Poliesportiu Prínceps d’Espanya Palma Codi: 07013383 Tel. 971 … › _pdf ›...
112
PROGRAMACIÓ ANUAL DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA/HISTÒRIA CURS 2019-2020 Poliesportiu Prínceps d’Espanya Gremi de Forners, 4. Polígon Son Castelló. 07009 Palma Codi: 07013383 Tel. 971 433 714
Transcript of Poliesportiu Prínceps d’Espanya Palma Codi: 07013383 Tel. 971 … › _pdf ›...
PROGRAMACIÓ ANUALDEPARTAMENT DE
GEOGRAFIA/HISTÒRIACURS 2019-2020
Poliesportiu Prínceps d’EspanyaGremi de Forners, 4. Polígon Son Castelló. 07009
Palma Codi: 07013383 Tel. 971 433 714
- 2 -
COMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENTMEMBRES DEL DEPARTAMENT I CÀRRECSa) Conxa Nadal, professora del departament de Geografia i Història. Imparteix: Geografia
3r ESO A, B,Història de 4t ESO A,B,C. Professora- tutora de 4C.b) Cristina Bestard, secretària i professora del departament de Geografia i Història.
Imparteix: Història del món Contemporani 1r Batxillerat A,B, Bloc 1. Secretària del centre.c) Margalida Moll Serra, professora i cap del departament de Geografia i Història. Imparteix;
Història de l’Art de 2n de Batxillerat A, B i Bloc III. Història d’Espanya A,B, Bloc 3. Professora-tutor de 2n batx A, Geografia d’Espanya 2n Batx A,B.
SUBDEPARTAMENTRELIGIÓ:MANUEL SOLER BARRENO
Dia i hora de les reunions del departament per a aquest curs: els dimarts, a les 10:50 hores.El Centre de Tecnificació Esportiva Illes Balears, creat el curs 2006-2007, va veure ampliat
al curs 2008-09 el seu espai educatiu amb tres aules noves, fet que afavoreix la docència. Però encara tots els departament comparteixen els espais comuns de la sala de professorat i de la dependència adjunta, reconvertida en sala d’ús múltiple on s’ubiquen els armaris on es guarden els materials propis de cada departament.La web del departament https://sites.google.com/site/cteibsocials/home Aquest curs escolar s’ha canviat el llibre de text a tercer d’eso. Llibre de text a primer de
batxillerat. A segon de batxillerat, l’alumnat té el material on line, dossier de treball i classes enregistrades a història de l’art i història d’Espanya.
- 3 -
PROGRAMACIÓ TERCER I QUART ESO
DEPARTAMENT GEOGRAFIA I HISTÒRIA
- 4 -
ÍNDEXCOMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT 2
MEMBRES DEL DEPARTAMENT I CÀRRECS . . . . . . . . . . . . . . . 2SUBDEPARTAMENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
PROGRAMACIÓ TERCER I QUART ESO 5a) L’adequació i la seqüenciació dels objectius específics de la matèria 6b) la seqüència dels continguts 7
Primer cicle . Tercer d’ESO: Geografia humana . Bloc 2 . L’espai humà: criteris d’avaluació 2-21 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Bloc 2 . L’espai humà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7QUART D’ESO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
c) Els mètodes pedagògics 23d) La distribució espai-temps 23e) les activitats d’ampliació i reforç 23f) Criteris, procediments i instruments d’avaluació i qualificació 24
Criteris d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25Instruments d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25Criteris de qualificació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25
g) els estàndars d’aprenentatge avaluables 27h) els elements transversals tractats 27i) els materials i recursos didàctics que s’han d’utilitzar 27k) les estratègies i els procediments d’avaluació del procés d’ensenyament i aprenentatge 28k) les estratègies i els procediments d’avaluació del procés d’ensenyament i aprenentatge 29l) les activitats complementàries i extraescolars que l’equip docent pretén fer atenció a la diversitat 29m) la contribució de la matèria a l’adquisició de les competències clau 29
Estratègies d’animació a la lectura i desenvolupament de l’expressió oral i escrita . . .32Annexes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32
n) la prevenció de la violència de gènere, de la violència terrorista i de qualsevol forma de violència, racisme o xenofòbia, inclós l’estudi de qualsevol crim contra la humanitat 32
- 5 -
PROGRAMACIÓ TERCER I QUART ESOCorrespon al departament didàctic distribuir els continguts entre els diferents cursos del
primer cicle de l’educació secundària obligatòria, i la proposta per a aquest curs 2019/20 és seguir la seqüenciació de la Conselleria que és la següent:Primer Cicle:• Primer curs: geografia física i història• Segon curs: geografia humana i història• Tercer curs: geografia humanaSegon Cicle:• Quart curs: històriaLa recomanació sobre l’organització del currículum que fa la Conselleria és la següent:Primer curs• Bloc 1. El medi físic: criteris d’avaluació 1-12• Bloc 3. La història: criteris d’avaluació 1- 24Segon curs• Bloc 2. L’espai humà: criteri d’avaluació 1• Bloc 3. La història: criteris d’avaluació 25-38Tercer curs• Bloc 2. L’espai humà: criteris d’avaluació 2-21Quart curs• 10 Blocs de continguts d’Història Contemporània (Segles XVIII-XXI)A l’IES CTEIB s’ofereix el tercer i quart d’ESO, per tant les programacions que es
desenvolupen a continuació són d’aquests dos cursos; alguns aspectes de la programació són comuns i d’altres són específics de cada un dels cursos, i les programacions segueixen les pautes que es recullen a l’art. 29 del Decret 34/2015 (Decret 34/2015, 15 de maig, pel qual s’estableix el curriculum de l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears. BOIB núm. 73, de 16 de maig de 2015), on es concreten els mínims elements que s’han d’incloure.
- 6 -
a) L’adequació i la seqüenciació dels objectius específics de la matèriaEn aquest apartat s’inclouen els Objectius específics d’ESO i a continuació es relacionen
aquests amb les competències i els cursos on es treballen.L’ensenyament de l’assignatura de geografia i història té els objectius següents, a fi de
contribuir al desenvolupament integral dels alumnes en l’etapa de l’educació secundària obligatòria:1. Identificar els processos i els mecanismes dels fets polítics, econòmics i culturals i les
relacions que s’estableixen entre aquests. Emprar aquest coneixement per comprendre les causes que expliquen l’evolució de les societats i els seus problemes més rellevants.
2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics del medi físic i les interaccions entre aquests elements i els grups humans a l’hora d’emprar l’espai i els recursos. Valorar les conseqüències de tipus econòmic, social, cultural, polític i mediambiental d’aquestes interaccions. Conèixer la problemàtica específica de l’ús dels recursos a les Illes Balears.
3. Comprendre el territori com el resultat de la interacció de les societats amb el medi que organitzen i en el qual es desenvolupen.
4. Conèixer, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica del món i de les grans àrees socioeconòmiques, culturals i polítiques, així com els trets físics i humans del món, d’Europa, d’Espanya i de les Illes Balears.
5. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i els esdeveniments històrics rellevants de la història del món, d’Europa, d’Espanya i de les Illes Balears a fi d’adquirir una perspectiva global de l’evolució de la humanitat amb un marc cronològic precís.
6. Valorar i respectar el patrimoni natural, històric, lingüístic, cultural i artístic del món, d’Europa, d’Espanya i, especialment, de les Illes Balears.
7. Comprendre els elements tècnics bàsics que caracteritzen la realitat social, cultural i històrica de les manifestacions artístiques, amb la finalitat de valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic i assumir actituds positives cap a la defensa i la conservació d’aquest patrimoni, especialment el de les Illes Balears.
8. Adquirir i emprar el vocabulari específic de geografia i història i incorporar-lo al vocabulari habitual, a fi d’augmentar la precisió en l’ús del llenguatge i millorar la comunicació.
9. Cercar, seleccionar, comprendre i relacionar, amb els mètodes i les tècniques propis de la geografia i la història, informació de tipus verbal, gràfic, icònic, estadístic i cartogràfic procedent de fonts diverses, incloent-hi l’entorn físic i social, les biblioteques, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació; tractar aquesta informació d’acord amb la finalitat que es persegueix i comunicar-la als altres de forma organitzada i intel·ligible.
10. Dur a terme tasques en grup i participar en debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i valorant el diàleg com una via necessària per solucionar els problemes humans i socials.
11. Conèixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciar-ne els valors i les bases fonamentals, valorar els drets i les llibertats com un assoliment irrenunciable i una condició necessària per a la pau, denunciar actituds i situacions discriminatòries i injustes i mostrar-se solidaris amb els pobles, els grups socials i les persones privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.
12. Valorar i respectar la diversitat cultural i ser respectuós i tolerant amb cultures i opinions que no coincideixen amb les pròpies, sense renunciar, però, a emetre judicis de valor.
- 7 -
b) la seqüència dels contingutsPrimer cicle. Tercer d’ESO: Geografia humana. Bloc 2. L’espai humà: criteris d’ava-
luació 2-21La informació que es recull al Decret que inclou el currículum respecte al desenvolupament
de la Geografia i Història al curs Tercer d’ESO és la següent:
Bloc 2. L’espai humàEn aquest bloc s’analitzen diferents aspectes de la geografia humana aplicada a l’espai
balear, espanyol, europeu i mundial, com l’organització territorial, la població i les seves dinàmiques, la morfologia de les ciutats, els sectors econòmics i la incidència d’aquests en la població i el territori.
ContingutsLes Illes Balears, Espanya, Europa i el món: la població; l’organització territorial; models
demogràfics; moviments migratoris; la ciutat i el procés d’urbanització.Activitats humanes: àrees productores del món.Sistemes i sectors econòmics. Espais geogràfics segons l’activitat econòmica. Els tres
sectors.Aprofitament i futur dels recursos naturals. Desenvolupament sostenible.Impacte mediambiental i aprofitament de recursos.Així, s’ha fet un desenvolupament dels continguts organitzats en Unitats Didàctiques
i relacionats amb els Temes del Llibre de text proposat, a partir dels criteris d’avaluació, els estàndards d’aprenentatge avaluables, les competències clau i la seqüenciació i temporització.
- 8 -
Uni
tats
Did
àcti-
ques
/ T
emes
Con
tingu
tsC
rite
ris i
està
ndar
dsC
ompe
tènc
ies
Tem
pori
tzac
ió
UD
0 . I
ntro
duc-
ció
Dos
sier
Geo
graf
ia fí
sica
: les
gra
ns
unita
ts d
el re
lleu
terr
estr
eEl
relle
u d’
Euro
paEl
relle
u d’
Espa
nya
CL
CM
CT
AA
SIEE
Prim
er tr
imes
tre
UD
1 . O
rgan
itza-
ció
polít
ica
de le
s so
ciet
ats
Tem
a 1 .
L’Est
at c
om a
org
anitz
a-ci
ó po
lític
aEl
s Es
tats
del
Món
La g
loba
litza
ció .
Les
Nac
ions
Uni
des
Org
anitz
ació
terr
itoria
l d’
Espa
nya
La U
nió
Euro
pea
Les
ON
G’s
2.C
onèi
xer l
’org
anitz
ació
terr
itoria
l d’E
span
ya.
2.1.
Dis
tinge
ix e
n un
map
a po
lític
la d
istr
ibuc
ió te
r-rit
oria
l d’E
span
ya: c
omun
itats
aut
ònom
es, c
apita
ls,
prov
ínci
es, i
lles.
CL
CM
CT
AA
CSC
SIEE
CD
Prim
er tr
imes
tre
i es
treb
alla
tot e
l cu
rs
UD
2 . O
rgan
it-za
ció
econ
òmic
a de
les
soci
etat
sTe
ma
2 .
Les
activ
itats
eco
nòm
i-qu
esEl
s fa
ctor
s de
pro
ducc
ióEl
s se
ctor
s ec
onòm
ics
Els
sist
emes
eco
nòm
ics
8. R
econ
èixe
r les
act
ivita
ts e
conò
miq
ues
dels
tres
se
ctor
s qu
e es
due
n a
term
e a
Euro
pa, a
Esp
anya
i a
les
Illes
Bal
ears
i id
entif
icar
dife
rent
s po
lítiq
ues
econ
òmiq
ues.
8.1.
Dife
renc
ia e
ls d
iver
sos
sect
ors
econ
òmic
s eu
ro-
peus
.11
. Con
èixe
r les
car
acte
rístiq
ues
de d
iver
sos
tipus
de
sist
emes
eco
nòm
ics.
11.1.
Dife
renc
ia a
spec
tes
conc
rets
din
s un
sis
tem
a ec
onòm
ic i
anal
itza
com
es
rela
cion
en.
CL
CM
CT
AA
CSC
SIEE
Sego
n tr
imes
tre
- 9 -
Uni
tats
Did
àcti-
ques
/ T
emes
Con
tingu
tsC
rite
ris i
està
ndar
dsC
ompe
tènc
ies
Tem
pori
tzac
ió
UD
3 . E
l sec
tor
prim
ari
Tem
a 3
L’agr
icul
tura
Els
pais
atge
s ag
raris
La ra
mad
eria
La p
esca
L’exp
lota
ció
fore
stal
El s
ecto
r prim
ari a
Esp
a-ny
aEl
s im
pact
es n
egat
ius
de
les
activ
itats
agr
àrie
s
8. R
econ
èixe
r les
act
ivita
ts e
conò
miq
ues
dels
tres
se
ctor
s qu
e es
due
n a
term
e a
Euro
pa, a
Esp
anya
i a
les
Illes
Bal
ears
i id
entif
icar
dife
rent
s po
lítiq
ues
econ
òmiq
ues.
8.1. D
ifere
ncia
els
dive
rsos
sect
ors e
conò
mic
s eur
opeu
s.13
. Loc
alitz
ar e
ls re
curs
os a
grar
is i
natu
rals
al
map
a m
undi
al.
13.1.
Situ
a al
map
a m
undi
al le
s pr
inci
pals
zone
s ce
real
í-co
les
i les
mas
ses
bosc
oses
més
impo
rtant
s de
l món
.13
.2. L
ocal
itza
i ide
ntifi
ca e
n un
map
a le
s pr
inci
pals
zo
nes
prod
ucto
res
de m
iner
als
al m
ón.
13.3
. Loc
alitz
a i i
dent
ifica
en
un m
apa
les
prin
cipa
ls
zone
s pr
oduc
tore
s i c
onsu
mid
ores
d’e
nerg
ia a
l món
.13
.4. I
dent
ifica
i an
omen
a al
gune
s en
ergi
es a
ltern
ativ
es.
CL
CM
CT
AA
CSC
SIEE
Sego
n tr
imes
tre
UD
4 . E
l sec
tor
secu
ndar
iTe
ma
4 i T
ema
5
Les
mat
èrie
s pr
imer
esL’e
nerg
ia: f
onts
reno
va-
bles
i no
reno
vabl
esLa
con
stru
cció
Els
resi
dus
nucl
ears
La in
dúst
ria: l
es re
volu
ci-
ons
Loca
litza
ció
i des
loca
lit-
zaci
ó in
dust
rial
13. L
ocal
itzar
els
recu
rsos
agr
aris
i na
tura
ls a
l m
apa
mun
dial
.13
.1. Si
tua
al m
apa
mun
dial
les p
rinci
pals
zone
s cer
ealíc
o-le
s i le
s mas
ses b
osco
ses m
és im
porta
nts d
el m
ón.
13.2
. Loc
alitz
a i i
dent
ifica
en
un m
apa
les
prin
cipa
ls
zone
s pr
oduc
tore
s de
min
eral
s al
món
.13
.3. L
ocal
itza
i ide
ntifi
ca e
n un
map
a le
s pr
inci
pals
zo
nes
prod
ucto
res
i con
sum
idor
es d
’ene
rgia
al m
ón.
13.4
. Ide
ntifi
ca i
anom
ena
algu
nes
ener
gies
alte
rnat
i-ve
s.14
. Exp
licar
la d
istr
ibuc
ió d
esig
ual d
e le
s re
gion
s in
dust
rialit
zade
s al
món
.14
.1. L
ocal
itza
en u
n m
apa,
mitj
ança
nt e
ls s
ímbo
ls i
la ll
egen
da a
dequ
ats,
els
paï
sos
més
indu
stria
litza
ts
del m
ón.
14.2
. Loc
alitz
a i i
dent
ifica
en
un m
apa
les
prin
cipa
ls
zone
s pr
oduc
tore
s i c
onsu
mid
ores
d’e
nerg
ia a
l món
.
CL
CM
CT
AA
CSC
SIEE
Sego
n tr
imes
tre
- 10 -
Uni
tats
Did
àcti-
ques
/ T
emes
Con
tingu
tsC
rite
ris i
està
ndar
dsC
ompe
tènc
ies
Tem
pori
tzac
ió
UD
5 . E
l sec
tor
terc
iari
Tem
a 6,
Tem
a 7
i Te
ma
8
Les
activ
itats
del
sec
tor
terc
iari
La te
cnol
ogia
i m
itjan
s de
co
mun
icac
ió . L
es x
arxe
s so
cial
sRe
cerc
a, d
esen
volu
pa-
men
t i in
nova
ció
Els
trans
port
s: s
iste
mes
, fu
ncio
ns i
xarx
esEl
turis
me
Les
activ
itats
com
erci
als
15. A
nalit
zar l
’impa
cte
dels
mitj
ans
de tr
ansp
ort a
l’e
ntor
n im
med
iat.
15.1.
Tra
ça s
obre
un
map
amun
di l’
itine
rari
que
se-
guei
x un
pro
duct
e ag
rari
i un
altr
e de
ram
ader
des
qu
e el
reco
l·lec
ten
o el
pro
duei
xen
fins
que
el c
onsu
-m
eixe
n en
zon
es ll
unya
nes,
i n’
extr
eu c
oncl
usio
ns.
19. A
nalit
zar t
exto
s qu
e re
flect
eixi
n un
niv
ell d
e co
nsum
con
tras
tat a
dife
rent
s pa
ïsos
i ex
treu
re’n
co
nclu
sion
s.19
.1. C
ompa
ra le
s ca
ract
erís
tique
s de
l con
sum
inte
ri-or
de
païs
os c
om e
l Bra
sil i
Fra
nça.
CL
CM
CT
AA
CSC
SIEE
Sego
n i t
erce
rtr
imes
tre
UD
6 L
a po
blac
ió
Tem
a 9,
Tem
a 10
i Te
ma
11
La p
obla
ció
mun
dial
: di
nàm
ica,
est
ruct
ura
i po-
lítiq
ues
dem
ogrà
fique
sLa
pob
laci
ó eu
rope
aLa
pob
laci
ó es
pany
ola
Les
mig
raci
ons
1. A
nalit
zar l
es c
arac
terís
tique
s, la
dis
trib
ució
, la
dinà
mic
a i l
’evo
luci
ó de
la p
obla
ció
de le
s Ill
es
Bal
ears
i d’
Espa
nya,
aix
í com
els
mov
imen
ts m
i-gr
ator
is.
1.1. E
xplic
a la
pirà
mid
e de
pob
laci
ó d’
Espa
nya
i de
les
dife
rent
s co
mun
itats
aut
ònom
es.
1.2. A
nalit
za a
dife
rent
s m
itjan
s el
s m
ovim
ents
mig
ra-
toris
de
les
tres
dar
rere
s dè
cade
s.7.
Ana
litza
r la
pobl
ació
eur
opea
pel
que
fa a
la d
is-
trib
ució
, l’e
volu
ció,
la d
inàm
ica,
les
mig
raci
ons
i les
po
lítiq
ues
de p
obla
ció.
7.1. E
xplic
a le
s ca
ract
erís
tique
s de
la p
obla
ció
euro
-pe
a.7.2
. Com
para
la p
obla
ció
euro
pea
de d
ifere
nts
païs
os
teni
nt e
n co
mpt
e la
dis
trib
ució
, l’e
volu
ció
i la
dinà
mi-
ca
CL
CM
CT
AA
CSC
SIEE
Prim
er tr
imes
tre
- 11 -
Uni
tats
Did
àcti-
ques
/ T
emes
Con
tingu
tsC
rite
ris i
està
ndar
dsC
ompe
tènc
ies
Tem
pori
tzac
ió
UD
6 L
a po
blac
ió
Tem
a 9,
Tem
a 10
i Te
ma
11 (c
ontin
u-ac
ió)
10. C
omen
tar l
a in
form
ació
sob
re la
den
sita
t de
pobl
ació
i le
s m
igra
cion
s en
map
es d
el m
ón.
10.1.
Loc
alitz
a al
map
a m
undi
al e
ls c
ontin
ents
i le
s àr
ees
més
den
sam
ent p
obla
ts.
10.2
. Situ
a al
map
a de
l món
les v
int c
iuta
ts m
és p
obla
-de
s, es
men
ta a
qui
n pa
ís pe
rtany
en i e
xplic
a la
pos
ició
ec
onòm
ica
que
ocup
en .
10.3
. Exp
lica
l’im
pact
e de
les
onad
es m
igra
tòrie
s al
s pa
ïsos
d’o
rigen
i al
s d’
acol
lida.
16. C
ompa
rar l
es d
ades
del
pes
del
sec
tor t
erci
ari
d’un
paí
s am
b le
s de
l pes
del
sec
tor p
rimar
i i d
el
secu
ndar
i i e
xtre
ure’
n co
nclu
sion
s.16
.1. Co
mpa
ra la
pob
laci
ó ac
tiva
de c
ada
sect
or a
dive
rsos
pa
ïsos i
ana
litza
el g
rau
de d
esen
volu
pam
ent q
ue m
ostre
n aq
uest
es d
ades
16. C
ompa
rar l
es d
ades
del
pes
del
sec
tor t
erci
ari
d’un
paí
s am
b le
s de
l pes
del
sec
tor p
rimar
i i d
el
secu
ndar
i i e
xtre
ure’
n co
nclu
sion
s.16
.1. Co
mpa
ra la
pob
laci
ó ac
tiva
de c
ada
sect
or a
dive
rsos
pa
ïsos i
ana
litza
el g
rau
de d
esen
volu
pam
ent q
ue m
ostre
n aq
uest
es d
ades
6. R
econ
èixe
r les
car
acte
rístiq
ues
de le
s ci
utat
s es
pany
oles
i le
s di
fere
nts
form
es d
’ocu
paci
ó de
l’e
spai
urb
à.6.
1. In
terp
reta
tex6
.1. In
terp
reta
text
os q
ue e
xpliq
uen
les
cara
cter
ístiq
ues
de le
s ci
utat
s d’
Espa
nya
amb
l’aju
da d
’Inte
rnet
o d
e m
itjan
s de
com
unic
ació
es-
crits
.
- 12 -
Uni
tats
Did
àcti-
ques
/ T
emes
Con
tingu
tsC
rite
ris i
està
ndar
dsC
ompe
tènc
ies
Tem
pori
tzac
ió
UD
7 . L
a ci
utat
Tem
a 12
i Te
ma
13
La c
iuta
t i e
l pro
cés
d’ur
-ba
nitz
ació
La m
orfo
logi
a ur
bana
Les
func
ions
urb
anes
Les
gran
s ci
utat
s i l
a se
va
prob
lem
àtic
aL’e
spai
urb
à es
pany
ol
9. C
ompr
endr
e el
pro
cés
d’ur
bani
tzac
ió a
Eur
opa,
a
Espa
nya
i a le
s Ill
es B
alea
rs i
els
pros
i el
s co
n-tr
es q
ue s
upos
a.9.
1. D
istin
geix
els
div
erso
s tip
us d
e ci
utat
s ex
iste
nts
al n
ostr
e co
ntin
ent.
9.2.
Res
umei
x el
emen
ts q
ue d
ifere
ncie
n el
món
urb
à i e
l rur
al a
Eur
opa.
CL
CM
CT
AA
CSC
SIEE
Prim
er i
sego
ntr
imes
tres
UD
8 E
l med
i am
bien
t i e
l de
senv
olup
a-m
ent s
oste
nibl
eTe
ma
14 i
Tem
a 15
Les
rela
cion
s en
tre
natu
ra
i soc
ieta
tEl
s im
pact
es m
edia
mbi
-en
tals
Des
envo
lupa
men
t sos
te-
nibl
eD
esen
volu
pam
ent i
sub
-de
senv
olup
amen
t
3. C
onèi
xer i
ana
litza
r els
pro
blem
es i
els
rept
es
med
iam
bien
tals
als
qua
ls h
an d
e fe
r fro
nt le
s Ill
es
Bal
ears
i Es
pany
a, l’
orig
en q
ue te
nen
i les
pos
si-
bles
vie
s pe
r sup
erar
-los.
3.1.
Com
para
pai
satg
es h
uman
itzat
s es
pany
ols
se-
gons
l’ac
tivita
t eco
nòm
ica
que
s’hi
duu
a te
rme
4. C
onèi
xer e
ls p
rinci
pals
esp
ais
natu
rals
pro
tegi
ts
peni
nsul
ars
i ins
ular
s.4.
1. Si
tua
els
parc
s na
tura
ls e
span
yols
en
un m
apa
i ex
plic
a la
situ
ació
act
ual d
’alg
uns
d’el
ls.
5. Id
entif
icar
els
prin
cipa
ls p
aisa
tges
hum
anitz
ats
espa
nyol
s i c
lass
ifica
r-lo
s pe
r com
unita
ts a
utòn
o-m
es.
5.1.
Cla
ssifi
ca e
ls p
rinci
pals
pai
satg
es h
uman
itzat
s es
pany
ols
a tra
vés
d’im
atge
s12
. Ent
endr
e la
idea
de
dese
nvol
upam
ent s
oste
ni-
ble
i les
impl
icac
ions
que
té.
12.1.
Def
inei
x el
con
cept
e de
des
envo
lupa
men
t sos
-te
nibl
e i d
escr
iu c
once
ptes
cla
u qu
e hi
est
an re
laci
o-na
ts
CL
CM
CT
AA
CSC
SIEE
Terc
er tr
imes
tre
- 13 -
Uni
tats
Did
àcti-
ques
/ T
emes
Con
tingu
tsC
rite
ris i
està
ndar
dsC
ompe
tènc
ies
Tem
pori
tzac
ió
UD
8 E
l med
i am
bien
t i e
l de
senv
olup
a-m
ent s
oste
nibl
eTe
ma
14 i
Tem
a 15
(con
tinua
ció)
21. R
elac
iona
r àre
es d
e co
nflic
te b
èl·li
c al
món
am
b fa
ctor
s ec
onòm
ics
i pol
ítics
.21
.1. E
labo
ra u
n in
form
e so
bre
les
mes
ures
per
inte
n-ta
r sup
erar
les
situ
acio
ns d
e po
bres
a.21
.2. A
ssen
yala
àre
es d
e co
nflic
te b
èl·li
c al
map
a-m
undi
i le
s re
laci
ona
amb
fact
ors
econ
òmic
s i p
olí-
tics.
UD
9 . L
es Il
les
Bale
ars
Dos
sier
El p
atrim
oni n
atur
alLe
s ac
tivita
ts e
conò
mi-
ques
La p
obla
ció
Les
ciut
ats
Terc
er tr
imes
tre
Aqu
esta
taul
a és
gen
eral
i és
la q
ue s
’incl
ou a
l Ful
l d’in
form
ació
inic
ial a
l’al
umna
t:
1ª a
valu
ació
0 . L
’esc
enar
i fís
ic d
e le
s ac
tivita
ts h
uman
es (D
ossi
er)
1 . L’o
rgan
itzac
ió p
olíti
ca d
e le
s so
ciet
ats
6 . L
a po
blac
ió7 .
La c
iuta
t
2ª a
valu
ació
2 . O
rgan
itzac
ió e
conò
mic
a de
les
soci
etat
s3 .
El s
ecto
r prim
ari
4 . E
l sec
tor s
ecun
dari
5 . E
l sec
tor t
erci
ari
3ª a
valu
ació
5 . E
l sec
tor t
erci
ari (
cont
inua
ció)
8 . E
l med
iam
bien
t i d
esen
volu
pam
ent s
oste
nibl
e9 .
Les
Ille
s Ba
lear
s (D
ossi
er)
- 14 -
QUART D’ESOLa informació que es recull al Decret que inclou el currículum respecte al desenvolupament
de la Geografia i Història al curs Tercer d’ESO és la següent:Segon Cicle:• Quart curs: històriaQuart curs• 10 Blocs de continguts d’Història Contemporània (Segles XVIII-XXI)El següent quadre recull els 10 Blocs -relacionats amb els Temes del llibre de text recomanat-
amb els seus continguts, els criteris d’avaluació, els estàndards d’aprenentatge avaluables, les competències clau relacionades i la temporització o seqüenciació dels continguts:
- 15 -
Blo
csC
ontin
guts
Cri
teris
i es
tànd
ards
Com
petè
ncie
sTe
mpo
ritz
ació
BLO
C 1
Tem
a 1
El s
egle
XVI
II a
Euro
pa:
del f
euda
lism
e a
l’abs
olu-
tism
e i a
l par
lam
enta
ris-
me
de le
s m
inor
ies .
Fra
n-ça
, Ang
late
rra
i Esp
anya
.L’a
rt i
la c
iènc
ia a
Eur
opa
als
segl
es X
VII i
XVI
II .
CL
CM
CT
CD
3A
AC
SCSI
EEC
EC
Prim
er tr
imes
tre
UD
2Te
ma
2Le
s re
volu
cion
s bu
rges
es
al s
egle
XVI
II .La
Rev
oluc
ió F
ranc
esa .
Les
revo
luci
ons
liber
als
i la
Rest
aura
ció
al s
egle
XI
X a
Euro
pa i
Am
èric
a:
proc
esso
s un
ifica
dors
i i
ndep
ende
ntis
tes .
Els
na
cion
alis
mes
.
1 . Id
entif
icar
els
prin
cipa
ls fe
ts d
e le
s re
volu
cion
s bu
rges
es a
ls E
stat
s U
nits
, Fra
nça,
Esp
anya
i Ib
eroa
-m
èric
a .
1.1. R
edac
ta u
na n
arra
ció
sint
ètic
a am
b el
s pr
inci
pals
fe
ts d
’alg
una
de le
s re
volu
cion
s bu
rges
es d
el s
egle
XV
III, a
mb
expl
icac
ions
de
les
caus
es q
ue le
s pr
ovo-
quen
i va
lora
nt-n
e el
s pr
os i
els
cont
res.
2 . C
ompr
endr
e l’a
bast
i le
s lim
itaci
ons
dels
pro
ces-
sos
revo
luci
onar
is d
el s
egle
XVI
II .
2.1.
Dis
cute
ix le
s im
plic
acio
ns d
e la
vio
lènc
ia a
mb
di-
vers
os ti
pus
de fo
nts.
3.Id
entif
icar
els
prin
cipa
ls fe
ts
de le
s re
volu
cion
s lib
eral
s a
Euro
pa i
a Am
èric
a.
3.1.
Reda
cta
una
narr
ació
sin
tètic
a am
b el
s pr
inci
-pa
ls fe
ts d
’alg
una
de le
s re
volu
cion
s bu
rges
es d
e la
pr
imer
a m
eita
t del
seg
le X
IX, a
mb
expl
icac
ions
de
les
caus
es q
ue le
s pr
ovoq
uen
i val
oran
t-ne
els
pro
s i
els
cont
res.
4 . C
ompr
ovar
l’aba
st i
les
limita
cion
s de
ls p
roce
ssos
re
volu
cion
aris
de
la p
rimer
a m
eita
t del
seg
le X
IX .
4.1.V
alor
a le
s ra
ons
dels
revo
luci
onar
is p
er a
ctua
r co
m h
o va
ren
fer.
4.2.
Anal
itza
font
s de
div
erse
s èp
oque
s i r
econ
eix
el
valo
r que
tene
n no
tan
sols
com
a in
form
ació
, sin
ó ta
mbé
com
a e
vidè
ncia
per
als
his
toria
dor.
CL
CM
CT
AA
CSC
SIE
Prim
er tr
imes
tre
- 16 -
Blo
csC
ontin
guts
Cri
teris
i es
tànd
ards
Com
petè
ncie
sTe
mpo
ritz
ació
UD
3Te
ma
3 i T
ema
4La
revo
luci
ó in
dust
rial:
des
de la
Gra
n Br
etan
ya a
la
rest
a d’
Euro
pa .
La d
iscu
ssió
sob
re le
s ca
ract
erís
tique
s de
la in
-du
stria
litza
ció
a Es
pany
a i a
les
Illes
Bal
ears
: èxi
t o
fracà
s?
1 . D
escr
iure
els
fets
relle
vant
s de
la re
volu
ció
indu
s-tr
ial i
l’enc
aden
amen
t cau
sal d
’aqu
ests
fets
.1.1
. Ana
litza
i co
mpa
ra la
indu
stria
litza
ció,
en
dife
-re
nts
esca
les
tem
pora
ls i
geog
ràfiq
ues,
de
dive
rsos
pa
ïsos
d’E
urop
a, A
mèr
ica
i Àsi
a.2 .
Ent
endr
e el
con
cept
e de
pro
grés
i el
s sa
crifi
cis
i el
s av
enço
s qu
e co
mpo
rta .
2.
1. An
alitz
a el
s pr
os i
els
ontr
es d
e la
prim
era
revo
lu-
ció
indu
stria
l a A
ngla
terr
a.
2.2.
Exp
lica
la s
ituac
ió la
bora
l fem
enin
a i i
nfan
til a
les
ciut
ats
indu
stria
ls.
3 . A
nalit
zar e
ls a
vant
atge
s i e
ls in
conv
enie
nts
de s
er
un p
aís
pion
er e
n el
s ca
nvis
. 3.
1. C
ompa
ra e
l pro
cés
d’in
dust
rialit
zaci
ó a
Angl
ater
-ra
am
b el
del
s pa
ïsos
nòr
dics
. 4 .
Ana
litza
r l’e
volu
ció
dels
can
vis
econ
òmic
s a
Espa
-ny
a i a
les
Illes
Bal
ears
arr
an d
e la
indu
stria
litza
ció
parc
ial d
el p
aís .
4.
1. Es
peci
fica
algu
nes
repe
rcus
sion
s po
lítiq
ues
dels
ca
nvis
eco
nòm
ics
a Es
pany
a.
CL
CM
CT
AA
CSC
SIEE
Prim
er tr
imes
tre
UD
4Te
ma
5L’
impe
rialis
me
al s
egle
XI
X: c
ause
s i c
onse
qüèn
-ci
es . L
a G
ran
Gue
rra
(191
4-19
19) o
Prim
era
Gue
rra
Mun
dial
.La
Rev
oluc
ió R
ussa
. Le
s co
nseq
üènc
ies
de
la s
igna
tura
de
la p
au L
a ci
ènci
a i l
’art
al s
egle
XIX
a
Euro
pa, A
mèr
ica
i Àsi
a .
1 . Id
entif
icar
les
potè
ncie
s im
peria
liste
s i e
l rep
arti-
men
t del
pod
er e
conò
mic
i po
lític
al m
ón a
l dar
rer
quar
t del
seg
le X
IX i
al p
rinci
pi d
el X
X .
1.1. E
xplic
a ra
onad
amen
t que
el c
once
pte
d’im
peria
-lis
me
refle
ctei
x un
a re
alita
t que
influ
irà e
n la
geo
polí-
tica
mun
dial
i en
les
rela
cion
s ec
onòm
ique
s tra
nsna
-ci
onal
s.
1.2. D
iscu
teix
sob
re l’
euro
cent
rism
e i l
a gl
obal
itzac
ió.
CL
CM
CT
AA
CSC
SIEE
CEC
Sego
n tr
imes
tre
- 17 -
Blo
csC
ontin
guts
Cri
teris
i es
tànd
ards
Com
petè
ncie
sTe
mpo
ritz
ació
UD
4Te
ma
5 (c
ontin
u-ac
ió)
2 . E
stab
lir je
rarq
uies
cau
sals
(asp
ecte
, esc
ala
tem
-po
ral)
de l’e
volu
ció
de l’
impe
rialis
me .
2.
1. Re
cone
ix c
aden
es i
inte
rcon
nexi
ons
caus
als
entr
e el
col
onia
lism
e, l’
impe
rialis
me
i la
Gra
n G
uerr
a de
1914
. 3 .
Con
èixe
r els
prin
cipa
ls e
sdev
enim
ents
de
la G
ran
Gue
rra,
les
conn
exio
ns a
mb
la R
evol
ució
Rus
sa i
les
cons
eqüè
ncie
s de
l Tra
ctat
de
Vers
alle
s i d
els
altr
es
tract
ats .
3.
1.Dife
renc
ia e
ls e
sdev
enim
ents
del
s pr
oces
sos
en
una
expl
icac
ió h
istò
rica
de la
Prim
era
Gue
rra
Mun
di-
al.
3.2.
Ana
litza
el n
ou m
apa
polít
ic d
’Eur
opa.
3.3.
Des
criu
la d
erro
ta d
’Ale
man
ya d
es d
e la
sev
a pr
òpia
per
spec
tiva
ides
de
la p
ersp
ectiv
a de
ls a
liats
.4 .
Esq
uem
atitz
ar l’o
rigen
, el d
esen
volu
pam
ent i
les
cons
eqüè
ncie
s de
la R
evol
ució
Rus
sa .
4.1.
Con
trast
a al
gune
s in
terp
reta
cion
s de
l’ab
ast d
e la
Re
volu
ció
Russ
a ac
tual
s i d
e l’è
poca
en
què
va te
nir
lloc.
5 . C
onèi
xer e
ls p
rinci
pals
ave
nços
cie
ntífi
cs i
tecn
o-lò
gics
del
seg
le X
IX, c
onse
qüèn
cia
de le
s re
volu
ci-
ons
indu
stria
ls .
5.1.
Elab
ora
un e
ix c
rono
lògi
c, d
iacr
ònic
i si
ncrò
nic,
am
b el
s pr
inci
pals
ave
nços
cie
ntífi
cs i
tecn
ològ
ics
del s
egle
XIX
.6 .
Rel
acio
nar m
ovim
ents
cul
tura
ls c
om e
l rom
anti-
cism
e en
dife
rent
s àr
ees
i rec
onèi
xer l
’orig
inal
itat d
e m
ovim
ents
art
ístic
s co
m l’
impr
essi
onis
me,
l’ex
pres
-si
onis
me
i altr
es is
mes
a E
urop
a .
6.1.C
omen
ta a
nalít
icam
ent q
uadr
es, e
scul
ture
s i
exem
ples
arq
uite
ctòn
ics
de l’
art d
el s
egle
XIX
. 6.
2. C
ompa
ra m
ovim
ents
art
ístic
s eu
rope
us i
asià
tics.
- 18 -
Blo
csC
ontin
guts
Cri
teris
i es
tànd
ards
Com
petè
ncie
sTe
mpo
ritz
ació
UD
5Te
ma
6, T
ema
8La
difí
cil r
ecup
erac
ió
d’A
lem
anya
.El
feix
ism
e ita
lià .
El c
rac
del 1
929
i la
Gra
n D
epre
ssió
. El n
azis
me
alem
any .
La II
Rep
úblic
a a
Espa
-ny
a .La
Gue
rra
Civ
il es
pany
ola .
1 . C
onèi
xer i
com
pren
dre
els
esde
veni
men
ts, l
es fi
tes
i els
pro
cess
os m
és im
port
ants
del
per
íode
d’en
tre-
guer
res,
o le
s dè
cade
s 19
19-1
939,
esp
ecia
lmen
t a
Euro
pa .
1.1. A
nalit
za in
terp
reta
cion
s di
vers
es d
e fo
nts
hist
òri-
ques
i hi
stor
iogr
àfiq
ues
de p
roce
dènc
ia d
ifere
nt
1.2. R
elac
iona
alg
unes
qüe
stio
ns c
oncr
etes
del
pas
sat
amb
el p
rese
nt i
les
poss
ibili
tats
del
futu
r, co
m l’
abas
t de
les
cris
is fi
nanc
eres
del
1929
i de
l 200
8.
1.3. D
iscu
teix
les
caus
es d
e la
llui
ta p
el s
ufra
gi d
e la
do
na.
2 . E
stud
iar l
es c
aden
es c
ausa
ls q
ue e
xpliq
uen
la
jera
rqui
a ca
usal
en
les
expl
icac
ions
his
tòriq
ues
sobr
e aq
uest
a èp
oca
i com
es
conn
ecte
n am
b el
pre
sent
. 2.
1. Ex
plic
a le
s pr
inci
pals
refo
rmes
dur
ant l
a II
Repú
bli-
ca e
span
yola
i le
s re
acci
ons
a aq
uest
es re
form
es.
2.2.
Exp
lica
les
caus
es d
e la
Gue
rra C
ivil
espa
nyol
a en
el
con
text
eur
opeu
i in
tern
acio
nal
3 . A
nalit
zar q
uè v
a co
ndui
r a l’a
poge
u de
ls fe
ixis
mes
a
Euro
pa .
3.1.
Expl
ica
dive
rsos
fact
ors
que
vare
n fe
r pos
sibl
e l’a
poge
u de
l fei
xism
e a
Euro
pa
CL
CM
CT
AA
CSC
SIEE
Sego
n tr
imes
tre
UD
6Te
ma
7 i T
ema
9Es
deve
nim
ents
pre
vis
a l’e
scla
t de
la g
uerra
: exp
an-
sió
nazi
i apa
ivag
amen
t .D
e gu
erra
eur
opea
a
guer
ra m
undi
al . L
’Hol
o-ca
ust .
La n
ova
geop
olíti
ca m
un-
dial
: Gue
rra
Fred
a i p
lans
de
reco
nstr
ucci
ó po
stbè
-l·l
ica .
Els
proc
esso
s de
des
colo
-ni
tzac
ió a
Àsi
a i a
Àfri
ca .
1 . C
onèi
xer e
ls p
rinci
pals
fets
de
la S
egon
a G
uerr
a M
undi
al .
1.1. E
labo
ra u
na n
arra
ció
expl
icat
iva
de le
s ca
uses
i le
s co
nseq
üènc
ies
de la
Seg
ona
Gue
rra M
undi
al e
n di
fere
nts
nive
lls te
mpo
rals
i ge
ogrà
fics.
2 . E
nten
dre
el c
once
pte
de g
uerr
a to
tal .
2.1.
Reco
neix
la je
rarq
uia
caus
al (m
és o
men
ys im
por-
tànc
ia d
’une
s ca
uses
seg
ons
les
dife
rent
s na
rrativ
es).
3 . D
ifere
ncia
r les
esc
ales
geo
gràf
ique
s en
aqu
esta
gu
erra
: eur
opea
i m
undi
al .
3.1.
Inte
rpre
ta p
er q
uè v
a ac
abar
aba
ns la
gue
rra “e
u-ro
pea”
que
la “m
undi
al”.
CL
CM
CTA
AC
SCSI
EE
Sego
n tr
imes
tre
- 19 -
Blo
csC
ontin
guts
Cri
teris
i es
tànd
ards
Com
petè
ncie
sTe
mpo
ritz
ació
UD
6Te
ma
7 i T
ema
93.
2. S
itua
les
fase
s de
l con
flict
e en
un
map
a.
4 . E
nten
dre
el c
onte
xt e
n el
qua
l es
va d
esen
volu
par
l’Hol
ocau
st d
uran
t la
guer
ra e
urop
ea i
les
cons
eqüè
n-ci
es q
ue v
a te
nir .
4.1.R
econ
eix
la s
igni
ficac
ió d
e l’H
oloc
aust
en
la h
istò
-ria
mun
dial
.5 .
Org
anitz
ar e
ls fe
ts m
és im
port
ants
de
la d
esco
lo-
nitz
ació
de
post
guer
ra a
l seg
le X
X .5.
1.Des
criu
els
fets
més
relle
vant
s de
l pro
cés
de d
es-
colo
nitz
ació
.6 .
Com
pren
dre
els
límits
de
la d
esco
loni
tzac
ió i
de la
in
depe
ndèn
cia
en u
n m
ón d
esig
ual
6.1.
Dis
tinge
ix c
onte
xtos
dife
rent
s de
l mat
eix
proc
és;
per e
xem
ple,
l’Àfri
ca s
ubsa
haria
na (1
950-
60) i
l’Ín
dia
(194
7).
UD
7Te
ma
11 i
Tem
a 12
Evol
ució
de
l’URS
S i e
ls
seus
alia
ts .
Evol
ució
del
s Es
tats
Uni
ts
i els
seu
s al
iats
; l’e
stat
del
be
nest
ar a
Eur
opa .
La d
icta
dura
de
Fran
co
a Es
pany
a i a
les
Illes
Ba
lear
s .La
cris
i del
pet
roli
(197
3) .
1 . En
tend
re e
ls a
venç
os e
conò
mic
s de
ls rè
gim
s so
vi-
ètic
s i e
ls p
erill
s de
l seu
aïll
amen
t int
ern,
aix
í com
els
av
enço
s ec
onòm
ics
de l’e
stat
del
ben
esta
r a E
urop
a .
1.1. E
xplic
a al
guns
del
s co
nflic
tes
de l’
èpoc
a de
la
Gue
rra F
reda
em
pran
t fon
ts h
istò
rique
s i h
isto
riogr
àfi-
ques
. 1.2
. Exp
lica
els
aven
ços
de l’
esta
t del
ben
esta
r a E
uro-
pa.
1.3. R
econ
eix
els
canv
is s
ocia
ls d
eriv
ats
de la
inco
rpo-
raci
ó de
la d
ona
a la
fein
a co
m a
as
sala
riada
. 2 .
Com
pren
dre
el c
once
pte
de g
uerr
a fre
da e
n el
co
ntex
t pos
terio
r al 1
945
i les
rela
cion
s en
tre e
ls d
os
bloc
s: E
UA
i URS
S .
2.1.
Des
criu
les
cons
eqüè
ncie
s de
la g
uerra
del
Vie
t-na
m.
CL
CM
CT
AA
CSC
SIEE
Sego
n i t
erce
rtr
imes
tres
- 20 -
Blo
csC
ontin
guts
Cri
teris
i es
tànd
ards
Com
petè
ncie
sTe
mpo
ritz
ació
UD
7Te
ma
11 i
Tem
a 12
(c
ontin
uaci
ó)
3 . E
xplic
ar le
s ca
uses
de
l’est
ablim
ent d
’una
dic
tadu
ra
a Es
pany
a de
spré
s de
la G
uerr
a C
ivil
i com
va
anar
ev
oluc
iona
nt a
ques
ta d
icta
dura
del
1939
al 1
975 .
3.
1. C
onei
x la
situ
ació
de
la p
ostg
uerra
i la
repr
essi
ó a
Espa
nya
i les
dife
rent
s fa
ses
de la
dic
tadu
ra d
e Fr
an-
co.
3.2.
Dis
cute
ix c
om s
’ent
én a
Esp
anya
i a
Euro
pa e
l co
ncep
te d
e m
emòr
ia h
istò
rica.
4 .
Com
pren
dre
el c
once
pte
de c
risi e
conò
mic
a i l
a re
perc
ussi
ó m
undi
al q
ue té
en
un c
as c
oncr
et .
4.1.
Com
para
la c
risi e
nerg
ètic
a de
l 197
3 am
b la
fina
n-ce
ra d
el 2
008.
UD
8Te
ma
11 i
Tem
a 12
Les
dife
rent
s fo
rmes
ec
onòm
ique
s i s
ocia
ls d
el
capi
talis
me
al m
ón .
L’ens
orra
men
t del
s rè
gim
s so
vièt
ics
i les
con
seqü
èn-
cies
que
se’
n de
riven
. La
tran
sici
ó po
lític
a a
Espa
nya:
de
la d
icta
dura
a
la d
emoc
ràci
a (1
975-
1982
) .El
cam
í cap
a la
Uni
ó Eu
rope
a: d
e la
uni
ó ec
o-nò
mic
a a
una
futu
ra u
nió
polít
ica
supr
anac
iona
l .
1 . In
terp
reta
r pro
cess
os d
e ca
nvis
eco
nòm
ics,
soc
ials
i p
olíti
cs m
undi
als
a m
itjà
term
ini .
1.1. I
nter
pret
a el
rena
ixem
ent i
el d
ecliv
i de
les
naci
ons
al n
ou m
apa
polít
ic e
urop
eu d
’aqu
esta
èpo
ca.
1.2. C
ompr
èn e
ls p
ros
i els
con
tres
de l’
esta
t del
ben
-es
tar.
2 . C
onèi
xer l
es c
ause
s i l
es c
onse
qüèn
cies
imm
edia
-te
s de
l’ens
orra
men
t de
l’URS
S i a
ltres
règi
ms
sovi
è-tic
s .
2.1.
Anal
itza
dive
rsos
asp
ecte
s (p
olíti
cs, e
conò
mic
s,
cultu
rals
) del
s ca
nvis
pro
duïts
des
prés
de
l’ens
orra
-m
ent d
e l’U
RSS.
3 . C
onèi
xer e
ls p
rinci
pals
fets
que
var
en c
ondu
ir al
ca
nvi p
olíti
c i s
ocia
l a E
span
ya d
espr
és d
el 19
75 i
va-
lora
r dife
rent
s in
terp
reta
cion
s d’
aque
st p
rocé
s .3.
1. C
ompa
ra in
terp
reta
cion
s di
vers
es s
obre
la T
rans
i-ci
ó es
pany
ola
dels
any
s se
tant
a i d
e l’a
ctua
litat
.
CL
CM
CT
AA
CSC
SIEE
Terc
er tr
imes
tre
- 21 -
Blo
csC
ontin
guts
Cri
teris
i es
tànd
ards
Com
petè
ncie
sTe
mpo
ritz
ació
UD
8Te
ma
11 i
Tem
a 12
(c
ontin
uaci
ó)
3.2.
Enu
mer
a i d
escr
iu a
lgun
es d
e le
s pr
inci
pals
fite
s qu
e va
ren
dona
r llo
c al
can
vi e
n la
soc
ieta
t esp
anyo
la
de la
Tra
nsic
ió: c
oron
ació
de
Joan
Car
les
I, Ll
ei p
er
a la
refo
rma
polít
ica
de 19
76, L
lei d
’am
nist
ia d
e 19
77,
ober
tura
de
Cor
ts C
onst
ituen
ts, a
prov
ació
de
la C
ons-
tituc
ió d
el 19
78, p
rimer
es e
lecc
ions
gen
eral
s, c
reac
ió
de l’
Esta
t de
les
auto
nom
ies,
etc
. 3.
3. A
nalit
za e
l pro
blem
a de
l ter
roris
me
a Es
pany
a du
rant
aqu
esta
eta
pa (E
TA, G
RAPO
, Ter
ra L
liure
, etc
.):
gène
si i
hist
òria
de
les
orga
nitz
acio
ns te
rror
iste
s, a
pa-
rició
del
s pr
imer
s m
ovim
ents
ass
ocia
tius
en d
efen
sa
de le
s ví
ctim
es, e
tc.
4 . E
nten
dre
l’evo
luci
ó de
la c
onst
rucc
ió d
e la
Uni
ó Eu
rope
a .
4.1.
Dis
cute
ix s
obre
la c
onst
rucc
ió i
el fu
tur d
e la
Uni
ó Eu
rope
a.U
D 9
Tem
a 11
La g
loba
litza
ció
econ
òmi-
ca, l
es re
laci
ons
inte
rre-
gion
als
al m
ón, e
ls fo
cus
de c
onfli
cte
i els
ave
nços
te
cnol
ògic
s .
1 . D
efin
ir el
con
cept
e de
glo
balit
zaci
ó i i
dent
ifica
r-ne
al
guns
fact
ors .
1.1. C
erca
not
ície
s a
la p
rem
sa d
’alg
un s
ecto
r am
b re
laci
ons
glob
alitz
ades
i el
abor
a ar
gum
ents
a fa
vor i
en
con
tra.
2 . Id
entif
icar
alg
uns
dels
can
vis
fona
men
tals
que
su-
posa
la re
volu
ció
tecn
ològ
ica .
2.
1. An
alitz
a al
gune
s id
ees
de p
rogr
és i
de re
trocé
s en
la
impl
anta
ció
de le
s te
cnol
ogie
s de
la in
form
ació
i la
co
mun
icac
ió e
n di
fere
nts
àmbi
ts g
eogr
àfic
s.3 .
Rec
onèi
xer l
’impa
cte
loca
l, re
gion
al, n
acio
nal i
gl
obal
d’a
ques
ts c
anvi
s, p
reve
ure
poss
ible
s es
cena
ris
més
o m
enys
des
itjab
les
rela
cion
ats
amb
qües
tions
m
edia
mbi
enta
ls tr
ansn
acio
nals
i di
scut
ir le
s no
ves
real
itats
de
l’esp
ai g
loba
litza
t . 3.
1. Cr
ea c
ontin
guts
que
incl
ouen
recu
rsos
com
text
os,
map
es i
gràf
ics
per p
rese
ntar
alg
un a
spec
te c
onfli
ctiu
de
les
cond
icio
ns s
ocia
ls d
el p
rocé
s de
glo
balit
zaci
ó.
CL
CM
CT
AA
CSC
Terc
er tr
imes
tre
- 22 -
Blo
csC
ontin
guts
Cri
teris
i es
tànd
ards
Com
petè
ncie
sTe
mpo
ritz
ació
UD
10La
rela
ció
entr
e el
pas
-sa
t, el
pre
sent
i el
futu
r a
travé
s de
la h
istò
ria i
la
geog
rafia
.
1 . Re
conè
ixer
que
el p
assa
t “no
és
mor
t i e
nter
rat”,
si
nó q
ue d
eter
min
a el
pre
sent
i el
s di
vers
os p
ossi
bles
fu
turs
i es
pais
o h
i inf
luei
x .1.1
. Pla
ntej
a po
ssib
les
bene
ficis
i de
sava
ntat
ges
per a
le
s so
ciet
ats
hum
anes
i pe
r al m
edi n
atur
al d
’alg
unes
co
nseq
üènc
ies
de l’
esca
lfam
ent g
loba
l, co
m e
l des
gel
del B
àltic
. 1.2
. Val
ora
com
una
Eur
opa
en g
uerra
dur
ant e
l seg
le
XX p
ot a
rrib
ar a
una
uni
ó ec
onòm
ica
i pol
ítica
al s
egle
XX
I. 1.3
. Com
para
, en
un a
spec
te o
en
dive
rsos
, les
revo
lu-
cion
s in
dust
rials
del
seg
le X
IX a
mb
la re
volu
ció
tecn
o-lò
gica
de
final
del
seg
le X
X i p
rinci
pi d
el X
XI.
CL
CM
CT
AA
CSC
SIEE
Terc
er tr
imes
tre
Aqu
esta
taul
a és
gen
eral
i és
la q
ue s
’incl
ou a
l Ful
l d’in
form
ació
inic
ial a
l’al
umna
t:
1ª a
valu
ació
1 . El
seg
le X
VIII
a Eu
ropa
fins
al 1
789
2 . L
’era
de
les
revo
luci
ons
liber
als
3 . L
a re
volu
ció
indu
stria
l
2ª a
valu
ació
4 . L
’impe
rialis
me
del s
egle
XIX
i la
I G
uerr
a M
undi
al5 .
L’è
poca
d’e
ntre
guer
res
(191
9-19
45)
6 . C
ause
s i c
onse
qüèn
cies
de
la II
Gue
rra
Mun
dial
(193
9-19
45)
3ª a
valu
ació
7 . El
cap
italis
me
i el B
loc
Sovi
ètic
8 . E
l món
rece
nt e
ntre
els
seg
les
XX i
XXI
9 . L
a re
volu
ció
tecn
ològ
ica
i la
glob
alitz
ació
(fin
al S
. XX
– pr
inci
pi S
. XX
I)10
. Rel
ació
ent
re p
assa
t, pr
esen
t i fu
tur a
trav
és d
e la
his
tòria
i la
geo
-gr
afia
(Dos
sier
)
- 23 -
c) Els mètodes pedagògicsAmb l’avaluació inicial es tindran en compte els diferents graus o nivells d’assoliment de certs
coneixements i destreses per tal d’atendre als possibles diferents ritmes d’aprenentatge dels alumnes i que serveixin com a indicadors de les seves capacitats d’aprendre i també de cara al desenvolupament de l’activitat docent a l’aula en la forma de diferents estratègies (treball en parelles, en petits grups o gran grup, per exemple) així com la distribució física dels alumnes a l’aula.La normativa marca que en aquesta etapa s’ha de parar una atenció especial a fer que els
alumnes adquireixin, entre altres elements, les diferents competències clau i l’hàbit de la lectura, fet que es tindrà en compte a les diverses assignatures.Es duran a terme diferents tipus de tasques, com la detecció de coneixements previs,
activitats per adquirir nous coneixements, exercicis per a perfeccionar-los i tasques per a aplicar-los i/o resoldre allò que es sap amb una nova activitat. Respecte a aquestes darreres proves, s’aniran desenvolupant rúbriques per tal de cohesionar els criteris d’avaluació i facilitar l’autoaprenentatge -amb la correcció i millora de les errades-.Es diversificaran les activitats, exercicis i tasques per tal de motivar l’alumnat en
l’aprenentatge i desenvolupar les diferents competències clau. Així es contemplen els debats, la lectura, elaboració d’esquemes, comentaris de textos i/o gràfics, treball individual i en equip, hàbits de disciplina, l’ús de les tecnologies sempre i quan sigui possible disposar d’aquests recursos al centre, expressió amb correcció, tasques de reforç, etc. Entre d’altres, els recursos seran:• L’elaboració de resums i esquemes. • La definició de conceptes i l’elaboració de glossaris. • Les activitats bàsiques de comprensió i síntesi, plantejades a través de preguntes obertes,
frases per completar, taules per relacionar conceptes, qüestionaris de vertader/fals, etc. • Les activitats d’indagació a partir de fonts diverses, entre les quals destaca Internet. • L’elaboració d’eixos cronològics. • L’anàlisi i el comentari de documents geogràfics i mapes físics i històrics. • L’observació i l’anàlisi d’imatges històriques i artístiques, així com la comparació d’obres
d’art d’estils o artistes diferents. • La lectura de notícies i textos expositius breus i el comentari d’aquests a partir de preguntes
guia. • L’elaboració d’informes, biografies i treballs monogràfics breus, ja sigui individualment o
en grup, a partir de tot tipus de fonts. • Les exposicions orals de treballs monogràfics, elaborades individualment o en grup i
emprant les tecnologies de la informació i la comunicació (presentacions). • Les recerques documentals a Internet (webquestes). • Els debats. • La visualització de documentals i pel·lícules.d) La distribució espai-tempsLes assignatures es desenvoluparan a l’aula de referència i es contempla la possibilitat
d’utilitzar l’aula d’informàtica en casos puntuals.
e) les activitats d’ampliació i reforçEl professorat del departament, d’acord amb l’orientador i el professorat de reforç educatiu
del centre, aplicarà mesures organitzatives, mesures estratègiques i metodològiques, mesures de reforç i d’ampliació dels aprenentatges i les mesures de seguiment i avaluació que siguin necessàries per atendre l’alumnat de necessitats educatives i socioeducatives específiques i en general la diversitat de l’alumnat • Adaptar elements curriculars adequats a les necessitats individuals de l’alumnat NESE i
- 24 -
NEE. Aquestes adaptacions individuals seran significatives, d’accés o d’enriquiment. • Adaptar els criteris d’avaluació d’acord amb els objectius programats i l’assoliment de les
competències bàsiques per l’alumne amb necessitats educatives. • Aplicar estratègies de treball cooperatiu i d’atenció individualitzada. • Sol·licitar a l’equip directiu, si cal, la intervenció de més d’un professor o professora a
l’aula per a una atenció més personalitzada, • Establir mesures organitzatives, com ara fer agrupacions específiques, establir alumnes
tutors, situar l’alumnat amb necessitats en llocs determinats, etc. Els alumnes que passin al curs següent sense haver superat la matèria de Ciències Socials
han de seguir el programa de reforç i recuperació on figuren els continguts pendents, els criteris i instruments d’avaluació i de qualificació. En el cas d’alumnes que presentin un perfil d’altes capacitats, es dissenyarà un programa
individualitzat d’activitats extraordinàries, com per exemple el comentari de llibre, pel.lícula, o bé treballar a l’aula de forma col.laborativa -exposició a la resta de companys d’algun tema o ajudar-los en la resolució d’activitats o exercicis-.
f) Criteris, procediments i instruments d’avaluació i qualificacióLes sessions d’avaluació al llarg del curs, des de la inicial a la final passant per les intermèdies
o trimestrals, haurien de servir per a fer el seguiment adient del procés d’ensenyament-aprenentatge, tant de l’alumnat com del professorat, i fer les correccions pertinents.Avaluació inicial i contínuaEls referents per comprovar el grau d’adquisició de les competències i l’assoliment dels
objectius de l’etapa en l’avaluació de les matèries són els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables que figuren en els annexos del Decret de referència.Amb el desenvolupament dels continguts seqüenciats al llarg del curs s’establiran les
activitats i tasques relacionades amb els estàndards d’aprenentatge avaluables lligats als criteris d’avaluació.L’avaluació es contempla a diferents moments, nivells i instruments amb l’objectiu d’obtenir
informació permanent del procés d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes i fer les pertinents correccions.L’avaluació inicial serà el punt de referència per adoptar les mesures pertinents respecte
de reforç i adaptació curricular, com diu el Decret.L’avaluació contínua o continuada ajudarà al seguiment de l’aprenentatge dels alumnes,
a l’autoavaluació del professorat i les correccions pertinents i l’aportació a les sessions d’avaluació amb els equips docents; la pràctica de l’avaluació contínua serà l’observació sistemàtica de l’adquisició dels continguts amb el desenvolupament de les competències i completada amb la sumativaL’avaluació es contempla, també, amb els instruments i els criteris de qualificació que es
desesnvolupen a continuació, així com l’objectivitat de la seva utilització; ara bé, respecte als indicadors d’assoliment de l’aprenentatge manca una explicació necessària per part de l’administració per tal d’establir les eines adients per tal de què l’efectivitat sigui òptima: a la documentació de la Conselleria no queda clar què es coneix com indicador d’assoliment ni com s’aplica. El que sí es contempla i s’entén és que per comprovar el grau d’adquisició de les competències i l’assoliment dels objectius de l’assignatura, els professors han d’emprar els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables, i així es fa a aquesta programació. Els mètodes per tant seran l’observació directa, revisió del quadern d’aula, valoració de les proves escrites (amb resposta oberta o tancada o mixtes), treballs orals o escrits, exposicions, etc.
- 25 -
Criteris d’avaluacióEls criteris d’avaluació són a l’apartat b) la seqüenciació dels continguts, on s’inclouen a
la vegada els estàndars d’aprenentatge avaluables
Instruments d’avaluacióEls instruments d’avaluació són els següents:
Les activitats i exercicisPer a l’adquisició de nous coneixements i per a la perfecció dels mateixos s’indicaran
les activitats i exercicis adients al llarg del procés d’aprenentatge, relacionats amb el desenvolupament dels continguts. Normalment es desenvoluparan a l’aula amb el seguiment del professor. L’alumne realitzarà les activitats al quadern encara que puntualment es podrà lliurar altre material -mapa, comentari de text- que haurà de guardar a una carpeta; de forma general poden ser:• Activitats escrites al quadern• Elaboració de mapes• Exposicions orals i escrites• Vocabulari• Mapes conceptuals i esquemes• Eixos cronològics• Anàlisi d’imatges• Recerca d’informacióLes activitats i exercicis s’indicaran en funció del desenvolupament de l’assignatura, de
la comprensió dels continguts i del nivell d’assoliment per part dels alumnes; tenen un pes important en el percentatge dels criteris d’avaluació donades les característiques de l’alumnat del centre, que disposa de poc temps per la seva condició d’esportistes i permet el treball a l’aula.
Les proves o tasques objectivesAquests instruments avaluen el grau d’assoliment de l’adquisició dels estàndards
d’aprenentatge perquè se confeccionen seguint el criteri d’avaluació amb la seva relació amb les competències clau, basant-se en els coneixements adquirits i comprovar a la vegada l’aplicació dels mateixos. El format de les proves objectives dependrà dels continguts i es triaran els òptims, que poden ser:• Exàmens• Controls de mapes• Qüestionaris
L’actitudPer tal d’aconseguir la màxima objectivitat possible en l’aplicació dels instruments i criteris
de qualificació, l’actitud de l’alumnat serà positiva:• El correcte comportament i respecte amb els companys i amb el professorat• La presentació de les activitats i l’estudi personal• L’interès per a l’aprenentatge• La participació i col.laboració• El correcte ús del materialEl primer ítem és el que permet una major subjectivitat, per tant si no es dona s’utilitzaran
els avisos i amonestacions i es tindran en compte per a la seva qualificació.
Criteris de qualificacióLa matèria s’aprova a l’avaluació ordinària o extraordinària si s’han assolit els objectius
fixats a l’assignatura.
- 26 -
Es considerarà aprovada cada avaluació amb una qualificació igual o superior a 5La qualificació de l’avaluació ordinària es considerarà aprovada amb una qualificació de 5
o superior, resultat de l’aplicació de la mitjana ponderada de les qualificacions obtingudes a les tres avaluacions de cada un dels trimestres.Les avaluacions que no obtinguin una nota igual a 5 es considerarà suspesa i s’haurà de
recuperarSi la matèria no s’ha aprovat a l’avaluació ordinària ( juny) s’haurà de recuperar a
l’extraordinària (setembre)La matèria no es considerarà aprovada:• Amb una nota inferior a 5• Amb dues avaluacions trimestrals suspeses• Amb una avaluació trimestral amb una nota inferior a 4La qualificació de cada avaluació trimestral serà el resultat de la mitjana aritmètica a partir
dels següents instruments:• Les activitats, que suposen el 40 % de la qualificació• Les proves objectives, que suposen el 50 % de la qualificació• L’actitud, que suposa el 10 % de la qualificacióL’actitud de l’alumnat és un criteri fonamental, i per tal d’aplicar la màxima subjectivitat
possible, es tindrà en compte el següent:• Els avisos i amonestacions relacionats amb el comportament, el respecte a les normes
de convivència i de les instal·lacions, la puntualitat i l’assistència -es tindrà en compte l’absentisme, regulat a la normativa del centre-.
• Lliurar puntualment els exercicis i les activitats• El manteniment del quadern al dia i amb bona presentació• El treball personal i l’actitud respectuosa respecte als continguts de la matèria• La participació activa i positiva• El lliurament dels treballs
- 27 -
Els percentatges de l’aplicació dels instruments d’avaluació seran:3R d’ESO• Activitats: 40 %• Proves objectives: 50 %• Actitud: 10 %4RT d’ESO• Activitats: 30 %• Proves objectives: 60 %• Actitud: 10 %g) els estàndars d’aprenentatge avaluablesEls estàndards d’aprenentatge avaluables estan desenvolupats a l’apartat b) la seqüència
de continguts.
h) els elements transversals tractatsAl llarg del desenvolupament de la matèria es van tractant els aspectes relacionats amb la
situació política i social actual, a la vegada que s’analitzen i comenten els fets destacats a l’aula
i) els materials i recursos didàctics que s’han d’utilitzar3R d’ESO• ALBET MAS A. i altres, GiH 3. Geografia i Història, 2 vols. (3.1. ISBN 978-84-682-3450-2);
(3.2. ISBN 978-84-682-3450-2). Editorial Vicens-Vives• Llibre 3D amb llicència digital associada al llibre de text• Quadern d’activitats de l’alumne. • Ordinadors portàtils i els de les aules d’informàtiques assignades• Pàgina virtual de l’alumnat (Moodle)• GoogleSuite (Classroom)4RT d’ESOGRENCE RUIZ, T. I altres, Història 4 ESO sèrie Descobreix. ISBN978-84-680-0824-0.
Editorial Santillana.Pissarra, mapes històrics Vicens Vives, Atles Històrics, qüestionaris repartits pel professor,
mapes muts per emplenar l’alumne, gràfics i estadístiques, texts històrics• GoogleSuite (Classroom)• Pagina virtual de l’alumnat (Moodle)• Projector
- 28 -
k) les estratègies i els procediments d’avaluació del procés d’ensenyament i apre-nentatge(Aquest apartat és una proposta, pendent del seu tractament a les reunions de departament)L’alumnat que hagi obtingut una qualificació negativa a l’avaluació ordinària del mes de juny
ha de ser valorat el mes de setembre a l’avaluació extraordinària. El Departament proposarà activitats de recuperació personalitzades que s’han de realitzar al llarg de l’estiu. Igualment el Departament dissenyarà i qualificarà les proves escrites de valoració dels aprenentatges. Aquestes proves escrites demanaran que els alumnes responguin determinades qüestions i exposin els resultats de les activitats de recuperació realitzades al llarg de l’estiu. Tot això inclou les matèries de cursos anteriors que l’alumnat pugui tenir encara pendents de superació. Les activitats proposades pel Departament es recollirà a un dossier d’activitats que haurà
de realitzar l’alumne/a. En plantejar aquestes activitats, tant l’alumnat com les famílies rebran informació de les tasques, els passos a seguir per la seva realització i els criteris amb què es valoraran. La tasca que s’encomani a l’alumnat serà valorada pel professor que ha tingut l’alumne al curs. La decisió definitiva respecte a la superació de la matèria a l’avaluació extraordinària tindrà
en consideració el següents criteris de correcció generals: • Per aprovar la matèria l’alumne ha d’obtenir una qualificació igual o superior a cinc. • Aquesta qualificació és el resultat d’obtenir la mitjana ponderada de la prova escrita i del
dossier de feines seguint el següent criteri: Dossier de feines = 60% Prova escrita = 40%
• No aprova la matèria l’alumne/a que tingui una qualificació a la prova escrita inferior a quatre.
• No aprova la matèria l’alumne/a que no presenti el dossier de feina al moment de fer la prova escrita extraordinària i aquell que obtingui una qualificació inferior a quatre al dossier de feina.
• Les feines realitzades i presentades al dossier han estar realitzades amb autonomia, criteris suficients de qualitat i s’ha mantenir una acurada presentació.
Programa de reforç i recuperació per l’alumnat amb la matèria pendent de cursos anteriorsEls alumnes que passin al curs següent sense haver superat la matèria de Ciències Socials
han de seguir el programa de reforç i recuperació on figuren els continguts pendents, els criteris i instruments d’avaluació i de qualificació. Per tal d’organitzar adequadament el seguiment del pla de recuperació individualitzat i
facilitar les ajudes i contactes necessàries, aquest departament didàctic, hauria de designar un professorat responsable. El cap del departament didàctic i el professorat responsable del seguiment de cada alumne serà l’encarregat de valorar la tasca i l’examen de recuperació. Instruments del pla de recuperació• Per a Tercer d’ESO s’estableix el següent pla de treball:
L’alumnat amb la matèria suspesa ha de realitzar un dossier d’activitats referides al continguts curriculars del curs pendent. Les activitats seran controlades quinzenalment pel professorat responsable per tal de facilitar el seguiment i l’assimilació gradual de continguts per part dels alumnes. Finalment l’alumnat realitzarà un examen amb preguntes tancades i obertes relacionades amb el contingut del dossier proporcionat a l’alumne.
• Per a Quart d’ESO es durà a terme un dossier d’activitats que ha de ser lliurat el dia que determini aquest departament didàctic. L’examen constarà de preguntes tancades i
- 29 -
obertes relacionades amb el contingut del dossier proporcionat a l’alumne. Criteris de qualificació• Per aprovar la matèria l’alumne ha d’obtenir una qualificació igual o superior a cinc.
Aquesta qualificació és el resultat d’obtenir la mitjana ponderada de la prova escrita i del dossier d’activitats.
-Dossier d’activitats = 60% - Prova escrita = 40%
• No aprova la matèria l’alumne/a que tingui una qualificació a la prova escrita o al dossier d’activitats inferior a quatre. • Per Tercer d’ESO, no aprova la matèria l’alumne/a que no presenti regular i amb la
periodicitat assenyalada el dossier de feina. Per a l’alumnat de Quart d’ESO, el dossier s’ha de presentar de manera completa al moment de fer la prova escrita de recuperació. Les feines realitzades i presentades la dossier d’activitats han estar realitzades amb autonomia, criteris suficients de qualitat i s’ha mantenir una acurada presentació. • A l’hora d’establir una decisió ajustada respecte la recuperació de la matèria pendent,
el professorat considerarà la consecució dels objectius de l’àrea i valorarà l’interès i progrés de l’alumne el present curs.
k) les estratègies i els procediments d’avaluació del procés d’ensenyament i apre-nentatgeL’avaluació del procés d’ensenyament i aprenentatge s’hauria de fer a les reunions de
departament a la vegada que es fan les avaluacions dels alumnes, analitzant els resultats acadèmics i la seva desviació respecte al de les Illes Balears. S’haurien de fer, també, correccions respecte al model educatiu, currículum, metodologia, assoliment d’objectius i proposar nous plantejaments, de forma coordinada, cooperativa i consensuada.Segons la normativa, els professors han d’avaluar tant els aprenentatges dels alumnes
com els processos d’ensenyament i la pròpia pràctica docent (autoavaluació, autoinforme, dossier de docència, informe extern, etc.). S’han d’establir indicadors d’assoliment en les programacions didàctiques per valorar tots els aspectes relacionats amb el procés d’aprenentatge, així com l’actuació dels professors, les activitats realitzades, el material utilitzat, etc.
l) les activitats complementàries i extraescolars que l’equip docent pretén fer aten-ció a la diversitatLes característiques de l’alumnat del centre , esportistes que combinen la pràctica esportiva
amb l’ensenyament reglat, no permet fer les activitats complementàries que ajudarien a l’assoliment de forma diferent dels coneixements treballats a l’aula.
m) la contribució de la matèria a l’adquisició de les competències clauLes competències són les capacitats per aplicar de manera integrada els continguts
propis de l’etapa educativa per aconseguir dur a terme activitats adequadament i resoldre problemes complexos eficaçment.
- 30 -
Objectius Competència 3r 4rtTots Comunicació lingüística
— Adquisició del lèxic adequat mitjançant la pràctica de l’oralitat i l’escriptura a l’aula .— Resolució de problemes que inclouen aplicar destreses comu-nicatives a l’hora de llegir, escriure, parlar, escoltar i conversar .— Adquisició d’habilitats vinculades al tractament de la informació a través de la producció de textos electrònics .— Utilització del diàleg, mitjançant debats, com a eina per a la convivència, la resolució de conflictes i el desenvolupament de les capacitats afectives .
Sí Sí
2, 3, 9 Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia— Utilització d’eines matemàtiques (magnituds, percentatges, ta-xes, escales) per analitzar i descriure gràfics, fer càlculs i elaborar i interpretar mapes .— Aplicació del mètode científic en tasques en les quals es duen a terme observacions, s’estableixen hipòtesis i s’extreuen conclusi-ons, amb l’objectiu de prendre decisions i adquirir disciplina, rigor, paciència, risc i responsabilitat .— Coneixement de la història de la Terra i dels processos que han originat la configuració que té actualment .— Relació dels sabers geològics amb la producció agrícola, rama-dera, marítima, minera i industrial .— Associació de l’aparició de noves tecnologies i avenços cientí-fics a la millora de les condicions de vida al llarg de la història .— Implicació en l’ús raonable dels recursos naturals, així com en la conservació del medi ambient .— Valoració crítica de l’impacte de les activitats humanes sobre el medi físic .
Sí Sí
Tots Competència digital— Coneixement i ús de diferents motors de cerca i bases de dades a fi de triar el més adequat a les pròpies necessitats .— Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per cer-car, obtenir i processar informació de manera crítica; és a dir, per comparar-la, avaluar-ne la fiabilitat i l’adequació i transformar-la en coneixement .— Creació de continguts digitals en diversos formats (text, àu-dio, vídeo, imatges) utilitzant els programes o les aplicacions que s’adapten millor a les tasques .— Respecte dels principis ètics en l’ús de les fonts informàtiques i reconeixement dels riscs associats a l’ús de recursos en línia i l’addicció a determinats aspectes de la tecnologia digital .— Demostració d’una actitud activa, crítica i realista cap a les tec-nologies i valoració de les fortaleses i les debilitats que presenten .— Motivació per aprendre a emprar les tecnologies i per millo-rar-ne l’ús .
Sí Sí
- 31 -
Objectius Competència 3r 4rtTots Aprendre a aprendre
— Coneixement dels processos per al propi aprenentatge partint del que sap, del que desconeix, del que és capaç d’aprendre i del que li interessa .— Obtenció d’estratègies de planificació per resoldre una tasca (pensar abans d’actuar), supervisar el propi treball (analitzar el curs i ajustar el procés) i avaluar els resultats obtinguts (consoli-dar l’aplicació del pla si ha donat bons resultats o modificar-lo si els resultats no han estat bons) .— Ús de la motivació i la confiança per aconseguir sentir-se protagonis-ta del procés i el resultat de l’aprenentatge a partir de metes realistes .— Ús i aplicació de nous coneixements gràcies a la curiositat per aprendre a partir d’experiències vitals prèvies .
Sí Sí
Tots Competències socials i cíviques— Comprensió i anàlisi crítica dels diferents codis de conducta de les societats a través de l’estudi de la història i la geografia humana .— Identificació de conceptes ètics relatius a la igualtat, la no-dis-criminació, la democràcia i els drets humans en l’organització social, política i econòmica d’Espanya, d’Europa i del món .— Comprensió dels processos socials i culturals de caràcter mi-gratori en un món globalitzat .— Organització de debats en els quals es respectin les diferències i se superin els prejudicis, a fi de manifestar solidaritat i participar en la presa de decisions de forma democràtica .
Sí Sí
Tots Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor— Elaboració de projectes mostrant creativitat i imaginació a l’hora de planificar-los, analitzar-los, organitzar-los i gestionar-los, tant de forma individual com col·lectiva dins un equip .— Utilització de debats sobre temes de geografia i història per saber comunicar-se, presentar idees i negociar de manera argumentada .— Adquisició de pensament crític i de sentit de responsabilitat .
Sí Sí
1, 2, 4,5, 6, 7, 11 i 12
Consciència i expressions culturals— Coneixement, comprensió i valoració de les diferents mani-festacions culturals i artístiques com a font d’enriquiment i gaudi personal i consideració d’aquestes manifestacions com a part de la riquesa i el patrimoni dels pobles .— Aplicació de diferents habilitats perceptives i comunicatives i de pensament, sensibilitat i sentit estètic per comprendre i valorar les obres artístiques i les manifestacions culturals i gaudir-ne .— Identificació de la relació entre manifestacions artístiques i cultu-rals i societat, la qual cosa implica prendre consciència de l’evolució del pensament, dels corrents estètics, de les modes i dels gusts .— Respecte per la diversitat cultural i el diàleg entre cultures i societats .— Gaudi, valoració crítica i promoció de la conservació del patrimoni cultural i artístic com a resultat de l’evolució de les diferents cultures i demostració d’interès, estimació i respecte per aquest patrimoni .— Potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació mitjan-çant la realització de tasques que suposin recreació, innovació i transformació .— Promoció de la participació en activitats culturals de l’entorn imme-diat, la qual cosa implica comportaments favorables a la convivència .
Sí Sí
- 32 -
Estratègies d’animació a la lectura i desenvolupament de l’expressió oral i escritaA l’aula es treballarà la lectura comprensiva mitjançant la intervenció del professor a l’hora
de llegir i interpretar el llibre de text; es farà la lectura en gran grup, veu alta i alternativament, de forma que la totalitat de l’alumnat participi.Es convidarà als alumnes a la comprensió de conceptes a través de la consulta de diccionaris
o demanant en veu alta si tenen desconeixement dels mateixos.Es promourà la lectura de llibres relacionats amb la matèriaEs treballarà la lectura de fragments de fonts primàriesEs proposarà un treball d’història oralAnnexes(encara pendents)La Competència Digital es treballarà en funció de la disponibilitat de les eines així com de
la xarxaEl document de la Conselleria que s’ha emprat per elaborar la programació diu que el
criteri d’avaluació 1 es treballa al segon curs de la ESO (1. Analitzar les característiques, la distribució, la dinàmica i l’evolució de la població de les Illes Balears i d’Espanya, així com els moviments migratoris.
1.1. Explica la piràmide de població d’Espanya i de les diferents comunitats autònomes.1.2. Analitza a diferents mitjans els moviments migratoris de les tres darreres dècades.).
Quan s’introdueixi el tema de la població es comprovarà el coneixement dels alumnes al respecte i es decidirà si es treballa però s’inclou a la programació.
1.3 La CD es treballarà en la mesura de la disponibilitat de les eines i del funcionament de la xarxa
n) la prevenció de la violència de gènere, de la violència terrorista i de qualsevol forma de violència, racisme o xenofòbia, inclós l’estudi de qualsevol crim contra la humanitatLa violència masclista és la manifestació més evident que les desigualtats entre dones
i homes continuen persistint. Les formes més extremes de violència són la part visible d’una violència estructural i cultural que és la que les provoca i les tolera. La coeducació és una eina central per prevenir aquesta violència estructural i cultural. La coeducació és un aprenentatge de les diverses maneres de ser dona i ser home i, per tant, un aprenentatge de la llibertat i un requisit per al desenvolupament integral de la persona. La relació entre coeducació i prevenció de la violència de gènere és òbvia, ja que es tracta d’una violència que és resultat de les estructures de poder patriarcal dins la societat i la família i sobre la dona.vol garantir el domini per part de l’home.La coeducació és una educació “en” i “per” a la igualtat.Una igualtat que implica una
pluralitat de models de gènere per a tot l’alumnat. Per tant, el departament té un compromís real amb la igualtat, es a dir, coeducatiu(articles 13, 29, 31 del Decret 34/2015, pel qual s’estableix el currículum de l’educació secudària). Es treballarà la coeducació i la prevenció de la violència de gènere, des d’un vessant doble:analitzant el currículum oficial i vigilant el currículm ocult.• Recuperar i situar les contribucions que la dona ha fet al llarg del temps, així com la
transmissió d’una sèrie de valors(solidaritat, el respecte a altres cultures, tolerància, la llibertat o la pràctica d’idees democràtiques) que permeten a l’alumnat comprendre la realitat en què viuen.
• El paper de la dona al llarg de la història.• Valorar i respectar la diversitat cultural i ser respectuós i tolerant amb cultures i opinions
que no coincideixen amb les pròpies, sense renunciar, però, a emetre judicis de valor.
- 33 -
PROGRAMACIÓ A BATXILLERAT
HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI
1r BatxilleratGEOGRAFIA D’ESPANYA
2n BatxilleratHISTÒRIA D’ESPANYA
2n BatxilleratHISTÒRIA DE L’ART
2n BatxilleratDisposició 395 del BOE núm. 13 de 2019 Ordre
PCI/12/2019, de 14 de gener, per la qual es determina les característiques, el disseny i el contingut de
l’avaluació de batxillerat per l’accés a la Universitat, ...
- 34 -
INDEXIntroducció 351 Adequació i la seqüenciació dels objectius generals de les àrees, matèries o àmbits 35
Objectius generals d’etapa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 352 Indicadors d’assoliment de cada un dels objectius plantejats 36
A) Història del Món Contemporani (1r de batxillerat) . . . . . . . . . . . . 36B) Història d’Espanya (2n de batxillerat) . . . . . . . . . . . . . . . . .37C) Història de l’Art (2n de batxillerat) . . . . . . . . . . . . . . . . . .37D) Geografia (2n de batxillerat) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
3 Mètodes pedagògics, materials i recursos didàctics 39A) Aspectes metodològics de la Història del Món Contemporani . . . . . . . . .39B) Aspectes metodològics de la Història d’Espanya . . . . . . . . . . . . .39C) Aspectes metodològics de la Història de l’Art . . . . . . . . . . . . . 40D) Aspectes metodològics de la Geografia . . . . . . . . . . . . . . . 40
4 Distribució espai-temps 41Continguts i temporització a 1r de batxillerat: Història del Món Contemporani . . . . 41Història d’Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43Història de l’art . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .47Geografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
5 Activitats d’ampliació i reforç 516 Criteris d’avaluació i de qualificació 51
Avaluació inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 517 Criteris de qualificació Procediments i mitjans d’avaluació 52
1r de batxillerat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .522n de batxillerat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .52
8 Estàndards d’aprenentatge avaluables 54A) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Història del Món Contemporani . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Història d’Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63C) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Història de l’Art . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .76D) Geografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91
9 Els elements transversals tractats 10310 Materials i recursos didàctics 10311 Procediments de suport i de recuperació 10312 Activitats complementàries i extraescolars 10413 Contribució de la matèria a l’adquisició de les competències clau a BATX 104
A) Història del Món Contemporani . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104B) Història d’Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106C) Història de l’Art . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107D) Geografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108Especificitat del batxillerat en blocs per a esportistes d’alt nivell . . . . . . . . 109
14 Adaptacions necessàries per atendre l’alumnat NESE 11015 Seguiment de la PD Indicadors d’assoliment 11116 La prevenció de la violència de gènere, de la violència terrorista i de qualsevol forma de violència, racisme o xenofòbia, inclós l’estudi de qualsevol crim contra la humanitat 111
- 35 -
PROGRAMACIÓ A BATXILLERATIntroduccióEl batxillerat és una continuació natural de la formació rebuda a les etapes obligatòries i està
constituït per uns estudis polivalents, integradors, flexibles i amb una dimensió orientadora. El Batxillerat és una etapa que ha de preparar l’alumnat per a:• La vida activa, proporcionant-los maduresa intel·lectual i humana.• Continuar estudis posteriors, tant professionals com universitaris.1. Adequació i la seqüenciació dels objectius generals de les àrees, matèries o àm-bitsEl departament de Geografia i Història imparteix quatre matèries al Batxillerat:• Història del Món contemporani, de 1r de Batxillerat• Història d’Espanya, de 2n de Batxillerat• Història de l’Art, de 2n de Batxillerat• Geografia d’Espanya, de 2n de BatxilleratObjectius generals d’etapaEl batxillerat ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats que els permetin:b) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència
cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola i pels drets humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.
c) Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar de forma responsable i autònoma i desenvolupar l’esperit crític.
d) Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.e) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i
valorar críticament les desigualtats i les discriminacions existents, i en particular la violència contra la dona, i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones per qualsevol condició o circumstància personal o social, amb una atenció especial a les persones amb discapacitat.
f) Consolidar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per aprofitar eficaçment l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.
g) Dominar, tant en l’expressió oral com en l’escrita, la llengua catalana i la llengua castellana.h) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.i) Emprar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.
Valorar la necessitat de fer un ús segur i responsable de les tecnologies digitals, tenint cura de gestionar la pròpia identitat digital i respectant la dels altres.
j) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució.
k) Participar de forma solidària en el desenvolupament i la millora de l’entorn social.l) Conèixer, valorar críticament i respectar la cultura, la història i el patrimoni artístic i
cultural, especialment els corresponents a les Illes Balears, i reforçar el sentiment de pertinença a l’àmbit cultural i lingüístic català.
m) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.
n) Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com consolidar la sensibilitat i el respecte envers
- 36 -
el medi ambient.o) Consolidar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, feina
en equip, confiança en un de mateix i sentit crític.p) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària i el criteri estètic com a fonts de formació
i enriquiment cultural.q) Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.r) Consolidar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.
2. Indicadors d’assoliment de cada un dels objectius plantejatsAquí especificarem els objectius generals de cada matèria, senyalant que les assignatures
dels nostre departament, col·laboren en gran mesura en l’assoliment dels objectius del Batxillerat, especialment als senyalats anteriorment.
A) Història del Món Contemporani (1r de batxillerat)L’ensenyament de la història del món contemporani al primer curs del batxillerat té els
objectius específics següents:1. Identificar els principals processos i els esdeveniments històrics més rellevants del món
contemporani, situar-los en el temps i en l’espai i assenyalar la importància que tenen en relació amb fets del present.
2. Reconèixer els components econòmics, socials, polítics, tecnològics i culturals que caracteritzen els esdeveniments històrics, així com els trets més significatius, les relacions que mantenen i els factors que els han conformat.
3. Conèixer les coordenades internacionals a escala europea i mundial dels segles XIX i XX per entendre les relacions entre els estats durant aquesta època i les implicacions que suposen.
4. Analitzar les situacions i els problemes del present des d’una perspectiva global, considerant tant els seus orígens com les relacions d’interdependència que mantenen.
5. Valorar positivament els conceptes de democràcia, llibertat i solidaritat enfront dels problemes socials actuals, assumir el compromís de defensar els valors que representen i combatre les situacions de discriminació i injustícia, especialment les que es relacionen amb els drets humans i la pau.
6. Concebre la història com a disciplina científica i l’anàlisi històrica com un procés en constant reconstrucció d’acord amb les necessitats de la societat i utilitzar aquest coneixement per argumentar les pròpies idees, revisar-les de manera crítica i contrastar-les amb noves informacions a fi de corregir estereotips i prejudicis.
7. Elaborar hipòtesis de treball dels processos històrics estudiats procedents de tot tipus de fonts: la pròpia realitat, les fonts històriques, els mitjans de comunicació o les tecnologies de la informació i la comunicació.
8. Saber comunicar les tasques elaborades i les conclusions obtingudes amb un llenguatge correcte i utilitzant el vocabulari i la terminologia històrica adequats.
9. Planificar i elaborar breus treballs d’indagació, síntesi o iniciació a la recerca històrica, en grup o individualment, en què es puguin emprar les diferents fonts primàries i secundàries i valorar el paper de les fonts i els diferents enfocaments utilitzats pels historiadors.
10. Saber analitzar la successió de fets i la possible simultaneïtat d’aquests mitjançant el domini de la cronologia i el temps històric.
11. Recuperar i situar les contribucions que la dona ha fet al llarg del temps, així com la transmissió d’una sèrie de valors(solidaritat, el respecte a altres cultures, tolerància, la
- 37 -
llibertat o la pràctica d’idees democràtiques) que permeten a l’alumnat comprendre la realitat en què viuen.
12. El paper de la dona al llarg de la història.13. Valorar i respectar la diversitat cultural i ser respectuós i tolerant amb cultures i opinions
que no coincideixen amb les pròpies, sense renunciar, però, a emetre judicis de valor.
B) Història d’Espanya (2n de batxillerat)L’ensenyament de la història d’Espanya al segon curs del batxillerat té els objectius
següents:1. Identificar i situar en el temps i en l’espai els processos, estructures i esdeveniments més
rellevants de la història d’Espanya i de les Balears, valorant les seves repercussions en la configuració de l’Espanya de les autonomies.
2. Conèixer i comprendre els processos més rellevants que configuren la història espanyola i balear, identificant les interrelacions entre fets polítics, econòmics, socials i culturals, i analitzant els antecedents i factors que els han conformat.
3. Fomentar una visió de la història d’Espanya que respecti i valori tant els aspectes comuns com les particularitats i generi actituds de tolerància i solidaritat entre els diversos pobles d’Espanya.
4. Situar el procés històric en les seves coordenades internacionals per explicar i comprendre les seves implicacions per a ser capaços de tenir una visió articulada i coherent de la història.
5. Identificar els canvis conjunturals i els trets permanents del procés històric per sobre dels fets aïllats i dels protagonistes concrets, per aconseguir una visió global de la història.
6. Conèixer les normes bàsiques que regulen el nostre ordenament constitucional, promovent tant el compromís individual i col·lectiu amb les institucions democràtiques com la presa de consciència davant els problemes socials, especialment els relacionats amb els drets humans.
7. Valorar el patrimoni cultural, lingüístic i històric de les Illes Balears.8. Seleccionar i interpretar informació procedent de fonts diverses, inclosa la proporcionada
per les tecnologies, i utilitzar-la de forma crítica per a la comprensió de processos i fets històrics.
9. Emprar amb propietat la terminologia i el vocabulari històrics i aplicar les tècniques elementals de comentaris de textos i d’interpretació de mapes, gràfics i altres fonts històriques.
10. Recuperar i situar les contribucions que la dona ha fet al llarg del temps, així com la transmissió d’una sèrie de valors(solidaritat, el respecte a altres cultures, tolerància, la llibertat o la pràctica d’idees democràtiques) que permeten a l’alumnat comprendre la realitat en què viuen.
11. El paper de la dona al llarg de la història.12. Valorar i respectar la diversitat cultural i ser respectuós i tolerant amb cultures i opinions
que no coincideixen amb les pròpies, sense renunciar, però, a emetre judicis de valor.
C) Història de l’Art (2n de batxillerat)L’ensenyament de la història de l’art al segon curs del batxillerat té els objectius següents:1. Comprendre i valorar les diferències en la concepció de l’art i l’evolució de les funcions
socials que ha exercit al llarg de la història.2. Entendre les obres d’art com a exponents de la creativitat humana, susceptibles de ser
- 38 -
gaudides per si mateixes i de ser valorades com a testimoni d’una època i de la cultura d’aquesta època.
3. Utilitzar mètodes d’anàlisi per estudiar l’obra d’art que permetin conèixer-la, comprendre el llenguatge artístic de les diferents arts visuals i adquirir una terminologia específica i que, a la vegada, ajudin a desenvolupar la sensibilitat i la creativitat.
4. Elaborar comentaris d’obres d’art ordenats, ben estructurats i prou documentats.5. Reconèixer i caracteritzar les manifestacions artístiques més destacades dels principals
estils i artistes de l’art occidental, situar-les en el temps i en l’espai i valorar-ne la influència o la pervivència en etapes posteriors.
6. Conèixer, gaudir i valorar el patrimoni artístic, contribuir de forma activa a conservar-lo com a font de riquesa i com a llegat que s’ha de transmetre a les generacions futures i rebutjar els comportaments que el puguin malmetre.
7. Contribuir a la formació del gust personal, la capacitat de gaudi estètic i el sentit crític i aprendre a expressar sentiments i idees pròpies davant la contemplació de les creacions artístiques, a respectar la diversitat de percepcions de l’obra d’art i a superar estereotips i prejudicis.
8. Analitzar autors, obres i temes d’estils particularment rellevants en la producció artística de la història de les Illes Balears.
9. Obtenir informació de fonts diverses sobre aspectes significatius de la història de l’art a fi de comprendre la varietat de manifestacions al llarg del temps.
10. Prendre consciència de la significació especial que té el patrimoni històric i artístic com a manifestació de la memòria col·lectiva i expressió de la pròpia i genuïna identitat de les illes Balears.
11. El paper de la dona en el món artístic.
D) Geografia (2n de batxillerat)L’ ensenyament de la geografia al segon curs del batxillerat té els objectius següents:1. Comprendre i explicar l’espai geogràfic espanyol com un espai dinàmic, caracteritzat
pels contrastos i la complexitat territorial i resultat de la interacció de processos socials, econòmics, tecnològics i culturals que han actuat en un marc natural i històric.
2. Identificar i comprendre els elements bàsics de l’organització del territori emprant processos i destreses específicament geogràfics a l’hora d’analitzar i interpretar un determinat fenomen o situació territorial, valorant els múltiples factors que hi intervenen i aplicant les tècniques de representació cartogràfica.
3. Conèixer les característiques dels diferents medis naturals presents a Espanya i identificar els trets geogràfics que defineixen el territori espanyol.
4. Interessar-se activament per la qualitat del medi ambient, ser conscients dels problemes derivats de certes actuacions humanes i entendre la necessitat d’impulsar polítiques d’ordenació territorial i d’actuar pensant en les generacions presents i en les futures, amb la capacitat de valorar decisions que afecten la gestió sostenible dels recursos i l’ordenació del territori.
5. Comprendre la població com un recurs essencial, la distribució, la dinàmica i l’estructura de la qual intervenen de manera rellevant en la configuració dels processos que defineixen l’espai.
6. Analitzar els diferents tipus d’explotació de la naturalesa, així com les activitats productives i l’ impacte territorial i mediambiental que generen, i reconèixer la relació entre el medi i els grups humans.
- 39 -
7. Conèixer i valorar les característiques del territori de les Illes Balears, així com les transformacions recents que ha patit el medi natural balear, i ser conscients de l’ impacte mediambiental que suposa l’ocupació territorial, l’explotació dels recursos i l’ordenació de les activitats econòmiques.
8. Explicar la posició d’ Espanya i de les Illes Balears en el context mediterrani, europeu i mundial. Conèixer les característiques territorials de la Unió Europea i analitzar les relacions entre els principals problemes d’origen geogràfic en un món en què de cada vegada hi ha més interrelació i en què coexisteixen la uniformització econòmica i el control i el repartiment desigual dels recursos.
9. Conèixer i respectar tant l’espai més acostat al propi entorn com altres espais geogràfics més llunyans i cooperar per superar les desigualtats que imposen els diferents nivells de desenvolupament.
10. Entendre i analitzar l’espai urbà com a element de la configuració dels processos que constitueixen l’espai geogràfic.
3. Mètodes pedagògics, materials i recursos didàcticsL’aprenentatge és un procés complex mitjançant el qual l’alumnat construeix i assimila
nous coneixements i significats, modificant i reordenant els seus coneixements previs. En el batxillerat, aquest procés és impulsat i mediatitzat, sobretot, pel professorat de cada una de les matèries. D’aquí la importància que cal atribuir al disseny i la selecció de les estratègies d’intervenció didàctica per obtenir la màxima rendibilitat en la seva aplicació pràctica.La metodologia didàctica del batxillerat ha d’afavorir la capacitat de l’alumnat per a
l’autoaprenentatge, per treballar en equip i per aplicar els mètodes apropiats d’investigació. De la mateixa manera, ha de posar especial esment a la relació entre els aspectes teòrics de les matèries i les seves aplicacions pràctiques.
A) Aspectes metodològics de la Història del Món ContemporaniÉs desitjable que els alumnes disposin d’un marc general de la trajectòria històrica del
món contemporani i, al mateix temps, que també adquireixin idees sobre els problemes del nostre temps, cal utilitzar recursos més expositius juntament amb estratègies que facilitin el debat, la reflexió i la confrontació de parers a partir de l’ús de documentació de tipus divers i fer també un tractament interdisciplinari.Així, per això, entre la gran varietat de formes metodològiques que el professor pot utilitzar,
es pot indicar que aquest pot començar la classe amb un breu resum del que s’ha tractat a la darrera sessió, o bé amb una visió panoràmica del tema. Després d’aquesta part, pot començar l’exposició i el desenvolupament de continguts nous. A continuació, els alumnes han de fer diferents activitats per assolir els coneixements, com ara:• Lectura i comentari de textos històrics i historiogràfics, mapes i gràfics.• Confecció d’esquemes o mapes conceptuals del temps històric analitzat.• Presentació d’informes orals i escrits per estructurar i donar unitat al que s’ha treballat
diàriament.• Debats que permetin la reflexió i la posada en comú dels coneixements adquirits i que
desenvolupin les actituds de tolerància i respecte.• Lectura i comentari de novel·les històriques, aportant una relació de títols suggerits i
pautes per comentar-les.B) Aspectes metodològics de la Història d’EspanyaLa metodologia didàctica es fonamenta en l’explicació de la temàtica inclosa en la normativa
i exposada en les UD. El llibre de text serà el suport essencial ampliat amb el material que es consideri oportú per a l’explicació dels temes.
- 40 -
Les imatges artístiques seran un bon suport per a l’estudi de la Història, per a conèixer personatges, fets i situacions diferents, per això resultaran un suport indispensable així com els eixos cronològics, tot per evitar la memorització mecànica i facilitar la comprensió de les situacions històriques sense caure en anacronismes. També es recorrerà a l’anàlisi de fonts documentals diverses per construir un coneixement històric coherent que estigui estalonat per l’adquisició d’aquell vocabulari històric més significatiu i que pugui ser utilitzat per expressar amb coherència i propietat els coneixements assolits.
C) Aspectes metodològics de la Història de l’ArtHi ha moltes formes de transmetre els coneixements —des de les típiques classes magistrals,
en què el docent és el centre de l’activitat a l’aula i els alumnes són uns simples receptors de coneixements, a la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació— per aconseguir els objectius proposats en la programació didàctica elaborada pels professors, tenint en compte tant els objectius de l’assignatura com els de l’etapa.Actualment, es considera que, en el procés d’ensenyament-aprenentatge, els alumnes han
de ser alguna cosa més que uns simples espectadors o receptors de sabers i que s’han d’implicar en la construcció del seu propi coneixement mitjançant l’ús d’una metodologia activa i participativa, amb la qual es pretén aconseguir un aprenentatge significatiu. D’aquesta forma, els alumnes es converteixen en els protagonistes del seu propi aprenentatge, alhora que construeixen el seu coneixement i atribueixen sentit i significat als continguts de l’ensenyament.La metodologia ha de permetre als alumnes un aprenentatge significatiu en relació amb els
diferents elements del currículum. Les activitats educatives triades han d’afavorir la capacitat dels alumnes d’aprendre per ells mateixos, de treballar en equip i d’aplicar els mètodes de recerca apropiats. Al mateix temps, els alumnes han d’adquirir formació, maduresa intel·lectual i humana, i coneixements i destreses que els han de permetre progressar en el seu desenvolupament personal i social i incorporar-se a la vida activa i a l’educació superior.S’ha de proporcionar als alumnes l’oportunitat de millorar la seva capacitat d’utilitzar les
tecnologies de la informació i la comunicació, tant pel que fa a les aplicacions més generals com a les més específiques i directament relacionades amb l’assignatura d’història de l’art. Al mateix temps, s’han de dur a terme, també, activitats que estimulin l’interès, l’hàbit de la lectura i la capacitat d’expressar-se en públic.Així mateix, és important que els alumnes desenvolupin la comprensió raonada i l’anàlisi
crítica dels conceptes humanístics i estètics que els han de permetre interpretar les imatges i les teories artístiques amb plaer, rigor i sensibilitat.Tot això requereix, lògicament, que els alumnes puguin analitzar, raonar, investigar, valorar,
exposar i aplicar els procediments associats a l’estudi d’aquesta matèria, a més d’emetre opinions sobre aquests procediments.
D) Aspectes metodològics de la GeografiaLa metodologia didàctica per a l’assignatura de Geografia de 2n de batxillerat es fonamenta
en l’ensenyament de la temàtica específica inclosa a les UD, les quals consten d’una part teòrica i una altra de pràctica, cada una de les quals comprèn coneixements bàsics i vocabulari científic bàsic.El llibre de text és un suport imprescindible per a l’explicació dels continguts de la
programació, encara que es facilitarà aquell material considerat necessari per acomplir els objectius a tenor de les dificultats que mostri l’alumnat.L’àmbit procedimental se centrarà prioritàriament en l’explicació multicausal dels fets
geogràfics i en el desenvolupament de les capacitats d’argumentar i d’elaborar judicis crítics.
- 41 -
Procedimentalment es treballaran tècniques i habilitats relacionades amb els continguts, això és, processant informació, elaborant esquemes i organigrames, i emplenant mapes de diferent tipologia. Les activitats del llibre de text s’ampliaran o canviaran a tenor de les dificultats o necessitats específiques que mostri l’alumnat.Per adquirir millor coneixement sobrer els paisatges naturals i la vegetació la professora
facilitarà vegetació natural per a reconèixer millor les seves característiques. La pissarra també esdevindrà un mitjà per explicar climogrames, mapes del temps, clisèries, piràmides de població, etc.
4. Distribució espai-tempsContinguts i temporització a 1r de batxillerat: Història del Món Contemporani
1a Avaluació1. Les bases de l’Antic Règim (8 s)
• Població, economia agrària i règim senyorial.• La societat dels privilegiats.• La monarquia absoluta i el despotisme il·lustrat.• Il·lustració i crítica de l’Antic Règim.• Les manifestacions artístiques del segle XVIII.
2. Revolucions liberals i nacionalisme (8 s)• La Revolució Americana.• Els orígens de la Revolució Francesa.• La Revolució Francesa: 1789 -1799.• L’Europa napoleònica: 1800 -1815.• Restauració i revolució a Europa: 1815 -1848.• Els nacionalismes: 1848 -1871.• L’Amèrica hispanoportuguesa al segle XIX• Pensament, ciència i cultura.
3. La Revolució Industrial (8 s)• Orígens i factors de la Revolució Industrial.• Les indústries pioneres.• Transport, comerç i capitals.• La difusió de la industrialització.• Liberalisme econòmic i capitalisme.• La societat de classes.
4. Segona Revolució Industrial i imperialisme (8 s)• La Segona Revolució Industrial.• L’expansió demogràfica i les grans migracions.• L’imperialisme europeu.• L’imperialisme no europeu.
5. Els canvis socials. Orígens i desenvolupament del moviment obrer (8 s)• Una societat urbana i industrial.• El predomini burgès.• La classe obrera i els problemes socials de la industrialització.• Les bases ideològiques del moviment obrer.• Orígens i desenvolupament del moviment obrer.• La Primera Internacional.• La Segona Internacional
2n Avaluació
- 42 -
6. Les grans potències (8 s)• L’Anglaterra victoriana.• França: del II Imperi a la III República.• El II Reich alemany.• Els imperis plurinacionals.• Els Estats Units, una potència emergent.• Les relacions internacionals: 1870-1914.
7. La Primera Guerra Mundial ( 8 s)• Les causes de la guerra.• La Gran Guerra: 1914-1918.• Els tractats de pau i el nou mapa d’Europa.• Les conseqüències de la guerra.• La Societat de Nacions i els problemes de la postguerra.
8. La Revolució Russa i l’URSS (8 s)• La Rússia tsarista al començament del segle XIX.• La revolució de febrer del 1917.• La revolució d’octubre i el naixement de l’URSS.• La lluita del poder i el triomf de Stalin.• L’URSS sota la dictadura de Stalin.
9. L’economia d’entreguerres. La Gran Depressió (8 s)• Els desequilibris de l’economia mundial.• La fràgil recuperació dels anys vint.• El crac de 1929 i la Gran Depressió.• Les polítiques econòmiques davant la Gran Depressió.• Una societat en transformació.
10. L’ascens dels totalitarismes feixista i nazi (8 s)• Democràcies i dictadures en l’Europa d’entreguerres.• Ideologia i bases socials del feixisme.• La Itàlia feixista.• L’Alemanya nazi.
3a Avaluació11. La Segona Guerra Mundial (8 s)
• Orígens i causes de la guerra.• El desenvolupament de la guerra.• El “nou ordre” nazi a Europa.• Les conseqüències de la guerra. L’ONU.
12. La guerra freda (8 s)• Gènesi de la guerra freda: 1945-1947.• La màxima tensió: 1948-1953.• La coexistència pacífica: 1954-1975.• Rebrotada i final de la guerra freda: 1976-1991.
13. L’evolució dels blocs en un món bipolar (8 s)• L’evolució del bloc capitalista.• Els Estats Units.• L’evolució de l’Europa occidental.• El marc asiàtic del capitalisme• L’URSS.• Les democràcies populars a l’Europa oriental.
- 43 -
• La Xina, un altre gegant comunista.• L’expansió del comunisme per l’Àsia i per l’Àfrica.• L’enfonsament del bloc comunista.
14. Descolonització i Tercer Món (8 s)• Concepte i causes de la descolonització.• Les etapes del procés descolonitzador.• La descolonització de l’Àsia.• L’Orient Mitjà i el Magrib.• La independència de l’Àfrica subsahariana.• L’herència colonial.
15. Geopolítica del món actual. Globalització, crisi i canvis socioculturals (8 s)• Un nou context internacional.• Les guerres en el canvi de mil·leni.• El terrorisme i altres nous conflictes.• La primavera àrab.• La globalització i els seus efectes.• La crisi econòmica mundial.• Els canvis polítics.Història d’Espanya
1a avaluació1. Les arrels històriques: Prehistòria i Edat Antiga (6/7 sessions)
1. Els primers pobladors: el Paleolític.2. Del Neolítica l’Edat dels Metalls.3. L’arribada dels pobles colonitzadors.4. Els pobles preromans: ibers, celtes i celtíbers.5. Els romans desembarquen a la Península Ibèrica.6. De la “pax romana” a la crisi de l’Imperi.7. El regne visigot de Toledo.8. Síntesi: les arrels històriques d’Espanya.
2. L’Edat Mitjana: Al.Àndalus i els regnes cristians: segles VIII-XV (6/7 sessions)1. El domini musulmà: Al-Àndalus (segles VIII-XI).2. Aportació de la presència musulmana a les terres hispanes.3. La resistència cristiana (segles VIII-XI).4. Expansió cristiana i retrocés d’Al-Àndalus (segles XII-XIII).5. Repoblació de les terres conquerides.6. L’economia dels regnes cristians.7. La societat medieval.8. Les institucions polítiques.9. La crisi de la Baixa Edat Mitjana.10. La Baixa Edat Mitjana a Castella i Navarra.11. Crisi i decadència en la Corona d’Aragó.12. Síntesi: Dues cultures al territori peninsular a l’Edat Mitjana.
3. Els Reis Catòlics i l’Imperi dels Àustria (6/7 sessions)1. Els Reis Catòlics: la construcció de l’Estat modern.2. La pacificació social i la unitat religiosa en els regnes dels Reis Catòlics.3. La unificació i expansió territorial.4. El govern dels Àustria.5. L’expansió imperial europea al segle XVI.6. Conflictes als regnes hispànics al segle XVI.
- 44 -
7. Conquesta i colonització d’Amèrica.8. La societat i l’economia del segle XVI.9. El segle XVII: el declivi de l’Imperi.10. La crisi de l’economia i de la societat del segle XVII.11. Síntesi: Evolució de la monarquia hispànica als segles XVI i XVII.
4. El segle XVIII: El reformisme dels primers Borbó (6/7 sessions)1. L’arribada d’una nova dinastia: els Borbó.2. La política exterior d’Espanya després de la pau d’Utrecht.3. La pervivència de l’Antic Règim al segle XVIII.4. El model absolutista dels Borbó.5. Influència de les idees il·lustrades a Espanya.6. El reformisme borbónic: el regnat de Carles III.7. Les Societats Econòmiques d’Amics del País.8. L’evolució demogràfica i econòmica al segle XVIII.9. Síntesi: Canvis i pervivències a l’Espanya del segle XVIII.
5. El liberalisme davant l’absolutisme: 1788-1833 (6/7 sessions)1. L’ocupació napoleònica.2. La guerra: desenvolupament, actituds i conseqüències.3. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812.4. La llibertat de premsa contra la Inquisició.5. Emancipació de les colònies americanes.6. La restauració de l’absolutisme i el Trienni Liberal.7. La dècada ominosa del 1823 al 1833.8. Síntesi: Causes de la crisi de l’Antic Règim.
6. La construcció de l’Estat liberal: 1833-1868 (6/7 sessions)1. La primera guerra carlina (1833-1840).2. El procés de revolució liberal (1833-1843).3. Els primers partits polítics.4. La dècada moderada (1844-1854).5. El bienni progressista (1854-1856).6. L’anormalitat constitucional a l’Espanya isabelina.7. La desintegració de la monarquia (1857-1868).8. Síntesi: La construcció de l’Estat liberal.
2a avaluació7. El Sexenni Democràtic: 1868-1874 (6/7 sessions)
1. La Revolució i el Govern Provisional (1868-1870).2. Supressió de les quintes.3. La monarquia d’Amadeu de Savoia (1871-1873).4. Les Corts monàrquiques proclamen la República.5. La Primera República (1873-1874).6. Síntesi: Fracàs de l’experiència democràtica del Sexenni.
8. L’economia espanyola: 1833-1900 (6/7 sessions)1. L’agricultura, entre la reforma i l’estancament.2. La reforma agrària liberal i el camp espanyol.3. Els inicis de la industrialització: el sector tèxtil català.4. Mineria i siderúrgia.5. La industrialització a Espanya en relació amb les altres economies europees.6. La població, un creixement limitat.7. Transports, ferrocarril i mercat.
- 45 -
8. Lliure canvi i proteccionisme.9. Hisenda, banca i moneda.10. Síntesi: Canvis demogràfics i econòmics a l’Espanya del segle XIX.
9. Societat i moviments socials del segle XIX (6/7 sessions)1. La configuració d’una societat de classes.2. Les classes privilegiades de l’Antic Règim.3. Els nous grups dirigents.4. Els nous hàbits socials.5. Les classes populars.6. Les condicions de vida dels treballadors.7. Els orígens del moviment obrer.8. L’arribada de l’internacionalisme: marxistes i anarquistes.9. Socialisme i anarquisme al darrer terç del segle XIX.10. Síntesi: Transformació de la societat espanyola al segle XIX. Nous conflictes.
10. La Restauració borbònica: 1875-1902 (6/7 sessions)1. Les claus del nous sistema polític.2. El bipartisdisme i el torn pacífic.3. El sistema de la Restauració, un sistema democràtic?4. Les forces polítiques marginades del sistema.5. L’auge de nacionalismes i regionalismes.6. La crisi d’ultramar: Cuba i Filipines.7. La guerra contra els Estats Units i la pèrdua de les últimes colònies.8. Les conseqüències de la crisi de 1898.9. Síntesi: El sistema polític de la Restauració.
11. La crisi de la Restauració borbònica (6/7 sessions)1. El reformisme dinàstic.2. L’oposició política.3. L’obrerisme: entre l’anarquisme i el socialisme.4. La Setmana Tràgica i les conseqüències que va tenir (1909-1917).5. La crisi del 1917.6. La descomposició del sistema parlamentari (1918-1923).7. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).8. Causes de la caiguda de la monarquia el 1931.9. Síntesi: Causes del fracàs del sistema de la Restauració.
12. Economia i societat al primer terç del segle XX (6/7 sessions)1. La modernització de l’estructura demogràfica.2. L’agricultura: crisi i diversitat d’una societat de pagesos.3. L’expansió de la indústria.4. El desigual desenvolupament de la indústria a Espanya.5. La política econòmica: proteccionisme i intervencionisme.6. La Gran Guerra i l’economia espanyola.7. La política econòmica durant la dictadura de Primo de Rivera.8. Les transformacions socials.9. La condició femenina a principis del segle XX.10. Síntesi: Evolució de l’economia i la societat espanyoles al primer terç del segle XX.
3a avaluació13. La Segona República Espanyola: 1931-1936 (6/7 sessions)
1. Les eleccions municipals d’abril de 1931 i la proclamació de la República.2. El nou règim republicà.
- 46 -
3. La Segona República i el canvi de vida de les dones.4. El bienni reformista (1931-1933).5. La crisi de la coalició d’esquerres.6. El bienni conservador (1933-1936).7. La revolució d’octubre del 1934.8. El Front Popular (1936).9. Síntesi. Causes del per què la República no aconseguí consolidar una democràciaestable.
14. La Guerra Civil: 1936-1939 (6/7 sessions)1. Del cop d’Estat a la Guerra Civil.2. La Guerra Civil assoleix una dimensió internacional.3. El bàndol republicà: guerra i revolució.4. Enfrontament al bàndol republicà.5. La zona insurrecta: la construcció d’un Estat totalitari.6. La guerra.7. L’evolució del conflicte bèl·lic.8. Síntesi: La Guerra Civil, un enfrontament entre dos grans grups socials i ideològics.
15. La Dictadura franquista: la postguerra: 1939-1959 (6/7 sessions)1. El caràcter del règim franquista.2. La repressió sobre els vençuts.3. Causes del per què Espanya no va intervenir en ela Segona Guerra Mundial.4. La consolidació del franquisme (1939-1951).5. Els anys del reconeixement internacional (1951-1959).6. L’adoctrinament de la societat.7. L’oposició exterior: els republicans de l’exili.8. La resistència a l’interior.9. Síntesi: Bases de la dictadura franquista.
16. La Dictadura franquista: el “desarrollismo”: 1959-1975 (6/7 sessions)1. Liberalització econòmica i plans de desenvolupament econòmic.2. Els anys del creixement econòmic.3. Europa i l’Espanya franquista del desenvolupament.4. Els canvis demogràfics i socials.5. Procés d’urbanització i desequilibris territorials.6. La modernització de la societat.7. Reformisme polític sense llibertats.8. La reorganització de l’antifranquisme.9. L’agonia de la dictadura.10. Síntesi: Els desenvolupaments econòmic i social i la crisi de la dictadura.
17. Transició i democràcia1. La transició a la democràcia (1975- 1978).2. La Constitució del 1978 i l’Estat de les Autonomies.3. L’etapa del consens polític (1978-1982).4. La consolidació del bipartidisme (1982-2004).5. La integració d’Espanya a la Unió Europea.6. Els governs del segle XXI (2004-2016).7. Els canvis socials i en les mentalitats.8. Igualtat real entre homes i dones a l’Espanya actual?9. Síntesi: Consolidació del sistema democràtic a Espanya.10. Els canvis socials.
- 47 -
11. Els canvis culturals i els avenços científicsHistòria de l’art
1a Avaluació1. L’art (8/9 sessions)
1. L’art.2. L’urbanisme.3. L’arquitectura.4. La plàstica.5. L’escultura.6. La pintura.7. El dibuix.8. El gravat.9. Altres tipologies artístiques.10. L’art en la cultura de masses.11. Anàlisi de l’obra d’art: urbanisme i arquitectura.12. Anàlisi de l’obra d’art: escultura i pintura.
2. Art clàssic: Grècia (8/9 sessions)1. Referents històrics.2. Localització i evolució artística.3. Antecedents: l’art cretomicènica.4. Característiques generals de l’art grec.5. Urbanisme: la construcció de la democràcia.6. Arquitectura: l’ordre i la raó. Estils. Arquitectura religiosa i civil.7. Escultura: un ideal de bellesa. Del període geomètric a l’escultura monumental.8. Ceràmica: el testimoni pictòric.9. El mosaic: una tècnica nova.
3. Art clàssic: Roma (8/9 sessions)1. Referents històrics.2. Localització i evolució artística.3. L’art etrusc com a antecedent.4. Característiques generals de l’art romà.5. Urbanisme i arquitectura: l’homogeneïtzació de l’Imperi. Tipologies. Materials.6. Realisme i idealisme de l’escultura romana. El retrat. El relleu històric.7. La decoració pictòrica..8. El detallisme del mosaic romà.9. Art paleocristià o tardoromà. Arquitectura al servei del culte. Cristianització de les
imatges.4. Art bizantí (8/9 sessions)
1. Referents històrics.2. Localització i evolució artística.3. Característiques generals.4. Arquitectura: la basílica bizantina.5. El delicat treball del vori.6. La riquesa decorativa del mosaic i la pintura.
5. L’art islàmic i l’art mudèjar (8/9 sessions)1. Referents històrics.2. Localització i evolució artística.3. Característiques generals. Influències i evolució.4. Les característiques de l’arquitectura islàmica. Arquitectura religiosa i civil.
- 48 -
5. L’art mudèjar. Localització i evolució artística.6. La diversitat de l’arquitectura mudèjar.2a Avaluació
6. Art preromànic (8/9sessions)1. Referents històrics.2. Localització i evolució artística.3. Característiques generals.4. El preromànic europeu.5. L’art visigòtic. L’arquitectura. L’escultura i l’orfebreria.6. L’art asturià. Arquitectura. Escultura, pintura i orfebreria.7. L’art mossàrab. L’arquitectura. Les miniatures.
7. Art romànic (8/9 sessions)1. Referents històrics.2. Localització i evolució artística.3. Característiques generals.4. L’arquitectura al servei de Déu. Catedrals i esglésies. Els conjunts monacals.
L’arquitectura civil.5. Les imatges de l’escultura. Les escultures devocionals.6. La pintura com a imatge sagrada. Estils pictòrics.
8. Art gòtic (8/9 sessions)1. Referents històrics.2. Localització i evolució artística.3. Característiques generals.4. L’arquitectura. Elements arquitectònics principals. Edificis religiosos. Edificis civils.5. La humanització de l’escultura.6. La diversitat pictòrica.
9. Art renaixentista (8/9 sessions)1. Referents històrics.2. Localització i evolució artística.3. Característiques generals.4. Urbanisme i arquitectura. El Quattrocento. El Cinquecento. El Manierisme. L’urbanisme.
La nova formulació dels edificis religiosos. L’arquitectura civil.5. Espanya: entre l’ornamentació i el purisme.6. L’escultura: del Classicisme al Manierisme. El Quattrocento. El Cinquecento. La
influència italiana a Espanya.7. La pintura: de la norma a l’antinorma. La pintura florentina. Les coles del nord. El
Cinquecento. El Renaixement nòrdic.8. La pintura renaixentista a Espanya. El Greco.
10. Art barroc i rococó (8/9 sessions)1. Referents històrics.2. Localització i evolució artística.3. Característiques generals. El Barroc. El Rococó.4. Barroc: urbanisme i arquitectura. La ciutat. Els jardins. El palau. L’església.5. El moviment: un nou concepte escultòric. Bernini com a model. La imatgeria espanyola.
Exuberància i intimisme de l’escultura del rococó.6. La pintura: del naturalisme al Rococó. Tendències artístiques del segle XVII. Continuïtat
i ruptura en la pintura rococó.7. El segle d’or de la pintura espanyola. Entre el Manierisme i el naturalisme. Ribera.
Velázquez, Zurbarán i Cano. El triomf del Barroc.
- 49 -
3a Avaluació11. Neoclassicisme i Romanticisme (8/9 sessions)
1. Referents històrics.2. Localització i evolució artística.3. Neoclassicisme: característiques generals.4. Un retorn als models de l’antiguitat clàssica.5. La idealització de l’escultura clàssica.6. L’ordre i la fredor de la pintura neoclàssica. Goya, entre la tradició i la ruptura.7. El Romanticisme: característiques generals.8. La pintura romàntica. La contraposició romàntica i classicista a França. El romanticisme
alemany. La diversitat anglesa.12. Del Realisme al Modernisme (8/9 sessions)
1. Referents històrics.2. Localització i evolució artística.3. L’urbanisme: entre la realitat i la utopia.4. L’arquitectura: recuperació del passat i nous materials. L’eclecticisme de l’arquitectura
historicista. Les noves possibilitats del ferro. L’Escola de Chicago i el funcionalisme.5. L’escultura.6. Tendències i “ismes” pictòrics. Realisme. Impressionisme. Postimpressionisme. Pintura
academicista. El moviment simbolista.7. El Modernisme. El Modernisme a Espanya.
13. Primeres Avantguardes (8/9 sessions)1. Referents històrics.2. Localització i evolució artística.3. Característiques generals.4. L’arquitectura. Funcionalisme. Organicisme. Arquitectura d’avantguarda.5. Les Primeres Avantguardes artístiques (1905-1945). Fauvisme. Expressionisme.
Cubisme. Futurisme. Dadaisme. Art abstracte. Surrealisme. L’escola de París.6. El Noucentisme català.7. Mestres espanyols d’Avantguarda. Picasso. Dalí. Miró.8. Avantguardisme a Hispanoamèrica i als Estats Units.
14. Segones Avantguardes i últimes tendències (8/9 sessions)1. Referents històrics.2. Localització i evolució artística.3. Característiques generals.4. Del funcionalisme a l’arquitectura d’autor. L’herència funcionalista. La crisi del Moviment
Modern i l’arquitectura postmoderna. “High-tech” i arquitectura d’autor.5. Segones Avantguardes artístiques. Informalisme. Expressionisme abstracte. Pop art.
Nou realisme francès. Abstracció postpictòrica i minimal art. Art acció i art conceptural. Art cinètic o op art. Arte povera. Hiperrealisme i fotorealisme. Individualitats artístiques. Tendències postmodernes. Altres tendències a partir de 1980.
6. Escultura.7. Art digital.8. La realitat de l’art actual.Geografia
1a Avaluació1. L’espai geogràfic espanyol. La diversitat geomorfològica (9/10 sessions)
1. L’espai geogràfic espanyol.
- 50 -
2. El relleu peninsular.3. El relleu de les Illes Balears.4. El relleu de les Illes Canàries.
2. La diversitat climàtica (9/10 sessions)1. Els factors del clima.2. Els elements del clima.3. Els tipus de temps a Espanya.4. Els tipus de clima a Espanya.
3. La diversitat hídrica, vegetal i edàfica (9/10 sessions)1. La diversitat hídrica.2. La diversitat vegetal.3. La diversitat del sòl.
4. Els paisatges naturals i les interaccions naturalesa-societat (9/10 sessions)1. Els paisatges naturals.2. La influència del medi natural en l’activitat humana.3. La influència de l’activitat humana en el medi natural.4. Els espais naturals protegits.
2a Avaluació5. Els espais del sector primari (9/10 sessions)
1. L’espai rural.2. Els condicionants naturals de l’espai agrari.3. Els condicionants humans.4. Les activitats agràries.5. Els paisatges agraris.6. Els problemes agraris i el desenvolupament rural.7. Les dinàmiques recents de l’espai rural.8. Els espais de l’activitat pesquera.
6. L’espai industrial (9/10 sessions)1. Característiques i importància de l’espai industrial.2. Les matèries primeres.3. Les fonts d’energia.4. La indústria espanyola entre els anys 1855 i 1975.5. La crisi i la reestructuració industrial entre els anys 1975 i 1990.6. La indústria espanyola actualment.
7. Els espais del sector terciari (9/10 sessions)1. El procés de terciarització i la importància del sector terciari.2. Les característiques del sector terciari.3. Els transports i les telecomunicacions.4. Els espais turístics.5. El comerç.6. Altres activitats terciàries.
8. La població espanyola (9/10 sessions)1. Les fonts demogràfiques.2. La distribució de la població.3. El moviment natural de la població.4. Els moviments migratoris.5. El creixement real de la població.6. L’estructura de la població espanyola.
- 51 -
7. El futur de la població espanyola.3a Avaluació
9. L’espai urbà (9/10 sessions)1. El concepte i la importància de la ciutat.2. El procés d’urbanització.3. La morfologia urbana.4. L’estructura urbana.5. Els problemes de les ciutats espanyoles.6. L’ordenació de l’espai urbà. L’urbanisme.7. El sistema urbà espanyol.
10. L’organització, els desequilibris i les polítiques territorials (9/10 sessions)1. L’organització territorial d’Espanya.2. Els desequilibris territorials.3. Les polítiques regionals i de cohesió territorial.
11. Espanya a Europa (9/10 sessions)1. La Unió Europea; l’espai geogràfic.2. Els contrasts físics de la UE.3. Els contrasts polítics.4. Els contrasts econòmics.5. Els contrasts demogràfics i urbans.6. Els contrasts socials.7. Les disparitats regionals i la política de cohesió.8. Espanya a la Unió Europea.
12. Espanya al món (4/5 sessions)1. El sistema món.2. Espanya en el context mundial.
5. Activitats d’ampliació i reforç6. Criteris d’avaluació i de qualificació
Avaluació inicialConsiderem que és necessària sempre una avaluació inicial. L’avaluació inicial intenta posar
al descobert les mancances i possibilitats de cada persona, per això no ha d’esdevenir un examen minuciós de coneixements, malgrat es puguin demanar qüestions determinades. L’avaluació inicial s’ha de fonamentar en les diverses tècniques a l’abast: fórmules escrites, orals, entrevistes, observacions a classe o en altres indrets, etc., tot això per establir la necessitat d’aclariments de conceptes determinats o d’altres aspectes. Es sabut que com més tècniques o mitjans d’avaluació s’emprin més completa serà la possibilitat d’avaluar com cal.L’avaluació inicial és bàsica per començar el desenvolupament de les UD. Segons el
constructivisme és més fàcil per l’alumnat aprendre a partir del que ja es coneix que partir de zero, això es, des del que ja se sap o coneix que haver de partir del que és desconegut a l’alumnat. Les activitats de brain storming al principi de cada unitat son bàsiques i les utilitzarem per avaluar el punt de partida del grup.Per altra banda, l’avaluació inicial es fonamental per el/la docent per obtenir informació
sobre els coneixements previs generals de l’alumnat, la qual cosa pot determinar haver de reformar part de la programació d’aula.En el nostre centre, és freqüent que s’incorporin alumnes provinents d’altres centres al Batxillerat.
Per això, impera que coneguem el punt de partida, el nivell que tenen i el grau d’assoliment dels coneixements sobre la matèria fins ara. L’avaluació inicial esdevé bàsica en aquest sentit.
- 52 -
7. Criteris de qualificació. Procediments i mitjans d’avaluació.1r de batxillerat60%: proves escrites30%: tasques10%: actitudL’actitud general que s’espera de l’alumne s’ajustarà als següents criteris:- Mantenir una actitud positiva cap a l’assignatura.- Assistir a classe regular i puntualment, i amb el material i l’equipament necessaris.- Participar activament en les activitats formatives proposades pel professor.- Fer l’esforç necessari per comprendre i assimilar els continguts de la matèria.- Respectar al professor i als companys.- Tenir cura de les instal·lacions i el material del centre.- Mantenir nets i ordenats els espais comuns del centre i, especialment, a l’aula.IMPORTANT: L’actitud negativa que contradigui els criteris indicats suposarà baixar la nota
fins a 1 punt.
2n de batxilleratGeografia d’Espanya
1. Qualificació a cada avaluació.La qualificació dels alumnes en cada període d’avaluació, que no podrà ser inferior a 5,
contemplarà els següents aspectes:a) Les proves escrites: Normalment es farà una prova escrita per tema, que no eliminarà matèria.
Els alumnes amb proves escrites suspeses podran realitzar un exercici de recuperació. La mitjana de les proves escrites no podrà ser inferior a 4.
b) El treball diari a classe i a casa: Es durà control diari de deures, es farà un seguiment del quadern de l’alumne, es valorarà l’entrega puntual i la correcció en la presentació dels treballs encomanats, tant individuals com en grup. La nota de cada avaluació s’assignarà aplicant la següent ponderació:
Proves escrites: 75% .Vocabulari, mapes, comentaris: 20%Actitud 5%(dur el material, entrega en termini la tasca, partici-pació a classe):
c) L’actitud general que s’espera de l’alumne s’ajustarà als següents criteris:Generals:- Respectar en tot moment a la professora i als companys.- Tenir cura de les instal·lacions i el material del centre.- Mantenir nets i ordenats els espais comuns del centre i, especialment, a l’aula.- Ús apropiat del mòbil, només amb finalitats pedagògiques.Avaluables a l’assignatura:- Dur el material i l’equipament necessaris.- Participar activament a classe.- Entregar en termini les feines.
L’alumne/a que no superi alguna avaluació de la matèria (nota inferior a 5), haurà de fer un examen de recuperació dins la següent avaluació respectant el calendari de competicions. Sempre serà pactat amb l’alumne.
- 53 -
Es considerarà aprovada la matèria, i s’estarà en condicions de titular, quan l’alumne/a obtingui una qualificació mitjana final igual o superior a 5, però sempre es tenguin al manco dues avaluacions aprovades i cap avaluació suspesa amb una qualificació inferior a 3.2. Recuperació extraordinària.L’alumne/a amb l’assignatura suspesa a la convocatòria de maig, l’haurà de recuperar amb
una prova de recuperació a la convocatòria del mes de juny, a més de, si cal, realitzar els treballs de reforç i les tasques específiques de recuperació comanats.
Història d’Espanya1. Qualificació a cada avaluació.La qualificació dels alumnes en cada període d’avaluació, que no podrà ser inferior a 5,
contemplarà els següents aspectes:a) Les proves escrites: Es farà una prova escrita per tema, que no eliminarà matèria.
Els alumnes amb proves escrites suspeses podran realitzar un exercici de recuperació abans de cada sessió d’avaluació. Per fer la mitjana de les proves escrites no podrà ser inferior a 4 (en cas contrari, s’ha de recuperar el tema suspès). En cas de tenir una nota inferior a 5 a l’avaluació, l’alumne només haurà de recuperar els exàmens i/o comentaris suspesos dins la següent avaluació.
b) El treball diari a classe i a casa: Es durà control de deures, es farà un seguiment del quadern de l’alumne, es valorarà l’entrega puntual i la correcció en la presentació dels comentaris/mapes encomanats. La nota de cada avaluació s’assignarà aplicant la següent ponderació:
Proves escrites(examen de cada tema): 85% Treball diari(comentaris de mapes, textos,esquemes, dur el material, participació,): 15%
c) L’actitud general que s’espera de l’alumne s’ajustarà als següents criteris:Generals:- Assistir a classe regular i puntualment,- Tenir cura de les instal·lacions i el material del centre.- Mantenir nets i ordenats els espais comuns del centre i, especialment, a l’aula.- Respectar al professor i als companys.- Ús adequat del mòbil només si la professora ho diu i sempre per un ús pedagògic.- Actituds contràries al codi ètic dels esportistes.Avaluables a l’assignatura:- Mantenir una actitud proactiva cap a l’assignatura. Particitació a classe.- Dur el material i entregar la feina en la data acordada.
Recuperació de les avaluacions suspeses i la nota final a l’avaluació ordinària de juny.L’alumne/a que no superi alguna avaluació de la matèria (nota inferior a 5), haurà de fer un
examen de Recuperació(només dels temes suspesos). Es considerarà aprovada la matèria, i s’estarà en condicions de titular, quan l’alumne/a obtingui una qualificació mitjana final igual o superior a 5, però sempre que es tenguin dues avaluacions aprovades i cap avaluació suspesa amb una qualificació inferior a 3.2. Recuperació extraordinària.L’alumne/a amb l’assignatura suspesa a la convocatòria de maig, l’haurà de recuperar amb
una prova de recuperació a la convocatòria extraordinària, a més de, si cal, realitzar els treballs de reforç i les tasques específiques de recuperació comanats.
- 54 -
Història de l’Art1. Qualificació a cada avaluació.La qualificació dels alumnes en cada període d’avaluació, que no podrà ser inferior a 5,
contemplarà els següents aspectes:a) Les proves escrites: es farà dues proves escrites per avaluació. Els alumnes amb proves escrites suspeses podran realitzar un exercici de recuperació.La mitjana de les proves escrites no podrà ser inferior a 4. b) El treball diari a classe i a casa: Es durà control diari de deures, es farà un seguiment del
quadern de l’alumne, es valorarà l’entrega puntual i la correcció en la presentació dels treballs encomanats.
La nota de cada avaluació s’assignarà aplicant la següent ponderació: Proves escrites: 75%. Treball diari: 25%.
c) L’actitud general que s’espera de l’alumne s’ajustarà als següents criteris:Generals:- Respectar al professor i als companys.- Tenir cura de les instal·lacions i el material del centre.- Mantenir nets i ordenats els espais comuns del centre i, especialment, a l’aula.- Assistir a classe regular i puntualment.Avaluables a l’assignatura:- Participar activament en les activitats formatives proposades per la professora.- Fer la tasca.
2. Recuperació de les avaluacions suspeses i la nota final a l’avaluació ordinària de juny.L’alumne/a que no superi alguna avaluació de la matèria (nota inferior a 5), haurà de fer un
examen de recuperació a final de curs al mes de maig.Es considerarà aprovada la matèria, i s’estarà en condicions de titular, quan l’alumne/a
obtingui una qualificaciómitjana final igual o superior a 5, però sempre es tenguin al manco dues avaluacions aprovades i cap avaluació suspesa amb una qualificació inferior a 3.3. Recuperació extraordinària.L’alumne/a amb l’assignatura suspesa a la convocatòria de maig, l’haurà de recuperar amb
una prova de recuperació a la convocatòria del mes de juny, a més de, si cal, realitzar els treballs de reforç i les tasques específiques de recuperació comanats.
8. Estàndards d’aprenentatge avaluablesA) Història del Món Contemporani
Bloc 1: L’Antic Règim1. Definir els trets de l’Antic Règim i descriure’n els aspectes demogràfics, econò-
mics, polítics, socials i culturals.1.1. Extreu els trets de l’Antic Règim d’un text proposat que els contingui.1.2. Obté i selecciona informació escrita i gràfica rellevant, utilitzant fonts primàries o
secundàries, relativa a l’Antic Règim.2. Distingir les transformacions a l’Antic Règim i enumerar les que afecten l’econo-
mia, la població i la societat.2.1. Classifica els trets de l’Antic Règim en aspectes demogràfics, econòmics, polítics,
socials i culturals.2.2. Explica les transformacions de l’Antic Règim que afecten l’economia, la població i la
societat.2.3. Analitza l’evolució dels trets de l’Antic Règim del segle XVII i el segle XVIII.
- 55 -
3. Explicar el parlamentarisme anglès del segle XVII, resumir les característiques essencials del sistema i valorar el paper de les revolucions per assolir les transformacions necessàries per aconseguir-lo.
3.1. Descriu les característiques del parlamentarisme anglès a partir de fonts històriques.3.2. Descriu les revolucions angleses del segle XVII com a formes que promouen el canvi
polític de l’Antic Règim.4. Relacionar les idees de la Il·lustració amb el liberalisme de començament del
segle XIX i establir elements de coincidència entre ambdues ideologies.4.1. Enumera i descriu les idees de la Il·lustració i les idees del liberalisme de començament
del segle XIX.5. Descriure les relacions internacionals de l’Antic Règim i demostrar la idea
d’equilibri europeu.5.1. Situa a mapes d’Europa els diversos països o regnes segons els conflictes en què
intervenen.6. Diferenciar manifestacions artístiques de l’Antic Règim i seleccionar-ne les
obres més destacades.6.1. Distingeix i caracteritza obres d’art del rococó.
7. Esquematitzar els trets de l’Antic Règim utilitzant diferents tipus de diagrames.7.1. Elabora mapes conceptuals que expliquen els trets característics de l’Antic Règim.
8. Utilitzar el vocabulari històric amb precisió i inserir-lo en el context adequat.8.1. Estableix les semblances i les diferències entre les idees de la Il·lustració i el liberalisme
de començament del segle XIX.Bloc 2: Les revolucions industrials: conseqüències socials
1. Descriure les revolucions industrials del segle XIX i establir-ne els trets caracte-rístics i les conseqüències socials.
1.1. Identifica les causes de la primera revolució industrial.1.2. Explica raonadament l’evolució cap a la segona revolució industrial.
2. Obtenir i seleccionar informació de fonts bibliogràfiques o en línia que permeti explicar les revolucions industrials del segle XIX.
2.1. Analitza comparativament i esquemàticament les dues revolucions industrials.3. Identificar els canvis en els transports, l’agricultura i la població que varen in-
fluir en la revolució industrial del segle XIX o que en varen ser una conseqüència.3.1. Assenyala els canvis socials més rellevants del segle XIX i els associa al procés de la
revolució industrial.3.2. Descriu la ciutat industrial britànica a partir d’un plànol.3.3. Identifica en imatges els elements propis de la vida en una ciutat industrial del segle XIX.
4. Enumerar els països que varen iniciar la industrialització, localitzar-los adequa-dament i establir les regions en què es produeix aquest avenç.
4.1. Localitza en un mapa els països industrialitzats i les regions industrials corresponents.5. Analitzar les característiques de l’economia industrial i els corrents de pensa-
ment que pretenen millorar la situació dels obrers del segle XIX.5.1. Compara els corrents de pensament social de l’època de la revolució industrial:
socialisme utòpic, socialisme científic i anarquisme.5.2. Distingeix i explica les característiques dels diversos tipus d’associacionisme obrer.
6. Utilitzar el vocabulari històric amb precisió i inserir-lo en el context adequat.6.1. Explica les causes i les conseqüències de les crisis econòmiques i les possibles
solucions a aquestes crisis a partir de fonts històriques.
- 56 -
6.2. Analitza, a partir de fonts historiogràfiques, aspectes que expliquen el desenvolupament econòmic del sector industrial dels primers països industrialitzats.
6.3. Comenta mapes que expliquen l’evolució de l’extensió de les xarxes de transport: ferrocarril, carreteres i canals.
Bloc 3: La crisi de l’Antic Règim1. Analitzar l’evolució política, econòmica, social, cultural i de pensament que ca-
racteritza la primera meitat del segle XIX, i distingir els fets, els personatges i els sím-bols d’aquest període i enquadrar-los en cada una de les variables analitzades.
1.1. Elabora eixos cronològics amb els esdeveniments de la primera meitat del segle XIX representats de forma diacrònica i sincrònica.2. Descriure les causes i el desenvolupament de la independència dels Estats
Units i establir-ne les causes més immediates i les etapes.2.1. Identifica jerarquies causals en la Guerra d’Independència dels Estats Units a partir de
fonts historiogràfiques.3. Explicar, a partir d’informació obtinguda a diferents fonts bibliogràfiques i a
Internet, la Revolució Francesa de 1789, incloent-hi les causes, el desenvolupament i les conseqüències.
3.1. Explica les causes de la Revolució Francesa de 1789.3.2. Explica esquemàticament el desenvolupament de la Revolució Francesa.
4. Identificar l’Imperi napoleònic, localitzar-ne l’expansió europea i establir-ne les conseqüències.
4.1. Identifica en un mapa històric l’extensió de l’Imperi napoleònic.5. Analitzar la transcendència per a Europa del Congrés de Viena i la restauració
de l’absolutisme i identificar les conseqüències que va tenir per als diversos països im-plicats.
5.1. Analitza les conclusions del Congrés de Viena i les idees que s’hi varen defensar i les relaciona amb les conseqüències que se’n varen derivar.6. Identificar les revolucions burgeses de 1820, 1830 i 1848 i relacionar-ne les cau-
ses i el desenvolupament.6.1. Compara les causes i el desenvolupament de les revolucions de 1820, 1830 i 1848.
7. Conèixer el procés d’unificació d’Itàlia i d’Alemanya a partir de l’anàlisi de fonts gràfiques i escrites.
7.1. Descriu i explica la unificació d’Itàlia i la d’Alemanya a partir de fonts gràfiques.8. Descobrir les manifestacions artístiques de començament del segle XIX, obtenir
informació de mitjans bibliogràfics o d’Internet relacionada amb aquestes manifesta-cions i presentar-la adequadament.
8.1. Estableix les característiques pròpies de la pintura, l’escultura i l’arquitectura del neoclassicisme i del Romanticisme a partir de fonts gràfiques.9. Analitzar la independència d’Hispanoamèrica utilitzant fonts gràfiques.
9.1. Elabora un eix cronològic explicatiu de la independència de les colònies hispanoamericanes al començament del segle XIX.
Bloc 4: La dominació europea del món i la Primera Guerra Mundial1. Descriure les transformacions i els conflictes sorgits a final del segle XIX i co-
mençament del segle XX i distingir-ne el desenvolupament i els factors desencade-nants.
1.1. Elabora un diagrama en què exposa les cadenes causals i els processos dins el període queva de final del segle XIX a començament del XX.
- 57 -
2. Analitzar l’evolució política, social i econòmica dels principals països europeus i del Japó i els Estats Units a final del segle XIX i presentar informació que expliqui aques-ta evolució.
2.1. Elabora un eix cronològic amb fets que expliquen l’evolució, durant la segona meitat del segle XIX, d’Anglaterra, França, Alemanya, l’Imperi austrohongarès, Rússia, els Estats Units i el Japó.
2.2. Explica a partir d’imatges les característiques que permeten identificar l’Anglaterra victoriana.
2.3. Analitza textos relatius a l’època de Napoleó III a França.2.4. Identifica i explica raonadament els fets que converteixen Alemanya en una potència
europea durant el mandat de Bismarck.3. Descriure l’expansió imperialista d’europeus, japonesos i nord-americans a final
del segle XIX i establir-ne les conseqüències.3.1. Identifica i explica raonadament les causes i les conseqüències de l’expansió colonial
de la segona meitat del segle XIX.3.2. Localitza en un mapamundi les colònies de les diferents potències imperialistes.
4. Comparar sintèticament els diferents sistemes d’aliances del període de la pau armada.
4.1. Descriu les aliances dels països més destacats durant la pau armada.5. Distingir els esdeveniments que condueixen a la declaració de les hostilitats de
la Primera Guerra Mundial i descriure’n les etapes i les conseqüències.5.1. Identifica les causes de la Primera Guerra Mundial a partir de fonts històriques o
historiogràfiques.5.2. Comenta símbols commemoratius vinculats a la Primera Guerra Mundial.
6. Localitzar fonts primàries i secundàries (a biblioteques, Internet, etc.), extreu-re’n informació d’interès i valorar-ne críticament la fiabilitat.
6.1. Analitza i explica les diferents etapes de la Gran Guerra a partir de mapes històrics.7. Utilitzar el vocabulari històric amb precisió i inserir-lo en el context històric de
final del segle XIX i començament del XX.7.1. Extreu conclusions de gràfics i imatges sobre les conseqüències de la Primera Guerra
Mundial.Bloc 5: El període d’entreguerres, la Segona Guerra Mundial i les seves con-
seqüències1. Reconèixer les característiques del període d’entreguerres i inserir-les en els
aspectes polítics, econòmics, socials o culturals corresponents.1.1. Explica les característiques del període d’entreguerres a partir de manifestacions
artístiques i culturals de començament del segle XX.2. Esquematitzar el desenvolupament de la Revolució Russa de 1917, reconèixer- ne
les etapes i els protagonistes més significatius i establir-ne les conseqüències.2.1. Identifica i explica algunes de les causes de la Revolució Russa de 1917.2.2. Compara la Revolució Russa del febrer de 1917 amb la de l’octubre de 1917.
3. Identificar els tractats de pau de la Primera Guerra Mundial i l’aparició de la So-cietat de Nacions com una conseqüència d’aquests tractats.
3.1. Explica els acords dels tractats de pau de la Primera Guerra Mundial i n’analitza les conseqüències a curt termini.
3.2. Analitza el paper que juga la Societat de Nacions en les relacions internacionals a partir de fonts històriques.4. Explicar la Gran Depressió i descriure’n els factors desencadenants i les influèn-
cies en la vida quotidiana.
- 58 -
4.1. Interpreta imatges de la Gran Depressió.4.2. Comenta gràfics que expliquen la crisi econòmica de 1929.
5. Reconèixer la transcendència dels feixismes europeus com a ideologies que varen conduir al desencadenament de conflictes en el panorama europeu del moment.
5.1. Compara el feixisme italià i el nazisme alemany.5.2. Distingeix símbols dels feixismes europeus de la primera meitat del segle XX.5.3. Analitza, a partir de diferents fonts contraposades, les relacions internacionals anteriors
a l’esclat de la Segona Guerra Mundial.6. Establir les etapes del desenvolupament de la Segona Guerra Mundial i distingir
les que varen afectar Europa de les que varen afectar els Estats Units i el Japó.6.1. Identifica i explica les causes desencadenants de la Segona Guerra Mundial a partir de
fonts històriques.6.2. Explica les etapes de la Segona Guerra Mundial tant al front europeu com a la guerra
del Pacífic.6.3. Analitza el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial a partir de mapes històrics.
7. Analitzar el paper de la guerra mundial com a element transformador de la vida quotidiana.
7.1. Descriu les conseqüències de la Segona Guerra Mundial.8. Obtenir i seleccionar informació escrita i gràfica rellevant, utilitzant fonts
primàries o secundàries, relativa tant al període d’entreguerres com a la Segona Guerra Mundial i la postguerra.
8.1. Analitza imatges que expliquen l’Holocaust duit a terme per l’Alemanya nazi.8.2. Sintetitza textos que expliquen la intervenció de l’ONU en les relacions internacionals
i en afers relacionats amb la descolonització.Bloc 6: Evolució i enfrontaments de dos móns diferents
1. Descriure els fets polítics, econòmics, socials i culturals que expliquen l’aparició dels dos blocs antagònics, classificar-los i presentar-los adequadament.
1.1. Localitza en un mapa els països que formen el bloc comunista i els que formen el bloc capitalista.2. Distingir fets que expliquen l’enfrontament entre el bloc comunista i el capitalis-
ta revisant les notícies dels mitjans de comunicació de l’època.2.1. Identifica i explica els conflictes de la Guerra Freda a partir d’un mapa històric.
3. Interpretar la Guerra Freda, la coexistència pacífica i la distensió i les con-seqüències que se’n deriven i indicar esdeveniments que exemplifiquen cada una d’aquestes etapes de les relacions internacionals.
3.1. Selecciona símbols i imatges que s’identifiquen amb el món capitalista i amb el món comunista.4. Analitzar el model capitalista i el comunista des del punt de vista polític, social,
econòmic i cultural i comparar-los.4.1. Explica algunes característiques de l’economia capitalista a partir de gràfics.4.2. Descriu raonadament i comparativament les diferències entre el món capitalista i el
món comunista.5. Identificar la materialització dels models comunista i capitalista i exemplificar-la
amb una selecció de fets que varen afectar les dues grans superpotències (l’URSS i els Estats Units) durant aquest període.
5.1. Explica algunes característiques de l’economia comunista a partir de gràfics.5.2. Identifica formes polítiques del món occidental i del món comunista.
- 59 -
6. Localitzar fonts primàries i secundàries (a biblioteques, Internet, etc.), extreu-re’n informació d’interès i valorar críticament la fiabilitat d’aquesta informació segons l’origen.
6.1. Elabora presentacions de textos, imatges, mapes i gràfics que expliquen qualssevol dels blocs.7. Utilitzar el vocabulari històric de la Guerra Freda amb precisió i inserir-lo en el
context adequat.7.1. Extreu conclusions de textos, imatges, mapes i gràfics que expliquen l’evolució dels
dos blocs enfrontats en la Guerra Freda i assenyala a quin bloc pertanyen i alguns motius que expliquen aquesta pertinença.
Bloc 7: La descolonització i el Tercer Món1. Explicar els motius i els fets que condueixen a la descolonització i establir les
causes i els factors que expliquen aquest procés.1.1. Localitza en un mapa les zones afectades per la descolonització i els conflictes que s’hi
produeixen.2. Descriure les etapes i les conseqüències dels processos descolonitzadors, iden-
tificar les que afecten unes colònies o unes altres i indicar fets i personatges significa-tius de cada procés.
2.1. Descriu de forma raonada les diferents causes i factors que desencadenen i expliquen el procés de descolonització.
2.2. Identifica i compara les característiques de la descolonització d’Àsia i d’Àfrica.3. Analitzar el subdesenvolupament del Tercer Món i establir les causes que l’expliquen.
3.1. Analitza les característiques dels països del Tercer Món a partir de gràfics.4. Definir el paper de l’ONU en la descolonització i analitzar informació que de-
mostri les seves actuacions.4.1. Explica les actuacions de l’ONU en el procés descolonitzador a partir de fonts
històriques.5. Valorar el naixement de l’ajuda internacional i l’aparició de les relacions entre
els països desenvolupats i els subdesenvolupats, reproduir les formes d’ajuda al desen-volupament i descriure les formes de neocolonialisme dins la política de blocs.
5.1. Explica l’evolució de les relacions entre els països desenvolupats i els països en vies de desenvolupament i compara l’ajuda internacional amb la intervenció neocolonialista.6. Obtenir i seleccionar informació de fonts primàries o secundàries, analitzar-ne
la credibilitat i considerar-ne la presentació gràfica o escrita.6.1. Localitza en un mapa els països del Tercer Món.6.2. Analitza textos i imatges del Moviment de Països No Alineats i dels països
subdesenvolupats.7. Ordenar cronològicament els principals fets que intervenen en el procés des-
colonitzador i descriure’n les conseqüències a partir de diferents fonts d’informació, en línia o bibliogràfiques.
7.1. Elabora línies del temps que relacionen fets polítics, econòmics i socials dels països capitalistes, comunistes i del Tercer Món.
Bloc 8: La crisi del bloc comunista1. Descriure la situació de l’URSS a final del segle XX i indicar-ne els trets més sig-
nificatius des d’una perspectiva política, social i econòmica.1.1. Localitza en un mapa les repúbliques exsoviètiques i els diferents països formats
després de la caiguda del mur de Berlín.
- 60 -
1.2. Elabora un eix cronològic amb els esdeveniments que expliquen la desintegració de l’URSS, la formació de la CEI i l’aparició de les repúbliques exsoviètiques.
1.3. Compara, utilitzant mapes de situació, els països dels Balcans des dels anys 80 fins a l’actualitat.2. Resumir les polítiques de M. Gorbatxov esmentant les disposicions concernents
a la perestroika i a la glasnost i destacar-ne les influències.2.1. Descriu els trets polítics i socioeconòmics de l’URSS des de l’època de Bréjnev fins a la
de Gorbatxov.3. Analitzar la situació creada amb l’aparició de la CEI i les repúbliques exsovièti-
ques a partir d’informació que resumeixi les noves circumstàncies polítiques i econòmi-ques.
3.1. Elabora un quadre sinòptic sobre la situació política i econòmica de les repúbliques exsoviètiques i la CEI-Federació Russa.4. Explicar la caiguda del mur de Berlín i indicar les repercussions que té en els
països de l’Europa central i oriental.4.1. Analitza imatges que reflecteixen la caiguda del mur de Berlín.4.2. Explica les noves relacions de les repúbliques exsoviètiques amb l’Europa occidental.
5. Identificar el problema dels Balcans, enumerar les causes que l’expliquen i resu-mir els fets que configuren el desenvolupament de conflictes en aquesta zona.
5.1. Descriu comparativament l’evolució política dels països de l’Europa central i oriental després de la caiguda del mur de Berlín.
5.2. Descriu i analitza les causes, el desenvolupament i les conseqüències de la guerra dels Balcans, especialment a Iugoslàvia.6. Obtenir i seleccionar informació de diverses fonts (bibliogràfiques, Internet) que
expliqui els diversos fets que determinen la crisi del bloc comunista.6.1. Duu a terme una recerca guiada a Internet per explicar de manera raonada la dissolució
del bloc comunista.Bloc 9: El món capitalista a la segona meitat del segle XX
1. Distingir els postulats que defensa la cultura capitalista de la segona meitat del segle XX i descriure les línies de pensament i els objectius aconseguits.
1.1. Enumera les línies del pensament econòmic del món capitalista de la segona meitat del segle XX.2. Descriure l’estat del benestar i fer referència a les característiques significatives
que influeixen en la vida quotidiana.2.1. Identifica raonadament les característiques i els símbols de l’estat del benestar.
3. Explicar el procés de construcció de la Unió Europea i enumerar les fites més destacades d’aquest procés.
3.1. Elabora eixos cronològics sobre el procés de construcció de la Unió Europea.4. Conèixer els objectius que persegueix la Unió Europea i relacionar-los amb les
institucions que configuren la seva estructura.4.1. Relaciona raonadament les institucions de la Unió Europea amb els objectius que
aquesta persegueix.5. Descriure l’evolució política, social i econòmica dels Estats Units des dels anys
60 als anys 90 del segle XX i sintetitzar els aspectes que expliquen la transformació de la societat nord-americana i que constitueixen elements originaris de l’estat del benestar.
5.1. Elabora un eix cronològic dels fets més significatius de tipus polític, social i econòmic dels Estats Units des dels anys 60 als anys 90.
- 61 -
5.2. Selecciona i presenta, mitjançant mapes o xarxes conceptuals, informació referida als Estats Units des del 1960 al 2000.6. Identificar les singularitats del capitalisme del Japó i els nous països industrials
asiàtics i descriure’n els trets de caràcter polític, econòmic, social i cultural.6.1. Descriu raonadament les característiques i els símbols que expliquen aspectes singulars
del capitalisme del Japó i de l’àrea del Pacífic.7. Obtenir i seleccionar informació de diverses fonts (bibliogràfiques, Internet) que
expliqui els diversos fets que determinen el món capitalista.7.1. Explica el model capitalista d’un país amb informació obtinguda d’una recerca guiada
a Internet.Bloc 10: El món actual des d’una perspectiva històrica
1. Analitzar les característiques de la globalització i descriure la influència que te-nen els mitjans de comunicació sobre aquest fenomen i l’impacte dels mitjans científics i tecnològics en la societat actual.
1.1. Identifica les principals característiques lligades a la fiabilitat i l’objectivitat del flux d’informació existent a Internet i a altres mitjans digitals.
1.2. Extreu conclusions d’imatges i material videogràfic relacionats amb el món actual.2. Descriure els efectes de l’amenaça terrorista (gihadisme, etc.) sobre la vida
quotidiana i explicar-ne les característiques.2.1. Duu a terme una recerca guiada a Internet sobre l’amenaça terrorista, les organitzacions
que li donen suport, els actes més rellevants (Nova York 11-S, Madrid 11-M, Londres 7-J, etc.), els seus símbols i les repercussions que té en la societat (els ciutadans amenaçats, les associacions de víctimes, la mediació en conflictes, etc.) i analitza i comunica la informació més rellevant.3. Resumir els reptes que té la Unió Europea al món actual i distingir els problemes
que té per mostrar-se com a zona geopolítica unida davant altres àrees.3.1. Identifica els reptes actuals de la Unió Europea a partir de notícies periodístiques
seleccionades.3.2. Explica comparativament els desajusts que té la Unió Europea en la relació amb altres
països o àrees geopolítiques.4. Enumerar els trets rellevants de la societat nord-americana a començament del
segle XXI, destacar la transcendència dels atemptats de l’11 de setembre i explicar les transformacions i l’impacte provocats en aquest país.
4.1. Elabora mapes conceptuals sobre els trets de la societat nord-americana, agrupats en política, societat, economia i cultura.5. Analitzar l’evolució política, econòmica, social i cultural d’Hispanoamèrica.
5.1. Descriu els principals moviments polítics, econòmics, socials i culturals de la Hispanoamèrica actual.6. Descriure l’evolució actual del món islàmic i resumir-ne els trets econòmics,
polítics, religiosos i socials.6.1. Enumera i explica els trets econòmics, polítics, religiosos i socials del món islàmic i
localitza en un mapa els països que en formen part actualment.7. Analitzar l’evolució dels països d’Àfrica i distingir i relacionar les seves zones
geoestratègiques.7.1. Compara aspectes econòmics, polítics, religiosos i socials dels principals països del
continent africà.
- 62 -
8. Resumir l’evolució de la Xina i l’Índia des de final del segle XX i seleccionar-ne trets polítics, econòmics, socials i de mentalitats.
8.1. Compara aspectes econòmics, polítics, religiosos i socials de la Xina i l’Índia.8.2. Compara aspectes econòmics, polítics, religiosos i socials de països emergents d’Àsia
i d’Àfrica.9. Obtenir i seleccionar informació de diverses fonts (bibliogràfiques, Internet) que
expliqui els diversos fets que determinen el món actual.9.1. Elabora un breu informe sobre les relacions entre immigració i globalització a partir de
fonts històriques.
- 63 -
B)
His
tòria
d’E
span
yaB
loc
Con
tingu
tsC
rite
ris d
'ava
luac
ió i
està
ndar
ds d
’apr
enen
tatg
e av
alua
bles
Tem
pori
tzac
ió0
Com
s’e
scriu
la h
istò
ria. C
rite-
ris c
omun
sLo
calit
zar f
onts
prim
àrie
s (h
istò
rique
s) i
secu
ndàr
ies
(his
torio
gràf
ique
s) a
bi
blio
tequ
es, I
nter
net,
etc .
, ext
reur
e’n
info
rmac
ió re
lleva
nt d
el q
ue s
’ha
tract
at i
valo
rar-
ne c
rític
amen
t la
fiabi
litat
.C
erca
info
rmac
ió d
’inte
rès
(a ll
ibre
s o
Inte
rnet
) sob
re la
impo
rtàn
cia
cultu
ral i
ar
tístic
a d’
unpe
rson
atge
his
tòric
amen
t rel
leva
nt, f
et o
pro
cés
hist
òric
i el
abor
a un
a br
eu
expo
sici
ó .El
abor
ar m
apes
i lín
ies
de te
mps
loca
litza
nt le
s fo
nts
adeq
uade
s, u
tilitz
ant l
es
dade
s pr
opor
cion
ades
o s
ervi
nt-s
e de
ls c
onei
xem
ents
ja a
dqui
rits .
Repr
esen
ta u
na lí
nia
del t
emps
i si
tua
en u
n ei
x el
s pr
inci
pals
esd
even
imen
ts
rela
tius
a de
term
inat
s fe
ts o
pro
cess
os h
istò
rics .
omen
tar i
inte
rpre
tar f
onts
prim
àrie
s (h
istò
rique
s) i
secu
ndàr
ies
(his
torio
gràf
i-qu
es) i
rela
cion
ar la
info
rmac
ió q
ue h
i apa
reix
am
b el
s co
neix
emen
ts p
revi
s .Re
spon
a q
üest
ions
pla
ntej
ades
a p
artir
de
font
s hi
stòr
ique
s i h
isto
riogr
àfiq
ues,
ec
onèi
xer l
a ut
ilita
t de
les
font
s pe
r a l’
hist
oria
dor,
a pa
rt d
e la
fiab
ilita
t que
pr
esen
ten .
Dis
tinge
ix e
l car
àcte
r de
les
font
s hi
stòr
ique
s no
tan
sols
com
a in
form
ació
, sin
ó co
m p
rova
per
resp
ondr
e le
s pr
egun
tes
que
es p
lant
egen
els
his
toria
dors
.
Tot e
l cur
s
1La
pen
ínsu
la Ib
èric
a de
s de
ls
prim
ers
hum
ans
fins
a la
de
sapa
rició
de
la m
onar
quia
vi
sigò
tica
(711
)La
pre
hist
òria
: l’e
volu
ció
del
pale
olíti
c al
neo
lític
; la
pint
ura
cant
àbric
a i l
a va
lenc
iana
. La
impo
rtàn
cia
de la
met
al·lú
rgia
.La
con
figur
ació
de
les
àree
s ce
lta i
ibèr
ica:
tart
essi
s, in
doeu
-ro
peus
i co
loni
tzad
ors
orie
ntal
s .La
cul
tura
tala
iòtic
a ba
lear
.
1. Ex
plic
ar le
s ca
ract
erís
tique
s de
ls p
rinci
pals
fets
i pr
oces
sos
hist
òric
s de
la
pení
nsul
a Ib
èric
a i d
e le
s Ba
lear
s de
s de
la p
rehi
stòr
ia fi
ns a
la d
esap
aric
ió d
e la
m
onar
quia
vis
igòt
ica
i ide
ntifi
car-
ne
les
caus
es i
les
cons
eqüè
ncie
s.1 .1
. Ex
plic
a le
s di
ferè
ncie
s en
tre
l’eco
nom
ia i
l’org
anitz
ació
soc
ial d
el p
aleo
lític
i de
l neo
lític
i le
s ca
uses
del
can
vi d
e m
odel
.1 .2
. Des
criu
els
ave
nços
en
el c
onei
xem
ent d
e le
s tè
cniq
ues
met
al·lú
rgiq
ues
i ex
plic
a qu
ines
repe
rcus
sion
s te
nen .
1 .3 . R
esum
eix
les
cara
cter
ístiq
ues
prin
cipa
ls d
el re
gne
de T
arte
ssos
i ci
ta le
s fo
nts
hist
òriq
ues
per c
onèi
xer-
lo .
1 .4 . E
xplic
a el
dife
rent
niv
ell d
e de
senv
olup
amen
t de
les
àree
s ce
lta i
ibèr
ica
aban
s de
la c
onqu
esta
rom
ana
en re
laci
ó am
b la
influ
ènci
a re
buda
del
s in
doeu
-ro
peus
, del
regn
e de
Tar
tess
os i
dels
col
onitz
ador
s fe
nici
s i g
recs
.
1r tr
imes
tre
- 64 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
1 (c
ont .)
La H
ispà
nia
rom
ana:
con
ques
ta
i rom
anitz
ació
de
la p
enín
sula
Ib
èric
a i d
e le
s Ba
lear
s; e
l lle
gat
cultu
ral r
omà .
La m
onar
quia
vis
igòt
ica:
una
ec
onom
ia ru
ral;
el p
oder
de
l’Esg
lési
a i l
a no
bles
a .Và
ndal
s i b
izan
tins
a le
s Ba
le-
ars .
1 .5 . D
efin
eix
el c
once
pte
de ro
man
itzac
ió i
desc
riu e
ls m
itjan
s em
prat
s pe
r dur
a
term
e aq
uest
pro
cés .
1 .6 . C
ompa
ra e
l ritm
e i e
l gra
u de
rom
anitz
ació
del
s di
fere
nts
terr
itoris
pen
insu
-la
rs .
1 .7 .
Resu
mei
x le
s ca
ract
erís
tique
s de
la m
onar
quia
vis
igòt
ica
i exp
lica
per q
uè
vare
n as
solir
tant
pod
er l’
Esgl
ésia
i la
nob
lesa
.1 .8
. Cer
ca in
form
ació
d’in
terè
s (a
llib
res
o a
Inte
rnet
) sob
re p
ervi
vènc
ies
cultu
-ra
ls i
artís
tique
s de
l lle
gat r
omà
a l’E
span
ya a
ctua
l i e
labo
ra u
na b
reu
expo
sici
ó .1 .9
. Dib
uixa
un
map
a es
quem
àtic
de
la p
enín
sula
Ibèr
ica
i hi d
elim
ita le
s àr
ees
ibèr
ica
i cel
ta .
1 .10 .
Rep
rese
nta
una
línia
del
tem
ps d
es d
el 2
50 a
C fi
ns a
l 711
dC
i hi
situ
a el
s pr
inci
pals
esd
even
imen
ts h
istò
rics .
1 .11 .
Part
int d
e fo
nts
hist
orio
gràf
ique
s, d
óna
resp
osta
a q
üest
ions
o a
situ
acio
ns .
1 .12 .
Iden
tific
a le
s di
ferè
ncie
s en
tre
una
imat
ge d
e pi
ntur
a ca
ntàb
rica
i una
altr
a de
pin
tura
val
enci
ana .
2L’
edat
mitj
ana:
tres
cul
ture
s i
un m
apa
polít
ic e
n ca
nvi c
ons-
tant
(711
-147
4)A
l-Ànd
alus
: la
conq
uest
a m
u-su
lman
a de
la p
enín
sula
Ibèr
i-ca
; evo
luci
ó po
lític
a d’
Al-
Àn-
dalu
s; re
vita
litza
ció
econ
òmic
a i u
rban
a; e
stru
ctur
a so
cial
; re
ligió
, cul
tura
i ar
t .
1. Ex
plic
ar l’
evol
ució
del
s te
rrito
ris m
usul
man
s a
la p
enín
sula
Ibèr
ica
i des
criu
-re
’n le
s et
apes
pol
ítiqu
es, a
ixí c
om e
ls c
anvi
s ec
onòm
ics,
soc
ials
i cu
ltura
ls q
ue
vare
n in
trod
uir.
1 .1 .
Expl
ica
les
caus
es d
e la
inva
sió
mus
ulm
ana
i de
la rà
pida
ocu
paci
ó de
la
pení
nsul
a Ib
èric
a .1 .2
. Rep
rese
nta
una
línia
del
tem
ps d
es d
el 7
11 fi
ns a
l 147
4 i s
itua
en u
n ei
x el
s pr
inci
pals
esd
even
imen
ts re
latiu
s a
al-À
ndal
us i
en u
na a
ltra
els
rela
tius
als
regn
es c
ristia
ns .
1 .3 . D
escr
iu l’e
volu
ció
polít
ica
d’al
-Ànd
alus
.1 .4
. Res
umei
x el
s ca
nvis
eco
nòm
ics,
soc
ials
i cu
ltura
ls in
trod
uïts
pel
s m
usul
-m
ans
a al
-Ànd
alus
.2.
Ex
plic
ar l’
evol
ució
i la
con
figur
ació
pol
ítica
del
s re
gnes
cris
tians
i re
laci
o-na
r-le
s am
b el
pro
cés
de re
conq
uest
a i e
l con
cept
e pa
trim
onia
l de
la m
onar
quia
.2 .
1 . D
escr
iu le
s gr
ans
etap
es i
les
caus
es g
ener
als
que
cond
ueix
en a
l map
a po
lític
de
la p
enín
sula
Ibèr
ica
al fi
nal d
e l’e
dat m
itjan
a .
1r tr
imes
tre
- 65 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
2 (c
ont .)
Els
regn
es c
ristia
ns fi
ns a
l fin
al
del s
egle
XIII
: evo
luci
ó po
líti-
ca; e
l pro
cés
de re
conq
uest
a i
repo
blac
ió; d
e l’e
stan
cam
ent a
l’e
xpan
sió
econ
òmic
a; e
l règ
im
seny
oria
l i la
soc
ieta
t div
idid
a en
est
amen
ts; e
l nai
xem
ent d
e le
s C
orts
; el C
amí d
e Sa
nt Ja
u-m
e; u
na c
ultu
ra p
lura
l: cr
istia
ns,
mus
ulm
ans
i jue
us; l
es m
ani-
fest
acio
ns a
rtís
tique
s .El
s re
gnes
cris
tians
a la
bai
xa
edat
mitj
ana
(seg
les
XIV
i XV
): cr
isi a
gràr
ia i
dem
ogrà
fica;
les
tens
ions
soc
ials
; la
dife
rent
ev
oluc
ió i
orga
nitz
ació
pol
ítica
de
les
coro
nes
de C
aste
lla, A
ra-
gó i
Nav
arra
.La
inco
rpor
ació
de
les
Bale
ars
a la
Cor
ona
d’A
ragó
.El
regn
e pr
ivat
iu d
e M
allo
rca .
2 .2 .
Exp
lica
l’orig
en d
e le
s C
orts
als
regn
es c
ristia
ns i
les
prin
cipa
ls fu
ncio
ns
que
teni
en . 2
.3 .
Com
para
l’org
anitz
ació
pol
ítica
de
la C
oron
a de
Cas
tella
, la
Cor
ona
d’A
ragó
i el
regn
e de
Nav
arra
al f
inal
de
l’eda
t mitj
ana .
2 .4 .
Com
enta
l’àm
bit t
errit
oria
l i le
s ca
ract
erís
tique
s de
cad
a si
stem
a de
repo
-bl
ació
, aix
í com
les
caus
es i
les
cons
eqüè
ncie
s de
cad
a si
stem
a .3.
D
ifere
ncia
r les
tres
gra
ns fa
ses
de l’
evol
ució
eco
nòm
ica
dels
regn
es c
ris-
tians
dur
ant t
ota
l’eda
t mitj
ana
(est
anca
men
t, ex
pans
ió i
cris
i) i i
ndic
ar-n
e el
s fa
ctor
s i l
es c
arac
terís
tique
s.3 .
1 . D
escr
iu le
s gr
ans
fase
s de
l’evo
luci
ó ec
onòm
ica
dels
terr
itoris
cris
tians
du-
rant
l’eda
t mitj
ana .
4.
Anal
itzar
l’es
truc
tura
soc
ial d
els
regn
es c
ristia
ns i
desc
riure
el r
ègim
sen
yo-
rial i
les
cara
cter
ístiq
ues
de la
soc
ieta
t div
idid
a en
est
amen
ts.
4 .1 .
Expl
ica
l’orig
en i
les
cara
cter
ístiq
ues
del r
ègim
sen
yoria
l i d
e la
soc
ieta
t div
i-di
da e
n es
tam
ents
en
l’àm
bit c
ristià
.5.
Des
criu
re le
s re
laci
ons
cultu
rals
de
cris
tians
, mus
ulm
ans
i jue
us i
espe
cific
ar
les
col·l
abor
acio
ns i
influ
ènci
es m
útue
s. A
nalit
zar l
a fo
rmac
ió i
el d
esen
volu
pa-
men
t del
s di
vers
os re
gnes
cris
tians
, esp
ecia
lmen
t del
regn
e de
Mal
lorc
a.5 .
1 . D
escr
iu la
tasc
a de
ls c
entr
es d
e tra
ducc
ió .
5 .2 .
Cer
ca in
form
ació
d’in
terè
s (a
llib
res
o a
Inte
rnet
) sob
re la
impo
rtàn
cia
cul-
tura
l i a
rtís
tica
del C
amí d
e Sa
nt Ja
ume
i ela
bora
una
bre
u ex
posi
ció .
3La
form
ació
de
la m
onar
quia
hi
spàn
ica
i la
seva
exp
ansi
ó m
undi
al (1
474-
1700
)El
s Re
is C
atòl
ics:
la u
nió
dinà
sti-
ca d
e C
aste
lla i
Arag
ó; la
reor
-ga
nitz
ació
de
l’Est
at; l
a po
lític
a re
ligio
sa; l
a co
nque
sta
de G
ra-
nada
; el d
esco
brim
ent d
’Am
èri-
ca; l
a in
corp
orac
ió d
e N
avar
ra;
les
rela
cion
s am
b Po
rtug
al .
1. An
alitz
ar e
l reg
nat d
els
Reis
Cat
òlic
s co
m u
na e
tapa
de
trans
ició
ent
re l’
edat
m
itjan
a i l
’eda
t mod
erna
i id
entif
icar
les
perv
ivèn
cies
med
ieva
ls i
els
fets
relle
-va
nts
que
obre
n el
cam
í de
la m
oder
nita
t.1 .1
. D
efin
eix
el c
once
pte
d’un
ió d
inàs
tica
aplic
at a
Cas
tella
i A
ragó
en
tem
ps
dels
Rei
s C
atòl
ics
i des
criu
les
cara
cter
ístiq
ues
del n
ou E
stat
.1 .2
. Exp
lica
les
caus
es i
les
cons
eqüè
ncie
s de
ls fe
ts m
és re
lleva
nts
de 14
92 .
1 .3 . A
nalit
za le
s re
laci
ons
dels
Rei
s C
atòl
ics
amb
Port
ugal
i el
s ob
ject
ius
que
pers
egui
en .
1r tr
imes
tre
- 66 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
3 (c
ont .)
L’apo
geu
de l’
Impe
ri al
seg
le
XVI:
els
dom
inis
de
Car
les
I i e
ls
de F
elip
II, e
l mod
el p
olíti
c de
ls
Àust
ria; e
ls c
onfli
ctes
inte
rns;
el
s co
nflic
tes
relig
ioso
s di
ns
l’Im
peri;
els
con
flict
es e
xter
iors
; l’e
xplo
raci
ó i l
a co
loni
tzac
ió
d’A
mèr
ica
i el P
acífi
c; la
pol
ítica
ec
onòm
ica
resp
ecte
a A
mèr
ica,
la
revo
luci
ó de
ls p
reus
i el
cos
t de
l’Im
peri .
Cris
i i d
ecad
ènci
a de
l’Im
peri
al
segl
e XV
II: e
ls v
alid
os; l
’exp
ulsi
ó de
ls m
oris
cs; e
ls p
roje
ctes
de
refo
rma
d’O
livar
es; l
a G
uerr
a de
ls T
rent
a A
nys
i la
pèrd
ua d
e l’h
egem
onia
a E
urop
a a
favo
r de
Fra
nça;
les
rebe
l·lio
ns d
e C
atal
unya
i Po
rtug
al e
l 164
0;
Car
les
II i e
l pro
blem
a su
c-ce
ssor
i; la
cris
i dem
ogrà
fica
i ec
onòm
ica .
El s
egle
d’o
r esp
anyo
l: de
l’h
uman
ism
e a
la C
ontra
refo
r-m
a; R
enai
xem
ent i
bar
roc
en la
lit
erat
ura
i l’a
rt .
2.
Expl
icar
l’ev
oluc
ió i
l’exp
ansi
ó de
la m
onar
quia
his
pàni
ca d
uran
t el s
egle
XVI
i d
ifere
ncia
r el r
egna
t de
Car
les
I del
regn
at d
e Fe
lip II
.2 .
1 . C
ompa
ra l’
impe
ri te
rrito
rial d
e C
arle
s I i
el d
e Fe
lip II
i ex
plic
a el
s di
fere
nts
prob
lem
es q
ue v
aren
teni
r .2 .
2 . E
xplic
a l’e
xpan
sió
colo
nial
a A
mèr
ica
i al P
acífi
c du
rant
el s
egle
XVI
.2 .
3 . A
nalit
za la
pol
ítica
resp
ecte
a A
mèr
ica
al s
egle
XVI
i le
s co
nseq
üènc
ies
que
té p
er a
Esp
anya
, Eur
opa
i la
pobl
ació
am
eric
ana .
2 .4
Repr
esen
ta u
na lí
nia
del t
emps
des
del
1474
fins
al 1
700
i hi s
itua
els
prin
ci-
pals
esd
even
imen
ts h
istò
rics .
3.
Expl
icar
les
caus
es i
les
cons
eqüè
ncie
s de
la d
ecad
ènci
a de
la m
onar
quia
hi
spàn
ica
al s
egle
XVI
I i re
laci
onar
els
pro
blem
es in
tern
s, la
pol
ítica
ext
erio
r i la
cr
isi e
conò
mic
a i d
emog
ràfic
a.3 .
1 . D
escr
iu l’o
bra
dels
val
idos
i el
s ef
ecte
s qu
e té
en
la c
risi d
e la
mon
arqu
ia .
3 .2 .
Exp
lica
els
prin
cipa
ls p
roje
ctes
de
refo
rma
del c
omte
duc
d’O
livar
es .
3 .3 .
Ana
litza
les
caus
es d
e la
Gue
rra
dels
Tre
nta
Any
s i l
es c
onse
qüèn
cies
que
té
per
a la
mon
arqu
ia h
ispà
nica
i pe
r a E
urop
a .3 .
4 . C
ompa
ra i
com
enta
les
rebe
l·lio
ns d
e C
atal
unya
i Po
rtug
al d
el 16
40 .
3 .5 .
Exp
lica
els
prin
cipa
ls fa
ctor
s de
la c
risi d
emog
ràfic
a i e
conò
mic
a de
l seg
le
XVII
i les
con
seqü
ènci
es q
ue s
e’n
deriv
en .
4.
Reco
nèix
er le
s gr
ans
apor
taci
ons
cultu
rals
i ar
tístiq
ues
del s
egle
d’o
r esp
a-ny
ol a
par
tir d
’info
rmac
ió d
’inte
rès
extr
eta
de fo
nts
prim
àrie
s i d
e fo
nts
secu
n-dà
ries
(bib
liote
ques
, Int
erne
t, et
c.).
4 .1 .
Cer
ca in
form
ació
d’in
terè
s (a
llib
res
o a
Inte
rnet
) i e
labo
ra u
na b
reu
expo
si-
ció
sobr
e el
s se
güen
ts p
into
rs d
el s
egle
d’o
r esp
anyo
l: El
Gre
co, R
iber
a, Z
ur-
bará
n, V
eláz
quez
i M
urill
o .
4Es
pany
a en
l’òr
bita
fran
cesa
: el
refo
rmis
me
dels
prim
ers
Bor
bons
(170
0- 17
88)
Canv
i din
àstic
i G
uerra
de
Succ
es-
sió: u
na c
onte
sa c
ivil i
eur
opea
;
1. An
alitz
ar la
Gue
rra
de S
ucce
ssió
esp
anyo
la c
om a
con
tesa
civ
il i e
urop
ea
i exp
licar
les
cons
eqüè
ncie
s qu
e té
per
a la
pol
ítica
ext
erio
r esp
anyo
la i
el n
ou
ordr
e in
tern
acio
nal.
1 .1 .
Expl
ica
les
caus
es d
e la
Gue
rra
de S
ucce
ssió
esp
anyo
la i
la c
ompo
sici
ó de
ls b
àndo
ls e
n co
nflic
te .
1r tr
imes
tre
- 67 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
4 (c
ont .)
la P
au d
’Utr
echt
i el
nou
equ
i-lib
ri eu
rope
u; e
ls p
acte
s de
fa
míli
a am
b Fr
ança
.Le
s re
form
es in
stitu
cion
als:
el
s de
cret
s de
Nov
a Pl
anta
i la
ce
ntra
litza
ció
polit
icoa
dmin
is-
trativ
a; e
l nou
mod
el d
’Est
at;
l’adm
inis
traci
ó a
Am
èric
a; la
hi
send
a re
ial;
les
rela
cion
s Es
-gl
ésia
-Est
at .
L’eco
nom
ia i
la p
olíti
ca e
conò
-m
ica:
la re
cupe
raci
ó de
mog
rà-
fica;
els
pro
blem
es d
e l’a
gric
ul-
tura
, la
indú
stria
i el
com
erç;
la
liber
alitz
ació
del
com
erç
amb
Am
èric
a; l’e
nlai
ram
ent e
conò
-m
ic d
e C
atal
unya
.La
Il·lu
stra
ció
a Es
pany
a: p
ro-
ject
iste
s, in
nova
dors
i il·
lust
rats
; el
des
potis
me
il·lu
stra
t; el
nou
co
ncep
te d
’edu
caci
ó; le
s so
ci-
etat
s ec
onòm
ique
s d’
amic
s de
l pa
ís; l
a pr
emsa
per
iòdi
ca .
1 .2 . R
epre
sent
a un
a lín
ia d
el te
mps
des
del
1700
fins
al 1
788
i hi s
itua
els
prin
ci-
pals
esd
even
imen
ts h
istò
rics .
1 .3 . D
etal
la le
s ca
ract
erís
tique
s de
l nou
ord
re e
urop
eu s
orgi
t de
la P
au d
’Utr
ec-
ht i
el p
aper
que
hi t
é Es
pany
a .2.
D
escr
iure
les
cara
cter
ístiq
ues
del n
ou m
odel
d’e
stat
i es
peci
ficar
l’ab
ast d
e le
s re
form
es p
rom
ogud
es p
els
prim
ers
mon
arqu
es d
e la
din
astia
bor
bòni
ca.
2 .1 .
Def
inei
x qu
è va
ren
ser e
ls d
ecre
ts d
e N
ova
Plan
ta i
expl
ica
la im
port
ànci
a qu
e va
ren
teni
r en
la c
onfig
urac
ió d
el n
ou E
stat
bor
bòni
c .2 .
2 . E
labo
ra u
n es
quem
a co
mpa
ratiu
del
mod
el p
olíti
c de
ls À
ustr
ies
i el d
els
Borb
ons .
2 .3 .
Exp
lica
les
mes
ures
que
var
en a
dopt
ar o
var
en p
roje
ctar
els
prim
ers
Bor-
bons
per
san
ejar
la h
isen
da re
ial .
2 .4 .
Des
criu
les
rela
cion
s Es
glés
ia-E
stat
i le
s ca
uses
de
l’exp
ulsi
ó de
ls je
suïte
s .3.
C
omen
tar l
a si
tuac
ió in
icia
l del
s di
fere
nts
sect
ors
econ
òmic
s i d
etal
lar e
ls
obje
ctiu
s de
la n
ova
polít
ica
econ
òmic
a i e
ls c
anvi
s qu
e va
intr
odui
r.3 .
1 . C
ompa
ra l’e
volu
ció
dem
ogrà
fica
del s
egle
XVI
II am
b la
de
la c
entú
ria a
nte-
rior .
3 .2 .
Des
envo
lupa
els
prin
cipa
ls p
robl
emes
de
l’agr
icul
tura
i le
s m
esur
es im
pul-
sade
s pe
r Car
les
III e
n aq
uest
sec
tor .
3 .3 .
Exp
lica
la p
olíti
ca in
dust
rial d
e la
mon
arqu
ia i
les
mes
ures
ado
ptad
es re
s-pe
cte
al c
omer
ç am
b A
mèr
ica .
4.
Expl
icar
l’en
laira
men
t eco
nòm
ic d
e C
atal
unya
i co
mpa
rar-
lo a
mb
l’evo
luci
ó ec
onòm
ica
de la
rest
a d’
Espa
nya.
4 .1 .
Espe
cific
a le
s ca
uses
de
l’enl
aira
men
t eco
nòm
ic d
e C
atal
unya
al s
egle
XV
III .
5.
Expo
sar e
ls c
once
ptes
fona
men
tals
del
pen
sam
ent i
l·lus
trat i
iden
tific
ar-n
e le
s vi
es d
e di
fusi
ó.5 .
1 . C
omen
ta le
s id
ees
fona
men
tals
de
la Il
·lust
raci
ó i d
efin
eix
el c
once
pte
de
desp
otis
me
il·lu
stra
t .5 .
2 . R
aona
la im
port
ànci
a de
les
soci
etat
s ec
onòm
ique
s d’
amic
s de
l paí
s i d
e la
pr
emsa
per
iòdi
ca e
n la
difu
sió
dels
val
ors
de la
Il·lu
stra
ció .
- 68 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
5La
rest
aura
ció
borb
ònic
a: im
-pl
anta
ció
i con
solid
ació
d’u
n no
u si
stem
a po
lític
(187
4-19
02)
L’im
pact
e de
la R
evol
ució
Fra
n-ce
sa: l
es re
laci
ons
entr
e Es
-pa
nya
i Fra
nça;
la G
uerr
a de
la
Inde
pend
ènci
a; e
l prim
er in
tent
de
revo
luci
ó lib
eral
, les
Cor
ts d
e C
adis
i la
Con
stitu
ció
de 18
12 .
El re
gnat
de
Ferr
an V
II: la
re
stau
raci
ó de
l’abs
olut
ism
e; e
l Tr
ienn
i Lib
eral
; la
reac
ció
abso
-lu
tista
.L’e
man
cipa
ció
de l’A
mèr
ica
es-
pany
ola:
el p
rota
goni
sme
crio
ll;
les
fase
s de
l pro
cés;
les
repe
r-cu
ssio
ns p
er a
Esp
anya
.L’o
bra
de G
oya
com
a te
stim
oni
de l’
èpoc
a .
1. An
alitz
ar le
s re
laci
ons
entr
e Es
pany
a i F
ranç
a de
s de
la R
evol
ució
Fra
nces
a fin
s a
la G
uerr
a de
la In
depe
ndèn
cia
i esp
ecifi
car e
n ca
da fa
se e
ls p
rinci
pals
es
deve
nim
ents
i le
s re
perc
ussi
ons
que
tene
n pe
r a E
span
ya.
1 .1 .
Resu
mei
x el
s ca
nvis
que
exp
erim
ente
n le
s re
laci
ons
entr
e Es
pany
a i F
ranç
a de
s de
la R
evol
ució
Fra
nces
a fin
s al
com
ença
men
t de
la G
uerr
a de
la In
depe
n-dè
ncia
.1 .2
. Des
criu
la G
uerr
a de
la In
depe
ndèn
cia:
cau
ses,
la c
ompo
sici
ó de
ls b
àndo
ls
en c
onfli
cte
i el d
esen
volu
pam
ent d
els
esde
veni
men
ts .
2.
Com
enta
r la
tasc
a le
gisl
ador
a de
les
Cor
ts d
e C
adis
i re
laci
onar
-la a
mb
l’ide
ari d
el li
bera
lism
e.2 .
1 . C
ompa
ra le
s C
orts
de
Cad
is a
mb
les
cort
s di
vidi
des
en e
stam
ents
de
l’Ant
ic
Règi
m .
2 .2 .
Com
enta
les
cara
cter
ístiq
ues
esse
ncia
ls d
e la
Con
stitu
ció
de 18
12 .
3.
Des
criu
re le
s fa
ses
del r
egna
t de
Ferr
an V
II i e
xplic
ar e
ls p
rinci
pals
fets
de
cada
una
d’a
ques
tes
fase
s.3 .
1 . D
etal
la le
s fa
ses
del c
onfli
cte
entr
e lib
eral
s i a
bsol
utis
tes
dura
nt e
l reg
nat
de F
erra
n VI
I .3 .
2 . D
efin
eix
el c
arlis
me
i res
umei
x l’o
rigen
que
té i
els
supo
rts
de q
uè d
ispo
sa-
va in
icia
lmen
t .3 .
3 Re
pres
enta
una
líni
a de
l tem
ps d
es d
el 17
88 fi
ns a
l 183
3 i h
i situ
a el
s pr
inci
-pa
ls e
sdev
enim
ents
his
tòric
s .3 .
4 . R
epre
sent
a en
un
esqu
ema
les
dife
rènc
ies,
qua
nt a
sis
tem
a po
lític
i es
truc
-tu
ra s
ocia
l, en
tre
l’Ant
ic R
ègim
i el
règi
m li
bera
l bur
gès .
4.
Expl
icar
el p
rocé
s d’
inde
pend
ènci
a de
les
colò
nies
am
eric
anes
i di
fere
nci-
ar-n
e le
s ca
uses
i le
s fa
ses,
aix
í com
les
repe
rcus
sion
s ec
onòm
ique
s pe
r a E
spa-
nya.
4 .1 .
Expl
ica
les
caus
es i
el d
esen
volu
pam
ent d
el p
rocé
s d’
inde
pend
ènci
a de
les
colò
nies
am
eric
anes
.4 .
2 . E
spec
ifica
les
repe
rcus
sion
s ec
onòm
ique
s pe
r a E
span
ya d
e la
inde
pen-
dènc
ia d
e le
s co
lòni
es a
mer
ican
es .
5.
Rela
cion
ar le
s pi
ntur
es i
els
grav
ats
de G
oya
amb
els
esde
veni
men
ts d
’aqu
est
perío
de i
iden
tific
ar-h
i el r
efle
x de
la s
ituac
ió i
els
esde
veni
men
ts c
onte
mpo
rani
s.5 .
1 . C
erca
info
rmac
ió d
’inte
rès
sobr
e G
oya
(a ll
ibre
s o
a In
tern
et) i
ela
bora
una
br
eu e
xpos
ició
sob
re la
sev
a vi
sió
de la
gue
rra .
2n tr
imes
tre
- 69 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
6La
con
flict
iva
cons
truc
ció
de
l’Est
at li
bera
l (18
33-1
874)
El c
arlis
me
com
a d
arre
r bas
tió
abso
lutis
ta: i
dear
i i s
upor
ts s
o-ci
als;
les
dues
prim
eres
gue
rres
ca
rline
s .El
trio
mf i
la c
onso
lidac
ió d
el
liber
alis
me
dura
nt e
l reg
nat
d’Is
abel
II: e
ls p
rimer
s pa
rtits
po
lític
s; e
l pro
tago
nism
e po
lític
de
ls m
ilita
rs; e
l pro
cés
cons
titu-
cion
al; l
a le
gisl
ació
eco
nòm
ica
de s
igne
libe
ral;
la n
ova
soci
e-ta
t de
clas
ses .
El S
exen
ni D
emoc
ràtic
: la
revo
-lu
ció
de 18
68 i
la c
aigu
da d
e la
m
onar
quia
isab
elin
a; la
rece
rca
d’al
tern
ativ
es p
olíti
ques
, la
mo-
narq
uia
d’A
mad
eu I,
la P
rimer
a Re
públ
ica;
la g
uerr
a de
Cub
a, la
te
rcer
a gu
erra
car
lina,
la in
sur-
recc
ió c
anto
nal .
Els
inic
is d
el m
ovim
ent o
brer
es
pany
ol: l
es c
ondi
cion
s de
vid
a d’
obre
rs i
cam
pero
ls; l
’Ass
ocia
-ci
ó In
tern
acio
nal d
e Tr
ebal
lado
rs
i l’a
paric
ió d
els
corr
ents
ana
r-qu
ista
i so
cial
ista
.
1. D
escr
iure
el f
enom
en d
el c
arlis
me
com
a re
sist
ènci
a ab
solu
tista
dav
ant l
a re
volu
ció
liber
al i
anal
itzar
-ne
els
com
pone
nts
ideo
lògi
cs, l
es b
ases
soc
ials
, l’e
volu
ció
en e
l tem
ps i
les
cons
eqüè
ncie
s.1 .1
. Id
entif
ica
l’àm
bit g
eogr
àfic
del
car
lism
e i e
xplic
a el
seu
idea
ri i e
ls s
eus
su-
port
s so
cial
s .1 .2
. Esp
ecifi
ca le
s cau
ses i
les c
onse
qüèn
cies
de
les d
ues p
rimer
es g
uerre
s car
lines
.1 .3
. Rep
rese
nta
una
línia
del
tem
ps d
es d
el 18
33 fi
ns a
l 187
4 i h
i situ
a el
s pr
inci
-pa
ls e
sdev
enim
ents
his
tòric
s .2.
Ana
litza
r la
trans
ició
def
initi
va d
e l’A
ntic
Règ
im a
l règ
im li
bera
l bur
gès
dura
nt
el re
gnat
d’Is
abel
II, e
xplic
ar e
l pro
tago
nism
e de
ls m
ilita
rs i
espe
cific
ar e
ls c
an-
vis
polít
ics,
eco
nòm
ics
i soc
ials
.2 .
1 . D
escr
iu le
s ca
ract
erís
tique
s de
ls p
artit
s po
lític
s qu
e va
ren
sorg
ir du
rant
el
regn
at d
’Isab
el II
.2 .
2 . R
esum
eix
les
etap
es d
e l’e
volu
ció
polít
ica
del r
egna
t d’Is
abel
II d
es d
e la
se
va m
inor
ia d
’eda
t i e
xplic
a el
pap
er d
els
mili
tars
.2 .
3 . E
xplic
a le
s m
esur
es d
e lib
eral
itzac
ió d
el m
erca
t de
la te
rra
duite
s a
term
e du
rant
el r
egna
t d’Is
abel
II .
2 .4 .
Com
para
les
desa
mor
titza
cion
s de
Men
dizá
bal i
de
Mad
oz i
espe
cific
a el
s ob
ject
ius
de c
ada
una .
2 .5 .
Esp
ecifi
ca le
s ca
ract
erís
tique
s de
la n
ova
soci
etat
de
clas
ses
i la
com
para
am
b la
soc
ieta
t div
idid
a en
est
amen
ts d
e l’A
ntic
Règ
im .
3.
Expl
icar
el p
rocé
s co
nstit
ucio
nal d
uran
t el r
egna
t d’Is
abel
II i
rela
cion
ar-lo
am
b el
s di
fere
nts
corr
ents
ideo
lògi
cs d
ins
el li
bera
lism
e i l
a se
va ll
uita
pel
pod
er.
3 .1 .
Com
para
l’Es
tatu
t rei
al d
e 18
34 i
les
cons
tituc
ions
de
1837
i 18
45 .
4.
Expl
icar
el S
exen
ni D
emoc
ràtic
com
a p
erío
de d
e re
cerc
a d’
alte
rnat
ives
de
moc
ràtiq
ues
a la
mon
arqu
ia is
abel
ina
i esp
ecifi
car e
ls g
rans
con
flict
es in
tern
s i e
xter
ns q
ue v
aren
des
esta
bilit
zar e
l paí
s.4 .
1 . Ex
plic
a le
s et
apes
pol
ítiqu
es d
el S
exen
ni D
emoc
ràtic
.4 .
2 . D
escr
iu le
s ca
ract
eríst
ique
s es
senc
ials
de la
Con
stitu
ció
dem
ocrà
tica
de 18
69 .
4 .3 .
Iden
tific
a el
s gr
ans
conf
licte
s de
l Sex
enni
i ex
plic
a le
s co
nseq
üènc
ies
polít
i-qu
es q
ue s
e’n
deriv
en .
5. De
scriu
re le
s con
dicio
ns d
e vid
a de
les c
lass
es tr
ebal
lado
res i
els
inici
s del
mov
imen
t ob
rer a
Esp
anya
i rel
acio
nar-h
o am
b el
des
envo
lupa
men
t del
mov
imen
t obr
er in
tern
acio
nal.
5 .1 .
Rela
cion
a l’e
volu
ció
del m
ovim
ent o
brer
esp
anyo
l dur
ant e
l Sex
enni
Dem
o-cr
àtic
am
b la
del
mov
imen
t obr
er in
tern
acio
nal .
2n tr
imes
tre
- 70 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
7La
Res
taur
ació
bor
bòni
ca: i
m-
plan
taci
ó i c
onso
lidac
ió d
’un
nou
sist
ema
polít
ic (1
874-
1902
)Te
oria
i re
alita
t del
sis
tem
a ca
novi
sta:
la in
spira
ció
en e
l m
odel
ang
lès,
la C
onst
ituci
ó de
18
76 i
el b
ipar
tidis
me;
el t
orn
de
part
its, e
l cac
iqui
sme
i el f
rau
elec
tora
l .L’o
posi
ció
al s
iste
ma:
cat
a-la
nism
e, n
acio
nalis
me
basc
, re
gion
alis
me
galle
c i m
ovim
ent
obre
r .El
s èx
its p
olíti
cs: e
stab
ilita
t i
cons
olid
ació
del
pod
er c
ivil;
la
liqui
daci
ó de
l pro
blem
a ca
rlí; l
a so
luci
ó te
mpo
ral d
el p
robl
ema
de C
uba .
La p
èrdu
a de
les
darr
eres
col
ò-ni
es i
la c
risi d
el 18
98: l
a gu
erra
de
Cub
a i l
a gu
erra
am
b el
s Es
tats
Uni
ts; e
l Tra
ctat
de
París
; el
rege
nera
cion
ism
e .
1. Ex
plic
ar e
l sis
tem
a po
lític
de
la R
esta
urac
ió i
dist
ingi
r-ne
la te
oria
del
func
io-
nam
ent r
eal.
1 .1 .
Expl
ica
els
elem
ents
fona
men
tals
del
sis
tem
a po
lític
idea
t per
Cán
ovas
.1 .2
. Esp
ecifi
ca le
s ca
ract
erís
tique
s es
senc
ials
de
la C
onst
ituci
ó de
1876
.1 .3
. Des
criu
el f
unci
onam
ent r
eal d
el s
iste
ma
polít
ic d
e la
Res
taur
ació
.1 .4
. Rep
rese
nta
una
línia
del
tem
ps d
es d
el 18
74 fi
ns a
l 190
2 i h
i situ
a el
s pr
inci
-pa
ls e
sdev
enim
ents
his
tòric
s .2.
An
alitz
ar e
ls m
ovim
ents
pol
ítics
i so
cial
s ex
clos
os d
el s
iste
ma
i esp
ecifi
-ca
r-ne
l’ev
oluc
ió d
uran
t el p
erío
de e
stud
iat.
2 .1 .
Resu
mei
x l’o
rigen
i l’e
volu
ció
del c
atal
anis
me,
el n
acio
nalis
me
basc
i el
regi
-on
alis
me
galle
c .2 .
2 . A
nalit
za e
ls d
ifere
nts
corr
ents
ideo
lògi
cs d
el m
ovim
ent o
brer
i ca
mpe
rol
espa
nyol
, aix
í com
l’evo
luci
ó qu
e ex
perim
ente
n du
rant
el d
arre
r qua
rt d
el s
egle
XI
X .3.
D
escr
iure
els
prin
cipa
ls è
xits
del
regn
at d
’Alfo
ns X
II i l
a re
gènc
ia d
e M
aria
C
ristin
a i i
nfer
ir-ne
les
repe
rcus
sion
s en
la c
onso
lidac
ió d
el n
ou s
iste
ma
polít
ic.
3 .1 .
Com
para
el p
aper
pol
ític
dels
mili
tars
dur
ant e
l reg
nat d
’Alfo
ns X
II am
b el
pa
per q
ue te
nen
en le
s et
apes
pre
cede
nts
del s
egle
XIX
.3 .
2 . D
escr
iu l’o
rigen
, el d
esen
volu
pam
ent i
les
repe
rcus
sion
s de
la te
rcer
a gu
er-
ra c
arlin
a .4.
Ex
plic
ar e
l des
astr
e co
loni
al i
la c
risi d
el 18
98 i
iden
tific
ar-n
e le
s ca
uses
i le
s co
nseq
üènc
ies.
4 .1 .
Expl
ica
la p
olíti
ca e
span
yola
resp
ecte
al p
robl
ema
de C
uba .
4 .2 .
Ass
enya
la e
ls p
rinci
pals
fets
del
des
astr
e co
loni
al d
el 18
98 i
les
cons
eqüè
n-ci
es te
rrito
rials
del
Tra
ctat
de
París
.4 .
3 . E
spec
ifica
les
cons
eqüè
ncie
s pe
r a E
span
ya d
e la
cris
i del
1898
en
els
àm-
bits
eco
nòm
ic, p
olíti
c i i
deol
ògic
.
2n tr
imes
tre
- 71 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
8Pe
rviv
ènci
es i
tran
sfor
mac
ions
ec
onòm
ique
s al
seg
le X
IX: u
n de
senv
olup
amen
t ins
ufic
ient
.U
n le
nt c
reix
emen
t de
la p
obla
-ci
ó: a
lta m
orta
litat
; per
vivè
ncia
d’
un rè
gim
dem
ogrà
fic a
ntic
; l’e
xcep
ció
de C
atal
unya
.U
na a
gric
ultu
ra p
rote
gida
i es
tanc
ada:
els
efe
ctes
de
les
desa
mor
titza
cion
s; e
ls b
aixo
s re
ndim
ents
.U
na d
efic
ient
indu
stria
litza
ció:
la
indú
stria
tèxt
il ca
tala
na, l
a si
derú
rgia
i la
min
eria
.Le
s di
ficul
tats
del
s tra
nspo
rts:
el
s co
ndic
iona
men
ts g
eogr
à-fic
s; la
xar
xa d
e fe
rroc
arril
s .El
com
erç:
pro
tecc
ioni
sme
en-
front
de
lliur
ecan
vism
e .Le
s fin
ance
s: la
pes
seta
com
a
unita
t mon
etàr
ia; e
l des
envo
lu-
pam
ent d
e la
ban
ca m
oder
na;
els
prob
lem
es d
e la
his
enda
; les
in
vers
ions
est
rang
eres
.
1. Ex
plic
ar l’
evol
ució
dem
ogrà
fica
d’Es
pany
a al
llar
g de
l seg
le X
IX i
com
para
r el
cre
ixem
ent d
e la
pob
laci
ó es
pany
ola
en c
onju
nt a
mb
el c
reix
emen
t de
la p
o-bl
ació
de
Cat
alun
ya i
dels
paï
sos
més
ava
nçat
s d’
Euro
pa.
1 .1 .
Iden
tific
a el
s fa
ctor
s de
l len
t cre
ixem
ent d
emog
ràfic
esp
anyo
l al s
egle
XIX
.1 .2
. Com
para
l’evo
luci
ó de
mog
ràfic
a de
Cat
alun
ya a
mb
la d
e la
rest
a d’
Espa
nya
al s
egle
XIX
.2.
An
alitz
ar e
ls d
ifere
nts
sect
ors
econ
òmic
s i e
spec
ifica
r la
situ
ació
que
her
e-te
n, le
s tra
nsfo
rmac
ions
de
sign
e lib
eral
que
exp
erim
ente
n i l
es c
onse
qüèn
cies
qu
e se
’n d
eriv
en.
2 .1 .
Expl
ica
els
efec
tes
econ
òmic
s de
les
desa
mor
titza
cion
s de
Men
dizá
bal i
M
adoz
.2 .
2 . E
spec
ifica
les
caus
es d
els
baix
os re
ndim
ents
de
l’agr
icul
tura
esp
anyo
la d
el
segl
e XI
X .2 .
3 . D
escr
iu l’e
volu
ció
de la
indú
stria
tèxt
il ca
tala
na, d
e la
sid
erúr
gia
i de
la
min
eria
al l
larg
del
seg
le X
IX .
2 .4 .
Com
para
la re
volu
ció
indu
stria
l esp
anyo
la a
mb
la d
els
païs
os m
és a
vanç
ats
d’Eu
ropa
.2 .
5 . R
elac
iona
les
dific
ulta
ts d
el tr
ansp
ort i
el c
omer
ç in
terio
r am
b el
s co
ndic
io-
nam
ents
geo
gràf
ics .
2 .6 .
Exp
lica
els
obje
ctiu
s de
la x
arxa
ferr
ovià
ria i
les
cons
eqüè
ncie
s de
la L
lei
gene
ral d
e fe
rroc
arril
s de
1855
.2 .
7 . C
ompa
ra e
ls s
upor
ts, e
ls a
rgum
ents
i le
s ac
tuac
ions
de
prot
ecci
onis
tes
i lli
urec
anvi
stes
al l
larg
del
seg
le X
IX .
2 .8 .
Exp
lica
el p
rocé
s qu
e va
con
duir
a la
uni
tat m
onet
ària
i a
la b
anca
mod
erna
.2 .
9 . E
xplic
a la
refo
rma
Mon
-San
tillá
n de
la h
isen
da p
úblic
a i e
ls e
fect
es q
ue v
a te
nir .
2 .10
. Es
peci
fica
com
les
inve
rsio
ns a
Esp
anya
de
Fran
ça i
Ang
late
rra
vare
n af
ecta
r el m
odel
de
dese
nvol
upam
ent e
conò
mic
esp
anyo
l dur
ant e
l seg
le X
IX .
2n tr
imes
tre
- 72 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
9La
cris
i del
sis
tem
a de
la
rest
aura
ció
i la
caig
uda
de la
m
onar
quia
(190
2-19
31)
Els
inte
nts
de m
oder
nitz
ació
del
si
stem
a: e
l rev
isio
nism
e po
lític
de
ls p
rimer
s go
vern
s d’
Alfo
ns
XIII
(Mau
ra i
Can
alej
as);
l’opo
-si
ció
de re
publ
ican
s i n
acio
na-
liste
s ca
tala
ns, b
ascs
, gal
lecs
i an
dalu
sos .
L’im
pact
e de
ls e
sde-
veni
men
ts e
xter
iors
: la
inte
rven
-ci
ó al
Mar
roc;
la P
rimer
a G
uerr
a M
undi
al; l
a Re
volu
ció
Russ
a .
La c
reix
ent a
gita
ció
soci
al: l
a Se
tman
a Tr
àgic
a de
Bar
celo
na;
la c
risi g
ener
al d
e 19
17; e
l “tri
-en
ni b
olxe
vic”
a A
ndal
usia
. La
dict
adur
a de
Prim
o de
Riv
era:
di
rect
ori m
ilita
r i d
irect
ori c
ivil;
el
final
de
la g
uerr
a de
l Mar
roc;
la
caig
uda
de la
dic
tadu
ra; l
’enfo
n-sa
men
t de
la m
onar
quia
. Cre
ixe-
men
t eco
nòm
ic i
canv
is d
emo-
gràf
ics
dura
nt e
l prim
er te
rç d
el
segl
e: e
ls e
fect
es d
e la
Gue
rra
Mun
dial
sob
re l’e
cono
mia
esp
a-ny
ola;
l’in
terv
enci
onis
me
esta
tal
de la
dic
tadu
ra; l
a tra
nsic
ió a
l rè
gim
dem
ogrà
fic m
oder
n; e
ls
mov
imen
ts m
igra
toris
; el t
rans
-va
sam
ent d
e po
blac
ió d
e l’a
gri-
cultu
ra a
la in
dúst
ria
1. Re
laci
onar
el r
egen
erac
ioni
sme
sorg
it de
la c
risi d
el 18
98 a
mb
el re
visi
onis
-m
e po
lític
del
s pr
imer
s go
vern
s i e
spec
ifica
r-ne
les
actu
acio
ns m
és im
port
ants
.1 .1
. D
efin
eix
en q
uè v
a co
nsis
tir e
l “re
visi
onis
me
polít
ic” i
nici
al d
el re
gnat
d’A
l-fo
ns X
III i
expl
ica
les
prin
cipa
ls m
esur
es a
dopt
ades
.1 .2
. Rep
rese
nta
una
línia
del
tem
ps d
es d
el 19
02 fi
ns a
l 193
1 i h
i situ
a el
s pr
inci
-pa
ls e
sdev
enim
ents
his
tòric
s .1 .3
. Ela
bora
un
esqu
ema
amb
els
fact
ors
inte
rns
i ext
erns
de
la fa
llida
del
sis
te-
ma
polít
ic d
e la
Res
taur
ació
.2.
An
alitz
ar le
s ca
uses
de
la fa
llida
del
sis
tem
a po
lític
de
la R
esta
urac
ió i
iden
-tif
icar
els
fact
ors
inte
rns
i els
ext
erns
que
hi v
aren
inte
rven
ir.2 .
1 . Es
peci
fica
l’evo
luci
ó de
les
forc
es p
olíti
ques
d’o
posi
ció
al s
iste
ma:
repu
bli-
cans
i na
cion
alis
tes .
2 .2 .
Exp
lica
les
repe
rcus
sion
s de
la P
rimer
a G
uerr
a M
undi
al i
la R
evol
ució
Rus
sa
a Es
pany
a .2 .
3 . A
nalit
za le
s ca
uses
, els
prin
cipa
ls fe
ts i
les
cons
eqüè
ncie
s de
la in
terv
enci
ó d’
Espa
nya
al M
arro
c en
tre
el 19
04 i
el 19
27 .
2 .4 .
Ana
litza
la c
risi g
ener
al d
el 19
17: c
ause
s, m
anife
stac
ions
i co
nseq
üènc
ies .
3.
Expl
icar
la d
icta
dura
de
Prim
o de
Riv
era
com
a s
oluc
ió a
utor
itària
a la
cris
i de
l sis
tem
a i d
escr
iure
’n le
s ca
ract
erís
tique
s, e
tape
s i a
ctua
cion
s.3 .
1 . Es
peci
fica
les
caus
es d
el c
op d
’est
at d
e Pr
imo
de R
iver
a i e
ls s
upor
ts d
e qu
è va
dis
posa
r ini
cial
men
t .3 .
2 . D
escr
iu l’e
volu
ció
de la
dic
tadu
ra d
e Pr
imo
de R
iver
a, d
es d
el d
irect
ori m
ili-
tar a
l dire
ctor
i civ
il i e
l seu
fina
l .3 .
3 . E
xplic
a le
s ca
uses
de
la c
aigu
da d
e la
mon
arqu
ia .
4.
Expl
icar
l’ev
oluc
ió e
conò
mic
a i d
emog
ràfic
a du
rant
el p
rimer
terç
del
seg
le
XX i
rela
cion
ar-la
am
b la
situ
ació
her
etad
a de
l seg
le X
IX.
4 .1 .
Ana
litza
els
efe
ctes
de
la P
rimer
a G
uerr
a M
undi
al s
obre
l’eco
nom
ia e
spa-
nyol
a .4 .
2 . D
escr
iu la
pol
ítica
eco
nòm
ica
de la
dic
tadu
ra d
e Pr
imo
de R
iver
a .4 .
3 . E
xplic
a el
s fa
ctor
s de
l’evo
luci
ó de
mog
ràfic
a d’
Espa
nya
dura
nt e
l prim
er
terç
del
seg
le X
X
3r tr
imes
tre
- 73 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
10La
Seg
ona
Repú
blic
a . L
a G
uer-
ra C
ivil
en u
n co
ntex
t de
cris
i in
tern
acio
nal (
1931
- 193
9)El
bie
nni r
efor
mis
ta: l
a C
ons-
tituc
ió d
e 19
31; l
a po
lític
a de
re
form
es; l
’Est
atut
d’a
uton
omia
1. Ex
plic
ar la
Seg
ona
Repú
blic
a co
m a
sol
ució
dem
ocrà
tica
a l’e
nfon
sam
ent
del s
iste
ma
polít
ic d
e la
Res
taur
ació
i em
mar
car-
la e
n el
con
text
inte
rnac
iona
l de
cris
i eco
nòm
ica
i con
flict
ivita
t soc
ial.
1 .1 .
Expl
ica
les
caus
es q
ue v
aren
men
ar a
la p
rocl
amac
ió d
e la
Seg
ona
Repú
bli-
ca i
rela
cion
a le
s di
ficul
tats
a le
s qu
als
va h
aver
de
fer f
ront
am
b la
cris
i eco
nò-
mic
a m
undi
al d
els
anys
30 .
1 .2 . D
ifere
ncia
les
forc
es q
ue v
aren
don
ar s
upor
t a la
Rep
úblic
a al
com
ença
men
t de
les
que
s’hi
var
en o
posa
r i d
escr
iu le
s se
ves
raon
s i p
rinci
pals
act
uaci
ons .
2.
Dife
renc
iar l
es d
iver
ses
etap
es d
e la
Rep
úblic
a fin
s al
com
ença
men
t de
la
Gue
rra
Civ
il i e
spec
ifica
r els
prin
cipa
ls fe
ts i
actu
acio
ns d
e ca
da e
tapa
.2 .
1 . Re
sum
eix
les
refo
rmes
impu
lsad
es d
uran
t el b
ienn
i ref
orm
ista
de
la R
epú-
blic
a .2 .
2 . E
spec
ifica
les
cara
cter
ístiq
ues
esse
ncia
ls d
e la
Con
stitu
ció
de 19
31 .
2 .3 .
Ana
litza
el p
roje
cte
de re
form
a ag
rària
: mot
ius,
des
envo
lupa
men
t i e
fect
es .
2 .4 .
Com
para
les
actu
acio
ns d
el b
ienn
i rad
ical
-ced
ista
am
b le
s de
l bie
nni a
nter
ior .
2 .5 .
Des
criu
les
caus
es, e
l des
envo
lupa
men
t i le
s co
nseq
üènc
ies
de la
revo
luci
ó d’
Ast
úrie
s de
1934
.2 .
6 . E
xplic
a le
s ca
uses
de
la fo
rmac
ió d
el F
ront
Pop
ular
i le
s ac
tuac
ions
des
del
se
u tr
iom
f ele
ctor
al fi
ns a
l com
ença
men
t de
la g
uerr
a .2 .
7 . Re
pres
enta
una
líni
a de
l tem
ps d
es d
el 19
31 fi
ns a
l 193
9 i h
i situ
a el
s pr
inci
-pa
ls e
sdev
enim
ents
his
tòric
s .3.
An
alitz
ar la
Gue
rra C
ivil,
iden
tific
ar-n
e le
s ca
uses
i le
s co
nseq
üènc
ies
i exp
licar
la
inte
rven
ció
inte
rnac
iona
l i la
suc
cess
ió d
els
esde
veni
men
ts a
les
dues
zone
s.3 .
1 . Es
peci
fica
els
ante
cede
nts
de la
Gue
rra
Civ
il .3 .
2 . R
elac
iona
la G
uerr
a C
ivil
espa
nyol
a am
b el
con
text
inte
rnac
iona
l .3 .
3 . C
ompa
ra l’e
volu
ció
polít
ica
i la
situ
ació
eco
nòm
ica
dels
dos
bàn
dols
dur
ant
la g
uerr
a .3 .
4 . E
spec
ifica
els
cos
ts h
uman
s i l
es c
onse
qüèn
cies
eco
nòm
ique
s i s
ocia
ls d
e la
gue
rra .
3 .5 .
Sin
tetit
za e
n un
esq
uem
a le
s gra
ns fa
ses d
e la
gue
rra d
es d
el p
unt d
e vis
ta m
ilitar
.4.
Va
lora
r la
impo
rtàn
cia
de l’
edat
d’a
rgen
t de
la c
ultu
ra e
span
yola
i ex
posa
r le
s ap
orta
cion
s de
les
gene
raci
ons
i fig
ures
més
repr
esen
tativ
es.
4 .1 .
Cer
ca in
form
ació
d’in
terè
s (a
llib
res
o a
Inte
rnet
) i e
labo
ra u
na b
reu
expo
si-
ció
sobr
e l’e
dat d
’arg
ent d
e la
cul
tura
esp
anyo
la .
3r tr
imes
tre
- 74 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
11La
dic
tadu
ra fr
anqu
ista
(193
9-19
75)
La p
ostg
uerr
a: g
rups
ideo
-lò
gics
i su
port
s so
cial
s de
l fra
nqui
sme;
les
rela
cion
s os
cil·l
ants
am
b l’e
xter
ior;
la
conf
igur
ació
pol
ítica
del
nou
Es
tat;
la re
pres
sió
polít
ica;
l’a
utar
quia
eco
nòm
ica .
Els
an
ys d
el “d
esen
volu
pism
e”:
els
plan
s de
des
envo
lupa
men
t i e
l cre
ixem
ent e
conò
mic
; les
tra
nsfo
rmac
ions
soc
ials
; la
reaf
irmac
ió p
olíti
ca d
el rè
gim
; la
pol
ítica
ext
erio
r; la
cre
ixen
t op
osic
ió a
l fra
nqui
sme .
El f
inal
de
l fra
nqui
sme:
la in
esta
bilit
at
polít
ica;
les
dific
ulta
ts e
xter
iors
; el
s ef
ecte
s de
la c
risi e
conò
-m
ica
inte
rnac
iona
l del
1973
. La
cul
tura
esp
anyo
la d
uran
t el
franq
uism
e: la
cul
tura
ofic
ial,
la
cultu
ra d
e l’e
xili,
la c
ultu
ra in
te-
rior a
l mar
ge d
el s
iste
ma
1. An
alitz
ar le
s ca
ract
erís
tique
s de
l fra
nqui
sme
i com
evo
luci
ona
en e
l tem
ps,
i esp
ecifi
car l
es tr
ansf
orm
acio
ns p
olíti
ques
, eco
nòm
ique
s i s
ocia
ls q
ue e
s va
ren
prod
uir i
rela
cion
ar-le
s am
b la
situ
ació
inte
rnac
iona
l can
vian
t.1 .1
. El
abor
a un
esq
uem
a am
b el
s gr
ups
ideo
lògi
cs i
el s
upor
ts s
ocia
ls d
el fr
an-
quis
me
a l’e
tapa
inic
ial .
1 .2 . D
ifere
ncia
eta
pes
en l’e
volu
ció
d’Es
pany
a du
rant
el f
ranq
uism
e i r
esum
eix
els
tret
s es
senc
ials
de
cada
eta
pa .
1 .3 . E
xplic
a l’o
rgan
itzac
ió p
olíti
ca d
e l’E
stat
fran
quis
ta .
1 .4 . E
xplic
a le
s re
laci
ons
exte
riors
, l’e
volu
ció
polít
ica
i la
situ
ació
eco
nòm
ica
d’Es
pany
a de
s de
l fin
al d
e la
Gue
rra
Civ
il fin
s al
1959
.1 .5
. Exp
lica
les
rela
cion
s ex
terio
rs, l
’evo
luci
ó po
lític
a i l
es tr
ansf
orm
acio
ns e
co-
nòm
ique
s i s
ocia
ls d
’Esp
anya
des
del
1959
fins
al 1
973 .
1 .6 . E
spec
ifica
les
caus
es d
e la
cris
i fin
al d
el fr
anqu
ism
e de
s de
l 197
3 .1 .7
. Re
laci
ona
l’evo
luci
ó po
lític
a de
l règ
im a
mb
els
canv
is q
ue e
s pr
odue
ixen
en
el c
onte
xt in
tern
acio
nal .
1 .8 . E
xplic
a la
pol
ítica
eco
nòm
ica
del f
ranq
uism
e en
les
dife
rent
s et
apes
i l’e
vo-
luci
ó ec
onòm
ica
del p
aís
1 .9 . D
escr
iu le
s tra
nsfo
rmac
ions
que
exp
erim
enta
la s
ocie
tat e
span
yola
dur
ant
els
anys
del
fran
quis
me,
aix
í com
les
caus
es d
’aqu
este
s tra
nsfo
rmac
ions
.1 .1
0 . E
spec
ifica
els
dife
rent
s gr
ups
d’op
osic
ió p
olíti
ca a
l règ
im fr
anqu
ista
i co
-m
enta
com
evo
luci
onen
en
el te
mps
.1 .1
1 . Re
pres
enta
una
líni
a de
l tem
ps d
es d
el 19
39 fi
ns a
l 197
5 i h
i situ
a el
s pr
inci
-pa
ls e
sdev
enim
ents
his
tòric
s .2.
D
escr
iure
la d
iver
sita
t cul
tura
l del
per
íode
i di
stin
gir-
ne le
s di
fere
ntsm
ani-
fest
acio
ns.
2 .1 .
Cer
ca in
form
ació
d’in
terè
s (a
llib
res
o a
Inte
rnet
) i e
labo
ra u
na b
reu
expo
si-
ció
sobr
e la
cul
tura
de
l’exi
li du
rant
el f
ranq
uism
e
3r tr
imes
tre
12N
orm
alitz
ació
dem
ocrà
tica
d’Es
pany
a i i
nteg
raci
ó a
Euro
-pa
(des
del
1975
)La
tran
sici
ó a
la d
emoc
ràci
a: la
cr
isi e
conò
mic
a m
undi
al;
1. D
escr
iure
les
dific
ulta
ts d
e la
tran
sici
ó a
la d
emoc
ràci
a de
s de
l fra
nqui
sme
en u
n co
ntex
t de
cris
i eco
nòm
ica
i exp
licar
les
mes
ures
que
var
en p
erm
etre
la
cele
brac
ió d
e le
s pr
imer
es e
lecc
ions
dem
ocrà
tique
s.1 .1
. Ex
plic
a le
s al
tern
ativ
es p
olíti
ques
que
es
prop
osav
en d
espr
és d
e la
mor
t de
Fran
co i
qui l
es d
efen
sava
.1 .2
. Des
criu
el p
aper
exe
rcit
pel r
ei d
uran
t la
Tran
sici
ó .
3r tr
imes
tre
- 75 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
12
(con
t .)le
s al
tern
ativ
es p
olíti
ques
al
franq
uism
e: c
ontin
uism
e, re
for-
ma
o ru
ptur
a; e
l pap
er d
el re
i; la
Ll
ei p
er a
la re
form
a po
lític
a; le
s pr
imer
es e
lecc
ions
dem
ocrà
-tiq
ues .
El p
erío
de c
onst
ituen
t: el
s Pa
ctes
de
la M
oncl
oa; l
es
“pre
auto
nom
ies”
de
Cat
alun
ya
i el P
aís
Basc
; la
Con
stitu
ció
de
1978
i l’E
stat
de
les
auto
nom
ies .
El
s go
vern
s co
nstit
ucio
nals
: el
prob
lem
a de
l ter
roris
me;
el f
allit
co
p d’
esta
t de
1981
; l’e
ntra
da
a l’O
TAN
; la
plen
a in
tegr
ació
a
Euro
pa . E
l pap
er d
’Esp
anya
al
món
act
ual
1 .3 . D
escr
iu le
s ac
tuac
ions
impu
lsad
es p
el p
resi
dent
del
Gov
ern
Ado
lfo S
uáre
z pe
r a la
refo
rma
polít
ica
del r
ègim
fran
quis
ta: L
lei p
er a
la re
form
a po
lític
a de
19
76, L
lei d
’am
nist
ia d
e 19
77, e
tc .
1 .4 . E
xplic
a le
s ca
uses
i el
s ob
ject
ius
dels
Pac
tes
de la
Mon
cloa
.1 .5
. Des
criu
com
es
vare
n es
tabl
ir le
s “p
reau
tono
mie
s” d
e C
atal
unya
i el
Paí
s Ba
sc .
2.
Des
criu
re e
l nou
mod
el d
’est
at d
emoc
ràtic
est
able
rt e
n la
Con
stitu
ció
de
1978
i es
peci
ficar
les
actu
acio
ns p
rèvi
es e
ncam
inad
es a
ass
olir
l’aco
rd s
ocia
l i
polít
ic m
és a
mpl
i.2 .
1 . Ex
plic
a el
pro
cés
d’el
abor
ació
i ap
rova
ció
de la
Con
stitu
ció
de 19
78 i
quin
es
cara
cter
ístiq
ues
esse
ncia
ls té
.3.
An
alitz
ar l’
evol
ució
eco
nòm
ica,
soc
ial i
pol
ítica
d’E
span
ya d
es d
el p
rimer
go
vern
con
stitu
cion
al d
e 19
79 fi
ns a
l’ag
uda
cris
i eco
nòm
ica
inic
iada
el 2
008
i as
seny
alar
les
amen
aces
més
relle
vant
s a
què
ha d
e fe
r fro
nt i
els
efec
tes
de la
pl
ena
inte
grac
ió a
Eur
opa.
3 .1 .
Elab
ora
un e
sque
ma
amb
les
etap
es p
olíti
ques
des
del
1979
fins
a l’a
ctua
li-ta
t, se
gons
el p
artit
que
té e
l pod
er, i
ass
enya
la e
ls p
rinci
pals
esd
even
imen
ts d
e ca
da e
tapa
.3 .
2 . C
omen
ta e
ls fe
ts m
és re
lleva
nts
del p
rocé
s d’
inte
grac
ió a
Eur
opa
i les
con
-se
qüèn
cies
per
a E
span
ya d
’aqu
esta
inte
grac
ió .
3 .3 .
Ana
litza
l’evo
luci
ó ec
onòm
ica
i soc
ial d
’Esp
anya
des
de
la s
egon
a cr
isi d
el
petr
oli d
el 19
79 fi
ns a
l com
ença
men
t de
la c
risi f
inan
cera
mun
dial
del
200
8 .3 .
4 . A
nalit
za l’
impa
cte
de l’a
men
aça
terr
oris
ta s
obre
la n
orm
alitz
ació
dem
o-cr
àtic
a d’
Espa
nya,
des
criu
la g
ènes
i i l’e
volu
ció
de le
s di
fere
nts
orga
nitz
acio
ns
terr
oris
tes
que
han
actu
at d
es d
e la
Tra
nsic
ió d
emoc
ràtic
a fin
s a
l’act
ualit
at
(ETA
, GR
APO
, etc
.) i r
efle
xion
a so
bre
altr
es te
mes
que
hi e
stan
rela
cion
ats:
la
ciut
adan
ia a
men
açad
a, e
ls m
ovim
ents
ass
ocia
tius
de v
íctim
es, l
a m
edia
ció
en
conf
licte
s, e
tc .
3 .5 .
Rep
rese
nta
una
línia
del
tem
ps d
es d
el 19
75 fi
ns a
l’act
ualit
at i
hi s
itua
els
prin
cipa
ls e
sdev
enim
ents
his
tòric
s .4.
Re
sum
ir el
pap
er d
’Esp
anya
al m
ón a
ctua
l i e
spec
ifica
r la
seva
pos
ició
din
s la
Uni
ó Eu
rope
a i l
es re
laci
ons
que
man
té a
mb
altr
es à
mbi
ts g
eopo
lític
s.4 .
1 . Ex
plic
a la
pos
ició
i el
pap
er d
e l’E
span
ya a
ctua
l a la
Uni
ó Eu
rope
a i a
l món
- 76 -
C)
His
tòria
de
l’Art
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
1A
RR
ELS
DE
L’AR
T EU
RO
PEU
: EL
LLE
GAT
DE
L’AR
T C
LÀSS
ICG
rèci
a,
crea
dora
de
l lle
ngua
tge
clàs
sic .
Prin
cipa
ls
man
ifest
acio
ns .
La v
isió
del
cla
ssic
ism
e a
Rom
a .
L’art
a la
His
pàni
a ro
man
a .L’a
rt ro
mà
a le
s Ill
es B
alea
rs .
Reco
nèix
er i
expl
icar
les
conc
epci
ons
estè
tique
s i l
es c
arac
terís
tique
s es
sen-
cial
s de
l’art
gre
c i d
e l’a
rt ro
mà
i rel
acio
nar-
les
amb
els
resp
ectiu
s co
ntex
tos
hist
òric
s i c
ultu
rals
.Ex
plic
a le
s ca
ract
erís
tique
s es
senc
ials
de
l’art
gre
c i c
om e
volu
cion
a en
el
tem
ps a
par
tir d
e fo
nts
hist
òriq
ues
o hi
stor
iogr
àfiq
ues .
Def
inei
x el
con
cept
e d’
ordr
e ar
quite
ctòn
ic i
com
para
els
tres
ord
res
de l’a
rqui
-te
ctur
a gr
ega .
Des
criu
els
dife
rent
s tip
us d
e te
mpl
e gr
ec, a
mb
refe
rènc
ia a
les
cara
cter
ístiq
ues
arqu
itect
òniq
ues
i la
deco
raci
ó es
cultò
rica .
Des
criu
les
cara
cter
ístiq
ues
del t
eatr
e gr
ec i
la fu
nció
de
cada
una
de
les
part
s qu
e el
com
pon .
Expl
ica
l’evo
luci
ó de
la fi
gura
hum
ana
mas
culin
a a
l’esc
ultu
ra g
rega
a p
artir
del
C
uros
d’A
nàvi
ssos
, el
Dor
ífor (
Polic
let)
i l’A
poxi
òmen
os (L
isip
) .Ex
plic
a le
s ca
ract
erís
tique
s es
senc
ials
de
l’art
rom
à i c
om e
volu
cion
a en
el
tem
ps a
par
tir d
e fo
nts
hist
òriq
ues
o hi
stor
iogr
àfiq
ues .
Espe
cific
a le
s ap
orta
cion
s de
l’arq
uite
ctur
a ro
man
a en
rela
ció
amb
la g
rega
. D
escr
iu le
s ca
ract
erís
tique
s i l
es fu
ncio
ns d
els
prin
cipa
ls ti
pus
d’ed
ifici
rom
ans .
C
ompa
ra e
l tem
ple
i el t
eatr
e ro
man
s am
b el
s re
spec
tius
exem
ples
gre
cs .
0 .
Expl
ica
els
tret
s pr
inci
pals
de
la c
iuta
t rom
ana
a pa
rtir
de fo
nts
hist
òriq
ues
o hi
stor
iogr
àfiq
ues .
1 . Es
peci
fica
les
inno
vaci
ons
de l’e
scul
tura
rom
ana
en re
laci
ó am
b la
gre
ga .
2 .
Des
criu
les
cara
cter
ístiq
ues
gene
rals
del
s m
osai
cs i
la p
intu
ra a
Rom
a a
part
ir d’
una
font
his
tòric
a o
hist
orio
gràf
ica .
xplic
ar la
func
ió s
ocia
l de
l’art
gre
c i d
e l’a
rt ro
mà
i esp
ecifi
car e
l pap
er e
xerc
it pe
r clie
nts
i art
iste
s i l
es re
laci
ons
entr
e aq
uest
s .Es
peci
fica
quin
s er
en e
ls p
rinci
pals
clie
nts
de l’a
rt g
rec
i exp
lica
la c
onsi
dera
ció
soci
al d
e l’a
rt i
dels
art
iste
s .
- 77 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
1 (c
ont .)
Espe
cific
a qu
i era
el p
rinci
pal c
lient
de
l’art
rom
à i e
xplic
a la
con
side
raci
ó so
cial
de
l’art
i de
ls a
rtis
tes .
nal
itzar
, com
enta
r i c
lass
ifica
r obr
es s
igni
ficat
ives
de
l’art
gr
ec i
de l’a
rt ro
mà
aplic
ant u
n m
ètod
e qu
e in
clog
ui d
ifere
nts
enfo
cam
ents
(t
ècni
c, fo
rmal
, sem
àntic
, cul
tura
l, so
ciol
ògic
i hi
stòr
ic) .
Iden
tific
a, a
nalit
za i c
omen
ta le
s se
güen
ts o
bres
arq
uite
ctòn
ique
s gr
egue
s: e
l Par
tenó
, la
trib
una
de le
s ca
riàtid
es d
e l’E
rect
èon,
el t
empl
e d’A
tena
Nik
e, e
l tea
tre d
’Epi
daur
e .Id
entif
ica,
ana
litza
i co
men
ta le
s se
güen
ts e
scul
ture
s gr
egue
s: e
l Cur
os d
’Anà
-vi
ssos
, l’A
urig
a de
Del
fos,
el D
iscò
bol (
Miró
), el
Dor
ífor (
Polic
let)
, una
mèt
opa
del P
arte
nó (F
ídie
s), H
erm
es a
mb
Dio
nís
infa
nt (P
raxí
tele
s), l
’Apo
xiòm
enos
(L
isip
), la
Vic
tòria
de
Sam
otrà
cia,
la V
enus
de
Milo
, el f
ris d
e l’a
ltar d
e Ze
us a
Pè
rgam
(det
all d
’Ate
na i
Gea
) .Id
entif
ica,
ana
litza
i co
men
ta le
s se
güen
ts o
bres
arq
uite
ctòn
ique
s ro
man
es: l
a M
aiso
n C
arré
e de
Nim
es, e
l Pan
teó
de R
oma,
el t
eatr
e de
Mèr
ida,
el C
olos
seu
de R
oma,
la b
asíli
ca d
e M
axen
ci i
de C
onst
antí
a Ro
ma,
el p
ont d
’Alc
ànta
ra,
l’aqü
educ
te d
e Se
gòvi
a, l’a
rc d
e Ti
t i la
col
umna
de
Traj
à a
Rom
a .Id
entif
ica,
ana
litza
i co
men
ta le
s se
güen
ts e
scul
ture
s ro
man
es: l
’Aug
ust d
e Pr
i-m
a Po
rta,
l’est
àtua
eqü
estr
e de
Mar
c Au
reli,
el r
elle
u de
l’arc
de
Tit (
deta
ll de
ls
sold
ats
amb
el c
anel
obre
i al
tres
obj
ecte
s de
l tem
ple
de Je
rusa
lem
), el
relle
u de
la
col
umna
de
Traj
à .El
abor
ar i
expo
sar,
indi
vidu
alm
ent o
en
grup
, tre
balls
de
rece
rca
utili
tzan
t tan
t m
itjan
s tra
dici
onal
s co
m le
s te
cnol
ogie
s de
la in
form
ació
i la
com
unic
ació
.El
abor
a un
treb
all d
e re
cerc
a so
bre
Fídi
es .
Elab
ora
un tr
ebal
l de
rece
rca
sobr
e el
deb
at re
fere
nt a
l’aut
oria
gre
ga o
rom
ana
del g
rup
escu
ltòric
de
Laoc
oont
i el
s se
us fi
lls .
Resp
ecta
r les
obr
es a
rtís
tique
s de
l’ant
igui
tat g
reco
rom
ana
i val
orar
-ne
la q
ua-
litat
en
rela
ció
amb
l’èpo
ca e
n qu
è es
var
en c
rear
i la
impo
rtàn
cia
com
a p
atri-
mon
i esc
às i
insu
bstit
uïbl
e qu
e ca
l con
serv
ar .
Con
fecc
iona
un
catà
leg,
am
b br
eus
com
enta
ris, d
e le
s ob
res
més
relle
vant
s d’
art a
ntic
que
es
cons
erve
n a
la p
ròpi
a co
mun
itat a
utòn
oma .
Util
itzar
la te
rmin
olog
ia e
spec
ífica
de
l’art
en
les
expo
sici
ons
oral
s i e
scrit
es i
deno
min
ar a
mb
prec
isió
els
prin
cipa
ls e
lem
ents
i tè
cniq
ues .
Crit
eri d
’ava
luac
ió n
úm . 6
és
aplic
able
a to
ts e
ls e
stàn
dard
s d’
apre
nent
atge
.
- 78 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
2N
AIX
EMEN
T D
E LA
TR
AD
I-C
IÓR
AR
TÍST
ICA
OC
CID
EN-
TAL:
L’A
RT
MED
IEVA
LL’a
port
ació
cris
tiana
a l’a
rqui
-te
ctur
a i l
a ic
onog
rafia
.C
onfig
urac
ió i
dese
nvol
upa-
men
t de
l’art
rom
ànic
. Esg
lési
-es
i m
ones
tirs .
La
icon
ogra
fia
rom
ànic
a .L’a
port
ació
del
gòt
ic, e
xpre
ssió
d’
una
cultu
ra u
rban
a . L
a ca
te-
dral
i l’a
rqui
tect
ura
civi
l . M
oda-
litat
s es
cultò
rique
s . L
a pi
ntur
a ita
liana
i fla
men
ca, o
rigen
de
la
pint
ura
mod
erna
.El
pec
ulia
r des
envo
lupa
men
t ar
tístic
de
la p
enín
sula
Ibèr
ica .
A
rt h
ispa
nom
usul
mà .
El r
omà-
nic
al C
amí d
e Sa
nt Ja
ume .
El
gòtic
i la
llar
ga d
urad
a d’
aque
st
estil
.L’a
rt g
òtic
de
les
Illes
Bal
ears
.
Reco
nèix
er i
expl
icar
les
conc
epci
ons
estè
tique
s i l
es c
arac
terís
tique
s es
sen-
cial
s de
l’art
med
ieva
l i re
laci
onar
cad
a un
del
s es
tils
d’aq
uest
per
íode
am
b el
s re
spec
tius
cont
exto
s hi
stòr
ics
i cul
tura
ls .
Expl
ica
les
cara
cter
ístiq
ues
esse
ncia
ls d
e l’a
rt p
aleo
cris
tià i
com
evo
luci
ona
en
el te
mps
a p
artir
de
font
s hi
stòr
ique
s o
hist
orio
gràf
ique
s .D
escr
iu l’o
rigen
, les
car
acte
rístiq
ues
i la
func
ió d
e la
bas
ílica
pal
eocr
istia
na .
Des
criu
les
cara
cter
ístiq
ues
i la
func
ió d
els
bapt
iste
ris, e
ls m
auso
leus
i el
s m
ar-
tyriu
ms
pale
ocris
tians
i de
cad
a un
a de
les
part
s qu
e el
s co
nfor
men
.Ex
plic
a l’e
volu
ció
de la
pin
tura
i el
mos
aic
a l’a
rt p
aleo
cris
tià, a
mb
espe
cial
refe
-rè
ncia
a la
icon
ogra
fia . E
xplic
a le
s ca
ract
erís
tique
s es
senc
ials
de
l’art
biz
antí
a pa
rtir
de fo
nts
hist
òriq
ues
o hi
stor
iogr
àfiq
ues .
Exp
lica
l’arq
uite
ctur
a bi
zant
ina
a tra
vés
de l’e
sglé
sia
de S
anta
Sof
ia d
e C
onst
antin
oble
.D
escr
iu le
s ca
ract
erís
tique
s de
l mos
aic
biza
ntí i
del
s te
mes
icon
ogrà
fics
del
Pant
ocrà
tor,
la M
are
de D
éu i
la d
eisi
, aix
í com
la in
fluèn
cia
que
exer
ceix
en e
n l’a
rt o
ccid
enta
l .D
efin
eix
el c
once
pte
d’ar
t pre
rom
ànic
i es
peci
fica
les
man
ifest
acio
ns d
’aqu
est
estil
a E
span
ya . I
dent
ifica
les
obre
s se
güen
ts i
les
clas
sific
a ra
onad
amen
t se-
gons
l’est
il: S
an P
edro
de
la N
ave
(Zam
ora)
, San
ta M
aría
del
Nar
anco
(Ovi
edo)
i Sa
n M
igue
l de
la E
scal
ada
(Lle
ó) .
0 .
Des
criu
les
cara
cter
ístiq
ues
gene
rals
de
l’art
rom
ànic
a p
artir
de
font
s hi
stò-
rique
s o
hist
orio
gràf
ique
s .1 .
Des
criu
les
cara
cter
ístiq
ues
i la
func
ió d
e le
s es
glés
ies
i els
mon
estir
s en
l’a
rt ro
màn
ic .
2 .
Expl
ica
les
cara
cter
ístiq
ues
de l’e
scul
tura
i la
pin
tura
rom
àniq
ues,
am
b es
-pe
cial
refe
rènc
ia a
la ic
onog
rafia
.3 .
D
escr
iu le
s ca
ract
erís
tique
s ge
nera
ls d
e l’a
rt g
òtic
a p
artir
de
font
s hi
stòr
i-qu
es o
his
torio
gràf
ique
s .4 .
D
escr
iu le
s ca
ract
erís
tique
s i l
’evo
luci
ó de
l’arq
uite
ctur
a gò
tica
i esp
ecifi
ca
els
canv
is q
ue in
trod
ueix
resp
ecte
de
la ro
màn
ica .
5 .
Expl
ica
les
cara
cter
ístiq
ues
i l’e
volu
ció
de l’a
rqui
tect
ura
gòtic
a a
Espa
nya .
6 .
Des
criu
les
cara
cter
ístiq
ues
i l’e
volu
ció
de l’e
scul
tura
gòt
ica
i esp
ecifi
ca le
s di
ferè
ncie
s tip
ològ
ique
s, fo
rmal
s i i
cono
gràf
ique
s qu
e pr
esen
ta re
spec
te d
e l’e
scul
tura
rom
ànic
a .
- 79 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
2 (c
ont .)
7 . Re
cone
ix i
expl
ica
les
inno
vaci
ons
de la
pin
tura
de
Gio
tto i
del T
rece
nto
italià
resp
ecte
de
la p
intu
ra ro
màn
ica
i biz
antin
a .8 .
Ex
plic
a le
s in
nova
cion
s de
la p
intu
ra fl
amen
ca d
el s
egle
XV
i esm
enta
alg
u-ne
s ob
res
dels
prin
cipa
ls re
pres
enta
nts
d’aq
uest
est
il .9 .
Ex
plic
a le
s ca
ract
erís
tique
s ge
nera
ls d
e l’a
rt is
làm
ic a
par
tir d
e fo
nts
hist
òri-
ques
o h
isto
riogr
àfiq
ues .
10 .
Des
criu
els
tret
s es
senc
ials
de
la m
esqu
ita i
el p
alau
islà
mic
s .11
. Ex
plic
a l’e
volu
ció
de l’a
rt h
ispa
nom
usul
mà .
12 .
Expl
ica
les
cara
cter
ístiq
ues
de l’a
rt m
udèj
ar i
espe
cific
a, a
mb
exem
ples
d’
obre
s co
ncre
tes,
les
dife
rènc
ies
entr
e el
mud
èjar
pop
ular
i el
cor
tesà
.xp
licar
la fu
nció
soc
ial d
e l’a
rt m
edie
val i
esp
ecifi
car e
l pap
er e
xerc
it pe
r clie
nts
i art
iste
s i l
es re
laci
ons
entr
e aq
uest
s .Es
peci
fica
les
rela
cion
s en
tre
els
artis
tes
i els
clie
nts
de l’a
rt ro
màn
ic .
Espe
cific
a le
s re
laci
ons
entr
e el
s ar
tiste
s i e
ls c
lient
s de
l’art
gòt
ic i
com
var
ien
aque
stes
rela
cion
s re
spec
te d
el ro
màn
ic .
Ana
litza
r, co
men
tar i
cla
ssifi
car o
bres
sig
nific
ativ
es d
e l’a
rt m
edie
val a
plic
ant
un m
ètod
e qu
e in
clog
ui d
ifere
nts
enfo
cam
ents
(tèc
nic,
form
al, s
emàn
tic, c
ultu
-ra
l, so
ciol
ògic
i hi
stòr
ic) .
Iden
tific
a, a
nalit
za i
com
enta
el m
osai
c de
l fes
teig
de
l’em
pera
driu
Teo
dora
a
San
Vita
le d
e Ra
venn
a . Id
entif
ica,
ana
litza
i co
men
ta le
s ob
res
arqu
itect
òniq
ues
rom
àniq
ues
segü
ents
: San
t Vic
enç
de C
ardo
na, S
an M
artín
de
Fróm
ista
, la
cate
dral
de
Sant
iago
de
Com
post
el·la
.Id
entif
ica,
ana
litza
i co
men
ta le
s es
cultu
res
rom
àniq
ues
segü
ents
: el d
ubte
de
sant
Tom
às e
n un
ang
le d
el c
laus
tre
de S
anto
Dom
ingo
de
Silo
s (B
urgo
s), e
l ju
dici
fina
l al t
impà
de
Sant
a Fe
de
Con
cas
(Fra
nça)
, el s
ant s
opar
del
cap
itell
hist
oria
t del
cla
ustr
e de
San
Juan
de
la P
eña
(Osc
a), e
l pòr
tic d
e la
Glò
ria d
e la
ca
tedr
al d
e Sa
ntia
go d
e C
ompo
stel
·la .
Iden
tific
a, a
nalit
za i
com
enta
les
pint
ures
mur
als
rom
àniq
ues
segü
ents
: la
volta
de
l’anu
ncia
ció
als
past
ors
al p
ante
ó re
ial d
e Sa
n Is
idor
o de
Lle
ó; l’a
bsis
de
Sant
Clim
ent d
e Ta
üll (
Llei
da) .
- 80 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
2 (c
ont .)
Iden
tific
a, a
nalit
za i
com
enta
les
segü
ents
obr
es a
rqui
tect
òniq
ues
gòtiq
ues:
la
faça
na o
ccid
enta
l de
la c
ated
ral d
e Re
ims,
l’in
terio
r de
la p
lant
a su
perio
r de
la
Sain
te C
hape
lle d
e Pa
rís, l
a fa
çana
occ
iden
tal i
l’in
terio
r de
la c
ated
ral d
e Ll
eó,
l’int
erio
r de
la c
ated
ral d
e Ba
rcel
ona,
l’in
terio
r de
l’esg
lési
a de
San
Juan
de
los
Reye
s, a
Tol
edo .
Iden
tific
a, a
nalit
za i
com
enta
les
escu
lture
s gò
tique
s se
güen
ts: e
l gru
p de
l’a
nunc
iaci
ó i l
a vi
sita
ció
de la
cat
edra
l de
Reim
s, e
l tim
pà d
e la
por
tada
del
Sa
rmen
tal d
e la
cat
edra
l de
Burg
os, e
l ret
aule
de
Gil
de S
iloé
a la
car
toix
a de
M
iraflo
res
(Bur
gos)
.Id
entif
ica,
ana
litza
i co
men
ta le
s pi
ntur
es g
òtiq
ues
segü
ents
: esc
ena
de la
fugi
-da
a E
gipt
e de
Gio
tto, a
la c
apel
la S
crov
egni
, de
Pàdu
a; E
l mat
rimon
i Arn
olfin
i, de
Jan
van
Eyck
; El d
aval
lam
ent d
e la
cre
u, d
e Ro
gier
van
der
Wey
den;
El j
ardí
de
les
delíc
ies,
del
Bos
ch .
Iden
tific
a, a
nalit
za i
com
enta
les
obre
s hi
span
omus
ulm
anes
seg
üent
s: la
mes
-qu
ita d
e C
òrdo
va; e
l pal
au d
e l’A
ljafe
ria d
e Sa
rago
ssa;
la G
irald
a de
Sev
illa;
l’A
lham
bra
de G
rana
da .
labo
rar i
exp
osar
, ind
ivid
ualm
ent o
en
grup
, tre
balls
de
rece
rca
utili
tzan
t tan
t m
itjan
s tra
dici
onal
s co
m le
s te
cnol
ogie
s de
la in
form
ació
i la
com
unic
ació
.El
abor
a un
treb
all d
e re
cerc
a so
bre
el tr
acta
men
t ico
nogr
àfic
i el
sig
nific
at d
e la
vi
sió
apoc
alíp
tica
de C
rist i
el j
udic
i fin
al e
n l’a
rt m
edie
val .
espe
ctar
les
obre
s de
l’art
med
ieva
l i v
alor
ar-n
e la
qua
litat
en
rela
ció
amb
l’èpo
-ca
en
què
es v
aren
cre
ar i
la im
port
ànci
a co
m a
pat
rimon
i que
cal
con
serv
ar .
Expl
ica
la im
port
ànci
a de
l’art
rom
ànic
al C
amí d
e Sa
nt Ja
ume .
Con
fecc
iona
un
catà
leg,
am
b br
eus
com
enta
ris, d
e le
s ob
res
més
relle
vant
s d’
art m
edie
val q
ue e
s co
nser
ven
a le
s Ill
es B
alea
rs .
tilitz
ar la
term
inol
ogia
esp
ecífi
ca d
e l’a
rt e
n le
s ex
posi
cion
s or
als
i esc
rites
i de
nom
inar
am
b pr
ecis
ió e
ls p
rinci
pals
ele
men
ts i
tècn
ique
s .rit
eri d
’ava
luac
ió n
úm . 6
és
aplic
able
a to
ts e
ls e
stàn
dard
s d’
apre
nent
atge
.
- 81 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
3D
ESEN
VOLU
PAM
ENT
I EVO
-LU
CIÓ
DE
L’AR
T EU
RO
PEU
AL
MÓ
N C
ON
TEM
POR
AN
IEl
Ren
aixe
men
t . M
ecen
es i
artis
tes .
Orig
en i
dese
nvol
u-pa
men
t del
nou
llen
guat
ge e
n ar
quite
ctur
a, e
scul
tura
i pi
ntur
a .
Apo
rtac
ions
del
s gr
ans
artis
tes
del R
enai
xem
ent i
talià
.La
rece
pció
de
l’est
ètic
a re
nai-
xent
ista
a la
pen
ínsu
la Ib
èric
a i
a le
s Ill
es B
alea
rs .
Uni
tat i
div
ersi
tat d
el b
arro
c .
El ll
engu
atge
art
ístic
al s
erve
i de
l pod
er c
ivil
i de
l’ecl
esià
stic
. L’u
rban
ism
e ba
rroc
. Esg
lési
es i
pala
us . P
rinci
pals
tend
ènci
es .
El b
arro
c hi
spàn
ic i
el b
alea
r . U
rban
ism
e i a
rqui
tect
ura .
Imat
-ge
ria b
arro
ca . L
’apo
rtac
ió d
e la
pin
tura
esp
anyo
la: l
es g
rans
fig
ures
del
seg
le d
’or .
El s
egle
XVI
II . L
a pe
rviv
ènci
a de
l bar
roc .
El r
efin
amen
t roc
o-có
. Neo
clas
sici
sme
i Rom
anti-
cism
e .
Reco
nèix
er i
expl
icar
les
conc
epci
ons
estè
tique
s i l
es c
arac
terís
tique
s es
senc
i-al
s de
l’art
de
l’eda
t mod
erna
, des
del
Ren
aixe
men
t fin
s al
seg
le X
VIII,
i re
laci
o-na
r cad
a un
del
s es
tils
amb
els
resp
ectiu
s co
ntex
tos
hist
òric
s i c
ultu
rals
.Ex
plic
a le
s ca
ract
erís
tique
s es
senc
ials
i la
per
iodi
tzac
ió d
el R
enai
xem
ent i
talià
a
part
ir de
font
s hi
stòr
ique
s o
hist
orio
gràf
ique
s .Es
peci
fica
les
cara
cter
ístiq
ues
de l’a
rqui
tect
ura
rena
ixen
tista
ital
iana
i ex
plic
a co
m e
volu
cion
a de
s de
l Qua
ttroc
ento
al m
anie
rism
e .Es
peci
fica
les
cara
cter
ístiq
ues
de l’e
scul
tura
rena
ixen
tista
ital
iana
i ex
plic
a co
m
evol
ucio
na d
es d
el Q
uattr
ocen
to a
l man
ieris
me .
Espe
cific
a le
s ca
ract
erís
tique
s de
la p
intu
ra re
naix
entis
ta it
alia
na i
expl
ica
com
ev
oluc
iona
des
del
Qua
ttroc
ento
al m
anie
rism
e .C
ompa
ra la
pin
tura
ital
iana
del
Qua
ttroc
ento
am
b la
del
s pi
ntor
s gò
tics
fla-
men
cs c
onte
mpo
rani
s .Ex
plic
a la
pec
ulia
ritat
de
la p
intu
ra v
enec
iana
del
Cin
quec
ento
i es
men
ta e
ls
artis
tes
més
repr
esen
tatiu
s .Es
peci
fica
les
cara
cter
ístiq
ues
pecu
liars
del
Ren
aixe
men
t esp
anyo
l i e
l com
pa-
ra a
mb
l’ita
lià . D
escr
iu l’e
volu
ció
de l’a
rqui
tect
ura
rena
ixen
tista
esp
anyo
la .
Expl
ica
la p
ecul
iarit
at d
e l’e
scul
tura
rena
ixen
tista
esp
anyo
la .
0 .
Expl
ica
les
cara
cter
ístiq
ues
de la
pin
tura
d’E
l Gre
co a
trav
és d
’alg
unes
de
les
seve
s ob
res
més
repr
esen
tativ
es .
1 . Ex
plic
a le
s ca
ract
erís
tique
s es
senc
ials
del
bar
roc .
2 .
Espe
cific
a le
s di
ferè
ncie
s en
tre la
con
cepc
ió b
arro
ca d
e l’a
rt i
la re
naix
entis
ta .
3 .
Com
para
l’arq
uite
ctur
a ba
rroc
a am
b la
rena
ixen
tista
.4 .
Ex
plic
a le
s ca
ract
erís
tique
s ge
nera
ls d
e l’u
rban
ism
e ba
rroc
.5 .
C
ompa
ra l’e
scul
tura
bar
roca
am
b la
rena
ixen
tista
a tr
avés
de
la re
pres
enta
-ci
ó qu
e fa
n de
Dav
id M
ique
l Àng
el i
Bern
ini .
6 .
Des
criu
les
cara
cter
ístiq
ues
gene
rals
de
la p
intu
ra b
arro
ca i
espe
cific
a le
s di
ferè
ncie
s en
tre
l’Eur
opa
catò
lica
i la
prot
esta
nt .
7 . D
istin
geix
i ca
ract
eritz
a le
s gr
ans
tend
ènci
es d
e la
pin
tura
bar
roca
a It
àlia
i el
s pr
inci
pals
repr
esen
tant
s .8 .
Es
peci
fica
les
pecu
liarit
ats
de la
pin
tura
bar
roca
flam
enca
i ho
land
esa .
- 82 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
3 (c
ont .)
9 .
Expl
ica
les
cara
cter
ístiq
ues
de l’
urba
nism
e ba
rroc
a E
span
ya i
l’evo
luci
ó de
l’a
rqui
tect
ura
dura
nt e
l seg
le X
VII .
10 .
Expl
ica
les
cara
cter
ístiq
ues
de la
imat
geria
bar
roca
esp
anyo
la d
el s
egle
XV
II i c
ompa
ra l’e
scol
a ca
stel
lana
am
b l’a
ndal
usa .
11 .
Expl
ica
les
cara
cter
ístiq
ues
gene
rals
de
la p
intu
ra e
span
yola
del
seg
le X
VII .
12 .
Des
criu
les
cara
cter
ístiq
ues
i l’e
volu
ció
de la
pin
tura
de
Velá
zque
z a
travé
s d’
algu
nes
de le
s se
ves
obre
s m
és s
igni
ficat
ives
.13
. Ex
plic
a el
seg
le X
VIII
com
una
èpo
ca d
e co
exis
tènc
ia d
e ve
lls i
nous
est
ils
artís
tics
en u
n co
ntex
t his
tòric
de
canv
is p
rofu
nds .
14 .
Com
para
el b
arro
c ta
rdà
i el r
ococ
ó i e
spec
ifica
la d
ifere
nt c
once
pció
de
la
vida
i l’a
rt q
ue re
pres
ente
n un
est
il i l
’altr
e .15
. Ex
plic
a le
s ra
ons
de l’a
paric
ió d
el n
eocl
assi
cism
e i l
es c
arac
terís
tique
s ge
-ne
rals
d’a
ques
t est
il en
arq
uite
ctur
a, e
scul
tura
i pi
ntur
a .16
. C
omen
ta l’e
scul
tura
neo
clàs
sica
a tr
avés
de
l’obr
a de
Can
ova .
17 .
Espe
cific
a le
s po
ssib
les
coin
cidè
ncie
s en
tre
el n
eocl
assi
cism
e i e
l Rom
anti-
cism
e a
la p
intu
ra d
e D
avid
.18
. D
istin
geix
el c
orre
nt tr
adic
iona
l del
cla
ssic
ista
de
l’arq
uite
ctur
a ba
rroc
a es
pany
ola
del s
egle
XVI
II .19
. Ex
plic
a la
figu
ra d
e Sa
lzill
o co
m a
dar
rer r
epre
sent
ant d
e la
imat
geria
relig
i-os
a es
pany
ola
en fu
sta
polic
rom
ada .
Expl
icar
la fu
nció
soc
ial d
e l’a
rt i
espe
cific
ar e
l pap
er e
xerc
it pe
r mec
enes
, aca
-dè
mie
s, c
lient
s i a
rtis
tes
i les
rela
cion
s en
tre
aque
sts .
Des
criu
la p
ràct
ica
del m
ecen
atge
al R
enai
xem
ent i
talià
i le
s no
ves
reiv
indi
ca-
cion
s de
ls a
rtis
tes
en re
laci
ó am
b el
seu
reco
neix
emen
t soc
ial i
la n
atur
ales
a de
la
sev
a ta
sca .
Des
criu
el p
aper
exe
rcit
per l
es a
cadè
mie
s al
seg
le X
VIII
a to
t Eur
opa,
en
part
i-cu
lar,
pel S
aló
de P
arís
.A
nalit
zar,
com
enta
r i c
lass
ifica
r obr
es s
igni
ficat
ives
de
l’art
de
l’eda
t mod
erna
ap
lican
t un
mèt
ode
que
incl
ogui
dife
rent
s en
foca
men
ts (t
ècni
c, fo
rmal
, sem
àn-
tic, c
ultu
ral,
soci
ològ
ic i
hist
òric
) .
- 83 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
3 (c
ont .)
Iden
tific
a, a
nalit
za i
com
enta
les
segü
ents
obr
es a
rqui
tect
òniq
ues
del R
enai
xem
ent
italià
: la c
úpul
a de
San
ta M
aria
del
Fio
re i
l’inte
rior d
e l’e
sglé
sia d
e Sa
n Lo
renz
o,
ambd
ues
a Fl
orèn
cia
i obr
a de
Bru
nelle
schi
; el p
alau
Mèd
ici-R
icca
rdi, d
e M
iche
lozz
o,
a Fl
orèn
cia;
la fa
çana
de
Sant
a M
aria
Nov
ella
i de
l pal
au R
ucel
lai, a
mbd
ós a
Flo
rènc
ia
i obr
a d’A
lber
ti; e
l tem
plet
de
San
Piet
ro in
Mon
torio
, de
Bram
ante
, a R
oma;
la c
úpul
a i e
l pro
ject
e de
pla
nta
de S
ant P
ere
del V
atic
à, d
e M
ique
l Àng
el; I
l Ges
ù, a
Rom
a, d
e G
iaco
mo
della
Por
ta i
Vign
ola;
Villa
Cap
ra (L
a Ro
tond
a), d
e Pa
lladi
o, a
Vic
enza
, .Id
entif
ica,
ana
litza
i co
men
ta le
s se
güen
ts e
scul
ture
s de
l Ren
aixe
men
t ita
lià: e
l pri-
mer
pla
fó d
e le
s po
rtes
del P
arad
ís (d
e la
cre
ació
del
món
a l’e
xpul
sió
del P
arad
ís),
de G
hibe
rti;
el D
avid
i el
Gat
tam
elat
a, d
e D
onat
ello
; la
Piet
at d
el V
atic
à, e
l Dav
id i
les
tom
bes
dels
Mèd
ici, d
e M
ique
l Àng
el; E
l rap
te d
e le
s sa
bine
s, d
e G
iam
bolo
gna .
Iden
tific
a, a
nalit
za i
com
enta
les
segü
ents
pin
ture
s de
l Ren
aixe
men
t ita
lià: E
l trib
ut d
e la
mon
eda
i la T
rinita
t, de
Mas
acci
o; l’A
nunc
iaci
ó de
l con
vent
de
San
Mar
co, a
Flo
-rè
ncia
, de
Fra
Ange
lico;
la M
are
de D
éu d
el d
uc d
’Urb
ino,
de
Pier
o de
lla F
ranc
esca
; La
Mar
e de
Déu
de
les
roqu
es, E
l San
t Sop
ar i
La G
ioco
nda,
de
Leon
ardo
da
Vinc
i; l’E
scol
a d’A
tene
s, de
Raf
ael;
la v
olta
i el
judi
ci fi
nal d
e la
Cap
ella
Six
tina,
de
Miq
uel
Ànge
l; La
tem
pest
a, d
e G
iorg
ione
; la V
enus
d’U
rbin
o i C
arle
s V
a M
ühlb
erg,
de
Tici
à;
El la
vato
ri de
ls pe
us, d
’Il Ti
ntor
etto
; les
Noc
es d
e C
anà,
d’Il
Vero
nese
.Id
entif
ica,
ana
litza
i co
men
ta le
s se
güen
ts o
bres
arq
uite
ctòn
ique
s de
l Ren
aixe
-m
ent e
span
yol:
la fa
çana
de
la U
nive
rsita
t de
Sala
man
ca; e
l pal
au d
e C
arle
s V
a l’A
lham
bra
de G
rana
da, d
e Pe
dro
Mac
huca
; el m
ones
tir d
e Sa
n Lo
renz
o d’
El
Esco
rial,
de Ju
an d
e H
erre
ra .
Iden
tific
a, a
nalit
za i
com
enta
les
segü
ents
obr
es e
scul
tòriq
ues
del R
enai
xem
ent
espa
nyol
: el S
acrif
ici d
’Isaa
c de
l ret
aule
de
San
Beni
to d
e Va
llado
lid, d
’Alo
nso
Berr
ugue
te; e
l San
t Ent
erra
men
t, de
Juan
de
Juni
.Id
entif
ica,
ana
litza
i co
men
ta le
s se
güen
ts p
intu
res
d’El
Gre
co: L
’esp
olia
ció,
La
Sant
a Ll
iga
o l’A
dora
ció
del n
om d
e Je
sús,
El m
artir
i de
sant
Mau
rici,
L’ent
erra
-m
ent d
el s
enyo
r d’O
rgaz
, L’a
dora
ció
dels
pas
tors
, El c
aval
ler d
e la
mà
al p
it .Id
entif
ica,
ana
litza
i co
men
ta le
s se
güen
ts o
bres
arq
uite
ctòn
ique
s de
l bar
roc
euro
-pe
u de
l seg
le X
VII:
la fa
çana
de
Sant
Per
e de
l Vat
icà,
de
Car
lo M
ader
no; l
a co
lum
-na
ta d
e la
pla
ça d
e Sa
nt P
ere
del V
atic
à, d
e Be
rnin
i; Sa
n C
arlo
alle
Qua
ttro
Font
a-ne
, a R
oma,
de
Borro
min
i; el
pal
au d
e Ve
rsal
les,
de
Le V
au, J
. H . M
ansa
rt i
Le N
ôtre
.
- 84 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
3 (c
ont .)
Iden
tific
a, a
nalit
za i
com
enta
les
segü
ents
esc
ultu
res
de B
erni
ni: D
avid
, Apo
l·lo
i Daf
ne, l
’Èxt
asi d
e Sa
nta
Tere
sa, l
a cà
tedr
a de
San
t Per
e .Id
entif
ica,
ana
litza
i co
men
ta le
s se
güen
ts p
intu
res
del b
arro
c eu
rope
u de
l se-
gle
XVII:
la V
ocac
ió d
e sa
nt M
ateu
i La
mor
t de
la M
are
de D
éu, d
e C
arav
aggi
o;
El tr
iom
f de
Bacu
s i A
riadn
a, a
la v
olta
del
pal
au F
arne
se, a
Rom
a, d
’Ann
ibal
e C
arra
cci;
l’Ado
raci
ó de
l nom
de
Jesú
s, a
la v
olta
d’Il
Ges
ù, a
Rom
a, d
e G
aulli
(Il
Baci
ccia
); l’A
dora
ció
dels
Rei
s, L
es tr
es g
ràci
es i
El ja
rdí d
e l’a
mor
, de
Rube
ns;
La ll
içó
d’an
atom
ia d
el d
octo
r Tul
p i l
a Ro
nda
de n
it, d
e Re
mbr
andt
.Id
entif
ica,
ana
litza
i co
men
ta le
s se
güen
ts o
bres
arq
uite
ctòn
ique
s de
l bar
roc
espa
nyol
del
seg
le X
VII:
la p
laça
Maj
or d
e M
adrid
, de
Juan
Góm
ez d
e M
ora;
el
reta
ule
de S
an E
steb
an d
e Sa
lam
anca
, de
José
Ben
ito C
hurr
igue
ra .
1 . Id
entif
ica,
ana
litza
i co
men
ta le
s se
güen
ts e
scul
ture
s de
l bar
roc
espa
nyol
de
l seg
le X
VII:
la P
ieta
t de
Gre
gorio
Fer
nánd
ez, l
a Im
mac
ulad
a de
l far
isto
l, d’
Alo
nso
Can
o; M
agda
lena
pen
itent
, de
Pedr
o de
Men
a .2 .
Id
entif
ica,
ana
litza
i co
men
ta le
s se
güen
ts p
intu
res
del b
arro
c es
pany
ol d
el
segl
e XV
II: E
l mar
tiri d
e sa
nt F
elip
, El s
omni
de
Jaco
b i E
l les
iona
t, de
Rib
era;
la
Nat
ura
mor
ta d
el M
useu
del
Pra
do, d
e Zu
rbar
án; L
’aig
uade
r de
Sevi
lla, E
ls
borr
atxo
s, L
a fa
rga
de V
ulcà
, La
rend
ició
de
Bred
a, E
l prín
cep
Balta
sar C
arle
s a
cava
ll, L
a Ve
nus
del m
irall,
Las
Men
inas
i Le
s fil
oses
, de
Velá
zque
z; L
a Sa
grad
a Fa
míli
a de
l’oce
llet,
La In
mac
ulad
a d’
El E
scor
ial,
Els
nens
de
la p
etxi
na i
Nen
s ju
gant
als
dau
s, d
e M
urill
o .3 .
Id
entif
ica,
ana
litza
i co
men
ta le
s se
güen
ts o
bres
arq
uite
ctòn
ique
s de
l seg
le
XVIII
: la
faça
na d
e l’h
ospi
ci d
e Sa
n Fe
rnan
do d
e M
adrid
, de
Pedr
o de
Rib
era;
la
faça
na d
e l’O
brad
oiro
de
la c
ated
ral d
e Sa
ntia
go d
e C
ompo
stel
·la, d
e C
asas
i N
ovoa
; el P
alau
Rei
al d
e M
adrid
, de
Juva
ra i
Sacc
hetti
; el P
ante
ó de
Par
ís, d
e So
ufflo
t; el
Mus
eu d
el P
rado
, de
Juan
de
Villa
nuev
a, a
Mad
rid .
4 .
Iden
tific
a, a
nalit
za i
com
enta
les
segü
ents
obr
es e
scul
tòriq
ues
del s
egle
XVI
II:
L’ora
ció
a l’h
ort,
de S
alzi
llo; E
ros
i Psi
que
i Pau
lina
Bona
part
e, d
e C
anov
a .5 .
Id
entif
ica,
ana
litza
i co
men
ta le
s se
güen
ts o
bres
de
Dav
id: E
l jur
amen
t del
s H
orac
is i
La m
ort d
e M
arat
.El
abor
ar i
expo
sar,
indi
vidu
alm
ent o
en
grup
, tre
balls
de
rece
rca
utili
tzan
t tan
t m
itjan
s tra
dici
onal
s co
m le
s te
cnol
ogie
s de
la in
form
ació
i la
com
unic
ació
.
- 85 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
3 (c
ont .)
Elab
ora
un tr
ebal
l de
rece
rca
sobr
e el
pro
cés
de c
onst
rucc
ió d
e la
nov
a ba
sílic
a de
San
t Per
e de
l Vat
icà
al ll
arg
dels
seg
les
XVI i
XVI
I .Re
spec
tar l
es o
bres
de
l’art
de
l’eda
t mod
erna
i va
lora
r-ne
la q
ualit
at e
n re
laci
ó am
b l’è
poca
en
què
es v
aren
cre
ar i
la im
port
ànci
a co
m a
pat
rimon
i que
cal
con
serv
ar .
Con
fecc
iona
un
catà
leg,
am
b br
eus
com
enta
ris, d
e le
s ob
res
d’ar
t més
relle
vant
s de
ls s
egle
s XV
I al X
VIII
que
es c
onse
rven
a la
prò
pia
com
unita
t aut
ònom
a .til
itzar
la te
rmin
olog
ia e
spec
ífica
de
l’art
en
les
expo
sici
ons
oral
s i e
scrit
es i
deno
min
ar a
mb
prec
isió
els
prin
cipa
ls e
lem
ents
i tè
cniq
ues .
Crit
eri d
’ava
luac
ió n
úm . 6
és
aplic
able
a to
ts e
ls e
stàn
dard
s d’
apre
nent
atge
.4
EL S
EGLE
XIX
: L’A
RT
D’U
N
MÓ
N E
N T
RA
NSF
OR
MA
CIÓ
La fi
gura
de
Goy
a .La
revo
luci
ó in
dust
rial i
l’im
-pa
cte
dels
nou
s m
ater
ials
en
l’arq
uite
ctur
a . D
e l’h
isto
ricis
me
al m
oder
nism
e . E
l mod
erni
sme
a le
s Ill
es B
alea
rs . L
’esc
ola
de
Chi
cago
.El
nai
xem
ent d
e l’u
rban
ism
e m
oder
n . L
’evo
luci
ó de
la p
intu
-ra
: Rom
antic
ism
e, re
alis
me,
im-
pres
sion
ism
e, s
imbo
lism
e . E
ls
post
impr
essi
onis
tes:
el g
erm
en
de le
s av
antg
uard
es p
ictò
rique
s de
l seg
le X
X .L’e
scul
tura
: la
perv
ivèn
cia
del
clas
sici
sme .
Rod
in .
A n
alitz
ar l’o
bra
de G
oya
i ide
ntifi
car-
hi e
ls tr
ets
prop
is d
els
corr
ents
de
la s
eva
èpoc
a i e
ls q
ue a
ntic
ipen
div
erse
s av
antg
uard
es p
oste
riors
.A
nalit
za l’e
volu
ció
de l’o
bra
de G
oya
com
a p
into
r i g
rava
dor d
es q
ue a
rrib
a a
la
cort
fins
al s
eu e
xili
final
a B
orde
us .
Com
para
la v
isió
de
Goy
a en
les
sèrie
s de
gra
vats
Els
cap
ritxo
s i E
ls d
isba
rats
o
prov
erbi
s .Re
conè
ixer
i ex
plic
ar le
s co
ncep
cion
s es
tètiq
ues
i les
car
acte
rístiq
ues
esse
n-ci
als
de l’a
rqui
tect
ura,
l’esc
ultu
ra i
la p
intu
ra d
el s
egle
XIX
i re
laci
onar
cad
a un
de
ls e
stils
am
b el
s se
us re
spec
tius
cont
exto
s hi
stòr
ics
i cul
tura
ls .
Des
criu
les
cara
cter
ístiq
ues
i l’e
volu
ció
de l’a
rqui
tect
ura
del f
erro
al s
egle
XIX
en
rela
ció
amb
els
aven
ços
i les
nec
essi
tats
de
la re
volu
ció
indu
stria
l .Ex
plic
a le
s di
ferè
ncie
s en
tre
engi
nyer
s i a
rqui
tect
es a
la p
rimer
a m
eita
t del
se
gle
XIX .
Exp
lica
les
cara
cter
ístiq
ues
del n
eocl
assi
cism
e ar
quite
ctòn
ic d
uran
t l’i
mpe
ri de
Nap
oleó
.Ex
plic
a le
s ca
ract
erís
tique
s de
l’hi
stor
icis
me
en a
rqui
tect
ura
i com
evo
luci
ona
cap
a l’e
clec
ticis
me .
Exp
lica
les
cara
cter
ístiq
ues
i les
prin
cipa
ls te
ndèn
cies
de
l’arq
uite
ctur
a m
oder
nist
a .Es
peci
fica
les
apor
taci
ons
de l’e
scol
a de
Chi
cago
a l’a
rqui
tect
ura .
Des
criu
les
cara
cter
ístiq
ues
i els
obj
ectiu
s de
les
rem
odel
acio
ns u
rban
es d
e Pa
rís, B
arce
lona
i M
adrid
a la
seg
ona
mei
tat d
el s
egle
XIX
.D
escr
iu le
s ca
ract
erís
tique
s de
l Rom
antic
ism
e en
pin
tura
i di
stin
geix
ent
re e
l Ro
man
ticis
me
de la
líni
a d’
Ingr
es i
el R
oman
ticis
me
del c
olor
de
Gér
icau
lt i
Del
acro
ix .
- 86 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
4 (c
ont .)
Com
para
les
visi
ons
rom
àntiq
ues
del p
aisa
tge
a C
onst
able
i Tu
rner
.0 .
Ex
plic
a el
real
ism
e i l
’apa
rició
d’a
ques
t est
il en
el c
onte
xt d
els
canv
is s
ocia
ls
i cul
tura
ls d
e m
itjan
seg
le X
IX .
1 . C
ompa
ra e
l rea
lism
e am
b el
Rom
antic
ism
e .2 .
D
escr
iu le
s ca
ract
erís
tique
s ge
nera
ls d
e l’i
mpr
essi
onis
me
i el n
eoim
pres
sio-
nism
e .3 .
D
efin
eix
el c
once
pte
de p
ostim
pres
sion
ism
e i e
spec
ifica
les
apor
taci
ons
de
Céz
anne
i Va
n G
ogh
com
a p
recu
rsor
s de
ls g
rans
cor
rent
s ar
tístic
s de
l seg
le
XX .
4 .
Expl
ica
el s
imbo
lism
e de
fina
l del
seg
le X
IX c
om a
reac
ció
dava
nt e
l rea
lis-
me
i l’im
pres
sion
ism
e .5 .
Re
laci
ona
la p
rodu
cció
i l’a
cade
mic
ism
e do
min
ants
a l’
escu
ltura
del
seg
le
XIX
amb
les
trans
form
acio
ns q
ue te
nen
lloc
a le
s ci
utat
s (m
onum
ents
com
me-
mor
atiu
s a
plac
es, p
arcs
i av
ingu
des
i esc
ultu
res
fune
ràrie
s al
s no
us c
emen
ti-ris
) .6 .
Ex
plic
a le
s ca
ract
erís
tique
s de
la re
nova
ció
escu
ltòric
a em
pres
a pe
r Rod
in .
xplic
ar l’e
volu
ció
cap
a la
inde
pend
ènci
a de
ls a
rtis
tes
resp
ecte
als
clie
nts
i es
peci
ficar
el p
aper
exe
rcit
per l
es a
cadè
mie
s, e
ls s
alon
s, le
s ga
lerie
s pr
ivad
es i
els
mar
xant
s .Ex
plic
a el
s ca
nvis
que
es
prod
ueix
en a
l seg
le X
IX e
n le
s re
laci
ons
entr
e ar
tiste
s i c
lient
s, re
ferit
s a
la p
intu
ra .
nalit
zar,
com
enta
r i c
lass
ifica
r obr
es s
igni
ficat
ives
de
l’art
del
seg
le X
IX a
plic
ant
un m
ètod
e qu
e in
clog
ui d
ifere
nts
enfo
cam
ents
(tèc
nic,
form
al, s
emàn
tic, c
ultu
-ra
l, so
ciol
ògic
i hi
stòr
ic) .
Iden
tific
a, a
nalit
za i
com
enta
les
segü
ents
obr
es d
e G
oya:
El p
ara-
sol,
La fa
míli
a de
Car
les
IV, E
l dos
de
mai
g (o
La
càrr
ega
dels
mam
eluc
s), E
ls a
fuse
llam
ents
de
l tre
s de
mai
g; D
esas
tre
núm
. 15
(“I n
o hi
ha
rem
ei”)
de
la s
èrie
Els
des
astr
es
de la
gue
rra;
Sat
urn
devo
rant
un
fill i
La
llete
ra d
e Bo
rdeu
s .Id
entif
ica,
ana
litza
i co
men
ta le
s se
güen
ts o
bres
arq
uite
ctòn
ique
s: e
l tem
ple
de
la M
agda
lena
, a P
arís
, de
Vign
on; e
l Par
lam
ent d
e Lo
ndre
s, d
e Ba
rry
i Pug
in;
l’Aud
itoriu
m d
e C
hica
go, d
e Su
lliva
n i A
dler
; la
torr
e Ei
ffel,
a Pa
rís; e
l tem
ple
de
la S
agra
da F
amíli
a, a
Bar
celo
na, d
e G
audí
.
- 87 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
4 (c
ont .)
Iden
tific
a, a
nalit
za i
com
enta
les
segü
ents
pin
ture
s de
l seg
le X
IX: E
l ban
y tu
rc,
d’In
gres
; El r
ai d
e la
Med
usa,
de
Gér
icau
lt; L
a lli
bert
at g
uian
t el p
oble
, de
De-
lacr
oix;
El c
arro
de
fenc
, de
Con
stab
le; P
luja
, vap
or i
velo
cita
t, de
Tur
ner;
L’en-
terr
amen
t d’O
rnan
s, d
e C
ourb
et; L
’àng
elus
, de
Mill
et; D
inar
sob
re l’
herb
a, d
e M
anet
; Im
pres
sió,
sol
nai
xent
i la
sèr
ie s
obre
la c
ated
ral d
e Ro
uen,
de
Mon
et;
Le M
oulin
de
la G
alet
te, d
e Re
noir;
Una
tard
a de
diu
men
ge a
l’ill
a de
la G
ran-
de Ja
tte, d
e Se
urat
; Jug
ador
s de
car
tes
i Pom
es i
taro
nges
, de
Céz
anne
; La
nit
este
lada
i El
seg
ador
, de
Van
Gog
h; V
isió
des
prés
del
ser
mó
i El m
erca
t (Ta
m
atet
e), d
e G
augu
in .
Iden
tific
a, a
nalit
za i
com
enta
les
segü
ents
obr
es d
e Ro
din:
El p
ensa
dor i
Els
bu
rges
os d
e C
alai
s . la
bora
r i e
xpos
ar, i
ndiv
idua
lmen
t o e
n gr
up, t
reba
lls d
e re
cerc
a ut
ilitz
ant t
ant m
itjan
s tra
dici
onal
s co
m le
s te
cnol
ogie
s de
la in
form
ació
i l
a co
mun
icac
ió .
Elab
ora
un tr
ebal
l de
rece
rca
sobr
e le
s ex
posi
cion
s un
iver
sals
del
seg
le X
IX i
la
impo
rtàn
cia
que
tene
n de
s de
l pun
t de
vist
a ar
quite
ctòn
ic .
Elab
ora
un tr
ebal
l de
rece
rca
sobr
e la
influ
ènci
a de
la fo
togr
afia
i el
gra
vat
japo
nès
en e
l des
envo
lupa
men
t de
l’im
pres
sion
ism
e, a
mb
refe
rènc
ies
a ob
res
conc
rete
s .es
pect
ar le
s ob
res
de l’a
rt d
el s
egle
XIX
i va
lora
r-ne
la q
ualit
at e
n re
laci
ó am
b l’è
poca
en
què
es v
aren
cre
ar i
la im
port
ànci
a co
m a
pat
rimon
i que
cal
con
ser-
var .
Con
fecc
iona
un
catà
leg,
am
b br
eus
com
enta
ris, d
e le
s ob
res
més
relle
vant
s de
l’a
rt d
el s
egle
XIX
que
es
cons
erve
n a
la p
ròpi
a co
mun
itat a
utòn
oma .
tilitz
ar la
term
inol
ogia
esp
ecífi
ca d
e l’a
rt e
n le
s ex
posi
cion
s or
als
i esc
rites
i de
nom
inar
am
b pr
ecis
ió e
ls p
rinci
pals
ele
men
ts i
tècn
ique
s .5
LA R
UP
TUR
A D
E LA
TR
AD
I-C
IÓ: L
’AR
T A
LA
PR
IMER
A
MEI
TAT
DEL
SEG
LE X
XEl
feno
men
de
les
avan
tgua
rdes
a
les
arts
plà
stiq
ues:
fauv
ism
e,
cubi
sme,
futu
rism
e, e
xpre
ssio
-ni
sme,
pin
tura
abs
tract
a,
Reco
nèix
er i
expl
icar
les
conc
epci
ons
estè
tique
s i l
es c
arac
terís
tique
s es
sen-
cial
s de
les
avan
tgua
rdes
art
ístiq
ues
de la
prim
era
mei
tat d
el s
egle
XX
i rel
a-ci
onar
cad
a un
a de
les
avan
tgua
rdes
am
b el
s re
spec
tius
cont
exto
s hi
stòr
ics
i cu
ltura
ls .
Def
inei
x el
con
cept
e d’
avan
tgua
rda
artís
tica
en re
laci
ó am
b el
ritm
e ac
cele
rat
de c
anvi
s en
la s
ocie
tat d
e l’è
poca
i la
llib
erta
t cre
ativ
a de
ls a
rtis
tes
inic
iada
la
cent
úria
ant
erio
r
- 88 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
5 (c
ont .)
dada
ism
e i s
urre
alis
me .
Reno
vaci
ó de
l lle
ngua
tge
arqu
i-te
ctòn
ic: e
l fun
cion
alis
me
del
mov
imen
t mod
ern
i l’a
rqui
tec-
tura
org
ànic
a .
Des
criu
l’orig
en i
les
cara
cter
ístiq
ues
del f
auvi
sme .
Des
criu
el p
rocé
s de
ges
taci
ó i l
es c
arac
terís
tique
s de
l cub
ism
e i d
istin
geix
el
cubi
sme
anal
ític
del s
intè
tic .
Des
criu
l’id
eari
i els
prin
cipi
s bà
sics
del
futu
rism
e .Id
entif
ica
els
ante
cede
nts
de l’e
xpre
ssio
nism
e al
seg
le X
IX, e
xplic
a le
s ca
rac-
terís
tique
s ge
nera
ls i
espe
cific
a le
s di
ferè
ncie
s en
tre
els
grup
s al
eman
ys D
ie
Brüc
ke i
Der
Bla
ue R
eite
r .D
escr
iu e
l pro
cés
de g
esta
ció
i les
car
acte
rístiq
ues
de la
pin
tura
abs
tract
a, d
is-
tinge
ix e
l ves
sant
cro
màt
ic i
el g
eom
ètric
i es
peci
fica
algu
ns d
els
corr
ents
més
si
gnifi
catiu
s, c
om e
l sup
rem
atis
me
rus
o el
neo
plas
ticis
me .
Des
criu
les
cara
cter
ístiq
ues
del d
adai
sme
com
a a
ctitu
d pr
ovoc
ador
a en
un
con-
text
de
cris
i . Ex
plic
a l’o
rigen
, les
car
acte
rístiq
ues
i els
obj
ectiu
s de
l sur
real
ism
e .Ex
plic
a la
impo
rtàn
cia
dels
pin
tors
esp
anyo
ls P
icas
so, M
iró i
Dal
í en
el d
esen
-vo
lupa
men
t de
les
avan
tgua
rdes
art
ístiq
ues .
0 .
Expl
ica
la re
nova
ció
tem
àtic
a, tè
cnic
a i f
orm
al d
e l’e
scul
tura
a la
prim
era
mei
tat d
el s
egle
XX
i dis
tinge
ix le
s ob
res
que
esta
n re
laci
onad
es a
mb
les
avan
t-gu
arde
s pi
ctòr
ique
s i l
es q
ue u
tilitz
en re
curs
os o
llen
guat
ges
inde
pend
ents
.1 .
Expl
ica
el p
rocé
s de
con
figur
ació
i el
s tr
ets
esse
ncia
ls d
el m
ovim
ent m
o-de
rn e
n ar
quite
ctur
a .2 .
Es
peci
fica
les
apor
taci
ons
de l’a
rqui
tect
ura
orgà
nica
al m
ovim
ent m
oder
n .na
litza
r, co
men
tar i
cla
ssifi
car o
bres
sig
nific
ativ
es d
e l’a
rt d
e la
prim
era
mei
tat
del s
egle
XX
aplic
ant u
n m
ètod
e qu
e in
clog
ui d
ifere
nts
enfo
cam
ents
(tèc
nic,
fo
rmal
, sem
àntic
, cul
tura
l, so
ciol
ògic
i hi
stòr
ic) .
Iden
tific
a, a
nalit
za i
com
enta
les
obre
s se
güen
ts: L
’ale
gria
de
viur
e, d
e M
atis
se; L
es s
enyo
rete
s de
l car
rer d
’Avi
-ny
ó, R
etra
t d’A
mbr
oise
Vol
lard
, Nat
ura
mor
ta a
mb
cadi
ra d
e re
ixet
a i G
uern
ica,
de
Pic
asso
; La
ciut
at q
ue e
mer
geix
, de
Bocc
ioni
; El c
rit, d
e M
unch
; El c
arre
r, de
Kirc
hner
; Líri
ca i
Sobr
e bl
anc
II, d
e K
andi
nsky
; Qua
drat
neg
re, d
e M
alev
itx;
Com
posi
ció
II, d
e M
ondr
ian;
L .H
.O .O
.Q .,
de D
ucha
mp;
L’e
lefa
nt d
e le
s C
èleb
es,
d’Er
nst;
La c
lau
dels
cam
ps, d
e M
agrit
te; E
l car
nava
l d’A
rlequ
í i D
ones
i oc
ells
a
la ll
um d
e la
llun
a, d
e M
iró; E
l joc
lúgu
bre
i La
pers
istè
ncia
de
la m
emòr
ia, d
e D
alí .
- 89 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
5 (c
ont .)
Iden
tific
a, a
nalit
za i
com
enta
les
obre
s es
cultò
rique
s se
güen
ts: E
l pro
feta
, de
Gar
gallo
; For
mes
úni
ques
de
cont
inuï
tat a
l’esp
ai, d
e Bo
ccio
ni; F
ont,
de D
uc-
ham
p; D
ona
pent
inan
t-se
dav
ant u
n m
irall,
de
Julio
Gon
zále
z; M
adem
oise
lle
Poga
ny I,
de
Bran
cusi
; Lla
gost
a, n
ansa
i cu
a de
pei
x, d
e C
alde
r; Fi
gura
repe
nja-
da, d
’Hen
ry M
oore
.Id
entif
ica,
ana
litza
i co
men
ta le
s ob
res
arqu
itect
òniq
ues
segü
ents
: edi
fici d
e la
Ba
uhau
s a
Des
sau
(Ale
man
ya),
de G
ropi
us; e
l pav
elló
d’A
lem
anya
a B
arce
lona
, de
Mie
s va
n de
r Roh
e; V
ille
Savi
oie,
a P
oiss
y (F
ranç
a), d
e Le
Cor
busi
er; C
asa
Kau
fman
(Cas
a de
la C
asca
da),
de F
rank
Llo
yd W
right
.El
abor
ar i
expo
sar,
indi
vidu
alm
ent o
en
grup
, tre
balls
de
rece
rca
utili
tzan
t tan
t m
itjan
s tra
dici
onal
s co
m le
s te
cnol
ogie
s de
la in
form
ació
i la
com
unic
ació
.El
abor
a un
treb
all d
e re
cerc
a so
bre
el G
ATEP
AC (G
rupo
de
Arq
uite
ctos
y T
écni
-co
s Es
paño
les
para
el P
rogr
eso
de la
Arq
uite
ctur
a C
onte
mpo
ráne
a) .
espe
ctar
les
man
ifest
acio
ns d
e l’a
rt d
e la
prim
era
mei
tat d
el s
egle
XX
i val
o-ra
r-ne
la im
port
ànci
a co
m a
exp
ress
ió d
e la
pro
fund
a re
nova
ció
del l
leng
uat-
ge a
rtís
tic e
n el
qua
l se
sost
é la
llib
erta
t cre
ativ
a ac
tual
. Sel
ecci
ona
una
obra
ar
quite
ctòn
ica,
una
esc
ultu
ra o
una
pin
tura
de
la p
rimer
a m
eita
t del
seg
le X
X de
le
s ex
iste
nts
a la
prò
pia
com
unita
t aut
ònom
a i j
ustif
ica
l’ele
cció
.U
tilitz
ar la
term
inol
ogia
esp
ecífi
ca d
e l’a
rt e
n le
s ex
posi
cion
s or
als
i esc
rites
i de
nom
inar
am
b pr
ecis
ió e
ls p
rinci
pals
ele
men
ts i
tècn
ique
s .6
LA U
NIV
ERSA
LITZ
AC
IÓ D
E L’A
RT
DES
DE
LA S
EGO
NA
M
EITA
T D
EL S
EGLE
XX
El p
redo
min
i del
mov
imen
t m
oder
n o
estil
inte
rnac
iona
l en
arqu
itect
ura .
L’a
rqui
tect
ura
al
mar
ge d
e l’e
stil
inte
rnac
iona
l: hi
gh te
ch, a
rqui
tect
ura
post
mo-
dern
a i d
esco
nstr
ucci
ó .Le
s ar
ts p
làst
ique
s: d
e le
s se
-go
nes
avan
tgua
rdes
a la
pos
t-m
oder
nita
t .
Reco
nèix
er i
expl
icar
les
conc
epci
ons
estè
tique
s i l
es c
arac
terís
tique
s es
sen-
cial
s de
l’art
des
de
la s
egon
a m
eita
t del
seg
le X
X i e
mm
arca
r-le
s en
les
nove
s re
laci
ons
entr
e cl
ient
s, a
rtis
tes
i púb
lic q
ue c
arac
terit
zen
el m
ón a
ctua
l .Ex
plic
a el
pap
er e
xerc
it en
el p
rocé
s d’
univ
ersa
litza
ció
de l’a
rt p
els
mitj
ans
de
com
unic
ació
de
mas
ses
i les
exp
osic
ions
i fir
es in
tern
acio
nals
d’a
rt .
Expl
ica
les
raon
s de
la p
ervi
vènc
ia i
la d
ifusi
ó in
tern
acio
nal d
el m
ovim
ent m
o-de
rn e
n ar
quite
ctur
a .D
istin
geix
i de
scriu
les
cara
cter
ístiq
ues
d’al
tres
tend
ènci
es a
rqui
tect
òniq
ues
al m
arge
del
mov
imen
t mod
ern
o es
til in
tern
acio
nal,
en p
artic
ular
el h
igh
tech
, l’a
rqui
tect
ura
post
mod
erna
i la
des
cons
truc
ció .
Expl
ica
i com
para
l’in
form
alis
me
euro
peu
i l’e
xpre
ssio
nism
e ab
stra
cte
nord
-am
eric
à . E
xplic
a l’a
bstra
cció
pos
tpic
tòric
a .
- 90 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
6 (c
ont .)
Nou
s si
stem
es v
isua
ls: f
otog
ra-
fia, c
inem
a i t
elev
isió
, car
telli
s-m
e, c
òmic
. La
com
bina
ció
de
lleng
uatg
es e
xpre
ssiu
s .L’
impa
cte
de le
s no
ves
tecn
o-lo
gies
en
la d
ifusi
ó i l
a cr
eaci
ó ar
tístiq
ues .
Art
i cu
ltura
vis
ual d
e m
asse
s .El
pat
rimon
i art
ístic
com
a
rique
sa c
ultu
ral .
La p
reoc
upa-
ció
per l
a co
nser
vaci
ó d’
aque
st
patr
imon
i .
Expl
ica
el m
inim
alis
me .
Expl
ica
l’art
cin
ètic
i l’a
rt ò
ptic
(op
art)
. Exp
lica
l’art
con
cept
ual .
Expl
ica
l’art
pob
re (a
rte
pove
ra) .
0 .
Dis
tinge
ix i
expl
ica
algu
ns d
els
prin
cipa
ls c
orre
nts
figur
atiu
s: a
rt p
op, n
ova
figur
ació
i hi
perr
ealis
me .
1 . Ex
plic
a en
què
con
sist
eixe
n le
s se
güen
ts m
anife
stac
ions
d’a
rt n
o du
rado
r: ha
ppen
ing,
art
cor
pora
l (bo
dy a
rt) i
art
nat
ura
(land
art
) .2 .
D
escr
iu e
ls p
lant
ejam
ents
gen
eral
s de
la p
ostm
oder
nita
t ref
erid
a a
les
arts
pl
àstiq
ues .
Expl
icar
el d
esen
volu
pam
ent i
l’ext
ensi
ó de
ls n
ous
sist
emes
vis
uals
, com
la fo
-to
graf
ia, e
l cin
ema,
la te
levi
sió,
el c
arte
llism
e o
el c
òmic
, i e
spec
ifica
r la
man
era
com
com
bine
n di
vers
os ll
engu
atge
s ex
pres
sius
.Ex
plic
a br
eum
ent e
l des
envo
lupa
men
t del
s no
us s
iste
mes
vis
uals
i le
s ca
ract
e-rís
tique
s de
l lle
ngua
tge
expr
essi
u qu
e em
pren
: fot
ogra
fia, c
arte
llism
e, c
inem
a,
còm
ic, p
rodu
ccio
ns te
levi
sive
s, v
ideo
art,
art p
er o
rdin
ador
.Es
criu
re le
s po
ssib
ilita
ts q
ue o
fere
ixen
les
nove
s te
cnol
ogie
s i e
xplic
ar q
uins
ef
ecte
s te
nen
tant
per
a la
cre
ació
art
ístic
a co
m p
er a
la d
ifusi
ó de
l’art
.Es
peci
fica
les
poss
ibili
tats
que
ofe
reix
en le
s no
ves
tecn
olog
ies
per a
la c
reac
ió
artís
tica
i per
a la
difu
sió
de l’a
rt .
dent
ifica
r la
pres
ènci
a de
l’art
en
la v
ida
quot
idia
na i
dist
ingi
r els
àm
bits
mol
t di
vers
os e
n el
s qu
als
es m
anife
sta .
Def
inei
x el
con
cept
e de
cul
tura
vis
ual d
e m
asse
s i e
n de
scriu
els
tret
s es
senc
i-al
s . Id
entif
ica
l’art
en
els
dife
rent
s àm
bits
de
la v
ida
quot
idia
na .
Expl
icar
què
és
el p
atrim
oni m
undi
al d
e la
UN
ESC
O i
desc
riure
’n l’o
rigen
i la
fina
litat
.Ex
plic
a l’o
rigen
del
pat
rimon
i mun
dial
de
la U
NES
CO
i el
s ob
ject
ius
que
pers
egue
ix .
nalit
zar,
com
enta
r i c
lass
ifica
r obr
es s
igni
ficat
ives
de
l’art
cre
ades
a p
artir
de
la
sego
na m
eita
t del
seg
le X
X ap
lican
t un
mèt
ode
que
incl
ogui
dife
rent
s en
foca
-m
ents
(tèc
nic,
form
al, s
emàn
tic, c
ultu
ral,
soci
ològ
ic i
hist
òric
) .Id
entif
ica,
ana
litza
i com
enta
les
obre
s se
güen
ts: l
’Uni
té d
’Hab
itatio
n a
Mar
sella
, de
Le
Corb
usie
r; el
Sea
gram
Bui
ldin
g, a
Nov
a Yo
rk, d
e M
ies
van
der R
ohe
i Phi
lip Jo
hnso
n;
el M
useu
Gug
genh
eim
de
Nov
a Yo
rk, d
e F .
Llo
yd W
right
; el T
eatre
de
l’Òpe
ra d
e Sy
d-ne
y, de
J . U
tzon
; el C
entre
Pom
pido
u de
Par
ís, d
e R .
Pia
no i R
. Rog
ers;
l’AT
& T
Bui
l-di
ng, a
Nov
a Yo
rk, d
e Ph
ilip Jo
hnso
n; e
l Mus
eu G
ugge
nhei
m d
e Bi
lbao
, de
F . O
. Geh
ry .
- 91 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
6 (c
ont .)
Iden
tific
a (l’
auto
r i e
l cor
rent
art
ístic
, no
nece
ssàr
iam
ent e
l títo
l), a
nalit
za i
co-
men
ta le
s ob
res
segü
ents
: Pin
tura
(Mus
eu N
acio
nal C
entr
e d’
Art
Rei
na S
ofia
de
Mad
rid),
de T
àpie
s; C
rit n
úm . 7
, d’A
nton
io S
aura
; One
: num
ber 3
1, 19
50, d
e J .
Pollo
ck; C
tesi
phon
III,
de F
. Ste
lla; E
quiv
alen
t VIII
, de
Car
l And
ré; H
orta
200
, de
Vasa
rely
; Una
i tr
es c
adire
s, d
e J .
Kosu
th; I
glú
amb
arbr
e, d
e M
ario
Mer
z; M
a-ril
yn M
onro
e (s
erig
rafia
de
1967
), d’
A . W
arho
l; El
pap
a qu
e cr
ida
(est
udi a
par
tir
del r
etra
t del
pap
a In
noce
nci X
), de
Fra
ncis
Bac
on; L
a G
ran
Via
mad
rilen
ya e
l 19
74, d
’Ant
onio
Lóp
ez .
espe
ctar
les
man
ifest
acio
ns d
e l’a
rt d
e to
ts e
ls te
mps
i va
lora
r-le
s co
m a
pa-
trim
oni c
ultu
ral h
eret
at q
ue s
’ha
de c
onse
rvar
i tra
nsm
etre
a le
s ge
nera
cion
s fu
ture
s .El
abor
a un
treb
all d
e re
cerc
a re
laci
onat
am
b el
s bé
ns a
rtís
tics
d’Es
pany
a in
s-cr
its e
n el
cat
àleg
del
pat
rimon
i mun
dial
de
la U
NES
CO
.til
itzar
la te
rmin
olog
ia e
spec
ífica
de
l’art
en
les
expo
sici
ons
oral
s i e
scrit
es i
deno
min
ar a
mb
prec
isió
els
prin
cipa
ls e
lem
ents
i tè
cniq
ues .
Crit
eri d
’ava
luac
ió n
úm . 8
és
aplic
able
a to
ts e
ls e
stàn
dard
s d’
apre
nent
atge
.
D) G
eogr
afia
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
1LA
GEO
GR
AFI
A I
L’ES
TUD
I DE
L’ES
PAI G
EOG
RÀ
FIC
Con
cept
e de
geo
graf
ia . C
arac
-te
rístiq
ues
de l’e
spai
geo
gràf
ic .
El te
rrito
ri co
m a
esp
ai d
e re
la-
cion
s hu
man
es i
soci
als
espe
ci-
alitz
ades
.El
terr
itori
com
a c
entr
e d’
in-
tera
cció
de
les
soci
etat
s: e
l de
senv
olup
amen
t sos
teni
ble .
El
con
cept
e de
pai
satg
e co
m a
re
sulta
t cul
tura
l .Le
s tè
cniq
ues
cart
ogrà
fique
s .
1. Re
conè
ixer
la p
ecul
iarit
at d
el c
onei
xem
ent g
eogr
àfic
util
itzan
t les
ein
es
d’an
àlis
i i e
ls p
roce
dim
ents
pro
pis
d’aq
uest
con
eixe
men
t.1 .1
. D
escr
iu la
fina
litat
de
l’est
udi d
e la
geo
graf
ia i
les
prin
cipa
ls e
ines
d’a
nàlis
i i
els
proc
edim
ents
d’a
ques
ta d
isci
plin
a .2.
Id
entif
icar
les
dive
rses
ocu
paci
ons
de l’
espa
i geo
gràf
ic, e
ntès
com
a c
entr
e de
rela
cion
s hu
man
es i
soci
als.
2 .1 .
Iden
tific
a el
s di
fere
nts
pais
atge
s ge
ogrà
fics .
2 .2 .
Enu
mer
a i d
escr
iu le
s ca
ract
erís
tique
s de
ls p
aisa
tges
geo
gràf
ics .
3.
Dis
tingi
r i a
nalit
zar e
ls d
ifere
nts
tipus
de
plàn
ols
i map
es a
mb
dife
rent
s es
-ca
les
i ide
ntifi
car-
los
com
a e
ines
de
repr
esen
taci
ó de
l’es
pai g
eogr
àfic
.3 .
1 . U
tilitz
a ad
equa
dam
ent l
es e
ines
car
acte
rístiq
ues
de la
ciè
ncia
geo
gràf
ica .
4.
Anal
itzar
i co
men
tar e
l map
a to
pogr
àfic
nac
iona
l a e
scal
a 1:5
0.00
0, e
spec
ial-
men
t alg
un fu
ll de
les
Illes
Bal
ears
.
1er t
rimes
tre
- 92 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
1 (c
ont .)
Plàn
ols
i map
es: c
ompo
nent
s i
anàl
isi .
La re
pres
enta
ció
gràf
ica
de l’
espa
i geo
gràf
ic e
n di
fere
nts
esca
les .
Obt
enci
ó i i
nter
pret
ació
de
la
info
rmac
ió c
arto
gràf
ica .
4 .1 .
Extr
eu in
form
ació
del
map
a to
pogr
àfic
nac
iona
l mitj
ança
nt e
ls p
roce
di-
men
ts d
e fe
ina
del g
eògr
af .
4 .2 .
Ext
reu
info
rmac
ió d
e m
apes
i pl
ànol
s de
dife
rent
s es
cale
s .5.
D
isse
nyar
i co
mpa
rar m
apes
sob
re e
spai
s ge
ogrà
fics,
esp
ecia
lmen
t els
de
les
Illes
Bal
ears
, usa
nt e
ls p
roce
dim
ents
car
acte
rístic
s.5 .
1 . Id
entif
ica
en u
n pa
isat
ge le
s di
ferè
ncie
s en
tre
pais
atge
nat
ural
i pa
isat
ge
cultu
ral .
6.
Cer
car,
sele
ccio
nar i
ela
bora
r inf
orm
ació
de
cont
ingu
t geo
gràf
ic o
btin
guda
de
font
s di
vers
es i
pres
enta
r-la
de
form
a ad
equa
da.
6 .1 .
Extr
eu c
oncl
usio
ns d
e l’o
bser
vaci
ó d’
un m
apa
i com
enta
les
cara
cter
ísti-
ques
de
l’esp
ai g
eogr
àfic
.2
EL R
ELLE
U E
SPAN
YOL:
DI-
VERS
ITAT
GEO
MO
RFO
LÒG
ICA
Espa
nya
i la
seva
sin
gula
ritat
ge
ogrà
fica:
uni
tat i
div
ersi
tat .
El re
lleu
espa
nyol
: div
ersi
tat
geom
orfo
lògi
ca:
Loca
litza
ció
dels
prin
cipa
ls
acci
dent
s ge
ogrà
fics .
Evol
ució
geo
lògi
ca d
el te
rrito
ri es
pany
ol q
ue c
onfo
rma
les
dife
-re
nts
mor
folo
gies
est
ruct
ural
s .Id
entif
icac
ió d
e le
s un
itats
del
re
lleu
espa
nyol
pen
insu
lar i
in
sula
r i tr
ets
de c
ada
unita
t .Li
tolo
gia
peni
nsul
ar i
insu
lar i
fo
rmes
de
mod
elat
.Ta
ll to
pogr
àfic
: rea
litza
ció
i anà
-lis
i . El
sòl
a E
span
ya: v
arie
tat
edàf
ica
i car
acte
rístiq
ues .
1. D
istin
gir l
es s
ingu
larit
ats
de l’
espa
i geo
gràf
ic e
span
yol i
ass
enya
lar e
ls a
s-pe
ctes
que
li c
onfe
reix
en u
nita
t i e
ls e
lem
ents
que
pro
voqu
en d
iver
sita
t.1 .1
. D
ibui
xa i
asse
nyal
a le
s un
itats
del
relle
u so
bre
un m
apa
físic
d’E
span
ya i
com
enta
les
cara
cter
ístiq
ues
que
pres
ente
n .2.
D
escr
iure
els
tret
s de
l rel
leu
espa
nyol
i si
tuar
-ne
i ana
litza
r-ne
les
unita
ts d
e re
lleu.
2 .1 .
Iden
tific
a i r
epre
sent
a en
un
map
a el
s el
emen
ts d
el re
lleu
que
són
sim
ilars
i el
s qu
e só
n di
fere
nts
del t
errit
ori p
enin
sula
r i d
e l’i
nsul
ar .
3.
Def
inir
el te
rrito
ri es
pany
ol s
ubra
tllan
t les
dife
rènc
ies
de le
s un
itats
mor
fo-
estr
uctu
rals
.3 .
1 . En
umer
a i d
escr
iu e
ls p
rinci
pals
tret
s de
l rel
leu
d’Es
pany
a .4.
Dife
renc
iar l
a lit
olog
ia d
’Esp
anya
i es
peci
ficar
-ne
les
cara
cter
ístiq
ues
i el m
o-de
lat,
amb
espe
cial
ate
nció
a le
s di
ferè
ncie
s en
tre
les
illes
Bal
ears
.4 .
1 . C
lass
ifica
les
unita
ts d
el re
lleu
espa
nyol
seg
ons
les
cara
cter
ístiq
ues
geo-
mor
folò
giqu
es .
5.
Util
itzar
cor
rect
amen
t el v
ocab
ular
i esp
ecífi
c de
la g
eom
orfo
logi
a.5 .
1 . D
escr
iu s
umàr
iam
ent e
n un
map
a l’e
volu
ció
geol
ògic
a i l
a co
nfor
mac
ió d
el
terr
itori
espa
nyol
.6.
C
erca
r i s
elec
cion
ar in
form
ació
del
relle
u ob
tingu
da d
e fo
nts
dive
rses
—fo
nts
bibl
iogr
àfiq
ues,
font
s ca
rtog
ràfiq
ues,
Inte
rnet
o tr
ebal
ls d
e ca
mp—
, pre
sent
ar-la
de
form
a ad
equa
da i
asse
nyal
ar e
ls c
ondi
cion
amen
ts q
ue e
l rel
leu
pot i
mpo
sar.
1er t
rimes
tre
- 93 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
2 (c
ont .)
6 .1 .
Elab
ora
un ta
ll to
pogr
àfic
i ex
plic
a el
relle
u qu
e re
flect
eix .
7. Id
entif
icar
les
cara
cter
ístiq
ues
edàf
ique
s de
l sòl
.7 .1
. En
umer
a i d
escr
iu e
ls el
emen
ts c
onst
itutiu
s de
ls di
fere
nts
tipus
de
sòl a
Esp
anya
.7 .2
. Loc
alitz
a en
un
map
a d’
Espa
nya
els
dife
rent
s tip
us d
e sò
l pen
insu
lars
i in
sula
rs .
3LA
DIV
ERSI
TAT
CLI
MÀT
ICA
I LA
VEG
ETA
CIÓ
Fact
ors
geog
ràfic
s i e
lem
ents
de
l clim
a . D
omin
is c
limàt
ics
espa
nyol
s: c
arac
terís
tique
s i
repr
esen
taci
ó en
clim
ogra
mes
.D
omin
is c
limàt
ics
espa
nyol
s:
prob
lem
àtic
a .Ti
pus
de te
mps
atm
osfè
ric a
Es
pany
a .El
map
a de
l tem
ps: a
nàlis
i i in
-te
rpre
taci
ó . F
acto
rs g
eogr
àfic
s i c
arac
terís
tique
s de
la v
eget
a-ci
ó . F
orm
acio
ns v
eget
als
espa
-ny
oles
i di
strib
ució
d’a
ques
tes .
1. As
seny
alar
en
un m
apa
d’Es
pany
a el
s do
min
is c
limàt
ics.
1 .1 .
Loca
litza
en
un m
apa
d’Es
pany
a el
s di
vers
os c
limes
.2.
D
istin
gir e
ls c
limes
d’E
span
ya i
com
enta
r-ne
les
cara
cter
ístiq
ues
(ass
enya
-la
r els
fact
ors
i els
ele
men
ts q
ue e
ls c
ompo
nen
per d
ifere
ncia
r-lo
s).
2 .1 .
Des
criu
i co
mpa
ra e
ls c
limes
d’E
span
ya i
n’en
umer
a el
s fa
ctor
s i e
ls e
le-
men
ts c
arac
terís
tics .
3.
Dis
tingi
r els
clim
es d
’Esp
anya
i la
repr
esen
taci
ó d’
aque
sts
en c
limog
ram
es.
3 .1 .
Repr
esen
ta i
com
enta
clim
ogra
mes
esp
ecífi
cs d
e ca
da c
lima .
3 .2 .
Com
enta
les
cara
cter
ístiq
ues
dels
dife
rent
s cl
imes
esp
anyo
ls a
par
tir d
e cl
imog
ram
es re
pres
enta
tius .
4.
Com
enta
r la
info
rmac
ió c
limat
ològ
ica
que
es d
edue
ix d
e m
apes
de
tem
pera
-tu
res
o pr
ecip
itaci
ons
d’Es
pany
a.4 .
1 . En
umer
a el
s tr
ets
dels
dife
rent
s tip
us d
e te
mps
atm
osfè
ric e
stab
lert
s pe
r le
s es
taci
ons
clim
atol
ògiq
ues .
5.
Anal
itzar
els
tipu
s de
tem
ps a
tmos
fèric
a E
span
ya u
tilitz
ant e
ls m
apes
de
supe
rfíc
ie i
d’al
tura
.5 .
1 . Id
entif
ica
i int
erpr
eta
en u
n m
apa
del t
emps
els
ele
men
ts q
ue e
xpliq
uen
els
dive
rsos
tipu
s de
tem
ps a
tmos
fèric
.6.
In
terp
reta
r un
map
a de
l tem
ps te
nint
en
com
pte
les
cara
cter
ístiq
ues
dels
tip
us d
e te
mps
pen
insu
lars
i in
sula
rs.
6 .1 .
Com
enta
un
map
a de
l tem
ps d
’Esp
anya
i hi
dis
tinge
ix e
ls e
lem
ents
que
ex
pliq
uen
el ti
pus
de te
mps
car
acte
rístic
de
l’est
ació
de
l’any
cor
resp
onen
t .7.
Obt
enir
i sel
ecci
onar
info
rmac
ió d
e co
ntin
gut g
eogr
àfic
rela
tiva
a la
div
ersi
-ta
t clim
àtic
a d’
Espa
nya
utili
tzan
t les
font
s di
spon
ible
s, c
om In
tern
et, m
itjan
s de
co
mun
icac
ió s
ocia
l o fo
nts
bibl
iogr
àfiq
ues.
7 .1 .
Ana
litza
els
efe
ctes
del
can
vi c
limàt
ic a
Esp
anya
.7 .2
. Ext
reu
conc
lusi
ons
med
iam
bien
tals
de
gràf
ics
i est
adís
tique
s qu
e re
flect
ei-
xen
les
plug
es to
rren
cial
s .
1er t
rimes
tre
- 94 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
3 (c
ont .)
8.
Iden
tific
ar le
s di
fere
nts
regi
ons
vege
tals
.8 .
1 . Id
entif
ica
en u
n m
apa
els
dife
rent
s do
min
is v
eget
als
i com
enta
les
cara
cte-
rístiq
ues
que
pres
ente
n .9.
D
ifere
ncia
r rao
nada
men
t les
form
acio
ns v
eget
als
espa
nyol
es.
9 .1 .
Iden
tific
a en
un
pais
atge
nat
ural
les
form
acio
ns v
eget
als
que
hi a
pare
ixen
.9 .
2 . A
nalit
za ra
onad
amen
t una
clis
èrie
.4
LA H
IDR
OG
RA
FIA
La d
iver
sita
t híd
rica
de la
pe-
níns
ula
Ibèr
ica
i de
les
illes
.El
s ve
ssan
ts h
idro
gràf
ics .
Rè-
gim
s flu
vial
s pr
edom
inan
ts . E
ls
aigu
amol
ls .
Les
aigü
es s
ubte
rràn
ies .
L’a
pro-
fitam
ent d
els
recu
rsos
híd
rics:
la
inci
dènc
ia d
e la
seq
uera
i le
s pl
uges
torr
enci
als .
1. Ex
plic
ar la
div
ersit
at h
ídric
a de
la p
enín
sula
Ibèr
ica
i de
les i
lles i
enu
mer
ar i l
ocal
it-za
r els
dive
rsos
tipu
s d’el
emen
ts h
ídric
s que
es p
oden
per
cebr
e ob
serv
ant e
l pai
satg
e.1 .1
. Id
entif
ica
la d
iver
sita
t híd
rica
d’Es
pany
a .2.
D
escr
iure
les
conq
ues
fluvi
als
espa
nyol
es, s
ituar
-les
en u
n m
apa
i enu
me-
rar-
ne le
s ca
ract
erís
tique
s.2 .
1 . Lo
calit
za e
n un
map
a d’
Espa
nya
les
prin
cipa
ls c
onqu
es fl
uvia
ls .
3.
Iden
tific
ar e
ls rè
gim
s flu
vial
s m
és c
arac
terís
tics
3 .1 .
Rela
cion
a el
s rè
gim
s hí
dric
s de
ls c
urso
s flu
vial
s am
b le
s po
ssib
ilita
ts
d’ap
rofit
amen
t híd
ric a
Esp
anya
.4.
En
umer
ar le
s zo
nes
hum
ides
d’E
span
ya, l
ocal
itzar
-les
en u
n m
apa
i com
en-
tar-
ne le
s ca
ract
erís
tique
s.4 .
1 . Lo
calit
za e
n un
map
a le
s zo
nes
hum
ides
esp
anyo
les
i deb
at u
n as
pect
e d’
actu
alita
t que
hi e
stig
ui re
laci
onat
.5.
An
alitz
ar l’
apro
fitam
ent d
els
recu
rsos
híd
rics
al n
ostr
e pa
ís, i
nclo
ent-
hi le
s ca
ract
erís
tique
s de
seq
uera
i de
plu
ges
torr
enci
als
del c
lima,
aix
í com
els
aqü
í-fe
rs d
ispo
nibl
es a
les
Bale
ars.
5 .1 .
Situ
a el
s gr
ans
emba
ssam
ents
en
un m
apa
de la
xar
xa h
idro
gràf
ica
espa
-ny
ola
i ded
ueix
les
cons
eqüè
ncie
s qu
e se
’n d
eriv
en a
nalit
zant
tam
bé le
s ca
rac-
terís
tique
s cl
imàt
ique
s .5 .
2 . A
nalit
za i
com
enta
grà
fics
i est
adís
tique
s qu
e re
flect
eixe
n le
s èp
oque
s de
se
quer
a en
rela
ció
amb
un m
apa
dels
tipu
s de
règi
ms
fluvi
als
dels
rius
de
la
pení
nsul
a i n
’ext
reu
conc
lusi
ons .
6.
Obt
enir
i sel
ecci
onar
info
rmac
ió d
e co
ntin
gut g
eogr
àfic
rela
tiva
a la
hid
rolo
-gi
a es
pany
ola
utili
tzan
t dife
rent
s fo
nts
d’in
form
ació
.6 .
1 . Se
lecc
iona
imat
ges
i not
ície
s pe
riodí
stiq
ues
que
refle
ctei
xen
la d
esig
ualta
t hí
dric
a de
l paí
s i c
om in
tera
ccio
na a
mb
les
activ
itats
hum
anes
.
1er t
rimes
tre
- 95 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
5EL
S PA
ISAT
GES
NAT
UR
ALS
I L
ES R
ELA
CIO
NS
NAT
UR
A-
LESA
-SO
CIE
TAT
Els
pais
atge
s na
tura
ls e
spa-
nyol
s: v
arie
tats
.La
influ
ènci
a de
l med
i en
l’act
i-vi
tat h
uman
a .El
s m
edis
hum
anitz
ats
i la
inte
-ra
cció
d’a
ques
ts a
l’esp
ai g
eo-
gràf
ic . E
ls p
aisa
tges
cul
tura
ls .
Apr
ofita
men
t sos
teni
ble
del
med
i fís
ic .
Polít
ique
s af
avor
idor
es d
el p
a-tr
imon
i nat
ural
.
1. D
escr
iure
els
pai
satg
es n
atur
als
espa
nyol
s i i
dent
ifica
r-ne
els
tret
s.1 .1
. D
istin
geix
les
cara
cter
ístiq
ues
dels
gra
ns c
onju
nts
pais
atgí
stic
s es
pany
ols .
2.
Refle
ctir
en u
n m
apa
les
gran
s àr
ees
de p
aisa
tges
nat
ural
s es
pany
ols.
2 .1 .
Loca
litza
en
un m
apa
els
pais
atge
s na
tura
ls e
span
yols
i n’
iden
tific
a le
s ca
-ra
cter
ístiq
ues .
3.
Des
criu
re e
ls e
spai
s hu
man
itzat
s i e
num
erar
-ne
els
elem
ents
con
stitu
tius.
3 .1 .
Iden
tific
a i e
xpos
a el
s pr
oble
mes
sus
cita
ts p
er la
inte
racc
ió h
ome-
natu
ra-
lesa
als
pai
satg
es .
3 .2 .
Ana
litza
alg
un e
lem
ent l
egis
lado
r que
cor
rege
ixi l
’acc
ió h
uman
a so
bre
la
natu
rale
sa .
4.
Rela
cion
ar e
l med
i nat
ural
am
b l’a
ctiv
itat h
uman
a i d
escr
iure
cas
os e
n qu
è l’h
ome
ha m
odifi
cat e
l med
i.4 .
1 . D
ifere
ncia
els
pai
satg
es h
uman
itzat
s de
ls n
atur
als .
5. O
bten
ir i s
elec
cion
ar in
form
ació
de
cont
ingu
t geo
gràf
ic re
lativ
a al
s pa
isat
-ge
s na
tura
ls i
a le
s re
laci
ons
natu
rale
sa-s
ocie
tat u
tilitz
ant f
onts
en
què
aque
sta
info
rmac
ió e
s tr
obi d
ispo
nibl
e, c
om In
tern
et, f
onts
bib
liogr
àfiq
ues
o m
itjan
s de
co
mun
icac
ió s
ocia
l.5 .
1 . Se
lecc
iona
i an
alitz
a no
tície
s pe
riodí
stiq
ues
o im
atge
s en
les
qual
s es
re-
flect
eix
la in
fluèn
cia
del m
edi e
n l’a
ctiv
itat h
uman
a .5 .
2 . S
elec
cion
a i a
nalit
za n
otíc
ies
perio
díst
ique
s o
imat
ges
de d
ifere
nts
font
s d’
info
rmac
ió e
n le
s qu
als
es p
erce
p la
influ
ènci
a de
l’ho
me
sobr
e el
med
i .5 .
3 . O
bté
i ana
litza
la in
form
ació
que
apa
reix
als
mitj
ans
de c
omun
icac
ió s
ocia
l re
ferid
a a
la d
estr
ucci
ó de
l med
i nat
ural
per
par
t de
l’hom
e .6.
C
ompa
rar i
mat
ges
de le
s va
rieta
ts d
e pa
isat
ges
natu
rals
.6 .
1 . D
ifere
ncia
els
div
erso
s pa
isat
ges
natu
rals
esp
anyo
ls a
par
tir d
e fo
nts
gràf
i-qu
es i
com
enta
imat
ges
repr
esen
tativ
es d
e ca
da u
na d
e le
s va
rieta
ts d
e pa
i-sa
tges
nat
ural
s pr
oced
ents
de
mitj
ans
de c
omun
icac
ió s
ocia
l, In
tern
et o
font
s bi
blio
gràf
ique
s .
1er t
rimes
tre
- 96 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
6LA
PO
BLA
CIÓ
ESP
AN
YOLA
Font
s pe
r a l’e
stud
i de
la p
obla
-ci
ó . D
istr
ibuc
ió te
rrito
rial d
e la
po
blac
ió . E
volu
ció
hist
òric
a .M
ovim
ents
nat
ural
s de
pob
la-
ció .
Les
mig
raci
ons .
Map
a de
la d
istr
ibuc
ió d
e la
po
blac
ió e
span
yola
.M
apa
de d
ensi
tat d
e la
pob
laci
ó es
pany
ola .
Con
form
ació
de
l’esp
ai d
emo-
gràf
ic a
ctua
l . Ta
xes
dem
ogrà
fi-qu
es .
Div
ersi
tat r
egio
nal .
Estr
uctu
ra,
prob
lem
àtic
a ac
tual
i po
ssib
i-lit
ats
de fu
tur d
e la
pob
laci
ó es
pany
ola .
La p
obla
ció
a le
s Ill
es B
alea
rs:
evol
ució
his
tòric
a, c
anvi
s ac
tu-
als
i per
spec
tiva
hist
òric
a .
1. Id
entif
icar
les
font
s pe
r a l’
estu
di d
e la
pob
laci
ó i e
stab
lir e
ls p
roce
dim
ents
qu
e pe
rmet
en e
stud
iar c
asos
con
cret
s.1 .1
. U
tilitz
a le
s ei
nes
d’es
tudi
de
la p
obla
ció .
2.
Com
enta
r grà
fics
i tax
es q
ue m
ostr
en l’
evol
ució
de
la p
obla
ció
espa
nyol
a.2 .
1 . C
omen
ta la
pirà
mid
e de
pob
laci
ó es
pany
ola
actu
al i
la c
ompa
ra a
mb
algu
-na
pirà
mid
e d’
un p
erío
de a
nter
ior o
am
b pr
evis
ions
futu
res .
2 .2 .
Dis
tinge
ix le
s di
fere
nts
pirà
mid
es d
e po
blac
ió a
l lla
rg d
e l’e
volu
ció
hist
òric
a .2 .
3 . R
esol
pro
blem
es d
e de
mog
rafia
refe
rits
al c
àlcu
l de
taxe
s de
pob
laci
ó .3.
C
arac
terit
zar l
a po
blac
ió e
span
yola
i id
entif
icar
-ne
els
mov
imen
ts n
atur
als.
3 .1 .
Apl
ica
la te
oria
de
la tr
ansi
ció
dem
ogrà
fica
al c
as e
span
yol .
3 .2 .
Tria
dad
es i
taxe
s de
mog
ràfiq
ues
que
mos
tren
la c
onfig
urac
ió d
e la
pob
la-
ció
d’un
terr
itori .
4.
Expl
icar
la d
istr
ibuc
ió d
e la
pob
laci
ó es
pany
ola
i ide
ntifi
car-
ne le
s m
igra
ci-
ons.
4 .1 .
Expl
ica
els
proc
esso
s m
igra
toris
ant
ics
que
han
afec
tat E
span
ya .
4 .2 .
Iden
tific
a i a
nalit
za le
s m
igra
cion
s re
cent
s .5.
D
ifere
ncia
r la
dens
itat d
e po
blac
ió a
l’es
pai p
enin
sula
r i a
l’in
sula
r i e
xplic
ar
la d
istr
ibuc
ió d
e la
pob
laci
ó.5 .
1 . C
omen
ta e
l map
a de
la d
ensi
tat d
e po
blac
ió a
ctua
l d’E
span
ya .
6.
Com
enta
r un
map
a de
la d
ensi
tat d
e po
blac
ió d
’Esp
anya
i an
alitz
ar l’
estr
uc-
tura
d’a
ques
ta p
obla
ció.
6 .1 .
Ana
litza
un
gràf
ic d
e l’e
stru
ctur
a de
la p
obla
ció
espa
nyol
a .7.
Anal
itzar
la p
obla
ció
de le
s di
vers
es c
omun
itats
aut
ònom
es i
defin
ir l’e
volu
-ci
ó i l
a pr
oble
màt
ica
de c
ada
una.
7 .1 .
Com
para
i co
men
ta la
pob
laci
ó de
les
regi
ons
en q
uè a
ques
ta a
ugm
enta
i la
de
les
regi
ons
en q
uè a
ques
ta m
inva
.8.
Ana
litza
r les
pirà
mid
es d
e po
blac
ió d
e le
s di
vers
es c
omun
itats
aut
ònom
es i
com
enta
r-ne
les
pecu
liarit
ats.
2n tr
imes
tre
- 97 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
7L’
ESPA
I RU
RA
L I L
ES A
CTI
VI-
TATS
DEL
SEC
TOR
PRIM
AR
IEl
pes
de
les
activ
itats
agr
ope-
cuàr
ies,
fore
stal
s i p
esqu
eres
al
PIB
. La
pobl
ació
act
iva .
Asp
ecte
s na
tura
ls i
hist
òric
s qu
e ex
pliq
uen
els
fact
ors
agra
-ris
.L’e
stru
ctur
a de
la p
ropi
etat
i la
po
sses
sió
de la
terr
a .Le
s ex
plot
acio
ns a
gràr
ies:
ca-
ract
erís
tique
s .Po
lítiq
ues
de re
form
a ag
rària
.Ti
pus
d’ag
ricul
tura
: coe
xis-
tènc
ia d
e fo
rmes
ava
nçad
es i
tradi
cion
als .
Les
trans
form
acio
ns a
gràr
ies
i in
dust
rials
.El
s pa
isat
ges
agra
ris d
’Esp
a-ny
a: c
arac
terís
tique
s .La
situ
ació
del
sec
tor a
Esp
a-ny
a en
el c
onte
xt d
e la
Uni
ó Eu
rope
a .L’a
ctiv
itat p
esqu
era:
loca
litza
-ci
ó, c
arac
terís
tique
s i p
robl
e-m
es . A
nàlis
i del
s as
pect
es fí
sics
i h
uman
s qu
e co
nfor
men
l’esp
ai
pesq
uer .
La s
ilvic
ultu
ra: c
arac
terís
tique
s i d
esen
volu
pam
ent a
l ter
ritor
i .El
sec
tor p
rimar
i a le
s Ill
es B
a-le
ars .
1. D
escr
iure
les
activ
itats
agr
opec
uàrie
s i f
ores
tals
i es
peci
ficar
les
cara
cter
ís-
tique
s qu
e te
nen
a Es
pany
a.1 .1
. Id
entif
ica
les
activ
itats
agr
opec
uàrie
s i f
ores
tals
.1 .2
. Dife
renc
ia le
s ac
tivita
ts d
el s
ecto
r prim
ari d
’altr
es a
ctiv
itats
eco
nòm
ique
s .2.
D
istin
gir e
ls p
aisa
tges
agr
aris
i de
scriu
re’n
les
cara
cter
ístiq
ues.
2 .1 .
Situ
a en
un
map
a la
dis
trib
ució
del
s pr
inci
pals
apr
ofita
men
ts a
grar
is .
2 .2 .
Apo
rta
els
aspe
ctes
del
pas
sat h
istò
ric q
ue h
an in
cidi
t en
les
estr
uctu
res
agrà
ries
espa
nyol
es .
3.
Anal
itzar
ade
quad
amen
t un
pais
atge
rura
l i d
istin
gir-
ne la
terr
a de
con
reu,
el
s bo
scs
i l’h
àbita
t.3 .
1 . Se
lecc
iona
i co
men
ta im
atge
s qu
e po
sen
de m
anife
st le
s ca
ract
erís
tique
s de
ls d
iver
sos
pais
atge
s ag
raris
esp
anyo
ls .
4.
Com
pren
dre
l’evo
luci
ó de
l’es
truc
tura
de
la p
ropi
etat
.4 .
1 . D
efin
eix
hist
òric
amen
t i s
umàr
iam
ent l
’est
ruct
ura
de la
pro
piet
at .
5.
Iden
tific
ar fo
rmes
de
poss
essi
ó de
la te
rra.
5 .1 .
Iden
tific
a i a
nalit
za le
s ca
ract
eríst
ique
s de
ls di
vers
os p
aisa
tges
agr
aris
espa
nyol
s .6.
Ex
plic
ar e
l sec
tor a
grar
i esp
anyo
l ten
int e
n co
mpt
e le
s es
truc
ture
s de
la
prop
ieta
t i le
s ca
ract
erís
tique
s de
les
expl
otac
ions
.6 .
1 . A
port
a da
des
o gr
àfic
s d’
aspe
ctes
est
ruct
ural
s qu
e ex
pliq
uen
el d
inam
ism
e d’
un s
ecto
r agr
ari c
oncr
et .
7. Ex
plic
ar la
situ
ació
del
sec
tor a
grar
i esp
anyo
l i b
alea
r ten
int e
n co
mpt
e el
co
ntex
t eur
opeu
i le
s po
lítiq
ues
de la
Uni
ó Eu
rope
a: p
olíti
ca a
gràr
ia c
omun
a (P
AC).
7 .1 .
Com
enta
text
os p
erio
díst
ics
que
expl
ique
n la
situ
ació
esp
anyo
la e
n la
PAC
.8.
An
alitz
ar l’
activ
itat p
esqu
era
i def
inir-
ne le
s ca
ract
erís
tique
s i e
ls p
robl
emes
.8 .1
. Ex
posa
les
cara
cter
ístiq
ues
i les
pec
ulia
ritat
s de
l’act
ivita
t pes
quer
a es
pany
ola .
9.
Obt
enir
i sel
ecci
onar
info
rmac
ió d
e co
ntin
gut g
eogr
àfic
rela
tiva
a l’e
spai
ru-
ral,
silv
ícol
a o
pesq
uer u
tilitz
ant f
onts
dis
poni
bles
a In
tern
et, a
mitj
ans
de c
omu-
nica
ció
soci
al o
a re
curs
os b
iblio
gràf
ics.
9 .1 .
Sele
ccio
na i
anal
itza
notíc
ies
perio
díst
ique
s qu
e tra
cten
de
prob
lem
es p
es-
quer
s i n
’iden
tific
a l’o
rigen
.9 .
2 . E
labo
ra g
ràfic
s co
mpa
ratiu
s de
l pes
esp
ecífi
c al
PIB
de
les
activ
itats
agr
àrie
s, ra
-m
ader
es, f
ores
tals
i pes
quer
es e
span
yole
s en
com
para
ció
d’al
tres
sect
ors
d’ac
tivita
t .
2n tr
imes
tre
- 98 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
8LE
S FO
NTS
D’E
NER
GIA
I L’
ESPA
I IN
DU
STR
IAL
Loca
litza
ció
de le
s fo
nts
d’en
er-
gia
a Es
pany
a .El
pro
cés
d’in
dust
rialit
zaci
ó es
-pa
nyol
: car
acte
rístiq
ues
i bre
u ev
oluc
ió h
istò
rica .
Apo
rtac
ió d
e la
indú
stria
al P
IB . L
a po
blac
ió
activ
a .D
efic
iènc
ies
i pro
blem
es d
el
sect
or in
dust
rial e
span
yol .
Regi
ons
indu
stria
ls d
’Esp
anya
: im
port
ànci
a de
les
polít
ique
s te
rrito
rials
en
aque
st s
ecto
r .In
fluèn
cia
de la
pol
ítica
de
la
Uni
ó Eu
rope
a en
la c
onfig
ura-
ció
de la
indú
stria
esp
anyo
la .
La p
lani
ficac
ió in
dust
rial .
Els
ei-
xos
de d
esen
volu
pam
ent i
ndus
-tr
ial:
pers
pect
ives
de
futu
r .Le
s ac
tivita
ts in
dust
rials
a le
s Ill
es B
alea
rs: s
ecto
rs in
dust
rials
i i
mpo
rtàn
cia
econ
òmic
a .
1. An
alitz
ar e
l pro
cés
d’in
dust
rialit
zaci
ó es
pany
ol i
esta
blir
les
cara
cter
ístiq
ues
hist
òriq
ues
que
han
men
at a
la s
ituac
ió a
ctua
l.1 .1
. Se
lecc
iona
i an
alitz
a in
form
ació
sob
re e
ls p
robl
emes
i la
con
figur
ació
de
la
indú
stria
esp
anyo
la .
1 .2 . S
elec
cion
a i a
nalit
za im
atge
s qu
e m
ostr
en l’
evol
ució
his
tòric
a de
la in
dús-
tria
esp
anyo
la e
n un
a zo
na c
oncr
eta
o en
un
sect
or c
oncr
et .
2.
Rela
cion
ar le
s fo
nts
d’en
ergi
a i l
a in
dust
rialit
zaci
ó i d
escr
iure
les
cons
e-qü
ènci
es q
ue s
e’n
deriv
en a
Esp
anya
.2 .
1 . Re
laci
ona
el n
aixe
men
t de
la in
dúst
ria i
la lo
calit
zaci
ó de
font
s d’
ener
gia
i m
atèr
ies
prim
eres
al p
aís .
3.
Con
èixe
r els
fact
ors
de la
indu
stria
litza
ció
a Es
pany
a.3 .
1 . Es
tabl
eix
un e
ix c
rono
lògi
c pe
r exp
licar
l’evo
luci
ó hi
stòr
ica
de la
indu
stria
lit-
zaci
ó es
pany
ola .
3 .2 .
Enu
mer
a le
s ca
ract
erís
tique
s de
la in
dúst
ria e
span
yola
i le
s di
ferè
ncie
s re
gion
als .
3 .3 .
Ela
bora
i an
alitz
a gr
àfic
s i e
stad
ístiq
ues
que
expl
ique
n le
s pr
oduc
cion
s in
dust
rials
.4.
Id
entif
icar
i co
men
tar e
ls e
lem
ents
d’u
n pa
isat
ge in
dust
rial d
eter
min
at.
4 .1 .
Ana
litza
i co
men
ta p
aisa
tges
d’e
spai
s in
dust
rials
.4 .
2 . A
ssen
yala
en
un m
apa
els
asse
ntam
ents
indu
stria
ls m
és im
port
ants
i hi
di
stin
geix
els
dife
rent
s se
ctor
s in
dust
rials
.5.
D
escr
iure
els
eix
os d
e de
senv
olup
amen
t ind
ustr
ial s
obre
un
map
a i e
xpo-
sar-
ne le
s ca
ract
erís
tique
s i l
es p
ossi
bilit
ats
futu
res
de re
gene
raci
ó i c
anvi
.5 .
1 . Lo
calit
za i
desc
riu le
s re
gion
s in
dust
rials
i el
s ei
xos
de d
esen
volu
pam
ent
indu
stria
l .5 .
2 . D
escr
iu e
ls e
ixos
o fo
cus
de d
esen
volu
pam
ent i
ndus
tria
l i le
s pe
rspe
ctiv
es
de fu
tur q
ue te
nen .
6.
Obt
enir
i sel
ecci
onar
info
rmac
ió d
e co
ntin
gut g
eogr
àfic
rela
tiva
a l’e
spai
in-
dust
rial e
span
yol u
tilitz
ant f
onts
en
què
aque
sta
info
rmac
ió e
s tr
obi d
ispo
nibl
e,
com
Inte
rnet
, fon
ts b
iblio
gràf
ique
s o
mitj
ans
de c
omun
icac
ió.
6 .1 .
Des
criu
les
polít
ique
s in
dust
rials
de
la U
nió
Euro
pea
i la
influ
ènci
a qu
e ex
erce
ixen
en
les
polít
ique
s es
pany
oles
.
2n tr
imes
tre
- 99 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
9EL
SEC
TOR
DE
SER
VEI
SLa
terc
iarit
zaci
ó de
l’ec
onom
ia
espa
nyol
a: in
fluèn
cia
en e
l PIB
. La
pob
laci
ó ac
tiva
del s
ecto
r te
rcia
ri .A
nàlis
i del
s se
rvei
s i d
istr
ibu-
ció
al te
rrito
ri . L
’impa
cte
de le
s in
fraes
truc
ture
s so
bre
l’esp
ai
geog
ràfic
.El
sis
tem
a de
tran
spor
t com
a
form
a d’
artic
ulac
ió te
rrito
rial .
El d
esen
volu
pam
ent c
omer
cial
: ca
ract
erís
tique
s i e
volu
ció .
Els
espa
is tu
rístic
s: c
arac
terís
ti-qu
es i
evol
ució
.A
ltres
act
ivita
ts te
rcià
ries:
san
i-ta
t, ed
ucac
ió, f
inan
ces
i ser
veis
pú
blic
s .La
terc
iarit
zaci
ó de
l’ec
ono-
mia
bal
ear .
El tu
rism
e: fa
ctor
s i e
volu
ció .
El t
uris
me
i el m
edi
ambi
ent .
1. An
alitz
ar la
terc
iarit
zaci
ó de
l’ec
onom
ia e
span
yola
i ex
posa
r les
car
acte
rísti-
ques
que
pre
sent
a i l
a in
fluèn
cia
que
exer
ceix
en
el p
rodu
cte
inte
rior b
rut.
1 .1 .
Iden
tific
a le
s ca
ract
erís
tique
s de
l sec
tor t
erci
ari e
span
yol .
2.
Iden
tific
ar la
pre
sènc
ia d
els
serv
eis
al te
rrito
ri i a
nalit
zar-
ne la
dis
trib
ució
i l’i
mpa
cte
en e
l med
i.2 .
1 . Ex
plic
a la
inci
dènc
ia d
el s
ecto
r de
serv
eis
en l’
econ
omia
esp
anyo
la .
3.
Expl
icar
el s
iste
ma
de tr
ansp
ort a
Esp
anya
i di
stin
gir l
’art
icul
ació
terr
itoria
l qu
e co
nfig
ura.
3 .1 .
Des
criu
com
s’a
rtic
ulen
els
mitj
ans
de c
omun
icac
ió m
és im
port
ants
d’E
s-pa
nya
(ferr
ocar
rils,
car
rete
res,
por
ts i
aero
port
s) .
3 .2 .
Com
enta
sob
re u
n m
apa
de tr
ansp
orts
la tr
ansc
endè
ncia
que
aqu
est s
ecto
r té
a l’
hora
d’a
rtic
ular
el t
errit
ori .
3 .3 .
Des
criu
i an
alitz
a m
apes
que
refle
ctei
xen
un s
iste
ma
de tr
ansp
ort d
eter
mi-
nat .
3 .4 .
Dis
tinge
ix e
n un
map
a el
s pr
inci
pals
nod
es d
el tr
ansp
ort e
span
yol .
3 .5 .
Res
ol p
robl
emes
pla
ntej
ats
en u
n ca
s es
pecí
fic s
obre
vie
s de
com
unic
ació
al
nos
tre
país
.4.
Des
criu
re e
l des
envo
lupa
men
t com
erci
al, e
xpos
ar-n
e le
s ca
ract
erís
tique
s i f
er
refe
rènc
ia a
l’oc
upac
ió te
rrito
rial q
ue im
posa
.4 .
1 . C
omen
ta g
ràfic
s i e
stad
ístiq
ues
que
expl
ique
n el
des
envo
lupa
men
t com
er-
cial
.5.
Lo
calit
zar e
n un
map
a el
s es
pais
turís
tics
i enu
mer
ar-n
e le
s ca
ract
erís
tique
s i l
es d
esig
ualta
ts re
gion
als.
5 .1 .
Ana
litza
i ex
plic
a le
s de
sigu
alta
ts d
e l’e
spai
turís
tic .
6.
Obt
enir
i sel
ecci
onar
info
rmac
ió d
e co
ntin
gut g
eogr
àfic
rela
tiva
a l’a
ctiv
itat o
a
l’esp
ai d
el s
ecto
r de
serv
eis
espa
nyol
util
itzan
t fon
ts e
n qu
è aq
uest
a in
form
a-ci
ó es
trob
i dis
poni
ble,
com
Inte
rnet
, fon
ts b
iblio
gràf
ique
s o
mitj
ans
de c
omun
i-ca
ció
soci
al.
6 .1 .
Com
enta
grà
fics
i est
adís
tique
s qu
e ex
pliq
uen
el d
esen
volu
pam
ent t
urís
tic
espa
nyol
.6 .
2 . E
xplic
a co
m a
rtic
ulen
el t
errit
ori a
ltres
act
ivita
ts te
rcià
ries .
2n tr
imes
tre
- 100 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
9 (c
ont .)
7. U
tilitz
ar c
orre
ctam
ent l
a te
rmin
olog
ia d
el s
ecto
r de
serv
eis.
7 .1 .
Ana
litza
i co
men
ta im
atge
s de
l’esp
ai d
estin
at a
l tra
nspo
rt, a
l com
erç
o a
altr
es a
ctiv
itats
del
sec
tor d
e se
rvei
s .8.
Id
entif
icar
i co
men
tar u
n pa
isat
ge tr
ansf
orm
at p
er u
na im
porta
nt zo
na tu
rístic
a.8 .
1 . El
abor
a es
quem
es p
er a
nalit
zar l
a in
fluèn
cia
del s
ecto
r de
serv
eis
en l’
eco-
nom
ia i
l’ocu
paci
ó a
Espa
nya
a pa
rtir
d’im
atge
s qu
e re
flect
eixe
n l’i
mpa
cte
d’aq
uest
sec
tor e
n un
pai
satg
e .10
L’ES
PAI U
RB
ÀC
once
pte
de c
iuta
t i in
fluèn
cia
que
exer
ceix
en
l’ord
enac
ió d
el
terr
itori .
Mor
folo
gia
i est
ruct
ura
urba
nes .
Les
plan
ifica
cion
s ur
bane
s .
Car
acte
rístiq
ues
del p
rocé
s d’
urba
nitz
ació
. Les
àre
es d
’in-
fluèn
cia .
Els
usos
del
sòl
urb
à .La
xar
xa u
rban
a es
pany
ola .
C
arac
terís
tique
s de
l pro
cés
de c
reix
emen
t esp
acia
l de
les
ciut
ats .
El s
iste
ma
urbà
de
les
Illes
Ba
lear
s: c
apita
ls in
sula
rs, m
a-cr
ocef
àlia
de
Palm
a i o
rden
ació
te
rrito
rial .
1. D
efin
ir la
ciu
tat.
1 .1 .
Def
inei
x el
con
cept
e de
ciu
tat i
n’a
port
a ex
empl
es .
2.
Anal
itzar
i co
men
tar p
làno
ls d
e ci
utat
s i d
istin
gir-
hi e
ls d
ifere
nts
traça
ts.
2 .1 .
Com
enta
un
pais
atge
urb
à a
part
ir d’
una
font
grà
fica .
2 .2 .
Ana
litza
i ex
plic
a el
plà
nol d
e la
ciu
tat m
és p
rope
ra o
sig
nific
ativ
a re
spec
te
al ll
oc d
e re
sidè
ncia
.3.
Id
entif
icar
el p
rocé
s d’
urba
nitz
ació
i en
umer
ar-n
e le
s ca
ract
erís
tique
s i l
es
plan
ifica
cion
s in
tern
es.
3 .1 .
Iden
tific
a le
s ca
ract
erís
tique
s de
l pro
cés
d’ur
bani
tzac
ió .
3 .2 .
Exp
lica
els
proc
esso
s de
pla
nific
ació
urb
ana
i en
posa
exe
mpl
es .
4.
Anal
itzar
la m
orfo
logi
a i l
’est
ruct
ura
urba
na i
extr
eure
con
clus
ions
de
l’em
-pr
emta
de
la h
istò
ria i
de l’
expa
nsió
esp
acia
l, re
flex
de l’
evol
ució
eco
nòm
ica
i po
lític
a de
la c
iuta
t.4 .
1 . A
ssen
yala
la in
fluèn
cia
hist
òric
a en
el p
làno
l de
les
ciut
ats
espa
nyol
es .
4 .2 .
Exp
lica
la m
orfo
logi
a ur
bana
i as
seny
ala
les
part
s d’
una
ciut
at s
obre
un
plàn
ol .
5.
Anal
itzar
i co
men
tar u
n pa
isat
ge u
rbà.
5 .1 .
Sele
ccio
na i
anal
itza
imat
ges
que
expl
ique
n la
mor
folo
gia
i l’e
stru
ctur
a ur
-ba
na d
’una
ciu
tat c
oneg
uda .
6.
Iden
tific
ar e
l pap
er d
e le
s ci
utat
s en
l’or
dena
ció
del t
errit
ori.
6 .1 .
Expl
ica
la je
rarq
uitz
ació
urb
ana
espa
nyol
a .7.
Des
criu
re la
xar
xa u
rban
a es
pany
ola
i com
enta
r-ne
les
cara
cter
ístiq
ues.
Re
conè
ixer
el s
iste
ma
urbà
bal
ear i
la im
port
ànci
a de
Pal
ma.
7 .1 .
Des
criu
i an
alitz
a le
s in
fluèn
cies
mút
ues
exis
tent
s en
tre
la c
iuta
t i l’
espa
i qu
e l’e
nvol
ta .
3r tr
imes
tre
- 101 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
10
(con
t .)8.
O
bten
ir, s
elec
cion
ar i
anal
itzar
info
rmac
ió d
e co
ntin
gut g
eogr
àfic
rela
tiva
a l’e
spai
urb
à es
pany
ol u
tilitz
ant f
onts
en
què
aque
sta
info
rmac
ió e
s tr
obi d
ispo
ni-
ble,
com
Inte
rnet
, fon
ts b
iblio
gràf
ique
s o
mitj
ans
de c
omun
icac
ió s
ocia
l.8 .
1 . Se
lecc
iona
i an
alitz
a no
tície
s pe
riodí
stiq
ues
que
mos
tren
la c
onfig
urac
ió i
la
prob
lem
àtic
a de
l sis
tem
a ur
bà e
span
yol .
11FO
RM
ES D
’OR
GA
NIT
ZAC
IÓ
TER
RIT
OR
IAL
L’org
anitz
ació
terr
itoria
l d’E
spa-
nya .
Influ
ènci
a de
la h
istò
ria i
la
Con
stitu
ció
de 19
78 .
Els
dese
quili
bris
i el
s co
ntra
sts
terr
itoria
ls .
Les
com
unita
ts a
utòn
omes
: po-
lítiq
ues
regi
onal
s i d
e co
hesi
ó te
rrito
rial .
La c
omun
itat a
utòn
oma
de le
s Ill
es B
alea
rs: p
artic
ular
itats
po
litic
oadm
inis
trativ
es
1. D
escr
iure
l’or
gani
tzac
ió te
rrito
rial e
span
yola
i an
alitz
ar-n
e l’e
stru
ctur
a lo
cal,
regi
onal
, aut
onòm
ica
i nac
iona
l.1 .1
. Ex
plic
a i l
ocal
itza
en u
n m
apa
l’org
anitz
ació
terr
itoria
l esp
anyo
la p
artin
t del
m
unic
ipi i
de
la c
omun
itat a
utòn
oma .
2.
Expl
icar
l’or
gani
tzac
ió te
rrito
rial e
span
yola
i ex
posa
r la
influ
ènci
a de
la h
is-
tòria
i de
la C
onst
ituci
ó de
1978
.2 .
1 . D
istin
geix
i en
umer
a le
s co
mun
itats
aut
ònom
es, l
es p
rinci
pals
ciu
tats
de
cada
una
i el
s pa
ïsos
fron
tere
rs a
mb
Espa
nya .
3.
Expl
icar
l’org
anitz
ació
terri
toria
l esp
anyo
la a
par
tir d
e m
apes
hist
òric
s i a
ctua
ls.
3 .1 .
Expl
ica
l’ord
enac
ió te
rrito
rial e
span
yola
a p
artir
de
map
es h
istò
rics
i act
uals
.3 .
2 . C
ompa
ra l’o
rden
ació
terr
itoria
l act
ual i
la d
e la
prim
era
mei
tat d
el s
egle
XX .
4.
Anal
itzar
l’or
gani
tzac
ió te
rrito
rial e
span
yola
i de
scriu
re’n
els
des
equi
libris
i el
s co
ntra
stos
terr
itoria
ls i
els
mec
anis
mes
cor
rect
ors.
Com
pren
dre
la p
artic
ular
or
gani
tzac
ió te
rrito
rial d
e le
s Ill
es B
alea
rs.
4 .1 .
Des
criu
l’ord
enac
ió te
rrito
rial e
stab
lert
a pe
r la
Con
stitu
ció
de 19
78 .
4 .2 .
Exp
lica
les
polít
ique
s te
rrito
rials
que
pra
ctiq
uen
les
com
unita
ts a
utòn
omes
en
asp
ecte
s co
ncre
ts .
4 .3 .
Enu
mer
a el
s de
sequ
ilibr
is i
els
cont
rast
s te
rrito
rials
exi
sten
ts e
n l’o
rgan
itza-
ció
terr
itoria
l esp
anyo
la .
5.
Des
criu
re la
tran
scen
dènc
ia d
e le
s co
mun
itats
aut
ònom
es i
les
polít
ique
s te
rrito
rials
que
due
n a
term
e.5 .
1 . D
istin
geix
els
sím
bols
que
dife
renc
ien
les
com
unita
ts a
utòn
omes
.6.
O
bten
ir, s
elec
cion
ar i
anal
itzar
info
rmac
ió d
e co
ntin
gut g
eogr
àfic
rela
tiva
a le
s fo
rmes
d’o
rgan
itzac
ió te
rrito
rial a
Esp
anya
util
itzan
t fon
ts e
n qu
è aq
uest
a in
form
ació
es
trob
i dis
poni
ble,
com
Inte
rnet
, fon
ts b
iblio
gràf
ique
s o
mitj
ans
de
com
unic
ació
soc
ial.
6 .1 .
Expl
ica
raon
adam
ent e
ls tr
ets
esse
ncia
ls d
e le
s po
lítiq
ues
terr
itoria
ls a
uto-
nòm
ique
s .
3r tr
imes
tre
- 102 -
Blo
cC
ontin
guts
Cri
teris
d'a
valu
ació
i es
tànd
ards
d’a
pren
enta
tge
aval
uabl
esTe
mpo
ritz
ació
12ES
PAN
YA A
EU
RO
PA I
AL
MÓ
NEs
pany
a: s
ituac
ió g
eogr
àfic
a .
Posi
ció
i loc
alitz
ació
del
s te
rri-
toris
que
con
form
en la
uni
tat i
la
div
ersi
tat p
olíti
ca .
Espa
nya
a Eu
ropa
. Est
ruct
ura
terr
itoria
l . C
ontra
sts
físic
s i s
o-ci
oeco
nòm
ics
d’Eu
ropa
.La
pos
ició
d’E
span
ya a
la U
nió
Euro
pea .
Pol
ítiqu
es re
gion
als
i de
coh
esió
terr
itoria
l Esp
anya
al
món
. Glo
balit
zaci
ó i d
iver
sita
t al
món
: pro
cess
os d
e m
undi
alit-
zaci
ó i d
esig
ualta
ts te
rrito
rials
. G
rans
eix
os m
undi
als .
Posi
ció
d’Es
pany
a en
les
àree
s so
cioe
conò
miq
ues
i geo
polít
i-qu
es m
undi
als
1. D
efin
ir la
situ
ació
geo
gràf
ica
d’Es
pany
a al
món
, est
ablir
la p
osic
ió q
ue o
cu-
pa i
loca
litza
r-ne
els
terr
itoris
.1 .1
. Lo
calit
za e
n un
map
a le
s gr
ans
àree
s de
la g
eogr
afia
eco
nòm
ica
i ass
enya
-la
les
àree
s am
b le
s qu
als
Espa
nya
té m
és re
laci
ó .1 .2
. Ide
ntifi
ca a
spec
tes
relle
vant
s d’
Espa
nya
en la
situ
ació
mun
dial
.1 .3
. Loc
alitz
a la
situ
ació
esp
anyo
la e
ntre
les
gran
s àr
ees
de la
geo
graf
ia e
conò
-m
ica
mun
dial
.2.
D
escr
iure
el c
ontin
ent e
urop
eu i
dist
ingi
r-ne
l’es
truc
tura
terr
itoria
l i e
ls c
on-
trast
s fís
ics
i soc
ioec
onòm
ics.
2 .1 .
Expl
ica
la p
osic
ió d
’Esp
anya
din
s la
Uni
ó Eu
rope
a .3.
Iden
tific
ar la
pos
ició
d’E
span
ya d
ins
la U
nió
Euro
pea
i enu
mer
ar le
s po
lítiq
ues
regi
onal
s i d
e co
hesi
ó te
rrito
rial q
ue e
s pr
actiq
uen
a Eu
ropa
i qu
e af
ecte
n el
no
stre
paí
s.3 .
1 . Ex
treu
con
clus
ions
de
les
mes
ures
que
la U
nió
Euro
pea
pren
en
polít
ica
regi
onal
i de
coh
esió
terr
itoria
l que
afe
cten
Esp
anya
.3 .
2 . C
omen
ta n
otíc
ies
perio
díst
ique
s o
text
os q
ue e
xpliq
uen
la p
osic
ió d
’Esp
a-ny
a di
ns la
Uni
ó Eu
rope
a .4.
D
efin
ir el
con
cept
e de
glo
balit
zaci
ó i e
xplic
ar-n
e el
s tr
ets.
4 .1 .
Iden
tific
a i d
escr
iu e
ls tr
ets
de la
glo
balit
zaci
ó am
b ex
empl
es q
ue a
fect
en e
l no
stre
paí
s .5.
C
ompa
rar e
ls p
roce
ssos
de
mun
dial
itzac
ió i
de d
iver
sific
ació
terr
itoria
l i
resu
mir
les
cara
cter
ístiq
ues
d’un
pro
cés
i de
l’altr
e.5 .
1 . El
abor
a qu
adre
s co
mpa
ratiu
s de
l’apl
icac
ió a
cas
os c
oncr
ets
del c
once
pte
de m
undi
alitz
ació
i de
l con
cept
e de
div
ersi
tat t
errit
oria
l .6.
Ex
plic
ar le
s re
perc
ussi
ons
de la
incl
usió
d’E
span
ya d
ins
espa
is s
ocio
eco-
nòm
ics
i geo
polít
ics
cont
inen
tals
i m
undi
als
utili
tzan
t fon
ts d
iver
ses
basa
des
en m
ater
ial b
iblio
gràf
ic o
en
línia
i te
nint
en
com
pte
les
opin
ions
exp
osad
es a
ls
mitj
ans
de c
omun
icac
ió s
ocia
l.6 .
1 . Ex
plic
a le
s re
perc
ussi
ons
de la
incl
usió
d’E
span
ya d
ins
espa
is g
eopo
lític
s i
soci
oeco
nòm
ics
cont
inen
tals
i m
undi
als
a pa
rtir
de d
ifere
nts
font
s d’
info
rmac
ió
geog
ràfic
a .
3r tr
imes
tre
- 103 -
9. Els elements transversals tractatsLa llengua Catalana és l’idioma vehicular de les diverses àrees que imparteix el Departament
de Geografia i Història. Per al Departament és fonamental que, per damunt de tot, l’alumne/a assoleixi els mínims de l’assignatura i comprengui els continguts per assolir-los plenament.La coeducació és una educació “en” i “per” a la igualtat.Una igualtat que implica una
pluralitat de models de gènere per a tot l’alumnat. Per tant, el departament té un compromís real amb la igualtat, es a dir, coeducatiu(articles 13, 29, 31 del Decret 34/2015, pel qual s’estableix el currículum de l’educació secudària). Es treballarà la coeducació i la prevenció de la violència de gènere, des d’un vessant doble:analitzant el currículum oficial i vigilant el currículm ocult.
10. Materials i recursos didàcticsLes TIC són fonamentals per un bon desenvolupament i comprensió dels coneixements
i l’assoliment dels objectius per part dels alumnes de les diferents assignatures del Departament.A més de l’ús d’una sèrie d’instruments audiovisuals i informàtics, propietat del Centre, i
que contribueixen al desenvolupament de la tasca educativa:ordinadors portàtils, diferents canons de projecció, sala d’informàtica amb 15 ordinadors, pissarra digital i impressores i fotocopiadora. Cinc aules estan dotades amb pissarra digital. Per la seva banda el Departament de Geografia i Història disposa també de material digital,aules virtuals d’Art i de Geografia, Història d’Espanya. Així com, l’enregistramaent de les classes d’història de l’art i Història d’Espanya. Així mateix, s’utilitzaran els programes DRIVE, CLASSROOM per mantenir una interrelació
major amb els alumnes, especialment amb aquells que per competicions s’ha d’absentar-se temporalment del centre. Llibre de text a primer de batxillerat : HMC de l’editorial Santillana.ISBN 9788490583616. A les tres assignatures de segon de batxillerat l’alumne té un dossier de treball, material on
line i enregistrament de les classes.
11. Procediments de suport i de recuperacióAquest apartat és una proposta, pendent del seu tractament a les reunions de departament)L’alumnat que hagi obtingut una qualificació negativa a l’avaluació ordinària del mes de juny
ha de ser valorat el mes de setembre a l’avaluació extraordinària. El Departament proposarà activitats de recuperació personalitzades que s’han de realitzar al llarg de l’estiu. Igualment el Departament dissenyarà i qualificarà les proves escrites de valoració dels aprenentatges. Aquestes proves escrites demanaran que els alumnes responguin determinades qüestions i exposin els resultats de les activitats de recuperació realitzades al llarg de l’estiu. Tot això inclou la matèria del curs anterior (1r Batx) que l’alumnat pugui tenir encara pendent de superació. Les activitats proposades pel Departament es recollirà a un dossier d’activitats que haurà
de realitzar l’alumne/a. En plantejar aquestes activitats, tant l’alumnat com les famílies rebran informació de les tasques, els passos a seguir per la seva realització i els criteris amb què es valoraran. La tasca que s’encomani a l’alumnat serà valorada pel professor que ha tingut l’alumne al curs. La decisió definitiva respecte a la superació de la matèria a l’avaluació extraordinària tindrà
en consideració el següents criteris de correcció generals: • Per aprovar la matèria l’alumne ha d’obtenir una qualificació igual o superior a cinc. • Aquesta qualificació és el resultat d’obtenir la mitjana ponderada de la prova escrita i del
- 104 -
dossier de feines seguint el següent criteri: - Dossier de feines = 40% - Prova escrita = 60%
• No aprova la matèria l’alumne/a que tingui una qualificació a la prova escrita inferior a quatre.
• No aprova la matèria l’alumne/a que no presenti el dossier de feina al moment de fer la prova escrita extraordinària i aquell que obtingui una qualificació inferior a quatre al dossier de feina.
• Les feines realitzades i presentades al dossier han estar realitzades amb autonomia, criteris suficients de qualitat i s’ha mantenir una acurada presentació.
Programa de reforç i recuperació per l’alumnat amb la matèria pendent del curs anteriorEls alumnes que passin al curs següent sense haver superat la matèria de HMCC han de
seguir el programa de reforç i recuperació on figuren els continguts pendents, els criteris i instruments d’avaluació i de qualificació. Per tal d’organitzar adequadament el seguiment del pla de recuperació individualitzat i
facilitar les ajudes i contactes necessàries, aquest departament didàctic, hauria de designar un professorat responsable. El cap del departament didàctic i el professorat responsable del seguiment de cada alumne serà l’encarregat de valorar la tasca i l’examen de recuperació. El lliurament de la feina de l’estiu en el moment de la realització de la prova és un requisit
obligatori. L’alumne/a que no el lliuri, o no el lliuri puntualment, no podrà obtenir una avaluació positiva.Per a la recuperació de la matèria, a més del lliurament de la feina d’estiu, la prova escrita,
obligatòria, no podrà ser qualificada amb una nota inferior a 5.L’alumnat amb l’assignatura pendent del curs anterior farà un dossier d’exercicis/activitats
més un examen relacionat amb els exercicis.
12. Activitats complementàries i extraescolarsEl departament no té previst cap activitat extraescolar al llarg del curs. Ara bé, participarà
de les activitats dels projectes de centre i/o d’activitats dels departaments.
13. Contribució de la matèria a l’adquisició de les competències clau a BatxilleratA) Història del Món Contemporani
1. Comunicació lingüística— Assoliment i ús de forma adequada del llenguatge històric, imprescindible per descriure
esdeveniments i processos històrics.— Capacitat per comprendre textos i informació, sabent trobar les diferències entre les
idees principals i les secundàries.— Realització d’exposicions orals i escrites coherents, amb un ús de la sintaxi i el lèxic
correctes, per dur a terme comentaris de documents de diferent format (textos, imatges, mapes, gràfics...) referents a un fet històric.
— Disposició per al diàleg crític i constructiu, com a eina per a la convivència i la interacció amb els companys.
2. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia— Ús d’eines matemàtiques (magnituds, percentatges, taxes) que serveixin d’ajuda en
l’anàlisi i la descripció d’una època de la història contemporània.— Aplicació del mètode científic per elaborar tasques en què facin observacions,
estableixin hipòtesis i obtenguin conclusions, amb l’objectiu de prendre decisions.— Associació de l’aparició de noves tecnologies i avenços científics amb les millores en
les condicions de vida al llarg de la història.
- 105 -
3. Competència digital— Ús correcte del llenguatge específic digital a les aplicacions informàtiques.— Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per cercar, obtenir i
processar la informació, de manera crítica, és a dir, acarar-la, avaluar-ne la fiabilitat i adequació, i transformar-la en coneixement.
— Producció de continguts a través del mitjà informàtic en diferents formats (text, àudio, vídeo, imatges), utilitzant els programes/aplicacions que millor s’adaptin a la realització de tasques.
— Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la interacció professor-alumne a través de plataformes o programes digitals (Moodle, aula virtual, blogs...).
— Respecte pels principis ètics en l’ús de les fonts informàtiques i reconeixements dels riscs associats a l’ús de recursos en línia i l’addicció a determinats aspectes de la tecnologia digital.
— Valoració de la selecció d’informació de manera crítica, considerant la fiabilitat de les fonts de les quals procedeix.
— Motivació per l’aprenentatge i la millora fent ús de les tecnologies.4. Aprendre a aprendre
— Reconeixement dels processos necessaris per a l’aprenentatge partint del que sap i organització del seu propi aprenentatge a través de la gestió del temps i de la informació d’una manera eficaç.
— Obtenció d’estratègies de planificació amb què el poder resoldre una tasca, supervisar el propi treball i avaluar els resultats obtinguts.
— Assoliment del fet que l’alumne se senti protagonista del procés i el resultat de l’aprenentatge, a través de la motivació i la curiositat per aprendre.
— Curiositat per aprendre basant-se en experiències vitals i prèvies per utilitzar i aplicar nous coneixements.
5. Competències socials i cíviques— Comprensió dels diferents codis de conducta de les societats a través de l’estudi de la
història contemporània.— Identificació de conceptes ètics (igualtat, no-discriminació, democràcia, drets
humans...) en les diferents èpoques i societats al llarg de la història espanyola.— Realització de debats de contingut històric, en què es respectin les diferències i superin
els prejudicis, per manifestar solidaritat i participar en la presa de decisions de forma democràtica.
6. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor— Realització de projectes, mostrant creativitat i imaginació a l’hora de planificar-los,
analitzar-los i gestionar-los.— Utilització de debats sobre temes d’història contemporània per saber comunicar-se,
presentar i negociar de manera argumentada.— Adquisició d’un pensament crític i del sentit de la responsabilitat.
7. Consciència i expressions culturals— Coneixement del patrimoni històric i artístic i reconeixement dels diferents estil i
gèneres artístics, tant històrics com actuals.— Aplicació de diferents habilitats de pensament amb sensibilitat i sentit estètic per
comprendre, valorar, emocionar-se i gaudir de les obres artístiques i les manifestacions culturals.
— Respecte per la diversitat cultural, el diàleg entre cultures i societats.— Interès, estima, respecte, gaudi i valoració crítica de les obres artístiques i culturals.
- 106 -
— Potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació mitjançant la realització de tasques que suposin una recreació, innovació i transformació.
B) Història d’Espanya1. Comunicació lingüística
— Adquisició i ús adequat del llenguatge històric, imprescindible per descriure fets i processos històrics.
— Comprensió de textos i d’informació, diferenciant les idees principals de les secundàries.— Elaboració d’exposicions orals i escrites coherents, amb un ús de la sintaxi i el lèxic
correctes, per dur a terme comentaris de documents de diferent format (textos, imatges, mapes, gràfics...) referents a un fet històric.
— Disposició per al diàleg crític i constructiu, com a eina per a la convivència i la interacció amb els companys.
— Utilització del mètode científic en l’elaboració de tasques en què facin observacions, estableixin hipòtesis i obtenguin conclusions, amb l’objecte de prendre decisions.
— Associació de l’aparició de noves tecnologies i avenços científics amb la millora de les condicions de vida al llarg de la història.
2. Competències socials i cíviques— Comprensió dels diferents codis de conducta de les societats a través de l’estudi de la
història d’Espanya.— Identificació de conceptes ètics (igualtat, no-discriminació, democràcia, drets humans,
justícia...) en les diferents èpoques i societats al llarg de la història espanyola.— Realització de debats de contingut històric, en què es respectin les diferències i se
superin els prejudicis, per manifestar solidaritat i participar en la presa de decisions de forma democràtica.
3. Aprendre a aprendre— Reconeixement dels processos per a l’aprenentatge partint del que sap i organització
del seu propi aprenentatge a través de la gestió del temps i de la informació d’una manera eficaç.
— Obtenció d’estratègies de planificació per resoldre una tasca, supervisar el propi treball i avaluar els resultats obtinguts.
— Assoliment del fet que l’alumne se senti protagonista del procés i el resultat de l’aprenentatge, a través de la motivació i la curiositat per aprendre.
— Curiositat per aprendre basant-se en experiències vitals i prèvies per utilitzar i aplicar nous coneixements.
4. Consciència i expressions culturals— Respecte per la diversitat cultural, el diàleg entre cultures i societats.
5. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia— Utilització d’eines matemàtiques (magnituds, percentatges, taxes) per analitzar i
descriure una època de la història.6. Competència digital
— Utilització del llenguatge específic en l’ús d’aplicacions informàtiques.— Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per cercar, obtenir i processar
la informació, de manera crítica, és a dir, acarar-la, avaluar-ne la fiabilitat i adequació, i transformar-la en coneixement.
— Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la interacció professor-alumne (aula virtual, blogs, classroom,drive...).
— Respecte pels principis ètics en l’ús de les fonts informàtiques i reconeixement dels riscs associats a l’ús de recursos en línia i l’addicció a determinats aspectes de la tecnologia digital.
- 107 -
— Motivació per l’aprenentatge i la millora en l’ús de les tecnologies.7. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor
— Utilització de debats sobre temes d’història per saber comunicar-se, presentar i negociar de manera argumentada.
— Adquisició d’un pensament crític i del sentit de responsabilitat.C) Història de l’Art
1. Comunicació lingüística— Adquisició i ús adequat del llenguatge artístic, imprescindible per descriure una obra
d’art.— Comprensió de textos i d’informació de caràcter artístic, a fi de poder distingir les idees
principals de les secundàries.— Elaboració d’exposicions orals i escrites coherents, amb un ús correcte de la sintaxi i el
lèxic, per comentar documents tant escrits com visuals referents a una obra d’art.— Disposició per al diàleg crític i constructiu com a eina per a la convivència i la interacció
amb els companys.2. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
— Adquisició de les nocions matemàtiques necessàries per comprendre els processos de canvi presents a l’hora de dur a terme les obres d’art.
— Ús d’eines matemàtiques (proporcions) per analitzar i descriure una obra d’art.3. Competència digital
— Utilització del llenguatge específic en l’ús d’aplicacions informàtiques.— Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per cercar, obtenir i processar
la informació de manera crítica, és a dir, comparar-la, avaluar-ne la fiabilitat i adequació i transformar-la en coneixement.
— Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la interacció professor-alumne (aula virtual, blogs, classroom,drive,etc.).
— Respecte dels principis ètics en l’ús de les fonts informàtiques i reconeixement dels riscs associats a l’ús de recursos en línia i l’addicció a determinats aspectes de la tecnologia digital.
— Motivació per aprendre a usar les tecnologies i millorar-ne l’ús.4. Aprendre a aprendre
— Coneixement dels processos d’aprenentatge partint del que sap i organització del propi aprenentatge mitjançant la gestió eficaç del temps i de la informació.
— Obtenció d’estratègies de planificació per resoldre una tasca, supervisar la pròpia feina i avaluar els resultats obtinguts.
— Ús de la motivació i la curiositat per aprendre a fi d’aconseguir sentir-se protagonista del procés i el resultat de l’aprenentatge.
5. Competències socials i cíviques— Comprensió dels diferents codis de conducta de les societats a través de l’estudi de la
història de l’art.— Identificació de conceptes ètics (igualtat, no-discriminació, democràcia, drets humans,
justícia, etc.) en la interpretació d’obres d’art de diferents èpoques i societats.6. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor
— Adquisició de pensament crític i de sentit de responsabilitat.7. Consciència i expressions culturals
— Coneixement del patrimoni històric i artístic i dels diferents estils i gèneres artístics, tant històrics com actuals.
— Aplicació de diferents habilitats de pensament amb sensibilitat i sentit estètic per emocionar-se amb les obres d’art i les manifestacions culturals i comprendre-les,
- 108 -
valorar-les i gaudir-ne.— Identificació de la relació entre manifestacions artístiques i culturals i la societat, la qual
cosa implica prendre consciència de l’evolució del pensament, dels corrents estètics, de les modes i dels gusts.
— Gaudi i valoració crítica de les obres artístiques i culturals i demostració d’interès i respecte per aquestes.
— Promoció de la participació en activitats culturals de l’entorn immediat, la qual cosa implica comportaments favorables a la convivència.
D) Geografia1. Comunicació lingüística
— Adquisició i ús adequat del llenguatge geogràfic,imprescindible per descriure processos i realitats geogràfiques.
— Comprensió de textos i d’informació i diferenciació de les idees principals de les secundàries.
— Elaboració d’exposicions orals i escrites coherents, amb un ús correcte de la sintaxi i el lèxic, per comentar documents de diferent format (textos, imatges, mapes, gràfics, etc.) referents a un fenomen geogràfic.
— Disposició per al diàleg crític i constructiu com a eina per a la convivència i la interacció amb els companys.
2. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia— Utilització d’eines matemàtiques (magnituds, percentatges, taxes, escales) per analitzar
i descriure un aspecte geogràfic.— Aplicació de principis i processos matemàtics en la confecció de gràfics i l’anàlisi de
taules estadístiques.— Utilització del mètode científic en tasques en les quals es duen a terme observacions,
s’estableixen hipòtesis i s’extreuen conclusions, amb l’objectiu de prendre decisions.— Coneixement de la història de la Terra i dels processos que han originat la configuració
que té actualment.— Adquisició del coneixement de l’espai físic en què es desenvolupa l’activitat humana.— Relació dels sabers geològics amb la producció agrícola, ramadera, marítima, minera i
industrial.— Implicació en l’ús raonable dels recursos naturals, així com en la conservació del medi
ambient.— Valoració crítica de l’impacte de les activitats humanes sobre el medi físic.
3. Competència digital— Utilització del llenguatge específic en l’ús d’aplicacions informàtiques.— Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per cercar, obtenir i processar
la informació de manera crítica.— Creació de continguts emprant mitjans informàtics.— Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la Interacció
professor-alumne (aula virtual, blogs, etc.).— Respecte dels principis ètics en l’ús de les fonts informàtiques.— Valoració crítica de la selecció de la informació, tenint en compte la fiabilitat de les
fonts de les quals procedeix.— Motivació per aprendre a emprar les tecnologies i per millorar-ne l’ús.
4. Aprendre a aprendre— Coneixement dels processos d’aprenentatge partint del q u e
sap i organització del propi aprenentatge mitjançant la gestió eficaç del temps i de la informació.
- 109 -
— Obtenció d’estratègies de planificació per resoldre una tasca, supervisar la pròpia feina i avaluar els resultats obtinguts.
— Ús de la motivació i la curiositat per aprendre a fi d’aconseguir sentir-se protagonista del procés i el resultat de l’aprenentatge.
— Ús i aplicació de nous coneixements adquirits gràcies a la curiositat per aprendre a partir d’experiències vitals prèvies.
5. Competències socials i cíviques— Identificació de conceptes ètics (igualtat, no-discriminació, democràcia, drets humans,
etc.) en l’organització social, política i econòmica d’Espanya.— Comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori en un món
globalitzat.— Organització de debats en els quals es respectin les diferències i se superin els
prejudicis, a fi de manifestar solidaritat i participaren la presa de decisions de forma democràtica.
6. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor— Elaboració de projectes mostrant creativitat i imaginació a l’hora de planificar-los,analitzar-los, organitzar-los i gestionar-los.— Utilització de debats sobre temes de geografia per saber comunicar-se, presentaridees i negociar de manera argumentada.— Adquisició de pensament crític i de sentit de responsabilitat.
7. Consciència i expressions culturals— Coneixement del patrimoni mediambiental i dels canvis en l’evolució del paisatge
geogràfic (físic, humà i urbà) deguts a les diferents cultures.— Respecte per la diversitat cultural i el diàleg entre cultures i societats.— Potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació mitjançant la realització de
tasques que suposin recreació, innovació i transformació.— Gaudi i valoració crítica del patrimoni natural com a resultat de l’evolució de les diferents
cultures i demostració d’interès, estimació i respecte per aquest patrimoni.Especificitat del batxillerat en blocs per a esportistes d’alt nivellEn el CTEIB (Centre de Tecnificació Esportiva Illes Balears) des del curs escolar 2007/2008
s’imparteix 2n Cicle d’Ensenyament Secundari Obligatori i postobligatori o Batxillerat, en les modalitats i fórmules específiques per a les característiques especials del seu alumnat esportista d’alt rendiment, per facilitar-li l’adient incorporació en el sistema educatiu, el qual ha de poder-se combinar amb la preparació tècnica específica de cada esportista necessita. Cal recordar que des de l’acord d’11 d’abril de 1997 (BOCAIB núm. 57, de 10 de maig de 1997) que creà el Consorci Escolar Balear de l’Esport, el Centre, té assignat el desenvolupament dels programes de Tecnificació Esportiva, els quals du a terme amb col·laboració amb el Consell Superior d’Esports. Els esportistes que compaginen estudis, entrenaments i competicions es regeixen, antre d’altres, per la Llei Orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de Qualitat de l’Educació (BOE núm. 307, de 24 de desembre), que en el Capítol VII dedicat a l’atenció dels alumnes amb necessitats educatives específiques, estableix que les administracions educatives han d’adoptar procediments singulars en aquells Centres Escolars en els quals resulti necessària una intervenció educativa diferenciada. Dins d’aquest context, el perfil del nostre alumnat és el següent:
a) Persones integrants de grups de tecnificació de la Fundació per a l’Esport Balear (FxEB).
b) Esportistes destacats en competicions diverses que obtingueren una resolució favorable de la Conselleria d’Educació per ser inclosos en els ensenyaments adaptats per a esportistes d’alt nivell a l’ESO i Batxillerat.
- 110 -
L’ordenació dels ensenyaments per a esportistes d’alt nivell autonòmic que s’imparteixen en aquest Centre vénen regulats per la resolució del Director General de Planificació i Centres Educatius de 2 de maig de 2005, adaptats en l’àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, BOIB núm. 80 del 26/5/2005. Resolució que especifica les característiques dels ensenyaments i de funcionament del Centre:
1. Els projectes curriculars han d’establir orientacions metodològiques adients per aquest model, les quals han de respondre a les circumstàncies personals, socials, esportives o a d’altres característiques de l’alumnat.
2. Cada grup d’alumnes ha de tenir un/a professor/a tutor/a. La sessió de tutoria setmanal ha de ser individualitzada.
3. Els ensenyaments corresponents a Batxillerat s’organitzen d’acord amb els ensenyaments ordinaris o segons el model d’estructura en tres blocs, l’horari setmanal és de vint-i-cinc sessions al primer bloc, vint-i-quatre al segon i devuit/vint-i-dues al tercer.
4. L’adaptació de l’horari lectiu possibilita la realització de sessions dobles d’entrenaments (una pel matí i una altra per l’horabaixa).
5. Les dates d’avaluació han de ser flexibles quan les circumstàncies de caràcter esportiu estiguin documentalment justificades, per la qual cosa es podran modificar les dates d’exàmens, la presentació de feines, etc.
6. L’equip educatiu, la directiva del Centre i els tècnics esportius responsables han de col·laborar entre si i amb el tutor assignat per la Direcció General d’Esports.
Les característiques específiques relacionades amb l’avaluació i criteris de promoció s’especifiquen a l’apartat d’avaluació.
14. Adaptacions necessàries per atendre l’alumnat NESEEs prendran mesures perquè puguin assolir el nivell curricular adequat, individualitzant
cada cas i adaptant la programació, respectant sempre els mínims del departament i en coordinació amb el departament d’orientació i l’especialista en pedagogia terapèutica.Pels alumnes amb dèficit motor es bàsica l’adequació de la distribució de l’aula i espais
educatius. S’establirà una regulació dels temps de la matèria i una atenció individualitzada. En el cas d’alumnes amb dèficit sensorial, alguns necessitaran material adaptat a la seva deficiència per poder treballar tant a l’aula com fora d’ella. S’adoptaran mesures específiques per avaluar (de forma oral, amb teclat...) i es donarà una atenció especial fora de l’hora lectiva. També hem de tenir en compte els alumnes en situacions socials i d’entorn cultural poc afavorit (marginació social, minories ètniques) cap als quals es tindrà una atenció especial per afavorir la seva integració i compensar les seves carències. En el cas d’alumnes procedents d’altres països amb problemes lingüístics, es podrà donar material complementari en la seva llengua d’origen mentre s’adapten a la llengua vehicular del centre.Alumnat amb necessitats d’ampliació de coneixements i alumnes amb altes capacitatsAquests alumnes seran atesos proporcionant-los material de nivell més elevat com poden
esser articles de revistes especialitzades o la lectura de llibres més complexes o oferint-los la possibilitat de fer treballs més complexos. En el cas de superdotats, ens coordinarem amb el departament d’orientació. De moment aquesta situació no es dona al centre.Altres alumnes amb dificultats d’aprenentatgeEl concepte diversitat implica que no podem oblidar que els alumnes que han superat
l’ESO entren al món del Batxillerat amb graus de desenvolupament intel·lectuals diferents. Hem posar en pràctica al llarg del curs mesures que facilitin l’aprenentatge a aquells que més els hi costa. Cal tenir en compte que alguns alumnes provenen de programes de diversificació. La diversitat d’activitats que es proposen evitarà que es trobin estancats en
- 111 -
problemes determinats i que trobin el millor camí per assolir els continguts de les unitats. Per això valorarem les aptituds dels alumnes a diverses vessants. Per exemple, si un alumne té problemes en fer mapes conceptuals, podrà compensar-ho amb la capacitat de raonament i capacitat per connectar idees dintre de comentaris de text.L’atenció a la diversitat queda garantida a través de la retroalimentació, donant materials de
suport, d’ampliació i de reforç, i més a n’aquest Centre, el CTEIB, on tot l’alumnat necessita una atenció individualitzada i pot caure fàcilment en aquestes dificultats d’aprenentatge.
15. Seguiment de la PD. Indicadors d’assolimentResum del resultats dels diferents grups.Valoració de cada matèria per curs i grup. Possibles
motius que justifiquen els resultats obtinguts (tan positius com negatius).Propostes de millora i mesures més adients relatives a aspectes:organitzatius (reagrupaments, flexibilització, reforços, suports, recuperacions,..)curriculars (adaptacions de les programacions, canvis metodològics, tipologia d’activitats,
avaluació i qualificació) i d’altres que suposin una millora de l’aprenentatge i dels resultats. Resum del resultats per
avaluació dels diferents grups:
Grup Matricu-lats
Apro-vats
% Apro-vats
Nº Unitats progra-mades
Nº Unitats imparti-
des
Correc-cions
metodo-lògiques
Adap-tacions curricu-
lars
Profes-sor/a
Ha Món Cont
(A-B-C)Ha
Espanya 2n AHa
Espanya 2n BHa
Espanya 2n CGeo-grafia
(A-B-C)Ha Art
(A-B-C)
16. La prevenció de la violència de gènere, de la violència terrorista i de qualsevol forma de violència, racisme o xenofòbia, inclós l’estudi de qualsevol crim contra la humanitatLa violència masclista és la manifestació més evident que les desigualtats entre dones
i homes continuen persistint.Les formes més extremes de violència són la part visible d’una violència estructural i cultural que és la que les provoca i les tolera. La coeducació és una eina central per prevenir aquesta violència estructural i cultural. La coeducació és un aprenentatge de les diverses maneres de ser dona i ser home i, per tant, un aprenentatge de la llibertat i un requisit per al desenvolupament integral de la persona. La relació entre coeducació i prevenció de la violència de gènere és òbvia, ja que es tracta d’una violència
- 112 -
que és resultat de les estructures de poder patriarcal dins la societat i la família i sobre la dona.vol garantir el domini per part de l’home.La coeducació és una educació “en” i “per” a la igualtat.Una igualtat que implica una
pluralitat de models de gènere per a tot l’alumnat. Per tant, el departament té un compromís real amb la igualtat, es a dir, coeducatiu(articles 13, 29, 31 del Decret 34/2015, pel qual s’estableix el currículum de l’educació secudària). Es treballarà la coeducació i la prevenció de la violència de gènere, des d’un vessant doble:analitzant el currículum oficial i vigilant el currículm ocult.• Recuperar i situar les contribucions que la dona ha fet al llarg del temps, així com la
transmissió d’una sèrie de valors(solidaritat, el respecte a altres cultures, tolerància, la llibertat o la pràctica d’idees democràtiques) que permeten a l’alumnat comprendre la realitat en què viuen.
• El paper de la dona al llarg de la història.• Valorar i respectar la diversitat cultural i ser respectuós i tolerant amb cultures i opinions
que no coincideixen amb les pròpies, sense renunciar, però, a emetre judicis de valor.
