Presentació a usuaris/àries del CAP Rocafonda-Palau que ocupen el centre
description
Transcript of Presentació a usuaris/àries del CAP Rocafonda-Palau que ocupen el centre
Presentació a usuaris/àries del CAP Rocafonda-Palau
que ocupen el centre
Objecte: Explicar el funcionament del
model sanitari català apropant-nos a l'Atenció Primària de la ciutat de Mataró
Posar en evidència algunes de les mentides habituals, com la d'aquí al costat, obtinguda del Canal Salut
Contribuir a trobar solucionsColumna 1
Columna 2
Columna 3
El Departament de Salut
És el responsable màxim en matèria sanitària: marca criteris, planifica, vigila...
Dissortadament, ja sabem que els govern no són els que governen, i “Salut” no és cap excepció sinó la màxima caricatura d'aquest principi:
Boi Ruiz és la personificació dels interessos privats en la sanitat pública.
El Servei Català de la Salut, SCS o CatSalut
Segons la Llei General de Sanitat hauria d'haver estat el nostre Servei Nacional de Salut, però la LOSC el va transformar en un comprador de
serveis, instaurant la divisió entre provisió i compra de serveis, característica bàsica del 'model' català
Institut Català de la Salut - ICS
Era l'entitat gestora de la Seguretat Social, l'equivalent a l'INSALUD. Des del 2007 és una empresa pública cada cop més com les altres, un proveïdor més, en un procés
incert d'esquarterament.
Pere Soley, nou gerent de l'ICS, i Joaquim Casanovas, l'anterior
Gerència Territorial Metropolitana Nord de l'ICS
Rafael Gràcia, Director d'Atenció Primàriade la Metropolitana Nord
Les Gerències Territorials, a més de l'hospital de refe-rència es subdivideixen en Serveis d'Atenció Primària (SAP). La SAP Mataró-Maresme, dins la localitat de Mataró, gestiona les ABS Mataró 1-La Riera, 3-Perú, 5-Rda. Cerdanya, 6-Rda. Gatassa, i 7-Prim. Qui ges-tiona la 2 i la 4?
Recapitulació i zones blanques
El Departament planifica
El CatSalut “compra”
L'ICS presta serveis,
però no és l'únic que ho fa
Què és el CSC, Consorci o 'Conxorxi'?
DECRET 114/1984, de 15 de març de 1984, pel qual s'aproven els estatuts del Consorci Hospitalari de Catalunya
Queda format pels Ajuntaments de Calella, Manresa, Mataró, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Vilafranca del Penedès i Badalona, i els Hospitals Municipals de Badalona i Sant Jaume de Calella.
La finalitat d'aquest Consorci és essencialment fer possible la coordinació dels Ajuntaments i els Hospitals membres.
J.August Garcia i Manel Ferré, director general i president del CSC
La realitat és que el CSC ha fet molt més que això, des de constituir un conglomerat empressarial que extén la privatització de la sanitat per Amèrica llatina fins a actuar com a Govern a l'ombra en temps del Tripartit i sempre ha estat un model de sociovergència.
El Consorci Sanitari del Maresme
Gestiona l'Hospital de Mataró, les ABS Mataró
Centre, Cirera Molins i Argentona, l'Hospital de St. Jaume i Sta. Magda-lena (sanitario), Residència Sant Josep (gent gran, pública i privada), un PADES rural i
el servei de Salut Mental i Addic-cions comarcal (excepte Montgat i Tiana)
Josep Mañach, president, i Joan Mora vicepresident
Gestiona l'Hospital de Mataró, les ABS Mataró
Centre, Cirera Molins i Argentona, l'Hospital de St. Jaume i Sta. Magdalena (sanitario), Residència Sant Josep (gent gran, pública i privada), un PADES rural i
el Servei de Salut Mental i Addiccions comarcal (excepte Montgat i Tiana)
Joaquim Esperalaba, gerent, és al mateix temps membre del Consell Català de
Salut, de la Comissió Permanent del CSC,
del Consell d'Administració del
CSC, S.A...
Per què uns ICS i altres Conxorxi?
Si per CiU fos, l'ICS hauria desaparegut:
“Si no hem privatitzat és perquè no ens ha estat possible.”Joan Josep Artells i Herrero. Converses a Navarra. 05/03/1994
Un dels principis instaurats pel 'model sanitari català' és la competència. Una falsa competència perquè la sanitat catalana és un mercat relacional:
“Els mercats relacionals consisteixen en la gestió de xarxes d'actors institucionals i no institucionals en base a relacions bi i multilaterals de confiança a llarg termini i de poder, col·laboració i dependència mútua.”Raquel Gallego Calderón
El cas Bagó és un exemple del model de competència establert
Portes giratòries i conflictes d'interessos
Per què l'Alcalde de Mataró té mà (càrrec, poder) en la gestió del Consorci i no en la de l'ICS?
No voldrà, lògicament, que funcionin millor les entitats que de ell depenen? Si no ho vol, què hi fa CSdM?
Per què Joan Mora i Bosch és el vicepresident de TicSalut mentre té una empresa TIC?
Per què l'únic ajuntament que forma part del Patronat i del Consell de Direcció del TicSalut és el de Mataró?
'Alcaldes y gerentes no deben liderar la sanidad'Los alcaldes de los municipios, por la naturaleza de su cargo, no pueden aplicar el principio elemental en salud pública de "piensa globalmente y actúa localmente".
Los gerentes de los centros asistenciales trabajan para mantener la supervivencia de su organización, objetivo que en este momento no coincide con las necesidades de la población.
Joan Gené
Parlem de participació ciutadana?
S'omplen la boca de participació, però en realitat l'únic que fan és filtrar-la, aparentar i gastar-s'hi els diners.
Per què els òrgans de decisió sanitària no són oberts com els plens dels ajuntaments? Per què no existeixen en la sanitat òrgans com les AMPES de les escoles?
Perquè tenen moltes coses a amagar. Per evitar la transparència.
Ara per ara, l'única participació amb perspectives és la que esteu fent vosaltres. Felicitats!
I la mediació intercultural?
Com podeu veure, 'la Caixa' es menja la gent de tots els colors i condicions.
Si surt aquí és perquè, atenent la crida a la col·laboració pública privada feta per Marina Geli, va venir a pervertir el Pla d'Immigració amb la seva intervenció el projecte de mediació intercultural en l'àmbit sanitari.
El resultat és la precarietat en el camp de mediació intercultural.