PRESENTACIÓ CONTINGUTELS ÀPATS Pàgina 2 Algunes idees per introduir l’alimentació de manera...
12
Presentació............... 1 Els àpats ................... 2 Els petitons i les petitones de l’escola ................ 3 La celebració del ca- lendari tradicional ..... 4 Els malsons: hi ha un monstre sota el meu llit! ......... 6 Les activitats............. 9 La bústia de suggeriments del centre... ............ 11 La tortuga Bertolina: el pla d’emergència del centre ............... 11 Què farem a l’escola durant aquest estiu? .......... 12 L’Ajuntament de Benissanet, vol donar la benvinguda, per quart any consecutiu, a la revista de l’Escola Bressol Municipal “l’Auberge”. Pensem que és una molt bona iniciativa i que tant les famílies com els infants estaran molt contents de poder comptar amb aquesta revista, ja que serà un mitjà més per poder informar i donar a conèixer totes les activitats que es duen a terme al centre educatiu. Felicitem a tot l’equip de treball de l’Escola Bressol Municipal “l’Auberge” per aquesta idea que ara ens presenten. Ignasi Ballber Rebull Alcalde Ajuntament de Benissanet PRESENTACIÓ CONTINGUT Escola Bressol L’Auberge Núm. 3 Juliol de 2011 Pàgina 1 Ajuntament de Benissanet
Transcript of PRESENTACIÓ CONTINGUTELS ÀPATS Pàgina 2 Algunes idees per introduir l’alimentació de manera...
Presentació ............... 1
Els àpats ................... 2
Els petitons i les petitones de l’escola ................ 3
La celebració del ca-lendari tradicional ..... 4
Els malsons: hi ha un monstre sota el meu llit! ......... 6
Les activitats ............. 9
La bústia de suggeriments del centre... ............ 11
La tortuga Bertolina: el pla d’emergència del centre ............... 11
Què farem a l’escola durant aquest estiu? .......... 12
L’Ajuntament de Benissanet, vol
donar la benvinguda, per quart
any consecutiu, a la revista
de l’Escola Bressol Municipal
“l’Auberge”.
Pensem que és una molt
bona iniciativa i que tant
les famílies com els infants
estaran molt contents de
poder comptar amb aquesta
revista, ja que serà un mitjà
més per poder informar i
donar a conèixer totes les
activitats que es duen a terme
al centre educatiu.
Felicitem a tot l’equip de treball
de l’Escola Bressol Municipal
“l’Auberge” per aquesta idea
que ara ens presenten.
Ignasi Ballber RebullAlcalde
Ajuntament de Benissanet
PRESENTACIÓ CONTINGUT
Escola BressolL’Auberge
Núm. 3 Juliol de 2011
Pàgina 1
Ajuntament de Benissanet
ELS ÀPATS
Pàgina 2
Algunes idees per introduir
l’alimentació de manera
agradable, sense pressions ni
exigències:
• La relació de l’infant amb
el menjar es va construint
de forma autònoma. Encara
que haguem esmerçat molt
d’esforç en la preparació o
creiem que menja poc, això
són idees adultes. Però l’infant
té tot el dret a no menjar-s’ho,
ni tan sols amb “ trucs” que ho
fan divertit.
• No s’ha de forçar a menjar
res que no agrada. Els gustos
canvien i, si un aliment és
presenta a taula sovint, és
molt possible que, amb el
temps, el nen o la nena el
vulgui tastar.
• Deixar que la criatura jugui,
rosegui i experimenti amb
el menjar és bona manera
perquè s’hi familiaritzi.
• Si a casa hi ha uns certs hà-
bits, el/la petit/a anirà auto-
rregulant la seva necessitat i
s’adaptarà als costums fami-
liars.
• Les normes que considerem
realment necessàries a taula
haurien de ser poques i fàcils
de complir, i referides a la
manera d’estar i de menjar,
però no a la quantitat que
cal ingerir. Però hem de tenir
present que només a partir
dels quatre anys les normes
tindran sentit, ja que serà
llavors quan realment les
comenci a entendre.
Aquest curs hem ofert el servei de menjador amb força èxit!
ELS PETITONS I LES PETITONES DE L’ESCOLA
Pàgina 3LA REVISTA DE L’ESCOLA BRESSOL
Juguem!
Ens relacionem!
LA CELEBRACIÓ DEL CALENDARI TRADICIONAL
Pàgina 4
SANT JORDIPASCUA: LA MONA
NADAL
TOTS SANTS: LA CASTANYADA
LA CELEBRACIÓ DEL CALENDARI TRADICIONAL
Pàgina 5LA REVISTA DE L’ESCOLA BRESSOL
Pàgina 6
ELS MALSONS: HI HA UN MONSTRE SOTA EL MEU LLIT!
A partir de l’any de vida de l’infant, entre les
alteracions infantils més freqüents podem
destacar els malsons i els terrors nocturns. Tot i
que es poden confondre, es tracta de trastorns
diferenciats. Quan el nostre fill o filla dóna senyals
de tenir-ne un o altre és important distingir-los,
perquè el seu abordatge és ben diferent.
ELS MALSONSEls malsons són “ somnis desagradables” que es
recorden. De vegades pot haver-hi un despertar
amb espant, però en d’altres, simplement
l’endemà recordem que hem tingut un somni
desagradable.
L’infant els viu de vegades mig despert, o es
desperta molt fàcilment i recordant de forma
clara el que somniava. Llavors, enmig d’un plor
més o menys intens, reclama el consol dels seus
pares, i li pot costar tornar-se a dormir perquè la
por pot ser persistent.
Es fa difícil identificar aquesta alteració abans
dels dos anys bàsicament per dos factors:
1r) Perquè sense haver adquirit el llenguatge,
l’única manera de saber si un/a petit/a
té malsons és per l’alteració del seu
comportament quan es desperta a mitja
nit, cosa que podem confondre amb altres
trastorns, sobretot si és un nen o nena que es
desperta amb freqüència, i no sabem del cert
si és per por, per gana o per set, o per altres
motius.
2n) Hi ha experts que qüestionen que abans
d’aquesta edat la imaginació pugui ser prou
rica per provocar un malson ben estructurat:
un nadó no és capaç d’imaginar que un
monstre surt de l’armari perquè no sap què
són ni un monstre ni un armari. Malgrat tot,
sabem que els infants tenen la fase REM del
son des de ben petits, i per tant, a la seva
manera, poden tenir somnis bons i somnis
dolents, que els fan experimentar sensacions
agradables o de patiment.
ELS MALSONS: HI HA UN MONSTRE SOTA EL MEU LLIT!
Pàgina 7LA REVISTA DE L’ESCOLA BRESSOL
EL TEMPS HI AJUDAEn la major part dels casos, els malsons són un
trastorn passatger, que millora amb l’edat. Per
això és recomanable tranquil·litzar-los i no fer cap
intervenció.
Malgrat tot, els pares i mares que consulten
un professional per malsons no ho fan perquè
el seu fill o filla en tingui de tant en tant (com
ens passa a tothom), sinó perquè en tenen
cada nit o perquè sempre somnien el mateix.
En aquests casos l’alteració, suposadament
benigna, acostuma a ser l’indicador d’un
estat d’ansietat latent en l’infant, i el fet de
tranquil·litzar-lo no serà suficient per evitar
que es repeteixin.
Els nens pateixen ansietat? Quina mena d’angoixa pot provocar-los malsons?
Molts autors coincideixen a dir que hi ha
períodes crítics per als nens i nenes, durant els
quals solen patir ansietat. Si en aquests moments
reben suport i comprensió, la cosa només serà
una inquietud passatgera i simple, però en
canvi, si no es resol, pot donar lloc a veritables
manifestacions ansiògenes. Una de les més
freqüents són els malsons.
COM AJUDAR-LOS DAVANT D’UN MALSON?- Si tenen dies més tranquils, menys estressants,
amb més contacte amb la família, les nits seran
també més tranquil·les.
- Si té por des del moment d’anar a dormir, dormir
acompanyat, amb un llumet encès o la porta
oberta pot reduir l’ansietat.
- Quan es desperta espantat/da, el tranquil·litzarem
sense treure importància al que li passa, evitant
frases com “no ha estat res”, “no té importància”,
sinó més aviat amb un: “tranquil, sóc aquí amb tu”
- Quan són més grans i diferencien la realitat del
somni ja hi podrem incloure un “saps que només
era un somni”, però no abans.
- Si el malson és de temàtica repetitiva, podem
construir una història alternativa amb el seu
somni, on el monstre desaparegui i el final
sigui feliç.
AJUDAR ELS INFANTS A DORMIREl son és un procés evolutiu que canvia a cada
moment i, per altra banda, cada infant és únic.
Sense menystenir la influència dinàmica familiar.
Tot i que l’atenció individual és imprescindible, al-
gunes tècniques són eficaces en gairebé tots els
casos i són alhora respectuoses amb els nens:
• La major part de recomanacions són a partir
dels 6 mesos. Dels 0 - 6 mesos, l’alimentació
del nadó és a demanda i és important respec-
tar-ho. Si alteréssim l’horari del nen, també alte-
raríem la freqüència dels seus àpats.
• Cal ser realistes amb les hores que pot dor-
mir el nostre/a fill/a i els despertars que pot fer:
pensar que un bebè de 15 dies pot dormir tota
la nit o que no es despertarà és empaitar una
fita impossible.
• Cal observar i descobrir quin és l’horari més
adequat per al nostre/a fill/a. Hem d’estar atents
a l’hora en què necessita dormir i respectar-la,
sense avançar-la ni tampoc demorar-la.
• Quan sabem l’hora que millor li escau per anar-
se a dormir, hem d’intentar seguir-la d’una for-
ma continuada: la repetició i l’exemple són dos
fonts d’aprenentatge, però mai no hauria de
ser-ho el plor.
• Quan el nen o la nena estigui instal·lat en el seu
horari, cal procurar que vagi a dormir descan-
sat/da (cansar-lo/a més durant el dia perquè
dormi més a la nit, pot resultar contraproduent).
Afavorir que dormir sigui un moment agrada-
ble, amb la companyia dels éssers que estima!,
i que l’ambient convidi al descans: sorolls molt
reduïts, lluminositat baixa...
• És important controlar les migdiades. En un/a
nen/a de 7 mesos és normal un parell de be-
caines, mentre que a partir de l’any només n’hi
ha una, que desapareixerà cap als 3-4 anys.
Adaptarem el nombre de migdiades a l’edat
del/la nen/a però sobretot la durada: a partir
dels 7 mesos, les migdiades no haurien de so-
brepassar les dues hores de durada, perquè
vagi guanyant hores nocturnes de son enfront
de les diürnes.
• Si el procés de dormir del nen o la nena no ha
millorat, caldrà plantejar-se seriosament si pot
tenir una apnea o alguna mica d’ansietat infan-
til que pugui minimitzar els efectes d’aquestes
tècniques. Si el que passa és que millora, però
no fins al punt que el pare i la mare voldrien,
s’haurà d’estudiar més el cas concret, les se-
ves fases de son i també la dinàmica familiar.
Pàgina 8
ELS MALSONS: HI HA UN MONSTRE SOTA EL MEU LLIT!
LES ACTIVITATS
Pàgina 9LA REVISTA DE L’ESCOLA BRESSOL
PINTEM...
JUGUEM... ...A LES FOSQUES, TAMBÉ!
ENGANXEM..
Pàgina 10
LES ACTIVITATS
LA FESTA DE FI DE CURS
LA BÚSTIA DE SUGGERIMENTS DEL CENTRE
PLA D’EMERGÈNCIA: LA TORTUGA BERTOLINA
Pàgina 11LA REVISTA DE L’ESCOLA BRESSOL
Enguany, com en els tres cursos anteriors i dins del Pla de Qualitat
del centre, disposem d’una Bústia de Suggeriments.
Aquesta bústia està situada a l’entrada de l’escola i la seva fi nalitat
és la de fer arribar al centre comentaris, suggeriments o opinions
sobre els diferents aspectes relacionats amb l’entorn de l’Escola
Bressol: tant els que necessitem millorar com els que us agraden
de l’escola. Necessitem tant les vostres crítiques constructives
com els vostres agraïments.
Com hem comentat també, en aquesta bústia podeu dipositar
suggeriments per a la revista de l’escola o, fi ns i tot, suggeriments
de temes a tractar en aquesta.
Animeu-vos i ajudeu-nos a millorar!
Volem informar, sobretot a les famílies que encara
no el coneixen, el Pla d’emergència que tenim al
nostre Centre (des del curs 2008/09), a partir del
Conte de la Tortuga Bertolina, realitzant un simu-
lacre d’evacuació.
Aquest Pla té la fi nalitat d’establir les actuacions
a realitzar en cas d’emergència però, en aquest
cas, es fa d’una manera divertida, ja que es pro-
posa als infants l’evacuació del centre sense
alarmes, com si fos una activitat més de l’escola
a partir de la cançó de “Un tren petitó“.
QUÈ FAREM A L’ESCOLA DURANT AQUEST ESTIU?
Durant aquest trimestre ens
acostem a la recta final de
curs, ja ha arribat el bon
temps i començarem a rea-
litzar moltes activitats a l’aire
lliure!
ESCOLA BRESSOL
Escola Bressol Municipal L’Auberge
C/ de la Barca, 21
43747 Benissanet
Tel. 977 407 430
Redacció:
Maria del Carme Pérez Cobo
Anna Crespillo Medina
Emma Anglès Sánchez
Mireia Borràs Torà
Pàgina 12 LA REVISTA DE L’ESCOLA BRESSOL
Com al llarg de tot el curs els nens i les nenes de l’escola continuarem treballant molt i molts aspectes, tan importants en aquest primer cicle d’educació infantil: els hàbits i rutines, la psicomotricitat, el llenguatge, els aniversaris… i seguirem reciclant amb la Papallona Nona.
Però amb l’estiu canviaran les activitats per tal de gaudir de les activitats d’aigua al pati de l’escola!
