Imperi Napoleònic

El consolat 18 de Brumari, Napoleó clausura el Directori.

S’inaugura el Consolat, dirigit per un triumvirat: Napoleó, Sièyes i Roger Ducros.

Recolzament de pagesos propietaris, burgesia dels negocis per obtenir estabilitat social i el desenvolupament econòmic.

Tasca de govern: institucionalitzar i codificar conquestes de la Revolució, marginar grups reialistes, deturar republicans i jacobins i consolidar expansió territorial. Elaboració nova constitució: Any VIII

Constitució Any VIII Nou règim polític: - Absència declaració dels drets de l’home - Establiment d’un poder executiu col·legiat en la

persona de tres cònsols (un amb poders més amplis)

- Restabliment del sufragi universal, indirecte i no secret

- Debilitat del poder legislatiu davant un poder executiu molt fort. Legislatiu de 4 cambres: Consell d’Estat, el Senat, el Cos Legislatiu i el Tribunal.

Tendència a concentrar el poder en una sola mà: 1802, Napoleó és proclamat cònsol vitalici. Constitució de l’Any X.

Obra legislativa del Consolat Reforma administrativa: centralització.

Creació dels Prefectes (complir les ordres del govern en el seu departament)

Supeditació de la justícia al govern (no elecció de jutges)

Redacció d’un Codi Civil (unificació de tots els francesos sota les mateixes lleis).

Recull dels principis liberals del 89 i rebuig dels democràtics del 93: llibertat civil, lliure accés als càrrecs públics, igualtat davant la llei, abolició de la feudalitat, llibertat de treball i de propietat.

Importància del Codi Civil Triomf de la burgesia sobre l’AR

Base per a la redacció dels codis europeus posteriors.

Lleis complementàries:

- Llei d’enjudiciament civil (1806)

- Codi de Comerç (1807)

- Llei d’enjudiciament criminal (1808)

- Nou codi penal (1810)

- Reforma fiscal (unificació i centralització contribucions

- Reforma ensenyament secundari i universitari

Pacificació - Detenció, deportació dels dirigents jacobins i separació dels seus llocs de tot funcionari sospitós de ser demòcrata.

- Integració dels reialistes en el nou règim (retorn dels emigrats, abandonament de culte decennal...)

- Establiment d’un concordat amb el Papa (submissió dels clergat, 1801)

- Derrota d’Àustria i G.Bretanya. Pau de Luneville i d’Amiens.

La coronación de Napoleón (óleo de Jacques-Louis David

Napoleón cruzando los Alpes, óleo de Jacques-Louis David, 1800

Napoleon at the Battle of Austerlitz, by François Gérard 1805.

Imperi Nomenat emperador el 1804 (resposta a amenaces interiors i exteriors). Acceptat per assemblees legislatives...i ratificat per plebiscit. Conquesta d’Europa:

Exèrcit. Enfrontament França amb 3a Coalició. Derrota de Trafalgar Enfrontament amb austríacs i austro-russos. Intent de crear un imperi horitzontal: remodelació d’Alemanya- creació Confederació del Rin. Derrota prussiana. Guerra contra Rússia (4a Coalició). Pau de Tilsit (1807) Guerra amb Anglaterra (blocatge). Invasió P. Ibèrica (1808) i els Estats Pontificis Represa de la guerra contra Àustria (5a Coalició). Casament amb filla de l’emperador

Visión del caricaturista inglés Gillray sentado a la izquierda aparece William Pitt, primer ministro del Reino Unido, mientras Napoleón, a la derecha, corta el «pastel*» quedándose con toda Europa.

The Treaties of Tilsit: Napoleon meeting with Alexander I of Russia on a raft in the middle of the Neman River.

Napoleon's withdrawal from Russia, a painting by Adolph Northen.

Expansió revolucionària i resistència nacional

Procés expansió ideals en països ocupats:

Ocupació militar

Govern format per il·lustrats o simpatitzants de la França revolucionària per a modernitzar el sistema

Reformes més profundes en països amb burgesia forta: abolició AR, instal·lació sistema parlamentari i constitucional, vigència del codi napoleònic

Reacció nacionalista a la invasió napoleònica (unió d’absolutistes i simpatitzants del sistema liberal)

Josep I Abdicació de Baiona

Funcionament de l’Imperi Retorn a formes i principis monàrquics

Autoritat més despòtica de Napoleó: poder total. Restabliment pompa AR.

Retallada de llibertats públiques, augment poder de la policia, repressió, censura

Intent d’unir vella aristocràcia amb nova burgesia. Creació d’una nova noblesa (servidors fidels) sense privilegis fiscals i avalada per una fortuna. Nova jerarquia basada en la riquesa i el talent. Vella noblesa i Església recuperen part poder perdut.

La pagesia va conservar els avantatges aconseguits després de les reformes de la Revolució

Classe obrera incipient. Artesanat heterogeni. Legislació per controlar el proletariat. Reforçament de la llei de Le Chapelier http://historiacontemporanea-tomperez.blogspot.com.es/2010/11/el-imperio-napoleonico-esquemas.html

Economia Desenvolupament econòmic per victòries davant Anglaterra.

Progrés agrícola: abolició drets senyorials, ampliació propietats per a pagesos o burgesos Augment preus agrícoles: guanys propietaris, salaris agrícoles alts. Creació nova moneda i del Banc de França Consolidació capitalisme industrial

Inflexió després política del bloqueig: problemes abastiment matèries primeres, maquinària, enfonsament comerç interior (no arriba des de colònies), tancament bancs i companyies comercials Descontentament per guerra econòmica i per pujada impostos indirectes per pagar guerres

Caiguda imperi 1812:

Guerra d’Espanya

Campanya de Rússia

6a Coalició. Tractat de París, 1814

Retorn dels Borbons. Descontentament i retorna Napoleó.

Waterloo. 2a Pau de París.

Restauració

Mapa de la Expansión Napoleónica