PRGRAMA CAIXA D’EINESgranerbcn.cat/wp-content/uploads/2021/07/memoria-Caixa... · 2021. 7....

MEMOgraveRIA EDUCATIUS GRANER 2020-2021

PROGRAMA CAIXA DrsquoEINES

El cos com a esdevenimentBea Fernaacutendez

Una cologravenia dragXavier Manubens i David Peacuterez

1515

CIRCAAlba Rihe i Imma Soleacute

2929

FunambulismesAriadna Miquel Esther Blaacutezquez i David Peacuterez

3434

Una paraula prohibidaEsther Blaacutezquez i David Peacuterez11

1111

Material gragravefic4343

Taula drsquoindicadors4444

UNA PARAULA PROHIBIDAUNA PARAULA PROHIBIDA

laquoUna paraula prohibidaraquo proposa una reflexioacute sobre lrsquoescola com a dispositiu es-tegravetic de (re)presentacioacute del moacuten A traveacutes drsquoun recorregut pels itineraris de la comunitat de laquoZones de contacteraquo lrsquoarticle fa una reflexioacute sobre la gestualitat la mediacioacute i la performativitat de la pedagogia

Antigament a les aules hi havia un espai reservat a la bola del moacuten Un joc molt comuacute consistia a fer-la girar sobre el seu eix i aturar-la en un punt amb lrsquoiacutendex Kazakhstan Aleshores la nostra imaginacioacute es bolcava a desxifrar com devia ser aquell paiacutes qui hi devia viure i quines llenguumles devia parlar-hi la gent A traveacutes drsquoaquest joc comenccedilagravevem a intuir que el moacuten era una massa suspesa sobre si mateixa que se sostenia en lrsquoexercici drsquouna atencioacute compartida La fascinacioacute que ens produiumla aquest joc consistia a repren-dre el moacuten en un punt qualsevol per imaginar-ne les formes i desxifrar els signes amb quegrave es (re)presentava Aquella bola posava virtualment el moacuten a la nostra disposicioacute i alhora ens en sostreia per poder-lo contemplar com a espectadores

UNA PARAULA PROHIBIDAEsther Blaacutezquez i David Peacuterez

11

1 (S

e)q

uumlela

puacuteb

lica

(201

3) V

aler

iano

Loacute

pez

22

Una operacioacute semblant tenia lloc a les pissarres A les pissarres srsquohi escrivia srsquohi di-buixava i srsquohi (re)presentaven les formes amb les quals es denomina es coneix es mos-tra i srsquoapregraven el moacuten En aquella superfiacutecie subjecta a innombrables cicles drsquoesborrat i (re)escriptura el moacuten es (re)presentava drsquoacord amb la mategraveria que tocava i emetia signes sobre els quals la mestra ens cridava lrsquoatencioacute A vegades aquells signes con-vocaven alguna pregunta una emocioacute un desig o un interegraves pel moacuten Drsquoaltres feien vacilmiddotlar les nostres parpelles i ens enfonsaven una mica meacutes en el tedi dels pupitres on els nostres cossos es removien inquiets esperant lrsquoinstant alliberador del timbre La inquietud meacutes gran tanmateix es presentava quan la mestra ens cridava per sortir a la pissarra En aquell moment moltes preferiacuteem el confortable avorriment dels pupitres abans que els rigors de lrsquoexercici puacuteblic i encarnat de la paraula Aquell trajecte que anava del pupitre a la pissarra ens retallava de la nostra condicioacute drsquoalumnes i especta-dores per colmiddotlocar-nos a lrsquoespai del magisteri drsquouna mategraveria En aquells moments era pragravecticament inevitable sentir la responsabilitat de fer actuar el moacuten de trobar els sig-nes adients i drsquoencarnar la tasca que diagraveriament duu a terme qualsevol mestra posar a disposicioacute el moacuten com a (re)presentacioacute iniciar-nos i fer-nos sensibles als seus signes a les seves mategraveries a les seves histograveries al seu passat i tambeacute al seu esdevenidor Una es veia compromesa a assumir aquell rol de mestra sabent que en el fons no tenia cap garantia que el moacuten pogueacutes estar justament contingut en el seu saber i potser enca-ra pitjor que tots aquells signes que arrencagravevem a lrsquoaire la memograveria la interpretacioacute o la imaginacioacute podien no arribar a interessar la nostra audiegravencia En aquells instants excepcionals encara que odiessis els teus mestres per totes les hores de vida que et robaven o pel to analgegravesic de la seva veu o senzillament pel suspens del semestre passat sovint trsquoassaltava una inconfessable sensacioacute drsquoadmiracioacute com podia ninguacute fer una feina semblant Impartir sempre la mateixa mategraveria carregar amb els signes del moacuten com una mula repetir-los curs rere curs i exposar-los davant drsquouna audiegravencia que nomeacutes ocasionalment estagrave interessada a desxifrar-los

A Mal de escuela Daniel Pennac ens suggereix que la resposta a aquesta pregunta tan torbadora passa per una paraula prohibida a lrsquoescola lrsquoamor1 Segons Pennac el que sosteacute lrsquoexercici de la pedagogia eacutes lrsquoamor al moacuten i a la mategraveria I eacutes que tal com ens recorda Hanna Arendt laquolrsquoeducacioacute eacutes el punt en quegrave decidim si estimem prou el moacuten per assumir-ne una responsabilitat i drsquoaquesta manera salvar-lo de la ruiumlna que si no fos per la renovacioacute si no fos per lrsquoarribada dels nous seria inevitableraquo I afegeix laquoLrsquoeducacioacute tambeacute eacutes on decidim si estimem prou els nostres fills per no foragitar-los del nostre moacuten i lliurar-los als seus propis recursos per no prendrersquols de les mans lrsquooportunitat drsquoemprendre una cosa nova quelcom que nosaltres no imaginem Prou per preparar-los amb temps per a la tasca de renovar un moacuten comuacuteraquo2 Des drsquoaquesta perspectiva lrsquoamor pedagogravegic apareix com una labor drsquoampliacioacute drsquoaquests cossos que ens mena a sostenir i renovar els nostres vincles amb un moacuten comuacute

1 Vegeu Pennac Daniel Mal de escuela Literatura Random House Barcelona 2012

2 laquoLa crisis de la educacioacutenraquo a Hannah Arendt Entre el pasado y el futuro Ocho ejercicios para la reflexioacuten poliacutetica Peniacutensula Barcelona 1996 Pagraveg 208

33

En la seva revisioacute de lrsquoescena de la caverna3 Jean Masschelein ens proposa que el viat-ge que duu la humanitat a la concepcioacuteilmiddotluminacioacute del moacuten no passa per la coneguda escena platogravenica en quegrave el filogravesof assenyala la sortida de la caverna per sostreurersquons de lrsquoenganyoacutes joc teatral de la (re)presentacioacute que hi teacute lloc a lrsquointerior Per a Masschelein el moacuten mai no compareix directament sota la llum del sol sinoacute indirectament a la flama drsquouna caverna que el preserva de dissoldrersquos en la vida No eacutes la sortida de la caverna sinoacute lrsquoentrada antropologravegica a les coves la que concepilmiddotlumina moacuten i el preserva com a (re)presentacioacute Des drsquoaquesta perspectiva el coneixement no es correspon amb la metagravefora de la ilmiddotluminacioacute cognoscitiva sinoacute amb el trajecte pedagogravegic drsquoaquells que ens introdueixen a les coves per sostreurersquons de la immediatesa de la vida i suspendre la nostra atencioacute a les formes en quegrave (re)presentem el moacuten Segons aquesta lectura lrsquoescola com a dispositiu estegravetic teacute lrsquoorigen a les coves paleoliacutetiques on alguns humans van comenccedilar a inscriure el moacuten sobre les parets per llegar-lo a no se sap gaire beacute a qui El coneixement del moacuten no ens arriba gragravecies al concurs filosogravefic drsquoaquells que el sotmeten a la prova de la veritat sinoacute a lrsquoamor pedagogravegic drsquoaquells que ens lrsquoofereixen sense demanar res a canvi perquegrave saben que la veritat es renova en cada naixement i entenen que cal disposar els antics signes del moacuten per tal que alliberin la responsabi-litat de concebrersquolsilmiddotluminar-los novament sota la fragilitat drsquouna flama alimentada artificialment4

TRES ESCENES (E)DUCATIVES

Aquest curs vam comenccedilar convocant la gestualitat del mestre per tal drsquoobrir un espai de reflexioacute sobre les maneres de fer art i educacioacute Els gestos no nomeacutes ens parlen del que fem i de com ho fem sinoacute de les relacions i els compromisos que establim amb el moacuten Un gest fa lliscar un saber particular el que cadascuacute es procura a traveacutes de la seva experiegravencia vinculant el que fa amb el que sent i pensa En aquest sentit una mirada cap a la gestualitat ens permet ens permet situar-nos en un espai on les idees no soacuten meacutes importants que els cossos les mategraveries que les maneres drsquooferir-les les compe-tegravencies que els propogravesits o els resultats que els processos En els gestos que fem totes aquestes dimensions estan incorporades i ens permeten elaborar una narrativa situada plena de matisos i sentits particulars

Per posar en perspectiva la quumlestioacute de la performativitat de la pedagogia vam co-menccedilar convocant algunes escenes educatives que ens convidaven a reflexionar sobre lrsquoescola com a dispositiu de suspensioacute i (re)presentacioacute del moacuten

3 Jean Masschelein laquoAn educational cave story (on animal that go to ldquoschoolrdquo)raquo a Paul Smeyer (ed) International Handbook of Philosophy of Education 2021

4 Per seguir el fil drsquoaquesta lectura de lrsquoeducacioacute es pot consultar laquoDe las manos y las manerasraquo a Jorge Larrossa El maestro artesano materiales para conversar sobre el

oficio Leartes Ulzama 2020 Pagraveg 118-142

44

Quina eacutes lrsquooperacioacute fonamental que defineix lrsquoescola Quines mediacions srsquoesta-bleixen entre lrsquoescola el moacuten i la vida Podriacuteem elaborar una cosa semblant a un catagraveleg dels gestos pedagogravegics fonamentals Quines disposicions corporals defi-neixen les nostres pragravectiques pedagogravegiques Com fem servir els nostres cossos a les aules Quines paraules i quins gestos repetim meacutes De quins materials jocs o rituals ens servim per acompanyar lrsquoaventura drsquoaprendre el moacuten Quines estrategravegies establim perquegrave els nostres alumnes parin atencioacute Com aconseguim desvetllar-los lrsquointeregraves per una mategraveria una imatge un text o una canccediloacute Quins soacuten en definitiva les maneres i els modes que orienten la nostra performance a lrsquoaula

Per introduir aquestes quumlestions vam convocar tres pelmiddotliacutecules que ens convidaven a reflexionar sobre algunes escenes de transmissioacute pedagogravegica Com en el joc amb quegrave hem iniciat aquest relat cadascuna drsquoaquestes pelmiddotliacutecules jugava a fer girar el nostre moacuten per posar-lo laquocap per avallraquo i (re)descobrir lrsquoescola en altres racons del planeta

Amb Takhteacute Siah (Les pissarres) viatgem fins a lrsquoIran per descobrir uns mestres-pissa-rra que deambulaven per les muntanyes kurdes a la recerca drsquoalumnes per ensen-yar Enmig drsquoun paisatge assolat per la guerra Takhteacute Siah ens va dur a reflexionar sobre la vocacioacute pedagogravegica drsquouns professors obstinats a fer sortir els infants de la guerra per ensenyar-los a llegir Als seus gestos ressonava lrsquoesperit de les missions pedagogravegiques de la Repuacuteblica perograve tambeacute la fragilitat amb quegrave el moacuten pot acabar en la ruiumlna si no en cuidem els espais de transmissioacute i renovacioacute A Takhteacute Siah les pissarres serveixen de metagravefora de lrsquoamor per lrsquoeducacioacute perograve tambeacute de sostre de paret i drsquoescut davant la intempegraverie drsquouna vida que ha renunciat a lrsquoescola En una de les escenes un professor arriba a una llogarret remot cridant laquoQui vol aprendre cosesraquo Al ressograve que deixa aquesta pregunta pels carrerons deserts del llogarret srsquoobre un espai per reflexionar sobre el drama entre el moacuten i la vida (re)presentats per les figures de lrsquoalfabetitzacioacute i la fam La pelmiddotliacutecula ens mostra que a lrsquoextrem la vida eacutes la fam i nomeacutes vol (sobre)viure Potser per aixograve lrsquoescola combat la vida estimant una cosa infinitament meacutes fragravegil que teacute a veure amb el seu suport i la seva renovacioacute tan necessagraveria

2 Takhteacute Siah (Las pissarres) de Samira Makhmalbaf Iran 2008

55

Si les pissarres de Takhteacute Siah ens convidaven a reflexionar sobre aquesta escola en el seu instant de perill Lrsquoull sobre el pou traccedila un itinerari per algunes escoles iacutendies de cant vegravedic arts marcials i ball que ens proposen un debat sobre les formes de transmis-sioacute de les pragravectiques performatives i sobre el lloc del cos en lrsquoensenyament

En aquest documental la ritualitat la repeticioacute del gest i els vincles corporals entre mestres i alumnes quumlestionen profundament els fonaments de lrsquoeducacioacute occidental Dins drsquoaquestes formes drsquoensenyament tradicionals la relacioacute pedagogravegica amb el moacuten no passar per lrsquoaprehensioacute i el domini dels seus signes sinoacute per un estat de tragravensit i simbiosi corporal Els cossos no abasten el moacuten per mitjagrave drsquouna ilmiddotlusioacute cogniscitiva sinoacute per mitjagrave drsquouna gimnagravestica atencional que els dissol en un acte ritual desinteressat i dessubjectivat La commocioacute que ens produeixen aquestes imatges teacute a veure amb el fet que lrsquohoritzoacute drsquoaquestes formes drsquoensenyament no eacutes el de ser-en-el-moacuten sinoacute el drsquoestar-en-el-moacuten drsquouna manera impersonal A traveacutes drsquoaquestes escenes ens vam aventurar en un debat sobre la ritualitat i les pedagogies del cos en quegrave vam abordar algunes problemagravetiques relacionades amb lrsquoatencioacute i lrsquointeregraves de lrsquoalumnat

3 Lrsquoull sobre el pou de Johan van der Keuken Iacutendia 1988

4 En rachacircchant de Daniegravele Huillet i Jean-Marie Straub Franccedila 1982

66

La darrera escena ens la va proporcionar En rachacircchant un curtmetratge francegraves en quegrave un nen que es diu Ernesto es rebelmiddotla contra els rigors de lrsquoescola perquegrave li en-senyen laquocoses que no sapraquo Aquest curtmetratge duu fins al paroxisme el model de la denominada escola els aprenentatges i ens convidava a debatre les relacions pedagograve-giques que srsquoestableixen entre alumnes famiacutelies i professors al si de les denominades comunitats educatives Amb aquest material ens interessava introduir una reflexioacute dis-cordant davant dels discursos drsquoinnovacioacute pedagogravegica que aposten per reduir lrsquoescola a lrsquointeregraves la motivacioacute i la competegravencia de lrsquoalumne I eacutes que quan lrsquoaprenentatge de lrsquoalumne es posa al centre de les relacions pedagogravegiques eacutes fagravecil acabar avalant la pre-missa de lrsquoautoaprenentatge i crear la sensacioacute que no cal cap tipus de mediacioacute a lrsquoau-la Drsquoaquesta manera els mestres esdevenen mers laquoacompanyantsraquo o followers dels desitjos i les necessitats drsquoun alumne que acaba tiranitzant la pluralitat de les relacions pedagogravegiques en benefici -o malbaratament- seu i reduint el moacuten al seu propi interegraves Com si els aprenentatges es poguessin assimilar al model empresarial de lrsquooferta i la demanda cultural o al cagravelcul dels llenguatges de les competegravencies i els objectius edu-catius o artiacutestics El que aprenem mai no estagrave del tot contingut en la nostra voluntat drsquoaprendre-ho de la mateixa manera que tampoc tenim mai la certesa de quegrave apregraven lrsquoaltre quan li ensenyem5 alguna cosa Eacutes a dir no som nosaltres les que decidim quegrave i com aprendre sinoacute que lrsquoaprenentatge srsquoesdeveacute en el curs drsquouna accioacute el sentit de la qual roman obert i inacabat Aprendre una cosa ens posa en correspondegravencia amb un moacuten particular i desplega les nostres capacitats sensibles per obrar amb aquest moacuten i valorar-ne els modes drsquoexistegravencia per exemple les formes concretes en quegrave es practica es mostra i srsquoanomena la dansa i en definitiva les formes en quegrave pren cos entre les coses del moacuten Des drsquoaquesta perspectiva els aprenentatges soacuten processos de simbiosi que fan que ens tornem sensibles als signes del moacuten que ens envolta i que ens demanen una cura una atencioacute i un compromiacutes

Amb aquest plantejament voliacuteem crear les condicions per crear una comunitat basada en processos de conversa oberts on pogueacutessim posar en joc els gestos les pragravectiques i les maneres de fer progravepies de lrsquoart i lrsquoeducacioacute Crear un espai colmiddotlectiu on pogueacutessim elaborar el que fem com a mestres i artistes a traveacutes dels nostres propis gestos Tornar a posar en el centre les mategraveries que articulen els nostres compromisos amb els mons que estimem i les formes concretes de convocar-los i experimentar-los a les aules

5 Ensenyar eacutes fer senyals mostrar una cosa o oferir-la als sentits Totes ensenyem en la mesura que ens resulta inevitable fer senyals assenyalar coses de nosaltres mateixes o

del moacuten Des drsquouna perspectiva gestual meacutes que no pas una relacioacute privilegiada amb el saber lrsquoensenyament eacutes una articulacioacute sensible del cos amb les mategraveries del moacuten

5 Trobades entre mestres i artistes Graner abril del 2021

77

Aquesta temptativa drsquoobrir un espai de correspondegravencia entre les pragravectiques de lrsquoart i lrsquoeducacioacute passava per reforccedilar les instagravencies materials de trobada perograve tambeacute per facilitar condicions i oportunitats -formals i informals- per a la conversa Des del nostre espai de maniobra com a mediadores aquesta posada en correspondegravencia passava per iniciar-nos en una llengua per a la conversa entre dos mons que no podien conti-nuar encantats en els seus llenguatges respectius sense assumir el repte de pensar-se junts davant drsquouna realitat que els co(i)mplica Dir que necessitagravevem una llengua per a la conversa era assumir el repte drsquoinventar un llenguatge mestiacutes sense propietagraveries que deixeacutes de banda els jocs drsquoautoritat per parlar de les pragravectiques concretes dels gestos quotidians dels afectes que ens (com)mouen i de les problemagravetiques que tro-ben a les aules La llengua que van imaginar teacute molts accents perquegrave es reconeix sin-gularment en cada cos vacilmiddotla en cada siacutelmiddotlaba perquegrave neix en cadascun dels nostres actes no srsquoenganya amb els cels de lrsquooptimisme perquegrave llisca sobre els accidents del moacuten per descriurersquols i donar-los un sentit eacutes concreta perquegrave ara atencioacute al que ens passa -i no nomeacutes al que passa en general- i fronterera perquegrave no es deixa atrapar per les logravegiques centralitzadores del lloc i viu per dir-ho aixiacute als marges del sentit

La nostra feina ha consistit a donar una forma concreta a aquesta conversa llegint els signes de les pragravectiques artiacutestiques i educatives i apuntant els entrellocs des drsquoon es pot iniciar una conversa Les tres liacutenies de conversa que vam elaborar per generar espais de transferegravencia van ser a) Atencioacute percepcioacute i moviment en lrsquoetapa drsquoinfantil


b) Cossos fantasia i diversitat en lrsquoetapa de primagraveria i c) Ritualitats i gamificacioacute dels aprenentatges en lrsquoetapa de secundagraveria Lrsquoeleccioacute drsquoaquestes temagravetiques no respon a cap mena drsquoarbitrarietat o imposicioacute soacuten temes signes inclinacions que estaven (pre)figurats en les propostes del programa i que connectaven amb les (pre)ocupacions que comprometen diagraveriament les pragravectiques educatives Aixiacute per exemple a laquoEl cos com a esdeveniment que es mostraraquo Bea Fernaacutendez proposava revisar les aproximacions a la infagravencia des drsquouna perspectiva que posava en relacioacute la materialitat dels cossos amb les potegravencies del moviment i els processos de (trans)formacioacute de lrsquoatencioacute Xavier Manubens partia de lrsquoimaginari i la pragravectica drag per laquoreconfigurarraquo la imatge personal a traveacutes de les laquofantasies del joraquo i lrsquoegravetica comunitagraveria de les house de la cultura drag Alba Rihe va comenccedilar explorant lrsquoimaginari de lrsquoecologia i el postespecisme amb la imatge de la kombucha i va acabar enfocant la seva feina cap a la gamificacioacute dels aprenentatges i lrsquoadopcioacute de mecanismes dels videojocs basats en laquoen els interessos dels jugadorsraquo I Mariona Naudin proposava una escena basada en rituals teatrals en quegrave es podia establir una connexioacute entre laquoel cos individual i el cos colmiddotlectiuraquo per bastir una mirada des de lrsquoalteritat

La nostra tasca com a mediadores ha consistit a acompanyar quumlestionar i ampliar el sentit de les propostes per dibuixar un espai on la pragravectica fos una oportunitat per iniciar una conversa oberta i horitzontal sobre les mategraveries proposades per al debat la conversa i lrsquoexperimentacioacute Tot i que les liacutenies de conversa es van presentar sequumlen-ciades per etapes i associades als projectes que es duien a terme a les aules tambeacute vam tenir lrsquooportunitat drsquoabordar-les de manera transversal en les tres trobades entre mestres i artistes que van reunir la comunitat

En aquests espais lrsquoenergia de la comunitat es condensa i srsquointensifica sobre lrsquoexercici drsquouna paraula compartida que facilita la transversalitat dels aprenentatges propicia la circulacioacute dels sabers i desestabilitza els rols de poder que srsquoarticulen entre qui ensen-ya i qui apregraven a lrsquoescena educativa o entre qui actua i qui observa en lrsquoescena artiacutesti-ca Amb aquest joc de desplaccedilaments entre escenes pragravectiques rols i sabers voliacuteem impulsar dinagravemiques en quegrave es pogueacutes pensar lrsquoart des de lrsquoeducacioacute i lrsquoeducacioacute des de lrsquoart obrint espais de correspondegravencia on es poguessin contrastar les mirades de la comunitat Amb aquest plantejament buscagravevem situar les laquoTrobades entre mestres i artistesraquo com a oportunitats per a la conversa la colmiddotlaboracioacute i la composicioacute de sa-bers hiacutebrids a traveacutes de pragravectiques de creacioacute de coneixement en colmiddotlectiu En aquest sentit ens interessava crear espais drsquoescolta i circulacioacute de la paraula que propiciessin processos drsquoagegravencia compartida en quegrave mestres artistes gestores i mediadores estagrave-vem convidades a elaborar una cartografia de coneixements concrets sobre les nostres maneres de fer art i educacioacute

Aquesta cartografia es va comenccedilar a desplegar a la primera trobada amb el motiu transversal de la performativitat del pedagog i la relacioacute de lrsquoescola amb el moacuten Eacutes a dir amb un cicle de converses sobre els gestos especiacutefics que condueixen les nostres

88

actuacions a lrsquoaula Si a la primera trobada vam situar la quumlestioacute central de la nostra actuacioacute a lrsquoaula a la segona ens vam centrar a elaborar colmiddotlectivament una reflexioacute so-bre les mategraveries comunes que articulaven les liacutenies de conversa Els projectes artiacutestics van esdevenir oportunitats per conversar sobre el lloc que ocupen en les nostres pragravec-tiques el cos el moviment el treball amb la diversitat i la creacioacute de marcs drsquoatencioacute i interegraves a partir de jocs i rituals colmiddotlectius A traveacutes de la creacioacute de diverses agegravencies de pensament colmiddotlectiu vam proposar a la comunitat elaborar una mena de decagraveleg drsquoafirmacions entorn de cada togravepic i vam activar un espai de joc que ens convidava a compartir les nostres posicions particulars al voltant drsquoaquestes afirmacions Amb aquestes propostes buscagravevem crear un clima que permeteacutes visibilitzar els consensos i les dissensions del grup perograve tambeacute fer aflorar les posicions i eines particulars que cadascuna de nosaltres activa a les aules

A lrsquouacuteltima trobada ens vam centrar a abordar la quumlestioacute de la mirada pedagogravegica a traveacutes de dinagravemiques drsquoavaluacioacute colmiddotlectiva que ens convidaven a elaborar i contras-tar les narratives sobre les experiegravencies del programa Mitjanccedilant una bateria de pre-guntes generadores vam proposar explorar els llindars que connectaven les nostres pragravectiques per operar un (inter)canvi de mirades transferir-nos eines i desenvolupar una atencioacute cap als signes que emeten els cossos a les aules Ens semblava que calia enfocar conjuntament les pragravectiques del programa i les maneres en quegrave les nostres mirades es (con)jugaven per elaborar un sentit i una narrativa oberta

7 Trobades entre mestres i artistes Graner juny del 2021

8 Plataforma web de la investigacioacute wwwzonesdecontactehotglueme

99

Aquesta cartografia de coneixements es reflecteix en part en les relatories que acom-panyen la memograveria drsquoaquest curs El gruix dels materials que es presenten aborden lrsquoescriptura com a mitjagrave de reflexioacute entre els cossos i assagen formats dialogravegics en quegrave les mirades escapen a les prescripcions del jo per (com)posar-se en plural Per mitjagrave drsquoentrevistes correspondegravencies mailings o manifestos ens interessava proposar un espai drsquoelaboracioacute que ens comprometeacutes amb la diferegravencia i recolliacutes -almenys en part-la diversitat de (pre)posicions sentits i mirades de la comunitat educativa de Graner

Esther Blaacutezquez i David Peacuterez

1010

EL COS COM A ESDEVENIMENTEL COS COM A ESDEVENIMENT

laquoEl cos com a esdevenimentraquo proposa una reflexioacute sobre el moviment a lrsquoaula drsquoin-fantil a partir dels tallers duts a terme per Bea Fernaacutendez a les escoles El Polvoriacute i Enric Granados i a les escoles bressol Collserola Niu drsquoInfants i El Cotxet del barri de la Marina

EL COS COM A ESDEVENIMENTBea Fernaacutendez

1111

El cos com a esdeveniment que srsquoexposa Bea Fernaacutendez Escola Enric Granados

Despreacutes drsquouna llarga trajectograveria laboral com a integraverpret ballarina i posteriorment in-vestigadora sorgeix un interegraves per la idea de transmissioacute del coneixement i per com posar-la en pragravectica en diferents contextos alhora que soc mare i acompanyant del desenvolupament drsquouna nena de cinc anys que em fa observar i escoltar les seves ne-cessitats relacionals i com travessen la seva expressioacute i el seu llenguatge corporal i srsquohi fan visibles Rebre la proposta del Graner per participar en laquoZones de contacteraquo i dur a terme aquest projecte cruiumllla entre educacioacute i pragravectica experimental i artiacutestica a lrsquoaula en aquest moment ha representat situar i aterrar moltes quumlestions i pilars de la meva feina en un territori estranger o aliegrave perograve que sens dubte teacute un enorme potencial si som capaccedilos de treballar des de la confianccedila lrsquoexperimentacioacute i lrsquoempatia amb les docents i les famiacutelies

1212

Durant aquests mesos he dut a terme diferents formats o experiegravencies drsquoaterratge a les aules en funcioacute de les temporalitats els equips els espais i els grups drsquoalumnes Per motius de calendari he treballat drsquouna manera forccedila intensiva Aixograve en alguns casos ha funcionat molt beacute perquegrave la mateixa assiduiumltat de les trobades ha permegraves consolidar els afectes i els vincles la qual cosa ha donat peu a sessions fluides i a crear molta proximitat amb les nenes perograve en altres casos potser caldria preveure drsquoallargar en el temps les sessions perquegrave el proceacutes es desenvolupi drsquouna manera meacutes gradual

El meu impuls o imaginari ha estat generar espais i situacions on el que eacutes desconegut srsquoimplementeacutes com un lloc de potencialitat posant el focus drsquoobservacioacute en aquesta capacitat innata i encara no anulmiddotlada de lrsquoinfant que experimenta constantment a tra-veacutes del desig de percebre atenent des de la dispersioacute absoluta i accionant decisions canviants Aquest lloc on la materialitat del cos de lrsquoinfant trenca les jerarquies entre corporalitats i gaudeix de les dimensions afectives que srsquoinscriuen en tota la mategraveria tant humana com no humana Aquest punt de partida em resulta un territori molt fegravertil on qualsevol pragravectica creativa pot tenir un lloc Sabent per endavant que es crearien situacions fragravegils per a totes les parts i que apareixerien espais on ninguacute sap del cert el que estagrave passant em vaig posar com a pragravectica progravepia intentar romandre-hi (en la pragravectica mateixa de la cosa) sense deixar drsquoescoltar drsquoobservar i drsquoincidir en les oportunitats que oferiria Parant atencioacute als moments en quegrave alguna cosa apareix per primera vegada al pensament o a les emocions que hi ha darrere el llenguatge corporal a lrsquoerror com a lloc de descobriment i per fer un reset i sobretot a com es teixeix la relacioacute amb alguacute que ve drsquoun altre moacuten com un ovni que aterra irromp en aquestes aules-espais normalment protegits i tancats en si mateixos i meacutes aquest any marcat per la covid on qualsevol gest drsquoimprovisacioacute o trencament de la norma eacutes un problema


1313

Els meus principals objectius a lrsquohora de posar-me en joc en aquests espais i contextos aliens per a mi eren en primer lloc desjerarquitzar els rols tan dibuixats en aquests contextos intensificar la meva capacitat drsquoescolta i drsquoimprovisacioacute in situ per adaptar la pragravectica en tot moment a lrsquoaquiacute i lrsquoara Observar i alhora oferir els dispositius neces-saris i les traduccions o translacions del meu treball coreogragravefic i drsquoinvestigacioacute amb ballarins aquest cop en contacte i friccioacute amb aquest context fragravegil i canviant No afe-rrar-me a metodologies practicades com a eines o estrategravegies en si mateixes sinoacute com a patrons efiacutemers o mapes de possibilitats amb capacitat de ser afectats en funcioacute de la mateixa dinagravemica de grup aquell dia i en aquell lloc

Segons es van anar esdevenint les sessions i per tant les experiegravencies amb els infants molt aviat em vaig adonar que realment el que meacutes mrsquointeressava era generar un dis-positiu drsquoarrencada com una estructura bagravesica que delimiteacutes un espai per mitjagrave de ma-terials senzills fins i tot materials que ja formen part de lrsquoescola amb els quals generar una estructura diferent per a cada dia per a cada sessioacute A partir drsquoaquest dispositiu posar en joc els continguts o dinagravemiques relacionats amb aquest dia com una base un llenguatge comuacute al grup Perograve el que calia atendre en realitat i com a pragravectica princi-pal eren lrsquoescolta i la capacitat drsquoincloure qualsevol proposta feta per les nenes en la improvisacioacute-pragravectica amb la qual cosa les derives han estat benvingudes amb tot el seu risc a entrar en territoris desconeguts i fragravegils en quegrave no se sap molt beacute quegrave estagrave passant Aquest lloc eacutes potencialment lrsquoespai de la creacioacute i quan srsquoha donat ha estat molt reconeixible per totes docents nenes i jo mateixa de manera que lrsquohem pogut anomenar drsquoalguna manera en el temps dedicat tant a tancar la sessioacute com en sessions posteriors drsquoavaluacioacute


1414

El cos com a esdeveniment que srsquoexposa Bea Fernaacutendez Escola Enric Granados i E Collserola

Soacuten aquests espais els que crec que cal reivindicar a lrsquoescola ja que soacuten espais que poden espantar o no entendrersquos des de la docegravencia Per aixograve em sembla indis-pensable trobar la manera de fer partiacutecips en tot moment les docents trobar les maneres i els temps perquegrave entenguin i segueixin de prop el proceacutes drsquoinvestigacioacute

Mrsquoha resultat molt diferent el tipus de treball o les estrategravegies a dur a terme a in-fantil amb tot el desenvolupament de sessions i la possibilitat de desplegar un contingut i posar-lo a prova per mitjagrave de la repeticioacute i les diferents trobades i les experiegravencies a les escoles bressol que estan plantejades meacutes aviat com a sessions puntuals i de menys recorregut En aquest aspecte em sembla interessant aportar que especialment a Niu drsquoInfants tant en les sessions amb les docents com el dia de lrsquoavaluacioacute van quedar paleses les ganes i lrsquointeregraves de les docents i de la nova directora per generar trobades entre lrsquoartista i les docents a fi de practicar cos i espais drsquoinvestigacioacute conjunts que despreacutes es puguin bolcar a lrsquoaula drsquouna manera ja incorporada en el seu dia a dia ategraves que els meacutes petits fluctuen en temporalitats drsquoatencioacute meacutes curtes i imprevistes i aquesta manera de treballar encaixaria meacutes amb les seves rutines

Bea Fernaacutendez

UNA COLOgraveNIA DRAGUNA COLOgraveNIA DRAG

Xavier Manubens i David Peacuterez

laquoUna cologravenia dragraquo eacutes un recull de la correspondegravencia mantinguda entre Xavier Manubens i David Peacuterez al voltant del projecte laquoHouse of the Seasraquo desenvo-lupat a les escoles Seat i Bagraverkeno del barri de la Marina A partir drsquoun format epistolar laquoUna cologravenia dragraquo obre un camp de reflexioacute-accioacute sobre els cossos la fantasia i la diversitat als laquoentrellocsraquo que srsquoesdevenen entre la pragravectica drag i les pedagogies de lrsquoemancipacioacute

1515

UNA COLOgraveNIA DRAG

Ilmiddotlustracioacute de laquoHouse of the Seasraquo Xavier Manubens

Benvolgude X

Uacuteltimament fantasiejo amb la idea que potser faragraves una mena de cologravenia drag a lrsquoesco-la Seat El tema de la cologravenia teacute molts accents i alguns -com sabem- soacuten ben contro-vertits Perograve a lrsquoescola anar de cologravenies o fer unes cologravenies eacutes tot un esdeveniment un viatge i una aventura colmiddotlectiva el cultiu de qui sap quegrave en un espai altre -molts cops rural- generalment allunyat de la metrogravepolis i els seus ritmes Em pregunto per quegrave encara es continuen fent cologravenies a lrsquoescola quin sentit teacute aquesta sortida al laquocampraquo que en unes cologravenies drag podria agafar un sentit (est)egravetic ben colpidor Potser teacute al-guna cosa a veure amb lrsquoesplai i el temps de lleure O potser amb obrir el que Hakim Bey anomenava una zona temporalment autogravenoma I en tots dos casos amb estirar drsquoalguna manera aquest somni de lrsquoescola com a temps alliberat- de la famiacutelia de la societat del mercat i la fagravebrica Perograve mrsquoensumo que les logravegiques de neg(oci) han en-fosquit molt aquesta singularitat de lrsquoesplai com a temps de lleure i de lrsquoescola com a

1616

temps alliberat Potser tu em pots dir alguna cosa meacutes dels esplais Jo no hi he anat mai a cap Perograve siacute que he anat de cologravenies a alguna casa de camp i tambeacute a algu-na ciutat I trsquohaig de dir que per mi no teacute res a veure lrsquoestada al camp amb lrsquoestada a la ciutat De les tres cologravenies que vaig fer una va ser a la ciutat de Burgos un lloc aleshores remot per a mi Em fa vergonya confessar-ho perograve en aquelles cologravenies els mestres ens van portar a les fagravebriques de Campofriacuteo i Mantecados Martiacutenez I tambeacute a una catedral on hi havia un ninot que srsquoempassava mosques que va ser el que em va impressionar meacutes de tot plegat Li deien el Papamosques i era un autogravemat repenjat al capdamunt drsquouna de les voltes de la catedral que feia anar una campana i obria la boca com per empassar-se mosques No havia vist mai una joguina tan antiga fent de vocal i president drsquoun espai sacre Recordo que el Papamosques presidia tot lrsquoespai i te lrsquohavies de mirar -com tot a lrsquoesgleacutesia- des de sota mentre srsquoempassava lrsquoaire dels segles i les pregagraveries dels visitants Ara que ho penso les divinitats potser srsquohan con-vertit en autogravemats per a nosaltres com aquesta joguina secularitzada de la catedral de Burgos En qualsevol cas tot plegat va ser una experiegravencia terrible No seacute quegrave srsquoem-patollaven els meus mestres fent passar les cologravenies per un viatge a la fagravebrica Ho vaig sentir com una condemna com si ens assenyalessin el lloc que ens pertocava al moacuten Recordo que ens van rebre els supervisors de lrsquoempresa i ens van fer una passejada per tota la planta Als diferents departaments de la factoria hi havia treballadores que com lrsquoautogravemat de la catedral executaven acciones mecagraveniques i precises I vaig pensar que ho portaven fent tants segles com el Papamosques Em va semblar que els seus cossos estaven realment afligits per la repeticioacute drsquoun gest buit condemnats a un ritualisme fatigant com el del personatge de Siacutesif que molts anys despreacutes vaig descobrir a un llibre drsquoAlbert Camus Al final de la visita potser per mitigar la inquietud dels nostres cossos infantils recordo que ens van farcir de bosses amb mantecados i embotits de tota mena Res a veure per cert amb els embotits que la meva agravevia feia a lrsquoaldea on va neacuteixer ma mare i on jo feia any rere any les meves autegraventiques laquocologravenies drsquoestiuraquo En qualsevol cas ara que ho torno a pensar aquella experiegravencia de la fagravebrica potser tambeacute em parlava de les cologravenies perograve drsquounes cologravenies drsquouna altra mena les cologravenies fabrils que al segle XIX van prometre la vida a tots aquells que nomeacutes tenien la seva progravepia existegravencia per patrimoni

Perograve si trsquohaig de ser honest Campofriacuteo no em va descobrir lrsquoespai de la fagravebrica Jo ja el coneixia perquegrave la meva mare hi treballava i no mrsquoagradava gens el que la fagravebrica li feia La fagravebrica li va trencar les dents amb els caragols que feia servir a la cadena de muntatge on treballava fent caravanes I potser aixograve penso ara teacute a veure amb el fet que la meva mare nomeacutes teacute dues mans i li demanaven meacutes Sempre ens demanen meacutes aquells qui manen I molts cops tambeacute els que obeeixen Meacutes servitud als vells o nous autogravemats de la divinitat

Suposo que sempre som a temps drsquoaprendre alguna cosa fins i tot de les experiegravencies meacutes equivocades drsquoaquells que ens precedeixen i ens aventuren al moacuten I aixograve em fa rumiar que aquelles cologravenies em van ensenyar que jo no volia entrar a la fagravebrica I si

1717

en aquell moment de la meva infagravencia em vaig sentir condemnat a repetir la vida de la meva mare el ritualisme mecagravenic i evangelitzador de la fagravebrica potser va ser perquegrave naixeacutes en mi el desig drsquoemancipar-me drsquoallograve que sentia com la meva (pre)destinacioacute

De fet tota la meva biografia des drsquoaleshores fins fa poc es pot llegir com un afany per preservar el caragravecter escolar i el desig drsquoaprendre els mons que la mateixa histograveria ens nega Una mena de gest obstinat per defugir la consignacioacute a lrsquoespai de la fagravebrica i el treball assalariat Perograve tambeacute a pesar de mi mateix i del meu desig un gest de resis-tegravencia a les frontisses entre la fagravebrica i lrsquoescola I eacutes que si he viscut amb contrarietat un lloc en aquest moacuten ha sigut aquest interstici obert entre el treball i lrsquoestudi Tot i aixograve les coses van ser diferents per a mi que per a la meva mare en el sentit (no sempre alliberador) que la fagravebrica va (re)convertir-se en restaurant i en allograve que els estadistes anomenen el tercer sector aquesta destinacioacute colmiddotlectiva que ha fet de Catalunya -en part- un parc per a lrsquooci i el turisme de masses Aixiacute vaig esdevenir -durant una part de la meva vida- un cambrer que volia servir copes drsquoart La paradoxa de tot plegat eacutes que ara que he trobat un lloc com a artista estic treballant a una fagravebrica de creacioacute El que em porta a pensar que els vells fantasmes que defugim troben cos als nostres propis somnis O dit drsquouna altra manera no deixen de colonitzar-nos mai amagant-se sota les formes meacutes insospitades en el mateix cos de les fantasies que ens animen a empegravenyer el que som el que volem ser

Perograve no per aixograve penso que hagravegim drsquooblidar i renovar els sentits de les velles paraules com la paraula cologravenies I potser tu fas una cologravenia drag o potser una altra cosa quegrave seacute jo Perograve a mi se mrsquoha acudit pensar-ho aixiacute i et volia preguntar com penses tu el que fas o el que estagraves fent a lrsquoescola com parla el que fas de qui ets de la teva experiegravencia i de les escriptures que fas de la teva vida i tambeacute quines llenguumles (i cossos) neces-sitem per parlar de la infagravencia com a alteritat radical o com lrsquoesp(l)ai de la fantasia per excelmiddotlegravencia o com la promesa de renovacioacute dels mons que volem fer viure

Molts petons i molta sort

David

laquoHouse of the Seasraquo Xavier Manubens Escola Bagraverkeno


Estimada D

Jo tambeacute fantasiejo sovint amb el que estic fent a lrsquoescola Seat La pragravectica drag estagrave entrant a les aules meacutes de pressa que el coronavirus I eacutes que cada cop eacutes meacutes evident que aquesta pragravectica ja era allagrave abans que jo hi arribeacutes

La primera sessioacute va comenccedilar amb una pragravectica de preguntes les alumnes podien preguntar-me el que fos i sense filtres un examen a la inversa Penso que aquest siste-ma de preguntes els ajuda a preguntar-se coses a elles mateixes La meva sorpresa va ser la quantitat de vocabulari que ja dominen sobre quumlestions de gegravenere i sexualitat Jo no en sabia tant a la seva edat A mi nomeacutes em van ensenyar a posar un preservatiu a un plagravetan i em van dir que les relacions homosexuals entre homes eren molt peri-lloses perquegrave lrsquoanus sagnava amb facilitat i hi havia el risc de contraure el virus drsquoim-munodeficiegravencia humana (llavors encara sersquon deia sida) Era vora el 2003 i Beyonceacute ja havia llanccedilat el seu primer disc en solitari

Mrsquohe quedat fascinada amb la teva histograveria del Papamosques de la catedral de Burgos Mrsquoha recordat el Gargantua basc aquell que alguna vegada fou fill de gegants i que des de mitjans del segle XIX apareix en algunes festivitats drsquoEuskal Herria Gargantua eacutes un ninot enorme buit per dins i de tradicioacute senzilla les criatures hi entren per la boca llisquen per lrsquointerior com si fos un llefiscoacutes sistema digestiu i acaben sortint-ne per darrere Literalment el gegant srsquoempassa i evacua la canalla Un bon siacutemil del nos-

1818

tre sistema educatiu actual A meacutes a meacutes Gargantua eacutes un personatge grotesc inspirat en el mateix que va escriure Franccedilois Rabelais el 1534 A la seva novelmiddotla satiacuterica-esca-tologravegica-humanista explica la histograveria de Gargantua i el seu fill Pantagruel Una de les paragraveboles criacutetiques que recorren el relat tracta de lrsquoAbadia de Thelema lloc destinat a la pregagraveria i lrsquoeducacioacute on el lema era laquofes el que vulguisraquo Jo penso molt en aquesta relacioacute anarquista amb lrsquoeducacioacute Potser teacute alguna cosa a veure amb aquesta zona temporalment autogravenoma de Hakim Bey que comentes Al llarg drsquoaquests anys donant classes a criatures sento que necessiten meacutes que mai un espai drsquoanunciacioacute propi Aquest espai no es pot construir dins de la normativitat els hem de facilitar eines per-quegrave puguin construir les seves progravepies normes des del que soacuten i des del que volen Com meacutes llibertat tenen meacutes autoorganitzacioacute necessiten Eacutes en aquest pensar-nos com a colmiddotlectiu divers que apareixen la llibertat i la confianccedila laquoFes el que vulguisraquo eacutes un dispositiu sense dispositiu un exercici de relacioacute grup-individu una negociacioacute constant entre lrsquoentusiasme i lrsquoexcitacioacute individual i colmiddotlectiva Potser el que volem eacutes que aquestes nenes colonitzin el moacuten amb aquest espai propi dissident i criacutetic que neix del seu cos i la seva relacioacute amb lrsquoaltre un espai que eacutes borroacutes caogravetic gasoacutes nomeacutes controlable des de dins I aquest laquofes el que vulguisraquo de Rabelais teacute com a base un profund coneixement de la pragravectica carnavalesca de lrsquoedat mitjana Una pragravectica ben perversa un dia a lrsquoany podem fer el que vulguem invertir els nostres rols ser allograve que mai no podrem ser Un espai de llibertat programat i oficialitzat per les institucions religiosa i monagraverquica en tot cas per calmar qualsevol espai de revolucioacute A lrsquoescola Seat mentre preparem la setmana de carnaval amb les alumnes i decidim les consignes estegravetiques de cada dia (dilluns amb pijama dimarts amb barret dimecres amb sabates imparelleshellip) escolto una frase laquoAprofitem els dies de carnaval per fer el que normalment no podem ferraquo I tot el grup classe aplaudeix crida riu srsquoaixeca de la cadira i salta una gran fuga drsquoenergia I lrsquoerror eacutes aquest pensar que nomeacutes un cop lrsquoany podem invertir els nostres rols i despreacutes reprimir qualsevol possibilitat de dissidegravencia Perquegrave per carnaval tot srsquohi val Com diu una de les meves drag queens preferides Bianca Del Rio laquoJo celebro el carnaval cada dia i el mateix dia de carnaval em disfresso drsquohomeraquo

La pragravectica drag forma part de la infagravencia drsquouna manera radical La fantasia eacutes part del nostre pensament simbogravelic i no hi ha res meacutes simbogravelic per a un infant que el seu pro-pi cos La dissidegravencia eacutes un joc que no els eacutes permegraves amb regularitat Aquesta gent necessita eines per fabricar la seva progravepia imatge les seves progravepies fissures perquegrave lrsquoimaginari ja el tenen Potser nomeacutes necessiten saber que el que srsquoimaginen eacutes realit-zable segurament encara no els ho han dit mai I el drag apareix aquiacute com una de les solucions possibles un drag molt expandit que busca la fabricacioacute de la progravepia imatge i es pregunta per les quumlestions identitagraveries de forma oberta Drag soacuten arrels geogragravefi-ques drag eacutes el teu color preferit drag eacutes diversitat funcional drag eacutes ornament drag eacutes mutacioacute hiacutebrida del cos drag eacutes fantasia del jo drag eacutes famiacutelia drag eacutes aprendre a escoltar allograve mutable I encara que soni a togravepic drag eacutes aprendre a pensar des del cos I encara meacutes drag eacutes aprendre a posar el cos

1919

Mrsquoha fet riure que a les teves liacutenies escriguis camp en cursiva Em recorda una de les criacutetiques meacutes ferotges que mrsquohan fet sempre tant a la meva egravepoca drsquoestudiant drsquoart com tambeacute un cop dins del moacuten professional Sempre mrsquohan dit que la meva manera de posar el cos a la performance eacutes molt CAMP Les criacutetiques sempre eren negatives se mrsquoinstava a tenir un cos neutral un cos preparat per allotjar la performativitat del minimalisme heteropatriarcal laquoFes-ho de veritat sense misteri sense solemnitat No siguis tan campraquo deien La primera vegada que vaig sentir aquesta paraula vaig bus-car-ne la traduccioacute per internet Em vaig sorprendre al llegir les seves dues traduccions campament militar efeminatda Vaig entendre que la performance no era el lloc per parlar del gegravenere ni de la seva representacioacute Em van ensenyar que la performance era un espai de llibertat total sempre que procureacutes un cos blanc heterosexual i funcional

I aquiacute som ara reentrant al moacuten de la performance amb una perruca i una vagina ben grossa i ben camp

Moltes abraccedilades Symphony of The Seas

laquoHouse of the Seasraquo Xavier Manubens Escola SEAT

2020

Estimada S

La teva carta mrsquoha fet venir ganes drsquoempegravenyer els nostres noms per totes les lletres de lrsquoalfabet com si foacutessim al carnaval inextingible de Bianca Del Rio o en aquesta simfo-nia drag que tot just comenceu a assajar a lrsquoescola SEAT Aquest desig mrsquoha fet pensar que potser al cor del pensament fantagravestic es troba la possibilitat de ser un altre de defugir les assignacions preestablertes per obrir un camp de transfiguracioacute basat en la sympaacutetheia del moacuten magravegic Crec que quan som canalla som molt a prop drsquoaquest moacuten Tambeacute al teatre i al carnaval podem sentir com la magravegia esvaeix els nostres cos-sos per crear associacions inegravedites amb la diversitat que ens envolta De fet crec que si em vaig animar a estudiar interpretacioacute va ser tot just pel desig inconfessable de deixar de ser jo mateix i viure el moacuten a la pell drsquoun altre Penso que volia sostenir la fantasia que jo amb els meus dubtes amb les meves poques certeses i amb el meu inconformisme podia subvertir la meva assignacioacute al moacuten per esdevenir un altre o per descobrir-me com un altre Llavors tenia vint-i-un anys havia deixat els estudis univer-sitaris i volia fer pelmiddotliacutecules perquegrave no mrsquoagradava gens el moacuten que mrsquoenvoltava Amb aquesta idea vaig treballar de valent tot un estiu per pagar-me els estudis de cinema i tambeacute em vaig apuntar a classes drsquointerpretacioacute a La Casona Recordo que vaig dir a la meva germana que laquovolia entendre la natura humanaraquo La meva mare estava molt escandalitzada No li entrava al cap que deixeacutes els estudis per anar a fer teatre El meu desig li semblava una mena de laquojoc drsquoinfantsraquo fantasioacutes i gens pragmagravetic un espai per defugir el mandat de ser el que ella creia que havia de ser un estudiant que es prepa-rava per a un laquoofici de futurraquo Al seu parer el teatre era un amagatall on evadir el moacuten que ella havia anticipat per a mi El veia com un passatemps que nomeacutes alimentava fantasies que em podien extraviar del meu deure i arruiumlnar definitivament el meu sentit de la realitat

Del que no srsquoadonava eacutes que si volia fer teatre no era exclusivament perquegrave rebutgeacutes el moacuten -i el nom- que ella mrsquohavia assignat sinoacute perquegrave percebia aquesta potegravencia fantagravestica dels cossos aquesta gramagravetica del teatre que ens convida a transitar per identitats llocs i noms allunyats de nosaltres mateixes Jo pressentia la potegravencia de la transfiguracioacute Em vaig enamorar de personatges salvatges brutals cagravendids irre-verents i parogravedics A voltes lrsquoambiguumlitat era tan gran que ja no sabia on comenccedilava la meva identitat social i la ficcioacute dels personatges que encarnava Vaig aconseguir viatjar a Ruacutessia als Estats Units a Franccedila a lrsquoAgravefrica colonial a Londres i als mons sub-tils i suspesos de Samuel Beckett Vaig conegraveixer les desfetes de la guerra la brutalitat patriarcal dels silencis de Bernarda Alba els desitjos soterrats de les agravenimes de Harold Pinter Al capdavall vaig viure aventures fantagravestiques que la meva mare hauria volgut per a mi perograve que no srsquoimaginava que eren possibles en aquell espai buit del teatre

Tot i aixograve tambeacute trobo que aquest gegant de la fantasia sovint sersquons empassa per la boca i ens evacua pel darrere Com si no ens pogueacutes contenir molta estona a la gola i ens fes fora del moacuten magravegic I llavors ens trobem emmerdades entre els consensos drsquoegravepoca i el realisme vigent En aquest sentit no mrsquoha estranyat gaire que a les te-

2121

ves classes de performance volguessin reduir el teu cos camp a la laquoneutralitatraquo de la presegravencia heteronormativa perquegrave penso que lrsquoart de la performance eacutes lrsquoatac histograveric meacutes punyent que srsquoha fet per matar la ilmiddotlusioacute i la fantasia que animen el teatre Perograve tambeacute perquegrave el teatre i la performance no deixen de confrontar-nos amb el judici drsquouna mirada puacuteblica que ens vol fer passar com a titelles per les seves progravepies fanta-sies I particularment crec que la performance ha reivindicat una mena de retorn drsquoallograve real a traveacutes drsquoun cos que reafirma la seva realitat i fixa la seva identitat social de forma uniacutevoca Potser el punt inconfessable per a molts dels defensors de la realitat de la performance eacutes que aquesta laquopresegravencia realraquo respon a les fantasies hegemograveniques del patriarcat Perograve deixant a banda la tradicioacute heroica del performance art em sembla que aquest gegravenere ha fet molt de costat a les lluites pel reconeixement de la diversitat dels cossos i els drets socials Trobo que va fer sortir les fantasies del refugi de la cultura literagraveria del teatre per afirmar-les com un territori existencial legiacutetim i real al cor de molts moviments drsquoemancipacioacute Potser per aixograve penso que eacutes important colmiddotlectivitzar les fantasies fer-les sortir de lrsquoarmari i compartir-les a una House com la vostra on els mons propis poden afirmar territoris colmiddotlectius i transicions possibles per al cos social

Mrsquoha semblat molt suggeridor que parlessis del fet que laquola canalla necessita un espai drsquoanunciacioacute propiraquo Mrsquoha fet caure en el veiumlnatge semagraventic entre lrsquoanunciacioacute i lrsquoenun-ciacioacute Una lletra ens pot fer ballar molt el cap No seacute si volies dir aixograve exactament perograve aquest desviament del sentit entre la paraula dita (lrsquoaccioacute drsquoenunciar) i la paraula rebu-da (lrsquoanunci de quelcom) mrsquoha obert les portes dels malentesos i els embolics entre qui parla -o escriu- i qui escolta -o llegeix Crec que mai no arribem a saber exactament allograve que diem perquegrave lrsquoaccioacute de parlar -o enunciar quelcom- de seguida tomba al camp de lrsquoanunciacioacute com a paraula rebuda escoltada i sentida per alguacute altre Aquesta eacutes la meravella i la potegravencia de la diferenciacioacute del llenguatge tu em dius alguna cosa i jo entenc una altra cosa o lrsquoentenc a la meva manera Tu fas servir un sentit de la parau-la i jo en rebo un altre o rebo la diferegravencia del (teu) sentit Aixograve tambeacute em sembla el gran equiacutevoc de la teoria de la comunicacioacute postular que el sentit rau en el subjecte que parla i no entre els subjectes o objectes que participen de la comunicacioacute Obsti-nar-se a defensar que la comunicacioacute eacutes un fenomen eficaccedil uniacutevoc i unidireccional en comptes drsquoun malentegraves fegravertil on els sentits es bifurquen srsquoextravien i es renoven com a diferegravencia dins drsquouna cadena de repeticions Vista aixiacute la comunicacioacute eacutes una parogravedia un intercanvi fallit una possibilitat sempre oberta de diferenciacioacute la davallada cons-tant del subjecte drsquoenunciacioacute a lrsquoescena de lrsquoanunciacioacute

Aquests desviaments del sentit entre qui parla i qui escolta o qui escriu i qui llegeix crec que tenen molt a veure amb el dissens i la dissidegravencia Perograve amb una dissidegravencia que srsquoesdeveacute malgrat nosaltres o potser contra nosaltres i no teacute a veure tant amb els nostres desitjos com amb la nostra experiegravencia del llenguatge Eacutes la dissidegravencia drsquoallograve que som contra nosaltres mateixes -eacutessers linguumliacutestics que difereixen el sentit- i que sempre ens traeix per permetrersquons dir alguna cosa meacutes o menys drsquoallograve que enunciem per laquonosaltres mateixesraquo Potser quan Oscar Wilde deia allograve de laquovisc amb el terror de no ser malentegravesraquo tenia alguna cosa semblant al cap O potser no i jo lrsquoestic traint amb la meva citacioacute Ves a saber on es troba realment el malentegraves Perograve el que mrsquoapassiona

2222

drsquoaixograve no teacute a veure amb la veritat dels enunciats sinoacute amb la potegravencia de diferenciacioacute de les identitats amb la plasticitat dels cossos i amb els processos de singularitzacioacute que srsquoesdevenen a les repeticions intencionals -conscients o inconscients- o a les asso-ciacions fantagravestiques O si vols un cop meacutes amb elsles drags que trobes a lrsquoaula Com soacuten i quins noms es donen Amb quins eacutessers srsquoassocien i fabriquen la seva imatge Quins sentits et desperten a tu Com rep la canalla la Symphony Quines teatralitats srsquoesdevenen en els vostres jocs Com soacuten les dinagravemiques que activen la fantasia a la vostra House Com treballeu els imaginaris socials del gegravenere la raccedila o la diversitat funcional Com socialitzeu aquestes fantasies del jo i quins laquojoraquo apareixen

Mrsquoha captivat molt la histograveria de Gargantua i aquesta apelmiddotlacioacute a laquofes el que vulguisraquo He llegit que Rabelais va ser monjo i va escriure aquesta sagravetira per criticar lrsquoorde monagraves-tic on la consigna eacutes meacutes aviat laquofes la voluntat divinaraquo A meacutes de la traduccioacute laquofes el que vulguisraquo que connecta de manera immediata amb el mite del lliure albir i lrsquoima-ginari carnavalesc tambeacute he trobat la traduccioacute de laquofes la teva voluntatraquo que afronta de manera meacutes evident el mandat diviacute que Rabelais rebutjava Trobo que el problema de la utopia de lrsquoAbadia de Thelema eacutes lrsquoideal humanista que suposa una inclinacioacute natural a la virtut el beacute o la realitzacioacute espontagravenia drsquoun mateix Rabelais lrsquoanomenava honor i deia que els homes perden laquolrsquoinstint natural i lrsquoespontaneiumltat que els condueix a la virtutraquo quan srsquoestanquen o soacuten oprimits per la societat

Penso que a lrsquoeducacioacute aquesta idea tan antiga sersquons presenta com una innovacioacute dins de les pedagogies lliures i les noves retograveriques competencials quan es defensa una educacioacute basada en els interessos i desitjos de lrsquoalumnat Tambeacute quan es parla drsquoautoaprenentatge srsquoinvoca aquesta consigna de laquofes la teva voluntatraquo per fer-te a tu mateix Fins i tot diria que lrsquoadopcioacute que hem fet a lrsquoagravembit escegravenic de la categoria drsquoarts vives participa drsquoaquesta celebracioacute de lrsquoautenticitat lrsquoespontaneiumltat i la vitalitat dels cossos per assolir la realitzacioacute a traveacutes de lrsquoautoexpressioacute El que em pregunto eacutes com fer-nos una voluntat progravepia a una societat com la nostra Quegrave eacutes el que vull o qui-na eacutes la meva voluntat no em sembla una pregunta gens fagravecil de respondre Me lrsquohe fet milers de cops com moltes suposo i la veritat eacutes que encara no ho seacute ni tampoc tinc per cert quegrave hi guanyaria amb la resposta Molts cops quan mrsquohe pensat que ho sabia de seguida mrsquohe sorpregraves en la incertesa lrsquoambiguumlitat i la plasticitat del desig lrsquointeregraves o la voluntat Per aixograve em pregunto que hi ha al fons drsquoaquest laquojo mateixraquo a quegrave responen els laquomeusraquo desitjos o la laquomevaraquo voluntat I per a mi el que hi ha eacutes un plec singular del que ens envolta Per aixograve sempre he pensat que cal transformar els nostres entorns obrir-nos al moacuten donar meacutes lloc a lrsquoalteritat que ens envolta que a la interioritat de la individualitat

Tot aixograve ho plantejo perquegrave hi ha un gran debat sobre qui ha de tenir el protagonisme a lrsquoeducacioacute I des dels agravembits (neo)liberals no deixa drsquoafirmar-se que els nens i les nenes soacuten els protagonistes de lrsquoeducacioacute que allograve que hem de posar al centre soacuten els seus interessos les seves necessitats i les seves emocions A mi aquest tipus drsquoafirmacions em semblen molt problemagravetiques No nomeacutes perquegrave soacuten drsquoun individualisme ferotge

2323

sinoacute tambeacute perquegrave empobreixen les relacions educatives fins al punt de reduir-les a la gestioacute de les emocions i les demandes clientelistes del management empresarial I trobo que aquests discursos molts cops es fonamenten en la confianccedila en lrsquoesponta-neiumltat de lrsquoeacutesser o beacute en la idea que allograve que defineix lrsquoeducacioacute eacutes una nocioacute activa de lrsquoaprenentatge i no en la relacioacute viva -i agogravenica- drsquouna experiegravencia compartida

Quan pensava sobre lrsquoAbadia de Thelema en el marc educatiu mrsquoha vingut al cap la histograveria drsquoEl senyor de les mosques de William Golding Eacutes una mena de contraimatge de lrsquoAbadia de Thelema que proposa una distopia en la qual la infagravencia eacutes lliurada als seus propis recursos Despreacutes drsquoun accident aeri a una illa deserta els uacutenics supervi-vents soacuten un grup de nens que han de passar-ne de tots colors per sobreviure sense lrsquoajut de la societat Al llarg de la novelmiddotla assistim a una temptativa de supervivegravencia i drsquoautogovern que acaba en una mena de guerra on despunta de manera molt evident la crueltat humana Com drsquoaltres distopies la ficcioacute de Golding discuteix ideals com la bondat intriacutenseca dels eacutessers humans Perograve trobo que tambeacute ens pot servir per discutir les retograveriques de la innovacioacute que versen sobre el protagonisme uniacutevoc de lrsquoalumnat i defensen una mena de tall generacional -a vegades el relacionen amb la digitalitzacioacute- que ve a dir que les velles generacions no poden ensenyar res de profit a les noves generacions perquegrave el moacuten ha canviat i els nostres coneixements srsquohan tornat obsolets

El curioacutes eacutes que penso que la ficcioacute del Golding tampoc no es pot reduir a la simplicitat que laquolrsquohome eacutes un llop per a lrsquohomeraquo sinoacute que suggereix un sentit extramoral de la humanitat en un context de tall generacional Suposo que El senyor de les mosques planteja una mena de cologravenia perograve una cologravenia que no neix de cap propogravesit humagrave sinoacute drsquoun accident a la histograveria que deixa a la infagravencia abandonada als seus propis re-cursos Naturalment sersquon poden fer moltes lectures drsquoaquesta faula Perograve la que mrsquoin-teressa teacute a veure amb la mediacioacute dels adults i les relacions intergeneracionals Des drsquoaquest punt de vista diria que la novelmiddotla de Golding posa en escena un infanticidi en la mesura que crec que eacutes la mediacioacute de lrsquoadult la que dona lloc a la infagravencia Eacutes a dir penso que la infagravencia no eacutes una altra cosa que una comprensioacute adulta drsquouna etapa de la vida I si aixograve fos aixiacute som nosaltres les responsables de les cures les definicions i el sosteniment de la infagravencia com a espai de crianccedila social I trobo que molts dels discursos que advoquen pel protagonisme dels infants poden acabar avalant una crisi de presegravencia a les aules que desautoritza la mediacioacute dels i de les mestres o la relega a un lloc accessori o directament anecdogravetic Perquegrave quan lrsquoaprenentatge de lrsquoinfant es posa al centre de les relacions pedagogravegiques eacutes fagravecil acabar avalant les premisses de lrsquoautoaprenentatge i crear la sensacioacute que no cal cap mena drsquoautoria o mediacioacute a lrsquoaula Els mestres esdevenen llavors acompanyants o followers dels impulsos dels in-fants que de manera immediata els portaran a la seva realitzacioacute personal I tot aixograve i eacutes on vull arribar redunda en detriment de la responsabilitat personal i colmiddotlectiva que defineix la infagravencia i lrsquoeducacioacute com un acte de rebuda i iniciacioacute al moacuten Si no assu-mim aquesta responsabilitat crec que ens trobem a les portes del que Hannah Arendt anomenava la banalitat del mal Que es pot identificar amb una crisi de presegravencia -com

2424

passa amb la virtualitzacioacute de les aules per exemple- i una cadena infinita de delegacioacute de decisions sobre lrsquointeregraves o lrsquoautonomia de lrsquoinfant en el seu aprenentatge

Aquesta idea de la banalitat del mal va sorgir en el context dels judicis per lrsquoholocaust nazi i va situar Hannah Arendt que era jueva i alemanya al bell mig drsquoun gran escarni puacuteblic per defensar la idea que no hi ha cap indici natural sobre el mal -que lrsquohome no eacutes un llop per a lrsquohome- sinoacute que el mal eacutes lrsquoefecte drsquouna manca de posicioacute drsquoun sistema de delegacioacute de decisions o si vols drsquouna crisi de presegravencia dins de lrsquoaparell burocragravetic i social del nazisme Molta gent va criticar-la perquegrave creia que no condem-nava laquola monstruositatraquo del nazisme quan ella intentava entendre com va ser possible arribar a aquella situacioacute I va concloure que va ser la negligegravencia generalitzada de la societat alemanya drsquoaquell temps la que va afavorir un dels darrers genocidis sistemagrave-tics de la histograveria recent

Tornant a lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute la quumlestioacute que em plantejo eacutes que entre els discursos sobre el protagonisme dels infants la virtualitzacioacute les premisses de lrsquoautoaprenen-tatge i les noves normatives pandegravemiques podem acabar sostenint una negligegravencia social generalitzada Sense anar gaire lluny a la histograveria et posareacute un exemple drsquoallograve meacutes proper La meva neboda que teacute setze anys deixaragrave el batxillerat escegravenic que ha comenccedilat aquest any Eacutes la quarta adolescent de la seva classe que ho faragrave aquest curs I la raoacute que dona eacutes que no suporta meacutes les classes telemagravetiques i els PowerPoints in-desxifrables dels mestres Que nomeacutes va a classe per fer exagravemens i amb els protocols no ha pogut fer-se amb el seu grup I estagrave deprimida perquegrave sent que li estan prenent el temps i no li ensenyen res Jo crec que aixograve tambeacute eacutes abandonar lrsquoadolescegravencia als seus propis recursos La quumlestioacute que em plantejo eacutes quins soacuten els seus propis recur-sos I tambeacute quines soacuten aquelles que es troben meacutes abandonades als seus propis recursos en aquest proceacutes de desregularitzacioacute de lrsquoescola I no cal pensar gaire per arribar a la conclusioacute general que les filles i els fills de les classes benestants tindran as-segurats els seus propis recursos perograve la resta hauran de patir els sistemes drsquoaiumlllament i exclusioacute social econogravemica i cultural que assetgen les seves famiacutelies

Perograve meacutes enllagrave de la quumlestioacute estructural tot aixograve ho dic per formular-nos una pregunta al voltant de la mediacioacute de lrsquoescola I en aquest cas mrsquointeressa molt conegraveixer quina eacutes la teva posicioacute i la teva mirada en aquest laquodispositiu sense dispositiuraquo quina eacutes la teva mediacioacute com a artista educadora o promotora drsquoaquesta comunitat drag Perquegrave si tu no hi fossis res drsquoaixograve no els estaria passant aixiacute drsquoaquesta manera amb els llen-guatges i els imaginaris que obres a lrsquoaula I trobo que en aquest context eacutes important tornar a pensar en la presegravencia la mirada i lrsquoacompanyament de lrsquoadult Aixiacute doncs com treballem les voluntats els desitjos i les fantasies que srsquoesdevenen a lrsquoaula I com srsquoemboliquen els processos i les mirades artiacutestiques i pedagogravegiques a laquoHouse of the Seasraquo

Molts petons

Thel(e)ma

2525

Estimade T

Mrsquoagradaria molt que les nostres mares es coneguessin Recordo que quan et vaig conegraveixer deu fer uns tretze anys ja mrsquoexplicaves que la teva mare no acabava de fer-se la idea que volies fer teatre Em sembla molt acurada la definicioacute que fas (o que feia la teva mare) sobre el pensament fantagravestic vinculat al teatre Aquest laquopassatemps que nomeacutes alimentava fantasies que em podien extraviar del meu deure i arruiumlnar definiti-vament el meu sentit de la realitatraquo Potser enderrocar aquest sentit del real eacutes lrsquouacutenica eina interessant que proposa el teatre Jo vaig tenir molta sort i vaig poder practicar des de molt petita aquest sentit fantagravestic de la realitat La meva mare em comprava moltes perruques les tenia totes a un prestatge cada una amb el seu cap de plagravestic Tambeacute tenia una capsa amb un munt de roba que la meva mare ja no feia servir Al cap drsquoun temps va aconseguir comprar-me una minicadena per reproduir CD i jo no para-va de practicar playbacks cada dia quan tornava de lrsquoescola Aixiacute vaig passar la meva infagravencia amb Caribe Mix 2000 i les Spice Girls Amb el temps vaig descobrir que totes aquelles tardes que passava sola a lrsquohabitacioacute convertida en King Aacutefrica o Emma Buton canviant de perruques i de color de pintallavis la meva mare mrsquoespiava per la porta Era una espectadora una voyeur Durant una temporada tambeacute mrsquoagradava produir looks i sortir al balcoacute de casa transfigurada en una mare de famiacutelia Al balcoacute hi feia accions costumistes regar les plantes seure a llegir un llibre o menjar-me un plagravetan Casa meva era a la placcedila del Diamant i mrsquoencantava ser vista per tot el barri jo creia que certament els confonia I penso com nrsquoeacutes drsquoimportant la mirada lrsquoespia i el voyeur quegrave srsquoactiva en el teu cos quan una altra persona eacutes testimoni de la teva transfiguracioacute El caragravecter puacuteblic del teatre xoca directament contra el caragravecter privat del travestisme Fer-nos puacutebliques ens ajuda a seguir arruiumlnant el sentit de la realitat


2626

Penso que podem trobar unes bones eines per potenciar fomentar i preservar aques-ta manera drsquoentendre la realitat de forma fantagravestica dins del pensament divergent i tambeacute dins la logravegica asimegravetrica El primer fa referegravencia a totes aquelles operacions espontagravenies que fa el nostre cervell davant drsquoun problema o davant drsquoun dubte El pensament divergent eacutes capaccedil drsquooferir moltiacutessimes respostes que srsquoallunyen de la lograve-gica normativa i en tot cas empeny cap al moacuten de les infinites possibilitats La logravegica asimegravetrica faria una operacioacute similar posant en dubte la relacioacute causa-efecte Totes les mitologies per exemple soacuten dominades per aquesta logravegica en quegrave les faules o es-deveniments divins no tenen una clara relacioacute temporal o espacial tan aviat el pare eacutes el fill com el fill eacutes el pare Aquestes relacions estranyes formen part de nosaltres fins als set anys drsquoedat Despreacutes fins als dotze anys encara queden certs rastres drsquoaquesta altra logravegica fins que la perdem definitivament La meva feina eacutes tambeacute esperonar els infants cap a aquesta direccioacute i seguir arruiumlnant les bases del pensament logravegic masculiacute i ilmiddotlustrat per avanccedilar cap a una estructura de pensament divergent asimegravetric i borroacutes

Parles drsquoEl senyor de les mosques i mrsquoemociono El senyor de les mosques eacutes tot un hit i hauria de ser una lectura obligatograveria almenys al cicle de secundagraveria Recordo que vaig veurersquon lrsquoadaptacioacute cinematogragravefica amb nomeacutes nou anys ens vam quedar desperts la meva mare i jo fins a les dues de la matinada veient la pelmiddotliacutecula Despreacutes la meva mare em va posar La novia de Frankenstein i penso que com a mecanisme drsquoautodefensa vaig adormir-me No oblidareacute mai aquelles taques vermelles als cossos dels nens un cop a lrsquoilla quan no saps si soacuten tatuatges i ornamentacions tribals o restes de sang Al cap i a la fi potser eacutes el mateix Segurament per poder ser un altre i formular una nova realitat hem de sacrificar alguna cosa

Jo penso que si parlem de pragravectica drag o travesti estem parlant tambeacute de sacrifi-car-nos a nosaltres mateixes Eacutes un sacrifici a la inversa com meacutes desapareix el teu cos meacutes apareixes tu Eacutes molt interessant veure aquest proceacutes a les drags de lrsquoaula Eacutes com si tot just a les portes de la pubertat en un moment en quegrave les preguntes sobre la progravepia identitat es fan presents la pragravectica drag ajudeacutes a contestar alguna drsquoaquestes preguntes En quin moment la teva mare o el teu pare deixa drsquoescollir la roba que et posaragraves durant el dia i passes a obrir tu mateixa lrsquoarmari i decidir quegrave eacutes el que et vols posar En quin moment les amigues comencen a anomenar-te amb un sobrenom En quin moment et planteges formar part drsquoalguna tribu urbana En quin moment deci-deixes relacionar-te o no amb les teves arrels Totes aquestes preguntes formen part de la pragravectica drag drsquouna manera molt sana Ajuden a construir una autobiografia i un sentit fantagravestic del jo

Hi ha una nena a lrsquoaula que ha decidit dir-se Edgar of the Seas LrsquoEdgar ara eacutes un nen El meacutes interessant de lrsquoEdgar eacutes que dins del seu drag aposta per una aproximacioacute a lrsquoestegravetica gogravetica LrsquoEdgar vol ser un fill de Satanagraves I jo no he parat de pensar en Ed-gar Allan Poe i el seu corb pertorbador i veig evident que lrsquoEdgar necessita aquesta referegravencia Nrsquohi ha un altre que es diu Wolf of the Seas i ha construiumlt el seu drag en un

2727

encreuament Wolf porta lrsquoarmilla de construccioacute drsquoobra del seu pare juntament amb unes banyes de Capricorn ja que aquest eacutes el seu signe del zodiacuteac I han sortit un munt drsquoexemples com aquests com el nen de lrsquoIacutendia que decideix que el seu drag eacutes literalment una vaca o aquell altre el que marca meacutes gols de la classe que decideix convertir-se en Dora lrsquoExploradora Si la identitat eacutes tambeacute una convencioacute juguem-hi de forma plagravestica i elagravestica No deixem que lrsquoenemic sagravepiga quegrave som Si no eacutes capaccedil drsquoidentificar-nos tampoc no seragrave capaccedil de controlar-nos I aquesta eacutes la potencialitat de la diferenciacioacute

Symphony

2828

CIRCA

2929

Hola Imma

Diverses derives hem compartit juntes despreacutes drsquoun llarg trajecte Mrsquoagradaria con-versar amb tu a traveacutes drsquoaquests mails perquegrave juntes expressem reflexions drsquoaquesta trobada entre les pragravectiques artiacutestiques i lrsquoeducacioacute

Si ja vam comenccedilar compartint espai Laila Tafur tu i jo amb el laquoplaneta Cobaltoraquo pragravectica derivada de la nostra peccedila Cobalto a lrsquoany de la pandegravemia el seguumlent pas drsquoimplicacioacute va ser que jo mrsquoencarregueacutes de les classes drsquoarts vives individualment i aixiacute ho vaig fer Aquest fet va teixir interaccions meacutes profundes amb tu i meacutes hores compartides Durant els mesos de setembre a desembre la meva voluntat va ser activar la meva escolta Ja seacute que aixograve pot quedar molt ldquohippyrdquo ja que les pragravectiques

CIRCACIRCAAlba Rihe i Imma Soleacute

CIRCA eacutes un recull de correspondegravencies mantingudes per Alba Rihe i Imma Soleacute al voltant del projecte laquoComunitat Interactiva Rara Corporal i Activadoraraquo des-envolupat a lrsquoInstitut Montjuiumlc del barri de la Marina dins de lrsquoassignatura drsquoarts vives A partir drsquoaquest recull drsquoe-mails Alba i Imma ens conviden reflexionar sobre la gamificacioacute dels aprenentatges i lrsquoadopcioacute drsquoestrategravegies corporals dins dels dispositius pedagogravegics de lrsquoaula

1 Ilmiddotlustracioacute CIRCA drsquoAlba Rihe

3030

academicistes es basen en la produccioacute i ells tenen molt inculcat el fet de respondre a una nota o que un tipus comportament va lligat a una recompensa Jo sentia que a vegades tenies urgegravencia per saber quegrave passaria o de quina manera els comunicagravevem a ells el proceacutes Imma com vas viure aquests primers mesos de derives

Hola Alba

Mrsquoagrada que per tancar aquest curs em facis reflexionar posar fre i poder expressar com mrsquohe sentit com ens hem sentit al llarg del nostre projecte CIRCAEacutes cert que els alumnes estan acostumats a uns aprenentatges meacutes academicistes i amb una nota o recompensa final La gragravecia i una de les coses que mrsquoagrada de lrsquoop-tativa drsquoarts vives eacutes no haver de patir per aquesta gratificacioacute final perquegrave ells saben que la qualificacioacute seragrave magravexima sense haver de patir per si aprovaran o no Saben que si estan dins del projecte amb una predisposicioacute positiva i oberta seran unes hores per gaudir i treballar diferent Nomeacutes cal tenir-ne ganes i estar receptiu a tot allograve que els eacutes desconegut

Quan dius que al llarg del 1r trimestre tenia certa urgegravencia per saber quegrave passaria i cap a on anagravevem potser ha estat aixiacute perograve ans el contrari no era emergegravencia sinoacute necessitat Meacutes que altres anys volia entendre io visualitzar el proceacutes meacutes ragravepid per encarar millor la situacioacute actual que ens hem anat trobant Aquest any les mategraveries optatives no han tingut optativitat aixograve ha comportat tenir grups on no a tothom li agradava el que li havia tocat i lrsquoactitud i participacioacute dels adolescents no era tan receptiva i entusiasta com la de cursos anteriors Volia saber cap a on anagravevem per poder empegravenyer el grup i engrescar-los al magravexim Recorda que hi ha hagut quatre alumnes del grup que no han volgut entrat a les hores drsquoarts vives em tranquilmiddotlitza que al final se nrsquohi hagin incorporat dos

Els eacutes molt incogravemode treballar des del no saber

El work in progres eacutes el meacutes important per a mi anar estirant diferents fils ho trobo superenriquidor i el no saber a on acabarem em dona motivacioacute afegida

En aquesta escolta comenccedilo a formular la idea del coneixement corporal Entenc que a lrsquoescola srsquoexclou el pensament corporal i es condensa en una assignatura educacioacute fiacutesica A lrsquohora de pensar i reflexionar eacutes tot el cos-casa el que fa lrsquoacte Ja nomeacutes amb lrsquoestructura escolar i la distribucioacute de les aules (cadires i taules) srsquoanulmiddotla una part del pensament contraposat amb uns alumnes que estan en plena edat de creixement i que tenen un sistema endocriacute que estagrave segregant canvis Eacutes la foacutermula perfecta perquegrave molts tipus de personalitat quedin excloses del coneixement que srsquoimparteix a les aules Jo que ho visc dilluns dues hores ho veig com un exceacutes ener-gegravetic que es respira a les aules i un sobreesforccedil per al professorat Imma tu com ho vius

Uf El sobreesforccedil per a mi eacutes molt granEstagrave clar que lrsquoalumnat es passa moltes hores tancat entre quatre parets davant drsquouna taula i en una cadira aixograve no eacutes gens bo estagrave comprovat neurologravegicament que el cos necessita mourersquos necessita aprendre des del pensament corporalSobre aquest tema hi ha molt camiacute per recoacuterrer encara estem molt encotillats per un curriacuteculum ple de continguts separats per mategraveries i amb un sistema educatiu ple incongruegravencies i pervers Hi ha molta feina a fer Fins que no srsquoentengui i ens creiem la importagravencia drsquoaquest saber fer des drsquoun pensament corporal no podrem seguir avanccedilant De quegrave serveix que una minoria treballi des del coneixement corporal si la resta (sistema educatiu en general) no srsquoho creu Eacutes molt meacutes fagravecil i menys esgotador tenir els alumnes callats i asseguts a una cadira Jo a moments ho visc amb una certa impotegravencia amb un desgast i esforccedil que sovint em fa desesperar El meacutes important eacutes el pogravesit que deixes i que algun dia reflotaragrave

Lrsquoaltre punt drsquourgegravencia i de reflexioacute que els adults hauriacuteem de tenir en compte eacutes lrsquoimpacte de les pantalles en aquestes construccions del laquojoraquo que habiten lrsquoaula drsquoarts vives La pantalla ja eacutes una extensioacute meacutes en el nostre dia a dia i els nostres ulls soacuten testimonis drsquohores de concentracioacute a traveacutes de lrsquoaparell Aquestes hores drsquoobservacioacute es basen en veure relats de vides ideals compaginades amb realitats bombolla i poc comunitagraveries i en com compartir i equilibrar la vida fiacutesica amb una de virtual Una al-tra pregunta que em formulo en diverses situacions eacutes on queda el paper de la imagi-nacioacute en la generacioacute Z Estimular la imaginacioacute i crear dinagravemiques progravepies ha estat el treball constant que srsquoha dut a terme a lrsquoaula la rapidesa o agilitat mental davant de la improvisacioacute

En aquestes pragravectiques Imma tu sempre em preguntaves com es condensaria aquest desplegament Entenc que no tenia un final concret ja que era una experi-mentacioacute Tu que els veus meacutes pots veure un canvi en la seva manera drsquoactuar

El mogravebil i el fet drsquoestar connectats tot el dia estagrave fent molt mal hi ha alumnes que te-nen una gran addiccioacute i dependegravencia A lrsquoinstitut eacutes un tema que ens preocupa molt i durant el curs ho treballem realitzant diferents tallers

Alba quegrave ha passat quan els demanagravevem improvisacions El 1r que sortia sempre han estat frases que senten a les xarxes mems que no paren de sentir i repetir sem-pre les mateixes temagravetiquesLa generacioacute Z diria que teacute la mateixa creativitat que les generacions anteriors perograve les tecnologies els resten capacitat castren la seva imaginacioacute En el moment que soacuten capaccedilos drsquoalliberar-se la creativitat els surt per les venes Sempre que arriba aquest moment mrsquoemociono Quan aconseguim que a arts vives no pensin en els mogravebils tot flueix tot eacutes diferent Ho has comprovat Al final del projecte he pogut veure com srsquohan destapat han entegraves quegrave estagravevem creant i fi-nalment han colmiddotlaborat moltiacutessim en aquesta experimentacioacute Des de fa uns dies he vist que estan meacutes contents aquest final de lrsquoelaboracioacute del CIRCA se lrsquohan fet seu Fa un parell de setmanes una alumna va dir laquoAaah Que aixograve eacutes el tauler de jocraquo

3131

(referint-se a lrsquo espai) En aquell moment em vaig sentir molt feliccedil Vaig veure que el proceacutes estava arribant al seu magravexim Com sempre passa cal tenir paciegravencia i al final ells mateixos prenen consciegravencia de la feina feta i del que han creat

Hola de nou Imma

A lrsquouacuteltima pregunta sobre les improvisacions es posa de manifest quelcom que em semblava una de les urgegravencies meacutes fortes del grup on queda la imaginacioacute la esti-mulacioacute sense la venta de producte Aquestes situacions mrsquohan portat a pensar que les xarxes i estar constantment connectat i mostrar-se permanentment ajuden a fer que les fantasies srsquoubiquin i es manifestin de manera homogegravenia Si em poso laquocons-piranoicaraquo hi ha un interegraves perquegrave les noves generacions no imaginin perquegrave acabin sent utilitats per a la magravequina i perquegrave no utilitzin la tecnologia des de lrsquoempodera-ment sinoacute des de lrsquoaddiccioacute Mira si tens temps ja saps que visc aquest tema amb molta passioacute vaig fer una laquoriflexioacutenraquo (entre la risa i la reflexioacuten) sobre aquest temahttpsalbarihecomBLOOOOG

Hola Alba

Fa dies que penso en escriurersquot perograve aquest final de curs se mrsquoestagrave menjant i quan mrsquohi poso em disperso entrant al link del teu blog que em vares passar I eacutes que una de les coses que em fa gaudir molt eacutes quan els artistes em passeu referents o visio-nats de peces o reflexioneu sobre temes actuals Sempre dic que la vostra mirada mrsquoagrada llegir-la tocar-la i entendre-la Em quedo amb una de les frases drsquoaquest blog tan fantagravestic que mrsquoha cridat lrsquoatencioacute referent a lrsquoaddiccioacute dels mogravebils

laquoSeres lectores la verdad es que somos adictos Nos gusta la pantalla nos gusta un formato de imaacutegenes Pinterest y un momento de composicioacuten aacuteurea para recordar iquestPero queacute contrapuntos se ocultan detraacutes de esta contemporaacutenea adiccioacuten Estas aplicaciones nada maacutes contemplan unos pocos sentidos humanos otros se quedan excluidosraquo

Jo hi afegiria que queden exclosos i que sovint tenim por que surtin emergents no fos cas que ens espanteacutessim del que veiem

Ara escrivint he posat laquoellesraquo i mrsquohe recordat del dia del primer contacte amb els articles neutres i les seves cares de laquoiquestqueacute me estaacutes contandoraquo Crec que amb el joc del ministeri del gegravenere srsquohan creat unes dinagravemiques motivadores per saber meacutes enllagrave del gegravenere neutre i les possibles declinacions sexuals que vivim en lrsquoactualitat

El joc del ministeri del gegravenere eacutes una mostra del treball incansable i pacient que tu has dut a terme amb les alumnes Ara al final del proceacutes aquest gegravenere neutre i el missatge que has volgut transmetre el tenen plenament interioritzat A vegades soacuten ells que reclamen aquesta manera de parlar i de tractar el gegravenere de forma diferent Aixiacute que laquoobjetivo cumplidoraquo

3232

Aixograve em porta a parlar del joc CIRCA

Les tres esferes el plantejament inicial conduiumlt per mi la meva absegravencia amb instruc-cions i la seva participacioacute creix Els artistes no deixem de ser forasters que portem aire nou perograve el que eacutes interessant eacutes els recursos que es queden a lrsquoaula com fer dinagravemiques en aquest cas humor joc i cos i veurersquols gaudir en espais acadegravemics

Alba tu has estat lrsquoartista drsquoarts vives que meacutes temps has passat amb nosaltres Per tant de forastera en tens ben poc Has portat aire fresc humor i com he dit abans has aconseguit un canvi de mirada en els nostres ldquoTroletsrdquo (alumnes)Parlant de CIRCA direacute que estic molt satisfeta del proceacutes i resultat final Haver apostat per fer un projecte a arts vives a partir de la gamificacioacute ha fet palegraves que hi ha mane-res alternatives a lrsquohora de transformar activitats educatives en experiegravencies drsquoapre-nentatge viscudes des del jocCal recordar que la motivacioacute es considera un element clau de lrsquoaprenentatge i que srsquoutilitza per captar lrsquoatencioacute de les alumnes amb la finalitat que dediquin temps i esforccedilos a certes activitats Tu ho has pogut comprovar Una classe que inclou el joc tambeacute inclou la diversioacute i aquesta porta impliacutecita la motivacioacuteQue CIRCA quedi materialitzat em convida a utilitzar-lo amb la resta de lrsquoinstitut i em faria molta ilmiddotlusioacute poder passar el joc a altres centres

Imma vull deixar constagravencia (moment floretes) que eacutes una fantasia treballar amb tu Perquegrave la teva ment oberta deixa espais a lrsquoignot i aixograve moltes vegades eacutes el que els creatius necessitem perquegrave no sabem com enfocar les dinagravemiques educativesGragravecies he apregraves un munt i seguirem per fer el final de joc

Abraccedilades cogravesmiques

Ai Alba el plaer eacutes meu Fa un any i mig que la meva nena interior ha estat meacutes desperta que mai el joc i la fantasia han aparegut Feia temps que no em passava Aixiacute que mil gragravecies pallassa dislegravexica (aixiacute et vaig conegraveixer) per estar amb nosaltres en aquests dos cursos estranys i distogravepics que ens ha tocat viure Tu hi has posat el punt drsquohumor el joc i la creativitat

2 Viacutedeo teaser del joc CIRCA amb alumnes de lrsquoInstitut MontjuIacutec

httpsvimeocom574911195 3333

FUNAMBULISMESFUNAMBULISMESArts vives i pedagogies de lrsquoemancipacioacute

Ariadna Miquel Esther Blaacutezquez i David PeacuterezlaquoFunambulismesraquo ens presenta una conversa entre Ariadna Miquel i Artefactum sobre les relacions entre les arts vives i les pedagogies de lrsquoemancipacioacute Lrsquoentre-vista dibuixa un recorregut pels principals conceptes articuladors de laquoZones de contacteraquo que aborden quumlestions com ara la corporalitat la polifonia i el dialogis-me o la quumlestioacute liminar dels laquoentrellocsraquo de les arts vives i lrsquoeducacioacute

FUNAMBULISMES

1 Philippe Petit Word Trade Center (Nova York) 1974

AM_ Aquest curs hem insistit molt en la idea de crear comunitats drsquoaprenentatge en el marc del programa Caixa drsquoEines del Graner Com enteneu aquestes comuni-tats drsquoaprenentatge i quegrave poden aportar-nos

Artefactum_ Concretament parlem de comunitats drsquoaprenentatge i experiegravencia tot i que fem servir la forma abreujada de comunitats drsquoaprenentatge El que definiria aquestes comunitats a laquoZones de contacteraquo no teacute tant a veure amb la idea del laquoserraquo i les elaboracions a lrsquoentorn de la identitat com amb la idea drsquolaquoestarraquo amb altres Estar amb altres en una situacioacute molt concreta i alhora porosa i contingent estar en con-versa

Estar en conversa eacutes entrar en conversioacute implica un sentit de (trans)formacioacute un exercici de traduccioacute una escolta i en definitiva una atencioacute a alguna cosa que no soc jo que no estagrave totalment en mi sinoacute que estagrave entre nosaltres Aleshores aquesta idea de comunitat que proposem se sosteacute en la pragravectica concreta drsquoestar en conversa amb altres I en aquest estat de conversa (que eacutes alhora un estat de conversioacute) el que es posa en joc soacuten els aprenentatges els llenguatges les eines i les maneres de fer caracteriacutestiques de lrsquoart i lrsquoeducacioacute

3434

La idea de lrsquoaprenentatge apunta al que ens afirma i ens empodera com a subjectes a allograve que potencia les nostres possibilitats drsquoaccioacute mentre que la idea drsquoexperiegravencia implica el nostre torbament i la nostra caiguda el quumlestionament de la nostra posicioacute al moacuten Si lrsquoaprenentatge eacutes un principi actiu que ens convida a posar en joc el que hem apregraves en un context diferent (per continuar aprenent) lrsquoexperiegravencia eacutes un principi passiu que apunta a les passions (el que ens passa) que ens enterboleixen i ens con-fronten amb laquoaltres cosesraquo que no som nosaltres mateixes

Allograve amb quegrave entrem-en-conversa pot ser una persona o un grup de persones perograve tambeacute un llibre una obra drsquoart un bosc una pragravectica concreta o el mateix flux de la nostra consciegravencia quan ens lliura el ressograve llunyagrave drsquoaltres veus (recordades llegides o imaginades) Amb aixograve ens agradaria apuntar que aquest laquoestat de convers(ac)ioacuteraquo que proposem no coincideix exactament amb el que entenem per socialitzacioacute tot i que les formes de socialitzacioacute soacuten naturalment oportunitats per a la conversa Eacutes a dir una conversa pot donar-se en una situacioacute on aparentment no ens estagrave passant res en condicions que podem associar a estats drsquoespera soledat o aparent inac-cioacute I qualsevol conversa remet drsquouna manera meacutes o menys directa i evident a altres converses (recordades llegides o imaginades) que van tenir lloc en un altre temps i en un altre espai De manera que podem imaginar la histograveria humana com una gran convencioacute de converses obertes on van apareixent objectes i llocs per al pensament perograve tambeacute conversadores que alimenten aquests espais prenent desviacions fent regravepliques contraregravepliques i remissions a altres temps a altres veus i a altres experiegraven-cies

Per aixograve la conversa tambeacute teacute a veure amb la passioacute (lrsquoescolta i la histograveria) el que ens sobreveacute i sacseja laquoa-pesar-de-nosaltresraquo Aixograve eacutes molt habitual en el cas de les expe-riegravencies quotidianes i el moacuten oniacuteric on frequumlentment ens assalten records imatges o veus (inintencionades) que es rebelmiddotlen contra nosaltres i ens conviden a quumlestio-nar-nos Perograve potser eacutes meacutes evident en estats socialment codificats com a patologies (com ara lrsquoesquizofregravenia) on perdem el sentit drsquoautoria i propietat de la consciegravencia i la nostra veu progravepia es difracta en una polifonia de veus que no reconeixem com a progravepies i atribuiumlm a altres subjectes

En qualsevol cas una conversa eacutes una polifonia on ressona un nosaltres transitiu i obert la possibilitat mateixa drsquouna comunitat en tragravensit I en aquest sentit una con-versa implica un joc drsquoequilibris entre el que eacutes propi i el que eacutes impropi lrsquoadequat i lrsquoinadequat lrsquoaprenentatge i lrsquoexperiegravencia lrsquoaccioacute i la passioacute la parla i lrsquoescolta o la histograveria el present i el futur i per descomptat la dissensioacute i el consens Entrar en conversa eacutes entrar en discussioacute implica una certa disposicioacute cap a les altres i lrsquoas-sumpcioacute drsquoun risc el de perdrersquons en lrsquoespessor de lrsquoalteritat del moacuten

La imatge drsquoun funagravembul creuant el cel sintetitza de manera molt corpograveria aquesta pragravectica de la conversa com un joc de (des)equilibris ajustaments i compensacions on la conversadora (o lrsquoequilibrista) assumeix el risc drsquouna conversa tensa i delicada amb les forces sensibles (o gravitacionals) del moacuten

AM_ Un altre concepte recurrent eacutes la idea de lrsquointerstici o lrsquolaquoentrellocraquo Quins soacuten els laquoentrellocsraquo de les arts vives i lrsquoeducacioacute

3535

Artefactum_ Un entrelloc eacutes una mena de significant obert i disponible per ser ocu-pat El que equival a dir que no sabem quegrave soacuten aquests entrellocs quegrave hi tenen a dins quegrave podria viure en aquests intersticis i quegrave ens poden dir del moacuten i de nosal-tres mateixes I tambeacute sobretot potser quegrave ens poden dir sobre els llocs concrets des dels quals ja habitem el moacuten En aquest cas lrsquoescola i lrsquoescena com a espais concrets i les pragravectiques de les arts vives i les pedagogies

Els entrellocs no soacuten llocs exactes localitzables i determinats en un espai geogragravefic concret i molt menys en les cartografies que neixen dels mapes de la cultura lrsquoart i lrsquoeducacioacute Els entrellocs soacuten llindars que ens conviden a recoacuterrer la idea de la con-versa del trajecte del viatge o de lrsquoaventura cap allograve que encara no sabem ni hem experimentat Soacuten llocs que potser estan fora de lloc o potser llocs heterotogravepics que tenen la capacitat de citar tots els espais (possibles reals o imaginaris) com aquells dels quals parlava Foucault Llocs radicalment altres que sempre estan per inventar i elaborar amb altres i que neixen del desplaccedilament dels llocs materials en quegrave treba-llem i vivim (lrsquoescola lrsquoescena o el centre de creacioacute) del (des)acord de les posicions de subjecte i les pragravectiques que encarnem i dels llenguatges que fem servir per cop-sar i explicar-nos el que fem

Darrerament estem pensant lrsquoaparicioacute drsquoaquests entrellocs en relacioacute amb la idea de conversa i vinculant-ne la invencioacute a la creacioacute drsquouna llengua per a la conversa Des drsquoaquest punt de vista la quumlestioacute per a nosaltres no seria tant quegrave soacuten ni on soacuten aquests entrellocs sinoacute com plantejar les condicions perquegrave emergeixin i facili-tar-los des de la pragravectica de la mediacioacute I creiem que lrsquoaparicioacute (espectral) drsquoaquests entrellocs pot passar per la creacioacute drsquoalguns llocs (aquests siacute concrets i reals) per a la trobada i la conversa que anomenem comunitats drsquoaprenentatge i que drsquoalguna manera orienten els nostres propogravesits com a mediadores

Dins drsquoaquestes comunitats drsquoaprenentatge creiem que un dels principals reptes que sersquons plantegen passa per trobar una llengua per a la conversa una llengua ne-cessagraveriament estrangera (ni la teva ni meva) una espegravecie de comuacute inapropiable una mena drsquoargot sense propietagraveries en quegrave totes les veus estiguin autoritzades a intro-duir sentits (o paraules o accions o gestos etc) aliens inestables i estrangers que porten accents nous al nostre moacuten propi En aquest sentit una llengua per a la con-versa ens permetria trobar-nos en aquests entrellocs que nomeacutes som capaccedilos drsquoima-ginar com la possibilitat de desconstruir i articular drsquouna altra manera les pragravectiques els discursos els coneixements i en general els camps de lrsquoart i lrsquoeducacioacute

AM_ Com es plantegen les metodologies de treball dins de les comunitats drsquoapre-nentatge

Artefactum_ Fa molts anys que assagem aquesta quumlestioacute de com treballar amb al-tres i de quina manera aixograve pot cristalmiddotlitzar en una mena de metodologia de treball colmiddotlaborativa El problema que ens hem trobat amb la metodologia a forccedila drsquoinsistir i fracassar en la seva (re)elaboracioacute eacutes que en el millor dels casos una successioacute orde-nada de procediments o protocols drsquoaccioacute nomeacutes assegura el funcionament drsquoalguna cosa perograve soacuten insuficients per acostar-se al que realment ens interessa el fenomen del sentit

3636

Aixograve no vol dir que ens allunyem de la metodologia i que deixem a lrsquoatzar els pro-cessos de creacioacute o drsquoaprenentatge Perograve siacute que ens serveix per quumlestionar el laquofuror metodologravegicraquo que des de fa meacutes drsquouna degravecada recorre els camps de lrsquoart i lrsquoeducacioacute Una mena de credo neofuncionalista sota lrsquoinflux del qual fa massa temps que ope-rem i que des del nostre punt de vista actual ha desategraves els sentits concrets que emergeixen dels gestos i les pragravectiques de lrsquoart i lrsquoeducacioacute

Una cultura un art o una educacioacute buidada de sentits concrets eacutes un gran producte de consum (el pairem beacute i no ens faragrave ennuegar) i si lrsquoomplim de megravetodes (de crea-cioacute drsquoaprenentatge o de recerca) ja tenim un mercat diversificat en quegrave totes les consumidores proactives tenim opcions En aquest sentit la deriva neoliberal eacutes un gran negoci on aparentment tot funciona la mar de beacute perograve res no teacute massa sentit

Per aixograve pensem que eacutes urgent i necessari reprendre la quumlestioacute de la metodologia des dels sentits concrets que concebenilmiddotluminen les pragravectiques i els oficis de les que fan art o educacioacute Tornar a reteixir el fenomen del sentit des dels gestos concrets de les mestres les artistes i les alumnes I la pragravectica que proposem per fer-ho passa per entrar-en-conversa

Entrar-en-conversa no eacutes res tan immediat i evident com pot semblar a simple vista Implica una atencioacute (un temps i un espai drsquoatencioacute) un treball (amb els llenguatges de lrsquoart i lrsquoeducacioacute) una escolta (dels sentits que ens porta lrsquoaltre) i una certa dispo-sicioacute a transformar-se Implica entendre la formacioacute drsquouna llengua per a la conversa com un acte transitiu i polifogravenic un gerundi on assumim el risc de perdre molts dels sentits i els llenguatges donats per elaborar laquola infagravencia drsquouna llenguaraquo

Des del nostre punt de vista un dels problemes per entrar en conversa eacutes lrsquoautorefe-rencialitat dels llenguatges de lrsquoart i lrsquoeducacioacute i la manca de (con)tacte que tenen els discursos culturals i educatius (entre ells i) amb les realitats materials i situades de les persones que fan literalment art i educacioacute I tambeacute per descomptat amb els hagravebits de consum i produccioacute de coneixement i experiegravencia que hem naturalitzat Una ritua-litat social que redunda en una concepcioacute particularment neoliberal que redefineix la cultura com un recurs utilitzable per a fins normalment relacionats amb la sostenibi-litat dels sistemes de competegravencia la produccioacute de nous mercats o la governabilitat de la poblacioacute en una egravepoca marcada per pactes socials decreixents

En els darrers anys hem assistit a una inflacioacute discursiva sense precedents en quegrave srsquohan articulat profundament una segraverie de posicions i discursos legiacutetims (i situats) amb les logravegiques neoliberals del mercat Aixograve que pot sonar molt abstracte i general teacute una traduccioacute molt concreta i evident en els llenguatges de lrsquoart i lrsquoeducacioacute En lrsquoart parlem de sectors culturals de les fagravebriques de creacioacute de noves economies creati-ves de mecenatge drsquoartistes drsquoinvestigacioacute artiacutestica etc En educacioacute els discursos dominants cavalquen sobre les competegravencies de lrsquoalumne la gestioacute de les emocions la virtualitzacioacute de lrsquoaprenentatge els sistemes drsquoavaluacioacute permanent etc Podria semblar que tot aixograve eacutes un problema de llenguatges i que per tant si canviem els llenguatges solucionem el problema Sembla que aquesta eacutes en part lrsquoestrategravegia de la cora poliacutetica i la criacutetica cultural hegemogravenica canviar els llenguatges per canviar i adaptar-nos al nou moacuten Com si el llenguatge pogueacutes transformar-se sense el concurs

3737

de lrsquoexperiegravencia material i del sentit situat del que fem Com si el llenguatge fos un flux meacutes desterritorialitzat descorporitzat i desvinculat dels afectes i la histograveria Com si el llenguatge fos un recurs per a la innovacioacute administrable i dosificable en con-dicions de seguretat per (re)crear la ciutadania de segle XXI O com si hi hagueacutes un moacuten abstracte i encara deshabitat que cal poblar amb les noves ciutadanes en lloc de mons concrets i habitats que es renoven amb els cicles drsquoinnombrables conver-ses Aquesta idea abstracta del llenguatge deixa de banda que la vida de qualsevol llenguatge (la seva possibilitat de comunicabilitat i transmissioacute) remet a lrsquoespai corpori i encarnat de la llengua

Per aixograve per a nosaltres no es tracta drsquoapropiar-nos dels llenguatges benpensants sinoacute de comenccedilar a parlar (amb les paraules que ens surtin a lrsquoencontre tot i ser in-tempestives incogravemodes o antiquades) de les realitats materials amb quegrave treballem dels gestos concrets que obren una relacioacute estegravetica o educativa amb el moacuten de les pragravectiques quotidianes i situades que defineixen les nostres maneres de fer progravepies Perquegrave si continuem buidant els llenguatges de les relacions i els gestos concrets que concebenilmiddotluminen el sentit si no fem lrsquoesforccedil de trobar una llengua encarnada i assumim de forma acriacutetica els llenguatges estandarditzats de lrsquoegravepoca si no ens en-carnem en el llenguatge per reteixir-lo des de la gestualitat ens quedarem sense la bellesa i la pluralitat del(s) moacuten(s)

AM_ En un centre com el Graner dedicat als llenguatges de la dansa i les arts en viu una de les preguntes que ens fem teacute a veure amb el lloc que ocupen les pragravectiques artiacutestiques en els contextos educatius En aquest sentit quegrave penseu que poden apor-tar els llenguatges de les arts vives a lrsquoeducacioacute O a la inversa quegrave poden aportar la pedagogia i lrsquoescola a la comunitat artiacutestica Artefactum_ La pedagogia estagrave relacionada amb lrsquoart drsquointroduir mdashguiar mostrarmdash la infagravencia al moacuten En lrsquoantiguitat grega els primers pedagogs van ser els que srsquoenca-rregaven de conduir agafats de la magrave els nens per la ciutat De manera que el gest concret que inaugura la tradicioacute pedagogravegica a Occident estagrave estretament relacionat amb el cos amb una actitud de guia i de servei envers els cossos nouvinguts La pedagogia neix vinculada a la quumlestioacute de la natalitat Eacutes a dir al problema que repre-senta el fet que no parin de neacuteixer persones al moacuten I aquestes persones soacuten eacutessers inacabats dels quals cal tenir cura i que cal introduir a la vida per al seu sosteniment i la seva renovacioacute Quegrave fem amb aquests cossos nouvinguts Com ens hi relacionem i com els introduiumlm al moacuten Aquestes soacuten algunes de les quumlestions que donen lloc a la pedagogia

Si continuem pensant en aquesta imatge podriacuteem dir que el que fan les pedago-gues eacutes concretament passejar els nouvinguts agafats de la magrave pel moacuten de la polis La quumlestioacute que es planteja immediatament eacutes quegrave eacutes aixograve que anomenem moacuten per al pedagog En quegrave consisteix Quegrave abasta Com apareix Des drsquoaquesta idea del passeig pedagogravegic podriacuteem dir que el moacuten eacutes alhora el mitjagrave i lrsquoentorn de les huma-nitats a la ciutat mdashla polis Eacutes a dir aixograve que anomenem moacuten eacutes el mitjagrave en el qual esdevenim eacutessers humans i al mateix temps el paisatgepassatge que habitem i al qual arribem com a nouvinguts El veiumlnatge (fonegravetic) entre passeig passatge i paisat-ge eacutes especialment significatiu per revelar lrsquoactitud estegravetica de la pedagogia El que fa la pedagogia eacutes laquosuspendre la vidaraquo per lliurar-nos el moacuten Eacutes la pragravectica drsquointro-duir-nos transmetrersquons i obrir-nos al moacuten

3838

Si la quumlestioacute de lrsquoeducacioacute en general estagrave relacionada amb aquest naixement poliacutetic al moacuten com a esdeveniment de lrsquoeacutesser (humagrave) i paisatgepassatge de les humanitats les pedagogies emancipadores tenen a veure amb sostenir aquest naixement com a potegravencia de renovacioacute del moacuten La renovacioacute del moacuten no teacute res a veure amb la inno-vacioacute Tota renovacioacute eacutes una repeticioacute amb diferegravencia i no una diferegravencia ex nihilo En aquest sentit la renovacioacute estagrave en relacioacute amb una poegravetica dels cicles amb una con-cepcioacute ciacuteclica del temps De manera que el moviment de la renovacioacute pedagogravegica acull lrsquoheregravencia del que eacutes vell mdashcom a mediacioacute primordial del moacutenmdash i la sotmet a la promesa del naixement el proceacutes de diferenciacioacute i difraccioacute de la humanitat com a multiplicitat irreductible

Des drsquoaquest punt de vista advocar a favor de lrsquoeducacioacute no es pot limitar a acollir lrsquoheregravencia de forma acriacutetica sense sotmetre-la a la promesa del naixement Si tornem a la imatge del passeig pedagogravegic eacutes fagravecil intuir que els pedagogs saben que el moacuten eacutes injust i excloent i per tant eacutes una tasca drsquoalliberament inacabada Perograve tambeacute saben que no hi ha res meacutes enllagrave del moacuten Perquegrave el moacuten eacutes el que ens precedeix i el que ens sobreviu soacuten els rastres les histograveries i els mites que ens configuren i ens transformen en aquest laquoentrellocraquo entre el que eacutes vell i el que eacutes nou Per aixograve la pedagogia es pot definir com un art de la mediacioacute un art dels passatges entre els mons i les generacions que teacute cura del tresor del moacuten i la promesa del naixement I si diem laquoartraquo i no ciegravencia eacutes justament per confrontar els espais facultatius o competen-cials i recollir la dimensioacute estegravetica (plagravestica arquitectogravenica i experiencial) del passeig drsquoaquestes dues figures mdashla pedagoga i el nounatmdash pel moacuten de la polis De manera que la pedagogia no nomeacutes neix com un art viu sinoacute que eacutes progravepiament lrsquoart drsquointer-cedir entre les generacions i els cicles de la reproduccioacute

Des del nostre punt de vista les potegravencies de lrsquoeducacioacute i les arts vives conflueixen si les concebem com a espais de renovacioacute del moacuten Si beacute en el nostre context lrsquoeduca-cioacute ha estat meacutes lligada a la idea de tradicioacute i lrsquoart mdashalmenys des de les avantguar-desmdash a la disrupcioacute de la tradicioacute la potegravencia de transformacioacute drsquoaquesta alianccedila passa per una impugnacioacute radical de les retograveriques de la innovacioacute que assalten tots dos camps El que anomenem la disrupcioacute de lrsquoart teacute a veure amb laquola traiumlcioacute de la tradicioacuteraquo i la capacitat de lrsquoart per discutir els llenguatges i les maneres de represen-tacioacute hegemogravenics del moacuten Per a nosaltres la trobada de les arts i les pedagogies teacute a veure amb la disputa histograverica entre aquestes dues polaritats que han condicionat el desenvolupament dels camps de lrsquoart i lrsquoeducacioacute laquola traiumlcioacute de les tradicionsraquo que ha vingut a colmiddotlidir amb el neoliberalisme en la retograverica de la innovacioacute i laquoles tradi-cions de la traiumlcioacuteraquo que han derivat en visions dogmagravetiques i tancades que funcionen com a marques laquoeducativesraquo o laquoartiacutestiquesraquo en el mercat de les competegravencies

De manera meacutes especiacutefica pensem que la pedagogia pot reconnectar lrsquoart amb una poegravetica dels naixements capaccedil de descongestionar les arts de les estegravetiques ruptu-ristes i autogravenomes les demandes drsquoinnovacioacute permanent i els cicles de produccioacute i consum drsquoexperiegravencies que caracteritzen la produccioacute cultural contemporagravenia (a Occident) Perquegrave malgrat tots els seus mals la pedagogia estagrave meacutes arrelada en el temps antropologravegic de la formacioacute de lrsquoeacutesser que les arts I eacutes que tot i que lrsquoart teacute una potegravencia drsquoobertura extraordinagraveria roman atrapat o encisat pels discursos cul-turals de la innovacioacute En aquest sentit la mediacioacute del mestre ha preservat meacutes el caragravecter de mitjagrave sense finalitat que la mediacioacute de lrsquoartista frequumlentment fagocitada

3939

pels mercats de lrsquoexperiegravencia les logravegiques del consum cultural la sociologia de lrsquoart i la mateixa precarietat que caracteritza el laquosector culturalraquo

Drsquoaltra banda lrsquoart pot introduir en lrsquoeducacioacute una gramagravetica experimental que reforci lrsquoautonomia del professorat en un moment en quegrave la pedagogia estagrave ofegada beacute per lrsquoaparell normatiu i burocragravetic de lrsquoEstat beacute pels discursos de la innovacioacute que entro-nitzen la figura de la direccioacute en detriment dels claustres Eacutes evident que hi ha molts interessos per apropar lrsquoeducacioacute i lrsquoart des del model de lrsquoempresa El problema drsquoaquest abordatge eacutes que produeix un art meacutes moralitzant i homogeni i en una edu-cacioacute meacutes alineada amb els interessos de lrsquoempresa les retograveriques de lrsquoocupabilitat i de la competegravencia

Per aixograve ens sembla fonamental recuperar la tradicioacute de lrsquoemancipacioacute per situar les pragravectiques pedagogravegiques i artiacutestiques en lrsquoespai intermedi de la renovacioacute reconeixe-ment criacutetic de la tradicioacute i els condicionaments (socials culturals racials i de gegravenere) i emancipacioacute de les opressions i els sistemes de servitud involuntagraveria Aquest seria el nostre horitzoacute miacutenim en un moment en quegrave drsquouna banda qualsevol universal exigeix un replantejament situat i trenat amb la sostenibilitat material de les existegravencies del planeta i de lrsquoaltra els horitzons que van commoure la radicalitat de lrsquoemancipacioacute han perdut la nitidesa i srsquohan tornat evanescents i boirosos com els quadres de Victor Turner a lrsquoegravepoca de la industrialitzacioacute o la liquiditat agogravenica de les figures de Francis Bacon en els albors de la postmodernitat

Malgrat tot i contra els imaginaris distogravepics que no han deixat drsquoassaltar-nos des drsquoaleshores encara eacutes possible reconegraveixer en aquest veiumlnatge entre lrsquoescola i el teatre part de la promesa utogravepica que els va concebre la drsquoalliberar el temps de la servitud involuntagraveria de la feina i dels condicionaments socials per obrir altres posicions al moacuten O el que eacutes el mateix altres mons possibles i habitables Perquegrave mai no hi ha UN moacuten el que hi ha soacuten mons concrets que obren o tanquen les seves balises en funcioacute de la nostra posicioacute en lrsquoespai-temps En aquest sentit per a nosaltres lrsquoescola i el teatre soacuten dos laquoespais drsquoassaigraquo dos llocs on suspendre les demandes de realitza-cioacute i efectivitat per assajar formes drsquoescolta drsquoatencioacute i de renovacioacute del moacuten

AM_ Un dels propogravesits drsquoaquest any eacutes aprofundir en les narratives dels projectes i facilitar les eines per decantar converses escriptures i relats sobre les experiegravencies a les aules Podeu compartir amb nosaltres com enteneu aquesta relacioacute entre el cos i lrsquoescriptura a laquoZones de contacteraquo

Artefactum_ Fa uns anys vam llegir una citacioacute de Txegravekhov que podria servir per plantejar les relacions entre el cos i lrsquoescriptura Eacutes una mena de consell per a escrip-tors novells i diu aixiacute laquoUn no acaba amb el nas trencat per escriure malament al con-trari escrivim perquegrave ens hem trencat el nas i no tenim enlloc on anarraquo La primera lectura de la citacioacute et deixa forccedila desconcertat perograve quan hi aprofundeixes una mica trsquoadones que posa en escena una relacioacute molt particular entre el cos els afectes i lrsquoes-criptura Potser conveacute precisar que Txegravekhov a banda drsquoescriptor era metge I aques-ta dada no sembla intranscendent perquegrave el que ens diu Txegravekhov eacutes que lrsquoescriptura neix drsquoun laquocos pacientraquo un cos al qual passen coses un cos pres per una passioacute que frega el trauma

4040

Si donem per vagravelid aquest plantejament de Txegravekhov no hi ha cap cesura entre el cos i lrsquoescriptura o entre el cos i el pensament La relacioacute entre el cos i lrsquoescriptura eacutes de contiguumlitat lrsquoescriptura (el pensament) neix de les passions i els afectes que (com)mouen els cossos Escrivim (o pensem) perquegrave som un cos que pateix perquegrave som un cos al qual passen coses i no sabem on anar amb aquestes coses ni quegrave fer-ne ni on posar-les I les escrivim com ara potser

Aquesta idea capta molt beacute la manera en quegrave podem concebre lrsquoescriptura des del cos I tambeacute ens permet quumlestionar alguns dels dogmes de lrsquoescena contemporagravenia els parells drsquooposicions entre el cos i lrsquoescriptura els afectes i el pensament el que eacutes actiu i el que eacutes passiu o la presentacioacute (efectiva i corpograveria) i la representacioacute (poten-cial i simbogravelica)

Des del nostre punt de vista aquesta classe de posicionaments nomeacutes reiumlfiquen la desigualtat i empobreixen lrsquoescena i lrsquoescriptura A qui conveacute deixar lrsquoescriptura de lrsquoescena artiacutestica o educativa en mans drsquolaquoels professionals del pensamentraquo Quina classe de relacions de poder es fossilitzen en aquest gest de delegacioacute o de silen-ciament en aquesta separacioacute que srsquoinstitueix entre qui faactua i qui escriu pensa Quins sistemes de produccioacute de coneixement avalen aquestes premisses Quins buits i quines absegravencies produeix el discurs dels experts o dels professionals de lrsquoes-criptura Quegrave parla per ells i qui calla assumeix o eacutes silenciada

El moacuten no eacutes un tauler cartesiagrave on tothom ha drsquoocupar la casella guanyada o assig-nada El moacuten nomeacutes funciona aixiacute en la idiosincragravesia dels que volen preservar la seva posicioacute (la seva expertesa) o tenen por drsquoaventurar-se en el no saber fer (lrsquoamateuris-me) I si funciona aixiacute es torna un joc predictible avorrit i injust fins i tot per als que lrsquoalimenten A nosaltres per descomptat ens sembla vital i necessari moure els liacutemits creuar les fronteres entre qui actua i qui escriu ser estrangeres si podem i sabem fins i tot en la casella que afirmem com a progravepia En poques paraules ens interessa advocar a favor de la polifonia una forma de pluralisme epistemologravegic i experien-cial Per aixograve a laquoZones de contacteraquo no nomeacutes apostem pels tragravensits entre lrsquoescena educativa i lrsquoartiacutestica sinoacute tambeacute per les migracions que ens porten a desaprendre el que srsquoha imposat i a reconegraveixer-nos com a altres La paraula nos(altres) sobre la qual srsquoassenta qualsevol pensament de la comunitat no es pot conjugar sense la distagravencia que institueix la veu de la tercera persona que eacutes la que ens salva i dibuixa el nostre lloc propi La trobada amb lrsquoalteritat dibuixa i redefineix constantment lrsquoexperiegravencia i els liacutemits del nos(altres) Advocar a favor de lrsquoescriptura eacutes una manera drsquoincentivar lrsquoexperiegravencia del nos(al-tres) Lrsquoescriptura eacutes una pragravectica i un exercici sobre un mateix El que Foucault ano-menava una pragravectica de si mateix Un exercici que ens transforma i ens convida a prendrersquons lrsquoespai i el temps per elaborar el que ens passa En la frase de Txegravekhov aixograve apareix en termes radicalment traumagravetics trencar-se el nas eacutes tot un esdeveni-ment que ens sobreveacute i ens fa patir Un accident que ens recorda que som un cos que tenim liacutemits i que som vulnerables i ens demana mdashdiu Txegravekhovmdash fer experiegraven-cia donar-li un sentit al que ens passa a pesar de nosaltres o fins i tot contra nosal-tres I lrsquoescriptura eacutes un mitjagrave on elaborar aquests sentits lrsquoexercici drsquoexplicar(-nos) Hi ha altres mitjans per fer experiegravencia per descomptat Perograve creiem que en les arts i en lrsquoeducacioacute ens toca posar-li cos a lrsquoescriptura Explicar-nos per (trans)formar-nos

4141

Crear discurs des de la potegravencia de les pragravectiques vives i situades que es pensen en veu alta i en plural I potenciar aquestes pragravectiques a traveacutes drsquoinstagravencies colmiddotlectives de reflexioacute trobada i debat Drsquoaquiacute ve lrsquointeregraves pel que eacutes dialogravegic el que eacutes conver-sacional i la polifonia Drsquoaquiacute tambeacute el repte de trobar una llengua per a la conversa en arts i educacioacute un entremons que trenqui lrsquoenciacutes dels llenguatges hegemogravenics No hem drsquooblidar que quan escrivim qualsevol esdeveniment el tornem a viure el tornem a fer neacuteixer drsquouna forma diferent en lrsquoinstant de la rememoracioacute i lrsquoescriptu-ra De manera que lrsquoescriptura tambeacute teacute a veure amb el naixement i lrsquoemancipacioacute Eacutes un mitjagrave pedagogravegic per conduir-se en la selva de les vivegravencies per repassar per resseguir el curs de les vides Lrsquoescriptura eacutes lrsquoamor pel traccedil per lrsquoempremta per les inscripcions del moacuten Lrsquoacte de lrsquoescriptura eacutes inseparable de lrsquoacte de la lectura del moacuten I si el moacuten ens ho lliura tot potser hauriacuteem de correspondre-li inscrivint-nos-hi obrint-li els sentits i alimentant-ne les imatges i els gestos meacutes imperceptibles

Amb aquesta postilmiddotla final ens agradaria apuntar el caragravecter transversal que conce-dim a lrsquoescriptura Des del nostre punt de vista lrsquoescriptura teacute una dimensioacute peda-gogravegica que ens ajuda a conduir-nos per la selva de les vivegravencies progravepies i comparti-des una dimensioacute estegravetica que estableix una distagravencia plagravestica o pictograverica respecte al moacuten i una dimensioacute egravetica que ens ajuda a traccedilar ponts i converses amb cossos temps i espais que encara no som capaccedilos drsquoimaginar Tal com ens recorda Ursula K Le Guin explicar eacutes escoltar

4242

Imatges sessions Bea Fernaacutendez a lrsquoEscola Enric Granados i Xavi Manubens a lrsquoEscola Bagraverkeno soacuten drsquocopyAnna Fagravebrega

Galeria de fotso amb disponibilitat de descagraverrega httpsbitlyfotografieseducatiusGraner2021

Viacutedeo Alba Rihe a lrsquoInstitut Montjuiumlc httpsvimeocom574911195

Viacutedeo-conversa Artefactumhttpsvimeocom518125995

Viacutedeo-conversa Artefactum-Imma Soleacute (docent)httpsvimeocom518103373

Viacutedeo-conversa Ariadna Miquel-Imma Soleacute httpsvimeocom518109882

MATERIAL GRAgraveFICMATERIAL GRAgraveFIC

MATERIAL GRAgraveFIC

4343

INDICADORSINDICADORS

INDICADORS

4444

Nre dactivitats formatives 17Nre Dhores total 173nre De places 383nre Dalumnes 320

TALLERACTIVITAT COMPANYIAARTISTA Nordm ALUMNES Nordm DIES TIPUS PUacuteBLIC (Comunitat) Nordm HORESTrobada entre mestres i artistas (online) Artefactum 20 1 Mestres i artistes del programa Caixa dEines 2hDesplegant la jungla (Escola Seat) Big Bouncers 20 2 Infantil 2hDesplegant la jungla (Ebm Collserola) Big Bouncers 16 3 Bressol 3hDesplegant la jungla (Ebm Cotxet) Big Bouncers 16 2 Bressol 2hReir i llorar (Institut Domegravenech) Mariona Naudin 21x2= 42 10 Secuendagraveria 20hHouse of the Seas (Escola Seat) Xavier Manubens 16 x 3= 48 8 Primagraveria 30hCISCA (Institut Montjuiumlc) Alba Rihe 16 20 Secundagraveria 40hPlaneta Cobalto (Institut Montjuiumlc) Alba Rhie 16 11 Secundagraveria 22hEl cuerpo como acontecimiento (Escola Polvoriacute) Bea Fernaacutendez 8 10 Bressol 10hEl cuerpo como acontecimiento (Escola Enric Granados) Bea Fernaacutendez 14 10 Infantil 10hTrobada entre mestres i artistas (abril) Artefactum 25 1 Mestres i artistes del programa Caixa dEines 3hEl cuerpo como acontecimiento (EBM Collserola) Bea Fernaacutendez 14 x 3 = 28 2 Bressol 4hEl cuerpo como acontecimiento (EBM Niu dInfants) Bea Fernaacutendez 15 x 2= 30 8 Bressol 8hEl cuerpo como acontecimiento (EBM El Cotxet) Bea Fernaacutendez 14 x 2= 28 2 Bressol 3hEl cuerpo como acontecimiento (Espai familiar La casa dels Colors) Bea Fernaacutendez 12 x 2 = 24 1 BressolPuacuteblic familiar 2hHouse of the Seas (Escola Bagraverkeno) Xavier Manubens 14 10 Primagraveria 10hTrobada entre mestres i artistas (juny) Artefactum 18 1 Mestres i artistes del programa Caixa dEines 2h

INDICADORS GRANER-CAIXA DEINES 20-21

Zones de Contacte eacutes una recerca drsquoartefactum a partir del Programa Educatiu de Graner Centre de Creacioacute de Dansa i Arts Vives Els projectes educatius de Graner del curs 20-21 srsquoemmarquen dins de Caixa drsquoEines un programa de lrsquoICUB el Consorci drsquoEducacioacute de Barcelona i Pla de Barris present a 56 centres de la ciutat

Amb les escoles

bull Escola El Polvoriacute

bull Escola Enric Granados

bull EBM El Cotxet

bull EBM Niu drsquoinfants

bull EBM Collserola

bull Espai familiar La casa dels colors

bull Escola SEAT

bull Escola Bagraverkeno

bull Escola Ramon Casas

bull Institut Montjuiumlc

bull Institut Domegravenech i Montaner

El cos com a esdevenimentBea Fernaacutendez

Una cologravenia dragXavier Manubens i David Peacuterez

1515

CIRCAAlba Rihe i Imma Soleacute

2929

FunambulismesAriadna Miquel Esther Blaacutezquez i David Peacuterez

3434

Una paraula prohibidaEsther Blaacutezquez i David Peacuterez11

1111

Material gragravefic4343

Taula drsquoindicadors4444





11

1 (S

e)q

uumlela

puacuteb

lica

(201

3) V

aler

iano

Loacute

pez

22





33








44





55





66






77








88





99



1010




1111



1212




1313




1414




Bea Fernaacutendez




1515



Benvolgude X


1616




1717





David



Estimada D




1818



1919





2020

Estimada S




2121




2222





2323




2424





Molts petons

Thel(e)ma

2525

Estimade T



2626





2727


Symphony

2828

CIRCA

2929

Hola Imma






3030


Hola Alba











3131


Hola de nou Imma


Hola Alba






3232











FUNAMBULISMES





3434







3535







3636







3737





3838





3939







4040





4141



4242









4343


INDICADORS

4444





Amb les escoles



bull EBM El Cotxet


bull EBM Collserola


bull Escola SEAT









11

1 (S

e)q

uumlela

puacuteb

lica

(201

3) V

aler

iano

Loacute

pez

22





33








44





55





66






77








88





99



1010




1111



1212




1313




1414




Bea Fernaacutendez




1515



Benvolgude X


1616




1717





David



Estimada D




1818



1919





2020

Estimada S




2121




2222





2323




2424





Molts petons

Thel(e)ma

2525

Estimade T



2626





2727


Symphony

2828

CIRCA

2929

Hola Imma






3030


Hola Alba











3131


Hola de nou Imma


Hola Alba






3232











FUNAMBULISMES





3434







3535







3636







3737





3838





3939







4040





4141



4242









4343


INDICADORS

4444





Amb les escoles



bull EBM El Cotxet


bull EBM Collserola


bull Escola SEAT





22





33








44





55





66






77








88





99



1010




1111



1212




1313




1414




Bea Fernaacutendez




1515



Benvolgude X


1616




1717





David



Estimada D




1818



1919





2020

Estimada S




2121




2222





2323




2424





Molts petons

Thel(e)ma

2525

Estimade T



2626





2727


Symphony

2828

CIRCA

2929

Hola Imma






3030


Hola Alba











3131


Hola de nou Imma


Hola Alba






3232











FUNAMBULISMES





3434







3535







3636







3737





3838





3939







4040





4141



4242









4343


INDICADORS

4444





Amb les escoles



bull EBM El Cotxet


bull EBM Collserola


bull Escola SEAT





33








44





55





66






77








88





99



1010




1111



1212




1313




1414




Bea Fernaacutendez




1515



Benvolgude X


1616




1717





David



Estimada D




1818



1919





2020

Estimada S




2121




2222





2323




2424





Molts petons

Thel(e)ma

2525

Estimade T



2626





2727


Symphony

2828

CIRCA

2929

Hola Imma






3030


Hola Alba











3131


Hola de nou Imma


Hola Alba






3232











FUNAMBULISMES





3434







3535







3636







3737





3838





3939







4040





4141



4242









4343


INDICADORS

4444





Amb les escoles



bull EBM El Cotxet


bull EBM Collserola


bull Escola SEAT





44





55





66






77








88





99



1010




1111



1212




1313




1414




Bea Fernaacutendez




1515



Benvolgude X


1616




1717





David



Estimada D




1818



1919





2020

Estimada S




2121




2222





2323




2424





Molts petons

Thel(e)ma

2525

Estimade T



2626





2727


Symphony

2828

CIRCA

2929

Hola Imma






3030


Hola Alba











3131


Hola de nou Imma


Hola Alba






3232











FUNAMBULISMES





3434







3535







3636







3737





3838





3939







4040





4141



4242









4343


INDICADORS

4444





Amb les escoles



bull EBM El Cotxet


bull EBM Collserola


bull Escola SEAT





55





66






77








88





99



1010




1111



1212




1313




1414




Bea Fernaacutendez




1515



Benvolgude X


1616




1717





David



Estimada D




1818



1919





2020

Estimada S




2121




2222





2323




2424





Molts petons

Thel(e)ma

2525

Estimade T



2626





2727


Symphony

2828

CIRCA

2929

Hola Imma






3030


Hola Alba











3131


Hola de nou Imma


Hola Alba






3232











FUNAMBULISMES





3434







3535







3636







3737





3838





3939







4040





4141



4242









4343


INDICADORS

4444





Amb les escoles



bull EBM El Cotxet


bull EBM Collserola


bull Escola SEAT





66






77








88





99



1010




1111



1212




1313




1414




Bea Fernaacutendez




1515



Benvolgude X


1616




1717





David



Estimada D




1818



1919





2020

Estimada S




2121




2222





2323




2424





Molts petons

Thel(e)ma

2525

Estimade T



2626





2727


Symphony

2828

CIRCA

2929

Hola Imma






3030


Hola Alba











3131


Hola de nou Imma


Hola Alba






3232











FUNAMBULISMES





3434







3535







3636







3737





3838





3939







4040





4141



4242









4343


INDICADORS

4444





Amb les escoles



bull EBM El Cotxet


bull EBM Collserola


bull Escola SEAT





77








88





99



1010




1111



1212




1313




1414




Bea Fernaacutendez




1515



Benvolgude X


1616




1717





David



Estimada D




1818



1919





2020

Estimada S




2121




2222





2323




2424





Molts petons

Thel(e)ma

2525

Estimade T



2626





2727


Symphony

2828

CIRCA

2929

Hola Imma






3030


Hola Alba











3131


Hola de nou Imma


Hola Alba






3232











FUNAMBULISMES





3434







3535







3636







3737





3838





3939







4040





4141



4242









4343


INDICADORS

4444





Amb les escoles



bull EBM El Cotxet


bull EBM Collserola


bull Escola SEAT









88





99



1010




1111



1212




1313




1414




Bea Fernaacutendez




1515



Benvolgude X


1616




1717





David



Estimada D




1818



1919





2020

Estimada S




2121




2222





2323




2424





Molts petons

Thel(e)ma

2525

Estimade T



2626





2727


Symphony

2828

CIRCA

2929

Hola Imma






3030


Hola Alba











3131


Hola de nou Imma


Hola Alba






3232











FUNAMBULISMES





3434







3535







3636







3737





3838





3939







4040





4141



4242









4343


INDICADORS

4444





Amb les escoles



bull EBM El Cotxet


bull EBM Collserola


bull Escola SEAT









99



1010




1111



1212




1313




1414




Bea Fernaacutendez




1515



Benvolgude X


1616




1717





David



Estimada D




1818



1919





2020

Estimada S




2121




2222





2323




2424





Molts petons

Thel(e)ma

2525

Estimade T



2626





2727


Symphony

2828

CIRCA

2929

Hola Imma






3030


Hola Alba











3131


Hola de nou Imma


Hola Alba






3232











FUNAMBULISMES





3434







3535







3636







3737





3838





3939







4040





4141



4242









4343


INDICADORS

4444





Amb les escoles



bull EBM El Cotxet


bull EBM Collserola


bull Escola SEAT







1010




1111



1212




1313




1414




Bea Fernaacutendez




1515



Benvolgude X


1616




1717





David



Estimada D




1818



1919





2020

Estimada S




2121




2222





2323




2424





Molts petons

Thel(e)ma

2525

Estimade T



2626





2727


Symphony

2828

CIRCA

2929

Hola Imma






3030


Hola Alba











3131


Hola de nou Imma


Hola Alba






3232











FUNAMBULISMES





3434







3535







3636







3737





3838





3939







4040





4141



4242









4343


INDICADORS

4444





Amb les escoles



bull EBM El Cotxet


bull EBM Collserola


bull Escola SEAT








1111



1212




1313




1414




Bea Fernaacutendez




1515



Benvolgude X


1616




1717





David



Estimada D




1818



1919





2020

Estimada S




2121




2222





2323




2424





Molts petons

Thel(e)ma

2525

Estimade T



2626





2727


Symphony

2828

CIRCA

2929

Hola Imma






3030


Hola Alba











3131


Hola de nou Imma


Hola Alba






3232











FUNAMBULISMES





3434







3535







3636







3737





3838





3939







4040





4141



4242









4343


INDICADORS

4444





Amb les escoles



bull EBM El Cotxet


bull EBM Collserola


bull Escola SEAT





1212




1313




1414




Bea Fernaacutendez




1515



Benvolgude X


1616




1717





David



Estimada D




1818



1919





2020

Estimada S




2121




2222





2323




2424





Molts petons

Thel(e)ma

2525

Estimade T



2626





2727


Symphony

2828

CIRCA

2929

Hola Imma






3030


Hola Alba











3131


Hola de nou Imma


Hola Alba






3232











FUNAMBULISMES





3434







3535







3636







3737





3838





3939







4040





4141



4242









4343


INDICADORS

4444





Amb les escoles



bull EBM El Cotxet


bull EBM Collserola


bull Escola SEAT





1313




1414




Bea Fernaacutendez




1515



Benvolgude X


1616




1717





David



Estimada D




1818



1919





2020

Estimada S




2121




2222





2323




2424





Molts petons

Thel(e)ma

2525

Estimade T



2626





2727


Symphony

2828

CIRCA

2929

Hola Imma






3030


Hola Alba











3131


Hola de nou Imma


Hola Alba






3232











FUNAMBULISMES





3434







3535







3636







3737





3838





3939







4040





4141



4242









4343


INDICADORS

4444





Amb les escoles



bull EBM El Cotxet


bull EBM Collserola


bull Escola SEAT





1414




Bea Fernaacutendez




1515



Benvolgude X


1616




1717





David



Estimada D




1818



1919





2020

Estimada S




2121




2222





2323




2424





Molts petons

Thel(e)ma

2525

Estimade T



2626





2727


Symphony

2828

CIRCA

2929

Hola Imma






3030


Hola Alba











3131


Hola de nou Imma


Hola Alba






3232











FUNAMBULISMES





3434







3535







3636







3737





3838





3939







4040





4141



4242









4343


INDICADORS

4444





Amb les escoles



bull EBM El Cotxet


bull EBM Collserola


bull Escola SEAT








1515



Benvolgude X


1616




1717





David



Estimada D




1818



1919





2020

Estimada S




2121




2222





2323




2424





Molts petons

Thel(e)ma

2525

Estimade T



2626





2727


Symphony

2828

CIRCA

2929

Hola Imma






3030


Hola Alba











3131


Hola de nou Imma


Hola Alba






3232











FUNAMBULISMES





3434







3535







3636







3737





3838





3939







4040





4141



4242









4343


INDICADORS

4444





Amb les escoles



bull EBM El Cotxet


bull EBM Collserola


bull Escola SEAT





1616




1717





David



Estimada D




1818



1919





2020

Estimada S




2121




2222





2323




2424





Molts petons

Thel(e)ma

2525

Estimade T



2626





2727


Symphony

2828

CIRCA

2929

Hola Imma






3030


Hola Alba











3131


Hola de nou Imma


Hola Alba






3232











FUNAMBULISMES





3434







3535







3636







3737





3838





3939







4040





4141



4242









4343


INDICADORS

4444





Amb les escoles



bull EBM El Cotxet


bull EBM Collserola


bull Escola SEAT





1717





David



Estimada D




1818



1919





2020

Estimada S




2121




2222





2323




2424





Molts petons

Thel(e)ma

2525

Estimade T



2626





2727


Symphony

2828

CIRCA

2929

Hola Imma






3030


Hola Alba











3131


Hola de nou Imma


Hola Alba






3232











FUNAMBULISMES





3434







3535







3636







3737





3838





3939







4040





4141



4242









4343


INDICADORS

4444





Amb les escoles



bull EBM El Cotxet


bull EBM Collserola


bull Escola SEAT





PRGRAMA CAIXA D’EINESgranerbcn.cat/wp-content/uploads/2021/07/memoria-Caixa... · 2021. 7....

Documents

Transcript of PRGRAMA CAIXA D’EINESgranerbcn.cat/wp-content/uploads/2021/07/memoria-Caixa... · 2021. 7....