Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses...

60
Poetes Grans 2012

Transcript of Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses...

Page 1: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

Page 2: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

Page 3: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

TROBADA POÈTICA2012

Page 4: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

Poetes Grans17a trobada poètica

Un any més el Poetes Grans ens ofereix l’oportunitat de sentir de la veu dels seus autors una mostra de la seva obra.

Podríem dir que aquest recull de poesies és un viatge a través de les emocions, un viat-ge on cada parada ha estat creada en el silenci que cada autor i cada autora ha buscat per endinsar-se en el seu món i treure de si mateix quelcom que compartir generosa-ment amb els altres.

Des de l’Ajuntament ens sentim orgullosos de la feina que tots plegats fem perquè la nostra gent gran trobi els recursos i l’oportunitat d’expressar-se i de compartir espai i temps amb altres persones amb les mateixes inquietuds. La trobada poètica és una excusa perfecta per participar, sentir-se part d’un grup i expressar-se i conèixer altres vivències.

Us convidem a fer aquesta travessia, plena d’emocions, sentiments, vivències, impres-sions, pensaments... que, com qualsevol viatge, no us deixarà indiferent. I volem fer públic el nostre agraïment als poetes i les poetesses grans que han fet possible aquest recull de petites joies i, novament, animar-los a ells i tothom que hi vulgui aportar els seus poemes a continuar compartint amb nosaltres la seva obra.

Josep Monràs i Galindo Ana Maria Díaz i ArandaAlcalde de Mollet del Vallès Regidora de Gent Gran

4

Page 5: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

L’ESTIMO TANT...L’estimo tant...,

perquè sempre va viure als llavis de la mare,hi despertava al matí, hi dormia a la nit;

era lletra de dolça cançó que portava dins del pit;sense ella jo no seria ni d’aquí ni d’enllà,

no sabria riure ni plorar...

En sentir-la, se m’enfila pel tramat de la pelluna suau remor de bosc d’infantesa,entre els sons de tants i tants indrets,

jo escullo aquests, els de la meva llengua;els d’una parla teixida per telers del cor,

els d’uns mots protegits amb dents de foc.

Cap gèlida ombra no podrà mai enfosquir-losni cap brasa roent no podrà abrusar-los,les muntanyes i els rius s’hi rebel·larien,

esclatarien fulgurants per oferir-los claror,columnes de coratge els sostindrien,teulades d’amor els aixoplugarien...

L’estimo tant...que quan se m’apropi la inexorable fi,vull que sempre hagi viscut amb mi...

Pilar Campmany

5

Page 6: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

LLIURE DE BASARDACamino, esperonada, el meu camí de tardor;tanco amb pany i clau passades primaveres,i avanço trepitjant ben fort les fulles seques;alço els ulls per albirar el que encara puc feri sobrevisc portant il·lusions a les butxaques,assumeixo qui sóc... i que res no es pot refer.

Sé que cap cascavell no pot salvar la desfeta,que les fulles mai no retornen als arbres,

i que la pluja sempre desdibuixa les roderes,però fujo de terra que xucli el suc dels dies

i bec a glops, delitosa, el temps que em resta.

Pilar Campmany

6

Page 7: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

Antonia Haro

7

SAN PEDRO APÓSTOLSan Pedro, apóstol y valiente,

déjame pasar la vida,quiero estar entre mi gente

aunque esté al borde de un hilo.

Page 8: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

Antonia Haro

8

A MI MADREEl amor que da una madre

no se puede comparar,ella lo da todo por nada

y eso hay que saber valorar.

Querida madre,tú me diste a mí la vida

y el ser con tu amor y tu querer,y yo, como buena hija,te lo quiero agradecer.

Page 9: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

La vida está llena de cosas de gran belleza.El perfume de una rosa y la belleza también,el brillo de las estrellas del firmamento,la claridad de la luna, un poco mentirosa,los rayos luminosos del sol.

Belleza de la tierra, el mar es una maravi-lla.Yo le escribo mucho al mar, lo encuentromuy hermoso con ese azul excepcional.

Yo veo belleza en un niño.Cuando le miro la cara y recibo una sonrisa, a mí se me llena el alma.

Yo veo belleza en un ancianocon su rostro arrugado,con sus andares con bastónpor el paso de los años ya gastados.

Yo veo belleza en un árbolque con los cambios de estaciónvemos desnudarse en otoño,reposar en invierno,florecer en primavera,para que cuando llegue el veranosus frutos ya estén perfectos.

Yo veo belleza en una casa.Casa construida con esfuerzo.Bella porque nos acoge,también porque nos cobija,porque guarda nuestros sueños.

Yo veo belleza en los cochesadelantado experimento,comodidad que hace que lleguemossiempre a tiempo.No como años atrás, que andandohacíamos camino, y qué cansados acabábamos.Ahora se anda por capricho,para poder estar en forma,para mantener el tipo.

Yo veo belleza en un ríocon su agua siempre corriendocon la lluvia y sus afluentes.

Yo veo belleza en un pájarolibre y no enjaulado.Y de él siento envidia y hastaun poco de celo.

Dejándose empujar por el airemoviendo sus alas sin pararpara llegar a cualquier sitioo algún hermoso lugar.

Calblanca

9

PEQUEÑAS COSAS

Page 10: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

Francesca Trulls

MIRA’M ALS ULLS Com cada nit t’espero

quan ja m’he ajagut al llit.Quan arriba la calma

i no se sent cap soroll, i per tant,quan escolto les passes

que t’apropen a miel meu cor em salta

i no em cap dintre del pit.I jec quieta i poruga dintre del llit

esperant aquella escalforque m’arriba quan t’ajeus

a prop de mi.

Si sabessis com t’estimo!Mira’m als ulls i ho sabràs!

Sota aquest cel ple d’estrellesi la lluna que ens il·lumina.Mira’m als ulls i ho sabràs!Agafa’m la mà que et dono

i no la deixis escapar.

Si sabessis com t’estimo!Mira’m als ulls i ho sabràs.!

10

Page 11: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

NO DES VUELTAS AL PASADONo des vueltas al pasado,

pues no lo puedes cambiarpero no te agarres al futuro,

no sabes si llegará.

Disfruta y vive el presenteno lo dejes escapar,

porque una vez que se vayaya nunca más volverá.

Carmen Cerdero

11

Page 12: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

Carmen Cerdero

A MIS HIJAS Hijas mías, cuánto os quiero,

sois todo cuanto tengo en esta vida.Cuando naciste tú, Mª Carmen,

qué alegría nos diste, a tu padre y a mí.

¡Qué ilusión más bonita ser padres!

Y cuando naciste tú, Montserrat,pues, igualmente. Nos dieron

ustedes, las dos, mucha alegría.

Las hemos criado como hemos podido,creo que no les ha faltado de nada,

sobre todo cariño.Y todo lo que quiero,

que siempre se quieran ustedes mucho.

¡Me siento tan felizcuando estamos todos juntos!

Un beso. Os quiero.

12

Page 13: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

JO SÓC POESIA, TU ETS EL POEMAUn estiu ple de bells diesjo, l’esperit de poesies.L’amor com a únic tema

només tu, ets el meu poema.

Boniques flors, cel blau,costellades si s’escau.

Arbres, rierols, natura en general,estiu formós en un dia especial.

Avui, jo sóc poesiaamb versos d’alegria.Tu...tu ets el poema

que la meva ploma guia.

La rocalla d’aquelles muntanyes,em feia sentir coses estranyes.

Jo que sóc poesia i tu que ets el poema,farem del nostre amor la més dolça crema.

Jaume Salmerón

13

Page 14: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

Jaume Salmerón

ES DESDÍ La nit clara de primavera

em feia més tensa l’espera.Els minuts, costaven de passar

les estrelles...al cel semblaven jugar.

La meva ment embogia per moments,i es barrejava de forma estranya amb als sentiments.

La nit tranquil·la no tenia presa, era com si que jo no hi fos, ella en tingués certesa.

Déu meu! Mirava el rellotge amb l’agulla amagadatot pensant: quant temps tardarà la meva estimada?

Nit tranquil·la, nit clara de primavera I jo, nerviós com si fos la meva cita primera.

Un estel em va venir a dirque d’estar amb mi, ella es desdí.Sol, en la nit clara de primavera,se’m va fer més tensa l’espera.

Esborrar hagués volgut aquella bonica aquarel·la,de la nit dibuixar estant sota la seva tutela.

D’un grapat, em vaig girar i desaparegué de la nit,plorant sobre un coixí, fins a quedar-me adormit.

14

Page 15: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

Carmetta Benedetti

Llueve...mucho y de manera persistente.

Mi olfato se llena con el olor de la lluvia,mi boca recuerda el sabor de tus labios en los míos,

y yo... me siento llena de nostalgia.

Llueve...mucho y de manera persistente.

Los relámpagos arañan el cielo con su luz plateadaque me recuerda el color de tus cabellos y de tu barba,

y yo... me siento llena de nostalgia.

Llueve...mucho y de manera persistente.

El trueno hace temblar las montañas

y aunque no me da miedo porque me gustan las tormentas,hubiera querido sentirme acogida a tu lado,

y yo... me siento llena de nostalgia.

Llueve...mucho y de manera persistente.

Un viento frío azota los árboles del bosquepero la sangre en mis venas arde de deseo,

y yo... me siento llena de nostalgia.

Llueve...mucho y de manera persistente.

...

LLUVIA

15

Page 16: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

16

Carmetta Benedetti

...

La tormenta restalla con vehemencia,mostrando su poder y su fuerza,

con un brío desatado y sin respiro,que me hace desear con urgencia,

estar perdida entre tus brazos,y yo... me siento llena de nostalgia.

Llueve...mucho y de manera persistente.

Con el fondo de su fragor,hubiera deseado entregarme a ti,

que, mutuamente, nos diéramos placer,sin prisas, con ternura y dulcemente,hasta alcanzar ese clímax impagable.

Pero, no, son sólo sueños,aunque llueve....

mucho y de manera persistente,tú no estás conmigo y yo... me siento llena de nostalgia.

Page 17: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

Carmetta Benedetti

TU SONRISA Leve, el rictus de tus labios,

en los que distendida y tenue tu sonrisa luce,de la luz de tu mirada, acompañada, que sumadas hacen que al mirarme,

expresen tu deseo de mi y de mi entrega,solicitando mis amores y caricias,

prometiéndome la dulzura de tus labios,el calor de tus manos y la ternura de tus brazos,

que consiguen que el fuego mis venas invaday que el rubor me asome a las mejillas,

ansiando responder a esa llamada,pues mi cuerpo siente la urgencia,de lo que mi alma y mi corazón,

también de ti, demandan.

17

Page 18: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

Españolito que vienesal mundo te guarde Dios,que una de las mil Españaspuede helarte el corazón.

Porque, no sé si sabes, pequeño,no se si alguien te contóque hay una España de pariasy otra España que los parióuna España que ha perdidolos valores y el honor.

Está la España que trabajay la España de la corrupción.Hay una España que protestacasi siempre con razón,pidiendo siempre justiciay trabajo con tesón.

Está la España del terrorismola España de la violación,la de las autonomíaslos Estatutos y la Constitución.

Está la España de la pancarta,y la España del follón,la España que quiere comery que no siempre lo logró.

La España del banquero,la de la especulación,la del dinero perdidopor una mala gestión,sin pedir responsabilidadesa quien la realizó.La España de las subvencionesa quien no las mereció,la España de los desahuciosy de la desesperación.

La España del que defiendeel aborto con pasión,y la España del que siempredice al aborto que no.

Está la España de los paradosy la que jamás trabajó,que vive como nadiey no renuncia a su sillón.

Está la España de las fobias,del racismo y discriminación.La España de los inmigrantesque buscan una solución.

Está la España del copago,del copeo, y del copón,la España de los Botinesy la España del botellón. ...

Ángel Macias

ESPAÑOLITO

18

Page 19: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

...

Está la España de la basuraque dan en televisión.Hay una España de pasotasy otra España de pasión.

Está la España de los recortesy la madre que los parió,y otra que ya ha recortadohasta su manutención.

Está la España de los políticosque, ni siquiera por favor,logran ponerse de acuerdobuscando una solución.

A río revuelto, ganancia de pescadores,dicen todos al mismo son,y yendo en el mismo barco,reman en cualquier direcciónintentando sacar tajadade tan mala situación,mientras nos cuentan el cuento,cada uno con su versión,pero al final terminaremos ahogándonos tú y yo.

Esta es la España en la que nuncadebió lucir el sol,pero no la España que yo quieroy que llevo en el corazón.

Españolito, que vienesal mundo, te guarde Dios,¡que ninguna de las mil Españasllegue a helarte el corazón!

Ángel Macias

19

Page 20: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

20

Ángel Macias

Hoy recuerdo al Generalcuando iba bajo palio,cuando su mayor preocupaciónfue cazar un buen venado.

Hoy trato de olvidar,pero me resulta complicado,porque pisamos un barrizalque me lo recuerda de inmediato,son los lodos de aquellas lluviasson los frutos que cosechamos,son... la falta de valoresporque nos hemos rebotado,son... la consecuencia lógicade un tiempo desafortunado.

Pero eso es un problema,que se encuentra en el pueblo llanoque harto ya de tanta harturaestá hoy muy mosqueado.

Pero otro problema distinto,y esto es un ‘problemazo’,es el de los políticos de turno,que es un problema innatode esta casta políticaque entre todos disfrutamos.

Y si no, recorramos en un momentoalgunos momentos pasados.A ver, ¿quién no recuerda, a ver quién se ha olvidadode aquellos trajes para Camps,y de los tíos enfangadosen el dichoso caso Gürtelcon saldos millonarios?¿A ver quién no recuerdalos acuerdos acordadosen la gasolinera de turnocon su trapicheo incorporado?¿Y los chivatazos del Faisán?¿Y la SGAE que se ha pasado?¿Y las subvenciones concedidasy favores realizadosal conocido de turnoal primo, al sobrino o al cuñado?

¿Y los ERES andaluces?¿Y los olvidos olvidadoscon las víctimas del terrorismomientras hay acuerdos acordadoscon el terrorista de turnoo con el terrorista de al lado?

¿Y el dichoso Instituto Nóoscon el Duque de la mano?Que se ha metido en tal barrizalque como haga un centrifugadova a salpicar a la Coronay pillará el Rey tan resfriado,que ya no podrá cazarni un conejo ni un venado. ...

HOY RECUERDO AL GENERAL

Page 21: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

Ángel Macias

21

...

Y no es que esté la Coronaen su momento más álgido,que con la princesa Corina,siempre revoloteando al lado,está la Reina de una lecheque como dé un sartenazovan a salir chispasdesde el Congreso hasta el Senado.

¿Y este es el espejoen el que todos nos miramos?¿Estos nos han de darejemplo para comportarnos?No deseo al General,pero sí deseo un cambioen la mentalidad políticade los políticos votados,porque si esto es la democraciaque todos esperábamos,a mi me da vergüenza ajenay estoy... para vomitarlo.

O cambia la clase política,y cambia el sistema montado,adquiriendo nuevos valores,verdaderos valores humanos,o no auguro un buen futuroy nos iremos al carajo.

Page 22: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

22

NANG…NANG…NANG…(Dedicat al meu nebot Albert)

Toquen campanes.Volen conills,

les gallines pinteni ballen pernils.

Serà una festa?No sé si ho he entès,Ja quel meu nebotara ja és promès.

Que arribi el gran dia,espero content

i que em convidinal seu casament.

De cor us desitjoque tingueu l’encert

de sempre estimar-voscom us heu promès.

Què gaudiu moltamb prosperitat,

salut, alegriai felicitat.

Joan Albertí

Page 23: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

Joan Albertí

RESPECTE PER LA GENT GRAN Minyonet que vas a l’escola,

quan vegis la gent gran,pensa que han estat jovesi com tu, també infants.

No te’ls miris malament,tots tenim nostra feblesarespecta’ls, no tinguis por,

pensa que tenen el corple d’amor i de tendresa.

De petit en els seus braçosvas començar a parlar

i en donar els primers passosvan ensenyar-te a caminar.

Compartint amb tu alegries,patint en l’adversitat

i en les teves malaltieshan estat al teu costat.

Jovenet que véns d’escola,si et trobes amb la gent gran,

pensa que han estat jovesi com tu, també infants.

23

Page 24: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

24

CALMACalma le pido a la vida,en calma quiero vivir,el agobio y la fatiga,los quiero lejos de mí.

Las prisas y sinsabores,quiero cambiar por la calma

y el inseguro futuro,poner junto a la esperanza.

En calma quiero vivir,en armonía y en calma,escuchando los sonidosque se oyen en el alma.

El sonido de la vida,con notas que se me escapan,

quiero llegar a entenderescuchando en la calma.

El sonido del amor,quiero oír como me habla,

al compás del corazón,a pequeña y gran escala.

Rosario Corrales

Page 25: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

Rosario Corrales

TORMENTA La lluvia que se esperaba

en tormenta apareció,y un torrente de agua y lodo,

a todo el pueblo inundó.

Por donde hubo un arroyo,su cauce al agua buscó,

arrastrando en su caminoa todo lo que encontró.

El campo quedó arrasadoy un gran lago se formó,

las piedras en los caminos,todo el paisaje cambió.

En las casas anegadas,lo que había se perdió,

años y años de esfuerzo,el agua se los llevó.

Coches y enseres flotandoen un mar de confusión,

los vecinos asustadospidiendo la salvación.

La ayuda que llegó a tiempola vida al menos salvó

y dentro de la desgraciale dieron gracias a Dios.

25

Page 26: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

26

A MI ABUELA¿Cuántos años tienes abuela?¡Cuánto te quieren tus nietos! Pensando estoy en la escuelaen dedicarte unos momentos.

Eres mi segunda madre.Nos cuidas como a un bebé,

aunque no lo sepa nadieyo a ti siempre te querré.

Tú, abuela, serás mi espejo,en él siempre me miraré,

seguiré siempre tus consejos,en ellos me apoyaré.

Cómo nietos alegres y sabiospoesías te escribiré,

las escucharás de mis labios,yo mismo te las leeré.

Después de estas poesíasaún nos tratarás mejor.Tu nieto será el Mesías

que trae a tu casa el amor.

Francisco García

Page 27: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

Francisco García

POETA YO NACÍ ¿Cuántos premios has obtenido?

He hecho mucha poesía.Nunca me los han ofrecido,

¿Será que no me los merecía?

Me importan poco los premiossólo deseo disfrutar

haciendo, como los genios,muchas poesías al azar.

En el vientre de mi madrede tanto que me movía,le dediqué a mi padre

una bonita poesía.

Mi madre lo interpretabacomo un canto a la vidacontenta me acariciabacon su manita tendida.

Con esto quiero decirque yo ya nací poeta,

no me da para vivirpero algo me alimenta.

27

Page 28: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

28

ESTAMPA DE TARDORM’agrada

l’extasiat crepuscle de llumquan s’esmuny lentament

sota un tel humitejatde suaus plugims.

M’agradaendinsar-me en el boscatge,no treure l’ull de la bellesa

que abraça la naturai ésser hoste del paisatge.

Dins del bosc, m’agradacaminar a pas acurat,flairar l’humil herbei

i contemplar les fulles dansairesafalagades pel vent.

M’agradenels pàmpols groguencsde la verema acabada,

i els matisos colors tardívolsde les roentes magranes.

De les figures de coll de damai el bocam d’una poma àcida;

que em fa creure que la tardor...és la primavera de l’hivern.

Josep Bernal

Page 29: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

Josep Bernal

ASSUMIR L’ANCIANITAT S’escurcen els dies,s’apressen els anys;

i sense cercar maniesvisc amb afany.

Com fulla esmorteïda,l’avidesa dels plaers

que m’atorgà la vida;es detura sense afers.

Mes em sento ben entèsd’acomplir en l’oblit.I sóc prenedor i concís

de les xamoses anyades.

A pas acurat, defugirde fer vesprades,

no gemir no defallirde les meves sofrences.

Assumeixo que m’he fet vell.I, concís de mi mateix.

No faig la viu-viu com un novellen tot allò que es desconeix.

No m’esborrona la solitudni em fa por l’ancianitat.I en sentir-me decaigutdesdir-me del passat.

29

Page 30: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

30

EL OTOÑOEl otoño ya llega, qué pena.

Pena de perder el veranocon su luz y su alegría.

Ya el otoño llega y el díase acorta, las estrellas salen antes,

la luna ya no es tan brillantey los árboles se desnudan

y sus hojas por el suelo van errantes.Los árboles se vuelven ocres,

los campos descansan,la lluvia es constante.

Con el otoño nos sentimosmás tristes, mas calmados.Y así el otoño acabamos,esperando el sol de mayo

que anuncia que llega el verano.

Glòria Ascaso

Page 31: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

Gloria Ascaso

LA VIDA ¡Qué feliz llegar a mayor

y tener a tu familia alrededor!Has visto crecer a tus hijos,

se han hecho hombres,y han llegado los nietos

con sus alegrías y sus cuentos.Trabajando día a día

y luchando con el tiempo.Pensando en el futuroquieres estar con ellos,

cada día, cada hora,vivir bien la vida, feliz,pensar en ellos y en ti.

Dar paso tras pasoy andar en el ocaso,

pero siempre, siendo feliz.

31

Page 32: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

32

Hernán Cortés

Juventud es ilusión,aventura y alegría.Dinamismo y profusiónde amistad y simpatía.

Vivir el tiempo presenteaprendiendo de la vida.Su proceder inconscientey su actitud decidida.

Vendaval incontrolado,potencial inagotable.Siempre amanece cansado,pero salva lo insalvable.

Vitalidad desbordantecon arranque impredecible.Pretensiones de tunantellegando hasta lo indecible.

La figura estilizada,los gráciles movimientos,la expresión esperanzada,ojos vivos y contentos.

Temeridad, imprudencia,extroversión y equidad.Demuestran poca pacienciacuando hay una adversidad.

En los jóvenes no hay miedo,rencores ni mezquindad,cuando viven en un credode cariño y libertad.

Ser joven es una suerte,aunque ellos no lo valoran.Su edad es corta y, la muerte,la ven lejana y la ignoran.

LA JUVENTUD

Page 33: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

33

TEMPS PASSATFins on el seny arriba

quan la fita de fer-se grande pensar, el cap capgira,en el món que va rodant.

I ja prou que s’enyoraveure la joventut passar,

però també hom es consola:el que hem fet, ningú ho prendrà.

La vida és com l’escumaque dóna el Mediterrani,

més de blanca floridaque a la platja romandrà.

També voldríem donar-vostot el bo que podem tenir,

l’estima per senyeraque és una joia sense fi.

Josep Sarto

Page 34: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

34

CINQUANTA ANYS Quan s’arriba als anys cinquanta

que un matrimoni es formàja es podia preveure

que en passar mig seglees podia refermar.

En aquesta cursa,no cal vela ni timó

a bon port sempre s’arribasi hi ha bona comprensió.

I és que una parellaque té l’amor per premissani la més forta tempestaels espanta gens ni mica.

Vosaltres tot ho teniu,constància i gran fermesa,ja que heu vist el cel obert

on només hi ha bellesa.

Josep Sarto

Page 35: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

35

Loli Jiménez

TE EXTRAÑO Llevo la tristezaa mis espaldas

para sentir menos dolor,pero es tanto el peso,

¡tan agotador!!

Que cuando nadie me ve,cuando ya no puedo más,

me enfrento a ella, la miro ylloro, lloro,

y quisiera entender,¿Por qué?

Después el sueño me rindey dejo que mi corazón

respire aliviado.¡Te extraño tanto, tanto, amor!

Page 36: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

36

Loli Jiménez

SE FUE Se fue sin despedirse.

Sin un adiós,sin unas letras

en un trozo de papel.

Se fuedejándome tantos recuerdos.

Tantos,Que se me enredan

entre lágrimas y risas,

El nido que con tanto amor ytrabajo formamos.

El mundo pequeño que él decía¡Se me hace tan grande, tan grande!!!

Teníamos tantas ilusiones.Tanto por hacer.

Y se fuedejándome sin saber

vivir sin él.

Page 37: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

37

Manuel Guerrero

LAS OLASBailan las olas y

brincan en el marcon su blanca espuma

de rizadas crestas,que a la fina orillamueren al llegar.

Murmura el mara lo lejos,

vaivenes las olas son,mueven penachos de plata

a ritmo de corazón.En el azul horizonte

de noche clara estrelladaduerme la luna arrullada

en la cuna de las olas.

Page 38: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

38

Manuel Guerrero

A JESÚS EL NAZARENO Vuela, vuela golondrina

alza tus alas al cieloquita esas negras espinas

a Jesús el Nazareno.

Haz cruces de querubinesbesa su rostro divino

de sangre limpia sus sienes,llévalo por buen caminoy en el hueco de tu nidopon su corazón marchito,guarda a mi querido Hijo.

Page 39: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

39

M. Rosa Serrano

Les Festes de la Mercèvesteixen de gala la ciutat,i es veuendes del Tibidabo fins al mar.

Admirem totes les festesque aquí amb joia celebrem,tot gaudint-les a la terrafins arribar al cel.

Meravellen les sardanesdel pla de la catedral,les catifes de les Drassanesque són internacionals.

I tot gaudint d’aquest celtan lluminós i tan blau,els concerts, els correfocs,els gegants, els castellers, els nans, i tot el bestiari catalàd’origen molt gaudinià.

La il·luminació de la Sagrada Famíliaet deixa bocabadat,un regal que Montreal ha fet a la ciutat,i quasi sense haver-te recuperatvas cap a Montjuïc.

Buïgas va fer de la muntanyauna meravella, sota el cel ras,i això que Montjuïc és una muntanya de pas,amb l’aigua, el foc, la llum i la música, tot fantàstic i espectacular.

Catalans, estimem la terra,els nascuts i els nouvinguts, tots ens sentim i som catalans.Cuidem i conservemla cultura, les tradicions i costums.Que mai ningú ens pugui dirque no hem sabut gaudir.I cridem visca la terra!Què per tot i , sobretot,sempre serem catalans.

LES FESTES DE LA MERCÈ

Page 40: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

40

Joaquina Fernández

DIOS LO DIÓ, DIOS LO QUITÓ Dios mío te lo llevaste de mi lado,

en silencio fue su partidami corazón se ha desangrado

por tan súbita despedida.

Dios mío yo te ofrezco mi dolor,es todo lo que yo puedo ofrecerte,

tu me diste un amor,un sólo amor, un gran amor.

Qué vacío me dejóal partir de mis manos,

qué silencio,qué soplo sentí en mi frío corazón.

Ahora la voz que viene del más allá,me llama y no la veo,me lo robó la muerte

y ya no me queda más que mi dolor.Acéptalo Señor,

es todo lo que ya puedo ofrecerte

Dios mío me esforzaré por ganar el cielopara no perderlo nunca más.

Mientras tanto guía mis pasos,ilumina mi senda

enséñame el camino,que tu presencia

me rodee siemprehasta que se cumpla mi destino.

Nunca te olvidaré mi amor.

Page 41: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

41

Milagros Torrequebrada

ANOCHECERLa luna, alegre al salir,de luz el cielo vestía,

y en las esquinas se oían,a los luceros reír.

Guiños hacia la lunay las brillantes estrellas,

y como a un niño dormidosus sueños alumbrando vela.El mundo duerme en silencio,

el cielo viste de fiesta,el sol espera a su novia

en el dintel de la puerta.¡Ay, madre!, que luz más blanca

luce la luna lunera.

Page 42: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

42

Milagros Torrequebrada

SUEÑO ENCANTADO Anoche soñé contigoy te tenía a mi vera,

lo contenta que yo estabacon tan solo tu presencia.

Quería yo tantas cosascontarte en un solo díaque solo pude decirte

no te vayas madre mía.También quería decirte

que tenías tres biznietos,los tres rubios como el solguapos y algo traviesos.

Y de tu Rafa queridolos dos juntos te nombramos

pensando qué feliz seríasdándoles besos y abrazos.Tengo tantas cosas madre

que decirte y contarte,que solo me conformaríacon poder yo abrazarte.

Page 43: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

43

Roberto Sierras

SENDEROS Me gustaría abandonar la ciudad.

Ciudad de humos y mal genio.Ciudad de normas y obligaciones

ya obligadas.Dejaré la maloliente ciudad

y me iré al campo,¡¡ y ya allí!! donde se pierde la miradainfinitamente hacia senderos vírgenes

aún sin explorar.Y seré explorador sano y cuerdoque con tranquilidad y colorido

del sendero que elija,andará hasta que mis pies cansados

de libertad me digan,descansa en este verde matorral.Y dormiré con aromas limpios,

de aromas de rosas y jazmines, que haránque duerma en un placentero sueño.

Y me levantaré lleno de energía,y libremente

cogeré otro sendero.

Page 44: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

44

Roberto Sierras

EL ÚLTIMO DÍA El último día a su hora

del segundo de cada minuteroen que resople el viento

por última vez…Que me ponganuna onza de oro

en mis cansados ojos.Así en mi viaje eterno

cuando me encuentre con el barqueroy al confesarme…

Tenga bastante para pagar mis pecadosy me guíe entre los caminos de tinieblas,

a donde exista la paz y el amor más placentero.El día de mi último latir

que entre llamas en polvo me convierta…¡¡Una mitad a la Mar!!donde me evaporaré

y por el mundo navegaré.La otra mitad…

Donde nazca un ríoy ver como se forma la vida,

¡¡ Y allí donde esté!!Sonreiré para toda la eternidad…

Page 45: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

45

Maria Calbet

EL PARE I LA FAMÍLIA Quan miro els pares,

recordo els consells del meu pare. Quan miro l’amor en els nens,

veig el signe de la felicitat d’ells. Quan perden la rialla,

és, potser, que quelcom els manca.

La família és tan imprescindible, que cada criatura creix allà lliure.

Si aprèn la veritable llibertat, es transformarà en responsabilitat.

Aquest nen o nena d’avui és un home o dona de demà. No podem, doncs, demanar

que els nens tinguin valors millors si la família busca altres tresors.

Ara fem un propòsit ferm de buscar de valent allò que és etern;

tot el que ajuda a construir un nou món per avui

buscant i cercant la veritat i vivint cada oportunitat.

Page 46: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

46

L’AMOR TÉ EL PALAU A LA MUNTANYA Diran del meu poble:

“L’amor té el palau a la muntanya santai estima més els portals de Mollet

que totes les viles del món”.Diran del nostre poble:

“Aquest i aquell altre, tots en són fills”.I també: “l’Altíssim mateix l’ha fundat”.L’amor escriu en el registre dels pobles:

“Fills de Mollet del Vallès” I exclamen cantors i dansaires:“De tu brollen, Mollet, les meves fonts!”

(Adaptació Salm 87, La Bíblia)

Sí! Les fonts de tot bé,sí! Les fonts de l’amor,

ja que tots estem en aquest pobleaprenent el millor de tot home.

Què és estimar-se de debòi estar pensant més en cada infantó?

Que ja prou que s’han contaminatper l’aire d’egoisme que ens envolta.Molletans! Us demano amb urgència

que siguem testimoni al caminar,que sembrem bona llavor sempre,

que no ens deixem ofegar com fan els febles,que obrim camins nous sense discòrdies

i que preparem cercant la saviesauna generació forta i més tendra.

Maria Calbet

Page 47: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

47

Obdulio Heras

LA NIÑA Y LA LUNAA la luna le pedía

que bajara a su ventana.Y la pícara reía;

pero bajar, no bajaba.

Viendo que noche tras nocheen vez de bajar, seguía

con su carrera nocturna,y ningún caso le hacía.

La niña espera una nochecuando la luna salía,

y apoyada en la ventanacon su candidez, decía:

Ya no te quiero ver más.Sigue con la noche umbríahasta que te aprese el alba.

Al sol, mañana, de día,le contaré que no quieres

bajar en compañía;y el sol que todo lo puede

castigará tu osadía.

A mí no me vengas despuéspidiendo perdón. Quería

que bajaras a mi casapara ser tu buena amiga.

¿Me has despreciado? Pues vete.Vete con tus noches frías,

no quiero amigos de noche.Los quiero, como el sol, de día.

Page 48: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

48

Obdulio Heras

Niñito de Dios.Estrella certera.Yo siempre quisieraestarme con vos.

Me gusta la risa.De tus labios grana,tan dulce y cristiana,tan noble y sumisa.

Tus ojos divinoslos míos me ciegan,y al alma me llegansus rayos tan finos.

Niñito de Dios.¿Por qué no nos vamos,cual buenos hermanos,a casa los dos?

Jugaré contigocon mucho placer;pues yo quiero serpor siempre tu amigo.

¿No puedes venir?Comprendo el amorque sientes, Señor,por nuestro sufrir.

Yo soy solo un niño.Tú eres… Jesús.La Vida. La Luz…Mi dulce cariño.

Atiende el clamarde mi pura ofrenda.Seré yo quien vengacontigo a jugar.

OFRENDA

Page 49: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

Mercè Bastida

49

PER MOLT ANYS!(Homenatge al Mercat Vell)

En el mercat de la sardina,de pollastres, ous i carn,

ara faig de ballarinael diumenge amb la gent gran.

Si abans era una alegriaanar a comprar el menjar,

imagineu quina joiatrobar-nos allà per ballar.

I quin goig que fa la salaquan tots ballem en filera,

semblem tots tocats de l’alaperò ho passem de primera.

El Mercat Vell acompleix anysamb uns canvis importants,com que és el cor de Molletsempre és ple d’activitats.

Teatre, ball, conferències i sopars,sempre està obert el Mercat

per a tots acontentar:aquest espai entranyable

aprofitat pel poble de Molletque sempre se l’ha estimat.

Page 50: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

50

Mercè Bastida

L’ORDINADORAmb gran il·lusió vaig obrir l’ordinador

i ara aquest aparell em torna bojamai no sé amb què em sortirà

a mitja feina s’apaga i apa! Fins demà.

Quan vaig a fer una impressiói en tocar un botó, surten fulls

i fulls, per omplir un camió,ai! Collons d’ordinador.

Verge Santa com l’aturo?Doncs malgrat tocar botons,

ell va fent el que li rota.traient fulls que són bessons.

Dels correus no en vull parlar,alguns són súper XXX

i altres de bons consells donar,Ah!, i els de reenviar i si no ho fas,

una desgracia et vindrà.

Jo penso que estava millor fent mitja,a la néta i els fills acontentava,

amb jerseis i bufandes,el que tocava, fer d’àvia i mare.

PERÒ L’ORDINADOR, COM M’AGRADA.

Page 51: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

51

LA MARHoy ya no puedo ni pintar

los colores preciosos de tu cara,eres tan bonita y salada

como las olas de nuestro mar.

Paloma tú mensajera,ya no vuelas al Mollet a mà,

en mi balcón siempre te esperabapara volver a empezar.

¿Por qué cambiaste de rumbosi yo siempre te quise acariciar?

Fuiste tan cruel conmigoque palomitas no te voy a dar.

Busca otro balcón en otro lugarpara que te quieran enjaular,

que yo era tan feliz viéndote volar.Hace años me dejaste, triste y sola,como gaviota perdida en la mar.

Rita Ampurdanés

Page 52: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

52

Rita Ampurdanés

CAMINANT A POC A POCJo caminant a poc a poca Mollet he fet un lloc:

aquí sempre veig la clarori el sol em dóna la resplendor.

Vull dir a tothomque bonic que és fer coses

i plantar flors i rosesper perfumar la vida a totes hores.

Jo camino a poc a poctinc molta cura de caure

que les caigudes són molt fortesquan has caigut més d’un cop.

Sol i aire cada diai amor per a tothom,

voldria dir paraules dolces i tendresper alegrar els seus cors.

Que la vida és molt bonicaquan es té un gran amor,

que les famílies ben unidesadornen a tots els llocs del món.

Jo sóc captaire d’amor,d’amor de totes les menes

encara que en tingui les mans plenesmai en tinc prou per omplir el meu cor.

Page 53: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

53

MEMÒRIA Amb una capsa de sabates,

un tros de fil i uns quants botons,així ens fèiem els infantsun cotxe per poder jugar.

Eren els anys de la postguerra.Els diners eren minsos,

hi havia carència, quasi de tot.

Els nois jugaven a la pilotaal mig dels carrers,

però la pilota no botavaera feta de draps i cartró.

Eren temps feliços amb el que teníem,els amics, els carrers lliures de cotxesi les nostres ganes de passar-ho bé.

Ara al carrer ja no s’hi jugaels cotxes i la gent ho envaeixen tot.

La mainada a casa juga amb les consolesque ho consolen tot.

Hem passat de res a tot,en un món consumista

que ens té a tots enganyats.

Tornem una mica enrere,recuperem els valors,

no tot té un preu ni es compra,potser, sense euros, la vida seria millor.

Dolors Andrés

Page 54: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

54

Dolors Andrés

Era dolça i bonica, noble i de bon cor.Les seves converses t’omplien de goig.

Era jove i molta vida tenia per davant,però una malaltia maleïda

ens la va arrabassar.

Valenta i tossuda, va lluitar de valent.La seva fe en Déu era el seu referent.

Però va arribar el dia i vares marxar.Ens vas deixar orfes de la teva bondat.

Estimada Maria, sempre hi seràs present,tots els teus amics de Tradicions i Costums

sempre et durem dintre el nostre cor.

A UNA BONA AMIGA

Page 55: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

Page 56: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

Pilar CampmanyL’ESTIMO TANT... 5LLIURE DE BASARDA 6

Antonia HaroSAN PEDRO APÓSTOL 7A MI MADRE 8

CalblancaPEQUEÑAS COSAS 9

Francesca TrullsMIRA’M ALS ULLS 10

Carmen CerderoNO DES VUELTAS AL PASADO 11A MIS HIJAS 12

Jaume SalmerónJO SÓC POESIA, TU ETS EL POEMA 13ES DESDÍ 14

Carmetta BenedettiLLUVIA 15TU SONRISA 17

Ángel MaciasESPAÑOLITO 18HOY RECUERDO AL GENERAL 20

Joan AlbertíNANG…NANG…NANG…(Dedicat al meu nebot Albert) 22RESPECTE PER LA GENT GRAN 23

Rosario CorralesCALMA 24TORMENTA 25

Francisco GarcíaA MI ABUELA 26POETA YO NACÍ 27

Josep BernalESTAMPA DE TARDOR 28ASSUMIR L’ANCIANITAT 29

Glòria AscasoEL OTOÑO 30LA VIDA 31

Hernán CortésLA JUVENTUD 32

Josep SartoTEMPS PASSAT 33CINQUANTA ANYS 34

Loli JiménezTE EXTRAÑO 35SE FUE 36

Manuel GuerreroLAS OLAS 37A JESÚS EL NAZARENO 38

M. Rosa SerranoLES FESTES DE LA MERCÈ 39

Joaquina FernándezDIOS LO DIÓ, DIOS LO QUITÓ 40

Milagros TorrequebradaANOCHECER 41SUEÑO ENCANTADO 42

Roberto SierrasSENDEROS 43EL ÚLTIMO DÍA 44

Maria CalbetEL PARE I LA FAMÍLIA 45L’AMOR TÉ EL PALAU A LA MUNTANYA 46

Obdulio HerasLA NIÑA Y LA LUNA 47OFRENDA 48

Mercè BastidaPER MOLT ANYS!(Homenatge al Mercat Vell) 49L’ORDINADOR 50

Rita AmpurdanésLA MAR 51CAMINANT A POC A POC 52

Dolors AndrésMEMÒRIA 53A UNA BONA AMIGA 54

ÍNDEX

56

Page 57: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

Page 58: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

Page 59: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

Page 60: Poetes Grans 2012 - Mollet del Vallès...La rocalla d’aquelles muntanyes, em feia sentir coses estranyes. Jo que sóc poesia i tu que ets el poema, farem del nostre amor la més

Poetes Grans 2012

Poetes Grans 2012