Si examinem el firmament internacionalde l'hora present, el veurem cobert de sig-nes de mall presagi. Noves dictadures a Ger

-mània i a Grècia. (Ensorrades financieres alsEstats Units. Guerres a la Xina i a 1'Am7-rïca Meridional. • D'ençà de la Gran Guerra,potser mai el món no s'havia presentat tanespectacular. Tot plegat té !la brillantor fu-nesta d'una erupció volcànica, ano despro-veïda de beutat ni de perill.

I així com davant dels fenòmens geolò-gics d'aquesta natura, ham té la sensació

lunya no és Castella o que Irlanda no fsAnglaterra.

¿Hi ha, doncs, un plet autonomista per-fectament definible a la Manxúria? Si mésno, tots els elements hi són de dret; i mésd'un símptoma ens diu que la qüestió estaen aquests termes de fet.

La intervenció japonesa potser hi té unpaper més anecdòtic del que molts es pen-sen. Una anècdota important, no hi ha dub-te ; però una mera anècdota. En altres pa-raules : es japonesos, pels seus interessos

Escena de guerra a Maexúria

de la joventut de la terra, subjecta encara ales malalties d'una infància treballosa ; da-vant del moment históric, na podem estar-nos de considerar l'extrema infància del móndels homes i llur inadaptació a 4a convivèn-cia poütica i social, que es exposa repeti-dament a tota mena de trasbalsos i crisis,que ara per ara; dominen tan poc eom..si--fossin les voluntats d'una divinitat adversai mal intencionada. Si entenem per vell allòque ja ha fet el pie de la seva vida, mal porésser la humanitat present vella : que sapi-guem, l'edat d'or encara na s'ha vist da-munt de la Terra, si és,que mai ha de veu

-re's. Però, a la veritat, la raça dels homesencara balbuceja ino hem llegit a cap his-toriador que hagués passat èpoques de ma-turitat que ens fessin dubtar si e: que arapassa són repapieigs de xaruguesa.

Ara més que mai, tenim aquesta sensacióde la humanitat inexperta, inadaptada : totsels conflictes actuals, .al fons deis fons, sóncrisis d'orgainïtzació. Això és evident en elcas de les dictadures i dels pmnics financiersd'Alemanya, Grècia i Estats Units. En el casd'Amèrica del Sud i de la Xina, també pas-sa el mateix, encara que no es vegi ambtanta d'evidència. Però un simple examenho demostra plenament.

No es po4 negar que el lerrou,dsme és una força que fa el seupes en la política de la República.

Any V. Núm. 214 - Barcelona, dijous, 9 de març de 1933

L'Ajuntament •ja te pres=

suposfos nous.

Ara només deurà fallaradmínísfracíó municipal.Si Ifr1ítNARI I)I IÁ1TEI?LTLJR LWI 1 POIÅITICIt

Preu : 30 cèntims. - Pelai, 62. Telèfon 15300. - Subscripció : 3'50 pessetes trimestre

DE L^^^_

OS° - I De Dijous ^ MIRADOR INDISCRET

La renaixença GcÍ'Fxtrem Orient.® a Dijous 1V 1 1

tes que nmitats que es vulgui, sense comQtar-hi les pany seu, en entrar al bao.

En aquel] mateix moment, un porter deAI Centre Cata:o, de Madrid, es prengué

]'acord de donar classes de català per a cás-n èrnol s i inevitables, com el darrer terra-trèmol del J^apb, que ha passat Haig desaper- la Bohèmia, que és alhora empleat mmdci- tellans.

cebut entre d'altres noticies més oc tren-quillitzadores per a la pau i el benestar del

dàlul sal, epa— Passi-ho bé, senyor Veli11a!

En plena Junta es designà al seu presi-dent, En Prat Gaballí, a donar lesper

L'home es cregué fer mèrits, classes.món que una catàstrofe natural contra laqual no hi ha resa fer. En Prat se n'excusà dient que ell sols

Amb la major bona voluntat del món, la Els urbans de la Bohèmia sabia el català vuitcentista ; tant és així queCon esamam ent p

urossessions

gueix havia de fer-se corre gir els seus llibsapig

res i elsferèncitasquesa del D

enles seves mig de disc in- L'Escofet i IEn Ventalló fonen també deis seus anuncis per persones que uessimfons el català actual.acabahles, i fer ara, pel fet sobretot de l'obs- regidors que assistiren al ball. 1

a Davant d'aquesttrucció alemanya i italiana, estem gairebé Un tranquil vestit d'urbà .anà a oferir- panorama es prengué

tan avançats cona en juliol de 1932. se`ls per si els ca?ia alguna cosa. 1l'acord de posar anuncis a ]'Heraldo, aFA B C. a Luz, etc., demanant un -Mentrestant, els Peixis::ses es donen la mil Els dos regidors es prengueren la facècia prfessor de català.i es repeteixen les expedicions d'armes en-

tre països que volen anca' a una rectificaciórient,

poc després, se'ls presenté un altre urbà:1 Tres foren les respostes: un valencié, un

de fronteres i els anin 15re; un esperit de re-f f —A les seves ordres ! mallorquí i un català. 'E; millor era el ma-ven a contra la sort que els tocà en els trac- L'Fscofet li donà uns copets a l'espatlla. Iloruí, ,però així i tot acceptaren el catalàq tots de després de la guerra.

A Bulgària els macedonis són estossinats—sFeu-vos retratar-1i diguí—. Esteu most per l'accent.

Sort que no els va sortir cap «català ded'una manera perfectament balcánica, i els

béAquesta vegada, l'urbà era de debó, la Manxar...

assi o e, senyor y eiaUna ullada, encara que només sigui als

títols, de les noticies de 1'estra.nger que thu- Tothom té dret a divertir-se. Molts regi-bliquen els diaris, ja basta per a donar una dors, comprenent-ho així, anaren al ball deidea de l'estat neguitós del món en l'època ;'Artístic. Hi anaren disfressats, com eraactual. Guerres de totes menes, desordres i de llei.malestars interiors en multitud de països, En Vellilla, el federal senyor Velilla, por-estats de tensió i de nerviosisme bellicós, tava un vestit vermell de Pierrot que treiadaltabaixos econòmics, obrers sense feina i {oc.misèria al costat de grams stocks de produc- —Ningú om coneixerà—digué a tm com-. sortida.. totes les cala-

L'Aldaz a cada un dels amics que troba,i són molt s :

--Que no ho sabeu? En Sérra Crespo hasollicitat ésser governador. Però, no ho feucórrer, eh?

Catalans que cerquen

Erudició

professor de català

particulars, poden explotar un fet existent.Però no el creen.

Per això en voler judicar l'ètica políticajaponesa, en aquest cas, seria qui sap siequivocat voler-s'ho agafar pel cantó d'unaagressió ala propietat del proïsme. IEn puradoctrina no hi tindrien dret ni la Xina ni el

Hjapó; , però dintre al relativisme de les pràr,^ti,ques humanes, tal vegada els drets japo-nesos a ((protegir» el Maaxukuo — tal comara s'anomena oficialment aque!1 país - mosón pas inferiors als xinesos.

'La Xina, certament, hi era primer; peròaquest títol d'ocupació no li donava .pas lapropietat. Que na la reivindiqui, dones. Encanvi la seva política administrativa era de-sastrosa. Calgué que els japonesos invertis-sin grans capitals i gran esforç en aquellpaís, perquè la Xina es recordés d'inter-venir-hi, per gaudir-se del treball que noera seu. •Heus .aquí un títol ben insuficient,per oposar-se a una intervenció japonesaper aquelles terres. I ara, 1a força de les ar-mes està decidint qui té raó,

Probablement no en té ningú dels dos,com dèiem ; però els motius del Japó, tan-mateix, ens semblen preferibles ais de laXina ; hi 'veiem possibilitats anés fecundesper a la vida internacional, i per l'accelera-ci ó de la renaixença de l'Extrem Orient, 1aqual, en sana doctrina liberal, seria desit-

Es clar que el diverses voltes millenari jable. Sobretot, ens ve de nou, en aquest

imponi de '1a Xina, en integrar-se a la vida cas, la posició antimanxuriana de molts na-

internacional, fet que comporta una occi- cionalistes de casa nostra. Tal vegada in-

dentalfització dels seus costums i dels seus vesteixen mentalment les dades delry proble-

mètodes, no pot subsistir en la forma ac- ma i confonen un poble amb un imperi.,.

tual, unitaria. Les diferències ètniques, com- Vist de lluny, un imperi es torna petit i ens

binarles amb les divergents correnties eco- sembla una nació, i petita!còmiques, segmentaran aquesta super-nacióen tantes nacions com fets vius es donin.Aquesta tendència ja, d'ençà de 4a -proclama-ció de la República xinesa, s'està manifes-tant en una forma anàrquica, però clarissi-ma. Tot l'imperi està dividit, en la realitat,en tantes parts com clienteles de gemeraL.Ara bé : el general, que aparentment diri-geix el moviment, no és sinó un ((valent))d'un grup d'homes, moguts por un irmpu'lsètnic o econòmic. Tenim la cèllula d'un nouestat; molt sembrant a les que, des delsegle tv de la nostra era, donaren lloc a lesnacions neo-romanes. No hi ha dubte queAtaülf, cap d'un exèrcit visigot que ocupàla Narbonesa i entro a Barcelona a comen-çaments del v, limitant-se a `fer alguna «raz-zian Espanya endins, tenia tan poca cons

-ciència d'esquarterar l'imperi, com un ge-neral Feng qualsevol. I Teodoric, que resi

-dia a Itàlia, talment es pensava realitzar launitat de ]'imperi, com un Xang-Kai-Xec.Però, . no gens menys, contribuí a enderro-car-lo, com probablement hi esté contri-buint a casa seva el general i polític de laXina dels nostres dies, que sembla represen-tar el màximum de consciència unitària delseu país.

La Xina marxa cap a la seva nova estruc-turació. Aquesta constatació és molt interes-sant, perquè ens permet d'enfocar d'una ma-nera distinta de la usual a (Europa el debatutproblema de la independència de la Man-xúria; independència «protegida», per ara.pe' Japó.

El cas de la Manxúria encara és més clarque no pas si es tractés de 2a ;província deCantó. Manxúria no és la Xina. La sevaanexió a l'imperi, molt recent, dintre l'èpocamc•derna, mai no ha estat ben efectiva. Dirque la Manxúria és la Xina, des d"Europaestant, pot semblar estrany. Però també deucostar fer entendre a un japonés que Cata-

AI Círcol Artístic hi ha un ,pintor d'allòmés important. Si no és cèlebre no és pasperquè no s'ho mereixi. Pels seus mèrits haestat pensionat en viatge d'estudis pel ma-teix Círcol, i fruit dels seus estudis és la sevadocumentació i el seu mestratge.

Aquest senyor es diu Badia Vidiella i, comaltres socis artistes, í's des concurrents a 1'a .classe de model permanent que hi ha a lacasa.

Un dia, estaven diversos socis, qui dibui-xant, qui .pintant, a l'esmentada classe,quan s'obrí la porta estrepitosament i com

-paregué el senyor Badia Vidiella, ple d'unaalegria que es traduïa en gestos i volubi-litat :

— Nois, nois — digué —, ací baix (a laBiblioteca), he descobert uin pintor magní-fic, espléndid, que cap _de vosaltres coneix;mai d'hé sentit nárnenar, i això que es véuque és molt important. Quina cultura ! Sem-bla mentida! etc., etc.

— Bé, però qui és aquest pintor? — tipreguntaren.

— Tátien, Titien ! — respongué el senyorBadia tot convençut.

La diplomàcia delsenyor Sagarra

E1 nostre magnífic Ajuntament ha acordátposar nin impost sobre les campanes de lesesglésies,

'EI regidor senyor Sagarra, en sortir de:a sessió en la qudi es prengué .aquest acord,observà benèvolament, referint-s'hi, a unscompanys seus de Consistori, de l'Esquerra

--Us arruïnareu!'Girant-se després .envers el senyor Pelli-

cena, li digué, satisfet :Amb molta diplomàcia, els acabo de dir

que són una colla .de toca-campanes.

Més difícil, encara!

L'alcalde de Rubí ha anat més enllà quel'Ajuntament de Barcelona. •En bloc de posarimpostos al-toe de les campanes, l'ha supri-mit. Es -anés senzill.

El rector, però, segons sembla, burla ladisposició de 'l'alcaidia substituint el toc deles campanes per unes bombetes elèctriques,de diferents .eolors, cada una de les quals,est encendre's, té una significació diferent.

Així, per exemple, el vermell vol dir unenterrament ; el verd, un matrimoni ; elblanc, un bateig.

Només •li cal ara, a aqueix bon rector, pon-dre per sagristà un urbà que hagi estat ales ordres d'En Vàohier.

EI català municipal

Es coneguda de tothom la modalitat dellenguatge anomenat «municipal» no sola-ment per l'ús vulgar que se n'ha fet, sinóperquè ha envaït durant una llarga tempo-da certa literatura, amb preferència lateatral.

Aquest llenguatge ara ha sofert una evq-l ució. S'ha depurat. Almenys això demostràun parte de la comandància en el qual esdóna compte d'haver mantingut tancat alcalabós del dispensari un individu atacatd'alcoholisme aàdhflun al seu estat normal.La depuració de llenguatge hi és, però l'au-tor del comunicat, és evident, n'ha fet uhgra massa.

Tema líric

L'altre dia, la poetessa Clementina Ardé-riu llegí uns quants poemes seus al LyceurhClub, que, com els nostres lectors deuensaber, és una entitat femenina.

Per tant, el públic era gairobé exc:usiva-ment'fèmenf. Hi havia, però, algun homeescadusser, un d'ells el poeta i humanistaCarles Riba, marit de la poetessa que llegiaels poemes.

Acabada la lectura, una noia estrangera,però que fa molts anys que viu ací, s'acostia Carles Riba i, li preguntà, estranyada :

—Vostè per aquí? Què hi ha vingut sfer?

--4He vingut a fer de tema—contestà siai-plement Carles Riba. - -- - -

iri]iI.:I1t4iL'autopista Madrid- València

capdamunt posaren una bóta, la qual estabaplena de llenya».

Res d'estrany no seria, doncs, qt e les fa-lles d'avui fossin una continuació perfeccio-nada de les abans esmentades.

EI llibret de la falla és d'una importànciagrandiosa i tan unida va una cosa a l'altraque ino és possible Q'existéncia d'una sola.La falla na és completa sense llibret..

Tot llibret té de setze 'a trenta dues pà-gines - tamany 16.° - i en e11 amb uns ver-sos (?) amés o menys intencionats s'explica

Els set pecats capitals

la falla premiada, tota l'animació és allía les altres es veuen soldats, minyones, xi-quets, algun foraster i a'.gun entusiasmatque periòdic en mà segueix l'itinerari mar-cat com si es tractés d'un pelegrinatge ode complir un ritus.

Tramvies i taxis van plens i encara ar-riben òmnibus i trems carregats de gent di-vertida que arriba amb ganes de soroll.

Les falles premiades estan voltades d'unahumanitat de tota mena : des del 'llaurador

Escena a l'escullera

de brusa ï mocador al cap fins el semnyoràsdes del gitano que esquila rucs sota el pontde Serrans fins .les niñas ben que enraonencastellà, pasant per empleats, corporacionsmunicipals que han vingut en colla, vidus,capellans, homes amb barba i dones, però,Déu meu, amb quina abundància!, donesde totes classes i per a tots els gustos.

Tothom enraona; fa xistos i empenta ; eisxiquets del 'barri venen el llibret com el pabeneït i a un costat de la falla està clavatl'estendard del premi; la gent omple elsbalcons i porta a 1a cara la satisfacció del'èxit, la Comissió no cap a la pell mentrel'autor està a punit de rebentar.

L'abundància de fem en València

SASTRERIA

F. Vehìls Vidal7, Plaça Universífaf, 7

Direcció: M. PELLICER

.

REBUDA la pri-

mera col'leccióde novetats paísí estranger, per

aquesta primavera.

PREUS LIMITATS

.,U.

19 DE MARC A VALÈNCIA

Les falles de Sant

Des de 1898 la casa FUREST9orta la davantera com ap

camiser ¿eprimer ordre

Rebudes les novetats Primavera-Estiu

Passeig de Gràcia, 1 2 i 1 4

questa de València, i quelcom extraordinariseria per tal com fou un dels números delprograma de festes.

Hi ha en l'Arxiu de :a Seu el Llibre deles Antiguitats escrit pel sotescolà de llavors,testimoni presencial dels actes que en Va-lència es varen fer amb motiu de la nai-xença de l'infant En Carles, fill del príncepEn Felip i Na Maria de Portugal, que eisdies i8 i 19 de juliol de i5 diumenge idilluns per la nit «posaren en la plaça dela Seu tres falles amb unes bigues, i al

I LÄPE IITIVIP O 5 e Sobre Cristòfol Colom.- Es molt possi-

ble, i no ho recordo bé, perquè cada dia lamemòria se me'n va més a passeig, que enel meu aperitiu de no sé quin dia, hagi par-1 àlat del senyor Udloa t de a Import nctaque Cristòfol Colom fos efectivament cata-là. Ara bé, jo crec que una de les poques F'coses que valen la pena en aquest món éscanviar de conviccions i de manera de pen-sar, perquè si no ,nosaltres seríem exacta-ment igual que una màquina, una de les in-finites màquines que hi ha a les fàbriques,i que tenen la mecànica tristesa de fer sem-pre una funció determinada. Aquestes con- ' .sideracions serveixen per iniciar el comen-tari a un ]libré que acaba de publicar la ciu-tat de Gènova, demostrant amb tota menade documents que Colom era . genovès. EIllibre és magnífic, una vefitable joia pelsulls, un meravellós monument editorial.

Que Colom sigui genovès o sigui català,jo us he de contestar sincerament que nom'importa. La gràcia i el valor rauen pre-cisament en el fet que Colom va descobrirAmèrica, i un deis primers •llocs que va to-car va éser l'illa de Cuba, i a 1 "illa de Cubaels catanans tampoc hi ham perdut el temps.No té cap importància qué Colom nasquésaquí o allà ; suposem que fos fi]Í de. Barce-loina, i Barcelona no hi guanyaria ni hi per-dria absolutament res. Si la funció de Co-lom hagués estat essencialment política, o,'social, o s'hagués interessat d'una maneraviva i coordinada per la cultura del seu país,això podria tenir una certa importància, i laciutat on hagués actua li -deuria algunacosa referent a l'esperit i a la formació,però Colom era un gran aventurer i un granintuïtiu, probablement tindria sang semíti-ca i el patriotisme espanyol o italià li inte-ressava molt poca cosa.. Génova no deu resa Colom, ni cap de les suposades pàtries delnavegant li deuen més que Gènova. Colom enel fans i en la forma es veu que era unabala perduda, urna bala perduda sublim si vo-leu, però la seva vida no estava lligada a glapedra ni a la sang de. cap poble. Amèrica vaésser per a Europa, va ésser per a 'Espainyaespecialment, degut a una contingència polí-tica ; però Colom s'hauria venut l'ànima ila pell a1 primer rei o al primer diable o allprimer frare estripa -cuentosque li hagués do-anat uns quants diners per comprar barques, tbacallà i aiguardent per a la tripulació.

Hi ha homes que estan lligats a una ciu-tat ; per exemple, Goethe viu encara dintrel'arquitectura de Weimar, tot i ésser Goethel'home més universal i menys nacionalistaque s'ha produït a Alemainya, Però Colom anoviu enlloc, ^. i ha deixat rastre enlloc. Elsmonumento que li hem fet sóin .pura pacotilla,pura decoració i pura vanitat; les seves tra-gèdies, les seves pirateries i les seves ambi-cions es poden riure pla bé de tots els monu-ments i totes les baralles.

Recordo que una vegada en els meus pas-

seigs solitaris vaig anar a parar a ta vellaciutat de Regensburg. Es una ciutat gòticaobsessionant i reumàtica, el Regen i el Da.nubi hi fan una creu d'aigua de dimensionsmonstruoses, segregadora d'una boira i d"u;nromanticisme dels més forts. Record que enuna plaça de Regensburg vaig veure una casainsignificant, e,n 1a qual hi havia un castellque deia que en aquella casa havia nascut elfamós don Joan d'Austria. Era l'habitaciónatural de l'amistançada de Carles V, ano-menada Bàrbara Blt mberg, Ara bé, Regens-burg ano hi perd ni hi guanya amb aquest

record històric ; probablement don Joand"Austria quan es barallavq amb Felip II iquan anava a jugar-se la pell en la conegudabatalla de Lepainto, ni tan sols es deuriarecordar de lla placeta de Regensburg, i és

molt •possible que en tota la seva vida nos'hagués acostat a Regensburg a veure una

trista cervesa.Com aquest cas on podria citar bastants.

Això só,n coses que només interessen els his-toriadors que no veuen més enllà del nas, i

a les angleses cloràtiques i nimfómanos que Ies dediquen al turisme més estret i més stan-dard.

L'altre, dia, un important escriptor italiàque ha vingut a donar un cop d'ull a Barce-lona, em deia que la nostra ciutat és la cm-

Després de sopar tota València és al car-rer ; es venem cares mústigues i gent que

camina rebentada de trotar tot el dta. Hiha .animació a tot arreu, cada falla té e2 seupúblic, .però el forasters van a veure cremarles premiados.

Per a tenir ben lloc s'ha d'anar-hi dues otres hores abans i estar-se a peu dret aguan-

tant uin nombre incalculable de molèsties.

Foc!

De sobte, un espetec fereix la negra nits'apaguen els llums ; hi ha una cridòria escaudalosa, 'la traca rebenta per sobre el

caps i llança a l'aire llums, soroll i fuque queda llarga estona 'surant abans d'e

vaig-se.La gent fuig i es repreta a les paret

deixant una canal sota la traca que deix

cauce un llagrimeig de llums que espurngen penjades de la corda i fa la seva vi

carrer avall fins que arriba al darrer esp

tec - cantarella - que rebenta com unbarrinada.

Tothom crida: Foc!, Foc!, i la Comissimulla amb benzina el baixos de la fallaen un moment altes flamarades la rodeges

Les empentes són ara més fortes que mala gent més propera a 'la falla es socarríintenta fugir i no pot ; és una lluita ammi avall, hi ha crits i aldarulls, es reculaforça de punys:

De dalt a vall la falla és una foguera qIa poc a pee ànirà amainant de grandàr,i perdent vistositat; el públic inicia la rolrada entre comentaris t badalls de cansment i son i per sobre la ciutat cau - 1

totes les falles - una pluja de cendra tènumicroscòpica, encara calenta...

I quan sols queda un grapat de fustamb flama, els quatre jovenalls del barribotaran entre crits de j ota, satisfets d'aqulla diada i orgullosos de la seva facècia.

CENDRA

A l'endemà de matí ja no queda res; unmunt de cendra que I'airet de març farédesaparèixer carrer avall, com un dia elmaleït vent de ponent arrossegà les nostres

llibertats.1 al bell mig del carrer restarà la taca

negra del foc, com al mig de nostra vidade patriotes encara hi ha la taca negra d'un

decret vergonyós que Felip V dictà i queencara viu.

Nacionalistes valencians, per a quan eixafalla?

ENRIC SOLER GODES

[ELOGI DE LES FALLES

Falles de Sant Josep. Fira d'art popular.humorime sa, caricatura de la vida.

Festa profana de foc i d'amar, que cremaentre cridòria de quitxalla, soroll de música,dolçor de bunyol, olor de pólvora i espetecsde traca, totes les vamitats dels homes, elsfets giáriosos, els enredos del veïnat, les s^-ries de comares i alcavotes, les martingalespolítiques, els fets populars, els líos de fa-mília, les .porqueries de cambra, el cornsatdel barri; els pollos albercocs i senyoretesdel quiero y no puedo.

Es el monument de fusta, cartó, paper ipercalina que el poble aixeca per breu tempsen honor d'un home, un fet o una escenapopular. Es l'humor sa i alegre al serveide ]''art. Es la immortalitat 'breu del sa-bater, de donya Romanços, del polític, delmarit escarnit, d'un costum vulgar. !Es l''al-legoria picant o còmica de fina intenció.

COM ES TA UNA FALLA

Encara es pot dir que crema la falla,quan 1a Comissió es reuneix amb els veïnsper nomenar als capora:s que s'han d'en-carregar de la tasca, durant tot l'any, pera la futura festa,

S'aclareixen comptes : tant de la falla en-tre escultor, pintor, fuster, etc. ; tant de lamúsica ; tant de traques i coets ; tant delllibret ; tant de les tortades repartides alsveïns ; tant de la borrasca de la Comissió,i no falta ni sobra mai ni una pesseta, elcompte surt més rodó que un sedàs.

La nova Comisió de vei^ns nomenada esposa a treballar, es vota President, Secre-tari, Cobrador, Tresorer i vocals ; van visi-tant un per un a tots els habitants del barri,per veure si es volen apuntar per a la fallapròxima i en quina quaFntttat estam disposatsa ajudar.

Llavors recompte : tants veïns a tant cadau, tant - hi ha qui s'apuinta de •deu cèntims,altres dos rals, algun a pesseta - ja sabendoncs poc més o menys - sempre hi ha quies cansa de pagar i demana que l'esborrin

-dels quartos que disposaran al capdavall pera fer front a totes les despeses.

Per mitant febrer la quitxalla surt al car-ter arrossegaint estores i demanant mobles

vells i trencats, caixons i trastos per a cre-mar a la falla.

A mida que s'acosta març la Comissióes reuneix més sovint, cal anar pensant se-riosamemt, les disputes i les baralles es suc

-ceeixen, es parla de falla pertot arreu, al'estanc, als queviures, al pis ; per fi a casadel secretari deprés de crits I avalots espren un acord definitiu, sabent dels quartosde què disposen

El llibret de l'explicació dl farà 1'estan-quer, ja que el .poeta que el féu l'any passatels va estafar ; la música s'ha compromèsa venir Opel mateix preu; de fer la fallas'encarreguen el marbrista, el fuster t unde la Comissió que entén"quelcom d'escul-tura ; tants diiners par' h .coets i traques,tant per alsbescuits i el que sobra per awna bona paella a'1 Vedat.

El que ha de representar la falla ós unsecret ; més de quatre del barri tremolen,hi ha qui ha .promès que si l'arriben a posarde ninot, a gaiatades trenca el cap del'autor.

1 arriba el dia 19 de març - la falla haviaestat plantada aquella matinada -, traca,despertada, crits i soroll, l'èxit era escan-dalós, representava un simple assumptet de!veïnat.

Però a l'endemà hi havia qui es mudavade barri!

NOTES 1 COMENTARIS AL REDÓS DE LES PALLES

Les coses han canviat i ja nio es fan comabans ; ara tot s'ha pres amb més serietat,fins hi ha un Comité central fallero ques'encarrega de fer festejar i donar impor-tància al costum que foll només popular.

Els artistes fan monuments en comptesde falles i aquest any es plantaran 2.a .nitdel iti i es cremaran la nit del 19 de març.Hi ha tres dies, doncs, per poder veure-les,si no plou com ja ha passat altres anysfent malbé la festa.

Cada carrer o plaça on hi ha falla elegeixuna bellesa i d'entre totes elles es tria lamiss Fallera.

Any hi ha que a més amés de eles clàs-siques falles, despertà, replega, traques iengraellats, fan concerts de música, cursesde gossos, partits de futbol, proves de na

-tació, revetlles, toros, etc.

***

Sobre l'origen de les falles, quasi res anose sap.

IEn el primer document que trobem la pa-raula falla és en cl llibre ritu at Sotsobreriade ]Murs e Valls que es guarda en l'ArxiuMunicipal de València i que diu : oDie sa-bati, Item, pagui a Thomàs Roig quarantacinch sous per la falla que féu en la plaçade la Seu, en la mit de Sent Donis." Açòés, en 9 d'octubre de 1538, dia en què escelebrava el tercer Centenari de la Con-

el sentit de la falla i el que representa oposa en boca de cada ninot.

Menys urct que altre fet per bon poeta-i no en manquen a València -els altres sónd'una vulgaritat que mata, carents d'orto-grafia i sense cap ni peus.

Perquè de tot hi hagi, el llibret de la fallaque es plantà en la placeta de la Trinitatde Xàtiva l'any 1866 i que es titulava Lacreu del matrimoni, fou comdemnat i prohi-bida la seva lectura per ]'aleshores arque-bibe de València, Marià Barrio Fennandez.

Heus ací ara una petita mostra de litera-tura fallera, .respectant l'ortografia en quèha estat escrita.

Del llibret de la falla del Tossa], del'any ¡86i, autor del qual fou Josep Bernat

i Baldoví, era una burla a un fet del veïnat,all casament d'una jaia amb un jove querepresentava la falla

«Trauràs d'esta chulla als mossoshosos

si t'encapriches en ellspells

cuan la vista en ella cavesbabes;

y al que la cofia li nuguesarrugues;

Però, en fi, arreglat com pugues,que hui no es acsió insensataque una agüela al altar Jugues,ya que pots topar en platahosos, pells, babes i arrugues.»

***

Vejam ara les falles al pas dels anys.Fins l'any 1883 la festa de Sant Josep

anava celebrant-se tranquilla i abundosa -unes deu o quinze falles -, però i1'Ajunta-ment, presidit pel batlle Josep M: 8 Sales iReig posà impostos i aquell any ja sols esplantaren quatre falles.

En 1884-85-86 pels dits impostos no hi ha-gueren falles i en 1887 el mateix batlle des-féu el mal rebaixant la quantitat imposada.

L'any 1887 es crearen 27 falles; en 1888en nombre paregut; 1889, poques; 189o, 18(una d'aquestes, aixecada en el carrer d'EnPasqual i Genís, representava una ballarinai un conegut aristòcrata i fou desfeta abansd'hora «por un grupo de gente desconoci-dan) ; en 1891, la ; 1892, 17 ; 1893, zI (aquestany fou el primer que es cremaren les fallesel dia 19, puix fins l'any abans es plantaveni cremaven el dia r8); en 1894, 16; 1895, 14(comencen aquest any a tenir les falles unto artístic, essent premiada per primera vol-ta per Lo Rat Penat i e11 Círcoi de BellesArts la plantada a la plaça de la Pilota)en 1896 no hi hagué falles i prohibida lafesta per l'autoritat militar a causa de l'es-tat de guerra en què estava la ciutat, permotiu ddl cèlebre míting de la Plaça deBraus, organitzat per En Blasco Ibáñez,amb motiu de lla guerra de Cuba.

En 1897, II ; 1898 (paregut nombre)1899 (íd.) ; 1900, Ig ; 1901, i6 ; 1902 (pa-regut nombre, i primer any que l'Ajunta-ment dóna premis en metàllie emportant-secQ primer de loo pessetes la falla de la plaçade la Duana) ; en r903, 16 ; 19o4, 23 (primerany que Lo Rat Penat dóna premis als mi-llors fliarets, són premiats els poetes Cidón,Epila i Puig Torralba) ; en 19o5, 14 ; 1906,Iz ; 1 907, 19 i 1 9o8 , 17 i 1 909, 9 (l'Ajunta-ment havia tret aquest any els premis) ; en1910, 7 (torna l'Ajuntament a donar premisi s'emporta el primer, de 250 pessetes, lafalla de la plaça de la Pilota) ; en 1911, ¡8;1912, 25 (dóna ]''Ajuntament e1 primer •premi-a la falla de la plaça de la Pilota, perú elpúblic es decantà a favor de la de la plaçadel Collado, allusiva a la cèlebre artistaM argot).

En ty1 3, 3 2 i 1 9 1 4, 30 ; 1 9 1 5, 40 ; 19i6, 321 9 1 7, 3 1 ; 1 9 18 , 291 1 9 19, 2 3 i 1 9 20 , 251921, 28 ; 1922, 27 ; 1923, 4z . + , . 192,4, . 451925, 6z : 1926, SI , 1927, 49; 1928, 63t929, 651 1 930 , 7o i ?93, I , 75 i .I ^93 2 , 79•

Fixeu-vos com d'un quants anys a ara,ha crescut el nombre de falles ,que acadafesta es cremen, d'una manera rápida, ad-vertint que ja hi ha pobles que vàn, copiantla festa.

'Ei 19 DE MARÇ

Dinou de març de Ía meva joventut`! Allàa la matinada la Comissió sortia del cafetítot el barri en silenci; , s'obrien unes portesi començaven a treure coses estranyes.

Uns Cops secs, uns adoquïns en l'aire,unes barres plartades, unes martellades i deseguida un entaulat; a 'sota, panerots, bo-rumballes, cadires rompudes, tot él 'que ésvell i inútil.

De tant en tant, trago i rialles ofegadesmentre uns anaven tapant l'entaulat ambuna roba pintada, altres anven collocant aldamwnt les figures i altres gatifells en laforma que marcava el projecte.

U estirava por ací, l'altre dlavava allà,uns lluitaven per mantenir dret un ninot,més enllà es discutia i tots plegats treballa-ven amb una fe i una dèria meridionals.Es posaven els cinc sentits en l'obra, anavaamb e41a la dignitat de la Comissió i lafama del barri.

1 quan les primeres clarors començavena recolzar-se a les camals dels terrats i alsràfecs de les teulades ja era tot acabat.

Però aquest any - la en fa alguns quees fa així - el 19 de març farà tres diesque hi són plantades ,les falles; ha perdut,doncs, la festa aquella emoció popular quetenia abans, però ha guanyat ei comerç I

la •ciutat.A les sis del matí es fa la despertó, la

música - d'Alfafar, Marxalenes, Benitandús- deprés de fer capeta i bunyol comença elseu galliner de notes, tcca que tocaràs pertot el barri; s'obren portes i balcons sortintal defora cares lleganyoses, ulls mig clucsque lluiten amb 'la Ilum del dia, la quitxallala crida pel carrer.

València es va fent urna Babel moderna amida que creix el dia. Carros, autos, ca-mions, òmnibus i trens van descarregant ala ciutat gent i més gent .amb una conti

-nuïtat que espanta.Tot són crits i sarabastall ; els dels po-

b:ets van en calles, el menuts agafats delspares troten tot el sant dia de falla en falla.Les bunyoleries estam¡ren un fum marejanti la clrtssica bunyoler a vestida de llauradoravalenciana té al davantsempre una .ntitjaroda d'infants amb els ulls dilatats i la bocaaigualosa.

L a nt riu i mena bumnyols a cada {aliaa ^e 1paronct i comentaris, amb aquell parlar mu-sical i harmoniós - apitxat -. EIs xiquetsOS ablaïxen l'oïda amb els seus crits : Deucèntims val el llibret, en l'explicació de lafalla. Altres anuncien els periòdics que por-ten detalls de totes les falles, itinerari pera recórrer-les i una selecció de treballs méso menys literaris: Pensat i fet, El Fallero,La Dansaina, El Bunyol, Les falles, El Ta-balet, etc., i a més, per completar el qua-dro, tronadors, petards, piuletes, xafades iempentes.

Això en cada falla ; aquell dia qui va aValència s'ha de deixar el geni a casa, totes pren per la bona i a poc a poc ; hi hacarrer que per passar uns metres costa unahora.

Per migdia es rebenten traques a totesles falles, i a la plaça d'Emili Castcslar s'a-molla un engraellat que fa por; sembla unbombardeig ; pels quatre costats de la ciutats'ou un espetec atronador, i queda després

una olor de pólvora suspesa en l'ambient.

La vida i el tràfec no queden parats ni un

segon, la gent dels pobles omple fondes, ca-

fès, 'bars, bancs dels passeigs, etc., se'lsveu dinant drets, seguts a les voreres ; esmenja aquell dia com i el que es pot, totestà pres, atapeït i així fins a la matinada.

A la tarda, com que ja se sap quina és

tat més alegre i més fresca del món, que esprecisament el lloc on hi ha vist més dones,més bars, més filets amb patates i més gentque prem la fresca. Està completament foll iembriagat per Barcelona.

Aquest home, que m'ha semblat força in-telligent, ano s'ha adonat del monument deColom, ini dels sillogismes del senyor Ulloani del llibre que ha editat la ciutat de Gèno-va. Aquest home l'interessa naturalment Bar-colona per Barcelona i Catalunya pels cata-lans d'ara. Tota gla resta és morta, i jo con-

, fesso que el meo punt de vista s'assemblabastant al de l'escriptor italià. Si Colom era

E català o era genovès, a nosaltres no ens im-m porta, i m'atreviré .a dir que si és que posi-s_ttvament era català, com a català va fer un

paper positivame^^nt de pega, i com a catalanss li hem d'agrair ben poc que hagués nascuta en un país tan admirable, tan delicat i tane_ gustós com el nostre.a Ja sé que aquests comentaris no seran dele_ gust del senyor Ulloa, el qual per altra bandaa m'és molt simpàtic i l'admiro positivament,

ni seran del gust d'altres senyors que es pen-ó sen que el catalanisme vol dir un gran tresori d'ombres mortes i molt poques avellanes al

L sac. Jo confesso que el meu catalanisme viui , dintre de 1933, i el que m'interessa és e1 diia • de demà.t Josrr MARIA DE SAGARRA

UN ALTRE FEIXISME

Les eleccions alemanyesDe fet, des del 30 de gener passat, en què

pujà al poder l'anomenat «front de Harz-burg», els que manen són Hitler i els seuslloctinents, i la victòria electoral de diumen-ge passat no ha fet sinó refermar-los enaquesta posició. D'altra banda, hom es po-dia preguntar què hauria passat si la con-sulta electoral hagués resultat desfavorablea l'ex-pintor de parets i e lls seus. L'opinióunànime era que s'hauria anat sense va-cillació a dissoldre un Reichstag que no ve-

De totes maneres, seria excessiu fer-semassa illusions. Les mesures dictatorials pre-ses la setmana passada en vista de la pro-ximitat de les eleccions, poden només ésserun tast dei que succeirà després. No és ex-traordinari que una dictadura hagi vdlgutdonar la sensació . d'ésser el règim que elpoble reclamava. EI que crida l'atenció ésel procediment posat en pràctica per a ob-tenir aquesta sensació. 1 no fóra res d'es-trany que el partit governant — en resum,

Hitler —, valent-se dels resul-tats electorals i comptant ambla majoria del Reichstag —majoria no aclaparadora, peròmajoria al cap i a la fi — ex-tremés d'ara endavant les me-sures dictatorials.

Per de prompte, tota a bu-rocràcia s'unifica, omplint-lade hitlerians i traient-ne elssocialistes; milícies nazis sónconvertides en «força auxi-liar,> de la policia; davant delstribunals, els nazis que fandotze quilòmetres de camí permatar un socialista o un co-momista a casa seva, obren enlegítima defensa ; els corres-ponsals estrangers són expul-sats .per un tres i no-res, men-tre la premsa alemanya nopot donar ni un extracte delque a l'estranger s'escriu so-bre la situació alemanya.

Mirana FOIMI

El "brau de la Camarga"

Una vegada, un periodista provençal vaqualificar Daladier de ubrau de la Carnargan.L'expressió va fer fortuna i el mateix Dala-dier l'acceptà de bon grat. Recordant-se'n,deia un dia d'aquests :

— Veient totes les banderilles que em cla-ven, em deuen gendre per un animal ben pe-rillós...

—Perdó — el van interrompre —• Us con-cedeixo la qualitat de brau, però no de laCamarga. Vós sou de Valclusa, que és unpaís dolç, mentre que la Camarga és tota unaaltra cosa.

—Oh — interrompé Mandel —, la Camar-ga és un aiguamoll. Na ena negareu, estimatcollega, que el govern està ficat en un bon1anguissar. Voto perquè conserveu el nom de«brau de la Camargan...

L'humor de Caillaux

Un dels principals actors del debat finan-cier francès ha estat Cnllaux. Res d'estranydoncs que una 15eriodista, distingint l'ex-mi-nistre entre altres senadors, se li acostés ademanar-li declaracions.

—De cap manera — féu el senador j,er laSarthe —, que us faci una declaració ?... Jano és cosa de la nieva edat...

Però la periodista insistia—Encara que ho hagués de de7nanar age-

nollada!—Això si que no ! — saltà Caillaux.—Fé-

lix Fasre va morir d'una cosa així!

Donada l'edat dels senadors

—pa, veniu a expressar la vostra opi..li jé;. i de pressa ! (L'Ouvre, París)

Un tros de Barcelona

-1Wt)]L

BARCELONA 1 ELS POBLES

CatalunyaLaiutatcFa ja uns vint-i-cins anys un nucli de jo- 1 peració i la feina és de tots ï autoritats, mes-

ves entusiastes constituïren amb aquest nom tres, arquitectes, enginyers, metges, artistes.una agrupació amb finalitats altruistes, Era Es l'obra d'apostolat que haurà d'iniciarcom una apellació als pobles perquè es ciu- :a Genera l itat de Catalunya i que han de se-tadanitzessin . cundar els Ajuntaments que tinguin noció

Sota aquest mateix tema, l'any t926, Ro- de :a responabilitat d'aquesta hora construc-vira i Virgili, des de les pàgines de ila Revis- tiva, perquè la Catalunya ciutat ha d'éssertI de Catalunya, obria una enquesta entre també el producte d'una obra de pedagogiaescriptors forans, a .a qual vaig ésser con- municipal que alcaldes i regidors intelligentsvidat, i allà vaix exposar el meu criteri so- haurien de secundar.bre aquesta obra d'apostolat que encara Aquell apostolat prematur de vint-i-cincresta per fer. anys enrera en pro de la Catalunya ciutat

Sota un altre aspecte d'aquest problema s'ha de renovar ara, no ja com obra d'unsinsistiré avui perquè l'hora és la més pro- sonmiadors abnegats, sinó com una obra depícia. • govern o per mitjà d'un organisme oficial

Sempre. he cregut que, per damuint de to- que orienti, vetlli i treballi per urbanitzar elstes les invocacions històriques i tradicionals, pobles, per a ciutadanitzar-:os, per embe-el catalanisme té dues torces podcrosíssi- llir-los i elevar-:os culturament.mes : una llengua i una capital d'wn milió Cal salvar edificis i monumeints de l'aban-d'habitants. La llengua sense !a metròpolis dó, ca li refer i ordenar els arxius mu^nicipa^sno hauria estat suficient per a les nostres plens de pols i de brutícia, cal perseguirambicions i la metròpalis seinse la llengua l'intrusisme en les professions, curanderostampoc hauria tingut la necessària irra- que supleixen el metge, paletes que fan d'ar-dtació. gmtectes, semi-ana:fa•ets que fan de secre-

'El conjunt d'aquestes dues forces consti- tari o de mestres particulars.tueix el deus' ex machina del nostre movi- Cal vetllar pe; compliment de les reglesment. elementals de ]'higiene, ensenyar el respecte

Però Barc&ona, que és ]'orgull de tots, a alls ocells i als arbres i ensenyar àdhuc demesura que creix s s'estén augmenta el seu plantar-ne en lloc de destruir-los per a ferpoder d'absorció a tot Catalunya, perquè llenya.tots acceptem i estem convençuts que Bar- Als pobles no es compleix tampoc allò decelona és no so;ament la capital de Catalu- l'ensenyament obligatori. Mots infants nonya, sinó la seva única ciutat, la ciutat de van a l'escola i d'altres en són trets pro-tots. maturament per d'egoisme malsà de molts

El cáta:anisme, doncs, ha estat barcelo- pares imconsciemts.nisme o irradiació del barcelonisme. Cal vetllar per l'assistència a l'escola pri-

Per ésser un país, per ésser un poble, ens mària, però també cal fundar institucionsfalta tenir la Catalunya çiutat t despen- I postescdlars que recullin el noi que treballadren'ms d'aquest barcelonisme absorbent, t Ii completin la seva formació física, intel-

La •potencialitat comercial, industrial i ' lectual i moral, perquè ]'infant deixa l'es-econòmica de Barcelona serà sempre gla que cola en el període decissiu de lla seva for-és avui, però la força cultural i artística, mació.com l'administrativa i política, podria i hau- Aquestes i^ntitucions postescolars, tan es-cia d'expandir-se i estendre's per tot Cata- teses i propagades a l'estranger, sonà casalunya des d'altres ciutats, comarques i de- ,nostra molt escasses i rudimentàries i hau-marcacions. rieu de merèixer una atenció predilecta en

I són aquestes ciutats i aquestes comarques aquesta croada de la Catalunya ciutat, queles que han de pensar a •iutadanitzar-se i jo ja proposava anys enrera des de la Re-emamcipar-se de tuteles en benefici d'elles vasta de Catalunya,mateixes i de Catalunya en general. Llavors, péró, parlava de la unió d'espe-

1 ]'aspiració comuna ha d'ésser aquesta : rits selectes, d'urna solidaritat de la intelli-Catalanya ciutat. gèincia, però ara, em aquesta hora de règim

Els catalans, en relació a Madrid, érem autònom, m'atreveixo a dir que es tractauns simples provincianos ; però els cataiams ja d'una obra de govern, d'una estreta unióque no són de la capital de Catalunya tenen entre la Generalitat i els municipis.en relació a Barcelona, la condicó de gent Els nostres pobles i comarques han estatde fora, modisme que té un sentit pejoratiu massaabandonats a la, pròpia sort pel règimo d'inferioritat almenys, monàrquic, i per bé que hem aconseguit la

I és que les ciutats catalanes i les viles formació de nuclis selectes, en éanvi hemmés importants han acceptat tàcitament deixat enrera el poble.aquest segell de ruralisme, en el sentit sim- Alcaldes i regidors han de tenir conscièm-bòlic del mot, cia i noció de la responsabilitat d'aquesta

1 ens trobem que no hi ha quasi altra hora de retrobament de la personalitat ca-premsa que la de Barcdlona, cap més casa talana i han de saber que el càrrec els im-editorial que les de Barcelona, cap més Uni- posa una missió reeducadora i civilitzadoraversitat que la de Barcelona, cap més in- en ]'alta concepció del- mot, per anar a l'ele-fluència literària que la de Barcelona, cap vació dei nostre poble,més teatre cat.alá que el de Barcelona, cap Manuel Bruirnet deia mesos enrera des demés política que la de Barcelona. MIRADOR, que la millor manera de comme-

Aquest signe d'inferioritat civil, cultural morar la implantació de l'Estatut, seriai ,política de tes altres ciutats catalanes té construir un ]ardí en cada ciutat i vila dela seva repercussió a tots els pobles i viles Catalunya.de cada demarcació, perquè no tenint, aque- Naturalment, la idea no solament no hailles, expansió i irradiació de cap mena, fora estat recollida, sinó ni solament compcesa.de l'aspecte purament comercial, el ruralis- — Altra feina tenim que malversar dinersme típic, que és quasi sempre plebeisme i en coses supèrflues — dirien alguns ambincultura, no té el contrapès d'una influén- aquella visió limitada de la gent simplistacia que l'aminori o l'eduqui.. que tenen la idea d'utilitat a l'alçada de

Així és •encara un espectacle depriment llur mesquinesa.]'aspecte urbanístic dels nostres pobles, en No, a Catalunya no es farà mi un sol jardímolts dels quals el paviment més acurat és per a commemorar l'Estatut, ni es farà capel de la carretera, perquè no és del muni- altra obra bella en e lls nostres pobles que, acipi, la illuminació mesquina o hulla i la desgrat de tenir carreteres asfaltades, telè-Construcció caòtica i de .mal gust. Cal es- fon, ràdio, cinema i autos, viuen encara, es-mentar encara l'absència d'higiene, la falta piritualment, en la nyonya multisecular.d'aigua, les vivendes malsanes, la promis- La superioritat major que tenen damuntcuació de persones i bèsties em les cases que nostre a l tres països petits — Bélgica, Holan-tenen el corral o l'estable tocant al menja- da, Suïssa—és que ells tenen un gran nom -dor. Afegint-hi la pot s, les mosques, la falta bre de ciutats disperses pel territori nacio-d'arbres que podrien atenuar a l'estiu el sol na] que exerceixen una mfluèmcia tant oimplacable i cent manifestacions més del més important que la de la metròpolis o ca-nostre ruralisme incivil. ptalitat.

Dintre la vida de l'esperit o dintre l'ordre Les ciutats catalanes, Girona, Lleida icultural, trobarem encara escoles installala- Tarragona, en perdre ara llur capitalitatdes en casalots rònecs i antipàtics, la manca provinciana, es superaran elles mateixes sid'institucions postesco l ars, es infants que s'esforcen a adquirir la capitalitat política,encara van a caçar nius amb una absoluta cultural i espiritual dintre ]'esfera d'accióimpunitat, el lèxic groller, el renec de mal dels pobles i viles que formen llur cerclegust o el turpiloqui a cada tres mots. d'influència.

L'absència d'una influència ciutadana és Aquestes ciutats, i algunes més, són lesmanifesta. Els pobres ignoren la idea de su- cridades en primer terme a bastir, per llur

acció civilitzadora, la Catalunya ciutat dels

rzs" Hitler, doncs, és l'amo de7 " ^ la situació, després de gla con-

r ^ sulta electoral de diumenge.Ara bé : què és el que ha con-sultat al país? Perquè com aprograma concret de govern,fins ara els nacional-socialis-

t tes no n'han expia;nat cap. Esclar que des d'un punt de vis-tu polític es pot dir que hanguanyat els partidaris d'unrègim de dictadura, d'un ho-

Cartells nacionalistes me o d'un grup; però, econò-micament i socialment, ningúno sabria dir quines tendón-

nia a mida, i llavors la dictadura hauria ocies an gyat• Fins dintre el gru g-hpres un caràcter més descarat, sense aquesta vernamt, l-iit

uan:er i Hugenberg són lluny .d

màscara legal que se li ha volgut donar amb pensar de :a mateixa manera pel que fa ales eleccions de diumenge. doctrina social.

De totes maneres, el trio Hitler-Hugen- El que cal remarcar d'aquestes eleccions,berg-von Papen no devia refiar-se massa és l'escassa •roporció d'abstencions que hid'obtenir una majoria absdluta quan, la set- ha hagut, i això després d'haver cansat el

mana anterior a les oleccions, organitzava cos e:ectoral amb consultes massa sovimte-la repressió més salvatge contra els partits jades. S'observa que l'augment de lloes delsd'oposició, especialment els d'esquerra. hitle:ria^ns no ha significat disminució gaire

Oficialment es dirà el que es vulgui de apreciable de vots d'altres partits. La pro-l'incendi del palau del Reichstag, però tan- paganda i les vociferacions nazis ham gua-mateix costa de creure que un sol Van der nyat realment urna massa indiferent. I és.

Lubbe .pogués calar-hi toc en setanta in- això el més greu a assenyalar de la diada.

drets diferents, com deia l'informe de la po- de diumenge. Fa l'efecte que.tot un poble,licia. IEl fet — acte revolucionari o manco- desesperat, s'ha lliurat en mans d'una menabra de gram envergadura d'agent provoca- de curander que promet la curació de tots

dor -- ha estat un magnífic pretext per or- els mals. El cant del Deutschlamd erwacheganitzar en tot el Reich la cacera del mili- (Desperta't„ Alemanya), que corona totes.tant de d'oposició i fer unes eleccions —qué :es manifestacions hitleri.anes no és més que.en aquesta ocasió tonien gairebé el valor l'expressió d'un desig místic que s'ha en-d'un p:ebiscit — en plena suspensió de tots com,anat a tot el país.els drets civils i políties, en una mena d'es- Es també de remarcar que als Estats deltat de siti civil. Sud hagin triomfat els governamentals, Cot.No ham estat planyuts els mitjans de coas- i que, per a aquelles regions, el poder abso-,

ció, i si no s'ha arribat a la dissolució ddl lut d'un Reich prussianitzat representi un.partit comunista, ha estat simplement per- menyspreu de la constitució federal i delsquè els vots d'aquest no anessin a Tarar, drets de cada un d'aquells Estats.diumenge, als socialistes. Però, tot procla- Quines conseqüències internacionals potmant urna mena de guerra santa contra el tenir el resultat de diumenge? S'ha dit quemarxisme, són tots els partits d'oposició, Hitler no es preocupava de política interna-,deis .més moderats als més extrems, els que cional ; però això és evidentment exagerat.han patit totes les restriccions. La premsa El seu vol i es seus discursos prop del cor-abolida o amordassada, les reunions i ma- redor polonès més aviat testimonien altranifestacions prohibides, un sol partit podent cosa. I el rumor, cada vegada més consis-lliurement fer propaganda i disposant, uno lent, •d'una entrevista de Hitler amb.Mus--de lla complicitat, sinó de l'ajut directe de sa'.ini, ara que els fepxismes de l'Europala policia... ja són urnes condicron; ben sin- centrales donen les mans, pot ésser feixugagulars per a procedir a consultar l'opinió de conseqüències per á l'equilibri europeu,

d'u,n país !En aquestes circumstàncies, els resultats

tan primparat.Però, encara que Hitler no es volgués pre-

di' les oposicions, per migrats que siguin, ocupar de política internacional, cal tenir en

tenen un valor que cal tenir en compte. As- compte que totes les exacerbacions naciona-

senyalen almenys que encara queda una cer- listes acaben ,buscant fora de les pròpies.

ta capacitat de reacció em alguns sectors fronteres la satisfacció dels seus neguits.1d'unpoble que ha perdut la carta de navegar.

Illlllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllil^llilllllllllllllldllllllllllllllllllllllllllllllllllllll^

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

_ANTONI I TI

0 Màxi

M

maq

A

uali

R

taMbxl

AVINYÓ, 19, pral.: Telèfon 17047 : BARCELONA

slll II I III I 1111111 I I I I I II 11111111 I IIII IIII IIIIIIlI I III I Il.I IlI {111111 I III I IIII I IIIIIIIIIIIIIIIII IIII IIIIIIIIIIIIIII III Illlllr

A la fi de la sessió de nit en què el Senatdiscutí el famós dotzau provisional, a la tri-buna nornés quedaven unes quantes senyores,suportant la calor senegalesca que les despin-tava. Les més acalorades començaven a des-fer-se um4 mica la roba. Un vell senador,molt interessat per l'espectacle, murmurà

—Una mica més de sessió, i aviat a lestribunes només quedaran unes quantes donesen camisa.

—Ja està prou bé pel Senat — va fer Cail-laux.

"Gribouille"

Un industrial alemany, que assassinà laseva dona per gelosia, ï després el seu fill,en comparèixer als tribunals ha declarat quehavia comès la darrera mort uperquè el seufill no fos el fill d'un assassln.

—Vetaquí — comenta Lucien Descaves –una cosa que recorda aquelles dones de Cour-teline que es divorcien per no ésser donesd'un cornut.

Seguretat

El rei Cristian d Dinamarca es troba ac-tualment a la Costa Blava. Un dia d'aquests,parlant amb un general francès, la conversa

s'encaminà ca^Q als problemes presents, elsniés candents sobretot, i entre ells el del des-armament.

—Perquè uña nació pugui viure amb segu-retat — digué el general —, cal que sigui rica7 forta.

El rei de Dinamarca respongué—0 que no sigui ni rica avi forta.

L'Amèrica seca

Ara que els americans acaben de votar l'a-bolició de la prohibició, és curiós aquest retalldel New York Herald sobre la història de lallei seca.

La i88 •esnoena a la Constitució fou sot-mesa pel Congrés als Estats el i8 de desem

-bre de ¡917. El primer de ratificar-la fou Mis-sissi í, el .8 de gener de 1918. El ió de generde 1919, Nebraska era el trenta-sisè Estatque ld ratificava, i en virtut d'això el secre-tari d'Estat proclamava la seva entrada envigor per un any, a partir del ¡6 de gener de1920. .

El 25 de febrer, un any i sis setmanes des-prés de la primera ratificació, quaranta cincEstats havien ratificat la t8a esmena; NovaJersey la ratificà el 9 de març de 1922 iRhode Island i Connecticut no la ratificarenmai.

La llei Volstead (acta de prohibició nacio-nal), destinada a reforçar la iba esmena, fouadoptada en octubre de i9iq. El president

W'ilson hi posà el seu veto, però el Congréstirà endavant. La llei Wjills-Campbell, refor-çant encara la prohibició, entrà en vigor ela 1 de novembre de 1921.

Sis Estats es convertiren en absolutamentsecs per vot populaa, sis per la llei i divuitdeixaren q llur ciutadans la possibilitat d'ob-tenir legalment certes begudes alcohòliques.Divuit restaren humits, en el sentit que rovotaren lleis especials per al territori respec-tiu.

Nou Estats rebutjaren la llei de la prohi-bició en les eleccions de 1932•

Llibertat de vot

nostres somnis t fer i demostrar que el cata-lanisme ha deixat d'ésser barcelonisme es-tricte.

La força d'irradiació i d'expansió cultu-ral d'aquestes ciutats — convertides així enveritab es capitals — podria arribar a fer elmiracle no ja solament d'anullar el bescan-tat' centralisme barceloní, sinó de crear al-tres tantes escoles de ciutadania com a fines-trals oberts de cara al món i oposant a l'ac-

tual tipisme del pagès, del porró i les espár-denyes—xaronisme que anem perpetuant—,el concepte de la senyoria com a producte de

la ciutat i de la intelligència.EMit,t SALETA I LLORENS

Viatges Marsans, $. A.Rambla Canaletes, 2 i 4 • BARCELONA

Lliura: Bitllets de ferrocarril i Passatges marítims i aeris; els Bitllets

quilomètrics espanyols, a l'acte, facilitant ensems al client la fo-

tografia necessària.

Reserva: Seients en els trens ràpids, Places en Pullmans i cotxes-

llits, Habitacions en els millors hotels, Autocars per a gran

turisme.

Organitza: també: Viatges individuals a prea fet, Excursions,

Peregrinacions, Congressos, Creuers i molt especialment

Viatges de noces: a Roma utilitzant els bitllets reduíts del

70 0/o que com Agència emissora dels ferrocarrils de l'Estat

Italià lliura a l'acte a tot client al qual interessin.

TIVOLI, tots els dies

L'última producció de Gustaw UckI y, interpretada per Fermí Gemier

1'alegre comèdia musical

Usted será mi mujer

U'n doble programa

C^y

Exit en la midaCorbates inarrugables

' Pijames a boa preu

JAUME I, ii

' Telèfon 11655

ea e .e..Z ..Z.Z.a i.2.a..a..a.^.Z.b

y ur 1u

1 I ,-

1j

1tJ1 1

.kJ

'1i n

tt1N

,1 uÍ un

SALÓ CATALUNYAEstrena, dimarts 14

a les 10 de la nit, elfilm de

René ClairFEM.INA

Dissabée, dia 11

Columbia Pïctures Corp.

presentarà un film de

FRANKCAPRA

(PLATINUM BLONDE)

per Lorefa Vounq, Roberf

Wílliams i Jean Harlow

PRODUCCIÓ COLÚMBIAdisLríbuïda pels

ARTISTES ASSOCIATS

14 JuilIel

sEs despatxen localitats alTIVOLI tots els dies de 5

a 7, sense recàrrec

,,Union Depot» (a Caballero por un díau)

que la mostra psicologia és diferent de '.adels americans. I que molts dels títols queatrauen d'espectador ianqui, no dirien ,abso-lutament res .a l'espectador d'aquí. Però nos-altres els contestarem que més importantsque els títols són els arguments. I que.aquests no els modifiquen pas. I que, ambtot, ens els empassem tan tra^nqulllamentmalgrat l es puerilitats típicament ameriça-

dones,'.n set sous• Per quinsonbenan.ne que, o ^ , q ,no deixen els títols tal com estan?

Darrerament, projectaren al Tívoli unfilm de John Ford dedicat a l'aviació civil.El cinema entestat a rodar les heroïcitatsmés espectaculars de d'aviació de guerra,no s'havia preocupat encara dels herois anò-nims que són gels pilots de línia. Air Mail(correu aeri) omplia .aquest buid. oCorreuami !n...,Par què no conservar aquests d'osmots modestos, insignificants, equivalènciaautèntica de la tasca obscura dels innomi-nats pilots de .línia? Perquè qo, simple-ment. Es veu que -solts estan convençutsque el nostre públic vol que li .aboquin elsensacionalisme pel broc gros. I Air Mailfou traduït amb el fanfarró Hombres sinmiedo. A principis de temporada, vàrem

veure al Catalunya Union Devot, un admi-rable film d'Alfred E. Green ple d'un dina-missme febrós, que, modestament .anunciat,passà completament desapercebut. A París,per contra, fou projectat al Studio 28 i ob-

periodisme, presentat al Catalunya sensible-ment mutilat I de complement amb el títolde Un gran reportaje és Front Page ('Pri-mera plana), la famosa pellícula de LewisMilestone.

Però no anem pas a ereure que només escanvien els títols de certes pellícules. No.Aquí els títols són- modificats per sistema.Per ganes de modificar. Perquè sí. Així,Scarface (cicatriu a la cara), el film tan co-mentat de Howard H,awlcs, fou 'presentat aBarcelona per obra i gràcia d'algun trucu-lent delirant amb el room d'El terror delhampa. Entre dos fuegos vol dir Week endsonly '(Solament finals de setmana), un íilmd'Alar Crosland. Gente viva és el nom es-panyol de Blonde Crazy (Rossa extrava-gant), de Roy del Ruth. Ilusión juvenilequival a Under eighteen (Sota els divuit),d'Archie Mayo. Maridos errantes significallusband's 1-loliday (Vacances de marit). Eltigre del mar Negra ens volen fer creure

leque és The World and the f sh (El món ila carn), de John Cromwell. I Après l'a-ntour fou traduït amb Los hijos de la calle.

Però la llista esdevindria inacabable. 1 ensestem adonant que aquesta qüestió dels tí-tols se'ns ha menjat l'espai de què dispo-scm. Volíem denunciar altres faltes de sen-tit comú, tant o més absurdes que aquestes.Però ja ho farem un altre dia si ens vaga.

SEBASTIÀ GAS'CH

EL CINEMAL'ACTUALITAT CINEMATOGRÁFICA 1 i

cafrena un públic de llengua anglesa. Es ende-bades que el realitzador multipliqui els plans,els angles, doni sempre la marca d'un ac-oent enèrgic i dur que impressiona i man-tingui tothora sense defallir un ritme detensió brutal ; el film no acaba de seduiraquelles persones que mo poden interessar-sepe,s accidents d'un diàleg, que és aquí cosacapital. Amb tot, repetim-ho, Lewis Miles-tone, tot i lluitar amb una matèria aparent-ment indomabl e a la cadència cinematogrà-fica, ha palesat una volta més el seu tempe-

Greta Garbo. MerleneDiefrích

Es de remarcar com diverses entitats or-ganitzen sessions animant -les d'un esperitque no és simplement el banal de ,passaruna estona, sinó amb urna intenció de cohe-rència i d'estudi que fa dignes d'encoratja-ment les iniciatives que es posen en pràc-tica.

Ahir tingué lloc la segona de les sessionsde cinema organitzades per l'Ocell de Pa-per. El programa comprenia dos films, unde Greta Garbo i un de Marilene Dietrlch.Es tractava d'establir un parallelisme entreles dues cèlebres stars? La idea era bona pertal com aquest parallelisme el públic l'haestablert mantes vegades, seguint sense ado-nar-se'n les suggestions d'una literatura ofi-ciosa servida molt hàbilment pels departa-ments de publicitat de les empreses intere5-sades en el prestigi de les artistes.

El film de Marlene era i,ncontestablementel seu millor film, quasi gosaríem dir el seuúnic film, el film que pot justificar la sevasituació en el mateix pla que Greta Garbo.L'Angel Blau. 'El film de Greta Garbo, sen-se ésser cl millor, era un dels més notablesOrquídies salvatges. Nosaltres hauríem pre-ferit potser La dona lleugera o l'Anna Clarts-tie, dues obres en les quals esclata més visi

-ble encara la gran superioritat de la famo-sa actriu sueca damunt 1a vedette dels filmsde Sternberg. '

Felicitem l'Ocell de Paper per l'èxit ob-tingut en aquesta Segona sessió donada aiLido.

Temps enrera parlàvem aquí 'del que nocal fer en el cinema. Senyalàvem l'existèn-cia de tot de coses absurdes que caldria cor-regir. Avui afegirem més coses a la llista,més fartes de sentit comú que es cometen.Per exemple, l'afany inexplicable de modificarels títols originals de les pellícules. Semblatalment que el nostre públic sigui formatd'éssers primaris i analfabets, que neeessi-ten títols sensacionalistes i truculents per aomplir les sales de projecció. Almenys, aixís'ho pensen moltes cases que tradueixen ar-bitràriament els títols de les produccionsdestinades al públie peninsular, 'Ens diran

tingué un èxit esclatant. 'E1 seu títol fou I -gicamente traduït pels francesos Gare Gen

-trale. Aquí, naturalment, posaren a aquestfilm un títol fantasista i inexplicable: Ca-b^allero por un día. I heus ací un altre filmexeellent que ha passat sense pena ni glòriatambé a la publicitat insignificant que li hanfet. Five Star Final (Les cinc estrelles finals)que fou estrenat fa poc al Capitol. Requi-sitoria brillant contra una de les pitjors xa-cres que han de patir els americans, el pe-riodisme d'escàndol, aquesta pelllcula inten-síssima de Mervyn Le Roy fou titulada aquíSed de escándalo. Un altre film americà de

^f

Heus ací unes quantes indicacions temà-tiques que potser podrien conduir a realitzarun bell film, tan ajustades semblen a 1'•ex-ipressió fotogènica, i palesar ensems una fi-liació d'ordre netament cinematogràfic : larevolució roja s'està disputant éls ports dela mar Negra. Fugint de la revolta, un vai-xelI condueix uns aristòcrates que cerquenmar enllà un port que sigui refugi més se-gur. IEn el vaixell van així mateix uns pre-soners, els quals durant la travessia noctur-rcia, units als fogainers, es revolten i s'apo-

«Un gran reportatges

deren del govern de la ,nau. En la fosca im- rament personalíssim i la seva gram intel-

penetrable, els llums dels ports, llums que ligbncia en l'art d'animar uns tipus i d'evo-

són dels rojos;"llums que són encara delsblanes. La nau traveSSá, lla ,mar Negra al

car un ambient característic.A desgrat de la pauta de selecció a que

ritme d'urna revolució qúe marxa viétoriosa. ens obliguem en aquests articles, per la im-

IEs endebades que un aristòcrata tracti dela brúixola i menar el vaixell cappertorbar

possibilitat de parlar de tot, ,voldríem es-mentar, encara que sigui a correcuita, Vio-

a aigües addictés , els que porten la inau esguien pel estels i quan clareja 'l'alba entren

letes imperials. Es tracta, després de tot,d'un film .amb una vedette associada íintima-

en aigües de S'eb'astopo1, on la bandera roja ment als espectacles barcelonins d'ahir, que

oneja victoriosa. , ^^^ ^ 1'i d e fervocompta avui encara amb un nuc -

Deixant 1'aidécdota` despullada de tolia re-tònica, sembla evidentment un brillant sce-

rosos admiradors, d'un film .mig parlat encastellà i amb uns exteriors rodats a Mont-

nario, que participa de l'emoció d'aquell queva idear Elsenstem per a El creuer Potem-

juïc.Una visió muda que molts recorden i que

hin, ï no obstant, els que han vist El tigre va obtenir un èxit fabulós, un assumpte ta-Ilat a la meura dels amics de l'art depotserde la mar Negra, hauran de convenir que

John Cromwell ha fraéassatdel tot amb un Raquel Meller; heus ací per què no hem

punt de partida tan admirable com tenia d'estranyar-nos del moviment de curiositat

entre mans, que el film ha despertat. Ara diguem que

^L'anècdoia supletoria; superposada peral anHeinry Roussell és un home estrany a les

lluïment personal de la star Bancroft, defor- inquietuds del cinema d'avui dia, però un

ma totalment aquella història revolucionà- home destre all cap i a 4a f, que tenint a

ria cap als canins del convencionalisme i 1 a les mans un assumpte d'un romanticismeinversemblança, qúe lleven tota emoció pos- cursi, una època, la del segon Imperi, que a

sible als films, i talment com si hi hagués nosaltres ens resulta apassionadament pm-

una correlació obligada entre el valor del toresca, ha bastit un espectacle atractiu, que

contingut i les excellències de la forma, tot si ós pobríssim com a anècdota, és en canvi

í trobar-hi el treball acurat de pura tècnica molt escaient com a visualitat. En una pa-material que delata el film, tanmateix tots raula : Roussell ha fet un film on tot plegatconvindrem que no podem reconèixer-hi per té un flaire d'arcaisme; però; admesa aques-res el gran talent de Cromwell, animador de ta posició, el film resta lògicament conce-

Què val el diner ?, el seu film anterior, but i, a desgrat d'uns intèrprets deficients,Un gran reportatge és el millor que hem hàbilment realitzat.

vist sabre el periodisme americà, sobre Tot plegat no val , per això, els deu mi-

aquell periodisme fabulós i despietat. Extret nuts d'El rei Neptú, que es projecta juntd'una famosa obra de teatre, l'acció dela- amb el film de Raquel Mellar. (Elements detant .aquí una filiació escènica, s'esdevé la vella mitologia mesclats .amb u,n humo-quasi integralment antre les quatre .parets risme formidable amb les màquines de dar-

del departament de. premsa d'un presidi lan- rera hora. Un tacte exquisit en l'ús del co-qui. Llevat d'algunes escenes molt mogu- bor, una fantasia sense límits, Walt Disneydes del començar i de ]'acabar, tper 1.a resta aeonsegueix un èxit encara més extraordi-el dinamisme del film és d'ordre estrictament nari que el que meresqué amb el film an-verbal, com convé a un film que vol reflectir tenor Flors i arbres. La nova fantasia sub-l'ambient d'unes oficines periodístiques. Di- marona és des d'ara ja una cinta clàssica.namisme verbal, heus ací doncs una obraque només podrà apreciar .amb justícia ple- Josar PALAU

$tudîo Cinaspresentarà dilluns

vinent, dia 13al

TIVOLI

GROCKTOTES LES NITS

CinemaCatalunya

La vida d'ungran artista

.

FILM ALM IRA

sió encarregada de promoure una subscrip-ció popuiar a la qual contribuïren els Ajun-taments i corporacioflS de nombrosos poblesde Catalunya.

Foren fets tres exemplars de la medalla.Un d'or, por a la reina, fundadora del pre-mi ; un altre per a l'Ac.adèmia Espanyola,i el tercer per a Soler, al qual fou lliuraten un acte públic i solemne celebrat al Pa-lau de Belles Arts, en la circumstància pede gom a gom. Ultra una massa enormeintegrada pel públic i convidats, es trobarenel dia 24 de març de i88 a Belles Arts lesautoritats municipal, governativa, militar ifins l'eclesiàstica. En fet de delegacions, hihavia les de quantes entitats de tota menacomponien el oens corporatiu.

El president de la Comíssió de l'home-. natge, Agustí Urgellès de Tovar, mancà ala festa, per malalt. Arús i Arderiu llegí elparlameint escrit per Urgellès. Els membresde la Comissió anaren després a buscar So-len, que entrà al Saló entre visques i ada-macions i als acords de la Banda de l'Ajun-

L'estrena de Batalla de Reines, que cons- tament.

tituf un esdeveniment artístic i econòmic, Arús féu lliurament de la medalla, em-

tingué lloc en plena croada empresa per un marcada en un valuós estoig. Acte seguitgrup d'autors catalans en contra de Soler. remercià Soler la finesa par mitjà d'unaAl davarit de tots, no cal dir que el més composició poètica titulada La nostra ban-caracteritzat, Guinierà. El mrit de Batalla dera, interrompuda mantes v.egades per xar-

de Reines, la ressonància asolida per les donosos aplaudiments.

representaCiOnS, aigualí l'entusiasme deis Quan Soler hagué aoabat es cantaren al-

autors collocats enfront de Soler, els quals gunes composicions corais. DLesprs de lamaldaven inútilment per a crear uines taules part de concert, Fontova, en nom i repre-

en oposició a les d1 Romea. Determinà, sentació deis actors i de l'em.presa del Ro-també, un canvi en el comportament d'uin mea, ofrenà a Soler una corona d'argent

sector de la crítica hostil a Soler, més rl- i or.

gorós amb el dramaturg d'ençà que un nu- Fou lIegit a continuació un fragment decli d'escriptors havia alçat bandera pel seu l'obra premiada clogué la festa Arús amh

compte. un parlament encès d'amor a Catalunya iEm estrenar-se Batalla de Reines es tro- al teatre de la terra.

baven eis autors, aplegats sota el nom d'As- Com a record de tot plegat s'edità unsociació d'Autors Catalains, a les acaballes fuliet titulat : Ressenya completa de ¿'entre-d'una segofla temporada innòcua i grisa per ga de la medalla commemorativa del preniitots conceptos. Tan mancada de contingut concedit a Frederic Sole? el sea dramacom ho havia estat la primera. Com a IJe- (cBata2la de Reines», celebrada en el gran

nyora que les coses rutllarien a l'Associació Palau de Belles Arts, de Barcelona, el dia 24dAutors Catalans de m.ainer,a difereint de de març de 1889. Inútil de fer constar que

com anaven al Romea, fou instituït un Co- la soleminitat ds relatada en el fullet amb

mitè de lectura i admissió d'obres. Guimerà tots el ets i uts.presentà El fill del Rei i Mar i Gel. El Co-mitè refusà aquesta i manà estrenar la pri-mera.

Batalla de Reines marcà el putnt dccisiude la lluita entaulada entre Soler 1 aquellscollegues seus que l'acusaven d'exercir unahegemonia cointrària als iinteressos del Tea-tre Català. Part deis autors que formavenen els retngles de l'Associació d'Autors Ca-talans pensarein altre top en eh teatre delcarrer de l'Hospital. La crítica afecta alsdirigenis de l'Associació deixà, pel moment,de fer la guitza a un autor que per raonsmúltiples i diverses semblava mõnopolitzarl'atenció dci públic. Més o menys a contra-cor fou Batalla de Reines elogiada per totsels diaris.

La TRADUdCIó CASTELLANA

Batalla de Reines fou traduïda l'atny 1889al castellà por Mecior de Palau. La traduc-ció, per bé que impresa, peniso que rio haestat mai representada.

LA MEDALLA COMMEMORATIVA DEi, PREMJ

Per l'encunyació de la medalla commemo-rativa del premi, el dibuix de la qual traçàEudald Canibell, fou nomenada una comis-

Sigui'm permès d'afegir unes dades a lareferència del drama Batalla de Reines, in-senda en el número darrer.

UN ANTECEDENT DEL DRAM.\

L'obra de Soler té el seu origen en unaaltra en un acte original del mateix autor,dita Les dues Reines, j inserida als núme-1-os XXIV, época II, any 1 i II i III, èpu-ca II, any II de la revista Lo Gay Saber,correspoflentS als dies i5 de desembre dei878 i '5 de gnner i primer de ídbrerde 1879. Batallade Reines. ve a ésser unaampliació del tema aportat enla producciósusdita. Ultra lassumpte, es troben en l'o-bra premiada per 1'Acadèmia Espanyolanombre de dites i de locucions emprades perSoler en compondre l'esmentat bocet.

CIRCUMSTÀNCIES QUE PRESIDIREN A L'ESTRENA

COROL.LARI

Aquí fineix el complemeint de la iinfor-mació relativa a l'estrena de Batalla de Rei-nes, drama eixit, dom qu:i diu, tot just pas-sat el període en el qual l'interès i l'emociódespertats per les obres dramàtiques eren acasa nostra tant més assenyalats com ho erael temporal de sospirs i de ilàgrimes queencertaven a desfermar. Dies en eis qualses veia i'autor dramàtic tant més afalagat,dom més foindo sabia poar en el cor deisoients. Le coses, em relació a la producciódramàtica, ', rió avançaren massa en vint-i-cinc anys. Per a apreciar l'obra de Soler,com la deis ešcri•ptors que foren els seus

•contemporanis, cal tenir en compte les ideesde l'època i l'ambient en qu un i altreses desenvoluparen.

Amb Soler es donà a Catalunya un tem-perament fortíssim d'autor ï d'empresari.Fou, potser, en virtut cf'aquesta doble personalitat, que en disposar-se a agafar lapioma es deturà més d'un cop, no pas perno saber plegar l'idioma ais matisos i ales sinuositats del pensament, sinó per te-mença que parlant en cataid no aconegufsd'ablanir el púbiic.

JOSEP ARTIS

Tots els dies

Segueix I'èxit de la gran estrella

Coliscum

OLLll(J $

EL MÀGIC DE LA

CANÇÓ CRIOLLA

Es un film PARAMOUNT

Molt aviat, presentaci6de la cèlebre diva del'Opera de Viena

GITTA ALPARen la super-opereta de

gran espectacle

ta.

,1 [ 1-- \

Jv 1 -‚-‚ -s - \

Direcci6 Carl Froelich,miísica d'Otto Strausky

1

escrita en vers y ithmultitut de notas ab prosa, es cataá, casteltt y franCas,del que avuy corra

PEJI DOS GAIS DELS FRARIISy ab algunas piuinaðae íc ulfa

deunaltre gat.(N.° II

!'kIRMDR-__'

E LUTEATREAPORTANT DADES

DE LA NOSTRA RENAIXENÇA TEATRAL

"Batalla de reines"Un moment unteressant

ESPOSICItIlE FETS , IJITS , J'ERSONArJES y ALTEES

COskS FANTASMAGOPJCÄS—LIIUCAS—DRAMÁTTCA5--.FILOSOI'ICAS,SATiRICAS—ENGIIAMÁTICAS—J'OLITICAS

Y ECONQ1QAS.

n)it de Carnaval, En Pauet i la Pepeta oLa reixa de la llibertat, Cap gaperut es veael gep Set n)orts i cap enterro. De Josep A.'Clavé, Laplec del Remei, joguin,a lírico-còmica que s'havja estrenat al Liceu sisanys abans i que de nou és representadaals Campos Elíseos el día 25 de setembrede 1864.

La renaixença teatral és p.ena de difi-cultats i imprecisa en les seves realjtzacions.Vidal i Valenciano és tanmateix qui marcaun nou camí, perquè si bé és veritat que

el terrassenc Joaquim Marinelloi Bosc estrenà abans de Tal fa-

I Y tal trobaràs el melodrama. La festcn del Santuari (20 de

març), cal te.nir present la pocainfluéncia d'aquesta producció,ben al revés de l'obra de Vida;l,que, ajudada de la popularitatadquirida par l'autor amb Talhi va qui no s'ho creu, féu pos-

Una exclusiva JÆBRER i BLAY

faràs tal trobaràs COID 1itnici d'un inou tea- rtre i remarcaVa que, ultra les gatades, s'ha- 'vien estreiiat, abans del dabril, nombre cd'obres de diverses modalittas escritas perautors tals com el mateix Vidal, ConradRoure, Frederi Sòler Francesc de SalesVidal, Camprodon, Joe M. Arnau, PauEstorch i Joaquim Mariinello. No té ombrade fona:ment - deia i'articulista - 'la coin-cidència a apreciar la gatada com únic pre-cede,nt al drama de Vidal.

Si bé és veritat que, en el temps comprésentre L'Esquella de la Torratxa i Tal faràstal trobaràs van estrenar-se obres de moda-iitats variades, cal tenir present que moltesd'elles no foren del valor que supOsa l'ar-ticulista, i en conjuint no es caracteritzeinpas per llur delicadesa ; semblen més béproducions forades per la tendència dciimoment imposada per Soler.

Vidal i Valenciano dóna únicament lessarsueles en un acto Tal hi va qui no s'hocreu (24 novembre 1864), (IR beneit de Jesu-crist (i6 desembre 1864) i el sainet A bocatancada ('3 jutny . 1864). L festa de l'Er-mita, sarsuela i també del •mateix autor, nol'anotem com estrena perqué, amb el nomUna Iliçó a les coquetes i sense música,havia estat ja representada a l'Odeon,i'any i86i.

Conrad Roure, Una noia és per un rei

(3 febrer i865 ; Camprodon, La tornadad'En Tité ( agost 1865) ; Josep M. Arnau,Els banys de Caldetes (o novembre 1864)Pau Estorch, l'assaig còmic satIne en dosactes La Tuietes de Mallol (o gener 1865).- Per donar idea del gènere, direm única-ment que l'autor en deja plantofada poèticai signava amb les injcials T. D. F. - Joa-quim Marinello, el drama en tres actes Lafesta del Santuari (20 març 1865).

Anotem que Fredenjc soler no estrena resmés que gatades i parodies. L'any i864:L'Esquella . de la Torratxa, Lcr botifarra dela llibertat, Les ,ildores d'Holloway, La ven-

jança de ¡a Tana, Ous del dia, La Va querade la Piga Rossa, El punt de les dones iEl Cantador. Aquesta darrera paròdia, encol.laboració amb Pau Bunyegas, pseudònimque emprà Conrad Roure en moltes produccions i en Un Tros de Paper, periòclicbarceloní, el sisé que es publicà aquella cen-túria ero llengua catalana, fundat per AlbertLlanas i que durà de l'abril de i865 al i6de setembre de i866. Del 1r de gener al

4 d'abril de i865, estrena El Boig de lesCampanilles i Un barret de rialles.

El vilanoví Francesc de Sales Vidal nova donar en aquel1 interval cap nova pro-ducció, únicament va reposar-se i amb granèxit - es representa simultàniament en dosi tres teatres - Una noia cora un sol, es-trenada per prime4a vegada a Vilanova 1després a Barcelona al Teatro Círcu10 Bar-celonés el dia 4 de maig de i86i.

Pau Pi, Manuel Angeon i altres autorsestrenen també com4dies i sarsueles que esrepresenten a l'Odeon, al Prado Catalán,al Jardín de las Delicias, al Tivoli, al Ro-lnea, la majoria, de les quals, però, no fugangaire del límit de la gatada que agafavaincrement i exercia una gran influència.Pal juliol de 1864, L'Esquella de La Tor

-ratxa es representa molts dies al Tivoli, alPrado i a l'Odeqn i l'asiy 1865 El Cantadores dóna tamb a tres teatres el mateix dia.Això sense comptar els èxits editonials d'o-bres del pitjor estil i de la ms grollerafraseologia, com Antany i Enguany, de Con-rad Roure i Vidai i Valenciano (amb elpseudònim «Dos gats de!s frares»).

LEs reposen també, a més d'Una noia cosnun sol, produccions d'altres autors. JoaquimDimas veu altra regada a les taules obresvelles d tretze, set, quatre i dos anys ique anoto par ordre d'antiguitat ; són : Una

sible el tomb intentat debadesja l'any iS6 (2 de març) perManuel Angelon quan estreinàal Teatro Círculo Barcelonás eldrama cavalleresc en cinc actesLa Verge de es Mercès, peròqui ni va reposar-se en aquestperíode ni influí en res en elsautors que, vuit anys després,instauren d'una manera defini-tiva el teatrè cataià.

Molts deis escriptors esmen-tats estrenaren, inés tard de Talf aràs tal trobaràs, obres que jamarquen uina mo ya tendència 1una ànsia franca de renovació.Una bona part d'eils es preocupen seriosament del nostre tea-tre i deixen d'airnagar-se darre-ra el pseudnirn que únicamentusen - manifestació eloqüantde la poca estima que els me-reixia llur produedió - en es-criure dbres catalanes. A part deConrad Roure (Pau Bunyegasen Una noia com Isli sol), P. Es-torch signava les sevés produe-cians castellanes i en canvi enLa Tuietes de Mallol s'arrece-raya amb les inicials '1'. D. F.J osep M. Annau, que no empràmai cap pseudònim, ni a UnTros de Paper quain en el nú

-nero 55 substitueix a Conrad Roure, nool donar el seu nom en ocasió de l'estrenal'Els banys de Caldetes, mentre el dó,na aes obres castellaines Vario, Nubes y Viento,asarse por carambola, El Castillo de los

'ncanUodos, etc.Voler escaniotejar la transcendència de

'obra de Vidal és negar l'entusiasme 1 l'es-erit patriòtic que l'animà a escniure a con-

Lracorrent dele seus amics i amb el nobleargull d'imposar el bon gust, el sen primeriirama, que, si bé no es caracteritza per laseva origiinalitat, cal senyalar-ne la ponde-ració, el bon setntit 1 la versemblança, qua-litats tainmateix de bon apreciar en aquel!noment.

Sense el!, s'liauria retardat a ben segurl'aparició a la nostra escena d'aquesta novamodalitat, parqué, si, com diu Josep Artís,el teatre català no avança sois per a forçadeis precedents - gatades 1 parodies -, demoment no hauríem passat de les prova-tures esporàdiques d'alguns autors, però quemorien per manda d'amhient ; la carénciaunànime de fe en el destí teatral de la lIen-gua, n'era la causa primera. La gloriosaexcepció de Vidal i Valenciano aureola elseu drama ì li dóna un gran valor. No éstina obra més, isolada, sense esperit, és mésbé la conscient 1 responsable manifestacióde l'ànsia que li féu escriure-la. Vetad perquè és precisament el! i no cap altre el pri-mor que tasta l'emoció de l'experiència,afrontant-se amb un públic una mica fetmalbé i jutjat extremadament simple.

Josee M. M'IQUEIL 1 VERGES

P.eig d Gràcš, 57. - T0I,to, 79681Sessió a dos quarts de euatre À le,, si, sessió

especial, numerada a 2 pessetes lentrada

REPORTATGES CINEAC

ALPS CNADENCS (Dioumentall

NotIcarI Fox Sonor

LES MERAVELLES DEL MON

DE LA WARNER BROSS

-it S DI8CO ie'w.IIo IRROIfPIBLE 0110

1 Scleccions_F . 1 ,Çrilmolono

- presenta en

ISTUDIOIICINAESI- el clilluns tija 13, en

c •' 1 ð" 1

- essio tic uaia

un Gim rances de .

IE (LÁIL • 1

' Julio- #I(CIO#

= AJquiriu avui mateix

, - les vostres localitats al

1 TI-VOLI 1- tiiiiiiii11iiiiiiiiiuiiiHiUIIIUIIItIIIUIIIIIIIIIUfl

Josep Artís, de MIRADOR estant, assenya-lava la eonveniènCia d'aclarir el malentès,massa generalitzat, que existeix en apreciarel moment inicial de l'evolució del nostreteatre cap al caire seriós i de dignitat ar-tística.

Aquest moment, que afaga del 24 de fe-brer de 1864 al d'abnil de i86, és sensdubte el més interessailt i també el mésconfús de la nostra reflaiXenÇa teatral. JosepArtís exposava que els investigadors erra-ven a apreciar la data de l'estrena de Tal

ANTANY Y ENGÜAI

PItEE 1 1J fltL.

BA TIC ELONA.LLIBI1hIIÍA ESPANYULA 1)E 1. LOPEZ , EDITÓ,

(5TI) Ampla 26 1 Rambla del 5Iit 20.18li.

fr

1

.

1 U 1

LE/ LLETRE/Demanar la lluna

En el voilum XIll e de :es Obres Completesde Maragall — El sentiment de Pàtria — re-partit dies ha als subscriptors, he trobat unarticle del qual no sé què m'ha agradat méssi l'elegant senzillesa amb què és escrit o lasimplicitat de; tema que s'hi tracta. Posemque les dues coses ; però posem també queuna mica més el tema, ja que m'ha fet medi

-tar i ara em fa escriure : l'Ideal, o dit ambla frase maragalliama, demanar la lluna. Dei-xeu-me'n reproduir un bocí:

...oDáncs sia aquest clos vostre — e; deiaestudiants — el recinte sagrat de l'Ideal, i ennom d'ell demaneu lo que us escaigui mésenllà de totes les coses de què us rieu. Notingueu sentit pràctic, que se us estroncariaell riure. No soi,i joves? Doncs demaneu lalluna.

«Sobretot, demaneu la lluna, amics meus,des d'aquest vostre reciente d'Idea:: i no entingueu cap dubte, la lluna anirà venint. Alprincipi la gent se riurà de vosaltres 1't gentdels corcats tabernacles, la gent d'ulls tèrbol;i boca espessa, ;a gent de la malo a o la fc-bles.a, la gent de lo possible, se riuran de vos-aitres. Però quina diferència! Quin riure!Uin riure trist, un riure buit, un riure impo-tent... I mentrestaint la lluna començarà aacostar-se.

))Us diran somniadors, us diran beneits, usdiran extraviats, i amb llur mà pesada vol-dran guiar-vos pel camí planer que convé ala llur passa feixuga. Mes vosaltres els direurient :-- No ; voilcm la llima... — 1 la lluna se usa:nirá acostant, acostant...

»Ells rodaran el cap com plens de llàstima,us deshauciaran, us abandonaran dient-vosque no fareu mai res. Doncs, cabalment hofareu tot, perquè, al capdavall, sempre és eljovent qui té raó.

))Quan ja ningú pugui negar-vos-la, quanus diguin homes madurs, quan us sembli queel vostre ideal ja és aconseguit. .. torneu amirar la lluna, i la veureu que és al cd tanIlunv com abans, i que ja un a:tre jovent,rient, la demana.»

EI fragment transcrit pot servir de .punt departença per anar a diversos objectius ; e1 quea mi cmn aquests moments m'interessa escondensa en la frase no tingueu sentit pràctic,en 'la conclusió dones demaneu la lluna, i enel fet que l'article vagi destinat a la joventut,nostra, algun que altre partidari. Es aquellamanera impressionant i insistent que acobla-va psicòlegs, moralistes o simplement illu-sos i els im^pellia a donar llibre darrera llibredemanar la lluna que un temps va arribar afer escola i que avui té, encara, àdhuc a casaperquè em recorda una singular manera dea-mb la santa intenció de decantar els lectorscap a la Bondat i la Bellesa com a ideal su-prem de la humanitat.

Un Mardem, un Trine, un Bruschetti, unBraindt, cadascú des del seu punt -de mira;elaboraven receptes infallibles per aconseguir,la felicitat sota el signe d'a-quelles Bondat iBellesa escrites amb majúscules idolàtriques.Això ano vol dir que Charles Brandt, per

Exit en la midaCorbates inarrugables

' Pijames a bon preu

JAUME I, 11

Telèfon 11655

Novetats en Viatges - Geogra&ia

Gerbault: L'Evangile duSoleil (il'lustrat). . . . Ptes. 8`25

H. de Monfreid: Croisiè edu Hachi ch (il'lustrat) . » 8`25

P. Bayer: A 1'Assau4 duKanachenjunga.18,580 m.Ib s Baléares, Majorque,

Minorque, Ibiza. (ElsGuides Bleus - il'lustrats) . » 5'5o

J. M. a de Pallejà: Sobre lapís£a de animales sal=vajes. » 12'-

Fernàndez Flòrez: Cnnquís=£a del Horizon£e (els 2volums) ....... a 10'-

N. M.' Rubió Tudurí: Sahí. raNíger » 8'-

A. Bertrana: Islas de En.sueño (il'lustrat) . . . » 3`50

LLIBRERIA FRANCESA DEL

exemp:e, aun 1 cl seu Fonament de la Moraldivulgués monstruositats que no eren ni bon

-dat ni be;lesa .ni moral. "tant se val. El casera no deixar deserta la literatura estimulanti que demanant I'abso:uta perfecció humanano s'anés més enllà de demanar, simplement,la lluna.

-En buna lògica, a través de la literaturaestimulant s'hauria de deduir que desterrarla ma;dat del mGn és joc de poques taules.E: que hi ha hagut, però, és que la turbo-nada de llibres mora:itzadors no ham tingut

^ttr

;^^ ss t

:yrE

z raet ^ : y ''°tI "zc,

^f^u ^^P p^vksy`^r.

- ‚

Joan Maragall

cap eficàcia ni és fàcil que la tinguin ; sónllibres sense sentit pràctic, però també senserialla. Massa greus, massa sospesats, massaequilibrats. 1 la joventut no s'ha sentit im--pressionada — llevat dels raríssims casos queconstitueixen a tot arreu els esperits en crisiultrasensible — i ha fugit de la literatura es-timulant per abocar-se a una altra, estimu-lant també, però no pas des del punt de mirade la bondat, ele la bellesa i de la moral. I jacompendreu que no vull acusar aquella lite-ratura com a causa d'una relaxació, sinó queacudo as extrems més oposats per cercarel contrast. També puc dir, per ;no caure enl'error de creure absolutament negativa l'obradels moralistes, que no fóra res de l'altremón que d'un país o d'un .altre en sortís ungeni e' qual atribuís el seu triomf personala l'estímul rebut, en l'adolescència, d'un Vérax, d'un Bruschetti o d'un Marden.

Des d'un altre aspecte menys fastuós,menys dogmàtic, més -casolà, Catalunyaha tingut, també els seus moralistes. No a la

-quixotesca, sinó a la catalana. -Compareuaquells títols amb a:guns de Jaume Raventós(A un jove, La llei de l'amor, Proses de bonseny) o d'Ivan L'Escop (el Llibre dels ado-lescerits i el Llibre de les dones) i sobretot,compareu-ne el text. Jaume Raventós, caso-laníesim, posat al nivell de pare conseller,sense es pot dir preo upar-se de la forma iite-rària, va doinant ales a la joventut .per abas-tar la lluna inassolible. Es molt possible queJaume Raventós no resti carn una valor Ii-terària, no porqué no hagi pogut consagrar-s'hi, sinó perquè la pràctica de la humilitatper ell mateix aconsellada l'ha reolòs enaquella forma casolana que presideix els seusllibres. Però Jaume Raventós restarà com amoralista, com restarà Ivon L'EscoP comapòstol de'. ben parlar.

1 ara fóra curiós de preguntar si a la llistadels dos moralistes catalans cal afegir-hiun tercer : el propi Joan Maraga•11. Fóra unnou aspecte a descobrir en la personalitat delgran -poeta. No que .ens hagi llegat ni abun-dosa ni escassa literatura estimulant ; peròespigolant entre els seus escrits sempre topa-reu amb pensaments que temen molt de mo-ralista malgrat ell, i sempre topareu, sobre-tot, amb aquell discurs Als estudiánts pro-nunciat l'any 1903 davant d'una joventutatenta i acollit en e. XII-I e volum de les se-ves Obres Completes, mereixedor per dretpropi de dir-se «estimulant», en tant que guiade la joventut i en tant que conseller de de-manar no menys que la lluna.

Josrr MIRACLE

I

La indecisió, característica principal delsnostres renaixentistes, descobreix la poca feque tenien en e. retrobament absolut de lallengua. Amb -la instauració dels Jocs Flo-rals — 1859 — semblen acomplertes les àn-sies d'aquells patriotes i el primer president,Manuel Milà i Fontanals, spot dir amb planyfunerari : «Amb un entusiasme barrejat d'unpoc de tristesa, li donem aquí a aquesta llen-gua una festa, li dediquem un filial record,li guardem almenys un refugi.»

La vacillació d'uns quants, la lluita tenaçd'uns astres, la complexitat de matisos queles múltiples activitats temperamentals exi-geix, van fer possible vestir sòlidament •allòque hauria semblat un somni quan amb undesigni imprecís Aribau -escrivia : «Oh llen-gua amos sentits més dolça que la mel. ))

Però així i tot, el plany de molts quasisempre és una paradoxa. Víctor Balaguerunda i dirigeix un periòdic La Violeta deOro, que, coem ell mateix diu — Històriade Catalunya =té com a principal finalitatpromoure la instauració des Jocs Florals.La Violeta de Oro, títol simbòlic dei •premitloralesc, no publica però ni una sola líniaen català, -i això que em surten tres númeroscada mes i hom hi llegeix paràgrafs comaquest: «Des del aro trio, en la época delos Berenguers, la lengua catalana llegó atanta hermosura y grandeza que (dice Bou-che) durante el espacio de goa aryios era lapreferida a todas las otras de Europa, y mu-chos extranjeros se esforzaban en apren-derla.ii

L'eficáeia del moviment renaixentista ar-renca de 1a seva complexitat. No va ésser larestauració dels Jocs, ni la fundació del tea-tre, ni Los trovadora naus — recull de poe-sies catalanes dels poetes d'aleshores — niels periòdics on llengua catalana, sinó -el con-jtint de tot, el que féu .el .miracle, lEls periò-dics van tenir tanmateix u!na virtut : la po-pularitat. L'academisme des Jocs hauriaclos la renaixença en um misticis-me deplanys, iE:s periòdics van -entrar a l'ànimadel poble, que tot just aprenia a llegir encatalà i no s'hi avenia gaire. El caire popu-lar de quasi tots féu plainer el camí i ajudàconsiderablement a la reivindicació lingüís-tica.

***

La vàlua d'aquelles publicacions na radicaen el contingut sinó en l'esperit que els donàvida. La rutina d'escriure en espanyol, elmenyspreu que senten pel català quasi totsels escriptors de casa nostra representa elmoment més vergonyós i alhora el més tristde la mostra llengua. L'excepció d'aquestcorrent té el mèrit en l'excepció mateixa. Peraquest motiu, perqué no respon a una cans-ciència lingüística; deixarem de banda elDiario de Barcelona transformat quan l'ocu-pació francesa i a iniciativa del general Auge-rau, duc de Castiglione, en Diari de Barce-lonai del Govern de Catalunya i imprès du-rant el mes d'abril de i8io a dues oolu-mees,francesa una i catalana l'alltra. Aquell .anymateix i també a iniciativa -del -general Auge-rau, que pretonia així captar-se simpaties,la Gaseta de Girona es publicà — un diaúnicament — en bilingüe, català i francès.

La primera excepció fou el Butlletí Ofi-cial, que si bé no .és en -propietat un periò-dic, p-er la seva història, i per .l'enginy irò-nic que descobheix all seu inspirad-oc, vallla pena de parlar-ne.

No h-em vist cap exemplar del Butlletí Of i-cial, però tenim a les mans la comèdia endos actes de Terrades, Lo Rei Micomicó,editada l'any 1838 i representada aquell ma-teix amy -a Barcelona, que ve a ésser el ter-me de la farsa ridícula que a esqúeries d'unpobre home anomenat Vicenç Perxas, co-mençà a Figueres l'any 183 55. Terrades re--lata en una I3reu noticia sobre aLo Rei Mi-comicó» la història d'aquella monarquia queàdhuc tingué el seu Butlleti Oficial.

Són .prou conegudes les idees republica-mnes que animaran Abdó Terrades. La sevaironia li va permetre ridiculitzar la cort, elrci, les dames d'honor, els prínceps. Capmoment però tan grotesc com ell -de- la ins-tauració de la monarquia micomicona i elcoronament de iVicenç Perxas com a empe-rador immortal de totes les Micomicbnies iXirimínies.

'I'errades fomentà a aquell pobre noi neu-ròtic, el deliri de grandeses i junt am-b altres

companys el proclamà emperador i instauràa Figueres la monarquia -micomicona. Hihavia de tot, ministres, comtes, marqueses,princeses, baronesses i duquesses. Es lliura-ren títols i es celebraren recepcions. S'arribàfins a l'extrem de simular les noces de l'em-perador amb una doma vella del veïnat deIlagostera que fou proclama «emperadriuJusta Cent i Tresenan. Des d'aleshores els

joves de Figueres anaren al «Palau de lesAmargures», residència imperial, on es cele-braveo les grans i ridícules cerimònies pala-tines. Les dones del veïnat eren fetes prin-ceses :mieomieones i ajudaven a la gran far-sa del oPalau de les Amarguresa. Aquellamonarquia va tenir la seva gaseta on erenpublicats els nomenaments de comtes, mar-quesos, barons i prineeses i també els de-erets i les lleis. Duia per nom Butlletí Ofi-

cial i dóna 1a -coincidència , altrament noI'hauríem esmentat, d'ésser la primerapu-blicació periòdica catalana del segle xix.

**r•

Sis anys més tard, 1841, apareix per pri-mera vegada a Barcelona un periòdic : ésLo Pare Arcàngel.D'aquesta publicació en sabem ben poca

cosa. Unicament hem pogut veure'n un solex-em-plar, el del dia 20 de juny de 1841. E1fet de no. portar número d'odre ens fa difí-cil anotar concretament la data de la sevaaparició. No és perú gaire arriscat suposarque no deuen precedir-]o gaires números,tota vegada que s'hi llegeix aquest avís)Circumstàncies imprevistes no han permèscomplir amb lo que prevé la llei, tan promp-te corn se puguin atendre a elles el presentfolletó serà periòdic».

Lo Pare Arcàngel té un caire religiós il'anima també un lleu esperit patriòtic. S'hipublica urna Història -de,Catalunya que, frag-mentàriament, devia aparèixer a cada nú-mero.

No sabem la data de la seva desaparició,però quasi es pot assegurar que Lo PareArcàngel tingué una vida mont curta. Unperiòdic català, en aquell moment de desna-cionalització -lingüística, havia de topar ne-'cessàriam-ent no sols amb la indiferència,sinó també amb el -menyspreu dels catalansmateixos. La sort que dos anys més tardcorre Lo Verdader Català ho evidencia.

* #.H

DEI segon .periòdic català és també bar-celoní ï apareix l'any 7843. Aquest periòdic,malgrat la data de la seva publicació, mo-ment abjecte de la nostra pàtria — alesho-res justament es crea a Madrid, per tal d'u-

niformar la jurisprudència a IEspainya, elTribunal Surem — s'ex-pressa en una for-ma que ve a ésser tanmateix, el primer critprecursor de la renaixença política. Lo Ver-dader Català, títol per -ell mateix expressiu,surt :per primera vegada el dia ts de marçde 1843 i desa-pareix -el dia r5 de maig de'mateix any.

^Es el primer esforç periodístic de debò que-en llengua catalana es fa a casa nostra iperquè és el primer, topa amb la indiferéin-cia d'uns. amb el men yspreu d'uns altres iamb lla ironia dels més, que, amb llàstimahumiliadora, els aconsellen d'escriure emn es-panyol. Res no els fa canviar de camí ; LoVerdader Català mor flage}lat pels deutes,

però l'esperit d'aquells .patriotes resta comexemple d'amor i de fidelitat a laillengua.

Cal precisar el moment per a compendrel'esforç. La llengua era com un estigma ieis catalans volien alliberar-se'n per esdeve-nir espanyols d'idioma i s'enlluernaven ambla literatura castellana. Rubió i Ors dónauna idea ciara de l'abjecció en qué havíemcaigut quan escriu en e1 pròleg de Lo Gaiterdel Llobregat (1841) : «...11urs descendents

— fa referència als herois de7714—mo so:ament han obli-dat tot això, sinó que fins al-guns d'ells, ingrats vers lluuavis, ingrats vers Llur .pàtria,s'avergonyeixen de què se'lssorprengui enraonant catalá,com un criminal a qui atra-pen en .lo actea.

Lo Verdader Català, desprésde rebre consells i mofes, es-criu en un article apologèticde la llengua: uSi lo númerode subscriptors no basta perpagar los gastos de la impres-sióu 'q e es lo úhúc que desit-gem, deixarem nostres plomesi les esbarlarem a fi de queno puguin servir més, abansque en mengua del nostrePrincipat escriure en altre idio-ul e que en lo seu (puig de capnecessita) ses glòries i proe-ses.»

Les dificultats que s'oposa-ven a ]'èxit d'aquesta -publica-ció eren de tota mena; El ca-ta, abandonat de tot conreuliterari, no te-nia normes orto-gràfi-ques, únicament la Gra

-nràlica Catalana de Ballot, edi-tada en 1814, donava una micade llum i servia als redactorsel diccionari d'En Labèrnia,tot just acabat d'imprimir, ajo-dava també a les tasques d'a-quells ignorats patriotes, perúambdues obres patien de la in-fluència valifogonista que ha-via .manllevat paraules caste-llanes i que persistia perl'o-b:it en què havia caigut la

nostra literatura que, per mots, quasi pertothom, no .podia servir més que .per a ro-manços de ventall. -

Després de publicar-se'n sis números, onhi ha treballs d'agricultura, de religió, d'his-tòria i .poesies que acostumen a ésser sig-mades amb les inicials M. R. B., Lo Ver-dader Català veu que debades ha provat ded-esvetllar la consciència cata:ana i anuenciala seva desaparició.

Impressiona avui llegar les paraules decomiat; sobretot el patetisme del clam (final,si ham es situa en aquella època, és trista-ment emotiu : uNostre Principat va a que-dar-se sense son llenguatge i dintre de pocsanys va ésser una altra Castella o al menosuna segona València. Pobre Catalunya !Com desprecien tlts fills una de tes majorsglòries... ! b:

Han de passar Vint-i-un anys perquè tornia aparèixer una publicació catalana, peròamb tot, no portaran .aquells periòdics l'en-tusiasme, la fe, la consciència patriòtica deLo Verdader Català, precursor de tota lapremsa de casa nostra i que sa-bé glorificarla nostra llengua treient-la de 1'enfony onl'havien reelosa els esperits provincians dela Catalunya del vuitcemts.

En articles successius, parlarem d'altresi-ments i dels periòdics nascuts ja a l'impulsde la renaixença.

J. M. MIQUEL I VERGES

`_II11111111111111111111111111111111111161111fi►111111i111U`

Acaba de publicar-se el volum XXIV E_ de la Biblioteca «Univers»

° CARLES DICKENS

_ EL GRILL DE LA LLARó Traducció de Carles Capdevila

Preu: 1`50 pessetes

Administració í venda:

Llibreria Cafalónia3, Ronda de Sanf Pere, 3

° Telèfon 12456

^d611lIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

UN ASPECTE DE LA RENAIXENÇA

Els primers periòdics catalans

CONVALESCENTS, NEUROTICS, DEBILITATS.,,('energia vital que necessiteu acumular,,.el major caudal de vida que milionsaprofitar,,.

AmbicioneuNo oblideuno han sabut

de malalts

^ D Q01/AT P P ^ i I -^ ^(

LAC,^DEMIA DE -- v^NDAM E D I C I N^ ^ tARMACIA.fC^RURG^^ DF

DARC^LONAL AaORATORI,/ CERA VICO318 yCOP^RNICO 35 aI 39.-BARCELONA

Cent anys de retrat femeníEstan ja molt avençats els treballs pre:i-

aninars a l'exposició que MIRADOR organitzasota el lema Cent anys de retrat femení ca-talà; de la qual ja tenen notícia els mostreslectors.

'tenim ja reunida la més gran part de lesobres que han de figurar en aquest conjuntque, com diguérem, volem que sigui, més queno una exposició crítica, un panorama el més.complet possible d'aquests cent anys de pin-tura catalana a través d'una de les sevesbranques més importants. 'EI retrat femení.

realitzacions d'aquests pintors són reflex viude :a societat en qué vivien, de la qual er nintèrprets fidels i devots. Per llur obra haarribat fins a nosaltres la seva representacióclara i evocadora.

Després, ens trobem ja amb l'esponerosaproducció deis que els seguiren. Fruixene,Ferran, Caba, Casanovas, Torras, Martí iAlsina, Gómez i d'altres i d'altres més, finsarribar al fi de segle. Més ençà, FrancescMasriera, Sebastià Junvent, Brull, etc.

1 acabem amb Cases i Canals, els dos dar-

Potser valdria la pena, un dia, d'intentarun assaig sobre urna certa mena de pintura,que acostuma ésser cultivada des de Parísi en la qual tenen un nom alguns cóm.patrio-tes nostres. Volem dir una pintura litera-ria i de ric, molt ben rebuda en certs medisesnobs i molt ben jutjada per una mena es-pecial d'escriptors més o menys filòsofs.

z X.

—Cantareu ara de seguida, o voleu quecls invitats es diverteixin mitja horeta més?

(Everybody's W,eehly, Londres)

t^. .r

EI cigne i l'espiadimonis(Dei Lustige Sachse, Leipsic)

LES AllIS 1 ELS ARTISTESUNA EXPOSICIÓ "MIRADOR" PROJECTOR NOTES AL MARGE

EI colleccionisme i el museisme es corn-ponen també de les que podríem anomenar

engrunes de la producció de :es grans figu-res. El que s'apassiona per una figura, lite-rària o artística, s'afan ya a recollir tant compot materials que s'hi refereixin. Sovint,aquesta arrep:ega no és pas una mera ma-nia de colleccionista, sinó que proporcionadades útils, documents estirnab:es, compro-vacions precio-es, a l'estudiós.

Aquest valor romp'ementari cal assignara la majoria de peces que foren exposades

VI lUf Iy !-%I141 CUció, fou la d'un altre vIarià, i també tra-çut : Marià Andreu. Important per la quan-titat d'obres exposades, que omplien la salagram i la petita dels Establiments Maragall,amb una gran varietat de mostres del ta-lent llampant d'aquest home que semblavadesaparegut del món artístic barceloní.

Marià Andreu, en efecte, vivia a París inomés de tard en tard sabíem alguna cosad'ell. Així, tres o quatre anus enrera, n'ha

-víem vist unes illustracions — litografies iaiguaforts — per a edicions de bibliòfil. Però

no sabíem res de la seva obrapictòrica. Es a dir, ens pen-sàvem que no ho sabíem, per-què, en realitat, ara que hohem pogut veure de prop, enshem adonat que l'Andreu d'a-quests darrers temps torna aassemblar-se al dels primers.Fidel al seu tarannà íntim, haretornat a aquell preciosismeque un dia semblà començara abandonar.

Un paisatge, uns bodegoms,també exposats a can Parés

—que s'acosten més a ésser pin-tura, semblen una produccióesporàdica, què sorprèn perllur caràcter entremig de lamajoria d'obres que va expo-sar, plenes d'influències de to.tes menes, sobretot literàries,però .portant, com a segell dela personalitat de l'autor, lamarca d'un preciosisme baria!servit per una traça de mil di-monis.

Es, en el fons, la mateixatraça qúe li feia, anys enrera,construir aquelles ecesculturesna:nb closques d'ou i serrelletsde paper, guardades sota ur-mnes de vidre, com cal a un ma-terial tan fràgil i tan perju-dicable per la pols. Traça, na-turailment, .acompanyada d'a-quella gran paciència que, enel cas d'Andreu, han servit te-tas dues, posadés a1 servei dela litografia o de l'aiguafort,per a donar potser l'aspectemés apreciable de la seva obra,aquell en què segurament en-caixen millor les seves dispo-sicions.

Quant a la, pintura, ja éstota una altra història. 'El tè-

nue fil amb què hem volgut lligar dosnoms : Fortuny i Andreu, és aquest sdla-ment : la traça, ,però, que en el primer ésun element més a ésser considerat Opel crí-tic, i no pas un element essencial. En For-tuny, a més a més de la traça i per sobred'ella, hi ha moltes més coses a conside-rar, per de prompte la pintura; Eñ Andreu,en canvi, aquesta hi juga un .paper escasís-sim, de vagades diríeu gairebé .absent. Da-vant les seves obres ham ano rep la sensació

e de trobar-se davant d'un pintor, sinó d'un

1 virtuós destre en totes les habilitats manuals,u que pren .la feina d'ómplir una tela com urnao demostració més del que és capaç de fer.

Les seves composicions quedaran així agra-

dables per a una determinada mena de gent

L sensible a les amables superficialitats, emdu-tes per l'elegància un xic rebuscada dels te-mes i dels personatges. Però el que hi cer-cauna mica d'autèntica emociópictòrica,

e d'elements plàstics, de realitat copsada i in-terpretada pictòricameint, no trobarà res de

e tot això.

De 1830 a 1930. Un seglede pintura en aquest nostreestimat recó de món.r

Més o menys çapriciosa pot a ^^ 3

semblar la data que hem triatper començar aquests e e n tanys, i, en veritat, si no éspel determini que hom pren-gué espontàniament id'unamanera universal de fixaraquest any com el que por-tà l'eolosió del Romanticisme,gairebé no hi trobaríem altrajustificació. Però per un any oaltre ens teníem de decidir.

De totes maneres, celebrem raquesta retrospectiva dél re-trat femení català l'any que, .s'escau el centenari de l'Odaa la Pàtria, d'Aribau, que hem v °"acordat que assenyalés la pri-mera temptativa de recobra- t stment del nostre esperit nacio- rrial després de Patuïment se-cu:ar en què havia jagut. ' ^ _-

Tot amb tot és també pels tvolts de 1830 que Barcelonapresencia — sense però que hiprengués part activa mi una ín-fima part de la seva població t s f ^y `— un moviment sentimental,intellectual i artístic, més o t"srmenys ben encarrilat,peròque, en aquella mesquina ca-•s`pita] de provincia de ]'Espanyafernandina que era llavors Idmostra ciutat, representava Arrau. — Retrat de la .Sra. Lluïsatambé alguna cosa com el des- de Caramany i de Foixà

Pertar d'una ànima collectiva.Es, doncs, amb els pintors d'aquell període reis retratistes morts quan començàvem a or-

que MIRADOR obre el seg.e de pintura que gamitzar aquesta exposició.presenta als seus amics. De llavors es pot Les raons que ens han aconsellat.prescin-dir que arrenca la nostra pintura moderna. dir de l'obra dels artistes vivents, amb tot iSón els pintors d'aquella època, com el pul- poder comptar-hi amb importantíssims retra-cre i honest Arrau, home enciclopèdic, viat- estes, són òbvies. 'Els nostres lectors sabranger infatigable i una de les figures més im- aompendre-:es prou bé.portants d'aquella primera meitat del segle ; L'exposició tindrà lloc a les Galeries Laie-com el delicat i espiritual Lorenzale, vigorós tanes i la seva inauguració ha estat fixadaï cenyit, introductor a casa nostra del flaca- per : al 15 del vinent mes d'abril. Totes lesrenisrne oberveckià ; amb Claver, l'exacte i sales d'exhibició d'aquesta casa seran ocu-minuciós, que, esperit inquiet, se n'amà a pades pels Cent anys de retrat femení català.Mèxic, on organitzà eficientment l'ensenyan- Diguérem, i ho hem de repetir, que na ensça de les Belles Arts — ai las! per ben poc hem proposat pas de fer cap descobrimenttemps ;com Rodes, I'enciser pastellista sensacional ni menys d'esgotar la matèria v, alencià, mestre de Llotja; com IEspalter, que hem constatat copiosíssima, gairebé in-com tants i tants d'altres, que, amb timidesa, fermiinable—. Però sí creiem que farem ado-amb encongiment, amb vaeillaeions, amb in- nar el nostre públic de moltes bones coses defluències forasteres i preocupacions més pels les quals gairebé no en té ni notícia i queaccidents que per les essències — si voleu — promourem alguna atenció cap a un sectormés d'un d'ells, els primers que diuen pictò- ben estimable de la nostra púntura que--foraricament alguna cosa d'interessant a casa dens grans noms — ha estat, si no menyspreatnostra i per obra d'artistes catalans. Totes del tot, sí força desconsiderat fins avui. Ambaquelles característiques que trobem en les aquesta exposició hom podrà constatar l'e-

xistència dins de les nostres arts d'una sèriede valors que han estat excessivament obli-dats o negligits.

Exit e . la mida Potes les persones a les quals hem dema-Corbatee inarrugables nat la seva cooperació per a aquesta mani -

Pijames a bon preu ícstació artística, s'han posat al nostre cos-'JAUME I, it

tat amb tot entusiasme i donant-nos totamena de facilitats,

1 Telèfon 11655J. c.: v.

Un misferí africàA París, la Galeria Braun ha exposat les

estatuetes funeràries que el Dr. Lheureuxha recollit a la Costa de Vori, estatuetes pocabundants a les colleccions per llur caràc-ter sagrat, cosa que fa que els negres s'opo-sin a deixár-0es endur. El mateix Museud'Etnografia del Trocadero només comptaamb dues d'aquestes .peces rares.

Aquestes estatuetes es troben, segons G. deBellet, en els antics cementiris negres, propde la pista dita de 'les Caravanes, que vede l'Alt Sudan, travessà l'Alt Volta i arribaa 1'a Costa de Vori. Llurs mides varien en-tre quinze i cinquanta centímetres d'alturai al més sovint, només representen bustos.Es rar que hi figurin els membres inferiors,i això és més notable ja que, com és prousabut, l'escultura negra és pròdiga en atri-buts sexuals. Un altre caràcter que les dife-rencia de ]'art negre, és la cara, tractadaamb cura i com si es tractés de retrats, encomptes d'ésser com la d'aquells fetitxos ne-gres la cara dels quals és tractada segonsregles invariables i com rituals. Els caràc-ters fisionòmics d'aquestes cares — front alt,nas dret i més aviat prim, boca petita — sónben lluny de tot aspecte negroide.

Cal tenir en compte que el lloc on es tro-ben aquestes estatuetes és el país déls anyis,

la cara dels quals no presenta tampoc ca-ràcters negroides, sinó mes aviat d'unes lí-nies olàssiques que els féu batejar aapolli-nisn per alguns navegaints anglesos. D'altrabanda, els anyis, en llurs tradicions, es pre-tenen un origen blanc.

Quant a l'ancianitat d'aquestes figures,és difícil deprecisar. De totes maneres, s'hapogut determinar l'edat exacta d'algunesd'elles, les que representen sobirans anyisque estigueren en relació amb d'altres sobi-rans historiats. Però d'altres no se'n con-serva cap record entre els indígenes.

Probablement, aquesta regió d'Africa es-tigué en relació amb l'antiguitat egípcia, iaixò explicaria la presència d'aquestes esta-tuetes en un país sense art actual.

Descobriments sobre RafaelGentili di Giuseppe, en un fullet (edició

de L'Arte) senyala dos descobriments : Unalletra autògrafa, signada per Rafael, datadadel 15 d'agost de i514, en la qual es citentextos de Vitruvi, cosa que prova que elmestre italià havia estudiat de llarga datales obres del eran arquitecte romà. IEl segondescobriment fa referència a un dibuix •per-dut d'ençà de la venda de la colleeció Dona-dieu en i86i i que hóri suposava ésser unestudi preparatori per al fresc del Triomf deGa,latea de la Farnesina de Roma. Aquestdibuix ha estat retrobat, i l'autor demostraque es tracta d'un estudi per al gravat deMarcantonio titulat L'Aurora sortint del'Oceà.

La villa RoseberyEls hereus de lord . Rosebery van deixar

al .govern italià la seva villa del Pausilip.S'havia pensat fer-ne una residència per alprimer ministre, però s'ha preferit centralit-zar-hi les colleccions sobre records i tradi-cions de Nàpols. A les colleecions folklòri-ques, s'afegiran •quadros, tapisseries, cerà-mica, exemples diversos de la típica vndús-tria del carall i una biblioteca on serà re-unida la sèrie completa de les cançons na-politanes.

Fortuny. — Aquarella

ja fa alguns dies a les Galeries Valenciano,consistents en dibuixos i aquarelles de MariàFortuny, Sobretot a Catalunya, •tot el quefa referència a Fortuny i al fortumyisme téun - interès especia:. IEs clar que les pecesexhibides de què parlem no aportaven rescapaç de fer variar el concepte en què espugui tenir l'obra del reusenc llustre, ni ensen donaven cap caire insospitat; però aixíi tot... són de . Fortuny.

T que ho són, ho declara llur procedèn-cia : de la collecció deil seu amic i deixeb:Attilio Simometti, el qual, com diu MiquelUtrillo en el catàleg de l'exposició, foul'home de confiança de Fortuny més que nPas l'amic afí o complementari. L'autenti-citat de les peces exposades, algun cop, encara és explícitament reforçada amb umnota escrita de Simonetti. I si es parla d'au-tenticitat, és perquè Fortuny ja fou falsifcat en vida, per raó de l'èxit que acompa^nyels darrers anys de :a vida d'un pintor quper dissort només en visqué tronta sis, segurament sense donar-mas encara tat el qupodia.

Potser la importància d'aquesta exposicicno fou prou gran perquè pugui servir dpretext a fer un article sobre Fortuny, elelements del qual es trobarien més. fàcilment en la sala que té consagrada al Museque no pas en les parets de la galeria d'exposicions que ha acollit unes quantes prçduccions, més aviat complementàries qumenors, del pintor reusenc, que, •entre altrequalitats, posseí una gran traça.

En canvi, :a que fou important d'expos

SYRAExposicions permanents d'art

Objectes per a presents

propis per

Sant JOSEP

DIPUTACIÓ, z6z

TELÈFON 18710

raspalls per a tots els usos

articles de neteja—objectes per a presents

rambla Catalunya, 40

—Què li estàs fent al teu germanet?—L'acostumo als petons de la tieta.

(The Passing Show, Londres)

Societat Espanyola de Carburs MetàI'Iics

Correas ' Aaertat tro BARCELONA [.tofo■ 11011^d•a. 1 "Cerburol" Mallorca, 939

CARBU1 DE CALCI; Fèbrkues a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 °( o DE PURESA, Fàbriciuee aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàb ri-ques a Barcelona, Mad rid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT dafila t peces seda, cotó ï altres teixits :: CALEFACCIÓ INDÜS'TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, material d'aportació per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS

—Doctor, si vostè també m'abandona, quies creurà que estic malalta?

(New York American)

s MIi^ADOR ,.

Díscol de febrerHa passat él cinquantenari de la mort de

Wagner i tampoc en els discos no ha tingutressò aquesta data i és que no hi ha dubteque s'ha perdut la dèria de les commemo-racions. Recordeu que fa pocs anys es vaesdevenir el centenari de la mort de Beetho-ven i cal confessar que ací vàrem tenir mú-sica de Beethoven a tot drap. Des d'ales-hores es van incorporar al repertori de dia -cos les més importants obres d'aquest autor.

Al programa del mes de febrer només hiha el disc de 25 cm, que ,porta el preludidel tercer acte d'Els Mestres cantaires, iaixò potser és poc per a fer-nos adonar desdels discos de la data que es vol comme-morar. Wagner és ddls autors més conegutsentre el gran públic, però cal reconèixer queel client de discos no sent a través del gra

-mòfon áqúëst mateix fervor. 'Es dirà que lamúsica teatral no és la més escaient pera1 gramòfon, i això és una gran veritat,però hi ha molta música que mo té condi-cions per a ésser enregistrada i se'n .pu-bliquen discos si té el favor del públic. Elque hi ha és que aquests darrers anys quemés h més perfectament s'ha enregistrat,han estat elsmateixos emn qué el culte a.Wagner ha minvat mdlt. D'altra part l'es-pecial construcció de les òperes wagnerianes,en les quals la música no es talla per adonar lloc a la convencional divisió d'esce-nes, hi ha urna certa dificultat material pera l'enregistrament, puix tret dels fragmemrssimfònics, les obertures i .preludis, princi;pa!-ment, si es vol portar amb una certa unitatalgun fragment, és a base d'una nombras;callecció de discos que no sempre. s'està endisposició d'editar. Malgrat .això, però, hi habones edicions i ací és oportú recordar ladel tercer .acte del Tristany i els preludisde Lohengrin i Parsifal, interpretats aquestsdarrers, respectivament, per la Simfònica deFiladélfia i l'Orquestra del Teatre de l'Es-tat de Berlín. El disc d'aquest mes és om

-plert també per aquella mdtabilíssima'orques-tra de Filadòlfia, en el qual es poden a.pre-ciar totes les belleses d'aquesta, encara quecurta, inspirada introducció al tercer acted'Els Mestres Cantaires.

I ara cal resignarse i parlar de Cavalleriarusticana, i és que no hi ha forma depres-

•y DISCO d*^^^ IRROMPIBLE'^I^®

RADIOATALONI Ã

133 BALMES 133AGENCIA

CRÓOSLEY(NEVALIER635p

PICHI 5S5CN/QOIL/N'ss

20 mesos de cré&fRecep4ors a 2`50 píes. sefmaaa

cindir d'aquestes obres italianes si hom voldonar satisfacció a molt de públic que noconeix ni s'interessa per altres òperes queles de Mascagni, Puccini, Leoncavallo.Aquest duo que canten dos afamats artistes,Beniamino Gig:i i Dusolina Giannini, toti les seves esgarrifances dramàtiques, no-més s'aguanta si és servit amfi aquestes ex-cellents veus amb les quals la interpretaciófa oblidar :a qualitat de les obres.

Un graó menys i som a un altre gònereamb el disc que omple el baríton EduardBrito, de dues cançons populars cubanes que]'expansió de gla música criolla ens haviafet ja conèixer interpretades per les orques

-tres cubanes. Aquellos ojos verdes i Martasóin dues melodies que s'han fet popuilarsarreu del món i a les quals Eduard Britoconserva tota l'emotivitat de ban gust. Hiha molta diferència de sentir aquest artistaen cançons del seu país o escoltar-lo en elsfragments de sarsuela. Indiscutiblement l'ar-tista es mou amb més llibertat i sense elsentrebancs que comporta l'escena. Fóra unencert continuar .aquests enregistramentsamb altres mélodies de les moltes del folk-lore de l'illa deCuba.

Un altre disc de cant,però ja més tro-nadet, l'omplen aquell trio argent{ que for-

men Irusta, Fugazot i Demare. L'un ambun tango que s'encapçala amb els solemmialsacords de la Marxa nupcial de Mendelssohnper a acabar recitant un romanço en el qual,com sempre, ((el oro venció al corazóne. L'al-tre, Yo no sé qué me han hecho tus ojos,és més mogut de ritme i per això ens sem-bla millor; fa il'efecte ací que el piano deDomare (el millor sens dubte de tot el trio)sigui ]'únic a exhibir-se, i val a dir que ésmillor que sigui així, puix la migrada me-lodia s'esfuma dintre deis dibuixos pianís-tics que hi fa Demare, més artista i de mésbon gust que els seus companys.

J. G.

Els 1Ylestres Cantaires de Nuremberg. --IVjagner. — Preludi del tercer acte. i• a á

z." farts. — Orquestra Simfònica de Fila-dèlfia. — Cia. del Gramòfon, DA 129t.

Cavalleria Rusticana. — Mascagni. —Duo, t. a i al a parts. —' Beniamino Gigli iDusolina Giannini. — Cia. del Gramòfon,DI3 1790.

Aquellos ojos verdes. — Menéndez. —E. Brito. — Cubanahan Orquestra. — Com

-panyia del Gramòfon, GY i. — Marta. —Moisès Simon. — E. Brito. — Id., id.

Yo no sé qué me han hecho tus ojos. —Vals. — Canaro. — Irusta, Fugazot i De-mare. — Cia. del Gramòfon, GY 5. — Lamarcha nupcial. — Tango.

IV11111111111, 11 ,

fiu,," .,, +

coem

a

HERENCI'A

--Mira : té gossets de tots els colors.—Veus el que té relacionar-se amb el gos

d'un pintor?(Marianne, París)

p; ^"

—I si anem a aquell recó tan sol no pro-varàs de petonejar-me?

—Et prometo que ino.—Doncs així, què hi farem allí?

(Life, Nova York)

RADI ODI FUSIO

El «speaker».—Els rostres de tots els ju-gadors expressen la ferma voluntat de vèn-cer...

(Everybody's Wleekly, Londres)

Pierre Kesz]er, des de Comodia ha co-mençat una enquesta curiosa sobre la radio.gènia del piano. Havent notat — com totsels auditors — que ]'execució de certs pia-nistes no és alterada per la transmissió perràdio, i en canvi la d'altres és netamenttransformada, l'esmentat periodista demanaexplicacions sobre aquest fe.nomen.

Cal dir que els progressos tècnics cada diadonen menys l'ocasió de deplorar males trans-missions. Però sembla, per altra banda, quel'audició perfecta no depèn únicament de 1.millora dels aparells, sinó que intervé unfactor personal.

Sembla que als !Estats Units, quan un pia-nista ha de tocar per primera vegada davantdel micròfon, l'enginyer del so -li recomanaun ús moderat del pedal fort. Hom ha fetnotar que els sons massa complexos no po-den ésser captats en tota llur extensió pelmicròfon. !Es sabut que els instruments méssimples són els més apropiats per a la difu-sió radiofònica i l'enregistrament.

La qüestió seria doncs purament técnica.Tot esperant micròfons més sensibles, Mi-chol Ferry proposa una classificació d'autors.Els uns serien radiogènics, com Mozart,Bach, Debussy. En canvi d'altres, com Men.delssohn, Chopin, Liszt no en serien tant.

HISTORIETA JUEVA

-iEfraïm, vaig a Correus.—A imposar un gir, desgraciat?—No, a omplir l'esti:ogràfica.

(Marianne, París)

Segons les estadístiques de la Unió Inter-nacional de Radiodifusió, de Ginebra, elnombre d'estacions d'Europa ha passat, enquatre anys, de tqo a 238; el d'estacions del'Amèrica del Sud, de 40 a 85 ; el d'esta-cions d'Asia, de io a 26.

Però, més encara que en el nombre, ésen la potència que es manifesten les varia-cions més grans. La potència total de lesemissores de radiodifusió era fe 268 kw, en1926. Ha passat a 1,813 en 1930, a 2,590en 1931, i será de 4,600, pel cap més baix,en 1933•

La B. B. C.Els estudis londinencs de ta British Broad-

casting Corporation són agrupats, actual-ment, en la Broadcasting House (Casa dela Ràdio). En aquest vast immoble, podentreballar 350 músics i artistes, encara quela xifra mitjana és d'uns dos cents.

Hi ha 276 micròfons i 381 tècnics encar-regats del control i entreteniment dels apa-rells.

La B. B. C. dóna 84 hores d'emissió cadasetmana, de les quals 34 de consagrades ala música, i8 a conferències i informacionsi q a serveis religiosos.

^0T^^

Creixença de la ràdio El n ieròfon i el piano

EL TEORUC

—Què busques?—1 l meu darrer article contra el desordre

universal.(Marianne, París;

CATALÀ ..llegeix demà i cada dia

La PublicifafDIARI CATALÀ

lnformacions completesArficles dels millors escriptorsSeccions especials de Polífica,Arfs, Liferafura, Música, Ràdio,Finances, Esporfs, etc., etc.

UN ACLARIMENT!...(_,Iber qué diem que l'estació subterrània dela Plaça de Catalunya (frens del Nord i Metro

Transversal)és el mitjà de publicitat més formidable que

avui dia exísf eix al nostre pals.Feu comparances amb el sistema de més difusió emprat fins ara i donareu raó a la nostra asseveració.

M 1 TJ À QUANTITAT DE PROBABLES LEC PREU DURACIOTORS DELS VOSTRES ANUNCIS1 Premsa Diària. 150,000 (com a màximum), 1.800 ptes.una pàgina Un dia

Plaça de Catalunya (Estació 000o000 00 Al mcsubterrània) Trens del Nord (Dades oficials controlades pel Departament (dotze espais degran tamany, un1 Transversal. d'Estadfstica), a cada estació).

"Agencia General de 1(Secció Metro Transversal)

BARCELONA; Pelai, 62, 4. t• - Telèf, 15300 44L$dhh Carrer de Tarragona, 7, 2.°" - MADRID

IMPRESOS COSTANOu de la Rambla, 45BARCELONA