Pressupostos de la Generalitat de Catalunya...

Llei 1/2012 de 22 de febrer

Pressupostos de la Generalitat de Catalunya 2012

MEMÒRIA EXPLICATIVA

3

SUMARI

Primera part - Introducció i característiques del Pressupost ............................................................................ 5

1. Presentació ...................................................................................................................................................... 7

2. El pressupost i el seu marc d’elaboració i estructura ..................................................................................... 13

2.1. Marc normatiu ........................................................................................................................................ 15 2.2. Estructures pressupostàries .................................................................................................................. 17

2.2.1. Pressupost d’ingressos .............................................................................................................. 19 2.2.2. Pressupost de despeses ........................................................................................................... 24

3. Àmbit institucional dels pressupostos ............................................................................................................. 37

3.1. Criteris per a la delimitació de l’àmbit institucional dels pressupostos ................................................... 39 3.2. L’àmbit institucional dels pressupostos del sector públic de la Generalitat ............................................ 41 3.3. Les entitats no majoritàries del sector AP-SEC de la Generalitat .......................................................... 48

4. La Llei de pressupostos i el Projecte de Llei de mesures fiscals i financeres i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics ........................................................................................................................... 49

4.1. La Llei de pressupostos ......................................................................................................................... 51 4.2. El projecte de Llei de mesures fiscals i financeres i de creació de l’impost sobre les estades en

establiments turístics ............................................................................................................................. 52

5. Documentació que acompanya al Projecte de llei de pressupostos ............................................................... 55

Segona part - Les principals xifres dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i les polítiques de despesa ................................................................................................................................................................ 63

6. Les prioritats estratègiques ............................................................................................................................ 65

7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya ............................................. 75

7.1. Els ingressos consolidats del sector públic ............................................................................................ 77 7.1.1. Els ingressos del model de finançament autonòmic .................................................................. 82 7.1.2. La resta d’ingressos del sector públic ........................................................................................ 86

7.2. Les despeses consolidades del sector públic ........................................................................................ 88 7.3. Les polítiques de despesa ..................................................................................................................... 94 7.4. La despesa i les dotacions de personal del sector públic .................................................................... 157 7.5. Els pressupostos i els plans interdepartamentals ................................................................................ 161

8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius .............................................................. 163

8.1. Els pressupostos per subsectors ......................................................................................................... 165 8.1.1. El pressupost de la Generalitat ................................................................................................ 165 8.1.2. Els pressupostos del Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català

d’Assistència i Serveis Socials ......................................................................................................... 174 8.1.3. Els pressupostos de les entitats autònomes administratives ................................................... 182 8.1.4. Els pressupostos de les entitats autònomes comercials i financeres ...................................... 186 8.1.5. Els pressupostos de les entitats de dret públic ........................................................................ 189 8.1.6. Els pressupostos de les societats mercantils........................................................................... 194 8.1.7. Els pressupostos dels consorcis .............................................................................................. 200 8.1.8. Els pressupostos de les fundacions ......................................................................................... 204 8.1.9. Els pressupostos de despesa per subsectors segons el seu responsable darrer.................... 208

8.2. Els pressupostos per agrupacions ....................................................................................................... 214 8.3. Els pressupostos dels grups corporatius ............................................................................................. 218

8.3.1. Els pressupostos del grup corporatiu de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ...... 218 8.3.2. Els pressupostos del grup corporatiu de l’Institut Català de la Salut ....................................... 220

9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC ......... 223

4

9.1. Definició del sector Administració pública de la Generalitat ................................................................ 225 9.2. Els ingressos i les despeses consolidades .......................................................................................... 228 9.3. El compte financer de la Generalitat per a l’any 2012 en termes del SEC .......................................... 234

Annex: les estructures pressupostàries ......................................................................................................... 239

• El pressupost d’ingressos .................................................................................................................... 241 - L’estructura econòmica .................................................................................................................... 241

• El pressupost de despeses .................................................................................................................. 247 - L’estructura institucional i orgànica .................................................................................................. 247 - L’estructura per programes .............................................................................................................. 257 - L’estructura econòmica de despeses............................................................................................... 261

5

PRIMERA PART -

INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES DEL PRESSUPOST

7

1. PRESENTACIÓ

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 1. Presentació

9

La memòria explicativa de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a

l'exercici 2012 té com a objectiu proporcionar una visió sintètica d’aquests, així com facilitar-

ne la seva comprensió. La memòria s’estructura en dues parts. En la primera es tracten els

aspectes més formals i d’estructura de la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2012,

mentre que en la segona es presenten els trets més significatius dels pressupostos, fent

especial èmfasi en les principals àrees d’actuació i en les diverses polítiques de despesa i

destacant les xifres agregades més importants, tant referides al conjunt del sector públic de

la Generalitat com a cadascun del seus subsectors.

En relació a exercicis anteriors s’ha optat per excloure de l’àmbit de la memòria l’exposició

del context econòmic i financer, atès que aquesta temàtica és abordada amb profunditat per

l’Informe econòmic i financer que també integra el conjunt de la documentació

pressupostària. D’altra banda, des d’una òptica formal, s’ha traslladat el conjunt de les

estructures pressupostàries com un annex al final del document amb l’objecte de permetre

una exposició més fluida.

Des del punt de vista metodològic, els pressupostos per al 2012 s’inscriuen en el marc del

que es coneix com la pressupostació orientada a resultats que es va posar en marxa a la

Generalitat de Catalunya en l’exercici 2006. Amb aquesta orientació es persegueix atorgar

una visió estratègica als pressupostos en el sentit de posar l’accent en els objectius que es

pretén aconseguir amb l’acció pública i forçar la reflexió sobre la forma més eficaç i eficient

per assolir-los. Això es tradueix en el procés d’elaboració en un esforç d’explicitació

d’aquests objectius de manera que acompanyin la informació financera i que permetin en

primera instància relacionar els recursos assignats amb la finalitat perseguida i, més

endavant, quan es liquidi el pressupost, relacionar els recursos efectivament esmerçats amb

els resultats assolits. Aquesta informació es presenta en el document relatiu a les memòries

dels diferents programes pressupostaris.

En aquest àmbit, en els pressupostos per al 2012 s’ha incorporat el resultat de la planificació

estratègica que han efectuat els departaments al llarg dels primers mesos de l’any 2011

consistent en la definició dels objectius per a la present legislatura, establerts en dos nivells

de jerarquia, a partir del desplegament de Pla de Govern aprovat pel Govern també en

aquest període. Aquesta tasca requereix d’un cert període d’elaboració, de manera que no

va resultar possible incorporar-la en els pressupostos per al 2011, que requerien d’una

tramitació més ràpida per poder disposar el més aviat millor del marc financer per a les

finances de l’exercici. D’altra banda, en relació a la planificació estratègica de legislatures


10

anteriors, s’ha aprofitat per portar a terme un procés d’integració d’aquesta planificació

departamental i el procés pressupostari. Concretament, s’ha establert que els objectius

estratègics definits en aquests plans departamentals són els que en el procés pressupostari

s’acaben concretant en objectius operatius que serveixen de base per a l’assignació de

recursos. D’aquesta manera es garanteix la plena integració de la planificació estratègica i

els pressupostos.

D’altra banda, també en aquest exercici s’han introduït importants canvis en les memòries

de programa per millorar-ne el seu contingut estratègic. En exercicis anteriors existia una

memòria per a cada combinació programa pressupostari-gestor, ja fos aquest un servei

pressupostari o una entitat dependent de la Generalitat. En aquesta memòria el gestor

exposava un diagnòstic de la problemàtica de l’àmbit d’actuació, la missió que li corresponia,

els objectius que perseguia, les activitats que preveia desenvolupar per aconseguir-los, uns

indicadors que havien de permetre valorar-ne el grau d’assoliment i, finalment, els recursos

econòmics i humans emprats. Aquesta concepció de la memòria de programa presentava,

però, algunes deficiències derivades del tractament tant independent que s’efectuava de

l’acció dels centres gestors, sense tenir en compte que comparteixen una visió estratègica

del problema al que s’enfronten i de la forma en que cal abordar-lo. És per això que,

enguany s’ha modificat la concepció de les memòries de programa de forma que ara es

formula una memòria per a cada combinació programa pressupostari-agrupació

departamental. Tanmateix, per no perdre la visió de la responsabilitat respectiva de

cadascun dels gestors que participen en el programa, aquesta memòria de l’agrupació té

una concreció per a cadascun dels gestors que hi participen. Així, la nova memòria de

programa s’estructura en dues parts, en una primera part hi figuren aquells aspectes

estratègics que resulten comuns a tota l’organització a nivell departamental i, en

conseqüència, inclou el diagnòstic de la problemàtica a afrontar, la missió que li correspon a

l’administració pública de la Generalitat, els objectius que persegueix i els principals

indicadors que han de servir per mesurar l’èxit en el seu assoliment. En l’altra part,

denominada memòria de gestor, cadascun dels gestors de l’agrupació departamental que

participa en l’àmbit del programa detalla la seva contribució als objectius comuns, les

actuacions que li correspon portar a terme en l’estratègica definida i els recursos econòmics

i humans que hi assigna. Amb aquest canvi es pretén superar la visió fragmentària de l’acció

pública que en ocasions podia derivar-se del model anterior i millorar la informació de caire

estratègic. Amb aquest objecte també s’ha modificat la presentació del llibre de les

memòries, passant d’agrupar les memòries de programa d’acord amb la tipologia jurídica

dels gestors (serveis pressupostaris, entitats autònomes administratives, comercials i


11

financeres, entitats de dret públic, societats mercantils, etc.) a agruparés les memòries per

cadascuna de les agrupacions departamentals.

Pel que fa al perímetre de consolidació, els pressupostos per a 2012 inclouen les entitats de

diferent naturalesa jurídica que integren el conjunt del sector públic de la Generalitat, donant

d’aquesta manera ple compliment al que estableix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en

relació a l’abast institucional dels pressupostos.

Cal tenir present que l’elaboració dels pressupostos per al 2012 són els segons que elabora

el Govern dins del present exercici, arran de la situació de pròrroga pressupostària que es

va esdevenir com a conseqüència de la dissolució del Parlament i la convocatòria

d’eleccions que es van celebrar el dia 28 de novembre de 2010. El present pressupost, com

es veurà, comporta la continuació de les mesures d’ajust pressupostari que es van adoptar

en els pressupostos per al 2011 amb l’objectiu d’aconseguir retornar l’equilibri en les

finances de la Generalitat a mig termini.

En la primera part d’aquesta memòria s’explica el marc d’elaboració dels pressupostos de la

Generalitat per al 2012. En la resta d’apartats es fa referència a l’àmbit institucional dels

pressupostos, a les estructures pressupostàries d’ingressos i despeses, als principals

aspectes dels textos articulats de la Llei de pressupostos i del projecte de Llei de mesures

fiscals i financeres i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics, així

com a la documentació que acompanya el Projecte de llei de pressupostos per al 2012.

En la segona part de la memòria s’exposen les prioritats del Govern que incorporen els

pressupostos per al 2012. La resta d’apartats es dediquen fonamentalment a presentar les

xifres d'ingressos i despeses des de diversos punts de vista en funció dels diferents àmbits

rellevants per a l’agregació de la informació. En primer lloc, es presenten les dades del total

del sector públic de la Generalitat i s’expliquen les polítiques de despesa, detallant les

principals actuacions a realitzar l'any 2012. També es mostra quines són les entitats que

intervenen en l’execució d’aquestes polítiques i s’analitzen les variacions pel que fa al volum

de recursos assignats respecte l’any 2011.

A continuació es repassen les principals variacions dels pressupostos per cadascun dels

subsectors que integren els pressupostos de la Generalitat, així com els pressupostos de les

diferents agrupacions departamentals i els dels grups corporatius de la Corporació Catalana

de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i de l’Institut Català de la Salut, que inclouen, a més de la

capçalera del grup, totes les entitats que en depenen.


12

Finalment, es presenten les dades consolidades de la Generalitat de Catalunya i totes les

entitats incloses al sector administracions públiques d'acord amb les normes del Sistema

europeu de comptes nacionals i regionals (SEC), les quals són emprades per calcular el

resultat pressupostari a partir del qual s’ha de verificar el compliment dels objectius

d'estabilitat pressupostària que li corresponen a la Generalitat.

13

2. EL PRESSUPOST I EL SEU MARC D’ELABORACIÓ I ESTRUCTURA

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura

15

El pressupost és l’expressió quantificada, conjunta i sistemàtica dels ingressos i despeses

previstos d’una organització per a un exercici econòmic. En l’àmbit del sector públic,

l’elaboració del pressupost recau en el Govern i la seva aprovació correspon al Parlament.

Es tracta, doncs, del reflex financer de l’estratègia política d’un govern definida a través d’un

procés de presa de decisions i d’assignació de recursos a partir de les relacions entre les

forces polítiques i socials del país. El document pressupostari té, per tant, un triple vessant

jurídic, polític i comptable.

El pressupost és un document jurídic perquè la seva aprovació adopta la forma de llei de la

qual es deriven drets i obligacions de caràcter general. Es tracta d’una llei per a la qual la

iniciativa legislativa està reservada al Govern -que és, alhora, l’únic legitimat i obligat a

presentar un Projecte de llei de pressupostos-, que gaudeix de preferència en la seva

tramitació i que té una vigència temporal limitada a cada exercici pressupostari.

Com a document polític el pressupost és el reflex de les prioritats del Govern que es

manifesten tant en la determinació del nivell i la composició dels ingressos com en

l’assignació d’aquests al finançament de les diverses polítiques de despesa. Si l’activitat

financera pública té per objecte satisfer determinades necessitats, el punt de partida ha de

ser l’assignació dels recursos disponibles a aquestes necessitats. Així, el pressupost públic

és l’expressió xifrada anual dels objectius del Govern, és a dir, les polítiques públiques que

aquest desenvoluparà.

Finalment, el pressupost també es pot analitzar com un document comptable ja que

s’elabora, s’executa i es liquida d’acord amb una estructura i unes normes de comptabilitat

pública.

2.1. Marc normatiu

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 s’elaboren en el marc de

l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat mitjançant la Llei orgànica 6/2006, de 19 de

juliol, el qual dedica el capítol II del títol VI al pressupost de la Generalitat. En concret,

l'article 212 disposa que el pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou

totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels organismes, les

institucions i les empreses que en depenen. També es disposa que correspon al Govern la

seva elaboració i execució, i al Parlament, examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo.


16

Així mateix, a l'article 214 s'estableix que correspon a la Generalitat l'establiment dels límits i

les condicions per assolir els objectius d'estabilitat pressupostària dins dels principis i la

normativa de l'Estat i de la Unió Europea.

Addicionalment, cal esmentar un altre conjunt de normes de referència en matèria

pressupostària. En primer lloc el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual

s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya (LFPC), que en el seu

article 29 estableix que els pressupostos de la Generalitat de Catalunya inclouran la totalitat

de les seves despeses i ingressos, així com els de les entitats autònomes i empreses

públiques. Tanmateix, en l’article 30 s’estableix que el pressupost de la Generalitat

s’ajustarà a allò que amb caràcter general es disposi per al sector públic de l’Estat.

D’altra banda, els pressupostos de la Generalitat s’elaboren en el marc de les normatives

europea i espanyola en matèria d’estabilitat pressupostària. És a dir en el marc del Pacte

d’estabilitat i creixement europeu i de la legislació que el desenvolupa: el Reial Decret

Legislatiu 2/2007, de 28 de desembre, que aprova el text refós de la Llei d’estabilitat

pressupostària, la Llei orgànica 5/2001, de 13 de desembre, complementària a la Llei

general d’estabilitat pressupostària, segons la redacció de la Llei 3/2006, de 26 de maig de

reforma de la Llei orgànica 5/2001 i, d’acord amb la recent modificació de l’article 135 de la

Constitució espanyola que, tanmateix, requereix de desenvolupament normatiu per adquirir

plena virtualitat.

D’acord amb la referida normativa vigent en matèria d’estabilitat pressupostària, aquests

pressupostos s’aproven d’acord amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària per al període

2012-2014, aprovat pel Consell de Política Fiscal i Financera, que preveu un límit del dèficit

equivalent a l’1,3% del PIB1 per a l’any 2012, que es redueix a l’1,1%, l’any 2013, i a l’1%,

l’any 2014. Amb el propòsit d’adaptar-se a aquesta senda de consolidació fiscal, el Govern

de la Generalitat ha d’aprovar un pla econòmic financer de reequilibri coherent amb aquest

objectiu pluriennal.

Pel que fa a la normativa, cal referir-se en darrer lloc a l’Ordre ECO/95/2011, de 25 de maig,

per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de

Catalunya per a l’any 2012. Amb aquesta ordre s’estableixen els criteris de pressupostació,

es delimita l’àmbit institucional, l’estructura pressupostària, la documentació annexa a la Llei

1 El PIB utilitzat a efectes del compliment de la legislació d’estabilitat pressupostària és el de l’Institut Nacional d’Estadística.


17

de pressupostos per al 2012 i es dicten les normes en relació als procediments i terminis a

seguir per a la seva elaboració.

Finalment, un aspecte addicional a considerar és que l’elaboració dels pressupostos de la

Generalitat de Catalunya per a l’any 2012 també està condicionada per la situació de

pròrroga pressupostària dels pressupostos de l’Administració General de l’Estat (AGE),

arran de la convocatòria d’eleccions generals. Atès que una part important dels ingressos

del model de finançament i altres ingressos de la Generalitat tenen el seu origen en l’AGE,

en no disposar d’un projecte de pressupost aprovat pel Govern de l’Estat presenten més

incerteses de les habituals.

2.2. Estructures pressupostàries

Les estructures pressupostàries tenen com a objectiu classificar i agrupar sistemàticament

els ingressos i les despeses per tal de facilitar-ne la comptabilització, la comparació i

l’anàlisi.

Com en pressupostos anteriors, els pressupostos d'ingressos de la Generalitat de Catalunya

per al 2012 es presenten segons la classificació econòmica, mentre que els de despeses es

presenten amb una triple estructura: orgànica, per programes i econòmica. Aquesta triple

classificació de les despeses aporta informació sobre els òrgans responsables de la

despesa (qui gasta), les finalitats (per a què es gasta) i la naturalesa econòmica (en què es

gasta), respectivament.

Els canvis més importants en les estructures dels pressupostos per al 2012 s’han produït en

la classificació per programes de despesa, amb l’objecte d’integrar millor la visió estratègica

del Govern de la Generalitat amb l’orientació i la mesura dels resultats. Amb aquest motiu

s’han suprimit 19 programes i se n’han creat 14 de nous. A nivell de polítiques de despesa, a

més de crear-ne una de nova (Esport), s’han efectuat reestructuracions importants com a

conseqüència dels canvis de programes, a destacar en les polítiques: Protecció Social,

Cultura, Foment de l’ocupació, Alta direcció de la Generalitat i el seu govern i Administració i

Serveis generals. Dins de l’apartat 2.2.2 es pot trobar una descripció més detallada

d’aquests canvis.

Quant a l’estructura orgànica de despeses els canvis són menors i es deriven tant de la

incorporació d’alguna entitat com de la baixa d’altres que s’han liquidat o es troben en fase


18

de dissolució motivada pel procés de racionalització del sector públic que s’ha endegat a la

Generalitat. Aquests canvis es descriuen amb més detall a l’apartat 3 d’aquesta memòria

relatiu a l’àmbit institucional dels pressupostos.

Pel que fa a les estructures econòmiques, tant d’ingressos com de despeses, s’hi han

introduït alguns canvis, sobretot en els capítols 8 i 9 del pressupost, i en menor mesura en el

capítol 6 per tal de disposar d’una classificació més detallada dels ingressos i despeses

relatius a la variació d’actius i passius financers.

Concretament, en la classificació econòmica dels ingressos cal destacar:

• En el capítol 8 per diferenciar si els reintegraments de préstecs i bestretes corresponen a

operacions concedides a curt o bé a llarg termini i per distingir també si s’han concedit

fora o dins del sector públic de la Generalitat. En aquest darrer cas, les modificacions

introduïdes facilitin també la consolidació dels recursos per aquest capítol.

• En el capítol 9 s’ha modificat algun literal introduint l’expressió “i altres crèdits” per tal de

dotar d’un contingut menys restringit a les aplicacions de variacions de passius que el

que s’indicava anteriorment (préstecs)

• Tanmateix, el canvi més important en aquest capítol és el desglossament dels conceptes

en la mateixa línia que els del capítol 8, per tal de disposar de manera diferenciada de

l’increment de passius contrets a llarg i a curt i els contrets fora o dins del sector públic

de la Generalitat. També en aquest darrer cas es facilita la consolidació de recursos dins

del sector públic.

Pel que fa a la classificació econòmica de les despeses destaquen:

• Les que permeten diferenciar dins del capítol 6 de despeses les inversions realitzades

mitjançant operacions d’arrendament financer

• El desglossament de conceptes en capítol 8 i 9 amb criteris similars als aplicats als

mateixos capítols en l’estructura d’ingressos.

• Es milloren alguns literals relatius al capítol 4.

• Modificacions en les aplicacions nominatives de despesa en algun dels capítols 4, 6, 7 i

8 que especifiquen el destí dels recursos que es transfereixen, derivades de la

reclassificació de les entitats destinatàries entre “altres entitats participades”, Universitats

o bé entitats no participades.


19

De la mateixa manera que en els pressupostos dels darrers exercicis, les estructures

econòmiques dels ingressos i de les despeses són homogènies per a tots els ens inclosos

als pressupostos amb l’objecte de facilitar la presentació, la consolidació i l'anàlisi de dades

agregades de tot el sector públic de la Generalitat. El detall de les diverses estructures figura

com a annexes a la present memòria.

2.2.1. Pressupost d’ingressos

Els estats d'ingressos dels pressupostos de la Generalitat i els seus organismes o entitats es

classifiquen segons l'estructura econòmica per capítols, articles, conceptes i aplicacions.

Econòmicament, els ingressos es classifiquen en corrents, de capital i financers. Els capítols

1 a 5 d’ingressos constitueixen els ingressos corrents; els capítols 6 i 7 es corresponen amb

els ingressos de capital; i els capítols 8 i 9 contenen els ingressos financers (per variació

d’actius i passius financers). La suma dels ingressos corrents i de capital constitueix els

ingressos no financers. Aquest agregat, si es calcula amb el perímetre de consolidació AP-

SEC, després d’aplicar determinats ajustos d’acord amb la normativa del SEC, s’utilitza per

calcular la capacitat o necessitat de finançament que computa per mesurar el compliment de

les obligacions d’estabilitat pressupostària. Concretament, els capítols d’ingressos són els

següents:

Ingressos corrents

Capítol 1 Impostos directes

Capítol 2 Impostos indirectes

Capítol 3 Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos

Capítol 4 Transferències corrents

Capítol 5 Ingressos patrimonials

Ingressos de capital

Capítol 6 Alienació d'inversions reals

Capítol 7 Transferències de capital

Ingressos financers

Capítol 8 Variació d'actius financers


20

Capítol 9 Variació de passius financers

Capítol 1 Impostos directes

Aquest capítol recull els ingressos procedents de la recaptació dels impostos exigits al

subjecte passiu sense contraprestació, el fet imposable dels quals està constituït per

negocis, actes o fets de naturalesa jurídica o econòmica, que posen de manifest la capacitat

contributiva del subjecte passiu com a conseqüència de la possessió d’un patrimoni,

d’increments patrimonials a títol lucratiu o de l’obtenció d’una renda.

Els ingressos d'aquest capítol provenen, sobretot, de la recaptació del tram autonòmic de

l'impost sobre la renda de les persones físiques (en forma de lliuraments a compte i de

liquidacions d’exercicis anteriors); de l’impost sobre el patrimoni de les persones físiques i de

l'impost de successions i donacions.

Capítol 2 Impostos indirectes

En aquest capítol es comptabilitzen els recursos provinents de la recaptació dels impostos

exigits al subjecte passiu sense contraprestació, el fet imposable dels quals està constituït

per negocis, actes o fets de naturalesa jurídica o econòmica, que posin de manifest la

capacitat contributiva del subjecte passiu com a conseqüència de la circulació dels béns o

del consum.

Els ingressos d'aquest capítol provenen de la recaptació de l'impost sobre transmissions

patrimonials i actes jurídics documentats, de l’impost sobre operacions societàries; de la

participació de la Generalitat en l'impost sobre el valor afegit (IVA), de la participació en

diversos impostos sobre consums específics i de l’impost sobre estades en allotjaments

turístics. En relació a l’IVA la classificació econòmica diferencia entre els ingressos per

lliuraments a compte dels derivats de la liquidació d’exercicis anteriors. Aquesta distinció no

es desglossa per als impostos sobre consums específics: es poden identificar els lliuraments

a compte de cadascun d’aquests impostos però la liquidació d’exercicis anteriors no es pot

desglossar per figures impositives. Quant a la recaptació de l'impost sobre les vendes

detallistes de determinats hidrocarburs la classificació econòmica permet diferenciar entre l’

ingrés derivat del percentatge cedit i el del tram autonòmic de l’impost.


21

Capítol 3 Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos

En aquest capítol es recullen ingressos de naturalesa tributària i no tributària. Entre els

primers cal esmentar els provinents de les taxes legalment exigides per la Generalitat de

Catalunya i les seves entitats (per serveis prestats, inspeccions, certificacions i expedició de

documents, entre d’altres), els derivats de la recaptació del tribut sobre el joc, del gravamen

de protecció civil, del cànon del cicle de l'aigua, del fons de gestió de residus i de

contribucions especials com ara la del servei d'incendis.

Entre els ingressos no tributaris hi ha els derivats de la venda de béns i la prestació de

serveis (especialment identificats els d’assistència sanitària i social), els reintegraments

originats per pagaments realitzats indegudament i altres ingressos derivats de recàrrecs,

multes i sancions i interessos de demora. Finalment, s’inclou un concepte genèric

d’ingressos diversos que recollirà aquells ingressos obtinguts com a contraprestació

d’alguna activitat o servei que no es puguin incloure en cap de la resta de conceptes del

capítol 3.


Aquest capítol recull els ingressos per transferències i subvencions rebudes sense

contraprestació directa d’altres administracions, entitats o particulars que es destinen a

finançar les operacions corrents de l’ens perceptor en l’àmbit propi de les seves

competències. Aquest capítol es desglossa en funció de la procedència: administració,

òrgan o entitat del sector públic i del sector privat emissors de la transferència o subvenció.

Els recursos provinents de transferències es destinen a finançar globalment les operacions

corrents de l’ens perceptor, mentre que les subvencions tenen caràcter finalista, és a dir,

s’han de destinar a finançar operacions corrents amb uns objectius concrets. Tanmateix,

també es consideraran transferències aquelles aportacions dineràries entre diferents

administracions públiques o agents de la mateixa administració destinades a finançar

operacions corrents concretes del receptor en el marc de les funcions que tingui atribuïdes.

Aquest capítol es desglossa per la procedència de la transferència: administració pública,

òrgan o entitat del sector públic o sector privat. Atenent al seu volum en relació al del conjunt

dels pressupostos de la Generalitat destaquen els fons en què es materialitzen les

transferència procedents de l'Estat creats en aplicació del nou model de finançament de les

comunitats autònomes: el Fons de suficiència global i el Fons de garantia dels serveis


22

públics fonamentals. Tanmateix, cal destacar que la transferència del fons de garantia té

signe negatiu- és a dir, Catalunya fa una aportació neta a la resta de comunitats autònomes-

en disposar d’un índex de capacitat fiscal superior a l’índex de necessitats. L’altra

transferència d’import elevat és la transferència en concepte de Participació dels municipis i

les diputacions en els ingressos tributaris de l'Estat, que es canalitza a través dels

pressupostos de la Generalitat. També destaquen les que financen programes o actuacions

específics (promoció de l’ocupació, atenció a persones en situació de dependència, entre

d’altres).

Des del punt de vista de les entitats de la Generalitat, en general, les que prenen especial

rellevància són les transferències procedents del propi sector públic de la Generalitat.

Capítol 5 Ingressos patrimonials

En aquest capítol es comptabilitzen els ingressos o rendiments que genera el propi

patrimoni, tant els de caràcter financer com els no financers.

Entre els primers s’inclouen els interessos de bestretes, de préstecs, de dipòsit (ja sigui de

comptes corrents o del cash pooling), de títols de deute, els dividends, les diferències

positives d'operacions financeres o els beneficis per alienació d’actius financers. Entre els no

financers destaquen els ingressos procedents de lloguers de béns integrants del patrimoni i

els cànons de les concessions administratives.

Capítol 6 Alienació d’inversions reals

En aquest capítol es registren els ingressos íntegres derivats de la venda de béns de capital

propietat de l’Administració de la Generalitat o d’altres entitats públiques dependents o

vinculades. La classificació diferencia segons la naturalesa dels béns alienats. També

s’inclouen les aportacions rebudes per actuacions inversores que es realitzen per compte de

la Generalitat o les seves entitats o per compte d’altres administracions, participin o no en

l’entitat receptora.


Aquest capítol recull els ingressos per transferències i subvencions rebudes sense

contraprestació directa d’altres administracions, entitats o particulars que es destinen a


23

finançar les operacions de capital de l’ens receptor en l’àmbit propi de les seves

competències. Aquest capítol es desglossa per la procedència de la transferència:

administració pública, òrgan o entitat del sector públic o sector privat.

Cal matisar que les transferències es destinen a finançar globalment operacions de capital

de l’entitat perceptora, mentre que les subvencions tenen caràcter finalista, és a dir,

s’atorguen perquè el perceptor destini els recursos a uns objectius concrets. Tanmateix,

també es consideren transferències aquelles aportacions dineràries entre diferents


actuacions concretes del receptor en el marc de les funcions que tingui atribuïdes.

En general, es consignen per aquest capítol si:

- qui les atorga no és titular o partícip de l’entitat receptora

- es reben en règim de concurrència, amb independència de l’emissor de les subvencions

- el receptor és una fundació o qualsevol altra entitat sobre el patrimoni de la qual qui l’atorga no hi té drets econòmics

- es reben amb la finalitat d’atorgar-les a tercers

Els ingressos més elevats d'aquest capítol provenen fonamentalment de l'Estat (a destacar

els previstos en virtut del conveni per actuacions inversores en compliment de la DA 3a de

l’Estatut d’autonomia de Catalunya).

Capítol 8 Variació d’actius financers

En aquest capítol es registren els ingressos procedents de la venda d'actius financers

(excepte el benefici obtingut de l’operació), del reintegrament de deute i de préstecs

concedits, de la realització d’altres inversions financeres o de la devolució de dipòsits i

fiances constituïdes.

Addicionalment inclou els ingressos provinents d’aportacions dels titulars o partícips de les

entitats del sector públic de la Generalitat al capital o fons propis d’aquestes per absorbir

pèrdues acumulades d’exercicis anteriors, per amortitzar endeutament o bé per finançar

inversions reals o financeres (també eventuals concessions de préstecs).


24


En aquest capítol es comptabilitzen els ingressos procedents de l’emissió de deute públic,

de préstecs rebuts i altres crèdits, que es disposen durant l’exercici amb independència del

moment de formalització del deute o préstec. Amb aquest motiu es diferencien les

disposicions per operacions formalitzades en l’exercici, de les formalitzades en exercicis

anteriors. També, es diferencien entre els ingressos obtinguts/disposats en operacions amb

reemborsament superior o inferior a un any (llarg i curt termini, respectivament) i entre els

obtinguts dins i fora del sector públic de la Generalitat. Finalment, s’hi inclouen els

provinents de dipòsits i de fiances rebuts.

2.2.2. Pressupost de despeses

Els estats de despeses dels pressupostos de la Generalitat i de les seves entitats

dependents s’estructuren segons una triple classificació: orgànica, per programes i

econòmica. Així, les despeses es classifiquen primerament per ens i òrgans; dins de

cadascun d'ells, per programes de despesa, i dins de cada programa per la naturalesa

econòmica de la despesa.

L’estructura institucional i orgànica

La classificació institucional i orgànica del pressupost respon a la forma com s’organitza la

Generalitat de Catalunya per al compliment de les seves funcions i permet conèixer quina és

la institució o l’òrgan responsable d’executar aquelles actuacions per a les quals se li han

assignat unes dotacions econòmiques concretes.

D’acord amb el que es descriu a l’apartat 3, els pressupostos del sector públic de la

Generalitat de Catalunya per al 2012 inclouen un total de 228 pressupostos: el de la pròpia

Generalitat i 227 pressupostos d’entitats de diferent tipologia jurídica, que amb l’objectiu de

facilitar-ne l’anàlisi s’agreguen en catorze agrupacions (dotze agrupacions departamentals i

dues agrupacions específiques per als Òrgans Superiors i altres i per als Fons no

departamentals). Les agrupacions departamentals estan formades cadascuna d’elles per un

departament i totes les entitats que aquest té adscrites, el que permet tenir una visió

completa del conjunt de despeses que gestionades sota la responsabilitat d’un departament.


25

Addicionalment, les entitats es classifiquen en subsectors, que amb alguna excepció, tenen

a veure amb la naturalesa jurídica de l’entitat. Atenent a aquest criteri, les entitats incloses

en els pressupostos s’agrupen en els vuit subsectors següents: subsector Generalitat,

subsector CatSalut, ICS i ICASS, subsector entitats autònomes administratives, subsector

entitats autònomes comercials i financeres, subsector entitats de dret públic i assimilats,

subsector societats mercantils, subsector consorcis i subsector fundacions2.

Les entitats dels subsectors Generalitat i entitats autònomes administratives estan regulades

mitjançant el dret públic. Aquest és també el cas de l’Institut Català d’Assistència i Serveis

Socials (ICASS), mentre que l’Institut Català de la Salut (ICS), és una entitat de dret públic

que actua subjecta al dret privat i el Servei Català de la Salut (CatSalut) és un ens públic de

caràcter institucional. Quant a les activitats, els ens pertanyents al subsector Generalitat

realitzen funcions d'administració general i de gestió de serveis. D’altra banda, el CatSalut i

l'ICS tenen competències en matèria de compra i prestació de serveis de salut,

respectivament, i l'ICASS realitza funcions de protecció social. Per últim, les diferents

entitats autònomes administratives realitzen activitats de naturalesa administrativa per

compte del departament d'adscripció, que és el titular de la competència.

Les entitats dels subsectors entitats autònomes comercials i financeres, entitats de dret

públic i assimilats i societats mercantils estan regulades mitjançant el Decret Legislatiu

2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei 4/1985, de l'Estatut de

l'empresa pública catalana. Aquestes entitats tenen personalitat jurídica pròpia diferenciada i

realitzen, en règim de dret privat, activitats de naturalesa industrial, comercial o financera.

Tanmateix, dins del subsector entitats de dret públic, i a efectes exclusivament

pressupostaris, s’han inclòs també aquells ens públics les normes de creació dels quals no

estableixen de forma expressa que realitzen l’activitat en règim de dret privat però que, en

general, presenten característiques assimilables al subsector en què s’han inclòs.

El subsector consorcis està integrat per aquells consorcis de participació majoritària de la

Generalitat. Els consorcis són ens públics constituïts en el marc dels convenis de

col·laboració formalitzats amb altres administracions o entitats públiques o privades sense

ànim de lucre per al compliment de finalitats d’interès públic o d’utilitat social. Tenen

personalitat jurídica pròpia diferenciada i actuen sotmesos plenament al dret públic3.

2 Complementàriament a aquestes classificacions anteriors, també es presenten els pressupostos consolidats dels grups

corporatius Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de l’Institut Català de la Salut 3 S’inclou dins del subsector consorcis l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona i l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial

Hospital de la Cerdanya.


26

Finalment, el subsector fundacions està constituït per les fundacions de participació

majoritària de la Generalitat. A aquestes entitats els correspon la realització d’activitats de

foment o de caire social que no puguin ser prestades directament per l’Administració o pels

seus ens autònoms administratius. Les fundacions del sector públic de la Generalitat es

regeixen per la legislació catalana de fundacions.

Pel que fa al subsector Generalitat, el pressupost de l’Administració de la Generalitat

s’estructura en seccions, cadascuna de les quals està organitzada en un o diversos serveis

pressupostaris. Concretament, per a l’exercici 2012, el pressupost s’organitza en 23

seccions i 84 serveis pressupostaris. De les seccions pressupostàries, 6 es corresponen

amb els òrgans superiors, 12 amb els departaments i 5 amb els fons no departamentals.

En aquest sentit, les seccions corresponents als òrgans superiors i altres poden tenir o no

personalitat jurídica diferenciada. Totes elles s’estructuren en un únic servei pressupostari,

excepte el Parlament que en té dos: Parlament de Catalunya i Síndic de Greuges.

Les seccions dels departaments són el reflex de l’organització establerta mitjançant el

Decret 200/2010, de 27 de desembre, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de

competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, modificat

pel Decret 255/2011, de 7 de febrer. En els pressupostos per al 2012, s’organitzen

pressupostàriament a través de 68 serveis pressupostaris4, un més que en el 2011.

Concretament s’ha creat dins del Departament d’Empresa i Ocupació el corresponent a

l’Àrea de Suport a la Integració de la Formació Professional.

Finalment, quant a les 5 seccions corresponents als Fons no departamentals, els

pressupostos s’estructuren en 9 serveis pressupostaris.

A quadre 2.2.2, es pot veure l’evolució de la classificació orgànica del pressupost de

l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

4 Es mantenen els serveis pressupostaris creats en els pressupostos 2011 amb objecte de diferenciar les despeses de personal

de diversos col·lectius específics de personal de la Generalitat: AG08 Despeses de personal agents rurals, EN09 Despeses de

personal docent departament, EN10 Despeses de personal docent CEB, IT08 Despeses de personal bombers, IT09 Despeses

de personal mossos, JU08 Despeses de personal centres penitenciaris i JU09 Despeses de personal òrgans d’Administració de

Justícia. Aquests serveis no representen estructures especifiques dels departaments sinó que s’agrupen a banda com a una

primera fase del procés d’assignació de tot el personal de la Generalitat al programa finalista per al qual treballen.


27

Per la seva banda, la resta de subsectors està integrat per entitats amb personalitat jurídica

diferenciada que pressupostàriament no presenten una subdivisió orgànica en seccions i

serveis pressupostaris com en el cas del subsector Generalitat, sinó que s’estructuren en un

únic codi orgànic diferenciat. L’estructura per programes L’estructura per programes dels pressupostos, no és tan sols una forma de classificar la

despesa del pressupost, sinó també un instrument de la pressupostació orientada a

resultats. Descriu el pla de despesa del pressupost en termes d’objectius, classificant les

despeses segons la seva finalitat d’acord amb la segmentació de l’acció pública en conjunts

integrats d’activitats, serveis i productes que s’identifiquen com a programes pressupostaris.

Si l’orientació a resultats consisteix bàsicament en vincular l’assignació dels recursos públics

als resultats derivats de la seva utilització, i implica la necessitat d’explicitar els objectius i de

treballar per assolir-los amb eficàcia i eficiència, els programes són l’instrument a partir del

qual es formalitza aquesta informació sobre objectius i resultats.

Així mateix, a partir de l’estructura per programes es poden analitzar tant la quantitat de

productes, activitats o serveis públics produïts (per exemple, nombre d’alumnes inscrits en

cicles formatius, nombre de places d’habitatge assistit per a joves) com els resultats que se

n’espera obtenir (per exemple, percentatge d’increment del nombre d’empreses

exportadores regulars, Superfície Agrària Útil (SAU) amb compromís agroambiental). A

banda de l’eficàcia de la gestió del Govern, l’anàlisi conjunta dels resultats obtinguts i els

recursos destinats permet conèixer l’eficiència en la gestió i, sobretot, permet la revisió de

les mateixes polítiques si s’acompanya d’una avaluació aprofundida que tracti d’explicar les

relacions causals entre l’acció pública i els resultats assolits.

Quadre 2.2.2PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE SECCIONS I SERVEIS DEL SUBSECTOR GENERALITAT

Seccions pressupostàries 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Òrgans superiors i altres 7 7 7 7 7 7 6 6Departaments 16 16 15 15 15 15 12 12Fons no departamentals 6 5 5 5 5 5 5 5Total 29 28 27 27 27 27 23 23

Serveis pressupostaris 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Òrgans superiors i altres 8 8 8 8 8 8 7 7Departaments 81 72 73 72 73 74 67 68Fons no departamentals 12 8 8 8 9 9 9 9Total 101 88 89 88 90 91 83 84


28

Per tal que els programes pressupostaris constitueixin la traducció econòmica i el

desglossament operatiu de la visió estratègica de la Generalitat, l’any 2011, s’ha dut a terme

un esforç per integrar la visió estratègica (concretada en el Pla de Govern i en els plans

departamentals), amb l’orientació i la mesura dels resultats (planificació pressupostaria).

Aquesta integració s’ha dut a terme per mitjà d’establir un nivell d’objectius comú tant als

plans departamentals com a les memòries de programa.

Dins d’aquest context, s’entén per programa pressupostari el conjunt integrat d’activitats,

productes i serveis que consumeixen recursos per tal d’assolir uns objectius polítics

específics. Aquests objectius s’han de definir en termes dels problemes als quals es vol fer

front o de la cobertura de les necessitats detectades, és a dir, en funció de l’impacte o

resultat concret que es vol aconseguir.

Per a cada programa pressupostari, s’elabora una memòria de programa, document en què

es descriu i sintetitza tota la informació rellevant d’un programa. Aquesta informació pretén

visualitzar el que s’anomena la cadena de valor del programa, és a dir, quin és el problema o

necessitat que es vol atendre amb els recursos públics, quins objectius es fixen, de quina

forma es portaran a termes i com se’n mesurarà l’èxit.

En els pressupostos per al 2012, en relació a exercicis anteriors, s’han introduït bastants

canvis amb l’objecte de facilitar l’esmentada integració entre la planificació estratègica i la

programació pressupostària i, en darrer terme, atès que es preveia la introducció de

modificacions significatives en una estructura que pretén una certa estabilitat, es va admetre

que els departaments poguessin efectuar propostes d’aquesta estructura per adaptar-la

també a les necessitats de la gestió pública.

Així, la classificació per programes dels pressupostos per al 2012 s’estructura en 105

programes de despesa, que s’agrupen en 35 polítiques de despesa i 9 àrees de despesa.

Amb relació als pressupostos per al 2011 s’han suprimit 19 programes pressupostaris, i

s’han creat 14 programes nous i una nova política de despesa5. D’altra banda s’ha modificat

la denominació de 24 programes de despesa, per tal que la seva descripció s’adeqüi més a

les actuacions, productes i serveis que es duen a terme en cada cas.

5 S’entén per nou programa, aquell que en la classificació anterior no existia o que és el resultat de l’agregació de més d’un

antic programa de despesa. D’altra banda, s’entén per programa suprimit, aquell programa de l’antiga classificació que no

existeix en l’actual perquè s’ha donat de baixa. Aquells programes de l’antiga classificació per programes que s’han agregat en

un nou programa, es consideren suprimits.


29

Els canvis més significatius a nivell de política de despesa són els següents:

• 11 Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern: S’han creat tres programes nous per tal

d’explicitar amb un major nivell de detall l’activitat, productes i serveis que es duen a

terme en el marc d’aquesta política. Concretament, la creació d’aquests programes

respon a la necessitat de visualitzar aquelles funcions vinculades a la direcció del

Govern integrades fins ara al programa 121. El nou programa 112 Impuls i coordinació

de l’acció de l’acció de govern, inclou també els recursos del Diari Oficial de la

Generalitat de Catalunya (DOGC). El nou programa 113 Atenció ciutadana i difusió dels

serveis de la Generalitat, inclou les actuacions que es duen a terme des de la Secretaria

de Comunicació del Departament de la Presidència i el nou programa 114 Impuls de

l’autogovern i del desplegament estatutari, inclou totes les actuacions que es duen a

terme per tal de millorar i impulsar l’autogovern de Catalunya, així com el desplegament

estatutari.

• 12 Administració i serveis generals: S’ha eliminat el programa 123 Prevenció de riscos

laborals del personal de l’administració de la Generalitat, i el conjunt de productes,

serveis i activitats assignats a aquest programa es recullen en el programa 121 Direcció i

administració generals. D’altra banda s’ha ampliat l’abast del programa 125

Administració de les finances de la Generalitat, per tal que reculli tota la despesa

relacionada amb la gestió de les finances públiques, en la classificació anterior, part

d’aquesta despesa s’assignava al programa 121. Finalment, s’ha creat el programa 126

Gestió d’equipaments i inversions públiques, que recull l’activitat de direcció i

administració generals desenvolupada per les entitats Gestió d’Infraestructures, SAU i

Equipaments i Edificis de Catalunya, SA , vinculada a la gestió d’infraestructures i

equipaments públics, abans incorporada també dins del programa 121.

• 21 Justícia: S’ha ampliat l’àmbit de l’antic programa 213, incloent els recursos relatius al

seguiment i al compliment de les mesures penals alternatives, abans assignats al

programa 212. Donada aquesta reassignació de despesa s’ha modificat la denominació

del programa, 213 Serveis penitenciaris i mesures penals alternatives.

• 31 Protecció social: S’ha redissenyat el programa 315 Promoció de l’autonomia personal,

que ara engloba tota la despesa relacionada amb l’atenció a la dependència. Aquesta

despesa, amb l’anterior estructura, es distribuïa en diversos programes en funció de la

forma en què s’instrumentava l’ajut, així si l’ajut s’instrumentava mitjançant el pagament

d’una prestació econòmica, s’assignava en l’antic programa 311, i si era mitjançant la


30

provisió d’un servei assistencial s’assignava en l’antic programa 315 o en el 316. Aquest

canvi implica també que el programa 316 Atenció a les persones amb discapacitat,

passa a incloure només la despesa relacionada amb les activitats de foment i promoció

del benestar d’aquest col·lectiu. D’altra banda, el programa 317 Inclusió social i lluita

contra la pobresa, inclou totes les activitats, productes i serveis que es duen a terme per

tal de garantir el benestar integral de les persones més vulnerables, amb risc d’exclusió

social. En l’estructura anterior, aquesta despesa s’imputava a l’antic programa 311 (per

al pagament de pensions i prestacions) i a l’antic programa 312 (la part destinada al

finançament dels serveis socials bàsics). D’altra banda, la despesa vinculada a la

prestació de serveis socials, que fins ara s’imputava a l’antic programa 319 ara

s’assigna, en cada cas, directament al programa on es presten els serveis. A

conseqüència de totes les modificacions esmentades, s’han suprimit els programes de

despesa 311, 312 i 319.

• 32 Promoció social: S’ha creat un programa específic per recollir les activitats adreçades

a la gent gran no vinculades a serveis assistencials, concretament el programa 325 Gent

gran activa.

• 33 Foment de l’ocupació: S’ha creat el programa 331 Ocupabilitat, que recull tots els

productes, serveis i actuacions que tenen per objecte fomentar l’ocupació per compte

d’altres, així com per millorar l’ocupabilitat de les persones treballadores. D’altra banda,

s’ha creat el programa 333 Igualtat, qualitat i integració laboral, que agrupa en un únic

programa les actuacions i activitats destinades a fomentar la igualtat d’oportunitats de

determinats col·lectius que per diferents motius tenen dificultats d’integració en el mercat

laboral o ho fan en pitjors condicions. Aquest programa també inclou les actuacions,

béns i serveis destinats a promoure i fomentar unes millors condicions laborals i una

major prevenció de riscos laborals. A conseqüència d’aquests canvis, s’han suprimit

d’aquesta política de despesa els antics programes 331, 332, 333, 334 i 336.

• 41 Salut: S’ha donat de baixa el programa 413 Serveis integrals de salut que és un

programa que no s’havia arribat a utilitzar mai.

• 42 Educació: S’ha donat de baixa el programa 423 Innovació educativa.

• 44 Cultura: Aquesta política deixa d’incloure les actuacions relacionades amb l’activitat

esportiva, i crea quatre programes nous amb l’objecte de recollir tota l’activitat que es

desenvolupa en aquest àmbit. D’una banda es distribueix l’activitat concentrada en l’antic


31

programa 442, en els nous programes 441 Creadors i empreses culturals i 442

Cooperació i difusió cultural, d’aquesta forma es racionalitza l’assignació de recursos i a

més a més es guanya visibilitat pel que fa a les actuacions que es duen a terme.

Finalment, es creen els programes 443 Patrimoni cultural i 444 Associacionisme i

tradició. A conseqüència d’aquestes modificacions es suprimeixen els antics programes

441, 442 i 443.

• 47 Esports: Es crea aquesta política per recollir l’activitat que es du a terme en el marc

del programa 471 Activitat física i esport.

• 51 Cicle de l’aigua: S’han agregat els antics programes 511 i 512 en un sol programa,

511 Cicle de l’Aigua, ja que en la majoria de casos les activitats d’abastament i

sanejament d’aigua estan estretament vinculades i, a la pràctica, són difícilment

divisibles.

• 65 Turisme i Oci: Donat que en molts casos les actuacions d’ordenació, foment i

promoció turística estan estretament vinculades, s’han agregat els antics programes 651

i 652 en un únic programa. 651 Ordenació, foment i promoció turística.

• 66 Desenvolupament empresarial: Per tal de recollir en aquesta política totes les

actuacions que es duen a terme des de la Generalitat de Catalunya per a fomentar

l’activitat empresarial des dels diferents àmbits, s’ha inclòs en aquesta política de

despesa el programa 662 Internacionalització, promoció i foment del comerç, on es recull

tota l’activitat que es du a terme per a facilitar i promoure l’activitat exportadora de les

empreses catalanes en els diferents estadis de la internacionalització. D’altra banda,

s’amplia l’abast del programa 661 Emprenedoria i foment empresarial, incloent tota

l’activitat que té per objecte afavorir i promoure l’ocupació per compte propi, ja sigui

mitjançant actuacions destinades als treballadors/ores autònomes, com aquelles que

tenen per objecte fomentar i promoure les empreses d’economia cooperativa o de

responsabilitat social.

L’estructura econòmica

Les despeses també es poden classificar segons la seva naturalesa econòmica. Així,

aquesta estructura permet conèixer en què es gasten els recursos públics: nòmines

d’empleats, compra de béns corrents, despeses de naturalesa financera, inversió,

transferències, amortització d’endeutament etc.


32

En la classificació econòmica, les despeses s’agrupen en capítols, articles, conceptes i

aplicacions. Alhora, els capítols 1 a 5 de despeses constitueixen les despeses corrents; els

capítols 6 i 7 inclouen les despeses de capital, i els capítols 8 i 9 contenen les despeses

financeres (per variació d’actius o passius financers). Així mateix, la suma de les despeses

corrents i les de capital constitueix les despeses no financeres. Aquest agregat, si es calcula

amb el perímetre de consolidació AP-SEC, després d’aplicar determinats ajustos d’acord

amb la normativa del SEC, s’utilitza per calcular la capacitat o necessitat de finançament que

computa per mesurar el compliment de les obligacions d’estabilitat pressupostària.

Concretament, els capítols de despesa són els següents:

Despeses corrents

Capítol 1 Remuneracions del personal

Capítol 2 Despeses corrents de béns i serveis

Capítol 3 Despeses financeres


Capítol 5 Fons de Contingència

Despeses de capital

Capítol 6 Inversions reals


Despeses financeres

Capítol 8 Variació d'actius financers


Capítol 1 Remuneracions de personal

Al capítol 1 s’hi comptabilitzen totes les retribucions de les diferents categories de personal

al servei de la Generalitat i de les seves entitats per raó del treball realitzat, ja siguin alts

càrrecs, personal eventual, personal funcionari (inclou el personal docent de les escoles

públiques i el personal facultatiu dels centres sanitaris públics, entre d'altres), personal

laboral fix o temporal. També s’hi inclouen les cotitzacions obligatòries als ens gestors del

sistema de previsió social (Seguretat Social, MUFACE, etc.), els incentius al rendiment i les

gratificacions per serveis extraordinaris i altres prestacions i despeses socials.


33

En canvi, no s’inclouen, entre d’altres, les indemnitzacions per raó de servei (dietes, ajuts al

menjar o fons d’acció social), les despeses per formació del personal o els drets

d’assistència a reunions d’òrgans col·legiats.

Capítol 2 Despeses corrents de béns i serveis

Aquest capítol recull els recursos destinats a atendre les despeses corrents en béns i

serveis necessàries per a l’exercici de les activitats de l’Administració de la Generalitat i les

seves entitats públiques, sempre que no suposin un increment de capital o del patrimoni

públic.

Són imputables a aquest capítol les despeses originades per l’adquisició de béns que

reuneixin algunes de les característiques següents: ser béns fungibles, tenir una vigència

previsiblement inferior a l’exercici pressupostari, no ser susceptibles d’inventariar i, en

principi, ser despesa recurrent. Per tant, aquestes despeses inclouen entre d’altres: lloguers

i cànons; conservació, reparació i manteniment d’immobilitzat que no suposen increments de

capacitat o millores d’eficiència; despeses de material d’oficina; subministraments,

comunicacions, transports, tributs i despeses no financeres per serveis bancaris; treballs

realitzats per altres empreses; serveis informàtics; publicacions; prestació de serveis amb

mitjans aliens; indemnitzacions per raó de servei i totes aquelles despeses relatives al

personal que com aquestes s’han descartat específicament del capítol 1.

Capítol 3 Despeses financeres

En aquest capítol s’hi imputen les càrregues financeres per interessos, despeses d’emissió,

modificació i cancel·lació de tot tipus de deutes i préstecs emesos; la càrrega financera

derivada dels contractes d’arrendament financer; la derivada de tot tipus de fiances i dipòsits

constituïts; les diferències de canvi i les despeses bancàries derivades d’altres instruments

financers. Les despeses es classifiquen en partides diferents segons el passiu que les

genera (deute, préstecs del sector públic o de fora del sector públic, a curt o a llarg) i la

moneda de pagament (euros o divises). Capítol 4 Transferències corrents

Aquest capítol recull les despeses per transferències, subvencions i ajuts concedits sense

contraprestació directa per l’Administració de la Generalitat i les seves entitats públiques per

finançar les operacions corrents dels perceptors. S’imputen a l’article, concepte i aplicació


34

corresponent en funció del tipus de perceptor de la transferència, subvenció o ajut

(administració pública, òrgan o entitat del sector públic o sector privat).

Les transferències es destinen a finançar globalment les operacions corrents de l’ens

perceptor, mentre que les subvencions tenen caràcter finalista, és a dir, s’atorguen perquè el

perceptor destini els recursos a uns objectius concrets. Tanmateix, també es consideraran

transferències aquelles aportacions dineràries entre diferents administracions públiques o

agents de la mateixa administració destinades a finançar actuacions concretes del receptor

en el marc de les funcions que tingui atribuïdes. Els ajuts, per la seva banda, no tenen

caràcter finalista i estan destinats a persones físiques i jurídiques que tenen dret a rebre’ls

d’acord amb la normativa legal.

Capítol 5 Fons de Contingència

En aquest capítol s’hi comptabilitzen els crèdits destinats a atendre despeses no previstes

inicialment en el pressupost i que puguin sorgir al llarg de l’exercici.

Capítol 6 Inversions reals

Aquest capítol recull les despeses realitzades directament per la Generalitat i les seves

entitats públiques ja siguin per compte propi o aliè (per encàrrec) destinades a la creació o

l’adquisició de béns de capital, ja siguin de naturalesa material o immaterial, així com les

destinades a l’adquisició de béns de naturalesa inventariable amb l’objecte d’obtenir un

rendiment o per al funcionament operatiu dels serveis. Així, en aquest capítol s'inclouen,

entre d’altres, les inversions en terrenys, edificis, maquinària, material de transport, mobiliari,

equips de procés de dades i telecomunicacions, infraestructures i aplicacions informàtiques.

En aquest mateix sentit, també es consignen en el capítol 6:

- les aportacions per finançar els encàrrecs d’inversió que portaran a terme entitats de la

Generalitat per compte de qui fa l’encàrrec (ja sigui Generalitat o les seves entitats),

- les despeses d’establiment no separables de l’actiu immobilitzat objecte d’inversió o

directament relacionades amb la posada en servei d’aquest actiu,

- la despesa per amortització del deute de les quotes derivades dels contractes

d’arrendament financer.


35


Aquest capítol recull les despeses per transferències, subvencions i ajuts concedits sense

contraprestació directa per l’Administració de la Generalitat i les seves entitats públiques per

finançar operacions de capital dels perceptors. S’imputen a l’article, concepte i aplicació

corresponent en funció del perceptor de la transferència, subvenció o ajut.

Inclou els fons atorgats directament a tercers (ja sigui en règim de concurrència o no), els

destinats a favor d’entitats de la Generalitat que tenen previst atorgar-los a tercers i les

transferències que s’efectuen a favor d’aquelles fundacions o de qualsevol altra entitat de la

Generalitat sobre el patrimoni de les quals els titular no disposen de drets econòmics.

S’imputen a l’article corresponent en funció del tipus de perceptor de la transferència,

subvenció o ajut (administració pública, òrgan o entitat del sector públic o sector privat).

Les transferències es destinen a finançar globalment operacions de capital de la persona

física o jurídica perceptora, mentre que les subvencions tenen caràcter finalista, és a dir,

s’atorguen perquè el perceptor destini els recursos a uns objectius concrets. Tanmateix,

també es consideraran transferències aquelles aportacions dineràries entre diferents


actuacions concretes del receptor en el marc de les funcions que tingui atribuïdes. També

s’assimilen a transferències de capital les despeses derivades de l’execució d’avals

concedits per la Generalitat o l’ICF. Els ajuts no tenen caràcter finalista i estan destinats a

persones físiques i jurídiques que tenen dret a rebre’ls d’acord amb la normativa legal.

Capítol 8 Variació d’actius financers

Aquest capítol recull les despeses destinades a l’adquisició d’actius financers, representats

en títols valors, anotacions en compte, contractes de préstecs o qualsevol altre document

que inicialment els reconegui, així com els crèdits destinats a la constitució de dipòsits i

fiances.

Addicionalment, recull les aportacions de capital o a fons propis de les entitats del sector

públic de la Generalitat, sempre i quan els titulars disposin de drets econòmics sobre el

patrimoni de la receptora. En aquest cas s’imputen al concepte i aplicació corresponent en

funció del perceptor de les aportacions.


36


Aquest capítol recull, entre d’altres, les despeses destinades a l’amortització de deutes

emesos i préstecs contrets o assumits per l’Administració de la Generalitat i pels ens del

sector públic de la Generalitat (a curt o a llarg termini) així com la devolució de dipòsits i

fiances rebuts. La despesa s’imputa en partides diferents segons la naturalesa del passiu

(deute, crèdits concedits pel sector públic o de fora del sector públic, entre d’altres) i la

moneda de pagament (euros o divises).

37

3. ÀMBIT INSTITUCIONAL DELS PRESSUPOSTOS

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 3. Àmbit institucional dels pressupostos

39

3.1. Criteris per a la delimitació de l’àmbit institucional dels pressupostos

L’àmbit institucional dels pressupostos de la Generalitat ve determinat per l’Estatut

d’Autonomia de Catalunya (EAC) que estableix al seu article 212 que aquests “inclouen

totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també dels organismes, les

institucions i les empreses que en depenen”. Aquesta obligació ve reforçada pel principi de

transparència que inspira els pressupostos de la Generalitat i que també recull l’article 71.4

de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en establir que “l’Administració de la Generalitat,

d’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè

els ciutadans en puguin avaluar la gestió”.

A efectes pressupostaris, la dependència a què es refereix l’article 212 de l’EAC es concreta

en el criteri de “participació majoritària”, és a dir, els pressupostos de la Generalitat inclouen

totes aquelles entitats en què la Generalitat hi participa de forma total o majoritària. Es

considera que la participació de la Generalitat en una societat mercantil o en una entitat que

s’hi assimila a efectes pressupostaris (com en els cas de les Agrupacions d’Interès

Econòmic) és majoritària quan aquesta, directament o indirectament, té una participació de

més d’un 50% del seu capital o disposa de la majoria de drets de vot en els seus òrgans de

govern. Pel que fa als consorcis o a les entitats que s’hi assimilen (com ara, les agrupacions

europees de cooperació territorial) i a les fundacions, es considera que la participació de la

Generalitat és majoritària quan es disposa de la majoria, directa o indirecta, dels drets de vot

en els òrgans de govern o en el patronat. A aquest efecte, no computen els drets de vot dels

membres que designa directament, via estatutària, el mateix òrgan de govern o patronat.

Paral·lelament al que ha succeït en el sector privat, les organitzacions públiques han

esdevingut més complexes amb el decurs dels anys. També la Generalitat ha recorregut a

l’autoorganització i a la descentralització horitzontal per poder desenvolupar les funcions i

activitats que requereix l’exercici de les seves competències, sobre la base de què

l’especialització millora la qualitat dels serveis prestats i permet aconseguir guanys d’eficàcia

i eficiència. Això no obstant, el conjunt de les activitats, la missió i els objectius com també

dels recursos materials i humans dels ens dependents sobre els quals ha recaigut aquesta

descentralització de funcions de la Generalitat no sempre han resultat prou visibles. A més,

aquesta manca de transparència s’ha produït de forma asimètrica, en no afectar de manera

homogènia tots els àmbits de l’acció pública.


40

Amb l’objecte de dotar de més transparència el conjunt de l’activitat pública de la Generalitat

de Catalunya, s’han anat incorporant de forma progressiva les entitats dependents que

encara no s’havien integrat en els pressupostos, procés que va concloure amb els aprovats

per al 2010 i 2011. La qual cosa permet als ciutadans i ciutadanes tenir una visió més

completa del conjunt de l’activitat que desplega tant la pròpia Generalitat de Catalunya com

la diversitat d’entitats que conformen el seu sector públic.

D’altra banda, en l’exercici 2010 es va posar en marxa un procés de racionalització del

sector públic que ha tingut continuïtat i s’ha aprofundit en l’exercici 2011, en el marc de

l’esforç d’austeritat i de consolidació fiscal que es va posar en marxa amb els pressupostos

per al 2011. Encara que és aviat per a què la totalitat de les iniciatives que s’han posat en

marxa hagin donat els seus fruits, per primera vegada en els darrers anys es redueix el

nombre d’entitats de l’àmbit institucional dels pressupostos per al 2012 en relació al de

l’anterior exercici.

D’altra banda, arran de la promulgació de la legislació d’estabilitat pressupostària, que

estableix limitacions tant en termes de resultats pressupostaris com de capacitat

d’endeutament, ha estat necessari delimitar l’àmbit institucional que es considera que integra

el sector Administració pública de la Generalitat de Catalunya d’acord amb els criteris del

Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC). En el cas d’Espanya la

classificació de les entitats del sector públic d’acord amb els criteris del SEC6 l’efectua un

grup de treball integrat per la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE), el

Banc d’Espanya i l’Institut Nacional d’Estadística. Fruit del seu treball, s’han anat classificant

dins del sector Administració pública de la Generalitat (AP-SEC) diverses entitats que

constitueixen l’àmbit institucional de referència per calcular el dèficit/superàvit no financer i

de l’endeutament de la Generalitat en els termes exigits per l’esmentada normativa. Per

aquest motiu, s’integren en els resums que s’annexen als pressupostos el relatiu a l’àmbit de

les entitats que formen el sector Administració pública de la Generalitat d’acord amb el SEC.

Cal tenir en compte que algunes d’aquestes entitats han estat classificades com a AP-SEC

de la Generalitat malgrat que aquesta no n’ostenta el control efectiu en els òrgans de

govern. El motiu pel qual el grup de treball abans esmentat les atribueix a la Generalitat és

que, tot i la posició no majoritària, és l’administració pública que hi manté la participació més

elevada. Per tant, són entitats que es consideren en l’àmbit institucional a efectes del 6 En termes del SEC es consideren Administració pública totes aquelles entitats públiques (segons criteris de control efectiu)

que no es consideren productores de mercat, és a dir, que tenen uns ingressos per vendes inferiors al 50% dels costos de

producció.


41

compliment de la normativa d’estabilitat pressupostària, però no correspon incloure-les dins

del sector públic de la Generalitat. Per aquest motiu la informació sobre aquestes entitats es

recull en un volum específic (Pressupostos i estats financers de les entitats participades de

forma no majoritària, classificades AP-SEC) que únicament es refereix als aspectes

pressupostaris i financers, ja que són els que resulten imprescindibles per poder formular – i,

quan escaigui, liquidar- els pressupostos d’acord amb les exigències de la normativa

d’estabilitat pressupostària. Per més detall vegeu el peu del quadre 3.3.1 de l’apartat 3.3.

D’acord amb l’exposat, i amb l’objectiu de facilitar l’anàlisi agregada del conjunt dels

pressupostos del sector públic de la Generalitat de Catalunya per al 2012, a banda de

presentar el pressupost consolidat del conjunt del sector públic i el consolidat, també del

sector Administració pública d’acord amb el SEC, la documentació pressupostària presenta

la informació relativa a cadascuna de les entitats incloses en els pressupostos per al 2012

classificada en funció dels subsectors en els que s’integren (que, amb excepcions, tenen a

veure amb la naturalesa jurídica de l’entitat) i de la seva adscripció departamental

(agrupacions). Per un major detall sobre aquestes classificacions vegeu l’apartat 2.2.2 sobre

l’estructura institucional i orgànica dels pressupostos.

3.2. L’àmbit institucional dels pressupostos del sector públic de la Generalitat

A partir d’aquests criteris, l'Ordre ECO/95/2011, de 25 de maig, per la qual es dicten les

normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2012,

estableix la relació de les entitats que s’han d’incloure en els pressupostos de la Generalitat

de Catalunya per al 2012.

Concretament, els pressupostos del sector públic de la Generalitat de Catalunya per al 2012

inclouen un total de 228 pressupostos: el de la pròpia Generalitat i 227 pressupostos

d’entitats de diferent tipologia jurídica. El quadre 3.2.1 mostra la distribució d’aquest

pressupostos i dels de les entitats classificades AP-SEC7 i no majoritàries esmentades a

l’apartat anterior per subsectors i l’evolució en els darrers vuit anys.

7 Addicionalment, hi ha classificades com AP-SEC de la Generalitat 7 entitats en què participen les universitats públiques, però

sense participació directa de la Generalitat ni dels seus ens dependents. Aquestes entitats reben un tractament diferenciat de la

resta d’entitats no majoritàries de l’àmbit AP-SEC en els pressupostos de la Generalitat (no formen part de les 26

comptabilitzades en el Quadre 3.2.1), ja que se’ls aplica el mateix tractament que per a les universitats públiques (també

classificades AP-SEC de la Generalitat): el seu resultat no financer s’inclou a través d’un ajust.


42

Per a l’exercici 2012 es produeix un decrement net en el nombre d’entitats del sector públic

incloses en els pressupostos de 12. Aquest decrement és resultat d’un total de 3 entitats que

s’incorporen i de 15 que causen baixa.

El detall d’entitats que s’incorporen i que causen baixa en els pressupostos es pot veure al

quadre 3.2.2, la qual cosa permet explicar la modificació de l’àmbit institucional dels

pressupostos del sector públic de la Generalitat per al 2012 respecte el del 2011. En el

quadre també s’indica el departament d’adscripció corresponent en cada cas, el subsector al

qual pertanyen i si formen part o no del sector Administració pública de la Generalitat

d’acord amb els criteris del SEC.

Els codis de les diferents agrupacions departamentals de la Generalitat que s’utilitzen a

efectes pressupostaris són els següents:

PR Presidència

GO Governació i Relacions Institucionals

EC Economia i Coneixement

EN Ensenyament

SA Salut

IT Interior

PO Territori i Sostenibilitat

CU Cultura

AG Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

BE Benestar Social i Família

Quadre 3.2.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D'ENTITATS DELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT

Subsector 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Sector públicGeneralitat 1 1 1 1 1 1 1 1SCS, ICS i ICASS 3 3 3 3 3 3 3 3Entitats autònomes administratives 23 24 24 25 26 26 25 23Entitats autònomes comercials i financeres 4 4 4 4 4 5 5 3Entitats de dret públic 32 32 35 38 41 44 46 47Societats mercantils 30 30 30 31 31 50 52 47Consorcis - 13 20 25 54 59 62 61Fundacions - 1 1 1 30 36 46 43Subtotal sector públic 93 108 118 128 190 224 240 228AP SEC no majoritàriesSocietats mercantils - 1 1 1 1 1 1 1Consorcis - 2 7 9 11 18 25 23Fundacions - 1 1 1 1 2 2 2Subtotal AP SEC no majoritàries* - 4 9 11 13 21 28 26TOTAL 93 112 127 139 203 245 268 254* Els pressupostos d’aquestes entitats figuren en els pressupostos per al 2012 com a informació annexa i s’utilitzen per al càlcul del consolidat del sector Administració pública de la Generalitat d’acord amb els criteris SEC però no són aprovats formalment pel Parlament, en no tenir-ne el control efectiu en els seus òrgans de govern.


43

IU Empresa i Ocupació

JU Justícia

Causen alta 3 entitats que s’incorporen per primera vegada als pressupostos de la

Generalitat, tot i que dues d’aquestes entitats són de nova constitució en substitueixen 3

d’existents, concretament l’Agència de Salut Pública de Catalunya se subroga en tots els

drets i deures de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària i de l'Agència de Protecció de

la Salut, fet que comporta l’extinció i baixa en els pressupostos de la Generalitat d’ambdós

organismes (EAA), d’altra banda, la creació i posada en funcionament de l’Agrupació

Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya ha comportat la baixa de la

Fundació P. Hospital Transfronterer de la Cerdanya. La tercera entitat que s’inclou als

pressupostos per primera vegada és la Fundació Institut de Recerca de l'Hospital de la

Santa Creu i Sant Pau en què la Generalitat ha passat a tenir la majoria en el seu patronat i ,

per tant, ha passat a ser de control majoritari.

Pel que fa a les entitats que causen baixa, 11 s’han dissolt i liquidat, estan en procés de

liquidació o be s’han integrat en altres entitats ja existents o en el departament competent en

la matèria desenvolupada, tot això, en compliment dels Acords de Govern d’1 i 29 de juny de

2010 en relació amb el Pla de racionalització i simplificació de l'estructura del sector públic i

de 2 d’agost de 2011, sobre mesures de racionalització i simplificació del sector públic. Per

subsectors afecta a 5 societats mercantils, 4 fundacions i 2 consorcis. Les 4 entitats restants

Quadre 3.2.2PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012

Agrupació Nom de les entitats Subsector Sector AP-SEC

Alta Baixa

PR Activa Multimèdia Digital, SL SM √ √PR CCRTV Interactiva, SA SM √ √EC Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA) EAC √SA Agència Catalana de Seguretat Alimentària EAA √ √SA Agència de Protecció de la Salut EAA √ √SA Agència de Salut Pública de Catalunya EDP √ √SA Energètica d’Instal·lacions Sanitàries, SA (EISSA) SM √SA Gesclínic, SA SM √SA Agrupació Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya Cons. √ √SA Fundació Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Fund. √SA Fundació Privada Hospital Transfronterer de la Cerdanya Fund. √SA Transplant Services Foundation (TSF) Fund. √PO Remodelacions Urbanes, SA SM √CU Entitat Autònoma de Difusió Cultural EAC √ √AG Consorci Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya Cons. √ √BE Consorci Torreblanca Cons. √ √IU Fundació Privada Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya Fund. √ √IU Societat de la Informació Solidària i Sostenible a Catalunya (SISOSCAT), Fundació Privada Fund. √ √

Nombre d'entitats per subsectorsEntitats autònomes administratives 2Entitats autònomes comercials i financeres 2Entitats de dret públic 1Societats mercantils 5Consorcis 1 2Fundacions 1 4Total entitats 3 15

DETALL DE LES ENTITATS QUE S'INCORPOREN I DE LES QUE CAUSEN BAIXA A L'ÀMBIT INSTITUCIONAL DELS PRESSUPOSTOS DEL SECTOR PÚBLIC DE LA GENERALITAT RESPECTE DEL 2011


44

són: 2 entitats autònomes administratives que s’han relacionat en el paràgraf anterior, 2

entitats autònomes comercials que d’acord amb la llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures

fiscals i financeres, d’una banda l’Institut Català del Credit Agrari s’integra en l’Institut Català

de Finances, i de l’altra l’Entitat Autònoma de difusió Cultural de la que el Departament de

Cultura se subroga en les seves posicions jurídiques pel que fa a béns, drets i obligacions

de què sigui titular l’entitat.

A continuació, en el quadre 3.2.3 es mostra la relació d’entitats que conformen el sector

públic de la Generalitat en els pressupostos del 2012.


45


Agrupació Nom de les entitats Subsector Sector Adm.Públ. SEC

PR Patronat de la Muntanya de Montserrat EAA √PR Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) EAA √PR Consell Català de l'Esport EAA √PR Centre d'Estudis d'Opinió EAA √PR Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat (EADOP) EACPR Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) EDP √PR Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR) EDP √PR Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament EDP √PR Consell de l'Audiovisual de Catalunya EDP √PR Televisió de Catalunya, SA (TVC) SM √PR Catalunya Ràdio SRG, SA SM √PR TVC Edicions i Publicacions, SA SM √PR TVC Multimèdia, SL SM √PR Intracatalonia, SA SM √PR Circuits de Catalunya, SL SMPR Circuit de Motocròs de Catalunya, SL SMPR Consorci del Circuit de Catalunya Cons. √PR Consorci Urbanístic Portal Costa Brava-Illa de Blanes Cons. √PR Patronat Catalunya Món Cons. √PR Consorci del Circuit de Motocròs de Catalunya Cons. √PR Consorci del Montsec Cons. √PR Centre de Documentació Política Fund. √PR Fundació La Marató de TV3 Fund. √GO Escola d’Administració Pública de Catalunya EAA √GO Agència Catalana de Certificació EAC √GO Autoritat Catalana de Protecció de Dades EDP √GO Memorial Democràtic EDP √GO Institut Català Internacional per la Pau EDP √GO Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya Cons. √GO Consorci del Museu Memorial de l'Exili Cons. √EC Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) EAA √EC Autoritat Catalana de la Competència EAA √EC Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA) EACEC Institut Català de Finances (ICF) EDPEC Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca EDP √EC Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya EDP √EC Agència Tributària de Catalunya EDP √EC Gestió d’Infraestructures, SAU (GISA) SM √EC Regs de Catalunya, SAU (REGSA) SM √EC Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (REGSEGA) SMEC Equipaments i Edificis de Catalunya, SA SM √EC Institut Català de Finances Capital, SGECR, SAU SM √EC ICF Holding, SAU SM √EC Fira 2000, SA SMEC Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SLU SM √EC Grup UOC, SL SMEC Eureca Media, SL SMEC Editorial UOC, SL SMEC Consorci Centre de Recerca en Economia Internacional Cons. √EC Consorci Institut Català d'Arqueologia Clàssica Cons. √EC Consorci Institut Català de Ciències Cardiovasculars Cons. √EC Consorci Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer Cons. √EC Consorci Centre de Recerca Matemàtica Cons. √EC Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona Cons.EC Consorci Institut de Geomàtica Cons.EC Consorci Laboratori de Llum de Sincrotró Cons. √EC Consorci Centre de Visió per Computador Cons.EC Consorci Institut de Física d'Altes Energies Cons. √EC Consorci Markets, Organizations and Votes in Economics (MOVE) Cons.EC Consorci Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l'Enginyeria Cons.EC Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya Fund. √EC Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca Fund. √EC Fundació Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (Fundació I-CERCA) Fund.EC Fundació Privada Centre de Regulació Genòmica Fund. √EC Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) Fund. √EC Fundació Privada Institut Català d'Investigació Química Fund. √EC Fundació Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) Fund. √EC Fundació Privada Institut Català de Nanotecnologia (ICN) Fund. √EC Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica (IRB) Fund. √EC Fundació Privada Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC) Fund. √EC Fundació Privada Catalana per a l'Ensenyament de l'Idioma Anglès i l'Educació en Anglès Fund. √EC Institut Català de Recerca de l'Aigua, Fundació Privada (ICRA) Fund. √EC Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Fundació Privada (ICRPC) Fund. √EC Fundació Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP Miquel Crusafont) Fund. √EC Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, Fundació Privada Fund. √EC Fundació Privada Institut Català de Ciències del Clima (IC3) Fund. √

DETALL DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC DE LA GENERALITAT INCLOSES A L'ÀMBIT INSTITUCIONAL DELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT PER AL 2012


46


EN Consorci d'Educació de Barcelona Cons. √EN Fundació Privada per a l'Escola Superior de Música de Catalunya Fund. √EN Fundació Privada Jove Orquestra Nacional de Catalunya Fund. √SA Institut d’Estudis de la Salut (IES) EAA √SA Institut Català d’Avaluacions Mèdiques EAA √SA Agència de Salut Pública de Catalunya EDP √SA Consorci Biopol de l'Hospitalet de Llobregat Cons. √SA Fundació Privada Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) Fund.SA Fundació Institut Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) Fund.SA Fundació Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut de Recerca (HUVH IR) Fund. √SA Fundació Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) Fund.SA Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré Fund.SA Fundació Institut de recerca contra la leucèmia Josep Carreras Fund.SA Fundació Privada Institut d'Investigació Oncològica de Vall-Hebron (VHIO) Fund. √SA Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdIBGI) Fund.SA Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) Fund. √SA Fundació Ticsalut Fund. √SA Fundació Privada Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB) Fund. √SA Fundació Privada Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) Fund. √SA Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona Fund. √SA Fundació Privada Salut del Consorci Sanitari del Maresme Fund.SA Fundació Parc Taulí, Fundació Privada Fund. √SA Fundació Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Fund.

SA Servei Català de la Salut (CatSalut) Catsalut ICS ICASS

√

SA Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) EDP √SA Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) EDP √SA Institut d’Assistència Sanitària (IAS) EDP √SA Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS) EDP √SA Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut EDP √SA Institut Català d’Oncologia (ICO) EDP √SA Banc de Sang i Teixits (BST) EDP √SA Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV) EDP √SA Sistema d’Emergències Mèdiques, SA (SEMSA) SM √SA UDIAT, Centre Diagnòstic, SA SM √SA Sabadell Gent Gran Centre de Serveis, SA SMSA Consorci de Prevenció i Salut Terrassa, SL SMSA Aura Salut Pública i Serveis Sociosanitaris, SL SM √SA For Tissues and Cells SMSA Barnaclínic, SA SMSA Coordinació Logística Sanitària, AIE SMSA Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell Cons. √SA Consorci Sanitari de Terrassa Cons. √SA Consorci Sanitari de Barcelona Cons. √SA Consorci Hospitalari de Vic Cons. √SA Consorci Sanitari Integral Cons. √SA Consorci Sanitari de l’Alt Penedès Cons. √SA Consorci Sanitari de l’Anoia Cons. √SA Consorci Sanitari de Mollet del Vallès Cons. √SA Consorci del Laboratori Intercomarcal de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf Cons. √SA Consorci Sanitari del Maresme Cons. √SA Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona Cons. √SA Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Cons. √SA Consorci de Gestió Corporació Sanitària (CGCS) Cons.SA Agrupació Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya Cons. √SA Fundació Privada de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Fund. √

SA Institut Català de la Salut (ICS) Catsalut ICS ICASS

√

SA Logaritme Serveis Logístics AIE SM √SA Consorci de Castelldefels Agents de Salut Cons. √SA Consorci d'Atenció Primària de Salut de l'Eixample Cons. √SA Fundació Privada de l'Hospital de Viladecans per a la Recerca i la Docència Fund. √SA Fundació Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) Fund. √IT Servei Català de Trànsit EAA √IT Institut de Seguretat Pública de Catalunya EAA √IT Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya EDP √

PO Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) EAA √PO Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran EAA √PO Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya EDPPO Agència Catalana de l’Aigua (ACA) EDPPO Agència de Residus de Catalunya EDP √PO Aigües Ter-Llobregat (ATLL) EDPPO Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) EDP √PO Ports de la Generalitat EDPPO Institut Català del Sòl (INCASOL) EDPPO Servei Meteorològic de Catalunya EDP √PO Infraestructures Ferroviàries de Catalunya EDP √PO Agència de l'Habitatge de Catalunya EDP √PO Institut Geològic de Catalunya EDP √PO TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA SMPO Equacat, SA SMPO Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, SA (CIMALSA) SM √PO Túnel del Cadí, SAC SMPO Cargometro Rail Transport, SA SMPO Ecoparc de Residus Industrials, SA SMPO Terminal Intermodal de l'Empordà, SL SM


47


PO Aeroports públics de Catalunya, SLU SMPO Societat d'Estiba dels Ports Catalans, SA SMPO Gestió de Màrqueting i Serveis de les Comarques Gironines, SLU SMPO Geocat, Gestió de Projectes, SA SMPO Autometro, SA SMPO FGC Mobilitat, SA SMPO Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità Cons. √PO Consorci Patronat de la Vall de Núria Cons. √PO Consorci Port de Mataró Cons.PO Consorci del Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs Cons. √PO Consorci Port de Portbou Cons.PO Consorci de l'Observatori del Paisatge Cons. √PO Consorci Centre d'Estudis per a la Innovació del Transport (CENIT) Cons. √PO Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona Cons. √PO Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Girona Cons. √PO Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Lleida Cons. √PO Consorci de l'Habitatge de Barcelona Cons. √PO Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals Cons.PO Consorci de l'Habitatge de l'Àrea Metropolitana de Barcelona Cons. √CU Institució de les Lletres Catalanes EAA √CU Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya EAA √CU Museus d’Arqueologia EAA √CU Biblioteca de Catalunya EAA √CU Institut Català de les Indústries Culturals EDP √CU Consell Nacional de la Cultura i de les Arts EDP √CU Teatre Nacional de Catalunya, SA (TNC) SM √CU Consorci del Teatre Fortuny de Reus Cons. √CU Consorci Museu Nacional d'Art de Catalunya Cons. √CU Consorci per a la Normalització Lingüística Cons. √CU Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT Cons. √CU Consorci Casa de les Llengües Cons. √CU Consorci Catalan Films & TV Cons. √CU Fundació Privada Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional, Mediterrània Fund. √AG Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) EAA √AG Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) EDP √AG Centre de la Propietat Forestal EDP √AG Consell Català de la Producció Integrada EDPAG Consell Català de la Producció Agrària Ecològica EDPAG Promotora d’Exportacions Catalanes, SA (PRODECA) SM √AG Forestal Catalana, SA SMAG Fundació Privada del Món Rural Fund. √BE Institut Català de les Dones (ICD) EAA √BE Institut Català de l’Adopció EAA √BE Consell Nacional de la Joventut de Catalunya EDP √BE Agència Catalana de la Joventut EDP √BE Consorci Sant Gregori, de Girona Cons. √BE Consorci de Serveis Socials de Barcelona Cons. √

BE Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) Catsalut ICS ICASS

√

IU Agència Catalana del Consum EAA √IU Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) EAA √IU Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació EDP √IU Laboratori General d'Assaigs i Investigacions (LGAI) EDPIU Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil (IDIADA) EDP √IU Institut Català d’Energia (ICAEN) EDP √IU Agència de Suport a l'Empresa Catalana EDP √IU Agència Catalana de Turisme EDP √IU Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA (EPLICSA) SM √IU Societat Catalana d'Inversió en Empreses de Base Tecnològica, SA SMIU Eficiència Energètica, SA SMIU Sanejament Energia, SA SM √IU Consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya-ITCat Cons. √IU Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya Cons.IU Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya Cons.IU Fundació Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya Fund.IU Fundació Privada I2CAT, Internet i Innovació Digital a Catalunya Fund.JU Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada EAA √JU Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) EDP


48

3.3. Les entitats no majoritàries del sector AP-SEC de la Generalitat

Els pressupostos de les entitats que han estat classificades dins del sector Administració

Pública de la Generalitat d’acord amb la metodologia del SEC però no formen part del sector

públic de la Generalitat atès que aquella no en té el control efectiu en els seus òrgans de

govern ni directament ni indirecta, es presenten diferenciats de les que sí que en formen

part. Tal com s’ha esmentat anteriorment, la informació sobre aquestes entitats es recull en

un volum específic que inclou tant els pressupostos com els estats financers previsionals. Al

quadre 3.3.1 es pot veure la relació d’aquestes entitats.

Per al 2012 s’inclou informació de 26 entitats totes elles incloses en els pressupostos del

2011. En relació a les entitats de l’exercici 2011, no s’inclouen dos consorcis, un d’ells el

Consorci Institut Universitari d'Estudis Europeus per desvinculació de la Generalitat i l’altre el

Consorci del Camp de Tarragona i la seva Àrea d'Influència perquè ha estat reclassificat per

la Intervenció General de l’Estat i considerat com a AP-SEC, però depenent de la Diputació

provincial de Tarragona.


Agrupació Nom de les entitats Subsector

PR Consorci Casa Àsia Cons.GO Consorci Institut Europeu de la Mediterrània Cons.EC Consorci Escola Tècnica d'Igualada Cons.EC Consorci Centre d'Estudis Demogràfics Cons.EC Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA)(1) Cons.EC Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya Cons.EC Consorci Escola Industrial de Barcelona Cons.SA Corporació de Salut del Maresme i la Selva Cons.PO Consorci Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Cons.PO Consorci Institut d'Estudis Territorials Cons.CU Consorci del Palau de la Música Catalana Cons.CU Consorci de l'Auditori i l'Orquestra Cons.CU Consorci de l'Institut Ramon Llull Cons.CU Consorci Museu d'Art Contemporani de Barcelona Cons.CU Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí Cons.AG Ens per al Cessament Agrari SMAG Consorci de l'Estany d'Ivars - Vila-Sana Cons.AG Consorci Centre Tecnològic Forestal de Catalunya Cons.AG Consorci CSIC-IRTA-UAB Centre de Recerca Agrigenòmica Cons.AG Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat Cons.AG Consorci per a la Recuperació i Conservació del Riu Llobregat Cons.AG Fundació Centre de Recerca en Sanitat Animal (CRESA) Fund.BE Consorci del Barri de la Mina Cons.BE Fundació Privada Campus Arnau d'Escala Fund.IU Consorci Institut Català del Suro Cons.IU Consorci de Formació i d'Iniciatives Cercs - Berguedà Cons.

DETALL DE LES ENTITATS NO MAJORITÀRIES CLASSIFICADES EN EL SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT

Addicionalment, hi ha classificades com AP-SEC de la Generalitat 7 entitats en què participen les universitats públiques, però senseparticipació directa de la Generalitat ni dels seus ens dependents. Aquestes entitats reben un tractament diferenciat de la resta deno majoritàries de l’àmbit AP-SEC en els pressupostos de la Generalitat, ja que se’ls aplica el mateix tractament que per a lesuniversitats públiques (també classificades AP-SEC de la Generalitat).

49

4. LA LLEI DE PRESSUPOSTOS I EL PROJECTE DE LLEI DE MESURES FISCALS I FINANCERES I DE CREACIÓ DE

L’IMPOST SOBRE LES ESTADES EN ESTABLIMENTS TURÍSTICS

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 4.La Llei de pressupostos i el Projecte de llei de mesures fiscals i financeres

51

4.1. La Llei de pressupostos

Dins del marc legal vigent i en aplicació de les disposicions i mandats que s’hi estableixen, la

Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2012 conté les previsions d’ingressos i

l’aprovació de les despeses previstes d’executar durant l’exercici pressupostari del 2012.

Formalment, el text articulat es divideix en set títols i un nombre determinat de disposicions

addicionals, transitòries i finals.

El títol I conté l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat i de les entitats del seu sector

públic i la delimitació de l’àmbit orgànic d’aplicació. També s’indica l’import dels beneficis

fiscals previstos, es detallen les vinculacions dels crèdit de despeses, s’estableix el règim de

les modificacions dels crèdits pressupostaris i es regula el Fons de contingència.

Dins del títol II de la Llei, relatiu a les normes sobre gestió pressupostària i despesa pública,

s’ha de destacar, en especial, l’articulació dels mecanismes necessaris per evitar l’adopció

d’acords i de resolucions que puguin incomplir les normes generals de limitació de l’augment

de la despesa.

El títol III, sobre despeses de personal, estableix que per a l’exercici 2012, amb caràcter

general, no es percebran retribucions vinculades a la productivitat o conceptes anàlegs, no

s’efectuarà aportacions a plans de pensions d’ocupació per al personal de la Generalitat i no

es dotarà de recursos ni el denominat Fons d’Acció Social ni els sistemes d’ajuts al menjar

del personal. D’altra banda, es consolida la supressió del cobrament d’una paga

extraordinària en el cas dels alts càrrecs del Govern i altre personal directiu i s’autoritza el

Govern a adoptar mesures excepcionals de reducció de la despesa de personal prevista per

l’exercici 2012 que poden afectar, preferentment, les pagues addicionals dels conceptes que

tinguin consideració de complement específic. Aquestes mesures han de tenir un impacte

equivalent al personal laboral de l’Administració de la Generalitat i al de la resta de personal

del sector públic de la Generalitat de Catalunya així com al de les universitats públiques. La

distribució i l’aplicació de la reducció prevista en aquest apartat es produirà a través de la

negociació col•lectiva.

Dintre del títol IV, relatiu a operacions financeres i línies d’actuació del crèdit públic,

s’estableixen les autoritzacions sobre endeutament i avals per a diversos tipus d’entitats i

organismes, tant a curt com a llarg termini, així com el marc per a la gestió dels riscos de

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 4. La Llei de pressupostos i el Projecte de Llei de mesures fiscals i financeres

52

tipus d’interès i de canvi. També s’hi fixen les diferents actuacions dels instruments del crèdit

públic de la Generalitat.

Les normes tributàries, previstes en el títol V, fan referència al cànon de l’aigua i a

l’actualització de les taxes amb tipus de quantia fixa.

Dintre del títol VI, dedicat a la participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat i de la

Generalitat, es regula la distribució del Fons de cooperació local de Catalunya, d’acord amb

uns criteris basats en les especificitats de l’organització territorial i en les modificacions

sobre el règim de les competències locals que resulten de la legislació de règim local i de les

lleis sectorials.

El darrer títol de la Llei, el VII, conté les normes específiques de gestió pressupostària del

Parlament i d’altres institucions i organismes (Síndic de Greuges, Consell de Garanties

Estatutàries, Sindicatura de Comptes de Catalunya, Oficina Antifrau, Consell de Treball,

Econòmic i Social de Catalunya, Consell de l’Audiovisual de Catalunya i Autoritat Catalana

de Protecció de Dades).

Finalment, la Llei es completa amb les disposicions addicionals, les transitòries i les finals.

Aquestes darreres contenen les normes relatives a adaptacions tècniques com a

conseqüència de reorganitzacions administratives, a la imputació de despeses autoritzades

amb càrrec als crèdits del pressupost prorrogat, a la modificació de les estructures

pressupostàries d’acord amb les necessitats que sorgeixin durant l’exercici i a establir la

data d’entrada en vigor de la llei.

4.2. El projecte de Llei de mesures fiscals i financeres i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics

Juntament amb el projecte de Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, es

presenta al Parlament el projecte de Llei de mesures fiscals i financeres i de creació de

l’impost sobre les estades en establiments turístics que incorpora aquells preceptes amb

vocació de permanència relacionats amb l’ingrés i la despesa o amb l’administració del

patrimoni de la Generalitat, considerat aquest com a part integrant de la hisenda de la

Generalitat. Es limita a efectuar les modificacions estrictament necessàries que no poden

ser objecte d’una norma temporal com és la Llei de pressupostos.

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 4.La Llei de pressupostos i el Projecte de llei de mesures fiscals i financeres

53

Pel que fa al seu contingut, la Llei s’estructura en tres títols.

El títol I, conté una sèrie de mesures de caràcter fiscal recollides en dos capítols.

El capítol I està dedicat als tributs propis i es divideix en tres seccions. A la secció primera

es recullen les modificacions d’alguns elements configuradors del cànon sobre la disposició

del rebuig dels residus municipals mentre que a la segona, es contenen modificacions del

cànon de l’aigua. Finalment a la secció tercera es contenen les modificacions efectuades en

matèria de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, ja sigui, entre altres, per

l’actualització de tarifes, la incorporació de nous supòsits i exempcions.

En el segon capítol es regulen determinats aspectes dels tributs cedits. Entre els tributs que

són objecte de canvis en la seva regulació hi ha l’mpost sobre la renda de les persones

físiques, l’impost sobres successions i donacions, l’impost sobre el patrimoni, l’impost de

transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, les taxes sobre els jocs de sort i

atzar i l’impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs. D’aquestes

modificacions en destaquen l’augment del mínim exempt de l’impost del patrimoni fins als

700.000 euros, la bonificació del 100% en la quota tributària de l’impost de transmissions

patrimonials i actes jurídics documentats en la transmissió de l’habitatge habitual que efectuï

el seu propietari a favor de l’entitat financera creditora per no poder fer front al pagament

dels préstecs concedits per a la seva adquisició i l’augment dels tipus de gravamen de

determinats supòsits de l’impost d’actes jurídics documentats i del tram autonòmic de

l’impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs.

El títol II recull les mesures relatives al règim jurídic de les finances públiques, i es troba

dividit en quatre capítols.

El capítol I conté les mesures relacionades amb la gestió financera i el control, on es fan

modificacions a la Llei de finances públiques referides a l’autorització i formalització

d’operacions financeres i al control de les subvencions públiques. El capítol II conté diverses

modificacions de la legislació dels òrgans reguladors o consultius i estatutaris, principalment

relatives al procés d’aprovació del seu avantprojecte de pressupostos. El Capítol III fa

referència a la modificació de diverses lleis substancials i el Capítol IV a la modificació de

normes en matèria de personal del sector públic.

El Títol III, crea l’Impost sobre les estades en establiments turístics.

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 4. La Llei de pressupostos i el Projecte de Llei de mesures fiscals i financeres

54

En el capítol I es crea l’impost sobre les estades en establiments turístics, en el capítol II

estableix l’objecte de l’impost i l’afecta a la dotació d’un fons per al foment del turisme, el

qual es regula al capítol III.

Finalment, les disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals, acaben de

concretar diversos aspectes del conjunt del marc normatiu, i estableixen l’entrada en vigor

d’aquesta Llei.

55

5. DOCUMENTACIÓ QUE ACOMPANYA AL PROJECTE DE LLEI DE PRESSUPOSTOS

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 5. Documentació que acompanya al Projecte de llei de pressupostos

57

El Projecte de Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 s’acompanya

d’una sèrie de documentació, per tal de donar informació complementària i facilitar-ne la

seva comprensió. Així, a més de la present memòria explicativa, es presenten els

documents següents:

Estats d’ingressos i de despeses Per a cada organisme o entitat inclosa en l’àmbit institucional dels pressupostos de la

Generalitat de Catalunya per al 2012 es presenta el detall dels ingressos previstos, ordenats

segons la classificació econòmica, i el detall de les despeses ordenades segons la

classificació orgànica, per programes i econòmica.

Resums dels estats d'ingressos i de despeses Aquest document es presenta per facilitar l'anàlisi de la Llei de pressupostos per al 2012 i

inclou:

- La relació d'entitats que s'integren als pressupostos del sector públic de la

Generalitat de Catalunya, amb indicació de l'agrupació i el subsector al qual

pertanyen.

- Els ingressos i les despeses de l’àmbit sector públic, per capítols i subsectors; els

pressupostos de les diferents entitats agrupades per subsectors; i els pressupostos

consolidats dels grups corporatius CCMA i ICS.

- Resums dels estats d'ingressos de l'àmbit sector públic amb detall per articles

econòmics i subsectors.

- Resums dels estats de despeses del subsector Generalitat, de l’àmbit sector públic,

de les diverses agrupacions i dels grups corporatius CCMA i ICS, amb detall de les

diferents combinacions derivades de la classificació econòmica i per programes del

pressupost.

- Resums dels estats d’ingressos i dels estats de despeses del sector administració

pública SEC (AP-SEC) per articles i subsectors, i dels estats de despeses per

programes i subsectors.

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 5. Documentació que acompanya al Projecte de Llei de pressupostos

58

Informe econòmic i financer L'Informe econòmic i financer està estructurat en tres apartats. En el primer es descriu la

situació i l'evolució recent de l'economia catalana dins del context econòmic internacional i

espanyol i s’exposen les previsions macroeconòmiques per al 2012. En el segon s'hi

presenten dades rellevants sobre el sector públic a Catalunya (administració central,

autonòmica i local), així com sobre les actuacions efectuades a Catalunya amb fons

europeus i les perspectives dels mateixos per als propers anys. Finalment, al tercer apartat,

es fa una explicació de les principals àrees d’actuació del projecte de pressupostos de la

Generalitat per al 2012 i s’analitza el finançament de la Generalitat, amb especial referència

al model de finançament autonòmic. A més, es fa una anàlisi de les inversions de la

Generalitat (tant territorialment com per polítiques de despesa) i dels pressupostos

consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya.

Memòries de programes Cada agrupació (departamental i també la corresponent als fons no departamentals i els

òrgans superiors i altres) elabora una memòria de programa per a cadascun dels programes

en els quals participa. La memòria d’un programa pressupostari és el document en el qual

es descriu el programa i ha de contenir, de forma sintètica, la informació necessària per

visualitzar quina és la necessitat que es vol atendre amb els recursos públics, quines fites es

fixen, de quina forma es portaran a terme i com se’n mesurarà l’èxit.

La memòria de programa es presenta subdividida en dos blocs que corresponen a una doble

perspectiva: d’una banda, la de l’agrupació en el seu conjunt (és a dir, la visió estratègica

global del conjunt de l’agrupació en el marc de cada programa) i, de l’altra, la dels diferents

gestors que participen en la implementació dels projectes i serveis que es produeixen en el

marc del programa (és a dir la visió operativa que aporten els serveis pressupostaris de

cada departament més el conjunt d’entitats que en depenen). Els diferents elements en els

quals s’estructura la memòria de programa en la part que correspon a l’agrupació són: el

diagnòstic de la situació, on s’identifiquen els principals problemes o necessitats, així com

els col·lectius de ciutadans a qui va dirigit el programa; la missió, que concreta la seva raó

de ser; l’eventual vinculació del programa amb plans interdepartamentals adoptats per la

Generalitat; els objectius estratègics i els operatius, en forma de fites específiques i

mesurables; un conjunt d’indicadors per fer el seguiment del grau d’assoliment dels

objectius, un resum de les despeses del programa, en termes consolidats de l’agrupació, per

capítols pressupostaris i el nombre de llocs de treball pressupostats. D’altra banda, el


59

elements de la memòria en la part que correspon al gestor són: la indicació dels objectius

estratègics i operatius del programa als quals contribueix el gestor, els seus indicadors de

gestió específics, una descripció del conjunt d’activitats a dur a terme per tal de contribuir a

la consecució dels objectius i, finalment, un resum de les despeses del gestor en l’àmbit del

programa per capítols pressupostaris i del nombre de llocs de treball pressupostats.

Les memòries de programa es presenten ordenades per agrupació i, a l’inici de cadascuna

d’elles s’hi inclou un doble resum econòmic on s’hi mostra, d’una banda, la despesa de cada

agrupació per a cadascun dels programes en què participa desglossada per gestors i, de

l’altra, la despesa de cadascun dels gestors desglossada pels programes en què participa.

Estats financers de les societats i altres entitats del sector públic de la Generalitat Les entitats de dret públic, les societats mercantils, els consorcis i les fundacions inclosos a

l’àmbit institucional dels pressupostos del sector públic de la Generalitat presenten les

previsions de balanç de situació i de compte de pèrdues i guanys per al 2012 i l'estimació del

tancament de l'exercici 2011, elaborats d'acord amb l’estructura del Pla General de

Comptabilitat (PGC) vigent des del 2008.

Pressupostos i estats financers de les entitats participades de forma no majoritària (classificades AP-SEC) En aquest llibre s’inclou la informació dels estats d’ingressos i despeses i dels estats

financers (les previsions de balanç i compte de pèrdues i guanys per al 2012 i l’estimació del

tancament de l’exercici 2011, exclusivament) de totes aquelles entitats en què participa la

Generalitat de forma no majoritària d’acord amb els criteris de control efectiu en els òrgans

de govern, però que malgrat això han estat classificades dins del sector Administració

pública de la Generalitat, d’acord amb les normes del Sistema Europeu de Comptes

Nacionals i Regionals (SEC).

Annex de personal Les fitxes de l'annex de personal detallen per cada servei pressupostari i entitat el nombre

de dotacions de personal que tenen pressupostades segons les diferents classificacions: per

tipus de personal (alts càrrecs, altre personal directiu, eventuals, funcionaris, laborals fixos,

laborals temporals i altre personal), per programes pressupostaris i per comarques. Dins de

cadascuna d'aquestes classificacions hi ha el detall dels grups de classificació que resulten

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 5. Documentació que acompanya al Projecte de Llei de pressupostos

60

segons la seva titulació acadèmica (titulats superiors, titulats de grau mitjà, batxiller o similar,

graduat escolar o similar, certificat d'escolaritat i altres). Així mateix, en aquest document,

s’inclouen les taules retributives per al 2012 i uns resums del total de places per seccions,

per agrupacions i per subsectors.

Annex d'inversions reals Inclou la relació de les actuacions inversores que la Generalitat té previst executar amb

càrrec al pressupost de l'exercici 2012, incloent la descripció de cadascuna d'elles, el

programa al qual pertany, la seva naturalesa econòmica (per article pressupostari) així com

la indicació de l'àmbit territorial en el qual s'ubica la inversió. També inclou informació

d’altres inversions amb sistemes de finançament específics i la seva classificació territorial.

Projecte de llei de mesures fiscals i financeres i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics Conjuntament amb el Projecte de Llei de pressupostos, es presenta també el text del

Projecte de Llei de mesures fiscals i financeres i de creació de l’impost sobre les estades en

establiments turístics, en el qual es recullen aquelles mesures que, tot i tenir connexió amb

els pressupostos, per la seva voluntat de permanència no es convenient incloure a la llei de

pressupostos de caràcter anual, sinó que han de ser regulades mitjançant llei ordinària.

Memòria de subvencions En aquest document es detallen les subvencions, tant corrents com de capital,

pressupostades per la Generalitat indicant, entre d'altres aspectes, el programa de despesa,

els beneficiaris i si es concedeixen mitjançant convocatòries públiques.

Memòria d'arrendaments i de compres d'immobles Aquest document recull la previsió d'arrendaments i compres d'immobles a efectuar per part

de la Generalitat durant l'exercici 2012. S'especifica l'adreça, la destinació, la superfície, el

programa pressupostari i l'aplicació econòmica on està inclosa la despesa de l'exercici 2012.

En el cas dels arrendaments, també s’inclou l'import del lloguer i altres despeses per a

l'exercici 2012. I en el cas de les adquisicions, es detalla la data en què es materialitzen,

l'import total d'adquisició i l'import pressupostat per al 2012.


61

Memòria de beneficis fiscals Aquest document presenta una estimació de la disminució de recaptació d'ingressos

tributaris de la Generalitat derivada de l'existència d'incentius fiscals, orientats a assolir els

seus objectius de política econòmica i social. També incorpora la classificació dels beneficis

fiscals per polítiques de despesa, que ha de permetre identificar el conjunt del cost de les

polítiques desplegades per la Generalitat i les seves entitats dependents. En l’àmbit

normatiu, en l’elaboració del Pressupost de Beneficis Fiscals per al 2012 s’han tingut en

compte els darrers canvis produïts com a conseqüència de l’entrada en vigor de la Llei

3/2011, del 8 de juny, de modificació de la Llei 19/2010, del 7 de juny, de regulació de

l’impost sobre successions i donacions, la Llei 7/2011 del 27 de juliol, de mesures fiscals i

financeres, la Llei 39/2010, de 22 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a

l’any 2011 i el Reial decret llei 13/2011, de 16 de setembre, pel qual es restableix l’impost

sobre el patrimoni, amb caràcter temporal.

Liquidació dels pressupostos per al 2010 Es presenten les liquidacions dels pressupostos de la Generalitat, del subsector CatSalut,

ICS i ICASS i de les entitats autònomes administratives corresponents, a l'exercici 2010.

Aquest és el darrer pressupost liquidat en la data de presentació al Parlament del Projecte

de Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2012.

Execució a 30/09/2011 dels pressupostos per al 2011 Es presenten els estats d'execució dels pressupostos per al 2011 de la Generalitat, del

subsector CatSalut, ICS i ICASS i de les entitats autònomes administratives, corresponents

a 31 de setembre de 2011.

63

SEGONA PART -

LES PRINCIPALS XIFRES DELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I LES

POLÍTIQUES DE DESPESA

65

6. LES PRIORITATS ESTRATÈGIQUES

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 6. Les prioritats estratègiques

67

L’exercici 2011 es va donar el primer pas en el procés de consolidació fiscal que permetrà a

la Generalitat de Catalunya complir, en aquest any 2012, amb els objectius de dèficit

coherents amb els pactats per l’Estat amb la Unió Europea i assentar així les bases per

garantir la sostenibilitat de les nostres finances públiques, tot generant la confiança que els

mercats exigeixen. Per això, el 2012 cal veure’l com un exercici de continuïtat en relació al

2011, en el sentit que el pressupost corresponent té el mateix objectiu de consolidació

pressupostària a mitjà termini i s’inspira en els mateixos principis: austeritat, prioritat de la

despesa social, credibilitat i corresponsabilitat.

D’acord amb el primer principi, amb aquests pressupostos cal persistir en l’esforç d’austeritat

iniciat el 2011 per tal de no posar en risc la sostenibilitat ni la credibilitat de les nostres

finances públiques. L’important desequilibri amb el que es van tancar els comptes de

l’exercici 2010 va obligar a adoptar en els pressupostos per al 2011 mesures de caràcter

extraordinari per reconduir els comptes de la Generalitat. Tanmateix, el dèficit amb que es

van liquidar finalment els comptes d’aquell 2010 fou de tal magnitud (8.352 milions d’euros)

que l’ajust a aplicar va ser necessari planificar-lo en un horitzó temporal de dos exercicis. És

amb aquesta òptica de continuïtat amb l’esforç de racionalització que han de ser analitzats

els pressupostos per al 2012. En conjunt els pressupostos per al 2011 i el 2012 suposen una

reducció de 2.609 milions d’euros en relació al 2010 de la despesa no financera, que és la

rellevant a efectes de la legislació d’estabilitat pressupostària. Hi ha, però, una diferència

important entre els dos exercicis ja que, si bé el 2011 l’ajust es va aplicar principalment

sobre la despesa (que es va reduir en termes globals 2.438 milions d’euros8), en aquest

exercici 2012 l’esforç es reparteix per la banda de les despeses i dels ingressos. Així, per no

posar en risc el nucli dels serveis essencials del nostre estat del benestar, enguany la

reducció de despeses aplicada és de molt menor magnitud però es veu compensada per

l’adopció de mesures pel costat dels ingressos (nous impostos i increment de tipus d’altres

impostos, participació dels usuaris en el finançament dels serveis públics i venda d’actius)

amb els quals es preveu obtenir més de 1.600 milions d’euros addicionals.

Així mateix, l’esforç de reducció de la despesa d’enguany té en compte aquells sectors en

els quals l’ajust del 2011 va ser més sever i també aquells serveis més sensibles en els

quals ja es va tocar fons, per centrar el focus de l’ajust en altres àmbits de despesa. A

aquests efectes, convé tenir present que, tot i que la reducció de la despesa en relació als 8 La referència és la despesa no financera finançada amb càrrec a recursos generals consignada en els pressupostos per al

2011 en relació a l’equivalent del 2010, sense tenir en compte aquella despesa que està associada a ingressos de caràcter

finalista.


68

pressupostos per al 2012 és de 170,7 milions d’euros, com que es produeix un increment

important de les previsions de pagaments per interessos del deute i de pagaments per

inversions efectuades amb mètodes de finançament diferit, en realitat els recursos

disponibles per a destinar a les diferents polítiques disminueixen en 1.313,2 milions d’euros.

Així mateix, el compromís de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu d’estabilitat

pressupostària també quedarà recollit, un cop finalitzi el tràmit parlamentari, mitjançant

disposició legal en el Projecte de Llei d’estabilitat pressupostària de Catalunya impulsada pel

Govern amb la qual es vol evitar que les finances públiques catalanes puguin assolir en el

futur nivells elevats de desequilibri.

La prioritat de la despesa social és un altre dels principis orientadors dels pressupostos per

al 2012, perquè és en aquest àmbit que se centra el paper del sector públic en les modernes

societats democràtiques occidentals, com a garant dels serveis bàsics a la ciutadania i

Catalunya té voluntat de situar-se en aquest marc. Aquest rol, però, cal que s’exerceixi amb

la màxima eficiència perquè no sigui un llast per a la societat. Tanmateix, tot i que cal

adoptar mesures per a millorar el nivell d’eficiència amb què es presten aquests serveis, la

despesa social ha de continuar essent la prioritat més rellevant en la despesa pública de la

Generalitat.

Un altre principi bàsic dels pressupostos del 2012 és el de la credibilitat, per refermar-la tant

davant de la ciutadania, com front als creditors. No cal dir que, en el context actual de crisi

de confiança en les finances públiques, aquest principi adquireix una rellevància de primer

ordre ja que a l’Administració pública que no sigui creditora d’una elevada reputació no li

resultarà possible l’accés general als mercats financers en condicions raonables. Per això

resulta tant important plantejar-se objectius i compromisos creïbles i, en conseqüència, el pla

d’ajustament per reconduir els comptes de la Generalitat s’ha dissenyat en un horitzó de dos

anys, tal i com ja s’ha comentat.

Finalment, el principi de corresponsabilitat resulta del tot fonamental per entendre els

pressupostos per al 2012 ja que, com també ja s’ha comentat, l’esforç de la Generalitat ha

d’anar acompanyat del de la resta d’agents (Govern central, ciutadans i treballadors públics)

en aquest compromís conjunt que la societat catalana ha d’assumir per garantir la

sostenibilitat de les finances públiques, tot preservant l’actual model d’estat del benestar.

Aquests quatre grans principis que inspiren els pressupostos de la Generalitat d’enguany

(austeritat, prioritat de la despesa social, credibilitat i corresponsabilitat) i que marquen

l’escenari fiscal de referència, es complementen i completen, d’altra banda, amb una sèrie

de prioritats i objectius de legislatura que es troben concretats en el Pla de Govern aprovat


69

per al període 2011-2014. Aquesta eina de govern constitueix la carta de navegació que

orientarà l’acció pública en els propers anys i s’estructura en vuit eixos: economia i sectors

productius, ensenyament, salut, polítiques socials i família, seguretat, política territorial i

sostenibilitat ambiental, administració i nació, llengua i cultura.

En connexió amb el primer dels eixos del Pla de Govern, els pressupostos de la Generalitat

de Catalunya per al 2012 realitzen un esforç molt important en l’àmbit de l’economia i els

sectors productius per impulsar el procés de reactivació econòmica que ens permeti

recuperar les taxes d’ocupació i activitat i posar en marxa així el cercle virtuós que genera

creixement en l’economia i que a la vegada repercuteix en la millora dels ingressos de les

administracions públiques que al seu torn permeten mantenir els nivells de benestar assolits

pel nostre país. D’altra banda, és voluntat del Govern avançar en aquesta direcció de forma

concertada amb els agents socials i polítics seguint les línies mestres traçades per l’Acord

estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de

l’economia catalana i les recomanacions de Consell Assessor per a la Reactivació

Econòmica i el Creixement (CAREC).

Amb aquesta orientació es destinen 644,4 milions d’euros a les polítiques de foment a

l’ocupació per tal de combatre les altes taxes d’atur registrades des de l’inici de la crisi

econòmica. Les línies estratègiques d’aquest 2012 van en la direcció d’aprofundir en les

actuacions iniciades el 2011. D’una banda es seguirà impulsant l’ocupabilitat de les

persones treballadores (ocupades i desocupades) amb mesures de formació,

assessorament i intermediació, mitjançant l’ús de recursos propis i a través de la

col·laboració público-privada. Aquest 2012 també es vol promoure un nou marc de relacions

laborals orientat a les persones i a la productivitat, així com seguir duent a terme actuacions

que garanteixin la igualtat d’oportunitats per aquelles persones amb especials dificultats.

Una altra estratègia d’aquests pressupostos per contribuir a la recuperació econòmica és

facilitar la inversió i la recuperació de l’activitat empresarial, amb aquesta finalitat es destinen

2.088,5 milions d’euros a facilitar l’accés al crèdit a petites i mitjanes empreses amb activitat

econòmica a Catalunya, en consonància amb el que ja es va començar a fer el 2011. En

aquesta mateixa línia es manté la prioritat d’impulsar un canvi de model de relació entre les

empreses i l’Administració, d’una banda, racionalitzant i simplificant les càrregues

administratives, de forma que s’opti per l’alternativa menys restrictiva i costosa per a les

empreses i, d’altra banda, implementant la Finestreta única empresarial com a punt de

referència de les persones emprenedores, empresàries i intermediàries en la seva relació

amb l’Administració. En concret, durant el 2012 es preveu eliminar 29 tràmits que afectin


70

l’activitat empresarial, simplificar-ne 170 i facilitar la realització del 30% dels tràmits que

afecten l’activitat empresarial mitjançant la Finestreta única empresarial .

Les darreres estadístiques indiquen que el bon comportament de les exportacions de

l’economia catalana esdevé un element imprescindible per a compensar la caiguda de la

demanda interna, afectada per un alt nivell d’endeutament, una elevada taxa d’atur i per la

caiguda de la riquesa financera i no financera de l’economia. Per tal d’avançar en la

internacionalització de les empreses catalanes, afavorint l’ampliació dels mercats de

destinació i millores en la competitivitat, els pressupostos del 2012 assignen 43,1 milions

d’euros (31,3 milions d’euros més que en els pressupostos del 2011) a seguir facilitant i

acompanyant a les empreses en totes les etapes del procés d’internacionalització.

Un sector que mostra un comportament favorable és el sector industrial que segueix

mostrant signes d’avenç, si bé de forma més pausada que en l’exercici immediatament

anterior. Per això, els pressupostos del 2012 destinen 113,4 milions d’euros a potenciar la

reactivació de la inversió industrial i la recuperació de l’activitat productiva com una via per a

recuperar el creixement econòmic.

Finalment, en el marc d’aquest primer eix del Pla de Govern, destaca l’esforç que es du a

terme en l’àmbit de la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+i), al qual es

destinen 503,1 milions d’euros, un 10,4% més que en els pressupostos del 2011. En un

marc com l’actual la priorització de l’assignació de recursos pressupostaris a aquest àmbit

és una aposta clara a favor d’un sistema d’R+D+i que generi les condicions favorables per a

la innovació i la transferència de coneixement i tecnologia al sector empresarial i permeti

avançar en la reestructuració del nostra model econòmic per tal d’afavorir un patró de

creixement econòmic durador.

Els eixos segon, tercer i quart del Pla de Govern conformen els tres grans pilars de l’estat

del benestar sostingut amb recursos de la Generalitat: ensenyament, salut i protecció social.

Els pressupostos per al 2012 destinen un volum molt important de recursos (prop de la

meitat del total9) a aquests àmbits de despesa. En concret, pel que fa a la política

9 Aquest percentatge augmenta fins al 56,9% si no es tenen en compte les despeses destinades al pagament dels interessos

del deute, la participació dels ens locals en els ingressos de l’estat i els recursos destinats a fer front a les possibles

contingències que puguin sorgir al llarg de l’exercici pressupostari (consignats al fons de contingència). D’altra banda, des de

l’òptica de la despesa departamental, la suma de la despesa no financera amb càrrec a recursos generals prevista pels tres

departaments responsables de la despesa social (Salut, Ensenyament i Benestar i Família) assoleix el 69,3% del total de la

despesa dels departaments.


71

d’Educació la dotació pressupostària és de 5.470 milions d’euros amb els quals s’han

d’afrontar els reptes de millorar el rendiment escolar en l’educació bàsica i obligatòria,

estimular la continuïtat dels estudiants en l’etapa d’educació postobligatòria i adequar-se als

requeriments de la societat del coneixement. I és que en un context com l’actual, l’adequat

disseny i gestió de les polítiques educatives esdevé un dels principals instruments que té

l’Administració per construir un model econòmic que generi llocs de treball de major

qualificació i incrementi la productivitat i cohesió social del nostre país. Entre els aspectes a

destacar com a prioritaris per al nou exercici destaquen l’enfortiment de la formació

professional (augmentant l’oferta i les mesures flexibilitzadores d’aquests ensenyaments), el

reforç de l’anglès, l’aposta per la digitalització de les escoles, l’increment de la relació entre

la família i l’escola i l’activació de la cultura de l’esforç. En l’àmbit de l’educació universitària

(amb 915,9 milions d’euros pressupostats) les prioritats per al 2012 segueixen apostant per

adequar l’estructura acadèmica per fer front als reptes de la docència, la recerca i la

transferència de coneixement, revisar l’oferta per millorar-ne la qualitat i visibilitat i impulsar

els serveis comuns de les universitats catalanes per aprofitar les economies d’escala que

permetin racionalitzar la despesa en aquest àmbit.

L’altre gran pilar del nostre model de benestar el conformen les polítiques sanitàries a les

quals s’hi destina 8.821 milions d’euros amb els quals es vol proveir uns serveis sanitaris

públics (en l’àmbit de l’atenció primària, especialitzada i la salut pública) de qualitat, tot

garantint la sostenibilitat financera i el progrés del sistema sanitari públic. En aquest sentit,

cal recordar que ja fa anys que els sistemes nacionals de salut s’enfronten a un conjunt de

tendències socials (envelliment, cronicitat, etc), tecnològiques (noves teràpies, nous

medicaments, etc) i econòmiques (augment de la pressió sobre els recursos públics) que

requereixen d’actuacions estratègiques que permetin garantir la seva eficàcia, qualitat i

sostenibilitat a llarg termini. A Catalunya aquesta estratègia de mitjà i llarg termini que ha de

permetre assentar les bases per a la transformació del sistema sanitari es concreta en el Pla

de Salut 2011-2015 i s’articula entorn tres grans eixos: l’abordatge de les malalties més

comunes, l’atenció integral als pacients crònics i la modernització organitzativa.

El tercer dels pilars del benestar (a més de la salut i l’educació) el constitueixen les

polítiques de protecció social a les quals, juntament amb les de promoció social, es destinen

més de 2.000 milions d’euros en els pressupostos de la Generalitat per al 2012. Aquest és

un dels pocs àmbits de despesa que, en l’actual context de restricció financera, no

disminueix la seva dotació pressupostària en relació a l’any anterior, sinó que s’incrementa

en 15,2M€. I és que en un moment com l’actual els serveis socials i de suport a les famílies

esdevenen més importants que mai per assegurar uns nivells de benestar que permetin


72

mantenir la dignitat individual. En aquest sentit cal destacar l’important volum de recursos

(1.530,5 milions d’euros) que es destinen a dissenyar, regular i proveir els serveis i

prestacions per a la promoció de l’autonomia personal amb l’objectiu de facilitar que les

persones amb manca d’autonomia puguin conservar les seves facultats físiques i

psíquiques. Aquests recursos permetran mantenir la cobertura pública de places

residencials i places en centres de dia d’atenció a la dependència (més de 57.300 places) i

pagar més de 98.200 prestacions econòmiques als beneficiaris reconeguts en virtut de la

Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les

persones en situació de dependència (LAPAD). Els altres dos àmbits de la protecció social

que en aquests pressupostos per al 2012 han vist incremnetar lleugerament la seva dotació

pressupostària. Es tracta de la lluita contra la pobresa i la inclusió social, que inclou tot un

conjunt de prestacions destinades fonamentalment a afavorir el benestar integral de les

persones més vulnerables, en situació de necessitat i risc social, i, d’altra banda, l’àmbit de

les polítiques d’atenció a la infància i l’adolescència. En conjunt per al 2012 es destinen 7

milions d’euros addicionals a aquests dos àmbits de despesa.

Per altra banda, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 destinen

1.129,7 milions d’euros a polítiques en l’àmbit de la seguretat i la protecció civil amb els

quals es garanteix que com a societat puguem gaudir d’un nivell més alt de benestar. Aquest

constitueix el cinquè eix del Pla de Govern i inclou actuacions en els àmbits de la seguretat

ciutadana, la gestió i control del trànsit, la reducció de la sinistralitat viària, la prevenció i

extinció d’incendis, els salvaments i la prevenció del risc i l’atenció i gestió de les

emergències.

L’eix número sis del Pla de Govern recull la despesa que té com a finalitat última aconseguir

un model de país sostenible ambientalment i equilibrat territorialment. En aquest sentit

destaquen els 2.365,3 milions d’euros destinats a polítiques de transport per garantir que el

país disposi d’una xarxa viària adequada i segura que permeti l’accessibilitat a tot el territori i

faciliti la millora de la competitivitat i el desenvolupament econòmic. També cal esmentar,

entre les finalitats a què es destinen aquests recursos, les polítiques de foment del transport

públic per assolir un model de mobilitat basat en els mitjans de transport menys

contaminants, reduir la congestió de la xarxa viària i reduir la sinistralitat en els

desplaçaments. L’important increment de recursos assignats en aquests pressupostos a

l’àmbit del transport cal explicar-lo fonamentalment com a conseqüència de què es partia

d’una despesa que el 2011 va ser fortament ajustada (es va reduir 818 milions d’euros en

relació al 2010) i perquè al llarg del 2012 caldrà fer front al pagament d’inversions

executades en exercicis anteriors, en col·laboració amb el sector privat, mitjançant sistemes


73

específics per finançar infraestructures que, si bé han facilitat en el passat la realització

d’inversions sense incrementar la despesa pressupostada en aquells exercicis, redueixen el

marge disponible dels pressupostos futurs, com és el cas en aquest any 2012. D’altra

banda, malgrat les dificultats de l’actual context econòmic els pressupostos per al 2012

continuen finançant amb 420,6 milions d’euros, actuacions vinculades al cicle de l’aigua i

amb 185,7 milions d’euros actuacions diverses en l’àmbit de les polítiques d’ordenació,

protecció i millora del medi natural; el desenvolupament i manteniment d’infraestructures per

a la gestió i tractament dels residus; i la prevenció, control i sensibilització ambientals.

El setè eix del Pla de Govern inclou un conjunt divers de despeses destinades a construir

una Administració àgil i sostenible al servei del ciutadà i del objectius de desenvolupament

del país. Dins d’aquest eix cal destacar el volum de recursos (845,3 milions d’euros)

destinats a l’àmbit de la justícia amb la finalitat de garantir el funcionament dels jutjats i

tribunals de l’Administració de justícia i del Ministeri Fiscal, per donar servei a tots els

ciutadans en el territori de Catalunya mitjançant un nou model d’oficina judicial que millori

l’eficiència de la resposta judicial i en redueixi els terminis. D’altra banda, amb aquests

recursos també es garanteix el finançament necessari per al sosteniment del model

penitenciari català i per avançar en la seva orientació cap a la rehabilitació i la reinserció

social dels interns que finalitzen la condemna. Per altra banda, en relació al conjunt de

l’Administració de la Generalitat l’objectiu és avançar en la consecució d’una administració

eficaç i àgil que simplifiqui els tràmits i la burocràcia associada a les relacions de la societat

amb aquesta, posant especial èmfasi en facilitar l’activitat econòmica. En aquest sentit els

pressupostos per al 2012 destinen 1.544,7 milions d’euros a garantir el correcte

funcionament de les institucions i l‘Administració general. L’esforç d’ajust i austeritat en

aquest àmbit de despesa ha estat important (150,7 milions d’euros menys que el 2011) i

haurà de ser compensat amb la millora de l’eficiència del funcionament general de

l’Administració. Per això, diverses són les iniciatives que es preveu posar en marxa al llarg

de la legislatura amb les quals es vol potenciar el rol de les tecnologies de la informació i la

comunicació per generalitzar els tràmits electrònics i en línia i impulsar la racionalització de

l’Administració i del conjunt d’entitats que en depenen i conformen el sector públic de la

Generalitat. Finalment, dins d’aquest eix, cal destacar que els pressupostos de la Generalitat

de Catalunya per al 2012 destinen 2.897,5 milions d’euros a garantir el suport financer dels

ens locals.

El darrer dels eixos del Pla de Govern vol posar de manifest el compromís del Govern de la

Generalitat en aquesta legislatura amb la llengua, la cultura i l’autogovern per tal de

permetre el correcte desenvolupament econòmic i social de Catalunya. En aquest sentit,


74

destaquen els 235,9 milions d’euros destinats el 2012 a polítiques culturals perquè, tot i en

temps de crisi econòmica, la cultura esdevingui un element facilitador de la cohesió social

del país. Els objectius per aquesta legislatura cerquen aconseguir la màxima centralitat de la

cultura en totes les seves dimensions (creativa, comunitària, identitària, productiva i de

convivència) i també contribuir a situar Catalunya i la seva cultura al món. Com a una part

molt important de la cultura d’aquest país, destaquen els 40,5 milions d’euros dedicats a

millorar el coneixement i ús del català entre la ciutadania. Altres actuacions incloses dins

aquest eix del Pla de Govern tenen a veure amb la política de cooperació al

desenvolupament desenvolupada des de la Generalitat i amb la projecció de Catalunya a

l’exterior mitjançant una política pròpia de relacions exteriors que ens posicioni al món

reforçant les relacions amb altres governs, organismes multilaterals i xarxes de cooperació,

en especial en l’àmbit de la Unió Europea.

D’acord amb aquest conjunt de prioritats estratègiques i tenint en compte l’esforç combinat

per la banda de les despeses (que dóna continuïtat al camí d’ajust pressupostari iniciat el

2011) i per la dels ingressos (amb el desenvolupament d’una política activa de venda

d’actius immobiliaris i mitjançant mesures que suposen l’increment de la pressió fiscal, ja

sigui per la via d’increments i recuperació d’impostos o amb augments i creació de noves

taxes), amb els pressupostos per al 2012 es redueix el dèficit públic en més de 5.600 milions

d’euros en un període de dos anys i s’assoleix l’objectiu pactat per l’Estat amb la Unió

Europea de no superar l’1,3% del PIB. Es tracta, doncs, de finalitzar amb la implementació

de la segona fase del pla d’ajust dissenyat amb l’elaboració dels anteriors pressupostos i

que, si l’economia evoluciona d’acord amb el previst, suposaria finalitzar amb la política

d’ajustaments més dura que mai s’ha fet en l’àmbit de les finances de la Generalitat de

Catalunya.

75

7. ELS PRESSUPOSTOS CONSOLIDATS DEL SECTOR PÚBLIC DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya

77

Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya estan integrats

pels de totes les entitats incloses dins del seu àmbit institucional. Es consoliden, per tant, els

pressupostos del subsector Generalitat (Òrgans Superiors i altres òrgans, departaments i

Fons no departamentals), del Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut i l’Institut

Català d’Assistència i Serveis Socials, de les entitats autònomes administratives, de les

entitats autònomes comercials i financeres, de les entitats de dret públic, i també els

pressupostos de les societats mercantils, dels consorcis i de les fundacions participats

majoritàriament per la Generalitat en els termes exposats en el punt 3 de la primera part

d’aquesta memòria.

Per tal d’efectuar la consolidació dels pressupostos de totes les entitats, s’han eliminat les

transferències internes i altres fluxos de recursos que es produeixen entre l’Administració de

la Generalitat i les entitats i entre aquestes mateixes.

En aquest apartat s’analitza, en primer lloc, l’evolució dels ingressos i despeses del conjunt

del sector públic de la Generalitat, amb especial atenció, pel que fa als ingressos, als

procedents del model de finançament. S’analitza també el recurs a l’endeutament com a

instrument de finançament dels pressupostos.

Pel que fa a la despesa, s’examina la seva evolució per a cadascuna de les polítiques en

què s’organitza la despesa pública de la Generalitat, així com, en el cas específic de les

despeses de personal, els canvis en les dotacions de personal del conjunt del sector públic

de la Generalitat. Finalment, s’analitza en quina mesura els diversos programes

pressupostaris estan vinculats amb els plans interdeparrtamentals com a l’expressió de la

coordinació en els diversos àmbits de la despesa pública.

Els pressupostos per al 2012 del conjunt del sector públic de la Generalitat assoleixen la

xifra de 37.024,5 milions d'euros, amb una reducció de 2.329,5 milions respecte als

pressupostos del 2011, el que suposa una variació negativa del 5,9%.

7.1. Els ingressos consolidats del sector públic

D’aquest import global de 37.024,5 milions d’euros d’ingressos consolidats previstos del

sector públic de la Generalitat de Catalunya per al 2012, la major part correspon a ingressos

per operacions corrents, amb un total de 26.554,1 milions d’euros, xifra que representa un


78

71,7% del total. Des de la perspectiva dels ingressos no financers i financers, els primers

pugen un total de 27.936,6 milions d’euros (75,5% del total d’ingressos) i 9.087,8 milions

d’euros els ingressos d’origen financer (24,5%).

Els ingressos no financers experimenten un increment de 1.753,5 milions d’euros respecte al

pressupost 2011, un 6,7%, derivat principalment dels majors ingressos corrents provinents

del model de finançament autonòmic. D’altra banda, els ingressos financers disminueixen en

4.083,1 milions d’euros, un 31%, a conseqüència de la molt menor necessitat de recurs a

l’endeutament del sector públic de la Generalitat en l’exercici 2012.

Tot i la feblesa de la recuperació de l’economia, es preveu un creixement dels ingressos

impostius del 2,9% respecte als pressupostos 2011, i són la principal font d’ingressos, amb

9.307,1 milions d’euros els impostos indirectes (25,1% del total d’ingressos) i 8.116,3 milions

d’euros els impostos directes (21,9% del total d’ingressos).

Pel que fa a les transferències corrents, amb 5.717,0 milions d’euros (15,4% del total

d’ingressos) assenyalar que han experimentat un increment de 1.285,4 milions d’euros en

valor absolut, i un 29% en termes relatius respecte als pressupostos del 2011.

Cal tenir present que, com a conseqüència de l’anticipació de les eleccions generals a les

Corts Generals, que van tenir lloc el 20 de novembre de 2011, els pressupostos de l’Estat

per al 2012 es prorrogaran, cosa que fa que, a diferència d’altres exercicis, tant el muntant

com la distribució dels imports relatius als ingressos tributaris i a les transferències corrents

exposats anteriorment, pugui tenir variacions al llarg de l’exercici, respecte de les que va

comunicar l’Estat el passat mes de juliol. Així mateix, la liquidació del model de finançament

de l’exercici 2010, per import de 1.090,3 milions d’euros, està computada íntegrament com

una transferència corrent. Cal destacar que l’existència d’aquestes incerteses sobre

l’eventual revisió de les bestretes de l’Estat o sobre el possible alentiment de l’economia

s’han provisionat amb un increment notable de la dotació del Fons de Contingència.

Quant als ingressos per taxes, venda de serveis i altres ingressos ocupen el quart lloc en

pes entre els ingressos corrents, representen el 8,3% dels ingressos totals, amb un import

de 3.056 milions d’euros i experimenten una lleu reducció de l’1,4% en relació a l’exercici

anterior.

Els ingressos d’operacions de capital assoleixen l’import de 1.382,6 milions d’euros, amb un

pes del 3,7%, i una reducció del 3% respecte dels pressupostos del 2011. El comportament


79

és molt diferent entre els ingressos per alienació d’inversions reals que augmenten

sensiblement, es doblen amb escreix, sobretot com a conseqüència de la previsió de la

materialització de la venda d’immobles. En canvi, els ingressos per transferències de capital

disminueixen sensiblement (un 65%), sobretot a causa de la davallada d’ingressos per

transferències en aplicació de la Disposició addicional 3a de l’Estatut.

Finalment, pel que fa als ingressos financers, amb un import de 9.087,8 milions d’euros,

representen un 24,5% del total d’ingressos, amb una important davallada, del 31%, que

resulta de la combinació d’un creixement significatiu dels ingressos per variació d’actius

financers, que augmenta en 312,5 milions (un 30,7%), a causa de la venda d’immobilitzat

financer i el superior volum de reintegraments de préstecs, i de la disminució remarcable

dels ingressos per nou endeutament, que disminueix fins a 7.756,1 milions d’euros, amb una

davallada del 36,2%, tant com a conseqüència de les menors necessitats derivades de la

reducció del dèficit, com del propi calendari d’amortitzacions.

A la següent taula es detallen els ingressos per capítols econòmics i subsectors, que posen

en evidència la diferent estructura d’ingressos entre subsectors.

A part del subsector de la Generalitat, on els principals ingressos són els tributaris i les

transferències del model de finançament, els ingressos per taxes, venda de béns i serveis i

altres ingressos representen quasi la totalitat del ingressos del subsector entitats autònomes

comercials i financeres (91,1% del total d’ingressos), mentre que en els subsectors

Quadre 7.1.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012ÀMBIT SECTOR PÚBLICCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS Milions €

Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/20112011 2012 Import %

1. Impostos directes 8.358,5 8.116,3 -242,2 -2,92. Impostos indirectes 8.567,4 9.307,1 739,8 8,63. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 3.099,0 3.056,0 -43,0 -1,44. Transferències corrents 4.431,6 5.717,0 1.285,4 29,05. Ingressos patrimonials 301,6 357,6 55,9 18,5Total ingressos corrents 24.758,1 26.554,1 1.795,9 7,36. Alienació d'inversions reals 436,5 1.040,9 604,4 138,57. Transferències de capital 988,5 341,7 -646,9 -65,4Total ingressos de capital 1.425,0 1.382,6 -42,4 -3,0Total ingressos no financers 26.183,1 27.936,6 1.753,5 6,78. Variació d'actius financers 1.019,3 1.331,7 312,5 30,79. Variació de passius financers 12.151,6 7.756,1 -4.395,5 -36,2Total ingressos financers 13.170,9 9.087,8 -4.083,1 -31,0Total 39.354,0 37.024,5 -2.329,5 -5,9


80

consorcis i fundacions també tenen un pes força important (65,7% i 54,6% del total

d’ingressos, respectivament).

Les transferències corrents són la principal font d’ingressos del subsector CatSalut, ICS i

ICASS, i del subsector entitats autònomes administratives, amb un 96,3% i 80,7% del total

d’ingressos, respectivament.

En el cas de les entitats de dret públic i de les societats mercantils, els ingressos financers

són la principal font d’ingressos (54,7% i 42,4% del total d’ingressos, respectivament).


81

Qua

dre

7.1.

2P

RE

SS

UP

OS

TOS

DE

LA

GE

NE

RA

LITA

T D

E C

ATA

LUN

YA

PE

R A

L 20

12À

MB

IT S

EC

TOR

PÚ

BLI

CC

LAS

SIF

ICA

CIÓ

EC

ON

ÒM

ICA

DE

LS IN

GR

ES

SO

S P

ER

SU

BS

EC

TOR

SM

ilion

s €

Capí

tols

1. Im

post

os d

irect

es8.

116,

3-

- -

- -

- -

8.11

6,3

- 8.

116,

32.

Impo

stos

indi

rect

es9.

307,

1-

- -

- -

- -

9.30

7,1

- 9.

307,

13.

Tax

es, v

enda

de

béns

i se

rvei

s i a

ltres

ingr

esso

s51

8,9

200,

810

4,7

21,9

1.58

9,6

591,

02.

102,

338

6,5

5.51

5,9

2.45

9,8

3.05

6,0

4. T

rans

ferè

ncie

s co

rrent

s5.

203,

612

.499

,357

6,8

1,1

691,

035

,290

0,8

281,

720

.189

,414

.472

,45.

717,

05.

Ingr

esso

s pa

trim

onia

ls9,

20,

70,

30,

725

7,5

185,

613

,713

,648

1,2

123,

635

7,6

Tota

l ing

ress

os c

orre

nts

23.1

55,2

12.7

00,8

681,

823

,72.

538,

181

1,8

3.01

6,8

681,

743

.609

,917

.055

,826

.554

,16.

Alie

naci

ó d'

inve

rsio

ns re

als

888,

2-

- -

79,9

883,

145

,80,

01.

897,

085

6,1

1.04

0,9

7. T

rans

ferè

ncie

s de

cap

ital

289,

520

8,1

27,5

0,0

181,

85,

569

,320

,680

2,3

460,

734

1,7

Tota

l ing

ress

os d

e ca

pita

l1.

177,

720

8,1

27,5

0,0

261,

788

8,6

115,

120

,62.

699,

31.

316,

81.

382,

6To

tal i

ngre

ssos

no

finan

cers

24.3

32,9

12.9

09,0

709,

323

,72.

799,

81.

700,

33.

131,

970

2,3

46.3

09,3

18.3

72,6

27.9

36,6

8. V

aria

ció

d'ac

tius

finan

cers

421,

172

,00,

20,

41.

317,

843

8,0

66,1

1,5

2.31

7,2

985,

41.

331,

79.

Var

iaci

ó de

pas

sius

fina

ncer

s4.

973,

4-

5,0

- 2.

064,

881

4,3

1,8

3,7

7.86

3,1

107,

07.

756,

1To

tal i

ngre

ssos

fina

ncer

s5.

394,

472

,05,

20,

43.

382,

61.

252,

468

,05,

210

.180

,21.

092,

49.

087,

8To

tal

29.7

27,3

12.9

81,0

714,

524

,16.

182,

42.

952,

73.

199,

970

7,5

56.4

89,5

19.4

65,0

37.0

24,5

Tota

l co

nsol

idat

Entit

ats

de

dret

púb

licSo

ciet

ats

mer

cant

ilsCo

nsor

cis

Fund

acio

nsIn

gres

sos

cons

olid

able

sG

ener

alita

tCa

tSal

ut, I

CS

i ICA

SS

Ent.

autò

nom

es

adm

inis

trat

ives

Ent.

autò

nom

es

com

erc.

i fin

.To

tal s

ense

co

nsol

idar


82

7.1.1. Els ingressos del model de finançament autonòmic

El model de finançament autonòmic vigent és el que es va aprovar mitjançant la Llei

22/2009, de 18 de desembre, que regula el sistema de finançament de les comunitats

autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia, i es modifiquen determinades

normes tributàries. Pel que fa a Catalunya, el nou model es va acceptar per la Comissió

Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat en la sessió de 22 de desembre de

2009, tal com preveu l’article 210 de l’Estatut que determina les funcions de l’esmentada

Comissió Mixta.

L’acord de finançament reforça l’existència d’un model de poder tributari compartit entre el

Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat. D’una banda, s’amplien els percentatges de

cessió del tributs de Catalunya i, de l’altra, s’augmenta la capacitat normativa de la

Generalitat sobre aquests tributs.

Aquest reforçament va comportar un canvi significatiu en l’estructura dels ingressos de la

Generalitat, que es va reflectir en el pressupost inicial per primer cop en els pressupostos

per al 2011, en la mesura que en una proporció molt elevada els ingressos del nou model de

finançament tenen origen tributari, de manera que les transferències estatals passen a tenir

un pes menys important.

Els ingressos vinculats al model de finançament representen la major part dels recursos no

financers de la Generalitat de Catalunya i es poden agrupar en quatre grans blocs, segons

l’origen:

a) La cistella de tributs, que està formada, d’una banda pels tributs cedits totalment per

l’Estat (impost sobre el patrimoni, impost sobre successions i donacions, impost sobre

transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, tributs sobre el joc, impost sobre les

vendes minoristes de determinats hidrocarburs, impost especial sobre determinats mitjans

de transport i impost sobre l’electricitat) i, de l’altra pels tributs cedits parcialment (50% de

l’IRPF, 50% de l’IVA i 58% dels impostos especials en fase de fabricació sobre alcohols,

tabac i hidrocarburs).

Pel que fa als impostos cedits parcialment, per al 2012, es preveu ingressar 15.356,9 milions

d’euros. Tanmateix, cal tenir present que per aquest concepte caldrà efectuar els

reintegraments a l’Estat d’una cinquena part de les liquidacions negatives del model de


83

finançament corresponent als exercicis 2008 i 200910. D’altra banda, la previsió de liquidació

corresponent a l’exercici 2010 que incorporarà també la liquidació dels tributs cedits

parcialment d’aquell exercici, en no disposar de la seva desagregació per conceptes, es

presenta íntegrament com a transferència corrent. Entre els impostos cedits parcialment, cal

destacar la previsió de 5.550,2 milions d’euros en la recaptació de l’IVA, xifra que representa

un augment del 20,2% respecte a l’exercici anterior motivat per les previsions de creixement

positiu de l’Estat per la recuperació del consum intern. En canvi, les previsions d’ingressos

corresponents a l’IRPF són d’una reducció del 2,6%, restant la previsió en un import de

7.842,8 milions d’euros. Aquest import inclou, a l’igual que en els pressupostos per al 2011,

el rendiment addicional derivat la creació de dos nous trams en la part autonòmica de l'IRPF

per a les rendes més altes aprovat per la Llei 24/2010, del 22 de juliol, d’aprovació de

l’escala autonòmica de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

Per la banda dels tributs cedits totalment per l’Estat, l’import és de 2.728,4 milions d’euros,

un 6,9% superior als pressupostos 2011. Es rebaixen les previsions d’ingressos per l’impost

sobre transmissions patrimonials, l’impost sobre actes jurídics documentats (tot i que entre

les mesures a aplicar per incrementar els ingressos es preveu incrementar-ne el rendiment),

l’impost de successions i els tributs sobre el joc. En sentit contrari, les principals previsions a

l’alça es produeixen en l’impost sobre les vendes detallistes de determinats hidrocarburs i en

l’impost sobre el patrimoni -aquest darrer reestablert recentment per l’Estat-, ambdós com a

conseqüència de les mesures de la segona fase del pla d’ajustament que el Govern aplicarà

a partir del 2012.

Per tant, la cistella de tributs derivada del model de finançament reporta uns ingressos a la

Generalitat per import de 18.085,4 milions d’euros11.

b) La transferència de l’Estat en concepte del fons de garantia dels serveis públics

fonamentals. Aquesta subvenció anivelladora té com a objectiu assegurar que cada

comunitat autònoma rebi els mateixos recursos per habitant ajustat per finançar els serveis

essencials de l’estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials) fent el mateix esforç

fiscal. En el cas de Catalunya, per als pressupostos del 2012 la transferència pren un valor

10 En conjunt, la liquidació negativa per tributs cedits dels exercicis 2008 i 2009 liquidats per cinquenes parts pugen un total de

522,1 milions d’euros, sobre el total de 633,8 milions d’euros de liquidacions d’aquests exercicis a càrrec dels pressupostos per

al 2012. 11 En realitat si s’hi descompta la part de la liquidació negativa dels exercicis 2008 i 2009 que correspon a tributs cedits, el

conjunt dels tributs cedits en els pressupostos 2012 seria de 17.563,2 milions d’euros.


84

negatiu de -1.065,5 milions d’euros, atès que l’indicador de capacitat fiscal és superior a

l’indicador de necessitats.

c) Els fons d’ajustament12: el fons de suficiència global, el fons de competitivitat i el fons

de cooperació. Aquests dos últims constitueixen els fons de convergència.

La previsió d’ingressos per al 2012 corresponent a la transferència de l’Estat pel fons de

suficiència global és de 1.765,1 milions d’euros13. D’altra banda, a l’igual que en els

pressupostos de l’exercici 2011, no s’ha incorporat cap previsió en concepte d’ingrés del

fons de competitivitat.

d) A més de les transferències dels diversos fons, cal afegir-hi transferències per un

import de 91 milions d’euros corresponents a fons específics sanitaris (17 milions d’euros del

fons de cohesió sanitària, 60 milions d’euros d’ingressos derivats del conveni pel control

d’incapacitats temporals i 14 milions d’euros en concepte de facturació d’accidents i

estrangers).

12 El fons de suficiència global cobreix els recursos derivats del model de finançament autonòmic anterior més els recursos

addicionals que s’integren al nou model. El fons de competitivitat es destina a les comunitats autònomes que tenen un

finançament per càpita inferior a la mitjana o inferior al seu índex de capacitat fiscal, que té els objectius de reduir les

diferències en els recursos per càpita i incentivar l’autonomia i la capacitat fiscal. El fons de cooperació s’adreça a les

comunitats autònomes que tenen un PIB per càpita inferior al 90% de la mitjana o una densitat de població inferior al 50% de la

mitjana i també a les que tenen un creixement de la població inferior al 90% de la mitjana estatal i una baixa densitat de

població.

13 Cal tenir present, de nou, que com a conseqüència del reintegrament d’una cinquena part de la liquidació negativa de

l’exercici 2008, dins de la qual hi ha una part de liquidació del fons de suficiència per import de 57,8 milions d’euros (en el

quadre 7.1.1.1 figuren dins l’import global de 633,8 milions d’euros de liquidacions del model de finançament dels exercicis

2008 i 2009), el conjunt de la liquidació efectiva per aquest fons es preveu de 1.707,3 milions d’euros.


85

D’altra banda, per completar els ingressos provinents del model de finançament s’han de

tenir present els següents ingressos procedents de liquidacions pendents:

- 1.090,3 milions d’euros corresponents a la previsió de liquidació 2010 del model de

finançament autonòmic. Tal com s’ha comentat anteriorment, a conseqüència del

recent procés electoral, la Generalitat no disposa de la informació detallada de

l’esmentada previsió (desglossament dels impostos cedits i dels fons derivats del

model de finançament). Per tant, s’ha imputat els 1.090,3 milions d’euros com a

transferència corrent.

- -633,8 milions d’euros corresponents a la part de les liquidacions negatives del model

de finançament dels exercicis 2008 i 2009, d’acord amb el calendari ofert pel Govern

de l’Estat de pagaments anuals per cinquenes parts. La cinquena part de la liquidació

Quadre 7.1.1.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012ÀMBIT SECTOR PÚBLICRECURSOS DEL MODEL DE FINANÇAMENTMilions €

Conceptes Pressupost Pressupost Variació 2012/20112011 2012 Import %

Impost s/successions i donacions 288,6 197,6 -91,0 -31,5 Impost sobre patrimoni - 240,4 240,4 - Impost s/transmissions patrimonials i AJD 1.286,6 1.221,1 -65,5 -5,1 Tributs sobre el joc 308,3 254,0 -54,3 -17,6 Impost s/energia 279,3 311,1 31,9 11,4Impost s/determinats mitjans de transport 110,0 114,2 4,2 3,8Impost s/vendes minoristes det. hidrocarburs 280,4 390,0 109,6 39,1Tributs cedits totalment 2.553,2 2.728,4 175,3 6,9IRPF (tram autonòmic) 8.055,9 7.842,8 -213,1 -2,6 IVA 4.619,0 5.550,2 931,2 20,2Impost s/labors del tabac 953,7 857,7 -96,0 -10,1 Impost s/alcohols 122,3 123,2 1,0 0,8Impost s/hidrocarburs 996,6 983,0 -13,6 -1,4 Tributs cedits parcialment 14.747,4 15.356,9 609,5 4,1Total ingressos tributs cedits i participats 17.300,6 18.085,4 784,8 4,5Fons de Suficiència Global (bestreta) 1.840,1 1.765,1 -75,0 -4,1 Fons de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals (bestreta) -1.460,0 -1.065,5 394,6 - Fons específics sanitaris (1) 102,0 91,0 -11,0 -10,8 Liquidació pendent 2010 model de finançament - 1.090,3 1.090,3 - Total ingressos per transferència 482,0 1.880,9 1.398,9 290,2Liquidacions negatives 2008-2009. Impostos cedits (2) -80,3 -522,1 -441,8 - Liquidacions pendents 2008-2009. Transferències (2) -57,8 -111,7 -53,9 - Total liquidacions pendents negatives -138,1 -633,8 -495,7 - Total recursos de model de finançament 17.644,4 19.332,5 1.688,0 9,6

(2) L'import total de la liquidació 2008 dels recursos del model de finançament és -690 M€ (a retornar 138,1 M€/any de 2011 a 2015) i l'import total de la liquidació 2009 és de -2.478 M€ (a retornar 495,6 M€/any de 2012 a 2016)

(1) En el 2010 s’inclou els recursos de la policia, la compensació per l’impost de patrimoni, el fons de cohesió sanitària, el conveni control IT, la facturació d’accidents i estrangers i altres transferències de l’acord de finançament. A partir de 2011 només inclou el Fons de cohesió sanitària, el conveni pel control IT i la facturació d’accidents i estrangers.


86

negativa de l’exercici 2008 puja 138,1 milions d’euros i la cinquena part de la

liquidació negativa de l’exercici 2009, 495,6 milions d’euros; d’aquests darrers s’inicia

el pagament amb càrrec als pressupostos del 201214.

En resum, els ingressos derivats del nou model de finançament ascendeixen a 19.332,5

milions d’euros, dels quals 18.085,4 corresponen a la previsió d’ingressos tributaris de

l’exercici, que representa el 93,5% dels ingressos del model; 1.880,9 milions d’euros (dels

quals 1.090,3 milions corresponen a la liquidació pendent del model de finançament de

l’exercici 2010) a transferències i els -633,8 milions d’euros restants que corresponen a

liquidacions del model de finançament dels exercicis anteriors. En conjunt, els ingressos del

model de finançament representen un 52,2% del pressupost total d’ingressos del sector

públic de la Generalitat i un 69,2% dels ingressos no financers.

7.1.2. La resta d’ingressos del sector públic

Els recursos del sector públic Generalitat de Catalunya que no procedeixen del model de

finançament es preveuen en 17.692 milions d’euros, xifra que representa un 47,8% del total

del pressupost d’ingressos.

D’aquest import, 10.394,8 milions d’euros, corresponen a la resta d’ingressos de la

Generalitat. Dins d’aquests destaquen la participació dels ens locals en els ingressos

tributaris de l’Estat, que es canalitzen a través dels pressupostos de la Generalitat i, es

preveuen en 2.670,2 milions d’euros.

Entre els altres ingressos, destaca també l’increment dels ingressos per alienació

d’immobles i/o concessió d’actius reals i la novetat de l’impost sobre estades en

establiments d'allotjament turístic i dels ingressos per la taxa per expedició de recepta

farmacèutica o producte sanitari. També hi figuren els ingressos previstos en concepte de

conveni per actuacions en infraestructures d’acord amb la Disposició Addicional 3a de

l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (219 milions d’euros), dels quals se’n preveu una

important davallada, i, pel que fa a la resta d’ingressos no financers, es preveu una reducció

del 8,5%.

14 D’aquest import, 522,1 milions d’euros corresponen a liquidacions en concepte de tributs i l’import restant, 111,7 milions

d’euros corresponen a liquidacions de transferències.


87

Finalment, els ingressos financers de la Generalitat disminueixen a prop de la meitat,

principalment per la reducció de l’apel·lació a l’endeutament.

Amb això, els recursos de la Generalitat assoleixen els 29.727,3 milions d’euros, amb una

reducció del 8,9%.

D’altra banda, la resta d’entitats del sector públic aporten un total de 7.341,1 milions d’euros.

Aquest import representa un 19,8% del total dels ingressos del sector públic de la

Generalitat i s’incrementen un 8,6% en relació als pressupostos del 2011.

D’aquest import, una mica més d’una tercera part, 2.537,1 milions d’euros corresponen a

ingressos per taxes i venda de serveis i altres ingressos que obtenen les entitats del sector

públic. Entre aquests destaquen els procedents del cànon de l’aigua, els de prestacions de

serveis de transports, sanitaris i assistencials. De la resta d’ingressos no financers, els més

rellevants són els ingressos per transferències corrents, amb 557,4 milions d’euros seguit

dels ingressos patrimonials i, en darrer lloc, els ingressos de capital.

Finalment, els ingressos financers de les entitats del sector públic de la Generalitat pugen

3.693,4 milions d’euros. D’aquests 910,7 milions corresponen a la variació de passius

financers, entre els quals la part més important correspon als reintegraments de préstecs i

crèdits de les entitats que desenvolupen activitat financera. Pel que fa al recurs a

l’endeutament de les entitats que integren el sector públic, suposa un import total de 2.782,7

Quadre 7.1.2.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012ÀMBIT SECTOR PÚBLICRECURSOS DEL SECTOR PÚBLICMilions €


GeneralitatRecursos del model de finançament 17.644,4 19.332,5 1.688,0 9,6Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat 2.670,2 2.670,2 - 0,0Impost sobre estades en establiments d'allotjament turístic - 100,0 100,0 - Taxa per expedició de recepta farmacèutica o producte sanitari - 100,0 100,0 - Venda i/o concessió d’actius reals (edificis i altres) 200,0 888,2 688,2 344,1Conveni per actuacions en infraestructures. DA3a EAC 671,8 219,0 -452,8 -67,4 Resta de recursos no financers 1.118,3 1.023,1 -95,2 -8,5 Ingressos financers de la Generalitat 10.325,3 5.394,4 -4.930,9 -47,8 Subtotal ingressos de la Generalitat 32.630,0 29.727,3 -2.902,7 -8,9 Ingressos de la Generalitat procedents del seu sector públic 35,0 44,0 9,0 25,7Subtotal ingressos de la Generalitat no procedents del SP Generalitat (1) 32.595,0 29.683,3 -2.911,7 -8,9 Entitats del sector públic de la GeneralitatCap. 3 - Taxes, ingressos per venda de béns i serveis i altres ingressos 2.633,6 2.537,1 -96,5 -3,7 Cap. 4 - Transferències corrents de fora del SP 576,5 557,4 -19,1 -3,3 Cap. 5 - Ingressos patrimonials 291,8 348,4 56,6 19,4Cap. 6 - Alienació d'inversions reals fora del SP 236,5 152,8 -83,7 -35,4 Cap. 7 - Transferències de capital de fora del SP 175,0 52,2 -122,9 -70,2 Cap. 8 - Variació d'actius financers 809,2 910,7 101,5 12,5Cap. 9 - Variació de passius financers 2.036,3 2.782,7 746,4 36,7Subtotal ingressos entitats del sector públic no procedents d'aquest (2) 6.759,0 7.341,1 582,2 8,6Total d'ingressos del sector públic (1) + (2) 39.354,0 37.024,5 -2.329,5 -5,9


88

milions d’euros, amb un augment del 36,7%. Tanmateix, aquest creixement es deu

exclusivament al calendari d’amortitzacions, ja que les amortitzacions pràcticament es

doblen i, en canvi, la variació de l’endeutament net del conjunt de les entitats del sector

públic en realitat disminueix en 141,3 milions d’euros, un 12,8%.

7.2. Les despeses consolidades del sector públic

Les despeses consolidades del sector públic de la Generalitat previstes per al 2012 són de

37.024,5 milions d’euros, el que representa una reducció de 2.329,5 milions d’euros en

relació al pressupostos per al 2011 (-5,9% en termes relatius).

Atenent la classificació econòmica, el major volum de despesa correspon a les despeses

corrents, que amb 28.791,3 milions d’euros representen el 77,8% del total de despeses. La

resta de despeses es distribueixen entre les despeses financeres amb 5.750,8 milions

d’euros (15,5% del total), i les despeses de capital amb 2.482,3 milions d’euros (6,7% del

total).

Les despeses corrents experimenten una reducció de 305 milions (un 1% en termes

relatius), tot i l’increment de les despeses financeres de 573,9 milions d’euros respecte als

pressupostos per al 2011 (30,7% en termes relatius), derivat dels interessos del deute públic

i dels préstecs contrets pel sector públic de la Generalitat. D’entre les despeses corrents, per

Quadre 7.2.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012ÀMBIT SECTOR PÚBLICCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESESMilions €


1. Remuneracions del personal 9.649,7 9.548,7 -100,9 -1,02. Despeses corrents de béns i serveis 8.316,4 7.936,1 -380,3 -4,63. Despeses financeres 1.869,6 2.443,6 573,9 30,74. Transferències corrents 9.221,6 8.612,9 -608,7 -6,65. Fons de Contingència 39,0 250,0 211,0 541,0Total despeses corrents 29.096,3 28.791,3 -305,0 -1,06. Inversions reals 2.231,0 1.900,8 -330,2 -14,87. Transferències de capital 740,6 581,5 -159,1 -21,5Total despeses de capital 2.971,6 2.482,3 -489,3 -16,5Total despeses no financeres 32.067,9 31.273,6 -794,3 -2,58. Variació d'actius financers 1.861,6 2.256,9 395,3 21,29. Variació de passius financers 5.424,6 3.493,9 -1.930,6 -35,6Total despeses financeres 7.286,1 5.750,8 -1.535,3 -21,1Total 39.354,0 37.024,5 -2.329,5 -5,9


89

capítols, la reducció més important es produeix en les transferències corrents que

disminueixen un 6,6%, mentre que les despeses corrents en béns i serveis disminueixen un

4,6% i les de personal, en un 1%.

Segons l’estructura per capítols de les despeses, les principals rúbriques corresponen a les

remuneracions de personal (9.548,7 milions d’euros), les transferències corrents (8.612,9

milions d’euros) i les despeses corrents en béns i serveis (7.936,1 milions d’euros) que, en

conjunt, absorbeixen el 70,5% del total de la despesa

D’altra banda, el conjunt de les despeses de capital disminueixen de forma més notable:

489,3 milions d’euros, un 16,5%. En conjunt representen un 6,7% del total de les despeses

del sector públic. Després del gran creixement de les inversions durant el període 2005-

2010, en els pressupostos per al 2011 es va iniciar un ajustament de les despeses de

capital, que es manté en els actuals pressupostos. Concretament les inversions

disminueixen en 330,2 milions, un 14,8%, i les despeses de capital, en 159,1 milions, un

21,5%. Del conjunt de la reducció de la despesa no financera del sector públic de la

Generalitat, que disminueix en 794,3 milions, una mica més de tres cinquenes parts es

centra en la reducció de les despeses de capital i la resta en les despeses corrents. Val a

dir, que si excloem del còmput de l’ajust la part corresponent als interessos de

l’endeutament, que en el curt termini constitueixen una despesa amb un escàs marge de

maniobra, la situació s’inverteix i l’impacte de l’ajust recau en aquest cas principalment a la

reducció de les despeses corrents (en prop de dos terços) i la participació en l’ajust de les

despeses de capital resulta ara en només un terç del total.

Pel que fa a l’evolució de les despeses financeres, experimenten una important reducció de

1.535,3 milions d’euros respecte dels pressupostos per al 2011, xifra que representa una

disminució del 21,1%. El comportament dels seus components és ben divers, mentre que les

despeses en variació d’actius augmenten en 395,3 milions, un 21,2%, la despesa en variació

de passiu financers disminueix en 1.930,6M€, un 35,6% en termes relatius. Aquesta darrera

variació es produeix com a conseqüència, fonamentalment, del calendari de venciment de

les amortitzacions del deute de la Generalitat.

Al següent quadre 7.2.2 podem observar la classificació econòmica de les despeses per

subsectors. Llevat dels sectors d’entitats de dret públic i de les societats mercantils, en la

resta, les despeses corrents representen la part més important de la despesa.

Concretament, en els casos del subsector CatSalut, ICS i ICASS, del de les entitats

autònomes, del dels consorcis i del de les fundacions, aquest percentatge supera

àmpliament el 90%, assolint el màxim en el primer d’aquests subsectors amb el 97,8%.


90

En canvi, en el cas de les entitats de dret públic, les despeses amb un pes més rellevant són

les financeres que representen un 53,6%, seguides de les despeses corrents, amb un

36,2%, i, finalment, les despeses de capital que representen un 10,2%; percentatge que

només supera el subsector de les societats mercantils. En el cas d’aquest darrer subsector,

la seva especialització inversora es posa manifest en el fet que les inversions són la

despesa més important, amb un 38,9%, seguides de les despeses corrents amb un pes del

32% i, finalment, també amb un elevat pes relatiu de les despeses financeres, el 29,1%.

En els subsectors Generalitat i Entitats autònomes administratives, la despesa es concentra

en les transferències corrents (prop del 60%) mentre que en el subsector CatSalut, ICS i

ICASS destaca també el capítol 2, amb un 45,6% de la despesa a causa, sobretot, del

volum dels concerts sanitaris i de la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria. En

aquest subsector, les transferències corrents també tenen un gran pes (37,1%) i inclouen,

entre altres conceptes, les despeses corresponents a les receptes mèdiques i les

corresponents als ajuts de caràcter social prestats per l’ICASS.


91

Qua

dre

7.2.

2P

RE

SS

UP

OS

TOS

DE

LA

GE

NE

RA

LITA

T D

E C

ATA

LUN

YA

PE

R A

L 20

12À

MB

IT S

EC

TOR

PÚ

BLI

CC

LAS

SIF

ICA

CIÓ

EC

ON

ÒM

ICA

DE

LE

S D

ES

PE

SE

S P

ER

SU

BS

EC

TOR

S

Mili

ons

€

Capí

tols

1. R

emun

erac

ions

del

per

sona

l5.

160,

51.

966,

312

3,7

6,5

603,

626

9,6

1.07

4,2

344,

49.

548,

7-

9.54

8,7

2. D

espe

ses

corre

nts

de b

éns

i ser

veis

1.21

8,8

5.91

5,7

129,

27,

91.

099,

855

9,0

1.30

5,4

296,

310

.532

,02.

595,

97.

936,

13.

Des

pese

s fin

ance

res

1.99

4,3

- 0,

00,

029

3,5

115,

525

,015

,32.

443,

80,

22.

443,

64.

Tra

nsfe

rènc

ies

corre

nts

16.9

93,2

4.81

8,9

423,

09,

123

8,4

0,4

589,

015

,623

.087

,514

.474

,68.

612,

95.

Fon

s de

Con

tingè

ncia

250,

0-

- -

- -

- -

250,

0-

250,

0To

tal d

espe

ses

corr

ents

25.6

16,8

12.7

00,8

675,

923

,52.

235,

394

4,5

2.99

3,6

671,

645

.862

,017

.070

,728

.791

,36.

Inve

rsio

ns re

als

791,

515

1,1

23,1

0,6

507,

11.

149,

411

0,0

23,6

2.75

6,4

855,

61.

900,

87.

Tra

nsfe

rènc

ies

de c

apita

l81

0,7

57,1

10,3

- 12

5,4

- 48

,5-

1.05

1,9

470,

458

1,5

Tota

l des

pese

s de

cap

ital

1.60

2,2

208,

133

,40,

663

2,4

1.14

9,4

158,

523

,63.

808,

31.

326,

02.

482,

3To

tal d

espe

ses

no fi

nanc

eres

27.2

19,0

12.9

09,0

709,

324

,12.

867,

82.

094,

03.

152,

169

5,2

49.6

70,3

18.3

96,7

31.2

73,6

8. V

aria

ció

d'ac

tius

finan

cers

833,

872

,05,

20,

02.

288,

810

8,3

0,4

- 3.

308,

61.

051,

72.

256,

99.

Var

iaci

ó de

pas

sius

fina

ncer

s1.

674,

6-

- -

1.02

5,9

750,

447

,412

,33.

510,

616

,63.

493,

9To

tal d

espe

ses

finan

cere

s2.

508,

372

,05,

20,

03.

314,

785

8,7

47,8

12,3

6.81

9,2

1.06

8,4

5.75

0,8

Tota

l 29

.727

,312

.981

,071

4,5

24,1

6.18

2,4

2.95

2,7

3.19

9,9

707,

556

.489

,519

.465

,037

.024

,5

Gen

eral

itat

Cat

Salu

t, IC

S i I

CAS

S

Ent.

autò

nom

es

adm

inis

trativ

e

Ent.

autò

nom

es

com

erc.

i fin

.

Tota

l sen

se

cons

olid

arDe

spes

es

cons

olid

able

sTo

tal

cons

olid

atEn

titat

s de

dr

et p

úblic

Soc

ieta

ts

mer

cant

ilsCo

nsor

cis

Fund

acio

ns


92

El finançament per mitjà de l’endeutament L’important impacte que l’actual context econòmic, de marcada recessió en l’exercici 2009 i

de feblesa en les taxes de creixement posteriors, ha tingut en les finances de les

administracions públiques ha donat lloc a l’adopció generalitzada de mesures d’ajustament

fiscal, amb diferents combinacions tant en el costat dels ingressos com de les despeses.

Tanmateix, mentre no s’aconsegueixi arribar a equilibrar les finances públiques, el recurs a

l’endeutament es converteix en una eina imprescindible pels governs per tal de poder

finançar les necessitats indispensables que garanteixin el funcionament dels serveis públics i

mantenir la continuïtat d’aquelles inversions inajornables.

Les necessitats d’endeutament de la Generalitat de Catalunya i de les entitats que integren

el seu sector públic previstes en els pressupostos són la conseqüència de tres factors

diferents:

- El resultat de les operacions no financeres, és a dir, la diferència entre els ingressos

de capítols 1 a 7 i les despeses de capítols 1 a 7. Aquesta magnitud posa de

manifest la capacitat o necessitat d’autofinançament del conjunt del sector públic de

la Generalitat.

- La variació neta d’actius financers, és a dir, la diferència entre el capítol 8 d’ingressos

i el capítol 8 de despeses. Recull els moviments dels actius de caràcter financer.

- Les amortitzacions de deute i préstecs previstes per a l’exercici d’acord amb el

calendari de venciment del deute de la Generalitat i de la resta d’entitats.

En conjunt, els pressupostos per a l’any 2012 preveuen uns ingressos procedents de

l’endeutament de 7.756,1 milions d’euros, xifra que representa un decrement molt important

de la variació en l’endeutament brut respecte dels pressupostos del 2011. La reducció és de

4.395,5 milions d’euros i un 36,2% en termes relatius, aspecte favorable en un moment com

el present de dificultats d’accés als mercats del deute, també per a les administracions

públiques.


93

Els ingressos obtinguts de l’endeutament es destinen a finançar els tres tipus de necessitats

esmentats:

- Les despeses no financeres de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic,

tant corresponents a despeses corrents com de capital, en la mesura que no poden

ser cobertes per ingressos de la mateixa naturalesa. És el que es denomina resultat

no financer i que indica la capacitat o la necessitat de finançament. En els

pressupostos 2012 el dèficit no financer del conjunt del sector públic de la Generalitat

és de 3.337,0 milions d’euros, un 43,3% inferior al del 2011.

- La variació d’actius financers que no pot ser autofinançada amb la variació de

passius financers, és a dir, la diferència entre els ingressos i les despeses de capítol

8, que en els actuals pressupostos és de 925,2 milions d’euros, un 9,8% superior als

comptes del 2011.

- Les amortitzacions del deute i préstecs recollides en el capítol 9 de despeses i que

per al 2012 són de 3.493,9 milions d’euros, un 35,6% inferior a l’exercici anterior com

a conseqüència, fonamentalment, del calendari de venciment de les amortitzacions

del deute de la Generalitat i, particularment del fet que els pressupostos per al 2011

incloïen la cancel·lació de l’emissió de bons subscrits al novembre de 2010 adreçada

a inversors detallistes, mentre que en els pressupostos per al 2012 no han estat

pressupostades les amortitzacions del tram a curt termini de les dues emissions de

bons subscrites durant el 2011, atès que el termini de cancel·lació és inferior a un

any.

D’aquesta manera, la variació neta de l’endeutament del conjunt del sector públic de la

Generalitat per al 2012 es situa en 4.262,1 milions d’euros, un 36,6% inferior a la del 2011.

Quadre 7.1.2.2PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012ÀMBIT SECTOR PÚBLICFINANÇAMENT DELS PRESSUPOSTOS PER MITJÀ DE L'ENDEUTAMENTMilions €

Concepte Pressupost Pressupost Variació 2012/20112011 2012 Import %

Dèficit no financer 5.884,8 3.337,0 -2.547,8 -43,3Variació neta d'actius financers 842,3 925,2 82,9 9,8Amortització deute 5.424,6 3.493,9 -1.930,6 -35,6Total endeutament brut 12.151,6 7.756,1 -4.395,5 -36,2Variació neta endeutament 6.727,0 4.262,1 -2.464,9 -36,6


94

7.3. Les polítiques de despesa Les polítiques de despesa són un element clau per a l’assignació dels recursos públics, tant

en el procés d’elaboració dels pressupostos com en el de planificació estratègica. Així

mateix, l’anàlisi del pressupost del sector públic de la Generalitat de Catalunya per polítiques

de despesa ofereix una visió dels objectius i prioritats que orienten els pressupostos, com

també de les actuacions previstes per assolir aquests objectius, en el marc dels diferents

programes pressupostaris.

Quadre 7.3.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012ÀMBIT SECTOR PÚBLIC CLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUESMilions €

Codi Àrees i polítiques de despesa (capítols 1 a 8) Pressupost Pressupost Variació 2012/20112011 2012 Import %

11 Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern 133,2 117,4 -15,8 -11,912 Administració i serveis generals 1.537,8 1.415,0 -122,8 -8,013 Relacions institucionals i processos electorals 24,3 12,1 -12,2 -50,31 Funcionament de les institucions i administració general 1.695,3 1.544,5 -150,9 -8,921 Justícia 865,9 845,3 -20,6 -2,422 Seguretat i protecció civil 1.179,5 1.129,7 -49,8 -4,223 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 35,0 26,9 -8,1 -23,12 Serveis públics generals 2.080,4 2.001,9 -78,5 -3,831 Protecció social 1.981,3 1.995,9 14,6 0,732 Promoció social 77,6 78,1 0,5 0,733 Foment de l'ocupació 658,3 644,4 -13,9 -2,13 Protecció i promoció social 2.717,2 2.718,4 1,2 0,041 Salut (1) 9.509,4 8.821,0 -688,4 -7,242 Educació 5.836,1 5.470,0 -366,1 -6,343 Habitatge i actuacions urbanes 441,7 310,1 -131,6 -29,844 Cultura 238,2 235,9 -2,4 -1,045 Llengua catalana 41,3 40,5 -0,9 -2,146 Consum 9,9 9,8 -0,1 -1,047 Esports 131,3 124,9 -6,4 -4,94 Producció de béns públics de caràcter social 16.208,0 15.012,1 -1.195,9 -7,451 Cicle de l'aigua 539,7 420,6 -119,1 -22,152 Transport 2.224,0 2.365,3 141,3 6,453 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions 685,8 689,2 3,4 0,554 Ordenació del territori i urbanisme 91,1 81,4 -9,8 -10,755 Actuacions ambientals 208,6 185,7 -22,9 -11,056 Infraestructures agràries i rurals 220,0 240,3 20,3 9,257 Recerca, desenvolupament i innovació 455,8 503,1 47,3 10,458 Altres actuacions de caràcter econòmic 47,2 46,0 -1,3 -2,75 Producció de béns públics de caràcter econòmic 4.472,2 4.531,5 59,3 1,361 Agricultura, ramaderia i pesca 153,4 155,9 2,5 1,762 Indústria 152,7 113,4 -39,3 -25,763 Energia i mines 58,2 21,9 -36,3 -62,464 Comerç 109,6 58,4 -51,2 -46,765 Turisme 65,9 53,6 -12,3 -18,766 Desenvolupament empresarial 63,7 80,6 16,9 26,667 Crèdit oficial i sector financer 1.717,6 2.089,2 371,6 21,668 Promoció i defensa de la competència 1,8 1,6 -0,2 -10,06 Foment i regulació de sectors productius 2.322,7 2.574,5 251,8 10,871 Suport financer als ens locals 2.911,9 2.897,7 -14,2 -0,57 Suport financer als ens locals 2.911,9 2.897,7 -14,2 -0,581 Fons de contingència 39,0 250,0 211,0 541,08 Fons de contingència 39,0 250,0 211,0 541,091 Deute públic (2) 1.482,6 1.999,9 517,2 34,99 Deute públic 1.482,6 1.999,9 517,2 34,9Total capítols 1 a 8 33.929,4 33.530,5 -398,9 -1,2Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) 5.424,6 3.493,9 -1.930,6 -35,6Total capítols 1 a 9 39.354,0 37.024,5 -2.329,5 -5,9(1) La variació en termes homogenis de consolidació amb el 2011 de la política de Salut seria de -4,7% i la de l'ârea 4 - Producció de béns públics de ca(2) L'amortització del deute de la Generalitat està inclosa en el capítol 9


95

Els pressupostos del sector públic de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2012 es

divideixen en 35 polítiques de despesa que es poden agrupar en 9 grans àrees de despesa.

Aquests pressupostos per al 2012 suposen un esforç de continuïtat en relació als anteriors i

representen mantenir l’objectiu general d’austeritat i restricció de la despesa, per donar

compliment als compromisos del Pacte d’estabilitat i creixement de la Unió Europea. Per

aquest motiu es continua amb l’exercici de profunda i estricta revisió de la despesa pública

iniciat el 2011, raó per la qual moltes de les polítiques de despesa presenten disminucions

significatives. Tanmateix, en aquest procés d’ajust s’ha tingut en compte aquells àmbits en

els quals l’esforç de contenció realitzat el 2011 va ser més server o també aquells en els

quals ja es va tocar fons l’any passat per desviar el focus de l’ajust d’enguany cap a altres

sectors.

L’àrea de Funcionament de les institucions i administració general agrupa les polítiques

dedicades a dissenyar i desenvolupar l’alta direcció de la Generalitat i el seu Govern, així

com a gestionar els serveis generals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat

(despeses generals de funcionament, despeses de formació del personal, etc) i també a

fomentar els valors i les pràctiques de participació ciutadana, així com a la gestió dels

processos electorals. Els recursos pressupostats en aquesta àrea de despesa per al 2012

assoleixen la xifra de 1.544,5 milions d’euros i experimenten una reducció del 8,9% respecte

l’any 2011, la qual cosa palesa l’esforç de millora de l’eficiència que es vol fer des de

l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

L’àrea de Serveis públics generals agrupa les polítiques en l’àmbit de la justícia, de la

seguretat (ciutadana i viària), de la protecció civil i de les relacions exteriors i la cooperació

al desenvolupament i assoleix la xifra de 2.001,9 milions d’euros, la qual cosa representa

una reducció del 3,8% en relació a l’exercici anterior.

Les àrees de Protecció i promoció social i de Producció de béns públics de caràcter social

recullen la despesa social de la Generalitat de Catalunya, que concentra més de la meitat

dels recursos pressupostats per al 2012. A la primera d’aquestes àrees s’hi recullen les

polítiques de protecció i promoció social i de foment de l’ocupació, amb un total de 2.718,4

milions d’euros, pràcticament sense variació en relació al 2011. Pel que fa l’àrea de

Producció de béns públics de caràcter social, amb 15.012,1 milions d’euros pressupostats,

destaquen per la seva importància quantitativa les polítiques en l’àmbit de la salut, amb

8.821 milions d’euros, i de l’educació, amb 5.470 milions d’euros.


96

L’àrea de Producció de béns públics de caràcter econòmic inclou aquelles polítiques

relatives a les actuacions portades a terme, des del sector públic de la Generalitat, en els

sectors productius de l’economia. Els recursos assignats per al 2012 són de 4.531,5 milions

d’euros, un 1,3% més que en el 2011.

L’àrea de Foment i regulació de sectors productius, amb 2.574,5 milions d’euros, inclou les

polítiques de foment orientades a diversos sectors de l’economia entre els quals destaquen,

pel volum de recursos assignats, els destinats al finançament creditici (2.089,2 milions

d’euros), el sector de l’agricultura, la ramaderia i la pesca (155,9 milions d’euros) i el sector

industrial (113,4 milions d’euros). D’altra banda, pel que fa la variació de recursos

experimentada en relació a l’any anterior, cal destacar que aquesta àrea de despesa

incrementa la seva dotació pressupostària en relació al 2011, amb una taxa de variació del

10,8%, que s’explica fonamentalment pels 371,6 milions d’euros addicionals destinats al

programa de crèdit oficial.

L’àrea de Suport financer als ens locals recull els 2.897,5 milions d’euros que en el

pressupost per al 2012 està previst destinar als ens locals.

Finalment, els recursos assignats a les àrees Fons de Contingència i Deute públic són 250

milions d’euros i 1.999,9 milions d’euros, respectivament. En ambdós casos cal fer les

següents observacions. En el cas del fons de contingència cal tenir en compte que al 2012

la dotació pren com a referència l’exercici pressupostari sencer, mentre que en els

pressupostos per al 2011 només es va haver de dotar aquest fons per aprovisionar les

eventuals contingències de mig exercici pressupostari, com a conseqüència de la pròrroga

pressupostària derivada de la dissolució del Parlament i la celebració d’eleccions el 28 de

novembre de 2010. D’altra banda, pel que fa a l’àrea de Deute públic, cal tenir en compte

que la xifra no inclou les despeses d’amortització del deute, incloses en el capítol 9 del

pressupost. Si es considera també aquest capítol, el conjunt de despesa d’aquesta política

ascendeix en 3.493,9 milions d’euros.

Al quadre següent es presenta la informació sobre els recursos econòmics assignats a les

diferents polítiques de despesa en què es classifica el pressupost de despeses del sector

públic de la Generalitat de Catalunya per subsectors, és a dir, atenent a la naturalesa

jurídica de les entitats que gestionen els recursos.


97

Qua

dre

7.3.

2P

RE

SS

UP

OS

TOS

DE

LA

GE

NE

RA

LITA

T D

E C

ATA

LUN

YA

PE

R A

L 20

12À

MB

IT S

EC

TOR

PÚ

BLI

CC

LAS

SIF

ICA

CIÓ

DE

LE

S D

ES

PE

SE

S P

ER

PO

LÍTI

QU

ES

I S

UB

SE

CTO

RS

Mili

ons

€

Cod

iÀr

ees

i pol

ítiqu

es d

e de

spes

a (c

apíto

ls 1

a 8

)

11A

lta d

irecc

ió d

e la

Gen

eral

itat i

el s

eu G

over

n11

2,0

- -

7,4

9,1

- -

- 12

8,5

11,1

117,

412

Adm

inis

traci

ó i s

erve

is g

ener

als

1.26

7,5

130,

78,

915

,056

,211

1,4

8,8

- 1.

598,

518

3,6

1.41

5,0

13R

elac

ions

inst

ituci

onal

s i p

roce

ssos

ele

ctor

als

12,0

- -

- 3,

3-

0,4

- 15

,73,

712

,11

Func

iona

men

t de

les

inst

ituci

ons

i adm

inis

trac

ió g

ener

al

1.39

1,5

130,

78,

922

,468

,711

1,4

9,2

- 1.

742,

819

8,3

1.54

4,5

21Ju

stíc

ia81

7,3

- 4,

4-

38,4

6,0

- -

866,

020

,784

5,3

22S

egur

etat

i pr

otec

ció

civil

1.08

5,6

- 10

5,3

- 9,

17,

0-

- 1.

206,

977

,21.

129,

723

Rel

acio

ns e

xter

iors

i co

oper

ació

al d

esen

volu

pam

ent

27,0

- -

- 15

,3-

1,5

- 43

,716

,826

,92

Serv

eis

públ

ics

gene

rals

1.

929,

8-

109,

7-

62,7

13,0

1,5

- 2.

116,

711

4,7

2.00

1,9

31P

rote

cció

soc

ial

1.88

3,2

1.73

3,4

16,0

- -

8,1

49,3

- 3.

690,

01.

694,

11.

995,

932

Pro

moc

ió s

ocia

l63

,2-

9,7

- 20

,42,

4-

- 95

,717

,778

,133

Fom

ent d

e l'o

cupa

ció

647,

5-

445,

0-

- 12

,339

,7-

1.14

4,6

500,

164

4,4

3Pr

otec

ció

i pro

moc

ió s

ocia

l 2.

594,

01.

733,

447

0,7

- 20

,422

,889

,0-

4.93

0,3

2.21

1,9

2.71

8,4

41S

alut

8.62

8,7

11.1

16,9

8,5

- 53

1,9

367,

51.

598,

230

6,5

22.5

58,1

13.7

37,1

8.82

1,0

42E

duca

ció

5.32

6,4

- -

- 6,

819

2,2

172,

410

7,8

5.80

5,7

335,

65.

470,

043

Hab

itatg

e i a

ctua

cion

s ur

bane

s17

9,0

- -

- 29

7,5

- 13

,8-

490,

318

0,2

310,

144

Cul

tura

216,

3-

19,3

- 76

,011

,918

,61,

134

3,2

107,

323

5,9

45Ll

engu

a ca

tala

na28

,3-

- -

- -

34,3

- 62

,622

,240

,546

Con

sum

10,3

- 10

,3-

- -

- -

20,5

10,7

9,8

47E

spor

ts76

,8-

67,4

- 15

,440

,30,

7-

200,

675

,712

4,9

4Pr

oduc

ció

de b

éns

públ

ics

de c

aràc

ter s

ocia

l 14

.465

,811

.116

,910

5,5

- 92

7,6

611,

91.

838,

041

5,4

29.4

81,0

14.4

68,9

15.0

12,1

51C

icle

de

l'aig

ua23

,6-

- -

421,

0-

- -

444,

523

,942

0,6

52Tr

ansp

ort

1.11

6,3

- -

- 56

3,3

672,

81.

128,

9-

3.48

1,4

1.11

6,0

2.36

5,3

53S

ocie

tat d

e la

info

rmac

ió i

el c

onei

xem

ent i

tele

com

unic

acio

ns31

1,8

- -

1,7

555,

038

8,5

11,8

9,2

1.27

8,0

588,

868

9,2

54O

rden

ació

del

terri

tori

i urb

anis

me

16,1

- 2,

1-

64,7

0,0

1,0

- 84

,02,

681

,455

Act

uaci

ons

ambi

enta

ls13

7,1

- 3,

0-

106,

214

,7-

- 26

0,9

75,2

185,

756

Infra

estru

ctur

es a

gràr

ies

i rur

als

152,

4-

- -

- 23

3,5

- -

385,

914

5,6

240,

357

Rec

erca

, des

envo

lupa

men

t i in

nova

ció

255,

4-

0,2

- 12

5,2

0,1

58,4

270,

170

9,3

206,

250

3,1

58A

ltres

act

uaci

ons

de c

aràc

ter e

conò

mic

38,2

- 9,

4-

33,7

2,2

- -

83,6

37,6

46,0

5Pr

oduc

ció

de b

éns

públ

ics

de c

aràc

ter e

conò

mic

2.

050,

8-

14,6

1,7

1.86

9,1

1.31

1,8

1.20

0,1

279,

46.

727,

52.

196,

04.

531,

561

Agr

icul

tura

, ram

ader

ia i

pesc

a15

0,9

- 3,

6-

2,5

4,7

- 0,

416

2,2

6,3

155,

962

Indú

stria

113,

0-

- -

58,0

36,1

- -

207,

093

,611

3,4

63E

nerg

ia i

min

es21

,0-

- -

12,5

1,3

- -

34,9

13,0

21,9

64C

omer

ç14

,0-

- -

- 44

,513

,5-

72,0

13,6

58,4

65Tu

rism

e29

,5-

- -

38,0

- 1,

2-

68,7

15,2

53,6

66D

esen

volu

pam

ent e

mpr

esar

ial

85,4

- -

- 43

,1-

- -

128,

547

,980

,667

Crè

dit o

ficia

l i s

ecto

r fin

ance

r58

,0-

- -

2.05

3,9

44,8

- -

2.15

6,7

67,5

2.08

9,2

68P

rom

oció

i de

fens

a de

la c

ompe

tènc

ia1,

6-

1,6

- -

- -

- 3,

21,

61,

66

Fom

ent i

regu

laci

ó de

sec

tors

pro

duct

ius

473,

3-

5,2

- 2.

208,

013

1,4

14,8

0,4

2.83

3,1

258,

62.

574,

571

Sup

ort f

inan

cer a

ls e

ns lo

cals

2.89

7,7

- -

- -

- -

- 2.

897,

7-

2.89

7,7

7Su

port

finan

cer a

ls e

ns lo

cals

2.

897,

7-

- -

- -

- -

2.89

7,7

- 2.

897,

781

Fons

de

cont

ingè

ncia

250,

0-

- -

- -

- -

250,

0-

250,

08

Fons

de

cont

ingè

ncia

25

0,0

- -

- -

- -

- 25

0,0

- 25

0,0

91D

eute

púb

lic *

1.99

9,9

- -

- -

- -

- 1.

999,

9-

1.99

9,9

9De

ute

públ

ic1.

999,

9-

- -

- -

- -

1.99

9,9

- 1.

999,

9To

tal c

apíto

ls 1

a 8

28.0

52,8

12.9

81,0

714,

524

,15.

156,

62.

202,

33.

152,

569

5,2

52.9

78,9

19.4

48,4

33.5

30,5

Cap

ítol 9

(cor

resp

on a

l'am

ortit

zaci

ó de

l'en

deut

amen

t)1.

674,

6-

- -

1.02

5,9

750,

447

,412

,33.

510,

616

,63.

493,

9To

tal c

apíto

ls 1

a 9

29.7

27,3

12.9

81,0

714,

524

,16.

182,

42.

952,

73.

199,

970

7,5

56.4

89,5

19.4

65,0

37.0

24,5

* L'

amor

titza

ció

del d

eute

de

la G

ener

alita

t est

à in

clos

a en

el c

apíto

l 9

Gen

eral

itat

CatS

alut

, ICS

i I

CASS

Ent.

autò

nom

es

adm

inis

trativ

es

Ent.

autò

nom

es

com

erc.

i fin

.

Entit

ats

de

dret

púb

licSo

ciet

ats

mer

cant

ilsTo

tal

cons

olid

atC

onso

rcis

Fund

acio

nsTo

tal s

ense

co

nsol

idar

Desp

eses

co

nsol

idab

les


98

El subsector Generalitat, integrat pels diferents departaments del Govern, pels Òrgans

superiors i altres òrgans, així com pels fons de caràcter transversal o fons no

departamentals, destina la major part dels seus recursos a l’àrea de Producció de béns

públics de caràcter social (una part important dels quals són transferències a altres

subsectors per al finançament dels serveis que els ens d’aquests subsectors presten), així

com a l’àrea de Suport financer als ens locals.

D’altra banda, el subsector Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut i Institut

Català d’Assistència i Serveis Socials concentra la majoria dels seus recursos en l’àrea de

Producció de béns públics de caràcter social, en concret en la política de Salut i, en menor

mesura, en la política de Protecció social.

Pel que fa als subsectors Entitats autònomes administratives i Entitats autònomes

comercials i financeres, destaquen les polítiques de Foment de l’ocupació i de Seguretat i

protecció civil, en el primer, i la política d’Administració i serveis generals en el segon.

Quant al subsector Entitats de dret públic, els recursos es destinen principalment a l’àrea de

Foment i regulació de sectors productius, destacant la política de Crèdit oficial i sector

financer i l’àrea de Producció de béns públics de caràcter econòmic, en concret les

polítiques de Transport i de Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions.

Pel que fa al subsector Societats mercantils destaquen les polítiques de Transport, Societat

de la informació i el coneixement i telecomunicacions, Salut, Infraestructures agràries i rurals

i Educació.

Finalment, pel que fa als subsectors Consorcis i Fundacions destaquen les polítiques de

Salut i de Transport, en el cas dels consorcis, i les de Salut, Recerca desenvolupament i

innovació i Educació en el cas de les fundacions.

Més endavant, a l’apartat 8.1.9 s’analitza de forma més detallada i per al conjunt de la

despesa (capítols 1 a 9) el pes que correspon a cadascun dels subsectors en la

responsabilitat com a executor final de les diverses polítiques un cop descomptades les

transferències i altra operativa entre subsectors.

A continuació es presenta una anàlisi més detallada dels pressupostos per polítiques de

despesa, amb la qual s’ofereix una visió dels objectius i prioritats que els orienten.


99

Àrea de despesa 1 Funcionament de les institucions i Administració general

Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern (11) Fins al 2011, aquesta política estava integrada per un únic programa: Òrgans superiors de la

Generalitat, però els pressupostos per al 2012 amb l’objecte segregar algunes funcions

vinculades a la direcció del govern integrades fins ara al programa 121, s’inclouen 3 nous

programes: Impuls i coordinació de l'acció de govern, Atenció ciutadana i difusió dels serveis

de la Generalitat i Impuls de l'autogovern i del desplegament estatutari. La dotació

pressupostària d’aquesta política per al 2012 és de 117,4 milions d’euros el qual representa

una reducció del 11,9% respecte al 2011. Aquesta contracció de la despesa s’explica

fonamentalment per les mesures d’austeritat i contenció iniciades ja l’exercici anterior per tal

de reconduir els comptes de la Generalitat i reduir el dèficit públic, d’acord amb l’escenari de

consolidació fiscal acordat amb la Unió Europea.

Dins d’aquesta política de despesa s’inclou el programa Òrgans superiors de la Generalitat i

control extern, amb un pressupost per al 2012 de 93,6 milions d’euros.

El Parlament de Catalunya és la representació del poble, exerceix la potestat legislativa,

impulsa i controla l'acció política i de govern, i exerceix altres competències atribuïdes per

l’ordenament jurídic i en especial per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Quadre 7.3.3PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012ÀMBIT SECTOR PÚBLICÀREA DE DESPESA 1 FUNCIONAMENT DE LES INSTITUCIONS I ADMINISTRACIÓ GENERALMilions €

Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost Pressupost Variació 2012/20112011 2012 Import %

111 Òrgans superiors de la Generalitat i control extern 105,0 93,6 -11,3 -10,8112 Impuls i coordinació de l'acció de govern 14,4 12,6 -1,8 -12,6113 Atenció ciutadana i difusió dels serveis de la Generalitat 13,3 10,8 -2,6 -19,3114 Impuls de l'autogovern i del desplegament estatutari 0,5 0,4 -0,1 -13,411 Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern 133,2 117,4 -15,8 -11,9121 Direcció i administració generals 1.352,8 1.242,0 -110,8 -8,2122 Formació del personal d'administració i serveis 9,9 8,8 -1,1 -11,3124 Regulació, control i gestió del joc 16,5 6,1 -10,4 -63,2125 Administració de les finances de la Generalitat 45,6 47,5 1,9 4,2126 Gestió d'equipaments i inversions públiques 113,0 110,6 -2,4 -2,112 Administració i serveis generals 1.537,8 1.415,0 -122,8 -8,0131 Relacions institucionals i qualitat democràtica 14,5 12,0 -2,6 -17,5132 Organització, gestió i seguiment de processos electorals 9,8 0,1 -9,7 -9913 Relacions institucionals i processos electorals 24,3 12,1 -12,2 -50,3Total capítols 1 a 8 1.695,3 1.544,5 -150,9 -8,9Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) 38,5 674,9 636,4 1.652,0Total capítols 1 a 9 1.733,9 2.219,4 485,5 28,0


100

El Síndic de Greuges té com a missió protegir i defensar els drets fonamentals i les llibertats

públiques de les persones, tant a petició com per iniciativa pròpia, i fa recomanacions a les

administracions, als organismes públics o privats vinculats i a les empreses privades que

gestionen serveis públics.

El Consell de Garanties Estatutàries s’ocupa de vetllar per l’observança i el compliment de la

Constitució i de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, mitjançat l’emissió de dictàmens de

caràcter tècnico-jurídic, a instància de les institucions legitimades a sol·licitar-los.

La Sindicatura de Comptes és l’òrgan encarregat de fiscalitzar la gestió econòmica,

financera i comptable del sector públic de Catalunya; una fiscalització que pot ser de

regularitat, o de control d’economia, eficiència i eficàcia. Aquest òrgan també exerceix

funcions consultives i, de manera delegada, d’enjudiciament comptable.

L’Oficina Antifrau de Catalunya té com a finalitat prevenir i investigar possibles casos

concrets d’ús o destinació il·legals de fons públics o qualsevol altre aprofitament irregular

derivat de conductes que comportin conflicte d’interessos o l’ús en benefici privat

d’informacions derivades de les funcions pròpies del personal al servei del sector públic, així

com assessorar i fer recomanacions per a adoptar mesures contra la corrupció, les

pràctiques fraudulentes i les conductes que atemptin contra la integritat i la transparència en

l’exercici de les funcions públiques.

La Comissió Jurídica Assessora vetlla per la legalitat de l’actuació de les diverses

administracions públiques catalanes, mitjançant dictàmens de sol·licitud preceptiva o no

preceptiva, en funció de la matèria, o bé mitjançant propostes i suggeriments adreçades al

govern en relació a l’ordenament jurídic català.

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya exerceix funcions de consulta i

assessorament al govern en matèries socioeconòmiqes, laborals i ocupacionals, mitjançant

la recollida de propostes i l’anàlisi de l’adequació de les polítiques, contribuint d’aquesta

manera, al foment de la plena ocupació i al desenvolupament econòmic i social.

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (que actualment es troba adscrit -

pressupostàriament - al Departament de la Presidència) és l’òrgan de regulació en l’àmbit de

la comunicació audiovisual de Catalunya i té com a finalitat vetllar pel compliment de

la normativa aplicable als prestadors de serveis de comunicació audiovisual, tant públics

com privats.


101

L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (que actualment es troba adscrit -

pressupostàriament - al Departament de Governació i Relacions Institucionals) té

competències en l’àmbit de la tutela dels drets sobre dades de caràcter personal que porta a

terme realitzant l’assessorament, inspecció i control de l’acompliment de la legalitat vigent

sobre la matèria, i fomentant la divulgació del dret fonamental a la protecció de dades.

També forma part d’aquesta política el programa Impuls i coordinació de l’acció de Govern

amb l’objectiu d’impulsar i coordinar així com de fer visible l’acció del Govern i d’apropar

l’administració als ciutadans per fer-la més transparent i eficaç. Les actuacions de proximitat

entre administració i ciutadà es plasmen en els projectes de simplificació de les normes, en

l’aplicació i l’ús de les noves tecnologies en les tramitacions administratives o en la

descentralització d’alguns serveis, entre d’altres. La seva dotació per al 2012 és de 12,6

milions d’euros.

Els serveis referits a la simplificació dels tràmits dels ciutadans amb l’Administració, la

tramitació telemàtica i l’accessibilitat als portals d’informació de l’Administració per totes les

vies de comunicació, tant les tradicionals (presencial i telefònica), com les que ens aporten

les noves tecnologies (web/portals mòbils/xarxes socials/sms), formen part del programa

d’Atenció ciutadana i difusió dels serveis de la Generalitat dotat al 2012 amb 10,8 milions

d’euros.

Finalment, en aquesta política de despesa s’inclouen també els recursos del programa

Impuls de l'autogovern i del desplegament estatutari, on s'hi assignen els recursos destinats

a l'impuls, l'assessorament i la negociació en els àmbits relacionats amb la posició

institucional de la Generalitat, les seves competències, el seu finançament, i les seves

relacions amb altres institucions, amb la finalitat de fer possible el desplegament estatutari i

la millora de l'autogovern. Igualment, el programa conté les despeses destinades a la

recerca, la difusió, la formació i la promoció del debat acadèmic i científic en relació a

l'evolució del sistema autonòmic i als models d'organització territorial per tal de donar a

conèixer la realitat política i nacional de Catalunya. La dotació pressupostària per al 2012 és

de 0,4 milions d’euros.

Administració i serveis generals (12) Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 preveuen una despesa per a la

política Administració i serveis generals de 1.415 milions d’euros, xifra que representa una

reducció del 8% en relació a l’exercici 2011. Aquesta contracció de la despesa s’explica


102

fonamentalment per les mesures d’austeritat i contenció iniciades ja l’exercici anterior per tal

de reconduir els comptes de la Generalitat i reduir el dèficit públic, d’acord amb l’escenari de

consolidació fiscal acordat amb la Unió Europea.

La major part de la reducció de la despesa d’aquesta política es concentra en el programa

Direcció i administració generals que disminueix la seva dotació pressupostària en 110,8

milions d’euros. Aquest programa recull la despesa dels serveis interns de tipus

administratiu i organitzatiu que per raons d’economies de gestió i organitzatives són prestats

de forma centralitzada i amb caràcter transversal en el si dels diferents departaments o

entitats (en total per al 2012 es pressuposten 1.242 milions d’euros). En aquest programa es

consignen, amb caràcter general, les despeses de personal que no són directament

imputables a programes finalistes específics. L’objectiu d’austeritat que presideix els

pressupostos de la Generalitat des de l’exercici anterior, i que es manté per al 2012, té un

reflex clar en aquest programa i més concretament en les despeses de personal que es

veuen sotmeses a una sèrie de mesures d’ajust com són: la no percepció del complement

de productivitat, ni dels ajuts pel concepte de Fons d’acció social, ni dels ajuts al menjar, la

suspensió de l’execució de les ofertes d’ocupació pública i de les aportacions al pla de

pensions. Aquesta davallada de la despesa haurà de ser compensada amb la millora de

l’eficiència del funcionament general de l’Administració i en aquest sentit diverses són les

iniciatives que es preveu posar en marxa al llarg de la legislatura amb les quals es vol

potenciar el rol de les tecnologies de la informació i la comunicació per generalitzar els

tràmits electrònics i en línia i impulsar la racionalització de l’Administració i del conjunt

d’entitats que en depenen i conformen el sector públic de la Generalitat.

Un element fonamental per millorar l’eficiència i el funcionament general de l’Administració

és disposar d’un capital humà adequat i ben format, en aquest sentit cal destacar els 8,8

milions d’euros que els pressupostos per al 2012 destinen al programa Formació del

personal d’administració i serveis, gestionat íntegrament per l’Escola d’Administració Pública

de Catalunya que és l’instrument del què disposa la Generalitat per impulsar la

professionalització i modernització de la funció pública en general i dels directius públics en

particular.

Dins d’aquesta política de despesa s’inclouen dos programes de caire transversal, en el

sentit que s’hi assignen recursos que en última instància afecten el conjunt del pressupost

de la Generalitat, que són el programa Administració de les finances de la Generalitat i el de

Gestió d’equipaments i inversions públiques, ambdós de nova creació en el present exercici.

D’una banda, el programa de Gestió d’equipaments i inversions públiques es dota amb


103

110,6 milions d’euros que recullen la despesa dels serveis interns de tipus administratiu i de

caire transversal que afecta a les dues entitats de gestionen la construcció, conservació i

explotació de tota mena d’infraestructures, edificacions i equipaments públics com són

Gestió d’Infraestructures SAU (GISA) i Equipaments i Edificis de Catalunya SA. D’altra

banda, el programa Administració de les finances de la Generalitat es dota amb 47,5 milions

d’euros que es destinen a administrar, gestionar i millorar els recursos financers de la

Generalitat amb la màxima eficàcia i eficiència. S’inclouen per tant els recursos destinats a

desenvolupar una política fiscal inspirada en els principis d’eficàcia, transparència i

simplificació administrativa, tasca que és responsabilitat de l’Agència Tributària de

Catalunya.

Finalment, en aquesta política de despesa s’inclouen també els recursos del programa

Regulació, control i administració del joc amb els quals es volen simplificar les càrregues

administratives relacionades amb el joc i les apostes, millorar els processos de control del

joc i consolidar el volum d’ingressos derivats dels jocs de la Generalitat. La dotació

pressupostària per al 2012 és de 6,1 milions d’euros.

Relacions institucionals i processos electorals (13)

La política de despesa de relacions institucionals i processos electorals s’estructura en dos

programes pressupostaris. Relacions institucionals i qualitat democràtica (131), i

Organització, gestió i seguiment de processos electorals (132).

Aquesta política la desenvolupa el departament de Governació i Relacions Institucionals,

juntament amb dues entitats de dret públic, com són el Memorial Democràtic i l’Institut

Català Internacional per la Pau, i el Consorci del Museu Memorial de l’Exili. D’altra banda

per tal d’integrar la planificació estratègica amb els pressupostos s’hi han inclòs també els

recursos del Fons no departamental del servei PE02 assignats a l’antic programa 311 –

Pensions i prestacions assistencials al programa 131 - Relacions institucionals i qualitat

democràtica.

El Memorial Democràtic, es constitueix com l’instrument amb el qual la Generalitat ha de

portar a terme polítiques públiques adreçades a l’acció cívica de recuperació,

commemoració i foment de la memòria democràtica, amb la finalitat de donar a conèixer a la

ciutadania el passat recent, estimular la comprensió del temps present i contribuir al

desenvolupament d’una cultura cívica més democràtica. Un dels objectius per al 2012 és el

convertir-se en un centre de documentació especialitzada.


104

Mitjançant l’Institut Internacional per la Pau, es promou la cultura de la pau en la societat de

Catalunya i en l’àmbit internacional, mitjançant la recerca, divulgació i acció, amb la finalitat

de fer que Catalunya tingui un paper actiu com agent de pau al món. En aquest sentit es

preveu per al 2012, promoure la recerca per la pau mitjançant la concessió de beques i ajuts

a centres de recerca i amb l’organització de jornades i seminaris especialitzats.

El Consorci del Museu Memorial de l’Exili és constitueix per a l’establiment i la gestió comú,

al municipi de la Jonquera, del Museu que té per objecte l’exposició, la recerca, la

interpretació, i la divulgació de fenòmens històrics a l’entorn dels exilis. El consorci assumeix

també la prefiguració i la futura gestió de l’Espai Memorial Walter Benjamin, ubicat a Portbou

que té com a principals propòsits l’estudi i la promoció de la figura de l’esmentat filòsof i

escriptor.

Entre d’altres objectius, mitjançant el programa Organització, gestió i seguiment de

processos electorals, es treballa per definir els elements organitzatius i de programació que

garanteixin una òptima coordinació de les activitats administratives, logístiques, executives i

de gestió que envolten el procediment de votació, amb especial interès en la viabilitat del vot

electrònic. D’altra banda, en col·laboració amb institucions nacionals i internacionals, es fa

recerca i s’elaboren estudis i observacions en matèria electoral, que contribueixen a l’anàlisi

dels processos electorals per tal d’identificar mancances i permetre la implementació de

millores logístiques i de gestió en processos electorals futurs.

Els pressupostos per al 2012, destinen a aquesta política de despesa 12,1 milions d’euros,

xifra que suposa una reducció de recursos del 50,3% respecte als que s’hi van destinar el

2011. Si be aquesta reducció afecta els 2 programes de la política de despesa, la reducció

més significativa (99%) correspon al programa de despesa Organització, gestió i seguiment

de processos electorals en no existir previsió d’eleccions l’any 2012.


105

Àrea de despesa 2 Serveis públics generals

Justícia (21) La política de Justícia té un import de 845,3 milions d’euros, que per a l’exercici 2012

representa una disminució del 2,4% respecte de l’exercici anterior. La política es desglossa

en 5 programes pressupostaris que es duen a terme pel Departament de Justícia i dues

entitats adscrites.

Al programa Administració de Justícia i Ministeri Fiscal s’assignen els recursos destinats a

garantir el funcionament dels jutjats i tribunals de l’Administració de Justícia i del Ministeri

Fiscal, per donar servei a tots els ciutadans en el territori de Catalunya. Dins d’aquest

programa es contemplen tots els serveis de suport a l’activitat judicial com són els serveis de

traducció, interpretació, peritatges, arxius, biblioteques, informàtica, i normalització

lingüística entre d’altres. S’hi inclouen els recursos per a la renovació i manteniment dels

equips i del personal al servei de l’Administració de Justícia, també inclou les subvencions

als ajuntaments de Catalunya on hi ha jutjat de pau per tal d’ajudar a sufragar les despeses

d’aquests òrgans judicials.

Mitjançant aquest programa es cobreixen les despeses de la justícia gratuïta a Catalunya: es

garanteix a totes les persones el dret a una tutela judicial efectiva i es subvencionen les

Quadre 7.3.4PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012ÀMBIT SECTOR PÚBLIC ÀREA DE DESPESA 2 SERVEIS PÚBLICS GENERALSMilions €


211 Administració de Justícia i Ministeri Fiscal 452,3 438,8 -13,5 -3,0212 Serveis de Justícia juvenil i atenció persones afectades delicte 32,0 30,7 -1,2 -3,9213 Serveis penitenciaris i mesures penals alternatives 376,5 370,6 -5,9 -1,6214 Dret civil, mediació i entitats jurídiques 0,7 0,8 0,1 15,0215 Formació del personal de l'àmbit de Justícia 4,5 4,4 -0,2 -3,521 Justícia 865,9 845,3 -20,6 -2,4221 Seguretat ciutadana 916,6 896,3 -20,2 -2,2222 Trànsit i seguretat viària 60,7 54,5 -6,2 -10,2223 Prevenció, extinció d'incendis i salvaments 177,3 155,4 -21,9 -12,3224 Formació del personal de seguretat 14,2 13,4 -0,8 -5,6225 Protecció civil 10,7 10,0 -0,7 -6,322 Seguretat i protecció civil 1.179,5 1.129,7 -49,8 -4,2231 Relacions exteriors 13,0 11,6 -1,3 -10,2232 Cooperació al desenvolupament 22,0 15,3 -6,8 -30,823 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 35,0 26,9 -8,1 -23,1Total capítols 1 a 8 2.080,4 2.001,9 -78,5 -3,8Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) 0,1 0,1 0,0 2,0Total capítols 1 a 9 2.080,5 2.002,0 -78,5 -3,8


106

actuacions professionals als advocats i procuradors d’assistència lletrada al detingut o pres,

de defensa i/o reparació dels ciutadans amb dret a l’assistència jurídica gratuïta.

Els pressupostos per al 2012 destinen a aquest programa de despesa 438,8 milions d’euros,

aquest import pateix una disminució del 3% en relació als recursos que s’hi van destinar

l’exercici 2011.

Cal fer una acurada tasca per prioritzar els objectius que permetin assolir una Administració

de justícia que mantingui els serveis de qualitat que presta, però millorant-ne l’eficàcia i

l’eficiència, per tal d’aconseguir la millora de la productivitat d’aquest servei públic i contribuir

també a la recuperació de l’economia.

Amb aquest propòsit l’any 2012 serà clau per iniciar el procés d’implantació del model

d’oficina judicial, aconseguir la col·laboració dels estaments judicials i la implicació de tot el

personal i operadors jurídics. Avançar en la implantació del nou model organitzatiu comporta

la necessitat d’actualitzar, d’acord amb les necessitats, els equipaments judicials i els equips

informàtics, amb l’objectiu de facilitar la gestió del canvi que s’ha de produir en els recursos

humans, la implementació de l’expedient electrònic i el ple ús de les noves tecnologies.

Els serveis de justícia juvenil i atenció a les persones afectades pel delicte, s’adrecen d’una

banda a la població de menors i joves responsables d’infraccions penals dels 14 fins als 18

anys i de l’altra a les persones imputades i penades, testimonis i víctimes implicades en els

procediments penals.

L’atenció a joves menors d’edat s’orienta a desenvolupar intervencions específiques i

responsabilitzadores que tenen com a finalitat orientar la resolució de conflictes a través de

la mediació, sempre que sigui possible, i, en cas de menors sotmesos a mesures penals de

l’àmbit de la justícia juvenil, assolir la seva inserció social i la prevenció de conductes de risc.

El nombre de persones ateses anualment a través del sistema de justícia juvenil es manté

estable en una xifra de 7.000 joves. D’aquests el 31,50% correspon a joves amb expedients

oberts en anys anteriors i el 68,50% correspon a joves que arriben per primera vegada a

justícia juvenil dels quals el 70% es considera delinqüència d’ocasió. En aquest context és

necessari especialitzar les intervencions diferenciant entre població primària, població

multireincident, i població amb delictes violents, aplicant a cadascun dels grups les

intervencions específiques que requereixen.

En l’àmbit de l’atenció a persones implicades en els procediments penals les intervencions

s’orienten amb la finalitat que es tinguin en compte les seves necessitats i circumstàncies


107

personals, aportant elements pericials que ajudin a la presa de decisions judicials, així com

que les persones implicades rebin l’atenció, suport i orientació necessària i alhora facilitar la

gestió i la coordinació de les ordres de protecció de les víctimes de violència domèstica i de

gènere.

La reducció del pressupost d’aquest programa per a l’any 2012 es situa prop del 4%. La

gestió eficient dels mitjans econòmics i dels recursos humans pels serveis de justícia juvenil

facilita la consecució de l’objectiu de mantenir el model educatiu i responsabilitzador de la

justícia juvenil.

Els serveis penitenciaris i les mesures penals alternatives compten amb una assignació

pressupostària per al 2012 de 370,6 milions d’euros, tot i que l’import total dels recursos que

s’hi destinen pateix un decrement de l’1,6%, el pes relatiu d’aquest programa sobre el total

de recursos que es destinen a l’àrea de despesa de Serveis públics generals, és del 18,5%,

superior en 0,4% al del 2011.

La resposta que dóna una societat al problema de la delinqüència té una repercussió molt

important en el seu nivell de cohesió social i seguretat pública. A Catalunya s’ha anat

consolidant un model d’execució penal que té com a marc de referència les directrius dels

organismes internacionals i els coneixements de la recerca empírica. Els eixos principals

d’aquest model han estat el manteniment de condicions de vida dignes a les presons, la

seguretat jurídica, el desenvolupament de protocols de seguretat i supervisió per règim

penitenciari i una orientació cap a la rehabilitació que millora les expectatives de reintegració

social dels interns que finalitzen la condemna i alhora reforça les condicions de seguretat i

baixa conflictivitat dels centres.

Per a l’exercici 2012 els objectius d’aquest programa van adreçats a la consolidació del

model penitenciari català orientat a la reinserció i al compliment de les mesures penals

alternatives, en aquest sentit s’orienten entre d’altres objectius a mantenir el nombre

d’interns participants en programes de rehabilitació, augmentar la població interna en tercer

grau, augmentar el nombre de persones en llibertat condicional, mantenir les mesures

d’inserció sociolaboral de les persones sotmeses a mesures d’execució penal i augmentar la

població classificada amb el programa individual de tractament aprovat.

Els recursos destinats a Dret civil, mediació i entitats jurídiques es destinen d’una banda a

garantir l’adequació i harmonització del dret civil a través dels òrgans creats per a l’estudi i

l’impuls dels canvis legislatius i, d’altra banda, a aconseguir una actuació eficient de les


108

entitats jurídiques amb els mitjans tècnics que facilitin la tramitació telemàtica dels

procediments.

En els pressupostos del 2012 es destinen 4,4 milions d’euros a la Formació del personal de

l’àmbit de Justícia, respecte de l’exercici 2011 la dotació pressupostaria es redueix en un

3,5%. Es preveu que aquesta reducció no tindrà repercussió directa en els programes que

es consideren estratègics en tots els àmbits formatius que desenvolupa el Centre d’Estudis

Jurídics i Formació Especialitzada, mantenint els nivells de formació i optimitzant la prestació

dels serveis disminuint la despesa associada.

Seguretat i protecció civil (22)

La finalitat de la política de Seguretat i protecció civil es garantir la seguretat i la protecció de

les persones, dels béns i del territori. Es desenvolupa a través de cinc programes

pressupostaris: Seguretat ciutadana, Trànsit i seguretat viària, Prevenció, extinció d’incendis

i salvaments, Formació del personal de seguretat i Protecció civil. Per a l’exercici 2012 els

crèdits pressupostaris amb què s’ha dotat aquesta política tenen una dotació total de 1.129,7

milions d’euros, com en la resta de polítiques de despesa i a causa de la necessitat de reduir

el dèficit de la Generalitat, els seus crèdits experimenten una disminució en relació al

pressupost del 2011 de 49,8 milions d’euros. En termes relatius els recursos que s’hi

destinen es redueixen en un 4,2%.

Mitjançant el programa Seguretat ciutadana es proposa augmentar la percepció de

seguretat, treballant per apropar la policia al ciutadà i millorar alhora la seguretat objectiva,

incidint en àmbits preocupants en aquests moments, des del punt de vista de la seguretat

ciutadana, com són la violència domèstica, les noves formes de delinqüència derivades de

les noves tecnologies i de les xarxes internacionals, i els robatoris d’habitatges amb

violència. Per assolir aquests objectius cal disposar d’efectius suficients i especialitzats en

diferents àrees, fet que requereix la reorganització del servei i la inversió en formació i en

noves tecnologies.

D’altra banda, per fer front als problemes de seguretat, cal un treball conjunt amb els

diferents actors de la seguretat, tant institucionals (policies locals, institucions internacionals)

com privats (empeses de seguretat privada, empresaris del sector dels espectacles públics i

activitats recreatives) i de la societat civil.


109

Per tal d’atendre tant la necessitat de coneixement de l’estat de la seguretat a partir del qual

es dissenyen les polítiques públiques i plans específics, és necessari portar a terme diversos

estudis que comporten la realització d’enquestes de seguretat entre d’altres.

En els pressupostos del 2012 es destinen al programa de Seguretat ciutadana 896,3 milions

d’euros, que en relació al pressupost del 2011 representa una reducció del 2,2%, no obstant

això és el programa pressupostari amb major pes relatiu sobre el total de recursos que

s’assignen a l’àrea de despesa Serveis públics generals, que és del 44,8%.

El programa de Transit i seguretat viària està dotat amb 54,5 milions d’euros gestionats per

l’organisme autònom Servei Català del Trànsit que té com a missió reduir la sinistralitat

viària a Catalunya i aconseguir una mobilitat segura i sostenible.

Les estadístiques i els estudis elaborats sobre accidentalitat posen de manifest que hi ha

una relació directa entre la velocitat de circulació dels vehicles i el risc i la severitat dels

accidents. L’accidentalitat en l’àmbit urbà continua tenint un pes molt rellevant respecte a la

sinistralitat total a Catalunya. Com a estratègia de lluita contra l’accidentalitat en l’àmbit urbà,

el Servei Català de Trànsit va iniciar el 2006 una línia de suport als municipis amb

l’elaboració dels plans locals de seguretat viària, per al 2012 es preveu l’increment del

percentatge de convenis per a l’elaboració dels esmentats plans.

D’altra banda, es continuarà incidint en la lluita constant contra la combinació alcohol i

conducció, on el nombre de proves d’alcoholèmia s’ha incrementat notablement al llarg dels

anys. Per tal d’establir i assegurar velocitats segures, un altre dels objectius del programa

per al 2012 és l’increment de km de xarxa coberts pel control de la velocitat per trams. Per

tal de fomentar l’educació viària a Catalunya, es preveu mantenir l’oferta formativa en

aquesta matèria.

Amb el temps, el cos de bombers ha anat creixent, especialitzant-se i ampliant la seva

cartera de serveis per tal d’adaptar-se a les necessitats dels ciutadans, actualment entre els

serveis als qual dóna resposta hi ha: l’extinció d’incendis en edificacions, en via pública i en

zones de vegetació; el salvament i rescat de persones en perill, en edificacions vies de

comunicació o diferents entorns del medi natural, així com salvament de béns i animals; les

actuacions relatives a mobilitat en accidents de trànsit, ferroviaris i vaixells; l’assistència

sanitària immediata en el lloc del sinistre. D’altra banda, pel que fa a activitat preventiva

inclou la regulació, l’assessorament, les inspeccions i controls, la informació a la població i


110

les accions per millorar la capacitat d’intervenció en sinistres i garantir una major seguretat

en tots els àmbits.

En els pressupostos del 2012, el programa Prevenció, extinció d’incendis i salvaments,

compta amb 155,4 milions d’euros.

L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, és el centre de formació integral i de recerca

dels cossos i col·lectius professionals vinculats al sistema de seguretat pública de

Catalunya, la seva activitat va adreçada a tots els col·lectius que centren les seves

actuacions en el món de la seguretat. En particular, a tots els professionals públics

prestadors de serveis (policies, bombers, tècnics penitenciaris, tècnics de protecció civil i

agents rurals) i, en general, a tots els col·lectius que, d’una forma o altre, s’hi relacionen

(càrrecs públics, empreses privades, altres funcionaris públics).

L’Institut ha aconseguit el reconeixement de la formació policial com a formació reglada de

grau mig (FP de segon grau); un dels objectius per a l’any 2012 és el d’aconseguir el mateix

reconeixement per a la formació de bombers. En els pressupostos per al 2012, el programa

Formació del personal de seguretat, compta amb 13,4 milions d’euros, xifra que representa

una disminució del 5,6% respecte a l’import de l’exercici anterior.

Els recursos destinats al programa Protecció Civil s’utilitzen per reduir preventivament el risc

a que estan sotmesos els ciutadans i el medi, i per millorar la coordinació i mobilització de

recursos per reduir els efectes en cas d’emergència, mitjançant la implantació del Sistema

Integral d’Emergències. En situacions d’emergència, els organismes gestors del programa

actuen com a ens aglutinadors i coordinadors de la gestió de l’emergència. Mentre no es

produeixen situacions d’emergència els recursos es destinen a la prevenció del risc, a

l’elaboració de plans de protecció civil i a la sensibilització de la població sobre riscos i

mesures d’autoprotecció.

Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament (23)

La política de despesa Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament que inclou els

programes de despesa Relacions exteriors i Cooperació al desenvolupament, està dotada

als pressupostos de la Generalitat per al 2012 amb un import de 26,9 milions d’euros, amb

una reducció sensible en relació a l’exercici 2011, del 23,1%, en el marc de la consolidació

fiscal empresa ja amb els pressupostos de l’exercici anterior.


111

El programa de despesa Relacions exteriors, el duen a terme el Departaments de la

Presidència i el de Governació i Relacions Institucionals. El primer mitjançant la Secretaria

d’Afers Exteriors i el consorci Patronat Catalunya-Món, que té la missió d’organitzar,

promoure i coordinar activitats i per tal de enfortir i internacionalitzar la projecció de

Catalunya a l’exterior, i el segon mitjançant la SG de Governació i Relacions Institucionals.

Aquest programa està dotat als pressupostos 2012 amb 11,6 milions d’euros.

L’informe de desenvolupament humà elaborat l’any 2005 per les Nacions Unides, apunta

que en comparació amb la dècada dels anys noranta, la població dels països en

desenvolupament avui gaudeix d’una salut més bona, d’una educació millor i està menys

empobrida, però que tanmateix, no hi ha gaires motius de satisfacció. Les fortes desigualtats

no permeten avançar d’una manera sostinguda en l’eradicació de la pobresa i la generació

inclusiva de benestar entre el conjunt de la població. Les desigualtats entre els països més

rics i més pobres s’han incrementat, i a l’interior dels països més empobrits, també les

societats han esdevingut més desiguals.

El programa de despesa Cooperació al desenvolupament, en el marc del Pla director de la

cooperació al desenvolupament 2011-2014, té la missió d’impulsar el desenvolupament

humà sostenible, contribuint a eradicar la pobresa i lluitar contra les desigualtats mitjançant

la provisió d’Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD). L’Agència Catalana de Cooperació al

Desenvolupament, entitat de dret públic adscrita al Departament de la Presidència, és

l’encarregada d’executar i gestionar aquest programa de despesa al qual s’hi destinen 15,3

milions d’euros en el pressupost per al 2012.


112

Àrea de despesa 3 Protecció i promoció social

Protecció social (31)

La política de Protecció social inclou tot un conjunt de serveis, tradicionalment anomenats

serveis socials, que s’adrecen de manera especial a la prevenció de situacions de risc, a la

compensació de dèficits de suport social i econòmic i de situacions de vulnerabilitat i

dependència. Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 fan un esforç

especial d’assignació de recursos a aquesta política a la qual s’hi destinen 1.995,9 milions

d’euros, un 0,7% més que l’any anterior.

Aquests recursos es gestionen majoritàriament des del Departament de Benestar Social i

Família i des de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS). D’altra banda,

també cal esmentar l’actuació de dos consorcis (el Consorci Sant Gregori de Girona i el

Consorci de Serveis Socials de Barcelona), que presten serveis en l’àmbit territorial de

Girona i Barcelona, respectivament, d’una entitat autònoma administrativa (l’Institut Català

de l’Adopció) i de dues empreses públiques (Gestió d’Infraestructures SA i Equipaments i

Edificis de Catalunya SA) que executen i financen inversions en infraestructures de serveis

socials.

Quadre 7.3.5PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012ÀMBIT SECTOR PÚBLIC ÀREA DE DESPESA 3 PROTECCIÓ I PROMOCIÓ SOCIALMilions €


313 Suport a la família 54,6 54,6 -0,0 0,0314 Atenció a la immigració 16,8 16,8 -0,0 0,0315 Promoció de l'autonomia personal 1.520,6 1.530,5 9,9 0,7316 Atenció a les persones amb discapacitat 14,3 12,1 -2,3 -15,9317 Inclusió social i lluita contra la pobresa 187,2 190,4 3,2 1,7318 Atenció a la infància i l'adolescència 187,7 191,5 3,8 2,031 Protecció social 1.981,3 1.995,9 14,6 0,7321 Polítiques de joventut 34,8 34,6 -0,2 -0,5322 Polítiques de dones 9,8 9,6 -0,2 -1,7323 Acció cívica i voluntariat 30,9 31,2 0,2 0,8324 Relacions amb les confessions religioses 2,0 2,1 0,1 4,4325 Gent gran activa 0,1 0,6 0,5 454,632 Promoció social 77,6 78,1 0,5 0,7331 Ocupabilitat 449,2 445,6 -3,5 -0,8333 Igualtat, qualitat i integració laboral 206,8 196,9 -10,0 -4,8335 Formació professional agrària i pesquera 2,3 1,9 -0,4 -18,133 Foment de l'ocupació 658,3 644,4 -13,9 -2,1Total capítols 1 a 8 2.717,2 2.718,4 1,2 0,0Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) 1,0 0,6 -0,4 -40,8Total capítols 1 a 9 2.718,2 2.719,0 0,8 0,0


113

Atenent al volum de recursos assignats aquesta política de despesa es situa entre les

primeres en ordre d’importància i és una de les poques que, en l’actual context de restricció

financera, no disminueix la seva dotació pressupostària en relació a l’any anterior, sinó que

s’incrementa un 0,7%. I és que, en un context com l’actual, els serveis socials esdevenen

més importants que mai per assegurar uns nivells de benestar que permetin mantenir la

dignitat individual. En aquest sentit cal fer esment a l’instrument fonamental que és la Llei

12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, l’objectiu de la qual és configurar un sistema de

cobertura universal, mitjançant el reconeixement del dret subjectiu d’accés als serveis

socials, a l’igual del què passa en el cas de la sanitat i l’educació.

Aquesta orientació de la llei, juntament amb els reptes que plantegen les noves realitats de

la societat catalana (envelliment demogràfic, diversitats de famílies i nuclis de convivència,

noves bosses de pobresa, problemes de dependència, etc), marquen els objectius de les

polítiques de protecció social per al 2012 que s’estructuren entorn de diversos programes de

despesa.

El programa amb una major dotació pressupostària és el de Promoció a l’autonomia

personal15 que inclou els recursos destinats a dissenyar, regular i proveir els serveis i

prestacions per a la promoció de l’autonomia personal amb l’objectiu de facilitar que les

persones amb manca d’autonomia puguin conservar les seves facultats físiques i

psíquiques. Amb un total de 1.530,5 milions d’euros es preveu mantenir la cobertura de

places residencials i places en centres de dia d’atenció a la dependència (representa

mantenir més de 57.300 places) i pagar més de 98.200 prestacions econòmiques als

beneficiaris reconeguts en virtut de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de

l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD).

Els altres dos programes pressupostaris més importants quant al volum de recursos són el

d’Atenció a la infància i l’adolescència i el d’Inclusió social i lluita contra la pobresa, dotats

amb 191,5 milions d’euros i 190,4 milions d’euros, respectivament. En el primer s’inclouen

els recursos destinats a l’atenció i protecció dels infants i adolescents que es troben en

situació de risc i/o desemparament i a oferir-los suport i acompanyament fins a la seva plena

autonomia. Amb els recursos assignats a aquest programa es mantenen més de 2.600

places per a l’acolliment de menors sota tutela de l’Administració i es paguen 2.700

prestacions per a infants acollits, entre d’altres mesures. D’altra banda, quant als recursos

del programa d’Inclusió social i lluita contra la pobresa es paguen més de 153.400 pensions 15 En els pressupostos per al 2012 s’ha produït una revisió de l’estructura de programes pressupostaris que afecta de manera

significativa aquesta política de despesa i que fa que la seva comparació amb l’any 2011 no es pugui fer de manera directa,

sinó que s’hagin de tenir en compte els canvis entre programes que s’expliquen a l’apartat 2.2 d’aquesta memòria.


114

o prestacions amb les quals es vol garantir el benestar d’aquells col·lectius més vulnerables i

amb majors dificultats d’integració social (alguns exemples d’aquestes pensions i

prestacions són les adreçades als cònjuges supervivents, als joves extutelats, a

complementar les pensions no contributives, etc). També es financen amb aquests recursos

els professionals dels equips bàsics de serveis socials.

Un altre dels reptes que planteja la societat actual, sobre el qual també vol incidir la política

de Protecció social, és la necessitat de protegir i donar suport a la família per ajudar a

conciliar la vida familiar, personal i laboral, per prevenir les situacions de risc i per lluitar

contra els maltractaments. En aquesta línia els pressupostos per al 2012 destinen 54,6

milions d’euros a aquesta finalitat mitjançant el programa de Suport a la família.

En l’àmbit de la integració i acollida de les persones nouvingudes, des de la política de

Protecció social es desenvolupen una sèrie d’accions per tal d’aprofitar la potencialitat i

riquesa del fenomen migratori en el si d’una societat cohesionada que tenen el seu reflex

pressupostari en els 16,8 milions d’euros pressupostats en el programa d’Atenció a la

immigració.

Finalment, els pressupostos per al 2012 destinen 12,1 milions d’euros a la promoció del

benestar i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat mitjançant el programa

pressupostari d’Atenció a les persones amb discapacitats.

Promoció social (32)

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 destinen 78,1 milions d’euros a

la política de Promoció social, amb l’objectiu de garantir que la població (i en especial

determinats col·lectius més vulnerables) no caigui en situacions de privació social

inadmissibles i alhora n’expandeixi les seves oportunitats.

Entre els recursos pressupostaris assignats a aquesta política destaquen els 34,6 milions

d’euros destinats a les polítiques de joventut, mitjançant el corresponent programa

pressupostari, amb els quals es vol promocionar i facilitar la realització del projecte de vida

de les persones joves, sobretot en l’àmbit de l’habitatge, l’educació, la salut i el lleure, i

impulsar el seu paper actiu com a ciutadans compromesos amb la societat. Cal destacar la

participació de dues entitats (Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i Agència

Catalana de la Joventut) que juntament amb Direcció General de Joventut, del Departament

de Benestar Social i Família, desenvolupen el conjunt de projectes i programes que


115

permeten mantenir serveis com les 64 borses d’habitatge jove en funcionament, la

participació de 1.600 joves en camps de treball juvenils o la concessió de més de 9.900 títols

de director/monitor en activitat de lleure per a joves, per posar alguns exemples.

L’altre programa pressupostari més important d’aquesta política quant al volum de recursos

assignats és el d’Acció cívica i voluntariat, amb 31,2 milions d’euros pressupostats per al

2012, xifra que representa un 0,8% addicional en relació a l’exercici anterior. Amb aquests

recursos es promociona el civisme, l’associacionisme i la participació social del conjunt de

ciutadans (amb especial èmfasi en els col·lectius més vulnerables) per tal d’afermar la

cohesió social.

Així mateix, dins d’aquesta àmbit del pressupost es destinen 9,6 milions d’euros a impulsar

polítiques de dones per tal de contribuir a assolir la igualtat efectiva de dones i homes i a

eradicar totes les formes de discriminació vers les dones i la violència masclista. Aquests

recursos són gestionats per l’Institut Català de les Dones.

La garantia del dret de llibertat religiosa és també un element fonamental per preservar la

cohesió social i per a això els pressupostos de la Generalitat destinen 2,1 milions d’euros

amb els quals es vol millorar el coneixement sobre la cultura i la llibertat religiosa de

Catalunya i fomentar el rol integrador de les comunitats religioses en pro de la cohesió

social.

Finalment, mitjançant el programa de Gent gran activa, en els pressupostos per al 2012 es

destinen 0,6 milions d’euros a fomentar un envelliment actiu i la participació de la gent gran

en totes les esferes de la societat. Aquest programa té un increment destacat atès que el

2012 és l’any europeu de l’envelliment actiu i es preveu l’organització de diversos

esdeveniments.

Foment de l’ocupació (33) La política de Foment de l’ocupació inclou el conjunt de programes, mesures i actuacions

que tenen per objecte millorar l’ocupabilitat de les persones aturades i treballadores. El

Govern de la Generalitat de Catalunya, en els pressupostos del 2012 es fixa tres prioritats:

impulsar l’ocupabilitat mitjançant la formació dels treballadors, l’assessorament i la

intermediació; impulsar un nou marc de relacions laborals orientat a les persones i a la

productivitat per tal de fomentar un model flexible, centrat en la concertació permanent amb


116

les empreses, la planificació estratègica, i la corresponsabilitat social; i impulsar l’igualtat

d’oportunitats, la qualitat laboral i la integració d’aquelles persones amb especials dificultats.

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 assignen a aquesta política

644,4 milions d’euros, xifra que representa una reducció respecte dels pressupostos del

2011 del 2,1%, si bé manté el seu pes en els pressupostos consolidats del sector públic. Si

no tenim en compte la política de deute públic ni de fons de contingència, la despesa de

foment a l’ocupació ha estat objecte d’un ajust (2,1%) inferior a la mitjana (3,5%).

Els recursos d’aquesta política els gestiona pràcticament en la seva totalitat (98%) el

Departament d’Empresa i Ocupació i el Servei d’Ocupació de Catalunya, si bé, també es

duen a terme actuacions des del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació

i Medi Natural i des del Departament d’Economia i Coneixement. Aquesta política engloba

tres programes, dels quals dos concentren més del 99% dels recursos.

Els programa Ocupabilitat dotat amb 445,6 milions d’euros, concentra el 69,2% dels

recursos de la política Foment a l’ocupació. En relació amb els pressupostos de l’exercici

2011, aquesta política ha estat objecte d’una reducció del 0,8%. El 90% dels recursos

d’aquest programa els gestiona el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) que té per objecte

donar servei a les persones, les empreses i els territoris en els àmbits que afecten al treball i

al desenvolupament local, el 9% dels recursos els gestiona el Consorci per a la Formació

Contínua de Catalunya que s'encarrega de la gestió i execució dels programes de formació

professional contínua per tal de garantir la formació al llarg de la vida i mantenir la

capacitació professional dels treballadors. Finalment, l’1% dels recursos es gestionen des de

l’Àrea de Suport a la integració de la Formació Professional.

La finalitat principal d’aquest programa de despesa és millorar les competències

professionals de les persones treballadores (ocupades i desocupades) per tal d’incrementar

l’índex d’ocupació i d’ocupabilitat de Catalunya i contribuir d’aquesta forma a millorar la

competitivitat de les empreses amb centre de treball a Catalunya. Aquest exercici 2012,

s’estableixen com a principals línies d’actuació el disseny i execució d’una oferta formativa

flexible, l’impuls de programes i accions que permetin combinar els itineraris d’inserció amb

l’adquisició d’experiència laboral, i impulsar la xarxa de centres integrats per a impartir

itineraris de formació lligats al sistema de qualificació i formació professional així com

impulsar els centres d’excel·lència d’aquells sectors estratègics per tal que esdevinguin

referents de la formació professional a Catalunya, Espanya i Europa. Finalment, es seguirà

aprofundint en el procés de reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya iniciat l’any 2011,


117

per tal que esdevingui un referent com a prestador de serveis en xarxa adreçats a la

ciutadania i a les empreses catalanes i en el combat de l’atur.

En els pressupostos del 2012 es destinen 196,9 milions d’euros al programa Igualtat, qualitat

i integració laboral i la totalitat dels recursos els gestiona la Secretaria d’Ocupació i

Relacions laborals. Les actuacions d’aquest programa es destinen a garantir la igualtat

d’oportunitats de determinats col·lectius (dones, persones discapacitades, persones

immigrades extracomunitàries, persones amb risc d’exclusió social i joves) que per diferents

motius tenen dificultats d’integració en el mercat laboral o ho fan en pitjors condicions

salarials. Les principals actuacions que es duran a terme en el marc d’aquest programa són,

entre d’altres, l’establiment d’ajuts a la contractació de les persones destinatàries de la

Renda Mínima d’Inserció, establir un nou model de finançament i desenvolupament de les

polítiques actives per a persones amb discapacitats, convocar ajuts per a l’elaboració de

plans d’igualtat a les empreses, per a l’establiment d’itineraris d’orientació i suport a la

inserció laboral de les dones en situació de major vulnerabilitat i situació de violència de

gènere, així com en matèria de recerca en seguretat i salut laboral.

Finalment, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural

assigna 1,9 milions d’euros al programa de Formació professional agrària i pesquera amb la

finalitat de donar resposta al nous reptes empresarials del sector.


118

Àrea de despesa 4 Producció de béns públics de caràcter social

Quadre 7.3.6PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012ÀMBIT SECTOR PÚBLIC ÀREA DE DESPESA 4 PRODUCCIÓ DE BÉNS PÚBLICS DE CARÀCTER SOCIALMilions €


411 Atenció primària de salut 2.811,9 2.448,8 -363,1 -12,9412 Atenció especialitzada de salut 6.262,6 5.947,6 -315,0 -5,0414 Salut pública 100,8 93,7 -7,2 -7,1419 Altres serveis de salut 334,0 331,0 -3,0 -0,941 Salut (1) 9.509,4 8.821,0 -688,4 -7,2421 Educació general 4.734,1 4.421,7 -312,5 -6,6422 Educació universitària 930,7 915,9 -14,9 -1,6424 Serveis complementaris a l'educació 134,1 116,9 -17,2 -12,8425 Beques i ajuts a l'estudi 32,6 14,7 -17,9 -54,9426 Formació del personal docent 4,5 0,9 -3,7 -81,342 Educació 5.836,1 5.470,0 -366,1 -6,3431 Habitatge 356,8 302,7 -54,1 -15,2432 Barris i nuclis antics 84,9 7,4 -77,5 -91,343 Habitatge i actuacions urbanes 441,7 310,1 -131,6 -29,8441 Creadors i empreses culturals 141,0 135,5 -5,5 -3,9442 Cooperació i difusió cultural 31,1 33,4 2,3 7,3443 Patrimoni cultural 58,7 59,5 0,8 1,3444 Associacionisme i tradició 7,3 7,4 0,1 0,944 Cultura 238,2 235,9 -2,4 -1,0451 Promoció de la llengua catalana 41,3 40,5 -0,9 -2,145 Llengua catalana 41,3 40,5 -0,9 -2,1461 Ordenació, control i informació sobre el consum 9,9 9,8 -0,1 -1,046 Consum 9,9 9,8 -0,1 -1,0471 Activitat física i esport 131,3 124,9 -6,4 -4,947 Esports 131,3 124,9 -6,4 -4,9Total capítols 1 a 8 16.208,0 15.012,1 -1.195,9 -7,4Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) 111,1 86,5 -24,6 -22,1Total capítols 1 a 9 16.319,1 15.098,6 -1.220,5 -7,5(1) La variació en termes homogenis de consolidació amb el 2011 de la política de Salut seria de -4,7% i la de l'ârea 4 - Producció de béns públics de carpacter social, de -5,9%


119

Salut (41) Salut és la política de despesa a la que els pressupostos de la Generalitat destinen un major

volum de recursos. En concret per al 2012 s’assignen a aquesta política 8.821 milions

d’euros, xifra que representa el 26,3% del total dels recursos pressupostats per al conjunt

del sector públic (sense tenir en compte la variació de passius financers).

En l’actual context de forta restricció pressupostària cal continuar amb els ajustos iniciats

l’exercici anterior per assolir l’objectiu de reconduir les finances públiques de la Generalitat

cap a la sostenibilitat. Tanmateix cal tenir present que les mesures que el Govern acabi

concretant de reducció de les despeses de personal podran aplicar-se al manteniment de la

despesa en la prestació de serveis, reduint l’impacte per als ciutadans de la reducció de

despesa prevista. D’altra banda, una part de la reducció de la despesa s’explica per l’efecte

disuasori que s’espera que comporti la introducció de la taxa en l’àmbit de les receptes

farmacèutiques en imposar barreres al sobreús i a l’abús.

Cal destacar per la seva importància estratègica el Pla de Salut 2011-2015 el qual recull els

tres grans eixos (abordatge de les malalties més comunes, atenció integral als pacients

crònics i modernització organitzativa) que han d’orientar la transformació del sistema sanitari

i que assenta les bases per poder iniciar l’etapa de reformes estructurals.

Fa anys que els sistemes nacionals de salut fan front a un conjunt de tendències socials

(envelliment, cronicitat, etc), tecnològiques (noves teràpies, nous medicaments, etc) i

econòmiques (augment de la pressió sobre els recursos públics) que requereixen la

transformació de la política de salut per garantir la seva eficàcia, qualitat i sostenibilitat a

llarg termini. En aquest sentit els objectius del pla departamental de Salut aborden aquests

reptes i preveuen desenvolupar una sèrie d’accions estratègiques per:

• garantir la sostenibilitat i progrés del sistema sanitari

• garantir uns serveis sanitaris públics (en l’àmbit de l’atenció primària i especialitzada)

de qualitat

• promoure un model de salut pública que reforci la protecció i la promoció de la salut,

la prevenció de la malaltia i la seguretat alimentària

• definir un marc relacional entre l’Administració sanitària i els agents del sistema que

enforteixi el paper dels professionals sanitaris en la governança i gestió del sistema,

que promogui la implicació i corresponsabilització dels ciutadans i que fomenti la

cooperació público-privada.


120

El desenvolupament d’aquesta estratègia es farà tot respectant l’organització del sistema

sanitari públic català, que distribueix les responsabilitats entre els diferents agents del

sistema. Així, el Departament de Salut és el responsable de la planificació, l’ordenació i la

regulació del sistema, tot assegurant la seva sostenibilitat i qualitat, mentre que el Servei

Català de la Salut és l’encarregat de garantir la provisió de les prestacions assistencials del

sistema públic amb criteris d’equitat (personal i territorial), eficàcia i eficiència. El sistema de

provisió pública es concreta en la política de compra dels serveis de salut als diferents

proveïdors (Institut Català de la Salut, consorcis i empreses públiques i privades) que

conformen la xarxa d’utilització pública. Finalment, també cal esmentar la participació de les

entitats Gestió d’Infraestructures SA i Equipaments i Edificis de Catalunya en l’execució i el

finançament de les inversions en infraestructures sanitàries.

Pel que fa als programes pressupostaris que integren aquesta política de despesa, en

primer lloc es troba el programa Atenció primària de Salut al qual s’hi destinen 2.448,8

milions d’euros. L’atenció primària és el primer nivell d’accés dels ciutadans a l’assistència

sanitària i, per tant, cal potenciar i millorar la seva capacitat resolutiva ja que això repercutirà

de manera positiva en tot el sistema. En aquest sentit, el nou Pla de Salut preveu dotar els

centres d’atenció primària d’especialitats com oftalmologia, aparell locomotor, salut mental,

dermatologia i otorinolaringologia (que són les associades a les malalties més prevalents)

amb la qual cosa es vol millorar la capacitat per resoldre els problemes de salut des del

primer nivell assistencial, alhora que es potencia la proximitat i comoditat dels pacients i es

redueixen els temps d’espera entre visites. En aquest programa s’inclou també la despesa

destinada a prevenir i atendre de manera proactiva la cronicitat, així com a garantir,

racionalitzar i millorar la prestació farmacèutica.

L’altre gran programa pressupostari dins aquesta política de despesa, quant al volum de

recursos destinats, és el d’Atenció especialitzada de salut al qual s’hi destinen 5.947,6

milions d’euros. A aquest nivell del sistema sanitari s’hi accedeix bàsicament per referència

de l’atenció primària per tal de continuar l’atenció i resoldre o orientar els casos que

requereixen un abordatge des d’una especialitat determinada o bé un dispositiu específic.

Amb els recursos assignats a aquest programa es presten un conjunt divers de serveis que

són l’atenció d’aguts, l’atenció sociosanitària i l’atenció a la salut mental i les addiccions. El

nou Pla de Salut 2011-2015 marca les prioritats per al 2012 i els propers anys. En aquest

sentit cal destacar la reordenació dels serveis d’alta especialització per millorar la seva

eficiència ja que aquest tipus de serveis, caracteritzats per la seva complexitat, baixa

prevalença i elevat cost, requereixen d’una certa massa crítica per assolir els estàndards de

qualitat. D’altra banda, es continuarà implementant el nou model de gestió de l’activitat

quirúrgica que es fonamenta en la priorització dels pacients en funció de criteris clínics de


121

gravetat de la malaltia i del seu impacte en la qualitat de vida del pacient i s’estableixen

circuits ràpids per a malalties de risc vital, tot establint temps màxims de 2 mesos per a la

cirurgia cardíaca i 45 dies per a la cirurgia oncològica.

En l’àmbit de la salut pública, entesa aquesta com el conjunt d’instruments impulsats pels

poders públics amb l’objectiu de prevenir els riscos que afecten la salut del conjunt de la

població i promocionar hàbits de vida saludables, els recursos s’assignen al programa

pressupostari de Salut pública, dotat el 2012 amb 93,6 milions d’euros. Està previst que

durant l’any 2012 es produeixi el desplegament de l’Agència de Salut Pública de Catalunya,

entitat que integra el conjunt dels serveis de salut pública (protecció de la salut, seguretat

alimentària, vigilància de la salut pública, promoció de la salut i prevenció de la malaltia) i

s’aprovi el contracte programa que estableixi les relacions entre aquesta entitat, el

Departament de Salut i el CatSalut.

Finalment, en relació al programa Altres serveis de salut, dotat amb 331 milions d’euros el

2012, cal destacar els serveis d’atenció de les emergències mèdiques (que realitza

l’empresa pública Sistema d’Emergències Mèdiques SA) i de transport sanitari no urgent (el

trasllat de les persones malaltes o accidentades que no poden utilitzar el transport ordinari

per anar al centre del sistema sanitari públic que els atén). També s’inclouen en aquest

programa projectes d’àmbit relacional per promoure la implicació dels professionals en la

governança i gestió del sistema i la corresponsabilització dels ciutadans en la seva salut.

Educació (42)

L’educació és un dret de totes les persones, reconegut en el nostre ordenament jurídic i en

l’ordenament internacional. L’exercici d’aquest dret s’ha de garantir al llarg de tota la vida i

atenent totes les facetes del desenvolupament personal i professional. L’Estatut d’autonomia

de Catalunya de 2006 amplia les competències de la Generalitat en matèria educativa i

determina en el seu article 21 que “totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i

a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès

públic que garanteixi aquests drets”.

Les aspiracions educatives de la societat catalana han anat evolucionant en el temps i avui,

s’apunta a fites noves i exigents, centrades en la qualitat educativa i en la superació de les

desigualtats socials vigents en el sistema educatiu. La societat reclama fer possibles al

mateix temps els objectius d’equitat i d’excel·lència de la nostra educació, que són garantia


122

de progrés personal. Les raons d’aquesta exigència renovada les trobem en els àmbits

educatiu, social, econòmic i cultural.

Les raons educatives es fonamenten en la necessitat de millorar el rendiment escolar en

l’educació bàsica i obligatòria, d’estimular la continuïtat dels estudiants en l’etapa d’educació

postobligatòria i d’adequar-se als requeriments de la societat del coneixement. Les raons

socials es basen en l’obligació de compensar les possibles desigualtats socials a l’interior

del sistema educatiu i d’abordar amb garanties d’èxit la integració escolar de tots els

alumnes. Les raons econòmiques són motivades pel requeriment d’una qualificació

educativa i professional més elevada de la ciutadania per a poder millorar la competitivitat de

l’economia catalana i possibilitar el canvi del model econòmic de Catalunya en un entorn

global. Finalment, les raons culturals són impulsades per la voluntat de conformar una

ciutadania catalana identificada amb la cultura comuna, en la qual la llengua catalana

esdevingui un factor bàsic d’integració social.

Dins l’actual context de crisi econòmica, caracteritzat, entre altres aspectes, per una elevada

destrucció de llocs de treball, especialment els de menys qualificació, la inversió en

polítiques educatives es presenta com un dels principals eixos d’actuació per a fer front a

aquesta situació. L’adequat disseny i gestió de les polítiques educatives esdevé un dels

principals instruments que té l’Administració per a construir les bases per a la recuperació

econòmica i, sobretot, per la construcció d’un nou model de creixement econòmic, que

permeti la creació de llocs de treball de major qualificació permetent increments en la

productivitat i, alhora sigui un instrument de cohesió social.

El curs escolar 2011/12 presenta novetats destacades com ara l’enfortiment de la Formació

Professional, el reforç de l’anglès, l’aposta per la digitalització a les escoles, una major

relació entre família i escola i l’activació de la cultura de l’esforç. Totes aquestes novetats del

curs tenen com a objectiu últim la lluita contra el fracàs escolar i en aquest sentit, s’incidirà

en tres aspectes: la detecció precoç de les dificultats, el Suport Escolar Personalitzat (SEP) i

el foment de la lectura.

El nou curs té 1.545.773 alumnes de tots els règims i modalitats, xifra que representa un

increment del 3,6% respecte al curs passat. La plantilla de professorat dels centres del

Departament d’Ensenyament, que havia experimentat del curs 2003/04 al 2010/11 un

augment del 37,8%, passant dels 48.662 als 67.054 efectius, s’estabilitza aquest curs

2011/12 garantint d’aquesta manera el manteniment de la mateixa plantilla docent. En


123

aquest mateix sentit, la plantilla de professorat concertat també manté una tendència

estable, amb un creixement acumulat de tan sols l’1,8% en els últims cinc cursos.

Per un altre costat, cal destacar la rellevància estratègica actual de la formació professional

com a factor de competitivitat del nostre país, ja que disposar d'un model consolidat de

formació professional al llarg de la vida a Catalunya és un requisit indefugible per assolir una

estructura socioeconòmica òptima que ens situï adequadament en l'escenari de l'economia

global. Per al curs 2011/12, s'han ofertat més de 132.905 places per a alumnes que estudien

algun dels ensenyaments professionalitzadors. Això suposa un increment del 7,8% respecte

a les places del curs anterior. Aquest increment ha anat acompanyat d'un augment de

l'oferta i mesures flexibilitzadores d'aquests ensenyaments, i ha estat possible gràcies a

algunes de les iniciatives dutes a terme els últims anys i que es tradueixen en una més gran

col·laboració entre el Departament d’Ensenyament, el territori i l'empresa per mirar de retenir

en el sistema educatiu els estudiants de formació professional, així com en trobar noves vies

d'accés per a alumnat que ha abandonat els estudis i en facilitar que persones treballadores

en actiu però sense titulació puguin obtenir-la mitjançant la convalidació de la seva

experiència laboral. En aquest sentit, també cal assenyalar que en les circumstàncies

econòmiques actuals, en els darrers anys s’observa una tendència creixent d’alumnat de 25

i més anys en la formació professional inicial, tant de grau mitjà com de grau superior.

En relació al primer cicle d’educació infantil (0-3 anys), continua la tendència creixent del

nombre d’alumnes, amb un increment del 5% en el sector públic respecte al curs anterior.

Pel que fa als ensenyaments de règim especial (esports, idiomes i arts), es destaca la

implantació de nous ensenyaments d’esports de vela, busseig esportiu, espeleologia i

hípica, i l’obertura de 3 noves Escoles Oficials d’Idiomes. L’alumnat de formació de persones

adultes manté la tendència a l’alça situant-se a prop dels 80.000 alumnes.

La política d’Educació és una de les prioritats fixades en el Pla de Govern 2011-2014 i un

dels principals eixos en els pressupostos actuals, amb una assignació total de recursos en

l’exercici 2012 de 5.470,0 milions d’euros, representant el 16,3% del pressupost total

consolidat del sector públic de la Generalitat (exclòs capítol 9), i essent la segona política de

despesa per volum de recursos pressupostaris.

Entre els programes vertebradors d’aquesta política destaca el programa “Educació general”

que amb una dotació de 4.421,7 milions d’euros, representa el 80,8% del total del

pressupost de l’actual política i compren totes les despeses associades a l’educació no

universitària, és a dir, l’educació infantil, la primària, la secundària obligatòria, el batxillerat i


124

la formació professional (FP), i té per principals objectius el de garantir el dret a l'educació en

condicions d'igualtat, d'equitat i de justícia social, el d’oferir un servei educatiu innovador i de

qualitat i afavorir l’èxit i excel·lència en l’educació.

En els pressupostos del 2012 s’assignen 916 milions d’euros al programa d’Educació

Universitària. L’agrupació departamental Economia i Coneixement gestiona el 98,8% de la

despesa d’aquest programa i l’1,2% restant, la Fundació Privada per a l'Escola Superior de

Música de Catalunya. Les prioritats estratègiques en Educació Universitària per aquest

2012, segueixen en la línia d’adequar l’estructura acadèmica per afrontar els reptes de la

docència, la recerca i la transferència de coneixement, revisar l’oferta universitària per tal de

millorar-ne la qualitat, la visibilitat i la preparació personal, així com impulsar els serveis

comuns de les universitats catalanes, per tal d’aprofitar les economies d’escala que es

poden produir en aquest àmbit. Per aconseguir aquests objectius, entre les actuacions

principals que es preveu dur a terme, destaquen la revisió del model de finançament de les

universitats públiques de forma que es doni un major pes als recursos condicionats a

l’assoliment d’objectius per tal de promoure l’excel·lència i la qualitat en l’ensenyament

universitari. La posada en marxa del programa que té per finalitat consorciar els serveis TIC

de les universitats, de forma que s’homogeneitzin les plataformes i la centralització de

recursos, serveis bàsics i nous serveis i, d’aquesta manera, aconseguir racionalitzar els

recursos TIC i guanyar en eficiència. Una altra línia de treball que es seguirà desenvolupant,

és la revisió i desenvolupament del Pla Serra Húnter de contractació de professorat per tal

de convertir-lo en un instrument més orientat a la captació de figures internacionals

d’excel·lència. D’altra banda, s’esmerçaran esforços en proposar un nou model de

governança a les universitats, que garanteixi l’adequada distribució de responsabilitats entre

els diferents òrgans de govern per millorar el procés de presa de decisions, i així també el

funcionament de les universitats. Finalment, es durà a terme una revisió de la preinscripció

universitària i les ponderacions de les proves per als diferents col·lectius d’estudiants.

Amb els objectius de facilitar l’escolarització dels alumnes, afavorir la conciliació laboral i

familiar i facilitar que tot l’alumnat, especialment els que es troben en situació de dificultats,

sigui escolaritzat en igualtat de condicions, en els pressupostos 2012 s’ha previst una

dotació de recursos del programa de “Serveis complementaris a l’educació” de 116,9 milions

d’euros. Aquests recursos es destinen a mantenir els plans educatius d’entorn, les aules

d’acollida, els serveis i ajuts per transport i menjador escolar i les unitats d’escolarització

compartida, entre altres serveis.


125

Per tal de fer front a les possibles conseqüències que pugui tenir la present crisi econòmica

en les llars més vulnerables i donar suport a la igualtat d’oportunitats en l’àmbit de

l’educació, en els pressupostos del 2012 el programa de “Beques i ajuts” a l’estudi s’ha dotat

amb un total de 14,7 milions d’euros. Destaquen les noves beques universitàries d’equitat i

excel·lència acadèmica. Les primeres tenen per objecte facilitar els estudis als estudiants de

famílies de menor nivell de renda que no tinguin cabuda en les convocatòries de l’Estat i les

segones pretenen reconèixer els estudiants amb millor rendiment acadèmic.

El programa de “Formació del personal docent”, amb una dotació de 0,9 milions d’euros,

s’adreça a impulsar activitats formatives per al professorat per tal de perfeccionar i

actualitzar els seus coneixements, principalment en els àmbits de la utilització de les TIC,

currículum i innovació educativa, millora personal i desenvolupament professional, la gestió

de centres i serveis educatius, l’avenç cap a una escola inclusiva i en llengües estrangeres.

Habitatge i altres actuacions urbanes (43)

L’actual conjuntura de crisi econòmica i financera a l’Estat espanyol ha tingut una de les

principals causes en el comportament en conjunt poc racional dels agents que participen en

el mercat immobiliari (constructors, entitats financeres, compradors, etc.) el qual, en el

passat recent, va provocar uns augments extraordinaris del volum d’oferta i del preu de

l’habitatge sense que hi haguessin uns bases mínimament sòlides per pensar que aquella

situació de fort creixement pogués tenir continuïtat quan només aquesta continuïtat podia

garantir la pervivència del model. Això ha desembocat en una situació a hores d’ara de

paràlisi del mercat de l’habitatge, amb un excés d’oferta de pisos que no es poden vendre

per manca de demanda en les condicions financeres i de preu actuals. D’una banda, perquè

el nivell de renda de moltes famílies que voldrien comprar un habitatge ha baixat i continua

baixant a causa de l’augment de l’atur i de la reducció de l’activitat econòmica produïda en

els darrers anys i, d’una altra, perquè les entitats financeres han endurit les exigències per

accedir al crèdits a causa dels creixents riscos d’impagaments.

Una altra conseqüència de la caiguda de la venda d’habitatges ha estat la reducció dels

ingressos de la Generalitat (i de totes les administracions públiques) a causa de la

disminució dels rendiments dels diversos impostos que graven les compravendes

immobiliàries, com ara l’impost sobre el valor afegit o l’impost de transmissions patrimonials.

La política d’Habitatge i altres actuacions urbanes és competència del Departament de

Territori i Sostenibilitat i l’executa fonamentalment a través d’entitats adscrites. El pressupost


126

consolidat destinat a aquesta política de despesa és de 310,1 milions d’euros mentre que

per a l’exercici 2011 ha estat de 441,7 milions d’euros. La davallada és de 131,6 milions

d’euros, és a dir, del 29,8% i la major part es concentra en els capítols de transferències de

capital (-85,7 milions d’euros), despeses corrents de béns i serveis (-19,6 milions d’euros) i

inversions reals (-15,7 milions d’euros).

La política està desglossada en dos programes de despesa: Habitatge i Barris i nuclis antics.

El programa Habitatge està dotat amb un pressupost consolidat de 302,7 milions d’euros,

import que és inferior al del pressupost 2011 en un 15,2%. Hi intervenen una Secretaria i

quatre entitats. La Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana és la unitat encarregada de

dissenyar les polítiques d’habitatge de la Generalitat. Per la seva banda, l’Agència de

l’Habitatge de Catalunya té la finalitat d’executar amb eficiència les polítiques d’habitatge

impulsades des de la Secretaria i compta amb un pressupost consolidat de 165,8 milions

d’euros que es destinen a reactivar el sector immobiliari i incrementar l'ocupació i a facilitar

als ciutadans l'accés a l'habitatge. Així mateix, l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) té una

activitat fonamentalment inversora i destina un import de 122,6 milions d’euros al foment

d'una oferta suficient i a preu assequible de sòl residencial, garantir l’oferta d’habitatge

social, augmentar l’oferta d’habitatges de lloguer i de lloguer amb opció de compra, millorar

el parc d’habitatges i garantir l'allotjament dels col·lectius amb menys recursos econòmics i

de les persones amb discapacitats. Per la seva banda, el Consorci de l’Habitatge de

Barcelona destina un pressupost de 13,4 milions d’euros fonamentalment a ajuts per a

rehabilitació i per al pagament de l‟habitatge en l’àmbit de la ciutat de Barcelona. Finalment,

el Consorci de l’Habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona té un pressupost de 0,4

milions d’euros per coordinar les accions que en matèria de política d'habitatge es

desenvolupen a l’esmentat territori i donar suport als municipis que l'integren.

L’objectiu per a l’exercici 2012 no estarà en la producció d’habitatges, sinó en l’optimització

de la gestió del parc d’habitatges existent. En aquest sentit, l’Institut Català del Sòl i

l’Agencia de l’Habitatge de Catalunya portaran a terme conjuntament, un pla de xoc que ha

de fer possible l’ocupació de 3.264 habitatges buits actualment, dels quals 3.071 són

propietat de l’INCASÒL. Així mateix, els recursos que aquesta entitat consigna a la promoció

de sòl residencial i d’habitatges es destinaran a acabar les obres en marxa d’aquells sectors

que tenen possibilitats comercials, prioritzant la promoció d’habitatges en règim de lloguer

mitjançant unes rendes adequades a l’actual escenari, per tal de poder atendre

adequadament la demanda.


127

Pel que fa a la política d’ajuts a l’habitatge, es prioritzaran els ajuts per evitar la pèrdua de

l’habitatge per motius econòmics, és a dir, prestacions pel pagament del lloguer als

col·lectius de població amb menys recursos i prestacions d’especial urgència per al

pagament de l’habitatge per evitar les execucions de desnonaments.

Pel que fa a l’altre programa inclòs en aquesta política de despesa, Barris i nuclis antics,

experimenta una forta davallada en relació al pressupost per al 2011, ja que passa de 84,9

milions d’euros a 7,4 milions d’euros. La situació de crisi econòmica ha portat a que molts

ajuntaments no puguin fer front a les despeses derivades dels programes integrals de barris

aprovats, ni complir amb els terminis inicialment establerts per a l’execució d’aquests

programes per diversos motius. Davant d’aquesta situació, durant el 2012 el Departament de

Territori i Sostenibilitat, mitjançant la Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, té previst

modificar la normativa relativa als projectes de la Llei de barris per allargar el termini

d’execució de les obres previstes en els programes per tal d’adequar el ritme d’execució a

les possibilitats reals. També revisarà la viabilitat real del projectes de les urbanitzacions de

baixa densitat amb dèficits urbanístics i els prioritzarà d’acord amb el ritme d’execució de les

obres observada fins a la data.

Pel que fa als nuclis antics, es valorarà la viabilitat dels projectes de rehabilitació d’acord

amb la capacitat dels ajuntaments per fer front a les despeses que els hi corresponen. En

aquest procés, es congelaran les noves adjudicacions d’actuacions que es porten a terme

mitjançant l’INCASÒL i es reduirà la inversió d’aquest Institut per tal d’ajustar la programació

de les inversions a les disponibilitat econòmiques. Tot i així, la previsió d’inversió per al 2012

lligada als protocols de col·laboració de l’1% cultural i al programa “Reviure velles ciutats”

comportarà la intervenció de l’Institut Català del Sòl en més de 31 actuacions localitzades en

28 municipis diferents arreu de Catalunya.

Cultura (44)

La cultura, com a bé públic comú i preferent, té un paper profundament social perquè genera

normes i valors compartits, creant lligams essencials per la cohesió social. Aquest bé es

manifesta a través d’una gran multiplicitat de llenguatges, de formes artístiques, d’estils i de

tendències que en conjunt, expressen els diferents punts de vista d’una societat complexa i

democràtica.

Per tant, cal facilitar l’accés a les manifestacions culturals al major nombre possible de

ciutadans democratitzant així l’accés a la cultura, tal com expressa l’article 44 de l’EAC: “els


128

poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar a totes les persones

l’accés a la cultura, als béns i als serveis culturals i al patrimoni cultural, arqueològic, històric,

industrial i artístic de Catalunya”. En aquest sentit, el Pla de Govern 2011-2014, dins l’àmbit

de la cultura, fixa com a objectius principals la cerca de la màxima centralitat de la cultura en

la dinàmica social tot desplegant la cultura en totes les seves dimensions (creativa,

comunitària, identitària, productiva i de convivència), així com situar Catalunya al món, fent

de Catalunya un actor global al servei dels interessos de la societat catalana, i impulsant la

seva projecció com a país.

A diferència d’anys anteriors, en els pressupostos per al 2012 l’antiga política de cultura i

esports desapareix i es subdivideix en dues noves polítiques: cultura (44) i esports (47).

Aquesta novetat, així com la reestructuració parcial dels programes pressupostaris vinculats

a la política de cultura, responen a l’adaptació de l’estructura pressupostària a la realitat de

l’acció del govern, per així donar un pas més endavant en el procés de convergència entre la

planificació i la pressupostació estratègica de la Generalitat de Catalunya.

D’aquesta manera, els programes de despesa associats a la política de cultura resultants

són els següents: Creadors i empreses culturals, Cooperació i difusió cultural, Patrimoni

cultural i Associacionisme i tradició.

El programa Creadors i empreses culturals està dotat amb 135,5 milions d’euros, amb una

reducció del 3,9% respecte pressupost 2011. El seu objectiu principal és impulsar el

desenvolupament i la competitivitat de les indústries culturals a Catalunya per a contribuir a

la modernització del teixit empresarial cultural català i a la seva projecció exterior.

En el marc del programa pressupostari de Cooperació i difusió cultural, les actuacions

bàsiques fan referència a la promoció, difusió i millora de l’oferta cultural catalana per tal de

facilitar l’accés a tots els públics del territori català. En una situació de crisi econòmica com

l’actual, el sector cultural és especialment vulnerable i, per tant, l’acció del Govern ha d’anar

encaminada a ajudar al sector impulsant els hàbits culturals i garantir una programació

cultural de qualitat a tot el territori amb una infraestructura adequada on desenvolupar les

activitats culturals. Per a dur a terme aquesta tasca, els recursos destinats a aquest

programa són de 33,4 milions d’euros, un 7,3% superior als pressupostats per al 2011.

En el pressupost 2012 s’han dotat 59,5 milions d’euros en el programa pressupostari de

Patrimoni cultural, destinats a finançar les actuacions de protecció, defensa, documentació i

difusió del patrimoni cultural de Catalunya per tal de mantenir-lo i donar-lo a conèixer, fent

d’aquest un element competitiu i estratègic de creació de riquesa i identitat.


129

Les despeses pressupostades pel programa Associacionisme i tradició són de 7,4 milions

d’euros i la seva missió principal és la d’incentivar les xarxes de relació entre la cultura

popular i associativa i, de l’altre costat, els grans equipaments i l’àmbit professional de la

cultura, amb la voluntat de potenciar-se mútuament i intercanviar imaginaris creatius,

públics, gestors i creadors.

Llengua catalana (45)

L’article 6.1 de l’EAC de 2006 estableix que la llengua pròpia de Catalunya és el català.

Quant a la competència de la Generalitat en matèria de llengua, destaca l’article 143 que li

atribueix la competència exclusiva en matèria de llengua, que inclou, en tot cas, la

determinació de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la

normalització lingüística del català.

Segons les dades de l’Enquesta sobre els usos lingüístics de la població a Catalunya 2008,

la gran majoria dels ciutadans de Catalunya de 15 anys i més (95%) afirma que entén el

català. Tanmateix, aquest bon nivell es redueix al 67% quan es tracta d’entendre’l

perfectament o bé al 85% si sumem els que l’entenen perfectament i els que l’entenen força.

Quant a l’habilitat de parlar, el 78% dels catalans afirma que sap parlar el català,

percentatge que es redueix al 49% pel que fa a la població que el sabria parlar

perfectament, o bé al 65% si sumem els que el sabrien parlar perfectament o amb força

correcció.

La situació sociolingüística a Catalunya a principis del segle XXI està marcada per dos

fenòmens aparentment contradictoris: d’una banda, la forta intensitat de les diverses onades

immigratòries, sobretot de les dues onades del segle passat i de la que es desenvolupa a

cavall del segle XX i els primers anys de l’actual, i, d’altra banda, la capacitat d’atracció que

ha tingut i té el català perquè l’adoptin parlants d’altres llengües inicials. De la dinàmica que

es produeixi entre ambdós factors al llarg del temps en depèn (i en dependrà) l’evolució de

l’ús del català.

La política lingüística té un marcat caràcter transversal tenint incidència en sectors tant

diversos com l’ensenyament, la justícia, les universitats, el món laboral, les noves

tecnologies o els mitjans de comunicació. Aquesta transversalitat es tradueix en el fet que la

política de llengua catalana estigui present en diversos plans interdepartamentals com el Pla

de ciutadania i immigració, el Pla nacional de joventut de Catalunya, el Pla nacional de

l’associacionisme i el voluntariat, etc.


130

L’actual context econòmic, amb baixes taxes de creixement, té conseqüències directes en el

marc de les polítiques lingüístiques. En primer lloc, tot i que les taxes d’immigració a

Catalunya s’han estabilitzat, cal garantir l’accés al coneixement del català a tot el col·lectiu

immigrant, com element d’integració i cohesió social. L’elevada taxa d’atur existent a

Catalunya, és un altre factor que afavoreix l’augment de la demanda de formació en llengua

catalana per part del col·lectiu d’aturats. Finalment, la generalització en l’ús de les

tecnologies de la informació i la comunicació, d’una banda suposa una oportunitat per oferir

telemàticament productes i serveis que afavoreixin l’augment del coneixement de la llengua

i, d’altra banda, es converteix en un repte per incorporar l’ús del català en aquests entorns i

alhora estendre l’aprenentatge de la llengua a tota la societat. El conjunt d’aquests factors es

tradueix en un augment de la demanda de formació en llengua catalana, i per tant en una

major necessitat de recursos per fer-hi front.

La política de despesa de llengua catalana, s’executa a través d’un únic programa anomenat

Promoció de la llengua catalana. En el pressupost 2012 els recursos destinats a l’esmentada

política són de 40,5 milions d’euros, xifra que representa una lleugera disminució del 2,1%

respecte a l’import pressupostat per al 2011.

Els objectius principals de la política en llengua catalana són incrementar l'ús social del

català promovent l'accés de la població adulta al coneixement de la llengua, impulsar el

català com a llengua d'ús habitual de les persones catalanoparlants, fomentar l'ús entre els

qui no tenen el català com a llengua habitual, proporcionar una oferta adequada de serveis i

productes en català en tots els sectors d'activitat, públics i privats, així com augmentar el

prestigi i el reconeixement internacional del català.

La gestió i execució d’aquesta política es du a terme principalment a través de la Direcció

General de Política Lingüística, el Consorci per a la Normalització Lingüística i el Consorci

del Centre de Terminologia TERMCAT.

Consum (46)

La política de Consum té per finalitat garantir els drets i la seguretat de les persones

consumidores, potenciar el model de consum responsable com a element de competitivitat i

qualitat de vida, i aconseguir un mercat en el que els operadors actuïn complint la normativa

d’aplicació. Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 assignen a aquesta

política de despesa i el seu únic programa, Ordenació, control i informació sobre el consum,

9,8 milions d’euros.


131

L’Agència Catalana del Consum és l’encarregada de gestionar i dur a terme la política de

Consum de la Generalitat de Catalunya, i per a fer-ho actua des d’una triple vessant. La

informativa, adreçada a què els consumidors i les empreses siguin conscients de quins són

els seus drets i els seus deures en matèria de consum i la forma d’exercir-los; la formativa, a

través de l’Escola del Consum de Catalunya per tal de promoure un consum responsable,

crític i actiu; i finalment a través de la resolució dels conflictes que sorgeixen entre les

empreses i els consumidors, mitjançant els mecanismes de medicació i arbitratge.

Esports (47)

El programa Activitat física i esport és gestionat fonamentalment pel Departament de la

Presidència, però també hi participen els departaments d’Economia i Coneixement,

mitjançant la societat mercantil GISA, i Territori i Sostenibilitat, a través d’Equacat, SA. La

seva dotació pressupostària per al 2012 és de 124,9 milions d’euros, amb una reducció del

4,9% en relació als pressupostos per al 2011.

Els principals organismes que executen les polítiques del Govern en matèria d’educació

física i esport, són l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), que assumeix

les tasques de docència universitària i la tasca de recerca i d’investigació pròpia de les àrees

del coneixement en l’àmbit de les ciències de l’activitat física i l’esport, el Centre d’Alt

Rendiment Esportiu (CAR), que dóna suport a l’esport d’elit perquè sigui competitiu a nivell

internacional, el Consell Català de l’Esport, que és l’encarregat de promoure la pràctica

esportiva en tots els seus vessants, mitjançant programes específics adreçats a l’esport

ciutadà, a l’esport escolar, i a l’esport federat de base i d’alt rendiment. Altres entitats que

participen en aquest programa són: el Consorci del Circuit de Catalunya, el Consorci del

Circuit de Motocròs de Catalunya i les societats mercantils que en depenen, GISA i Equacat,

SA

A diferència d’anys anteriors, en els pressupostos per al 2012 es separen les polítiques de

cultura i esports, per donar lloc a dos noves polítiques: cultura (44) i esports (47). Aquesta

novetat respon a un reajustament de l’estructura pressupostària a la realitat de l’acció del

govern, per així donar un pas més endavant en el procés de convergència entre la

planificació i la pressupostació estratègica de la Generalitat de Catalunya.

Com a principals actuacions dins la política d’esport podem destacar el desenvolupament

dels centres de tecnificació esportiva, l’actualització del marc normatiu de clubs i federacions


132

esportives, l’impuls de la comissió contra la violència a l'esport, el suport a la participació i a

l'organització d'esdeveniments esportius internacionals i la concessió d’ajuts i beques per a

la formació d’investigadors novells.

La població objectiu del programa d’Activitat física i esport gairebé es correspon amb la

totalitat de la població catalana, ja que la diversitat de formes de pràctica esportiva permeten

una adaptació flexible d’aquesta a les necessitats de gairebé tots els col·lectius, esdevenint

una eina d’inclusió social.

Àrea de despesa 5 Producció de bens públics de caràcter econòmic

Quadre 7.3.7PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012ÀMBIT SECTOR PÚBLIC ÀREA DE DESPESA 5 PRODUCCIÓ DE BÉNS PÚBLICS DE CARÀCTER ECONÒMICMilions €


511 Cicle de l'aigua 539,7 420,6 -119,1 -22,151 Cicle de l'aigua 539,7 420,6 -119,1 -22,1521 Carreteres 337,4 392,6 55,3 16,4522 Infraestructures ferroviàries 739,0 765,1 26,1 3,5523 Suport al transport públic de viatgers 1.049,6 1.112,2 62,6 6,0524 Ports i transport marítim 20,2 19,0 -1,2 -5,7525 Aeroports i transport aeri 25,4 23,8 -1,6 -6,1526 Logística i altres actuacions suport transport de mercaderies 16,3 13,9 -2,4 -14,9527 Infraestructures del transport de viatgers per carretera 36,1 38,6 2,5 6,852 Transport 2.224,0 2.365,3 141,3 6,4531 E-infraestructures 200,1 273,8 73,7 36,8532 Societat digital 36,7 29,9 -6,8 -18,4533 Mitjans de comunicació social 449,0 385,5 -63,5 -14,253 Societat de la informació i el coneixement i telecom. 685,8 689,2 3,4 0,5542 Ordenació del territori i urbanisme 22,9 16,0 -7,0 -30,4543 Ordenació i promoció de sòl i edificis industrials i serveis 66,4 64,7 -1,6 -2,5544 Actuacions a la costa 1,8 0,6 -1,2 -64,354 Ordenació del territori i urbanisme 91,1 81,4 -9,8 -10,7551 Protecció i conservació del medi natural i la biodiversitat 84,1 72,7 -11,4 -13,5552 Infraestructura i gestió de tractament de residus 114,3 102,2 -12,2 -10,7553 Polítiques i sensibilització ambientals 4,3 5,2 0,9 21,8554 Prevenció i control ambiental 5,9 5,6 -0,3 -5,155 Actuacions ambientals 208,6 185,7 -22,9 -11,0561 Infraestructures per al desenvolupament rural 16,7 3,7 -13,1 -78,1562 Transformació i millora en matèria de regadius 203,3 236,6 33,4 16,456 Infraestructures agràries i rurals 220,0 240,3 20,3 9,2571 Recerca i Desenvolupament 173,1 168,5 -4,6 -2,7572 Recerca i Desenvolupament en ciència i tecnologia agroalimentària 40,5 39,2 -1,3 -3,2573 Recerca i Desenvolupament biomèdics i en ciències de la salut 224,2 235,3 11,1 5,0574 Innovació 17,9 60,1 42,1 235,157 Recerca, desenvolupament i innovació 455,8 503,1 47,3 10,4581 Cartografia, geologia i geofísica 30,0 29,8 -0,1 -0,4582 Meteorologia 6,3 5,9 -0,4 -6,7583 Estadística 8,7 8,1 -0,6 -7,1584 Avaluació de polítiques i estudis d'opinió 2,2 2,1 -0,1 -6,458 Altres actuacions de caràcter econòmic 47,2 46,0 -1,3 -2,7Total capítols 1 a 8 4.472,2 4.531,5 59,3 1,3Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) 375,8 504,2 128,5 34,2Total capítols 1 a 9 4.848,0 5.035,7 187,7 3,9


133

Cicle de l'aigua (51)

A la política de Cicle de l’aigua s’hi destinen en els pressupostos per al 2012 420,6 milions

d’euros, amb una reducció del 22,1% en relació al pressupostat per a l’exercici 2011.

Aquesta davallada és conseqüència, d’una banda, de l’actual context econòmic i financer

que obliga a efectuar un important ajust dels pressupostos de la Generalitat i,

addicionalment, de les mesures específiques per a fer front a la situació financera de

l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), empresa que presenta un nivell d’endeutament amb

entitats financeres molt elevat. És per aquesta raó que el Parlament de Catalunya, el passat

mes de juliol de 2011, va aprovar un conjunt de mesures legislatives sobre el cànon de

l’aigua, que comportaran un significatiu increment dels ingressos. Aquesta política de

repercussió creixent dels costos de la política del cicle de l’aigua caldrà continuar-la en el

present exercici amb l’objectiu que, conjuntament amb la revisió dels nivells de serveis i

objectius a assolir, facin possible una progressiva estabilització de la situació econòmica i

financera de l’ACA i en garanteixin la seva viabilitat futura.

D’altra banda, la situació financera també marca les decisions pressupostaries pel que fa a

l’altre gestor d’aquest programa, l’entitat Aigües Ter-Llobregat, que redueix el seu

pressupost en un 30,2% respecte al 2011 (passa de 153,1 milions d’euros a 106,9 milions

d’euros).

D’altra banda, des del punt de vista formal, cal dir que a partir del pressupost 2012

s’unifiquen els dos antics programes de despesa en què es dividia aquesta política

(Disponibilitat i abastament d’aigua i Sanejament d’aigua) a causa de què en la major part de

les actuacions resulta difícil destriar quina part correspon a abastament d’aigua i quina part

és sanejament d’aigua.

Transport (52)

La disponibilitat d’una xarxa d’infraestructures de transport eficient, segura i sostenible

ambientalment i econòmicament és una condició necessària per fomentar la cohesió i

l’equilibri territorial, així com per assegurar la competitivitat de l’economia catalana en aquest

marc de mundialització i en l’actual conjuntura de crisi econòmica i financera. En aquest

sentit, el Departament de Territori i Sostenibilitat, que és el departament competent en

matèria de transports, té com a objectius en el seu pla departamental dotar el país d'una

xarxa viària adequada i segura que garanteixi l'accessibilitat a tot el territori, promoure una

xarxa d'infraestructures integrada que millori la competitivitat i el desenvolupament econòmic


134

i fomentar un transport públic de viatgers integrat, de qualitat i sostenible econòmicament

que garanteixi una mobilitat eficient.

La política de Transport està dotada per a l’exercici 2012 amb un pressupost consolidat de

2.365,3 milions d’euros, xifra que representa un augment de 141,3 milions d’euros respecte

al pressupost per al 2011 (variació relativa del 6,4%). En part, aquest increment està motivat

pels compromisos de pagaments d’inversions executades en col·laboració amb el sector

privat, com ara el mètode alemany o els peatges a l’ombra.

El programa 521 Carreteres està dotat al 2012 amb 392,6 milions d’euros, amb un augment

de 55,3 milions d’euros (16,4%) en relació a l’exercici anterior. La raó principal d’aquest

increment es troba en l’augment dels recursos destinats a atendre els pagaments de

peatges a l’ombra a empreses privades concessionàries d’eixos viaris (Puig-reig - Berga;

Reus - Alcover; Centelles - Vic - Ripoll; Maçanet de la Selva - Platja d’Aro, i Vilanova –

Vilafranca - Igualada) o transferències de capital (C-25, tram Cervera – Caldes de Malavella,

i C-17 Vic – Ripoll). També inclou una partida de compensació de tarifes per l’ús

d’infraestructures destinada a compensar els concessionaris de les autopistes de titularitat

de la Generalitat pels descomptes i bonificacions vigents. Igualment, l’empresa pública GISA

també ha incrementat els crèdits per fer front a diverses actuacions en matèria de carreteres

(variants, desdoblaments, condicionaments, etc.) així com per fer front a pagaments derivats

d’inversions finançades amb mètode alemany.

El programa 522 Infraestructures ferroviàries està dotat el 2012 amb 765,1 milions d’euros,

26,1 milions d’euros més que a l’exercici anterior. Les inversions tenen per objecte millorar i

ampliar les xarxes de ferrocarril i de metro per fer-les més competitives. Entre les diverses

actuacions, es poden destacar la continuació de les obres de perllongament de la línia de

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Terrassa (túnel Terrassa-Rambla / Can Roca i

estacions intercanviador RENFE i Can Roca) i, pel que fa a la xarxa de metro de Barcelona,

l’ampliació de l'alimentació elèctrica de la línia 5 per la posada en servei de nous trens i les

obres d'adaptació a la normativa i millora de l'accessibilitat de l'estació de Virrei Amat, també

de la línia 5. Cal destacar que la major part de la inversió en aquest programa de despesa

es du a terme mitjançant GISA, que compta amb un pressupost de 375,5 milions d’euros per

pagaments d’actuacions realitzades a la xarxa de metro i de FGC. En aquest apartat cal fer

també esment a la davallada dels recursos de l’ens Infraestructures Ferroviàries de

Catalunya com a conseqüència de la necessitat de l’ajust pressupostari que comporta la

necessitat de reprogramar els treballs de la línia 9 del metro.


135

El programa 523 Suport al transport públic de viatgers inclou, entre d’altres, les despeses

dels sistemes tarifaris integrats gestionats des dels consorcis de transport de Barcelona,

Tarragona, Lleida i Girona així com les subvencions a ens locals per a la millora del

transport urbà i interurbà amb l’objecte de fomentar el transport públic per tal d’assolir un

model de mobilitat basat en els mitjans de transport menys contaminants, reduir la congestió

de la xarxa viària i reduir la sinistralitat en els desplaçaments. Aquest programa creix un 6%

en relació al 2011 ja que passa d’un pressupost de 1.049,6 milions d’euros a un de 1.112,2

milions d’euros a causa fonamentalment de l’augment dels pressupostos dels consorcis del

transport els quals destinen la major part dels seus recursos a l’assoliment de la integració

tarifària en els seus respectius territoris. Dins d’aquest programa també estan previstes un

conjunt de subvencions al transport atorgades per la DG de Transports i Mobilitat.

Al programa 524 Ports i transport marítim s’hi destinen recursos per valor de 19 milions

d’euros, xifra que suposa una reducció d’un 5,7% respecte al 2011. La despesa corrent s’ha

incrementat lleugerament per poder programar actuacions en matèria de conservació,

manteniment i millora de les infraestructures portuàries dels ports gestionats per la

Generalitat i així optimitzar la seva funcionalitat. Pel que fa a les inversions, es poden

destacar els treballs del dic de recer de Blanes i la urbanització al port de Blanes.

El programa 525 Aeroports i transport aeri està dotat amb 23,8 milions d’euros, import

inferior en un 6,1% al de 2011. Entre les despeses d’aquest programa es poden destacar les

destinades al desenvolupament de rutes i l’operació de l’aeroport de Lleida i l’aeròdrom de la

Seu així com la gestió de l’oferta de publicitat de companyies aèries a institucions públiques i

privades per a la promoció de l’aeroport de Girona.

El programa 526 Logística i altres actuacions de suport al transport de mercaderies té una

dotació de 13,9 milions d’euros a l’exercici 2012, amb una reducció del 14,9% respecte de la

pressupostada el 2011. Entre les actuacions a realitzar es poden destacar les que executarà

CIMALSA en les seves plataformes, en especial la prevista a la Terminal Intermodal de

Vilamalla, així com les d’afavoriment del transport per ferrocarril de mercaderies de SEAT

entre la Zona Franca i Martorell per la xarxa d’ADIF mitjançant les empreses Cargometro

(peces de vehicles) i Autometro (vehicles acabats).

Finalment, el programa 527 Infraestructures del transport de viatgers per carretera està dotat

amb un pressupost de 38,6 milions d’euros, amb un creixement del 6,8% respecte del 2011.

Destaquen les inversions de l’empresa pública Tabasa per posar en servei, durant la segona

meitat del 2012, un carril per a vehicles d’alta ocupació (VAO) a la C-58, amb la finalitat de


136

millorar l’accés en transport públic a la ciutat de Barcelona per l’entrada de l’avinguda de la

Meridiana.

Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions (53)

En una situació de crisi econòmica com l’actual, dur a terme una bona implantació de les

eines TIC és molt important per tal que per mitjà de l’aprofundiment en l’economia del

coneixement i de la utilització de les noves tecnologies es pugui afavorir la prosperitat del

territori. Des del Govern de la Generalitat es vol fer una aposta per la connectivitat i

l’accessibilitat a la banda ampla, mitjançant un desenvolupament de les infraestructures, tant

del territori, com adreçat a empreses i famílies, impulsant l’intercanvi de dades, el comerç

electrònic així com apostar per la simplificació administrativa i la factura electrònica. Per

aquest 2012 les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit són

consolidar els fonaments per al desenvolupament de la Societat Digital a Catalunya,

considerant tant les e-infraestructures com l’entorn econòmic i social que les ha de posar en

valor, i convertir Catalunya en un pol d’innovació de la societat digital, per tal de generar

creixement econòmic, competitivitat empresarial, ocupació de qualitat i transformar

l’Administració per aconseguir un major benestar social i una millor qualitat de vida. En els

pressupostos del 2012 s’assignen 689,2 milions d’euros a desenvolupar les actuacions

d’aquesta política de despesa.

La societat de la informació i el coneixement i les telecomunicacions afecten tots els àmbits

de la nostra vida i la nostra societat, aquesta transversalitat de la política dona lloc a què

dins de la Generalitat de Catalunya sigui gestionada per múltiples gestors, cada un amb una

finalitat específica per aconseguir l’objectiu general de vincular la societat i l’economia al

coneixement. El departament d’Empresa i Ocupació és l’encarregat de definir la planificació

estratègica de les TIC, així com dur a terme el seu desplegament en el territori, i per aquest

motiu gestiona el 41,1% dels recursos d’aquesta política de despesa. El grup d’empreses

vinculats als mitjans de comunicació, adscrites al departament de Presidència, gestionen el

55,9% dels recursos per tal de mantenir uns mitjans de comunicació públics de qualitat i

donar suport als mitjans privats. El departament de Governació i Relacions Institucionals,

amb un 2,1% dels recursos, impulsa i promou la implantació de l’administració electrònica en

l’àmbit del sector públic de les administracions catalanes, mentre que el departament de

Salut, amb un 0,9% dels recursos, potencia les tecnologies de la informació i les

comunicacions com a mitjà per impulsar els objectius estratègics departamentals.


137

Les actuacions de la Generalitat referides a la política de despesa de Societat de la

informació i el coneixement i telecomunicacions es desenvolupen a través dels programes

de despesa E-Infraestructures, Societat Digital i Mitjans de Comunicació Social, que en el

seu conjunt representen el 15,2% del total de despesa prevista en els pressupostos de la

Generalitat per a l’àrea de Producció de béns públics de caràcter econòmic.

Per volum de despesa assignada en aquesta política, destaca el programa Mitjans de

Comunicació Social. Un dels objectius d’aquest programa, és oferir a tots els ciutadans de

Catalunya un servei públic audiovisual de qualitat, compromès amb els principis ètics i

democràtics i amb la promoció de la cultura i la llengua catalana, amb criteris d’eficiència i

buscant la màxima acceptació per part del públic. Els recursos destinats a aquest programa

són 385,5 milions d’euros, per tant l’ajust respecte dels pressupostos del 2011 ha estat d’un

14,2%, i ha passat de representar el 10% de la despesa dels Pressupostos del sector públic

de la Generalitat de Catalunya, a representar el 8,5%.

L’agrupació departamental d’Empresa i Ocupació gestiona el programa E-infraestructures, si

bé el 99% dels recursos es concentren en l’entitat de dret públic Centre de

Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), encarregada de potenciar el rol de

les TIC a l’Administració i la societat, centralitzant la governança per generar eficiències i

millorar els serveis públics, i incrementar la transparència i la igualtat d’oportunitats. Entre

d’altres el CTTI destinarà 271,2 milions d’euros a impulsar la gestió transversal i coordinada

de les TIC a la Generalitat de Catalunya, al disseny d’estratègies de contractació TIC a la

Generalitat, a coordinar amb el projecte Xarxa Oberta les iniciatives en xarxa de fibra òptica

als municipis, així com a la promoció i desplegament de xarxes de fibra òptica per a

l’autoprotecció dels serveis de la Generalitat.

El programa de Societat Digital està dotat en els pressupostos del 2012 amb 29,9 milions

d’euros, un 18,4% menys que ens els pressupostos del 2011. El 47,6% dels recursos

d’aquest programa els gestionen les empreses vinculades al departament de Governació i

Relacions institucionals (14,2 milions d’euros). La prioritat per aquest 2012 és incrementar el

nombre de serveis electrònics que la Generalitat de Catalunya ofereix a la ciutadania i

d’altres administracions, mitjançant un augment en l’oferta de productes del Catàleg de

dades i del nombre de serveis oferts pel Consorci Administració Oberta de Catalunya i per

l'Agència Catalana de Certificació (CATCert).

El 30,7% dels recursos d’aquest programa són gestionats per les empreses vinculades al

departament d’Empresa i Ocupació (9,2 milions d’euros), amb l’objectiu d’aconseguir la


138

plena incorporació a la Societat Digital d’empreses i ciutadans per tal de millorar la

competitivitat empresarial i aconseguir un major benestar social. Per assolir aquests

objectius, durant l’exercici 2012 es seguiran oferint serveis de sensibilització i

assessorament a Pimes, serveis de xarxa de punts TIC i ACTIC, serveis de formació i

certificació per a professionals del sector TIC, així com serveis de suport a la innovació i

internacionalització i actuacions de dinamització dels clústers empresarials i esdeveniments

sectorials.

Finalment, des de l’agrupació de Salut es destinen 6,5 milions d’euros a impulsar els

objectius i estratègies del Departament de Salut mitjançant els Sistemes d’Informació i

Tecnologies de la Informació i Comunicació, garantint el dret del ciutadà a l’accés a la

informació i facilitant la tasca dels professionals per a millorar la qualitat de l’assistència.

Ordenació del territori i urbanisme (54)

La política d’Ordenació del territori i urbanisme està dotada a l’exercici 2012 amb un

pressupost de 81,4 milions d’euros, amb una reducció del 10,7% en relació al pressupostat

per al 2011. Les actuacions de la Generalitat en aquesta política són dissenyades pel

Departament de Territori i Sostenibilitat i són executades directament o bé a través d’ens

adscrits al mateix. Es duen a terme en el marc del Pla Territorial General de Catalunya i dels

plans territorials sectorials o parcials amb l’objectiu de potenciar el desenvolupament

ordenat, equilibrar el territori i ser el marc orientador de les accions que s’emprenguin amb

incidència territorial.

Aquesta política està desglossada en tres programes. El programa Ordenació del territori i

urbanisme està dotat el 2012 amb 16 milions d’euros. Entre les actuacions incloses en

aquest programa es poden destacar les subvencions a corporacions locals per a la redacció

de plans urbanístics, per al finançament de la consolidació d’infraestructures bàsiques, per a

la millora de la xarxa veïnal i rural de camins a les comarques i zones de muntanya o per a

la millora paisatgística. També es poden destacar les actuacions de promoció del seu àmbit

territorial que duen a terme l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre i

l’Institut per al Desenvolupament i Promoció de l’Alt Pirineu i Aran.

El programa 543 Ordenació i promoció de sòl i edificis industrials i serveis té un pressupost

previst per a l’exercici 2012 de 64,7 milions d’euros, lleugerament inferior al de 2011. Inclou

en la seva major part, la previsió d’inversions per al desenvolupament del programa de

promoció de sòl per a activitats econòmiques i equipaments, executat bé directament per


139

l’INCASÒL o bé a través dels consorcis creats a tal efecte. Algunes de les actuacions de

promoció més importants que cal destacar per al 2012 dins d’aquest programa són Ca

l’Alemany II Parc Aeroespacial, a Viladecans; Can San Joan, a Sant Cugat del Vallès; Can

Coma (SAU 4), a Sant Jaume de Llierca, i l’estació de Mercaderies de l’Aldea.

Finalment, el programa 544 Actuacions a la costa té per finalitat fer compatibles el

desenvolupament econòmic i urbanístic amb la millora i la conservació de la qualitat de

l’entorn costaner. Així, s’inclouen en aquest programa els encàrrecs de projectes per

actuacions a la costa a l’empresa GISA (camins de ronda) i la dotació per al 2012 de les

subvencions atorgades a ens locals per actuacions en el sistema costaner amb l’objecte

d’impedir la transformació del sòl no urbanitzable i del sol urbanitzable no delimitat situat

dins els 500 metres d'amplada de la línea de la costa. El programa està dotat a l’exercici

2012 amb 0,6 milions d’euros.

Actuacions ambientals (55)

La política de despesa d’Actuacions ambientals està dotada, per a l’exercici 2012, amb un

pressupost consolidat de 185,7 milions d’euros, import que suposa una reducció de l’11% en

relació a l’exercici 2011. Les competències d’aquesta política estan distribuïdes entre el

Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,

Alimentació i Medi Natural si bé també hi participa el Patronat de la Muntanya de Montserrat,

entitat adscrita al Departament de la Presidència. La política es divideix en quatre

programes: 551 Protecció i conservació del medi natural i la biodiversitat, 552 Infraestructura

i gestió de tractament de residus, 553 Polítiques i sensibilització ambientals i 554 Prevenció i

control ambiental.

Al programa 551 es desenvolupen i s’executen polítiques per l’ordenació, protecció i millora

del medi natural que tenen per finalitat mantenir una conservació adequada dels hàbitats i

una explotació econòmica sostenible de la forest, la conservació de la biodiversitat, la

protecció i la gestió dels espais naturals i de la fauna així com la gestió de la riquesa

cinegètica i de la pesca continental a Catalunya. Hi destaquen els recursos destinats al

foment dels usos econòmics sostenibles del medi natural, el recolzament de la propietat

forestal, la lluita contra l’erosió, la prevenció dels incendis forestals, la protecció i gestió dels

espais naturals i la protecció i gestió de la fauna. També s’hi inclouen els recursos per a la

millora i el manteniment dels equipaments i per al sosteniment del cos d’agents rurals. El

programa està dotat amb 72,7 milions d’euros.


140

El programa 552 Infraestructura i gestió de tractament de residus està dotat amb 102,2

milions d’euros. Hi destaca el pressupost en termes consolidats de l'Agència de Residus de

Catalunya (ARC) per import de 99,8 milions d'euros. Les actuacions de l'ARC es fan en el

marc del Programa de gestió de residus municipals (PROGREMIC), el Programa de gestió

dels residus industrials (PROGRIC) i del Programa de gestió dels residus de la construcció

(PROGROC). Es prioritzen les actuacions de prevenció i valorització de residus (com ara la

promoció dels mercats de reciclatge i la implantació de l’ecodisseny en els processos

productius), la generalització de la recollida selectiva per reduir la deposició del rebuig i la

regeneració dels espais degradats per abocaments incontrolats. Una bona part de la

despesa es destina a finançar inversions previstes a la primera fase del Pla territorial

sectorial d’infraestructures de residus municipals entre les quals es poden esmentar la

planta del Maresme per al tractament de la fracció Resta i millores en la valorització

energètica, el Centre de tractament de residus municipals del Vallès Occidental, l’Ecoparc 4

a Hostalets de Pierola, la planta de compostatge de Granollers o el Centre de Tractament de

Residus Municipals de l’Alt Empordà. En aquest mateix programa, l’empresa Ecoparc de

Residus Industrials, SA, té com a actuació destacada per al 2012, la inversió d’adaptació de

les instal·lacions (bàsicament ampliació del magatzem) de la planta propietat de l’empresa

ubicada al terme municipal de Constantí.

Al programa 553 Polítiques i sensibilització ambientals s’hi destinen 5,2 milions d’euros.

Destaca l’augment de les despeses destinades a actuacions vinculades a la lluita contra el

canvi climàtic, el foment de l’economia verda i l’increment de la sensibilització ambiental. Cal

dir que, pel que fa al compromís en la lluita contra el canvi climàtic, està en elaboració el nou

Pla de Mitigació 2013-2020 i, per primera vegada, una Estratègia Catalana d’Adaptació per

als sectors més vulnerables i el Pla d’Energia i Canvi Climàtic 2012-2020, conjuntament amb

el Departament d’Empresa i Ocupació. També s’inclouen en aquest programa les despeses

per al desenvolupament del Pla d’Economia Verda de Catalunya per afavorir nous sectors

emergents i la creació de nous llocs de treball basats en una economia baixa en carboni

(foment de les energies renovables, vehicle elèctric, ecodisseny, etc...) i per l’impuls del Pla

de Suport al Tercer Sector Ambiental 2011-2014.

Finalment, el programa 554 Prevenció i control ambiental està dotat amb 5,6 milions d’euros.

Els objectius principals són prevenir la contaminació atmosfèrica, lluminosa, acústica i

electromagnètica i promoure la competitivitat responsable de les empreses i l’administració

mitjançant l’ús eficient dels recursos i la reducció de l’impacte ambiental de la producció de

béns i serveis. Destaca la dotació per al manteniment de la Xarxa de Vigilància i Previsió de

la Contaminació Atmosfèrica a fi de vetllar per la prevenció i control de la contaminació


141

ambiental, especialment la provinent de les activitats econòmiques, així com per a la

prevenció d’emissions contaminants a l’atmosfera mitjançant les autoritzacions ambientals i

l'establiment d'acords voluntaris que permetin implementar les millors tècniques disponibles.

Infraestructures agràries i rurals (56)

La política d’Infraestructures agràries i rurals té un pressupost per al 2012 de 240,3 milions

d’euros, el qual suposa un increment d’un 9,2% respecte l’exercici anterior. Aquest

increment integra una reducció de 13,1 milions d’euros (un 78,1%) per al programa

Infraestructures per al desenvolupament rural i un increment de 33,4 milions d’euros (un

16,4%) per al programa Transformació i millora en matèria de regadius.

El programa 561 Infraestructures per al desenvolupament rural, amb un import de 3,7

milions d’euros, té com a missió realitzar obres destinades a pal·liar el dèficit

d'infraestructures viàries rurals i aconseguir un major desenvolupament dels nuclis rurals, i

aquest inversió és duta a terme per l’entitat Regs de Catalunya, SAU (REGSA).

Pel que fa al programa 562 Transformació i millora en matèria de regadius té un pressupost

de 236,6 milions d’euros que es destina a promoure l'ús sostenible de l'aigua de regadiu a

través del foment de nous regadius d'alta eficiència, la modernització dels regadius

tradicionals i la reutilització d'aigua regenerada procedent de les depuradores per a reg. Les

entitats adscrites al Departament d’Economia i Coneixement, que duen a terme aquest

objectiu mitjançant els encàrrecs realitzats pel Departament d’Agricultura, Ramaderia,

Pesca, Alimentació i Medi Natural, són Regs de Catalunya, SAU (REGSA), amb un import

de 106,6 milions d’euros, que representa un increment de 68,6 milions d’euros respecte

l’exercici anterior, en bona part vinculats a la previsió de la concessió del reg Xerta-Sènia, i

Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (REGSEGA), en un import de 123,3 milions d’euros

(el qual significa una reducció de 35,9 milions d’euros).

Recerca, desenvolupament i innovació (57)

En un context econòmic com l’actual i en un escenari mundial caracteritzat per la

globalització dels mercats, la recerca, el desenvolupament i la innovació esdevenen factors

essencials per avançar cap a un canvi de model socioeconòmic que potenciï un creixement

econòmic sostingut a llarg termini i una millora de la competitivitat de les empreses.


142

En els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 es destinen 503,1 milions

d’euros a la política de Recerca, Desenvolupament i Innovació, un 10,4% més que en els

pressupostos del 2011, posant de manifest la importància atorgada a aquesta política.

L’augment de despesa s’explica principalment per l’augment de la despesa destinada a

Innovació, (amb 42,1 milions d’euros addicionals) i, en menor mesura, dels recursos

assignats a Recerca i desenvolupament biomèdics i en ciències de la salut, (amb 11,1

milions d’euros addicionals).

L’objectiu és incentivar la recerca i el desenvolupament en els àmbits públic i privat

focalitzada en el capital humà, les universitats, els centres de recerca i les grans

instal·lacions científiques i tecnològiques, alhora que es promou la innovació i la

transferència de coneixement i tecnologia de l’àmbit científic a l’àmbit empresarial. Aquesta

política de despesa, que d’acord amb el seu marcat caràcter transversal és gestionada per

un nombre molt elevat de centres gestors, està integrada per quatre programes.

D’acord amb el pes de cada programa dins la política de Recerca, Desenvolupament i

Innovació, cal destacar en primer lloc el programa Recerca i desenvolupament biomèdica i

en Ciències de la salut. Aquest programa està dotat en els pressupostos del 2012 amb

235,3 milions d’euros, que representa el 47% de la despesa d’aquesta política i suposa un

increment del 5% respecte dels pressupostos del 2011. L’objectiu d’aquest programa és

millorar la qualitat del sistema sanitari mitjançant el suport i foment d’activitats que generin

coneixement en biomedicina i ciències de la salut, així com a través de la transferència i

divulgació d’aquest coneixement generant sinèrgies entre els àmbits assistencial, científic,

formatiu i empresarial.

Recerca i Desenvolupament és el programa al qual es destinen el 33% dels recursos

d’aquesta política de despesa, concretament aquest programa esta dotat amb 168,5 milions

d’euros, dels quals 163,4 milions d’euros són gestionats pel departament d’Economia i

Coneixement i els seus ens adscrits. Entre les actuacions en aquest àmbit destaquen les de

foment, a través de diverses línies d’ajut al personal investigador que abasten els diferents

estadis de la carrera investigadora, les de foment d’un perfil més emprenedor o les d’oferir

suport, coordinar i avaluar el funcionament dels centres de recerca CERCA, així com oferir

suport a les grans instal·lacions científiques i tecnològiques. Per aquest 2012 i com a

actuacions prioritàries destaquen seguir impulsant el Programa ICREA per a la contractació

d’investigadors en base al mèrit científic i a l’excel·lència, així com finançar estructures i

activitats diverses destinades a enfortir el sistema d'R+D català. A més de l’activitat

desplegada directament pel departament, cal destacar, pel volum de despesa que gestionen


143

en el marc d’aquest programa, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (31,1

milions d’euros), la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, Fundació privada

(23,8 milions d’euros), la Fundació Privada Institut Català d'Investigació Química (13,2

milions d’euros), la Fundació Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) (12 milions d’euros) o la

Fundació Privada Institut Català de Nanotecnologia (ICN) (8 milions d’euros).

El programa d’Innovació Tecnològica, amb una dotació per al 2012 de 60,1 milions d’euros

és el tercer programa quant a dotació pressupostària. Respecte els pressupostos del 2011,

aquest programa presenta una dotació addicional de 42,1 milions d’euros, que responen

fonamentalment a que l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana preveu, per aquest

exercici, la concessió de préstecs i bestretes per a fomentar la innovació, així com obrir

línies de suport a la innovació per institucions sense finalitat de lucre i altres ens corporatius.

El 93,3% dels recursos d’aquest programa els gestiona l’Agència de Suport a l’Empresa

Catalana (ACC1Ó), encarregada d’executar la política d’innovació de la Generalitat de

Catalunya i que té per missió fer de Catalunya una economia capdavantera en el mercat

global i facilitar la diferenciació competitiva de les empreses catalanes. El 6,7% restant dels

recursos són gestionats pel departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i

Medi natural (1,7 milions d’euros), Consorci Centre d'Estudis per a la Innovació del Transport

(CENIT) (1,5 milions d’euros), el departament de Territori i Sostenibilitat (0,8 milions d’euros)

i Societat Catalana d'Inversió en Empreses de Base Tecnològica, SA (0,1 milions d’euros).

Com a principals actuacions d’aquest programa destaquen l’esforç que es vol dur a terme

per a reforçar la transferència tecnològica a Catalunya amb l’impuls i reordenació dels

centres tecnològics, afavorir la comercialització de tecnologia generada en els entorns

científics i dur a terme programes de desenvolupament de Nuclis d’Alta Tecnologia.

Finalment, amb un menor pes dins d’aquesta política de despesa, trobem el programa

Recerca i Desenvolupament en ciència i tecnologia agroalimentària, dotat en els

pressupostos del 2012 amb 39,2 milions d’euros. El 96,7% de la despesa d’aquest programa

la gestiona l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i el 3,3% restant es

gestiona des del departament d’Economia i Coneixement. Entre els objectius de l’IRTA hi

figura impulsar la investigació i la innovació tecnològica en l’àmbit agroalimentari i aqüícola i

transferir la tecnologia i els avenços científics al sector empresarial per a contribuir a la

modernització, competitivitat i sostenibilitat del sector primari. Per la seva banda, el

departament d’Economia i Coneixement dona suport financer als centres de recerca

agroalimentària per tal d’incrementar i millorar el seu nivell d’excel·lència.

Altres actuacions de caràcter econòmic (58)


144

La política d’Altres actuacions de caràcter econòmic té una dotació de 46,0 milions d’euros

per al 2012, el que significa una reducció d’un 2,7% respecte al pressupost del 2011.

Aquesta política està integrada per quatre programes de diversa índole: Cartografia,

geologia i geofísica, Meteorologia, Estadística i Avaluació de polítiques i estudis d'opinió; i hi

participen entitats adscrites a tres departaments diferents: Territori i Sostenibilitat, Economia

i Coneixement, i Presidència.

El programa amb major volum de recursos és Cartografia, geologia i geofísica, el qual és

desenvolupat per tres entitats. L'Institut Cartogràfic de Catalunya, amb una despesa

assignada de 18,3 milions d’euros, té per missió mantenir i millorar el nivell de coneixement

cartogràfic i geogràfic de les administracions públiques i dels ciutadans. L'Institut Geològic

de Catalunya destina el seu pressupost, 9,4 milions d’euros, a obtenir, analitzar i difondre

dades, informació i coneixement sobre el sòl i el subsòl del territori de Catalunya i sobre els

seus fenòmens geològics. I finalment, l’entitat Geocat Gestió de Projectes, SA, destina 2,2

milions d’euros a l’execució, la supervisió i la direcció d’estudis, projectes i obres en els

àmbits de la enginyeria, la geologia i el medi ambient.

Pel que fa al programa Meteorologia, el Servei Meteorològic de Catalunya, amb un

pressupost de 5,9 milions d’euros, és l'ens encarregat d’obtenir, explotar i difondre

informació meteorològica de qualitat, de fer prediccions i seguiment dels fenòmens

meteorològics, d’assessorar i assistir els diferents organismes públics així com d’obtenir

informació per a l’elaboració d’una estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic.

El programa Estadística té un pressupost de 8,1 milions d’euros destinats a programar,

produir, gestionar i difondre l'estadística oficial catalana amb criteris internacionals de

qualitat per donar suport a la presa de decisions dels agents econòmics i socials públics i

privats, i és gestionat per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Finalment el programa 584 Avaluació de polítiques i estudis d’opinió té un import de 2,1

milions d’euros, dels quals 1,2 són gestionats pel Centre d’Estudis d’Opinió (entitat adscrita

al Departament de la Presidència), el qual ofereix un servei d’informació sobre l’evolució de

l’opinió pública catalana, i 0,9 pel Departament d’Economia i Coneixement per a l’avaluació

econòmica de les polítiques públiques.


145

Àrea de despesa 6 Foment i regulació de sectors productius

Agricultura, ramaderia i pesca (61) La política d’Agricultura, ramaderia i pesca té un pressupost de 155,9 milions d’euros per al

2012, que representa un increment de 2,5 milions d’euros (un 1,7%) respecte l’exercici

anterior. Aquesta política està integrada per cinc programes diferents, duts a terme

principalment pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i

les seves entitats adscrites.

El programa 611 Sanitat vegetal, animal i control de produccions, es dedica a vetllar per

unes produccions agràries i ramaderes sanes, segures i de qualitat. El seu pressupost és de

5,3 milions d’euros, dels quals 0,4 milions d’euros estan assignats a l’Agència de Salut

Pública de Catalunya (adscrita al Departament de Salut), i 4,9 milions d’euros al

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

Quadre 7.3.8PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012ÀMBIT SECTOR PÚBLICÀREA DE DESPESA 6 FOMENT I REGULACIÓ DE SECTORS PRODUCTIUSMilions €


611 Sanitat vegetal, animal i control de produccions 6,1 5,3 -0,9 -13,9612 Ordenació, reconversio i suport subsectors agrari i pesquer 26,4 22,9 -3,6 -13,5613 Suport a l'agroindústria, comercialització i regulació de mercats 41,7 45,9 4,2 10,1614 Modernització i millora estructures empres.agràries i pesqueres 70,0 73,5 3,5 5,0616 Diversificació econòmica i qualitat de vida al món rural 9,1 8,4 -0,7 -8,261 Agricultura, ramaderia i pesca 153,4 155,9 2,5 1,7621 Seguretat i prevenció del risc 1,8 1,6 -0,2 -11,3622 Suport a la indústria 150,9 111,8 -39,1 -25,962 Indústria 152,7 113,4 -39,3 -25,7631 Energia 57,0 20,8 -36,2 -63,5634 Actuacions en mineria i protecció radiològica 1,2 1,1 -0,1 -11,363 Energia i mines 58,2 21,9 -36,3 -62,4641 Ordenació i promoció del comerç i l'artesania 109,6 58,4 -51,2 -46,764 Comerç 109,6 58,4 -51,2 -46,7651 Ordenació, foment i promoció turística 65,9 53,6 -12,3 -18,765 Turisme 65,9 53,6 -12,3 -18,7661 Emprenedoria i foment empresarial 51,9 37,5 -14,4 -27,8662 Internacionalització, pomoció i foment del comerç exterior 11,8 43,1 31,3 266,266 Desenvolupament empresarial 63,7 80,6 16,9 26,6671 Foment i regulació del sector financer 0,7 0,7 0,0 3,9672 Crèdit oficial 1.716,9 2.088,5 371,6 21,667 Crèdit oficial i sector financer 1.717,6 2.089,2 371,6 21,6681 Promoció i defensa de la competència 1,8 1,6 -0,2 -10,068 Promoció i defensa de la competència 1,8 1,6 -0,2 -10,0Total capítols 1 a 8 2.322,7 2.574,5 251,8 10,8Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) 405,2 553,0 147,8 36,5Total capítols 1 a 9 2.727,9 3.127,6 399,6 14,6


146

El programa 612 Ordenació, reconversió i suport als subsectors agraris i pesquers té un

import de 22,9 milions d’euros destinats a donar recolzament al sector fomentant l'orientació

al mercat i l’adopció de bones pràctiques. La despesa d’aquest programa és duta a terme

pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (en 16,7

milions d’euros) i per quatre entitats: Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), Consell Català

de la Producció Agrària Ecològica, Consell Català de la Producció Integrada, i Fundació

Privada del Món Rural.

El programa 613 Suport a l’agroindústria, la comercialització i la regulació de mercats té una

despesa pressupostada de 45,9 milions d’euros, amb un increment de 4,2 milions d’euros

respecte al 2011, que es dediquen a millorar la competitivitat del sector agroalimentari a

través de mesures estratègiques en matèria d’agroindústries i comercialització. En aquest

programa hi assignen recursos el departament (41 milions d’euros), que gestiona ajudes a

inversions per a la millora dels processos de transformació i comercialització, i l’entitat

Promotora d’Exportacions Catalanes, SA (PRODECA).

El programa amb major volum de recursos d’aquesta política és el 614 Modernització i

millora de les estructures empresarials agràries i pesqueres, amb un pressupost de 73,5

milions d’euros, l’execució del qual és responsabilitat exclusiva del departament. Aquest

programa té com a missió millorar les estructures productives del sector primari mitjançant

ajuts a les inversions per la modernització de les explotacions i millores mediambientals per

fer-les més competitives i sostenibles, i el seu pressupost inclou 27,0 milions d’euros

destinats al Contracte global d’explotació, emmarcat en el Pla de desenvolupament rural

2007-2013.

Finalment, el programa 616 Diversificació econòmica i qualitat de vida al món rural, amb un

pressupost de 8,4 milions d’euros, l’executa el departament i pretén promoure una activitat

econòmica al medi rural diversificada i millorar la qualitat de vida mitjançant la promoció d'un

teixit social-econòmic al territori.

Indústria (62) La política industrial de la Generalitat de Catalunya té per objecte l'augment de la

competitivitat de la indústria catalana, incidint majoritàriament en la petita i mitjana empresa,

mitjançant l'increment sostingut de la innovació i la productivitat, per afavorir el seu

posicionament en el mercat globalitzat, i vetllar perquè aquest increment vagi acompanyat

per una millora en la qualitat de l’ocupació i una reducció de l’accidentalitat. Tot i la virulència


147

de la crisi econòmica, el sector industrial va assolir el 2010 els millors resultats dels darrers

nou anys amb un creixement mitjà del valor afegit brut de l’1,4%, situant-se el volum de

producció industrial a finals del 2010 a nivell de la darrera meitat del 2008. L’any 2011 la

indústria ha continuat avançant, però de forma més pausada, així el primer avenç de dades

del tercer trimestre situa el creixement interanual del sector en un 1,1%

En els pressupostos del 2012 s’ha assignat a la política de despesa d’indústria 113,4 milions

d’euros. El 99% de la despesa d’aquesta política es concentra en el programa Suport a la

Indústria, que té per finalitat reactivar la inversió industrial i ajudar a la recuperació de

l’activitat productiva amb mesures que permetin millorar la competitivitat del conjunt de la

indústria catalana. El programa de Seguretat i prevenció del risc, és l’altre programa

d’aquesta política al qual s’assignen recursos, i les seves actuacions persegueixen reduir

l’accidentalitat a les instal·lacions industrials i domèstiques, així com el risc de patir

accidents i en tot cas limitar-ne les conseqüències.

El programa Suport a la indústria està dotat amb 111,8 milions d'euros, destinats a ajudar la

petita i mitjana empresa a créixer i desenvolupar-se en un entorn empresarial dinàmic, per

tal de fomentar la competitivitat en una economia basada en el coneixement. Amb aquesta

finalitat, durant el 2012 es duran a terme actuacions destinades a atraure inversió

empresarial a Catalunya, mitjançant la gestió de projectes d’inversions d’empreses que

estudien establir-se a Catalunya (serveis Invest in Cefalònia), facilitant l’accés de les

empreses als instruments i serveis de suport disponibles, oferir instruments de transformació

empresarial i de millora del model de negoci, i donar suport tecnològic a la indústria

mitjançant serveis d’enginyeria, tests i homologacions al sector de l’automòbil i la realització

d’assaigs de laboratori, calibracions d’equips de mesura, certificacions i formació tècnica als

sectors industrials.

L’Agència de Suport a l’Empresa Catalana (ACC1Ó), gestiona el 43% dels recursos d’aquest

programa (48 milions d’euros), i té per finalitat millorar el suport estratègic i potenciar la

competitivitat del teixit empresarial català oferint un ampli ventall de serveis per atendre les

necessitats reals dels diferents perfils d’empresa i projectes. L’Empresa de Promoció i

Localització Industrial de Catalunya, SA (EPLICSA), gestiona el 32% dels recursos d’aquest

programa (36 milions d’euros) i té per objecte la promoció, impuls i desenvolupament

industrial promovent la col·laboració publico privada mitjançant l’assessorament i en

determinats casos, mitjançant la participació en empreses amb dificultats però considerades

estratègiques i amb viabilitat de cara al futur per tal de fer-les més competitives i ajudar-les a

l’expansió i el creixement. Finalment el 25% dels recursos del programa es gestionen des de


148

la Direcció General d’Indústria (17,8 milions d’euros), des de l'Institut d'Investigació Aplicada

de l'Automòbil (8,3 milions d’euros) i el Laboratori General d’Assaigs i Investigacions (1,2

milions d’euros).

Finalment, s’assignen 1,6 milions d’euros a Seguretat i prevenció del risc, programa

gestionat en la seva totalitat per la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial.

Durant l’any 2012 està previst seguir duent a terme actuacions destinades a millorar les

habilitats i coneixements dels operadors de la seguretat industrial davant les situacions de

risc, així com reduir els comportaments negligents impulsant polítiques de suport (cursos,

assessorament, etc).

Energia i mines (63)

En els pressupostos per al 2012 s’han assignat prop de 21,9 milions d’euros a aquesta

política de despesa, que integra el programa Energia (631), que representa un 95% de la

despesa d’aquesta política, i Actuacions en mineria i protecció radiològica (634).

La política energètica catalana té per objecte garantir la qualitat i suficiència dels

subministraments energètics, reduint la dependència dels combustibles fòssils i apostant per

les energies renovables, l’estalvi i l’eficiència en l’ús de l’energia, per assolir un sistema

productiu de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni. Les actuacions més

rellevants que es duran a terme en aquest àmbit són, l’aprovació del Decret sobre els

procediments de control i de les condicions de seguretat de les instal·lacions elèctriques,

continuar la tramitació i execució de la línia elèctrica de 400KV Bescanó-França,

desenvolupar el Pla d’Electrificació Rural de Catalunya (PERC), elaborar un nou Pla

d’Energia de Catalunya 2012-2020, fomentar la recerca, el desenvolupament i la innovació

en l’àmbit energètic i fomentar la introducció de criteris d’estalvi i eficiència energètica en les

actuacions i polítiques de la Generalitat. Aquest programa és gestionat pel departament

d’Empresa i Ocupació (7 milions d’euros), per l’Institut Català d’Energia (12,4 milions

d’euros) i Eficiència Energètica, SA (1,3 milions d’euros). També s’assignen recursos a

Sanejament Energia, SA (0,02 milions d’euros), societat mercantil que està previst que cessi

la seva activitat durant aquest exercici.

El programa Actuacions en mineria i protecció radiològica, es gestiona, en la seva totalitat,

des del departament d’Empresa i Ocupació, i té per missió posar a disposició de ciutadans i

empreses els recursos minerals del país amb les garanties adequades de seguretat. Els


149

pressupostos de la Generalitat de Catalunya del 2012 assignen aquest programa 1,1 milions

d’euros.

Comerç (64) El sector comercial català es caracteritza per la coexistència equilibrada de diferents formats

de distribució detallista i per haver consolidat un model propi en què ha esdevingut un

element clau per a la configuració de ciutats compactes, complexes i socialment

cohesionades. Es tracta d’un sector eficient i integrador en el marc de la funció econòmica i

social que desenvolupa i que, sensible a l’entorn canviant, requereix una adequació

permanent de les seves estructures.

En els pressupostos de la Generalitat per al 2012 es destinen 58,4 milions d’euros a la

política de Comerç i al seu únic programa Ordenació i promoció del comerç i l’artesania. En

relació amb els pressupostos del 2011, aquesta política presenta una reducció del 46,7%, si

bé cal tenir en compte que el 93% d’aquesta reducció (47,3 milions d’euros) es deu a l’entitat

Fira 2000, que es finança bàsicament amb recursos propis i que en els pressupostos de

l’exercici anterior preveia uns ingressos financers extraordinaris.

El programa Ordenació i promoció del comerç i l’artesania té per objecte fomentar i

promoure el model català del comerç mitjançant l’ordenació comercial i el foment de

l’activitat de les petites i mitjanes empreses, per tal de millorar la seva competitivitat i la seva

vertebració en el territori. Amb la finalitat de millorar el marc jurídic del comerç i dels serveis,

durant el 2012, es previst elaborar la nova Llei General del Comerç i dels Serveis de

Catalunya, tanmateix també es convocaran diverses línies d’incentius per tal de donar suport

a les activitats comercials i firals i potenciar l’activitat econòmica.

Turisme i oci (65)

El turisme és un sector econòmic amb un pes específic força important dins de l'economia

catalana pel volum d'ingressos i els llocs de treball que genera, així com per l'elevat efecte

impuls que genera sobre altres activitats productives. En tractar-se d’un sector estratègic per

la economia catalana i amb un marcat efecte procíclic, es vol impulsar la diversificació i

millora de la qualitat de l'oferta turística per tal de contribuir a la seva desestacionalització, la

creació de riquesa i d’ocupació estable. Tot duent a terme actuacions que assegurin la

viabilitat futura de les empreses del sector, les quals s'enfronten a la conjuntura econòmica

actual i a una competència creixent d’altres destinacions amb preus més competitius.


150

En els pressupostos per al 2012, la Generalitat destina a la política de Turisme 53,6 milions

d'euros, un 18,7% menys que als pressupostos del 2011. Aquesta política de despesa

engloba les actuacions destinades al programa d’Ordenació, foment i promoció turística, que

té per finalitat consolidar Catalunya com a destinació turística de referència internacional

basada en la seva qualitat, rendibilitat i sostenibilitat social, econòmica i ambiental.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya gestiona el 43,2% dels recursos del Programa

Ordenació, foment i promoció turística (23,2 milions d’euros). Com a actuacions destacades

a dur a terme durant el 2012, es fixa posicionar l’entitat com a l’organisme públic que aglutini

les estacions d’esquí públiques catalanes, establir un marc relacional empresarial amb la

Masella que permeti el plantejament d’estratègies i objectius comuns, potenciar la gestió

integral de l’accessibilitat a la muntanya de Montserrat i gestionar amb eficàcia i eficiència

els nous encàrrecs de la Generalitat de Catalunya d’Espot i Port Ainé, aprofitant les

sinergies d’altres estacions d’esquí.

D’altra banda, el Departament d'Empresa i Ocupació assigna un pressupost

d’aproximadament 15 milions d’euros a promoure la qualitat de la indústria turística i a la

conservació i posada en valor, des del punt de vista del turisme, dels recursos d’interès. Per

assolir els seus objectius es duen a terme, entre d’altres, actuacions d’inspecció

d’establiments, d’informació turística a través de les Oficines de Turisme, de registre

d’allotjaments, així com plans de dinamització i foment, tant d’àmbit local com supralocal.

L’Agència Catalana de Turisme, amb un pressupost consolidat de 14,2 milions d’euros

(26,5% dels recursos del programa), té per objecte posicionar Catalunya com a destinació

reconeguda per la serva singularitat, qualitat i innovació. Amb aquesta finalitat, preveu dur a

terme actuacions encaminades a la gestió integral del turisme i a fomentar la qualitat

impulsant segells d’especialitat de destinació. Aquest 2012 es vol elaborar el Pla de

Màrqueting Turístic de Catalunya com a guió que configuri el model turístic definit al Pla

Estratègic de Turisme Catalunya 2012-2015, impulsar la segmentació per perfils de

demanda i desenvolupament de productes emergents, així com dur a terme actuacions que

prioritzin els mercats de proximitat, de mitjana i llarga distància ben connectats amb

Catalunya.

Finalment, el 2,3% dels recursos del programa (1,2 milions d’euros) són gestionats pel

Consorci del Montsec, el Consorci Patronat de la Vall de Núria i Consorci Urbanístic Portal

Costa Brava-Illa de Blanes.


151

Desenvolupament empresarial (66)

La política de Desenvolupament empresarial és gestionada per les agrupacions d’Empresa i

Ocupació en un 74% i d’Economia i Coneixement en un 26%, si bé un 31% (6,5 milions

d’euros) dels recursos que gestiona Economia i Coneixement són del fons no departamental

Despeses de Diversos Departaments. Aquesta política està integrada per dos programes,

Emprenedoria i foment empresarial que representa el 46,4% de la despesa de la política i

Internacionalització, promoció i foment del comerç exterior que concentra el 53,6% restant

del conjunt de recursos. Els pressupostos del 2012 assignen a la política de

Desenvolupament empresarial 80,6 milions d’euros.

Per volum de recursos destaca el programa d’Internacionalització, promoció i foment del

comerç exterior dotat amb 43,1 milions d’euros, una part important del qual consisteix en

l’atorgament de préstecs. Aquest programa el gestiona en la seva totalitat l’Agència de

Suport a l’Empresa Catalana (ACC1Ó) i persegueix proporcionar solucions específiques a

les empreses en totes les etapes del procés d’internacionalització. Durant l’exercici 2012 es

duran a terme actuacions de sensibilització en Cambres, patronals i associacions, un

programa massiu d’iniciació a l’exportació (principalment mitjançant les línies d’ajut NEX-

PIPE), es convocarà la línia de Beques a l’exterior i es promocionarà la incorporació de

professionals en comerç exterior a les empreses. Tanmateix es seguiran duent a terme

missions d’empreses a l’exterior i de compradors a Catalunya, així com grups

d’internacionalització, i els diferents programes que tenen per finalitat facilitar a les empreses

el procés exportador en els diferents estadis de la internacionalització.

El programa d’Emprenedoria i foment empresarial és gestionat pel departament d’Economia

i Coneixement, amb el 56,3% dels recursos del programa, i pel departament d’Empresa i

Ocupació, amb el 43,7%. El departament d’Economia i Coneixement destina 14,6 milions

d’euros a establir un acord estratègic per a l’economia catalana que possibiliti impulsar

l’activitat econòmica i afrontar els reptes estratègics des d’una perspectiva social i

econòmica. També destina part dels recursos a l’establiment de la Línia de bonificacions

CreditPlus, consistent en una bonificació dels interessos de les operacions de crèdit que

contractin les petites i mitjanes empreses amb domicili social a Catalunya i les persones

treballadores autònomes per tal de finançar projectes d’inversió que contribueixin a millorar

la competitivitat i el creixement dels seus negocis. A través del fons no departamental de

despeses de diversos departaments, es destinen 6,5 milions d’euros a afavorir que

Barcelona es configuri com a referència en l’àrea d’influència de la mediterrània, amb la

finalitat de convertir Catalunya en un lloc atractiu per a la captació d’inversió estrangera, la


152

implantació d’indústria i serveis en el seu territori, així com a reforçar el paper de Barcelona

com a ciutat de negocis.

El departament d’Empresa i Ocupació destina 16,4 milions d’euros al programa

d’Emprenedoria i foment empresarial, amb una doble finalitat, en primer lloc promoure el

desenvolupament empresarial, impulsant un canvi de model en la relació entre les empreses

i l’administració que faciliti l’activitat econòmica, promogui la creació i consolidació de les

empreses i es basi en la confiança en l’empresariat. En segon lloc promocionar i impulsar

l’emprenedoria, ja sigui facilitant l’ocupació per compte propi (treball autònom) com

promovent la creació i consolidació d’empreses d’economia cooperativa.

La prioritat d’impulsar un canvi de model de relació entre les empreses i l’administració,

implica la modificació dels procediments per racionalitzar i simplificar les càrregues

administratives, de forma que l’Administració opti per l’alternativa menys restrictiva i costosa

per a les empreses. Des d’aquesta perspectiva, la implementació de la Finestreta Única

Empresarial (FUE) té com a propòsit convertir-se en punt de referència de les persones

emprenedores, empresàries i intermediàries en la seva relació amb l’administració. Per

aconseguir-ho, es vol involucrar en el procés d’incorporació de tràmits i serveis, a

empresaris i associacions empresarials i a totes les unitats administratives dels diferents

àmbits (estatal, autonòmic i local). Aquest 2012 el departament d’Empresa i Ocupació es fixa

com a objectius avançar en la reducció del temps d’espera per a empreses que facin tràmits

amb l’administració, i per això es preveu eliminar 29 tràmits que afectin l’activitat empresarial

i simplificar-ne 170. D’altra banda amb la finalitat d’implementar el 30% dels tràmits que

afecten l’activitat empresarial a la FUE aquest any 2012 es preveu incorporar-hi 87 tràmits.

El treball autònom o per compte propi constitueix a Catalunya la forma jurídica més

abastament utilitzada per a l’activitat empresarial a Catalunya. Així l’empresari individual

suposa el 54,8% de les empreses catalanes, seguida de les societats de responsabilitats

limitada i la societat anònima. Per aquest motiu, una de les prioritats aquest 2012 és seguir

impulsant la creació, creixement i consolidació del treball autònom, ja sigui a través de

l’assessorament (Xarxa Inicia), com desenvolupant el marc jurídic del treball autònom o a

través d’un programa de subvencions de promoció del treball autònom.

D’altra banda, per donar resposta a les necessitats del context actual, cal donar visibilitat als

principis i valors inherents a les empreses d’economia cooperativa. S’entén per empresa

cooperativa aquella formada per persones físiques o jurídiques que s’uneixen de forma

voluntària per satisfer les necessitats i les aspiracions econòmiques, socials i culturals que


153

comparteixen mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica. Així

mateix, cal reforçar les empreses d’economia social fomentant la viabilitat dels seus

projectes de consolidació i creixement. Per aquest motiu entre els objectius d’aquest 2012 hi

ha la necessitat de sensibilitzar, fomentar i promoure el creixement i implantació de sistemes

de gestió socialment responsables i promoure el portal RSCA com a instrument de difusió i

portal de referències en matèria de responsabilitat social.

Sector financer (67)

La política de Crèdit oficial i sector financer està dotada amb un import de 2.089,2 milions

d’euros per al 2012, que implica un augment de 371,6 milions d’euros respecte el 2011 (un

21,6%), i està integrada per dos programes duts a terme pel Departament d’Economia i

Coneixement i quatre de les seves entitats adscrites.

El programa 671 Foment i regulació del sector financer té un pressupost de 0,7 milions

d’euros destinats a desenvolupar l'actuació corresponent en matèria de tutela financera dels

ens locals, i supervisió, inspecció, ordenació, orientació i foment de les entitats i mercats de

valors que integren el sector financer i assegurador i que formen part de l'àmbit

competencial de la Generalitat de Catalunya.

D’altra banda, el programa 672 Crèdit oficial, amb un volum de recursos molt major, es

dedica a canalitzar el finançament a les empreses catalanes per tal que puguin liderar el

procés de reactivació de l’economia catalana amb una nova oferta de productes, per tal de

contribuir des del sector públic a facilitar l’accés al crèdit davant de les dificultats que han

d’afrontar les empreses arran de la crisis financera. El seu pressupost té un import de

2.088,5 milions d’euros (371,6 milions més respecte l’exercici anterior) que es troben

assignats principalment a l’Institut Català de Finances (ICF), amb una dotació de 2.036,9

milions d’euros, per tal d’incrementar les línies de finançament empresarial i augmentar

l'oferta creditícia a petites i mitjanes empreses i autònoms, incloent el finançament

d'inversions del sector agrari, ramader, pesquer i agroalimentari.

També participen en aquest programa, potenciant el capital risc com a fórmula de

finançament de l'activitat empresarial, les entitats ICF Holding, SAU (36,2 milions d’euros)

destinats al finançament a llarg termini de les empreses, Instruments Financers per a

Empreses Innovadores, SLU (7,9 milions d’euros) que té per objecte donar suport financer

en la fase inicial de la emprenedoria, i Institut Català de Finances Capital, SGECR, SAU (0,7

milions d’euros) augmentant l'oferta existent al mercat de gestió d'entitats de capital risc.


154

Promoció i defensa de la competència (68)

La política de Promoció i defensa de la competència, integrada per un únic programa amb la

mateixa denominació, té un pressupost d’1,6 milions d’euros, amb una davallada en relació

als pressupostos del 2010 del 10%. La política és duta a terme per l’Autoritat Catalana de la

Competència, adscrita al Departament d’Economia i Coneixement.

La finalitat d’aquesta política és millorar l'entorn competitiu dels mercats de béns i serveis de

Catalunya, tant en la faceta reactiva (defensa de la competència) davant les conductes

anticompetitives prohibides o amb el control previ de les concentracions empresarials

notificables, com en la faceta proactiva (promoció de la competència) amb actuacions

d'anàlisi, informe, recomanació i difusió.

Àrea de despesa 7 Suport financer als ens locals

Suport financer als ens locals (71)

La política de Suport financer als ens locals, porta a terme, d’una banda, la gestió del

pagament als ens locals de la participació d’aquests en els ingressos de l’Estat i, d’altra

banda, els aporta recursos addicionals per a l’exercici de les seves competències i per donar

suport als municipis per a la realització d’obres i la prestació de serveis. Aquests pagaments

procedeixen, d’una banda, de l'Estat en concepte de la seva participació en els tributs de

l'Estat, i de l’altra, del Fons de cooperació local de Catalunya en concepte de la seva

participació en els ingressos de la Generalitat. També inclou els recursos destinats al

finançament del Conselh Generau dera Val d’Aran. Finalment, cal esmentar el programa

Suport a obres i serveis dels ens locals en el qual s’inclouen els recursos del Pla únic

Quadre 7.3.9PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012ÀMBIT SECTOR PÚBLICÀREA DE DESPESA 7 SUPORT FINANCER ALS ENS LOCALSMilions €


711 Suport financer de la Generalitat als ens locals 175,7 154,8 -20,9 -11,9712 Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat 2.670,2 2.670,2 - 0,0713 Suport a obres i serveis dels ens locals 66,0 72,6 6,7 10,171 Suport financer als ens locals 2.911,9 2.897,7 -14,2 -0,5Total capítols 1 a 8 2.911,9 2.897,7 -14,2 -0,5Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) - - - - Total capítols 1 a 9 2.911,9 2.897,7 -14,2 -0,5


155

d’obres i serveis de Catalunya, mitjançant el qual es dóna suport a municipis per pal·liar els

seus dèficits d’infraestructures.

Els pressupostos per al 2012 assignen a aquesta política de despesa un import de 2.897,7

milions d’euros, amb una lleu reducció, del 0,5%, en relació als pressupostos per al 2011.

D’aquest import, 2.670,2 milions corresponen a la participació dels ens locals en els

ingressos de l’Estat –que s’ha mantingut en el mateix import del 2011 en no disposar de la

previsió que els pressupostos de l’Estat destinaran a aquesta finalitat en el 2012-, 154,8

milions es destinen al suport de la Generalitat als ens locals i 72,6 milions financen el Pla

únic d’obres i serveis de Catalunya.

Àrea de despesa 8 Fons de Contingència

Fons de Contingència (81)

El Fons de Contingència té la finalitat d’atendre les necessitats inajornables de caràcter no

discrecional que no s'hagin previst en el pressupost aprovat inicialment i que puguin sorgir al

llarg de l'exercici, d’aquesta manera s’evita la tendència expansiva de la despesa de

l’exercici causada per l'aprovació de modificacions de crèdit. De fet, constitueix un

instrument addicional per a facilitar el compliment dels compromisos d’estabilitat

pressupostària.

El volum de recursos assignats al Fons de contingència en els pressupostos per al 2012 és

de 250 milions d’euros. Aquesta xifra representa destinar al fons de contingència 211 milions

d’euros més que l’exercici anterior. Tanmateix, per interpretar correctament aquesta variació

cal tenir en compte, d’una banda, que la llei de pressupostos per al 2011 va ser aprovada

pel Parlament de Catalunya durant el mes de juliol del mateix any (atesa la pròrroga

Quadre 7.3.10PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012ÀMBIT SECTOR PÚBLICÀREA DE DESPESA 8 FONS DE CONTINGÈNCIAMilions €


811 Fons de contingència 39,0 250,0 211,0 541,081 Fons de contingència 39,0 250,0 211,0 541,0Total capítols 1 a 8 39,0 250,0 211,0 541,0Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) - - - - Total capítols 1 a 9 39,0 250,0 211,0 541,0


156

pressupostària conseqüència de la dissolució del Parlament i la celebració d’eleccions el 28

de novembre de 2010) i que, per tant, amb els 39 milions pressupostats l’anterior exercici

només s’havia de fer front als imprevistos que poguessin sorgir al llarg de la segona meitat

de l’any, mentre que per al 2012 la dotació haurà de prendre com a referència l’exercici

pressupostari sencer. D’altra banda, atès que els pressupostos per al 2012 es presenten

coincidint amb la pròrroga dels pressupostos de l’Estat, existeixen incerteses en relació a les

bestretes que la Generalitat rebrà d’aquest, per la qual cosa resulta prudent disposar d’un

marge superior per poder absorbir les possibles desviacions en les previsions que

incorporen els pressupostos.

Àrea de despesa 9 Deute públic

Amortització i despeses financeres del deute públic (91)

Aquesta política per al 2012 està dotada amb un import de 3.674,4 milions d’euros, xifra que

suposa una disminució de 2.301,1 milions d’euros respecte al pressupost per al 2011 (un

38,5%). Aquesta important reducció de la necessitat d’endeutament es deu fonamentalment

a la notable reducció del dèficit no financer que es previst amb l’objecte de poder complir

amb l’escenari de consolidació fiscal pactat amb el Govern de l’Estat en el marc dels

compromisos de pacte d’estabilitat de la Unió Europea. D’altra banda, aquesta important

reducció resulta útil en el context actual de dificultat d’accés als mercats de capitals fins i tot

per part de les administracions públiques.

D’aquest import, 1.999,9 milions d’euros corresponen a despeses corrents, principalment

interessos i, en molt menor mesura, despeses associades a les emissions de deute de la

Generalitat. El seu creixement és del 34,9% com a conseqüència tant de l’increment del

deute viu de la Generalitat com del superior cost financer que els mercats estan exigint en

Quadre 7.3.11PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012ÀMBIT SECTOR PÚBLICÀREA DE DESPESA 9 DEUTE PÚBLICMilions €


911 Deute públic * 1.482,6 1.999,9 517,2 34,991 Deute públic * 1.482,6 1.999,9 517,2 34,9Total capítols 1 a 8 1.482,6 1.999,9 517,2 34,9Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) 4.492,9 1.674,6 -2.818,3 -62,7Total capítols 1 a 9 5.975,5 3.674,4 -2.301,1 -38,5

* L'amortització del deute de la Generalitat està inclosa en el capítol 9


157

les actuals circumstàncies en què diversos països de l’entorn europeu han requerit el suport

de la Unió Europea i dels organismes financers internacionals per a fer front als

compromisos del seu deute sobirà.

La resta, 1.674,6 milions d’euros corresponen a amortitzacions de deute de la Generalitat.

La notable reducció del 62,7% en relació a l’exercici anterior està relacionada amb el

calendari d’amortitzacions que està molt condicionat per la forma d’instrumentar les

emissions de bons adreçades directament al gran públic que s’han efectuat en els dos

darrers exercicis.

La missió d’aquesta política és formalitzar l’endeutament de la Generalitat en les millors

condicions de mercat i de manera sostenible, així com gestionar i controlar l’endeutament de

la Generalitat d’acord amb la normativa vigent per tal de garantir l’eficàcia i eficiència en la

seva gestió. L’import d’aquesta política es destina a fer front al pagament dels passius

financers corresponents a les amortitzacions del deute formalitzat d'acord amb el calendari

preestablert d’amortitzacions, així com també al pagament de les despeses financeres

associades a l'endeutament viu al llarg de l'any 2012.

7.4. La despesa i les dotacions de personal del sector públic

Les despeses de personal del sector públic de la Generalitat per al 2012 són de 9.548,7

milions d’euros, xifra que representa una disminució de 100,9 milions d’euros respecte als

pressupostos per al 2011 (un 1,0% en termes relatius). Tanmateix, aquestes xifres s’han

d’homogeneïtzar donat el decrement net de 12 entitats del sector públic incloses en els

pressupostos com a resultat de la incorporació de 3 entitats i la baixa de 15 entitats. Així, la

variació de les despeses de personal calculada amb un perímetre de consolidació homogeni

entre els dos exercicis –un cop excloses les entitats que s’han donat d’alta i les entitats que

s’han donat de baixa en el sector públic de la Generalitat – significaria una reducció de 149,6

milions d’euros (un 1,6% en termes relatius).

Cal dir que en el present exercici es consolida la reducció de les retribucions que es van

adoptar en virtut del Decret Llei 3/2010, de 29 de maig, de mesures urgents de contenció de

la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic que fixava una davallada

general del 5% de les retribucions per al període d’1 de juny a 31 de desembre de 2010 i

que, en els exercicis 2011 i 2012 abasta tot l’exercici. D’altra banda, aquesta reducció també


158

afecta al President, els consellers i els alts càrrecs de la Generalitat en taxes superiors que

van del 15% al 8%.

Tal com mostra el quadre 7.4.1, el nombre de dotacions de personal del sector públic

Generalitat previstes per 2012 es redueix en 831 respecte al 2011, un 0,4% en termes

homogenis. En cas d’homogeneïtzar el perímetre del 2011, les dotacions es reduirien fins a

un nombre de 2.122, xifra que representa un 0,9% en termes relatius.

En el següent quadre 7.4.2 es mostra el detall de la minoració de 831 dotacions en relació a

l’exercici 2011 en funció si les variacions tenen un origen en les entitats de nova creació, les

entitats suprimides o les entitats homogènies respecte amb l’exercici anterior. Cal dir, que

les 749 dotacions dins de l’àmbit d’entitats autònomes administratives suprimides responen

a l’antiga Agència de Protecció de la Salut que passa a ser una entitat de dret públic. D’altra

banda, l’antiga Entitat Autònoma de Difusió Cultural (22 dotacions) s’integra al departament

de Cultura (subsector Generalitat de Catalunya) i l’Institut Català del Crèdit Agrari (37

dotacions) s’integra a l’Institut Català de Finances (subsector entitats de dret públic).

Quadre 7.4.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012ÀMBIT SECTOR PÚBLICDOTACIONS (*) DE PERSONAL PER SUBSECTORS

Subsectors Variació 2012/2011

Dotacions %

Generalitat 132.447 132.242 -205 -0,2Catsalut, ICS i ICASS 44.479 44.474 -5 -0,0Entitats autònomes administratives 4.018 3.254 -764 -19,0Entitats autònomes comercials o financeres 230 146 -84 -36,5Entitats de dret públic 12.548 13.011 463 3,7Societats Mercantils 5.342 5.269 -73 -1,4Consorcis 24.399 24.067 -332 -1,4Fundacions 7.550 7.719 169 2,2Total 231.013 230.182 -831 -0,4

Dotacions pressupost inicial 2011



159

Al següent quadre es dóna el detall del personal de la Generalitat per comarques i

subsectors. Es pot apreciar que el personal de la Generalitat es concentra també en les

comarques amb més població, destacant el Barcelonès (37,5%), el Vallès Occidental (9,5%)

i el Baix Llobregat (8,4%).

Quadre 7.4.2PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012ÀMBIT SECTOR PÚBLICDOTACIONS (*) DE PERSONAL PER SUBSECTORS

Subsectors Explicació de la variacióExclusió no majoritàries

Entitats suprimides

SP homogeni Entitats incorporades

Generalitat -205 - - -227 22Catsalut, ICS i ICASS -5 - - -5 - Entitats autònomes administratives -764 - -749 -15 - Entitats autònomes comercials o financeres -84 - -59 -25 - Entitats de dret públic 463 - - -289 752Societats Mercantils -73 - -220 147 - Consorcis -332 - -15 -532 215Fundacions 169 - -61 -72 302Total -831 - -1.104 -1.018 1.291Variació percentual -0,4 - -0,5 -0,4 0,6(*) S'entén per "dotacions" de personal les places pressupostades.

Variació 2012/2011


160

Qua

dre

7.4.

3P

RE

SS

UP

OS

TOS

DE

LA

GE

NE

RA

LITA

T D

E C

ATA

LUN

YA

PE

R A

L 20

12À

MB

IT S

EC

TOR

PÚ

BLI

CD

OTA

CIO

NS

(*) D

E P

ER

SO

NA

L P

ER

CO

MA

RQ

UE

S I

SU

BS

EC

TOR

S

Com

arqu

esG

ener

alita

tCa

tSal

ut, I

CS i

ICAS

SEn

t. au

tòno

mes

ad

min

istra

tives

Ent.

autò

nom

es

com

erc.

i fin

.En

titat

s de

dre

t pú

blic

Soci

etat

s m

erca

ntils

Cons

orci

sFu

ndac

ions

Dot

acio

ns

pres

supo

st

inic

ial 2

011

L'A

lt C

amp

789

111

93

12

915

L'A

lt E

mpo

rdà

3.03

425

033

3716

283.

398

L'A

lt P

ened

ès1.

568

225

675

155

420

12.

441

L'A

lt U

rgel

l63

762

512

91

726

L'A

lta R

ibag

orça

156

4522

122

4L'

Ano

ia1.

703

289

106

186

32.

872

El B

ages

3.41

062

735

116

614

64.

214

El B

aix

Cam

p3.

073

519

2433

4452

433.

788

El B

aix

Ebr

e1.

910

1.05

331

7730

84

3.11

3E

l Bai

x E

mpo

rdà

1.98

510

618

109

518

2.24

1E

l Bai

x Ll

obre

gat

12.6

122.

816

255

2596

32.

144

150

335

19.3

00E

l Bai

x P

ened

ès1.

630

1210

1012

51.

679

El B

arce

lonè

s35

.247

20.8

391.

876

113

6.68

51.

456

13.5

486.

513

86.2

77E

l Ber

gued

à66

914

48

1228

386

4La

Cer

dany

a32

210

9745

217

691

La C

onca

de

Bar

berà

420

186

1117

163

5E

l Gar

raf

1.94

634

117

167

152

2.34

4Le

s G

arrig

ues

339

622

121

416

La G

arro

txa

939

129

415

1612

1.11

5E

l Giro

nès

4.81

72.

521

121

21.

835

5016

312

89.

637

El M

ares

me

5.16

199

439

144

131.

544

237.

918

El M

onts

ià1.

232

151

938

181

1.44

9La

Nog

uera

801

109

65

592

6O

sona

2.14

441

812

391

1.13

93.

753

El P

alla

rs J

ussà

374

726

198

51

656

El P

alla

rs S

obirà

269

3769

282

405

El P

la d

'Urg

ell

538

571

81

260

7E

l Pla

de

l'Est

any

568

707

14

650

El P

riora

t27

844

26

121

343

La R

iber

a d'

Ebr

e50

712

16

210

264

8E

l Rip

ollè

s45

964

513

36

166

8La

Seg

arra

520

419

257

2E

l Seg

rià5.

186

2.17

318

83

1.22

383

3481

8.97

1La

Sel

va2.

609

222

1419

920

22.

895

El S

olso

nès

304

123

81

328

El T

arra

gonè

s5.

493

2.18

211

62

645

4674

286

8.84

4La

Ter

ra A

lta31

541

114

237

3L'

Urg

ell

678

107

72

263

823

Era

Val

d'A

ran

331

13

534

0E

l Val

lès

Occ

iden

tal

13.4

921.

873

159

139

574

5.40

128

021

.918

El V

allè

s O

rient

al7.

211

999

144

193

7916

63

8.79

5N

o te

rrito

rialit

zabl

e6.

566

4.33

911

179

262

140

1211

.410

Tota

l13

2.24

244

.474

3.25

414

613

.011

5.26

924

.067

7.71

923

0.18

2


161

7.5. Els pressupostos i els plans interdepartamentals

En els pressupostos dels exercicis anteriors la memòria de programa contenia un apartat

d’“Impacte sobre polítiques transversals” que permetia establir una relació entre els

programes pressupostaris i tres polítiques transversals definides: gènere, medi ambient i

competitivitat.

Aquest any, amb el nou disseny de la memòria de programa, s’ha transformat aquest apartat

en el sentit d’ampliar els referits àmbits transversals a tots aquells altres en què existeix una

política coordinada de forma explícita pel Govern per mitjà d’un pla interdepartamental.

D’altra banda, aquest canvi pretén també un guany en objectivitat en limitar l’acció

transversal no a la percepció del gestor sinó al fet de l’existència d’un pla de mesures

coordinat. D’aquesta forma, en les noves memòries de programa s’ha creat un nou camp

denominat “Vinculació amb els plans interdepartamentals”, amb l’objectiu de concretar

aquesta connexió entre els programes pressupostaris i els 12 plans interdepartamentals

existents actualment a la Generalitat de Catalunya. Aquests plans, amb un abast sectorial

més enllà del marc departamental, són els següents:

• Pla estratègic sobre els usos i la gestió del temps a la vida quotidiana 2008-2018

• Pla director d'infància i adolescència de Catalunya 2010-2013

• Pla nacional de joventut de Catalunya 2010-2020

• Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya

• Pla de ciutadania i immigració 2009-2012

• Pla d'acció per a la inclusió i la cohesió social a Catalunya 2010-2013

• Pla integral del poble gitano 2009-2013

• Pla nacional de l'associacionisme i el voluntariat

• Estratègia catalana de seguretat i salut laboral 2009-2012

• Acord de mesures per a l'ocupació juvenil a Catalunya 2009-2012

• Pla d'acció per a l'alimentació i l'agricultura ecològiques 2008-2012

• Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012

Del conjunt de les 170 memòries d’agrupació que contenen els pressupostos de la

Generalitat de Catalunya per al 2012, 68 identifiquen vinculació a un o més plans

interdepartamentals. Agregadament per programes pressupostaris, 63 dels 105 programes

de l’estructura pressupostària presenten almenys una memòria d’agrupació que indica


162

vinculació amb un o més plans interdepartamentals; i per polítiques de despesa, 26 de les

35 polítiques indiquen almenys una vinculació.

Des del punt de vista dels plans interdepartamentals, la relació que s’estableix entre aquests

i les polítiques de despesa es mostra al següent quadre, que recull aquells casos en què el

contingut d’almenys una memòria de programa pertanyent a una política concreta explicita

que existeix una vinculació amb un pla interdepartamental determinat.

Quadre 7.5.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012PLANS INTERDEPARTAMENTALS I POLÍTIQUES DE DESPESA

Pla interdepartamental Polítiques de despesa12 Administració i serveis generals 42 Educació21 Justícia 43 Habitatge i actuacions urbanes23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 44 Cultura31 Protecció social 53 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions32 Promoció social 57 Recerca, desenvolupament i innovació41 Salut 58 Altres actuacions de caràcter econòmic21 Justícia 42 Educació22 Seguretat i protecció civil 44 Cultura31 Protecció social12 Administració i serveis generals 43 Habitatge i actuacions urbanes21 Justícia 44 Cultura22 Seguretat i protecció civil 45 Llengua catalana23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 47 Esports32 Promoció social 58 Altres actuacions de caràcter econòmic33 Foment de l'ocupació 61 Agricultura, ramaderia i pesca42 Educació12 Administració i serveis generals 44 Cultura21 Justícia 45 Llengua catalana22 Seguretat i protecció civil 47 Esports31 Protecció social 57 Recerca, desenvolupament i innovació32 Promoció social 58 Altres actuacions de caràcter econòmic33 Foment de l'ocupació 61 Agricultura, ramaderia i pesca41 Salut 63 Energia i mines43 Habitatge i actuacions urbanes21 Justícia 44 Cultura22 Seguretat i protecció civil 45 Llengua catalana23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 47 Esports31 Protecció social 57 Recerca, desenvolupament i innovació43 Habitatge i actuacions urbanes 66 Desenvolupament empresarial21 Justícia 31 Protecció social22 Seguretat i protecció civil 32 Promoció social23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament22 Seguretat i protecció civil 42 Educació23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 44 Cultura31 Protecció social 47 Esports32 Promoció social12 Administració i serveis generals 32 Promoció social21 Justícia 44 Cultura31 Protecció social 45 Llengua catalana12 Administració i serveis generals 63 Energia i mines33 Foment de l'ocupació32 Promoció social 42 Educació33 Foment de l'ocupació 66 Desenvolupament empresarial41 Salut 61 Agricultura, ramaderia i pesca42 Educació 64 Comerç46 Consum12 Administració i serveis generals 55 Actuacions ambientals22 Seguretat i protecció civil 57 Recerca, desenvolupament i innovació41 Salut 58 Altres actuacions de caràcter econòmic51 Cicle de l'aigua 61 Agricultura, ramaderia i pesca52 Transport 62 Indústria54 Ordenació del territori i urbanisme 63 Energia i mines

Pla integral del poble gitano 2009-2013

Pla nacional de l'associacionisme i el voluntariat

Estratègia catalana de seguretat i salut laboral 2009-2012Acord de mesures per a l'ocupació juvenil a Catalunya 2009-2012

Pla d'acció per a l'alimentació i l'agricultura ecològiques 2008-2012

Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012

Pla estratègic sobre els usos i la gestió del temps a la vida quotidiana 2008-2018

Pla director d'infància i adolescència de Catalunya 2010-2013

Pla nacional de joventut de Catalunya 2010-2020

Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya

Pla de ciutadania i immigració 2009-2012

Pla d'acció per a la inclusió i la cohesió social a Catalunya 2010-2013

163

8. ELS PRESSUPOSTOS PER SUBSECTORS, AGRUPACIONS I GRUPS CORPORATIUS

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius

165

8.1. Els pressupostos per subsectors

Els pressupostos del sector públic de la Generalitat es poden examinar per a cadascun dels

subsectors en què aquest s’organitza.

8.1.1. El pressupost de la Generalitat

El subsector Generalitat està integrat pels departaments de l’Administració de la Generalitat,

pels Òrgans superiors i altres òrgans i pels Fons no departamentals. Cada departament de

la Generalitat i cadascun dels òrgans i fons que integren els altres dos grups esmentats està

definit com una secció pressupostària, la qual inclou un o més serveis pressupostaris.

El pressupost previst per al 2012 del subsector Generalitat assoleix la xifra de 29.727,3

milions d'euros, és a dir 2.902,7 milions d'euros menys que al pressupost 2011, el que

suposa una disminució del 8,9%. El pressupost de la Generalitat es presenta equilibrat, és a

dir, amb una xifra d’ingressos igual a la xifra de despeses.

Els ingressos

En la previsió d’ingressos de la Generalitat, les operacions corrents, amb un volum de

23.155,2 milions d’euros, representen el 77,9% dels ingressos del subsector.

La principal font d’ingressos correspon als impostos indirectes amb 9.307,1 milions d’euros i

en segon lloc als impostos directes amb una previsió de 8.116,3 milions d’euros. En conjunt,

els ingressos impositius suposen el 58,6% del total d’ingressos del pressupost per al 2012 i

provenen bàsicament de figures impositives estatals el rendiment de les quals està cedit

parcialment o totalment a la Generalitat. El tercer lloc l’ocupen les transferències corrents

amb 5.203,6 milions d’euros, que representen el 17,5% dels ingressos del subsector. Cal

destacar-ne les procedents de l’Estat (el 98% del total de transferències corrents) de les

quals més del 50% corresponen a la participació dels ens locals en els ingressos tributaris

de l’Estat i més del 30% a transferències vinculades al model de finançament.

Més lluny, quant a volum, queden les previsions d’ingressos per taxes, venda de béns i

prestació de serveis, amb 518,9 milions d’euros, dels quals el 49% corresponen al tribut

sobre el joc, també cedit en el marc del model de finançament. Finalment, la previsió dels

ingressos patrimonials és de 9,2 milions d’euros, gairebé tots de caràcter financer.


166

En relació als pressupostos per al 2011, es preveu un increment dels ingressos corrents de

1.864 milions d’euros (8,8% en termes relatius). Entre aquests tipus d’ingressos, les

transferències corrents i els impostos indirectes presenten els increments més destacats

amb 1.313,5 i 739,8 milions d’euros, respectivament (un 33,8% i 8,6% en termes relatius). El

capítol de taxes, venda de béns i de serveis i altres ingressos experimenta un increment de

53,6 milions d’euros respecte l’exercici anterior (11,5%). En canvi, els ingressos per

impostos directes es redueixen en 242,2 milions d’euros, xifra que representa una reducció

del 2,9% respecte del pressupost per al 2011.

En relació als ingressos de capital, es preveuen 1.177,7 milions d’euros, 164,2 milions

d’euros més que en l’any anterior, que representen un augment del 16,2%. Pel que fa al seu

origen destaca l’alienació d’inversions reals que incrementen en 688,2 milions d’euros

(344,1% en termes relatius). En canvi, les transferències de capital es redueixen en 524

milions d’euros (en termes relatius un 64,4%), a causa principalment de la disminució dels

ingressos previstos en virtut del compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut

d’Autonomia de Catalunya.

Finalment, els ingressos financers, que s’estimen en 5.394,4 milions d’euros, experimenten

una disminució de 4.930,9 milions d'euros, a causa de la reducció en més d’un 50% dels

ingressos per variació de passius financers que, a la vegada, obeeix, d’una banda, a la

important reducció de les necessitats d’endeutament associada a la davallada del dèficit

previst i, de l’altra, al calendari d’amortitzacions del deute.

Quadre 8.1.1.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR GENERALITATCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOSMilions €


1. Impostos directes 8.358,5 8.116,3 -242,2 -2,92. Impostos indirectes 8.567,4 9.307,1 739,8 8,63. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 465,4 518,9 53,6 11,54. Transferències corrents 3.890,1 5.203,6 1.313,5 33,85. Ingressos patrimonials 9,9 9,2 -0,6 -6,6Total ingressos corrents 21.291,2 23.155,2 1.864,0 8,86. Alienació d'inversions reals 200,0 888,2 688,2 344,17. Transferències de capital 813,5 289,5 -524,0 -64,4Total ingressos de capital 1.013,5 1.177,7 164,2 16,2Total ingressos no financers 22.304,7 24.332,9 2.028,2 9,18. Actius financers 210,1 421,1 211,0 100,59. Passius financers 10.115,3 4.973,4 -5.141,9 -50,8Total ingressos financers 10.325,3 5.394,4 -4.930,9 -47,8Total 32.630,0 29.727,3 -2.902,7 -8,9


167

Pel que fa a l’origen del conjunt dels ingressos, els vinculats al model de finançament, amb

un import de 19.332,5 milions d’euros, representen el 65% d’ingressos del subsector i

s’incrementen respecte del pressupost inicial del 2011 en 1.688,1 milions d’euros (un 9,6%).

D’altra banda, els recursos del subsector Generalitat no procedents del model de

finançament sumen un import de 10.394,8 milions d’euros, que disminueixen a causa de la

reducció prevista en els ingressos financers (de 4.930,9 milions d’euros), com a

conseqüència de la reducció del dèficit previst i de les necessitats de refinançament, mentre

que la resta de recursos no financers augmenten en 340,1 milions d’euros.

Per un major detall dels ingressos del model de finançament autonòmic vegeu l’apartat 7.1.

Les despeses

A continuació es fa una descripció de la despesa pressupostada per al 2012 del subsector

Generalitat atenent a la triple classificació orgànica, per programes i econòmica. Aquest

subsector presenta un pressupost de despeses per aquest exercici de 29.727,3 milions

d'euros, 2.902,7 milions d'euros menys que el pressupost aprovat per al 2011, el que

representa una disminució del 8,9%.

La classificació orgànica

Des de la perspectiva de la classificació orgànica, el pressupost de despeses del subsector

Generalitat per al 2012 es desglossa en vint-i-tres seccions pressupostàries agrupades en

Quadre 8.1.1.2PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR GENERALITATRESUM DE RECURSOS DEL SUBSECTORMilions €


Tributs cedits totalment 2.553,2 2.728,4 175,3 6,9Tributs cedits parcialment 14.747,4 15.356,9 609,5 4,1Ingressos per transferència (inclou liquidació 2010) 482,0 1.880,9 1.398,9 290,2Liquidacions negatives pendents -138,1 -633,8 -495,7 358,8Total recursos de model de finançament 17.644,4 19.332,5 1.688,0 9,6Resta de recursos no financers 4.660,3 5.000,4 340,2 7,3Ingressos financers 10.325,3 5.394,4 -4.930,9 -47,8 Total recursos 32.630,0 29.727,3 -2.902,7 -8,9


168

tres blocs: sis seccions corresponen als òrgans superiors i altres òrgans, dotze seccions als

departaments i cinc seccions als fons no departamentals.

El volum de despesa que es preveu gestionar des dels departaments és de 22.883,8 milions

d'euros (el 77% de la despesa del subsector Generalitat) que respecte l’exercici anterior es

redueix un 3,2%. Per departaments, el de Salut, amb 8.685 milions d'euros, i el

d’Ensenyament, amb 4.611 milions d'euros, són els que gestionen la part més important de

la despesa de l’any 2012 i representen el 29,2% i el 15,5% del total del subsector,

respectivament. En conjunt, aquests dos departaments concentren el 44,7% de les

despeses del pressupost del subsector Generalitat per al 2012.

Els fons no departamentals tenen pressupostada una despesa de 6.758,9 milions d'euros

(un 22,7% de la despesa del subsector), que representa una reducció respecte els

pressupostos per al 2011 del 24%. Aquesta disminució s’explica, sobretot, per la minva en la

despesa del servei del Deute. En sentit contrari actua el pressupost del Fons de

Contingència, atès que multiplica per 6,4 l’import del 2011.

Quadre 8.1.1.3PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR GENERALITATCLASSIFICACIÓ ORGÀNICAMilions €

Seccions pressupostàries Pressupost Pressupost Variació 2012/20112011 2012 Import %

Parlament de Catalunya 67,6 59,3 -8,3 -12,3Consell de Garanties Estatutàries 3,6 3,5 -0,2 -5,0Sindicatura de Comptes 12,0 11,2 -0,8 -7,1Oficina Antifrau 5,4 5,0 -0,4 -7,5Comissió Jurídica Assessora 3,5 3,1 -0,4 -12,2Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya 2,9 2,6 -0,3 -10,0Òrgans superiors 95,1 84,6 -10,5 -11,0Presidència 544,7 481,5 -63,1 -11,6Governació i Relacions Institucionals 342,7 316,4 -26,3 -7,7Economia i Coneixement 1.279,9 1.183,3 -96,6 -7,5Ensenyament 4.894,3 4.611,0 -283,3 -5,8Salut 9.127,9 8.685,0 -442,9 -4,9Interior 1.203,0 1.147,6 -55,5 -4,6Territori i Sostenibilitat 1.389,5 1.563,1 173,6 12,5Cultura 302,4 301,5 -0,9 -0,3Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural 429,7 501,7 72,0 16,7Benestar Social i Família 2.085,5 2.086,5 1,0 0,0Empresa i Ocupació 1.126,9 1.119,4 -7,5 -0,7Justícia 917,8 886,8 -31,0 -3,4Departaments 23.644,3 22.883,8 -760,5 -3,2Pensions 4,1 3,4 -0,7 -15,9Deute 5.975,5 3.674,4 -2.301,1 -38,5Despeses Diversos Departaments 201,9 160,8 -41,0 -20,3Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat 2.670,2 2.670,2 - 0,0Fons de Contingència 39,0 250,0 211,0 541,0Fons no departamentals 8.890,7 6.758,9 -2.131,8 -24,0Total 32.630,0 29.727,3 -2.902,7 -8,9


169

Finalment, els òrgans superiors i altres òrgans tenen prevista una despesa de 84,6 milions

d'euros (el 0,3% del total del subsector), que comporta una disminució de l’11%.

La classificació per programes

El pressupost del subsector Generalitat per a l’any 2012 es concentra en un 48,7% en l'àrea

de despesa de Producció de béns públics de caràcter social, amb un import de 14.465,8

milions d’euros. En relació al pressupost total del subsector, el 29% correspon a la política

de Salut i el 17,9% a la política d’Educació.

A distància, les polítiques de l'àrea de Protecció i promoció social, amb un import de 2.594

milions d'euros, entre les quals destaca la de Protecció social; les de l’àrea de Producció de

béns públics de caràcter econòmic, amb 2.050,8 milions d'euros, en més d’un 50%

concentrada en la política de Transport; i de les de Serveis públics generals, amb 1.929,8

milions d'euros, amb un pes específic de la política de Seguretat i protecció civil (1.085,6

milions d’euros).

Pel que fa a increments de recursos en relació a l’any 2011 aquests es produeixen

principalment en les polítiques de despesa de Producció de béns públics de caràcter

econòmic i de Fons de contingència amb uns increments, respectivament, de 314,8 milions

d’euros i 211 milions d’euros. Tanmateix, en termes relatius són importants els creixements

de les polítiques de Fons de contingència, Infraestructures agràries i rurals, Cicle de l’Aigua,

Desenvolupament empresarial i Transport. En canvi, la política de Deute públic és la que

registra la major minoració de les seves assignacions, tant en termes absoluts com relatius.


170

La classificació econòmica

Quant a la classificació econòmica de les despeses, 25.616,8 milions d’euros corresponen a

operacions corrents, xifra similar a la del 2011, que representen el 86,2% del total de les

Quadre 8.1.1.4PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR GENERALITATCLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES (Capítols d'1 a 9)Milions €

Codi Àrees i polítiques de despesa Pressupost Pressupost Variació 2012/20112011 2012 Import %

11 Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern 128,2 112,0 -16,3 -12,712 Administració i serveis generals 1.357,4 1.267,5 -89,9 -6,613 Relacions institucionals i processos electorals 24,4 12,0 -12,4 -50,91 Funcionament de les institucions i administració general 1.510,0 1.391,5 -118,5 -7,921 Justícia 848,0 817,3 -30,8 -3,622 Seguretat i protecció civil 1.117,8 1.085,6 -32,2 -2,923 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 34,6 27,0 -7,6 -21,92 Serveis públics generals 2.000,4 1.929,8 -70,6 -3,531 Protecció social 1.875,7 1.883,2 7,5 0,432 Promoció social 63,8 63,2 -0,5 -0,833 Foment de l'ocupació 665,3 647,5 -17,8 -2,73 Protecció i promoció social 2.604,7 2.594,0 -10,8 -0,441 Salut 9.063,2 8.628,7 -434,5 -4,842 Educació 5.615,6 5.326,4 -289,2 -5,143 Habitatge i actuacions urbanes 256,2 179,0 -77,1 -30,144 Cultura 214,7 216,3 1,6 0,845 Llengua catalana 28,3 28,3 0,1 0,346 Consum 9,9 10,3 0,4 4,047 Esports 82,1 76,8 -5,4 -6,64 Producció de béns públics de caràcter social 15.269,9 14.465,8 -804,1 -5,351 Cicle de l'aigua 16,3 23,6 7,3 44,752 Transport 866,0 1.116,3 250,3 28,953 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions 353,0 311,8 -41,2 -11,754 Ordenació del territori i urbanisme 24,2 16,1 -8,1 -33,455 Actuacions ambientals 149,6 137,1 -12,5 -8,456 Infraestructures agràries i rurals 66,6 152,4 85,8 128,957 Recerca, desenvolupament i innovació 220,9 255,4 34,5 15,658 Altres actuacions de caràcter econòmic 39,5 38,2 -1,3 -3,45 Producció de béns públics de caràcter econòmic 1.736,0 2.050,8 314,8 18,161 Agricultura, ramaderia i pesca 148,5 150,9 2,3 1,662 Indústria 152,3 113,0 -39,4 -25,863 Energia i mines 32,8 21,0 -11,8 -36,064 Comerç 18,2 14,0 -4,3 -23,465 Turisme 35,4 29,5 -6,0 -16,866 Desenvolupament empresarial 65,1 85,4 20,3 31,267 Crèdit oficial i sector financer 128,4 58,0 -70,4 -54,868 Promoció i defensa de la competència 1,8 1,6 -0,2 -9,66 Foment i regulació de sectors productius 582,6 473,3 -109,3 -18,871 Suport financer als ens locals 2.911,9 2.897,7 -14,2 -0,57 Suport financer als ens locals 2.911,9 2.897,7 -14,2 -0,581 Fons de contingència 39,0 250,0 211,0 541,08 Fons de contingència 39,0 250,0 211,0 541,091 Deute públic 5.975,5 3.674,4 -2.301,1 -38,59 Deute públic 5.975,5 3.674,4 -2.301,1 -38,5Total 32.630,0 29.727,3 -2.902,7 -8,9


171

despeses previstes pel subsector Generalitat per al 2012. En aquesta tipologia de despeses,

el capítol amb un pes més rellevant és el de transferències corrents, que representa el

57,2% del total, seguit per les remuneracions de personal que en representen el 17,4%.

En relació a les operacions de capital, les despeses sumen 1.602,2 milions d’euros, el 5,4%

del total. En aquest sentit, mentre les inversions reals s’incrementen gairebé un 22%, les

transferències de capital es redueixen un 11,4%.

Així, el conjunt de les despeses no financeres (la suma de les operacions corrents i de les

operacions de capital) assoleixen els 27.219 milions d'euros, xifra que suposa una minoració

de 3 milions d’euros respecte al pressupost aprovat pel 2011 i que representa el 91,6% del

pressupost del subsector.

Finalment, les operacions financeres, amb un pressupost de 2.508,3 milions d’euros (el

8,4% del pressupost total del 2012) es redueixen en un 53,6%.

A continuació s’amplia la informació sobre els capítols pressupostaris de personal, de

transferències corrents i de capital i de variació d’actius financers. Pel que fa a les inversions

reals es remet el lector al volum Informe Econòmic i Financer de la documentació

pressupostària.

Quadre 8.1.1.5PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR GENERALITATCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESESMilions €


1. Remuneracions del personal 5.159,2 5.160,5 1,3 0,02. Despeses corrents de béns i serveis 1.330,1 1.218,8 -111,3 -8,43. Despeses financeres 1.477,9 1.994,3 516,4 34,94. Transferències corrents 17.651,1 16.993,2 -658,0 -3,75. Fons de Contingència 39,0 250,0 211,0 541,0Total despeses corrents 25.657,3 25.616,8 -40,5 -0,26. Inversions reals 650,1 791,5 141,5 21,87. Transferències de capital 914,6 810,7 -103,9 -11,4Total despeses de capital 1.564,7 1.602,2 37,6 2,4Total despeses no financeres 27.222,0 27.219,0 -3,0 -0,08. Variació d'actius financers 915,2 833,8 -81,4 -8,99. Variació de passius financers 4.492,9 1.674,6 -2.818,3 -62,7Total despeses financeres 5.408,1 2.508,3 -2.899,7 -53,6Total 32.630,0 29.727,3 -2.902,7 -8,9


172

Remuneracions del personal

Les despeses de personal del subsector Generalitat són de 5.160,5 milions d'euros i

suposen el 17,4% del seu pressupost. Aquestes despeses no presenten una variació

significativa respecte el pressupost del 2011. Cal advertir, però, que no incorporen les

mesures que el Govern té previst adoptar un cop les negociï amb els agents socials i que

comportaran una reducció addicional dels recursos destinats a atendre les despeses

d’aquest capítol.

Per seccions pressupostàries, les que representen majors despeses de personal són: el

Departament d'Ensenyament amb 2.982,6 milions d'euros, xifra que representa el 57,8% de

la despesa d’aquest capítol i subsector i que inclou les retribucions del personal docent no

universitari; el Departament d'Interior amb 1.016,1 milions d'euros, i un pes relatiu del 19,7%,

i que inclou les retribucions dels mossos d'esquadra i bombers; i, finalment, el Departament

de Justícia, amb un pressupost de 552,3 milions d'euros, i un pes relatiu del 10,7%, i que

inclou les retribucions del personal de l'Administració de Justícia i dels serveis penitenciaris.

S’ha de tenir present que el personal sanitari està adscrit fonamentalment a ens d'altres

subsectors, principalment a l’Institut Català de la Salut del subsector Catsalut, ICS i ICASS.

Quant a les dotacions inicials de personal, per a l’exercici 2012 es preveu una reducció de

les dotacions inicials de personal del subsector Generalitat de 205 efectius, el que equival a

una minoració del 0,2% respecte al 2011. Per col·lectius, la major variació correspon a la

resta de personal dels departaments, amb una disminució de 143 dotacions, seguida del

personal dels Òrgans Superiors i altres òrgans que es minora en 39 dotacions.

Quadre 8.1.1.6PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR GENERALITATDOTACIONS (*) DE PERSONAL PER COL·LECTIUS

Col·lectius de personal

Dotacions %

Personal dels Òrgans Superiors i altres òrgans 662 623 -39 -5,9Personal docent no universitari 71.650 71.650 0 0,0Mossos d'esquadra 17.451 17.443 -8 0,0Administració de Justícia 7.781 7.781 0 0,0Penitenciaris 5.327 5.327 0 0,0Bombers 3.055 3.049 -6 -0,2Agents rurals 525 525 0 0,0Sanitaris locals 531 522 -9 -1,7Resta de personal dels departaments 25.465 25.322 -143 -0,6Total 132.447 132.242 -205 -0,2(*) S'entén per "dotacions" de personal les places pressupostades.



Variació 2012/2011


173

Transferències corrents

L’import total de les transferències corrents del subsector Generalitat és de 16.993,2 milions

d'euros, import que suposa una reducció respecte al pressupost per al 2011 de 658 milions

d’euros. D’aquest import, 12.467,4 milions d'euros són transferències a altres subsectors del

sector públic. La resta de la despesa, 4.525,7 milions d'euros, són transferències externes

entre les quals destaquen 3.110,9 milions d'euros destinats a ens i corporacions locals i

1.253,5 milions d'euros per a famílies i institucions sense fi de lucre.

Respecte al pressupost per al 2011, els únics augments de recursos que es produeixen en

el capítol de transferències corrents són els destinats a ens de la Generalitat i universitats

públiques (112,5 milions d'euros), i a empreses privades (67,8 milions d’euros). Entre les

que es redueixen destaquen les transferències al CatSalut i entitats gestores de serveis

sanitaris i socials (408,7 milions d’euros) i a famílies i institucions sense ànim de lucre (303,5

milions d’euros).

Transferències de capital

Les transferències de capital del subsector Generalitat assoleixen la xifra de 810,7 milions

d'euros i presenten una reducció, respecte al pressupost de l’exercici anterior, de 103,8

milions d'euros. D’aquest import total, 475,2 milions d'euros corresponen a transferències a

altres ens del sector públic i a les universitats públiques i 335,6 milions d'euros a

transferències externes (de les quals, 168,9 milions d'euros a empreses privades, 148,8

Quadre 8.1.1.7PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR GENERALITATCAPÍTOL 4 TRANSFERÈNCIES CORRENTSMilions €

Article Denominació Pressupost Pressupost Variació 2012/20112011 2012 Import %

40 Al sector públic estatal 0,1 0,0 -0,0 -21,041 A l'Administració de la Generalitat 0,0 0,0 - -42 Al SCS i ent. gestores serveis sanitaris i socials 10.263,1 9.854,4 -408,7 -4,043 A entitats autònomes de la Generalitat 641,5 575,5 -66,0 -10,344 A empreses/ens Generalitat i a universitats públ. 1.925,0 2.037,4 112,5 5,846 A ens i corporacions locals 3.171,0 3.110,9 -60,1 -1,947 A empreses privades 91,2 158,9 67,8 74,348 A famílies i institucions sense fi de lucre 1.557,0 1.253,5 -303,5 -19,549 A l'exterior 2,3 2,3 0,1 3,5

Total 17.651,1 16.993,2 -658,0 -3,7


174

milions d'euros a ens i corporacions locals i, finalment, 17,9 milions d'euros a famílies i

institucions sense fi de lucre).

Variació d’actius financers

L’import destinat a variació d’actius financers assoleix la xifra de 833,8 milions d’euros, amb

un decreixement del 8,9% en relació al pressupost per al 2011. El gruix dels recursos es

destinen a aportacions de capital (per reforçar els fons propis de les entitats dependents o

per la presa de participació en altres entitats) per un import de 618,1 milions d’euros, un

10,2% menys que en el pressupost de l’any anterior. L’altra destinació a destacar és la de

concessió de préstecs i bestretes, que el subsector Generalitat concedeix fora del sector

públic directament, amb un import de 89,7 milions d’euros o, a través d’altres ens del sector

públic als quals dota de recursos, concretament 111 milions d’euros. En relació als

pressupostos del 2011, la primera modalitat es redueix un 49,8% mentre que la segona

incrementa en un 130,3%.

8.1.2. Els pressupostos del Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials

Quadre 8.1.1.8PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2010SUBSECTOR GENERALITATCAPÍTOL 7 TRANSFERÈNCIES DE CAPITALMilions €

Article Denominació Pressupost Pressupost Variació 2012/20112011 2012 Import %

70 Al sector públic estatal - - - - 72 Al SCS i ent. gestores serveis sanitaris i socials 209,8 195,1 -14,7 -7,073 A entitats autònomes de la Generalitat 31,6 27,5 -4,0 -12,874 A empreses/ens Generalitat i a universitats públ. 190,0 252,5 62,5 32,976 A ens i corporacions locals 278,7 148,8 -129,9 -46,677 A empreses privades 169,8 168,9 -0,9 -0,578 A famílies i institucions sense fi de lucre 34,7 17,9 -16,8 -48,4

Total 914,6 810,7 -103,8 -11,4


175

El Servei Català de la Salut (CatSalut), l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Institut Català

d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) són entitats que, per la seva rellevància, requereixen

que el procediment d’elaboració pressupostària, de seguiment i control es mantingui en un

subsector pressupostari específic, independentment de la naturalesa jurídica d’aquestes

entitats. La seva significació prové de la magnitud del pressupost que gestionen, de la

tipologia de serveis que presten (de salut i d’assistència social) i del volum de personal

empleat.

Pel que fa a la naturalesa jurídica, el Servei Català de la Salut està definit a la Llei 11/1995,

de 29 de setembre, de modificació parcial de la Llei 15/1990, d’ordenació sanitària de

Catalunya, com un ens públic de naturalesa institucional que, en termes generals, ha

d’ajustar la seva activitat al dret privat. Per la seva banda, la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de

l’Institut Català de la Salut el defineix com a entitat de dret públic adscrita al departament

competent en matèria de salut. Finalment, segons l’article 52 del Decret legislatiu 17/1994,

de 16 de novembre, pel qual s'aprova la refosa de les lleis 12/1983, de 14 de juliol, 26/1985,

de 27 de desembre, i 4/1994, de 20 d'abril, en matèria d'assistència i serveis socials, l'Institut

Català d'Assistència i Serveis Socials té naturalesa d'entitat gestora de la Seguretat Social.

D’acord amb això, el CatSalut i l’ICS es regeixen pel dret privat llevat de les matèries que

s’han de regir pel dret públic segons les lleis i estatuts que els regulen. Per la seva banda,

l’ICASS sotmet la seva activitat únicament al dret públic.

El CatSalut i l'ICS són ens adscrits al Departament de Salut mentre que l'ICASS està adscrit

al Departament de Benestar Social i Família. Aquestes tres entitats estan incloses en el

sector Administració pública de la Generalitat de Catalunya d’acord amb les normes del

Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC).

Els ingressos i les despeses consolidades

La consolidació dels pressupostos dels tres ens que integren aquest subsector, una vegada

deduïdes tot tipus de transferències internes, assoleix la xifra de 10.319,2 milions d’euros.

Aquest import és inferior en 401,8 milions d’euros a la xifra pressupostada per al 2011 i

representa una taxa de decreixement del 3,7%.


176

Pel que fa a l’estructura econòmica del pressupost del subsector, el 95,5% dels ingressos

són transferències corrents, l’1,9% taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos, l’197%

transferències de capital i el 0,7% restant correspon a variació d’actius financers. Destaca la

disminució del volum de transferències corrents (408,7 milions d’euros) i de capital (14,7

milions euros) i l’increment dels ingressos pels conceptes de Taxes, venda de béns i serveis

i altres ingressos (19,3 milions d’euros) i de variació d’actius financers (2,1 milions d’euros).

Quant a l’origen dels ingressos, cal assenyalar que el 98,3% procedeixen del sector públic

de la Generalitat (10.148,3 milions d’euros) principalment en concepte de transferències

corrents i de capital i d’aportacions a fons propis que el CatSalut i l’ICASS reben,

respectivament, del Departament de Salut i del de Benestar i Família i, en menor mesura, en

concepte de prestació de serveis que l’ICS realitza a diverses entitats del sector públic de la

Generalitat.

Quadre 8.1.2.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR SCS, ICS i ICASSCLASSIFICACIÓ ORGÀNICA Milions €

Agrup. Codi Entitats Pressupost Pressupost Variació 2012/20112011 2012 Import %

SA 5100 Servei Català de la Salut 8.931,6 8.506,6 -425,1 -4,8SA 5200 Institut Català de la Salut 2.771,8 2.727,9 -44,0 -1,6BE 5000 Institut Català d'Assistència i Serveis Socials 1.733,2 1.746,5 13,3 0,8Total sense consolidar 13.436,7 12.981,0 -455,7 -3,4Despeses consolidables 2.715,7 2.661,7 -54,0 -2,0Total consolidat 10.721,0 10.319,2 -401,8 -3,7

Quadre 8.1.2.2PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR SCS, ICS i ICASSCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOSMilions €


1. Impostos directes - - - - 2. Impostos indirectes - - - - 3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 177,6 197,0 19,3 10,94. Transferències corrents 10.263,1 9.854,4 -408,7 -4,05. Ingressos patrimonials 0,5 0,7 0,2 46,8Total ingressos corrents 10.441,2 10.052,1 -389,1 -3,76. Alienació d'inversions reals - - - - 7. Transferències de capital 209,8 195,1 -14,7 -7,0Total ingressos de capital 209,8 195,1 -14,7 -7,0Total ingressos no financers 10.651,1 10.247,2 -403,8 -3,88. Variació d'actius financers 69,9 72,0 2,1 3,09. Variació de passius financers - - - - Total ingressos financers 69,9 72,0 2,1 3,0Total consolidat 10.721,0 10.319,2 -401,8 -3,7


177

Quan a les despeses, aquestes es concentren fonamentalment en la política de despesa

Salut gestionada pel CatSalut i l’ICS i que, amb una xifra total consolidada de 8.455,1

milions d’euros, representa el 81,9% del subsector, i en la política de Protecció social que,

amb una xifra total consolidada de 1.733,4 milions d’euros, representa el 16,8% del

subsector i que és desenvolupada per l’ICASS.

Segons la naturalesa econòmica, les despeses corrents sumen 10.052,1 milions d’euros i

representen el 97,4% del total del pressupost consolidat del subsector. Les operacions de

capital en representen l’1,9% i el 0,7% restant correspon a aportacions de capital i altres

fons propis a entitats del sector públic i a altres entitats participades.

En relació al 2011, les despeses corrents disminueixen un 3,7%, principalment per la

disminució de les transferències corrents; un 7% les despeses de capital, principalment en el

capítol d’inversions reals. Tanmateix, les despeses financeres s’incrementen un 2,1%

principalment en concepte d’aportacions a fons propis a entitats del sector públic de la

Generalitat

Quadre 8.1.2.3PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR SCS, ICS i ICASSCLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES (Capítols d'1 a 9)Milions €


12 Administració i serveis generals 130,7 130,7 0,0 0,01 Funcionament de les institucions i administració general 130,7 130,7 0,0 0,031 Protecció social 1.720,1 1.733,4 13,2 0,83 Protecció i promoció social 1.720,1 1.733,4 13,2 0,841 Salut 8.867,9 8.455,1 -412,8 -4,74 Producció de béns públics de caràcter social 8.867,9 8.455,1 -412,8 -4,757 Recerca, desenvolupament i innovació 2,2 - -2,2 -100,05 Producció de béns públics de caràcter econòmic 2,2 - -2,2 -100,0Total 10.721,0 10.319,2 -401,8 -3,7


178

Els pressupostos consolidats del Servei Català de la Salut i l’Institut Català de la Salut

Els pressupost consolidat del Servei Català de la Salut (CatSalut) i de l’Institut Català de la

Salut (ICS) previst per al 2012 assoleix la xifra de 8.576,6 milions d’euros. Aquest import és

un 4,6% inferior al del 2011, el que es tradueix en una disminució de 415,1 milions d’euros.

Pel que fa als ingressos, la reducció es concentra en les transferències corrents. De fet, els

fons provinents del sector públic de la Generalitat de Catalunya representen el 99,5% dels

ingressos consolidats del CatSalut i de l’ICS i en la seva majoria són ingressos del CatSalut

en concepte de transferències provinents de la Generalitat.

Quadre 8.1.2.4PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR SCS, ICS i ICASSCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milions €


1. Remuneracions del personal 1.997,3 1.966,3 -31,0 -1,62. Despeses corrents de béns i serveis 5.975,1 5.911,8 -63,3 -1,13. Despeses financeres - - - - 4. Transferències corrents 2.468,8 2.174,0 -294,8 -11,95. Fons de Contingència - - - - Total despeses corrents 10.441,2 10.052,1 -389,1 -3,76. Inversions reals 164,1 151,1 -13,0 -7,97. Transferències de capital 45,8 44,1 -1,7 -3,7Total despeses de capital 209,8 195,1 -14,7 -7,0Total despeses no financeres 10.651,1 10.247,2 -403,8 -3,88. Variació d'actius financers 69,9 72,0 2,1 3,09. Variació de passius financers - - - - Total despeses financeres 69,9 72,0 2,1 3,0Total consolidat 10.721,0 10.319,2 -401,8 -3,7


179

Segons la classificació econòmica, les despeses corrents representen el 97,1% del total del

pressupost, les despeses de capital en representen el 2% i, finalment, el 0,9% restant a la

variació d’actius financers que correspon, gairebé en la seva totalitat, a aportacions de

capital i altres fons propis a entitats del sector públic i a altres entitats participades.

El pressupost del CatSalut per al 2012 és de 8.506,6 milions d’euros xifra que representa

una disminució del 4,8% respecte al del 2011. L’estat de despeses del CatSalut reflecteix,

d’una banda, les contraprestacions econòmiques derivades de la seva actuació com a

responsable de garantir les prestacions del sistema sanitari públic, funció que efectua a

través de la compra de serveis a l'ICS i a d’altres agents proveïdors. En aquest sentit

destaquen la despesa en assistència sanitària amb mitjans aliens (inclosa la medicació

hospitalària de dispensació ambulatòria) que assoleix els 4.506,6 milions d’euros i

representa un 53% de la despesa pressupostada i la despesa per transferències corrents a

l’ICS (2.644,9 milions d’euros) també per contraprestació de serveis. D’una altra, també té

un pes important la despesa en farmàcia (receptes mèdiques) que, amb un import de 949,2

milions d’euros que representa l’11,2% del pressupost del CatSalut, inclou les transferències

corrents destinades a la prestació farmacèutica (de les oficines de farmàcia), que incorpora

l’efecte dissuasori de l’adopció de la nova taxa sobre les receptes. Finalment, la resta del

seu pressupost de despeses és per al finançament d’operacions de capital per dotar

infraestructures sanitàries, les aportacions als fons patrimonials de les seves empreses i les

corresponents a la seva estructura organitzativa.

Quadre 8.1.2.5PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012CONSOLIDAT SERVEI CATALÀ DE LA SALUT - INSTITUT CATALÀ DE LA SALUTCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOSMilions €


1. Impostos directes - - - - 2. Impostos indirectes - - - - 3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 60,1 70,4 10,3 17,14. Transferències corrents 8.670,0 8.258,8 -411,2 -4,75. Ingressos patrimonials 0,5 0,7 0,2 46,8Total ingressos corrents 8.730,6 8.329,9 -400,7 -4,66. Alienació d'inversions reals - - - - 7. Transferències de capital 191,3 174,9 -16,4 -8,6Total ingressos de capital 191,3 174,9 -16,4 -8,6Total ingressos no financers 8.921,9 8.504,8 -417,2 -4,78. Variació d'actius financers 69,7 71,8 2,1 3,09. Variació de passius financers - - - - Total ingressos financers 69,7 71,8 2,1 3,0Total consolidat 8.991,6 8.576,6 -415,1 -4,6


180

El pressupost de l’ICS per al 2012 és de 2.727,9 milions d’euros xifra que representa una

disminució de l’1,6% respecte al del 2011. L’estat de despeses de l'ICS reflecteix les

dotacions corresponents als mitjans humans i materials afectes a la provisió de serveis

sanitaris en els centres i institucions de titularitat pública, així com les despeses

d’organització i administració general. Així destaquen, d’una banda, les remuneracions del

personal que assoleixen la xifra de 1.874,6 milions d’euros (un 1,6% menys que el 2011), i

de l’altra, les despeses corrents de béns i serveis que assoleixen la xifra de 840,1 milions

d’euros (un 1,5% menys que en el 2011).

El pressupost de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials

El pressupost de l’ICASS per al 2012 és de 1.746,5 milions d’euros i augmenta un 0,8%

respecte al del 2011 i que en termes absoluts es tradueix en 13,3 milions d’euros més.

Quant a l’origen dels ingressos, el 92,7% procedeixen del sector públic de la Generalitat

(1.619,7 milions d’euros) sobretot en concepte de transferències corrents i en menor mesura

en concepte de prestació de serveis; cal matisar que bona part d’aquests corresponen a

ingressos finalistes provinents de l’Administració General de l’Estat vinculats a la prestació

de serveis en l’àmbit de la dependència..

Quadre 8.1.2.6PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012CONSOLIDAT SERVEI CATALÀ DE LA SALUT - INSTITUT CATALÀ DE LA SALUTCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milions €


1. Remuneracions del personal 1.930,9 1.899,8 -31,1 -1,62. Despeses corrents de béns i serveis 5.440,1 5.380,4 -59,7 -1,13. Despeses financeres - - - - 4. Transferències corrents 1.359,6 1.049,6 -309,9 -22,85. Fons de Contingència - - - - Total despeses corrents 8.730,6 8.329,9 -400,7 -4,66. Inversions reals 148,1 134,5 -13,6 -9,27. Transferències de capital 43,2 40,4 -2,8 -6,6Total despeses de capital 191,3 174,9 -16,4 -8,6Total despeses no financeres 8.921,9 8.504,8 -417,2 -4,78. Variació d'actius financers 69,7 71,8 2,1 3,09. Variació de passius financers - - - - Total despeses financeres 69,7 71,8 2,1 3,0Total consolidat 8.991,6 8.576,6 -415,1 -4,6


181

L’estat de despeses de l'Institut Català d’Assistència i Serveis Socials reflecteix la totalitat les

dotacions pressupostàries, d’aquest subsector, destinades a la política de protecció social.

Segons la classificació econòmica, les despeses corrents representen el 98,8% del total del

pressupost mentre que les de capital representen l’1,2% restant. En aquest sentit

destaquen, d’una banda, les transferències corrents a famílies i institucions sense fi de lucre

que assoleixen els 966,3 milions d’euros i que representen el 55,3% de la despesa

pressupostada i, de l’altra, la prestació de serveis amb mitjans aliens que, amb un import de

352,4 milions d’euros, en representa el 20,2%.

En relació al 2011, destaca l’increment del pressupost de despeses en els capítols de

transferències corrents (15,2 milions d’euros) i de capital (1,1 milions d’euros) i, en menor

mesura, a inversions reals (0,6 milions d’euros). Tanmateix, es redueixen en un 3,6% les

despeses corrents de béns i serveis.

Quadre 8.1.2.7PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS (ICASS)CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOSMilions €


1. Impostos directes - - - - 2. Impostos indirectes - - - - 3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 121,3 130,4 9,1 7,54. Transferències corrents 1.593,1 1.595,6 2,5 0,25. Ingressos patrimonials 0,0 0,0 - 0,0Total ingressos corrents 1.714,5 1.726,1 11,6 0,76. Alienació d'inversions reals - - - - 7. Transferències de capital 18,5 20,2 1,7 9,3Total ingressos de capital 18,5 20,2 1,7 9,3Total ingressos no financers 1.733,0 1.746,3 13,3 0,88. Variació d'actius financers 0,2 0,2 - 0,09. Variació de passius financers - - - - Total ingressos financers 0,2 0,2 - 0,0Total 1.733,2 1.746,5 13,3 0,8


182

8.1.3. Els pressupostos de les entitats autònomes administratives

Les entitats autònomes administratives es regeixen per les seves respectives lleis de

creació, les disposicions que les desenvolupen, els seus estatuts i per la resta de

disposicions de dret administratiu, i estan dotades de personalitat jurídica pròpia

diferenciada, patrimoni i tresoreria propis. Aquestes entitats duen a terme, per compte de

l’Administració de la qual depenen i en règim de descentralització funcional, activitats

administratives que són titularitat d’aquesta, incloent l’exercici de potestats públiques així

com activitats de foment.

Els pressupostos de la Generalitat per al 2012 inclouen vint-i-tres entitats autònomes

administratives, dues menys que en els pressupostos per al 2011, a causa de la integració

de l’Agència de Protecció de la Salut i l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària en una

nova entitat de dret públic: l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

El pressupost previst per al 2012 per al conjunt d’entitats autònomes administratives és de

714,5 milions d’euros, xifra inferior en un 9% a la del pressupost per al 2011, si bé cal dir

que en termes homogenis, sense tenir en compte les dues entitats que s’han donat de baixa

d’aquest subsector, la disminució és del 2,8%, el que representa 20,8 milions d’euros

menys.

Quadre 8.1.2.8PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS (ICASS)CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milions €


1. Remuneracions del personal 66,4 66,5 0,0 0,12. Despeses corrents de béns i serveis 538,9 535,3 -3,6 -0,73. Despeses financeres - - - - 4. Transferències corrents 1.109,2 1.124,3 15,2 1,45. Fons de Contingència - - - - Total despeses corrents 1.714,5 1.726,1 11,6 0,76. Inversions reals 16,0 16,6 0,6 3,87. Transferències de capital 2,5 3,7 1,1 44,1Total despeses de capital 18,5 20,2 1,7 9,3Total despeses no financeres 1.733,0 1.746,3 13,3 0,88. Variació d'actius financers 0,2 0,2 - 0,09. Variació de passius financers - - - - Total despeses financeres 0,2 0,2 - 0,0Total 1.733,2 1.746,5 13,3 0,8


183

Els pressupostos individuals més elevats són el del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC),

amb un import de 445 milions d’euros, que representa el 62,3% del total del pressupost de

les entitats autònomes administratives, el del Servei Català de Trànsit, amb 91,8 milions

d’euros, el del Consell Català de l’Esport, amb 55,7 milions d’euros. La reducció del

pressupost de les dues primeres entitats expliquen el 76,4% de la reducció del pressupost

d’aquest subsector en termes homogenis.

En el quadre 8.1.3.2 es pot apreciar l’estructura econòmica dels ingressos. Les entitats

autònomes administratives es financen principalment mitjançant transferències corrents, les

quals representen el 80,7% dels seus ingressos, i per taxes, venda de béns i serveis i altres

ingressos que representen el 14,7% del total dels ingressos d’aquestes entitats.

Quadre 8.1.3.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVESCLASSIFICACIÓ ORGÀNICAMilions €

Agrup. Codi Denominació Pressupost Pressupost Variació 2012/20112011 2012 Import %

PR 6000 Patronat de la Muntanya de Montserrat 3,0 3,0 -0,1 -3,0PR 6090 Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) 12,0 11,7 -0,3 -2,3PR 6100 Consell Català de l'Esport 55,9 55,7 -0,3 -0,5PR 6207 Centre d'Estudis d'Opinió 1,4 1,2 -0,1 -9,7GO 6030 Escola d’Administració Pública de Catalunya 10,1 9,0 -1,1 -11,0EC 6040 Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) 8,8 8,2 -0,6 -6,8EC 6209 Autoritat Catalana de la Competència 1,8 1,6 -0,2 -9,6SA 6110 Institut d’Estudis de la Salut (IES) 5,0 4,8 -0,3 -5,6SA 6202 Agència Catalana de Seguretat Alimentària * 0,7 - -0,7 -100,0SA 6205 Institut Català d’Avaluacions Mèdiques 3,8 3,8 0,0 0,6SA 6206 Agència de Protecció de la Salut * 49,3 - -49,3 -100,0IT 6200 Servei Català de Trànsit 96,6 91,8 -4,8 -5,0IT 6208 Institut de Seguretat Pública de Catalunya 14,3 13,5 -0,8 -5,5PO 6120 Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) 1,4 1,3 -0,1 -4,9PO 6201 Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran 0,8 0,8 -0,0 -4,8CU 6050 Institució de les Lletres Catalanes 2,9 2,5 -0,3 -12,2CU 6060 Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya 3,4 3,4 0,1 2,1CU 6070 Museus d’Arqueologia 4,9 5,1 0,2 4,7CU 6080 Biblioteca de Catalunya 9,0 8,2 -0,9 -9,6AG 6130 Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) 4,1 3,6 -0,6 -13,3BE 6010 Institut Català de les Dones (ICD) 9,9 9,7 -0,2 -1,7BE 6160 Institut Català de l’Adopció 15,6 16,0 0,3 2,2IU 6170 Agència Catalana del Consum 9,9 10,3 0,4 4,0IU 6204 Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) 456,1 445,0 -11,1 -2,4JU 6150 Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada 4,6 4,4 -0,2 -3,6Total sense consolidar 785,3 714,5 -70,8 -9,0Despeses consolidables - - - - Total consolidat 785,3 714,5 -70,8 -9,0


184

Pel que fa als ingressos per transferències corrents, es preveu un import de 576,8 milions

d’euros, el que suposa un 9,8% menys que en els pressupostos per al 2011. En canvi, en

relació als ingressos per transferències de capital, es preveu un import de 27,5 milions

d’euros, el que representa en aquest cas un increment del 16,8% respecte l’any anterior.

Quant a l’origen dels ingressos, si bé en principi el 85,1% procedeixen del sector públic de la

Generalitat (80,5% com a transferències corrents i 3,9% de capital), cal matisar que bona

part d’aquestes transferències són ingressos finalistes que la Generalitat rep de

l’Administració General de l’Estat per al foment de l’ocupació i la formació continua i són

gestionats a través del SOC.

Pel que fa a les despeses de les entitats d’aquest subsector, segons la classificació per

programes, les polítiques amb un pes més rellevant són: Foment de l’ocupació, amb 445

milions d’euros, gestionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya; Seguretat i protecció civil

amb 105,3 milions d’euros, destinats a trànsit i seguretat viària i la formació del personal de

seguretat mitjançant el Servei Català del Trànsit i l’Institut de Seguretat pública de Catalunya

respectivament, i la política d’Esports, amb 67,4 milions d’euros, en la que destaca el foment

de la pràctica i formació esportiva, mitjançant el Consell Català de l’Esport i l’Institut Nacional

d’Educació Física de Catalunya. El conjunt d’aquestes tres polítiques esmentades

representen el 86,5% de les despeses del subsector.

Quadre 8.1.3.2PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVESCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOSMilions €


1. Impostos directes - - - - 2. Impostos indirectes - - - - 3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 117,1 104,7 -12,3 -10,54. Transferències corrents 639,1 576,8 -62,3 -9,85. Ingressos patrimonials 0,3 0,3 -0,0 -11,8Total ingressos corrents 756,5 681,8 -74,7 -9,96. Alienació d'inversions reals - - - - 7. Transferències de capital 23,6 27,5 4,0 16,8Total ingressos de capital 23,6 27,5 4,0 16,8Total ingressos no financers 780,1 709,3 -70,8 -9,18. Variació d'actius financers 0,2 0,2 0,0 29. Variació de passius financers 5,0 5,0 - 0,0Total ingressos financers 5,2 5,2 0,0 0Total 785,3 714,5 -70,8 -9,0


185

D’acord amb la classificació econòmica i en relació al 2011 el capítol de remuneracions del

personal és el que s’ha reduït més en termes absoluts (33,2 milions d’euros), seguit del de

les transferències corrents (22 milions d’euros).

Pel que fa a l’estructura de les despeses de les entitats autònomes administratives el 94,6%

correspon a despeses corrents, amb un import de 675,9 milions d’euros. El capítol amb més

pes és el de transferències corrents, amb un import de 423 milions d’euros (un 59,2% del

total de despeses del subsector), dels quals 336,4 milions d’euros corresponen a

transferències corrents efectuades pel SOC. D’altra banda, les operacions de capital

representen un 4,7% del pressupost agregat d’aquestes entitats, amb un import de 33,4

milions d’euros, que es corresponen, principalment, a inversions reals del Servei d’Ocupació

de Catalunya (12,8 milions d’euros) i del Servei Català de Trànsit (5,9 milions d’euros) i a

transferències de capital del Consell Català de l’Esport a corporacions locals i a entitats

sense finalitat de lucre (10,1 milions d’euros).

Quadre 8.1.3.3PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVESCLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES (Capítols d'1 a 9)Milions €


12 Administració i serveis generals 10,1 8,9 -1,2 -12,01 Funcionament de les institucions i administració general 10,1 8,9 -1,2 -12,021 Justícia 4,6 4,4 -0,2 -3,622 Seguretat i protecció civil 110,9 105,3 -5,6 -5,02 Serveis públics generals 115,4 109,7 -5,8 -5,031 Protecció social 15,6 16,0 0,3 2,232 Promoció social 9,9 9,7 -0,2 -1,733 Foment de l'ocupació 456,1 445,0 -11,1 -2,43 Protecció i promoció social 481,7 470,7 -10,9 -2,341 Salut 58,2 8,5 -49,7 -85,344 Cultura 20,2 19,3 -0,9 -4,546 Consum 9,9 10,3 0,4 4,047 Esports 67,9 67,4 -0,5 -0,84 Producció de béns públics de caràcter social 156,2 105,5 -50,7 -32,554 Ordenació del territori i urbanisme 2,2 2,1 -0,1 -4,955 Actuacions ambientals 3,0 3,0 -0,1 -3,057 Recerca, desenvolupament i innovació 0,5 0,2 -0,4 -69,458 Altres actuacions de caràcter econòmic 10,1 9,4 -0,7 -7,25 Producció de béns públics de caràcter econòmic 15,9 14,6 -1,3 -8,161 Agricultura, ramaderia i pesca 4,3 3,6 -0,7 -16,268 Promoció i defensa de la competència 1,8 1,6 -0,2 -9,66 Foment i regulació de sectors productius 6,1 5,2 -0,9 -14,2Total 785,3 714,5 -70,8 -9,0


186

8.1.4. Els pressupostos de les entitats autònomes comercials i financeres

El règim pressupostari general de les entitats autònomes comercials i financeres està regulat

en els articles 13 a 15 del Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el

Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana. En

l'article 15 es disposa que els seus pressupostos s'han d'incloure a la Llei de pressupostos

de la Generalitat per a la seva aprovació pel Parlament.

Les entitats autònomes comercials i financeres es caracteritzen perquè duen a terme

activitats d’aquestes naturaleses en règim de dret privat, sense perjudici de la normativa de

dret públic que li sigui aplicable, i d'allò establert en la seva llei de creació o en els seus

estatuts.

Els pressupostos de la Generalitat per al 2012 inclouen les tres entitats de tipus comercial

següents: l’Entitat Autònoma Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya

(EADOP), l’Agència Catalana de Certificació i l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA).

Respecte als pressupostos per al 2011 s’han donat de baixa l’Institut Català de Crèdit Agrari

(ICCA), que era l’única entitat de tipus financer, i que ha passat a integrar-se dins de l’Institut

Català de Finances, i l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural que, d’acord amb el que disposa

Quadre 8.1.3.4PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVESCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESESMilions €


1. Remuneracions del personal 156,9 123,7 -33,2 -21,12. Despeses corrents de béns i serveis 141,4 129,2 -12,3 -8,73. Despeses financeres 0,0 0,0 -0,0 -12,74. Transferències corrents 445,0 423,0 -22,0 -4,95. Fons de Contingència - - - -Total despeses corrents 743,3 675,9 -67,5 -9,16. Inversions reals 24,6 23,1 -1,5 -6,17. Transferències de capital 12,1 10,3 -1,8 -14,9Total despeses de capital 36,8 33,4 -3,3 -9,0Total despeses no financeres 780,1 709,3 -70,8 -9,18. Variació d'actius financers 5,2 5,2 0,0 09. Variació de passius financers - - - -Total despeses financeres 5,2 5,2 0,0 0Total 785,3 714,5 -70,8 -9,0


187

la Llei 7/2011, el Departament de Cultura s’ha subrogat en els béns, drets, obligacions i

personal d’aquesta entitat.

El pressupost del conjunt de les entitats autònomes comercials i financeres per al 2012 és

de 24,1 milions d’euros xifra que representa una minoració del 81,6% respecte al pressupost

del 2011. Tanmateix, si es compara en termes homogenis el pressupost del subsector

disminueix un 4,3% respecte al pressupostat del 2011.

Pel que fa als pressupostos individuals, les entitats amb un pressupost més elevat en termes

quantitatius són l’EAJA (15 milions d’euros) i l’EADOP (7,9 milions d’euros). Respecte el

pressupost per al 2011, aquestes dues entitats l’han minorat en un 7,8% i en un 6,2%

respectivament.

Pel que fa a l’estructura d’ingressos d’aquest subsector el 98,2% corresponen a ingressos

corrents, més concretament el 91,1% tenen el seu origen en taxes, venda de béns i serveis i

altres ingressos, el 4,4% en transferències corrents i el 2,8% són ingressos patrimonials.

Finalment, l’1,8% restant corresponen a ingressos financers.

D’altra banda, l’estructura econòmica és força diferent entre les diverses entitats ja que,

d’una banda, l’EAJA i l’EADOP es financen principalment amb ingressos procedents de

taxes i venda de béns (en representen, respectivament, el 97,8% i el 95,2%) mentre que,

d’altra banda, l’Agència Catalana de Certificació ho fa mitjançant transferències corrents

procedents del pressupost de la Generalitat.

Quadre 8.1.4.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES COMERCIALS I FINANCERESCLASSIFICACIÓ ORGÀNICA Milions €


PR 6210 Ent. Aut. del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat (EADOP) 7,9 7,4 -0,5 -6,2GO 6988 Agència Catalana de Certificació 4,3 1,7 -2,6 -59,9EC 6220 Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA) 100,3 - -100,3 -100,0EC 6230 Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA) 16,3 15,0 -1,3 -7,8CU 6240 Entitat Autònoma de Difusió Cultural 2,5 - -2,5 -100,0Total 131,2 24,1 -107,1 -81,6Despeses consolidables - - - - Total consolidat 131,2 24,1 -107,1 -81,6


188

Pel que fa a l’origen dels ingressos, el 6,1% provenen del sector públic de la Generalitat i,

concretament, el 4,4% corresponen a transferències corrents i l’1,7% restant a aportacions a

fons propis.

Quant a les despeses agregades de les entitats autònomes comercials i financeres, les

polítiques amb un pes més rellevant són les relatives al Funcionament de les institucions i

administració general, amb una despesa de 22,4 milions d’euros i que corresponen

íntegrament als pressupostos de l’EAJA (més concretament en el programa Regulació,

control i gestió del joc), i de l’EADOP (en el programa d’Impuls i coordinació de l’acció de

govern). D’altra banda, la política de Societat de la informació i el coneixement i

telecomunicacions, per import d’1,7 milions d’euros, correspon en la seva totalitat a l’activitat

de l’Agència Catalana de Certificació.

Quadre 8.1.4.2PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES COMERCIALS I FINANCERESCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOSMilions €


1. Impostos directes - - - - 2. Impostos indirectes - - - - 3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 23,8 21,9 -1,9 -8,04. Transferències corrents 6,6 1,1 -5,5 -83,95. Ingressos patrimonials 8,4 0,7 -7,7 -92,0Total ingressos corrents 38,8 23,7 -15,1 -39,06. Alienació d'inversions reals - - - - 7. Transferències de capital 8,6 0,0 -8,6 -100,0Total ingressos de capital 8,6 0,0 -8,6 -100,0Total ingressos no financers 47,4 23,7 -23,7 -50,18. Variació d'actius financers 36,0 0,4 -35,6 -98,89. Variació de passius financers 47,8 - -47,8 -100,0Total ingressos financers 83,8 0,4 -83,4 -99,5Total 131,2 24,1 -107,1 -81,6


189

Pel que fa a la classificació econòmica de les despeses, les entitats autònomes comercials

destinen el 97,4% del seu pressupost a operacions corrents, cosa que representa una

despesa de 23,5 milions d’euros, el 2,4% a inversions reals i, finalment, la variació d’actius

financers en representa el 0,1%.

8.1.5. Els pressupostos de les entitats de dret públic

El règim pressupostari de les entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat

està regulat en els articles 30 i 31 del Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual

s'aprova el Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública

catalana. El seu pressupost també s'ha d'incloure a la Llei de pressupostos de la Generalitat

per a la seva aprovació pel Parlament. Aquestes entitats es regeixen pel dret privat llevat

Quadre 8.1.4.3PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES COMERCIALS I FINANCERESCLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES (Capítols d'1 a 9)Milions €


11 Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern 7,9 7,4 -0,5 -6,212 Administració i serveis generals 16,3 15,0 -1,3 -7,81 Funcionament de les institucions i administració general 24,1 22,4 -1,8 -7,344 Cultura 2,5 - -2,5 -100,04 Producció de béns públics de caràcter social 2,5 - -2,5 -100,053 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions 4,3 1,7 -2,6 -59,95 Producció de béns públics de caràcter econòmic 4,3 1,7 -2,6 -59,967 Crèdit oficial i sector financer 100,3 - -100,3 -100,06 Foment i regulació de sectors productius 100,3 - -100,3 -100,0Total 131,2 24,1 -107,1 -81,6

Quadre 8.1.4.4PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES COMERCIALS I FINANCERESCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milions €


1. Remuneracions del personal 10,4 6,5 -3,9 -37,62. Despeses de béns corrents i serveis 11,7 7,9 -3,8 -32,33. Despeses financeres 4,5 0,0 -4,5 -99,64. Transferències corrents 10,1 9,1 -1,0 -10,05. Fons de Contingència - - - - Total despeses corrents 36,6 23,5 -13,2 -35,96. Inversions reals 2,3 0,6 -1,7 -74,77. Transferències de capital - - - - Total despeses de capital 2,3 0,6 -1,7 -74,7Total despeses no financeres 39,0 24,1 -14,9 -38,28. Variació d'actius financers 67,1 0,0 -67,0 -100,09. Variació de passius financers 25,2 - -25,2 -100,0Total despeses financeres 92,3 0,0 -92,2 -100,0Total 131,2 24,1 -107,1 -81,6


190

d’aquelles matèries que estan reservades al dret públic d’acord amb les seves lleis de

creació i els seus estatuts. A més, dins del subsector entitats de dret públic, a efectes

exclusivament pressupostaris, s’inclouen també aquells ens públics que sense estar

sotmesos expressament al règim de dret privat presenten algunes característiques similars.

L’any 2012 es presenten els pressupostos de quaranta-set entitats de dret públic i ens

públics assimilats, un més que a l’exercici 2011, a causa de la incorporació als pressupostos

de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Aquesta entitat, adscrita al Departament de

Salut, i creada mitjançant la Llei 18/2009, de 22 d’octubre de salut publica, ha d’assumir les

funcions de les entitats autònomes administratives Agència Catalana de Seguretat

Alimentària i Agència de Protecció de la Salut, les quals causen baixa en els pressupostos

de la Generalitat. Addicionalment, s’ha de tenir en compte que l’Institut Català de Finances i

el Banc de Sang i Teixits han assumit, respectivament, les competències de l’entitat

autònoma financera Institut Català del Crèdit Agrari i de la fundació Transplant Services

Foundation, entitats que també causen baixa en els pressupostos de la Generalitat per al

2012.

El pressupost agregat previst per al 2012 del conjunt de les entitats de dret públic i

assimilades és de 6.160,1 milions d’euros, un 12,8% més del previst en els pressupostos del

2011. Tanmateix, si es compara en termes homogenis, l’increment anual del pressupost és

del 9,7%.

Pel que fa als pressupostos individuals, destaquen les següents entitats: l’Institut Català de

Finances, amb un pressupost de 2.592,4 milions d’euros, a distància, l’Agència Catalana de

l’Aigua, amb 625,6 milions d’euros, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb 398

milions d’euros, i un conjunt d’entitats amb uns pressupostos superiors als 200 milions

d’euros (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, Institut Català del Sòl,

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i Infraestructures Ferroviàries de Catalunya).


191

En relació amb el 2011, hi ha diverses entitats que redueixen significativament els seus

pressupostos. En aquest sentit, el pressupost d’Infraestructures Ferroviàries de Catalunya

s’ha reduït en 82,2 milions d’euros (un 25,1%), el de la Corporació Catalana de Mitjans

Audiovisuals en 50,8 milions d’euros (un 15,7%), el d’Aigües Ter-Llobregat en 46,2 milions

d’euros (un 30,2%) i el de l’Institut Català del Sòl en 41,8 milions d’euros (un 13,2%).

Quadre 8.1.5.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR ENTITATS DE DRET PÚBLICCLASSIFICACIÓ ORGÀNICA Milions €


PR 6250 Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) 324,3 273,4 -50,8 -15,7PR 6350 Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR) 20,0 15,4 -4,6 -23,0PR 6880 Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament 22,2 15,3 -6,9 -31,1PR 7705 Consell de l'Audiovisual de Catalunya 7,0 6,3 -0,7 -9,9GO 7095 Autoritat Catalana de Protecció de Dades 3,2 2,9 -0,3 -10,1GO 8060 Memorial Democràtic 2,1 1,8 -0,3 -12,1GO 8140 Institut Català Internacional per la Pau 1,6 1,5 -0,1 -8,1EC 6330 Institut Català de Finances (ICF) 1.973,5 2.592,4 618,8 31,4EC 6800 Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca 42,8 38,5 -4,2 -9,9EC 6890 Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya 3,1 2,9 -0,2 -6,4EC 7910 Agència Tributària de Catalunya 26,9 25,6 -1,3 -4,8SA 7455 Agència de Salut Pública de Catalunya * - 86,3 86,3 - SA 6600 Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) 31,0 31,2 0,2 0,6SA 6620 Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) 64,8 65,7 0,8 1,3SA 6630 Institut d’Assistència Sanitària (IAS) 91,5 90,6 -0,8 -0,9SA 6640 Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS) 18,0 18,2 0,1 0,8SA 6660 Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut 7,9 15,6 7,7 98,5SA 6670 Institut Català d’Oncologia (ICO) 153,1 142,5 -10,6 -6,9SA 6680 Banc de Sang i Teixits (BST) 72,1 76,6 4,5 6,2SA 6750 Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV) 25,0 25,2 0,2 1,0IT 8630 Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya 9,1 9,1 0,0 0,2PO 6360 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 383,5 398,0 14,5 3,8PO 6540 Agència Catalana de l’Aigua (ACA) 581,9 625,6 43,7 7,5PO 6550 Agència de Residus de Catalunya 107,3 100,1 -7,3 -6,8PO 6590 Aigües Ter-Llobregat (ATLL) 153,1 106,9 -46,2 -30,2PO 6710 Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) 18,8 18,3 -0,5 -2,9PO 6720 Ports de la Generalitat 18,8 17,8 -1,0 -5,1PO 6740 Institut Català del Sòl (INCASOL) 315,4 273,7 -41,8 -13,2PO 6810 Servei Meteorològic de Catalunya 6,3 6,1 -0,2 -3,3PO 6830 Infraestructures Ferroviàries de Catalunya 327,7 245,5 -82,2 -25,1PO 7215 Agència de l'Habitatge de Catalunya 138,5 169,4 31,0 22,4PO 7250 Institut Geològic de Catalunya 9,3 9,4 0,1 0,8CU 6760 Institut Català de les Indústries Culturals 64,7 66,5 1,9 2,9CU 7970 Consell Nacional de la Cultura i de les Arts 11,2 9,4 -1,8 -15,8AG 6430 Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) 41,4 40,3 -1,1 -2,6AG 6570 Centre de la Propietat Forestal 7,5 6,1 -1,3 -18,0AG 7790 Consell Català de la Producció Integrada 1,1 0,9 -0,2 -15,2AG 7800 Consell Català de la Producció Agrària Ecològica 1,4 1,2 -0,2 -13,3BE 7900 Consell Nacional de la Joventut de Catalunya 0,4 0,4 -0,0 -2,1BE 7940 Agència Catalana de la Joventut 20,8 20,6 -0,2 -1,0IU 6290 Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació 212,9 284,5 71,6 33,6IU 6480 Laboratori General d'Assaigs i Investigacions (LGAI) 1,7 1,7 - 0,0IU 6490 Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil (IDIADA) 8,2 8,3 0,1 1,0IU 6500 Institut Català d’Energia (ICAEN) 38,2 12,5 -25,6 -67,2IU 7025 Agència de Suport a l'Empresa Catalana 47,4 168,7 121,3 256,1IU 8755 Agència Catalana de Turisme 15,0 14,9 -0,1 -0,7JU 6460 Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) 35,2 38,5 3,3 9,3Total sense consolidar 5.466,8 6.182,4 715,6 13,1Despeses consolidables 5,2 22,3 17,2 332,5Total consolidat 5.461,6 6.160,1 698,5 12,8


192

D’altra banda, també cal remarcar l’increment dels pressupostos de l’Institut Català de

Finances 618,8 milions d’euros (en part perquè ha assumit les competències de l’Institut

Català del Crèdit Agrari) però sobretot com a conseqüència de l’augment de l’activitat

d’intermediació financera.

Pel que fa a l’estructura econòmica dels ingressos del conjunt de les entitats de dret públic,

el 41% corresponen a ingressos corrents, el 4,2% a ingressos de capital i el 54,8% a

ingressos per variació d’actius i de passius financers, aquests últims ingressos imputables,

principalment, a l’Institut Català de Finances i a l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana.

Aquesta estructura és molt semblant a la dels pressupostos per al 2011.

Quant a l’origen dels ingressos d’aquest subsector, un 31,3% provenen del sector públic de

la Generalitat, i més concretament, el 22,6% són en concepte de transferències i aportacions

de capital.

Pel que fa a la classificació per programes, les polítiques de despesa amb més pes es

concentren, d’una banda, en l’àrea de Foment i regulació de sectors productius,

principalment en la política del Crèdit Oficial i Sector Financer amb 2.592,3 milions d’euros,

xifra que correspon en la seva totalitat a despeses de l’Institut Català de Finances, i que

representa un 31,4% més que per als pressupostos del 2011. D’altra banda, en l’àrea de

producció de béns públics de caràcter econòmic, les polítiques amb més pes són la de Cicle

de l’aigua (732,1 milions d’euros) desenvolupada per l’Agència Catalana de l’Aigua i per

Quadre 8.1.5.2PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR ENTITATS DE DRET PÚBLICCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS Milions €


1. Impostos directes - - - - 2. Impostos indirectes - - - - 3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 1.367,4 1.577,2 209,8 15,34. Transferències corrents 586,5 689,6 103,1 17,65. Ingressos patrimonials 216,7 257,5 40,7 18,8Total ingressos corrents 2.170,7 2.524,3 353,6 16,36. Alienació d'inversions reals 158,1 79,9 -78,1 -49,47. Transferències de capital 239,1 181,8 -57,3 -24,0Total ingressos de capital 397,1 261,7 -135,4 -34,1Total ingressos no financers 2.567,8 2.786,0 218,2 8,58. Variació d'actius financers 1.238,8 1.309,3 70,4 5,79. Variació de passius financers 1.655,0 2.064,8 409,8 24,8Total ingressos financers 2.893,9 3.374,1 480,2 16,6Total consolidat 5.461,6 6.160,1 698,5 12,8


193

Aigües Ter-Llobregat, Transport (635,2 milions d’euros) gestionada, principalment, per

Ferrocarrils de la Generalitat i Ifercat i, finalment, la de Societat de la informació i el

coneixement i telecomunicacions (561,8 milions d’euros) que correspon en major mesura al

pressupostos del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació i de la

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

També cal esmentar les polítiques de Salut, amb un pressupost previst de 534,3 milions

d’euros i gestionada per diverses entitats adscrites al Departament de Salut, i la d’Habitatges

i actuacions urbanes, amb una dotació de 336,6 milions d’euros, i que correspon al 63,4%

del pressupost de l’Institut Català del Sòl i a la totalitat del de l’Agència d’Habitatge de

Catalunya.

Quadre 8.1.5.3PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR ENTITATS DE DRET PÚBLICCLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES (Capítols d'1 a 9)Milions €


11 Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern 9,9 9,0 -0,9 -8,712 Administració i serveis generals 53,1 53,3 0,2 0,413 Relacions institucionals i processos electorals 3,7 3,3 -0,4 -11,71 Funcionament de les institucions i administració general 66,7 65,6 -1,1 -1,621 Justícia 35,2 38,5 3,3 9,322 Seguretat i protecció civil 8,7 8,5 -0,2 -2,323 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 22,0 15,3 -6,8 -30,82 Serveis públics generals 66,0 62,3 -3,7 -5,632 Promoció social 21,1 20,8 -0,3 -1,23 Protecció i promoció social 21,1 20,8 -0,3 -1,241 Salut 455,5 534,3 78,8 17,342 Educació 7,3 6,8 -0,5 -6,443 Habitatge i actuacions urbanes 360,9 336,6 -24,3 -6,744 Cultura 75,9 75,9 -0,0 0,047 Esports 20,0 15,4 -4,6 -23,04 Producció de béns públics de caràcter social 919,5 968,9 49,4 5,451 Cicle de l'aigua 735,0 732,1 -2,9 -0,452 Transport 699,3 635,2 -64,0 -9,253 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions 540,9 561,8 20,9 3,954 Ordenació del territori i urbanisme 93,0 97,7 4,7 5,055 Actuacions ambientals 114,8 105,9 -8,9 -7,757 Recerca, desenvolupament i innovació 89,6 127,5 37,9 42,258 Altres actuacions de caràcter econòmic 34,4 33,5 -0,9 -2,65 Producció de béns públics de caràcter econòmic 2.307,0 2.293,8 -13,2 -0,661 Agricultura, ramaderia i pesca 2,5 2,5 0,0 0,362 Indústria 9,9 58,0 48,1 486,663 Energia i mines 38,0 12,4 -25,6 -67,365 Turisme 45,6 40,3 -5,3 -11,766 Desenvolupament empresarial 11,8 43,1 31,3 266,267 Crèdit oficial i sector financer 1.973,5 2.592,3 618,8 31,46 Foment i regulació de sectors productius 2.081,4 2.748,7 667,3 32,1Total 5.461,6 6.160,1 698,5 12,8


194

En relació amb l’estructura econòmica del pressupost de despeses, un 36,1% correspon a

despeses corrents, un 10,3% a despeses de capital i un 53,7% a despeses financeres.

Respecte dels pressupostos del 2011, destaca l’augment dels capítols de variació d’actius i

de passius financers que han augmentat en coherència amb la política de préstecs, en 481,7

milions d’euros i 268,1 milions d’euros respectivament, i la reducció del capítol d’inversions

reals que disminueixen en 285,9 milions d’euros, que representa una reducció del 36,1% del

pressupost del subsector.

8.1.6. Els pressupostos de les societats mercantils

Les societats mercantils es regeixen pel que disposen el Decret legislatiu 2/2002, de 24 de

desembre, pel que s’aprova el Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’Estatut de

l’Empresa Pública Catalana, els seus estatut i les normes de dret privat.

El pressupost previst per al 2012 per al conjunt de les societats mercantils és de 2.898,8

milions d’euros (un cop eliminades la transferència de recursos entre aquestes entitats), xifra

que representa un increment del 26,6% respecte dels pressupostos per al 2011.

Quadre 8.1.5.4PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR ENTITATS DE DRET PÚBLICCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milions €


1. Remuneracions del personal 589,6 603,6 14,0 2,42. Despeses corrents de béns i serveis 983,9 1.087,4 103,5 10,53. Despeses financeres 231,2 293,5 62,3 27,04. Transferències corrents 198,0 237,0 39,0 19,75. Fons de Contingència - - - - Total despeses corrents 2.002,8 2.221,5 218,8 10,96. Inversions reals 793,0 507,1 -285,9 -36,17. Transferències de capital 109,5 125,4 15,8 14,5Total despeses de capital 902,5 632,4 -270,1 -29,9Total despeses no financeres 2.905,3 2.854,0 -51,4 -1,88. Variació d'actius financers 1.807,1 2.288,8 481,7 26,79. Variació de passius financers 749,2 1.017,3 268,1 35,8Total despeses financeres 2.556,3 3.306,2 749,8 29,3Total consolidat 5.461,6 6.160,1 698,5 12,8


195

Els pressupostos de la Generalitat per al 2012 inclouen quaranta-set societats mercantils,

cinc menys que a l’exercici 2011. Les entitats que es donen de baixa són Energètica

d’Instal·lacions Sanitàries, SA (EISSA), Gesclínic, SA (que s’integra al Consorci d’Atenció

Primària de Salut de l’Eixample), Remodelacions Urbanes, SA (l’INCASOL s’ha subrogat en

els seus drets i obligacions un cop dissolta) i, finalment, CCRTV Interactiva, SA i Activa

Multimèdia Digital, SL (ambdues absorbides per Televisió de Catalunya, SA).

Quadre 8.1.6.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR SOCIETATS MERCANTILSCLASSIFICACIÓ ORGÀNICA Milions €


PR 6260 Televisió de Catalunya, SA (TVC) 388,9 338,9 -50,0 -12,8PR 6270 Catalunya Ràdio SRG, SA 49,8 43,9 -5,9 -11,8PR 6300 TVC Edicions i Publicacions, SA 1,2 1,3 0,1 7,3PR 6690 TVC Multimèdia, SL 1,2 0,0 -1,1 -97,3PR 6700 CCRTV Interactiva, SA 10,2 - -10,2 -100,0PR 6770 Activa Multimèdia Digital, SL 4,8 - -4,8 -100,0PR 6900 Intracatalonia, SA 3,9 4,3 0,4 10,4PR 8620 Circuits de Catalunya, SL 34,1 35,2 1,1 3,3PR 8785 Circuit de Motocròs de Catalunya, SL 0,7 0,2 -0,4 -64,1EC 6390 Gestió d’Infraestructures, SAU (GISA) 681,9 789,4 107,5 15,8EC 6450 Regs de Catalunya, SAU (REGSA) 54,7 110,2 55,5 101,6EC 6840 Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (REGSEGA) 159,2 146,3 -12,9 -8,1EC 6910 Equipaments i Edificis de Catalunya, SA 215,9 809,8 593,9 275,1EC 7065 Institut Català de Finances Capital, SGECR, SAU 0,8 0,7 -0,1 -13,0EC 7100 ICF Holding, SAU 73,2 36,4 -36,8 -50,3EC 7290 Fira 2000, SA 91,8 55,9 -35,9 -39,1EC 8650 Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SLU 8,8 7,9 -0,9 -10,5EC 8870 Grup UOC, SL 0,9 0,8 -0,1 -6,9EC 8880 Eureca Media, SL 3,7 3,3 -0,3 -9,4EC 8890 Editorial UOC, SL 0,5 0,6 0,0 1,1SA 6610 Energètica d’Instal·lacions Sanitàries, SA (EISSA) 1,8 - -1,8 -100,0SA 6650 Sistema d’Emergències Mèdiques, SA (SEMSA) 224,1 224,1 - 0,0SA 7110 UDIAT, Centre Diagnòstic, SA 26,9 26,9 0,1 0,2SA 7670 Sabadell Gent Gran Centre de Serveis, SA 3,6 3,7 0,0 0,7SA 8790 Consorci de Prevenció i Salut Terrassa, SL 0,4 0,3 -0,0 -8,6SA 8800 Aura Salut Pública i Serveis Sociosanitaris, SL 1,0 1,0 0,0 1,6SA 8835 For Tissues and Cells 0,2 0,2 0,0 0,5SA 8855 Barnaclínic, SA 11,1 11,1 0,0 0,3SA 8865 Gesclínic, SA 5,2 - -5,2 -100,0SA 7235 Coordinació Logística Sanitària, AIE 2,6 2,6 -0,0 -0,6SA 7750 Logaritme Serveis Logístics AIE 15,7 16,5 0,8 5,4PO 6380 TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA 123,3 113,9 -9,4 -7,6PO 6400 Equacat, SA 1,5 1,7 0,2 10,0PO 6410 Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, SA (CIMALSA 37,3 37,0 -0,3 -0,8PO 6420 Túnel del Cadí, SAC 31,9 27,9 -4,0 -12,6PO 7225 Cargometro Rail Transport, SA 1,6 1,7 0,1 9,4PO 7260 Ecoparc de Residus Industrials, SA 3,7 4,3 0,6 16,5PO 7295 Terminal Intermodal de l'Empordà, SL 0,1 0,8 0,7 820,2PO 7930 Aeroports públics de Catalunya, SLU 19,2 18,2 -1,0 -5,3PO 8680 Societat d'Estiba dels Ports Catalans, SA 1,1 1,0 -0,1 -9,7PO 8690 Remodelacions Urbanes, SA 3,5 - -3,5 -100,0PO 8700 Gestió de Màrqueting i Serveis de les Comarques Gironines, SLU 4,2 4,2 - 0,0PO 8710 Geocat, Gestió de Projectes, SA 2,5 2,2 -0,2 -10,0PO 8720 Autometro, SA 1,6 1,6 0,0 2,2PO 8730 FGC Mobilitat, SA 0,1 0,1 - 0,0CU 6340 Teatre Nacional de Catalunya, SA (TNC) 12,5 11,7 -0,8 -6,2AG 6440 Promotora d’Exportacions Catalanes, SA (PRODECA) 4,5 4,7 0,2 4,4AG 6580 Forestal Catalana, SA 15,1 12,3 -2,7 -18,0IU 6510 Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA (EPLICSA) 1,1 36,1 35,0 3.323,6IU 8410 Societat Catalana d'Inversió en Empreses de Base Tecnològica, SA 0,1 0,1 - 0,0IU 6520 Eficiència Energètica, SA 1,4 1,3 -0,1 -3,8IU 6530 Sanejament Energia, SA 0,2 0,0 -0,2 -88,4Total sense consolidar 2.345,0 2.952,7 607,7 25,9Despeses consolidables 54,7 53,9 -0,8 -1,4Total consolidat 2.290,3 2.898,8 608,5 26,6


196

Les entitats que presenten un pressupost més elevat són: Equipaments i Edificis de

Catalunya, SA (nova denominació de l’empresa ICF Equipaments, SAU) amb una previsió

de 809,8 milions d’euros i Gestió d’Infraestructures, SAU (GISA) amb una previsió de 789,4

milions d’euros, que entre ambdues representen més del 54% del pressupost total del

subsector societats mercantils. A continuació destaca el pressupost de Televisió de

Catalunya, SA amb 338,9 milions d’euros (que representa l’11,5 del pressupost total del

subsector) i el de Sistema d’Emergències Mèdiques, SA amb 224,1 milions d’euros (7,6%

del total del subsector). El notable creixement dels pressupostos d’aquest subsector es deu

a l’augment del pressupost Equipaments i Edificis de Catalunya, SA, derivat d’un important

refinançament del seu deute, i al creixement de les inversions de GISA i Regs de Catalunya,

SAU (REGSA); sense aquests increments, el pressupost agregat del subsector també

disminuiria.

De l’estructura econòmica d’ingressos i despeses es desprèn, bàsicament, el caràcter

predominantment inversor de l’activitat de gran part de les societats mercantils amb els

pressupostos més elevats. En aquest sentit, a més de les dues primeres esmentades també

cal fer referència a REGSA, Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (RESEGA), TABASA,

Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA.

Pel que fa als ingressos, els corrents representen el 27,9%, els de capital el 28,9% i els

financers 43,2% del pressupost total del subsector.

Quadre 8.1.6.2PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR SOCIETATS MERCANTILS CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOSMilions €


1. Impostos directes - - - - 2. Impostos indirectes - - - - 3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 669,6 586,9 -82,7 -12,34. Transferències corrents 37,8 35,2 -2,6 -6,95. Ingressos patrimonials 148,3 185,5 37,2 25,1Total ingressos corrents 855,7 807,7 -48,0 -5,66. Alienació d'inversions reals 618,8 833,2 214,4 34,77. Transferències de capital 1,3 5,5 4,2 334,5Total ingressos de capital 620,1 838,7 218,7 35,3Total ingressos no financers 1.475,8 1.646,4 170,6 11,68. Variació d'actius financers 477,1 438,0 -39,1 -8,29. Variació de passius financers 337,4 814,3 476,9 141,3Total ingressos financers 814,5 1.252,4 437,8 53,8Total consolidat 2.290,3 2.898,8 608,5 26,6


197

Dins dels ingressos corrents destaca l’import previst en el capítol de taxes, venda de béns i

serveis i altres ingressos, amb 586,9 milions d’euros, dels quals un 44,3% corresponen a la

prestació de serveis d’assistència sanitària. No obstant, respecte al 2011 el conjunt del

capítol 3 es redueix un 12,3%. També és rellevant l’import del capítol d’ingressos

patrimonials (185,5 milions d’euros), dels quals el 59% s’obtenen per rendiments de

naturalesa financera, en bona part per interessos de préstecs i altres crèdits concedits per

Equipaments i Edificis de Catalunya, SA i bona part de l’import restant obtinguts per lloguers

de béns immobles de la mateixa entitat.

Dins dels ingressos de capital, el capítol d’alienació d’inversions reals assoleix els 833,2

milions d’euros que representen un increment del 34,7%, molt vinculat als encàrrecs

d’inversió que reben algunes d’aquestes entitats. Quant als ingressos financers, cal destacar

el de variació de passius financers en 814,3 milions, que s’expliquen, pel refinançament de

l’endeutament d’Equipaments i Edificis de Catalunya, SA que, per tant, també es veurà

reflectit en el pressupost de despeses.

Pel que fa a l’origen dels ingressos, el 54,4% provenen del sector públic de la Generalitat,

mentre que dels obtinguts fora del sector públic, a banda dels esmentats per la variació de

passius financers destaquen els que es preveuen obtenir pel capítol de taxes, venda de

béns i serveis.


198

Quant a les despeses segons la classificació per programes, les àrees de despesa amb

major pes relatiu són la Producció de béns públics de caràcter econòmic (45,6%) i la

Producció de béns públics de caràcter social (21,2%). Dins de la primera àrea de despesa

esmentada destaca, en primer lloc, la política de Transport amb 661,7 milions d’euros (en la

que gestionen recursos 11 societats mercantils). En segon lloc, la política de Societat de la

informació i el coneixement i telecomunicacions, amb 384,4 milions d’euros i, en menor

mesura, la política d’Infraestructures agràries i rurals, amb 256,5 milions d’euros gestionats

per REGSA i REGSEGA. Pel que fa a l’àrea de despesa de Producció de bens públics de

caràcter social destaca la política de Salut, amb 368,1 milions d’euros, dels quals el 61% són

gestionats per SEMSA i entorn el 20% corresponen a inversions de GISA i Equipaments i

Edificis de Catalunya, SA; i la política d’Educació, amb 192,9 milions d’euros, també

gestionats gairebé en la seva totalitat per GISA i Equipaments i Edificis de Catalunya, SA,

SA per a inversions.

Quadre 8.1.6.3PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR SOCIETATS MERCANTILSCLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES (Capítols d'1 a 9)Milions €


12 Administració i serveis generals 158,6 785,2 626,6 395,11 Funcionament de les institucions i administració general 158,6 785,2 626,6 395,121 Justícia 8,2 6,0 -2,2 -26,922 Seguretat i protecció civil 16,7 7,0 -9,7 -58,02 Serveis públics generals 24,9 13,0 -11,9 -47,731 Protecció social 12,4 8,1 -4,2 -34,232 Promoció social 2,8 2,4 -0,5 -16,133 Foment de l'ocupació 3,7 12,3 8,6 235,63 Protecció i promoció social 18,8 22,8 3,9 20,841 Salut 373,2 368,1 -5,1 -1,442 Educació 267,3 192,9 -74,4 -27,843 Habitatge i actuacions urbanes 3,5 - -3,5 -100,044 Cultura 14,7 11,9 -2,7 -18,647 Esports 45,4 40,3 -5,1 -11,14 Producció de béns públics de caràcter social 704,0 613,2 -90,8 -12,952 Transport 517,9 661,7 143,8 27,853 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions 448,6 384,4 -64,2 -14,354 Ordenació del territori i urbanisme 0,7 0,0 -0,7 -93,055 Actuacions ambientals 18,8 16,7 -2,1 -11,256 Infraestructures agràries i rurals 213,8 256,5 42,7 20,057 Recerca, desenvolupament i innovació - 0,1 0,1 - 58 Altres actuacions de caràcter econòmic 2,5 2,2 -0,2 -10,05 Producció de béns públics de caràcter econòmic 1.202,2 1.321,6 119,3 9,961 Agricultura, ramaderia i pesca 4,5 4,7 0,2 4,362 Indústria 1,1 36,1 35,0 3.323,663 Energia i mines 1,5 1,3 -0,2 -13,364 Comerç 91,8 55,9 -35,9 -39,167 Crèdit oficial i sector financer 82,8 45,0 -37,8 -45,76 Foment i regulació de sectors productius 181,8 143,0 -38,8 -21,3Total 2.290,3 2.898,8 608,5 26,6


199

El pressupost de la política de despesa Administració i serveis generals (785,2 milions

d’euros) mereix un comentari a banda. Majoritàriament correspon al programa 126 Gestió

d’equipaments i inversions públiques, centrat en la direcció i administració de la inversió i la

gestió posterior d’equipaments de la Generalitat. Tanmateix, en l’exercici 2012 es preveu el

refinançament de l’endeutament de d’Equipaments i Edificis de Catalunya, SA, que és d’un

import elevat, i això explica l’elevat pressupost de despesa d’aquesta política que inclou

l’amortització d’aquest endeutament refinançat.

Quant a la classificació econòmica de les despeses, el capítol d’inversions reals (1.099,6

milions d’euros) absorbeix el 37,9% del total del pressupost. Gairebé el 64% d’aquestes

inversions estan previstes en el pressupost de GISA, i la resta es concentra sobretot en els

pressupostos d’Equipaments i Edificis de Catalunya, SA, TABASA, REGSEGA i REGSA. En

relació al pressupost anterior, aquest capítol incrementa un 3,5%.

D’altra banda, les despeses corrents (940,4 milions d’euros) representen el 32,4% del total

del pressupost del subsector societats mercantils, si bé en relació a l’exercici 2011 es

redueixen en 107,6 milions d’euros, disminució que es concentra en el capítol de

remuneracions del personal i en el de despeses corrents de béns i serveis.

Quadre 8.1.6.4PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR SOCIETATS MERCANTILS CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESESMilions €


1. Remuneracions del personal 287,8 269,6 -18,2 -6,32. Despeses corrents de béns i serveis 645,3 554,9 -90,3 -14,03. Despeses financeres 114,4 115,5 1,2 1,04. Transferències corrents 0,5 0,4 -0,1 -25,95. Fons de Contingència - - - - Total despeses corrents 1.048,0 940,4 -107,6 -10,36. Inversions reals 1.062,8 1.099,6 36,8 3,57. Transferències de capital - - - - Total despeses de capital 1.062,8 1.099,6 36,8 3,5Total despeses no financeres 2.110,8 2.040,0 -70,7 -3,48. Variació d'actius financers 81,1 108,3 27,3 33,69. Variació de passius financers 98,5 750,4 651,9 662,1Total despeses financeres 179,5 858,7 679,2 378,3Total consolidat 2.290,3 2.898,8 608,5 26,6


200

Finalment, les despeses financeres, amb coherència amb els ingressos i el refinançament

singular d’una d’aquestes entitats, gairebé es quadrupliquen i passen a representar un

29,6% del pressupost total del subsector.

8.1.7. Els pressupostos dels consorcis

Els consorcis són ens públics constituïts en el marc dels convenis de col·laboració

formalitzats per la Generalitat i les seves entitats amb altres administracions o entitats

públiques o privades sense ànim de lucre per al compliment de finalitats d’interès públic o

d’utilitat social. Tenen personalitat jurídica pròpia diferenciada, patrimoni i tresoreria propis i

actuen sotmesos plenament al dret públic.

Els pressupostos del sector públic de la Generalitat per al 2012 inclouen seixanta-un

consorcis, un menys que en l’exercici 2011. Aquesta variació correspon a la incorporació

d’un consorci i a dues baixes. Concretament s’ha incorporat l’Agrupació Europea de

Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya que, si bé formalment des d’un punt de vista

jurídic no es tracta d’un consorci, sí que materialment es correspon a una col·laboració amb

una altra administració, en aquest cas l’Estat francès. Aquesta entitat se subroga en drets i

obligacions de la Fundació Privada Hospital Transfronterer de la Cerdanya que fins ara era

la titular d’aquest equipament. Les baixes, corresponen al Consorci Gestió de la Fertilització

Agrària de Catalunya i al Consorci Torreblanca.

El pressupost agregat previst per al 2012 per al conjunt de consorcis del sector públic és de

3.199,9 milions d’euros. Tanmateix, si es descompta un petit import consolidable dins del

propi subsector, el pressupost consolidat d’aquest es queda en 3.198,1 milions d’euros, un

0,8% menys que per als pressupostos del 2011.

Pel seu pes específic, el Consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que articula

la cooperació entre les administracions públiques titulars dels serveis i de les

infraestructures del transport públic col·lectiu de la Regió Metropolitana de Barcelona, és el

que preveu un pressupost més elevat, concretament 1.098,6 milions d’euros, xifra que

representa el 34,3% del conjunt del pressupost del subsector.

A distància de l’ATM destaquen els pressupostos d’alguns consorcis sanitaris i el Consorci

d’Educació de Barcelona, amb 172,4 milions d’euros.


201

Quant al pressupost agregat del conjunt d’entitats de l’àmbit sanitari assoleix la xifra de

1.640,3 milions d’euros, el que representa un 51,3% de l’import total d’aquest subsector. Els

consorcis que presenten un pressupost més elevat en l’àmbit de salut són l’Hospital Clínic i

Provincial de Barcelona (assimilat a consorci), el Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona i

Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell.

Quadre 8.1.7.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR CONSORCISCLASSIFICACIÓ ORGÀNICAMilions €


PR 6920 Consorci del Circuit de Catalunya 3,1 2,7 -0,3 -10,2PR 7035 Consorci Urbanístic Portal Costa Brava-Illa de Blanes 1,8 0,1 -1,7 -93,1PR 7230 Patronat Catalunya Món 2,0 1,5 -0,5 -27,0PR 7400 Consorci del Circuit de Motocròs de Catalunya 0,4 0,3 -0,0 -12,1PR 7420 Consorci del Montsec 0,8 1,0 0,2 31,5GO 7210 Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya 13,1 11,8 -1,4 -10,5GO 8930 Consorci del Museu Memorial de l'Exili 0,5 0,4 -0,1 -11,9EC 7200 Consorci Centre de Recerca en Economia Internacional 1,6 2,4 0,7 45,5EC 7450 Consorci Institut Català d'Arqueologia Clàssica 2,2 2,1 -0,1 -4,6EC 7460 Consorci Institut Català de Ciències Cardiovasculars 3,9 3,9 0,1 1,4EC 7470 Consorci Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer 18,7 18,4 -0,3 -1,5EC 7510 Consorci Centre de Recerca Matemàtica 2,2 1,2 -1,0 -43,9EC 7530 Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona 16,5 15,5 -1,0 -5,8EC 8130 Consorci Institut de Geomàtica 1,7 1,6 -0,1 -6,5EC 8420 Consorci Laboratori de Llum de Sincrotró 0,6 0,0 -0,5 -95,3EC 8440 Consorci Centre de Visió per Computador 2,5 2,5 0,1 2,1EC 8450 Consorci Institut de Física d'Altes Energies 4,4 3,7 -0,7 -15,4EC 8910 Consorci Markets, Organizations and Votes in Economics (MOVE) 0,8 0,2 -0,6 -74,2EC 8995 Consorci Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l'Enginyeria 8,3 8,4 0,1 1,1EN 7870 Consorci d'Educació de Barcelona 168,1 172,4 4,3 2,6SA 6950 Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell 216,1 220,7 4,6 2,1SA 6960 Consorci Sanitari de Terrassa 135,9 139,7 3,9 2,8SA 6970 Consorci Sanitari de Barcelona 19,0 8,6 -10,4 -54,5SA 6980 Consorci Hospitalari de Vic 85,7 89,4 3,6 4,2SA 6990 Consorci Sanitari Integral 210,8 172,3 -38,5 -18,3SA 7000 Consorci Sanitari de l’Alt Penedès 33,1 33,5 0,4 1,2SA 7010 Consorci Sanitari de l’Anoia 62,7 62,3 -0,4 -0,7SA 7020 Consorci Sanitari de Mollet del Vallès 2,3 0,5 -1,8 -78,3SA 7030 Consorci del Laboratori Intercomarcal de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf 14,1 12,6 -1,5 -10,5SA 7040 Consorci Sanitari del Maresme 109,0 107,9 -1,1 -1,0SA 7540 Consorci de Castelldefels Agents de Salut 5,1 5,1 0,0 0,7SA 7785 Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona 300,2 300,8 0,7 0,2SA 7920 Consorci d'Atenció Primària de Salut de l'Eixample 9,0 9,0 0,0 0,2SA 8250 Hospital Clínic i Provincial de Barcelona 449,8 441,3 -8,5 -1,9SA 7475 Agrupació Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya - 20,8 20,8 - SA 8810 Consorci Biopol de l'Hospitalet de Llobregat 1,1 0,9 -0,2 -18,1SA 8875 Consorci de Gestió Corporació Sanitària (CGCS) 15,0 14,9 -0,0 -0,3PO 6930 Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità 1.071,8 1.098,6 26,8 2,5PO 7180 Consorci Patronat de la Vall de Núria 0,1 0,1 -0,0 -5,0PO 7720 Consorci Port de Mataró 2,1 2,2 0,1 3,5PO 7960 Consorci del Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs 0,7 0,7 - 0,0PO 8120 Consorci Port de Portbou 0,7 0,9 0,1 18,3PO 8150 Consorci de l'Observatori del Paisatge 0,4 0,4 -0,0 -3,7PO 8160 Consorci Centre d'Estudis per a la Innovació del Transport (CENIT) 2,2 1,5 -0,7 -32,3PO 8170 Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona 12,0 16,8 4,8 39,8PO 8180 Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Girona 5,4 6,3 0,9 16,4PO 8190 Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Lleida 3,6 4,6 1,0 28,1PO 8510 Consorci de l'Habitatge de Barcelona 32,2 13,4 -18,9 -58,6PO 8520 Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals 4,0 4,9 0,9 23,3PO 8530 Consorci de l'Habitatge de l'Àrea Metropolitana de Barcelona 1,7 1,6 -0,1 -6,9CU 7160 Consorci del Teatre Fortuny de Reus 2,5 2,0 -0,5 -20,7CU 7490 Consorci Museu Nacional d'Art de Catalunya 18,9 16,8 -2,1 -11,1CU 7520 Consorci per a la Normalització Lingüística 33,4 32,1 -1,3 -3,8CU 8030 Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT 1,5 1,4 -0,1 -8,8CU 8050 Consorci Casa de les Llengües 0,8 0,8 -0,0 -0,8CU 8770 Consorci Catalan Films & TV 1,0 0,9 -0,1 -8,5AG 8370 Consorci Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya 0,8 - -0,8 -100,0BE 7085 Consorci Torreblanca 0,1 - -0,1 -100,0BE 7150 Consorci Sant Gregori, de Girona 4,9 4,7 -0,1 -2,9BE 8500 Consorci de Serveis Socials de Barcelona 43,7 45,8 2,1 4,8IU 8090 Consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya-ITCat 0,6 0,0 -0,6 -98,3IU 8390 Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya 39,9 39,7 -0,2 -0,6IU 8775 Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya 17,4 13,5 -3,8 -22Total sense consolidar 3.223,8 3.199,9 -23,6 -0,7Despeses consolidables - 1,8 1,8 - Total consolidat 3.223,8 3.198,1 -25,7 -0,8


202

En relació als pressupostos de l’exercici anterior l’evolució més freqüent és la reducció, si bé

en taxes baixes. Així, el conjunt dels consorcis de l’àmbit sanitari disminueix un 1,7%. Entre

els d’import més significatiu que redueixen el seu pressupost hi figura el Consorci de

l’Habitatge de Barcelona. En sentit contrari, els consorcis vinculats a la gestió del transport

presenten un pressupost superior al del 2011.

Pel que fa a l’estructura econòmica dels ingressos, el 94,3% del total corresponen a

ingressos corrents. El capítol de taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos, amb

2.102,3 milions d’euros, que es generen principalment de la prestació de serveis, és el més

elevat, si bé pateix una lleu disminució de l’1% respecte dels pressupostos per al 2011.

L’altra gran font d’ingressos són les transferències corrents amb 899,1 milions d’euros,

procedents bàsicament de les administracions consorciades, que també disminueixen

lleugerament. Els ingressos de capital, 115,1 milions d’euros, augmenten molt lleugerament

però representen tan sols un 3,6% dels ingressos. Finalment, el pes dels ingressos financers

encara és inferior, 68 milions d’euros i un 2,1% del total i també disminueixen lleugerament.

D’altra banda, pel que fa a l’origen dels ingressos, un 63,7% dels mateixos provenen del

sector públic de la Generalitat. En particular, un 44% corresponen al capítol de taxes, venda

de béns i serveis i altres ingressos i un 15,8% en concepte de transferències corrents.

Les principals polítiques de despesa dels pressupostos dels consorcis són la política de

Salut, amb 1.630,8 milions d’euros, que representa el 51% del total del subsector i la política

de Transport, amb 1.129,3 milions d’euros, que representa el 33,7% del total. També

Quadre 8.1.7.2PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR CONSORCISCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOSMilions €


1. Impostos directes - - - - 2. Impostos indirectes - - - - 3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 2.123,1 2.102,3 -20,8 -1,04. Transferències corrents 905,4 899,1 -6,4 -0,75. Ingressos patrimonials 13,6 13,7 0,1 0,7Total ingressos corrents 3.042,1 3.015,0 -27,0 -0,96. Alienació d'inversions reals 49,4 45,8 -3,6 -7,37. Transferències de capital 63,0 69,3 6,3 10,0Total ingressos de capital 112,4 115,1 2,7 2,4Total ingressos no financers 3.154,5 3.130,2 -24,3 -0,88. Variació d'actius financers 60,5 66,1 5,7 9,49. Variació de passius financers 8,9 1,8 -7,0 -79,2Total ingressos financers 69,3 68,0 -1,4 -2,0Total 3.223,8 3.198,1 -25,7 -0,8


203

destaquen, a distància, les polítiques d’Educació (170,6 milions d’euros), en mans del

Consorci d’Educació de Barcelona, i la de Recerca, desenvolupament i innovació (67,1

milions d’euros).

Pel que fa a les variacions respecte dels pressupostos per al 2011, destaca la política de

Transport, que augmenta en 33,7 milions d’euros (un 3,1%), sobretot per l’increment del

pressupost del Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità. En canvi, la gran majoria de

polítiques veuen reduïda lleugerament la seva dotació en termes absoluts. Les reduccions

més importants es donen en la política d’Habitatge i actuacions urbanes (pel Consorci de

l'Habitatge de Barcelona) i a Salut (a causa de la disminució del pressupost del Consorci

Sanitari Integral i del Consorci Sanitari de Barcelona).

Quant a la classificació econòmica de les despeses, tal i com correspon a un subsector amb

un pes específic de les entitats especialitzades en prestació de serveis de transports i

sanitaris, les més rellevants són les despeses corrents vinculades a la prestació dels

serveis, que representen el 93,6% del total del pressupost del subsector. Les despeses de

capital sumen 158,5 milions d’euros. El capítol de transferències de capital, amb un import

de 48,5 milions d’euros, correspon molt majoritàriament a transferències del Consorci de

l'Autoritat del Transport Metropolità a empreses privades. Pel que fa a les inversions reals,

Quadre 8.1.7.3PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR CONSORCISCLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES (Capítols d'1 a 9)Milions €


12 Administració i serveis generals 20,6 9,9 -10,7 -51,913 Relacions institucionals i processos electorals 0,5 0,4 -0,1 -11,91 Funcionament de les institucions i administració general 21,1 10,3 -10,7 -51,023 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 2,0 1,5 -0,5 -27,02 Serveis públics generals 2,0 1,5 -0,5 -27,031 Protecció social 47,1 49,3 2,2 4,633 Foment de l'ocupació 39,9 39,7 -0,2 -0,63 Protecció i promoció social 87,1 89,0 1,9 2,241 Salut 1.648,7 1.630,8 -17,9 -1,142 Educació 168,1 170,6 2,5 1,543 Habitatge i actuacions urbanes 34,0 15,0 -19,0 -56,044 Cultura 22,4 19,7 -2,7 -12,045 Llengua catalana 35,7 34,3 -1,4 -4,047 Esports 3,4 3,1 -0,4 -10,44 Producció de béns públics de caràcter social 1.912,2 1.873,4 -38,8 -2,052 Transport 1.095,6 1.129,3 33,7 3,153 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions 13,7 11,8 -1,9 -14,254 Ordenació del territori i urbanisme 1,1 1,0 -0,1 -9,457 Recerca, desenvolupament i innovació 70,4 67,1 -3,2 -4,65 Producció de béns públics de caràcter econòmic 1.180,7 1.209,2 28,4 2,461 Agricultura, ramaderia i pesca 0,8 - -0,8 -100,064 Comerç 17,4 13,5 -3,8 -22,065 Turisme 2,6 1,2 -1,3 -52,66 Foment i regulació de sectors productius 20,8 14,8 -6,0 -29,0Total 3.223,8 3.198,1 -25,7 -0,8


204

amb un import de 110 milions d’euros, el 66% corresponen a les inversions previstes per al

Consorci d'Educació de Barcelona (42,7 milions d’euros) i el Consorci del Barri de la Mina

(29,7 milions d’euros).

En relació al 2011, les despeses corrents disminueixen en 24,8 milions d’euros (a una taxa

del 0,8%), mentre que les despeses de capital augmenten molt lleugerament (4,5 milions

d’euros i un 2,9%) i es redueix també les despeses financeres (5,5 milions d’euros i una taxa

del 10,2%), en especial la variació d’actius financers.

8.1.8. Els pressupostos de les fundacions

Les fundacions es regeixen per la legislació catalana de fundacions i els correspon la

realització d’activitats de foment o de caire social que no puguin ser prestades directament

per l’Administració o pels seus ens administratius.

En els pressupostos de la Generalitat per al 2012 s’inclouen un total de quaranta-tres

fundacions, tres menys que en l’exercici 2011. Aquesta variació correspon a la incorporació

de la Fundació Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en què la

participació de la Generalitat ha passat a ser majoritària, i a quatre entitats que han causat

baixa. D’aquestes, dues s’adscriuen al Departament de Salut: Transplant Services

Foundation (TSF), que s’integra al Banc de Sang i Teixits i la Fundació Privada Hospital

Transfronterer de la Cerdanya en els drets i obligacions de la qual se subroga l’Agrupació

Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya, que s’assimila a un consorci a

Quadre 8.1.7.4PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR CONSORCISCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESESMilions €


1. Remuneracions del personal 1.108,8 1.074,2 -34,6 -3,12. Despeses corrents de béns i serveis 1.286,3 1.305,4 19,1 1,53. Despeses financeres 28,0 25,0 -3,0 -10,74. Transferències corrents 593,4 587,2 -6,2 -1,05. Fons de Contingència - - - - Total despeses corrents 3.016,6 2.991,8 -24,8 -0,86. Inversions reals 97,4 110,0 12,5 12,97. Transferències de capital 56,5 48,5 -8,0 -14,1Total despeses de capital 153,9 158,5 4,5 2,9Total despeses no financeres 3.170,5 3.150,3 -20,2 -0,68. Variació d'actius financers 7,0 0,4 -6,6 -93,79. Variació de passius financers 46,3 47,4 1,1 2,4Total despeses financeres 53,3 47,8 -5,5 -10,2Total 3.223,8 3.198,1 -25,7 -0,8


205

efectes pressupostaris. Les altres dues, al Departament d’Empresa i ocupació: la Fundació

Privada Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya i la Societat de la

Informació Solidària i Sostenible a Catalunya (SISOSCAT), Fundació Privada, en previsió de

dissolució.

El pressupost previst per al 2012 per al conjunt de fundacions és de 707,5 milions d’euros,

un 1,2% més que el dels pressupostos anteriors, si bé en termes homogenis només supera

els del 2011 en 0,2%.

El pressupost més elevat correspon al de la Fundació Privada de Gestió Sanitària de

l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, amb 309,5 milions d’euros. La segueix la Fundació

per a la Universitat Oberta de Catalunya, amb un pressupost de 99,8 milions d’euros. A

distància, i amb un pressupost individual entre els 20 i els 33 milions d’euros, cal destacar la

Fundació Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut de Recerca, la Fundació Privada

Centre de Regulació Genòmica, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats,

Fundació Privada, la Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge i la Fundació

Privada Institut de Recerca Biomèdica.


206

Pel que fa a l’estructura econòmica dels ingressos, cal destacar que el 96,4% són ingressos

corrents, un 2,9% són de capital i el 0,7% restant són ingressos financers. Pel que fa als

ingressos corrents, destaquen el capítol de transferències corrents, per un import de 281,7

milions d’euros (que representen 39,8% respecte del total) amb un creixement del 7,3% i,

sobretot el de taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos, amb un import de 386,5

milions d’euros (un 54,6% respecte del total), que respecte el 2011 disminueix en un 1,7%.

Quan a l’origen dels ingressos, un 60,9% dels mateixos provenen del sector públic de la

Generalitat, d’entre els quals destaca els que corresponen a la contraprestació dels serveis

sanitaris per part de la Fundació Privada de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i

Sant Pau.

Quadre 8.1.8.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR FUNDACIONSCLASSIFICACIÓ ORGÀNICAMilions €


PR 8020 Centre de Documentació Política 1,4 1,3 -0,1 -8,4PR 8780 Fundació La Marató de TV3 7,2 7,7 0,5 7,6EC 7070 Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya 98,3 99,8 1,5 1,6EC 7080 Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca 3,2 2,1 -1,1 -34,9EC 7105 Fundació Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (Fundació I-CERCA) 0,4 0,5 0,1 25,6EC 7580 Fundació Privada Centre de Regulació Genòmica 27,7 30,2 2,5 8,9EC 7590 Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) 6,6 5,8 -0,8 -12,7EC 7600 Fundació Privada Institut Català d'Investigació Química 14,1 14,1 0,0 0,0EC 7610 Fundació Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) 13,1 13,9 0,8 6,5EC 7660 Fundació Privada Institut Català de Nanotecnologia (ICN) 8,2 8,5 0,3 3,7EC 7760 Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica (IRB) 21,0 21,7 0,8 3,8EC 7990 Fundació Privada Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC) 3,4 5,4 2,0 57,2EC 8080 Fundació Privada Catalana per a l'Ensenyament de l'Idioma Anglès i l'Educació en Anglès 1,1 1,0 -0,1 -13,4EC 8460 Institut Català de Recerca de l'Aigua, Fundació Privada (ICRA) 3,3 3,1 -0,1 -3,3EC 8470 Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Fundació Privada (ICRPC) 0,3 0,3 -0,0 -1,6EC 8480 Fundació Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICF Miquel Crusafont) 1,8 1,8 0,0 0,8EC 8490 Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, Fundació Privada 23,1 23,8 0,7 3,2EC 8920 Fundació Privada Institut Català de Ciències del Clima (IC3) 1,5 1,2 -0,2 -15,8EN 8220 Fundació Privada per a l'Escola Superior de Música de Catalunya 11,6 11,5 -0,2 -1,5EN 8230 Fundació Privada Jove Orquestra Nacional de Catalunya 0,8 0,8 0,0 6,2SA 7115 Fundació Privada Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) 0,1 0,1 - 0,0SA 7135 Fundació Institut Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) 17,0 16,3 -0,7 -4,3SA 7145 Fundació Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut de Recerca (HUVH IR) 34,8 33,6 -1,2 -3,5SA 7155 Fundació Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) 2,6 2,8 0,1 4,9SA 7175 Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré 3,7 4,7 0,9 25,1SA 7185 Fundació Institut de recerca contra la leucèmia Josep Carreras 1,8 1,4 -0,4 -21,3SA 8280 Fundació Privada Institut d'Investigació Oncològica de Vall-Hebron (VHIO) 7,4 7,8 0,4 5,6SA 8290 Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdIBGI) 4,0 3,9 -0,2 -4,1SA 8300 Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) 23,4 22,7 -0,7 -3,2SA 8330 Fundació Privada Centre Tic i Salut 1,8 1,4 -0,4 -20,7SA 8340 Fundació Privada Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB) 2,6 2,6 0,0 1,5SA 8350 Fundació Privada Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) 3,9 4,1 0,2 6,3SA 8360 Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona 6,6 7,7 1,1 16,3SA 8820 Fundació Privada Salut del Consorci Sanitari del Maresme 1,0 1,0 -0,0 -4,3SA 8840 Fundació Parc Taulí, Fundació Privada 4,9 4,2 -0,8 -15,7SA 8320 Fundació Privada Hospital Transfronterer de la Cerdanya 2,1 - -2,1 -100,0SA 7465 Fundació Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau - 14,5 14,5 - SA 8885 Transplant Services Foundation (TSF) 5,4 - -5,4 -100,0SA 8990 Fundació Privada de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 309,6 309,5 -0,1 0,0SA 8260 Fundació Privada de l'Hospital de Viladecans per a la Recerca i la Docència 0,3 0,2 -0,1 -42,2SA 8270 Fundació Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) 9,3 6,5 -2,9 -30,8CU 8240 Fundació Privada Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional, Mediterrània 1,2 1,1 -0,1 -6,6AG 8380 Fundació Privada del Món Rural 0,6 0,4 -0,1 -23,2IU 7275 Fundació Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya. 1,0 0,9 -0,0 -4,6IU 7620 Fundació Privada I2CAT, Internet i Innovació Digital a Catalunya 5,5 5,6 0,1 2,2IU 8100 Societat de la Informació Solidària i Sostenible a Catalunya (SISOSCAT), Fundació Privada 0,0 - -0,0 -100,0IU 8110 Fundació Privada Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya 0,1 - -0,1 -100,0Total sense consolidar 698,9 707,5 8,7 1,2Despeses consolidables - - - - Total consolidat 698,9 707,5 8,7 1,2


207

Pel que fa a les principals polítiques de despesa, destaca la política de Salut, amb 310,5

milions d’euros, i la política d’Educació, amb 108,8 milions d’euros; despesa prevista gairebé

en la seva totalitat en el pressupost per la Fundació Privada de Gestió Sanitària de l’Hospital

de la Santa Creu i Sant Pau i el de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya

respectivament. També cal destacar la política de Recerca, desenvolupament i innovació,

amb 277,4 milions d’euros, gestionada per un gran nombre d’entitats del subsector.

Precisament, la política de Recerca, desenvolupament i innovació és la que presenta

l’increment més important en termes absoluts (15,8%). Tanmateix, el creixement dels

recursos que es destinen a recerca, desenvolupament i innovació s’explica, sobretot, per la

incorporació a l’àmbit de consolidació dels pressupostos per al 2012 de la Fundació Institut

de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Quadre 8.1.8.2PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR FUNDACIONSCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOSMilions €


1. Impostos directes - - - - 2. Impostos indirectes - - - - 3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 393,2 386,5 -6,8 -1,74. Transferències corrents 262,4 281,7 19,2 7,35. Ingressos patrimonials 13,4 13,6 0,2 1,4Total ingressos corrents 669,0 681,7 12,7 1,96. Alienació d'inversions reals 0,0 0,0 0,0 16,37. Transferències de capital 27,1 20,6 -6,6 -24,3Total ingressos de capital 27,2 20,6 -6,6 -24,2Total ingressos no financers 696,2 702,3 6,1 0,98. Variació d'actius financers 0,4 1,5 1,1 242,09. Variació de passius financers 2,2 3,7 1,5 68,1Total ingressos financers 2,6 5,2 2,6 97,6Total 698,9 707,5 8,7 1,2

Quadre 8.1.8.3PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR FUNDACIONSCLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES (Capítols d'1 a 9)Milions €


41 Salut 318,1 310,5 -7,6 -2,442 Educació 107,5 108,8 1,2 1,244 Cultura 1,2 1,1 -0,1 -6,64 Producció de béns públics de caràcter social 426,8 420,4 -6,4 -1,553 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions 9,9 9,3 -0,6 -5,657 Recerca, desenvolupament i innovació 261,6 277,4 15,8 6,05 Producció de béns públics de caràcter econòmic 271,5 286,7 15,2 5,661 Agricultura, ramaderia i pesca 0,6 0,4 -0,1 -23,26 Foment i regulació de sectors productius 0,6 0,4 -0,1 -23,2Total 698,9 707,5 8,7 1,2


208

Pel que fa a la classificació econòmica de les despeses, no es produeixen canvis massa

rellevants respecte els pressupostos per al 2011. Les despeses més significatives continuen

sent les despeses corrents, que amb 671,6 milions d’euros representen el 94,9% del total.

D’aquest volum de despeses, 344,4 milions d’euros corresponen a remuneracions del

personal i 296,3 milions d’euros a despeses corrents de béns i serveis. En relació amb el

pressupost del 2011 ambdós conceptes s’incrementen lleugerament (un 1,4%). En canvi, les

despeses de capital es redueixen un 9%.

8.1.9. Els pressupostos de despesa per subsectors segons el seu responsable darrer

L’objecte d’aquest apartat és donar una visió sobre els subsectors responsables de

l’execució de la despesa final que es destina a desenvolupar les actuacions i els programes

de despesa previstos en els pressupostos 2012. Es tracta d’analitzar com es distribueix

entre els diversos subsectors la gestió de la despesa final, és a dir aquella que es destina

fora del sector públic.

En aquest sentit, cal tenir present que la despesa que es destina a altres entitats del sector

públic no es té en compte en aquesta anàlisi, atès que finança activitats de les entitats

receptores que són les que es configuren com responsables en darrer terme de la gestió de

la despesa del sector públic. En cas de comptabilitzar-les es duplicaria la despesa i es

perdria aquesta perspectiva de despesa final. Per obtenir aquesta informació, a més de

consolidar els pressupostos de les diferents entitats dins de cada subsector (intrasubsector)

Quadre 8.1.8.4PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012SUBSECTOR FUNDACIONSCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milions €


1. Remuneracions del personal 339,6 344,4 4,8 1,42. Despeses corrents de béns i serveis 292,2 296,3 4,1 1,43. Despeses financeres 13,8 15,3 1,5 11,24. Transferències corrents 14,7 15,6 0,9 5,95. Fons de Contingència - - - - Total despeses corrents 660,3 671,6 11,3 1,76. Inversions reals 25,9 23,6 -2,3 -8,97. Transferències de capital 0,0 - -0,0 -100,0Total despeses de capital 26,0 23,6 -2,3 -9,0Total despeses no financeres 686,2 695,2 8,9 1,38. Variació d'actius financers 0,0 - -0,0 -100,09. Variació de passius financers 12,6 12,3 -0,3 -2,2Total despeses financeres 12,6 12,3 -0,3 -2,2Total 698,9 707,5 8,7 1,2


209

com s’ha fet en els apartats anteriors, cal consolidar també els fluxos de fons entre

subsectors (intersubsectors)del sector públic de la Generalitat.

Així, del conjunt del pressupost del sector públic de la Generalitat, el subsector Generalitat

es configura com a executor final del 43,7% de la despesa prevista. Dit d’una altra manera,

el 56,3% de la despesa final serà executat per entitats amb personalitat jurídica diferenciada

de l’Administració de la Generalitat. En aquest sentit, els subsectors amb més pes després

del de la Generalitat són el del SCS, ICS i ICASS (amb un 21,1%) i el d’entitats de dret

públic (amb un 15,4%), seguits del de Consorcis (8,5%) i el de Societats mercantils (7,7%).

Per àrees de despesa, a banda de les polítiques de l’àrea de Funcionament de les

institucions i administració general, executades principalment pel subsector Generalitat i en

menor mesura pel de Societats mercantils (a causa de la seva especialització en el

programa Gestió d’equipaments i inversions públiques), el subsector Generalitat és el

responsable final de gairebé la totalitat de la despesa de Serveis públics generals.


210

Qua

dre

8.1.

9.1

PR

ES

SU

PO

STO

S D

E L

A G

EN

ER

ALI

TAT

DE

CA

TALU

NY

A P

ER

AL

2012

ÀM

BIT

SE

CTO

R P

ÚB

LIC

CLA

SS

IFIC

AC

IÓ P

ER

PR

OG

RA

ME

S D

E L

ES

DE

SP

ES

ES

PE

R S

UB

SE

CTO

RS

SE

GO

NS

EL

SE

U R

ES

PO

NS

AB

LE D

AR

RE

RM

ilion

s €

Codi

Àree

s i p

olíti

ques

de

desp

esa

(cap

ítols

1 a

9)

11A

lta d

irecc

ió d

e la

Gen

eral

itat i

el s

eu G

over

n10

1,2

- -

7,2

9,0

- -

- 11

7,4

12A

dmin

istra

ció

i ser

veis

gen

eral

s1.

127,

399

,58,

85,

953

,378

5,1

9,9

- 2.

089,

913

Rel

acio

ns in

stitu

cion

als

i pro

cess

os e

lect

oral

s8,

4-

- -

3,3

- 0,

4-

12,1

1Fu

ncio

nam

ent d

e le

s in

stitu

cion

s i a

dmin

istra

ció

gene

ral

1.23

6,9

99,5

8,8

13,2

65,6

785,

110

,3-

2.21

9,4

21Ju

stíc

ia79

6,6

- 4,

4-

38,5

6,0

- -

845,

422

Seg

uret

at i

prot

ecci

ó ci

vil1.

046,

6-

67,9

- 8,

27,

0-

- 1.

129,

723

Rel

acio

ns e

xter

iors

i co

oper

ació

al d

esen

volu

pam

ent

10,2

- -

- 15

,3-

1,4

- 26

,92

Serv

eis

públ

ics

gene

rals

1.

853,

4-

72,3

- 61

,913

,01,

4-

2.00

2,0

31P

rote

cció

soc

ial

232,

71.

689,

916

,0-

- 8,

149

,3-

1.99

5,9

32P

rom

oció

soc

ial

45,9

- 9,

6-

20,8

2,4

- -

78,7

33Fo

men

t de

l'ocu

paci

ó20

2,5

- 38

9,9

- -

12,3

39,7

- 64

4,4

3Pr

otec

ció

i pro

moc

ió s

ocia

l 48

1,1

1.68

9,9

415,

5-

20,8

22,8

89,0

- 2.

719,

041

Sal

ut

20,5

6.02

3,2

8,4

- 51

2,4

361,

01.

625,

831

0,4

8.86

1,9

42E

duca

ció

4.99

2,8

- -

- 6,

819

2,9

170,

410

8,7

5.47

1,6

43H

abita

tge

i act

uaci

ons

urba

nes

0,5

- -

- 33

5,2

- 15

,0-

350,

744

Cul

tura

110,

5-

19,2

- 74

,511

,919

,61,

123

6,9

45Ll

engu

a ca

tala

na6,

4-

- -

- -

34,1

- 40

,546

Con

sum

- -

9,8

- -

- -

- 9,

847

Esp

orts

6,7

- 67

,2-

10,4

40,3

2,6

- 12

7,2

4Pr

oduc

ció

de b

éns

públ

ics

de c

aràc

ter s

ocia

l5.

137,

56.

023,

210

4,6

- 93

9,4

606,

11.

867,

542

0,2

15.0

98,6

51C

icle

de

l'aig

ua-

- -

- 73

2,1

- -

- 73

2,1

52Tr

ansp

ort

255,

4-

- -

472,

465

3,9

1.08

6,8

- 2.

468,

553

Soc

ieta

t de

la in

form

ació

i el

con

eixe

men

t i te

leco

mun

icac

ions

21,8

- -

1,7

300,

035

9,6

9,8

9,3

702,

354

Ord

enac

ió d

el te

rrito

ri i u

rban

ism

e13

,5-

2,1

- 97

,70,

01,

0-

114,

355

Act

uaci

ons

ambi

enta

ls62

,2-

3,0

- 10

5,9

16,7

- -

187,

756

Infra

estru

ctur

es a

gràr

ies

i rur

als

6,8

- -

- -

256,

5-

- 26

3,3

57R

ecer

ca, d

esen

volu

pam

ent i

inno

vaci

ó49

,4-

0,2

- 12

7,4

0,1

67,1

277,

352

1,5

58A

ltres

act

uaci

ons

de c

aràc

ter e

conò

mic

0,9

- 9,

3-

33,5

2,2

- -

46,0

5Pr

oduc

ció

de b

éns

públ

ics

de c

aràc

ter e

conò

mic

41

0,0

- 14

,51,

71.

869,

11.

289,

11.

164,

828

6,6

5.03

5,7

61A

gric

ultu

ra, r

amad

eria

i pe

sca

144,

7-

3,6

- 2,

54,

7-

0,4

155,

962

Indú

stria

19,4

- -

- 58

,036

,0-

- 11

3,4

63E

nerg

ia i

min

es8,

1-

- -

12,4

1,3

- -

21,9

64C

omer

ç0,

4-

- -

- 55

,913

,5-

69,8

65Tu

rism

e15

,0-

- -

40,3

- 1,

2-

56,5

66D

esen

volu

pam

ent e

mpr

esar

ial

37,5

- -

- 43

,1-

- -

80,6

67C

rèdi

t ofic

ial i

sec

tor f

inan

cer

7,5

- -

- 2.

575,

345

,0-

- 2.

627,

868

Pro

moc

ió i

defe

nsa

de la

com

petè

ncia

- -

1,6

- -

- -

- 1,

66

Fom

ent i

regu

laci

ó de

sec

tors

pro

duct

ius

232,

6-

5,1

- 2.

731,

714

3,0

14,7

0,4

3.12

7,6

71S

upor

t fin

ance

r als

ens

loca

ls2.

897,

7-

- -

- -

- -

2.89

7,7

7Su

port

finan

cer

als

ens

loca

ls

2.89

7,7

- -

- -

- -

- 2.

897,

781

Fons

de

cont

ingè

ncia

250,

0-

- -

- -

- -

250,

08

Fons

de

cont

ingè

ncia

25

0,0

- -

- -

- -

- 25

0,0

91D

eute

púb

lic

3.67

4,4

- -

- -

- -

- 3.

674,

49

Deut

e pú

blic

3.67

4,4

- -

- -

- -

- 3.

674,

416

.173

,57.

812,

662

0,9

14,9

5.68

8,5

2.85

9,1

3.14

7,7

707,

337

.024

,5To

tal (

capí

tols

1 a

9)

Cons

orci

sFu

ndac

ions

Tota

l co

nsol

idat

Gen

eral

itat

CatS

alut

, ICS

i I

CASS

Ent.

autò

nom

es

adm

inis

trativ

e

Ent.

autò

nom

es

com

erc.

i fin

.

Entit

ats

de

dret

púb

licSo

ciet

ats

mer

cant

ils


211

En l’àrea de Producció de béns públics de caràcter social el subsector Generalitat és

responsable del 34% de la despesa final, mentre el subsector Catsalut, ICS i ICASS junt

amb el Consorcis n’executen un 52,3%. La raó bàsica d’aquesta distribució és que de les

dues grans polítiques de despesa d’aquesta àrea, en el cas de l’Educació, aquesta és

responsabilitat en gran part de la mateixa Administració de la Generalitat, en canvi, en la

política de Salut la responsabilitat final recau en gran part en el Catsalut, l’ICS i els diversos

consorcis existents en aquest àmbit. També destaca el subsector Entitats de dret públic,

com a responsable del 95,6% la despesa final en la política Habitatge i actuacions urbanes.

En l’àrea de Protecció i promoció social, el principal executor de la despesa final és el

subsector SCS, ICS i ICASS, exclusivament centrat en les polítiques de protecció, mentre

els subsectors Entitats autònomes administratives i Entitats de dret públic són responsables

de gairebé el 40% de la despesa de la política de promoció. També el subsector Entitats

autònomes administratives és el principal responsable de la despesa final de la política de

Foment de l’ocupació (60,5%) per mitjà del SOC. El subsector Generalitat també té un pes

significatiu en aquesta àrea de despesa ja que executa el 17,7% de la despesa final.

Pel que fa a l’àrea de Producció de béns públics de caràcter econòmic la despesa final es

distribueix en diversos subsectors, si bé destaca el d’Entitats de dret públic com a

responsable de tota la despesa final de la política Cicle de l’aigua, del 85,5% de la

d’Ordenació del territori i urbanisme i del 56,4% de les Actuacions ambientals. El subsector

de les Societats mercantils concentra el 97,4% de la despesa final en Infraestructures

agràries i rurals. La despesa de la política de Transport, en canvi es distribueix entre els dos

subsectors anteriors i el de Consorcis. Finalment, destaca el subsector fundacions com a

responsable del 53,2% la despesa final de la política Recerca, desenvolupament i innovació.

En relació al Foment i regulació de sectors productius també el subsector Entitats de dret

públic és el principal responsable de la despesa de la major part de les polítiques d’aquesta

àrea, a excepció feta de la política d’Agricultura, ramaderia i pesca, en mans del subsector

Generalitat (92,8%) i de la de Comerç, la despesa final de la qual és executada,

fonamentalment, pels subsectors Societats mercantils i el de Consorcis.

Si des d’una altra perspectiva - diferent a l’anàlisi del pes dels diferents subsectors dins de

cada àrea o política de despesa - es vol informació de la distribució de la despesa per

polítiques i programes dins de cada subsector vegeu l’apartat 7.3, tot i que cal tenir present

que difereix en els imports de partida perquè aquesta anàlisi requereix dels imports sense

consolidar de cada subsector i, a més, se centra en la despesa de capítol 1 a 8.


212

Pel que fa a la classificació econòmica, el capítol de remuneracions del personal es

distribueix per subsectors amb una certa similitud amb el total del pressupost: destaca el pes

del subsector Generalitat (54%), el del SCS, ICS i ICASS (20,6%) i el dels Consorcis

(11,2%).

Per a la resta de capítols de despesa la rellevància dels diferents subsectors varia en cada

cas en funció del tipus de despesa que més o menys s’ha descentralitzat des de

l’Administració.

Els capítols que, en aquest sentit, presenten un major grau de descentralització segons el

percentatges de despesa que executen les entitats de subsectors diferents del subsector

Generalitat són el de despeses corrents de béns i serveis (87,1%), el d’inversions reals

(88,1%) i el de variació d’actius financers (94,3%). Així, en el capítol de despesa corrent en

béns i serveis el subsector SCS, ICS i ICASS es configura com a responsable final del

45,3% de la despesa del capítol, seguit del subsector Consorcis (16,4%) i del d’Entitats de

dret públic i altres ens (13,4%).

D’altra banda, tal com s’ha ja s’avançava en els apartats 8.1.5 i 8.1.6, en el cas de les

inversions reals els principals responsables de la despesa final són les entitats dels

subsectors Societats mercantils i Entitats de dret públic que executen un 57,9% i un 17,8%

de la despesa final d’inversió respectivament. Finalment, pel que fa a la variació d’actius

financers, el 89,1% de la despesa final és executada pel subsector Entitats de dret públic i,

molt concretament, per ICF (del crèdit oficial) i en menor mesura per l’Agència de Suport a

l’Empresa Catalana.

En canvi, quant a les transferències que es destinen fora del sector públic, el subsector

Generalitat n’és el principal executor, com a responsable de més del 60% de la despesa

final en cadascun dels capítols (transferències corrents i les de capital). Addicionalment cal

destacar el paper del subsector SCS, ICS i ICASS en el cas de les transferències corrents

(24,5%) i el del subsector Entitats de dret públic en les transferències de capital (21,5%).


213

Qua

dre

8.1.

9.2

PR

ES

SU

PO

STO

S D

E L

A G

EN

ER

ALI

TAT

DE

CA

TALU

NY

A P

ER

AL

2012

ÀM

BIT

SE

CTO

R P

ÚB

LIC

CLA

SS

IFIC

AC

IÓ E

CO

NÒ

MIC

A D

E L

ES

DE

SP

ES

ES

PE

R S

UB

SE

CTO

RS

SE

GO

NS

EL

SE

U R

ES

PO

NS

AB

LE D

AR

RE

RM

ilion

s €

Capí

tols

1. R

emun

erac

ions

del

per

sona

l5.

160,

51.

966,

312

3,7

6,5

603,

626

9,6

1.07

4,2

344,

49.

548,

72.

Des

pese

s co

rrent

s de

bén

s i s

erve

is1.

021,

73.

598,

912

0,4

7,7

1.06

3,9

523,

41.

304,

029

6,1

7.93

6,1

3. D

espe

ses

finan

cere

s1.

994,

3-

0,0

0,0

293,

511

5,5

24,9

15,3

2.44

3,6

4. T

rans

ferè

ncie

s co

rrent

s5.

360,

52.

110,

434

8,3

0,1

234,

60,

454

3,0

15,6

8.61

2,9

5. F

ons

de C

ontin

gènc

ia25

0,0

- -

- -

- -

- 25

0,0

Tota

l des

pese

s co

rren

ts13

.787

,17.

675,

559

2,4

14,3

2.19

5,7

908,

92.

946,

167

1,4

28.7

91,3

6. In

vers

ions

real

s22

5,6

93,4

13,0

0,6

339,

21.

099,

610

5,7

23,6

1.90

0,8

7. T

rans

ferè

ncie

s de

cap

ital

357,

440

,210

,3-

125,

3-

48,4

- 58

1,5

Tota

l des

pese

s de

cap

ital

583,

013

3,6

23,3

0,6

464,

51.

099,

615

4,1

23,6

2.48

2,3

Tota

l des

pese

s no

fina

ncer

es14

.370

,17.

809,

261

5,7

14,8

2.66

0,2

2.00

8,5

3.10

0,2

695,

031

.273

,68.

Var

iaci

ó d'

actiu

s fin

ance

rs12

8,9

3,5

5,2

0,0

2.01

1,0

108,

30,

0-

2.25

6,9

9. V

aria

ció

de p

assi

us fi

nanc

ers

1.67

4,6

- -

- 1.

017,

374

2,3

47,4

12,3

3.49

3,9

Tota

l des

pese

s fin

ance

res

1.80

3,4

3,5

5,2

0,0

3.02

8,3

850,

647

,412

,35.

750,

8To

tal

16.1

73,5

7.81

2,6

620,

914

,95.

688,

52.

859,

13.

147,

770

7,3

37.0

24,5

Pes

de

cada

sub

sect

or p

er c

apíto

ls d

e de

spes

aCa

píto

ls

1. R

emun

erac

ions

del

per

sona

l54

,0%

20,6

%1,

3%0,

1%6,

3%2,

8%11

,2%

3,6%

100,

0%2.

Des

pese

s co

rrent

s de

bén

s i s

erve

is12

,9%

45,3

%1,

5%0,

1%13

,4%

6,6%

16,4

%3,

7%10

0,0%

3. D

espe

ses

finan

cere

s81

,6%

0,0%

0,0%

0,0%

12,0

%4,

7%1,

0%0,

6%10

0,0%

4. T

rans

ferè

ncie

s co

rrent

s62

,2%

24,5

%4,

0%0,

0%2,

7%0,

0%6,

3%0,

2%10

0,0%

5. F

ons

de C

ontin

gènc

ia10

0,0%

0,0%

0,0%

0,0%

0,0%

0,0%

0,0%

0,0%

100,

0%To

tal d

espe

ses

corr

ents

47,9

%26

,7%

2,1%

0,0%

7,6%

3,2%

10,2

%2,

3%10

0,0%

6. In

vers

ions

real

s11

,9%

4,9%

0,7%

0,0%

17,8

%57

,9%

5,6%

1,2%

100,

0%7.

Tra

nsfe

rènc

ies

de c

apita

l61

,5%

6,9%

1,8%

0,0%

21,5

%0,

0%8,

3%0,

0%10

0,0%

Tota

l des

pese

s de

cap

ital

23,5

%5,

4%0,

9%0,

0%18

,7%

44,3

%6,

2%1,

0%10

0,0%

Tota

l des

pese

s no

fina

ncer

es45

,9%

25,0

%2,

0%0,

0%8,

5%6,

4%9,

9%2,

2%10

0,0%

8. V

aria

ció

d'ac

tius

finan

cers

5,7%

0,2%

0,2%

0,0%

89,1

%4,

8%0,

0%0,

0%10

0,0%

9. V

aria

ció

de p

assi

us fi

nanc

ers

47,9

%0,

0%0,

0%0,

0%29

,1%

21,2

%1,

4%0,

4%10

0,0%

Tota

l des

pese

s fin

ance

res

31,4

%0,

1%0,

1%0,

0%52

,7%

14,8

%0,

8%0,

2%10

0,0%

Tota

l 43

,7%

21,1

%1,

7%0,

0%15

,4%

7,7%

8,5%

1,9%

100,

0%

Soci

etat

s m

erca

ntils

Cons

orci

sFu

ndac

ions

Tota

l co

nsol

idat

Gen

eral

itat

CatS

alut

, ICS

i I

CASS

Ent.

autò

nom

es

Ent.

autò

nom

es

Entit

ats

de

dret

púb

lic

Cons

orci

sFu

ndac

ions

Tota

l co

nsol

idat

Gen

eral

itat

CatS

alut

, ICS

i I

CASS

Ent.

autò

nom

es

adm

inis

trativ

e

Ent.

autò

nom

es

com

erc.

i fin

.

Entit

ats

de

dret

púb

licSo

ciet

ats

mer

cant

ils


214

Finalment, pel que fa al capítol de despesa per variació de passius financers, que recull el

reintegraments de l’endeutament del sector públic de la Generalitat, en els darrers anys la

distribució d’aquesta despesa per subsectors ha variat i ha tendit a centralitzar-se en

l’Administració de la Generalitat, principalment per tal d’aconseguir-ne una gestió més

eficient. Les dificultats creixents en els darrers exercicis per obtenir finançament aliè en els

mercats ha tendit a reforçar aquest procés de centralització en el subsector Generalitat, que

en el pressupost 2011 va arribar a concentrar més del 80% d’aquesta despesa. En el

pressupost 2012, alguns fets singulars (com ara l’important refinançament d’Equipaments i

Edificis, SA i el retorn del crèdit que entitats inversores havien contret amb els propis

contractistes) modifiquen aquest percentatge. Concretament, el subsector Generalitat

centralitza gairebé el 48% de la despesa final d’aquest capítol i en menor mesura destaquen

també el subsector Entitats de dret públic (29,1%) i Societats mercantils (21,2%).

8.2. Els pressupostos per agrupacions

Amb la finalitat de tenir una visió completa de la totalitat de les despeses que es gestionen

sota la responsabilitat d’un departament, bé sigui directament o bé a través de les entitats

que té adscrites, als pressupostos de la Generalitat es presenten resums de les despeses

consolidades per agrupacions. S’han definit 14 agrupacions: 12 agrupacions

departamentals, una per cada departament de l’Administració de la Generalitat i les entitats

que hi tenen adscrites, i 2 agrupacions específiques formades pel conjunt d’Òrgans

Superiors i altres òrgans i pel conjunt de Fons no departamentals .

Al quadre següent es visualitza la despesa consolidada de cada agrupació (restant les

transferències entre les seves entitats) pressupostada per a l’exercici 2012 comparada amb

la pressupostada per al 2011. La penúltima línia del quadre correspon a les transferències

de recursos entre entitats d’agrupacions diferents.


215

A continuació es fa una breu descripció del pressupost consolidat de cada agrupació,

destacant els trets més significatius en relació a les polítiques de despesa. Cal destacar que

es refereix al conjunt de la despesa dels capítols 1 a 9, per tant, inclou tant despesa

financera com la no financera, i inclou també tant la despesa a càrrec als recursos generals

de la Generalitat, com aquelles despeses que es financen a càrrec d’ingressos finalistes que

hi estan afectats.

El volum de despesa pressupostària de l’agrupació Òrgans Superiors i altres òrgans per a

l’exercici 2012 és de 84,6 milions d’euros, imputats en la seva totalitat a la política d’Alta

direcció de la Generalitat i el seu Govern, amb una davallada en termes interanuals de

l’11%.

L’agrupació Presidència disposa d’un pressupost consolidat de 671,7 milions d’euros, un

11,6% menys que en el 2011. El seu pressupost es concentra fonamentalment en les

polítiques de Societat de la Informació i el coneixement i telecomunicacions (398,6 milions

d’euros, que corresponen principalment a la despesa de la Corporació Catalana de Mitjans

Audiovisuals i les seves entitats), d’Esports (127,7 milions d’euros) i d’Alta direcció de la

Generalitat i el seu Govern i d’Administració i serveis generals (106,7 milions d’euros, en

conjunt de les dues darreres).

Quadre 8.2.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012ÀMBIT SECTOR PUBLICCLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER AGRUPACIONSMilions €

Agrupacions Pressupost Pressupost Variació 2012/20112011 2012 Import %

Presidència 759,7 671,7 -88,0 -11,6Governació i Relacions Institucionals 344,2 317,4 -26,8 -7,8Economia i Coneixement 4.679,6 5.866,2 1.186,6 25,4Ensenyament 4.988,8 4.716,8 -272,0 -5,5Salut (1) 9.865,8 9.181,6 -684,2 -6,9Interior 1.301,5 1.240,7 -60,8 -4,7Territori i Sostenibilitat 4.044,9 4.027,1 -17,8 -0,4Cultura 338,7 336,1 -2,6 -0,8Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural 473,4 543,2 69,8 14,7Benestar Social i Família 2.228,8 2.240,2 11,4 0,5Empresa i Ocupació 1.371,0 1.399,8 28,8 2,1Justícia 946,8 920,0 -26,8 -2,8Total agrupacions departamentals 31.343,2 31.460,9 117,6 0,4Òrgans superiors 95,1 84,6 -10,5 -11,0Fons no departamentals 8.890,7 6.758,9 -2.131,8 -24,0Total altres agrupacions 8.985,8 6.843,6 -2.142,2 -23,8Total 40.329,0 38.304,4 -2.024,6 -5,0Despeses consolidables entre agrupacions 975,0 1.280,0 304,9 31,3Total 39.354,0 37.024,5 -2.329,5 -5,9(1) La variació en termes homogenis de consolidació amb el 2011 de l'Agrupació de Salut seria de -4,5%


216

Quant a l’agrupació Governació i Relacions Institucionals té un pressupost de 317,4 milions

d’euros, un 7,8% menys que en el 2011. La major part d’aquests recursos es destinen a la

política de Suport financer als ens locals (227,3 milions d’euros).

Pel que fa a l’agrupació Economia i Coneixement, l’import consolidat de les seves despeses

és de 5.866,2 milions d’euros, un 25,4% més que en el 2011. La major part d’aquestes

despeses es concentren en el programa de Crèdit oficial (2.620,3 milions d’euros), el

programa d’Educació universitària (907,2 milions d’euros) i el programa Gestió

d’equipaments i inversions públiques, vinculat a GISA i Equipaments i Edificis de Catalunya,

SA (amb 784,5 milions d’euros). El tan notable creixement del pressupost d’aquest

departament s’explica per dues raons, que tenen a veure amb la seva despesa financera. La

primera, arran de l’important creixement previst en l’activitat creditícia de l’Institut Català de

Finances, i la segona, per una operació molt elevada de refinançament de del deute

d’Equipaments i Edificis de Catalunya, SA. Així, en canvi, la variació del pressupost d’aquest

departament en termes de despesa no financera (capítols 1 a 7) mostra una pràctica

estabilitat en relació a l’exercici anterior, tot i l’increment de l’activitat inversora de GISA i

REGSA.

L’agrupació Ensenyament té un pressupost de 4.716,8 milions d’euros per al 2012, un 5,5%

menys que en el 2011, i destina el 97,3% dels seus recursos a la política d’Educació. Cal

destacar que una part d’aquesta davallada es deu a la reducció dels ingressos finalistes

procedents del Ministeri d’Educació previstos en el pressupost inicial.

L’agrupació Salut té un pressupost total consolidat de 9.181,6 milions d’euros, que es

destinen bàsicament a la política de Salut. Tot i que en el quadre hi figura una davallada del

6,9%, aquesta dada no resulta homogènia amb la consolidació interna de l’agrupació que es

va efectuar l’any 2011. En termes homogenis la reducció és del 4,5%. Tanmateix, cal tenir

present que les mesures que el Govern acabi concretant de reducció de les despeses de

personal podran aplicar-se al manteniment de la despesa en la prestació d’aquests serveis.

L’agrupació Interior té un pressupost de 1.240,7 milions d’euros, un 4,7% menys que en el

2011. La major part d’aquests recursos es destinen a la política de Seguretat i protecció civil

(1.178,7 milions d’euros), distribuïts fonamentalment en els programes de Seguretat

ciutadana (904 milions d’euros), Prevenció, extinció d’incendis i salvaments (155,4 milions

d’euros) i Trànsit i seguretat viària (91,8 milions d’euros).


217

Quant a l’agrupació Territori i Sostenibilitat, té un pressupost consolidat de 4.027,1 milions

d’euros, un 0,4% menys que en el 2011. D’aquest import, 2.511,3 milions d’euros es

destinen a la política de Transport, 732,4 milions d’euros a la política de Cicle de l’Aigua i

360,8 milions d’euros a la política d’Habitatge i altres actuacions urbanes.

L’import consolidat del pressupost de l’agrupació departamental Cultura és de 336,1 milions

d’euros, 0,8% menys que en el 2011 (en l’exercici 2010 era dels departaments que

disminuïen molt per sobre de la mitjana), i es concentren majoritàriament en els programes

de Creadors i empreses culturals (136 milions d’euros) i Patrimoni cultural (60,9 milions

d’euros).

Pel que fa a l’agrupació Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, està

dotada amb un pressupost de 543,2 milions d’euros, amb un creixement del 14,7% superior

al del 2011. El creixement se centra en el programa d’infraestructures de regadiu que

assoleix els 149,2 milions d’euros. D’entre la resta de recursos destaquen els destinats a les

polítiques d’Agricultura, ramaderia i pesca (155,7 milions d’euros) i d’Actuacions ambientals

(70 milions d’euros).

El pressupost de Benestar Social i Família és de 2.240,2 milions d’euros, un 0,5% de

creixement respecte del 2011, i es concentra fonamentalment en la política de Protecció

social (2.019,6 milions d’euros).

El pressupost de l’agrupació Empresa i Ocupació és de 1.399,8 milions d’euros, que resulta

superior en un 2,1% al del 2011. La major part dels seus recursos es destinen a les

polítiques de Foment de l’ocupació (642,1 milions d’euros), Societat de la informació i el

coneixement i Telecomunicacions (296,1 milions d’euros), Indústria (118,8 milions d’euros) i

al conjunt del Comerç, Turisme i el Desenvolupament empresarial (102,9 milions d’euros).

L’agrupació Justícia té un pressupost per a l’exercici 2012 de 920 milions d’euros, un 2,8%

menys que en el 2011, destinats principalment a la política de Justícia (850,5 milions

d’euros). El major volum de recursos és per als programes Administració de Justícia i

Ministeri Fiscal (442,4 milions d’euros) i Serveis penitenciaris i mesures penals alternatives

(372 milions d’euros).

Finalment, l’import destinat als programes de l’agrupació Fons no departamentals és de

6.758,9 milions d’euros, un 24% menys que en el 2011, a causa de la reducció en el recurs

a l’endeutament derivat del menor dèficit previst i també de les particularitats del calendari


218

d’amortitzacions. Per polítiques de despesa, destaquen la del Deute públic, amb 3.674,4

milions d’euros, i la de Suport financer de la Generalitat de Catalunya als ens locals, amb

2.670,2 milions d’euros.

8.3. Els pressupostos dels grups corporatius

Als pressupostos de la Generalitat per al 2012 s’inclouen, en compliment de l’establert a les

lleis que regulen la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i l’Institut Català de la Salut,

els pressupostos consolidats dels dos grups corporatius respectius.

8.3.1. Els pressupostos del grup corporatiu de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

L’article 28 de la Llei 11/2007, d’11 d’octubre de la Corporació Catalana de Mitjans

Audiovisuals, estableix que l’avantprojecte de pressupost de la Corporació Catalana de

Mitjans Audiovisuals i de cada una de les seves empreses filials s’ha de trametre al Govern

de la Generalitat perquè els integri en el Projecte de la llei de pressupostos de la Generalitat

de Catalunya. Així mateix, a l’article 29.2, es disposa que s’ha d’establir un pressupost

consolidat amb la finalitat d’evitar dèficits de caixa eventuals o definitius i de permetre una

cobertura mitjançant el superàvit de les entitats i les societats incloses en el pressupost

integrat. Finalment, d’acord amb l’article 18 de l’esmentada Llei, la Corporació Catalana de

Mitjans Audiovisuals ha de gestionar el servei públic de comunicació audiovisual establert a

la Llei 11/2007 per mitjà d’empreses públiques de naturalesa societària, el capital de les

quals ha de subscriure completament.

D’acord amb l’anterior, es presenta el pressupost consolidat del grup corporatiu de la

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el qual està integrat pel pressupost de la

pròpia entitat de dret públic Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, pels de les

societats mercantils Televisió de Catalunya, SA; Catalunya Ràdio SRG, SA; TVC Edicions i

Publicacions, SA; TVC Multimèdia, SL i pel de la Fundació La Marató de TV3. Respecte al

pressupost 2011 i per Acord de govern de 24/05/2011, CCRTV Interactiva SA i Activa

Multimèdia són absorbides per Televisió de Catalunya, SA.

El pressupost consolidat del grup corporatiu de la Corporació Catalana de Mitjans

Audiovisuals (CCMA) per al 2012 assoleix l’import de 386,3 milions d’euros, 65,4 milions

menys que en els pressupostos per al 2011, el que representa una reducció del 14,5%.


219

Pel que fa als pressupostos individuals, els més elevats són, en primer lloc, el de Televisió

de Catalunya, SA, amb un import de 338,9 milions d’euros i que representa el 50,9% del

pressupost total sense consolidar del grup corporatiu i, en segon lloc, el de la Corporació

Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), amb 273,4 milions d’euros, que representa un

41,1%.

Pel que fa a la classificació econòmica de les despeses, destaquen el pes de les despeses

corrents de béns i serveis, dotades amb un import de 160,2 milions d’euros, i el de les

remuneracions de personal, amb 150 milions d’euros; tot i que en relació amb el pressupost

de 2011, aquests dos capítols s’han reduït en un 20,6% i un 9,7%, respectivament. També

cal destacar el pes de les inversions reals (68,3 milions d’euros), que es redueixen en un

10,8% respecte del 2011.

Quadre 8.3.1.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012CONSOLIDAT GRUP CORPORATIU DE LA CORPORACIÓ CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALSCLASSIFICACIÓ ORGÀNICAMilions €

Entitats Pressupost Pressupost Variació 2012/20112011 2012 Import %

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) 324,3 273,4 -50,8 -15,7Televisió de Catalunya, SA (TVC) 388,9 338,9 -50,0 -12,8Catalunya Ràdio SRG, SA 49,8 43,9 -5,9 -11,8TVC Edicions i Publicacions, SA 1,2 1,3 0,1 7,3TVC Multimèdia, SL 1,2 0,0 -1,1 -97,3CCRTV Interactiva, SA 10,2 - -10,2 -100,0Activa Multimèdia Digital, SL 4,8 - -4,8 -100,0Fundació La Marató de TV3 7,2 7,7 0,5 7,6Total sense consolidar 787,5 665,3 -122,2 -15,5Transferències internes 335,8 279,1 -56,7 -16,9Total consolidat 451,7 386,3 -65,4 -14,5


220

8.3.2. Els pressupostos del grup corporatiu de l’Institut Català de la Salut

Per mitjà de la Llei 8/2007, de 30 de juliol, es crea l’entitat de dret públic de la Generalitat

Institut Català de la Salut (ICS), la qual d’acord amb la disposició addicional primera, es

subroga en tots els drets i deures de l’Institut Català de la Salut com a entitat gestora de la

Seguretat Social i dels serveis i les prestacions sanitàries de la Generalitat (creat per la Llei

12/1983, de 14 de juliol, d’administració institucional de la sanitat i de l’assistència i els

serveis socials de Catalunya).

L’article 26.2 de la Llei 8/2007 estableix, d’una banda, que l’ICS adequa el seu funcionament

al pressupost inclòs en cada llei de pressupostos de la Generalitat i, d’altra banda, que el

pressupost de l’ICS integra els ingressos i les despeses dels centres, els serveis i els

establiments per mitjà dels quals actua l’Institut.

Així mateix, d’acord amb l’article 26.4 de la llei de l’ICS, aquesta entitat ha de presentar, a

més del seu pressupost, el pressupost “consolidat amb els consorcis i les societats de dret

privat en què participa”. Per tant, als pressupostos de la Generalitat per al 2012 s’inclou el

pressupost de l’ICS consolidat amb el del Consorci de Castelldefels Agents de Salut, amb el

de Logaritme Serveis Logístics AIE, amb el Consorci d’Atenció Primària de Salut de

l’Eixample, amb la Fundació Privada de l’Hospital de Viladecans per a la Recerca i la

Quadre 8.3.1.2PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012CONSOLIDAT GRUP CORPORATIU DE LA CORPORACIÓ CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALSCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milions €


1. Remuneracions del personal 166,1 150,0 -16,1 -9,72. Despeses corrents de béns i serveis 201,8 160,2 -41,6 -20,63. Despeses financeres 1,5 1,4 -0,2 -10,64. Transferències corrents 5,6 6,3 0,7 13,35. Fons de Contingència - - - - Total despeses corrents 375,1 317,9 -57,1 -15,26. Inversions reals 76,6 68,3 -8,3 -10,87. Transferències de capital - - - - Total despeses de capital 76,6 68,3 -8,3 -10,8Total despeses no financeres 451,7 386,3 -65,4 -14,58. Variació d'actius financers - - - - 9. Variació de passius financers - - - - Total despeses financeres - - - - Total 451,7 386,3 -65,4 -14,5


221

Docència i amb l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol, entitats

en les quals participa de forma majoritària.

El pressupost consolidat del grup corporatiu de l’ICS assoleix la xifra de 2.748,1 milions

d’euros, dels quals, el 99,3% corresponen a aquesta entitat. En relació al 2011, el

pressupost consolidat del grup disminueix en 45,6 milions d’euros, el que representa una

reducció del 1,6%.

Pel que fa a les despeses consolidades del grup corporatiu de l’ICS per el 2012, d’acord

amb la classificació econòmica, destaca el pes de les remuneracions del personal que

representen el 68,9% del total, seguit de les despeses corrents de béns i serveis, que

representen el 30,5% del total. Respecte als pressupostos del 2011, i en coherència a

l’estructura de la despesa del grup destaca la reducció de les remuneracions de personal en

31,9 milions d’euros i de 12,8 milions d’euros les despeses corrents de béns i serveis.

Quadre 8.3.2.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012GRUP CORPORATIU DE L'INSTITUT CATALÀ DE LA SALUTCLASSIFICACIÓ ORGÀNICAMilions €

Entitats Pressupost Pressupost Variació 2012/20112011 2012 Import %

Institut Català de la Salut 2.771,8 2.727,9 -44,0 -1,6Consorci de Castelldefels Agents de Salut 5,1 5,1 0,0 0,7Logaritme Serveis Logístics AIE 15,7 16,5 0,8 5,4Consorci d'Atenció Primària de Salut de l'Eixample 9,0 9,0 0,0 0,2Fund.Priv. de l'Hospital de Viladecans per a la Recerca i la Docència 0,3 0,2 -0,1 -42,2Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol, Fund.Priv. 9,3 6,5 -2,9 -30,8Total sense consolidar 2.811,3 2.765,2 -46,1 -1,6Transferències internes 17,6 17,1 -0,5 -2,7Total consolidat 2.793,7 2.748,1 -45,6 -1,6

Quadre 8.3.2.2PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012GRUP CORPORATIU DE L'INSTITUT CATALÀ DE LA SALUTCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESESMilions €


1. Remuneracions del personal 1.926,5 1.894,6 -31,9 -1,72. Despeses corrents de béns i serveis 850,9 838,1 -12,8 -1,53. Despeses financeres 0,1 0,2 0,0 22,64. Transferències corrents 0,4 0,4 0,0 3,75. Fons de contingència - - - - Total despeses corrents 2.777,9 2.733,2 -44,7 -1,66. Inversions reals 15,4 14,5 -0,9 -5,77. Transferències de capital - - - - Total despeses de capital 15,4 14,5 -0,9 -5,7Total despeses no financeres 2.793,3 2.747,7 -45,6 -1,68. Variació d'actius financers - - - - 9. Variació de passius financers 0,4 0,4 -0,0 -7,3Total despeses financeres 0,4 0,4 -0,0 -7,3Total 2.793,7 2.748,1 -45,6 -1,6

223

9. ELS PRESSUPOSTOS CONSOLIDATS DEL SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT, EN

TERMES DEL SEC

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC

225

La legislació vigent sobre estabilitat pressupostària16 estableix que l’elaboració, aprovació i

execució dels pressupostos del sector Administració pública es realitzarà en un marc

d’estabilitat pressupostària, entenent com a tal la situació d'equilibri o de superàvit

computada al llarg del cicle econòmic en termes de capacitat de finançament, d’acord amb

la definició continguda en el Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC)17.

El SEC estableix un marc comptable comparable a escala internacional amb la finalitat de

realitzar una descripció sistemàtica i detallada d’una economia en el seu conjunt, dels seus

components i les seves relacions amb altres economies. En particular, el SEC estableix

unes normes i criteris d’elaboració tant dels comptes financers com dels no financers del

conjunt d'una economia i dels seus subsectors institucionals en termes de comptabilitat

nacional. Les administracions públiques, a banda de per finalitats estadístiques, els han

d’utilitzar als efectes tant del procediment de dèficit excessiu del Pacte d’estabilitat i

creixement europeu com del compliment de les obligacions d’estabilitat pressupostària que

estableix la legislació espanyola.

Per tant, la Generalitat, com totes les administracions públiques de la Unió Europea, ha

d’aplicar la normativa del SEC per obtenir les magnituds necessàries per mesurar el grau de

compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària. Això suposa, d’una banda, delimitar

l’àmbit institucional de referència, és a dir, les entitats dependents totalment o parcialment

de la Generalitat que formen part del seu sector Administració pública i, d’una altra, ajustar

algunes operacions del càlcul pressupostari de la capacitat (o necessitat) de finançament als

criteris de la comptabilitat nacional.

Per motius de transparència i de la mateixa manera que en els darrers exercicis, els

pressupostos de la Generalitat per al 2012 incorporen els estats consolidats d’ingressos i de

despeses del seu sector Administració pública d’acord amb la definició del SEC (base 2000).

9.1. Definició del sector Administració pública de la Generalitat

D’acord amb la normativa SEC, s’inclouen dins del sector Administració pública totes

aquelles unitats institucionals públiques (segons criteri de control efectiu en els òrgans de

govern) que es consideren productors no de mercat (és a dir, amb uns ingressos per vendes 16 Reial Decret Legislatiu 2/2007, de 28 de desembre, que aprova el text refós de la Llei general d’estabilitat pressupostària i Llei orgànica 5/2001, de 13 de desembre, complementària de la Llei general d'estabilitat pressupostària, en la redacció donada per la Llei Orgànica 3/2006, de 26 de maig, que la reforma. 17 El sistema europeu de comptes vigent és el SEC95. El Reglament número 2223/96 publicat al Diari Oficial de les Comunitats Europees número L 310/1 de 30 de novembre, estableix la normativa bàsica del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC95).


226

inferiors al 50% dels costos de producció). Aplicant aquests criteris i les directrius

d’interpretació d’Eurostat en aquest àmbit, el grup de treball integrat per l’Institut Nacional

d’Estadística, el Banc d’Espanya i la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE)

determina les entitats que integren el sector Administració pública de la Generalitat segons

el SEC, amb l’objectiu d’elaborar els comptes del sector Administració pública del conjunt de

l’economia estatal.

Per a l’exercici 2012, l’àmbit de consolidació del sector Administració pública en termes SEC

(AP-SEC) de la Generalitat està integrat per un total de 193 entitats: la pròpia Administració

de la Generalitat, les seves 23 entitats autònomes administratives, el Servei Català de la

Salut, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, 1 entitat

autònoma comercial i financera, 37 entitats de dret públic, 21 societats mercantils, 73

consorcis i 34 fundacions.

Cal tenir present que el perímetre de consolidació de les entitats considerades Administració

pública segons el SEC no és estàtic perquè el grup de treball esmentat anteriorment revisa

periòdicament la classificació d’entitats i acorda noves incorporacions o baixes. Així,

respecte als pressupostos inicials per al 2011 s’han incorporat a aquest perímetre de

consolidació 21 unitats institucionals (1 entitat de dret públic, 5 societats mercantils, 4

consorcis i 11 fundacions) mentre que han causat baixa un total d’11 unitats (2 entitats

autònomes administratives, 1 entitat autònoma financera, 2 societats mercantils, 4 consorcis

i 2 fundacions), la majoria per tractar-se d’entitats que s’han dissolt o estan en procés de

dissolució, o perquè la Generalitat se n’ha desvinculat o està en procés de fer-ho. En total, el

sector Administració pública de la Generalitat s’ha ampliat en 10 unitats institucionals. La

relació d’entitats classificades AP-SEC es pot consultar a l’apartat 3 d’aquesta memòria

explicativa.

Al següent quadre es mostra l’evolució des de 2006 del nombre d’entitats del sector AP SEC

de la Generalitat.


227

Com s’ha explicat a l’apartat 3, cal tenir present que les entitats classificades AP-SEC en les

quals la Generalitat no hi té participació majoritària no s’integren en els pressupostos del

Sector públic de la Generalitat ja que aquesta no té el control efectiu en els òrgans de

govern. Com es pot veure al quadre 9.1.1 es tracta de 26 entitats: 1 societat mercantil, 23

consorcis i 2 fundacions.

Finalment, s’ha d’esmentar que les universitats públiques i les seves entitats dependents, en

la mesura que el grup de treball abans esmentat les classifica dins del sector Administració

pública de la Generalitat d’acord amb els criteris del SEC, cal considerar-les en el càlcul del

resultat no financer d’aquest àmbit. Tanmateix, en no formar part de l’àmbit institucional dels

pressupostos de la Generalitat, cal ajustar la xifra de capacitat/necessitat de finançament

derivada de les dades pressupostàries afegint la mateixa magnitud referida a les universitats

i les entitats que en depenen de forma exclusiva per tal d’obtenir la capacitat/necessitat de

finançament del conjunt del sector AP SEC de la Generalitat. Així i tot, d’acord amb

l’establert a la llei, les universitats i aquestes entitats dependents han de presentar un

pressupost equilibrat en termes no financers i, en conseqüència, no és necessari efectuar

cap ajust.

Quadre 9.1.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012ÀMBIT SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT BASE 2000EVOLUCIÓ NOMBRE D'ENTITATS

Subsector 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

AP SEC participació majoritàriaGeneralitat 1 1 1 1 1 1 1SCS, ICS i ICASS 3 3 3 3 3 3 3Entitats Autònomes Administratives 24 24 25 26 26 25 23Entitats Autònomes Comercials i Financeres 1 1 1 1 2 2 1Entitats de dret públic 21 22 23 23 29 36 37Societats Mercantils 18 18 18 17 17 17 20Consorcis 13 20 23 26 33 48 50Fundacions 1 1 1 1 1 23 32a) Subtotal AP SEC participació majoritària 82 90 95 98 112 155 167

AP SEC participació no majoritàriaSocietats Mercantils 1 1 1 1 1 1 1Consorcis 2 7 9 11 18 25 23Fundacions 1 1 1 1 2 2 2b) Subtotal AP SEC participació no majoritària 4 9 11 13 21 28 26

Total AP SECGeneralitat 1 1 1 1 1 1 1SCS, ICS i ICASS 3 3 3 3 3 3 3Entitats Autònomes Administratives 24 24 25 26 26 25 23Entitats Autònomes Comercials i Financeres 1 1 1 1 2 2 1Entitats de dret públic 21 22 23 23 29 36 37Societats Mercantils 19 19 19 18 18 18 21Consorcis 15 27 32 37 51 73 73Fundacions 2 2 2 2 3 25 34

a+b) Total AP SEC 86 99 106 111 133 183 193


228

9.2. Els ingressos i les despeses consolidades

El pressupost consolidat del sector AP SEC de la Generalitat per al 2012 és de 33.089,4

milions d'euros, xifra que suposa una disminució del 7,4% en relació a l’exercici 2011. Els

canvis en el perímetre de consolidació d’aquest sector no representen canvis significatius en

relació a la variació entre exercicis.

Es preveu l’obtenció d’ingressos corrents per un import consolidat de 25.378,3 milions

d’euros, un 7,3% més que en l’exercici anterior com a conseqüència sobretot de l’increment

dels ingressos del model de finançament, especialment per l’increment del rendiment dels

ingressos per tributs cedits (bestretes i estimacions d’ingressos, segons el cas) i per l’import

positiu de la liquidació del model de finançament de l’exercici 2010. Tanmateix, cal

assenyalar que, tal i com succeïa en l’exercici 2011, els ingressos no preveuen un import en

concepte de bestreta a compte del fons de competitivitat.

Pel que fa als ingressos de capital, l’import consolidat estimat per al 2012 és de 1.571,8

milions d’euros, el que suposa una lleu reducció de l’1,2% en relació al previst per al 2011.

Mentre que la previsió d’ingressos per alienació d’inversions reals es duplica; les

transferències de capital, en canvi, es redueixen en un 67%, en gran part com a

conseqüència de la reducció de la previsió d’ingressos de l’Estat per actuacions inversores

en infraestructures d’acord amb la Disposició Addicional 3ª de l’Estatut d’Autonomia de

Catalunya. Finalment, pel que fa als ingressos financers, es preveu un important increment

de la variació d’actius financers, que també es duplica en relació a l’exercici anterior fins a

Quadre 9.2.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012ÀMBIT SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT BASE 2000CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS Milions €


1. Impostos directes 8.358,5 8.116,3 -242,2 -2,92. Impostos indirectes 8.567,4 9.307,1 739,8 8,63. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 2.289,7 2.176,1 -113,6 -5,04. Transferències corrents 4.403,7 5.714,3 1.310,6 29,85. Ingressos patrimonials 40,6 64,4 23,8 58,6Total ingressos corrents 23.659,9 25.378,3 1.718,4 7,36. Alienació d'inversions reals 620,1 1.251,3 631,2 101,87. Transferències de capital 970,9 320,6 -650,3 -67,0Total ingressos de capital 1.591,0 1.571,8 -19,1 -1,2Total ingressos no financers 25.250,9 26.950,1 1.699,3 6,78. Variació d'actius financers 234,4 476,2 241,9 103,29. Variació de passius financers 10.259,4 5.663,0 -4.596,4 -44,8Total ingressos financers 10.493,8 6.139,2 -4.354,5 -41,5Total 35.744,6 33.089,4 -2.655,3 -7,4


229

assolir els 476,2 milions d’euros, com a conseqüència sobretot de la previsió d’ingressos

extraordinaris per la venda d’actius financers. En canvi, la variació de passius financers

disminueix en un 44,8%, passant de 10.259,4 milions d’euros a tan sols 5.663. Cal

assenyalar que la variació neta de passius financers, és a dir l’endeutament net, disminueix

en taxes similars, un 43,4%, com a conseqüència de les importants mesures d’ajust que

redueixen de forma molt notable el dèficit previst i, en conseqüència, les necessitats del seu

finançament.

La informació sobre els ingressos consolidats del sector Administració pública de la

Generalitat segons el SEC també es detalla per subsectors, la qual cosa posa en evidència

la diferent estructura d’ingressos que presenta cadascun. D’una banda, els ingressos de

caràcter impositiu només poden ser obtinguts per part de l’Administració de la Generalitat i

representen, en aquest pressupost per al 2012, un 52,7% dels ingressos consolidats, front al

47,4% de l’exercici anterior, a causa sobretot de l’increment dels ingressos previstos per

IVA, l’impost del patrimoni i l’impost sobre vendes minoristes de determinats hidrocarburs.

Pel que fa a la resta de recursos, es pot destacar, la major importància en l’estructura

d’ingressos dels procedents de taxes, venda de béns i prestació de serveis en els

subsectors dels consorcis i de les fundacions (al voltant del 60%) i, en menor mesura, en el

de les entitats de dret públic (41,2%) i, per sota del 20%, en el cas de les societats

mercantils i les entitats autònomes. En els subsectors CatSalut, ICS i ICASS, entitats

autònomes administratives i entitats autònomes comercials i financeres es fa palès el

predomini de les transferències corrents (96,3%, 80,7% i 61,6%, respectivament). Un altre

tret característic d’aquesta estructura és la importància relativa, 34,7%, dels ingressos per

alienació d’inversions reals del subsector societats mercantils, derivats fonamentalment dels

encàrrecs efectuats per la Generalitat. Finalment, els ingressos per variació d’actius

financers tenen un paper rellevant en les entitats autònomes comercials i financeres, en les

entitats de dret públic i en les societats mercantils (23,8%, 16,9% i 14,5%, respectivament),

tant per les aportacions al fons patrimonial com pels ingressos derivats del retorn de

préstecs i bestretes.


230

Qua

dre

9.2.

2P

RE

SS

UP

OS

TOS

DE

LA

GE

NE

RA

LITA

T D

E C

ATA

LUN

YA

PE

R A

L 20

12À

MB

IT S

EC

TOR

AD

MIN

ISTR

AC

IÓ P

ÚB

LIC

A D

E L

A G

EN

ER

ALI

TAT

BA

SE

200

0C

LAS

SIF

ICA

CIÓ

EC

ON

ÒM

ICA

DE

LS IN

GR

ES

SO

S P

ER

SU

BS

EC

TOR

SM

ilion

s €

Capí

tols

1. Im

post

os d

irect

es8.

116,

3-

- -

- -

- -

8.11

6,3

- 8.

116,

32.

Impo

stos

indi

rect

es9.

307,

1-

- -

- -

- -

9.30

7,1

- 9.

307,

13.

Tax

es, v

enda

bén

s i s

erve

is i

altre

s in

g.51

8,9

200,

810

4,7

0,3

875,

344

2,2

2.20

4,5

374,

74.

721,

52.

545,

32.

176,

14.

Tra

nsfe

rènc

ies

corre

nts

5.20

3,6

12.4

99,3

576,

81,

160

9,1

29,7

903,

825

1,3

20.0

74,6

14.3

60,3

5.71

4,3

5. In

gres

sos

patri

mon

ials

9,2

0,7

0,3

0,0

5,4

154,

44,

612

,618

7,3

122,

864

,4To

tal i

ngre

ssos

cor

rent

s23

.155

,212

.700

,868

1,8

1,3

1.48

9,7

626,

23.

113,

063

8,6

42.4

06,8

17.0

28,5

25.3

78,3

6. A

liena

ció

d'in

vers

ions

real

s88

8,2

- -

- 9,

087

4,7

115,

90,

01.

887,

863

6,5

1.25

1,3

7. T

rans

ferè

ncie

s de

cap

ital

289,

520

8,1

27,5

- 13

1,3

5,4

73,6

18,7

754,

243

3,7

320,

6To

tal i

ngre

ssos

de

capi

tal

1.17

7,7

208,

127

,5-

140,

488

0,1

189,

518

,72.

642,

01.

070,

21.

571,

8To

tal i

ngre

ssos

no

finan

cers

24.3

32,9

12.9

09,0

709,

31,

31.

630,

11.

506,

33.

302,

565

7,4

45.0

48,8

18.0

98,7

26.9

50,1

8. V

aria

ció

d'ac

tius

finan

cers

421,

172

,00,

20,

435

9,7

364,

465

,71,

51.

284,

980

8,7

476,

29.

Var

iaci

ó de

pas

sius

fina

ncer

s4.

973,

4-

5,0

- 13

6,0

648,

54,

92,

25.

770,

010

7,0

5.66

3,0

Tota

l ing

ress

os fi

nanc

ers

5.39

4,4

72,0

5,2

0,4

495,

71.

012,

970

,73,

77.

054,

991

5,7

6.13

9,2

Tota

l 29

.727

,312

.981

,071

4,5

1,7

2.12

5,8

2.51

9,2

3.37

3,2

661,

152

.103

,819

.014

,433

.089

,4

Gen

eral

itat

CatS

alut

, ICS

i I

CASS

Ent.

autò

nom

es

adm

inis

trativ

e

Ent.

autò

nom

es

com

erc.

i fin

.

Tota

l sen

se

cons

olid

arIn

gres

sos

cons

olid

able

sTo

tal

cons

olid

atEn

titat

s de

dr

et p

úblic

Soci

etat

s m

erca

ntils

Cons

orci

sFu

ndac

ions


231

Pel que fa al pressupost consolidat de despeses del sector Administració Pública de la

Generalitat segons el SEC, assoleix els 33.089,4 milions d’euros, amb una disminució del

7,4%. Les operacions corrents, amb un import de 27.906,8 milions d’euros, disminueixen un

1% i representen el 84,3% de la despesa prevista per al 2012. Concretament, les

remuneracions del personal representen un 28,4% del total de despeses, les transferències

corrents un 26,2% i les despeses corrents de béns i serveis un 22,5%. Finalment, les

despeses financeres, que inclouen els interessos, comissions i altres derivades del deute i

els préstecs, representen un 6,4%, si bé experimenten un significatiu creixement (31,7%), a

causa de l’increment tant del volum de l’endeutament com de les previsions d’augment del

cost mitjà del mateix.

Pel que fa a la variació de les remuneracions de personal, es redueixen en el 0,6% si bé

aquesta variació encara no recull l’impacte en les retribucions de les negociacions que el

Govern està portant a termes amb les organitzacions sindicals. En conjunt, la reducció de

les despeses de personal, les despeses corrents en béns i serveis i en les transferències

corrents permet absorbir l’important increment de les despeses financeres, la dotació del

Fons de contingència en una quantia de 250 milions d’euros i, a la vegada, contribuir en una

mica més de la meitat a la reducció del conjunt de les despeses no financeres.

Pel que fa a les operacions de capital, sumen un import de 2.161,7 milions d’euros i

representen el 6,5% del pressupost consolidat. En el seu conjunt experimenten una

Quadre 9.2.3PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012ÀMBIT SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT BASE 2000CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milions €


1. Remuneracions del personal 9.461,3 9.401,2 -60,1 -0,62. Despeses corrents de béns i serveis 7.768,2 7.445,7 -322,5 -4,23. Despeses financeres 1.616,4 2.128,6 512,2 31,74. Transferències corrents 9.298,1 8.681,3 -616,8 -6,65. Fons de Contingència 39,0 250,0 211,0 541,0Total despeses corrents 28.183,0 27.906,8 -276,2 -1,06. Inversions reals 1.634,1 1.551,5 -82,6 -5,17. Transferències de capital 765,5 610,2 -155,3 -20,3Total despeses de capital 2.399,6 2.161,7 -237,9 -9,9Total despeses no financeres 30.582,6 30.068,5 -514,1 -1,78. Variació d'actius financers 459,9 502,2 42,3 9,29. Variació de passius financers 4.702,1 2.518,6 -2.183,5 -46,4Total despeses financeres 5.162,0 3.020,8 -2.141,2 -41,5Total despeses 35.744,6 33.089,4 -2.655,3 -7,4


232

disminució del 9,9%, i contribueixen en una mica menys de la meitat a la reducció de les

despeses no financeres. Concretament, les inversions reals assoleixen els 1.551,5 milions

d’euros, amb una disminució del 5,1% i amb un pes relatiu del 4,7%. Les transferències de

capital sumen 610,2 milions d’euros, amb un pes relatiu del 1,8% i un decreixement superior

al de les inversions reals. Les operacions financeres arriben als 3.020,8 milions d’euros,

suposen el 9,1% del pressupost consolidat i es redueixen de forma molt notable, un 41,5%.

La forta davallada s’explica per la reducció de les necessitats d’amortització d’endeutament,

d’acord amb el calendari de venciments del deute a llarg termini. Com s’ha esmentat, les

necessitats d’endeutament net disminueixen sensiblement com a conseqüència de la

reducció prevista del dèficit.

Com en el cas dels ingressos, la informació sobre les despeses consolidades del sector

Administració pública de la Generalitat segons el SEC també es presenta agrupada per

subsectors, el que mostra les diferències en l’estructura de despesa de cada subsector

d’acord amb les funcions que tenen atribuïdes. En la majoria de subsectors les despeses

corrents representen la part més important de la despesa. Concretament, en els casos del

subsector CatSalut, ICS i ICASS, del de les entitats autònomes administratives, del dels

consorcis i del de les fundacions, aquest percentatge supera el 90%, assolint el màxim en el

primer d’aquests subsectors amb el 97,8%.

Aquest percentatge disminueix en el cas de les entitats autònomes comercials i financeres

fins al 76,2%, en favor de les inversions reals, i també en el cas de les entitats de dret públic,

on es queda en el 68,2% i on el relleu el prenen tant les despeses de capital (sobretot les

inversions reals) com les operacions financeres (sobretot la variació d’actius financers). Un

cas a part, és el del subsector de les societats mercantils on el pes de les inversions reals

assoleix un 36,8%, per sobre fins i tot del pes que hi tenen les despeses corrents (31,1%).

En els subsectors Generalitat i Entitats autònomes administratives, la despesa es concentra

en les transferències corrents (al voltant del 57-60%) mentre que en el subsector CatSalut,

ICS i ICASS destaca també el capítol 2, el qual suposa un 45,6% de la despesa a causa,

sobretot, del volum dels concerts sanitaris i de la medicació hospitalària de dispensació

ambulatòria. En aquest subsector, les transferències corrents també tenen un gran pes

(37,1%) i inclouen, entre altres conceptes, les despeses corresponents a les receptes

mèdiques i les corresponents als ajuts de caràcter social prestats per l’ICASS.


233

Qua

dre

9.2.

4P

RE

SS

UP

OS

TOS

DE

LA

GE

NE

RA

LITA

T D

E C

ATA

LUN

YA

PE

R A

L 20

12À

MB

IT S

EC

TOR

AD

MIN

ISTR

AC

IÓ P

ÚB

LIC

A D

E L

A G

EN

ER

ALI

TAT

BA

SE

200

0C

LAS

SIF

ICA

CIÓ

EC

ON

ÒM

ICA

DE

LE

S D

ES

PE

SE

S P

ER

SU

BS

EC

TOR

SM

ilion

s €

Capí

tols

1. R

emun

erac

ions

del

per

sona

l5.

160,

51.

966,

312

3,7

0,7

438,

123

7,2

1.15

1,0

323,

79.

401,

2-

9.40

1,2

2. D

espe

ses

corre

nts

de b

éns

i ser

veis

1.21

8,8

5.91

5,7

129,

20,

676

1,1

478,

11.

346,

827

6,8

10.1

27,1

2.68

1,4

7.44

5,7

3. D

espe

ses

finan

cere

s1.

994,

3-

0,0

- 23

,969

,426

,015

,12.

128,

70,

12.

128,

64.

Tra

nsfe

rènc

ies

corre

nts

16.9

93,2

4.81

8,9

423,

0-

225,

7-

565,

515

,323

.041

,614

.360

,38.

681,

35.

Fon

s de

Con

tingè

ncia

250,

0-

- -

- -

- -

250,

0-

250,

0To

tal d

espe

ses

corr

ents

25.6

16,8

12.7

00,8

675,

91,

31.

448,

878

4,7

3.08

9,4

630,

944

.948

,617

.041

,827

.906

,86.

Inve

rsio

ns re

als

791,

515

1,1

23,1

0,4

130,

192

6,5

147,

417

,82.

188,

063

6,5

7. T

rans

ferè

ncie

s de

cap

ital

810,

757

,110

,3-

117,

2-

48,5

- 1.

043,

843

3,5

Tota

l des

pese

s de

cap

ital

1.60

2,2

208,

133

,40,

424

7,3

926,

519

5,9

17,8

3.23

1,8

1.07

0,1

2.16

1,7

Tota

l des

pese

s no

fina

ncer

es27

.219

,012

.909

,070

9,3

1,7

1.69

6,1

1.71

1,2

3.28

5,3

648,

748

.180

,418

.111

,930

.068

,58.

Var

iaci

ó d'

actiu

s fin

ance

rs83

3,8

72,0

5,2

- 38

5,0

107,

71,

2-

1.40

4,8

902,

59.

Var

iaci

ó de

pas

sius

fina

ncer

s1.

674,

6-

- -

44,6

700,

386

,712

,42.

518,

6-

Tota

l des

pese

s fin

ance

res

2.50

8,3

72,0

5,2

- 42

9,6

808,

087

,812

,43.

923,

490

2,5

3.02

0,8

Tota

l29

.727

,312

.981

,071

4,5

1,7

2.12

5,8

2.51

9,2

3.37

3,2

661,

152

.103

,819

.014

,433

.089

,4

Tota

l co

nsol

idat

Entit

ats

de

dret

púb

licSo

ciet

ats

mer

cant

ilsC

onso

rcis

Fund

acio

nsG

ener

alita

tC

atS

alut

, IC

S i I

CAS

S

Ent.

autò

nom

es

adm

inis

trativ

e

Ent.

autò

nom

es

com

erc.

i fin

.

Tota

l sen

se

cons

olid

arDe

spes

es

cons

olid

able

s


234

9.3. El compte financer de la Generalitat per a l’any 2012 en termes del SEC

Com s’ha esmentat al principi d’aquest apartat, l’àmbit del sector Administració pública de la

Generalitat definit d’acord amb els criteris de la normativa del SEC és el rellevant des del

punt de vista del compliment de la legislació d’estabilitat pressupostària. Aquest és, doncs,

l’àmbit rellevant per a calcular el resultat pressupostari que s’expressa en forma de capacitat

o necessitat de finançament. En conseqüència cal tenir present que aquest perímetre

difereix del perímetre d’entitats incloses en els pressupostos del sector públic de la

Generalitat per dues raons. En primer lloc, perquè no inclou aquelles entitats que integren el

sector públic de la Generalitat però que d’acord amb els criteris del SEC no formen part del

sector de les administracions públiques. En sentit contrari, existeixen algunes entitats que no

s’inclouen en els pressupostos del sector públic de la Generalitat, perquè aquesta no té el

control efectiu en els òrgans de govern, però, en canvi, han estat classificades dins del

sector administracions públiques de la Generalitat.

A continuació es presenta el compte financer del sector AP-SEC de la Generalitat. Dins

d’aquest, la diferència entre els ingressos i les despeses corrents s’anomena estalvi brut o

estalvi per operacions corrents mentre que el saldo del compte de les operacions de capital

s’anomena capacitat (positiu) o necessitat (negatiu) per a la formació bruta de capital. Si a

les operacions corrents s’hi incorporen les de capital, és a dir, si es considera el conjunt de

les operacions no financeres, el saldo que s’obté s’anomena capacitat o necessitat de

finançament (superàvit o dèficit no financer).

Tanmateix, l’objectiu d’estabilitat pressupostària està expressat en termes de comptabilitat

nacional, és a dir, aplicant els criteris metodològics del SEC els quals, en alguns casos,

difereixen dels criteris pressupostaris. És a dir, algunes de les operacions efectuades per les

administracions públiques reben un tractament en comptabilitat pressupostària diferent al

que se’ls dóna en comptabilitat nacional. Quan aquestes diferències en la comptabilització

afecten a la valoració i/o imputació dels ingressos i les despeses no financeres, cal ajustar el

resultat no financer obtingut de la comptabilitat pressupostària per obtenir el resultat no

financer en termes de comptabilitat nacional i poder determinar, amb criteris homogenis, el

resultat en termes de capacitat o necessitat de finançament.


235

Per a l’exercici 2012, el dèficit no financer pressupostari del sector AP-SEC de la Generalitat

s’estima en 3.118,4 milions d’euros, xifra que resulta d’un estalvi brut negatiu de 2.278,5

milions d’euros, d’una necessitat per a la formació bruta de capital de 589,9 milions d’euros i

d’un fons de contingència de 250 milions d’euros. En relació a l’exercici 2011, destaca el

molt notable descens de l’estalvi brut negatiu, que disminueix un 49,2%, i que s’aconsegueix

aproximadament en tres quartes parts per l’increment dels ingressos corrents i en la quarta

part restant per la reducció de les despeses.

Com s’ha esmentat anteriorment, per tal de mesurar el compliment dels objectius

d’estabilitat pressupostària cal expressar la capacitat/necessitat de finançament en els

termes que estableix el SEC i, per tant, s’han d’aplicar al saldo pressupostari els ajustos

pertinents per adequar-lo als criteris de la comptabilitat nacional.

Els factors més rellevants que donen lloc a les diferències entre aquestes dues perspectives

comptables són, d’una banda, que la comptabilitat nacional es regeix pel criteri del

Quadre 9.3.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012ÀMBIT SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT BASE 2000COMPTE FINANCERMilions €


1. OPERACIONS CORRENTS1.1 Ingressos corrents 23.659,9 25.378,3 1.718,4 7,3 Impostos directes 8.358,5 8.116,3 -242,2 -2,9 Impostos indirectes 8.567,4 9.307,1 739,8 8,6 Altres ingressos corrents 6.734,0 7.954,9 1.220,9 18,11.2 Despeses corrents 28.144,0 27.656,8 -487,2 -1,7 Remuneracions de personal 9.461,3 9.401,2 -60,1 -0,6 Despeses corrents de béns i serveis 7.768,2 7.445,7 -322,5 -4,2 Interessos 1.616,4 2.128,6 512,2 31,7 Transferències corrents 9.298,1 8.681,3 -616,8 -6,6

A = 1.1 - 1.2 ESTALVI PER OPERACIONS CORRENTS -4.484,1 -2.278,5 2.205,6 -49,22. OPERACIONS DE CAPITAL2.1 Ingressos de capital 1.591,0 1.571,8 -19,1 -1,2 Alienació d'inversions reals 620,1 1.251,3 631,2 101,8 Transferències de capital 970,9 320,6 -650,3 -67,02.2 Despeses de capital 2.399,6 2.161,7 -237,9 -9,9 Inversions reals 1.634,1 1.551,5 -82,6 -5,1 Transferències de capital 765,5 610,2 -155,3 -20,3

B = 2.1 - 2.2 NECESSITAT FORMACIÓ BRUTA DE CAPITAL -808,6 -589,9 218,8 -27,1C Fons de contingència 39,0 250,0 211,0 541,0D = A + B - C RESULTAT NO FINANCER PRESSUPOSTARI -5.331,8 -3.118,4 2.213,4 -41,5Ajustos SEC -214,7 -255,5 -40,8 19,0Cinquena part Imputació liquidació negativa 2008 138,1 138,1 - -Cinquena part Imputació liquidació negativa 2009 - 495,6 495,6 -TOTAL AJUSTOS SEC -76,6 378,2 454,8 -593,8NECESSITAT / CAPACITAT DE FINANÇAMENT en termes SEC -5.408,4 -2.740,2 2.668,2 -49,3

ENDEUTAMENT BRUT 10.259,4 5.663,0 -4.596,4 -44,8 AMORTITZACIONS 4.702,1 2.518,6 -2.183,5 -46,4 ENDEUTAMENT NET 5.557,3 3.144,4 -2.412,9 -43,4


236

maritalment mentre que la comptabilitat pressupostària es regeix pel criteri de caixa. D’altra

banda, determinades operacions que es consideren financeres sota criteris pressupostaris,

es consideren no financeres sota criteris de comptabilitat nacional.

Per aquests motius per determinar la capacitat o necessitat de finançament de la Generalitat

de Catalunya és necessari establir l’equivalència entre el saldo pressupostari de les

operacions no financeres del sector AP-SEC de la Generalitat i el saldo no financer en

comptabilitat nacional. Per a l’any 2012 el conjunt dels ajustos que s’han dut a terme pugen

un total de 255,5 milions d’euros i són els següents:

1. Ajust per aportacions de capital de la Generalitat a entitats públiques fora del sector

AP-SEC per compensar pèrdues. En comptabilitat pressupostària les aportacions de

capital per compensar pèrdues d’exercicis anteriors a les entitats de la resta del

sector públic es consideren com a despeses financeres, però en comptabilitat

nacional s’han d’ajustar com a despesa no financera. En alguns casos, les entitats

objecte d’aportació no tenen pèrdues acumulades però el grup de treball

d’interpretació dels criteris del SEC considera que, per la naturalesa de les seves

operacions, cal efectuar l’ajust de les aportacions de capital que se li fan. Per a l’any

2012 es preveu un ajust negatiu de 137,6 milions d’euros que suposa un major

dèficit.

2. Ajust per censos. A l’inrevés que en l’ajust anterior, les quotes dels censos es

consignen com a despesa no financera des del punt de vista pressupostari, però sota

el criteri de la comptabilitat nacional, una part de la quota del cens correspon a

despesa financera. Per a l’any 2012 es preveu un ajust positiu de 73,6 milions

d’euros que suposa un menor dèficit.

3. Ajust per maritalment. En el pressupost, conceptes com els interessos del deute i els

ingressos procedents de la Unió Europea es comptabilitzen seguin el criteri de caixa

mentre que en comptabilitat nacional cal aplicar l’import efectivament meritat. Per a

l’any 2012 es preveu un ajust negatiu de 136 milions d’euros que suposa un major

dèficit.

4. Ajust per recaptació incerta. En comptabilitat pressupostària l’estat d’ingressos inclou

la previsió de drets a liquidar, mentre que en comptabilitat nacional cal minorar la

previsió de recaptació incerta. Per a l’any 2012 es preveu un ajust negatiu de 215

milions d’euros que suposa un major dèficit.


237

5. Ajust per inexecució. Amb caràcter general, el grau d’execució pressupostària final

es situa per sota del 100 per cent del pressupost aprovat, el que suposa realitzar una

menor despesa i per tant també un menor dèficit. Atesa la situació excepcional de

pressupost minorat, aquest ajust també es minora significativament respecte els anys

anteriors i per a l’any 2012 s’estima un ajust positiu per inexecució de 159,5 milions

d’euros que redueix el dèficit.

A més d’aquest conjunt d’ajustos que suposen un increment del dèficit per un import de

255,5 M€, en aquest exercici cal incorporar uns ajustos addicionals, vinculats a la liquidació

dels exercicis 2008 i 2009. En aquests exercicis el sistema de finançament es van tancar

amb una liquidació negativa amb l’Administració General de l’Estat (AGE), que va tenir el

seu corresponent impacte en el dèficit del respectiu exercici. Els acords amb l’AGE preveuen

que aquesta liquidació es saldi en fraccions iguals en un període de 5 anys. En

conseqüència, el pagament d’aquest import en l’exercici 2012 suposa un total de 633,7

milions d’euros (138,1 milions d’euros corresponents a la liquidació de l’exercici 2008 i

495,6, al 2009) que comporta un ajust de signe positiu.

Per tant, en conjunt, els ajustos SEC a aplicar al resultat no financer dels pressupostos

consolidats del sector AP-SEC per al 2012 ascendeixen a un import de 378,2 milions d’euros

i disminueixen el dèficit pressupostari fins a 2.740,2 milions d’euros. Això representa una

reducció respecte del dèficit inicialment previst pel 2011 de 2.668,2 milions d’euros, és a dir,

pràcticament situar-lo en la meitat. Aquest dèficit no financer representaria l’1,3% del PIB18

català previst per al 2012.

En conseqüència, els pressupostos de la Generalitat pel 2012, en termes SEC, incorporen la

previsió d’un ajust molt notable del resultat no financer i representa concloure el procés

iniciat amb els pressupostos per al 2011, que ha de permetre assolir la senda de l’ajust

pressupostari acordat en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera per al 2012.

Atès l’elevat nivell de dèficit pressupostari assolit en l’exercici 2010, el Govern va adoptar el

compromís de reconduir aquest nivell de dèficit en dos exercicis: 2011 i 2012. En l’exercici

2011, el compromís es va concretar en un objectiu de reducció de la despesa no financera

liquidada a càrrec de recursos generals del 10%, el que representava una reducció de 2.680

18 El PIB utilitzat a efectes del compliment de la legislació d’estabilitat pressupostària és el de l’Institut Nacional d’Estadística.


238

milions d’euros i que havia de permetre situar el nivell del dèficit en el 2,66% del PIB previst

per al 2011.

Amb els pressupostos per al 2012, el nivell de dèficit previst de la Generalitat en termes del

SEC ja es situa en l’1,3% del PIB, d’acord amb l’escenari previst en el Programa d’Estabilitat

2011-2014 presentat per Espanya a la Unió Europea que preveu avançar encara més en el

procés de consolidació fiscal, reduint el nivell del dèficit a l’1,1% en l’any 2013 i a l’1%, l’any

2014. Al marge de la necessitat d’adoptar aquestes mesures en el marc dels compromisos

amb l’Estat i la Unió Europea, aquest procés d’ajust resulta indispensable per trencar la

dinàmica d’acumulació creixent de deute, amb la consegüent repercussió tant en termes de

costos financers, que deixen menys marge per al finançament de les diverses polítiques

sectorials, com de més dificultat d’accés als mercat financers que, d’altra banda, actualment

es troben en circumstàncies d’inestabilitat i desconfiança dels seus agents. D’altra banda,

aquest exercici resulta indispensable per tal de poder garantir a mig i llarg termini l’Estat del

benestar i el mateix autogovern.

Finalment, cal remarcar que, a l’igual que s’indicava en els pressupostos de l’exercici

anterior, aquest resultat d’un dèficit equivalent a l’1,3% del PIB s’assoleix sense incorporar

entre els ingressos de la Generalitat per a l’exercici cap import en concepte de bestreta del

fons de competitivitat. El Govern de la Generalitat, té el propòsit de seguir negociant amb el

Govern de l’Estat amb l’objecte de poder incorporar aquest ingrés al llarg de l’exercici.

239

ANNEX: LES ESTRUCTURES PRESSUPOSTÀRIES

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries

241

• El pressupost d’ingressos

- L’estructura econòmica

1 IMPOSTOS DIRECTES

10 SOBRE LA RENDA

100 IRPF (tram autonòmic)

105 Impost sobre grans establiments comercials

11 SOBRE EL CAPITAL

110 Impost sobre successions i donacions

111 Impost sobre el patrimoni de les persones físiques

2 IMPOSTOS INDIRECTES

20 SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS I ACTES JURÍDICS DOCUMENTATS

200 Impost sobre transmissions patrimonials

201 Impost sobre actes jurídics documentats

202 Impost sobre operacions societàries

21 SOBRE EL VALOR AFEGIT

210 IVA (participació en l'impost estatal)

22 SOBRE CONSUMS ESPECÍFICS

220 Impost especial sobre labors del tabac (participació en l'impost estatal)

221 Impost especial sobre alcohols (participació en l'impost estatal)

222 Impost especial sobre hidrocarburs (participació en l'impost estatal)

223 Impost especial sobre energia224 Impost especial sobre mitjans de transport

225 Impost sobre vendes detallistes de determinats hidrocarburs

226 Liquidacions impostos sobre consums específics

227 Impost sobre estades en establiments d'allotjament turístic

29 IMPOSTOS EXTINGITS

290 Impost sobre el luxe recaptat a destinació291 Impost sobre el bingo

3 TAXES, VENDA DE BÉNS I SERVEIS I ALTRES INGRESSOS

30 VENDA DE BÉNS

300 Venda de béns

301 Venda de publicacions

302 Venda de material de rebuig303 Venda de reprografia

309 Altres vendes

CAPÍTOLS

ARTICLES

Conceptes


242

31 PRESTACIÓ DE SERVEIS

310 Administració i cobrança

311 Drets de matrícula

312 Drets d'allotjament i restauració

313 Comissions sobre avals i assegurances per operacions financeres

317 Prestació de serveis d'assistència sanitària

318 Prestació de serveis d'assistència social

319 Prestació d'altres serveis

32 TAXES

321 Taxes

34 ALTRES TRIBUTS

341 Tributs sobre el joc

342 Gravamen de protecció civil

343 Cànon del cicle de l'aigua

344 Fons de gestió de residus345 Altres tributs

36 CONTRIBUCIONS ESPECIALS

360 Contribucions especials

38 REINTEGRAMENTS

380 Reintegraments d'exercicis tancats

381 Reintegraments de l'exercici corrent

39 ALTRES INGRESSOS

390 Recàrrecs i multes

391 Altres tributs extingits

399 Ingressos diversos

4 TRANSFERÈNCIES CORRENTS

40 DEL SECTOR PÚBLIC ESTATAL

402 De l'Administració de l'Estat

403 D'entitats autònomes de l'Estat404 De consorcis dependents de l'Estat

405 D'empreses i ens públics de l'Estat

406 De la Seguretat Social

407 De fundacions del sector públic de l'Estat

41 DE L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT

410 De la Generalitat, per finançar despeses de funcionament

42

420 Del Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut i Institut Català d'Assistència i Serveis Socials

43 D'ENTITATS AUTÒNOMES DE LA GENERALITAT

430 D'entitats autònomes administratives de la Generalitat

431 D'entitats autònomes comercials i financeres de la Generalitat

DEL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT I INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS


243

44

440 D'entitats de dret públic de la Generalitat sotmeses al règim jurídic privat

441 De societats mercantils del sector públic de la Generalitat

442 De consorcis dependents del sector públic de la Generalitat

443 De fundacions del sector públic de la Generalitat

444 D'altres societats mercantils, classificades AP-SEC de la Generalitat445 D'altres consorcis, classificats AP-SEC de la Generalitat

446 D'altres fundacions, classificades AP-SEC de la Generalitat

448 D'altres entitats participades pel sector públic de la Generalitat

449 D'universitats públiques

45 DE COMUNITATS AUTÒNOMES

450 De comunitats autònomes451 De consorcis dependents d'altres comunitats autònomes

46 D'ENS I CORPORACIONS LOCALS

460 D'ajuntaments

461 De consorcis dependents de les corporacions locals

462 De diputacions

463 D'altres ens locals

47 D'EMPRESES PRIVADES

470 D'empreses privades

48

480 De famílies

481 De fundacions482 D'altres institucions sense fi de lucre i d'altres ens corporatius

49 DE L'EXTERIOR

493 De la Unió Europea

499 Altres transferències corrents de l'exterior

5 INGRESSOS PATRIMONIALS

51 INTERESSOS DE BESTRETES I PRÉSTECS I PÒLISSES DE CRÈDIT

510 Interessos de bestretes i préstecs

511 Interessos de pòlisses de crèdit

52 INTERESSOS DE DIPÒSIT

520 Interessos de comptes corrents

521 Altres interessos de dipòsit

53 ALTRES INGRESSOS FINANCERS

530 Dividends

531 Diferències positives d'operacions financeres

532 Interessos de títols de deute

533 Beneficis derivats de l'alienació d'actius financers

534 Altres ingressos financers

54 INGRESSOS PATRIMONIALS NO FINANCERS

540 Lloguers

541 Aprofitaments agraris, productes de concessions i aprofitaments especials

543 Concessions administratives

544 Altres ingressos patrimonials

D'ALTRES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC, D'UNIVERSITATS PÚBLIQUES I ALTRES ENTITATS PARTICIPADES

DE FAMÍLIES I INSTITUCIONS SENSE FI DE LUCRE I ALTRES ENS CORPORATIUS


244

6 ALIENACIÓ D'INVERSIONS REALS

60 ALIENACIÓ DE TERRENYS I BÉNS NATURALS

600 Alienació de terrenys i béns naturals

61 ALIENACIÓ D'EDIFICIS I ALTRES CONSTRUCCIONS

610 Alienació d'edificis i altres construccions

62 ALIENACIÓ DE MAQUINÀRIA, INSTAL·LACIONS I UTILLATGE

620 Alienació de maquinària, instal·lacions i utillatge

63 ALIENACIÓ DE MATERIAL DE TRANSPORT

630 Alienació de material de transport

64 ALIENACIÓ DE MOBILIARI I ESTRIS

640 Alienació de mobiliari i estris

65 ALIENACIÓ D'EQUIPS PER A PROCÉS DE DADES I TELECOMUNICACIONS

650 Alienació d'equips de procés de dades i telecomunicacions

66 ALIENACIÓ DE BÉNS DESTINATS A L'ÚS GENERAL

660 Alienació de béns destinats a l'ús general

67 ALIENACIÓ D'ALTRE IMMOBILITZAT MATERIAL

670 Alienació d'altre immobilitzat material

68 ALIENACIÓ D'IMMOBILITZAT IMMATERIAL I REINTEGRAMENTS

680 Alienació d'immobilitzat immaterial

681 Reintegrament per operacions de capital

69

690 Aportacions per actuacions realitzades per compte de la Generalitat691 Aportacions per actuacions realitzades per compte d'entitats autònomes de la Generalitat

692 Aportacions per actuacions realitzades per compte del SCS, ICS i ICASS

693 Aportacions per actuacions realitzades per compte d'empreses i ens públics de la Generalitat

694 Aportacions per actuacions realitzades per compte d'altres entitats de fora del sector públic

695 Aportacions per actuacions realitzades per compte d'altres administracions

696 Aportacions per actuacions realitzades per compte d'altres empreses i ens

7 TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL

70 DEL SECTOR PÚBLIC ESTATAL

702 De l'Administració de l'Estat

703 D'entitats autònomes de l'Estat

704 De consorcis dependents de l'Estat

705 D'empreses i ens públics de l'Estat

706 De la Seguretat Social

707 De fundacions del sector públic de l'Estat

71 DE L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT

710 De la Generalitat

72

720 Del Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut i Institut Català d'Assistència i Serveis Socials

DEL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT I INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS

APORTACIONS PER ACTUACIONS REALITZADES PER COMPTE DE LA GENERALITAT, DE LES SEVES ENTITATS I D'ALTRES ADMINISTRACIONS


245

73 D'ENTITATS AUTÒNOMES DE LA GENERALITAT

730 D'entitats autònomes administratives de la Generalitat

731 D'entitats autònomes comercials i financeres de la Generalitat

74

740 D'entitats de dret públic de la Generalitat sotmeses al règim jurídic privat741 De societats mercantils del sector públic de la Generalitat

742 De consorcis dependents del sector públic de la Generalitat

743 De fundacions del sector públic de la Generalitat

744 D'altres societats mercantils, classificades AP-SEC de la Generalitat

745 D'altres consorcis, classificats AP-SEC de la Generalitat

746 D'altres fundacions, classificades AP-SEC de la Generalitat

748 D'altres entitats participades pel sector públic de la Generalitat

749 D'universitats públiques

75 DE COMUNITATS AUTÒNOMES

750 De comunitats autònomes

751 De consorcis dependents d'altres comunitatas autònomes

76 D'ENS I CORPORACIONS LOCALS

760 D'ajuntaments761 De consorcis dependents de les corporacions locals

762 De diputacions

763 D'altres ens locals

77 D'EMPRESES PRIVADES

770 D'empreses privades

78

780 De famílies

781 De fundacions

782 D'altres institucions sense fi de lucre i d'altres ens corporatius

79 DE L'EXTERIOR

793 De la Unió Europea

799 Altres transferències de l'exterior

8 VARIACIÓ D'ACTIUS FINANCERS

80 REINTEGRAMENT DE DEUTE

801 Reintegrament de deute en euros

802 Reintegrament de deute en divises

81 REINTEGRAMENT DE PRÉSTECS I BESTRETES

810 Reintegrament de préstecs i bestretes del sector públic a llarg termini

811 Reintegrament de préstecs i bestretes fora del sector públic a curt termini812 Reintegrament de préstecs i bestretes fora del sector públic a llarg termini

813 Reintegrament de préstecs i bestretes fora del sector públic a curt termini

82 DEVOLUCIÓ DE DIPÒSITS I FIANCES

820 Devolució de dipòsits

821 Devolució de fiances

D'ALTRES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC, D'UNIVERSITATS PÚBLIQUES I D'ALTRES ENTITATS PARTICIPADES

DE FAMÍLIES I INSTITUCIONS SENSE FI DE LUCRE I ALTRES ENS CORPORATIUS


246

83

830 Aportacions de la Generalitat a fons propis

831 Aportacions d'entitats autònomes de la Generalitat a fons propis

832 Aportacions d'altres entitats del sector públic de la Generalitat a fons propis

833 Aportacions del SCS, ICS i ICASS a fons propis

834 Aportacions d'altres entitats, classificades AP-SEC de la Generalitat

835 Aportacions extraordinàries de la Generalitat i de la resta del sector públic per compensar pèrdues acumulades d'exercicis anteriors

84 ALTRES APORTACIONS DE CAPITAL I D'ALTRES FONS PROPIS

840 Aportacions del sector públic de l'Estat a fons propis

841 Aportacions del sector públic de Comunitats Autònomes a fons propis842 Aportacions d'ens i corporacions locals a fons propis

843 Aportacions d'altres titulars a fons propis

85 ALIENACIÓ DE VALORS MOBILIARIS

850 Alienació de valors mobiliaris representatius del capital de societats de la Generalitat

851 Alienació de valors mobiliaris representatius del capital d'altres societats

852 Alienació de valors mobiliaris de renda fixa emesa per entitats de la Generalitat853 Alienació de valors mobiliaris de renda fixa d'altres entitats

86 REALITZACIÓ D'ALTRES INVERSIONS FINANCERES

860 Realització d'altres inversions financeres

87 ROMANENTS DE TRESORERIA D'EXERCICIS ANTERIORS

870 Romanents de tresoreria d'exercicis anteriors

89 ALTRES VARIACIONS D'ACTIUS FINANCERS

890 Altres variacions d'actius financers

9 VARIACIÓ DE PASSIUS FINANCERS

90 DEUTE PÚBLIC EN EUROS

900 Deute públic en euros

902 Deute formalitzat en exercicis anteriors a disposar en l'exercici vigent

91 PRÉSTECS I ALTRES CRÈDITS EN EUROS

910 Préstecs del sector públic a llarg termini

911 Préstecs i altres crèdits del sector públic a curt termini

912 Préstecs de fora del sector públic a llarg termini

913 Préstecs i altres crèdits de fora del sector públic a curt termini

914 Préstecs del sector públic formalitzats en exercicis anteriors a disposar en l’exercici vigent915 Préstecs de fora del sector públic formalitzats en exercicis anteriors a disposar en l’exercici vigent

92 DEUTE PÚBLIC, I PRÉSTECS I ALTRES CRÈDITS EN DIVISES

920 Deute públic en divises

921 Préstecs en divises

93 FIANCES I DIPÒSITS REBUTS

930 Fiances rebudes

931 Dipòsits rebuts

95 ALTRES VARIACIONS DE PASSIUS FINANCERS

950 Altres variacions de passius financers a llarg termini

951 Altres variacions de passius financers a curt termini

APORTACIONS DE CAPITAL I ALTRES FONS PROPIS D'ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC I D'ALTRES PARTICIPADES


247

• El pressupost de despeses

- L’estructura institucional i orgànica

AGRUPACIÓ ÒRGANS SUPERIORS I ALTRES ÒRGANS

GENERALITAT (Òrgans Superiors i altres)

Parlament de Catalunya

Parlament de Catalunya PA01

Parlament. Síndic de Greuges PA02

Consell de Garanties Estatutàries

Consell de Garanties Estatutàries CC01

Sindicatura de Comptes

Sindicatura de Comptes SC01

Oficina Antifrau de Catalunya

Oficina Antifrau de Catalunya OA01

Comissió Jurídica Assessora

Comissió Jurídica Assessora CJ01

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya CT01

AGRUPACIÓ FONS NO DEPARTAMENTALS

GENERALITAT (Fons no departamentals)

Despeses Diversos Departaments

Despeses diversos departaments. Gestió Serveis Horitzontals. SGEC DD01

DD02

Despeses diversos departaments. Gestió Patrimonial. DG del Patrimoni DD03

Despeses diversos departaments. Departament de la Presidència DD04

Deute

Deute DT01

Fons de Contingència

Fons de Contingència FO01

Pensions

Pensions. Classes Passives PE01

Pensions. Indemnitzacions PE02

Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat

Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat PL01

Despeses diversos departaments. Altres Millores Retributives i Socials. SGEC

AGRUPACIÓ

SUBSECTOR

Servei Pressupostari / Entitat


248

AGRUPACIÓ PRESIDÈNCIA

GENERALITAT (Departament de la Presidència)

PR01

PR02

Secretaria General de l'Esport PR06PR11

PR12

ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES

Patronat de la Muntanya de Montserrat 6000

6090

6100

6207

ENTITATS AUTÒNOMES COMERCIALS I FINANCERES

Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat (EADOP) 6210

ENTITATS DE DRET PÚBLIC

6250

6350

6880

7705

SOCIETATS MERCANTILS

62606270

6300

6690

6900

8620

8785

CONSORCIS

6920

Consorci Urbanístic Portal Costa Brava-Illa de Blanes 70357230

7400

7420

FUNDACIONS

Centre de Documentació Política 8020

Fundació La Marató de TV3 8780

Intracatalònia, SA

Centre d'Estudis d'Opinió

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

TVC Multimèdia, SL

Circuit de Motocròs de Catalunya, SL

Consorci del Circuit de Catalunya

Catalunya Ràdio SRG, SA

TVC Edicions i Publicacions, SA

Consorci del Circuit de Motocròs de Catalunya

Circuits de Catalunya, SL

Patronat Catalunya-Món

Consorci del Montsec

SG de la Presidència

Consell de l'Audiovisual de Catalunya

Televisió de Catalunya, SA (TVC)

Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC)

Consell Català de l'Esport

Secretaria del Govern

Secretaria d'Afers Exteriors

Secretaria de Comunicació

Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR)


249

AGRUPACIÓ GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS

GENERALITAT (Departament de Governació i Relacions Institucionals)

GO01

GO02GO03

GO08


6030


6988


7095

8060

8140

CONSORCIS

7210

8930

AGRUPACIÓ ECONOMIA I CONEIXEMENT

GENERALITAT (Departament d'Economia i Coneixement)

Gabinet i SG d'Economia i Coneixement EC01

Secretaria d'Economia i Finances EC02

Secretaria d'Universitats i Recerca EC11


Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) 6040

Autoritat Catalana de la Competència 6209


Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA) 6230


Institut Català de Finances (ICF) 6330

Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca 6800

Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya 6890

Agència Tributària de Catalunya 7910


6390

Regs de Catalunya, SAU (REGSA) 6450

Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (REGSEGA) 6840

Equipaments i Edificis de Catalunya, SA 6910

7065

ICF Holding, SAU 71007290

Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SLU 8650

8870

Eureca Media, SL 8880

8890

Autoritat Catalana de Protecció de Dades

Gestió d'Infraestructures , SAU (GISA)

Grup UOC, SL

Editorial UOC, SL

Institut Català de Finances Capital, SGECR, SAU

Fira 2000, SA

Memorial Democràtic

Secretaria d'Administració i Funció Pública

Direcció General d’Administració Local

Agència Catalana de Certificació

Consorci del Museu Memorial de l'Exili

Institut Català Internacional per la Pau

Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya

Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament

Gabinet de la Vicepresidència i SG de Governació i Relacions Institucionals

Escola d’Administració Pública de Catalunya


250

CONSORCIS

7200

7450

7460

7470

7510

7530

Consorci Institut de Geomàtica 8130

8420

84408450

8910

8995

FUNDACIONS

7070

7080

7105

75807590

7600

7610

7660

7760

7990

8080

84608470

8480

8490

8920

AGRUPACIÓ ENSENYAMENT

GENERALITAT (Departament d'Ensenyament)

EN01

Secretaria de Polítiques Educatives EN07

Consorci d'Educació de Barcelona (Departament) EN08

Despeses de personal docent Departament EN09

Despeses de personal docent CEB EN10

CONSORCIS

Consorci d'Educació de Barcelona 7870

FUNDACIONS

Fundació Privada per a l'Escola Superior de Música de Catalunya 8220

Fundació Privada Jove Orquestra Nacional de Catalunya 8230

Institut Català de Recerca de l'Aigua, Fundació Privada (ICRA)

Fundació Privada Institut Català d'Investigació Química

Consorci Markets, Organizations and Votes in Economics (MOVE)

Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica (IRB)

Fundació Privada Institut Català de Ciències del Clima (IC3)

Consorci Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l'Enginyeria

Fundació Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (I-CERCA)

Gabinet i SG d'Ensenyament

Fundació Privada Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC)

Fundació Privada Catalana per a l'Ensenyament de l'Idioma Anglès i l'Educació en Anglès

Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Fundació Privada (ICRPC)

Fundació Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP Miquel Crusafont)

Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, Fundació Privada

Fundació Privada Centre de Regulació Genòmica

Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC)

Consorci Centre de Recerca Matemàtica

Fundació Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)

Fundació Privada Institut Català de Nanotecnologia (ICN)

Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya

Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca

Consorci Laboratori de Llum de Sincrotró

Consorci Centre de Visió per Computador

Consorci Institut de Física d'Altes Energies

Consorci Institut Català de Ciències Cardiovasculars

Consorci Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer

Consorci Institut Català d'Arqueologia Clàssica

Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

Consorci Centre de Recerca en Economia Internacional


251

AGRUPACIÓ SALUT

GENERALITAT (Departament de Salut)

Gabinet i SG de Salut SA01

Direcció General de Salut Pública SA04 Secretaria d'Estratègia i Coordinació SA05

Secretaria General de Regulació, Planificació i Recusos Sanitaris SA12

Servei Català de la Salut (CatSalut) 5100

Institut Català de la Salut (ICS) 5200


Institut d’Estudis de la Salut (IES) 6110Institut Català d’Avaluacions Mèdiques 6205


Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) (1) 6600

Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) (1) 6620

Institut d’Assistència Sanitària (IAS) (1) 6630

Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS) (1) 6640

Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (1) 6660Institut Català d’Oncologia (ICO) (1) 6670

Banc de Sang i Teixits (BST) (1) 6680

Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV) (1) 6750

Agència de Salut Pública de Catalunya 7455


Sistema d’Emergències Mèdiques, SA (SEMSA) (1) 6650UDIAT, Centre Diagnòstic, SA (1) 7110

Coordinació Logística Sanitària, AIE (1) 7235

Sabadell Gent Gran Centre de Serveis, SA (1) 7670

Consorci de Prevenció i Salut Terrassa, SL 8790

Aura Salut Pública i Serveis Sociosanitaris, SL (1) 8800

For Tissues and Cells (1) 8835

Barnaclínic, SA (1) 8855Logaritme Serveis Logístics AIE (2) 7750

CONSORCIS

Consorci Biopol de l'Hospitalet de Llobregat 8810

Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell (1) 6950

Consorci Sanitari de Terrassa (1) 6960

Consorci Sanitari de Barcelona (1) 6970

Consorci Hospitalari de Vic (1) 6980Consorci Sanitari Integral (1) 6990

Consorci Sanitari de l’Alt Penedès (1) 7000

Consorci Sanitari de l’Anoia (1) 7010

Consorci Sanitari de Mollet del Vallès (1) 7020

Consorci del Laboratori Intercomarcal de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf (1) 7030

Consorci Sanitari del Maresme (1) 7040

SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT I INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS


252

Agrupació Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya 7475

Consorci Marc Parc de Salut de Barcelona 7785

Hospital Clínic i Provincial de Barcelona (1) 8250

Consorci de Gestió Corporació Sanitària (CGCS) 8875Consorci de Castelldefels Agents de Salut (2) 7540

Consorci d'Atenció Primària de Salut de l'Eixample (2) 7920

FUNDACIONS

Fundació Privada Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRPB) 7115Fundació Institut Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) 7135

Fundació Hospital Universtiari Vall d'Hebron-Institut de Recerca (HUVH, IR) 7145

Fundació Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) 7155

Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré 7175Fundació Institut de Recerca contra la leucèmia Josep Carreras 7185

Fundació Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 7465

Fundació Privada Institut d'Investigació Oncològica de Vall-Hebron (VHIO) 8280

Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdlBGI) 8290Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IBIDELL) 8300

Fundació Ticsalut 8330

8340

Fundació Privada Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) 8350

Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona 8360Fundació Privada Salut del Consorci Sanitari del Maresme 8820

Fundació Parc Taulí, Fundació Privada 8840

8990

8260

8270

(2) Entitat adscrita al Departament de Salut mitjançant l'Institut Català de la Salut

Fundació Privada Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB)

Fundació Privada de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1)

Fundació Privada de l'Hospital de Viladecans per a la Recerca i la Docència (2)Fundació Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) (2)

(1) Entitat adscrita al Departament de Salut mitjançant el Servei Català de la Salut

AGRUPACIÓ INTERIOR

GENERALITAT (Departament d'Interior)

Gabinet i SG d'Interior IT01

Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments IT03

Direcció General de la Policia IT04

Direcció General de Protecció Civil IT06

Despeses de personal bombers IT08

Despeses de personal mossos IT09

Direcció General d'Administració de Seguretat IT10


Servei Català de Trànsit 6200

Institut de Seguretat Pública de Catalunya 6208


Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya 8630


253

AGRUPACIÓ TERRITORI I SOSTENIBILITAT

GENERALITAT (Departament de Territori i Sostenib ilitat)

Gabinet i SG de Territori i Sostenibilitat PO01

Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme PO02

Direcció General de Carreteres PO05

Direcció General de Transports i Mobilitat PO07

Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana PO09

Direcció General de Polítiques Ambientals PO12

Direcció General de Qualitat Ambiental PO13


Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) 6120Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran 6201


Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 6360

Agència Catalana de l'Aigua (ACA) 6540

Agència de Residus de Catalunya 6550

Aigües Ter-Llobregat (ATLL) 6590

Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) 6710

Ports de la Generalitat 6720

Institut Català del Sòl (INCASOL) 6740

Servei Meteorològic de Catalunya 6810

Infraestructures Ferroviàries de Catalunya 6830

Agència de l'Habitatge de Catalunya 7215

Institut Geològic de Catalunya 7250


TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA 6380

Equacat, SA 6400

6410

64207225

7260

7295

7930

8680

8700

8710

8720

8730

CONSORCIS

Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità 6930

Consorci Patronat de la Vall de Núria 7180

Consorci Port de Mataró 7720

Consorci del Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs 7960

Consorci Port de Portbou 8120

Consorci de l'Observatori del Paisatge 8150

Consorci Centre d'Estudis per a la Innovació del Transport (CENIT) 8160

Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona 8170Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Girona 8180

Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Lleida 8190

Consorci de l'Habitatge de Barcelona 8510

Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals 8520

Consorci de l'Habitatge de l'Àrea Metropolitana de Barcelona 8530

Centrals i infraestructures per a la Mobiliat i les Activitats Logístiques, SA (CIMALSA)

Túnel del Cadí, SAC

Aeroports públics de Catalunya, SLU

Geocat, Gestió de Projectes, SA

FGC Mobilitat, SA

Societat d'Estiba dels Ports Catalans, SA

Gestió de Marqueting i Serveis de les Comarques Gironines, SLU

Autometro, SA

Terminal Intermodal de l'Empordà, SL

Cargometro Rail Transport, SA

Ecoparc de Resdius Industriales, SA


254

AGRUPACIÓ CULTURA

GENERALITAT (Departament de Cultura)

Gabinet i SG de Cultura CU02

Direcció General de Política Lingüística CU11Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural CU12

Direcció General de Patrimoni Cultural CU13

Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana CU14


6050

6060

60706080


Institut Català de les Indústries Culturals 6760

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts 7970


Teatre Nacional de Catalunya, SA (TNC) 6340

CONSORCIS

Consorci del Teatre Fortuny de Reus 7160

Consorci Museu Nacional d'Art de Catalunya 7490

Consorci per a la Normalització Lingüística 7520

Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT 8030

Consorci Casa de les Llengües 8050Consorci Catalan Films & TV 8770

FUNDACIONS

Fundació Privada Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional, Mediterrània 8240

AGRUPACIÓ AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA, ALIMENTACIÓ I MEDI NATURAL

GENERALITAT (Departament d'Agricultura,Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural)

Gabinet i SG d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural AG01

Direcció General de Desenvolupament Rural AG02 Direcció General d'Agricultura i Ramaderia AG03

Direcció General de Planificació i Relacions Agràries AG04

Direcció General de Pesca i Afers Marítims AG05

Direcció General d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries AG06

Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat AG07

Despeses de personal agents rurals AG08


Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) 6130


Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) 6430

Centre de la Propietat Foretal 6570

Consell Català de la Producció Integrada 7790

Consell Català de la Producció Agrària Ecològica 7800

Biblioteca de Catalunya

Institució de les Lletres Catalanes

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

Museus d’Arqueologia


255


Promotora d’Exportacions Catalanes, SA (PRODECA) 6440

Forestal Catalana, SA 6580

FUNDACIONS

Fundació Privada Catalana pel progrés del Món Rural 8380

AGRUPACIÓ BENESTAR SOCIAL I FAMILIA

GENERALITAT (Departament de Benestar Social i Família)

Gabinet i SG de Benestar Social i Família BE01

Secretaria de Família BE05

Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència BE06

Direcció General per a la Immigració BE07 BE09

Consorci de Serveis Socials de Barcelona (Departament) BE11

Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària BE12

SERVEI CATALÀ DE LA SALUT I EGSS

Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) 5000


Institut Català de les Dones (ICD) 6010Institut Català de l’Adopció 6160


Consell Nacional de la Joventut de Catalunya 7900

Agència Catalana de la Joventut 7940

CONSORCIS

Consorci Sant Gregori, de Girona 7150

Consorci de Serveis Socials de Barcelona 8500

Direcció General de Joventut


256

AGRUPACIÓ EMPRESA I OCUPACIÓ

GENERALITAT (Departament d'Empresa i Ocupació)

Gabinet i SG d'Empresa i Ocupació IU01Secretaria d'Ocupació i Relacions Laborals IU08

Direcció General d'Indústria IU09

Direcció General de Comerç IU10

Direcció General de Turisme IU11

Direcció General d'Energia, Mines i Seguretat Industrial IU12

Àrea de Suport a la Integració de la Formació Professional IU13


Agència Catalana del Consum 6170

Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) 6204


Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació 6920

Laboratori General d'Assaigs i Investigacions (LGAI) 6480Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil (IDIADA) 6490

Institut Català d’Energia (ICAEN) 6500

Agència de Suport a l'Empresa Catalana 7025

Agència Catalana de Turisme 8755


Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA (EPLICSA) 6510Eficiència Energètica, SA 6520

Sanejament Energia, SA 6530

Societat Catalana d'Inversió en Empreses de Base Tecnològica, SA 8410

CONSORCIS

Consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya-ITCat 8090

Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya 8390Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya 8775

FUNDACIONS

Fundació Centre de Seguretat de la Informació a Catalunya 7275

Fundació Privada I2CAT, Internet i Innovació Digital a Catalunya 7620

AGRUPACIÓ JUSTÍCIA

GENERALITAT (Departament de Justícia)

Gabinet i SG de Justícia JU01

Direcció General de Règim Penitenciari i Recursos JU03

Direcció General d'Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil JU04

Secretaria de Relacions amb l'Administració de Justícia JU05

Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques JU07

Despeses de personal centres penitenciaris JU08

Despeses de personal òrgans d'adm. justícia JU09


Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada 6150


Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) 6460


257

- L’estructura per programes

1 FUNCIONAMENT DE LES INSTITUCIONS I ADMINISTRACIÓ GENERAL

11 ALTA DIRECCIÓ DE LA GENERALITAT I EL SEU GOVERN

111 Òrgans superiors de la Generalitat i control extern

112 Impuls i coordinació de l'acció de govern

113 Atenció ciutadana i difusió dels serveis de la Generalitat

114 Impuls de l'autogovern i del desplegament estatutari

12 ADMINISTRACCIÓ I SERVEIS GENERALS

121 Direcció i administració generals

122 Formació del personal d'administració i serveis

124 Regulació, control i gestió del joc

125 Administració de les finances de la Generalitat

126 Gestió d'equipaments i inversions públiques

13 RELACIONS INSTITUCIONALS I PROCESSOS ELECTORALS

131 Relacions Institucuionals i qualitat democràtica

132 Organització, gestió i seguiment de processos electorals

2 SERVEIS PÚBLICS GENERALS

21 JUSTÍCIA

211 Administració de Justícia i Ministeri Fiscal

212 Serveis de Justícia juvenil i atenció a les persones afectades pel delicte

213 Serveis penitenciaris i mesures penals alternatives

214 Dret civil, mediació i entitats jurídiques

215 Formació del personal de l'àmbit de Justícia

22 SEGURETAT I PROTECCIÓ CIVIL

221 Seguretat ciutadana

222 Trànsit i seguretat viària

223 Prevenció, extinció d'incendis i salvaments

224 Formació del personal de seguretat

225 Protecció civil

23 RELACIONS EXTERIORS I COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

231 Relacions exteriors

232 Cooperació al desenvolupament

ÀREA

Programa

POLÍTICA


258

3 PROTECCIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL

31 PROTECCIÓ SOCIAL

313 Suport a la família

314 Atenció a la immigració315 Promoció de l'autonomia personal

316 Atenció a les persones amb discapacitats

317 Inclusió social i lluita contra la pobresa

318 Atenció a la infància i a l'adolescència

32 PROMOCIÓ SOCIAL

321 Polítiques de joventut322 Polítiques de dones

323 Acció cívica i voluntariat

324 Relacions amb les confessions religioses

325 Gent gran activa

33 FOMENT DE L'OCUPACIÓ

331 Ocupabilitat

333 Igualtat, qualitat i integració laboral335 Formació professional agrària i pesquera

4 PRODUCCIÓ DE BÉNS PÚBLICS DE CARÀCTER SOCIAL

41 SALUT

411 Atenció primària de salut

412 Atenció especialitzada de salut

414 Salut pública

415 Transferències internes per serveis de salut419 Altres serveis de salut

42 EDUCACIÓ

421 Educació general

422 Educació universitària

424 Serveis complementaris a l'educació

425 Beques i ajuts a l'estudi

426 Formació del personal docent

43 HABITATGE I ACTUACIONS URBANES

431 Habitatge

432 Barris i nuclis antics

44 CULTURA

441 Creadors i empreses culturals 442 Cooperació i difusió cultural

443 Patrimoni cultural

444 Associacionisme i tradició

45 LLENGUA CATALANA

451 Promoció de la llengua catalana

46 CONSUM

461 Ordenació, control i informació sobre el consum

47 ESPORTS

471 Activitat física i esport


259

5 PRODUCCIÓ DE BÉNS PÚBLICS DE CARÀCTER ECONÒMIC

51 CICLE DE L'AIGUA

511 Cicle de l'aigua

52 TRANSPORT

521 Carreteres522 Infraestructures ferroviàries

523 Suport al transport públic de viatgers

524 Ports i transport marítim

525 Aeroports i transport aeri

526 Logística i altres actuacions de suport al transport de mercaderies

527 Infraestructures del transport de viatgers per carretera

53 SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I EL CONEIXEMENT I TELECOMUNICACIONS

531 E-infraestructures

532 Societat digital533 Mitjans de comunicació social

54 ORDENACIÓ DEL TERRITORI I URBANISME

542 Ordenació del territori i urbanisme

543 Ordenació i promoció de sòl i edificis industrials i serveis

544 Actuacions a la costa

55 ACTUACIONS AMBIENTALS

551 Protecció i conservació del medi natural i la biodiversitat

552 Infreastructura i gestió de tractament de residus553 Polítiques i sensibilització ambientals

554 Prevenció i control ambiental

56 INFRAESTRUCTURES AGRÀRIES I RURALS

561 Infraestructures per al desenvolupament rural

562 Transformació i millora en matèria de regadius

57 RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ

571 Recerca i Desenvolupament

572 Recerca i Desenvolupament en ciència i tecnologia agroalimentària573 Recerca i Desenvolupament biomèdics i en ciències de la salut

574 Innovació

58 ALTRES ACTUACIONS DE CARÀCTER ECONÒMIC

581 Cartografia, geologia i geofísica

582 Meteorologia

583 Estadística

584 Avaluació de polítiques i estudis d'opinió


260

6 FOMENT I REGULACIÓ DE SECTORS PRODUCTIUS

61 AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA

611 Sanitat vegetal, animal i control de les produccions

612 Ordenació, reconversió i suport als subsectors agraris i pesquers613 Suport a l'agroindústria, la comercialització i la regulació de mercats

614 Modernització i millora de les estructures empresarials agràries i pesqueres

616 Diversificació econòmica i qualitat de vida al món rural

62 INDÚSTRIA

621 Seguretat i prevenció del risc

622 Suport a la indústria

63 ENERGIA I MINES

631 Energia

634 Actuacions en mineria i protecció radiològica

64 COMERÇ

641 Ordenació i promoció del comerç i l'artesania

65 TURISME

651 Ordenació, foment i promoció turística

66 DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL

661 Emprenedoria i foment empresarial

662 Internacionalització, promoció i foment del comerç exterior

67 CRÈDIT OFICIAL I SECTOR FINANCER

671 Foment i regulació del sector financer

672 Crèdit oficial

68 PROMOCIÓ I DEFENSA DE LA COMPETÈNCIA

681 Promoció i defensa de la competència

7 SUPORT FINANCER ALS ENS LOCALS

71 SUPORT FINANCER ALS ENS LOCALS

711 Suport financer de la Generalitat als ens locals

712 Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat713 Suport a obres i serveis dels ens locals

8 FONS DE CONTINGÈNCIA


811 Fons de Contingència

9 DEUTE PÚBLIC

91 DEUTE PÚBLIC

911 Deute públic


261

- L’estructura econòmica de despeses

1 REMUNERACIONS DEL PERSONAL

10 ALTS CÀRRECS

100 Alts càrrecs

11 PERSONAL EVENTUAL

110 Personal eventual

12 PERSONAL FUNCIONARI

120 Retribucions bàsiques

121 Retribucions complementàries

13 PERSONAL LABORAL

130 Personal laboral fix

131 Personal laboral temporal

132 Personal d'empreses i d'altres entitats del sector públic

133 Indemnitzacions del personal d'empreses públiques

15 INCENTIUS AL RENDIMENT I ACTIVITATS EXTRAORDINÀRIES

150 Incentius al rendiment

151 Activitats extraordinàries

16 ASSEGURANCES I COTITZACIONS SOCIALS

160 Quotes socials

17 PENSIONS I ALTRES PRESTACIONS SOCIALS

170 Pensions

171 Aportacions a plans de pensions

172 Altres prestacions socials

173 Despeses socials

2 DESPESES CORRENTS DE BÉNS I SERVEIS

20 LLOGUERS I CÀNONS

200 Lloguers i cànons de terrenys, béns naturals, edificis i altres construccions

201 Lloguers i cànons de material de transport

202 Lloguers i cànons d'equips per a procés de dades, programari i reprografia

203 Lloguers i cànons d'altre immobilitzat material

204 Altres lloguers i cànons

21 CONSERVACIÓ I REPARACIÓ

210 Conservació, reparació i manteniment de terrenys, béns naturals, edificis i altres construccions

211 Conservació, reparació i manteniment de material de transport

212 Conservació, reparació i manteniment d'equips per a procés de dades, programari i reprografia

213 Conservació, reparació i manteniment d'altre immobilitzat material

214 Altres despeses de conservació, reparació i manteniment

CAPÍTOLS

ARTICLES

Conceptes


262

22 MATERIAL, SUBMINISTRAMENTS I ALTRES

220 Material d'oficina

221 Subministraments

222 Comunicacions

223 Transports

224 Despeses d'assegurances

225 Tributs

226 Despeses diverses

227 Treballs realitzats per persones físiques i jurídiques

228 Serveis informàtics

23 INDEMNITZACIONS PER RAÓ DEL SERVEI

230 Dietes, locomoció i trasllats

231 Altres indemnitzacions

232 Ajuts menjar

233 Fons d'Acció Social

24 DESPESES DE PUBLICACIONS

240 Despeses de publicacions

25 PRESTACIÓ DE SERVEIS AMB MITJANS ALIENS

251 Prestació de serveis amb mitjans aliens

3 DESPESES FINANCERES

30 DESPESES FINANCERES DEL DEUTE PÚBLIC EN EUROS

300 Interessos del deute públic en euros

302 Despeses d'emissió, modificació i cancel·lació del deute públic en euros

309 Altres despeses financeres del deute públic en euros

31 DESPESES FINANCERES DELS PRÉSTECS EN EUROS

310 Interessos dels préstecs en euros

312 Despeses d'emissió, modificació i cancel·lació dels préstecs en euros

319 Altres despeses financeres dels préstecs en euros

32 DESPESES FINANCERES DEL DEUTE PÚBLIC EN DIVISES

320 Interessos del deute públic en divises

322 Despeses d'emissió, modificació i cancel·lació del deute públic en divises

323 Diferències de canvi del deute públic en divises

329 Altres despeses financeres del deute públic en divises

33 DESPESES FINANCERES DELS PRÉSTECS EN DIVISES

330 Interessos dels préstecs en divises

332 Despeses d'emissió, modificació i cancel·lació dels préstecs en divises

333 Diferències de canvi dels préstecs en divises

339 Altres despeses financeres dels préstecs en divises

34 ALTRES DESPESES FINANCERES

340 Despeses financeres derivades de la gestió de pagaments

342 Comissions i altres despeses bancàries

349 Altres despeses financeres


263

4 TRANSFERÈNCIES CORRENTS

40 AL SECTOR PÚBLIC ESTATAL

400 A l'Administració de l'Estat

401 A l'Instituto Nacional de la Seguridad Social

402 A entitats autònomes de l'Estat

403 A empreses públiques i altres ens públics de l'Estat

404 A consorcis dependents de l'Estat

409 A altres ens dependents del sector públic estatal

41 A L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT

410 A l'Administració de la Generalitat

42

420 Al Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut i Institut Català d'Assitència i Serveis Socials

43 A ENTITATS AUTÒNOMES DE LA GENERALITAT

430 A entitats autònomes administratives de la Generalitat

431 A entitats autònomes comercials i financeres de la Generalitat

44

440 A entitats de dret públic de la Generalitat sotmeses al règim jurídic privat

441 A societats mercantils del sector públic de la Generalitat

442 A consorcis dependents del sector públic de la Generalitat

443 A fundacions del sector públic de la Generalitat

444 A altres societats mercantils, classificades AP-SEC de la Generalitat

445 A altres consorcis, classificats AP-SEC de la Generalitat

446 A altres fundacions, classificades AP-SEC de la Generalitat

447 A altres entitats classificades AP-SEC de la Generalitat

448 A altres entitats participades pel sector públic de la Generalitat

449 A universitats públiques

45 A COMUNITATS AUTÒNOMES

450 A comunitats autònomes

451 A consorcis dependents d'altres comunitats autònomes

459 A altres ens dependents de comunitats autònomes

46 A ENS I CORPORACIONS LOCALS

460 A corporacions locals

461 A consorcis dependents de les corporacions locals

462 Transferències al Conselh Generau dera Val d'Aran

463 Fons de gestió de residus

469 A altres ens dependents de corporacions locals

47 A EMPRESES PRIVADES

470 A empreses privades

473 Fons de gestió de residus

479 Compensació de tarifes per l'ús d'infraestructures

48 A FAMÍLIES I INSTITUCIONS SENSE FI DE LUCRE I ALTRES ENS CORPORATIUS

480 A famílies

481 A fundacions

482 A altres institucions sense fi de lucre i a altres ens corporatius

483 Premis

484 A centrals sindicals

488 Concerts educatius

489 Farmàcia (receptes mèdiques)

49 A L'EXTERIOR

490 A l'exterior

AL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT I INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS

A EMPRESES I ALTRES ENS PÚBLICS DE LA GENERALITAT, A UNIVERSITATS PÚBLIQUES I A ALTRES ENTITATS PARTICIPADES


264



500 Fons de Contingència

6 INVERSIONS REALS

60 INVERSIONS EN TERRENYS I BÉNS NATURALS

600 Inversions en terrenys i béns naturals

603 Inversions per contractes d'arrendament financer en terrenys i béns naturals

61 INVERSIONS EN EDIFICIS I ALTRES CONSTRUCCIONS

610 Inversions en edificis i altres construccions

611 Aportacions a entitats del sector públic de la Generalitat per inversions en edificis per compte d'aquesta o de les tit t613 Inversions per contractes d'arrendament financer en edificis i altres construccions

62 INVERSIONS EN MAQUINÀRIA, INSTAL·LACIONS I UTILLATGE

620 Inversions en maquinària, instal·lacions i utillatge

623 Inversions per contractes d'arrendament financer en maquinària, instal·lacions i utillatge

63 INVERSIONS EN MATERIAL DE TRANSPORT

630 Inversions en material de transport

633 Inversions per contractes d'arrendament financer en material de transport

64 INVERSIONS EN MOBILIARI I ESTRIS

640 Inversions en mobiliari i estris

641 Aportacions a entitats del sector públic de la Generalitat per inversions en mobiliari i estris per compte d'aquesta d l tit t643 Inversions per contractes d'arrendament financer en mobiliari i estris

65 INVERSIONS EN EQUIPS DE PROCÉS DE DADES I TELECOMUNICACIONS

650 Inversions en equips de procés de dades i telecomunicacions

653 Inversions per contractes d'arrendament financer en equips de procés de dades i telecomunicacions fora del t úbli

66 INVERSIONS EN BÉNS DESTINATS A L'ÚS GENERAL

660 Inversions en béns destinats a l'ús general

661 Aportacions a entitats del sector públic de la Generalitat per inversions en infraestructures per compte d'aquesta d l tit t

67 INVERSIONS EN ALTRE IMMOBILITZAT MATERIAL

670 Inversions en altre immobilitzat material

673 Inversions per contractes d'arrendament financer en altre immobilitzat material

68 INVERSIONS EN IMMOBILITZAT IMMATERIAL

680 Inversions en immobilitzat immaterial

683 Inversions per contractes d'arrendament financer en immobilitzat immaterial

7 TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL

70 AL SECTOR PÚBLIC ESTATAL

700 A l'Administració de l'Estat

701 A l'Instituto Nacional de la Seguridad Social

702 A entitats autònomes de l'Estat

703 A empreses públiques i altres ens públics de l'Estat

704 A consorcis dependents de l'Estat

709 A altres ens dependents del sector públic estatal

71 A L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT

710 A l'Administració de la Generalitat


265

72

720 Al Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut i Institut Català d'Assitència i Serveis Socials

73 A ENTITATS AUTÒNOMES DE LA GENERALITAT

730 A entitats autònomes administratives de la Generalitat

731 A entitats autònomes comercials i financeres de la Generalitat

74

740 A entitats de dret públic de la Generalitat sotmeses al règim jurídic privat

741 A societats mercantils del sector públic de la Generalitat

742 A consorcis dependents del sector públicde la Generalitat

743 A fundacions del sector públic de la Generalitat

744 A altres societats mercantils, classificades AP-SEC de la Generalitat

745 A altres consorcis, classificats AP-SEC de la Generalitat

746 A altres fundacions, classificades AP-SEC de la Generalitat

747 A altres entitats classificades AP-SEC de la Generalitat

748 A altres entitats participades pel sector públic de la Generalitat

749 A universitats públiques

75 A COMUNITATS AUTÒNOMES

750 A comunitats autònomes

751 A consorcis dependents d'altres comunitats autònomes

759 A altres ens dependents de comunitats autònomes

76 A ENS I CORPORACIONS LOCALS

760 A corporacions locals

761 A consorcis dependents de les corporacions locals

762 Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya

763 Ajuts danys catastròfics i actuacions urgents

764 A altres ens dependents de corporacions locals

77 A EMPRESES PRIVADES

770 A empreses privades

78 A FAMÍLIES I INSTITUCIONS SENSE FI DE LUCRE I ALTRES ENS CORPORATIUS

780 A famílies

781 A fundacions

782 A altres institucions sense fi de lucre i a altres ens corporatius

79 A L'EXTERIOR

790 A l'exterior

8 VARIACIÓ D'ACTIUS FINANCERS

80 ADQUISICIÓ DE DEUTE EN EUROS

800 Adquisició de deute en euros

81 ADQUISICIÓ DE DEUTE EN DIVISES

810 Adquisició de deute en divises

82 CONCESSIÓ DE PRÉSTECS I BESTRETES AL SECTOR PÚBLIC

820 Préstecs i bestretes al sector públic a llarg atermini

821 Préstecs i bestretes al sector públic a curt termini

AL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT I INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS

A ALTRES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC, A UNIVERSITATS PÚBLIQUES I A ALTRES ENTITATS PARTICIPADES


266

83 CONCESSIÓ DE PRÉSTECS I BESTRETES FORA DEL SECTOR PÚBLIC

830 Concessió de préstecs i bestretes fora del sector públic a llarg termini

831 Préstecs i bestretes de qualsevol tipus de deute no documentada en títols valors a curt termini

84 CONSTITUCIÓ DE DIPÒSITS I FIANCES

840 Dipòsits constituïts

841 Fiances constituïdes

85 ADQUISICIÓ DE PARTICIPACIONS EN SOCIETATS AMB CARÀCTER TEMPORAL

850 Adquisició de participacions en societats amb caràcter temporal

87

870 Aportacions al fons patrimonial d'entitats autònomes i d'entitats de dret públic de la Generalitat

871 Aportacions a compte de capital de societats mercantils del sector públic de la Generalitat

872 Aportacions a fons propis de consorcis dependents de la Generalitat

873 Aportacions al fons patrimonial del Servei Català de la Salut i Institut Català de la Salut

874 Aportacions de capital a altres societats mercantils, classificades AP-SEC de la Generalitat

875 Aportacions a fons propis d'altres consorcis, classificats AP-SEC de la Generalitat

876 Aportacions de capital i altres fons propis a altres entitats participades

879 Aportacions extraordinàries de la Generalitat i de la resta del sector públic per compensar pèrdues acumulades d' i i t i

89

890 Altres variacions d'actius financers

9 VARIACIÓ DE PASSIUS FINANCERS

90 AMORTITZACIÓ DEUTE PÚBLIC EN EUROS

900 Cancel·lació de deute públic en euros

91 AMORTITZACIÓ PRÉSTECS I ALTRES CRÈDITS EN EUROS

910 Cancel·lació de préstecs en euros del sector públic a llarg termini

911 Cancel·lació de préstecs i altres crèdits en euros del sector públic a curt termini

912 Cancel·lació de préstecs i altres crèdits en euros d’ens de fora del sector públic a llarg termini

913 Cancel·lació de préstecs en euros de fora del sector públic a curt termini

92 AMORTITZACIÓ DEUTE PÚBLIC EN DIVISES

920 Cancel·lació de deute públic en divises

93 AMORTITZACIÓ PRÉSTECS I ALTRES CRÈDITS EN DIVISES

930 Cancel·lació de préstecs en divises

94 DEVOLUCIÓ DE FIANCES I DIPÒSITS

940 Devolució de fiances rebudes

941 Devolució de dipòsits rebuts

95 ALTRES VARIACIONS DE PASSIUS FINANCERS

950 Altres variacions de passius financers a llarg termini

951 Altres variacions de passius financers a curt termini

ALTRES VARIACIONS D'ACTIUS FINANCERS

APORTACIONS DE CAPITAL I ALTRES FONS PROPIS A ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC I A ALTRES PARTICIPADES

Pressupostos de la Generalitat de Catalunya...

Documents

Transcript of Pressupostos de la Generalitat de Catalunya...