Plantilla Salutobservatorisalut.gencat.cat/.../comunitaria/Guia.docx · Web viewLa reforma de...

Indicadors bàsics de salut per ABS. Guia per realitzar l’informe de salut per ABS. 2018

Indicadors bàsics de salut per ABS

Guia per realitzar l’informe de salut per ABSMaig 2018

1 de 53


Autoria: Grup de Treball d’Indicadors de Salut per ABS, format per:

Iria Caamiña Cabo, Gerència d’Estratègia i Comunicació del CatSalut

Carmen Cabezas Peña, Agència de Salut Pública de Catalunya

Adriana C. Freitas Ramirez, Direcció General de Planificació en Salut

Angelina González Viana, Agència de Salut Pública de Catalunya

Antonia Medina Bustos, Direcció General de Planificació en Salut

Anna Mompart Penina, Direcció General de Planificació en Salut

Anna Puigdefàbregas Serra, Direcció General de Planificació en Salut

Dolores Ruiz Muñoz, Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya

Anna Schiaffino Rubinat, Direcció General de Planificació en Salut

Alguns drets reservats

© 2018, Generalitat de Catalunya. Departament de Salut.

Els continguts d’aquesta obra estan subjectes a una llicència de Reconeixement-NoComercial-

SenseObraDerivada 4.0 Internacional.

La llicència es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca.

Edició: Departament de Salut

1a edició: Barcelona, maig 2018

Assessorament lingüístic:

Servei de Planificació Lingüística del Departament de Salut

URL:

Proposta de citació

Ruiz-Muñoz D, Freitas AC, Schiaffino A, Gonzalez-Viana A, Medina-Bustos A, Caamiña I, Puigdefàbregas A, Mompart-Penina A, Cabezas C. Indicadors bàsics de salut per ABS. Guia per realitzar l’informe de salut per ABS. Barcelona: Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya; 2018.

2 de 53

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca


ÍndexPresentació........................................................................................................................................ 4

Introducció......................................................................................................................................... 6

Objectiu............................................................................................................................................. 8

Metodologia....................................................................................................................................... 9

Diagnòstic de salut.......................................................................................................................... 16

1 Indicadors demogràfics.........................................................................................................17

2 Indicadors socioeconòmics...................................................................................................18

3 Indicadors de morbiditat........................................................................................................20

4 Indicadors de mortalitat.........................................................................................................25

5 Indicadors sobre estils de vida..............................................................................................30

6 Indicadors sobre pràctiques preventives...............................................................................34

7 Indicadors sobre recursos (APS, SP, serveis socials i altres) i ús de serveis........................34

8 Indicadors d’entorn físic.........................................................................................................37

Annex 1. ABS i correspondència AGA-RS......................................................................................38

Annex 2. Indicadors bàsics de salut per ABS (IBS-ABS): taula resum............................................47

Annex 3. Proposta d’ampliació d’indicadors de l’informe de salut: taula resum...............................50

Annex 4. Països en via de desenvolupament segons l’Idescat.......................................................52

Annex 5. Punts de tall del sobrepès i l’obesitat infantil de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)53

3 de 53


Presentació

La reforma de l’atenció primària a Catalunya va començar fa quasi trenta anys i ha comportat millores significatives en la cura de la salut de la gran majoria de la població que utilitza els seus serveis sanitaris.

Durant tot aquest temps l’esperança de vida ha augmentat de forma continuada, els anys de vida guanyats han estat en bona salut, com mostra l’increment de l’esperança de vida en bona salut. La principal conseqüència d’aquest augment de la supervivència és l’increment del nombre de persones d’edat avançada, moltes d’elles amb problemes de salut crònics, però també d’altres amb un bon estat de salut. En aquestes darreres dècades, tot i els avenços, les desigualtats socials han persistit, han aparegut problemes emergents lligats a la globalització i a la multiplicitat de formes de viure. La realitat actual necessita respostes que vagin més enllà del sistema sanitari, ja que els problemes de salut estan determinats majoritàriament per causes que se situen fora dels seus límits i que necessiten una acció interdepartamental i intersectorial a tots els àmbits territorials.

Per aquests motius, el Departament de Salut ha iniciat un procés profund de replantejament de l’atenció primària del sistema sanitari públic per dotar-lo d’una orientació comunitària que ajudi a planificar les seves actuacions d’acord amb les necessitats, recursos i actius de cada comunitat, fins i tot de les comunitats petites de cada àrea bàsica de salut. L’Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC) s’emmarca en el Pla de salut de Catalunya 2016-2020.

Per desplegar aquesta orientació comunitària és fonamental dotar el conjunt del sistema d’eines i instruments que facilitin la seva incorporació. Entre elles és fonamental disposar de dades fiables i robustes en l’àmbit de les àrees petites pel que fa als principals indicadors, tant dels determinants socials com dels hàbits i estils de vida, de l’estat de salut i de la utilització del sistema sanitari, que permetin fer una primera aproximació al diagnòstic comunitari.

En les darreres dècades, el Departament de Salut ha fet un gran esforç per millorar la informació sanitària i social. Hi ha nombroses fonts d’informació i dades disponibles, però les metodologies són diverses; els llocs d’accés, múltiples, i el procés de recollida de dades i càlcul i interpretació dels indicadors pot ser laboriós i difícil per a persones no acostumades a fer-ho.

Per aquests motius i per facilitar la feina dels i les professionals, principalment dels equips d’atenció primària i de salut pública territorial, s’ha establert un grup de treball entre la Direcció General de Planificació en Salut i la Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut, el Servei Català de la Salut i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) per seleccionar un conjunt d’indicadors bàsics de salut per ABS, per sistematitzar la informació i proporcionar una base comuna d’indicadors per als projectes comunitaris. Aquests indicadors formen un nucli o core que inclou els aspectes més essencials i que pot guiar de forma clara la detecció i selecció de problemes prioritaris.

En tot el procés d’elaboració dels indicadors s’ha intentat seguir al màxim el Codi de bones pràctiques estadístiques, que té per objectiu garantir que les estadístiques produïdes siguin pertinents, oportunes i necessàries, i satisfacin els principis d’independència professional, imparcialitat i objectivitat. A mes, aquest document ha estat revisat per garantir que s’ha incorporat la perspectiva de gènere tant en el llenguatge com en la presentació de les dades.

4 de 53


El document que es presenta és la guia que ha de permetre realitzar l’informe a partir dels indicadors bàsics de salut per ABS. És una primera edició i està oberta a revisió constant per garantir-ne la utilitat per a totes les persones que vagin utilitzant-la.

Esperem que ajudi a implantar l’orientació comunitària del sistema sanitari i que es mostri com una eina útil i pràctica per al seu desenvolupament.

5 de 53


Introducció

La salut està influenciada per nombrosos determinants, la majoria dels quals són fora del sistema

sanitari, motiu pel qual és necessària l’acció conjunta de tot el Govern i tota la societat, amb un

enfocament de salut en totes les polítiques, per abordar l’atenció integral centrada en la persona i

la comunitat.

El Pla intersectorial i interdepartamental de salut pública (PINSAP) és la figura que estableix la

Llei 18/2009, de 22 d’octubre, de salut pública per dur a terme intervencions sobre els

determinants de la salut de la població que requereixen un abordatge conjunt des de molts

sectors socials i les administracions autonòmiques i locals. Mitjançant el Pla de salut de

Catalunya 2016-2020, el Departament de Salut promou l’acció comunitària en salut en l’àmbit

local. L’Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC) té per finalitat enfortir

l’atenció primària com a eix vertebrador del sistema nacional de salut, amb una aposta clara per

la salut comunitària, per lluitar contra els efectes negatius de les desigualtats socioeconòmiques

sobre la salut.

La salut comunitària es produeix en la interfase entre l’atenció primària i la salut pública en un

territori concret (barri, municipi, àrea bàsica de salut, etc.) amb la finalitat de generar salut i

benestar. Els i les professionals de la salut comunitària, a partir dels problemes identificats en

processos participatius, en xarxa i intersectorials, prioritzen les necessitats, identifiquen els

recursos i actius i defineixen les intervencions per donar respostes adequades a les especificitats

de cada territori. Les intervencions han d’estar basades en l’evidència (científica o informada),

s’han adreçar en la mesura que puguin als determinants de la salut, han de potenciar els actius

existents en el territori i garantir-ne l’equitat. El seguiment i l’avaluació dels projectes, tant del

procés comunitari com de les intervencions, són fonamentals per valorar-ne l’efectivitat i els

resultats, així com per extreure elements que permetin la difusió de bones pràctiques.

El desenvolupament de la salut comunitària és un cicle iteratiu, que es compon de quatre fases:

1. Cerca d’aliances i col·laboracions amb els agents de territori

2. Valoració de les necessitats de salut

3. Planificació i implementació de les intervencions

4. Seguiment i avaluació d’intervencions

Aquest document és una guia per realitzar un document de diagnòstic de salut basat en informació quantitativa, és a dir, uns indicadors numèrics sobre diferents aspectes de la salut i

6 de 53


els seus determinants socials. Les fonts de les dades provenen de diferents unitats del

Departament de Salut, tant de la Direcció General de Planificació en Salut, com del CatSalut i de

l’Institut Català de la Salut, i d’altres institucions, com l’Idescat, el Departament de Territori i

Sostenibilitat, l’Ajuntament de Barcelona, etc. Una bona part d’aquests indicadors ja s’han

publicat en diferents formats; tanmateix, el valor d’aquest projecte és elaborar i difondre un

quadre d’indicadors sistemàtics, comparatius i homogenis per sexe i territori.

L’anàlisi quantitativa és fonamental però no suficient en la planificació d’intervencions de salut

comunitària. Per tant, ha de complementar-se amb la visió qualitativa obtinguda a través de la

metodologia corresponent, que pot ajudar a ampliar la informació a partir de les percepcions,

l’experiència i les expectatives dels i les professionals (sanitaris, socials i dels diferents àmbits

relacionats amb els determinants de la salut) i la ciutadania sobre les seves necessitats i

recursos, i també sobre aquells problemes concrets que afecten persones en situacions de

vulnerabilitat (per exemple, la violència masclista, l’absentisme escolar, la pobresa, la immigració,

etc.).

7 de 53


Objectiu

L’objectiu principal és disposar d’indicadors bàsics de salut per ABS (o àrees petites, segons la

disponibilitat de la font d’informació) per simplificar la feina dels professionals de la salut

comunitària en la presa de decisions a l’hora d’establir les prioritats d’intervenció en salut

comunitària.

Particularment, es vol facilitar l’accés a la informació per a la realització d’un informe de salut per

ABS, amb dades sistemàtiques, homogènies i comparatives.

8 de 53


Metodologia

L’apartat de metodologia inclou les fonts de dades utilitzades, un resum de les principals

consideracions metodològiques i la relació de les tres divisions territorials sanitàries utilitzades:

àrees bàsiques de salut (ABS), àrees de gestió assistencial (AGA) i regions sanitàries (RS)

(vegeu l’annex 1).

És important tenir en compte que una part dels indicadors s’ha calculat expressament per a

aquesta guia i una altra part és un recull d’indicadors accessibles en diferents organismes en

aquest moment. Per tant, hi ha aspectes que queden limitats pel fet de l’aprofitament de la

informació ja existent, com la desagregació per sexe o l’agrupació per determinats grups d’edat,

que es troben condicionats per la conceptualització inicial de l’indicador.

S’ha de tenir en compte, a més, que hi ha aspectes importants dels quals no es pot oferir

informació en l’àmbit territorial petit, però sí que n’hi ha de l’àmbit municipal o d’altres, i és per

això que en alguns dels apartats de la guia se’n fa una proposta ampliada (vegeu també l’annex

3).

Consideracions metodològiques generals

De manera sistemàtica, i sempre que la font d’informació ho permet, els indicadors es

presenten per sexe. Això no ha estat possible en aquells casos en què es tracta

d’indicadors ja calculats prèviament i on la desagregació per sexe no s’havia previst.

Quan s’ha considerat important i ha estat possible, l’indicador es dona per diferents grups

d’edat.

A més dels indicadors, sempre que ha estat possible s’inclouen en el fitxer de dades (en

Excel) els numeradors i denominadors per permetre el càlcul d’altres indicadors.

Sempre que ha estat possible, la informació es dona desagregada per sexe i en l’àmbit

d’ABS. Quan la desagregació per sexe no ha estat possible, es dona l’indicador per al

total de la població, i quan la dada no es pot donar en l’àmbit d’ABS, es dona la d’un

àmbit territorial més elevat, ja sigui l’àrea de gestió assistencial (AGA) o la regió sanitària

(RS).

També s’ha de tenir en compte que en alguns casos no es pot oferir informació de l’àmbit

territorial petit, però sí que es disposa de la informació municipal o d’altres àmbits, per

això en aquests casos se’n fa una proposta ampliada (vegeu l’annex 3).

Sempre que s’ha considerat oportú, a més de les dades brutes (taxes o proporcions),

també s’hi inclouen dades estandarditzades. La població tipus utilitzada per a

9 de 53


l’estandardització és l’europea de 2013, com recomana l’Eurostat.1 El valor brut de

l’indicador és el valor real en el territori i el valor estandarditzat permet la comparació de

dades amb les d’altres territoris, atès que elimina la confusió que pot generar l’edat. Els

valors estandarditzats, tenint en compte els intervals de confiança, es poden comparar

sempre per territori i per sexe.

La informació facilitada és la darrera disponible i és diferent per a cada font d’informació,

depenent tant del procés de recollida de dades i de gestió de la informació com de la

regularitat amb què es recullen.

Algunes fonts d’informació són poblacionals, mentre que d’altres aporten dades

d’utilització de serveis públics.

Fonts de dades

La diversitat d’indicadors aportats fa que s’hagin tingut en compte moltes fonts de dades

diferents, cadascuna amb moltes particularitats concretes que cal tenir en compte a l’hora del

càlcul i la interpretació dels indicadors.

Les fonts d’informació que s’han utilitzat són:

El Registre central de persones assegurades (RCA) del CatSalut

El Registre estadístic de població (REP) de l’Idescat

L’eCAP del Sistema d’Informació dels Serveis d’Atenció Primària (SISAP) de l’ICS

Els registres del conjunt mínim bàsic de dades d’atenció primària (CMBD-AP) i dels

centres ambulatoris de salut mental (CMBD-SMA) del CatSalut

L’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) del Departament de Salut

El Registre de mortalitat de Catalunya del Departament de Salut

El qüestionari anual a les entitats proveïdores de serveis d’atenció primària del CatSalut

La base de dades de facturació de farmàcia del CatSalut

Els mapes de punts en temps real del Departament de Territori i Sostenibilitat

Consideracions metodològiques específiques de les fonts de dades

1 Eurostat’s task force: Revision of the European Stantard Population [Internet]. Population and social conditions. Collection:

Methodologies & Working papers Luxembourg: Publications Office of the European Union; 2013. [actualitzat 2013; citat 19 de

desembre]. Disponible a: http://ec.europa.eu/eurostat/documents/3859598/5926869/KS-RA-13-028-EN.PDF/e713fa79-1add-

44e8-b23d-5e8fa09b3f8f

10 de 53

http://ec.europa.eu/eurostat/documents/3859598/5926869/KS-RA-13-028-EN.PDF/e713fa79-1add-44e8-b23d-5e8fa09b3f8f

http://ec.europa.eu/eurostat/documents/3859598/5926869/KS-RA-13-028-EN.PDF/e713fa79-1add-44e8-b23d-5e8fa09b3f8f


Del RCA del CatSalut s’ha obtingut la població de referència a les diferents ABS, per sexe

i grups d’edat, que s’ha utilitzat com a denominador de molts indicadors. A més, a partir

del RCA s’han pogut construir alguns indicadors específics, com la població exempta de

copagament de farmàcia o l’índex socioeconòmic compost, ja que aquesta base de dades

conté les dades personals de què disposa el CatSalut per a la gestió de la targeta

sanitària individual (TSI).

És important tenir en compte la discrepància que hi pot haver entre les dades del RCA i la

població empadronada resident a un territori.

El REP de l’Idescat s’ha fet servir principalment per a alguns dels indicadors demogràfics i

socioeconòmics.

El càlcul de tots els indicadors s’ha restringit a població que resideix en habitatges

familiars. És important destacar que en aquest cas les últimes dades disponibles per ABS

corresponen a l’any 2014.

L’eCAP del SISAP de l’ICS s’ha fet servir per a la informació dels problemes de salut

atesos als equips d’atenció primària i indicadors referents a la caracterització de la

població que atenen, com és el consum de tabac i l’excés de pes, el sobrepès i l’obesitat.

Per calcular els problemes de salut atesos, s’han considerat els casos actius de la

població assignada a l’equip d’atenció primària (EAP). L’agrupació de problemes de salut

s’ha fet reconvertint els codis de CIM-10 prenent com a base la CIAP-2 (Classificació

internacional d’atenció primària de la WONCA – World Organization of National Colleges,

Academies and Academic Associations of General Practitioners/Family Physicians).

Per a l’obesitat en persones adultes s’ha tingut en compte que el o la pacient tingui un

últim valor de l’IMC > 30 o bé un codi diagnòstic dels següents (CIM-10): E66 obesitat,

E66.0 obesitat secundària a excés de calories, E66.1 obesitat induïda per fàrmacs, E66.2

obesitat extrema amb hipoventilació alveolar, E66.8 obesitat mòrbida (IMC > 40), E66.9

obesitat, no especificada.

Per al sobrepès en persones adultes s’ha tingut en compte un últim valor de l’IMC > 25 o

bé el codi diagnòstic (CIM-10) R63.5 augment anormal de pes.

Per al sobreprès i l’obesitat infantil s’han tingut en compte les taules de referència de

l’OMS (vegeu l’annex 5).

Els registres del conjunt mínim bàsic de dades d’atenció primària (CMBD-AP) i dels

centres ambulatoris de salut mental (CMBD-SMA) del CatSalut s’han fet servir per

calcular la informació sobre la utilització de diferents serveis sanitaris.

11 de 53

https://es.wikipedia.org/wiki/Clasificaci%C3%B3n_Internacional_de_Atenci%C3%B3n_Primaria

https://es.wikipedia.org/wiki/Clasificaci%C3%B3n_Internacional_de_Atenci%C3%B3n_Primaria


El conjunt mínim bàsic de dades (CMBD) és un registre poblacional que recull informació

sobre la patologia atesa als centres sanitaris de Catalunya. Es tracta d’un banc de dades

exhaustiu i vàlid sobre activitat i morbiditat sanitària, elaborat a partir de la informació

facilitada per tots els centres sanitaris de Catalunya.

És important tenir en compte que quan parlem d’utilització de serveis, com és el cas de la

informació que prové dels diferents CMBD, hem d’interpretar les dades sense perdre de

vista que es refereixen a persones que han fet servir els serveis. Per exemple, en el cas

dels indicadors que es refereixen al percentatge de persones ateses als centres

ambulatoris de salut mental per als diagnòstics seleccionats, és important no perdre de

vista la magnitud de la població que s’està atenent en aquests centres.

La base de dades de facturació de farmàcia del CatSalut s’ha utilitzat per obtenir

informació sobre consum farmacèutic.

En el cas de les dades que provenen de la facturació de farmàcia del CatSalut, és

important tenir present que es refereixen a dades de dispensació farmacèutica i que, per

tant, quan parlem de consum estem fent una aproximació.

L’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) del Departament de Salut s’ha utilitzat per

calcular els indicadors de salut percebuda i alguns indicadors de morbiditat i d’estils de

vida.

L’ESCA és una activitat estadística de caràcter oficial, prevista en el Pla estadístic de

Catalunya vigent. Des de l’any 2010, el treball de camp és ininterromput, és a dir, es fan

entrevistes a domicili durant tot l’any. Les persones seleccionades responen a preguntes

sobre aspectes de la salut a partir de la seva pròpia percepció, sobre els estils de vida i,

també, sobre la utilització i valoració dels serveis sanitaris. Anualment, els resultats són

representatius per a tot Catalunya segons edat i sexe, l’acumulació de la mostra de dos

anys aporta representativitat per regió sanitària i l’acumulació de quatre anys permet

obtenir dades representatives per unitat supramunicipal de base vigent (actualment

l’AGA). A més, el nombre d’enquestes realitzades durant un any (dues onades

semestrals) no sempre permet desagregar els resultats segons les variables

d’estratificació i, per aquest motiu, s’han d’ajuntar les enquestes realitzades durant

diferents onades, tal com s’indica:

- Per a la població de menys de 15 anys, cal ajuntar dos anys (quatre onades)

- Per a la regió sanitària, cal ajuntar dos anys (quatre onades)

- Per a l’AGA, cal ajuntar quatre anys (vuit onades)

12 de 53


El Registre de mortalitat de Catalunya del Departament de Salut s’ha utilitzat per al càlcul

de tots els indicadors de l’apartat de mortalitat.

L’estadística de causes de mort també és una activitat estadística oficial consolidada, es

disposa de dades des de l’any 1983. Permet elaborar indicadors útils per a la planificació i

l’avaluació sanitàries. La font de dades de la informació són els certificats mèdics o

butlletes estadístiques de defunció per a tots els nascuts vius i les butlletes estadístiques

de part per a les morts fetals tardanes. Els indicadors de mortalitat s’han calculat a partir

de la informació de la butlleta estadística de defunció (BED) de persones residents

ocorregudes a Catalunya durant el període 2011-2015 (darrer any disponible). A cada

defunció es va assignar l’ABS a partir del NIA de la persona (NIA obtingut creuant el fitxer

de defuncions amb el del RCA), i en aquest procés ha estat possible atribuir ABS al

98,95% de les defuncions del període. Les agrupacions de causes corresponen als

capítols de la desena revisió de la Classificació internacional de malalties de l’OMS (CIM-

10).

Els detalls de la metodologia emprada per al càlcul dels indicadors de mortalitat es poden

consultar al web del Departament en el document Metodologia de l’anàlisi de la mortalitat

a Catalunya. També es poden consultar els informes tècnics anuals Anàlisis de la

mortalitat a Catalunya, disponibles des de l’any 1999. És important recalcar que els

indicadors calculats no són comparables amb els oficials de l’anàlisi de la mortalitat anual.

Finalment, a l’hora d’interpretar les dades s’han de tenir en compte alguns aspectes:

- La divisió territorial d’ABS no és estàtica, sinó que anualment es produeixen modificacions

(divisions, canvis en els límits...), per la qual cosa algun territori pot haver sofert variacions

al llarg del període d’anàlisi i pot aparèixer en moments diferents formant part d’ABS

diferents. Les solucions han estat diverses: considerar l’ABS vigent en el moment de la

darrera dada disponible i assignar les dades a una única ABS, o considerar l’ABS vigent

en cada moment de les dades i, quan no s’escaigui, distingir la cel·la amb un “nd”, que fa

referència a les dades no disponibles. Finalment, en els casos en què la font d’informació

assigna dades a dos territoris, se n’ha fet una redistribució respectant la proporcionalitat

de la població.

- A les dades que provenen de l’eCAP, la dada general de Catalunya es refereix a la

mitjana de les dades provinents de tots els equips d’atenció primària que disposen de

dades.

13 de 53

http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/el_departament/estadistiques_sanitaries/dades_de_salut_i_serveis_sanitaris/mortalitat/documents_mortalitat/arxius/mortalitat_metodologia.pdf



- Les dades que provenen de l’eCAP tenen com a limitació que fan referència a la població

assignada a l’EAP de l’ABS. D’altra banda, l’exhaustivitat del registre depèn de la

informació que introdueixen els professionals. Per tant, en alguns casos, s’ha de tenir en

compte que el valor no representa la situació real, sinó la qualitat del registre.

- Quan les dades no estan disponibles per ABS, sinó per un territori més gran, s’utilitza el

mateix valor relatiu per a totes les ABS. El mateix passa en els indicadors provinents de

línies pediàtriques que estan repetides a les diferents ABS on donen servei.

Les taules i gràfics són útils per facilitar la lectura i interpretació de les dades. Al llarg del

document s’han inserit algunes propostes de gràfics i taules, a tall d’exemple.

A l’hora de fer els gràfics es recomana que l’eix de referència dels valors comenci pel zero.

Cal anar amb compte perquè a vegades el valor inicial s’adapta de forma automàtica a les

dades i pot crear la sensació visual que les diferències són molt més grans que les que hi ha

realment.

14 de 53


Divisions territorials

Les divisions territorials sanitàries utilitzades són les ABS. Com s’ha comentat prèviament, s’han

fet servir les ABS vigents en el moment de fer l’informe sempre que ha estat possible. Quan això

no ha estat possible perquè a la font de dades constava una divisió territorial anterior, es dona la

informació amb el criteri de la font de dades. Això fa que les ABS que han canviat de delimitació

territorial en els últims anys puguin tenir informació dels indicadors tant a l’ABS antiga com a la

nova.

Llista de les ABS que tenen dades a més d’una nomenclatura per canvis al llarg del temps:

ABS antigues ABS actuals

135 Lleida 1 Centre Històric – Rambla Ferran

137 Lleida 3 Eixample

138 Lleida 4 Balàfia – Pardinyes

135 Lleida 1 Centre Històric – Rambla Ferran

137 Lleida 3 Eixample

138 Lleida 4 Balàfia – Pardinyes

379 Lleida 7 Onze de Setembre

265 Viladecans 1

266 Viladecans 2

265 Viladecans 1

266 Viladecans 2

401 Viladecans 3

268 Vilafranca del Penedès 397 Vilafranca del Penedès 1

398 Vilafranca del Penedès 2

302 Montcada i Reixac 381 Montcada i Reixac 1

382 Montcada i Reixac 2

318 Garraf Rural 393 Ribes – Olivella

394 Roquetes – Canyelles

El 2018 hi ha 373 ABS, que es distribueixen en 43 AGA i en 8 regions sanitàries. A l’annex 1

trobareu la llista de les ABS vigents l’any 2018.

15 de 53


Diagnòstic de salut

Com a guia per realitzar l’informe de salut de cada ABS, a continuació es presenten els diferents

apartats temàtics en què es proposa estructurar l’informe, i a cada apartat hi ha els diferents

indicadors calculats relacionats. De cada un d’ells es mostra el tipus d’indicador, com es calcula,

les variables d’estratificació, l’any per al qual està disponible, així com algunes consideracions

que cal tenir en compte a l’hora d’interpretar les dades, i algunes taules i figures per il·lustrar els

aspectes més rellevants.

La informació dels indicadors la trobareu en tres fitxers d’Excel que us podeu baixar:

1. Excel en pestanyes: aquest fitxer conté la informació de totes les ABS. Està estructurat en

set pestanyes que recullen cada un dels àmbits temàtics: demogràfics, socioeconòmics,

de morbiditat, de mortalitat, d’estils de vida, de pràctiques preventives i d’ús de serveis

sanitaris públics. A més dels indicadors finals, hi trobareu dades dels numeradors i

denominadors d’aquells indicadors on és possible donar aquesta informació.

2. Taula dinàmica: aquest Excel conté la informació bàsica de la vostra ABS en format

dinàmic i permet filtrar per àmbits d’interès o indicadors concrets.

3. Excel en format pla: en aquest Excel trobareu tota la informació que ha servit de base per

fer la taula dinàmica, tot en una única pestanya, de manera que podreu construir altres

formats de taula dinàmica que considereu d’interès.

16 de 53


1 Indicadors demogràfics

Aquest apartat consta dels indicadors següents:

Població assegurada segons grups d’edat 2016 (n).

Distribució de la població segons grups d’edat (0-14, 15-44, 45-64, 65 i més).

Disponible per sexe. Divisió territorial: ABS.

Índex de sobreenvelliment 2016 (% brut).

Càlcul: (població assegurada de 75 anys i més / població assegurada de 65 anys i més) *

100.


Es facilita numerador i denominador.

Població amb nacionalitat d’un país en via de desenvolupament 2014 (% brut)

(vegeu l’annex 3).

Càlcul: (població del grup d’edat determinat amb nacionalitat d’un país en via de

desenvolupament / població del mateix grup d’edat) * 100.

Disponible per sexe, grups d’edat (0-14 anys, 15-44 anys, 45-64 anys, i 65 anys i més).

Divisió territorial: ABS.

Gent gran (75 anys i més) que viu sola 2014 (% brut)

Càlcul: (població de 75 anys i més / població de totes les edats) * 100.


Altres indicadors que es proposa afegir a aquest apartat per complementar la informació són:

- Indicadors de fecunditat: taxa bruta de natalitat, taxa general de fecunditat, indicador

conjuntural de fecunditat, edat mitjana a la maternitat, edat mitjana al primer fill per

comarca i municipis de més de 50.000 habitants (Idescat)

- Naixements en mares estrangeres per comarques i municipis de més de 20.000 habitants

(Idescat).

- Interrupció voluntària de l’embaràs (per grup d’edat i país d’origen). Aquesta dada la

trobareu a l‘informe anual sobre IVE, d’àmbit comarcal (Departament de Salut).

17 de 53

http://salutweb.gencat.cat/ca/el_departament/estadistiques_sanitaries/dades_de_salut_i_serveis_sanitaris/interrupcio_voluntaria_de_lembaras_ive/

https://www.idescat.cat/pub/?id=naix&n=364

https://www.idescat.cat/pub/?id=inddt&n=917


2 Indicadors socioeconòmics


Població exempta de copagament de farmàcia 2016 (% brut).

Càlcul: (població exempta de copagament de farmàcia / població assegurada) * 100.



Índex socioeconòmic compost 2016.

Índex construït a partir d’un model que preveu les variables següents:

o 3 categories de copagament de farmàcia:

- Percentatge de població exempta de copagament de farmàcia.

- Percentatge de població amb rendes inferiors a 18.000 euros l’any.

- Percentatge de població amb rendes superiors a 100.000 euros l’any.

o Percentatge de població ocupada de 25 a 64 anys amb ocupacions manuals en

relació amb el total de població ocupada.

o Percentatge de població de 16 anys o més amb nivell d’instrucció insuficient en

relació amb el total de població de 16 anys o més.

o Taxa de mortalitat prematura per 1.000 habitants.

o Taxa d’hospitalitzacions evitables per 1.000 habitants.


Interpretació: valors més alts d’aquest índex mostren una privació més alta, mentre que

valors més baixos mostren més disponibilitat de recursos.

Població amb nivell d’instrucció insuficient 2014 (% brut)

Càlcul: (població del grup d’edat determinat amb nivell d’instrucció insuficient / població del

mateix grup d’edat) * 100.

Disponible per sexe i grups d’edat (16-44, 45-64, 65-74 i 75 anys i més).

Divisió territorial ABS.

Interpretació: es considera nivell d’instrucció insuficient si l’individu no sap llegir o escriure, o

té estudis primaris (nivells 0 i 1 de la classificació CCED-2014 (A)).


- Taxa d’atur per municipi : atur registrat per grups d’edat, dades més actuals.

- Índex global de la renda familiar disponible per municipi (Idescat).

18 de 53

http://www.idescat.cat/pub/?id=rfdbc

http://observatoritreball.gencat.cat/ca/obs_ambits_tematics/obs_mercat_de_treball/obs_poblacio_activa_ocupacio_i_atur/obs_atur_registrat_demandes_ocupacio/


- A l’ajuntament es poden obtenir les dades següents:

o Educació: absentisme escolar.

o Pobresa: nombre de beques de menjador, persones beneficiàries de la renda mínima

d’inserció (PIRMI).

o Habitatge: desnonaments, persones sense llar...

o Violència: violència de gènere, infantil o a la gent gran.

o Seguretat: nombre de denúncies de robatoris, accidents de trànsit...

19 de 53


3 Indicadors de morbiditat


Població de 15 anys i més atesa a atenció primària segons diagnòstics seleccionats 2016 (%

brut).

Càlcul: (població de 15 anys i més atesa a atenció primària segons diagnòstics seleccionats /

població de 15 anys i més assignada a l’equip d’atenció primària) * 100.



Es faciliten dades dels diagnòstics que engloben els cinc més freqüents, tant d’homes com de

dones, per a cada ABS.

Població de 0-14 anys atesa a atenció primària segons diagnòstics seleccionats 2016 (%

brut).

Càlcul: (població de 0-14 anys atesa a atenció primària segons diagnòstics seleccionats /

població de 0-14 anys assignada a l’equip d’atenció primària) * 100.



Es faciliten dades dels diagnòstics que engloben els cinc més freqüents, tant d’homes com de

dones, per a cada ABS.

Població de 18 anys i més atesa a centres ambulatoris de salut mental (CSM) segons

diagnòstics seleccionats 2016 (% brut).

Càlcul: (població de 18 anys i més atesa a CSM segons diagnòstics seleccionats / població

de 18 anys i més atesa a CSM) * 100.



Es faciliten dades dels diagnòstics que es consideren més rellevants: depressió, ansietat,

esquizofrènia, altres psicosis, trastorn bipolar i demència.

Població menor de 18 anys atesa a centres ambulatoris de salut mental (CSM) segons

diagnòstics seleccionats 2016 (% brut).

Càlcul: (població menor de 18 anys atesa a CSM segons diagnòstics seleccionats / població

menor de 18 anys atesa a CSM) * 100.



20 de 53


Es faciliten dades dels diagnòstics que es consideren més rellevants: trastorn per dèficit

d’atenció i/o hiperactivitat, trastorn adaptatiu, trastorn de l’espectre autista, trastorn de

conducta i trastorn de conducta alimentària.

Població de 18-74 anys amb excés de pes, sobrepès i obesitat 2016 (% brut).

Càlcul sobrepès: (població de 18-74 anys amb un IMC > 25 i ≤ 30 o un codi diagnòstic

d’augment anormal de pes / població de 18-74 anys assignada a l’equip d’atenció primària) *

100.

Càlcul obesitat: (població de 18-74 anys amb un IMC > 30 o un codi diagnòstic d’obesitat /

població de 18-74 anys assignada a l’equip d’atenció primària) * 100.

Càlcul excés de pes: (població de 18-74 anys amb sobrepès o obesitat / població de 18-74

anys assignada a l’equip d’atenció primària) * 100.



Població de 6-12 anys amb excés de pes, sobrepès i obesitat 2016 (% brut).

Càlcul sobrepès: (població de 6-12 anys amb sobrepès segons les taules de l’OMS / població

de 6-12 anys assignada a l’equip d’atenció primària) * 100.

Càlcul obesitat: (població de 6-12 anys amb obesitat segons les taules de l’OMS / població de

6-12 anys assignada a l’equip d’atenció primària) * 100.

Càlcul excés de pes: (població de 6-12 anys amb sobrepès o obesitat segons les taules de

l’OMS / població de 6-12 anys assignada a l’equip d’atenció primària) * 100.



Els punts de tall del sobrepès i l’obesitat s’han fet segons les taules de l’OMS (vegeu l’annex

2).

Població amb autopercepció positiva/negativa de la salut 2013-2016 (% brut i estandarditzat):

La dada s’obté de preguntar: «Com diríeu que és la vostra salut en general?». Es considera

percepció positiva de la salut quan s’ha contestat «excel·lent», «molt bona» o «bona», i

percepció negativa quan es respon «regular» o «dolenta».

Disponible per sexe. Divisió territorial: AGA.

Es facilita el percentatge brut i l’estandarditzat.

Interpretació: el percentatge brut és el valor real del territori i l’estandarditzat serveix per fer la

comparació amb la resta de territoris (per exemple a l’hora de dur a terme el gràfic amb la

21 de 53


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total

Percepció de l’estat de salutPercepció positiva Percepció negativa

Catalunya(2016)

AGA 1

(2013-2016)

AGA2

(2013-2016)

AGA 3

(2013-2016)

AGA 4

(2013-2016)

Font: Enquesta de salut de Catalunya (ESCA). Departament de Salut.Percentatge estandarditzat de la població europea 2013.

dada de Catalunya i l’AGA). És important recordar que la dada de Catalunya correspon a

l’any 2016 i la dada de l’AGA, al període 2013-2016.

Exemple de gràfic: percepció de l’estat de salut (% estandarditzat) de la població de Catalunya (2016) i les AGA (2013-2016), segons el sexe.

Població de 15 anys i més amb discapacitat 2013-2016 (% brut i estandarditzat): s’estima a

partir d’una llista amb onze tipus diferents de limitacions greus que afecten de manera

permanent la capacitat per desenvolupar activitats quotidianes (enllaç al qüestionari ESCA

marcant «llista 11 tipus diferents»).




comparació amb la resta de territoris (per exemple, a l’hora de dur a terme el gràfic amb la



22 de 53


0%

5%

10%

15%

20%

25%

Persones amb discapacitatHomes Dones Total


Catalunya(2016)

AGA 1

(2013-2016)

AGA 2

(2013-2016)

AGA 3

(2013-2016)

AGA 4

(2013-2016)

Exemple de gràfic: població de 15 anys i més amb discapacitat (% estandarditzat) de la població de Catalunya (2016) i les AGA (2013-2016), segons el sexe.

Població de 15 anys i més amb dependència 2013-2016 (% brut i estandarditzat): s’obté

mitjançant una pregunta sobre la necessitat d’ajuda o de companyia per realitzar activitats

habituals de la vida quotidiana a causa d’un problema de salut.




comparació amb la resta de territoris (per exemple, a l’hora de dur a terme el gràfic amb la



23 de 53


0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

16%

Persones amb dependènciaHomes Dones Total

Catalunya(2016)

AGA 1

(2013-2016)

AGA 2

(2013-2016)

AGA 3

(2013-2016)

AGA 4

(2013-2016)


Exemple de gràfic: població de 15 anys i més amb dependència (% estandarditzat) de la població de Catalunya (2016) i les AGA (2013-2016), segons el sexe.

24 de 53


4 Indicadors de mortalitat


Nombre de defuncions 2011-2015.


Taxa bruta de mortalitat per 1.000 habitants 2011-2015.


Càlcul: (nombre de defuncions 2011-2015 / població assegurada període 2011-2015) * 1.000.

Interpretació: la taxa de mortalitat en les dones de l’ABS 4 del període 2011-2015 és de 6,9

defuncions per cada 1.000 dones residents, mentre que en els homes és de 8,7 defuncions

per cada 1.000 homes.

Recordeu que la taxa bruta és la real del territori i no permet fer comparacions entre territoris.

Per dur a terme la comparació caldria utilitzar la taxa de mortalitat estandarditzada per edat

tenint en compte els intervals de confiança de les taxes que es comparen.

Exemple de gràfic: taxa bruta de mortalitat per 1.000 habitants segons ABS i sexe. Catalunya 2011-2015.

8,4 7,9

11,2

8,77,8

8,47,4

15,0

6,95,9

ABS 1 ABS 2 ABS 3 ABS 4 ABS 5

Taxa

per

1.0

00 h

.

Homes Dones

Font: Registre de mortalitat de Catalunya. Departament de Salut.

25 de 53


Taxa de mortalitat estandarditzada (TME) per 100.000 habitants 2011-2015.


Càlcul: (sumatori de la taxa específica de mortalitat de cada tram d’edat del període 2011-

2015 * la població tipus de cada tram d’edat) / sumatori de la població tipus en tots els trams

d’edat).

Interpretació: en el període 2011-2015 la mortalitat de les dones a l’ABS 18 és

estadísticament superior a la mortalitat de Catalunya. En el cas dels homes la mortalitat és

superior a la de Catalunya, però la diferència no és estadísticament significativa.

Exemple de gràfic: taxa de mortalitat estandarditzada (TME) per edat per 100.000 habitants segons ABS i sexe. Catalunya 2011-2015.

Homes Dones

ABS 1

ABS 2

ABS 3

ABS 4

ABS 8

ABS 9

CATALUNYA

ABS 10

ABS 11

ABS 16

ABS 17

ABS 18

ABS 2

ABS 10

ABS 1

ABS 17

CATALUNYA

ABS 4

ABS 18

ABS 3

ABS 11

ABS 9

ABS 8

ABS 14

Font: Registre de mortalitat de Catalunya. Departament de

Salut.

Percentatge estandarditzat de la població europea 2013.

Observació: la taxa de mortalitat estandarditzada representada en el darrer gràfic és útil per

comparar la mortalitat de les ABS amb la mortalitat de Catalunya. De la mateixa manera es

poden comparar les taxes de les diferents ABS considerant els corresponents intervals de

26 de 53

TME estadísticament superior a la de CatalunyaDiferència estadísticament no significativaTME estadísticament inferior a la de Catalunya


confiança. Si els intervals de confiança no se solapen, la diferència entre les taxes

estandarditzades és estadísticament significativa.

Exemple de gràfic per visualitzar diferències entre ABS: taxa de mortalitat estandarditzada (TME) per edat per 100.000 habitants amb intervals de confiança (95%) segons ABS i sexe. Catalunya 2011-2015.

0

200

400

600

800

ABS 1 ABS 3 ABS 4

Taxe

s x

100.

000

h.

Taxa amb intervals de confiança (95%)

Interpretació: en el període 2011-2015 la mortalitat de les dones a l’ABS 4 és estadísticament

inferior a la mortalitat de l’ABS 1.

Taxa específica de mortalitat per grans grups de causes (per 100.000 habitants) 2011-2015.


Càlcul: (nombre de defuncions per la causa C en el període 2011-2015 / població assegurada

període 2011-2015) * 100.000.

Exemple de taula: taxa específica de mortalitat per 100.000 habitants segons les cinc primeres causes de mort i segons sexe. ABS 1. Catalunya 2011-2015.

Homes DonesCausa de mort Taxa Causa de mort Taxa

Tumors 273,9 Malalties de l’aparell circulatori 160,0

Malalties de l’aparell circulatori 172,3 Tumors 138,1

Malalties de l’aparell respiratori 77,3 Malalties de l’aparell respiratori 50,4

Trastorns mentals i del comportament 39,8 Trastorns mentals i del comportament 43,8

Malalties del sistema nerviós 28,7 Malalties del sistema nerviós 32,9

27 de 53


Font: Registre de mortalitat de Catalunya. Departament de Salut.

Nombre de defuncions per suïcidi 2011-2015.


Esperança de vida en néixer (anys) 2011-2015.


Càlcul: la metodologia emprada per al càlcul de la taula de vida es pot consultar al web del

Departament en el document Metodologia de l’anàlisi de la mortalitat a Catalunya.

Interpretació: si el patró de mortalitat per edat del període 2011-2015 a l’ABS 1 es manté en

el temps, l’esperança de vida en néixer (EV) és de 79 anys per als homes i de 85,9 anys per

a les dones.

Exemple de gràfic: esperança de vida en néixer (en anys) segons ABS i sexe. Catalunya 2011-2015.

79,0 79,876,0 79,3 80,6

85,9 84,5 83,3 84,8 84,9

0

20

40

60

80

100


Espe

ranç

a de

vid

a (a

nys)

Homes Dones

Recomanació: per a una millor representació visual d’aquest indicador es recomana que l’eix

horitzontal comenci al zero. El cas contrari, és a dir, deixar que l’eix horitzontal s’adapti de

forma automàtica a les dades no és incorrecte, però pot fer la sensació visual que les

28 de 53



diferències són molt més grans de les que realment són, com es pot veure en el gràfic

següent:

79,079,8

76,0

79,380,6

85,984,5

83,384,8 84,9

70

72

74

76

78

80

82

84

86

88


Espe

ranç

a de

vid

a (a

nys)

Homes Dones

Les dades d’esperança de vida segons sexe de cada territori permeten calcular la bretxa en

esperança de vida entre dones i homes de la manera següent:

Bretxa de gènere de l’EV = EVDones – EVHomes

Exemple de taula: esperança de vida en néixer (en anys) segons ABS i sexe. Catalunya 2011-2015.

Àrea bàsica de salut Homes Dones Bretxa de gènere(dones-homes)

ABS 1 79,0 85,9 6,9

ABS 2 79,8 84,5 4,7

ABS 3 76,0 83,3 7,3

ABS 4 79,3 84,8 5,5

Interpretació: la bretxa de gènere a favor de les dones en l’esperança de vida en néixer a

l’ABS 1 és de gairebé 7 anys.

29 de 53


5 Indicadors sobre estils de vida


Consum de tabac de la població assignada a l’equip d’atenció primària (EAP) de 15 anys i

més 2016 (% brut).

Càlcul: (consum de tabac de la població assignada a l’EAP de 15 anys i més / població

assignada a l’EAP de 15 anys i més) * 100.


Es faciliten numeradors i denominadors.

Exemple de gràfic: consum de tabac de la població assignada a l’EAP de 15 anys i més (% brut) segons ABS i sexe. Catalunya 2016.

ABS 1 ABS 2 ABS 3 ABS 4 ABS 5 Catalunya

11.714.3

36.6

32.2

22.6 22.6

9.1 9.3

24.3 24.4

16.3 16.0

Homes Dones

Consum de risc d’alcohol de la població de 15 anys i més 2013-2016 (% brut i estandarditzat):

es calcula usant la informació sobre la freqüència del consum d’alcohol, el tipus de beguda

consumida, la quantitat i la distribució del consum al llarg de la setmana. Es categoritza la

població per unitat de consum diari d’alcohol, estimada a partir de l’estandardització del tipus

de beguda alcohòlica consumida (unitat de beguda estàndard, UBE). Es classifiquen com a

consum de risc: en els homes, aquells que prenen 28 o més unitats/setmana; en les dones,

les que prenen 16 unitats/setmana. També es considera consum de risc quan les persones

consumeixen 5 o més consumicions seguides almenys un cop al mes.



30 de 53


0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

Consum de risc d’alcoholHomes Dones Total


Catalunya(2016)

AGA 1

(2013-2016)

AGA 2

(2013-2016)

AGA 3

(2013-2016)

AGA 4

(2013-2016)





Exemple de gràfic: consum de risc d’alcohol de la població de 15 anys i més (% estandarditzat) de la població de Catalunya (2016) i les AGA (2013-2016), segons el sexe.

Activitat física saludable de la població de 15 a 69 anys 2015-2016 (% brut i estandarditzat):

es mesura a partir de l’instrument IPAQ, que classifica la població en tres categories: baixa,

moderada i alta. Es considera activitat física saludable la suma de l’activitat moderada i l’alta.

Disponible per sexe. Divisió territorial: regió sanitària.




dada de Catalunya i la regió sanitària). És important recordar que la dada de Catalunya

correspon a l’any 2016 i la dada de la regió sanitària, al període 2015-2016.

31 de 53


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Catalunya (2016) RS XXXX (2015-2016)

Activitat física saludable (15 - 69 anys)Homes Dones Total


Exemple de gràfic: activitat física saludable de la població de 15 a 69 anys (% estandarditzat) de la població de Catalunya (2016) i de la regió sanitària (2015-2016) segons el sexe.

Adherència a la dieta mediterrània en població de 15 anys i més 2015-2016 (% brut i

estandarditzat): es recull amb l’instrument MEDAS (Mediterranean Diet Adherence Screener),

que consta de 14 preguntes sobre els diferents elements de la dieta mediterrània. S’hi

estableixen tres categories: compliment baix (≤ 5 punts), compliment mitjà (entre 6 i 9 punts) i

compliment alt (≥ 10 punts). Es considera com a seguiment adequat de les recomanacions

d’alimentació mediterrània els nivells de compliment mitjà i alt.

Disponible per sexe. Divisió territorial: regió sanitària.


Interpretació: el percentatge brut és la dada real del territori i l’estandarditzat serveix per fer la

comparació amb la resta del territori (per exemple a l’hora de dur a terme el gràfic amb la

dada de Catalunya i la regió sanitària). És important recordar que la dada de Catalunya

correspon a l’any 2016 i la dada de la regió sanitària, al període 2015-2016.

32 de 53


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Catalunya (2016) RS XXXX (2015-2016)

Adherència a la dieta mediterràniaHomes Dones Total


Exemple de gràfic: adherència a la dieta mediterrània en població de 15 anys i més (% estandarditzat) de la població de Catalunya (2016) i de la regió sanitària (2015-2016) segons el sexe.


- Addiccions en joves: consum de cànnabis, cocaïna, opiacis, heroïna. Algunes d’aquestes

dades les podeu obtenir de l’ajuntament.

33 de 53


6 Indicadors sobre pràctiques preventives

Aquest apartat consta de l’indicador següent:

Cobertura vacunal de la població infantil de 0-14 anys 2016 (% brut).

Càlcul: (població assignada de 0-14 anys amb estat vacunal correcte / població assignada de

0-14 anys) * 100.


34 de 53


7 Indicadors sobre recursos (APS, SP, serveis socials i altres) i ús de serveis


Població assignada a l’equip d’atenció primària (EAP) (n).

Disponible per sexe i ABS.

Població assignada i atesa a l’equip d’atenció primària (EAP) 2016 (% brut).

Càlcul: (població assignada i atesa a l’EAP / població assignada a l’EAP) * 100.



Mitjana de visites de la població assignada i atesa a l’equip d’atenció primària (EAP) 2016.

Càlcul: (nombre de visites de la població assignada i atesa a l’EAP / població assignada i

atesa a l’EAP).



Població assignada a l’equip d’atenció primària (EAP) de 75 anys o més que ha estat atesa al

Programa d’atenció domiciliaria (ATDOM) 2016 (% brut).

Càlcul: (població assignada a l’EAP de 75 anys i més atesa al Programa ATDOM / població

assignada a l’EAP de 75 anys i més) * 100.


Població de 18 anys i més atesa a centres ambulatoris de salut mental (CSM) 2016 (% brut i

estandarditzat).

Càlcul: (població de 18 anys i més atesa a CSM / població assegurada de 18 anys i més) *

100.


Es facilita numerador i denominador, i percentatges brut i estandarditzat.

Interpretació: recordeu que la dada bruta és la real del territori i l’estandarditzada només

serveix per comparar-la amb la resta d’ABS.

Població menor de 18 anys atesa a centres ambulatoris de salut mental (CSM) 2016 (% brut i

estandarditzat).

35 de 53


Càlcul: (població menor de 18 anys atesa a CSM / població assegurada menor de 18 anys) *

100.


Es facilita numerador i denominador, i percentatges brut i estandarditzat.

Interpretació: recordeu que la dada bruta és la real del territori i l’estandarditzada només

serveix per comparar-la amb la resta d’ABS.

Població consumidora de fàrmacs 2016 (% brut).

Càlcul: (població consumidora d’algun fàrmac durant l’any / població assegurada) * 100.



Població consumidora de psicofàrmacs 2016 (% brut).

Càlcul: (població consumidora d’algun psicofàrmac durant l’any / població assegurada) * 100.



Taxa de població polimedicada, 10 principis actius (ACT) o més 2016.

Càlcul: (població amb 10 o més principis actius dispensats un mateix mes / població

assegurada) * 100.000.



- Percentatge de població atesa per professionals de serveis socials o altres serveis de

l’ajuntament. Algunes d’aquestes dades les podreu obtenir de l’ajuntament.

-

36 de 53


8 Indicadors d’entorn físic

Aquesta secció inclou:

Mapes de qualitat de l’aire en temps real . Qualitat de l’aigua de consum humà per municipi .


- Mapa de soroll del municipi.

- Nivell de contaminació per diferents partícules.

- Pobresa energètica.

- Quilòmetres de verd urbà.

- Vehicles per quilòmetre quadrat.

- Llista de recursos que hi ha a l’àmbit municipal (educatius, culturals, esportius,

associacionisme, etc.).

37 de 53

http://sinac.msssi.es/SinacV2/

http://www.gencat.cat/mediamb/qaire/mapes_qualitat_aire_catalunya/mapesqualitatairecatalunya.html


Annex 1. ABS i correspondència AGA-RS

Regió sanitària Àrees de gestió assistencial Àrees bàsiques de salut

Llei

da Lleida

AGRAMUNTALCARRÀSALFARRÀS/ALMENARARTESA DE SEGREBALAGUERBELLPUIGLES BORGES BLANQUESCERVERALA GRANADELLALLEIDA 1 CENTRE HISTÒRIC-RAMBLA FERRANLLEIDA 2 RONDA-MARIOLALLEIDA 3 EIXAMPLELLEIDA 4 BALÀFIA-PARDINYESLLEIDA 5 CAPPONTLLEIDA 6 BORDETA-MAGRANERSLLEIDA RURAL 1-NORDPLA D’URGELLPONTSSERÒSTÀRREGALLEIDA RURAL 2-SUDALMACELLESLLEIDA 7 ONZE DE SETEMBRE

Alt P

irine

u i A

ran

Alt UrgellALT URGELL-SUDLA SEU D’URGELL

Cerdanya LA CERDANYA

PallarsPALLARS SOBIRÀLA POBLA DE SEGURTREMP

Aran ARAN

Alta Ribagorça ALTA RIBAGORÇA

38 de 53


Cam

p de

Tar

rago

naAlt Camp i Conca de Barberà

MONTBLANCALT CAMP ESTVALLS URBÀALT CAMP OEST

Baix Camp i Priorat

LES BORGES DEL CAMPCAMBRILSCORNUDELLA DE MONTSANTFALSETMONT-ROIG DEL CAMPRIUDOMSREUS 1REUS 2REUS 3REUS 4REUS 5VANDELLÒS I L’HOSPITALET DE L’INFANTLA SELVA DEL CAMP

Baix PenedèsEL VENDRELLBAIX PENEDÈS - INTERIORCALAFELL

Tarragonès

CONSTANTÍEL MORELLTARRAGONA 1TARRAGONA 2TARRAGONA 3TARRAGONA 4TARRAGONA 5TARRAGONA 6TORREDEMBARRASALOUVILA-SECATARRAGONA-7 (SANT SALVADOR)TARRAGONA-8

Terre

s de

l’Ebr

e

AltebratFLIXMÓRA LA NOVA - MÓRA D’EBRETERRA ALTA

Baix Ebre

DELTEBREL’AMETLLA DE MAR - EL PERELLÓTORTOSA 1 - ESTTORTOSA 2 - OESTL’ALDEA - CAMARLES - L’AMPOLLA

MontsiàAMPOSTASANT CARLES DE LA RÀPITAULLDECONA

39 de 53


Giro

na

Alt Empordà

BÀSCARAL’ESCALAFIGUERESLA JONQUERALLANÇÀPERALADAROSESVILAFANT

Baix Empordà

LA BISBAL D’EMPORDÀPALAFRUGELLPALAMÓSSANT FELIU DE GUÍXOLSTORROELLA DE MONTGRÍ

Garrotxa

BESALÚOLOTSANT JOAN LES FONTSVALL D’EN BAS

RipollèsCAMPRODONRIPOLL-SANT JOAN DE LES ABADESSESRIBES DE FRESER-CAMPDEVÀNOL

Alt Maresme

CALELLACANET DE MARMALGRAT DE MARPINEDATORDERA

Selva MarítimaBLANESLLORET DE MAR

Gironès Nord i Pla de l’Estany

BANYOLESCELRÀGIRONA 1GIRONA 2GIRONA 3GIRONA 4SARRIÀ DE TER

Gironès Sud i Selva Interior

ANGLÈSARBÚCIES/SANT HILARICASSÀ DE LA SELVASALTSANTA COLOMA DE FARNERSSILS/VIDRERES/MAÇANET DE LA SELVABREDA - HOSTALRIC

40 de 53


Cata

luny

a Ce

ntra

l

Anoia

CALAFANOIA RURALSANTA COLOMA DE QUERALTSANTA MARGARIDA DE MONTBUIVILANOVA DEL CAMÍCAPELLADESPIERAIGUALADA-1IGUALADA-2

Osona

CENTELLESMANLLEULLUÇANÈSSANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀSANT QUIRZE DE BESORASANTA EUGÈNIA DE BERGATONAVALL DEL GESVIC-1 NORDVIC-2 SUDRODA DE TER

Bages i Solsonès

ARTÉSCARDONAMONTSERRATMANRESA 1MANRESA 2MANRESA 3MANRESA 4MOIÀNAVÀS/BALSARENYSALLENTNAVARCLES - SANT FRUITÓS DE BAGESSANT JOAN DE VILATORRADASANT VICENÇ DE CASTELLETEL SOLSONÈSSÚRIA

BerguedàBERGABAIX BERGUEDÀALT BERGUEDÀ

41 de 53


Barc

elon

a

Baix Llobregat Centre i Fontsanta - L’H N

CORNELLÀ DE LLOBREGAT 1CORNELLÀ DE LLOBREGAT 2CORNELLÀ DE LLOBREGAT 3CORNELLÀ DE LLOBREGAT 4ESPLUGUES DE LLOBREGAT 1ESPLUGUES DE LLOBREGAT 2MOLINS DE REISANT FELIU DE LLOBREGAT 1SANT FELIU DE LLOBREGAT 2SANT JOAN DESPÍ 1SANT JOAN DESPÍ 2SANT JUST DESVERNVALLIRANAL’HOSPITALET DE LLOBREGAT 3 - COLLBLANCL’HOSPITALET DE LLOBREGAT 4 - TORRASSAL’HOSPITALET DE LLOBREGAT 7 - FLORIDA N.L’HOSPITALET DE LLOBREGAT 8 - FLORIDA S.L’HOSPITALET DE LLOBREGAT 9 - PUBILLA C.CORBERA DE LLOBREGAT

L’Hospitalet Sud i el Prat de Llobregat

EL PRAT DE LLOBREGAT 1EL PRAT DE LLOBREGAT 2EL PRAT DE LLOBREGAT 3L’HOSPITALET DE LLOBREGAT 1 - CENTREL’HOSPITALET DE LLOBREGAT 2 - S. JOSEPL’HOSPITALET DE LLOBREGAT 5 - S. EULÀLIA N.L’HOSPITALET DE LLOBREGAT 6 - S. EULÀLIA S.L’HOSPITALET DE LLOBREGAT 10 - C. SERRAL’HOSPITALET DE LLOBREGAT 11 - GORNALL’HOSPITALET DE LLOBREGAT 12 (BELLVITGE)

Barcelonès Nord i Baix Maresme SANTA COLOMA DE GRAMENET 1SANTA COLOMA DE GRAMENET 2SANTA COLOMA DE GRAMENET 3SANTA COLOMA DE GRAMENET 4SANTA COLOMA DE GRAMENET 5BADALONA 1BADALONA 2BADALONA 3BADALONA 4BADALONA 5BADALONA 6BADALONA 8BADALONA 9BADALONA 10BADALONA 11BADALONA 12SANT ADRIÀ DE BESÒS 1MONTGAT

42 de 53


BADALONA 7ABADALONA 7BEL MASNOU-ALELLAOCATA-TEIÀSANTA COLOMA DE GRAMENET 6

Maresme Central

ARENYS DE MARARGENTONAMATARÓ 1MATARÓ 2MATARÓ 3MATARÓ 4MATARÓ 5MATARÓ 6MATARÓ 7PREMIÀ DE MARVILASSAR DE MARSANT ANDREU DE LLAVANERESVILASSAR DE DALT

Vallès Occidental Est

CASTELLAR DEL VALLÈSCERDANYOLA DEL VALLÈS 1CERDANYOLA DEL VALLÈS 2SABADELL 1ASABADELL 1BSABADELL 2SABADELL 3ASABADELL 3BSABADELL 5SABADELL 6SABADELL 7BARBERÀ DEL VALLÈSCIUTAT BADIASABADELL 4-ASABADELL 4-BCERDANYOLA-RIPOLLETRIPOLLET-1RIPOLLET-2POLINYÀ-SENTMENAT

Barcelona Esquerra

BARCELONA 2-ABARCELONA 2-BBARCELONA 2-CBARCELONA 2-DBARCELONA 2-EBARCELONA 3-ABARCELONA 3-BBARCELONA 3-CBARCELONA 3-DBARCELONA 3-E

43 de 53


BARCELONA 3-GBARCELONA 4-ABARCELONA 4-BBARCELONA 4-CBARCELONA 5-ABARCELONA 5-BBARCELONA 5-CBARCELONA 5-DBARCELONA 3-H

Barcelona Nord

BARCELONA 5-EBARCELONA 6-DBARCELONA 7-CBARCELONA 7-DBARCELONA 7-EBARCELONA 7-FBARCELONA 8-ABARCELONA 8-BBARCELONA 8-CBARCELONA 8-DBARCELONA 8-EBARCELONA 8-FBARCELONA 8-GBARCELONA 8-HBARCELONA 9-EBARCELONA 9-FMONTCADA I REIXACBARCELONA 8-IBARCELONA 8-JBARCELONA 9-HBARCELONA 9-I

Alt Penedès

PENEDÈS RURALSANT SADURNÍ D’ANOIAVILAFRANCA DEL PENEDÈS 1VILAFRANCA DEL PENEDÈS 2

Garraf

SITGESVILANOVA I LA GELTRÚ 1VILANOVA I LA GELTRÚ 2CUBELLES-CUNITVILANOVA I LA GELTRÚ 3RIBES-OLIVELLAROQUETES-CANYELLES

Baix Llobregat Litoral i Viladecans

GAVÀ 1GAVÀ 2VILADECANS 1VILADECANS 2CASTELLDEFELS-1CASTELLDEFELS-2

44 de 53


BEGUESVILADECANS 3

Baix Llobregat Litoral i Sant Boi

SANT BOI DE LLOBREGAT 1SANT BOI DE LLOBREGAT 2SANT BOI DE LLOBREGAT 3SANT BOI DE LLOBREGAT 4SANT VICENÇ DELS HORTS-1SANT VICENÇ DELS HORTS-2

Baix Llobregat Nord

ESPARREGUERAMARTORELLOLESA DE MONTSERRATSANT ANDREU DE LA BARCAMARTORELL RURALPALLEJÀABRERA

Vallès Occidental Oest

TERRASSA ATERRASSA BTERRASSA CTERRASSA DTERRASSA ETERRASSA FRUBÍ 1RUBÍ 2TERRASSA-GSANT QUIRZE DEL VALLÈSRUBÍ 3SANT CUGAT DEL VALLÈS-1SANT CUGAT DEL VALLÈS-2SANT CUGAT DEL VALLÈS-3

Baix MontsenySANT CELONIALT MOGENT

Baix Vallès

CALDES DE MONTBUIMARTORELLESPARETS DEL VALLÈSSANTA PERPÈTUA DE MOGODALA LLAGOSTAMOLLET DEL VALLÈS-ESTMOLLET DEL VALLÈS-2 OESTPALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS

Vallès Oriental Central

CARDEDEULA GARRIGAMONTORNÈS / MONTMELÓGRANOLLERS 1 - OESTGRANOLLERS 2 - NORDGRANOLLERS 3 - CENTRE ESTGRANOLLERS 4 - SUDVALL DEL TENES

45 de 53


LA ROCA DEL VALLÈS

Barcelona Dreta

BARCELONA 2-GBARCELONA 2-HBARCELONA 2-IBARCELONA 2-JBARCELONA 2-KBARCELONA 6-ABARCELONA 6-BBARCELONA 6-CBARCELONA 7-ABARCELONA 7-BBARCELONA 9-ABARCELONA 9-CBARCELONA 10-EBARCELONA 10-FBARCELONA 7-GBARCELONA 6-E

Barcelona Litoral Mar

BARCELONA 1-ABARCELONA 1-BBARCELONA 1-CBARCELONA 1-DBARCELONA 1-EBARCELONA 10-ABARCELONA 10-BBARCELONA 10-CBARCELONA 10-DBARCELONA 10-GBARCELONA 10-HBARCELONA 10-ISANT ADRIÀ DE BESÒS 2BARCELONA 10-J

46 de 53


Annex 2. Indicadors bàsics de salut per ABS (IBS-ABS): taula resum

Indicadors Disponible per sexe Territori Font de dades (origen) On es pot

trobar?DemogràficsPoblació assegurada segons grups d’edat 2016 (n) X ABS RCA (CatSalut) IBS-ABS

Índex de sobreenvelliment 2016 (% brut) X ABS RCA (CatSalut) IBS-ABS

Població amb nacionalitat d’un país en via de desenvolupament 2014 (% brut) X ABS Registre estadístic de població (Idescat) IBS-ABS

Gent gran que viu sola 2014 (% brut) X ABS Registre estadístic de població (Idescat) IBS-ABS

SocioeconòmicsPoblació exempta de copagament de farmàcia 2016 (% brut) X ABS RCA (CatSalut)

IBS-ABS

Índex socioeconòmic compost 2016 ABS Registre estadístic de població i RCA (CatSalut)IBS-ABS

Població amb nivell d’instrucció insuficient 2014 (% brut) X ABS Registre estadístic de població (Idescat)IBS-ABS

MorbiditatPoblació de 15 anys i més atesa a atenció primària segons diagnòstics seleccionats 2016 (% brut)

XABS eCAP (SISAP-ICS)

IBS-ABS

Població de 0-14 anys atesa a atenció primària segons diagnòstics seleccionats 2016 (% brut)


IBS-ABS

Població de 18 anys i més atesa a centres de salut mental ambulatoris (CSM) segons diagnòstics seleccionats 2016 (% brut)

XABS CMBD-SMP i RCA (CatSalut)

IBS-ABS

Població menor de 18 anys atesa a centres de salut mental ambulatoris (CSM) segons diagnòstics seleccionats 2016 (% brut)

XABS CMBD-SMP i RCA (CatSalut)

IBS-ABS

Població de 18-74 anys amb excés de pes, sobrepès i obesitat 2016 (% brut)


IBS-ABS

Població de 6-12 anys amb excés de pes, sobrepès i obesitat 2016 (% brut)


IBS-ABS

Població amb autopercepció positiva/negativa de la salut 2013-2016 (% brut i estandarditzat)

XAGA ESCA (Departament de Salut)

IBS-ABS

47 de 53


Població de 15 anys i més amb discapacitat 2013-2016 (% brut i estandarditzat)


IBS-ABS

Població de 15 anys i més amb dependència 2013-2016 (% brut i estandarditzat)


IBS-ABS

Mortalitat

Nombre de defuncions 2011-2015 X ABSRegistre de mortalitat de Catalunya (Departament de Salut)

IBS-ABS

Taxa bruta de mortalitat per 1.000 habitants 2011-2015 X ABSRegistre de mortalitat de Catalunya (Departament de Salut)

IBS-ABS

Taxa de mortalitat estandarditzada (TME) per 100.000 habitants 2011-2015 X ABS

Registre de mortalitat de Catalunya (Departament de Salut)

IBS-ABS

Taxa específica de mortalitat per grans grups de causes (per 100.000 habitants) 2011-2015 X ABS

Registre de mortalitat de Catalunya (Departament de Salut)

IBS-ABS

Nombre de defuncions per suïcidi 2011-2015 X ABSRegistre de mortalitat de Catalunya (Departament de Salut)

IBS-ABS

Esperança de vida en néixer (anys) 2011-2015 X ABSRegistre de mortalitat de Catalunya (Departament de Salut)

IBS-ABS

Estils de vidaConsum de tabac de la població assignada a l’equip d’atenció primària de 15 anys i més 2016 (% brut) X ABS eCAP (SISAP-ICS) IBS-ABS

Consum de risc d’alcohol de la població de 15 anys i més 2013-2016 (% brut i estandarditzat) X AGA ESCA (Departament de Salut) IBS-ABS

Activitat física saludable de la població de 15 a 69 anys 2015-2016 (% brut i estandarditzat) X Regió sanitària ESCA (Departament de Salut) IBS-ABS

Adherència a la dieta mediterrània en població de 15 anys i més 2015-2016 (% brut i estandarditzat) X Regió sanitària ESCA (Departament de Salut) IBS-ABS

Pràctiques preventives

Cobertura vacunal població infantil de 0-14 anys 2016 (% brut) ABS Qüestionari anual a entitats proveïdores APS (CatSalut) IBS-ABS

Recursos (APS, SP, serveis socials i altres) i ús de serveis

Població assignada a l’equip d’atenció primària (EAP) 2016 (n) X ABS CMBD-AP (CatSalut) IBS-ABS

Població assignada i atesa a l’EAP 2016 (% brut) X ABS CMBD-AP (CatSalut) IBS-ABS

Mitjana de visites de la població assignada i atesa a l’EAP 2016 X ABS CMBD-AP (CatSalut) IBS-ABS

48 de 53


Població assignada a l’EAP de 75 anys o més que ha estat atesa al Programa d’atenció domiciliaria (ATDOM) 2016 (% brut) ABS Qüestionari anual a entitats proveïdores APS

(CatSalut) IBS-ABS

Població de 18 anys i més atesa a centres de salut mental ambulatoris (CSM) 2016 (% brut i estandarditzat) X ABS CMBD-SMP i RCA (CatSalut) IBS-ABS

Població menor de 18 anys atesa a centres de salut mental ambulatoris (CSM) 2016 (% brut i estandarditzat) X ABS CMBD-SMP i RCA (CatSalut) IBS-ABS

Població consumidora de fàrmacs 2016 (% brut) X ABS Base de dades facturació farmàcia (CatSalut) IBS-ABS

Població consumidora de psicofàrmacs 2016 (% brut) X ABS Base de dades facturació farmàcia (CatSalut) IBS-ABS

Taxa de població polimedicada 10 principis actius (ACT) o més 2016 ABS Base de dades facturació farmàcia (CatSalut) IBS-ABS

Entorn físic i altres indicadors complementarisMapes de qualitat de l’aire en temps real Mapes de punts Punts de mesurament de la qualitat de l’aire

(Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat)Dept. Territori i Sostenibilitat

49 de 53



Annex 3. Proposta d’ampliació d’indicadors de l’informe de salut: taula resum

Indicadors Territori Font de dades (origen) On es pot trobar?

DemogràficsDistribució dels naixements segons l’edat de la mare Municipi (> 20.000 h.) Registre estadístic de població (Idescat) Idescat1

Naixements en mares estrangeres Municipi (> 20.000 h.) Registre estadístic de població (Idescat) Idescat

Interrupció voluntària de l’embaràs Municipi gran /comarca Registre IVE (Departament de Salut) DG Planificació en

Salut2

SocioeconòmicsTaxa d’atur Municipi Observatori treball (Departament Treball, Afers Socials i

Famílies) Ajuntament3

Índex global de la renda familiar disponible Municipi Idescat Idescat

Pobresa Municipi Ajuntament Ajuntament

Habitatge Municipi Ajuntament Ajuntament

Violència Municipi Ajuntament Ajuntament

Absentisme escolar Municipi Ajuntament Ajuntament

Seguretat Municipi Ajuntament Ajuntament

Estils de vida

Addiccions en joves Municipi Ajuntament Ajuntament

Recursos (APS, SP, serveis socials i altres) i ús de serveis

Percentatge de població assignada atesa a serveis socials Municipi Ajuntament Ajuntament

Entorn físic i altres indicadors complementarisMapes de la qualitat de l’aire en temps real Mapes de punts Punts de mesurament de la qualitat de l’aire (Secretaria de Medi

Ambient i Sostenibilitat)Dept. Territori i Sostenibilitat

Qualitat de l’aigua de consum humà Municipi Sistema d’Informació Nacional d’Aigües de Consum MSSSI4

50 de 53

http://sinac.msssi.es/SinacV2/



http://salutweb.gencat.cat/ca/el_departament/estadistiques_sanitaries/dades_de_salut_i_serveis_sanitaris/interrupcio_voluntaria_de_lembaras_ive/


Mapa de soroll del municipi Municipi Ajuntament Ajuntament

Nivell de contaminació per diferents partícules Municipi Ajuntament Ajuntament

Pobresa energètica Municipi Ajuntament Ajuntament

Quilòmetres de verd urbà Municipi Ajuntament Ajuntament

Vehicles per quilòmetre quadrat Municipi Ajuntament Ajuntament

Llista de recursos municipals Municipi Ajuntament Ajuntament

1. Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), https://www.idescat.cat/ 2. Direcció General de Planificació en Salut

3. Ajuntament. Moltes de les dades que no es donen a través dels indicadors bàsics per ABS estan disponibles a l’ajuntament de cada municipi.

4. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad

51 de 53

https://www.idescat.cat/


Es consideren països en via de desenvolupament: Afganistan Algèria Angola Anguilla Antigua i

Barbuda Antilles

Neerlandeses Aràbia Saudita Argentina Armènia Aruba Azerbaidjan Bahames, les Bahrain Bangladesh Barbados Belize Benín Bhutan Bolívia Botswana Brasil Brunei Burkina Faso Burundi Cambodja Camerun Cap Verd Colòmbia Comores, les Congo Corea del Nord Corea del Sud Costa d’Ivori Costa Rica Cuba Djibouti Dominica Egipte El Salvador Emirats Àrabs

Units, els Equador Eritrea Etiòpia Fiji Filipines Gabon Gàmbia Geòrgia Ghana Grenada

Guadalupe Guaiana

Francesa Guam Guatemala Guinea Guinea

Equatorial Guinea Bissau Guyana Haití Hondures Hong Kong,

Xina Iemen, el Illes Caiman Illes Cook Illes Falkland

(Malvines) Illes Mariannes

del Nord Illes Marshall Illes Salomó Illes Turks i

Caicos Illes Verges

Britàniques Illes Verges

dels Estats Units

Índia Indonèsia Iran Iraq, l’ Israel Jamaica Jordània Kazakhstan Kenya Kirguizistan Kiribati Kuwait Laos Lesotho Líban Libèria Líbia Macau, Xina Madagascar Malàisia Malawi Maldives Mali

Marroc, el Martinica Maurici Mauritània Mayotte Mèxic Micronèsia Moçambic Mongòlia Montserrat Myanmar Namíbia Nauru Nepal Nicaragua Níger Nigèria Niue Nova Caledònia Oman Pakistan Palau Panamà Papua Nova

Guinea Paraguai Perú Pitcairn Polinèsia

Francesa Puerto Rico Qatar República

Centreafricana República

Democràtica del Congo

República Dominicana

Reunió, la Ruanda Sàhara

Occidental Saint Helena,

Ascenció i Tristan da Cunha

Saint Christopher i Nevis

Saint Lucia Saint Vincent i

les Grenadines

Saint Barthélemy

Saint-Martin Samoa Samoa Nord-

americana São Tomé i

Príncipe Senegal Seychelles Sierra Leone Singapur Síria Somàlia Sri Lanka Sud-àfrica Sudan del Sud,

el Sudan, el Surinam Swazilàndia Tadjikistan Tailàndia Taiwan Tanzània Territoris

Palestins [o Palestina]

Timor Oriental Togo Tokelau Tonga Trinitat i

Tobago Tunísia Turkmenistan Turquia Tuvalu Txad Uganda Uruguai Uzbekistan Vanuatu Veneçuela Vietnam Wallis i Futuna Xile Xina Zàmbia

Zimbàbue

Nois Noies

52 de 53

Annex 4. Països en via de desenvolupament segons l’Idescat

Annex 5. Punts de tall del sobrepès i l’obesitat infantil de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)


Edat(anys)

Sobrepès

1 DE

Obesitat

2 DE

Sobrepès

1 DE

Obesitat

2 DE

5,5 16,7 18,4 16,9 19,0

6 16,8 18,5 17,0 19,2

6,5 16,9 18,7 17,1 19,5

7 17,0 19,0 17,3 19,8

7,5 17,2 19,3 17,5 20,1

8 17,4 19,7 17,7 20,6

8,5 17,7 20,1 18,0 21,0

9 17,9 20,5 18,3 21,5

9,5 18,2 20,9 18,7 22,0

10 18,5 21,4 19,0 22,6

10,5 18,8 21,9 19,4 23,1

11 19,2 22,5 19,9 23,7

11,5 19,5 23,0 20,3 24,3

12 19,9 23,6 20,8 25,0

12,5 20,4 24,2 21,3 25,6

13 20,8 24,8 21,8 26,2

13,5 21,3 25,3 22,3 26,8

14 21,8 25,9 22,7 27,3

14,5 22,2 26,5 23,1 27,8

15 22,7 27,0 23,5 28,2

15,5 23,1 27,4 23,8 28,6

16 23,5 27,9 24,1 28,9

16,5 23,9 28,3 24,3 29,1

17 24,3 28,6 24,5 29,3

17,5 24,6 29,0 24,6 29,4

18 24,9 29,2 24,8 29,5

18,5 25,2 29,5 24,9 29,6

19 25,4 29,7 25,0 29,7

La taula completa, mes a mes, de l’OMS pot consultar-se a: Per al grup d’edat de 5 a 19 anys:

http://www.who.int/growthref/who2007_bmi_for_age/en/index.html. Per al grup d’edat de 0 a 2 anys i de 2 a 5 anys:

http://www.who.int/childgrowth/standards/bmi_for_age_field/en/index.html.

53 de 53

http://www.who.int/childgrowth/standards/bmi_for_age_field/en/index.html

http://www.who.int/growthref/who2007_bmi_for_age/en/index.html

Plantilla Salutobservatorisalut.gencat.cat/.../comunitaria/Guia.docx · Web viewLa reforma de...

Documents

Transcript of Plantilla Salutobservatorisalut.gencat.cat/.../comunitaria/Guia.docx · Web viewLa reforma de...