1. CINEMA ORGENS I EVOLUCI Mireia Castellvi 1r BAT A Curs 2014-2015 2. ndex Antecedents. L'origen del cinema. La recerca de nous productes. 3. Antecedents 4. La llanterna mgica Abans no aparegus el cinema com a tal, s'havien provat molts sistemes per a jugar amb les imatges i la llum i provocar sensacions en l'espectador: els miralls, la llanterna mgica, ombres xineses... Les imatges es manipulaven en el projector de la llanterna per a oferir sensaci de moviment. Una de les frmules ms reeixides foren les Fantasmagories. 5. A finals del segle XVIII, les restes de les ltimes trinxeres encara eren presents pels carrers de Pars; per aix no impedia les projeccions innovadores i inquietants. En aquella poca presenciar un espectacle en el qual figures espectrals sortien del no res era tot un esdeveniment que molts cops s'escapava a la ra de molts dels assistents al show. 6. En aquestes antigues projeccions s'explicaven histries, per segurament, fins l'arribada de les fantasmagories no s'havia aconseguit un grau tan alt de comuni entre l'espectacle i el pblic. Es buscava crear l'ambient idoni per a que el resultat de les projeccions aconsegus el seu propsit , que no era altre que espantar als assistents. 7. L'espectador no sabia per on podien aparixer les visions fantasmals ni en quin moment, afegint un factor sorpresa que feia encara ms excitant l'espectacle. L'aparell que projectava les fantasmagories, anomenat fantascopi, va va ser fruit de les millores fetes per Robertson sobre invents creats i abandonats anteriorment per altres. 8. L'espectacle va resultar ser un gran xit a Pars, i aix provoc que els projectors s'escampessin per tot el mn fora rpidament, proporcionant espectacle amb major o menor grau de sofisticaci, per mai disminuint l'impacte que les imatges causaven al pblic. 9. La cronografia Muybridge va ser el pioner en registrar el moviment d'ssers vius. El 1872, va ser contractat per Leland Standford, per a demostrar que el cavall, quan galopa, aixeca les quatre potes de terra. Per demostrar-ho va ubicar 12 cmeres al llarg de la pista de la carrera. 10. A l'obturador de cadaescuna d'elles va enganxar una corda que creuava la pista, que seria tallada pel cavall, obtenint aix fotografies en seqncia de diferents moments del galop. El 1882, tienne-Jules Marey inventa el fusell fotogrfic, l'avantpassat de l'actual cmera fotogrfica. Es tracta d'un cronofotgraf de placa fixa que registra 12 imatges per segon. 11. La percepci del moviment El 1824 el metge angls Peter Mark Roget, planteja el principi de la persistncia retinaria, segons el qual, l'ull t la capacitat de guardar l'ultima imatge que li arriba, fent que un objecte sigui percebut fins i tot quan ja no hi s. Amb una fracci de segon l'estmul llumins s gravat a la retina, aix proporciona visi del moviment i la sensaci de continutat. 12. Les joguines ptiques S'inventaren diferents aparells simuladors del moviment a partir del fenomen de la persistncia, les anomenades joguines ptiques: 13. Taumtrop: Consisteix en un disc de cartr que porta un dibuix per ambds costats. A les vores t un llist que quan gira dna la illusi de superposar les imatges. Fenaquistoscopi: Consisteix a fer girar la placa dels dibuixos de manera que s'obtingui una sensaci de moviment de les imatges. 14. El zootrip: consisteix en un cilindre de metall amb ranures verticals. A travs d'aquestes es mieraven els dibuixos que es formaven dins del cilindre. Els dibuixos eren d'un mateix cos, en fer girar el cilindre es donava la sensaci d'estar en moviment. 15. Praxinoscopi: s el precursor, d'all que seran els dibuixos animats. El seu mecanisme estava basat en la idea de descomposici del moviment sumada a la idea de projecci. Es tracta d'un tambor, a l'interior del qual hi ha una roda i diversos miralls que reflecteixen una imatge dibuixada en una tira de paper. 16. L'orgen del cinema 17. L'histra del cinema tracta de l'evoluci tcnica i artstica de l'art de les imatges en moviment. Les pellcules han tingut al llarg del segle XX un impacte substancial en les arts, la tecnologa, la poltica i la societat. 18. A William K. Dickson, se li atribueix la invenci d'un tipus de banda de celluloide que pot contenir una seqncia d'imatges tot sent la base d'un mtode de fotografiar i projectar imatges que es mouen. 19. El quinematgraf Thomas Alva Edision va presentar en pblic dues invencions basades en els descobriments de Dickson: el kinetograph ( la primera cmera per captar imatges en moviment ), i el kinetoscope. 20. Aquest ltim tenia forma d'armari dins el qual una pellcula de celluloide, alimentada per un motor elctric, girava en bucle continu. La pellcula tenia una llum al darrere i una lent d'augment que serva de visor per a l'espectador. Aquest aparell primigeni era de consum individual, i l'espectador per unes monedes podia posar els ulls al visor i veure la representaci. 21. Les sales de kinetoscope van arribar a Europa, per Edison no va patentar aquestes invencions a l'altre costat de l'Atlntic. Aix va permetre que es desenvolupessin imitacions, com ara la cmera ideada per Robert William Paul. 22. El cinematgraf Paul va tenir la idea de passar els quadres en moviment a una audincia collectiva, i va inventar un projector de pellcules. Van comenar a expossar pellcules al Boulevard des Capucines de Pars a finals de desembre de 1895. Vist l'xit, els germans Lumire aviat van establir una xarxa de reporters per tota europa. Entre les primeres pellcules Lumire hi trobem L'arribada d'un tren a l'estaci. 23. En aquell temps les pellcules es veien principalment com un acte ms a la funci de vodevil. Era conegut com cinema d'atracci. 24. El 1910 Charles Path patenta el projector path, primer aparell amb motor per a la projecci, amb creu de malta de 4 aspes i corrent continua. El projector constava de: focus intens i continu; objectiu ptic per ampliar imatges ntidament; tracci mecnica; creu de malta i lector de so a la banda lateral ptica magntica. 25. La recerca de nous productes 26. Un cop la projecci de pellcules s'havia convertit en un fet habitual, es van buscar nous allicients pel pblic, com les grans pantalles anomenades panorames que envoltaven el pblic. 27. El cinema sonor No fou fins al 1927, ms de trenta anys desprs del naixement del cinema, que es realitz el primer film sonor de la histria El cantor de jazz. Tot i aix el cinema fou sonor des dels seus inicis. En molts casos la projecci d'imatges s'acompanyava de msica en viu o d'un gramfon. 28. La msica accentuava l'acci de les imatges i contribua a l'ambientaci general de la sala i a l'atenci del pblic. Quan es gravava una pellcula hi havia msica en viu a l'estudi. 29. La lenta integraci del so sinconitzat en les pellcules respongu a raons econmiques i al fet que les produccions cinematogrfiques tenien prou xit ning es plantejava fer canvis. No fou fins que una de les grans productores Warner Bross, prov de buscar quelcom de nou: la sonoritzaci dels films. A partir de 1927, tota l'indstria cinematogrfica es torn sonora. 30. Des dels inicis de l'aparici del sonor, l's de la msica agaf moltes de les convencions prpies del teatre musical. Determinats elements sonors s'anaren fent caracterstics de cada un dels gneres convertint-se en elements prototpics. El timbre i el to de veu tamb s'anaren convencionalitzant per a definir determinats personatges. 31. La sonoritzaci es comen a fer amb discos sinconitzats. Finalment, la generaci electrnica de sons i, posteriorment l'enregistrament digital del so, han perms ampliar les possibilitats de generaci, manipulaci i barreja de sons obrint aix nous camps d'experimentaci en l'mbit audiovisual. 32. Nous formats Amb l'arribada de la televisi als anys 50, el cinema ha de buscar nous procediments per a afrontar la competncia. El 1952 ja es fan gravacions tridimensionals per a ser visionades amb ulleres polaritzades. Tamb a la dcada dels cinquanta, la productora MetroGM va presentar el sistema CINERAMA, que consistia en filmar amb tres cmeres sincronitzades i projectar per mitj de tres projectors de 35mm treballant en igual sincronia, una imatge panormica, incrementant el seu detall i mida, sobre una pantalla cncava gegant. 33. El so era estereofnic, de set pistes, i es trobava gravat sobre una quarta banda magntica de 35mm a la vegada sincronitzada amb els projectors. El cinerama presentava el problema que la imatge projectada contenia dues lnies on s'unien els tres panells que eren difcils d'ocultar. 34. El 1953 la Fox presenta el sistema CINEMASCOPE, caracteritzat per l's d'imatges mplies en les preses de filmaci, assolides al comprimir una imatge normal dintre del quadre estndard de 35mm, per a desprs descomprimir-les durant la projecci assolint una proporci que pot variar entre 2,66 i 2,39 vegades ms ampla que altra. 35. Les pantalles sobre les quals inicialment es projectaven les pellcules en aquest sistema eren ms mplies que les usades tradicionalment fins el 1953 i posseen una concavitat que permetia, a ms, eliminar certes distorsions prpies del sistema en els seus comenaments. 36. El 1967, a l'Esposici Universal de Montral, es presenta el sistema IMAX, que ha donat lloc a l'aparici de cinemes monumentals en les principals ciutats del mn. El 1976 apareix l'OMNIMAX i el 1986, a l'Expo de Vancouver, arriba l'IMAX 3D. 37. La primera pellcula projectada en IMAX 3D va ser Space Station, encara que el verdader boom comercial en 3D va ser The Polar Express, un any desprs que Cameron realitzs el llargmetratge Ghosts of the Abyss. 38. A partir de llavors hem viscut en una espiral continua d'estrenes de cinema en 3D, amb les pellcules d'animaci com a principals protagonistes. L'ltim i ms meditic ttul ha estat Avatar, tota una esperincia de cinema 3D; que ja es diu que marcar un abans i un desprs al mn del cinema.