Anàlisi d’aplicacions interactives

Pràctica Final – Fonaments i Evolució de la Multimèdia

Pàgina 1

En el present estudi es valoraràn les següents pàgines de Facebook:

Pàgina corporativa del

producte de l’empresa

Nike : NIKEiD, una gama

de sabatilles esportives

100% personalitzables a

gust del consumidor.

Pàgina corporativa de

Pepsi USA

Pàgina corporativa de la

gama de producte

Originals de l’empresa

Adidas.

Pàgina 2

Estudi i valoració individual

NIKEiD : Nivell Alt

- Tipus de producte: Sabatilles d’esport personalitzades.

- Estructuració dels continguts: Tenen una estructura bastant clara i

ordenada, amb sub-pàgines per les noves línies iD (Kobe VII System i LeBron

9), apartat de fotografíes i vídeos, així com un localitzador de botigues físiques

a tot el món.

- Gestió de continguts: és adequat pel tipus de producte, hi ha un espaiat entre

les publicacions d’entre 1 i 3 dies, hi ha moltes imatges atractives dels diferents

models de sabatilles i alguns videos promocionals.

- Estratègies per fomentar la participació: hi ha un post en el què sol·liciten

als usuaris que escullin el nom per un model de sabatilles. Trobo a faltar mes

sorteigs i accions promocionals per incrementar la participació.

- Apps: tenen una app molt interessant, per poder dissenyar les teves

sabatilles personalitzades des del mateix Facebook, molt dinámica,

atractiva i de fàcil utilització que permet compartir els teus dissenys a la

xarxa.

- Suggerències de millora: fer més us de les enquestes per conèixer la

opinió dels usuaris i fer més sorteigs per incrementar la participació.

Pàgina 3

Pepsi: Nivell Mitjà

- Tipus de producte: refresc

- Estructuració dels continguts: és bastant clara, fa un bon us de les

sub-pàgines, amb la patrocinació del programa de la televisió nord-

americana X-Factor, la seva labor social amb el programa “Feeding

America”, i les ofertes de diferents establiments amb “Pepsi Deals”.

- Gestió de continguts: els continguts no són de gaire qualitat. Hi ha molt

de text a les publicacions i poca imatge o video en relació. Encara que hi

ha algunes publicacions de text que són simpàtiques, es troba a faltar

contingut propi, fan massa referència a continguts externs.

- Estratègies per fomentar la participació: publiquen fotografíes dels

“fans” i proven de fer preguntes del tipus “¿ja saps que voldràs aquest

Nadal?” i enquestes per intentar que la gent interactui.

- Apps: han integrat un videojoc Arcade d’Atari, dins de “Pepsi

Throwback”, amb un apartat en el què si deixes el correu electrònic

entres en el sorteig d’un iPad.

- Suggerències: millorar els continguts que es publiquen, que estiguin

més relacionats amb la marca, hi ha massa contingut relacionat amb

tercers, afegir més imatge i vídeo, i desenvolupar una app propia, pot ser

un joc similar a l’arcade, però si en lloc de marcianets o bolets, fóssin

llaunes de Pepsi quedaria més integrat.

Pàgina 4

Adidas Originals: Nivell Alt

- Tipus de producte: línea de roba i calçat urbà de la marca esportiva

Adidas.

- Estructuració dels continguts: està ben estructurat, amb localitzador

de botigues, línia de calçat, accés a les apps i altres continguts d’interès.

- Gestió de continguts: molt bona relació texte-imatge-vídeo, amb

continguts personalitzats com la felicitació nadalenca del raper

SnoopDog.

- Estratègies per fomentar la participació: sorteigs periòdics de

productes de la línea, iniciatives originals com “Paperkids”, on has de

crear i imprimir el teu “nen de paper” d’Adidas, fer una fotografia original i

enviar-la per guanyar un notebook i un USB Neo Label.

- Apps: GiftoftheDay, on has de buscar 20 imatges/ítems/personatges

relacionats amb la marca i si els encertes entres en el sorteig d’un regal

diari.

- Suggerències: més links a la botiga online

Pàgina 5

Comparativa

NIKEiD Pepsi Adidas Originals

Nº de fans 1.122.053 6.835.597 11.438.102

Persones que parlen del producte

2.129 (2,15%) 62.249 (0,91%) 59.393(0,52%)

Frequència d’actualització

Entre 1 i 3 dies Diària Diària

Qualitat dels continguts

Bona, quantitat justa de text, molta

fotografia de productes nous i

personalitzacions i alguns vídeos.

Mitja, molt de text, poca imatge-video

i hi ha molt contingut extern no relacionat amb la

marca.

Bona, relació texte-imatge-video

bastant equilibrada, continguts propis.

Altres pàgines a Facebook?

Linkejat a través de “Me gusta” amb

Nike Basket, Football, Action,

Sportswear, Generation, Air

Force 1, Baseball, Skate.

També a alguns

atletes i una causa solidària (RED)

Pepsi Max, Diet, Gatorade, Pepsi

Films, Pepsi Canadà, XFactor

Pepsi.

També a alguns músics i pàgines de

contingut social.

Adidas Neo Lbel, SLVR,

Skateboaring, Basket, Running,

Football.

Linkejat a pàgines de músics,

empreses, atletes, prensa i equips

esportius.

Foment de la participació

De vegades posen algún post

participatiu (posa-li nom a unes

sabatilles) però és especialment

interessant una app integrada a

Facebook per dissenyar les tevés

sabatilles i compartir-les.

De vegades posen fotografíes

enviades pels fans, fan enquestes i un sorteig d’un iPad entre els jugadors de una app d’Atari.

Fomenten molt la participació amb diversos sorteigs, apps, iniciatives com Paperkids, i

amb el motiu de les festes amb uns

videos de felicitació del raper

Snoopdog.

Presència a altres xarxes

Twitter Foursquare

Twitter, Youtube, Tumblr

Twitter, Youtube

VALORACIÓ NIVELL ALT NIVELL MIG NIVELL ALT

PROPOSTES DE MILLORA

Fer us de les enquestes i més

sorteigs per fomentar la participació.

Millor contingut d’imatge i video,

generar més contingut propi, i

desenvolupar una app propia que potenciï més la

marca.

Més links a la botiga online, per facilitar l’accés al

producte.

Pàgina 6

És Facebook un element dels nous mitjans?

Les principals característiques d’un element dels nous mitjans es compleixen

majoritàriament a una xarxa social com Facebook, ja que els continguts són afegits ia

actualitzats constantment pels usuaris, pel què es tracta d’una estructura variable. A la

vegada, qualsevol element (fotografia, vídeo, etc.) continua tenint sentit per separat i

conserven la seva identitat.

Facebook també encaixa amb la lògica de la societat post-industrial: cada individu té

un perfil únic, que personalitza constantment. Es tracta d’expressar i compartir els teus

moments, gustos, idees i pensaments, i interaccionar amb l’objecte i amb altres

individus a través del mateix.

Es pot accedir a qualsevol contingut aleatòriament interactuant amb l’objecte en temps

real. És un objecte discret, representable numèricament i programable, pel què

comparteix el mateix codi amb la resta d’objectes dels nous mitjans, i per tant es pot

representar a través de l’ordinador.

Per veure d’una forma més clara i pràctica si els principis esmentats per en Lev

Manovich són aplicables a la xarxa social, veiem un exemple:

Aquest és el meu perfil a Facebook, on acabo de penjar una felicitació de Nadal.

Pàgina 7

Tot just acabo d’actualitzar el meu perfil, cosa que faig periòdicament. Junt amb

aquesta felicitació, he penjat un vídeo que he cercat prèviament a YouTube, el qual

he pogut trobar gràcies a què està emmagatzemat i distribuït a través de la xarxa per

mitjà d’hipervincles.

Totes aquestes accions són automatismes de baix nivel, ja que estic interactuant

amb els objectes digitalitzats a través de diversos software informàtics.

Aquest vídeo Facebook l’escala automàticament, mostrant-lo en un menor tamany a

la meva publicació al mur, però ampliant la seva mida i resolució al clicar per visionar-

lo.

I per últim, tot el meu perfil en si és una estructura modular, ja que el que fem al

compartir objectes al nostre perfil és agrupar una sèrie de objectes independents

amb sentit propi.

Pàgina 8

Cadascú té el seu propi perfil, que a la vegada està relacionat amb el dels nostres

contactes, pel què són estructures modulars dins d’altres, que a la vegada estan dins

d’una estructura global que és la xarxa social en qüestió, que està en una modificació

constant per els continguts i les interaccions de les persones que l’integren, un clar

exemple d’interacció oberta.

Pel qual entenem que Facebook és clarament un objecte dels nous mitjans i compleix

els principis de representació numèrica, modularitat, variabilitat i automatització

esmentats per en Lev Manovich al seu llibre “El llenguatge dels nous mitjans de

comunicació”.

El principi de transcodificació, seria aplicable parcialment, ja que es tracta de traduir un

objecte a un altre format, però en aquest cas tota una sèrie d’objectes de formats

diferents (text, fotografia, vídeo, videojocs, aplicacions, etc) estan integrats i són

reproduïbles dins de la plataforma de la xarxa social, és potser la interfície de

Facebook qui s’ha adaptat o “transcodificat” per ser capaç de reproduir tots aquests

formats correctament.

Facebook com a interfície cultural i com a programari

En Lev Manovich defineix les interfícies culturals com a una mescla de les formes

culturals tradicionals i de la interfaç d’usuari.

Pot semblar una adaptació molt simple, però en realitat es tracta d’un canvi estructural

en la forma de comunicació de la societat.

A través de les interfícies culturals, estem evolucionant cap a una societat contributiva,

on els individus comparteixen objectes culturals, i d’altres els remesclen, deformen,

milloren, parodien o transformen lliurement, creant un flux d’expressions creatives,

gràcies a les noves tecnologies i formes de comunicació que han sorgit arran de les

mateixes, on ja no tenim límits de distàncies, horaris, cultures o ideals a través de la

xarxa.

Ja no és competència exclusiva dels mitjans tradicionals transmetre la informació i la

cultura, cadascú es converteix en narrador de la seva pròpia versió de la historia.

Per posar un exemple, quan hi havia una guerra, era el guanyador el que escrivia la

història i la resta de la població acabaven acceptant aquella informació com a bona, ja

que era difícil accedir a altres fonts diferents que ens permetessin contrastar fets per

formar-nos la nostra pròpia opinió.

Però, avui en dia, gràcies a les noves tecnologies i els nous mitjans, no tenim només

accés a la versió del guanyador de la guerra, sinó que tenim al nostre abast la versió

del derrotat, de la víctima, del soldat, del periodista, del polític o del què passava per

allà i s’ha trobat enmig.

Pàgina 9

Tenim una perspectiva de 360º, i a més també podem afegir la nostra versió.

Entre tots estem creant un nou llenguatge cultural, tan revolucionari i decisiu en la

nostra evolució com la impremta o el cinema. És la era de la teleacció i de la

telepresència.

I tot això sense haver de moure’ns de casa. Ara podem veure el món sencer des d’una

pantalla i, el que és encara més important, interactuar amb ell. Ja no mirem per la

finestra, mirem a través de la pantalla. Aquesta s’ha convertit en la nova finestra, on el

món virtual i real es fusionen, i a més deixem de ser espectadors passius al darrere

d’un vidre, ja que ara podem influir en el resultat final.

I resulta tan extremadament fàcil fer-ho… però, per què? La resposta és ben simple:

les metàfores. Les interfícies gràfiques utilitzen metàfores del nostre món quotidià per

facilitar-nos la identificació de funcions i interaccions que podem dur a terme a través

d’elles. El botó del play o l’escriptori amb carpetes de documents i són icones de fàcil

identificació visual i cognitiva per els integrants de la nostra societat.

A més hauríem d’afegir un nou concepte que també està influint molt poderosament: el

concepte de la mobilitat, característic dels nous mitjans. Si anem al cinema, hem de

desconnectar-nos completament del món exterior per anar a veure una pel·lícula en

una pantalla gegant, on estarem assentats durant ben bé un parell d’hores. Però amb

un ordinador o un dispositiu mòbil podem veure una pel·lícula, escoltar música o

navegar per la web sense haver de deixar-ho tot per unes hores i anar a un lloc

concret. Gràcies a la miniaturització dels dispositius, que cada vegada són més

portables, integrem les nostres interaccions digitals dins del món real, fent que la línia

divisòria entre aquests sigui cada vegada més fina.

En el món informàtic, fem servir les mateixes accions que al món real, ja que aquestes

són un reflex de la lògica social, i s’han pres a mode de metàfora per facilitar la creació

i l’ús dels objectes dels nous mitjans.

Copiar, enganxar o retallar són accions del nostre entorn físic que hem traspassat al

nostre entorn virtual, aquestes són el què anomenem operacions: les interaccions

entre l’ésser humà i el software informàtic per tal d’aconseguir un resultat determinat.

Segons en Lev Manovich, una de les principals característiques de les operacions, és

que es poden afegir plugins o filtres al software i ampliar la seva gamma d’operacions.

En aquest cas també és aplicable. Per un costat els programadors de Facebook fan

actualitzacions periòdiques que afegeixen noves funcions (operacions) que estan

disponibles al programa per què les puguem fer servir, moltes d’elles automatitzades.

Per exemple, arran d’una de les últimes actualitzacions, també podem “seguir” als

contactes que més ens interessin per tal de què les seves publicacions apareguin a

primera línia quan ens connectem a la xarxa social. Podem identificar els vincles que

tenim amb els nostres contactes : parella, mare, pare, germà, cosí, avi, millor amic,

etc. O crear subgrups dels nostres contactes al nostre gust per ordenar-los i decidir

amb qui compartir els continguts que penjem: feina, col·legi, amics, familiars, etc.

Facebook està en constant mutació.

Pàgina 10

Tot això es pot resumir en el què s’esmenta al capítol sobre menús, filtres i plugins:

[...]“Als usuaris dels nous mitjans, se’ls demana que seleccionin opcions a partir de

menús predefinits” [...]

Així que en realitat, totes aquestes suposades millores d’usabilitat, ens les podem

prendre com a que als usuaris se’ls facilita les cerques o classificació de continguts per

garantir una experiència òptima, o pel costat de que Facebook ens està redirigint a

realitzar les operacions que els caps pensants de la xarxa volen que fem.

Com a la societat de la informació en la que vivim actualment, on la feina i l’oci

normalment fem servir el mateix software i operacions. Facebook també compleix

aquest principi: podem fer-lo servir per estar en contacte amb els nostres amics i

familiars, però també per promocionar la nostra empresa a la xarxa i teleaccionar amb

els nostres clients i captar-ne de nous .

Conclusions

Propostes de millora

Encara que en el primer apartat he fet un petit resum de propostes de millora per cada

cas exposat perquè m’ha semblat una informació complementaria interessant, ara ens

centrarem en el cas de Pepsi, ja que clarament és qui més necessita millorar el seu

contingut corporatiu a la xarxa perquè la marca sigui més atractiva pels usuaris i

provocar una major resposta i fidelització dels mateixos.

1. Si no hi ha res a dir, és millor no dir res.

Tenen moltes publicacions de només texte, amb frases o preguntes de

poca transcendència per la marca i per els usuaris. És preferible

espaiar les actualitzacions si el contingut no és rellevant.

2. The Pepsi-Factor.

Pepsi patrocina un espai a la versió nord-americana del programa X-

Factor. És una molt bona acció publicitària ja que és un programa amb

molta audiència, però a l’hora de reflectir-ho a la xarxa es pot potenciar

més. Perquè no buscar el Pepsi-Factor a la xarxa? Poden crear una

base instrumental, i instar als usuaris a que li posin lletra i veu a la

cançó esmentant al menys una vegada el nom de la marca, i després

puguin penjar el seu vídeo a Facebook. Els més votats a la xarxa,

passaran a la fase final, que serà davant del jurat del programa. I el

guanyador o guanyadora cantarà la seva versió a la final del programa.

Pàgina 11

3. Més contingut d’imatge i video i de millor qualitat.

S’utilitza molt material audiovisual extern, per exemple el vídeo de la

xemeneia virtual no té gaire sentit. Disfrutar d’una Pepsi davant de la llar

de foc? Normalment la imatge que es té d’aquest moment és prenent

alguna beguda calenta, no un refresc. Hauria sigut millor que enviessin

un reporter al carrer a cercar històries divertides prenent una Pepsi, i a

partir d’allà crear tota una sèrie de clips que es poden anar intercalant

amb altres publicacions i donar així una imatge divertida i refrescant de

la marca, i a la vegada donar a entendre que els interessen les

experiències dels consumidors.

4. No abusar del cross-marketing

De vegades és correcte fer un “intercanvi” amb altres empreses afins

per promocionar-se mútuament. O una menció a una causa social, ja

que dona una imatge humana i solidària de l’empresa o producte. Però

si publiquem massa contingut aliè estem desviant l’atenció del nostre

producte.

5. App Pròpia

La iniciativa del joc arcade d’Atari i el sorteig d’un iPad és interessant,

però se li pot treure encara més suc. Només que algun dels

personatges del joc (marcianets, bolets, etc) el canviessin per una

llauna o ampolla de Pepsi, reforçarien molt la imatge del producte, ja

que arriba un punt en què el jugador realment es concentra en el joc i si

no té un recordatori visual constant de la marca, aquesta passa a un

segon pla.

Reflexió final

Facebook és una clara adaptació de les formes culturals a les interfícies d’usuari que

ens ajuda a evolucionar cap a una societat contributiva, on cadascú és el protagonista

de la seva pròpia història i la pot narrar i compartir a la seva manera, i a la vegada pot

ser “enriquida” o contrastada per la resta de persones de la seva xarxa, mitjançant els

seus comentaris, opinions i respostes. Es tracta d’una conversació global on fusionem

el món real i el virtual.

Com a programari, està en constant evolució, ja que contínuament es afegeixen noves

possibilitats que ens permeten noves operacions, i per tant, noves formes d’interactuar

tant amb l’entorn del programa com amb els usuaris del mateix.

Pàgina 12

Fonts:

Manovich, Lev (2001). “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación.

Cambridge/ Massachussets: The MIT Press.

Kaudasch Ruiz, Marina (2011) “Mapa conceptual Evolució dels nous mitjans” [Data

de consulta 15 de desembre de 2011]

https://bubbl.us/?h=a8de1/13ff98/69YHxRdeyGd22

Bonastre, L., Zapata M. y Espino E. (2011). “Experiencia de usuario en Facebook y Tuenti”. [Publicat el 28 de setembre de 2011] [Data de consulta: 12 de desembre de 2011]. http://www.nosolousabilidad.com/articulos/facebook_tuenti.htm. González, Paloma (diverses dates). Diversos posts sobre xarxes socials i el control sobre els usuaris. [Data de consulta: 15 de desembre de 2011] http://destapaelcontrol.blogspot.com/search/label/redes%20sociales. Diversos autors (diverses dates). Diversos posts sobre les pàgines a Facebook. Publicat en el blog mashable. [Data de consulta 14 de desembre de 2011]. http://mashable.com/follow/topics/facebook-pages/ Lavrusik, V. (2011) 7 “Ways News Media are Becoming More Collaborative.” [Data de publicació: 29 de desembre de 2011] [Data de consulta: 16 de Desembre de 2011] http://mashable.com/2009/12/29/7-ways-news-media-are-becoming-more-collaborative

Imatges i material audiovisual:

Les fotografíes, continguts i aplicacions de les pàgines de Facebook de les marques

analitzades en el present estudi, són propietat intel·lectual de les mateixes i estàn

sotmeses als corresponents drets d’autor. En aquest informe es presenten algunes

captures de pantalla amb fins il·lustratius i/o d’aclaració, les quals han estat extretes

de les següents pàgines:

https://www.facebook.com/nikeid

http://apps.facebook.com/kobeviisystemid

https://www.facebook.com/pepsi?ref=ts

https://www.facebook.com/pepsithrowback

https://apps.facebook.com/originalsgetthegift/?ref=ts

http://paperkids.tumblr.com/page/3

22BassMann22 (2008) “White Christmas Cartoon Song” [Publicat el 9 de Novembre

de 2008 a Youtube] [ Data de consulta : 20 de Desembre de 2011]

http://www.youtube.com/watch?v=ddVZOK_9UUI