Presentacio ccn empresaris per estat propi completa 2.10.2010

Empresaris per l’Estat Propil’Estat Propi

Índex de la presentació

� Dèficit fiscal català

� Limitacions al desenvolupament

� Resultats

2CCN 2.10.2010

� Li convé a Catalunya pertànyer a Espanya?

� Avantatges de tenir Estat propi

� Proposta del CCN i Com pensem que es pot fer

� Internacionalització, Pla estratègic i Preguntes

� El Cercle Català de Negocis, Adhereix-te i Bibliografia

Dèficit Fiscal Català


� Què és la balança fiscal?

La despesa pública efectuada en un territori – impostos generats en aquest territori = Balança fiscal

4CCN 2.10.2010

Si és + Superàvit fiscal Si és – Dèficit fiscal

� Mètode de càlcul: Flux monetari

S’atribueix la despesa al territori on es materialitza (l’activitat del sector públic beneficia a un territori)

(Font: Elisenda Paluzie. CEC Espoli del Països Catalans 22.10.2008)


� Escandalós, abusiu, creixent i sense final. Espoli d’impostos .

5CCN 2.10.2010 (Font: AVUI Política 10.07.2008)

Evolució de la balança fiscal de Catalunya

La situació es gravíssima, perquè

un finançament hostil arrossegat durant tants anys

6CCN 2.10.2010 (Font: Paradigmes, N3 Miscel·lània, Desembre 2009)

durant tants anys n’ha malmès el teixit productiu

El Dèficit Fiscal Català en % sobre el PIB

10,0

12,0


Un 10,2% es escandalós

7CCN 2.10.2010

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

(Font: Grup de treball per l’actualització de la balança fiscal de Catalunya, 31.01.2005 i 9.07.2008)

Quin país haguéssim tingut amb aquest nivell del 4,4%?

Cada any que passa pitjor

20.000

25.000

Dèficit Fiscal Català en milions d'euros22.000 milions d’euros l’any

8CCN 2.10.2010 (Font: Grup de treball per l’actualització de la balança fiscal de Catalunya, 31.01.2005 i 9.07.2008)

0

5.000

10.000

15.000

1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008

Els jocs olímpics

Ball de balances: el paper ho aguanta tot

� Una part dels interessos del deute públic espanyol (18.500 milions d’euros l’any 2005) van ser gastats en altres països, però ara el govern espanyol, per tal de conciliar els saldos fiscals calculats per la Generalitat i per l’Estat, havia exigit que fossin inclosos en els càlculs.

� La Generalitat ho ha fet i ha considerat que d’aquests 18.500 milions

9CCN 2.10.2010

� La Generalitat ho ha fet i ha considerat que d’aquests 18.500 milions només un 12% havien d’imputar-se a Catalunya (percentatge de la despesa pública estatal a Catalunya en els darrers anys) i això va suposar rebaixar el dèficit fiscal català l’any 2005 en uns 2.000 milions d’euros reduint-lo de l’11% del PIB català de 2005 fins al 9,8%.

� El govern central ha decidit que aquests interessos es reparteixin segons el pes de l’estalvi (Catalunya en genera un 18% del total), supòsit que redueix en 4.000 milions d’euros el dèficit fiscal català l’any 2005: d’aquí surt el 8,7% del govern central .

(Font: AVUI Diàleg, Ball de balances 17.07.2008)

Balances Fiscals de les CA, 2005

� 19.177 milions d’euros l’any, un 10,5% del PIB català.

� 2.740 euros per habitant i any

10CCN 2.10.2010

� Andalusia és el líder i portaveu dels territoris menys productius i més subvencionats.

� Limita el creixement econòmic i perjudica els serveis socials.

� Una situació insòlita a Europa i al món.

(Font: Carles Lladó. Catalunya: estat de la nació.2008)

Els comptes clars

Madrid dèficit zero

11CCN 2.10.2010 (Font: El Periódico, Tema del dia - El finançament català 19.12.2003)

El dèficit fiscal de Madrid és fictici

� El Govern del Partit Popular sempre s’ha negat a publicar les balances fiscal de les comunitats autònomes.

� Tot nou model de finançament hauria de posar límit al dèficit fiscal català, reduint a la meitat l’aportació catalana a l’Estat per fer compatible solidaritat i creixement.

12CCN 2.10.2010

compatible solidaritat i creixement.

� Qui hi perdria no serien les comunitats menys riques de l’estat, sinó la principal destinatària de les faraòniques inversions del Govern espanyol en les últims quatre anys:

La Comunitat Autònoma de Madrid

� Només Catalunya pateix any rere any dèficit fiscal amb l’Estat, ja que el de Madrid és fictici .

(Font: El Periódico Tema del dia - El finançament català 19.12.2003)

La trampa de la balança madrilenya

� A partir del 1999 la Generalitat ha deixat de publicar el seu càlcul del dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat, que venia publicant des del 1984, en el que constitueix un dels episodis més tristos de la supeditació de l’últim Govern de CiU als mandats del PP.

� Pel que fa als impostos recaptats a Madrid, en el càlcul de la seva

13CCN 2.10.2010

� Pel que fa als impostos recaptats a Madrid, en el càlcul de la seva balança fiscal amb l’Estat, s’ha de depurar l’efecte seu :

Moltes empreses tenen les seves fàbriques i facturen en altres comunitats, però la seva seu fiscal és a Madrid i els seus impostos s’imputen integrament en aquesta comunitat.

� Però el principal truc de la balança fiscal de la comunitat de Madrid radica en la imputació territorialitzada de la inversió i la despesa pública de l’Estat.

(Font: El Periódico, Tema del dia - El finançament català 19.12.2003)

La trampa de la balança madrilenya

� Si el Teatro Real s’ha construït a Madrid, lògicament el seu cost s’ha d’imputar integrament a la Comunitat de Madrid. Curiosament, tots els estudis que conclouen que el dèficit fiscal de Madrid és molt superior al català utilitzen el criteri d’imputació denominat del benefici: si el Teatro Real és per a tots els espanyols, s’ha de repartir la inversió en totes les comunitats (!!!)

14CCN 2.10.2010

s’ha de repartir la inversió en totes les comunitats (!!!)

� El mateix passa amb les despeses dels 400.000 funcionaris de Madrid, amb uns ingressos que provenen de tot l’Estat:

No imputar-los a Madrid i diluir-los entre totes les comunitats altera el càlcul de la seva balança fiscal i distorsiona el saldo.

� Gràcies a un criteri molt poc defensable tècnicament:

El dèficit fiscal de Madrid amb l’Estat és tan astr onòmic com fictici

(Font: El Periódico, Tema del dia - El finançament català 19.12.2003)

Definició del Problema

� El dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya és com la despesa pública improductiva ja que imposa els costos distorsionadors i perniciosos dels impostos sobre la nostre economia, però no ens compensa amb els beneficis que es derivarien d’una superior despesa productiva ja que aquesta desapareix de Catalunya i s’utilitza a d’altres indrets de l’estat espanyol.

15CCN 2.10.2010

s’utilitza a d’altres indrets de l’estat espanyol.

� Quants diners ha pagat Catalunya en impostos i quin s serveis ha rebut a canvi?

� El mantenir un dèficit fiscal amb Espanya, afecta negativament a la nostra taxa de creixement.

� Espanya ens posa impostos a nivells europeus i, a canvi, ens obliga a viure amb infraestructures de nivells llatinoamericans.

(Font: Catalanisme Obert al Segle XXI: L’Economia. Xavier Sala i Martín 17.11.2001)

Dèficit Fiscal Català Estimat 2008

� PIB de 216.923 milions d’euros

� Dèficit fiscal d’un 10,2% del PIB

16CCN 2.10.2010

� Una població de 7,3 milions d’habitants

� Per persona son:

3.000 euros / any

(Font: Estimació Balances Fiscals CCAA Estat espanyol 1995-2005, Fundació Josep Irla)

La perversió de l’actual model Catalunya perd 8 llocs del 3r al 11è

17CCN 2.10.2010(Font: AVUI Política 23.12.2008)

Nota: “L’any 2006 és l’últim en què es disposa de dades”

I el principi d’ordinalitat ?

Catalunya hauria d’estar el 3r lloc

-------

18CCN 2.10.2010 (Font: AVUI, Política 1.07.2009 i 14.07.2009)

-------Hem perdut un

bon criteri

� L’article 206.5 de l’Estatut diu que: “l’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de “rendes per càpita” entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament”.

Ordinalitat d’ingressos i finançament per càpitaExercisi 2006. Sistema 2002-2008

índex (total=100)

Nr. índex (total=100)

Nr.

Extremadura 2.643 119 1 Madrid 2.536 147 1Cantàbria 2.589 116 2 Balears 2.483 144 2La Rioja 2.584 116 3 Catalunya 2.148 125 3Castella i Lleó 2.438 109 4 Aragó 1.886 109 4

Finançament total garantit Recursos tributaris per c àpita

€/habitant ajustat €/ habitant

1er?


Castella i Lleó 2.438 109 4 Aragó 1.886 109 4Aragó 2.413 108 5 La Rioja 1.818 105 5Astúries 2.385 107 6 País Valencià 1.779 103 6Galícia 2.379 107 7 Com. règim comú 1.724 100Andalusía 2.326 104 8 Cantàbria 1.696 98 7Castella la Manxa 2.228 103 9 Astúries 1.526 89 8Com. règim comú 2.227 100 Múrcia 1.514 88 9Catalunya 2.143 96 10 Castella i Lleó 1.481 86 10Múrcia 2.122 95 11 Castella la Manxa 1.384 80 11Madrid 2.094 94 12 Andalusía 1.339 78 12Canàries 2.050 92 13 Galícia 1.321 77 13País Valencià 2.046 92 14 Extremadura 1.055 61 14Balears 1.779 80 15 Canàries 773 45 15

Els recursos de Catalunya creixen menys que la mitjana

No se’ns te en compte:- La immigració- El nivell de preus- La densitat de població- El risc d’exclusió social

Perdem nivell de


nivell de vida

Comparativa amb el sistema foral

?

21CCN 2.10.2010 (Font: El Periódico de Catalunya , 24.11.2008)

☺

Comparativa amb el sistema foral

� Catalunya (2006)

2.143 euros per habitant

� País Basc (2006)


A Catalunya li prenen 19.930milions d’euros

(2006)

5.833 euros per habitant

Balances fiscals a Alemanya

60

80

100

120

140

Índe

x

23CCN 2.10.2010 (Font: El Periódico, Política 20.04.2009 i AVUI, Món i Política 16.05.2010 )

0

20

40

Hes

sen

Bad

en-

Wür

ttem

berg

Bay

ern

Ham

burg

Nor

drhe

in-

Wes

tfal

en

Nie

ders

achs

en

Sch

lesw

ig-

Hol

stei

n

Rhe

inla

nd-

Pfa

lz

Saa

rland

Bra

nden

burg

Sac

hsen

-A

nhal

t

Sac

hsen

Thü

ringe

n

Mec

klen

burg

-V

orpo

mm

ern

Bre

men

Ber

lin

Índex de recursos abans de l'anivellament Índex de recursos després de l'anivellament

Balances fiscals al Canadà

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

24CCN 2.10.2010 (Font: Generalitat de Catalunya, abril del 2009)

0

1000

2000

3000

4000

Prin

ce E

dwar

dIs

land

New

foun

dlan

dan

d La

brad

or

New

Bru

nsw

ick

Nov

a S

cotia

Man

itoba

Que

bec

Sas

katc

hew

an

Brit

ish

Col

umbi

a

Ont

ario

Alb

erta

Recursos per càpita abans anivellament Recuros per càpita després anivellament

Balances fiscals a Espanya

Catalunya perd 8 llocs del 3r a l’11èLa més

beneficiada

25CCN 2.10.2010 (Font: Generalitat de Catalunya, abril del 2009)

Catalunya, el país més generós (espoliat) del mon

� Alemanya: 4% del PIB

EUA: 2,5% del PIB

Dèficit Fiscal

26CCN 2.10.2010

� EUA: 2,5% del PIB

� Canadà: 2% del PIB

� Austràlia: 2% del PIB

� Catalunya: 10,2% del PIB


� Entre el 1986 i el 2006 la població de Catalunya va representar de mitjana el 16% de la població de l’Estat espanyol, va produir el 20% de la riquesa (o PIB) i va suportar el 24% de l’esforç fiscal.

� Entre el 1986 i el 2006, el total de la despesa pública (de totes les administracions: Govern central, Generalitat, Ajuntaments...) va

27CCN 2.10.2010

administracions: Govern central, Generalitat, Ajuntaments...) va suposar molt menys del 12% .

Hem rebut menys de la meitat que hem pagat

� Catalunya acumula un dèficit d’inversió en infraestructures de8.000 milions d’euros .

Discriminació inversora durant dècades en tota regla del (0,7% del PIB entre 1991-2001) per contrast amb la resta de territoris de l’Estat (1,1% del PIB en el mateix període)

(Font: AVUI Editorial 30.12.2008)

(Font: Carles Lladó. Catalunya: estat de la nació. 2008)

L’Estat deu a Catalunya 1.400 milions d’euros en infraestructures

� Corresponen als diners no liquidats en exercicis anteriors i els que no s’han assignat a cap projecte per el 2010.

� Encara no s’ha fet pública la liquidació del 2009, que probablement augmentarà el deute.


Què en farem amb tots aquests diners?

22.000 meur �� 60 milions d’euros al dia

� L’Eix Transversal FerroviariAmple europeu i alta velocitatLleida - Girona. Cost: 7.000 MEUR.

29CCN 2.10.2010

Lleida - Girona. Cost: 7.000 MEUR.L’obra més cara història de Catalunya Pagat amb 117 dies d’espoli

� Línia Orbital FerroviàriaVilanova, Terrassa, Granollers i Mataró120 km de traçat i 39 estacions.Cost: 4.000 milions d’euros. 67 dies.

(Font: El Periódico de Catalunya 20.12.02008)

(Font: AVUI 20.12.2008)



� El canal Segarra-GarriguesTe 85 km de llargada, crearà 70.000 noves Ha de regadiu i 4.000 lloc de treball directes.

30CCN 2.10.2010

de regadiu i 4.000 lloc de treball directes. Inversió de 1.500 milions d’euros Pagat en 25 dies d’espoli.

� Nova estació de metro de l’L2 BadalonaLa nova estació Badalona - Pompeu Fabrate dos vestíbuls, andana central, ascensors, escales mecàniques i 0,6 km nous de línia. Cost: 70 milions d’euros. Una estació al dia.

(Font: El Punt Badalona Infraestructures 12.07.2010)

(Font: El Punt Territori 21.09.2009)



� CarreteresCost Eix Transversal Lleida-Girona: 420 MEUR

31CCN 2.10.2010

Desdoblar-lo (2011), o fer-lo bé: 708 MEURCostaria 12 dies d’espoli fiscal.

� DessalinitzadoresLa dessalinitzadora més gran d’Europa, la del Prat de Llobregat va costar 160 milions.Una cada tres dies.

(Font: AVUI Política 20.07.2009)

(Font: Observatori del Finançament de Catalunya)



� La nova terminal de l’aeroport de BCNCapacitat per a 30 milions de passatgers.Generarà 3.000 llocs de treball directes i

32CCN 2.10.2010

Generarà 3.000 llocs de treball directes i37.000 d’indirectes. Cost 1.258 MEUR.Pagat en 21 dies.

� El nou aeroport Lleida - Alguaire Dissenyat per a 400.000 passatgers i 6.000tones mercaderies l’any. Cost 122 MEUR.Pagat en 2 dies d’espoli fiscal.

(Font: La Vanguardia14.06.2009 i La Generalitat de Catalunya 5.01.2009)



� HospitalsEl nou Hospital de Mollet del Vallès amb 160 llits te un cost de 61 milions d’euros.

33CCN 2.10.2010

160 llits te un cost de 61 milions d’euros.Es pot fer un hospital cada dia.

� Centres educatius La construcció d’un centre educatiu té un cost mitjà d’entre 3,5 i 4 milions d’euros.Cada dia es poden fer 15 escoles.

(Font: AVUI Política 20.07.2009 )

(Font: Dossier de premsa. Hospital de Mollet Generalitat de Catalunya 31.07.2010)



� Pont El nou pont, Lo Passador, entre Sant Jaume i Deltebre. Té 250 metres longitud i 19,3 d’ample.

34CCN 2.10.2010

Deltebre. Té 250 metres longitud i 19,3 d’ample. Cost: 17,9 milions d’euros.Es poden fer tres ponts cada dia.

� Centre d’Atenció Primària (CAP) El nou CAP de les Borges Blanques donarà servei a 17.000 usuaris. Superfície 2.213 m2 dues plantesCost: 5 milions d’euros.Cada dia es poden fer 12 CAPs.

(Font: AVUI Societat Infraestructures 1.10.2010)

(Font: Gencat - Departament de salut Notes de premsa 1.10.2010)



� El nou campus del BesòsEl nou campus Diagonal-Besòs de la UPC agruparà tots els estudis d’enginyeria per a 7.000 alumnes.

35CCN 2.10.2010

tots els estudis d’enginyeria per a 7.000 alumnes. Inversió de 130 milions d’euros. Pagat en una mica més de dos dies.

� Centre de tractament de residusNova planta de gestió de residus CTRV a Vacarisses. Residus RESTA i FORM.Cost: 75 milions d’euros.Pagat en una mica més d’un dia.

(Font: AVUI. Barcelona, 13.01.2009)

(Font: Tribuna.cat Crònica Territori 13.09.2010 )



� El Sincrotró AlbaNou centre d’investigació avançadaamb un cost de 200 milions d’euros

36CCN 2.10.2010

amb un cost de 200 milions d’eurosPagat en 3 dies.

� Els Jocs Olímpics de BarcelonaCost total de la transformació de la ciutat al 1992: 4.800 MEUR.Quan ho repetim?

(Font: AVUI, 25.07.2008)

(Font: Xavier Sala i Martín, 1997)



� Residències per a gent granConstruir i equipar un centre residencial

37CCN 2.10.2010

Construir i equipar un centre residencial per a gent gran amb unes 100 places costa uns 7 milions d’euros.Cada dia mínim 8 residències.

� Les pensions de viduïtatNo creieu que és podrien millorar?Aquest dèficit immens ho permet.




� HabitatgesLa Generalitat podrà edificar 55.000 pisos

38CCN 2.10.2010

La Generalitat podrà edificar 55.000 pisos cada any i regalar-los, si vol.

� TrensConstruir 15 línies de TGV que vagin de Barcelona a la frontera francesa cada any.

(Font: Xavier Roig. Entre l’espanya i la paret. 2003)



� La Torre AgbarCost unitari de 130 milions d’euros

39CCN 2.10.2010

Cost unitari de 130 milions d’euros

� Espanya, el gran frauL’espoli fiscal dels darrers 20 anys equival a 200.000 milions d’euros.

Permet construir 1.500 torres Agbar, una cada kilòmetre entre Barcelona i Berlín.

(Font: Agustí Bordas. El Singular Digital. Espanya, el gran frau 1.01.2009)

Dèficit de l’Església Catalana

� L’església catalana també pateix dèficit fiscal

� Els catalans van donar el 2003

40CCN 2.10.2010

un total de 19,4 milions d’euros via IRPFi els bisbats catalans van rebre 14,3 milions(només una petita diferència de 5,1 milions)

� Un dèficit fiscal catòlic que s’ha anat repetint els darrers anys.

(Font: Martí Guerrero i Cots. Per què ens cal una Catalunya independent? 2008)

Les ONG socials també pateixen dèficit fiscal

� Les entitats de Catalunya van deixar de rebre l’any passat 37milions d’euros en subvencions.

� Reclamen que es marqui la creu del 0,7% de l’IRPF per a fins socials. Les ajudes van permetre finançar 591 projectes el 2009.

41CCN 2.10.2010

� Les ajudes van permetre finançar 591 projectes el 2009.

(Font: AVUI del 26.09.2008 i l’AVUI Societat 1.05.2010)

Simulació d’un pressupost anual Dèficit fiscal català estimat 22.000 milions d’euros

Conceptes pressupost 2010 Import milions €

Quant. Total

Contribució directa a la Unió Europea 1.000 1 1.000Ambaixades i consulats, com Irlanda 200 1 200Hospitals, com el de Mollet del Vallès de 160 llits 60 10 600Desdoblar L'Eix Transversal de Lleida a Girona 700 1 700L'Eix Transversal Ferroviari Lleida-Girona (meitat del cost) 3.500 1 3.500

42CCN 2.10.2010

L'Eix Transversal Ferroviari Lleida-Girona (meitat del cost) 3.500 1 3.500Tren mercaderies ports de Tarragona i Barcelona a França 1.250 1 1.250Recerca i Innovació 4.000 1 4.000Centres Tecnològics, com el Sincrotró Alba 200 3 600Treure tots els barracons de les escoles catalanes 2.000 1 2.000Campus universitaris, per a 7.000 estudiants d'enginyeria 130 4 520Aeroports regionals, com el de Lleida-Alguaire 120 2 240Facilitar l'accés a l'habitatge social de lloguer 0,0036 400.000 1.440Llei de Dependència, ara només per a 54.000 persones 0,0014 150.000 250Pensionistes, una paga més de 1.200 euros a l'any 0,001 1,5 1.800Beques i ajuts als estudiants, 1.000 euros mensuals 0,010 200.000 2.000Pistes de bàsquet i d'hoquei patins (500 + 500) 0,4 1.000 400No previst (el roc a la faixa) 1.500

Total simulació , milions d'euros 22.000

i l’any 2011? i el 2012? i el 2013? ....

I una família catalana?

3.000 x 4 persones = 12.000 euros cada any

1.000 euros al mes !!!

43CCN 2.10.2010

� Ajudar a pagar la hipoteca� Llibres per a l’escola� Ordinador per a la família� Llar d’infants / Cangur� Millorar la pensió� Canviar de cotxe� Estalviar...

(Font: Observatori del Finançament de Catalunya)

Pressupost Generalitat de Catalunya 2010

39.700 milions EUR

44CCN 2.10.2010

39.700 milions EUR

+ 22.000 dèficit fiscal

------------------------------

Total 61.700 milions EUR

Increment del 55%

Els Efectes del Dèficit Fiscal sobre la Taxa de Creixement

� Els efectes més grans s’obtindrien si els diners s’utilitzessin en infraestructures de transport i comunicacions o en educació.

Si el dèficit fiscal de

45CCN 2.10.2010 (Font: Catalanisme Obert al Segle XXI: L’Economia. Xavier Sala i Martín 17.11.2001)

Si el dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya

es reduís en un 3% del PIB, la taxa de

creixement anual de l’economia catalana

augmentaria un 2,1% de valor esperat

Dèficit Fiscal Comparat

DÈFICIT FISCAL Import

aproximatImport

actualitzatNombre

habitants

Import persona

i any

% Renda persona

Duració

Pla Marshall (EUA) 1948-1951

13.300 M$ 97.000 M$ 147 M 164 $ 1,23% 4 anys

Reunificació alemanya

46CCN 2.10.2010 (Font: CCN i Xavier Roig. Entre l’espanya i la paret. 2003)

Què haurien de dir de la generositat catalana que h a aportat a Espanya més del 9% del seu PIB durant més de vint anys?

Reunificació alemanya 1990-1999

600.000 M$ 61 M 980 $ 3,75% 10 anys

Dèficit fiscal Catalunya respecte Espanya 2008

22.000 M€ 7,3 M 3.000 € 10,20% Indefinit

Definició del dèficit fiscal català

Catalunya S.A . és una empresa que té uns accionistes,

catalans i no catalans, que sistemàticament retiren

47CCN 2.10.2010 (Font: Paradigmes, Canvi de cicle o canvi de model? Crisi i crisi, N2 Juny 2009)

que sistemàticament retiren una quantitat de beneficis superiors

als que els marges de l’empresa poden permetre i, a més,

reinverteixen poc i malament

en la pròpia empresa la part requerida d’aquest beneficis.

Limitacions al desenvolupamentdesenvolupament

Discriminació en el volum d’inversions estatals en comparació amb l’aportació catalana al PIB espanyol

La línea entre el 15 % i el 16,5 % és la que

definiria el nivelld’inversió proporcional

49CCN 2.10.2010 (Font: Paradigmes. N3 Miscel·lània. Desembre 2009)

d’inversió proporcional a la població.

Anem a pitjor !!!

Inversions reals de l’estat espanyol a Catalunya

50CCN 2.10.2010(Font: EL TEMPS L’espoli de l’espoli. Núm 1268 - 30.09.2008)

L’espoli de l’espoli

� En el període 2002-2007, a Catalunya es va executar només el 73,8% de les partides pressupostàries de Foment. Això vol dir que de cada cinc anys Catalunya en per d un

(Font: Antoni Abad. Cecot. B-30, 3.10.2008)

� L’Estat incompleix l’Estatut i deixa d’invertir a Catalunya 500 milions

51CCN 2.10.2010

� L’Estat incompleix l’Estatut i deixa d’invertir a Catalunya 500 milions d’euros el 2007 (Estatut: Inversió equivalent al 18,85% del PIB i per 7 anys)

(Font: AVUI 21.10.2008)

� Els empresaris catalans suportem una triple crisi financera:

Patim la crisi mundial, patim la crisi espanyola i a més hem de suportar una altre crisi, la de manca de finançament prevista a l’Estatut.

(Font: Antoni Abad. Dossier Econòmic. 8-14.11.2008)

Foment torna a incomplir les inversions previstes

� El “Ministerio de Fomento” aquest any 2009 només gastarà un 32% en les infraestructures de transport terrestre previstes per Catalunya.

52CCN 2.10.2010

per Catalunya.

� A-2, l’autovia fantasma . Des de el març del 2004 només s’han fet vuit quilòmetres que van de Caldes de Malavella a Fornells de la Selva del desdoblament previst de la N-2 a les comarques gironines.

(Font: AVUI Societat Infraestructures 11.10.2009 i El Periódico. Gironès 4.10.2009)

Pels espanyols sempre hi ha diners

� L’Autovia Ruta de la Plata

De Gijón a Sevilla l’autovia A-66 te 809 km . Es preveu tenir-la acabada l’any 2011 després de 7 anys d’obres.

53CCN 2.10.2010 (Font: La Voz de Asturias. Noticias Asturias 7.08.2006 i 2.03.2009)

Sense paraules

� El segon pont de Cádiz “La Pepa ” estarà llest el 2012

Una estructura de 5 quilòmetres de llargada. Es el més llarg dels de les seves característiques a Espanya i el més alt d’Europa.Cost 315 milions d’euros

54CCN 2.10.2010

Cost 315 milions d’euros

� L’enllaç entre l’AP-7 i l’A-2 es queda a mitges

Una catàstrofe per l’economia del Vallès i del Baix Llobregat. El viaducte que ha d’unir l’A-2 amb l’AP-7 és una infraestructura clau pel territori que ja s’hauria d’haver construït l’any 1998 quan es va fer l’Autovia del Baix Llobregat. A més, les obresja estan executades en més d’un 65% Cost 60 milions d’euros

(Font: ABC de Sevilla Andalucía 24.08.2010 Emporda.info Catalunya 22.07.2010)

Autovies vs Autopistes

1000

1500

2000

2500Catalunya és l’única CCAA (junt amb la Rioja)

que té més km d’autopista que autovia

55CCN 2.10.2010 (Font: Ministerio de Fomento)

0

500

1000

Autopistes Peatje

Autovies

Autovies vs PIB

1000,00

1500,00

2000,00

2500,00

Catalunya produeix el 18,6 del PIB i només té el 5% de km d’autovies

56CCN 2.10.2010 (Font: Ministerio de Fomento)

0,00

500,00

1000,00

PIB*100

Autovies

Inversions vs PIB

� Catalunya produeix el 18,5% del PIB espanyol i només ha rebut el 10% de les inversions en xarxa viaria entre 2004 i 2008.

� L’Estat espanyol s’ha gastat 35.000 milions d’euros en 5 anys en xarxa viaria majoritàriament en CCAA de baix volum de trànsit.(Equival al dèficit fiscal català de 19 mesos).

57CCN 2.10.2010

(Equival al dèficit fiscal català de 19 mesos).

� Hi ha CCAA que no tenen ni un km d’autopista, com Extremadura

(Font: Ministerio de Fomento)

Madrid: 600 km – Barcelona: 20 km(Autovies fetes per l’estat espanyol entre 1985 – 2005)

58CCN 2.10.2010 (Font: Cercle d’Estudis Sobiranistes)

Els nostres escolars en barracons !!!

� El curs escolar 2010-11 comença amb rècord de barracots: 1.057 per a 20.000 alumnes. Solucionat amb 2.000 milions d’euros.

� La Comunitat de Madrid quan acabi aquest curs ja no en tindrà cap

59CCN 2.10.2010 (Font: La Vanguardia 15.09.2008, 15.09.2009 i 3.09.2010)

L’espoliació a les beques catalanes

� L’estat espanyol no vol traspassar les competències a que està obligat per llei, tot i que el Tribunal Constitucional de España amb una sentència de l’any 2001 l’hi atorga a la Generalitat la competència de gestió de les beques. Paciència, perquè Catalunya està obligada a acatar les sentències però a Madrid van tan sobrats que no és donen per al·ludits.

60CCN 2.10.2010

però a Madrid van tan sobrats que no és donen per al·ludits.(Font: La Vanguardia. Opinión. Isabel García Pagan. La paciencia tiene un límite 5.01.2010)

� Els estudiants catalans, el 17% de l’estat espanyol , només reben el 8% de les beques.

� L’estat espanyol no té per costum complir la llei.

(Font: Enric I. Canela. Universitat: Les beques catalanes. 21.05.2009)

El Ministeri de Foment penalitza a les constructores catalanes

� El pes de l’obra pública en aquestes empreses és inferior a la seva quota de mercat.

61CCN 2.10.2010 (Font: La Vanguardia. Economia 20.06.2009)

Per quin motiu?

Infraestructures Ferroviàries Espanyoles

El tram Sagunt -Terol -Saragossa ja

El 40% del PIB i el 50% de les exportacions de l’estat espanyol

provenen de territoris de l’arc mediterrani, de L’Euram

62CCN 2.10.2010

No necessitar-nos mai més(Font: Catalunya Acció. Juny 2007)

El tram Sagunt -Terol -Saragossa ja ha suposat una despesa de 1.300 milions en el darrers quatre anys

(Font: Ramon Tremosa, AVUI Política 24.08.2009)Valencia

Cuenca

El tren de la llibertat L’estat espanyol té por de l’eix mediterrani

� Miquel Roca l’any 1986 va demanar al Congrés dels Diputats el canvid’amplada de via del tren, de Portbou a Figueres. Cost 40 milions d’euros.

� La vergonya. La via de Tarragona a

63CCN 2.10.2010

� La vergonya. La via de Tarragona a Castelló encara es via única . Tots dos sense pressupost.

� L’eix ferroviari de passatgers i mercaderies del Mediterrani fins a Escandinàvia requeriria una inversió de 12.000 milions d’euros només a Catalunya .

(Font: EL PUNT Països Catalans 23.11.2009)

(Font: AVUI Política. Ramon Tremosa. El tren de la llibertat 24.08.2009)

Cada dia passen 10.000 camions per La Jonquera.

Espanya es una illa ferroviària

� Per Port-Bou només hi passen 20 trens al dia. Podrien passar-ne 15 vegades més, però l’estat espanyol no vol.

� El tren és un assumpte crucial per a l’economia catalana.

64CCN 2.10.2010

L’any 1986, quan Catalunya entra a la UE, el 90% de les exportacions van a Espanya. El 2006, el 50% Espanya i el 50% resta d’Europa i el món. Si es fa el tren, en pocs anys el 75% de les exportacions aniran cap a Europa.

Els alts funcionaris de l’estat saben que si el fan , adéu Catalunya.

El PSC ha estat el gran aliat del jacobinisme espanyol per avortarles grans infraestructures que connectin Catalunya amb el món.

(Font: Ramon Tremosa. Catalunya Oberta. Entrevista 27.08.2010)

Dos eixos ferroviaris i el seu cost

� Algecires – Madrid – Irun – Lyon

Distancia 2.200 km, preu per transportar 1.000 tones: 94.000 euros

� Algecires – València – Barcelona – Lyon

65CCN 2.10.2010

� Algecires – València – Barcelona – Lyon

Distancia 1.700 km, preu per transportar 1.000 tones: 70.000 euros

(Font: La Vanguardia. Política. Salvador Enguix 25.10.2009)

Cost del transport(euros x 1.000 tones x km)

Carretera: 87,8 € - Vaixell: 22,5 €

Tren: 17,9 € (Font: El Periódico. Societat 19.11.2009)

Només faltava això, l’eix Cantàbric - Mediterrani

� El ministre de Foment va presentar el passat 4 de novembre a Saragossa, l’estudi funcional del nou eix ferroviari Cantàbric-Mediterrani.

66CCN 2.10.2010

� És una de les principals apostes del Plan Estratégico de Infraestructuras y Transporte 2005 - 2020 (PEIT).

� “Si Madrid margina l’eix mediterrani, mata la gallina dels ous d’or” . (Ferran Villalonga. EL TEMPS L’Euram es reivindica a Europa 11.05.2010)

(Font: Ferrocarril. Alta velocidad transversal. Desembre 2009)

AVE: la ruïna de l’Estat

� L’Estat ha gastat 50.000 milions d’euros en projectes que no tindran prou viatgers per pagar el manteniment de les línies. Un projecte faraònic, només superat per Xina.

Insostenible . Mentre la ràtio de passatgers per quilòmetre a

67CCN 2.10.2010

� Insostenible . Mentre la ràtio de passatgers per quilòmetre a Espanya es de 2,8 passatgers, a França arriba a 41,5.

� Les mercaderies, la creu. Des de l’any 2000 la quota de mercaderies per ferrocarril ha passat del 7% al 5%.

� Mantenir un quilòmetre d’alta velocitat costa 100.000 euros l’any, 200.000 euros si és un túnel.

(Font: AVUI Societat. Infraestructures 23.05.2010)

AVE: la ruïna de l’Estat

� L’estat de Califòrnia ha desestimat una línea d’alta velocitat entre San Francisco i Los Angeles, dues ciutats separades per 600 quilòmetres i amb àrees metropolitanes que sumen 19 milions d’habitants, gairebé tres vegades la suma de Madrid-Barcelona.

68CCN 2.10.2010

� Perquè una línea d’AVE financi com a mínim els costos de manteniment ha de passar del sis milions de passatgers. Madrid-Barcelona en suma cinc i Madrid-Sevilla amb prou feines passa dels tres.

� Espanya té 1.800 km en servei i 2.200 en construcció, molt per davant de la resta de països europeus. L’AVE és una inversió política, sense cap sentit des de el punts de vista econòmic.

(Font: AVUI Societat, Infraestructures 23.05.2010)

Incompliment d’escàndol

� Fomento es va comprometre a invertir en ferrocarrils 2.362milions d’euros en set anys (2006 – 2012).

69CCN 2.10.2010

anys (2006 – 2012).

� Quan ja se’n porten gairebé cinc anys només n’ha invertit 488 milions d’euros, només un ridícul 20%.

� Perquè sempre es retarden les obres a Catalunya?

(Font: AVUI Societat. Infraestructures 7.05.2010)

Rodalies de BCN pateix un retard de 20 anys respecte a les de Madrid

70CCN 2.10.2010(Font: El Periódico de Catalunya. Gran Barcelona. La millora de les infraestructures 6.09.2009)

El traspàs “històric” de Rodalia - Renfe

� El Ministerio de Fomento notransfereix els trens, ni les vies, ni les estacions, ni les instal·lacions ferroviàries.

� La Generalitat ha assumit les

71CCN 2.10.2010

� La Generalitat ha assumit les grans competències dels:horaris, preus, informació i neteja.

� Pot proclamar sancions i establir serveis mínims en cas de vaga.

(Font: EL PUNT Punt de Vista. L’Encaix 3.01.2010 i La galeria 16.01.2010)

Mentre se signaven els traspassos, Renfe feia saber les tarifes per l’any següent amb un augment del 6% , decidit a Madrid.

Discriminació d’alta velocitat

Tram km Preu billet € Cost 100 km % + carBarcelona - Madrid 621 124,30 20,02

Valladolid - Madrid 178 32,50 18,26 10%

Màlaga - Madrid 498 78,60 15,78 27%

72CCN 2.10.2010

Quan direm prou?

Màlaga - Madrid 498 78,60 15,78 27%

Sevilla - Madrid 471 67,10 14,25 41%(Emili Valdero, TantxTant, AVUI 19.12.2008 i Antonio Carmona, Renfe Catalunya, AVUI 22.12.2008)

►► 1.251 milions d’euros serien els beneficis de l’inexistent TGV Madrid-Barcelona-França, 2.036 milions d’euros el dèficit de la línea Madrid-Sevilla.

(Font: Cercle d’Estudis Sobiranistes)

L’AVE a la T-1 continua en un calaix mentre que a Madrid avança a la T-4

� Els accessos ferroviaris a la flamant T-1 de l’aeroport del Prat de Llobregat, bé semblen un malalt crònic i greu.

� La nova línia de Rodalia es va adjudicar al març, desprès de quatre anys de bloqueig al Ministerio de Fomento. Però va ser un goig sense alegria, perquè la tisorada en les infraestructures ha ajornat

73CCN 2.10.2010

sense alegria, perquè la tisorada en les infraestructures ha ajornat l’inici de les obres almenys una any.

� Pitjor està l’enllaç de l’AVE fins a la gran terminal. L’últim estudi, en aquest cas de viabilitat, anunciat solemnement per José Blanco a Barcelona el novembre de 2009, fa mesos que està acabat, però es manté inèdit en un calaix .

� Mentrestant, a Madrid, el pla bessó cap a la T-4 de Barajas avança amb fermesa. Es farà per la via ràpida de modificar el mateix projecte, amb unes obres que s’acaben aquest any.

(Font: El Periódico Notícies Barcelona 17.09.2010)

El preu català de l’AVE

� L’AVE de Madrid a Barcelona és quasi un 20% més car per quilòmetre, que l’AVE de Madrid a Sevilla.

� El més indignant, és que, l’encariment només es produeix en el tram que l’AVE passa per Catalunya. Entre Lleida i Barcelona costa un 78% més per km, entre Tarragona i Barcelona costa un 113% més.

74CCN 2.10.2010

78% més per km, entre Tarragona i Barcelona costa un 113% més.

� En canvi entre Madrid i Saragossa costa el mateix preu per km que entre Madrid i Sevilla. Entre Saragossa i Lleida s’aplica el preu espanyol, ja que només hi ha un increment d’un 4%.

� La tarifa es dispara tan bon punt el tren entra en terra catalana . Els 105 km de Barcelona a Tarragona costen gairebé el mateix, que els 233 km de Madrid a Calatayud. I els 170 km de Barcelona a Lleida costen el mateix, que els 330 km de Saragossa a Madrid.

(Font: AVUI Bústia. Carta del dia. Jordi Morros 4.04.2009)

Aeroport de Barcelona

� L’Aeroport del Prat té una demanda directa anual no atesa de més de 700.000 passatgers intercontinentals.

� Segons el director de l’Aeroport la demanda no atesa és de:

75CCN 2.10.2010

200.000 passatgers amb l’Àsia, 200.000 més amb els Estats Units i

300.000 amb Llatinoamèrica.

� Són Buenos Aires, Nova York, Tòquio, Los Angeles i Sao Paulo les ciutats on més passatgers es queden sense poder connectar de manera directa amb Barcelona.

� Perquè AENA no dona resposta a aquesta necessitat?

(Font: AVUI. Economia 12.01.2010)

AENA un model ineficient

� Dels 48 aeroports espanyols, només 39 han tingut pèrdues al 2008. En total acumulen un deute de 10.480 milions d’euros.Només l’aeroport de Madrid-Barajas té 300 milions de pèrdues de resultat operatiu i 6.097 milions d’euros de deute.

76CCN 2.10.2010

Va ser l’operador aeroportuari que més diners va perdre al 2008

� AENA té una plantilla de 2.300 controladors aeris que cobren uns 334.000 euros de sou mitjà. Són els sous més alts del la UE però amb la productivitat més baixa

� Només Romania i Espanya tenen la gestió aeroportuària de forma centralitzada . A nivell mundial s’aplica la gestió individualitzada.

(Font: Expansión. Economia 12 - 13.01.2010 i AVUI Economia 17.01.2010)

Els acords bilaterals limiten els vols del Prat

� Fins als anys vuitanta quasi tots els acords bilaterals que Espanya va signar amb els països que no pertanyen a la Unió Europea, només consideraven com a destí l’aeroport de Madrid-Barajas i a Iberia com a companyia de vols intercontinentals.

� Espanya té signats més de 80 acords bilaterals, segons dades del

77CCN 2.10.2010

� Espanya té signats més de 80 acords bilaterals, segons dades del Ministerio de Fomento i AENA.

D’aquests, Barcelona està exclosa de 21 països, inclosa en 45 i com a possible en 14.

� Entre els exclosos hi ha la República Dominicana, Uruguai, Líban, Filipines, Toronto, Mèxic, Bangkok, Kuala Lumpur, diferents països de l’Àfrica i diverses ciutats dels Estats Units.

(Font: EL País, 09.06.2009)

50 anys d’escanyament premeditat

Amèrica Àfrica Àsia EuropaBolivia, 1974 Costa d'Ivori, 1976 Corea, 1989 Croàcia, 1997Canadà, 1988 Gabon, 1976 Índia, 1987 URSS, 1976Costa Rica, 1979 Guinea Equatorial, 1971 Iran, 1996El Salvador, 1997 Kenya, 1981 Iraq, 1980Guatemala, 1971 Mali, 1990 Japó, 1980Mèxic, 1978 Nigèria, 1975 Kuwait, 1979

78CCN 2.10.2010 (Font: Cercle d’Estudis Sobiranistes, L’estat espanyol contra Catalunya: la prohibició d’ús dels aeroports catalans en els Convenis Internacionals acordats per l’estat espanyol 19.02.2008)

Els Convenis sobre Transport Aeri signats entre 1954 i 1993 imposenl’aeroport de Madrid com a l’únic on poden aterrar i enlairar-se els avions

Mèxic, 1978 Nigèria, 1975 Kuwait, 1979Perú, 1954 Sierra Leone, 1976 Malàisia, 1993R. Dominicana, 1968 Paksistan, 1979Uruguai, 1979 Síria, 1979Xile, 1974 Tailàndia, 1979EEUU, 1973 (Miami i San Juan de Puerto Rico) Obligatorietat en l'ús de l'aeroport de Madrid

Comparativa d’inversions

� La nova terminal T-4 de l’aeroport de Madrid-Barajas, inaugurada l’any 2006, va costar 6.200 milions d’euros. Per contra la nova terminal T-1 de l’aeroport de Barcelona-El Prat ha costat 1.258 milions d’euros.

Aquesta nova terminal de Barcelona ha costat únicament el doble

79CCN 2.10.2010

Aquesta nova terminal de Barcelona ha costat únicament el doble que una nova estació de tren a Madrid, l’estació del Sol, inaugurada també l’any 2006 i que ha costat 570 milions d’euros.

� AENA ha pagat l’aïllament acústic de 13.600 habitatges en 12 municipis al voltant de Barajas, però no n’ha pagat cap al voltant de l’aeroport del Prat de Llobregat.

� Del 1992 al 2000 la inversió a l’aeroport de Barajas multiplica per sis l’esmerçada a l’aeroport del Prat.

(Font: Cercle d’Estudis Sobiranistes (CES) - Xifres que fan pensar)

El Port de Barcelona molt discriminat

� El port encara el final de la seva ampliació, sense l’accés ferroviari.

� La terminal del Moll Prat obrirà el 2012 sense poder exportar els contenidors per tren, d’amplada europea.

80CCN 2.10.2010

� Una obra vital per la competitivitat i el creixement de l’economia catalana porta anys de planificacions i retards. Amb l’excusa de que el projecte no està llest, el Ministerio de Fomento no ha inclòs els accessos ferroviaris i viaris del port de Barcelona en el pla extraordinari d’infraestructures de finançament pública – privada, que acaba d’anunciar per import de 17.000 milions d’euros.

� Perquè sempre aquests retards en tots les obres cat alanes?

(Font: EL PAIS Catalunya Barcelona 29.08.2010)

Per segons què i per qui, de diners no en falten

� El negoci d’Aerolínies Argentines

Espanya va perdre més de 2.100 milions d’euros entre 1991 i 2001 amb la presa de control d’Aerolínies Argentinas a través d’Iberia i la Societat Estatal de Participacions Industrial (SEPI).

81CCN 2.10.2010

Societat Estatal de Participacions Industrial (SEPI).

� Què hi guanya Espanya deixant 9.800 milions d’euros a Grècia?

Els ministres d’Economia i Finances de la zona euro van aprovar en una reunió extraordinària l’activació del pla de rescat de Grècia.Les contribucions de cada Estat al programa es faran en funció de la seva participació en el capital del Banc Central Europeu (BCE). Espanya aportarà el 12,24% del total, o sigui 9.792 milions.

(Font: Cinco Días. Empresas, 8.04.2010 i El Periódico. Economia 3.05.2010)

Un matrimoni català paga enguany un 15% més en IRPF que un de madrileny

� A Madrid s’estalvien 444 €per la rebaixa de la tarifa autonòmica de l’impost i la deducció de la guarderia.

82CCN 2.10.2010

deducció de la guarderia.

� La comparativa està feta en base a un matrimoni amb dos fills i una renda mitjana inferior a 43.000 euros.

� L’escletxa impositiva de l’Estat varia en 1.000 euros.

(Font: AVUI Economia 26.02.2009)

Les rendes altes catalanes tributaran fins al 12% més que les de Madrid

� El tipus màxim de l’IRPF arribarà al 47%, mentre que a la comunitat madrilenya serà del 42%.

� L’impost de transmissions pujarà del 7% al 8% a partir de l’1 de juliol, mentre que a Madrid es mantindrà en el 7%.

83CCN 2.10.2010

juliol, mentre que a Madrid es mantindrà en el 7%.

(Font: El Periódico Economia 6.06.2010)

Llei de Dependència

� Andalusia tè 8,1 milions d’habitants i Catalunya

84CCN 2.10.2010

(Font: El Economista. Economia 24.07.2009)

d’habitants i Catalunya en tè 7,3 milions. (Font: INE a 1 de juliol del 2009)

� Per què aquesta diferència tant gran?

20.000 joves catalans sense ajuda

� Quasi 39.000 joves catalans han demanat des de gener del 2008 la renda bàsicad’emancipació , la ajuda al lloguer de 210 euros mensuals que dona el Ministerio de la Vivienda.

85CCN 2.10.2010 (Font: El País. Catalunya 12.08.2009)

Ministerio de la Vivienda.

� Fins ara només 18.989 catalans o sigui el 48%dels demandants catalans ho han obtingut en front del 66% dels joves d’altres comunitats autònomes.

(Hi tenen dret els joves d’entre 22 i 30 anys que ingressin menys de 22.000 euros a l’any).

Els que menys

Espanya: país de funcionaris

� A l’Estat espanyol ja hi han més de 3 milions de funcionaris.

� Equival al 10,2% del PIB i costen 2.400 euros anuals a cada habitant.

86CCN 2.10.2010

� 150.000 no fan res perquè tenen les competències transferides com els dels ministeris de Sanitat, Cultura, Ensenyament i Igualtat.

(Font: AVUI 1.08.2008)

� Un funcionari del Estat costa quasi el doble que un del sector privat. L’any 2009 són 50.000 € enfront 28.800 €

(Font: La Gaceta de los Negocios 4.10.2008)(Font: AVUI Economia 23.08.2009)

Cost dels funcionaris

� Els funcionaris costen 6.056 €anuals a cada família.

Es el resultat de la suma: 1.938 € Administració Central

87CCN 2.10.2010

1.938 € Administració Central 3.075 € Autonomies i 1.043 € Ajuntaments.

� Catalunya, País Valencià i les Illes Balears son els que en tenen menys.

(Font: Expansión. Función Pública 15.01.2010)

El PER: amb % d’atur més alt d’Europa

� Només a Espanya pot passar que hi hagi oficialment 95.101 aturats en el sector agrícola en les 52 províncies i que els perceptors del SEA (Subsidio de Eventuales Agrarios), que només aplica a 10 províncies, siguin 158.548 persones .

88CCN 2.10.2010

persones .

� El 83,3% dels beneficiaris va acreditar el dret a cobrar amb menys de set jornades mensuals.

� Un consell: empadronis en qualsevol de les vuit províncies andaluses o en les dues d’extremenyes.

(Font: El Economista. Economia. El PER que no cesa 18.08.2009)

L’Espanya captiva i subsidiada

� El PER – AEPSA és una prestació de subsidi de 401,67 € al mes per els treballadors agraris amb residència a Andalusia o Extremadura. El subsidi dura 6 mesos per els menors de 52 anys i 10 mesos per els majors d’aquesta edat.

89CCN 2.10.2010

� Por poder-lo cobrar s’han de justificar un mínim de jornades a l’any, les peonades. Una peonada representa 7,5 hores de treball. Les peonades es justifiques amb un document signat per l’empresari o per l’alcalde del municipi.

� El passat 19 de març, el govern de Zapatero va aprovar la reduccióde 35 a 20 en el nombre mínim de peonades anuals necessàries per cobrar el subsidi agrari.

(Font: AVUI Economia TantxTant 23.04.2010)

L’Espanya captiva i subsidiada

� Aquesta mesura beneficiarà uns 550.000 treballadors.

� Un treballador de més de 52 anys només justificant 150h de feina a l’any (20 peonades) cobrarà 4.016,70 € (10 mesos de subsidi).

90CCN 2.10.2010

� Al llarg dels anys, s’han anat descobrint molts casos de peonades falses en les quals alcaldes – en municipis governats pel PSOE –signaven més peonades de les realment treballades.

� Això és un exemple clar de vot captiu i de l’Espanya subsidiadaque viu de l’espoli fiscal de Catalunya.

(Font: AVUI Economia TantxTant 23.04.2010)

Dades sorprenents

� L’Estat espanyol es permet injectar 9.000 milions d’euros a Caja Castilla-La Mancha, que havia donat cobertura a l‘especulació immobiliària i aquesta, veiem que automàticament assigna recursos a finançar un equip

91CCN 2.10.2010

automàticament assigna recursos a finançar un equip de handbol d’elit com és el Ciudad Real.

� L’aeroport fantasma de Ciudad Real. Obra faraònica de 1.100 milions d’euros per a 3 vols setmanals i una mitjana 120 passatgers al dia.

(Font: AVUI Política 7.03.2009)(Font: Especial Época 27.02 – 5.03.2009)

Dades sorprenents

� Andalusia es permet comprar i regalar 173.500 ordinadors nous per a les seves escoles quan Catalunya s’ha de limitar a 55.085 i amb el sistema de copagament .

92CCN 2.10.2010

(Font: Expansión – Digitech, El portátil del cole divide a España 24.09.2010)

� A mitjans del mes de març, el govern espanyol acordava amb l’andalús liquidar el conegut com a deute històric – un concepte esotèric que els dos governs van acordar que pujava més de 1.200 milions d’euros – de l’Estat amb Andalusia, tot complint escrupolosament el termini que fixa l’Estatut andalús.

(Font: Carretero. Retrat d’un metge que fa política. Acontravent 2010)

Diners dels contribuents malbaratats

� Oriol Amat denuncia que la mala gestió pública i la corrupció estan darrere del dèficit que tenalla Espanya. Dos exemples:

1. L’ajuntament de Torrejón de Ardoz (Madrid), va decidir qualificar d’inversió prioritària, mereixedora dels diners del fons d’inversió local,

93CCN 2.10.2010

d’inversió prioritària, mereixedora dels diners del fons d’inversió local, Pla E, la construcció, dins del projecte Parc Europeu, d’una rèplica de la porta de Brandenburg .

2. Ecologistas en Acción, ha denunciat la construcció de la nova plaça de braus coberta de Villarubia de los Ojos (Ciudad Real), amb diners públics, Plan E. També la plaça de braus de Torija (Guadalajara) amb capacitat per 3.000 persones i el poble 1.200 habitants.

(Font: AVUI Economia. Mar Jiménez 23.05.2010 Público Actualidad 26.08.2010 i Racó Català 30.08.2010)

Frau energètic

� En menys de tres anys la tarifa de la llum ha pujat un 26% cosa que significa un llast insuportable per a la competitivitat de les empreses i un onerós dispendi per a les depauperades arques familiars.

Estem pagant una política catastròfica , que arrenca amb la

94CCN 2.10.2010

� Estem pagant una política catastròfica , que arrenca amb la moratòria nuclear, la multimilionària factura de la qual abonarem durant dècades; segueix amb la dilapidació dels subsidis del carbó, i acaba amb les enormes primes a les energies renovables.

� Aquestes últimes impliquen un robatori massiu als contribuents i han acabat per corrompre el sector fins a extrems inaudits.Pitjor no pot estar governada la indústria energètica d’un país.

(Font: AVUI Economia, El Confidencial Econòmic 10.06.2010)

Frau energètic

� Hi ha plantes solars que funcionen de nit , mitjançant el consum de gasoil. Els amos d’horts solars paguen el gasoil a 1 euro i després revenen l’energia produïda a 10 euros. I això després d’haver-se embutxacat 7.000 milions en primes només al 2009.

95CCN 2.10.2010 (Font: AVUI Economia, El Confidencial Econòmic 10.06.2010 i El Mundo, Economía y Empresas 30.05.2010)

El frau solar costa 800

milions d’euros

Energies caríssimes

� Des que va guanyar les primeres eleccions, Rodríguez Zapatero va apostar per les energies verdes o no contaminants, és a dir, l’eòlica dels molinets de vent i les plaques solars. L’única problema és que la primera costa el doble que la nuclear i la segona, deu vegades més. És a dir son caríssimes .

96CCN 2.10.2010

segona, deu vegades més. És a dir son caríssimes .

� Paradoxalment, l’aposta per les energies renovables del govern Zapatero ha vingut acompanyada d’una riuada de subvencions al carbó, probablement la font energètica més contaminant. Sumen ni més ni menys que 1.500 milions d’euros, cosa que suposa que cada miner costa als contribuents 255.000 euros. En resum, un disbarat econòmic i una contradicció flagrant.

(Font: AVUI Economia, El Confidencial Econòmic 25.06.2010)

Renault Valladolid 1 Nissan Barcelona 0

� El President del Govern espanyol Sr. Zapatero anunciava el passat 7 d’octubre del 2009 una inversió de 500 milions d’euros a la planta de Valladolid de Renault.

� Fa un any el Ministre d’Industria va anar a

97CCN 2.10.2010

� Vist en la perspectiva que dona un any de temps, hom conclou que una vegada més Espanya ha aplicat les polítiques d’Estat a favor dels “seus ”, de la comunitat de Castella-Lleó, i sense tenir en compte Catalunya i els seus ciutadans.

(Font: AVUI Diàleg 9.11.2008 i El Periódico de Catalunya. Economia 7.10.2009)

� Fa un any el Ministre d’Industria va anar a Paris a preparar l’acord mentre la planta de Nissan (Grup Renault) de la Zona Franca de Barcelona anunciava la reducció de 1.680llocs de treball i un 43% de la producció.

(Font: El País. Economia 7.10.2009)

L’economia submergida és quasi el 20% del PIB

98CCN 2.10.2010 (Font: El Periódico. Economia. Efectes de la crisi sobre l’ocupació 14.01.2010)

� Danya la competència entre empreses i minva la recaptació d’impostos per part d’Hisenda. Hi ha prop d’un milió de treballadors ocults.

L’empresa familiar catalana fiscalment castigada

� La Generalitat de Catalunya reconeix l’error que ha fet en el canvi de la Llei que regula l’Impost de Successions i Donacions (ISD).

99CCN 2.10.2010

� Aquesta omissió en la norma, que es va aprovar el passat 7 de juliol, castiga a l’empresa familiar catalana ja que no pot acollir-se a les avantatges tributaries de l’estat espanyol.

� Increïble. Es van oblidar de posar el canvi en el esborrany i desprès a les esmenes.

(Font: Expansión - Economía y Política - Fiscalia 15.09.2010)

4.000

Renda i despesa pública en salut per càpita (dòlars, 2006)

Des

pesa

púb

lica

en s

alut

per

càp

ita

NOR LUX

La balança fiscal sanitària

� La despesa sanitària està fortament relacionada amb la renda per càpita del país (vist el gràfic algú està prenent el pèl als catalans).

100CCN 2.10.2010

4.000

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.00020.000 30.000 40.000 50.000 60.000

Des

pesa

púb

lica

en s

alut

per

càp

ita

Renda per càpita

■ POR ■ GRE

■ FIN

■ NOR ■ LUX

■ CAT

■ SUISSA ■ GB

■ ESP

■ ITA

■ SUE

■ IRL ■ ISL

■ FRA

■ DIN ■ AUS ■ ALE

(Font: Carles Boix. El Singular Digital. Opinió. Dades de l’OCDE 6.10.2009)

Per què Catalunya es desvia tant de la mitjana?

La balança fiscal sanitària

� La despesa sanitària mitjana a Espanya (inclosa Catalunya) és superior a la catalana (tenint la renda per càpita un 20% inferior).

� Un 25% del catalans compren assegurança mèdica privada . Això descarrega el sistema públic català de feina i allibera més diners de

101CCN 2.10.2010

descarrega el sistema públic català de feina i allibera més diners de l’erari públic per compartir-los solidàriament amb la resta de l’Estat.

� Resultats: l’any 2007 cada dia van marxar de Catalunya 2 metges.La ràtio europea es de 8,4 infermers per cada 1.000 habitants, la catalana només és de 5,4.

Tenen condicions laborals molt precàries.

(Font: Carles Boix. El Singular Digital. Opinió 6.10.2009 i El Periódico. Societat Salut 1.10.2009)

Balança sanitària del pacients desplaçats

� L’atenció hospitalària de pacients d’altres regions a Catalunya li costa 50milions d’euros al any.

� La resta de costos

102CCN 2.10.2010

� La resta de costos (medicaments, atenció primària, urgències o transport) tampoc es cobreixen, i sumen 12milions d’euros més. S’han d'afegir els 7,5 milions d’euros de la despesa de turistes estrangers.

(Font: El Economista. Economia 24.12.2009)

En total 70 milions d’euros en front dels 23,5 mili ons que es recuperaran

Les llistes d’espera per operar-se es mantenen

Ens ho mereixem?

103CCN 2.10.2010 (Font: AVUI Societat Salut 2.03.2010)

Pròtesi de genoll 25 mesos de llista d’espera al Vallès

104CCN 2.10.2010 (Font: AVUI Societat 12.08.2010)

Les pensions contributives a l’Estat espanyol

� Pensionistes:

A Catalunya són massa baixes

105CCN 2.10.2010 (Font: Expansión, Economía y Política 6.07.2010)

Catalunya 74,4%

� Pensionistes:

Un 25% cobren encara no 500 euros al mes.

Un altre 50% entre 600 i 800 euros

Només un 25% superen els 1.000 euros mensuals

Les pensions discriminen les autonomies amb rendes més altes

� El model actual no té en compte que el poder adquisitiu varia a cada comunitat.

� La prestació mitjana a Catalunya,

106CCN 2.10.2010

� La prestació mitjana a Catalunya, 806 euros al mes, relega la comunitat al vuitè lloc a la taula.

� Crida l’atenció que a Espanya hi ha prop d’un milió de persones amb invalidesa.

(Font: El Periódico. Economia. Efectes de les polítiques redistributives 29.08.2010)

Les Pensions

� Molts catalans poden pensar que una separació d’Espanya podria posar en perill la seva jubilació. Res més lluny de la realitat .

� El sistema espanyol de pensions és de repartiment . Les pensions de cada any es paguen amb les cotitzacions socials a càrrec de les

107CCN 2.10.2010

de cada any es paguen amb les cotitzacions socials a càrrec de les empreses i treballadors d’aquell any.

� No és un sistema acumulatiu, en que el treballador, quan es jubila, recull el que ha anat acumulant any rere any.

� Els treballadors actius són els que financen els pensionistes actuals.

(Font: EL PUNT - L’Econòmic, Focus, Més rics i amb més benestar social 12.09.2010)

Les Pensions

� En una Catalunya independent els jubilats catalans cobrarien més.

� Espanya es caracteritza per tenir un baix percentatge de treballadors per cada pensionista; això equival al fet que hi ha menys treballadors, menys cotitzacions i, per tant, menys ingressos.

108CCN 2.10.2010

menys treballadors, menys cotitzacions i, per tant, menys ingressos.

O sigui menys diners a repartir per cada pensionista.

� Com que Catalunya té un percentatge de treballadors més alt, es cotitza més i hi ha més diners a repartit.

(Font: EL PUNT - L’Econòmic, Focus, Més rics i amb més benestar social 12.09.2010)

Espoliació al sistema de pensions català

Període 2004 – 2007

+ 88.945 milions €, el 23,9% de tot l’Estat, ha pagat Catalunya

109CCN 2.10.2010

- 75.847 milions €, el 20,6%, han rebut els pensionistes catalans

----------------------------------------------

- 13.097 milions €

----------------------------------------------

(Font: Cercle d’Estudis Sobiranistes. Elisenda Paluzie 2009)

Això és la ruïna dels catalans

Dèficit del sistema de Seguretat Social català

Any Ingressos Despeses Saldo % PIB

2004 19.827,1 17.046,6 -2.781,1 -1,76

2005 21.341,7 18.288,5 -3.053,2 -1,81

Catalunya

Flux monetari, en milions d’euros

110CCN 2.10.2010 (Font: Cercle d’Estudis Sobiranistes i el diari AVUI Política 18.06.2009)

2006 23.134,6 19.516,1 -3.618,5 -1,97

2007 24.641,1 20.996,6 -3.644,4 -1,85

2004 83.061,0 82.391,6 -669,4 -0,10

2005 89.289,6 88.226,5 -1.063,0 -0,14

2006 97.008,9 94.814,0 -2.194,9 -0,27

2007 103.542,3 102.969,5 -572,7 -0,07

Catalunya

Resta de l'Estat

L’any 2007 la pensió mitjana hauria

augmentat en 175 euros

mensuals i en 2.450 euros

anuals

El dèficit fiscal de la Seguretat Social Catalana

� El superàvit / dèficit català ha nodrit el Fons de Reserva estatal.

12.000

14.000

111CCN 2.10.2010 (Font: Cercle d’Estudis Sobiranistes i el diari AVUI Política 18.06.2009)

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

milions d'euros 2.781 3.053 3.619 3.644 13.097

2004 2005 2006 2007 Acumulat

I això només

en quatre anys !!!

Aportacions al Fons de reserva espanyol

Els espanyols que son 38,5 milions

d’habitants només aporten 4.500 M €

7,1 milions

Període 2004 - 2007

Espanya 25,6%

112CCN 2.10.2010 (Font: Escanyar els pensionistes. Alfons López Tena. AVUI Diàleg 28.06.2009)

7,1 milions de catalans

aportem 13.097 M€

Som nosaltres els que financem unes pensions per els espanyols que ells no poden sostenir

Catalunya 74,4%

25,6%

Resum de l’espoliació els pensionistes

� Amb l’Estat propi aquests 13.097 milions d’euros els repartirem així:

1. Incrementar les pensions de jubilats i vídues un 25%

175 € cada mes, 2.450 € cada any

113CCN 2.10.2010

175 € cada mes, 2.450 € cada any

2. Abaixar les cotitzacions d’empreses i treballadors un 14,7% mantenint les actuals pensions.

3. Nodrir un fons de reserva per cobrir les pensions futures.

(Font: Escanyar els pensionistes. Alfons López Tena. AVUI Diàleg 28.06.2009)

La despesa judicial de l’Estat a Catalunya, 12 anys estancada

114CCN 2.10.2010

� La despesa per ciutadà en matèria de justícia és de 86 euros l’any, dels quals 71 els aporta la Generalitat i els 15 restants el govern central. Els funcionaris encara depenen del govern central.

(Font: AVUI Societat. Jordi Panvella 24.09.2009)

Catalunya, també discriminada en justícia

� Està a la cua de l’Estat espanyol amb 7,9 jutges per cada 100.000 habitants, segons informe del Consell General del Poder Judicial.

� Astúries té 13,5 jutges en actiu per cada 100.000 habitants, fet que la situa com la CCAA espanyola amb major proporció, seguida de

115CCN 2.10.2010 (Font: Nació Digital. Redacció Barcelona. Política, 14.04.2010)

la situa com la CCAA espanyola amb major proporció, seguida de Cantàbria (12,2), Castella i Lleó (10,8), i Galícia (10,7).

� En la banda oposada, es troben Castella-la Manxa (8); Múrcia (8,4); el País Basc (8,5), i Extremadura (8,6).

� La mitjana estatal se situa en 9,4 jutges, taxa que superen 9 CCAA, mentre una –Canàries- la iguala i la resta està per sota.

Espoliació oligàrquica

� Equival a totes les empreses que treuen els diners amb preus més alts pels serveis que donen als ciutadans de Catalunya. I a més sense reinvertir amb el nivell que demana la societat. L’antic monopoli de l’Estat se l’han repartit entre els oligarques. No hi ha hagut una liberalització.

116CCN 2.10.2010

� Empreses energètiques : electricitat, gas, petroli...

� Empreses constructores : autopistes de peatges, peatges a l’ombra, pàrquings, depuradores i potabilitzadores d’aigües...

� Empreses financeres : bancs, caixes, asseguradores...

� Empreses de serveis : telefonia, aigües, aeroports, ports, loteries de l’estat espanyol, companyies aèries i de ferrocarrils...

Incompliments escandalosos

117CCN 2.10.2010

� Quan és l’Estat qui no compleix una llei, tot l’edifici jurídic d’una societat se’n ressent. (Lluís Foix. AVUI 13.08.2008)

Llei 6/2006 Finançament de l’Estatut de Catalunya

La sentència del Tribunal Constitucional de España

� Una de les qüestions fonamentals de la sentència del TC ha estat deixar clar la supremacia única del Govern espanyol a l’hora de decidir i actuar davant la ciutadania i les altres administracions de l’Estat, amb la finalitat, teòrica , que aquesta supremacia jurídica ha de ser l’aval per a garantir, aquesta frase tan bonica, de la igualtat dels espanyols davant de la llei.

118CCN 2.10.2010

dels espanyols davant de la llei.

� La veritat fa massa temps que s’ha entossudit a demostrar que no és així, i que el govern espanyol aplica, el seu poder , fent que hi hagi uns pagadors de primera tractats com ciutadans de segona i uns pagadors de segona tractats com a ciutadans de primera.

� És la relació viscuda aquesta darrera generació entre Catalunya i Espanya, i l’origen del nou Estatut com a instrument per a intentar acabar amb les asfíxies econòmiques, amb greuges de serveis i infraestructurals, amb discriminacions lingüístiques i culturals...

(Font: Tribuna.cat Opinió – Política. Carretera interruptus 25.08.2010)

El TC i el finançament

� La sentència del Tribunal Constitucional de España desintegra el nou sistema de finançament aprovat ara fa un any i fulmina, els tres pilars bàsics en què es basa l’Estatut:

1. El principi d’ordinalitat (article 206)

119CCN 2.10.2010

2. La bilateralitat (article 210)

3. L’establiment d’uns mínims d’inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya (disposició addicional tercera)

� La conclusió és que la sentència del TC perpetua l’espoli fiscal.

Ens volen com a contribuents de primera i ciutadans de segona

(Font: AVUI Política Anàlisi 14.07.2010)

Resum de la sentència del Tribunal Constitucional de España

� Catalunya com a nació i la realitat nacional de Catalunya, no tenen eficàcia jurídica.

� Els nostres drets històrics no són ni poden ésser el fonament del nostre autogovern.

120CCN 2.10.2010

� La llengua pròpia de Catalunya no és jurídicament exigible.

� El finançament ha d’harmonitzar-se amb les altres comunitats autònomes.

Qui, amb dos dits de seny, gosaria negar que els ef ectes de la sentència del Tribunal Constitucional de España, só n petits?

(Font: Tribuna.cat Opinió – Política. Donem gràcies a l’Estatut 8.09.2010)

La opinió dels catedràtics

� A l’Estatut es plantejaven tres o quatre qüestions transcendents:

La definició de Catalunya com a nació, la defensa de l’ús públic i privat de la llengua catalana, el blindatge de les competències i la determinació d’algunes pautes que fixessin criteris per al finançament. Aquestes qüestions han estat laminades .

121CCN 2.10.2010

finançament. Aquestes qüestions han estat laminades . (Miguel A. Aparicio)

� La sentència buida de contingut l’Estatut, allà on el té. Totes i cadascuna de les intencions de la reforma quant al reforçament de l’autogovern en perspectiva competencial han estat descavalcades. S’ha tornat, amb sort, a l’Estatut de 1979. (Mercè Barceló)

� La sentència desactiva pràcticament totes les novetats que pretenia introduir l’Estatut en l’àmbit de les competències. (Carles Viver)

(Font: Tribuna.cat Opinió – Política. Laia Bonet beu a galet 10.09.2010)

Espanya, el gran llast

L’atur, el gran problema4,1 milions d’aturats

El dèficit públic, el gran forat10-11% del PIB

Empresa, drama del tancament127.000 negocis destruïts

El deute, l’amenaça callada23.000 milions en pagament

122CCN 2.10.2010 (Font: La Gaceta. Política. Esta es la realidad económica de España 31.12.2009)

127.000 negocis destruïts 23.000 milions en pagament d’interessos pel 2010

La construcció, totxo per terra1,6 milions de cases per vendre

Consum, por a les compres4,1% caiguda del consum privat

Crèdit, la financiació no arriba84% de les Pimes sense crèdit

L’activitat, els últims de la fila-3,6% retrocés del PIB

Espanya és el gran malalt econòmic d’Europa

� El problema de l’eurozona no és Grècia, és Espanya. (Paul Krugman, premi Nobel d’economia)

� El màxim perill per a l’estabilitat europea no és Grècia, sinó Espanya.(Nouriel Roubini, professor d’economia de la NYU i gurú del credit crunch)

123CCN 2.10.2010

(Nouriel Roubini, professor d’economia de la NYU i gurú del credit crunch)

� Espanya comparteix els mateixos problemes estructurals amb Grècia, Portugal i altres socis del UE, tot i que en el cas espanyol són menys greus.(Joaquín Almunia, comissari d’Afers Econòmics i Monetaris de la UE)

� La reacció dels mercats probablement és exagerada, però la raó de fons és que Espanya està fent el ridícul fa temps.(Ramon Adell, catedràtic d’economia de l’empresa de la UB)

(Font: AVUI Economia. Trossos i Editorial 4-5 i 6.02.2010)

Resultats

Els efectes del mal finançament

� Les conselleries quantifiquen el què han hagut de deixar de fer per falta de recursos.

125CCN 2.10.2010

� Moltes polítiques del govern de la Generalitat de Catalunya estan en perill.

� Això afecta greument la qualitat de vida dels catalans.

(Font:: AVUI Política 22.03.2009)

Cohesió social en risc

� El 75% d’usuaris de l’entitat estan a l’atur.

� En quatre mesos han atès 4.500 persones.

126CCN 2.10.2010

� Cada vegada més pobres. Càritas alerta del perill de trencament de la convivència per l’augment de persones que no poden cobrir les necessitats bàsiques.

(Font: AVUI Societat 4.06.2010)

atès 4.500 persones.

La mentalitat espanyola

� A estos catalanes hay que ahogarlos economicamente. (Francisco Franco)

� El futuro económico de Cataluña es un país de albañiles y camareros.

127CCN 2.10.2010

(Felipe González)

� Esto es la prueba de que el sistema funciona (referint-se al dèficit fiscal). (José Luis Rodriguez Zapatero)

� Que vengan cada año estos catalanes a por alpiste. (Alfonso Guerra)

(Font: AVUI; Alfons López Tena 13.10.2008 i EL PUNT Opinió. Biel Ferrer 12.08.2009)

La mentalitat espanyola

� Antes alemana que catalana. (Esperanza Aguirre)

� Nunca, nunca, nunca, seré empleado de “la Caixa”(Manuel Pizarro)

128CCN 2.10.2010

(Manuel Pizarro)

� Les empreses catalanes no tenen el mateix suport que les madrilenyes. (Jordi Pujol)

� Els catalans només ens volen dins d’Espanya per pagar: quan tot va bé, per pagar els luxes del espanyols, i quan va malament, per pagar-los els deutes. (David Casellas)

(Font: EL TEMPS Es revifa el proteccionisme madrileny Nº 1357 del 15.06.2010)

Els Catalans, ciutadans de tercera

� Desprès de conformar una estructura autonòmica basada en el cafè per a tothom entre les comunitats de règim comú i amb el tractament singular que reben les forals, amb el pas dels anys i manin les dretes o manin les esquerres, l’Estat espanyol ha donat per bo, de manera definitiva, que hi hagi tres categories de ciutadans:

129CCN 2.10.2010

Els de primera , que es queden el que generen

Els de segona , que sempre cobren i

Els de tercera , que sempre paguen

(Font: AVUI Economia. TantxTant 17.11.2009)

Increment de diners que obtindrà la Generalitat

amb el nou acord de finançament 2009

Dèficit fiscal de Catalunya

Dèficit públic de la Generalitat

Resultat del nou acord de finançament

130CCN 2.10.2010

Any 2008 0 M€ 18.000 M€* 4.800 M€

Any 2009 2.151 M€ 20.000 M€* 5.000 M€

Any 2010 2.643 M€ - 2.692 M€ 6.400 M€

Any 2011 3.013 M€ - 3.196 M€

Any 2012 3.687 M€ - 4.012 M€

(Font: 3r Congrés Catalanista, Sessió Àmbit d’Economia i Innovació, *Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya 7.11.2009)

Això es un mal indici

Madrid és la gran beneficiada del nou acord de finançament

� Un estudi de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada, de la qual formen part les principals entitats financeres, afirma que la Comunitat de Madrid serà la gran beneficiada del nou model.

131CCN 2.10.2010

Sobre una mitjana equivalent a 100, Madrid pujarà 14,2 punts (passarà dels 95,5 punts que tenia al 2007 als 109,7 actuals).

� Catalunya se situarà lleument per sobre la mitjana 102 ja que amb l’anterior sistema aquest any estaria de manera semblant en uns 99,6 punts.


El creixent dèficit públic de Catalunya

� Catalunya ja te un deute públic de 28.769 milions d’euros a 30 de juny del 2010.

Equival a un 14,7% del PIB

132CCN 2.10.2010

Equival a un 14,7% del PIB i va creixent.

� Moody’s, una de les agències de ràting, va rebaixar un esglaó la qualificació del deute català.També l’agència Fitch l’ha rebaixat de A+ a A.

(Font: La Vanguardia Economía, Las cuentas de las adminstraciones públicas 18.09.2010)

Una pregunta

A qui pertanyen els impostos dels catalans?

� El resultat de l’actual sistema és qüestionable

133CCN 2.10.2010

� El resultat de l’actual sistema és qüestionable

Crea diferències de recursos que són difícilment justificables per diferències de necessitat.

¿Per què un ric que visqui en una comunitat autònoma pobra ha de tenir dret a més prestacions, de mitjana, que un pobre que visqui en una regió rica?

(Font: Funcas. Ignacio Zubiri, catedràtic d’Hisenda Universitat del País Basc. El Periódico, Política 23.06.2009)

Una realitat


� La pobresa a Catalunya

134CCN 2.10.2010

La Creu Roja distribuirà 3.801 tones de menjar a Catalunya, procedent del Programa d’Aliments dels excedents de la UE.

Sembla que la UE ha comptabilitzat 86.700 persones en “ situació devulnerabilitat”, és a dir, que passen gana, a Catalunya.

La UE defineix el llindar pobresa com el 60% de la renda mitjana del país. A Catalunya són 7.470 € anuals (Arrels Fundació 6.11.2008)

(Font: Isabel-Clara Simó. AVUI Diàleg 28.04.2009)

Un fet


� La pobresa a Catalunya

135CCN 2.10.2010

Es consideren pobres aquelles persones que conviuen en una llar amb una renda equivalent disponible al 60% de la renda mitjana.

Segons això la taxa de pobresa a Catalunya l’any 2000 era d’un 18,6% es a dir 1.181.700 persones (5.850 euros/any).

Hi ha més pobres a Catalunya que habitants té Extremadura. (Font: La Vanguardia. Opinión. Carlos Sentis 24.07.2009).

(Font: Informe 2003 de l’Observatori de la Pobresa i l’exclusió social. Caixa Catalunya)

La relació econòmica Catalunya-Espanya s’ha capgirat

� L’estat espanyol fa anys que va trencar el pacte no escrit de la transició segons el qual Barcelona seria la capital econòmica i Madrid, la política.Les dades de l’administració general de l’estat posen de manifest tres circumstàncies que delaten el trencament del pacte.

136CCN 2.10.2010

tres circumstàncies que delaten el trencament del pacte.

(Font: EL TEMPS Portada 15.06.2010)

La relació econòmica Catalunya-Espanya s’ha capgirat

� En primer lloc, l’any 1980, el PIB per capita de Catalunya era 9 punts superior al de Madrid; i el 2006, era la comunitat madrilenya la que avantatjava Catalunya de 18 punts.

137CCN 2.10.2010

� En segon lloc, a principi dels 80, tots dos territoris tenien un nombre semblant de seus de grans empreses, mentre que avui Madrid en té el triple que Catalunya.

� I finalment, Madrid s’ha mantingut des d’aleshores en el doble de Catalunya quan el pes de l’administració pública des de l’any 1980.

(Font: EL TEMPS Portada 15.06.2010)

El declivi industrial de Catalunya

� El 1999 a Catalunya hi havia prop de 55.000 empreses industrials, que representaven el 24% del total de la indústria de l’Estat espanyol.

� Deu any després, la indústria catalana representa poc més del 20%del conjunt d’empreses industrials de l’Estat.

138CCN 2.10.2010

del conjunt d’empreses industrials de l’Estat.

� Durant el període 1999-2009, han desaparegut a Catalunya 9.100empreses industrials pel tancament i deslocalització.

� La Comunitat de Madrid ha vist créixer la seva indústria durant el mateix període en més de 650 empreses, xifra que suposa un increment del 3%.

(Font: AVUI. Emili Valdero. TantxTant, 26.01.2010)

Resultat: una vergonya

� Que encara no tinguem acabada la xarxa de metro de Barcelona, que no tinguem un tren (només mig) d’alta velocitat en el nostre territori (quan a d’altres països ja fa dècades que aquests trens hi circulen), que les xarxes de fibra òptica no arribin a la major part del país, que només puguem conduir des de la nostra capital cap a Europa per una sola autopista que es col·lapsa quan venen quatre

139CCN 2.10.2010

Europa per una sola autopista que es col·lapsa quan venen quatre turistes i per una carretera nacional que es col·lapse encara que no hi hagin turistes, que encara haguem de canviar de via cada cop que els nostres trens han de passar per França o que no tinguem infraestructures per a que les nostres empreses puguin dedicar-se a la investigació i desenvolupament al mateixos nivells que les dels altres països, és una vergonya .

� Impedeix que el nostre potencial de creixement econòmic es realitzi.

(Font: Catalanisme Obert al Segle XXI: L’Economia. Xavier Sala I Martín 17.11.2001)

Resultat: Catalunya s’enfonsa

� El IRR (índex de renda regional en poder de compra per habitant) mitjà per al conjunt de l’Estat és de 100. L’any 2000, Catalunya tenia un IRR de 118; en canvi, l’any 2008, l’IRR va ser de 109. En els darrers 8 anys, el nivell de vida dels catalans s’ha reduït un 7,5% en relació a la mitjana espanyola.

140CCN 2.10.2010

catalans s’ha reduït un 7,5% en relació a la mitjana espanyola. (Font: La inversión pública estatal en las balanzas fiscales regionales. Papeles de Economía Española.

Enero 2009. AVUI 14.05.2009)

� El Global Information Technology Report , que mesura l’activitat innovadora de la UE, diu que ens els últims 10 anys Catalunya ha passat, de la segona posició a la quarta darrera de Madrid, Euskadi i Navarra, precisament la comunitat on el govern ha abocat més recursos i les dues que disposen de concert.

(Font: AVUI Diàleg. Ramon Rovira 30.06.2009)

Resultat: Catalunya s’enfonsa

� La renda dels catalans cau després de “l’anivellament solidari”baixa de la posició 3 a la 11, per sota de Melilla.

� Cau sis posicions al món entre 2003 - 2006 en Índex Competitivitat el IMD World Competitiveness Yearbook publicat a Suïssa.

141CCN 2.10.2010

el IMD World Competitiveness Yearbook publicat a Suïssa.

� Cau en l’Índex de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides entre el 2000 i el 2007 de la posició 14 a la 18, mentre Espanya puja de la 21 a la 13.

(Font: Alfons López Tena. Il·lusió fracassada. AVUI Diàleg 5.10.2008)

Resum

Aquest dèficit fiscal pot col·lapsar les bases de l’Estat de benestar a Catalunya, és a dir, la sanitat, l’ensenyament, les infraestructures i les polítiques

de suport als sectors socials més dèbils

142CCN 2.10.2010

El dèficit fiscal ha començat a limitar seriosament el creixement econòmic català

de suport als sectors socials més dèbils

Li convé a Catalunya pertànyer a Espanya pertànyer a Espanya

Preguntes sobre el dèficit fiscal

� Perquè les transferències de recursos deixen els ciutadans de Catalunya amb una renda per càpita per sota de la dels ciutadans de comunitats que són perceptores netes del fons de compensació interterritorial?

� Quines són les raons dels que defensen la pervivència d’un model

144CCN 2.10.2010

� Quines són les raons dels que defensen la pervivència d’un model que deixa els solidaris per sota dels que reben la solidaritat?

� Perquè no s’inverteix seguin la lògica econòmica ?

No creieu que Catalunya ja ha aportat prou esforç, suor i diners al desenvolupament i a la modernització de l’Estat espanyol?


Preguntes sobre el dèficit fiscal

� Fins quan suportarem pagar en impostos un 40% del nostre PIB?

� Fins quan suportarem rebre un irrisori 30% del nostre PIB en despesa i inversió públiques?

145CCN 2.10.2010

� Haurem d’esperar doncs, que hi hagi més precarietat laboral?

� Més retrocés en qualitat de vida? Més deslocalitzacions?


(Font: Jordi Pons / Ramon Tremosa. L’espoli fiscal. 2004)

Li convé a Catalunya pertànyer a Espanya?

� Després de dècades de detreure cada any el 10% del PIB català sense invertir a Catalunya, s’esfondren els serveis públics que gestiona Espanya i duen la seva E: RENFE, AENA, REE, ENDESA,

Què reben els catalans, a canvi, del seu espoli fis cal?

146CCN 2.10.2010

� La penúria econòmica de la Generalitat, que per a 7,5 milions d’habitants, desprès de 30 anys d’autonomia, només disposa de 39.700 milions d’euros (pressupost 2010)

Escòcia en només 8 anys d’autonomia (2008) i per a 5 milions d’habitants ja disposa de 46.000 milions d’euros. Casi el doble.

És avui Espanya aquell mercat ple d’oportunitats que havia estat sempre?



� Per què Felipe González el 1993 va deixar perdre per a Barcelona la capitalitat del medicament?

� Per què José Maria Aznar va deixar perdre per a Barcelona el 2003 la capitalitat europea del sector alimentari?

147CCN 2.10.2010

� Per què el govern central es va negar a demanar ajuts a la CEE per a finançar la línea 9 del Metro de Barcelona?

� Per què José Luis Rodriguez Zapatero el 2006 no va defensar la nova fàbrica de la Nissan que s’havia de construir a Òdena?

Nissan volia fer una fàbrica nova amb una inversió de 400 milions d’euros.

(Font: Ramon Tremosa. Catalunya serà logística o no serà. 2007 i Francesc Sanuy, El Singular Digital, Economia 24.02.2010)


� Eurodisney . Guillermo de la Dehesa, secretari d’Estat d’Economia en el executiu de Felipe González va aconseguir que la Disneylàndia europea fos francesa abans que catalana pel senzill procediment de denegar la subvenció del govern central a la Generalitat de Catalunya.

148CCN 2.10.2010

Al final van acabar proposant a Disney que instal·lés el parc d’atraccions a qualsevol lloc menys a Catalunya , explica Francesc Sanuy aleshores conseller de Turisme de la Generalitat.

� “El AVE de Barcelona a Valencia, ni lo soñéis mientras mandemos nosotros: llegaríais a un acuerdo con los valencianos y os podrías acabar entendiendo en la lengua y otros temas”. Això li va dir Carlos Aragonés, director del gabinet de la Presidència del Govern i persona de la màxima confiança del president Aznar, a Xavier Trias.

(Font: La Vanguardia, Infraestructuras: situación limite 17.06.2007)


� El port de Barcelona ha duplicat la seva capacitat des de que la Generalitat participa en la seva gestió, però no li arriben els trens per fer moure les mercaderies. Volkwagen ha anunciat que vol convertir Barcelona en la porta d’entrada de les seves fàbriques d’Àsia, ara bé la condició es que hi hagi un tren d’ample europeu fins a la frontera abans del 2011.

149CCN 2.10.2010

hagi un tren d’ample europeu fins a la frontera abans del 2011.El volum de negoci es fabulós però es possible que l’oferta es perdi.

� El nord de Flandes era agrícola no fa gaire i ha experimentat un creixement espectacular gràcies al port d’Anvers. Ara els hi arriben els productes semielaborats de la Xina, els manufactures i els exporten. Tota l’economia de Flandes s’ha disparat gràcies el port i això els hi ha fet augmentat l’autoestima com a comunitat diferenciada.Es el que volen evitar a Catalunya. Ens prefereixen pobres.

(Font: La Vanguardia, Infraestructuras: situación limite 17.06.2007)


� Espanya usa la inversió pública en profit propi i contra Catalunya

� Tampoc a l’hora de comprar empreses és una avantatge pertànyer a Espanya, com s’ha vist en les dues OPES de Gas Natural .

150CCN 2.10.2010

� Cada vegada més, els poders fàctics del país, que encara viuen del negoci d’Espanya i de la venda del país, comencen a ser conscients que el negoci s’acaba i que pot arribar a ser ruïnós.

� Espanya ha fet una modernització sense base industrial. No hi ha sortida a la crisi amb Espanya. Només ens en sortirem amb la independència.


� Les empreses catalanes estan en igualtat de condicions per créixer i competir?

� Algú pot explicar algun avantatge comparatiu de la dependència respecta a la independència?

151CCN 2.10.2010

� El sector públic espanyol no havia tingut mai tant de poder, tributari i regulador, com ara.

La seva capacitat per afavorir o marginar un territori es immensa .

Som la última colònia d’Espanya



� Què passaria si Espanya fos expulsada de la zona euro, a causa de la seva catastròfica situació econòmica?

� Fa pocs dies, l’agència de qualificació creditícia Standard & Poors’s va rebaixar la perspectiva de crèdit del deute públic espanyols d’estable a negativa a causa del seu baix creixement econòmic i

152CCN 2.10.2010

d’estable a negativa a causa del seu baix creixement econòmic i del seu elevadíssim dèficit públic.

� El 15 de desembre, l’agència de qualificació Moody’s feia públic que Espanya lidera l’anomena’t “índex de la misèria ”.

Suma dues variables que indiquen la salut d’una economia:

Índex de la misèria = dèficit públic + taxa d’atur

(Font: EL PUNT Punt de Vista. Opinió 21.12.2009)


Anem a pitjor

153CCN 2.10.2010 (Font: Món Empresarial. Finances. Febrer 2010)


� Problema

Què cal fer quan constates que el teu soci t’enganya sistemàticament i mai compleix ni complirà la seva part del pacte?

154CCN 2.10.2010

� Solució

Convoca junta general d’accionistes, proposa l’escissió de la societat i prescindeix dels que et perjudiquen.

La independència és prosperitat

L’estat ha se ser artífex de benestarl’estat espanyol ha esdevingut artífex de malestar

155CCN 2.10.2010

El projecte espanyol no inclou el benestar dels catalansni el desenvolupament de Catalunya

És viable seguir amb Espanya?amb Espanya?

La reducció del dèficit públic

� Al finalitzar el 2007, els comptes de l’Estat espanyol tenien un superàvit de 12.800 milions d’euros.

� Dos anys desprès, es tancava l’any 2009 amb un dèficit de mes de 120.000 milions d’euros, xifra que equival a l’11,5% del PIB.

157CCN 2.10.2010

120.000 milions d’euros, xifra que equival a l’11,5% del PIB.

� Aquest immens dèficit públic – la diferència entre les despeses i els ingressos – s’ha finançat amb endeutament.

� Per reduir aquest dèficit, Zapatero ha abaixat els sous dels funcionaris, congelat les pensions, suprimit el subsidi per naixement i eliminat el cobrament retroactiu de les prestacions de la llei de dependència .

(Font: AVUI Economia. TantxTant . Emili Valdero 27.05.2010)


� La principal causa del dèficit públic no és que els sous dels funcionaris i les pensions siguin molt alts, sinó en que la dimensió de l’Estat espanyol és excessiva .

No té cap sentit l’existència del ministeri de Sanitat (2.850 milions

158CCN 2.10.2010

� No té cap sentit l’existència del ministeri de Sanitat (2.850 milions d’euros de pressupost anual, un cop descomptats els sous dels funcionaris). El de Cultura (1.200 milions) i el de Vivenda (1.500 milions), quan aquestes competències són exclusives de les comunitats autònomes, ni tampoc el d’Igualtat (120 milions).

Només amb la supressió d’aquests quatre ministeris es podrien estalviar més de 5.670 milions d’euros a l’ any .

(Font: AVUI. Economia. TantxTant 14.06.2010)


� Han passat a dèficits astronòmics perquè han llençat els diners (AVE’s no rendibles, milers de quilòmetres d’autovia on no passa ningú, Plan E per fer “posar tones d’asfalt”, ajudar a la gran banca “els seus amics”...).

159CCN 2.10.2010

� Mentrestant s’han oblidat de finançar la PIME, de fer les infraestructures necessàries a Catalunya per impulsar la competitivitat a nivell global (tren de mercaderies, autovies, rodalies, aeroport internacional...), i inversions reals en R+D+i.

� Ara la Generalitat, passa per davant d’Espanya apujant més els impostos, per si no en teníem prou amb tot l’espoli fiscal...

(Font: Servei de Comunicació i Premsa del CCN 30.05.2010)

Espanya cau fins al lloc 42 del rànquing mundial de competitivitat

� Puerto Rico, Xipre, Polònia, Tailàndia, la República Txeca, Israel i fins a 36 països més són més competitius que l’estat espanyol, segons el rànquing que anualment

160CCN 2.10.2010

rànquing que anualment elabora el Fòrum Econòmic Mundial (FEM).

� L’estat espanyol cau nou posicions, ja que abandona el lloc 33 que ocupava el 2009 i ara se situa a la 42a posició.

� Volem continuar així?

(Font: AVUI Economia 10.09.2010)

Imaginin que Catalunya fos un Estat independent

� Hem de tenir en compte els tres elements següents:

1. La Generalitat tenia el 2009 un dèficit públic de 5.200 milions

161CCN 2.10.2010

2. Catalunya pateix un espoli fiscal d’uns 21.000 milions d’euros anuals. (La diferència entre els impostos que paguem i el que l’estat espanyol gasta a Catalunya).

3. Una part del dèficit públic espanyol del 2009 és imputable a Catalunya, atès que l’Estat hi ha realitzat una sèrie de despeses (pagaments de subsidis d’atur, pensions, inversió pública, etc.) que, en cas de ser independents, les hauria de fer la Generalitat.


Imaginin que Catalunya fos un Estat independent

� Catalunya té el 15,9% de la població total de l’Estat. Per tant, és lògic imputar un 15,9% del dèficit públic estatal a Catalunya, cosa que dona uns 19.000 milions d’euros.

Així doncs, si Catalunya fos uns Estat independent, hauria tancat

162CCN 2.10.2010

� Així doncs, si Catalunya fos uns Estat independent, hauria tancat l’any amb un dèficit públic de només 3.200 milions d’euros.(5.200 de dèficit propi més 19.000 de la part del dèficit estatal que li pertoca, menys 21.000 d’espoli fiscal).

� Aquesta xifra equival a un 1,5% del PIB català i que situaria Catalunya com a tercer país de la UE amb menys dèficit públic .És clar que, amb la independència no s’haurien hagut d’abaixar els sous dels funcionaris ni congelar les pensions.


Resum

� No hi ha sortida a la crisi amb EspanyaS’ha fet una modernització sense base industrial

Només ens en sortirem amb la independència

163CCN 2.10.2010

� Catalunya pot sortir de la crisi pel tema productiu, com AlemanyaAmb Espanya, no Podríem anar de la mà d’Alemanya

Avantatges de tenir Estat PropiEstat Propi

Constitucions i altres Drets de Catalunya

� Fins al 1714 els monarques castellans havien de jurar les nostres constitucions quan

165CCN 2.10.2010

nostres constitucions quan posaven els peus a Catalunya.

� Un Borbó ens les va prendre a sang i foc.

(Portada Constitucions Catalanes de l’any 1702)

Expansió per la Mediterrània

La Corona Catalano-Aragonesa al segle XV

166CCN 2.10.2010

� Fins al segle XVIII, Catalunya tenia cònsols pel món i el seu dret comercial era respectat i seguit a tota la Mediterrània.

� El Borbó va acabar també amb els nostres consolats.

Preguntes històriques

� Catalunya ha tingut durant més segles “estructures d’estat”que no pas estructures provincials. Per què no hauríem de TORNAR A SER un estat?

167CCN 2.10.2010

� La paraula “província” ve del verb llatí “vincere” (vèncer). Per què hauríem de continuar sent un país vençut?

� Ens van reduir a província fa tres cents anys, però la violència de les armes ha de ser imprescriptible.Per què no demanen perdó, els Borbons actuals?

Reflexions

José Montilla és el 128è president de la Generalitat de Catalunya

168CCN 2.10.2010

Ja ens han robat l’orgull del passat

Ens deixarem robar també el benestar del futur ?

Polítiques pròpies d’un Estat

� Fiscals i econòmiques� Educatives i d’investigació� Sanitàries i socials� Culturals i esportives

169CCN 2.10.2010

Culturals i esportives� Seguretat i diplomàtiques� Justícia� ...

No podem deixar en mans d’altres, en aquest cas de l’Estat espanyol, aspectes tan importants per el

nostre desenvolupament i la nostre competitivitat

Avantatges d’un Estat propi

� Tenir Estat et fa mereixedor del respecte internacional.

� Disposarem d’un seient a les Nacions Unides. Tindrem un comissari europeu. I un lloc al Banc Central Europeu. I també un lloc al consell de ministres de la UE. I ens tocarà durant sis mesos,

170CCN 2.10.2010

lloc al consell de ministres de la UE. I ens tocarà durant sis mesos, de tant en tant, la presidència de torn de la UE i el nostre president participarà els consells de ministres europeus. I a la OTAN.

� Amb un Estat propi aconseguirem dues coses:

- Augmentar la nostra qualitat de vida- Les perspectives de futur seran més positivesi optimistes.

(Font: Josep-Lluís Carod Rovira. 2014 Que parli el poble català. 2008)


� Podrem reforçar la cultura de l’interès nacional

� Defensarem el nostre mercat per sobre de les decisions polítiques

� Disposarem de més facilitats per establir aliances europees i

171CCN 2.10.2010

� Disposarem de més facilitats per establir aliances europees i globals de cooperació.

� Podrem formar part i compartir interessos amb les regions més dinàmiques del món.

� Reactivarem les alternatives de canvi en lespersones i no en les superestructures.

� La creativitat és desenvolupa millor en llibertat


� Podrem impulsar el sistema català de valors : treball, esforç, estalvi, risc, iniciativa, l’esperit emprenedor i la innovació.

� Ens permetrà impulsar millor la llibertat de mercat, la lliure competència i la productivitat.

172CCN 2.10.2010

� Ens podrem convertir en un país emergent a l’economia global

� Desenvoluparem una política industrial pròpia invertint en activitats productives i respectuoses amb el medi ambient:

R+D (al voltant del 4% del PIB per estar al capdavant dels països innovadors), formació, ciència i tecnologia, finançament, ajuts a la exportació, impulsar les sinergies entre empreses...


� Tindrem la funció de recaptar, gestionar i distribuir els nostres propisrecursos (impostos, taxes...)

� Farem un pla d’acció estratègic general per Catalunya a 10 anys

173CCN 2.10.2010

� Podrem fer inversions reals en serveis sanitaris i socials, hospitals, transports, ports, aeroports, ensenyament i universitats, pensions...

� Implantarem una administració més simple, ràpida i propera a les empreses i als ciutadans.

� Impulsarem una Justícia eficient i eficaç

� Podrem exercir un control estricte sobre la immigració, segons necessitats i demanda.


� Impulsarem el creixement de les nostres millors PIMES perquè esdevinguin realment importants empreses multinacionals.

� Facilitarem la implantació de noves empreses per enfortir el teixit empresarial. Les empreses catalanes tindran un govern a favor.

174CCN 2.10.2010

� Ens convertirem en la porta d’ÀsiaÀsia serà la principal fabrica del món i com què l’Europa de l’euro serà el principal mercat comprador, la mar Mediterrània esdevindrà un dels principals corredors de comerç marítim mundial.

Invertirem en la façana marítima per esdevenir la zona amb més potencial logístic del món, tant a nivell portuari, com aeroportuari i també de transformació de semielaborats (com Flandes)

La logística: el petroli de la Catalunya del segle XXI

� Com més logístics més lliures . No hi ha cap ciutat d’Europa que tingui el port, de càrrega i creuers, l’aeroport i un polígon industrial com el de la Zona Franca amb 60.000 treballadors, tant junts.

� El Prat podria ser el primer aeroport de càrrega d’Europa només construint una quarta pista dins el mar per poder treballar les 24h.

175CCN 2.10.2010

construint una quarta pista dins el mar per poder treballar les 24h.

� Creuers. Ser el primer port del món. L’any passat van venir dos milions de turistes, dels quals 500.000 eren americans que van fer una despesa mitjana de 300 euros al dia.

(Font: Catalunya serà logística o no serà. Ramon Tremosa. SFC 28.10.2009)

La logística: el petroli de la Catalunya del segle XXI

� Tarragona es l’altre gran zona logística de Catalunya. En un radi curt disposa del port, l’aeroport de Reus, l’AVE, la petroquímica, i la part turística. Tot això amb un gran potencial de creixement.

� Sector químic . És el sector més important de la indústria catalana. Tarragona té el complex petroquímic més gran del sud d’Europa.

176CCN 2.10.2010

Tarragona té el complex petroquímic més gran del sud d’Europa.

� Milions de turistes visiten Tarragona cada any. La Tàrraco Imperial Patrimoni de la Humanitat, la Costa Daurada, Port Aventura, ...

La independència es negoci

� Poder elevar el nivell econòmic propi de cada català i de Catalunya sencera, recaptant menys impostos.

� Cada un dels catalans podrà disposar de més diners pel seu treball

177CCN 2.10.2010

� La millora del benestar i dels serveis de sanitat, socials, pensions, transports, cultura i ensenyament, esportius,...

� Gaudir de llibertat per a:

decidir el nostre futura la nostra manera i

a la nostra mida.


Dades Econòmiques Catalunya 2009

� Extensió: 31.895 km2

� Població: 7.379.502 habitants� Llars: 2,7 milions� PIB: 206.966 milions d’euros, a preus corrents� PIB per habitant: 28.046 euros

178CCN 2.10.2010

� PIB per habitant: 28.046 euros � Exportacions: un 33% del PIB

L’any 1990 hi havia 5.000 empreses exportadores i en canvi l’any 2009 ja ni ha 37.000

� Total empreses Catalanes: 629.362

Indústria 48.510Construcció 106.410 Serveis 474.442

(Font: Idescat. Institut d’Estadística de Catalunya )

Tipus d’empresa Catalana

� El 93,5% són petites empreses

Tipus d'empreses

Assalariats Total %

179CCN 2.10.2010 (Font: Idescat i ACC10)

Agricultura 2% Industria 25%Construcció 9% Serveis 64%

Sectors

d'empresesAutònoms 1 339.942 54,0%Micro 1 - 9 248.727 39,5%Petita 10 - 49 32.351 5,1%Mitjana 50 - 199 6.014 1,0%Gran > 200 2.328 0,4%Total CAT 2009 629.362 100%

Dades Econòmiques de Catalunya 2008

� Catalunya concentra el 70% de la inversió japonesa, el 60% de la nord-americana i el 46% de la britànica.

� En un radi curt, Barcelona disposa d’una dotzena d’universitats i de importants infraestructures tecnològiques com el supercomputador Marenostrum i el laboratori de llum del sincrotró. És l’única ciutat

180CCN 2.10.2010

Marenostrum i el laboratori de llum del sincrotró. És l’única ciutat que te dues escoles de negoci, entre les primeres 10 del món.

� Som la primera regió agroalimentària de tot Europa

� Societat civil : tenim 43.000 fundacions, 4.500 cooperatives, 7.000 entitats culturals, 1.800 societats anònimes laborals i fins a 700.000 persones que participen en tasques de voluntariat.

� Xarxa hospitalària amb 215 hospitals i 31.000 metges

(Font: Josep-Lluís Carod Rovira. 2014 Que parli el poble català. 2008)

Com és Catalunya?

� Catalunya (7,3 milions d’habitants)

Tenim una reconeguda tradició industrial i comercial de segles

Som un pol turístic de primer ordre mundial

181CCN 2.10.2010

Som un pol turístic de primer ordre mundial

Tenim història, cultura, capacitat d’innovació, esperit de treball, grans escoles de negocis, i una economia molt diversificada.

Què volem ser els propers 5-10 anys? La resposta depèn de nosaltres, no d’Espanya.

Només ens cal un Estat propi que lideri el canvi

Les Megaregions

� Les Megaregions son les noves unitats naturals de creixement que agrupen i que comprenen xarxes de ciutats, comarques i de regions que estan econòmicament i comercialment integrades.

� Avui el món hi ha 191 estats però són aquestes 40 megaregions

182CCN 2.10.2010

� Avui el món hi ha 191 estats però són aquestes 40 megaregions les que impulsen l’economia global.

� A l’any 2005 a les 40 megaregions vivia 1/5 part de la població total del món, es produïen les 2/3 parts del PIB mundial i es generava el 85% de tota la innovació que s’elabora a nivell mundial.

� Les grans multinacionals miren mapes lumínics quan estudien on s’han d’ubicar les seves plantes de producció (cas IKEA).

(Font: Ramon Tremosa. Catalunya, país emergent. 2008)

Megaregions, els motors del creixement econòmicPOBLACIÓ

Milions d'habitatns PIB

Bilions USD

1 Greater Tokyo 55 2.5002 Boston - Washington 54 2.2003 Chicago - Pittsburg 46 1.6004 Amsterdam - Rotterdam - Ruhr - Flandes - Lille 59 1.5005 Osaka - Nagoya 36 1.4006 London - Leeds - Chester 50 1.200

MEGAREGIONS ANY 2005 Criteri d'ordenació: volum d'activitat econòmica

183CCN 2.10.2010 (Font: Richard Florida, Les ciutats creatives i Ramon Tremosa, Catalunya: país emergent)

6 London - Leeds - Chester 50 1.2007 Milà - Torí - Roma 48 1.0008 Charlotte - Atlanta 22 7309 South California 21 710

10 Frankfurt - Stuttgart - Mannheim 23 63011 València - Barcelona - Marsella - Lió 25 61012 Toronto - Buffalo - Chester 22 53013 Seül 46 50014 Nord Carolina 13 47015 Florida 15 430… ………………33 Lisboa - Porto - La Corunya 10 11039 Madrid 6 100

La Megaregió Eurosunbelt

� La megaregió Barcelona-Liò, anomenada Eurosunbelt, que a l’any 2005 va generar un PIB de 610 bilions de dòlar i comprenia una població de 25 milions d’habitants, està en el lloc número onze del món i cinquè d’Europa. Una potència turística mundial a bandad’una potència industrial .

184CCN 2.10.2010

d’una potència industrial .

Eurosunbelt

(Font: Ramon Tremosa. Catalunya, país emergent. 2008)

Àsia es la fabrica del

món

EURAM: l’euro regió de l’arc mediterrani

� Catalunya i el País Valencià són el motor econòmic espanyol.Un milió de pimes al voltant de clústers industrials, a l’any 2006.

� Les exportacions de béns conjuntes

185CCN 2.10.2010

� Les exportacions de béns conjuntes del tres territoris van suposar l’any 2003 el 40,6% enfront tant sols el 10,9% de Madrid.

� Entre 1992 i 2002 s’han multiplicat per sis les exportacions de béns catalanes.

� Catalunya és avui una potència exportadora a nivell mundial.


Simulació de creixement per Catalunya (model VAR)

186CCN 2.10.2010

Cost d’oportunitat


Simulació de creixement a l’EURAM (model VAR)

Poder generar

més volum

Poder generar

més volum

187CCN 2.10.2010 (Font: Jordi Pons i Ramon Tremosa. L’espoli fiscal. 2004)

volum de

riquesa

volum de

riquesa

Resultats sobre la simulació

� Si la totalitat del dèficit fiscal de l’any 2002 hagués romàs a Catalunya i s’hagués invertit en infraestructures, l’any 2003 el PIB català hauria estat un 10% superior.

� Si s’hagués produït un increment de la inversió pública en el període 1995 – 2003 equivalent la 3% del PIB anual, el PIB per

188CCN 2.10.2010

període 1995 – 2003 equivalent la 3% del PIB anual, el PIB per càpita de l’EURAM s’hauria situat al voltat del 120% de la mitjana comunitària.

El PIB per càpita del País Valencià hauria superat la mitjana europea i el de Catalunya i les Illes Balears hauria estat similar al de l’Emília-Romanya i la Llombardia (al voltant 130% de la mitjana).

Això hauria permès a Catalunya apropar-se a les reg ions europees més riques en termes de PIB per càpita .


Consideracions Finals

� L’EURAM es el principal eix econòmic de l’Estat espanyol amb un milió de PIMES al 2006 (un 32,5%) al voltant de clústers industrials.

� Entre el anys 1997 i el 2003 la comunitat de Madrid, que només representa l’1,6 % de la superfície de l’Estat s’ha emportat entre el

189CCN 2.10.2010

representa l’1,6 % de la superfície de l’Estat s’ha emportat entre el 25 i el 30% de tota la despesa pública del Govern central.

� La dotació d’infraestructures de l’EURAM és clarament insuficient per a competir en condicions d’igualtat amb els altres països.

� L’intervencionisme de l’Estat espanyol en aquest darrers any ha perseguit de manera insistent l’objectiu que Madrid passi a ser la locomotora econòmica d’Espanya en detriment de Catalunya.


Consideracions Finals

� Els tres territoris de l’EURAM van aportar entre 1991 i 1996 el 90%del fons per repartir a la caixa central. La Comunitat de Madrid no va patir dèficit fiscal, saldo zero.

� Si el dèficit fiscal del període 1995 – 1998 s’hagués invertit integrament en infraestructures a Catalunya, l’any 2000 el PIB

190CCN 2.10.2010

integrament en infraestructures a Catalunya, l’any 2000 el PIB hauria pogut ser d’un 32% superior. (Ros, Tremosa i Pons, 2003)

� Aquest gran esforç solidari de Catalunya encara no serveix perquè les regions menys productives de l’Estat espanyol s’acostin a Europa, sinó perquè només Madrid creixi de forma espectacular.

� Les transferències fiscals públiques són ineficients per estimular el creixement econòmic. Les regions menys desenvolupades accepten racionalment de romandre subdesenvolupades mentre continuï el caràcter estable de les subvencions. (Banc d’Espanya. Document de treball “Rational underdevelopment” 0114/201)

Catalunya vs. Espanya

� Quin podrà ser l’enfocament de Catalunya?

Ser la porta logística d’Àsia amb transformació de qualitatSer líders en biomèdica, farmacèutica i agroalimentariLa fàbrica de petits bens de qualitat per tot el mon

191CCN 2.10.2010

La fàbrica de petits bens de qualitat per tot el monLíders en turisme cultural i de qualitat

� Quin és l’enfocament d’Espanya?

Ser líders de la gran banca europea o mundialSubministradors de serveis per Amèrica llatinaSer la Florida del sud d’Europa

Els enfocaments són molt diferents, i per tant, l’e stat espanyol on posarà els recursos de que disposa?

Estats europeus amb èxit

� Irlanda (4 milions d’habitants)

El 1992 era el darrer país europeu en PIB per habitant (un 60% de la mitjana de la UE) i avui es l’Estat europeu amb major PIB (143%).

192CCN 2.10.2010

La clau del èxit ha estat la reducció de l’impost de societats que ha portat nombroses multinacionals a instal·lar-s’hi.

Addicionalment varen fer una gran inversió en formació tecnològica.

També a un gran acord entre sindicats, empresaris i govern per caminar de forma conjunta.

Enfoc: Ser els distribuïdors tecnològics d’Europa


� Finlàndia (5,2 milions d’habitants)

Els 90 depenien pràcticament de les relacions comercials amb la URSS i amb el final d’aquesta es van haver de reorientar.

193CCN 2.10.2010

Van apostar per la tecnologia de la comunicació amb Nokia com a vaixell insígnia del país, i la innovació tecnològica com a motor continu.

També hi destaca un diàleg constant entre els agents socials i laborals, pels grans canvis de país.

Tenen el sistema educatiu més avançat del món

Enfoc: Ser líder en telefonia mòbil


� Holanda (16,7 milions d’habitants)

L’agricultura representa el 2% de la seva producció nacional (flors) i la industria el 14%

194CCN 2.10.2010

Ha orientat el país al serveis, bàsicament financers, comercials i de comunicacions.

S’ha convertit en la plataforma logística d’Amèrica, i Àsia a Europa amb Róterdam com el port més gran d’Europa i segon del mon.

Fort grau d’enteniment entre sindicats, empresaris i administració.

Enfoc: Ser líder en serveis europeus

Països semblants a Catalunya

� Estats de dimensions similars o d’alguna manera propers a Catalunya son:

Irlanda, Suècia, Noruega, Finlàndia, Dinamarca, Suïssa, Portugal, Holanda, Àustria, Eslovàquia, Israel...

195CCN 2.10.2010

� Croàcia es va independitzar el 1991 i ja ha multiplicat el seu PIB per tres.

� Eslovènia també es va independitzar el 1991 i ha multiplicat el seu PIB per set.

� Estònia . El seu PIB passà a ser de 6.190 milions de dòlars l’any 2001, als gairebé 17.000 milions de l’any 2006. En cinc anys, amb la independència, van fer-se quasi tres vegades més rics.

Catalunya, preparada per a ser Finlàndia

� El premi Nobel d’Economia 2004, el noruec Finn Erling Kdyland va assegurar en una conferència al Parlament que,

“no seria sorprenent que un govern català independent tingués mésfacilitat per demostrar la seva credibilitat que no pas el govern espanyol, davant els mercats financers que compren deute públic”.

196CCN 2.10.2010

espanyol, davant els mercats financers que compren deute públic”.

“si la nació catalana assolís la independència, es podria crear el mateix clima de confiança que va permetre a Irla nda créixer espectacularment durant 20 anys”

(Font: Tribuna, Crònica - Economia 22.06.2010)

Catalunya, preparada per a ser Finlàndia

� Agustí Ulied, professor d’Economia d’ESADE, considera que,

“Catalunya té tots els ingredients per fer un gran canvi de model productiu que li permeti superar la crisi i afrontar els nous reptes de l’economia globalitzada”.

197CCN 2.10.2010

“Catalunya ens ser un país molt cohesionat i amb un coneixement dels seus punts dèbils i forts, podria iniciar la seva gran revolució amb molta facilitat, com va fer Finlàndia”

� Un canvi de model, per cert, que l’Estat espanyol en la seva composició actual no estaria en condicions de fer segons els experts, ja que la societat té interessos massa dispars i no existeix una cohesió social i econòmica tan forta com a Catalunya.

(Font: Tribuna, Crònica - Economia 22.06.2010)

Entre el desig i la realitat

� Elisenda Paluzie, degana de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona, remarca que:

És una evidència que l’economia de Catalunya és més potent que la de l’Estat espanyol en el seu conjunt.

198CCN 2.10.2010

El PIB per habitant és més elevat, l’estructura productiva és més diversa i més oberta a l’exterior, i la capacitat fiscal és més gran. Per tant, lògicament ja es presenta ara més solvent a ulls dels mercats financers.

En una Catalunya sobirana la solvència es reforçaria més perquè desapareixeria l’espoli fiscal i es faria una política financera pròpia adaptada a les necessitats del país.

(Font: Nació Digital, Economia 18.06.2010)

El federalista Bernaldo de Quirós

� España puede estallar. El régimen autonómico, el famoso café para todos, ya no se tiene en pie. Es un sistema en quiebra que puede acabar empujando Catalunya a la independencia. Una independencia que es más factible de lo que la gente piensa.No todo pueden ser costes y sacrificios. El incentivo se ha debilitado en Catalunya, porque la transferencia de rentas a la España

199CCN 2.10.2010

en Catalunya, porque la transferencia de rentas a la España meridional es excesiva. El malestar catalán es fácil de explicar:

Catalunya no tiene los beneficios de la capitalidad – Madrid se ha transformado en una gran capital planetaria – y su economia se halla muy sometida a los riesgos de la globalización.

El pequeño empresario que se desloma para vender en el extranjero observa, atónito, que en el sur hay quien se pasa la tarde jugando tranquilamento al dominó gracias al subsidio del Estado. Quien no entienda el problema está ciego.

(Font: La Vanguardia Cuaderno de Madrid - Enric Juliana 12.09.2010)

Proposta del CCN

Estratègies de futur: competitivitat i productivitat

� El sistema d'homogeneïtzació de lleis i regles imposades per l’estat espanyol és molt perniciós.

Universitats, AENA, convenis col·lectius, sanitat ...

201CCN 2.10.2010

� Administració. Reduir la reglamentació i la burocràcia administrativa.

Si no som capaços de tenir un sistema més flexible, qui vindrà a treballar a Catalunya?

� Sistema educatiu. Fomentar que els nens tinguin idees, esperit crític i valorar el seu esforç.

Estratègies de futur: competitivitat i productivitat

� Sistema judicial. Molt millorable . Manca de seguretat jurídica entre altres raons per poder tenir empreses punteres.

� Sistema financer. S’ha de canviar . És molt difícil que et donin un crèdit per una idea (Google, Facebook ...)

202CCN 2.10.2010

� Sistema laboral. Adaptar-lo al segle XXI (convenis, comitès...)

El més greu es no poder decidir sobre les regles de l joc Només ho podrem fer si tenim un Estat propi

Els catalans en general som molt competitius Només ens ho han de posar fàcil

Estratègies de futur: workfare contra welfare

� El sobiranisme català potser convindria que se signifiqués, no tant per la garantia d’un millor benestar derivat d’una major despesa social, com per una millor capacitat de construir polítiques pròpies, de creació de capital humà i teixit social nous.

� No buscar convèncer també als nouvinguts que donar suport a la

203CCN 2.10.2010

� No buscar convèncer també als nouvinguts que donar suport a la sobirania els garantirà viure millor, sinó que així el model productiuserà més robust, menys dependent, i podran treballar millor.

� No tant per la via del welfare com la del workfare.

� No tant per la via de subsidis més elevats com d’una feina més productiva i així més ben retribuïda .

(Font: AVUI Diàleg. La descentralització de l’estat 23.08.2010)

% Import milions d'euros

Les rendes immediates de la independència

12% 2.700 Competències d'Estat Contribució a la Unió Europea, ambaixades i el "roc a la faixa"

12% 2.600Noves infraestructures Ports, aeroports, trens, metros, carreteres, escoles, universitats, centres d'investigació, plataformes logístiques,...

36% 8.200Reduir impostos L'impost de Societats al 20%

204CCN 2.10.2010 Quina serà la Catalunya del futur? Proposta del CCN

36% 8.200IRPF del 24% al 15%, 28% al 20%, 37% al 28% i del 43% al 35%

10% 2.100Polítiques socials Salut, educació, beques, més hospitals, CAPs, metges, R+D+i, ajudes per la dependència, centres de dia, llars jubilats, ...

30% 6.400

Pensions Increment de les pensions en un 10% Fons Català de Reserva de Pensions el 1% del PIB per llei Reducció cotitzacions, empresa i treballador, S. Social del 10%

100% 22.000 + 39.700 = 61.700 milions d'euros al 2010

Compte d’Explotació Català

� És un exercici –simulació- de com milloraria el Benefici Net d’una empresa catalana PIME promig, si tinguéssim un Estat Català i apliquéssim dues de les condicions de la nostra proposta:

1. Reduir el impost de societats fins al 20%2. Reduir un 10% les cotitzacions socials

205CCN 2.10.2010

2. Reduir un 10% les cotitzacions socials

� L’estudi descansa en una mostra de 81.000 empreses amb un promig de 11,5 treballadors.

� Amb això, el que passaria és que

Els beneficis de les empreses catalanes incrementarien un 26%

(Font: Anuari de la PIME catalana 2009 Pimec)

Compte d’Explotació a la Catalunya Estat

Exercici 2007 Actual Cat. Estat

Vendes 100,0 100,0Compres 58,0 58,0Sous i salaris 13,9 13,9Seguretat Social 4,8 4,4

206CCN 2.10.2010 (Font: Anuari de la PIME catalana 2009 Pimec)

Déu n’hi do!

Seguretat Social 4,8 4,4Altres despeses 18,6 18,6Total despeses 95,3 94,8Benefici A.I.I. 4,7 5,2Impost societats 1,4 1,0Benefici net 3,3 4,1

26%Millora benefici

Nòmina catalana, sense espoli fiscal

� En un hipotètic Estat Català, per disposar del mateixos recursos econòmics que té avui Catalunya, els impostos de la nòmina es podrien reduir en les següents proporcions:

☺ Reducció de l’IRPF de la nòmina en un 48,5%

207CCN 2.10.2010

☺ Reducció de l’IRPF de la nòmina en un 48,5%☺ Reducció de la quota de la SS a la nòmina en un 13,2%

Reducció de l’impost de societats en un 72,4%Manteniment de l’IVA als nivells actuals (harmonitzat)

Font: Resultat de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració Central 2002-05. (Grup de treball per a l’actualització de la balança fiscal de Catalunya 9.07.2008)

La nòmina catalana

Nòmina actualNòmina sense l’espoli fiscal

208CCN 2.10.2010

- 48,5% d’IRPF -13% quota SS

www.ccn.cat

Calcula la teva nòmina, pas 1

Fes clic

209CCN 2.10.2010

Fes clic aquí


210CCN 2.10.2010

Fes clic aquí


211CCN 2.10.2010

Espoli a la nòmina catalana (euros)

CAS 1 CAS 2 CAS 3 CAS 4 CAS 5

Salari base 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000

Retenció IRPF 90 340 630 1.000 1.400

212CCN 2.10.2010

Retenció IRPF 90 340 630 1.000 1.400

Seg. Social 64 127 191 254 318

Salari net actual 847 1.533 2.180 2.746 3.283

Salari net sense espoli 925 1.810 2.625 3.380 4.024

Espoli mensual 78 277 445 634 742

Espoli anual 1.081 3.841 6.182 8.802 10.303

Espoli vida laboral 40a 43.223 153.647 247.270 352.093 412.117

Espoli a la l’empresa catalana

� El 72% de l’impost de societats es queda a Espanya, o sigui més d’un 20% dels nostres beneficis .

� Quin futur tindrien les nostres empreses si poguéssim reinvertir

213CCN 2.10.2010

� Quin futur tindrien les nostres empreses si poguéssim reinvertirun 20% dels beneficis bruts?

Impost de societats

214CCN 2.10.2010 (Font: Rafael Pampillón. Economia Española, 14.11.2008)

CAT

Proposta per els pensionistes

� Amb l’Estat propi podrem:

1. Millorar les pensions el 10%

215CCN 2.10.2010

“La Paga de la Independència”

2. Incrementar les pensions de les vídues un 25%

3. Nodrir un fons de reserva del 1% del PIB per cobrir les pensions futures.

Amb 7 anys de fons generem les pensions d’un any!

Llista d’inversions assumibles

Inversions en 3 anys Import milions €

Quant. Total

Hospitals, de 150 llits 70 10 700Treure tots els barracons de les escoles 2.000 1 2.000Desdoblar L'Eix Transversal 700 1 700L'Eix Transversal Ferroviari 7.000 1 7.000

216CCN 2.10.2010

En pocs anys som un país nòrdic al sud d’Europa

L'Eix Transversal Ferroviari 7.000 1 7.000Tren mercaderies port Barcelona - França 1.250 1 1.250Centres Tecnològics, El Sincrotró Alba 200 3 600Campus universitaris, per a 7.000 estudiants 130 4 520Aeroports regionals 120 2 240Altres (autovies, 4ª pista aeroport...) 5.000Total simulació , milions d'euros 18.010

Comparativa UE-28, amb Catalunya

4rt estat de la Unió

Europea

Nr País (2009) PIB (PPC) per càpita

% UE-27 PIB (PPC)

per càpita

Població milions

d'habitants

Atur % Juliol 2010

1 Luxemburg 63.200 268 0,5 5,32 Irlanda 30.900 131 4,4 13,63 Holanda* 30.600 130 16,4 4,4

Catalunya Estat 30.600 130 7,3 ?

217CCN 2.10.2010 (Font: Eurostat - Euroindicators, * juny 2010)

Europea4 Àustria 29.100 124 8,3 3,85 Suecia 28.400 120 9,2 8,5

Catalunya autonòmica 28.000 119 7,3 18,16 Dinamarca 27.700 117 5,5 6,97 Regne Unit* 27.500 117 61,3 7,88 Alemanya 27.400 116 82,2 6,99 Bèlgica 27.100 115 10,6 8,9

10 Finlandia 26.000 110 5,3 8,511 França 25.300 107 63,8 10,012 Espanya 24.500 103 45,2 20,313 Itàlia 24.000 102 59,6 8,4

UE-27 23.600 100 497,1 9,6

Resum de propostes i conseqüències

PROPOSTES

� Reducció IRPF en un 33%� Reducció impost societats al 20%� Reducció cotitzacions socials un

CONSEQÜÈNCIES

� Increment salarial 1 paga� Increment pensions 1 paga� Increment beneficis nets del 26%

218CCN 2.10.2010

� Reducció cotitzacions socials un 10%

� Increment pensions 10%� Crear un fons de pensions 1%� Increment despesa social 12%� Increment inversions 75%

Equivalent al valor del dèficit fiscal

� Increment beneficis nets del 26%� Millora polítiques socials� Descens de l’atur a nivells dels

països capdavanters a Europa� Infraestructures al nivell dels

països capdavanters

Ens situem com el 4rt Estat d’Europa en PIB/càpita

Com pensem que es pot fer?que es pot fer?

Full de ruta del CCN

1. Aglutinar un grup suficient d’empresaris, directius i professionals, per constituir un grup de pressió .

2. Aquest lobby influenciarà la societat i als partits polítics catalans per declarar la independència de Catalunya.

220CCN 2.10.2010

Cal incloure al programa electoral la frase:

DECLARACIÓ D’ESTAT PER CATALUNYA

“Si la suma de la representació parlamentaria dels partits que incloguin en el seu programa electoral la Declaració d’Estat per Catalunya , és igual o superior als 68 diputats, promourem al Parlament de Catalunya dins la propera legislatura, la declaració unilateral de la independència”

Eleccions al Parlament de Catalunya

� Es necessiten 68 escons per declarar la Independència i per tant entre 1,3 i 1,5 milions de vots.

Any2006 789.767 37 928.511 48 414.067 21 313.479 14 281.474 12 89.567 32003 1.031.454 42 1.024.425 46 544.324 23 393.499 15 241.163 9 0 0

ICV-EUiA C'SPSC-PSOE CiU ERC PPC

221CCN 2.10.2010

� Segons l’estudi del CES el vot independentista des de 1995 oscil·la al voltant del 35% amb una tendència a l’alça.

� El cens es d’uns 5,3 milions d’electors i puja molt l’abstencionisme.

� Hi ha gairebé dos milions d’electors que estarien d’acord en assolir l’Estat propi per Catalunya.

(Font: Cercle d’Estudis Sobiranistes (CES) i Enciclopèdia Viquipèdia)

2003 1.031.454 42 1.024.425 46 544.324 23 393.499 15 241.163 9 0 01999 1.183.299 52 1.178.420 56 271.173 12 297.265 12 78.441 31995 802.252 34 1.320.071 60 305.867 13 421.752 17 313.092 11

Eleccions al Parlament de Catalunya

� El CCN ha enviat la Declaració d’Estat per Catalunya (DExC) a tots els partits polítics.

� Només Reagrupament Independentista (RCat) i Solidaritat Catalana per la Independència (SCI) se la fan seva.

222CCN 2.10.2010

� ERC insisteix en un Referèndum que considerem inviable .

� CiU proposa el Concert Econòmic, impossible , per la sentència dictada pel Tribunal Constitucional de España.

� El vot útil és el: VOT PER CATALUNYA

El vot per Catalunya és el vot per la unitat

Objectiu: Estat propi 2011-2012

� Els Parlamentaris independentistes hauran de:

Explicar a diari els beneficis de la independènciaPreparar les relacions internacionals

223CCN 2.10.2010

� La tasca del CCN serà:

Preparar el sector empresarial del paísTutelar la unitat post-electoral

� Entre el 2011 i el 2012 els parlamentaris de la DExC proposaran la Proclamació Unilateral d’Independència .

Si no surt aprovada, provocaran un canvi de govern, per tornar a fer eleccions i assolir els 68 diputats necessaris.

Estratègia per a la independència (1)

� En el moment que el govern català disposi de 68 o més diputats, abans de fer la proclamació unilateral d’independència, ha de preparar l’estratègia perquè s’assoleixi l’objectiu amb èxit.preparar l’estratègia perquè s’assoleixi l’objectiu amb èxit.

� El Cercle Català de Negocis (CCN) explica a continuació els passos que creu que caldria seguir.

CCN 2.10.2010 224

Estructura del govern que ha d’obrir el procés independentista

� La voluntat ferma d’accedir a la independència requereix un gir copernicà en la funció de govern i de l’administració catalanes.

Estem parlant d’una aparell públic protoestatal per assolir la plena sobirania, preparat per gestionar la secessió en totes les seves dimensions.

225CCN 2.10.2010

dimensions.

� Primer, articular un govern amb una conselleria d’exteriors potent dedicada a crear les complicitats internacionals per al reconeixement del nou estat.

� Un representant especial dedicat a negociar l’ampliació interior amb les institucions de la Unió Europea i la continuïtat de l’adhesió de Catalunya en aquesta organització.

(Font: AVUI Diàleg El govern de la independència 23.09.2010)

Estructura del govern que ha d’obrir el procés independentista

� Un membre de govern encarregat de l’específica tasca de negociar la repartició dels béns i deutes amb l’Estat espanyol i la transferència completa de les competències i dels atributs estatals.

� Un Ministeri de Finances destinat a buscar les fórmules per retenir els recursos (els que ara s’evaporen amb l’espoli fiscal).

226CCN 2.10.2010

els recursos (els que ara s’evaporen amb l’espoli fiscal).

� Una cartera amb l’encàrrec de garantir l’autosuficiència energètica del nou Estat.

� Una cartera de defensa i seguretat amb la missió d’assegurar que la decisió de sobirania es pugui exercir en plena llibertat i amb total respecte als drets fonamentals.

(Font: AVUI Diàleg El govern de la independència 23.09.2010)

Estratègia per a la independència (i 2)

� Desprès d’haver seguit els passos anterior amb èxit, arriba el moment de fer sobirania,

Proclamació d’independència,des del Parlament de Catalunya

� Un cop fet això comença la negociació amb l’estat espanyol, que expliquem a continuació.

CCN 2.10.2010 227

Propers passos

� Informar a Nacions Unides (ONU) i a la Unió Europea (UE) de la voluntat de secessió del poble de Catalunya.

� Sol·licitar també a aquests dos organismes, ONU i UE, un grup d’observadors internacionals , per garantir un procés net.

228CCN 2.10.2010

� Inici de negociacions amb el govern espanyol, assessorades i protegides per la Unió Europea.

� Preparar un Referèndum per que el poble de Catalunya ratifiqui la decisió del Parlament de Catalunya (si s’escau).

� Negociar i signar tots els tractats internacionals, tan polítics com comercials i especialment el de defensa, del nou Estat Català.

Negociació amb Espanya

� Preparar la transferència d’informació fiscal a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC).

� Gestionar el traspàs de la resta de funcionaris de l’estat espanyol, a la Generalitat, o la seva repatriació dels que així ho prefereixin: Policia Nacional, Guàrdia Civil, personal militar, empleats Correos...

229CCN 2.10.2010

Policia Nacional, Guàrdia Civil, personal militar, empleats Correos...

� Negociar quina proporció del deute acumulat per l’estat espanyol li correspon a Catalunya.

� Determinar els fons culturals i artístics que es troben a Espanya, principalment a Madrid, en quin percentatge pertanyen a Catalunya.

� La part proporcional de l'exèrcit espanyol que li pertoca a Catalunya

(Font: El Singular Digital – Independència, del per què al com - Agustí Bordas 7.01.2010)

Negociació amb Espanya

� Negociar la part dels fons del Banco de España que corresponen a Catalunya.

� Transferència dels fons de reserva de la Seguretat Social que corresponen a Catalunya.

230CCN 2.10.2010

� Adoptar com a referència la Convenció de Viena sobre la successió d’Estats (1983) en relació a la propietat estatal immòbil (edificis, vies de trens, carreteres,...) i també de la propietat estatal mòbil (trens, cotxes, ordinadors,...) que han de passar a l’Estat català.

� Molt important serà gestionar els vincles sentimentals amb EspanyaAquells catalans que vulguin ser a la vegada espanyols o paquistanesos ho podran continuar sent mitjançant una fórmula tan senzilla i estesa arreu com la de la doble nacionalitat .

Beneficis per Espanya

� A Espanya li pot interessar més una Catalunya independent que l’actual autonòmica, que no es conformarà mai amb el que se li doni, la qual cosa li crea problemes amb autonomies que volen acabar tenint també el que se li ha donat a Catalunya.

� S’acaba l’odi i les campanyes contra els catalans

231CCN 2.10.2010

� S’acaba l’odi i les campanyes contra els catalans

� Noves relacions polítiques, comercials i culturals entre veïns

� Inici de la mentalitat Ibèrica. Podem construir junts el futur

� Política conjunta al Parlament Europeu en defensa dels interessos compartits (immigració, porta d’Àsia, d’Àfrica i d’Amèrica, defensa..) dels països ibèrics:

Portugal, Espanya i Catalunya

Independència? Sí, per primer cop

� Macrosondeig de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) amb el suport del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC).


Si traiem els que no anirien a votar, el percentatge del SÍ puja

El 52% d’espanyols assumirien la independència de Catalunya

� Segons un estudi encarregat per la Universitat Oberta de Catalunya titulat: Diagnòstic de percepció Catalunya-Espanya .

233CCN 2.10.2010


Anem força bé

Quasi la meitat de Catalunya trencaria avui amb Espanya

� Espanya és un mal negoci per a Catalunya. A aquesta conclusió estan arribant cada vegada més catalans.

234CCN 2.10.2010 (Font: El Periódico Política Tema del dia 19.06.2010)

En l’últim migany ha crecut

9 punts

La decisió del Tribunal Constitucional catapulta el suport a la independència, que frega el 50%

� Partits: ERC (100%), ICV (63%), CiU (55%), PSC (38%) i PP (15%).

La correlaciò del vot

235CCN 2.10.2010 (Font: La Vanguardia Política Barcelona 18.07.2010)

La correlaciò del vot ha passat d’un suport del 30% a la independència, l’octubre del 2007, al 47%, ara.

Catalunya nou Estat d’Europa

1. El CCN recomana votar partits independentistes.

236CCN 2.10.2010

2. Proclamació unilateral de sobirania mínim 51% del parlament, 68 escons.

3. Suports internacionals, primer un país de la UE ...

Full de ruta del CCN

� Hem d’aconseguir convèncer a tots aquests electors catalans per què votin opcions independentistes.

� Per fer-ho hem de situar el debat dels avantatges de l’Estat propi:

237CCN 2.10.2010

Espoli fiscal Nòmina catalanaCatalunya 4rt Estat d’EuropaEl compte d’explotació catalàEfectes d’un possible boicot comercialRendes immediates de la independènciaPla Estratègic Catalunya Estat (P.E.C.E.)

� El CCN pretén situar aquest debat als mitjans de comunicació

Països independents a Europa

� Al segle XX fins a 28 països:Noruega, Islàndia, Finlàndia, Bulgària, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Bielorússia, Ucraïna, Moldàvia, Armènia, Geòrgia, Albània, Hongria, Eslovàquia, Txèquia, Eslovènia,

238CCN 2.10.2010

Eslovàquia, Txèquia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Macedònia, Irlanda, Sèrbia i Montenegro, Bòsnia Hercegovina, Malta, Xipre, Israel. I el Vaticà.

� Al XXI: Montenegro, Kosovo, Abkhàzia i Ossètia del Sud

I els catalans, quan?


Objectiu Final: Rellançament de Catalunya

� Decidirem el nostre futur

� Construirem un model de país d’èxit a la economia global

� Determinarem a que dediquem els nostres impostos

239CCN 2.10.2010

� Determinarem a que dediquem els nostres impostos

� Serem responsables de les nostres decisions

� Augmentarem la riquesa i el benestar social

� Un futur més prometedor per els nostres fills

� Millor qualitat de vida

“Al segle XXI són els empresaris

240CCN 2.10.2010

“Al segle XXI són els empresaris els que han de fer la revolució”

Luciano Benetton

Internacionalització

Catalunya, un gran potencial exportador

� Catalunya és un motor econòmic amb un PIB de 206.966 milions d’euros l’any 2009.

� Exporta el 33% de la seva producció

242CCN 2.10.2010

� D’un total de 37.000 empreses exportadores, 13.789 ho fan de manera regular i les altres 23.211 de forma esporàdica.

La vostra encara no?

Per què exportar?Per què

exportar?

Diversificació del risc

comercial i geogràfic

Diversificació del risc

comercial i geogràfic Aprofitament

de les economies

d’escala

Aprofitament de les

economies d’escala

Augment de coneixement Augment de coneixement

Augment de la xifra

de facturació

Augment de la xifra

de facturació

243CCN 2.10.2010

Millora del

retorn en la

inversió

Millora del

retorn en la

inversió

Increment del prestigi tant al

mercat nacional com internacional

Increment del prestigi tant al

mercat nacional com internacional

coneixement de tendències del sector i de

la competència

coneixement de tendències del sector i de

la competència

La internacionalització és la garantia de futur per les nostres empreses

A ón exporta Catalunya?

� El 70% de les exportacions són a països europeus: França, Alemanya, Portugal, Itàlia, Regne Unit, Holanda y Bèlgica.

� Més del 5% d’exportacions catalanes es dirigeixen a Amèrica del sud i central.

Principals països d’exportació catalana

1. França

2. Alemanya

244CCN 2.10.2010

dirigeixen a Amèrica del sud i central.

� El 2009, la primera posició a Amèrica del nord va ser Estats Units , amb un valor de 1.139 milions d’euros (2,8%).

� D’entre els països asiàtics, la primera posició és per Xina , seguit de Japó.

2. Alemanya

3. Itàlia

4. Portugal

5. Regne Unit

Tendències 2010

� El 42,7% de les empreses exportadores catalanes senyalen quela seva cartera actual de comandes en mercats estrangers estàen augment.

245CCN 2.10.2010

� Àfrica del nord, Europa de l’est, la CEI (Rússia en particular) il’Orient Mitjà són considerats alguns dels mercats mésestratègics per a les empreses catalanes.

Pla Estratègic per la Catalunya Estatla Catalunya Estat

Línees estratègiques per la Catalunya Estat

1. Catalunya seu de multinacionals a Europa

Punts a favor� Barcelona Top 5 European Cities, Catalonia Top 11 Regions� Base industrial altament diversificada. Tenim 9 sectors líders

amb més de 7.000 M€ i el primer clúster agroalimentari.

247CCN 2.10.2010 247

amb més de 7.000 M€ i el primer clúster agroalimentari.� Porta logística del Mediterrani i sud d’Europa� Coneixement i valor afegit de les nostres Escoles de negocis

(IESE, ESADE...), amb molts centres de recerca i tecnològics.� Bon clima i qualitat de vida de les millors d’Europa � Alt nivell cultural, formació tècnica

i amb estudis universitaris


Catalunya seu de multinacionals a Europa

A desenvolupar� Capitalitat i Desenvolupament del Eurosunbelt � Baixar impost de societats al 20%

248CCN 2.10.2010 248

� Potenciar marques ’Catalunya’ i ‘Excellence from Catalunya’� CAT: proficiency english (4 idiomes)� Acords internacionals amb altres països europeus per

compartir economies d’escala (Holanda, Finlàndia, Irlanda,....)� Millora radical de les infraestructures: carreteres, trens,

telecomunicacions,TIC,fibra òptica ...

Amb color blau només és pot fer si tenim l’Estat pr opi


2. Catalunya porta logística d'Àsia

Punts a favor� Capitalitat i desenvolupament de l’àrea Mediterrània � Situació física: la Holanda del sud d’Europa� Primer hub logístic per Espanya i el sud d’Europa:

249CCN 2.10.2010 249

� Primer hub logístic per Espanya i el sud d’Europa: Eurosunbelt, 11ª regió econòmica mundial

� Barcelona Top 5 European Cities i Catalonia Top 11 Regions� Tradició industrial i comercial de segles� Oferta de ma d’obra de tots nivells de qualificació� Més de 600.000 empreses


Catalunya porta logística d'Àsia

A desenvolupar� Construir tren mercaderies a Europa, Eix Ferrmed� Quarta pista a l’aeroport del Prat� Millorar xarxa d’autovies

250CCN 2.10.2010 250

� Millorar xarxa d’autovies� Consorci de ports per potenciar-los cara a millorar capacitat

i eficàcia, acompanyat de pla d'infraestructures de sortida del port cap a Europa.


3. Catalunya fàbrica de petits bens de valor afegit

Punts a favor� 50.000 empreses productives , 30% de l’exportació

espanyola (40% del segment tecnològic)� Líders europeus en molts sectors (alimentació, metal·lúrgia,

251CCN 2.10.2010 251

� Líders europeus en molts sectors (alimentació, metal·lúrgia, maquinària, farmacèutic, químic,...)

� Model industrial basat en qualitat i alta productivitat� Tradició industrial i comercial de segles� País sempre europeista, obert de mires, modern i capaç de

competir en inferioritat de condicions.� Bon nivell cultural i formació tècnica. % de població activa

amb estudis universitaris per sobre mitjana UE15.


Catalunya fàbrica de petits bens de valor afegit

A desenvolupar� Administració orientada als sectors estratègics internacionals,

integració de les escoles de negocis, universitats i centres de recerca.

252CCN 2.10.2010 252

recerca.� Programes d’ajuda per empreses que volen créixer� Programa d’ajudes a empreses en sectors ja existents� Programa d’internacionalització per totes les empreses que no

exportin un 50%� Programa per invertir en R+D+i

a nivells nòrdics


4. Catalunya líder en turisme cultural i històric

Punts a favor� Som líders actualment en turisme� Marca Barcelona,

Casals, Gaudí, JJOO 92, Barça, Dalí, Ferran Adrià, Manuel

253CCN 2.10.2010 253

Casals, Gaudí, JJOO 92, Barça, Dalí, Ferran Adrià, Manuel Castells, Andreu Mas-Colell, Xavier Sala i Martin, Juan Ignacio Cirac,...

� Modernisme, Romànic, Gòtic, pobles medievals...� Clima, geografia, mar, qualitat de vida, gastronomia, esports..� Cuina catalana reconeguda internacionalment� Turisme de congressos i negocis, mèdic...� Port de Barcelona i aeroports


Catalunya líder en turisme cultural i històric

A desenvolupar� Crear la millor seguretat ciutadana d’Europa� Pla per aprendre 4 idiomes

Programa de potenciació de la història de Catalunya

254CCN 2.10.2010 254

� Programa de potenciació de la història de Catalunya� Programa per restaurar bens d'interès cultural i històric

Referències1. On ets ara, Catalunya? FemCAT 20062. La Catalunya Global. FemCAT3. Catalunya: Reptes empresarials i de país. FemCAT4. Pla estratègic àrea metropolitana de BCN5. Competitiveness in Catalonia, Pankaj Ghemawat i Xavier Vives. IESE-Foment6. FDi Magazine’s cities and regions of the future 2010/11 Rankings7. La competitivitat de les regions industrials. Estudi elaborat en el marc del programa

de becaris del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya (període 2007-2009). Ramon Palà Moncusí

255CCN 2.10.2010 255

(període 2007-2009). Ramon Palà Moncusí8. Revisió i nou impuls de l'Acord estratègic 2008-2011 per l’internacionalització, la

qualitat de la ocupació i la competitivitat de l’economia catalana- GENCAT9. Pla recerca innovacio CAT 2010-201310. Reinventant Catalunya. Diagnòstic competitiu de Catalunya 2010. FemCAT11. Xifres que fan pensar. CES12. CATDEM: La Catalunya en xarxa, La Catalunya Global…13. Adjustment Difficulties in the GIPSY Club. CEPS Working Document No. 326

March 201014. Communication from the Commission Europe 2020. A strategy for smart, sustainable

and inclusive growth15. Materials propis web CCN

Hi haurà boicot?

Definició de Balança Comercial

� Segons la definició del Fons Monetari Internacional (FMI),

Recull tots els canvis internacionals en la propietat de les mercaderies que, en un moment donat, traspassen les duanes del país de referència.

257CCN 2.10.2010

Balança comercial = exportacions – importacions

Aquesta diferència si és positiva es denomina superàvi t comercial i si es negativa es denomina dèficit comercial.

Balances comercials 2005

Espanya Resta del món

Vendes de Catalunya : 50.514 M€ 42.361 M€

258CCN 2.10.2010

Compres de Catalunya : 30.570 M€ 67.449 M€

Superàvit / dèficit comercial: 19.944 M€ 25.088 M€

(Font: Cercle d’Estudis Sobiranistes 2009)

Empreses productores per sectors

30

40

50

60

CAT 1999 CAT 2008 MAD 1999 MAD 2008 AND 1999 AND 2008

259CCN 2.10.2010

Seguim sent la fàbrica d’Espanya però el nostre pes es redueix

0

10

20

30

Indu

stria

tèxt

il

Con

fecc

ió i

Pel

eter

ia

Qui

mic

iFar

mac

èutic

Met

al·lú

rgia

Maq

uinà

ria

Mat

eria

lel

èctri

c

Ele

ctrò

nica

Rel

lotg

es

Veh

icle

s a

mot

or

Mot

os i

bici

clet

es

Aer

onàu

tica

ies

paci

al

(Font: INE)

Empreses en sectors “regulats”

20253035404550

CAT 1999 CAT 2008 MAD 1999 MAD 2008 AND 1999 AND 2008

260CCN 2.10.2010

La presencia de Catalunya a sectors regulats és mín ima

05

101520

Pro

ducc

ió i

dist

ribuc

ió e

nerg

iael

èctri

ca

Tra

nspo

rt ae

rire

gula

r

Cor

reus

ite

leco

mun

icac

ions

Inte

rmed

iaci

ófin

ance

ra

Act

ivita

tsin

form

àtiq

ues

Pub

licita

t

Act

ivita

tsci

nem

atog

ràfiq

ues

(Font: INE)

Conseqüències

� Tenim un pes empresarial majoritari en sectors productius “tècnics”, per la nostra tradició empresarial, capacitats i coneixements.

� Sens limita l’entrada en sectors “dominats ” per l’estat espanyol com:

261CCN 2.10.2010

Aeronàutic, aeroespacial, militar, telecomunicacions, energia...

� El dia que esdevinguem estat, les empreses de sectors regulats per l’Estat Català hauran de ser a Catalunya.

Valoració del possible boicot(només sector industrial)

SECTORNivell

impacteBoicot

espanyolBoicot Català

Saldo

Indústria alimentària alt 2.165 1.153 -1.012Indústria tèxtil, cuir i confecció alt 939 518 -421Indústria fusta i suro alt 101 115 14Indústries, del paper, arts gràfiques i edició alt 901 459 -442Agricultura, ramaderia, caça, silvicul. i pesca mig 264 325 60

262CCN 2.10.2010

Creem un fons de compensació del boicot de 1.500 M €(Font: Interreg)

Indústries manufactureres diverses mig 64 115 52Indústries químiques baix 831 198 -633Indústries del cautxú i matèries plàstiques baix 164 92 -72Altres productes minerals no metàl·lics baix 155 110 -45Metal·lúrgia i productes metàl·lics baix 356 268 -87Maquinària equip mecànic baix 169 79 -90Equip elèctric, electrònic i òptic baix 354 109 -245Fabricació de material de transport baix 433 326 -107Indústries extractives baix 285 174 -111Indústries energètiques baix 0 128 128TOTAL 7.180 4.170 -3.010

Boicot al cava

� L’any 1974 s’exportava el 6% de la producció. Avui s’exporta més del 60%.

� El boicot del 2005 va suposar una caiguda del 6,5% del mercat espanyol i un increment del 6% de les exportacions.

263CCN 2.10.2010

espanyol i un increment del 6% de les exportacions.

� Des de l’any 2000 exportem més del que venem a Espanya i el 2008 les exportacions superen en un 55% les vendes al mercat espanyol.

� En un Estat català, amb un Impost de Societats un 10% inferior, el benefici net d’una cava seria superior tot i patir el 50% de boicot.

Perqué tanta por al boicot?

Boicot al cava

EVOLUCIÓ DE LA VENDA ANUAL DE CAVA

180.000

200.000

220.000

240.000

260.000

264CCN 2.10.2010

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

180.000

19

74

19

75

19

76

19

77

19

78

19

79

19

80

19

81

19

82

19

83

19

84

19

85

19

86

19

87

19

88

19

89

19

90

19

91

19

92

19

93

19

94

19

95

19

96

19

97

19

98

19

99

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

Any :

.000

am

po

lles/

an

y

MERCAT "INTERIOR" MERCAT EXTERIOR TOTAL

(Font: Consell Regulador del Cava)

Compensació en nous llocs de treball

MAP gener 2009 Espanya Catalunya Cat. Estat Diferencia

Ministeris, agències... 238,8 14,5 38,2 23,7Seguretat de l'Estat 132,4 6,6 21,2 14,6Forces armades 124,4 1,8 19,9 18,1Administració de Justícia 23,2 1,9 3,7 1,8Ens públics 56,2 6,5 9,0 2,5

265CCN 2.10.2010

Es generen 90.000 nous llocs de treball a Catalunya

(Font: Ministerio de Administraciones Públicas)

Ens públics 56,2 6,5 9,0 2,5Administr . Pública Estatal 575,0 31,3 92,0 60,7CCAA 1.332,8 162,2 162,2 0,0Administració local 629,5 99,7 99,7 0,0Universitats 99,5 6,6 15,9 9,3Correus 56,4 0,0 5,6 5,6Total Funcionariat 2.693,2 299,8 375,5 75,7Seus Centrals (Madrid) 37,4 15,0 15,0TOTAL 90,6

Conseqüències

� Tenim por al possible boicot, però avui ja el patim:

“ Espanya ens compra el que no pot comprar a Espanya ”

266CCN 2.10.2010

� Al 1986 el 90% del que exportava Catalunya anava al mercat espanyol.

Avui la relació és:

34% mercat interior, 33% Espanya i 33% exportació

La “dependència” no és un bon negoci

(Font: AVUI Economia El mercat català 18.08.2010)

Conseqüències

Conclusions

� En una aplicació al 100% del boicot i,

“ sense reacció per part catalana”

267CCN 2.10.2010

“ sense reacció per part catalana”

Catalunya podria perdre 3.000 milions d’euros i 50.000 llocs de treball.

� Per contra guanyaria els 22.000 milions d’euros (espoli fiscal) i crearia 90.000 nous llocs de treball en l’Estat propi.

La “dependència” no és un bon negoci

Resum

� Dels dotze sectors industrials específics amb que és classifica l’activitat industrial set són liderats per l’economia catalana:

Fabricació de material de transport, equip elèctric, química, paper i edició, alimentació, plàstic, i maquinària i equip mecànic.

268CCN 2.10.2010

I el suplent també és liderat per Catalunya: indústries diverses.

� Sobre aquests sectors recau el 80% de l’exportació. I de l’altre 20% que són exportacions de serveis un 20% també és de Catalunya, incloent-hi els sectors serveis.

És hora de recordar que: l’economia catalana és fonamental per a l’economia espanyola

(Font: AVUI Opinió “Visca España” 11.07.2010)

Trauran l’exèrcit?

Por als tancs?

� L’exèrcit espanyol està integrat a l’OTAN i a la Unió Militar Europea.

Quines unitats farien intervenir?Les que tenen a la OTAN?

I amb quins equipaments?

270CCN 2.10.2010

I amb quins equipaments?

� Una resposta d’aquest tipus suposaria l’estigmatització internacional d’Espanya i, a mitjà termini, l’expulsió de la Unió Europea.

Espanya ha de decidir si vol ser com qualsevol país europeu o bé com la Turquia que nega els drets elementals als kurds i altres minories, i per això està fora de la Unió Europea.

(Font: AVUI Política 21.09.2009 i AVUI Diàleg 22.09.2009)

Por als tancs?

� Costos econòmicsEls costos d’una intervenció militar són superiors als de mantenir la situació actual. (Opció: ser la Birmània d’Europa)

271CCN 2.10.2010

� Borsa de MadridEl diners marxarien immediatament i en pocs dies s’ensorraria la borsa. Les accions del Banc de Santander i del BBVA caurien en picat a les Borses mundials. La ruïna d’Espanya

� Multinacionals Què hi tenen a dir les empreses franceses, alemanyes, angleses, americanes, japoneses,... establertes a Catalunya i a Espanya?

Són més garantia de no conflicte

Un fet

� Sàhara espanyol

La invasió marroquina del territori Saharaui per mitjà de la cridada “Marxa Verda ” a l’any 1975 va suposar la pèrdua de la colònia espanyola.

272CCN 2.10.2010

L’exèrcit espanyol amb el rei Juan Carlos I al davant s’ho van mirar sense disparar cap tret .

� Mai més tornarà a pujar per les Rambles una bandera de la Legión amb la cabra al davant.(Font: AVUI Diàleg Juan José López Burniol 20.09.2009)

� Per quina raó ara l’exèrcit espanyol atacaria Catalunya?

Ens faran fora de la Unió Europea?Unió Europea?

Ens faran fora de la Unió Europea?

� Moneda única.Disposem de l’Euro . Avui en dia l’Estat espanyol ja no pot devaluar la seva moneda.

� Ciutadans europeus

274CCN 2.10.2010

El tractat de Maastricht del 1992 ja va conferir als catalans l’estatus de ciutadans de la Unió Europea

� No hi ha cap precedent ni tampoc cap disposició per l’expulsió d’un estat membre, per tant la independència de Catalunya crearà dos nous estats.

� La convicció col·lectiva és un gran factor de canvi: quan és real, no l’atura ningú.


� L’amenaça espanyola que si Catalunya fos independent quedaria automàticament fora de la UE és només un espantall .

Així ho demostra un estudi d’Antoni Abat, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Stanford, a Califòrnia, anomenat

275CCN 2.10.2010

Catalunya independent en el si de la UE

� Abat afirma que “l’excepcionalisme pragmàtic” seria la clau que obriria la porta a quedar-se a la UE, és a dir, que s’hauria de prendre una decisió política , ad hoc.

� Ja fan bé, el pobles i ciutats que organitzen les consultes independentistes, d’especificar a les butlletes de vot que el futur Estat Català estaria “integrat a la UE ”.

(Font: AVUI Política. Independència. El futur a Europa 19.02.2010)


� Qualsevol document fundacional, com una declaraciód’independència , seria una oportunitat per lligar Catalunya a la UE, especificant que el nou estat passa a ser un soci més i que la legislació comunitària i hi segueix vigent.

� Des de l’inici, aconsella Abat, qualsevol nova normativa catalana

276CCN 2.10.2010

� Des de l’inici, aconsella Abat, qualsevol nova normativa catalana ha de deixar clar que Catalunya:

“assumeix la supremacia del dret comunitari i té una voluntat de mantenir l’estabilitat en les relacions internacionals i el respecte als drets fonamentals”

Hauria d’expressar també la voluntat de respectar la Carta de les Nacions Unides.



� Si Catalunya s’independitzés, la resta de l’Estat espanyol passaria a ser també un estat nou i, per tant, jugaria en igualtat de condicions en l’escena internacional:

Els catalans també podrien espantar els espanyols responent-los que la secessió els podria deixar fora de la UE.

277CCN 2.10.2010

� Espanya sense Catalunya no és la successora automàtica de l’actual regne d’Espanya en l’àmbit internacional, ja que aquestes successions són sempre negociades.

� Catalunya i la nova Espanya s’haurien de sotmetre a la Cort d’Arbitratge Europea, que repartiria els deures i decidiria com estarien representades davant del Consell, la Comissió i el Parlament Europeu.



� Mentre la UE sigui només cosa dels estats, la millor manera d’estar representat és tenir-ne un de propi.

� Els finlandesos són només 5 milions d’habitants, però actualment tenen 14 escons a Estrasburg, el doble que els catalans.

278CCN 2.10.2010

� A set milions i mig de catalans, apunta l’estudi, tampoc no se’ls poden negar, d’un dia per l’altre, els drets que ara tenen com a europeus:

- llibertat de moviment de persones, béns, capitals i serveis, possibilitat de votar en les eleccions municipals i europees i pertinença al mercat interior a l’euro.



RESUM

� Independents sense sortir de la Unió Europea

� Ni la Catalunya independent ni la resta d’Espanya no haurien de

279CCN 2.10.2010

� Ni la Catalunya independent ni la resta d’Espanya no haurien de sol·licitar l’adhesió a la UE com a nous socis.

� L’estudi nega que Madrid pogués vetar Catalunya a la UE

� La cort d’arbitratge decidiria la representació a la Unió Europea

� El futur Estat Català no hauria de completar cap feixuc programa d’adhesió, com tampoc no ho hauria de fer la nova Espanya.


Reflexions sobre la consulta nacionalla consulta nacional

Participació 13D

� El 27,5% sobre el cens electoral dels 169 municipis catalans.Els vots a favor han suposat un 98% dels vots emesos.

� Comparativa vots sobre cens electoral en les eleccions del 2006

281CCN 2.10.2010

El PSC va treure un 15,21% de vots El tripartit PSC+ERC+ICV un 28,54% i CiU+ERC un 25,82%El PSC va treure un 26,8% dels vots emesos sobre una participació total del 56,77%

� Arribar a les xifres a que s’ha arribat amb el mitjans amb que s’ha fet és molt significatiu.

� Un 30% del cens és la majoria absoluta al Parlament de Catalunya.

Participació tercera tongada (13D, 28F i 25A)

� Quan encara hi ha un 63% del total de població catalana que no ha pogut votar, la consulta ja és la tercera força parlamentària.

282CCN 2.10.2010 (Font: Directe.cat Notícia 28662 del 26.04.2010)

La quarta onada de consultes continua acumulant vots

� Més de 500.000 catalans ja han dit sí a un Estat propi.

283CCN 2.10.2010 (Font: Avui Política 21.06.2010)

La Diagonal i les consultes sobiranistes

� Punxada en la participacióPoc més d’un 12% de participació en front del 21% de les consultes

� Punxada en l’organitzacióUn total de 326 funcionaris alliberats, 236 treballadors contractats i

284CCN 2.10.2010

Un total de 326 funcionaris alliberats, 236 treballadors contractats i 114 informadors al carrer. Les consultes es fan amb voluntaris.Una setmana de votacions per la Diagonal en front d’un dia a les consultes

� Punxada en el pressupostCasi 4 milions d’euros. Cost vint vegades superior a les consultes. Cost de 0,8 € per votant de les consultes contra 17 € de l’Ajuntament de Barcelona.

La Diagonal i consultes sobiranistes

� Punxada en la seguretatAcumulació d’errors tècnics i informàtics. Mai sabrem si l’alcalde va poder votar. Suplantacions de personalitat.La realització tècnica de les consultes ha estat fins ara impecable

285CCN 2.10.2010

� Punxada en la informacióBarcelona Decideix exigeix als diaris de Barcelona que tractin amb la mateixa legitimitat que ara els resultats de les consultes sobre la independència. L’Ajuntament va ocultar la opció C de la votació.

� Punxada en la imatgeÉs van denunciar un mínim de 27 punts de votació “no oficials” entre ells les seus de CCOO i UGT així com també entitats i les “cases regionals espanyoles”

Vivim en un país on hem de demanar permís a Madrid per tot,

llevat d’una cosa

286CCN 2.10.2010

La independència

El Cercle Català de Negocis - CCNNegocis - CCN

El Cercle Català de Negocis

� Definició (què som):

288CCN 2.10.2010

El Cercle Català de Negocis és una xarxa (lobby) d’empresaris, directius i professionals catalans, que entenem que cal tenir un Estat propi per garantir la competitivitat de les empreses catalanes.

Visió del Cercle Català de Negocis

� La nostra visió és que els empresaris, directius i professionals catalans som un factor clau per impulsar l’Estat propi .

289CCN 2.10.2010

� El CCN ha de recuperar la il·lusió de l’empresariat per tal de liderar el canvi que ha de fer el país.

� D’alguna manera el CCN vol ser un dels catalitzadors del moviment empresarial.

Pla Estratègic del CCN

Objectius (quines fites ens marquem)

� Fomentar la consciència de la necessitat d’un Estat propi als empresaris, com a única alternativa per garantir el futur empresarial del país.

290CCN 2.10.2010

� Constituir una xarxa de bons negocis (XdBN ) entre els associats

� Mostrar la internacionalització de l’empresa catalana com a punt clau de l’èxit futur de les nostres empreses.

� Potenciar la marca Catalunya,

Made in Catalonia


Estratègies (com ho farem)

� Ser un grup d’influència per a grans empreses, patronals, sindicats, cambres de comerç i el govern.

� Crear opinió respecte a les necessitats i avantatges per a les

291CCN 2.10.2010

� Crear opinió respecte a les necessitats i avantatges per a les empreses de tenir una Catalunya Estat i divulgar-les.

� Difondre el missatge positiu dels elements diferencials de l’empresa catalana, en especial la tradició empresarial històrica del país.

� Buscar suports i influències en líders d’opinió i empresaris d’èxit

� Realització d’estudis de divulgació per sensibilitzar als empresaris


Estratègies (com ho farem)

� El poder de la duplicació. El creixement del Cercle Català de Negocis el farem seguin la tècnica del “multinivell ” dedicant-nos a fer créixer la xarxa per Catalunya, mitjançant presentacions i duplicant (fer lo mateix).

292CCN 2.10.2010

Catalunya, mitjançant presentacions i duplicant (fer lo mateix).


Principis (com actuarem)

� Ser lliures , transversals en l’eix dreta – esquerra

� Fomentar els valors diferencials de l’empresari català

293CCN 2.10.2010

� Tenir en compte un horitzó d’Estat propi a curt termini , entre una i dues legislatures.

� Ens dirigim bàsicament a:

PIMES, empresaris autònoms, directius i professionals lliberals.

Avantatges d’associar-te al CCN

Beneficis (que en trauré)

� Millorar la pròpia autoestima al col·laborar en un projecte fascinant

294CCN 2.10.2010

� Representació dels interessos nacionals - empresarials

� Establir nous contactes empresarials i poder prendre part en la XdBN, xarxa de bons negocis.

� Tenir un referent empresarial en un moment de desconcert general

Xarxa de Bons Negocis (XdBN)

� Objectiu

Fer negocis entre empreses del Cercle Català de Negocis

� Apartats

295CCN 2.10.2010

� Apartats

� Bústia de suggeriments� Taulell de comunicacions� Directori d’empreses adherides� Experiències destacades� Partnership� Borsa de Treball� Comunicacions als associats

Adhereix-te al CCN

Inscriu-te al CCN

Rebre informació

297CCN 2.10.2010

Associar-te

Campanyes de premsa

298CCN 2.10.2010 (Publicat a La Vanguardia, AVUI, El PUNT, Diari de Tarragona i al Segre el 22 i 23.07.2009)

Campanyes

de premsa

299CCN 2.10.2010

(Publicat a l’AVUI i El Punt l’11 de setembre del 2009)

Suport a la consulta popular de Sant Cugat 13D

300CCN 2.10.2010 (Publicat a Tribuna Sant Cugat el 27.11.2009 i del 4 al 11.12.2009)

Campanyes de premsa

301CCN 2.10.2010 (Publicat a Llengua Nacional el 5.11.2009)

Campanyes de premsa

302CCN 2.10.2010 (Publicat al Mundo Deportivo i al AVUI els dies 17 i 20.12.2009 i el SPORT el 23.12.2009)

Falques a la radio

303CCN 2.10.2010 (Campanya RAC1 i Radio FLAIXBAC del 3 al 12 Desembre 2009)

Falca de la nòmina catalana

304CCN 2.10.2010

Els Beneficis de la Independència

Falca4rtEstatEuropa.mp3 Falca26%BeneficiNet.mp3

305CCN 2.10.2010

FalcaNòminaCatalana.mp3 FalcaPensionsJubilació.mp3

El CCN a la Cambra de Comerç de Barcelona

306CCN 2.10.2010

(Publicat al diari AVUI el 27 d’abril i els dies 1 i 2 de maig del 2010)

Manifestació 10 de juliol a Barcelona

307CCN 2.10.2010 (Publicat als diaris AVUI i EL PUNT el 10.07.2010)

Llibre: Catalunya Estat d’Europa

308CCN 2.10.2010

Carta Financera del CCN

� Finançament de quotes i donacions

� Quotes en funció de la mida de l’empresa

309CCN 2.10.2010

� Transparència econòmica als associats

� Publicació de comptes anual als associats

� Cap finançament ni subvenció aliena que pugui limitar-nos

� Associació sense ànim de lucre ni cap càrrec remunerat

Resum i bibliografia

Societat Catalana

� Pertanyem a una societat que disposa d’un sistema de valors que, al llarg de la història, ha fet gran aquest país.

� El Cercle Català de Negocis (CCN) bàsicament parla de:

311CCN 2.10.2010

Crear riquesa i benestar

� Som un país d’actitud liberal davant la vida i d’esperit obert

� Estem orgullosos de formar part d’aquest col·lectiu

Com sortir de la crisi?

Un temps de crisi és un temps d’oportunitats

312CCN 2.10.2010

temps d’oportunitatsper transformar, sobre

bases més sòlides i prudents, allò que la

bonança feia intocable.

Salvador Cardús

(Font: AVUI 31.10.2008)

Un país comença per fer empreses del país:la globalització esta feta de persones

i d’empreses que competeixen globalment

313CCN 2.10.2010

i d’empreses que competeixen globalmentperò que viuen localment.

Manuel Castells

Bibliografia

� Catalunya, país emergent. Ramon Tremosa. Tres i Quatre.� Catalunya serà logística o no serà. Ramon Tremosa. Tres i Quatre.� Economia de la Unión Europea. Jaime de Pablo. Paraninfo.� Economia liberal per a No liberals i No economistes. Xavier Sala. Dèria Editors.� L’espoli fiscal. Una asfíxia premeditada. Jordi Pons / Ramon Tremosa. Tres i Quatre.� Catalunya: estat de la nació. 28 autors. Raval Edicions.� Catalunya sota Espanya. Alfons López Tena. Dèria Editors.

314CCN 2.10.2010

� Catalunya sota Espanya. Alfons López Tena. Dèria Editors.� L’Estat contra els pobles. Jaume Renyer. Arola Editors.� 2014. Que parli el poble català. Josep Lluís Carod-Rovira. L’arquer. � Per què ens cal una Catalunya independent? Martí Guerrero. La Busca Edicions.� Delenda est Catatonia. Enric Vila Casas. Viena Edicions.� Entre l’espanya i la paret. Xavier Roig. Edicions La Campana.� Catalans. Alfred Bosch i Noemí Ibáñez. Edicions 62.� El mirall escocès. Xavier Solano. Dèria Editors.� Les ciutats creatives. Richard Florida. Raval Edicions, Pòrtic.� Catalanisme Obert al Segle XXI: L’Economia. Xavier Sala i Martín. Nov 2001.� Ferrmed Great Axis Rail Freight Network and its area of influence. Brussels, Oct 2009. � La viabilitat de la independència de Catalunya. Jacint Ros Hombravella. Dèria Editors.

Bibliografia

� Referències Estadístiques: Instituto Nacional de Estadística (INE), Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), Ministerio de Economía y Hacienda, La Generalitat de Catalunya, Eurostat, Caixa de Catalunya, Observatori del Finançament

315CCN 2.10.2010

Catalunya, Eurostat, Caixa de Catalunya, Observatori del Finançament de Catalunya, el Cercle d’Estudis Sobiranistes, la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Institut Ignasi Villalonga.

� Premsa: AVUI, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, El Punt, Expansión, EL TEMPS, B-30, La Gaceta de los Negocios, Dossier Econòmic, Presència, El Mundo, El Singular Digital, Público, El Economista i Paradigmes.

Si nosaltres volem, podem

316CCN 2.10.2010

L’Estat propi

és el millor negoci

La independència és una qüestió de prosperitat

317CCN 2.10.2010

Gràcies per la seva atenció

Presentacio ccn empresaris per estat propi completa 2.10.2010

Education

Transcript of Presentacio ccn empresaris per estat propi completa 2.10.2010