www.vicensvives.comwww.vicensvives.com

POLIS 4Ciències socials, història

Quart curs

POLIS 4

Índex

Climas y paisajes de España, Europa y la CA

Catalunya, la fàbrica d’Espanya05

L’època de l’Imperialisme06

07

El període d’entreguerres (1919-1939)08

El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim01

Liberalisme i Nacionalisme02

03

04

Temps de confrontació a Catalunya i a Espanya (1902-1939)09

La Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències10

Un món bipolar11

Els anys del franquisme12

Democràcia i autonomia13

La Unió Europea14

El món actual15L’art del segle XIX

L’art del segle XX16

La industrialització de les societats europees

Catalunya i Espanya al s. XIX: La construcció d’un règim liberal

POLIS 4

Els anys del franquisme

1. El franquisme: una dictadura militar

2. La postguerra: misèria i autarquia

3. L’època del creixement econòmic (1959-1973)

4. La modernització de la societat

5. L’oposició antifranquista a Catalunya

12

6. La fi del franquisme

POLIS 4

Introducció

• El règim franquista, que es va establir al final de la Guerra Civil, es va caracteritzar per institucionalitzar una dictadura amb trets feixistes i pel predomini de les velles classes dominants.

• La figura del dictador, el general Francisco Franco, va presidir tot el període.

• Del 1939 al 1975, el franquisme va concentrar els poders en mans del dictador. A Catalunya, la victòria de Franco va significar la pèrdua dels drets nacionals i de les institucions autònomes.

• Des del punt de vista econòmic, es va passar d’una etapa d’estancament econòmic (1939-1959) a una altra de fort creixement econòmic (1959-1973).

12

POLIS 4

1. El franquisme: una dictadura militar

1.1. Un règim polític totalitari• La concentració de poders (il·lustració)

1.2. Les lleis fonamentals

1.3. Els suports socials del franquisme

1.4. Les relacions exteriors

12

POLIS 4

1.1. Un règim polític totalitari

• Franco era el cap de l’Estat i ostentava el títol de Caudillo d’Espanya. Concentrava tots els poders: legislatiu, executiu i judicial. A més era Generalíssim dels Exèrcits.

• Tots els partits, sindicats i associacions polítiques van ser declarats il·legals, i els seus militants, detinguts i empresonats.

• Només es va permetre un partit, la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista.

• Les Corts democràtiques i les eleccions van ser suprimides.

• Totes les institucions republicanes van ser desmantellades.

12

POLIS 4

La concentració de poders12

POLIS 4

1.2. Les lleis fonamentals

• La dictadura va pretendre donar una imatge de legalitat. Per això, el Fuero del Trabajo (1938) declarava els principis laborals del nou règim, però prohibia els sindicats lliures i la vaga.

• La Llei constitutiva de les Corts Espanyoles va crear unes Corts consultives sense poder legislatiu.

• El Fuero de los Españoles (1945) era una pseudodeclaració de drets cívics.

• La Llei de referèndum (1945) contemplava les consultes populars per a determinades lleis.

• La Llei de successió (1947) preveia una monarquia com a successora del franquisme.

12

POLIS 4

1.3. Els suports socials del franquisme

• La victòria franquista a la Guerra Civil va suposar el triomf dels grups que amb la República havien temut que perdrien els seus privilegis.

• La gran burgesia, l’exèrcit i l’Església catòlica van donar suport a un règim que garantia el seu poder i influència.

12

POLIS 4

1.4. Les relacions exteriors

• Al llarg dels anys, el franquisme va anar variant els seus aliats internacionals. Podem establir tres grans etapes:

• Des del 1939 va fer costat de forma incondicional a les potències feixistes (Alemanya i Itàlia).

• La derrota del feixisme, el 1945, va provocar una etapa d’aïllament internacional.

• L’aïllament va començar a trencar-se el 1953, quan Espanya va pactar uns acords de col·laboració amb els Estats Units i va signar un Concordat amb el Vaticà.

12

POLIS 4

2. La postguerra: misèria i autarquia

2.1. Els efectes de la guerra

2.2. Intervencionisme i autarquia

2.3. L’estancament de l’economia

12

POLIS 4

2.1. Els efectes de la guerra

• El 1939, Espanya era un país malmès per la Guerra Civil, que va provocar una davallada demogràfica.

• Una part de la indústria, de l’agricultura, de les vies de comunicació i dels mitjans de transport havien patit destrosses. La producció havia caigut molt.

• Per una altra banda, la majoria de la població no tenia prou aliments.

• Però al mateix temps, van ser anys d’eufòria i d’enriquiment fàcil per a alguns sectors de la societat.

12

POLIS 4

2.2. Intervencionisme i autarquia

• A la postguerra, la política econòmica del franquisme es va caracteritzar per un gran intervencionisme de l’Estat en la producció i distribució dels béns.

• El règim aspirava a l’autarquia econòmica, impulsada també per l’aïllament i el boicot internacional.

• Per fomentar el desenvolupament de la indústria, es va crear l’Institut Nacional d’Indústria i es van fundar empreses públiques que s’ocupaven dels sectors no rentables per a la iniciativa privada.

• Es va seguir una política proteccionista.

12

POLIS 4

2.3. L’estancament de l’economia

• L’autarquia va ser un desastre per a l’economia espanyola, que va trigar anys a recuperar el nivell anterior a la guerra.

• L’agricultura i la indústria van créixer lentament, el comerç amb l’exterior era mínim i l’escassetat de béns de consum va durar molts anys.

• En conseqüència, el nivell de vida i la renda per càpita espanyola no van assolir les xifres del 1936 fins al 1953.

12

POLIS 4

3. L’època del creixement econòmic (1959-1973)

3.1. Una nova elit dirigent

3.2. El Pla d’Estabilització

3.3. La puixança econòmica

3.4. Un creixement desequilibrat

12

POLIS 4

3.1. Una nova elit dirigent

• La reorientació del règim franquista va ser impulsada per l’entrada al govern d’alguns ministres vinculats a l’Opus Dei, que van aportar criteris més tècnics i modernitzadors.

• Per això se’ls anomena els tecnòcrates.

• La Falange va anar perdent protagonisme al règim i va ser desplaçada pel Movimiento Nacional.

• També es van elaborar noves lleis.

• Per assegurar la continuïtat del règim de Franco, les Corts franquistes, el 1969, van acceptar el príncep Joan Carles de Borbó com a successor del cap d’Estat a títol de rei.

12

POLIS 4

3.2. El Pla d’Estabilització

• Els nous governs, a partir del 1957, van abandonar l’autarquia i van iniciar un procés de liberalització econòmica i obertura a l’economia europea.

• Per això, es va posar en marxa el Pla d’Estabilització (1959) per substituir una economia tancada per una economia vinculada als circuits internacionals.

• El govern va posar en marxa els Planes de Desarrollo (1964-1975) per fomentar el desenvolupament industrial i disminuir els desequilibris entre les diferents regions espanyoles.

12

POLIS 4

3.3. La puixança econòmica

• Entre el 1959 i el 1973, Espanya va conèixer un període de gran creixement de la seva economia.

• Aquesta puixança econòmica es va manifestar en un gran creixement de la indústria, que va renovar els seus béns d’equip, va adoptar noves tecnologies i va augmentar la seva producció i productivitat.

• Es va renovar l’agricultura i es va produir un creixement del sector serveis.

• El comerç exterior va experimentar un notable creixement.

• Com a resultat d’aquest procés, entre el 1960 i el 1973, la renda nacional es va incrementar a la vegada que augmentaven el poder adquisitiu i els salaris.

12

POLIS 4

3.4. Un creixement desequilibrat

• Una de les claus del desenvolupament econòmic de la dècada de 1960 va ser la seva vinculació a l’economia de l’Europa occidental, que va permetre exportar els productes agraris i industrials.

• Aquest creixement va consolidar una economia molt dependent, ja que gran part del capital, la tecnologia i les divises provenien de l’estranger.

• L’economia espanyola resultava poc competitiva i concentrada en activitats que requerien mà d’obra, però amb poc contingut tecnològic.

12

POLIS 4

4. La modernització de la societat

4.1. Els canvis demogràfics• Migracions interiors a Espanya en la dècada del 1960 (mapa)

4.2. La transformació de la societat

4.3. Les reformes educatives i socials

12

POLIS 4

4.1. Els canvis demogràfics

• La millora de les condicions de vida va provocar un augment de la natalitat i una disminució de la mortalitat, que van produir un fort augment demogràfic.

• A Catalunya, el component més important d’aquest creixement demogràfic va ser l’arribada d’un gran nombre d’immigrants procedents de zones rurals peninsulars.

• L’allau d’immigrants va comportar el creixement caòtic i desordenat de moltes ciutats.

• Uns dos milions d’espanyols van haver d’emigrar a l’estranger, cap a països que necessitaven mà d’obra.

12

POLIS 4

Migracions interiors a Espanya en la dècada del 196012

POLIS 4

4.2. La transformació de la societat

• El millorament del nivell del de vida. La mecanització agrícola i la industrialització van produir un gran creixement de la població urbana dedicada a la indústria i als serveis.

• La modernització de l’economia va originar també el creixement de la classe mitjana. L’increment de la renda va fer que les famílies poguessin adquirir béns de consum.

• Una societat més oberta. L’arribada del turisme, l’obertura de fronteres i els viatges van permetre als espanyols tenir contacte amb l’exterior. Això va canviar la seva mentalitat.

12

POLIS 4

4.3. Les reformes educatives i socials

• La nova orientació política i econòmica del règim franquista es va reflectir en algunes lleis que van millorar el nivell de benestar de la societat espanyola.

• La Llei de bases de la Seguretat Social (1963) va proclamar el dret dels treballadors a la Seguretat Social.

• La Llei de premsa (1969) va suprimir la censura prèvia.

• La Llei de llibertat religiosa (1976) va establir un marge relatiu de tolerància envers altres confessions.

12

POLIS 4

5. L’oposició antifranquista a Catalunya

5.1. La dura repressió de la postguerra• Repressió i accions dels maquis (mapa)

5.2. La reorganització de l’oposició

5.3. Els nous moviments socials

12

POLIS 4

5.1. La dura repressió de la postguerra

• Els primers temps del franquisme es van caracteritzar per la repressió. Tots els partits i sindicats van haver de passar a la clandestinitat.

• A Catalunya, el president de la Generalitat republicana, Lluís Companys, va ser detingut per la Gestapo alemanya a França, on estava exiliat, va ser lliurat a les autoritats franquistes i afusellat.

• La repressió contra Catalunya també va tenir un vessant lingüístic i cultural. La llengua catalana va deixar de ser oficial i se’n va prohibir l’ús públic.

12

POLIS 4

Repressió i accions dels maquis12

POLIS 4

5.2. La reorganització de l’oposició

• Es va iniciar la resistència i es van formar alguns grups armats (maquis) que esperaven que el triomf dels aliats a la Segona Guerra Mundial afavorís l’enderrocament de la dictadura.

• Al final del conflicte internacional, va quedar clar que no hi hauria suport per enderrocar el franquisme a Espanya. Aleshores, les estratègies dels grups d’oposició antifranquista van variar.

• Es va abandonar la lluita armada i les forces polítiques van proposar noves estratègies d’oposició.

• La CNT va ser desmantellada i els comunistes (PSUC) van aconseguir organitzar-se i esdevenir la força més activa de l’oposició.

12

POLIS 4

5.3. Els nous moviments socials

• La industrialització del país i el creixement del nombre d’assalariats a la dècada del 1960 va incrementar la conflictivitat obrera.

• El 1962 hi hagué vagues a Astúries, a Catalunya, a Andalusia i al País Basc. En aquestes vagues es va constituir el sindicat Comissions Obreres (CC OO).

• Dins l’Església Catòlica van néixer grups dissidents del franquisme i també el moviment estudiantil va prendre força i es va enfrontar clarament al règim franquista.

• El 1971 es va crear l’Assemblea de Catalunya, que aplegava totes les forces de l’oposició democràtica.

12

POLIS 4

6. La fi del franquisme

6.1. La crisi econòmica de la dècada del 1970

6.2. Els darrers anys del franquisme

6.3. La transició a la democràcia

12

POLIS 4

6.1. La crisi econòmica de la dècada del 1970

• A partir del 1973 es va iniciar un canvi en l’economia dels països occidentals, provocat pel ràpid augment del preu del petroli i de les matèries primeres.

• La crisi del petroli va posar fi al període de creixement i prosperitat anterior i va inaugurar una època de recessió econòmica profunda.

• A Espanya, la crisi va afectar el sector industrial i moltes indústries fan fer fallida.

• A partir del 1975, els índexs de creixement de l’economia espanyola es van frenar bruscament.

12

POLIS 4

6.2. Els darrers anys del franquisme

• El 1973, Franco estava molt malalt i, per primer cop, va nomenar un cap de govern, Carrero Blanco. Aquest va ser assassinat aquell mateix any per ETA.

• A partir d’aquell moment es va evidenciar la consolidació de dos grups dins del franquisme: els immobilistes i els oberturistes.

• El 1974 es va formar un nou govern, presidit per Carlos Arias Navarro, que va permetre una obertura política, però les reformes anunciades van ser insignificants.

• Els antifranquistes es van coordinar en plataformes unitàries i van manifestar que no acceptarien canvis que no comportessin la concessió d’una amnistia, reconeixement de llibertats, etc.

12

POLIS 4

6.3. La transició a la democràcia

• El novembre del 1975, Joan Carles I va jurar el seu càrrec com a rei d’Espanya.

• El nou govern, presidit per Arias Navarro, es va veure incapaç de dur a terme reformes democràtiques i el rei va forçar la seva dimissió.

• El juliol del 1976 va ser nomenat president del govern Adolfo Suárez, un polític oberturista que va iniciar el camí legal per desmantellar el franquisme.

• El govern va buscar el suport de l’oposició, que va acceptar una reforma pactada.

• El 1976 es va aprovar la Llei de reforma política i el 1977 es van celebrar les primeres eleccions lliures.

12