Temporada 2005-2006

4) Fundacio Gran Teatre del Liceu

Las indicaciones del calendario perpetuo corresponden a un siglo en el calendario

gregoriano. EI "Leman, Flyback, Calendario perpetuo, Fases de luna" combina

su memoria mecanica con un mecanismo cron6grafo "flyback" (Ref. 2685F-3630-53B).Una gran complicaci6n creada por los maestros relojeros de Blancpain.

Generalitat de CatalunyaMinisterio de Cultura

Ajuntament de Barcelona

Diputacio de Barcelona

Societat del Gran Teatre del Liceu

Consell de Mecenatge

Ruedas de dras. meses y de control delmecanisme del calendarto perpetuo

www.blancpain.comInformaci6n y cataloqo: tel. 91 334 63 69

Die tote Stadt

Opera en tres actes

Llibret de Julius i Erich Wolfgang Korngold,signat amb el pseudonim de Paul Schott, basat en

la novel·la Bruges-la-morte de Georges RodenbachMiisica d'Erich Wolfgang Korngold

Estrena al Gran Teatre del Liceu

Dimecres, 12 d'abril de 2006, 20.30 h, torn GDimarts, 18 d'abril de 2006, 20.30 h, torn B

Dijous, 20 d'abril de 2006, 20.30 h, torn D

Dissabte, 22 d'abril de 2006, 20.30 h, torn CDilluns, 24 d'abril de 2006, 20.30 h, torn A

Dimecres, 26 d'abril de 2006, 20.30 h, torn H

Diumenge, 30 d'abril de 2006, 17.00 h, torn T

Dijous, 4 de maig de 2006, 20.30 h, torn E

Dissabte, 6 de maig de 2006, 18.00 h, torn F

Dilluns, 8 de maig de 2006, 20.30 h

r

Index

8Repartiment

12Resum argumental

44L'OPERA Ala recerca del temps perdut...

Cancons tristes en Die tote Stadt de Komgo1d

62L'OPERA E1 triomf de Ia vida

82LA DRAMATURGIA Imatges de somni, ciutats de somni

94LA DRAMATURGIA Enyoranca de velles cancons.

Identitat i somni en Die tote Stadt

108Biografies

120Enregistraments

121English / Francais

135Textos

Die tote Stadt

Paul Torsten KerlKlaus Florian Vogt(20 i 24 d'abril)Norbert Schmittberg(6 de maig)

Direcci6 musicalDirecci6 d'escena

Reposici6Escenografia i vestuari

11·luminaci6

CoreografiaAssistent de la direcci6 d'escena i coreografia

Assistent de I'escenografiaAssistent de la iHuminaci6

Coprod ucci6

Marietta II'aparici6 de Marie,I'esposa difunta de Paul Susan Anthony

Stephanie Friede

(20 i 24 d'abril, i 6 de maig)

Frank, amic de Paull Fritz I Pierrot Bo SkovhusMarkus Eiche

(20 i 24 d'abril, i 6 de maig)

Sebastian WeigleWilly Decker

Meisje Barbara Hummel

Wolfgang Gussmann

Wolfgang GobbelAthol Farmer

Rebekka StanzelThomas Bruner

Jurgen Kolb

Gran Teatre del Liceu IFestival de Salzburg I

Staatsoper de Viena INederlandse Opera (Amsterdam)

ORQUESTRA SIMFONICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LlCEU

Brigitta Julia JuonFrancisca Beaumont

(20 i 24 d'abril, i 6 de maig) Direcci6 del Cor Jose Luis Basso

Lucienne Marisa Martins

Assistent de la direcci6 musical Markus FohrAssistents musicals Guerassirn Voronkov, Mark Hastings,

Alan Branch, Conxita Garcia,Vanessa Garcia, Jaume Tribe

Juliette Begona Alberdi

Victorin Francisco VasAssessorament lingUfstic Rochsane M. Taghikahni

Comte Albert Francesc Garrigosa

Gaston

Concertino Kai Gleusteen

Roberto MiguelMarius Perlin

(20 i 24 d'abril, i 6 de maig)Sobretitulat

Coordinaci6, adaptacioManipulaci6 i adaptaci6 al castella

Gloria NogueIrma Huici

COR VIVALDI: PETITS CANTORS DE CATALUNYA

Direcci6 del Cor Oscar Boada

12

Hesurn argumentalDie tote Stadt (1920), opera d'Erich Wolfgang Korngold en

tres quadres, es l'obra mes famosa d'aquest compositor de

familia jueva, nascut a Brno (1897) pero educat a Viena, on

el seu pare Julius fou un critic musical influent i ell, nen pro­

digi, deixeble de Zemlinsky. Tenia vint-i-set anys quan Die

tote Stadt s'estrena amb exit a Hamburg i a Colonia alhora,pero hague aviat de sumar-se a la diaspore provocada pelnazisme i s'establi a Los Angeles. Aqui destaca i crea una

important escola com a music de cinema, pero els seus exits

an teriorsforen oblidats a Europa, on pati, ames, amb altres

musics del seu temps, el rebuig dels serialistes que domina­

ren molts anys el man musical de l'avantguarda.La novel·la Bruges-la-morte (1892) sobre la qual ell mateix

(ajudatpel seu pare) va escriure elllibret, havia estat tambe

l'obra mes estimada de Georges Rodenbach, dins l'estetica

simbolista definal del segle XIX. Lleoocacio de la ciutat de Bru­

ges, la «Venecia del Nord» d'aigiiesfosques i calmades als seus

canals, cases antigues, religiositat beata que el so de les cam­

panes va pautant, es tot un simbol poderos del record obses­

siu de la dona morta al cor delprotagonista.L'accio te lloc a Bruges a lafi del segle XIX, en epoca coeta­

nia a la publicacio de la novel·la de Rodenbach.

14 Resum argumental

QUADRE PRIMER

Paulviu obsedit pel record constant de la seva muller

morta -Marie- en una casa de Bruges que ha conver­

tit en un veritable santuari on els objectes -rellquies­el porten constantment a la seva presencia. Ho explica la fidel

criada, Brigitta, al seu amic Frank, i aviat apareix Paul, tras­

balsat perque ha trobat al carrer una dona de semblance increi­

ble amb la morta, i que ha convidat a visitar-Io, la qual cosa

Ii permet gairebe de creure que Marie torna a ser viva. L'amic

intenta portar-lo a la rao, pero ell no I'escolta, fa guarnir la

casa de roses i espera impacient l'apariclo de la desconeguda.Arriba, efectivament, Marietta, una bella i alegre ballarina

que es a Bruges amb una troupe de comics, que mostra una

imatge que no sembla coincidir amb la de la morta idealit­

zada: alegre, vital, de replica raplda, seductora i provocativa.Paul nornes hi veu la sernblanca extraordinaria amb la seva

esposa i Ii demana que canti amb el veil llailt un bella cancoque I'omple de melangia. Eis comics, des del carrer, criden la

seva companya, que mostra clarament el seu caracter burleta

i desenfadat quan explica la seva condlcio de ballarina i entona

un exaltat elogi de la dansa que identifica amb I'embriaguesai la voluptat.

Paul intenta retenir-Ia, perc Marietta te una reacclo de rebuigen adonar-se de la semblanca que te amb el retrat de la morta

i en com prendre el joc inquietant del vidu. Aquest, al mateix

temps, se sent culpable pels sentiments i desigs que Ii pro­

voca la ballarina i Ii demana que se'n vagi. Marietta, ofesa,surt vers I'assaig de Robert Ie diable, l'opera de Meyerbeer

que representen a Bruges.En l'escena final d'aquest primer quadre s'inicia la gran

sequencia onlrica que ocupa la major part de l'opera, EI fan­

tasma de Marie s'apareix a un Paul angoixat: inicialment evoca

amb gran tendresa I'amor que els va unir, pero aviat Ii anun-

cia que, inevitablement, l'oblidara per la forca de I'absencia,

EI fantasma s'esvaneix i Paul veu ara la ballarina dalt un esce­

nari ballant de manera voluptuosa i provocadora.

Pagina anterior i segUents:Klaus Lefebrve:Posada en escena

de Willy Decker deDie tote Stadt.

L'OPERA S'INICIA AMB UN BRILLANT MOTIU, SOVINT ACOMPANYAT

DELS SONS DE LA CELESTA I EL PICCOLO, QUE HA ESTAT ANOME­

NAT DEL «DESTi. I QUE PAUTA TOTA LA PARTITURA, SEGUIT PER UNA

MENA DE CAVALCADA I PER DOS ALTRES MOTIUS CONEGUTS COM

«RETORN A LA VIDA» I «FUGACITAT DE LES COSES»,

La primera escena te lIoc a I'interior de la casa de Paul, el pro­

tagonista, en un ambient qairebe asfixiant dominat pels records

de Marie, la seva muller morta. Brigitta, la criada, hi introdueix

Frank, amic del seu amo, i Ii explica com els records de Marie

-objedes, retrats, fins i tot relfquies, com un floc de cabells­

susciten una mena de culte en aquest «temple del que va ser».

18 Resum argumental Resum argumental 19

EL DIALEG S'ACOMPANYA D'UNA ORQUESTRACIO MOLT EXPRES­

SIVA, AMB ELS MOTIUS JA AL·LUDITS I ALTRES TEMES NOUS, FOR­

MATS PER FRASES RELATIVAMENT DESENVOLUPADES EN OPOSICIO

ALS MOTIUS, MES BREUS, COM EL DE «MARIE" 0 EL DE LA «CABE­

LLERA". Brigitta, mezzosoprano, canta amb lirisme la fascinacio

que I'amor de Paul per la seva muller Ii provoca, i INTRODU EIX EL

MOTIU DE L',AMOR".

Arriba Paul, excitat per un esdeveniment recent, saluda I'amic

Frank amb afecte i ordena a Brigitta que vagi a buscar roses,moltes roses, MENTRE ELS MOTIUS MUSICALS JA ESCOLTATS ES

TENSEN I ENCAVALQUEN, I LA TENSIO ORQUESTRAL MARCA L'EX­

CITACIO DEL PROTAGONISTA. Ouan evoca la seva dona dient queno era bella sino que «es» bella, SONA UN NOU TEMA MUSICAL

QUE APAREIX COM UNA METAMORFOSI DE 'MARIE", DIT «MARIETTA",

QUE SUBSTITUEIX LA DOLCESA PER UN TO TRIOMFAL I DECIDIT,

INTRODUI'T PER UN NOU MOTIU, LA «VIDA". DESPRES, EN UN LLARG

RECITAT, EN QUE L'ORQUESTRA FA INICIALMENT DE TAPis SONOR

DELS RECORDS DE PAUL, AMB EL CORN ANGLES DOBLAT PEL CLA­

RINET PER MARCAR LA TRISTESA, I DESENVOLUPA EL TEMA DE L'A­

MOR, Paul explica a I'amic la seva reclusio en el rnon tenebros

de Bruges, que Ii feia sentir la presencia de I'ombra de la seva

dona rnorta Pero la seva melangia ha fet un gir decisiu quan,inesperadament, s'ha trobat davant una dona viva, amb els cabells

daurats, iamb el somriure i la veu de Marie, que Ii permet creure

que la seva dona ha tornat a la terra des del regne dels morts,

APAREIX VIBRANT EL TEMA DE LA «NOVA PASSIO" I L'ORQUESTRA

MARCA LA GRAN TENSIO ANiMICA DE PAUL, QUE PORTA LA TESS 1-

TURA DE LA SEVA VEU A LES NOTES MES ALTES,

Paul ha convidat aquesta dona a visitar-Io i I'espera impacientmalgrat I'evident incredulitat de I'amic, que, AMB EL NOU TEMA DE

«POSADA EN GUARDIA", intenta inutilrnent, amb raonaments logics,fer sortir el vidu de la seva actitud somiadora i visionaria. Eis argu­ments de Frank no troben cap res posta i Paul resta sol amb

expressio extatica en el seu deliri fetitxista EL SEU CANT AMOROS

davant el ret rat de Marie, amb l'esperanca folia de veure-Ia nova­

ment i d'abolir la marxa del temps, S'EXALTA FINS A LES NOTES

MES ALTES, SITUACIO QUE ES SEGUIDA PEL TEMA DE L'«AMOR" quanBrigitta porta les roses que ell ha demanat i Ii anuncia la visita

d'una dama, cosa que augmenta fins al deliri la seva excitacio,malgrat la reticencia de la criada, que s'endevina gelosa de

l'aparicio del nou personatqe,L'aparicio de Marietta emociona de veritat Paul, que nornes se

sent capac de dir Wunderbar(meravellos), Es tracta d'una dona

de gran bellesa, conscient del seu encant, amb la seguretat queIi dona I'escenari, que obi ida sovint el seu paper de gran dama

per prendre la Ilibertat de les maneres de I'actriu, perversa i inqe­nua, de temperament erotic, Pari a amb facilitat, fa preguntesindiscretes, se'n riu, de la tristesa de Bruges, que creu retrobar

en el mutisme hieratic de Paul, mentre que aquest resta cada

cop mes impressionat per la semblance de la nouvinguda amb

Marie, sernblanca que intensifica fent-li posar un xal d'ella que

guarda en un armari i donant-li el seu llaut

MARIETTA CANTA ARA, ACOMPANYANT-SE AMB L'INSTRUMENT, UN

DELS FRAGMENTS MES CONEGUTS I ESTIMATS DE LA PARTITURA,

,MARIETTAS LIED AN DER LAUTE", AMB UNA MELODIA DE GRAN SIM­

PLiCITAT I GRAN LlRISME, DOBLADA PER LES CORDES A LA MANERA

DE LES ARIES DE PUCCINI, EL LIED, AMB RITME DE VALS MOLT LENT

I GRAN RIQUESA CONTRAPUNTisTICA EN L'ACOMPANYAMENT, ADQUI­

REIX UNA FORMA DIALOGADA PER LA INTERVENCIO DE PAUL, QUE

REPETEIX LA TORNADA, I LES DUES VEUS CANTEN A L'UNisON,

Marietta trenca I'encant amb una burla i tot seguit s'escolten

des del carrer ELS CANTS PARODICS I INSISTENTS DELS SEUS COM­

PANYS, GASTON, LUCIENNE I JULIETTE (<<DIRIDI, DIRIDON - SCHON

MARION»), als quais respon amb alegria davant la irritacio de Paul.

La noia Ii diu aleshores que se n'ha d'anar a I'assaig amb els

seus companys, que es ballarina, de Lilla, que ve sovint a actuar

a Bruges, i ENTONA UN EXALTAT ELOGI DE LA DANSA QUE IDENTI­

FICA AMB L'EMBRIAGUESA I LA VOLUPTAT, AMB UN TO ORGIAsTIC

22 Resum argumental

I UN NOU TEMA MUSICAL, DIT LA «DANSA', QUE RECORDA LA DANSA

DELS SET VELS DE SALOME. Paul, fascinat, intenta retenir-Ia, percMarietta fa una pirueta i es troba de sobte davant el retrat deMarie amb el xal i el llaut i s'adona de la sernblanca i del joc per­vers del marit. Mentrestant, Gaston la crida des del carrer ambla canco d'abans i Paul, pie de remordiment davant el ret rat de

la seva dona, Ii diu que se'n vagi a assajar. Marietta se sent rebut­

jada i se'n va ofesa, pero abans de partir ens diu que ballara al

teatre el paper d'Helene en Robert Ie Diable. Mentre, sentim un

tema d'aquesta famosa grand opera de Meyerbeer ACOMPANYAT

PEL XILOFON I EL PICCOLO, EL «MOTIU DE LA RESURRECCIO., QUE

OBRE LA PARTITURA I TORNA A SENTIR-SE EN EL TERCER ACTE

(BALLET DE LES MONG ES).

La referenda a Robert Ie Diable +opera dins l'opera-, que es

reitera en el tercer quadre, forma part dels elements de cairesimbolista que tenen la novel·la de Rodenbach i el IIibret de Korn­

gold. En concret, el tema de la resurrecci6 que obsessiona Paul

es relaciona amb el tercer acte de Robert Ie dieble, quan el pro­tagonista -el prfncep Robert de Normandia, una contrafigurade Faust que el dimoni Bertram (que I'ha engendrat) vol con­

demnar- entra aI monestir de Santa Rosalia de Palerm per robaruna planta rnaqica i desperta les estatues de les monges i de

I'abadessa Helene que envolten la tomba de la santa EI ballet

de les monges, que esdevenen bacants ebries de voluptat, amb

coreografia de Filippo Taglioni, va rnarcar una fita en la historia

del ballet a l'operaPaul queda desfet per la collisio entre I'atractiu de la balla­

rina i el record de la morta. L'escena resta molt fosca i EL FAN­

TASMA DE MARIE APAREIX ACOMPANYAT DEL TEMA DE LA «VISIO.

-QUE JA S'HA INSINUAT QUAN PAUL S'HA SENTIT CULPABLE ABANS

DE LA SORTIDA DE MARIETTA- EN UN AMBIENT SURREAL. La morta

canta amb una especial tendresa, sense retrets, evocant I'amor

que sentiren en el qual sembia que creu quan afirma EN UNA DE

LES FRASES CLAU DE LA SEVA RELACIO «UNSERE LIEBE WAR, 1ST

U D WIRD SEI > (eEL OSTRE AMOR FOU, ES I SERA.) JAMB DOS

«Hauria volgut saber,dilucidar, veure ...

Ail Quina angoixalPero quina mena de

cor tenia aquesta dona

per fer-Ii tant de mal,mentre que I'altra

-Ia morta, tan bona

ella- semblava,en aquells minuts

suprems de la seva

desesperaci6,alcar-se en la nit i

mirar-se'l amb els ulls

compassius de la

Lluna»

GEORGES RODENBACH

Bruges-/a-morte

TEMES NOUS, EL .PASSAT., INSINUAT JA ABANS EN LA CAN<;O DEL

LLAUT, I EL DE .BRUGES •. Perc Marie Ii anuncia despres que inevi­

tablement, amb la seva absencia, l'oblidara, ME TRE EL TEMA DE

LA .VISIO. PREDOMINA, TORTURAT I FERIDOR, i dona la mesura

de I'angoixa de Paul, que veu com el fantasma se Ii escapa

Aquest primer quadre pot enliacar sense interrupcio amb el

segon quadre 0 s'hi pot marcar una pausa En el primer cas se

suprimeixen una serie de compassos de la partitura, i en el segonsentim una dansa que acompanya l'aparici6 de Marietta, quesubstitueix el fantasma de Marie, vestida de manera sumptuosai provocativa, i balla amb actitud voluptuosa i frenetica sobre

I'escena d'un teatre.

26 Resum argumental

QUADRE SEGON

AIs carrers deserts de Bruges, Paul passeja davant la

casa de Marietta amb el desig de tornar-la a veure.

Parla a la eiutat morta deIs seus neguits i Ii sembla

veure una proeess6 de beguines (dones pietoses que vivien

en comunitat des de J'edat mitjana a Flandes) on s'ha integratBrigitta. Es troba amb el seu amic Frank, que ha canviat total­

ment d'actitud i diseuteixen amb agror perque aquest es vanta

d'haver sedutt Marietta i Ii mostra les claus de casa seva, que

Paul Ii arrabassa amb rabia.

Arriben en unes barques els personatges de la troupe de

Marietta, que ompi en I'eseena de cants alegres i tarnbe nos­

talgics, pero sempre de to marcadament burlesc, que presen­

ten la figura de Marietta absent com la d'una autentlca vam­

piressa. Apareix aquesta amb Gaston davant I'entusiasme de

tots, bescanta en Paul i actua amb seduccio envers tots els

homes, alhora que es burla de Bruges i la seva hipoeresia. Un

d'ells, Fritz, vestit de Pierrot, canta un detlcios lied, nostalgici mallclos. Marietta fa un elogi de la dansa i anuneia que repre­

sentara la seva escena de Robert Ie diable davant I'alegria de

tots.

Te 1I0e una men a de pantomima en que es representa part

del tercer acte de l'opera de Meyerbeer, concretament la resur­

recci6 d'Helene, Marietta s'ha estirat com si estlques morta i

a partir del xiulet que imita el motiu de la resurrecei6 de les

monges en Robert Ie diable, s'aixeca amb moviments rfgids,

espantosa, i avanca vers el personatge de Robert. Les begui­nes apareixen, immabils i inquietants a res finestres del seu

ccnvent, en un ambient de film de terror.

Paut, que ccrrtempla I'escena mig amagat, ordena irritart de

parar la cornedla, Resta so] amb Marietta, Ii recrimina la seva

,frill,o:lit;arl:,iII�,af;alilydesedl!1ccio i.liassegura queno I estima, que

nomes la imat;ge de ta morta estimada I'na portat a sen1ir un

«A tu et busco, quad rei

Amb tu he de parlarl(observa el retrat de

Marie)Ets bella i te m'assem­

bles ...

Digues, encara te

m'assembles?

Digues, on es el teu

poder?Has mort una segona

vegada,tu, I'altiva morta.

Per mi, per mi, en una

nit d'amor

amb la que es viva!

Vosaltres, els que ja no

hi sou,

no pertorbeu la pau,

no us arrossegueu per

la vida,deixeu·nos I'amable

prendre i donar!

Deixeu·nos respirar i

vlure»

MARIETTA

(Die tote Stadt,quadre III, escena 1)

desig del qual es penedeix. Marietta reaceiona de manera con­

ciliadora iamb seduccio i els intents de reslstencia de Paul

resten inutils davant la intel·ligent estrateqia d'ella i aviat es

rendeix en un pet6 apassionat. La victoria de la ballarina, que

exigeix anar a la casa de la morta per bandejar per sempre el

seu fantasma, es total.

Ais carrers deserts de Bruges, de nit, en un ambient fosc i boi­

ros, que fa una gran irnpressio de malenconia, Paul passeja amunt

i avail davant la casa de Marietta, amb un gran desig de tornar­

la a veure i angoixat alhora pels remordiments que fan augmentarelssonsdelescampaneS.SE TIM U GRA I TERLUDIORGUES­

TRAL, DOMI AT PEL OTIU DEL «OESTI, I TA B� cBRUGES" SE -

TIT FA =oc, A ES DEL DE cCA PA ES», GUE 0 DESCRIU L'EFECTE

28 Resum argumental

DE LES CAMPANES DINS LA CIUTAT BOIROSA, SINO QUE EXTERIO­

RITZA LA RESSONANCIA D'AQUESTS SONS EN L'ANIMA DEL PRO­

TAGONISTA. EI monoleq de Paul, PRESIDIT PEL TEMA 'AMOR»,

s'adreca a la ciutat morta, que converteix en la confident dels

seus neguits i la resposta de la qual sembla que es una pro­cesso de beguines fantasmaqoriques, amb els habits religiososonejant, que passa pel fons de I'escena i es dirigeix a l'esqlesia.La darrera beguina es Brigitta, que Ii diu que I'ha deixat per fide­litat a la difunta i per fugir del pecat.

Apareix Frank, ACOMPANYAT PER LA MUSICA ORQUESTRAL QUE

SUBRATLLA L'ATMOSFERA DE MALSON, AMB ELS TEMES DE «POSADA

EN GUARDIA» -ASSOCIAT A L'AMIC QUE HEM SENTIT AL QUADRE

PRIMER- I DE «VISIO». Del dialeg dels dos amics, que es rnante

en el men onfric que vivim des de l'aparicio del fantasma de

Marie, ens sorpren el canvi d'actitud de Frank, que demana a

Paul que deixi tranquil·la Marietta, que es una dona plena de vida

i d'amor -una Colombina que converteix els homes en pierrotsdocils- i torni al seu santuari dedicat a la morta. Paul, pie de

gelosia i d'indiqnacio, arrabassa a Frank les claus de la casa deMarietta que aquest Ii ha mostrat amb orgull.

l.'escena s'inunda amb la lIum de la Lluna, amb un can vi total

d'atmosfera, i arriben unes embarcacions que porten els amics

de Marietta -Victorin, el director d'escena de Robert Ie diabie;Fritz, vestit de Pierrot; les ballarines Juliette i Lucienne, i el comte

Albert- i altres membres de la companyia, QU E ENTON EN CANTS

PARODICS PROXIMS ALS DEL PRIMER QUADRE, AMB EL MOTIU «ALE­

GRE TROUPE» QUE INTRODUEIXEN UNA «CAN<;:ONETA» IMPROVI­

SADA EN HONOR DE MARIETTA (<<DOCH BEl FEST UND TANZ, OHNE

SIE KEIN GLANZ», «FESTES I DANSES NO TENEN ESPLENDOR SENSE

ELLA»). EI conjunt rnante el caracter onfric amb un to ara mar­

cadament burlesc i uns aires d'opereta. Fritz es destaca i CANTA

UNA COMPLANTA 0 SERENATA A LA LLUNA QUE INTRODUEIX L'OBOE

EN QUE MOSTRA LA SEVA GELOSIA PER L'ABSENT MARIETTA -quesuposa que els enganya amb un home- amb ernfasi ironic, CORE­

JAT PELS ALTRES, QUE TARAL·LEGEN ACOMPANYAlS DELS BAS-

«Era morta: perqueno havia endevinat el

Misteri i que hi havia

una cosa que estava

prohibit tocar sota

pena de sacrilegi.Ella havia alcat la ma a

la cabellera vindicati­

va, aquella cabellera

que, ja d'entrada,donava a entendre

-als qui tenen una ani­

ma pura que combre­

ga amb el Misteri­

que, en el mateix ins­

tant que la profanes­sin, esdevindria instru­

ment de mort»

GEORGES RODEN BACH

Bruges-Ia-morte

Resum argumental 29

TONS I PARAIGUES «PLUM, PLUM, PLUM» I CONTINUEN LA CAN<;:OAMB RITME DE VALS LENT I NOSTALGIC.

Apareix Marietta, que ha escoltat els darrers cants, acom­

panyada de Gaston, i aconsegueix immediatament I'entusiasme

dels seus companys, que I'adoren. Dona a entendre que s'ha

cansat de Paul i cornenca una escena de seduccio envers tots

els homes que I'envolten. Ordena que portin el xampany que els

ofereix el comte Albert, i davant I'alegria de tots, es burla de Bru­

ges i la seva hipocresia, demana una musics ni massa alegre ni

massa trista, que vol que canti Fritz, vestit de Pierrot, malgratque sigui alemany. AQUEST CANTA EL FAMOS «LIED DE PIERROT»,

UN ALTRE DELS MOMENTS MES POPULARS DE L'OPERA, ·MEIN SEH­

NEN, MEIN WAHNEN, ES TRAUMT SICH ZURUCK» (.OH DESIG, OH

ESPERAN<;:A, RECORDS DEL MEU SOMNI»), que fa compatibleI'enyorament i la ironia maliciosa dedicada a Paul, i QUE CON­

TESTA UN COR AMAGAT DE SOPRANOS ABANS DEL REFRANY FINAL.

Marietta petoneja Fritz, rep I'homenatge dels altres admira­

dors i mostra la voluntat de ballar A PARTIR DEL SO DEL TAMBORf

I DE LES ARPES; fa un elogi de la dansa i anuncia tot seguit que

representara la seva escena de Robert Ie diabie, que no ha pogutfer encara, per a I'alegria de tots.

UN DENS TEIXIT ORQUESTRAL -UNA MENA D'INTERLUDI- EN

QUE SE SUCCEEIXEN MOLTS DELS MOTIUS I TEMES JA SENTITS

-ELS DE «BRUGES», DOS DE «CAM PANES», EL «DESTf», ENTRE D'AL­

TRES-, ACOMPANYA LA DANSA DE LA TROUPE en una mena de

pantomima en que es representa part del tercer acte de l'operade Meyerbeer, concretament la resurreccio d'Helene, Marietta

s'estira sobre un bane, com si estiques morta, i a partir del xiu­

let de Victorin QUE IMITA EL MOTIU DE LA RESURRECCIO DE LES

MONGES EN ROBERT LE DIABLE, S'AIXECA AMB MOVIMENTS RfGIDS,

,DE MANERA TERRORfFICA, SENTIM UNA MUSICA BRILLANT, AMB

DOM I N I DEL M ETALL, i avanca vers Gaston, que representa el per­

sonatge de Robert. Mentrestant, les beguines que han passaten processo sortint de l'esqlesia per darrere I'escena, aparei­xen, irnmobils i inquietants, vestides de blanc, ales finestres del

30 Resum argumental

seu convent, MENTRE LES CAM PANES MAROUEN LA MITJANIT, EN

UN AMBIENT MUSICAL GRANDILOOUENT, UNA MENA DE PAN­

DEMONIUM PROPI D'UN FILM DE TERROR.

La intervencio de Paul, que contemplava I'escena mig ama­

gat, es contundent i agressiva. No accepta la burla a la resur­

reccio d'una morta i ordena d'aturar la cornedia Eis acompa­nyants de Marietta es posen al seu costat per defensar-Ia, peri)ella els fa fora i SURTEN ACOMPANYATS DELS TEMES DEL «DESTi»

I LA ,CAN<;:ONETA».

Paul i Marietta resten I'un enfrant de I'altre en la darrera escena

del segon quadre. Les agres recriminacions de I'home, PU N­

TUADES PER UN MOTIU SEMBLANT A UN «DESTi» EXASPERAT,

SEGUIT DE «MARIE», -vrsro- I «AMOR», se centren en una gransensacio de culpabilitat de Paul, que ataca durament la frivoli­tat de Marietta i el seu afany de seduccio i assegura que no I'es­

tima, que nornes la imatge de la morta, una dona d'una bondati dolcesa extraordinaries, que te una sernblanca increible amb

ella, I'ha portat a sentir un desig del qual ara es penedeix.Marietta reacciona d'una manera conciliadora iamb seduc­

cia, li explica que ella es ballarina i estima el plaer, que sent pie­tat pel seu dolor, MENTRE SENTIM ELS TEMES DE «PIETAT», «CAN<;:6ALEGRE» I EL NOU I RADIANT DE LA «RECONCILlACI6». Eis intents

de resistencia de Paul resten inutils davant la intel·ligent estra­

tegia de Marietta i aviat es rendeix en un peto apassionat MEN­

TRE L'OROUESTRA, EN UN TUTTI GLORI6s, CELEBRA LA SEVA

VICTORIA REPRENENT EL TEMA DE «BRUGES» AMB GRANDESA.

L'ATMOSFERA DELIOUESCENT I INESTABLE DE TRISTAN UNO ISOLDE

SEMBLA DOMINAR AOUESTS MOMENTS I UNA VARIANT DE -vrsro­

ACOMPANYA LES PARAULES DE PAUL, 'BETOREND WEIB, BIN DIR

VERFALLEN. (<<DONA, DIMONI, M'HAS EMBRUIXAT»). Paul vol anar

a casa d'ella, peri) -Marietta exigeix d'anar a la casa de la morta

per bandejar per sempre el seu fantasma davant un home total­ment Iliurat, MENTRE L'OROUESTRA TANCA EL OUADRE AMB ELS

TEMES DE «VIDA» I «MARIETTA» QUE MAROUEN, AMB UN BRILLANT

FINAL, LA VICTORIA DE LA BALLARINA.

«Cedir a ella? No!

Llultare amb ella!

leis ulls oberts,dona contra dona,la vida ardent contra la

mort!Es que no soc bella,no es el meu cos

esclatant de joventut?No em comparo

amb ella,amb aquest fantasma

plntat?»MARlEnA(Die tote Stadt,quadre III, escena 2)

Resum argumental 31

QUADRE TERCER

Despresd'un mcnoleq de Marietta al sal6 de la casa

de Paul, on es burla davant el retrat de Marie de la

nit d'amor que ha passat i reivindica el dret al plaeri a I'amor, entra el vidu, novament dominat pel sentiment de

culpa. La reacci6 de la ballarina es novament de conciliaci6 i

coqueteria, pero la presencia als carrers de la gran process6de la Santa Sang, amb cor d'escolans i cants de la gent, angoixaPaul encara rnes, que te por, a mes, de la maledicencla,

Paul mostra una mena d'extasl mfstic no exempt d'erotisme

davant la cerlrnonla religiosa i la bellesa de la liturgia, peroaquesta visi6 onfrica i espectral queda trencada per les bur­

Ies de Marietta i I'exigencia que deixi de somiar en difunts i

sants i es lliuri totalment a ella.

Pero la ballarina adopta aviat un to distint, i mostra senti­

ments amorosos envers Paul i es dol de les seves mostres

d'ingratitud i crueltat. Ell no accepta els seus retrets i intenta

debades foragitar-Ia. Marietta insulta lIavors la morta i agafala seva cabellera guardada com una relfquia en un cofret. Quan

riu de manera estrident i es burla dels cabells esmorteits que

compara amb la brillantor i el tacte suau dels seus, Paul Ii

pren vlolentament el floc de cabells, la llanca a terra i I'es­

trangula. L'escenari resta ales fosques.L'escena final ens presenta la sala amb l'aparenca de I'inici

de l'opera, mentre Paul sembla despertar-se d'un terrible mal­

son. L'aparici6 de Brigitta fa la sensaci6 que les coses tornen

realment a la normalitat. La irrupci6 de Marietta, amb la coque­

teria i I'encant habituals, que diu que s'ha oblidat el paraiguai les roses de manera insinuant, troba un Paul mut i absort en

els seus pensaments. Surt amb recanca i entra Frank, I'amic

d'abans, al qual Paul confessa que no vol veure rnes aquesta

dona, que un somni ha destrutt el seu somni, que un somni

amarg ha vencut la imaginaci6. Es pregunta fins a quin puntel dol pels morts ha d'apartar-nos del m6n real.

Frank Ii proposa que se'n vagi de Bruges amb ell i Paul ho

accepta. S'acomiada del seu fidel amor i se'n va lentament de

I'escena. Les visions han estat una catarsi i Paul lntentara del­

xar la «ciutat rnorta» per refer la seva vida.

UN BREU PRELUDI ENS PORTA AMB ELS MATEIXOS MOTIUS DEL

FINAL DEL QUADRE ANTERIOR, DE MANERA TUMULTUOSA, A L'A­

MOR APASSIONAT DE PAUL I MARIETTA. Apareix en escena ella

sola, que ha passat la nit a casa de Paul, i desafia el retrat de

Marie, que presideix la paret, perque no interfereixi en la vida

dels vius. Li diu amb cruesa que ha mort una segona vegada a

causa d'una nit d'amor amb la dona que esta viva i reivindica el

dret a viure i respirar, a patir i escollir, a I'embriaguesa del plaeride I'amor, TOT ACOMPANYAT D'UNA SERlE DE MOTIUS JA SENTITS.

«Aleshores es va

sentir el dring dels

encensers. EI fum

blau es va acostar

arrossegant volutes;totes les campaneteses van unir en una

pluja sonora que va

fer ressonar I'aire com

un instrument de vent.

Va apareixer el bisbe,amb la mitra al cap i

sota pal-li, portant el

reliquiari: una petitacatedral d'or, corona­

da per una cupula en

que, entre mil cama­

feus, diamants,maragdes, ametistes,esmalts, topazis i

fines perles, somia l'u­nic robi que es posse­eix de la Santa Sang.Hugues, dominat perla Irnpresslo mistica,pel fervor de tots

aquells rostres, per la

fe d'aquella immensa

multitud amuntegadaals carrers, sota les

seves finestres, rnes

lIuny, pertot arreu,fins als confins de laciutat sumida en la

preqaria, tarnbe es va

inclinar quan va veure

que, en acostar-se el

Reliquiari, tot el poblequeia de genollsi es postrava sota la

rafega dels cantles»

GEORGES RODENBACH

Bruges-Ia-morte

Resum argumental 35

EL CANT DELS INFANTS QUE ESCOLTEM DES DE L'EXTERIOR, QUE

DESFILEN EN LA PIETOSA PROCESSO DE LA SANTA SANG (,0 SUBER

HEILAND MEIN, EINST WERD ICH UM DICH SEIN», ,EL SENYOR

JESUS ENS CONDUEIX COM A BON PASTOR,), DONA A MARIETTA

UNA SENSACIO DE FELICITAT ESPIRITUAL, QUE MAROUEN DOS VIO­

LINS SOLISTES.

Perc I'entrada de Paul, amb la mirada evasiva, intranquil, trenca

aquesta sensaci6 amorosa i qairebe mfstica. Torna a sentir-sedominat per sentiments de culpabilitat i intenta fins i tot fer-Iasortir de l'habitaci6 presidida pel retrat de Marie. Marietta uti­

litza novament la seva coqueteria i actitud de nena capriciosa,vol veure la process6 des del balc6 davant la incomoditat de

Paul, que coneix la rnaledicencia de la gent de Bruges, perc quese sent incapac de dominar la dona que ha possert durant la nit.

DOMINA L'ORQUESTRA EL MOTIU DE LA «PROCESSO" AMB UN

INQUIETANT TRITO, L'INTERVAL DISSONANT ANOMENAT OIABOLUS

IN MUSICA.

Marietta, ofesa, COMENt;:A A CANTAR LES CANt;:ONS FRivOLESDEL QUADRE ANTERIOR, COM ARA EL ,LIED DE PIERROT» I TAMBE

EL 'DIRIDI, DIRIDON - SCHON MARION" davant la irritaci6 crei­

xent de Paul, que la fa seure amb violencia EL BROGIT DE LA

GENT QUE HA ANAT ARRIBANT ALS CARRERS PER PRESENCIAR LA

PROCESSO AMPLIFICA LA SONORITAT DELS INSTRUMENTS EN EL

MOTIU DE LA 'PROCESSO» I ESCOLTEM UNA MUSICA DE MARXA.

Paul mostra una mena d'extasi mfstic no exempt d'erotisme men­

tre SENT EL COR DELS INFANTS AMB LA REITERACIO DELS FRAG­

MENTS JA CANTATS, ALS QUALS S'AFEGEIX EL ,PANGE LINGUA GLO­

RIOSI· DELS MONJOS. l.'exaltaclo de Paul davant la cerirnonia

religiosa i la bellesa de la litlirgia de la gent de Bruges continuai ES CONCRETA EN ELS TEMES DE ,PIETAT» I ,CAM PANES», MEN­

T.RE EL CANT DEL TENOR S'ELEVA A LES NOTES MES ALTES I EL

COR PARLA DEL «MYSTERIUM CORPORIS» QUE L'OBSEDEIX.

La visi6 onfrica i espectral de la process6 que contempla Paul

queda trencada per les buries de Marietta a la seva actitud

36 Resum argumental

devota, i l'exiqencia que deixi de somiar en difunts i sants i quees Iliuri novament i del tot a ella. Paul es resisteix i veu horrorit­

zat la processo com si s'haques introdurt dins la cambra ME N­

TRE SENTIM DISSON.ANCIES AMENAGANTS I ELS TEMES DE «BRU­

GES« I «VISIO", SEGUITS DEL «DESTf", MOLT DISTORSIONATS, i

defensa davant la dona la fidelitat i el sagrament etern de I'amor

(APAREIX EL TEMA DE LA «NOVA PASSIO" DEL PRIMER QUADRE).

UN ARIOSO DE MARIETTA, ACOMPANYAT DEL MOTIU DEL «DESTf",

INTRODUrT PER LA FLAUTA, I QUE S'ELEVA FINS A LES NOTES MES

ALTES, ens presenta uns sentiments fins ara no expllcits: la seva

sinceritat amorosa, la hurniliacio de ser rebutjada ara que ho ha

donat tot, la ingratitud d'ell pel record d'una morta que ja no potsentir res. Paul no vol que ella es com pari amb Marie, tan pura,i la ira i els retrets de Marietta, i tarnbe les amenaces i provo­cacions erotiques, PORTEN EL SEU CANT A UNS AGUTS QUE RECOR­

DEN L'STRAUSS DE DIE FRAU OHNE SCHATTEN. Paul intenta inutil­

ment foragitar-Ia i ella s'enfronta amb el ret rat de la morta i

arrabassa la seva cabellera guardada com una rellquia en un

cofret(MOTIU DE LA «CABELLERA« AMB INSTRUMENTS AGUTS COM

EL XILOFON, GLOCKENSPIEL I FLAUTf).

Paul corre darrere d'ella per evitar aquesta darrera profana­cio, Marietta riu de manera estrident i se'n burla, dels cabells

esrnorteits, que com para amb la brillantor i el tacte suau dels

seus, i EL TEMA MUSICAL SEMBLA BURLAR-SE DEL MARIT FETIT­

XISTA. L'ORQUESTRA MARCA UN VALS TERRORfFIC I EXCITANT QUE

RECORDA LA TOTENTANZ DE L'ESCENA FINAL D'ELEKTRA

D'STRAUSS I REAPAREIX, EFECTIVAMENT, AMB UNS GRANS I SAL­

VATGES PLENS, EL TEMA DE LA «DANSA« JA SENTIT. Finalment,Paul Ii pren violentament els cabells de Marie, la llanca a terra

mentre vocifera, ella es defensa en va, sentim els seus crits i ell

I'estrangula. La reaccio de I'home es especialment cruel: «Jetzt- gleicht sie ihr ganz

- Martel» «<Ara sf que s'hi assembla del

tot. Mariel»), l'escenar] resta ales fosques.l.'escena final ens presenta la sala amb l'ordre i aparenca de

"La meva fe es la

fidelitat, la meva fe

es el sagrament etern

de I'amor.

I santa es aquesta fel

Consagra aquestaestancai I'omple amb un

somni benaurat.

I invisible se'm drecaun altar,i davant seu es

prosterna el meu dol

per aquella que fou»

PAUL(Die tote Stadt,quadre III, escena 2)

I'inici de l'opera, AMB UN CURT INTERLUDI MUSICAL QUE PORTA

ALGUNS DELS TEMES ANTERIORS EN UN TO ENCARA INQUIETANT,

mentre Paul sembla que es desperti d'un terrible malson. �apariciode Brigitta -que anuncia la presencia de la dama que havia mar­

xat- sembla que confirmi que les coses tornen realment a lanormalitat i SENTIM NOVAMENT ELS TEMES DE «MARIETTA" I DE

L'«AMOR". Paul es mostra content de la presencia de Brigitta i la

irrupcio de Marietta, amb la coqueteria i I'encant habituals, quediu que s'ha oblidat el paraigua i les roses de manera insinuant,troba un Paul mut i absort en els seus pensaments, en una

escena de teatre convencional.. La seva sortida coincideix amb l'entrada de Frank, I'amic d'a­

bans, ACOMPANYAT DELS TEMES DEL «PASSAT« I «RETORN A LA

VIDA", AMB UN TO IRONIC. Paul Ii confessa que no vol veure mes

aquesta dona, que un somni ha destrurt el seu somni, que un

38 Resum argumental

somni amarg ha vencut la imaqinacio, Es pregunta fins a quinpunt ha d'arribar el dol pels morts per no apartar-nos del men

real. Frank Ii proposa que se'n vagi de Bruges amb ell i Paul ho

acceptaL'ORQUESTRA INTRODUEIX LA 'MARIETTAS LIED AN DER LAUTE»

DEL PRIMER QUADRE, AMB LA INeoRPORACIO DE L'ARPA I ELE­

MENTS DEL TEMA «BRUGES. I EL 'DESTi», QUE ACOMPANYA LES

DARRERES PARAULES DE PAUL, que reprenen, canviant el sentit,les paraules de la canco, S'aeomiada del seu fidel amor, diu quela vida ens mana d'apartar-nos de la mort, demana que I'esperial eel perque «Hier gibt es kein Auferstehn» (<<Aqui baix no hi ha

resurreccio») i se'n va lentament de l'escena Les visions han

estat una eatarsi i Paul intentara deixar la «ciutat morta- per refer

la seva vida,TERESA LLORET

«Iln somni ha destruitel meu somni,un somni d'amargarealitat

el somni de la fantasia;els morts ens envien

tals somnis

quan vivim massa

amb ells i en ells,

Fins on ha d'arribar el

nostre dol,fins on pot arribar,sense tallar-nos del

m6n?

0010r6s conflicte del

sentimentl»

PAUL(Die tote Stadt,quadre III, escena 3)

44

A la recerca

del temps perdut ...Cancons tristes en

Die tote Stadtde Korngold«El perfum que ens arriba del romanticisme de fi de segle,l'erotisme i l'opulenta orquestracio no poden dissimular la sen­

tor de la nit i de la mort, que amara la trista historia de Pauli els seus records distorsionats. Igual que el Gustav von Aschen­bach de Thomas Mann buscava consol als canals i la bellesa

fetida de Venecia, Paulfuig de la seva vida anterior i es tras­

llada a la ciutatfluvial de Bruges, on viu dels records de Marie,la seva esposa morta. Aquesta ciutat tenebrosa -escriu Gavin

Plwnley en aquest article-, "la ciutat morta" de l'opera d'Erich

Wolfgang Korngold de 1920, i la memoria de Marie es [usio­nen fins que apareix la misteriosa Marietta i ajuda Paul a

ressuscitar la seva esposa morta. La ironiaprincipal de la his­

toria, pero, es que Paul names pot realment ressuscitar Marie

quan assassina Marietta».

Paqina sequent:Erich Wolfgang Korngold.

46 A la recerca del temps perdut... Canyons tristes en Die tote Stadt de Korngold

«Aixf toea Orfeu algunes cordes,quan estava morint;mentre el vent, murmurava suaument,

respongue un cop mes la seva pena:

"Eurfdice", exclarna;"Oh, estimada Eurfdice" -i explra,"Oh, estimada Eurfdice" ressona I'eco

en el vent»

ANONIM, SEGLE XVII

Totssom culpables de I'egoisme i l'autocornpassio: en

arribar a casa ens trobem sols (ni que sigui uns instants),fem girar la clau i tanquem la porta. Un gotet de vi, una

de les pel·llcules preferides, una canco trista, tot ajuda a alleu­

jar 0 perpetuar el nostre estat d'anirn, Die tote Stadt n'es I'equi­valent en opera, un estudi profundament trist de malenconia i

fetitxisme. EI perfum que ens arriba del romanticisme de fi de

segle, I'erotisme i I'opulenta orquestracio no poden dissimular lasentor de la nit i de la mort, que amara la trista historia de Pauli els seus records distorsionats. Igual que el Gustav von Aschen­bach de Thomas Mann buscava con sol als canals i la bellesafetida de Venecia, Paul fuig de la seva vida anterior i es trasllada

ala ciutat fluvial de Bruges, on viu dels records de Marie, la seva

esposa morta. Aquesta ciutat tenebrosa, «la ciutat mortar de 1'0-

pera d'Erich Wolfgang Korngold de 1 920, i la memoria de Marie

es fusionen fins que apareix la misteriosa Marietta i ajuda Paula ressuscitar la seva esposa morta. La ironia principal de la his­

toria, pero, es que Paul nornes pot realment ressuscitar Marie

quan assassina Marietta. EI paladar tan exquisit de Korngoldsembla embafador i el man de Tasca 0 Turandot de Puccini, 0

Elektra i Der Rosenkavalierd'Strauss encara son ben Iluny delsexcessos dramatics i estilfstics de Die tote Stadt -a mes, com

les obres d'aquells compositors, l'opera va gaudir d'una popula-

Ala recerca del temps perdut... Canyons tristes en Die tote Stadt de Korngold 47

ritat sernblant a la seva epoca Malgrat que les obres d'Straussi Puccini van continuar florint i es van convertir en una de les«columnes vertebrals- del repertori operlstic modern, la historia

despietada del nacionalsocialisme va aconseguir eradicar delcanon un grup sencer de compositors. Les obres de Korngold,juntament amb les de Schreker, Braunfels, Zemlinsky i d'altresvan ser marginades perque havien «deqeneraf (com tarnbe les

obres de Berg, Schonberg i totes les formes de jazz), en gran

part -pero no pas unicament- a causa de les arrels jueves dels

compositors. Algunes obres han ressorgit i han gaud it de la

popularitat d'aquelles reserves «deqenerades», perc les pecesde Korngold tot just tornen al nostre repertori, al qual pertanyen.

Korngold va neixer a Brunn (avui dia Brno), la capital de Mora­

via, a des-cents quilornetres de Viena, on es va establir la famf­

lia I'any 1901. Julius Korngold, el pare d'Erich, va succeir I'im­

ponent critic Eduard Hanslick com a critic musical de la «Neue

Freie Presse». Julius no era un desconegut a Viena, Iloc on havia

estudiat amb Anton Bruckner, quan va fer amistat amb Brahms

i va convertir-se en un ferotge defensor de Wagner. Fins que va

morir va ser I'espina conservadora del costat de I'avantguardamusical, en constant desenvolupament, de la vida vienesa. Va

ser al mateix temps un magnlfic aliat i un terrible handicap peral seu segon fill, que va esdevenir un nen prodigi com a com­

positor, nornes per darrere de Mozart en la historia de la musica

Julius va ser un ferm defensor dels estorcos compositius del

seu fill, pero un critic riqoros de I'obra de Schonberg i els seus

ajudants de la Segona Escola de Viena. D'aqui la rao per la qualI'avantguarda va censurar Korngold fill. La forrnacio musical

d'Erich va estar guiada per les preferencies d'Alexander von

Zernlinsky i tenia confianca en la famllia de Mahler. Puccini va

afirmar en una frase celebre, despres de l'exit del ballet de Korn­

gold Der Schneemann (que va compondre a I'edat d'onze anys),que lite tant de talent, que ens en pod ria donar facilrnent la mei­

tat -i encara tenir-ne suficient per a eli». Malgrat aixo, el seu

48 A la recerca del temps perdut . Cancons tristes en Die tote Stadt de Korngold

"Per ser d'un noi de

vint anys, la cornposi­cia es, sens dubte,extraordinaria, peroaquestes qualitatsextraordinaries es

posen de manifest,sobretot, perque sapcom fer les coses

rnes que no pas pelque ha fet. La seva

erudicio no te limits.

Demostra estar inti­

mament familiaritzat

amb els grans rnes­

tres de la cornposicio[...], pero en el resul­

tat no hi ha cap origi·nalitat per part seva.

Mestre de l'orquestra­cia, Korngold ha teixit

i entreteixit frases i

idees d'un cornposl­tor rere I'altre d'una

manera meravellosa,sense delxar-nos en

l'anim cap irnpressioclara d'ell mateix [ .. .I,La senyoreta Maria

Jeritza va cantar i

interpretar tan be el

paper de Marietta

[...], que cal reconei­

xer que la nova can­

tant ha tingut molt

mes exit que no 1'0·

pera rnatelxa»

Comentari publicata mitjan anys vint,des pres de I'estrenade Die tote Stadt al

Metropolitande Nova York.

gran exit inicial es va resoldre en un finalcruel quan els nazis van prohibir la rruisica

de Korngold, i ell i la seva familia van fugirals Estats Units, cap a una nova vida de

composici6 per a pel·licules. Com be indi­

quen obres com la tardana Simfonia en

Fa diesi menor, Korngold no va poder maideixar enrere la pena d'aquells ultirns diesa la Viena imperial, i va morir I'any 1957

com a compositor, renyit amb l'epoca en

que va viure, com havia fet vuit anys abans

Richard Strauss.

Amb una vida operistica vienesa que Ii

proporcionava el tel6 de fons a la seva

educaci6 operfstica musical, no es estranyque abans de fugir ala comoditat polfticai econornica dels estudis de Hollywood,l'opera domines la vida de Korngold. Mal­

grat l'exit secundari amb el doble cartellde Vio/anta i Der Ring des Polykrates a

Munic el 1916, no va ser fins al 1920 amb

Die tote Stadt que va tenir un ampli i rapidreconeixement delseu talent compositiui operfstic. Pare i fill van basar el seu lli­

bret en una novel·la de final del segle XIX

de I'escriptor belga Rodenbach, titulada

Bruges-/a-morie. Rodenbach era un sirn­bolista (un cornpatriota post-Baudelairede Maeterlink, amb el quall'original Peliees

et Me/isande va compartir alguna sem­

blanca), i la seva historia exageradamentqotica es presta meravellosament a I'ex­

plotacio operfstica, Tant Puccini com el

compositor d'opereta Leo Failla van tenir

"Vaig lIegir I'obra i

aquella mateixa nit vaigesbossar el guia d'una

opera [...]. L:ambient

singular de Bruges, el

rerefons rnalenconios,els dos protagonistesamb uns conflictes

interns fascinants, el

combat entre la vida i

la mort principalment, i,de manera molt espe­

cial, la bella idea sobre

la contencio necessaria

del dol per la mort de

les persones esttrna­

des en pro dels drets

de la vida, ames

d'unes possibilitatsmusicals infinites ... tot

allo em resultava molt

atractiu»

ERICH WOLFGANGKORNGOLD

(recollides en

E. W Korngold,Biografia,de Rudolf StefanHoffmann. Viena, 1922)

Paqina segUen!:Imatges de Brugesque van formar partde les prime res edicionsde Bruges·la·mortede Georges Rodenbach.

50 A la recerca del temps perdut... Canyons tristes en Die tote Stadt de Korngold

«No va ser dificil trobar

un altre escriptor per­

que Erich participavaen l'elaboraci6 de la

trama. La transforma­

ci6 de l'acci6 en un

somni va ser idea

meva. Ho vaig suggerirper suavitzar I'impacteque produiria I'estran­

gulaci6 d'una dona, per

crear un final concilia-

en compte. Rodenbach havia vist les pos­sibilitats drarnatiques de la historia i havia

creat una versi6 per dur a escena, quees va estrenar a Berlin el 1902. Es va

publicar una edici6 alemanya de totes

les obres de Rodenbach, per rnitja de la

qual Korngold va arribar a coneixer la

peca EI va entusiasmar tant que imme­

diatament va pensar com posar-hi rnusica

iva elaborar una sinopsi d'una opera d'un

sol acte. Hans Muller, eillibretista de Vio­

lanta, va convencer Korngold per escriure

una opera en tres actes, pero Muller

estava poc predisposat a continuar amb

la seva col-laboracio i julius va interve­

nir-hi per ajudar el seu fill en eillibret, jaque Erich s'havia posat a treballar en la

partitura, enormement complexa. Tot i

que l'opera exigeix un gran esforc,aquesta va rebre I'estrany privilegi d'una

doble estrena, a Colonia i a Hamburg, el

4 de desembre de 1920. Aquestes repre­sentacions van ser seguides per altres

produccions a Viena, Karlsruhe, Nova

York, Frankfurt i Dresden I'any 1921, i a Praga (dirigida per Zem­

linsky), Zuric i Munic el 1922. Dues series d'actuacions el 1924

i el 1932 a Berlin van marcar la fi de l'opera com a part del reper­tori internacional, i les estrenes habituals de major acceptaci6-Parfs i Londres- van haver d'esperar fins a la producci6 pari­senca del 2001. Londres encara espera la posada en escena

de I'obra.

dor i elegiac»Juuus KORNGOLDDie Korngolds in Wien:Der Musikkritikerund das Wunderkind

Die tote Stadt es una obra que es basta a si mateixa. Korn­

gold no satisfa convencions; rnes aviat ens d6na un bany molt

sentimental, de kitsch pur i de nostalgia, per aconseguir man-

«Si Die tote Stadt

haques estat compos­

ta, per exemple, perFranz Schreker 0 fins i

tot per Arnold Schon­

berg, s'hauria enfocat

de manera que s'em­

fasitzessin els ele­

ments d'horror i vio­

lencia de la hist6ria, i

se'n subratllessin els

aspectes mes esca­

brosos [. .. ]. Aquestplantejament, pero,era totalment impropid'un compositor opti­mista com Korngold.L:opera en el seu

conjunt, malgrat que

contenia elements

morbosos i fantastics,s'assembla mes a un

poema sirnfonic epic,heroic, per a veus i

orquestra emmarcat

en un tema apassio­nat i romantic»

BRENDAN G. CARROLLThe last prodigy.A biography of Erich

Wolfgang Korngold

A I'esquerra:Erich W. Korngold,Richard Tauber,Franz Ludwig HM,Lotte Lehmann i GeorgeSzell, prolagonislesde la represenlaci6berlinesa, el 1 924.

Adal!:Richard Mayr (Fritz).Viena, 1921.

A la recerca del temps perdut... Canyons tristes en Die tote Stadt de Korngold 51

tenir-hi una forta carreqa drarnatica Ames, l'opera capta I'es­

tetica de «fora del temps» millor que cap altra pec;:a, Ilevat pot­ser dels Vier letzte Liederd'Strauss. l.'etema nostalgia de Korn­

gold, 0 el treumt sich zuriick de la canco de Pierrot, estableix un

gran paral·lel amb Paul i la relaci6 Marie/Marietta. La Marie quesomia es nornes un producte de la seva imaginaci6. EI public no

te un coneixement «real» de la seva relaci6. l.'unica prova quetenim de la seva bellesa i puresa ens arriba per rnitja de les

paraules de Paul i els rituals del record. Paul, un necrofflic con­

fus per la mort, troba en la veracitat de Marietta la personifica­ci6 de la seva anterior esposa. Eis elements de la vida de Marie

que guarda al «temple» consagrat a ella -els seus cabells, la

seva veu, el seu retrat- s6n tabernacles buits; no hi ha cap trans­

substanciaci6, malgrat que imagina que Marietta pot fer el mira­

cle de transformar l'<aiqua» de la memoria en el «vi» de la vida

real. Pero, a diferencia dels sagraments, eillenguatge dels quaiss'utilitza aquf per descriure els rituals de Paul en recrear Marie

davant els nostres ulls (i repeteix les processons religioses del

qotic tarda del quadre final), els senyals externs de la seva vida

no s6n un reflex d'una qracia interior; fins i tot la ciutat que Paul

ha escollit com a escenari des d'on recorda Marie esta cons­

trutda sobre I'aigua. Mentre que aquella ciutat esta situada geo­

graficament i s'anomena Bruges, la ciutat de l'opera no es un

Iloc real, sin6 un buit imaginari; tal com suggereix el titol origi­nal de Rodenbach Bruges-Ia-morte, no transcorre en la vida

«real», sin6 en la vida «mortar -Die tote Stadt-, no es una ciu­

tat ideal, sin6 un entorn urba de malson, on poden apareixertotes les manies dels personatges. Paul es desperta del seu

malson i Marietta continua sent un producte de la seva imagi­naci6, p.er aixo deixa el public en la incertesa d'on cornenca la

realitat en el m6n de Korngold.Marie/Marietta es la personificaci6 maxima de la dona inno­

cent i transgressora. Com si es tractes de dues persones, es

capac de representar la Salome predansa i postdansa dels set

54 A la recerca del temps perdut... Canyons tristes en Die tote Stadt de Korngold

vels, i igual que Herodes mira primer fixament la noia inqenuaamb desig i despres la dona perduda amb repuqnancia (<<Mantote dieses Weib!»), Paul destrueix la que es innocent un copI'ha «trait», Aquesta imatge borrosa, pero, tan sols existeix en la

seva ment. Les fronteres que ha creat per ales dones de la seva

vida (real i lmaqinaria) estan poc ciares, i com en la major partde la sinopsi de l'opera de Korngold, el public esta desconcer­

tat. Igual que Anthony Minghella explica en EI pacient angles,pel-lfcula epica, quan la jove infermera canadenca intenta deter­

minar la historia del pacient: «Aixf, els Ilibres per a l'anqles, tant

si escoltava amb atencio 0 no, tenien buits d'argument com trams

d'un camf rnalrnes per les tempestes, i aixo deixava Ilacunes com

si les Ilagostes s'haguessin menjat una part del tapfs, 0 com si

I'escaiola que havia cedit per les bombes haques caigut d'un

mural en plena nit»,

O'una banda, I'argument estableix ciarament que l'opera s'a­

caba quan Paul es desperta del somni 0 del malson i, de l'altra,hi ha una forta insinuacio que I'assassinat de Marietta (que l'e­

quipara amb Marie) es un mirall directe de com va morir la mateixa

Marie, Paul va realment matar Marie? I

per tant, 61a seva crisi existencial es

que va destruir un component de

puresa i bellesa de la seva vida?

Es ironic que Die tote Stadt

hagi estat programada en la

mateixa temporada del

Liceu que Wozzeckd'Alban

Berg, en la qual de la

mateixa manera una Marie

aparentment pura es assas-

sinada pel seu marit nocturn

i trastornat,

«Die tote Stadt lcontelun dels personatges[Marie-Marietta] rnes

dificils d'interpretar,des de diversos puntsde vista, per a una can­

tant, atesa la dualitat

de papers que ha de

representar i per la

rapidesa -no es potarriscar a perdre ni un

moment- amb que ha

de passar de I'un a l'al­

tre, La rnusica de I'obra

te una torca teatral

extrema i en bona partinspira la cantant en

els moments drama­

tics rnes destacats»

MARIA J ERITZA

Autobiografia (1924)

A I'esquerra:Maria Jeritza, la primeraMarietta, en l'estrena deDie tote Stadta I'Staatsoperde Viena (1921),

«Aquell any em vaigadonar que calia fer

una professio de fe, no

per desesperaclo ni

per temor d'aquestpoder, sino com una

accio en contra seva.

Jo em deia que la lIi­

bertat triomfa, fins i tot

encara que acabem

exterminats; si rnes no,

aixo es el que pensava

en aquella epoca»KARL AMADEUSHARTMANNKleine Schriften

A la recerca del temps perdut... Canyons tristes en Die tote Stadt de Korngold 55

Tot i que els malsons de Salome

(i altres obres de l'epoca) impreg­nen el man de Die tote Stadt, el

conte de Paul es nostalgic, amb

mes d'un matfs d'autentica erno­

cia. I igual que el pacient anglesde Minghella no pot mantenir I'aire

sever i insensible d'enyoranca a la

cara per la seva estimada morta

Katherine Clifton, Paul (i Korngoldsuccessivament) cau en un estat

de rnalenconia. Paul, igual queOrfeu, no te la forca suficient percontinuar caminant per la vall d'A­

cherusia sense girar-se cap enrere

i mirar Marie, la seva Eurfdice, Cada

vegada que Brigitta porta roses a

l'habitacio, ell es mira fixament el

floc de cabells daurats de Marie

o escolta la veu d'ella, en un intent

de ressuscitar-la Malgrat aixo, igualque Orfeu no va poder escapar­se d'Hades i, per tant, recuperarEurfdice, tampoc els intents de

Paul aconsegueixen recrear la

seva vida amb Marie: «La va veure

amb la seva cabellera morena i la

cara pal-lida Va estendre els bra­

cos per agafar-Ia, pero en aquellinstant ella rellisca ales profundi­tats de la vall. l.'unica paraula queva deixar anar va ser un "Adeu!"

Molts esforcos havia costat arri­

bar tan Iluny, pero en el moment

«De la musica em limi­

tare a dir, amb la degu­da reserva, que vaigmaldar per aconseguiruna concisio drarnatica

extrema, precisamentpel caracter oniric i fan­

tastic de I'argumentL .. ]. I, en defensa de la

funcio drarnatlca d'una

orquestra posada al

servei de I'ambient, de

la plasticitat i de la

caracterltzacio psico­

drarnatica, tant en el

color com en la ternati­

ca, vaig posar molta

cura a I'entrada en

escena dels cantants,com tarnbe al dramatis­

me de la melodia del

cant perque transrnetes

sentiments i afectes.

Tot plegat sense renun­

ciar a una diccio abso­

lutament moderna, en

la qual jo escolto i sen­

to»

ERICH WOLFGANGKORNGOLD

(recollidesen E. W. Korngold,Biografia,de Rudolf StefanHoffmann. Viena, 1922)

56 A la recerca del temps perdut.; Cancons tristes en Die tote Stadt de Korngold

en que es va girar, ella torna al seu lIoc entre els morts».

Tal com Alain Perroux explica amb encert, Orfeu, Paul i Korn­

gold representen una rica historia de mirades cap enrere. EI

compositor s'equipara, fins i tot, amb el protagonista principalquan presenta un pseudonim per al seu Ilibretista, Paul Schott

(utilitza el nom del seu editor com a cog nom).Eillenguatge musical de Korngold, amb pinzellades d'un estil

banal (Ia musica trish-trash dels amics de Marietta), el lied (Iacanco del llaut en el quadre primer), el vals vienes (Ia serenata

de Pierret) i la voluptuosa arpa i celesta, es el perfecte paisatgeturmentat per a un rnon de somnis fracturat. La partitura de Die

tote Stadt es consistentment intensa. La bellesa externa que

resplendeix, segons que descriu Lawrence Kramer de Daphniset Chloe de Ravel, s'ha exaltat visiblement. l.'essencia musical

de l'opera consisteix en el fet que cap nota desentoni, que cada

so revesteixi una orquestracio esplendida (amb piano, orgue,

harmonium, celesta i dues arpes). No obstant aixo, tota I'es-

plendor i la brillantor del mon

del so no pot tapar I'esterilitat

de la imatge de sota Finalrnent,a pesar dels gestos que asse­

nyalen una nostalgia intensa,no hi ha lIoc per a la resurrec­

cio. Eis ultims moments de Paul

son en si una recreacio de la

«trista canco vella» que Ii canta

Marietta en el quadre primer.La nitidesa de l'ultirn acord

major en Si bemoll no pot«esborrar» la brutlcia sordida

d'una part de la rnusica i de I'ac­

cio que el precedeixen, per rnes

que s'hagi tacat la mateixa

imatge virginal (assumida) de

«Kornqold estava con­

vencut que mai no

s'exhauririen les pos­sibilitats de la tonalitat

[...]. No podia accep­tar la imposicio de

series de notes ni l'ab­

solutisme estricte de

rebutjar tot el ques'havia fet abans, en

benefici del dogmaschonberquia»BRENDAN G. CARROLLThe last prodigy. A

biography of Erich

Wolfgang Korngold

A I'esquerra:Richard Tauber,interpret del rolde Paul en I'estrenade Die tote Stadta I'Staatsoperde Berlin (1924).

Paqina 59:

Klaus Lefebrve:

Posada en escena

de Willy Decker de

Die tote Stadt.

"Com Mahler, Richard

Strauss i Franz Schre­

ker, Korngold va lIuitar

perque I'orquestrasones com un unic

instrument d'intensa

rasscnancia. Volia

donar al timbre i a la

textura del so orques­

tral una cohesio que

es poques reconeixer

com el "seu" SO))

BRENDAN G. CARROLLThe last prodigy. A

biography of Erich

Wolfgang Korngold

A la recerca del temps perdut.; Cancona tristes en Die tote Stadt de Korngold 57

Marie. Com la musics «Silver Rose» quetanca Der Rosenkavalierd'Strauss (i que

deque ser una influencia sobre Korngoldal final de la seva opera), la seva bellesa

estellada no apunta a una resolucio, sino

a la tristesa que queda enrere. EI rnon

de Parsifal (que Korngold dona a enten­

dre amb les cam panes de la Ilunyanacatedral en el quadre segon) es Iluny, fa

molt que ha mort, el temps no esdeve

espai en Die tote Stadt; el temps resta

simplement temps, i Paul esta atrapat en

el seu propi mon, el rnon que ell mateix

ha creat. Paul i Korngold se les han arre­

glat per desfer-se de tot Iligam amb el

rnon exterior. Tal com va demostrar el

compositor quan va viatjar a Hollywoodals anys trenta, la seva rnusica mira con­

tlnuament cap endarrere i imita el rnon

de la Viena de final de segle. Molts com­

positors, incloent-hi altres exiliats, i rnes

endavant les preferencies de Maurice

Jarre, John Williams i Danny Elphmanhan seguit aquesta «pelhcula vernacla»,amb la qual cosa cada cop que s'escolta

una partitura qenerica de Hollywood, gai­rebe ressona amb el so de «Mein Seh-

«Un particular interes

ofrecfa el concierto

dado por la OrquestaPablo Casals anteayerpor la tarde, en el

Palau: el de colocarse

ante el atrll directorial

el maestro austriaco

Erich Wolfgang Korn­

gold, quien, a la vez,

habia incluido en el

programa importantesobras propias. Diga­mos, desde luego, que

el concierto revelo en

el maestro Korngoldun director de primeracategoria y un compo­

sitor de acentuado

temperamento artisti­

co [...]. La muslca

irnpresiono tan viva­

mente, que creemos

incitara a los elemen­

tos directivos del

Liceo, a fijar los ojosen La ciudad mueria,

opera que hace ya

bastantes afios reco­

rre los escenarios

aureolada por el exito»

U. F. ZANNI

Fragment de la cntica

publicada a

«La Vanquardia»el 17 d'abril de 1934

nen, mein Wahnen, Es traumt sich zuruck».

L'obra mestra de 1920 de Korngoldes una obra d'us particular. La bellesa inoblidable del conjuntd'aries en els primers dos quad res i la repeticio d'aquelles melo­

dies al final busquen activament aconseguir les llaqrimes com­

pi ices del public. No es una obra per compartir, pero, tal com

descriu Alan Hollinghurst (de I'original de Rodenbach), es part

60 A la recerca del temps perdut... Cancons tristes en Die tote Stadt de Korngold

d'un «reqne interior de subjectivitat solemne i refinada». l.'excesi el vigor extern de I'obra no poden ocultar el significat vertaderde la peca, un sospir desesperat, 0 com Paul afirma sobre la

"Gluck, das mir verblieb» de Marietta, «es una canco realment

trista», i respon, «es una canco d'amor vertader que ha d'aca­bar». Malgrat tot, per a Paul simbolitza els primers passos magicsen la seva recreaci6 de Marie, la clau a la porta, 0 I'equivalentmusical d'aquest fragment fam6s del polemic A la recerca del

temps perdut de Proust: "Tan aviat vaig reconeixer el sabor dela magdalena sucada a la til·la que em donava la meva tia (tot i

que encara no havia descobert i havia de tardar molt a esbrinarel perque aquell record em donava tanta felicitat), la vella casa

grisa amb facana al carrer, on estava la seva habitaci6, va esde­venir com una decoraci6 de teatre ajustada ala coberta del jardfque s'havia construrt per als meus pares [ ... J Tot aixo, poble i jar­dins, que van prenent forma i consistencia, surt de la meva tassade te».

GAVIN PLUMLEY, 2005

Expert en la rnusica i la culturadels ultirns anys de l'lmperi austrohonqares

«Kornqold i la seva

dona van tornar el

juliol del 1954.

Malgrat una reposiclo,coronada per l'exlt,de Die tote Stadt a

Munic I'abril del 1955,va ser un viatgede comiat en que el

compositor, afeblit

per la malaltia i la

depressio, va dir un

ultirn adeu a una cul­

tura en que sabia que-si rnes no provisio­nalment- [a no hi

havia un lIoc per a ell.

Korngold va morir

el 29 de novembre

de 1957»

AMAURY DU CLOSELLes voix etouiieesdu Ille Reich

Ala dreta:

Bruges cap al 1900.

62

EI trtomfde la vida

«Bruges -afuma Olaf Kiener en

aquest article escrit per la rees­

trena de Die tote Stadt a Colo­nia el 1998- va exercir amb elseu encant morbid una [asci-naci6 silenciosa en molts lite-

:11.___ rats vienesos de la fin de sieclei va [ecundar-ne la prosa i la

poesia. Stefan Zweig i Rainer Maria Rilke van

sucumbir ales tristes disposicions morendo i a

la pesada malenconia d'aquesta ciutat, tambeanomenada sovint la "Venecia del Nord". Ladecadent Bruges es va entendre com a sinonimde la descomposici6 incipient de l'imperi dels

Habsburg, que havia de finalitzar en la catas­

trofe de la Primera Guerra Mundial. Viena era

aqui una autentica caixa de ressonancia moltsensible de les commocions que s'apropaoen».

Adal!:Coberta de la

partitura completa deDie tote Stadt (1920).

Ala dreta:RuYnes del Palau Albertinade Viena despresd'un bombardeig durantla Segona Guerra Mundial.Fons Ullstein (Berlin).

64 EI !riomf de la vida

«Ser i aparenca, realitat i somni discorren tan units

I'un dins I'altre que no hem d'acomiadar-nos de

cap esser estimat mentre continui deambulant i

respirant en el nostre record»

ARTHUR SCHNITZLERCarta a Hans MUlier, 1918

«EI floc on estan els prop parents morts no el se:on no estan, si que ho se: a la tornba»

FRIEDRICH HEBBEL

Diaris

A primera vista, sembla curiosament contradictori que un

compositor vienes de dinou anys, amb bona salut, talent

i una infantesa de nen prodigi desenvolupes una afini­

tat amb la decadence lanquida del simbolista belga GeorgesRodenbach, amb la necrofila Bruges-ia-morte de les acaballes

del segle XIX i principi del xx.

Mirant les coses rnes detingudament, Bruges i Viena no esta­

yen Ilavors tan allunyades I'una de I'altra, com certifica la geo­

grafia. Bruges va exercir amb el seu encant morbid una fasci­

nacio silenciosa en molts literats vienesos de la fin de steele iva

fecundar-ne la prosa i la poesia. Stefan Zweig i Rainer Maria

Rilke van sucumbir ales tristes disposicions morendo i ala pesantmalenconia d'aquesta ciutat, tambe anomenada sovint la «Vene­cia del Nord». Ladecadent Bruges es va entendre com a sino­

nim de la descornposicio incipient de I'imperi dels Habsburg, quehavia de finalitzar en la catastrofe de la Primera Guerra Mundial.

Viena era aquf una autentica caixa de ressonancia molt sensi­

ble de les commocions que s'apropaven.AI mateix temps que Korngold posava rnusica a la seva con­

cepcio de La ciuiet morta, el seu coetani Carl Zuckmayer, IIa­

vors un soldat de vint anys, s'aturava en I'escenari original de

l'opera de Korngold I'estiu de 1917, de perrnis militar durant la

batalla de Flandes. En un passeig amb barca entre irreal i fan­

tasmaqoric pels canals somorts de la Bruges nocturna, va expe-

Adal!:Escena de carrer

amb ellipic cafede la Vienade Ii de segle.

A baix:

Georges Rodenbach.Camus (1885).ArchivesLarousse-Giraundon.

EI triomf de la vida 65

rimentar l'al-lucinoqen ambient

del IIoc i el va sentir com un

sfrnbol sufocant, de malson, de

I'enfonsament del veil man pre­bel-lie. La surrealista vivencia

de Zuckmayer a Bruges, des­crita en la seva autobiografiaAis war's ein Stuck von mir

(Com un tros de mi mateix), s'i­

guala de manera sorprenentamb les experiencies oniriques,catartiques, del protagonista de

Die tote Stadt: «Llavors es va

esvair en mi la sensacio d'e­

xistir, d'aquest man, de la rea­

litat, fins al grau de la incons­

ciencia Vaig veure dos cignesesmunyint-se davant meu. Des­

pres em vaig ofegar a l'Estf­

gia. Creia que ja no vivia, quehavia caigut. No se si estava

adormit 0 havia perdut la rao,

Ouan vaig tornar en mi, clare­

java. EI fred del man em va des­

pertar; vaig notar que conti-

nuava vivint i que la marea em retornava al IIoc de partida.»En aquell mateix temps va ocorrer el despertar. EI meu cap

es va tornar lluminos i clar. Vaig cornencar a pensar, aguda­ment, loqicament i sobriament, sense il-lusio, sense esperanca,sense enganyar-me a mi mateix. Tot I'esdeveniment de la

guerra [ ... J em va semblar un somni obscur i intricat»,

No nornes la literatura, sino tarnbe el jove art cinematografices va inspirar en la llobreqa aura de caduc de la petita ciutat

flamenca. Fritz Lang, que donava les primeres passes com a

68 EI triomf de la vida

director de cinema, va obtenir alia, segons declaracions propies,impressions visuals claus: «1909 a Bruges; la meva primera tro­

bada decisiva amb el cinema. En la solitud d'aquesta ciutat es

va gravar en mi una imatge fflmica Ja no em deixa anar. Pres­

sento noyes possibilitats. Novament a Paris, estic ja completa­ment sota I'encanteri del cinema». Realment, Die tote Stad de

Korngold te I'equivalent cinematografic en la pel·licula muda de

Fritz Lang Der miide Tod (1 921, La mort cansada). EI vienes

Fritz Lang va donar forma aquf, com Korngold, a la «dolorosa

divisi6 del sentiment» entre I'amor permanent, d'ultratomba, i la

irrevocabilitat de la mort: la parella d'enamorats, corferida per la

mort, i la dona, que exigeix desesperada que I'estimat torni a la

vida i Iluita amb la mort per veneer-fa per I'amor. Quan la mort Ii

replica: «S6c invencible. Torna amb els vius i viul», el paral·lelismeamb la Marie de Die tote Stedt e: manifest, i pot suposar-se que

aquesta obra cinematografica de Lang, amb la seva visioriaria

process6 del cementiri en el romantic «poble flamenc» (aixi Ii

semblava a Luis Bufiuel) no podia deixar d'estar influenciada

per l'opera de Korngold.Que entre el cinema expressionista alemany i Die tote Stadt

hi ha clarament linies de connexi6, ho mostra tarnbe el classic

del cinema mut Des Cabinet des Dr. Ca/igari, pel-lfcula estrena­

da aixi mateix el 1920; el seu complicat joe entre divisi6 illuso­

ria i por al futur refledia de manera impressionant els sentiments

d'una societat de postguerra dislocada pels horrors de la guer­ra mundial. Die tote Stadt i Ca/igari juntes recorden les fanta­

sies de malson d'E. T. A. Hoffmann; totes dues posseeixen una

acci6 marc «conciliadora- (Ia idea de la qual, en Celiqeti, proce­dia de Fritz Lang); el Paul de Die tote Stadt, igual que el sorn­

nambul de Ca/igari, viu en somnis impulsat per fantasmagories,i tant la pel·licula com l'opera finalitzen insinuant la perspedivadel guariment de I'heroi. No es casualitat que una de les pri­meres escenificacions de Die tote Stadttingues lioc el 1921 a

Frankfurt am Main amb una escenografia equivoca i estranya,

«Les ruptures d'amor

son com una petitamort, tenen tarnbe les

seves separacionssense adeus»

GEORGES RODENBACH

Bruges-/a-morte

Paqina 67:

Klaus Lelebrve:Posada en escena

de Willy Decker deDie tote Stadt.

Paqma anterior:de dalt a baix:

Fotograma de Das Cabinetdes Dr. Caligaride Robert Wiene (1920).Fotograma de Der miideTod de Fritz Lang (1 921 ).Luis Bunuelen el rodatge d'unade les seves pel·licules.

Pagina 71:

Tomba de GeorgesRodenbach.Cementiri Pere-Lachaise(Paris).

EI triomf de la vida 69

fortarnent inspirada per Ca/igari, que va

transmetre I'estil del «caliqarisme- (segonsel concepte encunyat a Franca) del cine­

ma expressionista a I'escenari de l'operaalemanya.

La gran acoliida que va atorgar el pu­blic a Die tote Stadt al principi de la

decada del 1920 tarnbe obeeix, i no en

darrer lioc, a la seva sensibilitat i a la seva

viva incorporaci6 de corrents politicsbasics. La popular canco del llaut de

Marietta (ja creada el 1916) «va desper­tar en mi pressentiments deprirnents»,escriu Julius Korngold el 1942 en les

seves memories. «Creia sentir-hi algunacosa aixf com el cant del cigne dels amenacats pels perills de

la guerra». AI deliri d'entusiasme dels primers anys de guerrava seguir el desencant de 1918, i Die tote Stadt va donar expres­si6 eloquent al desmoralitzat estat d'anirn de milions de perso­nes que, en el dolor per la perdua de les persones estimades

que la guerra els havia arrabassat, cercaven con sol i al mateix

temps nous anirns per continuar vivint (i potser tambe ploravenel veil ordre politic). De I'antic imperi mundial austrohonqares,el 1919 nornes en quedava un Estat troncal austrfac, i Viena, el

seu centre, «estava de sobte aillada de tot, era una ciutat mor­

tal>, diu Bruno Kreisky en les seves Memoiren. Sens dubte, 1'0-

pera de Korngold posseia, en estrenar-se, un ambit de signifi­caci6 actual: Julius Korngold mateix, al capdavall Ilibretista

principal de I'obra amb Erich, havia designat -en el prefaci a una

recopilaci6 de critiques de I'odubre del 1920- com a «missio

especial» de la creaci6 operfstica alemanya de Ilavors «contri­

buir a enfortir les energies vitals que necessiten aquests tempstristos i diffcils», t'opera de Korngold es aixf comparable al Woz­

zeck d'Alban Berg, tarnbe un document de l'epoca (de guerra).

"Aixf, I'amor es durant

molt de temps, i fins

i tot molt lIuny dins de

la vida, nornes solitud,una solitud cada vega-da mas intensa i

profunda. l'arnor no

es, en un principi,lIiurar-se, ni unir-se

a un altre [. .. J.Es una ocaslo (mica

per madurar, per defi­

nir-se, per esdevenir

tot un men per a

l'esser estlrnat»

RAINER MARIA RILKECartes a un jove poeta

72 EI triomf de la vida

La pregunta, no escatida encara, de si Erich Wolfgang Korn­

gold ja havia visitat Bruges personalment el 1913 (com asse­

vera el seu pare julius) 0 si va veure la ciutat per primera vegadael 1955, any de la seva darrera estada a Europa (com esmenta

la seva esposa Luzi) es sobrera en aquest context: la Bruges de

Korngold era a Viena.

L'escriptor vienes Hans Muller (1882-1950), nascut -com

Korngold- a Brno, autor dels Ilibrets de les operes de KorngoldViolanta i EI miracle d'Heliane (d'ell es tarnbe un primer esbos

de Ilibret per a Die tote Stadt), escriu de Viena en les seves

memories: «Vierra viu de contrasts. [ ... J La serietat, l'afliccio sur­

ten sense gravetat hieratica, rlgida en la cort de I'alegria [ ... J; en

el que es caduc i en les seves celebracions sacres grimpa, ja percolumnes, arbres, torres i vitralls resplendents, el goig del pre­sent. Qui caminava [ ... J per aquella vella Viena rebia com a pri­mera impressio mig commovedora, mig felic, aquesta insepara­bilitat fraternal, absolutament cateqorica de ser i mort».

Son aquests contrastos vienesos entre la grisa boira de la ciu­

tat moribunda, les seves «negres aiques i els colors cridaners

de la companyia de teatre plena d'alegria, el joc altern d'Eros i

devocio, de somni i realitat, el que fa tambe que Die tote Stadt

tingui efecte. EI catolicisme de Viena, provinent de les arrels

espanyoles dels Habsburg, el seu amor per la pompa i la sump­tuositat de les processons religioses, la seva tendencia a cele­

brar grans exequies i el seu ambient de culte eclesiastic van pro­

porcionar al compositor tots els ingredients amb abundor perdonar vida a la seva «ciutat rnorta».

Les cam panes de Die tote Stadt(el seu confessor de bronze)no va haver de cercar-Ies Korngold en la Belfry (torre del cam­

panar) de Bruges; va poder trobar-Ies a casa, a la metropolis del

Danubi: «Sobre nosaltres es balancejaven les cam panes del mig­dia de l'esqlesia de Sant Esteve. Espontaniament, ens vam atu­

rar un minut en el nostre camf I vam escoltar. A Viena vaga, a

aquesta hora, el so obscur 0 dar, infinit, de moltes cam panes de

«MARIETTA

Felicitat, queda't amb

mi, vine al meu eostat,fidel amor.

Cau el vespre a I'Haia ...

sigues llurn i dia per a

mi.

Inquiets bateguen els

nostres ears,

s'eleva l'esperanca eapal eel.

PAUL

Ben cert, una cancotrista.

MARIETTA

La canco de I'amor

fidel,que ha de morir.

Oue teniu?

PAUL

Conee la canco,Sovint la sentia de joveen dies rnes bonies .

Te una altra estrofa .

No se si la recordare.

Malgrat que passem

fretura,vine al meu eostat,fidel amor.

Indina eap a mi el

pal-lid rostre ...

la mort no ens separa.

Si un dia m'has

de deixar,pensa que hi ha

resurrecclo»

MARIETTA / PAUL

(Die tote Siedt;quadre I, escena 5)

EI triomt de la vida 73

barri a barri, de torre a torre. Poden distingir-se les diverses veus

si es drecen be les orelles en l'aire: (Hans Muller). Nemes a

Viena, la ciutat de la «rnaterialitzacio del men sensorial de tot

I'interior» (una vegada mes Hans Muller), el Iloc on «viuen les

imatges obscures, religioses» i «es balancegen estendards mise­

ricordiosos sobre processons solernnes (diu el poeta austrfac

Hans Kaltneker en el seu Sonett fur Wien, al qual Korngold, sen­

tidament, va posar rmisica el 1948 com a darrer opus de can­

cons) podia originar-se aquesta «ciutat rnorta»,

Korngold ni tan sols hauria necessitat per forca el tema de la

novel·la de Rodenbach, car tambe Arthur Schnitzler va tractar,un any des pres de la mort de Rodenbach, del tema del vidu afli­

git, del retorn de I'esposa estimada difunta en forma de la seva

doble (fins a igualar el nom de totes dues) i finalment de la seva

mort pensada com a catarsi. Es la narracio de Schnitzler Die

Nechste (La proxima), escrita ja el 1899, perc no publicada fins

al 1932, de manera posturna, en la «Neue Freie Presse»; l'es­

cenari de l'accio es Viena, entre els Volksgarten, el pare de la

ciutat i la Ringstrasse, i tot el conjunt te una versernblanca sor­

prenent com a reflex austrfac de Bruges-Ia-morte de Roden­

bach. D'aqui que no sigui estrany que Schnitzler i Korngold tarnbe

es tractessin, i que el poeta ja coneques la rnusica abans de

I'estrena de Die tote Stadt. EI 2 d'octubre de 1920 va anotar al

seu diari: «A Hietzing a casa de Trebitsch. Korngold va tocar la

seva nova opera. Irradiava harmonia, no sense influencies de

Puccini i de Rich. Strauss. [ ... J K. va tocar admirablement, tornava

a ser-me molt sirnpatic personalment»,Com a compositor vienes amb tendencia molt pronunciada a

emprar el mode major, Korngold va haver, no obstant aixo, de

transformar la malenconia funebre i el «rnorbos amor per la mort»

(S. Trebitsch) de I'original de Rodenbach, i en va extreure sense

fer-hi violencia, mitjancant la construccio auxiliar d'una accio onl­

rica, en certa manera com a essencia vienesa, el «triornf de la

vida». Es significatiu que fos precisament aquest el tftol original

Adal!:Erich Wolfgang Korngoldamb el seu fill Georg(conegut rnes endavantcom George),a California a mitjan 1930.

A baix:Vista de l'exposicio ·Musica

degenerada· celebrada a

Dusseldorf (1938).Fons Ullstein (Berlin).

76 EI triomf de la vida

que Korngold havia previstper a Die tote Stadt.

En la hrica novel·la de

Rodenbach, els personatgeshi apareixen passius i espec­trals; qairebe tots els pro­cessos s'hi veuen des de la

visio interior del vidu HuguesViane; en les ombres neg res

projectades de Bruges, el

veritable personatge princi­pal, sona la «rnusica ensor­

dida de contorns difuminats i

siluetes desdibuixades» (Gas­ton Deschamps). Hugues no

es un home d'accio, sino una

vfctlrna abulica de les seves

fantasies. La drarnatitzacio que Rodenbach mateix va fer del

tema, titulada Le mirage, fa mes comprensibles els esdeveni­

ments. La difunta (en la novel·la, sense nom), aqul amb el nom

de Genevieve, s'apareix al vidu com a visio perceptible (com rnes

tard Marie en l'opera) i I'exhorta en un dialeq fntim: «No esti­

guis tan trist, Recorda la nostra felicitat. EI nostre amor es mes

fort que la mort». Jane Scott, la seva doble, queda, en canvi,tant en la novella com en la pec;:a teatral, unidimensional. Roden­

bach en remarca completament el caracter dissolut, la designacom una «rneuca- vii, diabolica i cruel.

A diferencia d'arnbdos models de Rodenbach, Korngold va

revalorar significativament el paper de la contrincant viva i va

construir conscientment la seva Marietta com a contrapoderpositiu de la morta: «per allunyar el fantasma per sempre rnes».

La cornpassio profunda de Korngold es per a Paul, perc la seva

simpatia sincera pertany a Marietta (de caracter, certament,

coqueta i frfvol, pero sempre afable), al principi afirmador de la

«Una por sorda es va

apoderar de mi quan

vaig tornar a aquellaciutat gran i de fred

sepulcral, els simbols

de la qual m'envolta­

ven amb un poderrneravellos, i vaig sen­

tir tarnbe una com pas­sio infinita per aquellsque hi habiten en la

foscor i moren enfront

d'all6 incomprensible.Poques vegades he

sentit de forma tan

intensa la veritat gas­

tada dels primers lIi­

bres d'escola que diu

que la mort ha de ser

una cosa molt trista i la

vida, un poder immens

que obliga a I'amor fins

i tot a aquells que hi

son contraris»

STEFAN ZWEIG

Bragge

Paqina anterior:John Singer Sargent:Miss Elsie Palmer (1 890).Fine Arts Center,Colorado Springs.

A dalt:

Erich Wolfgang Korngold i la

seva dona Luzi.

A baixoManifestacio de seguidorsdel part it nacionalsocialistad'Austria (1930).

EI triomf de la vida 77

vida encarnat en la vitalitat desbordant de la feminitat vienesa

(sla vida ardent contra la mort» son al Ilibret com a antagonis­tes irreconciliables). «La vida s'empara de tu, [ ... J mira i cornpren»:aquesta exhortacio de la difunta Marie, en certa manera un avis

del rnes enlla, es coil ita propia de Korngold i, al mateix temps,«rnissatqe- que es revela per complet en I'enfrontament fatfdic

del quadre tercer. «Ballo el poder victories de la vida», anuncia

Marietta triomfant mentre balla desenfrenadament, i Korngoldcontrapunteja la seva victoria amb la fanfara en quartes, que va

pujant en Fa major, del seu «rnotiu del cor aleqre», que com un

invencible cantus firmus torna constantment al conjunt de la

seva obra i simbolitza com a codi sonor fix la «telicitat- i la «mort».

Per la «forca purificadora del sornni- (Julius Korngold) acaba

de complir-se finalment la profecia de I'amic Frank, dita ja en el

quadre primer: «EI miratge s'esvaeix ... la boira es dissipara», EI

«sornni de I'amarga realitaf havia de destruir el fantasma del

passat com a terapia, perque si no el fantasma hauria destrurt

I'afligit protagonista. Desillusionat, Paul pot sortir de les ombres

rnortuories del «temple del que fou»: en acceptar allo que no es

pot canviar es recupera I'equilibri anfmic, es possible tornar a

cornencar: tot havia estat una «fantasia desitjada per I'anhel de

viure- (R. St. Hoffmann), amb la qual Die tote Stadttroba el camf

de tornada a Viena miljancant Sigmund Freud.

AI contemplador superficial, que en aquest desenllac de 1'0-

pera -aparentment d'un optimisme apocrif i que Paul Bekker

va entendre erroniarnent com a «moral banal»- creu -recelos­

veure en accio una psicologia massa simple 0 fins i tot trivial,

pot servir-li la confessio cantada per Paul <iamb el sentiment

rnes fntim» en el quadre tercer com a clau per com prendre 1'0-

bra: «La meva fe es la fidelitat».

Perque en el fons, en Die tote Stadt, Korngold va expressar a

la perfeccio, literalment, el que Hugo von Hofmannsthal va for­

mular com a idea condudora d'Ariadne auf Naxos el juliol de

1911 en una aclaridora carta adrecada a Richard Strauss: «Es

Adalt:La familia Korngold arriba a

Nova York a bord delSS lie de France(6 d'agost de 1935).

A baixoHitler davant del bustde Bruckner al Walhalla

(1937).Fons Ullstein (Berlin).

78 EI triomf de la vida

tracta d'un enorme i senzill problema vital: el de la fidelitat. Afer­

rar-se al que s'ha perdut, persistir-hi eternament, fins a la mort,0, al contrari, viure, continuar vivint, consolar-se, transformar-se,sacrificar la unitat de l'anirna i, no obstant aixo, conservar-se a

la transtorrnacio»,

Frases que, en certa manera, Iliguen el «fil d'Ariadna» en Die

tote Stadt i que, tarnbe, no podrien resumir de manera mes con­

cisa i precisa el «problema vital» de Paul, la seva dolorosa divi­

sic dels sentiments. Entes aixf es tanca el cercle en sentit hof­

rnannsthalia del «triornf de la vida» planejat per Korngold i querau en la seva obra com a «idea basica profunda».

Es evidentfssim que la decadencia necrofila i I'actitud resig­nada de nostalgia luctuosa no tenien cabuda en el pensamentde Korngold. La morbidesa era aliena al seu caracter, aquella«sirnpatia [alemanya] per la mort» de que parla Hans Pfitzner

(en el seu Palestrina tot tendeix cap al passat) no era assumptede Korngold. La seva preocupacio pel rnes enlla, que apareix,perc, contfnuament en el conjunt de la seva obra, els nombro­

sos estats d'anirn hiqubre i de retralment mai no son en ell, amb

tot, expressio de derrotisme. Korngold no hi sucumbeix; sem­

pre es transformen i es concentren al final, tot convertint-se,superats els pensaments funebres, en apoteosi de la vida. EI

poeta Erich Fried, un altre jueu vienes exiliat, va descompondrela contradiccio aparent en una formula exacta: «Iarnbe el quehe escrit / contra la vida / esta escrit per a la vida. / Tambe el

que he escrit / per a la mort / esta escrit contra la mort».

OLAF KIENER

«S], Georges Roden­

bach -cal proclarnar­ho- es a qui Brugesdeu la mena de resur­

recci6 que es la seva

supervlvencla, La va

declarar morta i, amb

aquesta paraula, la va

recrear en aquestamena de nirvana Iapi­dari que es la immorta­

litat de l'anlrna de les

pedres. Quina va ser la

recompensa per

aquest rescat?»

ROBERT DE MONTESQUIOU

Adal!:Erich Wolfgang i Luzi

Korngold d'estiueig pel Tirol,abans del seu

matrimoni el 1924.

Pagina sequent:Walter Diehl (el comte

Albert), Josef Degler (Fritz),Anny Munchow (Marietta),Felix Rodemund (Gaston) i

Paul Schwarz (Victorin), en

I'estrena absoluta de Dietote Stadt a I'Staatsoperd'Hamburg (1920).

82

Imatges de somni,ciutats de somni

On podem situar Die tote Stadt de Korngold? En quirt pais,en quin paisatge, en quina realitat es pot trobar aquestaciutat?Liopera esta basada en una nooel-la de Georges Roden­

bach en la qualla ciutat es coneix com «Bruges-la-morte».Aquest titol.forca mes complex, combina els dos elements mes

importants d'aquesta ciutat, la Bruges morta

i la dona morta, constantment evocades per����� Paul en l'opera: «Die tote Stadt, die tote

Frau». La imatge d'una dona morta

.-;__-_

es gradualmentjuxtaposa­da a la imatge de la ciutat.

Els ulls sense vida d 'un

amor perdut ens guaitenfixament des dels foscosracons de Bruges.

A I'esquerra:Alfred Gerstenbrand:Caricatura de Korngold,OsterreichischenNationalbibliotheken,

Ala dreta:Ferdinand Khnopff:Mon coeur pleured'autrefois (1889),The Hearn Family Trust,Nova York,

84 Imatges de somni, ciutats de sornni

Laciutat de Bruges que existeix en la imaginaci6 de Korn­

gold no es un Iloc real, es un escenari poetic, un indret

amarat d'una atmosfera confusa i irreal, un regne de la

imaginaci6, es la imatge d'una ciutat que fa de decorat per als

somnis en un doble sentit: es I'escenari per a un somni al qualrecorre la persona mancada d'esperanca que plora la mort d'al­

gu, de la mateixa manera que un actor pod ria cercar un plat6cinematografic amb l'esperanca de tornar a representar-hi l'es­

pectacle del seu propi passat perdut. Aquesta Bruges sornnia­

da no solament serveix de tel6 de fons pintat en aquest somni,sin6 que es el somni mateix. Paul s'imagina i es projecta en 1'0-

paca atmosfera crepuscular d'aquesta ciutat de somni a fi de tro­

bar un refugi ala despietada realitat que envolta la mort. En cada

silueta, reflex i contorn borr6s es capac de reconeixer-hi la seva

estimada morta. Es produeix la fusi6 de la cara d'ella i el dolor

d'ell.

«La ciutat rnorta» es un regne de l'anirna, un espai pregon i fosc

on les persones que ploren la mort d'alqu porten una aparencad'existencia carregada amb les ombres dels seus difunts. Aquestespai pot trobar-se a quaisevoilloc on la vibrant pena s'hagi con­

vertit en un estat petrificat de desesperaci6, on el dolor hagi esde­

vingut una negaci6 de la vida, un rebuig de la vida. Es un rac6

de l'anirna humana, esgarrifosament i sepulcralment tranquil,on aquells que no poden ser consolats troben un refugi Iluny de

la despietada i vulgar reivindicaci6 de la vida, una vida que per­met que existeixi una nova albada, que segueixi un nou dia quans'ha patit la perdua de la persona estimada, com si res no haquespassat.

Bruges i Venecia, ambdues esmentades en l'opera, estan estre­

tament relacionades malgrat la seva obvia diversitat. S6n les ciu­

tats preferides dels am ants i dels qui estan cansats de la vida.

Paul representa tots dos tipus. Ambdues ciutats atrauen magi­cament les histories fosques, histories sinistres de transitorietat

i mort, com en La mort a venecie de Thomas Mann, 0 en la nos-

"Per un miracle del

ciima, hi ha aqui una

penetracio reciproca,una mena de quirnicade I'atmosfera que

neutralitza els colors

massa vius, que els

retorna una unitat

de somni, una amalga­rna de somnolencla

rnes aviat grisa»GEORGES RODEN BACH

Bruges-Ia-morie

Pagina anterior:Adal!:Maria Jeritza en el rol deMarietta en I'estrena deDie tote Stadt a Viena(1921).

A baix:Karl Aagaard Oestvig,creador del rol de Paula Viena (1921).

Paqina sequent:A dalt i a baix:

Fragment de la cobertade la primera ediciode Bruges-Ia-morte,il·lustrada per FerdinandKhnopff.

Lucien l.evy-Dhurmer:Georges Rodenbach(1895).

Imatges de somni, ciutats de somni 85

tra historia Bruges-ia-morte de

Rodenbach. La mort i la transi­

torietat s6n presents en la idea

que tenim d'aquestes ciutats,perque totes dues es troben

situades a I'aigua, abandonadesa la decadencia i al deteriora-ment. l.'aspecte extern de la rea-

litat es dissol, perdut en els mul­

tiples reflexos dels canals; els

contorns s'esvaeixen i tornen a

prendre forma en imatges de

somni, ciutats de somni. Eis

inequfvocs i implacables voltantsde pedra i aigua, de solidesa i

flux, defineixen la rigorosa fron­tera entre realitat i imaginaci6que tambe defineix el curs de 1'0-bra.

Paul intenta mantenir I'equili­bri en I'estreta Ifnia que separael somni de la realitat, pero no

pot evitar de veure's arrossegatcada vegada amb rnes intensi­

tat dins del sole fatal de la seva

propia producci6 escenica d'un somni obsessiu. Com Orfeu, el

qual esta convencut de poder rescatar Eurfdice del regne de lamort. Tanmateix, Paul no davalla a I'Hades, sin6 ales profundi­tats del seu propi subconscient, a una ilia de mort que cada vega­da s'allunya rnes de la realitat de la vida. Paul no vol aquesta vida.

Rebutja una vida en la qual Marie no hi es. En produir-se la mort

de la seva esposa, el pitjcr moment de la seva vida, ha patit un

cop terrible que I'ha petrificat, el fred pes de la mort qairebe I'ha

esclafat i I'ha convertit en gel, com les tetriques parets de la seva

GEORGES RODE

BRUGES-LA

88 Imatges de somni, ciutats de somni

"En aquestes fronteres

entre la realitat

i el somni en que la

realitat s'endormisca

i el somni es desvetlla,els vostres personat­ges tenen unes acti­

tuds generals.Cadascun dels seus

gestos n'expressamilers d'altres,cadascuna de les

seves paraules esta

envoltada d'ecos,cadascun dels seus

pensaments descriu

cercles infinits, com

una pedra en un llac»

LEON DAUDETCarta a GeorgesRodenbach

BRUGES-LA-MORTEF\OMA

ciutat morta, que en realitat s6n ben endins del seu interior, en

els foscos canals de la seva anima de dol. S'ha allunyat de la vida

exterior, s'ha reclos en ell mateix per poder continuar sense ser

molestat, sol amb la imatge de la seva esposa a la ciutat de som­

ni que hi ha a la seva ment. Nemes s'adona de la realitat exte­

rior quan aquesta realitat Ii proporciona materials i possibilitatsperque pugui il·lustrar encara mes profusament el seu somni i

omplir-Io de vida.

Ouan coneix Marietta a la seva ciutat morta i cau en un exta­

si d'encfs, sens dubte no es tracta d'un veritable entusiasme

per la seva bellesa 0 I'inici d'un nou interes per una altra dona,una altra vida; es la felic estupefacci6 que el fa emmudir en

veure la seva sernblanca amb Marie. Ella es I'actriu principalque ha buscat durant tant de temps, tan Ilargament anhelada,per al seu espectacle de «sornni de retorn», de «resurrecci6 de

"De dia aqui tot es

antic. AI carrer resso­

nen els esclops dels

pagesos, la cridoria de

les dones del mercat,

ajupides a les para­

des. A la nit, tot sol,sota una lIum delica­

da, desperta les cases

altes un dol sord.

La campana avisa ...

I en els murs neg res

ressusciten els som­

nis del passat»STEFAN ZWEIG

Brugge

"En aquella epoca, vaigsentir una vegada la

sensaci6 d'estar mort,exanime, transfigurat,en un altre m6n. Va ser

I'estiu de 1917, en la

pitjor etapa de la bata­

lla de Flandes [...].Havia soHicitat un per­

rnis de tres dies per

absentar-me del quar­

ter i anar a Bruges, la

ciutat de Memling, la

"Venecia del Nord",amb els seus canals

foscos [. .. ]. La Lluna

surava davant meu, en

un lIeuger valve, com

un disc lIumin6s. Tot

d'una em va abando­

nar la sensaci6 d'exis­

tir, de ser-hi present,de ser real, fins al puntde perdre el coneixe­

ment [. .. ]. Em va sem­

blar haver deixat de

vlure»

CARL ZUCKMAYERAls war's ein Stuck von mir

Paqina 87:

Ferdinand Khnopff:Une ville ebsndonnee(1904).Musees Royaux desBeaux·Arts de Belgique,Brussel·les.

Pagina anterior:Coberta de la primeraedicio de Bruges·/a·morfe,illustrada-per Ferdinand

Khnopff.

Paqina sequent:Erich Wolfgang Korngolda Venecia,

Imatges de somni, ciutats de somni 89

la earn». Te la intenci6 d'atreure-Ia dins delseu m6n no com la persona que es, laMarietta com a individu, sin6 com la Marie

redescoberta, com una «effqie de I'esti­mada desaparequda». Marietta ha de con­

vertir-se en Marie, fins i tot si la Mariettahumana ha de morir per tal de ser trans­

formada en el seu titella. Marietta es un

personatge real que, al mateix temps, apa­reix com la imatge traurnaticarnent defor­mada d'ella mateixa.

D'una banda, ella viu en la realitat i deI'altra es una imatge que Paul ha mani­

pulat i embellit amb el seu subconscient.

Malgrat aquesta dualitat, fins i tot la imat­

ge de Marietta en el somni desenvolupauna mena de consciencia d'ella mateixa,com si la Marietta somniada estiquesintentant alliberar-se de la distorsi6 mas­

culina que ha estat imposada i projecta­da sobre ella, tot desitjant tornar a la rea­

litat, com un titella que es revolta contrael seu amo. EI somni de Paul es molt rnes

que una simple evocaci6 de records esti­

mats, va molt rnes enlla del passeig fan­tasi6s per les imatges d'una felicitat per-duda.

EI seu somni es molt rnes radical, es

hipertrofic i obsessiu. Fantasieja sobre el

retorn, vol que Marie torni amb ell com a esser viu. l.'accio se

situa on la realitat resisteix els intents de manipulaci6 de Paul,personificada en els tres personatges reals -Marietta, Frank i

Brigitta- que Paul troba en el marc extern de l'opera, La seva

actitud de contradicci6 i rebuig provoca un intens conflicte intern

"EI somnis son les

claus per sortir de

nosaltres mateixos,per crear-nos ara jauna altra vida,un altre cel, on l'anirnanomes recordi

de la realitat les coses

segons el seu matts,les que Ii plaquin»GEORGES RODENBACHLe Reqne du silence

":};De,.. Jude Otto Kim p I' r fuhrte aJ flGenQrelmusi�d;r.ktor"- -

der Kroll-Opel' in Berlin die G n rolattacken 9 gen Richerd

WagnfJr, Sine loueni rung de "Fliegend n Hollander';wurde au in m der grofyi n Theefer.sk.andele del' Sy temleif.

At er em "Platz: d r Republikll abg wirlschefl t hafte, se�fr noch in d r Sf"atsop ,. ffUntor den Linden't ein 4 t'S f).nd s

Trcib n mit .in r benso b.rUchtigten 1fT""nhauser"..Jnn nia­

rung fort. KI mp re' id nath del' Machmbernahme in dieVar ·nigt.n Staaten emigrierf. Dort ta&t er sic), als "Martyr 1'"

und "Opler d r deufsthen Batb"rei" feiern.

92 Imatges de somni, ciutats de somni

que Paul ha de re­

soldre dins la seva

anima. Aquest con­

flicte es desfogamitjancant la pro­ducci6 de somnis,visions i sequenciesde malsons del seu

subconscient.

Orfeu torna de

I'Hades amb Eu­

rid ice. Paul tornadels seus somnis

sense Marie. Per­

que en I'esceno­

grafia del seu sub­

con scient, en el

laberint d'aquestssomnis, en les seves visions claustrofobiques de record obses­

siu i retenci6 possessiva, en els seus patetics fragments d'i­

matges que demostren que la realitat de la mort no es admesa,Paul ha aconseguit finalment alliberar-se de I'aclaparadorapresencia del seu passat i ha permes que Marie mori veritable­ment i irrevocablement.

WILLY DECKER

«Que potser no ens

pot agradar tambe la

mort, el dolor? La

bellesa del dolor es

superior a la bellesa

de la vida. Aquesta es

la bellesa de Bruges.Gran gloria desapare­gudal Ultim somriure

irnrnobill AI seu voltant

tot s'ha recollit: les

aigiies estan inertes,les cases s6n tanca­

des, les campanes xiu­

xiuegen entre la boira.

Vet aqui el secret del

seu encant Per quehauriem de voler que

es tomes com les

altres? Es (mica. Hi

caminem com en un

record"

GEORGES RODENBACHLe Carillonneur

Paqina 91:

Otto Klemperer, directormusical de I'estrena absolu­ta de Die tote Stadta l'Opera de Colonia

(1920), en el cataleq de

l'exposicio -Musica degene­rada» (Dusseldorf, 1938).Deutsches HistorischesMuseum, Berlin.

A dalt:Dues imatges de Bruges dela novel-la Bruges-Ia-morte.

Paqina sequent:Coberta de l'edici6 de B.Schott's Sohne del cant i

piano amb fragments de Dietote Stadt.

Enyorancade velles caneons.Identitat i somnien Die tote Stadt

94

«Ara amb prau [cines es pot qualificar Korngold de composi­tor modern. Amb tot, la seva partitura conte un ampli ventall

d'allo que estava "en voga" musicalment a l'epoca posteriora la Primera Guerra Mundial. Potser aoui -explica el dra­

maturg Klaus Bertisch- en diriem "poliestilistica", d'aquestabarreja especial d'irulependencia i de prestecs. La partituraconte reminiscencies i citacions de la musica de Wagner a

Strauss, el sibaritisme de Puccini i de Lehar i l'opulencia de

Schreker, pero tambe sons que s 'apropen a la atonalitat i al

cantparlat d'un Arnold Schonberg. Que la critica es rabegesjustament en les escenes mes populars names pot explicar-seper l'enveja d'aquells que tenien menys exit que Korngold,aclamat en el seu temps com a nen prodigi».

96 Enyoranca de velles canyons. Identitat ; somni en Die tote Stadt

Al'opera d'Erich Wolfgang Korngold Die tote Stadt, Ii ha

estat dificil conservar un lIoc en la programaci6 dels gransteatres d'opera Certament, despres de la seva estrena

el 1920, durant algun temps va estar entre les operes «rnoder­

nes» rnes representades, pero des pres va desapareixer dels tea­

tres qairebe del tot, estigmatitzada com a «rnusica degenerada».EI compositor havia emigrat als Estats Units abans que poques

ser objecte de persecuci6 de l'Alemanya nazi. Representada els

anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, de primer aspora­dicament i a partir del 1975 mes sovint, avui sembla insinuar-se,

per sort, una mena de renaixement de les operes i altres obres

de Korngold. Dues escenes musicals, pero (un qairebe te ten­

dencia a dir «numeros>, tot i que en aquesta opera no hi ha la

divisi6 tradicional en nurneros), conqueriren des del cornenca­

ment un lIoc especial en el favor del public i no I'han abandonat

mai meso La canco del llaut de Marietta, del quadre primer, i la

canco de la dansa de Pierrot, del quadre segon, han adquirit, es

pot dir, categoria de peces sol·licitades pel public en els con­

certs. Considerades en si mateixes, pero, a penes diuen res del

grau de dificultat i de la complexitat dels personatges dels quaisprovenen. De manera completament injusta han estat qualifica­des, a mes, de banals musicalment 0 han estat ridiculitzades com

a properes a I'opereta, fins i tot despres de la rehabilitaci6 del

seu autor.

Eis intel·lectuals mai no han acabat de perdonar a Korngoldque des pres d'emigrar a Hollywood asdevinques un compositorfam6s de bandes sonores per al cinema i que fins i tot quanyesdues vegades l'Oscar.

Ara amb prou feines es pot qualificar Korngold de compositormodern. Amb tot, la seva partitura conte un ampli ventall d'allo

que estava «en voga» musicalment a l'epoca posterior a la Pri­

mera Guerra Mundial. Potser avui en diriem «pollsstilfstica», d'a­

questa barreja especial d'independencia i de prestecs. La parti­tura conte rerniniscencies i citacions de la musica de Wagner a

"Els canals no parlenni rnorrnolen, nomes

escolten [...]. Silenci i

silenci. S6n la foscor

perpetua, pero a la

superficie negra, hi

tenen atrapat el cel;arrosseguen alia que

es transcendent, que

es universal, i la lIum

de les estrelles cap a

la ciutat de I'horror i

del sllencl»

STEFAN ZWEIG

Brugge

Ala dreta:Perfil de Richard Wagner idamunt Arnold Schonbergi Giacomo Puccini.

"La mort es una terri­

ble brutalitat [...] no

sols com a fet fisic,sin6 molt rnes encara

com a fet psiquic: un

home es destrossat i

el que en queda es el

glacial silenci de la

mort»

CARL GUSTAV JUNGRecords, somnis,pensaments

Paqina anterior:Imatge de l'exposici6«Musica deqenerada­celebrada el 1938

a DUsseldorf.Fons Ullstein, Berlin.

Enycrenca de velles canyons. Identitat i somni en Die tote Stadt 97

Strauss, el sibaritisme de Puccini i de Lehar i l'opulencia de

Schreker, perc tarnbe sons que s'apropen ala atonalitat i al cant

parlat d'un Arnold Schonberg. Que la crftlca es rabeqes justa­ment en les escenes mes populars nornes pot explicar-se perI'enveja d'aquells que tenien menys exit que Korngold, aclamaten el seu temps com a nen prodigi. Es, pero, precisament de larelaci6 com se sustenten aquests dos «ruimeros estrella» dinsla partitura de Die tote Stadt que resulten perspectives interes­sants per al context global de I'obra.

Realitat i fantasia

«Gluck, das mir verblieb» «<Felicitat queem quedava») no vol ser, precisament, res

mes que «una vella canco» (sein altes Lied»)que reclama un vell llaut, com parafrasejaMarietta mateix en l'opera Hem de ser

conscients, pero, que no es Paul -aquestpersonatge embolicat en el passat i quesent enyoranca del passat- qui I'entona,sin6 aquesta dona de la qual no sabemres de la seva vida durant tota la peca i

que en el transcurs de I'obra es transformaen un personatge del passat. Ara be: ellaconeix aquesta vella canco: esta, doncs,absolutament Iligada al passat. Tarnbe lavella seda que Paul Ii posa sobre les espat­lies fa que s'estremeixi agradablement. Ames de la sernblanca extern a, son sobre­tot aquests comportaments els que fan

pensar a Paul que la seva difunta Marieha ressuscitat en Marietta. Cau en la il·lusi6d'identificar qui canta la canco amb el con-

98 Enyoranca de velles canyons. Identitat

i

somni en Die tote Stadt

tingut. Per a Marietta, com a dona de teatre, una canco semblant

representa una cosa quotidiana, es feina. Paul es deixa endur

per la melodia, pero per a Marietta no es res rnes que una «estu­

pida canco» (sdummes l.ied»), de la qual hi ha nombroses for­

mes diferents. I I'espectador es veu confrontat immediatament

a una d'aquestes formes quan des de fora sona la canco de

Marion, amb que la companyia teatral de Marietta vol tornar a

atreure la seva companya. Que la canco es refereixi a «Marion»

es una advertencia clara que un no s'hauria de deixar seduir perles similituds: Marietta no es ni la Marion sobre la qual canta la

companyia teatral ni la difunta Marie. Malgrat que els tres noms

semblin estar relacionats, representen personatges diferents.

Potser comet Marietta un error en can tar precisament aquestacanco, que desperta I'enyoranc;:a de Paul amb tanta forca: ella

s'entortolliga en el passat d'ell perque ell coneix la canco. En el

moment en que Paul repren la melodia de Marietta i es recorda

de la segona estrofa, fa un pas rnes per sortir de la realitat i entrar

en un rnon de fantasies que continua amarat nornes de les idees

de la resurreccio de la seva Marie. I en realitat, en la canco es

tracta precisament d'aquest tema: «MuBt du einmal von mir gehen,glaub, es gibt Auferstehn» «<Si un dia m'has de deixar, pensa quehi ha la resurreccio»). Dues persones poden aquf cantar el mateix,fins i tot en part a I'unfson, pero sense voler dir el mateix. Kern­

gold sembla, qairebe ja camf de Hollywood, anticipar practiquesde les quais mes tard sera reconegut com a mestre: transportarels seus oients a mons de fantasia, seduir-los musicalment.

La canco de la felicitat que quedava es converteix aixf en el

detonant de I'etapa en que Paul entra tot seguit: te visions en

les quais es barregen i se superposen personatges, i en les quaisrecords i projeccions es fonen en fantasies. Marietta abandona

I'escena poc despres de la canco, no sense indicar, pero, que es

tornaran a trobar alia on tot es possible, la qual cosa succeeix

amb Paul pocs moments des pres: «Es gibt ein Wiedersehn im

Theater! «<Em pots tornar a veure al teatrel-),

"EI silenci sembla en

aquest moment una

cosa viva, real, despo­tica, que viu alia, sola,com en un reialme

elegit per al seu exili,que vol, que mana,

que es mostra hostil a

qui la destorba.

Inconscientment,invenciblement, sofrim

el seu dolor mut i, si

per casualitat, alguntranseunt s'acosta i fa

soroll, tenim la

impressi6 d'una cosa

anormal, desagrada­ble i sacrileqa»GEORGES RODENBACHEvocations. Agonie devilles

Enyoranca de velles canyons. Identitat i somni en Die tote Stadt 99

La mascara de Pierrot

En el transcurs posterior de l'opera sonen contfnuament, a manerade leitmotiv, referencies musicals a la canco del Ilaut, tot i queKorngold no fa servir la tecnica wagneriana d'una manera riqo­rosa. No obstant aixo, quan en I'escena tercera del quadre segonla companyia teatral de Marietta de la ciutat de Bruges anun­

cia la Iluita per evocar a continuacio una canco de dansa que«ganz leise ruhrt und verfuhrt- (scornmoqui i sedueixi ben suau­

ment»), es pot parlar en realitat d'un veritable leitmotiv. No nornesens posa el record de «Gluck, das mir verblieb» «<Felicitat queem quedava») davant els ulls; el compositor mostra tarnbe latransformada situacio de la peca, la utilitza, doncs, al mateixtemps com a comentari. EI que segueix es la canco de la dansade Pierrot. Com en el quadre primer, es tracta aquf d'una formaemprada conscientment, exposada com a element cantat dinsuna obra teatral cantada. Aquesta situacio per si mateixa ja bastaper justificar un paral·lelisme entre la canco del llaut i la cancode la dansa. Si es recorda que aquf no ens trobem en una situa­cio real, sino en el somni de Paul -per be que no es posa en

relleu fins al final de la peca-, esta clar que el somiador te aqufdavant seu reminiscencies del que va viure de veritat en el qua­dre primer. De bell antuvi, no sembla sorprenent que aquestacanco la canti Pierrot. Un cantant es transforma a I'escenari en

un altre personatge teatral que forma part d'una companyia decomediants i que ja s'ha establert com a tal en I'escena. La canco,pero, la canta un barfton viril i potent. EI personatge de Frank,I'amic de Paul, convertit en el personatge onfric Fritz, s'esmunyen el vestit blanc del somiador trist Pierrot, figura preferida depintors i de poetes els anys del tombant del segle XIX al XX. Pie­rrot havia de Iluitar, la major part de les vegades inutilment, pelfavor de Colombina.

Arnold Schonberg Ii va erigir I'any 1 9 12 un monument immor­tal amb el seu Pierrot lunaire amb poemes d'Albert Giraud. Sota

Pagina de la partituraoriginal de Die tote Stadt

signada per Korngold.

"Una ciutat molt vella

que fa pensar forca en

la Mort, una ciutat fla­

menca que sobreviu,espectral, encara quesembli molt animada i

molt viva; perc tot hies veil, el terra, les

pedres, la sang,hi es com un aneta:aquesta ciutat subsis­teix per un prodigi,mes aviat per un error,i un te la impressi6que aquesta vila de

somni pot esfondrar­se de sobte, convertir­se en pols, com

aquells antics cada­

vers que s6n exhu­mats»

MICHEL DE GHELDERODE

100 Enyoranya de velles canyons. Identitat i somni en Die tote Stadt

una mascara blanca, el seu aspecte comic oculta els patimentsextraordinaris d'un artista i amant sensible, sempre frustrat, l'unic

confident del qual es la Lluna. Enyoradfs de la Lluna, te I'espe­ranca de I'amor, pero sempre resulta vencut pel seu company

Arlequf en la Iluita pel favor de l'heroma S'imposa una compa­

ranca de la companyia de teatre de Korngold amb la d'Ariadne

auf Naxos de Richard Strauss. Alia, perc, Arlequf (es a dir, el per­

sonatge vencedor positiu; tambe barfton!), amb la seva canco

«Lieben, Hassen, Hoffen, Zagen» (<<Amar, odiar, tenir esperanca,

tenir por») proporciona rnes aviat un comentari sobre I'actitud de

la traqica Ariadne que no un esquema d'identificacio de Paul,

enyoradfs del passat.D'una manera semblant a «Gluck, das mir verblieb» «<Felicitat

que em quedava»), «Mein Sehnen, mein Wiihnen» (<<Anhel meu,

il-lusio rneva») es una peca dirigida al passat, orientada al pas­

sat. Son com parables tarnbe el ritme del vals lent en la canco de

Pierrot i la canco del llaut, que cornenca com a vals i que tot

seguit es mou entre els compassos de tres per quatre i de qua­

tre per quatre. Hi ha aquf, pero, quelcom que sembla que no

encaixa. Per que aquell personatge que abans havfem trobat com

a competidor, que intentava arrabassar al protagonista el seu

nou amor, es transform a de sobte en una forma trista, malen­

coniosa i abstreta? Precisament en aquest punt de I'obra, enmigde l'opera, s'aclareix: no veiem aquf Fritz 0 Frank (una variacio

de noms com la de Marie/Marietta) com a Pierrot. Es Paul mateix

qui ens canta la canco, En aquest moment cornenca el desem­

mascarament, el passat cornenca a perdre la Iluita contra el pre­

sent. Sigmund Freud parla en La interpretaci6 dels somnis d'un

«desplacarnent-: caracterfstiques de Paul i de Frank conflueixen

en un personatge onfric. Pierrot no es Fritz 0 potser Frank, Pier­

rot es Paul. De seguida es veu tarnbe el dialeq entre Frank i Paul

en I'escena segona del quadre segon d'una altra manera. EI que

a primera vista sembla la baralla entre dos rivals, es converteix

en la Iluita entre dos principis dins un unic personatge. En la seva

«La ciutat es morta,

irreparablement mortal

Dia a dia ha mort

d'una lenta anemia,d'un secret turment,del tedi d'estar soia ...

Petita ciutat apagada i

d'un altre temps,conserva un no se quede verge i limguid,i encara sembla

dormirquan Ii posen

el sudari;perque vet aqui que

ara, per embalsa­

mar-ne la mort,els canals -semblants

a teles tramades

amb les vores em bas­

tades pels punts d'or

del gas-i el tenue teixit dels

fums flotants

es cargolen per

formar bandes d'aiguai boira al voltant de la

pal-lida dorment

-talment el cadaver

embolcallat d'una

mornla-,iamb una clara diade­

ma la Lluna corona el

seu frontl»

GEORGES RODENBACHLe Regne du silence

Pagina sequent:Maria Jeritza (Marietta) i

Orville Harold (Paul) en

I'estrena de Die tote Stadtal Metropolitan de

Nova York (1921).Arxius del Metropolitan.

102 Enyoranca de velles cancons. Identitat

i

somni en Die tote Stadt

visi6, Paul veu en Frank I'aspecte munda, que tendeix a la vida,del seu mateix Jo, del qual potser sent rnes enyoranca del quedeixa albirar el seu record de Marie. Aquest aspecte es rnes alter

ego que competidor. I aquf trobem ja una al·lusi6 a I'escena de

Pierrot en cridar Frank al seu amic en Ilenguatge slmbolic: «So

wie wir nur im Traume fliegen, fliegt sie mit wachem Sinn, zwingtuns als Pierrots ihr zu FuBen, und Colombine tanzt und lacht die

Sunde weg [ ... J» «<i aixf com nosaltres volem en somnis, ella vola

ben desperta, fent de nosaltres uns pierrots als seus peus; ella,

Colombina, balla, i rient es treu de sobre el pecat»). En aquestpunt, ambd6s personatges ja s'han fos en un. La prova la pro­

porcionara Marietta rnes endavant, en dir de Paul: «Dem schwar­

zen Wasser gleichts du hier, fur das der bleiche Mond kaum

scheint» (<<T'assembles a aquestes neg res aiques, per a les quaisla pallida Lluna a penes brilla»). Contingut sirnbolic i expressi6poetics corresponen aquf completament a un Pierrot enyoradfsde la Lluna.

Que Fritz (per cert, unicament anomenat aixf pels autors; en

la peca mai no apareix amb aquest nom) sigui un alemany queve del Rin i que I'orquestra parafrasegi un motiu delici6s de Das

Rheingold, probablement s'ha d'entendre mes com una manera

de fer I'ullet a I'editor Schott de Mainz, amb el qual s'havia cele­

brat la conclusi6 de la partitura en companyia d'abundant vi del

Rin i a qui es va erigir un monument amb el pseudonirn del Ili­

bretista fictici «Paul (pres del personatge principal) Schott». EI

Ilibret es original, en realitat, del pare de Korngold, Julius, la qualcosa no va sortir a la Ilum fins al 1975.

Triomf de la vida

Tambe en relaci6 amb el concepte «felicitat» es mostren clara­

ment nombroses correspondencies i variants textuals entre la

canco del llaut i el cant de Pierret En I'una s'evoca la «perma-

«Bruqes es menys

encara que una ciutat;es una casa i, al seu

interior, una habitaci6

que conte una arquetade vidre on reposa la

fatidica trena»

JEAN,PIERRE BERTRAND /DANIEL GROJNOWSKI

Pr6leg de Bruqes-le-morie(Flammarion, 1998)

Otto Klemperer

Paqina sequent:A l'esquerra, Korngoldals setze anys;ala dreta,Korngold d'adult.

«Els beguinatges! Oh,aquests convents

curiosos i unics ques'eternitzen a Flandes,en la tristesa de les

ciutats mortes! l.v.LAquestes pobres ciu­

tats petites les carnpa­nes de les quais s6ncom veus obstinades i

trernoloses»GEORGES RODEN BACH

EvocationsoLe Fiqaro-,16 de juny de 1888

Enyoranca de velles cancoos. Identitat

i

somni en Die tote Stadt 103

nencia» (Bleiben) de la felicitat; en I'altre, el pari ant anhela quetorni del passat. Com que de l'<anhelar» (Sehnen) i del «teniril-lusio» (Wahnen) nornes hi ha un petit pas fins a la bogeria(Wahnsinn), aquest es el destf de Paul, per a qui es canten lescancons (la primera clarament en l'ambit real, la segona com a

somni en una escena teatral fictfcia). Immediatament despreste lIoc en ambd6s casos un canvi d'anirn radical i sobtat: Mariettatrenca en el quadre primer I'encanteri que ella mateixa ha creati desqualifica allo que ha cantat titllant-ho d'<estupida canco»(sdummes Lied»), Pierrot, pero, es veu recompensat pel seu inter­medi musical amb diversos petons de manera totalment mun­

dana. Cap al final de l'opera tornen a cantar-se les dues can­

cons, Ouan Marietta repren les paraules de Pierrot, tarnbe estafent una reverencia a un passat telic (el seu). Les paraules

106 Enyoranc;:a de velles cancons. Identitat i somni en Die tote Stadt

sequents, adrecades a Paul, «Lieb sang er das, mein Pierret»

(<<Que be que cantava el meu Pierrot») apareixen al mateix temps,perc com a allusio a l'escissio de Paul, que es identic a Pierrot

o amb qui almenys pot identificar-se.

«Du siehst Gespenster> (sveus fantasrnes») diu Marietta a

Paul poc abans que ell desperti del malson. Korngold deixa

creure a I'espectador que la peca potser acabara felic;:ment en

aquest moment, que el somni de Paul del retorn de Marie pod ria

ser veritat. EI que passa, pero, es quelcom diferent. L'assassinat

del somni es seguit per un despertar sobtat. En aquesta situa­

cio, la repeticio de la canco del llaut no resulta com havfem sen­

tit al principi. Porta rnes aviat I'acomiadament definitiu del viu

vers la seva morta. En aquest men que ha viscut Paul en les

seves visions traurnatiques no hi ha cap resurreccio, Si algunavegada va haver-hi felicitat, nornes va romandre en el record. I

aquest record, absolutament positiu, ha de ser tarnbe un comiat

a totes les il·lusions iamb la possibilitat de trobar un nou camf

en la vida. Eis morts no tornen.

Korngold ens mostra que les velles canc;:ons poden ser, cer­

tament, belles, perc que no ens hi haurfem de perdre. Tarnbe

les histories de Hollywood ens arriben al cor, ens porten al pas­sat. No pod em, pero, oblidar el present i, sobretot, el nostre

futuro AI final la peca es, pero, un «triornf de la vida», com deia

el tftol original. I si hom ha de tornar-se a veure, millor que siguial teatre.

KLAUS BERTISCH

L'autor va estudiar Filologia anglesa i alemanya a Frankfurt am Main. Del 1979 al 1987

va ser director artistic de l'Opera de Frankfurt. Despres va trebaliar com a autor i director

artistic independent per a nombrosos teatres d'bpera europeus. Des del 1990 es el

director artistic principal de la Nederlandse Opera d'Amsterdam.

"EI somnis s6n les

claus per sortir de

nosaltres mateixos,per crear-nos ara ja una

altra vida, un altre eel,on l'anima nornes

recordi de la realitat

les coses segons el

seu matis, les que Ii

plaquin»GEORGES RODEN BACH

Le Regne du silence

Paqina anterior:Christina Hope:Primera Llum.

108

BiografiesMEISJE BARBARA HUMMEL (Reposici6)

Biografies 109

Nascuda a Alemanya, estudia a l'Acadernia Hanns Eisler de Berlin, on s'espe­cialitza en el camp de l'opera. Des de 1989 ha estat assistent de direccio d'es­cena a l'Opera de Saxonia de Dresden amb Willy Decker, Ruth Berghaus, PeterKonwitschny i Harry Kupfer. Des de 2001 es la directora d'escena principal d'a­questa institucio. Ha realitzat Undine, La comtesa Mariza i La princesa de lescserdes, Croquefere i La vie parisienne d'Offenbach i Una nit a venecie deJohann Strauss. Amb Willy Decker ha realitzat Lear i Die Soldaten (Holanda),Der Ring des Nibelungen (Teatro Real de Madrid), Die tote Stadt (Festival deSalzburg i Amsterdam). ParaHelament tarnbe desenvolupa una intensa tasca

pedaqoqica a l'Opernchorstudio de I'Staatsoper de Dresden i des del 2000 a

la Musikhochschule Carl Maria von Weber de Dresden.Debuta al Gran Teatre del Liceu.

SEBASTIAN WEIGLE (Direcci6 musical) WOLFGANG GUSSMANN (Escenografia i vestuari)

Nascut a Berlin, ha dirigit a Alemanya, Austria, Escandinavia, els Estats Units, Aus­

tralia i el Japo, Fundador del Kammerchor de Berlin, ha estat director de la Berliner

Kammerorchester, director titular de la Landes-Jugendsinfonie Orchester Branden­

burg i primer Staatskapellmeister de I'Staatsoper de Berlin, on ha dirigit, entre d'al­

tres, II barbiere di Siviglia, Jenufa, Lohengrin i Die Zauberfl6te. Ha dirigit tarnbe al

Metropolitan de Nova York, Sydney, Staatsoper de Dresden, Volksoper

i

Staatsoperde Viena. A Frankfurt, teatre del qual sera director musical a partir de la temporada2008-09, ha dirigit Salome, Pikovaia Dama i Die Frau ohne Schatten. EI 2007 debu­

tara a Bayreuth amb Die Meistersinger von Niimbetq.Debuta al Liceu la temporada 2000-01 amb Die Zauberfl6te i Rienzi. Des d'a­

leshores ha dirigit un concert, Das Lied von der Erde, Boris Godunov, Parsifal,Wozzeck i Idomeneo. Es director musical del Liceu.

Des de 1979 es dedica al disseny d'escenografia i vestuari. Amb Willy Deckerha realitzat Pikovaia Dama (Hamburg), Pellees et Melisande, Salome, Tosca,Capriccio (Florencia), Billy Budd i Lulu (Viena), levgueni Onieguin, Der fliegendeHollander i Lulu (Paris), Das Schloss (Berlin i Munic), Wozzeck, Elektra, KetieKebenove i Boris Godunov (Amsterdam), Der Freisctvutz, Don Giovanni, Lear iDer Ring des Nibelungen (Dresden), entre d'altres. Amb Andreas Homoki harealitzat, entre d'altres, Die Frau ohne Schatten i Tennheuser (Paris), Rigoletto(Hamburg), Carmen (Amsterdam), La vfdua alegre, Der Zwerg i Eine florenti­nische Trag6die (Komische Oper Berlin), Arabella i Manon Lescaut (Munic).

Debuta al Liceu la temporada 1993-94 amb Der fliegende Hollander. Hi tornala 2000-01 (Die Frau ohne Schatten i Billy Budd) i la 2002-03 (Orfeo ed Euri­dice).

WillY DECKER (Direcci6 d'escena) WOLFGANG GOBBEl (lHuminaci6)

Nascut a Colonia, a Alemanya ha estrenat, entre altres titols, A Midsummer

Night's Dream, Faust, Barbablava, La finta giardiniera, La Boheme, Der flie­

gende Hollander, Don Giovanni, Der Rosenkavalier, Ariadne auf Naxos, II bar­

biere di Siviglia, levgueni Onieguin, Orfeo ed Euridice, Tristan und Isolde, Dok­

tor Faustus, Die Soldaten, Lear, Tosca, II Trittico, Pellees et Melisande, Salome,

Das Schloss i Der Ring. Altres treballs seus han estat: Wozzeck, Erwartung i

Barbablava (Covent Garden), Macbeth, Le nozze di Figaro i Cos; fan tutte (Oslo),Giulio Cesare (Scottish Opera, Montpelier), Arabella i Der Rosenkavalier (Chi­

cago), Le nozze di Figaro, Peter Grimes, Otello i Falstaff (Brussel-les), levgueniOnieguin, Lulu i Der fliegende Hollander (Paris), Wozzeck, Boris Godunov, Elek­

tra i Ketie Kebenove (Amsterdam), Capriccio i Falstaff (Florencia), Lulu i BillyBudd (Viena), Die tote Stadt (Salzburg).

Debuta al Liceu la temporada 1993-94 amb Der fliegende Hollander. Hi torna

amb Billy Budd (2000-01), Boris Godunov (2004-05) i Otello (2005-06).

Ha treballat en ope res i festivals de tot el rnon, com la Deutsche Oper i Staats­oper de Berlin, Staatsoper i Volksoper de Viena, Opera de Paris, La Monnaie deBrussel·les, ENO, Royal Opera Covent Garden de Londres, Scottish Opera,Welsh National Opera, Vlaamse Opera d'Anvers, Metropolitan de Nova York, SanFrancisco, Toquio, Reggio de Tori, La Scala de Mila, Bregenz, Salzburg, Edim­burg, Glyndebourne i Spoleto, entre d'altres. Fou nominat per als Premis Lau­rence Olivier per Tristan und Isolde (ENO) i Midsummer Marriage (Covent Gar­den). Ha participat en The second Mrs. Kong, Ketie Kebsnove. Jenufa, Un balloin maschera, La Boheme, Ariodante, King Arthur, Hamlet, Samson und Dalila,Tosca, Ariadne auf Naxos i Faust, L'amor de les tres taronges, Elektra, EI cas­

tell de Barbablava i Der Ring des Nibelungen, entre d'altres.Debuta al Liceu la temporada 2002-03 amb Ariadne auf Naxos i Norma.

110 Biografies

ATHOL FARMER (Coreografia) TORSTEN KERL (Paul)

Nascut a Timaru (Nova Zelanda), estudia dansa classica i escocesa. EI 1970

entra a la companyia de dansa The Royal New Zealand Ballet. Mes endavant es

trasllada a Alemanya per ballar a Obershausen i Colonia. De 1974 a 1995 va

estar vinculat amb el Tanz-Forurn, tot col·laborant amb coreoqrafs com Jochen

Ulrich, Grey Veredon, Jurg Burth, Hans van Manen, Talley Beatty, Louis Falco,Jennifer Mueller, Glen Tetley, Christopher Bruce i Richard Wherlock. Tarnbe hatreballat amb directors d'opera com Willy Decker, Christof Loy, Gunther Kramer,Helmut Lohner, Michael Bogdanov, David i Christopher Alden. Des del 1996 es

coreoqraf resident i ballari de I'Stadttheater de Colonia. Ha treballat a teatres

com La Monnaie de Brussel-les, Festival de Salzburg (2004 i 2005), La Bastille,Nederlandse Opera, Covent Garden i Houston Grand Opera.

Ha debutat al Gran Teatre del Liceu aquesta temporada amb Otello.

'E'".

'"

�"

�8'

� ................---......

Biografies 111

Realitza els seus estudis musicals a Essen (Alemanya). Ha cantat a I'Staats­oper de Viena, Deutsche Oper de Berlin, La Scala de Mila, Staatsoper de Munic,Opera de Paris, Komische Oper de Berlin, Staatsoper d'Hamburg, Den NorskeOpera d'Oslo, La Monnaie de Brussel·les, Maggio Musicale Fiorentino i De Neder­landse Opera d'Amsterdam, entre altres escenaris. Ha participat en els festivalsde Bayreuth (Der fliegende Hollander), Salzburg (Daphne, Requiem de Mozarti Die tote Stadt) i Edimburg. Ha actuat amb orquestres com la Filharrnonica deViena, Radio France, Orquestra Sirnfonica de la Radio d'Essen, NordwestdeutschePhilharmonie, Orchestre de la Suisse Romande, Orquestra WDR, entre d'al­tres. Recentment ha cantat a I'Staatsoper de Viena el rol de Paul de Die toteStadt i en la Konzerthaus d'Oslo la Novena Simfonia de Beethoven.

Debuta al Gran Teatre del Liceu.

KLAUS FLORIAN VOGT (Paul)JOSE LUIs BASSO (Direcci6 del Cor)

D'origen italoargenti, va entrar de molt jove com a director del Cor del Teatro

Argentino de la Plata, fins que el 1989 es va fer carrec del Cor del Teatro Col6n

de Buenos Aires. Fins al 1994 va col·laborar al Liceu amb els mestres RomanoGandolfi i Vittorio Sicuri. Posteriorment va assumir la direcci6 del Cor del TeatroSan Carlo de Napols, Des de 1996 es el mestre del Cor del Maggio Musicale

Fiorentino, amb el qual fa importants gires internacionals i ha guanyat un Premi

Grammy. Col·labora amb les rnes prestigioses batutes del moment: Mehta, Sino­

poli, Abbado, Muti, Pretre, Ozawa, Sawallisch, Giulini, Chung, Schreier, De Bur­

gos, Bychkov, Pappano, Oren i Gergiev. Va participar en la inauguraci6 de l'Operade Xangai i en diverses produccions al Teatre Mariinski de Sant Petersburg.

Es director del Cor del Gran Teatre del Liceu.

Nascut a Heide (Alemanya), estudia trompa a Hannover i Hamburg, i cornencala seva carrera com a solista de trompa a la Filharmonica d'Hamburg. Paral·lela­ment a la seva activitat, estudia cant al Conservatori de Lubeck. Ha estat mem­

bre com a music de l'Opera de Flensburg i Semperoper de Dresden. EI seu reper­tori inclou rols com Tamino (Die Zeuberilotev, Hans (La nuvie venuda), Matteo(Arabella), Stolzing (Die Meistersinger von Nilrnberg), Parsifal, Erik (Der flie­gende Hollander), Loge (Das Rheingold). Ha actuat a Hamburg, Dresden,Colonia, Brussel·les, Anvers, Madrid i Amsterdam. La temporada 2005 actuacom a Florestan (Fidelio) a Colonia, Paul (Die tote Stadt) a Amsterdam i poste­riorment Lohengrin i Matteo (Arabella) a Dresden. La tardor pass ada debuta alJap6 amb Les contes d'Hoffmann.

Debuta al Gran Teatre del Liceu.

OSCAR BOADA (Cor Vivaldi: Petits Cantors de Catalunya) NORBERT SCHMITTBERG (Paul)

Llicenciat per la Royal School of Music en Direcci6 Coral, es director musical

de la IPSI i del Cor Vivaldi: Petits Cantors de Catalunya. Ha estat pianista titu­

lar i assistent de direcci6 de l'Orfe6 Catala. Ha col-laborat amb diverses orques­tres de prestigi iamb els rnes importants directors de I'actualitat. Fou guardo­nat amb la menci6 especial del Premi Ciutat de Barcelona 1999, obtinque el

Premi Reus de composici6 per a veus infantils, el tercer premi en el ConcorsoInternazionale Marielle Ventre per Direttori di Coro i es membre del jurat del Fes­tivallnternacional de Musica de Cantoniqros. Ha estat convidat a participar com

a director en el V Internationale Jugend-Kammerchorbegegnunf auf der Insel Use­

dom.Debuta al Gran Teatre del Liceu la temporada 2003-04 amb Tosca. La tern­

porada passada participa en Boris Godunov i Turandot i aquesta en La Gio­

conda.

Nascut a Colonia, estudia violi abans d'iniciar els seus estudis de cant. EI 1997cornenca la seva carrera de tenor liric amb Max de Der Freischiltz. EI seu reper­tori inclou rols com Aeneas (Les Troyenes), Assad (Konigin von Saba), Erik (Derfliegende Hollander), Paganini, Don Jose (Carmen), Florestan (Fidelio), Hans (Lanuvie venuda), Julien (Julien and Louise), Walther von der Vogelweide (Tann­hiiuser) , Zwerg (Der Zwerg), Paul (Die tote Stadt), Prince (L'amor de les tres

taronges), Loge (Das Rheingold), Konrad (Hans Heiling). Ha actuat a I'Staats­

t.heater de Wiesbaden, Deutsche Oper am Rhein de Dusseldorf, Estrasburg,Opera de Zuric, Opera National du Rhin, entre d'altres. Amb el rol de Paul (Dietote Stadt) ha debutat a I'Staatsoper de Viena la temporada 2004-05 i a laDeutsche Oper de Berlin la temporada 2005-06.

Debuta al Gran Teatre del Liceu.

112 Biografies

SUSAN ANTHONY (Marietta I Marie)

Nascuda a Michigan, es llicencia per la Universitat de Michigan. Ha actuat en

escenaris de prestigi com La Scala de Mila, Staatsoper de Berlin, Staatsoperde Munic, Teatro all'Opera de Roma, La Fenice de Venecia, La Monnaie de Brus­

sel·les, Opera de Paris, Semperoper de Dresden, Teatro Real de Madrid, Toquio,Washington Opera, Opera de Nova York, operes de Montpelier, Hamburg i Viena.

Ha estat nomenada tres vegades Cantant de l'Any per la revista «Opernwelt».Del seu repertori destaquen rols com Ariadne (Ariadne auf Naxos), Brunnhilde

(Siegfried), Salome, Sieglinde (Die Walkilre), Leonore (Fidelio), emperadriu (DieFrau ohne Schatten), Senta (Der fliegende Hollander) i recentment Ursula (Math,sder MaIer). Imparteix classes magistrals a la Universitat d'indiana i Michigan, on

el 2003 fou nomenada doctora honoris causa.

Debuta al Liceu la temporada 2000-01 amb Die Frau ohne Schatten.

STEPHANIE FRIEDE (Marietta I Marie)

Nascuda a Nova York, es gradua a la Juilliard School i al Conservatori d'Oberlin.

EI1993 debuta a I'Staatsoper de Viena com a Mimi (La Boheme). EI seu repertoriinclou operes com Madama Butterfly, Pikovaia Dama, Jenufa, Un ballo in mas­

chera, Die Walkilre, Siegfried, Manon Lescaut, La fan ciulla del West, Les contes

d'Hoffmann, II Trittico, II Tabarro (Giorgetta), Salome, Elektra (Chrysothemis), Maria

Stuarda (Elisabetta), Andrea Chenier, Die Rose vom Liebesgarten i Faust (Mar­

guerite). Ha actuat al Covent Garden i a I'ENO de Londres, Deutsche Oper i Staats­

oper de Berlin, Concertgebouw d'Amsterdam, Maggio Musicale Fiorentino, Vlaamse

Opera d'Anvers, al Japo, Cincinnati, Ginebra, Dusseldorf, Munic, Roma, Opern­haus de Zuric, Opera de Nova York i Semperoper de Dresden, entre d'altres.

Debuta al Liceu la temporada 1991-92 amb La Traviata i hi torna la 2003-04

amb vvintermsrchen.

Bo SKOVHUS (Franz I Fritz I Pierrot)

Nascut a Dinamarca, estudia a Copenhaguen i a Nova York. Debuta el 1988 a

la Volksoper de Viena ides d'aleshores ha actuat amb f:equencia a I'Staatsoper,al Musikverein i a la Konzerthaus. E11997, el Govern d'Austria Ii atorqa el titol de

Kammersanqer, Ha cantat amb les orquestres i als teatres d'opera rnes impor­tants i el seu repertori inclou tltols com Don Giovanni, Le nozze di Figaro, Cos!

fan tutte, Tsnnhiiuser, Capriccio, Die schweigsame Frau, Hamlet, Billy Budd,

levgueni Onieguin, Pikovaia Dama, Die lustige Witwe, Tristan und Isolde, Par­

sifal, Don Carlos i Die Fledermaus. EI 1998 debuta amb Wozzeck a Hamburg.EI mateix any debuta al Metropolitan de Nova York amb Die Fledermaus. Ames,

s'ha dedicat especialment a conrear el qenere del lied..'

Debuta al Gran Teatre del Liceu la temporada 1999-2000 amb un recital. HI

torna la temporada 2000-01 amb Billy Budd i la Lyrische Symphonie de Zem­

linsky, la 2003-04 protaqonitza un recital i la 2004-05 Parsifal.

MARKUS EICHE (Frank I Fritz I Pierrot)

Biografies 113

JULIA JUON (Brigitta)

Nascut a St. Georgen (Alemanya), estudia a la Musikakademie d'Stuttgart. EI1996�uanya la Robert Saar Competition de Bad Kissingen i el1998 el Francesc Vinas.Es membre del Nationaltheater de Mannheim, on ha interpretat rols com Marcello,Wolfram, Papageno, Ping, Silvio, Sharpless i Heerrufer. Ha cantat a Praga (Le nozzedi Figaro), Stuttgart (Die weisse Rose i Salome), Munic, Amsterdam, Anvers iMadrid (De amore), Salzburg (Doktor Faust, Don Car/o, Tristan und Isolde, Ariadneauf Naxos, Die ZauberflOte i R6meo et Juliette), La Scala de Mila (Wozzeck), Ams­terdam (L'incoronazione di Poppea), Komische Oper de Berlin i Lucerna (Der Frei­schiltz), amb l'Orchestre de Paris (Capriccio) i Dresden (Madama Butterfly).

Debuta al Liceu la temporada 1999-2000 amb Le nozze di Figaro i Sly. Hitorna les sequents amb Giulio Cesare, Pikovaia Dama, Die Winterreise, PeterGrimes i Boris Godunov.

Despres del seu debut operistic a Saint Gallen (Sutssa), fou convidada a Karls­ruhe i Kassel, on va poder treballar intensament el seu repertori waqneria (Fricka,Waltraute, Kundry, Ortrud i Venus). Ha actuat en escenaris com La Scala deMila, Deutsche Oper i Komische Oper de Berlin, Opera d'Hamburg, Opera deParis, Staatsoper de Viena, Semperoper de Dresden, Bonn, Opera de Frankfurt,Metropolitan Opera House de Nova York, Teatro Real de Madrid, Festival de Bre­genz, NUrnberg, Buenos Aires, Santiago de Xi Ie, Zuric, Basilea i Berna. Ha inter­pretat els rols de Branqane (Tristan und Isolde), Amme (Die Frau ohne Schat­ten), comtessa Geschwitz (Lulu), locasta (Oedipus Rex), comtessa (PikovaiaDama), Herodias (Salome), Kostelnicka (Jenufa), entre d'altres.

Debuta al Liceu la temporada 1995-96 amb Tristan und Isolde. La 1999-2000participa en Die Frau ohne Schatten i la 2003-04 en Gotterdammerung.

FRANCISCA BEAUMONT (Brigitta)

Nascuda a Pamplona, realitza el seus estudis al Conservatorio Superior Pablo Sara­sate. EI 1992 rebe una beca del Govern de Navarra per completar la seva forma­cia a la Musikhochschule de Colonia, on interpreta Suor Angelica, A MidsummerNight's Dream i Orfeo en el Festival Monteverdi. EI 1998 es trasllada a Suissa perocupar la placa obtinguda a l'lnternationale Opernestudio de l'Opera de Zuric. t'anysegUent rebe el segon premi del Concurs Internacional Francese Vinas. Ha estatmembre solista de I'elenc de l'Opera de Meiningen, on ha cantat, entre d'altres,Der Ring des Nibelungen i Rigoleto. Recentment ha cantat al Nationaltheater deMannheim (Das Rheingold) i ha participat en el Festival Mozart de la Corunya (L'i­taliana in Algen).

.

Debuta al Liceu la temporada 1999-2000 amb el "Concert Richard Wagner".Hi torna amb Das Rheingold i Die Walkilre (2002-03), Siegfried i Gotterdamme­rung (2003-04) i Parsifal (2004-05).

114 Biografies

BEGONA ALBERDI (Juliette)

Nascuda a Barcelona, estudia cant al Conservatori Superior de Musica del Liceu,

que finalitza amb premi d'honor. Despres cursa estudis de perfeccionament sot�la direcci6 dels professors Juan Oncina, Enedina l.loris i Mirella Freni, Obtinqueel Diploma Vinas i la Beca de la Diputaci6 de Barcelona i ha estat guanyadoraen el Concurs Nacional Eugenio Marco i en l'lnternacional Julian Gayarre. Ha

obtingut mencions d'honor i diplomes en els concursos Francese Vinas, Inter.­nacional de Cant de Tolosa de L1enguadoc i Nacional de Cant de Bilbao. Debuta

al Teatre La Farandula de Sabadell (1988) amb Orfeo ed Euridice. AI Teatro Real

de Madrid i al Teatro Campoamor d'Oviedo ha cantat Le nozze di Figaro.AI Gran Teatre del Liceu, on cant a habitualment, actua per primera vegada

amb La Fiamma (1989). Recentment, ha participat en Peter Grimes, Macbeth i

Jenufa.

MARISA MARTINS (Lucienne)

lnicia els seus estudis musicals a Buenos Aires i els continua al Conservatori

Superior de Musics de Barcelona. Fou membre de l'Orfe6 Catala i del Cor de

Cambra del Palau de la Musica, Ha participat en Anna Bolena, Idomeneo ID,e

Fledermaus (Sabadell), L'incoronazione di Poppea (Teatro de la Zarzuela), Orfeo

de Sartorio (Festival del Barroc Musical de Fano), Celos eun del aire matan (Tea­tro Real de Madrid), /I turco in Italia i La gazzelta (Pesaro), La clemenza di Tito

(la Corunya), L'Orfeo (La Monnaie de Brussel-les) i EI gato con botas (Madrid,Oviedo i Bilbao). Darrerament ha cantat Gli amori d'Apollo e di Dafne a la Corunya,L'Orfeo a Ginebra i La scala di seta amb la Barockorchester de Freiburg.

Debuta al Liceu la temporada 2002-03 amb Don Giovanni. La 2003-04 canta

en Cos; fan tutte, Babel 46 i L'enfant et les sortileqes i la passada en La gazzelta.

FRANCISCO VAS (Victorin)

Nascut a Saragossa, estudia cant i vioH a Barcelona. Guanya el Premi d'interpre­tacio en eliV Concurs Nacional de Cant ONCE'89. Ha cantat Babel 46, PepiteJimenez Carmen i Die Zauberfl6te (Peralada), l'Atlentid« (Festival de Granada),Los am�ntes de Teruel (Teatro de la Zarzuela), II barbiere di Siviglia {Glyn­de bourne}. Rita, Cos; fan tuite, Die Zauberfl6te, L'iso/a disabitata, La Canterina

i La belle Helene (Opera du Chambre de France), Babel 46, L'enfant et les sor­

iileqes i Rita {Teatro Real}. Falstaff (Lisboa), Le nozze di Figaro {Bilbao}. Turan­

dot (La Bastille) i Idomeneo, Alcina i Tennhtiuser (Oviedo).Debuta al Liceu la temporada 1993-94 amb un recital Hric. Des d'aleshores

ha intervingut amb regularitat en les temporades del Teatre i recentment les tem­

porades 2003-04 (Tosca i Babel 46), 2004-05 (Gaudi, Parsifal, A Midsummer

Night's Dream i Turandot) i en I'actual (Wozzeck, Otello I Idomeneo).

FRANCESC GARRIGOSA (Comte Albert)

Biografies 115

Nascut a Barcelona, forma part de l'Escolania de Montserrat. Estudia cant ambXavier Torra i a la Guildhall School of Music de Londres. Des del seu debut alLiceu, ha actuat al Teatro Real de Madrid, Teatro de la Maestranza, La Fenice deVenecia, Teatro Colon de Buenos Aires, Opera de Sydney, Concertgebouwd'Amsterdam, Konzerthaus de Viena, Festival de Salzburg, Royal Festival Hall deLondres i Carnegie Hall de Nova York. Ha cantat rols com Tamino Arbace Basi­lio, Orfeo i Lenski, i ha estrenat les operas Timon de Atenas i La 'Senorit� Cris­tina (Teatro Real). Ha cantat sota la direccio de Dutoit, Frubeck de Burgos,Jacobs, Koopman, Lopez Cobos, Marriner, Pons i Ros Marba.

Debuta al Liceu la temporada 1990-91 amb Una cosa rara. Hi torna la 1992-93 (Atlantida), 2000-01 (Don Ouijote en Barcelona i Canti guerrieri e emorosh,2001-02 (L'Orfeo) i 2003-04 (Hamlet).

ORQUESTRA SIMFONICA DEL GRAN TEATRE DEL LlCEU

EI primer director titular de l'Orquestra Simfonica del Gran Teatre del Liceu fouMaria Obiols. En la seva lIarga historia ha estat dirigida per batutes convidades,com ara Albert Coates, Antal Dorati, Karl Elmendorff, Franco Faccio, Manuel deFalla, Aleksandr Glazunov, Josef Keilberth, Erich Kleiber, Otto Klemperer, HansKnappertsbusch, Franz Konwitschny, Clemens Krauss, Joan Lamote de Grignon,Joan Manen, Jaume Pahissa, Ottorino Respighi, Josep Sabater, Max von Schi­llings, Georges Sebastian, Richard Strauss, Igor Stravinsky, Hans Swarowsky,Arturo Toscanini, Antonino Votto i Bruno Walter; i darrerament Sylvain Cambre­ling, Rafael FrOhbeck de Burgos, Jesus Lopez Cobos, Riccardo Muti, Vaclav Neu­mann, Josep Pons, Antoni Ros-Marba, Pinchas Steinberg, Peter Schneider i Sil­vio Varviso. Eis directors titulars de la forrnacio han estat Eugenio M. Marco, UweMund i Bertrand de Billy. Actualment el director musical es Sebastian Weigle.

COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

EI Cor del Gran Teatre del Liceu es consolida als anys seixanta sota la direcciode Riccardo Bottino. En cornencar la temporada 1982-83, Romano Gandolfi esfeu carrec de la direccio amb Vittorio Sicuri. Posteriorment han estat directorsAndres Maspero, William Spaulding i, actual me nt, Jose Luis Basso. Entre lesseves actuacions cal assenyalar la Segona Simfonia i Schicksalslied de Mahler(Teatro Real de Madrid) i Moses und Aron (Gran Teatre del Liceu), a rnes delRequiem de 'Mozart, la Missa Solemnis de Beethoven i la Missa de la Corona­cio de Mozart. EI Cor del Gran Teatre del Liceu ha actuat ales Arenes de Nimes,amb /I corsaro. Tarnbe ha interpretat Lucia di Lammermoor a Ludwigshafen,Lucrezia Borgia a Paris i Goyescas i Noches en los jardines de Espana a La Fe­nice de Venecia. Ha cantat sota la direccio dels mestres Albrecht, Decker, Gatto,Hollreiser, Kulka, Mund, Nelson, Perick, Rennert, Rudel, Steinberg, Weikert, Var­viso, Maag i Neumann, entre d'altres.

116 Biografies 117

OROUESTRA VIOlONCEl TROMPETASIMFONICA DEL GRAN Cristofaro PESTALOZZI •

Miguel A. BOSCH'TEATRE DElliCEU Mathias WEINMANN J. Ant6n CASADO

Alex BASCONES Angel VIDALConcertino Esther BRAUN Francese COLOMINA •

Kai GLEUSTEEN Carme COMECHE Francisco VILLAESCUSARafael SALA

Concerti no associat Juan Manuel STACEY TROMBOKostadin BOGDANOSKI M' Eulalia VALERO Francese SANCHEZ *

Liviu MORNA Gaspar MONTESI NOSCONTRABAIX lIuis BELLVER

viou I Tomas ALMIRALL •Detlef HILLBRITCH *

M' Anca ANDREI Savio DE LA CORTE' David MORALESMargaret BONHAM Josep OUER

Birgit EULER Francese LOZANO TUBAPiotr JECZMYK Juan MAULEON Jose M. BERNABEU •

Aleksandar KRAPOVSKI Lluis RUSINOLEmilie LANGLAIS ARPAEdith MARETZKI FlAUTA Lina SERRACARABASSA •

Eva PYREK Joan RENART •

Margarita ARNAL •

Kornelia RACZ Agusti BRUGADA •

Oksana SOLOVIEVA Sandra BATISTA * PERCUSSIORenata TANOLLARI Artur SALA'Yana TSANOVA OBOE Jordi MESTRES •

Cesar ALTUR' MarcPINOviou II Enric PELLICER Ferran ARMENGOLOlga ALESHINSKY •

Richard VAUGHAN' M. Angel MARTiNEZJing LlU Ram6n TORRAMILANSDorothea BIEHLER CLARINETElena CEAUCESCU Juanjo MERCADAL •

PIANOAndrea CERUTI Jaume SANCHIS Catherine ORDRONNEAUCharles COURANT Philip CUNNINGHAM'Kalina MAC UTA Dolors PAYA ORGUEMijai MORNA J. Antonio GOMEZ' EloiJOVERAlexandre POLONSKYVessela TOMOV FAGOT CELESTASanti AUBERT J. Pedro FUENTES Stanislav ANGELOVAriadna PADRO Just MOROS

Francese BENiTEZ' HARMONIUMVIOLA Viviana SALISIMarie VANIER' TROMPA

Birgit SCHMIDT' Gert SEIFERT MANDOLINAFulgencio SANDOVAL Carlos CHORDA Eduard INIESTAClaire BOBIJ Enrique MARTiNEZBettina BRANDKAMP Ignacio ZAMORAVincent FILLATREAU • SolistaMihail FLORESCUNicolae GIURGEAVictor PETREFranck TOLLINI

COR VIVALDI: PETITS CANTORS DE CATALUNYA

Creat I'any 1989 a l'Escola IPSI de Barcelona pel pianista i director Oscar Boada,el Cor Vivaldi ha esdevingut un punt de referencia, tot obtenint dl.versos prernrs

i actuant a rnes de Catalunya i Espanya, a Alemanya, Argentina, Austria, Bulga­ria, Franca, ltalia, Sutssa i els Estats Units. EI seu repertori abasta obres de tots

els estils i epoques, ja siguin a cappella, amb acompanyame�t de ,plano, orgue,

orquestra de cambra 0 simfonica, Pioner en la representacio de � opera infantil

a Catalunya, ha posat en escena, des de I'any 1989, diversos titols, entre els

quais destaca I'estrena absoluta de l'opera de Salvador Brotons EI mercader de

somnis basada en una narraci6 curta de Carmen Posadas. Enguany ha presentata l'Auditori Winterthur la quarta edici6 del seu cicle Les Ouatre Estacions del

Cor Vivaldi.AI Liceu, el Cor va debutar amb Tosca la temporada 2003-04, la temporada

passada participa en Boris Godunov i Turandot i aquesta en La Gioconde.

118

COR DEL GRAN MEZZOSOPRANOS Julio A. BERDASAGAR

TEATRE DEL LlCEU Maribel ARQUE Hans W. BYSTRON

Marie VIROT Grant W. McGEORGHE

SOPRANOS Teresa CASADELLA OmarA.JARA

Margarita BUENDIA Yordanka LEON Graham LISTER

M' Isabel FUENTEALBA Rosa CRISTO Josep Lluis MORENO

Nuria LAMAS Isabel MAS Carles PRAT

Gloria LOPEZ PEREZ Maribel RODRiGUEZ Emili ROSES

M' Rosa LOPEZ M' Rosa SOLER

MirtaM'LORA BARiTONS

Raquel LUCENA CONTRALTS Ferran ALTIMIS

Monica LUEZAS Sandra CODINA Leo Paul CHIAROT

Encarna MARTiNEZ M' Josep ESCORSA Pere COLL

Raquel MOMBLANT Hortensia LARRABEITI Xavier COMORERA

Anna OLIVA Miglena SAVOVA Gabriel DIAP

Eun KYUNG PARK Anna M' VELANDO Ramon GRAU

Marta RIBAS Ingrid VENTER Joan Josep RAMOS

M' Teresa RIBERA Mariel AGUILAR Miquel ROSALES

Maria SUCH

Carmen JIMENEZ TENORS BAIXOS

Nuria CORS Daniel M' ALFONSO Diego BARREDA

M' Dolors LLONCH Antonio BERNAL Ignasi CAMPA

Gloria LOPEZ ROSSELLO Josep M' BOSCH Miguel Angel CURRAs

M' Angels PADRO Jordi FIGUERAS Dimitar DAR LEV

Angelica PRATS Florenci PUIG Ignasi GOMAR

Elisabet VlLAPLANA Xavier MARTiNEZ Ivo MISCHEV

Rita WING Jordi MAS Juan B. ROCHER

Jose A. MEDINA Mariano VINUALES

l.lorenc VALERO

119

ACTORS Sergio DiAZ Javi LOPEZRicard FERNANDEZ Oscar LOZANO

Gustavo A. AGUDO Nuria FORNOvi Joan MADERAFrank ARRAEZ Oscar FORONDA Lourdes MUNIZMiquel BARCELONA Jordi FORTIA Laura OLiVELLAXavier BELTRAN Carles FRANCH German PARRENOGeorge BIRKADZE Gemma GARCiA CariaRICARTSergi BIDAN Carme GINESTA Joan A. RODRiGUEZCarles BLANCO Ramon GIRO Carlos ROOPere BOHIGAS Hugo GONZALEZ Penelope SERRANOMeritxell BONET Jesus Marcos HERRERA Ludovic TADEVINSimon BRADING Lidia HILL Simeon TORRESJoan Anton CANAS Gabriel JARAUTA Jordi TUGASMelcior CASALS Aleksa JELIC Valeri TURILOVJoan CASAS Ruben JIMENEZ Albert VALLVERDUAlbert COMA Arthur R. JOHNSON Mijailer VEGAAliou DAN FA David JORDAN Antonio ZURDOJose Ant. DE LIRA Xevi JORDANRafa DELGADO Joan Carles LATRE

COR VIVALDI: PETITS Eva FABREGAS Ariadna PIE

CANTORS DE CATALUNYA Clara GARCIA Carlota PIE

Marta JOBANI Marta PORTA

Judith ALMUNIA LaiaJORBA Violeta PUNSOLA

Anna BARQUE Gemma LOPEZ Esther RASAL

Merce BRUGUERA Jordi MANES Nuria RODES

Anna CLOSA M' del Mar MANES Claudia SANDE

Laia CLOSA Carla MATEO Carlota SERRAHIMA

Laura CORTES Helena MARTiNEZ Anna TAJADURA

GemmaCUNi Javier MORALES Gemma VELAYOS

Nuria DEULOFEU Adriana OLLER Maria VILLANUEVA

Laia DONOSO Gisela OLLER

Carla ENRIQUE Clara PALET

120

Enregistramentsde Die tote Stadt

S'inclou una selecci6 de les versions integres.Eis personatges principals s6n esmentats en

I'ordre sequent: Paul (P), Marietta (M), Frank

(F), Brigitta (B), comte Albert (CA). A conti­

nuaci6 el cor, I'orquestra, el director musical,el director d'escena, si s'escau, el segel I dis­

coqrafic i I'any de I'enregistrament.

Les versions amb asterisc (*) estan disponiblesa l'Espai Liceu.

Versions en disc

Karl Friedrich (P), Maud Cunitz (M), Benno Kus­

che (F), Lilian Benningsen (B), Josef Traxel

(CA). Cor und Sinfonieorchester des Bayeri­schen Rundfunks. Dir.: Fritz Lehmann. 1952,Walhall. (CD)*

Rene Kollo (P), Carol Neblett (M), Benjamin Lu­

xon (F), Rose Wagemann (B), Willi Brokmeier

(CA). Chor des Bayerischen Rundfunks.

MUnchner Rundfunkorchester. Dir.: Erich

Leinsdorf. 1976, RCA. (CD)*

Thomas Sunnegardh (P), Katarina Dalayman(M), Anders Bergstrom (F), Ingrid Tobiasson

(B), Ulrik Ovale (CA). Royal Swedish Chorus

and Orchestra. Dir.: Leif Segerstam. 1996,Naxos. (CD)*

English / FrancaisTorsten Kerl (P), Angela Denoke (M), Bo Skov­

hus (F), Daniela Denschlag (B), Michael Roi­

der (CA). Wiener Staatsopernchor. Wiener

Philharmoniker. Dir.: Donald Runnicles. 2004,Orfeo d'Or. (CD)*

Versions en video

Torsten Kerl (P), Angela Denoke (M), Yuri Batu­

kov (F), Brigitta Sveden (B). Orchestre Phil­

harrnonique de Strasbourg. Dir. musical: Jan

Latham-Koenig. Dir. d'escena: Inga Levant.

2001, Arthaus. (DVD)*

122

ENGLISH VERSION The title of this opera by Erich Korngold, premieredsimultaneously in Hamburg and Cologne in 1920,means «The Dead City". It refers to the misty,melancholy city of Bruges, as is clear from the titleof the novel by the symbolist writer GeorgesRodenbach, Bruges-/a-morte (1892), on whichthe libretto -written by the composer himself underthe pseudonym "Paul Schott-> is based. Korn­

gold (1897-1957) was very young when the first

performance took place, to considerable acclaim.

Paul, the leading character, is morbidly ob­sessed by the memory of his dead wife, the youngand beautiful Marie, and has taken refuge in a

large house full of her mementoes. He meets a

singer and dancer named Mariette, who bears a

striking resemblance to Marie, and is fascinated

by her. Torn between his loyalty to Marie and Ma­riette's powers of seduction, Paul mixes the two

women up. His confused imagination cannot sepa­rate reality from dreams and he is both attractedand repelled by the provocative young crea­

ture. From the end of the first act to the middleof the third, what we see on stage are visions ofPaul's sick imagination. One shows a blasphe­mous orgy in which Mariette's entire troupe take

part, with Mariette playing Helene in Meyerbeer'sopera Robert Ie diable; others evoke the pious,moralistic city's reaction to his passionate affair.

Mariette, after seducing him, systematically mocks

his religiosity. Finally she grabs a braid of Marie'shair and performs a provocative dance with it until

the horrified Paul strangles her.But it was all a dream, a vision. When the maid

Brigitta announces that the actress has called,Paul lets her leave without trying to retain her. Hisfriend Frank arrives, Paul gives up the idea of resu­

rrecting a past that can never return and decidesto leave Bruges, the dead city.

This is a melodramatic opera, a response to the

expressionist aesthetic which predominated the

Germanic world at the time. The protagonist's hal­

lucinations are conjured up by a painfully intense

music which enhances the narrative tension of

the plot. The music is influenced by Mahler,

ACT IPaul is haunted by the memory of his deceasedwife Marie and has turned his house in Brugesinto a veritable shrine in which every object hasbecome a relic that continually transports him intoher presence. His faithful servant Brigittadescribes the situation to his friend Frank. SoonPaul himself arrives, highly agitated after meeting

Richard Strauss and also Puccini, and the instru­mentation is both powerful and attractive.

Die tote Stadt (1920), a three-act opera by Erich

Wolfgang Korngold, is the most famous of the

composer's works. He was born into a Jewish

family in Brno (1897) but brought up in Vienna,where his father Julius was an influential musiccritic. He himself was a child prodigy and a dis­

ciple of Zemlinsky's. He was 27 years old whenDie tote Stadt was premiered simultaneously in

Hamburg and Cologne to much acclaim. How­ever he was soon to become part of the diaspo­ra caused by the Nazi movement and settled inLos Angeles, where he had a distinguished career

and founded a major school of film music com­

posers. In Europe his earlier triumphs were for­

gotten and, like other musicians of his day, he was

rejected by the serialists who dominated the musi­cal avant-garde for many years.

The libretto was written by Korngold himself

(with help from his father). The novel Bruges-Ia­morte (1892), on which it is based, was also

Georges Rodenbach's most popular work-and a

manifestation of the late 19th century symbolistaesthetic. Bruges, the «Venice of the North", withthe still, dark waters of its canals, its old houses,and the chiming bells that evoke its devoutly reli­

gious atmosphere, acts as a powerful symbol ofthe obsession gripping the leading figure's heart:the memory of his dead wife.

The action is set in Bruges at the time of the

publication of Rodenbach's novel, the end of the19th century.

English 123

a woman in the street who bears an astonishingresemblance to Marie. He has invited her to visithim and is almost convinced that Marie has come

back to life. Frank tries to bring him to reason, butPaul will not listen. He orders the house to be dec­orated with roses and waits impatiently for theunknown woman to arrive.

And Marietta does indeed arrive. She is a beau­

tiful, vivacious dancer who is visiting Bruges witha drama company. Her personality -joyful, lively,quick of tongue, seductive and provocative­seems far-removed from Paul's idealized imageof Marie but he sees only her striking similarityto his wife. He hands her an old lute and asksher to sing a beautiful song which fills him withsadness. When her fellow actors call up to herfrom the street, Marietta evokes her profession ina show of irreverent playfulness and lavishly prais­es the art of dancing, which she associates with

rapture and sensuality.Paul tries to retain her but Marietta, who has

noticed her own likeness to the dead woman's

portrait and understood the disquieting game thewidower is playing, repulses him. Paul himselffeels guilty over the feelings and desires shearouses in him and asks her to leave. Marietta setsout in a huff for a rehearsal of Mayerbeer's operaRobert Ie diable, which the troupe is performingin Bruges.

The final scene of the first act marks the be­

ginning of the long dream sequence that makes

up the greater part of the opera. Marie's ghostappears to her tormented husband: she beginsby fondly recalling their love but goes on to stress

that her absence will inevitably lead him to for­

get her. After her ghost fades away, Paul sees

Marietta on stage performing a voluptuouslyprovocative dance.

ACT IIPaul is pacing the empty streets of Bruges in frontof Marietta's house in the hope of seeing her again.He relates his troubles to the dead city and imagi­nes he can see a procession of Beguines (pious

124 English

women who lived in communities in Flanders frommedieval times). Brigitta is among them. He meets

his friend Frank, whose attitude has totallychanged. When Frank boasts that he has seducedMarietta and shows him the keys to Marietta's

house, they quarrel and Paul angrily snatches them

away.The members of Marietta's troupe arrive in

boats. They fill the stage with their songs -some

joyful, some sad, but all clearly satirical- anddescribe the absent Marietta as an insatiablemaneater. Marietta arrives with Gaston and is

greeted enthusiastically. She talks disparaginglyof Paul, flirts with all the men, and makes fun of

Bruges and its hypocrisy. One of the men, Fritz,who is dressed as Pierrot, sings a charmingly nos­

talgic but mischievous Lied. Marietta sings the

praises of dancing and announces, to everyone'sdelight, that she is going to play her scene fromRobert Ie diable.

What ensues is a sort of parody of part of thethird act of Meyerbeer's opera: Helene's resur­

rection. Marietta lies down like a corpse and whensomeone whistles the nuns' resurrection motiffrom Robert Ie diable, she rises up with stiff, fright­ening movements and bears down upon the actor

who plays Robert. The motionless, eerie Beguinesappear at the convent windows, creating an

atmosphere reminiscent of a horror film.

Paul, who is watching from his hiding place,angrily orders the performance to cease. He isleft alone with Marietta, upbraids her for her fri­

volity and flirtatiousness, and tells her he does not

love her: his desire was kindled solely by the imageof his beloved dead wife and he now feelsremorse. Marietta's reaction is both conciliatoryand seductive. Paul tries in vain to resist her wilesbut soon gives way to a passionate kiss. Thedancer has achieved a resounding victory and shedemands that they go to Marie's house to banishher spectre for ever.

125

ACT III

Marietta, alone in Paul's living room, jokes abouther night of love with Paul in front of Marie's por­trait and asserts the right to pleasure and love.Then the widower, who is overwhelmed byremorse once more, comes in. Marietta again triesto cajole him with her coquetry but the chantingof choirboys and people is heard outside as the

great procession of the Holy Blood goes by in thestreet and Paul's anguish and fear of gossipincrease. Paul is plunged into a sort of mysticalecstasy, tainted with eroticism, by the religiousoffice and the beautiful liturgy. But Marietta dis­pels this ghostly vision by taunting him and order­ing him to stop dreaming about the dead andthe saints and abandon himself entirely to her.

Soon her tone changes, however: she acts lovin­

gly towards Paul and complains of his ungrateful,heartless behaviour. He rejects her reproachesand tries unsuccessfully to send her away. ThenMarietta insults his dead wife and seizes a braidof her hair, which is kept like a relic in a case. Withraucous laughter she makes fun of the faded locks,comparing them to her own soft, shining hair,whereupon Paul snatches the braid from her,throws her to the ground, and strangles her.

In the last scene the room looks as it did atthe start of the opera. Paul seems to wake up froma terrible nightmare and Brigitte's entrance creates

the sensation that normal life really has resumed.Then Marietta bursts in with her usual beguilingways and coyly tells him she has forgotten herumbrella and the roses, but Paul remains silentand lost in thought. She regretfully leaves andFrank, his friend once more, comes in. Paul admitsthat he never wants to see Marietta again: a dreamhas destroyed his dream, a bitter dream has van­

quished imagination. He wonders how long grieffor the dead should separate us from the realworld. When Frank suggests that he leave Brugeswith him, Paul agrees. He bids his true love farewelland slowly exits. His visions have had a catharticeffect and Paul will now try to leave the «dead

city" behind and build a new life.TERESA LLORET

VERSION FRAN!;AISE Cet opera d'Erich Korngold fut cree simultane­ment a Hambourg et a Cologne en 1920. Sontitre, qui signifie «La ville morts», evoque la villebrumeuse et rnelancolique de Bruges. C'estaussi Ie titre du roman de l'ecrivain symbolisteGeorges Rodenbach, Bruges-Ia-morte (1892),dont s'inspire Ie livret ecrit par Ie compositeur lui­meme (sous Ie pseudonyme de Paul Schott). Korn­

gold (1897-1957) etait toutjeune lors de la crea­tion de cette ouvre, qui rem porta un vif succes.

Le personnage principal, Paul, est obsede parIe souvenir morbide de Marie, sa jeune et belle

epouse morte. II vit retire du monde dans une gran­de maison emplie de son souvenir. II rencontreune femme qui ressemble etrangement a Marie.Elle s'appelle Mariette, elle est danseuse et chan­teuse, et elle Ie fascine. Dechire entre la fidelitea Marie et Ie pouvoir de seduction qu'exerce sur

lui Mariette, il en vient a confondre les deuxfemmes dans son imagination confuse. Ballotteentre Ie reve et la realite, il est attire par cettefemme jeune et provocante qu'en rnerne tempsil repousse. Tout ce que nous voyons sur sceneentre la fin du premier acte et Ie milieu du troisiernese deroule entierernent dans son imagination mala­de. Au beau milieu de ces visions, nous assistonsa une fete qui tient plutot de I'orgie et du blas­

pheme, ou intervient toute la troupe de Marietteet ou celle-ci interprete Ie role d'Helena, de l'operade Meyerbeer, Robert Ie diable. On voit aussi lareaction hostile de la ville moraliste et devo te

devant la relation passion nee de Paul avec Ma­riette. Celle-ci, apres I'avoir seduit, se moque sys­ternatiquernent de ses sentiments religieux. Elle

s'empare finalement d'une tresse de cheveux de

Marie, avec laquelle elle danse de facon provo­cante. Horrific, Paul finit par l'etranqler,

Mais tout cela n'etait qu'un reve, une vision.

Brigitte, la bonne, annonce la visite de I'actrice,que Paullaisse repartir sans tenter de la retenir.Son ami Frank arrive. Paul renonce a l'idee deressusciter un passe qui ne peut revenir et deci­de de quitter Bruges, la ville morte.

Dans cet opera rnelodrarnatique et sensible a

126 Francais

l'esthetique expressionniste qui reqnait a cette

epoque en Allemagne, les hallucinations du per­

sonnage principal sont servies par une musiquedouloureusement intense qui renforce la tension

narrative de I'argument. l.'on y percoit I'influence

de Mahler et de Richard Strauss, mais aussi de

Puccini. L:instrumentation est a la fois puissanteet pleine de charme.

Die tote Stadt (1920), un opera en trois tableaux,est I'ouvre la plus celebre d'Erich Wolfgang Korn­

gold, compositeur d'origine juive ne a Brno en

1897. II grandit a Vienne OU son pere, Julius, futun important critique musical et lui-merna un enfant

prodige, disciple de Zemlinsky. II a 27 ans quandDie tote Stadt (La Ville morte) est cree simulta­

nernent a Hambourg et a Cologne, obtenant un

succes imrnediat, Fuyant la montes du nazisme,il se refuqiera a Los Angeles, OU il composera la

musique de nombreux films et acquerra une

immense notoriete dans les milieux du cinema.En Europe, ses succes passes tom bent dans

I'oubli et, comme bien d'autres musiciens de son

temps, il y subit Ie mepris des tenants du seria­

lisme, qui allait etre Ie courant dominant de l'a­

vant-garde musicale pendant de longues annes.

Pour Ie livret de Die tote Stadt, qu'il a ecrit avec

I'aide de son pere, Korngold s'est inspire d'un

roman de Georges Rodenbach, Bruges-Ia-Morte(1892). S'inscrivant dans l'esthetique symbolis­te de la fin du XIXe siecie, c'est, la aussi, I'ouvre

la plus celebre de son auteur. l.'evocation de

Bruges, la «Venise du Nord», de ses canaux aux

eaux sombres et lentes, de ses vieilles maisons

et de sa reliqiosite beate rythrnee par Ie son des

cloches symbolise pour Ie heros de I'histoire Ie

souvenir obsedant d'une epouse defunte.

L'action se deroule a Bruges a la fin du XIXe

siecle, c'est-a-dire a l'epoque de la parution du

roman de Rodenbach.

ACTEIObsede par Ie souvenir de Marie, sa femme dece­

dee, Paul habite a Bruges, dans une maison qu'ila transforrnee en un veritable sanctuaire et OU

chaque objet, devenu relique, lui rappelle a tout

instant la chere disparue. C'est ce qu'est en trainde raconter Brigitta, la fidele domestique, a Frank,un ami de Paul, lorsque ce dernier arrive. II est

bouleverse car il vient de rencontrer dans la rue

une femme qui ressemble a s'y rneprendre a ladefunte, III'a invitee a venir chez lui pour avoir a

nouveau I'impression que Marie est toujours vivan­teo Son ami tente de Ie raisonner, mais Paul ne

veut rien entendre: il remplit la maison de roses

et attend avec impatience I'apparition de l'in­

connue.

Effectivement, Marietta, une belle et joyeusedanseuse de passage a Bruges avec une trou­

pe de cornediens, arrive chez Paul. De to ute evi­

dence, elle n'a pas du tout Ie rneme temperamentque la morte idealisee par Paul: elle est gaie, elle

est vive, elle a la repartie facile, elle est seduisante

et sait en jouer. Mais Paul ne voit qu'une seule

chose: son incroyable ressemblance avec Marie.

II demande a Marietta d'entonner, en s'accom­

pagnant d'un vieux luth, une chanson qui I'emplitde rnelancolie. Mais, de la rue, les comediens

appellent leur amie a grands cris. Sans chercher

a cacher son caractere espieqle et frivole, Marietta

explique qu'elle est ballerine et se lance merne

dans un eloqe enthousiaste de la danse, qui, pour

elle, est ivresse et volupte,Paul tente de la retenir, mais Marietta a un ges­

te de recul en s'apercevant de sa ressemblance

avec un portrait de la disparue. Elle commence

a com prendre Ie jeu inquietant du veuf. De son

cote, ce dernier se sent coupable des sentiments,et rnerne du desir, que lui inspire la danseuse. II

la prie de s'en aller. Marietta, vexee, part pour sa

repetition de Robert Ie Diabie, l'opera de Meyer­beer que sa troupe est venue representer a

Bruges.La derniere scene de ce premier acte ouvre la

longue sequence onirique qui occupera l'opera

presque jusqu'a sa fin. Le fantorne de sa femme

appara1t a un Paul anqoisse. Marie evoque tout

d'abord tendrement I'amour qui les a unis, puiselle Ie previent : inevitablernent, il I'oubliera. Lefantome dispara1t et cede la place a la danseuse

qui, sur scene, evolue de facon voluptueuse et

provocatrice.

ACTE II

Dans les rues desertes de Bruges, Paul passeet repasse devant la maison de Marietta, qu'ilaimerait revoir. II s'adresse a la ville morte et luiconfie ses angoisses. II a I'impression de voir pas­ser une procession de beguines (ces femmes

pieuses vivant depuis Ie Moyen Age en commu­

naute dans les Flandres) parmi lesquelles se

trouve Brigitta. II tombe sur son ami Frank, dontI'attitude a cornpleternent change. lise vante

d'avoir seduit Marietta et, pour Ie prouver, bran­dit rnerne les cles de chez elle. Paul s'en empa­re rageusement.

Les cornediens de la troupe de Marietta arri­vent a bord de barques. lis remplissent la sceneavec des chants parfois gais, parfois nostalgiques,mais toujours moqueurs, ou Marietta, absente,est presentee comme une veritable devoreused'hommes. Sur ces entrefaites, Marietta para1taux cotes de Gaston. Devant une assistance

enthousiaste, elle ridiculise Paul et joue les seduc­trices aupres de tous les hommes presents. Enrnerne temps, elle se moque de Bruges et de son

hypocrisie. L'un des cornediens, Fritz, habille en

Pierrot, chante un delicieux lied, nostalgique et

malicieux. Marietta se lance dans un eloqe de ladanse et, a la grande joie de tous, annonce qu'elleva representor la scene qu'elle joue dans RobertIe Diabie.

Elle execute alors une sorte de parodie dans

laquelle elle mime une partie du troisierne acte de

l'opera de Meyerbeer, et plus precisernent Iemoment de la resurrection d'Helena, Marietta est

allonqee, feignant d'etre morte. Au sifflement quiimite Ie motif de la resurrection des nonnes dansRobert Ie Diable, elle se ieve avec des mouve-

Francais 127

ments raides. Effrayante, elle avance vers Ie per­sonnage de Robert. Les beguines surgissent alors,immobiles et inquietantes, aux fenetres de leurcouvent, dans une atmosphere de film d'epou­vante.

Paul, qui a observe la scene a demi cache, lui

ordonne, courroucs, de cesser cette cornedie.Reste seul avec Marietta, il lui reproche sa

leqerete et sa so if de seduction. II lui assure qu'ilne I'aime pas et que seule sa ressemblance avec

Marie a suscite en lui un desir dont il a desorrnaishonte. Marietta reaqit de facon a la fois concilian­te et enjoleuse, Les tentatives de resistance dePaul sont vaines devant la fine strateqie de la

coquette et tous deux ne tardent pas a se fondreen un baiser passionne. La victoire de la danseuse,qui exige de se rendre chez Paul pour en ecarter

a jamais Ie fantorne de l'epouse decedee, est tota­

Ie.

ACTEIII

Monologue de Marietta dans Ie salon de Paul:face au portrait de Marie, elle parle avec frivolitede la nuit d'amour qu'elle vient de vivre et elle

revendique Ie droit au plaisir et a I'amour. Paul, anouveau ronqe par un sentiment de culpabilite,para1t alors. Une nouvelle fois, la danseuse repondavec une empathie melee de coquetterie. Mais Ie

passage, dans la rue, de la grande procession du

Saint-Sang, accornpaqnee d'une chorale d'en­fants et du chant des fideles, ne fait qu'accentuerI'angoisse de Paul qui, de plus, craint les medi­sances.

Paul est pris d'une sorte d'extase mystique,non exempte d'erotisrne, devant la cerernonie reli­

gieuse et la beaute de la liturgie. Mais sa vision

onirique et spectrale vole en eclats sous les

moqueries de Marietta, qui Ie somme de cesser

de rever a des defunts et a des saints et lui enjointde se consacrer tout entier a elle.

La danseuse adopte cependant rapidement un

autre ton. Elle se montre amoureuse et se repentde son ingratitude et de sa cruaute. Mais Paul

n'accepte pas ses excuses et tente en vain de la

128 Francais

mettre dehors. Furieuse, Marietta insulte Marie et

se saisit de sa chevelure, conserves comme une

relique dans un coffret. Au moment ou elle partd'un rire strident en se moquant de la natte aux

reflets eteints, qu'elle compare avec l'eclat et Ie

soyeux de ses propres cheveux, Paul lui arrache

la chevelure des mains, jette Marietta it terre et

l'etranqle. Les lurnieres s'eteiqnent.La piece dans laquelle se deroule la derniere

scene est celie du debut du premier acte. Tout

semble indiquer que Paul vient de se reveiller

apres un terrible cauchemar. L'apparition de Bri­

gitta confirme que les choses sont redevenues

normales. Marietta, toujours aussi coquette et

enj6leuse, fait son apparition. Elle est venue

chercher son parapluie et ses roses, qu'elle avait

oublies. Mais sa facon de parler, trop insinuante,se heurte au mutisme d'un Paul absorbe dans ses

pensees. Elle Ie quitte it regret. Arrive Frank, it quiPaul declare qu'il ne veut plus voir Marietta, qu'unreve a detruit son reve, qu'un songe amer a mis

fin it ses chimeras. II se demande jusqu'a quelpoint Ie regret des morts doit nous ecarter de la

realite.

Frank lui propose de quitter Bruges avec lui.

Paul accepte. II fait ses adieux it son fidele amour

et quitte lentement la scene. Les visions qu'il a

eues ont ete pour lui une sorte de liberation. Paul

abandonne la "ville rnorte», decide it refaire sa vie.

TERESA LLORET

Proximes funcions

Korngold«En ocaslo de Die tote Stadt»

Sessions al Foyer

Don Quixote:

"I. Don Quixote uber den Ritterbuchernund seine Sehnsucht nach Waffentaten""II. Sancho Panza auf seinem "Grauen?»"III. Don Quixotes Auszuq»"IV. Dulcinea von Toboso»"V. Abenteuer»"VI. Don Quixotes Bekehrung und Tod-

Lieder des Abschieds, op. 14:«Sterbelied-

"Dies eine kann mein Sehnen immer fassen­

«Mend, so gehst du wieder auf"«Gefasster Abschied»

Quartet num. 3 en Re major, op. 34

Solista:lnes Moraleda, mezzosoprano

Stanislav Anghelov, piano

Quartet Korngold

Assessor musical i presentador: Jaume Creus

Dissabte, 29 d'abril, 20.30 h

129

Ariodantede Georg Friedrich Handel

Vessel ina Kasarova / Silvia Tro Santafe, OfeliaSala / Marie Arnet, Elena de la Merced / Lisa Saf­fer, Sara Mingardo / Sonia Prina, Steve Davislim/ John McVeigh, Denis Sedov / Umberto Chium­mo, Marc Canturri

Direcci6 musical: Harry BicketDirecci6 d'escena: Achim Freyer

Friederike Rinne-Wolf

Escenografia: Claudia DodererAchim Freyer

Vestuari: Amanda FreyerTitelles: Barbara i Gunter Weinholdll-lurninacio: Achim FreyerProducci6: Oper Frankfurt

Orquestra Simf6nica del Gran Teatre del Liceu

Cor de Cambra del Palau de la Musica Catalana

Dilluns, 15 de maig, 20.00 h, torn H

Dimecres, 17 de maig, 20.00 h, torn D

Dijous, 18 de maig, 20.00 h, torn PE

Dissabte, 20 de maig, 20.00 h, torn C

Dilluns, 22 de maig, 20.00 h, torn A

Dimarts, 23 de maig, 20.00 h, torn PA

Dimecres, 24 de maig, 20.00 h, torn B

Divendres, 26 de maig, 20.00 h, torn E

Dissabte, 27 de maig, 20.00 h, torn PB

Diumenge, 28 de maig, 17.00 h, torn T

130 Proxirnes funcions

Nabuccode Giuseppe Verdi

En versio concert

Leo Nucci, Maria Guleghina, Aquiles Machado,Giacomo Prestia, Joyce DiDonato, WayneTigges, Josep Fado, Serena Daolio

Direccio musical: Nella Santi

Orquestra Simf6nica i

Cor del Gran Teatre del Liceu

Diumenge, 21 de maig, 18.00 h, torn F

Dijous, 25 de maig, 20.30 h, torn H

Recital Thomas Hampson

Schumann: Liederkreis, op. 35

Barber: Now I have fed and eaten up the rose

In the Wilderness

Night WanderersRain has fallen

Sleep now

I hear an army

Rorem: As Adam Early in the MorningBurleigh: Ethiopia Saluting the Colors

Ives: In Flanders Field

Still: GriefMacDowell: The Sea

White: Shenandoah

Copland: The Boatsmen's Dance

Solista: Thomas Hampson, barfton

Wolfram Rieger, piano

Dilluns, 12 de juny, 20.30 h

Madama Butterflyde Giacomo Puccini

Fiorenza Cedolins / Cristina Gallardo-Domas /Daniela Dessi / Liping Zhang, Richard Leech /

Aquiles Machado / Fabio Armiliato / Albert Mont­serrat, Carlos Alvarez / Dalibor Denis / Joan Pons/ Carlos Bergasa, Enkelejeda Shkosa / Jane Dut­ton / Itxaro Mentxaka, Stanislav Shvets, ClaudiaSchneider, Francisco Vas, Vasily Ladyuk, Celes­tino Varela

Direccio musical: Yves AbelDireccio d'escena: Moshe Leiser i

Patrice Caurier

Escenografia: Christian FenouillatVestuari: Agostino Cavalcall-lurninacio: Christophe ForeyCoproducoio: Gran Teatre del Liceu /

Royal Opera HouseCovent Garden (Londres)

Orquestra Simf6nica iCor del Gran Teatre del Liceu

Dimarts, 13 de juny, 20.30 h, torn 0

Dimecres, 14 de juny, 20.30 h, torn PC

Divendres, 1 6 de juny, 20.30 h, torn C

Dissabte, 17 de juny, 20.30 h, torn PB

Diumenge, 1 8 de juny, 18.00 h, torn F

Dilluns, 19 de juny, 20.30 h, torn H

Dimecres, 21 de juny, 20.30 h, torn B

Dijous, 22 de juny, 20.00 h, torn E

Diumenge, 25 de juny, 17.00 h, torn T

Dilluns, 26 de juny, 20.30 h

Dimarts, 27 de juny, 20.30 h, torn PA

Dimecres, 28 de juny, 20.30 h, torn G

Diumenge, 2 de juliol, 17.00 h, torn PO

Dilluns, 3 de juliol, 20.30 h, torn ADimarts, 4 de juliol, 20.30 h

Dimecres, 5 de juliol, 20.30 h, torn PE

Dilluns, 10 de juliol, 20.30 h

Dissabte, 22 de juliol, 20.30 h

Dimarts, 25 de juliol, 20.30 h

Dimecres, 26 de juliol, 20.30 h

Divendres, 28 de juliol, 20.30 h

Dissabte, 29 de juliol, 20.30 h

Pr6ximes funcions 131

La fascinaci6 per l'Orient«En ocasio de Madama ButterflY"

Sessions al Foyer

Escenes de les operes sequents:Meyerbeer: L'AfricaineDelibes: l.ekme

Mascagni: IrisPuccini: Madama Butterfly(Primera versio de 1904)Bizet: Les pecheurs de pedesMassenet: Thai's

Le roi de Lahore

Assessor musical i presentador: Jaume Tribe

Dijous, 15 de juny, 20.30 h

132 Proximes funcions

Lohengrinde Richard Wagner

John Treleaven, Emily Magee, Luana DeVol, Hans­

Joachim Ketelsen, Reinhard Hagen, Robert Bork,Jeffrey Dowd, Vicenc Esteve Madrid, Jordi Casa­

nova, Francisco Santiago, Stefan Kocan

Direcci6 musical: Sebastian WeigleDirecci6 d'escena: Peter KonwitschnyEscenografia i vestuari: Helmut Brade

ll-lurninacio: Manfred Voss

Coproducci6: Gran Teatre del Liceu I

Hamburgische Staatsoper

Orquestra Sirnfonica i

Cor del Gran Teatre del Liceu

Divendres, 21 de juliol, 20.30 h

Dilluns, 24 de juliol, 20.30 h

Dijous, 27 de juliol, 20.30 h

Diumenge, 30 de juliol, 17.00 h

English National Ballet

Giselle

Coreografia: Jean Coralli i Jules Perrot

Revisada per Marius PetipaReposada per Mary Skeaping

Musica: Adolphe Adam

Director d'orquestra: Martin West

Escenografia i vestuari: David Walker

ll-Iurninacio: David Mohr

Producci6: Mary Skeaping

Orquestra de l'Acadernia

del Gran Teatre del Liceu

Diumenge, 3 de setembre, 17.00 h, torn T

Dilluns, 4 de setembre, 20.30 h, torn H

Dimarts, 5 de setembre, 20.30 h, torn A

Dimecres, 6 de setembre, 20.30 h, torn D

Dijous, 7 de setembre, 20.30 h, torn B

Divendres, 8 de setembre, 20.30 h, torn D

Dissabte, 9 de setembre, 17.00 h

Dissabte, 9 de setembre, 21.30 h, torn C

Coordinaci6: Juan Carlos Olivares.

Disseny del programa de rna: Susana Rodriguez.Disseny de la col-leccio: Josep Baqa,Preimpressi6: Quintana, S.L.

Impressi6: Grafos S. A. D.L. B"15.785"2006

Publicitat: Megmar 2001, S.L.

Fotografies de la producci6: Klaus Lefebvre.Coberta i solapa: Klaus Lefebvre

(Die tote Stadt, Festival de Salzburg).Traduccions: TCS, I:Avenc;:, Discobole, Jacqueline Hall.

Aqrairnents: Erich Wolfgang Korngold Society,Bernd O. Rachold, Olaf Kiener.

EI Gran Teatre del Liceu ha obtingut la certificaci6 ISO 14001

(International Standard Organitation) / EMAS (Ecomanagementand Audit Scheme).

Textos

-