PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL MEDI NATURAL I DEL …

Juliol 2018

Document per a l’aprovació inicial

PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL MEDI NATURAL I DEL PAISATGE DELPARC NATURAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA

ANNEX 1. EINA MULTICRITERI

padulles

Rectángulo

El present Annex reprodueix el treball de l’equip de treball de l’eina multicriteri composat

per professionals experts procedents de l’AMB, del CPNSC, i de l’Estudi de Xavier Mayor

(Irbis: ecologia aplicada a la sostenibilitat).

ANNEX 1. Eina Multicriteri

1. Introducció 3

1.1. Definició 3

1.2. Metodologia 3

1.3. Estat de treballs 3

2. Mapes que conformen l’Eina Multicriteri 4

2.1. Mapa de complexitat i funcionalitat ecològica 4

2.1.1. Plantejament sintètic global del mapa de complexitat i funcionalitat

ecològica 4

2.2. Mapa de vulnerabilitat 9

2.2.1. Plantejament sintètic global del mapa de vulnerabilitat 9

2.3. Mapa d’acumulació de pertorbacions antròpiques 12

2.3.1. Plantejament sintètic global del mapa d’acumulació de pertorbacions

antròpiques 12

2.4. Consideracions en relació a les capes 17

2.4.1. Capes consultades 17

2.4.2. Metadades 21

3. Aplicació 35

3.1. Escala estructural 35

3.1.1. Model de preservació i millora dels valors ecològics 35

3.1.2. Model de valorització dels recursos naturals 36

3.1.3. Model de valorització d’ús públic 36

3.1.4. Model en relació al patrimoni construït 36

3.1.5. Model per a les infraestructures i els serveis 37

3.2. Escala de projecte 37

3.3. Escalda de seguiment 38

3.4. Treballs complementaris derivats de l’aplicació de l’EINA 43

3.4.1. Checklist per a la caracterització dels usos i les activitats 43

3.4.2. Àmbits a Escala de projecte 48

3.4.3. Exemples de l’escala projectual 50

3.4.3.1. Can Borrell i Ermita de Sant Adjutori. Restaurant existent 50

3.4.3.2. Can Bell. Hípica existent 55

4. Evolució i futur de l’Eina Multicriteri 60

Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola Document per a l’aprovació Inicial

3

1. Introducció

Des de les primeres etapes del procés de redacció i formulació del Pla Especial de Protecció del

Medi Natural i el Paisatge (PEPNat) del Parc Natural de la Serra de Collserola, es va plantejar la

configuració d’una eina de tipus SIG que pugues ser utilitzada com a instrument de suport per a

la futura gestió dels objectius del Pla. Així, l’Eina Multicriteri va sorgir com un instrument d’anàlisi

sistemàtic del territori que permet valorar i ponderar el seu estat actual, així com els efectes

ecològics i ambientals que impliquen els usos i activitats existents i futurs al Parc Natural.

1.1. Definició

L’Eina Multicriteri és un dels instruments de gestió que forma part del model de planificació del

PEPNat, que té com a objectiu ajudar a la presa de decisions de l’òrgan gestor del Parc.

Tant a nivell conceptual com pel que fa als plantejaments i model SIG, es tracta d’una e ina que

caracteritza el territori per fer front al planejament i a la gestió del Parc, partint de diverses

perspectives, i està dissenyada per poder actualitzar-se i adaptar-se als canvis i a l’evolució del

territori de forma dinàmica. Per tant, com part d’aquesta evolució, també es possible que a l’hora

de la seva aplicació com instrument de gestió es detectin situacions a millorar.

1.2. Metodologia

L’Eina Multicriteri és un producte SIG que caracteritza el territori a partir de diferents atributs

ambientals presents, generant un seguit d’informació sobre els seus valors i el seu estat des de

diferents vectors d’anàlisi. A banda de la integració de diferents capes cartogràfiques dins d’una

sèrie de mapes temàtics, l’Eina Multicriteri també incorpora un sistema de caracterització de les

activitats i usos sol·licitats mitjançant un Checklist (encara en fase d’estudi) de preguntes

concretes a respondre.

La metodologia plantejada es basa en la utilització d'un conjunt de capes d’informació

cartogràfica procedents de diferents fonts (Generalitat, Diputació, CPNSC, AMB,…) que

s’interpreten de forma conjunta per blocs temàtics, els quals donen lloc a una sèrie de mapes de

síntesi (temàtics). Per a conformar cada mapa, a les diferents capes se’ls hi dona un pes arrel

de la importància que es considera que ha de tenir en el mapa en concret i es valora segons els

atributs que ofereix. La valoració de totes les capes d’un mapa es suma, ponderant els seus

pesos segons diferents criteris (importància, representativitat), per donar lloc a un índex general

per a cada un dels mapes resultants. Així, es tracta d’una metodologia d'anàlisi que permet

copsar la complexitat i funcionalitat ecològica, la vulnerabilitat, i l’acumulació de pertorbacions

antròpiques, i sintetitzar-la gràficament a través de mapes temàtics.

1.3. Estat de treballs

El present document recull les determinacions i continguts definitius desenvolupats per l’equip

de treball de l’Eina Multicriteri. Aquest equip de treball s’ha composat per professionals experts

procedents de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, del Consorci del Parc Natural de la Serra de

Collserola (CPNSC) i de l’Estudi Xavier Mayor et al. S.L.

Pla especial de protecció del medi natural

i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola


2. Mapes que conformen l’Eina Multicriteri

L’Eina Multicriteri està conformada per tres mapes, el mapa de complexitat i funcionalitat

ecològica, el mapa de vulnerabilitat i el mapa d’acumulació de pertorbacions antròpiques. Els

quals són resultat del tractament fet de tota la informació georreferenciada disponible.

Els mapes obtinguts permeten fer una lectura adaptada al compliment dels objectius del Pla i

estan orientats a facilitar la valoració d’implantació de determinats usos en determinades

localitzacions, ponderar els seus efectes sobre el medi receptor, proposar mesures correctores,

d’ajust, i de seguiment.

2.1. Mapa de complexitat i funcionalitat ecològica

El mapa de complexitat i funcionalitat ecològica està format per capes cartogràfiques que aporten

informació per a la caracterització del territori, tenint en compte la seva riquesa, complexitat

ecològica, els seus valors sistèmics i aquells espais que són singulars o rars al Parc, fet que els

hi atorga un especial interès quant al manteniment de la diversitat present. Ofereix, per tant, una

estimació de quin paper té el territori en el desenvolupament de les dinàmiques ecològiques, amb

l’objectiu final de la protecció de la riquesa de l’entorn. Així, la principal funció del mapa és

caracteritzar l’àmbit del Parc natural de Collserola en funció del nivell de complexitat estructural,

de funcionalitat i singularitat ecològica que presenta el territori.

Per generar aquest mapa, s’han seleccionat aquelles capes cartogràfiques específiques que es

troben disponibles en quant a aspectes ecològics rellevants. Aquestes capes han estat

convenientment valorades i ponderades, tenint en compte els mateixos criteris i sempre fent-ne

una lectura de protecció de l’entorn. La informació de les diferents capes es sintetitza en un índex

de complexitat i funcionalitat ecològica que indica on s’estima que tenen lloc més o menys

dinàmiques ecològiques.

Així, el mapa de complexitat i funcionalitat ecològica resultant és una aproximació per poder

interpretar la realitat ecològica del territori. Aquesta informació ha d’aportar coneixement per a

l’Eina sobre els valors ecosistèmics que cal protegir i com es poden gestionar les pertorbacions

ocasionades pels diferents usos en el Parc, a fi de procurar la seva preservació o potenciació.

Per tant, cal considerar que la informació d’aquest mapa no només es pot aplicar a avaluar

l’encaix d’una activitat/ús, si no que també pot ser emprada per al coneixement de les

característiques d’un determinat indret, o bé per a generar informació per a altres aspectes de la

gestió del Parc.

2.1.1. Plantejament sintètic global del mapa de complexitat i funcionalitat ecològica

A continuació s’exposa el plantejament sintètic global del mapa i com hi participen les diverses

capes que l’integren.

El mapa està format per 17 capes. Aquelles que tenen informació íntimament lligada s’han tractat

conjuntament per evitar dobles comptatges allà on coincideixen.

5

INFORMACIÓ CARTOGRÀFICA

CODI Shp

ESCALA ATRIBUT VALORS BUFFER PES

1. Complexi-tat estructural dels hàbitats

Complexitat dels Hàbitats CORINE del CPNSC (DIBA i UB)

CECO

1:10.000

Segons Complexitat estructural –

Estrats de vegetació presents

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Sense 4

Complexitat dels Hàbitats a Catalunya (DTES i UB)

1:50.000

2. Reserves naturals parcials (DTES)

RNP 1:5.000 No n’hi ha

Sí que n’hi ha

0

10 Sense 1

3. Espais d’especial interès connector (CPNSC i Estudi Xavier Mayor et al.)

CON 1:5.000

No ho és

Àmbit complementari

Connector territorial

0

5

10

Sense 2

4.Xarxa hídrica

Xarxa hídrica completa (ICGC)

XHC

1: 5.000

No ho és

X. H. Completa

X. H. S. Hidrogràfic

0

6,67

10

-

5+5m

30+30m

2 Sistema hidrogràfic PEPNat – interès connector (AMB)

1: 5.000

5. Hàbitats d'Interès Comunitari

Mapa d’Hàbitats CORINE del CPNSC

(DIBA i UB)1

HIC

1:10.000

No n’hi ha

Sí (no prioritari)

Sí (prioritari)

0

5

10

Sense 1 Cartografia dels hàbitats d'interès comunitari a Catalunya (2008-12) (DTES)

1:50.000

6. Hàbitats de conservació prioritària (DIBA i UB)

HCP 1:20.000 No n’hi ha

Sí que n’hi ha

0

10 Sense 1

1 Per a la delimitació dels Hàbitats d’interès comunitari dins del Parc s’utilitza la capa d’Hàbitats CORINE del CPNSC (DIBA i UB), és a dir la mateixa capa que s’ha emprat per a la valoració de la complexitat dels hàbitats. Aquesta capa inclou la translació directa d’hàbitats CORINE a Hàbitats d'Interès Comunitari.





CODI Shp


7. Inventari de boscossingulars de Catalunya(CREAF)

IBS No n’hi ha

Sí que n’hi ha

0

10 Sense 1

8. Xarxa de Boscosd’evolució natural (CPNSC iXarxa Selvans)

BOSC 1:2.500

No n’hi ha

Interès Estratègic

Bosc Evolució Natural

0

10

10

Sense 0,5

9. HIC complementaris (DTESi UB)

HICC

No n’hi ha

Sí (no prioritari)

Sí (prioritari)

0

5

10

10 m de radi

0,5

10. Nius de rapinyaires(CPNSC)

RAP 1:5.000

No hi ha nius actius

50-500 m d’unniu actiu

A <50 m d’un niu actiu

0

5

10

-

500 m de radi 50 m

de radi

1

11. Localitats singulars (DIBA)

Àrees d’interès piscícola

SFF 1:5.000

No n’hi ha

Sí que n’hi ha

0

10 Sense

1

Localitats amb alta biodiversitat o alt interès faunístic

No n’hi ha

Sí que n’hi ha (excepte quiròpters i amfibis)3

0

10

De 30 a 50 m de

radi4

Localitats d'elevada singularitat fúngica i florística

No n’hi ha

Sí que n’hi ha

0

10

10 m de radi

Flora d’interès No n’hi ha

Sí que n’hi ha

0

10

10 m de radi

Flora prioritària (spp. vulnerables o en perill)

No n’hi ha

Sí que n’hi ha

0

10 Sense

12. Espais d’interès geològic(DIBA)

EIG 1:50.000 No n’hi ha

Sí que n’hi ha

0

10 Sense 0,5

13. Fons escènics delsentorns de Collserola (BR)

VIS

Grau d’exposició (per 3 intervals iguals)

Baix (0-33%)

0

5

Sense 1

7


CODI Shp


Mig (33-67%)

Alt (67-100%)

10

14.Puntsd’aigua(CPNSC)

Total de punts

H2O

1:5.000

No ho és

Buffer 50-100m

Buffer primers 50m

0

2,5

5

100 m de radi

4

Basses d’especial interès

1:5.000

No ho és

Buffer 50-100m

Buffer primers 50m

Polígon

0

5

7,5

10

Buffer de nivells7

15. Amfibis (CPNSC) AMF 1:5.000

No s’hi han detectat

S’hi ha detectat

0

10

30 m de radi

1

16. Quiròpters (CPNSC) QUI 1:5.000

No s’hi han detectat

S’hi ha detectat

0

10

50 m de radi

1

17. AIFF - Àrees d'InterèsFaunístic i Florístic (DTES)

AIFF 1:5.000 No ho és

Ho és

0

10 Sense 1

Taula 1. Síntesi de la valoració, amplada de buffers i pesos de les capes del Mapa de Complexitat i Funcionalitat

ecològica.

Font: Elaboració pròpia.

El conjunt de capes d’informació recollit a la Taula 1 es combina per a donar lloc a l’índex de

complexitat i funcionalitat ecològica, que va de menys a més concurrència de valors, en una

escala del 0 al 10. Cal tenir en compte que no succeeix que en cap lloc totes les capes estiguin

valorades amb la puntuació màxima.

El càlcul final de l’índex de complexitat i funcionalitat ecològica es realitza d’acord a la següent

fórmula, que recull els pesos ja exposats pels què cal multiplicar la valoració de cada

capa:Índex complexitat i funcionalitat ecològica = (4*V Complexitat + 1*V Reserves Naturals Parcials

+ 2*V Zones interès connector + 2*V Xarxa H + 1*V HIC + 1*V H. Conservació Prioritària + 1*V Boscos Singulars +

0,5*V Boscos EN + 0,5*V CHICC) + 1*V rapinyaires + 1+V loc.singulars + 0,5*V espais interès geo + 1*V fons

escènics + 4*V punts aigua + 1*V amfibis + 1*V quiropters + 1*V AIFF/ 23,5

On V és la valoració interna de la capa pel que fa al seu atribut d’interès.

En síntesi, el resultat final és un mapa d’intensitat que indica que, com més alt és el valor de

l’índex, més nivell de complexitat i funcionalitat ecològica s’estima que presenta un determinat

indret. El mapa resultant obtingut ha estat el següent:




Figura 1. Resultat gràfic per al mapa de complexitat i funcionalitat ecològica.


Per una banda, el mapa de complexitat i funcionalitat ecològica resultant, permet destacar

diverses àrees on els ecosistemes són més complexos i tenen més interaccions d’elements de

rellevància funcional. D’entre aquests elements, prenen molta importància els cursos de les rieres

i torrents, ja que vertebren la disponibilitat d’aigua com a recurs imprescindible per al

funcionament dels ecosistemes i alhora són importants vies de connectivitat ecològica. Quant a

la connectivitat, igualment s’han posat en valor aquells espais que realitzen una funció

connectora, ja sigui amb l’exterior del Parc, o entre les seves meitats est i oest. És també

remarcable el paper que tenen diversos boscos del Parc com a embornals de carboni, fet que

posa en valor la importància d’aquests per a la mitigació del canvi climàtic. Per altra banda,

aquest mapa recull la presència de diversos espais que han estat declarats per la normativa o

catalogats com espais amb una especial significació per la conservació de la biodiversitat, entesa

a escala d’ecosistemes: les Reserves Naturals Parcials, els Hàbitats d’Interès Comunitari, etc.

Addicionalment s’han inclòs atributs espacials que es consideren rellevants per la seva

singularitat dins el territori, ja sigui pel seus valors relacionats a la biodiversitat (nius de

rapinyaires, àrees d’interès piscícola, localitats amb alta biodiversitat o alt interès faunístic, flora

d’interès i prioritària, presencia d’amfibis i quiropters), o per la seva importància física i geogràfica

(espais d’interès geològic, fons escènics dels entorns de Collserola i punts d’aigua).

La major part d’espais del PNSC es troben amb un índex mig i es tracta, generalment, d’hàbitats

boscosos i d’interès comunitari, on les dinàmiques ecològiques són notablement complexes i on

es proveeixen importants serveis ecosistèmics, per exemple de regulació del cicle del carboni i

mitigació del canvi climàtic, de producció d’oxigen, o de suport per a la biodiversitat. Els espais

que presenten un índex elevat o molt elevat mostren un paper especialment important en les

dinàmiques ecològiques del PNSC, perquè es tracta d’ecosistemes que presenten una

configuració estructuralment complexa, com apareix a gran part del Parc, però a més

9

desenvolupen altres funcions clau, per exemple com a espais de regulació hídrica a les rieres i

els torrents o com a espais d’especial interès per a la connectivitat de les espècies.

2.2. Mapa de vulnerabilitat

El mapa de vulnerabilitat descriu el territori d’acord a la seva fragilitat, sensibilitat, riscos

ambientals, etc. Així, genera una imatge sobre la vulnerabilitat del territori, és a dir, quant sensible

és aquest enfront de les pertorbacions que es puguin patir. La informació d’aquest mapa permet

orientar la preservació dels valors de l’entorn, destacant aquells àmbits que són més fràgils.

Per aquesta finalitat, la valoració de les diferents capes s’integra en un índex general -l’índex de

vulnerabilitat- que indica si un indret és més o menys sensible en termes socioambientals.

2.2.1. Plantejament sintètic global del mapa de vulnerabilitat

INFORMACIÓ CARTOGRAFICA CODI Shp


1. Incendis ocorreguts (CPNSC)

INC 1:2.500

Segons any del darrer incendi

Sense incendis

Abans de 2006

2006-2012

2013-2015

2016

Si l’indret ha patit més d’1 incendi2

0

2,5

5

7,5

10

+2

Sense 3

2. Susceptibilitat a l’erosió (Estudi Xavier Mayor et al.)

SERO 1:20.000

Quantil 1 (0,003 - 0,218)

Quantil 2 (0,218 - 1,892)

Quantil 3 (1,892 - 4,578)

Quantil 4 (4,578 - 11,268)

Quantil 5 (11,268 - 68,00)

0

2,5

5

7,5

10

Sense 2

1 No es sumaran el 2 punts per haver patit més d’un incendi en aquells indrets que tinguin valor 10.




INFORMACIÓ CARTOGRAFICA CODI Shp


3. Vulnerabili-tat delhàbitats

Mapa d’Hàbitats CORINE del CPNSC (DIBA i UB)

VULH

1:10.000

Segons Vulnerabilitat dels hàbitats (veure annexos, Taula 7.B.)

Baixa

Molt baixa

Mitja

Alta

Molt alta

0

2,5

5

7,5

10

Sense 4 Hàbitats de Catalunya (DTES i UB)

1:50.000

4. Punts crítics per laconnectivitat ecològica (BR) PCC 1:10.000

Actuació recomanable

Actuació necessària

Actuació estratègica

Actuació urgent

Passos fluvials

Passos crítics

6

8

10

10

10

10

100 m de radi3

1

5. Zones d'Especial Proteccióde la Qualitat Acústica (DTES) ZPQA

No ho és

Ho és

0

10 Sense 1

6. Talussos i activitatsextractives d’especial interès(CPNSC) PTP 1:5.000

No ho és

Buffer 50-100m

Buffer primers 50m

Polígon

0

5

10

10

Buffer de nivells4

2

7. Illes de tranquil·litat (AMB)ILL 1:5.000

No ho és

Ho és

0

10 Sense 1

Taula 2. Síntesi de la valoració, amplada de buffers i pesos de les capes del Mapa de Vulnerabilitat.


El conjunt de capes d’informació recollit a la Taula 2 es combina per a donar lloc a l’índex de

vulnerabilitat, que va de menys a més vulnerabilitat del territori, en una escala del 0 al 10, si bé

segons les variables utilitzades els valors més elevats que s’han trobat han estat de 6,28. El

resultat final és un mapa d’intensitat que indica que, com més alt és el valor de l’índex, més

elements de sensibilitat conflueixen en un determinat indret.

3 Aquesta xifra s’ha basat en les distàncies de buffer assignades per fragmentació ecològica de les infraestructures viàries del treball de Mayor, X., Belmonte, R., Quintana, V. Un método sig para la determinación de la conectividad ecológica: el caso de los espacios protegidos del Baix Empordà. ICT, Institut Català de Tecnologia. 2003. 4 Aquesta capa presenta un buffer amb dos nivells de valoració, on els 50 m més propers al punt o polígon d’interès es valoren amb 10 punts i des dels 50 als 100m s’aplica un segon buffer on decreix la puntuació a 5. En aquesta capa els primers 50 m de buffer s’ha valorat amb un 10 (igual que els polígons d’interès) donat que la major part dels elements de la capa no s’han pogut associar a polígons.

11

El càlcul final de l’índex de vulnerabilitat es realitza d’acord a la següent fórmula, que recull els

pesos ja exposats pels què cal multiplicar la valoració de cada capa:

Índex Vulnerabilitat = (3*V Incendis ocorreguts + 2*V Erosió + 4*V Vuln Hab + 1*V Punts Conn + 1*V ZEPQA+ 2*V

Talussos i Extr+ 1*V I tranq) / 14


Figura 2. Resultat gràfic per al Mapa de Vulnerabilitat.


Del mapa de vulnerabilitat, amb la incorporació d’una gran varietat de capes s’ha pogut copsar

la vulnerabilitat del territori entesa en un sentit ampli. D’una banda, s’ha recollit quina és la

sensibilitat del territori a patir canvis o desequilibris. Així, el mapa resultant ha mostrat tendències

generals del Parc, com una major vulnerabilitat a la vessant barcelonina, per exemple, que ha

patit nombrosos incendis. També es detecten algunes zones d’elevada vulnerabilitat al Papiol,

mentre que els indrets diagnosticat com a menys vulnerables s’han trobat al vessant de

Cerdanyola.

A partir de l’anàlisi d’aquest mapa, es pot concloure que són molt limitats els espais on concorren

molts elements que denotin sensibilitat dins el Parc. Així, la major part dels espais del PNSC

presenten uns nivells baixos d’aquest índex. És més, els espais valorats amb nivells de l’índex

més alts es solen trobar al vessant de Barcelona, però també en altres llocs més interiors del

Parc, com per exemple al llarg de la Rierada.

Cal tenir en compte que aquest grup temàtic inclou una gran proporció de capes que impliquen

àrees de territori molt reduïdes: talussos i pedreres, punts de connectivitat. Per contra, hi ha

poques capes que cobreixin la major part del territori (un cop eliminats els valors 0): principalment




són les capes de vulnerabilitat dels hàbitats i de perill bàsic d’incendi forestal. Aquesta conjuntura

fa que esdevingui força improbable trobar espais on apareixin molts elements de susceptibilitat,

de manera que bona part dels espais del Parc queden valorats amb un índex força baix.

De fet, es troben diversos àmbits en què no apareix cap factor de vulnerabilitat dels considerats,

de manera que el seu valor de l’índex és 0 (espais en color blanc). Aquests espais s’associen

generalment a àrees urbanitzades.

2.3. Mapa d’acumulació de pertorbacions antròpiques

El mapa d’acumulació de pertorbacions antròpiques caracteritza el territori segons la major o

menor presència de pertorbacions. Com tot ecosistema, la Serra es troba també exposada a patir

pertorbacions i riscs ambientals, com pluges torrencials, sequeres o incendis (per bé que

actualment la majoria succeeixen per causes antròpiques). Tanmateix, la realitat del Parc mostra

que mentre aquests episodis d’origen natural tenen una baixa recurrència de caràcter més aviat

puntual, les pressions derivades de la freqüentació antròpica i l’ús del territori hi tenen lloc cada

dia. És per això que el contingut d’aquest bloc temàtic està centrat en fenòmens d’aquest tipus

(tals com la presència d’infraestructures viàries, d’espais urbans o urbanitzacions, d’edificacions

aïllades, d’activitats extractives, etc.).

Partint d’aquest plantejament, el mapa d’acumulació de pertorbacions antròpiques està orientat

a la valoració de l’adequació del territori per acollir un determinat ús sol·licitat en quant als nivells

de pertorbació ambiental que presenta. És a dir, el mapa informa sobre la idoneïtat de la proposta

segons les pertorbacions que genera l’ús. En aquest sentit cal destacar que la lectura d’aquest

mapa va molt lligada a la caracterització de l’ús a nivell projectual.

Anàlogament als mapes anteriorment exposats, aquest mapa manté el plantejament de generar

un índex d’acumulació de pertorbacions, on els valors alts indiquen que concorren en un indret

més pertorbacions. No obstant, cal assenyalar que la interpretació de l’escala és al revés que en

el Mapa Ecològic, és a dir, en aquest cas valors més alts corresponen a àrees més antropitzades.

2.3.1. Plantejament sintètic global del mapa d’acumulació de pertorbacions antròpiques

El mapa està format per 17 capes. Aquelles que tenen informació íntimament lligada s’han tractat

conjuntament per evitar dobles comptatges allà on coincideixen.

INFORMACIÓ CARTOGRAFICA

CODI Shp


1. Freqüentació peractivitats organitzades.Per aplecs (CPNSC)

FAPL 1:2.500

Per nombre de persones

<250

250-500

500-1.000

>1.000

2,5

5,0

7,5

10

25 m de radi 1

2. Freqüentació peractivitats organitzades.Per trams (CPNSC)

FTRA 1:2.500

Per nombre de persones

<500

500-1.000

1.000-5.000

>5.000

2,5

5,0

7,5

10

10+10 m 1

13


CODI Shp


3. Àrees de Lleure (CPNSC) LLEU 1:2.500

Segons tipus d’àrea i condicionament

Miradors

Miradors condicionats

Fonts condicionades

À. Estada

À. Estada-localitats singulars

À. Estada-nodes

À. Estada-nuclis

À. Estada ni font ni mirador

À. Lleure

2,5

5

5

7,5

7,5

7,5

7,5

7,5

10

Fonts i miradors:

25 m

À. Estada:

50 m

À. Lleure:

200 m

1

4. Aparcaments (CPNSC i AMB)

PARK 1:2.500 No n’hi ha

N’hi ha

0

10 50 m de radi 1

5. Edificacions (CPNSC) EDI 1:2.500

Segons ús o afluència que genera

<15 habitants/treballadors/ places

15-30 habitants/ treballadors/places

>30 habitants/treballadors/ places

3,33

6,67

10

50 m de radi 2

6. Camins freqüentats per bicicletes (CPNSC, Lascuraín, Col·lectiu ciclistes i AMB)

BIC 1:5.000-1:25.000

No ho és

Sí que ho és

0

10 10+10 m 1

7. Xarxa elèctrica (Endesa) ELEC 1:2.500

Línia baixa tensió

Línia mitja tensió

Línia alta tensió

(excloent els trams soterrats)

3,33

6,67

10

10+10 m

7+7 m

3+3 m

2

8. Xarxa viària

Xarxa viària bàsica (CPNSC)

XVIA

1:2.500 Segons importància i amplada

Camí forestal de desembosc (1,6m)

X. d’ús públic (0-10m)

Accés catàleg PEPNat (3,5-5m)

X. rodada secundària Estratègica (1-6m)

X. rodada secundària Pública (2-10m)

2

4

4

6

8

8

10

10

Banda i banda:

5 m

10 m

10 m

12,5 m

15 m

15 m

30 m

50 m

2

Vies preferents de doble calçada (ICGC)

1:25.000

Vies urbanes (ICGC)

1:25.000





CODI Shp


Vies urbanes

X. rodada principal (5-20m)

Vies preferents de doble calçada (>20m)


9. Xarxa ferroviària (DTES) XFER

No n’hi ha

N’hi ha


0

10 30 m de radi 2

10. Grau de pertorbació de les activitatsextractives (GENCAT i ICGC)

EXTR 1:5.000

Segons criteris: règim de pertorbació, Si l’activitat està en actiu/acabada, estat de la restauració i evolució.

Pertorbació Molt baixa

Pertorbació Baixa

Pertorbació Mitja

Pertorbació Alta

Pertorbació Molt alta

2

4

6

8

10

(S’hi resten 2 punts al valor del polígon)

Sense

20m de radi

40m de radi

60m de radi

80m de radi

2

11. Contaminació acústica(AMB) SOR

Ld (decibels)

<60

60-70

70-80

3,33

6,67

10

Sense (excepte per la capa de línies: 10+10 m)

1

12. Contaminació lluminosa (CPNSC – Lascuraín) LLUM

Focus puntuals (principalm. zones esportives i escoles)

Focus lineals (vies comunicació)

Superfícies (àrees urbanitzades, parc, nus viari)

5

10

10

30 m de radi

30+30 m

30 m de radi

1

13. Espais urbanit-zats

Extensió física de les urbanitzacions internes (CPNSC)

URB 1:2.500

Urbanitzacions de < 25 ha

Urbanitzacions de 25 - 50 ha

Urbanitzacions de > 50 ha

5 buffer

10 polígon

50 m de radi

75 m de radi

100 m de radi

3 Densitat de població dels espais urbanitzats (AMB)

DENS

Segons hab/ha

0-50

50-100

100-200

200-300

>300

2

4

6

8

10

100 m de radi

200 m de radi

300 m de radi

15


CODI Shp


400 m de radi

500 m de radi

14. Conreus del Mapa ecològic de l’AMB (CREAF i AMB)

CON 1:5.000

Abandonats

Llenyosos

En transformació

Llenyosos en regadiu

Herbacis

Horta familiar

Herbacis en regadiu

Hivernacles

D’horta sota plàstic

Vivers

1

4

5

6

7

8

9

10

10

10

50 m de radi 1

15.1. Parades i estacions de transport públic (ATM)

Estacions Metro, Renfe, FGC, TramBaix

ATM Tots els camps

2,5

5

7,5

10

600-800m

400-600m

200-400m

0-200m

1

15.2. Parades i estacions de transport públic (ATM)

Parades de bus

BUS Tots els camps

2,5

5

7,5

10

375-500m

250-375

125-250

0-125m

1

16. Franges de protecció (CPNSC)

FPR 1:5.000

2012 o abans

2014

2015

2016

2017

2

4

6

8

10

Sense 1

Taula 3. Síntesi de la valoració, amplada de buffers i pesos de les capes del Mapa d’Acumulació de Pertorbacions

antròpiques. Font: Elaboració pròpia.

El conjunt de capes d’informació recollit a la Taula 3 es combina per a donar lloc a l’índex

d’acumulació de pertorbacions, que va de menys a més impactes ambientals en el territori, en

una escala del 0 al 10, si bé segons les variables utilitzades els valors més elevats que s’han

trobat han estat de 5,24. El resultat final és un mapa d’intensitat que indica que, com més alt és

el valor de l’índex, més pertorbacions conflueixen en un determinat indret.




El càlcul final de l’índex d’acumulació de pertorbacions es realitza d’acord a la següent fórmula,

que recull els pesos ja exposats pels què cal multiplicat la valoració de cada capa:

Índex d’acumulació de pertorbacions = ( 1*V Freqüentació aplecs + 1*V Freqüentació trams + 1*V Àrees Lleure +

1*V Aparcaments + 2*V Edificacions + 1*V Bicicletes + 2*V Xarxa elèctrica + 2*V Xarxa viaria + 2*V Ferroviari + 2*V

Extractives + 1*V Soroll + 1*V Contaminació lluminosa + 3*V Espais urbanitzats + 1*V Conreus + 1*V Est.Ferroviaries +

1*V Est.Busos+ 1*V Franges) / 24


Figura 6. Resultat gràfic per al mapa d’acumulació de pertorbacions antròpiques.


La unió de les capes que conformen aquest mapa, permet visualitzar on es concentren els

impactes enfront d’altres espais que queden força alliberats. Les pertorbacions recollides són

totes d’origen humà i es troben en gran part lligades a la freqüentació i a l’ús. Ha destacat com

una fissura especialment pertorbada la que obren la C-16 i la línia del Vallès dels FGC, al voltant

de la qual també es concentren diverses urbanitzacions.

El mapa d’acumulació de pertorbacions antròpiques mostra una bona aproximació a com afecten

les diferents infraestructures (de comunicació i de serveis) en tota l’extensió del Parc. Així, el

mapa mostra com alguns espais queden lliures de la presència de les variables analitzades

(espais en blanc, amb valor de l’índex 0). Tanmateix, es reconeix com afecten les pertorbacions

a nombroses àrees del Parc, esquarterant-lo a partir de camins que són més o menys

freqüentment utilitzats per passejants, bicicletes o cotxes.

Els valors de l’índex a dins els límits del Parc no solen pujar de 2 sobre 10, tot i que sí que

superen aquests valors als espais més exteriors, especialment quan es troben en contacte amb

àrees urbanitzades (on conflueix pertorbació per l’extensió física de les urbanitzacions, per la

contaminació lumínica i acústica, per la freqüentació humana, etc.). Destaquen especialment els

17

alts nivells de l’índex al llarg de la C-16 i les urbanitzacions circumdants, i al voltant de la C-58 i

la C-17, al sud-est del turó de Montcada, espais que cal relacionar amb qüestions de connectivitat

territorial.

Així, en aquest mapa, de forma anàloga a l’exposat per als anteriors, s’ha de llegir l’índex en

termes relatius, doncs un valor de 5 sobre 10 no significa que un espai es trobi mitjanament

sotmès a pertorbacions, sinó ben al contrari. Els espais amb valors propers a 5 es tracten

d’indrets que pateixen una pressió antròpica molt alta, donat que hi apareixen diversos elements

impactants d’ordre divers, tal i com ja s’ha comentat.

2.4. Consideracions en relació a les capes

Els mapes de l’Eina Multicriteri s’han composat en base a Sistemes d’Informació Geogràfica on

es relaciona, es valora, es pondera i es genera informació sobre diferents aspectes del territori i

sota diferents punts de vista: el paper en les dinàmiques ecològiques, la vulnerabilitat i el règim

de pertorbacions antròpiques que caracteritzen el territori.

Per una banda, el mapa de complexitat i funcionalitat ecològica resultant, permet destacar

diverses àrees on els ecosistemes són més complexos i tenen més interaccions d’elements de

rellevància funcional. Pel que fa el mapa de vulnerabilitat, ha mostrat tendències generals del

Parc, com una major vulnerabilitat a la vessant barcelonina, per exemple, que ha patit nombrosos

incendis.

Pel que fa al mapa d’acumulació de pertorbacions antròpiques, la unió de les capes que el

conformen permet visualitzar on es concentren els impactes enfront d’altres espais que queden

força alliberats. Les pertorbacions recollides són totes d’origen humà i es troben en gran part

lligades a la freqüentació. És per això que s’ha confirmat com aquells espais perimetrals del Parc

són els més pertorbats, mentre que al seu interior el règim de pertorbació sol ser més baix.

És important tenir en compte que, com a lectures parcials d’un mateix territori, tots tres mapes

presenten notables interaccions entre ells. Per exemple, s’ha constatat com, aquells indrets que

es troben sota un règim de pertorbacions baix segons l’índex d’acumulació de pertorbacions,

tendeixen a ser espais on l’índex de complexitat i funcionalitat ecològica és alt. Resulta, doncs,

interessant fer una lectura conjunta dels mapes. Així, es planteja que els mapes no solament es

poden llegir per separat sinó que també permeten lectures conjuntes. Un cas d’especial interès

és la integració del mapa de complexitat i funcionalitat ecològica i el de vulnerabilitat, que mostra

quins espais són els de major presència de valor i complexitat ecosistèmica que alhora són

vulnerables i que, per tant, han d’esdevenir espais d’especial atenció.

2.4.1. Capes consultades

Contingut de la capa Font S’ha incorporat al model de l’EINA?

Diversitat d’hàbitats - Índex de Shannon

CPNSC No inclou el Turó de Montcada, per aquesta raó és

considera que generaria un biaix en aquesta àrea, per tant, no s’incorpora.

Zonificació de l’espai fluvial del sistema hidrogràfic de Collserola

AMB

S’incorpora la delimitació del Sistema hidrogràfic pel seu paper en matèria de connectivitat ecològica dins en Parc.

No s’incorpora la cartografia relativa als diferents períodes de retorn perquè ja s’inclourà al Mapa Normatiu.

Xarxa de boscos d’evolució natural

CPNSC Aquesta capa s’inclou perquè delimita determinats

boscos que s’han seleccionat pel seu interès ecològic.





Capes del treball Caracterització dels serveis ecosistèmics i valoració serveis provisió d’aliments (PSAMB 2014-2020)

CREAF, BR i AMB

No, ja que els mapes generats ofereixen valors molt homogenis per Collserola, per tant, no aporten una informació diferencial pels espais interns del Parc.

Capes del treball Serveis ambientals de la infraestructura Verda (PSAMB 2014-2020)

AMB

La major part de capes no es consideren ja que la els mapes generats ofereixen valors força homogenis per Collserola (no aporten una informació diferencial pels espais interns del Parc).

S’incorpora la capa de Servei d’Emmagatzematge de Carboni al Prototip de l’Eina 4, ja que ofereix valors diferencials dins el Parc. Això és gràcies als models emprats basats en la informació LIDAR processada per l’ICGC i els models estadístics de regressió lineal a partir d’estimacions en 81 parcel·les de mostreig al camp de la biomassa i els estocs de C en boscos i matollars. Tanmateix finalment s’ha descartat ja que ha resultat distorsionadora la mida de cel·la de 20 m de costat i que es tracta d’una informació que a nivell global ja queda recollida en la capa de Complexitat estructural.

Cartografia complementària d’hàbitats de Catalunya, 2015

DTES Sí, a fi de reconèixer aquells indrets d’hàbitats d’interès

comunitari encara que siguin de poca envergadura.

Incendis històrics des de 1990 fins el 2016

CPNSC Sí, ja que determina espais més sensibles enfront

pertorbacions.

Servei de protecció i regulació de l’erosió i la hidrologia

BR

S’ha incorporat la capa al Prototip de l’Eina 4, perquè informa sobre espais que protegeixen de l’erosió i regulen la hidrologia. Però finalment s’ha descartat donat que part de la informació de base utilitzada per a construir la capa presentava una escala 1:50.000, fet que generava distorsions important en la interpretació de la capa a escala de detall (tot i que el ràster és de 2x2 m de mida de cel·la).

Punts crítics per la connectivitat

BR S’incorporen donat que són indrets que si es degraden

o no es milloren suposen una pèrdua important per lamobilitat interna o externa de les espècies al Parc.

Punts d’aigua CPNSC S’incorporen perquè es tracta d’espais molt sensibles a

pertorbacions i dels quals moltes espècies en depenen.

Amfibis CPNSC Sí, perquè informa d’indrets on es troben diverses

espècies molt sensibles.

Quiròpters CPNSC Sí, perquè informa d’indrets on es troben diverses

espècies molt sensibles.

Mol·luscs CPNSC

S’ha incorporat en el Prototip 4 de l’Eina, ja que determina 108 localitats amb diferent biodiversitat de mol·luscs mostrejades a camp (punts indrets entre les 91 quadrícules d’1x1 km UTM que cobreixen la totalitat del Parc de Collserola). Tanmateix finalment s’ha descartat, ja que són punts que provenen d’un mostreig aleatori per tant no aporten informació rellevant per l’Eina. Associar la presència d’espècies a determinats hàbitats resulta poc precís, d’una banda perquè la distribució dels mol·luscs es fa més aviat a escala de microhàbitats (Bros, 2004) i la informació de l’estudi és de fa ja força anys (2001 a 2004).

Àrees d’interès faunístic i florístic

DTES Sí, perquè delimita àrees on hi habiten espècies rares

o en perill.

Zones d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica

DTES Es tracta d’àrees on la qualitat acústica és elevada i on

representaria un greuge perdre aquesta qualitat.

Illes de tranquil·litat AMB Aquesta capa ha estat delimita en el marc del PEPNat

a fi de diferenciar espais que per la seva situació estratègica al Parc es busca que quedin més

19


preservats de la pressió antròpica, per tant, indica una espais que són singulars en la conjuntura del Parc.

Localització d'aplecs al Parc i nombre d'assistents, període 2014-17

CPNSC Sí, ja que aporta informació rellevant en matèria de

freqüentació antròpica.

Localització de trams freqüentats al Parc i nombre de passejants, període 2014-17



Abocaments incontrolats enregistrats a Collserola entre 1999 i 2013

CPNSC No, perquè els abocaments incontrolats han estat en

general sanejats, de manera que actualment no suposen una pertorbació.

Àrees d'estada i de lleure dins el Parc



Aparcaments de vehicles dins el Parc

CPNSC i AMB

Sí, ja que aporta informació rellevant en matèria de pertorbacions.

Edificacions (habitatges, equipaments públics o privats)


freqüentació antròpica (nombre de treballadors o residents).

Equipaments educatius, científics i edificis de l'administració pública

CPNSC No, ja que repeteix la informació de la capa

d’Edificacions (capa anterior).

Altres dotacions al Parc CPNSC No, ja que repeteix la informació de la capa

d’Edificacions.

Accessos per on solen pujar o baixar els ciclistes des de la vessant barcelonina.

Col·lectiu de ciclistes

Sí, ja que aporta informació rellevant en matèria de freqüentació antròpica.

Capa del camí verd ciclable AMB Sí, ja que aporta informació rellevant en matèria de


Recorreguts de bicicletes (Wikiloc)

CPNSC i Josep Lascuraín


Recorreguts de bicicletes (Xarxes socials)

CPNSC i Josep Lascuraín


Xarxa viària CPNSC S’incorpora perquè representa una ocupació del

territori, alhora que freqüentació i contaminació de tipus divers.

Xarxa elèctrica Endesa Sí, donat que suposa una pertorbació per les espècies,

tant pel manteniment que requereixen com els xocs i electrocucions.

Focus emissors al medi. Establiments PTRT

GenCat -DTES

No, perquè actualment només hi ha un focus emissor al Parc i ja es té en compte a l’Eina com a indústria extractiva.

Vies urbanes ICGC Sí, ja que aporta informació rellevant per la pertorbació

associada a la freqüentació.

Xarxa ferroviària S’incorpora perquè representa una ocupació del

territori.

Urbanitzacions CPNSC Sí, perquè aporta informació rellevant en relació la

transformació del territori.

Densitat de població a les àrees urbanitzades

AMB Sí, ja que aporta informació rellevant per la pertorbació


Parades de Renfe, FGC, Metro i Tram

ATM Sí, ja que aporta informació rellevant per la pertorbació


Parades de bus ATM Sí, ja que aporta informació rellevant per la pertorbació


Mapa de riquesa d’espècies de Collserola

Estudi Xavier Mayor et al.

S’ha desestimat pels biaixos que mostra (veure apartat 3.1.c. Anàlisi de la relació entre la capa de Complexitat ecològica i la capa de Riquesa d’espècies).

Mapa ecològic de l’AMB AMB S’elimina del model ja que la informació disponible per

la capa d’Hàbitats CORINE és més ajustada per tal





d’efectuar una lectura de complexitat, alhora que és una cartografia més recent (de 2012, enfront 2009).

Zones d’especial interès connector

BR

La capa, elaborada en el marc del treball Connectivitat Ecològica i Problemàtiques de fragmentació a la serra de Collserola de 2013, es desestima a causa de l’enfoc de pontencialitat dels connectors que presenta (veure apartat 3.1.d. Tractaments sobre les capes de Connectivitat ecològica)

Xarxa hídrica d'interès connector

BR

Aquesta capa, elaborada en el marc del mateix treball, es desestima perquè alternativament la capa del Sistema hídric del Parc millora la informació en diversos sentits: s’ha elaborat a partir d’estudis específics de detall relatius a l’elaboració del PEPNat, inclou diversos torrents amb funció connectora que a la capa anterior no es tenien en compte, a més, és més actual i d’escala més de detall.

Zones vulnerables per la contaminació de nitrats

DARPA S’ha descartat per l’absència d’aquestes al Parc.

Risc d’erosionabilitat SITxell S’ha desestimat per l’escala.

Risc geològic gravitatori potencial

SITxell S’ha desestimat per l’escala.

Zones de protecció de la contaminació lluminosa

DTES S’ha eliminat dels mapes a valorar per formar part del

Mapa Normatiu.

Model de pendents (generat a partir d’un model d’elevacions MTD)

ICGC

S’ha descartat en disposar de la capa de Servei de regulació i protecció de l’erosió i la hidrologia, degut que aquesta segona incorpora la informació dels pendents junt amb altra informació rellevant en matèria de vulnerabilitat.

Perill bàsic d'incendi forestal DTES S’ha desestimat per l’escala.

Modelització de contaminants a les ZQA 1 i 2. Immissions de NO2 i PM10

DTES Aquestes modelitzacions estan realitzades sobre

quadrants d’1km x 1km, és per això que es consideren poc exhaustives per l’Eina.

Estat de les masses d’aigua ACA

Revisada la informació presentada al Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (ACA, 2016) s’ha comprovat que pel que fa a les masses subterrànies dins Collserola només hi ha 1 punt de mostreig per la massa Cubeta de Sant Andreu i vall baixa del Llobregat; i cap punt pel Baix Besòs i pla de Barcelona. Pel que fa a les superficials, trobem 1 punt de mostreig per la riera de Vallvidrera; i 1 punt per la riera de St. Cugat. És per això que s’ha considerat que aquestes capes no aporten informació prou representativa.

Pertorbació potencial de la xarxa viària

Estudi Xavier Mayor et al.

Aquestes capes procedents del treball Estudi bàsic de permeabilitat ecològica i fragmentació del territori en relació a l’espai PEIN “Serra de Collserola”, aporten

buffers de pertorbació de les infraestructures però, s’ha considerat que no s’ajusten a la realitat actual del territori.

Pertorbació potencial de la xarxa ferroviària

Taula 4. Recull de les capes preexistents que han estat considerades per incorporar-se als Mapes de l’Eina

en les edicions de 2017 i 2018 i raó per la qual finalment s’han incorporat o s’han descartat. Sigles per les

fonts: CPNSC (Consorci del parc natural de la serra de Collserola); AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona);

DTES (Departament de Territori i Sostenibilitat); BR (Barcelona Regional); CREAF (Centre de Recerca

Ecològica i Aplicacions Forestals).

Font: Elaboració pròpia a partir de les fonts citades.

21

2.4.2. Metadades

Informació cartó-grafica

Font Any Descripció Contingut Bases de referència

i fonts Elaboració

Límits del PNSC

GENCAT 2017 Polígons (1:5.000)

Delimitació de les Reserves Naturals Parcials.

Generalitat, Decret de Declaració de Parc Natural.

Complexitat estructural dels hàbitats. Per hàbitats CORINE

GeoVeg, UB i DIBA Editada per EXM

2012-2017

Polígons (1:10.000)

Valoració dels hàbitats segons la seva complexitat ecològica, en base als estrats de vegetació presents. Aquesta capa únicament representa els hàbitats de dins del Parc.

Capa Cobertura i ús del territori dins el PNSC de 2012 (CORINE2012_Coll.shp) elaborada pel Grup de geobotànica i cartografia de la vegetació (GeoVeg), UB, seguint la Llista Catalana d’Habitats, generada a partir del CORINE Biotopes Manual (Comissió Europea, 1991). La capa s’ha fet mitjançant la fotointerpretació d’ortofotos de l’ICGC i validant a camp els resultats obtinguts.

Cada tipus d’hàbitat es classifica en un nivell de complexitat ecològica que va d’1 a 10, en base als estrats de vegetació presents. La informació sobre els estrats vegetals que solen conformar cada tipus d’hàbitat s’ha extret del Manual dels hàbitats de Catalunya. Edició revisada 2015 (Universitat de Barcelona, Universitat de Girona i Departament de Territori i Sostenibilitat, 2015).

Complexitat ecològica dels hàbitats. Per hàbitats a Catalunya

GeoVeg, UB i DTES Editada per EXM

2017 Polígons (1:50.000)

Valoració dels hàbitats segons la seva complexitat ecològica, en base als estrats de vegetació presents. Aquesta capa s’utilitza a fi de complementar l’anterior, representant els hàbitats de l’exterior del Parc.

Capa Cartografia dels hàbitats a Catalunya 1:50.000, versió 2 de 2012 (cat_CHC2012v2atr.shp) del Grup de geobotànica i cartografia de la vegetació (GeoVeg), UB i el DTES. Es basa en la classificació d'hàbitats que proposa el document CORINE Biotopes Manual (Comissió Europea, 1991).

Cada tipus d’hàbitat es classifica en un nivell de complexitat ecològica que va d’1 a 10, en base als estrats de vegetació presents. La informació sobre els estrats vegetals que solen conformar cada tipus d’hàbitat s’ha extret de Cartografia dels hàbitats a Catalunya. Versió 2. Manual d’interpretació (Universitat de Barcelona, Universitat de Girona i Departament de Territori i Sostenibilitat, 2014).

Espais d’especial interès connector de Collserola

EXM 2018 Polígons (1:5.000)

Espais d’especial interès connector a Collserola. Inclou: connectors territorials del PNSC amb els espais oberts externs i entre les dues meitats est i oest del propi Parc; i àmbits de connectivitat complementària, com a àrees d’interès a nivell local.

Es prenen com a referència els connectors definits en el treball Determinació i avaluació dels espais d’especial interès connector del sistema de connectivitat ecològica de l’espai “Serra de Collserola”, encarregat pel DPTOP el 2003 per als estudis del Pla Territorial Metropolità de Barcelona. S’utilitzen també les fitxes Elements funcionals per a la connectivitat / espais

Cartografia editada en data de febrer de 2018 mitjançant digitalització sobre ortofotoimatge escala 1:5.000 segons els criteris següents:

1. Cobertures vegetals a les ortofotos 1:5.000.

2. Continuïtats dels hàbitats segons les capes d’Hàbitats CORINE del Parc (Grup de geobotànica i cartografia de la vegetació, UB i Diputació de Barcelona, 2012) i d’Hàbitats a Catalunya (Grup de geobotànica i cartografia de la vegetació, UB i DTES, 2012).






i fonts Elaboració

de desfragmentació del CPNSC.

3. Xarxa hídrica (ICC) i Sistema hidrogràfic del Parc (AMB).

4. Camins i vies de comunicació (ICC i CPNSC).

5. Capa d’urbanitzacions (CPNSC).

6. S’ha revisat l’ajust sobre el Mapa Ecològic i el Mapa d’Acumulació de Pertorbacions.

Xarxa hídrica completa

ICC 2011 Línies (1:5.000)

Línies de la hidrografia de la zona d’estudi.

Línies de la Base topogràfica de Catalunya.

Sistema hidrogràfic. Interès connector

AMB 2017 Polígons (1:5.000)

Zonificació de l’espai fluvial del sistema hidrogràfic de Collserola (DPH i Zona de servitud). Inclou les conques de més de 0,5 km2. S’utilitza com a aproximació a les àrees que tenen interès com a connectors fluvials a Collserola.

Zonificació de l’espai fluvial de l’ACA. Estimacions dels diferents períodes de retorn. El model MDT emprat ha estat el de l’ICGC, amb un GRID de 15m x 15m.

Aquestes capes s’han elaborat per l’empresa TYPSA en el marc dels treballs del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del PNSC (PEPNat). Per aquelles conques de més de 2 km2 de superfície s’ha realitzat una zonificació detallada a partir de la modelització de les làmines d’inundabilitat per T3, T10, T100 i T500. Per les conques d’entre 0,5 i 2 km2 de superfície s’ha realitzat una zonificació simplificada. La delimitació de les conques tributàries s’han realitzat mitjançant eines d’informació geogràfica (ARCGis), i la seva extensió HEC-GeoHMS, que a partir d’un MDT determina la conca drenant en un determinat punt.

Hàbitats d’interès comunitari al PNSC. Per hàbitats CORINE

GeoVeg, UB i DIBA

2012 Polígons (1:10.000)

Delimitació dels hàbitats d’interès comunitari al PNSC en base a les correspondències amb els hàbitats CORINE. Aquesta capa únicament representa els hàbitats d’interès comunitari de dins del Parc.

Capa Cobertura i ús del territori dins el PNSC de 2012 (CORINE_PNSC.shp) elaborada pel Grup de geobotànica i cartografia de la vegetació (GeoVeg), UB, seguint la Llista Catalana d’Habitats, generada a partir del CORINE Biotopes Manual (Comissió Europea, 1991). La capa s’ha fet mitjançant la fotointerpretació d’ortofotos de l’ICGC i validant a camp els resultats obtinguts.

La capa reconeix i delimita la distribució d’hàbitats CORINE dins el PNSC. Inclou també les correspondències amb els hàbitats d’interès comunitari, que s’ha emprat per a l’ús d’aquesta capa dins el mapa de vulnerabilitat.

23



i fonts Elaboració

Cartogra-fia dels hàbitats d'interès comunitari a Catalunya 1:50.000 versió 2 (2008-12)

GeoVeg, UB i GENCAT - DTES

2012 Polígons (1:50.000)

Cartografia dels hàbitats d'interès comunitari en el territori català basada en la interpretació i adaptació de la classificació d'hàbitats de la Unió Europea. Aquesta capa únicament s’empra per a representa els hàbitats d’interès comunitari exteriors als límits del Parc.

“CORINE biotopes manual” (Comissió europea, 1991); Directiva 92/43/CEE i 97/62/CEE; Manual d'Interpretació dels Hàbitats de la UE; i informe sobre les correspondències entre els hàbitats de Catalunya i els hàbitats d'interès comunitari. Ortofotomapa 1:25.000 infraroig color (IRC), en format digital i paper, del Departament de Medi Ambient i Habitatge i de l'ICC. BCN 1:50.000 de l'ICC.

El punt de partida de la Cartografia d'interès comunitari 1:50.000 és la Cartografia dels hàbitats a Catalunya 1:50.000 versió 2. A partir d'aquesta s'han generat els polígons dels hàbitats d'interès comunitari mitjançant una taula de correspondències entre la llegenda de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya 1:50.000 i els hàbitats d'interès comunitari. En alguns casos no existeix una relació directa entre uns i altres, per la qual cosa és necessari un treball de camp específic per tal d'identificar exactament l'hàbitat d'interès comunitari present en el polígon. Prospecció de camp per identificar els hàbitats i comparar la bondat de la foto interpretació, introduint-hi les correccions adients, i havent consultat prèviament altra documentació i la cartografia preexistent de la zona.

Habitats de conservació prioritària

DIBA 2012 Polígons (1:20.000)

Habitats de conservació prioritària dins el PNSC establerts per la XPN de la DIBA.

Cartografia dels Hàbitats de Catalunya.

Inventari de Boscos Singulars de Catalunya

CREAF 2008 Polígons

S'hi cataloguen aquells boscos que presenta valors molt superiors als de la matriu de boscos que conformen un territori (boscos amb poca intervenció humana, amb espècies rares o amenaçades, amb interès sociocultural, etc.).

Imatges aèries, Inventaris forestals, Informació bibliogràfica i Participació local.

En una primera fase es fa una valoració a escala de paisatge per fotointerpretació amb eines de sistemes d’informació geogràfica comparant imatges actuals amb fotografia aèria dels anys 50. Si en aquell moment el bosc ja tenia una estructura singular aleshores es delimita el rodal, s’analitza l‘estructura arbòria i l’entorn. Posteriorment, es du a terme la valoració sobre el terreny. A partir de la realització de parcel·les d’inventari forestal es mesuren les singularitats






i fonts Elaboració

del bosc mitjançant els indicadors de singularitat

Xarxa de boscos d’evolució natural

CPNSC i XARXA

SELVANS 2017

Polígons (1:2.500)

Boscos seleccionats pel CPNSC segons criteris de tant de singularitat com de representativitat al Parc. Es tracta de boscos que des del punt de vista ecològic té un especial interès permetre’n l’evolució natural.

Directiva Hàbitats (Directiva 91/244/CEE) Inventari de Boscos Singulars de Catalunya (CREAF, 2008).

Per la selecció de rodals singulars s’apliquen criteris similars als que defineixen l’Inventari de Boscos Singulars de Catalunya (CREAF, 2008): poca intervenció humana, antiguitat, presència d’espècies rares o amenaçades, etc. Es busquen també boscos que siguin representatius dins els hàbitats que la Directiva Hàbitats defineix com a “Elements clau” dels espais Natura 2000 mediterranis (és a dir, pinedes i alzinars).

Cartografia complementària dels hàbitats a Catalunya

GeoVeg, UB i

GENCAT - DTES

2015 Punts

Situa aquells hàbitats que ocupen superfícies molt petites i que no han pogut ser representats a la Cartografia dels hàbitats de Catalunya a 1:50.000, alguns dels quals són hàbitats d'interès comunitari. Els d’interès comunitari són els hàbitats seleccionats per a la incorporació de la capa a l’Eina.

La informació prové de diverses fonts: la cartografia de detall dels parcs naturals de Catalunya a 1:10.000 (en fase d'execució), inventaris de vegetació publicats que recull el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (BDBC) i que poden ser ben georeferenciats i, en altres casos, es tracta de dades originals i inèdites.

La base cartogràfica s’ha elaborat segons les dades de georeferenciació camp provinents de GPS de diversos autors i digitalització directa sobre els ortofotomapes de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Nius de Rapinyaires

EBCB - CPNSC

2017 Punts

(1:5.000) Nius actius de rapinyaires.

Treball de camp.

Localització de nius actius de rapinyaires en les temporades recents (2014-2017). Aquesta capa inclou els nius actuals de tots els tipus de rapinyaires que acull el Parc, és a dir, tant de les rapinyaires forestals com de les rupícoles i les d’ambients oberts.

Àrees d'interès piscícola

DIBA - OTPAT

2013 Polígons

Trams d'interès piscícola. Curs mitjà de la Rierada, darrer reducte del barb cua-roig (Barbus haasi).

Cites bibliogràfiques i treball de camp.

Capa elaborada dins els treballs per a la Diagnosi del medi natural per al PEPNAT (DIBA, 2014).

25



i fonts Elaboració

Localitats amb alta biodiversitat o alt interès faunístic (amfibis, rèptils, ocells, quiròpters)

DIBA - OTPAT

2011 Punts

Localització amb alta biodiversitat o alt interès per la fauna (amfibis, rèptils, ocells rupícoles i quiròpters)



Localitats d'elevada singularitat fúngica i florística

DIBA - OTPAT

2012 Punts

Localitats amb elevada singularitat en quant a pteridòfits, briòfits, líquens, fongs… Són localitats de les quals es té constància que, per la combinació dels seus valors i la seva gran fragilitat, mereixen una protecció especial davant de pressions i impactes

Cites bibliogràfiques i treball de camp. Per exemple, Álvaro i col·laboradors, designen al 2009 diverses estacions d’interès liquènic i/o briològic al Parc.


Flora d'interès

DIBA - OTPAT

2012 Punts

Localitats amb presència d'espècies de flora d'interès



Flora prioritària

GENCAT 2012 Polígons (1:5.000)

Zones amb presència d'espècies de flora en estat de conservació vulnerable o en perill d'extinció


Incendis ocorreguts

CPNSC 2017 Polígons

(1:2.5000)

Històric d’incendis des de 1990 fins el 2016

Shape generat a partir de treball de camp GPS

Edició sobre ortofoto 1:2500 ICC.

Espais d'Interès Geològic

DIBA - OTPAT

2011 Polígons

(1:50.000)

Inventari d'Espais d'Interès Geològic de la província de Barcelona

Es basa en fonts pròpies de la DIBA i el SITxell.

Susceptibi-litat a l’erosió

EXM 2018 Polígons

(1:20.000)

Aproximació a la susceptibilitat a l’erosió del territori de Collserola en base al nivell de pendent i a la protecció proporcionada per les cobertes del sòl.

Pendents del terreny a Collserola en base a un Model digital d’elevacions de l’ICGC 2x2m. La capa s’ha treballat amb 25x25m de mida de píxel. Mapa de cobertes del sòl (CREAF, 2009). Literatura científica: González, M, ICONA, 1991; Lianes, E.; Marchamalo, M.; Roldán, M, 2009;

Capa generada en base a models d’erosió científics i deferents factors de càlcul empírics. L’estimació de la susceptibilitat de l’erosió se centra en les variables: nivell de pendent i grau de protecció proporcionat per les cobertes del sòl.






i fonts Elaboració

Panagos, P et al., 2015; Gelabert, P. J., 2015; i Mancilla, G. A., 2008.

Fons escènics dels entorns de Collserola

BR 2013 Ràster

El mapa s’ha plantejat com a indicador objectiu del paisatge, a partir de les zones més visibles des dels entorns urbans. En els resultats destaquen els espais de carena més propers als perímetres dels espais, si bé també apareixen espais interiors. Els cims i la vessant Barcelonina es configuren com els fons escènics per a un major nombre de població.

S'utilitza un MDE de 5x5 m.

Ràster generat pel capítol Paisatge i fons escènics de l'Avanç de Pla, per al mapa "Fons escènics dels entorns de Collserola". Es distribueixen a l'atzar punts a diferents parts i es fan les estimacions de les visuals sobre el model MDE. No es van tenir en compte les infraestructures com a punts de referència. La identificació de les zones més visibles des dels entorns urbans, ens pot donar una idea del paisatge amb una major component perceptiva i, per tant, més sensible a rebre impactes.

Vulnerabilitat dels hàbitats. Per hàbitats CORINE

GeoVeg, UB i DIBA

Editada per

EXM

2012- 2017

Polígons (1:10.000)

Valoració dels hàbitats segons la seva vulnerabilitat enfront pertorbacions, fragilitat, raresa. Aquesta capa únicament representa els hàbitats de dins del Parc.

Capa Cobertura i ús del territori dins el PNSC de 2012 (CORINE2012_Coll.shp) elaborada pel Grup de geobotànica i cartografia de la vegetació, UB, seguint la Llista Catalana d’Habitats, generada a partir del CORINE Biotopes Manual (Comissió Europea, 1991). La capa s’ha fet mitjançant la fotointerpretació d’ortofotos de l’ICGC i validant a camp els resultats obtinguts.

Cada tipus d’hàbitat es classifica en un nivell de vulnerabilitat que va de 0 a 4, en base als següents criteris:

1. Abundància de l’hàbitat dins Collserola

2. Nivell d’amenaça 3. Vulnerabilitat enfront

pertorbacions 4. Dependència de l’aigua

‒factor limitant a Collserola‒

5. Classificat com a HIC prioritari

6. Grau d’antropització 7. Presència d’espècies

al·lòctones La informació sobre els criteris 2, 3, 4, 6 i 7 s’ha extret de: Manual dels hàbitats de Catalunya. Edició revisada 2015 (Universitat de Barcelona, Universitat de Girona i Departament de Territori i Sostenibilitat, 2015); Cartografia dels hàbitats a Catalunya. Versió 2. Manual d’interpretació (Universitat de Barcelona, Universitat de Girona i Departament de Territori i Sostenibilitat, 2014); i Creació d’una Geobase de dades dels hàbitats CORINE del Parc de Collserola a

27



i fonts Elaboració

escala 1:10.000 (Universitat de Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona, 2012). Per al criteri 5 s’ha consultat el web del DTES.

Vulnerabilitat dels hàbitats. Per hàbitats a Catalunya

GeoVeg, UB i DTES

Editada per

EXM

2017 Polígons

(1:50.000)

Valoració dels hàbitats segons la seva vulnerabilitat enfront pertorbacions, fragilitat, raresa. Aquesta capa s’utilitza per representar els hàbitats de l’exterior del Parc.

Capa Cartografia dels hàbitats a Catalunya 1:50.000, versió 2 de 2012 (cat_CHC2012v2atr.shp) del DTES i el Grup de geobotànica i cartografia de la vegetació, UB. Es basa en la classificació d'hàbitats que proposa el document CORINE Biotopes Manual (Comissió Europea, 1991).






i fonts Elaboració

Punts crítics per la connectivitat ecològica. Punts problemàtics

BR 2014 Punts

(1:10.000)

Es tracta d’una capa diagnosi dels indrets problemàtics per la connectivitat ecològica (per afectació periurbana, urbana o viària; per malestat ecològic;manca deprotecció, etc.),classificats segonsl’ordre de prioritaten la sevaintervenció.

Treball de camp on s’ha anat als punts de mostreig per tal de caracteritzar els elements més rellevants per la connectivitat de la zona crítica, i per detallar la tipologia da cada punt de mostreig.

S’han classificat les mesures en grups de prioritat, que seguidament s’ordenen de més prioritàries a menys: - Mesures urgents:Donen resposta aproblemàtiques que si noes solucionen a curttermini (1-5 anys)esdevindran impactesirreversibles per a laconnectivitat ecològica.- Mesures estratègiques:Actuacions que es situena les zones amb millorpotencialitat perpreservar, millorar orestaurar la connectivitatecològica.- Mesures necessàries:Actuacions que malgratno ser urgents niestratègiques, senseelles no serà possiblerestaurar o preservarcompletament lafuncionalitat de la zonacrítica.- Mesuresrecomanables:Actuacions que reforcenaquesta funcionalitat.

Punts crítics per la connectivitat ecològica. Passos de fauna

BR 2014 Punts

(1:10.000)

Localització i caracterització de tots els passos de fauna existents a través de les infraestructures presents en els àmbits crítics o en els cursos fluvials d’interès connector del PNSC i entorns.

Treball de camp on s’ha analitzat la funcionalitat dels passos de fauna. Per a determinar per a quins grups faunístics es permet el pas s’han seguit els criteris de Rosell i Velasco (1999).

Per a cada pas analitzat s’han anotat les característiques que poden determinar una millor o pitjor funcionalitat segons diferents grups faunístics. En l’anàlisi a camp dels punts de mostreig s’ha recopilat informació detallada per a cada punt (dades més rellevants dels passos d’infraestructures: tipologia de pas, dimensions, substrat, etc.). S’ha diferenciat entre passos de fauna que es troben en indrets crítics per la connectivitat ecològica i passos de fauna que es troben en connectors fluvials.

29



i fonts Elaboració

Punts d’aigua. Total de Punts

EBCB - CPNSC

2003 Punts

(1:5.000)

Ubicació dels indrets amb presència recurrent d’aigua al PNSC.

Treball de camp.

Aquesta capa s’ha elaborat a fi de caracteritzar cada un dels punts d’aigua presents: tipus de substrat, dimensions de la bassa, etc. La capa inclou també quines espècies de depredadors solen utilitzar cada indret.

Punts d’aigua. Basses d’especial interès

CPNSC i EXM

2018 Punts i

polígons (1:5.000)

Localització i caracterització de les basses d’especial interès per la fauna del PNSC.

Document Fitxes de pedreres, talussos i basses de diferent tipologia al PNSC (Estació Biològica Can Balasc. CPNSC, 2017). Base topogràfica de l’ICC (escala 1:5.000).

Capa elaborada a partir les coordenades de basses d’especial interès per a diferents grups faunístics de les citades fitxes. S’han assignat els polígons corresponents a les basses en aquells casos en que apareixen a la base topogràfica de l’ICC.

Amfibis EBCB -CPNSC

2003 Punts

(1:5.000)

Capa de punts d’ubicació d’amfibis al PNSC, espècies trobades i nom del lloc.

Treball de camp.

La capa s’ha generat a fi d’incloure quines són les espècies trobades en cada indret. Les espècies que hi poden ser presents són: Les espècies que han trobat són: Alytes obstetricans, Bufo bufo, Bufo calamita, Hyla meridionalis, Pelobates cultripes, Pelodytes punctatus, Rana perezi, Salamandra salamandra, Triturus marmoratus i Triturus helveticus.

Quiròpters EBCB -CPNSC

2013 Punts

(1:5.000)

Històric dels enregistraments i captures de diferents espècies de quiròpters al PNSC de 2003 a 2012.

Treball de camp.

Les capes recullen els resultats del treball de camp i seguiment dirigit des de l’ Estació Biològica Can Balasc al llarg de 10 anys.

AIFF GENCAT -

DTES 2015

Polígons (1:5.000)

El mapa d'Àrees d'Interès Faunístic i Florístic inclou les àrees crítiques de totes les espècies de fauna i flora amenaçades. L'objectiu d'aquest mapa és facilitar la consulta i els procediments visualitzant totes les zones crítiques, de risc o d'interès per la fauna i flora amenaçada.

Aquest mapa integra diverses fonts. Quant a les quatre AIFF que apareixen dins el PNSC, tres provenen de la capa Distribució de les àrees d'interès florístic de Catalunya del DTES. Aquesta cartografia localitza les poblacions d’espècies definides al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. En aquest cas, fan referència a dues

El mapa està elaborat amb la suma de les àrees més crítiques de totes les espècies de fauna i flora amenaçades de les quals es té una informació especialment detallada i més precisa que la publicada en els diferents llibres i atles de distribució de les espècies a tot el territori català. Aquest mapa es va actualitzant periòdicament a mida que es tenen noves dades sobre la






i fonts Elaboració

espècies de flora: Taraxacum stenospermum (endemisme de Collserola, en perill d’extinció) i Spirodela polyrhiza. (espècie aquàtica amb presència al pantà de Vallvidrera).

distribució de les espècies amenaçades.

Zones d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica

GENCAT - DTES

2015 Polígons

Àrees declarades Zones d'especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA). En elles, per les seves característiques singulars, es considera convenient de conservar una qualitat acústica d'interès especial.

RESOLUCIÓ TES/2553/2015, de 5 de novembre.

Actualment s'ha declarat una única ZEPQA en sòl no urbanitzable en el terme municipal del Papiol.

Talussos i activitats extractives d’especial interès

CPNSC i EXM

2018 Punts i

polígons (1:5.000)

Localització i caracterització dels talussos rocosos i de les pedreres d’especial interès per la fauna del PNSC.

Document Fitxes de pedreres, talussos i basses de diferent tipologia al PNSC (Estació Biològica Can Balasc. CPNSC, 2017). Base topogràfica de l’ICC (escala 1:5.000).

Capa elaborada a partir les coordenades de talussos i pedreres d’especial interès per a diferents grups faunístics de les citades fitxes. S’han assignat els polígons corresponents a les extractives en aquells casos en que apareixen a la base topogràfica de l’ICC.

Illes de tranquil·litat

AMB 2018 Polígons (1:5.000)

Les illes de tranquil·litat resulten de fer el negatiu del model d’ús públic i de tots aquells elements, activitats o dinàmiques que generen pertorbacions en els ecosistemes i el seu funcionament. Alhora s’ha considerat que les Reserves Naturals Parcials han de formar part de les illes (s’hi donen condicions favorables per la fauna i queden fora de zones molt pertorbades, la contaminació acústica, la trama urbana)

Diverses capes provinents del CPNSC i de l’AMB (xarxa d’elevada afluència, determinades activitats, urbanitzacions, etc.). La delimitació de les Reserves Naturals Parcials.

Per tal de fer la capa s’han agafat les capes relatives a activitats o dinàmiques que generen pertorbacions i, a partir d’aquestes informacions i dels buffers establerts com a criteri de delimitació, s’han anat fet els negatius i s’han obtingut varies taques netes. Després s’han eliminat aquelles amb unes dimensions més reduïdes, de maners que han quedat les quatre illes actuals.

31



i fonts Elaboració

Freqüentació per activitats organitzades. Peraplecs

CPNSC 2017 Punts

(1:2.500)

Localització d'aplecs i esdeveniments al Parc i nombre d'assistents, període 2014-2017. Indrets sol·licitats per a realitzar activitats col·lectives.

Shape amb la localització d’esdeveniments diversos del Parc de Collserola, Edició sobre ortofoto 1:2.500 ICGC.

Base per a la vinculació de les Autoritzacions d’activitats organitzades en sol·licituds referents a indrets puntuals (a partir del registre de sol·licitud d’autorització del CPNSC).

Freqüentació per activitats organitzades. Pertrams

CPNSC 2017 Línies

(1:2.500)

Localització de trams freqüentats al Parc i nombre de passejants, període 2014-2017. Camins sol·licitats per a realitzar activitats col·lectives (caminades i pedalades).

Shape generat a partir la capa de línies de l’ICGC 1:5000, Edició sobre ortofotoimatge 1:2.500 ICGC.

Base per a la vinculació de les Autoritzacions d’activitats organitzades en sol·licituds que s’adjunten recorreguts GPS (a partir del registre de sol·licitud d’autorització del CPNSC).

Àrees de lleure

CPNSC 2014 Punts

(1:2.500) Àrees d'estada i de lleure del PNSC.

Shape generat a partir de la combinació capa de parcs i jardins 1:5.000 ICGC i de l’Editorial Alpina 1.20.000.

Edició sobre ortofotoimatge 1:2500 ICGC.

Aparcaments

CPNSC - AMB

2014 Punts

(1:2.500)

Aparcaments públics de vehicles, vinculats a les àrees de lleure i equipaments del PNSC.

Capa d'aparcaments del PNSC de punts feta amb edició sobre ortofotoimatge 1:2.500 ICGC.

A partir de la capa de punts del Parc s'han delimitat determinats aparcaments en polígons.

Edificacions CPNSC 2015 Punts

(1:2.500)

Capa amb els elements del PEPCo (1987) catalogats, on es va mirar de determinar el Nombre d’Habitants, Nombre de Treballadors, i Nombre de Places de l’habitatge, equipament o dotació, fos públic o privat.

Algunes quantitats van ser estimades i altres es van obtenir efectuant trucades telefòniques als establiments. Cal tenir en compte que existeix una nova versió del catàleg però sense dades habitants, treballadors, etc.

Accessos per bicis des de la vessant barcelonina

Capa procedent de Ricard Martínez, Col·lectiu

de ciclistes

Línies

Aquesta capa mostra les zones per on solen pujar o baixar elsciclistes des de lavessantbarcelonina.






i fonts Elaboració

Camí verd ciclable

AMB 2016 Línies

(1:25.000) Capa de l’AMB del camí verd ciclable.

Recorreguts de bicicletes (Wikiloc)

CPNSC 2013 Línies

Camins freqüentats per bicicletes segons les dades de Wikiloc.

Elaborada per a l'Estudi de l’ecologia de l’ús recreatiu del Parc de Collserola (Lascuraín, J i CPNSC, 2013).

Recorreguts de bicicletes (Xarxes socials)

CPNSC 2013 Línies

Camins freqüentats per bicicletes segons les dades de les xarxes socials.

Elaborada per a l'Estudi de l’ecologia de l’ús recreatiu del Parc de Collserola (Lascuraín, J i CPNSC, 2013).

Línies elèctriques de baixa tensió

CPNSC 2017 Línies

(1:2.500)

Traçat de les línies elèctriques d'alta tensió.

ENDESA, Any 2017, Escala original: 1:14.000.

Edició sobre ortofotoimatge 1:2.500 ICGC.

Línies elèctriques de mitja tensió

CPNSC 2017 Línies

(1:2.500)

Traçat de les línies elèctriques de mitja tensió.



Línies elèctriques d'alta tensió

CPNSC 2017 Línies

(1:2.500)

Traçat de les línies elèctriques de baixa tensió.



Xarxa viària bàsica

CPNSC 2014 Línies

(1:2.500)

Xarxa viària bàsica del PNSC i entorns.

Parteix dels eixos del 1:5.000 de l’ICGC i es combina amb corriols del mapa Alpina.


Vies preferents de doble calçada

ICC 2016 Línies

(1:25.000)

Xarxa viària i ferroviària de la base topogràfica de l’ICC. Mitjançant la selecció per CAS s’han diferenciat les vies preferents de doble calçada i les vies urbanes.

La principal font d’informació és la restitució fotogramètrica, a partir de fotografies aèries de diverses escales, si bé en algunes zones també s’ha utilitzat cartografia recent de diferent escala.

Dins de les vies de comunicació, s’han grafiat els vials revestits i els no revestits, les vies fèrries i les de transport per cable. La xarxa viària vol ser completa i connectada fora dels nuclis urbans, si bé presenta alguna discontinuïtat en el cas dels corriols. Per a la finalitat de l’Eina Multicriteri únicament s’han seleccionat les vies preferents de doble calçada i les vies urbanes d’aquesta capa.

Vies urbanes

Xarxa ferroviària de Catalunya

GENCAT - DTES

2016 Línies

Graf ferroviari de Catalunya és la publicació d'un mapa actualitzat de la xarxa ferroviària de Catalunya.

Les dades s'actualitzen cada any segons fonts pròpies de l’administració pública.

S’hi inclouen tots els elements ferroviaris: estacions, línies d’alta velocitat, convencional d’ADIF, xarxa de FGC, cremallera, cable, tramvia, ferrocarril turístic, tramvia i metro.

33



i fonts Elaboració

Grau de pertorbació de les activitats extractives

DTES i ICC

Editada per

EXM

2014- 2017

Polígons (1:5.000)

Valoració del grau de pertorbació de les activitats extractives del PNSC i voltants.

Cartografia del Departament de Territori i Sostenibilitat en base als expedients amb les àrees d'afecció de les activitats extractives a Catalunya a febrer de 2014 (escala 1:5.000). Delimitació de les activitats extractives segons la base topogràfica de l’ICC (1:5.000).

Valoració del grau de pertorbació sobre els polígons dels perímetres de les àrees d'afecció de les activitats extractives que figuren al registre de la Direcció General de Qualitat Ambiental. El nivell d'afecció de les extractives (tant actives com finalitzades) s’ha valorat sobre diversos criteris centrats en l’avaluació dels impactes causats a partir d’ortofotoimatges i de l’estat del procés de restauració, si n’hi ha.

Contamina-ció acústica als entorns de Collserola

AMB 2014 Línies

Contaminació acústica a l'AMB. Prové del treball Integració de la cartografia acústica dels municipis de l'AMB (PSAMB 2014-2020).

Mapes estratègics de Soroll; Mapes de capacitat; Mapes de soroll per trams i Mapes de sorolls per isòfones.

L’objectiu del tractament de dades era poder processar i agrupar els diferents tipus de dades que s’obtenien de les diferents administracions. Per tant, la opció que assegura una representació gràfica amb informació incrustada en la mateixa és un sistema de representació GIS. Per aquest motiu, les dades al complet s’agrupen en un format shapefile, shp, d’ESRI.

Contamina-ció lluminosa

CPNSC 2013 Punts Línies

Polígons

Focus puntuals, lineals i àmbits emissors de contaminació lluminosa a Collserola.

Capes generades pel treball La contaminació lumínica al Parc Natural de Collserola: avaluació i recomanacions (Lascuraín, J. I CPNSC, 2013).

Extensió física de les urbanitza-cions internes

CPNSC 2017 Polígons (1:2.500)

Delimitació de les urbanitzacions presents a la serra de Collserola i quantificació de la seva àrea i perímetre.

S’hi grafien les 30 urbanitzacions de superfícies diverses que es troben dins o limiten amb el PNSC.

Densitat de població dels espais urbanitzats

AMB 2016 Polígons

Densitat de població per parcel·les urbanes per als espais urbanitzats interiors o que envolten el PNSC.

Censos de població (2001, 2011) i padrons municipals d'habitants (2006-2010, 2012-2015). Instituto Nacional de Estadística (INE); Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT); Programa HERMES, Diputació de Barcelona.

La capa prové del treball Dades demogràfiques de l’AMB, 2001-2015 (Direcció de Serveis d’Urbanisme, AMB, 2016).






i fonts Elaboració

Conreus del Mapa ecològic de l’AMB

CREAF i AMB

Editada per EXM

2009-2017

Polígons (1:5.000)

Valoració del grau de pertorbació causat pels diferents tipus de conreus presents a Collserola i entorns.

Mapa ecològic de l’AMB (CREAF i AMB, 2009): ecosistemes presents a l'AMB com a base per caracteritzar les diferents zones ecològiques que composen el sistema urbà. Capa generada en base a ortofotoimatges, escala 1:5.000. Sobre la capa s’han seleccionat els polígons relatius a àrees agrícoles.

Per a la valoració del grau de pertorbació s’ha utilitzat el nivell 5 de jerarquització de les cobertes vegetals, nivell amb més categories. La reclassificació sobre els conreus s’ha fet respecte: les necessitats de maquinària i manteniment associat, la implantació de superfícies artificials i l’ús de rec, principalment, entre d’altres criteris.

Estacions de Metro, Renfe, FGC, TramBaix

ATM Punts

Estacions de transports col·lectiu ferroviari: Metro, Renfe, FGC, TramBaix.

Parades de bus

ATM Punts Parades de transport col·lectiu viari: autobusos.

Franges de protecció

CPNSC 2017 Polígons (1:5.000)

Franges de protecció del PNSC de tipus divers: urbanes, forestals, de carretera, de rieres, de pastures, de protecció del senglar, etc. Inclou altres dades com el darrer any de manteniment, qui ha executat la franja, si és obligatòria pel Decret, etc.

Seguiment de camp amb GPS. Informació dels diferents ajuntaments. Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS) de la Facultat de Veterinària de la UAB. INFOCAT.

La capa es va actualitzant periòdicament a partir de la renovació de la informació de base.

Taula 5. Tot seguit s’exposen les metadades de les capes que han estat considerades per als models dels mapes de

complexitat i funcionalitat ecològica, de vulnerabilitat, i de pertorbació antròpica. La columna de informació cartogràfica

fa referencia a la informació utilitzada i al nom l’arxiu (.shp), la comluna de descripció fa referencia a la tipologia de la

capa i a l’escala d’aquesta.

El sistema geodèsic de referència aplicat per a totes les capes ha estat l’anomenat ETRS89 (European Terrestrial

Reference System 1989), establert com a oficial pel Reial Decret 1071/2007. Aquelles capes generades en altres

sistemes de referència has estat reprojectades a l’esmentat sistema ETRS89.Sigles utilitzades pels autors: CPNSC

(Consorci del parc natural de la serra de Collserola); AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona); BR (Barcelona Regional);

GENCAT (Generalitat de Catalunya); DTES (Departament de Territori i Sostenibilitat); CREAF (Centre de Recerca i

Aplicacions Forestals UAB); ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya); DIBA – OTPAT (Oficina Tècnica de

Planificació i Anàlisi Territorial de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona); EXM (Estudi Xaviet

Mayor); EBCB (Estació Biològica Can Balasc).

35

3. Aplicació

L’eina permet fer el seguiment i avaluació de l’evolució del Parc en determinats paràmetres,

valorant i ponderant el seu estat actual, així com els efectes ecològics i ambientals que poden

derivar-se d’una determinada actuació que es vulgui portar a terme. Per tal de fer aquesta

valoració, l’Eina treballa a tres escales diferents:

— L’escala estructural

— L’escala de projecte

— L’escala de seguiment

3.1. Escala estructural

Degut al caràcter de gestió de l’Eina Multicriteri, cal fer un anàlisi de l’encaix de l’eina amb el

models d’ordenació del Parc, descrits a la memòria, per tal de poder veure quina relació tenen.

3.1.1. Model de preservació i millora dels valors ecològics

En termes generals, al Parc coincideixen les zones amb valors elevats de complexitat ecològica

amb valors alts de vulnerabilitat. Tal és el cas de la Riera de Vallvidrera, la qual forma part d’un

dels àmbits de connexió ecològica externa més valuosos (Collserola-Riu Llobregat-Muntanyes

de L’Ordal), i és a la vegada un important connector intern del Parc. Altres sectors que destaquen

per la seva elevada complexitat estructural associada a una vulnerabilitat molt alta, són la RNP

de la Font Groga (inclosa dins de l’illa de tranquil·litat de Sant Medir), i l àmbit de Can Balasc que

compren bàsicament la RNP de Can Balasc i les seves proximitats.

També el turó de Montcada, situat a l'àrea més oriental del parc, inclou hàbitats amb una elevada

complexitat estructural, els quals tenen associada una vulnerabilitat que oscil·la entre mitjana i

molt alta. Alguns d’aquests hàbitats estan catalogats com a HCP i com a HIC prioritari i no

prioritari. Montcada té especial importància como connector extern del Parc.

Per altre banda, els connectors terrestres del Parc coincideixen amb zones de la part central amb

un índex d’acumulació i pertorbació alt, en especial, la zona més propera a Barcelona. Al Turó

de Montcada i del Papiol, l’índex d’acumulació de pertorbacions és mig, i els connectors de

Cerdanyola, Sant Bartomeu de la Quadra i el torrent de Can Miano acullen un numero baix

d’acumulació de pertorbacions antròpiques.

Les zones baixes dels sistema hídric són les més pertorbades en comparació a tot el sistema. A

les zones més interiors del Parc destaca, amb alta acumulació de pertorbacions, el sistema hídric

que transcorre per la RNP de La Rierada-Can Balasc i pel Torrent de Can Coll.

Les àrees d’especial significació (AES)5 es troben majoritàriament a zones amb un baixa

pertorbació, en especial les pedreres. També les Illes de tranquil·litat es troben en zones de baixa

pertorbació, a excepció de les urbanitzacions de Sol i Aire i el Turó de l’alzinar. Per el contrari,

l’àrea amb una major acumulació de pertorbacions antròpiques és el Pantà de Vallvidrera, on

conflueixen diferents elements de la xarxa viaria, ferroviària, pressions urbanístiques i de

freqüentació al Parc.

5 Les àrees d’especial significació engloba les àrees que es considera que s’han de protegir pels seus valors intrínsecs però que no tenen cap figura oficial de protecció, en concret, són els pantans i les pedreres del parc.




3.1.2. Model de valorització dels recursos naturals

Les àrees prioritàries per l’agricultura es concentren principalment a la perifèria del Parc, al

vessant del Vallès i a la vall de Llobregat, on el pendent és menys pronunciat. En general,

aquestes àrees presenten valors de vulnerabilitat baixa i de complexitat mitjana i baixa ja que es

tracta d’espais on no coincideixen valors ambientals rellevants, o per tractar-se d’ambients

fragmentats i transformats. Es localitzen principalment a les vores del Parc o d’alguna àrea

destinada a l’ús social.

Algunes de les àrees prioritàries per l’agricultura, tot i presentar valors baixos de complexitat

ecològica, coincideixen amb punts crítics per la connectivitat, principalment a l’àmbit de connexió

“Collserola-Riu Llobregat-Muntanyes de l’Ordal” i l’àmbit de connexió “Collserolla-connector

oriental-Sant Llorenç del Munt”. En tots dos casos es presenten mosaics importants de terrenys

agrícoles i espais lliures, que per la seva importància en la connectivitat externa, presenten punts

crítics que necessiten tot tipus d’actuacions. Tanmateix, les àrees agrícoles i el mosaic

agroforestal associat a les mateixes són de gran importància per el manteniment de la

biodiversitat del Parc.

Les àrees prioritàries de pastura es troben en zones amb un índex baix d’acumulació de

pertorbacions que augmenta conforme ens apropem a les vores.

3.1.3. Model de valorització d’ús públic

Els àmbits proposats per el Model d’ús públic es localitzen, la seva majoria, a les vores del Parc,

on l’acumulació de pertorbacions antròpiques és major. Es tracta d’àrees de baixa complexitat

ecològica i baixa vulnerabilitat.

Al model, només es proposen dos àmbits que actualment no es troben considerats com àmbits

per l’ús públic: l’àmbit de Pla dels Maduixers i Coll de ventosa, ambdós vinculats al Passeig de

les aigües. El primer es troba a uns 400 metres del límit del Parc i actualment és una esplanada

de sorra que s’utilitza com a zona d’aparcament, i l’altre es troba a uns 700 metres en línia recta

i actualment és una esplanada de sorra amb accés tancat per una cadena.

Els àmbits que coincideixen amb zones amb un alt índex d’acumulació de pertorbacions

antròpiques són el Mirador del Besós, l’àmbit i entorn del mirador de Torre Baró, l’àmbit Pedrera

de Montbau, l’àmbit de l’estació de la Floresta (Plaça Miquel Ros), i l’àmbit baixador de

Vallvidrera.

És important mencionar que el mapa de pertorbacions ja inclou en si mateix les àrees de lleure,

els aparcaments, la xarxa viaria, etc. Per la qual cosa, té sentit que aquestes àrees d’ús públic

presentin valors elevats de pertorbació. Tanmateix, tot i no tenir una elevada complexitat, moltes

d’aquestes zones es troben pròximes a àrees que si que tenen una elevada complexitat

associada.

3.1.4. Model en relació al patrimoni construït

El patrimoni construït es presenta dispers arreu el territori del Parc, però hi ha llocs on es formen

petites agrupacions, per exemple a l’eix central i a les vores del Parc. Degut a l’aparent dispersió,

el patrimoni construït es presenta a llocs amb valors de baixa, mitjana i alta complexitat ecològica

i vulnerabilitat.

Al eix central i a la vessant barcelonina es presenten valors alts de l’índex d’acumulació de

pertorbacions que té a veure principalment a les xarxes de camins, àrees de freqüentació, major

pressió urbanística, i acumulació de contaminació, principalment. D’altra banda, i degut a la

37

necessitat de vies de comunicació per accedir a les construccions relacionades amb el patrimoni,

el mapa d’acumulació de pertorbacions mostra aquelles vies d’accés més utilitzades quedant així

un mapa més fragmentat.

A la zona del baixador de Vallvidrera (eix central) on hi ha una major concentració de

construccions, es presenten valors alts de l’índex d’acumulació de pertorbacions i baixos de

l’índex de complexitat ecològica i vulnerabilitat.

3.1.5. Model per a les infraestructures i els serveis

La delimitació de les rutes que utilitzen les aus migratòries creua el Parc de Nord a Sud, per tant,

es lògic que trobem que aquesta delimitació creui zones amb alta acumulació de pertorbacions

antròpiques, com és la zona de Torre Baró, Ciutat Meridiana i les zones interiors de Vallvidrera i

Les Planes.

Les àrees de pas i albirament de rapinyaires coincideix en la majoria de la seva extensió amb

zones amb baixa pertorbació i una alta complexitat ecològica. Només trobem zones com el turó

de Montcada, El Rectoret, Montbau i Canyelles, i el Papiol on l’acumulació de pertorbacions es

pot considerar mitjana-alta.

Els trams d’aïllament de la xarxa elèctrica proposats pel PEPNat es troben en zones amb baixa

pertorbació. Tanmateix, la zona amb una alta vulnerabilitat associada dels voltant de Torre Baró,

coincideix en zones amb trams conflictius per la col·lisió d’avifauna.

Degut a l’aparent dispersió de les infraestructures dins l’àmbit del Parc es presenten valors de

baixa, mitjana i alta complexitat ecològica i vulnerabilitat.

3.2. Escala de projecte

L’Escala de projecte afronta el procediment de caracterització de les activitats i usos que

presentin una sol·licitud per implementar-se al Parc. En aquesta escala s’avaluen els usos i

s’estableixen les condicions per implantar-los. L’avaluació a escala projecte es farà a partir de la

caracterització d’activitats i usos que es sol·licitin per implantar dins el parc.

El procediment es realitzarà mitjançant un qüestionari de preguntes a respondre (Checklist) que

permeti recollir les principals característiques de la sol·licitud i les afeccions ambientals que el

seu desenvolupament pugui comportar.

Aquest Checklist encara està a la fase d’estudi, però, té per objectiu la caracterització de les

activitats/usos que es sol·licitin al Parc. Aquesta caracterització està enfocada, principalment a

la valoració de les pertorbacions o impactes potencials que pugui causar el seu desenvolupament

dins el Parc, a fi de dirigir les mesures que s’hagin d’aplicar per a evitar-les, minimitzar-les,

corregir-les o compensar-les.

Així doncs, el Checklist de caselles a complimentar es troba dividit en tres aparats: un per

caracteritzar les pertorbacions potencials, un segon per recollir les necessitats de serveis i

infraestructures, i un tercer per identificar la magnitud de les afectacions potencials. A l’apartat

3.4.1. s’explica amb un major detall el funcionament del Checklist.




3.3. Escala de seguiment

L’Eina permet anar avaluant l’evolució de les dinàmiques i valors del Parc per tal d’orientar-ne la

gestió i avaluar el compliment dels objectius del Pla. Aquest seguiment ha de permetre reconduir

o incidir en les prioritats de l’òrgan gestor en el cas que així es consideri. Amb això, es planteja

una primera proposta de bateria d’indicadors ambientals, que recull l’Estudi Ambiental Estratègic

del Pla, que pretén fer un seguiment de l’evolució de les propostes del Pla a través de l’anàlisi

dels diferents vectors identificats com a més rellevants i en relació als objectius ambientals

plantejats al PEPNat. S’ha optat per indicadors de fàcil actualització i mesura en un futur, així

com que siguin pràctics, comprensibles i descriptius per tal que, en sí mateixos o mitjançant una

lectura transversal en relació a la resta de indicadors, permetin disposar d’una diagnosi evolutiva

de les dinàmiques que tenen lloc al Parc a llarg termini.

Indicador Càlcul Valor de

referència Unitats Font

Tendència

desitjada

Període de

seguiment

Objectiu 1. Conservar i millorar la biodiversitat i els hàbitats

1.1.Diversitat

d’hàbitats

Índex de Shannon-

Wiener:

Ha=

−∑ pi𝑆𝑖=1 ln pi

On:

S= nombre total

d’hàbitats

pi=ni/N

ni=nombre de polígons

de l’hàbitat

N=nombre total de

polígons de tots els

hàbitats

3,51

(Hàbitats

CORINE)6

2,87

(Cartografi

a dels

hàbitats de

Catalunya)7

Adimensi

onal

<2: poca

diversitat

2-3:

valors

normals

>3: alta

diversitat

Hàbitat

s

CORIN

E

Hàbitat

s de

Catalun

ya

Incrementar Cada 5

anys

1.2.Estat

poblacions

rapinyaires8

Superfície de les

àrees potencials per

rapinyaires

identificades pel

Consorci del Parc

Natural de la Serra

de Collserola i

territoris actius per

espècie

2.972,789

-

Ha

Territoris

actius/es

pècie/any

CPNSC Incrementar/

mantenir Cada any

6 Utilitzant totes les categories de la columna UTEXT de la taula d’atributs de la capa d’hàbitats CORINE. Posteriorment es realitzen els càlculs per obtenir el valor de l’índex de Shannon-Wiener a un full Excel, utilitzant els paràmetres que s’indiquen a la taula. 7 Utilitzant totes les categories de la columna LLH1 de la taula d’atributs de la capa d’Hàbitats de Catalunya. Posteriorment es realitzen els càlculs per obtenir el valor de l’índex de Shannon-Wiener a un full Excel, utilitzant els paràmetres que s’indiquen a la taula. 8 En tant que són espècies indicadores de biodiversitat i de qualitat dels hàbitats, per trobar-se al nivell més alt de la

cadena tròfica i per ser habitualment sensibles a pertorbacions, s’han considerat com a bons indicadors de l’estat de

conservació de la biodiversitat i dels hàbitats al Parc

9 Superfície total obtinguda del la capa conformada pels buffers de 500 m de radi al voltant de cada niu de rapinyaire detectat dins la superfície del Parc.

39



Tendència

desitjada

Període de

seguiment

Objectiu 2. Conservar i millorar els processos ecològics que garanteixen la biodiversitat, resiliència i

adaptació de les comunitats i poblacions faunístiques i florístiques del Parc Natural

2.1.

Proporció de

conreus/esp

ais oberts,

matollars i

àrees

forestals

Percentatge

respecte el total de

superfície del Parc

de cada tipus

d’hàbitat o

ús/coberta del sòl

7,73

(conreus i

espais

oberts)

18,84

(matollars)

66,87

(boscos)10

%

Usos

del sòl

AMB

Assolir un

major

equilibri de

les cobertes

d’acord amb

polítiques de

gestió

forestal

Cada any

2.3.

Millora de la

connectivitat

i disminució

de la

fragmentació

Nombre

d’actuacions

executades de

restauració o millora

de punts crítics per

la connectivitat

ecològica com

passos de fauna,

espais degradats

amb implicacions

sobre la

connectivitat, etc.

- Nº CPNSC A

incrementar Cada any

Objectiu 3.Caracteritzar i valorar els serveis ecosistèmics de Collserola a partir de l’aprofitament de

recursos i del capital natural

3.1.Càrrega

ramadera

Caps de bestiar

presents al Parc per

unitat de superfície

0,2511 Cap/ha CPNSC

(2014)

A millorar

d’acord amb

criteris de

gestió del

mosaic

agroforestal

Cada 5

anys

3.2.

Freqüentació

Nombre de visites

que accedeixen al

Parc, calculat a

partir del control

efectuat pels punts

d’informació i

equipaments del

Parc

3 - 3,5

milions12 Nº CPNSC Mantenir Cada any

10 Obtingut a partir de la superfície de cada una de les capes diferenciades (matollar, conreu i boscos), dividint cada una d’elles entre la superfície total del PNSC per obtenir el percentatge. 11 Valor obtingut de dividir el nombre de caps de bestiar (excepte cavalls) segons la capa Ramaderia i estables del CPNSC (2014) entre la superfície total del Parc Natural. En un futur s’haurà d’obtenir el valor d’aquest indicador de les actualitzacions d’aquesta capa o del Pla agropecuari. 12 Valor de referència ha estat obtingut a partir de l’estudi de mobilitat de Lavola (Annex 5. Estudi de mobilitat) en base

als ecocomptadors del parc. Tanmateix, es proposa en un futur d’obtenir aquesta informació dels controls del CPNSC.






Tendència

desitjada

Període de

seguiment

Objectiu 4. Minimitzar els impactes sobre el paisatge i conservar el patrimoni cultural

4.Usos

implantats a

construccion

s

Nombre de

construccions

rehabilitades/recupe

rades que impliquen

una recuperació de

patrimoni cultural

construït i superfície

de finca gestionada

-

Nº

Ha

CPNSC Incrementar Cada any

Objectiu 5. Mantenir i controlar les pertorbacions ambientals

5.1.Afectació

per incendis

forestals

Indicador subdividit

en 2 valors

diferents:

Nombre d’incendis

- Superfície

cremada per

incendis forestals

total dins el Parc

-

607,18

Nº

Ha

Cremes

històriq

ues

CPNSC

(2016)

Disminuir Cada 5

anys

5.2.

Actuacions

de prevenció

d’incendis

Superfície forestal

dins el Parc que ha

estat objecte

d’intervencions

forestals amb

l’objectiu de reduir

el risc d’incendi i/o

d’augmentar-ne la

resiliència.

805,1613 ha CPNSC Incrementar Cada any

5.3.

Restauracio

ns

ecològiques

Superfície del Parc

amb projectes

executats de

qualsevol tipus de

restauració

ecològica i

paisatgística

35,3114 ha CPNSC Incrementar Cada 5

anys

13 Valor corresponent a les franges de prevenció d’incendis, obtingut de la capa Franges de protecció del CPNSC (2018). 14 Hectàrees obtingudes de la suma de la superfície objecte de restauració ecològica com a bosc esclarissat i espai obert

a l’explotació de calcàries del Turó de Montcada i de la superfície obtinguda per enderrocs de barraques el darrer any.

41



Tendència

desitjada

Període de

seguiment

Objectiu 6. Augmentar la resiliència de les formacions del Parc enfront el Canvi Climàtic

6.Petjada de

carboni

Petjada de carboni

de totes les

activitats

desenvolupades

dins el Parc i la

seva mobilitat

associada,

calculada segons la

metodologia del

Manual d’ús per a

l’eina de càlcul

d’emissions de CO2

generades pel

planejament

urbanístic

municipal, de

l’Oficina Catalana

del Canvi Climàtic

116.637,66 T equiva-

lents CO2

Càlcul

propi a

partir

de

metodo

logia

OCCC

Disminuir Cada any

Objectiu 7. Conservar i millorar els processos del medi físic

7.Estat

ecològic dels

cursos

fluvials

Índex

ECOSTRIMED dels

cursos fluvials

estudiats dins el

Parc, que integra

tant la qualitat

biològica de l’aigua

com la qualitat del

bosc de ribera

Riera de

Vallvidrera:

Bo (2)

Riera de

Can Bova:

Molt bo (1)

-

ECOST

RIMED

(inform

e 2016)

A millorar

d’acord amb

valors bons

de la xarxa

hídrica

Cada any

Objectiu 8. Fomentar la mobilitat sostenible al Parc

8.Accés

motoritzat

Nombre de vehicles

privat motoritzats

que accedeixen al

Parc, obtingut a

partir de controls

efectuats als punts

d’informació i

equipaments

existents.

17.30415 Nº

Control

s

equipa

ments

Parc

Disminuir Cada any

15 Aquest valor de referència s’ha obtingut a partir de l’estudi de mobilitat (Annex 5. Estudi de mobilitat). Tanmateix, en

un futur es proposa valorar aquest indicador a través d’enquestes als usuaris o controls als equipaments del PNSC.






Tendència

desitjada

Període de

seguiment

Objectiu 9. Convertir Collserola en un referent d’educació ambiental i promoure la implicació dels

usuaris en la seva conservació i millora a partir de la divulgació de l’espai i dels seus valors i el foment

de la participació ciutadana

9.1.Educació

ambiental

Nombre d’activitats

d’educació

ambiental, difusió

dels valors naturals

del Parc, etc.

realitzades dins del

Parc, ja sigui per

part del CPNSC o

d’entitats externes, i

nombre d’usuaris

participants.

- Nº CPNSC Incrementar Cada any

9.2.

Publicacions

científiques

Nombre d’estudis

científics publicats

segons tipologia

que s’han

desenvolupat a

Collserola en camps

com l’ecologia

forestal, els serveis

ecosistèmics, la

conservació de la

biodiversitat

- Nº CPNSC Incrementar Cada any

Objectiu 10. Minimitzar la contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica i racionalitzar les

infraestructures de gestió i transport dels fluxos ambientals

10.

Intensitat de

trànsit

Indicador subdividit

en 2 valors

diferents:

Intensitat mitjana

diària (IMD) de les

carreteres que

passen per dins del

Parc Natural i de la

C-1616 Percentatge

de vehicles pesants

de les carreteres

que passen per dins

del Parc Natural i de

la C-16

29.528

0,7517

Nº

%

Pla

d’afora

ments

de la

Direcci

ó

Genera

l

d’Infrae

structur

es de

mobilita

t del

DTES

Disminuir Cada any

Taula 6. Indicadors de seguiment de l’Eina Multicriteri

16 Tot i que la C-16 no es troba dins del Parc, s’ha valorat incloure-la a l’indicador en tant que és l’eix viari principal que passa per la Serra de Collserola i, per tant, la circulació per aquest és una de les fonts principals d’emissions de gasos i de soroll al Parc. 17 Tant la IMD com el % de pesants s’han obtingut a partir de la mitjana de les dades aportades sobre els 4 trams de la carretera C-16 que es troben dins la Serra de Collserola,segons el Pla d’aforaments de l’any 2016, atès que no es disposa de dades de la resta de carreteres del Parc. Tanmateix, si s’inclou informació de la resta de carreteres que passen pel Parc en futures versions del Pla d’aforaments, aquesta s’haurà d’incloure també per al càlcul d’aquest indicador.

43

3.4. Treballs complementaris derivats de l’aplicació de l’EINA

Com ja s’ha comentat a l’apartat d’escala projectual, l’objectiu de l’Eina es facilitar el planejament

i gestió al Parc. En aquest sentit, a partir de l’Eina s’han anant desenvolupant treballs

complementaris per poder testar la seva aplicació en la gestió i en el coneixement del territori.

3.4.1. Checklist per a la caracterització dels usos i les activitats

L’activitat/ús proposat es caracteritza des d’una perspectiva ambiental. En base a un ventall de

vectors ambientals es determina quins d’ells són susceptibles de ser afectats per la proposta,

quina magnitud d’afectació s’espera, i quines necessitats (quant a serveis) tindrà la proposta. Així

doncs, el Checklist està composat per tres parts: valoració de les pertorbacions potencials, de

les necessitats d’infraestructures i de la magnitud de l’afectació. Dins del tercer apartat de

caracterització de la magnitud de l’afectació s’ha incorporat un bloc amb preguntes específiques

per cada tipus d’ús.

A continuació es presenta el model previst de Checklist (en fase d’estudi)

Cal tenir en compte que a la part de valoració de les pertorbacions les preguntes s’han enfocat

al reconeixement dels possibles impactes que es poden trobar per a cada un dels principals

vectors ambientals.

A. CHECKLIST DE PERTORBACIONS POTENCIALS

1. BIODIVERSITAT

L’activitat/ús implicarà l’eliminació o afectació directa d’éssers vius del Parc?

És probable que s’alteri la composició d’espècies i/o d’hàbitats?

Es pot alterar la biodiversitat genètica?

Sí Sí Sí

No No No

Disminuirà la permeabilitat ecològica?

S’incrementarà el risc d'incendi?

Sí Sí

No No

2. SÒL/GEOLOGIA

S’impermeabilitzarà nou sòl? L’activitat és potencialment contaminant del sòl?

Es generarà compactació del sòl?

Sí Sí Sí

No No No

Es probable que degradi el sòl? Es probable que s’afavoreixi l'erosió del sòl?

S’incrementarà el risc d'esllavissades?

Sí Sí Sí

No No No

3. AIGUA

Es pot modificar l’escorrentia superficial i/o la infiltració de l’aigua?

Es pot generar contaminació de les aigües (superficials i/o subterrànies)?

És probable que s’afecti algun curs fluvial (físicament o morfològica)?

Sí Sí Sí

No No No




Quin tipus d’aigua es consumirà,

segons els seu origen?

Es generaran aigües residuals? S’incrementarà el risc d'inundació?

Aigua potable de xarxa Sí Sí

Aigua de pous No No

Reutilitzada o regenerada

No consumirà aigua

4. AMBIENT ATMOSFÈRIC

Es generarà contaminació

atmosfèrica (gasos/pols)?

Es generarà contaminació acústica

(soroll)?

Es requerirà il·luminació?

Sí Sí Sí

No No No

Es generarà contaminació odorífera

(olors)?

Es consumirà energia? Hi haurà punts externs de llum?

Sí Sí, energia combustible Sí

No Sí, energia elèctrica o altres

No

Quants?

No

5. RESIDUS 6. PAISATGE

Es generaran residus d'algun tipus? Es produiran canvis en el paisatge?

No Sí

Sí, assimilables a RSU No

Sí, residus especials

45

B. CHECKLIST DE NECESSITATS

NECESSITATS

Necessita connexió a

infraestructures de distribució

d'aigua potable?


infraestructures de sanejament

d'aigua?

Necessita connexió a infraestructures

de subministrament d'electricitat?

Sí Sí Sí

No No No


infraestructures de subministrament

de gas?

Necessita connexió a la xarxa

viària?

Genera nous desplaçaments

significatius (>30 pers./dia almenys 2

dies/setmana)?

Sí Sí Sí

No No No

Els desplaçaments seran

majoritàriament en mitjans

motoritzats (>10 vehicles/dia

almenys dos dies a la setmana)?

L’activitat necessita aparcaments?

En cas afirmatiu, Quants?

Ja disposa d’aquesta capacitat o s’ha

d’ampliar l’espai?

Si Sí, ja disposa

Nombre de vehicles No s’ha d’ampliar

en

places

Sí No

No

L’activitat/ús necessita transport

públic

Ja disposa d’aquesta capacitat o s’ha

d’ampliar?

Si Sí, ja en disposa

No No s’ha

d’ampliar

Places/dia




C. VALORACIÓ DE LA MAGNITUD DELS IMPACTES

MAGNITUD. Preguntes generals

L'activitat/ús és: L'afluència de gent prevista és: L'activitat/ús es desenvolupa:

Permanent Elevada (>50 pers./dia

almenys 2 dies/setmana) Principalment de dia

Per un termini de temps

Quants dies?

Moderada (30-50 pers./dia

almenys 2 dies/setmana) Principalment de nit

Puntual Baixa (<30 pers./dia) En ambdós

L'activitat/ús afecta una superfície de: L'activitat/ús inclou mesures de

sostenibilitat i ecoeficiència?

finca ha Sí

buffer d’afectació ha No

MAGNITUD. Hípica

Capacitat de la hípica de cavalls

adults:(*)

Quines dimensions presenta la finca: Es necessita fer obertures de

camins o aclarides?

Sí

Nombre de cavalls) ha No

Només manteniment

Quina superfície estarà dedicada a

instal·lacions tipus; pistes

d’entrenament, boxes, aparcaments,

etc.?

Quina proporció representen les

instal·lacions respecte el total de

superfície de la finca?

Estan previstos recorreguts que

surtin dels límits de la finca:

Sí

% No

S’hi realitzaran altres activitats?

Com es preveu que es gestionen les

dejeccions? De quina distància (km) i/o temps

(hores) seran els recorreguts

aproximadament?

No Hi haurà usos agrícoles associats?

Sí

Quines? Superfície: ha

(*) El nombre de cavall permet estimar la quantitat de residus que es generaran i aigua que es consumirà. També, segons

nombre de cavalls s’ha de delimitar quina àrea agrícola es requereix per gestionar els residus.

47

MAGNITUD. Agrícola

Serà cultiu de secà o de regadiu? En cas de necessitar-ne, quin tipus

de reg s’utilitzarà?

Quantes extensions (ha) contínues

es preveuen d’un únic tipus de

cultiu?

Secà Localitzat

Regadiu Aspersió

Gravetat

Es requeriran cobertes de plàstic o

d’altres materials?

Quin nombre de tractors / vehicles o

maquinària específica es preveu?

La pràctica agrícola serà de

producció ecològica?

Sí Sí

No No

MAGNITUD. Restauració i cases rurals

Quin aforament preveu que tindrà

l’establiment? (*)

Si es preveu la pernoctació,

Quantes places o llits hi haurà?

S’oferiran altres serveis?

Sí

No

Quins?

Es preveuen instal·lacions exteriors

com terraces, pistes de jocs o

jardins?

Quines i de quina extensió

aproximada seran aquestes

instal·lacions?

Sí

No

(*) El nombre de persones permet estimar la quantitat de residus que es generaran i aigua que es consumirà.




MAGNITUD. Àrees de lleure

Es necessitaran noves

construccions?

Quines activitats s’hi

desenvoluparan?

Quina és la capacitat màxima

d’acollida de persones de l’àrea de

lleure?

Sí

No

Quines?

Es preveuen instal·lacions exteriors

com zones de jocs, jardins, zones

d’estada, barbacoes..?

Quin tipus d’equipaments formaran

l’àrea de lleure?

Sí

No

Quines?

El Checklist, en el seu estat de desenvolupament actual, es destina a l’obtenció d’informació que

permet aprofundir en les característiques i conseqüències que pot comportar una determinada

activitat o ús. Aquesta informació serveix per dirigir, junt amb els índexs i les dades dels Mapes,

l’informe tècnic final, on es valorarà l’adequació de la proposta i es formularan les mesures que

s’hagin d’aplicar per a evitar, minimitzar, corregir o compensar els seus possibles efectes

negatius, tal i com ja s’ha explicat.

3.4.2. Definició d’àmbits a escala de projecte

Un tema que encara s’està treballant és la delimitació de quatre àmbits a partir de la convergència

entre el mapa de complexitat i funcionalitat ecològica i del mapa de vulnerabilitat. Una primera

proposta ha sigut sumar els dos índexs i delimitar per intervals d’igualtat els valors de dins del

PNSC. Aquests àmbits poden aportar una visió simplificada de la integració dels mapes de l’Eina.

L’àmbit 1 agrupa a àrees amb una vulnerabilitat elevada així com també amb una complexitat i

funcionalitat ecològica elevada. Cal destacar que els dos índexs comprenen un ampli rang de

valors que queda compensat, en tant que en els casos que un dels dos índexs presenten un valor

baix, l’altre és molt elevat, és a dir, zones amb una alta complexitat estructural i funcionalitat

ecològica tendeixen a tenir baixa vulnerabilitat.

En termes generals inclou les zones amb hàbitats que presenten una complexitat estructural

elevada i una vulnerabilitat que oscil·la entre valors mitjans i molt alts. Així com també agrupa

aquelles àrees amb presència de basses d’especial interès, i les zones on hi ha recurrència

d’incendis. També prenen especial rellevància els espais d’interès connector i el sistema

hidrogràfic. Cal destacar aquelles àrees susceptibles a l’erosió i aquelles que estan classificades

com a talussos o amb activitats extractives d’especial interès.

L’àmbit 2 està format per àrees repartides per tota la superfície del parc i engloba valors mitjans

– alts tant de vulnerabilitat com de complexitat i funcionalitat ecològica.

49

Aquest àmbits inclou els torrents i rieres del sistema hidrogràfic que no queden recollides a l’àmbit

1; com també els espais d’interès per la connectivitat i les illes de tranquil·litat. També recull els

punts d’aigua i les zones pròximes a les basses d’especial interès i als punts d’aigua. Pel que fa

la biodiversitat, l’àmbit inclou més localitats singulars així com punts amb elevada diversitat

d’amfibis i de quiròpters. De la mateixa manera que inclou algunes àrees de nidificació de les

rapinyaires i les seves àrees d’influència pròximes.

L’àmbit 3 engloba aquelles zones amb un índex de vulnerabilitat mig – baix i les zones amb un

valor baix de complexitat i funcionalitat ecològica.

En tots els casos els índexs és compensen, és a dir, els hàbitats amb una complexitat estructural

més elevada, estan associats a una baixa vulnerabilitat i viceversa. En altres paraules, un dels

dos valors sempre serà superior a l’altre i així obtenen un valor mitjà corresponent a l’àmbit 3. A

més, s’observa que l’àmbit 3 engloba principalment les illes de tranquil·litat, excloent el sistema

hidrogràfic, les HIC i HIC complementaris no prioritaris, els punts crítics per la connectivitat i

incendis anteriors al 2012. Cal remarcar que en les reserves parcials s’observa l’exclusió de totes

aquelles àrees on hi ha HIC prioritaris o on hi ha presència d’àrees de nidificació de les aus

rapinyaires.

L’àmbit 4 és el més extens del Parc i engloba totes aquelles zones amb una vulnerabilitat molt

baixa i una complexitat i funcionalitat ecològica baixa.

Es pot dir que aquest sector inclou dos tipus d’espais diferenciats:

a) Zones amb una baixa connectivitat, tant terrestre com hídrica, i zones que no incloguin basses

d’especial interès ni tampoc zones amb una elevada recurrència d’incendis.

També hi destaquen elements que tenen un baix pes en els índexs, com són els HIC no prioritaris,

els HIC complementaris no prioritaris i els HCP. Així com engloba localitats singulars, boscos

d’evolució natural, boscos singulars i un gran nombre de punts amb elevada diversitat d’amfibis

i de quiròpters. Finalment, agrupa punts crítics per la connectivitat i aquelles zones que presenten

algun tipus d’exposició dels fons escènics dels entorns de Collserola.

b) Zones on no hi ha un gran nombre d’elements sensibles junts. En la majoria dels casos,

aquestes es corresponen a les àrees més pròximes a les urbanitzacions.

Així doncs, aquests espais engloben hàbitats amb vulnerabilitats i complexitats estructurals que

poden oscil·lar entre valors elevats o baixos on si un hàbitat presenta una complexitat elevada,

tindrà una vulnerabilitat baixa o directament no serà vulnerable i, viceversa. En aquests casos hi

abunden vectors amb un important pes pels índexs com són la recurrència d’incendis, les àrees

de nidificació de les rapinyaires, entre d’altres. Sense oblidar els elements amb menys pes ja

esmentats.




3.4.3. Exemples de l’escala projectual

Per calibrar els mapes de l’Eina i comprovar el seu funcionament a escala projectual, s’ha fet

l’estudi de diferents localitzacions concretes, la qual cosa s’ha reforçat amb diverses visites a

camp. A continuació es presenten el exemples de Can Borrell i Ermita de Sant Adjutori i de Can

Bell.

3.4.3.1. Can Borrell i Ermita de Sant Adjutori. Restaurant existent

Característiques generals de la localització

Situació general: Es troba al nord-est del Parc (municipi de Sant Cugat).

Superfície total (unitat finca): 180,04 ha

Relació amb la infraestructura de lleure del PEPNat: S’emmarca a l’Àrea de lleure del torrent

de Can Coll. Es troba al pas del GR-6.

Informació del catàleg de masies:

Can Borrell Sant Adjutori

Tipologia Restaurants i altres usos turístics Equipaments i dotacions. Religiós

Usos actuals Equipament amb serveis de

restauració; camp de cultiu Actualment en desús

Usos admesos Habitatge; restaurant Equipament vinculat A i B

Ampliació Es permet d’acord amb l’Art. 43.2 del

PEPNat

Es permet d’acord amb l’Art. 43.2 del

PEPNat

Superfície cadastral 1.292 m² 84.531 m²

Titularitat Pública Privada

Règim i qualificació

del sòl

SNU. Clau 29co – Sistema de parc

forestal de Collserola.

SNU. Clau 29co – Sistema de parc

forestal de Collserola.

Figura de protecció

Revisió del Pla especial de protecció

del patrimoni arquitectònic. Catàleg

de Sant Cugat del Vallès

Revisió del Pla especial de protecció

del patrimoni arquitectònic. Catàleg

de Sant Cugat del Vallès

Serveis - -

Situació de risc Risc d’incendis Risc d’incendis

Restriccions Xarxa hidrogràfica Xarxa hidrogràfica

Accessibilitat A més de 500 m de la xarxa rodada

bàsica. Accés restringit amb cadena.

A més de 500 m de la xarxa rodada

bàsica

51

Imatge 3. Situació de la finca de Can Borrell.

Font: Estudi Xavier Mayor, 2018 (base topogràfica 1.20.000).

Síntesi de l’anàlisi territorial del mapes de l’Eina Multicriteri

Mapa de complexitat i funcionalitat ecològica.

La finca testada al voltant de la masia de Can Borrell, actual restaurant, es tracta d’un espai que,

a nivell ecològic, presenta un força interès. Els valors més elevats es deuen a la presència dels

connectors fluvials de la Riera de Sant Medir i el Torrent de la Rabassa, com també a un espai

d’interès connector al nord, l’Àmbit Intern de l’espai “Serra de Collserola”. Per tant, és important

mantenir i, en alguns casos, millorar la seva funció connectora. Aquesta funció resulta més dèbil

allà on la riera creua els camps de conreu, ja que s’ha eliminat gran part del bosc ripari. En aquest

indret es proposen, més endavant, accions de millora de l’espai fluvial.

A la finca predominen els valors alts de complexitat estructural, que corresponen a boscos de

pins i zones amb HIC no prioritaris que cobreixen la major part de l’àmbit analitzat. En aquest

sentit, caldria vetllar per la protecció d’aquests actius ecològics.

Destaca, que més de la meitat sud de la finca, es troba classificada com a Bosc d’evolució natural,

corresponent al Sector d’Interès estratègic adjacent a la RNP de la Font Groga.

Per altra banda, cal remarcar que es tracta d’un emplaçament on la presència d’algun camp de

conreu dins el continu forestal fa incrementar la diversitat d’hàbitats present, fet que pot afavorir

la diversitat d’espècies, amb possible presència d’espècies forestals i d’altres més afins als

ambients oberts.

Mapa de vulnerabilitat

A la finca, objecte d’estudi, predominen els indrets amb índex mitjà, per bé que destaquen

diversos punts on els valors són més elevats.




Cal considerar que pràcticament tota la finca es troba en la Illa de tranquil·litat de Sant Medir.

També cal tenir en compte la presència de dos punts d’interès per quiròpters.

La susceptibilitat a l’erosió atenent als pendents i la coberta vegetal no es mostra remarcable. I

l’àmbit és poc visible. És per això que en general es conclou que l’àrea no és especialment

vulnerable per les variables analitzades.

Mapa d’acumulació de pertorbacions antròpiques

La freqüentació ha estat considerable tant per passejants com per bicicletes, com també hi ha

diversos accessos per cotxes. En aquest sentit es podrien implementar mesures per dirigir

aquests itineraris pels sectors on el valor ecològic no sigui màxim.

No es detecten altres pertorbacions a l’àmbit: contaminació lluminosa, acústica, etc. Tampoc hi

ha presència de línies elèctriques al voltant de la masia, que funciona amb energia fòssil.

Àmbits presents

La finca de Can Borrell inclou zones amb tots els àmbits, de l’1 al 4, essent el dominant l’àmbit

III, representant el 68,58% de la finca.

Com a àmbit 4, que cobreix el 11,08% de la finca, trobem les zones amb conreus (just al nord

del restaurant), com també puntualment altres zones boscoses situades al sud i el límit amb una

urbanització a l’est.

Les zones més restrictives, 1 i 2 (amb el 2,48 i el 17,86%, respectivament), es distribueixen de

la següent forma: destaca com ressegueixen la riera de Sant Medir i els seus afluents,

generalment situades en l’àmbit 2, tot i que en determinats punts arriben a classificar-se a l’àmbit

1, allà on s’han detectat punts més humits, amb presència de grups de fauna fràgils a Collserola.

La masia de Can Borrell queda emplaçada en l’àmbit 4, per bé que es situa a menys de 20 metres

tant d’indrets d’àmbit 1, 2, com 3.

Imatge 4. Situació de la finca de Can Borrell en relació als àmbits definits pel PEPNat.

Font: : Estudi Xavier Mayor, 2018 (base topogràfica 1.20.000).

53

Mesures tenint en compte el model del Parc

A l’hora de definir les actuacions i mesures de gestió a aplicar per al manteniment i la millora de

la qualitat ecològica de la finca es detallaran, tenint en compte el model del Parc, en primer lloc

les determinacions derivades de la distribució dels diferents àmbits dins la finca i les actuacions

que comporten; en segon lloc, la determinació d’aquells elements territorials que, a banda de la

seva categoria dins els àmbits, hauran de gaudir d’un seguit de restriccions per a la seva

preservació; i, en tercer lloc, es concretaran una sèrie de mesures d’actuació relatives a diverses

problemàtiques o situacions específiques d’aquesta finca.

Elements a preservar

Sobre els elements territorials objecte de conservació, val a dir que l’àrea nord de la finca hauria

de quedar preservada de nous usos per tractar-se d’un connector ecològic i hauria de gaudir de

mesures correctores en cas de detectar-s’hi una degradació.

La xarxa hídrica principal (Sistema hidrogràfic) més una àrea d’influència de 30 m de radi haurà

de quedar, en tot cas, preservada de nous usos, i en alguns casos, haurà de gaudir de mesures

de restauració, tal i com es detalla més avall.

Es recomana que els Boscos d’evolució natural delimitats (Sector d’interès estratègic adjacent a

la RNP de la Font Groga) no siguin objecte de nous usos.

Pel que fa a aquelles àrees classificades com a Illes de tranquil·litat, preferentment haurien de

quedar preservades de nous usos, tot i que s’hi podran implantar en cas de no existir alternatives

viables. En aquesta finca això seria altament probable, doncs pràcticament tota la seva superfície

es troba dins una Illa de tranquil·litat. En aquests casos, es requerirà que els projectes específics

comptin amb mesures de manteniment o millora de la qualitat ecològica, especialment quant a

la prevenció de la freqüentació i el soroll.

Es prohibeix la implementació de nous usos agrícoles fora de les àrees prioritàries d’agricultura.

Mesures específiques

Per als usos diferents a l’habitatge i l’equipament vinculat es requereix un Pla tècnic de gestió i

millora forestal (PTGM) de la finca, que s’elaborarà amb horitzó a 15 anys.

Dins el corresponent PTGM s’hauran de tenir en compte la següents condició d’aplicació general

per a qualsevol Pla de gestió de finques del PNSC. Es tracta del requeriment de no afectació en

projectes específics de:

— Hàbitats d’interès comunitari prioritari.

— Xarxa hidrogràfica (situació a menys de 100 m de la llera).

— Espais d’interès connector.

En aquest sentit, val a dir que no es troba cap HIC prioritari a la finca d’estudi, per bé que sí que

predominen les pinedes i alzinars que són HIC no prioritaris considerats elements clau.

Pel que fa als connectors ecològics, tal i com s’ha esmentat, caldrà tenir en compte que l’àrea

nord de la finca gaudeix d’aquesta classificació. Com també hi ha presència de diversos cursos

de la xarxa hidrogràfica.

El PTGM haurà d’incloure les següents mesures preventives, correctores, compensatòries i de

seguiment a aplicar dins la finca. Per una banda, les mesures correctores i compensatòries

persegueixen la millora dels hàbitats a fi d’esmenar la pèrdua de qualitat associada als impactes

generats pels usos actuals. Mentre que les mesures de prevenció i de seguiment s’encaminen a




assegurar el manteniment de la biodiversitat i la funcionalitat ecològica en els àmbits d’especial

interès. Les possibles mesures a aplicar són:

— Restauració de la riera de Sant Medir al seu pas per la zona conreada (d’àmbit 3): amb

el condicionament de la llera i la plantació d’arbres i arbustos. L’objectiu d’aquesta

mesura és la d’incrementar la qualitat al llarg de tota la riera ‒ millorar el valor de l’índex

de Qualitat del bosc de ribera (QBR)‒, de manera que progressivament tot l’espai fluvial

formi part de l’àmbit 1 o 2. Amb aquesta actuació, alhora, es podrà donar resposta als

punt crític per la connectivitat (Mapa 10 d’informació. Connectivitat ecològica) detectat

en aquesta riera.

— Caldria redefinir la xarxa de camins als entorns de la masia de Can Borrell.

Especialment pel que fa als trams que discorren de manera adjacent a la riera de Sant

Medir. Aquests trams són utilitzats per la mobilitat de les persones (per itineraris de bicis

i com a xarxa viària d’ús públic) i ,en conseqüència, són font de pertorbació que afecten

l’espai fluvial. Fora bo segregar aquest ús a fi d’allunyar les pertorbacions associades i

preservar el paper de la riera com a xarxa hídrica, connector ecològic i, en general, pel

manteniment de la biodiversitat de l’àmbit.

— En aquest sentit, val a dir que les dues mesures anteriors es troben estretament

relacionades, ja que permetrien donar més amplada i, per tant, major funcionalitat

ecològica a l’espai fluvial.

— Plantejar la delimitació de l’espai actual d’aparcament mitjançant la plantació d’arbres,

que podran suposar un cert aïllament dels impactes associats als cotxes: soroll,

contaminants, pols... (d’àmbit 3 i 4, però amb un ús de molta incidència ambiental).

Aquesta mesura també ha de perseguir una millora en la integració paisatgística.

— El pantà de Can Borrell i espais adjacents (àmbit 1) haurien de comptar amb mesures

de potenciació de la conservació: plantació d’espècies autòctones de flora filtrants per

reduir la quantitat de matèria orgànica i nutrients que caracteritzen la naturalesa eutròfica

del pantà; cartells que prohibeixin l’alliberament d’espècies de fauna; mesures de

restauració de la qualitat química i biològica del pantà cada 4 anys (àmbit 1) més o menys

intensives segons es necessiti.

— Es recomana fer un seguiment de la qualitat dels hàbitats als següents espais d’especial

interès:

Xarxa hidrogràfica: Es tracta d’espais d’àmbit 1 i 2, pel qual s’estableix un

seguiment en base a la recurrència establerta pel nivell més restrictiu, és a dir,

de 4 anys.

Espais d’interès connector: Tot i que inclou, puntualment, indrets d’àmbit 1,

s’assigna la recurrència del seguiment en base a l’àmbit 2, que és predominant,

és a dir, de 8 anys.

— Cal que el corresponent PTGM de la finca contempli com a criteri prioritari per a la

definició dels tractaments silvícoles un enfoc basat en la preservació més que en

l’aprofitament. Que es fonamenti concretament en:

La preservació de la diversitat biològica i la funcionalitat ecològica,

especialment en els àmbits 1 i 2, i en els elements a preservar establerts en el

subapartat anterior.

Procurar en aquells espais més vulnerables considerar aquells tractaments que

minimitzin la corresponent vulnerabilitat detectada i aquelles pertorbacions

que les causen, tot tenint especialment en compte les poblacions més sensibles.

Dins els Boscos de evolució natural, caldrà que el corresponent PTGM de la

finca contempli com a criteri prioritari la no afectació de les dinàmiques

ecològiques de desenvolupament natural d’aquests.

55

Finalment, caldria trobar l’equilibri per a la implementació d’aquestes mesures, entre la

responsabilitat pública i la privada, tenint en compte que les dues coexistiran a l’àmbit (doncs la

finca és de titularitat pública però s’hi desenvolupen alguns usos privats). La bona concreció

d’aquest equilibri pot ser fonamental per la seva consecució.

3.4.3.2. Can Bell. Hípica existent

Característiques generals de la localització

Situació general: Es troba al límit nord del Parc i uns 500 m de la Colònia Duran (Sant Cugat).

Superfície total (unitat finca): 27,32 ha

Relació amb la infraestructura de lleure del PEPNat: No queda vinculada a cap Àrea de lleure.

Tampoc es troba al pas de cap GR.

Informació del catàleg de masies:

Can Bell

Tipologia Equipaments i dotacions

Usos actuals Equipament amb serveis eqüestres i habitatge

Usos admesos Habitatge; artístic o professional; turisme rural; restauració;

equipament vinculat A i B; equipament emplaçat

Superfície cadastral 3.157 m²

Titularitat Privada

Règim i qualificació del

sòl SNU. Clau 29co – Sistema de parc forestal de Collserola.

Figura de protecció Revisió del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic.

Catàleg de Sant Cugat del Vallès

Serveis Aigua, electricitat i sanejament

Situació de risc Risc d’incendis

Restriccions -

Accessibilitat A menys de 300 m de la xarxa rodada bàsica




Imatge 7. Situació de la finca de Can Bell.

Font: Estudi Xavier Mayor, 2018 (base topogràfica 1.20.000).

Síntesi de l’anàlisi territorial del mapes de l’Eina Multicriteri

Mapa de complexitat i funcionalitat ecològica

Començant per l’índex ecològic, la finca presenta uns valors, en general, força baixos, tot i que

arriben a ser força elevats a l’extrem nord de la finca. Aquest fet es deu a la presència del torrent

de Can Bell, espai que alhora forma part de l’espai d’interès complementari per a la connectivitat

de “Can Bell”. La funció d’aquest connector, d’abast local, és la de comunicar l’interior del PNSC

amb l’espai de “península” que es forma a causa de la presència de la urbanització de Can Duran

de Sant Cugat.

El torrent de Can Bell, per altra banda, també es troba classificat com a Sistema Hidrogràfic a

partir del seu pas per la masia de Can Bell. Mentre que, en el seu tram aigües amunt i també els

seus afluents, queden classificats com a cursos menors (buffer de 15 m de radi). Per altra banda,

el risc d’erosió atenent als pendents i la cobertura, va de baix a moderat allà on la vegetació

ofereix poca protecció.

Pel que fa a la complexitat ecològica, s’hi troben nivells moderats, corresponents a bruguerars,

arboçars, etc., però la finca també inclou àrees de pineda i alzinar on ascendeix el grau de

complexitat. Val a dir que aquests hàbitats es classifiquen com a HIC no prioritaris. No s’hi troben

altres espais de característiques ecològiques destacables com Boscos d’evolució natural o

Boscos singulars.

Mapa de vulnerabilitat

La finca presenta un índex força baix, amb alguns indrets, en especial a la banda est de la finca,

on el grau ascendeix lleugerament per la presència de la Illa de tranquil·litat de Sant Medir.

57

La finca no té altres espais que denotin sensibilitat del territori a pertorbacions i canvis, com

hàbitats vulnerables, zones humides, etc. Per això, en síntesi, es tracta d’espais que no són

especialment vulnerables per les variables estudiades, exceptuant que s’incorre en bona part

d’una Illa de tranquil·litat.

Mapa d’acumulació de pertorbacions antròpiques

La freqüentació ha estat notable pel que fa a passejants i a bicicletes. En aquest sentit, caldria

valorar la implementació de mesures per dirigir aquests itineraris pels sectors on el valor ecològic

no sigui màxim, també en el cas dels itineraris a cavall. L’espai compta amb diversos accessos

per cotxes.

No es detecten altres pertorbacions remarcables a l’àmbit: contaminació lluminosa, acústica, etc.

És per això que els índexs de pertorbació en aquesta finca són molt baixos.

Àmbits presents

La finca de Can Bell inclou principalment zones d’àmbit 3 i 4. Però també determinats indrets

d’àmbits, més restrictius, 1 i 2.

Com a àmbit 4 (que ocupa el 71,90% de la finca) trobem les àrees amb vegetació baixa o

arbustiva (brolles o màquies) que es troben al llarg de tota la finca. També en alguns casos s’hi

inclouen zones de bosc espars de pins blancs. L’àmbit 3 inclou diversos boscos de pinedes de

pi blanc (representa el 25,17% de la superfície).

Els àmbits 1 i 2 (amb el 0,12 i el 2,81% de la finca, respectivament), es distribueixen principalment

al llarg de la riera de Can Bell, generalment situades en l’àmbit 2, tot i que en determinats punts

arriben a classificar-se com a àmbit 1, allà on s’hi dona una major confluència de les variables

considerades en els mapes de vulnerabilitat i de complexitat i funcionalitat ecològica. La masia

de Can Bell queda emplaçada en l’àmbit 4. Caldrà tenir en compte, però, que presenta indrets

d’àmbit 2 a menys de 50 m.

Imatge 8. Situació de la finca de Can Bell en relació als àmbits definits pel PEPNat.

Font Estudi Xavier Mayor, 2018 (base topogràfica 1.20.000).




Mesures tenint en compte el model del Parc

A continuació es presenten les actuacions i mesures de gestió a aplicar per al manteniment i la

millora de la qualitat ecològica de la finca que actualment acull l’ús d’hípica.

Elements a preservar

Sobre els elements territorials objecte de conservació, cal tenir en compte que l’àrea oest de la

finca hauria de quedar preservada de nous usos per tractar-se d’un espai d’interès connector i

hauria de gaudir de diverses mesures de gestió que es detallaran més endavant. Val a dir que sí

que s’hi poden permetre els itineraris a cavall, per ser un ús poc impactant del territori (respecte

altres que requereixen una pèrdua d’hàbitats) i en relació a les mesures correctores i

compensatòries que s’implementaran en aquest sector.

El torrent de Can Bell, classificat com a Sistema hidrogràfic, més un radi de 30 m, i la resta de

petits torrents incloent una àrea d’influència de 15 m de radi haurien de quedar en tot cas

preservats dels usos associats a l’hípica.

D’acord amb el que estableix el Pla, es recomana la no implementació de nous usos agrícoles

fora de les àrees prioritàries d’agricultura o en àrees que incloguin algun dels elements a

preservar descrits en aquest punt.

Mesures específiques

Per als usos diferents a l’habitatge i l’equipament vinculat es requereix un Pla tècnic de gestió i

millora forestal (PTGM) de la finca, que s’elaborarà amb horitzó a 15 anys.

Dins el corresponent PTGM s’hauran de tenir en compte la següents condició d’aplicació general

per a qualsevol Pla de gestió de finques del PNSC. Es tracta del requeriment de no afectació en

projectes específics de:

— Hàbitats d’interès comunitari prioritari.

— Xarxa hidrogràfica (situació a menys de 100 m de la llera).

— Espais d’interès connector.

En aquest sentit, val a dir que no es troba cap HIC prioritari a la finca d’estudi, per bé que sí que

hi ha diverses pinedes i màquies d’alzina i un alzinar que són HIC no prioritaris considerats

elements clau.

Per altra banda, ja s’ha anomenat la riera de Can Bell com a integrant del Sistema hidrogràfic.

Pel que fa als connectors ecològics, tal i com s’ha esmentat, caldrà tenir en compte que l’àrea

oest de la finca gaudeix d’aquesta classificació.

Les mesures proposades són:

— Es proposa, en vistes a una autogestió de la finca, que el nombre de cavalls màxim

quedi determinat per la superfície que es pugui dedicar a conreu, tenint en compte la

capa d’àrees prioritàries per a l’agricultura. Segons la quantitat de fems que permeti

gestionar aquesta superfície de conreu, es definirà el nombre de cavalls màxim.

— Es valorarà positivament la ubicació de les instal·lacions d’hípica (cavallerisses, àrea

d’entrenament, etc.) concentrades en una única àrea. Caldrà mantenir aquest

plantejament en cas de requerir-se alguna ampliació, a fi de no estendre la pèrdua

d’hàbitats i els impactes associats a l’activitat d’hípica.

— Es proposa delimitar l’espai d’aparcament mitjançant la plantació d’arbres, que podran

suposar un cert aïllament dels impactes associats als cotxes: soroll, contaminants, pols...

i la seva incidència ambiental. La mesura també ha de perseguir una millora en la

integració paisatgística.

59

— Es proposa restaurar els hàbitats que formen part del connector complementari de

Can Bell, amb l’objectiu d’incrementar la permeabilitat ecològica d’aquest sector i fer-lo

més impenetrable per a les pertorbacions causades per l’activitat d’hípica. En aquest cas,

cal destacar que la peça de terreny al voltant de la masia de Can Bell representa l’únic

espai dins la delimitació del PNSC que comunica a mode d’istme la península generada

per la Colònia Duran. Es proposa dirigir les accions de restauració, centrades en

plantació d’arbres i arbustos, a la configuració de dos elements de connectivitat ecològica

a mode de corredors de fauna: un pel nord de la masia, que ja existeix però caldrà

reforçar; i l’altre pel sud, que serà de nova configuració.

— Caldria, però, tenir en compte que la carretera BP-1417 actua com a separador. S’ha

d’habilitar la qualitat de vora de la carretera per la banda de la finca en qüestió

(especialment malmesa quant a qualitat ecològica de la vora) amb una franja de

vegetació que millori la permeabilitat ecològica de la via, tant per possibilitar el moviment

transversal d’una banda a l’altra de la carretera, com la circulació lineal d’espècies a al

llarg de la traça. En quest sentit, cal considerar que la sinuositat de la carretera fa que

disminueixi la visibilitat, de manera que pot fer incrementar la perillositat de col·lisió o

atropellament. Per tant, es proposa l’estudi de passos de fauna o bé, alternativament, la

reducció de la velocitat de la via en aquest punt.

— Es recomana fer un seguiment de la qualitat dels hàbitats en aquest espai d’interès

connector, cada 15 anys (àmbits 3 i 4) junt amb un seguiment dels atropellaments a la

BP-1417 que es proposa fer amb més recurrència (cada 4 anys). Caldrà valorar en

relació al seguiment l’efectivitat de les mesures implementades i revisar-les, si cal.

— Actuacions de restauració de la riera de Can Bell al seu pas pels camps de conreu,

tenint especialment en compte la restauració de la part nord dels conreus, on incorren

dins l’àrea d’influència de 30 m de la riera. Inclourà el condicionament de les lleres i la

plantació d’arbres i arbustos adequats a les condicions de l’indret, orientant-se a la

millora del valor de l’índex QBR.

— Caldria fer un seguiment de la restauració aplicada que s’efectuarà cada 8 anys (per

incloure tant àmbits 1, 2, 3 com 4). Val a dir que l’objectiu d’aquestes mesures, però, és

el d’incrementar la qualitat al llarg del curs, de manera que progressivament formin part

de l’àmbit 1, 2 o 3. Caldrà valorar, en relació al seguiment, l’efectivitat de les mesures

implementades i revisar-les, si cal.

— Es proposa també restaurar els espais de marge entre parcel·les de conreu tot

combinant trams herbacis, arbustius i arboris, a fi de fer més complex i biodivers l’espai.

— En relació al consum d’aigua val a dir que la masia disposa de connexió a la xarxa

d’aigua potable. Tanmateix, per a la neteja de les cavallerisses, el reg i altres usos que

no requereixin aigua potable es proposa l’aprofitament d’aigües procedents d’aigües

grises regenerades/depurades o bé d’aigües pluvials. Si cal, s’hauran d’instal·lar

sistemes de recollida i de filtrat i regeneració d’aquestes fonts.

— Cal que el corresponent PTGM de la finca contempli, com a criteri prioritari per a la

definició dels tractaments silvícoles, un enfoc basat en la preservació més que en

l’aprofitament. Que es fonamenti concretament en:

La preservació de la diversitat biològica i la funcionalitat ecològica,

especialment en els àmbits 1 i 2, i en els elements a preservar establerts en el

subapartat anterior.

Procurar en aquells espais més vulnerables considerar aquells tractaments que

minimitzin la corresponent vulnerabilitat detectada i aquelles pertorbacions

que les causen, tot tenint especialment en compte les poblacions més sensibles.




4. Evolució i futur de l’Eina Multicriteri

Tal i com es menciona al Pla, cal tenir present que aquesta eina és una proposta metodològica i

que s’anirà actualitzant i millorant per adaptar-se a l’evolució del territori i les seves dinàmiques.

A mesura que es vagin fent modificacions, es podran establir noves prioritats de les temàtiques

més rellevants a investigar i cartografiar del Parc.

A continuació fem un seguit de reflexions en torn l’Eina, de cara a millorar-la amb la finalitat de

que es pugui consolidar com un instrument efectiu de gestió del Parc de Collserola.

— Com que l’Eina s’ha conformat a partir de l’agregació de moltes capes d’informació, aquesta

depèn directament de l’actualització de les capes i fonts d’informació, per la qual cosa, si no

fos possible la seva actualització seria necessari extreure-les del model.

— A més, s’ha de tenir present que les capes que integren els mapes no s’han generat a partir

d’estudis específics amb la perspectiva de les dinàmiques ecològiques, la vulnerabilitat o la

pertorbació, si bé se n’ha fet una lectura en aquests termes a posteriori. Per tant, no ofereixen

una síntesi completa de totes les característiques del territori, com succeiria si es

desenvolupessin estudis exhaustius sobre totes les variables d’interès. És per això que cal

llegir els mapes resultants com un atles d’elements d’interès per a la planificació i la gestió

dins de cada grup temàtic, tractant-se d’un recull d’informació molt diversa que s’ha analitzat

en profunditat, i que s’ha basat en la disponibilitat actual de cartografia. Idealment s’haurien

de crear capes a partir d’estudis específics per l’àmbit del Parc de Collserola.

— D’altra banda, cal posar de manifest que treballar els mapes resultants amb sistemes ràster

obriria noves possibilitats per assolir un millor ajust a la realitat del territori, ja que els sistemes

vectorials treballen sobre línies rectes i polígons, és a dir sobre geometries, mentre que la

realitat del territori es composa per entitats abstractes. En aquest sentit, els sistemes ràster

permeten ajustar-se més a aquesta realitat. Un exemple de la funcionalitat més ajustada que

obriria la utilització de ràsters és l’aplicació d’irradiacions al voltant dels elements d’interès

en comptes de buffers de valor fixe.

— Per altra banda, pel que fa al mapa de pertorbacions, cal tenir en compte a l’hora de fer la

lectura de l’índex, que hi ha diversos impactes que no disposen d’una capa d’informació que

permeti valorar-los en el territori, com també que les capes emprades ofereixen una

aproximació al nivell de concurrència de pertorbacions però que no realitzen una valoració

en termes absoluts dels efectes causats sobre els ecosistemes.

— També del mapa de pertorbacions, una millora serà la substitució de la capa de conreus del

mapa ecològic de l’AMB (CREAF i AMB) per la capa de cultius actius del CPNSC,

actualitzada al 2018.

— Pel que fa al conjunt de formularis de tipus Checklist, que hauran d’ajudar a caracteritzar les

sol·licituds de nous usos o activitats, seria important dotar als tècnic amb una solució

informàtica (tipus Desktop, Web), que sistematitzi els procediments i els permeti interactuar

amb les interfícies proposades i fer els anàlisis que pertoqui.

— Definir un període transitori per a la implantació efectiva de l’Eina a la seu del CPNSC.

Aprofitar aquest període transitori per realitzar la valoració dels aspectes organitzatius

relacionats amb: recursos humans, tecnologies GIS específiques, possibilitats d’integrar

l’Eina dins del sistema modular actual del SIG del parc de Collserola, necessitats de

desenvolupament a mida, necessitats o no de subcontractació del desenvolupament, costos,

finançament de llicències requerides, alternatives d’arquitectura informàtica (client-servidor,

web, núvol), extensió de funcionalitats i tractaments de dades amb metodologia ràster, etc...a

fi i efecte d’aconseguir que es satisfacin les expectatives que es tenen sobre l’Eina.

PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL MEDI NATURAL I DEL …

Documents

Transcript of PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL MEDI NATURAL I DEL …