Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament,...

27
1 Precisions conceptuals Definició del concepte de memòria? ¿Quin és l’interés de la Psicologia per la memòria? ¿Quins aspectes de la memòria han estat investigats pels psicòlegs? Precisions conceptuals HERÈNCIA FILOGENÈTICA ORGANISME (Suport Fisiològic) CONDUCTA (Processos psicològics) DETERMINANTS DE LA CONDUCTA HUMANA DETERMINANTS NO SOCIALS DETERMINANTS SOCIALS

Transcript of Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament,...

Page 1: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

1

Precisions conceptuals

Definició del concepte de memòria?

¿Quin és l’interés de la Psicologia per lamemòria?

¿Quins aspectes de la memòria han estatinvestigats pels psicòlegs?

Precisions conceptuals

HERÈNCIA FILOGENÈTICA

ORGANISME

(Suport Fisiològic)

CONDUCTA(Processos psicològics)

DETERMINANTS

DE LA

CONDUCTA

HUMANA

DETERMINANTS

NO SOCIALS

DETERMINANTS

SOCIALS

Page 2: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

2

Precisions conceptuals

definicions

Operativament,"... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge]dels canvis dels estats d'informació de l'organisme com a conseqüència del'experiència o temps" (Estigues,1976, p. 2)

"Quan l'experimentalista parla de memòria es refereix no a una facultat,sinó a l'acte o procés de rècord" (Woodworth,1938, p. 5)

"... sovint es parla de memòria d'una manera també àmplia, que comprén laconservació dels hàbits o dels resultats de l'aprenentatge, així coml'evocació dels records-imatges, o els fets de simple reconeixement"(Piaget; i Inhelder;, 1968, p.. 3).

"Denominarem, en canvi, "memòria en sentit estricte" a les reaccionsrelatives a les recognicions [sic] (en presència de l'objecte) o a evocacions(en la seva absència), i el primer criteri distintiu de la qual el constitueix unareferència explícita al passat” (Piaget; i Inhelder;, 1968, p.. 4-5).

Precisions conceptuals

definicions

"El concepte de memòria ha de prendre's en laseua més àmplia accepció, incloentl'aprenentatge, la retenció, l'associació i lareproducció” (Ebbinghaus, 1885)

"Aprenentatge i rècord són processos actiusguiats per un esforç per a trobar un sentit. En elrècord hi ha un component de construcció, jaque s'utilitza allò que s'ha retingut, juntamentamb els esquemes preexistents a l'intentarrecrear l'original" (Bartlett, 1932)

≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈

Page 3: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

3

Precisions conceptuals

L'estudi de la memòria

“La memòria és un conjunt de sistemes diferents quetenen en comú la capacitat per a emmagatzemar

informació” (A.D. Baddeley, 1999)

Tipus de registre:Registre d'experiències personals - registre de

percepcionsInformació general sobre el món

Informació de procediments d'aprenentatge

Precisions conceptuals

INPUT

SISTEMA ATENCIONAL

I DE PROCESSAMENT

Relació entre memòria i altres processos psicològics

ANÀLISIPERCEPTIVA

MEMÔRIA DETREBALL

EFECTORS

MAGATZEM ALlARG TERMINI RESPOSTA

Page 4: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

4

Precisions conceptuals

Relació entre memòria i altres processos psicològics

UNA CLASIFICACIÓ

DELS PROCESSOS

COGNITIUS

- Processos que trasformeni manipulen informació:ANÀLISI PERCEPTIVAATENCIÓPROCESSAMENT

- Processos que preservenla informació

Precisions conceptuals

Relació entre memòria i altres processos psicològics

ANÁLISI PERCEPTIVA SISTEMA ATENCIONALI DE PROCESSAMENT

ESTÍMUL

extracciócaracterístiques

memòria

reconeixem.i discrimin.de formes

- MAGATZEMAMENTTRANSITORI

- RECUPERACIÓD’INFORMACIÓN de MLT

- CAPACITAT INFEREN-CIAL I DE GENERACIÓ

Page 5: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

5

Precisions conceptuals

Relació entre memòria i altres processos psicològics

APRENDIZAJE INTELIGENCIA

- Condiciones de adquisiciónde una conducta

- Produce una huella/represen-tación en la memòria

R.Sternberg: "La inteli-gencia es la CAPACIDADDE APRENDER"

- En la medición de lainteligencia uno de losfactores claves es lamemòria (M.I.; M.semán-tica)

Precisions conceptualsLa base de la memòria: el aprendizajememòria y aprendizaje son la CARA/CRUZ de unamisma monedaLa investigación ha seguido caminos distintos:EL CONDUCTISMO .... estudió el APRENDIZAJEEL COGNITIVISMO .... estudió la memòria

Condicions d’adquisicióde lEs conductes

Manipulació cognitivade la informació (códisinterns, capacitat, recuperació)

ESTUDISSOBREAPRENENTATGE

ESTUDISSOBREMEMÒRIA

Page 6: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

6

Precisions conceptuals

Relació entre memòria i altres processos psicològics

- PROCESSOS ADAPTATIUS: la motivació il’aprenentatge

- PROCESSOS DE RECEPCIÓ I SELECCIÓ: atenciói percepció

- PROCESSOS DE MANIPULACIÓ (el pensament iel llenguatge)P

RE

SE

RV

AC

Qüestions metodològiques

¿Cóm s’estudia la MEMÒRIA HUMANA?

¿On s’estudia?

¿Qué tipus d’investigació ha utilitzat la psicologiaper a estudiar la MEMÒRIA?

Page 7: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

7

Qüestions metodològiques

Procediments d’estudi

Procediments experimentals

TASQUES

1.

2.

LA EXPERIMENTACIÓ

MATERIALS VARIABLES

- Tipus d’estímuls- Selecció d’ estímuls V.I.

V.D.

Funcionament en la vidaquotidiana

Introspecció Qüestionaris de Metamemòria

Qüestions metodològiques

Procediments d’estudi1.

LA INTROSPECCiÓ

Subjectiva

La memòrias’avalúa a sí mateixa

Sense validacióobjectiva

ELS QÜESTIONARIS DE METAMEMÒRIA

FUNCIONAMENT

QUOTIDIÀ

DE LA

MEMÒRIA

Page 8: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

8

Qüestions metodològiques

Qüestionaris de metamemòria

Característiques(Herrman, 1984)

Avantatges

1. Fiabilitat: estabilitat alta test-retest (r= .8)

Validesa: comparar resultats amb l’ejecució en tests clàsics de laboratori.

Característiques psicomètriques:

2.

Qüestionari de fallades de memòria

Qüestions metodològiques

Funcionament de la memòria en la vida quotidiana

Primera Reunió Internacional (Gales, 1978).

“Si X és una característica important o interesant de la conductaHumana, aleshores X ha estat rarament estudiada per la Psicologia”(U. Neisser)

Page 9: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

9

Qüestions metodològiques

Procediments d'estudi1.

L’EXPERIMENTACIÓ

FormularHIPÒTESIS

Operacionalitzar-lesCom a VARIABLES

FUNCIONAMENT

DE LA

MEMÒRIA

EN

SITUACIONS

DEEXPERIMENT

LABORATORIDADES EXPERIMENTALS

CONCLUSIONS TEÒRIQUES

Qüestions metodològiques

REPRODUCCIÓ

Serial: La reproducció debe seguir el mateix ordre que la sequènciaapresa.Lliure: La reproducció pot alterar l’ordre inicial.Inmediata: L’avaluació es realitza seguidament a la presentaciód’estímuls.Diferida: L’avaluació es realitza despres d’un interval de temps apartir de l’exposició del material.Items independents: La reproducció es realitza de’un únic ítem, ode tota la serie.Parells asociats: La reproducción és d’un únic element del parellaprés.

Procediments experimentals2.

Page 10: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

10

Qüestions metodològiques

RECONEIXEMENT

Simple: La identificació és de tan sols un estímul.Múltiple: El reconeixement de la igualtat de dues sèries d’estímuls.Tipus d’estímul: El subjecte deu reconeixer la categoría a la quepertany l’estímul presentat.

Procediments experimentals2.

Qüestions metodològiques

Procediments experimentals

TASQUES

2.

InvestigacióINICIAL Record lliure

PROCESSOS ASOCIATIUS- la significació- la concretut

Record serial PROCESSOS ADQUISITIUS- la corva de l’oblit- práctica distribüida vs. masiva- la reminiscència- la intencionalitat- Capacitat de

aprehensió

TEMES

6 8 10 12 14 16 18 204

5

6

7

8

9

NúmerosLetras

ETAT

Record

Promig

Page 11: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

11

Qüestions metodològiques

Procediments experimentals

TASQUES

2.TEMES

ReconeixementInvestigacióINICIAL

InvestigacióPOSTERIOR(fins 1960) Record serial

identificació

selecció

- Condicions d’adquisició- La transferència: en situacionsd’aprent.acadèmic- L’oblit: consoli-dació i inhibicióproactiva

L’estudi de lesdiferencies entrerecord i reco-neixement

Qüestions metodològiques

Procedimients experimentals

EXEMPLES DE RECORD

2.

Fase d’aprenentatge

Fase d’avaluació

L M R V S P B Q

INMEDIATA DIFERIDA

Altratasca

R

R

Page 12: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

12

Qüestions metodològiques

Procediments experimentals

EXEMPLES DE RECONEIXEMENT

2.

Fase d’aprenentatge

Fase d’avaluació

L M R V S P

IDENTIFICACIÓN SELECCIÓN

L M R V S P

X

Qüestions metodològiques

Procediments experimentals2.

LLAR CASA

LLAR CISA

Paraula

No Paraula

Paraula

No Paraula

BUC VAIXELL

amb tasca de decisió lèxica

Denominació

amb tasca de denominació

Paradigma de Priming

Page 13: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

13

Qüestions metodològiques

Procediments experimentals

MATERIALS

2.

InvestigaciónINICIAL

Estímuls Simples

Intensitat de la llumIntensitat del sóAgudesa del soLocalització per tacteRelacions espacials tactualsPresióSentit muscularMoviments actiusFigures geomètriques (visió)Temps

Estímuls complexes

FrasesParaleasSíl·labesLletresNombresObjectes concrets

Qüestions metodològiques

Procediments experimentals2.

InvestigacióANTERIOR(fins 1960)

Síl·labes sense sentit

CALIBRACIÓ/NORMESD’ASOCIACIÓ

MATERIALS

Page 14: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

14

Qüestions metodològiques

Procediments experimentals2.InvestigacióACTUALINSTRUMENTACIÓN

computador 40.97paper i llapis 31.25projector 15.97magnetòfon 8.80taquistoscòpi 6.25

MATERIAL ESTIMULARparaules 53.94noparaules 11.34dibuixos 10.65frases 9.72textos 8.56nombres 7.41lletres 6.71Síl·labes 5.09fotografies 4.40

VARIABLES CONTROLADESFrequència 22.45Categorema 12.73Longitut 11.11Imagineria 7.18Asociabilitat 7.18Concrecció 3.94Significativitat 2.78Familiaritat 1.62

VARIABLES DEPENDENTESpercentatge 46.17TR, 25.29peculiar 20.19mitjana 12.99d' 8.58TR 6.73frequència 5.80judicisde frequència 3.25temps 2.78regresió 2.09Altres <3.00

Qüestions metodològiques

Procediments experimentals2.InvestigacióACTUALEL TEMPS DE REACCIÓ com a

VARIABLE DEPENDENT

"El Model Substractiu de Donders”

TR simple TR disjuntiu TR elecció

E

R

E1 E2

R

E1 E2

R

- detectar E - detectar E- detectar E

- identificar E

1 R2

- elegir R

- emetre R

- identificar E

- emetre R- emetre R

Page 15: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

15

Qüestions metodològiques

Procediments experimentals2.InvestigacióACTUAL

EL TEMPS DE REACCIÓ com a

VARIABLE DEPENDENT

Métode dels factors aditius de S. Sternberg (1969)

CODIFICACIÓ

TIPUS D’ESTÍMUL

COMPARACIONSSERIALES

NOMBRE D’ÍTEMS

DECISIÓBINARIA

ORGANIZACIÓ DELA RESPOSTA

TIPUS DE RESPOSTA FREQÜÈNCIA DELTIPUS DE RESPOSTA

Qüestions metodològiques

Procediments experimentals2."LES PARAULES"

InvestigacióACTUAL

- ELS DICCIONARIS DE FREQUÈNCIES

-LES NORMES D’ASOCIACIÓ LLIURE

- LES NORMES CATEGORIALS

- ELS DICCIONARIS DE SINÒNIMS I ANTÒNIMS

Page 16: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

16

- Les dues tradicions en l’estudi de la memòria humana:

H. Ebbinghaus F. Bartlett

La reflexologia

El conductisme i el funcionalisme

Perspectiva històrica

Psicologia Cognitiva

Perspectiva històrica

Els antecedents

Les lleis de L’ASOCIACIÓ

L’interés per qüestionspràctiques

L’inici de la INVESTIGACIÓ EXPERIMENTAL

1.

2.

H. Ebbinghaus G.E. Müller

variablesexperimentals

les mnemotecnies

Page 17: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

17

H. EBBINGHAUS (1850-1909)

”Memòria: Una contribució a la Psicologia Experimental" (1885)

APORTACIONS METODOLÒGIQUES:

Aplicació del métode científic a l’estudi de la memòria

ABANDÓ DE LAINTROSPECCIÓ

DISENY DE PROCEDIMENTSEXPERIMENTALS

Síl·labes sensesentit 'CVC'

V.D. ‘Estalvi'

Perspectiva històrica

Perspectiva històrica

'Les síl·labes sense sentit'

MUC

POM

BIR

SUL

LUM

DIG

FEW

QEX

SUL

REPRODUCCIÓSERIAL

JAR

LIF

XOT

KOP

2 recitatsSENSE ERROR

¿Qué fa el subjecteper a aprendre-la perPRIMERA VEGADA?

¿Cóm afecta elTEMPS sobre elque s’ha aprés?

¿Cóm es reaprénde nou la sèrie?

Page 18: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

18

Perspectiva històrica

APORTACIONS EXPERIMENTALS

Altres variables estudiades:

- longitud de la LLISTA- familiaritat entre els ítems de la llista- la pràctica distribuïda produeix millors resultats que la massiva

0 200 400 600 80020

40

60

80

100

120

Corva d’Oblit

Temps (hores)

Reap

rene

ntat

ge

Retenció a les 24-h en funció del nombre de repeticions

Page 19: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

19

Perspectiva històrica

APORTACIONS TEÒRIQUES

- Posa a prova el principi associacionista de la contigüitat

- Doctrina de les associacions remotes

'LES LLISTES DERIVADES':

1 2 3 4 5 61 3 5 2 4 6 derivada d’1 síl·laba1 4 2 5 3 6 derivada de 2 síl·labes

.

.

.

Perspectiva històrica

Investigació INICIAL sobre memòria

- DISTINCIÓ ENTRE MEMÒRIA PRIMÀRIA i SECUNDÀRIA(sense investigació empírica) (W. James)

- SUPOSITS SOBRE TEORIES NEURONALS (McGeoch)

- FORMULACIÓ D’ALGUN MODEL GENERAL (Semon)

- CONTRIBUCIONS TEÒRIQUES I EXPERIMENTALS deG.E. MÜLLER

- LES CONTRIBUCIONS DE L’ESCOLA DE LA GESTALT: ’l’aprenentatge per insight vs. assaig-error'

’els canvis en les emprentes de memòria en funció de

les lleis de la percepció"

Page 20: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

20

Perspectiva històrica

FRANCIS BARTLETT“El record. Un estudi en Psicologia

Experimental i Social” (1932)

Crítica del treball d’EBBINGHAUS:

- HETEROGENEITAT de les síl.labes sense sentit

- REDUCCIONISME de la memòria a ADQUISICIÓ per repetició

- PRESCINDEIX de factors fonamentals en la memòria (el significat, la pròpia història del subjecte...)

Perspectiva històrica

Procediments d'estudi de la memòria:

- DESCRIPCIÓ

- ESCRIPTURA DE SÍMBOLS

- REPRODUCCIÓ REPETIDA

- REPRODUCCIÓ SERIAL

MATERIAL:

- la història

- dibuixos

Page 21: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

21

Perspectiva històrica

RESULTATS:

1. Reducció progressiva2. Tendència a la coherència3. OMISIONS4. RACIONALITZACIÓ5. DETALL DOMINANT6. TRASFORMACIÓ DE DETALL7. CANVI D’ORDRE

CONTRIBUCIONS TEÒRIQUES recollides pel COGNITIVISME:

’els esquemes de coneixement''la memòria CONSTRUCTIVA'

Perspectiva històrica

o o

"El record

constructiu"

Page 22: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

22

Cognitivisme i memòria

Fonamentació de la Psicologia Cognitiva:

- Rebot de l’anàlisi de la conducta en térmes d’ E-R

- Énfasi en l’estudi dels PROCESSOS MENTALS

- Consideració del ser humà com a un element ACTIU

Enfocaments COGNITIUS:

- PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ

- PIAGET i els PIAGETIANS

- PSICOLOGIA RUSA

Cognitivisme i memòria

- Els mecanismes externs d’anàlisi de la conducta no podengeneralitzar-se a l’estudi dels PROCESSOS INTERNS (anàlisimediacional e-r)

- Els procediments experimentals utilitzats per a estudiarl’aprenentatge verbal no proporcionaven noves dades:

paradigma serial i parells associats amb síl·labes sense sentit

- Nous conceptes teòrics (MENTALS) per aestudiar experimentalment: IMAGTE ( Paivio i la codificació dual, ESQUEMA o MAPA COGNITIU, PLA D’ACCIÓ, ORGANITZACIÓ SUBJECTIVA (Tulving)

1. El Processament de la Informació

. . .

Page 23: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

23

Cognitivisme i memòria

- Desplaçament de l’interés experimental cap als nousproblemes i desenvolupament metodològic

”ELS TRABALLS DE MAJOR IMPACTE":

Miller (1956) i els estudis de capacitat icodificació en MCT

Broadbent (1958) i el primer diagrama de caixes

Peterson i Peterson (1959) i els estudissobre repetició en MCT

Cognitivisme i memòria

- Desplaçament de l’interés experimental cap als nous

problemes i desenvolupament metodològic

”ELS TREBALLS DE MAJOR IMPACTE":

Sperling (1960) i l’estudi de la memòria visual sensorial

els primers treballs sobre la distinció entre MCT i MLT

reintroducció d’una metodologia adient: coexisteixenpublicacions d’arrel associacionista (aprenentatge de síl·labessense sentit) amb altres cognitives: - model substractiu de Donders (1868-69) - procediment de Stroop (1935) - mètode dels factors aditius de Sternberg (1969)

Page 24: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

24

Cognitivisme i memòria

ESTUDIS SOBRE MEMÒRIA DURANT LA CONSTITUCIÓ DELCOGNITIVISME

1. LA MEMÒRIA SENSORIAL

Els procediments de l’INFORME PARCIAL de Sperling (1960)

A G K S

M D V E

Z N R C

les característiques del magatzem

perceptiu-visual

Cognitivisme i memòria

ESTUDIS SOBRE MEMÒRIA DURANT LA CONSTITUCIÓ DELCOGNITIVISME

2. ARGUMENTS PER A LA DISTINCIÓ ENTRE MAGATZENS

La Corva de la Posició serial

- els efectes de PRIMACIA i RECÈNCIA- la descomposició en PROCESSOS MENTALS

¿Hi ha VARIABLES que afecten de forma diferent els distintspunts de la CORVA?

el significat i la codificació

Page 25: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

25

Cognitivisme i memòria

ESTUDIS SOBRE MEMÒRIA DURANT LA CONSTITUCIÓ DELCOGNITIVISME

3. EL MODEL MULTIMAGATZEM

Waugh i Norman (1965)

Atkinson i Shiffrin (1968)

M.primària-secundàriaRepetició

Registre sensorial (visual)Magatzem a curt terminiMagatzem a llarg termini

Repetició i altres

Cognitivisme i memòria

ESTUDIS SOBRE MEMÒRIA DURANT LA CONSTITUCIÓ DELCOGNITIVISME

4. ELS NIVELLS DE PROCESSAMENT

- Problemes del Model de Atkinson i Shiffrin

- La teoria dels Nivells de Processament de Craik i Lockhart

- Avantatges i Inconvenients de la teoria dels Nivells

Page 26: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

26

Cognitivisme i memòria

ESTUDIS SOBRE MEMÒRIA DURANT LA CONSTITUCIÓ DELCOGNITIVISME

5. LA RECUPERACIÓ DE MEMÒRIA

- les primeres dades sobre reçerca en M.C.T.

- S. Sternberg: la metodologia de descomposició del T.R. i lestasques de classificació binària (1969)

- les contradiccions dels resultats de Sternberg

Cognitivisme i memòria

ESTUDIS SOBRE MEMÒRIA DURANT LA CONSTITUCIÓ DELCOGNITIVISME

6 LA MEMÒRIA DE TREBALL

Reconsideració de la M.C.T. com a memòria en funcionament

Els treballs de Baddeley i Hitch (1974)

Page 27: Precisions conceptuals - uv.esgotor/CAV/bloc1.pdf2 Precisions conceptuals definicions Operativament, "... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge] dels canvis

27

Cognitivisme i memòria

ESTUDIS SOBRE MEMÒRIA DURANTLA CONSTITUCIÓ DELCOGNITIVISME

ALGUNS MODELS DE MEMÒRIA

7

1965

1966

1967

1968

1969

1970

1971

1972

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

Waugh y Norman

Atkinson y Shiffrin

Meyer

Smith, Shoben y Rips

McCloskey y Glucksberg

Collins

Collins

Collins y Quillian

Collins y LoftusGlass y Holyoak

Anderson y Bower

Lindsay, Norman yRumelhart

Anderson

Anderson

Wickelgren

Ratcliff

Raaijmakers y Shiffrin

McClelland y RumelhartGillund y Shiffrin

Mandler

Craik y LockhartAtkinson y Juola

Eich

Baddeley y Hitch

Murdock

MurdockBroadbent

PikeEich

Grossberg y Stone

Schneider y DetweilerHintzman