COMENTARI D’OBRES AVANTGUARDISTES

Un dels grans poetes de la literatura catalana del surrealisme va ser J.V. Foix. El poema següent és seu i es diu: És quan dormo que hi veig clar. És considerat un dels millors poemes del surrealisme català.

És quan dormo que hi veig clar” per J V Foix (1953)

És quan plou que ballo solVestit d’algues, or i escata,

Hi ha un pany de mar al revoltI un tros de cel escarlata,

Un ocell fa un giravoltI treu branques una mata,

El casalot del pirataÉs un ample girasol.

És quan plou que ballo solVestit d’algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepicAl bassal de sota l’era,

Em vesteixo d’home anticI empaito la masovera,I entre pineda i garric

Planto la meva bandera;Amb una agulla saquera

Mato el monstre que no dic.És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l’era.

És quan dormo que hi veig clarFoll d’una dolça metzina,

Amb perles a cada màVisc al cor d’una petxina,

Só la font del comellarI el jaç de la salvatgina,–O la lluna que s’afinaEn morir carena enllà.

És quan dormo que hi veig clarFoll d’una dolça metzina.

J.V.FOIX

Pertany al llibre On he deixat les claus...(1953). És quasi tot el poema una metàfora. El títol és una paradoxa, es contradiuen dos termes. Quan dorms no hi pots veure, però potser el poeta es refereix amb això amb el món dels somnis, una altre característica principal del surrealisme. El poema també segueix la característica d’intentar recrear mitjançant paraules, un seguit d’imatges. També trobem un punt de rebel·lió a favor de la llibertat d’un poble. El poema va ser escrit pocs anys després de la Guerra Civil, en plena dictadura. La rebel·lió es pot interpretar amb les frases:

Planto la meva bandera;Amb una agulla saquera

Mato el monstre que no dic.

LA ROSA ALS LLAVIS

SI LA DESPULLAVA

Si la despullava oh, la meva amor! un botó que queia ja em donava goig -ara la bruseta i el cinyell tot pret, mel rosada i fresca la sina després: al mig de la toia clavellets vermells.

Aquest poema parla de la passió i del sentiment d'amor que té l'autor per una dona a la que descriu com meravellosa i única. Més detalladament ens parla de la situació quan aquest està amb la seva estimada, i diu que es com un somni i que està en el paradís quan està amb la seva estimada dona.

MOCADOR D’OLOR

Mocador d'olor que la teva sina acostava al cor:

com que et sap l'enyor i et sap la pell fina

tremola d'amor

Mocador d'olor fragant tarongina, com li bat el cor!

- Aquest poema pertany al llibre El poema de la rosa als llavis publicat al 1923 per Joan Salvat-Papasseit. L’obra parla d’un mocador al que el narrador li te molta estima, pot ser perquè pertany a la seva amada.

Interior, és un poema de Joan Salvat i Papasseit del llibre Poemes en ondes hertzianes

(1919). Aquest poema segueix el moviment d’avantguarda del

Futurisme ja queutilitza les tècniques de Salt de falla, les paraules en llibertat, la

supressió dels signesde puntuació etc. En el poema apareixen diferents elements i

diferents moments, quecorresponen a un temps

determinat. El poema està compost per versos lliures.

Utilitzadiferents figures retòriques, com

l’elisió, la metàfora, la personificació i la comparació.El poema en si ens dona una

visió del futur en que l’home se sent desvalgut.

LLIBERTATÉs tot el que sempre he cercatL’he buscada fins la sacietat,

Tancat en una gàbiaQue alguns li diuen aula.

La llibertat em vas prometrePerò vaig acabar entre reixes,

Aquests son els motius de les meves queixesPerquè això no es pot permetre.

Com un ocell am les seves ales,Jo amb les meves paraules

Intento volar per arribar a la veritat,Veritat que es llibertat.

La mort és el camíQue porta la llibertat,

La llibertat de no estar condicionatPels camins que ens fan seguir.

Hem escrit un poema sobre la llibertat, llibertat que en vida no arriben a aconseguir, tot i que la busquem, no arribem a ella fins a la mort. Hem fet un cal·ligrama d’aquest poema volent simbolitzar la recerca de la llibertat durant la nostra vida.