RCA

ORCA • Sábado 20 enero 2001

PREMI MATEU SEGUi PUNTAS 2001

Goliat derrotat

OPINIÓN

JAMIE PRETOHEPWORTH

A 1$, no diré qui, em deja fa unsdies que sempre hauria desi~atser més alt; perqué, últimament;

mirava al seu voltant i se senda molt petic. Jo II vaig dir que eh no era en ab-

Inc pefli ¡que, en el cas que ho fos, nohi hauria cap problema. Quan em va de-manar per qué, no se’m van ocórrer gaires coses, o sigui que vaig formular unsimple “perqué no” improvisat i no galle convincent. Peró em vaig plantejar elrepte de trobar exemples que em servissin per argumentar la meya postura

manera sÓlida. 1 és que no es tractava, iampoc, de simplement quedar be,ami cambé em començava a preocuparel fet de no ser gaire alt. D’aquesta manera, vaig començar a cercar casos quepoguessin formar part de les meves raoria per defensar el gran univers deis pe¡ita. Aixf van anar les coses:

1. Argument NBAPrimer vaig pensar que podia dir-li

que ser alt només serveix, en realitat,perjugar a b~squet, i açó sj a més a méseta una mica boj no peques detótiL Vaigpensar, peró, que em dina que, a banda que aquest argument és una bajanada, en Joan Creus, tot i que no fa mésde metre setanta-cinc, ha jugat durantmolla d’anys a l’ACB i que, ilavors, joli hauria de dir que qui defensava eis petus era jo, que ho feja per ell i que nos’equivoqués. Fora.

2. Argument Noves TecnologlesRecorrent, inevitablement, a la ca-..

tegoria clixé “noves tecnologies7 quedomina gran pan del que ens envolta,vaig considerar que parlar d’infonnálira i de telefonia móbil seria uña bona manera de començar a entrar enmatéria. Vaig esbossar un “eis móbilscada vegada són més petits” i un “lesgrans empreses de hardware informA-~tic fan cada vegada ordinadors més pecita”, peró vaig descartar aquesta opcióper si qui havia de convéncer se sentiaof~s per ser comparat amb aquest tipu~.

d’objecte. Jo crec que l’argurnent erabastant bo peró reconec que no deu sergens agradable ser comparat amb untros de plástic amb tecles.

3. Arguments Mass MediaSi una cosa és clara és que no tot

hom que és petit és infeliç. Peró açópassa amb tothom. 1 com que qui he deconvéncer —posem-li, per entendre’ns,el nom Subjecte 1— és una mica miró-man, tant de cine, com de la televisiócom de ia rádio, vaig decidir parlar ambell directament posant uns quantsexemples de petits que triomfen enaquest mitjans. La qual cosa, com vaigpoder comprovar dos ches més tard, vaser un greu error ja que hauria d’haverpensat (com en el cas dei arguments 1i 2) les conseqüéncies directes de lesmeves paraules.

3.1 Argument Bella 1 BéstiaNo esmentaré, per prudéncia, els

noms de les persones que vaig utilitzarcom a exemples, o sigui que apareixeran amb el mateix tipus de pseudónimque la persona que em va demanaraquesta argumentació que tants maldecaps m’está costant. Vaig començar ambla televisió. “Allá—li vaig dir— hi ha unapersona (Subjecte 2) que triomfa ambun programa d’entrevistes i que, tot i serpetit i a més a més molt lleig surt ambuna donamolt bella (vaig utilitzar aquesta paraula per no caure ni en vulgaritatsque moltes vegades he sentit ni en ladinámica guapa/inaca, ja que el meuamic és un puri~ta entemes & llengua)”.Em va respondre que el Subjecte 2, apan de ser lleig i petit, era un entrevistador péssim i que, com qualsevol chapa-no sortir elsol,,qualsevol cha labella el deixará. Per tant, argument 3.1. ahfons de’l&paperera.

¡ 3.2. Argument Gas Bidé

En!segon lloc, vaig voler exposar elcas d’un conegut professional de la rádio —Subjecte 3—que, deixant4ebandala seva alçada, há aconseguit, p~rlantdefutbol, un contracte multimi]ionari~ ambuna emissora generalista de rádio. “Nonomés és açÓ —vaig afegir amb innocéncia—. Es que també és el conductor dei programa esportiu ambmés~audiéncia”. Ell em va donar haraó, peróva dir que aquest exemple noii servia

perqué no Ii agradava l’estil d’aquesthome de rádio i perqué és la personamés imitada i/~ nidiculitzada pel gremid’humoristes i també pels graciosos detom que proliferen a les taules deis sopars d’amics. Conclusió: argument 3.2.descartat.

3.3. Argument d’en RickFinalment, vaig utilitzar l’anna ama

gada que jo, sincerament, consideravala inillor variant de l’argument MassMedia: 1’ argument d’ en Rick. El Subjede 1 em va demanar intrigat: “Qué ésl’argumentd’en Rick?”. Jo li vaig respondre, amb un conflat somriure de suficiéncia, que en l’espectacular cas d’unactor americá de petita estatura —Subjecte 4— que va formar parella protagonista amb Ingrid Bergman a Casablanca. Jo, és dar, pensava que unauténtic cinéfil no podia concebre resmillor que ser al súmmum del’ cinemaclássic de Hollywood i, sobretot, si s’era protagonista d’un deis films básicsd’aquest període amb Ingrid Bergman.

No obstant, el Subjecte 1 va esgrimircom a objecció que el Subjecte 4, tot iprovocar h’enveja del fans de la Bergman a les projeccions del fflm, devia resultar proflindament ridícul durant el rodatge, jaque com que ella feia un metrei vuitanta-tres centímetres, a hes escenesd’amor eh s’havia de pujar a una plataforma perqué no es notés la diferénciad’alçada entre els dos. Demolidor.

4. Ai’gument Cartoan o ArgumentSherlock ¡ Watson

D’ alguna manera, mentre un cha miraya uns dibuixos animats a la televisió,es va gestar al meu cap una magníficarevelació grácies a la mítica construcció “Elemental, estimat Watson”. Enaquell precís moment, vaig començar acomprendre que la majonia de dibuixosanimats són. concebuts & la mateixa manera. Ho explicaré ara mateix. Fixemnos en hes parelhes de dibuixos animatsmés conegudes: en ehs casos d’Astérixi Obélix, de Yogi i Bubu, de Tom i Jerry,de Silvestre i Piolín i fins i tot en ehs mésrçcents, amb Cow & Chicken o Ren &Stimpy com a exemphes més conegutspassa exactament el mateix: el més petit deis dos és el més intel~ligent.

Peró vaig deckjir que estada pensantexemphes i assajant recursos un parelh

de dies més per si de cas eh Subjecte 1em feia el mateix que quan Ii vaig ex-posar les tres variants de l’argumentnombre 3. De fet, peró, els meus cMculs no van ser del tot precisos i aquestes tasques em van mantenir ocupat cha1 nit durant dues setmanes. Em van restan hores de son, peró, com a mmnim, ahcap d’ aquehles dues setmanes em senda capaç d’oferir una argumentació sen-se esquerdes, a prova de bomba. Convenceria eh Subjecte 1 costés el quecostés. Era ja, més que res, una qüestiód’orguhl personal. Així que eh vaig telefonar i vaig quedar amb ehl el cha següent per parlar.

5. Argument Salnt-ExupéryPer circumstáncies de la vida, peró,

ha conversa del cha següent em va deparar un panorama completament diferent del que m’ esperava. El Subjecte1 va aparéixer a la cafeteria on havfemquedat amb un enorme somriure que litravessava la cara de punta a punta. Jo,és ciar, Ii vaig demanar si se senda millor. Ell em va respondre que sí. Jo vaigpensar que eh hauria reflexionat sobreehs meus 3 primers arguments i les se-ves diverses variants i, immediatament,em vaig sentir immensament orgullósdeis esforços retórics que havia fet. 1, enaquehl moment, va arribar la decepció.

Quan estava disposat a començar aexposar h’argument nombre 4 i haviadit hes paraules “Has vist mal Tom iJerry?” em va tallar i em va dir que havia trobat la clau del seu problema. Emva explicar que havia llegit El Perú’Príncep i que, d’ençá que sabia queaquest personatge tan petit era més iú~cid que qualsevol persona gran haviacanviat dei tot de paren i tornava a serfeliç, com abans de preocupar-se per haseva alçada. Després, amb ánim de disculpa, em va dir que qué deia sobre Tomi Jerry. Jo, bastant frustrat, u vaig dirque estaven molt be i que m’agradavenmolt aquest tipus de dibuixos. 1 que estava molt content perqué havia solucionat el seu problema.

“Després de tot —vaig pensar— si hasolucionat el seu problema és el quecompta”. 1 l’argument, tot i que no ésbnihlant, és bastant convincent. Ara, joem qued amb el meu argument nombre4, que és miilor. 1, a més a més, Tom iJerry está molt bé.

Xec JuanicoBarber,masajista, Alaior

X ec ejerce de bálsamo para el dolor, hoy con su seuda profesiónha creado un remanso de paz, entretanto estrés y nervios hace que sus manos y masajes lleven ha alegría de vivir a todas las personas que se ponenen sus manos y sabe controlar eh cuer

po humano, es hijo & Joan dei bar Madrid y esposa e hijo del pueblo deAlaior. Xec es un hombre que se tuvo que volver roble porque hay demasiado vientos en la vida dispuestos a am&gárnosha con dolenciasmusculares, como persona de ciudadsupo ver has ventajas de buscarse unaprofesión que día a día tiene más chientes, y como artista del masaje terapéutico, ha abierto ventanas de ilusióny ha creado escenarios ideales para evitar el dolor, de espalda, lumbago, reuma, artritis, etc. y poder soñar con una

vida mejor, porque es muy difícil sobrevivir a la dureza de has molestiasmusculares, como si fuera cemento. Yasí este masajista de sólido oficio seha construido eh camino, persiguiendolos buenos modos sobre las espaldasde sus clientes y amigos ante todo, yhuyendo del divismo o creerse superior a los demás, a buen seguro que para él el masaje terapéutico también esun bálsamo, hombre de familia y buenos amigos, su particularidad se encuentra en su personalidad extrovertida y sabia labia.

Y, como diría Niní Sintes —poeta—,a Xec regalarle un queso de payés! escosa que no se olvida! si un bocado sele arrimal verá qué sabroso es! espero que así sea! tú te lo mereces todo!por portarte tan humano! eso tampocose olvida! recordaremos toda la vida!haber caído en tus manos! te agradecemos con ilusión! lo que por nosotroshas hechos! pues pasamos un mal trecho! mas has sanado mi dolor.

Hasta siempre.MIGUEL PERA CA VALLER

Alaior

CARTAS_DEL_LECTOR__________________