PLA ESPECIAL SOBRE INFRAESTRUCTURES DE ......Per Acord de la Junta de Govern Local de l’Ajuntament...

PLA ESPECIAL SOBRE INFRAESTRUCTURES DE RADIOCOMUNICACIÓ AL MUNICIPI D’ESPARREGUERA

1

PLA ESPECIAL SOBRE

INFRAESTRUCTURES DE RADIOCOMUNICACIÓ

AL MUNICIPI D’ESPARREGUERA

MARÇ 2007

Document que incorpora les prescripcions contingudes en l’Acord de la Junta de Govern Local de data 31 d’agost de 2006 i les que deriven de l’Informe dels Serveis Jurídics

municipals de 24 de novembre de 2006 sobre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública i sobre els informes emesos pels organismes sectorials en el tràmit de l’article 83.5 del TRLU i proposa nova aprovació inicial i segona informació pública.


2

INDEX

1.- MEMORIA DESCRIPTIVA 2.- MEMORIA JUSTIFICATIVA

3.- AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA

4.- AGENDA D’ACTUACIONS

5.- NORMATIVA

6.- PLÀNOLS D’INFORMACIÓ I PLANOLS D’ORDENACIÓ.

7.- ANNEXES Annex I: Quadre d’emplaçaments i àrees.


3

Pla especial urbanístic elaborat per l’equip de BCN Projecta Associats, S.L.:

Joan D. Abad (Advocat) Fernando Pascual (Enginyer tècnic de telecomunicacons)

Sabadell, març 2007


4

1.- MEMORIA DESCRIPTIVA.


5

1.0.- Modificacions introduïdes en el document de PEIR aprovat inicialment Per Acord de la Junta de Govern Local de l’Ajuntament d’Esparreguera de 31 d’agost de

2006 es va aprovar inicialmentel Pla especial urbanístic d’ordenació de les

infraestructures de radiocomunicació al municipi d’Esparreguera (en endavant, PEIR).

L’Acord d’aprovació inicial va imposar una sèrie de prescripcions que el document a

aprovar provisionalment havia d’incorporar.

Concretament, les prescripcions que acompanyaven l’acord d’aprovació inicial eren les següents:

- “En primer lloc, aquests serveis jurídics consideren que cal que s’unifiqui la denominació del document, fent referència únicament al PEIR i no al PEU.

- Quant al document Memòria descriptiva:

o A l’epígraf 1.7: Cal aclarir la discordança que es produeix amb el règim previst a l’article 13 respecte de les antenes en edificis en fora d’ordenació i volum disconforme. En tot cas, la regulació d’aquest article s’ha d’ajustar a l’article 102 TRLUC i a la normativa que el desenvolupa.

o A l’epígraf 1.9. “situacions de transitorietat “es planteja que les estacions forma d’ordenació hauran de disposar de les corresponent autoritzacions que l’ajuntament concedirà amb caràcter provisional. El mateix prescriu la Disposició Transitòria 2a. S’ha d’eliminar aquesta autorització. Exclusivament, i d’acord amb la normativa urbanística vigent, s’ha de preveure la incompatibilitat de l’ús i el seu cessament en l’esmentat termini.

o A l’epígraf 1.11. S’ha d’aclarir el règim previst per acordar nous emplaçaments per part de l’Ajuntament, tot tenint en compte allò que disposa l’article 11, el 7 i la Disposició Addicional 2a.

- El document Memòria justificativa s’haurà d’ampliar en el sentit d’exposar els

criteris d’implantació de les antenes de telefonia, de la creació d’àrees de localització d’emplaçaments d’instal·lacions i dels emplaçaments concrets d’ubicació, així com de la sistematització en funció de la classe de sòl. Així mateix en l’indicat document s’han detectat les següents deficiències:

o Cal fer referència a la suspensió potestativa de llicència que es va acordar amb motiu de l’elaboració d’aquest PEIR d’acord amb l’article 71 TRLUC

o Epígraf 2.2.2. Cal coordinar aquest epígraf amb l’article 5, 15.3 i 18, així com amb la viabilitat de l’ordenació prevista per a les antenes.

- Pel que fa al document de la Normativa, i al marge del que ja s’ha indicat en els epígrafs anteriors respecte a determinats preceptes:

o Cal que les previsions de l’article 8.4 es refereixin expressament a les

proteccions derivades del Catàleg del POUM.


6

o Cal que les determinacions dels articles 8.5 i 8.6 es refereixin a tota classe de sòl.

o Cal que les referències als articles 53 i 54 del TRLU s’efectuïn en el benentès que, d’acord amb el PEIR, es podran atorgar autoritzacions provisionals per la implantació d’antenes.

o Cal que l’article 14 es refereixi als radis que s’exposaran i no als ja exposats.

o Cal que l’article 15.4 prevegi sense excepcions la prohibició de publicitat. o Cal aclarir la redacció de l’article 15.6.b d’acord amb la normativa del

POUM. o Cal que l’article 15.6.d es refereixi a tot tipus d’ordenació de l’edificació. o Cal aclarir el redactat de l’article 15.7 d’acord amb el principi de jerarquia

normativa. o Cal aclarir el redactat de la Disposició Transitòria Primera i de la Disposició

Addicional Primera. o Cal regular qui ha de sol·licitar les llicències d’activitats per a instal·lació

d’antenes en els supòsits de coutilització d’elements compartits.”

De conformitat amb allò que estableix l’article 83.4 del Dl 1/2005, de 26 de juliol, pel qual

s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (en endavant, TRLU), el document aprovat

inicialment fou sotmès a informació pública pel termini d’un mes a comptar des de la data

de la darrera publicació oficial.

En el tràmit d’informació pública, es va presentar un escrit d’al·legacions que ha estat

degudament informat en l’Informe dels Serveis Jurídics de l’Ajuntament de data 24 de

novembre de 2006. En el mencionat Informe es proposa desestimar l’escrit d’al·legacions

presentat atès que la regulació del procediment de compartició en el PEIR d’una forma

més profusa i clara i la situació de les instal·lacions a Can Paloma i l’exigència de regular

més clarament el fonament legal de l’instrument de planejament, són qüestions que

s’imposen per les prescripcions contingudes en l’Acord d’aprovació inicial.

Així mateix, d’acord amb l’article 83.5 del TRLU, l’aprovació inicial del Pla Especial es

comunicà a diferents organismes afectats per raó de llurs competències sectorials.

En data 26 d’octubre de 2006 l’Ajuntament d’Esparreguera va registrar entrada de

l’informe emès per la Subdirección General de Infraestructuras y Normativa Técnica

(Dirección General de Telecomunicaciones y Tecnologías de la Información),

Departament adscrit a la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i Tecnologies de la


7

Informació del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. L’indicat informe resulta

imprescindible d’acord amb l’article 26.2 de la Llei 32/2003, de 3 de novembre, General de

Telecomunicacions.

Segons s’exposa en l’Informe dels Serveis Jurídics de l’Ajuntament d’Esparreguera de

data 24 de novembre de 2006, l’informe de la Subdirección General de Infraestructuras y

Normativa Técnica és favorable a les determinacions del PEIR del municipi

d’Esparreguera, per bé que el document a aprovar provisionalment ha d’incorporar una

sèrie de prescripcions que deriven del contingut del referit informe.

En aquest sentit, com a conseqüència de l’oportuna valoració de les aportacions

contingudes en l’informe elaborat pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme respecte el

Pla especial urbanístic d’ordenació de les infraestructures de radiocomunicació al municipi

d’Esparreguera, es considera convenient introduir els següents canvis o variacions en el

document que es presenta a l’aprovació provisional respecte l’aprovat inicialment i

exposat al públic.

a) Redactar l’article 20.3 de la Normativa d’acord amb el següent text:

“S’entén que concorren raons urbanístiques suficients per a ordenar la compartició d’ubicació i/o infrastructures quan una localització concreta sol·licitada per a establir instal·lacions de radiocomunicació presenti una alternativa efectiva per al desplegament de la pròpia xarxa en algun dels emplaçaments següents:

a.Emplaçaments situats sobre terrenys qualificats com a sistemes de serveis tècnics i altres emplaçaments ECIR específicament reconeguts per aquest Pla.

b.Els edificis on el projecte d’edificació hagi contemplat la integració d’aquests elements tècnics de manera conjunta.

c.Edificis gestionats de forma exclusiva per operadors de telecomunicacions. Aquest Pla especial habilita la utilització compartida dels emplaçaments descrits en els termes de l’article 30.2 de la Llei General de Telecomunicacions, sens perjudici d’allò que disposa l’article 8 de la normativa d’aquest Pla”.

b) Explicitar en la normativa del PEIR les cinc normes UNE aprovades pel Comitè

133 (Telecomunicacions) de l’Associació espanyola de Normalització i Certificació: l’UNE 133100-1:2002 i l’UNE 133100-2:2002, esmentades ja en l’article 16 de la normativa, l’UNE 133100-3:2002, l’UNE 133100-4:2002 i l’UNE 133100-5:2002.

c) En la Memòria del PEIR es proposa fer un esment exprés al dret dels operadors

titulars de xarxes públiques de comunicacions electròniques a l’ocupació del


8

domini públic, en les condicions definides pel propi Pla, així com contextualitzar adequadament llur autorització, explicitar la normativa d’aplicació, en especial als requisits definits per la legislació sectorial de telecomunicacions vers les normes municipals que puguin regular o restringir aquest ús i justificar, finalment, el respecte de les determinacions contingudes en aquest Pla a aquestes condicions.

D’acord amb les prescripcions fixades en l’acord d’aprovació inicial per la Junta de Govern Local de data 31 d’agost de 2006, i contingudes en l’informe de l’assessoria jurídica de l’Ajuntament d’Esparreguera, cal introduir, de conformitat també, tot i que indirecta, amb les valoracions entorn a aquests al procés manifestades en l’informe del Ministerio, una major precisió i apregonament en el tractament i pressupòsits dels mecanismes de coubicació o compartició d’infrastructures previstos en el PEIR.

d) Insistir en l’aplicació a les instal·lacions radioelèctriques dels paràmetres

ambientals de protecció establerts pel Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel que s’aprova el Reglament que estableix les condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària front a emissions radioelèctriques, incorporant-hi una referència a la seva aplicació en la pròpia normativa (art. 15.7).

e) Finalment, també es considera oportú advertir les determinacions establertes pel

present PEIR són conformes a la legislació sectorial vigent en matèria de tecnologies comunes dels edificis.

D’aquesta manera, aquest document del PEIR introdueix les modificacions derivades de

l’Informe del Ministeri que ja han estat indicades i les derivades de les prescripcions

contingudes en l’acord de la Junta de Govern Local de data 31 d’agost de 2006.

Així mateix aquest document incorpora, d’acord amb les directius donades per

l’Ajuntament d’Esparreguera l’ordenació integral del territori amb especial incidència en el

sòl no urbanitzable que ocupa més del 70 per cent de la superfície global del territori. De

tal manera que enlloc de fer una regulació bàsicament referida al procediment

d’aprovació dels projecte d’obres d’actuacions urbanístiques d’interès públic i llicències en

sòl no urbanitzable i a la mimetització de infraestructures i antenes s’ha procedit a la total

incorporació en àrees on s’admeten instal·lacions amb restriccions i s’han grafiat els

corresponents plànols d’ordenació d’aquest PEIR.


9

Igualment s’ha incorporat la totalitat del sòl classificat com sòl urbà o urbanitzable

destinat a l’ús industrial a l’àrea AIRR3, tot grafiant-se als corresponents plànols

d’ordenació.

També s’ha donat nou tractament a l’ordenació dels àmbits que segons POUM els inclou

en àmbits subjectes a planejament derivat.

A més, el present document s’adequa a l’actualitat socioeconòmica i normativa

sobrevinguda a la data de l’aprovació inicial del PEIR i, en aquest sentit, entre d’altres

canvis puntuals el document de Pla especial urbanístic d’ordenació de les infraestructures

de radiocomunicació al municipi d’Esparreguera que es presenta a l’aprovació provisional

ha actualitzat el nom social de la companyia operadora Retevisión Móvil, SA per la de

France Telecom España, S.A., mercantil aquesta que adquirit la participació majoritària

d’aquella, sota el nom comercial d’Orange, i ha esmenat deficiències i errors d’estil

detectats en el document de PEIR exposat al públic.

Així doncs ateses les modificacions incorporades a aquest document es considera que

comportaria una modificació substancial del model d’ordenació segons allò que estableix

l’article 112 del Dec. 305/06, de 18 de juliol, procediria dur a terme una segona aprovació

inicial i nova informació pública

Tot seguit, es procedeix a exposar totes aquelles qüestions que deriven de les

prescripcions introduïdes en l’Acord d’aprovació inicial.

I.- Memòria descriptiva

a) Justificació dels paràmetres per a la ubicació de les instal·lacions de radiocomunicació

Els paràmetres per a la ubicació emprats per a la ubicació de les instal·lacions de

radiocomunicació en aquest pla especial urbanístic es distingeixen en dos:

- ubicació de determinades àrees o zones amb un règim urbanístic compatible amb

l’ús específic de radiocomunicació, tan a nivell d’usos, d’ordenació de l’edificació i

paisatgístic.

- concreció d’emplaçaments específics on situar aquest tipus d’instal·lacions.


10

La definició de les àrees, limitacions i emplaçaments concrets per a la ubicació

d’instal·lacions de radiocomunicació s’interpretaran d’acord amb les identificacions

següents.

(AIRR): àrees on s’admeten instal·lacions però amb restriccions així s’identifica als plànols

i normativa sota les lletres “Àrea on es poden localitzar instal·lacions de radiocomunicació

amb restriccions”. Aquestes AIRR es subdivideixen segons el grau de restricció en AIRR1,

AIRR2 i AIRR3.

(ECIR): “Emplaçaments concrets per a la ubicació d’instal·lacions de radiocomunicació”.

Són emplaçaments directament determinats pel Pla especial urbanístic.

Tot seguit, la Memòria infra apartats 1.8 i 1.9) exposa els criteris adoptats per la definició i

categorització d’aquest espais.

Així, el present Pla especial urbanístic habilita la ubicació de noves instal·lacions en

emplaçaments concrets que es reconeixen en els equipaments municipals i amb diferent

grau de restriccions en les Àrees en les que es poden localitzar emplaçaments.

b) Justificació de la inidoneïtat dels emplaçaments existents que queden fora d’ordenació:

alternatives.

D’acord amb l’article 119.4 del RLU i en coherència, també, amb la Disposició Transitòria

Primera del propi POUM, l’emplaçament de Can Sant Joan, on hi tenen la instal·lació

Vodafone i Abertis, , resta fora d’ordenació atesa llur incompatibilitat amb la nova

ordenació urbanística de les infraestructures de radiocomunicació determinada per aquest

PEIR i es subjecta a cessament una vegada transcorregut el termini de tres anys des de

l’aprovació definitiva d’aquest document. A aquests efectes, i d’acord amb la norma

reglamentària, la instal·lació no podrà ésser objecte de canvi de titularitat ni de renovació

de llicència d’ús o qualsevol altre autorització sotmesa a termini, havent-se d’acordar en

aquests supòsits, el seu cessament immediat.

La resta d’emplaçaments on en l’actualitat s’hi ubiquen instal·lacions hauran de fer

processos de compartició d’infraestructures i mimetització de l’impacte per ajustar-se a les

determinacions del present PEIR, tot i que a priori no hauran d’ésser suprimits ni eliminats


11

La inidoneïtat de mantenir l’actual emplaçament de Can Sant Joan com un emplaçament

apte per a la ubicació d’instal·lacions de radiocomunicació radica en el fet que les

instal·lacions actuals i les susceptibles d’emplaçar-s’hi presenten un fort impacte visual

respecte el paisatge del seu entorn. Per a la reubicació de les instal·lacions actuals hi ha

diverses alternatives. Tot i així, l’emplaçament més òptim per a emplaçar una

infraestructura concreta de radiocomunicació és la Masia Can Roca, o el propi Polígon

industrial de Can Roca.

c) la previsió d’espais públics aptes per a l’emplaçament d’instal·lacions com alternativa

(ECIR) a l’ús d’espais privats: mecanismes i justificació.

Aquest PEIR habilita l’establiment pels diferents operadors que prestin servei en el

municipi de xarxes de telefonia mòbil en aquells equipaments comunitaris reconeguts com

a Emplaçaments Concrets d’ubicació d’Instal·lacions de Radiocomunicació (ECIR), en

règim compartit d’instal·lacions i/o ubicació. Aquesta opció permet gaudir d’autèntiques

alternatives per al desplegament pels operadors de xarxes pròpies de comunicacions

electròniques que garanteixin l’efectivitat en la prestació del servei de telefonia mòbil amb

la minimització màxima possible de l’impacte ambiental de les instal·lacions, tot posant a

disposició immediata dels operadors de serveis de radiocomunicació emplaçaments aptes

per a establiment de les infraestructures necessàries per al desplegament de xarxes de

radiocomunicació, tot evitant la saturació tecnològica del paisatge urbà, el medi ambient i

el risc sobre la salut de les persones en entorns urbans quines pròpies característiques

socioeconòmiqes, morfològiques, sociològiques i arquitectòniques així ho aconsellen.

d) Objectius i motivació a l’establiment d’una gradualitat en la limitació d’emplaçaments:

definició de les àrees de restricció.

Com ja hem assenyalat amb anterioritat, el PEIR distribueix el territori relatiu al municipi

d’Esparreguera en diferents àrees: AIRR1, AIRR2 i AIRR3. Aquestes àrees es

caracteritzen i modulen de major a menor intensitat o grau en les restriccions i limitacions

imposades pel Pla als operadors en els processos d’establiment d’elements i

infraestructures de recolzament de les seves xarxes de radiocomunicació.


12

Als efectes del present pla, la definició d’aquestes diferents àrees de restriccions

comporta:

AIRR1

En aquestes àrees només s’admeten instal·lacions en els emplaçaments preexistents

identificats com a ECIR per aquest pla especial urbanístic, a través dels corresponents

plànols d’ordenació.

AIRR2

En aquestes àrees AIRR2 només s’admeten instal·lacions en els emplaçaments

preexistents i en els emplaçaments identificats com a ECIR per aquest pla especial

urbanístic, a través dels corresponents plànols d’ordenació, així com en aquells nous

emplaçaments imprescindibles per a garantir la viabilitat en la prestació del servei concret

de telefonia mòbil o telefonia fixa via ràdio. En aquest últim s’haurà d’acreditar la

insuficiència dels emplaçaments expressament assenyalats als plànols d’ordenació en

aquesta àrea per garantir la viabilitat de la prestació del servei

No obstant, en cap cas podran situar-se noves instal·lacions de radiocomunicació que

romanguin dins un radi inferior a 200 metres, pel supòsit d’EBT amb sistemes radiants de

qualsevol tecnologia on la PIRE en alguna direcció sigui superior als 100 W, i 150 metres

per EBT amb sistemes radiants de qualsevol tecnologia on la PIRE en alguna direcció

sigui inferior als 100 W (excepte microcel·les de la xarxa de telefonia mòbil amb antenes

de dimensions inferiors a 25 cm).

En el supòsit de que per tal de garantir la viabilitat de la prestació del servei concret de

telefonia mòbil o telefonia via ràdio s’hagi de plantejar nous emplaçaments sense

respectar les distàncies mínimes expressades al paràgraf anterior, prèvia autorització de

la instal·lació d’infraestructures de radiocomunicació, l’Ajuntament tramitarà la

corresponent modificació d’aquest PEIR a iniciativa dels operadors que hauran de

justificar la necessitat.


13

AIRR3

En aquestes àrees AIRR3, s’autoritza la implantació d’instal·lacions de radiocomunicació

en nous emplaçaments, sempre i quan atenguin els criteris de mimetització establerts en

la Secció Tercera d’aquesta normativa.

No obstant, l’autorització de nous emplaçaments en AIRR3 requerirà la concurrència de,

com a mínim, un dels dos pressupòsits que s’exposen seguidament:

- Que el nou emplaçament previst no estigui ubicat a una distància inferior radi

inferior a 150 metres, pel supòsit d’EBT amb sistemes radiants de qualsevol

tecnologia on la PIRE en alguna direcció sigui superior als 100 W, i 100 metres

per EBT amb sistemes radiants de qualsevol tecnologia on la PIRE en alguna

direcció sigui inferior als 100 W (excepte microcel·les de la xarxa de telefonia

mòbil amb antenes de dimensions inferiors a 25 cm)..

- Que el nou emplaçament previst en substitueixi un altre ubicat en AIRR1 o en

AIRR2, independentment de les distàncies assenyalades en l’anterior apartat.

e) Règim transitori del Pla: establiment i gradualitat.

El PEIR estableix els següents terminis transitoris:

- 2 anys per adaptar a aspectes de mimetització i compartició

d’infraestructures les estacions ubicades fora de la zona urbana.

- 1 any per adaptar a aspectes de mimetització i compartició

d’infraestructures les estacions ubicades en zona urbana.

(...)

El PEIR estableix aquest règim sens perjudici de les actuacions que corresponguin en el

marc dels processos de revisió de la llicència ambiental definits per la legislació sectorial

d’intervenció integral de l’administració ambiental aplicable en la matèria.


14

f) Suficiència de les determinacions del PEIR respecte les necessitats de servei i supòsits

de modificació.

El nombre d’emplaçaments concrets que possibilita el present pla especial urbanístic

sobre infraestructures de radiocomunicació al municipi d’Esparreguera, així com les

possibilitats que s’ofereixen en les àrees on es poden emplaçar noves instal·lacions, amb

més o menys restriccions, possibiliten donar resposta a les necessitats que demanden els

operadors i -fins i tot- nous requeriments de futur.

No obstant, serà ineludible la modificació del present pla especial si noves exigències del

desenvolupament dels operadors justifiquen la insuficiència de les determinacions del

present pla especial. Així, es donarà lloc, de forma motivada, a l’oportuna modificació del

present PEIR o la formulació d’un de nou si els requeriments futurs dels operadors

obliguen a situar instal·lacions de radiocomunicació en les Àrees definides com AIRR1, o

amb incompliment de les distàncies mínimes previstes per a les definides com AIRR2 a

l’objecte que la modificació de planejament habiliti urbanísticament l’emplaçament concret

de què es tracti. Així mateix, l’Ajuntament podrà formular, per iniciativa pròpia, una

modificació del present PEIR o un de nou amb idèntic objectiu d’habilitar nous

emplaçaments quan les necessitats d’oferir un bon servei de radiocomunicacions al

municipi ho requereixin.

II. Justificació jurídica

g) La potestat d’ordenació dels elements i instal·lacions de radiocomunicació en el marc

del Reglament de la Llei d’urbanisme

El desplegament reglamentari del Text refós de la llei d’urbanisme dut a terme pel Decret

305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme (en

endavant, RLU) ha estès àmpliament la legitimitat del planificador per a ordenar a nivell

urbanístic la implantació d’infraestructures i elements físics de recolzament de les xarxes

de comunicacions electròniques.


15

Així, ja en l’article 5 del Reglament trobem, com a directrius per al planejament urbanístic

que “l’ordenació de la implantació i la distribució dels usos en el territori per part del

planejament urbanístic (...) ha de preveure les limitacions i mesures necessàries per

garantir la seguretat i la salut de les persones front als riscs que es puguin derivar de les

instal·lacions i activitats industrials i altres activitats tecnològiques”.

L’article 33.4 del RLU defineix com a sistema d’equipaments comunitaris els “serveis

tècnics (...) de telecomunicacions”. A aquests efectes “el planejament pot preveure que el

sòl destinat a serveis tècnics pugui ésser de titularitat pública o privada, i pot establir

l’obligació de reservar espais comuns en les edificacions per a la implantació de serveis

tècnics”.

L’article 59 del Reglament, en el marc de la regulació de les condicions per a la

implantació de les activitats i construccions en el sòl no urbanitzable, conté un mandat

conforme al qual “els plans especials urbanístics (...) han de fixar les mesures correctores

aplicables a fi d’evitar la degradació i la fragmentació d’espai agrari i l’afectació greu a les

explotacions agràries, a fi de minorar els efectes de les edificacions, de llurs accessos i

dels serveis i infraestructures associats sobre la qualitat del paisatge, i també han de fixar

les condicions de caràcter urbanístic que calgui”.

Entre les determinacions pròpies del plans d’ordenació urbanística municipal per al sòl no

urbanitzable, l’apartat 8.c) del seu article 68 el Reglament esmenta “la regulació de les

condicions per a dotar de serveis als usos permesos que s’autoritzin, per a resoldre llur

repercussió sobre la capacitat i funcionalitat de les xarxes d’infraestructures i per a

garantir llur integració en l’entorn”.

Finalment, en la descripció de la naturalesa i abast dels plans especials urbanístics com a

instruments o figures de planejament, el Reglament exposa que “Els plans especials

urbanístics són instruments de planejament derivat que desenvolupen o completen les

determinacions del planejament urbanístic general en qualsevol classe o categoria de sòl

o, si s’escau, en diverses classes i categories de sòl simultàniament, amb l’objecte de

preveure la implantació de sistemes generals i locals o d’assolir alguna o diverses de les

finalitats previstes en l’article 67.1 de la Llei d’urbanisme” (art. 92.1). Continua l’apartat 2n


16

del mateix precepte, “els plans especials urbanístics no previstos pel pla d’ordenació

urbanística municipal ha de justificar la necessitat de llur formulació i llur compatibilitat

amb el planejament urbanístic general. A aquests efectes, es consideren compatibles amb

el planejament urbanístic general, i no requereixen la seva modificació prèvia: (...) e) Els

plans especials per a la implantació i execució dels serveis urbanístics bàsics, de les

infraestructures de telecomunicacions i altres infraestructures d’interès local”.

h) Incidència del RLU en la justificació de la coubicació i la compartició d’infraestructures

des del planejament urbanístic.

Així mateix, l’article 65 del RLU, en allò referent a la “definició del model d’implantació

urbana i de l’estructura general de l’ordenació del territori” disposa que el plans

d’ordenació urbanística municipal i, d’acord amb l’article 92.1 del mateix Reglament, els

plans especials urbanístics d’ordenació de xarxes de telecomunicacions, poden establir,

respecte aquestes xarxes, l’existència d’infraestructures úniques que hauran d’ésser

compartides per les diferents xarxes o serveis. Cal donar lloc, aquí, a una interpretació

sistemàtica d’aquesta previsió reglamentària amb el dret a l’establiment pels operadors de

la pròpia xarxa, tal i com garanteix la legislació sectorial en matèria de telecomunicacions.

Així tenim que el planejament urbanístic pot predefinir reserves de sòl o localització

d’infraestructures o elements físics de suport de les xarxes de comunicacions

electròniques que, forçosament i sense altres alternatives possibles no ordenades

expressament pel propi planejament urbanístic, han d’atendre els requeriments dels

operadors de telecomunicacions per al desplegament de les pròpies xarxes.

i) La coubicació i la compartició d’infraestructures: processos i motivació.

Els objectius del procés administratiu de coubicació o compartició d’infraestructures

obeeixen a la necessitat d’establir mecanismes tècnics i jurídics que possibilitin la

compartició d’infraestructures i elements físics i tècnics entre les pròpies operadores, allà

on sigui tècnicament possible i sense que en cap cas se superin els límits d’emissió que

marqui la legislació sectorial aplicable sobre seguretat per a les persones d’aquest tipus

d’instal·lacions. Per aquest motiu es proposa l’adopció d’un procediment obligatori de

compartició d’infraestructures entre diferents operadores en la mesura que sigui possible


17

o, en un grau menor de compartició, però igualment necessari, la compartició

d’emplaçaments en els supòsits que no sigui possible compartir les infraestructures.

Aquest procediment està degudament harmonitzat amb els criteris jurisprudencials i amb

els requisits i condicions continguts en la legislació sectorial d’aplicació, concretament la

LGT i el RPS. Als efectes del present Pla especial, el procediment per a la definició dels

criteris de compartició en instal·lacions ubicades sobre propietat privada rebran idèntic

tractament que les instal·lacions ubicades sobre domini públic, sempre i quan hi hagi

consentiment dels propietaris, sens perjudici de la imposició de servituds tecnològiques

que s’escaiguin i l’exercici de la potestat expropiadora a què pugui donar lloc

l’administració competent a l’efecte, d’acord amb el règim i procediment definit en el

Capítol II del Títol III de la LGT i el Títol IV del Reglament sobre condicions per a la

prestació de serveis de comunicació electròniques.

j) Paràmetres d’edificació definits en el POUM: justificació de llur exclusió.

Respecte als paràmetres d’edificació que poden incidir en l’ordenació urbanística de les

instal·lacions que ara tractem, s’ha de fer referència expressa a què no seran d’aplicació

a les infraestructures de recolzament de xarxes de telefonia mòbil i fixa via ràdio els

articles 77, en relació al 79.1 NU POUM ja que el primer regula els paràmetres relatius als

límits de l’edificació, entre elles l’alçada reguladora , els elements que poden estar per

sobre de l’aquesta alçada –entre ells els elements tècnics de les instal·lacions pròpies de

l’edifici- i l’article 79.1 que defineix aquests elements tècnics de les instal·lacions dels

edificis.

a) En primer lloc, per la pròpia previsió que fa el Pla d’Ordenació Urbanística

Municipal d’Esparreguera el qual en el seu article 60.2 diu textualment:

a. No es podran instal·lar noves antenes en el terme municipal sense

l’aprovació prèvia d’un Pla Especial urbanístic per al desenvolupament

de les infraestructures de telecomunicacions, el qual establirà

l’ordenació urbanística de les instal·lacions de radiocomunicacions pel

que fa a aspectes d’implantació en el territori tant des del punt de vista


18

de l’impacte visual com sobre el medi ambient i la població , i tindrà en

compte les ordenances municipals que es puguin dictar per regular

aquestes instal·lacions.

b. Per la pròpia especificitat material ja que tal com queda dit l’article 77

regula els paràmetres relatius als límits de les edificacions, entès en el

seu sentit convencional, entre elles l’alçada reguladora, els elements

que poden estar per sobre de l’aquesta alçada –entre ells els elements

tècnics de les instal·lacions pròpies de l’edifici- i l’article 79.1 la

definició d’aquests elements tècnics de les instal·lacions dels edificis.

En canvi l’objecte d’aquest PEIR és l’ordenació dels emplaçaments de

les instal·lacions de les infraestructures de telefonia mòbil i d’altres

serveis de radiocomunicació.

b) La configuració legal dels serveis de comunicacions electròniques, entre ells el de

telefonia mòbil i qualsevol altre servei de radiocomunicació, com serveis d’interès

general. Aquest caràcter de servei d’interès general té la seva plasmació concreta

en un doble dret de configuració legal, translació dels mandats continguts en les

directives europees dictades a l’efecte. D’una banda, el dret dels operadors a

desplegar les seves pròpies xarxes de comunicacions electròniques i, d’una altra,

el dels usuaris del servei a la seva prestació efectiva, en condicions de qualitat i

competitivitat. En aquest sentit, vid supra apartats 2.1.2 i 2.1.3 d’aquesta Memòria

justificativa.

La morfologia, l’ordenació urbanística i la configuració arquitectònica del municipi

d’Esparreguera habiliten aquest Pla especial urbanística a excloure, en garantia de

la viabilitat i efectivitat en la prestació del servei de telefonia mòbil, els elements i

infraestructures de recolzament de les xarxes d’aquest servei de la limitació genèrica

establerta en el POUM en relació a les alçades màximes reguladores. En cas

contrari, no seria possible dotar de la cobertura del servei necessària i legalment

exigida bona part del municipi d’Esparreguera i amb ella, la dels usuaris d’aquest

servei.


19

k) Justificació dels criteris d’implantació d’infraestructures de radiocomunicació en el

territori: la integració en el territori.

Per a l’efectivitat en la prestació del servei de telefonia mòbil i altres serveis de

comunicació electrònica via ràdio, cal estendre els elements físics que conformen les

xarxes de radiocomunicació sobre tot el territori que hom vol dotar d’aquests serveis. En la

telefonia mòbil, la infraestructura característica i més rellevant del serveis són les

estacions base (EBT o BTS, en anglès). A les estacions base es troben els equips que

permeten, d’una banda, la connexió ràdio amb els usuaris i, per l’altra, l’accés a la xarxa

troncal de comunicacions electròniques, a més a més dels equips auxiliars necessaris per

garantir el funcionament de la instal·lació, com l’aire condicionat, les bateries, etc.

En conseqüència, el desplegament d’una xarxa de telefonia mòbil implica la creació d’una

nova infraestructura a les ubicacions de les estacions base: suports per antenes, casetes

per instal·lar els equips auxiliars, safates per condir el recorregut del cablejat, etc. Des

d’un punt de vista paisatgístic, l’element de les ETB més impactant és el conjunt unitari

visual que conformen les antenes i llur estructura de suport, així com les casetes

instal·lades sobre coberta, pel supòsit que n’hi hagi. Cal destacar que aquest impacte

visual negatiu sobre el paisatge o entorn urbà no disminueix, en molts casos, amb la

distància o grau de perspectiva de l’observador, sinó que l’augmenta.

És per aquest motiu que el present Pla especial urbanístic planteja, prèvia selecció de

característiques constructives adequades d’EBT, solucions per a que les antenes o

elements radiants, suports físics i altres infraestructures pròpies de les estacions base,

principalment, s’integrin de forma adequada al seu entorn des de tots i cadascun dels

punts d’observació habituals que pugui presentar la instal·lació concreta. Des de la pròpia

silueta urbana fins a les visuals més properes, tot garantint el màxim respecte possible a

la qualitat del paisatge urbà o natural on s’insereixin les infraestructures de

radiocomunicació.

Així, l’article 18 de la normativa urbanística del present pla determina un ventall de

tipologies constructives predefinides d’antenes i els seus elements de suport que poden

ser emprades en els projectes d’instal·lació d’infraestructures de radiocomunicació que els


20

operadors de telefonia mòbil executin en el municipi d’Esparreguera. Tot seguit, la

normativa estableix una matriu on es fixen les solucions constructives de les EBT

admeses per a cadascuna de les categories de sòl que regeixen al municipi

d’Esparreguera. Aquesta matriu pren en consideració la realitat física del municipi i llurs

necessitats de servei, tot regulant les millors alternatives possibles que, per a cada tipus

homogeni de sòl, garanteixin la màxima minimització possible de l’impacte ambiental de

les instal·lacions de telefonia mòbil i altres elements de radiocomunicació.

La descrita, és la primera aproximació que els operadors de telefonia mòbil cal que

prenguin en consideració alhora de plantejar la solució constructiva projectada en cada

cas. No obstant, en una segona fase d’aproximació a l’execució de les infraestructures de

recolzament de les xarxes de telefonia mòbil sobre el territori, el present PEIR estableix

una sèrie de criteris tecnològics i executius de la construcció i instal·lació que caldrà

atendre obligatòriament, sigui quina sigui la tipologia constructiva de l’EBT, a l’objecte de

garantir aquesta màxima minimització possible de l’impacte visual i ambiental de la

instal·lació. Les regles o criteris normatius definits a aquest efecte els trobem, pròpiament,

als articles 15, 16 i 17 de la normativa del Pla. La finalitat que es persegueix amb

aquestes mesures és, en conclusió, la màxima integració visual i ambiental possible de

les infraestructures de radiocomunicació amb el seu entorn, des de qualsevol dels punts

d’observació en què aquesta instal·lació pugui romandre.

Finalment, atès el valor arquitectònic, artístic, cultural i/o històric i els béns jurídics

tutelables respecte els elements inclosos en el Catàleg de béns a protegir integrat en el

Pla d’ordenació urbana municipal d’Esparreguera no s’autoritzarà la instal·lació d’equips,

antenes, estacions base ni qualsevol altre element destinat a prestar el servei de telefonia

mòbil en edificis i altres béns inclosos en aquest Catàleg.

l) Exposició dels criteris i els factors i interessos concurrents en l’ordenació urbanística de

les instal·lacions de radiocomunicació:

L’objectiu principal de l’ordenació urbanística d’emplaçaments o àrees aptes per al

desplegament d’infraestructures de recolzament de xarxes de telefonia mòbil i altres

serveis de radiocomunicació és, en darrer terme, l’òptima ponderació dels interessos


21

privats i col·lectius concurrents en el prestació d’aquestes serveis de radiocomunicació,

servei definit, altrament, com d’interès general, d’acord amb la normativa vigent en

matèria de telecomunicacions. Així, l’ordenació d’emplaçament i àrees d’implantació de

les esmentades infraestructures de planejament tracta de compatibilitzar i garantir alhora

el dret subjectiu dels operadors amb títol suficient a la prestació dels serveis de telefonia

radiocomunicació, el dret col·lectiu dels usuaris a l’efectivitat del servei i el dret dels

ciutadans d’Esparreguera a gaudir d’un medi ambient i paisatge urbà de qualitat.

Les infraestructures de recolzament del servei de telefonia mòbil i altres serveis de

comunicació electrònica via ràdio venen caracteritzades per un seguit d’instal·lacions i

elements físics distorsionadors del paisatge urbà, atès que, en la majoria de casos, han

estat desplegats sobre edificis i en entorns quin element principal i usos característics no

preveien llur ubicació. Així, terrats d’edificis d’habitatge o oficines, entorns residencials,

espais monumentals i/o històrics, traces urbanes d’usos mixtos no industrials ni destinats

a sistemes de serveis tècnics han hagut d’admetre la implantació d’aquestes

infraestructures tecnològiques, més malament que bé, en pro del ràpid desenvolupament i

efectivitat d’aquest servei d’alt valor afegit, recolzat i protegit per tota la legislació estatal i

comunitària.

Nogensmenys, aquesta mateixa compatibilitat “forçada”, és a dir, no prevista a priori pel

planificador urbanístic, de les infraestructures de recolzament de xarxes de telefonia mòbil

i altres serveis de radiocomunicació amb usos residencials i dotacionals –escoles,

hospitals, centres esportius,etc-, en entorns urbans caracteritzats per una major

proliferació d’aquestes infraestructures quan major densitat de població i intensitat d’usos

registra aquest entorn ha originat conflictes veïnals i socials contra el que podríem

anomenar “saturació tecnològica del paisatge urbà”, caracteritzada, en certs casos, per un

espacial virulència en les seves manifestacions i augmentada per la impossibilitat

científica de garantir l’absència de risc sobre la salut de les persones en el funcionament

d’aquestes instal·lacions, especialment en el supòsit de convivència habitual d’usos

residencials i tecnològics en espais reduïts.

Per aquest motiu, sota la premissa del principi de “menor afectació ambiental possible de

les instal·lacions de telefonia mòbil i altres elements de radiocomunicació”, englobem totes


22

aquelles mesures inspirades per la màxima reducció possible de l’impacte visual i

mediambiental de les infraestructures de recolzament de xarxes de telefonia mòbil i altres

serveis de radiocomunicació sobre el territori i les persones, tot garantint, al seu torn, la

màxima eficiència i efectivitat en la prestació d’aquests serveis d’interès general, tant en la

vessant del dret subjectiu dels operadors a prestar-lo com dels usuaris del servei a gaudir-

lo.

Així, prenent en consideració les característiques demogràfiques, econòmiques,

morfològiques, sociològiques i arquitectòniques de les diferents àrees o sectors del

municipi d’Esparreguera, la protecció d’un paisatge urbà de qualitat, tot evitant, entre

d’altres mesures, la saturació tecnològica del paisatge urbà, el respecte i garantia d’un

medi ambient de qualitat i la protecció de la salut de les persones, el present Pla especial

urbanístic dóna lloc a la distribució del territori corresponent al municipi d’Esparreguera en

les àrees AIRR1, AIRR2 i AIRR3 descrites en l’apartat 1.9 de la Memòria descriptiva, de

forma que les restriccions i limitacions al desplegament d’infraestructures de telefonia

mòbil sobre el territori s’agreugen o relativitzen en funció de la compatibilitat o

incompatibilitat d’usos, teixits urbans i tipologies edificatòries dels entorns urbans sobre el

que s’assenten, essent més flexible en entorns caracteritzats per la preeminència d’usos

industrials i més restrictius en entorns amb fortes densitats d’usos residencials i qualitat

del paisatge urbà o natural.

III. Normativa

m) Article 7: emissores de radiodifusió i televisió tant analògica com digital.

L’emissió de senyal d’emissores de radiodifusió i televisió tant analògica com digital,

només és admissible des de l’emplaçament de la Masia Can Roca. Tot i així, en el futur

l’Ajuntament, prèvia formulació i tramitació del corresponent pla especial urbanístic o la

modificació del present, podrà autoritzar nous emplaçaments si les necessitats de

cobertura del municipi ho requerissin.

n) Article 11: emplaçaments en sòl urbà


23

b) (...) En aquest cas, serà necessari que l’operador interessat en el nou emplaçament

formuli una modificació del present PEIR o bé insti la tramitació d’un nou pla especial

urbanístic específic que reguli la ubicació i instal·lació de radiocomunicació concreta,

justifiqui la concurrència de les condicions definides per a l’autorització del nou

emplaçament, així com el compliment dels paràmetres establerts en el present PEIR i la

minimització màxima possible de l’impacte visual de la instal·lació. (...)

o) Article 15: regles de minimització de l’impacte ambiental i visual de les instal·lacions de

radiocomunicació

(...)

b) De forma anàloga a les determinacions de l’article 52 del POUM, en els sòls destinats a

sistemes d’equipament, viari i d’espais lliures de titularitat pública podran ubicar-se els

equips no radiants de les instal·lacions de radiocomunicació. En els espais de titularitat

privada, hauran d’instal·lar-se en espais interiors de l’edifici que no podran tenir

comunicació directa amb l’ús de vivenda. A aquests efectes es podran utilitzar places

d’aparcament, sempre i quan aquestes no estiguin incloses en la reserva de places

mínimes de l’edifici.

p) Article 20: criteris per establir l’obligació de compartir l’emplaçament o les instal·lacions

20.1. Els operadors, en les condicions determinades per aquest pla especial i, en el seu

cas, d’acord amb allò establert en la corresponent ordenança municipal, tenen l’obligació

jurídica de facilitar la compartició de llurs infraestructures i/o emplaçaments on tinguin

ubicades les seves instal·lacions amb la resta per part de diferents operadors.

20.2. L’Ajuntament pot ordenar, de manera justificada, a les operadores sol·licitants d’una

llicència per l’establiment d’instal·lacions de radiocomunicació en el municipi, la

compartició o coubicació d’infraestructures en els emplaçaments descrits en l’apartat

tercer d’aquest article. L’ordre de compartició es fonamentarà en la informació de les

instal·lacions existents i del programa de desplegament presentat pels operadors,

l’impacte mediambiental i visual, l’afectació de la salut de les persones, i el propi

planejament urbanístic vigent.


24

(...)

20.3. S’entén que concorren raons urbanístiques suficients per a ordenar la compartició

d’ubicació i/o infraestructures quan una localització concreta sol·licitada per a establir

instal·lacions de radiocomunicació presenti una alternativa efectiva per al desplegament

de la pròpia xarxa en algun dels emplaçaments següents:

(...)

20.4. (...)

L’operador sol·licitant de la primera llicència per l’establiment d’infraestructures de

recolzament de xarxes de radiocomunicació serà l’operador responsable de la gestió de

l’emplaçament. Els operadors que requereixin coubicar o compartir les instal·lacions,

segons el supòsit, hauran de legalitzar llurs infraestructures i elements a través d’aquest

operador gestor/responsable de l’emplaçament, ja sigui a través d’una ampliació de

llicència, ja sigui sol·licitant una de nova. L’operadora preexistent facilitarà l’accés a la

pròpia xarxa, infraestructures o ubicació, segons els supòsits, d’acord als processos

establerts per la legislació sectorial, en concret els mecanismes definits per l’RPS per

materialitzar el dret de les operadores a l’accés a xarxes alienes.

(...)

20.9. Les autoritzacions per a la instal·lació d’infraestructures de recolzament de xarxes

de radiocomunicació en sòl de domini públic s’atorgaran prèvia convocatòria del

procediment públic corresponent.

20.10. Sens perjudici dels emplaçaments expressament definits en l’apartat 3r anterior,

tots els emplaçaments que en futur es determinin per futurs PEIR’s específics i aquells

que siguin autoritzats via llicència municipal en les àrees habilitades a l’efecte per aquest

PEIR podran ésser sotmesos a procediments i criteris de compartició i/o coubicació

d’infraestructures de radiocomunicació.


25

20.11 El processos administratius de coubicació i/o utilització compartida

d’infraestructures de radiocomunicació es regiran per allò què preveu la normativa

sectorial vigent en matèria de telecomunicacions i allò que estableixi l’ordenança

reguladora d’instal·lacions de radiocomunicació vigent en el municipi d’Esparreguera.

q) Disposició Transitòria Primera

En els procediments administratius necessaris per a fer efectiva la cubicació o compartició

d’infraestructures seran atesos els articles 30 de la LGT i 59 del RPS, així com allò

establert a l’Ordenança sobre instal·lacions de radiocomunicació d’Esparreguera.

r) Disposició Transitòria Segona

1. (...) Sens perjudici de les actuacions que puguin correspondre en el marc dels

processos de revisió de la llicència ambiental definits per la legislació sectorial

d’intervenció integral de l’administració ambiental aplicable en la matèria

2. Mitjançant el present PEIR, s’estableixen els següents terminis transitoris per a

l’executivitat plena de les determinacions urbanístiques contingudes en el mateix, sens

perjudici, també, de les actuacions que puguin correspondre en el marc dels processos de

revisió de la llicència ambiental definits per la legislació sectorial d’intervenció integral de

l’administració ambiental aplicable en la matèria:

- 2 anys per adaptar a aspectes de mimetització i compartició d’infraestructures les

estacions ubicades fora de la zona urbana.

- 1 any per adaptar a aspectes de mimetització i compartició d’infraestructures les

estacions ubicades en zona urbana.

3. En les instal·lacions i infraestructures de telefonia mòbil que romanguin fora d’ordenació

atesa llur incompatibilitat amb la nova ordenació urbanística de les infraestructures de

radiocomunicació determinada per aquest PEIR es subjecten a cessament una vegada

transcorregut el termini de TRES ANYS des de l’aprovació definitiva d’aquest document. A


26

aquests efectes, i d’acord amb l’article 119.4 RLUC, la instal·lació no podrà ésser objecte

de canvi de titularitat ni de renovació de llicència d’ús o qualsevol altre autorització

sotmesa a termini, havent-se d’acordar en aquests supòsits, el seu cessament immediat.

Que d’acord amb allò que preveu l’article 102.2 del Dec. Leg. 1/2005, de 26 de juliol, pel

qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme en concordança amb l’article 119. 1.a

únicament es permetran les obres de reparació en els termes que estableix l’article 102.2

TRLUC, i consegüentment, no s’autoritzarà cap mena de modificació o ampliació de la

instal·lació.

Pels efectes del present Pla únicament es podrà autoritzar l’execució d’obres de reparació

en els termes que estableix l’article 102.2 del Text refós de la Llei d’urbanisme, no essent

autoritzable, a aquests efectes, cap mena de modificació o ampliació de la instal·lació.

D’acord amb l’article 119.4 del RLU, les estacions base que romanguin fora d’ordenació

no podran esser objecte de canvi de titularitat ni de renovació de llicència d’ús o qualsevol

altre autorització sotmesa a termini, en quin supòsit hauran de cessar immediatament llur

activitat. D’altra banda, en qualsevol cas i moment, l’Ajuntament d’Esparreguera podrà

revocar les llicències corresponents, sens perjudici de les indemnitzacions que

corresponguin.

(...)

s) Disposició Addicional Primera

Als sòls regits per una categoria urbanística derivada o anàloga a les expressament

contemplades en aquest Pla especial urbanístic, els hi serà d’aplicació aquestes mateixes

determinacions.

t) Disposició Addicional Segona

(...)

2. (...)


27

En aquest sentit, la viabilitat de la intervenció administrativa dels processos de compartició

requerirà la modificació de l’Ordenança municipal reguladora de les Activitats i

Instal·lacions de Radiocomunicació o l’aprovació d’una nova ordenança reguladora de

l’activitat concreta de radiocomunicació en el municipi d’Esparreguera.

u) Disposició Addicional Tercera

1. Respecte els espais oberts dels centres docents i establiments que acullen regularment

població en edat escolar, serà d’aplicació, per tots els supòsits, la distància afegida de

protecció de caràcter preventiu prevista en el punt 3 de l’annex 2 del Decret 148/2001, de

29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres

instal·lacions de radiocomunicació.

2. Així mateix, en els espais sensibles, com ara guarderies, centres d’educació infantil,

primària, centres d’ensenyament obligatori, centres de salut, hospitals, parcs públics i

residències o centres geriàtrics, la ubicació, les característiques i les condicions de

funcionament de les estacions radioelèctriques han de minimitzar, en la mesura que sigui

possible, els nivells d’emissió sobre aquests espais. A l’efecte, i sens perjudici d’allò que

pugui desprendre’s de l’aplicació del RD 1066/2001, de 29 de setembre, caldrà acreditar

la necessitat en dirigir l’element radiant vers aquests espais, la producció dels màxims

nivells previstos d’emissió i els motius tècnics que la justifiquen.


28

1.1. Àmbit

L’àmbit del present Pla especial urbanístic sobre infraestructures de radiocomunicació al

municipi d’Esparreguera (PEIR) es correspon amb el terme del municipi d’Esparreguera,

en la seva totalitat.

1.2 Objecte

L’objecte del Pla és l’ordenació urbanística de les àrees i emplaçaments adequats per a la

instal·lació, dins el municipi d’Esparreguera, d’infraestructures de radiocomunicació que

generin camps electromagnètics compresos en un interval de freqüències de 10 MHz a

300 GHz, així com la definició de les condicions, límits i característiques per a la seva

implantació.

S’exclouen les instal·lacions de radioafeccionats que transmetin de forma discontinua, les

antenes de serveis per a la Defensa Nacional, la Seguretat Pública i la Protecció Civil, les

antenes que presten un servei exclusiu a l’edifici on s’ubiquen com poden ser els enllaços

punt a punt, les antenes d’usuari de telefonia fixa o les antenes de bandes lliures tipus WI-

FI o d’altres de similars que sorgeixen en el futur.

1.3 Finalitat

La redacció d’aquest pla especial urbanístic respon a la finalitat de ponderar de forma

òptima els interessos privats i col·lectius concurrents en el desplegament i prestació dels

serveis de radiocomunicació, servei d’interès general, d’acord amb la normativa vigent.

Així, aquest instrument de planejament tracta de definir el règim urbanístic de les

instal·lacions de radiocomunicació al municipi d’Esparreguera tal que pugui compatibilitzar

i garantir alhora el dret subjectiu dels operadors amb títol suficient a la prestació dels

serveis de telefonia radiocomunicació, el dret col·lectiu dels usuaris a l’efectivitat del servei


29

i el dret dels ciutadans d’Esparreguera a gaudir d’un medi ambient i paisatge urbà de

qualitat.

1.4. Informació de base obtinguda

Per la confecció del present PEIR, s’ha requerit als diferents operadors de telefonia mòbil i

infraestructures, la presentació de la documentació relativa a la xarxa preexistent i pla de

desplegament de les instal·lacions radioelèctriques. S’ha sol·licitat aquesta documentació

als següents operadors:

France Telecom España S.A. (abans Retevisión Móvil, S.A.)

Telefónica Móviles, S.A.

Vodafone España, S.A.

Abertis Telecom S.A.

Xfera Móviles, S.A.

France Telecom España S.A. disposa de tres estacions base en funcionament i proposa

en el seu pla de desplegament la instal·lació de dues estacions més.

Telefónica Móviles, S.A. disposa de tres estacions base de en funcionament i proposa en

el seu pla de desplegament la instal·lació de dues més

Abertis Telecom S.A. disposa d’una instal·lació i no ha presentat el seu pla de

desplegament.

Vodafone España SA disposa de tres estacions base en funcionament i proposa en el seu

pla de desplegament la instal·lació d’onze estacions més.

Xfera Móviles, S.A. no disposa de cap estació base en funcionament i proposa en el seu

pla de desplegament tres estacions base.

En els apartats següents s’analitzaran les instal·lacions preexistents i les diferents

propostes d’implantació.


30

1.5. Anàlisi dels emplaçaments de telefonia existents

1.5.1. France Telecom España S.A.

Amena disposa de tres instal·lacions en funcionament:

a) C. Pau Font, 1

Codi operador CATR0948 Llicència En tràmit Qualificació urbanística Zona residencial formant illa tancada (clau 2a) Ús principal de l’edifici Habitatges Emplaçament compartit No

b) Carrer de Pern, s/n Polígon industrial Can Comelles

Codi operador CATR0949 Llicència En tràmit Qualificació urbanística Sistema viari (clau V) Ús principal terrenys Industrial Emplaçament compartit No

c) Finca Can Paloma

Codi operador CATR2513 Llicència En tràmit Qualificació urbanística Sòl no urbanitzable de la zona de protecció

agrícola Ús principal de l’edifici ------ Emplaçament compartit Sí, però no la infraestructura 1.5.2.-Telefónica Móviles España, S.A.U.

Telefónica Móviles, S.A.U, té actualment tres estacions base en funcionament a

Esparreguera.


31

a) Can Paloma Codi operador 0800421 Llicència En tràmit Qualificació urbanística Sòl no urbanitzable de la zona de protecció

agrícola (clau PA) Ús principal de l’edifici --------- Emplaçament compartit Sí

b) Ctra Olesa Codi operador ------- Llicència Té llicència concedida 1998, pendent avaluació

ambiental o llicència ambiental Qualificació urbanística Sòl urbà no consolidat, dins l’àmbit de millora

urbana SMU05 sector P Ús principal de l’edifici -------- Emplaçament compartit No c) Avgda Francesc Macià, 159 Codi operador ------- Llicència No en té. Qualificació urbanística Sòl urbà amb qualificació urbanística residencial

formant illa (clau 2a) Ús principal de l’edifici Central telecomunicacions Emplaçament compartit No

1.5.3. Vodafone España, S.A.

Vodafone España, S.A. té en funcionament a Esparreguera tres estacions base de

telecomunicació:

a) C Pau Font, 2 Codi operador I364


32

Llicència En tràmit Qualificació urbanística Zona residencial formant illa tancada (clau 2a) Ús principal de l’edifici Habitatges Emplaçament compartit No

b) Can Comelles Can Sant Joan Codi operador R291 Llicència En tràmit Qualificació urbanística Sistema de serveis tècnics Ús principal de l’edifici -------- Emplaçament compartit Sí, però no la infraestructura

c) Can Paloma Codi operador R297 Llicència En tràmit Qualificació urbanística Sòl no urbanitzable de la zona de protecció

agrícola (clau PA) Ús principal de l’edifici ------ Emplaçament compartit Sí, però no la infraestructura

1.5.4. Xfera Móviles, S.A.

Xfera no té en l’actualitat cap estació base de radiocomunicació en funcionament a

Esparreguera.

1.5.5. Abertis Telecom, S.A. Abertis Telecom té en l’actualitat una instal·lació en funcionament a Esparreguera.

a) Can Comelles Can Sant Joan Codi operador 0076 Llicència En tràmit Qualificació urbanística Sistema de serveis tècnics Ús principal de l’edifici Torre de telecomunicacions Emplaçament compartit Sí, però no la infraestructura


33

1.6. Anàlisi dels programes de desenvolupament de les xarxes públiques de comunicacions electròniques facilitades pels operadors: justificació dels emplaçaments proposats i determinacions del planejament respecte a ubicacions aptes.

Els diferents operadors s’entén que conforme els seus programes de desenvolupament

pretenen la conservació dels emplaçaments que actualment ocupen i estan en

funcionament i proposen, d’altra banda, els següents emplaçaments pel seu futur

desenvolupament.

1.6.1. France Telecom España S.A.

Proposen el manteniment de les tres instal·lacions que ja tenen i en sol·liciten dues més, a

les següents zones:

1. Centre.

2. Zona urbanitzacions entre el Torrent del Salt i la Serra dels Ducs.

1.6.2. Telefónica Móviles España, S.A.

Proposen el manteniment de les tres instal·lacions que ja tenen i en sol·liciten dues més, a


1. Centre.

2. Polígon industrial nord Esparreguera Can Roca.

1.6.3 Vodafone España, S.A.

Proposen el manteniment de les tres instal·lacions que ja tenen i en sol·liciten onze més, a



34

1. C Pern.

2. Centre.

3. Can Paloma.

4. Zona urbanitzacions entre el Torrent del Salt i la Serra dels Ducs.

5. NII – C1414.

6. Urbanització zona Torrent del Salt.

7. Urbanització zona Serra dels Ducs.

8. Entre Can Rial i la NII.

9. Can Cortadella.

10. La Plana.

11. Can Vinyals.

1.6.4. Xfera Móviles, S.A.

Proposen la instal·lació de tres estacions base noves. En les següents zones:

1. Centre.

2. Polígon industrial nord Esparreguera Can Roca.

3. Zona urbanitzacions entre el Torrent del Salt i la Serra dels Ducs

1.6.5. Anàlisi noves peticions. Considerant les divuit peticions de noves estacions base les podem agrupar en 12 zones

de recerca:

1. Centre (VOD/TME/FRA/XFE).

2. Zona entre urbanitzacions entre el Torrent del Salt i la Serra dels Ducs

(VOD/FRA/XFE).

3. Polígon industrial nord Esparreguera Can Roca (TME/XFE).

4. C Pern (VOD).

5. Can Paloma (VOD).

6. NII – C1414 (VOD).

7. Urbanització zona Torrent del Salt (VOD).


35

8. Urbanització zona Serra dels Ducs (VOD).

9. Entre Can Rial i la NII (VOD).

10. Can Cortadella (VOD).

11. La Plana (VOD).

12. Can Vinyals (VOD).

1.7. Paràmetres d’ordenació de les infraestructures de radiocomunicació, grau de compliment de les instal·lacions existents i alternatives de desplegament.

Els paràmetres per a la ubicació de les instal·lacions de radiocomunicació emprats en

aquest pla especial urbanístic es distingeixen en dos:



paisatgístic.


La definició de les àrees, limitacions i emplaçaments concrets per a la ubicació


següents.

(AIRR): àrees on s’admeten instal·lacions però amb restriccions així s’identifica als plànols

i normativa sota les lletres “Àrea on es poden localitzar instal·lacions de radiocomunicació

amb restriccions”. Aquestes AIRR es subdivideixen segons el grau de restricció en AIRR1,

AIRR2 i AIRR3.

(ECIR): “Emplaçaments concrets per a la ubicació d’instal·lacions de radiocomunicació”.

Són emplaçaments directament determinats pel Pla especial urbanístic.

Tot seguit, la Memòria (infra apartats 1.8 i 1.9) exposa els criteris adoptats per la definició

i categorització d’aquest espais.


36

Així, el present Pla especial urbanístic habilita la ubicació de noves instal·lacions en

emplaçaments concrets que es reconeixen en els equipaments municipals i amb diferent

grau de restriccions en les Àrees en les que es poden localitzar emplaçaments.

Les propostes concretes que es situen en àrees que es declaren incompatibles no es

poden acceptar, tampoc es pot acceptar situar nous emplaçaments en edificis que s’han

de considerar com a fora d’ordenació o en volum disconforme.

La conjunció dels diferents emplaçaments reconeguts i la possibilitat de situar-ne de nous

conforme les determinacions del PEIR, permeten amb escreix, el desenvolupament dels

operadors que tindran diferents opcions per situar els nous emplaçaments que proposen,

encara que no necessàriament en els indrets que els operadors localitzen en les seves

propostes.

1.7.1. Alternatives pels emplaçaments existents que queden fora d’ordenació.

D’acord amb l’article 119.4 del RLU i en coherència, també, amb la Disposició Transitòria

Primera del propi POUM, l’emplaçament de Can Sant Joan, on hi tenen la instal·lació

Vodafone i Abertis, resta fora d’ordenació atesa la llur incompatibilitat amb la nova

ordenació urbanística de les infraestructures de radiocomunicació determinada per aquest

PEIR i es subjecta a cessament una vegada transcorregut el termini de tres anys des de

l’aprovació definitiva d’aquest document. A aquests efectes, i d’acord amb la norma

reglamentària, la instal·lació no podrà ésser objecte de canvi de titularitat ni de renovació

de llicència d’ús o qualsevol altre autorització sotmesa a termini, havent-se d’acordar en

aquests supòsits, el seu cessament immediat.

La resta d’emplaçaments on en l’actualitat s’hi ubiquen instal·lacions hauran de fer

processos de compartició d’infraestructures i mimetització de l’impacte per ajustar-se a les

determinacions del present PEIR, tot i que a priori no hauran d’ésser suprimits ni

eliminats.


37

La inidoneïtat de mantenir l’actual emplaçament de Can Sant Joan com un emplaçament

apte per a la ubicació d’instal·lacions de radiocomunicació radica en el fet que les

instal·lacions actuals i les susceptibles d’emplaçar-s’hi presenten un fort impacte visual

respecte el paisatge del seu entorn. Per a la reubicació de les instal·lacions actuals hi ha

diverses alternatives. Tot i així, l’emplaçament més òptim per a emplaçar una

infraestructura concreta de radiocomunicació és la Masia Can Roca, o el propi Polígon

industrial de Can Roca.

1.7.2. Alternatives a les zones on hi ha noves peticions.

1. Centre (VOD/TME/FRA/XFE).

Es tracta de la zona de la població que engloba el nucli antic i per tant una de les

zones que ha de ser protegida en major mida l’impacte visual. Tanmateix es

proposen diverses alternatives:

1.1. Edifici de l’Ajuntament: aquesta sembla la millor opció atès que es troba en

una posició central en la zona de recerca i l’edifici té una alçada dominant respecte

els dels seus voltants.

1.2. Camp de futbol.

1.3. Teatre de la Passió.

1.4. Àrees AIRR2 on es possible ubicar instal·lacions amb restriccions. Dintre

d’aquestes àrees es troben els emplaçaments de Pau Font i Francesc Macià.

1.5. Aparcament de l’aeri.

2. Zona entre urbanitzacions entre el Torrent del Salt i la Serra dels Ducs

(VOD/FRA/XFE).

Es tracta d’una zona amb habitatges unifamiliars i per tant requereix una especial

cura amb el tipus d’instal·lació que es pugui ubicar, es defineixen diferents àrees

AIRR3 en els voltants que permeten la ubicació d’infraestructures, una d’elles a la

zona d’equipaments del Flamenco. També es defineix un emplaçament concret al

dipòsit de Can Rial.

3. Polígon industrial nord Esparreguera Can Roca (TME/XFE).


38

Àrea que es defineix com AIRR3 bàsicament, a més hi ha un emplaçament concret

on ubicar-hi instal·lacions el de la Masia Can Roca.

4. C Pern (VOD).

Àrea industrial considerada AIRR3 i per tant on es poden ubicar instal·lacions amb

les mínimes restriccions d’acord amb aquest Pla.

5. Can Paloma (VOD).

Emplaçament que es defineix com emplaçament concret per instal·lacions de

radiocomunicació ECIR i per tant on es poden ubicar instal·lacions. Cal dir però

que es tracta d’un emplaçament on s’haurà de fer un procediment de compartició

d’infraestructures i reducció de l’impacte visual.

6. NII – C1414 (VOD).

Per aquesta zona hi ha diverses alternatives:

6.1. L’ECIR del cementiri.

6.2. La zona industrial considerada AIRR3 propera.

7. Urbanització zona Torrent del Salt (VOD).






8. Urbanització zona Serra dels Ducs (VOD).






9. Entre Can Rial i la NII (VOD).


39



AIRR3 en els voltants que permeten la ubicació d’infraestructures.

10. Can Cortadella (VOD).

Es tracta d’una zona propera a Olesa de Montserrat amb àrees AIRR3 on es

podrien ubicar noves instal·lacions.

11. La Plana (VOD).

Hi ha l’emplaçament del Teatre de la Passió proper.

12. Can Vinyals (VOD).

Zona amb àrees AIRR3 als voltants.

1.8. Espais públics aptes per a l’emplaçament d’instal·lacions com alternativa a l’ús d’espais privats: mecanismes. Aquest PEIR habilita l’establiment pels diferents operadors que prestin servei en el

municipi de xarxes de telefonia mòbil en aquells equipaments comunitaris reconeguts com

a Emplaçaments concrets d’ubicació d’Instal·lacions de Radiocomunicació (ECIR), en

règim compartit d’instal·lacions i/o ubicació. Aquesta opció permet gaudir d’autèntiques

alternatives per al desplegament pels operadors de xarxes pròpies de comunicacions

electròniques que garanteixin l’efectivitat en la prestació del servei de telefonia mòbil amb

la minimització màxima possible de l’impacte ambiental de les instal·lacions, tot posant a

disposició immediata dels operadors de serveis de radiocomunicació emplaçaments aptes

per a establiment de les infraestructures necessàries per al desplegament de xarxes de

radiocomunicació, tot evitant la saturació tecnològica del paisatge urbà, el medi ambient i

el risc sobre la salut de les persones en entorns urbans quines pròpies característiques

socioeconòmiqes, morfològiques, sociològiques i arquitectòniques així ho aconsellen.

Els emplaçaments públics es troben inclosos a la relació dels ECIR que hi ha a l’annex

d’aquest PEIR.


40

Els processos de compartició es definiran d’acord amb els criteris i regles exposades en

l’apartat 2.1.6 d’aquest PEIR, sens perjudici d’allò que pugui establir l’ordenança municipal

d’aplicació.

1.9. La gradualitat en la limitació d’emplaçaments: les àrees de restricció.

Com ja hem assenyalat amb anterioritat, el PEIR distribueix el territori relatiu al municipi

d’Esparreguera en diferents àrees: AIRR1, AIRR2 i AIRR3. Aquestes àrees es

caracteritzen i modulen de major a menor intensitat o grau en les restriccions i limitacions

imposades pel Pla als operadors en els processos d’establiment d’elements i

infraestructures de recolzament de les seves xarxes de radiocomunicació.

Als efectes del present pla, la definició d’aquestes diferents àrees de restriccions

comporta: .

a) AIRR1

En aquestes àrees només s’admeten instal·lacions en els emplaçaments preexistents

identificats com a ECIR per aquest pla especial urbanístic, a través dels corresponents

plànols d’ordenació.

b) AIRR2

En aquestes àrees AIRR2 només s’admeten instal·lacions en els emplaçaments


urbanístic, a través dels corresponents plànols d’ordenació, així com en aquells nous

emplaçaments imprescindibles per a garantir la viabilitat en la prestació del servei concret

de telefonia mòbil o telefonia fixa via ràdio.. En aquest últim supòsit, s’haurà d’acreditar la

insuficiència dels emplaçaments expressament assenyalats als plànols d’ordenació en

aquesta àrea per garantir la viabilitat de la prestació del servei.


41

No obstant, en cap cas podran situar-se noves instal·lacions de radiocomunicació que

romanguin dins un radi inferior a 200 metres, pel supòsit d’EBT amb sistemes radiants de

qualsevol tecnologia on la PIRE en alguna direcció sigui superior als 100 W, i 150 metres

per EBT amb sistemes radiants de qualsevol tecnologia on la PIRE en alguna direcció

sigui inferior als 100 W (excepte microcel·les de la xarxa de telefonia mòbil amb antenes

de dimensions inferiors a 25 cm).

En el supòsit de que per tal de garantir la viabilitat de la prestació del servei concret de

telefonia mòbil o telefonia via ràdio s’hagi de plantejar nous emplaçaments sense

respectar les distàncies mínimes expressades al paràgraf anterior, prèvia autorització de

la instal.lació d’infraestructures de radiocomunicació, l’Ajuntament tramitarà la

corresponent modificació d’aquest PEIR a iniciativa dels operadors que hauran de

justificar la necessitat.

c) AIRR3

En aquestes àrees AIRR3, s’autoritza la implantació d’instal·lacions de radiocomunicació

en nous emplaçaments, sempre i quan atenguin els criteris de mimetització establerts en

la Secció Tercera d’aquesta normativa.

No obstant, l’autorització de nous emplaçaments en AIRR3 requerirà la concurrència de,

com a mínim, un dels dos pressupòsits que s’exposen seguidament:

- Que el nou emplaçament previst no estigui ubicat a una distància inferior radi

inferior a 150 metres, pel supòsit d’EBT amb sistemes radiants de qualsevol

tecnologia on la PIRE en alguna direcció sigui superior als 100 W, i 100 metres

per EBT amb sistemes radiants de qualsevol tecnologia on la PIRE en alguna

direcció sigui inferior als 100 W (excepte microcel·les de la xarxa de telefonia

mòbil amb antenes de dimensions inferiors a 25 cm)..


AIRR2, independentment de les distàncies assenyalades en l’anterior apartat.


42

1.10. Situacions de transitorietat.

El PEIR estableix els següents terminis transitoris:

- 2 anys per adaptar a aspectes de mimetització i compartició

d’infraestructures les estacions ubicades fora de la zona urbana.

- 1 any per adaptar a aspectes de mimetització i compartició

d’infraestructures les estacions ubicades en zona urbana.

En cas de sol·licitud d’ampliació o modificació de la llicència en els emplaçaments

existents que són admesos segons aquest Pla els hi serà d’aplicació tots els aspectes del

mateix, independentment dels terminis abans explicitats de transitorietat.

El PEIR estableix aquest règim sens perjudici de les actuacions que corresponguin en el

marc dels processos de revisió de la llicència ambiental definits per la legislació sectorial

d’intervenció integral de l’administració ambiental aplicable en la matèria.

Així mateix, s’estableix la regulació donada a les instal.lacions existents en situació de

fora d’ordenació atesa llur incompatibilitat amb a les previsions d’aquest PEIR

anteriorment especificada al punt 1.7.1.

1.11. La documentació gràfica del pla especial urbanístic.

Plantejo aquesta modificació atès que ara fem un únic plànol per cada àmbit territorial ja

que és suficientment clarificador cadascun d’ells tot assenyalant preexistències, nous

emplaçament i ordenació d’AIRR

Els plànols d’ordenació, indiquen els emplaçaments preexistents dels diferents operadors,

contenen la localització dels emplaçaments concrets reconeguts pel pla especial, i de

l’altra, la delimitació de les diferents àrees on és possible localitzar emplaçaments,

aquelles en les que és possible de localitzar-ne però amb restriccions concretes, i

aquelles àrees en les que la situació d’emplaçaments no reconeguts és incompatible.


43

1.12. Perspectives de futur del pla especial urbanístic i supòsits de modificació.

El nombre d’emplaçaments concrets que possibilita el present pla especial urbanístic

sobre infraestructures de radiocomunicació al municipi d’Esparraguera, així com les

possibilitats que s’ofereixen en les àrees on es poden emplaçar noves instal·lacions, amb

més o menys restriccions, possibiliten donar resposta a les necessitats que demanden els

operadors i -fins i tot- nous requeriments de futur.

No obstant, serà ineludible la modificació del present pla especial si noves exigències del

desenvolupament dels operadors justifiquen la insuficiència de les determinacions del

present pla especial. Així, es donarà lloc, de forma motivada, a l’oportuna modificació del

present PEIR o la formulació d’un de nou si els requeriments futurs dels operadors

obliguen a situar instal·lacions de radiocomunicació en les Àrees definides com AIRR1, o

amb incompliment de les distàncies mínimes previstes per a les definides com AIRR2 a

l’objecte que la modificació de planejament habiliti urbanísticament l’emplaçament concret

de què es tracti. Així mateix, l’Ajuntament podrà formular, per iniciativa pròpia, una

modificació del present PEIR o un de nou amb idèntic objectiu d’habilitar nous

emplaçaments quan les necessitats d’oferir un bon servei de radiocomunicacions al

municipi ho requereixin.


44

2.- MEMORIA JUSTIFICATIVA.


45

2.1. Marc jurídic 2.1.1. Introducció.

La potestat d’intervenció de les administracions autonòmiques i, particularment, locals, en els processos d’implantació d’infraestructures de telefonia per radiocomunicació resta en l’actualitat fora de tot dubte, tal i com va precisar la jurisprudència, en un primer moment; la normativa sectorial en matèria de medi ambient, a Catalunya, i la pròpia legislació estatal en matèria de telecomunicacions, finalment. Són més de deu anys ja els que ens separen del primer pronunciament del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya entorn aquesta qüestió: la Sentència del TSJC de 26 de setembre de 1994. Fruit de la desestimació del recurs interposat per la mercantil TELEFÓNICA ESPAÑA, S.A. contra l’Ordenança de l’Ajuntament de Barcelona de 1990, reguladora de la instal·lació d’antenes, el TSJC reconeix, sense fissures, la potestat d’intervenció dels ens locals en els processos d’implantació d’antenes de telefonia mòbil, en aquell temps les antenes TMA o de primera generació. Aquesta capacitat interventora dels municipis es concreta en l’exercici legítim de la potestat reglamentaria en aquesta qüestió, de forma que els ens locals poden establir els límits, condicions, requisits i procediments per a la instal·lació de les infraestructures de telefonia per radiocomunicació. Els instruments normatius adients a l’efecte són, d’una banda l’ordenança local, i, de l’altra, el planejament urbanístic. Com tindrem oportunitat d’analitzar més endavant, cadascuna d’aquestes figures responen a unes necessitats i utilitats pròpies i específiques i són perfectament compatibles entre si. La intervenció de l’administració local en l’establiment d’infraestructures i xarxes de telefonia per radiocomunicació es completa mitjançant controls ex ante establerts a aquests establiments, mitjançant l’obligatorietat d’obtenir els preceptius permisos o llicències municipals per a la seva d’instal·lació, així com els controls ex post, mitjançant les oportunes actuacions d’inspecció i disciplina urbanística entorn aquestes activitats. La doctrina exposada va ser ratificada per la més recent Sentència del Tribunal Suprem de 18 de juny de 2001, qui, en seu de cassació, va confirmar tots i cadascun dels extrems advertits pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.


46

Així, a mode sintètic, les matèries que corresponen als ens locals, en el marc de la normativa sectorial establerta per l’administració competent, que incideixen en els processos d’implantació d’estacions base de telefonia mòbil i altres infraestructures o elements de radiocomunicació són, d’acord amb la doctrina del TSJC i el TS, les següents:

- medi ambient (inclusiu protecció del paisatge urbà, com a factor ambiental) - salubritat i seguretat pública - protecció del patrimoni cultural - ordenació del territori - urbanisme

2.1.2. Capacitat d’intervenció municipal en matèria de telecomunicacions.

La jurisprudència del Tribunal Suprem, establerta per les Sentències de 24 de gener de 2000, la ja esmentada de 18 de juny de 2001 i, la més propera, de 15 de desembre de 2003, reconeix àmplies facultats d’intervenció als Ajuntaments en els processos d’implantació de xarxes de telecomunicacions i, específicament, d’antenes de telefonia mòbil.

Així, el TS dictà en el FJ Segon de la STS 24 de gener de 2000: “...a) La competencia estatal en relación con las telecomunicaciones no excluye la correspondiente al municipio...b) La competencia municipal se orienta a la preservación de intereses municipales...c) el examen de los preceptos citados desde las perspectivas de los parámetros que sirven para determinar la existencia de proporcionalidad; esto es, idoneidad, utilidad y correspondencia intrínseca de la entidad de la limitación resultante para el derecho y del interés público que se intenta preservar”; “La existencia de un reconocimiento de la competencia en una materia como exclusiva de la Administración del Estado no comporta, por si misma, la imposibilidad de que en la materia puedan existir competencias cuya titularidad corresponda a los entes locales...ni anule la exigencia constitucional de reconocer a cada ente local aquellas competencias que deban considerarse necesarias parar la protección de sus intereses”. Any i mig més tard, el Tribunal Suprem, mitjançant Sentència de 18 de juny de 2001, va ratificar aquesta posició doctrinal. En els seus Fonaments Jurídics Tercer, Cinquè i Sisè, el TS afirma: “...Este principio [definit pel propi Tribunal en la referida STS de 24 de gener de 2000, segons els qual “los Ayuntamientos pueden establecer condiciones técnicas y jurídicas relativas a cómo ha de llevarse a cabo la utilización del dominio público que


47

requiera el establecimiento o ampliación de las instalaciones del concesionario u operador de servicios de telecomunicaciones”] es plenamente aplicable a las instalaciones por parte de los operadores (...) que puedan afectar en cualquier modo a los intereses que la Corporación municipal está obligada a salvaguardar en el orden urbanístico, incluyendo la estética y seguridad de las edificaciones y sus repercusiones medioambientales, derivadas de los riesgos de deterioro del medio ambiente urbano que las mismas pueden originar...para evitar la saturación, el desorden y el menoscabo del patrimonio histórico y del medioambiente urbano que pueda producirse, por lo que no es posible negar a los Ayuntamientos competencia para establecer la regulación pertinente”; “(...) El artículo 17 de la Ley de Ordenación de las Telecomunicaciones establecía una importante conexión entre el derecho del operador a establecer las redes e infraestructuras.y los instrumentos de planeamiento urbanístico”. El Tribunal Suprem ha confirmat aquests plantejaments jurídics i competencials en llur Sentència de 15 de desembre de 2003. Així, els processos d’ordenació ambiental i urbanística de les instal·lacions basats en la imposició d’exigències essencials queden legitimats per la garantia d’intervenció de les administracions competents en matèria de patrimoni de les administracions públiques (domini públic), medi ambient, salubritat i seguretat pública, protecció del patrimoni cultural, ordenació territorial i urbanisme, tant a nivell normatiu (lleis, reglaments, plans urbanístics i ordenances) com en el control administratiu de la implantació de les infraestructures sobre el territori, ja sigui mitjançant mecanismes de control administratiu de la implantació de les infraestructures sobre el territori (...). Els límits a aquestes facultats d’intervenció es concreten en els següents principis: - Proporcionalitat, idoneïtat de les exigències i congruència d’aquestes amb les

finalitats que es pretén assolir. - La imposició de requisits que hagin d’atendre els diferents processos d’implantació

no ha de restringir l’efectivitat del dret a l’establiment de la pròpia xarxa ni pot buidar de contingut el títol estatal de competència exclusiva en matèria de telecomunicacions

La doctrina dels Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en matèria de capacitat d’intervenció d’administracions diferents que l’estatal en processos d’implantació d’infraestructures de telecomunicacions i, en concret, de telefonia per radiocomunicació es concreta, a través de les SSTSJC de 28 de juny de 2002 i de 16 de maig de 2003, en un


48

concepte: la legitimació; tot seguint en els eixos essencials, la doctrina fixada pel Tribunal Suprem.

2.1.3. La Llei 32/2003, de 3 de novembre, General de Telecomunicacions i el Reial

Decret 424/2005, pel qual s’aprova el Reglament sobre condicions per a la prestació

de serveis de comunicacions electròniques, el servei universal i la protecció

d’usuaris.

Diversos preceptes de la Ley 32/2003, de 3 de noviembre, General de las Telecomunicaciones, insisteixen en el procés de convergència de la normativa estatal cap als plantejaments i criteris jurisprudencials, iniciat ja, tot i que tímidament, amb el desenvolupament reglamentari de l’antiga Ley General de Telecomunicaciones. Així l’article 30.2 de la vigent LGT ja preveu que els operadors no puguin exercir, de forma individual, el seu dret a l’establiment d’una xarxa pública de comunicacions electròniques, en no existir alternatives per a la ubicació de les instal·lacions per motius basats en raons d’ordenació urbanística, entre altres. El Real Decreto 424/2005, de 15 de Abril, por el que se aprueba el Reglamento sobre condiciones para la prestación de servicios de comunicaciones para la prestación de servicios de combinaciones electrónicas, el servicio universal y la protección de los usuarios (en endavant, RPS) ha contribuït a reforçar el reconeixement de competències a les administracions diferents a l’estatal en els processos d’implantació o desplegament de les xarxes necessàries per a la prestació d’aquests serveis. En el seu article 18 “Condiciones exigibles a los operadores que exploten redes públicas de comunicaciones electrónicas”, el RPS estableix les condicions que han de complir els operadors que explotin les xarxes públiques de comunicacions electròniques. Del conjunt de les obligacions establertes, destaquem les següents: “b) respetar las normas y resoluciones aprobadas por las autoridades competentes en materia de urbanismo, de medio ambiente y de ordenación del territorio, salud pública (...).


49

c) respetar las normas y resoluciones aprobadas por las autoridades competentes en materia de acceso al dominio público y a la propiedad privada para la instalación de redes de comunicaciones electrónicas.

d) Cuando así sea preciso conforme a los dispuesto en la Ley 32/2003, de 3 de noviembre, permitir la coubiciación y el uso compartido de las instalaciones”. Igualment l’article 59 del RPS disposa, en tractar de l’ús compartit del domini públic i privat per a la instal·lació d’infraestructures: “Las Administraciones públicas competentes podrán fomentar el uso compartido del dominio público o de la propiedad privada para el establecimiento de redes públicas de instalaciones electrónicas”. Recordem que les Administracions locals són entitats competents, juntament amb les administracions autonòmiques, per disposar, “por motivos justificados en razones de medio ambiente, salud pública, seguridad pública u ordenación urbana y territorial”, límits al dret d’ocupació de la propietat pública o privada per part dels operadors habilitades per a la prestació del servei de comunicacions electròniques (art. 30.2 de la Ley 32/2003, de 3 de noviembre, General de las Telecomunicaciones).

2.1.4. Normativa urbanística i ambiental amb incidència sobre el desplegament del sector de radiocomunicació: caràcter i naturalesa dels plans especials urbanístics d’ordenació dels emplaçaments de radiocomunicació. La Generalitat de Catalunya, en exercici de les seves legítimes competències en matèria de medi ambient, sanitat i ordenació territorial va promulgar el Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres elements de radiocomunicació, norma pionera a l’Estat en la matèria objecte de tractament. Aquesta normativa, entre d’altres mesures, fixa determinacions ambientals d’aplicació directa, com la referència a l’obligada minimització de l’impacte ambiental (visual o paisatgístic inclusiu) de les instal·lacions i una més gran garantia de protecció de la salut de les persones que l’establerta per la normativa estatal, com a resultat de l’increment de les distàncies de protecció amb relació a espais susceptibles d’ésser usats de forma continuada per persones.


50

No obstant, des de l’òptica de l’ordenació territorial i urbanística de les instal·lacions de radiocomunicació, el decret català defineix un autèntic règim d’intervenció administrativa en el model d’implantació d’aquestes instal·lacions sobre el territori. Així, l’article 7 del Decret 148/2001, de 29 de maig, disposa una reserva de pla urbanístic en l’ordenació dels emplaçaments de les instal·lacions de radiocomunicació, en establir que “l’emplaçament de les instal·lacions de radiocomunicació resta subjecta a les determinacions fixades en aquest Decret i a les que resultin dels instruments d’ordenació urbanística que s’aprovin.”. Per les instal·lacions de telefonia mòbil en sòl no urbanitzable o urbanitzable no delimitat, el decret preveu l’aprovació amb caràcter previ a la autorització dels emplaçaments, d’un pla especial d’àmbit comarcal o superior, exercint la Generalitat, per aquest supòsit les seves potestats en matèria d’ordenació i planificació en el territori de les infraestructures necessàries per a la prestació del servei de telefonia mòbil (article 10 del Decret 148/2001, de 29 de maig). L’ordenació de les instal·lacions de radiocomunicació en sòl urbà o urbanitzable delimitat correspon, segons l’article 9 del Decret, als Ajuntaments, ja sigui per ordenança, exclusivament, ja sigui per regulació simultània a través de l’ordenança i el pla especial urbanístic. Pressupòsits tècnics i jurídics de l’ordenació urbanística de les infraestructures necessàries pel disseny de xarxes públiques de telefonia mòbil en el municipi d’Esparreguera.

1. Plans de desplegament. En primer lloc, la formulació i tramitació del present PEIR ha pres en consideració la mesura prevista a l’article 9.2.II del Decret 148/2001, de 29 de maig. Aquest precepte exigeix que la redacció dels plans especials urbanístics per a la ordenació dels emplaçaments concrets on s’hagin d’ubicar les infraestructures de radiocomunicació es porti a terme atenent al programa d’implantació i desenvolupament de la xarxa de comunicacions electròniques que cada operador hagi presentat davant el corresponent Ajuntament. Aquesta previsió de la normativa catalana és coherent amb la naturalesa jurídica del tràmit de sol·licitud d’informació als operadors per part de les administracions intervinents en els processos d’implantació d’infraestructures de telecomunicacions en el


51

territori, previstes en l’article 29.2 de la Ley 23/2003, de 3 de noviembre, General de Telecomunicaciones. La preceptiva sol·licitud de la documentació i informació requerida pel Decret català i la Llei General de Telecomunicacions ha estat degudament complimentada amb caràcter previ a la formulació d’aquest instrument de planejament derivat, i ha estat pres en consideració com a fonament tècnic de l’elecció dels emplaçaments previstos per al desplegament de la xarxa pública de telefonia mòbil en el municipi d’Esparreguera. A aquests efectes, ens remetem als apartats 1.4 i 1.5 de la part descriptiva d’aquesta Memòria.

2. Sol·licitud d’informació al Ministeri. En el capítol de regulació de les obligacions de servei públic inherents als operadors titulars del dret d’ocupació del domini públic, l’article 26.2 de la LGT disposa: “Los órganos encargados de la redacción de los distintos instrumentos de planificación territorial o urbanística deberán recabar de la Administración General del Estado el oportuno informe sobre las necesidades de redes públicas de comunicaciones electrónicas en el ámbito territorial a que se refieran. Los instrumentos de planificación territorial o urbanística deberán recoger las necesidades de redes públicas de comunicaciones electrónicas contenidas en los informes emitidos por el Ministerio de Ciencia y Tecnología y garantizarán la no discriminación entre los operadores y el mantenimiento de condiciones de competencia efectiva en el sector.” Així, tota ordenació urbanística de les instal·lacions o infraestructures destinades a l’establiment d’una xarxa de telecomunicacions duta a terme, necessàriament, pel corresponent instrument de planejament urbanístic, ha de ser sotmesa, amb caràcter preceptiu i vinculant, a informació per l’òrgan competent del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio. D’acord amb l’article 83 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aquesta informació ha de ser sol·licitada un cop aprovat inicialment el document de pla especial urbanístic, dins el termini d’exposició púbica del mateix. Així, transcorregut un mes d’ençà la formalització del requeriment al ministeri per part de l’Ajuntament d’Esparreguera, s’entendrà atorgat el


52

consentiment al desplegament de les infraestructures per a l’establiment d’una xarxa pública de telefonia mòbil habilitat per aquest pla especial urbanístic.

3. L’exercici per l’Ajuntament d’Esparreguera de la potestat d’ordenació

urbanística de les infraestructures de telecomunicacions en el conjunt del seu territori.

Tot i que de l’abast de l’apartat 1.e) de l’article 67 del TRLU, en relació amb l’article 77.1.e) i 83.3 ambdós també del TRLU, podem deduir, tal i com analitzarem seguidament, i en coherència amb allò exposat en l’anterior apartat, la potestat de l’Administració de la Generalitat de Catalunya per formular, tramitar i aprovar els plans especials urbanístics d’implantació d’infraestructures per a l’establiment de xarxes públiques de comunicacions electròniques en sòl no urbanitzable i en sòl urbanitzable no delimitat; no és menys cert que, en tot cas, aquesta potestat ha d’entendre’s sense perjudici de les legítimes competències municipals en ordenació urbanística integral, i alhora específica, del seu territori. Aquesta competència municipal no obsta perquè calgui respectar les directrius de la planificació territorial o de la regulació directa per la Generalitat dels emplaçaments previstos per a la ubicació d’infraestructures en el territori. En aquest sentit, resulta fonamental, per la pròpia validesa jurídica de tots i cadascun dels extrems regulats per aquest pla especial urbanístic, que la Generalitat de Catalunya no ha exercit, a data d’avui i en relació a l’àmbit territorial que correspon al municipi d’Esparreguera, les competències urbanístiques que el decret 148/2001, en relació amb l’esmentat article 67 del TRLU, l’hi atorgaven. Tanmateix, caldrà plantejar en el futur, pel supòsit que la Generalitat de Catalunya arribi a aprovar el pla especial urbanístic a que es refereix l’article 10 del decret 148/2001, quines són els mecanismes d’ajust, adequació i/o transitorietat de les ordenacions establertes per ambdós plans en relació als emplaçaments de telefonia mòbil ubicats en sòl no urbanitzable, pel supòsit que siguin dispars. Respecte a les xarxes de comunicacions electròniques que requereixen l’ocupació del domini públic, és oportú recordar que aquells operadors que les explotin, i estiguin registrats convenientment segons els criteris de la normativa sectorial, gaudeixen d’un dret ope legis a aquesta ocupació, condicionat, en qualsevol cas, per les determinacions que en aquest sentit disposa el present PEIT, d’acord amb allò establert en el Capítol II


53

del Títol III de la Ley General, de Telecomunicaciones i en el Títol IV del Reglament aprovat Real Decreto 424/2005, de 15 d’abril, por el que se aprueba el Reglamento sobre condiciones para la prestación de servicios de comunicaciones para la prestación de servicios de combinaciones electrónicas, el servicio universal y la protección de los usuarios. Per a exercitar aquest dret d’ocupació del domini públic les operadores hauran d’obtenir l’autorització d’ocupació de domini públic de l’Ajuntament d’Esparreguera. En l’ocupació del domini públic, sens perjudici d’allò previst a la LGT, serà d’aplicació: - La normativa específica relativa a la gestió del domini públic concret que es

pretengui ocupar, concretament la referent al patrimoni dels ens locals.

- La regulació dictada per l’Ajuntament d’Esparreguera respecte la protecció i gestió del domini públic.

- Les condicions definides pel present instrument de planejament urbanístic, en exercici per l’Ajuntament d’Esparreguera de les seves legítimes competències en matèria d’ordenació urbanística, el medi ambient i la protecció del patrimoni i paisatge urbà i natural, amb atenció especial als processos de compartició de les infraestructures previstos en el PEIR com a garantia de l’efectivitat del dret de les operadores a aquesta ocupació i els seu exercici condicions igualtat i lliure competència.

La tendència consistent a què les estacions base de telefonia mòbil cerquin llur ubicació, prioritàriament, en sols i edificis privats és fins a cert punt lògica en un context de desregulació urbanística de les instal·lacions, tecnologia adaptada i lliure mercat. No obstant, aquesta aparent lògica no pot ésser obstacle a l’exercici pel municipi de les seves competències legítimes, especialment en matèria d’ordenació urbanística. Així aquesta solució primària en el desenvolupament de les infraestructures de suport a les xarxes de radiocomunicació en una mesura tal que en garanteixi la prestació del servei no és obstacle per a la racionalització, optimització i ordenació, en definitiva, d’aquestes instal·lacions, sempre sota els criteris de la proporcionalitat i garantia de prestació del servei, ordenació que no ha de renunciar a la utilització del subsòl també per a la instal·lació d’elements de radiocomunicació també en aquest espai, juntament amb les xarxes terrestres, sempre que sigui viable i pel màxim d’infraestructures possibles. El


54

planejament urbanístic és l’instrument adequat per a establir una ubicació d’infraestructures que garanteixi aquestes condicions, ponderant adequadament el conjunt d’interessos privats i públics concurrents en l’ordenació urbanística de les instal·lacions de radiocomunicació implica el desplegament de xarxes de comunicacions electròniques en el territori.

2.1.5. L’ordenació dels elements i instal·lacions de radiocomunicació en el marc del Dl 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme (TRLU).

El Text refós de la Llei d’urbanisme no preveu com a determinacions obligatòries dels

plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), la localització en el territori de les

infraestructures necessàries per la col·lectivitat, més enllà de la regulació del subsòl en sòl

urbà per a l’efectivitat de la prestació de serveis i la implantació de les infraestructures que

requereixi la comunitat. No obstant, l’article 59 del TRLU preveu, “entre el conjunt de la

documentació que necessàriament ha d’integrar un POUM, en els cas del sòl urbà

consolidat, els plànols de traçat de les xarxes bàsiques d’abastament d’aigua, de

subministrament de gas i d’energia elèctrica, de comunicacions, de telecomunicacions i de

sanejament i les corresponents als altres serveis establerts pel pla.”

Atès l’exposat, i sens perjudici de les potestats que puguin correspondre al planejament

general en la definició del desplegament d’infraestructures per a la definició de les xarxes

públiques de comunicacions electròniques necessàries per a la prestació del servei de

telefonia mòbil, i en paral·lel, també, a l’habilitació expressa continguda en Decret

148/2001 per a la formulació, redacció i aprovació del present Pla especial urbanístic

d’ordenació dels emplaçaments per a la instal·lació les infraestructures i altres elements

de radiocomunicació en l’àmbit del municipi d’Esparreguera, el TRLU, normativa vigent

d’aplicació a Catalunya en matèria urbanística, preveu, en el seu article 67.1.e), la

possibilitat de formular “plans especials urbanístics, dins la relació més o menys extensa

establerta pel propi precepte, per a l’execució directa en el territori d’obres (...)

d’assenyalament i localització de les infraestructures bàsiques relatives, entre altres, a les

telecomunicacions.”


55

L’article 76 disposa que correspon formular els plans especials urbanístics als “(...) ens

locals (...)”. Respecte els plans especials urbanístics del tipus previstos a l’article 67.1.e

del TRLU, l’apartat segon del mateix article 76 estableix que la competència per a la

formulació correspon de formular-los a “l’administració que tingui al seu càrrec l’execució

directa de les obres corresponents a la infraestructura del territori o als elements

determinats del desenvolupament urbà”. Atès que, d’una banda, el propi POUM

d’Esparreguera preveu, en el seu article 60.2, que l’Ajuntament formularà un pla especial

urbanístic per al desenvolupament de les infraestructures de telecomunicacions, el qual

establirà l’ordenació urbanística de les instal·lacions de radiocomunicacions (...), atesa

també la potestat abastament reconeguda per la jurisprudència suara esmentada i per la

legislació sectorial d’aplicació als ens locals per a la formulació d’un pla especial

urbanístic que ordeni els emplaçaments de telefonia mòbil, i atesa, finalment, la inactivitat

manifesta de la Generalitat de Catalunya en la regulació dels emplaçaments en sòl

urbanitzable no delimitat, el present pla especial urbanístic és competent per a l’ordenació

urbanística de les instal·lacions i infraestructures de telefonia mòbil i altres elements de

radiocomunicació en el conjunt del terme municipal d’Esparreguera.

Val a dir que en sòl no urbanitzable, la legitimat d’ordenació urbanística dels

emplaçaments de radiocomunicació prové també del propi article 47.4, en referir-se a

activitats d’interès públic a emplaçar en el medi rural les instal·lacions obres necessàries

per a serveis tècnics com les telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les

xarxes de subministrament d’energia elèctrica. Els projectes d’aquestes actuacions

específiques, d’acord amb l’article 48.1 sensu contrario, poden ésser incloses en un pla

especial urbanístic.

Així mateix, en la formulació del present pla especial urbanístic no podem deixar de banda

el compliment de les directrius per al planejament definides en l’article 9 del TRLU. Així,

l’apartat primer d’aquest precepte conté un mandat vers les administracions amb

competència urbanística perquè les determinacions i l’execució del planejament urbanístic

permetin assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells

adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront els riscs

naturals i tecnològics. En aquest sentit, l’apartat tercer del mateix article disposa que “el


56

planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el sòl

amb alt valor agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d’incorporar les

prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient

on estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis

o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l’entorn.”

El desplegament reglamentari del Text refós de la llei d’urbanisme dut a terme pel Decret

305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme (en

endavant, RLU) ha estès àmpliament la legitimitat del planificador per a ordenar a nivell

urbanístic la implantació d’infraestructures i elements físics de recolzament de les xarxes

de comunicacions electròniques.

Així, ja en l’article 5 del Reglament trobem, com a directrius per al planejament urbanístic

que “l’ordenació de la implantació i la distribució dels usos en el territori per part del

planejament urbanístic (...) ha de preveure les limitacions i mesures necessàries per

garantir la seguretat i la salut de les persones front als riscs que es puguin derivar de les

instal·lacions i activitats industrials i altres activitats tecnològiques”.

L’article 33 del RLU defineix com a sistema d’equipaments comunitaris els “serveis tècnics

(...) de telecomunicacions”. A aquests efectes “el planejament pot preveure que el sòl

destinat a serveis tècnics pugui ésser de titularitat pública o privada, i pot establir

l’obligació de reservar espais comuns en les edificacions per a la implantació de serveis

tècnics”.

L’article 59 del reglament, en el marc de la regulació de les condicions per a la implantació

de les activitats i construccions en el sòl no urbanitzable, conté un mandat conforme al

qual “els plans especials urbanístics (...) han de fixar les mesures correctores aplicables

(...) a fi de minorar els efectes de les edificacions, de llurs accessos i dels serveis i

infraestructures associats sobre la qualitat del paisatge, i també han de fixar les

condicions de caràcter urbanístic que calgui”.

Entre les determinacions pròpies del plans d’ordenació urbanística municipal per al sòl no

urbanitzable, l’apartat 8.c) del seu article 68 el Reglament esmenta “la regulació de les


57

condicions per a dotar de serveis als usos permesos que s’autoritzin, per a resoldre llur

repercussió sobre la capacitat i funcionalitat de les xarxes d’infraestructures i per a

garantir llur integració en l’entorn”.

Finalment, en la descripció de la naturalesa i abast dels plans especials urbanístics com a

instruments o figures de planejament, el Reglament exposa que “Els plans especials

urbanístics són instruments de planejament derivat que desenvolupen o completen les

determinacions del planejament urbanístic general en qualsevol classe o categoria de sòl

o, si s’escau, en diverses classes i categories de sòl simultàniament, amb l’objecte de

preveure la implantació de sistemes generals i locals o d’assolir alguna o diverses de les

finalitats previstes en l’article 67.1 de la Llei d’urbanisme” (art. 92.1). Continua l’apartat 2n

del mateix precepte, “els plans especials urbanístics no previstos pel pla d’ordenació

urbanística municipal ha de justificar la necessitat de llur formulació i llur compatibilitat

amb el planejament urbanístic general. A aquests efectes, es consideren compatibles amb

el planejament urbanístic general, i no requereixen la seva modificació prèvia: (...) e) Els

plans especials per a la implantació i execució dels serveis urbanístics bàsics, de les

infraestructures de telecomunicacions i altres infraestructures d’interès local”.

2.1.6. La coubicació i la compartició de infraestructures: l’abast actual al dret d’establiment de la pròpia xarxa.

La vigent Ley 23/2003, de 3 de noviembre, General de Telecomunicaciones, estén l’objecte de la compartició més enllà del simple foment previst tant en el decret català com a la derogada legislació de telecomunicacions. La LGT actual no circumscriu l’àmbit material o pressupòsit de la compartició. Desvinculat d’un supòsit material previ, el RPS habilita les administracions perquè fomentin l’ús compartit del domini públic o la propietat privada (article 59.1), amb caràcter general. Així, l’article 30.1 de la LGT disposa: “las Administraciones públicas fomentarán la celebración de acuerdos voluntarios entre operadores para la ubicación compartida y el uso compartido de infraestructuras”. En el RPS, el foment es refereix a la pròpia compartició d’infraestructures, no a l’impuls dels acords voluntaris dels operadors per a la


58

seva consecució. El precepte reglamentari no obsta que els procediments de compartició hagin de respectar, en una primera fase del procés, els pactes que els operadors puguin lliurement subscriure a aquest efecte. Finalment, l’aposta decidida del RPS per la compartició continua en el paràgraf següent del mateix article 59: “(…) las Administraciones públicas podrán acordar que, des de la fecha en que se dicte la correspondiente resolución, el dominio público o la propiedad privada estarán sujetos al régimen de uso compartido previsto (…)”. Així mateix, l’article 65 del RLU, en allò referent a la “definició del model d’implantació urbana i de l’estructura general de l’ordenació del territori” disposa que el plans d’ordenació urbanística municipal i, d’acord amb l’article 92.1 del mateix Reglament, els plans especials urbanístics d’ordenació de xarxes de telecomunicacions, poden establir, respecte aquestes xarxes, l’existència d’infraestructures úniques que hauran d’ésser compartides per les diferents xarxes o serveis. Cal donar lloc, aquí, a una interpretació sistemàtica d’aquesta previsió reglamentària amb el dret a l’establiment pels operadors de la pròpia xarxa, tal i com garanteix la legislació sectorial en matèria de telecomunicacions. Així tenim que el planejament urbanístic pot predefinir reserves de sòl o localització d’infraestructures o elements físics de suport de les xarxes de comunicacions electròniques que, forçosament i sense altres alternatives possibles no ordenades expressament pel propi planejament urbanístic, han d’atendre els requeriments dels operadors de telecomunicacions per al desplegament de les pròpies xarxes. D’acord amb l’article 30.2 de la vigent Ley General de Telecomunicaciones, la ubicació o ús compartit de les infraestructures és decidit per l’Administració/ns competent/s en matèria de medi ambient, salut pública, seguretat pública, així com en matèria d’ordenació urbana i territorial, previ tràmit d’informació pública, mitjançant l’ordre o mandat d’utilització compartida del domini públic o la propietat privada allà on s’hagin d’establir xarxes publiques de comunicacions electròniques, per una banda, o l’ús compartit de les infraestructures en què s’hagin de “recolzar” aquestes xarxes d’altra, pel supòsit que les operadores habilitades per a l’explotació de xarxes o la prestació de serveis de comunicacions, titulars ope legis d’un dret subjectiu a l’ocupació de la propietat pública o privada, no disposin d’alternatives a l’efecte per la concurrència de requisits essencials que han d’atendre en els processos d’implantació de les seves pròpies infraestructures.


59

Mitjançant la formulació i aprovació del present Pla especial urbanístic, l’Ajuntament d’Esparreguera ha determinat, en exercici de les competències en matèria d’ordenació urbanística a què ens hem referit en els apartats anterior, els emplaçaments necessaris i reservats per a la ubicació d’infraestructures per a l’establiment de xarxes de telefonia mòbil, d’acord amb els plans de desplegament presentats pels diferents operadors. Aquest nova planificació urbanística suposa un gir radical en el concepte mateix de la compartició. La compartició ja no se’ns presenta com un “dret” de les administracions per exigir als operadors el compliment d’aquesta “obligació”, en determinades circumstàncies. En el nou marc normatiu exposat, la compartició es configura com un autèntic dret dels operadors per establir la seva pròpia “xarxa” de comunicacions electròniques quan les condicions establertes, de forma justificada, per les administracions competents en exercici de les seves legítimes competències, impedeixin una altra solució. És així com, d’acord amb els fonaments i motius exposats en aquest pla especial urbanístic, els emplaçaments i instal·lacions definides pel present pla com a adequats i reservats, a l’efecte, per a la ubicació d’infraestructures que facilitin als operadors l’establiment de llurs xarxes públiques de telefonia mòbil, són emplaçaments susceptibles de compartició ex plan, des del mateix moment en què sigui executiu, tal i com habilita a l’efecte, també, l’article 59 del RPS. Establiment de la pròpia xarxa En primer lloc, hem d’avançar aquí la distinció entre els conceptes “infraestructura de telecomunicació” i “xarxa”, ambdós vinculats entre sí, però substancialment diferents. La infraestructura de telecomunicació és aquell element físic sobre el que es recolza la xarxa, concepte aquest més genèric, que engloba el conjunt d’infraestructures, elements virtuals i processos tècnics com la commutació, necessaris i imprescindibles per a la prestació del servei. Els operadors, segons la llei, tenen dret a l’establiment de la pròpia xarxa, no al dret il·limitat d’establiment de la infraestructura concreta i oportuna que convingui la xarxa. En aquest sentit, el dret a l’accés a les xarxes alienes, mitjançant el dret a la compartició d’infraestructures alienes, satisfà legalment el dret a l’establiment de la xarxa pròpia. Aquesta és la conclusió a la que necessàriament hem d’arribar avui dia, més encara si analitzem el sentit de l’article 59.2. “(…) las condiciones para el uso compartido de los locales e infraestructuras de comunicaciones electrónicas se sujetarán a lo dispuesto en


60

el reglamento de desarrollo de la Ley 32/2003, de 3 de noviembre, General de las Telecomunicaciones, en materia de interconexión (…)”. En efecte, d’una forma indirecta, l’article 59.2 RPS reconeix el dret de l’operador sol·licitant a la interconnexió i accés a la xarxa de l’operador titular de la infraestructura, que té el deure de facilitar aquest accés. El Real Decreto 2296/2004, de 10 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento sobre mercados de comunicaciones electrónicas, acceso a las redes y numeración és, avui per avui, la normativa concreta d’aplicació en aquest supòsit. Processos de compartició Els objectius del procés administratiu de coubicació o compartició d’infraestructures obeeixen a la necessitat d’establir mecanismes tècnics i jurídics que possibilitin la compartició d’infraestructures i elements físics i tècnics entre les pròpies operadores, allà on sigui tècnicament possible i sense que en cap cas se superin els límits d’emissió que marqui la legislació sectorial aplicable sobre seguretat per a les persones d’aquest tipus d’instal·lacions. Per aquest motiu es proposa l’adopció d’un procediment obligatori de compartició d’infraestructures entre diferents operadores en la mesura que sigui possible o, en un grau menor de compartició, però igualment necessari, la compartició d’emplaçaments en els supòsits que no sigui possible compartir les infraestructures.

Aquest procediment està degudament harmonitzat amb els criteris jurisprudencials i amb els requisits i condicions continguts en la legislació sectorial d’aplicació, concretament la LGT i el RPS. Als efectes del present Pla especial, el procediment per a la definició dels criteris de compartició en instal·lacions ubicades sobre propietat privada rebran idèntic tractament que les instal·lacions ubicades sobre domini públic, sempre i quan hi hagi consentiment dels propietaris, sens perjudici de la imposició de servituds tecnològiques que s’escaiguin i l’exercici de la potestat expropiadora a què pugui donar lloc l’administració competent a l’efecte, d’acord amb el règim i procediment definit en el Capítol II del Títol III de la LGT i el Títol IV del Reglament sobre condicions per a la prestació de serveis de comunicació electròniques.

Característiques principals del procediment de compartició d’acord amb la regulació sectorial (art. 30.3 LGT i 59 RPS):


61

1. Amb caràcter prioritari, dóna lloc a un acord entre els operaris interessats, conformat sobre la base del principi d’autonomia de la voluntat de les parts i la lliure competència.

2. El Reglament estableix que el termini de què disposen els operadors per subscriure un acord de forma voluntària en els supòsits d’ocupació de domini públic és d’un mes. Transcorregut aquest termini, qualsevol dels operadors podrà, prèvia comunicació a la resta d’operadors interessats en el procés, així com al titular de la ubicació, requerir a la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions que emeti informe o, en els supòsits en què no hagi acord de les operadores, resolució alternativa amb el contingut expressat a l’apartat 4 infra .

L’al·lusió exclusiva a l’alternativa de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions per als supòsits d’ocupació de béns de domini públic no s’ha d’interpretar de manera restrictiva a aquest domini. Així, sempre que concorri un supòsit de compartició d’infraestructures o emplaçaments en propietat privada, es pot aplicar el procediment descrit, respectant els drets de propietat i d’imposició de servituds tecnològiques i processos expropiatoris, descrits en els articles 60 i 58 del RPS.

3.Prèvia adopció del corresponent acord, la CMT obrirà un tràmit d’audiència als operadors i a la Administració intervinent en el procés, que haurà d’emetre un informe amb caràcter preceptiu.

3. 4. El contingut de l’acord de la CMT haurà de pronunciar-se sobre els termes econòmics, els aspectes tècnics, les condicions de compartició i els usos en tots aquests extrems en què no existeixi acord entre les operadores Aquesta última opció és lògica si tenim en compte l’experiència de la CMT en matèria d’accessos a xarxes alienes i interconnexió. S’ha de tenir en compte el paper que pot jugar aquí l’operador que ostenti un pes significatiu en el mercat, en terminologia de la nova LGT, en el sentit del deure d’assumir obligacions de compartició i accés a les seves xarxes.


62

2.2 L’encaix del PEIR en el règim urbanístic vigent al municipi d’Esparreguera.

2.2.1 El POUM d’Esparreguera: habilitació al PEIR.

L’article 60.2 del pla d’ordenació urbanística municipal d’Esparreguera preveu la

formulació d’un pla especial urbanístic per el desenvolupament de les infraestructures de

telecomunicacions. El precepte remet a aquest instrument de planejament la definició de

l’ordenació urbanística de les instal·lacions de radiocomunicació pel que fa a aspectes

d’implantació en el territori tant des del punt de vista de l’impacte visual com sobre el

medi ambient i la població, i tindrà en compte les ordenances municipals que es puguin

dictar per regular aquestes instal·lacions.

El mateix article 60 del POUM preveu que no es puguin instal·lar noves “antenes” fins que

no estigui aprovat aquest mateix pla especial urbanístic.

En virtut d’aquest mandat del POUM, i, d’acord amb allò que preveu l’article 71.1 TRLUC

amb la finalitat d’estudiar la formació del present PEIR, la Junta de Govern Local, òrgan

competent per a l’aprovació inicial del planejament urbanístic derivat, per delegació

expressa de l’Alcaldia, i, en conseqüència, per resoldre la suspensió potestativa de la

tramitació de plans i atorgament de llicències, va adoptar, en sessió de data 14 de juliol de

2005, el següent acord: “Suspendre en tot el terme municipal d’Esparreguera l’atorgament

de llicències d’edificació, reforma, rehabilitació, d’enderroc de construccions, d’instal·lació

o ampliació d’activitat i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la

legislació sectorial, referides exclusivament a a infraestructures de telecomunicacions”.

Així mateix, s’ha d’assenyalar que d’acord amb allò que estableix l’apartat 2 d’aquest

precepte, l’aprovació inicial d’aquest PEIR obliga l’administracio a acordar la suspensió

descrita a l’acord de adoptat per la Junta de Govern Local de data 14 de juliol de 2006 i

descrit al paràgraf anterior, pr la qual cosa en data 31 d’agost de 2006, l’esmentat òrgan

juntament amb l’aprovació inicial d’aquest pla especial va acordar la suspensió preceptiva.


63

Aquesta mesura està subjecte, necessàriament, als terminis de suspensió de llicències

definits en l’article 72 del TRLU, sens perjudici que s’acordi llur pròrroga, juntament amb

l’aprovació inicial del PEIR.

2.2.2. El POUM d’Esparreguera: determinacions obligatòries.

L’article 58 del POUM estableix que el sistema de serveis tècnics comprèn les

instal·lacions i els espais reservats pels serveis bàsics i tècnics necessaris per a la

comunitat local. Entre aquests serveis, el precepte enumera els serveis de

subministrament de telefonia i les instal·lacions anàlogues i complementàries. Aquesta

qualificació correspondrà, en conseqüència, per aquells sòls reservats amb caràcter

exclusiu o principal a aquest ús, tal i com habilita l’apartat segon d’aquest mateix article.

En terrenys amb destí a zones urbanístiques o altres sistemes urbanístics, aquest ús cal

entendre’l com a compatible en aquells casos en què s’admeti per aquest PEIR i, en

conseqüència, compatible amb els usos principals admesos o identificats amb la

qualificació urbanística pertinent.

Respecte als paràmetres d’edificació que poden incidir en l’ordenació urbanística de les

instal·lacions que ara tractem, s’ha de fer referència expressa a què no seran d’aplicació

a les infraestructures de recolzament de xarxes de telefonia mòbil i fixa via ràdio els

articles 77, en relació al 79.1 NU POUM ja que el primer regula els paràmetres relatius als

límits de l’edificació, entre elles l’alçada reguladora , els elements que poden estar per

sobre de l’aquesta alçada –entre ells els elements tècnics de les instal·lacions pròpies de

l’edifici- i l’article 79.1 que defineix aquests elements tècnics de les instal·lacions dels

edificis.

En primer lloc, per la pròpia previsió que fa el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal

d’Esparreguera el qual en el seu article 60.2 diu textualment:

a. . No es podran instal·lar noves antenes en el terme municipal sense

l’aprovació prèvia d’un Pla Especial urbanístic per al desenvolupament

de les infraestructures de telecomunicacions, el qual establirà


64

l’ordenació urbanística de les instal·lacions de radiocomunicacions pel

que fa a aspectes d’implantació en el territorial tant des del punt de

vista de l’impacte visual com sobre el medi ambient i la població , i

tindrà en compte les ordenances municipals que es puguin dictar per

regular aquestes instal·lacions.

b. Per la pròpia especificitat material ja que tal com queda dit l’article 77

regula els paràmetres relatius als límits de les edificacions, entès en el

seu sentit convencional, entre elles l’alçada reguladora, els elements

que poden estar per sobre d’aquesta alçada –entre ells els elements

tècnics de les instal·lacions pròpies de l’edifici- i l’article 79.1 la

definició d’aquests elements tècnics de les instal·lacions dels edificis.

En canvi l’objecte d’aquest PEIR és l’ordenació dels emplaçaments de

les instal·lacions de les infraestructures de telefonia mòbil i d’altres

serveis de radiocomunicació

c) La configuració legal dels serveis de comunicacions electròniques, entre

ells el de telefonia mòbil i qualsevol altre servei de radiocomunicació,

com serveis d’interès general. Aquest caràcter de servei d’interès

general té la seva plasmació concreta en un doble dret de configuració

legal, translació dels mandats continguts en les directives europees

dictades a l’efecte. D’una banda, el dret dels operadors a desplegar les

seves pròpies xarxes de comunicacions electròniques i, d’una altra, el

dels usuaris del servei a la seva prestació efectiva, en condicions de

qualitat i competitivitat. En aquest sentit, vid supra apartats 2.1.2 i 2.1.3

d’aquesta Memòria justificativa.

La morfologia, l’ordenació urbanística i la configuració arquitectònica del

municipi d’Esparreguera habiliten aquest Pla especial urbanística a

excloure, en garantia de la viabilitat i efectivitat en la prestació del servei

de telefonia mòbil, els elements i infraestructures de recolzament de les

xarxes d’aquest servei de la limitació genèrica establerta en el POUM en

relació a les alçades màximes reguladores. En cas contrari, no seria

possible dotar de la cobertura del servei necessària i legalment exigida

bona part del municipi d’Esparreguera i amb ella, la dels usuaris

d’aquest servei.


65

2.3 Criteris d’implantació d’infraestructures de radiocomunicació en el territori 2.3.1 Integració en el territori Per a l’efectivitat en la prestació del servei de telefonia mòbil i altres serveis de

comunicació electrònica via ràdio, cal estendre els elements físics que conformen les

xarxes de radiocomunicació sobre tot el territori que hom vol dotar d’aquests serveis. En la

telefonia mòbil, la infraestructura característica i més rellevant del serveis són les

estacions base (EBT o BTS, en anglès). A les estacions base es troben els equips que

permeten, d’una banda, la connexió ràdio amb els usuaris i, per l’altra, l’accés a la xarxa

troncal de comunicacions electròniques, a més a més dels equips auxiliars necessaris per

garantir el funcionament de la instal·lació, com l’aire condicionat, les bateries, etc.

En conseqüència, el desplegament d’una xarxa de telefonia mòbil implica la creació d’una

nova infraestructura a les ubicacions de les estacions base: suports per antenes, casetes

per instal·lar els equips auxiliars, safates per condir el recorregut del cablejat, etc. Des

d’un punt de vista paisatgístic, l’element de les ETB més impactant és el conjunt unitari

visual que conformen les antenes i llur estructura de suport, així com les casetes

instal·lades sobre coberta, pel supòsit que n’hi hagi. Cal destacar que aquest impacte

visual negatiu sobre el paisatge o entorn urbà no disminueix, en molts casos, amb la

distància o grau de perspectiva de l’observador, sinó que l’augmenta.

És per aquest motiu que el present Pla especial urbanístic planteja, prèvia selecció de

característiques constructives adequades d’EBT, solucions per a que les antenes o

elements radiants, suports físics i altres infraestructures pròpies de les estacions base,

principalment, s’integrin de forma adequada al seu entorn des de tots i cadascun dels

punts d’observació habituals que pugui presentar la instal·lació concreta. Des de la pròpia

silueta urbana fins a les visuals més properes, tot garantint el màxim respecte possible a

la qualitat del paisatge urbà o natural on s’insereixin les infraestructures de

radiocomunicació.


66

Així, l’article 18 de la normativa urbanística del present pla determina un ventall de

tipologies constructives predefinides d’antenes i els seus elements de suport que poden

ser emprades en els projectes d’instal·lació d’infraestructures de radiocomunicació que els

operadors de telefonia mòbil executin en el municipi d’Esparreguera. Tot seguit, la

normativa estableix una matriu on es fixen les solucions constructives de les EBT

admeses per a cadascuna de les categories de sòl que regeixen al municipi

d’Esparreguera. Aquesta matriu pren en consideració la realitat física del municipi i llurs

necessitats de servei, tot regulant les millors alternatives possibles que, per a cada tipus

homogeni de sòl, garanteixin la màxima minimització possible de l’impacte ambiental de

les instal·lacions de telefonia mòbil i altres elements de radiocomunicació.

La descrita, és la primera aproximació que els operadors de telefonia mòbil cal que

prenguin en consideració alhora de plantejar la solució constructiva projectada en cada

cas. No obstant, en una segona fase d’aproximació a l’execució de les infraestructures de

recolzament de les xarxes de telefonia mòbil sobre el territori, el present PEIR estableix

una sèrie de criteris tecnològics i executius de la construcció i instal·lació que caldrà

atendre obligatòriament, sigui quina sigui la tipologia constructiva de l’EBT, a l’objecte de

garantir aquesta màxima minimització possible de l’impacte visual i ambiental de la

instal·lació. Les regles o criteris normatius definits a aquest efecte els trobem, pròpiament,

als articles 15, 16 i 17 de la normativa del Pla. La finalitat que es persegueix amb

aquestes mesures és, en conclusió, la màxima integració visual i ambiental possible de

les infraestructures de radiocomunicació amb el seu entorn, des de qualsevol dels punts

d’observació en què aquesta instal·lació pugui romandre.

Finalment, atès el valor arquitectònic, artístic, cultural i/o històric i els béns jurídics

tutelables respecte els elements inclosos en el Catàleg de béns a protegir integrat en el

Pla d’ordenació urbana municipal d’Esparreguera no s’autoritzarà la instal·lació d’equips,

antenes, estacions base ni qualsevol altre element destinat a prestar el servei de telefonia

mòbil en edificis i altres béns inclosos en aquest Catàleg.


67

2.3.2 Ordenació urbanística de les instal·lacions de radiocomunicació. L’objectiu principal de l’ordenació urbanística d’emplaçaments o àrees aptes per al

desplegament d’infraestructures de recolzament de xarxes de telefonia mòbil i altres

serveis de radiocomunicació és, en darrer terme, l’òptima ponderació dels interessos

privats i col·lectius concurrents en el prestació d’aquestes serveis de radiocomunicació,

servei definit, altrament, com d’interès general, d’acord amb la normativa vigent en

matèria de telecomunicacions. Així, l’ordenació d’emplaçament i àrees d’implantació de

les esmentades infraestructures de planejament tracta de compatibilitzar i garantir alhora

el dret subjectiu dels operadors amb títol suficient a la prestació dels serveis de telefonia

radiocomunicació, el dret col·lectiu dels usuaris a l’efectivitat del servei i el dret dels

ciutadans d’Esparreguera a gaudir d’un medi ambient i paisatge urbà de qualitat.

Les infraestructures de recolzament del servei de telefonia mòbil i altres serveis de

comunicació electrònica via ràdio venen caracteritzades per un seguit d’instal·lacions i

elements físics distorsionadors del paisatge urbà, atès que, en la majoria de casos, han

estat desplegats sobre edificis i en entorns quin element principal i usos característics no

preveien llur ubicació. Així, terrats d’edificis d’habitatge o oficines, entorns residencials,

espais monumentals i/o històrics, traces urbanes d’usos mixtos no industrials ni destinats

a sistemes de serveis tècnics han hagut d’admetre la implantació d’aquestes

infraestructures tecnològiques, més malament que bé, en pro del ràpid desenvolupament i

efectivitat d’aquest servei d’alt valor afegit, recolzat i protegit per tota la legislació estatal i

comunitària.

Nogensmenys, aquesta mateixa compatibilitat “forçada”, és a dir, no prevista a priori pel

planificador urbanístic, de les infraestructures de recolzament de xarxes de telefonia mòbil

i altres serveis de radiocomunicació amb usos residencials i dotacionals –escoles,

hospitals, centres esportius,etc-, en entorns urbans, caracteritzats per una major

proliferació d’aquestes infraestructures en directa proporció a la major densitat de població

i intensitat d’usos, ha originat conflictes veïnals i socials contra el que podríem anomenar

“saturació tecnològica del paisatge urbà”, caracteritzada, en certs casos, per un espacial

virulència en les seves manifestacions i augmentada per la impossibilitat científica de

garantir l’absència de risc sobre la salut de les persones en el funcionament d’aquestes


68

instal·lacions, especialment en el supòsit de convivència habitual d’usos residencials i

tecnològics en espais reduïts.

Per aquest motiu, sota la premissa del principi de “menor afectació ambiental possible de

les instal·lacions de telefonia mòbil i altres elements de radiocomunicació”, englobem totes

aquelles mesures inspirades per la màxima reducció possible de l’impacte visual i

mediambiental de les infraestructures de recolzament de xarxes de telefonia mòbil i altres

serveis de radiocomunicació sobre el territori i les persones, tot garantint, al seu torn, la

màxima eficiència i efectivitat en la prestació d’aquests serveis d’interès general, tant en la

vessant del dret subjectiu dels operadors a prestar-lo com dels usuaris del servei a gaudir-

lo.

Així, prenent en consideració les característiques demogràfiques, econòmiques,

morfològiques, sociològiques i arquitectòniques de les diferents àrees o sectors del

municipi d’Esparreguera, la protecció d’un paisatge urbà de qualitat, tot evitant, entre

d’altres mesures, la saturació tecnològica del paisatge urbà, el respecte i garantia d’un

medi ambient de qualitat i la protecció de la salut de les persones, el present Pla especial

urbanístic dóna lloc a la distribució del territori corresponent al municipi d’Esparreguera en

les àrees AIRR1, AIRR2 i AIRR3 descrites en l’apartat 1.9 de la Memòria descriptiva, de

forma que les restriccions i limitacions al desplegament d’infraestructures de telefonia

mòbil sobre el territori s’agreugen o relativitzen en funció de la compatibilitat o

incompatibilitat d’usos, teixits urbans i tipologies edificatòries dels entorns urbans sobre el

que s’assenten, essent més flexible en entorns caracteritzats per la preeminència d’usos

industrials i més restrictius en entorns amb fortes densitats d’usos residencials i qualitat

del paisatge urbà o natural.

3. El Codi de bones pràctiques de Localret

En data 26 de novembre de 2005, en el marc de la seva 8a. Assemblea General, el

Consorci Localret va aprovar un instrument bàsic de suport a l’acció municipal en els

processos d’implantació d’infraestructures de telecomunicacions: el Codi de bones

pràctiques per al desenvolupament de la telefonia mòbil.


69

Localret és un consorci local per al desenvolupament de les xarxes de telecomunicacions i

de les noves tecnologies, format, en aquests moments, per 800 ajuntaments de tot el

territori català, entre ells l’Ajuntament d’Esparreguera, que agrupen més del 99% de la

població de Catalunya. Aquest Codi ha de permetre un desplegament d’infraestructures

amb criteris consensuats per les parts, ajuntaments i operadores del sector.

Tot i que mancat de força jurídica, el document elaborat pel Consorci Localret és una eina

molt útil que ha permès aquest Ajuntament disposar de criteris i elements de decisió en

l’ordenació i adequació al medi de les infraestructures per l’establiment de xarxes de

telefonia mòbil i altres elements de radiocomunicació.

El Codi de bones pràctiques es posiciona com un conjunt de recomanacions que

clarifiquen i complementen els requisits que imposa la normativa d’aplicació en la matèria,

recomanacions que han estat seguides en bona parta dels posicionaments i

determinacions d’aquets Pla especial urbanístic.


70

3.- AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA.


71

Atès el caràcter transversal de l’objecte de l’ordenació urbanística d’aquest pla especial

urbanístic i l’absència en el mateix d’obligacions d’execució directa en les condicions

d’urbanització del domini públic del municipi, no hi ha lloc a la menció expressa dels

costos o despeses derivades de l’execució del present pla urbanístic.


72

4.- AGENDA D’ACTUACIONS.


73

No es preveuen actuacions immediates com a resultat de l’entrada en vigor del present

pla especial urbanístic.

L’execució de les determinacions del pla especial urbanístic es duran a terme prèvia

sol·licitud de llicència per les operadores interessades, sens perjudici que aquest

Ajuntament o altra administració actuant pugui aprovar projectes d’instal·lacions per

compartició d’infraestructures.

Els plans parcials urbanístics, els plans de millora urbana, els plans especials de subsòl i

els projectes d’urbanització que en el futur puguin aprovar-se en el municipi

d’Esparreguera es formularan en coherència amb l’abast i determinacions contingudes en

aquest pla especial urbanístic i atendran amb especial atenció l’exigència de soterrament

d’infraestructures establerta per aquest Pla, en la mesura que tècnicament sigui possible.


74

5. NORMATIVA.


75

Índex 1. Secció Primera: disposicions generals.

2. Secció Segona: regulació dels emplaçaments.

3. Secció Tercera: regles de minimització de l’impacte ambiental i visual.

4. Secció Quarta: emplaçaments i instal·lacions compartides per diversos

operadors.

5. Disposicions Transitòries (dues).

6. Disposicions Addicionals (sis).

7. Disposició Final.

Secció Primera

Disposicions generals

Article 1 Objecte del Pla especial urbanístic

El present Pla especial urbanístic té per objecte l’ordenació dels emplaçaments de les

instal·lacions de radiocomunicació al municipi d’Esparreguera, desenvolupar les

previsions del Pla d’ordenació urbana municipal respecte la implantació d’infraestructures

bàsiques per al municipi, pel present supòsit el desplegament de xarxes de telefonia

mòbil, així com establir les determinacions urbanístiques adients que conjuguin l’interès

públic en la preservació del medi ambient, la integració de les instal·lacions al paisatge

urbà i natural, la salut de les persones amb els interessos públics i privats concurrents en

la prestació del servei d’interès general que desenvolupen els operadors de

telecomunicacions.

Article 2 Àmbit d’aplicació

El present Pla Especial serà d’aplicació al conjunt de l’àmbit territorial del terme municipal

d’Esparreguera.


76

Afecta a totes les infraestructures de radiocomunicació que generin camps

electromagnètics compresos en un interval de freqüències de 10 MHz a 300 GHz, així

com la definició de les condicions, límits i característiques per a la seva implantació.

S’exclouen les instal·lacions de radioafeccionats que transmetin de forma discontínua, les

antenes de serveis per a la Defensa Nacional, la Seguretat Pública i la Protecció Civil, les

antenes que presten un servei exclusiu a l’edifici on s’ubiquen com poden ser els enllaços

punt a punt, les antenes d’usuari de telefonia fixa o les antenes de bandes lliures tipus WI-

FI o d’altres de similars que sorgeixin en el futur.

Article 3 Documents del present Pla Especial

Constitueixen els documents del present Pla:

- Memòria descriptiva i justificativa de l’ordenació.

- Normativa urbanística.

- Plànols d’ordenació.

- Annexes.

Article 4 Marc legal

El present Pla especial urbanístic d’infraestructures de radiocomunicació es redacta en

exercici de les competències urbanístiques inherents a la potestat de planejament

atribuïdes als municipis per la legislació urbanística i de règim local vigent a Catalunya i

de conformitat amb la legislació sectorial vigent a Catalunya en matèria de medi ambient i

sens perjudici als criteris d’intervenció administrativa regulats en ella.

Més concretament, la redacció i tramitació d’aquest PEIR es recolza en l’article 67 del

Dec. Leg. 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme i 92,

33 i concordants de Decret núm. 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el

Reglament de la Llei d’urbanisme (RLU), l’article 9 del Decret 148/2001, de 29 de maig,

d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de

radiocomunicació, el Capítol II del Títol III de la Llei 32/2003, de 3 de novembre, General


77

de les Telecomunicacions i l’article 18 del Real Decreto 424/2005, de 15 d’abril, por el que

se aprueba el Reglamento sobre condiciones para la prestación de servicios de

comunicaciones para la prestación de servicios de combinaciones electrónicas, el servicio

universal y la protección de los usuarios;

Article 5 Ordenació urbanística per a la ubicació de les instal·lacions de radiocomunicació

El present Pla especial urbanístic d’infraestructures de radiocomunicació determina,

sempre d’acord amb les condicions i limitacions que a l’efecte disposa el POUM, els

paràmetres d’ordenació urbanística per a la ubicació, compatibilitat amb altres usos i

característiques de la instal·lació d’infraestructures de radiocomunicació en el municipi

d’Esparreguera.

Secció Segona

Regulació dels emplaçaments

Article 6 Localització determinable i localització concreta

6.1. Els paràmetres per a la ubicació de les instal·lacions de radiocomunicació es

distingeixen en dos:



paisatgístic.


6.2. El quadre-resum de determinació de les àrees i emplaçaments referits figura com a

annex normatiu núm. 1.


78

6.3 La definició de les àrees, limitacions i emplaçaments concrets per a la ubicació


següents:

- (AIRR): àrees on s’admeten instal·lacions però amb restriccions així s’identifica als

plànols i normativa sota les lletres “Àrea on es poden localitzar emplaçaments

d’instal·lacions de radiocomunicació amb restriccions”. Aquestes AIRR es

subdivideixen segons el grau de restricció en AIRR1, AIRR2 i AIRR3.

- (ECIR): “Emplaçaments concrets per a la ubicació d’instal·lacions de

radiocomunicació”. Són emplaçaments directament determinats pel present Pla

especial urbanístic.

1. A aquests efectes a les àrees AIRR1 només s’admeten instal·lacions en els

emplaçaments preexistents identificats com a ECIR per aquest pla especial urbanístic, a

través dels corresponents plànols d’ordenació.

2. A aquests efectes a les àrees AIRR2 només s’admeten instal·lacions en els

emplaçaments preexistents i en els emplaçaments identificats com a ECIR per aquest pla

especial urbanístic, a través dels corresponents plànols d’ordenació, així com en aquells

nous emplaçaments imprescindibles per a garantir la viabilitat en la prestació del servei

concret de telefonia mòbil o telefonia fixa via ràdio. En aquest últim supòsit s’haura

d’acreditar per part l’operador interessat la insuficiència dels emplaçaments

expressament assenyalats gràficament als plànols d’ordenació en aquesta àrea per

garantir la viabilitat de la prestació del servei.

No podran situar-se noves instal·lacions de radiocomunicació que romanguin dins un radi

inferior als metres que s’indiquen a l’article 14 d’un altre preexistent. En el supòsit de què

per tal de garantir la viabilitat de la prestació del servei concret de telefonia mòbil o

telefonia via ràdio s’hagi de plantejar nous emplaçaments sense respectar les distàncies

mínimes expressades al paràgraf anterior, prèvia autorització de la instal·lació

d’infraestructures de radiocomunicació, l’ajuntament tramitarà la corresponent modificació

d’aquest PEIR a iniciativa dels operadors que hauran de justificar la necessitat.


79

3. A aquests efectes a les àrees AIRR3, s’autoritza la implantació d’instal·lacions de

radiocomunicació en nous emplaçaments, sempre i quan atenguin els criteris de

mimetització establerts en la Secció Tercera d’aquesta normativa. Només s’autoritzaran

nous emplaçaments en AIRR3 en compliment d’una de les condicions següents:

Que el nou emplaçament previst no estigui ubicat a una distància inferior a

l’assenyalada en l’article 14 infra respecte un emplaçament preexistent.

Que el nou emplaçament previst en substitueixi un altre ubicat en AIRR1 o en

AIRR2, independentment de les distàncies de l’article 14.

6.4 La definició d’un emplaçament per a la ubicació d’instal·lacions de radiocomunicació

com a idònia, d’acord amb els paràmetres assenyalats a l’anterior paràgraf, és durà a

terme, sempre i en tot cas, sens perjudici de les obligacions derivades del compliment de

la normativa sectorial vigent en matèria de telecomunicacions, medi ambient, habitatge,

edificació i qualsevol altra que en pugui resultar d’aplicació.

Article 7 Emissores de radiodifusió i televisió tant analògica com digital.

L’emissió de senyal d’emissores de radiodifusió i televisió tant analògica com digital,

només és admissible des de l’emplaçament de la Masia Can Roca. Tot i així, en el futur

l’Ajuntament, prèvia formulació i tramitació del corresponent pla especial urbanístic o la

modificació del present, podrà autoritzar nous emplaçaments si les necessitats de

cobertura del municipi ho requerissin.

Article 8 Restriccions en emplaçaments situats en sòl classificat com a no urbanitzable,

urbanitzable no delimitat i en conjunts o edificis protegits o sensibles.

8.1. Sens perjudici de la planificació urbanística específica d’àmbit comarcal o superior

que, de conformitat amb l’article 10 del Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació

ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de

radiocomunicació, en sòl classificat com a no urbanitzable o urbanitzable no delimitat


80

s’admet la instal·lació d’elements de telefonia mòbil o altres elements de radiocomunicació

amb les limitacions establertes en el present pla especial urbanístic.

8.2 En el sòl classificat com NO Urbanitzable els plànols d’ordenació es grafien les àrees

AIRR1, AIRR2 i AIRR3 que es regeixen per les determinacions establertes a l’article 6.3

d’aquest PEIR.

8.3. Pel supòsit d’emplaçament situats en sòl classificat com a no urbanitzable,

l’autorització es subjectarà al procediment establert en els articles 47 del Dec. Leg.

1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme i concordants

del Dec. 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme,

per a l’autorització d’actuacions d’interès públic en sòl no urbanitzable.

8.4. Els projectes que incideixin sobre sòls no urbanitzables o sòls urbanitzables no

delimitats han d’acreditar la màxima integració paisatgística possible amb el seu entorn.

8.5 Les instal·lacions de radiocomunicació són incompatibles amb els edificis, conjunts o

espais declarats com a bé cultural i/o protegits a nivell urbanístic o ambiental. En

conseqüència, no s’admetran les instal·lacions de radiocomunicació emplaçades en

edificis, conjunts o espais protegits d’acord amb la legislació de patrimoni cultural català o

ambiental i/o a nivell urbanístic, d’acord amb el Catàleg de béns i elements a protegir, llurs

característiques i situació, que integra el POUM d’Esparreguera. En l’entorn immediat dels

edificis, conjunts o espais protegits esmentats tampoc s’admetran instal·lacions de

radiocomunicació que pertorbin visualment o estèticament els valors dels edificis, conjunts

o espais objecte de protecció.

En els sòls inclosos en l’àmbit del Parc Natural de Montserrat, les determinacions d’aquest

PEIR s’entenen sens perjudici del règim legal que sigui d’aplicació en virtut de la Llei

12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals i el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel

qual s’aprova el Pla d'espais d’interès natural.


81

Article 9 Emplaçaments en sòl urbanitzable amb sectors delimitats

9.1. En sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial urbanístic aprovat no

s’autoritzarà la implantació d’instal·lacions de radiocomunicació, excepte quan s’acrediti la

necessitat d’instal·lar infraestructures de radiocomunicació per a la viabilitat de la

prestació del servei de telecomunicacions en el municipi. El règim jurídic i procediment de

l’autorització s’ajustaran a les estipulacions establertes pels articles 53 i 54 del TRLU.

9.2. En qualsevol cas, es prioritzarà la localització d’emplaçaments per a la instal·lació

d’elements de radiocomunicació en sectors de creixement industrial.

9.3. En sòl urbanitzable delimitat amb pla parcial urbanístic aprovat, es podrà autoritzar la

instal·lació d’elements de radiocomunicació, mentre no s’hagi iniciat un procediment de

reparcel.lació, ocupació directa o expropiació sempre de conformitat amb el règim

urbanístic definit pel planejament vigent i, supletòriament, d’acord amb els criteris

establerts en l’ordenança específica reguladora dels elements de radiocomunicació al

municipi.

9.4. En el sòl classificat com sòl urbanitzable amb la categoria de delimitat subjecta a

planejament derivat (Pla Parcial) els plànols d’ordenació d’aquest document es grafien

les àrees AIRR1, AIRR2 i AIRR3 que es regeixen per les determinacions establertes a

l’article 6.3 d’aquest PEIR. No obstant això, si el preceptiu Pla Parcial modifica

l’emplaçament de les àrees, per preveure vàries o modificar la seva restricció en bloc en

el seu àmbit d’actuació prevaldrà la ordenació del planejament derivat front l’establert en

aquest PEIR, si bé es mantindrà la resta de paràmetres previstos en aquest document.

Article 10

Emplaçaments en sòl urbà integrant de sectors de millora urbana o d’àmbits de gestió

urbanística.

10.1. En sectors de millora urbana pendents de desenvolupar pels corresponents plans de

millora urbana no s’autoritzarà la implantació d’instal·lacions de radiocomunicació, excepte

quan s’acrediti la necessitat d’instal·lar infraestructures de radiocomunicació per a la


82

viabilitat de la prestació del servei de telecomunicacions en el municipi. El règim jurídic i

procediment de l’autorització s’ajustaran a les estipulacions establertes pels articles 53 i

54 del TRLU.

10.2. Idèntica previsió que la de l’apartat anterior regirà per al supòsit de terrenys

classificats com a sòl urbà que formin part d’un àmbit de gestió urbanística integrada o no

integrada, en tant en quant no s’hagi iniciat el procediment de reparcel·lació, ocupació

directa o expropiació, d’acord amb allò establert en els articles 53 i 54 del TRLU i

concordants del RLU.

10.3 En el sòl classificat com sòl urbà subjecte a planejament derivat (Pla de Millora

Urbana) els plànols d’ordenació d’aquest document es grafien les àrees AIRR1, AIRR2 i

AIRR3 que es regeixen per les determinacions establertes a l’article 6.3 d’aquest PEIR.

No obstant això, si el preceptiu Pla Millora Urbana modifica l’emplaçament de les àrees,

per preveure vàries o modificar la seva restricció en bloc en el seu àmbit d’actuació

prevaldrà la ordenació del planejament derivat front l’establert en aquest PEIR, si bé es

mantindrà la resta de paràmetres previstos en aquest document.

Article 11 Emplaçaments en sòl urbà

En el sòl classificat com a urbà, no subjecte a les condicions urbanístiques definides en

l’article 10, l’autorització de les activitats i de les instal·lacions de radiocomunicació es

regeix per les següents determinacions:

a) Als plànols d’ordenació es grafien les àrees AIRR1 als efectes del present pla. En

aquestes àrees només s’admeten instal·lacions en els emplaçaments preexistents

identificats com a ECIR per aquest pla especial urbanístic, a través dels

corresponents plànols d’ordenació.

b) Als plànols d’ordenació es grafien les àrees AIRR2 als efectes del present pla. En

aquestes àrees AIRR2 només s’admeten instal·lacions en els emplaçaments


urbanístic, a través dels corresponents plànols d’ordenació, així com en aquells

nous emplaçaments imprescindibles per a garantir la viabilitat en la prestació del


83

servei concret de telefonia mòbil o telefonia fixa via ràdio. En aquest últim supòsit

s’haura d’acreditar per part l’operador interessat la insuficiència dels

emplaçaments expressament assenyalats gràficament als plànols d’ordenació en

aquesta àrea per garantir la viabilitat de la prestació del servei.

No podran situar-se noves instal·lacions de radiocomunicació que romanguin dins un radi

inferior als metres que s’indiquen a l’article 14 d’un altre preexistent. En el supòsit de què

per tal de garantir la viabilitat de la prestació del servei concret de telefonia mòbil o

telefonia via ràdio s’hagi de plantejar nous emplaçaments sense respectar les distàncies

mínimes expressades al paràgraf anterior, prèvia autorització de la instal·lació

d’infraestructures de radiocomunicació, l’ajuntament tramitarà la corresponent modificació

d’aquest PEIR a iniciativa dels operadors que hauran de justificar la necessitat.

c) Als plànols d’ordenació es grafien les àrees AIRR3 als efectes del present pla. En

aquestes àrees AIRR3, s’autoritza la implantació d’instal·lacions de radiocomunicació en

nous emplaçaments, sempre i quan atenguin els criteris de mimetització establerts en la

Secció Tercera d’aquesta normativa. Només s’autoritzaran nous emplaçaments en AIRR3

en compliment d’una de les condicions següents:

- Que el nou emplaçament previst no estigui ubicat a una distància inferior a

l’assenyalada en l’article 14 infra respecte un emplaçament preexistent.


AIRR2, independentment de les distàncies de l’article 14.

Article 12 Emplaçaments en domini públic municipal

12.1. La implantació d’instal·lacions de radiocomunicació d’espais adscrits al domini

municipal resta condicionada al seu reconeixement previ pel present pla especial

urbanístic com a emplaçaments “ECIR”, a través dels corresponents plànols d’ordenació.

12.2. La instal·lació d’infraestructures de recolzament de xarxes de radiocomunicació en

sòl de domini públic restarà subjecta als procediments, restriccions i règim d’ús definit en


84

les normes reguladores del patrimoni dels ens locals en matèria de béns de domini

públic. En qualsevol dels casos, les autoritzacions administratives per ocupació del domini

públic s’atorgaran prèvia convocatòria del procediment públic corresponent i es concedirà

el preceptiu tràmit d’audiència a les operadores interessades en la implantació

d’infraestructures en el municipi als efecte d’iniciar, en el seu cas, un procés de coubicació

o compartició d’infraestructures

12.3. La implantació de noves instal·lacions de radiocomunicació en espais adscrits al

domini públic municipal no recollits prèviament en aquest pla especial urbanístic requerirà

llur modificació o formulació d’un nou pla.

Article 13 Edificis fora d’ordenació o amb edificació i usos disconformes amb el planejament vigent

13.1. En els edificis en situació de fora d’ordenació No es poden instal·lar infraestructures

o elements de radiocomunicació.

13.2. En els edificis amb volum disconforme on no sigui procedent adoptar mesures de

restabliment de la legalitat, només es podran autoritzar instal·lacions quan la

disconformitat amb el planejament vigent no radiqui en un excés del nombre de plantes

màxim, i sempre que es respectin les condicions bàsiques del nou planejament.

Article 14 Perímetres d’exclusió de noves instal·lacions

L’emplaçament on es prevegi la ubicació de noves instal·lacions de radiocomunicació ha

de respectar els radis mínims assenyalats en el quadre en relació a un emplaçament

preexistent, sempre en la mateixa tipologia d’instal·lació. Els radis són mesurats en metres

lineals, segons l’AIRR que es tracti i el tipus de instal·lació:


85

AIRR2 AIRR3

Estacions base amb sistemes radiants de qualsevol tecnologia on la PIRE en alguna direcció sigui superior als 100 W

200 m 150 m

Estacions base amb sistemes radiants de qualsevol tecnologia on la PIRE en alguna direcció sigui inferior als 100 W (excepte microcel·les de la xarxa de telefonia mòbil amb antenes de dimensions inferiors a 25 cm)

150 m 100 m

En aquestes limitacions no es troben inclosos els sistemes punt a punt.

Secció Tercera

Regles de minimització de l’impacte ambiental i visual.

Article 15 Regles de minimització de l’impacte ambiental i visual de les instal·lacions de

radiocomunicació

15.1. D’acord amb la vigent legislació en matèria d’intervenció integral de l’administració

ambiental, les característiques dels equips, estacions base i, en general, qualsevol de les

instal·lacions de radiocomunicació previstes, hauran de correspondre, en el moment de

concessió de la llicència, i en els successius controls i revisions de la mateixa, a la millor

tecnologia disponible per a la minimització de l’impacte visual, ambiental i de la possible

afecció a la salut de les persones

15.2. No s’autoritzarà la implantació d’instal·lacions de radiocomunicació sobre cobertes

inclinades, llevat que els operadors acreditin la impossibilitat de cobrir les necessitats

derivades de la prestació dels serveis de radiocomunicacions en edificis o espais d’altres

característiques.

15.3.Les dimensions de la instal·lació que es dugui a terme han de guardar la

proporcionalitat deguda amb l’alçada de l’edifici on s’ubiqui. A aquests efectes, es


86

considerarà que la instal·lació no respecta la proporció adequada amb la dimensió de

l’edifici que li serveix de suport, quan la longitud de l’antena ultrapassi una tercera part la

seva alçada. Aquesta norma serà d’aplicació sens perjudici de la regulació d’alçades

establerta en l’article 18. Pel supòsit que l’aplicació d’ambdues regles doni un resultat

contradictori, sempre prevaldrà la solució que ofereixi una alçada inferior de la instal·lació.

15.4. Les instal·lacions de radiocomunicació situades a l’aire lliure, no podran incorporar

llegendes o anagrames de caràcter publicitari.

15.5. Sens perjudici d’allò que s’estableix a l’apartat anterior, tota instal·lació de

radiocomunicació incorporarà una placa acreditativa del nom o raó social de la mercantil

titular i la identificació de la llicència municipal corresponent.

15.6. Entorn a l’espai previst per a la ubicació dels equips no radiants, cal prendre en

consideració els següents aspectes:

a) En els plans parcials urbanístics i els plans de millora urbana que desenvolupin

sectors de sòl urbanitzable delimitat o de millora urbana, respectivament, i sens

perjudici de la seva previsió directa per un instrument de planejament general, així

com en els corresponents projectes d’urbanització que es formulin d’acord amb l’article

70 del TRLU, reservaran espais en el subsòl del domini públic per a la ubicació de les

infraestructures dels elements no radiants de les instal·lacions de radiocomunicació,

en una dimensió i abast suficient per poder atendre els requeriments derivats del

present pla especial urbanístic.

b) De forma anàloga a les determinacions de l’article 52 del POUM, en els sòls

destinats a sistemes d’equipament, viari i d’espais lliures de titularitat pública podran

ubicar-se els equips no radiants de les instal·lacions de radiocomunicació. En els

espais de titularitat privada, hauran d’instal·lar-se en espais interiors de l’edifici que no

podran tenir comunicació directa amb l’ús de vivenda. A aquests efectes es podran

utilitzar places d’aparcament, sempre i quan aquestes no estiguin incloses en la

reserva de places mínimes de l’edifici establerta al POUM d’Esparreguera.


87

c) En el supòsit d’impossibilitat material d’ubicar-se a l’interior de l’edifici serà

admissible l’ús d’armaris exteriors o contenidors prefabricats per a ubicació dels

equips no radiants de la instal·lació.

d) Per a tots els tipus d’ordenació de l’edificació, quan concorri el supòsit c), el

contenidor dels equips no radiants no podrà excedir del plànol límit virtual de pendent

30º, l’origen del qual és la línia horitzontal situada en el pla de la façana, a nivell de

l’acabat de coberta. Aquesta regla s’aplicarà respecte cadascuna de les façanes de

l’edifici.

15.7. El compliment dels paràmetres de minimització de l’impacte ambiental i visual

establert en aquest Pla haurà d’esser compatible amb les determinacions contingudes en

el Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel que s’aprova el Reglament que

estableix les condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les

emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària front a emissions

radioelèctriques i en el Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les

instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació en el

compliment de les distàncies de protecció establertes. En qualsevol cas, pel supòsit que

l’aplicació de la normativa esmentada comporti un incompliment de la normativa

urbanística definida en aquest PEIR, i viceversa, l’emplaçament en qüestió no serà apte

als efectes del present Pla.

Article 16 Regles de minimització de l’impacte mediambiental i visual en sòl classificat com a no

urbanitzable o urbanitzable no delimitat:

16.1. L’autorització d’emplaçaments per a la implantació d’instal·lacions de

radiocomunicació en sòls classificats com a no urbanitzable o urbanitzable no delimitat es

subjectarà a les següents condicions:

-La tanca del recinte es farà amb materials que s’integrin en el paisatge.


88

-La caseta tindrà les dimensions estrictament necessàries per a la funcionalitat dels

elements tècnics, i presentarà materials i colors no degradables que s’integrin en el

paisatge.

-No podran obrir-se nous camins per accedir a les instal·lacions quan la pendent a

superar obligui a realitzar moviments de terres que alterin la coberta vegetal i facilitin

significativament l’inici o potenciació dels processos d’erosió.

-Els accessos fins a la instal·lació tindran les característiques de camins rurals i no

se’ls podrà dotar dels serveis d’urbanització característics del sòl urbà.

-Si la instal·lació disposa d’un generador d’electricitat alimentat amb combustible,

s’haurà de mantenir una franja perimetral de 25 m d’amplada permanentment lliure de

vegetació baixa i arbustiva, amb la massa forestal aclarida i les branques baixes

esporgades.

-En el supòsit de que hi hagi línies aèries de conducció elèctrica per alimentar la

instal·lació, s’han d’eliminar selectivament i periòdica en el corredor de la línia, la

vegetació que comporti perill d’incendi d’acord amb la normativa vigent i els

conductors han d’estar com a mínim a 1 m de distància de la vegetació.

16.2. Es prohibeix la instal·lació d’elements de radiocomunicació en edificis rurals de

caràcter residencial. Només serà admissible en la resta d’edificacions situades en sòls

classificats com a no urbanitzable o urbanitzable no delimitat si se n’acredita llur

compatibilitat mediambiental i paisatgística.

16.3. Les determinacions d’aquest precepte s’entenen sens perjudici de les propostes

d’ordenació o el planejament urbanístic que pugui aprovar la Generalitat de Catalunya

d’acord amb el mandat del Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les

instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació.

16.4. En els àmbits objecte d’especial protecció a través d’instruments de planejament

urbanístic o de protecció del patrimoni cultural o dels espais naturals, resta prohibida tota

instal·lació i activitat de radiocomunicació, llevat d’allò que disposa l’article 8 de la present

normativa.


89

16.5. Es determinen àrees amb diferent grau de restricció, d’acord amb les

determinacions de l’article 11 i els plànols d’ordenació.

Article 17 Regles de minimització de l’impacte visual en emplaçaments compartits

Ens els emplaçaments on dos o més operadors coubiquin llurs instal·lacions de

radiocomunicació caldrà compartir les infraestructures i elements de radiocomunicació en

la major mesura que tècnicament sigui possible. La compartició atendrà els següents

criteris:

1. Els contenidors per als equips es compartiran sempre que sigui viable

tècnicament.

2. Els aparells d’aire condicionat es compartiran sempre que sigui viable tècnicament.

3. Les torres de telecomunicacions es compartiran sempre.

4. Els elements minimitzadors de l’afecció al paisatge es compartiran, sempre i quan

suposi una reducció en l’impacte visual del conjunt de la instal·lació.

5. En cas d’haver de canalitzar presses de corrent elèctric, les canalitzacions seran

sempre compartides.

6. Els elements radiants es compartiran sempre que tècnicament sigui possible i dins

els límits fixats per la normativa vigent als nivells màxims d’emissió

Article 18 Tipologies de mimetització a utilitzar segons categories de sòl

En funció de l’ordenació de l’edificació i els usos del sòl admesos pel planejament vigent,

les antenes d’emissió presentaran unes característiques i tipologies constructives

determinades, d’acord amb la posterior matriu.

Tot seguit descrivim aquestes diferents tipologies:


90

a) Antenes integrades a l’edifici: consisteix en col·locar les antenes adossades a la

façana o als volums auxiliars existents en l’edifici (per exemple el cassetó de

l’ascensor). Les antenes i cablejats s’hauran de pintar del mateix color de la façana o

volum i la distància de separació al parament vertical com a màxim serà de 10 cm.

b) Antenes adossades a superfícies construïdes expressament: es podrà construir una

superfície addicional a l’edifici on adossar les antenes sempre que no se sobrepassi

l’alçada dels volums auxiliars existents en un edifici o 2 m com a màxim per sobre

d’aquests volums si el recrescut és exclusivament per sobre d’ell. El color de la

superfície construïda, les antenes i els cables s’adaptaran al propi de l’edifici.

c) Antenes sobre mobiliari urbà: consisteix en col·locar les antenes aprofitant els bàculs

d’il·luminació existents, de forma que les antenes, cables i elements de suport

s’adaptin al color d’aquests. Els equips s’hauran d’instal.lar aprofitant sales d’edificis

propers o sota rasant.

d) Radom: element permeable a les ones electromagnètiques que simula algun element

propi de l’edificació mantenint unes dimensions proporcionals a aquests. L’alçada

màxima serà de 6 m sempre i quan es compleixi allò establert a l’article 15.3 d’aquest

PEIR o l’alçada de l’element propi de l’edifici que imitin independentment d’aquest

precepte

e) Pal: antenes integrades en un element cilíndric compacte amb els cablejats integrats i

un diàmetre inferior a 55 cm pel cas d’antenes tribandes i de 30 cm pel cas d’antenes

duals i d’una sola banda. L’alçada màxima serà de 6 m sempre i quan es compleixi

allò establert a l’article 15.3 d’aquest Pla.

f) Mimetitzada: consisteix en fer servir una estructura de suport que imiti un element de

l’entorn amb les seves característiques i dimensions.

g) Torre sobre el terreny: només seran autoritzables les torres tubulars amb els cablejats

integrats per l’interior de la torre i amb les antenes separades un màxim de 30 cm del

fust, amb una alçada màxima de 30 m per torres compartides per més d’un operador i

25 m per un únic operador. El color s’haurà d’escollir de forma que s’integri en el


91

paisatge. S’haurà de complir la normativa d’aviació civil al respecte. Els equips seria

recomanable que s’instal·lin aprofitant sales d’edificis propers o sota rasant.

h) Torre sobre edifici: només seran autoritzables en edificis amb un ús predominant de

telecomunicacions, aquestes hauran de ser autosoportades sense vents ni riostes i

amb una alçada màxima de 20 m sense haver de complir l’article 15.3. S’haurà de

complir la normativa d’aviació civil al respecte.

i) Màstil-exempt: les antenes es col·locaran sobre un únic màstil, el qual no podrà

superar l’alçada de les antenes, no es faran servir vents, riostes ni sistemes d’accés

permanents. En aquesta solució només s’autoritzarà un màxim de tres antenes

sectorials per operador a cada estació base (en cas de voler més d’una banda es

faran servir duals o tribandes). El diàmetre envolvent del pal i les antenes serà com a

màxim de 60 cm.

Els ECIR en sòl municipal, tot i que hauran de complir bàsicament aquesta matriu, podran

adoptar tipologies diferents a les admeses si el bon funcionament de la instal·lació ho

requereix, en tot cas ho hauran de decidir els serveis tècnics municipals.

En el Polígon Can Sedó tot i ser una zona industrial s’haurà de tenir un màxim respecte

per la mimetització i integració de les instal·lacions, respectant els criteris del Pla Director

de la Colònia Can Sedó.


92

Matriu de zonificació i tipologies permeses:

Antenes integrades a l’edifici

Antenes adossades a superfícies construïdes expressament

Antenes sobre mobiliari urbà

Radom Pal Mimetitzada Torre sobre el terreny

Torre sobre edifici

Màstil-exempt

Sistema d’espais lliures. SI NO SI SI SI SI NO NO NO

Zona de verd privat SI NO SI NO NO NO NO NO NO

Nucli antic SI NO SI SI SI NO NO NO NO Residencial aïllada plurihabitatge SI NO SI SI SI NO NO NO NO

Residencial aïllada unihabitatge SI NO SI SI SI NO NO NO NO

Residencial en filera uni-habitatge SI NO SI SI SI NO NO NO NO

Zona de protecció agricola NO NO SI NO NO NO SI NO NO

Zona de protecció forestal NO NO NO NO NO NO SI NO NO

Zona de regeneració forestals

NO NO NO NO NO NO SI NO NO

Restauració de les àrees extractives

NO NO NO NO NO NO SI NO NO

Parc Natural de Montserrat NO NO NO NO NO NO SI NO NO

Equipaments comunitaris SI SI SI SI SI SI NO NO NO

Equipaments i espais lliures SI SI SI SI SI SI NO NO NO

Residencial formant illa SI NO SI SI SI NO NO NO NO

Ordenació de volums SI NO SI SI SI NO NO NO NO

Sistema ferroviari SI SI SI SI SI SI SI(1) NO NO Sistema de serveis tècnics SI SI SI SI SI SI SI(1) NO NO

Sistema viari bàsic fora del nucli urbà

NO NO SI NO NO NO NO NO NO

Sistema hidrològic NO NO NO NO NO NO SI NO NO Industrial SI SI SI SI SI SI SI(1) NO SI Edificis amb ús exclusiu de telecomunicacions o titularitat d’una operador de telecomunicacions

SI SI NO SI SI NO NO SI SI

(1) Només s’admet en cas de que en un radi de 150 metres no hi hagi una zona que

exclogui aquesta tipologia.


93

Article 19 Microcel·les de telefonia mòbil 19.1. La ubicació de microcel·les en la façana dels edificis és admissible, sempre que les

seves dimensions i condicions d’ubicació resultin ajustades a la composició de la façana, i

no suposin un menysteniment en l’ornament i decoració de l’edifici. En tot cas, la seva

implantació atendrà les següents regles:

1. Es situaran per sota del nivell de cornisa, sense afectar a elements ornamentals de

l’edifici.

2. Haurà de respectar, tant per la seva composició i color, com pels materials a

emprar, el caràcter de l’edifici en el que s’ubiquen i de l’àmbit en què aquest s’enclavi.

3. Les antenes es col·locaran de forma que quedin adossades a la façana de l’edifici.

4. El traçat de la canalització o cable s’integrarà harmònicament en la façana i el seu

color s’adaptarà al del parament corresponent.

5. El contenidor s’ubicarà en un lloc no visible.

19.2. Prèvia autorització d’acord amb la normativa vigent en matèria de domini públic

municipal, s’admet la instal·lació de petites antenes als bàculs d’enllumenat, columnes

informatives, quioscos o qualsevol altre element del mobiliari urbà, sempre que es

compleixin les següents condicions:

a) El color i aspecte de l’antena s’adaptaran a l’entorn, procurant aconseguir

l’adequada integració amb el conjunt i la millor adaptació amb el paisatge urbà.

b) El contenidor o els elements o instal·lacions complementàries s’instal·laran,

preferentment, sota rasant. Excepcionalment, es podrà admetre una altra ubicació

sempre que es justifiqui suficientment que la instal·lació s’integra harmònicament en el

paisatge urbà, no dificulta el trànsit ni afecta o menysté la utilitat pròpia de l’element.


94

Secció quarta

Emplaçaments i instal·lacions compartides per diversos operadors

Article 20

Criteris per establir l’obligació de compartir l’emplaçament o les instal·lacions

20.1. Els operadors, en les condicions determinades per aquest pla especial i, en el seu

cas, d’acord amb allò establert en la corresponent ordenança municipal, tenen l’obligació

jurídica de facilitar la compartició de llurs infraestructures i/o emplaçaments on tinguin

ubicades les seves instal·lacions amb la resta d’operadors.

20.2. L’Ajuntament pot ordenar, de manera justificada, a les operadores sol·licitants d’una

llicència per l’establiment d’instal·lacions de radiocomunicació en el municipi, la

compartició o coubicació d’infraestructures en els emplaçaments descrits en l’apartat

tercer d’aquest article. L’ordre de compartició es fonamentarà en la informació de les

instal·lacions existents i del programa de desplegament presentat pels operadors,

l’impacte mediambiental i visual, l’afectació de la salut de les persones, i el propi

planejament urbanístic vigent.

Caldrà establir l’obligació de compartir quan un cop valorats els anteriors elements resulti

adequat per l’assoliment d’un nivell més alt de protecció del medi i de la població, la millor

garantia d’integració de les instal·lacions en l’entorn on se situen i/o per afavorir el

desplegament d’aquelles infraestructures que donin lloc al menor impacte visual i

ambiental possible.

20.3. S’entén que concorren raons urbanístiques suficients per a ordenar la compartició

d’ubicació i/o infraestructures quan una localització concreta sol·licitada per a establir

instal·lacions de radiocomunicació presenti una alternativa efectiva per al desplegament

de la pròpia xarxa en algun dels emplaçaments següents:

a. Emplaçaments situats sobre terrenys qualificats com a sistemes de serveis

tècnics i altres emplaçaments ECIR específicament reconeguts per aquest Pla.


95

b. Els edificis on el projecte d’edificació hagi contemplat la integració d’aquests

elements tècnics de manera conjunta.

c. Edificis gestionats de forma exclusiva per operadors de telecomunicacions.

Aquest Pla especial habilita la utilització compartida dels emplaçaments descrits en els

termes de l’article 30.2 de la Llei General de Telecomunicacions, sens perjudici d’allò que

disposa l’article 8 de la normativa d’aquest Pla.

20.4. La concurrència, alternativa o conjunta, dels següents pressupòsits inhabilitarà

processos de coubicació o compartició d’infraestructures:

- Que l’impacte visual del conjunt de la instal·lació o instal·lacions sigui superior a la

seva implantació separada.

- Que la compartició conjunta de la instal·lació ultrapassi els nivells de referència

establerts per les normes sectorials estatals i autonòmiques, tenint en compte el

funcionament conjunt de totes les instal·lacions.

L’operador sol·licitant de la primera llicència per l’establiment d’infraestructures de

recolzament de xarxes de radiocomunicació serà l’operador responsable de la gestió de

l’emplaçament. Els operadors que requereixin coubicar o compartir les instal·lacions,

segons el supòsit, hauran de legalitzar llurs infraestructures i elements a través d’aquest

operador gestor/responsable de l’emplaçament, ja sigui a través d’una ampliació de

llicència, ja sigui sol·licitant una de nova. Serà l’operadora preexistent la responsable, front

a l’Ajuntament, i pel que fa a les atribucions que en virtut de la normativa urbanística i de

règim local pertoqui a l’Ajuntament. L’operadora preexistent facilitarà l’accés a la pròpia

xarxa, infraestructures o ubicació, segons els supòsits, d’acord als processos establerts

per la legislació sectorial, en concret els mecanismes definits per l’RPS per materialitzar el

dret de les operadores a l’accés a xarxes alienes.

20.6. En adoptar la decisió de compartir emplaçaments es ponderaran els interessos

concurrents i s’incorporarà a la tramitació de l’expedient de compartició les al·legacions


96

dels operadors en relació a la dificultat o la impossibilitat tècnica i l’impacte en

emplaçaments separats o en forma conjunta de les instal·lacions i l’activitat.

20.7. Els operadors d’infraestructures fomentaran i promouran la compartició

d’infraestructures allà on sigui tècnica, urbanística i ambientalment viable, d’acord amb els

principis d’objectivitat, transparència, publicitat, proporcionalitat i igualtat de tracte entre

operadors.

20.8. El processos de compartició en els emplaçaments assenyalats s’iniciarà amb la

sol·licitud de llicència pertinent per l’operador o operadors interessats o bé d’ofici per

resolució de l’Alcaldia, pel supòsit de l’apartat 2n d’aquest mateix article.

20.9. Sens perjudici dels emplaçaments expressament definits en l’apartat 3r anterior, tots

els emplaçaments que en futur es determinin per futurs PEIR’s específics i aquells que

siguin autoritzats via llicència municipal en les àrees habilitades a l’efecte per aquest PEIR

podran ésser sotmesos a procediments i criteris de compartició i/o coubicació

d’infraestructures de radiocomunicació.

20.10 El processos administratius de coubicació i/o utilització compartida

d’infraestructures de radiocomunicació es regiran per allò que preveu la normativa

sectorial vigent en matèria de telecomunicacions i allò que estableixi l’ordenança

reguladora d’instal·lacions de radiocomunicació vigent en el municipi d’Esparreguera.

Disposició Transitòria Primera

En els procediments administratius necessaris per a fer efectiva la cubicació o compartició

d’infraestructures seran atesos els articles 30 de la LGT i 59 del RPS, així com allò

establert a l’Ordenança sobre instal·lacions de radiocomunicació d’Esparreguera.

Disposició Transitòria Segona 1. Les instal·lacions existents que estiguin ubicades en emplaçaments incompatibles amb

la nova ordenació urbanística de les infraestructures de radiocomunicació determinada en


97

aquest PEIR restaran en situació de fora d’ordenació. i es subjecta a cessament una

vegada transcorregut el termini de TRES ANYS des de l’aprovació definitiva d’aquest

document.

2. En les instal·lacions i infraestructures de telefonia mòbil que romanguin fora d’ordenació

pels efectes del present Pla únicament es podrà autoritzar l’execució d’obres de reparació

en els termes que estableix l’article 102.2 del Text refós de la Llei d’urbanisme, no essent

autoritzable, a aquests efectes, cap mena de modificació o ampliació de la instal·lació.

D’acord amb l’article 119.4 del RLU, les estacions base que romanguin fora d’ordenació

no podran esser objecte de canvi de titularitat ni de renovació de llicència d’ús o qualsevol

altre autorització sotmesa a termini, en quin supòsit hauran de cessar immediatament llur

activitat.

3. Mitjançant el present PEIR, s’estableixen els següents terminis transitoris per a

l’executivitat plena de les determinacions urbanístiques contingudes en el mateix, sens

perjudici, també, de les actuacions que puguin correspondre en el marc dels processos de

revisió de la llicència ambiental definits per la legislació sectorial d’intervenció integral de

l’administració ambiental aplicable en la matèria:-

2 anys per adaptar a aspectes de mimetització i compartició d’infraestructures les

estacions ubicades fora de la zona urbana.

1 any per adaptar a aspectes de mimetització i compartició d’infraestructures les

estacions ubicades en zona urbana.

4. En cas de sol·licitud d’ampliació o modificació de la llicència en els emplaçaments

existents que són admesos segons aquest Pla els hi serà d’aplicació tots els aspectes del

mateix, independentment dels terminis abans explicitats de transitorietat.


98

Disposició Transitòria Tercera Respecte de les infraestructures o elements de radiocomunicació preexistents ubicats en

edificis en situació de volum disconforme i que hagin sol.licitat les preceptives llicències

abans de la publicació de l’aprovació inicial d’aquest PEIR es mantindrà aquella ubicació

sempre i quan compleixin la resta de paràmetres i determinacions previstos en aquest pla

especial

Disposició Addicional Primera

Als sòls regits per una categoria urbanística derivada o anàloga a les expressament

contemplades en aquest Pla especial urbanístic, els hi serà d’aplicació aquestes mateixes

determinacions.

Disposició Addicional Segona

1. Les determinacions del present pla especial urbanístic prevalen sobre tots aquells

preceptes de l’Ordenança municipal per a la instal·lació d’elements de radiocomunicació

que puguin contradir-les.

2. No obstant, els processos d’implantació d’infraestructures per a l’establiment de xarxes

públiques de comunicacions electròniques per radiocomunicació es regulen també, en tot

allò que no contradigui les determinacions del present pla especial urbanístic, per les

determinacions de l’Ordenança municipal reguladora de les Activitats i Instal·lacions de

Radiocomunicació, aprovada definitivament en data 27 de juny de 2002.

En aquest sentit, la viabilitat de la intervenció administrativa dels processos de compartició

requerirà la modificació de l’Ordenança municipal reguladora de les Activitats i

Instal·lacions de Radiocomunicació o l’aprovació d’una nova ordenança reguladora de

l’activitat concreta de radiocomunicació en el municipi d’Esparreguera.


99

Disposició Addicional Tercera

L’Ajuntament promourà amb la col·laboració d’altres administracions o de forma autònoma

la ubicació d’equips de mesura continua de camps electromagnètics en les zones

properes a les estacions base que s’ubiquin en zona urbana.

Respecte els espais oberts dels centres docents i establiments que acullen regularment





Així mateix, en els espais sensibles, com ara guarderies, centres d’educació infantil,








Disposició Addicional Quarta

En tot allò que pugui ésser d’aplicació, l’execució i establiment de les infraestructures de

recolzament de xarxes públiques de comunicacions electròniques en el municipi

d’Esparreguera prendrà com a referència, a banda de l’UNE 133100-1:2002 i l’UNE

133100-2:2002 esmentades en l’article 16 de la normativa, l’UNE 133100-3:2002, l’UNE

133100-5:2002 i, en el seu cas, l’UNE 133100-4:2002, totes elles aprovades pel Comitè

133 (Telecomunicacions) de l’Associació espanyola de Normalització i Certificació.


100

Disposició Addicional Cinquena

1. Respecte els espais oberts dels centres docents i establiments que acullen regularment





2. Així mateix, en els espais sensibles, com ara guarderies, centres d’educació infantil,








Disposició Addicional Sisena

Els criteris per a l’establiment i implantació de les infraestructures de telecomunicacions

mòbils definits pel present Pla s’han d’aplicar en coherència amb les determinacions del

Real Decreto-ley 1/1998, de 27 de febrero, sobre infraestructuras comunes en los edificios

para el acceso a los servicios de telecomunicacións i en el Reial Decret 401/2003, de 4

d’abril, pel qual s’aprova el Reglament regulador de les infraestructures comuns de

telecomunicacions per a l’accés als serveis de telecomunicació a l'interior dels edificis i de

l'activitat d’instal·lació d’equips i sistemes de telecomunicacions i altra normativa que

pugui aprovar-se en el futur dins aquest àmbit material.

Disposició Final. Els preceptes d’aquest Pla especial que, per raons sistemàtiques, reprodueixen aspectes

de la legislació estatal i autonòmica, i aquells en què es facin remissions a preceptes


101

d’aquesta, s’entendrà que són automàticament modificats i/o substituïts, amb el mateix

sentit i abast, en el moment en què es produeixi la modificació dels preceptes legals i

reglamentaris de què porten causa.


102

6.- PLÀNOLS D’INFORMACIÓ I PLANOLS D’ORDENACIÓ.


103

7. ANNEXES.


104

ANNEX I.- QUADRE ANNEX D’EMPLAÇAMENTS I ÀREES.


105

1. Definicions. Es defineixen els següents conceptes:

ECIR Emplaçament concret per a instal·lacions de radiocomunicació.

AIRR1 Àrees on es permeten instal·lacions de radiocomunicació amb

restriccions.


restriccions.


restriccions.

2. ECIR. Es defineixen els següents emplaçaments de propietat municipal per instal·lacions de

radiocomunicació:

1 Masia Can Roca.

2 Camp de Futbol.

3 Edifici de l’Ajuntament.

4 Cementiri.

Es defineixen els següents ECIR d’altres propietaris per a instal·lacions de

radiocomunicació:

5 Dipòsit Can Àngel.

6 Teatre de la Passió.

7 Aparcament Aeri.

8 Can Paloma.

9 Dipòsit Can Rial


106

3. Instal·lacions existents consolidades encara que no siguin ECIR. Queden consolidades las següents instal·lacions existents tot i no ser ECIR:

C Pau Font, 2 Vodafone España SA

C Pau Font, 1 France Telecom España SA

C Pern France Telecom España SA

Ctra Olesa Telefónica Móviles España SA

Avgda Francesc Macià, 139 Telefónica Móviles España SA

4. Instal·lacions que queden fora d’ordenació. Queden fora d’ordenació les següents instal·lacions existents:

Can Sant Joan Vodafone España SA

Abertis Telecom SA

PLA ESPECIAL SOBRE INFRAESTRUCTURES DE ......Per Acord de la Junta de Govern Local de l’Ajuntament...

Documents

Transcript of PLA ESPECIAL SOBRE INFRAESTRUCTURES DE ......Per Acord de la Junta de Govern Local de l’Ajuntament...