Política d’oferta (supply-side policy)

• Les polítiques considerades fins ara (PF, PM, PC) són polítiques de demanda, ja que actuen principalment so-bre la funció DA (demand-side management policies).

• Les polítiques adreçades a augmentar el PIB potencial s’anomenen polítiques d’oferta. Actuen:– millorant el funcionament dels mercats, incrementant la com-

petència i reduint els efectes de les externalitats negatives;– minimitzant l’impacte negatiu de la intervenció pública: des-

regulant, reduint imposts distorsionadors (corba de Laffer), retallant subsidis i privatitzant sectors sobreprotegits...

– reduint u+ i les distorsions del mercat de treball.105

Pros i contres de la política d’oferta

• En contra:

– en comparació amb les polítiques de demanda, triga generalment molt de temps a produir efectes sobre l’economia.

• A favor:

– permet incrementar el PIB potencial i, a curt, des-plaçar a la dreta la funció SA;

– permet neutralitzar els xocs negatius d’oferta, xocs contra els quals les polítiques de demanda no són instruments apropiats.

106

Política econòmica estabilitzadora

• Un xoc negatiu de DA es neutralitza amb una política de demanda expansiva. Un xoc negatiu d’SA fa que l’ús de polítiques de demanda s’enfronti a un dilema.– Si s’aplica una política de demanda expansiva, augmen-

ta Y (i es redueix u) però augmenta , que és font de no-ves complicacions (quines?).

– Si la política de demanda és contractiva per a controlar , llavors Y cau encara més i s’aprofondeix la recessió.

• En canvi, una política d’oferta permetrà desplaçar SA a la dreta i aconseguir Y sense .

107

Resum: el que sabem (N.G. Mankiw)

• Lliçó 1: A mitjà i llarg, la capacitat d’una economia per a produir béns determina el nivell de vida.– A mitjà i llarg, el PIB depèn dels factors de producció i

de la tecnologia productiva.

– Per tant, la política econòmica només pot augmentar el PIB a mitjà i llarg millorant la capacitat productiva.

• Lliçó 2: A curt, la demanda agregada afecta el PIB.– Raó: l’ajustament lent dels preus. Això permet que, a

curt, l’economia pugui situar-se fora del PIB potencial.– A curt, la política econòmica afecta el PIB via DA.

108

Resum: el que sabem (N.G. Mankiw)

• Lliçó 3: A mitjà, la taxa de creixement de la quantitat de diner determina la taxa d’inflació però no afecta ni al PIB ni a la taxa d’atur.– Això és conseqüència de la dicotomia clàssica: a mitjà,

les variables nominals no afecten les variables reals.

– A mitjà, les mesures de política econòmica per a comba-tre la inflació són diferents de les mesures per a comba-tre l’atur.

• Lliçó 4: A curt, la política econòmica s’enfronta a un dilema entre inflació i atur (corba de Phillips).

109

Resum: el que no sabem (N.G. Mankiw)

• Qüestió 1: Quina és la millor manera d’augmentar el PIB potencial?

• Qüestió 2: Cal intentar estabilitzar l’economia i, en particular, el PIB?

• Qüestió 3: Quin és el cost de tenir inflació i quin el cost d’eliminar-la (d’una desinflació)?

• Qüestió 4: Fins a quin punt és un problema seriós l’existència d’un dèficit públic?

• Qüestió extra: no sabem quant podrem arribar a saber. 110

Tema 5. L’economia en el llarg termini

• Definicions– K = factor de producció “capital” (mitjans de producció)

– L = factor de producció “treball” (serveis de producció)

– F = funció de producció, on F(K, L) és la producció Y que resulta d’emprar les quantitats K i L de factors

– A = constant que representa l’estat de la tecnologia

– k = K/L = intensitat de capital (raó capital/treball)

– y = Y/L = producció per càpita (raó producció/treball)– F(K, L) = A·K ·L , funció de producció Cobb-Douglas, on

i són constants.111

Fets estilitzats del creixement econòmic

• Deguts a Nicholas Kaldor (1908-1986).• Fet 1: y i k mostren una tendència a créixer (Y i K ten-

deixen a créixer més ràpidament que L).• Fet 2: la raó K/Y no mostra tendència sistemàtica.• Fet 3: el Fet 1 significa que cada unitat d’L empra més

capital per a produir cada cop més; l’augment de productivitat fa augmentar la retribució del factor L.

• Fet 4: la taxa de benefici no mostra tendència.• Fet 5: no hi ha tendència per a les proporcions d’Y que van

a parar a K i L (proporcions estables).112

Crisis canviàries: explicació 2

• Així, hi haurà atac si s’expecta que el BC esterilitzarà i no deixarà apujar i; no hi haurà atac en cas contrari.

• L’existència de vulnerabilitats (febleses) a l’economia fa costós per al BC deixar apujar i (i resistir l’atac):– si u és elevat, i dificulta la reducció d’u;

– si la borsa està inflada i hi ha risc de crac, i fa caure els preus i podria engegar el crac;

– si el govern està molt endeutat, i apuja el servei del deute;

– un sistema financer feble es pot enfonsar amb i;

– l’endeutament en divises crea vulnerabilitat a la devaluació.112