PLA GENERAL D’ORDENACIÓ MUNICIPALconsultes.llissadevall.cat/catala/externos/Regidories...2...

AJUNTAMENT DE LLIÇÀ DE VALL

PLA GENERAL D’ORDENACIÓ MUNICIPAL

MODIFICACIÓ PUNTUAL

Polígon industrial PALAUDÀRIES, SECTOR 2

Índex:

1. Memòria general. pàg. 002

Annex 1. Nou Text normatiu Pàg. 015 Annex 2. Plànols Pàg. 018 Annex 3. Fitxa normativa Pàg. 024 Annex 4. Oficina territorial d’acció i avaluació ambiental: Pàg. 026 Document de referència Annex 5. Informe de sostenibilitat ambiental Pàg. 053 Annex 6. Disponibilitat d’aigua potable Pàg. 120 Annex 7. Informe del Consorci per a la defensa de la conca del Besòs Pàg. 123

Lliçà de Vall, juliol de 2013

2

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ

Polígon industrial PALAUDÀRIES, sector 2.

1.- INTRODUCCIÓ. Lliçà de Vall disposa de Pla general d'ordenació municipal des de l'any 1.983 en que la Comissió d'urbanisme de Barcelona, en data de 23 de març, el va aprovar definitivament. Pel moment en que va ser redactat dit document no va passar cap procés d’avaluació ambiental tal i com ara és concebut aquest procediment. Aquest fet comporta que, en aquest moment, qualsevol actuació que modifiqui les previsions d’aquell hagi de sotmetre’s a un procediment d’avaluació ambiental en la línia del previst a la Llei 6/2009 d’Avaluació ambiental de plans i programes. La necessitat de l’empresa E.G.O. Appliance Controls S.L.U. d’ampliar les instal·lacions ha comportat la necessitat de programar com a industrial un sòl que, en el vigent PGOM, té en la seva major part, la classificació de sòl urbanitzable no programat de tipus industrial. La resta (1,31 Ha.) està qualificat com a sistema general d’infraestructures tècniques, qualificació que ha quedat obsoleta des del moment en que es va constituir el Consorci per a la defensa de la conca del Besòs, i que avui dona servei a 39 municipis d’aquesta conca, entre elles Lliçà de Vall. Aquesta circumstància provocà que l’ajuntament de Lliçà de Vall, després d’analitzar les diferents alternatives que tenia, optés per modificar el PGO i atorgar a tot aquest sector de gairebé 7 Ha. (en concret 6,9261 Ha.) la classificació de sòl urbanitzable delimitat, en la que es mantingués l’edificabilitat prevista en el planejament general vigent i, al mateix temps, destinés a sòls de domini públic (parcs i jardins públics i equipaments col·lectius)el sòl destinat a infraestructures tècniques. Això al marge de les cessions que legalment corresponen al sector per llei. Aquest plantejament comportà que l’ajuntament tramités un document previ que va ser tramés a l’Oficina territorial d’acció i avaluació ambiental pel seu tràmit reglamentari d’acord amb el previst a la Llei 6/2009 d’Avaluació ambiental de plans i programes. Complimentat el tràmit reglamentari l’esmentada Oficina territorial d’acció i avaluació ambiental, en data de 18 de juny passat, va emetre el document de referència per a tal d’iniciar el tràmit de modificació puntual del PGOM de Lliçà de Vall pel que fa a la classificació com a sòl urbanitzable delimitat del sector “Polígon industrial Palaudàries, sector 2 ”. De l’esmentat informe s’uneix còpia a l’annex 4 d’aquesta memòria, informe que ha servit de base per a l’elaboració del present document de modificació puntual del PGOM pel que fa al sector de referència.

3

2.- EL MARC URBANÍSTIC. LES IMPLANTACIONS INDUSTRIALS. En aquest punt hem de remarcar que en el PGOM aprovat l’any 1.983 es posava especial èmfasi en la problemàtica de les implantacions industrials existents en el municipi i la seva prospecció de futur atès que les mateixes constituïen el principal motor de creixement econòmic de la població. En aquest sentit cal destacar que en aquell moment les implantacions industrials representaven aproximadament el 14% de la superfície del municipi, ja sigui en actuacions compactes en forma de polígons industrials, ja sigui en forma d’actuacions aïllades en el camp. En aquell moment ja hi havia en el municipi prop de 6.000 llocs de treball industrials front una població censada de poc més de 3.000 habitants. Tot aquest conglomerat industrial es distribuïa territorialment en dues gran àrees, la primera a llevant del terme, a cavall de la carretera C-17 (Barcelona – Puigcerdà) i a ambdós costats del riu Tenes, mentre que la segona ho feia al llarg de la carretera C-155 (Sabadell – Granollers), en el sector oriental del municipi, amb límit a la riera Seca. A la primera (sector oriental), on es localitzen la major part de les implantacions disperses, es poden destacar els diferents polígons industrials: 1.- P.I. Els Batzacs. 2.- P.I. El Pla. 3.- P.I. Can Coll. 4.- P.I. Perdellot En el segon (sector occidental), cal destacar els següents sectors: 5.- P.I. Les Argelagues 6.- P.I. Cantallops. 7.- P.I. La Serra. 8.- P.I. Palaudàries.

Localització dels diferents sectors industrials del municipi.

En números (color lila). Polígons en sòl urbà segons la relació que consta a la pàgina anterior. En lletres (color verd). Polígons en sòl urbanitzable segons la relació que consta més endavant.

4

En el sector oriental, i com actuació aïllada en el camp, es situen les instal·lacions de la indústria E.G.O. Appliance Controls S.L.U., l’ampliació de la qual és el fet que dona lloc i justifica el present expedient de modificació del PGOM. La característica general de totes aquestes implantacions era la d’una gairebé total ocupació del territori per instal·lacions industrials de molt diferent condició i índole (es podia xifrar en el 80% del sòl ocupat) juntament amb una total manca d’infraestructures d’urbanització. Aquest elevat grau d’ocupació es va materialitzar amb la solució de classificar tots aquests sectors com a sòl urbà i amb una figura de planejament derivat (unitat d’actuació) que garantís la seva futura urbanització. S’exceptuà d’aquesta solució el polígon industrial Perdellot, atès que el seu àmbit territorial oferia una baixa ocupació per l’edificació que es situava per dessota del 50%. En aquest cas, el polígon es va classificar com a urbanitzable programat, sent l’únic sector amb aquesta classificació. Aquesta doble circumstància (gran ocupació i manca d’infraestructures d’urbanització) provocà que l’ajuntament, a través del PGOM, optés preferentment per dotar a tots aquests sectors d’un adequat nivell d’urbanització abans d’emprendre actuacions de nova implantació industrial, actuacions que, en tot cas, haurien de ser molt acotades i basar-se principalment en el reompliment dels buits deixats per les implantacions ja existents o ser el seu creixement natural. Aquest plantejament va comportar que tots els futurs creixements industrials es classifiquessin com a urbanitzables no delimitats i es delimitessin sota tres criteris bàsics i que varen ser:

- Facilitat d’accessibilitat. En especial proximitat a les carreteres que travessen el municipi (C-17 i C-155).

- Reompliment de buits entre polígons. En especial si ja hi ha altres instal·lacions

industrials existents. - Completar l’estructura urbana subjacent.

Sota aquest triple criteri es varen classificar com a urbanitzables no delimitats els següents sectors:

A.- El Pla, sector 2. La major implantació prevista (aproximadament 25 Ha.). És el creixement natural del polígon industrial “El Pla” i enllaça fins arribar a la faixa de protecció del riu Tenes. Connecta pel Sud amb el conglomerat industrial de Parets del Vallès que ocupa la mateixa faixa de territori entre la carretera C-17 i el riu Tenes.

B.- Can Nadal. Situat al Nord del polígon industrial “El Pla”, entre aquest i el riu Tenes. Ocupa part de la plana agrícola que s’estén al llarg del riu Tenes entre els municipis de Lliçà de Vall i Lliçà d’Amunt. El seu límit ve marcat pel futur vial que ha d’enllaçar els sectors productius del pla amb els residencials situats a l’altre costat del riu Tenes, vial que ha de ser l’alternativa del trànsit local a la carretera C-155.

5

C.- La Serra, sector 2. És el creixement natural del polígon industrial “La Serra”. En ell ja hi havia alguna instal·lació industrial (Elaborados Férricos S.A. i Leiva Puerto S.L.) i inclús algunes de les indústries existents en aquell polígon havien adquirits terrenys en aquest sector preveient futures ampliacions (Ineco S.A. i Ganmor S.A.).

D.- Palaudàries, sector 2. Sector molt acotat territorialment entre els polígons industrials de “La Serra” i “Palaudàries”, la riera Seca i el terme municipal de Parets del Vallès. Dins aquest sector, que té una superfície global de 7 Ha., es troben les instal·lacions de l’empresa E.G.O. Appliance Controls S.L.U., les quals ocupen aproximadament el 25% de la total superfície dels sector i tenen el seu accés a través d’un carrer del polígon “Palaudàries, sector 1”. Les necessitats d’ampliació d’aquesta indústria són, com ja s’ha dit, les que motiven la programació d’aquest sector, únic sector industrial damunt el qual no s’ha actuat encara.

Vistes de les instal·lacions de l’empresa E.G.O. Appliance Controls S.L.U.

6

Des del moment de l’entrada en vigor del PGOM, l'Ajuntament de Lliçà de Vall, amb la col·laboració dels particulars, ha anant desplegant els continguts del mateix, amb especial atenció a les implantacions industrials, on una actuació decidida era més necessària, atesa la manca de suport infraestructural que patien tots aquests sectors. En base a aquesta iniciativa municipal s'han redactat diversos projectes i, també, s'han tramitat varies modificacions del PGOM, tan per corregir errors detectats com per adaptar el planejament a estructures més funcionals que les que inicialment s'havien plantejat. Aquesta iniciativa municipal ha donat lloc a una actuació continuada de l’ajuntament en tots i cada un dels polígons industrials classificats com a urbans, havent-se completat el procés de reparcel·lació i urbanització de tots ells, a excepció del polígon industrial “Palaudàries, sector 1” en el que solament s’ha realitzat alguna actuació puntual d’urbanització. El sistema d’actuació ha estat el de Cooperació en tots els casos per ser l’únic sistema que donava garanties reals d’actuació. A la major part dels casos les actuacions s’han executat per fases a l’efecte de compaginar les disponibilitats financeres dels industrials afectats amb els cost de les obres a desplegar, aspecte aquest que ha comportar un major cost però que ha resultat més assumible, tan per l’administració actuant com pels propis industrials. Complementàriament, i de forma paral·lela al procés d’urbanització del polígons urbans, l’ajuntament inicià també el procés de consolidació dels nous sòls industrials previstos al sòl urbanitzable, per a tal de donar l’adequada cobertura a la demanda existent i no provocar situacions inflacionistes en el valor del sòl industrial. En aquest sentit, i seguint un ordre de temporalitat, es varen endegar i s’han conclòs les actuacions previstes pels següents sectors en sòl urbanitzable:

- P. I. “Perdellot”. 1.996 - 2.000 - P. I. “La Serra, sector 2”. 2.001 - 2.004 - P. I. “Can Nadal”. 2.006 - 2.008

D’aquests tres sectors, el primer està edificat al 100%, en el segon solament queda lliure una parcel·la, damunt la qual actualment està en tràmit una llicència d’ampliació de la indústria que està instal·lada a la parcel·la contigua, mentre que el tercer polígon (Can Nadal) solament està edificat en un 25%. El sistema d’actuació ha estat en tots tres casos el de Cooperació. Respecte el sector “El Pla, sector 2” hi ha hagut diverses iniciatives de tipus privat però no han acabat de consolidar-se per circumstàncies diverses. S’han arribat a tramitar una modificació del PGOM i, inclús, així com un avanç del pla parcial urbanístic Finalment el sector “Palaudàries, sector 2” no ha estat mai objecte de cap iniciativa, ni privada ni municipal. Per l’ajuntament, perquè aquest va considerar com a prioritàries altres actuacions per la seva situació més estratègica dins el municipi. Respecte ell hem de recordar que dins els seus límits hi ha l’empresa E.G.O. Appliance Controls S.L.U., la qual es dedica a la fabricació i manteniment de components electrònics per a la línia blanca, l’automoció i d’altres petites aplicacions. Dita empresa ha manifestat la necessitat d’ampliar les seves instal·lacions i incrementar l’actual plantilla en un 25%, passant dels gairebé 300 treballadors actuals a 400, molts d’ells tècnics de grau mig i superior.

7

La possibilitat de consolidar de manera efectiva dita ampliació i no solament com una construcció provisional en el sòl no urbanitzable, solament és possible dins el marc d’una actuació urbanística concertada i que es tradueix en la classificació com a sòl urbanitzable delimitat, classificació que s’ha d’estendre a tot l’àmbit que actualment es classifica com a urbanitzable no delimitat, incorporant-hi un sòl qualificat com a sistema d’infraestructures tècniques (clau D) previst en el punt més baix topogràficament i junt a la riera Seca. Respecte aquest punt (sistema general d’infraestructures tècniques) cal ressaltar el fet que durant la redacció del PGOM (1979 - 1983) no existia cap organisme que tingués per objectiu el tractament de les aigües residuals des d’una perspectiva de tipus supramunicipal (cada municipi tenia que resoldre aquest problema de forma individual). En el cas de Lliçà, el PGOM va preveure la reserva de dues àrees per instal·lar sengles depuradores pel tractament de les aigües residuals pròpies. Una d’elles es situava a la conca del riu Tenes, annexa al polígon industrial “Perdellot” i l’altra, junt a les instal·lacions de l’empresa E.G.O. Appliance Controls S.L.U. i en el punt més baix de tota aquesta conca, junt a la riera Seca. A partir de l’any 1.988 en que es constitueix el “Consorci per a la defensa de la conca del riu Besòs” es defineix un nou marc legal pel tractament de les aigües residuals, especialment les industrials, incorporant-se al Pla de sanejament de Catalunya i operant com a Administració actuant en 39 municipis de la conca del Besòs. En aquest nou marc, i fetes les consultes pertinents, se’n conclou que les reserves fetes en el PGOM no tenen avui virtualitat, atès que el tractament de les aigües que produeix Lliçà de Vall es fa directament a les instal·lacions que el consorci té al municipi de Montornès del Vallès. Això provocà al seu moment que la previsió d’una depuradora municipal junt al riu Tenes es desafectés en tramitar-se el pla parcial “Polígon industrial El Perdellot”, el qual es va aprovar el 5 d’abril de 1989, publicant-se en el DOG el 3 de novembre següent. Els terrenys es varen destinar a equipaments col·lectius i zona verda, ambdós de titularitat pública i de cessió obligatòria dins el marc del pla parcial i com a sistemes propis del sector. Respecte l’altra reserva, la situada junt a la riera Seca, mai no ha estat objecte de cap expedient de desafecció per quan no s’ha previst cap actuació en el sector. La seva superfície segons el PGOM és de 1,66 Ha., encara que definit el seu àmbit a una escala adequada es comprova que la reserva real és de 1,31 Ha. Qualsevol actuació dins l’àmbit en el que s’ubica ha de preveure la seva desafecció a l’ús al que estava destinat per no ser útil ni necessària dita instal·lació. En aquest sentit s’ha sol·licitat el corresponent informe al “Consorci per a la defensa de la conca del riu Besòs” a l’efecte d’avalar la solució que es proposa en el present expedient de modificació del PGOM, i d’acord amb les solucions que es descriuen més endavant, informe que s’incorporarà a l’expedient un cop se’n disposi. 3.- ABAST DE LA MODIFICACIÓ. L’abast de la modificació que conté el present expedient és molt limitat i es concreta en classificar com a urbanitzable delimitat tot el sector de territori que, pel Nord i per l’Est, limita amb els polígons industrials “La Serra, sector 1” i “Palaudàries, sector 1”, mentre que per l’Oest ho fa amb la riera Seca i pel Sud amb el terme municipal de Parets del Vallès. El sector està travessat per la carretera C-155 que el divideix en dues parts pràcticament equivalents. És un territori d’aproximadament 7 Ha. (concretament 69.260 m².), i en el que les instal·lacions de l’empresa E.G.O. Apppliance Controls S.L.U. n’ocupen 16.500 m²., equivalent al 24% de la superfície del sector. La resta es dedica a conreus herbacis (2,9 Ha.),

8

mentre que 2,35 Ha. són erms de diversa índole, incloent-hi una parcel·la amb dos habitatges unifamiliars adossats. El territori presenta un pendent homogeni en el sentit Nordest – Sudoest de l’ordre del 5%.

Vista de la part Nord-est del sector. En primer terme la carretera C-155. Al fons, el polígon industrial “La Serra 1”.

D’aquest territori, els terrenys més pròxims a la riera Seca estan en un estat de total abandó i són aquells que el PGOM destinava a la construcció d’una estació depuradora d’aigües residuals de caràcter municipal i, que com hem dit abans, ha quedat obsoleta per motiu de la instal·lació de la depuradora supramunicipal de Montornès que gestiona el “Consorci per a la defensa de la conca del riu Besòs”. La seva superfície real és, com ja hem dit, de 1,31 Ha.

Estat actual de la llera de la riera Seca.

9

El rec innominat prop de la desembocadura a la riera Seca. En ambdós casos es pot observar la gran presència de canyar.

La resta del territori està classificat com a sòl urbanitzable no delimitat, clau 15, de tipus industrial, a excepció d’una faixa longitudinal que està prevista es destini a la variant de la carretera C-155 d’acord amb l’estudi que al seu moment va realitzar el Departament de carreteres i que avui continua vigent. Aquesta previsió, que consta al plànol núm. 2 d’aquest expedient, es va perfeccionar en tramitar-se i aprovar-se una modificació puntual del PGOM (any 2008), en la que es determinava una rotonda en el punt de connexió entre la variant i l’antic traçat (Veure plànol núm. 4). Dita concreció va merèixer l’informe favorable del Servei territorial de carreteres competent, atès que les seves característiques de traçat es varen estudiar conjuntament entre les dues parts. La traça definitiva de dita variant coincideix, en un tram, amb el límit Nord del polígon i va ser el traçat d’aquesta variant el motiu bàsic de deixar fora del sòl urbà les instal·lacions d’ E.G.O. Apppliance Controls S.L.U., per ser una instal·lació aïllada a l’altre costat de la variant de la carretera C-155.

Emplaçament aproximat de la futura rotonda a la variant de la carretera C-155 En primer terme, l’actual carretera i al fons, edificis del polígon industrial “La Serra”

10

El carrer Maresme, al polígon industrial “Palaudàries, sector 1”. Paral·lel al mateix discorrerà la variant de la carretera C-155.

El present expedient de modificació del PGOM té per objectiu definir tot aquest àmbit territorial, incloent-hi la variant de la carretera C-155, com a sòl urbanitzable delimitat, eliminant la qualificació de sistema general d’infraestructures tècniques i catalogant tot el sector com a industrial amb unes condicions d’edificabilitat, ocupació i volumetria similars a les polígons industrials amb els que limita. Aquest expedient es complementa amb la reserva d’un sòl dins el seu àmbit destinat a sistema general d’equipaments col·lectius (clau C) amb l’objectiu que la reserva de sòl per a sistemes es mantingui encara que es destini a usos diferents per haver caducat l’ús al que inicialment estava destinada la reserva prevista (estació depuradora municipal), com ja es va fer al seu moment amb la reserva junt al riu Tenes. Així mateix es defineix com a sistema d’espais lliures públics (Vz) tota la faixa de territori que limita a l’Oest amb la riera Seca i al Sud amb el terme de Parets del Vallès, amb l’objectiu que, amb un tractament acurat i amb una important plantació d’arbres de fulla perenne es mitigui l’impacte visual de les noves instal·lacions industrials més enllà dels límits del sector, en especial en els sectors d’especial protecció. I tot això amb l’objectiu primer de facilitar l’ampliació de les instal·lacions de l’empresa E.G.O. Apppliance Controls S.L.U. i, complementàriament, disposar d’una reserva de sòl industrial urbanització que eviti l’aparició de operacions especulatives en el moment en que cesi l’actual crisi en que es troba sotmès el país. Aquest procés de modificació del PGOM anirà paral·lel al de la tramitació del corresponent pla parcial urbanístic i, també, dels corresponents projectes de gestió (reparcel·lació i urbanització) amb caràcter previ a la concreció les seves disposicions damunt el terreny definint les parcel·les edificables i executant la urbanització. La classificació de tot aquest àmbit com un sector de planejament en el sòl urbanitzable delimitat, es fa sota les següents premisses:

11

1.- Aplicació de criteris i mesures de sostenibilitat ambiental. Malgrat tractar-se d’un sector residual en el context urbà (polígons industrials “La Serra” i “Palaudàries”) en que s’ubica, la proximitat de sòls no urbanitzables de caràcter agrícola (terme de Parets del Vallès, espai natural de Gallecs, ...), així com la proximitat de la riera Seca, impliquen necessariament l’adopció de determinats criteris mediambientals envers la protecció i conservació d’aquest entorn, tot i definint els elements que ajudin a la consecució d’aquest objectiu. En aquesta línia, l’ordenació vinculant que es proposa a la fitxa normativa que s’annexa preveu la localització de les zones verdes públiques junt a la riera Seca i a tot el llarg del límit del terme amb Parets del Vallès. El tractament de la mateixa tindrà en compte en el seu disseny els criteris expressats en dita fitxa, fent especial èmfasi en la conservació de la morfologia actual del terreny. En el seu disseny es tindrà en compte la modelització hidràulica feta per l’ACA de la riera Seca (el sector no és inundable en el pitjor dels supòsits, llevat d’una petita àrea junt a la riera i que forma part del sistema hídric segons l’esquema que s’acompanya més endavant) i completada amb els estudis fets pel propi ajuntament per a tal d’endegar el marge esquerra de la riera, on es concentra tota la implantació industrial. En el sector que ens ocupa l’estudi preveu la conservació de la llera en la seva situació actual, amb l’actuació complementària d’eradicació dels canyars existents i la seva substitució per plantes autòctones amb formació de masses forestals de barrera entre el sector urbanitzable i els sectors no urbanitzables d’aquest entorn.

ACA. Modelització de la Riera Seca. Avingudes per a períodes de retorn de 10, 100 i 500 anys.

2.- Incorporar al sector sistemes generals equivalents en superfície als previstos al PGOM. La innecessarietat de la reserva dels sòls destinats a sistema general d’infraestructures tècniques (clau D -estació depuradora municipal-) es substitueix per una superfície equivalent o superior d’altres sistemes generals que es localitzen dins el mateix àmbit. En aquest sentit la present modificació preveu una reserva per a sistema general d’equipaments col·lectius a més d’incrementar el nivell de cessions en concepte d’espais lliures públics (Vz). En efecte:

12

- Superfície prevista al PGOM Infraestructures tècniques 1,31 Ha. 1,31 Ha.

- Superfície prevista a la modificació Equipaments col·lectius (C) 0,53 Ha. Espais lliures públics (Vz) 0,78 Ha. (mínim) 1,31 Ha. Així mateix, incorpora la cessió dels terrenys necessaris per a construir la variant de la carretera C-155 (sistema general viari -clau A-), i amb una superfície total de 0,62 Ha. Aquests terrenys queden incorporats al sector com una cessió més, complementària a la dels sistemes locals establerts per llei. Aquesta cessió complementària està en línia amb allò previst en el vigent PGOM que estableix a l’article 175.5 de les Normes urbanístiques que els programes d’actuació urbanística localitzaran una cessió complementària de sòls destinats a Sistemes generals i quina superfície no serà en cap cas inferior al 15% de la superfície del pla parcial urbanístic que es desplegui. En el nostre cas, aquesta cessió es situa prop del 30% (en concret el 28,44%) i que es resumeix tot seguit:

Equipaments col·lectius (C) 0,53 Ha. Espais lliures públics (Vz) 0,78 Ha. (mínim) Sistema viari (variant C-155) 0,62 Ha. (mínim) 1,93 Ha. 28,44%

Tot seguit s’adjunta còpia del text vigent en referència a l’article 175.5. 5. Els Programes d'Actuació Urbanística fixaran les reserves mínimes per a Sistemes Complementaris, que en cap cas podran ésser inferiors a allò que disposa l'article 11 de l'annex al Reglament de Planejament: "Reserves de sòl per a dotacions en plans parcials". A més d'aquestes cessions, el Programa d'Actuació Urbanística localitzarà una cessió complementària de sòls adscrits a Sistemes Generals, exteriors al propi àmbit del Programa d'Actuació, i quina superfície no serà, en cap cas, inferior al 15% de la superfície dels terrenys que desplegui el P.A.U. 3.- Definir una estructura viària compatible amb l’estructura urbana subjacent. El sector on s’ubica el sector industrial que aquí es proposa està envoltant per sectors industrials amb una estructura urbana totalment consolidada i que el PGOM va acabar de definir. Inclús el carrer Camí Ral limita amb el polígon en tot el seu límit Nord. A més, la prevista variant de la carretera C-155 travessa aquest territori i dins el seu àmbit hi ha prevista la construcció d’una rotonda de distribució del tràfic que ha de constituir el principal accés al polígon des d’aquesta via primària. Com a conclusió lògica, tot el sistema viari del polígon ha de connectar amb les vies ja existents dels polígons limítrofs (carrers Maresme, Camí Ral i avinguda del Vallès -lateral de la carretera C-155-) i tenir el seu accés principal des de la rotonda prevista a la variant de la carretera C-155. En aquest sentit és lògic i coherent que la urbanització de la rotonda de la variant i els seus accessos des de l’actual traça de la carretera siguin a càrrec d’aquesta actuació urbanística, ja que aquest fet simplifica l’estructura pròpia del polígon, la qual es limita a la pràctica a la prolongació del carrer Maresme fins a trobar dita rotonda, així com la reurbanització d’un tram de la carretera C-155 com a vial propi del polígon. Sota aquesta premissa la urbanització de la rotonda i els seus enllaços amb l’estructura actual són una càrrega més que el planejament imposa al sector.

13

4.- Definició d’una edificabilitat adequada en concordança amb la prevista pels sectors industrials urbans. Es defineix un coeficient d’edificabilitat bruta de 0,38 m²./m². aplicable a tot l’àmbit de forma tal que l’edificabilitat global (25.783 m². de sostre edificable) sigui equivalent a la definida per al sòl urbà en el PGOM vigent. En efecte, el sòl urbà industrial està qualificat majoritàriament com a zona 7a, zona en la que els paràmetres més significatius segons l’article 133 de les Normes urbanístiques són:

- Parcel·la mínima 2.000 m². - Edificabilitat neta 0,80 m²./m². - Ocupació màxima 60 % - Perímetre regulador 10 metres a façana 5 metres a resta de límits - Altura de l’edificació 13 metres.

D’acord amb les dades que consten a la fitxa normativa que s’annexa aquests serien els paràmetres a aplicar en el sector, amb els lògics ajustos que se’n deriven de l’estructura de la propietat, forma i dimensions de les illes industrials, .... Lògicament el pla parcial definirà exactament tots aquests paràmetres en funció de les diferents variables a considerar, amb la consideració que la parcel·la mínima es fixarà en 2.000 m². per a tal d’evitar en el possible adjudicacions en proindivís.. Hem de ressaltar el fet que els paràmetres que hem esmentat anteriorment són els mateixos que s’apliquen en el sectors industrials limítrofs (La Serra, sector 1 i Palaudàries, sector 1), per la qual cosa es produirà una continuïtat tipològica de les edificacions entren tots aquests sectors, definint així un conglomerat homogeni de gairebé 50 Ha. de superfície. La concreció de la modificació que aquí es proposa amb l’aplicació dels criteris i premisses fins aquí exposats es concreten en el plànol d’ordenació que consta al plànol 04 del present expedient de modificació puntual del PGOM i, també, a la fitxa corresponent, ordenacions que tenen la consideració de vinculants en desenvolupar el planejament sectorial d’aquest àmbit de planejament. Aquesta ordenació vinculant s’adjunta tot seguit:

14

Aquesta modificació comporta canvis normatius que afecten a l’article 157 de les Normes urbanístiques i en creen un de nou. Aquest text reformat s’acompanya a l’annex 1 que segueix, el qual es complementa amb allò previst a la fitxa normativa que consta a l’annex 3 d’aquest expedient de modificació puntual del PGOM. Lliçà de Vall, juliol de 2013

Antoni Palou Ballester arquitecte

15

A N N E X 1

Nou text normatiu

16

El present expedient de modificació del PGOM implica la creació d’una nova zona dins el sòl urbanitzable delimitat per motiu del coeficient d’edificabilitat bruta que se li atribueix al sector. En base a això es modifica l’article 157 i es crea un nou article que és el 158.bis. Per altra banda l’article 158 conserva el seu redactat però el seu contingut es cenyeix estrictament als sectors urbanitzables ja definits en el PGOM. Passem a descriure el nou redactat normatiu que substituirà a l’actualment vigent: Art. 157. Definició, objectius i subzones 1. Comprèn el sòl urbanitzable delimitat destinat preferentment a l’ús industrial i a magatzems vinculats a aquest ús i disposats en zones exclusives. 2. Els objectius que el Pla general es proposa aconseguir en aquesta zona són fonamentalment dos: - Legalitzar les situacions de fet per assegurar el seu normal funcionament.

- Establir una reserva de sòl qualificat capaç de cobrir les necessitats de desenvolupament econòmic possible i que per les seves condicions morfològiques és plenament adient per a aquest tipus de desplegaments. 3. S’estableixen dues qualificacions en funció de la diferent edificabilitat que s’assigna a cada una d’elles. Són: Subzona Industrial intensitat I. Clau 12. Subzona industrial intensitat II. Clau 12.b. Art. 158.bis. Regulació de la Zona industrial intensitat II, clau 12.b. 1. Comprèn el sector anomenat com a “Polígon industrial Palaudàries, sector 2” i que queda delimitat pels polígons industrials “La Serra, sector 1” i “Palaudàries , sector 1”, el terme municipal de Parets del Vallès i la riera Seca. 2. Estàndards per a sistemes. S’estarà allò previst a la fitxa corresponent i que s’adjunta a l’annex 2 d’aquest expedient. 3. Edificabilitat. L’índex d’edificabilitat bruta zonal es fixa en 0,38 m². sostre / m². sòl. Aquest índex s’entén aplicat a la totalitat de l’àmbit de planejament incloent el sòls destinats a sistemes generals de cessió gratuïta i obligatòria. 4. Condicions de les edificacions.

- La parcel·la mínima es fixa en 2.000 m². de sòl. - La façana mínima al carrer serà de 30 metres. - L’ocupació màxima de la parcel·la per l’edificació serà del 50%. En parcel·les

superiors a 4.000 m². aquesta ocupació es podrà augmentar fins el 60%.

17

- El perímetre regulador de l’edificació es separarà 1o metres de l’alineació oficial del carrer i 5 metres de la resta de límits. Les parcel·les que limitin amb el sistema general viari (variant de la carretera C-155) es separaran d’acord amb allò previst a la seva legislació específica, fixant-se en aquest cas en 25 metres a comptar des de la línia blanca del voral de la carretera. Aquest límit queda assenyalat en el plànol núm. 5 de l’expedient (Modificació proposada).

- L’alçada de les edificacions serà, com a màxim de 13 metres. Pel damunt d’aquesta alçada solament seran admesa l’existència d’elements tècnics i instal·lacions necessàries pel bon funcionament de l’activitat i que, per raó de les seves característiques requereixin ultrapassar aquesta alçada. En el supòsit que, per qüestions organitzatives es requerís una major alçada aquesta caldrà justificar-la convenientment i el volum que excedeixi d’aquesta alçada màxima comptabilitzarà de forma addicional en el còmput de l’edificabilitat de la parcel·la.

- L’ús principal admès a la zona és el industrial, en les categories 1ª, 2ª, 3ª i 4ª.

Els usos compatibles amb l’ús principal són: - Magatzem - Comercial - Comercial concentrat - Esportiu - Oficines al servei de la indústria - Estacions de serveis i garatges

5. A més de les disposicions contingudes en aquest article es tindran en compte totes les disposicions complementàries contingudes a la fitxa normativa que s’acompanya a l’annex 2 d’aquest expedient i, també, aquelles altres derivades de l’informe de sostenibilitat ambiental que s’annexa al present expedient . El pla parcial urbanístic que es desplegui en compliment d’aquestes disposicions tindrà en compte totes les mesures i recomanacions contingudes en dits documents. L’ordenació en definida en dita fitxa cal entendre-la com a vinculant.

18

A N N E X 2

Plànols

01. Informació. Situació en el municipi

02. Informació. Fotografia aèria

03. Informació. PGOM. Aprovat 1.983 Sèrie B. Qualificació urbanística del sòl

04. Informació. PGOM. Modificació 2.008 Sèrie F. Estudi del sòl urbà

05. Ordenació. Modificació proposada Sèrie B. Qualificació urbanística del sòl

24

A N N E X 3

Fitxa normativa

A N N E X 4

Oficina territorial d’acció i avaluació ambiental

Document de referència

28

A N N E X 5

Informe de sostenibilitat ambiental

29

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGOM DE LLIÇÀ DE VALL

ÀMBIT POLÍGON INDUSTRIAL PALAUDÀRIES, SECTOR 2

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Pere Serrano Garriga Assessor i consultor ambiental

30

INTRODUCCIÓ o OBJECTE I ANTECEDENTS El present informe constitueix l’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) de la Modificació puntual del planejament general de Lliçà de Vall del Polígon industrial “Palaudàries, sector 2”. El present ISA complementa la memòria de la MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ MUNICIPAL EN L’ÀMBIT DEL POLÍGON INDUSTRIAL PALAUDÀRIES, SECTOR 2, AL TERME MUNICIPAL DE LLIÇÀ DE VALL en relació als aspectes ambientals, per tal que conjuntament siguin informats per l’òrgan ambiental.

En data 17 d’abril de 2013 l’Ajuntament de Lliçà de Vall presentà a l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental

(OTAAA) dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Territori i Sostenibilitat la sol·licitud relativa a la

no subjecció a avaluació ambiental de la present modificació puntual, en virtut de l’article 8 de la Llei 6/2009,

d’avaluació ambiental de plans i programes. Aquesta sol·licitud s’acompanyà de l’avanç de la Modificació puntual i

el corresponent Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar (ISAP).

En motiu de les converses mantingudes amb la cap de l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental (OTAA), en

data 29 d’abril de 2013, es sol·licità l’inici del procediment d’avaluació ambiental ordinari d’acord amb la legislació

vigent.

L’OTAAA va emetre el pertinent Document de Referència el 17 de juny de 2013 (referència OTTAABA20130093), el

qual valora positivament l’anàlisi ambiental realitzat en l’ISAP i verifica la idoneïtat de les propostes de l’ISAP i la

resta de la documentació presentada. El present ISA es redacta amb la forma i els continguts establerts

normativament i d’acord amb l’abast i les determinacions fixades en el corresponent Document de Referència.

o MARC NORMATIU En general, l’avaluació ambiental està regulada per la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes. Aquesta llei s’ajusta a la Directiva 2001/42/CE, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient; i a la Llei de l’Estat 9/2006, de 28 d’abril, d’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient. D’acord amb l’article 5 i l’Annex 1 de la Llei 6/2009 els plans d'ordenació urbanística municipal s’hauran de sotmetre a avaluació ambiental. A parir de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme es concentra en la legislació urbanística tota la regulació del procediment d’avaluació ambiental dels plans urbanístics, dividida fins el moment entre aquesta legislació i la legislació ambiental. Actualment el procediment d’avaluació ambiental dels instruments de planejament urbanístic està regulat per la següent normativa urbanística:

• Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.

• Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

D’acord amb l’apartat d) de l’article 7 de la Llei 6/2009, d’avaluació ambiental de plans i programes, s’han de sotmetre a avaluació ambiental “la resta de modificacions dels plans d'ordenació urbanística municipal que

constitueixin modificacions substancials de les estratègies, les directrius i les propostes o de la cronologia del pla que

produeixin diferències apreciables en les característiques dels efectes previstos sobre el medi ambient, llevat de les

que afectin únicament el sòl urbà”.

31

L’article 86bis del Decret legislatiu 1/2012, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la llei 3/2012 disposa que l’avaluació ambiental del planejament urbanístic s’integra en el procediment d’elaboració de plans urbanístics. Aquesta integració es regeix per l’article 115 del Decret 305/2006, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, d’acord amb la disposició transitòria divuitena del Decret legislatiu esmentat. El present informe de sostenibilitat ambiental, al tractar-se d’una modificació de planejament general, s’ajusta als continguts establerts a l’article 70 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006.

o DESCRIPCIÓ DEL LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PLANEJAMENT L’àmbit subjecte a la present modificació puntual es situa a l’extrem sud-oest del terme municipal de Lliçà de Vall. Aquest, limita al sud amb el sòl no urbanitzable del municipi de Parets del Vallès; a l’oest amb la llera de la riera Seca i l’espai rural de Gallecs; al nord amb el sòl urbà consolidat (Polígon industrial Palaudàries, sector 1 i una petita peça de sòl urbà residencial); a l’est amb el sòl urbà consolidat (polígon industrial la Serra, sector 1). L’àmbit està travessat per l’avinguda del Vallès (carretera C-155). Té una superfície total de 69.261,85 m

2.

Figura 1.1: Situació del sectors sobre ortofotomapa.

Font: Memòria de la modificació puntual i ICC. Dins l’àmbit d’actuació s’hi ubiquen les instal·lacions de l’empresa E.G.O. Appliance Controls S.L.U., dedicada a la fabricació i manteniment de components electrònics per a línia blanca, automoció i altres petites aplicacions que ocupen 16.500 m

2 (el 24% de la superfície del sector).

El planejament general vigent al municipi de Lliçà de Vall és el Pla general d’ordenació municipal (PGOM), aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona l’any 1983. Donada l’antiguitat del planejament general vigent aquest no ha estat sotmès a avaluació ambiental. El PGOM classifica tot el sector subjecte a la present modificació puntual de planejament com a sòl urbanitzable no programat (no delimitat), amb la qualificació de desenvolupament industrial (clau 15), i una dotació de sistema general d’infraestructures tècniques (clau D) destinada a estació depuradora d’aigües residuals, coincidint amb el punt més baix de la conca de la riera Seca al municipi. També s’estableix una faixa longitudinal destinada a variant de la carretera C-155. Aquesta variant fou concretada en motiu de la modificació puntual del PGOM del polígon industrial Palaudàries, aprovada definitivament l’any 2002. En aquesta modificació puntual es concretà l’estructura

32

viària prevista al PGOM, a partir d’un eix central amb 1 carril per sentit de circulació a la variant de la carretera, mentre que l’actual traçat es converteix en una via de caràcter local encaixada entre dues rotondes, facilitant la mobilitat interna i alhora l’accés a la carretera C-155, a través d’una de les dues rotondes. La present modificació puntual pretén definir tot l’àmbit, incloent-hi la variant de la carretera C-155, com a sòl urbanitzable delimitat, eliminant la qualificació de sistema general d’infraestructures tècniques i catalogant tot el sector com a industrial, amb unes condicions d’edificabilitat, ocupació i volumetria similars als polígons industrials veïns. Es complementa amb la reserva de sòl destinat a equipaments col·lectius. Així, la proposta de modificació comporta la classificació de l’àmbit com a sòl urbanitzable delimitat, de desenvolupament industrial intensitat II (clau 12.b) al sòl subjecte d’aprofitament urbanístic. Al mateix temps proposa, com a principal modificació del planejament, la desafectació de la reserva d’infraestructures tècniques destinades a l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) i la seva substitució per una reserva de sòl destinada, en part, al sistema general d’equipaments col·lectius i, la resta, per una major reserva de sòl destinada a sistema d’espais lliures. Així mateix incorpora com a cessió complementària els sòls destinats a sistema general viari (clau A) per permetre la construcció de la variant de la carretera C-155, de la qual la construcció de la rotonda i els seus enllaços aniran a càrrec del sector que es proposa com a sòl urbanitzable delimitat. Respecte la reserva d’espai pel tractament de les aigües residuals cal destacar que el PGOM de 1983 va preveure la reserva de dues àrees per a la instal·lació de dues depuradores d’àmbit municipal: una situada a la conca del riu Tenes i l’altra a la riera Seca. A partir de l’any 1988 es defineix un nou marc legal en relació el tractament de les aigües residuals amb la constitució del Consorci per a la defensa de la conca del riu Besòs. A partir d’aquell moment el consorci opera com a Administració actuant i s’incorpora al Pla de sanejament de Catalunya, tenint en aquest moment competències sobre 39 municipis de la conca del Besòs. Les aigües residuals de Lliçà de Vall són convenientment tractades a les instal·lacions que el consorci té a Montornès del Vallès. Per tant, la previsió del PGOM d’ubicar dues depuradores d’aigües residuals s’ha vist caducada per un canvi d’estratègia en la gestió de les aigües residuals. La present modificació constata aquest canvi d’estratègia i permet adaptar el PGOM a la gestió real de les aigües residuals que s’està portant a terme des de l’any 1988. En aquest sentit cal destacar que l’afecció prevista a la conca del riu Tenes es va eliminar en motiu de tramitar-se el pla parcial del polígon industrial Perdellot (1989), qualificant-se els terrenys com a sistemes locals d’equipaments i zones lliures públiques. Figura 1.2: Ordenació del sector, segons PGOM (1983).

Font: Memòria de la modificació puntual.

33

Com es desprèn de la memòria de la modificació puntual l’objectiu primer de la present modificació puntual és facilitar l’ampliació de les instal·lacions de l’empresa E.G.O. Appliance Controls S.L.U. i, complementàriament, disposar d’una reserva de sòl industrial. Figura 1.3. Modificació puntual del PGOM al polígon industrial Palaudàries (2002). Només afecta en relació a la concreció de la rotonda central.


Figura 1.4. Modificació puntual proposada.


34

CANVIS INTRODUÏTS A L’ISA DURANT EL PROCÉS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA L’ISA és el resultat de l’avaluació ambiental continuada que possibilita -des dels inicis dels treballs de la redacció de la Modificació puntual del pla general d’ordenació municipal en l’àmbit del polígon industrial Palaudàries, sector 2- una integració adequada dels requeriments ambientals en tots els processos de presa de decisions. Els objectius ambientals per a la redacció de la Modificació puntual que es van adoptar en la fase inicial (ISAP) i els proposats en el corresponent Document de Referència, han de permetre la verificació de les alternatives generals d’ordenació, les successives decisions en el procés de planejament, el producte final i les seves modificacions posteriors. En aquest apartat, amb l’objectiu de clarificar el procés d’avaluació ambiental estratègica, es relacionen totes les modificacions introduïdes a l’ISA respecte l’ISAP d’acord amb les esmenes del Document de Referència i els requeriments de les administracions competents que han emès informe en resposta de les consultes realitzades d’acord amb l’article 18 de la Llei 6/2009, d’avaluació ambiental de plans i programes. De les administracions públiques i públic interessat només han emès el corresponent informe, les següents: Serveis Territorial a Barcelona del Departament de Cultura i Agència Catalana de l’Aigua. Així mateix, la Comissió Territorial d’Urbanisme a Barcelona de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, ha emès l’informe urbanístic i territorial a l’empara del previst a l’article 86 bis i la disposició transitòria divuitena del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2010). A continuació s’especifica la resolució que s’ha donat en el present ISA a les consideracions de les administracions competents i al Document de Referència:

Taula 1.1: Incorporació de les determinacions del Document de Referència i dels informes emesos de les

administracions competents en relació a l’avanç de planejament i l’ISAP.

Requeriments Organisme Tractament a l’ISA i/0 a la

Modificació puntual

Tenir en consideració que les possibles restes fòssils que es puguin trobar al sector formen part del patrimoni paleontològic, tal com disposa l’article 46.1 de la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català. Es requereix que en la fitxa normativa en la qual s’incorporen totes les disposicions complementaries i derivades de l’ISA sigui modificada i l’incorpori, així com les obligacions o limitacions que comportaria l’existència de patrimoni arqueològic i/o paleontològic segons la legislació vigent en la matèria.

Serveis Territorials a Barcelona del

Departament de Cultura.

S’incorpora un nou apartat 2.1.7. Patrimoni cultural. També es completen els apartats 2.1.4.1 i 2.2.1, així com en la fitxa normativa de la Modificació puntual.

Completar l’ISA amb la descripció del Patrimoni Arqueològic i del Patrimoni Arquitectònic existents al municipi de Lliçà de Vall.

Serveis Territorials a Barcelona del

Departament de Cultura.

S’incorpora un nou apartat 2.1.7. Patrimoni cultural.

Cal estudiar la possible presència d’amfibis i eriçons. Document de

Referència, OTTABA. Inclòs en l’apartat 2.1.4.4.

Introduir o modificar els objectius i criteris ambientals proposats. Aquests objectius són:

• Preservar els espais i elements amb valor natural i paisatgístic de l’àmbit.

� Garantir l’espai en contacte amb el PEIN de Gallecs com a zona tampó, integrant-ne el medi natural i el paisatge. � Recuperar la vegetació de ribera de la riera Seca i del seu torrent afluent. � Garantir i millorar la connectivitat ecològica a través de la riera Seca. � Concebre amb més superfície o amplitud el disseny dels espais lliures proposats, per mantenir la connectivitat biològica territorial.

• Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua. � Protegir la riera Seca i el seu afluent.

• Minimitzar els efectes del planejament sobre la contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica, així com també sobre el canvi climàtic.

� Reduir l’impacte acústic i evitar l’exposició a nivells d’emissió sonora no permesos per legislació.

Document de Referència, OTTABA.

Es modifiquen els objectius ambientals d’acord amb la proposta del document de referència (nous objectius, objectius modificats i nova jerarquització). Inclòs en l’apartat 2.3.

Incorporar els indicadors ambientals especificats per tal d’avaluar la Document de Els indicadors ambientals

35

sostenibilitat ambiental i l’assoliment dels objectius i criteris ambientals:

• Indicador 1: Superfície d’espais lliures.

• Indicador 2: Superfície ecològicament recuperada de la riera Seca i el seu afluent.

• Indicador 3: superfície de terrenys agrícoles afectada per la urbanització.

• Indicador 4: Superfície de terrenys potencialment inundables afectada per la urbanització.

• Indicador 5: Volum d’aigua (residual i de pluja) reutilitzada.

• Indicador 6: Persones exposades a nivells superiors a 65 dB diürns i 55 dB nocturns.

Referència, OTTABA. especificats s’inclouen juntament amb els objectius ambientals inclosos en l’apartat 2.3.

Tenint en compte l’interès natural i connector dels terrenys confrontats, cal avaluar la viabilitat ambiental de la proposta per tal de garantir l’adequació del desenvolupament urbanístic en la matriu territorial. Ampliar, en la mesura del possible, la zona destinada a espais lliures en aquest àmbit, per tal de garantir la connectivitat ecològica.


L’ampliació de la zona destinada a espais lliures s’ha inclòs directament a l’ordenació establerta i a la fitxa normativa.

Tenint en consideració la proximitat amb el PEIN de Gallecs i la riera Seca caldrà mantenir un marge d’àrea d’espais lliures suficients per mantenir la dinàmica ecològica i connectora de l’ecosistema hídric, tot preveient actuacions de restauració de l’espai i recuperació de la vegetació.


Incorporat en l’ordenació, la fitxa normativa i, especialment en el capítol 2.3. Criteris ambientals específics.

Donar compliment a les consideracions de l’Agència Catalana de l’Aigua respecte l’entubament del torrent.


En l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua no es fa cap consideració al respecte de l’entubament del torrent. En tot cas l’ISA valora i valida les dues opcions principals: tant l’entubament del torrent innominat com el seu manteniment com a escòrrec em superfície.

Les tasques de millora ecològica de la riera Seca es realitzaran d’acord amb els criteris tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua, especialment el document La gestió i recuperació del bosc de ribera, 2008.


Les tasques de millora ecològica (desenvolupades en l’apartat 2.3. Criteris ambientals específics.) , tant de la riera Seca com del rec innominat, segueixen els criteris tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua, especialment el document La

gestió i recuperació del bosc de

ribera, 2008. En aquest sentit es segueixen els objectius i les determinacions relacionades amb la de gestió de la vegetació autòctona i al·lòctona.

A l’àmbit sud del sector industrial caldrà analitzar la possibilitat d’intercalar les edificacions previstes amb espais destinats a horts urbans per tal de garantir la pervivència de l’activitat productiva agrícola, i alhora, afavorir la permeabilitat en contacte amb els espais oberts previstos de la riera Seca i el seu torrent afluent. Els usos agrícoles podrien esdevenir un valor afegit, quedant integrats en l’ordenació per garantir la correcta coexistència amb les altres activitats productives del sector.


En l’apartat 2.4. Criteris ambientals específics s’estudia la possibilitat d’incloure espais destinats a horts urbans. Malgrat tot, la poca superfície del sistema d’espais lliures, la seva morfologia i la seva disposició en el territori impossibiliten el seu aprofitament com a horts urbans. Es considera més idoni destinar els espais lliures perimetrals per a la creació de les franges arbrades perimetrals, que garanteixen una millor integració del sòl industrial en l’entorn territorial immediat (especialment el PEIN de Gallecs i la resta de sòl no urbanitzable de Parets del Vallès.

Tenir en consideració la zonificació del domini públic hidràulic, especialment la zona de policia i la zona de servitud.

Agència Catalana de l’Aigua.

Aquesta zonificació s’inclou tant en la descripció de l’apartat

36

2.1.2.1. Hidrologia superficial.

Per tal de fomentar l’estalvi i l’ús eficient i racional de l’aigua caldrà que els projectes de nous edificis i construccions incorporin sistemes d’estalvi d’aigua. En aquest sentit caldrà que aquests projectes compleixin el que estableix l’Ordenança tipus sobre estalvi d’aigua de la Diputació de Barcelona. L’ACA recomana, a més, que els serveis municipals de reg de zones verdes i de neteja viària i de clavegueram utilitzin aigua procedent de fonts alternatives a la potable (aigua regenerada, subterrània, de pluja), i que així s’especifiqui als plecs de prescripcions tècniques municipals.


S’introdueix com a criteri ambiental en l’apartat 2.4.

Malgrat que la MP preveu la connexió de les aigües residuals del sector al sistema públic de sanejament de Montornès del Vallès es proposa que es delimiti una reserva de sòl per tal d’instal·lar una solució autònoma de depuració i incloure la consegüent partida pressupostària. Per tant, prèviament a l’aprovació definitiva del projecte d’urbanització, els promotors hauran d’acreditar que disposen de l’autorització de connexió del Consorci per la Defensa de la conca del Besòs. En cas que no sigui viable la connexió al sistema públic de sanejament, el promotor haurà d’executar la reserva de sòl i la partida pressupostària prevista en el planejament per tal de garantir la depuració de les aigües residuals del sector.



Les xarxes d’aigües pluvials dels nous sectors hauran d’incorporar les obres i instal·lacions que permetin retenir i evacuar adequadament cap a l’EDAR les primeres aigües d’escorrentia de la xarxa de sanejament amb elevades concentracions de contaminants. Els sobreeixidors a la llera hauran de preveure en el brocal de sortida les estructures necessàries de transició, dissipació d’energia i protecció dels marges i la llera per no ocasionar afeccions sobre el domini públic hidràulic ni a tercers.



Per tal de donar compliment a la Directiva Marc de l’Aigua, l’ISA haurà d’adaptar-se a les disposicions que es derivin de l’aplicació de la Directiva Marc i, en particular, al Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (Decret 1888/2010).


En l’apartat 2.1.1 (Medi hídric i cicle de l’aigua) de la descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants s’introdueixen les descripcions i les determinacions d’acord amb la Directiva Marc i el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya.

Els paràmetres aplicables al sector estan definits en l’article 158 bis del PGOM i en la corresponent fitxa normativa. Es proposa incorporar tots els paràmetres a la fitxa normativa.

Informe urbanístic i territorial, Comissió

Territorial d’Urbanisme a

Barcelona.

Els paràmetres aplicables al sector queden íntegrament recollits a la corresponent fitxa normativa que estableix la present MP.

En relació a les cessions mínimes de sistemes d’espais lliures i equipaments caldria simplificar la fitxa normativa, diferenciant únicament categoria pel sistema d’espais lliures i una pel sistema d’equipaments (excloent, per tant, la diferenciació entre sistemes generals i locals) i fixant també en relació als sistemes els percentatges mínims de cessió i no la superfície.

Informe urbanístic i territorial, Comissió

Territorial d’Urbanisme a

Barcelona.

Aquestes determinacions queden recollides, tal i com es proposa en l’informe urbanístic i territorial, en la corresponent fitxa normativa que estableix la present MP.

o RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES

La present figura de planejament urbanístic modifica el Pla general d’ordenació municipal (PGOM) del municipi de Lliçà de Vall. A continuació es detallen les superfícies ordenades pel PGOM, d’acord amb les dades de l'Observatori Permanent de l'Activitat Urbanística a Catalunya (OPAUC). El planejament vigent al municipi de Lliçà de Vall estableix la classificació i la qualificació del sòl a les taules 1.2. i 1.3. que consten a la pàgina següent:

37

Taula 1.2: Superfícies classificades pel planejament vigent. Classificació del sòl Superfície (ha) Superfície (%)

Sòl urbà

No consolidat 0,00 0,00

Consolidat 419,92 38,81

Total 419,92 38,81

Sòl urbanitzable

No delimitat 94,38 8,72

Delimitat 68,60 6,34

Total 162,98 15,06

Sòl no urbanitzable 499,20 46,13

TOTAL 1.083 100,00

Taula 1.3: Superfícies qualificades pel planejament vigent.

Qualificació del sòl Superfície (ha) Superfície (%)

Sistemes 210,52 19,45

Sòl urbà

Residencial 207,65 19,19

D’activitat econòmica 97,77 9,03

Mixt i altres 0,97 0,09

Sòl urbanitzable 110,49 10,21

Sòl no urbanitzable 454,70 42,02

TOTAL 1.083 100,00 Font: Observatori Permanent de l'Activitat Urbanística a Catalunya (OPAUC).

L’objectiu bàsic del PGOM era controlar les problemàtiques derivades de la proliferació d’urbanitzacions residencials i d’implantacions industrials, totes elles de molt diferent condició i índole. La manca d’un marc legal de planejament en aquell moment feia que aquestes urbanitzacions i les indústries disposades al llarg de tot del nucli restessin en la il·legalitat i que no disposessin en molts casos dels serveis urbanístics necessaris. Per tot això, l’ordenació dels sectors industrials es va constituir en un dels principals objectius del PGOM, degut a l’alta concentració d’instal·lacions industrials i la manca d’infraestructures d’urbanització que presentaven. Així, el PGOM va classificar els sectors industrials més compactes com a sòl urbà i amb una figura de planejament derivat (unitat d’actuació) que garantís la seva posterior urbanització, prioritzant d’aquesta manera la consolidació dels sectors més densos abans d’iniciar actuacions de nova implantació industrial. Els sectors amb poca o baixa implantació industrial es van classificar com a sòl urbanitzable no programat (avui no delimitat). Els criteris bàsics seguits per definir les peces de sòl urbanitzable no programat foren:

• Facilitat d’accessibilitat. Potenciant així els sectors pròxims a les carreteres que travessen el

municipi (C-17 i C-155).

• Reompliment dels espais buits entre polígons industrials, especialment si hi ha instal·lacions

industrials preexistents.

• Completar l’estructura urbana subjacent.

El Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB), aprovat definitivament el 20 d’abril de 2010, reconeix el planejament general vigent assignant d’una banda la categoria de “sòl urbanitzable no programat industrial” en el plànol de planejament i de sistema d’espais oberts i assignant d’altra banda la categoria “d’àrea especialitzada industrial amb capacitat de desenvolupament” en el plànol d’estratègies urbanes. -ñ L’àmbit objecte de la present modificació puntual limita a l’oest amb el sòl de protecció especial de l’espai de Gallecs, i al sud amb el sòl de protecció territorial del terme municipal de Parets del Vallès. En relació al sistema d’infraestructures cal destacar que el pla recull diferents actuacions que afecten a les immediacions de l’àmbit considerat, tant de la xarxa ferroviària com de la xarxa viària. Aquestes propostes es corresponen principalment amb les propostes incloses al Plan Estratégico de Infraestructuras del Transporte (PEIT) del Ministerio de Fomento i al Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC) de la Secretaria de Mobilitat.

38

Entre les actuacions destacades en relació a la mobilitat destaca la creació d’una línia de tren-tramvia entre Sabadell i Granollers. Aquesta xarxa donarà servei ferroviari a territoris que no tenen elevades concentracions de població i a on les àrees urbanitzades s’alternen amb espais lliures sense formar un continu urbà. Aquesta xarxa està connectada a la xarxa ferroviària principal. L’estació està prevista al polígon industrial La Serra, a una distància d’entre 480 i 880 m de l’àmbit afectat per la present modificació puntual. En relació a la xarxa viària cal destacar que en els entorns considerats hi apareixen propostes tant de la xarxa primària com de la secundària. Quan a la xarxa estructurant primària, el PTMB recull 5 alternatives de traçat de la futura Ronda del Vallès (Quart Cinturó), infraestructura que depèn del Ministeri de Foment. Aquests traçats alternatius van aparèixer durant el procés de consulta pública de l’Estudi informatiu del tram Granollers-Terrassa i en el tràmit d’avaluació ambiental, iniciat l’any 2004. L’alternativa denominada “corredor C-155 – Gallecs” passa per l’àmbit de la present modificació puntual. Malgrat tot, el PTMB proposa un traçat indicatiu que discorre lluny del sector. Aquest projecte està aturat i a l’any 2010 el Ministeri de Medi Ambient arxivà l’expedient per caducitat del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental. En relació a les vies estructurants secundàries el PTMB proposa la creació de la Via Interpolar entre Castellbisbal i Granollers. Entre Polinyà i Parets del Vallès, la C-155 esdevé la via interpolar. En aquest tram es preveu una millora del traçat de la C-155 ja que presenta diferents revolts de radi tancat, així com semàfors i accessos directes a la via. Just al sud de l’àmbit considerat la Via Interpolar segueix per un tram de nova construcció entre Parets del Vallès i la C-35. En els entorns de l’àmbit considerat la nova traça de la C-155 que constituirà la Via Interpolar discorre pel terme municipal de Parets del Vallès, sense afectar el terme municipal de Lliçà de Vall. La via Interpolar és una infraestructura que té la funció d’absorbir el trànsit intermunicipal i intercomarcal entre el Baix Llobregat, els Vallès Occidental i Oriental per descongestionar la B-30. La seva principal funció és absorbir una gran quantitat de trànsit que té el seu origen i destí als polígons industrials del Vallès i que, molt sovint, repercuteix en carreteres locals o en la xarxa urbana que no estan dissenyats per absorbir aquest trànsit. Aquesta via no es planteja com una via ràpida per travessar la Regió Metropolitana de Barcelona. El PTMB també preveu la creació d’una nova traça de la C-155, a partir de la Via Interpolar que passa al sud-est del polígon industrial La Serra. En aquest cas la nova traça de la C-155 també discorre pel terme municipal de Parets del Vallès.

Figura 1.5. Propostes ferroviàries i viàries incloses al PTMB.

Font: Cartografia d'ordenació del Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB) i topogràfic ICC.

39

DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS

o DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS MEDI FÍSIC, CONTEXT TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL USOS DEL SÒL La descripció dels usos del sòl del sector objecte de la present modificació puntual s’ha realitzat a partir del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC), realitzat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona. El MCSC és una cartografia temàtica d'alta resolució dels principals tipus de cobertes del sòl. S’ha utilitzat la quarta edició d’aquesta cartografia, elaborada a partir d’ortofotomapes dels anys 2009 a una escala 1:5.000. A continuació es detallen les cobertes del sòl existents en l’àmbit de la modificació puntual, d’acord amb la classificació de Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC):

Taula 2.1: Cobertes del sòl en l’àmbit de la modificació puntual. Coberta del sòl m

2 %

bqi20 Alzinar 6,46 0,01

bribc20 Bosc caducifoli de ribera 2.587,90 3,74

canya Canyars 3.846,62 5,55

m Matollars 74,28 0,11

p Prats i herbassars 1.898,85 2,74

Cl1 Vinyes 3.873,44 5,59

ch Conreus herbacis 29.191,72 42,07

ehp Conreus herbacis abandonats 50,65 0,07

hua Habitatges unifamiliars aïllats 3.947,14 5,70

pk Zones d’aparcament 2.943,78 4,25

pkc Grans vials 2.738,77 3,95

dip Altres construccions (solar) 1.890,20 2,73

nau Naus 7.981,81 11,52

nna Sòl nu per acció antròpica 4.488,86 6,48

na Sòl nu urbà no edificat 3.797,52 5,48

TOTAL 69.261,00 100,00 Font: Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC), quarta edició.

Agregant les categories per usos del sòl els resultats són els següents:

Taula 2.2: Cobertes del sòl agregades en l’àmbit de la modificació puntual.

Usos del sòl agregats %

Boscos 3,75

Canyars 5,55

Erms 5,57

Conreus 47,77

Naus 11,52

Sòl nu 11,95

Vials i aparcament 8,20

Habitatges 5,70

TOTAL 100,00 Font: Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC), quarta edició.

40

S’observa un domini important dels conreus que representen el 47,77% del total de l’àmbit. Cal destacar que actualment bona part dels conreus herbacis estan abandonats i només s’utilitzen puntualment com a pastures. Les categories pròpies dels entorns urbanitzats representen un 37,36% del total de l’àmbit. D’acord amb el mapa adjunt s’observa una clara diferenciació entre el sòl urbanitzat i el sòl no urbanitzat. En aquest sector el sòl urbanitzat està constituït principalment per 2 polígons industrials: La Serra, a l’est i Palaudàries sector 1 al nord. Existeix una agrupació d’habitatges unifamiliars aïllats (un petit tram a la façana nord del carrer Camí Ral). Per contra el sòl no urbanitzat està caracteritzat pel domini dels conreus herbacis, característics de la plana vallesana, i concretament del sector de Gallecs. L’àmbit objecte de la modificació puntual presenta característiques dels dos conjunts, ja que conté alhora conreus herbacis (alguns dels quals en estat d’abandonament) i la nau industrial de l’empresa E.G.O. Appliance Controls S.L.U., així com d’altres instal·lacions que estan en estat d’obsolescència. OCUPACIÓ I CONSUM DE SÒL

A partir de la comparativa de la classificació del sòl de Lliçà de Vall amb el conjunt de l’àmbit metropolità de Barcelona es constata l’alta ocupació del sòl existent al municipi vallesà. Aquesta alta ocupació del sòl és principalment deguda a les tipologies residencials dominants de baixa densitat (habitatges unifamiliars en urbanitzacions). En aquest sentit cal destacar que el 78,5% dels habitatges existents al municipi són unifamiliars, mentre que en l’àmbit metropolità els habitatges unifamiliars només representen el 14,3%. Aquesta caracterització del parc residencial, a banda de les implicacions que té sobre el consum de sòl, té una clara repercussió sobre l’eficiència en el proveïment de determinats serveis públics, ja que en disminuir la densitat dificulta l’assoliment de les masses crítiques necessàries per a fer-los rendibles.

41

També cal destacar l’extensió de sòl urbà destinat a activitat econòmica (multiplica per 4 la mitjana de l’àmbit metropolità), així com l’alta proporció de sòl urbanitzable, principalment degut a la preexistència d’usos industrials dins el seu àmbit.

Taula 2.3: Comparativa superfícies d’ordenació.

Qualificació del sòl Lliçà de Vall

Àmbit metropolità

Superfície (%) Superfície (%)

Sistemes 19,45 20,73

Sòl urbà

Residencial 19,19 7,46

D’activitat econòmica 9,03 2,34

Mixt i altres 0,09 0,56

Sòl urbanitzable 10,21 3,72

Sòl no urbanitzable 42,02 65,19 Font: Observatori Permanent de l'Activitat Urbanística a Catalunya (OPAUC).

L’ocupació del territori per a la instal·lació d’activitats industrials de molt diferent naturalesa caracteritza el municipi de Lliçà de Vall des d’abans de l’aprovació del PGOM. A principis dels anys 80 les implantacions industrials representaven el 14% de la superfície del municipi, ja sigui en forma de polígons industrials o de forma aïllada entre conreus. Actualment el sòl urbà consolidat destinat a implantacions industrials i altres activitats econòmiques representen el 9% del terme municipal, a part de les diferents instal·lacions industrials situades en sòl urbanitzable no delimitat i d’altres situades en edificacions aïllades en sòl no urbanitzable. Malgrat que encara resta sòl industrial per edificar, especialment al polígon Can Nadal, es considera necessari el desenvolupament de la peça de sòl urbanitzable no programat “Palaudàries, sector 2” d’acord amb l’objectiu principal de la present modificació puntual: l’ampliació de les instal·lacions de l’empresa E.G.O. Appliance

Controls S.L.U.. VIALITAT I TRANSPORT PÚBLIC

La xarxa viària bàsica de Lliçà de Vall està formada per l’autovia C-17 (antiga N-152), o Eix del Congost, que transcorre entre Barcelona i Puigcerdà; i la carretera C-155, que uneix Granollers i Sabadell. De les vies locals només destaca la carretera de Parets del Vallès a Bigues i Riells (BV-1602 i BV-1604). La carretera C-155 travessa l’àmbit de la present modificació puntual. L’avinguda del Vallès funciona com a lateral de la carretera C-155. La resta de vies existents al sector són el carrer Maresme, que voreja el polígon Palaudàries sector 1; i el Camí Ral situat al límit nord del sector, que presenta greus deficiències d’urbanització. L’oferta de transport públic és limitada al municipi de Lliçà de Vall ( no hi ha transport públic urbà). El transport públic interurbà uneix el municipi amb els pobles veïns i principalment amb la ciutat de Barcelona. A continuació es detallen les línies existents:

• La línia Bus Express 777 connecta Barcelona (Sagrera) amb Bigues i Riells donant servei a Lliçà de Vall amb dos

serveis un Express i l’altre bàsic donant un servei més urbà.

• L’empresa Sagales té 4 recorreguts diürns que connecten Lliçà de Vall amb Barcelona, la Universitat Autònoma

i els municipis veïns de Granollers, Mollet, Parets, entre d’altres. A més Lliçà de Vall disposa d’un servei nocturn

(Línia N-71).

L’àmbit d’estudi no té actualment una parada de transport públic i la més pròxima es localitza al terme municipal de Parets del Vallès a aproximadament 800 m. Correspon a la línia 390 de transport públic urbà recorregut Avinguda Plaça de la Via – Av. Catalunya amb parada a Plaça del Cim Vallesà .

42

MOBILITAT LABORAL

Aquestes dades estan fetes a partir de l’Enquesta de Mobilitat Obligada de 2001, de manera que actualment poden variar considerablement, encara que les mateixes estan en línia amb les que consten al PGOM (1.983). Tot seguit es detallen les principals dades que caracteritzen la mobilitat obligada per motius laborals:

Taula 2.4: Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball, 2001. Desplaçaments interns 761

Desplaçaments cap a fora 1.819

Desplaçaments des de fora 4.240

Total generats 2.580

Total atrets 5.001

Diferència atrets/generats 2.421 Font: Enquesta de Mobilitat Obligada, 2001.

Les dades bàsiques de la localització de l’ocupació són les següents:

• Llocs de treball localitzats a Lliçà de Vall: 5.001

o Llocs ocupats per residents: 761 o Llocs ocupats per no residents: 4.240

• Residents que treballen fora de Lliçà de Vall: 1.819

• Població ocupada resident: 2.580

A partir d’aquestes dades es poden determinar els següents índexs:

• Autocontenció: 29,5%.

És la ràtio entre el nombre de desplaçaments interns i la població ocupada resident.

• Autosuficiència: 15,2%

És la ràtio entre el nombre de desplaçaments interns i els llocs de treball localitzats. L’índex d’autocontenció és baix, de manera que la major part de la força de treball surt a treballar fora del municipi. Al mateix temps l’índex d’autosuficiència és excepcionalment derivada de l’alta especialització del municipi en activitats econòmiques (principalment industrials, que suposen el 64% dels llocs de treball) i la gran quantitat de llocs de treball existents al municipi que es cobreixen amb treballadors d’altres municipis. La mobilitat laboral és una característica de la subcomarca en que s’insereix Lliçà de Vall i aquests percentatges estan en línia amb les dels altres municipis de la Vall del Tenes. Amb aquestes dades es constata que la mobilitat per motius laborals és molt alta en el municipi de Lliçà de Vall, especialment derivada de l’alta activitat econòmica existent al municipi i la gran capacitat d’atracció de desplaçaments. Per tant, la mobilitat obligada per motius laborals comporta un alt índex de desplaçaments atrets, que donada la distribució territorial dels sectors d’activitat i la baixa oferta de transport públic comporta una alta utilització del vehicle privat com es comprova a les taules següents:

Taula 2.5: Mobilitat obligada per desplaçaments residència - treball, 2001.

Desplaçaments Només individual

Només col·lectiu

Només altres

Individual i col·lectiu

Individual i altres

No aplicable

Desplaçaments interns 639 22 2 3 0 95

Desplaçaments cap a fora 1.471 56 10 52 3 227

Desplaçaments des de fora 3.957 198 19 44 3 19

Total generats 2.110 78 12 55 3 322

Total atrets 4.596 220 21 47 3 114

Diferència atrets/generats 2.486 142 9 -8 0 -208 Font: Enquesta de Mobilitat Obligada, 2001.

43

Taula 2.6: Distribució modal de la mobilitat obligada en dia feiner, 2001. Mitjà de desplaçament Percentatge (%) Transport privat 57,10

Transport públic 4,60

Modes no motoritzats 38,30 Font: Enquesta de Mobilitat Obligada, 2001.

RISCOS NATURALS I TECNOLÒGICS No existeixen riscos naturals remarcables en els entorns considerats:

• El risc d’incendi forestal és entre baix i moderat, donada la vocació agrària de la matriu territorial i la

pròpia fragmentació de les masses forestals. El municipi no és considerat d’alt risc segons el Decret

64/1995.

• Segons el Mapa geològic de Catalunya Geotreball VI. Mapa per a la prevenció dels riscos geològics

(Full 393, Mollet del Vallès), el sector i el conjunt del municipi de Lliçà de Vall no presenta riscos

geològics, a excepció de la delimitació de les zones inundables per a diferents períodes associats a la

riera Seca (veure següent apartat).

• En el mateix mapa s’especifica el risc sísmic en el municipi de Lliça de Vall amb una intensitat d’entre

VII i VIII d’acord amb el Pla SISMCAT, i una acceleració bàsica de 0,04g d’acord amb la normativa de

sismoresistent estatal.

En relació als riscos tecnològics cal destacar que en el municipi de Lliçà de Vall només hi ha una indústria catalogada com establiment industrial amb risc químic baix (d’acord amb el PLASEQCAT), quedant fora de les zones d’intervenció i alerta màxima. En quan al risc de transport de mercaderies perilloses, delimitat pel Pla Especial d’Emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera a Catalunya (TRANSCAT) només s’hi inclou la C-17 com a via amb un major flux de camions de mercaderies perilloses. MEDI HÍDRIC I CICLE DE L’AIGUA HIDROLOGIA SUPERFICIAL L’àmbit limita a l’oest amb el tram mitjà de la riera Seca, un afluent del riu Tenes. La capçalera de la riera Seca es troba als termes de Caldes de Montbui, Lliçà d’Amunt i Santa Eulàlia de Ronçana. Aquesta riera baixa paral·lela a un seguit d’indústries del polígon industrial Palaudàries, amb una amplada de 2 a 5 metres i alçada de 2 a 3,5 metres. Al sud, fent de límit amb el terme municipal de Parets del Vallès, existeix un petit rec que ha estat canalitzat aigües amunt de l’àmbit, en el polígon industrial de La Serra. Per tant, aquest petit rec només recull les aigües pluvials internes del sector objecte de la present modificació puntual, així com aquelles aigües que puguin vessar del sobreeixidor existent al límit del polígon industrial La Serra, malgrat que totes elles, segons dades municipals, han estat canalitzades cap la xarxa d’aigües municipals construïda en els darrers vint anys. Aquest petit rec no està inclòs en la delimitació del domini públic hidràulic facilitada per l’Agència Catalana de l’Aigua. Només està inclòs en el domini públic hidràulic la llera de la riera Seca. Tal i com defineix l’article 5 del Text refós de la Llei d’aigües (Reial decret legislatiu 1/2001), les lleres de domini privat són aquelles per on hi discorre ocasionalment aigua de pluja i, des del seu origen, travessen només finques particulars. D’acord amb la zonificació establerta a l’article 6 del Reglament del domini públic hidràulic (Reial decret 849/1986) , els marges de les lleres públiques estan subjectes a la zona de servitud (5 m d’amplada) i la zona de policia (100 m d’amplada).

44

RISC D’INUNDACIÓ D’acord amb la cartografia de les zones inundables de l’ACA per als diferents períodes de retorn existeix un petit sector associat a la riera Seca (extrem sud-oest de l’àmbit) afectat per episodis d’inundació. La zona inundable queda limitada al sistema d’espais lliures públics, segons el dibuix que forma part de la memòria de la modificació puntual del PGOM.

Figura: 2.1. Zones inundables per als diferents períodes de retorn.

Font: Agència Catalana de l’aigua, a partir del la planificació fluvial.

En relació al risc d’inundació que afecta principalment al sector 1 del polígon industrial Palaudàries cal destacar que des dels serveis tècnics de l’ajuntament de Lliça de Vall i sota la supervisió dels de l’ACA s’està treballant per evitar o minimitzar les condicions d’inundació a tot el marge esquerra de la riera Seca, per tal d’evitar les afectacions als polígons industrials. HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA

A la conca hidrogràfica del Besòs existeixen aqüífers porosos no consolidats, que litològicament provenen de dipòsits al·luvials i col·luvials quaternaris. Són principalment aqüífers lliures. Tots els aqüífers de la conca alta del Besòs s’inclouen dins l’àrea hidrogeològica Àrea de la depressió del Vallès (codi 304). D’aquestes formacions d’aqüífers cal destacar que la recàrrega natural es realitza per infiltració de l’aigua de pluja sobre la seva extensió aflorant. Els cursos superficials contribueixen significativament en la recàrrega dels aqüífers al·luvials durant les avingudes. En relació a l’avaluació del risc d’acord amb la fitxa de la massa d’aigua Àrea de la depressió del Vallès, elaborada per l’Agència Catalana de l’Aigua, en el marc de la Directiva Marc de l’aigua, es descriu que la massa presenta risc sobre l’estat químic i sobre el risc total.

45

No hi ha aqüífers protegits o classificats d’acord amb els annexos 1 i 2 del Decret 328/1988. El municipi de Lliçà de Vall ha estat declarat com a zona vulnerable en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (Decret 283/1998, Decret 476/2004 i Acord de Govern 128/2009).

SANEJAMENT Per l’àmbit transcorre la riera Seca, i per tant, en zona de policia de lleres, i com a curs d’aigua continua de la conca del Besòs es troba en una zona sensible hídricament segons annex de la Resolució MAH/2194/2006, de modificació del Pla de Sanejament de Catalunya. Les aigües residuals generades a Lliçà de Vall són enviades per gravetat fins a l’EDAR de Montornès del Vallès, juntament amb les aigües residuals procedents de Montornès del Vallès, Parets del Vallès, Vilanova del Vallès, Vallromanes, Montmeló, una vessant de Granollers i Mollet i Lliçà d'Amunt. A partir de l’any 2004 l’EDAR de Montornès del Vallès presenta una capacitat de tractament de 40.000 m³/dia amb una única etapa. L’administració actuant del sistema públic de sanejament Montornès del Vallès és el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs. El sistema de sanejament Montornès del Vallès segueix un model integrat, en el que les aigües residuals d'origen domèstic i industrial es recullen i depuren conjuntament en instal·lacions de titularitat pública. El sistema de sanejament Montornès del Vallès recull les aigües residuals generades per una població de 64.791 habitants i un total d'indústries estimat en 806 establiments contaminadors – potencials. La contaminació abocada al Sistema s'avalua per a l'any 2011 en 127.296 habitants equivalents (hab. equiv.). El repartiment entre contaminació d'origen domèstic i industrial és el següent:

• domèstica: 64.791 hab. equiv., corresponent a un 50,9 % del total.

• industrial: 62.505 hab. equiv., corresponent a un 49,1 % del total.

La present modificació puntual proposa la connexió del sector al sistema públic de Montornès del Vallès, gestionat pel Consorci per a la Defensa de la conca del riu Besòs. Els principals col·lectors de la xarxa de sanejament en alta del sistema de sanejament Montornès que donen servei al municipi de Lliçà de Vall discorren pel riu Tenes i per la riera Seca. Des d’aquesta última es poden connectar directament les aigües residuals que generarà el sector a través del tub ja existent al carrer B del veí polígon industrial Palaudàries, sector 1. El Programa de sanejament d'aigües residuals urbanes (PSARU 2005), actualitzat l’any 2010 no preveu actuacions que afectin els entorns de la present modificació puntual.

ABASTAMENT D’AIGUA POTABLE D’acord amb el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (Decret 188/2010) l’àmbit afectat està inclòs a la conca del riu Besòs, que al seu torn s’integra al sistema de gestió Ter-Llobregat. L’abastament i distribució de l’aigua potable el realitza el mateix ajuntament de Lliçà de Vall, a traves del servei Municipal d’Aigües. La major part de l’aigua és obtinguda mitjançant pous propis que exploten l’aqüífer al·luvial del Tenes. Es complementa aquesta font d’abastament amb les aigües superficials de la xarxa en alta d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL), integrant-se en la extensa xarxa que aquesta entitat té a l’àrea de Barcelona. Pel que fa al consum d’aigua industrial i d’acord amb les dades de la Diagnosi ambiental de Lliçà de Vall (any 2000) aquest representa el 25% del consum total d’aigua que es realitza a Lliçà de Vall. Aquest consum es deu a que el 75,8% de les indústries estan connectades a la xarxa de subministrament i va ser, durant l’any 1995, de 154.045 m

3/any. Només el 13,6% de les indústries treuen l’aigua de pous,sent el consum en aquests casos és

més del doble (sobre uns 310.000 m3/any).

46

Segons certifica el tècnic municipal responsable i ateses les capacitats de captació, emmagatzematge i distribució d’aigua que el servei Municipal disposa, es determina que es tenen els recursos suficients per abastir la nova demanda generada, amb la qualitat i quantitat necessàries per garantir un servei adequat pels usos futurs que es derivin d’aquesta actuació. Al mateix temps el municipi de Lliçà de Vall disposa d’una xarxa de distribució d’aigua potable on connectar la nova infraestructura de subministrament per aquest àmbit d’actuació.

AMBIENT ATMOSFÈRIC

QUALITAT DE L’AIRE El Departament de Territori i Sostenibilitat és l’òrgan responsable de l’avaluació de la qualitat de l’aire a Catalunya, a través de la Direcció General de Qualitat Ambiental. La principal eina per realitzar aquesta tasca és la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) que integra els diferents punts de mesura distribuïts al territori. D’acord amb la normativa vigent l’avaluació de la qualitat de l’aire es realitza per zones de qualitat de l’aire (ZQA). El municipi de Lliçà de Vall s’inclou en la ZQA: 2. Vallès – Baix Llobregat, que comprèn 62 municipis i presenta una superfície total de 1.180 km

2. En aquesta ZQA existeixen 25 punts de mesurament inclosos a la

Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). A continuació s’inclouen les conclusions de l’informe Balanç de la qualitat de l’aire a Catalunya 2011. A la Zona de Qualitat de l’Aire 2, Vallès – Baix Llobregat, els nivells de qualitat de l’aire mesurats pel diòxid de sofre, el monòxid de carboni, el sulfur d’hidrogen, les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2.5 micres, el benzè i el plom són inferiors als valors límit establerts per la normativa vigent. Pel que fa als nivells mesurats d’arsènic, cadmi, níquel i benzo(a)pirè, no s’han superat els valors objectiu establerts a la legislació. En aquesta zona s’ha superat el llindar d’informació horari a la població per l’ozó al punt de mesurament de Rubí (1 superació d’1 hora), mentre que el llindar d’alerta no s’ha superat a cap punt de mesurament dels 6 utilitzats per avaluar la qualitat de l’aire. Quant als nivells de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, no s’ha superat en cap cas el valor límit anual. Pel que fa a la quantitat d’estacions en les quals s’ha sobrepassat el nombre de superacions del valor límit diari (quantificat com a percentil 90.4) permeses per la legislació han estat 3 (Granollers, Montcada i Reixac i Santa Perpètua de Mogoda). En relació amb el diòxid de nitrogen, s’ha superat el valor límit anual a 7 punts de mesurament dels 11, que representa el 64%. Per tal de restablir els nivells de qualitat de l’aire en relació amb el diòxid de nitrogen i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, el Govern de la Generalitat ha redactat el Pla d’actuació per la millora de la qualitat de l’aire 1011-2015, en què s’inclouen mesures que impulsen, incentiven i afavoreixen una nova visió de la mobilitat a la vegada que es treballa conjuntament i de manera coordinada amb els agents responsables.

EMISSIONS DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE I CANVI CLIMÀTIC D’acord amb l’informe del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) de 2007, el canvi climàtic, entès com una variació del clima a un ritme mai observat al registre històric i geològic de la Terra, és degut a causes d’origen antròpic, per efecte de les emissions de gasos d'efecte d’hivernacle (GEH) emeses per diferents fonts. D’entre tots els GEH, el Protocol de Kioto considera sis com els principals responsables de l’escalfament global, i sobre els quals s’ha d’actuar per reduir-ne l’emissió: el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4), l’òxid nitrós (N2O), els perfluorocarburs (PCFs), els halocarbons (HCFCs) i l’hexafluorur de sofre .

47

D’acord amb la Circular 1/2012, és necessari que l’avaluació ambiental d’un POUM identifiqui aquelles determinacions susceptibles de generar emissions de CO2 i n’efectuï una anàlisi quantitativa suficientment acurada. En funció d’aquestes anàlisis es podrà valorar la idoneïtat de les propostes de la modificació puntual pel que fa a la seva incidència sobre la mitigació del canvi climàtic. Donada la poca entitat de la modificació plantejada i les preexistències industrials del sector no es considera necessari l’anàlisi quantitativa de les emissions equivalents de CO2 originades per les previsions d’actuacions de transformació urbanística i, en general, d’expansió urbana prevista.

CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

El soroll és una font de contaminació ambiental que, sobretot en zones urbanes, pot arribar a pertorbar l’estat de benestar de les persones i la seva qualitat de vida. La normativa bàsica en relació al soroll és la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, i el Decret 176/2009, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten els annexos. Els objectius de qualitat acústica del territori que recullen els mapes de capacitat acústica estan definits en l’Annex A del Reglament de la Llei 16/2002 (Decret 176/2009). Aquests objectius s’apliquen per al conjunt d’emissors que incideixen a les zones de sensibilitat acústica delimitades segons la capacitat acústica del territori. A les zones de sensibilitat acústica s’apliquen els valors límit d’immissió Ld, Le i Ln per a la planificació del territori i la preservació i/o millora de la qualitat acústica. El mapa de capacitat acústica de Lliçà de Vall es va aprovar l’any 2011. La definició de les zones de sensibilitat acústica s’ha realitzat d’acord amb els criteris establerts en l’annex 1 del Decret 245/2005, modificat segons el Decret 176/2009. En els entorns de la present modificació puntual no existeixen zones de sensibilitat acústica alta.

Taula 2.7: Zones de sensibilitat acústica existents als entorns de la modificació puntual.

Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl Valors límit d’immissió en dB(A)

L d (7 h – 21 h)

dia Le (21 h – 23 h)

vespre L n (23 h – 7 h)

nit ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B) (B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents 65 65 55

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C) (C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60 Font: Memòria del Mapa de capacitat acústica de Lliçà de Vall.

La zona de sensibilitat acústica moderada, està representada per les àrees on coexisteixen l’ús residencial amb activitats productives i/o amb carreteres i carrers de trànsit moderat, ambdós classificades com a (B1). Pel que fa a la zona de sensibilitat acústica baixa, s’hi ha inclòs els polígons industrials i el sòl classificat urbanitzable de tipus industrial (C2). Les instal·lacions de la indústria E.G.O. Appliance Control S.L.U. es troba en aquesta última situació.

D’acord amb la Diagnosi ambiental del Lliçà de Vall (any 2000) en els polígons industrials de Palaudàries i La Serra es detecten nivells acústics elevats, per sobre de 65 dB. Aquests elevats nivells estan associats tant a les activitats dels polígons com, i principalment, a la proximitat amb la carretera C-155 i la de Palaudàries, que dona accés a importants nuclis de població de Lliçà d’Amunt i Palau de Plegamans.

En el plànol de la pàgina següent, la zona de soroll de la infraestructura viària C-155 s’incorpora a títol informatiu, per compatibilitzar a efectes de la qualitat acústica i, en la mesura que sigui possible, els usos existents o futurs en aquest territori amb els propis de la infraestructura. En el mapa de capacitat es representa la corba isòfona que correspon al valor límit d’immissió d’una zona de sensibilitat acústica alta A4 existent per al període de nit.

48

Figura 2.2. Mapa de capacitat acústica de Lliçà de Vall.

Font: Ajuntament de Lliça de Vall.

D’acord amb la Diagnosi ambiental del Lliçà de Vall (any 2000) el polígon industrial de Palaudàries es detecten nivells acústics elevats, per sobre de 65 dB. Aquests elevats nivells estan associats tant a les activitats dels polígons com, i principalment, a la proximitat amb la carretera C-155 i la de Palaudàries, que dona accés a importants nuclis de població de Lliçà d’Amunt i Palau de Plegamans. En relació amb la problemàtica associada al soroll del polígon en la Diagnosi ambiental s’afirma que el polígon de Palaudàries se situa més o menys lluny dels conjunts residencials, però existeix un petit nucli de població a prop d’aquest (Rocavert), i que es veu afectat per l’excés de soroll que es genera. CONTAMINACIÓ LUMÍNICA

El Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya

1 s'ha elaborat seguint els criteris que

estableixen la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a protecció del medi nocturn, i el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament

2.

En quan a la zonificació del territori el Pla estableix tres zones de protecció del medi segons la seva vulnerabilitat envers la contaminació lluminosa:

• E1, Zones de protecció màxima: coincideix amb l’àmbit inclòs al PEIN i la Xarxa Natura 2000.

• E2, zones de protecció alta: es correspon amb els espais classificats com a sòl no urbanitzable, fora de la

zona de protecció màxima

• E3, zones de protecció moderada: comprèn el sòl urbà o urbanitzable aprovat pel planejament general.

D’acord amb el Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya l’àmbit està inclòs a la zona E3, de protecció moderada. Segons aquest mapa l’extrem sud de l’àmbit s’inclou en una zona E2, de protecció alta. Malgrat tot, aquesta zonificació com a E2 és resultat d’un desajust del límit de terme municipal, ja que el sector és sòl urbanitzable i per tant li pertoca la seva classificació com a E3. D’altra banda cal destacar que l’espai situat a l’oest de la riera Seca, es considera zona de protecció màxima (E1), d’acord amb la seva condició d’espai natural protegit (PEIN de Gallecs). La declaració del PEIN s’establí a posteriori de l’aprovació del Mapa de

protecció envers la contaminació lluminosa.

1 Aprovat per Resolució de 19 de desembre de 2007, del conseller de Medi Ambient i Habitatge.

2 El reglament (Decret 82/2005) ha estat derogat per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 7 de

desembre de 2007, publicada al DOGC el 5 de desembre de 2011.

Zona de sensibilitat acústica moderada Zona de sensibilitat acústica baixa

Zona de soroll

49

Figura 2.3. Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa.

Bases cartogràfiques del Departament de Territori i Sostenibilitat.

MEDI NATURAL, BIODIVERSITAT I CONNECTIVITAT ECOLÒGICA GEOLOGIA A nivell geològic cal destacar que bona part de l’àmbit subjecte a la present modificació puntual del planejament s’ubica damunt d’argiles, gresos i conglomerats del Serraval·lià – Vallesià. Són materials resultants de l’ambient sedimentari continental, perideltaic i deltaic. De forma molt localitzada poden contenir restes fòssils de mamífers. En cas de localitzar restes fòssils rellevants aquestes tindrien la consideració de patrimoni paleontològic, tal i com disposa l’article 46.1 de la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català. La part més pròxima a la riera Seca s’ubica a la terrassa fluvial de la mateixa riera, formada per graves, sorres i lutites de l’Holocè recent. En l’àmbit considerat, i tampoc en els seus entorns immediats, no s’hi localitzen geòtops o geozones incloses en l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya.

VEGETACIÓ Biogeogràficament el municipi de Lliçà de Vall es troba en el domini de l’alzinar mediterrani (Quercetum ilicis). La seva especial situació, a la plana del Vallès, amb sols profunds i fèrtils, ha contribuït en la transformació de la vegetació original cap a conreus i, posteriorment, cap a espais urbanitzats. La vegetació existent dins de l’àmbit considerat és clarament ruderal i arvense, pròpia dels conreus i de les zones periurbanes. Només apareixen restes de vegetació més o menys natural a la llera de la riera Seca, especialment al nord de l’àmbit considerat. En aquest punt hi apareixen restes de vegetació de ribera, amb espècies arbòries com el lledoner (Celtis australis), el roure (Quercus humilis, Q. cerrioides), el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l’om (Ulmus minor) i algun àlber (Populus alba). Malgrat tot, no constitueixen veritables comunitats vegetals de ribera.

50

Figura 2.4. Tram de la riera Seca inclòs dins del sector.

Figura 2.5. Tram de la riera Seca al nord de l’àmbit de la modificació puntual, amb restes de vegetació forestal de ribera.

Font: Elaboració pròpia.

Cal destacar que les lleres existents, especialment la riera Seca i el rec innominat que discorre entre el polígon La Serra i la riera Seca, estan envaïts per la comunitat de canyar (Arundini-Convlovuletum sepium), comunitat que assoleix entre 3 i 4 metres dominada completament per la canya (Arundo donax), acompanyada d’espècies més aviat nitròfiles. Aquests poblaments de canya impedeixen el desenvolupament de les espècies pròpies de vegetació de ribera. Entre els canyars del rec innominat apareix algun peu aïllat de lledoner (Celtis australis), pi pinyer (Pinus pinea) i roure (Quercus humilis).

Figura 2.5. Canyars monoespecífics situats al rec innominat.


51

Part dels conreus herbacis inclosos al sector han estat abandonats o només s’utilitzen com a pastura, de manera que hi apareixen ermots i herbassars nitròfils. Altres conreus existents al sector són la vinya, així com arbres fruiters de fruita dolça, associats als habitatges unifamiliars existents dins el sector.

En l’àmbit considerat no apareixen espècies protegides de flora.

HÀBITATS Els diferents hàbitats existents al territori es defineixen a partir dels elements físics i biològics, així com dels usos i les alteracions d’origen antròpic. D’aquesta manera es defineixen habitats naturals, seminaturals i artificials caracteritzant la totalitat del territori. La Cartografia dels hàbitats a Catalunya (escala 1:50.000) elaborada en conveni entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i la Universitat de Barcelona és el document més complert de classificació dels diferents hàbitats del territori català. Aquesta cartografia utilitza una llegenda pròpia (CHC50) que representa una simplificació de la llista dels hàbitats de Catalunya (LHC), que és l’adaptació al territori català del Corine Biotopes

Manual of the European Community. A partir de la cartografia dels hàbitats a Catalunya (full 393) es determina que tot l’àmbit inclòs en la present modificació puntual del planejament es correspon a dos hàbitats diferenciats: Conreus herbacis extensius de secà (82c) i Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada (86a). Els dos hàbitats existents al sector subjecte de la present modificació puntual del PGOM no estan catalogat com a hàbitat d’interès comunitari segons la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, modificada per la Directiva 97/62/CE.

Figura 2.6. Conreus herbacis de secà abandonats al nord de la C-155. Al fons les naus del polígon industrial La Serra.


FAUNA Les característiques de l’àmbit, amb naus industrials, solars i sectors de conreu principalment de secà, condiciona completament les espècies de fauna presents. Així, les comunitats faunístiques existents són les pròpies dels sectors periurbans, de clara tendència antropòfila, algunes de les quals es poden comportar com a plaga. Les espècies més abundants són les més associades als medis humanitzats. Entre els ocells destaquen per la seva abundància el padral comú (Passer domesticus), l’estornell vulgar (Sturnus vulgaris), el tudó (Columba

palumbus) i, a l’estiu, les orenetes (Hirundo rustica, Delichon urbica). Entre els mamífers cal destacar els ratpenats, principalment la pipistrel·la comuna (Pipistrellus pipistrellus) i la pipistrel·la de vores clares

52

(Pipistrellus kuhlii), el ratolí domèstic (Mus musculus) i les rates (Rattus novegicus, R. Rattus). No es descarta la presència ocasional d’exemplars d’eriçó comú (Erinaceus europaeus) que poden utilitzar els sectors agrícoles i els marges de la riera Seca i el torrent innominat com a zones d’alimentació. Malgrat tot, durant els treballs realitzats no s’han trobat evidències de la seva presència en l’àmbit considerat. En relació al medi hídric cal destacar que la presència temporal d’aigua limita la presència d’amfibis. No s’han detectat exemplars d’amfibis en l’àmbit considerat. Malgrat tot, no es descarta la presència del gripau comú (Bufo bufo) i del gripau corredor (Bufo calamita), associats als conreus i zones d’horta, així com de la granota verda (Pelophylax ridibundus) a la llera de la riera Seca. Alguna d’aquestes espècies està protegida per el Text refós de la Llei de protecció dels animals (Decret legislatiu 2/2008). De les espècies presents cal destacar que les dues espècies de ratpenats estan catalogades com a espècies d’interès comunitari (annex IV) no prioritàries segons la Directiva 92/43/CEE

3, relativa a la

conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora, i la Directiva 79/409/CEE , relativa a la conservació de les aus silvestres. Cal destacar però que ambdues espècies de quiròpters estan catalogades com a espècies de preocupació menor a la llista vermella de Catalunya, per la seva gran adaptació als entorns humanitzats (Carles Flaquer, Xavier Puig; Els ratpenats de Catalunya, BRAU Edicions, 2012).

ESPAIS NATURAL PROTEGITS L’àmbit objecte de la present modificació puntual no està inclòs en cap espai natural protegit. Tot i això, cal destacar que l’àmbit, mitjançant la riera Seca, limita amb l’espai natural de Gallecs. La inclusió de l’espai de Gallecs al Pla d’espais d’interès natural (PEIN) es materialitzà el 20 d’octubre de 2009

4, tal com ja es preveia al

Pla director urbanístic de l'ACTUR Santa Maria de Gallecs, aprovat definitivament el 29 d'abril de 2005. L’espai Gallecs ocupa terrenys dels termes municipals de Lliçà de Vall, Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Montcada i Reixac, Palau-solità i Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda, els quals contenen elements d'interès natural la conservació dels quals es considera necessari d'assegurar, d'acord amb les determinacions de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals. La superfície inclosa al PEIN és de 698,91 hectàrees.

Figura 2.7. Plantació de pollancres i plàtans dins l’espai de Gallecs, al límit amb la riera seca i el sector afectat.


3 I la Directiva 97/62/CE, que adapta al progrés científic i tècnic la Directiva 92/43/CEE. 4 Decret 56/2009, de 20 d'octubre, de modificació del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural, consistent en la inclusió de l'espai de Gallecs.

53

Malgrat estar inclòs en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN), l’espai de Gallecs no està proposat per formar part de la Xarxa Natura 2000 com a lloc d’importància comunitària (LIC) o com a zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA). Al mateix temps l’espai de Gallecs és una forest pública de la Generalitat de Catalunya (B-77/B-1043).

CAMINS RAMADERS En relació als camins ramaders cal destacar l’existència de dues carrerades, una de les quals travessa l’àmbit d’est a oest.

Taula 2.8: Camins ramaders classificats existents als entorns de la modificació puntual.

Nom camí Amplada Longitud Document Data resolució

Data publicació

Codi Camí ramader

Colada del Camí Vell de Sabadell a Granollers

6 5400 Ordre Ministerial 30/10/1971 30/11/1971 37

Colada de la Riera Seca (Lliçà de Vall)


Colada de la Riera Seca (Parets del Vallès)


Font: Base cartogràfica Camins ramaders classificats. Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat.

Figura 2.8. Camins ramaders classificats.

Font: Base cartogràfica Direcció General de Medi Natural, 2010.

La xarxa de camins ramaders està formada per aquells camins públics per on discorre o ha discorregut tradicionalment el trànsit ramader en els desplaçaments vinculats a la transhumància. Els camins ramaders estan protegits i regulats per la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei estableix que els camins ramaders són béns de domini públic de les Comunitats Autònomes. El camí ramader de la Riera Seca es manté com a camí, i queda situat dins l’àmnbit del PEIN de Gallecs. Hi és prohibida la circulació motoritzada.

54

El Camí Vell de Sabadell a Granollers (camí ral) està interromput per les indústries del polígon Palaudàries (sector 1). Ara bé el grafisme és incorrecte ja que la seva traça no està ocupada per cap edificació encara que forma part d’una parcel·la industrial ja edificada, la qual limitra amb altres parcel·les ja edificades. Posteriorment continua pel carrer Camí Ral i travessa el polígon La Serra. El nom d’aquest carrer –Camí Ral– és l’únic que es conserva d’aquest camí ramader, ja que no s’utilitza per a la transhumància dels ramats). GESTIÓ DELS MATERIALS I DELS RESIDUS Els Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC)

5 especifica els objectius, estratègies i

actuacions per assegurar la correcta gestió dels residus industrials, prioritzant les opcions de valorització. A continuació es detallen els resultats de generació de residus industrial de Lliçà de Vall per sectors d’activitat industrial, elaborats a partir de les declaracions anuals de residus que han de presentar tant els productors com els gestors de residus industrials.

Taula 2.9: Producció de residus industrials a Lliçà de Vall, any 2010 (en tones).

Descripció de l'activitat industrial (CCAE 2009) Perillosos No perillosos Total % Industries extractives 0 7 7 0,03 Indústries alimentàries, begudes i tabac 0 390 390 1,62 Tèxtil, calçat i pell 1 170 171 0,71 Indústria de la fusta i del suro, excepte mobles; cistelleria i esparteria 17 732 749 3,11 Indústries del paper, arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats

301 2.566 2.867 11,9

Indústries químiques, de productes farmacèutics, cautxú i matèries plàstiques

8.720 2.008 10.728 44,51

Fabricació d'altres productes minerals no metàl·lics 13 3.628 3.640 15,1 Metal·lúrgia; fabricació de productes bàsics de ferro, acer, ferroaliatges i productes metàl·lics

143 3.577 3.719 15,43

Fabricació de maquinària, equips informàtics, elèctrics, electrònics i de transport

19 1.274 1.293 5,36

Fabricació de mobles, altres industries manufactureres; reparació i instal· lació reparació

17 350 367 1,52

Construcció 0 35 35 0,15 Serveis (excepte comerç a l'engròs de ferralla i productes de rebuig) 4 130 134 0,56 TOTAL 9.235 14.866 24.101 100

Font: Estadístiques de residus industrials. Agència de Residus de Catalunya (ARC).

La producció de residus industrials a Lliçà de Vall és molt alta, en consonància amb l’alta especialització del municipi en activitat industrial. A tall de comparativa cal destacar que la producció de residus industrials és 7 vegades superiors a la producció de residus municipals (3.3154 Tn, any 2010). El Programa de Gestió de Residus de la Construcció a Catalunya (PROGROC)

6 regula la producció i gestió dels

residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció. El municipi de Lliçà de Vall disposa d’una ordenança específica sobre la gestió de runes i terres. Aquesta té per objecte la gestió controlada de terres, enderrocs, runes i residus de la construcció generats en les obres d'enderrocament, construcció i excavació, que es destinen al seu abandonament, establint una regulació addicional a la d'atorgament de les llicències municipals d'obres.

5 Decret 88/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC) i es modifica el Decret 93/1999, de 6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus.

6 Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC).

55

QUALITAT DEL PAISATGE D’acord amb el Catàleg de Paisatge de la regió metropolitana de Barcelona el municipi de Lliça de Vall es situa a la unitat paisatgística Plana del Vallès. Aquesta unitat combina importants espais agraris, alguns espais naturals i zones d’interès connector, amb zones molt alterades per grans infraestructures i, també per un gran nombre d’urbanitzacions. La Plana del Vallès és la unitat de paisatge més gran de les del Catàleg de la Regió Metropolitana, amb gairebé 53.000 ha, i una de les més grans de Catalunya. Es correspon amb el sector més planer del tram de la Depressió prelitoral comprès entre els rius Tordera i Llobregat. En aquest sentit, fonamentalment és la part de la conca del Besòs que drena la Depressió prelitoral. Es caracteritza perquè constitueix una plana ondulada de petites carenes i valls que està urbanitzada per franges, seguint principalment les valls fluvials dels diferents tributaris del Besòs (Ripoll, riera de Caldes, Tenes, Congost, etc.) i els principals eixos de comunicació. Hi dominen per tant grans superfícies residencials i polígons industrials i logístics, que alternen amb peces agrícoles i retalls forestals, els quals se situen a les parts més elevades de la plana -les carenes que separen unes valls de les altres-. Malgrat que el Catàleg de paisatge esmentat no ha estat aprovat, algunes de les seves conclusions i determinacions s’han inclòs a les Directrius del paisatge que consten a les Normes d’ordenació territorial del pla metropolità de Barcelona. En el cas de la Plana del Vallès, s’han establert els següents cinc grans objectius de qualitat del paisatge:

a) Una unitat de paisatge que sigui capaç de mantenir, desenvolupar i donar futur al paisatge

identitari de la plana vallesana: obert, rural, agroforestal, de morfologia ondulada, etc.

b) Unes activitats agràries rendibles que ajudin a conservar el caràcter i la identitat del paisatge

vallesà a través de la generació de rendes econòmiques i del manteniment de les explotacions

agràries i de la pagesia.

c) Uns rius i àmbits fluvials de la conca del Besòs amb una qualitat paisatgística alta.

d) Uns paisatges de l’entorn de les ciutats(rodals) mantinguts, vius i amb una qualitat alta o molt alta,

relacionats amb les ciutats que els originen.

e) Uns referents paisatgístics emblemàtics de la plana del Vallès que mantinguin la seva significació i

la seva entitat.

A partir de l’anàlisi del paisatge utilitzat l’enfocament metodològic que ens ofereix la perspectiva de la Landscape

Ecology es poden determinar les influències i els efectes que els patrons especials exerceixen sobre els processos ecològics. Aquests patrons espacials són el resultat de les interaccions dels condicionants ambientals naturals i les activitats humanes en un territori determinat. Per estudiar el mosaic espacial es diferencien tres tipus d’elements principals: fragments o tessel·les, corredors i matriu. La matriu és l’element predominant i més connectat de tots els elements del paisatge. Inclou el conjunt de tessel·les i corredors. Aquesta matriu, entesa com a element predominant, està formada pel conjunt de conreus i masses forestals. Dins aquesta matriu dominant agroforestal, típica de la Plana del Vallès, s’hi insereixen les tessel·les més antropitzades corresponents als assentaments humans. En els entorns considerats aquests assentaments són principalment industrials. L’encaix d’aquests polígons industrials dins la matriu agroforestal presenta grans dificultats. Així, els polígons industrials existents als entorns de la present modificació puntual no presenten elements que permetin la seva integració en la matriu agroforestal. En el cas del polígon industrial Palaudàries, sector I, la vegetació existent entorn a la llera de la Riera Seca permet parcialment la seva ocultació pels observadors situats en l’espai protegit de Gallecs. Les preexistències de l’àmbit de la present modificació puntual, especialment les instal·lacions obsoletes de Can Pau Palla, presenten un estat de d’abandonament i degradació considerable. Les instal·lacions de l’empresa E.G.O. Appliance Controls S.L.U. presenten un tancament arbrat a l’aparcament, que permet una millor integració paisatgística. Cal destacar l’existència de la plantació de pollancres i plàtans a ponent de la Riera Seca, que minimitzen la visibilitat d’aquestes instal·lacions des de l’espai protegit de Gallecs. També les propostes municipals de rehabilitació de la llera de la riera Seca ajudaran a aquesta ocultació.

56

PATRIMONI CULTURAL

L’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, identifica al municipi de Lliçà de Vall 12 elements, un dels quals està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional- Monument Històric:

1.- Can Coll. (BCIN).

2.- Bella Plana.

3.- Can Canyet.

4.- Can Vilardebó.

5. - Casa Nova de Can Vilardebó

6. - Can' Oliveres Vell.

7.- Can Sans

8. - Església de Sant Cristòfol.

9. - Les Torres de Santa Maria

10.- Can Gurri

11.- Pous de glaç de Can Gurri

12.- Can Nadal.

L'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya recull l'existència de sis jaciments arqueològics a Lliça de Vall:

1. - Ca l'Oliveres.

2. - Can Gurri.

3.- Can Coll.

4.- Can Vilardebó.

5. - Carrer de la Coma.

6. - Castell de Lliçà de Vall.

Cap dels elements inventariats estan afectats directa o indirectament per la present modificació puntual de planejament. En relació al patrimoni paleontològic cal destacar la possibilitat d’aparèixer restes fòssils en els materials geològics existents. Tal com s’apunta a l’apartat 2.1.4.1., la formació Serraval·lià – Vallesià és susceptible de contenir restes paleontològiques, especialment de mamífers. D’acord amb l’article 46.1. de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, les restes fòssils de mamífers formen part del Patrimoni Cultural com Patrimoni Paleontològic. Malgrat tot, la possibilitat de trobar restes fòssils remarcables en l’àmbit de la present modificació puntual és baixa, donada la poca superfície afectada i la inexistència de troballes paleontològiques a les proximitats. Cal destacar que les restes paleontològiques inventariades més properes són a Can Montcau (Lliçà d’Amunt), Torre Marimón (Caldes de Montbui), Font del Ràdium (Granollers), Polígon Nord-Est (Polinyà), Can Vinyalets (Santa Perpètua de Mogoda). No s’han trobat restes fòssils remarcables als municipis de Lliçà de Vall i Parets del Vallès. Tenint en compte les escasses probabilitats de localitzar restes arqueològiques o paleontològiques es descarta la necessitat de realitzar intervencions preventives durant la fase de planificació. Si durant les obres a executar es localitza qualsevol troballa arqueològica o paleontològica caldrà actuar d’acord amb la secció 4 del capítol 1 del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic (Decret 78/2002), que regula les intervencions arqueològiques o paleontològiques d’urgència.

57

o DETERMINACIÓ DELS OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS APLICABLES EN L’ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL OBLIGACIONS JURÍDIQUES DE PROTECCIÓ AMBIENTAL En aquest apartat es recullen les estratègies, tractats en els quals el planejament territorial pot incidir de forma rellevant. El marc genèric està definit en el VI Programa de medi ambient de la Unió Europea. Les àrees d’actuació prioritàries que defineix aquest programa són:

• Combatre el canvi climàtic.

• Protegir i restaurar el funcionament dels sistemes naturals i aturar la pèrdua de biodiversitat a la Unió

Europea i al món i protegir els sòls contra l’erosió i la contaminació.

• Aconseguir un nivell de qualitat ambiental que garanteixi que les concentracions de contaminants

d’origen humà, inclosos diferents tipus de radiació, no comportin efectes ni riscs significatius sobre la

salut humana; política centrada en el principi de precaució i de prevenció de riscs.

• Aconseguir que el consum de recursos renovables i no renovables no superi la capacitat de càrrega

del medi ambient; dissociar el consum de recursos i el creixement econòmic mitjançant un augment

notable de l’eficiència dels recursos, la desmaterialització de l’economia i la prevenció de la generació

de residus.

Les estratègies, tractats i normatives autonòmiques, estatals i internacionals en matèria ambiental estan definides a l’apartat 0.3. Obligacions jurídiques ambientals del planejament territorial de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental del Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB). Aquestes s’hauran de tenir en consideració en la present modificació puntual de planejament general. Donada la possibilitat de trobar restes fòssils en el subsòl de l’àmbit afectat caldrà tenir en consideració les determinacions de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. En cas de localitzar qualsevol troballa arqueològica o paleontològica caldrà actuar d’acord amb la secció 4 del capítol 1 del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic (Decret 78/2002), que regula les intervencions arqueològiques o paleontològiques d’urgència.

OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DERIVATS DEL PLANEJAMENT TERRITORIAL El Pla territorial metropolità considera la zona urbana de Lliçà de Vall com una ciutat metropolitana implicada en un continu urbà intermunicipal que n’és referent urbà i que dóna servei a un àmbit territorial d’escala superior. En aquest sentit estableix que els plans urbanístics preservaran el caràcter i les funcions urbanes d’aquesta àrea i la potenciarà especialment en cas de què sigui referent urbà d’àrees especialitzades d’activitat econòmica industrial.. Al mateix temps el PTMB reconeix el valor ambiental dels entorns, principalment ecològics i paisatgístics, d’aquests espais i considera que cal protegir-los. Per tant, caldrà aplicar mesures que promoguin el sentit natural de la zona. En l’Informe de sostenibilitat ambiental del Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB) s’estableixen uns objectius ambientals que esdevenen aspectes ambientals holístics que engloben i resolen multitud d’aspectes ambientals més específics, de menor escala o grau jeràrquic, per efecte cascada. Aquests objectius holístics ordenats en funció de la seva importància són:

58

• Garantir una accessibilitat i mobilitat sostenibles

• Racionalitzar el model d’ocupació del sòl

• Millorar l’eficiència dels fluxos ambientals i energètics

• Preservar els valors naturals i culturals

En la memòria ambiental del pla s’inclouen les disposicions d’ordre ambiental sorgides durant el procés d’avaluació ambiental, diferenciant entre mesures protectores, correctores i compensatòries; directrius aplicables a l’avaluació ambiental dels instruments de desenvolupament; i les directrius aplicables a l’avaluació d’impacte ambiental de projectes. Entre les mesures protectores, correctores i compensatòries, que cal incloure en la present modificació puntual del planejament vigent de Lliçà de Vall cal destacar:

• MC6 – Mesures per preservar la funcionalitat dels cursos fluvials

El Pla estableix en els trams urbans de cursos fluvials que tenen funció de connector ecològic entre espais oberts l’obligació de mantenir i potenciar la seva funció mitjançant la restauració de la vegetació riberenca i/o evitant la seva artificialització amb elements poc permeables.

Entre les directrius aplicables a l’avaluació ambientals dels instruments de desenvolupament cal tenir en compte:

• DPU6 – Directrius per a la integració ambiental dels espais periurbans

Els PDU o POUM corresponents han de concretar, quan sigui adient pel tipus d’espais i caràcter de la franja perimetral del sòl urbà, els usos adients d’aquestes franges perimetrals del sòl urbà que exerceixen una funció de transició entre l’àrea urbana i el medi rural i que actuïn d’amortidores dels possibles impactes de la primera envers la segona, tal com especifica l’article 2.24 de les Normes d’Ordenació Territorial.

• DPU9 – Directrius ambientals aplicables a nous espais per a l’activitat econòmica

La creació de noves àrees d’activitat econòmica per part dels PDU o POUM ha d’estar supeditada a les condicions establertes per l’article 3.24 de les Normes, prestant una atenció especial a les directrius ambientals següents:

o Fomentar l’autocontenció de la mobilitat laboral.

o Una correcta integració paisatgística tal com estipula l’article 2.8 de les Directrius del

paisatge.

o Priorització de la ubicació de noves àrees específiques per a l’activitat econòmica sobre eixos

existents o previstos de transport públic.

Tal i com presenta l’apartat anterior caldrà tenir en consideració les Directius del paisatge, incloses normativament al PTMB, en relació a les àrees d’activitat econòmica. L’article 2.8 estableix les directrius bàsiques per a les àrees especialitzades.

• Article 2.8 Àrees especialitzades

o L’apartat 2 de l’article 2.8 especifica que les noves implantacions d’àrees d’activitats

especialitzades han de tractar de minimitzar el seu impacte visual en especial en aquells

àmbits rurals en què el paisatge agrari té una textura de gra petit.

o L’apartat 3 del mateix article estableix la necessitat de minimitzar l’impacte visual de les

noves implantacions. En tot cas, l’ordenació urbanística de les noves implantacions ha

d’accentuar les condicions d’harmonia volumètrica i de qualitat arquitectònica de les

façanes perimetrals de la implantació.

59

o Finalment estableix com a tècnica d’integració paisatgística més oportuna la mimesi /

ocultació mitjançant franges d’arbrat o d’altra vegetació en els casos de nova implantació i

especialment per a millorar la integració paisatgística de nombrosos polígons industrials,

urbanitzacions i elements d’infraestructura existents.

OBJECTIUS I CRITERIS LOCALS: L’AGENDA 21 LOCAL DE LLIÇÀ DE VALL L’Ajuntament de Lliçà de Vall va aprovar l’any 1997 l’adhesió a la carta d’Aalborg, assumint els compromisos reflectits en aquest document i especialment la preparació d’un Pla d’Acció Local a favor d’un Desenvolupament Sostenible. Al mateix any s’adhereix a la Xarxa de Ciutats i Pobles Sostenibles, impulsada per la Diputació de Barcelona. L’any 2000 s’encarrega a la consultoria FORMATEC un estudi tècnic per caracteritzar l’estat ambiental del municipi de Lliçà de Vall (Diagnosi ambiental). L’any 2002 es realitzaren les sessions participatives en el marc de l’Assemblea XXI de Lliçà de Vall. A continuació es detallen les accions proposades al Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS):

Línia estratègica 1: Mobilitat local.

Acció 1.3.4. Camins ramaders. Recuperar els antics camins ramaders del municipi i aprofitar-los com a eixos de comunicació peatonal entre el nucli i les urbanitzacions. Acció 1.4.1. Bus urbà. Crear una xarxa de transport públic que comuniqui les principals urbanitzacions i els nuclis amb les xarxes supramunicipals de bus i tren i amb els principals serveis del municipi. Acció 1.4.2. Vehicle compartit. Evitar els desplaçaments massius en vehicles privats infraocupats de la població del municipi per motius laborals o d’estudis. Establir un nou servei que coordini als veïns que ho desitgin basat en l’oferta i demanda de desplaçaments segons els horaris i els recorreguts.

Línia estratègica 2: Desenvolupament sostenible del territori.

Acció 2.1.1. Proposta general Es defineixen els principals objectius que hauria de contemplar el proper planejament general:

• No ampliar el sòl industrial.

• Segregar els diferents usos del sòl (zones industrial i zones residencials)

• Conservar i potenciar els connectors ecològics.

Acció 2.2.4. Establir criteri de parcs i jardins mediterranis. Aplicar criteris de gestió sostenible del territori i dels recursos naturals a l’hora de dissenyar els parcs i jardins públics del municipi. Incloure les espècies més ben adaptades al nostre clima i que requereixen menys consum d’aigua per viure. Acció 2.3.1. Segregar els usos industrials i residencials. Les problemàtiques associades a la proximitat entre usos residencials i industrials ha de ser valorada tendint a segregar a aquests usos dins del territori.

60

Acció 2.3.2. Concentració dels usos industrials. Concentrar en el territori les diferents activitats industrials del municipi. No ampliar el creixement industrial sobretot en zones properes als nuclis urbans i les urbanitzacions. La concentració de les activitats s’ha de realitzar en espais que no afectin els usos residencials. Acció 2.3.3. Reduir l’impacte visual dels polígons industrials. Integrar els polígons industrials dins del territori. Aplicar criteris paisatgístics per disminuir l’impacte visual del polígons industrials del municipi. Es proposa sobretot la utilització de barreres naturals (talussos i zones arbrades) que també afavoreixin la reducció d’altres impactes ambientals (soroll, etc.). Acció 2.4.2. Preservació dels connectors ecològics. Evitar el desenvolupament del Sòl Urbanitzable que afecta els connectors biològics del municipi. Conservar i millorar la qualitat d’aquests entorns. Afavorir els usos tradicionals d’aquests espais sovint associats a camps de conreu. Millorar el seu estat sobretot en el cas de torrents (recuperar flora i fauna). Evitar la fragmentació d’aquests espais per vies de comunicació (carrers) o per ocupació urbana. Incorporar la possibilitat de nous connectors biològics dins de les zones urbanes (entramat de zones verdes). Acció 2.5.4. Criteris ambientals per al desenvolupament de serveis i equipaments municipals. Introducció de criteris de sostenibilitat al dissenyar-los: ús d’energies renovables (energia solar), reducció de la contaminació lumínica, ús eficient de l’aigua, etc. Introducció de criteris ambientals en la seva gestió: manteniment i neteja dels equipaments, ús eficient dels recursos, gestió de residus, etc.

Línia estratègica 3: Control activitats.

Acció 3.2.3. Selecció d’empreses 1. Com a mesura a mig termini per afavorir un canvi dels agents econòmics del municipi vers activitats o serveis que gaudeixen d’una millor imatge des del punt de vista social es podria iniciar un programa de promoció del sòl industrial disponible a institucions (privades i públiques) per ubicar centres tecnològics i d’investigació (Parc Tecnològic). Cal tendir a empreses d’un elevat valor afegit. La bona situació del municipi dins de la xarxa d’infraestructura regional pot afavorir aquest procés.

Línia estratègica 4: Racionalització dels recursos i qualitat ambiental.

No hi ha cap acció aplicable a l’àmbit de la present modificació ambiental. Línia estratègica 5: Ambientalització des de l’administració local.

No hi ha cap acció aplicable a l’àmbit de la present modificació ambiental.

CONNECTIVITAT L’àmbit considerat no presenta interès en relació a la connectivitat ecològica. L’únic element que funciona mínimament com a corredor ecològic és la riera Seca, situada a l’oest del sector. La funció connectora queda completament garantida amb l’espai natural protegit de Gallecs, així com la peça de sòl no urbanitzable del municipi de Parets del Vallès. Cal destacar que el rec innominat existent, situat al sud de l’àmbit no presenta cap interès en relació a la connectivitat, ja que té un recorregut molt curt, entre el polígon industrial La Serra i la riera Seca. Al mateix temps, el sòl no urbanitzable situat al sud d’aquest rec garanteix la connectivitat en sentit est-oest.

61

o OBJECTIUS AMBIENTALS ADOPTATS EN LA REDACCIÓ DEL PLA La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d’acord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d’urbanisme han de referir-se, entre d’altres aspectes, a la sostenibilitat global del model d’ordenació; al cicle de l’aigua; a la biodiversitat territorial, la permeabilitat ecològica i el patrimoni natural; a la qualitat del paisatge; a la qualitat de l’ambient atmosfèric; i a la contaminació acústica i lluminosa. A continuació es detallen els objectius ambientals específics derivats dels aspectes ambientalment rellevats inclosos en l’apartat 2.1. i dels requeriments ambientals predeterminats en forma d’objectius, criteris i obligacions inclosos en l’apartat 2.2. Aquests objectius ambientals han estat modificats a partir del Document de referència emès per la Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental. Aquests objectius ambientals estan jerarquitzats en funció del seu grau d’importància relativa. En aquest sentit els objectius ambientals específics s’han jerarquitzat a partir de la valoració subjectiva dels criteris de rellevància i aplicabilitat. Al mateix temps, amb l’objecte d’avaluar la sostenibilitat ambiental i l’assoliment dels objectius i criteris ambientals establerts s’incorporen els pertinents indicadors ambientals. Preservar els espais i elements amb valor natural i paisatgístic de l’àmbit.

• Garantir l’espai en contacte amb el PEIN de Gallecs com a zona tampó, ingegrant-ne el medi natural i

el paisatge.

• Considerar la biodiversitat urbana en l’ordenació i conservar els elements d’interès natural.

• Integrar el paisatge en el planejament i garantir-ne la qualitat.

• Integrar els sectors d’activitat al mosaic agroforestal amb l’establiment de franges perimetrals.

• Recuperar la vegetació de ribera de la riera Seca i del torrent innominat afluent.

• Garantir i millorar la connectivitat ecològica a través de la riera Seca.

• Concebre amb més superfície o amplitud el disseny dels espais lliures proposats, per mantenir la

connectivitat biològica territorial.

Indicador 1: Superfície d’espais lliures.

Indicador 2: Superfície ecològicament recuperada de la riera Seca i el torrent innominat. Minimitzar el consum del sòl i racionalitzar-ne l’ús, d’acord amb un model urbanístic globalment eficient i atent als condicionants ambientals existents.

• Afavorir la segregació d’usos del sòl per evitar conflictes entre els usos industrials i els usos

residencials.

• Afavorir la mobilitat sostenible, basada en modes no motoritzats i en l’optimització del transport

públic.

Indicador 3: Superfície de terrenys agrícoles afectada per la urbanització.

Indicador 4: Superfície de terrenys residencials afectada per la urbanització. Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua.

• Compatibilitzar el planejament amb la preservació dels riscos hidrològics.

• Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua, fomentant l’estalvi i la reutilització en

l’espai urbanitzat.

• Protegir la riera Seca i el seu afluent.

62

Indicador 5: Superfície de terrenys potencialment inundables afectada per la urbanització.

Indicador 6: Volum d’aigua (residual i de pluja) reutilitzada. Minimitzar els efectes del planejament sobre la contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica, així com també sobre el canvi climàtic.

• Minimitzar els efectes sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic.

• Prevenir i corregir la contaminació acústica i lumínica.

• Reduir l’impacte acústic i evitar l’exposició de la població a nivells d’emissió sonora no permesos per

la legislació.

• Potenciar l’ús d’energies renovables en les edificacions i les activitats.

Indicador 7: Habitatges exposats a nivells sonors superiors als 65 dB diürns i 55 dB nocturns.

Garantir una correcta gestió dels materials i els residus.

• Fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus industrials i de la construcció.

• Minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials.

o CRITERIS AMBIENTALS ESPECÍFICS Per completar els objectius ambientals s’estableixen uns criteris específics que permetran assolir els objectius ambientals proposats. Aquests criteris s’hauran de desenvolupar, si s’escau, en el marc del procés d’avaluació ambiental de la modificació puntual de planejament, i es concretaran en el corresponent Pla parcial urbanístic per a desenvolupar el sector. a) Model territorial i ocupació de sòl

1. En relació a la mobilitat obligada caldrà establir mecanismes per fomentar l’autocontenció de la mobilitat

laboral i preveure noves rutes de transport públic, seguint l’eix de la carretera C-155. En el corresponent

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada associat al pla parcial urbanístic caldrà determinar els

mecanismes per tal d’afavorir una mobilitat més sostenible, potenciant l’ús de mitjans no motoritzats i la

potenciació del transport públic, en especial pel que fa a la implantació del tren-tramvia (veure pàg. 63).

b) Cicle de l’aigua

2. Els usos del sòl i les activitats que es desenvolupin als marges de la riera Seca estan condicionats a la

zonificació que estableix el Reglament del domini públic hidràulic (Reial decret 849/1986), diferenciant la

zona de servitud i la zona de policia:

• La zona de servitud ha de quedar lliure de qualsevol construcció i edificació. Qualsevol actuació en la

zona de servitud estarà sotmesa al que s’especifica a l’article 7.2 del Reglament del domini públic

hidràulic. La plantació d’espècies arbòries en aquesta zona requerirà l’autorització de l’Agència

Catalana de l’Aigua.

• A la zona de policia totes les obres es regiran pel que estableixen els articles 52 a 54, 78 i 79 del

Reglament del domini públic hidràulic. Per realitzar obres en la zona de policia cal disposar de

l’autorització pertinent de l’Agència Catalana de l’Aigua, a no ser que les corresponents figures

d’ordenament urbanístic hagin estat informats per l’Agència Catalana de l’Aigua i s’hagin recollit les

previsions formulades en aquests informes.

63

3. Mesures per preservar l’àrea lliure de recàrrega de l’aqüífer. Allà on sigui possible utilitzar paviments

permeables. Aquestes mesures han de permetre reduir la superfície a impermeabilitzar facilitant així la

infiltració i retenció de l’aigua de pluja, reduint l’impacte sobre el cicle de l’aigua. El pla parcial per

desenvolupar el sector establirà una ocupació màxima de les parcel·les per els diferents usos i

qualificacions del sòl. En qualsevol cas es regularan les construccions annexes situades fora dels cossos

edificats principals. Es potenciarà l’ús de paviments permeables (sòl vegetat, graves, sauló o similars) i

semipermeables (llambordes, empedrats) enlloc dels paviments impermeables (asfalts, formigó).

Aquestes mesures seran d’aplicació on sigui tècnicament viable d’acord amb els processos productius que

s’hi desenvolupin.

4. En relació al sanejament es proposa la seva connexió amb el sistema públic de sanejament Montornès

del Vallès. Donada la proximitat amb el col·lector principal existent a la riera Seca i l’actual connexió de la

empresa preexistent, la connexió amb el sistema públic de sanejament es considera especialment idònia.

Malgrat tot, prèviament a l’aprovació definitiva del projecte d’urbanització els promotors hauran

d’acreditar que disposen de l’autorització de connexió del Consorci per la Defensa de la conca del Besòs,

el qual ja ha emès un primer informe favorable a aquesta possibilitat i que s’adjunta com annex núm. 6.

No es considera, doncs, la possibilitat d’instal·lar uns solució autònoma de depuració.

5. Les aigües pluvials, previ tractament, podran ser utilitzades per al rec de les zones de verd privat i, també,

en el cicle productiu de les diferents indústries. Els sobrants d’aigües pluvials seran abocats a la llera de la

riera Seca. D’acord amb l’article 259 del Reial decret 1290/2012, amb la finalitat de reduir

convenientment la contaminació generada per episodis de pluja, les xarxes d’aigües pluvials dels nous

sectors hauran d’incorporar les obres i instal·lacions que permetin retenir i evacuar adequadament cap a

l’EDAR les primeres aigües d’escorrentia amb elevades concentracions de contaminants produïdes en els

episodis esmentats. Els sobreeixidors a la llera hauran de preveure en el brocal de sortida les estructures

necessàries de transició, dissipació d’energia i protecció de marges i llera per no produir afeccions en el

domini públic hidràulic ni a tercers.

6. Per tal d’evitar un consum innecessari d’aigua per al reg caldrà instal·lar sistemes de reg eficient, així com

la utilització d’espècies autòctones de baixos requeriments hídrics adaptades a les condicions climàtiques

de l’espai. Per al reg d’arbres i arbustos es recomana l’ús de canonades d’exudació, mentre que per el reg

de zones amb gramínies tapissants es recomana el reg d’aspersió. En tot cas els sistemes de reg han

d’estar automatitzats.

7. Per tal de fomentar l’estalvi i l’ús eficient i racional de l’aigua, caldrà que els projectes de nous edificis i

construccions incorporin sistemes d’estalvi d’aigua. Caldrà que els projectes compleixin el que estableix

l’Ordenança tipus sobre estalvi d’aigua. L’aplicació d’aquesta ordenança exigeix també la necessitat

d’incorporar un o més sistemes de reutilització d’aigua als edificis (reutilització d’aigües grises, d’aigua de

pluja...) en funció de la seva tipologia. Al mateix temps, i d’acord amb l’informe emès per l’Agència

Catalana de l’Aigua, es recomana que els serveis municipals de reg de zones verdes i de neteja viària i de

clavegueram utilitzin preferentment aigua procedents de fonts alternatives a la potable (aigües

regenerada, subterrània, de pluja).

c) Ambient atmosfèric

8. Caldrà garantir el compliment dels nivells d’immissió sonora establerts per la Llei 16/2002, de 28 de juny,

de protecció contra la contaminació acústica. I adequar-se als mapes de capacitat acústica d’àmbit

municipal a què fa referència la Llei 16/2002 i a les zones de sensibilitat acústica que defineixen aquests

mapes.

64

9. Garantir el compliment de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la

protecció de medi nocturn, i el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de

desenvolupament.

10. En la construcció de les edificacions, caldrà tenir en compte el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), els criteris

ambientals i d’ecoeficiència establerts per als edificis pel Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es

regula la seva adopció, i especialment l’Ordenança municipal sobre la incorporació de sistemes

d’eficiència i estalvi energètic en les edificacions (2005), ordenança que incideix també en les edificacions

d’ús industrial.

d) Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural

11. S’aplicaran les mesures adequades per preservar i millorar la funcionalitat connectora de la riera Seca, a

partir de l’eliminació d’espècies invasores (canyars) i la restauració de la vegetació de ribera autòctona.

Les tasques de millora ecològica de la riera Seca es realitzaran d’acord amb els criteris tècnics de l’Agència

Catalana de l’Aigua, especialment els del document: La gestió i recuperació de la vegetació de ribera,

2008.

12. En el cas del rec innominat es proposava inicialment el seu entubat, entre el polígon La Serra i la riera

Seca, donat que aquest rec ja no manté cap funcionalitat hidràulica, perquè el seu curs ha estat

interromput pel polígon industrial La Serra i que avui ja està connectat a la xarxa municipal d’aigües

residuals. Al mateix temps no està inclòs en el domini públic hidràulic. Tant si es decideix entubar el

torrent com si es manté com a còrrec superficial caldrà solucionar els problemes topogràfics que

comporta aquest torrent, reperfilant la seva secció. Posteriorment caldrà realitzar el tractament adequat

de la vegetació i la seva posterior replantació d’acord amb la mesura següent.

13. Eliminació i substitució dels canyars existents al torrent innominat. En aquest espai els canyars assoleixen

un importants desenvolupament gràcies al seu eficaç sistema rizomatós i a l’alta capacitat de regeneració,

dificultant el desenvolupament del bosc de ribera. Així, es proposa l’eradicació dels canyars existents a tot

el tram del rec innominat, des del polígon La Serra fins a la riera Seca afectat per la present modificació

puntual. Amb l’eradicació dels canyars es pretén aconseguir els següents objectius:

o Millorar la integració paisatgística del sector, ja que els canyars comporten un impacte

paisatgístic considerable, ja tendeixen a ocupar tot l’espai propici, formant unes estructures

denses i monoespecífiques de baix interès ecològic i paisatgístic.

o Facilitar el manteniment futur de la zona d’espais lliures públics (Vz). El desenvolupament de

les canyes requereix d’un manteniment constant i costós, en comparació a les masses

arbrades.

o Evitar problemes associats a les plagues urbanes, principalment rates, que troben en els

canyars un refugi important, que pot afavorir-ne l’expansió.

Per eliminar definitivament els poblaments de canya caldrà:

o Desbrossar amb braç articulat de part aèria de les canyes.

o Recollir el material resultant per dipositar-lo en una planta de tractament de residus

vegetals.

o Extracció dels rizomes fins a 0.5m de profunditat amb retroexcavadora, i repàs manual per

extreure qualsevol resta de rizoma.

o Deixar assecar el material per procedir a la crema controlada o bé al seu corresponent

tractament en una planta autoritzada.

65

o Per evitar l’arrelament de nous rizomes es realitzaran operacions de plantació de peus

arboris i arbustius principalment de fulla perenne, que realitzaran la funció de pantalla

multifuncional arbrada (mesura 1).

14. En el cas de la riera Seca es proposa realitzar una tractament de millora ecològica de la llera, a partir de

l’eradicació del canyar (d’acord amb la mesura 10) i el reperfilat de la llera de la riera Seca, per tal

d’eliminar les deixalles i runes dipositades. Per fer aquesta actuació de precisió s’utilitzarà una

retroexcavadora petita tipus Bobcat. Els residus seran gestionats específicament, en funció de la seva

naturalesa, i transportats a l’òrgan gestor competent. En els espais reperfilats es procedirà a la plantació

d’espècies arbòries i arbustives pròpies de la comunitat potencial de les rieres en aquests sectror: la

comunitat d’albereda litoral (Vinco-Populetum albae). Les espècies a utilitzar són:

Taula 2.10: Espècies a utilitzar per revegetar sectors de ribera.

Espècie Mida Densitat de plantació

Àlber (Populus alba) 100-150 cm 1 arbre/8 m2

Freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) 100-150 cm 1 arbre/8 m2

Roure (Quercus humilis, Q. cerrioides) 100-150 cm 1 arbre/15 m2

Arç blanc (Crataegus monogyma) 50-80 cm 1 arbust/8 m2

Saüc (Sambucus nigra) 50-80 cm 1 arbust/8 m2

Font: Elaboració pròpia. e) Gestió de materials i residus

15. Per a la recollida de residus no s’establiran les reserves de sòl necessàries per a l’emplaçament de la

deixalleria o les àrees d’aportació, donada la naturalesa industrial del sector, de manera que són les

indústries les encarregades de la correcta gestió dels residus d’acord amb la legislació vigent.

e) Qualitat del paisatge

16. S’estableix com a tècnica d’integració paisatgística més oportuna la mimesi / ocultació mitjançant franges

vegetals en els casos de nova implantació.

17. S’establiran franges perimetrals entorn a la riera Seca i el sòl no urbanitzable de Parets del Vallès, que

exerceixin la funció de transició entre l’àrea urbana i el medi natural i rural i que actuïn d’amortidores dels

possibles impactes, especialment en relació a l’impacte paisatgístic associat a les noves activitats

industrials. Aquestes franges multifuncionals permetran alhora minimitzar l’impacte visual, acústic i

lumínic, en especial al llarg de la riera Seca i del sòl no urbanitzable de Parets del Vallès.

18. En el sistema d’espais lliures perimetrals establerts al voltant de la riera Seca i del sòl no urbanitzable de

Parets del Vallés s’hi establiran franges vegetals amb arbres i arbustos principalment de fulla perenne, per

tal de garantir els seus efectes beneficiosos durant tot l’any. A continuació es detallen les espècies a

utilitzar:

Taula 2.11: Espècies a utilitzar per revegetar a les franges vegetals arbrades d’ocultació.

Espècie Mida Densitat de plantació

Alzina (Quercus ilex) 100-150 cm 1 arbre/8 m2

Pi pinyer (Pinus pinea) 100-150 cm 1 arbre/8 m2

Roure (Quercus humilis) 100-150 cm 1 arbre/15 m2

Marfull (Viburnum tinus) 50-80 cm 1 arbust/8 m2

Arboç (Arbutus unedo) 50-80 cm 1 arbust/8 m2

Llentiscle (Pistacia lentiscus) 50-80 cm 1 arbust/8 m2


66

En el Document de referència es proposa crear horts urbans per tal de garantir la pervivència de l’activitat productiva agrícola, i alhora, afavorir la permeabilitat en contacte amb els espais oberts previstos de la riera Seca i el seu torrent afluent. Malgrat tot es descarta la possibilitat de destinar part de la superfície d’espais lliures perimetrals com a horts urbans, degut a la poca superfície del sistema d’espais lliures (sistema de parcs i jardins públics, clau Vz), la seva morfologia allargassada i la seva disposició en el territori. Per altre costat, es considera més idoni destinar aquesta peça d’espais lliures per a la creació de les franges arbrades perimetrals, que garanteixen una millor integració del sòl industrial en l’entorn territorial immediat (especialment el PEIN de Gallecs i la resta de sòl no urbanitzable de Parets del Vallès.

19. L’ordenació del sector haurà de preveure una àrea destinada a espais lliures públics (Vz) pròxima al petit

nucli residencial de “Rocavert” a l’efecte de protegir-lo i aïllar-lo de l’entorn industrial en el qual es troba

immers actualment.

20. L’ordenació detallada del sector, a definir en el corresponent Pla parcial urbanístic (PPU) haurà

d’accentuar les condicions d’harmonia volumètrica i de qualitat arquitectònica de les façanes perimetrals

de la implantació.

JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ PROPOSADA

o DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES D’acord amb els principis generals del desenvolupament urbanístic sostenible cal analitzar i avaluar les diferents alternatives possibles. Donades les especials característiques de la present modificació puntual només s’han considerat com alternatives l’alternativa 0, de manteniment de l’estatu quo i l’alternativa 1, que és la proposta de modificació puntual que permet assolir els objectius d’ordenació plantejats. En aquest sentit cal destacar que la modificació puntual només varia la classificació del sòl, passant de sòl urbanitzable no delimitat a sòl urbanitzable delimitat, i modifica l’antiga dotació de sistemes per a instal·lar-hi la depuradora municipal. Al mateix temps l’objectiu de la modificació és permetre l’ampliació de les instal·lacions preexistents de de l’empresa “E.G.O. Appliance Controls S.L.U.” Per tant, i d’acord amb l’objectiu principal de la modificació puntual no es pot establir una alternativa d’ubicació. De la mateixa manera no s’ha considerat cap altra alternativa que comporti un increment de la intensitat de l’aprofitament urbanístic respecte l’estipulat al planejament general ja que no es considera ni oportú ni necessari. No s’ha estimat convenient incloure l’alternativa de desclassificar el sector passant-lo a sòl no urbanitzable per quan dos dels criteris determinants de l’Agenda XXI de Lliçà de Vall tracta de la compactació dels sectors industrials i allunyar-los dels sectors residencials. El sector que aquí ens ocupa compleix ambdós objectius. A més, aquesta opció hipotecaria el futur creixement de la indústria “E.G.O. Appliance Controls S.L.U.”.

Durant la fase de redacció de la present modificació puntual s’han considerat les següents alternatives:

• Alternativa 0. (A0) Manteniment de l’statu quo existent.

Aquesta alternativa comporta el manteniment de la classificació del sòl com a sòl urbanitzable no delimitat. Aquesta alternativa no és adient ja que dificulta la ampliació de la indústria preexistent i, si aquesta ampliació fos autoritzable, no es realitzaria amb les garantires suficients per tal d’estructurar urbanísticament el sector afectat

67

• Alternativa 1. (A1) Modificar la classificació del sòl a urbanitzable delimitat.

Modificar la classificació del sòl d’urbanitzable no delimitat a delimitat, substituint la reserva destinada a depuradora municipal. Com ja s’ha justificat la previsió de construcció de l’esmentada depuradora es va realitzar fa 30 anys, i amb aquest llarg període s’han establert uns nous criteris amb la creació del Consorci per a la defensa de la conca del riu Besòs.

o ANÀLISI D’ALTERNATIVES Per tal d’analitzar les 2 alternatives descrites anteriorment s’ha elaborat una taula que sintetitza el grau d’assoliment dels objectius ambientals prèviament definits i adoptats en la redacció de la present figura de planejament urbanístic. Per valorar el grau d’assoliment dels objectius ambientals s’utilitza un mètode qualitatiu, a partir de la avaluació objectiva de les alternatives utilitzant la següent simbologia:

Taula 3.1: Simbologia utilitzada per la valoració de les alternatives. SIMBOLOGIA SIGNIFICAT

++ Molt positiu + Positiu

+/- Neutral - Negatiu -- Molt negatiu


A les pàgines que segueixen es detalla la taula comparativa d’assoliment dels objectius ambientals en funció de les dues alternatives considerades. A partir de la taula comparativa d’assoliment dels objectius ambientals en funció de les dues alternatives considerades es constata que l’alternativa 1 és la que permet un millor assoliment dels objectius ambientals. Per tant, tenint en consideració només criteris estrictament ambientals es conclou que l’alternativa 1 presenta moltes més avantatges que no pas inconvenients en relació al manteniment de l’estatus quo existent.

o JUSTIFICACIÓ URBANÍSTICA I AMBIENTAL DE L’ORDENACIÓ DESENVOLUPADA A nivell urbanístic l’ordenació es pretén desenvolupar en aquesta modificació del PGOM suposa una millora de la situació actual, ja que permet completar el teixit industrial de l’entorn, relligant així els polígons industrials de la Serra i Palaudàries (sector I). D’aquesta manera es densifica i compacta els sectors industrials preexistents, d’acord amb les previsions del PGOM i del Pla territorial metropolità de Barcelona. Al mateix tems permet desenvolupar una nova vialitat constituint la variant de la C-155 en l’àmbit afectat, substituint l’actual traçat per una nova rotonda, millorant l’accessibilitat i la seguretat viària a l’actual activitat existent i a tot el polígon industrial Palaudàries. Finalment el desenvolupament del sector esdevé una oportunitat per millorar les comunitats de ribera associades a la riera Seca i el torrent innominat existent i, tal com s’han dissenyat els espais lliures, permet la integració paisatgística del sector industrial amb el PEIN de Gallecs i el sòl no urbanitzable de Parets del Vallès. Així, l’ordenació proposada en la present modificació puntual del PGOM:

• S’ajusta als requeriments urbanístics i legals de rang superior.

• Estableix la classificació del sòl, que en aquest cas és la de sòl urbanitzable delimitat, subjecte al

corresponent pla parcial urbanístic.

68

• Concreta l’ordenació específica i detallada de l’àmbit modificat. L’ordenació que estableix la

modificació puntual és vinculant.

• Concreta les superfícies i condicions de desenvolupament pel que afecta a cessions de sòl (vialitat,

equipaments i espais lliures).

• Estableix les condicions de mobilitat associades a la variant de la C-155.

• Regula criteris o normes ambientals i paisatgístiques a les què tindrà que ajustar-se tant el pla parcial

com els projectes de gestió i d’urbanització.

• Estableix els usos admesos, tant principals com compatibles.

A nivell ambiental, l’ordenació desenvolupada amb la Modificació puntual suposa una opció de millora del sector ja que:

• S’ajusta a la zonificació associada al risc d’inundabilitat de la riera Seca avaluats dins els treballs del

Pla d’Espais Fluvials efectuats per l’Agència Catalana de l’Aigua. El sector inundable delimitat a partir

del període de retorn de 50 anys i delimitat com a Sistema Hídric de la riera Seca s’ha qualificat com a

sistema hídric (H). La resta de zona inundable per períodes de retorn superiors es situa en la zona

verda i, per tant, la ordenació proposada és compatible amb el risc d’inundabilitat existent, tal i com

s’indica en el preceptiu informe redactat per l’Agència Catalana de l’Aigua.

• Ordena usos actualment ja establerts en l’actual sòl urbanitzable no delimitat (indústria E.G.O.

Appliance Controls S.L.U.). Al mateix temps permet l’eliminació d’edificacions obsoletes i en avançat

estat de degradació, principalment Can Pau Palla.

• Suposa una opció de millora de la vegetació i de la connectivitat ecològica associat a la riera Seca i, en

menor mesura, del rec innominat existent. L’establiment d’una franja d’espais lliures entorn de la

riera Seca i el rec innominat existent permetrà la recuperació de la vegetació de ribera autòctona, així

com la retirada de les espècies invasores (principalment canyes).

• Suposa una millor integració paisatgística global del sector mitjançant l’establiment d’una zona verda

perimetral amb pantalla vegetal arbrada que millorarà les conques visuals que actualment s’observen

des de l’espai natural de Gallecs, així com des del sòl no urbanitzable de Parets del Vallès.

• A curt termini possibilitarà la creació d’uns 100 llocs de treball, derivada de l’ampliació de l’empresa

preexistent situada al sector. Al mateix temps la reserva resultant de nou sòl industrial permetrà la

implantació de noves activitats i la generació de nous llocs de treball associat.

• I en general, recuperarà un espai periurbà d’expectativa urbanística que presenta evidents

deficiències d’integració amb l’entorn.

DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D'ACORD AMB L'ALTERNATIVA D'ORDENACIÓ ADOPTADA o DESCRIPCIÓ GENERAL DE LES DETERMINACIONS DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL La present modificació puntual del planejament general de Lliçà de Vall en l’àmbit Polígon Industrial Palaudàries, sector 2, es basa en els següents criteris:

- Anul·lar la previsió d’un sòl destinat a Sistema d’infraestructures tècniques tot i substituint-lo per un

altre destinat a Sistema general d’equipaments i, també, a Sistema de parcs i jardins.

69

- Modificar la classificació del sector passant-lo de sòl urbanitzable no delimitat a urbanitzable

delimitat amb unes condicions d’ús i edificabilitat anàlogues a les previstes en el PGOM vigent.

- Considerar tot el sector com una unitat de planejament, incloent-hi els terrenys destinats als sistemes

més amunt esmentats.

Les normes urbanístiques que regulen el desplegament d’aquest sector són les que es contemplen en els articles 175 i 158.bis del PGOM que consten a l’expedient de modificació, així com aquells altres de caràcter general que siguin d’aplicació. D’acord amb la fitxa normativa de la present modificació puntual la finalitat de la modificació puntual és doble. Primerament, el desenvolupament del planejament previst permetrà el desenvolupament temporal ajustat a les necessitats de l’empresa “E.G.O. Appliance Controls S.L.U.”, que requereix d’una ampliació urgent i important per a la seva activitat. Al mateix temps, s’aconseguirà dotar el municipi de nou sòl industrial urbanitzat pel moment en el que aquest sigui necessari d’acord amb el normal creixement econòmic de la població. La modificació puntual estableix el següent aprofitament urbanístic de l’àmbit, en consonància amb el PGOM:

• Superfície: 69.261,85 m2

• Àrea de referència: 67.852,46 m2

• Sistema hídric: 1.409,39 m2

• Edificabilitat bruta: 0,38 m2sostre/m

2sol (respecte l’àrea de referència)

• Nombre màxim de plantes: segons PPU.

• Usos admesos:

o Principal: Indústria categories 1, 2, 3 i 4.

o Compatibles: Magatzem, comercial i comercial concentrat, esportiu, estació de serveis,

oficines, logística.

L’ordenació que estableix la modificació puntual és vinculant en quant a l’estructura viària i la localització dels equipaments col·lectius i dels parcs i jardins públics. La resta de sòl de cessió obligatòria fins arribar als percentatges mínims establerts es definirà en el pla parcial urbanístic seguint els criteris definits a la present modificació del PGOM. En qualsevol cas, el pla parcial urbanístic haurà de mantenir l’ordenació establerta en la present modificació puntual del planejament general. Figura 4.1. Plànol de l’ordenació establerta.

Font: Fitxa normativa proposada.

70

Taula 4.1: Superfícies classificades pel planejament vigent. Clau Sòl (m

2) Sostre (m

2)

Zona industrial –clau 12- (màxims) 32.290,00 25.784,00

Sistema general viari (variant C-155) 6.235,00

Sistema local viari 6.845,00

Sistema de Parcs i Jardins públic (Vz) (20% mínim)

13.570,00

Sistema d’Equipaments col·lectius (13% mínim)

6.785,00

Total àrea de referència 67.852,00 25.784,00

Sistema hídric (H) 1.409,00

TOTAL PLA PARCIAL 69.261,00 Font: Fitxa normativa proposada.

La present modificació puntual estableix la substitució de la reserva de 13.100 m

2 destinada a infraestructures

tècniques (depuradora municipal) per la cessió d’un sòl destinat en part a sistema d’equipaments col·lectius, i en part a sistema de parcs i jardins públics. El gruix de sòl destinat a parcs i jardins públics es situa principalment a les proximitats de la Riera Seca i el rec innominat existent. També es preveu la creació d’una peça de sistema de parcs i jardins públics davant del sector residencial “Rocavert” per oxigenar-lo i aïllar-lo de l’entorn industrial que l’envolta.

o CÀLCUL DE LES DEMANDES ADDICIONALS En aquest apartat es realitza una estimació numèrica de la demanda de nous recursos (aigua, sanejament, energia, residus, etc.) que es generarà amb l’execució del nou planejament, així com la necessitat de construcció de noves infraestructures (de subministrament o sanejament). Les estimacions de recursos necessaris en la fase d’explotació s’han calculat a partir dels paràmetres urbanístics definits a la fitxa normativa de la modificació puntual, així com diferents dotacions i consums de referència establerts i utilitzats tradicionalment per les diferents administracions o organismes competents.

Abastament d’aigua L’estimació de les necessitats de consum d’aigua d’abastament s’han calculat a partir dels paràmetres urbanístics establerts d’acord amb l’ordenació fixada en la modificació puntual. Les dotacions de referència s’han establert d’acord amb els paràmetres establerts per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Institut Català del Sòl (INCASOL), considerant un 10% de pèrdues en xarxa d’obra nova (incontrolats).

Taula 4.2: Càlculs estimatius del consum d’aigua d’abastament al sector de la Modificació puntual.

Tipologia Superfície sòl

(ha) Dotació (l/s/ha)

Necessitats estimades

(l/seg)

Necessitats estimades (m3/dia)

Necessitats estimades (m3/any)

Sòl industrial 3,229 0,25 0,81 69,75 25.457,43

Zones verdes 1,357 0,10 0,14 11,72 4.279,44

Equipaments 0,678 0,25 0,17 14,64 5.345,35

10% pèrdues - - 0,11 9,61 3.508,22

TOTAL 1,23 105,72 38.590,44 Font: Elaboració pròpia a partir dels paràmetres urbanístics establerts a la MP i dotacions mitjanes establertes per l’ACA i l’INCASOL.

D’acord amb els càlculs anteriors es determina que les necessitats d’aigua són de 105,72 m3 diaris que representen

un volum anual de 38.590,44 m3. Aquest volum és concordant amb que consta en el certificat municipal (35.000

m³. anuals).

Generació d’aigües residuals Per el càlcul de l’increment de generació d’aigües residuals s’ha considerat que tota l’aigua subministrada per usos industrials i associats als equipaments es convertirà en aigües residuals.

71


Tipologia Generació

estimada (l/s)

Generació estimada (m

3/dia)


3/any)

Sòl industrial 0,97 83,70 30.548,92

Equipaments 0,10 8,80 3.212,89

TOTAL 1,07 92,50 33.761,81 Font: Elaboració pròpia a partir dels paràmetres urbanístics establerts a la MP.

A partir del supòsit establert la generació d’aigües residuals es xifra en 92,50 m3 diaris que representen 33.762 m3/any. Cal destacar que l’EDAR de Montornès del Vallès presenta una capacitat de tractament de 40.000 m³/dia, de manera que l’increment de les aigües residuals només representa un 0,23% respecte la capacitat de tractament de l’EDAR de Montornès del Vallès, respecte el qual el Consorci per a la defensa de la conca del Besòs ha emès informe en el sentit que es troba per dessota del límit de saturació i és factible el tractament de les aigües residuals d’aquest polígon en el mateix.

Generació de residus Donada la naturalesa industrial del sector estudiat l’increment de generació de residus dependrà en gran mesura de les tipologies de les activitats que s’instal·lin al sector. Per tal de realitzar una aproximació de l’increment de la generació de residus industrials s’ha considerat com a mitjana la producció de residus industrials a Lliçà de Vall (any 2010) en relació a la superfície total de sòl urbà d’activitat econòmica (97,77 ha). A continuació es detalla el càlcul efectuat per a la determinació de la mitjana de generació de residus industrials, diferenciant els residus perillosos i els no perillosos, així com el resultat de la previsió estimada de generació de residus industrials associats al pla.

Taula 4.4: Càlculs estimatius de la ratio de generació de residus a Lliçà de Vall.

Tipologia de residu industrial

Producció de residus anual

(Tn)

Superfície de sòl urbà d’activitat

econòmica


3/any)

Perillosos 9.235

97,77

94,46

No perillosos 14.866 152,05

TOTAL 24.101 246,517 Font: Elaboració pròpia a partir de la producció de residus industrials a Lliçà de Vall (any 2010) i la superfície de sòl urbà d’activitat econòmica.

Taula 4.5: Càlculs estimatius de la generació de residus industrials associats al sector.

Tipologia Superfície sòl industrial (ha)

Ratio de generació de

residus (Tn/any)

Generació estimada (Tn/any)

Perillosos 3,229

94,46 305,00

No perillosos 152,05 490,97

TOTAL 246,517 795,97 Font: Elaboració pròpia.

A partir dels càlculs efectuats es conclou que la previsió de generació total de residus industrials serà de 796 Tn/any. Aquesta xifra representa un increment del 3,3% respecte la generació total de residus industrials de l’any 2010 al municipi de Lliçà de Vall.

Consum energètic L’estimació de l’increment del consum energètic s’ha realitzat en funció de la potència mitjana per a cada ús establerta per la companyia subministradora de referència a la zona

72


Tipologia Superfície sòl

(m2)

Potència mitjana per a

cada ús (Kw/m2)

Potència elèctrica

necessària (Kw)

Sòl industrial 32.290,00 0,100 3.229,00

Equipaments 6.785,00 0,080 542,80

Vialitat 13.080,00 0,002 26,16

Zona verda 13.570,00 0,002 27,14

TOTAL - - 3.825,10 Font: Elaboració pròpia a partir dels paràmetres urbanístics establerts a la MP i dotacions mitjanes establertes per companyia subministradora de referència.

La potència elèctrica necessària per donar servei a tot el sector és de 3.825 Kw.

Mobilitat sostenible D’acord amb l’Estudi d’avaluació de la mobilitat generada que acompanya la documentació del Pla parcial, que es tramita juntament amb la present modificació puntual, a continuació es mostren el nombre de desplaçaments generats associats al sector: Taula 4.7: Mobilitat generada (desplaçaments generats/dia).

Usos Rati desplaçaments

generats/dia Mobilitat generada

(viatges/dia)

Ús industrial 5 viatges/100m2 de sostre 1.292

Equipament 20 viatges/100m2 de sostre 1.412

Zones verdes 5 viatges/100m2 de sòl 679

TOTAL 3.383 Font: EAMG del pla parcial urbanístic.

Donada la naturalesa industrial del sector no es preveuen recorreguts específics per a vianants ni carrils segregats per a bicicletes. En relació al transport públic cal destacar que l’ordenació establerta no preveu la modificació dels recorreguts ni les freqüències del transport públic urbà de passatgers.

IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ AMBIENTAL DELS EFECTES SIGNIFICATIUS Aquest apartat identifica i avalua els probables efectes significatius o impactes sobre els diferents components ambientals que implicarà el desenvolupament del sector, sobretot pel que fa a la transició entre el futur sòl urbanitzable delimitat i la resta de sòl no urbanitzable i l’adequada integració paisatgística dels usos industrials. La següent informació constitueix una matriu d’avaluació amb aquests possibles impactes que comportarà la nova ordenació del sector. Metodològicament es defineix el tipus d’impacte segons cadascun dels àmbits d’anàlisi del medi receptor, se’n fa una breu descripció, es caracteritza i, finalment s’avalua segons l’estat actual i potencial del medi. Pel què fa a la caracterització dels efectes ambientals, s’han utilitzat els següents conceptes excloents entre ells:

• Positiu / Negatiu

• Notable / Mínim

• Simple / Sinèrgic

• Temporal / Permanent

• Reversible / Irreversible

• Discontinu /Continu

Pel què fa a l’avaluació dels efectes ambientals, s’han utilitzat els següents conceptes establerts per a aquesta mena d’anàlisis:

73

• Favorable: aquell efecte sobre el medi que té un caràcter positiu, i esdevé una oportunitat de millora.

• Compatible: aquella efecte sobre el medi que té una recuperació immediata i que no precisa

mesures correctores.

• Moderat: aquell efecte en el que la recuperació del medi no precisa mesures correctores intensives,

però que a la vegada es requereix un cert temps per a la recuperació de les condicions ambientals

inicials.

• Sever: aquell efecte que la recuperació de les condicions ambientals del medi exigeix l’adequació de

mesures correctores i, tot i les mesures, cal encara un període de temps considerable per retornar a

l’estat inicial.

• Crític: aquell efecte sobre el medi de magnitud superior a l’acceptable i que suposa una pèrdua de

qualitat permanent, sense recuperació possible de les condicions ambientals inicials, ni fins i tot, amb

l’adopció de mesures correctores.

Cal indicar que aquestes definicions sovint no s’adapten a l’avaluació precisa de determinats impactes, de tal manera que poden expressar diferents graus d’incidència o magnitud. Taula 5.1: Matriu d’avaluació dels efectes ambientals o impactes associats a la modificació puntual.

Efecte ambiental/Impacte

Descripció Caracterització Avaluació

Medi físic, context territorial i ocupació del sòl

Pèrdua de l’activitat productiva agrícola

L’execució de la MP comporta la pèrdua total de l’activitat agrícola en l’àmbit considerat. Aquesta pèrdua es xifra en 2,92 ha de conreus herbacis i 0,38 ha de vinya. En termes globals la pèrdua de sòl agrícola és mínima en relació a l’activitat agrícola existent tant al terme municipal de Lliçà de Vall com en el global del PEIN de Gallecs.

Negatiu Mínim Simple

Permanent Irreversible

Continu

Compatible

Augment de la mobilitat associada al pla

El nou sòl industrial generarà nous desplaçaments de mobilitat obligada per motius laborals. D’acord amb l’EAMG del Pla parcial, es preveu un increment de 3.383 desplaçaments. Al mateix temps l’increment de la mobilitat obligada permetrà una gestió més eficient del transport públic, de manera que pot fer viable la creació d’una nova línia de transport públic en autobús, o simplement d’ampliació de les ja existents, que permeti unir els polígons situats a l’eix de la carretera C-155 amb les principals estacions supramunicipals de transport públic i els principals nuclis residencials. Cal destacar que el sector es situa en el traçat del futur tren-tramvia previst al PTPMB.


Permanent Reversible Discontinu

Compatible

Medi hídric i cicle de l’aigua

Impermeabilització de l’àrea de recàrrega de

l’aqüífer

La impermeabilització de l’àrea de recàrrega provoca una disminució del cabal de recàrrega que per infiltració arriba a les capes poroses que actuen com a aqüífer. Aquesta disminució del cabal d’entrada serà d’una magnitud proporcional a la superfície impermeabilitzada. L’impacte és mínim donada la reduïda superfície del sector que s’incrementa com a sòl impermeable. Al mateix temps la xarxa separativa de pluvials retornarà les aigües interceptades per les superfícies impermeables a la llera de la riera Seca, de manera que aquestes podran infiltrar-se igualment cap a l’aqüífer.



Continu

Compatible

Augment del consum d’aigua per a ús

industrials

Amb l’increment de l’activitat industrial s’incrementarà també el consum d’aigua procedent de la xarxa d’abastament. La magnitud d’aquest increment dependrà en gran mesura de les tipologies d’activitats industrials que s’hi desenvolupin. Tenint en consideració les preexistències actuals, l’increment del consum d’aigua respecte la situació actual serà mínim. D’acord amb els càlculs efectuats en l’apartat 4.2 es xifra en l’increment del consum d’aigua associat a la MP és de 105,72 m

3 diaris que representen un volum anual de

Negatiu Mínim

Sinèrgic Temporal Reversible Discontinu

Compatible

74

38.590 m3.

Al mateix temps cal destacar la suficiència del subministrament d’aigua per part de la companyia municipal, segons consta en el certificat emès pels Serveis municipals.

Augment de la producció d’aigües residuals

L’increment dels usos industrials, equipaments i zones verdes comportarà una major generació d’aigües residuals. A partir del supòsit establert la generació d’aigües residuals es xifra en 92,50 m

3 diaris que

representen 33.762 m3/any. Cal destacar que l’EDAR de

Montornès del Vallès presenta una capacitat de tractament de 40.000 m³/dia, de manera que l’increment de les aigües residuals només representa un 0,23% respecte la capacitat de tractament de l’EDAR de Montornès del Vallès. Aquest increment es considera mínim donada l’escassa entitat del creixement net en sostre industrial considerant les preexistències actuals. La proximitat amb el col·lector general del Consorci per la defensa de la conca del riu

Besòs facilitarà les tasques de connexió de les noves indústries.


Temporal Reversible Discontinu

Compatible

Ambient atmosfèric

Increment de les necessitats d’enllumenat exterior (contaminació

lumínica)

El sector té la condició de zona E3, de baixa protecció contra la contaminació lumínica. L’increment d’activitat industrial i la pròpia urbanització del sector generaran nous focus de contaminació lumínica. Donada la proximitat a l’espai natural de Gallecs es considera negatiu l’increment del les necessitats d’enllumenament exterior.



Compatible

Increment de la immissió acústica (contaminació

acústica)

Les noves activitats econòmiques comportaran un increment dels focus emissors de soroll, i per tant, un increment de la immissió acústica global. Aquest fet es pot veure agreujat per l’increment del trànsit rodat. Donada la distància existent entre el sector industrial –i especialment els eixos viaris- i els usos residencials o d’habitatge més propers (situats al nord del carrer Camí Ral) no es preveuen afectacions greus sobre les zones de major sensibilitat acústica. També destaca la desaparició dels habitatges preexistents situats a tocar la carretera C-155, de manera que desapareixen els habitatges situats a la zona de soroll de la C-155. Igualment aquests habitatges unifamiliars existents al sector estan zonificats com a zona de sensibilitat acústica moderada (B1) donada la coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats de caire industrial.

Positiu/Negatiu Mínim Simple


Compatible

Augment del consum energètic

L’augment del sòl industrial comporta un augment de les activitats i per tant de la despesa energètica total del sector. La potència elèctrica necessària per donar servei a tot el sector és de 3.825 Kw. Malgrat tot, l’aplicació de modernes mesures d’eficiència podrà minimitzar aquest impacte. També cal destacar la suficiència de subministrament d’acord amb el conveni signat l’any 2003 entre l’Ajuntament i Fecsa-Endesa per garantir el subministrament futur considerant l’execució completa del desenvolupament previst al PGOU.

Negatiu Mínim

Sinèrgic Permanent Irreversible

Continu

Compatible

Medi natural, biodiversitat i connectivitat ecològica

Modificació de la vegetació existent

La vegetació dins l’àmbit de la modificació puntual és ruderal i arvense, pròpia dels conreus i de les zones periurbanes. Només el 9,40% de la superfície de l’àmbit manté vegetació natural. També cal destacar que el 37,36% del sector està altament transformat i la vegetació és pràcticament inexistent. Per tant, l’impacte sobre la vegetació és mínim, donades les característiques de la

Negatiu Mínim

Sinèrgic Permanent Irreversible

Continu

Compatible

75

vegetació existent.

Afectació de les lleres de la riera Seca i del torrent

innominat

La MP introdueix els criteris oportuns per tal de realitzar les actuacions de millora ecològica, especialment a la llera de la riera Seca.

Positiu Mínim

Sinèrgic Temporal Reverible

Discontinu

Favorable

Modificació dels hàbitats faunístics

La situació de l’àmbit i la manca de vegetació natural condicionen les espècies presents. No s’han detectat espècies d’interès rellevant. Actualment l’àmbit presenta habitats ideals per espècies antropòfiles, algunes de les quals es poden comportar com a plaga. Per tant, l’impacte sobre la fauna és mínim.



Continu

Compatible

Afectació del PEIN de Gallecs

L’àmbit limita físicament amb l’espai natural protegit de Gallecs. L’establiment de les franges perimetrals minimitza qualsevol afectació sobre l’espai natural protegit.



Continu

Compatible

Afectació de la connectivitat

L’àmbit considerat no presenta interès en relació a la connectivitat ecològica. L’únic element que funciona mínimament com a corredor ecològic és la riera Seca. La funció connectora queda completament garantida amb l’espai natural protegit de Gallecs, així com la peça de sòl no urbanitzable del municipi de Parets del Vallès. Al mateix temps les actuacions de millora ecològica de la riera Seca i, en menor mesura, del rec innominat permeten millorar les funcionalitats connectores d’aquest corredor lineal.

Positiu Mínim

Sinèrgic Temporal Reversible

Continu

Favorable

Gestió de materials i residus

Augment de la producció de residus industrials

L’increment i la naturalesa dels residus generats dependrà de les futures activitats. A partir dels càlculs efectuats es conclou que la previsió de generació total de residus industrials serà de 796 Tn/any. Aquesta xifra representa un increment del 3,3% respecte la generació total de residus industrials de l’any 2010 a Lliçà de Vall.



Compatible

Qualitat del paisatge

Modificació del paisatge

Amb el desenvolupament del sector de sòl urbanitzable es consolidarà el polígon industrial Palaudàries, incrementant el sòl destinat a usos industrials, amb la conseqüent pèrdua de zones d’us agrícola. Els nous usos industrials, a part de consolidar el polígon internament també comportaran una extensió cap al sud dels usos industrials, fins pràcticament el límit de terme municipal. Aquesta extensió comporta una major artificialització del paisatge, però també permet millorar el tractament de vora del sector, derivat de la previsió d’establir franges arbrades com a sistema d’espais lliures (Vz). També cal tenir en compte l’existència d’edificacions obsoletes dins del sector, especialment can Pau Palla, que amb el desenvolupament del sector hauran de desaparèixer. Així, l’impacte sobre el paisatge es considera mínim (amb aspectes positius).

Negatiu Mínim

Sinèrgic Temporal Reversible

Continu

Compatible

Patrimoni cultural

Afectació del patrimoni cultural

Als entorns propers de l’àmbit de la present MP no es coneixen elements inventariats als corresponents inventaris (L’Inventari de Patrimoni Arquitectònic i l’Inventari de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic). En relació al patrimoni paleontològic cal destacar la possibilitat d’aparèixer restes fòssils en els materials geològics existents. D’acord amb l’article 46.1. de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català,


Temporal Reversible

Continu

Compatible

76

les restes fòssils de mamífers formen part del Patrimoni Cultural com Patrimoni Paleontològic. Malgrat tot, la possibilitat de trobar restes fòssils remarcables en l’àmbit de la present modificació puntual és baixa, donada la poca superfície afectada i la inexistència de troballes paleontològiques a les proximitats. Tenint en compte les escasses probabilitats de localitzar restes arqueològiques o paleontològiques es descarta la necessitat de realitzar intervencions preventives durant la fase de planificació. Si durant les obres a executar es localitza qualsevol troballa arqueològica o paleontològica caldrà actuar d’acord amb la secció 4 del capítol 1 del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic (Decret 78/2002), que regula les intervencions arqueològiques o paleontològiques d’urgència.

Font: Elaboració pròpia. A continuació es resumeixen els diferents efectes ambientals significatius o impactes identificats associats a la modificació puntual del PGOM de Lliçà de Vall en l’àmbit del polígon industrial Palaudàries, sector 2:

Medi hídric i cicle de l’aigua • Impermeabilització de l’àrea de recàrrega de l’aqüífer: COMPATIBLE

• Augment del consum d’aigua per a ús industrials: COMPATIBLE

• Augment de la producció d’aigües residuals: COMPATIBLE

Ambient atmosfèric

• Increment de les necessitats d’enllumenat exterior (contaminació lumínica): COMPATIBLE

• Increment de la immissió acústica (contaminació acústica): COMPATIBLE

• Augment del consum energètic: COMPATIBLE

•

Medi natural, biodiversitat i connectivitat ecològica • Modificació de la vegetació existent: COMPATIBLE

• Afectació de les lleres de la riera Seca i del torrent innominat: FAVORABLE

• Modificació dels hàbitats faunístics: COMPATIBLE

• Afectació del PEIN de Gallecs: COMPATIBLE

• Afectació de la connectivitat: FAVORABLE


• Augment de la producció de residus industrials: COMPATIBLE


• Modificació del paisatge: COMPATIBLE

Patrimoni cultural

• Afectació del patrimoni cultural: COMPATIBLE

77

En conclusió, dels 14 efectes ambientals significatius o impactes identificats, 2 s’avaluen com a favorables i 12 com a compatibles. Per tant, l’actuació urbanística és COMPATIBLE amb la capacitat d’acollida del medi receptor. No s’han detectat efectes ambientals significatius o impactes avaluats com a moderats, severs o crítics, de manera que no es proposen noves mesures correctores, preventives i compensatòries. En qualsevol cas seran d’aplicació els criteris i les mesures especificats al capítol 2.4. Criteris ambientals específics.

AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLANEJAMENT I COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS La present modificació puntual s’ajusta al concepte de desenvolupament urbanístic sostenible establert en l’article 3 del Text refós de la Llei d’urbanisme. Al mateix temps s’ajusta a les directrius per al planejament urbanístic fixades a l’article 9 del Text refós de la Llei d’urbanisme. L’àmbit subjecte a la modificació ambiental presenta una superfície reduïda (6,9 ha), de les quals 1,6 ha ja estan ocupades per usos industrials, concretament l’empresa “E.G.O. Appliance Controls S.L.U”, dedicada a la fabricació de components informàtics. La principal modificació substancial de les estratègies, les directrius i les propostes del PGOM del 1983, rau en la substitució de la reserva per a una infraestructura tècnica (depuradora municipal) per la cessió de sòl destinat al sistema d’equipaments col·lectius i un altre destinat s sistema parcs i jardins públics (Vz), el qual es localitza al tot el llarg de la Riera Secà i del terme municipal de Parets del Vallès, configurant el parc fluvial de la riera Seca.. El canvi d’estratègia en relació al sistema de sanejament municipal és de l’any 1988, però fins ara no s’ha tramitat cap figura de planejament que reculli la desafectació d’aquesta dotació, tal i com s’havia fet anteriorment per a l’altra depuradora que es preveia a la conca del riu Tenes. La resta de propostes de la modificació puntual, especialment la classificació del sector com a sòl urbanitzable delimitat d’us industrial, tenen per objectiu possibilitar l’ampliació de l’activitat existent, per tal d’ampliar la seva activitat econòmica i, complementàriament, crear nous llocs de treball, sense incrementar el sostre global definit en el PGOM que ara es modifica per a tot el sector. L’àmbit subjecte a la modificació puntual no presenta valors ambientals remarcables. El desenvolupament de la modificació puntual amb els criteris ambientals proposats i incorporats normativament a la corresponent fitxa de l’articulat de la normativa del PGOM permeten millorar la situació actual. D’aquesta manera, la modificació de la classificació del sòl i la tramitació i execució del pla parcial corresponent permeten una millor ordenació de l’espai, amb els espais corresponents a zones verdes i equipaments, dotant al conjunt d’unes millors condicions especialment en relació a la integració paisatgística del sector en relació a sòl no urbanitzable i l’espai natural protegit de Gallecs. Per tant queda completament justificada la idoneïtat de la present modificació puntual considerant tant els aspectes urbanístics com els ambientals, sempre que es segueixin els criteris i les mesures ambientals fixades en aquest informe. Les preexistències urbanes, així com la manca de valors ambientals destacables en l’àmbit d'actuació, determinen que el seu desenvolupament no comportarà efectes significatius en el medi ambient. La transformació del medi físic, natural i ambiental del sector, resulta inevitable en el context d’una planificació local (PGOM) i territorial (PTMB) que vol integrar una àrea preexistent a unes estratègies urbanes i territorials en curs.

78

Aquestes transformacions, però, han de minimitzar els costos ambientals i, per tant, han de ser sensibles a la recerca d’una relació equilibrada entre la funcionalitat dels nous usos i la protecció del medi ambient, a partir de l’ús racional dels recursos naturals i el paisatge, que no esgoti les capacitats del territori, la degradació dels ecosistemes ni la continuïtat ecològica del sector amb l’entorn. El perfil ambiental resultant de l’execució del planejament ha de ser una expressió dels objectius ambientals establerts en aquest document tècnic. Els objectius ambientals previstos al planejament s’ajusten al concepte de desenvolupament urbanístic sostenible establert en l’article 3 del Text refós de la Llei d’urbanisme. Al mateix temps s’ajusta a les directrius per al planejament urbanístic fixades a l’article 9 del Text refós de la Llei d’urbanisme. La present proposta desenvolupada s’ajusta al model d’urbanisme sostenible. Aquest ajust es concreta en els següents aspectes:

• S’ajusta a la sensibilitat ambiental del medi receptor, especialment en relació al seu encaix amb

l’espai natural protegit de Gallecs, el connector ecològic que representa la riera Seca i la resta del sòl

no urbanitzable del municipi veí de Parets del Vallès.

• L’ordenació proposada s’ajusta al criteris de preservació del riscos hidrològics, tal i com s’especifica

en l’informe emès per l’Agència Catalana de l’Aigua.

• Ordena usos actualment ja establerts en sòl no urbanitzable (l’empresa E.G.O. Appliance Controls

S.L.U.), aprofitant els teixits urbans preexistents.

• L’ordenació de és coherent també amb les Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de

Catalunya elaborades per l’antic Departament de Medi Ambient i Habitatge. En aquest document es

requereix que l’ordenació d’un nou sector no afecti a la connectivitat sinó que la millori, i que es

protegeixin aquells elements que la permetin, i en canvi, es transformin els espais amb poc valor

ecològic. També incorpora la necessitat de tractar adientment els límits urbans i els espais de vora,

facilitant la penetració de la natura dins el teixit urbà o urbanitzable.

• Suposa una opció de millora de la vegetació de ribera associada a la riera Seca i, en menor mesura al

torrent innominat afluent. Els criteris ambientals definits en relació al tractament de la vegetació,

especialment associats a l’eliminació dels canyars i la recuperació del bosc de ribera garanteixen una

millora dels condicionants ecològics de la riera Seca.

• La densificació del conjunt de polígons industrials existents (La Serra, Paludàries sector 1 i Palaudàries

sector 2) facilitaran la potenciació d’una mobilitat més sostenible basada en la creació d’una massa

crítica suficient per fer viable la creació de noves línies de transport, tant a partir de la xarxa actual de

busos interurbans com de la futura línia de tren-tramvia prevista al Pla territorial metropolita de

Barcelona.


perimetral adossada a la riera Seca i al torrent innominat, que permetrà la mimesi i ocultació del

sector industrial, millorant les conques visuals que actualment s’observen des de l’espai natural

protegit de Gallecs i el sòl no urbanitzable de Parets del Vallès. Al mateix temps, permet l’eliminació

d’edificacions obsoletes i en avançat estat de degradació, principalment Can Pau Palla.



A continuació se sintetitza el grau de compliment dels objectius ambientals (definits en el capítol 2.3 del present informe). D’aquesta manera, es valora la importància relativa del criteri o objectiu ambiental, i el nivell d’integració d’aspectes ambientals al planejament segons si s’ha integrat en l’articulat normatiu o com a criteri general o en l’ordenació.

79

Els objectius generals i específics, i les mesures i criteris que s’apliquen a la present modificació puntual recullen els requeriments ambientals i territorials dels instruments de planejament de rang superior, de la legislació específica i de les administracions competents: Pla general d’ordenació municipal (PGOM) del municipi de Lliçà de Vall, Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB), Planificació de l’Espai Fluvial (PEF) de la conca del

Besòs, Document de referència de la OTAA, Informes perceptius de les administracions consultades, criteris normatius, criteris legals, etc. A continuació es detalla la taula d’avaluació i verificació del grau de compliment dels objectius ambientals, convenientment jerarquitzats d’acord amb el capítol 2.3. del present informe ambiental:

Taula 6.1: Taula d’avaluació i verificació del grau de compliment dels objectius ambientals.

Objectius ambientals establerts Nivell d’integració en

la MP Lloc d’integració en la MP

1. Preservar els espais i elements amb valor natural i paisatgístic de l’àmbit.

1.1. Garantir l’espai en contacte amb el PEIN de Gallecs com a zona tampó, integrant-ne el medi natural i el paisatge.

Si Ordenació i Fitxa normativa

1.2. Considerar la biodiversitat urbana en l’ordenació i conservar els elements d’interès natural.

Si Ordenació

1.3. Garantir el manteniment del camí ramader en el tram afectat. Si Ordenació

1.4. Integrar el paisatge en el planejament i garantir-ne la qualitat Si Ordenació i Fitxa normativa

1.5. Integrar els sectors d’activitat al mosaic agroforestal amb l’establiment de franges perimetrals.


1.6. Recuperar la vegetació de ribera de la riera Seca i del torrent innominat afluent.


1.7. Garantir i millorar la connectivitat ecològica a través de la riera Seca.

Si Fitxa normativa

1.8. Concebre amb més superfície o amplitud el disseny dels espais lliures proposats, per mantenir la connectivitat biològica territorial.

Si Ordenació

2. Minimitzar el consum del sòl i racionalitzar-ne l’ús, d’acord amb un model urbanístic globalment eficient i atent als condicionants ambientals existents.

2.1. Afavorir la segregació d’usos del sòl per evitar conflictes entre els usos industrials i els usos residencials.

Si Ordenació

2.2. Afavorir la mobilitat sostenible, basada en modes no motoritzats i en l’optimització del transport públic.

Si Ordenació

3. Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua.

3.1. Compatibilitzar el planejament amb la preservació dels riscos hidrològics.

Si Ordenació

3.2. Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua, fomentant l’estalvi i la reutilització en l’espai urbanitzat.

Si Fitxa normativa

3.3. Protegir la riera Seca i el seu afluent. Si Ordenació i Fitxa normativa

4. Minimitzar els efectes del planejament sobre la contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica, així com també sobre el canvi climàtic.

4.1. Minimitzar els efectes sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic.

Parcialment Fitxa normativa

4.2. Prevenir i corregir la contaminació acústica i lumínica. Si Fitxa normativa

4.3. Reduir l’impacte acústic i evitar l’exposició de la població a nivells d’emissió sonora no permesos per la legislació.

Si Fitxa normativa

4.4. Potenciar l’ús d’energies renovables en les edificacions i les activitats.

Si Fitxa normativa

5. Garantir una correcta gestió dels materials i els residus.

5.1. Fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus industrials i de la construcció.


5.2. Minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials.


80

DESCRIPCIÓ DE LES MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES L’article 29 de la Llei 6/2009, del 28 d'abril, d’avaluació ambiental de plans i programes estableix les següents determinacions:

1. El promotor del pla o programa és el responsable de dur a terme el seguiment dels efectes sobre el

medi ambient que comporta l’aplicació o l’execució dels plans i programes. En els supòsits de plans i

programes de promoció privada, el responsable d’aquest seguiment és l’òrgan responsable de la

tramitació del procediment d’elaboració i d’aprovació del pla o programa.

2. L’òrgan ambiental corresponent participa en el seguiment ambiental dels plans i programes. A

aquests efectes, en els supòsits en què la legislació sectorial que regula el pla o programa estableixi un

òrgan específic de seguiment, aquest és l’encarregat de donar compte a l’òrgan ambiental dels

informes de seguiment, amb la periodicitat que estableixi la memòria ambiental. En la resta de

supòsits, atenent la transcendència del pla o programa, l’òrgan ambiental pot determinar, en la

resolució a què fa referència l’article 25, la necessitat de designar un director o directora ambiental de

seguiment del pla o programa o una comissió mixta de seguiment.

El seguiment ambiental el durà a terme el promotor de l’instrument de planejament i projectes derivats de la Modificació puntual del PGOM de Lliçà de Vall en l’àmbit del polígon industrial Palaudàries, sector 2. El promotor de la present modificació puntual és l’Ajuntament de Lliça de Vall, que serà l’encarregat d’emetre i lliurar els informes de seguiment ambiental a les administracions competents i/ a l’òrgan ambiental. Per a aquesta tasca, es podrà designar un director ambiental. El promotor del Pla emetrà informes amb la periodicitat que determini l’òrgan ambiental en la resolució de l’avaluació ambiental, i els remetrà a l’òrgan ambiental. Pel que fa a la periodicitat de càlcul dels indicadors proposats i/o pel que fa a l’establiment de nous indicadors, serà competència de l’equip promotor, en col·laboració amb les administracions competents, realitzar el seguiment de les accions i les mesures proposades que es materialitzarà mitjançant un informe d’avaluació i seguiment. Aquest informe es proposa que tingui una periodicitat anual i que inclogui només els indicadors establerts per a la fase d’explotació, atès que els de la fase de planejament i d’execució es calcularan una única vegada.

SÍNTESI DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL Aquests darrer capítol és un resum final del present Informe de Sostenibilitat Ambiental que acompanya la Modificació puntual del PGOM de Lliçà de Vall en l’àmbit del Polígon industrial Palaudàries, sector 2. En aquest apartat es resumeixen, ordenadament, les conclusions principals de l’exercici d’avaluació ambiental dels possibles efectes i impactes derivats del desenvolupament del nou planejament. L’objectiu d’aquesta síntesi o resum és el de facilitar la comprensió en el procés d’exposició pública, tal i com especifica l’apartat f) de l’article 70 del Decret 305/2006, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme. INTRODUCCIÓ El present informe de sostenibilitat ambiental complementa la memòria de la MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ MUNICIPAL EN L’ÀMBIT DEL POLÍGON INDUSTRIAL PALAUDÀRIES, SECTOR 2, AL TERME MUNICIPAL DE LLIÇÀ DE VALL en relació als aspectes ambientals, per tal que conjuntament siguin informats per l’òrgan ambiental.

81

Aquest informe ambiental s’ha redactat d’acord amb la legislació aplicable en matèria d’avaluació ambiental de plans i programes i la legislació urbanística vigent. Al mateix temps incorpora les especificacions efectuades en el pertinent Document de Referència, emès per l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental (OTAA), en data 17 de juny de 2013. L’àmbit subjecte a la present modificació puntual es situa a l’extrem sud-oest del terme municipal de Lliçà de Vall. Aquest, limita al sud amb el sòl no urbanitzable del municipi de Parets del Vallès; a l’oest amb la llera de la riera Seca i l’espai rural de Gallecs; al nord amb el sòl urbà consolidat (Polígon industrial Palaudàries, sector 1 i una petita peça de sòl urbà residencial); a l’est amb el sòl urbà consolidat (polígon industrial la Serra, sector 1). L’àmbit està travessat per l’avinguda del Vallès (carretera C-155). Presenta una superfície total de 69.261,85 m

2.

Dins l’àmbit d’actuació s’hi ubiquen les instal·lacions de l’empresa E.G.O. Appliance Controls S.L.U., dedicada a la fabricació i manteniment de components electrònics per a línia blanca, automoció i altres petites aplicacions que ocupen 16.500 m

2 de sòl (el 24% de la superfície del sector).

Figura 8.1: Situació del sector sobre ortofotomapa.

Font: Memòria de la modificació puntual i ICC.

El Pla general d’ordenació municipal (PGOM) de Lliçà de Vall classifica tot el sector subjecte a la present modificació puntual de planejament com a sòl urbanitzable no programat (no delimitat), amb la qualificació de desenvolupament industrial (clau 15), i una dotació de sistema general d’infraestructures tècniques (clau D) destinada a estació depuradora d’aigües residuals. La present modificació puntual pretén definir tot l’àmbit, incloent-hi la variant de la carretera C-155, com a sòl urbanitzable delimitat, eliminant la qualificació de sistema general d’infraestructures tècniques i catalogant tot el sector com a industrial, amb unes condicions d’edificabilitat, ocupació i volumetria similars als polígons industrials veïns. L’objectiu de la present modificació puntual és facilitar l’ampliació de les instal·lacions de l’empresa E.G.O.

Appliance Controls S.L.U. i, complementàriament, disposar d’una reserva de sòl industrial. El Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB) reconeix el planejament general vigent assignant d’una banda la categoria de “sòl urbanitzable no programat industrial” en el plànol de planejament i de sistema d’espais oberts i assignant d’altra banda la categoria “d’àrea especialitzada industrial amb capacitat de desenvolupament” en el plànol d’estratègies urbanes. Al mateix temps el PTMB proposa diferents infraestructures que afecten l’àmbit considerat (tren-tramvia, via interpolar entre Castellbisbal i Granollers -veure plànol de la pàgina 63-).

82

DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS Medi físic, context territorial i ocupació del sòl L’àmbit objecte de la modificació puntual actualment es destina principalment a conreus (48%). Cal destacar que actualment bona part dels conreus herbacis estan abandonats i només s’utilitzen puntualment com a pastures. Els boscos de ribera i canyars representen un 9,25% de la superfície total del sector. Les categories pròpies dels entorns urbanitzats representen un 37,36% del total de l’àmbit. Dins d’aquestes categories destaquen les naus preexistents i aparcaments associats a l’empresa E.G.O. Appliance Controls S.L.U. que ocupen un 15% de la superfície del sector. En els entorns immediats s’hi localitzen els polígons industrials La Serra, a l’est i Palaudàries sector 1 al nord. Existeix una agrupació d’habitatges unifamiliars aïllats (al nord del carrer Camí Ral). Per contra el sòl no urbanitzat està caracteritzat per el domini dels conreus herbacis, característics de la plana vallesana, i concretament del sector de Gallecs. La carretera C-155 travessa l’àmbit de la present modificació puntual. L’avinguda del Vallès funciona com a lateral de la carretera C-155. La resta de vies existents al sector són el carrer Maresme, que voreja el polígon Palaudàries sector 1; i el Camí Ral situat al límit nord del sector, que presenta greus deficiències d’urbanització. En relació als riscos naturals cal destacar que no n’existeixen de significatius en l’àmbit considerat. Medi hídric i cicle de l’aigua L’àmbit limita a l’oest amb el tram mitjà de la riera Seca, un afluent del riu Tenes. Aquesta riera baixa paral·lela a un seguit d’indústries del polígon industrial Palaudàries, amb una amplada de 2 a 5 metres i alçada de 2 a 3,5 metres. Al sud, fent de límit amb el terme municipal de Parets del Vallès, existeix un petit rec que ha estat canalitzat aigües amunt de l’àmbit, en el polígon industrial de La Serra. Aquest petit rec no està inclòs en la delimitació del domini públic hidràulic facilitada per l’Agència Catalana de l’Aigua. D’acord amb la zonificació establerta a l’article 6 del Reglament del domini públic hidràulic (Reial decret 849/1986) , els marges de les lleres públiques estan subjectes a la zona de servitud (5 m d’amplada) i la zona de policia (100 m d’amplada). D’acord amb la cartografia de les zones inundables de l’ACA per als diferents períodes de retorn existeix un petit sector en l’extrem sud-oest de l’àmbit afectat per episodis d’inundació. No hi ha aqüífers protegits o classificats d’acord amb els annexos 1 i 2 del Decret 328/1988. El municipi de Lliçà de Vall ha estat declarat com a zona vulnerable en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (Decret 283/1998, Decret 476/2004 i Acord de Govern 128/2009). Les aigües residuals generades a Lliçà de Vall són enviades fins al sistema de sanejament de Montornès del Vallès. Aquesta EDAR de Montornès del Vallès presenta una capacitat de tractament de 40.000 m³/d amb una única etapa. L’administració actuant del sistema públic de sanejament Montornès del Vallès és el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs. El sistema de sanejament Montornès del Vallès segueix un model integrat, en el que les aigües residuals d'origen domèstic i industrial es recullen i depuren conjuntament en instal·lacions de titularitat pública.

83

L’abastament i distribució de l’aigua potable el realitza el mateix ajuntament de Lliçà de Vall, a traves del servei Municipal d’Aigües. La major part de l’aigua és obtinguda mitjançant pous propis que exploten l’aqüífer al·luvial del Tenes. Es complementa aquesta font d’abastament amb les aigües superficials de la xarxa en alta d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL), integrant-se en la extensa xarxa que aquesta entitat té a l’àrea de Barcelona. Ambient atmosfèric El municipi de Lliçà de Vall s’inclou en la ZQA: 2. Vallès – Baix Llobregat. Els nivells de qualitat de l’aire mesurats pel diòxid de sofre, el monòxid de carboni, el sulfur d’hidrogen, les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2.5 micres, el benzè i el plom són inferiors als valors límit establerts per la normativa vigent. Pel que fa als nivells mesurats d’arsènic, cadmi, níquel i benzo(a)pirè, no s’han superat els valors objectiu establerts a la legislació. En aquesta zona s’ha superat el llindar d’informació horari a la població per l’ozó al punt de mesurament de Rubí (1 superació d’1 hora), mentre que el llindar d’alerta no s’ha superat a cap punt de mesurament dels 6 utilitzats per avaluar la qualitat de l’aire. Quant als nivells de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, no s’ha superat en cap cas el valor límit anual. Puntualment s’ha sobrepassat el nombre de superacions del valor límit diari permeses per la legislació. En relació amb el diòxid de nitrogen, s’ha superat el valor límit anual a 7 punts de mesurament dels 11, que representa el 64%. En relació a les emissions de gasos d’efecte hivernacle i canvi climàtic cal destacar que no es considera necessari l’anàlisi quantitativa de les emissions equivalents de CO2 originades per les previsions d’actuacions de transformació urbanística, donada la poca entitat de la modificació plantejada i les preexistències industrials del sector. En relació a la contaminació acústica cal destacar que el municipi de de Lliçà de Vall disposa del corresponent mapa de capacitat acústica, aprovat l’any 2011. D’acord amb aquest mapa el sector afectat per la present modificació puntual presenta:

• Zones de sensibilitat acústica moderada: en àrees on coexisteixen l’ús residencial amb activitats

productives i/o amb carreteres i carrers de trànsit moderat, ambdós classificades com a (B1).

• Zones de sensibilitat acústica baixa, s’hi ha inclòs els polígons industrials i el sòl classificat

urbanitzable de tipus industrial (C2).

• Zona de soroll de la infraestructura viària C-155.

D’acord amb la Diagnosi ambiental de Lliçà de Vall (any 2000) el polígon industrial de Palaudàries es detecten nivells acústics elevats, per sobre de 65 dB, associats tant a les activitats dels polígons com a les carreteres C-155 (Sabadell – Granollers) i Palaudàries, que dona accés a importants nuclis de població de Lliçà d’Amunt i Palau de Plegamans. En relació amb la problemàtica associada al soroll del polígon en la Diagnosi ambiental s’afirma que el polígon de Palaudàries se situa més o menys lluny dels conjunts residencials, però existeix un petit nucli de població a prop d’aquest (Rocavert), i que es veu afectat per l’excés de soroll que es genera. D’acord amb el Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya l’àmbit està inclòs a la zona E3, de protecció moderada. Medi natural, biodiversitat i connectivitat ecològica A nivell geològic cal destacar que bona part de l’àmbit subjecte a la present modificació puntual del planejament s’ubica damunt d’argiles, gresos i conglomerats del Serraval·lià – Vallesià. De forma molt localitzada poden contenir restes fòssils de mamífers. En cas de localitzar restes fòssils rellevants aquestes tindrien la consideració de patrimoni paleontològic, tal i com disposa l’article 46.1 de la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català.

84

La part més pròxima a la riera Seca s’ubica a la terrassa fluvial de la mateixa riera, formada per graves, sorres i lutites de l’Holocè recent. En l’àmbit considerat, ni en els seus entorns immediats, no s’hi localitzen geòtops o geozones incloses en l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya. La vegetació existent dins de l’àmbit considerat és clarament ruderal i arvense, pròpia dels conreus i de les zones periurbanes. Només apareixen restes de vegetació més o menys natural a la llera de la riera Seca, especialment al nord de l’àmbit considerat. En aquest punt hi apareixen restes de vegetació de ribera, amb espècies arbòries com el lledoner (Celtis australis), el roure (Quercus humilis, Q. cerrioides), el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l’om (Ulmus minor) i algun àlber (Populus alba). Malgrat tot, no constitueixen veritables comunitats vegetals de ribera. A les lleres existents, especialment la riera Seca i el rec innominat, estan envaïts per la comunitat de canyar (Arundini-Convlovuletum sepium). Aquests poblaments de canya impedeixen el desenvolupament de les espècies pròpies de vegetació de ribera. Entre els canyars del rec innominat apareix algun peu aïllat de lledoner (Celtis australis), pi pinyer (Pinus pinea) i roure (Quercus humilis). A partir de la cartografia dels hàbitats a Catalunya (full 393) es determina que tot l’àmbit inclòs en la present modificació puntual del planejament es correspon a dos hàbitats diferenciats: Conreus herbacis extensius de secà (82c) i Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada (86a). Les comunitats faunístiques existents són les pròpies dels sectors periurbans, de clara tendència antropòfila, algunes de les quals es poden comportar com a plaga. Entre la fauna present destaquen diferents espècies de ratpenats (Pipisstrellus sp) i altres mamífers com l’eriçó comú (Erinaceus europaeus). No s’han detectat exemplars d’amfibis en l’àmbit considerat. Malgrat tot, no es descarta la presència del gripau comú (Bufo bufo) i del gripau corredor (Bufo calamita), associats als conreus i zones d’horta, així com de la granota verda (Pelophylax ridibundus) a la llera de la riera Seca. Alguna d’aquestes espècies està protegida per el Text refós de la Llei de protecció dels animals (Decret legislatiu 2/2008). De les espècies presents cal destacar que les dues espècies de ratpenats estan catalogades com a espècies d’interès comunitari (annex IV) no prioritàries, malgrat que són molt abundants. L’àmbit considerat limita limita amb l’espai natural de Gallecs, inclòs al Pla d’espais d’interès natural (PEIN) l’any 2009, tal com ja es preveia al Pla director urbanístic de l'ACTUR Santa Maria de Gallecs, aprovat el 2005. L’espai de Gallecs no està proposat per formar part de la Xarxa Natura 2000. Aquests espai és una forest pública de la Generalitat de Catalunya (B-77/B-1043). En relació a la connectivitat cal destacar que L’únic element que funciona mínimament com a corredor ecològic és la riera Seca, situada a l’oest del sector. La funció connectora queda completament garantida amb l’espai natural protegit de Gallecs, així com la peça de sòl no urbanitzable del municipi de Parets del Vallès. Cal destacar que el rec innominat existent, situat al sud de l’àmbit no presenta cap interès en relació a la connectivitat, ja que té un recorregut molt curt, entre el polígon industrial La Serra i la riera Seca. Al mateix temps, el sòl no urbanitzable situat al sud d’aquest rec garanteix la connectivitat en sentit est-oest. Finalment, destaca l’existència de 2 camins ramaders a les immediacions de l’àmbit de la present modificació puntual:

• El camí ramader de la Riera Seca es manté com a camí, i queda situat dins el PEIN de Gallecs. Hi és

prohibida la circulació motoritzada.

• El Camí Vell de Sabadell a Granollers està interromput per les indústries del polígon Palaudàries

(sector 1). En aquest punt el camí discorre enmig d’una parcel·la industrial. Posteriorment continua

pel carrer Camí Ral i travessa el polígon La Serra.

85

Els camins ramaders estan protegits i regulats per la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei

estableix que els camins ramaders són béns de domini públic de les Comunitats Autònomes.

Gestió de materials i residus La producció de residus industrials a Lliçà de Vall és molt alta, en consonància amb l’alta especialització del municipi en activitat industrial. A tall de comparativa cal destacar que els la producció de residus industrials és 7 vegades superiors a la producció de residus municipals (3.3154 Tn, any 2010). Qualitat del paisatge D’acord amb el Catàleg de Paisatge de la regió metropolitana de Barcelona el municipi de Lliça de Vall es situa a la unitat paisatgística Plana del Vallès. Aquesta unitat combina importants espais agraris, alguns espais naturals i zones d’interès connector, amb zones molt alterades per grans infraestructures i, també per un gran nombre d’urbanitzacions. Malgrat que el Catàleg de paisatge esmentat no ha estat aprovat algunes de les seves conclusions i determinacions s’han inclòs a les Directrius del paisatge que consten a les Normes d’ordenació territorial del Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB). En el cas de la Plana del Vallès, s’han establert els següents cinc grans objectius de qualitat del paisatge:

• Una unitat de paisatge que sigui capaç de mantenir, desenvolupar i donar futur al paisatge identitari

de la plana vallesana: obert, rural, agroforestal, de morfologia ondulada, etc.

• Unes activitats agràries rendibles que ajudin a conservar el caràcter i la identitat del paisatge vallesà a

través de la generació de rendes econòmiques i del manteniment de les explotacions agràries i de la

pagesia.

• Uns rius i àmbits fluvials de la conca del Besòs amb una qualitat paisatgística alta.

• Uns paisatges de l’entorn de les ciutats(rodals) mantinguts, vius i amb una qualitat alta o molt alta,

relacionats amb les ciutats que els originen.

• Uns referents paisatgístics emblemàtics de la plana del Vallès que mantinguin la seva significació i la

seva entitat.

Patrimoni cultural En l’àmbit subjecte a la Modificació puntual del PGOM no existeixen elements patrimonials catalogats en l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. En relació al patrimoni paleontològic cal destacar la possibilitat d’aparèixer restes fòssils en els materials geològics existents. Tal com s’apunta a l’apartat 2.1.4.1. la formació Serraval·lià – Vallesià és susceptibles de contenir restes paleontològiques, especialment de mamífers. D’acord amb l’article 46.1. de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, les restes fòssils de mamífers formen part del Patrimoni Cultural com Patrimoni Paleontològic.

DETERMINACIÓ DELS OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS APLICABLES EN L’ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL Obligacions jurídiques Les estratègies, tractats i normatives autonòmiques, estatals i internacionals en matèria ambiental estan definides a l’apartat 0.3. Obligacions jurídiques ambientals del planejament territorial de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental del Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB). Aquestes s’hauran de tenir en consideració en la present modificació puntual de planejament general.

86

Donada la possibilitat de trobar restes fòssils en el subsòl de l’àmbit afectat caldrà tenir en consideració les determinacions de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. En cas de localitzar qualsevol troballa arqueològica o paleontològica caldrà actuar d’acord amb la secció 4 del capítol 1 del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic (Decret 78/2002), que regula les intervencions arqueològiques o paleontològiques d’urgència. Objectius, criteris i obligacions derivats del planejament territorial En la memòria ambiental del Pla territorial metropolità de Barcelona s’inclouen les disposicions d’ordre ambiental sorgides durant el procés d’avaluació ambiental, diferenciant entre mesures protectores, correctores i compensatòries; directrius aplicables a l’avaluació ambiental dels instruments de desenvolupament; i les directrius aplicables a l’avaluació d’impacte ambiental de projectes. Entre les mesures protectores, correctores i compensatòries, que cal incloure en la present modificació puntual del planejament vigent de Lliçà de Vall cal destacar:

• MC6 – Mesures per preservar la funcionalitat dels cursos fluvials

Entre les directrius aplicables a l’avaluació ambientals dels instruments de desenvolupament cal tenir en compte:

• DPU6 – Directrius per a la integració ambiental dels espais periurbans

• DPU9 – Directrius ambientals aplicables a nous espais per a l’activitat econòmica

Tal i com presenta l’apartat anterior caldrà tenir en consideració les Directius del paisatge, incloses normativament al PTMB, en relació a les àrees d’activitat econòmica. L’article 2.8 estableix les directrius bàsiques per a les àrees especialitzades. Objectius i criteris locals: L’Agenda 21 de Lliçà de Vall També s’han tingut en consideració les accions proposades al Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS) de Lliçà de Vall amb incidència a l’àmbit considerat.

OBJECTIUS AMBIENTALS ADOPTATS EN LA REDACCIÓ DEL PLA A continuació es detallen els objectius ambientals específics derivats dels aspectes ambientalment rellevats inclosos en l’apartat 2.1. i dels requeriments ambientals predeterminats en forma d’objectius, criteris i obligacions inclosos en l’apartat 2.2. Aquests objectius ambientals han estat modificats a partir del Document de referència emès per la Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental. Aquests objectius ambientals estan jerarquitzats en funció del seu gran d’importància relativa.

1. Preservar els espais i elements amb valor natural i paisatgístic de l’àmbit. 1.1. Garantir l’espai en contacte amb el PEIN de Gallecs com a zona tampó, ingegrant-ne el medi

natural i el paisatge.

1.2. Considerar la biodiversitat urbana en l’ordenació i conservar els elements d’interès natural.

1.3. Garantir el manteniment del camí ramader en el tram afectat.

1.4. Integrar el paisatge en el planejament i garantir-ne la qualitat.

1.5. Integrar els sectors d’activitat al mosaic agroforestal amb l’establiment de franges perimetrals.

1.6. Recuperar la vegetació de ribera de la riera Seca i del torrent innominat afluent.

1.7. Garantir i millorar la connectivitat ecològica a través de la riera Seca.

1.8. Concebre amb més superfície o amplitud el disseny dels espais lliures proposats, per mantenir la

connectivitat biològica territorial.

2. Minimitzar el consum del sòl i racionalitzar-ne l’ús, d’acord amb un model urbanístic globalment eficient i atent als condicionants ambientals existents.

87

2.1. Afavorir la segregació d’usos del sòl per evitar conflictes entre els usos industrials i els usos

residencials.

2.2. Afavorir la mobilitat sostenible, basada en modes no motoritzats i en l’optimització del transport

públic.

3. Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua.

3.1. Compatibilitzar el planejament amb la preservació dels riscos hidrològics.

3.2. Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua, fomentant l’estalvi i la reutilització

en l’espai urbanitzat.

3.3. Protegir la riera Seca i el seu afluent.

4. Minimitzar els efectes del planejament sobre la contaminació atmosfèrica, acústica i

lumínica, així com també sobre el canvi climàtic. 4.1. Minimitzar els efectes sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic.

4.2. Prevenir i corregir la contaminació acústica i lumínica.

4.3. Reduir l’impacte acústic i evitar l’exposició de la població a nivells d’emissió sonora no permesos

per la legislació.

4.4. Potenciar l’ús d’energies renovables en les edificacions i les activitats.

5. Garantir una correcta gestió dels materials i els residus.

5.1. Fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus industrials i de la construcció.

5.2. Minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials.

CRITERIS AMBIENTALS ESPECÍFICS Per completar els objectius ambientals s’estableixen uns criteris específics que permetran assolir els objectius ambientals proposats. Aquests criteris s’hauran de desenvolupar, si s’escau, en el marc del procés d’avaluació ambiental de la modificació puntual de planejament, i es concretaran en el corresponent Pla parcial urbanístic per a desenvolupar el sector. a) Model territorial i ocupació de sòl

1. Caldrà establir mecanismes per fomentar l’autocontenció de la mobilitat laboral i preveure noves rutes de

transport públic, seguint l’eix de la carretera C-155.

b) Cicle de l’aigua

2. Els usos del sòl i les activitats que es desenvolupin als marges de la riera Seca estan condicionats a la

zonificació que estableix el Reglament del domini públic hidràulic (Reial decret 849/1986), diferenciant la

zona de servitud i la zona de policia.

3. Mesures per preservar l’àrea lliure de recàrrega de l’aqüífer. Allà on sigui possible utilitzar paviments

permeables.

88

4. En relació al sanejament es proposa la seva connexió amb el sistema públic de sanejament de Montornès del Vallès (Consorci per a la defensa de la conca del Besòs).

4. Les aigües pluvials, previ tractament, podran ser utilitzades per al rec de les zones de verd privat i per la

utilització en el cicle productiu de les diferents indústries.

5. Per tal d’evitar un consum innecessari d’aigua per al reg caldrà instal·lar sistemes de reg eficient, així com

la utilització d’espècies autòctones de baixos requeriments hídrics adaptades a les condicions climàtiques

de l’espai.

6. Per tal de fomentar l’estalvi i l’ús eficient i racional de l’aigua, caldrà que els projectes de nous edificis i

construccions incorporin sistemes d’estalvi d’aigua. Caldrà que els projectes compleixin el que estableix

l’Ordenança tipus sobre estalvi d’aigua.

c) Ambient atmosfèric

7. Caldrà garantir el compliment dels nivells d’immissió sonora establerts per la Llei 16/2002, de 28 de juny,

de protecció contra la contaminació acústica. I adequar-se als mapes de capacitat acústica d’àmbit

municipal a què fa referència la Llei 16/2002 i a les zones de sensibilitat acústica que defineixen aquests

mapes.

8. Garantir el compliment de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la

protecció de medi nocturn, i el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de

desenvolupament.

9. En la construcció de les edificacions, caldrà tenir en compte el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), els criteris

ambientals i d’ecoeficiència establerts per als edificis pel Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es

regula la seva adopció, i especialment l’Ordenança municipal sobre la incorporació de sistemes

d’eficiència i estalvi energètic en les edificacions (2005), ordenança que incideix també en les edificacions

d’ús industrial.

d) Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural

10. S’aplicaran les mesures adequades per preservar i millorar la funcionalitat connectora de la riera Seca, a

partir de l’eliminació d’espècies invasores (canyars) i la restauració de la vegetació de ribera autòctona.

Les tasques de millora ecològica de la riera Seca es realitzaran d’acord amb els criteris tècnics de l’Agència

Catalana de l’Aigua, especialment els del document: La gestió i recuperació de la vegetació de ribera,

2008.

11. En el cas del rec innominat es proposava inicialment el seu entubat, entre el polígon La Serra i la riera

Seca, donat que aquest rec ja no manté cap funcionalitat hidràulica, perquè el seu curs ha estat

interromput pel polígon industrial La Serra i avui ja està connectat a la xarxa municipal d’aigües pluvials i

residuals. Al mateix temps no està inclòs en el domini públic hidràulic. Tant si es decideix entubar el

torrent com si es manté com a còrrec superficial caldrà solucionar els problemes topogràfics que

comporta aquest torrent, reperfilant la seva secció. Aquesta última solució sembla la més adient per a tal

d’integrar al rec a l’espai natural que es crearà en el seu recorregut i permetrà, així, recollir i conduir les

aigües superficials que en ell es produiran fins abocar-les a la riera Seca.

12. Eliminació i substitució dels canyars existents al torrent innominat. Així, es proposa l’eradicació dels

canyars existents a tot el tram del rec innominat, des del polígon La Serra fins a la riera Seca afectat per la

present modificació puntual.

89

13. En el cas de la riera Seca es proposa realitzar una tractament de millora ecològica de la llera, a partir de

l’eradicació del canyar (d’acord amb la mesura 10) i el reperfilat de la llera de la riera Seca, per tal

d’eliminar les deixalles i runes dipositades. En els espais reperfilats es procedirà a la plantació d’espècies

arbòries i arbustives pròpies de la comunitat potencial de les rieres en aquests sectror: la comunitat

d’albereda litoral (Vinco-Populetum albae). Les espècies a utilitzar són: l’alber, el freixe de fulla petita, el

roure, l’ arç blanc i el saüc.

e) Gestió de materials i residus

14. Per a la recollida de residus no s’establiran les reserves de sòl necessàries per a l’emplaçament de la

deixalleria o les àrees d’aportació, donada la naturalesa industrial del sector, de manera que són les

indústries les encarregades de la correcta gestió dels residus d’acord amb la legislació vigent.

e) Qualitat del paisatge

15. S’estableix com a tècnica d’integració paisatgística més oportuna la mimesi / ocultació mitjançant franges

vegetals en els casos de nova implantació.

16. S’establiran franges perimetrals entorn a la riera Seca i el sòl no urbanitzable de Parets del Vallès, que

exerceixin la funció de transició entre l’àrea urbana i el medi natural i rural i que actuïn d’amortidores dels

possibles impactes, especialment en relació a l’impacte paisatgístic associat a les noves activitats

industrials. Aquestes franges multifuncionals permetran alhora minimitzar l’impacte visual, acústic i

lumínic, en especial al llarg de la riera Seca i del sòl no urbanitzable de Parets del Vallès.

17. En el sistema d’espais lliures perimetrals establerts al voltant de la riera Seca i del sòl no urbanitzable de

Parets del Vallés s’hi establiran franges vegetals amb arbres i arbustos principalment de fulla perenne, per

tal de garantir els seus efectes beneficiosos durant tot l’any. Les espècies a utilitzar són: alzina, pi pinyer,

roure, marfull, arboç i llentiscle.

En el Document de referència es proposa crear horts urbans per tal de garantir la pervivència de l’activitat productiva agrícola, i alhora, afavorir la permeabilitat en contacte amb els espais oberts previstos de la riera Seca i el seu torrent afluent. Malgrat tot es descarta la possibilitat de destinar part de la superfície d’espais lliures perimetrals com a horts urbans, degut a la poca superfície del sistema d’espais lliures (sistema de parcs i jardins públics, clau Vz), la seva morfologia allargassada i la seva disposició en el territori. Per altre costat, es considera més idoni destinar aquesta peça d’espais lliures per a la creació de les franges arbrades perimetrals, que garanteixen una millor integració del sòl industrial en l’entorn territorial immediat (especialment el PEIN de Gallecs i la resta de sòl no urbanitzable de Parets del Vallès.

18. L’ordenació del sector haurà de preveure una àrea destinada a espais lliures públics (Vz) pròxima al petit

nucli residencial de “Rocavert” a l’efecte de protegir-lo i aïllar-lo de l’entorn industrial en el qual es troba

immers actualment.

19. L’ordenació detallada del sector, a definir en el corresponent Pla parcial urbanístic (PPU) haurà

d’accentuar les condicions d’harmonia volumètrica i de qualitat arquitectònica de les façanes perimetrals

de la implantació.

90

ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ PROPOSADES Durant la fase de redacció de la present modificació puntual s’han considerat les següents alternatives:

• Alternativa 0. (A0) Manteniment de l’statu quo existent. Aquesta alternativa comporta el manteniment de la classificació del sòl com a sòl urbanitzable no delimitat. Aquesta alternativa no és adient ja que dificulta la ampliació de la indústria preexistent i, si aquesta ampliació fos autoritzable, no es realitzaria amb les garantires suficients per tal d’estructurar urbanísticament el sector afectat.

• Alternativa 1. (A1) Modificar la classificació del sòl a urbanitzable delimitat. Modificar la classificació del sòl d’urbanitzable no delimitat a delimitat, substituint la reserva destinada a depuradora municipal. Com ja s’ha justificat la previsió de construcció de l’esmentada depuradora es va realitzar fa 30 anys, i amb aquest llarg període s’han establert uns nous criteris amb la creació del Consorci per a la defensa de la conca del riu Besòs.

A partir de la taula comparativa d’assoliment dels objectius ambientals en funció de les dues alternatives considerades es constata que l’alternativa 1 és la que permet un millor assoliment dels objectius ambientals.

JUSTIFICACIÓ URBANÍSTICA I AMBIENTAL DE L’ORDENACIÓ DESENVOLUPADA A nivell urbanístic l’ordenació desenvolupada suposa una millora de la situació actual, ja que permet completar el teixit industrial de l’entorn, relligant així els polígons industrials de la Serra i Palaudàries (sector I). D’aquesta manera es densifica el sectors industrial preexistents, d’acord amb les previsions del PGOM i del Pla territorial metropolità de Barcelona. Al mateix tems permet desenvolupar una nova vialitat constituint la variant de la C-155 en l’àmbit afectat, substituint l’actual traçat per una nova rotonda, millorant l’accessibilitat i la seguretat viària a l’actual activitat existent i a tot el polígon industrial Palaudàries. Finalment el desenvolupament del sector esdevé una oportunitat per millorar les comunitats de ribera associades a la riera Seca i el torrent innominat existent i, tal com s’han dissenyat els espais lliures, permet la integració paisatgística del sector industrial amb el PEIN de Gallecs i el sòl no urbanitzable de Parets del Vallès.

DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D'ACORD AMB L'ALTERNATIVA D'ORDENACIÓ ADOPTADA La modificació puntual estableix el següent aprofitament urbanístic de l’àmbit, en consonància amb el PGOM:

• Superfície: 69.261,85 m2

• Àrea de referència: 67.852,46 m2

• Sistema hídric: 1.409,39 m2

• Edificabilitat bruta: 0,38 m2sostre/m

2sol (respecte l’àrea de referència)

• Nombre màxim de plantes: segons PPU.

• Usos admesos:

o Principal: Indústria categories 1, 2, 3 i 4.

o Compatibles: Magatzem, comercial concentrat, esportiu, estació de serveis, oficines,

logística.

L’ordenació que estableix la modificació puntual es vinculant. El pla parcial urbanístic per al desenvolupament del sector haurà de mantenir l’ordenació establerta en la present modificació puntual del planejament general.

91

Figura 8.2. Plànol de l’ordenació establerta.


Taula 8.1: Superfícies classificades pel planejament vigent. Clau Sòl (m

2) Sostre (m

2)

Zona industrial –clau 12- (màxim) 32.290,00 25.784,00

Sistema general viari (variant C-155) 6.235,00

Sistema local viari 6.845,00

Sistema de Parcs i Jardins públic (Vz)

(20% mínim)

13.570,00

Sistema d’Equipaments col·lectius

(13% mínim)

6.785,00

Total àrea de referència 67.852,00 25.784,00

Sistema hídric (H) 1.409,00

TOTAL PLA PARCIAL 69.261,00


La present modificació puntual estableix la substitució de la reserva de 13.100 m2 destinada a infraestructures

tècniques (depuradora municipal) per la cessió d’un sòl destinat en part a sistema d’equipaments col·lectius, i en part a sistema de parcs i jardins públics. La reserva destinada a parcs i jardins públics es situarà principalment a les proximitats de la Riera Seca i el rec innominat existent. També es preveu la creació d’una peça de sistema de parcs i jardins públics davant del sector residencial “Rocavert” per oxigenar-lo i aïllar-lo de l’entorn industrial que l’envolta.

Demandes addicionals associades a la modificació puntual: Abastament d’aigua D’acord amb els càlculs anteriors es determina que les necessitats d’aigua són de 105,72 m

3 diaris que

representen un volum anual de 38.590 m3.

Generació d’aigües residuals A partir del supòsit establert la generació d’aigües residuals es xifra en 92,50 m3 diaris que representen 33.762 m3/any. Cal destacar que l’EDAR de Montornès del Vallès presenta una capacitat de tractament de 40.000 m³/dia, de manera que l’increment de les aigües residuals només representa un 0,23% respecte la capacitat de tractament de l’EDAR de Montornès del Vallès.

92

Generació de residus A partir dels càlculs efectuats es conclou que la previsió de generació total de residus industrials serà de 796 Tn/any. Aquesta xifra representa un increment del 3,3% respecte la generació total de residus industrials de l’any 2010 al municipi de Lliçà de Vall. Consum energètic La potència elèctrica necessària per donar servei a tot el sector és de 3.825 Kw. Mobilitat sostenible D’acord amb l’Estudi d’avaluació de la mobilitat generada que acompanya la documentació del Pla parcial, que es tramita juntament amb la present modificació puntual, el nombre de desplaçaments generats associats al sector és de 3.383. Donada la naturalesa industrial del sector no es preveuen recorreguts específics per a vianants ni carrils segregats per a bicicletes. En relació al transport públic cal destacar que l’ordenació establerta no preveu la modificació dels recorreguts ni les freqüències del transport públic urbà de passatgers. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ AMBIENTAL DELS EFECTES SIGNIFICATIUS A continuació es resumeixen els diferents efectes ambientals significatius o impactes identificats associats a la modificació puntual del PGOM de Lliçà de Vall en l’àmbit del polígon industrial Palaudàries, sector 2: Medi hídric i cicle de l’aigua

• Impermeabilització de l’àrea de recàrrega de l’aqüífer: COMPATIBLE

• Augment del consum d’aigua per a ús industrials: COMPATIBLE

• Augment de la producció d’aigües residuals: COMPATIBLE

Ambient atmosfèric

• Increment de les necessitats d’enllumenat exterior (contaminació lumínica): COMPATIBLE

• Increment de la immissió acústica (contaminació acústica): COMPATIBLE

• Augment del consum energètic: COMPATIBLE

Medi natural, biodiversitat i connectivitat ecològica

• Modificació de la vegetació existent: COMPATIBLE

• Afectació de les lleres de la riera Seca i del torrent innominat: FAVORABLE

• Modificació dels hàbitats faunístics: COMPATIBLE

• Afectació del PEIN de Gallecs: COMPATIBLE

• Afectació de la connectivitat: FAVORABLE


• Augment de la producció de residus industrials: COMPATIBLE


• Modificació del paisatge: COMPATIBLE

Patrimoni cultural

93

• Afectació del patrimoni cultural: COMPATIBLE

En conclusió, dels 14 efectes ambientals significatius o impactes identificats, 2 s’avaluen com a favorables i 12 com a compatibles. Per tant, l’actuació urbanística és COMPATIBLE amb la capacitat d’acollida del medi receptor. No s’han detectat efectes ambientals significatius o impactes avaluats com a moderats, severs o crítics, de manera que no es proposen noves mesures correctores, preventives i compensatòries. En qualsevol cas seran d’aplicació els criteris i les mesures especificats al capítol 2.4. Criteris ambientals específics.

AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLANEJAMENT I COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS La present proposta desenvolupada s’ajusta al model d’urbanisme sostenible. Aquest ajust es concreta en els següents aspectes:

• S’ajusta a la sensibilitat ambiental del medi receptor, especialment en relació al seu encaix amb

l’espai natural protegit de Gallecs, el connector ecològic que representa la riera Seca i la resta del sòl

no urbanitzable del municipi veí de Parets del Vallès.

• L’ordenació proposada s’ajusta al criteris de preservació del riscos hidrològics, tal i com s’especifica

en l’informe emès per l’Agència Catalana de l’Aigua.

• Ordena usos actualment ja establerts en sòl no urbanitzable (l’empresa E.G.O. Appliance Controls

S.L.U.), aprofitant els teixits urbans preexistents.

• L’ordenació de és coherent també amb les Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de

Catalunya elaborades per l’antic Departament de Medi Ambient i Habitatge. En aquest document es

requereix que l’ordenació d’un nou sector no afecti a la connectivitat sinó que la millori, i que es

protegeixin aquells elements que la permetin, i en canvi, es transformin els espais amb poc valor

ecològic. També incorpora la necessitat de tractar adientment els límits urbans i els espais de vora,

facilitant la penetració de la natura dins el teixit urbà o urbanitzable.

• Suposa una opció de millora de la vegetació de ribera associada a la riera Seca i, en menor mesura al

torrent innominat afluent. Els criteris ambientals definits en relació al tractament de la vegetació,

especialment associats a l’eliminació dels canyars i la recuperació del bosc de ribera garanteixen una

millora dels condicionants ecològics de la riera Seca.

• La densificació del conjunt de polígons industrials existents (La Serra, Palaudàries sectors 1 i

Palaudàries sector 2) facilitaran la potenciació d’una mobilitat més sostenible basada en la creació

d’una massa crítica suficient per fer viable la creació de noves línies de transport, tant a partir de la

xarxa actual de busos interurbans com de la futura línia de tren-tramvia prevista al Pla territorial

metropolita de Barcelona.


perimetral adossada a la riera Seca i al torrent innominat, que permetrà la mimesi i ocultació del

sector industrial, millorant les conques visuals que actualment s’observen des de l’espai natural

protegit de Gallecs i el sòl no urbanitzable de Parets del Vallès. Al mateix temps, permet l’eliminació

d’edificacions obsoletes i en avançat estat de degradació, principalment Can Pau Palla.



94

Els objectius generals i específics, i les mesures i criteris que s’apliquen a la present modificació puntual recullen els requeriments ambientals i territorials dels instruments de planejament de rang superior, de la legislació específica i de les administracions competents: Pla general d’ordenació municipal (PGOM) del municipi de Lliçà de Vall, Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB), Planificació de l’Espai Fluvial (PEF) de la conca del Besòs, Document de referència de la OTAA, Informes perceptius de les administracions consultades, criteris normatius, criteris legals, etc.

DESCRIPCIÓ DE LES MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES El seguiment ambiental el durà a terme el promotor de l’instrument de planejament i projectes derivats de la Modificació puntual del PGOM de Lliçà de Vall en l’àmbit del polígon industrial Palaudàries, sector 2. El promotor de la present modificació puntual és l’Ajuntament de Lliça de Vall, que serà l’encarregat d’emetre i lliurar els informes de seguiment ambiental a les administracions competents i/ a l’òrgan ambiental. Per a aquesta tasca, es podrà designar un director ambiental. Garrigàs, juliol de 2013

Tècnic responsable: Pere Serrano Garriga

Ambientòleg Núm. col· legiat: 679

95

A N N E X 6

Disponibilitat d’aigua potable

98

A N N E X 7

Informe del Consorci per a la defensa

de la conca del Besòs

PLA GENERAL D’ORDENACIÓ MUNICIPALconsultes.llissadevall.cat/catala/externos/Regidories...2...

Documents

Transcript of PLA GENERAL D’ORDENACIÓ MUNICIPALconsultes.llissadevall.cat/catala/externos/Regidories...2...