Cor (Piano)

Especialitat: Interpretaci, itinerari de Piano de la msica clssica i contempornia Curs: Primer Matria: Msica de conjunt Crdits: 3 Hores lectives: 45 Resultats daprenentatge Prctica de la interpretaci musical en grup i en diferents repertoris. Coneixement del repertori vocal de conjunt i prctica interpretativa Desenvolupament dhbits i tcniques dassaig. Cooperaci en lestabliment de criteris interpretatius, compenetraci i treball collectiu. Prctica de lectura a primera vista, flexibilitat de resposta a les indicacions del director. Implicaci en el desenvolupament de projectes musicals collectius. Blocs temtics La prctica de conjunt vocal representa un programa pedaggic adreat a alumnes despecialitats instrumentals diferents al cant, que permetr treballar aspectes bsics de la interpretaci amb la veu com a instrument per arribar a interpretar collectivament un repertori triat amb criteris que observen la complementarietat en les aportacions pedaggiques que es deriven de la diversitat estilstica i de llenguatges. El treball de conjunt vocal es pot realitzar amb la incorporaci peridica de Directors convidats. Audicions i distribuci del cor, assignaci de papers. Estudi de la prpia part. Lassaig per seccions. Rols caracterstics de les diferents seccions en cadascun dels estils. Elements per a la interpretaci collectiva. Elements per a la comunicaci a travs de la interpretaci collectiva. Prctica interpretativa, el concert. Avaluaci acreditativa dels aprenentatges La qualificaci s'expressar amb una escala numrica de 0 a 10, amb expressi d'un decimal, a la qual es podr afegir la seva corresponent indicaci qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excellent). Per les seves caracterstiques, aquesta assignatura no permet la realitzaci de recuperacions en avaluaci extraordinria. Lassistncia regular i la participaci activa a les classes i el respecte al programa establert seran imprescindibles per a superar l'assignatura. Les faltes dassistncia no justificades poden representar el suspens de lassignatura. La nota final es determinar segons aquesta ponderaci: Participaci i comproms en les activitats dassaig i de preparaci: 75% Audici o concert: 25%

Histria del repertori pianstic I

Especialitat: Interpretaci Piano Curs: Primer Matria: Formaci instrumental complementria Crdits: 6 Hores lectives: 45 Resultats daprenentatge

Audici, anlisi, lectura i interpretaci crtica de diverses obres i passatges del repertori pianstic.

Aplicaci en una visi histrica dels trets interpretatius caracterstics segons lestil, els autors, i les tendncies estudiades.

Coneixement de les edicions, enregistraments sonors, versions i interpretacions especials de les obres

ms representatives del repertori pianstic.

Anlisi crtica i comparativa de diferents interpretacions d'una mateixa obra.

Exposici d'un treball de recerca o sntesis sobre un autor, obra o matria relacionada amb el repertori i/o la interpretaci pianstica.

Blocs temtics

La msica per a teclat del barroc: Couperin, Rameau, Telemann, Purcell... La generaci de Bach i la seva obra: Scarlatti, Hndel. El repertori de J. S. Bach. La msica galant i el classicisme. Els fills de Bach. J. Haydn i W. A. Mozart. Clementi i la seva poca. Els grans cicles pianstics de L. v. Beethoven i F. Schubert. El lied i la msica de cambra.

Avaluaci acreditativa dels aprenentatges

Es controlar i valorar l'assistncia a classe.

Cada alumne haur de fer al llarg del curs com a mnim una exposici sobre un treball de recerca o sntesi sobre una autor, obra o matria relacionada amb l'assignatura. Aquesta exposici, aix com el treball realitzat formaran part de l'avaluaci.

Es fomentar la participaci activa en la lectura i interpretaci (ms o menys detallada) de diverses

obres o fragments per tal de conixer de primera m bona part del repertori que es presenti. L'actitud de cada alumne es valorar en l'avaluaci final.

Es faran un mnim de dos exmens (quadrimestrals) al llarg del curs.

Es realitzaran dos exmens en el curs (a mitjans i a final). La qualificaci s'expressar amb una escala numrica de 0 a 10, amb expressi d'un decimal, a la qual es podr afegir la seva corresponent indicaci qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excellent). La nota de la segona avaluaci ser la final de curs. En el cas que lalumne obtingui la qualificaci de Suspens o si no ha pogut presentar-se als exmens per causes degudament justificades davant el Departament, els estudiants seran avaluats en un examen extraordinari de Setembre. Lassistncia regular i la participaci activa a les classes i el respecte al programa establert seran imprescindibles per a superar l'assignatura. Les faltes dassistncia no justificades poden representar el suspens de lassignatura. La nota final es determinar segons aquesta ponderaci: Assistncia i participaci en les activitats de la classe: 50% Exmens: 50% Bibliografia Hinson, Maurice: Guide to the Pianists Repertoire. Indiana University Press. 1994. De Tranchefort, F.-Ren: Gua de la msica de piano y de clavecn. Taurus. Madrid,1990. Badura-Skoda, Paul: L'art de jouer Bach au clavier. Buchet/Chastel. Paris, 1999. Berman, Boris: Notas desde la banqueta del pianista. Boileau. Barcelona, 2010. Chiantore, Luca: Historia de la tcnica pianstica. Alianza Editorial. Madrid, 2001. Ferguson, Howard: La interpretacin de los instrumentos de teclado del s.XIV al XIX. Alianza Editorial. Madrid, 2003. Rattalino, Piero: Historia del piano. Labor. Barcelona, 1988. Rosen, Charles: Las sonatas para piano de Beethoven. Alianza Editorial. Madrid, 2005. Somfai, Lszl: The Keyboard Sonatas of Joseph Haydn. The University of Chicago Press. 1995.

Msica de cambra I (Piano)

Especialitat: Interpretaci, itinerari de Piano de la msica clssica i contempornia Curs: Primer Matria: Msica de conjunt Crdits: 5 Hores lectives: 45 Resultats daprenentatge Prctica de la interpretaci musical en grup i en diferents formacions i repertoris. Coneixement del repertori de conjunt de la prpia especialitat i prctica interpretativa en formacions diverses. Desenvolupament dhbits i tcniques dassaig. Cooperaci en lestabliment de criteris interpretatius, compenetraci i treball collectiu. Concepci i desenvolupament de projectes musicals collectius. Blocs temtics La tria del repertori. L'estudi del repertori d'acord amb criteris estilstics i tcnics adients. Rols caracterstics dels diferents instruments i seccions en cadascun dels grups i estils. Repertori adequat. Elements per a la interpretaci collectiva. Elements per a la comunicaci a travs de la interpretaci collectiva. Avaluaci acreditativa dels aprenentatges Els quatre anys de duraci dels estudis superiors, comprenen fins un total de vuit projectes de msica de cambra dun quadrimestre de duraci cada un. Cadascun dels projectes del curs donar lloc a la nota de lavaluaci corresponent, els dos quadrimestres es qualifiquen doncs de manera independent. La qualificaci s'expressar amb una escala numrica de 0 a 10, amb expressi d'un decimal, a la qual es podr afegir la seva corresponent indicaci qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excellent). Per les seves caracterstiques, aquesta assignatura no permet la realitzaci de recuperacions en avaluaci extraordinria. El respecte al programa de treball pel que fa a assajos, treball personal d'estudi i preparaci de les partitures individuals aix com la participaci activa, collaboradora i responsable en el projecte artstic i en les classes tindran la mxima importncia per a superar l'assignatura. La nota final es determinar segons aquesta ponderaci: Participaci i comproms en les activitats dassaig, preparaci de materials i classes: 75% Audici o concert: 25%

La falta d'assistncia a un assaig o concert sense perms del cap de departament o per un motiu injustificat a criteri de la direcci del centre comportaran el suspens del quadrimestre. El cap de departament podr demanar els justificants que consideri pertinents per documentar les incidncies.

Instrument/veu I (Orgue)

Especialitat: Interpretaci Curs: Primer Matria: Instrument/veu Crdits: 28 Hores lectives: 30

Objectius del curs Interpretar acord amb els criteris d'avaluaci un grup dobres que formin un repertori coherent dacord amb els continguts del curs. Sensenyar i es treballar un repertori adequat amb el qual l'alumne haur de aconseguir un desenvolupament i evoluci progressiva de les seves qualitats musicals. Caldr una especial atenci a la capacitat dautoescolta, als hbits i tcniques d'estudi, a la valoraci crtica del treball, l'autocontrol, el raonament, la memria, la lectura a primera vista, la seguretat, la flexibilitat, la digitaci, etc. Els estudiants tamb participaran en Classes Magistrals a crrec de professors convidats, on podran aprofundir en aspectes estilstics i en el domini de mitjans tcnics que els permetin assolir el nivell d'interpretaci exigit. En les Audicions de Concert organitzades pel Departament els estudiants podran interpretar obres del repertori estudiat, coneixent i desenvolupant les implicacions escniques que comporta la seva activitat professional. Avaluaci acreditativa de laprenentatge Diagnosi inicial dels recursos tcnics i interpretatius de lalumne. Aix permet al professor planificar els objectius a assolir per lalumne durant el curs, i aix dissenyar el programa a treballar. L'avaluaci del procs d'aprenentatge ser continuada i basada en el grau i nivell d'adquisici i consolidaci de coneixements en relaci amb els objectius i el programa d'estudis de l'assignatura. Es realitzaran dos exmens en el curs (a mitjans i a final) on l'estudiant interpretar el programa ntegre. Cadascun d'aquests exmens es qualificar segons el nivell interpretatiu aconseguit. La qualificaci s'expressar amb una escala numrica de 0 a 10, amb expressi d'un decimal, a la qual es podr afegir la seva corresponent indicaci qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excellent). La nota de la segona avaluaci ser la final de curs. En el cas que lalumne obtingui la qualificaci de Suspens o si no ha pogut presentar-se als exmens per causes degudament justificades davant el Departament, els estudiants seran avaluats en un examen extraordinari de Setembre. L'assistncia a classes i la participaci dels estudiants com a intrprets o com a oients a les Audicions i Concerts organitzats pel Departament tamb es tindr en compte en l'avaluaci de l'assignatura. Lassistncia regular i la participaci activa a les classes i el respecte al programa establert seran imprescindibles per a superar l'assignatura. Les faltes dassistncia no justificades poden representar el suspens de lassignatura. La nota final es determinar segons aquesta ponderaci: Assistncia i participaci en les activitats de la classe i Departament: 30% Exmens, audici o concert: 70%

Continguts especfics i repertori suggerit per al 1er Curs .Exercicis de Baix Continu .Nocions d'orgueneria .2 obres de msica hispnica dels segles XVI o XVII .1 triosonata de J.S.Bach .1 partita de J.S. Bach .3 corals de la col.lecci de Leipzig,de J.S. Bach .1 preludi i fuga o una sonata de F. Mendelssohn o 1 preludi i fuga de R. Schumann .1 obra dels ss. XX o XXI a lliure elecci.

Exigncies mnimes del Programa dExmens 1. Realitzaci d'un baix continu 2. 1 obra hispnica dels segles XVI o XVII 3. 1 triosonata de J.S Bach 4. 1 coral de Leipzig de J. S. Bach 5. 1 preludi i fuga de F. Mendelsohnn o de R. Schumann

Instrument/veu I (Piano)

Especialitat: Interpretaci Curs: Primer Matria: Instrument/veu Crdits: 28 Hores lectives: 30 Objectius del curs Interpretar segons els criteris d'avaluaci un grup dobres que formin un repertori coherent dacord amb els continguts del curs. Sensenyar i es treballar un repertori adequat amb el qual l'alumne haur de aconseguir un desenvolupament i evoluci progressiva de les seves qualitats musicals. Caldr una especial atenci a la capacitat dautoescolta, als hbits i tcniques d'estudi, a la valoraci crtica del treball, l'autocontrol, el raonament, la memria, la lectura a primera vista, la seguretat, la flexibilitat, la digitaci, el control del pedal, etc. Els estudiants tamb participaran en Classes Magistrals a crrec de professors convidats, on podran aprofundir en aspectes estilstics i en el domini de mitjans tcnics que els permetin assolir el nivell d'interpretaci exigit. En les Audicions de Concert organitzades pel Departament els estudiants podran interpretar obres del repertori estudiat, coneixent i desenvolupant les implicacions escniques que comporta la seva activitat professional. Avaluaci acreditativa de laprenentatge Diagnosi inicial dels recursos tcnics i interpretatius de lalumne. Aix permet al professor planificar els objectius a assolir per lalumne durant el curs, i aix dissenyar el programa a treballar. L'avaluaci del procs d'aprenentatge ser continuada i basada en el grau i nivell d'adquisici i consolidaci de coneixements en relaci amb els objectius i el programa d'estudis de l'assignatura. Es realitzaran dos exmens en el curs (a mitjans i a final) on l'estudiant interpretar el programa ntegre. Cadascun d'aquests exmens es qualificar segons el nivell interpretatiu aconseguit. La qualificaci s'expressar amb una escala numrica de 0 a 10, amb expressi d'un decimal, a la qual es podr afegir la seva corresponent indicaci qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excellent). La nota de la segona avaluaci ser la final de curs. En el cas que lalumne obtingui la qualificaci de Suspens o si no ha pogut presentar-se als exmens per causes degudament justificades davant el Departament, els estudiants seran avaluats en un examen extraordinari de Setembre. L'assistncia a classes i la participaci dels estudiants com a intrprets o com a oients a les Audicions i Concerts organitzats pel Departament tamb es tindr en compte en l'avaluaci de l'assignatura. Lassistncia regular i la participaci activa a les classes i el respecte al programa establert seran imprescindibles per a superar l'assignatura. Les faltes dassistncia no justificades poden representar el suspens de lassignatura. La nota final es determinar segons aquesta ponderaci: Assistncia i participaci en les activitats de la classe i Departament: 30% Exmens, audici o concert: 70%

Continguts especfics i repertori suggerit per al 1er Curs - Estudi i interpretaci d'un programa que cont obres de diferents estils, en el qual l'alumne ha d'assolir un desenvolupament i evoluci progressiva de les seves qualitats artstiques, tcniques i musicals adequades al nivell de Grau Superior. - Aprofundiment en l'execuci de les obres de l'estil Barroc. Coneixement bsic de les convencions interpretatives d'aquest estil (ornamentaci, improvisaci, ritme, mtrica, tempo, articulacions, diversitat de tocs, obres amb diferents tipus de textures, pedal, entonaci, etc.). Treball de la polifonia per a obtenir la varietat i la diferenciaci de plans sonors en linstrument. - Aprofundiment en l'execuci de les obres de l'estil Clssic. Coneixement bsic de les convencions interpretatives d'aquest estil (preclssics, melodia acompanyada, cadncies, carcters temtics i de so, pedal, fraseig, igualtat, pols, etc.). - Execuci d'Estudis i Exercicis amb atenci als principals aspectes tcnics de l'execuci pianstica i lexpressi. Treball sobre el so, sntesi del moviment dels dits i el moviment de vibraci de m i avantbra. L'art de tocar les escales, arpegis i acords amb diferents tocs i articulacions, dinmiques, digitacions i carcter (l'essncia de la simultanetat i la preponderncia d'uns sons sobre altres en els acords), les notes dobles, els tremolos, els desplaaments, la velocitat, el pedal, la polifonia, etc.

Exigncies mnimes del Programa dExmens -Dos Preludis i Fugues de Das Wohltemperiertes Clavier de J. S. Bach. -Una obra de gran format de J. S. Bach o una Sonata de J. Haydn, W. A. Mozart o M. Clementi (o b unes Variacions o un Concert). Es podr triar un estil o un altre entre el 1er i 2on Curs. -Dos Estudis a triar entre els de C. Czerny, J. B. Cramer, M. Clementi, M. Mozskovsky, F. Chopin, F. Liszt, R. Schumann, F. Mendelssohn, etc. -Dues Sonates a triar entre les dA. Soler, D. Scarlatti, D. Cimarosa, etc. (o b obres de J. Ph. Rameau o F. Couperin)

Acompanyament i improvisaci I (Piano) Especialitat: Interpretaci, itinerari de Piano de la Msica clssica i contempornia Curs: Segon Matria: Formaci instrumental complementria Crdits: 7 Hores lectives: 45 Resultats daprenentatge Improvisaci s el terme designat a aquella part de la msica que es caracteritza per les notes tocades o cantades que no estan escrites a la partitura i que es poden fer duna manera espontnia o b preparades abans. s, de fet, un apartat daportaci personal a la interpretaci. Aspectes propis de la improvisaci en sn la realitzaci del baix continu, les variacions sobre un tema, els preludis, les improvisacions vocals i instrumentals en les repeticions variades, les cadncies breus en un calder (fermata) o b les cadncies de concert. Blocs temtics Fomentar la creativitat musical. Aplicar la improvisaci a la prctica interpretativa. Integrar les diverses matries (harmonia, anlisi...) Improvisar en el coneixement de lestil de cada poca histrica. Avaluaci acreditativa dels aprenentatges En ser lactivitat principal de lassignatura de carcter prctica, lavaluaci s necessriament continuada, ja que es pot seguir el procs evolutiu de lalumne pas a pas. De tota manera, a final de cada quadrimestre pot ser un bon moment per fer balan amb una avaluaci final on lalumne pugui escollir de tocar una de les formes dimprovisaci amb qu es senti especialment identificat. Es realitzaran dos exmens en el curs (a mitjans i a final). La qualificaci s'expressar amb una escala numrica de 0 a 10, amb expressi d'un decimal, a la qual es podr afegir la seva corresponent indicaci qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excellent). La nota de la segona avaluaci ser la final de curs. En el cas que lalumne obtingui la qualificaci de Suspens o si no ha pogut presentar-se als exmens per causes degudament justificades, els estudiants seran avaluats en un examen extraordinari de Setembre. Lassistncia regular i la participaci activa a les classes i el respecte al programa establert seran imprescindibles per a superar l'assignatura. Les faltes dassistncia no justificades poden representar el suspens de lassignatura. La nota final es determinar segons aquesta ponderaci: Assistncia i participaci en les activitats de la classe: 50% Exmens: 50% Bibliografia -Bach, C.P.E. Versuch ber die wahre Art das Clavier zu spielen (Essay on the True art of Playing Keyboard Instruments) E. Eulenburg. London. -Badura-Skoda, Eva i Paul. Lart de jouer Mozart au piano. Buchet/Chastel. 1974. -Clementi, M. Introduction to the Art of Playing on the Piano Forte. Da Capo Press. N.York.

-Comellas, M. El romanticisme musical a Barcelona. Els llibres de la frontera. St. Cugat, 2000. -Cook, Nicholas. Analysis through composition. Principles of he classical style. Oxford University Press. 1996. -Czerny, C. Systematic Introduction to Improvisation on the pianoforte. Op. 200, 1836. Breitkopf and Hrtel. Schirmer Books. -Donington, R., The interpretation of early music -Eigeldinger, J.J. Chopin, pianist and teacher. -Eigeldinger, J.J: Chopin vu par ses elves. Fayard -Ganassi, S. Opera Intitulata Fontegara. Arnaldo Forni Editore. 2002. -Gsser, L. Luis Miln on Sixteenth-Century perfomance practice. Indiana University Press, 1996. -Koch Heinrich. Versuch einer Enleitung zur Composition (Introductory Essay on Composition) (1780) -Lawson, C. i Stowell, R. La interpretacin hitrica de la msica. Alianza editorial. Alianza msica n.97. 4 -Mozart, Leopold. A Treatise on the Fundamental principles of Violin Playing. Oxford U. Press. -Neumann, Frederick. Ornamentation and Improvisation in Mozart. Princeton University Press. 1989. -Ortiz, D., Tratado de glosas sobre clusulas y otros gneros de puntos en la msica de violones nuevamente puestos en luz -Quantz, J.J. Assaig dun mtode per a aprendre a tocar la flauta travessera. Dinsic (trad. al catal de R. Vilalta) -Soler, A. Llave de la Modulacin. -Tartini, Trait des agrments -The New Grove, artculo Cadenza -Whitmore, Philip. The Unpremeditated Art: the cadenza in he classical keyboard conerto. Clarendon Press, Oxford,1991.

Histria del repertori pianstic II Especialitat: Interpretaci Piano Curs: Segon Matria: Formaci instrumental complementria Crdits: 6 Hores lectives: 45 Resultats daprenentatge

Audici, anlisi, lectura i interpretaci crtica de diverses obres i passatges del repertori pianstic.

Aplicaci en una visi histrica dels trets interpretatius caracterstics segons lestil, els autors, i les tendncies estudiades.

Coneixement de les edicions, enregistraments sonors, versions i interpretacions especials de les obres

ms representatives del repertori pianstic.

Anlisi crtica i comparativa de diferents interpretacions d'una mateixa obra.

Exposici d'un treball de recerca o sntesis sobre un autor, obra o matria relacionada amb el repertori i/o la interpretaci pianstica.

Blocs temtics

El repertori romntic per excellncia: Mendelssohn, Schumann, Chopin, Liszt... El Post-romanticisme i: les diferents escoles nacionals, la msica francesa i el repertori impressionista. El trencament del segle XX: diversitat de tendncies i varietat de repertori, noves grafies. Repertori pianstic d'autors del nostre pas. Edicions, enregistraments i interpretacions importants.

Avaluaci acreditativa dels aprenentatges

Es controlar i valorar l'assistncia a classe.

Cada alumne haur de fer al llarg del curs com a mnim una exposici sobre un treball de recerca o sntesi sobre una autor, obra o matria relacionada amb l'assignatura. Aquesta exposici, aix com el treball realitzat formaran part de l'avaluaci.

Es fomentar la participaci activa en la lectura i interpretaci (ms o menys detallada) de diverses

obres o fragments per tal de conixer de primera m bona part del repertori que es presenti. L'actitud de cada alumne es valorar en l'avaluaci final.

Es faran un mnim de dos exmens (quadrimestrals) al llarg del curs.

Es realitzaran dos exmens en el curs (a mitjans i a final). La qualificaci s'expressar amb una escala numrica de 0 a 10, amb expressi d'un decimal, a la qual es podr afegir la seva corresponent indicaci qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excellent). La nota de la segona avaluaci ser la final de curs. En el cas que lalumne obtingui la qualificaci de Suspens o si no ha pogut presentar-se als exmens per causes degudament justificades davant el Departament, els estudiants seran avaluats en un examen extraordinari de Setembre. Lassistncia regular i la participaci activa a les classes i el respecte al programa establert seran imprescindibles per a superar l'assignatura. Les faltes dassistncia no justificades poden representar el suspens de lassignatura. La nota final es determinar segons aquesta ponderaci: Assistncia i participaci en les activitats de la classe: 50% Exmens: 50% Bibliografia Hinson, Maurice: Guide to the Pianists Repertoire. Indiana University Press. 1994. De Tranchefort, F.-Ren: Gua de la msica de piano y de clavecn. Taurus. Madrid,1990. Berman, Boris: Prokofiev's piano sonatas. Yale University Press. 2008. Casela, Alfredo: El piano. Ricordi Americana. Buenos Aires, 1936. Chiantore, Luca: Historia de la tcnica pianstica. Alianza Editorial. Madrid, 2001. Cortot. Alfred: La musique franaise de piano. Quadrige/Presses Universitaires de France. Paris, 1981. Hildebrandt, Dieter: Pianoforte, la novela del piano. Muchnik edit. Barcelona, 1986. Krolyi, Ott: Introduccin a la msica del s. XX. Alianza Editorial. Madrid, 2000. Neuhaus, Heinrich: El arte del piano. Real Musical. Madrid, 1985. Rattalino, Piero: Historia del piano. Labor. Barcelona, 1988. Rosen, Charles: El piano: notas y vivencias. Alianza Editorial. Madrid, 2005.

Msica de cambra II (Piano)

Especialitat: Interpretaci, itinerari de Piano de la msica clssica i contempornia Curs: Segon Matria: Msica de conjunt Crdits: 5 Hores lectives: 45 Resultats daprenentatge Prctica de la interpretaci musical en grup i en diferents formacions i repertoris. Coneixement del repertori de conjunt de la prpia especialitat i prctica interpretativa en formacions diverses. Desenvolupament dhbits i tcniques dassaig. Cooperaci en lestabliment de criteris interpretatius, compenetraci i treball collectiu. Concepci i desenvolupament de projectes musicals collectius. Blocs temtics La tria del repertori. L'estudi del repertori d'acord amb criteris estilstics i tcnics adients. Rols caracterstics dels diferents instruments i seccions en cadascun dels grups i estils. Repertori adequat. Elements per a la interpretaci collectiva. Elements per a la comunicaci a travs de la interpretaci collectiva. Avaluaci acreditativa dels aprenentatges Els quatre anys de duraci dels estudis superiors, comprenen fins un total de vuit projectes de msica de cambra dun quadrimestre de duraci cada un. Cadascun dels projectes del curs donar lloc a la nota de lavaluaci corresponent, els dos quadrimestres es qualifiquen doncs de manera independent. La qualificaci s'expressar amb una escala numrica de 0 a 10, amb expressi d'un decimal, a la qual es podr afegir la seva corresponent indicaci qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excellent). Per les seves caracterstiques, aquesta assignatura no permet la realitzaci de recuperacions en avaluaci extraordinria. El respecte al programa de treball pel que fa a assajos, treball personal d'estudi i preparaci de les partitures individuals aix com la participaci activa, collaboradora i responsable en el projecte artstic i en les classes tindran la mxima importncia per a superar l'assignatura. La nota final es determinar segons aquesta ponderaci: Participaci i comproms en les activitats dassaig, preparaci de materials i classes: 75% Audici o concert: 25%

La falta d'assistncia a un assaig o concert sense perms del cap de departament o per un motiu injustificat a criteri de la direcci del centre comportaran el suspens del quadrimestre. El cap de departament podr demanar els justificants que consideri pertinents per documentar les incidncies.

Instrument/veu II (Orgue)

Especialitat: Interpretaci Curs: Segon Matria: Instrument/veu Crdits: 28 Hores lectives: 30

Objectius del curs Interpretar acord amb els criteris d'avaluaci un grup dobres que formin un repertori coherent dacord amb els continguts del curs. Sensenyar i es treballar un repertori adequat amb el qual l'alumne haur de aconseguir un desenvolupament i evoluci progressiva de les seves qualitats musicals. Caldr una especial atenci a la capacitat dautoescolta, als hbits i tcniques d'estudi, a la valoraci crtica del treball, l'autocontrol, el raonament, la memria, la lectura a primera vista, la seguretat, la flexibilitat, la digitaci, etc. Els estudiants tamb participaran en Classes Magistrals a crrec de professors convidats, on podran aprofundir en aspectes estilstics i en el domini de mitjans tcnics que els permetin assolir el nivell d'interpretaci exigit. En les Audicions de Concert organitzades pel Departament els estudiants podran interpretar obres del repertori estudiat, coneixent i desenvolupant les implicacions escniques que comporta la seva activitat professional. Avaluaci acreditativa de laprenentatge Diagnosi inicial dels recursos tcnics i interpretatius de lalumne. Aix permet al professor planificar els objectius a assolir per lalumne durant el curs, i aix dissenyar el programa a treballar. L'avaluaci del procs d'aprenentatge ser continuada i basada en el grau i nivell d'adquisici i consolidaci de coneixements en relaci amb els objectius i el programa d'estudis de l'assignatura. Es realitzaran dos exmens en el curs (a mitjans i a final) on l'estudiant interpretar el programa ntegre. Cadascun d'aquests exmens es qualificar segons el nivell interpretatiu aconseguit. La qualificaci s'expressar amb una escala numrica de 0 a 10, amb expressi d'un decimal, a la qual es podr afegir la seva corresponent indicaci qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excellent). La nota de la segona avaluaci ser la final de curs. En el cas que lalumne obtingui la qualificaci de Suspens o si no ha pogut presentar-se als exmens per causes degudament justificades davant el Departament, els estudiants seran avaluats en un examen extraordinari de Setembre. L'assistncia a classes i la participaci dels estudiants com a intrprets o com a oients a les Audicions i Concerts organitzats pel Departament tamb es tindr en compte en l'avaluaci de l'assignatura. Lassistncia regular i la participaci activa a les classes i el respecte al programa establert seran imprescindibles per a superar l'assignatura. Les faltes dassistncia no justificades poden representar el suspens de lassignatura. La nota final es determinar segons aquesta ponderaci: Assistncia i participaci en les activitats de la classe i Departament: 30% Exmens, audici o concert: 70%

Continguts especfics i repertori suggerit per al 2n Curs .Exercicis de Baix Continu .Coneixement dels diversos tipus d'orgue,segons els pasos i les poques .1 suite o 1 missa d'autor francs dels ss. XVII o XVIII .1 obra de D. Buxtehude .1 triosonata de J.S. Bach . Un preludi i fuga de J.S. Bach .3 corals de la col.lecci de Leipzig .1 obra gran de C.Franck .1 obra d'O. Messiaen o de J.Alain.

Exigncies mnimes del Programa dExmens 1. Realitzaci d'un baix continu 2. 1 suite o una missa d'un autor francs dels segles XVII o XVIII 3. 1 triosonata de J.S. Bach 4. 1 preludi i fuga de J.S.Bach 5. 1 obra gran de C. Franck 6. 1 obra d'O. Messiaen o de J.Alain

Instrument/veu II (Piano)

Especialitat: Interpretaci Curs: Segon Matria: Instrument/veu Crdits: 28 Hores lectives: 30

Objectius del curs Interpretar segons els criteris d'avaluaci un grup dobres que formin un repertori coherent dacord amb els continguts del curs. Sensenyar i es treballar un repertori adequat amb el qual l'alumne haur de aconseguir un desenvolupament i evoluci progressiva de les seves qualitats musicals. Caldr una especial atenci a la capacitat dautoescolta, als hbits i tcniques d'estudi, a la valoraci crtica del treball, l'autocontrol, el raonament, la memria, la lectura a primera vista, la seguretat, la flexibilitat, la digitaci, el control del pedal, etc. Els estudiants tamb participaran en Classes Magistrals a crrec de professors convidats, on podran aprofundir en aspectes estilstics i en el domini de mitjans tcnics que els permetin assolir el nivell d'interpretaci exigit. En les Audicions de Concert organitzades pel Departament els estudiants podran interpretar obres del repertori estudiat, coneixent i desenvolupant les implicacions escniques que comporta la seva activitat professional. Avaluaci acreditativa de laprenentatge Diagnosi inicial dels recursos tcnics i interpretatius de lalumne. Aix permet al professor planificar els objectius a assolir per lalumne durant el curs, i aix dissenyar el programa a treballar. L'avaluaci del procs d'aprenentatge ser continuada i basada en el grau i nivell d'adquisici i consolidaci de coneixements en relaci amb els objectius i el programa d'estudis de l'assignatura. Es realitzaran dos exmens en el curs (a mitjans i a final) on l'estudiant interpretar el programa ntegre. Cadascun d'aquests exmens es qualificar segons el nivell interpretatiu aconseguit. La qualificaci s'expressar amb una escala numrica de 0 a 10, amb expressi d'un decimal, a la qual es podr afegir la seva corresponent indicaci qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excellent). La nota de la segona avaluaci ser la final de curs. En el cas que lalumne obtingui la qualificaci de Suspens o si no ha pogut presentar-se als exmens per causes degudament justificades davant el Departament, els estudiants seran avaluats en un examen extraordinari de Setembre. L'assistncia a classes i la participaci dels estudiants com a intrprets o com a oients a les Audicions i Concerts organitzats pel Departament tamb es tindr en compte en l'avaluaci de l'assignatura. Lassistncia regular i la participaci activa a les classes i el respecte al programa establert seran imprescindibles per a superar l'assignatura. Les faltes dassistncia no justificades poden representar el suspens de lassignatura. La nota final es determinar segons aquesta ponderaci: Assistncia i participaci en les activitats de la classe i Departament: 30% Exmens, audici o concert: 70%

Continguts especfics i repertori suggerit per al 2n Curs - Estudi i interpretaci d'un programa que cont obres de diferents estils, en el qual l'alumne ha d'assolir un desenvolupament i evoluci progressiva de les seves qualitats artstiques, tcniques i musicals adequades al nivell de Grau Superior. - Aprofundiment en l'execuci de les obres de l'estil Barroc. Coneixement bsic de les convencions interpretatives d'aquest estil (ornamentaci, improvisaci, ritme, mtrica, tempo, articulacions, diversitat de tocs, obres amb diferents tipus de textures, pedal, entonaci, etc.). Treball de la polifonia com a mitj per obtenir la varietat i la diferenciaci de plans sonors en l'instrument. - Aprofundiment en l'execuci de les obres de l'estil Clssic. Coneixement bsic de les convencions interpretatives d'aquest estil (preclssics, melodia acompanyada, cadncies, carcters temtics i de so, pedal, fraseig, igualtat, pols, etc.). Coneixement dels principis essencials de l'anlisi musical i teric de l'estructura formal en les obres clssiques de gran format (Sonates, Tema amb variacions i Concerts). - Execuci d'Estudis i exercicis on es concilien els principals aspectes tcnics de l'execuci pianstica amb la perfecci musical. Treball sobre el so, sntesi del moviments dels dits i el moviment de vibraci de m i avantbra, l'art de tocar les escales, arpegis i acords amb diferents tocs i articulacions, dinmiques, digitacions i carcter (l'essncia de la simultanetat i la preponderncia d'uns sons sobre altres en els acords), les notes dobles, els trmolos, els desplaaments, la velocitat, el pedal, la polifonia, etc. - Elecci i treball d'una obra d'estil lliure, enfocada al desenvolupament de l'estudiant segons les seves qualitats i capacitats individuals (personalitat, imaginaci, domini tcnic) - Formaci i coneixements per abordar el repertori de la msica contempornia per l'instrument (treball especfic sobre les seves diferents grafies). Agudesa analtica i desenvolupament de la sensibilitat per afrontar en els escenaris de concert lunivers sonor contemporani.

Exigncies mnimes del Programa dExmens

Una Sonata de Beethoven (Variacions o un Concert). Una obra de gran format de J. S. Bach o una Sonata de J. Haydn, W. A. Mozart o M. Clementi (incloses en tots dos casos Variacions o un Concert). Es podr triar un estil o un altre entre el 1er i 2on Curs. Dues Estudis a triar entre C. Czerny, J. B. Cramer, M. Clementi, M. Mozskovsky, F. Chopin, F. Liszt, R. Schumann, F. Mendelssohn, etc. Una obra de lliure elecci.

Acompanyament i improvisaci II (Piano) Especialitat: Interpretaci, itinerari de Piano de la Msica clssica i contempornia Curs: Tercer Matria: Formaci instrumental complementria Crdits: 7 Hores lectives: 45 Resultats daprenentatge Desenvolupar un coneixement de la Improvisaci extens i profund, discriminant i entenent-ne el seu s en cada situaci musical. Disposar dels conceptes harmnics ms moderns a l'hora de desenvolupar improvisacions, a fi de poder elaborar-se, a travs de l'elecci de les opcions esttiques de cadasc, un llenguatge el ms personal possible. Relacionar coneixements harmnics, formals i esttics per tal de confeccionar el material meldic i harmnic a usar, tant en les composicions com en les improvisacions. Ampliar i obrir la mentalitat de lintrpret improvisador a sonoritats noves, amb relacions distants amb el context en qu es treballa. Dotar-se de les eines i els arguments per a analitzar solos d'altres intrprets i poder expandir i reinterpretar els conceptes que se'n deriven, comprenent especialment el concepte d'elasticitat que comporta l'anlisi meldic. Conixer els estils Jazzstics i de Msica Moderna derivats de linfluencia de l'harmonia modal, en particular dels corrents esttics apareguts a finals dels anys 50. Blocs temtics Introducci al jazz i la improvisaci Caracterstiques del swing i del llenguatge de jazz Conceptes amnics bsics El Blues Els Standards La bossa nova Escriptura de temes originals Preparaci de repertori a trio Improvisaci a piano sol sobre un tema Avaluaci acreditativa dels aprenentatges L'orientaci de l'assignatura s eminentment prctica. Els diferents conceptes seran aplicats en el piano i tots els alumnes tocaran a classe de manera regular. Presentaci dels conceptes terics i estilstics ms importants de la msica improvisada i el llenguatge de jazz. Audici i anlisi de discografia recomanada. Desenvolupament de la percepci auditiva i la interacci amb els altres msics, com a mitj d'expressi artstica i personal.

Construcci meldica en funci dels requeriments idiomtics de cada estil i instrument. Control i domini de la progressi harmnica, aix com de la construcci de l'obra. Procediments constructius i instrumentals propis de l'esttica modal, tant en context de jazz com de msica moderna en general. Al final de cada quadrimestre es far una audici en format de trio, amb contrabaix i bateria. Incloent tamb interpretacions a piano sol. Es realitzaran dos exmens en el curs (a mitjans i a final). La qualificaci s'expressar amb una escala numrica de 0 a 10, amb expressi d'un decimal, a la qual es podr afegir la seva corresponent indicaci qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excellent). La nota de la segona avaluaci ser la final de curs. En el cas que lalumne obtingui la qualificaci de Suspens o si no ha pogut presentar-se als exmens per causes degudament justificades, els estudiants seran avaluats en un examen extraordinari de Setembre. Lassistncia regular i la participaci activa a les classes i el respecte al programa establert seran imprescindibles per a superar l'assignatura. Les faltes dassistncia no justificades poden representar el suspens de lassignatura. La nota final es determinar segons aquesta ponderaci: Assistncia i participaci en les activitats de la classe: 50% Exmens i audicions: 50%

Msica de cambra III (Piano)

Especialitat: Interpretaci, itinerari de Piano de la msica clssica i contempornia Curs: Tercer Matria: Msica de conjunt Crdits: 5 Hores lectives: 45 Resultats daprenentatge Prctica de la interpretaci musical en grup i en diferents formacions i repertoris. Coneixement del repertori de conjunt de la prpia especialitat i prctica interpretativa en formacions diverses. Desenvolupament dhbits i tcniques dassaig. Cooperaci en lestabliment de criteris interpretatius, compenetraci i treball collectiu. Concepci i desenvolupament de projectes musicals collectius. Blocs temtics La tria del repertori. L'estudi del repertori d'acord amb criteris estilstics i tcnics adients. Rols caracterstics dels diferents instruments i seccions en cadascun dels grups i estils. Repertori habitual. Elements per a la interpretaci collectiva. Elements per a la comunicaci a travs de la interpretaci collectiva. Avaluaci acreditativa dels aprenentatges Els quatre anys de duraci dels estudis superiors, comprenen fins un total de vuit projectes de msica de cambra dun quadrimestre de duraci cada un. Cadascun dels projectes del curs donar lloc a la nota de lavaluaci corresponent, els dos quadrimestres es qualifiquen doncs de manera independent. La qualificaci s'expressar amb una escala numrica de 0 a 10, amb expressi d'un decimal, a la qual es podr afegir la seva corresponent indicaci qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excellent). Per les seves caracterstiques, aquesta assignatura no permet la realitzaci de recuperacions en avaluaci extraordinria. El respecte al programa de treball pel que fa a assajos, treball personal d'estudi i preparaci de les partitures individuals aix com la participaci activa, collaboradora i responsable en el projecte artstic i en les classes tindran la mxima importncia per a superar l'assignatura. La nota final es determinar segons aquesta ponderaci: Participaci i comproms en les activitats dassaig, preparaci de materials i classes: 50% Audici o concert: 50%

La falta d'assistncia a un assaig o concert sense perms del cap de departament o per un motiu injustificat a criteri de la direcci del centre comportaran el suspens del quadrimestre. El cap de departament podr demanar els justificants que consideri pertinents per documentar les incidncies.

Instrument/veu III (Orgue)

Especialitat: Interpretaci Curs: Tercer Matria: Instrument/veu Crdits: 28 Hores lectives: 30

Objectius del curs Interpretar acord amb els criteris d'avaluaci un grup dobres que formin un repertori coherent dacord amb els continguts del curs. Sensenyar i es treballar un repertori adequat amb el qual l'alumne haur de aconseguir un desenvolupament i evoluci progressiva de les seves qualitats musicals. Caldr una especial atenci a la capacitat dautoescolta, als hbits i tcniques d'estudi, a la valoraci crtica del treball, l'autocontrol, el raonament, la memria, la lectura a primera vista, la seguretat, la flexibilitat, la digitaci, etc. Els estudiants tamb participaran en Classes Magistrals a crrec de professors convidats, on podran aprofundir en aspectes estilstics i en el domini de mitjans tcnics que els permetin assolir el nivell d'interpretaci exigit. En les Audicions de Concert organitzades pel Departament els estudiants podran interpretar obres del repertori estudiat, coneixent i desenvolupant les implicacions escniques que comporta la seva activitat professional. Avaluaci acreditativa de laprenentatge Diagnosi inicial dels recursos tcnics i interpretatius de lalumne. Aix permet al professor planificar els objectius a assolir per lalumne durant el curs, i aix dissenyar el programa a treballar. L'avaluaci del procs d'aprenentatge ser continuada i basada en el grau i nivell d'adquisici i consolidaci de coneixements en relaci amb els objectius i el programa d'estudis de l'assignatura. Es realitzaran dos exmens en el curs (a mitjans i a final) on l'estudiant interpretar el programa ntegre. Cadascun d'aquests exmens es qualificar segons el nivell interpretatiu aconseguit. La qualificaci s'expressar amb una escala numrica de 0 a 10, amb expressi d'un decimal, a la qual es podr afegir la seva corresponent indicaci qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excellent). La nota de la segona avaluaci ser la final de curs. En el cas que lalumne obtingui la qualificaci de Suspens o si no ha pogut presentar-se als exmens per causes degudament justificades davant el Departament, els estudiants seran avaluats en un examen extraordinari de Setembre L'assistncia a classes i la participaci dels estudiants com a intrprets o com a oients a les Audicions i Concerts organitzats pel Departament tamb es tindr en compte en l'avaluaci de l'assignatura. Lassistncia regular i la participaci activa a les classes i el respecte al programa establert seran imprescindibles per a superar l'assignatura. Les faltes dassistncia no justificades poden representar el suspens de lassignatura. La nota final es determinar segons aquesta ponderaci: Assistncia i participaci en les activitats de la classe i Departament: 30% Exmens, audici o concert: 70%

Continguts especfics i repertori suggerit per al 3er Curs .Exercicis de Baix Continu . 2 obres de msica italiana dels segles XVI o XVII .1 obra de G. Muffat o de V. Lbeck o de G. Bhm . 1 triosonata de J.S. Bach .1 toccata i fuga, o la Passacaglia, de J.S. Bach . 3 corals del Klavierbung III de J.S. Bach . 1 obra gran de M. Reger . 1 obra hispnica dels ss. XX o XXI

Exigncies mnimes del Programa dExamen

1. Realitzaci d'un baix continu 2. 1 obra de msica italiana dels segles XVI o XVII 3. 1 triosonata de J.S Bach 4. 1 toccata i fuga o la Passacaglia de J.S. Bach 5. 1 obra gran de M. Reger

Instrument/veu III (Piano)

Especialitat: Interpretaci Curs: Tercer Matria: Instrument/veu Crdits: 28 Hores lectives: 30

Objectius del curs Interpretar segons els criteris d'avaluaci un grup dobres que formin un repertori coherent dacord amb els continguts del curs. Sensenyar i es treballar un repertori adequat amb el qual l'alumne haur de aconseguir un desenvolupament i evoluci progressiva de les seves qualitats musicals. Caldr una especial atenci a la capacitat dautoescolta, als hbits i tcniques d'estudi, a la valoraci crtica del treball, l'autocontrol, el raonament, la memria, la lectura a primera vista, la seguretat, la flexibilitat, la digitaci, el control del pedal, etc. Els estudiants tamb participaran en Classes Magistrals a crrec de professors convidats, on podran aprofundir en aspectes estilstics i en el domini de mitjans tcnics que els permetin assolir el nivell d'interpretaci exigit. En les Audicions de Concert organitzades pel Departament els estudiants podran interpretar obres del repertori estudiat, coneixent i desenvolupant les implicacions escniques que comporta la seva activitat professional. Avaluaci acreditativa de laprenentatge Diagnosi inicial dels recursos tcnics i interpretatius de lalumne. Aix permet al professor planificar els objectius a assolir per lalumne durant el curs, i aix dissenyar el programa a treballar. L'avaluaci del procs d'aprenentatge ser continuada i basada en el grau i nivell d'adquisici i consolidaci de coneixements en relaci amb els objectius i el programa d'estudis de l'assignatura. Es realitzaran dos exmens en el curs (a mitjans i a final) on l'estudiant interpretar el programa ntegre. Cadascun d'aquests exmens es qualificar segons el nivell interpretatiu aconseguit. La qualificaci s'expressar amb una escala numrica de 0 a 10, amb expressi d'un decimal, a la qual es podr afegir la seva corresponent indicaci qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excellent). La nota de la segona avaluaci ser la final de curs. En el cas que lalumne obtingui la qualificaci de Suspens o si no ha pogut presentar-se als exmens per causes degudament justificades davant el Departament, els estudiants seran avaluats en un examen extraordinari de Setembre. L'assistncia a classes i la participaci dels estudiants com a intrprets o com a oients a les Audicions i Concerts organitzats pel Departament tamb es tindr en compte en l'avaluaci de l'assignatura. Lassistncia regular i la participaci activa a les classes i el respecte al programa establert seran imprescindibles per a superar l'assignatura. Les faltes dassistncia no justificades poden representar el suspens de lassignatura. La nota final es determinar segons aquesta ponderaci: Assistncia i participaci en les activitats de la classe i Departament: 30% Exmens, audici o concert: 70%

Continguts especfics i repertori suggerit per al 3er Curs

- Estudi i interpretaci d'un programa que cont obres de diferents estils, en el qual l'alumne ha d'assolir un desenvolupament i evoluci progressiva de les seves qualitats artstiques, tcniques i musicals adequades al nivell de Grau Superior. - Elecci i treball d'una obra d'estil lliure, enfocada al desenvolupament de l'estudiant segons les seves qualitats i capacitats individuals (personalitat, imaginaci, domini tcnic). - Execuci d'Estudis i exercicis on es concilien els principals aspectes tcnics de l'execuci pianstica amb la perfecci musical. Treball sobre el so, sntesi del moviments dels dits i el moviment de vibraci de m i avantbra, l'art de tocar les escales, arpegis i acords amb diferents tocs i articulacions, dinmiques, digitacions i carcter (l'essncia de la simultanetat i la preponderncia d'uns sons sobre altres en els acords), les notes dobles, els trmolos, els desplaaments, la velocitat, el pedal, la polifonia, etc. - Aprofundiment en la interpretaci d'una obra de l'estil impressionista i una obra de gran format de l'estil romntic. Conceptes bsics de la interpretaci pianstica a aquests estils (enriquiment del colorit en l'execuci, coneixements sobre l'acstica de l'instrument, el treball del rubato, el pols i l'entonaci, el contingut i l'estructura formal, valors dinmics, etc) - Formaci i coneixements per abordar el repertori de la msica contempornia per l'instrument (treball especfic sobre les seves diferents grafies). Agudesa analtica i desenvolupament de la sensibilitat per afrontar en els escenaris de concert lunivers sonor contemporani.

Exigncies mnimes del Programa dExmens Una obra romntica de gran format o un grup de peces (durada mnima de 7 minuts.) a partir de F. Schubert fins S. Rachmaninoff * Una obra de C. Debussy o M. Ravel Una obra lliure * Dos Estudis: un d'un compositor del segle XIX i l'altre del segle XX *-Es pot incloure un Concert

Seminari de musica contempornia (Piano)

Especialitat: Interpretaci, Itinerari de Piano de la msica clssica i contempornia Curs: Tercer Matria: Formaci Instrumental complementaria Crdits: 2 Hores lectives: 15 Resultats daprenentatge Desenvolupar les habilitats, competncies i coneixements globals dels estudiants. Familiaritzar-se amb la creaci actual i les seves motivacions. Coneixement de les diverses esttiques que conformen el cos de lanomenada msica contempornia. Coneixement i desenvolupament de les habilitats tcniques associades al repertori contemporani i de la seva grafia. Adquirir criteris per a lavaluaci del repertori actual. Blocs temtics Lassignatura s collectiva i de carcter prctic. Tot i aix ser important mantenir un cos teric bsic que doti de contingut els vincles conceptuals de lobra amb aquells interpretatius. Desenvolupament general de lassignatura: Segons el nombre dalumnes es definiran un nombre de conjunts. A cada grup se li assignar una obra a preparar de manera que la suma de totes les obres proposades suposin un ventall suficientment ric de msica per tenir una visi global collectiva del repertori contemporani. Cada setmana un grup presentar a la resta lobra que li pertoca i ha preparat. Es resoldran els aspectes tcnics i es comentaran els aspectes esttics derivats de la interpretaci daquesta obra. Es posar sempre en com el treball collectiu de cada grup analitzant les tcniques destudi derivades de lobra; tamb es tindran en compte alguns dels trets constructius i acstics de lobra a travs de lanlisi de la prpia partitura i que ens poden proporcionar eines tils de cara a resoldre dubtes i dificultats. Avaluaci acreditativa dels aprenentatges Es realitzar una avaluaci al final del perode classes, consistent en un concert. Seria interessant que el treball realitzat tamb es tradus en un concert final que inclogus la interpretaci de lobra collectiva creada i preparada en la darrera sessi de classe. En el programa tamb shi inclouria alguna obra treballada durant el curs. La qualificaci s'expressar amb una escala numrica de 0 a 10, amb expressi d'un decimal, a la qual es podr afegir la seva corresponent indicaci qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excellent). En el cas que lalumne obtingui la qualificaci de Suspens o si no ha pogut presentar-se als exmens per causes degudament justificades davant el Departament, els estudiants seran avaluats en un examen extraordinari de Setembre. Lassistncia regular i la participaci activa a les classes i el respecte al programa establert seran imprescindibles per a superar l'assignatura. Les faltes dassistncia no justificades poden representar el suspens de lassignatura. La nota final es determinar segons aquesta ponderaci: Assistncia i participaci en les activitats de la classe: 75% Exmens, audicions, concerts: 25%

Seminari prctic dinstrument de teclat

Especialitat: Interpretaci Piano Curs: Segon Matria: Formaci instrumental complementria Crdits: 6 Hores lectives: 30 Resultats daprenentatge - Fer prctica amb els instruments de teclat histrics (clavicmbal, orgue, fortepiano) - Adquirir-ne uns coneixements tcnics bsics (posici, articulaci, so, mbit dinmic) - Adquirir uns coneixements musicals histrics per a la interpretaci pianstica. - Adquirir els coneixements bsics sobre la mecnica, organologia i els temperaments dels teclats histrics. - Dotar als pianistes de ms recursos expressius Blocs temtics CLAVICMBAL 1.CONTINGUTS TCNICS 1.1 Posici i participaci del cos, s del doble teclat. 1.2 Articulaci com a propi llenguatge: non-legato, staccato, legato, sr-legato. 1.3 So: com fer sonar, ressonar linstrument 1.4 Digitaci segons els diferents perodes barrocs. 2. CONTINGUTS MUSICALS 2.1 Estils- Estil itali versus estil francs 2.2 Formes utilitzades 2.3. Acompanyament- tcnica del Baix Continu 2.4 Funcionament tcnic del clavec. 2.4.1 Parts del clavec 2.4.2 Tipus i factures: itali-francs-flamenc-alemany 2.4.3 Afinaci: temperaments i diapas FORTEPIANO 1. CONTINGUTS TCNICS (posici, coordinaci, articulaci, so, mbit dinmic) 1.1. Posici i participaci del cos. Coordinaci 1.2.. Articulaci. Non-legato, staccato, legato 1.3. So 1.4. mbit dinmic 1.5. Digitaci 2. CONTINGUTS MUSICALS 2.1. Autor, perode, estil 2.2. Forma

2.3. Acompanyament, continu i improvisaci. 2.4. Funcionament del fortepiano. 2.4.1. Les diferents parts de linstrument. 2.4.2. Lescapament. Els mecanismes viens i angls. 2.4.4. Tcnica dafinaci. Temperaments histrics. ORGUE 1. CONTINGUTS TCNICS 1.1. Toc propi de l'orgue. 1.2. Articulaci, digitaci i registraci segons cada poca,pas i escola o autor. 1.3. Tcnica i funci del pedaler. 1.4. Composici de l'orgue, segons cada pas i poca. La seva mecnica. 1.5: Els temperaments histrics. 2. CONTINGUTS MUSICALS 2.1. El repertori dorgue des del segle XVI fins als nostres dies. Execuci dalguns exemples. 2.2. Estudi comparatiu dalgunes peces del repertori pianstic. 2.3. Lornamentaci en la msica antiga,improvisaci i baix continu. Avaluaci acreditativa dels aprenentatges Es realitzaran dos exmens en el curs (a mitjans i a final). La qualificaci s'expressar amb una escala numrica de 0 a 10, amb expressi d'un decimal, a la qual es podr afegir la seva corresponent indicaci qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excellent). La nota de la segona avaluaci ser la final de curs. En el cas que lalumne obtingui la qualificaci de Suspens o si no ha pogut presentar-se als exmens per causes degudament justificades davant el Departament, els estudiants seran avaluats en un examen extraordinari de Setembre. Lassistncia regular i la participaci activa a les classes i el respecte al programa establert seran imprescindibles per a superar l'assignatura. Les faltes dassistncia no justificades poden representar el suspens de lassignatura. La nota final es determinar segons aquesta ponderaci: Assistncia i participaci en les activitats de la classe: 50% Exmens: 50% Bibliografia -Alcaraz, Jordi. El rgano. Ed.Milenio, 1998. -Bach, C.P.E. Versuch ber die wahre Art das Clavier zu spielen.1753-62.Versi anglesa Ernst Eulenburg Ltd.1974. -Badura-Skoda, Paul et Eva. Lart de jouer Mozart au piano. Buchet/Chastel. -Bailie, Eleanor. Haydn, A graded practical guide. Novello.1989. -Baines, Anthony. Historia de les instrumentos musicales(Musical instruments Through the Ages) Ed, Taurus, 1988) -Brendel, Alfred. Rflexions faites (Nachdenken berMusik) Ed.Buchet, Paris1979. -Clementi, Muzio. Introduction to the Art of Playing on the Piano Forte,1801. Da Capo Press. N. York.1974. -Goldraz Ganza, J.Javier. Afinacin y temperamento en la msica occidental. Alianza Msica.

-Landon, H.C.Robbins.Essays on the Viennese Classical Style i The symphonies of J.Haydn -Lawson, C. i Stowel, R. La interpretacin histrica de la msica (The HistorialPerformance of Music) Alianza Msica n. 97, Cambridge, 1999, trad.2005. -Mozart, Leopold:Versuch einer grndlichen Violinschule.1756, -Quantz, Johann Joachim. Assaig dun mtode per aprendre a tocar la flauta travessera (Versuch einer Anweisung die Flte traversiere zu spielen) Ed. Dinsic, 2008) -Rosen, Charles. El estilom clsico. Alianza Msica, -Sadie, Stanley. New Grove Dictionary of Music and Musicians. -Soderlund, Sandra. Organ Technique, an historical appproach. Ed Hinshaw Music, 1980. -Strunk, Oliver. The Classic Era. Faber Paperbacks -Trk, Daniel Gottlob. Clavierschule oder Anweisung zum Clavierspielen fr Lehrer und Lernende. Ed. Brenreiter

Acompanyament i improvisaci III (Piano) Especialitat: Interpretaci, itinerari de Piano de la Msica clssica i contempornia Curs: Quart Matria: Formaci instrumental complementria Crdits: 7 Hores lectives: 45 Resultats daprenentatge Desenvolupar un coneixement de la Improvisaci extens i profund, discriminant i entenent-ne el seu s en cada situaci musical. Disposar dels conceptes harmnics ms moderns a l'hora de desenvolupar improvisacions, a fi de poder elaborar-se, a travs de l'elecci de les opcions esttiques de cadasc, un llenguatge el ms personal possible. Relacionar coneixements harmnics, formals i esttics per tal de confeccionar el material meldic i harmnic a usar, tant en les composicions com en les improvisacions. Ampliar i obrir la mentalitat de l'interpret improvisador a sonoritats noves, amb relacions distants amb el contexte en qu es treballa. Dotar-se de les eines i els arguments per a analitzar solos d'altres intrprets i poder expandir i reinterpretar els conceptes que se'n deriven, comprenent especialment el concepte d'elasticitat que comporta l'anlisi meldic. Conixer els estils Jazzstics i de Msica Moderna derivats de l'influncia de l'harmonia modal, en particular dels corrents esttics apareguts a finals dels anys 50. Blocs temtics Procediments constructius i instrumentals propis de l'esttica modal, tant en contexte de jazz com de msica moderna en general. Construcci meldica en funci dels requeriments idiomtics de cada estil i instrument. Control i domini de la progressi harmnica, aix com de la construcci de l'obra. s i influncia del concepte "no funcional". Tcniques de reharmonitzaci funcional i no funcional. Avaluaci acreditativa dels aprenentatges Treball setmanal en grup sota la supervisi del professor, en el que gradualment s'aniran introduint tots els elements de llenguatge musical i d'harmonia adequats als gneres i estils tractats. Harmonia aplicada prcticament a les caracterstiques de cada instrument i per a diferenciar adequadament diversos estils meldics i harmnics. Improvisaci en grup. Es realitzaran dos exmens en el curs (a mitjans i a final). La qualificaci s'expressar amb una escala numrica de 0 a 10, amb expressi d'un decimal, a la qual es podr afegir la seva corresponent indicaci qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excellent). La nota de la segona avaluaci ser la final de curs.

En el cas que lalumne obtingui la qualificaci de Suspens o si no ha pogut presentar-se als exmens per causes degudament justificades, els estudiants seran avaluats en un examen extraordinari de Setembre. Lassistncia regular i la participaci activa a les classes i el respecte al programa establert seran imprescindibles per a superar l'assignatura. Les faltes dassistncia no justificades poden representar el suspens de lassignatura. La nota final es determinar segons aquesta ponderaci: Assistncia i participaci en les activitats de la classe: 50% Exmens: 50% Bibliografia Enregistraments audiovisuals histrics i actuals. Partitures i tractats histrics adequats als continguts del curs.

Msica de cambra IV (Piano)

Especialitat: Interpretaci, itinerari de Piano de la msica clssica i contempornia Curs: Quart Matria: Msica de conjunt Crdits: 7 Hores lectives: 45 Resultats daprenentatge Prctica de la interpretaci musical en grup i en diferents formacions i repertoris. Coneixement del repertori de conjunt de la prpia especialitat i prctica interpretativa en formacions diverses. Desenvolupament dhbits i tcniques dassaig. Cooperaci en lestabliment de criteris interpretatius, compenetraci i treball collectiu. Concepci i desenvolupament del projecte musical collectiu que constituir el recital final. Blocs temtics La tria del repertori. L'estudi del repertori d'acord amb criteris estilstics i tcnics adients. Rols caracterstics dels diferents instruments i seccions en cadascun dels grups i estils. Repertori habitual. Elements per a la interpretaci collectiva. Elements per a la comunicaci a travs de la interpretaci collectiva. Avaluaci acreditativa dels aprenentatges Els quatre anys de duraci dels estudis superiors, comprenen fins un total de vuit projectes de msica de cambra dun quadrimestre de duraci cada un. Cadascun dels projectes del curs donar lloc a la nota de lavaluaci corresponent, els dos quadrimestres es qualifiquen doncs de manera independent. Caldr interpretar satisfactriament i en condicions anlogues a les de la prctica professional un recital de Graduaci que consistir en un concert pblic de 30/45 minuts de duraci que contingui un programa dobres de diferents estils, en el qual lalumne podr mostrar levoluci progressiva del treball realitzat en els cursos anteriors, la superaci de les seves qualitats artstiques, tcniques i musicals adequades al nivell de Grau Superior. La qualificaci s'expressar amb una escala numrica de 0 a 10, amb expressi d'un decimal, a la qual es podr afegir la seva corresponent indicaci qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excellent). Per les seves caracterstiques, aquesta assignatura no permet la realitzaci de recuperacions en avaluaci extraordinria. El respecte al programa de treball pel que fa a assajos, treball personal d'estudi i preparaci de les partitures individuals aix com la participaci activa, collaboradora i responsable en el projecte artstic i en les classes tindran la mxima importncia per a superar l'assignatura.

La nota final es determinar segons aquesta ponderaci: Participaci i comproms en les activitats dassaig, preparaci de materials i classes: 25% Audici o concert: 75% La falta d'assistncia a un assaig o concert sense perms del cap de departament o per un motiu injustificat a criteri de la direcci del centre comportaran el suspens del quadrimestre. El cap de departament podr demanar els justificants que consideri pertinents per documentar les incidncies.

Instrument/veu IV (Orgue)

Especialitat: Interpretaci Curs: Quart Matria: Instrument/veu Crdits: 28 Hores lectives: 30

Objectius del curs RECITAL DE GRADUACI Interpretar satisfactriament i en condicions anlogues a les de la prctica professional un recital de Graduaci que consistir en un concert pblic de 30/45 minuts de duraci que contingui un programa dobres que formin un programa musicalment coherent, en el qual lalumne podr mostrar levoluci progressiva del treball realitzat en els cursos anteriors, la superaci de les seves qualitats artstiques, tcniques i musicals adequades al nivell de Grau Superior i a laccs a la prctica professional. Avaluaci acreditativa de laprenentatge Diagnosi inicial dels recursos tcnics i interpretatius de lalumne. Aix permet al professor planificar els objectius a assolir per lalumne durant el curs, i aix dissenyar el programa a treballar. L'avaluaci del procs d'aprenentatge ser continuada i basada en el grau i nivell d'adquisici i consolidaci de coneixements en relaci amb els objectius i el programa d'estudis de l'assignatura. Es realitzaran dos exmens en el curs (a mitjans i a final) on l'estudiant interpretar el programa ntegre. Cadascun d'aquests exmens es qualificar segons el nivell interpretatiu aconseguit. El segon dells consistir en lesmentat recital de graduaci. La qualificaci s'expressar amb una escala numrica de 0 a 10, amb expressi d'un decimal, a la qual es podr afegir la seva corresponent indicaci qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excellent). La nota de la segona avaluaci ser la final de curs. En el cas que lalumne obtingui la qualificaci de Suspens o si no ha pogut presentar-se als exmens per causes degudament justificades davant el Departament, els estudiants seran avaluats en un examen extraordinari de Setembre L'assistncia a classes i la participaci dels estudiants com a intrprets o com a oients a les Audicions i Concerts organitzats pel Departament tamb es tindr en compte en l'avaluaci de l'assignatura. Lassistncia regular i la participaci activa a les classes i el respecte al programa establert seran imprescindibles per a superar l'assignatura. Les faltes dassistncia no justificades poden representar el suspens de lassignatura. La nota final es determinar segons aquesta ponderaci: Assistncia i participaci en les activitats de la classe i Departament: 30% Exmens, audici o concert: 70%

Continguts especfics i repertori suggerit per al 4t Curs .Exercicis de Baix Continu i d'improvisaci organstica .2 obres de msica anglesa o flamenca dels ss. XVI o XVII (Byrd,J. Bull,J.P.Sweelinck) .1 triosonata de J.S. Bach .1 coral del Klavierbung III o b 1 coral de Schbler, de J.S.Bach .1 obra d'estil simfnic francs de Ch.-M. Widor o de L. Vierne

Exigncies mnimes del Programa dExmens 1. Improvisaci sobre un baix continu 2. 1 triosonata de J.S. Bach 3. 1 coral del Clavierbung III de J.S. Bach 4. 1 obra d'estil simfnic francs de Ch.-M. Widor o de L. Vierne

Instrument/veu IV (Piano)

Especialitat: Interpretaci Curs: Quart Matria: Instrument/veu Crdits: 28 Hores lectives: 30

Objectius del curs RECITAL DE GRADUACI Interpretar satisfactriament i en condicions anlogues a les de la prctica professional un recital de Graduaci que consistir en un concert pblic de 30/45 minuts de duraci que contingui un programa dobres que formin un programa musicalment coherent, en el qual lalumne podr mostrar levoluci progressiva del treball realitzat en els cursos anteriors, la superaci de les seves qualitats artstiques, tcniques i musicals adequades al nivell de Grau Superior i a laccs a la prctica professional. Avaluaci acreditativa de laprenentatge Diagnosi inicial dels recursos tcnics i interpretatius de lalumne. Aix permet al professor planificar els objectius a assolir per lalumne durant el curs, i aix dissenyar el programa a treballar. L'avaluaci del procs d'aprenentatge ser continuada i basada en el grau i nivell d'adquisici i consolidaci de coneixements en relaci amb els objectius i el programa d'estudis de l'assignatura. Es realitzaran dos exmens en el curs (a mitjans i a final) on l'estudiant interpretar el programa ntegre. Cadascun d'aquests exmens es qualificar segons el nivell interpretatiu aconseguit. El segon dells consistir en lesmentat recital de graduaci. La qualificaci s'expressar amb una escala numrica de 0 a 10, amb expressi d'un decimal, a la qual es podr afegir la seva corresponent indicaci qualitativa (Suspens-Aprovat-Notable-Excellent). La nota de la segona avaluaci ser la final de curs. En el cas que lalumne obtingui la qualificaci de Suspens o si no ha pogut presentar-se als exmens per causes degudament justificades davant el Departament, els estudiants seran avaluats en un examen extraordinari de Setembre. L'assistncia a classes i la participaci dels estudiants com a intrprets o com a oients a les Audicions i Concerts organitzats pel Departament tamb es tindr en compte en l'avaluaci de l'assignatura. Lassistncia regular i la participaci activa a les classes i el respecte al programa establert seran imprescindibles per a superar l'assignatura. Les faltes dassistncia no justificades poden representar el suspens de lassignatura. La nota final es determinar segons aquesta ponderaci: Assistncia i participaci en les activitats de la classe i Departament: 30% Exmens, audici o concert: 70%

Continguts especfics i repertori suggerit per al 4t Curs

Definici i preparaci dun repertori adequat per al Recital de Graduaci. Aprofundiment en l'estudi i execuci d'un Concert per a Piano i Orquestra de lliure elecci, que s'assajar i s'interpretar amb acompanyament de segon piano. Consolidaci d'aspectes importants de la formaci musical de l'estudiant amb vista a afrontar el seu perfil professional com a intrpret, la qual cosa expressa la culminaci d'una etapa d'estudis (l'autocontrol, l'escolta, la memria, la seguretat, les habilitats en les tcniques de estudi, el control del pedal, la comprensi del contingut musical, l'originalitat i personalitat artstica en les seves interpretacions).

Exigncies mnimes del Programa dExmens (RECITAL DE GRADUACI)* - Una obra polifnica original - Un estudi - Un Concert - Una obra de gran format - Una obra lliure * S'han d'incloure en el programa, obres de diferents estils: Barroc o Clssic Romntic Obra contempornia o d'un compositor espanyol.

Piano 1rCor (Piano)-CSMLHistria del repertori pianstic I (Piano)-CSMLMsica de cambra I (Piano)-CSMLOrgue I-CSMLPiano clssic I-CSML

Piano 2nAcompanyament i improvisaci I (Piano)-CSMLHistria del reperti pianstic II (Piano)-CSMLMsica de cambra II (Piano)-CSMLOrgue II-CSMLPiano clssic II-CSML

Piano 3rAcompanyament i improvisaci II (Piano)-CSMLMsica de cambra III (Piano)-CSMLOrgue III-CSMLPiano clssic III-CSMLSeminari de musica contempornia (Piano )-CSMLSeminari prctic d'instruments de teclat-CSML

Piano 4tAcompanyament i improvisaci III (Piano)-CSMLMsica de cambra IV (Piano)-CSMLOrgue IV-CSMLPiano clssic IV-CSML