Presentación de PowerPoint - Enginyers Agrònoms · Entitats financeres (La Caixa i CRP)...
42
1 Jornada: LA CADENA DE PREUS EN ELS PRODUCTES ALIMENTARIS diumenge, 3 d'octubre de 2010
Transcript of Presentación de PowerPoint - Enginyers Agrònoms · Entitats financeres (La Caixa i CRP)...
1
Jornada:
LA CADENA DE PREUS EN ELS
PRODUCTES ALIMENTARIS
diumenge, 3 d'octubre de 2010
2
Llotja:Edifici públic a on es reuneixen mercaders i comerciants
per a realitzar les seves transaccions comercials.
Decret 2916/1970 18 setembreEl II Pla de Desenvolupament franquista crea els anomenats “Mercats en origen”, els objectius dels quals eren:• Major eficàcia en la comercializació• Millorar les condicions de les transaccions comercials• Foment de la concentració i tipificació• Potenciar les relacions entre les baules de la cadena alimentària
Les Llotges històriques agràries s’equiparen a
“mercats en origen”
3
Llotja:Edifici públic a on es reuneixen mercaders i comerciants
per a realitzar les seves transaccions comercials.
Mercolleida va estar promoguda pel M.A.P.A, a través de Mercorsa. Constituïda al maig de 1971.
Varen col·laborar operadors i institucions de la zona:Cambra de Comerç de LleidaCambres Agràries Locals de la provínciaEntitats financeres (La Caixa i CRP)Organizacions sectorialsMés un centenar d’empreses privades, cooperatives, societats de transformació i particulars del sector agràri.
4
Al 1992, com a conseqüència del canvi del marc competencial de la política agrícola a Espanya, i de la desaparició de l’empresa pública Mercorsa, l’Ajuntament de Lleida, es va convertir en accionista majoritari de la Societat.
Al 2002, fruit d’un acord entre Ajuntament de Lleiday DARP, aquest va entrar en l’accionariat de la Societat.
Llotja Agropecuària Mercolleida SA, té un capital social de 818.398,183 euros, dividit en 13.617 accions, amb un valor nominal de 60,1012 euros cada acció.
Llotja:Edifici públic a on es reuneixen mercaders i comerciants
per a realitzar les seves transaccions comercials.
5
En l’actualitat, els principals operadors de tot el mercat agroalimentari espanyol, són usuaris dels serveis de Mercolleida. El nombre d’usuaris registrats és proper a 1.000
Les quotes d’usuari són la principal font de financiació de Mercolleida.
Mercolleida és l’única de las grans Llotges europees que no depèn de financiació pública.
Llotja:Edifici públic a on es reuneixen mercaders i comerciants
per a realitzar les seves transaccions comercials.
6
OBJECTIUS
Inicialment, la seva activitat principal era la de Mercat en Origen de Productes Agraris
En l’actualitat, les seves activitats es centren en:
· Explotació de les instal·lacions· Servei d’informació de mercats agraris· Llotja agropecuària
Llotja:Edifici públic a on es reuneixen mercaders i comerciants
per a realitzar les seves transaccions comercials.
7
INSTAL·LACIONS
Mercolleida és la “Casa de l’Agricultura” a Lleida i seu de les següents Entitats:
· AEMA (Maquinaria agrícola)· AIFE (Interprofesional Forrajes)· ASOFRUIT· CATALONIA QUALITAT· FCAC (Delegación Lleida)· FUNDACIÓ CATALANA COOPERACIÓ· FUNDACIÓ PAGESOS SOLIDARIS· JARC· URAPAC· OFICINA DEL CEQUIATGE (PAERIA)· UNIÓ PAGESOS (Agroxarxa)
8
SERVEI D’INFORMACIÓ DE MERCATS
*: Mitjançant correu electrònic i/o telefax.
Té com a objectiu facilitar la informació depreus, tendències i previsions de la Llotja, així comd’altres llotges, mercats en origen i centres decotitzacions, zones de producció i mercats en destí,tant nacionals com extrangers.
Mitjans utilitzats:
Butlletí setmanal informatiu (edició impresa i electrònica)
Servei d’informació ràpida de mercats. * Servei especial “info-porcino”. * Servei de missatges curts “SMS” Servei d’informació telefònica (Telf. 807)
9
Reconeguda com a mercat representatiu europeu, per la Unió Europea:
Any 1985: PORCÍ I BOVÍAny 1992: CIBADA I BLAT DE MOROAny 1996: PERA, POMA, PRÉSSEC I NECTARINA
Any 2000:Reconeguda per la Generalitat com Mercat en Origen de Productes Agraris de Catalunya.
LLOTJA AGROPECUÀRIA
10
Producció
Operadors
en origen
Consumidors
Operadors
en destÍ
MERCAT
11
Producció
Operadors
en origen
MERCAT
12
MERCATInformació
Externa
Informació
generada
Oferta
Demanda
LLOTJA
Preu
Informatiu
Preu
Referència
Llotja:
Esquema de funcionament.
13
SERVEI DE LLOTJA AGROPECUÀRIA.Juntes de Preus
SECTOR RAMADER
PORCÍ
D’ENGREIXOVÍ
BOVÍ
GARRINS
VERRES
Preu
Referència
14
SECTOR AGRÍCOLA
FRUITA
FARRATGES
CEREALS
Preu
Informatiu
SERVEI DE LLOTJA AGROPECUÀRIA.Juntes de Preus
15
PREU INFORMATIU
El·laborat per la Llotja a partir de la informaciófacilitada pels seus col·laboradors sobre la marxadel mercat, volum de transaccions realitzades icotitzacions obtingudes.
És un preu que serveix d’informació sobre l’evoluciódel mercat. En algun cas, també serveix dereferència per a operacions futures.
ES UN PREU POST - OPERACIÓ
16
PREU DE REFERÈNCIA
Debatut i acordat per representants del sector(producció i indústries) en el marc de la Llotja.La Llotja aporta elements tècnics per a que el debatassoleixi la màxima objectivitat possible.En cas de desacords entre les parts, la Llotja realitzafuncions d’arbitratge.Amb posterioritat, la funció de la Llotja és traslladaral mercat el resultat fixat pel propi sector.El preu serveix de base per a les transaccions arealitzar amb posterioritat
ES UN PREU DAVANT - OPERACIÓ
17
Cens Porcí Espanyol 2008
TOTAL: 26,03 milions de . Font: MAPA
Múrcia
8%
Andalusia
9%
Aragó
21%
Resta
22%
Cast Lleó
14%
Catalunya
26%
EL SECTOR PORCÍ COM EXEMPLE DE PREU DE REFERÈNCIA
18
OPERADORS JUNTA MERCOLLEIDA
Procedència
Producció Escorxadors
5 4
Resta (CM.And.V.) 1 2
Aragó 1 1
Múrcia 1 1
CC.AA
Catalunya
EL SECTOR PORCÍ COM EXEMPLE DE PREU DE REFERÈNCIA
19
EL SECTOR PORCÍ COM EXEMPLE DE PREU DE REFERÈNCIA
20
OPERADORS JUNTA MERCOLLEIDA
ACTIVITAT SETMANAL MITJANA 2009 (Tm)
Producció Escorxadors
26.036 25.928
15.160 17.274
21.019 22.109
1.092.988 1.149.668
3.451.908 33Matança espanyola:
Màxim
Mínim
Mitjana
Prev. Anual
EL SECTOR PORCÍ COM EXEMPLE
DE PREU DE REFERÈNCIA
21
Funcionament de la Junta de Preus
1a fase:
En cas d’unanimitat: Acord
Cadascun dels membres exposa la seva opinió sobre
la situació del mercat
2a fase:
En cas de consens: Acord
En cas de desacord: Reunió per grup
1 o 2 representants de cada branca, intenten arribar
a consens
3a fase: Reunió per grups separats
Fixació de posició
Possibilitat d’acord
4a fase: Reunió de 1 representant de cada grup
El seu acord resulta determinant per al grup
EL SECTOR PORCÍ COM EXEMPLE DE PREU DE REFERÈNCIA
22
Funcionament de la Junta de Preus
5a fase:
Formada per:
2 representants Mercolleida
2 representants producció
2 representants escorxadors
En cas de desacord, els dos representants de
Mercolleida arbitren sobre el preu
Reunió de la Junta de Govern
A partir de 2008 s’introdueix el sistema PRONOSPORC,
predicció inicial del preu del porcí realitzada per cada
membre de la Taula
MERCOLLEIDA. PRONOSPORC 2010 VALORACIÓN DE LA PREVISIÓN DE LA EMPRESA Y COMPARACIÓN
CON LA DE LOS GRUPOS DE LA MESA, EN LA SESIÓN 40
3,000
3,500
4,000
4,500
5,000
5,500
6,000
6,500
7,000
7,500
8,000
8,500
9,000
9,500
10,000
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40
Número Sesión
Valo
ració
n m
ed
ia
PRODUCTORES MATADEROS EMPRESA X
EL SECTOR PORCÍ COM EXEMPLE DE PREU DE REFERÈNCIA
23SetmanesEn viu En canal
Dades Objectives setmanals
recollides i auditades per IPSOS
EL SECTOR PORCÍ COM EXEMPLE DE PREU DE REFERÈNCIA
24
Pesos del porc 2006-2009
Fonts: Ypsos & MLL
75
80
85
90
95
100
105
110
Setmanes
Kg
En viu En canal
EL SECTOR PORCÍ COM EXEMPLE DE PREU DE REFERÈNCIA
25
MERCOLLEIDA. Cotitzacions Porcí 99-09
0,500
0,600
0,700
0,800
0,900
1,000
1,100
1,200
1,300
1,400
1,500
1,600
1,700
1,032 0,955 1,040 1,127 1,127 1,097 1,173 1,305 1,245 1,170 1,040 0,955 1,020
Setmanes
€/k
g.
viu
1999
2001
2000
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
EL SECTOR PORCÍ COM EXEMPLE DE PREU DE REFERÈNCIA
26
Mercats Europeus Porcí
Cotitzacions 1999 -2009. Base 100 Mercolleida
60
70
80
90
100
110
120
130
140
Mercolleida Francia Alemania Holanda
Fd
EL SECTOR PORCÍ COM EXEMPLE DE PREU DE REFERÈNCIA
27
Tècnica al servei dels operadors:
STPorcPosada en maxa:25/05/2006
Cotizaciones Porcino 200 SEMANAS STPorc
MERCOLLEIDA
0,8500,8700,8900,9100,9300,9500,9700,9901,0101,0301,0501,0701,0901,1101,1301,1501,1701,1901,2101,2301,2501,2701,2901,3101,3301,350
1 19 37 55 73 91 109 127 145 163 181 199
Semanas
Eu
ros/K
g
JUNTA STPorc
STPorc és una eina no lineal per a la predicció del preu del porc a una setmana.
Es basa en la tecnología de las xarxes neuronales, que són algoritmes no lineales que permeten incorporar diversos ímputs per a proporcionar la resposta més adequada possible.
La identificació dels ímputs utilitzats es realitza mitjançant un estudi de correlacions que identifica als més útils per a la eina
EL SECTOR PORCÍ COM EXEMPLE DE PREU DE
REFERÈNCIA
28
Tècnica al servei dels operadors:
STPorc
MERCOLLEIDA
Resultats STPorc
Pleno
21%
Acierto A
26%
Acierto B
11%
Desv 1
15%
Desv 2
14%
Desv resto
13%
EL SECTOR PORCÍ COM EXEMPLE DE PREU DE
REFERÈNCIA
29
En resum, la determinació del preu del porcí a
Mercolleida la realitza la seva Junta de Preus, en base a:
a) Experiència contrastada dels seus components
Sistema PRONOSporc d’evaluació de subjectivitat
b) Dades objectives aportades per Mercolleida:
* Informació setmanal sobre nombre d’animals a la venta
* Informació setmanal sobre nombre de matances.
* Evolució setmanal dels pesos en viu.
* Evolució setmanal dels pesos en canal.
* STPorc, sistema tècnic de determinació de tendència del
preu
* Evolució setmanal dels preus en mercats europeus
c) Arbitratge de la Junta de Govern
EL SECTOR PORCÍ COM EXEMPLE DE PREU DE REFERÈNCIA
30
104700120200
79500
0
20000
40000
60000
80000
100000
120000
140000
T
m
Pres+Nect Pera Poma
Fruita
Produccions Membres
EL SECTOR FRUITER COM EXEMPLE
DE PREU INFORMATIU
TAULA DE LA FRUITA
31
38
39
29
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Pres+Nect
Pera
Poma
Porcentatges sobre total
MLL el·labora el
seu preu de la
fruita en base a
la informació
facilitada pels
seus
col·laboradors
EL SECTOR FRUITER COM EXEMPLE
DE PREU INFORMATIU
32
Model actual: SISTEMA DE RESULTES
DEFINICIÓ
El SISTEMA DE RESULTES es pot definir com el
concert entre una central fruitera i un productor de
fruita pel qual, les dues parts acorden que la
primera prestarà els serveis de conservació i
posterior comercialització de la fruita produïda pel
segon
EL SECTOR FRUITER: NECESSITAT D’UN NOU
MODEL DE FIXACIÓ DE PREUS EN ORIGEN
33
Model actual: SISTEMA DE RESULTES
CARACTERÍSTIQUES:
1. Relació de confiança fruticultor – Central.
En general, l’única documentació que es genera en tota
la operació, és la de l’albarà d’entrada de la fruita a la
Central. S’origina un crèdit en compte obert del productor
a la central, a resultes de l’entrada de la fruita a la
Central, sense condicionants previs
EL SECTOR FRUITER: NECESSITAT D’UN NOU
MODEL DE FIXACIÓ DE PREUS EN ORIGEN
34
Model actual: SISTEMA DE RESULTESCARACTERÍSTIQUES:
2. Referent a l’oferta
Normalment el productor no té cap problema en encabir
tota la seva producció en el concert.
3. Control de qualitat
Fixació dels paràmetres de qualificació de la fruita en
mans de la Central fruitera.
4. Preus
• Inexistència de garanties de que la fruita tingui
remuneració.
• Inexistència d’un preu pels serveis de la Central.
EL SECTOR FRUITER: NECESSITAT D’UN NOU
MODEL DE FIXACIÓ DE PREUS EN ORIGEN
35
Model actual: SISTEMA DE RESULTESCONSEQÜÈNCIES:
1. Opacitat en tota la cadena
La formació de la cadena del preu de la fruita s’inicia
sense un preu definit de LA MATÈRIA PRIMA
2. Sobre l’oferta
Per norma general, el productor pot encabir tota la seva
producció a la Central (cosa que normalment el satisfà)
però no té garanties que el preu liquidat amb posterioritat
li sigui satisfactori . En casos extrems pot passar que la
liquidació no cobreixi ni els costos de recol·lecció,
perjudicant-se el propi productor directament, i
indirectament la totalitat de la producció a l’incrementar
l’oferta en origen.
EL SECTOR FRUITER: NECESSITAT D’UN NOU
MODEL DE FIXACIÓ DE PREUS EN ORIGEN
36
Model actual: SISTEMA DE RESULTESCONSEQÜÈNCIES:
3. Sobre Competitivitat i eficiència
La Central fruitera comercialitza la fruita entrada d’acord
amb l’estructura comercial que disposa, partint de la
base (evidentment no criticable) de cobrir els seus
comptes d’explotació.
La competitivitat i eficiència de la Central està molt
condicionada per la inexistència del cost de la matèria
prima (fruita) amb la que opera. L’eficiència de la Central
queda emmascarada per la necessitat de donar sortida a
tota la fruita entrada pel productor.
EL SECTOR FRUITER: NECESSITAT D’UN NOU
MODEL DE FIXACIÓ DE PREUS EN ORIGEN
37
Model actual: SISTEMA DE RESULTESCONSEQÜÈNCIES:
4. Sobre els operadors del mercat de destí
La gran beneficiada pel sistema de RESULTES és la
demanda en destí que al conèixer les carències i pressió
de l’oferta, es col·loca en posició dominant en la
negociació sobre el preu de la fruita. (Sistemes de
subhasta a la baixa de determinats grans distribuïdors)
Fruita com a reclam per a les grans superfícies
EL SECTOR FRUITER: NECESSITAT D’UN NOU
MODEL DE FIXACIÓ DE PREUS EN ORIGEN
38
Un nou Model: PREU DE REFERÈNCIA
INSTRUMENTS A L’ABAST DEL SECTOR:
ORGANITZACIONS SECTORIALS
Catalònia Qualitat, Asofruit, FCAC, i sindicats agraris
LEGISLACIÓLlei de Contractes Agraris. Sistema INTERPROFESIONAL
LLOTJES EN ORIGEN
Necessàries per la determinació del preu de referència
EL SECTOR FRUITER: NECESSITAT D’UN
NOU MODEL DE PREUS EN ORIGEN
39
Un nou Model: PREU DE REFERÈNCIAESQUEMA:
1. Contracte homologat de compra-venda de fruitaDebatut per les organitzacions sectorials i homologat
per l’Administració
2. Cost de produccióAportat pels serveis tècnics de les organitzacions sectorials i consensuat entre elles
3. Taula de Preus
En les Llotjes, constitució de Taula de Preus amb
presència de representants de la producció i de la
comercialització. Reunions setmanals
EL SECTOR FRUITER: NECESSITAT D’UN
NOU MODEL DE PREUS EN ORIGEN
40
Un nou Model: PREU DE REFERÈNCIAFUNCIONAMENT:
El Contracte ha de contemplar (apart de l’habitual):a) Referència al Cost de producció
b) Preu i terminis de pagament.
En l’apartat del preu es farà indicació de què per la
confecció de la liquidació final de la fruita objecte de
contracte, es prendrà com a base del càlcul el preu
de referència de la Llotja.
Una clàusula del contracte permetrà interrompre
l’entrada de la fruita a la central, per qualsevol de les
parts, si el preu de Llotja es situa a nivells inferiors al
cost de producció fixat per la varietat corresponent.
EL SECTOR FRUITER: NECESSITAT D’UN
NOU MODEL DE PREUS EN ORIGEN
41
Un nou Model: PREU DE REFERÈNCIA
CONSEQÜÈNCIES:
• Molt millor regulació de l’oferta.
• El productor té idea clara del valor de la seva fruita.
• S’incrementa la competitivitat entre les Centrals
fruiteres, i per tant s’incrementa la seva eficiència.
• Es reforça la posició negociadora de l’oferta en front
de la demanda en destí.
PER LA SEVA IMPLEMENTACIÓ ES PRECISA EL
CONVENCIMENT I LA VOLUNTAT DEL SECTOR
EL SECTOR FRUITER: NECESSITAT D’UN
NOU MODEL DE PREUS EN ORIGEN
42
MOLTES GRÀCIES PER LA
SEVA ATENCIÓ
