Pontons 69

12
La Revista PONTONS PONTONS Novembre / Desembre 2008 Exemplar gratuït Els Reis Mags al poble 69 69 publicació bimestral

description

Revista Novembre - Desembre 2008 - Num. 69

Transcript of Pontons 69

Page 1: Pontons 69

La Revista PONTONS PONTONS

Novembre / Desembre 2008 Exemplar gratuït

Els Reis Mags al poble

69 69 publicació bimestral

Page 2: Pontons 69

Edita: Revista Pontons D. Legal: B-31347-1997 Imprimeix: Multicopy Gràfic Correu electrònic: [email protected] Els articles signants exposen solament l'opinió dels autors, La Revista no es farà responsable d’aquestes opinions. Per a la publicació de qualsevol carta o article, l’escrit ha de anar signat per l’autor. Cal que sigui lliurat abans del dia 10 del mes de publicació ( Febrer, Abril, Juny, Agost, Octubre, Desembre ), perquè pugui ser publicat el mateix mes.

La Revista

AJUNTAMENT 93 898 70 56

AMBULÀNCIES 93 890 29 29

AMBULATORI - Àrea Bàsica 93 897 10 51

Demanar hora visita metge 902 .111.444

BOMBERS ( Urgències ) 085

CONSULTORI MÈDIC 93 898 70 28

CENTRE D’EMERGÈNCIES 112

FARMACIOLA DE PONTONS 93 898 78 59

C.E.I.P. PONTONS 93 898 70 17

FECSA (Avaries) 900 77 00 77

GUARDIA CIVIL 062

HISPANO IGUALADINA 93 890 11 51

HOSPITAL COMARCAL 93 818 04 40

I.T.V. 93 892 33 11

MOSSOS D’ESQUADRA 088

RENFE 93 890 22 40

TAXI - Pontons 690 828 650

TELEFÒNICA - Avaries 1002

Telèfons d'interès

Solució del SUDOKU

2 3 4 5 1 9 7 6 8 6 5 9 7 8 2 3 1 4

7 8 1 6 4 3 5 2 9

3 2 6 4 5 1 9 8 7

5 1 8 9 7 6 4 3 2

4 9 7 3 2 8 6 5 1

1 6 5 8 9 4 2 7 3

8 4 3 2 6 7 19 5

9 7 2 1 3 5 8 4 6

Fotos de Pontons a Internet La Revista us recorda que podeu trobar fotografies dels llocs més coneguts o pintorescs, de l’escola, de diferents entitats cul-turals i també d’activitats lúdiques i festives. Per accedir a la web cal clicar:

http://www.flickr.com

(Si teniu problemes amb l’anglès, a la part inferior de la pàgina trobareu la opció del idioma, entre elles l’espanyol.) Seguidament, a l’apartat de “buscar”, cal indicar una de les següents opcions que canvien segons dades i esdeveniments. Actualment:

ADF, Escola, Cantaires, Font Forner i a continuació de l’opció cal posar Pontons. (Exemple: ADF Pontons, Escola Pontons, etc.)

Si el que desitgeu es obtenir fotografies dels diferents indrets, paisatges o edificis més emblemàtics del poble, cal “buscar” per Revista Pontons. NOTA: La copia de les imatges es de lliure ús. La Revista agrairà sols que indiqueu la procedència en cas de fer-les servir per a mitjans impresos, visuals o digitalitzats.

Preguem a Déu per

PROVIDÈNCIA PUIG I FIGUERAS

vídua de Vicenç Tutusaus i Domènech

ha mort en la pau del Senyor el dia 5 de gener de 2009

a l’edat de 96 anys.

AL CEL SIGUI

Preguem a Déu per

ALFONSO ROCA I COSTART

vidu de Felisa Pardo i Pascual

ha mort en la pau del Senyor el dia 9 de gener de 2009

a l’edat de 92 anys.

AL CEL SIGUI

Page 3: Pontons 69

Editorial

Euribor o la revenja de la classe mitja Des de que en varen inocular el virus del Nadal en forma de grip malparida, he estat per casa suant la cansalada i mirant la tele. No ho recomano, la barreja de quaranta de febre amb segons quins espectacles - com per exemple, el Rouco i tota la seva patuleia dient, que les senyores que avorten aniran al infern, juntament amb els gais, maricons per els catòlics, els que fan servir condons, i els que ensenyen educació per a la ciutadania en comptes dels Evangelis- et produeixen uns deliris que riu-t'en de les visions de qualsevol tipus de droga. Un cop passada la fase més aguda de la grip, fullejant el diari, he vist l'anunci de que els tipus d'interès, concretament l'euribor, baixarà de forma espectacular aquest mes de Desembre. Ràpidament he mirat a quin tipus d'interès tenia les meves hipoteques fa un any, i he vist que l'estalvi que em pot representà, si renegòcio les condicions de les meves hipoteques, em pot suposar paga uns 6.000€ menys a l'any!. Més content que un gínjol, m'he vestit i m'he apropat a la meva oficina per parlar amb el meu director de la renegociació de les condicions de les hipoteques. Quan m'ha rebut i li he explicat el que pretenia, s'ha posat a riure i tractant-me com si fos un passerell que no sap el que es diu, m'ha dit que era impossible re-negociar cap condició. Jo li he dit, que tècnicament tenia raó, però que com ell sabia ara el canviar de banc, la famosa subrogació, era de franc, i si no ja m'estava bé pagà l'1%, encara m'estalviava més de 4.500€. Però es clar, darrere les hipoteques s'anaven les nòmines, els plans de pensions contractats, s'anul·laven les assegurances amb l'entitat, etc... La cara li ha canviat de cop, ha volgut contraatacar amb l'argument amanit de quan m'ha ajudat el banc en èpoques de crisi personals, li he recordat que en aquest banc no s'han viscut cap crisi personal, ni quan em vaig quedar sense feina ara fa un any. I que ja conec les ajudes al 21% dels bancs - interessos de descobert -. Bé un cop ha comprovat que no feia efecte l'argumentació extreta del llibre com ser director d'oficina en 21 dies, m'ha dit que parlarà amb el seu superior - el mateix que em va arreglar el canvi de data de les hipoteques- a veure que pot fer. Si ja ser que son masses peticions en poc temps, però ells s'han en-cruspit els nostres cales i ara els hi donen més, sense tantes explicacions. Des d'aquí animo a totes les persones que tinguin una hipoteca revisada des del maig del 2008, a que vagin en els seus bancs o caixes a demanar una re-negociació, No re-negociem quan no podem pagar?, doncs amb més raó quan paguem, es més els bancs encara avui en dia no es deixen diners entre ells, per tant veuran de molt bon grat "comprar" hipoteques solvents. ARA ES L'HORA. J. Carbonell

Cavalcada de Reis

El passat dilluns dia 5 de gener la Cavalcada dels Reis de l’Orient va arribar a Pontons. Un any més els Reis, acompanyats de patges grans i petits, van fer-se presents al poble en cinc carrosses plenes de regals per a tothom. Des de la plaça de l'església es van desplaçar fins el carrer principal del nostre poble per arribar al Centre on l’alcalde els va rebre i donar la benvinguda. Tort seguit ses Majestats van donar diferents regals i caramels als nens i nenes del poble i de fora que van anar a rebre’ls i a parlar amb ells al local. Després a la nit, van tornar a passar per deixar altres regals per ells, pels pares i per altres membres de la família. Aquest any la preparació de la cavalcada i el vistós muntatge de les carrosses ha estat a càrrec de Cal Galimany, que va ajudar en tot moment als Reis Mags i patges reials en aquesta nit màgica.

Page 4: Pontons 69

Notícies de l’ADF L’ADF DE S. SADURNÍ REP EL PREMI ROSSEND MONTANÉ

El dissabte dia 13 de desembre, a Sant Feliu de Llobregat, es va celebrar la XII edició dels premis de prevenció d’incendis forestals de la província de Barcelona, organitzat per la Diputació de Barcelona. Un total de 15 Agrupacions de Defensa Forestal de la província de Barcelona es van presentar enguany als premis, dels quals 4 eren de l’Alt Penedès, l’ADF Font-Rubí, l’ADF Quintinenca, ADF Castellví de la Marca i l’ADF Sant Sadurní. La jornada presentada per l’actriu Txe Arana i amenitzada pel Grup teatral “Teatre de Guerrilla”, va estar presidida pel president de la diputació de Barcelona, Antoni Fogué en una festa que va a-plegar prop de 600 persones a Sant Feliu de Llobregat.

EXPOSICIÓ D’ADF A SANT SADURNÍ

El divendres dia 28 de novembre es va inaugurar a Sant Sadurní l’exposició de la Federació d'ADF Penedès/Garraf: "Agrupacions de Defensa Forestal, una realitat per preservar el nostre patrimoni forestal”. Aquesta exposició té com a objectiu principal donar a conèixer i potenciar la feina de les ADF. Se centra en el voluntarisme i l’altruisme com a forma de defensa del patrimoni natural, explica la feina feta i la necessitat d’autoorganització de la societat civil

per afrontar els incendis forestals i els problemes mediambientals en general.

Tot fent balanç de l’any que s’ha acabat Quan s’acaba un any i comença un altre de nou; és bo de fer balanç de la nostra vida, tant personal com col.lectiva. De la vida personal cadascú que n’extregui les seves pròpies conclusions; però de la nostra vida col.lectiva sí que se’n pot fer un balanç públic. - A Catalunya vam començar l’any amb el gran problema de la sequera. Va ser un moment puntual de moltes controvèrsies (“que si plourà..., que si no plourà..., que si això..., que si allò...” ) i que al final desprès de gastar molta tinta i saliva, es va solucionar, de moment i en part, plovent i força. El que si va quedar palès era que calen encara algunes infrastructures per quan hi ha casos extrems de manca d’aigua. - Ens ha arribat la crisi, i la patirem, però darrera hi ha aquells que, a cost d’ella, encara es faran més rics i que, com sempre, són els matei-xos que l’han provocada i també, com sempre, tocarà el rebre als mateixos. - Una cosa que actualment augmenta en proporció geomètrica és l’incivisme. Ara hi ha, com vulgarment es diu “mala llet” i cada cop n’hi ha més. S’ha perdut el respecte per la gent i les coses, i també hi ha molta mediocritat en una societat cada cop més decadent. També és el temps de la queixa per la queixa i també hi ha molts aprofitats que es creuen que tot se’ls ha de donar fet i que tenen dret a no sé què. - L’any nou comença dient “adéu, fins mai més” al gris Bush i donat la benvinguda a un Obama que ens porta il.lusió i esperança, amb el desig d’un món millor que es faci realitat i que, no només, es quedi en un somni. Al nostre món global, supercomunicat i interconectat, els radicalismes de tota mena, en el suposat nom de no sé qui o per no sé què, menen a que es facin les bestieses més grosses inimaginables. - I ja per acabar, després d’un final de temporada depriment i caòtic, ara el Barça ens torna a il.lusionar. I que duri ! Quan hi ha avinença tot va molt més bé i això serà així, com és natural, fins que vagi malament, que, com ja se sap, tot va bé fins que s’espatlla, com totes les coses en aquest món. Demanem que aquest any nou 2009 hi hagi molta pau i prosperitat. Contribuïm-hi ! Domènec Forns

Page 5: Pontons 69

FARMACIOLA

SALVADOR FONT SANAHUJA

Ctra. Vilafranca, 8-10 Tel. 93 898 78 59 08738-Pontons

ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS DEL BARRI SANT BERNAT

Pontons

Des de Solanes

Estem immersos en la pitjor crisi econòmica des del crac del 1929. Fins fa uns mesos, ningú no es veia a venir la gravetat de la situació que s’acabaria generant. El perill d’entrar en una espiral de destrucció d’ocupació, que afecti absolutament a tots els sectors industrials i comercials, és enorme. Devant d’aquest fet, em sembla que la única solució és la mateixa que, segons es diu, pensa aplicar el nou president dels Estats Units quan arribi al poder el proper mes de gener; en definitiva, a Espanya es tractaria de que el govern impulsi la modernització de les infrastructures de carreteres i de la xarxa ferroviària com mai s’ha vist.

Aixó suposarà una quantitat enorme de diners, però, ¿és que no costarà una quantitat enorme de diners pagar l’assegurança d’atur a 3 milions, ó a 3,5, ó a 4 milions d’aturats? Penso que és molt millor destinar els diners a fer obra pública, que a pagar atur. Aixó per no parlar de l’angoixa que pateixen les families amb un ó més membres cobrant de l’atur, en comptes de cobrar un sou per una feina feta. És a dir, el govern hauria de fer un pla per donar ocupació, amb caràcter immediat, a totes aquelles persones del món de la construcció que s’han quedat sense feina, a causa de l’esclat de la bombolla immobiliaria. Com dic, tots aquest aturats del món de la construcció tindrien feina en la construcció de noves carreteres i autopistes, així com en la construcció de noves xarxes de ferrocarril. Per altra banda, els nivells que va assolir el passat mes de juny el preu del petroli haurien de fer reflexionar als que manen. ¿A qué esperen per impulsar decididament un pla per construir des de parcs eòlics fins a parcs fotovoltaics, passant per impulsar tant la mini eòlica com la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les teulades de tota mena d’edificis, des de industrials fins a particulars? Espanya i Catalunya tenim una dependència de la energia, que hem de importar, enorme. És hora de intentar posar fré a aquesta situació, i el foment de les energies solar i eòlica és inaplaçable!! Ja sabem que continuarem sent depenents del petroli estranger, però és important que, al menys, un percentatge significatiu de les necessitats d’energia no l’haguem de comprar a fora. En fi, sigui com sigui, esperem que ara estiguem tocant fons i que el 2009 sigui l’any de la remontada, per que si no... que Déu ens agafi confessats!! Que el 2009 sigui el millor possible per a tots!!!

El Solanes.

P.D.: ara sembla que l’accelerador de partícules de Ginebra no es tornarà a posar en marxa fins l’estiu del 2009, en comptes de la primavera, o sigui que, al menys en aquest assumpte, tenim uns mesos més de pròrroga...

Page 6: Pontons 69

Comença el dia al Penedès És ben d’hora, tot just comença a despertar-se el dia quan travesso la frontera imaginària entre les dues comarques i quan canvia radicalment el paisatge. Aquest matí, venint des de Barcelona cap al Penedès, contemplo el mateix quadre en tant sols uns minuts de viatge, i tota la jornada per endavant.

El plaer de conduir sol s’acompanya del silenci de les primeres hores, i, amb ell, el fred, l’hivern, el gris, la boira, la llum atenuada, el plugim discret, els vidres glaçats… I després de Martorell comença l’espectacle: centenars de ceps ben arrenglerats, ordenats quasi com un exèrcit obedient i silenciós. La sobrietat de les vinyes esgarrifa, sobretot a l’hivern quan els ceps estan pelats, sense pàmpols, i la boira s’escola entre les branques rasurades. El termòmetre marca pocs graus i el color del cel ja ho insinua.

Si la boira és molt espessa no es veuen ni les poques masies antigues, senyores, ben col.locades –quasi estarrufades- que hi ha entre les vinyes. Tenen totes el mateix rostre tradicional de teulada inclinada, xemeneia grossa, porta de fusta massissa, finestres petites i, davant de la façana principal, sempre l’era. Per uns moments sembla que no hagi passat el temps. El camí, se’m fa agradable, fins i tot necessari, pràcticament indispensable per poder començar després el dia amb claredat, silenci, serenor i, a més, havent gaudit d’uns instants. I al final, en arribar i sortir a l’exterior, sento l’aire gèlid, quasi insultant, de terra endins, de més enllà de la boira. I amb l’aire, la seva olor de llenya, de terra humida, de rosada, de matí. Després de tres o quatre inspiracions profundes, comença el dia al Penedès.

Ja han passat les festes Ja han passat les festes i, malgrat la mica de tristor amable que deixen aquests dies, quan han passat, també es tenen ganes de deixar enrera tots els seus tòpics recurrents: pau, amor, loteries amb imatges de gent fent el ximple, cagatios amb barretina, amics invisibles, àpats excessius, consum inevitable i regalets a dojo. Comentaris sobre canvis definitius en el temps, aquest any fa fred. Ah, el fred d'abans, la pluja d'abans... Sabem i ens diuen, els grans, que si no plou, ja plourà i si no neva, ja nevarà, però això només es pot comprovar de forma experimental al llarg de la vida. De jove, la pluja i la neu ens deixen una forta empremta que fa que recordem aquests fenòmens com si haguessin sovintejat molt més del que ho van fer durant la nostra infantesa. Tot arriba i passa i els dies s'aniran allargant de forma gairebé imperceptible. Les festes nadalen-ques fan il·lusió, molta, quan hi ha criatures a casa o pel voltant, però em temo que la il·lusió de veritat, aquests dies, no és pas la de les criatures sinó la dels adults amb criatures a l'entorn. Per això, aquest conte en època nadalenca, gaudeix i gaudirà d'una salut excel·lent. Sobretot, el conte de les rebaixes de gener, les quals, enguany, com estic sentint per ràdio, seran històriques.

Applus Entitat concesionaria de la Generalitat de Catalunya El Departament d’Agricultura us fa saber els desplaçaments previstos per tal de passar la inspecció tècnica ( I.T.V.) de la maquinària agrícola. A Pontons: Data 6 de Febrer de 2009 Horari: 09:00 a 13:00

PARRÒQUIA DE STA.

MAGDALENA

FESTA MAJOR D’HIVERN SANT SEBASTIÀ

El diumenge 25 de gener a les 12:45 h. Repic de campanes anunciant la festa. A les 13,15 h. Missa solemne. Tradicional ofrena i repartiment de la coca beneïda.

DE INTERES

Page 7: Pontons 69

Associació Cultural Cantaires de Pontons

5e. ANIVERSARI El passat mes de juliol es complia 5 anys del seu inici. Des de aquestes línies cal felicitar a tots els components de la Coral que durant aquests anys han estat al peu del canó perquè la Coral sigui el que avui és; una institució cultural que desitja superar-se contínuament i amb la que tots estem compromesos. PER MOLTS ANYS. EL SOPAR Com ja és habitual en arribar aquestes dades, els Cantaires celebren tots plegats el que diem “sopar de Nadal”. Aquest any ha tingut lloc a la casa de colònies de Cal Diable. Bon sopar, cava i torrons i també algunes cançons. CONCERT DE NADAL

L’escaig centenar de persones que van assistir al tradicional Concert de Nadal a l’església van pogué gaudir de cançons (algunes noves i altres no tant) escollides per l’ocasió. Cal destacar d’entre elles i com a novetat “Vinyes verdes” amb lletra de J.Mª de Segarra i música de Lluís Llach, i també l’havanera “Tens ulls de mar” , una adaptació del text de Gregori Martínez amb lletra de Juan Asiàn.

La sorpresa del Concert la van protagonitzar alguns nens i mestres de l’escola de Pontons quan es van afegir a la coral per interpretar tots plegats la cançó “Quan somrius”. També la presència del Pare Noël que va repartir caramels per als presents.

Tot seguit a la Rectoria, una exposició d’almanacs i calendaris antics i moderns de la col.lecció particular del Sr. Domènec Forns cedida per l’ocasió. També exposició de les fotografies referents a les activitats de la coral durant aquest any 2008 i degustació de coca, pastes i vi dolç.

Fins el proper any.

Vols cantar amb nosaltres?

Si tens un registre de baix o de tenor, contralt o soprano, entones bé, t'agrada cantar, t'apassiona la música i et vols divertir i aprendre en un ambient distès, d'amistat i companyia,

apunta’t a la Coral !

Els assaigs són cada 15 dies, els dissabtes, de 5 a 7 del vespre. (horari d’hivern)

La Coral intervé en diferents esdeveniments com són: Caramelles, Goigs de Sant Joan i Santa Magdalena, missa de Festa Major, festivitat de l'11 de Setembre (Diada), així com trobades de Corals. També fa els tradicionals concerts de Nadal i d'estiu.

Informa't de la Coral al telèfon: 93-898.70.96

e-mail: [email protected]

Page 8: Pontons 69

FERRET i MATEU

Avda. Penedès, 27 STA. MARGARIDA i ELS MONJOS (BARCELONA)

PHONES: 34 93 898 01 05 - 34 93 898 05 83 FAX .....: 34 93 898 05 84 E-mail: [email protected]

FARMÀCIA M.PILAR MARTÍNEZ ROSELL

` Ctra. De Pontons, núm., 7 08737- TORRELLES DE FOIX

Tel. 93 897 21 22 - Fax. 93 897 14 10

Aficions que són passions!

Hi ha quelcom que arriba i moltes vegades no saps per què. Un bon dia hi ha alguna cosa que t’atrau i t’hi poses. En els anys 60 i 70 del segle passat, un oncle meu a afeccionar-se al

maquetisme en general; construïa maquetes d’avions, de vaixells, de cotxes, de motos, de càpsules espacials que aconseguia des dels Estats Units en kits de plàstic (llavors hi havia la febre de la conquesta de la lluna, el cosmos, els ovnis i la NASA). Davant de tots aquells estímuls, vaig començar amb el modelisme naval. Vaig iniciarme amb una petita i senzilla nau de fusta, un drakkar víking. Vaig descobrir l’emoció de fer quelcom amb les mans. Temps després, un altre petit vaixell, després uns avionets en plàstic, etc. A continuació vaig entrar en el col·leccionisme (en el fons, una bestiesa acumulativa), de clauers, de faixes de puros havans... També feia puzzles de 5.000 peces.

Finalment, les llaunes de cervesa (buides). En vaig arribar a tenir més de 500, per tot arreu; ultimàtum a casa: –O les llaunes o tu! –em varen dir. Me’n vaig anar de casa! Me’n vaig anar per estudiar Medicina; en el segon curs: la “mili” a sanitat militar (allà vaig conèixer el paso ligero, el conegut: Polacos, checoslovacos! Vaig començar a pelar guàrdies de 72 hores! Em vaig reenganxar! No pas a la “mili”, sinó que en hores mortes vaig iniciar la construcció en plàstic, totalment pintat, d’un portaavions: l’Enterprise. Després, vaig estar absorbit totalment per la medicina i el que tot això significa, com alguns de vosaltres ja sabeu. Anys després, una nova fase del col·leccionisme: els segells, les monedes, les etiquetes de vi (quasi impossible desenganxar-les), les plaques de cava (quan encara no se’n parlava) i aquesta no la coneixeu (ja us en parlaré en una altra ocasió): les càpsules de les ampolles de vi. Amb l’aparició de l’Internet, un bon dia, fent una cerca per a la feina caic (per casualitat!) en un enllaç de modelisme naval francès (el millor del món). A partir d’aquí, febre alta; se m’apareix de

nou el “Sant Cuc del Modelisme”. Inici d’una barca llagostera francesa de kit i després, La Bounty (escala 1:46), vaixell carboner anglès, expedicionari als mars del Sud, conegut per la pel·lícula del Marlon Brando i la seva famosa rebel·lió. Aquí ja comença l’autèntica passió. M’informo, em documento a fons i finalment l’acabo transformant completament amb tots els detalls dels autèntics vaixells del segle XVIII. Aconsegueixo finalitzar-lo 4 anys després. Tot això significa centenars d’hores soltes que trobo enmig de les

obligacions familiars i professionals. Vol dir buscar documentació, aprendre tècniques de fusteria, d’ebenisteria, de soldadura, de cordoneria, que en el fons ajuden a distreure de l’estrès i de les preocupacions diàries. Ara, un nou projecte: un vaixell corsari del segle XVIII, el Bonhomme Richard, que va col·laborar en la independència dels Estats Units (llàstima, podria haver passat per les nostres costes!), que portava aquest nom en honor del científic i polític Benjamin Franklin. Això ja són paraules majors! Aquest vaixell és un monstre, totalment aparellat de 130 x 62 x 87 cm a escala 1:36. Vol dir dos taulons de fusta de 5 m de llarg, vol dir milers de clauets i nusos, centenars de metres de cordill, d'aprenentatge de noves tècniques i de moltes hores de treball. Nou mesos després d’haver iniciat aquest projecte, només he finalitzat la quilla i el mirall de popa. Qualsevol dia ja espero novament aquella frase: –O el vaixell o tu! Per sort, potser aquest moment no arribarà fins el 2011.

ERNEST JUST

Page 9: Pontons 69

Centre de Jardineria la Font del Bosc

Tel. 93 817 80 09 / 627 97 37 34

Av. Maristany, 89 - Urbanització Font del Bosc - 09777 MEDIONA

CONSTRUCCIÓ DE JARDINS

PODA I TALA DE TOTA MENA D’ÁRBRES MANTENIMENT DEL JARDÍ I REC AUTOMÀTIC

POLLASTRES A L’AST

C/ Placeta nº 5 Tel. 93 898 72 15 08738 Pontons

Bar Xaloc

Des de l’escola

PER NADAL A L’ESCOLA, HEM FET FESTA GROSSA !! El dissabte 13 de desembre, vam celebrar la 2ª Fira de Santa Llúcia, que gràcies a tots vosaltres va tenir un gran èxit. Seguidament, vam anar al centre on vam fer diferents actuacions: teatre, cançons, poesies... i vam acabar amb un sopar nadalenc amb bingo! L’últim dia d’escola vam fer cagar el tió i va arribar per sorpresa amb cavall, el patge dels reis mags d’orient!! Des de l’escola, volem donar les gràcies a tots els que heu fet possible aquesta festa.

Page 10: Pontons 69

hospital veterinari de Catalunya

- Consultes i vacunacions - URGÈNCIES 24 h. 93 803 12 68

Cirurgia - Servei d’ambulància Visites a domicili Residència - Incinerador

Agroalsina, s.a.

Alimentació - Accessoris - Productes Zoosanitaris Royal Canin - Eukanuba - CoteCan - Hill’s

Advance - Affinity

c/. Oriol, 22 - 08720 Vilafranca del Penedès Veterinari 93 817 54 58 - Agrinova 93 890 00 59

Refrescar la memoria

“Ens calen cançons d’ara”: gairebé mig segle d’un article històric

En la pàgina 15 del número de gener de 1959 la revista "Germinabit" precedent del que pocs mesos després seria "Serra d'Or", Lluïs Serrahima va publicar un article fonamental ja que va ser el detonador perquè es comencés a posar en marxa el moviment cultural i musical que ha passat a la nostra història col·lectiva amb el nom de "Nova Cançó". Gairebé mig segle després de la seva publicació m'ha semblat que valia la pena reproduir-lo íntegrament perquè pot ser una lectura d'allò més estimulant i instructiva. I amb algunes idees que encara avui -ai, las- mantenen la seva vigència.

Ens calen cançons d'ara Hem de cantar cançons, però nostres i fetes ara. Ens calen cançons que tinguin una actualitat per a nosaltres. Tothom n'ha cantades fins ara de les que podem anomenar de sempre, i d'aquestes, potser només les més conegudes; tanmateix n'hem deixades de banda de magnífiques que corren el perill d'ésser oblidades, i potser per culpa d'una excessiva intromissió de cançons estrangeres. És molt lloable, i àdhuc necessària aquesta intromissió des d'altres terres, però això no ha de privar mai que se segueixin cantant les nostres, siguin tristes o alegres, siguin com siguin: pel fet d'ésser nostres tenim l'obligació de no oblidar-les. Ara bé, és greu que no se'n facin de noves, jo almenys no n'he sentides. Podem atribuir-ho a les circumstàncies, però de cançons se'n poden fer de moltes menes i maneres; a més, aquestes circumstàncies no poden per elles mateixes privar un poble de les seves cançons. És precisament en moments difícils que han nascut gran nombre de cançons, de les més boniques, a-

quelles que els pobles han transformat en una mena d'oració col·lectiva.

Es tracta, doncs, que surtin cançons d'aquest moment nostre. Les darreres generacions bé ho van fer: Rodoreda, Nicolau, Morera, Vives... que aleshores eren joves. Van fer cançons que tots seguim cantant.

Què fan els músics que ara són joves? Les generacions futures podrien dir de nosaltres que vam ésser una generació que no sabé fer-se les seves pròpies cançons; en realitat podrien dir que amb prou feines vam cantar. Fixem-nos a França, què passa: de qualsevol tema, de qualsevol fet, important o no -això és igual- sorgeix una cançó: i quines cançons! Estem massa intel·lectualitzats? Tindrem por de cantar-les si en fem? Ben bé no ho sabem, però alguna cosa passa. A les places dels pobles es ballen sardanes; se'n ballen moltes de compositors nous. Hi ha poetes i bé en surten de nous! També tenim músics. Què passa? Anem cadascú pel seu cantó o badem simplement. Us imagineu si com a França tinguéssim aquesta mena de trobadors com són els "chansonniers", que anessin pels pobles i per tot el país cantant cançons nostres? Les cançons franceses, italianes, mexicanes i moltes d'altres, bé són escoltades per tothom! Però no vull ésser massa optimista. Potser amb el temps ho aconseguirem. De moment, per què no intentem de fer les nostres pròpies cançons i cantar-les? Lluís Serrahima - Revista "Germinabit", núm. 58, gener de 1959

Page 11: Pontons 69

SUDOKU Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hi ha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al 9 sense que es repeteixin. El número no es pot repetir tampoc en cap de les altres caselles horitzontals ni verticals.

2 9 8 9 7 3

8 1 6 4 5 2 3 5 9 8 8 4 9 7 2 1 6 5 9 4 2 7 3 7 1 9 1 6

ACUDITS Uns turistes que estaven fent una visita guiada per Madrid, i dintre del passeig els duen a veure el més característic d'Espanya, els toros. El guia els duu a una quadra de sementals... Guia: - Aquest és un toro de 400 kg. i realitza 4 muntes diàries. Alícia toca al seu marit amb el colze i li diu: - Veus? Guia: - Aquest és altre toro, com poden veure és mes gran, pesa 500 kg. i com és mes gran realitza 6 muntes diàries. Alícia mira al seu marit i diu: - Veus? Guia: - Arribem al veritable semental, pesa 800 kg. i realitza diàriament, si, siii, diàriament, 20 muntes, gairebé res, eh?.... El marit: - Perdoni senyor guia, però realitza les 20 muntes amb la mateixa vaca? No no no, sempre amb vaques diferents. El marit mira a la seva dona i diu: - VEUS?!

SI EL MÓN FOS…

Si el món fos escrit amb llapis, podria esborrar la lletra que vol ferir, podria esborrar mentides que no cal dir; n’esborraria l’enveja que porta mals; n’esborraria grandeses de mèrit fals…

Però és escrit amb tinta de mal color: el color brut de la guerra i del dolor. Qui voldria escriure un nou món més just i net ? Potser que tu i jo provéssim ben valents, lletra per lletra, des de el nostre raconet….

Poema de Joana Raspall

Experts en burrologia ho han pogut determinar: el de Josep i Maria era un burro català!

BONES FESTES !!

PENYA MADRITRISTA

així rebatejaran aquest any a totes les penyes merengues.

Visca el Barça!!!

AVIS:

“Revista PONTONS” ha sortit aquesta hora per

vacances nadalenques de la impremta.

són 3/4 de 15

Page 12: Pontons 69

Restaurant Marisqueria

“ el papá ”

TOT TIPUS DE CELEBRACIONS CUINA REGIONAL I BASCA

MARISCADES PER EMPORTAR-SE A DOMICILI DEGUSTACIÓ DIMECRES I DIJOUS PER ENCÀRREC

PONTONS - Alt Penedès (Barcelona) Tel. 93-898 70 53

MENJARS

LA CASOTA

Tel: 93 898 71 10 08738 - PONTONS Ctra. Església, 7 Alt Penedès - BCN

CARNS A LA BRASA ESPECIALITAT ÀNEC MUT I CARGOLS