PREMI MATEU SEGUi PUNTAS 2001 Goliat derrotat · i 2) les conseqüéncies directes de les meves...
1
ORCA • Sábado 20 enero 2001 PREMI MATEU SEGUi PUNTAS 2001 Goliat derrotat OPINIÓN JAMIE PRETO HEPWORTH A 1$, no diré qui, em deja fa uns dies que sempre hauria desi~at ser més alt; perqué, últimament; mirava al seu voltant i se senda molt pe tic. Jo II vaig dir que eh no era en ab- Inc pefli ¡que, en el cas que ho fos, no hi hauria cap problema. Quan em va de- manar per qué, no se’m van ocórrer gai res coses, o sigui que vaig formular un simple “perqué no” improvisat i no gal le convincent. Peró em vaig plantejar el repte de trobar exemples que em ser vissin per argumentar la meya postura manera sÓlida. 1 és que no es tracta va, iampoc, de simplement quedar be, ami cambé em començava a preocupar el fet de no ser gaire alt. D’aquesta ma nera, vaig començar a cercar casos que poguessin formar part de les meves ra oria per defensar el gran univers deis pe ¡ita. Aixf van anar les coses: 1. Argument NBA Primer vaig pensar que podia dir-li que ser alt només serveix, en realitat, perjugar a b~squet, i açó sj a més a més eta una mica boj no peques detótiL Vaig pensar, peró, que em dina que, a ban da que aquest argument és una bajana da, en Joan Creus, tot i que no fa més de metre setanta-cinc, ha jugat durant molla d’anys a l’ACB i que, ilavors, jo li hauria de dir que qui defensava eis pe tus era jo, que ho feja per ell i que no s’equivoqués. Fora. 2. Argument Noves Tecnologles Recorrent, inevitablement, a la ca-.. tegoria clixé “noves tecnologies7 que domina gran pan del que ens envolta, vaig considerar que parlar d’infonná lira i de telefonia móbil seria uña bo na manera de començar a entrar en matéria. Vaig esbossar un “eis móbils cada vegada són més petits” i un “les grans empreses de hardware informA-~ tic fan cada vegada ordinadors més pe cita”, peró vaig descartar aquesta opció per si qui havia de convéncer se sentia of~s per ser comparat amb aquest tipu~. d’objecte. Jo crec que l’argurnent era bastant bo peró reconec que no deu ser gens agradable ser comparat amb un tros de plástic amb tecles. 3. Arguments Mass Media Si una cosa és clara és que no tot hom que és petit és infeliç. Peró açó passa amb tothom. 1 com que qui he de convéncer —posem-li, per entendre’ns, el nom Subjecte 1— és una mica miró- man, tant de cine, com de la televisió com de ia rádio, vaig decidir parlar amb ell directament posant uns quants exemples de petits que triomfen en aquest mitjans. La qual cosa, com vaig poder comprovar dos ches més tard, va ser un greu error ja que hauria d’haver pensat (com en el cas dei arguments 1 i 2) les conseqüéncies directes de les meves paraules. 3.1 Argument Bella 1 Béstia No esmentaré, per prudéncia, els noms de les persones que vaig utilitzar com a exemples, o sigui que apareixe ran amb el mateix tipus de pseudónim que la persona que em va demanar aquesta argumentació que tants malde caps m’está costant. Vaig començar amb la televisió. “Allá—li vaig dir— hi ha una persona (Subjecte 2) que triomfa amb un programa d’entrevistes i que, tot i ser petit i a més a més molt lleig surt amb una donamolt bella (vaig utilitzar aques ta paraula per no caure ni en vulgaritats que moltes vegades he sentit ni en la dinámica guapa/inaca, ja que el meu amic és un puri~ta entemes & llengua)”. Em va respondre que el Subjecte 2, a pan de ser lleig i petit, era un entrevis tador péssim i que, com qualsevol cha pa-no sortir elsol,,qualsevol cha labe lla el deixará. Per tant, argument 3.1. ah fons de’l&paperera. ¡ 3.2. Argument Gas Bidé En!segon lloc, vaig voler exposar el cas d’un conegut professional de la rá dio —Subjecte 3—que, deixant4ebanda la seva alçada, há aconseguit, p~rlantde futbol, un contracte multimi]ionari~ amb una emissora generalista de rádio. “No només és açÓ —vaig afegir amb in nocéncia—. Es que també és el conduc tor dei programa esportiu ambmés~au diéncia”. Ell em va donar haraó, peró va dir que aquest exemple noii servia perqué no Ii agradava l’estil d’aquest home de rádio i perqué és la persona més imitada i/~ nidiculitzada pel gremi d’humoristes i també pels graciosos de tom que proliferen a les taules deis so pars d’amics. Conclusió: argument 3.2. descartat. 3.3. Argument d’en Rick Finalment, vaig utilitzar l’anna ama gada que jo, sincerament, considerava la inillor variant de l’argument Mass Media: 1’ argument d’ en Rick. El Sub jede 1 em va demanar intrigat: “Qué és l’argumentd’en Rick?”. Jo li vaig res pondre, amb un conflat somriure de su ficiéncia, que en l’espectacular cas d’un actor americá de petita estatura —Sub jecte 4— que va formar parella prota gonista amb Ingrid Bergman a Casa blanca. Jo, és dar, pensava que un auténtic cinéfil no podia concebre res millor que ser al súmmum del’ cinema clássic de Hollywood i, sobretot, si s’e ra protagonista d’un deis films básics d’aquest període amb Ingrid Bergman. No obstant, el Subjecte 1 va esgrimir com a objecció que el Subjecte 4, tot i provocar h’enveja del fans de la Berg man a les projeccions del fflm, devia re sultar proflindament ridícul durant el ro datge, jaque com que ella feia un metre i vuitanta-tres centímetres, a hes escenes d’amor eh s’havia de pujar a una plata forma perqué no es notés la diferéncia d’alçada entre els dos. Demolidor. 4. Ai’gument Cartoan o Argument Sherlock ¡ Watson D’ alguna manera, mentre un cha mi raya uns dibuixos animats a la televisió, es va gestar al meu cap una magnífica revelació grácies a la mítica construc ció “Elemental, estimat Watson”. En aquell precís moment, vaig començar a comprendre que la majonia de dibuixos animats són. concebuts & la mateixa ma nera. Ho explicaré ara mateix. Fixem nos en hes parelhes de dibuixos animats més conegudes: en ehs casos d’Astérix i Obélix, de Yogi i Bubu, de Tom i Jerry, de Silvestre i Piolín i fins i tot en ehs més rçcents, amb Cow & Chicken o Ren & Stimpy com a exemphes més coneguts passa exactament el mateix: el més pe tit deis dos és el més intel~ligent. Peró vaig deckjir que estada pensant exemphes i assajant recursos un parelh de dies més per si de cas eh Subjecte 1 em feia el mateix que quan Ii vaig ex- posar les tres variants de l’argument nombre 3. De fet, peró, els meus cM culs no van ser del tot precisos i aques tes tasques em van mantenir ocupat cha 1 nit durant dues setmanes. Em van res tan hores de son, peró, com a mmnim, ah cap d’ aquehles dues setmanes em sen da capaç d’oferir una argumentació sen- se esquerdes, a prova de bomba. Con venceria eh Subjecte 1 costés el que costés. Era ja, més que res, una qüestió d’orguhl personal. Així que eh vaig te lefonar i vaig quedar amb ehl el cha se güent per parlar. 5. Argument Salnt-Exupéry Per circumstáncies de la vida, peró, ha conversa del cha següent em va de parar un panorama completament di ferent del que m’ esperava. El Subjecte 1 va aparéixer a la cafeteria on havfem quedat amb un enorme somriure que li travessava la cara de punta a punta. Jo, és ciar, Ii vaig demanar si se senda mi llor. Ell em va respondre que sí. Jo vaig pensar que eh hauria reflexionat sobre ehs meus 3 primers arguments i les se- ves diverses variants i, immediatament, em vaig sentir immensament orgullós deis esforços retórics que havia fet. 1, en aquehl moment, va arribar la decepció. Quan estava disposat a començar a exposar h’argument nombre 4 i havia dit hes paraules “Has vist mal Tom i Jerry?” em va tallar i em va dir que ha via trobat la clau del seu problema. Em va explicar que havia llegit El Perú’ Príncep i que, d’ençá que sabia que aquest personatge tan petit era més iú~ cid que qualsevol persona gran havia canviat dei tot de paren i tornava a ser feliç, com abans de preocupar-se per ha seva alçada. Després, amb ánim de dis culpa, em va dir que qué deia sobre Tom i Jerry. Jo, bastant frustrat, u vaig dir que estaven molt be i que m’agradaven molt aquest tipus de dibuixos. 1 que es tava molt content perqué havia solu cionat el seu problema. “Després de tot —vaig pensar— si ha solucionat el seu problema és el que compta”. 1 l’argument, tot i que no és bnihlant, és bastant convincent. Ara, jo em qued amb el meu argument nombre 4, que és miilor. 1, a més a més, Tom i Jerry está molt bé. Xec Juanico Barber, masajista, Alaior X ec ejerce de bálsamo para el do lor, hoy con su seuda profesión ha creado un remanso de paz, entre tanto estrés y nervios hace que sus ma nos y masajes lleven ha alegría de vi vir a todas las personas que se ponen en sus manos y sabe controlar eh cuer po humano, es hijo & Joan dei bar Ma drid y esposa e hijo del pueblo de Alaior. Xec es un hombre que se tu vo que volver roble porque hay de masiado vientos en la vida dispues tos a am&gárnosha con dolencias musculares, como persona de ciudad supo ver has ventajas de buscarse una profesión que día a día tiene más chien tes, y como artista del masaje tera péutico, ha abierto ventanas de ilusión y ha creado escenarios ideales para evi tar el dolor, de espalda, lumbago, reu ma, artritis, etc. y poder soñar con una vida mejor, porque es muy difícil so brevivir a la dureza de has molestias musculares, como si fuera cemento. Y así este masajista de sólido oficio se ha construido eh camino, persiguiendo los buenos modos sobre las espaldas de sus clientes y amigos ante todo, y huyendo del divismo o creerse supe rior a los demás, a buen seguro que pa ra él el masaje terapéutico también es un bálsamo, hombre de familia y bue nos amigos, su particularidad se en cuentra en su personalidad extroverti da y sabia labia. Y, como diría Niní Sintes —poeta—, a Xec regalarle un queso de payés! es cosa que no se olvida! si un bocado se le arrimal verá qué sabroso es! espe ro que así sea! tú te lo mereces todo! por portarte tan humano! eso tampoco se olvida! recordaremos toda la vida! haber caído en tus manos! te agrade cemos con ilusión! lo que por nosotros has hechos! pues pasamos un mal tre cho! mas has sanado mi dolor. Hasta siempre. MIGUEL PERA CA VALLER Alaior CARTAS_DEL_LECTOR__________________
Transcript of PREMI MATEU SEGUi PUNTAS 2001 Goliat derrotat · i 2) les conseqüéncies directes de les meves...
RCA
ORCA • Sábado 20 enero 2001
PREMI MATEU SEGUi PUNTAS 2001
Goliat derrotat
OPINIÓN
JAMIE PRETOHEPWORTH
A 1$, no diré qui, em deja fa unsdies que sempre hauria desi~atser més alt; perqué, últimament;
mirava al seu voltant i se senda molt petic. Jo II vaig dir que eh no era en ab-
Inc pefli ¡que, en el cas que ho fos, nohi hauria cap problema. Quan em va de-manar per qué, no se’m van ocórrer gaires coses, o sigui que vaig formular unsimple “perqué no” improvisat i no galle convincent. Peró em vaig plantejar elrepte de trobar exemples que em servissin per argumentar la meya postura
manera sÓlida. 1 és que no es tractava, iampoc, de simplement quedar be,ami cambé em començava a preocuparel fet de no ser gaire alt. D’aquesta manera, vaig començar a cercar casos quepoguessin formar part de les meves raoria per defensar el gran univers deis pe¡ita. Aixf van anar les coses:
1. Argument NBAPrimer vaig pensar que podia dir-li
que ser alt només serveix, en realitat,perjugar a b~squet, i açó sj a més a méseta una mica boj no peques detótiL Vaigpensar, peró, que em dina que, a banda que aquest argument és una bajanada, en Joan Creus, tot i que no fa mésde metre setanta-cinc, ha jugat durantmolla d’anys a l’ACB i que, ilavors, joli hauria de dir que qui defensava eis petus era jo, que ho feja per ell i que nos’equivoqués. Fora.
2. Argument Noves TecnologlesRecorrent, inevitablement, a la ca-..
tegoria clixé “noves tecnologies7 quedomina gran pan del que ens envolta,vaig considerar que parlar d’infonnálira i de telefonia móbil seria uña bona manera de començar a entrar enmatéria. Vaig esbossar un “eis móbilscada vegada són més petits” i un “lesgrans empreses de hardware informA-~tic fan cada vegada ordinadors més pecita”, peró vaig descartar aquesta opcióper si qui havia de convéncer se sentiaof~s per ser comparat amb aquest tipu~.
d’objecte. Jo crec que l’argurnent erabastant bo peró reconec que no deu sergens agradable ser comparat amb untros de plástic amb tecles.
3. Arguments Mass MediaSi una cosa és clara és que no tot
hom que és petit és infeliç. Peró açópassa amb tothom. 1 com que qui he deconvéncer —posem-li, per entendre’ns,el nom Subjecte 1— és una mica miró-man, tant de cine, com de la televisiócom de ia rádio, vaig decidir parlar ambell directament posant uns quantsexemples de petits que triomfen enaquest mitjans. La qual cosa, com vaigpoder comprovar dos ches més tard, vaser un greu error ja que hauria d’haverpensat (com en el cas dei arguments 1i 2) les conseqüéncies directes de lesmeves paraules.
3.1 Argument Bella 1 BéstiaNo esmentaré, per prudéncia, els
noms de les persones que vaig utilitzarcom a exemples, o sigui que apareixeran amb el mateix tipus de pseudónimque la persona que em va demanaraquesta argumentació que tants maldecaps m’está costant. Vaig començar ambla televisió. “Allá—li vaig dir— hi ha unapersona (Subjecte 2) que triomfa ambun programa d’entrevistes i que, tot i serpetit i a més a més molt lleig surt ambuna donamolt bella (vaig utilitzar aquesta paraula per no caure ni en vulgaritatsque moltes vegades he sentit ni en ladinámica guapa/inaca, ja que el meuamic és un puri~ta entemes & llengua)”.Em va respondre que el Subjecte 2, apan de ser lleig i petit, era un entrevistador péssim i que, com qualsevol chapa-no sortir elsol,,qualsevol cha labella el deixará. Per tant, argument 3.1. ahfons de’l&paperera.
¡ 3.2. Argument Gas Bidé
En!segon lloc, vaig voler exposar elcas d’un conegut professional de la rádio —Subjecte 3—que, deixant4ebandala seva alçada, há aconseguit, p~rlantdefutbol, un contracte multimi]ionari~ ambuna emissora generalista de rádio. “Nonomés és açÓ —vaig afegir amb innocéncia—. Es que també és el conductor dei programa esportiu ambmés~audiéncia”. Ell em va donar haraó, peróva dir que aquest exemple noii servia
perqué no Ii agradava l’estil d’aquesthome de rádio i perqué és la personamés imitada i/~ nidiculitzada pel gremid’humoristes i també pels graciosos detom que proliferen a les taules deis sopars d’amics. Conclusió: argument 3.2.descartat.
3.3. Argument d’en RickFinalment, vaig utilitzar l’anna ama
gada que jo, sincerament, consideravala inillor variant de l’argument MassMedia: 1’ argument d’ en Rick. El Subjede 1 em va demanar intrigat: “Qué ésl’argumentd’en Rick?”. Jo li vaig respondre, amb un conflat somriure de suficiéncia, que en l’espectacular cas d’unactor americá de petita estatura —Subjecte 4— que va formar parella protagonista amb Ingrid Bergman a Casablanca. Jo, és dar, pensava que unauténtic cinéfil no podia concebre resmillor que ser al súmmum del’ cinemaclássic de Hollywood i, sobretot, si s’era protagonista d’un deis films básicsd’aquest període amb Ingrid Bergman.
No obstant, el Subjecte 1 va esgrimircom a objecció que el Subjecte 4, tot iprovocar h’enveja del fans de la Bergman a les projeccions del fflm, devia resultar proflindament ridícul durant el rodatge, jaque com que ella feia un metrei vuitanta-tres centímetres, a hes escenesd’amor eh s’havia de pujar a una plataforma perqué no es notés la diferénciad’alçada entre els dos. Demolidor.
4. Ai’gument Cartoan o ArgumentSherlock ¡ Watson
D’ alguna manera, mentre un cha miraya uns dibuixos animats a la televisió,es va gestar al meu cap una magníficarevelació grácies a la mítica construcció “Elemental, estimat Watson”. Enaquell precís moment, vaig començar acomprendre que la majonia de dibuixosanimats són. concebuts & la mateixa manera. Ho explicaré ara mateix. Fixemnos en hes parelhes de dibuixos animatsmés conegudes: en ehs casos d’Astérixi Obélix, de Yogi i Bubu, de Tom i Jerry,de Silvestre i Piolín i fins i tot en ehs mésrçcents, amb Cow & Chicken o Ren &Stimpy com a exemphes més conegutspassa exactament el mateix: el més petit deis dos és el més intel~ligent.
Peró vaig deckjir que estada pensantexemphes i assajant recursos un parelh
de dies més per si de cas eh Subjecte 1em feia el mateix que quan Ii vaig ex-posar les tres variants de l’argumentnombre 3. De fet, peró, els meus cMculs no van ser del tot precisos i aquestes tasques em van mantenir ocupat cha1 nit durant dues setmanes. Em van restan hores de son, peró, com a mmnim, ahcap d’ aquehles dues setmanes em senda capaç d’oferir una argumentació sen-se esquerdes, a prova de bomba. Convenceria eh Subjecte 1 costés el quecostés. Era ja, més que res, una qüestiód’orguhl personal. Així que eh vaig telefonar i vaig quedar amb ehl el cha següent per parlar.
5. Argument Salnt-ExupéryPer circumstáncies de la vida, peró,
ha conversa del cha següent em va deparar un panorama completament diferent del que m’ esperava. El Subjecte1 va aparéixer a la cafeteria on havfemquedat amb un enorme somriure que litravessava la cara de punta a punta. Jo,és ciar, Ii vaig demanar si se senda millor. Ell em va respondre que sí. Jo vaigpensar que eh hauria reflexionat sobreehs meus 3 primers arguments i les se-ves diverses variants i, immediatament,em vaig sentir immensament orgullósdeis esforços retórics que havia fet. 1, enaquehl moment, va arribar la decepció.
Quan estava disposat a començar aexposar h’argument nombre 4 i haviadit hes paraules “Has vist mal Tom iJerry?” em va tallar i em va dir que havia trobat la clau del seu problema. Emva explicar que havia llegit El Perú’Príncep i que, d’ençá que sabia queaquest personatge tan petit era més iú~cid que qualsevol persona gran haviacanviat dei tot de paren i tornava a serfeliç, com abans de preocupar-se per haseva alçada. Després, amb ánim de disculpa, em va dir que qué deia sobre Tomi Jerry. Jo, bastant frustrat, u vaig dirque estaven molt be i que m’agradavenmolt aquest tipus de dibuixos. 1 que estava molt content perqué havia solucionat el seu problema.
“Després de tot —vaig pensar— si hasolucionat el seu problema és el quecompta”. 1 l’argument, tot i que no ésbnihlant, és bastant convincent. Ara, joem qued amb el meu argument nombre4, que és miilor. 1, a més a més, Tom iJerry está molt bé.
Xec JuanicoBarber,masajista, Alaior
X ec ejerce de bálsamo para el dolor, hoy con su seuda profesiónha creado un remanso de paz, entretanto estrés y nervios hace que sus manos y masajes lleven ha alegría de vivir a todas las personas que se ponenen sus manos y sabe controlar eh cuer
po humano, es hijo & Joan dei bar Madrid y esposa e hijo del pueblo deAlaior. Xec es un hombre que se tuvo que volver roble porque hay demasiado vientos en la vida dispuestos a am&gárnosha con dolenciasmusculares, como persona de ciudadsupo ver has ventajas de buscarse unaprofesión que día a día tiene más chientes, y como artista del masaje terapéutico, ha abierto ventanas de ilusióny ha creado escenarios ideales para evitar el dolor, de espalda, lumbago, reuma, artritis, etc. y poder soñar con una
vida mejor, porque es muy difícil sobrevivir a la dureza de has molestiasmusculares, como si fuera cemento. Yasí este masajista de sólido oficio seha construido eh camino, persiguiendolos buenos modos sobre las espaldasde sus clientes y amigos ante todo, yhuyendo del divismo o creerse superior a los demás, a buen seguro que para él el masaje terapéutico también esun bálsamo, hombre de familia y buenos amigos, su particularidad se encuentra en su personalidad extrovertida y sabia labia.
Y, como diría Niní Sintes —poeta—,a Xec regalarle un queso de payés! escosa que no se olvida! si un bocado sele arrimal verá qué sabroso es! espero que así sea! tú te lo mereces todo!por portarte tan humano! eso tampocose olvida! recordaremos toda la vida!haber caído en tus manos! te agradecemos con ilusión! lo que por nosotroshas hechos! pues pasamos un mal trecho! mas has sanado mi dolor.
Hasta siempre.MIGUEL PERA CA VALLER
Alaior
CARTAS_DEL_LECTOR__________________
