PLA DE MILLORA URBANA - Argentonaargentona.cat/media/5504.pdf · 2011. 9. 8. · PLA DE MILLORA...

PLA DE MILLORA URBANA SECTOR "FORN D'EN GUARDIÀ"

ARGENTONA DOCUMENT PER A L’APROVACIÓ INICIAL

Juny de 2011

PLA DE MILLORA URBANA AL SECTOR “FORN D’EN GUARDIÀ” D’ARGENTONA 2

INDEX 1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

1.1. SITUACIÓ I ÀMBIT 1.2. TOPOGRAFIA, ESTAT ACTUAL I USOS 1.3. INICIATIVA 1.4. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT 1.5. PLANEJAMENT VIGENT. PARÀMETRES D’APLICACIÓ

2. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA

2.1. PROPOSTA GENERAL D’ORDENACIÓ 2.1.1. OBJECTIUS I CRITERIS GENERALS D’ORDENACIÓ 2.1.2. ELS HABITATGES 2.1.3. L’EQUIPAMENT 2.1.4. ELS ESPAIS LLIURES

2.2. DETERMINACIONS DE L’ORDENACIÓ I QUADRES DE CARACTERÍSTIQUES DE L’ORDENACIÓ 2.3. INFORME AMBIENTAL. MESURES AMBIENTALS PER LA SOSTENIBILITAT.

2.3.1. INTRODUCCIÓ 2.3.2. DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT 2.3.3. ANÀLISI AMBIENTAL 2.3.4. ASPECTES GENERALS DE L’ORDENACIÓ 2.3.5. MESURES AMBIENTALS PER LA SOSTENIBILITAT

3. LA GESTIÓ DEL PLA 3.1. DELIMITACIÓ POLIGONAL I SISTEMA D’ACTUACIÓ 3.2. DRETS I DEURES EN L’EXECUCIÓ DEL SECTOR 3.3. PLA D’ETAPES I PROGRAMACIÓ DE LES OBRES D’URBANITZACIÓ 3.4. PLANIFICACIÓ DE CONSTRUCCIÓ HABITATGES PROTECCIÓ PÚBLICA 4. ESTUDI ECONÒMIC I FINANCER 5. NORMATIVA PLÀNOLS


1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.1. SITUACIÓ I ÀMBIT L’àmbit del Pla de Millora Urbana, anomenat “Forn d’en Guardià”, està situat a la confluència de la Ronda de Ponent i el carrer de Can Barrau. Aquest sector està format pels terrenys que resten un cop realitzat el Pla Parcial de Can Barrau 1ª fase. El sector connecta directament amb la trama urbana del casc de la població.

Aquesta intervenció permetrà la incorporació d’aquesta zona a la trama urbana, donant solució de continuïtat entre el Pla Parcial de Can Barrau i el casc urbà d'Argentona. 1.2. TOPOGRAFIA, ESTAT ACTUAL I USOS La zona està ocupada per unes naus industrials en desús i per un edifici de dos habitatges. La resta de l’àmbit està urbanitzat en part com a zona verda.

Naus industrials existents Zona verda ja urbanitzada


La topografia és força accidentada, ja que la Ronda de Ponent té una pendent considerable. Això fa que entre la part més alta i la més baixa de l’àmbit hi hagi uns 12 metres de desnivell. A la part mitja hi trobem un talús natural, que separa l’àmbit en dues zones molt diferenciades.

Cal fer menció del mur de contenció existent paral∙lel al carrer de Can Barrau, executat durant la urbanització del Pla Parcial de Can Barrau. Aquest mur és molt visible (7 metres) des de l’àmbit que ens ocupa, i és un element que condicionarà la futura ordenació del sector.

El mur de contenció existent

Vista des de l’accés per la Ronda de Ponent Construccions en desús

Habitatge unifamiliar existent Zona d’emmagatzematge de materials de construcció


1.3. INICIATIVA

Aquest Pla de Millora Urbana és d’iniciativa privada, i d’acord amb l’ajuntament d’Argentona, s’empara en l’art. 101 del decret legislatiu DL 1/2010 1.4. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT L’estructura de la propietat es reflecteix al plànol d’informació número I.02 d’aquest Pla de Millora Urbana, en el qual s’especifica la delimitació de les finques compreses en l’àmbit de l’actuació tal com es configura en l’actualitat amb una superfície total de 6.283 m2 Els propietaris del sector i la superfície de les seves finques compreses en l’àmbit, són els expressats en el següent quadre:

FINCA REF. CADASTRAL PROPIETARI SUPERFICIE

1 PROMOCIONS VILLEGAS‐BOSCH, SA 2.360,80 m2 37,57%

2 LORENZO AUSIN SAGREDO 2.850,20 m2 45,36%

3 LORENZO AUSIN SAGREDO 125,00 m2 2,00%

4 PROMOCIONS VILLEGAS‐BOSCH, SA 947,00 m2 15,07%

TOTAL SECTOR 6.283,00 m2 100,00%

S’adjunten les notes registrals de les finques afectades per l’àmbit del PMU, amb indicació dels titulars actuals.


FINCA 1


FINCA 2


FINCA 3


FINCA 4


1.5. PLANEJAMENT VIGENT. PARÀMETRES D’APLICACIÓ Paral∙lelament a aquest document es tramita la modificació puntual de Pla General d’Ordenació a l’àmbit del Forn del Guardià, aprovada inicialment pel Ple corporatiu el dia 4 de març de 2011. La modificació puntual del Pla general d’ordenació al sector "Forn d’en Guardià" té per objecte reordenar la zona sobrera annexa al Pla parcial de Can Barrau on les qualificacions urbanístiques no coincideixen amb la realitat consolidada en part degut a l’afectació que en l’àmbit del Forn d’en Guardià va tenir el desenvolupament del Pla parcial de Can Barrau. És per això que la modificació puntual té per objecte adequar les qualificacions urbanístiques a la realitat existent i delimitar un sector de Pla de millora urbana per tal de reordenar aquest àmbit i reforçar la connexió entre el casc urbà i la urbanització Can Barrau. En concret, d’acord amb la memòria presentada l’àmbit de la modificació puntual té una superfície total de 8.821 m2, dels quals 6.283 m2 s’inclouen dins un àmbit de Pla de millora urbana i la resta de terrenys, actualment classificats com a sòl no urbanitzable qualificat com a reserva ecològica (clau 11), es classifiquen com a sòl urbà i es qualifiquen com a vialitat (clau 1) ja que aquestes terrenys formen part de la Ronda de ponent. Per al nou sector es proposa una edificabilitat màxima de 3.250 m2 de sostre i un màxim de 32 habitatges, amb una mitjana de 100 m2 per habitatge. Així mateix, es preveu una cessió de 862,45 m2 de sòl com a sistema d’equipaments públics i 2.556,10 m2 de sòl per a zones verdes.


2. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA 2.1. PROPOSTA GENERAL D’ORDENACIÓ El model d’ordenació del present Pla de Millora Urbana respon a criteris de densificació, compacitat i sostenibilitat de l’edificació, per tal de reduir l’ocupació de forma que aquest model compacte permet alliberar el sòl privat suficient per a fer front a les demandes de sòl per equipaments del municipi i potenciar la xarxa d’espais lliures. El sector que es desenvolupa té una topografia complicada, ja que té dues parts a diferent cota, cosa que fa que hi hagi un talús amb un desnivell considerable. Per això s’ha pensat en que les edificacions, juntament amb la urbanització dels espais públics, puguin arribar a integrar aquest desnivell en l’ordenació general. Hi ha tot un seguit de raons que justifiquen l’interès públic, i que ja s’han exposat al document de modificació del planejament: • La reordenació d’un àmbit quines qualificacions urbanístiques no tenen cap relació amb la realitat consolidada. El fet que es desenvolupés el PP Can Carrau ha fet que l’àmbit del “Forn d’en Guardià” s’hagi convertit en una zona desorganitzada urbanísticament parlant. • La creació de dues zones verdes urbanitzades, amb una superfície total de 2.556,10 m2. Una d’elles serà un espai d’accés als edificis d’habitatges i al nou edifici d’equipament municipal, que tindrà la vocació de plaça pública. Aquest espai tindrà un caràcter marcadament urbà, amb predomini de les zones pavimentades. L’altra zona verda actualment ja està urbanitzada. El projecte d’urbanització s’intentarà millorar‐ne la imatge i l’estat general, de tal manera que esdevingui una zona enjardinada sense pavimentar. • La creació d’una parcel∙la destinada a equipaments comunitaris, la qual actuarà com a nexe d’unió entre les dues zones verdes, situades a diferents nivells, i com a fita entre dues zones urbanes clarament diferenciades: la zona de casc urbà i la urbanització Can Barrau. A aquest equipament se li assigna l’ús cultural‐recreatiu. Cal afegir que el desenvolupament d’aquest sector aportarà sòl per a construir habitatges de protecció pública, així com es varia la tipologia edificatòria privada prevista amb anterioritat i es substitueix per habitatge plurifamiliar, per criteris de sostenibilitat com d’ordenació “compacta”.


2.1.1. OBJECTIUS I CRITERIS GENERALS D’ORDENACIÓ Hi ha hagut una sèrie de condicions indispensables que s’han volgut definir en aquest Pla de Millora Urbana: ‐L’espai lliure enfront dels edificis d’habitatges havia d’estar urbanitzat per tal de donar‐li un caràcter urbà. ‐L’accés rodat als aparcaments havia de ser únic i situat a la cantonada inferior dreta del sector, de tal manera que no condicionés l’espai lliure. ‐L’alçada màxima de l’edifici 1 d’habitatges venia donada per l’alçada aparent que tenia l’edifici vist des del carrer de Can Barrau. Aquesta alçada havia de ser com a màxim d’una planta. La coberta d’aquest edifici havia de ser plana no transitable donat que és un element molt visible des de cotes superiors. ‐L’alçada màxima de l’edifici 2 d’habitatges havia de ser com a molt de dues plantes sobre la rasant actual, per tal de no incidir en l’assolellament de la finca veïna. La proposta de qualificació del Pla de millora materialitza els estàndards fixats de sòl públic i sòl privat per la Modificació de Pla general. El Pla de millora urbana , a partir de l’ordenació proposada, situa l’aprofitament màxim permès en dos edificis d’habitatges. El Pla de millora quantifica el nombre d’habitatges màxim complint el requisit establert en la Modificació de Pla general per no sobrepassar la superfície construïda mitjana d’habitatge de 100 m2. A aquests efectes es quantifica la densitat màxima d’habitatges de manera que el total no sobrepassi la densitat establerta a la Modificació del Pla General. El Pla de millora, amb l’ajuda de la unitat mínima de projecte, situa sobre parcel∙la la reserva per la construcció d’habitatge de protecció pública (HPP), corresponent al 20% del sostre del sector destinat a habitatge. La reserva per habitatge de preu concertat, del 10%, es concretarà en la reparcel∙lació. El Pla de millora, també amb l’ajuda de la unitat mínima de projecte, distribueix la parcel∙lació on posteriorment el projecte de reparcel∙lació hi materialitzarà l’aprofitament que aquest Pla determina. El Pla ja recull en els plànols i normes, totes aquelles determinacions i paràmetres de les UMP que s’han considerat de caràcter normatiu.


2.1.2. ELS HABITATGES Es planteja un edifici lineal paral∙lel al mur de contenció existent (edifici 1), així com un edifici més baix situat perpendicularment a aquest (edifici 2)

La configuració dels dos edificis d’habitatges, així com l’equipament situat a l’altre banda, permeten donar un caràcter molt més urbà a l’espai públic que es crea entre els edificis.

Edifici 1

Aquest edifici es col∙locarà paral∙lel al mur de contenció existent, de tal manera que contribuirà a minimitzar l’impacte d’un element remanent de la urbanització del PP Can Barrau. Es separarà un mínim de 6 metres d’aquest, per tal de garantir la correcta ventilació dels habitatges.

L’alçada màxima total de l’edifici ve condicionada per dos aspectes: en primer lloc, per la cota de la planta baixa de l’edifici (+92,50), que serà lleugerament inferior a la cota de la zona verda 2. En segon lloc, per l’alçada màxima aparent que ha de tenir l’edifici des del carrer de Can Barrau, que es fixa en una planta pis. D’aquesta forma no s’afecta l’assolellament ni les vistes dels habitatges existents a la banda superior del carrer de Can Barrau.

L’alçada aparent de l’edifici, com es pot apreciar a les seccions transversals del conjunt, no supera la planta baixa més dues plantes pis, que és l’alçada dels habitatges de l’entorn.

La cota de la planta baixa està fixada a +92.50

Edifici 2

Aquest edifici es situarà paral∙lel al límit oriental del sector, separat un mínim de 6 metres per dos motius: d’una banda per allunyar‐se de la propietat veïna i minimitzar‐ne l’impacte ambiental, i de l’altra per permetre l’accés dels vehicles als aparcaments. L’alçada es limita a planta baixa i dues plantes pis per no incidir en l’assolellament de la finca veïna.

En aquest edifici es situaran els habitatges de protecció oficial de règim general.

La cota de la planta baixa està fixada a +91.50

UNITAT MÍNIMA DE PROJECTE El Pla de millora delimita una unitat mínima de projecte (UMP), per tal de garantir la uniformitat de les edificacions (plànol O.02), que engloba les parcel∙les 1 i 2.


Càlcul de la reserva per habitatges protegits i concertats

TIPOLOGIES HABITATGE

HABITATGES PREU LLIURE 70% 2.275,00 m2

HABITATGES H.P.O. RÈGIM GENERAL 20% 650,00 m2

HABITATGES H.P.O. PREU CONCERTAT 10% 325,00 m2

TOTAL SOSTRE 3.250,00 m2

NOMBRE HABITATGES SEGONS TIPOLOGIES

HABITATGES PREU LLIURE 70% 22

HABITATGES H.P.O. RÈGIM GENERAL 20% 7

HABITATGES H.P.O. PREU CONCERTAT 10% 3

TOTAL HABITATGES 32

Aparcaments

Un dels condicionants per a les noves edificacions era l’agrupament dels accessos als aparcaments privats. D’aquesta forma es permetria conservar un espai públic urbanitzat perfectament accessible pels vianants des del carrer, sense cap tipus de condicionant vinculat als accessos rodats.

Es planteja un aparcament únic, amb accés des de la cantonada inferior del sector, a la cota +91.50. El primer tram de l’aparcament serà semicobert, amb les places vinculades a l’edifici 2. La resta de l’aparcament, situada a una cota lleugerament superior, està sota l’edifici 1.

En total es preveuen unes 40 places d’aparcament, quantitat suficient pel nombre d’habitatges previstos al sector.


Planta orientativa de l’ordenació

Seccions transversals del conjunt


2.1.3. L’EQUIPAMENT Aquest edifici es planteja com un bloc de 3 plantes d’alçada, amb la possibilitat de tenir accés a dos nivells, aprofitant la topografia del sector. La planta baixa es fixa a la cota +94.00

Degut a la seva ubicació, situada en un talús natural, les dues plantes inferiors seran semi soterrades. La planta superior, que anirà reculada respecte les altres, donarà accés a l’edifici des de la plaça superior. La voluntat és que l’edifici faci de contenció del terreny existent, permetent la connexió entre la plaça inferior i la superior.

Se li assigna la clau 2d (cultural‐recreatiu) Una de les possibles destinacions de l’equipament seria per a activitats relacionades amb a la joventut. Aquest tipus d’ús, i altres similars, s’escauen amb la tipologia d’edifici plantejada, ja que certes activitats sorolloses vinculades a l’activitat del local es col∙locarien en aquestes plantes semi soterrades per tal de minimitzar i/o eliminar l’impacte acústic i immissions als edificis veïns.

Es preveu que el projecte d’urbanització contempli la urbanització provisional de l’espai destinat a equipaments, en tant no es faci l’edifici.

Seccions longitudinals del conjunt


2.1.4. ELS ESPAIS LLIURES Es defineixen 2 zones verdes, de caràcter molt diferenciat: la que està a la cota superior, que actualment ja està urbanitzada (zona verda 1) i la dels nivell inferior (zona verda 2)

Zona verda 1 Aquesta mantindrà el caràcter actual, tot i que s’adaptarà als nous requeriments. Es preveu la pavimentació d’un espai que servirà d’accés al futur edifici d’equipaments. Zona verda 2 Tindrà caràcter de plaça pública, fent d’espai d’accés a l’equipament i als habitatges. La cota d’aquesta plaça serà la +94.00 Es preveu una zona central destinada a jocs infantils amb un paviment de sauló i un perímetre pavimentat amb lloses prefabricades.


2.3. INFORME AMBIENTAL. MESURES AMBIENTALS PER LA SOSTENIBILITAT 2.3.1. INTRODUCCIÓ Entre els principis generals de l’actuació urbanística, la llei d’urbanisme incorpora el concepte de desenvolupament urbanístic sostenible, definit com la utilització racional del territori i el medi ambient. Traslladat al sòl urbà això comporta la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori i afavoreixin la cohesió social. 2.3.2. DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT L'àmbit objecte del Pla de Millora Urbana està dins el nucli urbà del municipi d’Argentona. Actualment l’àmbit limita amb una zona qualificada com a reserva ecològica, tot i que en realitat hi ha la Ronda de Ponent que els separa. El document de modificació puntual del Pla General que es tramita simultàniament preveu l’ajust del planejament existent a la realitat executada i consolidada. Per aquest motiu, les actuacions que es desenvolupin dins l’àmbit no afectaran a la zona de reserva ecològica, ja que hi ha un vial urbanitzat que els separa.

La Ronda de Ponent 2.3.3. ANÀLISI AMBIENTAL El medi físic La topografia de l’àmbit és bastant accidentada, amb uns carrers amb força desnivell. Al mig de l’àmbit hi ha un talús natural, que l’ordenació pretén incorporar.


El talús existent al mig de l’àmbit

La hidrologia Al tractar‐se d’un àmbit situat en un entorn consolidat, les aigües supericials han estat canalitzades i conduïdes a la xarxa de sanejament. El torrent de la Pastanaga, que baixa per l’altra banda de la Ronda de Ponent, es canalitza poc abans d’entrar al carrer Josep Soler, de tal manera que no afecta de cap manera el sector del “Forn d’en Guardià”.

El Torrent de la Pastanaga canalitzat


Els sistemes naturals Els elements vegetals dins de l’àmbit són pràcticament inexistents. Només hi ha presents els matolls propis d’un espai abandonat sense manteniment.

2.3.4. ASPECTES GENERALS DE L’ORDENACIÓ Mesures ambientals incorporades a la proposta El desenvolupament de l’ordenació urbanística proposada permetrà la creació de nous espais lliures i un equipament comunitari. Els espais lliures de nova creació es potencien pel fet de ser part dels accessos als nous edificis. El disseny dels nous edificis, especialment de l’equipament, permetrà millorar la mobilitat i la comunicació peatonal per tot l’àmbit. En quant als edificis plantejats, l’establiment de fondàries edificables reduïdes, així com els perímetres de façana definits, permetran que els futurs habitatges disposin d’un òptima ventilació i d’una orientació i il∙luminació naturals. Recomanacions i condicionants pel desenvolupament de la proposta Es recomana la deconstrucció de les naus i edificis existents de manera que es puguin reciclar part dels materials d’enderroc. En especial, caldrà tenir cura de les cobertes de fibrociment existents. Caldrà un pla de treball específic per tal d’adequar el desmuntatge d’aquests elements a la normativa vigent. En general, als espais lliures de nova creació predominarà la presència d’arbrat i la creació de zones amb paviments permeables. Només es pavimentaran les zones vinculades als accessos als edificis.


2.3.5. MESURES AMBIENTALS PER LA SOSTENIBILITAT • Criteris de sostenibilitat a adoptar en el sector. Es recomana la incorporació de criteris d’ecoeficiència en el disseny constructiu dels nous edificis, tot incorporant criteris d’eficiència energètica, així com l’utilització de fonts renovables d’energia i materials de construcció procedents del reciclatge. • Recomanacions a adoptar en el projecte d’urbanització del sector ‐Reducció de les emissions de pols, amb realització de recs, en el transcurs de moviments de terres i explanacions. ‐Preveure estalvi d’energia amb la disposició de l’enllumenat públic amb làmpades de vapor de sodi amb aplicació de reducció de flux dins d’una franja horària. ‐Previsió d’àrees adequades per la recollida selectiva de residus i recollida d’orgànica. ‐Escollir espècies autòctones pels arbres dels carrers, jardins i parterres, que necessitin poc manteniment i reg. En qualsevol cas es seguiran els criteris de dimensionat, selecció d’espècies i plantació recomanats per l'Ajuntament d'Argentona. ‐Plantejar la deconstrucció de les edificacions de manera que es reciclin materials petris d’enderroc per ésser reutilitzats en altres obres per la urbanització de ferms, paviments i drenatges. ‐Fomentar l’ús de la bicicleta, dissenyant àrees específiques per l’estacionament de bicis a la via pública. • Criteris a adoptar per la construcció dels edificis Es preveurà l’espai necessari per a col∙locar plaques solars a la coberta dels edificis. Com que aquestes cobertes seran visibles des de diversos punts del sector, els elements que es col∙loquin hauran de quedar perfectament integrats amb el volum arquitectònic. • Altres recomanacions Hi ha altres mesures que no estan normalitzades, però que poden sumar‐se a garantir una major eficiència i estalvi de recursos: ‐Utilitzar lluminàries i làmpades d’alt rendiment. ‐Sistemes constructius amb materials prefabricats, fàcilment desmuntables i reciclables. ‐Evitar les instal∙lacions individuals i apostar per les instal∙lacions centralitzades amb control automàtic que garanteixen més control i manteniment. ‐Instal∙lació de climatització amb bomba de calor d’alta eficiència energètica o calderes d’alt rendiment que milloren la combustió de gas. ‐Instal∙lació d’aixetes temporitzades.


3. LA GESTIÓ DEL PLA 3.1 DELIMITACIÓ POLIGONAL I SISTEMA D’ACTUACIÓ Aquest Pla de millora urbana estableix d’acord als instruments definits pel DL 1/2010, que el sistema d’actuació urbanística per l’execució i gestió del sector sigui el Sistema de Reparcel∙lació amb la modalitat de compensació bàsica. Degut a la poca complexitat del sector, i al fet de que només hi hagi 2 propietaris, i amb l’objectiu de garantir la màxima equitativitat entre beneficis i càrregues, es delimita un sol polígon de gestió per l’execució del sector. El projecte de reparcel∙lació que es tramitarà abarcarà l’únic àmbit poligonal que coincidirà amb el sector del Pla de millora. 3.2 DRETS I DEURES EN L’EXECUCIÓ DEL SECTOR Els drets i deures dels propietaris del sòl inclòs dins el sector, estaran obligats al compliment del DL 1/2010 del 3 d’agost pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, al Reglament que el desenvolupa D 305/2006, i el RDL 2/2008 de 20 de juny, pel que s’aprova el Text refós de la Llei del Sòl. El desenvolupament del Pla de Millora Urbana implicarà per l’execució del sector la tramitació del projecte d’urbanització i el projecte de reparcel∙lació que s’identifiqui amb la divisió poligonal d’aquest Pla i fins la publicació de l’aprovació definitiva d’ambdós documents i la recepció de les obres d’urbanització, no es legitimarà el dret a edificar en els solars resultants a llurs propietaris sense cap més tràmit que el de la llicència d’edificació. Els propietaris del sector tindran el dret de ser adjudicataris d’acord als criteris establerts en aquest Pla i en la Reparcel∙lació, del 85% de l’aprofitament que se’n derivi de l’execució del sector, materialitzat amb parcel∙les de sòl privat, que en acabar les obres d’urbanització tindran la condició de solar i seran edificables. El projecte d’urbanització es podrà redactar simultàniament amb el projecte de reparcel∙lació i serà el document que establirà el cost referit a les obres d’urbanització d’acord a l’article 72 del DL 1/2010. Les càrregues del sector Els propietaris del sector, per tal de poder executar el sector, estaran obligats als següents deures: 1.‐ La cessió obligatòria i gratuïta a l’ajuntament d'Argentona de les superfícies de sòl, que aquest PMU destina per sistemes d’espais Lliures i sistema d’equipaments, d’acord al plànol d’ordenació O.01 2.‐ La cessió gratuïta a l’ajuntament d'Argentona, del sòl privat que es correspongui amb el 15% de l’aprofitament urbanístic. A aquests efectes la reparcel∙lació haurà d’homogeneïtzar el sostre atorgat pel Pla, i concretar‐ne la situació. 3.‐ Executar en el termini establert en aquest document la construcció d’habitatge protegit i concertat localitzat a les finques resultants i que es localitza en el plànol d’ordenació O.03


4.‐ Les despeses d’obres d’urbanització a càrrec de les persones propietàries comprenen els conceptes següents i s’assumiran com a càrregues del sector (art.120 del DL 1/2010): • El cost de les obres d’urbanització del sòl públic, a que es referia l’article 72 del DL 1/2010. • Les indemnitzacions procedents per l’enderroc de construccions, obres i instal∙lacions que siguin exigits per a l’execució del Pla de millora i valorats d’acord el RDL 2/2008. • El cost de redacció de tots els documents de planificació, gestió i obres del sector. • Els costos d’inscripció de les finques en el Registre de la propietat i operacions jurídiques complementàries derivades de l’instrument de reparcel∙lació. Aquestes despeses es detallen al punt 4 del present document. 3.3 PLA D’ETAPES I PROGRAMACIÓ DE LES OBRES D’URBANITZACIÓ Es fixa un termini de dos anys per a completar la urbanització, un cop aprovat definitivament el projecte de reparcel∙lació. Els edificis d’habitatges s’hauran d’iniciar abans d’un any des que les parcel∙les tinguin condició de solar, i hauran de finalitzar‐se en un termini màxim de tres anys. 3.4 PLANIFICACIÓ DE CONSTRUCCIÓ HABITATGES PROTECCIÓ PÚBLICA Els habitatges que es construiran de protecció pública previstos dins l’àmbit del Pla de Millora Urbana podran ser d’iniciativa privada o pública, tan els de règim general com els de preu concertat. La previsió és que el 10% del sostre residencial, destinat a habitatges concertats, es combini amb el sostre destinat a renda lliure, a l’edifici 1. El 20% del sostre, destinat a habitatge protegit de règim general, es concentrarà, en principi, a l’edifici 2.


4. ESTUDI ECONÒMIC I FINANCER Les càrregues econòmiques del sector han de procurar ser les despeses justes i proporcionades als beneficis obtinguts que a més justificaran la viabilitat econòmica del desenvolupament i execució del sector. Aquest estudi econòmic és orientatiu, ja que s’ha partit de valors i preus estimats. Serà el projecte de reparcel∙lació el document on es fixaran els costos reals i que estaran d’acord al pressupost del projecte d’urbanització que es redacti. No obstant això, l’estudi econòmic previ és necessari per garantir un equilibri entre els beneficis i les càrregues i fixar en qualsevol cas, una càrrega màxima assumible proporcionada al major sostre que es plantejà en el document de Modificació puntual de Pla General aprovat inicialment. El Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme estableix en l’article 99.c l’obligació de raonar i justificar l’avaluació econòmica de la promoció així com la seva viabilitat.

En concret, tenen rellevància:

• Cedir a l’Ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, tot el sòl reservat pel planejament urbanístic per als sistemes urbanístics locals i generals previstos en el sector – article 44 DL 1/2010.

• Costejar i executar la urbanització de l’àmbit del PMU i la seva connexió amb les xarxes de l’entorn.– article 44 DL 1/2010.

• Edificar els solars en els terminis i les condicions establerts pel planejament urbanístic – article 44 DL 1/2010.

• Conservar les obres d’urbanització, agrupats legalment com a junta de conservació, en els supòsits en que s’hagi assumit voluntàriament aquesta obligació o bé ho imposin justificadament el pla d’ordenació urbanística municipal o el programa d’actuació urbanística municipal, vinculant‐la objectivament a la manca de consolidació del sòl o a la insuficiència de la urbanització – article 44 DL 1/2010.

• Cedir a l’administració actuant, de manera gratuïta el sòl corresponent al 15% de l’aprofitament urbanístic del sector – article 43.c DL 1/2010.

El sector es troba ocupat actualment per un habitatge unifamiliar de dues plantes i per unes naus industrials.

Cal trobar el valor d’aquestes construccions (sense sòl) per tal de valorar‐ne el preu d’indemnització. S’ha tingut en compte un factor de depreciació (d) donat l’estat de conservació general.

DETALL DEL VALOR DE REPOSICIÓ DE LES CONSTRUCCIONS EXISTENTS

S (m2 cons.) Ci (€/m2 cons.) d VALOR CONSTRUCCIÓ

CASA UNIFAMILIAR 165 1.287,31 € 30% 148.684,84 €

NAUS INDUSTRIALS 1000 518,94 € 60% 207.576,00 €

A continuació es fa una previsió dels costos totals de les obres d’urbanització.

DESPESES D'URBANITZACIÓ Treballs previs i demolicions 21.694,49 € Moviments de terres 43.388,97 € Xarxa de sanejament 57.851,97 € Paviments 90.393,70 € Xarxes de serveis 115.703,93 € Jardineria i mobiliari urbà 32.541,73 € SUBTOTAL 361.574,79 € Despeses generals 13% 47.004,72 € Benefici industrial 6% 21.694,49 € TOTAL 430.274,00 €

Per determinar els costos de construcció dels habitatges s’ha recorregut al barem de preus publicat pel Boletin Economico de la Construcción (novembre de 2010).

A continuació es detallen els costos segons la tipologia d’habitatge.


HABITATGES DE VENDA LLIURE COST CONSTRUCCIÓ PER CONTRACTE % s/Cc1 moviment de terres 1,78% 17,37 €

fonamentacions 4,14% 40,40 €

estructura 12,89% 125,77 €

sanejament 1,98% 19,32 €

parets de tancament i distribucio 13,34% 130,16 €

terrats i impermeabilitzacions 1,98% 19,32 €

acabats de façana 3,29% 32,10 €

paviments 6,68% 65,18 €

acabats interiors 4,07% 39,71 €

ajudes a industrials 2,95% 28,78 €

enguixats i cel‐rasos 4,55% 44,40 €

serralleria 2,43% 23,71 €

fusteria exterior 4,23% 41,27 €

fusteria interior 4,16% 40,59 €

persianes 0,54% 5,27 €

fontaneria 3,52% 34,35 €

renovació d'aire 1,14% 11,12 €

energia solar (ACS) 3,71% 36,20 €

material sanitari 2,28% 22,25 €

electricitat 5,38% 52,49 €

calefacció 4,39% 42,83 €

instal.lacions especials 1,58% 15,42 €

mobles de cuina i marbres 3,32% 32,39 €

ascensors 0,92% 8,98 €

vidrieria 0,94% 9,17 €

pintura 3,81% 37,18 €

COST CONSTRUCCIÓ PER CONTRACTE (Cc1) 100,00% 975,74 € DESPESES PROMOCIÓ % s/Cc1 COST UNIT. seguretat i salut 2,00% 19,51 €

honoraris tècnics, taxes i llicències 9,50% 92,70 €

impostos no recuperables, aranzels, assegurances, OCT, estudis tècnics, escomeses, etc. 15,00% 146,36 €

DESPESES PROMOCIÓ (Dp1) 26,50% 258,57 €

HABITATGES DE VENDA LLIURE (Cc1+Dp1) 1.234,31 €


HABITATGES protecció oficial PREU CONCERTAT COST CONSTRUCCIÓ PER CONTRACTE % s/Cc1 moviment de terres 1,78% 15,63 €


estructura 12,89% 113,19 €





paviments 6,68% 58,66 €


















pintura 3,81% 33,46 €

COST CONSTRUCCIÓ PER CONTRACTE (Cc1) 100,00% 878,16 € DESPESES PROMOCIÓ % s/Cc1 COST UNIT. seguretat i salut 2,00% 17,56 €




HABITATGES DE PREU CONCERTAT (Cc1+Dp1) 1.110,87 €


HABITATGES PROTECCIÓ OFICIAL règim general COST CONSTRUCCIÓ PER CONTRACTE % s/Cc1 moviment de terres 2,40% 18,71 €


estructura 17,49% 136,34 €





paviments 5,56% 43,34 €

















pintura 3,87% 30,17 €

COST CONSTRUCCIÓ PER CONTRACTE (Cc1) 100,00% 779,52 € DESPESES PROMOCIÓ % s/Cc1 COST UNIT.

seguretat i salut 2,00% 15,59 €




HABITATGES PROTECCIÓ OFICIAL (Cc1+Dp1) 986,09 €


HABITATGES UNIFAMILIARS COST CONSTRUCCIÓ PER CONTRACTE % s/Cc1 moviment de terres 1,78% 18,11 €


estructura 12,89% 131,17 €





paviments 6,68% 67,98 €


















pintura 3,81% 38,77 €

COST CONSTRUCCIÓ PER CONTRACTE (Cc1) 100,00% 1.017,64 € DESPESES PROMOCIÓ % s/Cc1 COST UNIT. seguretat i salut 2,00% 20,35 €




HABITATGES UNIFAMILIARS (Cc1+Dp1) 1.287,31 €


NAU INDUSTRIAL COST CONSTRUCCIÓ PER CONTRACTE % s/Cc1 moviment de terres 2,78% 11,40 € fonamentacions 4,85% 19,90 € estructura 21,75% 89,23 € sanejament 1,98% 8,12 € parets de tancament i distribucio 14,34% 58,83 € terrats i impermeabilitzacions 3,98% 16,33 € acabats de façana 5,35% 21,95 € paviments 6,98% 28,63 € acabats interiors 6,10% 25,02 € ajudes a industrials 2,95% 12,10 € serralleria 3,48% 14,28 € fusteria exterior 6,53% 26,79 € fontaneria 3,52% 14,44 € material sanitari 2,28% 9,35 € electricitat 6,38% 26,17 € vidrieria 1,94% 7,96 € pintura 4,81% 19,73 €

COST CONSTRUCCIÓ PER CONTRACTE (Cc1) 100,00% 410,23 € DESPESES PROMOCIÓ % s/Cc1 COST UNIT. seguretat i salut 2,00% 8,20 € honoraris tècnics, taxes i llicències 9,50% 38,97 € impostos no recuperables, aranzels, assegurances, OCT, estudis tècnics, escomeses, etc. 15,00% 61,53 €


NAU INDUSTRIAL (Cc1+Dp1) 518,94 €

Font: BOLETIN ECONOMICO DE LA CONSTRUCCIÓN (Novembre 2010)


A l’hora de determinar els fluxos d’ingrés econòmic cal incorporar en l’anàlisi l’impacte que suposa el 15% de cessió obligatòria i gratuïta de l’aprofitament urbanístic. Aquest 15% suposa un menor ingrés potencial dels privats que s’ha tingut en compte imputant un 15% del sostre per cadascun dels usos urbanístics previstos. Així doncs, la viabilitat econòmica i financera es realitza sota el supòsit de que els privats s’adjudiquen el 85% de l’aprofitament urbanístic del sector (equivalent a 2.762,50 m2 de sostre). A l’hora de determinar els preus de venda €/m2 construït de les diferents tipologies previstes s’ha determinat un preu de venda homogeneïtzat realitzant un estudi de mercat d’habitatges similars a diferents zones del municipi. Els preus de venda dels habitatges amb protecció oficial són els marcats pel departament de Medi Ambient i Habitatge. La mostra de preus sota el criteri €/m2 construït incorpora els €/m2 totals (elements privatius + elements comuns) aplicant els següents coeficients de conversió que s’adjunten en la taula següent.

VM (€/m2 util) rel. util/cons. VM (€/m2 cons.)

HAB. LLIURES 3.200,00 € 0,75 2.400,00 €

HAB. protecció oficial PREU CONCERTAT 2.728,80 € 0,75 2.046,60 €

HAB. PROTECCIÓ OFICIAL règim general 1.940,48 € 0,80 1.552,38 €

S’han calculat de forma aproximada els costos d’urbanització, de construcció i els possibles valors de venda tant del mercat lliure amb una aproximació al mercat com els de venda protegida. Al següent quadre es pot veure la relació entre les despeses i els possibles ingressos del sector. Les elevades despeses que ha d’assumir el sector justifiquen l’augment de l’edificabilitat proposat a la modificació puntual del pla general.

ESTUDI ECONÒMIC DEL PMU sostre total preu m2 cons. % aprof. privat sostre aprof. privat

VALOR ACTUAL DEL SÒL 905.464,39 €

DESPESES DE REDACCIÓ I GESTIÓ

Redacció documents urbanístics 57.000,00 €

Projecte de reparcel.lació 27.000,00 €

Projecte i direcció d'obra urbanització 59.000,00 €

Despeses registre i notaria 28.600,00 €

TOTAL 171.600,00 €

CÀRREGUES D'URBANITZACIÓ

Urbanització zones verdes i equipament 430.274,00 €

Valor de reposició naus existents 207.576,00 €

Valor de reposició habitatge unifamiliar existent 148.684,84 €

TOTAL 786.534,84 €

DESPESES DE CONSTRUCCIÓ

Habitatges renda lliure 2275,00 m2 1234,31 €/m2 cons. 85% 1933,75 m2 2.386.849,09 €

Habitatges HPO preu concertat 325,00 m2 1110,88 €/m2 cons. 85% 276,25 m2 306.880,60 €

Habitatges HPO règim general 650,00 m2 986,09 €/m2 cons. 85% 552,50 m2 544.816,27 €

TOTAL 3.238.545,96 €

TOTAL DESPESES 5.102.145,19 €

VALOR DE VENDA

Habitatges renda lliure 2275,00 m2 2400,00 €/m2 cons. 85% 1933,75 m2 4.641.000,00 €

Habitatges HPO preu concertat 325,00 m2 (1) 2046,60 €/m2 cons. 85% 276,25 m2 565.373,25 €

Habitatges HPO règim general 650,00 m2 (1) 1552,38 €/m2 cons. 85% 552,50 m2 857.689,95 €

TOTAL INGRESSOS 6.064.063,20 €

(1) Preus marcats pel Departament de Medi ambient i Habitatge

Marge de l'operació 18,85%

5. NORMATIVA

TÍTOL I. DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL Article 1. Àmbit d’aplicació L’aplicació d’aquestes normes abasta l’àmbit del sector “Forn d’en Guardià”, tal i com queda grafiat en el plànol d’informació I.01 Article 2. Marc legal El Pla de Millora Urbana “Forn d’en Guardià” es redacta d’acord a la legislació aplicable (Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme) Article 3. Documentació El Pla de millora urbana PMU‐Forn d’en Guardià, té el següent contingut:

1. Memòria de la informació urbanística 2. Memòria de l’ordenació urbanística 3. La gestió del Pla 4. Estudi econòmic i financer 5. Normativa urbanística 6. Plànols d’informació 7. Plànols d’ordenació

Article 4. Vigència Aquest document entrarà en vigor el mateix dia de la publicació de l’acord de l’aprovació definitiva i es mantindrà la vigència mentre no es produeixi cap modificació del planejament general en el mateix àmbit. Article 5. Interpretació Les determinacions que generin confusions o alternatives d’interpretació, s’atendran a aquelles que tinguin la informació gràfica més detallada i/o generin menys aprofitament. Article 6. Desenvolupament i Execució 1. Es desenvoluparà a partir de les determinacions dels plànols d’ordenació, de les normes urbanístiques, de les UMP, del projecte de reparcel∙lació i del projecte d’urbanització. 2. La reparcel∙lació aprovada definitivament i la recepció de l’obra urbanitzadora legitimarà el dret a edificar. Article 7. Sistema d’actuació El sistema d’actuació definit per l’execució d’aquest sector és de reparcel∙lació amb la modalitat de compensació bàsica. Article 8. Projecte de reparcel∙lació 1. Es redactarà un projecte de reparcel∙lació d’iniciativa privada per distribuir els beneficis i càrregues del sector entre tots els propietaris inclosos dins l’àmbit. 2. La reparcel∙lació distribuirà el sòl privat amb les parcel∙les indicades en el plànol d’ordenació O.02 3. El projecte de reparcel∙lació garantirà l’homogeneïtzació del sostre del sector, d’acord als criteris establerts a la legislació, per l’equidistribució de beneficis i càrregues . Pel que fa a l’ús


d’habitatge, es diferenciarà el valor d’acord a la destinació de renda lliure, protecció pública o preu concertat. Article 9. Projecte d’Urbanització 1. L’àmbit d’urbanització del sector queda reflectit en el plànol d’ordenació O.03 2. Es redactarà un projecte executiu d’obres d’urbanització que abasti l’àmbit delimitat en el plànol d’ordenació O.03 3. Aquest projecte d’urbanització contemplarà, com a mínim, les obres següents (segons l’article 72 del DL 1/2010 i l’article 98 del RLU)

a) Traçat de detall de xarxes de serveis, d’aigua potable, clavegueram d’aigües residuals, sanejament de pluvials, enllumenat públic, gas, mitja i baixa tensió, telecomunicacions i rec. b) Urbanització de zones verdes. c) Urbanització provisional del sòl destinat a equipaments.

4. En previsió de les necessitats de construcció de l’equipament, el projecte d’urbanització inclourà com a despesa d’urbanització l’obra de contenció perimetral o bé l’adequació de la parcel∙la en continuïtat amb la urbanització de l’espai lliure contigu. Article 10. Càrregues urbanístiques Les càrregues urbanístiques del sector estaran d’acord al que disposa l’article 120 del DL 1/2010, que s’establiran i es distribuiran en el projecte de reparcel∙lació, i com a mínim, contindran les obres d’urbanització, les indemnitzacions, cost de redacció plans, gestió, drets reals i inscripcions registrals. Article 11. Tramitació Aquest document de Pla de millora urbana es tramita simultàniament a la Modificació de Pla General a l’àmbit del “Forn d’en Guardià”. Segons l’article 110.2 del RLU, l’executivitat de l’acord d’aprovació definitiva del planejament derivat resta supeditada a l’aprovació definitiva de l’instrument de planejament general.


TÍTOL II. REGULACIÓ DE SISTEMES Article 12. Equipament sector “Forn d’en Guardià” 1. El sòl destinat a Equipaments Comunitaris del sector queda situat d’acord al plànol O.01 El subsòl podrà ser utilitzat per estacionament. 2. Condicions d’edificació:

a) Edificabilitat màxima = 1.500 m2 sostre b) L’edificació es resoldrà com a màxim en tres plantes sobre rasant. L’alçada reguladora màxima serà de 11,70 m. Segons plànol O.05‐Seccions longitudinals (gàlibs)

3. Condicions d’ús a) Se li assigna la clau 2d Cultural‐recreatiu Article 13. Sistema d’espais lliures 3bIIIN 1. Aquests sòls s’ordenaran amb arbres, materials propis de la seva qualitat urbana, mobiliari urbà, permetent‐s’hi usos i activitats pròpies de l’esbarjo i el repòs. 2. No s’admeten edificacions de cap tipus excepte les de caràcter ornamental i de mobiliari urbà TÍTOL III. REGULACIÓ DE ZONES Article 14. Definició Les edificacions que resulten de l’ordenació estan compreses dins la zonificació del sòl privat establerta en el plànol d’ordenació O.1 El present document defineix una única zona amb aprofitament privat: Rp “Forn d’en Guardià” Dins d’aquesta zona, s’estableixen dos subíndex per als habitatges amb protecció pública: Rp HPP “Forn d’en Guardià”‐Habitatges de protecció oficial règim general Rp HPC “Forn d’en Guardià”‐Habitatges de protecció oficial de preu concertat


Article 15. Habitatge plurifamiliar amb volumetria específica Zona Rp “Forn d’en Guardià” Condicions de parcel∙lació de la zona Rp “Forn d’en Guardià” Paràmetre Condicions particulars Parcel∙lació i reparcel∙lació Segons projecte de reparcel∙lació del PMU “Forn d’en Guardià” Parcel∙lació D’acord amb les parcel∙les establertes al plànol O.2 parcel∙lació Condicions de l’edificació de la zona Rp “Forn d’en Guardià” Paràmetre Condicions particulars Posició edificació Segons plànol d’ordenació O.3‐Ordenació en planta (gàlibs) Alineació de l’edificació Segons plànol d’ordenació O.3‐Ordenació en planta (gàlibs) Alçada reguladora i punt d’aplicació referida al carrer

Segons plànol d’ordenació O.4‐Seccions transversals (gàlibs) i O.05‐Seccions longitudinals (gàlibs)

Nombre de plantes Segons plànol d’ordenació O.4‐Seccions transversals (gàlibs) i O.05‐Seccions longitudinals (gàlibs)

Planta baixa referida al carrer Segons plànol d’ordenació O.4‐Seccions transversals (gàlibs) i O.05‐Seccions longitudinals (gàlibs)

Paràmetres referits a la parcel∙la de la zona Rp “Forn d’en Guardià” Paràmetre Condicions particulars Edificabilitat màxima de la parcel∙la Segons plànol d’ordenació O.3‐Ordenació en planta (gàlibs) En

total 3.250 m2 sostre Densitat màxima d’habitatges neta Segons plànol d’ordenació O.3‐Ordenació en planta (gàlibs) En

total 32 habitatges Ocupació màxima de parcel∙la Segons plànol d’ordenació O.3‐Ordenació en planta (gàlibs) Sòl de parcel∙la lliure d’edificació Segons plànol d’ordenació O.3‐Ordenació en planta (gàlibs). El

sòl lliure quedarà urbanitzat. Unitat mínima de projecte Es limita únicament per a les parcel∙les 1 i 2.

Murs i tanques Les tanques que separin les parcel∙les 1, 2 i 3 i l’espai públic, així com altres finques veïnes, estaran formades per una part opaca de 0,8 metres d’alçada com a màxim amb una part superior calada d’1 metre d’alçada. Es respectarà el talús enjardinat, tal com s’indica al plànol O.04. Les tanques de separació entre habitatges estaran formades per una part opaca d’1,1 metres d’alçada com a màxim i una part superior calada de 0,7 metres d’alçada. No es col∙locarà cap tanca entre les parcel∙les 1 i 2. Es garantirà una imatge unitària entre els tancaments de tot el conjunt.

Materials Els tancaments limítrofs amb l’espai públic tindran un tractament unitari de conjunt. El revestiment serà continu amb acabat pintat. Tots els elements de serralleria seran d’acer pintat, prohibint‐se expressament la utilització d’acer inoxidable.


Paràmetres referits a l’edificació de la zona Rp “Forn d’en Guardià” Paràmetre Condicions particulars Planta baixa Segons plànol d’ordenació O.3‐Ordenació en planta (gàlibs)

O.4‐Seccions transversals (gàlibs) i O.05‐Seccions longitudinals (gàlibs)

Plantes pis Segons plànol d’ordenació O.3‐Ordenació en planta (gàlibs) O.4‐Seccions transversals (gàlibs) i O.05‐Seccions longitudinals (gàlibs)

Planta coberta La coberta serà plana no transitable. Per sobre només hi haurà els badalots de les caixes d’escala, segons plànol d’ordenació O.3‐Ordenació en planta (gàlibs) O.4‐Seccions transversals (gàlibs) i O.05‐Seccions longitudinals (gàlibs) No es permet cap ús de la planta coberta, i serà accessible només per a manteniment.

Planta sotacoberta No n’hi ha. Plantes soterrani No es permetran plantes soterrànies per sota de la cota de les

plantes baixes. Cossos sortints No s’admeten. Elements sortints No s’admeten. Trasters Es permet la ubicació de trasters a les plantes baixes dels

edificis. Volums tècnics d’instal∙lacions Qualsevol element tècnic no integrat al volum de les caixes

d’escala no sobresortirà més d’un metre del pla horitzontal de coberta.

Mitgeres En el cas que l’edificació de les parcel∙les 1 i 2 no es faci de forma unitària, les mitgeres vistes es deixaran amb un tractament similar al de façana.

Condicions de l’ús d’aparcament de la zona Rp “Forn d’en Guardià” Paràmetre Condicions particulars Regulació de l’ús aparcament S’admet únicament a les plantes baixes dels edificis (rasants

91.50 i 92.50) Segons plànol d’ordenació O.3‐Ordenació en planta (gàlibs) Es garantirà un mínim d’una plaça d’aparcament per habitatge, distribuïdes de la següent forma:

‐ Sota les parcel∙les 1 i 2 es garantirà un mínim de 24 places d’aparcament.

‐ Sota la parcel∙la 3 es garantirà un mínim de 8 places d’aparcament.

En cap cas el nombre total de places d’aparcament del sector serà inferior a 40. Hi haurà un únic accés rodat per l’aparcament, situat a la cantonada inferior dreta del sector.


Article 16. Habitatge plurifamiliar amb volumetria específica Subíndex Rp HPP “Forn d’en Guardià” Correspon a la zona fixada per a habitatges de protecció oficial de règim general, tal com estableix l'article 57.7 de la Llei d'Urbanisme. Els paràmetres reguladors seran els mateixos que s'estableixen per la zona Rp “Forn d’en Guardià” La seva posició queda definida al plànol O.03 Article 17. Habitatge plurifamiliar amb volumetria específica Subíndex Rp HPC “Forn d’en Guardià” Correspon a la zona fixada per a habitatges de protecció oficial de preu concertat, tal com estableix l'article 57.7 de la Llei d'Urbanisme. Els paràmetres reguladors seran els mateixos que s'estableixen per la zona Rp “Forn d’en Guardià” La seva posició queda definida al plànol O.03 Mataró, 6 de juny de 2011 Els tècnics redactors

Diego Sáez Ujaque, arquitecte Xavier Lladó Pallés, arquitecte

SÁEZ LLADÓ ARQUITECTES ASSOCIATS, SCP

PLA DE MILLORA URBANA - Argentonaargentona.cat/media/5504.pdf · 2011. 9. 8. · PLA DE MILLORA...

Documents

Transcript of PLA DE MILLORA URBANA - Argentonaargentona.cat/media/5504.pdf · 2011. 9. 8. · PLA DE MILLORA...