Lo Col

letR

evis

ta d

el C

entr

e C

ultu

ral d

e C

olld

ejou

- A

ny X

X. N

úmer

o 83

. Des

embr

e de

201

9. P

reu

: 3€

- 2 - - 3 -

EDITORIAL• Editorial •La Redacció

CRÈDITS• Consell de Redacció •Isaac Blanch (Iblama), Marc Aureli Espada, Meritxell Gaya, Joan Gaya, Joan Llorens (Joglar), Laia Llorens, Núria Montalvo (Kosina) iEnric Muntané• Disseny, composició i edició •Kosina• Portada •Isaac Blanch• Imprimeix •Tot imprès• Lo Collet atén •Plaça del Sitjar, s/n - 43310 Colldejoulocollet@tinet.org o a qualsevol membredel Consell de Redacció• Pàgines web •http://usuaris.tinet.cat/locollethttp://locolletdigital.blogspot.com• E-mail •locollet@tinet.org• Amb la col·laboració de •Departament de Cultura de la Generalitat de CatalunyaAjuntament de Colldejou

• Amb la col·laboració de •

• Ens han enviat fotos •Magda Batista, Maria Montserrat Mestre i Saulo

Lo Collet és membre de l’ACPCDipòsit legal: DL T 523-1999

SUMARI• Editorial •Editorial - Pàg. 3• Actualitat •Trobades geganteres - Pàg. 4Escudella groga a Colldejou - Pàg. 5Festa Major de Sant Rafel - Pàg. 8Recull fotogràfic - Pàg. 12Ha passat... - Pàg. 14La Marató de TV3 - 1a part - Pàg. 21• Parlem amb... •Entrevista a Cristina Borràs Ferré - Pàg. 6• Ho sabies? •Què és Secomsa SA? - Pàg. 9• Opinió •Els diners no fan la felicitat... o si - Pàg. 10Atado y bien atado - Pàg. 22A la merda el Blag Fraidai! - Pàg. 24• Cuina •Les receptes de la Lola - Pàg. 11• Remenant per la xarxa •Sortim als diaris- Pàg. 25• Entreteniments •Passatemps - Pàg. 26

TELÈFONS D’INTERÈS• Ajuntament de Colldejou • 977 837 287• Consultori mèdic (Colldejou) • 977 838 951• CAP de Mont-roig • 977 837 877• Creu Roja • 977 811 117• Mossos d’Esquadra • 112• Bombers i Emergències • 112• Informació • 012

Vols posar un anunci?Tel. 977 838 406 • locollet@tinet.orgC/ del Sol, 8 • 43310 COLLDEJOU

Lo Collet

Quin final d’any! Quin darrer trimestre! S’han ajun-tat tantes coses! Fi de l’estiu, entrada de cop a la tardor amb pics hivernals i dies de caloret agraït,

just al tombar del desembre. Un trimestre que ha tingut un començament fred amb la sentència del Procés i un final calent amb la sentència del T.J. de la UE reconei-xent la immunitat d’Oriol Junqueras i per tant la vulnera-ció flagrant que ha patit dels seus drets. Ens va caure a sobre la sentència al Procés com un gerro d’aigua freda, tot i que quasi ningú s’esperava una sentència exculpa-tòria; però d'aquí a la que ha estat. Cent anys pels po-lítics que a Catalunya van permetre parlar d’autodeter-minació o votar l’1-oct de 2017. Mentrestant, veritables delinqüents com els implicats en els ERES andalusos, inhabilitacions i presons que comparativament són irrisò-ries. El més gros, tot i que mig se’n demani l’excarcera-ció immediata, és la condemna a Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart, per no haver fet res de res. Des de Lo Collet diem en veu ben alta que ni acceptem ni acatem aquesta injusta sentència i que ens tindran al seu costat amb tot l’ànim i força per continuar el camí cap a la Llibertat. En una mostra més de superació, el poble català des de l’anonimat, els cdr o el tsunami democràtic ha demostrat del que és capaç: col·lapsar tot un país per terra i aire. I és que no s’acaba aquí la campanya de l’estat; demos-trat també ha quedat amb la inhabilitació del president de la Generalitat en Quim Torra, per no haver volgut treure la pancarta que demanava la llibertat pels presos polí-tics en campanya electoral. Volen anar desmantellant el blog independentista lentament, amb denuncies a anò-nims que han participat en actes reivindicatius com els talls de la Jonquera, inhabilitant com diem el president o

ara imputant la cap més visible de Junts, la Laura Borràs (que semblava la líder més potent del grup). Davant la injustícia, més lluita, sempre no violenta, tot i que molts han demostrat que ja n’estan farts. La grandesa de tot el moviment que s’ha iniciat a casa nostra és que no només és un tema que vagi d’independència, és una qüestió de llibertat en tots els seus àmbits. Per a més inri, hem hagut d’aguantar una nova campanya electoral que ho deixa tot ben fragmentat i que farà molt difícil la gover-nabilitat d’Espanya si es gira l’esquena al Sobiranisme. Paripé horripilant del Pedrito i el Pablito abraçant-se com si fos el sopar de Nadal quan fa dues setmanes es fo-tien els plats pel cap. No ho podien haver fet a l’abril i amb més majoria? Deuen ser coses de la política, com lo de fotre's amb Catalunya i utilitzar-la electoralment. Veurem fins on arriben les negociacions i si hi ha inves-tidura del tal Pedro, però tal com va tot, molt ens temem que haurem de tornar a passar per les urnes. Més a la vora, entre manifestacions, mobilitzacions i vagues, hem gaudit de la festa del nostre segon patró amb la novetat extraordinària de la vermutada que vam viure el diumen-ge de sant Rafel a la plaça Sitjar. Amb gran alegria, hem recuperat l’escudellada (en aquest cas groga) dedicada a recaptar diners per la caixa de solidaritat i hem parti-cipat de la primera jornada dedicada a la Marató, anant a posar un pessebre a la foradada de Llaberia al matí i amb la xocoltada-concert de la tarda. Hem vist caure fins a 190 litres, molt vent amb afectacions en arbres i parets, rovellons escassos i bones collites d’ametlla, avellana i oliva. En aquest context, la colla de bitlles i la colla de gegants tanquen temporada fins a l’any que ve, duent la representació del nostre poble arreu de Catalunya. Hem canviat l’hora i ara estem a l’espera de l’entrada oficial a l’hivern i la suposada arribada del fred de debò! Veurem que ens depara aquest nou any que ja truca a la porta! En qualsevol cas els nostres millors desitjos de cara a les festes de Nadal i sobretot de cara al 2020 que ja és a les portes!

Us desitgem un feliç 2020

- 4 - - 5 -

ESCUDELLA GROGA A COLLDEJOU (01/12/2019)• Actualitat •La redacció

TROBADES GEGANTERES(4t. TRIMESTRE)• Actualitat •Meritxell Gaya Llorens

El mes d’octubre, concretament el dia 13 i dins dels actes de la Fira del Bandoler, ens en vam anar cap a Alcover. Enguany no va tocar pluja (com passa

molts anys), hi havia núvols i a estones un sol que bada-va les pedres. Primer de tot un bon esmorzar al pavelló amb pa amb tomaca i embotits i de postres cafè i fruits secs. Les colles van anar arribant i mentre esmorzàvem

vam passar una bona estona. Sota del mur de l’esco-la, una cinquantena de gegants van anant-se col·locant, tots preparats per donar un tomb i fer el cercavila per Al-cover, just una setmana abans de la Festa Major. Passat les dotze del migdia, vam començar a dansar pels car-rers del poble. Els moments més intensos es van viure des de l’alçada dels portals fins a la plaça del Portal, que és justament on hi ha el centre neuràlgic de la fira. En tot aquest tram s’hi acumula molta gent ja que la gent tomba per les paradetes i també n’hi ha que aprofiten observar

la cercavila asseguts des de la terrassa dels bars que hi ha per allí. A continuació ens vam dirigir cap a la plaça Lluís Companys per a fer la ballada final on es repartien els records.

I el dia 17 de novembre, que feia un fred que pela-

va, uns 3 graus... ens en vam anar cap a Vinyols. Va ser reconfortant arribar al Casal del poble on hi havia l’esmorzar. L’organització ens va convidar a llonganissa,

cansalada i pa torrat per poder entrar en calor. I sí, ens va anar molt bé! La plantada va ser al carrer on hi ha l’es-glésia, un edifici majestuós dedicat a santa Caterina. Allà ens hi vam agrupar un total de divuit colles participants. El número era important ja que també feia 18 anys que la colla existeix. Puntualment la cercavila va arrencar amb

la colla d’Alforja al davant i els amfitrions al darrera de tot. Vam caminar pels carrers més antics del poble fins que vam fer cap a la plaça president Companys on es va fer la ballada final i també ens van oferir el ball de la Caterina i el Joan, els gegants representatius del poble. Finalment, a les dues, vam tocar el Cant dels Segadors per concloure l’acte.

I aquí tornem a acabar una altra temporada gegan-tera convidant-vos a tothom a participar dels gegants i de la colla. Gràcies a tots i totes que ho heu fet possible.

De nou a Colldejou hem fet bullir l’olla; i de qui-na manera! Com sempre per una bona causa. El CDR de Colldejou, aquest passat diumenge, ha

organitzat una escudellada popular per recollir diners per ajudar la gent que ha patit sobre la seva persona la in-

justícia d’un empresonament o l’inici d’un procés judicial arbitrari relacionat amb el Procés català. I és que n’hi ha per llogar-hi cadires. A part dels polítics i líders catalans hi ha un munt de persones anònimes que tenen causes obertes; una cinquantena de persones! Doncs benvin-guda l’ajuda que entre totes i tots hi puguem donar, no només moralment sinó econòmicament. I ens en podem sentir ben orgullosos ja que s’han recaptat 624 euros que seran ingressats en breu per ajudar en el que faci falta.

La jornada va començar el dissabte a la tarda. A les Escoles velles l’Anna Maria, la Nuri, la Magda, la Xell i la Pili es van posar a treballar per preparar el brou de l’escudella, tasca que es va allargar fins l’endemà a mig matí amb el bullit adequat. Mentrestant, a dalt de la sala, un altre grupet de gent l’anava arranjant. Garlandes gro-

gues al sostre, parar taules, parament divers i penjar car-tells i estendards variats. Darreres proves de so a la sala, porrons omplerts, calefacció encesa, espai per escriure una carta als presos, l’urna de l’1-oct de Colldejou per fer donatius, rectificat de sal a les Escoles... Tot a punt per l’hora de dinar.

A quarts de dues els assistents van anar arribant a la sala. A l’entrada, una enorme estelada ens donava la benvinguda. Als laterals s’hi podien observar un conjunt de cartells amb els lemes de totes les manis i convocatò-ries en les que hem participat des de fa molts anys. Sota les fornícules dels vells cups, les cares dels nostres lí-ders empresonats i d’altres noies i nois també encausats injustament en els darrers temps.

Mentre la gent xerrava animada, des de les Escoles es va pujar l’enorme olla amb l’escudella. Asseguts ja a taula, primer es va repartir un pica-pica a base d’olives i patates. Posteriorment, es repartiren els bols amb l’es-cudella, taula per taula. Hi havia molta gana! Realment, l’escudella va quedar boníssima i es va poder repetir tot el que es va voler. De fet és una menja ideal per aquests dies que fa frescota! En acabar, taronja, coca de sucre i cafès i licors per a tothom. La jornada va concloure amb un vídeo recordatori de totes les manifestacions i actes als que hem assistit des de 2010 després que el TC ens tombés l’Estatut que el poble de Catalunya havia apro-vat. Quasi 10 anys que ens han dut a llocs tant dispars com Barcelona, Mont-roig, Estrasburg, Reus, Brussel-les, Perpinyà, Tarragona o Madrid per fer sentir la nostra reivindicació de justícia i llibertat.

Agrair de tot cor a totes aquelles persones que ahir solidàriament vau col·laborar d’alguna manera o altra a fer possible aquesta jornada! Junts ens en sortirem; no en tinguem cap dubte!

- 6 - - 7 -

ENTREVISTA A CRISTINA BORRÀS FERRÉ• Parlem amb... •Judit Robert Masià

Cristina Borràs Ferré és l’autora del llibre Marxa Nòrdica, el primer manual sobre aquest esport en català. Llicenciada en Ciències de l’Activitat física

i l’Esport i màster en direcció i organització d’instal·lacions esportives, així com a instructora en marxa nòrdica.

La Cristina és natural de Mont-roig però actualment viu i treballa a Girona.

Cristina, ja sé que tu ets una aventurera. Com vas fer cap a la marxa nòrdica?

Si he de ser sincera, la marxa nòrdica va venir a mi ara fa quasi 8 anys, quan des del Centre Excursionista de Sant Julià de Ramis em van venir a preguntar si jo sabia què era perquè volien organitzar una activitat per la seva festa major. Jo en aquell moment desconeixia la marxa nòrdica, però sóc persona de ment inquieta. Així que vaig començar a buscar informació i al cap de 15 dies ja havia fet un curs d’iniciació i als pocs mesos ja m’havia format com a instructora, sent jo qui dirigís l’activitat de marxa nòrdica a la festa major de Sant Julià de Ramis. I aquí comença la meva història amb la marxa nòrdica!

Quins beneficis aporta practicar aquest esport?N’aporta molts, però el més important és que és una ac-

tivitat suau (de baix impacte) i molt efectiva (activem el 90%

de la musculatura del nostre cos). I practicada de forma regular millorarem el sistema cardiovascular (som capaços de caminar més i cansar-nos menys), incrementarem el consum de calories en un 40% comparat amb el caminar tradicional, millorarem la coordinació i la postura, etc.

Per a quines edats la recomanaries?A partir de 7-8 anys, ja es pot practicar marxa nòrdica.

Aquesta és una activitat transversal que es pot practicar des de la infantesa fins a la vellesa, independentment de la condició física.

Què et va portar a escriure el llibre?Sempre que feia un curs d’iniciació pensava... he

d’escriure quatre fulls per donar a les persones que s’acaben d’iniciar perquè es puguin endur a casa un re-sum de tot allò que avui hem parlat... i el dia que l’edito-rial Cossetània es va posar en contacte amb mi per fer el llibre, no ho vaig dubtar, ja que crec que era una eina molt important a tenir.

Tu que ets bona coneixedora del territori, la mar-xa nòrdica té més adeptes en uns llocs que els altres de Catalunya?

La marxa nòrdica està creixent allà on hi ha persones com jo, que creuen en ella i l’estan impulsant i donant a conèixer. A tots els territoris on hi ha instructors està creixent la marxa nòrdica. Actualment a la província de Lleida és on hi ha menys activitats de marxa nòrdica i on més a Barcelona i Girona.

Tu gestiones la teva pròpia empresa a Girona? Quins serveis s’hi ofereixen?

Jo Gestiono Nordic Walking Girona, que com bé dius és la meva pròpia empresa, on oferim activitats formati-ves (cursos d’iniciació, de perfeccionament... per a ins-tructors, etc), sortides de marxa nòrdica entre setmana i els caps de setmana, viatges per descobrir diferents terri-toris, tan en l’àmbit català, estatal com per Europa, a més d’activitats solidàries en benefici a entitats de casa nostra i també tenim engegats alguns projectes d’investigació.

Gràcies per la teva col·laboració amb LO COLLET, molta sort i llarg recorregut per aquest magnífic manual, tota una delícia pels que practiquem marxa!

Tel. 680 450 830 - www.isabelbernal.com

C/ del Sol, 6 - MONTROIG DEL CAMP

TALLER DE PINTURAIsabel Bernal

Telf:

977 360 281

24 hores

Estem a:

Cambrils

Riudoms

Vandellós i l'Hospitalet

Alforja

Vila-seca

Prestem

els serveis

des de qualsevol

residència

i hospital del

Baix Camp

i

Tarragonès

- 8 - - 9 -

és la mateixa que tenim avui en dia. Ens hem relaxat. I si aquí hi afegim el fet que ara generem molts més resi-dus que llavors, això vol dir que cal que ens replantegem moltes coses com a societat.

Agraïm a la revista lo Collet que ens permeti col-laborar-hi i des d’ aquí anirem analitzant i explicant què passa amb els residus, què se’n fa un cop s´ha fet la recolli-da, quina és la normativa europea pels propers anys, quins models de recollida portem a terme a la comarca, com po-dem reciclar més, com podem generar menys residus....

Desitgem que aquest espai sigui del vostre interès i que entre tots i totes siguem més conscients del que passa amb els nostres residus i així contribuir a no em-pitjorar el nostre medi ambient.

FESTA MAJOR DE SANT RAFEL (del 24 al 27/10/2019)• Actualitat •La Redacció

Sant Rafel s’ha fet un espai en l’atapeïda agenda que estem vivint per donar-nos una certa treva de pau, festa i esbarjo. Acabats els aiguats, enmig

de manifestacions, amb el canvi d'hora i més enllà del Ral·li (que no ha passat per casa nostra) hem celebrat la festa major.

Divendres va estar marcat pel típic sopar de germa-nor al casal. Enguany es va optar per fer bona brasa -el temps va acompanyar- per coure llangonissa i cansala-da acompanyades d’una bona paella de fesols amb all i julivert. Prèviament, a les taules parades hi havia per picar olives i patates. Ah, i de postres coca! 170 perso-nes ens vam encabir a la sala del casal per gaudir-ne plegats. La nit la finírem amb una sessió de bingo, amb aquella emoció de repartir unes quantes línies i bingos entre els assistents.

El Dissabte es va aixecar clar i ras però fresquet. Al matí, Mossèn Milio ens va fer la missa en honor a sant Rafel. Després, com ja és tradició, es va treure el sant alçat en braços pels carrers de la nostra vila, sota el cant dels goigs de sant Rafel.

Al migdia, algunes colldejuenques i colldejuencs es van traslladar a Barcelona en bus o en cotxes particulars per fer pinya en la concentració convocada al carrer Ma-rina. De nou, els assistents vam omplir el tram de punta a punta per reclamar ‘Llibertat’. Hi va haver molts mo-ments de pell de gallina, la veritat i sincerament crec que vam ser tants o més que altres vegades.

Ja al vespre, després de la darrera posta de sol abans del canvi d’hora vam fer cap a la sala del ball, on els Stress Band ens van oferir uns quants temes en la sessió de la tarda. Quanta energia que desprenen!

Havent sopat, segona part del ball amb el mític ball del fanalet i el sorteig del pernil. Hi havia moltes ganes de gresca i passar-s’ho bé. La sala va tornar a recuperar

un color i un to que feia un temps que no es veia amb aquesta intensitat i alegria. Així que entre el canvi d’hora i l’eufòria ens vam deixar anar fins a les 5h del matí (6h hora vella) amb disco mòbil inclosa i performances vari-ades! I sobretot molts riures!

El diumenge es feu present radiant i clar, per perme-tre’ns gaudir d’un dels dies més bonics de la festa major de la tardor. A les 12h la canalla va xalar amb la proposta que van fer els de la companyia Soul Dance amb ‘Les aventures de la Mandarina’.

I a les 13h el plat fort de la festa de la tardor. A la plaça Sitjar vam gaudir del vermut -i quasi dinar- amb les tapes que ens van preparar el Bar, l’Hotelet i l’Agroboti-ga. En total sis pintxos diferents en aquest ordre segons els fabricant: ‘el niu’ (ou ferrat i pebrot) i ‘mediterrània’ (remenat de cranc amb salsa rosa), ‘per pebrots’ (pebrot vermell i bacallà) i ‘quin pollastre’ (pintxo de pollastre)

i la tapa de recapte (coques) i la mini fideuà. Taules i paraigüets muntats a la plaça Sitjar i tot amenitzat amb la música de l’excel·lent grup ‘Ian Lints ands friends’. Ha-vent menjat i havent begut vam acabar drets entregats a la seva música. De les jornades que es recordaran al poble en molt de temps!

Agrair la feina de tothom que ho ha fet possible i de totes i tots els que hi heu col·laborat i participat!

Com a presidenta de la empresa Serveis Comar-cals Mediambientals SA (Secomsa) em plau po-der-me dirigir a vosaltres amb la finalitat d’ ex-

plicar què és Secomsa i què hi fem, i com entre tots i totes podem contribuir a millorar la recollida selectiva dels residus municipals.

Secomsa sorgeix a partir de l’aprovació de la Llei de Residus 6/1993 que establia l’obligatorietat d’un sistema de recollida selectiva de les deixalles municipals. Per do-nar compliment a aquesta legislació, el Consell Comarcal del Baix Camp va crear un servei mancomunat de gestió dels residus en el que hi participen tots els municipis de la comarca, excepte Reus. Així, 27 ajuntaments de la

comarca van delegar aquesta competència municipal en l’ens comarcal, que va crear l’empresa Secomsa per por-tar a terme la feina de recollida i tractament de residus.

El Consell Comarcal té la propietat del 100% del capital de Secomsa, que és l’ens instrumental de ges-tió d’aquesta activitat en els municipis adherits.

D’això ja en fa 26 anys, i des de llavors hem treballat per poder oferir el millor servei i per actualitzar-nos en totes les necessitats que van sorgint, oferint una cober-tura global pel que fa a la recollida selectiva dels residus (paper, vidre, envasos, matèria orgànica i residus volu-minosos i vegetals) i el seu tractament posterior.

I fent balanç de tots aquests anys, veiem que encara hi ha molta feina a fer. La quantitat de residus que gene-rem avui en dia no és la mateixa que fa 26 anys, i aquella consciència que vam prendre llavors per reciclar ja no

977 83 72 03

QUÈ ÉS SECOMSA SA?• Ho sabies? •Rosa M. Abelló - Presidenta

- 10 - - 11 -

LES RECEPTES DE LA LOLA - https://bonplat.cat• Cuina •Laia Llorens

Primer platCanelons d’albergínia farcits de carbassa, xii-take i nous

Ingredients per a 4 persones: 3-4 albergínies mitjanes, 1 carbassa violí mitjana (uns 800 g), 300 g de bolets xiitake, 200 g de nous, ametlla mòlta, oli d’oliva verge, pebre negre, .sal marina. Per a la beixamel: 1 coliflor mit-jana, 1 ceba mitjana, oli d’oliva verge, sal marina, nou moscada, 3-4 c.s. de llevat nutricional (opcional)Preparació: Preescalfeu el forn a 180 ºC.

Per a la beixamel: En una olla, salteu la ceba tallada a mitges llunes durant uns 7 minuts. Renteu la coliflor, talleu-la a flors i col·loqueu-la dins l’olla.

Afegiu aigua fins a cobrir la meitat de les verdures i una culleradeta petita de sal marina. Tapeu i feu bu-llir durant 10 minuts. Finalment, tritureu el contingut de l’olla juntament amb una cullerada d’oli d’oliva verge, nou moscada al gust i el llevat nutricional (opcional), fins a aconseguir una crema fina i homogènia. Reserveu.

Per als canelons: Renteu les albergínies i talleu-les a làmines verticals ben finetes. Escalfeu una planxa amb una mica d’oli d’oliva verge i feu les albergínies per tots dos costats. Reserveu.

PostresMantecaditos de xufa i llet de cocoIngredients per 14 unitats: 1/2 T de farina de xufa,

1/2 T de llet de coco en pols, 1/4 T de farina de coco en pols, 1/4 T d’oli de coco, en estat líquid.

1/2 c de vainilla en pols, 1 pessic de sal de l’Himàlaia, 1/8 T de xarop de coco, o xarop preferit, 1 C extra de llet de coco, per decorar.Preparació: Poseu tots els ingredients secs en un bol i barregeu molt bé amb una espàtula o batedor de vareta, procurant que no quedin grumolls.

Feu un forat al centre de la barreja seca i afegiu-hi l’oli de coco i el xarop. Barregeu molt bé amb l’ajuda d’una espàtula fins a aconseguir una massa homogènia i mo-delable. Dividiu la massa en 14 porcions iguals i feu for-ma de boletes.

Feu servir un ar petit per tallar galetes per modelar les diferents porcions de massa amb la forma desitjada; en el meu cas amb forma de flor. Pressioneu la massa dins l’ar sobre la superfície de treball i compacteu la massa suaument pressionant amb la punta dels dits.

Aixequeu l’ar pressionant suaument la massa amb el

Peleu i talleu la carbassa a daus, i renteu i talleu els bolets xiitake a tires. Escalfeu una paella amb un raig d’oli d’oliva verge i salteu la carbassa i els bolets amb un pes-sic de sal marina durant 10-15 minuts, fins que estiguin tendres. En un processador d’aliments, tritureu les nous fins que quedin reduïdes a trossets ben petits. Afegiu la carbassa i els xiitake i tritureu a poca potència fins a inte-grar tots els aliments. Col·loqueu 2 o 3 talls d’albergínia, en funció de la mida que vulgueu els canelons, sobre una estora de bambú (tipus sushi) superposades les unes amb les altres de manera que formin una base. Afegiu dues cu-llerades de farciment a l’extrem més proper a vosaltres i enrotlleu. Col·loqueu el caneló en una safata de forn.

Repetiu el procediment fins a enrotllar tots els cane-lons. Un cop teniu tots els canelons dins la bandeja de forn, aboqueu la beixamel fins a cobrir-los, i afegiu amet-lla mòlta per sobre. Poseu la safata al forn per escalfar els canelons i daurar una mica l’ametlla mòlta perquè tingui un efecte de gratinat. Serviu.

tou dels dits cap a l’espai de treball i traieu del motllo. Escampeu llet de coco en pols al gust i reserveu. Repe-tiu l’operació amb la resta de la massa. Deixeu reposar els mantecados a temperatura ambient perquè se soli-difiquin i s’uneixin els sabors; guardeu en recipients de vidre amb tapa fins que sigui l’hora de menjar-se’ls.

No els guardeu al costat d’una font de calor, ja que es fondria l’oli de coco i es tornarien massa tous. Seri-en igual de deliciosos, però no semblarien mantecados. També es poden guardar a la nevera, sempre en recipi-ent de vidre amb tapa perquè no agafin el gust d’altres ingredients que hi hagi a la nevera.

ELS DINERS NO FAN LA FELICITAT... O SI• Opinió •Elisa Llaberia

Cada any, el 22 de desembre veiem les mateixes escenes al telenotícies.

La loteria nacional ha tocat a tal o qual poble o ciutat, els periodistes s’apinyen davant l'administra-ció que ha tingut la sort de vendre el número afortunat. Cava, celebracions, etc.

Però, fan els diners la felicitat?Sembla que aquest és un etern dilema.Tots tenim ex-

periències properes que ens donen arguments a favor i en contra de la qüestió. Nosaltres mateixos, de petits no es que tinguéssim gaires coses, però recordem la in-fància com una època feliç. Així mateix també tots hem conegut gent amb molts diners, que han estat sempre profundament infeliços.

En el cas de que els diners signifiquin la felicitat, de quines quantitats estem parlant?

Aixó també és relatiu, hi ha gent que no en tenen mai prou, i n’hi ha d’altres que només el fet d'aconseguir una beca d’estudis o una feina senzilleta ja els fa molt feliços.

De vegades hem conegut casos de gent que el fet de haver-los-hi tocat molts diners a la loteria només els ha portat problemes.

En fi, no seré jo la que resolgui ara la qüestió, però avui en dia estan sortint estudis que ens poden ajudar a com-prendre una mica més la relació entre la riquesa i la felicitat.

Investigacions recents han demostrat que valorar el nostre temps per damunt dels diners ens fa més feliços.

Segurament heu vist alguna vegada als telenotícies a

Marcos Benavent, exgerent d'Imelsa, imputat per la tra-ma valenciana de la caixa B del PP, que ara té pinta de “Hippy” i que assegura que ell era un “Yonki del diner”, que ara s’ha desenganxat i que és molt més feliç i està molt més en pau amb si mateix. A primera vista diries que se li ha girat el cervell, però podria ser que tingués més raó de la que ens pensem.

Un equip d'investigadors de la universitat de Purdue (EEUU), va fer un estudi basat en dades de 1,7 milions de persones procedents de 164 països i van arribar a la conclu-sió que la felicitat té preu, però no és el mateix a tot el món.

Es calcula que a Austràlia són 100.000 e/any, al Ca-rib, 28.000, a Europa occidental 80.000., etc.

Però, què passa una vegada assolides aquestes quantitats? Doncs segons l’estudi, si les sobrepassem, en comptes de augmentar la felicitat, la disminueixen. Els investigadors van descobrir que a partir d'un cert nivell econòmic, disminueix la nostra capacitat per posar-nos en la pell dels altres, i que els diners poden resultar tan adictius com la cocaïna, perquè activen amb la mateixa intensitat el nucli Acumbens del cervell, i ens enganxen.

Així que “el Yonki dels diners” potser no va tan mal encaminat.

- 12 - - 13 -

RECULL FOTOGRÀFIC• Actualitat •La Redacció

- 14 - - 15 -

HA PASSAT...(Del 01/10/2019 al 28/12/2019)• Actualitat •La Redacció

El nostre futur professional depèn de les decisions que prenguem. Aconsegueix el futur que vulguis amb:

– Una professió qualificada– Oportunitats d’accés al mercat de treball– Modalitat FP Dual

Descobreix els 174 graus de Formació Professional Inicial i Dual, i l’oferta de Formació Professional Ocupacional i Contínua a fp.gencat.cat i fes un gir al teu futur.

Aquesta activitat forma part de les actuacions destinades a impulsar la formació professional dual, finançades pel Ministerio de Educación y Formación Profesional i cofinançades pel Fons Social Europeu.

210x297_777 Comunica_Generica.indd 1 11/11/19 18:01

01/10/2019.- Commemoració Referèndum 2017. Dos anys després totes les viles de Catalunya han commemorat aquesta efe-

mèride amb sentides concentracions davant dels ajunta-ments. A Colldejou hem rememorat aquella gran jornada unitària. Recordar que a la nostra mesa hi van poder vo-tar més de 300 persones. L’esperit d’aquell dia l’hauríem de mantenir ben viu!

05/10/2019.- XI Ral·li Pineda Platja. El mes d’octubre és el mes dels ral·lis. Aquest ha estat el primer a passar per la carretera del

poble, raó per la qual ha estat tallada una bona part del dia. La major part de públic s’ha concentrat a la zona del camí del Prat. Quasi una setantena de cotxes han com-petit en l’asfalt, emportant-se la victòria Albert Orriols. La setmana de la festa major de sant Rafel tindrem la segona tanda amb el Ral·li Catalunya. Aquest cop però no passarà per casa nostra. A remarcar la runa i brutícia que tot i haver netejat deixen al nostre terme alguns in-cívics espectadors.

05/10/2019.- Concert a Mont-roig. Objectiu 13300. Es necessitaven diners per repre-saliats mont-roigencs i per fer diners per la

caixa de solidaritat. Durant tot el cap de setmana es van fer diverses activitats per a totes les edats o gustos. El moment culminant va ser el multiconcert al parc. Can-

tants com Cesk Freixas, Eric Vinaixa o Joan Rovira hi van participar amb gran èxit. Al final es va assolir la xifra de 28000 euros recaptats.

14/10/2019.- Sentència del TS contra els membres del govern de Catalunya empre-sonats. L’esperàvem i així s’ha confirmat.

Penes que van dels 13 anys de presó, la màxima per Jonqueras, als 9 de la resta de consellers i els Jordis. Una vergonya i indecència de sentència que des de Lo Collet refusem energèticament per injusta.

Del 14 al 20/10/2019.- Resposta a la sentència. El poble de Catalunya, en la seva majoria, ha re-butjat la injusta sentència llençant-se en massa

als carrers i als punts neuràlgics del país com a senyal de protesta. El colofó l’hem tingut el divendres 18 amb la vaga general massivament seguida. La gent indignada ha col·lapsat el país.

22/10/2019.- Aiguats. Després de molts me-sos sense una pluja digna, coses del clima mediterrani, l’aigua ha tornat a agafar el pro-

tagonisme a Catalunya. Les zones més perjudicades han estat les del flanc dret del Montsant, des de Prades a l’Espluga. L’episodi en deixa morts i uns danys difícils

- 16 - - 17 -

Ferque avancin els teus projectes i els de la societat

Estar a prop de les persones ens fa diferents

Escoltar, parlar i fer. Tres paraules que defineixen el nostre compromís amb tu. Escoltar és el primer pas per conèixer-te. Parlar on vulguis i quan vulguis, per cercar junts les millors solucions. I sobretot fer, que ens porta a continuar innovant i a contribuir a una millora responsable i sostenible de la societat.

Més informació, a www.CaixaBank.cat/EscoltarParlarFer

MASTER 210x297 institucional HACER CAST UM JUL. CAT.indd 1 8/10/19 21:24

de reparar. A casa nostra han caigut uns 190 litres apro-ximadament en tot l’episodi.

23/10/2019.- Mor la mare del Manolo, la Joaqui-na Chaparro. De tot cor, des de Lo Collet us donem el més sincer condol. Descansi en pau!

24/10/2019.- El no ral·li. Després de bastant de temps no ha passat pel poble ni pels vol-tants. Ens hem estalviat brutícia i talls i des-

gast a les carreteres.

Del 25 al 27/10/2019.- Festa Major de Sant Rafel. Enguany ha estat el primer cop que l’Ajuntament ha organitzat la festa major. El divendres vam te-

nir sopar de germanor al casal amb llonganissa i fesols d’acompanyament i bingo de colofó. El dissabte la missa i processó en honor al sant i els balls de tarda i nit dels Strees Band i la música enllaunada fins la matinada. El plat fort va arribar el diumenge amb el vermut i tapes al Sitjar amb el grup ‘Ian Lints and friends’. Una gran nove-tat molt ben rebuda pels assistents!

28/10/2019.- Naixement del Carles Alcalde Torres. Felicitar als pares Núria i Manolo, a la flamant àvia Pili i al besavi Pepitu. És una

gran alegria! Benvingut!

31/10/2019.- Castanyada. Qui més qui menys ha celebrat aquesta festivitat catalana. Una bona collita d’ametlla que ha donat pas a

uns excel·lents panellets. Bona torrada de castanyes i bon vinet ranci o mistela i a gaudir. Fins i tot el bar s’ha engalanat per celebrar el Halloween, una altra festa que cada vegada està més arrelada a casa nostra també.

01/11/2019.- Dia dels difunts. No deixa de ser un dia trist ja que recordes amb una mica més de fervor aquells que ens han deixat

per desgràcia. La gent aprofita per anar als cementiris per endreçar-los una mica, dur quatre flors... i sobretot no oblidar que algun dia hi farem cap tots. En record d’aquells que ja no hi són.

- 18 - - 19 -

02/11/2019.- Ventada espectacular. Estàvem en alerta per risc alt i les previsions es van complir. Cops de vent de més de 100 km van tustar el

Baix Camp. Arbres caiguts, problemes amb la llum i les co-municacions, torretes pel carrer i una accelerada clara en el procés de caiguda de les fulles. En els dies successius el vent ha baixat la intensitat però no ha marxat del tot.

07/11/2019.- Naixement de la Mia Parra Peñuela. Moncada i Colldejou hem rebut amb gran alegria la seva vinguda. Des de Lo

Collet volem felicitar l’Anna i el Dani, al mateix temps que ho fem amb tota la família.

09/11/2019.- Ral·li Costa Daurada Legend Reus. Fins a 135 km es van habilitar perquè aquests cotxes clàssics dels ral·lis s’esbar-

gissin per les nostres carreteres. De nou de 9h a 13:30h la carretera va romandre tancada i el tram en el que es va competir va ser el de Colldejou a la Torre. Les moda-litats de cursa eren dues: competició (sense límit) i re-gularitat (velocitats baixes que van dels 55 al 70 km/h).

10/11/2019.- Eleccions al Senat i al Congrés dels Diputats. Les colldejouenques i els colldejouencs ens hem vist abocats a unes

noves eleccions al Congrés i al Senat, davant la irres-

ponsabilitat dels polítics espanyols. Els resultats a casa nostra han estat els que us detallarem a continuació. Recordar que el cens actual és de 143 persones i n’han votat 114. Al Congrés: CUP 9, Jxcat 37, ERC 49, PP 1, Podem 9, PSC 7, Ciutadans 1, Nul 1. Al Senat (10 primers): Josep Rufà 57, Miquel Aubà 55, Laura Castel 55, Anna Magrinyà 37, Assumpció Castellví 36, Héctor López 36, Santiago Castellà 7, Juan Castor 7, M. Jesús Sequera 7 i Carles Fuxet 7.

10/11/2019.- Diada Catalunya Nord. Més de 4000 persones es van reunir a Perpinyà per commemorar els 360 anys del nefast Tractat

dels Pirineus. En ell França i Espanya es van repartir vilment Catalunya, separant-ne el nord (Catalunya Nord) del sud (Principat). La nostra col·laboradora Fina Fort hi va assistir junt amb l’ANC de Reus, Mont-roig i Cambrils. Primer van visitar el Museu dels refugiats de la Jonquera per després acabar de pujar fins a la capital i assistir a la manifestació. Al Castillet es van fer els parlaments. Des-prés hi hagué la processó de torxes amb la col·laboració dels armilles grogues francesos. Finalment i hagué ac-tuacions musicals i sopar, tot per recaptar diners per la caixa de solidaritat.

11/11/2019.- Tsunami democràtic aïlla el país. Sota el lema ‘Europa no escolta, Europa no passa’ voluntaris han tallat l’AP-7 al Perthus i

l’Ampolla, i amb l’ajuda dels germans Bascos l’accés per Irun. El col·lapse ha estat monumental amb centenars de cotxes i sobretot camions que no han pogut passar.

Del 12 al 17/11/2019.- Fredorada generalitzada. Al Pirineu primeres nevades a cotes fins i tot mit-janes i sobretot a les altes, que han permès l’ober-

tura de pistes d’esquí el cap de setmana. Al nostre terme, temperatures gèlides que han vist multiplicada la sensa-ció de fred pel vent, afortunadament sense gelades. De moment els rovellons han vist escapçada la seva florida.

01/12/2019.- Dinar groc. Una norantena de persones ens hem reunit a la sala de ball per participar del dinar groc per recaptar diners

per la caixa de solidaritat pels presos polítics. De menú una escudella barrejada boníssima. La sala ha estat ha-bilitada amb tot de motius grocs per recordar la gent in-justament empresonada i un recull dels cartells i lemes de les manifestacions dels darrers temps. Havent dinat

s’ha projectat un vídeo amb imatges des de 2010 a 2019 del Procés independentista. Congratular-nos dels 724 euros que seran enviats a la Caixa de solidaritat.

02/12/2019.- Fent l’oliva. Diversos veïns estan immersos la campanya 2029 que diuen que serà bona. Molts han aprofitat aquest cap de

setmana amb bon temps per anar avançant. A fer bon oli doncs i bones conserves!

12/12/2019.- Encesa llums de Nadal. El Nadal ha arribat a Colldejou amb l'encesa de l'en-llumenat de carrers i places, amb un marcat

caràcter reivindicatiu. Els llaços grocs han estat els pro-tagonistes a l'Ajuntament i a l'entrada del poble.

14/12/2019.- Ventada descomunal que ha deixat diversos desperfectes al nostre terme. A la deixalleria un mur tombat, arbres

amb grans rames trencades enmig del poble i una rama de grans dimensions que ocupava gran part de la cal-çada en el tram cap a la Torre de Fontaubella. Mira que estem acostumats al vent però noi tant...

- 20 - - 21 -

LA MARATÓ DE TV3 1a partCAMINADA, CONCERT I XOCOLATADA• Actualitat •La Redacció

15/12/2019.- Hem comprovat com el tram de baix del camí dels Horts, en la seva part final, ha estat reformat pel que fa al cimentat,

el qual havia quedat molt malmès amb el pas dels anys. Les arrels dels potents pins de la vora havien aconseguit aixecar el ferm en diferents punts del trajecte. De nou torna a estar impecable!

15/12/2019.- Jornada per la Marató. Al matí hem pujat fins a la foradada de Llaberia per posar-hi un pessebre en un raconet i esmorzar plegats

en companyia, amb el vent remetent. Ja a la tarda, a la sala del ball, l’Ali ens ha ofert un repertori de cançons cantades i hem acabat la jornada departint en una exitosa xocolatada popular. En total, hem recaptat 268 euros que es destina-ran a la Marató de TV3 per les malalties minoritàries.

18/12/2019.- Es juga el clàssic Barça-Madrid. Després d’aplaçar-lo quan tocava jugar-lo a l’octubre han deixat fer el partit, que s’ha po-

gut desenvolupar amb tota normalitat amb un bany dels blancs als blaugranes. La gent ha pogut manifestar-se dins i fora del camp i s’ha ..garantit la seguretat del partit. Lamentar la manipulació de la retransmissió que en tot moment ha esquivat que es poguessin veure les pancar-tes que hi havia penjades de “Sit and Talk”. El món però ha vist ben clara la denúncia i la reivindicació.

19/12/2019.- El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha donat una bufetada a la justícia espanyola decretant la immunitat

parlamentària d’Oriol Junqueras des del moment que d’haver estat escollit en les eleccions europees. Això obre les portes a ser parlamentaris d’Europa a l’Oriol i també de rebot al president Puigdemont i el Toni Comín, i veurem també si a la Clara Ponsatí (degut al Brexit).

19/12/2019.- El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sentencia inhabilitar 18 mesos el president en actiu de la Generalitat Quim

Torra i el condemna a pagar una multa de 30.000 euros per no haver volgut treure la pancarta a favor de la lliber-tat dels presos polítics del balcó de la Generalitat.

20/12/2019.- Millores al Casal i a la caseta de l'aire condicionat. Al Casal s'ha procedit a retirar les finestres velles de fusta per unes

de pvc, mentre que s'ha arranjat l'edifici i els voltants de la caseta de l'aire, sobretot millorant-hi els accessos.

22/12/2019.- 7a edició Trial Colldejou. Dues modalitats: 10k i 21k. En la primera, la més concorreguda, fins a 89 participants hi han par-

ticipat. La sortida i l'arribada s'ha fet al Sitjar. Quasi a l'ho-ra de dinar s'ha fet entrega dels premis als guanyadors al frontó. Entremig hi hagut una cagada del tió per la canalla.

24 i 25/12/2019.- Nadal a Colldejou. Són dos dels moments més especials de les festes: la nit de Nadal i el dia. A les cases del poble

s'hi han retrobat les famílies per menjar plegades i fer xerinola mentre es feia cagar el tió.

28/12/2019.- A la plaça, al costat de l'arbre, s'ha fet una mega cagada de tió popular. Dues tandes de cagades segons les edats:

més petits i més grans. Primer ha calgut anar a remu-llar els bastons a la font i després a cagar! Xuxes per a tothom! En acabat, han arribat els patges reials que s'ha endut les cartes per entregar-les a ses majestats els Reis d'Orient. Tothom ha pogut fer-s'hi fotos, grans i petits. Per acabar sessió de cine a l'ajuntament vell amb la preciosa peli 'Klaus'.

Després de dos dies amb unes bestials ventades, el temor a que no es pogués dur a terme aquesta jornada matinal s’ha anat esvaint a mesura que el

dia avançava. El vent doncs ha anat afluixant al nostre terme i ens ha permès pujar fins la Foradada de Llaberia. 9 quilòmetres amb bona companyia i per una gran cau-sa: la Marató; enguany dedicada a recaptar diners per

les malalties minoritàries. Així doncs, a les 9h del matí, després de fer-nos la primera foto plegats, hem sortit des de la plaça de Colldejou. La primera paradeta ha estat al Coll del Guix. La segona parada, després d’endinsar-nos pel mig dels boscos de Massanes i passar els Revolts, ha estat al Portell de Llaberia. Allà amb el solet acaro-nant-nos la cara, hem fet parada i fonda per esmorzar i recuperar forces. I és que ens quedava el tram més dur. Foto de grup i a resseguir la carena fins a la Forada-da. Allà, en un raconet, a aixopluc de les inclemències, hi hem posat un pessebre per donar ja la benvinguda

a les festes de Nadal. Ascens fins la pilona que indica el punt més alt del terme i estoneta per deixar-se capti-var per aquesta meravella de paisatge que tenim a tocar de casa nostra. Es veia el Pirineu nevat, el Montsant, la vall de l’Ebre, el mar lluent en grocs, Montserrat mig bor-rós, el cap Salou, el camp de Tarragona, Colldejou i la imponent Mola. És impressionant! Llavors ha començat el tram més complicat: el descens fins al Coll del guix. Ara, quin entorn únic: passes entre teixos, grèvols, pins immensos i una natura amable que t’acull en la seva im-mensitat com un fill més. La fulla, amb tant de vent, de la majoria d’arbres de fulla caduca ja era al terra, deixant una cobertora increïble en els primers trams. En pic hem arribat al coll del Guix ha estat bufar i fer ampolles. 4 hores més tard tornàvem a ser a la plaça.

Temps de dinar ràpid i cap a les Escoles i el Casal. Calia enllestir els preparatius de la tarda que estava a punt de començar. La gent ha anat arribant i s’ha as-segut a les cadires habilitades. A un quart de sis, l’Ali ens ha ofert un repertori de versions de cançons d’avui i d’ahir espectacular. A la sala ha cantat temes de Micha-el Jackson, Queen, ACDC, Miki Nuñez o de la Whitney Houston. Un goig veure com una persona jove com ella té una veu tan prodigiosa. Els nostres millors desitjos! En finalitzar, se li ha fet entrega d’una flor de Nadal i una capsa de bombons.

Acabat el concert, amb la música del disc de la Marató 2019, la xocolata i la coca han pres el protagonisme. S’han anat repartint les racions entre els assistents: dos talls de coca i un got de xocolata calenteta deliciosa. Una vegada més felicitar a la Maria del Carme, la Magda i la Xell per assolir aquesta exquisidesa. S’ha pogut repetir fins i tot!

Una jornada que tardarem temps a oblidar. De fet,

és una primera part de les dues jornades que el Centre Cultural destina a recaptar diners per la Marató. El plat fort el viurem al febrer amb la Clotxa per la Marató. De moment hem recaptat: 268 euros. Agrair a totes aquelles persones que us hi heu implicat d’alguna manera o altra! Visca la Marató!

- 22 - - 23 -

ATADO Y BIEN ATADO• Opinió •Enric Muntané

Agafem la màquina del temps i viatgem cinquanta anys enrere.Nadal de 1969. El dictador Francisco Franco,

s'adreça a tota la població en el seu discurs de Nadal, el cent per cent d'audiència, ja que només existeix un canal de TV. Ens torna a recordar " Los peligros del separatis-mo, los rojos y judeo-masones...", però aquell any intro-dueix una nova frase al seu repertori habitual. El atado y bien atado, veient que els seus dies a la terra, es van escurçant. Vol tranquil·litzar les elits del país que temen acabar amb els seus privilegis en el cas que arribi la de-mocràcia. Sembla un farol, però amb el transcurs dels anys, potser no anava errat en la seva predicció. A cinc anys i escaig de la seva mort, un 23 de Febrer de 1981, el Tinent Coronel de la Guardia civil, Antonio Tejero, as-salta el Congrés de Diputats, junt amb un escamot de policies, en un intent de cop d'estat.

A la gent més jove, li sona alguna cosa de tot allò que va passar ara fa 39 anys? I les generacions que ho vam viure en directe, quin record en tenim? Recordem una mica... en primer lloc, mirem com estava el món en el seu conjunt, en aquella època.

1980 campanya electoral als Estats Units d'Amèrica, es presenta Ronald Reagan pel partit republicà.

1979 Caiguda del Sha de Persia (Iran), fet que repre-senta la pèrdua del major aliat nord-americà a la zona de l'Orient mitjà.

1979 Invasió soviètica d'Afganistan... setembre de 1980, derrocat el govern turc, entra l'exèrcit.

Novembre de 1980 Grècia torna a entrar a la OTAN (havia sortit el 1974).

Desembre de 1980 mor en accident d'aviació (molt sospitós i poc investigat) el president de Portugal Fran-cisco Sá Carneiro.

Gener de 1981, primer tractat EEUU- Marroc, amb venda d'armament pesat, avions de combat, així com carros de combat, etc... el Rei Hassan II, recolza el cop militar a Mauritània, d'aquesta manera Mauritània desis-teix del terç de Sàhara que li correspon en favor del nou aliat Nord-americà a la zona (EEUU, va apostar per Mar-roc com a soci preferent perquè el seu país controlava les costes africanes, l'Atlàntic i l'entrada a la Mediterrà-nia. Espanya es va tenir que empassar " la Marcha ver-de", ja que estava beneïda pels americans).

I així arriba el 23 de Febrer de 1981. Intent de cop d'estat i gran engany a tota la població.

Les classes dominants necessiten algun canvi, per-què tot segueixi igual. Bàsicament és un acord d'es-

tat per fer fora a Adolfo Suárez, primer president de la Transició.

Però, perquè molestava Suárez ? doncs com diuen per allà, perquè es ficava en camisa d'onze varas. Dema-nava una solució al conflicte Palestí, més col·laboració amb els països de l'Africa subsahariana, apertura de vies de diàleg amb els líders de Sud-Amèrica o l'apro-pament amb líders com Fidel Castro o Yasser Arafat. I tot això amoïnava a la imminent arribada al poder de Ro-nald Reagan i la seva política de destrucció de la Unió Soviètica. Els serveis d’intel·ligència espanyols avisen a la Casa Reial que el futur de Suárez està decidit i que el Rei s'ha de distanciar del president, recordant-los que la monarquia espanyola hi és, perquè esta d'acord amb els interessos dels EEUU. Tot l'entramat polític del país està dissenyat des de fora.

Abans de la mort de Franco ja es movien peces. El congrés socialista de 1973 a Suresnes (França), havia d'inventar o més ben dit, reinventar un nou partit que semblés socialista.

Els serveis secrets espanyols li van facilitar el passa-port i l'escorta a Felipe González, per tal que sortís elegit un personatge fosc que tenia el vistiplau de l'adminis-tració nord-americana i la socialdemocràcia d'Alemanya, Els nous partits van ser finançats des de fundacions del país germànic, Alianza Popular (desprès Partido Po-pular), PSOE i UCD eren l'aposta per una transició " tranquil·la". El president que va substituir a Suárez, Le-opoldo Calvo Sotelo, en les seves memòries explicava que els últims presidents espanyols, rebutjaven entrar a l'OTAN, així que, Carrero Blanco va "volar", Arias Navar-ro el van fer caure i el següent era Suárez.

Tot planificat. Felipe González guanya les eleccions de 1982, fent-se passar per progressista d'esquerres, in-cloent en el seu programa el no a la OTAN, l'any 1984 esborra del seu programa la negativa a l'entrada i ho remata el 1986 organitzant el 1986 un referèndum on de manera sibil·lina, aposten pel SI, guanyant aclapa-dorament aquesta opció.(Al País Basc i Catalunya, va

guanyar el NO). Com a curiositat, Javier Solana (PSOE), una de les persones que estava més en contra de l'entra-da, va acabar sent el seu secretari general i màxim res-ponsable dels bombardejos que va patir la ex-Iugoslàvia, amb bombes d'urani enriquit.

Anem al gra. Aquest era el panorama i el teatre s'ha-via d'executar. El 1981, l'exèrcit seguia essent un poder fàctic, els atemptats d'ETA posen nerviosos els militars, podem afegir que les forces armades se senten traïdes i enganyades, perquè el aleshores ministre de defensa, el General Manuel Gutiérrez Mellado, els va prometre que el PARTIDO COMUNISTA no seria legalitzat, cosa que SI que va passar, una vegada "domesticat" aquest. La tutela, com no podia ser d'altra manera, era cosa de la CIA americana, que el 1977 convidà a Santiago Carrillo a les universitats de Yale i Harvard (feus de la dreta con-servadora) i tornà d'allà acceptant el rei imposat per la dictadura i rebutjant la bandera republicana.

El cop es prepara des de la Zarzuela amb la impli-cació de tots els partits de l'època. Calia fer-ho en una sèrie de fases perquè tot sortís segons s'havia planificat.

La primera fase era l'entrada al congrés dels diputats d'un grup de guàrdies civils i retenir el govern, la segona fase es que es prengués el control de la situació des de la capitania general de València, a càrrec del General Jaime Milans del Bosch, la tercera, era l'entrada al con-grés del General Alfonso Armada, i postular-se com a nou president..., desprès vindrien altres fases..., però no va sortir com es pensaven.

Quin va ser el problema? Doncs l'engany.Des d'altes instàncies, es va pensar en el Tinent coro-

nel de la guàrdia civil, Antonio Tejero, que ja l'any 1979, havia estat processat per un intent de cop d'estat, co-negut com "Operación Galàxia" i condemnat a set me-

sos de presó i així tot seria més creïble. Un cop havent assolit les dues primeres fases, arriba Alfonso Armada al congrés, i allà es troba amb la negativa de Tejero de deixar-lo entrar. Tejero se sent enganyat, han jugat brut amb ell. El tinent coronel estava convençut que tornaria el control i el poder als militars, com abans, i en canvi es troba a Armada dient-li que el poder passaria a mans

dels polítics. Moments i hores de molts nervis, silenci del rei... i preparant a corre-cuita, com sortir d'aquell enre-nou. Tejero guanya temps, des de fora de les parets del congres, té línia directa amb un ultra molt conegut. Juan Garcia Carrés, que li dona forces per resistir, prometent-li que vàries capitanies generals s'unirien al cop d'estat.

El pla es salvaguardar, costi el que costi, la figura del Rei, ja que si el poble s'arriba a assabentar de la veri-tat, les conseqüències per a la jove democràcia, serien imprevisibles. Finalment i de matinada, surt el Rei Joan Carles, vestit de Capità General, per l'ocasió, i ens llarga un discurs ple de lloances a la democràcia i la llibertat (????). Tejero, per sentit patriòtic i potser per amena-ces o compra de voluntat, accepta junt amb Milans del Bosch, quedar com els dolents de la pel·lícula. En les investigacions i judici, van caient altres peces, El Gene-ral Armada i alguns capitans i comandants, però amb el tallafoc, que la conxorxa no podia arribar al Rei.

Amb el temps hem sabut, que la majoria de militars i guàrdies civils que van participar en els fet, tots ells van ser ascendits i condecorats en diverses ocasions, potser per tal de pagar silencis. La presó on va ser Tejero, més aviat se l'hauria de tractar d'hotel, ja que no li faltava de res. La gent es pot preguntar perquè els partits politics hi estaven d'acord amb tota aquella mascarada. S'ha buscat més d'una resposta, però el cert i veient el que passava a l'època, es pot mig entendre. El PSOE va ca-llar, perquè sabien que eren el partit que guanyaria les properes eleccions, Alianza Popular (desprès PP), havia de distanciar-se de passats feixistes i blanquejar com a demòcrates, el seu partit. A PNV i CiU, els passava quel-com de semblant, ja que no eren pocs els líders d'amb-dós partits que van fer fortuna (un tant il·lícita) en època franquista i el PARTIDO COMUNISTA DE ESPAÑA, no estava per demanar massa coses amb un Santiago Car-rillo domesticat (potser amb la por de veure com havien caigut, amb males arts, els partits i sindicats anarquis-tes). De fet, en aquells temps, l'esquerra basca abert-zale, va ésser l'únic moviment que va denunciar tots els "tinglados"... però se la va criminalitzar i el terrorisme d'ETA, tampoc els ajudava a guanyar simpaties.

En els moments que escric l'article, PSOE i ERC estan negociant la investidura del president Pedro Sán-chez... i em ve al cap, altre vegada, el lema ATADO Y BIEN ATADO, tinc poques esperances que la ciutadania (altre cop), sigui informada de la veritat. Esperem que quan tornin a casa els nostres representants presos i exiliats, no tinguem que pagar un preu massa car com a país, que no ens la tornin a fotre amb bones paraules, esperem que amb la tecnologia actual, les plataformes digitals, totes les xarxes, els sigui molt més difícil que quan ens venien un missatge fals per una única televisió. Amb l'esperança que mica en mica, tothom vagi obrint els ulls.

- 24 - - 25 -

SORTIM ALS DIARIS• Remenant per la xarxa •La Redacció

A LA MERDA EL BLAG FRAIDEI!• Opinió •Iblama (www.iblama.blogspot.com)

636 396 720Tel. 977 837 983 • Plaça Joan Miró, 9 • MONT-ROIG DEL CAMP

Bar - Restaurant

calanton.mr

ca_lanton

Em fa molta ràbia sentir els comentaris de determi-nats filosofillos d’anar per casa criticant iniciatives com la del –‘Gran recapte’ o les campanyes de

‘Càrites’ ja que diuen que són uns aprofitats i hipòcrites. Sobretot perquè una setmana després són els primers tontets a gastar-se els calers ‘a lo loco’ en la merda del blag fraidei. Qui és l’hipòcrita? Vivim abduïts per aques-tes campanyes agressives consumistes que cada vega-da ens imbecilitzen més. I és clar; qui ens són els més beneficiats? Els més rics, com sempre. Les grans super-fícies fan l’agost i el petit i mitjà empresari veu com no hi pot competir i al final acaba participant d’aquest ake-larre capitalista. Un divendres negre com aquest ens po-dem trobar amb la incongruència que uns números més avall d’on acaben de desallotjar una pobra dona gran, uns ninots inútils porten 12 hores fent cua ja que obra portes una nova multinacional que els ha promès un regal als cinquanta primers d’una cua que dóna la volta al carrer. Mentrestant, la capitana del 'Stop deshaucios’ -altres temps enrere- inaugura la campanya capitalista del Nadal a Barcelona permetent, per a més inri, que es desvirtuï una de les nostres tradicions (la del pessebre), amb un pessebre psicodèlic que només els quatre artis-tes drogats i fumetes de la capital entenen.

Ves tu; el 29 de novembre les ciutats ja obren la campanya de Nadal amb l’encesa dels llums. I cap on està enfocat tot això? A gastar, a gastar... a res més! I patacada al que mendica en una raconada del Carrer Monterols. És una vergonya! Cada dia més imbècils, cada dia menys humans! Per això quan llegeixo notícies com la que ara escriuré se’m regira l’estómac. Al Bra-sil un pobre nen sense recursos va ser vist furtant una tablet en un centre comercial. Al passar massa temps

del previst, van avisar un de seguretat perquè anés a veure que succeïa realment. La sorpresa va ser que el pobre menino estava fent els deures que la mestra al cole li havia manat. A casa seva no és podien permetre el luxe de tenir un tablet. Uns tant i altres tampoc; heus aquí una de les grans contradiccions de la vida. En uns

dies, com cada any, escriuré unes postals de Nadal amb tota la paciència i sentiment i les enviaré a tots aquells que estimo per recordar-los precisament que els estimo i que els hi desitjo unes bones festes i que a veure si ens veiem. Respostes: de la vintenta de postals que envio, dues respostes màxim. Sempre m’agrada posar al final: molta pau i amor!

Doncs si! Aquest passat dilluns 16 de desembre de 2019 Colldejou ha sortit al Diari de Tarragona. A més ho ha fet sent-ne la protagonista a la portada

i sobretot en les dues primeres pàgines. A la portada hi consta el següent titular: “20 municipios se quedan sin ningún comercio”. Doncs bé, a les pàgines 2 i 3 signat per Raúl Cosano i amb foto del nostre col·laborador Isaac Blanch, s’hi desenvolupa la notícia que no és altra que “la despoblación deja sin tiendas al 11% de municipios”.

Dues realitats una mica contraposades hem de tenir en compte. Per una banda que la gent ha tornat als viure als pobles –tampoc en massa- i que els negocis no aca-ben de ser viables en els pobles del camp de Tarragona,

malgrat la “recuperació” poblacional. I és que la gent ha fet un canvi d’hàbits i té molta tendència a baixar a les grans superfícies o adquirir els productes de la setma-na. Tal com apunta l’article, al Camp de Tarragona hi ha una mena de dues velocitats o tendències. Mentre que hi ha una vintena de municipis que tenen moltes botigues, entre el quals hi podríem incloure Reus amb 1548, Cam-brils amb 478, l’Ametlla amb 132, Mont-roig 123 o Van-dellòs 97, n’hi ha una gran majoria que en tenen entre 1 i 50 entre els quals hi consten Pratdip, Tivissa o Pradell, entre d’altres. Pobles com Pontils, Llorac, Conesa, la Torre o Colldejou hi figuren com que no en tenen cap. Al

nostre poble però, tenim la sort, tal com apunta l’Alcalde Jordi Sierra, de tenir una Agrobotiga impulsada des de l’Ajuntament, des de que els darrers negocis de la vila van anar cessant l’activitat. I la veritat és que és d’agrair ja que a la nostra botiga ara ja hi podem trobar de tot. Hi podem comprar des de verdura i fruita, pa, embotit, carn, begudes, refrescos, alcohols, articles neteja...

Podeu recuperar l’article entrant a: https://www.dia-ridetarragona.com/tarragona/La-despoblacion-deja-sin-tiendas-al-11-de-municipios-20191215-0043.html

- 26 - - 27 -

BAR • RESTAURANT

Menú diari 9€ amb cafè / Menú diario 9€ con café

646 045 055 • 649 178 303

Pol. Ind. Mas d’en BatlleC/ Vicent Andrés Estellés, 38

43206 REUS (Tarragona)

RESTAURANTE

LA ISLAMARISQUERÍA

ESPECIALIDADESRODABALLO AL HORNOLANGOSTINOS DE VINARÒSMARISCOS DEL MEDITERRÁNEO

CERRADO DOMINGOS NOCHEY LUNES TODO EL DÍA

www.restaurantelaislavinaros.comTel. 964 452 358 • Paseo San Pedro, 5 • 12500 VINARÒS

HOTEL • BAR • RESTAURANT

NOVA DIRECCIÓEsmorzars de forquilla

Menús de cuina casolana de muntanya

Events

Tel. 611166677 / 677709563 • COLLDEJOUwww.airedecolldejou.com • info@airedecolldejou.com

PASSATEMPS• Entreteniments •Joan Llorens, joglar

Sudoku fàcil

Sudoku difícil

Mots encreuats

Solucions núm. 83

VERTICALS1.- Neptuni. 2.- Vocals de pega. 3.- Ase. 4.- Capi-

tal de la Garrotxa. 5.- La dona d’un fill. 6.- Lletra que fa pena. 7.- United States. 8.- Qualsevol emissió fònica capaç d’ésser interpretada fonològicament. 10.- Zona de penal. 11.- Hadró de massa mitjana. 13.- Trinitrotoluè. 14.- Alcaloide que hom extreu de les fulles del boldo, de fórmula C19H21NO4. 16.- So degut a una ressonància. 19.- Moviment natural, generalment horitzontal, de mas-ses d’aire. 20.- Lloc, temps, situació, etc, que permet un repòs físic o psíquic, que és com una excepció enmig del desordre, dels neguits, etc. 21.- Inflexió especial del llenguatge segons els individus, els pobles, etc. 22.- Té molts diners. 23.- No du roba. 25.- Associació de Tennis-tes Professionals. 26.- Dues de Badalona. 27.- Repúbli-ca d’Indonèsia. 29.- Nota del futur. 30.- Sevilla.

HORITZONTALS1.- Emperador piròman. 5.- Blanques com la llet. 9.-

Nom de senyora. 11.- Sistema de vents. 12.- Es reuneix al voltant del rei. 14.- Té un arc romà. 15.- Barrejada amb terra. 17.- Municipi de la Vall d’Albaida. 18.- Àcid que fa la competència a les agències de viatges. 19.- Objecte que impressiona la retina. 21.- Fer, una cosa que ex-plota, un soroll sobtat. 23.- Noieta. 24.- Continent unit a Europa. 26.- Brogit. 28.- Accent principal inicial i final d’una frase musical. 31.- Personatge de la llíada. 32.- Bo per disposició natural o adquirida.

Montse Marín - Tel.: 977 8370 06C/Industria, 8-10 - 43300 MONT-ROIG DEL CAMP

Laboral, Fiscal, Mercantil, Jurídic, Estrangeria,Assegurances i Gestions Administratives

Vint anys al seu servei

SERVEIS IMMOBILIARIS - SERVEIS JURÍDICS: Marc Salsench - Jesús FusterGESTIÓ FISCAL - COMPTABILITAT: Tere Llorens

GESTIÓ FINANCERA - ASSEGURANCES: Miguel Angel Garcia - Carmen Tena

Tel.: 977 784 099

Bar Cafeteria i TerrassaNova direcció • Obert tot l'any

Plats combinats, entrepans, tapes

Tel. 977 837 240Carrer de Baix, 42 - 43310 COLLDEJOUTel. 610 808 753 - naturalicamp@gmail.com

SERVEIS DE JARDINERIA:Manteniment de jardins particulars i comunitats • Disseny de jardins

Col·locació de gespa artificial • Aplicador qualificat de productesFitosanitaris • Instal·lacions de reg i automatismes • Poda i tala d'arbres...