1. 1. Pau Fabreg Balanz 1r BAT A
2. 2. La cmera i l'ull hum Podem dir que la cmera utilitza bsicament el mateix mecanisme que els nostres rgans de visi i fins i tot podem relacionar algunes parts amb les de l'ull.
3. 3. La llum arriba a travs de l'objectiu. Per graduar la quantitat de llum que entra dins d'aquest, hi ha el diafragma, que seria el nostre iris. A dins l'objectiu hi ha una lent, com el nostre cristall, que enfoca els raigs de llum, els quals arribarn finalment a la superfcie de la pellcula.
4. 4. Diferncies d'ambds aparells Visi selectiva: la visi humana permet veure el que interessa prescindint de la resta; la cmera no pot i ho capta tot. Enfocamnet: l'ull hum enfoca automaticament tot all que observa; pel contrari una cmera ha d'enfocar tot all que observa en cada moment.
5. 5. Bidimensionalitat: una cmera transforma una imatge tridimensional en una de dues dimensions. En canvi, la imatge en el nostre cervell s sintetizada i podem observar-la en 3 dimensions. Angle de visi: l'ull noms poseeix un angle de visi, mentres que la cmera en pot tenir ms d'un.
6. 6. Efectes ptics: les cmeres poden aconseguir determinats efectes, com augmentar la grandaria o corregir prespectives.
7. 7. La llum La llum s l'element que ens permet captar imatges, per fa molt ms. Pot dibuixar noves formes o destacar elements d'un objecte, donar unes caracterstiques o unes altres, fer variar la forma, grandria o qualitats, etc.
8. 8. Caracterstiques de la llum La llum viatja a 300.000 km/seg i est formada per fotons invisibles que quan es desplacen formen ones. Quan la llum topa amb alguna superficie, es pot comportar de diverses maneres: 1. Transmissi: directa, difusa o parcial. 2. Reflexi: directa, difusa, parcial o selectiva. 3. Absorci.
9. 9. Els colors Els colors sn el resultat de la descomposici de la llum blanca. La reflexi i absorci d'una part de la llum s la que provoca la percepci dels colors. Aquesta llum absorvida ho s pels objectes del nostre mon, i per aix percebem colors diferents.
10. 10. Secundaris substractius: roig + verd = groc roig + blau = magenta blau + verd = cian Suma de comlementaris: roig + cian = llum blanca Primaris o additius: roig, verd, blau = llum blanca
11. 11. Control de la llum Hem de tenir en compte com captem una imatge per tal d'evitar incidncies de llum que perjudiquin la nostra fotografia. Apart d'aquestes indicacins, hi ha diferents dispositius que ens permeten el control de la llum.
12. 12. Fotmetres: dispositius que mesuren la quantitat de llum que entra en la cmera i calculen automticament com s'ha de fer la fotografia. Diafragma i velocitat d'obturaci: que permeten contrlar l'exposici.
13. 13. Filtres: discriminen els raigs que entraran a la cmera. Equip d'illuminaci: que permeten la manipulaci de la llum en una escena determinada.
14. 14. Direcci de la llum Frontal o anterior Tres quarts Lateral Frontal inferior Posterior o contrallum Set octaus
15. 15. Silueta Frontal superior Zenital
16. 16. Forma de propagaci de la llum Directa: o llum dura, que crea ombres, contrastos i destaca colors. Difusa: o llum tova, que provoca poc contrast i matisa colors. Filtrada: es seleccionen els raigs utilitzant filtres. Rebotada: es fa rebotar la llum per fer que arribi ms suau o de manera indirecta.
17. 17. Els materials sensibles Parts de la pellcula: Suport de la pellcula Emulsi fotosensible Capa adhesiva Capa protectora Caracterstiques: Format Tipus d'imatge Emulsi ndex de sensibilitat lluminosa
18. 18. Sensibilitat La llum pot ser que afecti ms o menys a les emulsions, ennegrint-las ms o menys. Com ms gran sigui la superfcie de la pellcula, ms rpidament el material quedar afectat i ms s'ennegrir. La sensibilitat ve determinada pels segents aspectes.
19. 19. Menor temps d'exposici Si hem de fer una fotografia en un lloc amb poca llum, ser ms adequat escollir una pellcula bastant sensible. De la mateixa manera, si volem captar elements en moviment, escollirem una pellcula sensible per tal d'escurar l'exposici i augmentar la velocitat.
20. 20. Definici Amb una pellcula bastant sensible, utilitzarem halurs de plata el ms petits possibles, ja que del contrari afectaria negatiament a la definici. Pel contrari, amb una pellcula menys sensible utilitzarem halurs ms grans.
21. 21. Contrasts Amb un gra fi podrem captar ms varietat de tons i definirem millor les gradacions tonals. I amb el gra gruixut obtindrem un contrast ms gran.
22. 22. Diafragma i obturador El diafragma s el dispositiu que regula la quantitat de llum que entra en la cmera. Quan fotografiem un objecte fosc, s'utilitza una obertura gran per tal que entri la major quantitat de llum possible. En canvi, amb un objecte ben illuminat, utilitzem una obertura petita.
23. 23. Aquesta obertura t una numeraci prpia, expressada en nmeros f, els quals sn l'expressi matemtica de la distncia focal de l'objectiu. Com ms gran sigui el nmero, menys llum entrar en l'objectu.
24. 24. L'obturador s un mecanisme que s'obra per deixar passar la llum en el moment que es prem el disparador. Aquest permet limitar l'exposici a temps molt breus. Parlem de velocitat d'obturaci per referir- nos a la velocitat amb que l'obturador s'obre i es tanca.
25. 25. Obturador central: semblant al diafragma i situat dins de l'objectiu. Obturador de pla focal: compost per dues lmines i situat davant de la pellcula. Hi ha dues classes d'obturadors:
26. 26. Captar el moviment El moviment s un dels principals elements que aporten expressivitat a una imatge. L'expressi del moviment s'aconsegueix atravs de l'obturador i el diafragma, combinant-los amb l'enfocament selectiu. Els dos efectes ms habituals sn:
27. 27. Congelaci del moviment: consisteix en aconseguir un instant en que un objecte est en moviment, cosa que l'ull hum casi mai percep. Desplaament: consisteix en ajustar el temps d'exposici per tal d'aconseguir un objecte mogut i poder distingir-l'ho ntidament.
28. 28. El visor El visor s un dispositiu a travs del qual s'observa un objecte i l'espai que l'envolta abans de fer la fotografia.
29. 29. Visor directe: independent de l'objectiu, per la imatge que s'observa i la que es prendr no concorden. Visor rflex: utilitza un mirall i un pentaprisma per aconseguir una visi exacte de la imatge. N'hi ha de dos tipus:
30. 30. Objectius Anomenem objectiu al sistema ptic d'una cmera format per una o un conjunt de lents simples situades al llarg d'un eix.
31. 31. Elements d'una lent Focus: punt on convergeixen els raigs de llum. Pla focal: lloc on es forma la imatge. Centre de curvatures: centre de les lents corbes. Centre ptic: punt per on passen els raig sense desviar-se.
32. 32. Eix ptic: eix que passa pel centre ptic i el centre de curvatures. Distncia focal: distncia entre el centre ptic i el focus. Pla de l'objecte: cont l'objecte representat.
33. 33. Els objectius ens permeten: Aconseguir un angle de visi determinat Corregir aberracin ptiques Modificar distncies de profunditat Canviar la mida dels objectes que veiem Aconseguir ms o menys profunditat de camp Obtenir una imatge enfocada
34. 34. Tipus de cmeres Podem distingir les cmeres per diferents elements: 1.El format. 2.El sistema de visi i ptica. 3.El sistema de funcionament. 4.El tipus d'imatge que generen. 5.Les caracterstiques del cos.