Prehistòria

26
LA PREHISTÒRIA

Transcript of Prehistòria

LA PREHISTÒRIA

QUÈ ÉS?• És la primera i més llarga etapa de la història de

la humanitat.• Durant mil·lennis, els éssers humans van anar

canviant d’aspecte físic i van anar aprenent a sobreviure.

• No hi ha documents escrits d’aquestes activitats, només ens han arribat testimonis arqueològics (fonts primàries materials) en forma de pedres tallades, fòssils humans, animals i vegetals, pintures, eines, aixovars funeraris...

• La prehistòria abraça un període molt llarg de temps.

• Comença amb l’origen de l’espècie humana, ara fa quasi 3 milions d’anys.

• S’acaba amb l’aparició de l’escriptura, aproximadament l’any 3.500 aC.

QUAN PASSA ?

ON PASSA ?• El naixement de la humanitat i, per tant l’

inici de la prehistòria, es situa al continent africà.

• Les restes arqueològiques dels homínids més antics han estat trobats a la Vall del Rift.

• Des d’aquest indret, l’espècie humana es va expandir per Europa i Àsia i, més endavant, per Amèrica i Oceania.

ÀFRICA: bressol de la humanitat

COM S’ORGANITZA ?

• Podem dividir la prehistòria en dues grans etapes: l’edat de la pedra i l’edat dels metalls.

• Dins de l’edat de la pedra distingirem tres etapes: Paleolític, Mesolític i Neolític.

• Dins de l’edat dels metalls distingirem dues etapes: edat del bronze i edat del ferro.

QUÈ ÉS L’ARQUEOLOGIA ?

• El terme arqueologia es compon de dues paraules d’origen grec, arkaios, que significa “antic” i logos, que significa “tractat” o “explicació”.

• L’arqueologia s’encarrega de rescatar i estudiar les restes materials deixades per l’ésser humà –ossos, objectes, restes de construccions, necròpolis o llocs d’enterrament- amb l’objectiu de reconstruir la forma de vida de cultures passades.

COM TREBALLEN ELS ARQUEÒLEGS?

• En primer lloc rescaten les restes per treure’n informació. - Els arqueòlegs excaven els jaciments, que són un conjunt de restes arqueològiques. Fan una excavació que consisteix a treure les diverses capes de terra que amaguen les troballes. - Per obtenir informació de les restes, els arqueòlegs han de fer un treball precís i minuciós ja que és tan important l’objecte o construcció trobats –la troballa- com el context on es troba –el jaciment i el conjunt de restes que apareixen al seu costat-. - Cada objecte que es troba es fotografia i es dibuixa sobre el plànol del jaciment abans de ser retirat amb cura i s’anota en quin estrat (nivell cronològic) ha aparegut. - Com que els jaciments es formen amb el pas del temps i degut a la superposició tant d’estrats com de construccions, cal excavar cada estrat per separat. Per a entendre en quin ordre s’han format cal excavar-los començant pel que està més a prop de la superfície, és a dir, del més modern al més antic.

• En segon lloc estudien i interpreten les restes per treure’n conclusions. - Per fer aquest estudi els arqueòlegs formen equip amb altres científics:. Els etnòlegs aporten dades de la cultura i del sistema de vida.. Els geòlegs i els químics daten els fòssils a partir de les anàlisis dels estrats geològics en què s’han trobat les restes, usant tècniques estratigràfiques. . Els especialistes de les anomenades ciències globals o de relació com ara l’etnoarqueologia i la paleoantropologia fan hipòtesis concretes d’interpretació.

EL PALEOLÍTIC• Comença fa uns 3 milions d’anys i s’acaba el 10.000 aC.• Durant aquest llarg període...

- Les condicions climàtiques eren molt dures perquè coincideix amb una important glaciació.- Té lloc el procés d’hominització.- L’espècie humana, gràcies a la seva intel·ligència, va perfeccionar la seva manera de viure, va aprendre a fabricar instruments, a dominar el foc, a comunicar-se, a enterrar els seus morts, va ampliar la seva dieta alimentària i va aprendre a organitzar-se en grup.

PROCÉS D’HOMINITZACIÓ

• Els actuals éssers humans som el resultat d’un llarg procés evolutiu que coneixem com a PROCÉS D’HOMINITZACIÓ.

• Els humans descendim dels HOMINOIDES, un avantpassat comú als simis i als homínids.

• Amb aquest procés, els homínids van patir una sèrie de canvis físics i psíquics que els van distingir dels simis i que els van anar donant el seu aspecte actual.

QUINS SÓN AQUESTS CANVIS ?

• ADOPCIÓ DE LA POSICIÓ BÍPEDA

que permet:

- caminar amb dues cames.

- alliberar les mans per a tasques alternatives a la locomoció.

- variar la disposició dels dits de les mans millorant i facilitant els moviments per, entre altres coses, fabricar estris.

• CANVIS EN ELS MALUCS, LES CAMES I ELS PEUS que permeten - sostenir el pes del cos i mantenir l’equilibri.- canvi de posició de la columna respecte el crani cosa que facilita el desenvolupament de la intel·ligència.

• AUGMENT DE LA CAPACITAT CRANIAL I DESENVOLUPAMENT DEL CERVELL que comporta

- importants canvis d’aspecte facial amb l’aparició del mentó, el front pla i una reducció de la mandíbula i el maxil·lar

- l’augment de la intel·ligència

- la possibilitat de crear un llenguatge articulat fet que millora de la capacitat de comunicar-se

• En definitiva,

el PROCÉS D'HOMINITZACIÓ

va convertir els homínids amb humans capaços d’adaptar-se a les difícils condicions del medi i sobreviure-hi organitzats en grups i construint eines

http://www.slideshare.net/RAULPONS/el-procs-dhominitzaci

http://www.slideshare.net/pauolot/11-a-i-p

COM S’ALIMENTAVEN ?• Els homes i dones del Paleolític practicaven una

ECONOMIA DEPREDADORA, és a dir, s’alimentaven del que els oferia la natura mitjançant la caça i la recol·lecció de fruits, baies, arrels o ous.

• La incorporació de la carn a la dieta va ser molt lenta i gradual, paral·lela al desenvolupament de la intel·ligència, la millora de la indústria lítica i la organització del grup: carronya, canibalisme, caça d’animals petits, caça major i pesca.

ON VIVIEN ?• S’establien en zones fèrtils.

• Es desplaçaven a la recerca d’aliment: eren nòmades perquè eren depredadors.

• Vivien en coves, abrics o balmes i, de vegades, en campaments de cabanes construïdes amb materials propis de la zona: branques, fang, ossos, pells d’animals...

COM S’ORGANITZAVEN ?• La organització va anar evolucionant:

- hordes primitives- clans - tribus

• La col·laboració de tots els membres era bàsica per a la supervivència.

• No hi havia especialització del treball.• És provable que la diferència de sexes i edat

funcionessin com elements clau en la distribució de tasques dins del grup.

COM ES GOBERNAVEN ?• No podem concretar en quin moment ni com va

aparèixer el concepte de govern, però és provable la presència d’un líder en tots els grups humans.

• El cap, seria algú que destaqués per la seva força, la seva astúcia, la seva saviesa...

• Al final del Paleolític tenim evidències de l’existència de XAMANS: homes encarregats de les tasques rituals, una feina clau per al grup. El xaman és el més proper al CABDILL.

EL FOC: UNA GRAN DESCOBERTA

• Els homo erectus van descobrir el foc de manera casual ara fa més de 15000000 anys. En van fer ús, però no van saber controlar-lo.

• L’homo neandertal va aprendre a encendre’l i a controlar-lo de forma efectiva.

• El control de foc va millorar moltíssim les condicions de vida en el Paleolític ja que va permetre:- Il·luminar i assecar l’interior de les coves- Escalfar-se en els períodes més freds- Cuinar aliments i fer-los més digeribles- Espantar els animals- Escalfar les pedres per tal de treballar-les millor- Endurir la fusta de les llances- Dirigir la caça- Fer senyals- Preparar colorants amb ocres o carbó- Allargar les hores de treball- Millorar les relacions socials