pragmatica estilistica

Pragmtica i anlisi del discurs

Pragmatics and discourse analysis

Nria ALTUROUniversitat de Barcelona

RESUMLobjectiu daquest article s mostrar la relaci entre els objectius generals dels estudis de prag-mtica i anlisi del discurs en la lingstica moderna i les lnies de treball que han predominaten els estudis daquest mbit que han pres com a objecte danlisi la nostra llengua. Es parteixde lassumpci que la pragmtica i lanlisi del discurs constitueixen, en sentit ampli, una nicadisciplina cientfica que es caracteritza per oferir una visi funcional interdisciplinria sobrels del llenguatge i la comunicaci, i que els objectius generals daquesta disciplina responena dos interessos bsics: lestudi dels processos ds i lanlisi de la relaci entre ls i les es-tructures. A partir daquests dos interessos sarticulen una srie dobjectius cientfics interde-pendents que la recerca sobre la llengua catalana ha ats amb ms o menys atenci.

PARAULES CLAU: pragmtica, anlisi del discurs, catal.

ABSTRACTThe aim of this article is to show the relationship between the general goals of pragmatics anddiscourse analysis research in modern linguistics and the particular goals of Catalan prag-matics and discourse analysis research. It is assumed that pragmatics and discourse analysis canbe considered, on the whole, to be a single scientific discipline, the general aim of which is tooffer an interdisciplinary functional view of language use and communication. Accordingto this general aim, pragmatic and discourse analysis studies seek explanations on both useprocesses and the relationship between language use and language structures. From these twoareas of interest, a series of interdependent scientific objectives have developed that have beenstudied to varying extents in Catalan language research.

KEY WORDS: Pragmatics, discourse analysis, Catalan.

1. INTRODUCCI

Eldesenvolupament dels estudis de pragmtica i anlisi del discurs a casa nostraha estat tutelat, des dels inicis, per autors que han contribut a la definici, la di-fusi i el desenvolupament daquests estudis. Aracil (1982, 1983), Salvador

(1984a, 1984b, 1990, 1997), Rigau (1981), Cabr (1984),Viana (1986), Bassols (1989),

Treballs de Sociolingstica Catalana, nm. 21 (2011), p. 29-41 DOI: 10.2436/20.2504.01/22http://revistes.iec.cat/index.php/TSC ISSN (ed. impresa): 0211-0784 ISSN (ed. electrnica): 2013-9136

01 TSC21.qxp:TSC-21 12/9/11 10:26 Pgina 29

Payrat i Salvador (1990), Boix i Payrat (1997), Piquer (2000), el monogrfic deNovesSL El calidoscopi pragmtic (Payrat (ed.), 2003) i, recentment, Payrat (2009)i Robles (2009) sn treballs programtics o de revisi de les lnies dinvestigaci enun determinat perode que ens permeten traar amb claredat la lnia evolutiva de lainvestigaci en pragmtica i anlisi del discurs: des duns inicis que hem de situar enels primers vuitanta, amb la introducci de conceptes i models terics que simposenen lmbit internacional, cap a un desenvolupament posterior de la recerca sobre el ca-tal que ha estat lligat, sobretot, a linters per uns temes determinats. Els estils dis-cursius, la llengua dels poltics, dels mitjans de comunicaci, la construcci de laidentitat en el discurs, els aspectes pragmtics de la traducci, els models de llengua,la pragmaestilstica, la fraseologia, la dixi, la modalitzaci, la cortesia i els marcadorsi connectors sn els temes que ms han atret latenci de pragmatistes i analistes deldiscurs.Tot i que han estat descrites com a disciplines independents (Payrat, 2009), la-

finitat dinteressos entre la pragmtica i lanlisi del discurs s acceptada de maneratcita pels estudiosos de la llengua catalana,1 que en canvi semblen distingir ambclaredat la lnia dinvestigaci que delimiten conjuntament la pragmtica i lanlisidel discurs daltres lnies de treball que centren latenci de disciplines venes, espe-cialment la sociolingstica, per tamb els estudis gramaticals basats en ls. Cer-tament, les fronteres entre les disciplines que socupen de lestudi de ls delllenguatge en context sn lmits difusos, en qu el fet de donar ms pes als aspectessocials, per exemple, ens situa en la sociolingstica, alhora que posar el focus en lesunitats discursives ens situa en lanlisi del discurs, o linters per la funci persua-siva del text en la tradici, antiga i nova, de la retrica, que es pot integrar avui en elcamp ampli de lanlisi del discurs. En qualsevol cas, molts dels autors que han fetestudis sobre la pragmtica del catal han fet tamb anlisi del discurs catal, i sishan acostat a la sociolingstica ha estat en uns moments, els anys vuitanta, en qula disciplina pragmtica encara no shavia consolidat en lmbit dels estudis sobre elcatal, i la sociolingstica es constitua, en canvi, com el marc natural a partir delqual es podia observar ls del llenguatge. Daltra banda, els estudis sobre la gram-tica del catal han tendit cada cop ms, especialment des dels primers noranta, a ob-servar dades textuals produdes en contextos naturals o semiorientats, cosa que haafavorit que sultrapassessin els lmits de les unitats considerades tradicionalment, ique en lanlisi gramatical es prenguessin tamb en consideraci el discurs i el con-text. En aquesta perspectiva se situa la lli inaugural del curs 2007-2008 de lInsti-

30 TSC, 21 (2011) NRIA ALTURO

1. Lafinitat dinteressos entre la pragmtica i lanlisi del discurs sinsinua, a casa nostra, en els tre-balls que en els vuitanta malden per definir una nova disciplina que es distancia de la gramtica tradi-cional i els estudis sociolingstics dels seixanta i els setanta. Aracil, en un treball escrit el 1978 que espublica el 1982, parla duna nova disciplina autnoma (nova en lmbit de la lingstica catalana) queshauria docupar dels usos lingstics en els diversos contextos comunicatius i que tindria com a unitatde treball el discurs o text. Els termes pragmtica i anlisi del discurs apareixen en aquesta poca com adenominacions possibles daquesta nova disciplina (Viana, 1986).

01 TSC21.qxp:TSC-21 12/9/11 10:26 Pgina 30

tut dEstudis Catalans, impartida per M. Josep Cuenca amb el ttol La pragmticaen la gramtica (Cuenca, 2009).Lobjectiu daquest article no s contribuir al retrat de la recerca sobre pragmtica

i anlisi del discurs amb un nou recull dels estudis realitzatsla panormica que ofe-reixen els treballs que hem citat fins ara aporta informaci suficient en aquest sentit.El que es pretn, en canvi, s mostrar quines han estat les lnies de treball dominantsen els estudis de pragmtica i danlisi del discurs a casa nostra en relaci amb els ob-jectius generals daquests estudis en la lingstica moderna.Aquest objectiu parteix de lassumpci que la pragmtica i lanlisi del discurs cons-

titueixen, en sentit ampli, una nica disciplina cientfica que es caracteritza per oferiruna visi funcional interdisciplinria sobre ls del llenguatge i la comunicaci, i queels objectius generals daquesta disciplina responen a dos interessos bsics: lestudidels processos ds i lanlisi de la relaci entre ls i les estructures. A partir daquestsdos interessos sarticulen una srie dobjectius cientfics interdependents, entre elsquals destaquen els segents:2

1. Donar compte del paper de la intencionalitat en lactivitat lingstica.2. Donar compte de la relaci entre lactivitat lingstica i la cultura.3. Donar compte de la relaci entre lactivitat lingstica i el context social.4. Donar compte de la implicaci del processament cognitiu en la producci ien la interpretaci del llenguatge en context.

5. Donar compte de la naturalesa del significat en lactivitat lingstica.6. Donar compte de la relaci entre ls i els recursos estructurals del llenguatge(fnics, morfolgics, lxics, sintctics, discursius).

En els apartats segents veurem de quina manera han estat atesos aquests objectiusen els estudis de pragmtica i danlisi del discurs que han pres com a objecte dan-lisi la nostra llengua. Les referncies bibliogrfiques tenen una funci exemplificadora,i en cap cas esgoten la llista de publicacions sobre els temes que comentem.

2. LA INTENCIONALITAT EN LACTIVITAT LINGSTICA

La reflexi sobre el paper de la intencionalitat en lactivitat lingstica vincula lapragmtica amb la tradici filosfica. Lestudi dels actes de parla est relacionat, enprimer lloc, amb aquesta reflexi: quan diem fa fred, per exemple, ho fem amb ladoble intenci que es reconegui el nostre comproms amb la certesa daquesta afir-maci i que la nostra audincia arribi a saber o creure que fa fred.Ams, podem teniraltres propsits indirectes com, per exemple, insinuar que caldria tancar la finestra o

PRAGMTICA I ANLISI DEL DISCURS TSC, 21 (2011) 31

2. Cadascun daquests objectius relaciona la pragmtica i lanlisi del discurs amb les diverses tradi-cions que les han configurat: filosfica, sociolgica, antropolgica, psicolgica i cognitiva, lingstica, li-terria. Pel que fa a la relaci entre aquestes tradicions i el desenvolupament de la pragmtica i lanlisidel discurs vegeu, per exemple, Calsamiglia i Tusn (1999) i Verschueren (1999).

01 TSC21.qxp:TSC-21 12/9/11 10:26 Pgina 31

posar-se un abric abans de sortir al carrer. La locuci, doncs, es produeix amb pro-psits illocutius i perlocutius.La noci de acte de parla ha esdevingut un concepte central en la recerca pragm-

tica i ha estat objecte de discussi i revisi durant dcades. En lmbit catal, la nocide acte de parla es va incorporar des dels inicis a la formaci universitria, i s habi-tual trobar un captol sobre els actes de parla en els manuals que shan anat publicant(Payrat, 1999; Bassols, 2001). Tanmateix, hi ha hagut poca revisi crtica del con-cepte i una absncia notable de recerca centrada exclusivament en la realitzaci delsactes de parla. El que trobem, en general, sn estudis en qu els actes de parla (i so-bretot algun tipus particular dacte) sn les unitats danlisi a partir de les quals sob-serven fenmens com ara la cortesia (Guzmn, 2002; Marn, 2004), la modalitatoracional (Payrat, 2002), o la gramaticalitzaci (Alturo i Chodorowska-Pilch, 2009).Daltra banda, la intencionalitat sha relacionat amb lestructuraci retrica (o in-

tencional, o accional) del discurs, especialment a partir de la investigaci sobre la co-herncia discursiva en lmbit de lanlisi del discurs. Lestructura retrica del discurs,que depn de les intencions del parlant, contrasta en aquests treballs amb lestructuraseqencial (o textual), lligada a la textura del text, i lestructura ideacional, que es cor-respon amb lestabliment de relacions logicosemntiques entre segments del text. Unaaportaci rellevant en aquesta lnia s, sens dubte, el treball de Gonzlez (2004) sobreels marcadors pragmtics dels textos narratius en angls i en catal. Ams, es pot citarla utilitzaci dels actes de parla per a explicar la funci retrica de la metfora en elstitulars de premsa (Teruel, 1997), lanlisi de largumentaci com un acte de parlacomplex, dacord amb la teoria pragmadialctica de largumentaci (Bassols, 2006), olaplicaci a lestudi de la coherncia i la cohesi en catal del model de la gramticadiscursiva i funcional (Functional Discourse Grammar), en el qual els actes de discurssn la unitat bsica danlisi (Alturo i Hengeveld, 2010).Altres aspectes de la intencionalitat ms allunyats de linters lingstic es relacio-

nen, per exemple, amb ls del llenguatge com a matria primera en la literatura(Maingueneau i Salvador, 1995), com una forma dadscripci a un determinat collec-tiu tnic, cultural o social (Boix, 1993; Pujolar, 1997), o com un recurs de manipula-ci ideolgica dindividus o collectius (Laborda, 1993; Bassols, 2007).

3. LACTIVITAT LINGSTICA I LA CULTURA

Un altre dels objectius que es planteja la pragmtica s la caracteritzaci dels as-pectes culturals de la comunicaci humana, que es relaciona molt estretament amb larelaci entre lactivitat lingstica i el context social (vegeu lapartat 4). El contrastentre la diversitat cultural i la universalitat en lacte de comunicaci es manifesta, perexemple, en la diferncia entre lacte de batejar i lacte de afirmar: el primer depn delexistncia dalgunes institucions o uns hbits culturals especfics; el segon s un actepragmtic universal, que podem trobar en qualsevol cultura.En relaci amb aquesta qesti, shan tractat temes com la comunicaci intercul-


01 TSC21.qxp:TSC-21 12/9/11 10:26 Pgina 32

tural i internacional, sovint des del camp de la traductologia, la sociologia o len-senyament de llenges (Nussbaum, 1992; Cuenca i Todol, 1996; Salvador i Guz-mn, 1999; Guasch i Nussbaum (ed.), 2007). A ms, sha comparat ls dels recursosestructurals en catal i en altres llenges (Berenguer i Salvador, 1998; Cuenca, 2003;Gonzlez, 2004), sha estudiat la representaci discursiva de la identitat (Pujolar, 1997;Ribas, 2000) o sha observat el paper de la cultura en la recepci i la creativitat liter-ries (Meseguer i Villanueva (ed.), 1998). Daltra banda, lanlisi de les normes con-vencionals de ls lingstic sha desenvolupat sobretot en relaci amb lanlisi de laconversa i lestudi de la cortesia (Tusn, 1995; Payrat, 1996; Vil i Grau (ed.), 2007).

4. LACTIVITAT LINGSTICA I EL CONTEXT SOCIAL

Linters per la relaci entre lactivitat lingstica i el context social ha motivat bonapart de la recerca micropragmtica sobre la interacci cara a cara i les propostes msgenerals sobre el paper del llenguatge en la vida social dels parlants, que sn lobjectedaltres treballs daquest monogrfic. Alguns dels temes que es tracten sn les rela-cions de poder, la construcci de la identitat i la relaci entre discurs i ideologia. Les-tudi de les normes convencionals de ls del llenguatge, que hem comentat en lapartatanterior, t a veure amb aquesta qesti, a ms de la recerca vinculada a la intencio-nalitat de lactivitat lingstica (vegeu lapartat 2) i la que socupa de ladaptabilitatdel llenguatge als contextos histrics, geogrfics, socials i funcionals en qu sutilitza.La recerca sobre la construcci de la identitat a travs del discurs, en lmbit catal,

sha desenvolupat, per exemple, en el marc del model dialgic de Bakhtin (Pujolar,1997) i lanlisi crtica del discurs (Ribas, 2000). Altres treballs sobre discurs i identi-tat han adoptat la perspectiva de la psicologia social del llenguatge (Boix, 1993) o dela sociolingstica de la interacci (Tusn, 1995). Finalment, ladaptabilitat del llen-guatge sha estudiat sobretot en relaci amb la variaci funcional.3 Pel que fa a aquesttema, ha predominat una certa tendncia a integrar diferents propostes teriques: elsprimers estudis de Payrat (1985, 1996), per exemple, es fonamentaven sobretot enplantejaments funcionals i etnolingstics, per tamb treien profit dalgunes aporta-cions de la filosofia (particularment en relaci amb els actes de parla i la lgica de laconversa) i de lanlisi del discurs. Viana (2004), daltra banda, ha combinat amb en-cert lanlisi conversacional amb letnografia, lhermenutica i la narratologia.

5. LA IMPLICACI DEL PROCESSAMENT COGNITIU EN LA PRODUCCII EN LA INTERPRETACI DEL LLENGUATGE EN CONTEXT

Lobjectiu 4 socupa dels processos mentals implicats en la producci i en la inter-pretaci del llenguatge en context, i relaciona la pragmtica i lanlisi del discurs amb


3. Vegeu el recull que fa Payrat (2009) dels treballs ms representatius publicats entre 1997 i 2008.

01 TSC21.qxp:TSC-21 12/9/11 10:26 Pgina 33

les disciplines que socupen de manera ms activa daquest tema: la psicolingstica,la lingstica computacional i les cincies cognitives en general. En lmbit de la prag-mtica i lanlisi del discurs, aquest objectiu es concreta en lestudi dels processos men-tals implicats en ls del llenguatge. La recerca sobre aquesta qesti en relaci amb elcatal inclou els estudis que es basen en la teoria de la pertinncia4 (Bach, 2001);5 al-guns treballs que adopten la teoria comunicativa de la terminologia proposada perCabr (1999) des duna perspectiva semntica i pragmtica, cognitiva i comunicativa;les propostes de Cuenca i Marn (2001) sobre la gramaticalitzaci dels connectors isobre les interjeccions, o els treballs sobre la representaci discursiva dels tipus de si-tuacions (Alturo, 2001). La metfora, que Teruel (1997) havia tractat com un instru-ment de lacci comunicativa, comena a ser observada com un mecanisme decategoritzaci a partir de la introducci de la lingstica cognitiva, el funcionalismeameric (lanomenada gramtica emergent) i els models construccionistes, que arriben,sobretot, de la m dels lingistes valencians, i que han tingut una implantaci ms re-duda del que hauria estat esperable.6 Menys coneguts en el nostre mbit (potser per-qu sovint apareixen en publicacions en angls on el catal s una ms entre unconjunt de llenges objecte destudi) sn els treballs que adopten models lingsticsformals de semntica i pragmtica, que expliquen la generaci dinmica del llenguatgenatural a partir de les conceptualitzacions semntiques, les funcions pragmtiques i lainformaci contextual (Mayol, 2008; Villalba, 2008).Aquest objectiu tamb motiva lestudi dels fenmens lingstics que indiquen la

conscincia metapragmtica dels parlants: els dctics en general, que es relacionen ne-cessriament amb els canvis en el context ds (Nogu, 2008; Fit, 2009); els connec-tors i els marcadors del discurs (Cuenca, 2006; Gonzlez, 2004); els mecanismescontextualitzadors, s a dir, els senyals lingstics que ens ajuden a interpretar el sig-nificat en relaci amb el context sociocultural (Cots et al., 1989); la modalitzaci(Grau, 2003; Vil i Grau (ed.), 2007); les respostes que anticipen possibles reaccions aall que acabem de dir (Que tens feina? No, per no treballar si no em pagues), queenllaa amb la tradici semntica i pragmtica de lestudi de les inferncies, lligada alobjectiu que comentem en lapartat segent (Bassols, 1990); la negociaci del signi-ficat (que implica ls de recursos com lautocorrecci o les pauses, entre daltres)(Bach, 2001), etc.


4. En la tradici catalana, parlen per primera vegada de pertinncia Rigau (1981), en presentarel principi de cooperaci de Grice, i Espinal (1988), que presenta la teoria de la pertinncia de Sperber iWilson.5. Bach (2001) aplica el principi de pertinncia a partir de les propostes de la pragmtica integrada

de Moeschler, Luscher i daltres, en la tradici francfona.6. Vegeu, tanmateix, el volum monogrfic sobre fraseologia de la revista Caplletra, nm. 18 (1995),

o Valls (2004), sobre la creativitat lxica.

01 TSC21.qxp:TSC-21 12/9/11 10:26 Pgina 34

6. LA NATURALESA DEL SIGNIFICAT EN LACTIVITAT LINGSTICA

Lobjectiu 5 vincula la pragmtica i lanlisi del discurs a les tradicions filosfiquesi lingstiques i, especialment, a la recerca en lmbit de la semntica. Aquest objectiues refereix al tema de la interpretaci dels enunciats o, ms especficament, de la ma-nera com afecten els factors contextuals la interpretaci dels enunciats. Per exemple,interessa a la pragmtica explicar la diferent interpretaci duna expressi com Emcaus b si la diu una noia a un noi que acaba de conixer o si la diu la mateixa noiaal mateix noi desprs de mesos de festeig i desprs que ell li hagi dit Testimo. Si enel primer cas el noi ho veu com una valoraci positiva, que desperta bones expectati-ves, en el segon ho sent com una resposta negativa. La diferncia no depn del con-tingut dall que diu la noia, sin de laplicaci dun principi pragmtic general: quanavaluem alguna cosa en relaci amb una escala de valors, posar-la en un punt concretde lescala implica que tots els valors ms alts esdevinguin inadequats. La nostra per-cepci que estimar s ms amunt que caure b en una escala de valoraci dels senti-ments fa que en el segon context lexpressi Em caus b sigui interpretada com a Notestimo. Per aquesta no s una interpretaci adequada dEm caus b en el primercontext. La pragmtica, de bracet amb la semntica, ens ajuda a explicar la difernciaentre all que es diu i all que s implicat pel fet de dir-ho. En aquesta lnia, shantractat temes com la referncia i les inferncies (implicacions, pressuposicions i im-plicatures conversacionals) que es donen en el procs dinterpretaci dels enunciats.Se situen aqu els estudis sobre el catal que semmarquen en la teoria de la pertinn-cia i en la investigaci sobre les inferncies semntiques i pragmtiques, que ja hem co-mentat en apartats anteriors.Altres qestionsms generals, que inclouen les anteriors, interessen tamb a la prag-

mtica, al costat de la semntica: la mateixa noci de significat, la relaci entre les-tructura semntica i lestructura conceptual (i si sn necessries totes dues), ladiferncia (si s que nhi ha) entre la semntica lxica i la semntica oracional, el pro-cediment de la composici semntica en unitats dordre superior, la possibilitat quehi hagi diversos nivells de significat o una nica dimensi semntica, lancoratge con-textual del significat lingstic, larticulaci del significat en unitats supraoracionals,aix com la relaci entre totes aquestes qestions i els altres objectius a qu fem refe-rncia en aquest article. Els treballs que hem citat en lapartat 5 se situen de manerams o menys clara en aquesta lnia, al costat de treballs que plantegen especfica-ment el problema de la naturalesa del significat (Espinal, 1988) o els treballs que des-criuen el significat pragmtic dunitats lingstiques de diversa mena (especialment elsestudis sobre marcadors discursius i fraseologia, que citem en altres apartats).

7. LANLISI DE LA RELACI ENTRE LS I LES ESTRUCTURES

Lobjectiu 6 sinterrelaciona estretament amb tots els objectius anteriors. La prag-mtica focalitza el procs ds del llenguatge, i, en conseqncia, els objectius 1 al 5 sn


01 TSC21.qxp:TSC-21 12/9/11 10:26 Pgina 35

bsicament processuals. Per els processos ds impliquen lexistncia dobjectes es-tructurals especfics (de diversos nivells), i de principis destructuraci, que es veuenafectats de diverses maneres pels processos que intervenen en ls. La pragmtica,doncs, sha docupar tamb de definir aquests objectes i els principis que els regulen.En aquesta lnia interessa, per exemple, la selecci, en un determinat context, duna

varietat (o codi) geogrfica, social o funcional duna llengua; o lalternana en ls dediverses varietats: un tema que la lingstica catalana ha observat sobretot des de laperspectiva sociolingstica. En concret, la recerca sobre la variaci funcional (que in-clou els registres, els gneres i els estils) ha produt una nombrosa bibliografia sobreel catal (vegeu Payrat, 2009). A ms, cal tenir en compte la lnia incipient dels estu-dis multimodals (Payrat et al., 2004; Fit, 2009).Un altre nivell estructural que interessa a la pragmtica s lestructura fnica: la pro-

sdia, lentonaci, les pauses, els grups fnics, les vacillacions, laccent, la velocitat, elritme, la qualitat de la veu. La manera com sinterpreti Ostres! Neva! dependr nonoms del context en qu ho dic, sin de lentonaci amb qu ho faig (puc estar con-tenta perqu fa temps que no veig nevar, o disgustada perqu si neva no puc anar a es-quiar). Tamb interessen els canvis en el sistema fonolgic, en tant que, per exemple,poden ser indicadors de certs canvis en el context (com la presncia o labsncia de fo-rasters). Entre els estudis que tracten de manera ms o menys central la funci prag-mtica de lestructura fnica en catal trobem, per exemple, Prieto (1995 i 2002),Carrera (1998), Pradilla i Prieto (2001) o Pay (2004).Tamb la derivaci, la flexi, la composici, el funcionament de lanfora, la tria de

determinats mots (noms, verbs, etc.) o partcules (com els marcadors del discurs), quesituem en el nivell lxic o el morfosintctic, tenen a veure amb aspectes de ls i inte-ressen, per tant, la pragmtica. La flexi verbal, per exemple, s un recurs modalitza-dor que es pot usar per expressar la convicci o el dubte respecte dels fets que afirmem.Daltra banda, lanfora ens permet establir una relaci de coreferncia entre dos ter-mes que contribueix a la cohesi del discurs. Els nombrosos treballs sobre la cohesisemntica en catal (per exemple, Cuenca, 2006), els marcadors discursius (Gonzlez,2004) o la modalitzaci (Payrat, 2002; Grau, 2003) han fet aportacions rellevants enaquesta lnia.En el nivell dels sintagmes i de les oracions se situa la reflexi sobre alguns temes

centrals de la pragmtica que ja hem comentat (els actes de parla, les inferncies, lamodalitat...). Un altre tema molt estudiat des de la pragmtica, en aquest nivell, sel de les relacions funcionals entre constituents nominals: les funcions gramaticals, elcas, els papers temtics (o semntics). Aquestes distincions abasten un conjunt de re-cursos gramaticals que el parlant t a la seva disposici a lhora de conceptualitzaruna situaci de diverses maneres (no s igual dir Aquestes camises no es venen queNo he pogut vendre aquestes camises); s a dir, tenen a veure amb la generaci delsignificat en el nivell oracional. Tamb es tracta, en el nivell oracional, el tema de lor-dre dels mots: alguns canvis dordre no es poden explicar sense la pragmtica, com ladiferncia entre El Joan vindr i Vindr el Joan. Podem citar per exemple, en re-laci amb aquests temes, els treballs de Vallduv (2002) i Villalba (2007).


01 TSC21.qxp:TSC-21 12/9/11 10:26 Pgina 36

Daltra banda, lanlisi dunitats dordre supraoracional inclou lextensi a aquestnivell de la teoria dels actes de parla, tradicionalment limitada al nivell oracional:anunciar, instruir, prescriure, proposar... sn tipus daccions verbals que es poden rea-litzar tant en el nivell oracional com en altres nivells supraoracionals, com hem visten lapartat 2 a propsit de largumentaci. Ms enll de loraci se situa tamb totala recerca sobre diferents tipus de discurs: distincions com monolgic vs dialgic (oconversacional) se superposen a daltres com registres (colloquial, cientfic, literari,simplificat, crptic, etc.), gneres o classes de text (conferncies, sermons, contracteslegals, testaments, classes, trucades demergncia, entrevistes de feina, etc.) i tipus omodes textuals (narracions, descripcions, argumentacions, explicacions, etc.). En re-laci amb aquestes unitats es plantegen qestions com la codificaci discursiva delsignificat proposicional; la utilitzaci de recursos lingstics de cara a, duna banda,lorganitzaci i la cohesi interna del text i, daltra banda, ladequaci del text al con-text extralingstic, etc. (Castell, 1992; Cuenca, 2008).

8. ELS ESTUDIS DE PRAGMTICA I ANLISI DEL DISCURS SOBRE EL CATAL:LHETEROGENETAT TEMTICA I EL PREDOMINI DE LORIENTACI DESCRIPTIVISTAI APLICADA

Com hem vist, la recerca sobre el catal ha ats, almenys en part, tots els objectiusgenerals de la pragmtica i lanlisi del discurs: els temes tractats, fora heterogenis, de-mostren lassumpci dels objectius generals daquesta disciplina mplia per part delsestudiosos de la llengua catalana. Certament, el nombre de treballs s relativamentbaix si el comparem amb els estudis gramaticals, que compten amb la fora, i el temps,duna tradici antiga i ben arrelada; per la perspectiva pragmtica sembla haver-seconsolidat, de manera definitiva, com una lnia de treball adequada per donar comptedels processos de ls i de la relaci entre ls i les estructures en la llengua catalana, ipodem esperar que la investigaci en aquesta lnia continu. Cal dir, en tot cas, que enlaproximaci a aquests objectius han predominat, fins avui, els enfocaments des-criptius, ms que no pas els explicatius. Sha tendit, de manera majoritria, a adoptar(o adaptar) els models terics dominants per a la descripci de la llengua, sense pen-sar que la recerca sobre el catal podia fer aportacions teriques rellevants a aquestsmodels, que podrien contribuir a explicar els fenmens observats. Aquesta tendnciasexplica, potser, per la vinculaci de la lingstica catalana a una tradici filolgicafora ancorada, duna banda, en el descriptivisme de la gramtica tradicional i, dunaaltra, en la necessitat de projectar socialment els resultats de la recerca, que sovint estransmeten en forma de recomanacions prescriptives sobre els models de la llengua enels diversos mbits ds. Alguns dels treballs que shan redactat desprs del 2000 evi-dencien, tanmateix, un inters ms clar per contribuir a la discussi terica i per abor-dar els temes amb voluntat explicativa. En els propers anys veurem, probablement, unaugment en el nombre de treballs que adopten aquesta perspectiva, sense que aix su-posi labandonament del descriptivisme i de la difusi dels resultats de la recerca en


01 TSC21.qxp:TSC-21 12/9/11 10:26 Pgina 37

els diversos mbits daplicaci de la lingstica catalana, la necessitat dels quals s in-qestionable.

BIBLIOGRAFIA DE REFERNCIA

ALTURO, Nria (2001). Les activitats no sn accions (situacions i tipus de text en angls i encatal). Caplletra, nm. 30, p. 111-134.

ALTURO, Nria; CHODOROWSKA-PILCH, Marianna (2009). La gramaticalitzaci de sisplau. ElsMarges, nm. 88, p. 15-37.

ALTURO, Nria; HENGEVELD, Kees (2010). La dimensi pragmtica de la cohesi en la con-versa. Caplletra, nm. 49, p. 1-20.

ARACIL, Llus Vicent (1982). Remarques al projecteManual de llengua catalana. A: Papers desociolingstica. Barcelona: La Magrana, p. 229-247.

(1983).Dir la realitat. Barcelona: Pasos Catalans.BACH, Carme (2001). Els connectors reformulatius catalans: Anlisi i proposta daplicaci lexico-

grfica. Tesi doctoral. Universitat Pompeu Fabra. Disponible en lnia a: .

BASSOLS, Margarida (1989). Aportacions de la pragmtica a lanlisi del discurs. Caplletra,nm. 7, p. 33-47.

(1990). Anlisi pragmtica de les endevinalles catalanes. Barcelona: Publicacions de lAba-dia de Montserrat.

(2001). Les claus de la pragmtica. Vic: Eumo. (2006). Qui sest de defensar la seva opini? Argumentaci i pragmtica. A: ALTURO,

Nria; BESA, Josep; BLADAS, scar; NOGU,Neus (ed.). Largumentaci. Barcelona: PPU,p. 63-87.

(2007). El llenguatge dels poltics: Anlisi del cas catal. Vic: Eumo.BERENGUER, Josefa; SALVADOR, Vicent (1998). Anlisis de algunosmarcadores discursivos en un

corpus conversacional bilinge cataln-espaol.Atti del XXI Congresso Internazionalede Linguistica e Filologia Romanza. Vol. IV. Tbingen: Max Niemeyer, p. 863-872.

BOIX, Emili (1993).Triar no s trair: Identitat i llengua en els joves de Barcelona. Barcelona: Edi-cions 62.

BOIX, Emili; PAYRAT, Llus (1997). An overview of Catalan sociolinguistics and pragmatics.Catalan Review, nm. 9, vol. 2, p. 317-403.

CABR, M. Teresa (1984). Lanlisi del discurs, entre la confusi i la polmica. Llenges encontacte. Papers genera{dors/tius} de comunicaci, nm. 3, p. 34-50.

(1986), Lanlisi del discurs, entre la confusi i la polmica. Llengua& Literatura, nm. 1,p. 281-304.

(1999). La terminologa: Representacin y comunicacin: Elementos para una teora de basecomunicativa y otros artculos. Barcelona: IULA.

CALSAMIGLIA BLANCAFORT,Helena; TUSNVALLS, Amparo (1999). Las cosas del decir:Manual deanlisis del discurso. Barcelona: Ariel.

Caplletra, nm. 18 (1995). [Volum monogrfic sobre fraseologia]CARRERA i SABAT, Josefina (1998). Estudi del comportament dels segments /bl/, /gl/ i /r/. A:

PAYRAT, Llus (coord.). Oralment: Estudis de variaci funcional. Barcelona: Publica-cions de lAbadia de Montserrat, p. 57-74.


01 TSC21.qxp:TSC-21 12/9/11 10:26 Pgina 38

CASTELL, Josep M. (1992).De la frase al text: Teories de ls lingstic. Barcelona: Empries.COTS, Josep M.; NUSSBAUM, Lucila; PAYRAT, Llus; TUSN, Amparo (1989). Conversa(r).Cap-

lletra, nm. 7, p. 51-72.CUENCA, M. Josep (2003). Two ways to reformulate: a contrastive analysis of reformulation

markers. Journal of Pragmatics, vol. 35, nm. 7, p. 1069-1093. (2006). La connexi i els connectors: Perspectiva oracional i textual. Vic: Eumo. (2008). Gramtica del text. Alzira: Bromera. (2009). La pragmtica en la gramtica. A: INSTITUT DESTUDIS CATALANS.Memria: Curs

2007-2008. Barcelona: IEC. Disponible en lnia a: .

CUENCA,M. Josep;MARN,M. Josep (2001). Verbos de percepcin gramaticalizados como co-nectores. Anlisis contrastivo espaol-cataln.A:MALDONADO, Ricardo (ed.). Estudioscognoscitivos del espaol, p. 215-238. [Monogrfic de la Revista Espaola de LingsticaAplicada (RESLA)]

CUENCA,M. Josep; TODOL, Jlia (1996). Actituds i components culturals en ladquisici i len-senyament de llenges. A: PUJOL, M.; SIERRA, F. (ed.). Las lenguas en la Europa Comu-nitaria: La enseanza de segundas lenguas y/o de lenguas extranjeras. Amsterdam:Rodopi. (Dilogos Hispnicos; 18), p. 179-200.

ESPINAL, M. Teresa (1988). Significat i interpretaci. Barcelona: Publicacions de lAbadia deMontserrat.

FIT, Jaume (2009). El gest i la dixi despai en textos instructius.Caplletra, nm. 46, p. 9-41.GONZLEZ, Montserrat (2004). Pragmatic markers in oral narrative. The case of English and

Catalan. Amsterdam: John Benjamins.GRAU,Maria (2003). La modalitzaci:Manifestacions de la subjectivitat lingstica en els discur-

sos acadmics orals i escrits. Tesi doctoral. Universitat Autnoma de Barcelona.GUASCH, Oriol; NUSSBAUM, Luci (ed.) (2007). Aproximacions a la competncia multilinge. Be-

llaterra: Universitat Autnoma de Barcelona.GUZMN, Josep R. (2002). Cortesia i traducci al catal de marques datenuaci en les peti-

cions. Zeitschrift fr Katalanistik, nm. 15, p. 9-25.LABORDA, Xavier (1993).De retrica: La comunicaci persuasiva. Barcelona: Barcanova.MAINGUENEAU, Dominique; SALVADOR, Vicent (1995). Elements de lingstica per al discurs lite-

rari. Valncia: Tndem.MARN, M. Josep (2004). Discurs i gramaticalitzaci: Verbs de percepci usats com a marcadors

discursius en el debat electoral. Tesi doctoral. Universitat de Valncia.MAYOL, Laia (2008). Catalan Du nhi do and conventional implicatures in exclamatives.

Catalan Journal of Linguistics, nm. 7, p. 135-156. Disponible en lnia a: .

MESEGUER, Llus; VILLANUEVA,Mara Luisa (ed.) (1998). Intertextualitat i recepci. Castell: Uni-versitat Jaume I.

NOGU,Neus (2008). La dixi de persona en catal. Barcelona: Publicacions de lAbadia deMont-serrat.

NUSSBAUM CAPDEVILA, Luci (1992). Manifestacions del contacte de llenges en la interlocuci.Treballs de Sociolingstica Catalana, nm. 10, p. 99-124.

PAY, Marta (2004). Interacci del grup tonal i el gest en el discurs: una aproximaci dan-lisi multimodal. A: PAYRAT, Llus; ALTURO, Nria; PAY, Marta (ed.). Les fronteres delllenguatge: Lingstica i comunicaci no verbal. Barcelona: PPU, p. 155-172.


01 TSC21.qxp:TSC-21 12/9/11 10:26 Pgina 39

PAYRAT, Llus (1985). La interferncia lingstica: Comentaris i exemples catal-castell. Barce-lona: Curial.

(1996). Catal colloquial: Aspectes de ls corrent de la llengua catalana. 3a ed. Valncia:Universitat de Valncia. [1a ed., 1988]

(1999). Llengua catalana III: anlisi del discurs. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. (2002). Lenunciaci i la modalitat oracional. A: SOL, Joan; LLORET, Maria-Rosa; MAS-

CAR, Joan; PREZ SALDANYA,Manuel.Gramtica del catal contemporani. Vol. 2. Barce-lona: Empries, p. 1149-1220.

(2009). Pragmtica i anlisi del discurs. Els ltims dotze anys (1997-2008). Versi revi-sada indita de la Conferncia Pragmtica (i anlisi del discurs). Els ltims dotzeanys (1996-2007). II Simposi Internacional de Catalanstica (Berln, 1-2 doctubre de2007).

PAYRAT, Llus; ALTURO,Nria; PAY,Marta (ed.) (2004). Les fronteres del llenguatge: Lingsticai comunicaci no verbal. Barcelona: PPU.

PAYRAT, Llus; SALVADOR, Vicent (1990). Recull bibliogrfic comentat sobre anlisi del dis-curs. Caplletra, nm. 7, p. 143-155.

(ed.) (2003). Noves SL: El calidoscopi pragmtic (hivern). Disponible en lnia a:.

PIQUER, Adolf (2000). Pragmaestilstica del catal. Caplletra, nm. 29, p. 53-68.PRADILLA,Miquel ngel; PRIETO, Pilar (2001). Entonacin dialectal catalana: la interrogacin

absoluta neutra en cataln central y en tortosino. Actas del Segundo Congreso deFontica Experimental (Granada, 5-7 abril).

PRIETO, Pilar (1995). Aproximaci als contorns entonatius del catal central.Caplletra, nm.19, p. 161-186.

(2002). Entonaci. A: SOL, Joan; LLORET,Maria-Rosa; MASCAR, Joan; PREZ SALDANYA,Manuel.Gramtica del catal contemporani. Vol. 1. Barcelona: Empries, p. 395-465.

PUJOLAR, Joan (1997).De qu vas, tio? Barcelona: Empries.RIBAS, Montserrat (2000).Discurs parlamentari i representacions socials: La representaci de la

immigraci que emergeix de les preguntes duna Comissi dEstudi Parlamentria. Tesidoctoral. Universitat de Barcelona.

RIGAU, Gemma (1981). Gramtica del discurs. Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona.ROBLES i SABATER, Ferran (2009). Lingstica aplicada a lensenyament i nous corrents din-

vestigaci en lingstica. Caplletra, nm. 47, p. 207-234.SALVADOR,Vicent (1984a). Cap a un nou programa dinvestigaci en la lingstica catalana ac-

tual. A: CASANOVA, Emili (ed.). Estudis en memria del professor Manuel Sanchis Guar-ner: Estudis de llengua i literatura catalanes.Valncia: Universitat deValncia, p. 343-348.

(1984b). Cap a un nou programa dinvestigaci en lmbit de la lingstica catalana. A:FERRANDO, Antoni (ed.).Miscellnia Sanchis Guarner, III. Valncia: Universitat de Va-lncia; Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, p. 229-251.

(1990). Lanlisi del discurs, entre loralitat i lescriptura. Caplletra, nm. 7, p. 9-31. (1997). Dialectologia, pragmtica i anlisi del discurs. A: LLORET, Maria-Rosa [et al.]

(ed.). Anlisi de la variaci lingstica. Barcelona: PPU: Universitat de Barcelona,p. 203-228.

SALVADOR, Vicent; GUZMN, Josep R. (1999). Retrica i recepci de la literatura romntica:sobre les traduccions dun text dETA Hoffmann. Quaderns de Filologia. Estudis lin-gstics, nm. 4, p. 239-256.


01 TSC21.qxp:TSC-21 12/9/11 10:26 Pgina 40

TERUEL PLANA, M. Elvira (1997). Retrica, informaci i metfora: Anlisi aplicada als mitjansde comunicaci de massa. Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona. (Aldea Glo-bal; 2)

TUSN, Amparo (1995). Anlisi de la conversa. Barcelona: Empries.VALLDUV, Enric (2002). Loraci com a unitat informativa. A: SOL, Joan; LLORET, Maria-

Rosa;MASCAR, Joan; PREZ SALDANYA,Manuel.Gramtica del catal contemporani.Vol.2. Barcelona: Empries, p. 1221-1279.

VALLS, Teresa (2004). La creativitat lxica en un model basat en ls:Una aproximaci cognitivaa la neologia i la productivitat. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat.

VERSCHUEREN, Jef (1999).Understanding Pragmatics. Londres: Arnold.VIANA, Amadeu (1986). Sobre el catal colloquial. Els Marges, nm. 35, p. 86-94. (2004).Acrbates de lemoci: Exploracions sobre conversa, humor i sentit. Tarragona: Arola.VIL SANTASUSANA, Montserrat; GRAU TARRUELL, Maria (ed.) (2007). Modalitzaci i cortesia

lingstica. Articles: Revista de Didctica de la Llengua i de la Literatura [Barcelona:Gra], nm. 42.

VILLALBA, Xavier (2007). La dislocaci a la dreta en catal i castell: microvariaci en la inter-fcie sintaxi/pragmtica. Caplletra, nm. 42, p. 53-68.

(2008). Exclamatives: A thematic guide with many questions and few answers. CatalanJournal of Linguistics, nm. 7, p. 9-40.


01 TSC21.qxp:TSC-21 12/9/11 10:26 Pgina 41

pragmatica estilistica

Documents

Transcript of pragmatica estilistica