Polítiques de benestarPolítiques de benestar per tenir ... · Protagonistes, ja!no es...

Nois i noies tutelats reivindiquen els seus drets

Nova guia per aprendre a mirar la televisió

Diagnosi de la infància i l’adolescència al Raval

núm. 382,60 € IVA inclòs

febrer - març 2007

Polítiques de benestarPolítiques de benestarper tenir cura de la infànciaper tenir cura de la infància

��

��

��

�� !!"

�� #�$��%&��'�$��(��

��

�� $)��*��$�+��,��

S U M A R I

3PROTAGONISTES, JA!

Edita: Associació DIOMIRA

Director: Josep M. Villena

Assessorament:Ferran Casas

Consell de redacció: Josep M. Villena, Ferran Casas, Lídia Marimon,Laura Valls, Mònica Cobos, Paloma Herrera

Coordinació:Paloma Herrera

Col·laboracions: Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, Miquel Àngel Alabart, Fundació Tot Raval, Raimon Moreno, El Galliner

València: Balears: Jesús Martí Manel CruzFrancesc Guillem

Perpinyà: Nicolàs Caudeville

Relacions externes: Lídia Marimon

Fotografia: Mònica Cobos, Regidoria de Drets Civils del’Ajuntament de Barcelona, Andrew Mcgovern,Gabriela Datcu, Magda Skale, Fundació TotRaval, Diomira, El Galliner, Parlament de Catalunya

Foto portada: Hidden

Disseny i Portada: Diomira

Correcció: Diomira

Subscripcions: Maria Jesús de la Viuda

Redacció, administració, publicitat i subscripcions: Vilamarí, 54 baixos08015 BARCELONATel-Fax: 93 425 48 [email protected]

Fotocomposició i impressió: ARGRA Trading, s.l. Tordera 38 - 08012 Barcelona

D. L.: B-27825-2000ISSN: CES - 1001447

Protagonistes, ja! no es responsabilitzade les opinions expressades als articlesfirmats

Imprès sobre paper ecològic

En col·laboració amb:

Núm. 38 febrer - març 2007

EDITORIALPromoure el compliment de la Convenció dels Drets del’Infant

EDUCACIÓUna guia ajuda les famílies perquè els infants facin unconsum responsable de la televisióMònica Cobos

PARTICIPACIÓ Els nois i noies de Barcelona elaboren el pregó de lesfestes de Santa EulàliaRegidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona

FAMÍLIESEvolució de les llars i les famílies a Barcelona

INICIATIVES CÍVIQUESPolítiques familiars de benestar per tenir cura de la infànciaMiquel Àngel Alabart, Associació Quetzal i Revista Viure en família

INICIATIVES CÍVIQUESIgualtat d’oportunitats en l’educació i treball comunitari,aspectes necessaris per millorar la situació de la infància il’adolescènciaFundació Tot Raval

INTERCULTURALITATLa Mediterrània, encreuament de poblesRaimon Moreno

L’OPINIÓ DELS PROTAGONISTESRecuperar un espai per als nois i les noies i fomentar elcivisme

AMB NOIS, NOIES, XICS, XIQUES, NINS, NINES...‘Els més joves pinten el futur’Paloma Herrera / El Galliner

INFORMACIONS

EINES CULTURALS

NOIS I NOIES TUTELATS

Els drets dels nois i noies tutelatsPaloma Herrera

“Nosaltres també som infants amb drets”Gerard, CRAE Enric Llaberia (Lleida)Thais, CRAE Llar Maria Immaculada (Tarragona)Najim, Centre d’acollida Estrep (Barcelona)Badia, CRAE Sobrequés (Girona)

Joaquim Cuello, director del CRAE Sobrequés. Fundació Plataforma Educativa (Girona):“Cal fer-se càrrec dels nois i noies tutelats fins quepuguin assumir la plena autonomia”

4

5

7

8

10

12

Membre de:

14

16

En conveni amb:

18

21

29

20

22

25

La vulneració contínua dels drets reconeguts a la Convenció dels Drets

de l’Infant, tant d’aquells que fan referència a la protecció com d’a-

quells que es refereixen a la participació, fa necessària una tasca de

promoció i sensibilització social envers el seu compliment. Infants i

adolescents constitueixen un sector social que massa sovint no es té en

compte en les decisions que es prenen en el dia de la família, l’escola o la ciu-

tat. Recordem que la Convenció, text de compliment obligat per als estats que

l’han ratificat, reconeix l’interès superior de l’infant i la necessitat d’incorporar

la perspectiva de la infància i l’adolescència en les qüestions que els afecten.

Per avançar en el benestar dels infants i adolescents i en el reconeixement

de la seva plena ciutadania és necessari el treball coordinat dels diferents

agents que intervenen en el territori des de diferents perspectives. Administra-

cions públiques, comunitat educativa, associacions, professionals, experts i

ciutadania en general estan obligats a prendre part i treballar conjuntament

per amplificar el seu potencial amb l’objectiu comú de millorar la qualitat de vi-

da de nens i nenes, nois i noies.

Conscient de la necessitat de buscar complicitats i sumar esforços per

avançar en el reconeixement i el compliment dels drets dels infants, l’Associa-

ció Diomira organitza la segona edició de les jornades “Infància i adolescència

a Catalunya”. La finalitat d'aquesta nova edició és reivindicar la plena ciutada-

nia d’infants i adolescents i impulsar l'aprovació d'un futur Pacte nacional per

la infància i l'adolescència a Catalunya. El contingut de les jornades s’estruc-

turarà al voltant de tres eixos. D’una banda, la participació social d’infants i

adolescents. En segon lloc, el treball de les associacions pels infants. I, final-

ment, la necessitat d’impulsar un pacte d’ampli consens que permeti millorar

les condicions de vida d’aquest sector.

A les jornades participaran representants de les principals administracions

públiques catalanes, un diputat de cada grup parlamentari, representants de

les principals associacions d’infància catalanes, així com experts, professio-

nals i ciutadans a títol individual. Aquestes II Jornades suposen, doncs, un ne-

cessari punt de trobada per avançar en objectius comuns. Es tracta d'estimu-

lar les administracions públiques per a que reconeguin la necessitat d'establir

polítiques integrals per a la infància i l'adolescència, sensibilitzar l'opinió públi-

ca sobre la situació d’aquest sector i establir complicitats entre els diferents

sectors socials per iniciar estratègies de tot tipus.

Convidem a totes les persones interessades a participar en aquestes jor-

nades, així com a fer aportacions que enriqueixin el debat, a través de l’adreça

electrònica [email protected]. Així mateix, podeu consultar la web http://in-fancia.diomira.net, que aporta informació sobre aquest esdeveniment.

4 PROTAGONISTES, JA!

E D I T O R I A L

Promoure el compliment de laConvenció dels Drets de l’Infant

Es tracta d'estimular les

administracions públiques per a

que reconeguin la necessitat

d'establir polítiques integrals per

a la infància i l'adolescència,

sensibilitzar l 'opinió pública

sobre la situació d’aquest sector i

establir complicitats entre els

diferents sectors socials per

iniciar estratègies de tot tipus

5PROTAGONISTES, JA!

E D U C A C I Ó

Una guia ajuda les famílies perquè els infantsfacin un consum responsable de la televisió

TEXT i FOTOS: Mònica Cobos

El material, publicat per Educació i el CAC, es distribuirà a tots els centres

de Primària i Secundària i als centres de recursos pedagògics de Catalunya

El Departament d'Educació i el Consell de l'Audiovi-

sual de Catalunya (CAC) han editat la guia didàcti-

ca Televisió i família: activitats per a debat. Es trac-

ta d'una sèrie de recomanacions per tal que les

famílies puguin orientar els seus fills i filles a fer un consum

responsable de la televisió. La consellera del CAC responsa-

ble de l'àrea de continguts pel que fa a la protecció a la infàn-

cia i l'adolescència, Núria Llorach, assegura que "l'objectiu de

publicar aquesta guia és ensenyar a pares, mares i adults que

acompanyen nens i nenes que la responsabilitat del que

veuen els infants a la televisió és una responsabilitat compar-

tida entre operadors, escoles, les administracions i la família,

que al cap i a la fi és qui està a casa amb els nens i nenes i de-

cideix tenir apagat o encès el televisor". Negociar amb els fills

i filles els programes que són adequats per a la seva edat, li-

mitar el temps que passen els nens i nenes davant la televi-

sió, com treure profit d'un mitjà com la televisió, gravar els

programes interessants per als infants perquè puguin veure'ls

en les seves hores lliures, són algunes de les idees que s'a-

punten en aquesta guia.

En total se n'han editat 5.000 exemplars que es distribui-

ran entre els centres de Primària i Secundària, associacions

de pares i mares, centres de recursos pedagògics i altres pro-

fessionals que treballen directament amb les famílies.

Segons Llorach, els estudis diuen que quan els nostres

nens i nenes estan davant de la televisió un temps superior al

que estan a l'escola, la influència de la televisió és molt gran.

A més, els estudis indiquen que el consum de televisió dels in-

fants entre 4 i 12 anys és excessiu (d'unes 990 hores l'any,

front les 960 hores que passen a l'escola), i el més important,

tenen una forma poc crítica de veure la televisió, és a dir,

veuen el que tenen davant, sense destriar aquells programes

adequats a la seva edat. Els operadors tenen l'obligació de

senyalitzar la programació amb la idoneïtat per a cada edat,

perquè els pares i mares puguin tenir la informació sobre l'a-

Els estudis indiquen que quan els nens i nenes estan davant de la televisió untemps superior al temps que estan a l’escola, la influència de la televisió ésmolt gran


E D U C A C I Ó

dequació dels continguts de la programació per als seus fills i

filles. Però la responsabilitat és dels pares i de les mares, per-

què moltes vegades el consum televisiu es fa a altes hores de

la nit, i en canvi a partir de les 10 de la nit ja no hi ha horari

protegit per al públic infantil. "No pot ser que alguns mestres

es queixin que els nens i nenes s'adormen al matí a classe

perquè han estat mirant la televisió fins a al-

tes hores de la nit", afirma la consellera del

CAC.

De vegades fem servir la televisió com a

cangur, perquè els pares i les mares tenen

llargues jornades laborals, però amb els in-

fants sempre hi ha algun adult, que s'ocupa

de donar-li berenar, que faci els deures, etc.,

i també és responsable de que els nens ve-

gin o no la televisió, dels programes que

veuen i de les hores en què els veuen. Se-

gons diu Llorach, "La televisió per si mateixa

no és bona ni dolenta, el que és bo o dolent

és l'ús que en fem, d'aquesta televisió. I amb

aquesta guia el que pretenem és que aquest

ús sigui responsable."

El CAC no té establert un màxim ni un mí-

nim d'hores recomanables de veure la televisió per a infants i

adolescents, "no ens pertoca a nosaltres com a autoritat de

regulació", diu Llorach, "a més, cada nen és diferent en si ma-

teix. Però sí que considerem que els pares i mares han de sa-

ber què veuen els infants, com descodifiquen el llenguatge te-

levisiu, i han de tenir present no tenir el televisor encès com

un més de la família que fa soroll de fons, quan s'acaba el

programa que estem mirant cal apagar l'aparell. No podem

1. La responsabilitat del que veuen els infants a la televisió és,

bàsicament, de les persones adultes que hi conviuen. És bo

pactar amb ells la selecció de programes adequats a la seva

edat i als seus interessos. Ensenyem-los a triar.

2. Limitem el temps que els infants dediquen a la televisió. El

televisor no ha d'estar tot el dia encès. Apaguem-lo quan el

programa seleccionat s'hagi acabat.

3. Procurem mirar la televisió amb els nostres fills i filles i co-

mentem els programes i la publicitat. Aprofitem els valors de la

televisió.

4. Ensenyem els infants a qüestionar i a valorar allò que veuen

a la televisió tot estimulant la seva capacitat crítica. Ajudem-los

a entendre la diferència entre realitat i ficció.

5. Si no podem estar amb els nostres fills i filles, interessem-

nos pel que miren i pels motius de les seves preferències.

6. Mirar la televisió no ha de treure hores de son, que són ne-

cessàries per al bon desenvolupament físic i psíquic dels nos-

tres infants.

7. Traurem més profit de la televisió utilitzant el vídeo o el DVD

per enregistrar els programes que puguin interessar més als

nostres infants.

8. Busquem alternatives al consum televisiu: jugar, llegir, fer

esport, anar amb els amics i amigues, etc. Hi ha moltes coses

a fer a més de mirar la televisió.

9. No deixem que la televisió sigui l'única font d'informació i l'ú-

nica opció cultural dels nostres infants. Ajudem-los a interes-

sar-se per la premsa, la ràdio, el cinema, el teatre, etc.

10. Recordem que els infants tendeixen a imitar la manera de

fer dels adults també pel que fa a la televisió.

Recomanacions de la guia

oblidar que els nens i nenes imiten la manera de fer dels

grans".

La guia està feta a partir de les aportacions del Fòrum

d'entitats de persones usuàries de l'audiovisual, que es va

constituir a iniciativa del CAC amb l'objectiu de ser un marc

de referència per intercanviar coneixements i idees, i donar

resposta a les demandes de la societat civil

en aquest sector. El Fòrum està integrat per

43 entitats, associacions, organismes, uni-

versitats, sindicats i col·legis professionals in-

teressats en el món dels mitjans audiovi-

suals.

Des dels inicis, a l'any 2000, el CAC ha

portat una línea educativa important, primer

amb l'edició del Llibre Blanc: L'educació enl'entorn audiovisual, que era una radiografiade les necessitats de la societat catalana enl'àmbit audiovisual. Després va publicar tam-

bé una primera guia de quatre volums amb el

títol Com veure la televisió, que era material

didàctic per a Primària i Secundària format

per relats de ficció, programes informatius,

esportius, talk-shows, etc., per tal que el pro-

fessorat treballés des de l'aula amb l'alumnat la descodifica-

ció del llenguatge de la televisió perquè pugui entendre els

missatges televisius. En la mateixa línia, actualment, 71 cen-

tres educatius (49 d'educació primària i 22 de secundària) de

Catalunya participen en el Programa d'Educació en Comuni-

cació Audiovisual, que té com a finalitat dotar els infants i jo-

ves de les competències que els permetin comprendre, se-

leccionar i participar de la cultura mediàtica que els envolta.

7PROTAGONISTES, JA!

P A R T I C I P A C I Ó

Els nois i noies de Barcelona elaboren elpregó de les Festes de Santa Eulàlia

TEXT I FOTO: Regidoria de Drets

Civils de l’Ajuntament de Barcelona

Els escolars de Barcelona

han elaborat per segon

any consecutiu el pregó

de les Festes de Santa

Eulàlia, a partir de la seva participa-

ció al concurs organitzat per la Regi-

doria de Drets Civils, conjuntament

amb l'Institut d'Educació i l'Institut de

Cultura. Les Festes de Santa Eulàlia

estan especialment dedicades als

nois i les noies i amb aquesta iniciati-

va es pretén que facin sentir la seva

veu, recollir les seves idees sobre la

ciutat i sobre els drets i deures dels

infants. El text del pregó, elaborat a

partir dels tres primers premis del

concurs, el van llegir els represen-

tats dels alumnes de les escoles se-

leccionades. Els premis del concurs

per al pregó de la Laia 2007 es van

lliurar en una cerimònia a l’Ajunta-

ment de Barcelona el passat 8 de fe-

brer, a càrrec de la regidora de Drets

Civils, Dolors Martínez.

Pregó de les festa de Santa Eulàlia

Nenes i nens de ciutatla Laia ja ha despertat.Som el nou de febrer,

que tothom surti al carrer!

La Laia no ve pas sola,l'acompanya gent que mola.Petits, més grans i barbutssón de tots ben coneguts

Ens parlen dels drets humansque també són dels infants.

Pareu molt bé les orellesque ja vénen per parelles.

El llop i la Caputxeta parlen fluix de la iaieta:

Llop, tu tens dret a menjarperò a ningú mossegar.

La Laia al Pinotxo diu:Ep, tu!, no facis el viu.

Tens el dret d'anar a l'escola,I si no, cop de cassola!

Enfadats els tres porquetstreballen pujant parets.

Vinga llop, caram, què passa?Que tenim dret a una casa!

L'aneguet pregunta al vent:Què hi fa si sóc diferent...Per què no em mira ningú,si puc fer el mateix que tu?

Ventafocs, no freguis banysque encara no tens setze anys.

Aibó! Els nans a cantar,ells sí poden treballar.

Vinga, nois, ara calleu,la Laia no destorbeu.

Ha de preparar la festa,doncs que comenci la festa!!!!

Benvinguts i benvingudes a la festa de Santa

Eulàlia.

Segurament molts dels que sou aquí heu vingut

de diferents països buscant una vida millor. Aquí heu

trobat una ciutat diferent, amb moltes possibilitats,

oportunitats i bons amics. Però no tot és bo. També

hem sentit menyspreus i la por a la mirada d'algunes

persones. Hem vist la pobresa als barris i el dolor al

cor del món. I això és el que entre tots haurem de

canviar, i ho aconseguirem.

Però, també és veritat que Barcelona és una ciu-

tat respectada i estimada, i desitgem que els seus

ciutadans es respectin entre ells i no es barallin. Una

ciutat en què hem d'acceptar la diversitat dels seus

habitants, i que s'ha de mantenir solidària, maca i

neta... sense problemes.

Tots desitgem que els seus ciutadans tinguin

una llar i una família, i que els nens puguin anar a

l'escola, i tenir una bona educació. Una ciutat nostra

governada amb justícia, llibertat i sobretot amb pau, i

poder divertir-nos, somriure i celebrar les festes. És

per aixó que hem convidat uns personatges molt co-

neguts de tothom. I us ho volen explicar en vers, es-

colteu-los:


F A M Í L I E S

perspectives de les polítiques de suport a les famílies”, elaborat

per la professora de la Universitat de Barcelona Cristina López,

per encàrrec de la Regidoria de Benestar Social de l’Ajunta-

ment de Barcelona, amb l’objectiu d’aportar elements de conei-

xement que fonamentin pautes d’enfortiment i d’innovació en

les polítiques municipals de suport a les famílies. El treball com-

para les dades del Cens de Població de 2001 amb les del Cens

de 1991 per tal d’analitzar l’evolució de les llars i les famílies a la

capital.

Així, l’estudi constata els canvis que s’han produït els da-

rrers anys a les llars i les famílies a Barcelona: davallada i enda-

rreriment de la natalitat i de la fecunditat, ajornament o pèrdua

de protagonisme del matrimoni i augment de la cohabitació i

creixement dels fills de mare no casada, increment de les ruptu-

res (divorcis i separacions) i creixement de l’expectativa de vi-

Evolució de les llars i les famílies a Barcelona

TEXT: Redacció Protagonistes, ja! [Dades de l’estudi “Evolució i

tendències de les llars, les famílies i les persones a la ciutat de Bar-

celona i en el context europeu. Algunes perspectives de les polítiques

de suport a les famílies”, elaborat per Cristina López]

FOTO: Andrew Mcgovern

Un estudi encarregat per la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament

de Barcelona constata el creixement i l’evolució de les llars a la ciutat

Barcelona ha guanyat els últims anys més de 100.000

llars. L’estructura de les llars i de les famílies es diver-

sifica. D’altra banda, els naixements a la ciutat aug-

menten gràcies a la població immigrant nouvinguda.

Descendeixen les parelles amb fills i augmenten les llars uniper-

sonals, alhora que augmenten les parelles de fet i de llars mono-

parentals. Aquestes són algunes de les dades més rellevants de

l’estudi “Evolució i tendències de les llars, les famílies i les per-

sones a la ciutat de Barcelona i en el context europeu. Algunes

9PROTAGONISTES, JA!

F A M Í L I E S

Programa Municipal per a les famílies

El nou Programa Municipal per a les Famílies 2006-2010

de Barcelona s’ha elaborat tenint en compte l’evolució de les

llars a la ciutat. Les seves línies estratègiques són:

��Diversitat estructural i cultural / canvis socials. Pro-

moure el coneixement i el reconeixement social de la diversi-

tat d’estructures i cultures familiars que, com a resultat de les

dinàmiques de canvi social, conviuen a Barcelona. Atendre

de manera adequada la diversitat de les seves necessitats.

��Desenvolupament personal / dificultats i transicionsfamiliars. Oferir suport integral i de caràcter universal a les

famílies en tant que espais de desenvolupament personal

dels seus membres. Atendre de manera prioritària les famí-

lies en les funcions, situacions i fases del cicle familiar de

més vulnerabilitat, sobrecàrrega o crisi.

��Capacitats / funcions parentals. Atendre i donar suport

a les necessitats de les famílies en les seves tasques i fun-

cions parentals de criança, cura, socialització i educació

dels seus fills i filles.

��Desenvolupament personal / dificultats i transicionsfamiliars. Afavorir que totes les persones que integren els

diversos grups familiars puguin conciliar els seus temps i

rols familiars amb la resta d’espais i activitats de la vida quo-

tidiana: personals, laborals i de participació en la comunitat.

��Vulnerabilitat / exclusió social. Prevenir, detectar i

atendre situacions i famílies de vulnerabilitat elevada: in-

fants en alt risc social, dinàmiques de violència familiar i fa-

mílies en situació d’exclusió severa.

da. Aquests canvis en la dinàmica de la població estan relacio-

nats, segons mostra la recerca, amb les noves maneres de for-

mar i disoldre les llars, i en les noves formes de residència i con-

vivència, provocades per factors com: el reconeixement de la

convivència en parella i la possibilitat de tenir fills sense contrau-

re matrimoni, la possibilitat de les unions homosexuals, les pos-

sibilitats que obren les tècniques de reproducció assistida i

l’augment de les adopcions internacionals, que replanteja les

relacions de filiació i parentalitat.

El el marc d’aquests processos de canvi, segons deixa

palès el treball de recerca, Barcelona presenta elements espe-

cífics en la seva estructura de llars degut a la confluència de fac-

tors com l’envelliment de la població, la recuperació de la natali-

tat, la dinàmica migratòria i el procés de davallada de la

nupcialitat.

Noves pautes i noves formes de convivència i re-sidència

Des del 1970 al 2001, Barcelona ha perdut 241.258, però,

no obstant això, ha guanyat 115.697 llars, que compten amb

una mitjana de 2,53 membres per unitat, i un 56% de les llars

estan formades per una o dues persones.

Altres dades importants que posa de manifest l’estudi són el

descens de les parelles amb fills i la diversificació del creixe-

ment de la resta de llars. Així, els nuclis de parelles sense fills

presenten un lleu increment (representen un 19,43% del total),

creixen les parelles de fet (suposen un 10% del total), amb un

retrocés i maduresa de les parelles de dret (arriben al 10% del

total). Així mateix, s’incrementen les llars monoparentals (repre-

senten un 9,14% del total de llars), augmenten de forma subs-

tancial les llars unipersonals (suposen el 26,15%) i s’incremen-

ten de forma rellevant les llars sense nucli (representen el

5,54% del total). D’altra banda, l’estudi constata que les llars ex-

tenses i múltiples perden representativitat global (representen el

7,67% del total), però augmenten entre la població estrangera

(l’any 2001 es registraven 28.510 llars estrangeres a Barcelona,

dada que representa el 5% del total).

Conclusions de l’estudi

L’estudi “Evolució i tendències de les llars, les famílies i les

persones a la ciutat de Barcelona i en el context europeu. Algu-

nes perspectives de les polítiques de suport a les famílies” mos-

tra que l’estructura de les llars de Barcelona a l’any 2001 pre-

senta components de caràcter tradicional. En el cas dels

homes, dels 0 als 65 anys la forma principal de residència és la

llar nuclear de parella amb fills. A partir dels 65 anys, la forma

majoritària és la llar de parella sense fills. En el cas de les do-

nes, dels 0 als 60 anys la forma majoritària de residència és la

parella amb fills, mentre que entre els 60 i els 75 anys ho és la

parella sense fills, i a partir dels 75, la residència en solitari.

Una de les dades més rellevants que destaca l’estudi és que

les llars presenten estructures en contracció, és a dir, que en en-

vellir i desaparèixer algun membre de la llar inicial aquesta es

converteix en una llar unipersonal, sense nucli o monoparental,

amb una forta presència de dones majors de 65 anys i vídues.

D’altra banda, segons mostra la recerca, la dècada 1991-

2001 aporta nous perfils i nous continguts a les formes d’orga-

nitzar la convivència: davalla espectacularment el nombre i la

proporció de les llars de parelles amb fills; creixen les parelles

de fet i envelleix l’estructura d’edats de les parelles de dret; crei-

xen les llars unipersonals, les llars sense nucli i les llars mono-

parentals, però ja no només les habitades per dones grans i ví-

dues, sinó les de persones menors de 40 anys divorciades o

separades, o que assumeixen la parentalitat en solitari.

Per últim, l’estudi assenyala que el creixement de les llars

no familiars no només es deu al creixement de les llars en con-

tracció, sinó a les llars dels estrangers que l’any 2001 ja tenen

una forta presència a la ciutat de Barcelona i generen un tipus

de convivència poc familiar per raó del temps d’estada.

PROTAGONISTES, JA!10

I N I C I A T I V E S C Í V I Q U E S

TEXT: Miquel Àngel Alabart, Associació Quetzal i Revista Viure enfamíliaFOTOS: Gabriela Datcu, Magda Skale

El passat dia 16 de desembre va tenir lloc a Barcelona

la I Jornada d'Entitats progressistes per les Famílies.

Organitzada per l'Associació Quetzal, va convocar

vora una quinzena d'entitats com l'Associació de Fa-

mílies Monoparentals o el col·lectiu Néixer i Créixer de Catalun-

ya. Entre altres, van estar presents l'Associació per la Llibertat

de l'Educació i l'Associació Catalana per l'Alletament Matern.

L'Associació Quetzal està formada per un grup de profes-

sionals dedicats tant a la intervenció directa amb infants, famí-

lies i adults com a la divulgació de temes d'educació i salut fa-

miliar, a través de la revista Viure en família.

Per què vam convocar una Jornada d'entitats progressis-tes? Fa alguns anys que parlar de família en política ha passat

de ser un patrimoni únic dels sectors polítics més conservadors

a esdevenir part del discurs de totes les formacions. La passa-

da legislatura, per exemple, hem vist reconegudes d'una forma

o altra les unions i adopcions per part de persones homose-

xuals o les dificultats específiques de la monoparentalitat. No

obstant això, ni el discurs tradicional, bàsicament natalista, ni

les propostes més actuals, encara molt tímides, han donat com

a resultat unes autèntiques polítiques familiars que assegurin el

benestar físic, econòmic i emocional de les famílies, especial-

ment entre els col·lectius menys afavorits: persones immigra-

des, persones en situació de monoparentalitat i, sobretot, la

infància.

L’Associació Quetzal organitza a

Barcelona les ‘I Jornades d'Entitats

Progressistes per les Famílies’ per

reclamar unes polítiques familiars

que assegurin el benestar de la

infància i les famílies

Polítiques familiars de benestar per tenircura de la infància

Les famílies monoparentals tenen dificultats afegides per tenir cura de la infància.La jornada organitzada per Quetzal va concloure amb la voluntat de tirar enda-vant una plataforma de reivindicació d’unes autèntiques polítiques d’infància

Ni el discurs tradicional, bàsicament natalista,

ni les propostes més actuals, encara molt

tímides, han donat com a resultat unes

autèntiques polítiques familiars que assegurin

el benestar físic, econòmic i emocional de les

famílies, especialment entre els col·lectius

menys afavorits: persones immigrades,

persones en situació de monoparentalitat i,

sobretot, la infància

11PROTAGONISTES, JA!


Des de Quetzal, fidels al nostre ànim d'influir en els contex-

tos de desenvolupament dels infants, proposàvem un espai per

debatre els eixos bàsics del que haurien de ser unes polítiques

familiars realment progressistes, homologables amb les dels

nostres veïns europeus. I a més, proposàvem aprofitar aquest

espai per reflexionar, des de les entitats que recolzem aquest ti-

pus de polítiques, sobre la millor manera de treballar plegats

perquè ben aviat siguin una realitat.

Per aconseguir aquests objectius, vam organitzar la jorna-

da en dues parts. Durant el matí vam comptar amb la presència

d'en Lluís Flaquer, professor de Sociologia a la Universitat

Autònoma de Barcelona (UAB), expert en polítiques familiars,

membre del CIIMU (Consorci Institut d’Infància i Món Urbà) i

responsable de la Well-Chi Network, xarxa europea d'investi-

gadors sobre la infància. La seva intervenció, que es va allargar

gairebé una hora i mitja amb les preguntes dels participants,

ens va permetre confirmar de forma contundent (desenes de

dades ho avalaven) el que ja fa temps que des de sectors cada

cop més amples anem constatant: que les polítiques familiars a

l'Estat espanyol són les més minses i injustes d'Europa (afavo-

reixen descaradament els interessos de les capes més altes de

la societat), que això té una incidència directa en l'augment de

la pobresa de les famílies i en la disminució de la qualitat de vi-

da d'infants i que col·loca les famílies monoparentals a la vora

de l'exclusió social.

En Carlos González, conegut pediatre i president de l'Asso-

ciació Catalana per l'Alletament Matern, va fer una defensa

il·lustrada del vincle primari (el nadó amb el primer adult de re-

ferència, habitualment la mare) per explicar la importància que

l'organització social permeti satisfer les necessitats físiques i

emocionals dels infants petits. En aquest sentit, per exemple,

va insistir en la baixa qualitat de moltes escoles bressol, si ate-

nem al criteri de la ràtio.

La Núria Beitia, psicòloga i membre de Duoda, Centre de

Recerca sobre Dones de la Universitat de Barcelona (UB), va

fer una bella explicació sobre l’especificitat femenina, que rau

precisament en la possibilitat de ser dos, d'allotjar i donar a llum

una altra vida, i va defensar una visió femenina de la maternitat,

des del punt de vista de la diferència sexual.

La Sara Williams, de la xarxa Las mujeres cuentan va fer un

especial èmfasi en la desprotecció de les mares soles i mal-

tractades per la seva situació econòmica, i va explicar les reei-

xides iniciatives de la seva xarxa per aconseguir dels parla-

ments català i espanyol la mesura econòmica i el

reconeixement del treball de les dones.

Les intervencions del matí van tenir el seu contrapunt en el

taller de la tarda. Inicialment s'havien de fer tres grups, cadas-

cun dels quals moderat per una de les tres convidades: Mont-

serrat Tur, advocada i mediadora familiar; Marta Bertran, an-

tropòloga i membre del Grup de Recerca Emigra, i Mercè

Chacón, de la Fundació Jaume Bofill. Finalment es va optar per

compartir tots els punts de vista en una gran rotllana iniciada

per la presentació dels col·lectius i experiències de cadascun

(començant per les persones esmentades). Aquest taller, que

va donar lloc a un intens debat, va fer palesa la diversitat de

sensibilitats i fins i tot les contradiccions existents al voltant del

concepte de polítiques familiars, així com del de progressistes.

No obstant, tots els temes representats, des de la necessitat

d'afavorir l'alletament i el vincle en la criança fins la voluntat de

promoure una educació més lliure o l'autogestió de l'adopció,

acabaven portant el debat al tema comú de les ja comentades

mancances en suport econòmic i de serveis a les famílies. En

aquest sentit, al llarg del dia i per part de ponents i participants,

es van formular dures crítiques als representants dels sectors

clàssicament progressistes (sindicats, feministes, partits, asso-

ciacions de mares i pares, tots ells convidats però absents) per

la seva responsabilitat en la manca de polítiques reals de su-

port a les famílies.

La Jornada va concloure en un clima positiu i amb la volun-

tat de tirar endavant una plataforma potent de reivindicació d'a-

questes inexistents polítiques. En rebreu notícies, esperem,

ben aviat.



TEXT I FOTOS: Fundació Tot Raval

La necessitat de destinar més recursos a la població in-

fantil, la redistribució equitativa de l'alumnat nouvingut

o la persistència de desigualtats socials al barri són al-

gunes de les conclusions més rellevants del llibre

Diagnòstic: infància, adolescència i famílies del Raval, impulsat

per la Fundació Tot Raval. Tenint clar que no existeixen solu-

cions màgiques, Tot Raval aposta pel treball conjunt de tots els

agents, les administracions i, evidentment, els propis joves i les

seves famílies. El llibre és fruit del procés de recerca i treball

participatiu dut a terme durant un any i mig. Pretén ser una eina

de treball i d'incidència en l'àmbit de la infància, l'adolescència i

les famílies del barri, tant per les administracions, com la xarxa

de serveis i entitats i la ciutadania. El diagnòstic aporta una mi-

rada global, completa, i les reflexions i propostes que s'han re-

collit durant el procés. Recull informació sobre el barri, les condi-

cions socioeconòmiques, l'educació, la salut o el temps lliure

relatives al col·lectiu objecte d'estudi, així com també les visions

que els diferents agents del Raval tenen de la situació actual.

Al diagnòstic es constata una millora significativa del barri en

els ordres social, urbanístic i cultural, però a la vegada l'existèn-

cia d'importants dèficits socials que s'arrosseguen o que s'han

generat de nou, els quals són més visibles al sud del Raval que

al nord. D'altra banda, és remarcable la previsió de creixement

de la població en els pròxims tres anys que pot fer passar de

50.000 a 80.000 habitants, amb una major proporció de pobla-

ció d'origen immigrant. Segons dades del 2005, el 48% és d'ori-

gen immigrant estranger: 11% Pakistan, 7% Filipines, 5% Ma-

rroc, 4% Equador i altres orígens en menor proporció. Cal tenir

en compte que d'un total de 5.600 nens i nenes de 0 a 16 anys,

la població de 0 a 2 anys és força superior a les altres edats, co-

sa que ha de fer pensar en previsions pels recursos destinats a

la infància.

Quant als indicadors relatius a les desigualtats socials, les

xifres ens mostren que més de la meitat dels habitants majors

de 16 anys no té el graduat escolar o que pràcticament la meitat

de la població realitza treballs no qualificats o en el sector de

serveis i comerç, el doble de persones que a la ciutat. L'alt per-

centatge de pobresa està també relacionat amb les condicions

de salut i les pràctiques de risc, tot i que els indicadors han millo-

rat en els últims anys. També és important constatar que hi ha

Igualtat d'oportunitats en l'educació i treballcomunitari, aspectes necessaris per millorarla situació de la infància i l’adolescència

La Fundació Tot Raval publica el llibre

‘Diagnòstic: infància, adolescència i

famílies al Raval’, resultat d’un any i

mig de recerca i treball participatiu

El llibre inclou l’enquesta realitzada a 306 alumnes del barri, que mostra que hi hainteressos i pràctiques diferents segons el sexe i l’etapa educativa. És força habi-tual el joc al carrer i la realització d’activitats extraescolars, sobretot esportives



una part de la població d'origen immigrant estranger en situació

irregular que té moltes més dificultats d'inclusió social i laboral,

un aspecte que tots els participants al diagnòstic han assenyalat

com a preocupant, al qual cal trobar solucions. Aquesta situació

pot derivar en alguns casos en dificultats en la conciliació labo-

ral i familiar amb implicacions en l'atenció dels fills i filles o en la

participació activa a les escoles i entitats.

En el camp de l'educació destaca la distribució desigual de

l'alumnat entre els centres públics i concertats del barri. L'escola

pública concentra els casos de matrícula viva -que són les altes

fora del període establert de matriculació- i l'alumnat amb ne-

cessitats educatives especials i necessitats socioeconòmiques

desfavorides. Aquesta situació, per tant, reclama una redistribu-

ció equitativa urgent del nou alumnat per tal d'assegurar la

igualtat d'oportunitats. Hi ha un consens en considerar molt im-

portant l'èxit escolar per l'itinerari social i laboral dels nois i

noies. Per això es fa imprescindible la complicitat dels alumnes,

les famílies i el professorat. Des de les escoles s'expressa que

els principals problemes amb què es troben són conseqüència

de les desigualtats socioeconòmiques i no de la multiculturalitat

amb què es conviu.

El llibre Diagnòstic: infància, adolescència i famílies al Ravaltambé inclou l'enquesta realitzada a 306 alumnes del barri on

queda reflectit que hi ha interessos i pràctiques diferents segons

el sexe i l'etapa educativa. Les quatre principals activitats en el

temps lliure són: mirar la televisió, estudiar o fer els deures, fer

esport i jugar amb l'ordinador o la videoconsola. També és força

habitual el joc al carrer i la realització d'activitats extraescolars,

sobretot esportives. És important remarcar la col·laboració dels

nois i noies en les tasques familiars:una quarta part diu que hi

col·labora sempre i la meitat, que ho fa a vegades.

Per la seva banda, els serveis de titularitat pública com les

escoles, els serveis socials o les biblioteques expressen de-

mandes de millora de les instal·lacions, de recursos per comple-

mentar els serveis i per coordinar-los. En el cas de les entitats

socials la principal dificultat que tenen és la gestió econòmica i

el finançament. La professionalització del sector ha comportat

més qualitat i a la vegada més costos. És per això que demanen

subvencions i convenis plurianuals que permetin una certa esta-

bilitat i la possibilitats de planificar a més llarg termini o ampliar

els serveis. Les entitats es troben amb un augment de sol·lici-

tuds, però sovint per saturació no poden atendre a tothom i es

prioritza la població amb més dificultats. Aquest fet no permet

oferir recursos per a tota la població, que és un dels desitjos d'a-

questes organitzacions. A part dels recursos existents, cal con-

siderar aquells que són insuficients, com els adreçats a la franja

0-3 anys, els espais públics per a tots els usos o les activitats de

cap de setmana o d’estiu.

Val a dir que el barri compta amb nombrosos i diversos re-

cursos, una amalgama que està descrita a l'apartat de mapa

de recursos del llibre, amb 15 centres d'ensenyament, 16 ser-

veis públics, 40 entitats del tercer sector, 12 òrgans de coordi-

nació i diversos projectes comunitaris i de participació. El Pla

Educatiu d'Entorn és un dels programes de col·laboració entre

les administracions, els centres escolars, les organitzacions de

pares i mares i els recursos de l'entorn, que ha comportat una

entrada de diners per tirar endavant accions per alumnes, fa-

mílies i centres.

Si una cosa demanen els participants al diagnòstic és la ne-

cessitat de potenciar estratègies que fomentin la participació,

com a element per a la millora de la cohesió social del barri i la

corresponsabilitat vers aquest, amb accions d'informació,

d'anàlisi, de propostes, de realització d'activitats i d'avaluació.

Es tracta també d'implicar en les actuacions als diferents

agents, és a dir, als nois i noies, a les famílies, a les escoles, a

les entitats, als serveis socials, culturals i esportius, i a les admi-

nistracions. Es fa necessari mencionar el fet que un terç dels

alumnes enquestats hagi expressat que els agradaria participar

en activitats per fer propostes sobre com millorar el barri.

En aquesta línia, el llibre inclou també els resultats de les

Jornades de Participació celebrades al maig del 2006. En elles

una seixantena de persones (nois i noies, famílies, professio-

nals i responsables d'organitzacions del barri i de les adminis-

tracions) es van reunir per debatre i fer propostes col·lectiva-

ment sobre la millora de la situació dels infants, els adolescents

i les famílies del Raval. D'aquesta manera s'ha volgut contribuir

a generar una dinàmica de debat i proposició, un element clau

per fer possible la transformació i millora del barri basada sobre-

tot en el treball en xarxa i comunitari. En aquests moments la

Fundació Tot Raval està engegant accions comunitàries en ba-

se als resultats del diagnòstic.

Les persones interessades en el llibre podeu escriure un co-

rreu electrònic a l'adreça: [email protected].

D’un total de 5.600 nens i nenes de 0 a 16 anys, la població de 0 a 2 anys és forçasuperior a les altres edats, cosa que ha de fer pensar en previsions pels recursosdestinats a la infància


I N T E R C U L T U R A L I T A T

La Mediterrània, encreuament de pobles

TEXT: Raimon Moreno

FOTOS: CIEMEN

El material didàctic ‘Els pobles de la Mediterrània i el seu entorn’ mostra les

diferents cares del mar per incentivar els lligams de solidaritat entre regions

Què poden tenir en comú els catalans, els algerians,

els palestins o els grecs? El que tenen en comú és

que aquests quatre pobles i molts d’altres formen el

que avui en dia coneixem com la Mediterrània. Un

mar on es veu, per poca distància, la separació que existeix ac-

tualment en el món entre el Nord i el Sud. Per això, l’Oficina de

Sant Cugat Solidari, el Centre Internacional Escarré per a les

Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) i la il·lustradora Ro-

berta Bridda han el·laborat un mapa anomenat Els pobles de laMediterrània i el seu entorn, on surten els 29 pobles i estats que

formen aquesta regió del món, per tal de donar a conèixer les di-

ferents cultures, llengües i nacions que, més enllà de les reali-

tats estatals, s’han desenvolupat al llarg dels segles al voltant

del Mare Nostrum.

El mapa, pensat per alumnes de primària, mostra tots els

pobles i estats que formen part de la Mediterrània en colors con-

trastats, perquè d’aquesta manera quedi clara la distinció entre

les diferents regions. A més, cada zona senyalitzada té una

il·lustració que fa referència a alguna faceta cultural de la regió.

Així, per exemple, els Països Catalans estan representats amb

uns castellers, o el Marroc, amb la cerimònia del ritual del te.

Així mateix, el mapa va acompanyat d’una guia que, a part

de fer una introducció del que és la Mediterrània avui en dia, ex-

plica en format de fitxa els 29 estats i pobles que formen aquest

gran llac salat. En aquestes explicacions breus es pot trobar

com és el nom original i en català de la regió especificada o al-


I N T E R C U L T U R A L I T A T

La Mediterrània és un territori que actualment

està habitat per una multitud de pobles

diversos, que són un clar exemple de la

divisió entre el Nord i el Sud que viu el nostre

planeta des de la fi de la Guerra Freda. Un

gran llac salat que és una fossa entre dues

realitats diferents, on en una banda una

minoria ho té quasi tot, i on en l’altra banda la

gran majoria ha de subsistir amb molt pocs

recursos

tres informacions generals, com per exemple referències sobre

el seu territori, les llengües que s’hi poden parlar i la situació po-

lítica. Al final de les fitxes apareixen les banderes d’aquestes re-

gions i també el motiu perquè han triat la il·lustració que apareix

al mapa per simbolitzar aquest estat o poble.

L’objectiu principal d’aquest material didàctic, interessant

per molts altres àmbits a més de l’educatiu, és permetre conèi-

xer totes les facetes de la Mediterrània que actualment la dibui-

xen. Això s’ha de tenir en compte ja que la Mediterrània és un

territori que actualment està habitat per una multitud de pobles

diversos, exponents de civilitzacions i cultures diferents, que

són un clar exemple de la divisió entre el Nord i el Sud que viu el

nostre planeta des de la fi de la Guerra Freda. Un mar que és

una fossa entre dues realitats diferents, on en una banda una

minoria ho té quasi tot, i on en l’altra banda la gran majoria ha de

subsistir amb molts pocs recursos. Un exemple d’això és que el

45% de la població que correspon al nord de la Mediterrània

produeix el 86% de la riquesa del conjunt dels territoris medite-

rranis, mentre el sud en produeix només el 14%, tot i represen-

tar el 55% de la població que habita la mateixa àrea.

Per això, el principal objectiu d’aquest material és crear una

relació de cordialitat i solidaritat entre les cultures veïnes que

permeti un desenvolupament equilibrat a tota la regió i la resolu-

ció dels conflictes de forma positiva. Tot això en un futur hauria

de poder crear una Mediterrània sense fronteres infranqueja-

bles, que gaudeixi d’una pau constructiva, on la gent no vulgui

creuar a l’altra banda per trobar una falsa prosperitat promesa,

i, finalment, també un mar que sàpiga retornar als seus legítims

propietaris els recursos que els han de permetre viure digna-

ment.

CIEMEN, més de 30 anys a favor deles minories ètniques

Des de la dècada dels 70, el Centre Internacional Esca-

rré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) tre-

balla contra la incomprensió i la no acceptació de les mino-

ries ètniques, que degeneren en problemes greus com el

racisme, la xenofòbia, les nacions no reconegudes, etc.,

mirant de trobar solucions positives per poder combatre-ho.

Els principals objectius a difondre als quals aspira CIE-

MEN són que la gent conegui els tres pilars bàsics de la

fundació: el coneixement, el reconeixement i la solidaritat.

El primer és el coneixement de la marginació i el menys-

preu que pateixen milions de persones en el món per la

seva consideració ètnica o social. El segon és el reconei-

xement dels drets específics inherents als individus i

col·lectius que pateixen tots els efectes del racisme i la xe-

nofòbia. I el tercer és la solidaritat per a aquells que són les

principals víctimes de la intolerància.

Per això, han volgut aprofitar aquesta ocasió amb

l’el·laboració del mapa Els pobles de la Mediterrània i elseu entorn per mostrar, d’una forma pedagògica, els dife-

rents pobles i estats que conformen les riberes d’aquest

mar, per tal de donar a conèixer a mares i pares, a profes-

sores i professors, i a nenes i nens els diferents aspectes

de cada regió i intentar unir aquests pobles per evitar pro-

blemes com la discriminació, el racisme, la ignorància o la

xenofòbia.

PROTAGONISTES, JA!16

Recuperar un espai per als nois i les noies i

Hem plantat les plantesperquè els gossos noembrutin aquest espai.Un cop a la setmanaanirem a regar-les i anetejar. També plantoplantes a casa meva, jaque m’agraden molt.Per tenir cura de lanatura també podemreciclar. Jo a casa reci-clo els plàstics, el vidre,el paper...

Baytir Ndour,9 anys

Avui hem plantat unaplanta. A mi m’agradenmolt les plantes i lesflors, sobretot les rosesde color vermell. A mim’agrada tenir cura dela natura. A casa tambérego les plantes. Tambéreciclo els tetrabrics, elvidre, el paper... Al coleens han explicat què ésel reciclatge i com esrecicla.

Noelia Domínguez,5 anys

Hem plantat plantes perreconstruir aquest espai,que estava molt deixat.Ara hem de cuidar-les,regar-les, treure-hi labrossa urbana... Jo cuidoles meves plantes acasa. No m’agrada quehi hagi caques al carrer.Jo quan trec a passejarla meva gossa recull lescaques. També recicloles sobres orgàniques, elpaper, l’oli... Óscar Daniel Lara,12 anys

L ’ O P I N I Ó D E L S P R O T A G O N I S T E S

Es bo plantar plantesperquè les plantesdonen oxígen. Jo acasa també rego lesmeves plantes. M’agra-da molt la natura, vaigsovint a la muntanya afer treking. S’hauria detenir més cura de lanatura: regar les plan-tes, reciclar el plàstic,les ampolles de vidre, elpaper...

Victoria Morales,5 anys

Nois i noies de la ludoteca Sóller i de l’escola Aloma de Barcelona participen en una interessant activita

Porta, al districte de Nou Barris, alhora que contribueix a la sensibilització social a l’entorn dels valo

L’activitat es va iniciar el passat mes de gener amb una plantada de flors i plantes en un nou jardí situat

amb el nom d’Espai Emblemàtic del Civisme. Es tracta d’una iniciativa de la ludoteca Sóller, que com

pretén implicar a tot el barri. Al llarg dels propers mesos, els nois i noies participants s’encarregaran de

plantes, treure la brossa urbana... La intenció és poder integrar aquest nou espai en un nou parc i

contribuir a augmentar la consciència ciutadana dels veïns i col·lectius del barri.


i fomentar el civisme

Hem fet la plantada deplantes per recuperarl’Espai Emblemàtic delCivisme. Cada setmanaanem a cuidar-les. Lesreguem, separem labrossa. Jo, a casa, pertenir cura de la natura,el que faig és reciclarels plàstics, el vidre, elscartrons... Penso queestà malament que lagent embruti tant lanatura.Christhopher Harnack,11 anys

Els nois i noies de laludoteca i de l’escolaAloma hem plantataquestes plantes percuidar el medi ambient.Cuidem les plantes cadasetmana, treiem lesmales herbes, lesreguem i movem laterra. M’ho vaig passarmolt bé fent la plantada,perquè a mi m’agradenmolt les plantes i aixícuidem el medi ambient.Marina Aranda,10 anys

Avui he plantat tresplantes. M’ha agradatmolt aquesta activitatperquè a mi m’agradenmolt les floretes, lesrego a casa amb laregadora. També, pertenir cura de la natura,el que faig és tirar a lapaperera les llaunes decoca-cola. També tiro labrossa a diferents con-tenidors.

Iker Gea,4 anys

A mi m’agraden molt lesplantes. En tinc moltes acasa i les cuido posant-hi aigua. També recicloa casa, separant labrossa. I quan trec apassejar el meu gosrecullo les caques. M’a-grada la natura i ferexcursions. També m’a-grada jugar al futbol.M’ho passo molt bé aquía la ludoteca i també alcole.Imar Garcia,12 anys

at que té per objectiu recuperar un espai ubicat al barri de

ors relacionats amb el civisme i el respecte per l’entorn.

t entre els carrers Alella, Alloza i Santanyí, un racó batejat

pta amb el suport del Districte i de Parcs i Jardins, i que

fer les tasques de manteniment del jardí: podar, regar les

nfantil per a nois i noies d’entre 6 i 12 anys, alhora de

FOTOS: DIOMIRA


‘Els més joves pinten el futur’

TEXT: Protagonistes, ja! / El Galliner

FOTOS: El Galliner

Més d’un centenar d’alumnes participen en una trobada-taller amb 11

artistes contemporanis, organitzada pel programa radiofònic El Galliner

Un total de 120 alumnes de 19 escoles barcelonines van

participar a la tercera trobada-taller organitzada pel

programa radiofònic El Galliner, de Ràdio Gràcia, sota

el títol “Els més joves pinten el futur”. L’èxit de les anteriors edi-

cions, “Els més joves dissenyen el futur” i “Els més joves rela-

ten el futur”, va portar l’entitat a repetir l’experiència el dia 29 de

novembre a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art Contempo-

rani (MNAC).

A l’activitat, emmarcada en la celebració de l’Any Picasso a

Barcelona, els nois i noies participants van poder gaudir de di-

ferents tallers amb els artistes Rosa Amorós, Evru, Sabine Fin-

kenauer, Gino Rubert, Ana Miquel, Jordi Ribes, Lluïsa Jover,

Phillip Stanton, Sabala, Carme Solé Vendrell i Víctor Pérez-Po-

rro. Així, cadascun d’aquests artistes va dirigir un taller amb un

grup de nois i noies, que van estar produint obres d’art durant

tot el matí. Els alumnes també van pintar tots alhora un mural

de 16x7,5 metres de diàmetre, el més gran que ha fet mai el

MNAC, sota la direcció de quatre dels pintors i pintores partici-

pants als tallers: Phillip Stanton, Carme Solé Vendrell, Lluïsa

Jover i Sabala. El centre d’interès proposat pels propis artistes

va ser “les persones”.

Les obres realitzades en el marc de la trobada-taller s’expo-

saran al MNAC a partir del mes de juny de 2007. Així mateix,

està previst d’endegar el dossier pedagògic “Juguem amb la

pintura”, que realitzarà l’Institut Municipal d’Educació de Barce-

lona (IMEB) per als alumnes de les escoles participants.

La iniciativa va comptar amb subvencions de la Fundació

Propedagògic, de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), de

l’IMEB, de la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de

Barcelona -a través del seu programa B3-, i de la Diputació de

Barcelona. Així mateix, van patrocinar l’activitat amb l’aportació

de material: Servei Estació (material a l’engròs); Abacus (mate-

rial fungible i d’oficina); Stabilo (material d’escriptura); Gua-

A M B N O I S , N O I E S , X I C S , X I Q U E S , N I N S , N I N E S . . .


rro&Canson (paper en diferents formats); Educa&Borras (mate-

rial didàctic i d’entreteniment); CaixaForum i CosmoCaixa (en-

treteniments); Obra Social “la Caixa” (equip de voluntariat); Da-

none (alimentació); Nestlé, Chupa-Chups i ColaCao &

Phosquitos (alimentació i jocs infantils); Consdecor (cartelleria i

impremta de la difusió); BC Hoteles (àpat per a 150 persones);

Port Aventura (jocs i promoció infantil); Cruïlla, Planeta, RBA i

Cromosoma (llibres i jocs infantils). Els materials cedits per

aquestes empreses es van distribuir als nois i les noies durant

la trobada-taller, com a materials pels treballs que es van de-

senvolupar i com a regals en finalitzar l’activitat. El material so-

brant es va cedir a l’ONG Yamuna, que el destinarà a nens i ne-

nes de Madagascar.

Valoració positiva

Les escoles participants han fet una valoració molt positiva

de l’activitat, tal i com expliquen alguns dels mestres que hi van

acompanyar els alumnes: “Els nens i nenes es veien contents i

amb ganes de treballar. A l’escola no fem aquest tipus de pro-

postes a les classes de plàstica i ens va semblar molt bé que

els més petits pintessin amb els dits a terra, fent volar la imagi-

nació en un paper, tros de tela, etc. A l’escola fem feines més

formals i, per tant, això em sembla molt bé com a proposta pe-

dagògica”, expliquen des de l’Escola Piaget. Els mestres de

l’escola Costa i Llobera, de la seva banda, destaquen el valor

didàctic de la iniciativa: “Va ser una experiència que ens va per-

metre conèixer el món de l’art de primera mà amb l’acompanya-

ment dels artistes convidats, en fer un recorregut d’observació,

per algunes de les sales del museu, els pintors ens van fer veu-

re les possibilitats d’expressió que ofereix l’art (...). El fet de veu-

re i establir un diàleg davant les pintures i escultures va perme-

tre als alumnes apreciar el valor comunicatiu que representa

una obra d’art, per després, al llarg del dia, experimentar indivi-

dualment les tècniques i les formes”.

Als nois i noies participants també els va entusiasmar l’ex-

periència: “No havia fet mai tantes barreges de colors, tots eren

diferents i els dibuixos van quedar molt bé”, explica el Guillem.

“Estic content pels dibuixos que vaig fer aquell dia”, comenta el

Carles. “Ens ho vam passar perfecte”, conclou l’Andreu.

El Galliner

El Galliner és un programa radiofònic que s’emet a Ràdio

Gràcia (107.7 FM) des de fa 13 temporades, conduït per la lo-

cutora Clara Darder. El seu horari d’emissió és de dilluns a di-

vendres de 8 a 9 del matí. El programa s’adreça als nois i noies

de la ciutat de Barcelona amb edats compreses entre els 4 i els

14 anys. Per a la seva realització, El Galliner compta amb un

equip de vint professionals que hi col·laboren de forma altruïsta.

Des de fa dos anys, el programa rep subvenció de la Fundació

Propedagògic per a la realització de l’activitat “Els més joves...”.

Aquesta fundació es va crear l’any 1991 a la ciutat de Barcelo-

na amb l’objectiu de contribuir amb tota mena d’accions a la mi-

llora de la qualitat de l’ensenyament a Catalunya.

A la primera edició de l’activitat, “Els més joves dissenyen el

futur”, al Foment de les Arts i del Disseny (FAD), hi van partici-

par 55 nois i noies i sis professionals reconeguts del disseny.

L’any 2005, en “Els més joves relaten el futur”, al MNAC, van

participar-hi 85 nois i noies i set professionals del món de la lite-

ratura infantil i juvenil. Així, a les tres edicions de l’activitat han

participat un total de 260 nois i noies i de 24 artistes.

Els centres educatius participants en aquesta tercera edició

de l’activitat han estat: CEIP Costa i Llobera, Escola Arc Iris,

CEIP Josep Mª de Sagarra, Escola Piaget, CEIP Montseny, Es-

cola John Talabot, IES La Sedeta, Escola Frederic Mistral, IES

Francisco de Goya, CEIP Nabí, CEIP Orlandai, CEIPM Reina

Violant, CEIP Font d'en Fargas, CEIP Josep Tous, Escola Sa-

grat Cor de Jesús, Escola Pare Manyanet, IES Ménendez y Pe-

layo, CEIP Dolors Montserdà i IES Alella.

. . . A L • L O T S , A L • L O T E S , X I Q U E T S , X I Q U E T E S

Cadascun dels artistes participants va dirigir un taller amb un grup de nois i noies,que van estar produint obres d’art durant tot el matí


I N F O R M A C I O N S

Recull de material escolar

per a infants senegalesos

L’ONG Desenvolupament i Migracions

ha portat a terme una campanya de recollida

de material escolar a Girona per a una esco-

la de Sinthioudjie, a la regió de Kolda del Se-

negal. El material recollit -folis, llibretes, pi-

sarres, llapissos de colors, regles, bolígrafs,

etc.- beneficiarà uns 30 nois i noies d’edats

compreses entre els 7 i els 15 anys.

Segons els organitzadors, tot i que

aquesta ha estat la primera edició de la

campanya, s’ha aconseguit una àmplia par-

ticipació de ciutadans i ciutadanes, però

també d’escoles, empreses i altres entitats,

que s’han adreçat a la seu de la Coordina-

dora d’ONG Solidàries per deixar tot tipus

de material escolar. En total, s’han compta-

bilitzat un centenar de donacions. “Estem

més que satisfets”, assegura el president de

l’ONG, Kaniman Sabally, qui aposta per tor-

nar a repetir l’experiència el proper any.

Les famílies que encara no han gaudit de l’obra teatral Els contes del senyor Nil podran fer-ho

a partir del setembre, quan l’espectacle començarà a representar-se arreu de Catalunya. Coprodu-

cida per Benecé i la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya, sota la direcció de Pep Bou, Els con-tes del senyor Nil està recomanada per als nens i nenes a partir dels quatre anys, i també per als seus

pares, que descobriran com explicar contes. Manel Barceló interpreta el senyor Nil, un home carre-

gat d'experiència i de sentit de l'humor que és capaç d'encisar-nos amb les seves narracions. No

sabem qui és, mai ens parla d'ell mateix ni de la seva vida... Només ens explica contes, de tot

arreu, de tota mena, amb una gran força expressiva. Amb la seva interpretació, el Sr. Nil ens

transportarà -petits i grans- al món màgic dels contes.

“Els contes del Sr. Nil” és una creació de Xavier Atance, Amparo Solís i Manel Barceló que

pretén recuperar la narrativa oral. En el seus inicis va ser una producció audiovisual inclosa

dins del programa Què, Non?, que s'emet a la Xarxa de Televisions Locals. Els contes del Sr.Nil estan disponibles també en dos volums de DVD. El primer va sortir a la venda l'any passat i ha

estat escollit pel Departament d'Educació com a material didàctic perquè totes les escoles pu-

guin treballar la llengua en l'àmbit de la narrativa oral. El segon volum, editat també amb la

mateixa vocació educativa i d'entreteniment, conté quinze noves històries.

‘Els contes del senyor Nil’, itinerarà a partir de

setembre arreu de Catalunya

El senyor Nil,en una il·lustració de Mariel

Nova proposta per fomentar el gust per

la lectura en els infants

“Hi havia una vegada...” és un nou muntatge lúdic i educatiu que

té per objectiu potenciar l’interès per la lectura i els contes dels nens

i nenes dels 3 als 12 anys, a més de fomentar diferents valors de l'e-

ducació integral dels infants a partir d'activitats en un format lúdic. El

muntatge, iniciativa d'Al·lot serveis educatius, formació i lleure, es

va inaugurar el 17 de març passat a Granollers.


E INES CULTURALS

Ensenyar a viure

Victòria Cardona - Pòrtic

Amb el subtítol de “Valors

de sempre per als pares d’a-

vui”, aquest llibre aporta una

sèrie de reflexions i consells

per aconseguir que els in-

fants i joves es desenvolupin

de forma integral i harmòni-

ca. Com podem aconseguir

que els nostres fills siguin fe-

liços i responsables?. De qui-

na manera els podem ajudar

a trobar el seu propi camí?.

Són alguns dels interrogants a què es dóna respos-

ta, a partir de l’anàlisi de temes com la convivència

familiar, la cultura de l’esforç, la descoberta dels va-

lors i el temps d’oci. L’autora, Victòria Cardona (Bar-

celona, 1936) és mestra especialitzada en orientació

familiar. Col·labora habitualment a programes de rà-

dio i televisió, així com a jornades i actes relacionats

amb infància i adolescència.

Agua / Árbol / Ave / Planta

Col·lecció “Mira, Mira” - Pearson Alhambra

Títols de

la col·lecció

“Mira, mira”,

de l’editorial

Pearson Al-

hambra, es-

pecialment

adreçats a nens i nenes fins als sis anys. Llibres que amaguen

una sorpresa especial a cada pàgina, amb solapes desplegables

per descobrir un munt de coses interessants. Saps que més de

dos terços de la Terra estan coberts per aigua? Que la fusta s’obté

dels arbres? Quantes varietats d’aus coneixes? Saps com cultivar

una llavor perquè es converteixi en una planta? Plens de color i

fotografies, Agua, Árbol, Ave i Planta aporten als nens i les nenes

coneixements per apropar-se a la natura d’una forma divertida.

Imagina’t un dia

Sarah L. Thomson / Rob Gonsalves - Joventut

Preciós volum il·lustrat, editat

per l’editorial Joventut, que conté

evocadors textos de Sarah L.

Thomson i sorprenents il·lustra-

cions de Rob Gonsalves. “Imagi-

na’t que un dia... pots bussejar en-

tre les branques o arribar nedant

fins el sol”. “Imagina’t que un dia...

els teus desitjos s’enlairen amb

una bufada d’aire per demanar

que torni el blau del cel”. Imagina’tun dia recrea els somnis amb màgiques il•lustracions que ens fan

endinsar-nos en un nou univers. Un àlbum per treballar sobre

l'estètica i la tècnica de trompe l’oeil. En definitiva, un llibre per a

deixar volar la imaginació.

Ba-Ba

Benecé

Després de més de 100

programes emesos a la Xar-

xa de Televisions Locals

(XTVL), l'èxit de Ba-ba ha

portat la productora Benecé a

editar els dos primers DVD

de la col·lecció: “Ba-ba els

colors” i “Ba-ba les vocals”. Al

primer, la girafa Ba-ba i els

seus amics, el mico Tico i l'o-

cell Krek, exploren l'univers

dels colors a partir de l'arc de Sant Martí. A “Ba-ba

Les vocals”, aquests animals acompanyen els nens

en la seva descoberta del món de les cinc lletres tot

jugant. L’objectiu de la col·lecció és crear un espai

d'aprenentatge, experimentació i joc, a través d’una

estètica innovadora amb colors vius i moderns, rit-

mes de percussió i una locució senzilla i pausada.

Estan recomanats per a infants d’1 a 4 anys.

N O I S I N O I E S T U T E L A T S


ACatalunya hi ha aproximadament2.000 nois i noies que viuen en cen-tres residencials d’acció educativa(CRAE) o en centres d’acollida, tute-

lats per la Direcció General d’Atenció a laInfància i l’Adolescència de la Generalitat deCatalunya (DGAIA). Aquests menors roma-nen sovint invisibles als ulls de l’opinió públi-ca, la qual poc o res coneix de la seva realitat.El Parlament de Catalunya, sensible a la si-tuació i a les necessitats d’aquest col·lectiu,ha organitzat una simulació plenària que alllarg de dos sessions ha permès aquests me-nors recordar que, com qualsevol altre infant,ells també tenen drets. Quatre representants

de tots els nois i noies tutelats de Catalunyahan parlat dels seus drets davant del presi-dent del Parlament i dels representants delsdiferents grups parlamentaris, i han reivindi-cat especialment el dret a no ser discrimitatsper la seva condició de menor de centre.

El primer article que presentem en aquestmonogràfic resumeix aquest plenari simbòlical Parlament. Recollim, així mateix, les parau-les dels tres nois i la noia que van intervenir-hien representació de tots els menors tutelats aCatalunya. Finalment, un dels educadors quetreballa dia a dia amb aquests infants, Joa-quim Cuello, del CRAE Sobrequés de Girona,ens apropa a la seva realitat quotidiana.



TEXT: Paloma Herrera

FOTOS: Parlament de Catalunya

Un total de 118 nois i noies procedents de centres

d’acolliment de la Direcció General d’Atenció a la

Infància i l’Adolescència de la Generalitat de Ca-

talunya (DGAIA) o d’entitats col·laboradores,

acompanyats per una vintena d’educadors, van participar el

passat 23 de febrer en una simulació parlamentària al Saló

de Sessions del Parlament. Es tractava de la segona sessió

de l’acte “Drets, infants i Parlament”, organitzat per la institu-

ció per tal de reflexionar a l’entorn dels drets dels infants. La

primera sessió amb menors tutelats es va fer el novembre

del 2005.

L’acte, presidit pel president del Parlament, Ernest Be-

nach, va comptar també amb les intervencions de la conse-

llera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, i de cinc

diputats: Anna Figueras, del Grup Parlamentari de Con-

vergència i Unió (CiU); Antoni Comín, del Grup Parlamentari

del Partit dels Socialistes-Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC);

Anna Simó, del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana

de Catalunya (ERC); Belén Pajares, del Grup Parlamentari

del Partit Popular de Catalunya (PPC), i Lluís Postigo, del

Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida

i Alternativa (ICV-EUiA).

Durant l’acte van intervenir quatre dels nois i noies assis-

tents, en representació de tots els menors de centre, per par-

lar dels seus drets i a favor de la no discriminació. A les seves

intervencions van afirmar que de vegades se senten discrimi-

nats pel fet de ser un menor de centre, degut als prejudicis

que existeixen respecte els menors tutelats. De la mateixa

manera, es van queixar de la restrictiva normativa dels cen-

tres i de la pressió a la qual estan sotmesos. També van criti-

car que han de conviure amb altres menors que són conflic-

tius per la mala organització i perquè els recursos no

s’adequen a cada nen o nena.

La Badia, de 17 anys, que va parlar en representació dels

centres d'acollida de la demarcació de Girona, va criticar la

discriminació que es pateix pel fet de ser un menor tutelat:

"Als centres ens preparen per viure autònomament als 17

anys, anar a l'escola, tenir feina, mantenir una feina, netejar i

ordenar el nostre pis, però quina gràcia que ens fa! Els edu-

cadors ens diuen com ens hem d'espavilar i la majoria enca-

ra depenen dels pares", va afirmar, i va afegir que "tot i que et

diuen que estàs preparada per la independència, tens molta

por dels 18 anys; és molt dur veure't sola".

El Gerard, de 14 anys, en representació dels centres de

les comarques de Lleida, va llegir els diversos eslògans con-

sensuats entre els seus companys, com ara "Per ser dife-

rents no hem de tenir por", "Abans de discriminar, para't a

pensar", "La unió fa la força i els drets, la igualtat", o "Comen-

ceu vosaltres, els polítics, acabarem nosaltres, el poble".

El Najim, de 17 anys, que va intervenir en representació

dels centres de les comarques de Barcelona, va afirmar que

"seria bo que tothom tingués més informació sobre els me-



nors i els centres de tot el món", perquè fóra important saber

com funcionen.

El Thais, de 14 anys, en representació dels centres de la

demarcació de Tarragona, va explicar que ell i els seus com-

panys senten "molta llàstima" quan veuen la discriminació

que hi ha, i va fer una crida a totes les persones que conviuen

amb situacions de discriminació: "No costa gens que cada un

de nosaltres intenti posar una mica de voluntat perquè la nos-

tra societat sigui més justa".

Durant l’acte, el president del Parlament, Ernest Benach,

va adreçar unes paraules als nois i noies participants per ex-

plicar que no es pot oblidar que "ser ciutadà implica drets i lli-

bertats, però també deures i obligacions". Per Benach, "saber-

se relacionar i conviure en societat vol dir complir normes" i

això, juntament amb els estudis, "forma part del creixement

personal, d'un aprenentatge que no s'acaba mai". Així mateix,

el president del Parlament va explicar que les institucions han

de vetllar pels drets i les llibertats de les persones, però, en el

cas de Catalunya, hi han hagut "etapes molt fosques" i va de-

manar als infants que siguin conscients del "valor d'aquesta

llibertat", "dels valors de la democràcia on heu nascut". Per

acabar, va encoratjar els nois i les noies assistents a sentir-se

part del futur del país "perquè en sou part indispensable".

De la seva banda, la consellera d’Acció Social i Ciutada-

nia, Carme Capdevila, va destacar el principi d'igualtat en

contraposició a discriminació i va apuntar que "la igualtat vol

dir que tothom pugui tenir les mateixes oportunitats i no trac-

tar totes les situacions de la mateixa manera". Capdevila va

dir als infants protagonistes de l’acte que tenen molt a dir en

les qüestions que els afecten i que l'obligació de l'Administra-

ció és escoltar-los i entendre les necessitats que tenen.

Finalment, els cinc diputats participants a l’acte, com a re-

presentants dels seus grups parlamentaris, van agrair l'es-

forç dels menors per les seves intervencions i la seva "since-

ritat", i els van encoratjar a seguir treballant contra la

discriminació i a favor de la diversitat.



Bon dia, Molt Honorable President del Parla-

ment, Honorable Consellera, senyores i sen-

yors diputats, autoritats, nois i noies vinguts

d'arreu de Catalunya i tots els assistents a

aquesta sessió extraordinària.

Els nois i noies de Lleida agraïm l'oportunitat que

se'ns dóna per expressar-nos en el Parlament de Cata-

lunya i poder-vos comunicar les nostres reflexions.

Ens hem posat a reflexionar sobre les situacions

que poden portar a la discriminació i sobre el dret a la

No discriminació, i n'hem fet uns eslògans:

Ens hem recordat de les nostres pròpies realitats i

les dels nostres companys.

- El meu millor amic es diu Jose i li falta un braç.

Però ell juga a bàsquet a l'equip de l'institut. I no li feia

vergonya ni li diuen res.

- El físic no importa, mirem per dins.

- Ajudem els discapacitats, ajudem a que se sentin

feliços.

Entre nosaltres hi ha nois i noies d'orígens i de ra-

ces diferents:

- Espanyols o immigrants, tots som éssers humans.

- Tots hem de ser iguals sense importar el color de la

pell, el país, la religió i les capacitats que tingui cadascú.

- Per ser diferents no hem de tenir por.

Ens trobem encara que ésser noi i noia pot compor-

tar diferències pel que fa a la igualtat.

- No importa el sexe, tenim els mateixos drets.

Que ara i en el futur, els drets dels infants siguin res-

pectats depèn de nosaltres i de tots:

- Abans de discriminar, para't a pensar.

- La unió fa la força i els drets la igualtat.

- Comenceu vosaltres, els polítics, acabarem nosal-

tres, el poble.

Nosaltres no volem que hi hagi discriminació.

No importen les diferències. El que ens importa és

la manera de com ens tracten.

Però encara hi som a temps. Al llarg del temps tots

serem iguals, sense cap mena de discriminació.

Moltes gràcies per la vostra atenció.

Gerard, noi de 14 anysCRAE ENRIC LLABERIA (Lleida)

“NOSALTRESTAMBÉ SOM

INFANTSAMB

DRETS”

Escrit per llegir al Parlamentpels nois i noies dels CRAE/centres d'acollida de Lleida



Bon dia, Molt Honorable President del Parlament,

Honorable Consellera, senyores i senyors dipu-

tats, autoritats, nois i noies vinguts d'arreu de

Catalunya i a tots els assistents a aquesta ses-

sió extraordinària.

Hola, bon dia, vull representar a un grup de nois i noies

que vivim a la província de Tarragona i que volem agrair

l'oportunitat que se'ns dóna per expressar-nos en el Parla-

ment de Catalunya i reivindicar els drets que tenim com a

infants i adolescents. També agraïm l'oportunitat de poder

donar a conèixer la nostra visió de la igualtat i la no-discri-

minació.

No ens hem sentit discriminats per haver nascut o vis-

cut a cap dels pobles en els que hem estat, per la raça o

per la llengua que parlem.

A vegades, alguns, sí que ens hem sentit discriminats

per viure en un centre de nens i nenes tutelats. Aquesta

mala fama que s'ha creat sobre els nens de centre l’hem

de canviar, ja que no es pot etiquetar la gent sense conèi-

xer-la, sense abans saber com és en realitat, sense haver

tingut cap relació amb nosaltres.

Ens hem sentit discriminats a l'institut al no poder elegir

aquell que volíem, o por les sancions més dures al ser d'un

centre.

El que sí us podem dir és el que sentim quan veiem la

discriminació que existeix a la nostra societat... MOLTA

LLÀSTIMA.

Molta llàstima pel fet que tot i estar al segle XXI veig

que realment hi ha coses que semblen del segle XV. Per

què les dones encara segueixen fent la majoria d'activitats

dins de casa? Per què les persones que vénen d'altres

països més necessitats han de sentir-se obligats a accep-

tar condicions pitjors que les nostres tant en la feina com

en altres situacions? Per què els disminuïts tenen encara

tantes dificultats per trobar una feina digna i ben pagada?

Estem segurs que, actualment ha millorat, però també

estem segurs que pot millorar-se més. Creiem que està en

les mans dels nostres representants polítics aconseguir to-

tes aquestes millores. També ens agradaria fer una crida a

totes aquelles persones que cada dia convivim amb

aquestes situacions. És a dir, no costa res que cadascun

de nosaltres intentés posar una mica de voluntat per a que

la nostra societat sigui més justa.

De quina manera es pot arribar a fer? Se'ns ocorrerien

algunes petites ajudes. No discriminar a ningú pel fet de

parlar una llengua diferent de la nostra i crear les eines ne-

cessàries per facilitar l'aprenentatge de l'idioma del lloc on

estan. Pel que fa a les feines de casa es podria pensar en

un sistema pel qual, tant l'home com la dona que es dedi-

quin a realitzar-les cobressin un sou. Aquestes són algu-

nes de les solucions que es podrien intentar. Crec que, a

més, tot això ajudaria a que famílies amb greus problemes

econòmics d’integració tinguessin una petita ajuda per tirar

endavant

Altres motius que no ajuden pas a la integració d'algu-

nes persones i que les porten vers una discriminació (pen-

sem en els musulmans), dins de la nostra societat és el te-

ma de la religió. No és cert que som lliures per escollir si

creiem o no en l'existència de Déu?

Doncs donem aquesta llibertat i el nostre respecte a l'-

hora d'elegir en quin Déu volem creure. A la fi, encara que

tinguem diferents déus, sols tenim un planeta per conviure

tots junts.

Tenim un món. El món és la casa de tots.

Un lloc on tots podem créixer i aprendre els

uns dels altres, sense importar-nos la raça,

procedència o condició

Tots som iguals, però tots som diferents. I

aquí el que s'ha de tenir en compte és apren-

dre a tolerar les nostres diferències, intentar

que ens apropin i no que ens allunyin cada

cop més, ens ha de servir per aprendre dels altres i de les

seves dificultats.

Per últim, agrair l'oportunitat de poder venir aquí, al

Parlament, a compartir les idees i comentaris de tots els

nens tutelats de Catalunya.


Thais, noi de 14 anysCRAE LLAR MARIA IMMACULADA (Tarragona)

“A vegades, alguns sí que ens hem

sentit discriminats per viure en un

centre de nens i nenes tutelats”

Escrit per llegir al Parlament pels nois i noies delsCRAE/centres d'acollida de Tarragona



Bon dia, Molt Honorable President del Parla-

ment, Honorable Consellera, senyores i sen-

yors diputats, autoritats, nois i noies vinguts

d'arreu de Catalunya i a tots els assistents a

aquesta sessió extraordinària.

En nom de tots els nois i noies dels tres centres de

Barcelona que hem fet aquest treball (Centre Residen-

cial Minerva, Centre d'Acolliment Estrep i Centre d'Acolli-

ment Talaia) agraïm l'oportunitat que se'ns dóna per ex-

pressar-nos en el Parlament de Catalunya i reivindicar

els drets que tenim com a infants i adolescents.

El missatge que us volem transmetre és

que els infants i els adolescents tenim dret a

ser acceptats i acollits a la societat on vivim,

per nosaltres mateixos, tal com som, amb

independència del nostre gènere, raça, llen-

gua, valors, creences i opinions, tant de no-

saltres com de les nostres famílies.

Nosaltres ho hem passat malament,

però és pitjor viure a altres països, on els

centres són presons i els nens moren treba-

llant com esclaus.

Tot i això, viure aquí no és un paradís. Aquí potser te-

nim d'altres problemes. Tot i que hi ha qui ho nega, les

noies estan d'acord que és més difícil ser una noia que

un noi. A algunes noies, a casa, no les deixen sortir com

als seus germans, i menys encara si es posa guapa!

Però si això és complicat, encara ens fa més ràbia

quan es discrimina algú pels seus orígens. Això supo-

sem que deu ser racisme. Tothom sap que això existeix.

Es nota als barris, al cole, quan vols entrar en una disco-

teca...

Pensem que s'han de denunciar aquests comporta-

ments, a qui discrimina. Se'ls hi ha d'explicar i si no ho

entenen s'ha d'insistir, informar i dialogar.

Aquests dies hem fet feina al centre i hem parlat de

moltes coses. Hi ha gent que és sincera i gent que no ho

és. Tothom sembla que respecti aquest dret, però les co-

ses no són sempre així.

Els nois i noies d'Estrep, Talaia i Minerva, ens hem

reunit per parlar del dret a la no discriminació, i després

d'algunes jornades, aquest debat ens ha portat a les se-

güents conclusions:

Ens sentim discriminats com a noi o noia de centre

quan anem pel carrer i la gent ens mira, quan no podem

escollir escola, quan els nostres horaris de sortida són

molt més durs que els dels nens que viuen a casa seva,

quan a la feina saben que ets d'un centre i et tracten dife-

rent, quan els nois i les noies que tenim família a l'estran-

ger tenim menys trucades per fer-li, quan tinc a la família

lluny.

Com a persona em sento discriminat o discriminada

quan m'obliguen a treballar a casa si sóc dona, quan tinc

l'obligació de trobar feina si sóc home, quan parlo un

idioma diferent, quan tinc un físic diferent, quan no tinc el

mateix nivell econòmic, quan no parlo bé l'idioma i se'n

riuen de mi, quan no puc escollir el que vull ser a la vida,

quan m'obliguen a casar-me amb algú que no vull.

Com a persona no em sento discriminat o discrimina-

da quan puc parlar la meva llengua, quan menjo cada

dia i quan puc anar a escola.

Com a noia o noi de centre no em sento discriminat o

discriminada quan me n'adono que no sóc l'únic que tinc

problemes, quan puc fer el Ramadan, quan confien en

mi, quan puc estudiar el que jo vull.

Com a conclusió, nosaltres, els nois i noies conside-

rem que tots tenim dret a fer les mateixes coses i ser

iguals com a persones.

Creiem que seria bo que tothom tingués més infor-

mació sobre els menors i els centres de tot el món ja que

seria important saber el funcionament d'aquests.

Han de canviar moltes coses. Tothom s'ha de respec-

tar més i fer una mica més de cas dels drets i les obliga-

cions que aquests dies hem treballat.


Najim, noi de 17 anysCENTRE D’ACOLLIDA ESTREP (Barcelona)

“Els nois i noies considerem que tots

temim dret a fer les mateixes coses

i ser iguals com a persones”

Escrit per llegir al Parlament pels nois i noies delsCRAE/centres d'acollida de Barcelona



Bon dia, Molt Honorable President del Parlament,

Honorable Consellera, senyores, senyors, dipu-

tats, autoritats, nois i noies vinguts d'arreu de Ca-

talunya i a tots els assistents a aquesta sessió ex-

traordinària.

En nom de tots els nois i noies dels centres de Girona

agraïm l'oportunitat que se'ns dóna per expressar-nos en un

lloc tan important com és el Parlament de Catalunya.

Tot i que coneixem vàries formes de discriminació (de gè-

nere, de raça, pel nivell econòmic, pel físic), nosaltres hem

volgut centrar-nos en la discriminació pel fet de ser un nen/a

tutelat i poder explicar les nostres vivències.

Sense haver fet res, d'un dia per l'altra ens ho treuen tot:

et treuen de casa i la majoria de vegades del teu poble. Et

diuen que és per protegir-te, perquè estiguis millor... Et por-

ten a una gran casa allunyada de tot on el primer que veus

és un guarda de seguretat i moltes portes tancades amb

clau, reixes a les finestres, normativa molt estricta i jo em

pregunto: per què et tracten com un delinqüent? La culpa de

tot això ho té la mala organització que deixa que persones

molt conflictives comparteixin la vida amb tu, en comptes de

fer diferents recursos per cada tipus de nen o nena.

Hem de viure en un lloc que no és nostre i que mai ho

serà, és de la Generalitat i ens costa dir que és casa nostra,

tot i que alguns ho diem sense vergonya i amb dignitat.

Massa vegades, al dir que estàvem en un centre hem ha-

gut de sentir: "Què has fet?," ja que la gent tendeix a relacio-

nar la paraula centre amb maldat o violència i estan molt

equivocats perquè nosaltres som les víctimes.

Som nens i nenes que no passem desapercebuts, tot-

hom en sap de nosaltres més que nosaltres mateixos, molts

i molts professionals que es traspassen informació i que

sempre parlen del dret a la intimitat i mai ens expliquen ni

ens pregunten si el que escriuen és del nostre gust.

Tenim normatives que no s'ajusten a la realitat, com per

exemple horaris poc flexibles i ridículs. Estem d'acord en que

per anar en bici hem de portar casc, però també és cert que

deixem d'anar-hi amb els nostres amics perquè ells no en

porten. Per nosaltres això ens representa mostrar-nos d'una

manera diferent.

Pel que fa als estudis, només cal veure quants menors

tutelats han arribat a la universitat, o quants fan estudis pos-

tobligatoris. Alguns tenim l'avantatge d'haver-nos tret el gra-

duat en ESO i poder fer un Cicle Formatiu. Però, qui ens ga-

ranteix poder seguir amb els estudis quan deixem d'ésser

tutelats? Qui ens ajudarà?

És molt difícil que puguis estudiar per la pressió que tens

a la majoria d'edat no pots dedicar-te als estudis perquè tens

moltes altres coses en què pensar, però realment sabem

que és molt important tenir una bona professió pel teu futur ja

que no tenim a ningú més que ens solucioni la vida.

En les entrevistes laborals ens hem adonat que quan

hem de dir que estem en un centre, fet que no podem ama-

gar, els empresaris ens miren d'una manera diferent i moltes

vegades ja no ens truquen. Sembla que has de demostrar

més que els altres.

Als centres ens preparen per viure autònomament als 17

anys, anar a l'escola, tenir feina, mantenir una feina, mante-

nir relacions socials, netejar i ordenar el nostre pis.... Però

quina gràcia que ens fa! Els educadors ens diuen com ens

hem d'espavilar i la majoria d'ells encara depenen dels pa-

res: alguns hi viuen, tots hi van a dinar almenys

un dia o dos a la setmana, tots els hi demanen

diners, a alguns els hi tenen cura els nens... I

nosaltres a qui hem de recórrer?

Tot i que et diuen que estàs preparada per a

la independència tens molta por dels 18 anys,

és molt dur veure't sola.

I per llogar un pis? Qui ens ajuda? La Gene-

ralitat ja ha fet la seva feina i nosaltres se-

guim..., si volem comprar un pis, qui ens avalarà? Qui s'arris-

carà per nosaltres?

En definitiva, la nostra vida no és fàcil i creiem que està

en les vostres mans poder canviar algunes coses. Ens agra-

daria que vingueu a visitar-nos quan vulgueu per així veure

la nostra realitat. Nosaltres també som infants amb drets.


Badia, noia de 17 anys, en representació de

CRAE MARILLAC I CRAE SOBREQUÉS (Girona)

“La nostra vida no és fàcil i creiem

que està en les vostres mans

poder canviar algunes coses”

Escrit per llegir al Parlament pels nois i noies delsCRAE/centres d'acollida de Girona



Al CRAE Sobrequés de Girona hi viuen 10 infants i adoles-cents d'entre 3 i 18 anys. L'equip del centre està format peldirector, sis educadors i educadores, una mestressa decasa i un educador de reforç. Atenent a la invitació feta pú-blica pels nois i noies d’aquest centre durant la simulacióplenària celebrada al Parlament el dia 23 de febrer, Prota-gonistes, ja! l’ha visitat per copsar en primera persona larealitat dels menors tutelats per la Direcció General d'A-tenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). El directordel CRAE, Joaquim Cuello, ens explica en aquesta entre-vista que el principal problema que tenen els menors esprodueix en el moment del desinternament, quan hand'espavilar-se per viure de forma autònoma, dificultat ques'agreuja per la discriminació social que pateixen.

Què passa quan un noi o noia tutelat fa els 18 anys i ha d'a-bandonar el centre?

En aquest tema es produeix una gran contradicció. Perquè,

qui surt de casa avui dia als 17 o 18 anys? Quan un noi o noia

de centre fa els 18 anys, legalment és major d'edat. Si no té

una disminució per la qual li han de donar una tutela, ha d'es-

pavilar-se per si mateix. Com a major d'edat, pot decidir que no

vol tenir més seguiment de l'administració. I això passa, perquè

n’hi ha que no han tingut un bon camí al CRAE. També n'hi ha

d'altres que volen voluntàriament més ajuda, llavors se'ls hi fa

un seguiment al pis assistit, que comparteixen tres o quatre

nois o noies i on de tant en quant va un educador. Alguns volen

anar-se'n a un pis compartit amb estudiants, i queden alguna

vegada amb l'educador. De vegades, decideixen no tenir

aquest seguiment, però sí que en un moment donat demanden

altres recursos, necessiten algú que els ajudi a buscar feina, al-

gú que els escolti, etc. Si no tenen a ningú més, és molt trist, és

molt dur per ells. O, encara que hi tinguis la família, però no hi

puguis comptar, és molt dur. L'exemple que posen ells és cert,

aquí hi treballen educadors joves que s'estan a casa dels pa-

res. Llavors, com es pot exigir a un noi de 17 o 18 anys que es-

tigui preparat per viure de forma autònoma? De vegades ens

venen a veure nois i noies que han passat pel centre, però no

els podem oferir res. Ells pregunten: "qui ens avalarà la hipote-

ca?" A tots ens han ajudat els pares o algú altre quan marxes de

casa. Penso que l’administració i la societat en general ha d'a-

postar molt fortament pel desinternament. Resulta que traiem el

menor de la seva casa, ve desestructurat perquè ha tingut

molts problemes i dificultats, al centre li facilites la seva recons-

trucció, l'estructures, però quan ja ha assimilat aquesta estruc-

tura, llavors, si no retornen a casa, que són pocs casos, s'hi tro-

ben sols, sense suport.

Creus que manquen recursos per aquests menors? Manquen recursos pels nois i noies quan surten. En el mo-

ment d'estar al CRAE, si pot anar a l'escola, pot fer una activitat

extraescolar, pot anar de colònies a l'estiu, està menjat, està

vestit i està cobert, perfecte. Però falten recursos, per exemple,

quan fan permís de cap de setmana i necessiten el control d'un

educador que faci el seguiment amb la seva família, que ajudi la

família a millorar. I manquen, sobretot, recursos imaginatius.

Quan, per exemple, en un centre hi ha més de tres menors d'u-

na mateixa família. Si la Generalitat comptés el que costa això i

el que costa posar dos educadors de seguiment amb aquesta

família, què li surt més a compte? Jo penso que s'han de valo-

rar casos individuals, l'administració hauria d'estar oberta a les

propostes que fem la gent que treballem en el dia a dia amb

aquests nois i noies, i hauria d'atendre les entitats en progra-

"Cal fer-se càrrec dels nois i noies tutelatsfins que puguin assumir la plena autonomia"

Joaquim Cuello, director del CRAE Sobrequés. Fundació Plataforma

Educativa (Girona)



mes innovadors. Per què no pot haver un educador d'aquí que

vagi a la casa d'un nen? Això ja no hauria de ser tenir un edu-

cador de reforç, sinó una pràctica habitual. Penso que de vega-

des fraccionem massa els serveis. Un altre tema és el dels es-

tudis. Els nois i noies han de treure el graduat en ESO per

accedir a cicles formatius, però si no són bons estudiants, la

única alternativa és el treball de baixa qualificació. Al mateix

temps, han d'estar pensant que als 17-18 anys se n'han de sor-

tir sols. No els podríem donar una plaça en una residència d'es-

tudiants encara que facin cicles formatius i els bequem perquè

se'n pugui sortir? És cert que a la sortida hi ha una abandó. La

resta de nois i noies, quan surten de casa, si tenen dificultats,

sempre troben la porta dels pares oberta. Aquí, no. Cal crear

els recursos perquè la porta dels pares sempre estigui oberta. I

si un noi amb 18 anys no està preparat per emancipar-se i vol

estudiar, que pugui estar-se en una residència d'estudiants, on

pugui viure autònomament i tenir un seguiment. L’administració

i la mateixa societat ha de fer-se'n càrrec fins que estiguin pre-

parats per viure amb autonomia. En el cas dels menors immi-

grants, igual que quan adoptes un fill passa a ésser un més de

la família i regularitzat, quan l’administració assumeix la seva

tutela hauria també de regularitzar la seva situació.

Quines són les principals dificultats que tenen aquestsmenors en el seu dia a dia?

Les dificultats més importants que tenen són de tipus esco-

lar, perquè no han fet un seguiment escolar molt normalitzat i

necessiten força ajuda, la majoria té necessitats educatives es-

pecials. El segon tema és acceptar la realitat d'estar aquí. És

molt dur per ells acceptar que no poden estar-se amb la seva

família. Això comporta a nivell emocional una sèrie de proble-

mes individuals, que alguns ho canalitzen molt bé i altres ho

exterioritzen amb algun problema de conducta. Els horaris és

un altre tema en què hem d'estar en negociació contínua. Si als

que tenen més de 16 anys se'ls deixa sortir, és perquè apren-

guin, perquè controlin a beure, etc., perquè imagina la contra-

dicció: si als 16 anys has d'estar tancat a les 10 de la nit i als 17

pots viure en un pis sol, com fas aquesta transició? Això són

riscos que ha d'assumir el director del centre com a guardador

d'aquests nois i noies. Quan es retira la pàtria potestat als pa-

res, la tutela la té la Generalitat de Catalunya, i la guarda la té

directament el director del centre, és la persona física que res-

pon dels menors davant qui sigui. Jo com a guardador he assu-

mit que a partir dels 16 anys poden sortir els divendres fins a la

1 i els dissabtes fins a les 3. La resta de dies fins a les 10, que

és el que marca la normativa general.

Penses que encara hi ha molts prejudicis socials respecteels nois i noies tutelats?

Hi ha molts prejudicis. Quan algun noi o noia d'aquí diu que

està en un centre de menors el primer que li diuen és: "Què has

fet?". Fins i tot, jo si dic que dirigeixo un centre de menors, em

diuen: "Uf!, què són deficients, delinqüents?" "No, són vícti-

mes", responc jo. Els nens de CRAE són víctimes. Prejudicis,

n’hi ha molts. En el tema laboral ens trobem que quan l'empre-

sa sap que el noi o la noia està en un centre, perd l'interès a

contractar-lo. Sempre has d'anar justificant-te i com a guarda-

dor donar la cara per ells, perquè si no, no se'n refien. També hi

ha discriminació a l'escola, hi ha professors que pel sol fet de

ser nens de centre ja consideren que hauria d'entrar en neces-

sitats educatives especials per la problemàtica que comporten.

En aquest sentit, penso que amb el fet d'estar integrats fem

una funció social molt important, de coneixença i de relació

molt bona.

Com és la vostra relació amb l'Administració?Tenim molt bona relació i comunicació amb el Servei d'A-

tenció a la Infància de Girona. I tenim bona relació també amb

la DGAIA. Penso que el nou equip que dirigeix el Departament

d'Acció Social i Ciutadania està molt sensibilitzat amb els te-

mes d'infància perquè es nota que han estat treballant a prime-

ra línia. Penso que s'obre una etapa en què se'ns escoltarà.

Espero que sigui així i que es facin polítiques socials pensades

amb els infants i adolescents.

�� !� �" ��#��$ �(��-�.��-�/��0��%��$�&��'()*+��

��

��,�

��-.��/

�1��2��3�4��5��

$��0.��.��

�� 1�

��2

$�.3��

��45��

��1�

�� &�� 6��

7�� &��

22��/�&��8��#�.��5)�(9)�-��1�2�8�$�.� 7�1�:;�9<(�9=�<;�8��8��..��>��8�???��

%��.

�-�0��/�-��2��.)�.��4�2��2��6�@A�2��2

��4��2�2�@0��@0�2��2��-.��/)��.��4��

@0��-��1�0��-0��0��@0�2��B�-��

"��/��.2��22��.2��C��2��.C��0��/)�.��/

�C0��.��.�1�/��-��.��/��.2�4�.��2

��.2��2��0��2�2/��.2��.2��2�

Polítiques de benestarPolítiques de benestar per tenir ... · Protagonistes, ja!no es...

Documents

Transcript of Polítiques de benestarPolítiques de benestar per tenir ... · Protagonistes, ja!no es...