BV-4313, de Balsareny a Avinyó.

Situació de risc Risc d'incendi, pendents superiors al 20% i altres riscos.

Exterior Acceptable


Exterior Acceptable

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

La proposta de catalogació es fonamenta en raons arquitectòniques, conjunt que conserva en bona part les característiques originals de les edificacions; històriques, forma part del conjunt de masies l'existència de les quals es remonta al segle XIV; mediambientals, la seva ocupació contribueix a la preservació del medi natural, i paisatgístiques, ja que conjuntament amb el conjunt proper dels Plans de Cornet constitueix una fita de referència en el paisatge rural del nord del municipi.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un



A-principal Masia 1 Habitatge temporal

Pedra vista Teula Fusta502

B-secundari Adossat 0 Magatzem Pedra vista Teula120



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloguen el volum principal de la masia amb els cossos adossats a les façanes laterals al nord i migdia i el volum secundari, antic corrals, situat a continuació del cos afegit a la masia a la façana de migdia. S'admeten ampliacions amb les limitacions i condicions especificades a l'article 22 de les NNUU i un màxim del 5% de la superfície del volum principal..


Coberts de nova construcció.


Barraca de La Font, de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. Adjacent a la mateixa hi ha un cobert en semicercle fet amb la mateixa tècnica. L'aparell de pedra seca està ben disposat i conservat. A l'interior hi ha un buit a manera de prestatge i disposa de finestra i porta.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

Els usos permesos, exceptuant l'ús d'habitatge, no són compatibles amb l'activitat de pirotècnia que actualment es desevolupa a l'entorn de la masia.

El volum B no es pot destinar a habitatge.



Un





RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Calen mesures correctores del risc d'incendi i per evitar el risc de caiguda, tot i que ja existeixen unes baranes de protecció que caldrà avaluar si són suficients.


L'enjardinament de l'entorn de la masia es realitzarà amb espècies vegetals autòctones.

ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. Cal disposar una zona d'aparcament amb paviment permeable en el cas de la implantació d'usos col·lectius.


Regulació


A-principal Masia

B-secundari Adossat


Altres imatges

Volums principal A, façana sud, i secundari B Volum principal A, façana oest

Volums principal A i secundari B Volum principal A, façana nord

Volum principal A, façana est Volum secundari B, façana oest

Vista del conjunt des del sud Fotografia històrica de la façana oest


Observacions

Bibliografia Sallent a l'Abast (Foment Arqueològic Excursionista Sallentí); Història de Sallent (Mossen Fortià Solà, Institut d'Arqueologia, Història i Ciències Naturals); La Masia, història i tipologia de la casa rural catalana (2C, Construcción de la Ciudad, núm. 17-18); La masia catalana (Joaquim de Camps i Arboix, editorial AEDOS).


Vista general del conjunt i del seu entorn Barraca de La Font


VILASECA DE CORNET (Vila-seca) c-16

Indret / Adreça Cornet, accés per camí veïnal al km. 37,5 de la ctra. BV-4313.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A012000330000PY-001610600DG13E0001OM (Edif.)






Es tracta d'una edificació que ha sofert moltes transformacions al llarg del temps, la darrera d'elles una

amplació de PB+PP i coberta plana que no armonitza amb la resta de l'edifici. La part antiga consta de

PB+PP+golfes, correspon a la tipologia de masia tradicional amb coberta de dues vessants i carener

perpendicular a la façana principal, amb una ocupació d'uns 277 m2, amb façana d'aparell de pedra, portal

amb llinda de pedra, finestres amb brancals i llindes també de pedra. Volum annex de PB amb una part antiga

de pedra posteriorment ampliada (volum B). Al voltant de la masia s'han construït diferents coberts i naus de

nova planta vinculats a activitats agropecuàries.

Context Entorn immediat conformat per erms i camps de conreu amb algunes clapes de bosc,

masses boscoses importants a les proximitats. Prop de les ruïnes del Castell de Cornet.



DESCRIPCIÓ DEL BÉ




Serveis

Zones de bosc properes. Desnivells importants a migdia.

Accessibilitat Accés en bon estat per camí veïnal des de la carretera. BV-4313, km. 38, prop del collet de Vila-seca.


Exterior Acceptable


Exterior Regular, cal condicionament exterior

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Els testimonis orals situen l'origen de la masia al voltant de l'any 1.400, tot i que ha estat posteriorment molt transformada, i, per tant, s'escau catalogar-la per raons històriques com també mediambientals, per contribuir la seva ocupació a la preservació del medi natural.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un



A-principal masia 1+G Habitatge Pedra vista i obra revestida

Teula i coberta plana

Fusta, porticons de celosia

663

B-secundari Aïllat +G Magatzem Pedra vista i obra revestida

Teula60

C-cobert Aïllat 0 Corrals Obra sense revestir

Teula

D-secundari Adossat 0 Magatzem Pedra vista Teula20



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloguen el volum principal de la masia amb la seva ampliació de coberta plana i paraments d'obra revestida (volum A) i els volums secundaris B i D. Pel que fa al volum A cal armonitzar l'acabat exterior de la zona ampliada de coberta plana amb la resta de la masia. Els volums B i D s'han de condicionar exteriorment. Cal revestir l'obra de fàbrica ceràmica vista de l'ampliació del volum B amb un arrebossat rústic, color gris o terrós. No s'admeten ampliacions però sí la utilització de l'ampliació del volum B, un cop rehabilitada, per als usos diferents del d'habitatge.


Cobert i naus de nova construcció destinats a usos agropecuaris, entre ells el volum C i l'ampliació de nova planta del volum B. Aquesta ampliació, però, pot admetre la seva catalogació conjunta amb la part antiga del volum B si és objecte d'una actuació d'harmonització dels seus acabats exteriors amb el conjunt catalogat.


Prop de la masia, es conserven alguns vestigis de l'antic castell de Cornet, també anomenat "El Castellet" (BCIN).

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

Solament es pot destinar a habitage el volum A. Per a la utilització dels volums secundaris B i D per a qualsevol dels usos permesoso cal la seva rehabilitació exterior.

Divisió horitzontal S'admet, d'acord amb les especificacions de la normativa del PEM


Dos





RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Cal arrenjar l'entorn immediat de la masia. L'enjardinament es realitzarà amb vegetació autòctona.


Calen mesures correctores en front dels riscos d'incendi forestal i de caiguda (protecció dels desnivells importants existents a migdia).

ENTORN

SERVEIS



Regulació


A-principal masia

B-secundari Aïllat

C-cobert Aïllat

D-secundari Adossat


Altres imatges

Volum principal A, façanes sud i oest Volum principal A, façana oest

Volum principal A, façana nord Volums principal A, façana est, i secundari D

Volum secundari B Volum A, façana est

Volum C no catalogat Detall porta entrada antiga a façana sud


Observacions Prop de la masia, mig perdudes entre les abundoses pinedes del terme, sobre un petit turó (388m) a la dreta de la riera, unes parets en ruïnes són tot el que resta del castell de Cornet, dit també el Castellet, que estigué sota tutela dels senyors de Balsareny abans de passar a ésser patrimoni dels Castellet, antiga família castlana. Les ruïnes del castell tenen catagoria de proteció BCIN.

Bibliografia Sallent, "Inventari del patrimoni local", Diputació de Barcelona,2001. AA.DD., "Sallent a l'abast", Ed FAES, Sallent, 1982, p.94. SOLÀ, Fortià, "Història de Sallent", Vic, 1920.

Inf. històrica És una casa típica de la zona, que forma part del grup de masies del segle XIV. La casa fou molt reformada i ampliada els anys 50 del segle passat.


Façana sud, part antiga Desnivells importants al migdía


LA CASA NOVA DE BAIX (Casanova de més Avall o la Caseta del mas Vilaseca)

c-17

Indret / Adreça Cornet, al costat de la ctra. BP-4313, Balsareny -Avinyó, km. 37,5.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic




Clau 17, forestal

Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A012000330000PY-001110700DG13E0001HM (Edif.)






Petita i simple construcció de planta gairebé quadrada amb afegits posteriors, formada per planta baixa i un pis

sota coberta, amb teulada a dues aigües, ocupant una superfície aproximada de 150 m2. Disposa de dos

portals a la planta baixa de la façana sud, un amb una gran llinda de pedra i l'altre amb un arc plà decorat amb

maó, amb un balcó al damunt de cada un d'ells. L'aparell és de pedra irregular amb carreus més ben tallats a

les cantonades. Les parets exteriors mostren aparell de pedra irregular. La casa i els seus annexos agrícoles,

construïts seguint el pendent nord del teulat, formen un conjunt compacte.

Context Erms, boscos propers, al costat de la carretera BP-4313.

Ús principal Habitatge, actualment desocupat

Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Abastament municipal d'aigua potable.

Energia Sense subministrament d'electricitat

Sanejament No

Serveis

Zones de bosc properes.

Accessibilitat Al costat mateix de la carretera BP-4313, Balsareny -Avinyó, km. 37,5.


Exterior Mal estat de conservació, cal restauració


Exterior

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

L'expansió de la vinya durant els segles XVIII i XIX va contruibuir a la construcció de petites edificacions com aquesta, vinculades als masos de la zona. La seva rehabilitació i consolidació afavoreix la preservació del medi i les estructures rurals de la zona. Es proposa la seva catalogació per motius històrics, mediambientals i socials.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un



A-principal Casa rural 1 habitatge desocupat




Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Cal la restauració interior i exterior de la casa. Té una ampliació recent, encara inacabada, que cal integrar en el conjunt. No s'admeten noves ampliacions.



EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

S'admet una ampliació en planta baixa del cos ubicat al costat sud-oest, perllongant la seva coberta i amb una ocupació màxima de 28,80 m2 (4,65 m x 6,20 m).

Per a qualsevol ús cal la rehabilitació de la casa rural.



Un


La casa està dins de la zona d'afectació de la carretera BP-4313, qualsevol actuació precisarà del permís de l'organisme competent.



RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Cal arrenjar l'entorn immediat de la casa. L'enjardinament es realitzarà amb vegetació autòctona.


ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. Cal disposar una zona d'aparcament amb paviment permeable en el cas de la implantació d'usos col·lectius.Cal adequar l'accés des de la carretera.

La casa no disposa actualment de tots els serveis necessaris. Per a la implantació de qualsevol ús caldrà adequar els serveis a les necessitats dels nous usos. Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.

Regulació


A-principal Casa rural


Altres imatges

Volum únic, façana sud Volum únic, façanes nord i est

Volum únic, façana oest Volum únic, façana nord

Observacions La casa està dins de la zona d 'afectació de la carretera BP-4313. La finca rústica és la mateixa que la del mas Vilaseca.

Bibliografia Sallent, "Inventari del patrimoni local", Diputació deBarcelona, 2001. AA.DD., "Sallent a l'abast", Ed FAES, Sallent, 1982, p.94.

Inf. històrica Vinculada al mas Vilaseca.


Volum únic, façanes nord i oest Detall porta a la façana sud


LA CASA NOVA DE DALT ( Casanova de més Amunt o la Caseta del mas Graner)

c-18

Indret / Adreça Cornet, al costat de la ctra. BP-4313, Balsareny -Avinyó, km. 37,3.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic




Clau 17, forestal

Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A012000260000PH-000610800DG13E0001GM (Edif.)






La Casa Nova de Dalt consisteix en una petita construcció de planta baixa i golfes amb aparell de pedra, ben

treballat a les cantonades, i teulat de dos vessants. Ocupa amb els annexes una superfície aproximada de 125

m2. Les finestres i portals apareixen decorats amb maó. Volum afegit seguint el pendent del vessant posterior

de la teulada i annexes semienrunats, antics corrals, a la façana principal.

Context Erms, boscos propers, carretera, camps de conreu a l'altre coatat de la carretera.

Ús principal Habitatge temporal

Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua 2 dipòsits que recullen l'aigua de pluja de la coberta, sense subministrament municipal d'aigua potable

Energia Sense electricitat

Sanejament Pou mort no cobert

Serveis

Zones de bosc properes. Actualment hi ha un pou mort no cobert que suposa un risc de caiguda.

Accessibilitat Al costat mateix de la carretera BP-4313, Balsareny -Avinyó, km. 37,3.


Exterior Deficient


Exterior Molt deficient, el volum C precisa reconstrucció (sense coberta)

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

L'expansió de la vinya durant els segles XVIII i XIX va contruibuir a la construcció de petites edificacions com aquesta, vinculades als masos de la zona. La seva rehabilitació i consolidació afavoreix la preservació del medi i les estructures rurals de la zona. Es proposa la seva catalogació per motius històrics, mediambientals i socials.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un



A-principal Casa rural 0 Habitatge Pedra vista Teula Fusta100

B-secundari Adossat 0 Annex habitatge

Pedra vista18

C-secundari Adossat 0 Annex habitatge

Pedra vista Teula7



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloguen el volum A i els volums secundaris B i C, annexes a la casa rural. La casa necessita rehabilitació. El volum C no té coberta, cal la seva reconstrucció. No s'admeten ampliacions, cal rehabilitar el volum C que es pot utilitzar com ampliació de l'habitatge actual.



Barraca del Graner a les proximitats de la casa.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

La casa està dins de la zona d'afectació de la carretera BP-4313, qualsevol actuació precisarà del permís de l'organisme competent.,



Un




RESTAURACIÓ


HOTELER




ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. Cal disposar una zona d'aparcament amb paviment permeable en el cas de la implantació d'usos col·lectius. Cal adequar l'accés des de la carretera.

La casa no disposa actualment de tots els serveis necessaris. Per a la implantació de qualsevol ús caldrà adequar els serveis a les necessitats que aquest comporti. Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.

Regulació



B-secundari Adossat

C-secundari Adossat


Altres imatges

Volum principal A, façana oest Volum principal A, façanes oest i sud

Volums principal A, façana est, i secundari B Volum secundari B

Observacions Dins de la zona d'afectació de la carretera BP-4313. La finca rústica és la mateixa de la masia d'El Graner.

Bibliografia Sallent, "Inventari del patrimoni local", Diputació deBarcelona, 2001. AA.DD., "Sallent a l'abast", Ed FAES, Sallent, 1982, p.94.


Volum secundari C Volum A, façana nord


CAL MANIVERTES c-19

Indret / Adreça Cornet, al costat de la ctra. BP-4313, km 37.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A015000240000PB-000611000DG13E0001YM (Edif.)






Masia conformada per agregació lineal de volums al llarg del temps, documentada des de molt antic però ha

estat completament reformada fa uns 25 anys. Ocupa una superfície aproximada de 170 m2, de planta

rectangular molt allargada, correspon a una tipologia de masia de creixement lineal, amb planta baixa i pis i

teulada a dues aigües amb el carener paralel a la façana principal. Conserva una antiga tina de ceràmica

envernissada. La casa disposa d'un cobert annex al lateral oest (volum B), de planta baixa. Prop de la casa s'hi

troba un altre cobert, naus ramaderes i un paller de construcció antiga però molt reformat (volum C).

Context Envoltada de camps de conreu i amb zones boscoses a llevant, situada al costat de la

carretera.



DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Abastament municipal d'aigua potable. Recollida de les aigües pluvials de la coberta.



Serveis

Importants masses boscoses a llevant.

Accessibilitat Ubicada al costat i amb accés directe des de la carretera BP-4313, km 37.


Exterior Acceptable


Exterior El volum C en mal estat, precisa la substitució del fibrociment de la coberta per teula ceràmica.

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Aquest mas, antiga Masoveria del Puig, de tipologia característica de la zona (mas de creixement lineal amb teulada de doble vessant i carener paral·lel a la façana principal), forma part del grup de masies del segle XIV, motiu pel qual es cataloga per raons històriques. La seva conservació i ocupació i el manteniment de les activitats agropecuàries a la masia afavoreixen la preservació del medi i les estructures rurals de la zona, justificant així les raons mediambientals i socials de la seva catalogació

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un



A-principal Masia 1 Habitatge Pedra i obra revestidas

Teula Fusta330

B-secundari Aïllat 0 Garatge Obra sense revestir i pedra

Fibrociment93

C-secundari Adossat 0 Magatzem Pedra revestida

Fibrociment90



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloga el volum principal de la masia, volum A, i els volums secundaris B i C. El volum B situat enfront de la façana nord de la masia correspon a l'antic paller i conserva algunes restes del mateix però ha estat molt reformat, precisa de rehabilitació i substitució de la coberta de fibrociment per teula ceràmica. El volum C, adossat a la façana de ponent de la masia, precisa, així mateix, de la substitució de la coberta de fibrociment per teula. El volum C es pot utilitzar com ampliació de l'habitatge, el volum B únicament per a usos diferents del d'habitatge. No s'admeten les ampliacions.


Les diferents naus i coberts d'ús agropecuari que envolten la masia.


EDIFICACIÓ

ÚS


Admés




Un


La casa està dins de la zona d'afectació de la carretera BP-4313, qualsevol actuació precisarà del permís de l'organisme competent.



RESTAURACIÓ


HOTELER




ENTORN

SERVEIS


La casa disposa actualment de tots els serveis necessaris. Per a la implantació de qualsevol ús caldrà adequar els serveis a les necessitats dels nous usos. Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.

Regulació


A-principal Masia

B-secundari Aïllat

C-secundari Adossat


Altres imatges

Volum principal A, façanes sud i est Volum principal A, façanes nord i est

Volum principal A, façanes nord i est Volum secundari B

Volum secundari C Volum secundari B, façana est

Volums A i B, façana nord Vista de conjunt des del costat nord


Observacions

Bibliografia Sallent, "Inventari del patrimoni local", Diputació de Barcelona, 2001. AA.DD., "Sallent a l'abast", Ed FAES, Sallent, 1982, p.94. SOLÀ, Fortià, "Història de Sallent", Vic, 1920.

Inf. històrica És un dels masos que, tot i haver estat totalment reformat, s'esmenta entre els existents el segle XIV al voltant del fortí de Cornet.



EL GRANER c-20

Indret / Adreça Cornet, camí des del km. 37,5 ctra. BV-4313, Balsareny -Avinyó.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A012000270000PW-000611300DG13E0001PM (Edif.)







principal. Edifici molt antic però reformat durant els anys 1.954 -1.955. Ocupa una superfície aproximada de

349 m2, amb planta gairebé quadrada. Actualment consta de planta baixa i dos pisos, amb la segona planta

sota les pendents de la coberta, i celler soterrani, amb volta de maó a l'entrada. La façana principal amb una

configuració gomètrica molt regular. Portes adovellades i paviments originals. Conserva el celler amb tines i

botes datades l'any 1.790, una era de grans dimensions i un dipòsit circular de formigó més modern (1.954).

Les obertures de les façanes amb llinda i brancals de pedra. Els antics pallers i corrals amb eixida, situats

darrere de la casa (volum B), formen un conjunt compacte i irregular amb aparell de pedra i bigam de fusta i

teula comuna. Els graners, que s'alcen davant l'era, mostren igualment aparell de pedra, però les seves

obertures principals apareixen decorades amb rajola ceràmica (volum C). A l'altre costat de l'era s'hi troba una

bassa i unes naus de construcció recent, i també coberts i corts amb aparell de pedra i grans portals adovellats

(volum D). Els volums C, D i E, conjuntament amb una tanca d'obra, conformen un recinte parcialment tancat

Context Camps de conreu i bosc, importants desnivells a ponent. Recinte semi-clos, antiga era i

erms a l'entorn més immediat de la masia.


Ús secundari Activitats agropecuàries: explotació de vacum de carn i conreus de cereals i llegums en

secà.

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Abastament municipal, pou, recollida aigúes pluvials de la coberta per aigua de boca i de reg. Cisterna que recull l'aigua dels recs. Pou


Sanejament Pou mort

Serveis

Pendents importants a ponent de la masia. Masses boscoses importants a les proximitats de la masia, sobre tot pel seu costat nord-est.

Accessibilitat Accés per camí veïnal des del km. 37,5 ctra. BV-4313, Balsareny -Avinyó, en mal estat. També si pot accedir des del km. 33.7 de la mateixa carretera, al Collet de la Portella, per la pista que enllaça amb el recorregut del GR-4, trencant per aquest camí a l'esquerra i també directament des del km. 35 pel GR4, pel que es pot accedir directament al poble de Sallent.

Situació de risc Pendents superiors 20% i risc d'incendi.



Exterior Bon estat

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

L'existència d'El Graner ja està documentada al segle XIV entre les masies existents al voltant del fortí de Cornet, tot i que l'edifici actual data de 1.790 i va ser ampliat i molt reformat els anys 50 del segle passat. Per tant, les raons històriques conjuntament amb les mediambientals i socials, ja que la seva ocupació contribueix a la conservació del medi ambient i de les estructures rurals en una zona poc poblada, justifiquen la seva catalogació.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Dos: habitatge de la propietat (PB) i masoveria.



A-ptincipal Masia 1+G Habitatge Pedra revestida i

pintada

Teula Fusta870

B-secundari Aïllat 0 Magatzem Pedra vista i revestida

Teula125

C-secundari Aïllat 0 Corrals Pedra vista Teula290

D-secundari Aïllat 0 Corts Pedra vista Teula152

E-cobert Aïllat 0 Garatge Obra revestida Teula109



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloga la masia com a volum principal i els volums secundaris B, C i D (antics pallers, corrals i corts). Cal adequació exterior dels volums secundaris B i C. No s'admeten ampliacions, cal utilitzar els volums secundaris per a la implantació de nous usos. L'ús d'habitatge solament s'admet en el volum principal.


Volum E, cobert de nova planta d'ús agropecuari.


EDIFICACIÓ

ÚS


Admés


Divisió horitzontal S'admet, amb les limitacions imposades per la normativa del PEM


Tres




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació L'enjardinament es realitzarà amb espècies vegetals autòctones. Calen mesures correctores del risc d'incendi i del risc de caiguda, protegint adequadament els terrenys en fort desnivell que es troben a ponent del conjunt per evitar el risc de caiguda.


ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. Cal disposar una zona d'aparcament amb paviment permeable en el cas de la implantació d'usos col·lectius. Cal adequar el camí veïnal que permet l'accés des de la carretera.


Regulació


A-ptincipal Masia

B-secundari Aïllat

C-secundari Aïllat

D-secundari Aïllat

E-cobert Aïllat


Altres imatges

Volum principal A, façanes sud i est Volum principal A, façana est

Volum secundari D Volum secundari B

Volum secundari C Volum A, façana sud

Volum A, façanes nord i est Dipòsit i tanca, volum E no catalogat i volum D


Observacions Les obres realitzades els anys 50 van incloure un augment de l'alçada de l'edifici amb l'aixecament de la coberta, l'ampliació posterior de l'edifici, la formació del pati de l'entrada, substituint els talussos abans existents, la reforma interior i la construcció de la bassa. La Casa Nova de Dalt pertany a la finca d'El Graner.

Bibliografia Sallent, "Inventari del patrimoni local", Diputació de Barcelona, 2001. AA.DD., "Sallent a l'abast", Ed FAES, Sallent, 1982, p. 94. SOLÀ, Fortià, "Història de Sallent", Vic, 1920.


Volum secundari D, façana sud Volum A, façana oest

Vista del conjunt des del nord-est Volum A, celler soterrani


EL MORRAL c-21

Indret / Adreça Cornet, camí al km. 37,5 de la ctra. BV-4313, Balsareny-Avinyó.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A012000120000PO-000611400DG13E0001LM (edif.)






Edifici de planta baixa més un pis i golfes.Teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana

principal. L'aparell és de pedra irregular unida amb morter i parcialment arrebossada. A les cantonades es

conserven blocs de pedra ben tallats units a contrajunt. La façana est mostra obertures irregulars, algunes de

tapiades i d'altres afegides posteriorment. Conserva llindes datades al segle XVIII (anys 1.710, 1.754). A la part

nord destaca un edifici més modern afegit amb posterioritat amb una major alçada i amb coberta a una sola

vessant. Les obertures d'aquest cos afegit són més modernes i apareixen decorades amb maó ceràmic. Consta

de planta baixa i dues plantes pis. La casa, en un punt elevat, ocupa una superfície aproximada de 394 m2. Al

llarg del temps ha sofert diferents ampliacions que l'han modificada, com la terrassa i porxo de la façana

principal, a migdia. Destaca un portal adovellat i les obertures principals de façana amb llinda i brancals de

pedra. El conjunt es completa amb un cobert més nou, de totxo, que conserva, adossat a la paret posterior, el

portal adovellat i part del mur de l’antiga masoveria, avui dia enderrocada (volum B). Un petit volum adossat a

la façana nord de la masia completa el conjunt.

Context En una posició elevada, envoltada de camps de conreu i clapes aïllades de bosc,

desnivells importants al sud-est.


Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ



Sanejament Pou mort

Serveis

Pendents importants al sud-est del conjunt. El perill d'incendi forestal està disminuit per l'alternància de camps de conreu i clapes de bosc a l'entorn de la masia.

Accessibilitat Accés per camí veïnal en mal estat des del km. 37,5 de la carretera BV-4313, a 500 m d'El Graner.També si pot accedir des del km. 33.7 de la mateixa carretera, al Collet de la Portella, per la pista que enllaça amb el recorregut del GR-4, trencant per aquest camí a l'esquerra i també directament des del km. 35 pel GR4, pel que es pot accedir directament al poble de Sallent.


Exterior Cal restauració de les façanes nord i de llevant. La planta pis segon del cos

que ocupa el sud-est de la masia té les obertures tapiades i està sense ús.


Exterior Estat acceptable

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Aquest antic mas de la zona forma part del grup de masies del segle XIV. Si bé és important per a la història i l'arquitectura locals, la seva conservació i ocupació també és prioritària per a la preservació del medi i de les estructures rurals de la zona. L'edificació presenta alguns elements arquitectònics destacables i per la seva posició elevada és una fita important en el paisatge del nord del municipi.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un



A-principal Masia 1+G (+2)

Habitatge Pedra vista i revestida

Teula Fusta1010

B-secundari Aïllat 0 Magatzem Pedra vista i obra sense

revestir

Teula71

C-secundari Adossat 0 Cobert Pedra vista Teula18



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. La masia precisa de rehabilitació de les façanes nord i llevant i cal rehabilitar la planta pis segon del cos que ocupa el sud-est del conjunt, actualment sense ús i amb les finestres tapiades. El volum secundari (volum B) conserva encara un dels paraments de l'antiga masoveria, cal revestir l'obra de fàbrica dels seus tancaments. També es es cataloga el volum C adossat a la façana nord de la masia. No s'admeten ampliacions.



EDIFICACIÓ

ÚS


Admés




Tres




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Es respectarà l'arbrat i vegetació existents al voltant de l'edificació i en cas de nova plantació s'utilitzaran espècies autòctones.


ENTORN

SERVEIS



Regulació


A-principal Masia

B-secundari Aïllat

C-secundari Adossat


Altres imatges

Volum principal A, façana sud Volums A, façanes sud i oest, i volum secund. B

Volum principal A, façanes nord i oest Volum principal A, façanes nord i est

Volum secundari B Volum principal A, façana oest

Volum A, façana nord, i cobert C (esquerra) Volum A, façana est


Observacions

Bibliografia Sallent, "Inventari del patrimoni local", Diputació de Barcelona,2001. AA.DD., "Sallent a l'abast", Ed FAES, Sallent 1982, p.94. SOLÀ, Fortià, "Història de Sallent", Vic, 1920.


Volum A, façana sud, i desnivells costat sud-est. Volum A, detall façana sud

Volum B, façana sud-oest Vista de conjunt des del costat de ponent


EL PUIG DE CORNET c-22

Indret / Adreça Cornet, a la dreta del km. 36'4 de la BV-4313, en direcció Avinyó.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A012000190000PE-000711600DG13E0001LM (edif.)






Edifici principal que consta de planta soterrani, ocupada per l’antic celler, planta baixa i dos pisos a la part

antiga, amb porta adovellada, rellotge de sol a la façana i diverses llindes interessants. A la part de ponent hi

ha afegida una construcció feta amb materials moderns que simula arcs de ferradura, amb dues torres

almenades i amb un porxo a la planta baixa, que estava destinada a habitatge de la propietat. A la façana de

ponent hi ha adossat un petit volum que sembla havia estat utilitzat com a presó. La casa data, amb referència

segons llinda, del 1763. De planta irregular, ocupa una superfície aproximada de 360 m2. La finca conserva un

portal d'entrada adovellat i llindes de pedra amb interessants detalls decoratius i inscripcions. Són també de

destacar els antics cellers amb voltes de pedra, on es guarden algunes botes antigues, una premsa, i restes de

les primeres estances de la casa. La casa és construïda damunt la mateixa roca que forma part visible i

estructural dels cellers. L'era inclou les edificacions agrícoles i ramaderes, que formen un bloc compacte amb

eixida central: corts, galliners, paller… (volum B) Té també un cobert, reconstruït amb maó damunt d'una

antiga edificació de pedra (volum C). L'entrada principal a la casa té portal forà tancat per un mur circumdant,

que dibuixa un petit pati amb coberts i hort davant de la façana posterior de la masia.

Context Erms, camps de conreu i algunes zones boscoses de pi i alzina alternant amb els camps.



DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Abastament municipal, pou. Recollida aigúes pluvials de la coberta per aigua de boca i de reg. Cisterna que recull l'aigua dels recs. Pou


Sanejament Pou mort

Serveis

Zones boscoses properes a la masia.

Accessibilitat Accés per camí a la dreta del km. 36'4 de la carretera BV-4313, en direcció Avinyó.


Exterior Acceptable, però cal restauració de la part més antiga


Exterior Cal rehabilitació

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

A part de la importància d'aquesta casa per a la història i l'arquitectura locals, la seva conservació i ocupació afavoreix la preservació del medi i les estructures rurals de la zona.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Dos (habitatges de la propietat i arrendat)



A-principal Masia 2 Habitatge Pedra vista i revestida

Teula Fusta1015

B-secundari Aïllat 0 Corrals, corts i paller

Pedra vista Teula i fibrociment

450

C-cobert Aïllat 0 Agropecuari Pedra i pilars d'obra

Fibrociment



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloga el volum principal de la masia, cal la restauració de les façanes nord i llevant corresponents a la seva part més antiga i harmonitzar els acabats dels diferents volums que conformen la masia. Pel que fa al volum secundari B, un conjunt de contruccions al voltant d'una eixida, cal rehabilitació i sobre tot la substitució del fibrociment d'algunes parts de la teulada per teula ceràmica tipus àrab. No s'admeten ampliacions.


El volum C, cobert amb una part antiga però molt modificat, precisa per a la seva harmonització amb l'edifici de la masia la substitució del fibrociment de la coberta per teula ceràmica tipus àrab així com el revestit amb un arrebossat rústic de les parts dels paraments executades amb totxana.


El celler amb tines de 2 m de profunditat, al soterrani de la masia.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés


Per a la implantació d'usos col·lectius cal l'harmonització amb el conjunt del volum no catalogat C.



Quatre


Solament es pot destinar a habitatge el volum A.



RESTAURACIÓ


HOTELER




ENTORN

SERVEIS



Regulació


A-principal Masia

B-secundari Aïllat

C-cobert Aïllat


Altres imatges

Volum principal A, façanes sud i est Volum principal A, façana oest

Volum principal A, façana nord Volum principal A, façanes oest i sud

Volum secundari B Volum A, façana nord

Vista de conjunt volums A i B, des del nord Vista de conjunt, volums A i B, des de l'oest


Observacions Segons informacions dels masovers i el testimoni d'una llinda trobada en un dels portals de ponent, aquesta antiga masia, típica de la zona, havia estat també possiblement una ferreria. Conserva nombroses llindes amb diferents detalls escultòrics, únics a la zona.

Inf. històrica Les dates més antigues registrades en inscripcions de la masia són dels anys 1760 i 1763. Fou restaurada entre els anys 1996 i 2000. Hi ha una inscripció on consta que la casa havia estat una ferreria.


Volum A, detall façana est Volum A, detall porxada façana oest

Volum B, façana oest Volum C no catalogat


EL SOLÀ DE CORNET c-23

Indret / Adreça Cornet, camí des de la BP-4313 d'Avinyó a Balsareny, km 35,5.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A015000100000PD-002109100DG13G0001IK (edif.)






Es tracta d'una antiga edificació de planta rectangular que ocupa una superfície aproximada de 275 m2 amb

teulat de dues aigües i el cartener perpendicular a la façana principal i amb un desenvolupament lineal, se'n

anat afegint diferents volums al llarg del temps. Consta de soterranis, planta baixa, planta pis i golfes. Les

parets exteriors d’aparell de pedra i les obertures principals tenen llinda de pedra o decorats amb maó. S'ha de

destacar un bonic element triangular sobre la llinda d'una de les finestres a la façana de ponent esculpit en

forma de rosa dels vents. Davant mateix de la façana principal s'hi ubica un pati d'entrada tancat aixecat sobre

un cos de planta semisoterrània; una galeria de dos arcs s'obre a la primera planta i les golfes disposen

d'eixida. Són de destacar unes interessants voltes a la planta baixa i als cellers. La finca conserva el celler,

l'antiga era i un detall escultòric amb figura solar. També s'hi ha afegit un volum més modern, perpendicular al

lateral nord-oest, que compta amb planta baixa i pis, per a usos agrícoles i habitatge. A la part posterior de la

casa i adossades a la mateixa es conserven restes de les antigues quadres en estat ruínós.

Context La casa està enfilada damunt d'un petit turó. En l'entorn immediat s'hi troben camps i

arbrat dispers. Les zones de bosc estan bastant separades de la masia.


Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ



Sanejament Pou mort

Serveis

Pendents importants a la part posterior de la masia, al nord i a ponent.

Accessibilitat Cornet, camí forestal des de la BP-4313 d'Avinyó a Balsareny, km 35,5, cal seguir direcció W i posteriorment N, A 1'5 km. De l'encreuament amb la carretera, en mal estat de conservació.


Exterior Regular, cal rehabilitació


Exterior Volum secundari B, cal rehabilitació.

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

L'edificació, documentada des del segle XIV, és d'època medieval, tot i que s'hi han dut a terme reformes posteriors. Pertany al grup de cases que conformen l'entorn de l'església de Sant Martí de Serrahima. La seva conservació i ocupació és prioritària, tant per motius de caire històric i arquitectònic com per a la preservació del medi i les estructures rurals de la zona i com element de referència en el paisatge del nord del municipi degut a la seva posició elevada.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un



A-principal Masia 1+G i +1

Habitatge Pedra vista i parcialment

revestida

Teula Fusta718

B-secundari Adossat 0 Cobert Pedra vista Teula Fusta28



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloguen el volum principal de l'edifici de la masia (volum A) i el volum secundari adossat (volum B). Cal la rehabilitació de la masia, sobre tot de les façanes sud i sud-oest i del volum B adossat. Es poden destinar a habitatge i als altres usos els volums A i B. No s'admeten ampliacions.



EDIFICACIÓ

ÚS


Admés




Dos




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Calen mesures correctores per prevenir el risc de caiguda als límits amb els terrenys de forta pendent. Es respectarà l'arbrat i vegetació existents al voltant de l'edificació i en cas de nova plantació s'utilitzaran espècies autòctones.


ENTORN

SERVEIS



Regulació


A-principal Masia

B-secundari Adossat


Altres imatges

Volum A, façana nord-est Volum A, façana sud-est i volum B

Volum A, façana sud-oest Volum A, façana sud-est

Volum A, façana sud-oest Volum A, façana nord-est i terrat del volum B

Volum A, detall façana nord-est Volum A, detall façana sud-est


Observacions

Bibliografia SOLÀ, Fortià, "Història de Sallent", Vic, 1920. Sallent, "Inventari del patrimoni local", Diputació de Barcelona, 2001.


Volum A, façana nord-oest Volum B, detall façana sud-est

Vista del conjunt des del nord Detall de la façana nord-oest


ELS HOSTALETS c-24

Indret / Adreça Cornet, al km. 36'2 de la BP-4313, seguir un camí direcció nord.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A015000090000PI-001609200DG13G0001OK (edif.)






Segons la data que consta a la façana, la casa va ser totalment reformada el 1944. Ocupa una superfície

aproximada de 210 m2. El volum principal, amb coberta a dues aigües i carener paralel a la façana principal,

consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes. Disposa d'accés directe a la segona planta per una escala

exterior. Té dues galeries, a llevant i ponent, amb baranes de formigó. En el lateral sud-oest de les dues

plantes pis s'hi observa una galeria de tres arcs. Les façanes presenten aparell de pedra totalment arrebossat i

pintat, amb decoracions a les cantonades. La resta de la construcció de la masia compta només amb planta

baixa i una planta pis. A la façana posterior apareix una altra galeria amb arcs. Davant mateix de la casa s'hi

pot veure el volum de l'antic paller i corts, força gran, construït amb maó i distribuït en dos nivells (volum B).

Context Rodejada de boscos a llevant de la masia i camps de conreu al costat oposat.

Ús principal Habitatge desocupat

Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ


Energia Sense subministrament elèctric

Sanejament Pou mort, es desconeix el seu estat.

Serveis

Importants masses de bosc, sobre tot a llevant, molt properes a la masia.

Accessibilitat Des del km. 36'20 de la carretera BP-4313, cal seguir un camí en direcció nord.


Exterior En mal estat, esquerdes importants. Amenaça de ruïna immninent.


Exterior Regular, cal revestir paraments exteriors d'obra.

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa la seva catalogació per raons històriques i socials

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un



A-principal Masia 2 i +1

Habitatge desocupat

Pedra revestida

Teula Fusta501

B-secundari Aïllat G Corrals Obra sense revestir

Teula148



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloga la totalitat de la masia, composada per dos cossos, un de més nou que consta de PB+2PP+golfes i un altre que integra una part més antiga i composat per PB+PP. En mol mal estat de conservació, cal reparació urgent. També es cataloga el volum secundari B, actualment utilitzat com a corral i que cal rehabilitar. No s'admeten ampliacions.



EDIFICACIÓ

ÚS


Admés




Dos


Per a la implantació de qualsevol ús cal una urgent rehabilitació de tot el conjunt.



RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Es respectarà l'arbrat i vegetació existents al voltant de l'edificació i en cas de nova plantació s'utilitzaran espècies autòctones. Calen mesures correctores del risc d'incendi.


ENTORN

SERVEIS


La casa no disposa actualment de tots els serveis necessaris. Per a la implantació de qualsevol ús caldrà adequar els serveis a les seves necessitats. Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.

Regulació


A-principal Masia

B-secundari Aïllat


Altres imatges

Volum principal A, façana sud-oest Volums principal A i secundari B

Volum principal A, façana sud-est Volums principal A i secundari B

Volum principal A, façana nord-est Volums A i B, vista del sud-est

Volum A, façana sud-oest, en mal estat Volum A, façana nord-oest


Observacions En molt mal estat de conservació. L'edificació destinada a habitatge i totalment renovada l'any 1.944 presenta importants esquerdes i amenaça ruïna.

Inf. històrica Abans de la pesta negra es deia Mas Verdaguer. En aquesta època, surt citat, juntament amb L'Om i El Mas, com els tres únics masos habitats de Cornet. La seva ocupació té interès per al manteniment de l'equilibri del medi natural.


Volum B, façana nord-est Volum B, façana sud-est

Volum B, façana sud-oest Volum A, detall façana sud oest


LES ESCOLES DE CORNET (L'Estudi) c-25

Indret / Adreça Cornet, al costat de la carretera BP-4313, km. 35,5.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic




Clau 17, forestal

Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;

Polígon 17 Parcel·la 28 Superfície parcel.la 848 m2

Referència cadastral 08190A017000280000PJ-001709300DG13G0001ZK (edif.)

Titularitat PúblicaData de construcció 1.929EDIFICACIÓ





Edificació destinada a escola, amb una ocupació aproximada 152 m2, presenta aparell de pedra amb

cantonades decorades amb maó, i està culminada per un teulat de dues vessants. Consta de planta baixa,

planta pis i golfes. Compta amb dos volums afegits, un de planta baixa i un sol pendent a la façana est i un

cobert de construcció més recent destinat a garatge a la façana nord (volum B). Està totalment reformada.

Disposa de tres obertures de grans dimensions a la planta baixa, destinada originalment a aules escolars i

actualment com a sala d'exposicions. Al primer pis, actualment destinada a habitatge particular, també hi ha

tres obertures de més petites dimensions. Al capdamunt de tot, i centrant la façana, hi ha una petita finestra

semicircular. L'aparell és de pedra irregular unida amb morter. S'utilitza el totxo com a element decoratiu en les

obertures, llindes i voltes.

Context Limitada per la carretera a migdia, boscos al nord i a ponent, camps de conreu i arbrat

dispers a llevant.


Ús secundari Cultural (sala d'exposicions)

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Abastament municipal d'aigua potable, recollida d'aigües pluvials de la coberta.


Sanejament Pou mort

Serveis

Boscos molt propers al nord i a ponent.

Accessibilitat Al costat mateix de la carretera BP-4313, km. 35,5.


Exterior Acceptable


Exterior Cal harmonitzar l'exterior del volum B amb el conjunt.

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

L'escola s'inaugurà l'any 1929. A la façana s'hi conserva un rètol on es pot llegir: "Escuela Nacional de Cornet". A part de la seva importància per a la història,la seva conservació i ocupació afavoreix la preservació del medi i les estructures rurals de la zona.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un



0

A-principal Casa rural 1+G Habitatge Pedra vista i obra

Teula Fusta335

B-cobert Adossat 0 Garatge Obra revestida Teula35



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloga la casa rural que correspon a les antigues escoles de Cornet. No s'admeten ampliacions.


El volum afegit al costat nord i utilitzat com a garatge (volum B). Cal la seva harmonització amb l'edifici catalogat, suprimint el revestiment de fibrociment i pintant, amb color semblant al de les fusteries de la casa, la porta metàl·lica.


Al costat d'aquesta edificació hi ha el "Roure de l'Escola de Cornet" ("Quercus Petraea"), arbre de 20 m d'alçada i 3,50 m de diàmetre, protegit com a arbre monumental pel Decret municipal de 08-11-1991.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

Degut a la seva situació al costat de la carretera qualsevol intervenció precisarà de l'autorització d el'organisme competent.

Per a la rehabilitació o la implantació de qualsevol nou ús cal el condicionament del volum C, no catalogat .



Un





RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Es respectarà l'arbrat i vegetació existents al voltant de l'edificació i en cas de nova plantació s'utilitzaran espècies autòctones. Calen mesures correctores del risc d'incendi.


ENTORN

SERVEIS


La casa disposa actualment de tots els serveis necessaris. Per a la implantació de qualsevol ús caldrà adequar els serveis a les seves necessitats. Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.

Regulació



B-cobert Adossat


Altres imatges

Volum principal A, façana sud Volums principal i no catalogat B

Volums principal i no catalogat B Volum principal A, façanes nord i est

Observacions

Bibliografia Hemeroteca: "Que se apruebe el proyecto redactado por el arquitecto don Emili Porta Galobart (1901-1965) arquitecto municipal de Berga para la construcción por el Ayuntamiento de Sallent de dos edificios, uno con destino a dos escuelas unitarias (niños y niñas) en Cabrianes, y otro para escuela unitaria de asistencia mixta con vivienda para el maestro en Cornet" (Decret que aprovava la construcció de dues escoles a Cabrianes i a Cornet).


Volum principal A, façanes sud i est Volum A, façana sud, i roure protegit.


EL MAS DE CORNET (Cal Masover Gros, Cal Masover Xic i la Casa del Pastor)

c-26

Indret / Adreça Cornet, accés per camí des de la BP-4313 Avinyó-Balsareny, km 3

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A012000070000PF-002209400DG13G0001JK






Es tracta d’un conjunt integrat per la històrica masia del Mas de Cornet, l’edifici de la masoveria del Masover

Gros (volum B), que està integrat i forma conjunt amb la masia, l’edifici de la masoveria del Masover Xic (volum

C), edificació independent, i una construcció més recent i precària, anomenada la Casa del Pastor (volum D), a

més a més de diferents volums annexes, antics i nous.

El Mas de Cornet. Correspon a la tipologia de casa pairal o masia de grans dimensions. El volum principal de la

masia és un edifici de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aparell irregular de pedra a les

façanes est i oest i arrebossades total o , que ocupa una superfície aproximada de 500 m2, i consta de planta

baixa i dues plantes pis. Davant de la façana principal, orientada a migdia, s'estén un pati tancat amb un portal

d'entrada de mig punt adovellat. A l'extrem est de la primera planta destaquen uns balcons i una eixida de tres

arcs. La masia mostra diverses llindes datades del segle XVIII. Disposa encara d'espais I estances antics, com

la gran era, amb la Casa del Pastor I diferents annexes a l’altre costat de la masia I al voltant de l'era, I el celler

amb volta del soterrani de la masia. A l’interior s'hi pot veure l'oratori de la Mare de Déu dels Dolors, que

pertanyia a l'antiga església. La fa\ana de llevant encara conserva un petit campanar. La propietat disposa

igualment de naus I altres edificacions antigues com ara galliners I corts o graners. El mas conserva diversos

elements d'antics usos agraris, com una tina de pedra per a oli, o tines per a gra, I també una premsa del 1868,

amb les corresponents tines. Rellotge de sol del 1866. Les últimes ampliacions importants són del segle XX. A

migdia comparteix un pati tancat amb la masoveria de Cal Masover Gros I els seus annexes. A ponent de la

masia hi ha una petita construcció de nova planta que alberga una bàscula.

Cal Masover Gros. La casa consta de planta baixa, planta pis I soterrani. Ocupa una superfície aproximada de

150 m2. El teulat, de teula comuna, és de dues aigües. Al llarg de la història ha sofert diferents ampliacions,

l'última de les quals es va dur a terme a principis del segle XX. Paraments de pedra vista I cantonades ben

escairades; les obertures principals són decorades amb rajola ceràmica. Disposa d'una edificació annexa d'un

sol pendent, al sud, on s'hi troben les corts; aquest annex compta amb una eixida o terrat a la primera planta,

que dóna a un petit pati central tancat I cobert. S'accedeix a la planta pis a través del pati d'entrada de la

façana principal de la masia. Es tracta d'una masoveria datada el 1723, annexa al Mas de Cornet.

Cal Masover Xic. Aquesta masoveria va ser objecte d'una important ampliació el 1921. Compta amb planta

baixa, planta pis I golfes de maó. Presenta aparell de pedra a la façana. En total ocupa una superfície d'uns

124 m2. El teulat és de dues vessants, amb la façana principal sud perpendicular al carener. Les obertures

principals de la planta baixa apareixen decorades amb rajola ceràmica. Disposa d'un petit cobert exterior. La

casa, que data dels segles XVII- XIX I fou ampliada a principis del segle XX, es va construir per necessitats

d'habitatge, conseqüència de la creixent explotació de la vinya al mas.

La Casa del Pastor. Cal Pastor és una petita I precària edificació de principis del segle XX construïda damunt

d'una superfície aproximada de 63 m2. Disposa de planta baixa I primer pis. Els murs exteriors presenten

aparell de maó. El teulat, de dues aigües, és fet amb teula comuna. La casa forma part del conjunt edificat on

s'hi troben també les antigues corts I coberts de la masia. Prop dels edificis s'hi veu una gran cisterna d'aigua I

una zona enjardinada en estat d'abandonament. La demanda de nous habitatges, derivada de les necessitats

de l'explotació agrícola I ramadera, motivà la construcció, a principis del segle XX, d'aquesta petita edificació.

DESCRIPCIÓ DEL BÉ


A-principal Masia 2 Habitatge temporal

Pedra vista i revestida

Teula Fusta1570

B-principal Masoveria 1 Habitatge desocupat


C-principal Masoveria 1 Habitatge desocupat

Pedra vista i obra vista i revestida

Teula Fusta235

D-principal Habitatge adossat annexes

masia

1 Habitatge desocupat

Obra sense revestir

Teula Fusta122

E-secundari Aïllat 0 Annexes masia


F-secundari Aïllat 0 Agropecuari Pedra vista Teula91

G-secundari

Adossat 0 Annexes masoveria


H-secundari Adossat 0 Annexes masoveria

Pedra vista teula146


Context El conjunt està ubicat en una petita elevació en les proximitats de la carretera, rodejat de

camps de conreu I arbrat dispers. Boscos separats pels camps de conreu al nord I a

llevant. Desnivells a ponent.

Ús principal Agropecuari

Ús secundari Habitatge temporal i habitatges desocupats

Aigua Abastament municipal, pou, recollida aigúes pluvials de la coberta.


Sanejament Sanejament autònom

Serveis

Desnivells a ponent del conjunt (part posterior de la Casa del Pastor i dels annexes de la masia).

Accessibilitat Al costat de la carretera, accés per camí des de la BP-4313 d'Avinyó a Balsareny, a l'alçada del km. 35


Exterior Bon estat de conservació de la masia. Els edificis corresponents al

Masover Gros, Masover Xic i la Casa del Pastor, actualment desocupats,

presenten un deficient estat de conservació.


Exterior Els diferents volums secundaris dels coberts i annexes, exceptuant els volums E I H, precisen rehabilitació.

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

A part de la seva importància per a la història i l'arquitectura locals, la seva conservació i ocupació constitueixen una avantatge de cara a la preservació del medi ambient i de les estructures rurals de la zona. Tant la masia con les masoveries tenen elements arquitectònics d'interès. El conjunt és, així mateix, una fita important en el paisatge rural de la zona de Cornet.

JUSTIFICACIÓ

Altres Parallamps


4


I-secundari Aïllat 0 Agropecuari Pedra vista i obra sense

revestir

Teula80



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes.Qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloguen com a volums principals A, B, C i D, la masia, les dues masoveries i la Casa del Pastor. Els annexes a la masoveria "El massover Gros" (volums G i H) es cataloguen com a volums secundaris, així com també el conjunt d'annexes de la masia als que està adossada la Casa del Pastor (volum E) i els coberts aïllats que es corresponen amb els volums F i I. Exceptuant els volums de la masia i els volums secundaris E I H, tots els altres volums catalogats precisen de rehabilitació. No s'admeten ampliacions.


Un cobert de nova planta ubicat a llevant del conjunt i l'edifici de la bàscula al nord.


EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

Únicament es poden destinar a habitatge els volums principals A, B, C i D.

Divisió horitzontal S'admet, amb les limitacions imposades per la normativa del PEM. Atès que existeixen 4 habitatges en edificis independents la divisió horitzontal es considera a cadascun dels edificis per separat.


Vuit (quatre a la masia, dos a la masoveria "El Masover Gros", un a la masoveria "El Masover Xix" i un a la Casa del Pastor)

Altres condicions específiques- usos Per a la implantació de l'ús hoteler o d'un equipament o servei comunitari que requereixi

d'una important intervenció en l'entorn, cal la tramitació d'un Pla especial.



RESTAURACIÓ


HOTELER




ENTORN

SERVEIS


La casa disposa de tots els serveis necessaris. Per a qualsevol nou ús caldrà adequar els serveis a les seves necessitats. Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.

Regulació


A-principal Masia

B-principal Masoveria

C-principal Masoveria

D-principal Habitatge adossat

annexes masia

E-secundari Aïllat

F-secundari Aïllat

G-secundari

Adossat

H-secundari Adossat

I-secundari Aïllat


Altres imatges

Volum principal A, façanes nord i est Volum principal A, detall façana oest

Volum B "Cal Masover Gros", façana sud Volum C "Cal Masover Xic"

Volum D "Casa del Pastor" Volum A, façana nord

Volum A, façana oest Volum A, façana est


Observacions Es tracta d'un conjunt que inclou la masia (Mas de Cornet) amb els seus annexes, la masoveria principal (Cal Masover Gros) que amb els seus propis annexes forma conjunt amb la masia conformant un pati interior, una segona masoveria (Cal Masover Xic) amb un cobert, i, finalment, un habitatge més precari (Casa del Pastor). La masia s'utilitza com habitatge temporal i els altres tres habitatges estan desocupats i precisen de rehabilitació interior i exterior. Tot el conjunt manté els usos agropecuaris.

Bibliografia Sallent, "Inventari del patrimoni local", Diputació de Barcelona, 2001. AA.DD., "Sallent a l'abast", Ed FAES, Sallent, 1982, p.94. SOLÀ, Fortià, "Història de Sallent", Vic, 1920. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya', fotografia històrica de la masia, Estudi de la masia catalana, Memòria Digital de Catalunya.

Inf. històrica La masia data del segle XIV, però disposa de documentació de l'any 1.240. Aquesta casa tingué una gran influència en l'entorn de Cornet ja que per tradició, l'hereu n'era l'alcalde.


Volum E, façanes nord i est Volum F, façana sud

Volum H, façana est Volum I, façanes sud i est


PUIGBÓ I c-27

Indret / Adreça Pla de Puigbó, nord-oest de Sallent, accés sortida Sallent nord C-1

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic

Nivell prot.




Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A013000550000PR-000302600DG03B0001SG (edif.)






La masia es correspon amb la tipologia de masia tradicional, amb coberta de dues vessants i carener

perpendicular a la façana principal, consta de planta baixa i dues plantes pis. Ocupa una superfície aprox. de

215 m2. Està totalment restaurada, arrebossada i pintada. Els antics coberts annexos formen part dels usos

actuals de la propietat, dedicada a la restauració. L'edificació conserva una porta adovellada, amb obertures

principals emmarcades amb pedra. També hi ha vestigis d'un antic paller de pedra, però la construcció ha estat

totalment modificada per ser utilitzada com a garatge .Enfront de la façana de llevant de la masia existeix un

petit cobert.

Context En posició elevada, a sobre de la Baga de Puigbó. Amplia zona d'aparcament, zones

enjardinades i piscina. A l'entorn erms, alguns camps de conreu i zones de bosc molt

properes.

Ús principal Restaurant

Ús secundari Habitatge

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Abastament municipal, pou, recollida aigües pluvials de la coberta



Serveis

Proximitat de masses boscoses, sobre tot a migdia i ponent. Segons el POUM i atenent al risc geològic es tracta d'una zona apte per a l'edificació amb condicionants geològics

Accessibilitat Accés per camí privat, en molt bon estat, des de la sortida 64 de Sallent Nord de la carretera C-16.

Situació de risc Risc d'incendi i risc de subsidència.

Exterior Molt ben conservat


Exterior Ben conservat

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es tracta d'una antiga casa, ja documentada en el segle XII, que forma part de l'entorn de Sant Miquel de Serrassans. La seva conservació i catalogació obeeixa raons històriques, però també a raons mediambientals i socials ja que la seva ocupació i les activitats que s'hi desenvolupen contribueixen a l'equilibri ambiental del mediambient i a la preservació de les noves activitats econòmiquesen el medi rural.

JUSTIFICACIÓ

Altres Wifi, telèfon


Un



A-principal Masia 2 Restaurant Pedra revestida i

pintada

Teula Fusta594

B-secundari Aïllat 0 Magatzem Pedra revestida i

pintada

Teula27

C-cobert Adossat 0 Garatge



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Sols es cataloga el volum estricte de la masia i un petit cobert aíllat ubicat enfront de la façana est. S'admet ampliació en planta baixa a la façana nord com a perllongació del volum adossat existent i amb un màxim de 50 m2.


No s'inclouen les construccions de nova planta aïllades o adossades a l'edifici de la masia. En particular no es cataloga el volum C unit a la masia per uns coberta que encara que conserva al nord la paret de pedra d'un antic paller ha estat totalment reconstruit sense cap relació amb la construcció preexistent.


EDIFICACIÓ

ÚS


Admés


Cal adoptar mesures correctores del risc geològic.



Dos




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Es respectarà l'arbrat i vegetació existents al voltant de l'edificació i en cas de nova plantació s'utilitzaran espècies autòctones. Cal adoptar mesures correctores del risc d'incendi.


ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. La masia disposa actualment d'un bon accés i una àmplia zona d'aparcament.

Per a la implantació de qualsevol ús caldrà adequar els serveis a les seves necessitats. Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.

Regulació


A-principal Masia

B-secundari Aïllat

C-cobert Adossat


Altres imatges

Volum principal A, façana sud Volums principal A secundari B i C

Volums A, façana est, B i C no catalogat,esquerra Volum principal A, façana oest

Volum principal A, façanes oest i nord Detall volum B, façana nord

Detall façana oest del volum A Vista d'ocell del conjunt de la finca


Observacions

Bibliografia SOLÀ, Fortià, "Història de Sallent", Vic, 1920. Sallent, "Inventari del patrimoni local", Diputació de Barcelona, 2001. AA.DD., "Inventario histórico, artístico arqueológico de la provincia de Barcelona", 'Sallent'.

Inf. històrica Es tracta d'una antiga casa, ja documentada en el segle XII, que forma part de l'entorn de Sant Miquel de Serra-sanç.



EL PAL I c-28

Indret / Adreça Nord-est de Sallent, accès camí vell de Cornet i camí de Serra-san

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic

Nivell prot.

Categoria



Codi INE 08191


Altres proteccions

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A013000750000PG-002404400DG03D0001AP (edif.)






Es tracta d'una casa rural senzilla i de reduïdes dimensions, d'existència anterior a l'any 1956 però molt

reformada i ampliada. El cos principal destinat a habitatge, de planta rectangular i coberta a dues aigües,

consta de planta baixa i golfes. A les golfes s'accedeix mitjançant escala exterior adossada a la façana

posterior de l'edifici, disposa d'un cos conformat per terrassa i porxo que aprofita el desnivell del terreny.

Aquesta edificació té adossats dos volums de planta baixa i coberta a dues vessants, el primer destinat a

garatge i magatzem i l'altre, amb un porxo a migdia, és un altre habitatge, anomenat El Pal II. Forma conjunt

amb aquest segon habitatge i amb un tercer, ubicat a la mateixa finca rústica i anomenat El Pal III, amb la

construcció e encara inacabada, ja que falen la barana de la terrassa i els acabats de les façanes.

Context Al peu d'un petit turó, al nord, amb molts pocs arbres, algune zones de bosc a llevant d ela

casa, erms i camps de conreu. La casa està envoltada per un mur de formigó i tanca de

postes i xarxa metàl·lica.


Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Abastament municipal



Serveis

Zones boscoses properes al nord i a ponent de la casa. Risc de subsidència, segons el POUM, es tracta d'una zona apte per a l'edificació amb condicionants geològics.

Accessibilitat Accés en estat acceptable des del nord del nucli de Sallent pel camí vell de Cornet i camí de Serra-sanç, poc després del trencall entre aquests dos camins i girant a l'esquerra.

Situació de risc Risc d'incendi i risc geològic.

Exterior Regular, cal rehabilitació


Exterior Acceptable

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Tot i que es tracta d'una construcció senzilla, es una casa rural d'existència anterior a l'any 1956. La seva ocupació contribueix al manteniment del medi natural. Es proposa la seva catalogació per raons històriques i mediambientals.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un (sense comptabilitzar El Pal II i El Pal III)



A-principal Casa rural G Habitatge Obra revestida i pintada

Teula de formigó

Fusta108



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloga l'habitatge més antic del conjunt, encara que molt remodelat, que s'anomena El Pal I. S'admet una ampliació pel costat sud-oest de la casa d'acord amb les especificacions de la normativa del PEM (article 22).


Els habitatges anomenats El Pal II i El Pal III, de construcció més recent, i el cos adossat a El Pal I destinat a garatge.


EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

Per a qualsevol actuació cal considerar el risc geològic



Un




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Cal revestir amb material adequat per a la seva harmonització amb el conjunt les tanques de blocs de formigó. Es respectarà l'arbrat i vegetació existents al voltant de l'edificació i en cas de nova plantació s'utilitzaran espècies autòctones.


Cal minimitzar el risc d'incendi forestal.

ENTORN

SERVEIS


Disposa dels serveis necessaris per als usos reconeguts. Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.

Regulació




Altres imatges

Volum principal, façana sud-est Volum principal, façanes sud-est i nord-est

Volum principal, façana nord-oest Volum principal, façana sud-oest

Observacions A l'entorn d'aquesta casa existeixen dos habitatges de construcció més recent.. El Pal II és un habitatge annexe a El Pal I i separat d'aquest per una construcció de planta baixa destinada a garatge, ocupa una superfície aproximada de 84 m2 i disposa de planta baixa amb porxo i golfes, coronada amb un teulat de dos vessants, amb la façana arrebossada i pintada. El Pal III és l'habitatge de construcció més recent i està situat a sota i al costat sud-est dels altres dos. El Pal II i El Pal III estan inclosos a l'Inventari d'habitatges en el SNU de l'Avanç del PEM.



CAN GRIFOL (Torre de Serra-sanç) c-29

Indret / Adreça Al nord de Serra-sanç, accés per camí que envolta Sant Miquel.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic

Nivell prot. Monument històric (Núm. Registre 1390-MH)

Categoria BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional)


Clau 17, forestal

Codi INE 08191

Territorial Sòl de protecció territorial

Altres proteccions La categoria BCIN sols correspon a la torre.

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A013000260000PI- Sense ref. cadastral edif.

Titularitat PúblicaData de construcció Segle XIIEDIFICACIÓ





Edificació en estat de ruïna i de la que resten actualment pocs vestigis, reduïts a algunes parets d'aparell de

pedra. L'edificació és actualment de titularitat municipal. La Torre de Serra-sanç era una torre de defensa i està

catalogada com a BCIN, monument històric. Sembla que va ser excavada per al seu reconeixement

arqueològic els anys 80 del segle passat. Es tracta d'una torre de forma rectangular, amb una ocupació

aproximada de 34 m2, feta d'aparell de pedra tallada i unida amb calç, pel costat nord té una poterna i a migdia

una porta. A l'interior es conserva l'arrancament d'un arc de diafragma, el que és indici de l'existència, com a

mínim, d'un pis superior. No està documentada l'existència d'un habitatge annex a la torre però es probable

que, a més a més de fortalesa, fos també habitatge. Sembla ser, per les seves característiques constructives,

que és de la mateixa época que l'església de Sant Miquel de Serra-sanç (segle XII).

Context Les ruïnes estan al bell mig d'una zona boscosa, en un punt relativament elevat i amb

alguns camps de conreu a les proximitats.

Ús principal Cap (va ser una torre de defensa amb un habitatge adossat)

Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua No

Energia No

Sanejament No

Serveis

Al bell mig d'una zona boscosa, perill important d'incendi forestal. Risc de subsidència, classificada en el POUM com a zona apte amb limitacions atenent a l'aptitud dels terrenys segons el risc geològic.

Accessibilitat Al nord de Serra-sanç, accés dificultós per un camí que envolta l'església de Sant Miquel de Serra-sanç i posteriorment cal agafar un trencall a l'esquerra.

Situació de risc Risc d'incendi i risc geològic

Exterior En estat de ruïna


Exterior

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es cataloga per raons socials i per raons històriques com a edificació defensiva, sense que hi hagi constància expressa de que també fos utilitzada com habitatge. Caldrà ampliar la documentació sobre aquesta construcció per acreditar si a més a més de torre defensiva fou habitatge i per disposar de la informació necessària per poder reconstruir l'edificació original.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Cap



A-principal Masia i torre de defensa enrunades

1 Sense ús pedra vista147



Es cataloga el conjunt corresponent a l'antiga torre de defensa (Torre de Serra-sanç) i a l'habitatge (Can Grifol). Degut a l'estat avançant de ruïna dels restes cal l'aportació de documentació que garanteixi una reconstrucció el més fidel possible a les construccions originals.



Barraca de camp propera.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

Caldrà la implantació de mesures correctores enfront del risc d'incendi.

Atesa la titularitat pública d el'edificació, propietat de l'Ajuntament de Sallent, únicament s'admeten els usos compatibles amb la seva condició de bé públic. L'ús d'habitatge i de turisme rural solament s'admeten en modalitats de gestió i utilització compatibles amb la titularitat pública.






RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Caldrà aclarir el bosc i la vegetació a les zones immediates a l'edificació.


ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. Cal millorar l'accés en el seu últim tram.

Cal la implantació dels serveis necessaris per als usos permesos. Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.

Regulació


A-principal Masia i torre de defensa enrunades


Altres imatges

Volum principal, detall interior Volum principal

Volum principal Volum principal

Observacions Al nord de la parròquia de Serra-sanç hi ha dues masies més en estat ruïnós, anomenades "Ruïnes 2, Grifoll" i "Ruïnes 3". Degut a que els vestigis actuals són poc més que un conjunt de runes sense elements construcius identificables solament es fa una referència sobre elles a la memòria del Pla especial.

Bibliografia Fitxa núm. 1565 de l'Inventari de la Direcció General de Patrimoni Cultural.

Inf. històrica La Torre de Serra-sanç és una fortalesa (torre de defensa) del segle XII vinculada a Sant Miquel de Serra-sanç. Can Grifol és la denominació que correspon a l'ús d'habitatge simultani o més aviat posterior a l'ús defensiu de l'edificació que correspon a la denominació de la Torre de Serra-sanç


Volum principal, detall interior Volum principal, detall interior


EL SOLER DE SERRA-SANÇ c-30

Indret / Adreça Parròquia de Serra-sanç, camí de Serra-sanç, a 2,3 km de Sallent.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic A l'entorn de la masia existeix una zona de Patrimoni natural, el Pla de Serra-sanç, altiplà situat a 420 m d'alçada entre els rius Llobregat i Cornet i on al llarg dels segles s'ha donat un equilibri entre l'ús agrícola i la conservació del bosc autòcton de pins i roures





Codi INE 08191


Altres proteccions Inventaris POUM art. 16, núm.92 i art.114, núm. 25

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A013000220000PK-001903900DG03D0001YP (edif.)






L'edificació es correspon amb la tipologia de les masies conformades per agregació lineal, consta de tres

volums alineats, resultat de diferents reformes i ampliacions. Tots tres edificis tenen teulat de dues aigües i

teula tipus àrab. L'edificació més antiga consta de planta baixa i planta pis, mentre que les dues posteriors

disposen, a més a més, de golfes. La façana és d'aparell de pedra amb les obertures principals amb llinda i

brancals de pedra. El volum de l'ampliació més recent està arrebossat i cobert amb una gran terrassa. Es

conserva el celler. El conjunt inclou, a la banda nord, diferents coberts, pallers i corts. S'inclouen en el conjunt

protegit la part central, més antiga, els volums secundaris ubicats a la banda nord de la masia (volum B) i uns

coberts annexats al costat nord i oest del volum principal (volum C).

Context Ubicada sota del vessant de llevant del Serrat de l'Alou, prop de l'església de Sant Miquel

de Serra-sanç, de la Torre de Serra-sanç i del Pla de Serra-sanç, paratge natural protegit.

Actualment, però, existeix a les proximitats de la masia una explotació de graves que

suposa una greu afectació del paisatge. Camps de conreu i zones d'arbrat dispers, zones

de bosc al nord separades del conjunt edificat per camps de conreu.


Ús secundari Explotació agropecuària

DESCRIPCIÓ DEL BÉ




Serveis

Risc de subsidència, classificada en el POUM com a zona apte amb limitacions atenent a l'aptitud dels terrenys segons el risc geològic. Terrenys amb pendent a ponent i migdia.

Accessibilitat Accés en bon estat des del sector nord de Sallent, a 2,3 km. A la barriada del Poble Nou, per la zona esportiva, s'agafa una forta pujada cap el caml del Pal i camí de Serra-sanç.

Situació de risc Ris geològic i pendents superiors 20%

Exterior Acceptable


Exterior Cal rehabilitació del volum C

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa catalogar aquesta masia per raons arquitectòniques, les parts més antigues del conjunt edificat tenen interès arquitectònic, per raons mediambientals, la seva ocupació contribueix a la preservació del medi natural, i per raons socials, es tracta de l'única casa de la parròquia de Serra-sanç habitada de forma permanent i que manté l'activitat agropecuària, el que contribueix al manteniment de l'estructura rural en aquesta zona poc poblada.

JUSTIFICACIÓ

Altres Telèfon


Dos



A-principal Masia 1 Habitatge Pedra vista i obra

arrebosada

Teula Fusta691

B-secundari Aïllat 0 Coberts agropecuaris


C-secundari Adossat 0 Garatge i magatzem

Pera vista Teula114



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloguen el volum principal de la masia que consta de 3 cossos, el més modern amb un volum afegit a migdia cobert amb terrassa, i els volums secundaris B i C. El volum B ocupa la part central d'un conjunt de tres coberts ubicats al costad nord de la masia i correspon a la part més antiga, mentre que els altres dos coberts són de construcció recent. Finalmnt el volum C es composa de dos petits volums adossats al nord i nord-est de la masia que precisen de rehabilitació. S'admet l'ampliació del volum A mitjançant l'addició d'una planta pis al cos cobert amb terrassa ubicat a migdia de l'edificació i de manera que la coberta resultant s'unifiqui amb la coberta actual del cos de la masia objecte de la nova ampliació, amb l'acompliment de les especificacions de la normativa del PEM (article 22) i amb la limitació del 5% de la superfície del volum principal.


Coberts no catalogats adossats als volums A i B i destinats a usos agropecuaris.


Pou cobert ubicat devant de la façana de llevant de la masia. Barraca de vinya del camí de Serra-sanç.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés


Cal adoptar mesures enfront del risc geològic.



Tres


Solament es poden destinar a habitatge els cossos que conformen el volum A i, en el seu cas, l'ampliació permesa. Els volums secundaris B i C es poden destinar a qualsevol dels altres usos admesos.



RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Cal ordenar l'entorn immediat del conjunt. Si es realitza enjardinament caldrà utilitzar espècies vegetals autòctones. Calen mesures protectores del risc de caiguda per les pendents existents.


Es desconeix si la gravera ubicada a les immediacions de la masia, costat de ponent, manté la seva activitat. En qualsevol cas, un cop hagi finalitzat l'activitat extractiva caldrà restaurar la zona afectada.

ENTORN

SERVEIS



Regulació


A-principal Masia

B-secundari Aïllat

C-secundari Adossat


Altres imatges

Volum principal A, façana oest Volum principal A, façana nord

Volum principal A, façana sud Volums principal A i secundari C

Volum secundari B Detall façana est, volum A i part del volum C

Volum principal A, façanes sud i oest Volum B i pou cobert


Observacions Prop de la masia s'ubica l'església romànica de Sant Miguel de Serra-sanç (protecció Catàleg urbanístic, 26-05-1999 i inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya).

Bibliografia Sallent, "Inventari del patrimoni local", Diputació de Barcelona, 2001. Sallent a l'abast. Sallent: Foment Arqueològic Excursionista Sallentí, 1982. ISBN 8460027805.Flora i Història de Sallent, 1992. ISBN 8460603741.

Inf. històrica Sembla que la masia es més antiga, però solament està documentada des del segleXVIII. Al segle XIX formà part de la Baronia de Balsareny. Les primeres notícies històriques del poblament de Serra-sanç s’inicien l'any 951 quan s’esmenta “la Serra que Sanç va donar al dit monestir amb els seus delmes i béns, en el territori o pagus de Balsareny”. De l'església i de la parròquia com a tal, n'hi ha notícies des del 1.154. El territori de Serrassanç fou confiat a la dotació del monjo Cambrer de Ripoll, que tenia la jurisdicció civil i religiosa sobre la Quadra de Serra-sanç; la criminal era del Baró de Balsareny. El seu terme arribà a comptar amb 20 famílies, que s'havien reduït a 7 entre els segles XVI i XVIII


Detall volum C El Soler i Sant Miquel de Serra-sanç

Volum A, façana oest Sant Miquel de Serrasanç


LA SALETA c-31


LOCALITZACIÓ


Qualificació






Codi INE 08191


Altres proteccions Inventaris POUM art.16, núm.135 i art.114, núm. 23

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A013000160000PF-Sense ref. cadastral edifici.






Casa de reduïdes dimensions que conjuntament amb el Soler de Serra-sanç i Vilaseca de Serra-sanç forma

part del petit nucli que envolta l'església romànica de Sant Miquel de Serra-sanç. De planta quadrada, es

composa de planta baixa i pis, amb coberta de dues aigües i carener perpendicular a la façana principal. El

volum principal ocupa una superfície de 96,80 m2. A la façana principal destaquen un gran portal adovellat i

dues finestres amb llinda i brancals de pedra. La casa disposa d'uns petits volum adossats a la façana de

migdia (volum C), les antigues corts, i d'un altre cos exent d'una planta i golfes i coberta d'una sola vessant,

l'antic paller (volum B). L'edifici ha estat objecte d'una recent restauració.

Context Envoltada de camps de conreu, ubicada en el Pla de Serra-sanç, paratge natural protegit,

prop de l'església de Sant Miquel de Serra-sanç i de les masies d'El Soler i de Vilaseca.

Ús principal Habitatge de segona residència

Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ




Serveis

Risc de subsidència, classificada en el POUM com a zona apte amb limitacions atenent a l'aptitud dels terrenys segons el risc geològic.

Accessibilitat Accés en bon estat des del sector nord d'aquesta població, per la zona esportiva, a la barriada del Poble Nou, s'agafa una pujada per la muntanya pel caml del Pal i camí de Serra-sanç, a 2,3 km de Sallent.

Situació de risc Risc geològic

Exterior Bon estat, recentment restaurada


Exterior Estat acceptable, cal la reconstrucció d'un petit cobert adossat en estat ruïnós.

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa catalogar aquesta masia pels seus valors arquitectònics, senzilla construcció però amb alguns elements d'interès i que ha est objecte d'una curosa restauració; històriques, mostra de petita casa rural en règim de masoveria explotada per la nova pagesia que s'implanta al territori durant el segle XVIII; mediambientals, la seva ocupació contribueix al manteniment del medi natural.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un




B-secundari Aïllat G Magatzem Pedra vista Teula33

C-secundari Adossat 0 Annex a l'habitatge

Pedra vista Teula25



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloguen el volum principal rehabilitat, el volum secundari adossat, amb un altre petit cos afegit, a la façana de migdia de la masia (volum C) i el volum secundari aïllat (volum B) amb un petit cobert enrunat adossat a la façana de migdia del que s'admet la recosntrucció. S'admet l'ampliació del cobert C, amb les mateixes característiques que el volum actual, fins ocupar tota la façana de migdia de la masia, d'acord amb les especificacions de la normativa del PEM (article 22).



EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

Sols es poden destinar a habitatge els volums A i C.



Un

Altres condicions específiques- usos Cal adoptar mesures atenent al risc geològic que presenten els terrenys on està ubicada.



RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Cal ordenar l'entorn immediat del conjunt. Si es realitza enjardinament caldrà utilitzar espècies vegetals autòctones.


ENTORN

SERVEIS



Regulació


A-principal Masia

B-secundari Aïllat

C-secundari Adossat


Altres imatges

Volums pral. A i secund. B i C, façanes est i sud Volum principal A, façana est

Volum principal A, façana oest Volums principal A, façana sud, i secundari C

Volum secundari B Volum A, façana nord

Volum A, façanes nord i oest, i volum B Detall del portal adovellat, façana est, volum A


Observacions Prop de la masia s'ubica l'església romànica de Sant Miguel de Serra-sanç (protecció Catàleg urbanístic, 26-05-1999). En el Pla de Serra-sanç existeix una important explotació de graves.


Inf. històrica Fins fa poc, aquesta antiga casa de pagès encara era habitada de forma permanent. Constitueix un exemple de petita casa rural explotada, en règim de masoveria, per una nova pagesia que arribà al territori en diferents onades migratòries durant el segle XVIII. Recentment restaurada com a segona residència.


Detall arc de descàrrega, façana oest, volum A Volum B, façana nord

Volum A, façana sud, i volum C Fotografia històrica, abans de la restauració


VILASECA DE SERRASANÇ c-32


LOCALITZACIÓ


Qualificació






Codi INE 08191


Altres proteccions Inventaris POUM art.16, núm.127 i art.114, núm. 24

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 001904600DG03D0001LP-001904600DG03D0001LP (edif.)






Casa de planta baixa i dos pisos i teulada a dues aigües, en estat ruïnós. Es tracta d'un important conjunt que

inclou la masia i nombrosos volums secundaris que la envolten formant un pati. Conserva l'eixida al sud i es

noten clarament les diferents ampliacions que s'han anat fent. Es conserva un portal adovellat amb la data de

1.846 i és de destacar una volta construïda amb blocs de pedra a la façana de llevant. Disposa d'obertures,

amb arc de carpanell, tipus galeries col·locades de forma clàssica a la planta baixa i al primer pis de la façana

principal. S'observen perfectament les posteriors modificacions per convertir-les en finestres balconades. El

conjunt inclou altres construccions com les corts, el paller i el celler i altres volums annexes que conformen una

era o pati posterior tancat. Destaca el volum catalogat B, ben conservat i l'única construcció que actualment es

manté en ús. L'edifici té totes les teulades ensorrades però conserva bona part de les façanes i parets interiors,

podent-se distingir perfectament la seva planta de distribució, el que permet reconstruir amb els vestigis

existents els volums originals de la masia. L'ocupació en planta del conjunt, sense el volum secundari B, és

aprox. de 500 m2.

Context Envoltada de camps de conreu, ubicada en el Pla de Serra-sanç, paratge natural protegit,

prop de l'església de Sant Miquel de Serra-sanç i de les masies d'El Soler i de la Saleta.

Ús principal Sense ús, masia enrunada

Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua No

Energia No

Sanejament No

Serveis

Risc de subsidència, classificada en el POUM com a zona apte amb limitacions atenent a l'aptitud dels terrenys segons el risc geològic.

Accessibilitat Accés, en bon estat, des del sector nord d'aquesta població, per la zona esportiva, a la barriada del Poble Nou, s'agafa una pujada per la muntanya pel caml del Pal i camí de Serra-sanç, a 2,3 km de Sallent.


Exterior Ruïna


Exterior Acceptable

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

La catalogació d'aquesta masia en estat ruïnos es proposa en primer lloc atenent als importants vestigis que encara es conserven i que poden permetre la reconstrucció de les edificacions originals, socials, històriques ja que la masia data del segle XVIII, i paisatgístiques perqué la seva posició elevada en el Pla de Serra-sanç i la proximitat a l'església romànica de Sant Miquel de Serra-sanç constitueix un important element de referència del paisatge.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Cap



A-principal Masia enrunada

1+G Sense ús Pedra vista Teula1062

B-secundari Aïllat 0 Corts Pedra vista138



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloga tot el conjunt del volum principal que inclou la masia i els seus annexes i el volum secundari B. La reconstrucció de la masia i dels seus annexes cal que sigui el més fidel possible als volums prexistents pel que serà necessari recopilar tota la documentació que pugui aportar dades sobre les característiques originals de la construcció. No s'admeten les ampliacions.



EDIFICACIÓ

ÚS


Admés




Un


Cal adoptar mesures enfront del risc geològic.



RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Si es realitza enjardinament caldrà utilitzar espècies vegetals autòctones.


ENTORN

SERVEIS



Regulació



B-secundari Aïllat


Altres imatges


Volum principal A, façanes sud i oest Volum principal A, façana est

Volum secundari B, façana est Vista de conjunt dels volums A i B

Volums A i B, façana est Volum A, detall façana est


Observacions Identificada erròniament molts cops amb el nom de la Saleta. Prop de la masia s'ubica l'església romànica de Sant Miguel de Serra-sanç (protecció Catàleg urbanístic, 26-05-1999). En el Pla de Serra-sanç existeix una important explotació de graves.


Inf. històrica L'antiga masia Vilaseca, documentada des del segle XVIII, forma part del conjunt de cases i masies disseminades al voltant l'església romànica de Sant Miquel de Serrasanç. És una mostra del que era una casa rural, en règim de masoveria, explotada per la nova pagesia que es va implantar al territori amb diferents onades migratòries al segle XVIII.


Volum A, detall façana sud Vista de conjunt des del nord-est

Vista de conjunt des del nord-oest Façana nord-oest, detall contraforts


EL SELLARÉS (Mas del Sellarés de Serraïma) c-33

Indret / Adreça Serraïma, camí de Sant Pere, alzinar de Sant Martí.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191


Altres proteccions Inventaris POUM art.16, núm. 94 i art.114, núm. 26

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A011000070000P -001600600DG13C0001TT (edif.)






Masia tradicional de grans dimensions, amb coberta de dues vessants i carener paralel a la façana principal.

D'ençà de la primera datació de què es té esment, del segle XIV, aquesta construcció ha sofert diverses

ampliacions, bona part d'elles durant el segle XVIII. Actualment disposa de planta baixa i dues plantes pis, amb

aparell de pedra i teulat de dues vessants de teula àrab. És de remarcar la galeria porxada encarada a migdia,

fruit de les ampliacions realitzades durant el segle XVIII, el portal adovellat i les obertures principals, de pedra

picada. Decoració amb rajoletes acolorides a la façana de ponent. Va ser objecte en data recent d'una acurada

rehabilitació i consolidació per a destinar-la a hostaleria rural. La casa està cercada per una tanca d'obra i té

entrada per portal exterior. Els antics annexos d'usos agrícoles s'han reconvertit en nous espais per a satisfer

les necessitats del seu ús actual.

Context Entorn enjardinat i equipat amb diferentes construccions auxiliars de nova planta al servei

de l'hostaleria rural, amb horts, camps de conreu, algunes zones de bosc separades del

conjunt pels camps de conreu, i el mas de Sant Pere enfront, a l'altre costat del camí

d'accés. Situada al costat nord de l'Alzinar de Sant Martí i al peu de la vessant de llevant

de la serra de la Garrigota. El lloc d'ubicació del mas també es coneix com a Sant Pere de

Serraïma.

Ús principal Hostaleria rural (Sellarés rural, capacitat per a 20 places)


DESCRIPCIÓ DEL BÉ




Serveis

Importants zones de bosc al nord i a llevant del conjunt.

Accessibilitat Ubicada a l'antiga Quadre de Serraïma, camí de Sant Pere, a 2,3 km al nord de Sallent i a 3 km del mateix, al costat del camí de Serraïma, situada al nord de l'alzinar de Sant Martí i devant del mas de Sant Pere.


Exterior Molt bon estat


Exterior Molt bon estat

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa la seva catalogació per raons arquitetòniques, històriques (masia documentada des del segle XIV), mediambientals i socials ja que la seva activitat actual, hostaleria destinada al turisme rural, contribueix a mantenir l'estructura social del medi rural.

JUSTIFICACIÓ



Un



A-principal Masia 2 Hostalria rural


B-secundari Adossats 0 Annexes hostalaria




Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloga el volum principal de la masia, actualment destinat a l'ús de turime rural, i el volum secundati B, conformat per dos cossos adossats al costat de llevant de la masia. No s'admeten les ampliacions.



Ermita propera de Sant Pere de Serraïma.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés


Divisió horitzontal S'admet sempre que es reconverteixi el seu ús actual al d'habitatge i d'acord amb les especificacions de la normativa del PEM.


4




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Es recomana l'enjardinament amb espècies vegetals autòctones. Calen mesures correctores del risc d'incendi forestal.


ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. Disposa d'un aparcament amb capacitat per un nombre de places suficient per a l'ús actual.

Per a la implantació de qualsevol nou ús caldrà adequar els serveis a les seves necessitats. Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.

Regulació


A-principal Masia

B-secundari Adossats


Altres imatges

Volum principal, façana sud Volum principal, façanes sud i oest

Volum principal, façana est Volum principal, façana oest

Volum principal, detall façana sud Volum principal, façanes sud i est

El Sellarés, façanes nord i oest Vista de la masia des del sud


Observacions Inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Ubicada prop de l'església de Sant Pere de Serraïma.

Bibliografia SOLÀ, Fortià, "Història de Sallent", Vic, 1920, p. 72. Sallent, "Inventari del patrimoni local", Diputació de Barcelona, 2001.

Inf. històrica Aquesta antiga casa documentada des del segle XIV va formar part de l'antiga baronia de Balsareny. Remodelasdas els segles XVII i XVIII.


Volum B i façana est, volum A al fons Detall portal d'entrada, façana est

Fotografia historica: El Sellareés 1985 Ermita de Sant Pere de Serraïma


MAS DE SANT PERE c-34

Indret / Adreça Serraïma, camí de Sant Pere, alzinar de Sant Martí.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic

Nivell prot.




Codi INE 08191


Altres proteccions Inventaris POUM art.16, núm. 93 i art.114, núm. 27

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


997 m2

Referència cadastral 08190A010000050000PS-002100500DG13C0001YT (edif.)






Edifici de notables dimensions que consta de planta baixa més un pis i golfes, amb teulada a dues vessants

amb el carener perpendicular a la façana. La part més antiga del mas, al cantó NE, conserva una interessant

portalada d'arc rampant a la planta baixa i un primer pis porxat. Aquesta part va ser modificada i ampliada el

1.792 per posteriorment fer una modificació molt més profunda a tot el conjunt de l'edifici l'any 1.865. En

aquesta última ampliació, destaca la galeria del cantó de migdia, a la façana principal del mas, feta amb arcs

de mig punt de maó. Ocupa una superfície d'uns 475 m2. El conjunt presenta forma de "L" i els teulats, tots de

dues vessants, varien l'orientació segons les successives ampliacions. L'aparell de pedra mostra irregularitats.

Les obertures principals tenen llinda i brancals de pedra. Annex a la construcció principal i al sud de la mateixa

destaca un paller antic de pedra (volum B). L'era, tancada amb portal forà, inclou unes corts i un cobert gran

per a paller i corrals.

Context Ubicada en un altiplà, envoltada de camps de conreu, enfront del mas d'El Sellarés, a la

vessant nord de l'Alzinar de Sant Martí. El lloc d'ubicació del mas també es coneix com a

Sant Pere de Serraïma.



DESCRIPCIÓ DEL BÉ




Serveis

Importants masses de bosc, encara que separades per camps de conreu, a migdia del conjunt.

Accessibilitat Parròquia de Serraïma, camí Serraïma o de Sant Pere, a 2,3 km al nord de Sallent i a 3 km del mateix, al costat del camí de Serraïma, situada a l'alzinar de Sant Martí i devant d'El Sellarés.


Exterior Acceptable


Exterior Acceptable

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa catalogar aquest conjunt per raons arquitectòniques, històriques, masia amb referències des del segle XIV, mediambientals, socials i paisatgístiques, conjuntament amb el mas Sellarés és una referència en el paisatge de Sant Pere de Serraïma..

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un



A-principal Masia 1+G Habitatge962

B-secundari Aïllat 0 Agropecuari Pedra vista Teula127

C-cobert Adossat 0 Annex habitatge

Obra revestida Terrassa61



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloguen el volum de la masia, com a volum principal, i el volum secundari B, cobert antic. No s'admeten ampliacions.


El volum C, cos adossat a la masia de construcció recent i cobert amb terrassa, i els coberts de nova planta adossats al volum B,.part més antiga que es cataloga. Altres coberts aïllats d'ús agropecuari ubicats a l'entorn de la masia.


Lledoner del Mas de Sant Pere.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés


Divisió horitzontal S'admet d'acord amb les especificacions de la normativa del PEM.


Quatre




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Es recomana l'enjardinament amb espècies vegetals autòctones. Calen mesures correctores per a la protecció del risc d'incendi.


ENTORN

SERVEIS



Regulació


A-principal Masia

B-secundari Aïllat

C-cobert Adossat


Altres imatges

Volum principal A, façana oest Volum principal A, façana sud

Volum principal A, façanes sud i est Volum principal A, façana nord, i volum C

Volum secundari B, al sud Volum principal A, detall galeries, façana oest

Volum principal A, façanes nord i oest Volum B, façana migdia, i mur de tanca


Observacions Inclós a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Proper a l'església de Sant Pere de Serraïma que forma part, també, d'aquest inventari. L'església de Sant Pere de Serraïma està situada en un planell enlairat proper als masos de Sellarés i de Sant Pere i data de l'any 1.021. Conserva sencer l'edifici romànic, del segle XI, d'una nau que s'obre a llevant amb un absis semicircular.

Bibliografia SOLÀ, Fortià, "Història de Sallent", Vic, 1920, p. 72. Sallent, "Inventari del patrimoni local", Diputació de Barcelona, 2001.

Inf. històrica Encara que aquest mas data del segle XIV, va ser modificat i ampliat l'any 1792 i posteriorment va ser sotmés a una modificació més profunda l'any 1865. Aquest mas conjuntament amb els masos de la Pineda, la Garriga, la Garrigota, la Roca, Carboners de Baix, Carboners de Dalt, Cal Galdirot, el Morisco, la Casa Nova, Cal Garrofí, Macià, la Caseta, mas Muntada i el Sellarés, actualment repartits entre els municipis de Sallent i Avinyó i alguns d'ells desaparescuts, conformaven la parróquia de Sant Pere de Serraïma


Fotografia historica: façana sud al 1985 Vista general dels volums A i B, façana migdia

Lledoner del Mas de Sant Pere Ermita de Sant Pere de Serraïma


LA TORRE D'EN ROCA c-35

Indret / Adreça Nord-oest de Sallent, al costat ctra. C-1411, km 65

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191


Altres proteccions Inventaris art.16 POUM, núm. 89 i art.114, núm. 49

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A006000080000PQ-000710000DG03B0001JG (edif.)






Es correspon amb la tipologia de masia amb torre. Tot i que la masia data del segle XIV ha estat subjecte de

nombroses ampliacions i reformes i pràcticament no hi ha cap vestigi de l'edificació original, exceptuant el

celler. És una casa de planta baixa i dues plantes pis amb un teulat escalonat de doble vessant. En un dels

laterals sobresurt una torre amb galeria. Façanes arrebossades i pintades. Als costats nord i oest hi ha

construccions annexes amb el teulat d'un sol vessant. A més a més, al voltant de la masia hi ha nombroses

construccions modernes vinculades a l'activitat industrial de producció de derivats làctics. Al sud-est del volum

principal i donant façana a la secundari hi ha un volum secundari allargasat, la granja, i amb façana a la

carretera (volum B) susceptible de catalogació. El conjunt inclou els edificis de la Torre d'en Roca al nord amb

l'aula rural i l'agrobotiga a la planta baixa i un habitatge, oficines i magatzem a la planta primera; la formatgeria;

els edificis auxiliars de l'aula rural, els edificis destinats a granja i la bassa.

Context Situada al límit amb el municipi de Balsareny. La zona immediata al conjunt està

conformada per camps de conreu que la separen de les vessants boscoses. La masia i

els seus volums annexes estan ubicats al costat mateix de la C-1411a (actual C-16z), amb

accés directe des de la carretera i amb àmplies zones d'aparcament.


Ús secundari Agrobotiga, formatgeria, aula rural i granja.

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Xarxa d'aigua potable municipal, recollida de les aigües pluvials de la coberta.

Energia Subministrament elèctric

Sanejament Sanejament propi

Serveis

Inclosa en zona apte amb limitacions per a l'edificació segons la classificació del POUM de l'aptitud dels terrenys atenent al risc geològic. Inclosa en zona amb risc de subsidència.

Accessibilitat Accés directe des de l'antiga carretera C-1411, km. 65 (segons nova nomenclatura carretera de Sallent a Balsareny C-16z, km 1,5).





Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa catalogar la masia per raons històriques i socials, en aquest últim cas degut a que en ella radica una activitat de producció de derivats làctics (marca "La Torre") que contribueix al manteniment de l'estructura social del medi rural, afavorint l'activitat econòmica vinculada al territori.

JUSTIFICACIÓ

Altres Telefonia, wifi


Un



A-principal Masia 1 Habitatge i agrobotiga

Obra Teula Fusta880

B-secundari Adossat 1 Oficines i aula rural

Obra Teula Fusta674

C-cobert Aïllat 0 Magatzem - Metàl·lica -

D-cobert Aïllat 0 Granja i formatgeria

- Metàl·lica -



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Els volums catalogats A i B formen un únic conjunt, tot i que es distingeix el volum principal de la masia amb la torre del volum secundari paralel a la carretera. El conjunt catalogat allotja els usos d'habitatge, oficines, agrobotiga i aula rural, tots amb la llicència d'ctivitats concedida. Es mantindra la volumetria del conjunt conformat pels volums A i B. Les actuacions de rehabilitació i les destinades a l'allotjament d enoves activitats seguiran les determinacions del "Pla especial d'ordenació a la finca Torre d'en Roca".


Els volums C i D són coberts no catalogats destinats a activitats agropecuàries. Les actuacions en aquests volums atendran les especificacions del "Pla especial d'ordenació a la finca Torre d'en Roca".


Pou de glaç de la Torre d'en Roca.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

Cal referir-se al "Pla especial d'ordenació a la finca Torre d'en Roca". Dins de la zona d'influència d ela carretera C-1411a, cal per a qualsevol actuació l'autorització de l'organisme competent.

Cal adoptar mesures atenent al risc geològic dels terrenys on està ubicat el conjunt. La implantació de la restauració i de l'hostaleria es faran d'acord amb les determinacions del "Pla especial d'ordenació a la finca Torre d'en Roca".

Divisió horitzontal Es permet la divisió horitzontal sempre que es garanteixin les superfície smínimes previstes a la normativa del PEM.


Dos


Tal com disposa el "Pla especial d'ordenació a la finca Torre d'en Roca" no s'admeten les ampliacions dels edificis catalogats.



RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Els espais lliures privats s'ordenaran amb jardineria i arbrat autòctons. No es permet la impermeabilització de l'espai lliure d'edificació a excepció del previst en el "Pla especial d'ordenació a la finca Torre d'en Roca".


El tractament de la il·luminació exterior s'adequarà a les determinacions per a la zona E2 del Decret 82/2005, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn.

ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. Es crearan noves zones d'aparcament sense pavimentar, protegides visualment per fileres d'arbrat, per donar servei als nous usos tal com preveu el "Pla especial d'ordenació a la finca Torre d'en Roca".

La implantació o la millora dels serveis existents atendrà les especificacions del "Pla especial d'ordenació a la finca Torre d'en Roca". Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.

Regulació


A-principal Masia

B-secundari Adossat

C-cobert Aïllat

D-cobert Aïllat


Altres imatges

Volum principal A, façana sud Volum principal A, façana nord

Volum principal A, façanes nord i est Volum principal A, façana oest

Volum secundari B, façana est Façana sud del conjunt

Volum A, façana sud Fotografia a vol d'ocell del conjunt


Observacions La casa està dins de la zona d'afectació de la carretera C-1411a (ara C-16z). Recentment ha estat aprovat el "Pla especial d'ordenació a la finca Torre d'en Roca" que preveu una ampliació dels usos existents i algun nou ús com el d'hostaleria i restaurant. La finca registral de la Torre d'en Roca (finca 41, volum 2.487, llibre 160, foli 109, Registre de la Propietat de Manresa núm. 2) té una superfície de 51.573,60 m2. La finca cadastral inclou diferents parcel·les del polígon 6 (parcel·les 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11 i 38), amb una superfície cadastral total de 46.477,20 m2. Segons el Pla especial d'ordenació d ela finca l'edifici de la Torre (volums A i B) té una suprfície constr. Total de 1.463,36 m2 i un volum de 5.409,08 m3, mentre que els coberts annexes no catalogats totalitzen una superfície constr. De 2.512,13 m2 i un volum de 12.830,30 m3.

Inf. històrica La masia data del segle XIV, tot i que ha sofert nombroses modificacions. Antiga parada de traginers, depenia del mas Cellers de la Serra.


Vista del conjunt des de l'oest Volum secundari B, vist des del sud

Volum A, façana nord Volum A, detall façana nord


LA CASA NOVA D'EN ROCA (La Torre II o Cal Panxeta) c-36

Indret / Adreça Nord-oest de Sallent, al costat ctra. C-1411, km 65,2

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic

Nivell prot.

Categoria



Codi INE 08191


Altres proteccions

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A006000010000PU-08190A006000010001AI (edif.)






Edificació senzilla molt reformada. Construïda en un petit desnivell al costat de la carretera C-1411, té la planta

en forma de "L", ocupa una superfície de 190 m2 i consta de semisoterrani, planta baixa i golfes, amb teulada

de doble vessant. Façanes arrebossades i pintades. L'edificació original, que data del segle XIX, fou

posteriorment ampliada (ampliació encara inacabada) conformant la planta en forma de "L" actual.

Context Situada al límit amb el municipi de Balsareny. La zona immediata al conjunt està

conformada per camps de conreu que la separant de les vessants boscoses. La casa

està ubicada al costat mateix de la C-1411a.


Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Xarxa d'aigua potable municipal

Energia Subministrament elèctric


Serveis

Al costat mateix de la carreetra, cal protegir l'accés a la casa.

Accessibilitat Accés directe des de l'antiga carretera C-1411, km. 65,2 (segons nova nomenclatura carretera de Sallent a Balsareny C-16z, km 1,5).

Situació de risc Altres riscos

Exterior Regular, hi ha una part del volum paralel a la carrtera encara inacabat

interiorment,


Exterior

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Edificació anterior a l'any 1.956. La seva ocupació contribueix a l'equilibri social del medi rural.

JUSTIFICACIÓ

Altres




A-principal Masia 1 Habitatge Obra revestida i pintada

Teula Fusta245

B-secundari Ampliació masia

1 Habitatge Obra revestida i pintada

Teula Fusta104

C-cobert Adossat 0 Magatzem Porxo Fibrociment21



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloga com a volum principal el cos perpendicular a la carretera (volum A). Cal finalitzar la reforma interior del volum ampliat paralel a la carretera (volum B) que es cataloga com a volum secundari, actualment inacabat i no habitable. No s'admet cap ampliació del volum actual.


El porxo ubicat a la façana de llevant de l'edifici.


EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

S'admet l'ampliació amb les condicions especificades a la normativa del PEM.



Un

Altres condicions específiques- usos Dins de la zona d'influència de la carretera C-1411a, cal per a qualsevol actuació

l'autorització de l'organisme competent.



RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Els espais lliures privats s'ordenaran amb jardineria i arbrat autòctons


El tractament de la il·luminació exterior s'adequarà a les determinacions per a la zona E2 del Decret 82/2005, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn.

ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. La implantació de l'ús de restauració requerirà la cració d'un nou accés des de la carretera i la creació d'una zona d'aparcament no pavimentada i protegida visualment amb la plantació d'arbrat en filera en els seus límits.

Els serveis s'adequaran a les necessitats dels nous usos que es puguin implantar. Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.

Regulació


A-principal Masia

B-secundari Ampliació masia

C-cobert Adossat


Altres imatges

Volums A i B, façana oest Volums A i B, façanes nord i oest

Volums A i B, façanes sud i oest Volums A i B, vista d'ocell

Volums A i B, façanes nord i oest Volums A i B, façana sud

Volums A i C, façana nord Façana est del conjunt


Observacions La casa està dins de la zona d'afectació de la carretera C-1411a.


Volum C, façana est Vista general des del nord


CAL SERRA LLEBRÓ c-37

Indret / Adreça A ponent de Sallent, accés des del camí de Castellnou.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08141


Altres proteccions Inventari article 114 POUM, núm. 54

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A006000130000PL- Sense ref. cadastral edif.

Titularitat PrivadaData de construcció DesconegEDIFICACIÓ





Edificació enrunada de la que es conserven principalment algunes parets de la cantonada sud-est de l'edifici,

amb blocs de pedra ben escairats, i vestigis d'altres elements.

Context Ubicada en un petit turó arbrat i envoltada de camps de conreu.

Ús principal Masia enrunada sense ús actual

Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua No

Energia No

Sanejament No

Serveis

Inclosa en zona amb risc de subsidència. Inclosa en zona apte amb limitacions per a l'edificació segons la classificació del POUM de l'aptitud dels terrenys atenent al risc geològic.

Accessibilitat S'hi accedeix abans d'arribar al mas Cellers de la Serra pel camí de Castellnou, camí forestal a l'esquerra en direció sud i finalment accés dificultós entre els camps de conreu.


Exterior Enrunat


Exterior

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa la seva catalogació degut a que es conserven alguns vestigis que poden contribuir a possibilitar la reconstrucció de l'edificació original. Tot i aixó, cal la aportació de documentació que aporti informació addicional per a la reconstrucció de l'edificació original per tal de millor fonamentar la proposta de catalogació.

JUSTIFICACIÓ

Altres


1



A-principal Masia 1 Enrunada Pedra vista - -150



La reconstrucció de la masia s'haurà de realitzar a partir de la documentació i dels vestigis existentsper tal que es puguin reproduir els volums originals de l'edificació.



EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

S'hauran d'adoptar mesures per prevenir el risc geològic.



Un




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Cal respectar l'arbrat existent al voltant de la masia. Els espais lliures privats s'ordenaran amb jardineria i arbrat autòctons.


ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. Cal garantir l'accés rodat a la masia.

La rehabilitació de la masia exigeix dotar a la finca dels serveis d'aigua, electricitat i sanejament.

Regulació


A-principal Masia


Altres imatges

Volum principal, vista façana oest Volum principal, detall

Volum principal, mur est Volum principal, façana est

Ortofoto: detall emplaçament Façana sud

Detall cantonada façanes sud i est Vista des del nord


Observacions Masia en estat ruïnós amb pocs vestigis. Ubicada dins de la finca del mas Cellers de la Serra. L'últim tram del camí d'accés s'ha de realitzar amb dificultat entre camps de conreu ja que s'ha perdut l'antic camí d'accés a la masia.


Vista des de l'est Vista des de l'oest

Fotografia de context, les planes de Serrallebró Cal Serra Llebró, ubicació en el territori


CELLERS DE LA SERRA c-38

Indret / Adreça Ubicada a l'extrem oest del municipi, accés pel camí de Castellnou.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A006000180000PK-000601500DG03B0001QG (edif.)






El nom prové dels grans cellers que tenia la casa. La masia és de planta aproximadament quadrada, amb

planta baixa més dos pisos i golfes. Teulada a dues aigües, irregular. Baranes als balcons, originals de fusta i

pintades de blanc. Ocupa uns 373 metres quadrats. Les parets exteriors presenten aparell de pedra arrebossat

i pintat, amb cantonades ben escairades. Sobresurt un portal adovellat i obertures amb llinda i brancals de

pedra. La casa, que ha sofert diverses ampliacions i reformes, conserva encara els grans cellers reconvertits

en granges. La finca disposa de grans naus per a l'explotació de granges de porcs. Volums secundaris B (els

antics cellers), C i D. És la casa natal de la religiosa sor Carme Sallés. Adossada al volum principal de la

masia, pel costat de llevant, s'ubica l'edificació del mas de l'Espinalt. Envolten els volums catalogats nombroses

naus de nova planta, destinades a activitats agropecuàries.

Context El conjunt està ubicat entre les vessants boscoses de l'altre costat del camí de Castellnou,

al nord, i els terrenys en forta pendent i distribuïts en feixes, a migdia.


Ús secundari Granjes de vacú, porc i d'aviram.

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Xarxa d'aigua potable municipal. Recollida d'aigües pluvials de les cobertes.

Energia Subministament electricitat


Serveis


Accessibilitat S'hi accedeix des del poble de Sallent pel camí de Castellnou, després d'un llarg recorregut amb fort desnivells i en trams en molt mal estat que el fan difícilment practicable quan plou. S'hi accedeix més fàcilment des del municipi de Santpedor pel camí de Castellnou, a 8 km de Santpedor, tombant posteriorment a la dreta.





Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Tant per la seva importància històrica i els seus valors arquitectònics com per la preservació del medi i de les noves estructures econòmiques rurals de la zona, es manté una important activitat agropecuària a la finca, la conservació i ocupació d'aquesta finca és prioritària. Al mateix temps, conjuntament amb el mas de l'Espinalt, constitueix una fita important del paisatge rural d'aquesta zona del municipi.

JUSTIFICACIÓ

Altres Telèfon


Un



A-principal Masia 2 Habitatge Obra arrebossada

Teula Fusta i alumini

1070

B-secundari Aïllat 0 Granja de vacú

Pedra vista Teula Formigó565

C-secundari Aïllat 0 Magatzem Pedra vista Teula Fusta105

D-secundari Aïllat 0 Granja de vacú

Pedra vista Teula Formigó210

E-secundari Adossat 0 Annexes habitatge

160

F-cobert 0 Granja vacú300



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloga la masia, el cos acabat amb terrassa a migdia de les masia, les naus dels antics cellers situades enfront del camí de Castellnou i un volum situat a ponent de la masia. No s'admeten les ampliacions.


Els volums catalogats estan envoltats de naus de nova construcció destinades a activitats agropecuàries que no es cataloguen. Tampoc es cataloga la nau de nova planta (volum F) adossada al volum secundari B.


Cal respectar les baranes de fusta dels balcons i l'emmarcat de pedra de les obertures de façana.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés




Quatre


Sols s'admet l'ús d'habitage en els volums A i E.



RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Els espais lliures privats s'ordenaran amb jardineria i arbrat autòctons. Es respectaran les masses arbrades de l'entorn. Es disposaran elements de seguretat per protegir l'entorn del conjunt dels desnivells del terreny a migdia.


ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. La implantació de nous usos col·lectius comportarà la creació d'una zona d'aparcament no pavimentada i protegida visualment amb la plantació d'arbrat en filera en els seus límits.


Regulació


A-principal Masia

B-secundari Aïllat

C-secundari Aïllat

D-secundari Aïllat

E-secundari Adossat

F-cobert


Altres imatges

Volum principal A, façanes nord i oest Volum A, façanes oest i sud, i volum E

Volum secundari D Volum secundari B

Volum secundari C Volum A, façana oest

Volum A, façana sud Vista nord volums D (esquerra) i B (dreta)


Observacions

Inf. històrica Una de les masies que formà part d’un dels territoris del Bages més trepitjat en el seu temps pels maquis: l’espai comprès entre Sallent, Súria i Balsareny, amb les masies i els boscos de Castellnou de Bages com a centre.


Volum A, detall cos sortint façana nord Portalada d'accés masia, façana nord

Volum A, detall esquerra façana nord Volum B, façana est


L'ESPINALT c-39

Indret / Adreça Ubicada a l'extrem oest del municipi, accès pel camí de Castellnou.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191


Altres proteccions Inventari article 114 POUM, núm. 54

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A006000170000PO-000601600DG03B0001PG (edif.)

Titularitat PrivadaData de construcció Segle XVIEDIFICACIÓ





L'edificació està conformada per un volum de façana de planta baixa i planta pis i un altre volum posterior amb

un pis més. Ocupa una superfície aproximada de 407 m2. Teulada a dues aigües amb el carener perpendicular

a la façana principal. Aparell de pedra irregular ben tallada. Porta adovellada. Dintell a la façana de 1599. Dos

finestrals gòtics interessants amb estoles i rosetes. Conserva coberts, pallers i corts de bestiar en bon estat.

Les parets exteriors presenten aparell de pedra irregular. Fruit d'una moderna restauració, s'hi ha afegit una

terrassa al llarg de façana de ponent. En una gran era o pati d'entrada s'hi troben els antics coberts i corts

(volums B i C), en bon estat. Cups amb accés elevat mitjançant escala exterior. Pou cobert, element d'inetrès.

Disseminats arreu, s'hi alcen diverses naus i coberts moderns. La masia està adossada per la seva part

posterior a la del mas dels Cellers de la Serra.

Context La finca de l'Espinalt forma conjunt amb la dels Cellers de la Serra i comparteixen el

mateix entorn .El conjunt està ubicat entre les vessants boscoses de l'altre costat del camí

de Castellnou al nord i els terrenys en forta pendent i distribuïts en feixes a migdia.

Ús principal Habitatge 2a residència (avui desocupat)

Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ




Serveis


Accessibilitat S'hi accedeix des del poble de Sallent pel camí de Castellnou, després d'un llarg recorregut amb fort desnivells i en trams en molt mal estat que el fan difícilment practicable quan plou. Accés alternatiu per Castellnou fins a Cellers de la Serra, a 8 km. des de Santpedor.


Exterior Bona conservació exterior, es deconeix l'estat del seu interior


Exterior Regular

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

A part de la importància històrica i arquitectònica d'aquest antic mas, ja documentat al segle XIV, la seva conservació i ocupació afavoreixen la preservació del medi i les noves estructures econòmiques rurals de la zona. Al mateix temps, conjuntament amb el mas d'els Cellers de la Serra constitueix una fita important del paisatge rural d'aquesta zona del municipi.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un



A-principal Masia 2 i +1 Habitatge Pedra vista Teula Fusta730

B-secundari Aïllat 0 Cobert Pedra vista Teula -60

C-secundari Aïllat 0 Cobert Pedra vista Teula -146

D-secundari Adossat 0 Cobert Teula30

E-secundari Adossat 0 Annex habitatge




Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. El volum principal consta d'un primer cos de planta baixa i pis, d'un segon cos de planta baixa i dos pisos adossat a la masia dels Cellers de la Serra, d'un cos de planta baixa amb terrassa afegit posteriorment a migdia (volum secundari E). Els coberts aïllats B i C completen la relació d'edificis catalogats. No es permeten les ampliacions.


Nau de nova planta a migdia del conjunt.


Portal adovellat de 1.599, finestrals gótics, cups i escala exterior d'accés, pou cobert.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés




Dos


Sols s'admet l'ús d'habitage en els volums A, D i E.



RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Els espais lliures privats s'ordenaran amb jardineria i arbrat autòctons. Es respectaran les masses arbrades de l'entorn. Es disposaran elements de seguretat per protegir l'entorn del conjunt dels desnivells del terreny a migdia.


ENTORN

SERVEIS



Regulació


A-principal Masia

B-secundari Aïllat

C-secundari Aïllat

D-secundari Adossat

E-secundari Adossat


Altres imatges

Volum principal A, façana oest Volums A i D, façana nord

Fotografia de detall façana nord Volum secundari C

Volum secundari B Façana sud, amb l´afegit de la terrassa, volum E

Façana sud, a l'esquerra es veu Cellers de la S. Volum A, façanes est i sud


Observacions La referència cadastral de l'edifici és la mateixa que la de l'edifici de la masia de Cellers de la Serra.

Inf. històrica Apareix ja documentat aquest mas al s. XIV, tot i que sembla que l'edifici actual és del segle XVI.


Portal adovellat d'entrada a la masia Volum D, adossat a la façana nord

Pou a l'oest del pati, al fons el Celler de la S. Portal d'entrada al pati del conjunt


EL SOLER DEL FAR c-40

Indret / Adreça Ubicada a l'extrem oest del municipi, accés pel camí de Castellnou

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A006000190000PR-001001300DG03A0001AY (edif.)






Casa antiga però molt reformada els anys 60 del segle passat. Consta de planta i pis, amb teulada a doble

vessant i csarener perpendicular a la façana principal, i ocupa una superfície aprox. de 320 m2. Es conserva

una cort antiga amb afegits moderns (volum B).

Context La masia es troba a 506 m d'alçada, en un altiplà a tocar del municipi de Castellnou de

Bages. Rodejada de camps de conreu i arbrat dispers i amb algunes zones de bosc més

allunyades de la casa.



DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Xarxa d'aigua potable municipal. Recollida d'aigües pluvials de les cobertes.



Serveis

Accessibilitat Accés pel camí de Castellnou des de Sallent, passat els Cellers de la Serra,o pel camí forestal que enllaça amb Castellnou del Bages.

Situació de risc

Exterior Regular


Exterior Regular

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa la seva catalogació per raons històriques, mediambientals i socials. Tot i que és una casa molt transformada que conserva pocs vestigis de l'edificació original els seus origens es remonten el segle XIV, pel que també es cataloga per raons històriques, la seva tipologia respon a la d'una casa rural i es mantenen les activitats agropecuàries vinculades a la mateixa. La seva ocupació contribuix al manteniment de l'equilibri del medi natural en una zona molt poc poblada.

JUSTIFICACIÓ

Altres


1



A-principal Masia 1 Habitatge Pedra arrebossada

Teula Fusta i alumini

540

B-secundari Cobert 0 Magatzem Pedra Teula --76

C-cobert Adossat volum B

0 Agropecuari0



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. El volum principal de la masia ha resultat molt malmés per les ampliacions i reformes realitzades. Per a qualsevol canvi d'ús caldrà una actuació de rehabilitació exterior pert tal de suprimir o harmonitzar elements que actualment malmeten la imatge de l'edifici: baranes inadequades, baixants vistos de plàstic, bastiments i persianes inadequades,... Pel que da al volum secundari i també per a la implantació de qualsevol nou ús caldrà enderrocar la part afegida al volum antic o harmonitzar-la amb la part antiga. No es permeten les ampliacions.


Construcció afegida (volum C) al volum secundari B.


EDIFICACIÓ

ÚS


Admés


Divisió horitzontal Es permet la divisió horitzontal sempre que es garanteixin les superfície mínimes previstes a la normativa del PEM.


Dos


Sols es pot destinar a habitatge el volum A.



RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Els espais lliures privats s'ordenaran amb jardineria i arbrat autòctons. Es respectaran les masses arbrades de l'entorn.


ENTORN

SERVEIS



Regulació


A-principal Masia

B-secundari Cobert

C-cobert Adossat volum B


Altres imatges

Volum principal A, façana sud-oest Volum principal A, façana nord-oest

Volum principal A, façana nord-est Volum principal A, façana sud-oest

Volum secundari B Vista del conjunt des de l'oest

Vista del conjunt des del sud Detall de la façana sud-oest, volum A


Observacions

Inf. històrica D'acord amb la relació de Fortià Solà a Història de Sallent i amb el capbreu de l'any 1.377 el Soler del Far consta com a mas del segle XIV però amb el nom de mas Casa.


Detall de la façana nord-est, volum A Volum B, façana nord

Fotografia de context, boscos d'alzines Fotografia de context, panorama des de la masia


CAL RIDOR c-41

Indret / Adreça Plans de Ridor, sud-oest Sallent, camí de Sallent a Santpedor.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A006000700000PW-001001400DG02G0001BB (edif.)






Aquest antic mas consta d'un cos principal de planta gairebé quadrada, amb planta baixa i pis i teulat de dues

vessants de teula àrab, que ocupa uns 600 m2. S'accedeix directament, a peu pla, a la planta pis des de la part

posterior. S'observen afegits de planta baixa i dos pisos, i també altres ampliacions posteriors amb cossos

adossats al volum principal. El volum principal i els diferents volums secundaris adossats a ell totalitzen una

ocupació en planta de 670 m2 aprox. Les obertures a les parets exteriors presenten llinda i brancal de pedra;

les posteriors són adornades amb decoració de rajola. És remarcable un gran portal amb voltes apuntades

d'estil gòtic, amb llinda del 1.773. La façana sud, on s'obre una ampla terrassa, mostra contraforts. Els murs

presenten aparell de pedra irregular i blocs ben treballats a les cantonades. Es conserven uns antics coberts a

l'entrada. La propietat, que compta amb naus de recent construcció per a explotació ramadera, està envoltada

per un mur exterior de protecció o barri per a la contenció i anivellament del terreny. A l'edificació hi ha diferents

llindes datades el 1.760, 1.773, 1.777,... i una de més antiga que diu "1689 Joan Ridor". Es conserven unes

tines antigues. Els volums secundaris, volums B i C, antics coberts remodelats i separats del volum principal,

actualment dedicats a usos agropecuaris, completen el conjunt.

Context La masia es troba en un punt elevat del municipi, envoltada de camps de conreu a l'entorn

immediat i zones boscoses properes però separades de les edificacions pels camps de

conreu..



DESCRIPCIÓ DEL BÉ




Serveis

Accessibilitat Accés pel camí veïnal que enllaça amb Santpedor, a 2,9 km. Des de Santpedor i a 3,3 km. Des de Sallent.

Situació de risc




Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

A part de la seva importància arquitectònica i històrica, la seva conservació i ocupació afavoreix la preservació del medi i de les estructures econòmiques rurals de la zona. El conjunt, amb el seu mur d'encerclament, és un element destacat en el paisatge dels Plans de Ridor.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un




B-secundari Aïllat 0 Magatzem Pedra vista Metàl·lica Fusta58

C-secundari Aïllat 0 Magatzem - Metàl·lica -89

D-secundari Adossat 0 Agropecuari Pedra vista Teula Fusta179

E-secundari Adossat 0 Annex habitatge

Pedra vista Teula25



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Per a la implantació de nous usos o la rehabilitació de la masia serà necesssari enderrocar o harmonitzar amb el conjunt el volum afegit a ponent amb parets d'obra sense arrebossar i coberta de fibrociment. De la mateixa manera en els volums secundaris B i C serà necessari substituir la coberta actual per coberta de teula tipus àrab. No s'admeten ampliacions.


Cobert de nova construcció destinat a usos agropecuaris i afegits de nova construcció als volums secundaris catalogats es poden mantenir en el seu estat actual atès que no malmeten la imatge del conjunt.


Un gran portal amb voltes apuntades d'estil gòtic, amb llinda del 1.773

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés




Dos


Sols es pot destinar a habitatge el volum A.



RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Els espais lliures privats s'ordenaran amb jardineria i arbrat autòctons. Es respectaran les masses arbrades de l'entorn.


ENTORN

SERVEIS



Regulació


A-principal Masia

B-secundari Aïllat

C-secundari Aïllat

D-secundari Adossat

E-secundari Adossat


Altres imatges

Volum principal A, façanes nord-est i nord-oest Volum principal A, façana sud

Volum principal A, façana oest Volum secundari B

Volum secundari C Volum A, façanas est i sud

Vista del conjunt des del sud-est Volum A, façana est


Observacions

Bibliografia AA.DD. "Sallent a l'abast" .- Ed. FAES .- Sallent 1982 .- p.100

Inf. històrica És una antiga casa que pren el nom del Riu d'Or, degut a que, segons sembla, en aquest lloc s'hi havia extret or durant l'òcupació romana del segle I. Si bé és probable que tingui orígens més antics, està documentada des del segle XIV, tot i que les obres més importants d'ampliació i reforma són dels segles XVII-XVIII i posteriors. En el capbreu de 1.377 s'esmenten els masos de Riudor Sobirà (vinculat al mas Pujol) i Riudor Jussà. Cal esmentar dues edificacions en estat ruïnós, properes al mas Ridor i problablement vinculades al mateix: la Castellona i la Rovira de Ridor.


Volum A, façana oest i volum D en primer terme Volum A, façanes sud i est

Façana sud i volum secundari D en primer terme Volum E, al nord


TORREBRUNA c-42

Indret / Adreça Plans de Ridor, a l'extrem sud-oest del municipi

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A005000100000PM-001101700DG02H0001YY (edif.)






Aquest antic mas de planta rectangular, teulat de dues aigües amb carener perpendicular a la façana principal i

pati tancat d'entrada, compta amb planta baixa i dues plantes pis en el seu volum principal. Construcció amb

dues rasants, la de la façana principal a migdia i la de la façana nord, 2 m. per sota de la primera. Façanes

d'aparell de pedra i les obertures principals amb llinda de pedra. A la façana principal s'hi obren un portal

adovellat rodó i una finestra coronella. L'interior del mas conserva una capella. És de destacar un interessant

portal d'entrada amb llinda coronat per un frontó de pedra triangular. L'edifici principal es completa amb afegits

de planta baixa i planta pis, que tenen una eixida a les façanes laterals. La planta pis disposa d'una gran

terrassa a la façana posterior, mirant a nord. El conjunt de la masia consta, en realitat, de tres volums

adjacents. Els dos primers, més antics, són l'edifici principal de planta quadrada de 15,60 m x 15,60 m, de tres

alçades, i l'eixida a cel obert adossada a la façana nord. L'edifici principal té els sostres de la planta baixa

construïts amb voltes de pedra i amb molt poques obertures en aquesta planta i la distribució de les dos

primeres plantes mitjançant tres naus d'amplada semblant, disposades de nord a sud, i amb la nau central

diàfana. L'eixida a cel obert té accés per la planta 1a i disposa de cinc sageteres de defensa. El seu terra està

suportat per una volta de canó que fa de sostre del celler, ubicat a la planta baixa. Sota del celler hi ha una

cisterna de 200.000 l que recollia l'aigua de pluja de les teulades, amb un brocal de pou situat a la mateixa

eixida. Finalment, es va adossar posteriorment a la façana oest una construcció d'ús polivalent de dues alçades

amb una capella a la planta baixa, una eixida coberta a sobre de la capella i un conjunt de tres espais de doble

alçada amb cinc tines. La propietat ha aixecat diferents naus i granges de nova construcció per a usos

agrícoles i ramaders. La finca inclou dos habitatges: la masoveria i la residència de la propietat.

Context Espais enjardinats i camps de conreu. A les proximitats hi ha una planta d'extracció i

tractament d'àrids.


Ús secundari Activitats de lleure

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Xarxa d'aigua potable municipal, recollida de les aigües pluvials de la coberta.

Energia Subministament d'electricitat


Serveis

Salinització de la riera de Riudor, a la zona del mas Torrebruna.

Accessibilitat Bona accessibilitat pel camí veïnal que enllaça Sallent amb Santpedor.

Situació de risc Salinització de l'aigua

Exterior Molt bo


Exterior Bo

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa la catalogació d'aquest mas per raons històriques, arquitectòniques, mediambientals i paisatgístiques. El conjunt té notables valors arquitectòniques; el mas estar documentat des del segle XII; contribueix amb la seva ocupació a l'equilibri del medi ambient i és un element de referència del paisatge en el paratge dels Plans de Ridor.

JUSTIFICACIÓ

Altres Telèfon


Dos: els habitatges de la masia i de la masoveria




B-secundari Adossat 0 Magatzem Pedra vista Fibrociment -150

C-secundari Aïllat 0 Cobert Pedra vista Teula -30



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloguen el volum principal de la masia, el volum secundari adossat B i el petit volum secundari aïllat C. Qualsevol intervenció de rehabilitació o canvi d'ús requerirà la substitució de la coberta de fibrociment del volum adossat B per una coberta de teula ceràmica. No s'admeten ampliacions.


Al voltant de la masia existeixen algunes naus de nova planta destinades a activitats agropecuàries que no es cataloguen i, per tant, no es regeixen per aquest PEM.


Portal amb llinda coronat per un frontó de pedra triangular a la façana de migdia.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés


Divisió horitzontal S'admet d'acord amb les especificacions de la normativa del PEM.


Quatre




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Els espais lliures privats s'ordenaran amb jardineria i arbrat autòctons. Es respectaran els arbres autoctons existents a la zona enjardinada i les masses arbrades de l'entorn.


ENTORN

SERVEIS



Regulació


A-principal Masia

B-secundari Adossat

C-secundari Aïllat


Altres imatges


Volums principal A, façana est, i secundari B Volum principal A, façanes sud i est

Volum principal A, façana nord Volum A, façanes oest i sud

Vista del conjunt des del sud Volum A, detall façana oest


Observacions La riera de Riudor, afluent del Llobregat, de sobte esdevé salada a l'indret de Torrebruna, entre els termes de Sallent i Santpedor. La filtració d'aigua salada que rep el Riudor conté 44.000 mg Cl/L, és a dir, dobla amb escreix el contingut de sal de l'aigua de mar. Per la proximitat del runam del Cogulló i per la coincidència històrica entre el seu creixement i la salinització i per la inclinació dels estrats, sembla evident que el runam del Cogulló és el responsable de la salinització de la capçalera de la riera de Riudor.

Inf. històrica Existeixen diferents documents datats entre els segles XII i XVII on s'esmenta el mas Torrebruna. Sembla existir des de l'any 1.160, tot i que la masia hauria estat posteriorment reedificada. L'actual masia sembla que va ser construïda entre els anys 1.575 i 1.625 i està datada de l'any 1.661 en el brocal del seu pou. Des de l'any 1.898 és propietària del mas la família Soler que va recuperar l'habitabilitat de la masia, molt malmesa durant el segle XIX, i ha dut a terme des de aleshores ençà diferents obres de manteniment i conservació del conjunt. És probable que els inicis del mas estiguin relacionats amb l'Esglèsia, essent la residència dels clergues que tenien la missió de recaptar tributs eclesiàstics per delegació del Monestir de Sant Benet (segles XIII i XIV).


Volum A, façana nord Detall portal façana sud

Volum secundari B, costat est Portal entrada al pati i volum C


LA ROVIRA DE RIDOR c-43

Indret / Adreça Sud-oest de Sallent, als Plans de Ridor, prop del "Runam".

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic

Nivell prot.



Clau 19, dipòsits salins

Codi INE 08191


Altres proteccions Inventari POUM article 114, núm. 57

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A005000070000PM, sense ref. cadastral edif.






Es tracta d'una petita edificació de planta baixa, amb una planta rectangular de 11 x 6 m, amb un teulat d'un sol

pendent encarat a nord. Solament es conserva una part dels murs exteriors i del mur que envoltava la finca.

Vinculada al mas Ridor.

Context En una petita elevació boscosa, rodejada de boscos al nord i a llevant i de camps de

conreu a la resta, en les proximitats de la muntanya del "Runam".

Ús principal Cap (casa enrunada)

Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua No

Energia No

Sanejament No

Serveis

Proximitat a la muntanya anomenada del "Runam", de deixalles de la mineria de les potasses.

Accessibilitat Ubicada prop de la muntanya artificial del "Runam" de les mines de potassa, a l'entorn del mas Ridor. S'hi arriba per un camí forestal que surt de les proximitats d'aquest mas en direcció est fins al camí de la Rovira al costat del "Runam". L'últim tram de camí des de la pista que envolta el "Runam" s'ha de fer a peu travessant els camps de conreu.


Exterior Estat ruïnós, solament queden en peu les parets exteriors de la casa.


Exterior

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa la seva catalogació degut a que es conserven alguns vestigis que poden contribuir a possibilitar la reconstrucció de l'edificació original. Tot i aixó, cal la aportació de documentació que aporti informació addicional per a la reconstrucció de l'edificació original per tal de millor fonamentar la proposta de catalogació. .

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un (enrunat)



A-principal Casa rural 0 Desocupada (en runes)

Pedra vista - -110



Casa en estat ruïnós .La reconstrucció de la masia s'haurà de realitzar a partir de la documentació i dels vestigis existentsper tal que es puguin reproduir els volums originals de l'edificació. S'admet l'ampliació d'acord amb les especificacions de la normativa del PEM (article 22).



EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

Per a qualsevol ús s'haurà de tenir en compte la seva ubicació d'ins d'una zona qualificada com de dipòsits salins.



Un




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Cal aclarir de vegetació l'espai ocupat per la casa, mantenint però la vegetació autòctona en el seu entorn. Els espais lliures privats s'ordenaran amb jardineria i arbrat autòctons. Es respectaran les masses arbrades de l'entorn.


ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. Cal facilitar l'accés rodat des del camí que envolta la muntanya del "Runam".

Caldrà la implantació dels serveis bàsics per destinar la casa rehabilitada als usos permesos.

Regulació




Altres imatges

Façana sud Detall façana sud

Façanes sud i est Detall interior

Detall façana sud Detall façana sud

Façana oest, amb una zona reconstruida Rètol situat a la façana sud


Observacions La riera de Soldevila, a Sallent, recull les filtracions que es dirigeixen al nord provinents del runam gegantí del Cogulló. Les aigües de la riera de Soldevila i la dels seus torrents tributaris pel costat del Cogulló poden arrossegar fins a un 15% de sal; són aigües molt més salades que les del mar. De la font del Pitoi, situada a aquesta zona coneguda com la Malesa, en brolla actualment aigua salada. A l'entrar a Sallent, a l'alçada del barri de la Rampinya, la riera de Soldevila és desviada cap a la planta de tractament d'Iberpotash a la Botjosa i incorporada al col·lector de salmorres.


Fotografia de context, camps i runam a l'est Vista aèria del conjunt


L'ILLA I (Mas de l'Illa) c-44

Indret / Adreça Ribera oest del Llobregat, sud de Sallent, políg. Ind. "L'Illa Sud"

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191


Altres proteccions Inventari article 16 del POUM, núm. 13

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A007000380000PZ-000905600DG02H0001QY (edif.)






Es tracta d'una edificació de planta gairebé quadrada que ocupa aprox. 121 m2. Té un teulat de tres vessants

amb imbricació de caps de teula. Material de construcció pobre, aparell de pedra irregular, pedra tallada sense

fer filades,amb escairats a les cantonades. Als arcs de les finestres s'utilitza pedra escairada o totxo. Consta de

planta baixa, planta pis i golfes. La planta baixa, destinada a magatzem, està coberta amb volta de pedra

mentre que el primer pis ho és amb embigat de fusta. Unes voltes i galeria, actualment tancada, amb eixida

afegida al segle XVIII, destaquen al cos de la façana de migdia, l'eixida està reforçada amb dos contraforts A

llevant disposa d'un paller annex (volum B), en desús, mentre que al nord hi ha un cobert destinat a garatge i

un porxo (volum C), ambdós de planta baixa. A l'entorn immediat hi ha una àrea industrial.

Context Ubicat entre el polígon industrial "L'Illa Sud" i la ribera del riu Llobregat. El mas està situat

en un pla de ribera, just darrera de les naus industrials del polígon ubicades a la

confluència del carrer de Tomàs Viladomiu amb el del Delta de l'Ebre i al costat del riu

Llobregat del que la separa un fort desnivell.


Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ



Sanejament Sanejament connectat xarxa de clavegueram

Serveis

Al costat del riu Llobregat, tot i que protegida per un important desnivell (zona inundable T500). Risc de caiguda pel costat de llevant, pels desnivells existents cap a la llera del riu Llobregat.

Accessibilitat Ubicada a la ribera oest del riu Llobregat, al sud del nucli urbà de Sallent, al bell mig d'un polígon industrial ("L'Illa Sud"), amb accés pel carrer del Delta de l'Ebre des del carrer de Tomàs Viladomiu.

Situació de risc Pendents superiors 20%, inundabilitat.

Exterior Regular, esquerdes importants façana migdia, obertures tapiades,


Exterior El volum B, antic paller en desús, en estat de conservació regular; el volum C en part de nova planta cal revestir les parets i modificar les fusteries de la part tancada.

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Aquest antic mas està documentat des del segle XIV formant part de la parròquia de Santa Maria. Al llarg dels segles ha sofert diverses reformes i ampliacions iconserva vestigis del que sembla ser una vil·la romana. És prioritari conservar-lo i mantenir-lo habitat, tant per raons històriques i arquitectòniques com per a lapreservació de l'entorn i de les estructures del medi rural de la zona.

JUSTIFICACIÓ

Altres Telèfon


Un




B-secundari Adossat 0 Magatzem Pedra vista Teula -105

C-secundari Adossat 0 Porxo Tteula Metàl·lica32



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloguen el volum principal de la masia, els coberts del paller (volum B) i el porxo (volum C). És necessari reparar les importants esquerdes que s'observen a la façana de migdia. Cal restituir les obertures originals actualment tapiades. Cal reparar les façanes i la teulada del volum B, antic paller, en un estat de conservació deficient. No s'admeten ampliacions ja que la rehabilitació del volum B pot donar satisfacció a la necessitat d'una major superfície.


No es cataloga el volum de nova construcció adossat a la façana nord de la masia i destinat a garatge, amb façanes d'obra sense revestir i coberta de fibrociment. Cal la seva adeqüació amb el conjunt mitjançant revestiment dels seus paraments i substitució del fibrociment per teula ceràmica.


Eixida sobre porxada i contraforts façana migdia.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

La rehabilitació o canvi d'ús comportarà necessariament l'adequació del volum principal de la masia i aplicar al volumno catalogat un revestiment que l'harmonitzi amb el conjunt catalogat.

Cal establir mesures correctores del risc d'inundabilitat. Per a qualsevol intervenció caldrà autorització de l'ACA.



Un





RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Donat que la masia està envoltada de naus industrials convé delimitar l'espai que correspon a la finca amb fileres d'arbres o vegetació arbustiva autòctona disposada de manera que l'aïlli visualment de les naus industrials que l'envolten.Els espais lliures privats s'ordenaran amb jardineria i arbrat autòctons. Es respectaran els arbres autoctons existents a la zona enjardinada i les masses arbrades de l'entorn.


Cal protegir del risc de caiguda els desnivells existent cap al riu al costat de llevant.

ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. No cal modificar l'accés però caldrà disposa una zona d'aparcament sense pavimentar en el cas d'implantar un ús col·lectiu.


Regulació


A-principal Masia

B-secundari Adossat

C-secundari Adossat


Altres imatges

Volum principal A, façanes oest i sud Volum principal A, façana oest

Volums principal, façana nord, i secundari C Volum secundari B

Volums pral, façanes nord i est, i secundari C Volum no catalogat destinat a garatge

Fotografia dels anys vuitanta del segle pasat Vista des del sud


Observacions Inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Inf. històrica El mas està documentat des del segle XIV. En el capbreu de l'any 1.377 s'esmenten tres masos amb el nom de l'Illa: Illa de Dalt, Illa del Mig i Illa de Baix. La construcció actual data dels segles XVI-XVIII.


La masia envoltada del polígon industrial l'Iila Accés a la masia des del polígon industrial


L'ILLA II (La Casa de la Bomba) c-45

Indret / Adreça Ribera oest del Llobregat, sud de Sallent, en el políg. Ind. "L'Illa Su

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic

Nivell prot.

Categoria



Codi INE 08191


Altres proteccions

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A007000380000PZ, sense ref. cadastral edif.






No es disposa de cap data de referència concreta d'aquesta edificació antiga que ocupa aproximadament uns

100 metres quadrats, encara que sembla que la construcció original data del segle XIX. En l'actualitat es troba

en gran part enrunada i conserva tan sols tres de les parets principals. El teulat era de dues vessants i sembla

que només comptava amb planta baixa i planta primera. L'aparell de pedra és irregular i presenta blocs

escairats a les cantonades. A la banda de ponent hi ha instal·lat un gran dipòsit annex. Segons la informació de

que es disposa era una sínia per extreure aigua del riu, mitjançant unes bombes, per destinar-la al regadiu.

Aquesta construcció també era anomenada la "Casa de la Bomba".

Context Zona de ribera, riu Llobregat, polígon industrial.

Ús principal Actualment sense ús per està l'edificació enrunada, antigament allotjava la maquinària per

a l'elevació de l'aigua del riu.

Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua No

Energia No

Sanejament No

Serveis

Risc important d'inundació per la seva proximitat a la llera del riu (zona inundable T50). Cal protegir l'entorn de l'edificació pel costat del riu pels importants desnivells.

Accessibilitat Ubicada a la ribera oest del riu Llobregat, al sud del nucli urbà de Sallent, al costat d'un polígon industrial ("L'Illa Sud"), amb accés pel carrer del Delta de l'Ebre des del carrer de Tomàs Viladomiu i per un corriol des del mas de l'Illa.

Situació de risc Inundabilitat

Exterior Enrunat, solament es conserven les parets i una bassa.


Exterior

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa la seva catalogació ja que es tracta d'una construcció amb valor històric. anterior a l'aprovació del primer planejament de Sallent. Tot i això, per fonamentar millor aquesta proposta cal l'aportació de documentació que afegeixi informació per a la reconstrucció de l'edifici original.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Cap



A-principal Altres edificacions

1 Sense ús Pedra vista - -189



Es cataloga amb la finalitat de la rehabilitació o reconstrucció d'una edificació ubicada en el sòl no urbanitzable amb usos diferents del de l’habitatge, anterior a l’aprovació del primer planejament municipal i susceptible de protecció pels seus valors històrics i, també, com a construcció rural en desús ubicada en el sòl no urbanitzable per tal d’evitar que la seva degradació tingui unes incidència negativa en el paisatge. No es permet cap ampliació, solament la reconstrucció.



Cal condicionar la bassa i existent on s'acumulava l'aigua bombejada del riu per a la seva posterior utilització per al reg. Cal així mateix, dotar el seu entorn d'elements de seguretat per evitar el risc de caiguda.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

La seva rehabilitació haurà de posar en valor la seva funció com a construcció destinada a allotjar la maquinària necessària per elevar l'aigua del riu i destinar-la al reg dels horts ubicats en la seva ribera. Solament es pot destinar a equipament comunitari, sempre i quan quedi convenientment protegidas del risc d'inundabilitat.

Qualsevol intervenció precisarà de la corresponent autorització de l'ACA.






RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Cal acondicionar l'entorn de l'edificació i protegir-lo del desnivell pel costat de la llera del riu.


ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament Cal facilitar l'accés per a vianants des del mas de l'Illa, podent-se ubicar l'aparcament a l'entorn d'aquest mas atenet a la pendent pronunciada per l'accés i a la manca d'espai a l'entorn d ela "Casa de la Bomba" i considerant el fet que comparteix propietat amb el mas de l'Illa.


Regulació


A-principal Altres edificacions


Altres imatges

Volum únic, façana sud Volum únic, interior

Volum únic, façana nord Estat actual façana oest

Foto de finals del segle XX, façana sud Foto de finals del segle XX, detall façana est

Fotografia finals del segle XX, façana est Foto de finals del segle XX, façanes oest i nord


Observacions Construcció destinada a allotjar la maquinària per a l'elevació de l'aigua del riu Llobregat per a la seva utilització per al reg dels horts i els camps de conreu de l'entorn. No consta que hagi estat també habitatge.



NAU INDUSTRIAL DE CA L'ARANA (Vila Estrada) c-46

Indret / Adreça Ubicada al costat de la C-16, al camí d'accès a la Corbatera.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic

Nivell prot.

Categoria



Codi INE 08191


Altres proteccions

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;

Polígon 7 Parcel·la 90 Superfície parcel.la 44.563 m27 90 1.046 m2

Referència cadastral 08190A007000900000PT-08190A007000900001AY (edif.)






Al costat nord de la casa de Ca l'Arana hi ha una nau industrial (volum A) actualment sense activitat però en un

bon estat de conservació. La nau té adossatsa la seva façana de llevant uns coberts amb coberta de

fibrociment (volum C). La casa de Ca l'Arana (volum B) és un habitatge de nova construcció, conformat per dos

cossos de planta i pis amb coberta a doble vessant. Façanes arrebossades i pintades.

Context Camps de conreu, entre la carretera C-16 i el riu Llobregat, ubicació propera a la zona

humida de la Corbatera.

Ús principal Industrial en desús

Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ




Serveis

Risc per contaminació acústica per la seva proximitat a la carretera C-16.

Accessibilitat S'accedeix per la carretera de Cabrianes, en direcció al poble de Cabrianes i abans d'arribar al pont sobre el riu Llobregat agafar un camí a la dreta en direcció al paratge de la Corbatera. A uns 500 m de la cruïlla, després del pas sobre el torrent del Mas de les Coves, es troben la nau i la casa ubicades al costat esquerra del camí. A l'alçada del km. 60 de la C-16.


Exterior La nau industrial en desús en aparent bon estat de conservació.


Exterior

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa catalogar la nau existent al costat nord de la casa. Es tracta d'una nau industrial actualment sense activitat, susceptible de catalogació per raons socials i mediambientals com a construcció en desús que convé rehabilitar per corregir el seu impacte ambiental o paisatgístic negatiu. La seva reutilització per destinar-la a algun dels usos permesos requerirà la redacció d'un Pla especial.L'habitatge no es cataloga degut a que es tracta d'una casa de nova construcció, posterior a l'any 1.956, sense les característiques de casa rural i sense cap altre valor afegit.

JUSTIFICACIÓ

Altres Telèfon




A-principal Nau industrial 0 Indústria en desús

Obra Fibrociment Formigó530

B- no catalogat

Casa rural 1 Habitatge338

C-no catalogat

Cobert nau 0 Indústria en desús

Obra Fibrociment450



S'admet la rehabilitació de la nau industrial com a construcció en desús en el SNU per destinar-la a algun dels usos especificats. No s'admet cap ampliació.


L'habitatge annex a la nau industrial no es cataloga. Tampoc es cataloguen els coberts adossat al costat de llevant de la nau.


EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

És valorarà la implantació d'usos relacionats amb el servei als visitants de la zona humida de la Corbatera. Per a l'admissió de l'ús d'equipament o servei comunitari que requereixi d'una important intervenció en l'entorn, es requerirà la tramitació d'un Pla especial.

Calen mesures correctores del risc acústic degut a la proximitat de la carrtera C-16.

Divisió horitzontal No s'admet, l´us d'habitatge en totes les seves modalitats resta prohibit.


Cap


Cal tenir en compte que l'edificació es troba en la zona d'afectació de la carretera C-16, calen mesures correctores del risc acústic. Per a qualsevol actuació caldrà sol·licitar l'autorització de l'organisme competent de carreteres.



RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Els espais lliures privats s'ordenaran amb jardineria i arbrat autòctons. Es respectaran els arbres autoctons existents a la zona enjardinada i les masses arbrades de l'entorn.


ENTORN

SERVEIS



Regulació


A-principal Nau industrial

B- no catalogat

Casa rural

C-no catalogat

Cobert nau


Altres imatges

Volum principal, façanes sud i oest Volum principal, façana nord

Volum principal, façanes nord i est Detall porta accés oficines a façana oest

Façana est, amb volum C adossat no catalogat Volum C no catalogat

Volum B, habitatge no catalogat Vista aèria


Observacions La nau industrial en desús té la referència cadastral 08190A007000900001AY i any de construcció 1975 i l'habitatge té la refrència cadastral 001904900DG02H0001MY i any de construcció1973. En zona d'afectació de la carretera C-16.



EL GRAU (Cal Grau o L'Illa III) c-47

Indret / Adreça Ribera oest del Llobregat, al sud de Sallent, políg. Ind. "L'Illa Sud"

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic

Nivell prot.

Categoria

Plànol de localització Fotografia de context, façana sud


Codi INE 08191


Altres proteccions

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A007000420000PU-001405300DG02H0001UY (edif.)






En aquesta ubicació està documentada l'existència d'un antic mas des del segle XI i s'inclou en el grup de

cases del segle XIV del terme parroquial de Santa Maria. La construcció actual, una senzilla casa de pagès,

data de l'any 1.870 amb nombroses modificacions posteriors. Casa composta de planta baixa, primer pis i

golfes, amb un teulat de dues vessants i carener perpendicular a la façana principal. S'estén damunt d'una

superfície aproximada de 82 metres quadrats. Al llarg dels anys ha sofert nombroses reformes i ampliacions

molt irregulars, amb utilització de materials diversos.

Context Pla de ribera amb camps de conreu i en el seu entorn naus del polígon industrial L'Illa,

sector sud.


Ús secundari Usos agropecuaris

DESCRIPCIÓ DEL BÉ




Serveis

Accessibilitat Ubicada a la ribera oest del riu Llobregat, al sud del nucli urbà de Sallent, al bell mig d'un polígon industrial ("L'Illa Sud"), accés pel carrer de Tomàs Viladomiu prop del seu encreuament amb el carrer de Bernat Coromines.

Situació de risc

Exterior Regular


Exterior Regular

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Tot i que ha estat molt reformada, aquesta casa s'inclou en el grup de cases del segle XIV del terme parroquial de Santa Maria. Forma part del grup de cases de L'Illa. A part de la seva importància històrica, la seva conservació i ocupació afavoreixen la preservació de les estructures rurals de la zona.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un



A-principal Masia 1+G Habitatge Obra, arrebossada i

pintada

Teula163

B-secundari Adossat 0 Annexes habitatge

Obra revestida i pintada

Terrassa90

C-cobert Adossat

D-cobert Adossat

E-cobert Adossat 0



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloga exclusivament l'edifici de la masia amb el volum annex a migdia (volum B). Cal adequar les tanques i els coberts de la finca, adossats o aíllats, per tal de garantir unes condicions mínimes d'estètica. No s'admeten ampliacions de l'edificació existent ja que les necessitats de major superfície es poden garantir amb l'adequació d'algun dels volums adossats a la casa.


Els diferents coberts aíllats o adossats que envolten la casa i que actualment no reuneixen unes condicions mínimes per ser catalogats, entre ells els volums C, D i E.


EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

Per a la implantació de qualsevol ús caldrà substituir les tanques actuals de la finca a carrer que no reuneixen unes mínimes condicions estètiques i enderrocar o adequar els coberts situats en la proximitat de la casa.



Un




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Cal adequar l'entorn de la finca amb jardineria i arbrat autòcton i substituir les tanques actuals de la finca.


ENTORN

SERVEIS



Regulació


A-principal Masia

B-secundari Adossat

C-cobert Adossat

D-cobert Adossat

E-cobert Adossat


Altres imatges

Volum principal, façana oest Volum principal, façanes sud i oest

Volum principal, façanes nord i oest Volum A, façana sud amb la terrassa, volum B

Observacions Originalment estava vinculada amb el mas de l'Illa.

Inf. històrica En el capbreu de l'any 1.377 s'esmenten tres masos amb el nom de l'Illa: Illa de Dalt, Illa del Mig i Illa de Baix. Els origens d'aquesta cas poden remuntar-se a alguna d'aquestes edificacions.


Vista des de l'est Volum A, façana est


MAS DE LES COVES c-48

Indret / Adreça A l'extrem nord-oest del Pla de Cabrianes, prop del "Runam".

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic Paratges d'interès vinculats a l'itinerari de la Sèquia de Manresa





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A007001150000PP-001803000DG02H0001SY (edif.)


Sup. volums principals 790 Sup. volums secundaris (catalogats) 582




Conjunt molt remarcable, tant per les edificacions com pel paratge on s'ubica. Edifici principal de planta baixa,

pis i golfes. Volta gòtica a l'entrada. Moltes reformes i ampliacions al llarg del temps. Celler amb 4 botes de

congreny. Restes d'un antic forn de pa. Forn de teules (bòbila), convertit modernament en abocador propi. Sala

principal amb una pica enrajolada. Pou interior de 75 m de fondària i la Sèquia per sota la casa en un

recorregut subterrani de 155 m, a 27 m de fondària. Paller adjacent amb capacitat de 6.000 bales. Pati

d'entrada amb funcions de distribuïdor. Torre de defensa exterior que formava part de la fortificació del mas. El

mas, de típic estil bagenc, fou reformat per últim cop l'any 1.940 i està constituït per la casa principal i una

masoveria annexa. Ha sofert ampliacions i reformes successives, com atestigüen les llindes del 1.413 i 1.600.

La meitat posterior, corresponent a l'habitatge dels propietaris, ha estat arrebossada i pintada. L'edificació

principal té coberta de tres vessants i la façana principal orientada a migdia. La casa mostra diversos elements

arquitectònics remarcables, com el portal rodó adovellat i la volta gòtica a l'entrada. Les obertures principals

tenen llinda i ampit de pedra. Aquesta casa conserva estances i instal·lacions antiquíssimes, com el celler, un

forn de pa propi, o una bòbila. Les corts donen accés a la primera planta pel pati d'entrada. A l'era s'hi conserva

un antic paller. Petites edificacions annexes destinades a garatges i a altres usos. S'identifiquen com a volums

secundaris les construccions designades com a volums B, C, D, E, F, G, H, I. Pel que fa a la descripció dels

volums , el volum principal A presenta dues parts diferenciades, la més antiga amb pedra vista i la més recent,

arrebossada i pintada, que correspon a l'habitatge actualment ocupat de manera permanent. Aquest segon cos

té l'afegit d'una construcció de planta baixa amb terrassa, destinada a garatge. El volum B, l'antic paller, és un

volum de dimensions considerables amb alçada de dues plantes i coberta a dues vessants i té afegits per la

banda de llevant uns cossos de planta baixa, un d'ells amb parets de totxana vista i coberta de fibrociment. El

volum C, adossat a la façana de llevant del mas, és un cobert bastant precari amb una teulada d'una sola

pendent. El volum D és una construcció aïllada, també en un estat bastant precari, amb coberta de dues

vessants i destinada a corrals. El volum E és una petita construcció actualment sense ús i, finalment, el volum

F, adossat a la façana de migdia del mas, està conformat per un cos amb coberta d'una sola pendent i altres

cossos mig ensorrats que conformen un espai a manera de pati. Aques volum està unit al volum B per uns

coberts molt precaris de totxana vista i coberta de fibrociment, utilitzats com a corrals.

Context Ubicada a l'extrem nord-oest del Pla de Cabrianes, al peu de la muntanya del Cogulló i a

prop de la muntanya artificial del "Runam". Camps de conreu a l'entorn immediat i

vessants boscoses al nord i a llevant. Situada a l'itinerari del Parc de la Sèquia de

Manresa amb paratges naturals de notable interès prop del mas.



DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Exterior Estat de conservació acceptable encara que precisa d'algunes millores


Exterior Estat de conservació entre acceptable i regular, segons els volums

Volums principals

Altres volums


Dos


A-principal Masia 1+G Habitatge Pedra vista i arrebossada

Teula Fusta790

B-secundari Adossat 1 Paller Pedra vista Teula -250

C-secundari Adossat 0 Magatzem Pedra vista Teula -78

D-secundari Aïllat 0 Magatzem Pedra vista Teula -30

E-secundari Aíllat 0 Sense ús Pedra vista Teula -20

F-cobert Adossat 0 Sense ús Pedra vista Sense coberta -100

G-secundari

Aïllat 0 Coberts Pedra vista Teula -120

H-secundari Adossat 0 Garatge Pedra vista Teula43

I-secundari Adossat 0 Annex habitatge

Pedra vista Teula41





Serveis

Proximitat de les masses boscoses. Risc d'impacte acústic per la proximitat de pas del tren de mercaderies.

Accessibilitat S'accedeix pel camí veïnal del Mas de les Coves agafant el lateral de la C-16 en direcció sud al km. 60'5.

Situació de risc Risc d'incendi, altres riscos.

Raó d'inclusió

La conservació de la finca ha de ser prioritària, tant per raons de caire històric i arquitectònic com per a la preservació del medi ambient i de l'estructura social del medi rural. És un element important del paisatge i el conjunt està molt vinculat a la Sèquia de Manresa.

JUSTIFICACIÓ

Altres




Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Pel que fa al volum principal, qualsevol actuació de rehabilitació o canvi d'ús comportarà la supressió de la coberta de fibrociment del balcó afegit a la façana de ponent, la supresió o substitució per altre material dels baixants vistos de PVC i l'adequació del cos amb terrassa de la façana de llevant. Pel que fa al cos secundari B, caldrà substituir la coberta de fibrociment d'un dels dos cossos afegits a la part antiga i arrebossar amb un acabat rústic les parets de totxana vista. Per destinar-los a algun dels usos permesos caldrà, així mateix, restaurar els volums C, D, F i G. Pel que fa el volum F, actualment sense coberta, caldrà reconstruir-lo o bé es poden deixar únicament les parets exteriors com a tancament de pati, enderrocant, en aquest últim cas, els coberts actualment enrunats. No s'admeten les ampliacions però si la reconstrucció del cobert catalogat (volum F) parcialment enrunat.


Els coberts de construcció precària de totxana vista i coberta de fibrociment i els ubicats entre els volums G i B, hauran de ser enderrocats o bé hauran d'harmonitzar els seus paraments i teulada amb el conjunt en cas de rehabilitació o d'implantació de nous usos permesos.


Portal rodó adovellat i volta gòtica de l'entrada del mas, pica enrajolada de la sala principal, celler i forn de pa. Torre del Mas de les Coves. Roures de la Sèquia, en un tram del seu recorregut proper al mas, protegits com a arbres monumentals pel Decret municipal de 8.11.1991, l'Aqüeducte de la Sèquia, també a les proximitats del mas.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

Solament es poden destinar a habitatge les construccions del mas designades com a volum A. La resta d'usos poden incorporar els volums secundaris catalogats. No s'admeten ampliacions.

Cal introduir mesures correctores de l'impacte acústic del ferrocarril de mercaderies.



Tres


La implantació de l'ús hoteler o d'un equipament o servei comunitari comportarà la redacció d'un Pla especial que contempli la introducció de les millores necessàries a les edificacions, accessos i aparcament, i serveis.



RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Es respectaran els arbres autoctons existents al voltant de la zona edificada i les masses

ENTORN

Regulació


A-principal Masia

B-secundari Adossat

C-secundari Adossat

D-secundari Aïllat

E-secundari Aíllat

F-cobert Adossat

G-secundari

Aïllat

H-secundari Adossat

I-secundari Adossat


arbrades de l'entorn. Els elements de jardineria o d'arbrat que es puguin incorporar a l'entorn del mas seran exemplars autòctons. Calen mesures correctores per protegir del risc d'incendi forestal


El mas està integrat a l'itinerari de la "Sèquia de Manresa". Caldrà respectar el camí d'aquest itinerari i mantenir en bon estat el seu recorregut per la finca. No s'admet cap tipus de vallat a la finca que no sigui amb elements exclusivament vegetals.

SERVEIS




Altres imatges

Volums princ., façana est, i secundaris C i D Volums principals, façana oest, i secundari F

Volum principal A, façana nord Volum secundari B

Volum secundari D Volums A,B,C i D, des de l'est

Volums A, F i G, des del sud Volum A, façana est


Observacions Prop de la casa passa el ferrocarril de mercaderies de Manresa a Sallent. El torrent de Mas de les Coves, que drena el runam del Cogulló pel sud, està salinitzat. Una captació, que té l'origen a la base del runam, condueix una part de l'aigua salada al col.lector de salmorres. Tot i així, el torrent de Mas de les Coves desemboca al Llobregat aigua salobre.

Bibliografia AA.DD. "Sallent a l'abast" .- Ed. FAES .- Sallent 1982 .- p.102AA.DD. "Inventario histórico, artístico, arqueológico de la provincia de Barcelona. (Sallent)

Inf. històrica Aquest antiquíssim mas, documentat des del segle XIV, però segurament amb assentaments anteriors, forma part de l'entorn de Santa Magdalena de Bell-lloc. Hi ha constància d'una torre de defensa, aixecada l'any 1576, que constituïa un element més de la fortificació del mas. Encara s'hi conserven les antigues bótes de congreny i una antiga pila baptismal.


Volum A, façana oest, volum F a la seva dreta Volum F, façana oest

Volum I, al nord Volum E, al nord


CAL MARTORELL c-49

Indret / Adreça Sant Ponç-Cabrianes, accés per la C-16, km. 59, en direcció SW.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic

Nivell prot. Inventari art.114 POUM, núm. 62 (Bens a Protegir)



Clau 17, forestal

Codi INE 08191


Altres proteccions

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A007001100000PA-002302300DG02H0001OY (edif.)






Edificació principal de planta quadrada, amb una ocupació aprox. de 283 m2, teulada a dues vessants, planta

baixa més dos pisos. Molt reformada. Dintell de l'any 1.670 i capella interior pròpia. Façanes d'aparell de pedra,

algunes de les obertures principals amb llinda i brancals de pedra, o amb arcada, també de pedra, han estat

modificades o tapiades, totalment o parcialment. El volum principal compta amb un annex de planta baixa i

terrassa per l'accés posterior a planta pis.També existeixen, annexos a migdia del volum principal, un paller i

corts, de pedra, que antigament servien per a usos agrícoles (volum B). L'edificació o magatzem que es troba

al pati de llevant és de planta baixa, amb aparell de pedra irregular, i decora les portes principals amb arc i

cantells de rajola ceràmica (volum C). La masia està molt propera a la via del ferrocarril de mercaderies de

Manresa a Sallent. Prop del mas Martorell es localitzen les ruïnes de l'ermita romànica de Santa Magdalena de

Bell-lloc vella i la capella de Santa Magdalena de Bell-lloc nova.

Context Entorn enjardinat i pavimentat, camps de conreu i zones boscoses a les immediacions del

conjunt. Instal·lacions esportives i de lleure de la casa de colònies.

Ús principal Casa de colònies (83 places)


DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Xarxa d'aigua potable municipal. Recollida d'aigüe pluvials de les cobertes.



Serveis

Proximitat a la via del tren de mercaderies de Manresa a Sallent (risc acústic). Cal protegir el costat sud-est de la finca del perill de caiguda degut al fort desnivell existent fins a la via del tren de mercaderies. Proximitat de masses arbòries al conjunt catalogat.

Accessibilitat S'hi accedeix des del km 59 de la carretera C-16 per una pista sense pavimentar en bon estat que abans d'arribar al mas passa per sota del ferocarril de mercaderies. Aquest camí enllaça, passat el mas Martorell, amb el camí de Sallent a Santpedor.

Situació de risc Risc d'incendi i altres riscos.

Exterior Molt bó


Exterior Bó

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa catalogar aquesta masia per la seva importància històrica, indicis documentals des del segle XI, arquitectònica, paisatgística, mediambiental i social, tenint en compte la seva utilització com a casa de colònies des de fa més de 35 anys.

JUSTIFICACIÓ



Un



A-principal Masia 2 Casa de colònies


B-secundari Adossat 0 Magatzem Pedra vista Teula Fusta180

C-secundari Aïllat Casa de colònies


D-secundari Aïllat Magatzem Pedra vista Teula Fusta75



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Els volums catalogats, principal i secundaris, estan en molt bon estat de conservació. Únicament es recomana la substitució dels baixants vistos de PVC i la recuperació d'alguna de les antigues obertures de les façanes. No s'admeten ampliacions.


Alguns coberts de nova planta ubicats a l'entorn de la masia.


Ruïnes de l'ermita romànica de Santa Magdalena de Bell-lloc vella i la capella de Santa Magdalena de Bell-lloc nova (ubicades a la proximitat del mas).

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

Solament es poden destinar a habitatge les construccions del mas designades com a volum A. La resta d'usos poden incorporar els volums secundaris catalogats. No s'admten ampiacions.

Calen mesures correctores per reduir el risc de caiguda, d'incendi forestal i l'impacte acústic del tren de mercaderies.

Divisió horitzontal Es permet la divisió horitzontal en cas de prioritzar-se l'ús d'habitatge i sempre que es garanteixin les superfícies mínimes previstes a la normativa del PEM.


Tres


La implantació de l'ús hoteler o de l'ús d'equipament o servei comunitari comportarà la redacció d'un Pla especial que contempli la introducció de les millores necessàries a les edificacions, accessos i aparcament, i serveis.



RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Es respectaran els arbres autoctons existents al voltant de la zona edificada i les masses arbrades de l'entorn. Els elements de jardineria o d'arbrat que es poguin incorporar a l'entorn del mas seran exemplars autòctons.


ENTORN

SERVEIS



Regulació


A-principal Masia

B-secundari Adossat

C-secundari Aïllat

D-secundari Aïllat


Altres imatges

Volums pral. A, façanes sud i oest, i secundari B Volum principal A, façana oest

Volum principal A, façana est Volum principal A, façana nord

Volum secundari C, façana nord Vista general del conjunt des de l'oest

Volum A, façana est Volum A, detall façana oest


Observacions Santa Magdalena de Bell-lloc vella, edifici romànic del segle XI, en estat ruïnós. Estructura d'una sola nau i absis semicircular amb porta d'entrada a ponent. Els murs que es conserven no tenen gaire més d'un metre d'alçada, destacant les restes d'una finestra de doble esqueixada a l'absis. Tot i que es pot datar a finals del segle XI, no està documentada fins el 1210. Al segle XVII es va construir una nova església al pla proper al Mas Martorell. Santa Magdalena de Bell-lloc nova, campanar de doble espadanya. Segueix estil romànic, tot i que té una ampliació posterior al segle XVIII que va donar-li l'actual emblanquinament interior. Una imatge de Santa Magdalena i l'antiga pila baptismal es conserven al Mas de les Coves. Els propietaris del Mas de les Coves van decidir l'any 1576 construir una nova església que suplís l'antiga romànica situada damunt el Mas Martorell per tal de tenir-ne un més fàcil accés.

Bibliografia AA.DD. "Sallent a l'abast" .- Ed. FAES .- Sallent 1982 .- p.104AA.DD. "Inventario histórico, artístico, arqueológico de la provincia de Barcelona. Sallent" AA.DD. "Catalunya Romànica" .- Ed. Enciclopèdia Catalana .- Barcelona 1984 .- Vol. XI .- p.360AA.DD. "Inventario histórico, artístico, arqueológico de la provincia de Barcelona. Sallent"BENET, Albert "Història del Bages" .- Ed. Parcir .- Manresa 1988 .- Vol. II .- p.278

Inf. històrica Indicis documentals des del s. XI .Serví de rectoria de l'església de Santa Magdalena fins ben entrat el segle XIV.


Volum A, detall façana nord Volum B, façana oest

Volum D, al fons Ermita de Santa Magdalena de Bell-lloc


TERRADELLES c-50

Indret / Adreça Sant Ponç-Cabrianes, a ponent Pla de Cabrianes, sud-oest Sallent

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A004000060000PX-002303500DG02H0001ZY (edif.)


Sup. volums principals 1.020m2 Sup. volums secundaris (catalogats) 108 m2




Casa de pagès de planta rectangular, consta de quatre volums diferents que conformen un pati central quadrat

a l'interior. Conserva llindes antigues, alguna d'elles datada (any 1.764). Tot el conjunt ocupa una superfície

rectangular d'uns 500 m2. Un dels volums disposa de planta baixa, planta primera i golfes. Els altres tres, un

dels quals és l'antiga masoveria, només tenen planta baixa i planta primera. L'aparell de pedra mostra

irregularitats i està parcialment arrebossat a l'exterior. Es conserva el celler original. Són rellevants els elements

decoratius de maó i totxo en els arcs i a les obertures interiors, com també el portal d'accés al pati interior

orientat a ponent, que té data del 1.864. Aparell de pedra irregular, arrebossada a l'exterior. A l'entorn de la

masia s'hi troben diferents coberts, granges i edificacions per a usos agropecuaris, entre ells els annexes

identificats com a volums B i C que s'incorporen a les construccions protegides.

Context Ubicada a Sant Ponç-Cabrianes, al sud-oest de Sallent i a ponent del Pla de Cabrianes.

Camps de cultiu i nombroses edificacions auxiliars destinades a usos agropecuaris

rodejen la masia. A les seves proximitats discorren la Sèquia de Manresa i el torrent de la

Corbatera.

Ús principal Habitatge (en règim de masoveria)


DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Xarxa d'aigua potable municipal, recollida de les aigües pluvials de les cobertes.



Serveis

Risc de caiguda a la llera de la sèquia a l'entorn de la mas.

Accessibilitat Accés en bon estat des de la carretera C-16, km 59, per un trencall a la dreta del camí sense pavimentar que condueix al Mas Martorell i enllaça amb el camí veínal de Santpedor a Sallent.


Exterior Bó, però amb algunes necesitats de rehabilitació.


Exterior Regular

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa catalogar aquesta masia per raons arquitectòniques, el conjunt configura una planta i una pati inferior gairebé quadrats i es conserven diferents elements constructius d'interès;històriques, masia del segle XVII; mediambientals i socials, ja que la seva ocupació i el manteniment de diferents activitats de l'àmbit agropecuari, com atestiguen les nombroses edificacions auxiliars que rodejen la masia, contribueix a l'equilibri del medi natural i al manteniment de les estructures socials del medi rural.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un




B-secundari Aïllat 0 Magatzem Pedra vista Fibrociment88

C-secundari Adossat Magatzem Pedra vista Teula20

D-cobert Aïllat Agropecuari Totxana vista Fibrociment0

E-cobert Adossat Agropecuari Totxana vista Fibrociment0



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloguen els 4 edificis que configuren el volum principal amb pati central. En el volum secundari B cal substituir la coberta de fibrociment per una coberta de teula. No s'admeten les ampliacions.


Entre les nombroses construccions d'ús agropecuari que envolten la masia s'en distingeixen dues, volums D i E, que per la seva proximitat a l'edifici principal caldrà que, en el cas de rehabilitació o implantació de nous usos en el conjunt, es substitueixi la coberta de fibrociment per teula ceràmica i s'apliqui un revestiment d'acabat rústic sobre les parets de totxana vista, o bé s'enderroquin.


L'itinerari de la Sèquia de Manresa que discorre pel costat de la masia.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés


Divisió horitzontal Es permet la divisió horitzontal sempre que es garanteixin les superfícies mínimes previstes a la normativa del PEM.


Quatre




RESTAURACIÓ


HOTELER




Per a la implantació de nous usos col·lectius, s'adoptaran a l'entorn de la masia mesures de protecció per evitar el risc de caiguda a la llera de la Sèquia mitjançant la plantació de vegetació o barana lleugera de fusta.

ENTORN

SERVEIS



Regulació


A-principal Masia

B-secundari Aïllat

C-secundari Adossat

D-cobert Aïllat

E-cobert Adossat


Altres imatges

Volum principal A, façana nord-oest Volum principal A, façana nord-est

Volum principal A, façana sud-est Volum pral. A, façanes nord-est i nord-oest

Volum secundari B Volum A, detall façana nord-est

Volum A, façana nord-oest Volum A, detall façana sud-est


Observacions La finca rústica limita amb el camí de Terradelles a migdia, amb la Sèquia de Manresa a ponent, amb el torrent de la Corbatera al nord i amb la finca del Mujal i la carretera C-16 a llevant.


Vista del conjunt des de l'est Fotografia de context, la Sequia prop de la masia


LA SALA (La Sala de Sant Ponç) c-51

Indret / Adreça Sant Ponç-Cabrianes, sud-oest Sallent, a ponent Pla de Cabrianes

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A004000360000PR-000802900DG02F0001KA (edif.)

Titularitat PrivadaData de construcció Segle XVEDIFICACIÓ





És un exemple característic de la tipologia de masies amb torre. Com el seu nom indica aquesta masia té el

seu origen en les anomenades “Sales”, construccions de planta quadrada amb una gran peça única (La Sala),

sovint adossada a una torre de defensa, i amb un pati central. La casa, actualment dedicada a restaurant,

presenta planta rectangular amb diferents cossos adossats afegits al llarg del temps i amb una torre, de

construcció més recent que el volum principal del mas, que s'alça en una de les cantonades de l'edifici. Compta

amb planta baixa i dues plantes pis. El teulat és de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana

principal. L'edificació principal s'assenta en una superfície d'uns 490 m2 i conjuntament amb els volums

secundaris annexes, molt restaurats, conforma un pati d'entrada que actualment dóna accés al restaurant.

Completen el conjunt diferents volums i ampliacions al lateral oest, que segueixen el pendent del teulat.

Elements gòtics i neoclàssics. Els murs exteriors mostren aparell de pedra i arrebossat, mentre que les façanes

principals apareixen pintades. Són remarcables el portal adovellat i les obertures principals, emmarcades amb

pedra. A la façana sud s'obren una galeria i una eixida, de 3 i 2 arcs, respectivament. Destaca igualment el pati

d'entrada, tancat amb portal forà, amb llinda del 1.846. La casa principal és acompanyada a migdia, conformant

un pati interior, d'antics graners i corts, totalment reformats i adaptats a les necessitats del restaurant (volum B).

El complex disposa, també, de magatzem i antigues corts ubicades al costat de l'era ubicada a llevant de la

masia que actualment és utilitzada com a pàrquing del restaurant. El conjunt es completa amb diverses

edificacions disperses per a antics usos agrícoles, entre elles el volum C, amb una tina adossada a ponent i

parcialment ensorrat, i un nou volum annex a la masia de planta baixa, a l'oest, construït per necessitats del

negoci de restauració. Prop de la casa es troben la Barraca de La Sala i el forn de terrissa de La Sala (a 400 m

al NE de la casa).

Context Ubicada a Sant Ponç-Cabrianes, al sud-oest del nucli de Sallent i a ponent del Pla de

Cabrianes. Entorn pavimentat a la zona d'aparcament. A les proximitats zones ermes,

camps de conreu i càmping-caravanning. La Sèquia de Manresa discorre prop del conjunt.

Ús principal Restauració


DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Xarxa d'aigua potable municipal. Recuperació de les aigües pluvials de les cobertes.



Serveis

Accessibilitat Accés en bon estat per pista des de la carretera C-16, km. 59, en direcció sud-oest.

Situació de risc

Exterior Bó, però cal la rehabilitació de les façanes nord i de llevant.


Exterior El volum secundari B necessita rehabilitaciíó dels cossos situats al costat de migdia, la resta en bon estat. El volum secundari C en mal estat de conservació i parcialment enrunat, cal rehabilitació.

Volums principals

Altres volums



1


A-principal Masia 2 Restaurant i habitatge

Arrebossat i pintat i pedra

vista

Teula Fusta1340

B-secundari Aïllat conformant

pati

G Restaurant Arrebossat i pintat i pedra

vista

Teula Fusta260

C-secundari Aïllat 0 Sense ús Pedra i maó vist

Teula90

D-cobert Aïllat 0 Magatzem Pedra, totxana vista i

arrebossat

Teula250

E-cobert Aïllat 0 Serveis hostaleria

Fusta Làmina impermeabilitza

nt

200

F-cobert Aïllat 0 Magatzem Totxana Fibrociment90


Raó d'inclusió

Es proposa la seva catalogació per raons d'ordre històric, aquest mas data del segle XV, tot i que n'existeixen referències escrites des del segle XII; arquitectòniques, edifici d'interès amb elements gòtics i neoclàssics i un exemple paradigmàtic de masia amb torre; paisatgístiques, és un element destacat a la zona on s'ubica (Pla de la Sala); mediambientals, la seva ocupació contribueix al equilibri del medi ambient; socials, la masia s'utilitza actualment com a restaurant pel que contribueix al manteniment d el'activitat econòmica i de l'equilibri social del medi rural.

JUSTIFICACIÓ




Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. El volum principal A, configurat pel volum principal de l'antiga masia, els volums posteriorment afegits a la façana de ponent i la torre, precisa de la rehabilitació dels esmentats volums afegits i de la façanes nord i de ponent. El volum secundari B, que conforma amb el volum principal un pati tancat, precisa de la rehabilitació de totes les seves façanes, exceptuant la que dona al pati, i dels volums parcialment enrunats del seu costat de migdia. El volum C, parcialment enrunat per la seva part posterior, precisa d'una rehabilitació integral. No s'admeten les ampliacions.


Els volums no catalogats D, E i F s'hauran d'integrar en el conjunt donada la seva proximitat a la façana de ponent de la masia o bé s'hauran d'enderrocar.


Barraca de la Sala, forn de terrissa de la Sala, ubicats a les proximitats de la masia.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés


Divisió horitzontal Es permet la divisió horitzontal sempre que es garanteixin les superfícies mínimes previstes a la normativa del PEM, únicament si és destina a algun dels usos compatibles amb l'increment del nombre d'habitatges. L'increment del nombre d'habitatges mitjançant la divisió horitzontal no és compatible amb els usos hoteler, turisme rural, educació en el lleure i equipament o servei comunitari.


Quatre




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Es respectaran els arbres autòctons existents al voltant de la zona edificada i les masses arbrades de l'entorn. Els elements de jardineria o d'arbrat que es poguin incorporar a l'entorn del mas seran exemplars autòctons.


ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. Es recomana substituir el paviment asfàltic de la zona d'aparcament per un paviment permeable i desplaçar el cobert existent al lateral d'aquesta zona per no entorpir la visió de la masia.


Regulació


A-principal Masia

B-secundari Aïllat conformant pati

C-secundari Aïllat

D-cobert Aïllat

E-cobert Aïllat

F-cobert Aïllat


Altres imatges

Volum principal A, façana nord Volum principal A, façanes sud i est

Volum principal A, façana oest Volum principal A, façanes nord i oest

Volum secundari B, al sud Volum A, cantonada façanes est i nord

Volum A, cantonada façanes sud i est Volum A, façana sud des del pati


Observacions BARRACA DE LA SALA, barraca de vinya de planta quadrada feta en pedra seca. Teulada en cúpula esfèrica coberta de terra i substrat vegetal. Aparell irregular de pedra. L'expansió d'aquestes construccions, tot i remuntar-se a molts segles enrera, es produeix amb l'expansió de la vinya al segle XIX. És un exemple representatiu de les moltes barraques que es conserven al terme de Sallent. FORN DE TERRISSA DE LA SALA, forn d'obra de planta quadrada. Aprofita el desnivell del terreny per fer la boca de cocció a la part inferior.

Bibliografia SOLER i BONET, Josep "Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca de Bages" .- Ed. Centre d'Estudis del Bages .- Manresa 1994

Inf. històrica Conté elements gòtics i neoclàssics. Fou propietat del Conde d'Egara i estatge habitual del Rei Alfons XIII quan es trobava de pas per aquesta zona.


Vista del conjunt des de l'est Vista del conjunt des de l'oest

Volum secundari C Fotografia historica, La Sala de Sant Ponç 1900


EL COLL DE SANT PONÇ c-52

Indret / Adreça Sant Ponç-Cabrianes, a l'antic camí ral de Santpedor a Artés.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191


Altres proteccions Inventari art.114 POUM, núm. 65

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A004000420000PI-000802000DG02F0001YA (edif.)






Correspon a la tipologia de cases pairals o masies de grans dimensions. Casa de planta rectangular formada

per una planta baixa, un pis i golfes, amb teulada a dues aigües, de doble cornisa amb imbricacions de teula i

rajola. Restaurada i rehabilitada, marcant-se les obertures en totxo. Aparell de pedra irregular unit amb morter i

blocs ben escairats a les cantonades i als perfils dels arcs. Les parets exteriors combinen obertures

rectangulars amb grans arcades i a la planta baixa el porxo d'entrada mostra arcs de pedra. La façana est és

de perfil escalonat i hi apareixen uns contraforts. Balconada encarada a migdia. Té diverses llindes datades, a

la banda de ponent una amb la data de 1.791 i a la banda nord, dues amb l'any 1.799. Té una cisterna d'aigua

adossada i conserva el celler amb l'utillatge propi. La darrera rehabilitació va afectar principalment la coberta i

es va efectuar l'any 1998. Dins de la propietat existeixen diverses naus i granges per a usos de l'explotació

avícola. Al costat de la casa i en un turó enjardinat està ubicada l'ermita de Sant Ponç.

Context A l'extrem sud-oest del municipi, paratge de Sant Ponç. Superfícies pavimentades al

voltant de la masia, ermita romànica i jardí, nombroses naus d'ús agropecuari, camps de

conreu, zones boscoses a llevant, desnivells importants a migdia. A les proximitats de la

Sèquia de Manresa.


Ús secundari Agropecuari: granja avícola especialitzada en la producció d'ous.

DESCRIPCIÓ DEL BÉ




Serveis

Masses boscoses a llevant del conjunt. Desnivells importants a migdia

Accessibilitat Accés en bon estat des de la carretera C-16. Cal sortir al km.59 i seguir per la via lateral de la dreta. Es troba en l'itinerari de l'antic camí ral de Santpedor a Artés.

Situació de risc Pendents superiors 20% i risc d'incendi



Exterior Bon estat

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es tracta d'una masia vinculada al lloc i a l'ermita de Sant Ponç des del segle XVI, amb elements arquitectònics d'interès, tot i les reformes realitzades, que conjuntament amb l'ermita de Sant Ponç és un element de referència en el paisatge d'aquesta part del municipi i la seva ocupació i les activitats agropecuàries que s'hi desevolupen contribueixen a l'equilibri del territori i al manteniment de les estructures socials del medi rural.

JUSTIFICACIÓ

Altres Telèfon


Dos




B-seundari Adossat 0 Annexes a l'habitatge


C-cobert Aïllat 0 Garatge Pedra vista Terrassa100

D-cobert Aïllat 0 Magatzem30



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Únicament es catalogael volum principal de la masia i els volums secundaris de planta baixa, un cobert amb terrassa, adossats a la seva façana nord. Cal el manteniment del conjunt catalogat en el seu estat actual. Opcionalment, es poden substituir les baranes metàl·liques de les terrasses per baranes d'obra amb el mateix acabat que lesde la façana. No s'admeten ampliacions.


Es recomana substituir la barana metàl·lica del volum C destinat a garatge per una barana d'obra amb el mateix acabat que la façana


Ermita de Sant Ponç.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés




Quatre




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Es recomana substituir al màxim les zones pavimentades actuals per un paviment permeable. Els elements de jardineria o d'arbrat que es poguin incorporar a l'entorn del mas seran exemplars autòctons.


Calen mesures protectores del risc d'incendi forestal i del risc de caiguda per la proximitat de zones de forta pendent a migdia del conjunt.

ENTORN

SERVEIS



Regulació


A-principal Masia

B-seundari Adossat

C-cobert Aïllat

D-cobert Aïllat


Altres imatges

Volum A, façanes nord i est Volum A, façanes sud i oest

Volum A, façanes sud i est Volum A, façana est

Volum A, façana nord Façana nord, amb el volum B en primer terme

Volum A, façana oest Façana oest, a la dreta volum no catalogat C


Observacions Ermita de Sant Ponç, església romànica del segle XII. Conserva la part més antiga a l'absis semi circular i part de les parets de la nau. Una paret mitgera posterior separa l'absis de la nau i converteix el primer en sagristia. Sense decoració i austera. Campanar de doble espadanya. Construcció molt modificada a l'època del renaixement.

Bibliografia BENET, Albert. "Història del Bages" Vol II. Manresa 1988 .- pàg. 279 VILLEGAS, Francesc, "El romànic del Bages", Manresa, 1982, pàg. 187

Inf. històrica Segons la propietat, l'origen de la casa es remunta als primers anys del segle XVI. Tot i així, el lloc de Sant Ponç ja surt documentat el 1039 en un testament de la casa senyorial de La Sala de Sant Ponç.


Façana oest, portal d'accés a la masia Volums D (esquerra) i C, no catalogats

Fotografia historica, El Coll de Sant Ponç 1929 Ermita de Sant Ponç


LA COMA c-53

Indret / Adreça Sant Ponç-Cabrianes, a l'antic camí ral de Santpedor a Artés.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A005000430000PO-000802200DG02F0001QA (edif.)






Aquesta casa de planta rectangular amb teulat de dos vessants irregulars i carener parelel a la façana

principal, ocupa una superfície d'uns 320 m2. Consta de planta baixa, planta primera i golfes. És datada,

segons llinda, a l'any 1.744. A les parets exteriors s'observen obertures antigues amb llinda i brancals de pedra.

L'entrada compta amb una eixida tancada, amb corts. Annexats a les façanes de llevant i ponent, s'hi veuen un

paller i diferents coberts, identificats com a volums secundaris B i C. A les façanes de migdia i llevant hi

sobresurt un balcó. S'ha afegit recentment a la façana de llevant, adossat al volum secundari B de les antigues

corts, un cobert per als vehicles d'estructura metàl·lica i coberta de fibrocement.

Context A l'extrem sud-oest del municipi, paratge de Sant Ponç. Casa propera a "El Coll de Sant

Ponç" i a l'ermita de Sant Ponç. Entorn immediat conformat per camps de conreu, naus

d'ús agropecuari i bosc allunyat de la casa.

Ús principal Habitatge, actualment desocupat.

Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua No disposa d'abastament d'aigua potable

Energia No disposa d'electricitat


Serveis

Accessibilitat Accés en bon estat des de la carretera C-16. Cal sortir al km.59 i seguir per la via lateral de la dreta. Es troba en l'itinerari de l'antic camí ral de Santpedor a Artés.

Situació de risc

Exterior Regular, encara que la coberta es manté en bon estat cal una rehabilitació

de l'edifici


Exterior Volums secundaris en mal estat i parcialment ensorrats

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa catalogar aquesta masia per raons històriques, arquitectòniques, paisatgístiques i mediambientals, ja que, tot i el seu mal estat de conservació, conserva elements arquitectònics d'interes, conjuntament amb la masia de "El Coll de Sant Ponç" i l'ermita de Sant Ponç constitueix una referència important en el paisatge i pot contribuir amb la seva ocupació a l'equilibri del medi natural

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un.



A-principal Masia 1+G Habitatge desocupat


B-secundari Adossat 0 Sense ús Pedra Teula -95

C-secundari Adossat 0 Sense ús Pedra Teula -75

D-cobert Porxo 0 Cobert vehicles

- Fibrociment -



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. El volum principal i els secundaris precisen d'una urgent rehabilitació per evitar el seu progressiu deteriorament. Cal recuperar la configuració original de la masia, de la que existeix testimoni fotogràfic, pel que fa als diferents cossos adossats. No s'admeten les ampliacions.


Cal enderrocar el cobert de fibrociment afegit a la façana de llevant del volum secundari B.


Torre de la Coma de Sant Ponç. Premsa per a l'obtenció d'oli.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

La implantació de l'ús d'equipament o servei comunitari comportarà la redacció d'un Pla especial que contempli la introducció de les millores necessàries a les edificacions, accessos i aparcament, i serveis.



Dos




RESTAURACIÓ


HOTELER




ENTORN

SERVEIS



Regulació


A-principal Masia

B-secundari Adossat

C-secundari Adossat

D-cobert Porxo


Altres imatges

Volums pral., façana oest, i secundari C Volum principal A, façana sud

Volums ppal. A, façana nord, i secundari B Volums principal A, façana est, i secundari B

Volum secundari C, a l'oest Volum A, façanes oest i sud

Volum B i façanes est i nord del volum A Detall façana est, volum B en primer terme


Observacions

Inf. històrica Tot i ser una construcció d'època més avançada, aquest lloc ja apareix citat en documentació del segle X. Hi ha referències d'una torrre de defensa no localitzada.


Façana oest, detall volum C Detall volum C amb inscripció de l'any 1744

Fotografia historica, La Coma de Sant Ponç 1929 Fotografia historica, La Coma de Sant Ponç 1929


EL SOLÀ DE SERRAÏMA (Solà del Mas Guineu) c-54

Indret / Adreça A l'est de Sallent, al vessant nord de la serra de Montcogull.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A009000090000PO-001100300DG13A0001XP /edif.)






Es correspon amb la tipologia de cases pairals o masies de grans dimensions però també amb la de masies de

desenvolupament lineal. Casa amb estructura de planta baixa amb un pis i golfes, amb planta semisoterrani

ocupant una part de l'edifici. Conserva una interessant porta adovellada i llindes datades al segle XVIII, entre

aquestes destaquen una que té una creu de Malta i datada l'any 1.777 i una altra amb la inscripció Valentí

Riera, del 1.707. Segons indica una altra llinda, la casa és datada l'any 1.702. De planta rectangular i

composada per tres cossos diferents que corresponen a la casa original i a dues ampliacions posteriors. El

volum principal té adossats dos cossos a les façanes nord i migdia, aquest últim és una construcció més

moderna coberta amb terrassa. A la façana de ponent hi ha un sortint del volum principal sostingut per

contraforts.A l'interior conserva una interessant porta amb llinda i relleus esculpits. Sengles galeries porxades,

resultat de successives ampliacions, miren respectivament a llevant i a ponent. Al sud-est de la casa s'hi troben

horts amb corrals annexos, tancats per portal forà. La finca també disposa de naus de nova construcció per a

usos ramaders. Consta una rehabilitació integral d'una part de l'edifici efectuada l'any 1.985, però la part més

antiga està desocupada i parcialment enrunada en el seu interior. Entre els volums secundaris del seu entorn

els volums B i D s'incorporen al conjunt protegit.

Context Camps de conreu i naus a l'entorn immediat. Masses boscoses properes a llevant i al nord

de la masia. Desnivells importants propers a la masia al sud-est.


Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Xarxa d'aigua potable municipal. Recuperació de les aigües pluvials de les cobertes.



Serveis

Terrenys al costat sud-est del conjunt amb pendents pronunciades. Proximitat de masses boscoses.

Accessibilitat S'hi accedeix fàcilment pel camí veïnal de Sant Martí de Fussimanya, a 2'2 km. Del poble de Sallent.

Situació de risc Pendents superiors 20% i risc d'incendi.

Exterior Una part ha estat rehabilitada mentre que la part més antiga està

desocupada i presenta un mal estat de conservació


Exterior Regular

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa la seva catalogació per raons arquitectòniques, edifici i elements d'interès, històriques, documentada des del segle XV, mediambiental, la seva ocupació contribueix al manteniment de l'equilibri del medi ambient, i paisatgístiques, el mas és un referent del paisatge

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un




B-secundari Aïllat 0 Magatzem Pedra vista Teula30

C-cobert Adossat 0 Annex habitatge

Obra arrebossada

Terrassa

D-secundari Aïllat 0 Cobert Pedra vista Teula20



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Cal rehabilitar la part més antiga del cos principal de la masia, actualment en molt mal estat de conservació. Els volums secundaris B i C també precisen rehabilitació. No s'admeten ampliacions.


Volum C afegit a la masia pel costat de migdia i cobert amb una terrassa.


EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

Per a la implantació de nous usos o per incrementa el nombre d'habitatges del mas mitjançant la divisió horitzontal caldrà prèviament rehabilitar la part antiga de l'edifici prinipal del mas ja que actualment no garanteix les condicions mínimes d'habitabilitat.



Quatre





RESTAURACIÓ


HOTELER




Calen mesures correctores del risc de caiguda per pendents pronunciades al costat sud-est del conjunt i per a la prevenció del risc d'incendi forestal.

ENTORN

SERVEIS



Regulació


A-principal Masia

B-secundari Aïllat

C-cobert Adossat

D-secundari Aïllat


Altres imatges

Volum A, façana sud, amb la terrassa afegida C Volum principal A, façanes est i sud

Volum principal A, façana nord Volum principal A, façanes sud i est

Volum secundari B Volum secundari D

Volum principal A, façana oest Volum principal A, façana est


Observacions No consta que en el mas es desenvolupin actualment activitats agropecuàries i sembla que la seva utilització actual és únicament la d'habitatge.

Inf. històrica Documentada des del segle XV, va tenir les principals reformes durant el segle XVIII i ha estat recentment rehabilitada, exceptuant la part més antiga de la masia. Pertany al grup de cases que conformen l'entorn de l'església de Sant Martí de Serrahima.


Volum principal A, façanes nord i oest Detall contraforts façana oest

Detall façana nord La masia en el seu context


MAS SANTMARTÍ DE SERRAÏMA (inclou la masoveria) c-55

Indret / Adreça A l'est de Sallent, al vessant nord de la serra de Montcogull.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic

Nivell prot.




Codi INE 08191


Altres proteccions Inventaris POUM art. 16, núm 12 i art.114, núm. 28

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A00090000B0000PQ-000700900DG13A0001WP (edif.)






Es correspon amb la tipologia de cases pairals o masies de grans dimensions. La masia és un edifici de planta

baixa, planta pis i golfes, de planta rectangular, que ocupa una superfície aproximada de 630 m2, amb un

soterrani destinat a celler que ocupa uns 80 m2, amb coberta a dues aigües i carener paralel a la façana

principal, porxada al cantó sud amb avancer del segle XIX i l'antic celler amb botes de congreny que ha estat

objecte de recent restauració per recuperar la producció de vi amb el raïm obtingut a les vinyes de la propietat.

Tota la casa conserva importants elements arquitectònics i decoratius, fruit de les diferents reformes i

ampliacions dutes a terme al llarg del temps. Era una important casa pairal gairebé autosuficient i per aquest

motiu es conserven encara la premsa i el molí d'oli i vi, galliners, quadres, pallers, dipòsits d'oli, forns, etc., a

més d'una important col·lecció documental i de la pròpia biblioteca. Té portal forà amb pati d'entrada i corts. A

la façana de migdia i a la posterior s'obren dues galeries, la primera de les quals és porxada, amb volada, i

data del segle XIX. Durant els segles XVIII i XIX s'hi van realitzar ampliacions importants. A l'interior, són de

remarcar la sala principal, on s'hi pot veure una capelleta de la Mare de Déu del Carme i les cambres del

Néixer i del Morir, a part d'importants elements arquitectònics i decoratius. A la paret de llevant hi ha una gran

terrassa i un talús amb contraforts. En el conjunt també s'hi ubica la casa dels masovers (Masoveria del mas

Santmartí), una edificació construïda entre els anys 1.872 i 1.877 de planta baixa, planta pis, amb una eixida

porxada i golfes amb eixida, que ocupa en planta uns140 m2 (volum B). El teulat és de dues vessants i les

parets aparellades amb blocs de pedra. El conjunt el completen altres edificacions auxiliars. El detall dels

volums del conjunt inclou l'edifici principal de la masia amb 1.870 m2 construïts; la masoveria amb 320 m2

construïts; el cobert de l'antic pou mort que comunica via terrat la masia amb la masoveria,amb una porxada a

sota, amb una superfície de 90 m2, annex adossat a la façana de llevant de la masia (volum F) ; els coberts

que conjuntament amb la masoveria i la masia conformen el pati de l'entrada, amb una superfície construïda

aprox. de 95 m2 (volum C); la pallissa, situada davant de l'era, amb una part tancada i un cobert obert, que té

adossat a la façana nord l'antic corral avui utilitzat com a magatzem del celler, amb una superfície construïda

aprox. de 320 m2 (volum D); el volum de l'antiga cort a uns 100 m de la façana sud de la masoveria i amb una

superfície de 60 m2 (volum E). Dos volums adossats, respectivament, a la façana de llevant de la masia, volum

F cobert amb terrat i que comunica els edificis de la masia i de la masoveria, i a la façana de ponent, el volum

G, completen la relació dels volums secundaris. A més a més, hi ha altres volums que no s'inclouen en el

conjunt protegit com un cobert a llevant de la masoveria destinat a usos agrícoles i una construcció moderna

destinada a garatge i per allotjar la maquinària de la piscina.

Context Camps de conreu, principalment vinyes, capella de Sant Martí de Serraïma propera, zones

boscoses a la rodalia del conjunt. Bassa de reg, amb funcions de piscina, integrada en el

conjunt.


Ús secundari Celler amb producció de vi obtingut d eles vinyes de la propietat.

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

La proximitat dels boscos al sector nord del conjunt edificat, tot i que es manté una Situació de risc Risc d'incendi

Exterior Molt bon estat de conservació.


Exterior Bon estat de conservació del volums secundaris.

Volums principals

Altres volums


Dos (masia i masoveria)


A-principal Masia 1+G Habitatge Pedra vista Teula àrab Fusta1870

B-principal Masoveria 1+G Habitatge Pedra vista Teula àrab Fusta320

C-secundari Adossat 0 Agrícola Pedra vista Teula àrab Fusta95

D-secundari Aïllat G Agrícola Pedra vista Teula àrab Fusta320

E-secundari Aïllat 0 Agrícola Pedra vista Teula àrab60

F-secundari Adossat 0 Annex habitatge

Pedra vista Terrat -55

G-secundari

Adossat 0 Annex habitatge

Pedra vista teula àrab20


Aigua Subministrament d'aigua potable municipal. Recuperació de les aigües pluvials de les cobertes.



Serveis

distància prudencial entre les edificacions i la massa arbòria, comporta un cert risc d'incendi forestal.

Accessibilitat Bona, s'hi accedeix fàcilment pel camí veïnal, en bon estat, de Sallent a Sant Martí de Fussimanya, a uns 4 km de Sallent.

Raó d'inclusió

Es tracta d'una important casa pairal d'època medieval, amb una primera referència de l'any 996, documentada des del segle XIII [1210] i amb ascendència nobiliària. Era gairebé autosuficient, com ho proven la premsa i molí d'oli i vi, dipòsits d'oli i forns conservats a la finca. Compta amb una important biblioteca i fons documental. A part la importància històrica i arquitectònica d'aquesta finca, la seva conservació i ocupació afavoreixen la preservació del medi i de les estructures rurals de la zona i cel conjunt de la masia, la seva masoveria i l'ermita de Sant Martí de Serraïma constitueixen una fita important del paisatge rural d'aquesta part del municipi..

JUSTIFICACIÓ

Altres Telèfon, recollida d'aigües pluvials




Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. La masia i la masoveria, volums principals A i B, i els volums secundaris C i F conformen un recinte que cal protegir, configurant un pati d'entrada a la masia. Els volums secundaris D (antiga pallissa i corral) i E (antiga cort) són els altres volums que cal catalogar així com, també, el volum G adossat a la façana de ponent de la masia. No s'admeten les ampliacions, atès que el conjunt dels volums principals i dels volums secundaris existents ofereixen una superfície considerable per a la implantació de qualsevol dels usos admesos.


Els volums de nova construcció ubicats a llevant de la masoveria, destinats a l'ús agrícola, i a migdia del conjunt, el cobert per allotjar la maquinària de la piscina i el garatge, no són catalogables.


Celler i galeries porticades a la façana de migdia de la masia. Ermita de Sant Martí de Serraïma.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

L'ús d'habitatge únicament s'admet en els volums principals.

Divisió horitzontal S'admet. Actualment la masia està ocupada per un únic habitatge. S'admet la divisió horitzontal atés que la superfície construïda del cos principal de la masia possibilita la ubicació de diferents habitatges donant compliment a les especificacions de la normativa del PEM. La divisió horitzontal pot donar lloc a un màxim de quatre habitatges a la masia. No s'admet la divisió horitzontal a l'edifici de las masoveria.


S'admeten fins a cinc habitatges (quatre a la masia i un a la masoveria)

Altres condicions específiques- usos La implantació de l'ús hoteler o de l'ús d'equipament o servei comunitari comportarà la

redacció d'un pla especial que contempli la introducció de les millores necessàries a les edificacions, accessos, aparcament i serveis.



RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Es respectaran els arbres autoctons existents al voltant de la zona edificada i les masses arbrades de l'entorn. Els elements de jardineria o d'arbrat que es puguin incorporar a l'entorn del mas seran exemplars autòctons. Qualsevol intervenció haurà de considerar la seva adequada adaptació topogràfica.


Caldrà dur a terme les actuacions necessàries de prevenció del risc d'incendl, mantenint lliure d'arbrat una distància de seguretat des del conjunt edificat (recomanable 100 m, mínim 50 m).

ENTORN

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. Cal preservar l'espai de l'antiga era per a l'estacionament de vehicles.

Regulació


A-principal Masia


C-secundari Adossat

D-secundari Aïllat

E-secundari Aïllat

F-secundari Adossat

G-secundari

Adossat


SERVEIS

La masia disposa de tots els serveis. Cas de destinar el conjunt a usos col·lectius caldrà adequar aquests serveis a les necessitats dels nous usos que es puguin implantar. Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.


Altres imatges

Volum A, façana sud En primer terme volum B, masoveria, façana sud

Volum secundari, cobert C Volum secundari D

Volum secundari E Façana est, volums ppals. A i B, i secundari D

Vista del conjunt des de l'oest Volum A, façana oest i cobert, volum G


Observacions De l'antiga edificació romànica del segle XIII de Santa Maria de Serraïma, ubicada prop del mas Santmartí, solament queden restes en una part de la nau de ponent i migdia. La resta es refeta considerablement del segle XVIII. Destaca un interessant campanar de torre quadrada amb coberta piramidal.

Bibliografia "La pagesia benestant a la Catalunya Central, l'exemple del mas Sanmartí", Carme Sanmartí i Roset (tesi llegida a l'UB el 13-01-1993). Sallent a l'abast (Foment Arqueològic Excursionista de Sallent).

Inf. històrica La primera referència del mas Santmartí de Serraïma és del 996, arran d'un plet celebrat al monestir de Sant Cugat del Vallès. Documentat des de l'any 1210, essent propietari Berenguer Santmartí, amb ascendència nobiliària. La casa és esmentada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Va ser cap visible de la Quadra de Serraïma que depenis del Senyor del Castell de Sallent i tenia poder judicial sobre Fussimanya. Els seus celers foren de gran importància per a les rodalies.El conjunt té un cos principal originari que es va modificar de manera important a finals del segle XVIII, amb la construcció del celler i les galeries de la façana nord i l'aixecament de l'alçada de la casa amb la construcció de les golfes. La galeria de la façana sud és del segle XIX.


Volum A, façana nord Vista del conjunt des del nord

Vista del conjunt des del sud Vista des de l'oest amb l'ermita de Sant Martí


LA CASETA DE SANTMARTÍ c-56

Indret / Adreça Serraïma, al nord-est de Sallent, a l'alzinar de Sant Martí.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic




Clau 17, forestal

Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A010000290000PD






És una casa senzilla, sense data concreta de referència pel que fa a la seva construcció encara que està

documentada des del segle XVII, molt enrunada i ocupada per la vegetació, tot i que recentment s'ha fet una

neteja per part de la propietat. Queden dempeus alguns murs aparellats amb blocs de pedra que permeten

suposar que l'edifici principal estava composat per dos cossos amb una superfície total en planta d'uns 90 m2

(15 m x 6 m), amb el cos situat al costat oest amb una superfície d'uns 60 m2 (10 m x 6 m) i en el del costat est

l'existència d'unes escales i de finestres a dos nivells permet suposar que estava composat per dues plantes.

Annexats al volum principal es conserven dos conjunts de dues tines rodones cadascun, amb un diàmetre

aprox. de 2,5 m i una fondària de 3 m, de ceràmica envernissada i ubicades a les façanes oest i nord, i un petit

annex de 15 m2. A uns 50 m en direcció oest s'alça una altra edificació, també mig enrunada, que correspon

possiblement a l'antic paller. Aquesta construcció apareix també aparellada amb blocs de pedra i cantells

escairats, i conserva encara dues de les finestres laterals, amb una superfície aprox. de 42 m2 i una alçada de

4 m. Finalment, a pocs metres de la façana sud del volum principal s'ubiquen restes d'uns antics corrals amb

una superfície aprox. de 36 m2, dividits en tres parts de 12 m2 cadascun. Edificació vinculada al Mas Santmartí

de Serraïma.

Context La casa se situa a nord-est del nucli urbà de Sallent, a l'alzinar de Sant Martí. En un punt

elevat, rodejat de vegetació i arbrat. L'àrea circumdant està conformada per una zona

forestal i agrícola.

Ús principal Masia enrunada

Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua No

Energia No

Sanejament No

Serveis

Risc d'incendi per la proximitat de masses boscoses.

Accessibilitat S'hi arriba per un camí en mal estat que enllaça amb la pista forestal de Serraïma a SantMartí de Fussimanya (GR 4), a sobre del Mas de Sant Pere.


Exterior Enrunat


Exterior Enrunats

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa catalogar aquesta masia en estat ruïnós per raons històriques i socials, considerant que l'edificació encara conserva alguns vestigis per a la reconstrucció del volum original i que la propietat està en disposició de documentar els antecedents d'aquesta construcció per tal de corroborar el seu ús com habitatge independent i les característiques originals de l'edificació.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Cap



A-principal Masia G Cap (enrunat)


B-secundari Aïllat 0 Cap (antigues

corts)

Pedra vista38

C-secundari Aïllat Cap (antic paller)

Pedra vista27



Totes les construccions estan enrunades, Cal la seva reconstrucció. Es proposa la seva catalogació degut a que es conserven alguns vestigis que poden contribuir a possibilitar la reconstrucció de l'edificació original. Tot i aixó, cal la aportació de documentació que doni informació addicional per a la reconstrucció de l'edificació original, per tal de millor fonamentar la proposta de catalogació.



EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

Sols es pot destinar a habitatge el volum principal A.



Un




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Cal fer neteja de vegetació i cas de reconstrucció efectuar una tala dels arbres més propers per evitar el risc d'incendi.


ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. Cal millorar l'accés i disposar una zona no pavimentada per a l'estacionament de vehicles.

Cas de reconstruir la masia caldrà implantar i adequar els serveis a les necessitats dels nous usos que es puguin implantar. Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.

Regulació


A-principal Masia

B-secundari Aïllat

C-secundari Aïllat


Altres imatges

Volum A, façanes sud i oest Volum A, façana est

Volum A, detall façana sud Volum secundari C, a la façana sud

Volum secundari D, a la façana oest Volum A, façana nord

Façana nord, boixes de les tines Volum A, interior: escales a nivell superior


Observacions Actualment solament queden dempeus les parets fins aprox. la meitat de l'alçada de les parets originals. Es pot distingir la planta del volum principal de la masia i dels dos volums secundaris corresponents a dos coberts, l'antic paller i els antics corrals. Restes de quatre tines de vi amb una capacitat de 15.000 litres.

Inf. històrica La Caseta està documentada des del segle XVII i possiblement era un petit mas rònec anomenat Puig absorbit durant el segle XV. A finals del segle XVIII era l'única masoveria vinculada al Mas Santmartí de Serraïma, essent les primeres referències concretes de producció vinculades al Mas Santmartí de l'any 1.813. Es conserven els contractes de masoveria dels anys 1867, 1888, 1889 i 1904. Situada en un extrem de la propietat d'aquest mas, explotava les terres de la zona més alta i més propera als masos de la Quadra de Sant Pere de Serraïma.


Interior volum A, al fons façana oest amb tines Tines a la façana nord

Volum A, façana est, amb obertures als dos nivells Ortofoto: emplaçament ruïna


FUSSIMANYA (Fucimanya o Roques Albes) c-57

Indret / Adreça Al nord-est de la serra de Montcogull, a l'est del terme de Sallent

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic




Clau 15, subclau 15b, agrícola de matriu forestal

Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A009000220000PE-001801200DG13A0001LP (edif.)






Tot i les reformes que ha sofert amb els anys, la masia conserva l'estil gòtic propi de l'época de la seva

construcció. Aquestes successives modificacions i ampliacions i els annexes afegits han modelat la seva planta

irregular, que s'estén en una superfície d'uns 450 m2 i per aquesta mateixa raó el teulat és compost.

L'edificació comprèn PB, PP i golfes. El conjunt conserva elements arquitectònics importants, com un antic

celler amb una premsa de grans dimensions, el portal adovellat de l'entrada principal o les finestres d'estil gòtic.

En algun tram de les parets exteriors s'observen contraforts. La façana orientada a migdia té una eixida. A

l'interior, cal destacar la Sala Capitular del primer pis que data del segle XVII, d'un acurat estil gòtic català, i les

voltes apuntades de pedra de l'entrada. Completen el conjunt una bassa i diverses edificacions d'ús agrícola:

paller, corts i granges, disposades seguint el pendent del terreny, com el volum B al sud de la masia, els

volums D i E situats entre la masia i la capella i el volum C de la capella. També es coneix aquest mas amb el

nom de Roques Albes, encara que inicialment també s'anomenava Mas Pedralba. Sembla, pero, que Roques

Albes, de la que no queden vestigis, era l’antiga casa ubicada en un punt més elevat. La capella de Santa

Maria de Fussimanya està integrada al conjunt.

Context El mas es troba en un lloc isolat del sud-est del municipi. Ubicat a l'indret del Serrat de

Roques Albes, a l'extrem nord-est de la serra de Montcogull, ocupa un lloc elevat dins d'un

altiplà. L'entorn immediat està conformat per camps de conreu i masses boscoses.



DESCRIPCIÓ DEL BÉ



Sanejament Autònom, fossa sèptica.

Serveis

Risc d'incendi per la masses arbòries properes a la masia

Accessibilitat L'accés a aquesta finca és pot realitzar per la pista forestal que enllaça amb l'Horta d'Avinyó o bé pel camí de Serraïma passant pel mas Santmartí, a 6 km de Sallent (GR-4). Ambdós recorreguts presenten un estat acceptable per a la seva utilització pel trànsit rodat.


Exterior Acceptable, presència d'algunes esquerdes.


Exterior Acceptable, en general precisen manteniment.

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

A part de l'evident importància històrica i arquitectònica d'aquest conjunt, la seva conservació i ocupació i les activitats agropecuàries que s'hi mantenen afavoreixen la preservació del medi natural i de les estructures socials del medi rural en una zona molt despoblada. Per la seva ubicació és, també, un punt de referència en el paisatge rural del municipi.

JUSTIFICACIÓ

Altres Telèfon.


Un




B-secundari Aïllat conformant

pati

0 Magatzem Pedra vista i obra

Teula Fusta70

C-secundari Aïllat conformant

pati

0 Capella Pedra vista Fibrociment220

D-secundari Adossat 0 Corrals Obra arrebossada

Teula140

E-cobert Adossat 0 Garatge Obra arrebossada

Teula



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloguen la masia i la capella (Esglèsia de Santa Maria de Fucimanya), i uns volums, B, C i D, integrats en el conjunt i que conformen juntament amb la capella un espai a manera de pati interior des d'on s'accedeix a la masia. Cal respectar la imatge del conjunt, procurant que totes les teulades tinguin un acabat de teula àrab i que les façanes siguin de pedra vista o bé amb un acabat d'arrebossat rústic amb colors de la gama dels grisos o color terra. S'admet l'ampliació del volum principal pel costat de llevant, amb les especificacions de l'article 22 de les NNUU i amb un màxim del 5% de la seva superfície.


Es procurarà integrar millor en el conjunt tots els volums no catalogats imbricats amb els volums objecte de protecció, mitjançant un acabat arrebossat rústic dels tancaments de bloc de formigó o de fàbrica ceràmica dels volums no catalogats.


La Sala Capitular de la masia, el celler, finestres d'estil gótic, porta adovellada, voltes apuntades de pedra a l'entrada i la capella de Santa Maria de Fucimanya..

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

La implantació d'usos col·lectius comportarà l'adequació dels coberts no catalogats per integrar-los en el conjunt o bé el seu enderroc.



Tres





RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Es respectaran els arbres autòctons existents al voltant de la zona edificada i les masses arbrades de l'entorn. Els elements de jardineria o d'arbrat que es puguin incorporar a l'entorn del mas seran exemplars autòctons. Qualsevol intervenció haurà de considerar la seva adaptació topogràfica per tal de minimitzar els moviments de terres i l'erosió del sòl.


Caldrà dur a terme les actuacions necessàries de prevenció en front del risc d'incendi forestal. Cal mantenir lliure d'arbrat una distància de seguretat des del conjunt edificat (recomanable 100 m, mínim 50 m).

ENTORN

SERVEIS


La masia disposa de tots els serveis. Cas de destinar el conjunt a nous usos caldrà adequar els serveis a les seves necessitats. Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.

Regulació


A-principal Masia

B-secundari Aïllat conformant pati

C-secundari Aïllat conformant pati

D-secundari Adossat

E-cobert Adossat


Altres imatges

Vista del conjunt, des de l'oest Vista del conjunt, des del sud

Vista del conjunt, des del nord Volum ppal. A, façana sud, volum E no catalogat

Volum secundari B Volum secundari D

Volum principal A, detall façana sud Volum A, detall portal d'accés a la masia


Observacions ORATORI MARE DE DÉU DE LA LLET. Oratori de pedra, emblanquinat a l'interior. La Mare de Déu original va ser cremada durant la guerra civil. L'actual és dels anys 1940. Té molta advocació per a les mares que donen el pit als infants i entre les antigues dides. A 5,7 km de Sallent, a 300 m del Mas Fucimanya. SANTA MARIA DE FUCIMANYA. Tot i tenir tradició romànica, l'església no conserva restes d'aquesta època degut a l'esfondrament sofert durant el terratrèmol del segle XV. La nova capella subsistí fins el 1.679 en que es va procedir a la renovació i ampliació actuals, deixant pocs elements d'interès arquitectònic. Entre aquests, destaca el campanar de dos ulls (conserva una sola campana) amb un escut episcopal entre els dos, la decoració pictòrica de la volta i el cambril de la Verge. Disposa de cor. Té gran devoció entre la gent de la contrada. L'any 1.342 el Papa Climent VI, va donar 40 dies d'indulgència als fidels de l'església. Documentada des del 1.212, depenia del monestir de Sant Pere de la Portella. El 1.534, passà a dependre de la Pia Almoina de Barcelona. Col·lecció d'exvots i talla gòtica del segle XV i antic altar barroc cremat a la guerra civil. SALA CAPITULAR DEL MAS FUCIMANYA. Sala situada al primer pis del Mas, de forma rectangular, al voltant de la qual hi ha diferents portes motllurades en guix. El sostre és també fet en motllures de guix imitant artesonats de fusta. Cada una de les portes té arcs d'estil gòtic, algun dels quals està culminat amb escuts abacials.

Bibliografia Sallent a l'Abast, editorial FAES.

Inf. històrica Antigament havia estat propietat del Monestir de Sant Pere de la Portella. Tot i estar documentat des del segle XII, la principal ampliació data del segle XVIII. Els antecedents històrics de la masia sembla que es corresponen amb l'antiga masia de Roques Albes, avui desapareguda, ubicada en un turó a sobre de la ubicació actual del conjunt. La casa actual data, segons referència d'una llinda, de l'any 1794.


Portal d'accés al pati del recinte Vista del conjunt des del nord-oest

Volum C: Santa María de Fussimanya, i volum D Fotografia històrica del mas, any 1900


VILASOLEIAT c-58

Indret / Adreça Turó al nord de la riera Gavarresa, al sud-est del terme de Sallent

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic




Clau 17, forestal

Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A008000590000PP

Titularitat PrivadaData de construcció DesconegEDIFICACIÓ





La masia, en estat ruïnós, està ubicada en un punt elevat . Es tracta d'una edificació enrunada de la qual

queden dempeus algunes parets aparellades amb pedra irregular i també obertures amb arc pla, decorades

amb rajola ceràmica. Pel que sembla disposava de planta baixa i primer pis. S'hi conserven tines cilíndriques

de rajola envernissada, acabades en la part superior amb motllures rectangulars. La casa comptava amb

edificacions annexes per a usos agrícoles i ramaders. Les runes actuals ocupen uns 370 m2, incloient-hi el cos

principal de la masia i dos coberts annexes.

Context Ubicada en un turó, sobre el costat nord de la riera Gavarresa, que domina la plana del

municipi d'Artès i del sud-est del municipi de Sallent, en el paratge anomenat Costes de

Vila Soleiat, al sud-est del terme municipal de Sallent. L'arbrat dispers i una abundant

vegetació dominen l'entorn immediat. A l'àrea circumdant s'hi troben erms, camps de

conreu i bosc. L'emplaçament de la masia, dalt d'un turó, té magnífiques vistes sobre bona

part de la plana del Bages, amb la població d'Artés i el pla de Cabrianes en primer lloc, i la

muntanya de Montserrat al fons.

Ús principal Cap, habitatge enrunat

Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua No

Energia No

Sanejament No

Serveis

Risc forestal per la proximitat de zones de bosc.

Accessibilitat S'hi arriba per la pista forestal que condueix al mas Fussimanya i enllaça amb el camí veïnal de l'Horta d'Avinyó. Cal agafar un camí a la dreta, baixant des de l'indret del mas Fussimanya, per arribar a la ubicació de les runes de la masia.


Exterior Enrunat


Exterior

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa catalogar aquesta masia en ruïnes que encara conserva suficients vestigis per poder reconstruir l'edificació origina, per raons històriques i socials i, donat el seu emplaçament singular, també per raons paisatgístiques.Tot i això caldrà documentar-la per tal de poder disposar de suficients elements per a la reconstrucció de l'edificació original.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Cap




1 Cap, enrunat Pedra vista500

B-secundari Adossat 0 Cap, enrunat Pedra vista165



Es cataloga el volum principal i els coberts adossats a la façana de migdia. Totes les construccions estan enrunades, cal la seva reconstrucció. Es proposa la seva catalogació degut a que es conserven alguns vestigis que poden contribuir a possibilitar la reconstrucció de l'edificació original. Tot i aixó, cal la aportació de documentació que faciliti informació addicional per a la reconstrucció de l'edificació original per tal de millor fonamentar la proposta de catalogació.



EDIFICACIÓ

ÚS


Admés



Un




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Cal fer neteja de vegetació i cas de reconstrucció efectuar una tala dels arbres més propers per evitar el risc d'incendi.


ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. Cal millorar l'accés i disposa una zona no pavimentada per a l'estacionament de vehicles.

Cas de reconstruir la masia caldrà implantar i adequar els serveis a les necessitats dels nous usos que es puguin implantar. Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.

Regulació



B-secundari Adossat


Altres imatges

Volum principal A, façana nord Volum principal A, façana oest

Volum principal A, façana sud, i secundari B Volum principal A, façana nord

Volum principal A, façana oest Volum A, façana nord, a finals del segle pasat

Volum A, façana nord, a finals del segle pasat Volum A, detall interior


Observacions La finca rústica porta el nom de Roques Albes. La inscripció registral de la finca correspon a la finca núm. 499, foli 79, tom 623, Registre de la Propietat de Manresa.


Volum A, detall interior Tina excavada al subsòl

Forografia de context: panorama des de la masia Ortofoto: emplaçament ruïna


LA CASA DE LA RESCLOSA c-59

Indret / Adreça Cabrianes, al marge dret del riu Llobregat, camí antic de Sallent.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic

Nivell prot.

Categoria



Codi INE 08191


Altres proteccions

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


180 M2

Referència cadastral 08190A008001050000PI-000406100DG02H0001JY (edif.)






Aquesta senzilla edificació, amb data de referència segons registre cadastral del 1902, fou reformada l'any

1943. Ocupa una superfície aproximada de 90 m2 i disposa de planta baixa i planta pis, amb un teulat de dos

vessants de teula tipus àrab. La casa conserva algunes motllures de decoració en algunes de les obertures

principals. Fou construïda en maó i arrebossada. Compta amb un volum afegit sobre el canal. La casa estava

vinculada amb la resclosa i la comporta que desviava l'aigua del riu Llobregat cap a la sèquia. Actualment en

mal estat de conservació.

Context La casa està situada entre l'antic camí de Sallent a Cabrianes i el riu Llobregat. Al costat i

a sobre del canal del que tenia encomanada la regulació. Arbres d'interès al costat i a les

proximitats de la casa. Zona d'horts i el turó del Castell de Sallent a l'altre costat del camí

de Cabrianes.

Ús principal Actualment cap.

Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua No

Energia No

Sanejament No

Serveis

Risc d'inundació (zona inundable T50), ja que està ubicada al costat mateix del riu Llobregat. Risc de caiguda per la proximitat al canal i al riu. La seva ubicació al costat mateix del camí de Cabrianes, que funciona com a camí veïnal de connexió entre Sallent i Cabrianes, suposa també un risc.

Accessibilitat S'arriba a la casa, situada a l'extrem sud del municipi de Sallent i al marge dret del riu Llobregat, per l'antic camí veïnal que enllaça Sallent amb Cabrianes, camí pavimentat i en bon estat.

Situació de risc Inundabilitat i altres

Exterior En mal estat, obertures de façana tapiades, cal rehabilitació


Exterior En mal estat, cal rehabilitació.

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa la seva catalogació degut a que es tracta d'una construcció anterior a l'any 1.956, utilitzada com habitatge però també vinculada al riu (regulació de la resclosa de la sèquia) i, per tant, es cataloga per motius mediambientals i socials.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un



A-principal Casa rural 1 Cap Obra arrebossada

Teula Obertures tapiades

180

B-secundari Adossat 0 Cap Obra arrebossada

Teula60



Cal la rehabilitació de l'habitatge, així com del cos situat sobre el canal, ambdós en mal estat de conservació. No s'admeten ampliacions.



Arbre d'interès situat al costat mateix de la casa.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

Cal la rehabilitació dels volums principal i secundari i la protecció enfront del risc de caiguda al canal de la Sèquia. Cal valorar el risc d'inundabilitat.

Risc d'inundabilitat (zona inundable T50)



Un





RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Es respectaran els arbres autoctons existents al voltant de la zona edificada. Els elements de jardineria o d'arbrat que es poguin incorporar a l'entorn de la casa seran exemplars autòctons. Cal condicionar la zona immediata a la casa i cal protegir l'entorn del risc de caiguda al canal o al riu.


ENTORN

SERVEIS


Cas de rehabilitar la casa caldrà implantar i adequar els serveis a les necessitats dels nous usos que es puguin implantar. Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.

Regulació



B-secundari Adossat


Altres imatges

Volum principal A, façanes nord i oest Volum principal A, façanes sud i oest

Volum principal A, façana nord Volum secundari B, façana oest

Volum principal A, façana nord Volum secundari B

Detall façana sud Rètol a la façana


Observacions Casa vinculada a la regulació del canal de la sèquia per a reg que pren l'aigua del riu Llobregat.


Rètol a la façana Fotografia de context


LA CARRERA c-60

Indret / Adreça Cabrianes, a l'extrem nord del Pla de Cabrianes.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A008000930000PQ-000110400DG13G0001MK (edif.)






La masia correspon a la tipologia de masia tradicional amb coberta de dues vesants i carener paralel a la

façana principal. Edifici principal de l'antiga masia de planta rectangular, amb planta baixa més un pis amb la

coberta a dues aigües i amb un cos afegit de planta baixa al nord. Afegits posteriors que conformen un nou

habitatge, mitjançant dos volums escalonats seguint la pendent del terreny, coberts amb terrassa i amb sortida

a pati elevat, a la banda de ponent. És una antiga casa del segle XVI construïda amb blocs de pedra ben

treballats i escairats, units amb morter. Ocupa una superfície d'uns de 350 m2. Ha estat rehabilitada i

reformada recentment. Cal remarcar el portal d'entrada adovellat i la galeria porxada amb quatre obertures, una

d'elles reconvertida en finestra, a la façana principal al cantó de migdia. L'antiga casa de pagès de la Carrera,

documentada des del segle XIV, es repartia, juntament amb les cases veïnes, el territori del pla de Cabrianes.

Context Al nord del nucli de Cabrianes, a l'extrem nord del Pla de Cabrianes. Masia enlairada, amb

zones de bosc properes. Pendents molt importants cap al torrent a l'altre costat del camí

d'accés, a ponent de la masia. Entorn conformat per erms, camps de cultiu i boscos.


Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Subministrament d'aigua potable municipal. Recollida d'aigües pluvials de la coberta.



Serveis

Proximitat al nord i a ponent d'importants masses boscoses. També hi ha un cert perill de caiguda a les proximitatsdel mas per les fortes pendents cap al torrent, ubicades a ponent de la masia i a l'altre costat del camí d'accés.

Accessibilitat S'hi accedeix pel camí de Cabrianes a Fussimanya, en un estat de conservació acceptable. Aquest camí segueix fins enllaçar amb el camí de Serraïma. Ubicació propera a les naus de l'empresa Norden.

Situació de risc Risc d'incendi i pendents superiors al 20%.



Exterior

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa catalogar aquesta masia per raons arquitectòniques, històriques, mediambientals i paisatgístiques. És una de les masies més antigues de Cabrianes, amb elements arquitectònics d'interès i encara que restaurada conserva les característiques de la masia original. És un element de referència en el paisatge de Cabrianes i la seva ocupació contribueix a la conservació del medi ambient.

JUSTIFICACIÓ

Altres Telèfon


Dos: l'antiga masia i un nou habitatge a ponent.




B-principal Ampliació masia

1 Habitatge Pedra vista Teula Fusta135



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Es cataloguen com a volums principals el volum A de l'antiga masia i el volum B, de més recent construcció i ocupat per un nou habitatge. No s'admeten ampliacions.



Lledoner de La Carrera i els xiprers de l'entorn de la masia.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés




Tres




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Es respectaran els arbres autoctons existents al voltant de la zona edificada. Els elements de jardineria o d'arbrat que es poguin incorporar a l'entorn de la casa seran exemplars autòctons. Cal condicionar la zona immediata a la casa i cal protegir l'entorn del risc d'incendi. Calen mesures de protecció del risc de caiguda a les zones confrontants amb els terrenys en forta pendent que donen al torrent.


ENTORN

SERVEIS


Caldrà implantar i adequar els serveis a les necessitats dels nous usos que es puguin implantar. Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.

Regulació


A-principal Masia

B-principal Ampliació masia


Altres imatges

Volum únic, façanes sud i est Volum únic, façana sud

Volum únic, façanes nord i oest Volum únic, façana nord

Detall façana sud,amb volum B Façana est

Façana nord, detall volum B Detall Façana est


Façana oest Detall portal adobellat a la façana sud

La masia en el seu context Lledoner de La Carrera


CAL BERENGUERES (Cal Berenguer) c-61

Indret / Adreça Al nord del Pla de Cabrianes, trencant del camí del mas de La Carr

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A008001820000PW-001100200DG12G0001DQ (edif.)






Es tracta d'una senzilla casa de pagès de planta rectangular, amb coberta de dues vessants i carener paralel a

la façana principal, amb nombrosos volums afegits, d'uns 112 m2 d'ocupació en planta, amb data de referència

de finals de 1800. Compta amb planta baixa i primer pis, amb aparell de pedra irregular i arrebossada. L'edifici

principal és cobert per una teulada de dues aigües. L'habitatge té un cos afegit de planta baixa cobert amb

terrassa. Té adossats dos volums secundaris, B i C, destinats a magatzem el primer i a corts el segon. Al llarg

de la seva història ha estat reformada diverses vegades, reformes que han suposat la substitució d'alguns

volums i la creació de noves construccions de totxana i altres materials senzills. La casa està envoltada de

nombroses edificacions per a usos agrícoles i ramaders..

Context Al nord del Pla de Cabrianes i al sud del municipi, rodejada de camps de conreu i de naus

d'ús agropecuari.


Ús secundari Agropecuaris

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Subministrament d'aigua potable municipal, recollida de les aigües pluvials de les cobertes.



Serveis

Accessibilitat S'accedeix pel camí que des de Cabrianes condueix a can Ludevid i al mas de La Carrera. Prop de la masia d'Els Quatre Vents.

Situació de risc

Exterior Acceptable, però precisa d'algunes millores pel que fa als acabats exteriors.


Exterior Regular, parets sense arrebossar, coberta de fibrocument en el cas d'un volum.

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa catalogar l'edificació per raons històriques, mediambientals i socials, ja que l'ocupació d'aquesta casa rural i les activitats agropecuàries que s'hi mantenen contribueixen a la preservació del medi natural i de les estructures socials del medi rural.

JUSTIFICACIÓ

Altres Telèfon


Un



A-principal Masia 1 Habitatge Obra arrebossada

Teula Fusta280

B-cobert Adossat 0 Magatzem Obra sense arrebossar

Teula60

C-cobert Adossat 0 Corts Obra sense arrebossar

Fibrociment90



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. El volum catalogat, composat d'un cos de dues plantes i coberta de dos vesssants i un cos adossat de planta baixa cobert amb terrassa, precisa condicionament dels seus acabats exteriors. Per a la implantació d'usos col·lectius s'admet l'ampliació mitjançant la substitució o adequació del volum no catalogat C, adossat a la masia pel costat de migdia, sempre que s'unifiqui el seu volum amb el del cos destinat a habitatge i cobert amb terrassa mitjançant una coberta a dues aigües amb el caraner paralel a la façana de migdia o bé amb coberta de terrassa que unifiqui ambdos volums.


Nau ubicada a la part posterior, cara nord, de la casa i volums B i C adossats a la masia. Convé arrebossar les seves parets exteriors amb un revestiment que armonitzi aquests volums amb la resta d'edificacions de la masia. Pel que fa al volum adossat C es recomana la substitució del fibrociment de la seva coberta per teula ceràmica tipus àrab.


EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

Per a la implantació de nous usos es recomana l'harmonització dels acabats dels paraments i material de teulada dels volums adossats B i C no catalogats amb el volum principal de la masia.



Un




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Es respectaran els arbres autoctons existents al voltant de la zona edificada. Els elements de jardineria o d'arbrat que es poguin incorporar a l'entorn de la casa seran exemplars autòctons.


ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. La implantació de nous usos col·lectius comportarà la creació d'una zona d'aparcament no pavimentada i protegida visualment


Regulació


A-principal Masia

B-cobert Adossat

C-cobert Adossat


Altres imatges

Volum principal A, façana sud-oest Volums principal façana sud-est i terrassa C

Volums foto anterior: estat a finals del segle XX Volums principal, façana nord-oest i volum B

Façana nord-est Altres volums C no catalogats

Vista del conjunt des del nord Vista del conjunt des del nord-oest


Observacions Devant d'aquesta casa existeix un habitatge de nova construcció que s'anomena "El Camp del Portella" i que s'ocupa en règim de 2a residència. La referència cadastral d'aquesta finca, sembla que segregada de cal Berengueres, és 08190A008001860000PG.



EL SOLER DE CABRIANES (inclou la masoveria) c-62

Indret / Adreça Cabrianes, situada a la banda nord del pla de Cabrianes.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A008002850000PP-001508000DG02H0001DY (edif.)

Titularitat PrivadaData de construcció Segle XIIEDIFICACIÓ





L'edificació principal de la masia correspon a la tipologia de la masia tradicional amb coberta de dues vessants

i carener perpendicular a la façana principal. La masia està composada per un volum de planta rectangular que

consta de planta baixa, planta que queda semisoterrada pel costat nord, més dos pisos i golfes, amb un cos

afegit pel costat sud-est que consta de planta baixa, pis i golfes. Teulada en tots dos volums a dues aigües.

Llindes de portes i finestres de pedra picada. L'aparell és de pedra, amb blocs escairats a les cantonades, i

amb arrebossats a la façana. La seva façana de ponent és la més moderna, amb decoració imitant el

modernisme a base de totxo vist, amb una tribuna en voladís. La masia d'El Soler, que segons una llinda data

de l'any 1.706, ocupa una superfície aprox. de 530 m2. Disposa d'una casa de masovers (volum B) enganxada

a la façana de sud-oest de la masia i comunicada amb aquesta a través d'una terrassa coberta. La masoveria

disposa de planta baixa, primer pis i golfes. La seva superfície en planta aprox. és de 156 m2. Destaquen a la

planta baixa unes voltes de pedra i, a la façana sud, un afegit amb galeria i terrassa. Tot el conjunt inclou

diferents edificacions per a usos agrícoles i ramaders, com ara granges i horts, i també una gran zona

enjardinada amb piscina.El conjunt inclou, a més a més de la masia i la masoveria, el volum C, a ponent del

conjunt, conformat per dos cossos juxtaposats, un amb coberta de dues pendents i carener paralel a la façana i

l'altre amb coberta d'una sola pendent.

Context Situada a la banda nord del pla de Cabrianes. Zona enjardinada amb piscina i naus d'ús

agropecuari a l'entorn immediat de la masia, naus industrials properes, camps de conreu i

bosc al seu voltant.


Ús secundari Activitats agropecuàries

DESCRIPCIÓ DEL BÉ


Energia Electricitat. Es recomana soterrar les instal·lacions aèries.


Serveis

Accessibilitat És de fàcil accés per una pista sense pavimentar que enllaça amb la població de Sallent.

Situació de risc

Exterior Acceptable. El volum principal de la masia, conformat per dos cossos,

precisa d'algunes millores exteriors i la part més antiga, al nord, d'una

rehabilitació interior.


Exterior Regular ,el volum secundari necessita millores de condicionament exterior.

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa catalogar aquest antic mas per raons històriques, amb el seu origen datat al segle XII i una de les cases més importants de Cabrianes, arquitectòniques, mediambientals, paisatgístiques i socials.

JUSTIFICACIÓ

Altres Teléfon


Dos: masia i masoveria



A-principal Masia 2+G i 1+G

Habitatge Pedra vista i arrebossada

Teula Fusta1375

B-principal Masoveria 1 Habitatge Pedra vista i arrebossada

Teula Fusta352

C-secundari Aïllat 0 Corts i magatzem

Obra arrebossada

Teula172



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Cal un condicionament exterior dels volums principals de la masia, volum A, i de la masoveria, volum B. Al mateix temps cal harmonitzar l'acabat exterior dels dos cossos del volum C amb la resta de les construccions catalogades, mitjançant l'aplicació d'un revestiment del tipus arrrebossat rústic, amb colors terrossos o grisos, i eliminar lesmarquesines adossades a la cara de ponent. Opcionalment es pot enderrocar la tribuna volada de la façana de ponent de la masia ja que és un element afegit. No es permeten les ampliacions.


El porxo ubicat al sud-oest de la masia que cal harmonitzar amb les construccions del conjunt catalogat o bé enderrocar. Tampoc es cataloguen algunes naus i coberts ubicats al voltant del conjunt catalogat.


EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

La implantació de l'ús hoteler o de l'ús d'equipament o servei comunitari comportarà la redacció d'un Pla especial que contempli la introducció de les millores necessàries a les edificacions, accessos i aparcament, i serveis. Els usos d'hotel i de restauració no superaran en cap cas l'aforament màxim permès a la normativa del PEM.



Quatre (3 habitatges en els cossos de la masia i 1 a la masoveria)


Qualsevol actuació de rehabilitació o d'implantació de nous usos tindrà en compte les recomanacions indicades a l'apartat de volums catalogats en relació al condiconament dels volums A i B i a l'harmonització del conjunt C.



RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Per a la implantació d'usos col·lectius caldrà reordenar i condicionar exteriorment les nombroses naus d'ús agropecuari que rodejen el conjunt.


Es respectaran els arbres autoctons existents al voltant de la zona edificada. Els elements de jardineria o d'arbrat que es poguin incorporar a l'entorn de la casa seran exemplars autòctons.

ENTORN

SERVEIS



Regulació


A-principal Masia


C-secundari Aïllat


Altres imatges

Volum pral A, façanes nord-oest i nord-est Volum principal A, façana sud-oest

Volum secundari C, al sud-oest Volum principal A, façana nord-est

Volum principal B: masoveria, al sud-oest Volums A i B, des del nord

Vista desde el sud-est Volum A façana nord-est


Observacions

Bibliografia PIÑERO, Jordi "Cabrianes: Història d'un poble" .- Manresa 1996 .- p.33

Inf. històrica Documentat des del segle XII, va estar sempre habitat. Sembla que la part més antiga de l'edificació actual està detada, segons consta en una llinda, l'any 1.706.Al segle XVIII era, amb diferència, el mas més gran i important de Cabrianes. Les últimes grans reformes es van acabar l'any 1915.


Vista des del sud-oest, volums B i A al fons Portal accés volum A i terrassa comunicació vol. B

Volum A, façana nord-oest Detall façana


EL CAMP I i EL CAMP II (masia i masoveria d'El Camp de Cabrianes)

c-63

Indret / Adreça Al costat nord del nucli de Cabrianes, accés des del camí del Soler.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A008002200000PQ-002007800DG02H0001OY (edif.)






És un conjunt de dues cases amb els seus respectius volums annexes, la masia i la masoveria, anomenades El

Camp I i El Camp II, situades perpendicularment entre elles i unides per una part dels seus volums secundaris.

La casa més antiga, El Camp I, és una construcció regular i sòlida de planta rectangular que consta de planta

baixa, planta pis i golfes. Correspon a la tipologia de masia amb torre. La torre és de planta quadrada i està

destinada actualment a il·luminar el calaix de l'escala. La masia conserva a l'interior un oratori dedicat a la

Dolorosa. Són de destacar, així mateix, l'era, un interessant celler amb botes de congreny de grans

dimensions, un antic forn de pa i una gran bassa d'aigua adjacent a la casa. Segons el cadastre aquesta masia

data del 1.800, encara que els seus antecedents són molt anteriors a aquesta data. Ocupa una superfície

aproximada de 530 m2. Les obertures de façana es presenten ben distribuïdes, les principals amb llinda i

brancals de pedra. La primera planta té balcons i la planta sotacoberta disposa a la façana sud d'una galeria

porxada. Les façanes estan arrebossades, sense pintar. L'edifici té un cos de planta baixa, cobert amb

terrassa, afegit a la façana de ponent i un altre petit volum afegit a la façana nord. La masia disposa de

diferents volums annexes vinculats als usos agrícoles. La masoveria, volum B, anomenada

El Camp II, és una edificació senzilla de planta rectangular i teulat de dues vessants. Ocupa una superfície

aproximada de 130 m2 i consta de planta baixa i dues plantes pis. Les obertures estan distribuïdes

simètricament. La primera planta té balcons a la façana principal. L'edifici ha estat recentment ampliat amb un

volum amb terrat, el volum G, de planta baixa i planta pis, afegit a la façana posterior. Es tracta d'un conjunt

pròxim al nucli rural de Cabrianes i l'entorn immediat de la propietat està conformat per una zona agrícola. A

més a més de la masia i de la masoveria, el conjunt inclou els volums C, D, E i F, que constitueixen una

edificació contínua perpendicular a l'edifici principal de la masia i que engloba la masoveria.

Context La finca es troba al costat nord del nucli de Cabrianes. L'entorn de la finca és una zona

agrícola totalment ocupada per camps de conreu . El conjunt edificat està encerclat per

una tanca de pedra i lleugerament elevat sobre el terreny i inclou una bassa de reg i uns

horts de regadiu.



DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Subministrament d'aigua potable municipal.

Energia Electricitat. Es recomana soterrar les instal·lacions aèries més properes al conjunt.


Serveis

Accessibilitat S'hi accedeix per un camí que enllaça directament amb el nucli de Cabrianes pel carrer dels Til·lers.

Situació de risc

Exterior Acceptable


Exterior Acceptable, alguns precisen de rehabilitació sobre tot exterior

Volums principals

Altres volums

Altres Telèfon


Dos (masia i masoveria)


A-principal Masia 1+G Habitatge Pedra revestida

Teula Fusta1168

B-principal Masoveria 2 Habitatge Pedra revestida

Teula Fusta387

C-secundari Annex masia 1 Habitatge Obra revestida Teula Fusta244

D-secundari Adossat 1 Corts Pedra i obra sense revestir

Teula183

E-secundari Adossat G Paller Pedra revestida

Teula61

F-secundari Aïllat 0 Magatzem Pedra vista Teula68

G-cobert Adossat 0 Annex masoveria

Obra sense revestir

Terrassa


Raó d'inclusió

Es proposa la catalogació del conjunt per raons arquitectòniques, elements i conjunts d'interès arquitectònic, històriques, vinculada des del segle XIV al poble de Cabrianes, mediambientals i socials, ja que l'ocupació dels habitatges i el manteniment de les activitats agropecuàries a la masia contribueixen a la conservació del medi natural i de les estructures socials del medi rural.

JUSTIFICACIÓ




Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del PEM. Es cataloguen els volums A i B de la masia i la masoveria i els volums C, D, E i F dels diferents annexes a aquests dos habitatges, la majoria vinculats als usos agropecuaris. Els tancaments del volum D, d'obra sense arrebossar, s'hauran de revestir amb un acabat similar al dels volums A i B (arrebossat llís de color gris), atés que en tot el conjunt predomina aquest tipus d'acabat conjuntament amb el de la pedra vista. En el cas del volum E es pot optat per deixar la pedra vista o bé aplicar un revestiment del mateix tipus. Es recomana que totes les fusteries de les obertures de façana tinguin el color marró fosc de les fusteries dels volums A i B. No s'admeten les ampliacions.


Es recomana, en el cas dels volums no catalogats adossats als volums principals i secundaris, el seu revestiment amb un arrebossat llis color gris per armonitzar amb el conjunt catalogat.


Les tanques de pedra que encerclen la finca i els horts i l'era.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

La implantació de l'ús hoteler o de l'ús d'equipament o servei comunitari comportarà la redacció d'un Pla especial que contempli la introducció de les millores necessàries a les edificacions, accessos i aparcament, i serveis. Els usos d'hotel i de restauració no superaran en cap cas l'aforament màxim permès a la normativa del PEM.

Únicament es poden destinar a habitatge els volums A, B i C.

Divisió horitzontal Es permet la divisió horitzontal a l'edifici de la masia sempre que es garanteixin les superfície smínimes previstes a la normativa del PEM.


Quatre (3 a la masia i el de la masoveria)


Per a qualsevol actuació de rehabilitació o d'implantació de nous usos es tindran en compte les recomanacions de condicionament dels volums secundaris catalogats.



RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Es respectaran els arbres autoctons existents al voltant de la zona edificada. Cal mantenir l'era, els horts, les tanques de pedra de la finca i, si s'escau, enjardinar amb espècies autòctones.


ENTORN

SERVEIS


Caldrà adequar els serveis a les necessitats dels nous usos que es puguin implantar. Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.

Regulació


A-principal Masia


C-secundari Annex masia

D-secundari Adossat

E-secundari Adossat

F-secundari Aïllat

G-cobert Adossat


Altres imatges

Volums principals A i B : El Camp I i II Volum principal A: El Camp I, façana sud-oest

Volum principal A: El Camp I, façana nord-oest Volums secundari C i principal B (El Camp II)

Volum secundari D, façana sud oest Volum secundari C, façana sud-oest

Volum secundari F, façana sud-oest Volum A, façana sud-est


Observacions Existeix a la finca una segona referència cadastral amb núm. 002007900DG02H0001KY que correspon a habitatge i magatzem.

Bibliografia Cabrianes, història d'un poble. Jordi Piñero. Manresa 1996.

Inf. històrica Documentada des del 1340, la casa va tenir importants reformes als segles XVII i XVIII, sent la última gran reforma de finals del segle XIX. A tocar de la façana de la casa passava l'antic camí ral de Cabrianes a Sallent.


Volum A, façana nord-est Volum secundari E, façana sud-oest

Volum B, façana nord-est, i volum G no catalogat Vista del conjunt des de l'oest


CAL RAJOLER c-64

Indret / Adreça Al sud de Cabrianes, al costat del torrent de Manyanes

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191



PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A001001080000PX-002008200DG02H0001KY (edif.)






L'edificació correspon a la tipologia de masia tradicional amb coberta de dues vessants i carener paralel a la

façana principal. Aquesta edificació data, segons referència de registre cadastral, del 1900. Ocupa una

superfície aproximada de 128 m2. La finca està totalment vallada. La part més antiga de l'edificació presenta

aparell irregular de pedra combinat amb maó a les cantonades, obertures i motllures, mentre que l'ampliació

posterior és d'obra vista. El teulat de l'edifici és de dues vessants, de teula tipus àrab. Consta de planta baixa i

planta primera. A la façana sud hi destaquen dos volums annexos: el primer segueix la façana principal uns 7

metres i arriba fins el carener; el segon, molt més petit, és transversal i ocupa l'altra meitat del carener. Disposa

només de planta baixa i planta primera amb eixida.Té annexos agrícoles del mateix estil constructiu com la nau

que correspon al volum B, situat de forma perpendicular a la masia i amb parets d'obra vista amb aparell del

mateix tipus que l'utilitzat a la masia i amb coberta de fibrociment.

Context Al bell mig del Pla de Cabrianes, al costat del torrent de Manyaners, està totalment

envoltada de camps de conreu. A l'enton immediat de la masia hi ha nombrosos coberts

d'ús agropecuari.



DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Subministrament d'aigua potable municipal. Recollida de les aigües pluvials de les cobertes mitjançant dipòsit enterrat.



Serveis

Accessibilitat S'arriba directament a aquesta casa ubicada al costat sud del nucli rural de Cabrianes per un camí veïnal que enllaça amb la B-430 en direcció al cementiri.

Situació de risc

Exterior Acceptable


Exterior Acceptable

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa la catalogació per raons històriques, mediambientals i socials. L'ocupació de la casa i el manteniment de les activitats agropecuàries que s'hi desvolupen contribueix a l'equilibri social i mediambiental.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un



A-principal Masia 1 Habitatge Obra vista i pedra

Teula Metàl·lica419

B-secundari Nau aïllada 1 Agropecuari Obra vista Fibrociment392



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. S'admet l'ampliació del volum annex ubicat al costat sud-oest de l'edifici fins l'alineació que correspon a la façana de migdia de la masia i amb les limitacions imposades per l'article 22 de les NNUU del PEM. El volum B, destinat actualment a usos agropecuaris, pot destinar-se a usos permesos diferents del d'habitatge.


Hi ha diferents coberts d'ús agropecuari a l'entorn de la masia que no es cataloguen.


EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

El volum B no pot ser destinat a habitatge. Per tal que el volum B es pugui destinar a algun dels usos permesos caldrà la substitució del fibrociment de la seva coberta per teula ceràmica tipus àrab.



Un





RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Les zones enjardinades que puguin disposar-se a l'entorn de la masia uilitzaran vegetació autòctona.


ENTORN

SERVEIS



Regulació


A-principal Masia

B-secundari Nau aïllada


Altres imatges

Volum principal A, façanes est i nord Volums principal A i secundari B

Volum principal A , façanes nord i oest Volum principal A , façana sud

Vista del conjunt des de l'est Vista del conjunt des del sud

Volum secundari B Vista del conjunt des del nord


L'OLIVA c-65

Indret / Adreça Ubicada per sobre l'Eix Transversal, al sud de Cabrianes.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic





Codi INE 08191


Altres proteccions Inventaris POUM art. 16, núm100 i art.114, núm. 45

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A001001400000PK-000100700DG12E0001MY (edif.)


Sup. volums principals 1.360 m2 Sup. volums secundaris (catalogats)




Mas molt antic però molt transformat. De la part més antiga de la casa solament destaca una paret del celler fet

amb pedra molt rústica, possiblement del primer romànic, que confirma l'antiguitat del mas. Les recents

reformes fetes durant el segle XX, amb no gaire encert, han desvirtuat completament els antecedents històrics

de la construcció. En una escletxa del celler es va trobar una punta de llança de ferro en molt bon estat,

segurament d'època pre-romànica. La casa, amb data de referència del segle XIV, ocupa una superfície

aproximada de 370 m2. Comprèn planta baixa i tres plantes pis. El teulat, de dues vessants, és cobert amb

teula àrab. Convé remarcar el portal adovellat i la volta de pedra del celler, molt rústega, que pertany

possiblement al primer romànic. En una recent reforma de les les façanes totes les obertures han estat

arrebossades i pintades de blanc, cosa que ha desvirtuar completament la seva fesomia. A la façana sud

s'obre una galeria porxada. La finca compta a més a més amb dues edificacions o naus de nova planta aptes

per a magatzem i una pista esportiva.

Context Ubicada en el Pla de Cabrianes entre la carretera C-25 (Eix Transversal) i el torrent de

Manyaners, en una zona d'arbrat dispers i rodejada de camps de conreu.


Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua Subministrament d'aigua potable municipal. Recollida de les aigües pluvials de les cobertes mitjançant dipòsit enterrat.



Serveis

Accessibilitat Bona, per camí veïnal que enllaça amb el carrer de la Ginesta del nucli de Cabrianes a 1,8 km d'aquesta població.

Situació de risc

Exterior Regular, cal la rehabilitació exterior de tot l'edifici.


Exterior

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa la seva catalogació per raons històriques, mediambientals i paisatgístiques, ja que el volum del mas, tot i les reformes sofertes, és una fita important en el paisatge dels plans de Cabrianes.

JUSTIFICACIÓ

Altres Telèfon


Un



A-principal Masia 3 Habitatge Pedra revestida

teula àrab Fusta i alumini

1360



Cal preservar la volumetria i l'estructura bàsica de l'edificació principal, sense alterar la composició de la façana principal i el pendent de les cobertes i qualsevol intervenció s'ha de realitzar d'acord amb les especificacions dels articles 16 a 21 de la normativa del Pla especial. Cal la rehabilitació exterior de tot l'edifici i la substitució d'alguns elements no adequats a la tipologia de l'edifici com les balaustrades de la galeria de la façana de migdia que convé substituir-les per baranes metàl·liques similars a les existents a l'edifici. Es recomana, així mateix, la unificació del tipus de fusteria de les obertures de façana, preferentment amb la utilització de fusta, i del tipus i color de les persianes. Cal recuperar els encerclats d'obra o de pedra de les obertures, ja que totes elles han estat revestides i pintades de color blanc. En general, cal restituir en la mesura possible la imatge històrica del mas, eliminant els elements afegits inadequats i substituir l'actual revestiment de les façanes per un de més adequat, podent deixar vistes les parts més antigues executades amb pedra. No s'admeten les ampliacions.


Dues naus ubicades a migdia de la masia.


EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

Per a qualsevol implantació de nous usos es obligatòria la rehabilitació exterior de l'edifici, renovant el revestiment de les façanes, i la substitució de les balaustrades de formigó de la galeria de la façana de migdia. També caldrà unificar el tipus i color de la fusterias exterior i de les seves persianes.

Afectada per la proximitat a la carretera C-25, caldrà autorització de l'organisme competent de carrteres per a qualseol actuació.

Divisió horitzontal Es permet la divisió horitzontal a l'edifici de la masia sempre que es garanteixin les superfícies mínimes previstes a la normativa del PEM i disposant com a màxim un habitatge a cadascuna de les plantes.


Quatre (un habitatge per planta)


Per a la implantació de l'ús hoteler o de l'ús d'equipament o servei comunitari caldrà la redacció d'un Pla especial que contempli la introducció de les millores necessàries a les edificacions, accessos i aparcament, i serveis. Els usos d'hotel i de restauració no superaran en cap cas l'aforament màxim permès a la normativa del PEM.



RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Cal respectar els arbres singulars de l'entorn de la finca i enjardinar amb especies vegetals autòctones.


ENTORN

SERVEIS



Regulació


A-principal Masia


Altres imatges

Volum únic, façana nord-est Volum únic, façana sud-est

Volum únic, façana sud-oest Volum únic, façanes nord-oest i sud-oest

Detall a la façana sud-est Façana sud-est

Façanes sud-est i sud-oest Vista del volum des del nord-est


Observacions

Bibliografia AA.DD. "Catalunya romànica" .- Ed. Enciclopèdia Catalana .- Barcelona 1984 .- Vol. XI .- p.360PIÑERO, Jordi "Cabrianes, història d'un poble" .- Manresa 1996 .- p. 38Propietari:Mapa

Inf. històrica Documentada des del 1259, sempre amb continuïtat d'ocupació, la construcció era continuadora d'un antic alou dels segles X-XI.


Detall façana sud-est Detall façana nord-est


LA SÍNIA c-66

Indret / Adreça Al costat del políg. ind. de Cabrianes, propera fàbrica Stradivarius.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic Ubicada dins de l'espai de protecció i rehabilitació de la zona natural de La Corbatera, incloa a ’Inventari de zones humides de Catalunya realitzat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge.





Codi INE 08191


Altres proteccions Inventaris POUM art. 16, núm126 i art.114, núm. 46

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;

Polígon 2 Parcel·la 9002 Superfície parcel.la 118.506 m22 20 492

Referència cadastral 08190A002090020000PQ-08190A002000200000PK

Titularitat PúblicaData de construcció Segle XVIIEDIFICACIÓ





Original construcció atípica a la comarca i a la majoria de comarques de Catalunya. Disposa d'una planta

gairebé quadrada i conserva una volta de pedra molt interessant, així com la bassa de recollida d'aigües. La

finalitat de la sínia era la d'elevar l'aigua del riu per poder regar els camps situats en un nivell superior. Està

inclosa dins de l'espai de protecció de la zona natural de la Corbatera. Va ser reconvertida per l'Ajuntament de

Sallent en un observatori d'ocells. Actualment la seva conservació és dolenta amb alguns elements com

baranes i escales que precisen d'una urgent reparació donada la perillositat que comporta el seu estat actual.

Ubicada entre el riu Llobregat i les naus industrials del polígon de Cabrianes.

Context Paratge natural de La Corbatera, riu Llobregat i confluència amb la riera Gavarresa.

Segonsl' Inventari de zones humides del Departament d’Agricultura en aquest paratge si

troben diferents Habitats d'Interès Comunitari (detallats ala pàgina 57 de la Memòria del

Pla especial).

Ús principal Observatori d'ocells

Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua No

Energia No

Sanejament No

Serveis

Risc d'inundació per la seva ubicació al costat mateix del riu Llobregat (zona d'inundació T50). Actualment hi ha risc de caiguda pel mal estat de la construcció.

Accessibilitat Accés per a vianants des del polígon industrial de Cabrianes. Des de la carretera C-16 cal agafar la sortida de Cabrianes i passat el pont sobre el riu Llobregat, abans d'entrar a la població, cal tombar a la dreta. El camí que hi condueix surt del costat de la fàbrica Stradivarius, proper a la confluència del torrent de Manyaners amb el riu Llobregat. La construcció està ubicada en el paratge de La Corbatera. Està incorporada al recorregut de la PR-C 136 (sender de la Gavarresa - Montcogul).

Situació de risc Inundabilitat i altres riscos.

Exterior En mal estat, precisa d'una rehabilitació urgent i sobre tot dels elements

relacionats amb la seguretat; baranes i escales.


Exterior Bassa d'acumulació de l'aigua, cal rehabilitació.

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa la seva catalogació per raons arquitectòniques, donada la singularitat de la construcció, i històriques, degut a la seva funció d'elevar l'aigua del riu per facilitar el reg dels camps de conreu. Construcció anterior a la data d'aprovació del primer planejament municipal amb interès històric i arquitectònic. També té interès social i mediambiental perquè la seva reconversió en punt d'observació d'ocells contribueix a la conservació de l'equilibri del medi natural i té un evident interès social ja que pot contribuir a atreure visitants al paratge de La Corbatera.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Cap



A-principal Sínia 1 Observatori d'ocells

Pedra vista71

B-secundari Bassa 40



Es cataloga la Sínia i la seva bassa. Cal la rehabilitació del conjunt.



Habitats d'Interès Comunitari (HIC) del paratge natural protegit de la Corbatera.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

Està ubicada dins de la zona d'afectació del domini públic hidràulic, cal l'utorització de l'ACA per a qualsevol actuació. Solament s'admeten usos compatibles amb la naturalesa de l'edificació i amb la seva condició de titularitat pública.

Divisió horitzontal No


Cap


Està prevista la redacció d'un pla especial de l'àmbit de la Corbatera que inclou l'edificació de la Sínia i que haurà de concretar la seva ordenació.



RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Espai de protecció i rehabilitació de la zona natural humida de La Corbatera, cal repectart la vegetació existent.


ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. Actualment la finca solament té accés per a vianants. Cal disposar una zona d'aparcament sense pavimentar per facilitar l'accés rodat, bé a la mateixa finca o a la seva proximitat.

Cal portar electricitat per a la seva il·luminació i cas d'implantar-se serveis higiènics seria necessària una fossa sèptica o un sistema autònom de depuració.

Regulació


A-principal Sínia

B-secundari Bassa


Altres imatges

Volum A, façana est: accés Volum principal A, façana est i canal

Volum principal A i secundari B (bassa) Vista des de l'est

Vista de la canal i la bassa B, des del mirador A Planta superior del mirador A

Planta baixa del mirador A Accés escala a pis mirador A


Observacions Calen obres de reparació pel seu mal estat de conservació, que actualment suposa una situació de risc per a la seva utilització. Es recomana impedir l'accés mentre aquesta actuació de reparació no s'hagi realitzat. Està subjecte a la redacció d'un pla especial que afecta a la zona de La Corbatera. Part de la finca està inclosa en el sòl urbà.

Bibliografia PIÑERO, Jordi "Projecte de rehabilitació de la Sínia de La Corbatera. Sallent" (Inèdit). Guia d’espai d’interès natural de la comarca del Bages, editada pel Centre d’Estudis del Bages i per la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN).

Inf. històrica Enginy que elevaba l'aigua del riu amb calaixos o recipients que vessaven l’aigua a un canal que la portava fins a la bassa i des d'on l’aigua es distribuïa per regar els camps. El més habitual en aquesta zona era derivar l'aigua del riu per una sèquia i d’aquí a diferents basses de reg. Les sínies es feien servir a llocs on l’aigua no corre o, no es troba en superfície, pel que la Sínia és pot considerar una excepció. Es pot observar encara el lloc on anava la roda i la bassa.


Fotografia històrica d'abans de la restauració Fotografia de context: ribera del riu Llobregat

Fotografia de context: vegetació de ribera Ortofoto: emplaçament i accés per a vianants


LA FABRIQUETA (La Fabriqueta del Pont de Cabrianes) c-67

Indret / Adreça Pont de Cabrianes, al costat del paratge de La Corbatera

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic




Clau 18, interès natural o paisagístic

Codi INE 08191


Altres proteccions Inventari POUM art. 16, núm133

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;

Polígon 3 Parcel·la 25 Superfície parcel.la 4.388 m23 25 613 m2

Referència cadastral 08190A003000250000PO






Edifici de planta rectangular amb teulada a dues aigües i un cos afegit al costat de llevant. Finestres

decorades amb maó. Disposa de dues turbines automatitzades que funcionen gràcies al canal de desviament

d'aigües que comença just al davant de la fàbrica Berenguer de Cabrianes. Construïda per subministrar

enllumenat elèctric a les fàbriques de Sallent i Cabrianes. Ubicada a la zona de la Corbatera, prop del polígon

industrial dels Plans de la Sala.

Context Ubicada entre la carretera C-25 i el riu Llobregat i en les proximitats de la reserva natural

de La Corbatera i a prop de la desembocadura del torrent de l'Escrivà. Li dóna servei

l'anomenat Canal de la Fabriqueta.

Ús principal Producció d'electricitat (actualment instal·lació sense servei)

Ús secundari Habitatge 2a residència

DESCRIPCIÓ DEL BÉ


Energia Electricitat. Es recomana soterrar les instal·lacions aèries.


Serveis

Ubicada al costat mateix del riu Llobregat, el que comporta risc d'inundació (zona inundable T100). Risc de caiguda al canal (hi ha tanca de protecció).

Accessibilitat Des de la C-16 (km. 59) per la sortida del polígon industrial dels Plans de la Sala cal anar fins passar per sota de la C-25 (entre els km. 142 i 143) per accedir al conjunt.




Exterior

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa la seva catalogació pels seus valors arquitectònics i històrics, per tractar-se d'un element d'interès del patrimoni industrial del municipi. És anterior a la data d'aprovació del primer planejament municipal.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un



0

A-principal Industrial 1 Cap Pedra vista Teula Fusta217

B-secundari Adossat 0 Magatzem Obra revestida Terrat23



L'edifici principal es cataloga, així com el volum adossat a la seva façana de llevant. No s'admeten ampliacions.


Nau ubicada a ponent de l'edifici.


El canal i els arbres singulars situats a les seves vores. La vegetació de ribera.

EDIFICACIÓ

ÚS


Admés


Està ubicada dins de la zona d'afectació del domini públic hidràulic, cal l'utorització de l'ACA per a qualsevol actuació.



Cap




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Cal repectar tant la vegetació de l'entorn de l'edificació com la del canal i la vegetació de ribera del paratge. Les zones enjardinades que puguin disposar-se a l'entorn de la casa uilitzaran vegetació autòctona. Cal protecció del risc de caiguda al canal.


ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. Cal disposar una zona d'aparcament sense pavimentar per facilitar l'accés rodat, bé a la mateixa finca o a la seva proximitat.


Regulació


A-principal Industrial

B-secundari Adossat


Altres imatges

Volums principal A i secundari B Volum principal A, façanes sud i est

Volum principal A, façanes nord i est Volum principal A, façana oest

Volum principal A, façanes nord i oest Vista del conjunt des de l'est

Vista del volum A des del sud Volum A, façana est: accés a planta baixa


Observacions

Inf. històrica Construïda el segle XIX per subministrar enllumenat elèctric a les fàbriques de Sallent i Cabrianes.


El canal Vista aèria del conjunt

Vegetació al canal Vegetació a la ribera


LA FÀBRICA DEL PONT DE CABRIANES (Fàbrica Sitges) c-68

Indret / Adreça Pont de Cabrianes, al marge dret del riu Llobregat.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic

Nivell prot.

Categoria



Codi INE 08191


Altres proteccions

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A003000450000PB






Edifici principal de tres plantes i golfes amb teulada a dues aigües. Columnes de ferro colat. La fàbrica Sitges

dóna nom i és el motiu de la creació de la colònia d'El Pont de Cabrianes .A l'època de màxim creixement i de

major nombre de treballadors, la fàbrica proporcionava habitatges als treballadors, creant una petita colònia

industrial, amb hostal, escola i església. Es tracta d'un interessant edifici industrial, que reuneix totes les

característiques típiques de l'arquitectura d'una fàbrica composada de diferents pisos. Consta d'un cos principal

de planta rectangular, de PB+2PP+G, amb un cos afegit a la façana de llevant que dóna al riu, que consta de

PB+2PP, i un altre cos isolat de planta quadrada, de PB+2PP, devant de la façana de migdia (volum B). Al

costat de llevant té adossat un volum annex de planta baixa i coberta de dues vertents (volum D) i a la façana

de migdia un altre volum aïllat perpendicular a la façana i amb coberta d'una sola vertent (volum C). Finalment,

un petit volum adossat al cos principal (volum E), uns coberts a ponent (volums F) i restes d'altres

construccions, actualment ensorrades, completen el conjunt.

Context Al costat del riu Llobregat i propera al nucli del Pont de Cabrianes. Vegetació de ribera,

bosc i camps de conreu al seu voltant.

Ús principal Actualment cap, abans fàbrica tèxtil

Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua No

Energia No

Sanejament No

Serveis

Risc d'inundació, situada al costat mateix del riu Llobregat (zona inundable T100)

Accessibilitat Des del nucli de Pont de Cabrianes, a 300 m. del nucli per un cami que condueix directament a la fàbrica, ubicada al marge dret del riu Llobregat.


Exterior Semiruínòs


Exterior Semiruínòs

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa la seva catalogació per raons arquitectòniques i històriques així com per evitar el seu enrunament. És anterior a la data d'aprovació del primer planejament municipal. Edificació d'interès arquitectònic i històric, anterior al primer planejament, i actualment en perill d'enrunament i de convertir-se en un element distorsionador del paisatge.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Cap



A-principal Fàbrica 2+G Sense ús Pedra vista Teula plana2935

B-principal Fàbrica 2 Sense ús Pedra vista Teula plana511

C-secundari Aïllat 1 Sense ús Pedra vista Teula plana164

D-secundari Adossat 0 Sense ús Obra i pedra, sense revestir

Teula plana92

E-cobert Adossat 0 Sense ús Obra sense revestir

Fibrociment

F-coberts Aïllats 0 Sense ús Obra sense revestir

Teula plana



Es cataloguen per a la seva preservació i rehabilitació els volums principals A i B que conformen els cossos principals de la fàbrica i els volums seundaris C i D. Cal rehabilitat tots els volums catalogats interior i exteriorment. No s'admeten ampliacions.


Els coberts designats com a volum F no es cataloguen. Es recomana el revestiment dels seus tancaments d'obra.


EDIFICACIÓ

ÚS


Admés


Cal valorar el risc d'inundabilitat abans d'implantar qualsevol ús, prenent les mesures correctores necssàries.



Cap


Qualsevol actuació precisarà de l'autorització de l'ACA.



RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Cal preservar l'entorn, constituït per bosc i vegetació de ribera. Les zones enjardinades que puguin disposar-se a l'entorn de les edificacions uilitzaran vegetació autòctona.


ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. Cal la disposició d'una zona d'aparcament no pavimentada i protegida visualment mitjançant la disposició d'arbres alineats en el seu perímetre.


Regulació


A-principal Fàbrica

B-principal Fàbrica

C-secundari Aïllat

D-secundari Adossat

E-cobert Adossat

F-coberts Aïllats


Altres imatges

Volum principal A, façana nord-oest Volum principal A, vist des del sud

Volums principals A(dreta) i B (esquerra) Vista des del sud-oest, volums C, A, E i D

Volum secundari C, façana sud est Vista volum A des del nord

Vista volum A des de l'oest Volum B vist des de l'oest


Observacions El lloc del Pont de Cabrianes també havia rebut el nom de Sant Jaume d'Olzinelles i havia estat una parròquia de l'antiga demarcació de la ciutat i església de Manresa, documentat des del segle X. L'església de Sant Jaume, unida al Mas Olzinelles, té detalls d'arquitectura preromànica que indiquen la seva antiguitat. El pont de Cabrianes, punt de coincidència dels municipis de Sant Fruitós, Sallent, Artés, Calders i Navarcles, era un lloc de pas estratègic sobre el Llobregat. La Fàbrica Sitges pertany al grup de les anomenades "fàbrica de riu", que és un establiment industrial que utilitza l'energia hidràulica que extreu del corrent d'un riu proper per al funcionament de la maquinària fabril. En sentit genèric, aquesta designació s'utilitza per referir-se a qualsevol indústria que tingui la força motriu de l'aigua d'un riu com a font d'energia principal, habitualment mitjançant una resclosa i un canal que condueix l'aigua cap a una turbina. En sentit estricte, però, s'utilitza el terme fàbrica de riu en contraposició a colònia industrial, per designar aquelles instal·lacions formades pels edificis industrials sense habitatges per als obrers (o bé que, tot i haver construït uns pocs habitatges, no inclou ni serveis ni infraestructures que permetin constituir un nucli de població autocentrat). A Catalunya, les fàbriques de riu van començar a aparèixer a la primera meitat del segle XIX, tot i que va ser a la segona meitat del segle quan aquest tipus d'indústria va arribar al seu auge. Les fàbriques de riu a Catalunya eren, molt majoritàriament, dedicades a la indústria tèxtil, de la mateixa manera que les colònies industrials.

Bibliografia Bibliografia: SERRA, Rosa "Colònies tèxtils de Catalunya" .- Manresa 2000. Viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Fàbrica_de_riu).

Inf. històrica La fàbrica del Pont de Cabrianes es va construir a final del segle XIX, al costat del Pont que travessa el Llobregat i prop del mas Bertran. Va impulsar-ne la seva construcció Joaquim de Beltran i Calderó, advocat i polític de la Lliga Regionalista, que va ser l'encarregat de fer realitat el projecte iniciat pel seu pare. Va modernitzar la turbina i va proporcionar l'enllumenat elèctric a Sallent. Va construir una barriada d'habitatges per als treballadors, un hostal, una església parroquial i una escola. Ben aviat, però, passà a mans de Jaume Sitges i Riera, que feia treballar aquesta fàbrica, una altra a Artés també coneguda com Fàbrica Sitges, i una altra a Manresa, coneguda com Cal Sitges o del Pont de Fusta. Totes tres fàbriques van cessar la seva activitat l'any 1966.


Vista des del sud-oest Volum A, detall façana sud-oest

El Llobregat al seu pas per devant de la fàbrica Vista cenital, el Llobregat a la dreta


MAS NOU c-69

Indret / Adreça Pont de Cabrianes, al marge dret del riu Llobregat.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic

Nivell prot.

Categoria



Codi INE 08191


Altres proteccions

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A003000460000PY, sense ref. cadastral edif.


Sup. volums principals 605 M2 Sup. volums secundaris (catalogats)




Es tracta d'un edifici de planta baixa i pis, de planta rectangular i coberta a dues aigües. Sembla que es podria

tractar d'un edifici inicialment destinat a habitatge temporal dels treballadors de la Fàbrica Sitges i

posteriorment destinat a activitats agropecuàries. En qualsevol cas, no s'ha pogut comprobar si, efectivament,

el seu ús inicial va ser el residencial.

Context En un altiplà erm sobre la fàbrica del Pont de Cabrianes i proper a aquest nucli.

Ús principal Actualment cap


DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Aigua No

Energia No

Sanejament No

Serveis

Accessibilitat Bona, per un camí que surt del nucli de Pont de Cabrianes, a uns 500 m d'aquest nucli.

Situació de risc

Exterior Dolent, cal rehabilitació


Exterior

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposar la seva catalogació per raons històriques i socials així com per evitar el seu enrunament. És anterior a la data d'aprovació del primer planejament municipal. Cal confirmar si l'edifici va ser destinat a usos residencials vinculats a la Fàbrica Sitges i, en el seu cas, recollir més informació sobre l'edificació. Actualment és una edificació rural en desús.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Cap



A-principal Nau 1 Cap Pedra arrebossada

teula605



Un únic volum, cal la seva rehabilitació. No s'admeten ampliacions



EDIFICACIÓ

ÚS


Admés




Cap




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Es respectarà la vegetació existent. Les zones enjardinades que puguin disposar-se a l'entorn de les edificacions uilitzaran vegetació autòctona.


ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. La implantació de nous usos col·lectius comportarà la creació d'una zona d'aparcament no pavimentada i protegida visualment.

Caldrà implantar i adequar els serveis a les necessitats dels usos permesos als que es pugui destinar l'edificació. Es recomana l'ús d'energies alternatives o renovables.

Regulació


A-principal Nau


Altres imatges

Volum únic, façana est Volum únic, façanes nord i oest

Volum únic, façanes nord i est Volum únic, façana oest

Volum únic, façana est Volum únic, façana est

Fot. context, el Llobregat, la Fàbrica i el Mas Ortofoto any 1946: Mas Nou


Observacions Cal confirmar la seva vinculació a la Fàbrica del Pont de Cabrianes com habitatge temporal per a treballadors o qualsevol altre ús o bé si es tracta d'una edificació amb antecedents vinculats a l'activitat agropecuària.



CAL BACH c-70

Indret / Adreça Cabrianes, zona d'El Guix.

LOCALITZACIÓ


Qualificació

Paisatgístic

Nivell prot.

Categoria


Clau 17, forestal

Codi INE 08191


Altres proteccions

PROTECCIONS VIGENTS

DADES CADASTRALS

RÈGIM URBANÍSTIC


Patrimonial

;


Referència cadastral 08190A008000960000PT, sense ref. cadastral edif.






Casa antiga de pedra, d'una sola planta, coberta a dues aigües i porxo adossat a la façana nord. El porxo es de

nova construcció amb pilars de blocs de formigó i coberta de fibrociment. Està ubicada per sobre de l'antic

camí de Sallent a Cabrianes, entre el nucli del Guix i el poble de Cabrianes i just devant del mas de l'Illa, a

l'altre costat del riu Llobregat. Diferents coberts adossats a la casa de construcció precària.

Context En un turó situat en un extrem de les estribacions de la serra de Montcogul, amb àmplies

vistes sobre el nucli de Sallent i els seus polígons industrials. Envoltat de bosc i amb

terrenys de desnivell important al seu voltant, sobre tot a ponent de la casa.


Ús secundari

DESCRIPCIÓ DEL BÉ




Serveis

Proximitat de les zones de bosc. Desnivells importants en les proximitats de la casa.

Accessibilitat Accés des del camí antic de Sallent a Cabrianes poc després de la cruïlla amb el camí d'accés al castell de Sallent, venint des d'aquesta població, per un camí que puja, en forta pendent i fent nombroses giragonses, fins a la casa.

Situació de risc Risc d'incendi i pendents superiors 20%

Exterior Regular, calen algunes actuacions de rehabilitació.


Exterior

Volums principals

Altres volums

Raó d'inclusió

Es proposa catalogar aquesta casa, actualment habitada, per raons històriques i mediambientals, degut a que la seva ocupació permanent contribueix a la preservació del medi natural en una zona poc poblada del municipi.

JUSTIFICACIÓ

Altres


Un



A-principal casa rural 0 Habitatge Pedra vista Teula Fusta72

B-cobert adossat 0 Garatge0

C-cobert aíllat 0 Magatzem0



Un únic volum catalogat, cal rehabilitació. Es permet l'ampliació del volum existent , sempre que quedi ben integrat en el conjunt i amb les condicions especificades a la normativa del PEM (article 22).


El porxo de nova construcció adossat al costat nord de la casa i el cobert aíllat no són objecte de preservació.


EDIFICACIÓ

ÚS


Admés

Cal rehabilitació i condicionament de l'entorn, així com la implantació de mesures correctores del risc d'incendi i per a la protecció de les zones de fort desnivell per a la implantació de qualsevol ús de naturalesa col·lectiva.

En zona forestal, cal tenir en compte les especificacions del POUM per a les edificacions en aquesta zona del SNU.



Un




RESTAURACIÓ


HOTELER


Ordenació Cal millorar les condicions de l'entorn i cas d'enjardinar fer-ho amb la plantació d'espècies arbóries i vegetació autòctona. Calen mesures correctores del risc d'incendi i la protecció de les zones que comporten risc de caiguda pels desnivells existents a l'entorn de la casa, sobre tot a ponent.


ENTORN

SERVEIS

Accés i aparcament La regulació de l'accés i l'aparcament està especificada als articles 26 i 27 de la normativa del PEM. L'accés es dificultós i en forta pendent, cal mantenir les condicions mínimes d'accessibilitat pel trànsit rodat. Cal disposar actualment d'una petita zona apte per a l'estacionament de vehicles. La implantació de nous usos col·lectius comportarà la creació d'una zona d'aparcament no pavimentada i protegida visualment


Regulació


A-principal casa rural

B-cobert adossat

C-cobert aíllat


Altres imatges

Façanes oest i sud Façana sud

Façana est Façanes nord i est

Façana oest Vista des del sud

Volum B no catalogat Volum C no catalogat


Volum B no catalogat Forts desnivells a l'oest

Panorama de Sallent des de la casa Fotografia aèria del context i la casa

PLA ESPECIAL DE CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I …1.8.2.3. Masies, cases rurals i altres...

Documents

Transcript of PLA ESPECIAL DE CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I …1.8.2.3. Masies, cases rurals i altres...