Edició de LleidaDILLUNS · 25 de desembre del 2017. Any XLII. Núm. 14499 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13369 - EL PUNT

1,20€

1818

70-1

1772

74w

178388-1177277w

SOCIETAT

Àlex Mases. Alcalde de Linyola

“N’hi ha queavui no seran acasa i no podemnormalitzar-ho”

TRISTOR · Els familiars dels Jordisi dels membres del govern viuenunes festes estranyes i amb l’ai al cor

FUTUR · Els empresonaments il’exili els han canviat la vida i laincertesa els condiciona l’avenir

Poc Nadal a casa delspresos i dels exiliats

Els familiars de Cuixart, Forn, Puigdemont, Sànchez i Serret, a la sisena galeria de la presó Model ■ ORIOL PUIG

P6-10

NACIONAL P19

Open Armsformaràrefugiatscom asocorristesInserció laboral perals nouvinguts

Demana no insistir en “l’empobriment” de CatalunyaFelip VI obvia ara el 155

Nadales, de grocEmocionants cantades de cançonsnadalenques de suport arreu del país

L’entrada de la presó Model, plena de cantaires ■ J. RAMOS

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE DESEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

l dia de Nadal del1933 va morir

Francesc Macià, l ’Avi.Cada any hi ha un ho-menatge a la seva figu-ra. Com Companys iJosep Irla, la història

els ha fet entranyables. Majoritàriamentla figura dels presidents de la Generalitatsempre ha estat envoltada d’una certaaurèola. Va ser Josep Tarradellas qui vadir: “Davant la manca de poder tinguemprotocol.” Fet que va complir al peu de lalletra després que Adolfo Suárez li digué:“No puc deixar que sigueu president delgovern a Catalunya perquè de presidentdel govern ja n’hi ha un, que soc jo. Vósheu de ser més. Heu de ser l’honorablepresident”. Llavors s’hi adreçava com“l’honorable”. Jordi Pujol va buscar mésque ningú l’aurèola del càrrec. L’aurèola,el protocol i el protagonisme de la presi-dència. Tothora era cridat com “el presi-dent”. Hi havia ciutadans que quan el ve-ien s’emocionaven. Qui li ho havia de dir.Esdevenia per a molts una figura mítica.D’altres el repudiaven. I tots vibraven fo-tografiant-se al costat seu. En determi-nats moments i després del pacte ambel PP el seu cotxe a Madrid fins i tot era

escortat per la Guàrdia Urbana. PasqualMaragall va ser un president breu ambuna honorable cartilla com a alcaldeolímpic i net de l’il·lustre poeta Joan Ma-ragall. José Montilla va exercir amb granrespecte la institució tot i el seu allunya-ment del nacionalisme català. Seva ésl’advertència al govern espanyol –ales-hores el PSOE– que en el cas que s’obli-dessin dels ciutadans catalans, Catalu-nya podia caure en una gran desafecció.Fet que ha succeït. Artur Mas, desprésde l’herència del pujolisme, es va postu-lar com el líder independentista amb elqual probablement no combregava, po-sicionant la presidència de la Generalitatnovament en un espai de confiança per auna part de la població. Puigdemonttambé va intentar vestir la Generalitatseguint els seus antecessors i demanantmés capacitat per al govern català.

Som moltes les persones que tenenrespecte a la institució. Serà difícil fins itot per a aquells de colors polítics dife-rents entendre que el president Puigde-mont, per molt grossa que entenguinque l’hagi fet, hagi de viure a l’exili i esde-vingui una pàgina complicada per a lainstitució.

E

Keep calmLluís Falgàs

El president

Majoritàriament la figura delspresidents de la Generalitatsempre ha estat envoltadad’una certa aurèola

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

a por activa una mà de contes in-fantils. En els menuts la por nopassa per cap filtre de la raó. És

tot pell. I per això hi ha contes queaconsegueixen efectes espectaculars so-bre ells. La filla d’uns amics encara creuque el llop que va veure una vegada alteatre a prop de casa hi viu de debò.Fer-se gran deu voler dir la plena cons-ciència que el llop ja no vindrà a buscar-nos. Però a vegades amb la consciènciano n’hi ha prou. Carretegem un cabàsde pors, titil·lants o subterrànies, queexerceixen un estrany poder: des delbloqueig absolut fins a la reacció desbo-cada, falsament eufòrica o fins i tot vi-rulenta.

Aquestes últimes setmanes la situa-ció política ens ha acarat a la por. Qui,dels que eren defensant un col·legi elec-toral l’1 d’octubre, no va passar por?Qui no va sentir anguilejar, el 21-D,aquell record de la por? Qui, es miricom es miri el panorama, no té por de laincertesa? Quantes coses no es fan o esdeixen de fer per por? La resposta furi-bunda de l’Estat espanyol contra pobla-ció indefensa, l’1-O, delata l’enorme porque tenen a allò desconegut, a allò que

L

els resulta incomprensible. No van en-tendre com es va poder fer l’1-O, ambuna xarxa i complicitats anònimes, quevenen del fons i de lluny. No entenencom, després d’haver volgut fer passarper l’adreçador els ciutadans (via elsmastegots, via els empresonaments, viacàstigs i humiliacions diverses), els quehan hagut d’entomar el revés són ells: elPP, l’executor del 155, convertit en l’úl-tim partit al Parlament. Quan la realitatesdevé inintel·ligible –i no hi ha cap vo-luntat ni tan sols d’entendre-la– surt elmillor de cada casa. (D’això, que enprengui nota tot l’hiperventilat que cor-re pel món). És per aquesta por cervalque avui un vicepresident i un consellerdel govern i els líders de dues entitats

sobiranistes passen el Nadal injusta-ment a la presó.

Els contes infantils solen exposaruna nosa, un esglai que finalment sónsuperats. La persistència del tres en lesfaules i la simbologia general és cridane-ra: els tres porquets, les tres bessones,les tres gràcies, els tres mosqueters, elsTres Reis, el trident, el 0 a 3 del Barçaal Madrid... L’alegria del clàssic va rega-lar-nos un grapat d’ironies (sols trenca-des per l’escó que ballava a Tarragona ique finalment ha anat al PP, que quedaamb quatre diputats). Un conte mo-dern és el Malson abans de Nadal, queés el que alguns titulars oportuns asse-nyalen que va viure el Bernabéu abans-d’ahir. (Tots sabem que aquests partitssón més que un partit).

Però la por també ens posa a provaen les situacions quotidianes, en les de-cisions per triar un camí o l’altre. Somcossos més o menys feixucs a partir delcarretó de pors del qual ens hem des-lliurat. La por és una tenalla de dimen-sions industrials que sempre està apunt. La gràcia és poder-te’n descarre-gar molt abans d’haver de dir “Contecontat, aquest conte s’ha acabat.”

“Per aquesta porcerval passen elNadal injustament ala presó

Anna BallbonaTu rai

Conte contat

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE DESEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/up75fl

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

Les cares de la notícia

El Punt Avui Televisió estrena dimecres la docusè-rie Comtes, que dirigeix l’escriptor i director de ci-nema Carles Porta. Una bona manera de conèixerels orígens de Catalunya a través del relat recons-truït, en qual també hi participa Albert SánchezPiñol.

CANCELLERA D’ALEMANYA

Història i entreteniment

La cancellera passarà el Nadal, tres mesos des-prés d’haver guanyat les eleccions, sense poderhabilitar una majoria que li atorgui la possibilitatde formar la coalició de govern. Per això el presi-dent Steinmeier ha hagut de demanar confiançaals ciutadans, en el seu discurs nadalenc.

-+=

-+=

Feina per als refugiatsÒscar Camps

Sense governAngela Merkel

-+=

Carles Porta

L’ONG Fundació Proactiva Open Arms no noméscontinua la seva tasca al Mediterrani per mirar desalvar vides dels immigrants que fugen de la mi-sèria i les màfies sinó que comença un programaper donar-los formació i feina de socorristes, l’ori-gen laboral del seu fundador.

DIRECTOR D’OPEN ARMS

ESCRIPTOR I CINEASTA

Les eleccions convocadesper Mariano Rajoy i pel 155

reiteren que només podrà formargovern, molt probablement, unamajoria sobiranista. Diverses in-cògnites planen sobre les personesque se situaran al capdavant, ja queels respectius caps de llista estan al’exili o la presó. I no només els capsde llista dels partits que sumen ma-joria, sinó tota la classe dirigent queavala el procés d’independència es-tà essent investigada.

Amb aquesta anomalia resultacomplex aventurar-se a pronosticarquè podrà fer el govern de la Gene-ralitat i el programa que hauria deseguir. JxCat i ERC comencen acomprovar quants d’equilibris hande respectar. Però els experts, elsperiodistes i diverses personalitatsdel món social, econòmic i culturalrecomanaven ahir a les pàgines d’ElPunt Avui mirar d’avançar en el re-sultat del 21-D, formant govern, res-tituint la institució de la Generalitat,fer-la funcionar de nou amb un mí-nim de normalitat i, després, mirard’avançar en el reconeixement de laRepública. El primer objectiu és gai-rebé unànime, el segon l’adaptarienmés a les circumstàncies, malgratque esdevé irrenunciable, perquè lamajoria independentista al Parla-ment torna a ser evident.

L’excepcionalitat i la repressió–les nadales cantades ahir per alspresos podrien ser consideradesrebel·lió en un futur informe judi-cial– tenen un abast que qualsevolpas cap a la desconnexió amb l’Es-tat pot implicar afegir més diri-gents polítics a la causa comunaque s’instrueix contra l’indepen-dentisme. Per això caldrà ser caute-losos i alhora ferms de conviccionsen la preparació del govern sorgitdel 21-D per evitar empitjorar la si-tuació dels presos i per mantenir lareivindicació pacífica i legítima.

Cap a un nougovern de laGeneralitat

EDITORIAL

ls partits independentistes jahan guanyat les eleccions il·legí-times del 21-D amb majoria ab-

soluta. Ara comença el camí cap a larestitució de les institucions legítimesdel país, l’eliminació del 155 i, sobre-tot, de les seves conseqüències –feinaque, segons asseguren alts càrrecs dediferents departaments, pot suposarmesos de treballs– i avançar, amb elritme que calgui, cap a la República.Els partits republicans hauran de fervaler els seus 70 escons per aconse-guir tots aquests objectius. Primer,però, s’hauran de posar d’acord encom fer-ho.

Una de les restitucions té una com-plicació especial, la de la presidènciade la Generalitat. El president legítim,Carles Puigdemont, és exiliat a Bèlgi-ca i sap que si torna per prendre pos-sessió, l’espera la presó, on, per cert,han passat aquest Nadal Jordi Sàn-chez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i

E “El bloc delspartits republicansté vuit diputats queno poden votar...però tot té solució

Joaquim Forn per les seves idees polí-tiques. En tot cas, d’entrada, seriad’esperar que els tres partits republi-cans treballessin també, fins a on siguipossible, per restituir el president legí-tim. I quan dic fins a on sigui possibleho dic perquè, més enllà de lluites par-tidistes i ideologies, hi ha totes les difi-cultats que hi posa, i hi posarà, l’Estatespanyol. A hores d’ara, cal tenir encompte que fins a vuit diputats electes

poden agafar l’acta, per poders, peròno poden votar. Vaja, que per art de lamàgia del tripartit nacionalista espa-nyol, PP, Ciutadans i PSC, els republi-cans passen de 70 a 62 diputats...

Vist això, ara faré una proposta se-gurament políticament irreal... perrestituir Puigdemont, però no me’npuc estar. Per ser escollit presidentnomés cal que Junts per Catalunya fa-ci plegar, de diputats, Sànchez, Forn iels dos consellers que són a Brussel-les, Lluís Puig i Clara Ponsatí. Dur, hosé, però hi ha altres feines a fer al nougovern. ERC ha de fer el mateix ambels dos consellers exiliats, Toni Comíni Meritxell Serret. No cal pas que ho fa-ci Junqueras –mai se sap què ens por-tarà el futur, vist el vist fins ara–, per-què amb aquests dimitits, els tres par-tits republicans encara sumen 68 vots–Puigdemont i el líder d’ERC no po-drien votar en la sessió d’investidu-ra–, la majoria absoluta.

El retorn de PuigdemontJoan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat / @Joan_Rueda

A la tres

De reüllAnna Puig

Us volemlliures

s Nadal i segurament avui vostès s’asseuran a taulaamb la família, faran un bon àpat, parlaran de política

en la sobretaula –vagin amb compte perquè ja sabenque, segons el PP, això pot provocar un cataclisme– ipotser faran cagar el tió amb la mainada. Una jornada deretrobament, de caliu familiar, per celebrar que un anymés estan junts i per tenir un record per als que ja no hisón. El Nadal és això. Però és inevitable que avui notinguem un record per a aquelles persones que nopodran disfrutar d’aquesta jornada. L’Oriol Junqueras,

en Joaquim Forn, en Jordi Cuixart ien Jordi Sànchez estan reclosos a lapresó i se’ls negarà la possibilitatd’estar amb els seus, d’abraçar lesseves parelles i els seus fills, decompartir taula amb els seus paresi germans. L’Oriol, en Quim i elsJordis passaran el Nadal entrereixes, injustament, per ordre d’un

jutge que els atribueix tots els mals del món abans deser sentenciats. Cap mena de gest per intentar evitaraquesta situació, tot al contrari. Si la justícia va actuarvertiginosament per posar-los a la presó, ara es pren totel temps del món per revisar la seva causa. I avui, l’Oriol,en Quim i els Jordis estan a la presó, a centenars dequilòmetres de la seva família. Això és més que unacondemna. És una venjança inhumana. És inevitabletenir un record per a ells. Aquest no serà un Nadalqualsevol. Us tindrem molt presents, especialment avui.Oriol, Quim i Jordis, us volem lliures.

É

Tenir-losreclososno és unacondemna, ésuna venjançainhumana

EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE DESEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

Felip VI lliga el procés a un“empobriment moral”. El reiassegura que “vulnerar lesnormes duu a enfrontamentsestèrils”.

10anys

20anys

Des de l’1 de gener el nou ensrecaptarà els impostos propis iels cedits totalment. Montilladeslliga el nou finançament deles balances fiscals.

En el seu discurs de Nadal, el reiJoan Carles reclama als políticsque siguin “un exempled’honestedat, entrega generosaa la seva tasca i respecte mutu”.

L’opinió de Felip VI Agència tributària La petició del reiTal diacomavui fa...

omés els necis,els insensibles i

els obtusos podenprohibir un color. Qual-sevol. Annie Goetzin-

ger els va utilitzar tots en les seves his-torietes. Era de gran sensibilitat, intel·li-gència i talent. La dibuixant francesa,nascuda a París l’any 1951, va morir elpassat dia 20. Goetzinger estava moltvinculada a Catalunya. Als anys 80 ha-via viscut amb l’escriptor Víctor Moraen un pis del carrer Bailén, on eren ve-ïns de Montserrat Roig, amb qui vanmantenir bona relació. Era sofisticada,afable i planera alhora. Recordo que lavaig entrevistar a casa seva i em va re-bre fumant amb un broquet que sem-pre l’acompanyava, una copa de cava iaquell pentinat amb serrell a la LouiseBrooks. Vaig quedar trasbalsat.

Però abans de res era una gran auto-ra. Una capdavantera que va saber-semoure en un món molt dominat alsseus inicis pels homes i també antici-par-se en moltes de les seves obres alque després es va anomenar novel·lagràfica. L’any 1993 va ser dels primers

historietistes que va tractar el tema dela sida a El futuro perdido, amb guió delnoruec Jon Sveinbojorn Jonsson i l’ale-many Andreas Knigge. “Me’n vaig sortirperquè vaig tractar la parella homose-xual com qualsevol parella”. Ara semblauna obvietat, però fa 25 anys, no ho eratant. Va treballar amb grans guionistescom Pierre Christin. Amb Víctor Morava crear Felina, una heroïna de doble vi-da a la manera dels actuals superheroisperò inspirant-se en els fulletons de fi-nals del segle XIX i principis del XX. Feli-na es passejava pels terrats de la Bar-celona modernista. Aquesta justiciera,que arriba a l’alta societat pel seu ma-trimoni amb un milionari americà, és fi-lla d’un anarquista espanyol i una mon-ja francesa. Amb guió seu i recollint lavisió de la Barcelona preolímpica va di-buixar Barcelonight, en què una donafrancesa torna a la ciutat que havia visi-tat de vacances quan era jove. La sevarealitat és que s’ha de buscar la vidafent feines de neteja. Un lúcid retratd’aquell moment previ als Jocs Olím-pics.

N

Full de rutaJaume Vidal

Adeu a AnnieGoetzinger

La dibuixant francesa vaviure a l’Eixample barceloníals anys vuitanta, va serpionera a tractar el temade la sida i va retratar laBarcelona preolímpica

“De fa anys, hemtractat de renovar elpensament i l’acciódel catalanismepolític

ls dirigents històrics d’Els Verds/Al-ternativa Verda (organització políti-ca de l’ecologisme català, creada el

1983), com Santiago Vilanova, Pep Puig ijo mateix, integrats a les llistes de Junts perCatalunya, vam seguir la nit electoral desd’un hotel de Barcelona, enmig d’un granambient entre l’expectativa i l’esperançapel que suposava revalidar la presència delmoviment sobiranista a les nostres institu-cions i, per tant, “decapitar”, ara sí, les in-nobles ambicions de l’anomenat bloc cons-titucionalista. Amb els resultats electoralsescrutats al cent per cent l’expectativa estransformava en aquesta desitjada espe-rança en observar la distribució geogràficadels votants, on es podia veure claramentcom l’anomenada Catalunya interior, fidela les arrels d’un catalanisme renovador,donava suport majoritàriament a Juntsper Catalunya i ERC (i amb menor propor-ció a la CUP), mentre que a les àrees indus-trials del litoral (Barcelona i Tarragona),les opcions van ser per a Ciutadans i el PSC,amb la conseqüència de la pràctica desapa-rició del PP, la qual cosa hauria de suposar,també, si és que saben què vol dir la demo-cràcia (que ja han demostrat que no), la fi

E del 155 i el restabliment de les institucionsabolides. Diverses són les lectures que jas’han fet i poden fer-se, però queda clar queja res no serà igual i que revalidant la majo-ria absoluta al Parlament, les forces sobira-nistes tenen la gran oportunitat d’encarri-lar el país –com venim demostrant de fa sisanys– cap a la “merescuda llibertat”, comdeia Salvador Espriu. I, en aquest context,és convenient recordar com, des d’Alterna-tiva Verda, de fa molts anys, hem tractat derenovar, a través del que suposa l’ecologis-me en les societats modernes, el pensa-ment i l’acció del catalanisme polític, mas-sa decantat des de la Transició política(1975-1980) cap a les formes que ens haimposat l’Estat espanyol, que ha convertit

Catalunya (amb el suport d’unes burgesiescatalanes, que tenien més de burgeses queno pas de catalanes) en un territori aptenomés per produir i consumir i en una ter-ra devastada per una crisi ecològica senseprecedents, amb uns desequilibris territo-rials flagrants i amb unes infraestructures(d’aigua, energia i comunicacions) que no-més afavoreixen les centralitzacions entots els àmbits.

AQUEST ÉS EL GRAN REPTE que continuemtenint al davant tots aquells que hem optatper refundar el catalanisme des de l’ecolo-gia política, sabent que el president Puigde-mont és perfectament conscient d’aquestasituació a la qual ha correspost integrant-nos en aquesta llista de país per tal que elsentiment nacional, més enllà de bande-res, colors i proclames abstractes, torni aquedar vinculat a la indispensable urgèn-cia de ser responsables del nostre desenvo-lupament, que ja s’haurà de fer amb el res-pecte més absolut cap a les bases ecològi-ques de la nostra terra. Altrament, de quèens pot servir un estat propi si totes les es-tructures de decisió estan en mans exte-riors?

Xavier García Pujades. Escriptor

A. Verda amb PuigdemontTribuna

El Nadal frenètic

b En termes clàssics el Nadalés temps de família, torrons illums, però també és tempsfrenètic, de soledat i consumis-me. El Nadal està marcat peruna bipolaritat i una nebulosaque ens fa oblidar la veritableraó de la nostra existència.Aquest Nadal us proposo estarmés presents. Seure més esto-na amb la família, gaudir delsdebats a taula i tenir més curaamb els regals que fem i elmenjar que posem a taula. Usproposo fer unes compresconscients. Us proposo fer re-gals amb ètica i regalar méstemps a les persones que esti-mem. Durant els anys m’headonat que soc pèssima perfer regals físics, però também’he adonat que els millors re-gals són les experiències: ferviatges amb amics, anar a unparc de tirolines, fer un petitviatge a la platja o crear unacapsa de records; dedicar méstemps de qualitat a les perso-

nes que ens envolten peròtambé a nosaltres mateixos.Quan va ser l’últim cop que vasgaudir estant sol? Aquest Na-dal m’agradaria dedicar méstemps a gaudir de tot el quem’envolta i preocupar-memenys de trobar el regal per-fecte.JÚLIA CÁDIZGirona

Eleccions i dretsdels treballadorsb El programa social dels par-tits sembla que oblida els dretselementals dels nostres treba-lladors. L’hostaleria, el primersector del nostre poble i delpaís, és un sector quasi semi-esclavista per les condicionsque han de viure els treballa-dors i treballadores del ram.Només citaré dos aspectes. Eldret al descans setmanal no ésrespectat. L’horari normal delstreballadors és de 12 a 15 horesdiàries de feina i les hores ex-tres remunerades són per elu-

dir el seu pagament. Volemun estat que es preocupi delsseus treballadors i això que noparlen dels sous de misèriaque arriben a pagar per aques-tes condicions de treball.LUIS JAVIER GARCÍACadaqués (Alt Empordà)

La taula de Nadal

b Anys enrere m’agradava en-galanar la casa i la taula de Na-dal amb boles de colors, cintesde colors, ornaments de co-lors... per donar un aire d’ale-gria i de festa grossa. Enguanyserà diferent. A sobre les esto-valles hi posaré un camí detaula groc, als tovallons els fa-rem una llaçada groga, els re-gals del tió vindran lligats ambuna cinta groga. En un moblehi haurà un gran llaç de colorgroc. Volem que a la nostrataula quan ens posem a dinarno hi manqui el record delsnostres governants exiliats oempresonats. Serà ben trist re-cordar-ho, no podrem tenir

l’alegria d’altres anys, però,alerta! Cal ressaltar-ho. Hi hau-rà pau entre nosaltres, pensincom pensin els asseguts a tau-la, no trobarem cap espurnad’odi o de rancúnia, ni es des-unirà la família. I com nosaltres,són moltes les famílies que sa-bem què vol dir el respecte il’amor. Aquestes calamitatsque anuncien molts i que al-guns religiosos també formenpart d’una visió catastròficaquan haurien de ser els pri-mers de ressaltar les virtuts icom cal comportar-nos perviure fraternalment.

Des de les pàgines del diariEl Punt Avui desitjo bones fes-tes a tothom i, especialmentals que no podran estar a casa.Per a ells és contradictori dirbones festes. Esperem que tanbon punt sia possible pugueuestar a casa vivint amb dignitati seguir treballant per a la plenallibertat de Catalunya.MONTSERRAT FIGUERA IPADRÓSBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE DESEMBRE DEL 2017 | Punt de Vista | 5

Jordi Cuixart, PRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

“Felicitem-nos. Ara cal actuar amb més generositat i sentitd’estat que mai. El poble no falla mai”

La frase del dia

SísifJordiSoler

ens un somriureque no me l’aca-

bo. Potser per aixòme’l dosifiques tant.L’aigua mulla. Queda’taquí, capricorn. Tincdues gardènies per a

tu. T’agrada més el negre o el blau elèc-tric? M’agraden tots dos, dius, i el ver-mell també. Tenim uns diàlegs dignesde donar-nos de menjar a part i una en-ergia estranya: tant podem estimar-noscom odiar-nos. El gran risc, gestionaraquesta química. Detestem que els al-tres ens avorreixin; som neguitosos,fem coses, escrivim, inventem monspossibles. Desconfiem de tot però enscosta no ser empàtics. I el món ens de-frauda. El cel és blau. Descansa. Em fli-pes quan els ulls se’t tripliquen i em par-

les de contagi de protocol provincià: lagent és malparida i vols preservar-te dela claca. N’aprenc de tu, encara que not’ho sembli. Compartim la timidesa i eltant per cert andalús i esbojarrat queens corre per les venes. Tu, faccionsnòrdiques, i jo, de faiçó llatina. Els polsoposats? Ja ho sé, no sempre rutlla. Lesdones tenim secrets. M’ensenyaràs quèés el dolor? La nostra és una relació ter-monuclear, elèctrica com el blau que etdeia abans. Cara a cara, sempre a dospams, no fos cas, som electromagnè-tics. Cal triar entre la fusió nuclear (tu elsol i jo l’estrella) i la fissió nuclear (duescentrals nuclears grises i sense tremp).Som dos cors que ens repelem, no pertírria sinó per manca de temps. Sombombes termonuclears que irradiemcalor. Jo la noto, tu la notes, nosaltres lanotem. A qui li importa? Potents comsom, alimentem-nos l’un a l’altra. Jo po-so el vermell del clavell, tu porta el som-riure que ho redreça tot. I farem festa.

T

De set en setAnna Carreras

Termonuclear

Cara a cara, sempre a dospams, no fos cas, somelectromagnètics

“El caosés l’origen deldesassossec.Solament ambl’ordre retorna denou l’aigua al seu llit

esprés del desassossec, ve l’as-sossec. És la distensió que s’es-devé després de la tensió; la cal-

ma que segueix la tempesta. Només espot gaudir de l’assossec quan s’ha expe-rimentat el desassossec.

L’ASSOSSEC ÉS COM UN ESTANY QUIET, ésun cor que batega pausadament, unament reconciliada amb si mateixa,conscient del seu passat, també del seufutur; és un ésser que s’accepta a si ma-teix i que ha matat el corc de l’ambició.No és l’absència de desig. És el desig vis-cut amb relativa distància; amb la con-vicció que el més valuós ens ha estat do-nat i que no cal demostrar res a ningú,ni purgar cap falta.

ASSOSSEGAR-SE ÉS UNA EXERCITACIÓ, untreball físic i espiritual. Mai no és unacasualitat. És el fruit de la més difícil iàrdua de les lluites: la que cada ésserhumà lliura amb si mateix. No hi ha as-sossec mentre un aspira a ser el que nopot ser, mentre un anhela el que l’altreés, mentre un no accepta el seu passat,ni el seu present. L’assossec és l’estatd’ànim que emana de la reconciliacióamb un mateix, amb el seu ésser mésprofund.

ASSOSSEGAR-SE ÉS UN TREBALL d’allibe-rament i de deseiximent. Per gaudir-ne, cal alliberar-se del llast d’aspira-cions imposades pels altres, però tam-bé prendre distància dels objectes dedesig i entrenar-se a prescindir d’ells.

ÉS INÚTIL ESPERAR que les circumstàn-cies del món siguin òptimes per a la paude l’ànima. Qui espera que el món siguiuna bacina d’oli per assossegar-se, maino viurà assossegat, perquè el món ésmoviment, canvi, ruptura, transfor-mació i lluita d’oposats. Se’ns ha conce-dit una breu fracció de la història uni-versal per viure la nostra vida i un petitterritori per fer-hi arrels. Res de més.

D Res de menys. Si l’assossec depèn delmón, no hi ha possible pau i en el casque hi hagi un poc de pau aviat vindrà,de nou, tempesta.

L’ASSOSSEGAMENT ÉS EL FRUIT d’un tre-ball interior, és saber posar distànciaentre el jo i el món, entre el jo i els al-tres. És adonar-se que el jo és més ric,més fort que el món i que, fins i tot,quan tot s’esfondra, el jo pot mantenirla calma.

L’ASSOSSEC ÉS EL BÉ MÉS COBEJAT de

tots, allò que més anhelem en aquesttemps d’incerteses que ens ha tocatviure. Embarcats enmig d’un tumul-tuós oceà, ens adonem que no tenim so-birania sobre les ones, que no podemcontrolar les ventades, que tot el que éspot deixar de ser en un instant, en untancar i obrir d’ulls; en definitiva, queno hi ha res sòlid.

ASSOSSEGAR-SE ÉS TROBAR UN PUNT FIXen aquest univers, una roca ferma, en-cara que sigui intangible, un centre degravetat per no perdre’s.

QUAN EL DESASSOSSEC penetra per to-tes les porositats de l’ésser, no s’albirares, sembla que sigui la fi; el cor s’acce-lera i la respiració descompassada perdla simetria entre inspiració i expiració.Sentim que caiem al buit, en totes di-reccions, sense tenir cap agafador al’abast. És la sensació de vertigen.

LA VIDA FLUCTUA ENTRE DOS POLS. Un ex-cés de desassossec porta al col·lapse;mentre que un excés d’assossec, a lamort. ¿Què suscita, però, el desassos-sec? La novetat, la irrupció d’un ele-ment que altera el fràgil equilibri de lavida, el petit ordre de la vida quotidia-na. La nota dissonant és suficient persentir com tot s’esberla.

EL CAOS ÉS L’ORIGEN DEL DESASSOSSEC.Solament amb l’ordre retorna de noul’aigua al seu llit. L’assossec és l’emocióde l’ordre, la sensació que cada cosaocupa l’espai i el temps que li pertoca;la reconciliació amb el món i amb unmateix.

VIURE ENTRE L’ASSOSSEC i el desassossecés el destí final de la vida humana. Aspi-rem i anhelem un temps d’assossec, pe-rò no ens toca altre remei que esperarla irrupció del caos que desendreça lavida i la petita barcassa en què nave-guem.

Francesc Torralba. Director de la Càtedra Ethos de la URL

AssossegamentTribuna

6 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE DESEMBRE DEL 2017

Els expertsrecomanen notreure draps bruts ifer ús de la ironia ide la contenció

Milers de personesparticipen en elsactes de suport lavigília de Nadal a totel país

Cantades denadales perals presoscatalans

Guia per nobarallar-seamb la famíliaa taulaNacional

L’ambient és gèlid a la pre-só Model de Barcelona. Lafredor es fica dins dels os-sos i glaça el cor. Buida col-peja l’ànima. Aquest va serprecisament l’escenari es-collit per El Punt Avui TVper gravar una conversaamb familiars de Jordi Cui-xart, Jordi Sànchez i Joa-quim Forn –empresonatsa Soto del Real els dos pri-mers i a Estremera el ter-cer–, i de Carles Puigde-mont i Meritxell Serret,exiliats a Brussel·les. Però,tot i el fred, l’impacte emo-cional de l’edifici buit i el do-lor per la situació excepcio-nal que estan vivint tots, laconversa no cau en el victi-misme ni en la pena. Alcontrari: tots els assistentsvan fer el cor fort –tan fortcom asseguren que el te-nen els seus familiars, tanta la presó com a l’exili– do-nen un missatge inequívocde força i esperança. El Na-dal, però, amb ells lluny decasa, no tindrà aquest anyun to festiu. La família deJordi Sànchez ha decidit“fer un parèntesi” i donarllibertat: “Si a algú no li vede gust, queno ho celebri.” A la famíliade Puigdemont, que sónmolts i “sempre s’entau-

len”, aquest any no ho cele-braran, i les famílies Cui-xart i Forn, que en un pri-mer moment es van plan-tejar no fer res, han optatper celebracions més “espi-rituals” i “austeres”.

No és el mateix la presóque l’exili, però tant Mont-serrat Puigdemont, ger-mana de Carles Puigde-mont, com Ferran Civit,parella de Meritxell Serret,destaquen que, “d’exilidaurat, res”. Insisteixen enla falta de recursos per so-breviure i destaquen que“encara no s’han pogut nifer una rutina”. Pel que fa ala comunicació, intenten“no atabalar-lo gaire”. “Hiparlen la meva cunyada iels meus pares”, explica laMontserrat.

Sentir parlar de presó jaés més colpidor. “El pitjorquan vas a veure’l, a bandaque el contacte és limitat,és la indignació que et que-da. Es fon la veu, veus quemarxa i penses que els seuscompanys són ara delin-qüents...”, relata LauraMasvidal, dona de JoaquimForn, que no només had’intentar mostrar-se fortaen les breus visites a Sotodel Real, sinó que també hade tenir recursos per res-pondre a les mil preguntesque li fa la seva filla de 19anys. “Ha vist com l’statu

quo que ens venien tronto-lla, i és difícil...”

A la presó, la normativaés estricta. Tenen proble-mes fins i tot per poder es-coltar música. “Tot és moltarcaic, sembla del seglepassat”, resumeix Susan-na Barreda, dona de JordiSànchez, que encara nos’ha pogut acostumar aparlar a través d’un vidre.“És molt artificial, has deparlar per una reixeta,sents les converses dels al-tres... I, quan s’acaba, s’haacabat.”

Esther Cuixart, germa-na de Jordi Cuixart, elogiala fortalesa tant d’ell comde la seva dona. “No té mo-ments de feblesa”, diu. Enaquest cas, els que més pa-teixen són els pares. Sóngrans i no l’han pogut anara veure. Hi parlen per te-lèfon. “La mare em diu:«Quan penjo sempre ploroi és possible que ell tambéplori...»” Però l’Esther non’està tan segura. “No esplanteja el futur. Lluita diaa dia.” Diu que el Jordi ja

parla de “redefinir el con-cepte de presó”, que estàajudant altres presos, al-guns dels quals “no sabenni que tenen dret a un ad-vocat”. I que se sent abrigatpel centenar de cartes queli arriben.

Les mostres d’afecte dela gent són clau per enten-dre la capacitat de resistèn-cia, sobretot dels líders del’ANC i Òmnium. “Tothomté una petita part de si ma-teix a la presó o a l’exili”, diuEsther Cuixart. I els cente-nars de cartes que rebendiàriament (unes 200) aixího acrediten. “El Jordi emdiu que està rebent moltescartes en què li demanenperdó...”, assegura. I enaquest punt la conversapassa de l’emoció a la políti-ca, amb conceptes com ara“absurditat”, “injustícia” i“ràbia”, que expressen laimpotència pel fet que elsdos Jordis continuïn a lapresó a hores d’ara. “Compoden parlar de risc d’ex-trema violència quan sem-pre s’ha fet tot d’una ma-nera ordenada i pacífica?”,es pregunta la Susanna.L’Esther recorda que “elsdos Jordis no són polítics,sinó gent compromesa”, iconclou que la reacció del’Estat ha estat “una estira-da d’orelles, un càstig”, unaidea compartida per la do-

na de Forn, que considerael seu marit “un ostatge”.“Tinc la sensació que tot elque passa pot influir en ladecisió que finalment pren-gui el jutge”, hi afegeix laLaura. I la Susanna li donala raó: “Després de les elec-cions, el primer que vaigfer va ser enviar un missat-ge a l’advocat. «Tu com hoveus?», li vaig preguntar,convençuda que la seva si-tuació dependrà del queconvingui a Espanya.”

No amaguen la sevaincertesa. Però, davant decada espurna de neguit o

de tristor, com quan Es-ther Cuixart explica que elseu germà, pare d’un nende set mesos, “s’està per-dent part del creixementdel seu fill...”, la Lauraaporta, incansable, la dosinecessària d’optimisme.Res d’acceptar la situaciócom si fos “normal”. Res deresignació. “No ens podempermetre no tenir espe-rança”, etziba.

S’ho esperaven? “Elmeu germà ens deia: «Ensfaran un ensurt i ens tin-dran un parell de dies tan-cats.» No pensaven que se-

TESTIMONI Familiars de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Joaquim Forn, MeritxellSerret i Carles Puigdemont expliquen com passen el Nadal i relaten sentiments iexperiències de la presó i l’exili CONVERSA El Punt Avui TV els reuneix a la Model

A la presó,l’esperançaintactaVirtudes PérezBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El Jordi em diu queestà rebent moltescartes en què lidemanen perdó”

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE DESEMBRE DEL 2017

Amic FornL’APUNT viure els periodistes que han seguit la conversa amb

els familiars dels presos que avui es reprodueix al diarii que poden veure a El Punt Avui TV. El seu testimoni,escoltat a la Model, és esfereïdor. Dono fe que un delsempresonats, Joaquim Forn, sempre ha ajudat els pe-riodistes a fer la nostra feina, cadascú des del seu lloc.Avui es troba en un lloc que no li correspon.Carles Sabaté

El periodisme és agraït. Veiem passar els esdeveni-ments des de la primera fila, en un lloc de privilegi. Iels ho expliquem, sovint fent el cor fort o prenent dis-tància, si cal. O prenent partit, davant de la injustícia.D’altres àmbits del periodisme, com la investigació, nosón tan notoris, però poden ser igualment atractius. Id’altres tasques resulten colpidores, com la que van

ria així de desproporcio-nat”, respon Esther Cui-xart. Es mostren sorpre-sos i dolguts per la reaccióde l’Estat. “Volen crear unsmonstres perquè de l’altrabanda puguin cridar A porellos.” Només així, “per lanecessitat de crear un de-terminat relat d’una cosaque no és real”, es podenexplicar algunes decisions.

I Puigdemont? Què fa-rà? “És molt tossut. El meugermà té molta determi-nació. Quan se li fica unacosa al cap... Farà el queconvingui que faci.” ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Volen crear unsmonstres perquè del’altra banda puguincridar ‘A por ellos’”

Susanna BarredaDONA DE JORDI SÀNCHEZ

“Els pares són gransi anar a Brussel·lesno és possible. Nosaben si tornarana veure el seu fill”Montse PuigdemontGERMANA DE CARLES PUIGDEMONT

“Als pares se’ls famolt gros. I mésperquè en Jordi ésmolt bona persona”

Esther CuixartGERMANA DE JORDI CUIXART

“Quan acaben els40 minuts de parlari se l’emporten,t’adones què és estarprivat de llibertat”Laura MasvidalDONA DE JOAQUIM FORN

“El dia a dia normalno existeix a l’exili.La rutina no sabemquina serà, ni tan solssi n’hi haurà”Ferran CivitPARELLA DE MERITXELL SERRET

Un moment de la conversaa la Model amb familiarsde presos i polítics exiliats.S’emet avui a les 21 h a ElPunt Avui TV ■ ORIOL DURAN

EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE DESEMBRE DEL 20178 | Nacional |

n Jordi trucarà cap ales sis o quarts de set.Estarem enmig delprograma!” Susanna

Barreda, dona de Jordi Sànchez,avisava abans de començar la gra-vació del programa especial de Na-dal d’El Punt Avui TV que, enmigde l’entrevista, trucaria el seu ma-rit i que ella hauria d’agafar el telè-fon. “I tant! Tallarem un moment

i després continuarem”, la vatranquil·litzar Jordi Grau, conduc-tor del programa. I sí: quan faltavencinc minuts per acabar, just a dosquarts de set, li va sonar el mòbil.Un petit descans, doncs, per a laresta de convidats, el presentador,els càmeres i els realitzadors, con-gelats de fred en aquesta buida sise-na galeria de la presó Model, men-tre la Susanna parlava una estonaamb el seu marit. La trucada va du-rar quatre minuts, ni un més ni unmenys: és el temps reglamentari.En aquests pocs minuts, la Susannali explica on és i amb qui, i se sentque li pregunta per les eleccions deldia abans. “Estàs content?” No sa-bem què li respon Jordi Sànchez,però suposem que sí que n’està, decontent, perquè ell ha sortit diputat.“Arribats a aquest punt, no sabemquè és bo i què és dolent per als em-presonats. Potser ens pensem queels resultats electorals seran bons,però resulta que encara serà pitjor.Només sabem que l’Estat farà el quevoldrà i quan voldrà, independent-ment del que fem nosaltres i del quefacin ells”, diu la Susanna. “Tenimla sensació que són ostatges i quequalsevol cosa que fem, que diguemo que passi al país, pot influir més

“E

que la mateixa llei”, sosté LauraMasvidal, dona del conseller Forn.

Els familiars dels presos polítics idels polítics exiliats i els periodistesd’El Punt Avui Televisió que gravenaquest programa especial són els úl-tims a entrar a la presó Model deBarcelona, un centre penitenciarique, després d’haver estat obert alpúblic durant l’estiu, amb una expo-sició que repassava els seus 113anys d’història, ara ja es tancarà de-finitivament. Entrar a la sisena ga-leria, on s’ha muntat el plató, fa unaimpressió molt forta. No només perla gelor, també perquè es pot entrara les cel·les i es pot veure com de durdevia ser estar ingressat en aquest

centre. Intentar imaginar que elsJordis, en Quim i l’Oriol estan en unlloc semblant fa esgarrifar les famí-lies, sobretot perquè cada cel·la téuna doble porta: la de reixes i la deferro al davant, la que es tancava ala nit, amb una obertura perquè elcarceller pogués fer un cop d’ull adins si calia. Massa dur per a unagent normal que sap que els seus fa-miliars no han fet res i que els hanposat a la presó com fan amb els as-sassins i els lladres. “El meu germàés una molt bona persona. I no és nipolític, és president d’una entitatcultural!”, repetix Esther Cuixart.

“Fixa’t que les cisternes dels và-ters de cada cel·la estan col·locades

fora al passadís. Això és perquè elspresos no es poguessin penjar d’en-lloc!” I sí, són coses que no t’haviesparat a pensar mai: que a cada cel-la hi havia quatre o sis llits, una tas-sa de vàter i una pica, i que els re-clusos es passaven en aquell minús-cul espai tretze hores al dia. L’en-trevista es fa expressament a laModel per la càrrega emocional quesuposa. “Sabeu que està ubicada alcarrer Entença, 155?” Una coinci-dència macabra. Avui és un Nadalmolt estrany, i les famílies dels pre-sos i els exiliats el passaran com po-dran, pensant sobretot en els queno hi són. Molta gent també pensa-rà en ells. No estan sols. ■

GELOR · El Punt Avui Televisió emet avui el programa de Nadal gravat amb familiars dels presos polítics i els exiliats en unaglaçada i tancada presó Model IMPRESSIÓ · La càrrega emocional és molt forta en aquest centre penitenciari ara buit

Mireia RoureraBARCELONA

El Punt Avui TVemet avui a les 21 hi demà a les 13 hl’entrevista als fami-liars dels presos po-lítics i dels políticsexiliats, reunits ala presó Model deBarcelona.

“En Jordi trucarà a les sis!”

El director adjunt de El Punt Avui, Jordi Grau, Esther Cuixart, Laura Masvidal, Montse Puigdemont, Susanna Barreda i Ferran Civit ■ ORIOL DURAN

1220

59-1

1785

08w

EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE DESEMBRE DEL 201710 | Nacional |

er recordar –si és que hi haalgú que ho hagi oblidat–que aquest any hi ha quatrepersones que han de passar

el Nadal a la presó i quatre més aBrussel·les, lluny de les seves famí-lies, ahir a les dotze del migdia es vafer Un cant a la llibertat, una canta-da simbòlica de nadales convocadaper les entitats ANC i Òmnium iamb el suport de Músics per la Lli-bertat a diversos municipis de Cata-lunya –davant dels ajuntaments– ia Barcelona, davant de la Model.

A la plaça Major de Vic, quan pas-saven cinc minuts del punt del mig-dia, les desenes de persones que adarrera hora s’hi van concentrar–entre 200 i 300– van començar aentonar de forma tímida i enfredo-rida Les dotze van tocant. Equipatsamb llaços grocs a la solapa i ambbufandes del mateix color per com-batre les gèlides temperatures, elsassistents van anar alternant critsde “Llibertat!” amb les cançons típi-ques d’aquestes dates: El noi de lamare, Santa nit, El 25 de desembreo El rabadà, aquestes últimes ani-mades per l’acompanyament d’una

Pgralla espontània que aconseguia,de cop i volta, aixecar el volum de laveu dels cantaires. També hi va ha-ver pulmó per al Cant dels ocells,L’estaca o Els Segadors enmig deproclames com ara “No esteu sols!”i “Hem guanyat!” i la lectura d’unesparaules de Jordi Cuixart recordantels resultats del 21-D i que el poblede Catalunya no ha fallat mai.

“Està clar, perquè he vingut: perla nostra pròpia llibertat i pels que

estan empresonats”, deia DavidQuerol, veí de Santa Eugènia deBerga, que estava acompanyat perla seva dona, la filla i les iaies. Perell, un assidu a la majoria de con-centracions que s’han fet fins ara,gestos com el d’ahir “ens motiven atots i ens donen més força”. “És ungest de solidaritat i escalf per dir-losque no defallirem, que no desisti-rem fins que siguin fora de la presó ifins que no tornin els que són al’exili”, explicaven dues germanes

de Vic que s’havien acostat expres-sament a la plaça, “i no ens en per-dem ni una”, deien. Una altra famí-lia de la ciutat considerava queaquesta cantada s’havia d’haver fetdavant les presons d’Estremera iSoto del Real. “Si vam anar a Brus-sel·les també podíem haver anat aMadrid, que encara és més a prop”,explicaven a tocar de la immensapancarta que torna a onejar al migde la plaça Major de Vic per dema-nar la llibertat dels presos polítics.Es pot dir més alt però no més clar.

Davant la presó Model de Barce-lona s’hi van concentrar ja desd’una hora abans de la convocatòriaoficial, que era a les 12.00 h, cente-nars de persones la majoria de lesquals van poder aconseguir un bar-ret de pare Noel de color groc i unaxapa amb la llegenda “Llibertat pre-sos polítics”. També el programaamb les cançons triades per a l’oca-sió. La gentada es va concentrar alcarrer Entença, entre els carrersRosselló i Provença, al tram on hiha el portal on Lluís Maria Xirinacss’estigué fent guàrdia 12 hores cadadia en una campanya per demanarl’amnistia total dels presos, des del25 de desembre del 1975 i fins quees van aprovar les mesures d’amnis-

tia del 1977. Ahir no es demanavaamnistia perquè els presos no hanfet res, es demanava llibertat. “Somdels Castellers de Barcelona i anema totes les concentracions que po-dem”, deien l’Axel, l’Elisenda i laNeus, els primers del grup que aca-baven d’agafar els seus barretsgrocs. “Nosaltres venim de Sant Cu-gat i de la Floresta”, van explicar laMaria i la Núria, dues àvies que fapoc han perdut, de cop, l’amiga quesempre les acompanyava a les ma-nifestacions. “Hem vingut perquèells estan tancats perquè han fet elque nosaltres volíem”, deia la Ma-ria. La Núria explicava que ella totel dia que se’ls “imagina a dins” i laduresa que és per les seves famílies iels seus fills. “Tinc nets i no em vullni imaginar que tinguessin els parestancats”, explica. Totes dues no de-falleixen, ni ara que ja no tenenl’amiga de l’ànima, i continuarananant a totes les concentracions.

La cantada va ser espectacular ivan ser molts els que no van poderaguantar l’emoció. El missatge capals presos i les seves famílies va serclar: “No esteu sols”. Quan es vacantar L’estaca es va canviar l’últi-ma estrofa per acabar dient “...i elspodrem alliberar”. ■

I els podrem alliberar!4presos polítics hiha avui a casa nos-tra: Jordi Cuixart,president d’ÒmniumCultural, Jordi Sán-chez, president del’ANC, i els consellersOriol Junqueras iQuim Forn.

SUPORT · Davant de diversos ajuntaments catalans s’hi fan concentracions i es canta ‘Les dotze van tocant’, ‘El noi de lamare’, ‘Santa nit’, ‘El cant dels ocells’, ‘L’estaca’ i ‘Quan somrius’ enmig d’una gran emoció GORRO GROC · Centenars depersones es van concentrar davant la presó Model per cantar nadales i per fer saber als presos polítics que no estan sols

A. Aguilar /M. RoureraVIC / BARCELONA

Cantada de nadales davant la presó Model de Barcelona a favor dels presos polítics. A dreta, algunes de les persones concentrades a la plaça Major de Vic ■ JUANMA RAMOS / A.A

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Hem vingut perquè ellsestan tancats perquè hanfet el que nosaltres volíem”,diu una àvia de la Floresta

Felip VI es va guardar la nitde Nadal de treure el bastóde Carles III en el seu tradi-cional discurs i, a diferèn-cia del que va fer el3 d’octubre, va passar depuntetes per la situació aCatalunya, si bé va carre-gar totes les responsabili-tats futures al govern de laGeneralitat. “Fa uns dies,els ciutadans de Catalunyavan votar per escollir elsseus representants al Par-lament, que ara hande fer front als problemesque afecten tots els cata-lans, respectant la plurali-tat i pensant amb respon-sabilitat en el bé comú detots”, va començar.

De fet, hi va dedicar tresparàgrafs del seu discurs,que també va incloureparaules en contra del ter-rorisme gihadista, de lacorrupció i de la violènciamasclista. “El camí no potdur de nou a l’enfronta-ment ni a l’exclusió, que–com ja sabem– nomésgeneren discòrdia, incer-tesa, desànim i l’empobri-ment moral, cívic i –perdescomptat– econòmic detota una societat.”

Sobre els efectes del’aplicació de l’article 155de la Constitució Espanyo-

la en les institucions cata-lanes i sobre els presos po-lítics, no va dir ni mitjaparaula. Felip de Borbó vaobviar qualsevol referèn-cia a la retirada de l’auto-govern que ell mateix vaavalar després de l’1-O itampoc va respondre al’apel·lació del presidentCarles Puigdemont perquèfaci de mediador. No hi vanfaltar les habituals cridesa la “serenor”, a l’“estabili-tat” i a la “responsabilitat”per a Catalunya.

Per segon any consecu-tiu, Televisió de Catalunyava derivar al canal de no-tícies 3/24 la retransmis-sió de la felicitació reial.Euskal Telebista (EITB),per exemple, ja ni el vaemetre.

En el d’ahir, el rei d’Es-panya va advocar perquè“la convivència en el si dela societat catalana –tandiversa i plural com és– re-cuperi la serenitat, l’esta-bilitat i el respecte mutu,de manera que les idees noseparin les famílies ni elsamics”. Queia així en el tò-pic tants cops desmentitque el procés d’indepen-dència trenca famílies iamistats. Cal recordar, amés, que en el discurs del3 d’octubre va dir que “avuila societat catalana estàfracturada i enfrontada”.

El monarca també vacondemnar el terrorismegihadista: “Continua sentuna amenaça mundial,i aquest any nosaltresl’hem patit directament aBarcelona i a Cambrils.” Iva insistir que la receptaper combatre’l es basaen la “unitat democràtica,la fermesa de l’estat dedret i l’eficàcia de la coope-ració internacional”. Tam-poc va voler eludir el pro-blema de la corrupció,sobre la qual va reconèixerque es manté “com una deles principals preocupa-cions de la societat, que de-mana que es continuïnprenent les mesures ne-cessàries per erradicar-lacompletament i perquèels ciutadans puguin con-fiar plenament en la cor-recta administració del di-ner públic”.

També va esmentar ladefensa del medi ambient ila lluita contra el canvi cli-màtic, abans de referir-sea la violència de gènere.“Aquesta nit no em vulloblidar de les dones que,en un silenci tantes vega-des imposat per la por, sónvíctimes de la violència degènere. Una xacra inad-missible que ens fereix elsnostres sentiments mésprofunds, que ens avergo-nyeix i que ens indigna.” ■

a El rei lamenta que “l’enfrontament” hagi generat“incertesa, desànim i empobriment econòmic, cívic imoral” a Cedeix la responsabilitat al nou govern català

RedaccióBARCELONA

Felip VI passaara de puntetesper Catalunya

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases del rei

El rei Felip VI, durant el tradicional discurs de Nadal ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La corrupció esmanté com unade les principalspreocupacions de lasocietat, que demanamesures”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“D’altra banda, somEuropa, i Europa estroba en aquestsmoments en unaconfluència decaire històric”

“El terrorismegihadista continuasent una amenaçamundial, i aquest anynosaltres l’hem patit aBarcelona i Cambrils”— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Ningú desitja unaEspanya paralitzadao conformista, sinómoderna i atractiva,que il·lusioni, unaEspanya serena”

“El camí no pot dura l’enfrontament ni al’exclusió, que nomésgeneren discòrdia,incertesa, desànim iempobriment moral”

“Que reneixi laconfiança, el prestigii la millor imatge deCatalunya, i que esrefermin els valors quel’han caracteritzat”

EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE DESEMBRE DEL 201712 | Nacional |

1328

08-1

1762

87®

EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE DESEMBRE DEL 201714 | Nacional |

8011

75-1

1790

23w

Junts per Catalunya apos-ta per restituir “totes lesinstitucions legítimes ca-talanes” que existienabans de l’aplicació de l’ar-ticle 155 per part del go-vern de Mariano Rajoy, laqual cosa abastaria no no-més el govern de la Gene-ralitat cessat, incloent-hiel seu president, sinó tam-bé la mesa del Parlament.En aquest sentit, la forma-ció no es planteja cap méspossibilitat que no siguivotar Carme Forcadellcom a presidenta del Par-

lament per a la propera le-gislatura. JxCat vol, aixímateix, que es mantin-guin els membres de lamesa del Parlament quehagin sortit electes com adiputats en les eleccionsdel 21 de desembre pas-sat. Així ho va fer saberahir JxCat davant de lesprimeres especulacionssobre els presidenciablesde la majoria sobiranista.

Pel que fa a la investidu-ra del futur president delgovern, JxCat i ERC hanexpressat discrepàncies.Així es desprèn de les de-claracions que el número5 de la llista electoral

d’ERC, Carles Mundó, i elnúmero 4 de la candidatu-ra de JxCat, Jordi Turull,van fer dissabte a TV3.Mundó va defensar queOriol Junqueras hauria deser el president de la Gene-ralitat si Carles Puigde-mont decideix finalmentno tornar a Catalunya. “Ai-xò hauria de ser així per-què encaixa amb la idea degovern legítim que s’haplantejat en tot moment”,va argumentar el republi-cà. Jordi Turull va rebutjaraquesta idea tot defensantque no cal “començar agastar energies amb altreshipòtesis” que no siguin la

que han votat els ciuta-dans, perquè això “és co-mençar a entrar en un re-lat de la rendició”. “I no hisom en aquest relat, ni enla rendició, ni en la renún-cia, ni en la resignació”, vaafegir el número 4 de lacandidatura de Junts perCatalunya.

Mundó va manifestarque ell tampoc vol assumirque Puigdemont es quedia Bèlgica perquè, segonsva recordar, Puigdemontva dir que si guanyava tor-

naria. “Aquest és el com-promís que va prendreamb els seus electors. Siaixò no fos així, primer

quedaria sorprès, i serà ellqui haurà de donar expli-cacions”, va apuntar el re-publicà. ■

JxCat aposta perrestituir Forcadelltambé al Parlament

RedaccióBARCELONA

a Discrepàncies entre els partidaris de Puigdemont i ERC,que optaria per Junqueras si el president continua a Bèlgica

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Que Junquerassigui president si notorna Puigdemontencaixa amb la ideade govern legítim”Carles MundóNÚMERO 5 DE LA CANDIDATURA D’ERCA BARCELONA

“Hipòtesis que nosiguin les que hanvotat els ciutadansentrarien en un relatde la rendició”Jordi TurullNÚMERO 4 DE LA LLISTA DE JUNTSPER CATALUNYA A BARCELONA

Carme Forcadell, al Parlament, en una imatge d’arxiu ■ JOSEP LOSADA

El Partit Popular ha gua-nyat un escó a la provín-cia de Tarragona en de-triment de Ciutadansdesprés de comptabilit-zar ahir els vots emesosdes de l’estranger. Se-gons han confirmat al’agència Efe fonts de Ciu-tadans, el recompte delsvots CERA (cens dels es-panyols residents ab-sents) a Tarragona hatret un diputat a la for-mació taronja, que esquedaria en 36, a favordel PP, que pujaria a 4 entotal, tot i que els popu-lars han assenyalat queencara hi ha pendent unrecompte definitiu.

Ciutadans continuasent la primera força aTarragona, seguida deJxC, amb 34 escons, id’ERC, amb 32. El PSC enva obtenir 17. ■

a El recompte del vot exterior ha propiciat que el PPaconsegueixi el quart diputat a Ciutadans continua com aforça més votada, amb 36 diputats, seguida de JxC, amb 34

RedaccióBARCELONA

Ciutadans perdl’escó de Tarragonaen favor del PP

135ESCONS

36

4

17

324 8

344433

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE DESEMBRE DEL 2017

1722

33-1

1789

22w

Unes declaracions de laconsellera d’Ensenya-ment, Clara Ponsatí, enquè recordava que l’inde-pendentisme no havia “so-brepassat” el 50% delsvots i aconsellava “pensarbé i escoltar molt”, va aixe-car nombroses crítiques ales xarxes socials. Davantaquestes reaccions, Pon-satí es va justificar assegu-rant que es tractava d’uncomentari del director delGrup d’Investigació sobreInstitucions i Política de laUB, Carles Boix. La citadestacava que “la ratifica-ció de la declaració no haarribat encara”. ■

Crítiques a unmissatgereflexiu dePonsatí

RedaccióBARCELONA