POBLE VIU

L’activitatmunicipal des del febrer

El Ter, víctima d’un transvasament abusiu. Per una autèntica nova

cultura de l’aigua

POBLE VIUButlletí Informatiu de la Candidatura d’Unitat Popular de Celrà · Núm. 3 · II Època· Octubre 2008

L’alcalde trenca els seuscompromisos

POBLE VIU

L’aigua de Bordils i Celrà: canonades en comptes de solucions reals

En el ple del mes de març es va aprovar per majoria absoluta (tots els grups municipals hi van votar a favor excepte la CUP) un conveni de col-laboració entre els ajuntaments de Celrà i Bordils pel qual es regula el subministrament d’aigua potable de

la nostra població a la veïna. Aquest conveni, proposat per l’Agència Ca-talana de l’Aigua i que suposada-ment ha de resoldre el problema de potabilitat de l’aigua de Bordils, im-plica la construcció d’una canonada mitjançant la qual es transvasaran entre 50 i 150 m3/dia (amb nivells màxims a l’estiu) d’aigua de Celrà cap a Bordils; allí les aigües es bar-rejaran i consegüentment els nivells de nitrats es situaran per sota dels 50 ppm (parts per milió), nivell apte per al consum. El conveni té una va-lidesa de vuit anys, per assegurar el subministrament d’aigua. En el supò-sit que la concentració de nitrats en l’aigua dels pous de Bordils es situï dins dels paràmetres sanitàriament acceptables, un 10% del consum d’aigua a Bordils es continuarà cap-tant de la xarxa de Celrà.

Aquest acord implica que Bordils dependrà de Celrà, i per tant no apor-ta solucions per a l’autonomia del municipi. Es tracta d’una solució fàcil, temporal i, a la llarga, cara. L’ACA co-

neix prou el territori per saber que la solució òptima no és aquest conveni, sinó la construcció d’un pou nou en una zona adequada per a l’extracció d’aigua en el mateix municipi, ja que sempre és millor diversificar l’extrac-ció d’aigües subterrànies que no pas concentrar-la en un sol punt.

D’altra banda, després de con-sultar diferents dades públiques so-bre la qualitat de l’aigua de Bordils, concretament sobre el seu contingut en nitrats, hem pogut observar que al llarg dels darrers deu anys hi ha hagut fluctuacions: a partir de l’any 2005 –el més afectat, amb 79,7 mg/l de NO3 en el pou municipal i 62,5 mg/l al pou de can Terrades–, els nivells de nitrats mostren una clara tendèn-cia a la baixa. El 2007, el pou munici-pal encara es situava per sobre dels 50 mg/l, concretament en 57,7 mg/l, però a les darreres anàlisis efec-tuades el 22/1/2008 i el 24/7/2008 els nivells han resultat aptes per al consum, segons dades del SINAC (Sistema de Información Nacional de Aguas de Consumo). Cal realment, doncs, construir aquesta canonada?

Durant el ple, el regidor de la CUP va exposar aquestes dades, va sug-gerir la possibilitat de fer un estudi per aïllar la causa de la contaminació

de l’aigua de Bordils i, si és possible, eliminar-la, la qual cosa garantiria l’autonomia del poble, i va argumen-tar que la qualitat dels pous de Celrà, que està lluny de ser òptima, podria empitjorar a conseqüència de l’in-crement de l’extracció intensiva que suposa l’acord de transvasament. L’alcalde va respondre que si l’acord fos perjudicial per a Celrà no s’hauria signat i que els estudis realitzats a la cubeta demostren que els problemes de Bordils deriven d’una qüestió de «conformació hidrogeològica» pel fet que el municipi «té la mala sort de te-nir els pous al costat de la carretera». En cap moment, però, va rebatre els dubtes sobre l’oportunitat i idoneïtat de l’acord proposat; ben al contrari, va aprofitar l’avinentesa per acusar la CUP de pretendre donar lliçons, de mal veïnatge i de deslleialtat, i enca-ra hi va afegir que hauria preferit que el regidor de la CUP hagués callat.

És un signe de mal veïnatge no es-tar d’acord amb un projecte que plan-teja dubtes prou raonables i proposar alternatives que suposin una millora per a tots dos municipis? O potser és que l’alcalde simplement no suporta la discrepància?

Aquest acord implica que Bordils dependrà de Celrà, i per tant no aporta solucions per a l’autono-mia del municipi. Es trac-ta d’una solució fàcil, tem-poral i, a la llarga, cara

va com va...

És un signe de mal veïnat-ge no estar d’acord amb un projecte que planteja dubtes prou raonables i proposar alternatives que suposin una millora per a tots dos municipis?

2

POBLE VIU

Continuem defensant els nostres compromisos electorals

Al cap d’un any i uns quants mesos, des de la CUP continuem treballant en el model de poble que vam defensar en el nostre programa electoral. Com sempre hem dit, som l’expressió d’una voluntat que vol ser una alternativa de govern real, i per això mantenim ferms els compromisos adquirits amb els ve-ïns i les veïnes de Celrà. El nostre pro-jecte va més enllà d’aquesta legislatu-ra, partint de la base que ara com ara, amb les representacions obtingudes pels diferents grups, el nostre regidor te un escàs marge per poder canviar la dinàmica municipal.

Però no ens donem per vençuts; al contrari, al nostre entendre, el got està mig ple. Amb empenta i il·lusió hem anat presentant multitud de mocions als plens municipals, la majoria de les quals s’han aprovat. Algunes s’han quedat al calaix, però estem conven-çuts que han servit per fer replantejar maneres de fer que semblaven inamo-vibles.

La participació ciutadana, un dels pilars del nostre programa, no l’hem utilitzat com un mer reclam electoral, sinó que hem intentat convertir-la en una manera de governar. Tenim clar que no ho hem aconseguit, però el que sí que hem aconseguit és crear un espai a l’oposició on tothom és con-vidat a participar i decidir, i mitjançant les assemblees de la CUP hem portat als plens municipals l’opinió de molts celranencs i celranenques.

La defensa dels serveis públics per garantir un nivell satisfactori de qualitat de vida per a tota la ciutadania també ha estat sempre al primer punt de la nostra agenda. Hem defensat els in-teressos de la població en el conflicte horari amb el CAP, la necessitat de fer un nou casal d’avis amb centre de dia, una nova escola bressol, la millora i ampliació dels equipaments esportius i tot el que hem anat detectant que ha de millorar o falta al poble. Alguns objectius els hem aconseguit conjun-

tament amb altres grups polítics, men-tre que en altres no hem trobat prou suport per tirar-los endavant.

La cultura popular ha estat un altre dels nostres eixos bàsics d’actuació. Hem proposat la creació del Consell Municipal de Cultura, la recuperació de l’hotel d’entitats i, sobretot, ens hem reunit periòdicament amb les entitats per conèixer les seves necessitats i prestar-los suport. En aquest camp tampoc hem aconseguit tot el que vo-líem, però estem convençuts que hem contribuït perquè les dinàmiques co-mencin a canviar en positiu.

Nosaltres tenim ganes de continu-ar treballant, i ens dóna força el fet de veure que la ciutadania s’implica en els afers municipals. Per això us demanem que us mantingueu actius, perquè queda molta feina per fer. Com més persones decidim arremangar-nos per treballar plegats, més aviat aconseguirem fer de Celrà un poble viu.

+ 2 a l’AMPA del CEIP Les Falgueres per aconseguir mobilitzar la ciutadania en defensa de l’obertura de l’escola.

+ 4 a les entitats esportives de Celrà per la feina feta.

+ 6 a la unanimitat aconseguida per aprovar i tirar endavant el casal de la gent gran i centre de dia Can Ponac.

+ - CARNETPER PUNTS

- 10 al retard en la construcció i obertura de l’Ateneu.

- 6 a l’alcalde per vetar les moci-ons de la CUP.

- 4 a l’Entesa per Celrà per votar en contra de la moció que dema-nava la llibertat de Francesc Arge-mí, Franki.

POBLE VIUButlletí Informatiu de la CUP - CelràNúm. 3 · II Època· Octubre 2008

COL·LABORA AMB LA CUP: Contacteu amb nosaltres o envieu les vostres suggerències a: celra@cup.cat. També ens trobareu cada dimecres, a partir de les 2/4 de 8 del vespre al Centre Cívic La Fàbrica

EDITORIAL

En aquesta secció atorguem o restem punts sobre un carnet virtual a les persones o col·lectius que hagin destacat per les seves actuacions positives o negatives, al nostre entendre, respecte del poble.

Edició, redacció i correcció de tex-tos: CUP Celrà. Fotografia: CUP Celrà. Maquetació: CUP Celrà. Adreça electrònica: celra@cup.cat · www.celra.cup.cat

3

POBLE VIU

En defensa del Ter: prou agressions al territori

El darrer dissabte 14 de juny, les comarques gironines vam sortir al carrer en defensa del nostre riu, el Ter, víctima des de fa molts anys d’una progressiva pèrdua de cabal a causa del transvasament d’ai-gua cap a Barcelona, que té greus conseqüències mediambientals i econòmiques.

Des dels anys 60, el Ter ha es-devingut la principal font d’abas-tament de l’àrea metropolitana de Barcelona, mitjançant el transva-sament des del Pasteral cap a les conques del Besòs i del Llobregat. Any rere any, aquest transvasament ha incrementat el seu cabal seguint el ritme de creixement urbanístic de Barcelona, fins a arribar als actuals 210 hm3/any, que representen el 75% del total de l’aigua que es re-cull de la conca del Ter.

Aquest transvasament abusiu que fa tants anys que dura incompleix la llei del 1959, per la qual s’han de garantir 3m3/s en el pas del riu per Girona i prou aigua per als regants

del Ter. El juny passat, tot i les plu-ges, el cabal a Girona es situava al voltant d’1 m3/s.

L’alarmant disminució del riu Ter té conseqüències molt greus: la dismi-nució de la qualitat de l’aigua, que en alguns sectors arriba a estar conta-minada, la sobreexplotació dels aqüí-fers, l’afavoriment de la intrusió salina, la colonització d’espècies invasores i oportunistes i consegüentment la dis-minució d’espècies autòctones, així com una important afectació de l’acti-vitat econòmica agrícola.

És evident que aquesta situació no pot continuar: calen solucions urgents per al retorn del cabal al riu

Ter. Tanmateix, no creiem que la in-terconnexió de xarxes ni el transva-sament de l’Ebre o del Segre siguin

cap solució; al contrari, aquests sistemes suposaran més quantitat d’aigua derivada cap a l’àrea metro-politana i afavoriran el creixement urbanístic i el malbaratament i mal ús de l’aigua. Entenem que la nova cultura de l’aigua s’ha d’enfocar des de l’estalvi, amb inversions per a la seva reutilització i per a l’eficiència i la millora dels sistemes d’aprofita-ment. És imperdonable que es perdi el 25% de l’aigua transvasada!

En comptes de malmetre més con-ques, cal ser conscients del proble-ma des d’una perspectiva global i adoptar solucions no agressives per al territori.

LA CUP DE CELRÀ TAMBÉ VA PARTICIPAR A LA MANIFESTACIÓ DEL 14 DE JUNY A GIRONA. DUES MIL PERSONES VAN SEGUIR EL RECORREGUT TOT CRIDANT CONSIGNES EN DEFENSA DEL TER I CONTRA ELS TRANSVASAMENTS.

No creiem que la inter-connexió de xarxes ni els transvasaments siguin cap solució

TERRITORI

Reclamem una gestió sostenible i assenyada de l’aigua, enfocada des de l’estalvi i les inversions per millorar els sistemes d’aprofitament

4

POBLE VIU

L’Ajuntament de Celrà va aprovar en el ple d’abril passat la moció presenta-da per la CUP que proposava unir-se a la seixantena de municipis catalans que s’han declarat com a zona lliure d’organismes genèticament modificats i donar suport a la campanya «Som lo que sembrem», entre altres mesures.

Els darrers anys s’han donat a conèi-xer prou estudis científics i experiències que alerten dels riscos sanitaris i ambi-entals dels aliments i cultius modificats genèticament. «Som lo que sembrem»

va néixer amb el doble objectiu de sen-sibilitzar la població respecte d’aquests riscos i promoure una iniciativa legisla-tiva popular per tal que el Parlament de Catalunya debati una proposta de llei que pretén aconseguir aturar el cultiu i desenvolupament d’aliments transgè-nics en l’àmbit territorial català, garantir un etiquetatge exhaustiu dels produc-tes que en contenen i investigar els seus efectes.

Celebrem l’èxit d’aquesta iniciativa, ja que perquè prosperés calia recollir un

mínim de 50.000 signatures en tres me-sos i la xifra s’ha superat amb escreix: 105.896 persones hi han donat suport. La discussió al Parlament podria tenir lloc a final de 2008.

+info: www.somloquesembrem.org

L’estelada presideix els actes de la Diada 2008

Una seixantena de persones van assistir als actes commemoratius de la Diada de l’11 de Setembre, organit-zats per la CUP de Celrà, que van te-nir lloc a l’esplanada de davant l’ajun-tament a partir de les 11 del matí.

En primer lloc es va celebrar un es-morzar popular. Tot seguit es va pro-cedir a la lectura de la moció promo-guda per iCelrà i la CUP l’aprovació de la qual en el darrer ple va servir perquè l’estelada pengés aquest dia a l’edifici del Centre Cívic amb motiu del centenari de la bandera. Amb aquesta iniciativa Celrà s’unia als més de cent municipis catalans

on va onejar l’estelada. Finalment va tenir lloc la tradicional cantada d’Els segadors.

A Bordils, els actes van estar orga-nitzats per La Pioixa i Cuiners Solida-ris, amb la col·laboració de l’Assem-blea de Joves de Celrà, i van incloure un castell inflable, un acte polític amb hissada de la senyera i cantada d’Els segadors i un dinar popular.

A Girona, els actes convocats per l’esquerra independentista van ser se-guits per milers de ciutadans i ciutada-nes i van culminar amb una gran mani-festació on més de 2.500 persones van recórrer els carrers de la ciutat.

VEÏNS I VEÏNES DE CELRÀ L’11 DE SETEMBRE D’ENGUANY.

Celrà, lliure de transgènics

Èxit de la2a CalçotadaPopular

El dissabte 15 de març la CUP va organitzar la 2a Calçotada Popular al Centre Cívic la Fàbrica. Desenes de nens i nenes, acompanyats dels seus pares, van gaudir de l’actuació del grup d’animació infantil País de Cotó. Seguidament més de 100 per-sones van menjar-se 1.100 calçots i 120 botifarres en un ambient festiu i de celebració. Des de la CUP volem agrair a totes aquestes persones la seva assistència i convidar-los a re-petir a la calçotada de l’any que ve, que de ben segur serà encara més multitudinària i festiva.

POBLE

VIU

5

POBLE VIU

Febrer: l’Entesa vota no a lespropostes dedemocràciaparticipativa

Per al primer ple ordinari de l’any, la CUP va presentar tres mocions. A la primera, s’instava l’Ajuntament a adherir-se a la campanya «Decideixo decidir», impulsada per la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) i la Platafor-ma Sobirania i Progrés (PSiP). Va ser aprovada amb els cinc vots a favor d’iCelrà i la CUP, l’abstenció de qua-tre regidors de l’Entesa i el vot con-trari de la regidora restant de l’equip de govern.

La segona i la tercera mocions feien referència al funcionament de l’Ajuntament i la seva relació amb la ciutadania. Hem reiterat sempre la nostra voluntat que els plens i en ge-neral l’activitat del consistori s’obrin a la població, i per això vam presen-tar una moció perquè s’elaborés un reglament orgànic municipal (ROM) i una altra perquè es permetés als

veïns i veïnes del poble adreçar preguntes per escrit als plens i que aquests poguessin aturar-se en cas de qüestions especialment proble-màtiques perquè els celranencs i cel-

ranenques tinguin l’ocasió d’expres-sar les seves opinions. En aquest cas, tots cinc regidors de l’equip de govern van votar en contra de les dues propostes. Paradoxalment, el programa electoral de l’Entesa pre-veia mesures similars, que fins al moment, però, no s’han traduït en cap proposta concreta. Cal remarcar que en la moció del ROM es va pro-duir un empat, ja que, en absència del regidor de CiU, iCelrà va sumar els seus vots als de la CUP, de ma-nera que va haver de ser el vot de qualitat de l’alcalde el que decantés la balança a favor del no.

A banda de demostrar amb els

seus posicionaments que no apos-ta per les polítiques en favor de la democràcia participativa, l’equip de govern mostrava ja signes de deso-rientació i feia la impressió de tenir problemes per assumir la feina de gestionar l’Ajuntament.

Març: l’Ajuntament delega la gestió de l’IBI

D’aquest ple cal destacar la propos-ta de l’equip de govern de delegar a

L’activitat municipal des del febrer

Al febrer l’Ajuntament de Celrà es va adherir a la campanya «Decideixo decidir»

L’AJUNTAMENT

6

A les pàgines següents us oferim un resum dels punts que considerem més rellevants del desenvolupament dels plens celebrats a l’Ajuntament des de principi d’any. Recordeu que al nostre web (http://celra.cup.cat/) podeu consultar el con-tingut íntegre de les mocions que presentem, i que les actes dels plens estan disponibles al web municipal www.celra.cat.

POBLE VIU

la Diputació de Girona la gestió, re-captació i inspecció de l’IBI. Tots els grups municipals van votar-hi favora-blement excepte la CUP. Vam decidir abstenir-nos com a forma d’expressar el nostre malestar amb les actuaci-ons de l’Entesa. Pocs mesos abans s’havien aprovat els pressupostos del 2008 amb una plantilla de personal on ja s’incloïa el personal dedicat espe-cíficament a les funcions que ara es proposava delegar, de manera que la nova situació afegia, al cost de man-teniment de la plantilla, el nou cost de

la delegació de l’IBI (el 2,5% de la re-captació). La decisió s’havia d’haver previst amb temps i exposar-ne la intenció als grups de l’oposició. Sen-se en cap cas parlar de reducció de personal, vam plantejar que hi havia altres vies possibles, com ara invertir en la formació de treballadors/es per-què poguessin assumir aquesta feina. Aquest era el sentit del nostre vot i així el vam explicar, encara que l’al-calde volgués tergiversar-lo en posar en boca del regidor de la CUP parau-les que aquest mai no havia pronun-ciat: «No és que a partir d’ara hi hagi gent que s’estarà de braços plegats, com ha comentat el Sr. Cornellà», va afirmar amb tota la barra.

Com a segon punt interessant, es va portar a votació l’aprovació d’un con-veni entre els ajuntaments de Celrà i Bordils que estableix els termes de subministrament d’aigua potable del nostre municipi al veí. La CUP va que-dar-se sola defensant el no a aquest acord, ja que la resta de partits van votar-hi favorablement. Trobareu in-formació detallada del contingut del conveni, de les nostres raons per jus-tificar el vot contrari i de la discussió en el ple a la pàgina 2 d’aquesta re-vista.

La manca de planificació fa que la delegació de l’IBI suposi una despesa extra per a l’Ajuntament

L’AJUNTAMENT

Al ple de maig es va aprovar inici-alment el Reglament de funcionament del Consell Municipal de Cultura amb els vots de l’equip de govern i CiU. La CUP vam decidir abstenir-nos en la votació després d’haver demanat la retirada d’aquest punt. La nostra pos-tura es basava en la manera com s’ha-via dut a terme el procés d’elaboració d’aquest Reglament, i concretament en l’incompliment del Decret d’alcal-dia 110/2008, el qual especificava en el cinquè punt: «Les tasques de pre-paració d’informació i propostes entre els membres de la Comissió han de ser periòdiques fins que lliurin a l’Al-caldia l’avantprojecte de reglament».

Aquesta comissió s’havia reunit tan sols una vegada, el 12 de març, i no vam rebre’n cap altra informació fins a la reunió de la Junta de Portaveus del 6 de maig, en què l’equip de govern es va limitar a anunciar que el Reglament es sotmetria a votació en aquest ple.

Està clar que l’Entesa entén la par-ticipació d’una manera molt diferent de com l’entenem nosaltres: en el ple vam demanar que, prèviament a la vo-tació, es fes arribar la proposta a totes les entitats del poble i se’ls convoqués a una reunió per tal que poguessin participar en la seva redacció final; l’alcalde va respondre que hi podien començar a participar a partir de la seva publicació oficial, ja que s’obria un període de 30 dies perquè perso-nes i entitats poguessin presentar-hi al·legacions. Com que no creiem que d’això se’n pugui dir participació ciu-tadana, vam decidir convocar les enti-

Abril: Celrà es declara lliure de transgènics

Per al ple municipal del mes d’abril la CUP va presentar una moció en què proposava declarar el municipi lliure d’organismes genèticament modificats, demanar a la Generalitat que iniciï els tràmits normatius perquè també s’hi declari Catalunya i donar suport a la iniciativa legislativa popular promogu-

da per la campanya «Som lo que sem-brem». La proposta es va aprovar per majoria simple, amb els vots a favor de 3 regidors/es d’iCelrà i del de la CUP i l’abstenció de la resta. Trobareu més informació sobre aquesta declaració i sobre la campanya «Som lo que sem-brem» a la pàgina 5 d’aquesta revista.

Maig: l’equip de govern exhibeix el seu peculiar concepte de participació

Al maig, l’Entesa va sot-metre a votació un re-glament del Consell de Cultura elaborat sense participació de les entitats del poble

7

POBLE VIU

tats per explicar-los la situació i fer-los saber que podien presentar esmenes al Reglament.

En el mateix ple vam haver de la-mentar l’actitud de l’Entesa i de CiU de no voler acceptar l’entrada en l’or-dre del dia per via d’urgència d’una moció presentada per la CUP amb el suport d’iCelrà. La moció, que ha-via estat redactada amb poc temps a demanda de veïns i veïnes del poble, la qual cosa havia impedit portar-la a la Junta de Portaveus, feia referència als fets succeïts al poble el 12 d’abril, en què un grup de neonazis van pin-tar esvàstiques i altres elements nazis en diversos edificis del centre de Celrà i a l’estació i van increpar, amenaçar i agredir diferents persones del poble. En la moció es demanava que l’Ajunta-ment condemnés aquests fets no com una bretolada fortuïta sinó com una actuació plenament intencionada i que es personés com a acusació popular per tal d’emprendre les accions penals oportunes contra els seus autors.

La CUP vam optar per retirar la mo-ció després de comprovar que no rebia el suport necessari, un fet francament lamentable, sobretot pensant en els veïns i veïnes que van patir aquests

Al ple del 10 de juny es van aprovar les tres mocions que havia presentat la CUP per ser debatudes. La moció de suport a la campanya «Catalunya lliure de bosses de plàstic», prèvia-ment consensuada amb la resta de grups, va ser aprovada per unanimitat.

La moció de condemna de les agres-sions i els desperfectes ocasionats per un grup de neonazis al poble, que ja havíem intentat presentar per urgèn-cia en el ple del mes de maig, va ser rectificada en alguns punts i es pre-sentava aquesta vegada signada con-juntament amb l’Entesa i iCelrà; també

va ser aprovada per tots els grups mu-nicipals. Finalment, tot i el vot sorpre-nent de l’equip de govern (5 vots en contra) i gràcies al vot conjunt de tota l’oposició (6 vots a favor), també es va aprovar la moció en la qual es dema-nava la llibertat de Francesc Argemí, Franki, un jove terrassenc empresonat després d’un judici ple d’irregularitats.

Entre els acords de la primera moció, es va aprovar que l’Ajuntament de Celrà s’adhereixi a la campanya «Catalunya lliure de bosses de plàstic» i que de-mani al Govern de la Generalitat la regulació del consum indiscriminat i gratuït de bosses de plàstic. També es va decidir engegar dinàmiques amb el sector comercial de Celrà per fomen-tar-ne la reducció i divulgar els acords de la moció entre els centres educatius del poble i en totes les campanyes que s’emprenguin relacionades amb el co-merç i el medi ambient.

Amb l’aprovació de la segona moció, l’Ajuntament de Celrà va acordar con-demnar les agressions i els desperfec-tes ocasionats al poble el 12 d’abril per

un grup de neonazis, rebutjar l’ideari totalitarista d’aquests grups i estudiar la possibilitat de personar-se com a acusació popular per tal d’emprendre les accions legals oportunes.

Finalment, els acords de la tercera moció inclouen demanar la immediata posada en llibertat de Francesc Arge-mí i la revisió del cas, mostrar un ferm rebuig de les manifestes irregularitats judicials que s’han produït en aquest

Juny: s’aproven les tres mocions presentades per la CUP

Al ple de juny, l’Ajunta-ment va acordar con-demnar les agressions i els desperfectes ocasio-nats al poble el 12 d’abril per un grup de neonazis

8

Tot i el sorprenent vot negatiu de l’equip de go-vern, també es va apro-var la moció en la qual es demanava la llibertat de Francesc Argemí, Franki

L’AJUNTAMENT

POBLE VIU

afer i sol·licitar al Parlament espanyol que prengui la iniciativa legislativa de suprimir els articles 490, 491 i 543 del Codi Penal, que tipifiquen els delictes de calúmnies i injúries a la Corona i ultratges a Espanya.

Tot i que valorem molt positivament els acords presos en aquest ple, vo-lem manifestar la nostra decepció i el nostre desacord total amb la decisió de l’equip de govern de votar contra la llibertat d’en Franki. No és la prime-ra vegada que ens sorprenen actituds semblants, i cada vegada fa més la impressió que el grup municipal de l’Entesa s’ha allunyat dels principis fundacionals d’aquesta agrupació d’electors, sobretot el que fa referèn-cia a la seva independència respecte als partits polítics. El seu vot negatiu

a demanar la llibertat d’un jove em-presonat pel simple fet de (suposada-ment) despenjar una bandera espa-nyola, o el seu posicionament contrari a reconèixer el dret a l’autodetermina-ció, els situen ideològicament més a prop de l’òrbita del PSOE que no pas d’aquesta autoproclamada indepen-dència política.

D’altra banda, entre els acords del ple també cal destacar l’aprovació de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per la utilització d’instal·lacions culturals municipals. La CUP vam ser l’únic grup municipal que vam votar-hi en contra, després de rebre una ne-gativa a la nostra demanda que es rectifiqués el text. Un dels apartats de l’ordenança especificava que les enti-tats del municipi quedarien exemptes

de la taxa sempre que no cobressin entrada o retribució econòmica. Vam demanar la modificació d’aquest apar-tat entenent que la majoria d’entitats culturals organitzen activitats en les quals es cobra una entrada per ga-rantir així la supervivència de l’entitat i poder continuar realitzant actes. Tot i que l’equip de govern va afirmar que no tenia intenció de cobrar la taxa a les entitats del poble, el cert és que no era això el que s’afirmava en l’or-denança. A la mateixa reunió en què vam convocar les entitats per la qües-tió del Reglament del Consell de Cul-tura vam repartir-los còpies de l’Orde-nança perquè poguessin valorar si la redacció era prou idònia i presentar-hi també, si ho consideraven oportú, les al·legacions corresponents.

Aquest juliol passat el ple es va celebrar el dia 29 en comptes del segon dimarts de mes, com és ha-bitual. L’ajornament responia a la vo-luntat de l’equip de govern d’incloure en l’ordre del dia determinats punts que d’altra manera no haurien pogut ser tractats fins al setembre, i es va fer saber als grups municipals que

s’anunciaria oportunament la data definitiva. El problema és que, sense que ni tan sols s’hagués confirmat aquesta data, la convocatòria a la Junta de Portaveus prèvia al ple es va produir el mateix dia de la reunió i tan sols un parell d’hores abans; a més, els grups van ser convocats al matí, trencant així l’acord que les

juntes de portaveus tindrien lloc a la tarda per facilitar que hi pogués concórrer tothom, ja que la majoria de regidors i regidores treballen fora de l’Ajuntament. Tot plegat va fer impossible que el regidor de la CUP pogués assistir a la reunió.

Aquesta és la primera d’una sè-rie d’actuacions que només podem qualificar de deplorables i que han caracteritzat el tarannà de l’equip de govern, i concretament de l’alcalde, abans i durant el ple de juliol. Val a dir que no ens trobem davant una situació nova o conjuntural, sinó que, lamentem dir-ho, fa temps que l’alcalde de Celrà ens té acostumats a una conducta com a mínim poc elegant.

Malgrat la impossibilitat d’assistir a la Junta de Portaveus, la CUP havia presentat prèviament dues mocions per ser tractades al ple: l’una so-bre la directiva europea que pretén

continua a la pàgina següent

9

Juliol: l’alcalde veta les mocions de la CUP

L’AJUNTAMENT

POBLE VIU

l’ampliació de la jornada laboral fins a 65 hores i l’altra sobre l’acomiada-ment improcedent d’un treballador de les empreses Prodaisa – General de Serveis (vegeu pàg. 11). Cap de les dues, però, no va ser inclosa a l’ordre del dia, sense que rebéssim cap explicació al respecte.

Ja durant la celebració del ple, vam aprofitar el torn de precs i pre-guntes per interpel·lar l’alcalde a propòsit d’aquesta omissió. En la seva resposta, aquest va acusar el regidor de la CUP de manca de res-pecte a la resta de grups per haver enviat les mocions a l’Ajuntament per correu electrònic i ni tan sols ha-ver-se presentat a defensar-les a la Junta de Portaveus. El regidor de la CUP va replicar que fins ara s’havi-en acceptat sense cap problema les mocions trameses per aquesta via, que la manca de respecte més avi-at havia estat convocar-lo a la Junta dues hores abans i que l’alcalde es-tava faltant a la veritat en algunes de les seves afirmacions. La discussió va finalitzar aquí perquè l’alcalde va tancar-la molt al seu estil: passant a una altra qüestió sense més.

Deixant de banda aquesta sobta-da exigència de formalitat en la pre-sentació de mocions –no cal dir que

des de llavors ens guardem prou de no registrar-les–, el més indignant és que l’alcalde s’escudés en la no-as-sistència a una reunió convocada de mala manera per no incloure les mo-cions a l’ordre del dia: en primer lloc, perquè, que nosaltres sapiguem, as-sistir a les juntes de portaveus no és cap requisit per a l’admissió a tràmit de mocions, i en segon lloc perquè en iniciar-se la legislatura Francesc Camps es va comprometre a tractar totes les mocions que presentessin els grups municipals que formen el consistori, un gest que l’honorava però que pel que es veu només re-corda quan li convé.

És sabut que la legislació actu-al dota els ajuntaments d’un règim presidencialista, en què els alcaldes i alcaldesses –dins les minses com-petències de l’Administració local– tenen plens poders en molts àmbits, per exemple per incloure o no els punts que els semblin oportuns en els ordres del dia dels plens, o per tenir sempre l’última paraula en els debats de les sessions plenàries. Per això el compromís esmentat de l’alcalde tenia un valor afegit d’apro-fundiment democràtic en la política municipal, però lògicament tot plegat queda en res quan s’utilitzen subter-fugis per defugir pactes no escrits.

El cert és que fa la impressió que l’alcalde no volia que es debatés al-guna de les mocions, i va constru-ir una argumentació demagògica, amanida amb retrets gratuïts, per justificar el que va fer, que és, ras i curt, vetar-les.

Com dèiem abans, però, aquesta actitud no és nova, i potser ja va sent hora de denunciar-la encara que si-

gui una qüestió que preferiríem no haver de tractar: el comportament de l’alcalde en ocasions dista molt de ser exemplar, com correspondria al seu càrrec. No és només que res-pongui a les preguntes de l’oposició amb mitges veritats o evasives, o que directament s’abstingui de con-testar, o que la informació que trans-met als altres grups sigui sovint par-cial o esbiaixada, o que amb massa freqüència la documentació de cada

ple arribi als regidors amb poquíssim marge de temps per estudiar-la, per esmentar només alguns exemples, sinó que les sortides de to i les des-qualificacions envers representants dels altres grups han estat el pa de cada dia des de l’inici de la legislatu-ra. Entenem que la política implica confrontació i debat, que pot arribar a ser agre, però en cap cas pot ul-trapassar el límit de les bones ma-neres. Qui hagi assistit a algun ple sabrà de què estem parlant.

Preguem al senyor alcalde que deixi de comportar-se com un xèrif de western i que recuperi el taran-nà dialogant i democràtic que afirma ostentar. Pensem que tothom li ho agrairà, començant probablement pels ciutadans i ciutadanes que el van portar a l’alcaldia amb els seus vots.

Fa la impressió que l’alcal-de no volia que es debatés alguna de les mocions, i va construir una argu-mentació demagògica per justificar el que va fer, que és, ras i curt, vetar-les

Les sortides de to i les des-qualificacions de l’alcal-de envers representants dels altres grups han es-tat el pa de cada dia des de l’inici de la legislatura

10

L’AJUNTAMENT

POBLE VIU

Solidaritat amb el treballador de Prodaisaacomiadat improcedentment

El passat dimecres dia 25 de juny, Francesc Urgell, treballador de les empreses Prodaisa – General de Serveis, va ser objecte d’acomiada-ment improcedent, tal com reconeix el mateix escrit de notificació tramès per la direcció de l’empresa. Aques-ta actuació, el veritable motiu de la qual era impedir la presentació d’una candidatura encapçalada per Urgell a les eleccions sindicals, es va comple-mentar amb l’obertura d’expedients a altres treballadors/es que formaven part de la candidatura o hi donaven suport.

Diverses organitzacions sindicals, entitats ciutadanes i partits polítics van denunciar aquesta greu situació, que constitueix un atac frontal a les llibertats sindicals bàsiques i en ge-neral a les llibertats i drets que han de ser respectats i defensats en qual-sevol societat que es consideri demo-cràtica.

Tenint en compte que les empre-ses Prodaisa – General de Serveis són concessionàries de serveis pú-blics al nostre municipi, i sense voler posar en qüestió la legalitat i la pro-cedència de la concessió ni els resul-tats dels serveis prestats, semblava evident que el consistori no podia quedar indiferent davant un cas tan greu d’atac als treballadors i treba-

lladores, als seus drets sindicals i també a la convivència democràtica en general.

És per això que la CUP va presen-tar una moció per al ple de juliol en què es proposava que l’Ajuntament s’adrecés a l’empresa per demanar la readmissió del treballador i que es re-consideressin els expedients oberts. Inexplicablement, la moció no va ser inclosa per l’alcalde a l’ordre del dia (vegeu article sobre el ple a les pàgi-nes anteriors). Causa estupor, dit sigui de passada, que en aquestes matei-xes dates el web municipal celra.cat dediqués l’espai «La web convidada» precisament a l’empresa Prodaisa.

Vam tornar a presentar la moció al ple de setembre, però va ser amb el mateix resultat. En cap cas vam re-bre una explicació raonable d’aques-ta omissió, de manera que no podem sinó deduir que l’alcalde, simplement, no volia que aquest afer es debatés públicament en sessió plenària. Tot i això, vam intentar que la moció entrés a l’ordre del dia per via d’ur-gència, però malauradament no vam obtenir el suport necessari de tots els grups de l’oposició. Els treballadors de Prodaisa que van assistir al ple van contemplar decebuts el desenvo-lupament de la sessió i van ser obse-quiats, per postres, amb certs som-riures sorneguers de part del grup de l’Entesa.

Des de la CUP de Celrà volem mostrar la nostra solidaritat envers el treballador acomiadat i la resta de tre-balladors i treballadores de l’empresa que han patit l’obertura d’expedients.

+ info: http://canonada.spaces.live.com/

ALGUNS TREBALLADORS DE PRODAISA VAN ASSISTIR AL PLE PER DONAR SUPORT AL COMPANY ACOMIADAT.

Vam presentar una moció per demanar la readmis-sió del treballador però per dues vegades con-secutives no s’ha inclòs a l’ordre del dia

SINDICAL

11

POBLE VIU

Des de 1996, l’Associació Juvenil Esplai Celrà, entitat sense ànim de lucre, promou activitats per a infants i joves en l’àmbit de l’educació no formal al llarg de tot l’any. Realitzen «un projecte educatiu anual, amb activitats lligades a altres en-titats de la població, un grup d’esplai per a la mainada de primària durant el curs escolar i casals durant l’estiu», amb la fi-nalitat d’«oferir un servei ludicoeducatiu i cobrir alhora una necessitat de les famí-lies en situació laboral activa». Pretenen transmetre «una altra visió del temps lliure dins una societat on el temps d’oci s’ha convertit en una eina del consum» i inculcar a la mainada «respecte envers el seu context natural i social, fomentar l’esperit crític, transformador i coherent i que aprenguin a treballar en equip i a adquirir responsabilitats». Pensen que tot això, a més d’un tracte humà proper i no buscar el benefici econòmic de les activitats que realitzen, és el que els diferencia d’una empresa de lleure.

–Penseu que la vostra tasca està re-coneguda per la gent del poble?

–Hi ha qui veu la nostra tasca com una part essencial per a la formació integral de l’individu i ens donen el seu suport incondicional, i hi ha famílies que utilitzen aquest projecte educatiu només com a solució per «guardar» la mainada davant la impossible compagi-nació de les vacances escolars amb les laborals.

–I per l’Ajuntament?–Per a nosaltres la paraula Ajunta-

ment és sinònim d’entrebancs, esgo-tament i lluita constant. No ens han deixat créixer com a associació dins del lleure a Celrà, ni han col·laborat perquè puguem millorar la qualitat del nostre projecte. Han donat un mínim ajut per reduir les despeses econòmiques de les famílies. Tot i així, tenim la sort de comptar amb el suport de l’oposició,

que ens fa adonar que val la pena se-guir treballant per un lleure de qualitat.

–Com podeu sobreviure econòmica-ment?

–El secret és invertir-hi moltes més hores de les que es cobren, i fer mans i mànigues per trobar alguna subvenció...

–Aquest estiu també heu realitzat el casal d’estiu de Bordils.

–Sí. La idea va sorgir en una reunió de Pla educatiu d’entorn i va ser poten-ciada per un grup de famílies de Bordils que duien els seus fills al casal de Celrà perquè no els convencia el del seu poble, que era organitzat per empreses de lleu-re. L’Ajuntament de Bordils es va posar en contacte amb nosaltres i vam decidir tirar-ho endavant. Per la visió que té dels casals d’estiu, vam rebre des del primer moment la seva col·laboració, tant eco-nòmica com de facilitat de gestió i orga-

nització. Segueix una línia que fa temps que busquem sense èxit al nostre poble. Amb monitors i monitores de Bordils mateix vam organitzar un casal amb in-tercanvis i activitats conjuntes amb el de Celrà. Ha estat un èxit. L’objectiu és que l’any vinent s’autogestionin, i que a poc a poc dinamitzin tot el lleure de la població sense recórrer a una empresa de lleure. Veiem l’equip molt animat.

–Quines perspectives de futur teniu?–Tenim ganes de mantenir les activi-

tats actuals i volem augmentar i formar el grup de joves col·laboradors perquè continuïn la nostra tasca. Seguirem llui-tant per aconseguir un lleure digne i de qualitat, amb la inclusió de tots els infants i joves, sigui quin sigui el seu origen o nivell econòmic. Volem aconseguir que cap activitat relacionada amb el lleure sigui duta a terme per una empresa, perquè és el poble mateix el que s’ha de dinamitzar. I crear una xarxa interrelaci-onada amb totes les entitats d’educació no formal.

+info: esplaicelra@hotmail.com

Esplai Celrà: dotze anys treballant per un lleure de qualitat

LES MONITORES I MONITORS DE L’ESPLAI.

Nota: Poble Viu no comparteix necessàriament l’opinió de les persones entrevistades, com tam-poc les persones entrevistades comparteixen necessàriament l’opinió de Poble Viu.

L’ENTREVISTA

«Volem aconseguir que cap activitat relacionada amb el lleure sigui duta a terme per una empresa, perquè és el poble mateix el que s’ha de dinamitzar»

12