Plàstica 2 - tandemedicions.comtandemedicions.com/pdf/id_784.pdf · RECURSOS DIDÀCTICS...

Plàstica 2GUIA DIDÀCTICA

TR

AM

RECURSOSDIDÀCTICS

Orientacions metodològiques,activitats complementàries per explotar el llibre de l’alumne, més material per als mestres i les mestres.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Quadern de via 2,de reforç. Fitxes imprimibles i fotocopiables.

Quadern de via 3,d’ampliació. Fitxes imprimibles i fotocopiables.

PROJECTETRAM

Presentació i característi-ques del projecte, materialsque el componen, contribu-ció de cada àrea al desenvo-lupament de les competèn-cies bàsiques i estructuradidàctica de les unitats.

PROGRAMACIONS

Continguts i objectius de lesunitats didàctiques.

SOLUCIONSSolucions

de les activitats del llibre

de l’alumne.

AVALUACIÓ

Indicacions per a l’avaluació.Inclou propostes d’avaluacióinicial i final i també fulls decontrol.

ProjecteTRAM Recursos per als mestresCONTINGUTS DE LES GUIES DIDÀCTIQUES

DE LLENGUATextos orals del llibre de l’alumne.

CD

GUIES ENFORMAT PDF• Projecte TRAM

• Avaluacions

• Programacions (també en Word)

• Solucions

• Recursos

• Atenció a la diversitat

ACTIVITATS INTERACTIVES

PLA LECTOR

CATÀLEG DE PUBLICACIONS •GUIES DIDÀCTIQUES •

MÉS RECURSOS •ENLLAÇOS D’INTERÈS •

www.tandemedicions.com

s per als mestres

MAQUETACIÓQuinto A Estudio Gráfico S.L.

CORRECCIÓAlfatara Serveis lingüístics i editorials

IL·LUSTRACIÓ DE LA COBERTAJordi Sales

FOTOGRAFIESAci, Aisa, Arxiu ECSA, Cover,

Index, Marc Enseñat

Primera edició: maig del 2007

© 2007, Monse Fransoy,per les il·lustracions

© 2007, Tàndem EdicionsCarrer San Vicent, 93, 1a.46007 Valè[email protected]

DISSENY DE LA COL·LECCIÓ Cass

COORDINACIÓ DE MAQUETACIÓ Montserrat Estévez

COORDINACIÓ PEDAGÒGICA Anna Canals

DIRECCIÓ EDITORIAL Rosa Serrano

REDACCIÓ

Cristina Picazo

IL·LUSTRACIONS

Monse Fransoy

EL PROJECTE TRAM per a l’educació primària 8

ÀREA D’EDUCACIÓ ARTÍSTICA (PLÀSTICA) 12Contribució de l’àrea

a les competències bàsiques 12

Estructura didàctica 14

L’avaluació en la LOE 17

L’avaluació en el projecte TRAM 18

Avaluació inicial 19

Avaluació final 22

Fulls de seguiment 25

Objectius d’etapa i criteris d’avaluació de cicle 28

EL TREBALL UNITAT A UNITAT 29Programació de continguts i objectius didàctics

Orientacions i recursos didàctics

LA LÍNIA I EL PUNT 29

EL COLOR 33

LES TEXTURES 37

LES FORMES 41

EL COS HUMÀ 47

EL VOLUM 516

5

4

3

2

1

ÍNDEX

7

PresentacióHui, a principi d’un segle nou, ens trobem ambuna societat que ha canviat radicalment en elsdarrers anys, i amb uns alumnes que tenenuns interessos i unes necessitats diferents.L’any 2007, amb la implantació de la LOE, s’i-nicia una època de canvis.

Des de Tàndem Edicions ens proposem donarresposta a aquestes noves necessitats delsalumnes, de l’escola i de la societat i hem pre-parat amb il·lusió un nou projecte basat en elspostulats de la nova llei.

Volem oferir als professors una eina útil i efi-caç perquè puguen desenvolupar la seua tascadocent, uns materials que puguen adequar-sea cada situació d’aprenentatge i a les neces-sitats educatives de cada centre, de cada aulai, en definitiva, de cada alumne o alumna.

Esperem haver-ho aconseguit.

8TRAM 2 Plàstica EL PROJECTE TRAM

TÀNDEM EDICIONS ofereix per a aquestnou curs una proposta trencadora, una novalínia de materials didàctics per a l’educacióprimària. Mantenim així el compromís derenovació pedagògica i qualitat de l’educació.

Els canvis socials, pedagògics i legislatiushan marcat el nou plantejament didàcticdels nostres materials.

El nou projecte l’hem anomenat TRAM, perquède mica en mica, tram a tram, de maneraprogressiva, els xiquets i xiquetes aprendrana...

saber fer

tenir criteri propi

ser autònoms

reflexionar sobre el seu procés d’aprenentatge

verbalitzar i comunicar els seus aprenentatges

tenir iniciativa

En definitiva, tram a tram aprendran a aprendre, a preparar-se per aconseguirdesenvolupar les capacitats bàsiques i lescompetències que regeixen les relacions per-sonals, socials i professionals de la societatactual.

EL PROJECTE

TRAMper a l’educació

primària


Aspectes didàctics del projecte TRAM de Cicle inicial

Respectant la LOE, apostem per...

La TEMPORITZACIÓ TRIMESTRAL d’acord amb els períodes avalua-tius escolars. Els llibres dels alumnes tenen les UNITATS (12)agrupades de quatre en quatre per trimestres. Cada unitatcorrespon a uns quinze dies de treball.

Els llibres de plàstica, d’acord amb la metodologia de treball i lacàrrega horària, seqüencien els continguts en 6 UNITATS, duesper cada trimestre, cada una de les quals correspon al treballd’un mes, aproximadament.

Una ESTRUCTURA DIDÀCTICA COHERENT de les unitats en funcióde la seqüència lògica d’aprenentatge:

1. sondeig dels coneixements previs

2. treball mitjançant les activitats i atenent a la diversitat

3. activitat procedimental d’avaluació final de les competènciestreballades en la unitat

Una atenció especial a les DIVERSITATS de ritmes d’aprenentatge.

Les ACTIVITATS D’APRENENTATGE són intencionadament diverses is’hi treballen les competències bàsiques proposades des delscurrículums del Departament d’Educació:

– activitats dirigides

– activitats obertes

– activitats en grup i individuals

– activitats de treball dels eixos transversals

– activitats procedimentals i manipulatives

– activitats de reflexió

S’ha fet èmfasi en l’explicitació de la TRANSVERSALITAT i el trac-tament de la LLENGUA ESPECÍFICA de cada àrea, dedicant esfor-ços a pautar bé la VERBALITZACIÓ del treball dels alumnes (auto-reflexió).

Aspectes formals del projecte TRAM de Cicle inicial

Clars i ordenatsFàcils de fer servirAtractiusAmb gran quantitat de dibuixos i fotografiesManejablesElaborats amb materials resistents i de qualitat

Paginació

Programa i contingut

Format horitzontal per facilitar el treball de plàstica

Activitats numerades

Enunciats dirigits a l’alumne

Lletra gran

Pàgines de mida estàndard,amb forats i troquelades perquè

cada educador puga reagrupari organitzar els materials

Sistema d’enquadernació en espiral que permet treballar amb la pàgina plana


UNS LLIBRES PER AL SEGLE XXI,

MODERNS I REALMENT

NOUS

Materials del projecte

PROJECTE

TRAMC I C L E I N I C I A L

Llen

gua

Mús

ica

Plàs

tica

Llibre de l’alumne/a • • •Guia didàctica (per curs) • • •Quaderns de via 2 (reforç) i via 3 (ampliació) •CD àudio • •Lectogrup (quaderns d’eficàcia lectora) •Llibres de lectures •Quinze són quinze (quaderns de càlcul mental)

Quaderns de capacitats bàsiques •


12TRAM 2 Plàstica COMPETÈNCIES BÀSIQUES

La plàstica és un camp específic de l’art que,com la resta de manifestacions artístiques,representa la realitat amb un llenguatge o codiespecífic. El llenguatge plàstic, igual que laresta de disciplines artístiques, amb les qualscomparteix característiques relacionades ambels fenòmens de la creació i de la interpretació,té capacitat per representar la realitat i, pertant, per explicar el món.

La presència del llenguatge plàstic és constant enla vida dels infants. El repte de l’educació plàsti-ca, però, no és solament posar els alumnes encontacte amb l’art plàstic, sinó, també, que gau-disquen de la seua dimensió estètica i lúdica; ésa dir, que, d’una banda, adquirisquen capacitatsde reconeixement i, de l’altra, coneguen codis iprocediments específics del llenguatge plàstic.

La comunicació verbal és el fonament de totaprenentatge, la competència comunicativaesdevé, per tant, una competència clau per al’aprenentatge, atès que saber interaccionaroralment (escoltar, expressar-se i conversar) voldir saber expressar i interpretar fets, concep-tes, emocions, sentiments i idees. Comunicar-se, a més, afavoreix el desenvolupament de lesaltres competències bàsiques.

Els llibres de plàstica del projecte TRAM propo-sen la descoberta, l’observació i el diàlegsobre les obres artístiques i, a la vegada, l’a-prenentage d’un llenguatge que permetrà alsalumnes expressar i comunicar experiències,emocions, sentiments i idees.

Els alumnes han de descobrir que el llenguatgeplàstic és un dels més universals. Permet lacomunicació no solament entre persones quetenen la mateixa llengua sinó fins i tot entre elsqui empren llengües ben diferents.

La competència en el coneixement i la interac-ció amb el món físic és una competència inter-disciplinària que aglutina els sabers escolarsque permeten comprendre la societat i el mónque l’envolta amb la finalitat que l’alumnat façaun ús responsable dels recursos naturals, tingacura del medi ambient i realitze un consumracional i responsable.

Els llibres de plàstica del projecte TRAM contri-bueixen a l’adquisició i al desenvolupament dela competència en el coneixement i la interaccióamb el món, ja que les activitats se serveixendel medi com a mitjà per a la creació artística.

La competència per aprendre a aprendre és detipus metodològic; comporta tenir i guiar totauna sèrie d’habilitats per aconseguir aprendrei, per tant, ésser capaç de continuar aprenentamb eficàcia d’una manera autònoma.Aquesta competència implica ésser conscient,gestionar i controlar les pròpies capacitats itambé regular les que entren en joc en el pro-cés d’aprenentage (l’atenció, la concentració,la memòria, la comprensió i l’expressió lingüís-tica, entre altres). Per desenvolupar aquestacompetència cal ser conscient del que se sapi del que cal aprendre, de com s’aprén i decom es poden gestionar i satisfer els objectiuspersonals.

Contribució de l’àrea a les competències bàsiquesEls llibres del projecte TRAM han estat pensats especialment per treballar les competències bàsiques

Àrea d’Educacióartística (Plàstica)

13TRAM 2 Plàstica COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Les propostes dels llibres del projecte TRAMafavoreixen el desenvolupament de la compe-tència per aprendre a aprendre, ja que poten-cien capacitats fonamentals per a l’aprenentat-ge autònom, com l’atenció, la concentració, lamemòria, l’esperit crític i les capacitats d’obser-vació, d’anàlisi i d’experimentació. Les pàginesd’entrada de cada unitat dels llibres de plàsticaestan pensades perquè l’alumne hi centre l’a-tenció i hi busque respostes per a introduir elscontinguts que es desenvoluparan en la unitat.La unitat facilita a l’alumne el procés de conso-lidació de la motricitat fina i l’adquisició de tèc-niques bàsiques per a l’expressió plàstica. Enaquest projecte també hem volgut afavorir l’ex-perimentació, cabdal en les activitats pensadesperquè els alumnes exploren les possibilitatsexpressives. D’aquesta manera poden dominarestratègies d’aprenentatge que contribueixen aadquirir una altra de les competències bàsi-ques, la competència en autonomia i iniciativapersonal.

La competència matemàtica implica l’habilitatper comprendre, utilitzar i relacionar operacionsbàsiques, símbols i formes d’expressió i raona-ment matemàtic, així com el coneixement d’as-pectes quantitatius i espacials de la realitat.La geometria dóna a l’alumne conceptes, voca-bulari i representacions gràfiques que són ele-ments indispensables en la creació plàstica.

Finalment, l’àrea de plàstica, entesa com unespai comú on xiquets i xiquetes comparteixenexperiències i manifestacions culturals, contri-bueix a desenvolupar la competència social iciutadana. Aquesta competència suposa com-prendre la realitat social en què es viu, afrontarla convivència i els conflictes emprant el judiciètic basat en els valors i pràctiques democràti-ques i exercir la ciutadania, contribuint a laconstrucció de la pau i la democràcia i mante-nint una actitud constructiva, solidària i respon-sable davant el compliment dels drets i obliga-cions cívics.

Els continguts dels llibres de plàstica del pro-jecte TRAM afavoreixen aquesta competènciaatés que la participació col·lectiva i activa enles manifestacions culturals fomenta el treballen equip, l’assumpció de responsabilitats i lasociabilització dels infants.

14TRAM 2 Plàstica ESTRUCTURA DIDÀCTICA

Estructura didàcticaCada una de les sis unitats del llibre presenta l’estructura següent:

La il·lustració de la portadeta ofereix dos elements: un fons que presentaplàsticament el contingut central de la unitat i uns personatges quecriden l’atenció de l’alumne. Serveix per presentar la tècnica o contingutplàstic de la unitat (la línia i el punt, el color, les textures, el cos humà, elvolum…) que s’hi treballarà.

L’expressió verbal també té dos elements: un títol que fa referència ala realitat de la il·lustració de fons i una frase per motivar l’observa-ció i l’interés.

L’objectiu del conjunt és afavorir l’observació, l’interés i el diàleg.

1LES LLETRES FORMEN

LES PARAULES I LA LÍNIA I EL PUNT

FORMEN LES IMATGES.

LA LÍNIAI EL PUNT

Presentació de la unitat

L’obra d’art que es presenta en cada unitat va acompanyada d’unabreu referència sobre la tècnica de cada una.

Es tracta de fomentar l’interés, la lectura, la valoració i presentar lesdiverses manifestacions plàstiques.

A més, els xiquets i xiquetes es van familiaritzant amb manifestacionsartístiques i culturals del seu entorn, reals i adequades.

Aquesta pàgina també proposa exercicis per reforçar l’observació del’obra d’art i per motivar l’expressió verbal i plàstica.

Obs

erva

ció

de l

a ca

tifa

7

1

Mira al teu voltant i escriucinc objectes que estiguen decorats amb línies i punts:

1

de la roba que portem.

com esta o dels estampats

dels dissenys d’estores boniques

Les línies i els punts formen part

LA LÍNIA I EL PUNT

Observació d’una obra


Les pàgines següents presenten una sèrie d’exercicis per a:

– Adquirir nous conceptes i el vocabulari corresponent.

– Descobrir i adquirir procediments i tècniques per a l’expressió plàstica.

– Desenvolupar i/o reforçar la motricitat fina i les tècniques adquiri-des durant el curs anterior.

En cada làmina es proposa normalment una sola activitat.

La dificultat creix progressivament.

Líni

es d

’int

erio

r

Observa les sanefes de l’estora, completa-les amb retoladors. Dibuixa novessanefes:2

8

Pàgines amb activitats d’aprenentatge

Volu

m a

mb

el p

unt

Dóna volum amb els punts:5

11

1

Agrupament Pressió Sobreposició

Exp

ress

ió d

e la

lín

ia

Ompli el dibuix amb línies variant la pressió del llapis i l’agrupament de les línies per a crear sensació de llunyania:7

13

1


Són dues pàgines on es proposa l’elaboració d’una producció plàsticaamb l’ús progressiu de materials diversos, especialment reciclats, idiferents tècniques de manipulació.

En la primera pàgina es presenta el resultat final de la produccióplàstica (en fotografia) i el material necessari.

En la segona pàgina s’exposen ordenadament els diferents momentsdel procés de realització del projecte.

Totes dues pàgines es distingeixen formalment de la resta per latrama de fons del color de l’àrea.

Pinta2VEHICLES AMB CASTANYES

El talleret

Act

ivit

at p

roce

dim

enta

l

1

17

MATERIAL:Plantilla, tisores, retoladors,

castanyes, ceres dures,pot de cola, cartolina verda,

paper blanc.

El talleret

Act

ivit

at p

roce

dim

enta

l

OMPLI els vehicles amb línies i puntsper les dos cares de les plantilles.1 ENCOLA quatre castanyes a banda

i banda de cada vehicle allà on està indicat.2

OMPLI el full de paper blanc amb sanefes i retalla’l. Talla’l en sis o settrossos.

3 ENCOLA els retalls de les sanefes sobre la cartolina.4

18

Plantilles per a la realització del projecte que es proposa en la secció«El talleret».

El suport és una cartolina normalment blanca, retallable i de mésresistència que la resta de pàgines del llibre.

Pla

ntill

a

19

1

Plantilles

Pla

ntill

a

20

17TRAM 2 Plàstica AVALUACIÓ

A

L’avaluació en la LOEL’avaluació s’ha convertit en un valuós instrument de seguiment ivaloració dels resultats obtinguts i de millora dels processos quepermeten obtenir aquests resultats.

Resulta imprescindible establir procediments d’avaluació dels dife-rents àmbits i agents de l’activitat educativa, alumnes, professors,centres, currículum, administracions, i comprometre les autoritatscorresponents a passar comptes de la situació existent i el desen-volupament experimentat en matèria d’educació.

La importància que es concedeix a l’avaluació en la nova llei esmanifesta en el tractament dels diferents àmbits en què s’ha d’a-plicar, que abasten els processos d’aprenentatge dels alumnes,l’activitat del professorat, els processos educatius, la funció directi-va, el funcionament dels centres docents, la inspecció i les adminis-tracions educatives.

Així s’entén l’avaluació en la nova llei educativa:

Artículo 20. Evaluación.

1. La evaluación de los procesos deaprendizaje del alumnado será conti-nua y global y tendrá en cuenta suprogreso en el conjunto de las áreas.

2. El alumnado accederá al ciclo edu-cativo o etapa siguiente siempre quese considere que ha alcanzado lascompetencias básicas correspon-dientes y el adecuado grado demadurez.

3. No obstante lo señalado en elapartado anterior, el alumnado queno haya alcanzado alguno de losobjetivos de las áreas podrá pasar alciclo o etapa siguiente siempre queesa circunstancia no le impida seguircon aprovechamiento el nuevo curso.En este caso recibirá los apoyosnecesarios para recuperar dichosobjetivos.

4. En el supuesto de que un alumnono haya alcanzado las competenciasbásicas, podrá permanecer un cursomás en el mismo ciclo. Esta medidapodrá adoptarse una sola vez a lolargo de la educación primaria y con unplan específico de refuerzo o recupera-ción de sus competencias básicas.

5. Con el fin de garantizar la continui-dad del proceso de formación delalumnado, cada alumno dispondrá alfinalizar la etapa de un informe sobresu aprendizaje, los objetivos alcanza-dos y las competencias básicasadquiridas, según dispongan lasAdministraciones educativas.

Asimismo las Administraciones edu-cativas establecerán los pertinentesmecanismos de coordinación.

Artículo 21.Evaluación de diagnóstico.

Al finalizar el segundo ciclo de la edu-cación primaria todos los centrosrealizarán una evaluación de diag-nóstico de las competencias básicasalcanzadas por sus alumnos. Estaevaluación, competencia de lasAdministraciones educativas, tendrácarácter formativo y orientador paralos centros e informativo para lasfamilias y para el conjunto de lacomunidad educativa. Estas evalua-ciones tendrán como marco de refe-rencia las evaluaciones generales dediagnóstico que se establecen en elartículo 144.1 de esta Ley.

AVALUACIÓ

L’objectiu de l’avaluació inicial ésconéixer la situació de partidadels alumnes. És indispensableper programar l’ajut educatiu mésconvenient a cada cas i per podermesurar-ne el creixement madura-tiu.

L’avaluació inicial ha de servir pera detectar nivells d’assolimentdels continguts i les competènciesbàsiques que suposadament l’a-lumnat ha treballat amb anteriori-tat i per poder ajustar els diversoscomponents de l’activitat docent ales característiques detectades.

EN EL PROJECTE TRAM, els mes-tres trobareu una proposta d’ava-luació inicial del curs fotocopiableamb els criteris d’avaluació corres-ponents, en aquesta guia, i tambéuna activitat d’observació que potservir d’avaluació inicial dels conei-xements previs en cada una de lesunitats del llibre de l’alumne.

AVALUACIÓ INICIAL

Té com a objectiu valorar la progra-mació que s’està desenvolupant aclasse, observar si els continguts iles activitats són els adequats perajustar la intervenció educativa ales necessitats que es detecten.

EN EL PROJECTE TRAM es propo-sen activitats d’avaluació formati-va en les unitats del llibre delsalumnes. Es fa èmfasi en la valo-ració de l’adquisició de les compe-tències bàsiques. A més, en laguia didàctica trobareu les progra-macions de les unitats (els objec-tius didàctics i els continguts) queus facilitaran l’exercici de l’avalua-ció formativa.

AVALUACIÓ FORMATIVA

Té com a objectiu donar informa-ció sobre les capacitats assolidesper l’alumnat al final del curs,cicle o etapa. Serveix per qüestio-nar-se la funcionalitat de l’àrea enel conjunt del currículum i la seuaadequació al projecte curricular decentre. De la mateixa manera queles avaluacions inicial i formativa,l’avaluació additiva té una funcióreguladora: la informació que sen’obté ha d’adreçar-se més a ade-quar les decisions següents sobrel’aprenentatge de l’alumnat queno a certificar els nivells d’apre-nentatge assolits.

EN EL PROJECTE TRAM, els mes-tres trobareu en aquesta guia unaproposta d’avaluació final del cursfotocopiable amb els criteris d’ava-luació corresponents.

I la secció «El talleret» pot ser uti-litzada com a eina avaluativa delprocés d’aprenentatge dels alum-nes en cada unitat del llibre.

AVALUACIÓ FINAL

L’avaluació en el projecte TRAMA Tàndem Edicions entenem l’avaluació com un dels principals com-ponents de l’acció educativa. L’avaluació regula el procés educatiu,és un seguiment de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Perquè siga efectiva, l’avaluació ha de ser continuada, ha de perme-tre la revisió dia a dia del procés educatiu. D’aquesta manera, ésmés fàcil detectar anomalies en el seu funcionament i mirar de tro-bar-hi solucions amb prou temps per aplicar-les i garantir-ne la viabi-litat.

L’avaluació ha de ser un seguiment global de tot el procés, i no sola-ment una valoració dels resultats. No n’hi ha prou amb una valora-ció sobre els fets i els conceptes apresos. Cal valorar també quinsprocediments assolits i quins valors adquirits per cada alumne/a l’a-costen als objectius educatius fixats i a l’adquisició de les compe-tències bàsiques.

Una avaluació en tres fases

Les tres fases de l’avaluació són les següents:

TRAM 2 Plàstica

NO

M:

AVALUACIÓ INICIAL

A

Ret

alla

pap

ers

de c

olor

s cr

eant

for

mes

geo

mèt

riqu

es d

e di

fere

nts

mid

es.

Ape

ga-le

s en

est

e fu

ll i,

amb

reto

lado

rs,t

rans

form

a-le

s en

dife

rent

s el

emen

ts.

Cal

que

tot

s fo

rmen

par

t d’

una

mat

eixa

esc

ena.

1

TRAM 2 Plàstica

AVALUACIÓ INICIAL

NO

M:

Bus

ca e

lem

ents

en

una

revi

sta

i fes

un

colla

gequ

e re

pres

ente

due

s ca

res.

2

TRAM 2 Plàstica

A

NO

M:

AVALUACIÓ INICIAL

Ret

rata

un

com

pany

o c

ompa

nya

amb

llapi

s de

col

ors:

3

TRAM 2 Plàstica

AVALUACIÓ FINAL

NO

M:

Pin

ta la

teu

lada

d’e

ste

edifi

ci a

mb

llapi

s de

col

ors

prim

aris

. Mes

cla’

ls p

er o

bten

ir el

màx

im d

e co

lors

pos

sibl

es:

1

TRAM 2 Plàstica

NO

M:

AVALUACIÓ FINAL

A

Dib

uixa

un

pais

atge

sem

blan

t al

de

la p

àgin

a 9

5 d

el ll

ibre

. Tre

balla

lliu

rem

ent

el v

olum

(tr

ames

,ton

s…).

2

TRAM 2 Plàstica

AVALUACIÓ FINAL

Dib

uixa

una

esc

ena

on h

i haj

a pe

rson

es e

n m

ovim

ent.

3

TRAM 2 Plàstica

A

AVALUACIÓ INICIAL

NOM DELS ALUMNES Util

itza

corr

ecta

men

t l’a

lfabe

t vi

sual

(líni

a,pu

nt,t

res

dim

ensi

ons…

).

Util

itza

recu

rsos

de

sint

axi v

isua

l(p

ropo

rció

,sim

etria

,ritm

e,m

ida…

).

El s

eu ll

engu

atge

és

figur

atiu

,si

mbò

lic,a

bstr

acte

…

El s

eu m

issa

tge

narr

atiu

és

viv

enci

al o

obj

ectiu

.

TRAM 2 Plàstica

AVALUACIÓ FINAL

NOM DELS ALUMNES Rep

rese

nta

corr

ecta

men

t: v

olum

,pe

rspe

ctiv

a,m

ovim

ent

i sim

etria

.

Sap

com

bina

r el

s el

emen

ts

del l

leng

uatg

e pl

àstic

.

Util

itza

dife

rent

s pr

oced

imen

ts

i tèc

niqu

es.

Util

itza

els

fact

ors

que

defin

eixe

nel

col

or (

valo

r,to

,prim

aris

…).

TRAM 2 Plàstica

A

AVALUACIÓ

NOM DELS ALUMNES

TRAM 2 Plàstica

28TRAM 2 Plàstica OBJECTIUS I CRITERIS

OBJECTIUS(PRIMÀRIA)

L’àrea de Plàstica de l’Educació Primària té com a objectiu eldesenvolupament de les capacitats següents:

Experimentar, indagar i apreciar que l’art és una manera dedonar forma a les experiències, a les idees i a les emocions.

Explorar, conéixer i experimentar les possibilitats que ofereixl’experiència artística, la comunicació audiovisual, els mate-rials, les TIC, mitjançant els llenguatges artístics i la realit-zació de projectes expressius i de comunicació.

Comprendre que les manifestacions artístiques i culturalsestan fetes per homes i dones i per a la gent, i representenles seues experiències.

Valorar i respectar el fet artístic propi i dels altres, entenentque és una manera de comunicar-se i d’expressar els senti-ments, les descobertes, les capacitats i peculiaritats decadascú. Apreciar que les experiències culturals pròpies i lesdels companys i companyes esdevenen un espai de diàleg ienriquiment.

Participar, generar i afavorir l’intercanvi d’opinions, experièn-cies, idees i valoracions i incorporar en el procés creatiu propii dels altres aspectes de la pròpia experiència o inquietud.

Valorar i gaudir de la interacció en el grup i el cooperativis-me, tot participant conjuntament en la planificació de lesactivitats i de la producció per a crear un sentit de comuni-tat, desenvolupant una relació de confiança en la dinàmicade les activitats i compartint amb els companys i les compa-nyes idees, valoracions i projectes.

Mostrar curiositat per com les artistes i els artistes inda-guen en el coneixement, l’experiència i la imaginació per afer arts plàstiques. Conéixer algunes de les institucions iprofessions dels àmbits artístics i culturals i interessar-seper les característiques del seu treball.

Compartir i reconstruir històries i pensaments que ens des-vetlen les manifestacions artístiques i culturals i descobrirque poden influir en la nostra manera de pensar i en els nos-tres propòsits.

Gaudir de l’aproximació a les manifestacions artístiques idesenvolupar una posició crítica i un posicionament pluralis-ta en l’aproximació als artistes, als autors/es i a les mani-festacions artístiques i culturals.

Utilitzar la comunicació audiovisual i les TIC per a la cercad’informació i conéixer els codis del llenguatge audiovisualper a elaborar produccions tant de forma autònoma com encombinació amb altres mitjans i materials.

Conéixer les intervencions artístiques urbanes, els museus,els teatres, els auditoris, els edificis arquitectònics i cultu-rals del barri, del poble o de la ciutat. Adonar-se de lesseues funcions socials vinculades a la vida del barri, delpoble o de la ciutat i a la noció de patrimoni.

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

CRITERIS D’AVALUACIÓ (CICLE INICIAL)

• Reconéixer i anomenar algunes de les característiques i deles possibilitats d'utilització plàstica, dels elements pre-sents en l'entorn natural, cultural i artístic.

• Expressar de forma senzilla i compartir amb els companysi les companyes el que ens desvetla una experiència cultu-ral o artística, individual o col·lectiva.

• Realitzar senzilles composicions visuals (imatges i objec-tes), que representen el món imaginari, afectiu i social i par-ticipar en produccions col·lectives.

• Emprendre processos de creació i producció artística i des-envolupar-los amb confiança, satisfacció i respecte.

• Mostrar respecte en el treball cooperatiu a l'hora de parti-cipar en projectes artístics col·lectius.

2

CONTINGUTSObservació de la imatge

Catifa, d’Afganistan.

Valoració de l’artesania com a manifestació artística.

La línia, element bàsic per a definir la forma.

Identificació del punt com a element gràfic i per a definir el volum.

Confecció de formes no figuratives ordenades en ritme lineal.

Domini del gest gràfic per a crear direcció de la línia i ritme plàstic lineal.

Comprensió intuïtiva de la relació espacial projectiva: proximitat-llu-nyania, dalt-baix, dins-fora.

Domini del gest gràfic per a crear ritme radial i concèntric.

Construcció de formes simètriques.

Elaboració d’imatges a partir de la suggestió i la imaginació.

El talleret

Vehicles amb castanyes.

Descoberta, per mitjà de l’experimentació, de tècniques de manipulació de materials de l’entorn pròxim.

OBJECTIUS DIDÀCTICSObservar i valorar contextos pròxims.

Valorar l’artesania com a manifestació artística.

Consolidar la coordinació del gest i el traç.

Consolidar la motricitat fina.

Identificar el punt com a element gràfic.

Utilitzar el punt com a element per a definir el volum.

Utilitzar la línia com a element bàsic per a definir la forma.

Dominar el gest gràfic per a crear direcció i ritme lineal, radial i concèntric.

Identificar les relacions espacials projectives.

Iniciar la construcció de figures geomètriques.

Descobrir tècniques de treball per mitjà de l’experimentació amb materials de l’entorn.

Experimentar amb els continguts treballats en la unitat.

Elaborar imatges a partir de la suggestió i la imaginació.

EX

PLO

RA

R I

PE

RC

EB

RE

INTE

RP

RE

TAR

I C

RE

AR

1LA LÍNIA

I EL PUNT

TRAM 2 Plàstica PROGRAMACIÓ29

30TRAM 2 Plàstica RECURSOS DIDÀCTICS

Un pot per als llapis

• Sobre un full amb quadrícula dibuixa sanefesamb retoladors.

Retalla el full a la mida adequada i folra una llauna buida (com les de tomaca).

Pots protegir-lo amb iron-fix.

Líni

es d

’int

erio

r

Observa les sanefes de l’estora, completa-les amb retoladors. Dibuixa novessanefes:2

8

8Disseny d’objectes

• Dibuixa vestits, sabates, objectes d’escriptori(estoig, carpeta…).

Decora’ls fent-hi sanefes amb retoladors de colors.

Líni

es d

’int

teri

or

Dibuixa les sanefes de colors als vestits amb ceres dures:3

9

1

9


2

Els punts

• Inventa tres escenes on es puga representaramb punts (com mostra el llibre): una explosió, l’efecte de proximitat-llunyania i la pluja.

Exp

ress

ió d

el p

unt:

exp

losi

ó,pr

oxim

itat

,llu

nyan

ia i

plu

ja

Fes punts amb llapis de colors. Representa l’explosió, la proximitat-llunyania i la pluja amb punts:4

10

10Un bodegó

• Prepareu fruites de formes senzilles i esfèriques (pomes, taronges, prunes,mandarines…); sobre un plat munteu un bodegó amb tres o quatre peces.

Dibuixa el bodegó amb llapis i dóna volum a les fruites amb ceres dures utilitzant una de les tres tècniques:agrupació, pressió i sobreposició.

Volu

m a

mb

el p

unt

Dóna volum amb els punts:5

11

1

Agrupament Pressió Sobreposició

11


Els colors del sol

• Dibuixa sobre una cartolina un dels cercles de l’exemple; reprodueix les línies interiors i pinta’l.

• Per grups pinteu un gran sol amb pintura altremp, mesclant groc i magenta per a obtenirdiferents tons de rojos, taronges i grocs.

Un joc per parelles

• Retalla formes diferents de paper de color.Intercanvieu les formes entre els companys.

Apega les formes que t’han passat damunt un paper blanc, i amb un retolador dibuixa allò que et suggereix la forma.

Exp

ress

ió d

e la

lín

ia

12

Representa amb línies l’expansió de la llum de les peretes, utilitza els exemples que et proposem:6

12Lí

nies

d'e

xter

ior

Repassa amb una línia estes taques i transforma-les en tres coses diferents:9

15

1

15

2


Mercat de santa Caterina, d’E. Miralles i B. Tagliabue.

Conéixer construccions artístiques urbanes de l’entorn pròxim.

Identificació de colors primaris i secundaris i de gradacions tonals.

Comprovació de l’obtenció dels colors secundaris.

Identificació intuïtiva de colors contrastats.

Percepció intuïtiva de l’expressivitat del color.

Experimentació amb colors primaris i amb gammes d’un mateix color.

Experimentació amb barreges de colors per expressar diferentsvalors.

Experimentació amb contrastos de colors secundaris.

El talleret

Calendari d’advent.

Coneixement de les celebracions populars de l’entorn pròxim.

Valoració del treball de grup.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

Conéixer intervencions artístiques urbanes.

Percebre intuitivament l’expressivitat del color.

Experimentar les possibilitats creatives.

Identificar els colors primaris i secundaris.

Experimentar l’ús dels colors primaris.

Identificar els colors primaris i les gradacions tonals.

Experimentar amb els colors primaris fins a l’obtencióde tons diferents.

Experimentar amb gammes d’un mateix color.

Experimentar amb mescles de colors per a expressar diferentsvalors.

Comprovar com s’obtenen els colors secundaris.

Identificar intuïtivament els colors que més contrasten.

Experimentar amb el contrast dels colors complementaris.

Reconéixer i valorar els elements plàstics de les celebracions populars.

Afavorir l’experimentació i les tècniques de manipulació.

Valorar i gaudir de la interacció en el grup.

EX

PLO

RA

R I

PE

RC

EB

RE

INTE

RP

RE

TAR

I C

RE

AR

2EL COLOR



Colors primaris i secundaris

• Per a fer esta activitat necessitem tres platsblancs i menuts de cartó, com els de pastisseria.

Retalla’n un, marca-hi a l’interior un cerclemés xicotet amb un compàs o un pot.Fragmenta radialment en tres franges cada undels cercles concèntrics.

Pinta amb pintures al tremp els tres colorsprimaris dins el cercle més xicotet, i la mesclade cada un d’ells al cercle exterior.

Retalla una tira de cartó i subjecta-la amb cinta adhesiva darrere del plat pintat,de manera que en sobreisca una pestanya.

En un dels plats blancs, buida, amb un punxó,tres cercles xicotets fent triangle. Posa esteplat davant del plat pintat, i el tercer plat,posa’l al darrere.

Forada amb un punxó el centre dels tres plats i subjecta’ls amb un enquadernador. Amb retoladors escriu el nom dels colorsprimaris i secundaris.

Colors secundaris

• Dibuixa tres elements que tinguen els colorssecundaris com a característics. Per exemple:verd–tortuga; taronja–fruita; morat–albergínia.

Pinta’ls amb ceres blanes de colorsprimaris, mesclant-los amb el dit.

Col

ors

prim

aris

i s

ecun

dari

s

Introduïx els colors primaris a la màquina, fes la barreja, observa el color que ix i escriu-ne el nom:3

25

2Colors primaris

Colors secundaris

groc

magenta

cian

25

Tons

de

colo

r

Pinta amb ceres blanes i escampa el color amb el dit. Per a obtindre diferentstons, comença prement poc i amb els colors més foscos: el blau i el magenta:4

26

UN MATEIX COLOR POTTINDRE TONS DIFERENTS.

26

color secundari

colors primaris


2

Un gran teixit de colors

• Pinta amb ceres blanes, en un full de paper,tres franges de colors primaris, i en un altrefull, tres franges de colors secundaris;mescla’ls amb cera blanca per obtenirgammes de colors diferents.

Retalla les tires i trena-les; posa-hi un punt de cola en els llocs d’intersecció.

Podeu apegar les de tota la classe fent-ne un gran teixit i construir un mural.

Gam

mes

de

colo

r

Pinta amb ceres blanes de colors primaris barrejant-les amb blanc per a aconseguir gammes de color:7

29

2

PODEM OBTINDRE GAMMES DE COLOR BARREJANT

UN COLOR AMB EL BLANC.

29Borumballes de ceres dures

• Fes un dibuix lliure, pinta amb ceres dures una part del dibuix i ompli l’altra part amb borumballes de ceres dures prèviamentencolades.

Un cop sec, el mestre planxarà el dibuix,protegint les borumballes de ceres dures amb una mica de paper de diari fins que es fonguen.

Exp

erim

enta

ció

amb

el c

olor

Fes punta a ceres dures i separa’n les borumballes per colors. Acolorix eldibuix, posa-hi cola blanca i espolsa les borumballes de color al damunt, barreja-hoi observa el color resultant:

8

30

BARREJANT DIFERENTS COLORS

SE N’OBTENEN DE NOUS.

30


Colors contrastats

• Fes un cercle cromàtic amb plats de cartó,igual que el que s’ha explicat en la pàgina 34,però en lloc de foradar tres vegades fent un triangle, forada’ls alineats.

El joc dels esclops

• Fes amb paper el joc del esclops(papiroflèxia). Pinta els tres colors primarismés un de secundari a l’exterior,i a l’interior pinta-hi els seus complementaris.

I ja pots jugar!

El

cont

rast

Observa les fotografies, senyala quines tenen els colors que més contrasten. Pinta els dibuixos amb ceres dures de colors que constrasten:9

31

2

HI HA COLORS QUE CONTRASTEN

MOLT SI ELS POSEM DE COSTAT.

31

Col

ors

cont

rast

ats

Pinta amb llapis de colors que constrasten:10

32

32

colors constrastats

2


La terra des del cel. Fotografia aèria.

La fotografia com a manifestació artística.

Observació i valoració d’imatges de l’entorn pròxim.

Descripció i experimentació sensorials de les textures diferenciant-ne les qualitats.

Les trames com a traducció visual de les textures.

Diferenciació de formes volumètriques a partir de la textura.

Creació de textures unificades amb el color i comprovació de les diferències visuals.

Descoberta dels aspectes reflexius i lúdics que pot aportar la creació de textures.

Recerca de diferents solucions a partir de diferents recursos plàstics.

El talleret

El joc dels personatges.

Experimentació de tècniques de manipulació.


Observar i valorar imatges de contextos pròxims.

Descobrir la fotografia com a manifestació artística.

Experimentar sensorialment els elements de l’entorn.

Experimentar amb trames i grafismes com a traducció visual de les textures.

Copsar, identificar i experimentar les qualitats de les superfícies.

Diferenciar formes volumètriques a partir de les textures.

Comprovar les diferències visuals de les textures elaborades amb paper i unificades amb color.

Relacionar fons i forma.

Experimentar amb la sobreposició d’una matriu per a obtenir una imatge diferent.

Experimentar i crear textures d’una manera reflexiva i lúdica.

Trobar solucions a partir de diferents recursos.


EX

PLO

RA

R I

PE

RC

EB

RE

INTE

RP

RE

TAR

I C

RE

AR

3LES TEXTURES



El volum de les figures

• Munteu un bodegó amb elements de formessenzilles; procureu una font de llum forta,per exagerar les ombres dels objectes.

Demaneu als alumnes que dibuixen amb llapisi tracen textures, diferenciant les zones de llum de les d’ombra. Es pot treballar per sobreposició de trames, amb la pressió o amb la direcció.

Superfícies diferents

• Treballa, sobre fulls de paper diferents i amb ceres dures, gratatges de diferentssuperfícies: el terra, les parets, escorcesd’arbres...

Retalla els fulls amb la forma de diferentsobjectes i fes un collage.

Repassa la composició amb retolador.

Cre

ació

de

volu

m a

mb

les

text

ures

Pinta les textures amb retoladors per a crear sensació de volum a les figures:4

44

44Exp

erim

enta

ció

amb

loca

litza

ció

de t

extu

res

Pinta tota la superfície del dibuix de manera molt suau amb ceres dures. Posa l’objecte del qual vols reproduir la textura davall del paper i frega fort amb la cera plana:

5

45

3

45


3

Un fris col·lectiu

• Prepara amb un corró rajoles de fang de 12 x 12 cm, aproximadament; és millor la pasta per a modelar, que un copseca no es trenca.

Marca-hi les dues diagonals i quedaran quatretriangles. Dins de cada un grava texturesdiferents, amb els dits, amb eines de modelar,amb taps de retoladors, amb puntes de llapis...

Deixa-les assecar, apega-les en tires de cartróde 12 cm d’alçada per muntar un friscol·lectiu dins l’aula.

Dictat de textures

• Retalla tires de cartró rígid d’uns 12 x 30 cm.Apega-hi materials diversos que al tactetinguen diferents textures.

Una vegada estiga sec, intercanvieu les tiresentre els companys.

Amb els ulls tancats toqueu la superfície amb una mà i amb l’altra intenteu reproduirgràficament la superfície que esteu tocant.

Un colp realitzat este “dictat de textures”,observeu com s’ha traslladat al paper.

Apega plastilina de colors en els requadres i imita les textures de les fotografies.Envernissa-ho. Descriu com és cada textura (blana, dura, llisa, brillant, setinada,granulada):

6

Text

ures

am

b pl

asti

lina

46

46Te

xtur

es a

mb

pape

r

Fes una textura en cada requadre amb paper seguint el model. Apega-les i quan estiguen seques, pinta-les amb pintura molt líquida i d’un sol color:7

47

3

47


Estampació sobre negre

• Utilitza castanyes o trossos de creïlla com a tampons. Estampa composicionsabstractes amb pintura de colors vius sobre cartolina negra.

Un cistell

• Sobre una cartolina retalla la plantilla d’unacistella senzilla. Prepara un tampó coml’utilitzat en la pàgina 48 del llibre i estampala textura del trenat de vímet. Retalla, plega igrapa per a muntar la cistella.

Est

ampa

ció

de t

extu

res

amb

dife

rent

s m

ater

ials

Estampa textures en un full amb els tampons de l’activitat 8 i deixa’l assecar. Estampa el fons del dibuix amb un drap arrugat i mullat amb pintura blava i blanca.Retalla mitjos cercles, com escates, i encola-les damunt del peix:

9

49

3

MATERIAL:Pintura, safata de porex,

tisores, cola blanca, drap.

49

Sob

repo

sici

ó de

tex

ture

s

Utilitza els tampons amb els colors primaris i sobreposa’ls per a aconseguir textures diferents:10

50

50

2


Ceràmica vidriada andalusa.

Descoberta de les manifestacions artístiques que ofereix l’entorn.

Coneixement de professions de l’àmbit cultural: ceramistes.

Eix de simetria.

Construcció de formes simètriques a partir de la simetria axial.

Diferenciació del concepte de forma i el de contraforma.

Reconeixement de les formes bàsiques com a estructura de la imatge.

Identificació de les relacions espacials projectives davant-darrere,prop-lluny.

Creació de composicions a partir de la simetria axial.

Representació de la realitat mitjançant la plasmació directa de les formes observades.

El talleret

Mòbil.

Experimentació de les tècniques de manipulació.


Descobrir manifestacions artístiques que ofereix l’entorn.

Conéixer alguna de les professions de l’àmbit cultural.

Reconéixer l’eix de simetria.

Construir formes simètriques a partir de la simetria axial.

Diferenciar el concepte de forma i contraforma.

Representar la realitat mitjançant la plasmació directa de les formes observades.

Reconéixer les formes bàsiques com a estructura de la imatge.

Identificar les relacions espacials projectives: davant-darrere,prop-lluny.


Descobrir els aspectes lúdics de la creació plàstica i gaudir-ne.

EX

PLO

RA

R I

PE

RC

EB

RE

INTE

RP

RE

TAR

I C

RE

AR

4LES FORMES



La forma i la contraforma en relleu

• Modela una placa de fang dins una tapa d’una capsa de sabates.

Amb eines per modelar grata o rasca lasuperfície, elaborant el dibuix d’una rajola.

Prepara guix i aboca’l fins a acabar d’omplir la capsa.

Quan estiga sec el guix, trau-lo de l’encofrat i exposa les dues plaques l’una al costat de l’altra.

Inventem rajoles

• Dissenya una rajola amb motius molt senzillsutilitzant l’ordinador.

• Clona la imatge fent la transformació ambl’efecte espill.

Sim

etri

es

Troba i marca amb una línia l’eix de simetria, pinta amb llapis de colors les formes:2

58

58


4

Escultura de paper

• Plega dues cartolines per la meitat. Dibuixa-hi dues formes arredonides procurantocupar el màxim espai possible. Retalla-les.

Fes dos talls a cada una de les formes,l’un a la part superior i l’altre a la inferior.

Munta l’escultura de paper unintles dues peces.

Els senyals de l’entorn

• Fixa’t en els senyals que ens envolten(senyals de trànsit, icones, signes...).

Tria’n un, dibuixa’n la meitat en una cartolinaplegada i retalla’l.

Prepara un fons sobre una cartolina:un collage amb revistes, pintura escampadaamb esponja, trossets de roba...

Apega el senyal damunt.

Sim

etri

es

Acaba el dibuix i acolorix-lo:3

59

4

59

Sim

etri

es

Retalla papers de colors amb forma de rectangle. Plega’ls per la meitat. Dibuixaamb retoladors formes arredonides obertes pel plec i retalla-les. Encola la «forma» i la «contraforma» a la làmina. Transforma la «forma» i la «contraforma» en dos coses diferents:

4

60

MATERIAL:Papers de colors,

tisores, barra de cola,llapis, retoladors

60


Trenats

• Repassa dues mans sobreposades.

Amb colors i, prement fort, perfila la siluetafent que els dits queden trenats.

Pinta les mans amb llapis de colors de dostons diferents.

Sim

etri

es

62

Completa el dibuix i acolorix-lo amb llapis de colors:6

62D

avan

t-da

rrer

e

Pinta cada cuc d‘un color diferent:9

65

4

65L’eix de simetria

• Sobre un cartó d’embalar, dibuixa l’eix de simetria i la meitat d’un gerro.

Dibuixa’n l’altra meitat i retalla-la. Fes-hiquatre foradets i lliga-ho a un pot de vidre(com els de melmelada) amb un cordell.

Decora’l amb pintura. Ompli’l d’aigua i posa-hiflors.


2

La perspectiva

• Seguint l’exemple, dibuixa dues formes sobrecartolina.

Repeteix els perfils a l’interior tres o quatrevegades minvant la mida.

Utilitza-ho com a plantilla: vés retallant i repassant de nou per aconseguir la sensacióde perspectiva.

La m

ida

i la

dis

tànc

ia

66

Fes el cap dels ànecs cada vegada més menuts. Seguix aquests passos: a) Dibuixa sobre una cartolina un cercle utilitzant la plantilla groga.b) Retalla’l i amb este cercle repassa el cap de la segona figura. c) Fes el mateix amb la resta de les figures.d) Pinta els personatges.

10

8 76

21

12

34

56

7

8

54

3

66

2

CONTINGUTS Observació de la imatge

Cartell, de Sonsoles Llorens.

Descoberta de les manifestacions artístiques que ofereix l’entornpròxim.

Coneixement de professions de l’àmbit cultural: dissenyadors i publicistes.

Reconeixement de la simetria i les proporcions en el cos humà.

Percepció del moviment del cos humà a partir de la representacióde la figura.

Estudi de les mans. Bilateralitat dreta-esquerra.

Utilització de la metàfora visual.

Representació de les emocions en els trets facials.

Treball de caracterització.

Creació de formes simètriques.

Elaboració d’imatges a partir de la suggestió i la imaginació.

El talleret

Titella.

Experimentació de les tècniques de manipulació.


Descobrir les manifestacions artístiques que ofereix l’entorn.

Conéixer algunes de les professions de l’àmbit cultural.

Representar utilitzant la metàfora visual.

Representar la realitat deixant de banda l’estereotip.

Reconéixer la simetria i les proporcions del cos humà.

Treballar la caracterització i representar les emocions en els tretsfacials.

Observar el moviment del cos humà donant més importància al moviment que a la representació de la figura.

Observar les mans i la seua bilateralitat.

Dibuixar emprant la mà no dominant.

Elaborar imatges a partir de la suggestió i la imaginació.


Afavorir la creació de personatges de ficció.

EX

PLO

RA

R I

PE

RC

EB

RE

INTE

RP

RE

TAR

I C

RE

AR

5EL COS HUMÀ



La caricatura

• Seguint l’exemple, dibuixa la silueta d’una cara.

Retalla, de diaris i revistes, lletres i números de tipus i mides diferents.

Fes un collage i crea caricatures.

Els trets facials

• Fes el retrat d’un company; fixa’t bé en la forma de la cara, els eixos de simetria, la distribució dels trets facials.

El

cos

hum

à

Dibuixa els trets facials de les dos cares. Utilitza les formes que tens al peu de la pàgina:2

74

74Le

s pr

opor

cion

s

Dibuixa la cara i pinta-la amb llapis de colors:3

75

5

75


5

Canvis de cara

• Retalla una cartolina de 10 x 30, plega-la fenttres rectangles iguals. Dibuixa una líniadividint els tres rectangles en sis quadrats.

• Dibuixa tres cares ben diferents. Cal que elsulls estiguen a la part superior del rectangle iel nas i la boca a la part inferior.

• Dibuixa una cara al rectangle del centre.

• A l’altra cara del paper, dibuixa-hi una cara a cada rectangle lateral.

• Fes un tall per la línia divisòria dels dos rectangles laterals.

El moviment del cos humà

• Amplia la imatge de l’esquema del cos humài reprodueix-lo sobre una cartolina. Retalla’l.Fes un forat amb un punxó on hi ha les articulacions i amb enquadernadorsmunta la figura.

Silueteja la figura en diferents posicionssobre un paper.

Acaba de dibuixar el personatge.

Car

acte

ritz

ació

Dibuixa i acolorix els personatges:5

77

5

77

Les

prop

orci

ons

78

Acolorix l’interior del cos i dibuixa’l de nou dins la quadrícula:6

78


Un teatret

• Munta un teatret per als diferents personatgesque has fet a «El talleret».

Retalla una caixa de cartó i fes-hi dos plecs,no cal que siguen molt amples (30-40 cms).

Decora-la amb pintura al tremp de colorsvirolats.

Prepara un decorat sobre una cartolina 2 cm més estreta que l’amplada del teatre. Fes-hi un plec a la part superior i grapa’l,passa per dins d’esta “vora” un pal llarg depinxo i clava’l a la part superior de les aleslaterals del teatret; el pots fixar amb dos suros.

Pinta2TITELLA

El talleret

Act

ivit

at p

roce

dim

enta

l

MATERIAL:Plantilla, tisores, retoladors,

2 enquadernadors,llapis de colors, cordell,

un pal de broqueta.

5

83

83

2


Grafit.

Descoberta de les manifestacions artístiques de l’entorn pròxim.

Representació del volum a partir de tons de color i de colors complementaris.

Reforç de la perspectiva mitjançant colors contrastats.

Tridimensionalitat dels cossos geomètrics bàsics.

Representació del volum a partir de la sobreposició de línies corbes i de la intensitat del color.

Experimentació amb barreges de colors per representar el volum a partir dels diferents valors obtinguts.

Relació entre les figures geomètriques i les formes bàsiques d’elements de l’entorn pròxim.

El talleret

El mar.

Experimentació de tècniques de manipulació.


Descobrir les manifestacions artístiques que ofereix l’entorn.

Descobrir la representació del volum, representar-lo amb colors complementaris i amb la intensitat del color..

Representar el volum a partir de la sobreposicióde línies corbes.

Experimentar amb mescles de colors per representar el volum.

Reforçar la perspectiva amb colors contrastats.

Treballar la tridimensionalitat dels cossos geomètrics bàsics.

Establir relacions entre les figures geomètriques i les formes bàsiques que componen l’esquema intern dels elements de l’entorn.


EX

PLO

RA

R I

PE

RC

EB

RE

INTE

RP

RE

TAR

I C

RE

AR

6EL VOLUM



Els colors complementaris

• Treballa amb els colors complementaris,a partir del retrat.

Utilitza els colors groc, taronja i verd per donarsensació de lluminositat.

La intensitat del color

• Retalla tres tires de paper d’aquarel·la,humiteja-les amb el pinzell i pinta cada tirad’un color amb aquarel·la.

Amb el paper mullat, quan es pose la puntadel pinzell amb el color, este es degradaràcap al blanc. Deixa-ho assecar.

Seguint l’exercici de la pàgina 93 del llibre,fes un collage amb els papers d’aquarel·la;utilitza els tons més clars per crear les zonesde llum.

El

volu

m

Pinta cadascun dels ratolins amb les combinacions que se’t proposen:4

92

92El

volu

m

Pinta amb llapis de colors:5

93

6

93


6

Formes geomètriques en baix relleu

• Retalla fulls de paper en diverses tires,pinta cada una de les tires de diferentstons d’un mateix color, fent-hi més o menys pressió.

Marca a cada tira les cares de la figura que vulgues fer i apega-les damunt d’una cartolina pintada amb diferentsgradacions de diversos colors.

El

volu

m

Pinta amb ceres blanes. Primer de tot ompli de blanc cadascun dels elements.Acolorix allà on cregues que va l’ombra. Prem menys a mesura que t’acostes a la zona de la llum:

8

96

96El

volu

m

Repassa les línies i pinta les cares fent més o menys pressió amb el llapis:9

97

6

97El volum

• Treballa el mateix tema, però esborrant el color, és a dir, pintant amb llapis de color i després esborrant les zones de llum,per aconseguir donar sensació de volum.


El volum en les figures planes

• Fes la plantilla d’una figura geomètricasenzilla.

Pinta al voltant amb cera blana de color i blanc, escampa el color amb el dit sobre un full. Amb un retolador permanent dónavolum a aquesta figura plana i transforma-la en algun element.

El

volu

m

Transforma estes figures en diferents elements:10

98

98Una peixera per al talleret

• Pinta els peixos per les dues cares. Fes un foradet a l’aleta superior i lliga-hi una cordeta fina.

Munta una “peixera”. Les arestes seran pals de broquetes lligats entre ells, tres o quatrepals més lligats a la cara superior del “polígon” ens serviran per a lligar-hi les cordetes i deixar-hi suspesos els peixos.

EL MAREl talleret

Act

ivit

at p

roce

dim

enta

l

MATERIAL:Cartolina blanca, plantilla,

llapis de colors, tisores,taps de suro, cola blanca,

pintura blanca i blava,safata, pinzell.

6

99

99

Plàstica 2 - tandemedicions.comtandemedicions.com/pdf/id_784.pdf · RECURSOS DIDÀCTICS...

Documents

Transcript of Plàstica 2 - tandemedicions.comtandemedicions.com/pdf/id_784.pdf · RECURSOS DIDÀCTICS...