PRI Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2010-13

La recerca i la innovació són al capdavant de l’agenda política i econòmica mundials. Conscient d’aquesta rea-litat, el Govern de Catalunya hi està apostant decidida-ment en els darrers anys. A nivell estratègic, a través del Pla de Recerca i Innovació 2005-2008, on s’uneixen les polítiques de recerca i innovació en un mateix programa governamental d’actuacions. A nivell pressupostari, a tra-vés d’un esforç sense precedents. Tots dos compromisos tenen avui la seva continuïtat.

Som conscients de la nostra responsabilitat a l’hora de crear les condicions necessàries per generar recerca i innovació, però aconseguir resultats depèn de la suma i implicació de molts altres agents. Centres de recerca, in-vestigadors, empreses, universitats, emprenedors, entre d’altres, són els autèntics elements decisius. Només a través de la suma d’esforços i compromisos hem acon-seguit bastir un sistema més sòlid, ben fonamentat i amb reconeixement internacional.

Avui, Catalunya compta amb una xarxa de centres de re-cerca i de centres tecnològics de primer nivell, capaços d’exportar i d’atreure talent a nivell europeu i a nivell mundial. Gaudeix d’unes infraestructures de recerca de primer ordre com el Sincrotró ALBA, el Barcelona Super-computing Center o el Laboratori de Seqüenciació Genò-mica. Gaudim d’una presència destacada a les beques del Consell Europeu de Recerca, al Setè Programa Marc de la Unió Europea, i des d’aquí es lideren nombrosos projectes CENIT i els Campus d’Excel·lència capdavan-ters a l’Estat. Una presència i un lideratge comparables a les de regions i països líders del nostre entorn.

Fites importants, fites que ens ajuden a seguir avançant. Perquè tenim molt camí encara per recórrer. Perquè la innovació i la recerca és renovació i evolució constants. Disposem d’una bona base i cal aprofitar-la per fer un nou salt endavant. Els propers anys han de servir per consolidar-nos i per trenar la ciència i la innovació a nivell econòmic i social. Sense integració entre recerca i realitat estaríem malbaratant recursos i comprometent el nostre propi futur. Per això, el mateix Govern, a través d’aquest nou pla interdepartamental, incorpora la recerca i la in-novació de forma estructural a l’acció de totes les seves àrees.

El nou Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2010-2013 és la prova d’aquesta aposta per un camí sòlid i consensuat per al futur, dins del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació. El consens, la continuïtat i l’estabilitat en tots els seus vessants són valors a defen-sar en qualsevol actuació política, però encara més en l’actual situació econòmica, perquè les prioritats i els va-lors no poden dependre de la conjuntura.

Ara més que mai, necessitem que la recerca i la innova-ció ens serveixin per fer aquest salt endavant. Un salt que permeti incrementar els retorns de la inversió realitzada a través de la competitivitat de les empreses, de la forma-ció de les generacions futures, de les respostes als reptes mediambientals i de l’aportació de noves eines per seguir construint una societat més justa, oberta i dinàmica.

José MontillaPresident de la Generalitat de Catalunya

PREÀMBUL

El Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2010-2013 és un pla sòlid i ambiciós, imprescindible per a un canvi de model econòmic basat en el coneixement i la innova-ció en una conjuntura de greu crisi global i reptes socials i mediambientals molt rellevants que obliguen, més que mai, a repensar i treballar per al futur.

Un pla sòlid perquè està basat en una visió compartida entre el conjunt de les forces polítiques de Catalunya, els agents socials i econòmics i les universitats, expressada en el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, en les recomanacions del Consell Català de Recerca i Inno-vació i en l’avaluació realitzada per l’OCDE del sistema de recerca i innovació català, i que està alineat amb les recents visions de la Unió Europea de cap on han d’anar les polítiques de recerca i innovació.

Un pla ambiciós perquè impulsa, en conjunt, un canvi sig-nificatiu de les polítiques públiques de recerca i innovació que farà Catalunya, amb nous elements a considerar i desenvolupar, amb una orientació estratègica a reptes rellevants com a focus de recerca i innovació i amb una dimensió territorial per garantir que el coneixement i la innovació, com a elements estructurals de progrés que són, tenen impacte en totes les realitats socioeconòmi-ques del país. Un pla que implica una despesa pública rellevant en els propers anys, conscients que prioritzant

políticament i pressupostàriament la recerca i la innova-ció estarem assentant les bases de la prosperitat i el benestar. El Pla de Recerca i Innovació (PRI) està dirigit a les em-preses, a les universitats i altres agents públics de la re-cerca i el sistema educatiu, al sector públic i a la societat i als ciutadans en general. Tots ells configuren els pilars bàsics del PRI a partir de la base fonamental, el talent. En definitiva, el PRI incideix en les organitzacions i les per-sones que generen, a través de la innovació, nous pro-ductes, processos i serveis amb valor econòmic i social, i en les que contribueixen, mitjançant la recerca, a ampliar les bases del coneixement i a transmetre’l.

Aquest Pla ha estat elaborat, per primera vegada, amb una visió veritablement interdepartamental, element in-dispensable per afrontar els compromisos del Pacte Na-cional i per incorporar la recerca i la innovació com a po-lítiques estructurals i transversals en l’acció del Govern. Un fet rellevant que ha de ser clau per a la implementació del Pla i l’eficàcia de les actuacions que s’hi preveuen, les quals tenen com a objectiu convertir Catalunya en un pol de referència internacional en recerca i innovació, amb la finalitat última que això serveixi per contribuir a la creació d’ocupació de qualitat i al progrés socioeconòmic del país en un context de desenvolupament sostenible.

Josep Huguet i BioscaConseller d’Innovació, Universitats i EmpresaPresident de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI)

PRESENTACIÓ

Índex de continguts

INTRODUCCIÓ 8

RESUM EXECUTIU 9

A. MARC DE REFERÈNCIA 18

B. VISIÓ ESTRATÈGICA 34

C. POLÍTIQUES I ACTUACIONS 43

1. El millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor 46

2. Sistema públic de recerca fort, connectat a la creació de valor 53

3. Empreses que innoven sistemàticament i que s’internacionalitzen 60

4. Sector públic innovador 68 5. Societat i ciutadans involucrats en el progrés científic i innovador 72

6. Internacionalització i comunitats de coneixement i innovació 76

7. Millora de la governança del sistema d’R+D+I 80

8. Focalització de l’R+D+I en reptes 87

9. Entorns i territoris capacitats per incorporar coneixement i innovació 98

10. Mobilitzar més recursos, i més eficientment, per a l’R+D+I 104

D. PROGRAMACIÓ ECONÒMICA 111

E. IMPLANTACIÓ, SEGUIMENT, REVISIÓ I AVALUACIÓ DEL PRI 119

esquemes

Esquema 1: Marc del PRI 2010-2013 19

Esquema 2: L’R+D+I com a factor determinant del progrés del país 22

Esquema 3: Abast dels sistemes R+D+I 23

Esquema 4: Multinivell dels sistemes R+D+I 25

Esquema 5: Visió estratègica del PRI 2010-2013 36

Esquema 6: Objectius estratègics del PRI 2010-2013 37

Esquema 7: Marc d’actuació dels departaments al PRI 2010-2013 40

Esquema 8: Horitzó 2013 i 2020 en relació amb la innovació empresarial 60

Esquema 9: Caracterització empresarial segons els eixos «innovació»

i «internacionalització» 61

Esquema 10: Sistema de governança de l’R+D+I a Catalunya 82

Esquema 11: Dimensions de la metodologia d’anàlisi de focus d’R+D+I 87

Esquema 12: Exemple - Mapa cientificotecnològic i empresarial associat

al Focus d’eficiència energètica i energies renovables descentralitzades 103

taules

Taula 1: DAFO de l’R+D+I a Catalunya 27

Taula 2: Objectius estratègics, polítiques i línies d’actuació del PRI 2010-2013. Correspondència amb polítiques de l’Estat i la UE, amb línies d’actuació transversals i amb focus d’R+D+I i territori 45

Taula 3: Responsabilitats dels àmbits de governança del sistema 80

Taula 4: Focus de la recerca i la innovació en el PRI 2010-2013. Definició 89

Taula 5: Associació de ciències i tecnologies als 17 focus del PRI 2010-2013 90

Taula 6: Associació de sectors d’activitat als 17 focus del PRI 2010-2013 91

Taula 7: Grau de focalització de les línies d’actuació del PRI 2010-2013 95

Taula 8: Vinculació dels departaments de la Generalitat als focus d’R+D+I

del PRI 2010-2013 96

Taula 9: Base qualitativa general per a l’establiment del pla d’actuació

per a cadascun dels focus 97

Taula 10: Àmbits funcionals de l’estratègia territorial d’R+D+I 98

Taula 11: Estratègia de mobilització de recursos per a l’R+D+I

del PRI 2010-2013 105

Taula 12: Programació econòmica del PRI 2010-2013

(dades milions d’euros excepte indicació) 116

Taula 13: Programació econòmica del PRI 2010-2013 per Línies/Programes

significatius (dades en milions d’euros) 117

Taula 14: Instruments i agents de seguiment del PRI 122

Taula 15: Instruments i agents d’avaluació final del PRI 124

8

INTRODUCCIÓ

El Pla de recerca i innovació (PRI) 2010-2013 és l’instrument mitjançant el qual l’Administració de la Ge-neralitat de Catalunya exerceix la tasca de planificació, foment i coordinació de la recerca i la innovació del país. És, també, l’instrument fonamental en què se sustenta el desenvolupament del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI) durant els propers quatre anys.

És rellevant remarcar que aquest pla abasta un període que arriba fins al 2013, amb la finalitat de sincronitzar-se amb la planificació europea (7è Programa marc de recerca i desenvolupament tecnològic 2007-2013 de la UE), la qual cosa facilita l’alineament d’estratègies. El proper Pla català de recerca i innovació abastaria el període 2014-2020, i coincidiria amb el 8è Programa marc i amb la visió 2020 del PNRI.

La contribució interdepartamental en aquest pla ha estat decisiva per assolir la perseguida integració horitzontal dels objectius i les polítiques d’R+D+I. També resulta di-ferencial, respecte a plans anteriors, l’assessorament re-but pel Consell Català de Recerca i Innovació (CCRI), que a petició del Govern ha emès dictamen de les bases del PRI 2010-2013, així com l’informe de l’OCDE (Reviews of Regional Innovation: Catalonia, Spain. 2009. OCDE).

Dissenyat en un moment de crisi econòmica global i de complexitat social i ambiental, aquest pla sorgeix de la voluntat d’actuar des del curt termini, però considerant els reptes a mitjà i a llarg termini. També sorgeix de la neces-sitat inequívoca de desenvolupar un ventall de polítiques prou ampli per abastar el complex entramat que repre-senta el sistema d’R+D+I, alhora que del convenciment que cal escoltar les veus expertes que recomanen que, en l’actual context, resulta convenient prioritzar esforços i concentrar recursos.

En definitiva, el PRI 2010-2013 esdevé un marc sòlid de visió i de presa de decisió estratègica, però no exempt de dinamisme, en el sentit que el pla d’actuació que incorpo-ra serà anualment validat, no només per garantir-ne la via-bilitat, sinó també l’oportunitat, en funció de les revisions anuals que també es preveu impulsar.

El PRI es desplega en una estructura de cinc blocs de con-tingut, en un discurs lògic continu que s’inicia plantejant quin és l’objecte i el camp de joc de l’R+D+I, la situació de l’R+D+I a Catalunya, el rol del Govern de la Generalitat en el sistema, així com els antecedents i el marc en ma-tèria de polítiques públiques d’R+D+I. El bloc A, sobre el marc de referència, aborda aquestes qüestions de context, tot i que la descripció i el diagnòstic del sistema català d’R+D+I s’ha de consultar a l’annex 1.

El fil discursiu del bloc B, dedicat a la visió estratègica del PRI, prossegueix en la línia de determinar quina és la visió esperada, quins són els requisits sistèmics per assolir-la, i en quins elements el Govern pot contribuir per promoure l’evolució esperada en l’R+D+I en el període de vigència d’aquest pla. Finalment, s’enumeren els deu objectius es-tratègics del pla.

A continuació, el bloc C, sobre polítiques i actuacions, respon a la translació de la visió estratègica del capítol previ a polítiques i línies d’actuació. Per a cadascun dels objectius estratègics del PRI, classificats entre l’1 i el 10, s’especifiquen les polítiques, associades a objectius, i les línies d’actuació, i es complementa amb l’annex 4, que re-cull i ordena per objectius estratègics les actuacions més rellevants a Catalunya en R+D+I dels darrers anys associa-des a aquests objectius.

El bloc D es dedica a la programació econòmica, i el bloc E a la implantació, el seguiment, la revisió i l’avaluació del PRI. En el primer, es presenten les projeccions econòmi-ques que suporten el PRI 2010-2013, i es complementa amb l’annex 2 on es presenten els antecedents d’inversió en R+D+I del Govern, i, en el segon, els procediments que s’articulen per implantar aquest pla, per revisar-ne sistemàticament els resultats i per fer-ne el seguiment en base a l’avaluació.

En els annexos 3, 5 i 6 d’aquest pla s’exposen continguts transversals. El tercer versa sobre la localització territorial de les estructures d’R+D+I de Catalunya. El cinquè pre-senta quin ha estat el procés d’elaboració d’aquest pla, i subratlla la participació dels diferents departaments en el PRI 2010-2013. El sisè, finalment, recull una taula de sigles útil per a la lectura d’aquest document, així com un glossari dels termes d’R+D+I emprats en aquest pla.

9

a-maRc de ReFeRÈnciaEl Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI), impulsat pel Govern i signat a finals del 2008 amb un am-pli consens polític i social, posa la recerca i la innovació com a prioritats estratègiques de país i bases, juntament amb l’educació, per a una Catalunya amb alts nivells de prosperitat i benestar en el marc d’una societat avançada que visqui dins d’uns límits ambientals sostenibles.

Durant el 2009, acomplint els compromisos del PNRI, el Govern ha promogut canvis significatius en la gover-nança del sistema català de recerca i innovació, ha im-pulsat un projecte rellevant per determinar els focus on s’ha d’orientar la recerca i la innovació en els propers anys i s’ha desenvolupat un procés complex per tal que, per primera vegada, el PRI 2010-2013 esdevingui un pla ver-taderament interdepartamental en el qual recerca i inno-vació s’integren transversalment en l’acció de Govern.

Aquests elements han estat essencials per elaborar un PRI 2010-2013 que representa un impuls estratègic per al futur i que, mirat en el seu conjunt, genera un canvi radi-cal en les polítiques públiques de recerca i innovació de Catalunya. Unes polítiques que responen als compromisos adquirits en el PNRI, a les diagnosis i recomanacions fe-tes per organismes i ens de referència, a una conjuntura socioeconòmica marcada per una profunda crisi i a les visions recentment expressades per la Unió Europea sobre les estratègies de recerca i innovació.

B-VisiÓ estRatÈgicaEl PRI 2010-2013 adopta una doble aproximació estratè-gica per a les polítiques a desenvolupar:

‣ Sistèmica: impulsar un ecosistema format per una sòli-da base de generació de coneixement, una activitat productiva i un sector públic innovadors i una societat i uns ciutadans actius que, tenint com a base el talent, cocreen i coinnoven en comunitats de coneixement i innovació locals i globals. Aquest sistema es dota d’uns recursos suficients i d’una governança adient per im-pulsar els projectes i per acomodar els interessos de tots en benefici comú, amb eficiència i eficàcia.

‣ Orientada: focalitzar la generació de nous coneixe-ments, productes, serveis i processos en demandes i necessitats reals que responguin a reptes rellevants i fer confluir el valor socioeconòmic del coneixement i la innovació en els diferents entorns i territoris de Ca-talunya.

Partint d’aquesta aproximació estratègica, el PRI 2010-2013 pretén, en visió 2013, que:

‣ El sistema educatiu i formatiu català, en tots els ni-vells, promogui eficaçment les competències creati-ves, innovadores i emprenedores i generi els perfils formatius necessaris per al futur.

‣ Catalunya esdevingui un dels pols principals d’atracció de talent científic i innovador d’Europa.

‣ Hi hagi àrees d’excel·lència científica i tecnològica de primer nivell internacional que incideixin en els reptes en què Catalunya vulgui excel·lir i que produeixin un impacte socioeconòmic significatiu.

‣ La transferència de coneixement es produeixi de mane-ra multidimensional i sistèmica.

‣ El nombre d’empreses que innoven sistemàticament i s’internacionalitzen s’hagi incrementat significativa-ment, i també les que han sorgit de la base científica i tenen visió i dimensió global.

‣ El nombre d’empreses multinacionals catalanes líders en innovació hagi augmentat de manera rellevant, i també el de les empreses estrangeres que realitzen activitats intensives en R+D+I.

‣ La innovació en el sector públic estigui plenament in-tegrada en les polítiques d’R+D+I, i el seu impacte social i econòmic sigui de primera magnitud.

‣ Els diferents entorns territorials de Catalunya hagin desenvolupat ecosistemes de coneixement i innovació que, a partir de les seves realitats i capacitats diferen-cials, generin riquesa i benestar.

‣ Catalunya sigui reconeguda internacionalment per la capacitat d’incidir en reptes complexos on s’integren el talent, la ciència i la tecnologia amb la participació dels agents privats i els públics.

‣ Els ciutadans, usuaris i consumidors estiguin plena-ment inserits en els processos d’innovació.

‣ El sistema de recerca i innovació català tingui una ele-vada presència i connexió global.

‣ La governança del sistema sigui eficient i actuï guiada sempre per l’excel·lència i l’oportunitat.

‣ La inversió en recerca i innovació, pública i privada, gairebé hagi duplicat la de l’any 2008.

Tenint en compte la situació actual i les necessitats de canvi, les prioritats del PRI 2010-2013 són:

‣ Importància estratègica: PIME, innovació en serveis, internacionalització (línies transversals del PRI).

‣ Palanques de canvi: demanda innovadora, orientació a reptes, base emprenedora i innovadora.

‣ Abordar febleses: fragmentació, transferència, barreres a la innovació, capacitat absortiva de les empreses.

‣ Aprofitar fortaleses: talent, recerca, empreses líders, sector públic innovador, entorns dinàmics.

RESUM EXECUTIU

10

c-PolÍtiques i actuacionsLes polítiques i actuacions del PRI 2010-2013 s’articulen en 10 objectius estratègics. Els set primers amb l’aproximació estratègica sistèmica, el vuitè i novè amb l’estratègia de focalització orientada a reptes socioeconò-mics i a entorns territorials, i el desè amb la mobilització de recursos.

1. EL MILLOR TALENT CIENTÍFIC, CREATIU, INNOVADOR I EMPRENEDOR

PolítiCA 1.1: MillorAr lEs CoMPEtènCiEs i Els PErfils

‣ Incorporar als projectes educatius i formatius, a tots els nivells, el treball orientat a problemes i els projec-tes i experiències creatives, científiques i de simulació d’empreses, incentivant el treball en equip i la inte-racció amb científics, creatius, emprenedors i profes-sionals.

‣ Professionalitzar la gestió i la direcció de l’R+D+I, refo-rçar l’estímul a perfils de ciències experimentals i tec-nologies i generar una oferta formativa que respongui als reptes interdisciplinaris existents, amb una partici-pació rellevant de les ciències humanes i socials.

‣ Revisar i transformar el doctorat per tal que esdevin-gui un element estratègic del sistema, per a l’activitat científica i, especialment, per a l’activitat innovadora de les empreses catalanes.

PolítiCA 1.2: AfAvorir fluxos DE tAlEnt quE gEnErin vAlor

‣ Reforçar els programes de captació i retenció de talent científic (100 M€, 2010-2013), incrementar el nom-bre d’investigadors postdoctorals (duplicar el nombre de beques i contractes) i desenvolupar un programa per augmentar el personal tècnic de recerca (1-2 M€ anuals).

‣ Impulsar la incorporació a les empreses, amb cofi-nançament publicoprivat, de doctors, postdocs i altres perfils per a la innovació tecnològica i no tecnològica (23 M€, 2010-2013).

‣ Incorporar la mobilitat intersectorial i interinstitucional com un element clau del sistema de recerca i inno-vació català: incentius, canals facilitadors, reconeixe-ment, e-mobilitat, entre d’altres.

2. SISTEMA PúBLIC DE RECERCA FORT, CONNECTAT A LA CREACIÓ DE VALOR

PolítiCA 2.1: Enfortir El sistEMA PúBliC DE rECErCA i inCrEMEntAr-nE l’EfiCiènCiA i l’iMPACtE

‣ Reforçar el finançament dels agents públics de recerca:‣ Universitats: a) personal dedicat a la re-

cerca (1.340 M€, 2010-2013); b) pla d’infraestructures universitàries (s’estima que del total del Pla 67 M€ es dediquen a la recer-ca, 2010-2013); c) increment significatiu del pes de la recerca en el càlcul del finançament basal en el marc del nou model 2011; d) nou finançament competitiu d’excel·lència orientat als focus del PRI (220 M€, 2010-2013); e) nou programa de finançament a estructures universitàries de recerca que acompleixin crite-ris d’alineament amb focus PRI, excel·lència, governança i cooperació.

‣ Centres de recerca: consolidar finançament amb contractes programa ( 515 M€, 2010-2013).

‣ Salut: a) personal assistencial dedicat a la re-cerca (806 M€, 2010-2013); b) consolidar els instituts hospitalaris d’investigació sanitària (27 M€, 2010-2013).

‣ Promoure l’excel·lència en la direcció i gestió de la recerca: implementació i acreditació de sistemes de qualitat, avaluació, formació, incentius i reconeixe-ment, comptabilitat analítica, entre d’altres

‣ Desenvolupar un procés d’ordenació, articulació i ali-neament dels agents públics de recerca finançats per la Generalitat amb criteris d’eficiència i orientació als focus de recerca i innovació a partir de l’avaluació ri-gorosa de l’excel·lència, l’oportunitat estratègica i la viabilitat.

‣ Reforçar la missió de transferència de coneixement: en el finançament per objectius, impulsant la planifica-ció estratègica, promovent incentius i reconeixement al personal investigador, entre d’altres.

PolítiCA 2.2: ProPorCionAr rECursos Es-trAtègiCs PEr A lA rECErCA i lA sEvA trAns-forMACió En vAlor soCiAl i EConòMiC

‣ Incrementar el finançament per a infraestructures científiques i tecnològiques (137 M€, 2010-2013, més un 6% del pla d’infraestructures resultant de l’aplicació de la clàusula addicional 3a de l’Estatut) i definir una estratègia i full de ruta, incloent-hi un pla d’optimització de les actuals infraestructures.

RESUM EXECUTIU

11

‣ Potenciar els fons de finançament preferents, el capital risc especialitzat i els àngels inver-sors.

‣ Promoure l’accés i adaptació a nous mercats (380 M€, 2010-2013, inclou 3.3): iniciació i consolidació internacional, accés a mercats estratègics, contractació pública internacional, entre d’altres.

PolítiCA 3.3: novEs EMPrEsEs intEnsivEs En r+D+i

‣ Reforçar el suport a la creació i desenvolupament de noves empreses de base tecnològica (750 noves empre-ses, 2010-2013): mercat financer especialitzat, assesso-rament, incubadores, entre d’altres.‣ Atraure i retenir activitats empresarials intensives en R+D+I (150 de noves, 2010-2013): orientació i serveis personalitzats, anàlisi estratègica i acció proactiva, zones d’aterratge d’alt impacte, etc.

4. SECTOR PúBLIC INNOVADOR

PolítiCA 4.1: ProMourE lA innovACió Ens Els sErvEis PúBliCs i En El govErn

‣ Reforçar i desenvolupar plans d’R+D+I en tots els ser-veis públics (25 M€, 2010-2013): estratègia i orga-nització de l’R+D+I, projectes competitius d’R+D+I, nuclis innovadors; pla de formació, programa trans-versal TIC-innovació, programa de valorització del co-neixement, entre d’altres

‣ Potenciar la innovació en els departaments del Govern: desenvolupament d’un model d’innovació propi, gestió del coneixement i ús de la ciència en l’acció política, plans d’R+D+I sectorials i horitzontals orientats a fo-cus del PRI, formació i organització de l’R+D+I, entre d’altres.

PolítiCA 4.2: AfAvorir quE lA DEMAnDA i l’ACCió PolítiCA ACtuïn CoM A iMPulsors D’r+D+i

‣ Desenvolupar una estratègia interdepartamental per fer de la compra pública un element tractor d’innovació de primer ordre: tots els departaments amb plans es-pecífics, iniciatives de compra pública precompetiti-va, orientar compra a focus del PRI (ex. ecoinnovació), entre d’altres.

‣ Establir mecanismes que garanteixin que les regula-cions tinguin impactes innovadors positius.

‣ Incorporar l’R+D+I a tots els plans i estratègies secto-rials que aprovi el Govern.

‣ Impulsar projectes estratègics d’R+D+I de gran abast vinculats als focus del PRI que permetin desenvolu-par lideratges internacionals en nínxols específics (65 M€, 2011-2013).

3. EMPRESES QUE INNOVEN SISTEMÀTICAMENT I QUE S’INTERNACIONALITzEN

PolítiCA 3.1: CoMPEtènCiEs EMPrEsAriAls

‣ Reforçar significativament, amb aliança amb els agents socioeconòmics, els programes de suport encaminats a capacitar les empreses, especialment les PIME, per a la reflexió estratègica, la innovació, la internaciona-lització i l’ús de les TIC.

PolítiCA 3.2: innovACió i DifErEnCiACió EM-PrEsAriAl

‣ Potenciar el desenvolupament de la xarxa tecnològi-ca de Catalunya TECNIO (130 M€, 2010-2013, in-cloent-hi incentius a la valorització): a) reforçant els centres tecnològics amb vocació sectorial i territorial; b) impulsant centres tecnològics avançats amb alts ni-vells d’excel·lència en R+D+I; c) reforçant el suport als centres d’innovació tecnològica dels agents de la recerca; d) alineant TECNIO amb els focus del PRI, i e) articulant TECNIO amb els agents de la recerca.

‣ Crear un organisme publicoprivat, especialitzat per àmbits, per a la valorització i comercialització dels re-sultats de la recerca que faciliti, a més, canalitzar la demanda.

‣ Millorar i incentivar l’accessibilitat de les empreses, especialment les PIME, als intermediaris d’innovació, incloent-hi les empreses especialitzades en serveis in-tensius en coneixement.

‣ Finançar projectes tractors cooperatius d’R+D+I em-presarial que integrin agents de la recerca i agents TECNIO en nuclis d’alt potencial innovador alineats amb els focus del PRI.

‣ Desenvolupar un ampli suport al foment de la inno-vació no tecnològica: a) finançant projectes que im-pactin sobre els canvis en el model de negoci, nous mètodes de comercialització, canvis organitzatius i sistematització dels processos d’R+D+I; b) fomentant la innovació en serveis i el desenvolupament de ser-viproductes; c) potenciant l’ús dels living labs com a instruments per a la innovació centrada en l’usuari, i d) desenvolupant una estratègia “Catalunya disseny” per tal que el disseny, des d’una perspectiva àmplia, s’integri en l’estratègia empresarial. Per als programes d’R+D i d’innovació tecnològica i no tecnològica el PRI preveu 442 M€, 2010-2013.

RESUM EXECUTIU

12

5. SOCIETAT I CIUTADANS INVOLU-CRATS EN EL PROGRÉS CIENTÍFIC I INNOVADORS

PolítiCA 5.1: CiènCiA, tECnologiA i innovA-Ció (Cti) CoM A ElEMEnt EstruCturAl DE lA soCiEtAt

‣ Socialitzar la ciència i la innovació: xarxa nacional de coordinació i foment de la divulgació CTI, baròmetre ciència-innovació i societat, portal ciència, pla de presència de la ciència i la innovació en els mitjans de comunicació, programa d’impuls de la cultura cientí-fica i la innovació a partir de les xarxes de museus i equipaments culturals, xarxa de turisme científic, pre-mis nacionals de ciència, tecnologia i innovació. El PRI preveu 30 M€, 2010-2013, incloent-hi 5.2.

PolítiCA 5.2: CiutADAns CoM A AgEnts D’innovACió

‣ Promoure una ciutadania activa per a la creativitat i la innovació: projectes competitius d’innovació ciutada-na, programa d’usuaris i consumidors com a tractors de demanda innovadora, impuls a xarxes socials in-novadores orientades a reptes (ex. eficiència energèti-ca).

6. INTERNACIONALITzACIÓ I COMUNI-TATS DE CONEIXEMENT I INNOVACIÓ

PolítiCA 6.1: CoMunitAts CooPErAtivEs D’r+D+i

‣ Impulsar partenariats publicoprivats estratègics d’R+D+I orientats als focus del PRI: comunitats de coneixement i innovació d’estructuració diversa forma-des per agents de la recerca i la innovació que dis-posen d’una estratègia i full de ruta compartit i una governança sòlida. Disposaran d’instruments de gestió i suport basal finançats per la Generalitat.

PolítiCA 6.2: intEgrACió DEls AgEnts DE lA rECErCA i lA innovACió A xArxEs gloBAls

‣ Desenvolupar una estratègia de priorització internacio-nal de l’R+D+I: a) aliances cientificotecnològiques; b) àrees geopolítiques-estratègiques (estratègia d’R+D+I per a la Mediterrània, pla d’acció integrat del sistema català); c) alinear l’R+D+I amb la cooperació per al desenvolupament; d) nodes de talent i capital inversor per a l’R+D+I; e) mercats (sofisticats, especialitzats, de baix cost); f) territoris consolidats (Quatre Motors

per a Europa, Euroregió Pirineus-Mediterrània, Califòr-nia, i altres).

‣ Presència global catalana en R+D+I: incorporació de la internacionalització de l’R+D+I a les funcions dels 35 centres de la xarxa de centres de promoció de negocis d’ACC1Ó, ambaixadors tecnològics, plata-formes d’aterratge empresarial a l’estranger, programa d’inversió directa a l’estranger i foment de la multilo-calització empresarial, implantació dels agents de la recerca en els nodes de talent estratègics, presència dels agents de la recerca i la innovació en les comuni-tats de coneixement i innovació globals líders. El PRI preveu 42 M€ per a l’objectiu 6 per al període 2010-2013.

7. MILLORA DE LA GOVERNANçA DEL SISTEMA D’R+D+I

PolítiCA 7.1: orgAnitzAr Els nivElls i AC-tors DE lA govErnAnçA PEr Assolir un Mo-DEl EfECtiu

‣ Promoure la concertació social i l’assessorament expert independent: seguiment i revisió del PNRI; creació del Consell Català de Recerca i Innovació.

‣ Reforçar l’R+D+I en el Govern: Comissió Interdeparta-mental de Recerca i Innovació, Oficina de Coordinació en Recerca i Innovació, organització de l’R+D+I en els departaments.

‣ Incrementar l’eficiència i l’eficàcia en la implementa-ció de polítiques d’R+D+I: creació d’ACC1Ó (agència d’innovació i internacionalització empresarial) com a fusió del CIDEM, el COPCA i l’ACI; creació de Talència (agència de recerca) com a fusió de l’FCRI, l’AGAUR i ICREA; establiment d’una programació conjunta i co-ordinació estreta entre ACC1Ó i Talència.

‣ Facilitar l’acció del Govern de desenvolupament estra-tègic dels centres de recerca (creació de la Institució CERCA) i creació del Consorci TECNIO de centres tec-nològics.

‣ Establir mecanismes de coordinació i cooperació efi-caços amb altres administracions.

PolítiCA 7.2: MillorAr El DissEny, iMPlE-MEntACió i ExECuCió DE PolítiquEs D’r+D+i

‣ Establir mecanismes efectius per avaluar les polítiques de recerca i innovació, les agències i altres agents de governança, així com el conjunt del sistema, de mane-ra periòdica.

‣ Implementar sistemes d’anàlisi, benchmarking i recer-ca en polítiques d’R+D+I.

‣ Desenvolupar una nova mètrica per a l’R+D+I que in-corpori, entre d’altres, la innovació en el sector públic,

RESUM EXECUTIU

13

9. ENTORNS I TERRITORIS CAPACI-TATS PER INCORPORAR CONEIXE-MENT I INNOVACIÓ

‣ Garantir que els diferents entorns i territoris de Cata-lunya puguin desenvolupar, a partir de la seva realitat i potencialitat, les capacitats diferencials necessàries per aprofitar el coneixement i la innovació com a motor de progrés i benestar. Per a aquesta finalitat el PRI 2010-2013 defineix tres tipologies d’àmbits funcio-nals de l’estratègia territorial d’R+D+I:

‣ Regions del coneixement (7), on conflueixen, amb la implicació rellevant de les universitats, els actors del sistema d’R+D+I, mitjançant una visió compartida i una governança eficaç a par-tir de les quals desenvolupen projectes trac-tors, fomentant l’especialització estratègica territorial en els focus del PRI i la creació de capacitats per esdevenir regions aprenents.

‣ Ciutats i pols urbans innovadors, com a ecosis-temes on s’integren activitats creatives, inno-vació social i activitats productives innovadores concentrades en espais concrets.

‣ Entorns d’innovació rurals com a sistemes d’innovació estratègics per a l’equilibri territo-rial i el progrés sostenible de Catalunya.

la innovació no tecnològica i en serveis, les capacitats “soft” del sistema, entre d’altres.

8. FOCALITzACIÓ DE L’R+D+I EN REPTES

‣ Orientar les polítiques públiques de recerca i innovació a reptes socioeconòmics rellevants on Catalunya té ca-pacitats i/o necessitats: 17 focus en què són indispen-sables la confluència de les ciències i les tecnologies i els sectors productius, el sector públic i el tercer sec-tor, per als quals aquests reptes suposen una oportuni-tat estratègica per ser més competents i competitius.

PolítiCA 8.1: foCAlitzACió DEls Esforços En r+D+i En Els rEPtEs

‣ Impulsar l’R+D+I en aquests focus: a) implicar tots els departaments en funció de les seves competències; b) fomentar comunitats de coneixement i innovació; c) alinear les polítiques del PRI amb els focus; d) pro-moure aliances estratègiques; e) crear un Fons Inter-departamental Focus (225 M€, 2011-2013); invertir, el 2013, el 30% dels recursos totals en R+D+I en els focus.

‣ Prioritzar l’actuació en els focus tenint en consideració l’estat de la situació inicial de cadascun en R+D+I, el cost-benefici i la fortalesa de la implicació publicopri-vada per impulsar-los.

RESUM EXECUTIU

Reptes ambientals, de l’entorn i territorials

Mitigació i adaptació al canvi climàtic

Eficiència energètica i energies renovables descentralitzades

Gestió i planificació de l’aigua per a un ús sostenible

Fluxos eficaços de persones i mercaderies (mobilitat sostenible), i d’informació

Edificis, ciutats i territoris per viure, generar valor i conviure

Reptes per a les persones i la societat

Aliments de qualitat, saludables i plaents

Prevenció i cura per a la salut de les persones

Aprenentatge al llarg de la vida i ensenyament a distància

Creacions artístiques, productes i serveis culturals d’excel·lència i difusió àmplia

Productes i serveis vinculats al turisme, al lleure i al consum d’emocions

Cohesió social i gestió de la complexitat social per generar oportunitats

Nova societat dels serveis amb servi-productes de consum i comerç innovadors i e-serveis.

Seguretat de persones, béns, informació i territoris

Reptes científics, productius o organitzatius

Recerca i tecnologia d’excel·lència i de frontera

Desenvolupament de materials, sistemes de producció i ecoproductes amb dissenys innovadors

Innovació no tecnològica, transformació de les organitzacions i noves formes de treball

Millora dels mecanismes de governança, socioeconòmics i polítics

focus de recerca i innovació del Pri 2010-2013

14

PolítiCA 9.1: CrEixEMEnt DE lEs CAPACitAts innovADorEs DEls tErritoris

‣ Definir i activar les set regions del coneixement pro-gressivament a partir de la realitat existent, consoli-dant els sistemes d’innovació territorials (locals o co-marcals) activats fins ara.

‣ Implementar un programa interdepartamental d’R+D+I en l’àmbit agroalimentari i rural i crear la xarxa d’innovació rural de Catalunya per dinamitzar projec-tes i promoure fluxos de coneixement.

‣ Establir la xarxa de ciutats i pols urbans innovadors per generar sinergies de valor afegit i impulsar projectes innovadors.

‣ Incorporar la dimensió territorial en la implemen-tació de les polítiques del PRI: a) afavorir la incor-poració i retenció de talent científic i innovador en els diferents entorns territorials, associat als àmbits d’especialització; b) desplegar els programes de suport empresarial a la innovació i a la reflexió estratègica de les PIME arreu del territori; c) reforçar l’aterratge d’empreses intensives en R+D+I en el territori; d) te-rritorialitzar el suport a la innovació en serveis públics; e) promoure territorialment la implantació dels inter-mediaris d’innovació (centres tecnològics, parcs cien-tífics i tecnològics); f) reforçar la tercera missió de les universitats com a element estratègic; g) generar un mapa d’especialització territorial d’R+D+I per focalit-zar les inversions públiques en R+D+I. El PRI preveu per a aquest objectiu 73 M€ (2010-2013), 30 M€ per a parcs científics i tecnològics i 36 M€ per impul-sar els diferents entorns territorials d’innovació.

10. MOBILITzAR MÉS RECURSOS, I MÉS EFICIENTMENT, PER A L’R+D+I

PolítiCA 10.1: ConsoliDACió DEl MArC DE finAnçAMEnt DE lA gEnErAlitAt PEr A l’r+D+i

‣ Desenvolupar instruments per assegurar una planifica-ció anual i pluriennal sòlida de la despesa en R+D+I alineada amb els objectius previstos de programació econòmica del PRI.

‣ Optimitzar els recursos destinats a R+D+I: a) anàlisi de l’adequació de la despesa a objectius i resultats; b) mi-llora de la comptabilització; c) increment d’actuacions interdepartamentals.

‣ Establir sinergies i acords de cooperació en R+D+I per incrementar l’eficiència i l’impacte dels recursos amb l’Estat, les administracions locals i supralocals i els agents socioeconòmics.

‣ Incrementar els recursos externs per al desenvolupa-ment de polítiques pròpies: a) alinear i aplicar els fons

FEDER i FSE d’acord amb els objectius del PRI; b) captar recursos de la UE on l’Administració sigui ens elegible per al desenvolupament de polítiques prò-pies.

PolítiCA 10.2: DivErsifiCACió DE fonts DE finAnçAMEnt PEr A l’r+D+i

‣ Incrementar el finançament de l‘Estat en R+D+I a Ca-talunya: infraestructures, centres del CSIC, etc.

‣ Reforçar les actuacions de suport a la participació dels agents del sistema de recerca en programes de l’Estat, la UE i altres organismes internacionals.

‣ Implementar nous mecanismes innovadors de cofi-nançament publicoprivat de l’R+D+I.

‣ Desenvolupar un pla per incrementar el mecenatge per a l’R+D+I.

‣ Atraure fons per a l’R+D+I d’altres regions i països mitjançant la implantació a l’exterior.

d-PRogRamaciÓ econÒmica

El PRI planteja un escenari de despesa en R+D per al període 2010-2013 que s’ajusti a l’escenari del PNRI re-visat segons els canvis que hi ha hagut des d’aleshores en les previsions d’evolució del PIB, tal com s’estableix en el mateix Pacte. Tot i així, es preveu que en els darrers dos anys del PRI es pugui superar l’esmentat escenari revisat. Amb aquest plantejament, s’assoliria el 2013 una des-pesa en R+D de 1.340 M€ i una despesa per al període 2010-2013 de 4.497 M€.

La despesa en R+D es divideix, ateses les diferències pel que fa a programació i presa de decisions, en:

‣ Bloc 1: es consideren els increments derivats del personal dedicat a la recerca en l’àmbit assistencial (4 % anual estimat) i en l’àmbit universitari (4-6 % anual estimat), i la part computable de recerca del Pla d’inversions universitàries. Els increments provenen de la massa salarial i no d’un augment en el nombre de persones. Amb aquestes consideracions el bloc 1 assoliria el 2013 una quantitat de 596 M€ i un total per al període 2010-2013 de 2.209 M€.

‣ Bloc 2: despesa de les línies d’actuació del PRI amb un increment anual mitjà del 18%, uns percentatges equivalents als obtinguts en el darrer període de pla-nificació, tal com es compromet el PNRI. Amb aquest plantejament, s’assoliria el 2013 una quantitat de despesa en R+D per a aquest bloc 2 de 744 M€ i una quantitat total per al període 2010-2013 de 2.288 M€.

RESUM EXECUTIU

15

Pel que fa a la inversió en el foment de la innovació, aspecte estratègic en la conjuntura actual, el Govern planteja assolir increments percentuals anuals similars o fins i tot superiors als de l’R+D per atendre els objectius del PRI, especialment pel que fa referència al suport a la innovació empresarial, i també en les polítiques de foment de la innovació social i dels serveis públics. Amb aquests increments s’assoliria el 2013 una quantitat de despesa en innovació per al bloc 2 de despesa de 293 M€ i una quantitat total per al període 2010-2013 de 811 M€. Cal tenir en consideració que part d’aquests increments seran deguts al Fons Interdepartamental Focus, un fons amb la finalitat estratègica de fomentar la recerca i la innovació al voltant dels focus del PRI 2010-2013.

En la taula es pot veure un resum de la programació 2010-2013 per blocs de despesa i objectius PRI:

RESUM EXECUTIU

DESPESESANY 2010-

20132010 2011 2012 2013

Xifres en milions d'euros

Bloc 1 de despesa

Personal universitari amb dedicació a la recerca 310 322 342 362 1.336

Personal assistencial (Salut) amb dedicació a la recerca 190 197 205 214 806

Inversions universitàries dedicades a la recerca 15 16 16 20 67

sub total 515 535 563 596 2.209

Bloc 2 de despesa per objectius estratègics Pri

Talent científic, innovador i emprenedor 58 65 72 80 275

Sistema públic de recerca connectat amb la generació de valor 206 221 267 353 1.047

Transferència, innovació i internacionalització empresarial 272 288 343 384 1.287

Sector públic innovador 5 7 12 15 39

Societat i ciutadania innovadora 5 6 9 10 30

Internacionalització i comunitats locals i globals 5 7 10 20 42

Millora de la governança del sistema d'R+D+I 2 3 4 5 14

Focalització de l'R+D+I en reptes (inclou fons interdepartamental focus) 2 60 95 135 292

Estratègia territorial d'innovació 7 9 22 35 73

sub total 562 666 834 1.037 3.099

totAl 1.077 1.201 1.397 1.633 5.308

Aquesta programació no inclou despeses vinculades al PRI que no computen com a R+D+I segons els estàndards internacionals, com els programes de foment de vocacions científiques o de detecció de talent científic. Les actuacions d'internacionalització empresarial s'entenen com a instruments de foment de la innovació no tecnològica

Programació econòmica del PRI 2010-2013

16

e-imPlantaciÓ, seguiment, ReVisiÓ i aValuaciÓ del PRi

Per garantir una implementació sòlida del PRI es dispo-sarà dels instruments següents: a) pla anual interdeparta-mental d’actuacions; b) plans d’actuació departamentals; c) contractes programa (o altres formes d’interacció) dels departaments amb les agències de finançament de la re-cerca i la innovació i els organismes i ens adscrits als de-partaments.

Per al seguiment de l’execució del PRI es realitzarà un pro-cés intern continuat a través de la CIRI, que n’informarà al Govern. Anualment, i en paral·lel al cicle pressupostari, es farà un seguiment i revisió de les actuacions previstes i dels objectius.

A la meitat i al final del període es durà a terme un infor-me d’avaluació del PRI i del seu impacte. Així mateix, i amb la finalitat de preparar el proper PRI 2014-2020, es procedirà a una avaluació de l’impacte de les polítiques més rellevants del PRI 2010-2013, de manera que els resultats estiguin disponibles per a l’inici de l’any 2013. Els resultats de les avaluacions seran públics.

Es desenvoluparà un sistema d’informació i d’indicadors adaptats a les necessitats del PRI durant els dos primers anys d’implantació del Pla.

RESUM EXECUTIU

1 Recerca i innovació en un entorn complex

2 La situació del sistema d’R+D+I de Catalunya

3 Rol de l’Administració de la Generalitat de Catalunya

4 Polítiques públiques d’R+D+I

maRc de ReFeRÈnciaBLOC A

19

MARC DE REFERÈNCIA

estar amatent a les polítiques públiques d’R+D+I estatals i europees com a marc referència.

El present bloc al·ludeix al context socioeconòmic que em-marca aquest pla. A continuació, caracteritza i diagnostica breument el sistema d’R+D+I de Catalunya, prenent com a base avaluacions i recomanacions internacionals recents i molt rellevants, per després extrapolar les responsabili-tats que corresponen al Govern de Catalunya. Per finalitzar aquest bloc es sintetitzen les planificacions de les políti-ques públiques de suport a la recerca i la innovació exis-tents a l’Estat i a la UE, així com les prèviament formula-des per l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

1. ReceRca i innoVaciÓ en un entoRn comPlex

L’actual conjuntura socioeconòmica determina que la implementació dels compromisos del Govern de la Gene-ralitat de Catalunya fixats en el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI), a través d’aquest pla plu-riennal de recerca i innovació, s’acompanyi de reptes molt rellevants en el sistema de benestar. El context de recursos escassos, en el qual s’articula el PRI 2010-2013, no ha de dur a constrènyer visions ni pretensions en matèria de recerca i d’innovació, ans al contrari; encara fa més evident la necessitat de delimitar i reconèixer quina és la contribució de l’R+D+I en els diver-sos models de creixement i de progrés social.

El Pla de recerca i innovació 2010-2013 de la Gene-ralitat de Catalunya (PRI 2010-2013) s’emmarca en el context d’una crisi econòmica d’ordre global que, a Catalunya, s’acompanya de reptes socioeconòmics relle-vants. Per tal d’orientar correctament aquest pla, resulta necessari prendre en consideració l’actual conjuntura so-cioeconòmica i assumir les tendències de canvi de model de competitivitat1.

El PRI 2010-2013 aspira a construir-se, també, d’acord amb un concepte de sistema de recerca, desenvolupa-ment i innovació (R+D+I) actualitzat, prou sofisticat com per considerar els diversos agents i els complexos factors que incideixen en l’assoliment de resultats rellevants en matèria d’economia i societat del coneixement.

El PRI 2010-2013 se sustenta sobre un diagnòstic ac-tualitzat i rigorós del sistema d’R+D+I de Catalunya. En els últims dos anys, el nostre sistema ha estat descrit i diagnosticat en profunditat en el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI) que ha estat complementat, a posteriori, amb les recomanacions de reconeguts experts de l’OCDE, així com dels membres del Consell Català de Recerca i Innovació (CCRI).

Dissenyar una estratègia de govern exigeix, finalment, si-tuar les extrapolacions sobre les capacitats diferencials i les oportunitats que Catalunya té per desenvolupar l’acció de futur dins d’un marc de viabilitat competencial i de coherència política. En aquest sentit, cal delimitar el rol de la Generalitat de Catalunya dins del sistema d’R+D+I i

1 Recollit en l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, signat l’any 2005 i amb vigència triannual. Cal destacar, també, que en l’Acord Estratègic 2008-2011, la R+D+I és una línia d’impuls estratègic per avançar en el desenvolupament econòmic cap a un nou model productiu.

Elaboració pròpia

Esquema 1: Marc del Pri 2010-2013

PARTEIX DE LA REALITAT RESPON A UN PROJECTE COMPARTITINCORPORA EL NOU CONTEXT PER LES POLÍTIQUES D’R+D+I

Pla de Recerca i Innovació 2005 - 2008

Situació del sistema de recerca i innovació català

Reptes socioeconòmics i conjuntura

Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació

Abast i característiques del sistema de recerca i innovació

Polítiques estatals i europees de recerca i innovació

Rol de la Generalitat en el sistema de recerca i innovació

INCORPORA LES AVALUACIONS I RECOMANACIONS EXTERNES

OCDECatalonia Innovation Review

Consell Català Recerca i InnovacióInforme sobre document de bases PRI

20

MARC DE REFERÈNCIA

1.1 CONTEXT SOCIOECONÒMIC

Catalunya és un país de més de 7 milions d’habitants i un pes econòmic en la UE comparable al de països com Irlanda, Grècia, Noruega, Suïssa, Àustria o Dinamarca. El producte interior brut català és de més de 202.000 milions d’euros (en el 2008) i representa a l’entorn del 18,6 % del PIB espanyol (la població representa a l’entorn del 16 %).

L’economia catalana té una forta base industrial. Per bran-ques d’activitat, el sector primari suposa un 1,7 % dels treballadors ocupats, i el pes de la indústria respecte al PIB (20 %) ultrapassa el dels països del seu entorn i de la Unió Europea. En efecte, tenen una gran importància sec-tors com la indústria química i farmacèutica, metal·lúrgia, alimentació, producció de maquinària, indústria de l’automòbil i els seus accessoris, tèxtil i paper, edició i arts gràfiques. La fabricació d’aparells electromecànics i de material informàtic i telemàtic de darrera generació també tenen una presència important.

Si, a més, tenim en compte la indústria en sentit ampli (producció de manufactures i activitats de serveis associa-des) es palesa la importància dels sectors de la indústria sobre el conjunt de l’economia catalana. El sector integrat de la nova indústria representa més del 50 % de l’ocupació i genera a l’entorn del 65 % del VAB.

L’estructura empresarial catalana es caracteritza per tenir una important i majoritària presència de petites i mitjanes empreses (PIME), moltes de les quals són proveïdores de grans multinacionals. Aquest teixit ha desenvolupat sem-pre una funció social i econòmica bàsica per al desenvo-lupament econòmic del país. Les PIME representen un 93,2 % del VAB al sector primari, un 91,8 % al sector de la construcció, un 66,2 % al sector de serveis i un 56,2 % al sector industrial. El predomini de les PIME en diversos sectors d’especialització representa un repte per a Cata-lunya, però també una oportunitat.

Així doncs, les empreses catalanes no són de grans dimen-sions, però la majoria són dinàmiques i moltes han reeixit en la seva aproximació al mercat global. Hi ha economies d’escala —en la producció, en la distribució— afavorides per la variable dimensió, però aquest no és l’únic factor a considerar. Cal tenir en compte, també, el dinamisme en recerca i desenvolupament, la capacitat innovadora, la fle-xibilitat en l’adaptació a l’entorn econòmic, l’aprofitament de múltiples sinergies, etc. per ser competitius com a em-presa i com a país. En aquest sentit, tot i que les grans em-preses continuen registrant un VAB mitjà per treballador

significativament més elevat que les PIME, la productivi-tat per treballador que més ha crescut durant els darrers anys és la de les petites empreses. Per altra part, aquestes organitzacions han contribuït al desenvolupament de di-versos sistemes de producció local importants al territori, en diversos sectors d’especialització.

D’altra banda, actualment a Catalunya operen aproxima-dament 3.000 empreses estrangeres, que sumen més del 34 % de les totals en l’àmbit estatal. Aquestes empreses duen a terme un important paper de dinamització econò-mica, en representar l’11 % dels llocs de treball i aportar un 20 % de la facturació empresarial total a Catalunya. La presència d’empreses estrangeres al nostre país ha con-tribuït molt activament a la renovació de la nostra base productiva, la generació de nous llocs de treball i, en defi-nitiva, la competitivitat de la nostra economia.

En paral·lel, un altre dels aspectes destacables de l’economia catalana és el seu grau d’internacionalització. Les exportacions de manufactures han tingut un creixe-ment anual acumulatiu del 8 % en els darrers deu anys. Aquestes xifres són el resultat de l’activitat d’un gran nom-bre d’empreses, més d’11.000, que exporten regularment i que representen el 35 % de les empreses exportadores de l’Estat espanyol. Si comparem la destinació de les ex-portacions i les inversions catalanes al món, trobem que els països de la UE-27 reben el 70 % de les exportacions catalanes a l’estranger, i la meitat de la inversió estrangera directa.

Establir empreses a l’estranger esdevé el pas següent del procés d’internacionalització. De mitjana, la darrera dè-cada, Catalunya representa més del 25 % de la inversió industrial emesa per l’Estat espanyol l’any 2008. Tanma-teix, el nivell de les inversions catalanes a l’estranger se situa molt per sota de la mitjana dels països de la UE.

En conseqüència, el grau d’obertura de la nostra econo-mia és molt elevat, per damunt de països com Alemanya, Suècia o Dinamarca, i de regions com la Llombardia, Ba-den-Württemberg o el Vèneto. Aquesta vocació d’obertura ha de partir del coneixement de la nostra realitat empre-sarial, i les administracions i les empreses tenen el repte conjunt d’aconseguir que el dimensionament empresarial no suposi un handicap per al procés internacionalitzador, sinó simplement un atribut.

La terciarització progressiva de l’economia catalana, el creixent procés de multilocalització productiva i la com-petència en costos cada vegada més accentuada per part de països econòmicament emergents fan necessària la re-adaptació i el disseny de noves estratègies de resposta al

21

MARC DE REFERÈNCIA

ment extensiu basat en mà d’obra poc qualificada provoca taxes de productivitat que fan poc competitiva l’economia catalana.

El fort període de creixement econòmic que va experimen-tar Catalunya des de principis de la segona meitat dels anys noranta del segle xx ha arribat a la seva fi. En general, s’atribueix la contracció de l’economia a la davallada del sector de la construcció residencial i a l’ajustament dels mercats financers. Però el canvi de cicle econòmic provo-ca que sigui més pertinent que mai qüestionar si les nos-tres maneres de dissenyar, de produir i de vendre són sos-tenibles. A Catalunya, ha coincidit l’esgotament del model de creixement espanyol —basat en el creixement desme-surat del sector immobiliari, el consum finançat d’acord amb l’endeutament i l’arribada de fons europeus— amb la crisi econòmica mundial que a Europa ha posat de ma-nifest els dèficits estructurals del seu sistema productiu i d’innovació i la necessitat de reforma del sistema de be-nestar, davant uns països emergents força competitius. I, en aquest context, també apareix la necessitat d’abordar reptes com la sostenibilitat i el canvi climàtic.

Com a conseqüència de tot això, a Catalunya s’ha observat un augment considerable de l’atur, que ha afectat espe-cialment els treballadors menys qualificats. Entre el pri-mer trimestre del 2008 i el primer trimestre del 2009, l’índex d’atur va augmentar fins a arribar al 16,3 %.

Catalunya ha reconegut la necessitat de fomentar la competitivitat sostenible i, des d’aquesta perspectiva, el Govern ha potenciat accions centrades en la ciència, la tecnologia i la innovació que permetin estimular el des-envolupament socioeconòmic. Per mantenir i incrementar l’estatus que ha adquirit com a territori, Catalunya ha de reaccionar a les amenaces i les oportunitats d’ordre global que comporten els canvis viscuts pels models sociocul-turals, empresarials i de serveis col·lectius. El coneixe-ment és, més que mai, el principal actiu dels territoris per competir a escala global. La preparació dels professionals de Catalunya, i la seva capacitat per intercanviar idees i solucions sofisticades, ens ha de dur a diferenciar-nos de les economies emergents.

Per assolir una Catalunya pròspera i amb una societat del benestar cohesionada i sostenible, cal assolir millores en matèria de competitivitat econòmica, així com millors ín-dexs de capital social. La capacitat del país de respondre a reptes i d’aprofitar oportunitats s’ha de basar en la dis-ponibilitat de més dosis de coneixement i creativitat, que impactin sobre la —particularment diversificada— estruc-tura econòmica, i sobre l’estructura territorial catalana, tot preservant-ne els actius ambientals. Cada vegada és més entès que les necessitats són econò-miques, socials i mediambientals, i que aquestes necessi-

nou entorn per part de la nostra economia i de la societat en general. El fenomen de la globalització significa ser capaç de convertir les possibles amenaces de l’entorn en oportunitats.

En aquest context, l’ambició, la imaginació, l’autoestima, la cooperació, la capacitat de generar iniciatives col·lectives (públiques i privades), i la capacitat d’anticipació i repo-sicionament davant les noves realitats són factors clau per a l’èxit, com ho és també apostar per una administració cada vegada més eficient i resolutiva, que vol dir una Ge-neralitat més capaç d’oferir solucions a un empresari que s’enfronta a un escenari cada vegada més global.

Catalunya concentra el 21 % de la població estrangera d’Espanya: més d’un milió el 2008, xifra que representa el 15 % de la població catalana i nou vegades el creixe-ment absolut aconseguit en els deu darrers anys. El ràpid augment de la població entre el 1995 i el 2005 i els ín-dexs elevats d’ocupació van contribuir a un creixement del producte interior brut (PIB) del 3,2 %, per damunt del conjunt de les regions de l’OCDE. Tanmateix, durant aquest període de fluxos migratoris massius, el creixement del PIB per càpita va ser, comparativament, poc impor-tant: el creixement mitjà anual es va situar en el 2,0 % a Catalunya, per sota de la mitjana de les regions OCDE.

La productivitat laboral catalana ha disminuït des de mit-jan anys noranta, i mostra índexs de creixement clarament inferiors als d’altres països europeus. En definitiva, a Ca-talunya, el creixement mitjà anual del PIB per treballador durant el decenni 1995-2005 va ser negatiu (-0,6 %). Tot i que a Catalunya la productivitat del treball es va mante-nir per damunt de la mitjana espanyola, en aquest període es mostrava per sota d’altres comunitats, com ara el País Basc i Madrid.

Els percentatges d’intensitat productiva a Catalunya su-peren els resultats d’Espanya (15 %) i el de la UE-15 (17,9 %), si bé en relació amb els serveis intensius en coneixement, tant Catalunya com Espanya es troben per sota de les mitjanes dels països comunitaris. Si se sumen la producció i els «serveis de producció» relacionats amb el mercat, el sector productiu representa un 53,7 % de l’ocupació i un 59,4 % del VAB. Aquest és més intensiu en tecnologia que a la resta d’Espanya, però equivalent a la mitjana general de les regions de l’OCDE.

La fortalesa que dóna la diversificació econòmica que ca-racteritza Catalunya no amaga l’evidència que Catalunya també concentra debilitats. Tot i que un 22,5 % de les empreses innovadores d’Espanya estan constituïdes a Ca-talunya, i que aquest percentatge és molt més elevat que a la resta de comunitats autònomes (Madrid se situa en un 15,6 % i Andalusia en un 15 %), el model de creixe-

22

MARC DE REFERÈNCIA

tats interaccionen entre elles. La certesa que l’R+D+I no és una moda, sinó una necessitat associada a un model de progrés socioeconòmic del nostre país, està cada vegada més estesa.

1.2 CONCEPTUALITzACIÓ DEL SISTEMA D’R+D+I

En aquest context, el primer repte que se’ns presenta és assumir quins són els factors en el segle XXI que inci-deixen sobre el benestar social i el progrés econòmic d’un país, i les complexes interaccions a què estan sotmesos. És important comprendre quins agents comparteixen responsabilitats en la producció d’economies i societats del coneixement competitives i quins són els actors que participen de les noves relacions d’interessos, així com determinar els intercanvis que caracteritzen la cadena de valor del coneixement aplicat als mercats i a les necessi-tats socials. En altres paraules, resulta convenient definir qui compon els sistemes d’R+D+I, per poder-los analitzar, mesurar i, sobretot, incidir-hi positivament mitjançant la definició de prioritats d’actuació.

És sabut que, fins no fa gaires anys, parlar d’R+D+I supo-sava al·ludir quasi únicament a la responsabilitat de les universitats i les empreses locals. A mesura que els exer-

cicis de modelar sistemes socioeconòmics complexos s’ha obert a noves interaccions entre actors i factors, també s’han sofisticat les concepcions dels sistemes d’R+D+I.

Actualment, una de les nocions bàsiques sobre els siste-mes de recerca i innovació és que són multidimensionals i multivariables, i com a tals cal tractar-los i gestionar-los. L’entramat ciència, tecnologia, innovació, mercat i socie-tat és cada vegada més global. Les xarxes de producció de béns i serveis esdevenen xarxes d’innovació i coneixe-ment, on la ciència i la tecnologia flueixen. Aquesta «des-localització» del coneixement i la innovació és ja un fet, i en conseqüència ja no resulta suficient abordar sistemes tancats i s’imposen els escalats globals i oberts.

L’esquema 3 concreta l’abast de sistema d’R+D+I que emmarca la visió traçada en aquest pla.

Tal com es pot observar, el marc teòric de partida conside-ra que la millora de la recerca i la innovació de Catalunya, com el d’altres territoris, és la resultant del comportament de diversos elements i subsistemes d’agents:

‣ Les condicions d’entorn són un element rellevant. És important el grau d’obertura del territori; la seva cultu-ra d’intercanvi i mobilitat; el grau de rellevància social que tenen la ciència i la tecnologia. També és deter-minant la legislació existent en matèria laboral; el sis-

Esquema 2: l’r+D+i com a factor determinant del progrés del país

Elaboració pròpia

PlA DE rECErCA i innovACió 2010 - 2013la contribució de les polítiques públiques de la generalitat de Catalunya

ocuPaciÓ equiliBRi teRRitoRial

comPetitiVitat

BenestaR sosteniBilitat

caPital social

capacitat de respondre a reptes, cercar solucions i aprofitar oportunitats

diversificació econòmica: renovant el present, fent emergir el futur

entorns i territoris amb capacitats per progressar

accés a serveis col·lectius de qualitat

ecosistema social cohe-sionat i ric culturalment

nous productes, serveis, processos, idees que generin valor

més coneixement i creativitat per transformar el futur

23

MARC DE REFERÈNCIA

tre altres, com a productors, inductors i consumidors de coneixement i innovació. Alguns territoris atorguen més responsabilitat que d’altres al poder d’innovació as-sociat als serveis col·lectius associats al sector públic.

‣ El tercer sector aglutina les organitzacions sense afany de lucre i té una importància socioeconòmica creixent sovint associada a finalitats socials.

‣ Els individus com a consumidors i usuaris tenen un paper clau en la configuració de la demanda innova-dora amb finalitats econòmiques o socials. Ara però, els ciutadans són també innovadors doncs generen per ells mateixos productes, serveis i processos (ex. software lliure). Aquest serà un fenomen que creixerà exponencialment en els propers anys.

‣ Els intermediaris d’innovació constitueixen un factor determinant per l’eficàcia dels sistemes moderns de recerca i innovació. Aquesta categoria aglutina els centres tecnològics, els parcs científics i tecnològics, els centres de recerca aplicada, els centres de trans-ferència i les unitats de valorització del coneixement dels agents públics de recerca; també les empreses de serveis intensius en coneixement, que treballen per in-crementar el potencial d’absorció i de comercialització de coneixement de les empreses i del sector públic.

‣ Les anomenades comunitats de coneixement i inno-vació són conglomerats d’agents del sistema d’R+D+I que cooperen de forma sistemàtica en entorns oberts de co-creació i co-innovació. Tenen i tindran un paper clau en la configuració dels sistemes d’R+D+I del futur.

tema financer; el sistema tributari vinculat a l’R+D+I; el règim de propietat intel·lectual, etc.

‣ Les infraestructures i els elements de suport a l’R+D+I són també actius rellevants en els sistema d’R+D+I. Actualment les infraestructures científiques i tecno-lògiques tenen una importància clau, però també la tenen les e-infraestructures i els e-serveis per a la re-cerca i la innovació, pel poder d’estructuració de xar-xes d’intercanvi de coneixement que concentren. Com a elements de suport, es destaca la importància dels sistemes de suport informatiu, de gestió, i de serveis de valor a les unitats de producció de recerca i a les empreses.

‣ El sistema empresarial es continua concebent com un element clau dels sistemes d’R+D+I per l’enorme res-ponsabilitat que concentra en la producció de riquesa d’un territori. Les empreses són organismes absorbi-dors, productors i venedors d’innovació de transcen-dent importància. En alguns sistemes es presenta una estructura basada en gran empresa, mentre que en altres, com ara el nostre, cal subratllar la contribució determinant al sistema de les petites i mitjanes em-preses. Dins d’aquest camp d’acció se subratlla cada vegada més la importància de les empreses intensives en coneixement, també conegudes com a noves em-preses de base tecnològica (NEBT).

‣ El sistema de serveis públics tradicionalment no es considerava com a component dels sistemes d’R+D+I, però actualment no es discuteix la transcendència dels sistemes de salut, educatius i dels serveis socials, en-

Esquema 3: Abast dels sistemes d’r+D+i

Elaboració pròpia

EDUCACIÓ, FORMACIÓ I RECERCA PúBLICA

24

MARC DE REFERÈNCIA

‣ Els agents de recerca públics tenen un paper clau en tots els sistemes d’R+D+I dels països avançats. Uni-versitats, hospitals/sistema sanitari i centres de recer-ca en configuren els principals agents i cada vegada més conglomerats entres ells i també amb la iniciativa privada.

‣ En el nou “camp de joc” dels sistema d’R+D+I és es-sencial considerar el sector educatiu i formatiu del país a tots els nivells: primària i secundària, educació professional i superior i formació continuada i ocupa-cional. Les competències per a la creativitat, la in-novació i la emprenedoria i el perfils formatius són determinants per al sistema d’R+D+I.

‣ El sistema polític associat a l’R+D+I, finalment, és un element transcendent per a la configuració del siste-ma d’R+D+I. El govern i les polítiques que aplica i la governança del sistema han d’estar al servei comú contribuint a l’orquestració de solucions de valor que donin resposta als reptes i les oportunitats socioeconò-miques.El sistema d’R+D+I està doncs format per múltiples elements i agents que s’articulen entre ells formant un ecosistema complex on la qualitat de les interaccions sistèmiques és fonamental.

Aquestes interaccions, lluny d’estar restringides a un terri-tori determinat, es produeixen de manera multinivell (veure esquema 4). És rellevant tenir en consideració aquesta di-mensió multinivell al dissenyar i implementar polítiques d’R+D+I, però també ho és per l’acció de tots els agents que intervenen en en el sistema d’R+D+I. En conseqüèn-cia, tots els actors del sistema, segons les competències que tenen, han d’estar amatents a aquesta superposició, per preveure i exercir impactes efectius a escala global.

Resulta fonamental considerar que els sistemes d’R+D+I, tal com són actualment concebuts, tenen unes caracterís-tiques diferents a les que fa alguns anys van servir de base per elaborar plans de recerca i innovació al nostre país. La comprensió de les implicacions d’aquestes «noves» carac-terístiques dels sistemes d’R+D+I sobre els agents que en formen part ha d’estar a la base del desenvolupament de polítiques adients per als anys que vénen.

Les característiques d’aquest sistema d’R+D+I complex i multinivell es podrien resumir en:

‣ Totes les disciplines de coneixement són imprescin-dibles per generar valor, des de les arts creatives i aplicades a les humanitats i les enginyeries; sovint, el creuament d’aquestes disciplines és el que aporta noves respostes o noves preguntes.

‣ El talent individual, el de les organitzacions i el col·lectiu és la clau: cal capacitar i capacitar-se per gestionar i autogestionar aquest talent en sistemes in-ternacionalitzats i oberts.

‣ Les condicions d’entorn del sistema (culturals, labo-rals, regulatòries, etc.) tenen un paper determinant.

‣ La recerca de frontera i les tecnologies disruptives tenen un paper clau, ja que a les interfícies del co-neixement i de les disciplines apareixen grans avenços que transformen les capacitats de fer coses, i donen resposta a problemes i reptes.

‣ La cocreació i la coinnovació en ecosistemes oberts s’imposa, i això fa trontollar aspectes com la propietat intel·lectual, les estructures rígides de les organitza-cions i el paper de les administracions.

‣ Les infraestructures per a la recerca i la innovació són estratègiques per al progrés, i ara també les e-infraes-tructures són vitals.

‣ El sistema de l’R+D+I és global, però els àmbits locals són cada vegada més importants com a nodes on, a escala humana i socioeconòmica, es produeixen les interaccions formals i informals que generen i difonen prosperitat i benestar.

‣ Els agents del sistema de l’R+D+I són diversos. A més de les empreses i les universitats hi ha multitud d’actors del coneixement i la innovació on també s’han de considerar les persones i les xarxes socials.

Les implicacions d’aquesta conceptualització actualitzada pels principals agents del sistema són, entre d’altres, les següents:

‣ Persones: tendència a concebre la vida com a oportu-nitat per a l’aprenentatge continuat i el desenvolupa-ment de competències per emprendre, participar en xarxes socials i consumir amb responsabilitat.

‣ Empreses: orientades a la innovació sistemàtica i ober-ta, basada en la idea que el coneixement també és a «fora», i que està distribuït. La tecnologia canvia molt ràpid, i el factor diferencial és el model organitzatiu i de negoci.

‣ Universitats: localment compromeses, globalment competitives. Exerceixen un rol central per la seva triple missió (docència, recerca i transferència). In-crement necessari de les capacitats que apleguen per respondre a les noves demandes.

25

MARC DE REFERÈNCIA

2. la situaciÓ del sistema d’R+d+i de catalunyaEl sistema d’R+D+I de Catalunya està format per un conjunt d’actors complex que es descriuen breument en l’annex 1.

A continuació s’exposen resumidament les diagnosis que s’han realitzat sobre aquest sistema en el Document de ba-ses del Comitè Permanent d’Experts del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (abril 2008) del PNRI (octubre 2008) i el Catalonia Innovation Review de l’OCDE (2009).

El sistema de recerca català és emergent i està assolint estàndards significatius en recerca.

‣ Sector públic: assumeix que innovar és clau per a l’educació, la sanitat, la cultura, etc. Les capacitats inter-nes s’han de transformar a partir dels valors existents.

‣ Sistema educatiu: cal que reevolucioni en la complexi-tat. Socialització de la formació: més enllà de les aules.

‣ Agents socioeconòmics: assumeixen una necessitat de transformació. Cooperen amb els altres actors del sis-tema d’acord amb esquemes de complicitat i valors de confiança mútua.

‣ Govern: la complexitat socioeconòmica exigeix més co-neixement, experimentació i aprenentatge basat en la ciència i la innovació. Ara, totes les àrees del Govern impacten en el sistema de recerca i innovació, i cal una implicació transversal de l’acció política.

Elaboració pròpia

Àmbit local

Àmbit territorial

Catalunya

Estat

Europa

Global

Mercats Regulacions Estàndards Taxes i incentius Entorn laboral Capital

Talent Universitats Centres de recerca Empreses Infraestructures tecnològiques

Pol

ítiqu

esG

over

nanç

a

Fluxos i interaccions

Esquema 4: Multinivell dels sistemes r+D+i

26

MARC DE REFERÈNCIA

‣ Els estudiants i els universitaris catalans mostren, en els programes de mobilitat i en les carreres de postgrau a l’estranger, nivells de capacitació iguals o moltes vega-des superiors als dels països capdavanters europeus.

‣ Els nivells de producció científica són comparables amb els de molts països europeus, i Catalunya registra un nivell d’èxit significatiu pel que fa a l’atracció de projectes competitius procedents de programes esta-tals i de la Unió Europea.

‣ D’altra banda, cal comentar el paper important que l’atracció de talent té en les polítiques de ciència, la tecnologia i la innovació. Catalunya ha començat fa alguns anys el programa ICREA per atraure investi-gadors, que ha donat bons resultats des del punt de vista de la qualitat de la recerca, tot i que l’aplicació d’aquest programa a les empreses no ha aconseguit els resultats esperats.

L’emergent posició científica està lluny de ser difosa a l’economia productiva.

‣ Tot i que el nombre de personal de recerca (investiga-dor, tècnic i auxiliar) i el nombre de personal investiga-dor ha augmentat de manera continuada a Catalunya, amb un índex anual a prop del 10 % en els darrers anys, el percentatge de personal investigador a les em-preses és inferior a la mitjana de la «UE dels 25».

‣ El panorama pel que fa als indicadors de difusió del coneixement, com ara patents o creació d’empreses derivades, presenta dades que estan lluny dels països més avançats.

‣ Existeix una orientació deficient al client en un estrat significatiu d’empreses catalanes. També és millorable la propensió a nous mercats internacionals.

‣ El nombre d’empreses amb indicadors de nivell tecno-lògic mitjà-alt s’ha estancat.

‣ L’anàlisi de la innovació no tecnològica a les empreses mostra com el percentatge més gran de canvis es re-gistrava en les estructures organitzatives, seguides de les tècniques de gestió o els canvis estètics i de dis-seny. En comparació, les empreses europees registren nombres més alts d’activitats d’innovació referides als canvis en l’estratègia corporativa i les tècniques avançades de gestió.

‣ L’emprenedoria no es treballa ni promou prou en el sistema educatiu, ni tampoc no es potencia la capa-citació de perfils formatius associats a la gestió de la innovació.

Es fa necessari millorar la connexió entre els agents del sistema d’R+D+I.

‣ Existeix una àmplia capacitat de millora en l’articulació i coordinació entre els agents de la recerca.

‣ El sistema de recerca ha d’estar més connectat amb les necessitats socioeconòmiques.

‣ La feblesa de la capacitat d’absorció de coneixement a les empreses es deu a mancances en els recursos hu-mans i a la necessitat de millores a les estructures de suport a la innovació, com ara els centres tecnològics, les empreses de serveis intensius en coneixement i al-tres organismes.

‣ La cooperació en innovació a les empreses catalanes és més alta que a les empreses espanyoles, però més baixa que a les empreses europees. La política de clústers ha estat una part molt important de la política industrial a Catalunya durant els anys noranta, però la implicació dels agents de la recerca ha estat relativa.

Cal reforçar les inversions en R+D+I per poder està al ni-vell dels entorns més innovadors amb els que Catalunya es vol comparar.

‣ Tot i que a Catalunya la despesa empresarial en R+D està assolint un paper clau, en un futur proper depen-drà molt de les capacitats innovadores de les PIME i de la inversió en R+D de les grans empreses catalanes i multinacionals que sobrevisquin a la crisi.

‣ Perquè s’incrementi aquesta despesa els propers anys, també serà molt important la qualitat del capital risc existent.

Una anàlisi de debilitats, amenaces, fortaleses i oportuni-tats (DAFO) del sistema català d’R+D+I consideraria els punts anteriors i hi afegiria algunes idees més específi-ques. Les pàgines següents mostren l’anàlisi DAFO que fonamenta la presa de decisió del present pla.

27

MARC DE REFERÈNCIA

taul

a 1:

DAf

o d

e l’r

+D+i

de

Cata

luny

a

DE

Bil

itAt

sA

ME

nA

CE

sfo

rtA

lEs

Es

oP

or

tun

itAt

s

1 E

duca

ció

i for

mac

ió

Com

petè

ncie

s cr

eati

ves,

inno

vado

res

i em

pren

edor

es a

tot

s el

s ci

cles

edu

cati

us

Per

fils

for

mat

ius

inte

rdis

cipl

inar

is i

nous

per

fils

per

a le

s ne

ces-

sita

ts d

el f

utur

2 S

iste

ma

de r

ecer

ca

Frag

men

taci

ó i o

rien

taci

ó es

trat

ègic

a

Fina

nçam

ent

de la

rec

erca

a le

s un

iver

sita

ts

Nom

bre

de p

erso

nal d

e su

port

a la

rec

erca

i po

stdo

ctor

ats

3 T

rans

ferè

ncia

i va

lori

tzac

ió d

el c

onei

xem

ent

Inco

rpor

ació

de

la m

issi

ó al

s or

gani

smes

púb

lics

d’R

+D

i al

s in

cent

ius

Inte

rmed

iari

s d’

inno

vaci

ó i d

e se

rvei

s in

tens

ius

en c

onei

xem

ent

Cap

acit

at a

bsor

tiva

de

les

empr

eses

, es

peci

alm

ent

PIM

E

4 I

nnov

ació

i in

tern

acio

nalit

zaci

ó em

pres

aria

l N

ombr

e d’

empr

eses

que

inno

ven

sist

emàt

icam

ent

i est

an

inte

rnac

iona

litza

des

Inco

rpor

ació

de

la in

nova

ció

no t

ecno

lògi

ca

Nom

bre

de d

octo

rs a

les

empr

eses

i al

tres

per

fils

nec

essa

ris

per

a la

inno

vaci

ó In

stru

men

ts f

inan

cers

per

a la

inno

vaci

ó

5 I

nnov

ació

del

sec

tor

públ

ic

Pro

gram

es d

e fo

men

t de

l’R

+D

+I

en s

erve

is s

ocia

ls, sa

nita

ris,

ed

ucat

ius,

etc

. ú

s de

la c

ompr

a pú

blic

a i l

es r

egul

acio

ns c

om a

tra

ctor

es

d’in

nova

ció

6 X

arxe

s i p

arte

nari

ats

loca

ls i

glob

als

Nom

bre

de c

omun

itat

s de

con

eixe

men

t i i

nnov

ació

pub

licop

ri-

vade

s P

resè

ncia

inte

rnac

iona

l d’a

gent

s de

rec

erca

i in

nova

ció

7 G

over

nanç

a de

l sis

tem

a de

rec

erca

i in

nova

ció

Coo

rdin

ació

hor

itzo

ntal

de

depa

rtam

ents

de

Gov

ern

Dis

pers

ió d

’age

nts

d’im

plem

enta

ció

de p

olít

ique

s S

iste

ma

de p

resa

de

deci

sion

s, a

nàlis

i i a

valu

ació

de

polít

ique

s C

oord

inac

ió d

’inte

radm

inis

trac

ions

8 P

rior

itza

ció

en r

ecer

ca i

inno

vaci

ó A

nàlis

i est

ratè

gica

i si

stem

a de

pre

sa d

e de

cisi

ons

ús

dels

inst

rum

ents

de

polít

ique

s pú

bliq

ues

per

impl

emen

tar

prio

rita

ts

Alin

eam

ent

d’ag

ents

de

rece

rca

amb

prio

rita

ts

9 S

iste

mes

d’in

nova

ció

terr

itor

ial

Dis

pers

ió d

’inic

iati

ves

de b

aix

a da

lt s

ense

co

ordi

naci

ó P

roje

ctes

i fu

lls d

e ru

ta c

ompa

rtit

s pe

ls a

gent

s de

l ter

rito

ri

1 T

erri

tori

s em

erge

nts

Com

petè

ncia

cre

ixen

t de

ls p

aïso

s i l

es r

egio

ns a

mb

econ

omie

s em

erge

nts

2 C

ompe

tènc

ia

Cri

si e

conò

mic

a, q

ue li

mit

a la

dis

poni

bilit

at d

e fo

ns e

conò

mic

s i

difi

cult

a la

sev

a ob

tenc

ió C

ompe

tènc

ia c

reix

ent

a l’h

ora

d’ob

teni

r fo

ns e

urop

eus

3 C

anvi

tec

nolò

gic

Rit

me

acce

lera

t de

l’ex

pans

ió d

e la

ciè

ncia

i la

tec

nolo

gia

punt

eres

4 C

ompe

tènc

ia p

el t

alen

t In

tens

ific

ació

de

la c

ompe

tènc

ia g

loba

l per

a l’

atra

cció

de

tale

nt

1 T

alen

t M

assa

crí

tica

sig

nifi

cati

va d

e ti

tula

ts b

en v

alor

ats

en e

l món

la

bora

l i c

ient

ífic

N

ivel

l doc

ent

d’un

iver

sita

ts c

atal

anes

2 R

ecer

ca

Sis

tem

a de

rec

erca

que

gen

era

l’1 %

de

la p

rodu

cció

cie

ntíf

ica

mun

dial

U

nive

rsit

ats,

hos

pita

ls i

cent

res

de r

ecer

ca a

mb

visi

bilit

at d

e pr

imer

niv

ell i

nter

naci

onal

cie

ntíf

ica

i cre

ixen

t tr

ansf

erèn

cia

de

cone

ixem

ent

Cre

ixen

t di

spon

ibili

tat

d’in

frae

stru

ctur

es i

e-in

frae

stru

ctur

es

cien

tífi

ques

i te

cnol

ògiq

ues

de p

rim

er n

ivel

l

3 E

mpr

esa

Cap

acit

at i

sabe

r fe

r in

dust

rial

de

prim

er n

ivel

l E

xist

ènci

a d’

empr

eses

líde

rs e

n se

ctor

s m

olt

dive

rsos

i no

us

sect

ors

emer

gent

s S

upor

t pú

blic

a la

inno

vaci

ó em

pres

aria

l en

cons

olid

ació

4 E

scol

es d

e ne

goci

i co

nsul

tori

es

Exi

stèn

cia

d’or

gani

tzac

ions

rec

oneg

udes

que

pro

veei

xen

serv

eis

inte

nsiu

s en

con

eixe

men

t a

les

empr

eses

, le

s or

gani

tzac

ions

del

te

rcer

sec

tor

i el s

ecto

r pú

blic

5 S

ecto

r pú

blic

S

ecto

r pú

blic

am

b po

tenc

ialit

at in

nova

dora

i ca

paci

tat

de c

anvi

À

mbi

ts d

’exc

el·lè

ncia

inte

rnac

iona

l (ex

. sa

lut)

6 I

nnov

ació

ter

rito

rial

U

nive

rsit

ats

que

tene

n un

pap

er e

stra

tègi

c pe

r al

des

envo

lupa

-m

ent

terr

itor

ial

Nom

bre

de p

roje

ctes

inno

vado

rs e

n el

ter

rito

ri

Par

cs c

ient

ífic

s i t

ecno

lògi

cs

Inno

vaci

ó ru

ral

1 T

alen

t

Cap

acit

at d

’atr

acci

ó de

tal

ent

inte

rnac

iona

l C

anvi

s en

el s

iste

ma

educ

atiu

que

impu

lsen

inno

vaci

ons

dire

ctes

i i

ndir

ecte

s

2 O

bert

ura

i din

amis

me

Soc

ieta

t ob

erta

, cu

ltur

alm

ent

i eco

nòm

icam

ent.

La

inte

racc

ió

amb

altr

es c

ultu

res

i mer

cats

gen

era

inno

vaci

ó. D

inam

ism

e re

gion

al i

loca

l

3 C

reat

ivit

at

Cat

alun

ya t

é un

s al

ts n

ivel

ls d

e cr

eati

vita

t, q

ue e

s pl

asm

en

en e

l dis

seny

, l’a

rqui

tect

ura,

la m

oda,

la in

dúst

ria

cult

ural

, la

pu

blic

itat

, et

c.

4 R

epte

s R

epte

s so

cioe

conò

mic

s on

Cat

alun

ya p

ot li

dera

r re

cerc

a i

inno

vaci

ó

5 S

itua

ció

geoe

stra

tègi

ca

Pos

ició

de

Cat

alun

ya e

n l’e

ix e

urom

edit

erra

ni

6 V

isió

com

part

ida

i com

prom

ís

El P

NR

I po

sa la

rec

erca

i la

inno

vaci

ó co

m u

na p

rior

itat

en

l’age

nda

polít

ica,

soc

ial i

eco

nòm

ica

del p

aís

i tra

ça u

n fu

ll de

ru

ta c

ompa

rtit

per

als

pro

pers

any

s

Ela

bora

ció

pròp

ia a

par

tir

de l’

info

rme

OCD

E (

2009)

28

MARC DE REFERÈNCIA

àmbits que poden ser tractors d’R+D+I. En educació, Ca-talunya té un nivell força significatiu d’autonomia, però en el nivell universitari hi ha temes rellevants que són com-petència de l’Estat. Altres competències significatives per al sistema d’innovació, com ara la fiscalitat en l’R+D+I empresarial o la propietat intel·lectual, però, són compe-tències exclusives estatals.

Tenint en compte l’abast del sistema d’R+D+I i les com-petències que té l’Administració de la Generalitat, el seu paper es fonamenta en les funcions següents:

‣ Promoure que el sistema educatiu faciliti el desenvo-lupament de talent amb les màximes capacitats crea-tives, científiques, emprenedores i innovadores i amb els perfils necessaris per al futur.

‣ Facilitar els instruments per tal que els actors públics de recerca tinguin el marc adient i les capacitats su-ficients per generar i donar valor al coneixement i les idees, a través de la disseminació i valorització dels resultats de la recerca,

‣ Proporcionar un entorn favorable i facilitador per a la innovació empresarial com a base per a la generació de prosperitat sostinguda.

‣ Focalitzar i prioritzar l’impuls públic i publicoprivat a la recerca i la innovació a àmbits d’impacte socioeconò-mic partint d’una aproximació de dalt a baix i de baix a dalt coherents, i mútuament reforçades.

‣ Facilitar l’equilibri territorial mitjançant una aproxima-ció vinculada a les diferents realitats socioeconòmiqes existents.

‣ Coordinar les polítiques pròpies d’R+D+I amb les altres administracions catalanes, l’Estat i la Unió Europea, i influenciar sobre aquestes, per tal d’adaptar-se a les necessitats del sistema.

‣ Invertir els recursos propis en R+D+I amb el millor valor afegit possible i fomentar l’apalancament privat i la captació de fons externs.

‣ Adaptar les polítiques d’R+D+I a les necessitats espe-cífiques catalanes i a les conjuntures socioeconòmiqes d’una manera dinàmica.

‣ Promoure la col·laboració entre els actors del sistema, i en particular enre els agents públics i els privats.

‣ Fer que els serveis públics i la pròpia Administració siguin innovadors i promotors d’innovació.

3. Rol de l’administRaciÓ de la geneRalitat de catalunya En aquest apartat es destaca quin és el paper de l’Administració de la Generalitat de Catalunya sobre el sistema de recerca i innovació, tal com s’ha contemplat en els apartats precedents. Definir aquest rol és clau per al desplegament de les polítiques públiques de recerca i innovació.

Abans, però, cal considerar quin és el marc polític i nor-matiu en el qual Catalunya desenvolupa la seva a l’acció competencial en R+D+I partint de la base general que defineix la Constitució Espanyola, la qual estableix que l’Estat té un paper de coordinació i planificació general en matèria de recerca científica i tècnica.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya recull, en l’article 44, principis rectors en matèria d’educació, recerca i cultura i estableix que els poders públics han de fomentar la recer-ca científica de qualitat, la creativitat artística i la conser-vació i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya. Les competències es veuen reflectides en l’article 158, deno-minat Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica. Aquest article especifica que correspon a la Generalitat, en matèria de recerca científica i tècnica, la competència exclusiva amb relació als centres i les estructures de re-cerca de la Generalitat i als projectes que aquesta finança. Al seu torn, també estableix que correspon a la Generalitat de Catalunya la competència compartida sobre la coordi-nació dels centres i estructures d’investigació de Catalun-ya, així com s’estableix el marc de col·laboració. També s’introdueix que s’han d’establir els sistemes de participa-ció de la Generalitat en la fixació de polítiques que afectin aquestes matèries en l’àmbit de la Unió Europea i altres organismes i institucions internacionals.

L’Estatut del 2006 ha incorporat com a novetat, respecte a l’Estatut del 1979, una tipologia de competències de la Generalitat en què s’estableixen les funcions (legislativa, reglamentària i executiva) que corresponen als tres tipus de competències previstos a l’Estatut d’autonomia de Ca-talunya (exclusives, compartides i executives). Aquesta opció de definir de manera concreta i precisa les potestats que corresponen a la Generalitat en virtut de cada cate-goria competencial, contribueix a aclarir l’abast funcional de les competències de la Generalitat i a garantir-ne el contingut.

És important constatar que, en recerca, Catalunya només té traspassades competències en els àmbits de l’agricultura, la ramaderia i la pesca. Catalunya també té competències plenes en sectors significatius de l’economia, com ara la indústria, el comerç i el turisme, i té poder regulador en

29

MARC DE REFERÈNCIA

‣ Analitzar el sistema de recerca i innovació de Catalunya.

En resum, la Generalitat actua en el sistema de recerca i innovació amb quatre rols:

‣ Com a facilitador i promotor de l’R+D+I en els agents dels sistema, a través de les polítiques públiques.

‣ Com a orientador de les finalitats i temàtiques on s’han d’orientar els esforços públics en R+D+I

‣ Com a impulsor d’una governança que faciliti les sinèr-gies dels actors, enfocades en l’interès mutu.

‣ Com a actor del sistema, a través dels serveis públics, l’Administració i els mateixos departaments i ens ads-crits.

Aquests rols s’exerceixen a través de la planificació estratè-gica i operativa, i de l’execució de les polítiques públiques d’R+D+I, sent missió del Govern que aquestes responguin a les necessitats del país i funcionin de la manera més eficient i eficaç per tal que els recursos invertits tinguin el màxim impacte.

4. PolÍtiques PúBliques d’R+d+i

Exposats l’esquema de reptes econòmics associats a l’R+D+I, l’esquema sistèmic d’interpretació d’aquest con-cepte, caracteritzat i diagnosticat el sistema català i deli-mitat el rol de la Generalitat com a actor de transformació del sistema mitjançant el disseny, l’execució i l’avaluació de polítiques públiques, el darrer apartat del capítol de-dicat al marc del PRI 2010-2013 sotmet a revisió les directrius polítiques impulsades des d’altres instàncies territorials, així com els antecedents històrics de plans si-milars al nostre territori, per tal de garantir que l’estratègia associada al PRI 2010-2013 sigui conseqüent.

4.1 POLÍTIQUES D’ÀMBIT EUROPEU

Per als actors de l’R+D+I a Catalunya, les dues fonts prin-cipals de finançament europeu són les polítiques regionals i les específiques de recerca i innovació de la UE. Malgrat que Catalunya ja havia desenvolupat les seves pròpies po-lítiques en matèria de ciència abans que Espanya entrés a formar part de la UE l’any 1986, la política europea ha influït en el sistema d’innovació català de diverses mane-res. Els diferents reglaments i fluxos de política sectorial

tenen un impacte en les condicions marc per a les em-preses dels estats membres. Hi ha agendes globals, com l’Estratègia de Lisboa i el procés de Bolonya, que afecten la política pública i els actors del sistema d’innovació. A més, Catalunya també participa en diverses activitats de creació de xarxes d’origen europeu.

La Comissió Europea únicament considera l’existència de sistemes estatals com a espais primaris en els quals iden-tificar interessos generals envers la ciència i la tecnologia. L’enfortiment del marc europeu en polítiques d’R+D+I marca molt significativament les referències institucionals per a Catalunya. Les directius estratègiques comunitàries en matèria de cohesió per al període 2007-2013 apro-fundeixen en la importància de promoure la innovació, la iniciativa empresarial i el creixement de l’economia del coneixement mitjançant la millora de les capacitats en l’R+D+I.

Els referents legislatius bàsics del PRI 2010-2013 per a la promoció de l’R+D+I a l’espai europeu són, juntament amb l’espai europeu d’educació superior (EEES), els se-güents:

‣ La COM/2005/141 final estableix les directrius in-tegrades per al creixement i l’ocupació 2005-2008. Aquest document formula 23 directrius generals per a les polítiques econòmiques dels estats membres i de la comunitat (en virtut de l’article 99 del Tractat de la CE).

‣ La Decisió 2006/702/CE del Consell, de 6 d’octubre, relativa a les directrius estratègiques comunitàries en matèria de cohesió, per al període (2007-2013).

‣ La Decisió 1639/2006/CE, de 24 d’octubre, per la qual s’estableix un programa marc per a la innova-ció i la competitivitat (PIC 2007-2013) i la Decisió 1982/2006/CE, de 18 de desembre, relativa al 7è Programa marc de la CE per a accions de recerca i desenvolupament tecnològic (2007-2013). Ambdues fixen programes en l’àmbit de la ciència, la tecnologia i la innovació i es formulen com a complementàries per reforçar-se mútuament en el seu suport als objec-tius de Lisboa.

‣ Amb l’aprovació i entrada en vigor del Tractat de Lis-boa el passat 1 de desembre de 2009, es reforça la capacitat de la UE d’abordar qüestions prioritàries per a la Unió i els seus ciutadans, com ara la política de recerca.

‣ El principal instrument financer de l’Espai Europeu de Recerca (ERA) va ser fins al 2006 el 6è Programa marc de recerca, que ha estat substituït pel 7è Pro-

30

MARC DE REFERÈNCIA

la cooperació i establir sinergies entre les comunitats d’innovació europees (CCI).

‣ Els Joint Research Centres (JRC), que està format per vuit centres de recerca, repartits pel territori de la Unió Europea, que responen a les necessitats específiques de les diferents polítiques d’R+D+I.

Pel que fa a la visió de futur de les polítiques de recerca i innovació cal destacar una recent declaració conjunta dels cinc grups d’experts de la Unió Europea en aquesta ma-tèria (Needed: A new approach for research and innovation in Europe, A joint statement of 5 expert groups on research, development & innovation policy; VV.AA; 2009), que exposa que cal un nou enfocament per a la recerca i la innovació a Europa, i eleva cinc recomanacions referides a les polí-tiques públiques d’R+D+I:

‣ Focalitzar l’R+D+I en els grans reptes de la societat.

‣ Encoratjar les noves xarxes, institucions i polítiques cap a la innovació oberta.

‣ Invertir més en recerca, educació i innovació, incloent-hi sistemes més audaços de coinversió.

‣ Coordinar i planificar millor els programes d’R+D+I d’àmbit europeu, i amb els dels estats membres.

‣ Expandir normativament els procediments de concu-rrència en els programes de la UE.

Per sustentar el disseny de polítiques públiques d’R+D+I, també resulta interessant conèixer l’informe Reinvent Europe Through Innovation: From a knowledge society to an innovation society, elaborat el 2009 pel Business Panel on future EU innovation policy de la Comissió Europea, que reforça alguns dels principis polítics recentment exposats, i que n’aporta de nous.

En síntesi, aquest document conclou: ‣ Ampliar el concepte d’innovació, per promoure no no-

més el retorn econòmic de la innovació, sinó també el retorn social.

‣ Sincronitzar les polítiques amb el desenvolupament de normes i reglamentacions de contractació pública.

‣ Invertir en infraestructures digitals i energètiques.

‣ Potenciar l’ús d’eines 2.0 per promoure la innovació oberta.

‣ Adoptar nous models de finançament, de tipus mixt.

grama marc pensat per aconseguir els objectius es-mentats i constituir així el fonament de la construcció d’una economia del coneixement.

La coordinació de les iniciatives en matèria de recerca i desenvolupament al si de la comunitat es recolza en di-versos instruments:

‣ Els programes marc de recerca i desenvolupament tecnològic: aquests programes pluriennals, creats el 1984, engloben altres programes més específics de-dicats a àmbits tan diversos com les tecnologies de la informació i la comunicació, el medi ambient, la bio-tecnologia, l’energia (inclosa la nuclear), els transports o la mobilitat dels investigadors.

‣ El 7è Programa marc (2007-2013) està dotat del pres-supost més elevat des de la creació de l’Europa de la recerca com a resposta a les necessitats de la indústria i de les polítiques europees per posar el coneixement al servei del dinamisme econòmic i del progrés social i mediambiental. L’objectiu perseguit pel 7è Progra-ma marc (2007-2013) és reforçar l’espai europeu de recerca i estimular la inversió nacional per assolir l’objectiu del 3 % del PIB al 2010.

‣ D’acord amb l’article 169 del Tractat de la Unió Eu-ropea, en l’execució del Programa marc plurianual, es podrà preveure d’acord amb els estats membres in-teressats una participació en programes de recerca i desenvolupament endegats per aquests, inclosa la participació en les estructures creades per a l’execució dels programes esmentats.

‣ El Consell Europeu de Recerca (ERC), que impulsa la recerca bàsica de frontera basada exclusivament en l’excel·lència dels projectes. Aquest és un canvi para-digmàtic dins de l’Estratègia de Lisboa, molt orientada a la recerca finalista, i que ha de tenir, segons tots els analistes, conseqüències molt positives per enfortir la capacitat de generació de coneixement de primer ni-vell a Europa, que es troba endarrerida respecte a les altres potències mundials.

‣ L’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT) amb seu a Budapest, que va entrar en funcionament el març del 2008. S’espera que l’EIT contribueixi a esmenar l’endarreriment que en matèria d’innovació pateix la UE respecte als seus principals competidors, impul-sant la integració dels tres costats del triangle del coneixement, i hauria de permetre que l’excel·lència europea assoleixi el seu màxim desenvolupament. L’EIT promourà la innovació a través de la recerca i l’educació amb un enfocament interdisciplinari. Així mateix, pretén facilitar i impulsar la creació de xarxes,

31

MARC DE REFERÈNCIA

Finalment, resulta important reconèixer les fites que s’ha marcat l’espai europeu de recerca, relacionades amb l’impacte social, la promoció de l’excel·lència, l’obertura i la cohesió econòmica, consultables a: Comissió Euro-pea, Direcció General de Recerca: Preparing Europe for a new renaissance. A strategic view of the European Re-search Area. First Report of the European Research Area Board (Brussel·les, 2009).

En definitiva, les iniciatives i les recomanacions recopila-des per a l’àmbit europeu llancen un missatge clar i ente-nedor, que cal tenir en compte a Catalunya: la innovació orientada als reptes de futur és essencial, i s’ha de fer cooperativament entre els agents, atesa la complexitat dels problemes que cal resoldre. En paral·lel, però, és fo-namental mantenir i enfortir la capacitat de generar nou coneixement punter.

4.2 POLÍTIQUES D’ÀMBIT ESTATAL

Sovint, s’ha evidenciat que no existeix una coordinació sistèmica entre l’Estat espanyol i la Generalitat de Cata-lunya quant a la governança i el desenvolupament d’una política estratègica i operativa sobre ciència, tecnologia i innovació. Els agents catalans d’R+D+I, prou actius en les polítiques i els programes de la UE, per exemple, sovint han patit problemes de manca de coordinació entre la UE i Catalunya, i entre Catalunya i l’Estat.

En l’àmbit estatal, la Llei 13/1986, de 14 d’abril, de fo-ment i coordinació general de la recerca científica i tècni-ca (Llei de la ciència), va situar les bases per al desenvolu-pament de polítiques científiques i tecnològiques. Encara que el seu paper com a impulsora de l’R+D+I ha estat fonamental, ja fa mesos que es debat la seva substitució per un altre instrument més adaptat a l’actual context.

L’instrument fonamental mitjançant el qual l’Administració General de l’Estat exerceix la tasca de foment, coordina-ció i planificació de la recerca científica i tècnica és el Plan nacional de I+D+I. El PRI 2010-2013 també en-caixa clarament, però, en el marc de principis i objectius generals definits a la Estrategia Nacional de Ciencia y Tec-nología (ENCYT) 2015. L’ENCYT presenta els grans prin-cipis i objectius sobre els quals dissenyar els programes d’intervenció pública, i proposa una bateria d’indicadors i descriptors que, en funció dels programes d’actuació i dels recursos pressupostaris compromesos, permetran avaluar el grau d’ajustament a les previsions formulades. Després de la seva aprovació en la Conferència de presi-dents autonòmics de febrer del 2007, l’ENCYT esdevé un acord important en política de ciència i tecnologia, fona-mentalment entre administracions, basat en el principi de

coresponsabilitat de les decisions.

Tal com ha estat exposat, el PRI 2010-2013 comparteix la idea de l’ENCYT que la interrelació entre l’Estat i les comunitats autònomes és la més apropiada en la promoció de la societat del coneixement i contribueix a la vertebra-ció territorial i la cohesió social, associada a paradigmes d’integració de la política d’R+D+I al conjunt de políti-ques públiques.

La qüestió pendent és la millora de la coordinació d’aquestes accions entre l’Administració espanyola i la catalana per garantir la coherència de la combinació de polítiques entre els diferents nivells de govern. La mateixa OCDE valora que la complementarietat entre competèn-cies podria esdevenir una oportunitat de millora clara del sistema català. Tot i que el Consejo General de la Ciencia y la Tecnología té com a principal tasca la coordinació estatal i autonòmica d’esforços, aquest és un tema encara no prou resolt.

4.3 PRECEDENTS A CATALUNYA. EL PNRI

Des de les primeres eleccions autonòmiques el 1980, a Catalunya les polítiques de recerca, desenvolupament de la ciència, promoció tecnològica i de suport a la innova-ció han anat evolucionant sota la influència de diversos factors. Han estat decisius, per una part, els aspectes constitucionals lligats a la transferència de competències i recursos. També ha tingut una incidència clara la impor-tància dels fons de la UE destinats a R+D, així com els fons estructurals. De manera interna, les transicions polí-tiques, a més dels equilibris de poder entre la comunitat acadèmica i empresarial, també han influït en la definició de les polítiques públiques de foment d’R+D+I recollides en els quatre documents que antecedeixen aquest nou pla de recerca i innovació. ‣ El primer Pla de recerca de Catalunya 1993-1996 va

dedicar el conjunt de recursos a la consolidació de grups de recerca a través del suport d’una infraestruc-tura de ciència i tecnologia física, humana i organitza-tiva a les universitats i els centres de recerca.

‣ El segon Pla de recerca de Catalunya 1997-2000 con-tinuava donant una gran importància a la infraestruc-tura de recerca i el capital humà, però es van produir iniciatives noves molt significatives per donar suport a l’R+D privada i les activitats innovadores, els vincles i els mecanismes d’interfície.

32

MARC DE REFERÈNCIA

‣ El tercer Pla de recerca de Catalunya 2001-2004 va coincidir amb el primer Pla d’innovació 2001-2004. Aquesta coincidència va fer possible endegar accions conjuntes per a la transferència de resultats de la re-cerca als diferents sectors productius, fet que va su-posar un primer intent de donar un marc de referència comú que integrés les accions d’R+D i les accions en el camp de la tecnologia i la innovació.

‣ Aquest intent es va reforçar i potenciar en el Pla de

recerca i innovació 2005-2008, característic per una visió més equilibrada entre els enfocaments acadè-mics i els d’empresa. Aquest pla va esdevenir més es-tratègic, especificava accions prioritàries de coordina-ció entre polítiques sectorials i polítiques genèriques d’innovació, i definia mesures per reforçar l’articulació del sistema d’R+D+I.

El 2007, el Govern de Catalunya, conscient de la impor-tància estratègica de la recerca i la innovació per al futur del país, va impulsar un procés d’acord social i polític, el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI). El procés d’elaboració del PNRI va permetre revisar en profunditat conceptes i visions sobre la recerca i la in-novació, els actors i el seu paper i l’abast del «camp de joc» de les polítiques, que han estat àmpliament conside-rades en aquest capítol. Especificava, alhora, uns grans eixos d’ordenació de compromisos que resulten cabdals per traçar els objectius i l’estratègia del PRI 2010-2013, exposats en el proper capítol.

Fruit d’un ampli consens, el PNRI fou signat el 21 d’octubre de 2008. Posteriorment s’han adherit al PNRI, per contribuir-hi, diversos agents socioeconòmics i del co-neixement.

L’Administració de la Generalitat es comprometia, en el PNRI, a desenvolupar un seguit de polítiques i actuacions per al 2020 que s’han de concretar, ara, en el PRI 2010-2013. El document contextual del PNRI presenta un con-junt de recomanacions molt valuoses.

L’ambició i els mèrits del PNRI, però, es basen en el fet que ha ofert un consens social i ha establert un marc a llarg termini per al sistema d’innovació que va més enllà dels cicles polítics. A més, aquest pacte també ha servit de plataforma per impulsar diversos canvis de govern que persegueixen la millora de la planificació i l’aplicació de la política de l’R+D+I.

1 Visió de futur i aproximació estratègica

2 Objectius estratègics del PRI 2010-2013

3 Prioritats 2010-2013

4 Transformació de l’acció de govern en recerca i innovació

BLOC B VisiÓ estRatÈgica

35

VISIÓ ESTRATÈGICA

‣ Un país vertebrat i cohesionat territorialment amb re-ferència a l’economia del coneixement mitjançant sis-temes d’innovació adaptats a les diferents capacitats i realitats, i que estan connectats nacionalment i inter-nacionalment.

‣ Un sistema de recerca i innovació internacionalitzat que pren bones decisions, que té capacitat de planifi-cació i prospectiva en tots els àmbits, que és capaç de focalitzar i de prioritzar estratègicament i que funciona amb nivells d’eficiència i eficàcia elevats.

‣ Unes infraestructures cientificotecnològiques i unes e-infraestructures de qualitat a l’abast de tots els agents, i unes inversions en recerca i innovació significatives que estan prioritzades en els àmbits públics i privats amb un capital financer que aposta decididament per iniciatives innovadores i de risc.

‣ Una societat catalana que comprèn la ciència, la tec-nologia i la innovació, les valora i hi participa activa-ment.

Partint del PNRI, en l’horitzó del 2013, Catalunya haurà avançat si:

‣ El sistema educatiu i formatiu, en els diferents nivells, ha desenvolupat mecanismes per fomentar de manera sis-temàtica les competències innovadores i emprenedores.

‣ Catalunya ha esdevingut un dels pols principals d’atracció de talent científic i innovador d’Europa.

‣ Hi ha àrees d’excel·lència científica i tecnològica de primer nivell internacional en els diferents grans àm-bits del coneixement, especialment en les disciplines necessàries per abordar reptes complexos en què Ca-talunya vol excel·lir.

‣ La transferència de coneixement entre els agents del sistema de recerca i innovació es produeix de manera activa i multidimensional a través de la mobilitat, els espais de cocreació i coinnovació, la difusió d’idees, etc.

‣ El nombre d’empreses que innoven sistemàticament i s’internacionalitzen s’ha incrementat significativa-ment, i també les que han sorgit de la base científica i tenen visió i dimensió global.

‣ Ha augmentat de manera rellevant el nombre d’empreses multinacionals catalanes líders en innova-ció en els seus àmbits i el nombre d’empreses estran-geres que realitzen a Catalunya activitats intensives en creativitat i coneixement.

Aquest bloc estableix les bases de la visió de futur del PRI, els seus objectius estratègics i les prioritats 2010-2013. Així mateix, descriu aspectes rellevants de la trans-formació de l’acció de Govern en recerca i innovació per tal que els objectius es puguin assolir.

1. VisiÓ de FutuR i aPRoximaciÓ estRatÈgica Catalunya, per ambició i capacitats, té la voluntat, ex-pressada per ampli consens en el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, d’esdevenir el 2020 un pol inter-nacional de referència en recerca i innovació.

Per assolir aquest posicionament, el PNRI estableix una visió amb:

‣ Uns entorns d’aprenentatge d’excel·lència que propor-cionen les competències necessàries per tenir el millor talent científic, innovador, creatiu i emprenedor, així com una capacitat suficient per retenir-lo i captar-lo d’arreu segons les necessitats.

‣ Un sistema d’educació superior i de recerca excel·lent, que destaca internacionalment en les seves àrees prio-ritàries, que genera coneixement capdavanter i que el valora socialment i econòmicament.

‣ Una estructura empresarial amb grans empreses cata-lanes i multinacionals, empreses noves intensives en coneixement i PIME que tenen incorporada sistemàti-cament la innovació tecnològica i la no tecnològica en totes les seves activitats.

‣ Una administració i un sector públic líders en inno-vació organitzativa i en serveis avançats, que gestio-nen i generen coneixement per millorar l’activitat que desenvolupen i que utilitzen la compra pública com a tractor de recerca i innovació.

‣ Un entorn que facilita la innovació individual, de les organitzacions i les comunitats, on la cultura del risc s’assumeix de manera positiva i les normes i les regu-lacions no frenen la innovació, sinó que la incentiven, i on l’entorn laboral la incorpora com a part inherent als llocs de treball, al reconeixement i als incentius dels treballadors.

‣ Unes comunitats cooperatives publicoprivades de co-neixement i innovació, en què els científics, els tec-nòlegs, els creadors, els emprenedors, els professionals, els usuaris, els consumidors i la ciutadania interactuen i generen valor social, econòmic i ambiental.

36

VISIÓ ESTRATÈGICA

‣ La innovació en l’acció pública (serveis públics, com-pra pública, etc.) està plenament integrada en les po-lítiques d’R+D+I, i el seu impacte social i econòmic és de primera magnitud. En aquest sentit, la innovació social s’ha convertit en un eix important en el panora-ma català.

‣ La majoria d’entorns socioeconòmics tenen sistemes de coneixement i innovació activats entre els seus agents, i desenvolupen projectes i iniciatives tractores cooperativament.

‣ És reconeguda internacionalment per la seva capacitat d’incidir en reptes complexos on s’integren el talent, la ciència i la tecnologia, els agents privats i els pú-blics, i excel·leix i lidera la recerca i la innovació en 3-4 reptes.

‣ Els ciutadans, usuaris i consumidors estan inserits en els processos d’innovació i previstos com a tals en les polítiques públiques d’R+D+I.

‣ Els agents del sistema de recerca i innovació català actuen i estan presents globalment de manera siste-màtica.

‣ El sistema de recerca i innovació actua amb eficàcia orientat per criteris contrastats d’excel·lència i opor-tunitat, i s’ha generalitzat l’avaluació i el retiment de comptes.

‣ La inversió en recerca i innovació (pública i privada) gairebé s’ha duplicat respecte al 2008.

Per fer possible aquesta visió, el PRI 2010-2013 adopta una doble aproximació estratègica:

‣ Una aproximació sistèmica: les polítiques de recerca i innovació han d’incloure les diferents parts del sistema (vegeu l’esquema) i afavorir especialment que el siste-ma actuï com a tal, com un verdader ecosistema in-terconnectat, la fortalesa del qual està en la capacitat d’integrar i combinar esforços i complementarietats.

‣ Una aproximació confluent: les polítiques de recerca i innovació van dirigides cap a la generació de valor socioeconòmic, partint de la base que aquest valor: a) es genera i es manté sostingudament quan respon a reptes que tenen com a base necessitats i demandes socials; i b) sempre acaba revertint en llocs concrets, entorns socioeconòmics on genera progrés i benestar.

Al voltant dels reptes i dels entorns concrets conflueixen el coneixement científic, l’activitat productiva, els serveis públics / administracions i la ciutadania / societat creant i innovant conjuntament (cocreació i coinnovació) de ma-nera interconnectada a partir de la confiança i la coopera-ció (veure esquema de la pàgina següent).

Aquests agents estableixen relacions formals i informals per acomodar els interessos mutus (governança) de mane-ra eficient i eficaç. Alhora, es disposa dels recursos adients per desenvolupar activitats de recerca i innovació a través d’una cooperació públicpprivada creixent. La base, i la prioritat és, en tot, cas el talent: educació i formació al llarg de la vida; captació i retenció.

Rec

urso

s

Coneixement científic Gov

erna

nça

Activitat productiva Serveis públicsAdministració

Societat i ciutadans

Cooperació Comunitats Cocreació Confiança

Reptes Llocs

VALOR

Capacitats diferencials

Confluència

TALENT

Elaboració pròpia

Esquema 5: visió estratègica del Pri 2010-2013

37

VISIÓ ESTRATÈGICA

construir un sistema de recerca i innovació sòlid a llarg termini. Una massa crítica de talent amb les compe-tències i perfil necessaris per al futur del sistema de recerca i innovació.

‣ Objectiu 2. Assolir un alt nivell de generació de co-neixement d’excel·lència i de capacitat d’incorporar-o a la societat. La generació del coneixement a través de la recerca de primer nivell esdevé clau per als reptes de futur, manté el país connectat als pols de coneixe-ment del món, a la vegada que el fa pol d’atracció de talent i permet desenvolupar un creixement econòmic i social sòlid a llarg termini, i dóna respostes a curt termini.

‣ Objectiu 3. Aconseguir una àmplia base d’empreses innovadores i internacionalitzades amb capacitat de transformació i de creació de valor sostingut. Una Ca-talunya amb PIME innovadores i noves empreses in-tensives en coneixement i grans multinacionals catala-nes i estrangeres que utilitzen la innovació tecnològica i no tecnològica de manera sistemàtica per trobar la seva posició i refermar-la en un context complex.

2. oBjectius estRatÈgics del PRi 2010-2013Per assolir aquesta visió 2013, des d’una aproximació sis-tèmica i confluent en reptes i entorns, Catalunya necessita que el sistema de recerca i innovació estigui:

‣ Preparat per al canvi, amb actors capacitats i connec-tats, i que es basi en el talent com a prioritat.

‣ Orientat a reptes i que generi valor en tot el país impli-cant els sectors econòmics i socials, els científics, les administracions i els ciutadans.

Amb aquesta finalitat, el PRI 2010-2013 estructura la seva acció al voltant de deu objectius estratègics, que es poden veure en l’esquema següent.

Un sistema preparat per al canvi:

‣ Objectiu 1. Tenir el millor talent científic, creatiu, in-novador i emprenedor per a les necessitats del siste-ma de recerca i innovació. És la prioritat, la base per

Esquema 6: objectius estratègics del Pri 2010-2013

Elaboració pròpia

Mill

ora

de la

gov

erna

nça

del s

iste

ma

d’R

+D

+I

4

Focalització de l’R+D+I en reptes

Mob

ilitz

ar m

és r

ecur

sos,

i m

és e

ficie

ntm

ent,

per

a l’

R+D

+ISector públic

innovador

Societat i ciutadans involucrats en el progrés científic i innovador

Internacionalitza-ció i Comunitats de coneixement i innovació

Empreses que innoven siste-màticament i que s’internacionalitzen

Sistema públic de re-cerca fort, connectat a la creació de valor

El millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor

Entorns i territoris capacitats per incorporar coneixement i innovació

5 6 7 10

1239

8

IMPACTE SOCIAL I ECONÒMIC EN TOT EL TERRITORI

FOCUS EN REPTES

38

VISIÓ ESTRATÈGICA

‣ Objectiu 4. Fer de la innovació en el sector públic un motor de progrés. L’acció pública i el valor social com a tractors de progrés econòmic associat als reptes de país i a la voluntat de Catalunya de mantenir un estat del benestar de primer nivell internacional.

‣ Objectiu 5. Avançar cap a una societat i una ciutadania implicades en la transformació científica i innovadora de Catalunya. Ciutadans, consumidors i usuaris pre-parats i informats i cada vegada més formats que són agents actius de la innovació per a les empreses i els serveis públics, però també ells mateixos actuant indi-vidualment i en xarxa.

‣ Objectiu 6. Afavorir que els agents de l’R+D+I es con-nectin i cooperin localment i globalment formant no-des i xarxes de cocreació i coinnovació d’alt valor afe-git. Xarxes i comunitats locals de cooperació entre els agents del sistema de recerca i innovació i presència global per generar nous productes, serveis, processos i coneixement. Un sistema de recerca i innovació català difús i connectat internacionalment.

‣ Objectiu 7. Desenvolupar una governança del sistema de recerca i innovació eficient, eficaç i intel·ligent. Acomodar els interessos dels agents del sistema de recerca i innovació sota l’interès mutu i la con-fiança, actuant amb criteris basats en l’excel·lència i l’oportunitat.

Un sistema orientat a reptes i que generi valor en tot el país:

‣ Objectiu 8. Fer que Catalunya es diferenciï per la ca-pacitat d’abordar reptes socioeconòmics complexos focalitzant-hi la recerca i la innovació. Orientar una part significativa dels esforços en recerca i innovació a reptes, i generar complicitats entre els agents del sis-tema, les disciplines cientificotecnològiques i els sec-tors públic i privat per crear capacitats diferencials.

‣ Objectiu 9. Aconseguir que el coneixement i la innova-ció tinguin un paper clau en el progrés dels diferents entorns i territoris de Catalunya. Adaptar a les dife-rents realitats socioeconòmiques del país els sistemes de recerca i innovació perquè aprofitin les seves po-tencialitats diferencials per progressar.

‣ Objectiu 10. Mobilitzar més recursos i més eficien-tment per a la recerca i la innovació. Invertir més i millor els recursos públics i privats per fomentar la recerca i la innovació.

3. PRioRitats 2010-2013

Les prioritats del PRI 2010-2013 han de poder fer possible:

‣ Respondre a la conjuntura i la realitat socioeconòmi-ca.

‣ Abordar les febleses i aprofitar les fortaleses del siste-ma de recerca i innovació.

‣ Activar les palanques de canvi.

La conjuntura en què s’elabora el PRI està marcada per una profunda crisi econòmica basada en un model de creixement obsolet. Una crisi que comporta, entre altres efectes, una disminució general dels recursos públics i la necessitat de prioritzar allò que permetrà sortir-ne. Una crisi econòmica amb implicacions socials que agafa Ca-talunya en un període amb pressions rellevants sobre els serveis públics.

En conseqüència, en aquest període, les polítiques de re-cerca i d’innovació han d’exigir màxima eficiència i màxim retorn socioeconòmic, implementant uns mecanismes i uns instruments d’avaluació exigents i eficaços, que per-metin determinar ex-ante ex-post la qualitat i el rendiment de les inversions i els esforços realitzats A més, s’ha de reforçar la necessitat d’orientar l’acció del sistema a rep-tes, ja que, per una banda, es facilita resoldre problemes existents i, per altra banda, es generen oportunitats en temps de crisi.

Des del punt de vista de la realitat i la prospectiva so-cioeconòmica, el PRI 2010-2013 vol incorporar tres línies d’acció transversals en les polítiques i les actuacions:

‣ Les PIME: per la conjuntura i la importància estratè-gica pel país.

‣ Les PIME representen la majoria de les empre-ses catalanes (> del 95 %) i del VAB.

‣ La competitivitat futura de les PIME passa per la incorporació sistemàtica de la innovació en la seva gestió.

‣ La dispersió innovadora de les PIME és molt gran, i n’hi ha un gran nombre que no innova, ja que tenen, en general, importants barreres per manca de recursos humans qualificats, ac-cés a finançament o a serveis facilitadors.

39

VISIÓ ESTRATÈGICA

Febleses principals que s’han d’abordar:

‣ Alta fragmentació del sistema de recerca.‣ Nivell insuficient de transferència entre el sis-

tema de recerca i el teixit empresarial.‣ Baix nombre d’empreses innovadores i

d’intensitat innovadora.‣ Barreres culturals, financeres, administratives

que frenen la innovació.

‣ Escàs nivell de cooperació estratègica en recer-ca i innovació entre els agents.

‣ Suport públic a la innovació empresarial que cal reforçar.

Fortaleses principals que el PRI ha d’aprofitar:

‣ Creixent massa de talent creatiu, científic i in-novador.

‣ Sistema de recerca i de formació superior re-llevant.

‣ Alt nivell de creativitat (disseny, arquitectura, moda, indústria cultural, etc.).

‣ Empreses líders mundials en innovació.

‣ Ciutats dinàmiques i entorns innovadors.

‣ Àmbits del sector públic de primer nivell inter-nacional en innovació.

‣ Elevat grau d’obertura internacional socioeconò-mica.

D’altra banda, en cada situació i conjuntura sol haver-hi uns elements que ajuden a activar i transformar el sistema de recerca i innovació. Aquestes –anomenades- palanques de canvi han de ser prioritzades per les polítiques públi-ques de recerca i innovació.

El PRI 2010-2013 té en consideració i prioritza les se-güents palanques de canvi:

‣ Orientar la demanda:

‣ Compra pública i regulacions com a tractores d’innovació.

‣ Posar primer nivell de l’agenda política i es-tratègica del país factors d’alta demanda inno-vadora: nou model energètic, canvi climàtic, transformació dels entorns d’aprenentatge, etc.

‣ La societat dels serveis: per la preponderància que te-nen i tindran.

‣ La rellevància dels serveis a la societat i l’economia és un fet que s’incrementarà. Molt del valor afegit social i econòmic està i estarà en el servei, fins i tot en productes manufac-turats.

‣ L’R+D+I en serveis està creixent el doble de ràpid que la mitjana, està molt vinculada a la innovació no tecnològica i necessita recursos humans específics.

‣ Les polítiques de recerca i innovació han pres-tat tradicionalment escassa importància als serveis, només alguns països europeus tenen estratègies transversals sòlides d’innovació de serveis (que també inclouen la formació).

‣ La internacionalització: per ser un factor determinant per al coneixement, la innovació i el creixement econòmic.

‣ Catalunya té un grau d’obertura socioeconò-mic rellevant que ha d’aprofitar, amb mol-tes connexions internacionals estables de l’Administració de la Generalitat, però també de professionals que treballen arreu.

‣ L’accés i la presència a les xarxes de talent, coneixement, innovació i producció globals és essencial per poder desenvolupar un sistema de recerca i innovació de primer nivell.

‣ Connectar-se amb altres implica haver d’adquirir capacitats que beneficien l’investigador, l’empresa o el professional, anant més en-llà fins i tot de la qualitat de la recerca o de l’increment de l’exportació.

El PRI 2010-2013 ha d’abordar les febleses del sistema d’R+D+I de Catalunya, tant les de les diferents parts del sistema, com les sistèmiques (com per exemple, les que es produeixen per mancances en les connexions entre els agents). D’altra banda, el PRI ha d’aprofitar les fortaleses existents en el sistema de recerca i innovació català com a base per a l’acció.

Tant unes com les altres estan identificades en les anàlisis i les avaluacions fetes del sistema de recerca i innovació català, que es poden veure en el Bloc A del PRI.

40

VISIÓ ESTRATÈGICA

‣ Incidir en la innovació social com a motor de noves demandes (envelliment, interculturalitat, etc.).

‣ Cercar nous mercats internacionals de diversa ti-pologia socioeconòmica (ex. baix cost).

‣ Activar la potencialitat del sistema d’R+D+I per orientar-lo a les necessitats de la demanda.

‣ Fixar l’acció política de recerca i innovació en reptes que aglutinin esforços:

‣ Impulsar partenariats i entorns de cocreació i coinnovació.

‣ Incorporar agents diversos a l’entorn de reptes complexos que necessiten recerca i innovació.

‣ Orientar les polítiques de recerca i innovació i formació a reptes interdisciplinaris.

‣ Partir de la base emprenedora i innovadora:

‣ Diversificar la base de l’acció de polítiques d’innovació a nous agents i actors.

‣ Aprofitar les formes d’organització innovadores (cooperatives, xarxes socials, etc.) com a nuclis de canvi.

‣ Fer emergir el talent i les capacitats existents del jovent.

Esquema 7: Marc d’actuació dels departaments al Pri 2010-2013

Elaboració pròpia

Els departaments i ens adscrits s’impliquen en els focus de recerca i innovació destinats a abordar reptes i oportunitats socioeconòmiques, i vinculats a les se-ves àrees competen-cials, tot tenint cura que les diferents realitats territorials se’n beneficiïn

Els departaments s’impliquen en la inversió en R+D+I vinculada a les seves competències mitjançant les polí-tiques transversals

Els departaments desenvolupen polítiques d’R+D+I sectorials i integra-des en l’estratègia transversal del Govern d’R+D+I que esdevé clau per l’èxit de l’acció política

Els departaments sectorials s’involucren en el desenvolupament de la capacitat innova-dora empresarial vinculada als seus àmbits competencials

Els departaments generen també coneixement internament i subcontractant externament. Alguns departaments són també intermediaris d’innovació

Els departaments promouen la formació, captació i retenció de talent en el sistema d’R+D+I associats a les seves àrees; i els departaments vinculats als diferents nivells formatius promouen la generació de compe-tències innovadores i emprenedores així com nous perfils formatius

Els departaments i els ens adscrits com agents innovadors generen productes, serveis i processos; fan compra pública tractora d’innovació; desenvolupen regulacions impul-sores d’innovació; i promouen serveis innova-dors que depenen de la seva acció política

Els departaments fomenten la implicació ciu-tadana en els processos d’innovació aprofitant la intel·ligència col·lectiva per abordar reptes i desenvolupar noves activitats i serveis

Els departaments participen en xarxes i par-tenariats amb altres agents de la recerca i la innovació

EDUCACIÓ, FORMACIÓ I RECERCA PúBLICA

41

VISIÓ ESTRATÈGICA

la necessitat d’incentivar i premiar l’excel·lència com a element clau en la implementació de les polítiques i, per altra banda, propiciar la millora evolutiva del sistema i els seus agents fugint de les estratègies ano-menades «agafar els guanyadors».

‣ Aquesta manera de plantejar l’acció política esdevé facilitadora del canvi, i adopta estratègies de seg-mentació segons l’estadi evolutiu del tema que es vol tractar. Així, per exemple, es desenvolupen polítiques diferents per a les empreses segons el seu grau de capacitats innovadores o les actuacions sobre els clús-ters o comunitats de recerca i innovació més avançats, que seran diferents d’aquelles planejades sobre els que necessiten encara un grau de maduració.

4. tRansFoRmaciÓ de l’acciÓ de goVeRn en ReceRca i innoVaciÓLa visió estratègica d’aquest PRI 2010-2013 estaria in-completa si no incorporés una indicació sobre la neces-sitat de transformació de l’acció de govern al voltant de les polítiques de recerca i innovació. Un canvi que, de fet, s’ha anat produint gradualment en el temps i que el procés de reflexió al voltant del PNRI i d’aquest PRI ha accelerat. Aquests processos de canvi, si no es frenen, són molt rellevants, ja que comporten noves maneres de fer que esdevenen irreversibles.

Recerca i innovació com a polítiques estructurals de l’acció de govern

‣ Per avançar en els objectius estratègics i les prioritats plantejades, és imprescindible que la recerca i la inno-vació esdevinguin una política estructural i transversal del Govern, ja que com mostra la figura de la pàgina següent l’acció sinèrgica de tots els departaments és necessària per desenvolupar una aproximació sistèmi-ca. D’altra banda, també és imprescindible que els departaments actuïn de manera horitzontal al voltant dels reptes que necessiten recerca i innovació, ja que difícilment es poden abordar des d’una visió vertical. Així doncs, els departaments han de ser els primers ac-tors de la que s’ha anomenat aproximació confluent.

‣ En conseqüència, el PRI planteja unes polítiques i una acció vertaderament interdepartamental en recerca i innovació i que, al mateix temps, esdevé estructural de cadascuna de les àrees del Govern.

Les polítiques de recerca i innovació integrades en siste-mes complexos

‣ El plantejament del PRI és que, malgrat que certs as-pectes de l’àmbit de la recerca i la innovació reque-reixen aproximacions diferents en les polítiques, és imprescindible adoptar sinergies i visions complemen-tàries i connectades adoptant dues estratègies. D’una banda, les polítiques de recerca i innovació s’han de creuar les unes amb les altres; d’altra banda, s’ha de tendir a generar polítiques i instruments integrats d’R+D+I perquè els agents treballin junts.

Premiar l’excel·lència i propiciar la millora evolutiva

‣ El tercer element rellevant del canvi de l’acció de govern sobre el sistema de recerca i innovació que planteja el PRI 2010-2013 és el balanç entre, per una banda,

PolÍtiques i actuacionsBLOC C

1 El millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor

2 Sistema públic de recerca fort, connectat a la creació de valor

3 Empreses que innoven sistemàticament i que s’internacionalitzen

4 Sector públic innovador

5 Societat i ciutadans involucrats en el progrés científic i innovador

6 Internacionalització i comunitats de coneixement i innovació

7 Millora de la governança del sistema d’R+D+I

8 Focalització de l’R+D+I en reptes

9 Entorns i territoris capacitats per incorporar coneixement i innovació

10 Mobilitzar més recursos, i més eficientment, per a l’R+D+I

44

POLÍTIQUES I ACTUACIONS

‣ Columnes Innovació de serveis, PIME, Internacionalit-zació. Es mostra l’impacte d’aquestes línies d’actuació transversals, definides en el bloc B d’estratègia, sobre les línies d’actuació del PRI.

‣ Columna Focus. S’indica si els esforços en una línia concreta han d’estar adreçats, en part, als temes de focalització de la recerca i la innovació definits en el PRI (capítol 8 d’aquest bloc C).

‣ Columna Territori. S’indica si una línia d’actuació de-terminada ha de tenir en consideració en el seu dis-seny i desenvolupament la dimensió territorial perquè es produeixi l’impacte desitjat.

En aquest bloc C es presenten les polítiques i actuacions a desenvolupar, desglossades en deu capítols, que equivalen a cadascun dels objectius estratègics del PRI 2010-2013. La denominació dels capítols és la següent:

1. El millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor 2. Sistema públic de recerca fort, connectat a la creació de valor 3. Empreses que innoven sistemàticament i que s’internacionalitzen 4. Sector públic innovador 5. Societat i ciutadans involucrats en el progrés científic i innovador 6. Internacionalització i comunitats de coneixement i innovació 7. Millora de la governança del sistema d’R+D+I 8. Focalització de l’R+D+I en reptes 9. Entorns i territoris capacitats per incorporar coneixement i innovació 10. Mobilitzar més recursos, i més eficientment, per a l’R+D+I.

Cadascun dels capítols s’estructura en:

‣ Plantejament, on es marca l’abast de l’objectiu estra-tègic i el posicionament del Govern.

‣ Polítiques, on es defineixen les motivacions, els objec-tius i els destinataris.

‣ Actuacions, on per a cada política es concreten les actuacions a realitzar, agrupades per línies. En cada actuació s’identifica el departament de la Generalitat responsable (DR) de desenvolupar l’actuació, segons la competència que tingui adscrita (per exemple, “DR de contractació pública” indica que l’actuació és res-ponsabilitat del departament que tingui la competèn-cia en matèria de contractació pública).

A la taula de la pàgina següent es mostren les polítiques i línies d’actuació associades a cadascun dels deu objec-tius estratègics del PRI 2010-2013. A més, a les columnes de la dreta es reflecteix el següent:

‣ Columnes Es (Estat) i UE (Unió Europea). S’indica en quines línies d’actuació existeixen polítiques de recer-ca i innovació de l’Estat o la Unió Europea que tenen els mateixos objectius o similars als que es pretenen desenvolupar en el PRI 2010-2013. En aquests casos, les actuacions del PRI tenen sempre caràcter comple-mentari o una especificitat concreta que els dóna valor afegit diferencial sobre les existents a la UE i l’Estat.

45

OB

JEC

TIU

SP

OLÍ

TIQ

UE

SLÍ

NIE

S D

’AC

TUA

CIÓ

ES

UE

Líni

es d

’act

uaci

ó tr

ansv

ersa

ls

FOC

US

TER

RIT

OR

IIn

nova

-ci

ó de

se

rvei

sP

IME

Inte

rna-

cion

alit

-za

ció

1.

Teni

r el

mill

or t

alen

t ci

entí

fic,

crea

tiu,

inno

vado

r i e

mpr

ened

or p

er a

les

nece

ssit

ats

del s

iste

ma

de r

ecer

ca i

inno

vaci

ó

1.1

Mill

orar

les

com

petè

ncie

s i p

erfil

s

1.1

.1 E

duca

r i f

orm

ar p

er a

la c

reat

ivit

at,

la in

nova

ció,

la c

iènc

ia i

l’em

pren

edor

ia

1.1

.2 M

illor

ar e

ls p

erfil

s fo

rmat

ius

estr

atèg

ics

1.2

Afa

vori

r el

s flu

xos

de t

alen

t qu

e ge

neri

n va

lor

1.2

.1 I

ncor

pora

ció,

des

envo

lupa

men

t i r

eten

ció

de t

alen

t

1.2

.2 A

favo

rir

la m

obili

tat

de t

alen

t i d

’idee

s

2.

Ass

olir

un

alt

nive

ll de

gen

erac

ió d

e co

neix

emen

t d’

exce

l·lèn

cia

i de

capa

cita

t d’

inco

rpor

ar-l

o a

la s

ocie

tat

2.1

Enf

orti

r el

sis

tem

a pú

blic

de

rece

rca

i in

crem

enta

r-ne

l’efi

cièn

cia

i l’im

pact

e

2.1

.1 R

efor

çar

el fi

nanç

amen

t i l

es c

apac

itat

s de

ges

tió,

de

tran

sfer

ènci

a i

inte

rnac

iona

litza

ció

2.1

.2 M

illor

ar l’

orde

naci

ó, l’

arti

cula

ció

i l’a

linea

men

t de

ls a

gent

s pú

blic

s de

re

cerc

a

2.2

Pro

porc

iona

r re

curs

os e

stra

tègi

cs p

er a

la r

ecer

-ca

i la

sev

a tr

ansf

orm

ació

en

valo

r so

cial

i ec

onòm

ic2

.2.1

Im

puls

ar in

frae

stru

ctur

es i

proj

ecte

s pe

r a

l’R+D

+I

3.

Aco

nseg

uir

una

àmpl

ia b

ase

d’em

pres

es in

nova

dore

s i i

nter

naci

onal

itza

-de

s am

b ca

paci

tat

de t

rans

form

ació

i de

cre

ació

de

valo

r so

stin

gut

3.1

Com

petè

ncie

s em

pres

aria

ls3

.1.1

Cap

acit

ació

em

pres

aria

l per

a la

inno

vaci

ó i l

a in

tern

acio

nalit

zaci

ó

3.2

Inn

ovac

ió i

dife

renc

iaci

ó

3.2

.1 F

omen

t d’

inte

rmed

iari

s d’

inno

vaci

ó i s

erve

is in

tens

ius

en c

onei

xem

ent

3.2

.2 I

mpu

ls d

e l’R

+D

+I

empr

esar

ial t

ecno

lògi

ca i

no t

ecno

lògi

ca

3.2

.3 A

ccés

i ad

apta

ció

a no

us m

erca

ts

3.3

Nov

es e

mpr

eses

inte

nsiv

es e

n R

+D

+I

3.3

.1 C

reac

ió i

enla

iram

ent

d’em

pres

es i

acti

vita

ts in

tens

ives

en

cone

ixem

ent

i inn

ovac

ió

3.3

.2 A

trac

ció

i ret

enci

ó d’

acti

vita

ts e

mpr

esar

ials

inte

nsiv

es e

n R

+D

+I

4.

Fer

de la

inno

vaci

ó en

el s

ecto

r pú

blic

un

mot

or d

e pr

ogré

s

4.1

Pro

mou

re la

inno

vaci

ó en

els

ser

veis

púb

lics

i en

el G

over

n

4.1

.1 F

omen

tar

les

capa

cita

ts i

acti

vita

ts in

nova

dore

s en

els

ser

veis

púb

lics

4.1

.2 P

oten

ciar

la in

nova

ció

en e

ls d

epar

tam

ents

de

la G

ener

alit

at d

e C

atal

unya

4.2

Afa

vori

r qu

e la

dem

anda

púb

lica

i acc

ió p

olít

ica

actu

in c

om a

impu

lsor

s d’

R+D

+I

4.2

.1 U

tilit

zar

la c

ompr

a pú

blic

a, r

egul

acio

ns i

polít

ique

s se

ctor

ials

com

a

inst

rum

ents

tra

ctor

s de

con

eixe

men

t i i

nnov

ació

5.

Ava

nçar

cap

a u

na s

ocie

tat

i una

ciu

tada

nia

impl

icad

es e

n la

tra

nsfo

r-m

ació

cie

ntífi

ca i

inno

vado

ra d

e C

atal

unya

5.1

Ciè

ncia

, te

cnol

ogia

i in

nova

ció

com

a e

lem

ents

es

truc

tura

ls5

.1.1

Soc

ialit

zaci

ó i r

elle

vànc

ia d

e la

ciè

ncia

i la

inno

vaci

ó

5.2

Ciu

tada

ns c

om a

age

nts

d’in

nova

ció

5.2

.1 C

iuta

dani

a pe

r a

la c

reat

ivit

at i

la in

nova

ció

6.

Afa

vori

r qu

e el

s ag

ents

de

l’R+D

+I

es c

onne

ctin

i co

oper

in lo

calm

ent

i glo

balm

ent

form

ant

node

s i x

arxe

s de

co-

crea

ció

i co-

inno

vaci

ó d’

alt

valo

r af

egit

6.1

Com

unit

ats

coop

erat

ives

d’R

+D

+I

6.1

.1 P

arte

nari

ats

de c

onei

xem

ent

i inn

ovac

ió

6.2

Int

egra

ció

a xa

rxes

glo

bals

6.2

.1 P

resè

ncia

i in

cidè

ncia

glo

bal e

n R

+D

+I

7.

Des

envo

lupa

r un

a go

vern

ança

del

sis

tem

a de

rec

erca

i in

nova

ció

efici

ent,

efic

aç i

inte

l·lig

ent

7.1

Org

anit

zar

els

dife

rent

s ni

vells

i ac

tors

de

la

gove

rnan

ça p

er a

ssol

ir u

n m

odel

din

àmic

i ef

ecti

u7

.1.1

Des

pleg

amen

t de

ls e

ns i

dels

inst

rum

ents

del

nou

mod

el d

e go

vern

ança

del

si

stem

a ca

talà

d’R

+D

+I

7.2

Mill

orar

el c

icle

de

dese

nvol

upam

ent

de p

olít

i-qu

es d

e re

cerc

a i i

nnov

ació

7.2

.1 I

ncre

men

t de

les

capa

cita

ts d

e di

ssen

y, im

plem

enta

ció

i ava

luac

ió d

e po

lítiq

ues

d’R

+D

+I

8.

Fer

que

Cat

alun

ya e

s di

fere

nciï

per

la c

apac

itat

d’a

bord

ar r

epte

s so

cioe

conò

mic

s co

mpl

exos

foc

alit

zant

en

ells

la r

ecer

ca i

la in

nova

ció

8.1

Foc

alit

zaci

ó de

ls e

sfor

ços

en R

+D

+I

als

rept

es

soci

oeco

nòm

ics

on h

i ha

nece

ssit

ats

i opo

rtun

itat

s

8.1

.1 O

rien

taci

ó de

les

polít

ique

s d’

R+D

+I

als

rept

es d

el P

RI

8.1

.2 A

ccel

erac

ió d

e le

s ca

paci

tats

del

sis

tem

a pe

r ge

nera

r si

nerg

ies

efec

tive

s al

vo

ltan

t de

ls r

epte

s de

l PR

I

9.

Aco

nseg

uir

que

el c

onei

xem

ent

i la

inno

vaci

ó ti

ngui

n un

pap

er c

lau

en e

l pr

ogré

s de

ls d

ifer

ents

ent

orns

i te

rrit

oris

de

Cat

alun

ya9

.1 C

reix

emen

t de

les

capa

cita

ts in

nova

dore

s de

ls

terr

itor

is

9.1

.1 I

mpu

ls a

ls e

ntor

ns in

nova

dors

, i a

cció

sin

èrgi

ca d

els

agen

ts d

el t

erri

tori

9.1

.2 I

mpl

emen

taci

ó de

la d

imen

sió

terr

itor

ial e

n le

s lín

ies

d’ac

tuac

ió d

el P

RI

10

. M

obili

tzar

més

rec

urso

s i m

és e

ficie

ntm

ent

per

a la

rec

erca

i la

in

nova

ció

10

.1 C

onso

lidac

ió d

el m

arc

de fi

nanç

amen

t de

la

Gen

eral

itat

10

.1.1

R+D

+I

com

a p

olít

ica

estr

uctu

ral i

est

ratè

gica

del

s de

part

amen

ts i

de

l’acc

ió d

e G

over

n

10

.1.2

Efic

iènc

ia i

capt

ació

de

recu

rsos

per

al d

esen

volu

pam

ent

de le

s po

lítiq

ues

d’R

+D

+I

10

.2 D

iver

sific

ació

de

font

s de

fina

nçam

ent

del

sist

ema

d’R

+D

+I

10

.2.1

Acc

és a

in

vers

ions

i re

curs

os c

ompe

titi

us d

e l’R

+D

+I

de l’

Est

at i

la U

E

cent

res

de r

ecer

ca

taul

a 2:

obj

ectiu

s es

trat

ègic

s, p

olíti

ques

i lín

ies

d’ac

tuac

ió d

el P

ri

2010

-201

3. C

orre

spon

dènc

ia a

mb

polít

ique

s de

l’Es

tat

i la

uE,

am

b lín

ies

d’ac

tuac

ió t

rans

vers

als

i am

b fo

cus

d’r

+D+i

i te

rrito

riPOLÍTIQUES I ACTUACIONS

46


Aquest pla representa una aposta decidida pel desenvo-lupament de talent; una aposta perquè les competències específiques de tipus cientificotècnic i les competències transversals associades a la creativitat, l’emprenedoria i la innovació esdevinguin elements clau tant del sistema educatiu com del sistema de recerca i innovació. Els reptes socioeconòmics, cientificotecnològics i me-diambientals existents, i les necessitats que tenen les or-ganitzacions públiques i privades per ser més competents i tenir més capacitats innovadores, fan necessari formar professionals en nous àmbits i nous perfils. És impres-cindible, a més a més, establir les condicions per tal que l’oferta formativa i les vocacions existents encaixin, el millor possible, amb aquestes necessitats del sistema de recerca i innovació. En aquest sentit Catalunya, com Euro-pa, té una manca significativa de professionals en àmbits científics i tecnològics determinats i en altres associats a activitats intensives en l’ús del coneixement. El Govern té un repte i la responsabilitat de fer que els diferents nivells educatius responguin a les necessitats de competències i de nous perfils que l’entorn socioprofessio-nal requereix. Les polítiques públiques de l’Administració de la Generalitat han de vetllar, juntament amb els agents del sistema educatiu i formatiu del país, perquè els des-ajustos presents i futurs es minimitzin al màxim possible. Per altra banda, el talent endogen sovint té dificultats per vehicular-se cap a la ciència i l’emprenedoria, en part per la manca d’un entorn sociolaboral i cultural favorable, però també perquè els mecanismes de detecció, suport i guiat-ge de talent estan poc desenvolupats. En aquest sentit, són estratègics els processos de gestió de fluxos de talent: la detecció, el reclutament, la recuperació i la retenció de talent científic i innovador propi i aliè són transcendents per a la configuració dels sistemes de recerca i innovació.

Plantejament Les competències científiques, innovadores, creatives i emprenedores de les persones tenen un paper clau en el sistema d’R+D+I i en el progrés d’una societat complexa que afronta molts reptes. La capacitat que tingui Catalunya per educar i formar la ciutadania al llarg de la vida serà determinant per assolir un sistema d’R+D+I de referència i, al seu torn, per gene-rar una societat avançada i pròspera on el pensament crí-tic, analític, rupturista i transformador actuï com a motor de canvi de l’empresa, el sector públic i la societat. Tal com es va acordar en el PNRI, en el present PRI 2010-2013 el talent es posa a primer nivell de prioritat estratègica. El primer dels objectius estratègics del PRI 2010-2013 és que el sistema de recerca i innovació de Catalunya disposi del millor talent científic, creatiu, inno-vador i emprenedor. Els fluxos de coneixement i d’idees són factors essencials de desenvolupament dels sistemes de recerca i innovació. La mobilitat, presencial i, ara també, virtual, esdevé un element estratègic reconegut i incentivat de les polítiques públiques d’R+D+I d’arreu. Aquesta mobilitat i interacció ha de ser geogràfica, sectorial i disciplinària, i ha de carac-teritzar tant l’àmbit privat com l’àmbit públic. De fet, les idees rupturistes en ciència i innovació sovint sorgeixen traslladant conceptes d’uns àmbits a altres. Les persones tenen un paper molt important en la fertilització creuada d’idees i conceptes. El talent científic, innovador i emprenedor es desplaça cada cop més globalment, i va a llocs on hi ha més opor-tunitats i entorns culturalment rics, amb qualitat de vida i intensos en interaccions socials creatives en les quals inte-grar-se i generar valor. La creació de condicions d’atracció i retenció de talent resulta vital per als sistemes de re-cerca i innovació. Tot i la significativa diversitat del nostre territori, de fet, Catalunya gaudeix d’alguns elements clau per esdevenir un pol de talent global: un sistema científic internacionalment reconegut, un entorn econòmic divers, índexs alts de qualitat de vida i una riquesa creativa i cul-tural de primer ordre. En el passat, Catalunya ha sofert un drenatge significatiu de talent científic, i el flux de pèrdua de talent encara és important. No és possible, ni tan sols imprescindible, es-troncar aquesta tendència, però cal adoptar polítiques que permetin uns nivells de retenció adients per al sistema i, alhora, polítiques d’atracció, que permetin generar fluxos positius en el seu conjunt.

47


PolÍtiques El desplegament d’aquest objectiu estratègic s’organitza en dues polítiques, cadascuna de les quals conté dues línies.

PolítiCA 1.1: Millorar les competències i perfils. ‣ Línia d’actuació 1.1.1: Educar i formar per a la creativitat, la innovació, la ciència i l’emprenedoria.‣ Línia d’actuació 1.1.2: Millorar els perfils formatius estratègics. PolítiCA 1.2: Afavorir fluxos de talent que generin valor. ‣ Línia d’actuació 1.2.1: Incorporar, desenvolupar i retenir el talent.‣ Línia d’actuació 1.2.2: Afavorir la mobilitat de ta-lent i d’idees.

PolítiCA 1.1: MILLORAR LES COMPETÈNCIES I PERFILS

MotivACió:

‣ Les competències per a la creativitat, la innovació, la ciència i l’emprenedoria encara estan poc desenvolu-pades en els sistemes educatius i formatius catalans.

‣ Els perfils formatius s’han d’adaptar més proactiva-ment a necessitats diverses del sistema de recerca i innovació.

oBJECtius: L’objectiu de la política 1.1 del PRI 2010-2013 és con-tribuir a millorar el desenvolupament de competències i de perfils professionals necessaris per al sistema d’R+D+I català, i per al desenvolupament de l’economia del co-neixement a Catalunya. Més específicament es pretén:

‣ Millora de les competències en els diferents nivells educatius

‣ El projectes educatius de primària i secun-dària incorporaran les metodologies que per-metin desenvolupar competències avaluables per a la creativitat, la innovació, la ciència

i l’emprenedoria, incorporant, entre altres, l’aprenentage orientat a l’assoliment de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, les experiències de simula-ció d’empreses i els treballs de recerca en tot l’ensenyament secundari, les quals prossegui-ran sense discontinuïtat en tots els estudis de grau universitaris.

‣ Els ensenyaments de postgrau i doctorat pros-seguiran sense discontinuïtat amb les expe-riències dels nivells anteriors i incorporaran les metodologies docents necessàries per al des-envolupament avaluable de les competències científiques i socioprofessionals innovadores i emprenedores, amb estret contacte amb la realitat pràctica dels diferents àmbits profes-sionals fomentant la màxima interdisciplinarie-tat.

‣ La formació permanent i ocupacional incorpo-rarà en la seva programació les activitats trans-versals necessàries per tal que la creativitat, la innovació i l’emprenedoria esdevinguin ele-ments nuclears en les trajectòries formatives.

‣ Incrementar la massa crítica de professionals associats als perfils estratègics del PRI:

‣ Perfils interdisciplinaris (i orientació dels per-fils disciplinaris) que incloguin les necessitats formatives dels focus de recerca i innovació del PRI (vegeu els objectius del capítol 8 del bloc C del PRI).

‣ Persones titulades en ciències experimentals, tecnologies, enginyeries i matemàtiques.

‣ Perfils formatius vinculats a la direcció i la ges-tió de la recerca i la innovació, la ciència dels serveis, el disseny i la internacionalització.

DEstinAtAris:

‣ Centres de secundària obligatòria i postobligatòria.‣ Universitats (grau, postgrau i doctorat).‣ Agents de formació professional, ocupacional i contí-

nua.‣ Escoles de negoci.‣ Estudiants dels diferents nivells educatius i forma-

tius.‣ Professionals en actiu.

48


i un encaix en el teixit socioeconòmic de Catalunya comparable als entorns dels països capdavanters.

‣ Definir nous mecanismes i incentius per a la mobilitat i intersectorial i interinstitucional en el sistema de re-cerca i innovació català que permetin, en el 2013, un flux de 150-200 professionals anuals entre els sectors públics i privats.

DEstinAtAris:

‣ Personal investigador en l’àmbit públic i privat.‣ Professionals, investigadors i emprenedors en actiu i

retirats. ‣ Agents públics i privats del sistema de recerca i inno-

vació català.

actuacions

1.1.1 EDUCAR I FORMAR PER A LA CREATIVITAT, LA INNOVACIÓ, LA CIÈNCIA I L’EMPRENEDORIA

En els àmbits de l’educació primària, l’educació secun-dària obligatòria, el batxillerat i la formació professional, el departament responsable (DR) d’Educació ha de: 1. Reforçar els projectes de recerca de l’ESO, els tre-balls de recerca del Batxillerat i la recerca en l’àmbit de la Formació Professional, incrementant-ne la interdis-ciplinarietat i la col·laboració amb les universitats..Més específicament, incloure al portal Recerca en Acció els treballs de recerca dels centres de secundària que hagin estat premiats. 2. Promoure els treballs cooperatius orientats a problemes que fomentin les capacitats d’iniciativa, l’esperit crític i el raonament, com a elements rellevants d’aprenentatge. Se-guir impulsant la difusió de bones pràctiques docents dels centres educatius mitjançant espais telemàtics i jornades específiques de divulgació i intercanvi. 3. Estendre les experiències existents de simulació de creació d’empreses en el batxillerat i la formació profes-sional a tots els centres amb participació pública, i també intercanviar experiències amb professionals de l’empresa, les arts i la ciència. 4. Reforçar la difusió entre el professorat de bones pràc-tiques d’elaboració i el tractament de continguts digi-tals, així com d’interacció amb el professorat i l’alumnat d’altres regions i països.

PolítiCA 1.2: AFAVORIR FLUXOS DE TALENT QUE GENERIN VALOR

MotivACió:

‣ El nombre de personal dedicat a la recerca i la in-novació a Catalunya no és equiparable al dels països capdavanters, en l’àmibt públic i privat.

‣ Els esforços realitzats en captació de talent científic han de ser sostenibles.

‣ Hi ha una manca de certs perfils investigadors clau per al desenvolupament d’un sistema d’R+D+I.

‣ Cal millorar la carrera investigadora i especialment el doctorat.

‣ Existeixen nombroses barreres per a la mobili-tat d’investigadors i innovadors dins del sistema d’R+D+I.

oBJECtius: L’objectiu de la política 1.2 del PRI 2010-2013 és faci-litar la incorporació, la captació, la retenció i la mobilitat del talent en el sistema de recerca i innovació, de manera que els seus agents disposin del capital humà necessari per desenvolupar les activitats. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Incrementar el personal dedicat a la recerca en els per-fils prioritaris següents: personal investigador sènior, personal tècnic de recerca i transferència, personal investigador postdoctoral, amb l’objectiu d’assolir un percentatge sobre el total de població equiparable als països europeus més avançats. Un 40-60 % del per-sonal incorporat estarà vinculat als focus de recerca i innovació del PRI.

‣ Fer un salt qualitatiu i quantitatiu significatiu en el suport a la incorporació de talent a les empreses, que prevegi un ventall ampli de perfils relacionats amb la recerca i la innovació. Específicament, es preveurà un fort impuls a la actuació doctorat-empresa, i facilitar la incorporació de 300-400 professionals, especial-ment en les PIME, vinculats a perfils estratègics per incrementar la capacitat innovadora.

‣ A través de l’actuació Doctorat futur, produir un refo-rçament del doctorat com a nivell formatiu estratègic del sistema de recerca i innovació, amb la finalitat que el 2013 aquest cicle formatiu tingui una rellevància

49

1. EL MILLOR TALENT CIENTÍFIC, CREATIU, INNOVADOR I EMPRENEDOR5. Incrementar l’esforç de formació del professorat de pri-mària i de secundària en llengua estrangera. Serà prioritat fer un salt significatiu en aquestes competències del pro-fessorat. 6. Reforçar els plans de formació del professorat de pri-mària i de secundària en relació amb el disseny i el desen-volupament de metodologies d’aprenentatge que fomentin les competències d’R+D+I (creatives, innovadores, cien-tífiques i emprenedores) de l’alumnat, així com de me-todologies atractives per a l’aprenentatge de les ciències experimentals, les matemàtiques i la tecnologia. 7. Reforçar els plans de formació del professorat de Pri-mària i de Secundària en relació a l’ús de les TIC en l’entorn d’aprenentatge (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement -TAC-) 8. Potenciar els Centres Específics de Suport a la Innova-ció i la Recerca Educatives (CESIRE) de ciències (CDEC), de tecnologia (Aulatec) i de matemàtiques (CREAMAT) perquè reforcin l’impuls de la tasca de formació i millora de les capacitats del professorat, i en difonguin les bones pràctiques. 9. Potenciar els projectes d’innovació (en equivalència als projectes de recerca obligatoris a batxillerat), així com els projectes d’R+D+I mixtos amb batxillerats, universitats i empreses. Es posarà a disposició del professorat assessora-ment i un espai web per a la difusió d’aquestes experiències.

En l’àmbit de l’educació superior, el DR d’Universitats ha de: 10. Promoure la incorporació sistemàtica de l’aprenentatge orientat a problemes-casos; els projectes i treballs en equips interdisciplinaris; la incorporació d’activitats de re-cerca-projectes des de l’inici de la carrera (com a lligam a les experiències obligatòries de BAT o projecte d’innovació d’FP), així com altres iniciatives orientades a la millora de les competències científiques, creatives i innovadores de l’alumnat mitjançant la verificació de programes de grau i postgrau i dels processos de revisió i actualització que es produeixin. Així mateix, es promourà que els alumnes universitaris dels diversos cicles rebin contribucions de científics de renom en relació amb els reptes que estan abordant. 11. Promoure, mitjançant els contractes progra-ma per objectius amb les universitats, el foment de l’emprenedoria, la simulació en la creació d’empreses i, en funció de la tipologia de titulació, la integra-ció de pràctiques externes als projectes formatius.

En l’àmbit de la formació ocupacional i contínua:

12. Promoure el reforçament dels continguts de foment de la creativitat, la innovació i l’emprenedoria en els plans sectorials i intersectorials de formació contínua, així com la formació ocupacional, a càrrec del DR de Treball. 13. Establir un pla d’actuació conjunt el 2011 que in-tegri coherentment les iniciatives adreçades a l’objectiu d’aquesta línia d’actuació, a càrrec dels DR d’Educació, Universitats i Treball. Aquest pla promourà també l’anàlisi, la recerca, la mesura i la compartició de bones pràctiques referides a l’objecte d’actuació.

1.1.2 MILLORAR ELS PERFILS FORMATIUS ESTRATÈGICS

14. Desenvolupar una estratègia de professionalització de la gestió de l’R+D+I que definirà la caracterització dels perfils i les competències professionals necessaris; una prospectiva de la massa crítica necessària; un pla d’actuació que prevegi iniciatives formatives a tots els nivells i preveurà el desenvolupament d’una carrera pro-fessional de gestió de la recerca en l’àmbit acadèmic que estigui valorada i avaluada en el marc de la carrera profes-sional acadèmica, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, en col·laboració amb altres departaments sectorials amb necessitats específiques i amb les altres institucions. 15. Promoure que els programes formatius de pregrau i de grau combinin l’experimentació de les tècniques es-pecífiques pròpies dels àmbits, amb l’experimentació de competències de gestió de l’R+D+I, a càrrec dels DR d’Universitats i d’Educació. 16. Reforçar l’actuació EnginyCat o d’altres que s’impulsin, ampliant-la a l’àmbit de les ciències experimentals i a al-tres àmbits que les anàlisis de prospectiva aconsellin, a cà-rrec del DR de Recerca i Innovació i del DR d’Universitats, a través de Talència. 17. Incorporar ensenyaments interdisciplinaris adreçats als focus d’R+D+I del PRI (vegeu el capítol 8: «Focalització de l’R+D+I en reptes» d’aquest bloc C del PRI) a la progra-mació de postgraus de Catalunya, tenint en consideració l’actual oferta existent, els propers dos anys. 18. Analitzar periòdicament, a través dels diversos obser-vatoris existents, les necessitats actuals i de futur pel que fa a les competències i els perfils professionals vinculats als objectius del PRI.

50


les polítiques de recursos humans d’R+D+I el 2012 serà requisit d’incorporació de personal investigador i tècnic mitjançant els programes del Govern. 26. Reforçar actuacions de promoció de la intensificació de la dedicació a l’activitat investigadora entre investiga-dors del sistema públic de recerca, promovent l’extensió de bones pràctiques existents, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i del DR de Salut. 27. Actuació singular: «Doctorat 2020», exposada al final d’aquest capítol.

Quant a la captació i la retenció de talent en l’àmbit pú-blic de recerca: 28. Consolidar i focalitzar el programa ICREA per reforçar la incorporació de científics sèniors fins a assolir el 2013 uns 270 científics incorporats (100 més dels actuals) al siste-ma i 160 científics de les universitats als quals s’afavoreix una dedicació més gran a la recerca, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, a través de Talència (l’agència de re-cerca de Catalunya). A partir del 2010, un 40-60 % del programa es focalitzarà en els temes objecte de focalitza-ció del PRI. Així mateix, el 2010 es realitzarà una revisió del mateix programa per garantir-ne la sostenibilitat. 29. Modificar el programa Serra Hunter, d’incorporació de personal acadèmic a les universitats, per reforçar la incor-poració de científics sèniors per transformar-lo en un ins-trument de focalització de talent de primer nivell científic i per la consolidació competitiva de persones que hagin superat l’etapa del programa ICREA («postICREA»), a cà-rrec del DR de Recerca i Innovació, a través de Talència (l’agència de recerca de Catalunya). 30. Estructurar una oficina virtual de suport i assessora-ment als investigadors estrangers nouvinguts i a les insti-tucions que els acullen, facilitant informació sobre el sis-tema català de recerca, fonts de finançament, ocupació, tràmits legals, visats, allotjament, homologació de titula-cions, beques, convocatòries d’ajuts, etc. 31. Impulsar la incorporació postdoctoral, especialment a les universitats, a càrrec del DR d’Universitats. El 2013 s’haurà duplicat el nombre de beques i contractes post-doctorals anuals que reben suport de la Generalitat. 32. Desenvolupar una iniciativa d’incorporació de perso-nal tècnic de recerca a les universitats de Catalunya, amb la finalitat d’assolir ràtios equiparables als països capda-vanters europeus el 2013, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, a través de Talència (l’agència de recerca de Catalunya). L’actuació es desenvoluparà a partir del 2011 d’acord amb les anàlisis prospectives de perfils.

1.2.1 INCORPORAR, DESENVOLUPAR I RETENIR EL TALENT

Quant a la detecció de talent científic i emprenedor: 19. Promoure una actuació pilot de detecció de ta-lent científic i innovador en l’educació secundària que s’estendrà progressivament durant el període 2010-2013, a càrrec del DR d’Educació. El programa preveurà, coordi-nadament amb el DR d’Universitats, les línies d’actuació necessàries per fer que aquest talent tingui el suport per progressar en el sistema educatiu. 20. Organitzar i difondre iniciatives específiques orienta-des a estimular la participació de l’alumnat i el professorat en activitats d’excel·lència educativa per tal d’estimular l’aparició de vocacions científiques entre l’alumnat, en el context de l’estímul de l’excel·lència educativa, a càrrec del DR d’Educació. 21. Desenvolupar un pla de detecció de talent as-sociat als focus d’R+D+I (vegeu el capítol 8: «Fo-calització de l’R+D+I en reptes» d’aquest bloc C del PRI), a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indús-tria mitjançant Talència i ACC1Ó, a partir del 2011.

Amb referència a la carrera investigadora: 22. Promoure, en el marc de les competències que l’Administració de la Generalitat té, la revisió de la carrera investigadora, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el 2010. 23. Promoure una modificació dels criteris d’avaluació de la carrera científica, incorporant: a) la transferència de co-neixement entesa en un sentit ampli (patents, projectes d’R+D+I amb empreses o amb finalitats socials, difusió de la ciència, etc.), fent especial èmfasi en la mobilitat (empresa i sector públic); i b) la gestió de la recerca i la innovació a través dels nivells d’acreditació que es desen-voluparan en el marc de la línia d’actuació 1.1.2, a càrrec del DR d’Universitats, a través de l’AQU. 24. Implantar un model de desenvolupament professional que incorporarà la recerca com a dimensió professional, la dimensió assistencial i la dimensió de gestió en tots els àm-bits del sistema públic de salut, a càrrec del DR de Salut. 25. Promoure la implantació progressiva, entre els agents públics de recerca catalans, d’una política integral de di-recció i gestió dels recursos humans dedicats a la recer-ca que prevegi mecanismes d’avaluació externa i millora continuada de la qualitat, a càrrec del DR de Recerca i Innovació. L’existència d’una acreditació de qualitat de

51

1. EL MILLOR TALENT CIENTÍFIC, CREATIU, INNOVADOR I EMPRENEDOR33. Vetllar per la incorporació de les dones al siste-ma d’R+D+I a través de: a) el foment de la igualtat d’oportunitats com a element estratègic dins de les orga-nitzacions corresponents; b) la incorporació a la carrera investigadora de les condicions necessàries per reduir la pèrdua de talent femení; i c) l’impuls de l’associació de dones científiques i investigadores, a càrrec del DR de Re-cerca i Innovació i la resta de departaments i agents.

Amb referència a la incorporació de talent a l’empresa: 34. Dissenyar una actuació de suport a la incorporació de talent a l’empresa catalana i als agents públics i privats de recerca i innovació, reforçant i complementant els instru-ments existents, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR de Treball i el DR de Promoció Econòmica, amb la cooperació de la iniciativa privada. El pla, de gran abast, es finançarà totalment o parcialment mitjançant el Fons Social Europeu (FSE), adreçat a la incorporació de talent de primer nivell nacional i internacional en tres àmbits: a) personal investigador (doctors, especialment) i tecnòleg; b) gestors del coneixement i la innovació; c) professionals diversos per al foment de la innovació no tecnològica (dis-seny, formació, màrqueting 3.0, experts en innovació de serveis, etc.). 35. Incentivar la incorporació de talent a l’empresa in-corporant-ho com a criteri rellevant en les convocatòries competitives de recerca i innovació, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i altres departaments sectorials. 36. Crear un directori de personal investigador accessible, mitjançant un acord amb les universitats, hospitals i cen-tres de recerca i les empreses que s’adhereixin al PNRI, a càrrec del DR de Recerca i Innovació.

1.2.2 AFAVORIR LA MOBILITAT DE TALENT I D’IDEES

37. Dissenyar un pla de mobilitat intersectorial i interins-titucional a partir de les experiències actuals, que incorpo-ri nous mecanismes i incentius efectius, a càrrec del DR de Recerca i Innovació a través de Talència (l’agència de recerca de Catalunya) i d’ACC1Ó, i en cooperació amb els departaments sectorials. 38. Promoure que les universitats, en el marc dels es-tatuts vigents, facilitin la presència de professionals de l’R+D+I en els postgraus i els doctorats, així com l’estada temporal de personal investigador a les empreses, a càrrec del DR d’Universitats.

39. Promoure que les universitats, en el marc dels esta-tuts vigents, facilitin l’estada temporal de personal investi-gador a les empreses, a càrrec del DR d’Universitats. 40. Posar en marxa una actuació per tal que professionals, investigadors i emprenedors (especialment, els retirats de la vida laboral) desenvolupin activitats de coaching, assessorament i dinamització en el sistema d’R+D+I, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria a través d’ACC1Ó, i en cooperació amb altres departaments sec-torials. 41. Promoure un Pla d’e-mobilitat associat als focus d’R+D+I que integri iniciatives preexistents, com ara pro-jectes, e-xarxes temàtiques, laboratoris virtuals, o entorns intel·ligents de desenvolupament de creativitat i innovació, etc., preexistents, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i el DR de Societat de la Informació. Les experiències pilot es desenvoluparan i tutoritzaran en el marc dels partena-riats publicoprivats sorgits del procés de desenvolupament del focus de recerca i innovació, com a comunitats de coneixement i innovació multidistribuïdes. Aquest pla in-clourà un pla d’infraestructures per a l’e-mobilitat. 42. Generar un espai virtual de comunicació i treball col·laboratiu internacionalment connectat per al col·lectiu d’agents del sistema de recerca (investigadors, especia-listes, centres de recerca i empreses) que esdevingui un catalitzador de projectes d’R+D+I i d’oportunitats d’ocupació; a càrrec del DR de Recerca i Innovació, a tra-vés de Talència.

52


Actuació singular: «Doctorat 2020»

Contribuir que el doctorat esdevingui un element es-tratègic de referència del sistema català d’R+D+I.

En països de referència, el doctorat té un paper clau en el sistema de recerca i empresarial, alhora que constitueix un element de prestigi i d’atracció inter-nacional de talent de primer ordre.

A Catalunya es titulen uns 1.500 doctors anual-ment, però els experts indiquen que la seva inser-ció i aportació al teixit socioeconòmic és clarament millorable. En aquest sentit, es detecten necessi-tats de canvi significatives en el terreny organitza-tiu, d’incentius i en les competències dels doctors. Entre d’altres, aquests aspectes s’han d’abordar per poder dotar els estudis de doctorat i els doctors de la potencialitat que tenen en un sistema de recerca i innovació que vol ser de primer nivell.

En el termini 2010, les fites del projecte són: a) re-forçar les jornades doctorals que tenen com a objec-tiu augmentar la competitivitat dels doctorands en el mercat laboral, transformant en valor les compe-tències assolides durant el doctorat, i adquirir noves habilitats socioprofessionals; b) el DR d’Universitats impulsarà la definició d’un nou marc de competèn-cies per al doctorat; c) el DR de Recerca i Innovació mitjançant Talència (l’agència de recerca de Cata-lunya) i ACC1Ó reforçaran de manera significativa el programa doctorat-empresa, estudiant la millora de l’efectivitat dels instruments i els possibles incen-tius juntament amb empreses; d) definir les bases per establir els criteris d’una programació de docto-rat d’excel·lència internacional que faciliti la selec-ció de candidats estrangers de primer nivell.

En el termini 2013, s’haurà impulsat un partenariat estratègic publicoprivat per definir i desenvolupar un pla d’acció a llarg termini per fer que el doctorat i el postdoctorat esdevinguin elements clau per al desenvolupament de l’activitat científica i innova-dora dels agents del coneixement i de les empreses de Catalunya.

53


de l’excel·lència de primer nivell internacional sorgi-da en algunes àrees. Per altra banda, els centres del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) a Catalunya, centres de primer nivell que formen part del sistema d’R+D+I de Catalunya (vegeu l’annex 1 del PRI). I per últim, centres de recerca mixtos entre uni-versitats i centres de recerca catalans amb el CSIC, amb altres agents estatals i internacionals, i amb em-preses, com a aglutinadors de sinèrgies d’excel·lència orientades a prioritats del país.

‣ Les grans infraestructures científiques i tecnològiques són uns elements tractors de talent i recerca de primer nivell, faciliten la interacció multidisciplinària i ori-ginen una gran capacitat d’impacte socioeconòmic i d’internacionalització.

‣ El sistema de recerca de Catalunya també integra al-tres institucions que desenvolupen activitats de recer-ca d’excel·lència en àrees específiques, com ara mu-seus.

S’ha de produir una cooperació entre els agents del sistema de recerca, així com amb els intermediaris d’innovació de Catalunya, aplegats sota la marca TECNIO (vegeu el capítol 3 del bloc C, dedicat a l’empresa). Aquesta col·laboració, per ser efectiva, ha de ser estructural (en forma de confe-deracions o unions, centres mixtos, partenariats estables, etc.) i funcional (a partir de projectes d’R+D+I conjunts de llarg abast, màsters i doctorats conjunts, etc.). Els ob-jectius d’aquesta cooperació han de ser tres: l’excel·lència científica, l’eficiència en l’ús dels recursos públics i la ge-neració de valor. Respecte al repte de generació de valor, en aquest pla de recerca i innovació el valor socioeconòmic de la recerca s’explica i s’articula mitjançant tres vectors: la temàtica de recerca, el territori on s’impacta i la internacionalitza-ció que comporta. Respecte a la temàtica, aquest PRI de-termina disset reptes socioeconòmics de país d’orientació preferent de la recerca, un dels quals és la generació de nou coneixement punter i de tecnologies de ruptura (vegeu el capítol 8 del bloc C del PRI, dedicat a la focalització). El PRI també defensa la transcendència de les sinergies de creació de valor de la recerca en els diferents territoris de Catalunya (vegeu el capítol 9 del bloc C del PRI, dedicat a la territorialització), així com de les sinergies associades a l’expansió internacional del sistema de recerca i innovació català (vegeu el capítol 6 del bloc C del PRI, dedicat a la internacionalització). En el context d’un sistema de recerca català que necessita consolidar-se en moments de contenció pressupostària, el primer objectiu del Govern de Catalunya per al període 2010-2013 és enfortir els actors públics de la recerca a

PlantejamentCatalunya necessita un sistema públic de recerca fort i eficient que estigui connectat a les necessitats i els reptes socioeconòmics del país, especialment en la conjuntura dels propers quatre anys. El segon dels objectius del PRI 2010-2013 és assolir un alt nivell de generació de coneixement d’excel·lència i ca-pacitat d’incorporar-lo a la societat. Les capacitats i les funcionalitats clau del sistema públic de recerca de Catalunya giren al voltant de:

‣ Les universitats catalanes determinen el sistema de generació i difusió del coneixement a través de la seva triple missió: docent, investigadora i de transferència a la societat. Catalunya necessita universitats investi-gadores fortes, amb una àmplia base científica de qua-litat, que excel·leixin a escala internacional en àmbits concrets, i amb capacitat d’impacte socioeconòmic. Requereix universitats públiques que, individualment i com a sistema, siguin globalment competitives i lo-calment compromeses, i exerceixin lideratges agluti-nadors de sinergies i complicitats dels agents del sis-tema d’R+D+I.

‣ El sistema públic de salut integra actors clau de la recerca biomèdica i sociosanitària. Els hospitals i les àrees d’atenció primària desenvolupen tasques assis-tencials, però també tasques formatives complemen-tàries a les de les universitats i tasques de recerca, es-pecialment aplicada i de tipus translacional. Aquesta recerca desenvolupa un important paper dinamitzador de l’entorn socioeconòmic, perquè interacciona i arros-sega un ampli ventall de sectors productius, i així es-devé un nucli tractor d’R+D+I de primera magnitud.

‣ El sistema cooperatiu de recerca, desenvolupament i transferència agroalimentaris de Catalunya, que es constitueix a partir de l’Institut de Recerca i Tecnolo-gia Agroalimentàries (IRTA) creat l’any 1985, junta-ment amb la majoria d’universitats i altres institucions i entitats públiques i privades. Aquest sistema aixo-pluga infraestructures de primer nivell, es constitueix com un clar element de coordinació de la recerca i la transferència en l’àmbit agroalimentari, i està recone-gut legislativament.

‣ Els centres de recerca, que responen a tipologies dife-renciades. Per una banda, hi ha els centres de recerca del sistema públic de Catalunya, centres d’excel·lència amb personalitat jurídica pròpia, creats pel Govern de la Generalitat com a resposta a necessitats i reptes de país i, més excepcionalment, per garantir la fortalesa

54

Catalunya. En consonància amb les creixents demandes de la societat catalana, i per afavorir el seu posicionament competitiu, aquest objectiu es relaciona, primerament, en possibilitar un marc de finançament adient a les univer-sitats públiques catalanes i al sistema públic de salut. Aquest marc de finançament ha de permetre l’acompliment de les diferents missions i, per altre costat, ha d’establir mecanismes clars afavoridors de resultats tant en recerca com en transferència de coneixement, en relació amb els reptes del país. Les universitats i els agents del sistema de salut necessiten aplicar models de gestió de l’R+D+I estratègicament orientats, eficients i eficaços en l’àmbit de la investigació, l’estructura, la transferència i la ins-titució. La segona derivada de l’enfortiment dels actors públics és la de l’articulació dels centres de recerca cata-lans mitjançant la Institució CERCA (ICERCA). El Govern de la Generalitat avaluarà periòdicament l’excel·lència i la conveniència estratègica dels centres de recerca catalans en funció de la seva orientació a les prioritats del PRI, i promourà que diversifiquin el seu finançament. Mitjançant aquest PRI, el Govern també opta decidida-ment per fomentar una estratègia de transferència de co-neixement efectiva a partir del rellevant potencial científic de Catalunya, incorporant els elements estructurals i fun-cionals necessaris perquè en els propers anys s’incrementi qualitativament i quantitativa. Finalment, el Govern de Catalunya fa una aposta decidida per les grans infraestructures científiques i tecnològiques, les e-infraestructures i els e-serveis per al desenvolupa-ment de projectes d’R+D+I de país amb rellevància estra-tègica per al focus de recerca i innovació del PRI.

PolÍtiquesPer a la implementació d’aquest plantejament i posiciona-ment, el Govern desenvoluparà dues polítiques i agruparà actuacions en tres línies:

PolítiCA 2.1: Enfortir el sistema públic de recerca i incrementar-ne l’eficiència i l’impacte. ‣ Línia d’actuació 2.1.1: Reforçar el finançament i les capacitats de gestió, transferència i internaciona-lització.‣ Línia d’actuació 2.1.2: Millorar l’ordenació, l’articulació i l’alineament dels agents públics de re-cerca. PolítiCA 2.2: Proporcionar recursos estratègics per a la recerca i la seva transformació en valor social i econòmic. ‣ Línia d’actuació 2.2.1: Impulsar infraestructures i projectes per a l’R+D+I.

PolítiCA 2.1: ENFORTIR EL SISTEMA PúBLIC DE RECERCA I INCREMEN-TAR-NE L’EFICIÈNCIA I L’IMPACTE

MotivACió:

‣ Constatació de l’insuficient finançament de la recerca i la transferència de coneixement en les universitats i en el sistema sanitari públic per assolir els reptes plantejats i per esdevenir competitius.

‣ Necessitat de consolidar el model de centres de re-cerca catalans orientat a les prioritats del país i a l’excel·lència.

‣ Necessitat d’orientar de manera més efectiva el fi-nançament de la recerca i la transferència dels agents públics de la recerca a resultats basats en l’excel·lència i l’impacte socioeconòmic.

‣ Fragmentació excessiva de les estructures de recerca de Catalunya i baixa confluència a partir d’estratègies i temes comuns.

‣ Insuficient professionalització de la direcció i la gestió de la recerca i la innovació en els agents públics de recerca per als reptes i la complexitat que aquestes activitats comporten.


55

PolítiCA 2.2: PROPORCIONAR RECURSOS ESTRATÈGICS PER A LA RECERCA I LA SEVA TRANSFORMACIÓ EN VALOR SOCIAL I ECONÒMIC

MotivACió:

‣ Catalunya no ha desenvolupat una política pròpia de projectes de recerca competitius. El PNRI i la recent avaluació del sistema català fet per l’OCDE constaten que actualment això pot suposar una mancança estra-tègica que s’ha de cobrir racionalment, sense duplicar esforços amb l’Estat o la UE.

‣ Les grans infraestructures científiques i tecnològiques esdevenen un element imprescindible per poder des-envolupar R+D+I de primer nivell, i representen una oportunitat estratègica que s’ha d’aprofitar.

‣ És necessari racionalitzar i fer més eficient el mapa d’infraestructures per la recerca i millorar les e-infra-estructures i els e-serveis com a elements estratègics del sistema.

oBJECtius: L’objectiu de la política 2.2 és incorporar al sistema de recerca i innovació recursos estratègics per al seu desen-volupament. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Consolidar les grans infraestructures científiques i tec-nològiques creades o en fase de creació i incremen-tar-ne la implantació, la renovació i la millora, a par-tir d’un pla estratègic que en prevegi la priorització, l’orientació i l’alineament amb els focus de recerca i innovació del PRI.

‣ Desenvolupar un programa de projectes d’R+D+I es-tratègics orientats als focus de recerca i innovació de-finits en el PRI incentivant els mecanismes de cofi-nançament publicoprivat.

DEstinAtAris:

‣ Agents públics de recerca.

‣ Internacionalització progressiva però encara insuficient dels agents públics de recerca catalans.

oBJECtius: L’objectiu de la política 2.1 és consolidar les bases de finançament i d’ordenació estructural i funcional dels agents públics de la recerca de Catalunya per afavorir l’excel·lència i l’impacte socioeconòmic de la recerca. Per al període 2010-2013, més específicament, es preveu:

‣ Incrementar el finançament dels agents públics de recerca consolidant un sistema cooperatiu orientat a resultats i als focus de recerca i innovació: a) consoli-dar el model de finançament de les universitats públi-ques catalanes, de manera que permeti incorporar una dinàmica diferenciadora per resultats i de consolida-ció d’estructures pròpies en relació amb les prioritats de recerca i innovació; b) incrementar el finançament de la recerca en l’àmbit sanitari enfortint els instituts hospitalaris d’investigació sanitària acreditats com a agents clau de la recerca translacional i com a nuclis d’innovació inserits en la cadena de valor socioeconò-mica del país; c) consolidar el finançament dels cen-tres de recerca catalans sota un model d’excel·lència acreditat que conflueixi amb els reptes estratègics de recerca i innovació i s’alineï amb els agents de la xarxa tecnològica de Catalunya.

‣ Augmentar els nivells de transferència de coneixement dels agents públics de recerca, amb una visió àmplia que incorpori plenament la potencialitat de les cièn-cies humanes i socials.

‣ Incrementar la professionalització de la gestió de la re-cerca i la innovació en els agents públics i publicopri-vats de recerca i innovació amb perfils i competències definits, avaluats i incentivats adequadament en tot el personal dedicat a la recerca i la transferència.

‣ Augmentar la internacionalització dels agents públics de recerca: a) campus universitaris i entorns científics internacionalitzats; b) connexions i relacions amb els pols de recerca estratègics; c) presència global.

DEstinAtAris: ‣ Agents públics de recerca.


56

actuacions 2.1.1 REFORçAR EL FINANçAMENT I LES CAPACITATS DE GESTIÓ, TRANS-FERÈNCIA I INTERNACIONALITzACIÓ

Amb referència al finançament per a l’R+D+I de les uni-versitats públiques: 1. Implementar un nou model de finançament universitari que incorporarà al càlcul del finançament basal un incre-ment significatiu del paper de la recerca i la transferència, derivat especialment de les despeses induïdes que es ge-neren per una activitat científica intensiva, en línia amb el compromís del PNRI, a partir del 2011, a càrrec del DR d’Universitats i el DR de Recerca i Innovació. 2. Posar en marxa un programa de finançament basal, a través de contracte programa per objectius, per a aquelles estructures universitàries i interuniversitàries que acredi-tin: a) nivells d’excel·lència internacional; b) confluència amb els focus d’R+D+I; c) governança eficaç; d) integració cooperativa amb altres agents que treballin en el mateix focus, a càrrec del DR d’Universitats i el DR de Recerca i Innovació. 3. Impulsar, a partir de l’actual sistema d’avaluació dels grups de recerca, l’enfortiment de la via competi-tiva d’excel·lència universitària orientada als focus del PRI, integrant recursos existents (com el PROFOR) i al-tres recursos que es puguin aconseguir, a càrrec del DR d’Universitats i el DR de Recerca i Innovació. 4. Desenvolupar la segona fase del Pla d’infraestructures universitàries que arriba fins al 2013, i que preveu un 20 % del total d’inversió en l’àmbit de la recerca segons els criteris que s’utilitzen internacionalment per homolo-gar les estadístiques d’inversió en R+D; a càrrec del DR d’Universitats. 5. Preveure, pel que fa a la capacitat de dedicació de la re-cerca del personal de les universitats públiques que, com es va acordar al PNRI, s’incrementi a través de programes específics no vinculats a augments de plantilla, a càrrec del DR d’Universitats i el DR de Recerca i Innovació. Amb referència al finançament per a l’R+D+I del sistema sanitari: 6. Desenvolupar una política de progressiu increment pressupostari dels instituts hospitalaris d’investigació sanitària externament acreditats, com a continuació de l’esforç actual, que consideri tant els existents com els

que està previst que es desenvolupin en els propers anys, a càrrec del DR de Salut. Amb referència al finançament dels centres de recerca catalans: 7. Consolidar el finançament dels centres de recerca de la Generalitat, a través de contractes programa per objectius, amb la finalitat de consolidar el model d’excel·lència, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i dels altres depar-taments implicats. 8. Promoure, a través dels contractes programa, que els centres de recerca de la Generalitat que ja estiguin con-solidats tendeixin a assolir progressivament una diversi-ficació de les fonts de finançament que permeti que la contribució pública esdevingui entre un 50 i un 60% del total. 9. Avaluar externament els centres de recerca de la Gene-ralitat en funció dels seus resultats i del seu impacte. Pel que fa al finançament basal d’altres agents públics que desenvolupen tasques de recerca: 10. Desenvolupar un sistema d’acreditació, i en paral·lel, un sistema de contractes programa per objectius, d’institucions d’altre tipus amb participació majoritària de la Generalitat que desenvolupen tasques de recerca, com ara l’Institut d’Estudis Catalans, o els museus, a càrrec dels diversos departaments de la Generalitat. Quant a la millora de les capacitats de direcció i gestió de la recerca: 11. Marcar com a objectiu 2013 dels contractes programa amb les universitats públiques la implantació i l’acreditació d’un sistema de qualitat de gestió de la recerca d’acord amb els estàndards internacionals d’excel·lència i les mi-llors bones pràctiques existents a les universitats catala-nes i d’arreu, a càrrec del DR d’Universitats i el DR de Recerca. 12. Promoure la implantació i l’acreditació d’un sistema de qualitat de gestió de la recerca en aquests centres, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i els departaments de la Generalitat implicats en els centres públics de recer-ca catalans, a través de CERCA. 13. Promoure que la direcció i la gestió de la recerca si-guin factors considerats en el sistema d’avaluació del per-sonal acadèmic i que esdevinguin elements de desenvo-lupament professional, i aconseguir consolidar un sistema d’incentius, a càrrec del DR d’Universitats, a través de l’AQU.


57

Amb referència a l’increment de la internacionalització dels agents de la recerca (vegeu també el capítol 6 del bloc C):

20. Desenvolupar un pla d’iniciatives per a la internacio-nalització del sistema universitari i de recerca que pre-veurà mesures per al reconeixement de Catalunya com a pol de recerca europeu, el foment de la captació de talent científic internacional, projecció de la recerca catalana a l’espai europeu de recerca, a càrrec del DR d’Universitats i el DR de Recerca i Innovació. Aquestes iniciatives es dirigiran específicament a àmbits geogràfics estratègics on Catalunya té relacions establertes i s’obriran noves àrees d’actuació en confluència amb els altres agents de la re-cerca i la innovació (CERCA-TECNIO). 21. Promoure, a través de la revisió dels contractes pro-grama i mitjançant el suport de la Institució CERCA, que els centres de recerca catalans assoleixin posicions de li-deratge internacional que permetin incrementar el nom-bre de projectes europeus liderats, esdevenir seus i sub-seus de consorcis internacionals de recerca, fer aliances internacionals amb centres de referència i implantar-se a l’exterior, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i els altres departaments vinculats als centres de recerca ca-talans.

2.1.2 MILLORAR L’ORDENACIÓ, L’ARTICULACIÓ I L’ALINEAMENT DELS AGENTS DE RECERCA

22. Elaborar, el 2010, el catàleg d’estructures d’R+D+I de Catalunya mitjançant un procés d’ordenació/acreditació per a cada tipologia d’agent; a càrrec del DR de Recerca i Innovació, amb la col·laboració del DR de Salut i el DR d’Agricultura. Aquest catàleg considerarà la confluència de les línies d’activitat (grups de recerca acreditats, cen-tres de recerca, centres tecnològics, trampolins, etc.) amb els focus de recerca i innovació del PRI (un màxim d’uns tres per cada unitat). Aquest procés implicarà a ICERCA i a TECNIO i es farà progressivament. Començarà el 2010 amb la revisió tècnica dels contractes-programa dels cen-tres que pertanyen a CERCA. 23. Desenvolupar un procés per alinear les activitats del professorat, personal científic i tecnòleg dels agents pú-blics de recerca (i en tot cas dels d’innovació publicopri-vats) en els focus d’R+D+I del PRI. Aquest alineament es farà mitjançant l’autoclassificació voluntària, validada en primera instància pel cap del departament universitari o el director del centre de recerca o institut hospitalari. El 2010 es desenvoluparan actuacions pilot en aquest sentit.

14. Promoure que la direcció i la gestió de la recerca si-guin factors considerats en el sistema d’avaluació dels perfils professionals del personal del sistema públic de salut que inclouen responsabilitats en aquest terreny, a càrrec del DR de Salut. 15. Iniciar, el 2010, un pla de formació i acreditació de les competències associades a la direcció i la gestió de la recerca adreçat al personal investigador i a personal no in-vestigador, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i el DR de Salut. El 2013 estarà implantat en la seva totalitat. Amb referència a l’increment de la transferència: 16. Promoure un pla d’actuacions per reforçar la valoració del coneixement, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i els altres departaments sectorials, amb els objectius se-güents: a) establir un marc en el qual la missió de la trans-ferència de coneixement dels agents públics de la recerca estigui plenament incorporada: en el cas de les universi-tats, a través de l’actual reforma de la Llei d’universitats de Catalunya; b) assegurar que els agents públics de recer-ca defineixen la valoració social i econòmica del coneixe-ment com una missió, ho incorporen a la seva planificació i implanten i acrediten sistemes de direcció i gestió de la transferència; c) reforçar la valoració del coneixement en els instruments de finançament basal dels agents públics de la recerca per tal que tinguin unes capacitats bàsiques internes suficients i incrementant els objectius i el rendi-ment de comptes en aquest àmbit; d) assolir accés obert al coneixement generat amb fons públics; e) desenvolupar un pla de millora de la gestió de la propietat intel·lectual dels agents públics de la recerca. 17. Promoure que la transferència de coneixement, vista des d’un abast ampli que inclogui la potencialitat de les humanitats i les ciències socials i diverses formes de di-fusió del coneixement, sigui incorporada com a element rellevant dels criteris d’avaluació del professorat universi-tari, a càrrec del DR d’Universitats, a través de l’AQU. 18. Incorporar les activitats de transferència de coneixe-ment dins del sistema de reconeixement dels professio-nals de la salut amb competències en aquesta matèria, a càrrec del DR de Salut. 19. Revisar, al llarg del 2010, els contractes programa amb els centres de recerca perquè prevegin objectius de transferència, dins del marc de revisió del PNRI i dels objectius del PRI, a càrrec del DR de Recerca i Innova-ció i els departaments vinculats amb centres de recerca.


58

24. Optimitzar estructures d’R+D+I majoritàriament par-ticipades per l’Administració de la Generalitat que tin-guin entitat jurídica pròpia mitjançant processos rigoro-sos d’avaluació destinats a determinar o, en el seu cas, revisar, entre altres factors, l’oportunitat i la necessitat estratègica (alineament amb els focus d’R+D+I del PRI), l’existència d’alternatives per poder assolir els mateixos objectius i la viabilitat cientificotecnològica i econòmica per assolir i garantir el nivell d’exigència i excel·lència. La CIRI, a iniciativa del DR de Recerca i Innovació i dels departaments implicats en l’ens a crear o avaluar, i amb l’assessorament del CCRI si es creu oportú, serà responsa-ble de reportar al Govern els informes per a la presa de de-cisió. En els casos en què la participació de la Generalitat en l’estructura a crear no sigui majoritària o d’un procés de presa de decisió sobre la incorporació o desincorpora-ció de la Generalitat a un ens ja creat, seran aplicables els mateixos procediments. 25. Estructurar el sistema d’equipaments i agents cultu-rals (museus, Institut d’Estudis Catalans, Corporació Ca-talana de Mitjans Audiovisuals, centres d’estudi locals i comarcals, etc.) dins del sistema d’R+D+I; a càrrec del DR en Recerca / Innovació i del DR en Cultura i Mitjans de comunicació. 26. Articular el sistema cooperatiu de recerca, desenvolu-pament i transferència agroalimentàris de Catalunya dins del sistema d’R+D+I català i, conseqüentment, vinculat als centres CERCA i TECNIO. 27. Avaluar les estructures d’R+D+I participades ma-joritàriament per l’Administració de la Generalitat que tinguin entitat jurídica pròpia, en el període 2010-2011,mitjançant el DR de Recerca i Innovació, el DR de Salut en l’àmbit sanitari i els departaments implicats en centres de recerca (i intermediaris d’innovació en el seu cas). Els ens s’avaluaran a la meitat del període de durada del contracte programa i al final del període, moment en què també es procedirà a una avaluació del responsable director o directora. Un dels aspectes avaluats amb la su-pervisió del CCRI serà la relació entre les estructures de recerca existents a Catalunya i els focus de recerca i inno-vació del PRI. 28. Avaluar els conglomerats d’ens d’R+D+I associats a les àrees amb més rellevància quantitativa i qualitativa: agroalimentària i salut, en el període 2010-2011; a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR de Salut en l’àmbit sanitari i els departaments implicats en centres de recerca (i intermediaris d’innovació en el seu cas). El procés serà supervisat pel CCRI. 29. Avaluar els ens de recerca i innovació amb entitat jurídica pròpia en els quals el Govern no hi té participació

majoritària, en el període 2010-2011, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR de Salut en l’àmbit sani-tari i els departaments implicats en centres de recerca (i intermediaris d’innovació en el seu cas). En aquest cas, s’analitzarà també la simetria o asimetria de participació existent en ens de la mateixa tipologia (ex. parcs científics i tecnològics). 30. Impulsar, en el període 2010-2013, iniciatives de re-ordenació i confluència dels agents de l’R+D+I participats per la Generalitat (inclosos els intermediaris: centres tec-nològics, parcs científics i tecnològics), com a resultat de les anàlisis anteriors, a càrrec del DR de Recerca i Inno-vació, i dels departaments sectorials implicats en els cen-tres. En aquest procés es vetllarà per la confluència (agru-pació, fusió) dels agents en la cadena de valor associada als focus de recerca i innovació per agafar massa crítica i potencialitat, i per la millora de l’eficiència i la provisió de serveis comuns. En aquest sentit, els centres CERCA i TECNIO, el 2012, establiran un pla de confluència. 31. Desenvolupar la política d’acreditació i reconeixe-ment de grups de recerca, unitats d’innovació hospitalària i centres d’innovació XIT amb estàndards d’excel·lència, pel que fa a l’estructuració interna de l’R+D+I a les uni-versitats i els hospitals i el sistema sanitari, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i el DR de Salut. En tot cas, les estructures de recerca de les universitats públiques i els hospitals públics, que mitjançant un procés d’avaluació assoleixin (o en el seu cas deixin d’assolir) estàndards equiparables als exigits a les estructures de recerca i inno-vació participades majoritàriament per l’Administració de la Generalitat que tinguin entitat jurídica, es reconeixeran específicament (o en el seu cas perdran el reconeixement) i gaudiran d’instruments similars a aquelles (ex. contrac-tes programa a llarg termini). 32. Incentivar l’articulació dels agents de la recerca i la innovació a través de la creació de superestructures de recerca cooperatives d’alt potencial de recerca de frontera i innovació, i que aglutinin sinergies entre diferents agents del sistema, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i dels departaments implicats en les diferents estructures de re-cerca i innovació. En aquest sentit, els consorcis o parte-nariats publicoprivats de recerca i innovació esdevindran un instrument estratègic per a l’articulació i l’alineament dels agents de recerca i la innovació orientats als focus de recerca i innovació del PRI. 33. Impulsar, com estableix el PNRI, l’adscripció de cen-tres de recerca a les universitats mitjançant acords de benefici mutu el desenvolupament dels quals s’avaluarà periòdicament, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i del DR d’Universitats.


59

39. Elaborar un pla d’eficiència de la gestió d’infraestruc-tures que inclogui l’establiment de mecanismes de coope-ració en la creació i l’ús, i que ha d’evitar duplicitats i garantir els nivells tècnics de qualitat necessaris, a càrrec del DR de Recerca i Innovació. 40. Elaborar, el 2010, un pla de comercialització i op-timització de les infraestructures ja existents (Sincrotró, Supercomputador, etc.); a càrrec del DR de Recerca i In-novació. Quant al foment de projectes de recerca i innovació: 41. Impulsar projectes estratègics de recerca i innovació de gran abast competitius adreçats als focus d’R+D+I del PRI, complementaris als projectes de nuclis tecnològics d’ACC1Ó, a càrrec del DR de Recerca i Innovació. Aquests projectes estaran adreçats als focus de recerca i innovació del PRI com a part de l’estratègia compartida que for-mi el nucli clau d’agents configurat al voltant dels focus, del qual formaran part els departaments que els liderin o hi col·laborin. Aquests projectes tindran accés al Fons Interdepartamental Focus (bloc D), i podran estar oberts a la cooperació internacional i a aliances estratègiques amb països o regions amb interessos comuns. Així mateix, podrien reforçar i complementar projectes d’R+D+I provi-nents de la UE en els àmbits del focus del PRI per con-sorcis o partenariats catalans o amb presència rellevant catalana; a càrrec del DR de Recerca i Innovació. 42. Impulsar projectes d’R+D+I competitius adreçats als àmbits específics definits pels departaments en els seus plans d’R+D+I departamentals. El 2011 tots els departa-ments, coordinadament, tindran activada aquesta actua-ció. 43. Impulsar un programa específic interdepartamental de projectes d’R+D+I en serveis, adreçat a l’àmbit públic i al privat, que promourà la CIRI a través de l’OCRI, en cooperació amb les agències de recerca i innovació. 44. Vetllar, en tots els casos anteriors, per la no-existèn-cia de solapaments i inconvenients amb les possibilitats existents a partir dels plans R+D+I de l’Estat i de la UE. Tots els projectes seran gestionats conjuntament per les agències de finançament de la recerca i la innovació de Catalunya.

34. Fomentar els acords de cooperació entre estructures de recerca de les universitats i els instituts hospitalaris i dels centres de recerca mitjançant acords d’associació que segueixin els criteris d’alineament estratègic, eficièn-cia en l’ús dels recursos i infraestructures i orientació als focus del PRI, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i del DR de Salut. 35. Desenvolupar una política activa davant l’Estat per a la creació de centres del CSIC a Catalunya en àmbits de mutu interès i per fomentar la col·laboració, en la forma que resulti més adient, en el marc del desenvolupament del Pla estratègic Generalitat-CSIC, a càrrec del DR de Recerca i Innovació.

2.2.1 IMPULSAR INFRAESTRUCTURES I PROJECTES PER A L’R+D+I

Quant a les infraestructures científiques i tecnològiques: 36. Incrementar el finançament per a grans i mitjanes infraestructures científiques i tecnològiques que estan creades o en fase de creació, a càrrec del DR de Recerca i Innovació. Promoure que entre el 6 % i el 7 % dels recur-sos per a infraestructures que l’Estat invertirà fins al 2013 en aplicació de la clàusula addicional 3a de l’Estatut, es dediquin a infraestructures científiques i tecnològiques (vegeu el bloc D), a càrrec del DR de la Presidència i del DR de Recerca i Innovació. 37. Impulsar, com a element clau del sistema d’R+D+I, una estratègia nacional d’infraestructures (en el marc del Programa de grans infraestructures de l’Estat i de l’ESFRI (European Strategy Forum on Research Infrastructures) per a l’R+D+I en l’horitzó 2020, a partir d’un full de ruta amb la col·laboració del CCRI, a càrrec del Govern. Aquesta es-tratègia també inclourà la participació en infraestructures estatals i internacionals i l’establiment de mecanismes per incrementar-hi l’accés dels investigadors i els tecnòlegs ca-talans. El desenvolupament de l’estratègia nacional 2020 d’infraestructures també inclourà les e-infraestructures i els e-serveis, i a partir del 2012 tindrà el suport d’un fons estratègic que podrà comptar amb iniciativa privada. 38. Crear, l’any 2010, la Taula d’infraestructures científi-ques i tecnològiques de la Generalitat de Catalunya que, formada pels membres que decideixi la CIRI, esdevingui un mecanisme de coordinació i seguiment del desenvo-lupament de l’estratègia nacional d’infraestructures. Així mateix, s’assignaran les funcions de suport tècnic espe-cialitzat a una unitat existent vinculada al DR de Recerca i Innovació i en cooperació amb les agències de recerca i innovació.


60

A Catalunya, conviuen segments empresarials de diferent nivell competitiu. Un nucli important d’empreses cata-lanes, per competir, tenen dos reptes: la innovació i la internacionalització. Aquestes empreses, sovint de petita dimensió, han d’aprendre a absorbir, generar i transformar en valor el coneixement dels seus treballadors, proveïdors, competidors, usuaris i consumidors. Necessiten adqui-rir les competències necessàries no només per repensar la tecnologia que adopten (innovació tecnològica), sinó també per reorientar-se estratègicament, reorganitzar els seus recursos, canviar dissenys, fórmules de distribució i models de relació amb els seus clients (innovació no tec-nològica) i, així, sobreviure. En aquest sentit, el Govern fo-mentarà tant els projectes empresarials d’R+D+I tecnolò-gics com els no tecnològics, per generar nuclis d’innovació d’alta intensitat.

En segon lloc, part del teixit empresarial català ha d’encarar el repte de l’accés als mercats internacionals. Especial-ment per a les PIME, això pot resultar costós, però esdevé clau per un doble motiu: perquè s’associa a la generació de més retorn, i perquè l’adaptació a nous entorns i mer-cats comporta increments de capacitat innovadora. De fet, s’ha constatat que innovació i internacionalització són dos elements que es reforcen mútuament. El Govern vol contribuir significativament a augmentar el nombre d’empreses innovadores i la intensitat d’innovació a partir d’una estratègia de segmentació que té en consi-deració l’existència d’empreses que no innoven, empreses que ho fan esporàdicament, empreses que ho fan de ma-nera regular amb suport extern i, finalment, empreses que ho fan de manera regular, internament o en cooperació i de manera sistemàtica. Les mesures de suport a l’R+D+I empresarial difereixen en funció de l’estadi d’innovació, així com d’internacionalització, en què es trobin les em-preses, i comprenen tots els sectors d’activitat econòmica i tot el territori català. Aquest posicionament necessita una implicació reforçada dels diferents departaments i àrees del Govern.

Plantejament El sistema de recerca i innovació català necessita aconse-guir un teixit empresarial sòlid que innovi sistemàticament i s’internacionalitzi, tenint el món com a mercat però tam-bé com a espai on estar-hi present (vegeu el capítol 6 del bloc C). Les empreses poden i han d’innovar amb inde-pendència del seu sector d’activitat, així es poden trobar empreses altament innovadores en sectors tradicionals i també en el tercer sector (en aquest capítol quan es diu empresa també s’inclou el tercer sector). Un dels objectius estratègics del PRI és aconseguir una àmplia base d’empreses innovadores i internacionalitza-des, capacitades pel canvi i per la creació de valor sostin-gut. L’increment del nombre d’empreses innovadores ha d’anar acompanyat d’un increment de la seva intensitat innovadora.

Catalunya necessita un teixit empresarial diversificat amb PIME, NEBT, grans empreses multinacionals catalanes i estrangeres que interaaccionin entre elles i globalment. El naixement de noves empreses endògenes intensives en coneixement s’ha de combinar, necessàriament, amb les activitats preexistents de baixa intensitat innovadora amb progressiva propensió a la innovació. També resulta important que les empreses catalanes creixin per abastar mercats globals. Alhora, cal treballar per atraure empre-ses estrangeres (multinacionals, PIME i start-ups) perquè s’implantin aquí amb activitats intensives en coneixement. Catalunya parteix d’una posició d’alta diversificació en ac-tivitat manufacturera i serveis que cal conservar fomen-tant que en cada sector o àmbit hi hagi els elements de la cadena de valor necessaris o bé la possibilitat d’accedir a aquestes complementarietats establint connexions amb l’exterior. A més cal afavorir que aquesta diversificació es-devingui un actiu associat a la cerca de nínxols de valor entrecreuats entre sectors empresarials diferents, i també amb el sector públic.


2009 2013 2020Objectiu PRI

Empreses que innoven sistemàticament

Empreses amb capacitat innovadora mitjana

Empreses que no innoven o amb baixa capacitat innovadora

Objectiu PNRI

Esquema 8: Horitzó 2013 i 2020 en relació amb la innovació empresarial

Elaboració pròpia

61

Però per gestionar el coneixement i per innovar també són rellevants els entorns facilitadors: la disponibilitat de talent (vegeu el capítol 1 del bloc C); oferta tecnològica d’excel·lència; infraestructures; proveïdors de serveis in-tensius en coneixement adequats a costos raonables, i agents de la recerca propers a les necessitats de les em-preses. En aquest context, els intermediaris d’innovació són un factor essencial de l’entorn, i una de les claus de l’acció del Govern de la Generalitat per al foment de l’R+D+I empre-sarial. En el període 2010-2013 es pretén l’establiment de TECNIO, marca de la xarxa tecnològica publicoprivada de Catalunya que ha d’abastar les necessitats del siste-ma empresarial català mitjançant fórmules d’articulació d’agents i que, alhora, ha d’orientar-se estratègicament. En aquest context, el Govern impulsarà els centres tec-nològics, que hauran de convergir d’acord amb un model equivalent als dels centres de recerca de la Generalitat: respondre a reptes de país, excel·lència de referència in-ternacional, contractes programa i participació pública majoritària o determinant. S’impulsarà la relació dels cen-tres de suport a la innovació tecnològica amb els centres tecnològics.Fent encara referència a les condicions d’entorn, també resulta clau l’accés a recursos econòmics i financers en les condicions que permeti a les empreses absorbir el risc

inherent als projectes d’R+D+I. Els instruments financers per a l’R+D+I són una altra de les claus de les polítiques públiques impulsades en aquest PRI. Amb la cooperació d’altres agents socioeconòmics i agents del coneixement, el Govern català ha de fer valer la seva proximitat a la realitat empresarial catalana per desen-volupar iniciatives efectives que proporcionin condicions d’innovació i internacionalització empresarial que comple-mentin les polítiques de l’Estat i la UE. El Govern també desenvoluparà polítiques adreçades a cobrir mancances no cobertes per la iniciativa privada empresarial, adoptant sinergies que incrementin l’eficiència i l’eficàcia dels re-cursos públics (vegeu el capítol 10 del bloc C).

Esquema 9: Caracterització empresarial segons els eixos «innovació» i «internacionalització»

Implantades a l’estranger

Exportadores regulars

Exportadores ocasionals No exportadores

R+D+I col·lectiva

Empreses innoven sistemàticament

Empreses innoven ocasionalment

Empreses no innovadores

Internacionalització - mercatR

+D

+I

ACC1Ó


62

oBJECtius: L’objectiu de la política 3.1 és contribuir a millorar les competències internes i externes que les empre-ses necessiten per innovar i per internacionalitzar-se.

Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Contribuir en el període 2010-2013 a la materialització de 12.000 projectes de competitivitat empresarial.

DEstinAtAris:

‣ Agents públics de la recerca.‣ Empreses.‣ Específicament, empreses de serveis i empreses ma-

nufactureres que introdueixin els serveis com una es-tratègia de diferenciació.

PolítiCA 3.2: INNOVACIÓ I DIFERENCIACIÓ

MotivACió:

‣ El ritme de creació de noves iniciatives empresarials intensives en coneixement, creativitat i innovació i el grau en què aquestes es mantenen i creixen en el mer-cat és un element clau per tenir un sistema d’R+D+I dinàmic i fort, i un sistema productiu competitiu.

‣ Les polítiques de suport a la innovació tecnològica em-presarial basades en subsidis o crèdits estan a basta-ment assumides com a estratègies per contrarestar la dificultat d’accés a capital o bé per reduir la incertesa de retorn que suposa la inversió en R+D+I.

‣ Normalment se sol menystenir la innovació no tecnolò-gica respecte a la tecnològica, quan estan estretament interrelacionades. De fet, la primera sol plantejar rep-tes tecnològics i la segona genera necessitats de canvi organitzacional. És important concebre polítiques que les combinin.

‣ La innovació en els serveis tradicionalment ha estat una qüestió tractada per les polítiques públiques de Cata-lunya i, en general, d’Europa, però més recentment països com el Japó, Alemanya, Finlàndia, Austràlia, els Països Baixos o Noruega han introduït polítiques específiques per fomentar l’R+D i la innovació tecno-lògica en serveis.

PolÍtiquesEl desplegament d’aquest objectiu estratègic s’organitza en tres polítiques, la primera de les quals conté una línia d’actuació, la segona tres i la tercera dos.

PolítiCA 3.1: Competències empresarials. ‣ Línia d’actuació 3.1.1: Capacitació empresarial per a la innovació i la internacionalització. PolítiCA 3.2: innovació i diferenciació. ‣ Línia d’actuació 3.2.1: Foment dels intermediaris d’innovació i dels serveis intensius en coneixement.‣ Línia d’actuació 3.2.2: Impuls de l’R+D+I empresa-rial tecnològica i no tecnològica.‣ Línia d’actuació 3.2.3: Accés i adaptació a nous mercats. PolítiCA 3.3: noves empreses intensives en r+D+i. ‣ Línia d’actuació 3.3.1: Creació i enlairament d’empreses i activitats intensives en coneixement i in-novació.‣ Línia d’actuació 3.3.2: Atracció i retenció d’activitats empresarials intensives en R+D+I.

PolítiCA 3.1: COMPETÈNCIES EMPRESARIALS

MotivACió:

‣ La capacitat de les empreses per gestionar de mane-ra sistemàtica i eficaç les idees, el coneixement i la innovació és fonamental per generar nous productes, serveis o processos pels usuaris i els consumidors.

‣ Força empreses fallen significativament en la gestió sistemàtica del coneixement i de la innovació, i conse-güentment perden competitivitat i es veuen desplaça-des del mercat.

‣ Especialment les PIME tenen molt de camí a recórrer per explotar les potencialitats que ofereixen les TIC, els coneixements que tenen els usuaris i els consumi-dors o l’expertesa dels intermediaris d’R+D+I.


63

‣ Catalunya «amaga» una capacitat innovadora molt re-llevant que, a més d’aflorar, cal potenciar: la relacio-nada amb la innovació no tecnològica.

‣ Actualment la capacitat innovadora i la competitivitat de les empreses, els territoris i els sectors està forta-ment vinculada a l’existència d’un conjunt d’empreses i organitzacions externes que proveeixen serveis inten-sius en coneixement (també anomenats KIS).

‣ Catalunya és una de les primeres regions europees en nombre de treballadors en serveis intensius en co-neixement, concentrats majoritàriament en l’àrea me-tropolitana de Barcelona.

‣ El sector de serveis intensius en coneixement actualment és un dels de més projecció a Europa i Catalunya.

oBJECtius: L’objectiu de la política 3.2 és contribuir a afavorir la dife-renciació a partir d’una innovació d’ampli abast orientada a la demanda. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Implementar una xarxa d’intermediaris de suport a la innovació empresarial que, alineada i coordinada amb els agents de la recerca, permeti cobrir el 2013 les necessitats dels diferents sectors.

‣ Contribuir al creixement del nombre d’empreses in-novadores i el volum d’innovació que realitzen: incre-mentar un 15 % el nombre d’empreses innovadores.

DEstinAtAris:

‣ Empreses.‣ Intermediaris d’innovació.‣ Agents públics de la recerca i la transferència.‣ Empreses de serveis intensius en coneixement i

professionals.

PolítiCA 3.3: NOVES EMPRESES INTENSIVES EN R+D+I

MotivACió:

‣ A Catalunya, les iniciatives emprenedores topen amb diferents falles de mercat i de marc d’estímul i d’incentius en els agents públics de recerca.

‣ Força empreses catalanes donen poca importància o desconeixen l’emprenedoria corporativa i els avantat-ges que pot implicar sobre els resultats empresarials.

‣ Malgrat que el ritme de creació d’spin-off sorgides de l’entorn universitari, a Catalunya el nombre de noves empreses intensives en coneixement que sorgeixen dels àmbits econòmics tradicionals i emergents encara és relativament baix.

‣ L’atracció d’inversions estrangeres en activitats inten-sives en coneixement (RDI-based FDI) ha estat sempre un element estratègic dels sistemes d’R+D+I i, alhora, un indicador de bona salut per a aquells països i re-gions que tenen més capacitat atractiva.

‣ No s’ha de descartar el potencial d’atracció de noves empreses intensives en coneixement i innovació (start-up) que puguin trobar a Catalunya localitzacions es-tratègiques per raó d’oportunitat o context científic i tecnològic.

oBJECtius: L’objectiu de la política 3.3 és contribuir a impulsar el desenvolupament de noves activitats empresarials amb un alt component de recerca i innovació. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Crear 750 empreses de base tecnològica.‣ Aconseguir generar 150 inversions d’alt valor afegit a

Catalunya. DEstinAtAris: ‣ Emprenedors.‣ Empreses.‣ Empreses estrangeres.‣ Agents públics de l’R+D+I.

actuacions

3.1.1 CAPACITACIÓ EMPRESARIAL PER A LA INNOVACIÓ I LA INTERNA-CIONALITzACIÓ

1. Reforçar significativament les iniciatives encaminades a la millora de l’estratègia i de gestió mitjançant serveis de suport a l’empresa, a càrrec del DR de Recerca i Innova-ció / Indústria, a través d’ACC1Ó, i d’altres departaments sectorials. S’oferiran: a) serveis d’informació; b) serveis


64

6. Crear una aliança de centres tecnològics avançats (CTA), a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i els altres departaments sectorials, a través d’ACC1Ó. Hi ha centres tecnològics que han superat uns llindars de massa crítica i gestió de grans projectes, que es troben en fases d’expansió internacional, i disposen de capacitats d’elevar el seu nivell d’aspiracions per afrontar els grans reptes de país. La seva especificitat requereix la creació de la categoria CTA. Potenciant el creixement i l’augment de les capacitats dels CTA es pretén elevar el nivell d’R+D i de transferència de tecnologia dels centres existents, amb l’objectiu de disposar de centres tecnolò-gics d’excel·lència, situats a la frontera del coneixement aplicat i capaços de competir en el mercat global. Per aconseguir-ho, s’impulsarà, en l’àmbit de la governança, el desenvolupament d’una aliança entre CTA que impulsi la seva capacitat d’actuació i la seva massa crítica. 7. Impulsar els centres de suport a la innovació tecnològi-ca, formats per grups de recerca universitaris amb vocació i experiència en transferència tecnològica, amb l’objectiu de facilitar la transferència directa a les empreses dels coneixements generats a les universitats catalanes, a cà-rrec del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i els altres departaments sectorials, a través d’ACC1Ó. 8. Contribuir al desplegament d’altres agents tecnolò-gics, com ara instituts de recerca, instituts hospitalaris, i parcs científics i tecnològics que impulsin actuacions de transferència tecnològica en les seves diferents mo-dalitats (projectes col·laboratius, explotació de la propie-tat industrial i creació d’empreses de base tecnològica), que constitueixen nodes clau del sistema de ciència–tec-nologia-empresa i que s’han d’incorporar a les polítiques d’innovació regionals com a agents del sistema, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i els al-tres departaments sectorials, a través d’ACC1Ó. 9. Potenciar les actuacions dels intermediaris de TECNIO mitjançant: a) suport a projectes d’R+D+I que es realitzin conjuntament entre empreses i centres TECNIO; b) impuls de la connexió dels centres TECNIO dintre el mercat tec-nològic (catàleg d’oferta tecnològica, participació a fires, espai d’innovació, etc.); c) foment de la col·laboració dels centres TECNIO en els diferents focus de recerca i inno-vació; d) suport en el procés de visualització tant nacional com internacional dels seus membres (Jornada de Xarxa, trobades de networking, actuacions des dels centres de promoció de negocis); e) suport a la participació d’aquests agents a programes europeus i a aliances internacionals; f) foment d’acords i aliances entre els centres CERCA i TECNIO per tal de potenciar la col·laboració en projectes d’R+D+I.

d’orientació multicanal i presencial; c) orientació a em-preses en fases inicials d’internacionalització i innovació; d) difusió de coneixement i formació especialitzada per a una millor capacitació empresarial per a la presa de deci-sions; e) beques per fomentar el talent i la vocació inter-nacional i f) espais de networking per a la facilitació de la cooperació interempresarial, com ara InterACC1Ó (espai obert a l’intercanvi de coneixement). 2. Reforçar els instruments de suport a la reflexió estratè-gica empresarial mitjançant la nova actuació 360º Compe-titivitat, que es duu a terme en part de manera col·lectiva i en part de manera individual, i que permet compaginar les sinergies del treball i el networking grupal amb l’actuació específica individual de millora en la gestió, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó. Actualment en fase pilot, aquesta actuació s’estendrà a tot el territori mitjançant els acords que siguin oportuns. 3. Renovar el pla PIMESTIC 2007-2010 per impulsar la difusió, la sensibilització, l’assessorament i l’orientació en l’ús de les TIC a les empreses, emfatitzant la generació de valor que es produeix mitjançant noves interaccions amb i entre usuaris, proveïdors, etc., a través de comunitats obertes de cocreació i coinnovació (vegeu el capítol 6 del bloc C del PRI) suportades mitjançant les TIC, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó, i el DR de Societat de la Informació.

3.2.1 FOMENT DELS INTERMEDIARIS D’INNOVACIÓ I DELS SERVEIS INTEN-SIUS EN CONEIXEMENT

4. Alinear l’oferta tecnològica existent sota la marca TEC-NIO, tot consolidant i potenciant el model de transferència tecnològica de Catalunya i afavorint un mercat tecnològic català que aporti competitivitat a les empreses, a càrrec del DR en Recerca i Innovació /Indústria, a través d’ACC1Ó. 5. Impulsar el reforçament dels centres tecnològics (CT) i el desenvolupament d’activitats de més valor afegit sota un model de finançament per objectius, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i els altres de-partaments sectorials, a través d’ACC1Ó. Els centres tec-nològics (CT) es focalitzen als mercats locals i solen tenir un origen i una vocació territorial i sectorial. El seu ob-jectiu és el foment de les economies externes de caràcter tecnològic, pròpies dels districtes industrials i els siste-mes productius locals. D’aquesta manera, es desenvolu-pen els factors propis de producció de les activitats indus-trials ubicades en un territori específic i, en particular, el desenvolupament tecnològic i la innovació de les petites i mitjanes empreses.


65

10. Impulsar l’oferta d’intermediaris d’innovació no tec-nològica amb una estratègia pròpia, alineada amb les ne-cessitats dels sectors empresarials i els focus de recerca i innovació fixats pel Govern. Els àmbits que cal integrar són la innovació organitzacional, la innovació màrqueting-construcció de marca, el disseny i la innovació de serveis, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i els altres departaments sectorials, a través d’ACC1Ó. 11. Desenvolupar una actuació integrada per analitzar, millorar i incentivar l’accessibilitat de les empreses (es-pecialment PIME) als intermediaris d’R+D+I i a les em-preses de serveis intensius en coneixement, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i els altres departaments sectorials. Aquesta actuació preveurà: a) acords amb els agents socioeconòmics per alinear, en tot el territori, les iniciatives i les estratègies per facilitar a les empreses l’accés a instruments de suport a la innovació; b) incentius a les empreses per adquirir serveis especia-litzats intensius en coneixement directament o indirecta-ment (a través de projectes: vegeu «Línia d’actuació 3.2.2») i c) foment de la ubicació d’empreses de serveis intensius en coneixement en entorns de creativitat i d’innovació i en PCT. 12. Promoure la creació d’un organisme per a la valora-ció i la comercialització dels resultats de la recerca, el 2010, a càrrec del DR de Recerca i Innovació. Aquesta unitat, a més de valorar els resultats de la recerca, ac-tuarà com a receptor de necessitats, que vehicularà cap al sistema, i fomentarà la internacionalització. Dissenyat sobre experiències internacionalment contrastades, serà complementari i actuarà sinèrgicament amb les unitats de transferència i valoració dels agents públics de recerca. 13. Promoure, per part del Govern, que les activitats de transferència de coneixement que les empreses subcon-tractin als agents de recerca públics tinguin desgravacions i avantatges fiscals addicionals a les existents.

3.2.2. IMPULS DE L’R+D+I EMPRESARIAL TECNOLÒGICA I NO TECNOLÒGICA.

14. Reforçar el suport a la innovació no tecnològica, po-sant especial èmfasi en aquelles activitats de suport a la implementació de canvis en la gestió empresarial, princi-palment a les PIME, a través del programa 360º Competi-tivitat (vegeu «Línia d’actuació 3.1.1»), que representa una eina de suport a la reflexió estratègica empresarial que incorpora suport a la millora i la innovació en la gestió de les empreses, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i el DR d’Indústria, a través d’ACC1Ó.

15. Reforçar el suport a la innovació no tecnològica, oferint suport a projectes vinculats a noves oportunitats de negoci que impliquin un canvi estratègic o estructural de les em-preses, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó, d’altres departaments sectorials, i dels ens responsables de prospectiva a altres departaments. Es potenciaran, en aquest programa, projectes de diferencia-ció competitiva de les empreses, a partir d’utilitzar la seva expertesa tecnològica i empresarial en nous àmbits que constitueixin, en el futur, el seu nucli de negoci. Aques-ta nova activitat pot representar l’adquisició d’una nova base tecnològica, la creació d’una nova gamma de pro-ductes d’alt valor afegit i l’accés a mercats d’altres sectors d’activitat no previstos fins al moment. 16. Oferir suport a projectes d’innovació empresarial que comportin la introducció d’un nou producte, un nou pro-cés, un nou mètode de comercialització o un nou mètode organitzatiu que aporti avantatges competitius a l’empresa, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a tra-vés d’ACC1Ó, i d’altres departaments sectorials. Entre aquests darrers es posarà èmfasi en aquells projectes que sistematitzin els processos de recerca i innovació de les empreses. 17. Contribuir, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i dels altres departaments sectorials, a través d’ACC1Ó, al desenvolupament de projectes tractors d’R+D+I, de forma alineada amb els focus del PRI mit-jançant: a) l’aplicació d’una estratègia d’atenció persona-litzada a les empreses potencialment tractores de projec-tes individuals o col·lectius d’R+D+I d’alt impacte sobre el seu entorn. El 2013 aquesta actuació s’haurà estès a un centenar d’empreses; b) el suport a nuclis d’innovació tecnològica, mitjançant l’impuls de consorcis de recerca industrial de frontera, fomentant la cooperació entre em-preses, centres tecnològics, centres de recerca i universi-tats; c) el suport a la participació d’empreses catalanes en programes estatals i europeus, fomentant la cooperació amb empreses d’altres regions i països. Es dirigiran esfo-rços, especialment, a incrementar la participació catalana en el 7è Programa marc, per aconseguir triplicar (respec-te al 4t Programa marc) les empreses catalanes que se’n beneficiïn. 18. Potenciar els fons de finançament preferents, el ca-pital risc i dels business angels que puguin donar suport als projectes d’R+D+I empresarials per contribuir al des-envolupament de projectes tractors d’R+D+I, a càrrec del DR d’Economia i Finances, del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i els altres departaments sectorials, a través d’ACC1Ó.


66

d’EEN, programes ERA-NET, missions tecnològiques, etc., a càrrec del DR de Recerca i Innovació juntament amb el DR d’Indústria, a través d’ACC1Ó.

3.3.1 CREACIÓ I ENLAIRAMENT D’EMPRESES I ACTIVITATS INTENSI-VES EN CONEIXEMENT I INNOVACIÓ

27. Reforçar la creació de NEBT mitjançant assessora-ments en elaboració de plans de negoci, així com el suport a EBT existents mitjançant assessoraments en elaboració de plans de viabilitat de negoci, a càrrec del DR de Re-cerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó, i d’altres departaments sectorials. 28. Reforçar el suport a NEBT mitjançant ofertes finan-ceres que cobreixin les necessitats que té una NEBT en els diferents estadis del seu projecte empresarial, com-pletant l’oferta pública i privada existent, a càrrec del DR d’Economia i Finances, del DR de Recerca i Innovació, juntament amb el DR d’Indústria, a través d’ACC1Ó. En aquest sentit, es tindrà en compte tant l’oferta de suport públic estatal com europeu per complementar les línies existents. 29. Reforçar el suport a la internacionalització de NEBT a través d’assessorament als emprenedors, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, juntament amb el DR d’Indústria, a través d’ACC1Ó. 30. Potenciar els diferents esdeveniments de troba-da d’inversió i d’innovació perquè esdevinguin punts de referència internacional de trobada entre inversors na-cionals i internacionals i emprenedors; a càrrec del DR d’Economia i Finances i del DR de Recerca i Innovació, i el DR d’Indústria.

3.3.2 ATRACCIÓ I RETENCIÓ D’ACTIVITATS EMPRESARIALS INTENSIVES EN R+D+I

31. Dissenyar i implementar una política activa d’atracció d’activitats intensives en R+D+I alineada amb els reptes del país, que tingui capacitat d’arrossegament de projectes, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i el DR d’Indústria, a través d’ACC1Ó. En aquest sentit, es potenciaran els serveis d’Invest in Catalonia: a) orientació per a empre-ses estrangeres que es plantegen la implantació o millora del seu posicionament a Catalunya; b) assistència tècnica i acompanyament personalitzat a empreses en el procés

19. Vetllar per l’apropament de l’oferta d’intermediaris (vegeu «Línia d’actuació 3.2.1») a les empreses a través d’actuacions de difusió i networking, que acostin l’oferta tecnològica existent a les empreses (Fòrum TECNIO, brokerage events, espais interACC1Ó), a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i dels altres depar-taments sectorials a través d’ACC1Ó. 20. Desplegar una actuació de foment de projectes per a la innovació en el comerç, que integrarà la innovació tecnològica i no tecnològica, el 2010, a càrrec del DR de Comerç. 21. Potenciar l’ús dels living labs en els focus d’R+D+I del PRI com a instruments rellevants de l’estratègia d’innovació centrada en l’usuari, a càrrec del DR de So-cietat de la Informació, el DR de Recerca i Innovació i els DR sectorials corresponents en cada cas. 22. Actuació singular: «Catalunya Disseny». Descrita al final del capítol.

3.2.3 ACCÉS I ADAPTACIÓ A NOUS MERCATS

23. Promoure la internacionalització de l’empresa catalana mitjançant : a) suport a les empreses per iniciar els seus processos d’internacionalització a través dels programes de promoció internacional; b) consolidació internacional a través de línies com l’IDE (programa d’ACC1Ó d’ajut a la internacionalització: creació i/o adquisició de societats a l’exterior) i l’assessorament; c) nou servei d’ajut a la prio-rització de la presència internacional de l’empresa, amb identificació de mercats estratègics; d) línies de finança-ment a la internacionalització; e) anàlisi d’oportunitats en països en vies de desenvolupament, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria i d’altres departaments sectorials, a través d’ACC1Ó. 24. Potenciar la xarxa exterior d’ACC1Ó per facilitar la sortida exterior de les empreses tecnològiques i la trobada de la xarxa amb les empreses innovadores a través del mercat de centres de promoció de negocis i els diferents mecanismes disponibles. 25. Incentivar la presència catalana a la compra pública internacional a través del programa de contractació públi-ca internacional del DR de Recerca i Innovació / Indústria a càrrec d’ACC1Ó. 26. Impulsar la transferència tecnològica internacional, oferint línies específiques de suport a la presència de la tecnologia catalana als mercats internacionals a través


67

d’implantació i localització empresarial a Catalunya.

32. Mantenir actualitzat el mapa de localització preferent d’alt impacte de Catalunya i fer-ne promoció internacio-nal, a càrrec d’ACC1Ó, juntament amb els altres DR de la Generalitat. 33. Potenciar la xarxa exterior d’ACC1Ó perquè dins de les seves línies d’actuació inclogui l’anàlisi proactiva de projectes potencials d’inversió empresarial estrangera.

Actuació singular: «Catalunya Disseny» Contribuir a desenvolupar una estratègia a llarg ter-mini per fer del disseny un element clau de la políti-ca d’R+D+I de Catalunya, que contribueixi a encarar reptes importants (ecoinnovació; accessibilitat/enve-lliment; entreteniment, etc.) mitjançant el foment de processos, productes i serveis innovadors, generats des de la demanda i la necessitat dels consumidors, els usuaris i els ciutadans. Existeix una correlació estreta entre el rànquing dels països més competitius i el rànquing d’un disseny en-tès de manera estricta, més enllà de criteris estètics. Des d’aquesta visió àmplia, el disseny és una activitat multidisciplinària i amb funcionalitats transversals que impacta en gairebé tots els productes i serveis i, en conseqüència, sobre els sectors d’activitat privats i pú-blics. Des del punt de vista socioeconòmic, el disseny esdevé un element estratègic i un aspecte essencial de la política d’innovació. Catalunya té grans potencialitats pel que fa al disseny, les quals esdevenen oportunitats que albiren que aquest disseny esdevingui un dels elements de l’estratègia d’R+D+I del país amb més impacte. En el termini 2011, la fita de l’actuació és el foment d’una comunitat de coneixement i innovació sobre dis-seny que sigui transversal a diferents focus d’R+D+I del PRI. Entre el 2012 i el 2013 s’elaborarà una estratègia ca-talana per al disseny que prevegi, com en els països punters: a) iniciatives per incrementar l’ús del disseny a les empreses i perquè aquest sector creixi; b) objec-tius d’increment de les exportacions i d’increment de l’atracció d’activitats internacionals a Catalunya, i c) ini-ciatives de foment de la formació i recerca en disseny.


68

‣ R+D+I en els serveis públics, per millorar-ne la presta-ció: les administracions públiques, com qualsevol altra organització, han de practicar la innovació oberta per guanyar eficiència i eficàcia en els serveis que pres-ten. No hi ha dubte que en aquest sentit és positiva la integració de l’expertesa dels ciutadans (usuaris dels serveis) en el seu disseny. El concepte d’«innovació social» fa referència als nous productes, serveis i pro-cessos estimulats per necessitats i reptes socials, no necessàriament generats des de la iniciativa pública, sinó també des de la iniciativa privada, la publicopri-vada o des del tercer sector. S’estima a Europa que aquesta innovació social esdevindrà un important trac-tor de l’economia, i que l’emprenedoria social tendeix a configurar-se com a sector de primera magnitud.

‣ Promoció de l’R+D+I a través de la compra pública i de la capacitat regulatòria del Govern: la capacitat de generar compra pública de productes, serveis i ser-viproductes (productes que porten associat un servei de valor afegit) innovadors, té un impacte demostrat sobre la base cientificotecnològica, i també sobre l’economia. En aquest camp, cal remarcar el paper de la compra precompetitiva, en la qual l’Administració licita unes especificacions de producte o servei que no existeixen al mercat perquè les empreses generin noves solucions. El desenvolupament sistemàtic de les potencialitats de la compra pública com a motor d’R+D+I sol associar-se a tres condicionants: el primer és la disponibilitat d’una base normativa suficient que doni suport a la compra pública innovadora. El segon condicionant és la disponibilitat a l’Administració de base de coneixement científic i tecnològic suficient com per interactuar eficientment en tot el procés de compra i postcompra (disseny d’especificacions, anàlisi d’impacte del resultat, retroalimentació d’aprenentatges). En tercer lloc, és imprescindible te-nir els mecanismes operatius ben preparats per poder assumir canvis de tipus procedimental.

Plantejament Un dels objectius estratègics del PRI 2010-2013 és con-tribuir al fet que la innovació en el sector públic esdevingui motor específic de progrés. Dit d’una altra manera, aquest PRI aposta decididament perquè la capacitat innovadora de l’acció pública esdevingui un element estratègic del desenvolupament socioeconòmic de Catalunya, tal com es va acordar en el PNRI. Com en la majoria dels països europeus, a Catalunya el sector públic té un abast i un impacte molt rellevant sobre l’economia. Molts dels reptes de futur de la societat estan estretament vinculats a l’acció pública: l’educació, la sa-lut, la mobilitat, la seguretat i un llarg etcètera. El Govern té una responsabilitat directa en aquest terreny no només perquè és el principal prestador d’aquests ser-veis i, per tant, beneficiari del coneixement i la innovació que en resulti, sinó també perquè ni des de la UE ni des de l’Estat s’han promogut línies de finançament generalis-tes de foment de l’R+D+I del sector públic. De fet, la potencialitat de l’acció pública com a agent in-novador amb capacitat de transformació de la societat i de l’economia ha estat escassament reconeguda. Tradi-cionalment, aquest àmbit d’R+D+I ha tingut una escassa presència en les polítiques públiques i en plans de recerca i innovació d’arreu, i aquesta evidència reforça la neces-sitat que sigui la mateixa Generalitat qui impulsi aquest tipus de programes. El marc d’actuació del quart objectiu estratègic d’aquest PRI es configura per una visió que determina que el Go-vern de la Generalitat de Catalunya juga tres rols en relació amb l’R+D+I al sector públic:

‣ R+D+I en els departaments i els organismes del Go-vern: per al desenvolupament de les seves activitats ordinàries, l’Administració de la Generalitat de Ca-talunya gestiona una gran quantitat de coneixement intern i extern. Els departaments de la Generalitat, i els seus organismes adscrits i agències, necessiten emprar el millor coneixement, així com l’expertesa i l’assessorament independent que sigui necessari, per fonamentar la seva acció. En aquest sentit, es consta-ta la necessitat de dissenyar polítiques que promoguin la utilització de coneixement rellevant i de tècniques rigoroses que condueixin a desenvolupar i a mantenir evidències a partir de les quals aplicar opcions po-lítiques. Alguns governs europeus, com ara l’anglès, gestionen l’R+D+I de manera sistemàtica, integrant el coneixement intern (procedent dels diversos departa-ments i àrees interdisciplinàries) i l’extern.


69

PolÍtiques El desplegament d’aquest objectiu estratègic s’organitza en dues polítiques, la primera de les quals conté dues línies d’actuació.

PolítiCA 4.1: Promoure la innovació en els serveis públics i en el govern. ‣ Línia d’actuació 4.1.1: Fomentar les capacitats i les activitats innovadores en els serveis públics.‣ Línia d’actuació 4.1.2: Potenciar la innovació en els departaments de la Generalitat. PolítiCA 4.2: Afavorir que la demanda pública i l’acció política actuïn com a impulsors d’r+D+i. ‣ Línia d’actuació 4.2.1: Utilitzar la compra pública, regulacions i polítiques sectorials com a instruments tractors de coneixement i innovació.

PolítiCA 4.1: PROMOURE LA INNOVACIÓ EN ELS SERVEIS PúBLICS I EN EL GOVERN

MotivACió:

‣ Oportunitat i necessitat, en un context exigent per als serveis públics, que la innovació generi serveis adap-tats a noves necessitats i arrossegui sectors econò-mics.

‣ Necessitat de millorar la planificació i els instruments d’innovació en serveis públics.

‣ Insuficient incorporació dels serveis públics a l’agenda i les polítiques d’R+D+I.

‣ Increment de les possibilitats innovadores i les siner-gies intersectorials.

‣ Complexitat progressiva en el disseny de polítiques, presa de decisions i implementació que implica un ús del coneixement i la ciència que afronten els governs.

‣ El fet que l’R+D+I esdevingui estructural a l’acció política de qualsevol àmbit fa necessari que els de-partaments de la Generalitat desenvolupin estratègies sòlides i que creïn estructures expertes i estables dins del sistema d’R+D+I català.

oBJECtius: L’objectiu de la política 4.1 és promoure la innovació en els serveis públics i en el Govern de la Generalitat de Ca-talunya. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Disposar, en el 2013, d’un full de ruta d’innovació revisat i avaluat periòdicament per a tots els serveis públics dependents de la Generalitat que contingui una organització i planificació sòlides de la innovació, la caracterització i l’impuls de nuclis d’activitat inno-vadora i una política de foment de l’R+D+I associada amb els recursos necessaris per a la seva execució.

‣ Els departaments de la Generalitat (i els seus ens ads-crits) tindran implantat, el 2013, un model d’innovació que afectarà el disseny i la implementació de políti-ques, la presa de decisions i les actuacions.

DEstinAtAris:

‣ Departaments i ens adscrits.‣ Serveis públics.‣ Empreses proveïdores de serveis i productes per als

serveis públics.‣ Agents públics de recerca.

PolítiCA 4.2: AFAVORIR QUE LA DE-MANDA PúBLICA I L’ACCIÓ POLÍTICA ACTUïN COM A IMPULSORS D’R+D+I

MotivACió:

‣ El Govern de la Generalitat té una gran capacitat de compra de productes i serveis que pot utilitzar per afa-vorir la innovació en més mesura que actualment.

‣ Les regulacions que aprova el Govern tenen capacitat d’induir activitats i productes i serveis innovadors, i també de produir un fre.

‣ Les polítiques i els plans sectorials que el Govern apro-va s’enforteixen, sovint, si incorporen el foment de la recerca i la innovació en l’àmbit concret al qual van destinats.


70

d’Administració pública) i que incentivi la integració ho-ritzontal a través d’iniciatives pilot innovadores, i la com-partició de coneixement i de bones pràctiques, a càrrec del Govern.

3. Organitzar un pla de formació, a partir del 2011, adreçat als diferents nivells directius i professionals de l’Administració pública i dels serveis públics que versi so-bre la innovació de serveis públics, a través de l’Escola d’Administració Pública i d’altres agents formatius que els departaments estableixin. 4. Impulsar, a partir del 2011, una actuació interdeparta-mental vinculada a l’estratègia d’innovació en serveis pú-blics que integri i desenvolupi sinergies en relació amb el desenvolupament de les TIC en el sector públic, a càrrec del DR de Societat de la Informació. 5. Impulsar la valoració del coneixement generat en els ens públics, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, coor-dinadament amb els departaments responsables. 6. Promoure canvis en els estatuts i les normatives que regeixen les institucions públiques sanitàries per elimi-nar els obstacles a la innovació, facilitar la transferència de coneixement i afavorir la recerca i la seva valoració en aquests establiments.

4.1.2 POTENCIAR LA INNOVACIÓ EN ELS DEPARTAMENTS DE LA GENERA-LITAT DE CATALUNYA

7. Desenvolupar, el 2010, una anàlisi del cicle d’innovació en què es troben tots els departaments de la Generalitat, prenent com a base les anàlisis realitzades l’any 2009, a càrrec del Govern, a través de l’OCRI. Posteriorment, els departaments desenvoluparan un procés que els permeti concretar un pla d’accions operatiu de millora i que, alho-ra, ofereixi resposta a les seves responsabilitats segons el PRI 2010-2013. 8. Estructurar l’organització de l’R+D+I dels departaments de la Generalitat mitjançant el nomenament d’un respon-sable d’R+D+I entre els alts càrrecs existents i l’assignació dels recursos tècnics de suport que siguin necessaris. 9. Promoure l’ús sistemàtic d’assessorament científic i tècnic i de mecanismes de gestió del coneixement (pros-pectiva i bones pràctiques) en R+D+I per part dels depar-taments i ens adscrits, a càrrec de l’OCRI.

oBJECtius: L’objectiu de la política 4.2 és afavorir que la demanda pública i l’acció política actuïn com a factor impulsor de recerca i innovació.


‣ Incorporar als processos de licitació pública dels de-partaments i els ens adscrits (i ulteriorment en altres administracions públiques), mecanismes sistemàtics que impulsin una demanda de productes i serveis in-novadors, especialment, en àmbits associats als reptes que són focus de recerca i innovació del PRI.

‣ Incrementar la capacitat que tenen les regulacions i les normatives com a instruments per al foment de la innovació empresarial i social.

‣ Incorporar sistemàticament mesures de foment de la recerca i la innovació, així com els recursos necessa-ris, a totes les polítiques, plans governamentals i altres formes de planificació a llarg termini del Govern.

DEstinAtAris:

‣ Departaments i ens adscrits.‣ Serveis públics.‣ Empreses proveïdores de serveis i productes per als

serveis públics.‣ Agents públics de recerca.

actuacions

4.1.1 FOMENTAR LES CAPACITATS I LES ACTIVITATS INNOVADORES EN ELS SERVEIS PúBLICS

1. Establir plans d’R+D+I en els serveis públics que pre-vegin, entre altres aspectes: organització de l’R+D+I vin-culada als serveis; convocatòries públiques competitives de suport a l’R+D+I; detecció i incentius per als nuclis d’innovació; foment d’entorns d’innovació centrats en l’usuari (ex. living labs) i projectes d’alt impacte relacio-nats amb els focus de recerca i innovació del PRI. Aquesta actuació arrencarà entre el 2010 i el 2011, a càrrec dels departaments responsables de serveis públics. 2. Establir, el 2010, un grup de treball a través de la CIRI que coordini i integri intersectorialment l’estratègia d’R+D+I en serveis públics governamentals (inclourà l’actuació d’innovació de l’Administració a través del DR


71

10. Facilitar que el treball científic encarregat i utilitzat per la Generalitat tendeixi a l’excel·lència. Els encàrrecs externs de projectes d’R+D+I es vehicularan de manera competitiva mitjançant Talència (l’agència de recerca de Catalunya) i ACC1Ó, les dues agències del Govern espe-cialitzades en aquest afer.

11. Disposar, el 2010, d’una planificació de l’R+D+I as-sociada a les seves competències que estigui integrada en el marc del PRI 2010-2013 i alineada amb els objectius polítics, a càrrec dels departaments.

4.2.1. UTILITzAR LA COMPRA PúBLICA, LES REGULACIONS I LES POLÍTIQUES SECTORIALS COM A INSTRUMENTS TRACTORS DE CONEIXEMENT I INNOVACIÓ

12. Establir mecanismes que garanteixin que les regu-lacions aprovades pel Govern tinguin impactes positius sobre l’R+D+I en el context de les polítiques del PRI, a càrrec del DR de la Presidència i el DR de Recerca i In-novació. 13. Incorporar el foment de l’R+D+I a tots els plans plu-riennals sectorials, i a altres instruments de planificació a llarg termini, incloent-hi la repercussió econòmica conse-güent, , a càrrec dels departaments sectorials i amb impli-cació de la CIRI. 14. Actuació singular: «Compra pública innovadora».

Actuació singular: «Compra pública innovadora» Desenvolupar una estratègia interdepartamental per fer de la compra pública un element tractor de recerca i innovació. La capacitat de tracció d’innovació de la compra pú-blica és un dels principals objectius en les polítiques públiques dels països més avançats, i la UE insta que aquest tema es posi en els primers llocs de l’agenda de les polítiques d’innovació. La compra pública innovadora de serveis, productes i ser-viproductes no només implica un canvi en l’estratègia i l’operativa de les licitacions públiques. Per ser efectiva, també genera la necessitat de disposar d’un coneixe-ment profund sobre la realitat, i a més requereix anàli-sis prospectives sobre els riscos que comporten, en re-lació amb capacitats i comportaments esperats. També cal entendre que es tracta d’un procés d’aprenentatge continuat en el qual s’han d’establir mecanismes per aprendre dels resultats a curt i a mitjà termini de les decisions preses, avaluant-ne resultats i impacte. Se-gons aquesta visió de tipus holístic, la compra pública és un instrument rellevant per impulsar alguns dels fo-cus d’R+D+I del PRI. En el termini 2010, les fites del projecte són: a) iniciar proves pilot de compra pública innovadora en els DR de Salut, DR d’Interior i DR d’Educació; b) elaborar una guia per a la presa de decisions sobre compra pública innovadora que sigui útil per a tots els departaments i implementar unes mesures inicials de formació i disse-minació de coneixement. En el termini 2013: a) elaborar un full de ruta pluriennal d’actuacions sobre compra pública innovadora interde-partamental, amb la col·laboració del DR de Contrac-tació Pública; b) establir un diàleg amb intermediaris d’innovació i associacions empresarials; c) promoure iniciatives de compra pública precompetitiva, i d) pro-moure la compra pública innovadora en les altres admi-nistracions catalanes. Aquesta actuació anirà a càrrec del DR de Contracta-ció Pública i del DR de Recerca i Innovació, conjun-tament amb els altres departaments, i comptarà amb la implicació del Grup de Treball sobre la viabilitat de l’aplicació dels criteris relatius en l’R+D+I en l’àmbit de la contractació pública, on hi ha representats els depar-taments de la Generalitat i els agents socioeconòmics.


72

Que les empreses i les organitzacions valorin el paper clau que els ciutadans tenen per als sistemes d’R+D+I resul-ta tan clau com que els ciutadans valorin les empreses i les organitzacions que generen coneixement i progrés. Es tracta, en resum, d’un cercle virtuós. Per tal que la projecció i la difusió social de la ciència, la tecnologia i la innovació esdevingui una part rellevant de la cadena de valor, en l’apropament CTI-societat s’han de refermar els esforços i el reconeixement als consumidors, els científics, els tecnòlegs, els emprenedors, els innova-dors i les seves organitzacions de procedència. Des de la perspectiva pública, les polítiques de socialit-zació de l’R+D+I comporten un treball conjunt entre els agents del sistema. El Govern de la Generalitat de Ca-talunya ha d’actuar de catalitzador, conjuntant esforços dels diferents actors implicats per maximitzar els bene-ficis d’una estratègia compartida i d’una acció conjunta. D’altra banda, està emergint -i sembla que continuarà creixent- el fenomen “ciutadà innovador”: persones for-mades desvinculades d’organitzacions clàssiques desen-volupen productes (com ara software lliure) i processos (com “bancs del temps”) amb finalitats socials o econòmi-ques de forma aïllada, o a través de xarxes socials. Aques-ta “intel·ligència col·lectiva distribuïda” capaç de generar valor té una capacitat innovadora molt elevada. Encara són pocs els països que incorporen la visió de «ciu-tadà innovador» a les polítiques públiques d’innovació. Per tal com els instruments de suport i maximització de les in-novacions sorgides de manera atomitzada no abunden, no resulta una opció senzilla. Tot i això, el PRI 2010-2013 proposa activar mecanismes d’impuls d’aquest fenomen, per tal que progressivament s’estengui aquesta capacitat d’innovació de tipus social i autorganitzatiu. Mitjançant el PRI 2010-2013, el Govern de la Generalitat abordarà els dos tipus de polítiques públiques: per un cos-tat les clàssiques, basades en la informació i la comunica-ció; per l’altre, les polítiques pioneres de reconeixement i incentivació dels processos d’innovació generats pels ciu-tadans, els usuaris i els consumidors.

PlantejamentLa ciència, la tecnologia i la innovació formen part de la nostra quotidianitat. Estan més presents que mai a la so-cietat, i això és degut al fet que resulten elements vitals per afrontar reptes a les llars, les empreses, les ciutats, etc. Malgrat la tendència natural que s’expandeixin els beneficis de la tecnologia i de les innovacions, però, no és menys cert que bona part de la població pensa que l’R+D+I és una temàtica llunyana, exclusivista i tancada en si mateixa. Malgrat els progressius esforços realitzats pels mitjans de comunicació, els científics, els tecnòlegs, els universitaris i els empresaris, la ciència, la tecnologia i la innovació encara són vistos com a elements poc transcendents i des-associats del progrés socioeconòmic. Tal com el PNRI compromet, el Govern de Catalunya ha d’impulsar la socialització de la ciència, la tecnologia i la innovació (CTI). El cinquè dels objectius estratègics del PRI 2010-2013 és contribuir a l’avenç cap a una societat i una ciutadania implicades en la transformació científica i innovadora de Catalunya. A Catalunya els esforços de difusió dels beneficis de la ciència, la tecnologia i la innovació sovint són de tipus atomitzat i poc interconnectat. Per altra banda, les opor-tunitats de contacte directe entre els ciutadans i els cien-tífics, els tecnòlegs i els emprenedors són escasses. En aquest context, els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat i un paper transcendents sovint no prou aprofitats per manca de visió i de capacitat. Per altra part, cal saber explicar que tothom és un agent d’innovació. En el tram final de la cadena de valor, els béns i els serveis generats per la recerca i la innovació arriben al mercat i són usats i consumits, finalment, per les persones. En tant que consumidors de serveis i de pro-ductes, tots els ciutadans tenim, en potència, capacitat de valorar-los, i de modificar-los per millorar-los. Però els mercats són complexos, i la societat allibera mul-titud de productes i serveis nous cada vegada més diver-sos i a ritmes més accelerats. Perquè es produeixi aquesta translació de requeriments de millora des del consumidor cap als distribuïdors, els productors, els dissenyadors i els investigadors, resulta imprescindible que els consumidors i els usuaris estiguin capacitats. És a dir, que hagin acce-dit a fonts d’informació, que hagin adquirit aprenentatges a processos, que estiguin entrenats, i que trobin incen-tius a la seva participació en els processos d’innovació. Correspon a les polítiques de comunicació recentment al·ludides informar els ciutadans i motivar-los a ser partí-cips de la cerca de solucions innovadores.

5. SOCIETAT I CIUTADANS INVOLUCRATS EN EL PROGRÉS CIENTÍFIC I INNOVADOR

73

PolÍtiquesEl desplegament d’aquest objectiu estratègic s’organitza en dues polítiques, cadascuna de les quals conté una línia d’actuació.

PolítiCA 5.1: Cti com a element estructural. ‣ Línia d’actuació 5.1.1: Socialització i rellevància de la ciència i la innovació. PolítiCA 5.2: Ciutadans com a agents d’innovació. ‣ Línia d’actuació 5.2.1: Ciutadania per a la creativitat i la innovació.

PolítiCA 5.1: CIÈNCIA, TECNOLOGIA I INNOVACIÓ (CTI) COM A ELEMENT ESTRUCTURAL

MotivACió:

‣ Escàs prestigi i reconeixement dels científics, els em-prenedors i els innovadors, i dels valors que impliquen per a la societat, en relació amb altres aspectes.

‣ Baix nivell de la cultura científica i tecnològica de la població, en relació amb els països més avançats.

‣ Priorització escassa d’aquesta matèria a l’agenda poli-ticoeconòmica; ni les instàncies polítiques i econòmi-ques hi dediquen, en general, espais significatius.

‣ Inexistència d’esdeveniments de gran ressò. oBJECtius: L’objectiu de la política 5.1 és promoure que la presència de la ciència, la tecnologia i la innovació esdevingui un element estructural de la societat catalana. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Incrementar la percepció social favorable sobre la recerca i la innovació, i els seus actors, de la ciutada-nia de Catalunya.

‣ Augmentar la presència de la ciència i la innovació en els mitjans de comunicació, les manifestacions cul-turals i de lleure.

DEstinAtAris: ‣ Administració de la Generalitat.‣ Mitjans de comunicació.‣ Agents públics de la recerca.‣ Científics, innovadors i emprenedors.‣ Empreses.‣ Agents socioeconòmics.

PolítiCA 5.2: CIUTADANS COM A AGENTS D’INNOVACIÓ

MotivACió:

‣ La capacitat innovadora dels ciutadans és un fenomen que representa una gran oportunitat per desenvolupar productes i serveis a partir de la intel·ligència i la vo-luntat col·lectiva.

‣ Sovint les xarxes i les comunitats innovadores es tro-ben amb barreres que no saben o no poden afrontar.

‣ Les noves formes d’innovació desenvolupades pels ciu-tadans trenquen alguns paradigmes i obren la porta a nous plantejaments que cal abordar (ex. propietat intel·lectual en els productes i els serveis generats).

‣ Les polítiques d’R+D+I no poden restar a part d’un fenomen que es preveu que pot ser de gran magnitud en els propers anys.

oBJECtius: L’objectiu de la política 5.2 és fomentar l’ús de la intel·ligència col·lectiva i el paper innovador dels ciuta-dans per desenvolupar solucions als reptes existents. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Haver incorporat a les polítiques d’R+D+I de Catalunya instruments efectius per facilitar el desenvolupament de la capacitat innovadora dels ciutadans.

‣ Disposar de 10-15 comunitats o xarxes de ciutadans innovadors associades als reptes socioeconòmics que configuren els focus de recerca i innovació del PRI.

‣ Integrar les polítiques de consum i de suport a la for-mació i la informació de consumidors i usuaris en l’estratègia de foment de demanda innovadora de pro-ductes i serveis.


74

5.2.1 CIUTADANIA PER A LA CREATIVITAT I LA INNOVACIÓ

7. Impulsar xarxes d’innovació promogudes per ciutadans, usuaris i consumidors relacionades amb els focus del PRI, durant el 2011; a càrrec dels departaments. 8. Fomentar projectes d’innovació competitius promoguts pels usuaris i les comunitats d’usuaris, especialment els que incorporin la distribució lliure de la innovació gene-rada, dels focus del PRI durant el 2012; a càrrec dels departaments. 9. Promoure el paper dels usuaris i els consumidors com a tractors de demanda innovadora en productes i serveis a través de la formació, la informació i les pràctiques de di-fusió del coneixement, a càrrec del DR de Consum en co-operació amb les associacions de consumidors i usuaris 10. Actuació singular: Estratègia «Xarxes/ciutadania/inno-vació».

DEstinAtAris: ‣ Consumidors, usuaris i ciutadans.‣ Associacions de consumidors.‣ Comunitats i xarxes ciutadanes.

actuacions

5.1.1 SOCIALITzACIÓ I RELLEVÀNCIA DE LA CIÈNCIA I LA INNOVACIÓ

1. Reforçar la plataforma Global Talent per situar-la entre les deu primeres del món, el 2013, en la seva especialitat, i que esdevingui autofinançada en la pràctica totalitat, a càrrec del DR de Recerca i Innovació. 2. Implementar, el 2011, el «baròmetre ciència-innovació i societat», que tindrà com a objectiu mesurar en un índex homologable als que existeixen internacionalment el grau en què la ciència i la innovació estan inserits dins de la societat catalana, i analitzar-ne l’evolució, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, a través de Talència (l’agència de recerca de Catalunya). 3. Impulsar, el 2011, una xarxa nacional de divulgació CTI que fomenti la coordinació i les sinergies de les dife-rents iniciatives existents i promogui la generació de nous projectes innovadors a partir d’un full de ruta compartit, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, a través de Talència (l’agència de recerca de Catalunya). 4. Promoure la difusió i la presència de la ciència i la innovació en els mitjans de comunicació, i impulsar la participació ciutadana en la transformació científica i in-novadora del país a partir dels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. A càrrec del DR de Re-cerca / Innovació i del DR de Mitjans Audiovisuals. 5. Impulsar la difusió de la cultura científica i d’innovació tecnològica a partir de les xarxes de museus i altres equi-paments culturals (Arts Santa Mònica, etc.), projectant la seva capacitat educativa i d’atracció turística. A càrrec del DR de Cultura, del DR de Turisme i del DR d’Educació. 6. Premis Nacionals de Ciència, Tecnologia i Innovació: promoure, el 2010, la unificació del lliurament de premis i reconeixements científics, per tal d’assolir més ressò me-diàtic i més projecció social, a càrrec del DR de Recerca i Innovació.


75

Actuació singular: Estratègia «Xarxes/ciutadania/innovació» Contribuir a reconèixer la innovació que a Catalunya es produeix de manera informal i descentralitzada mi-tjançant el foment de processos, productes i serveis innovadors generats des de la demanda i la necessitat de comunitats i col·lectius de ciutadans, usuaris i con-sumidors. Els consumidors i els usuaris també aprenen per analo-gia, i solen transferir els seus coneixements sobre ser-veis i productes de manera informal: mitjançant e-xar-xes, per exemple. Aquest fet cada vegada més extens no s’aprofita suficientment. Les organitzacions també tenen el repte de veure progressivament els usuaris i els consumidors com a innovadors. La tendència és que en els propers anys es multipliquin els exemples de ciutadans que intervenen en els pro-cessos d’innovació al final de la cadena, o mitjançant interaccions estretes amb empreses o amb el sector pú-blic. També serà cada vegada més comú que els ciuta-dans modifiquin i creïn productes i processos de valor econòmic i social, per a continuació difondre’ls lliure-ment. Els trets característics de l’anomenat «ciutadà innovador» comporten canvis radicals no només en les formes d’innovar, sinó també en els patrons de propie-tat de les creacions. A més a més, la cultura de consum és un element relle-vant de demanda tractora de productes, serveis i proces-sos innovadors; els ciutadans capacitats per entendre les diferents variables del consum, també posicionen la societat en una acceptació «intel·ligent» de les in-novacions. La intel·ligència personal i la intel·ligència col·lectiva, en resum, són uns actius dels sistemes d’R+D+I que cal que les polítiques públiques enten-guin, reconeguin, aprofitin i potenciïn. En el termini 2011, les fites de l’actuació són: a) una anàlisi de la situació actual de les xarxes i les comuni-tats de ciutadans innovadores; b) un estudi sobre les experiències internacionals de foment d’aquestes co-munitats; c) la creació d’un banc virtual de problemes-necessitats abordables per aquestes comunitats; d) un pla pilot per fomentar i accelerar el desenvolupament de comunitats i xarxes socials innovadores. Entre el 2012 i el 2013 s’avaluaran les experiències realitzades i s’elaborarà un pla per consolidar el model.


76

Les noves formes de cooperació porten a redefinir el con-cepte de «proximitat», però no hi ha dubte que aques-ta segueix sent un valor important. La innovació és un procés d’aprenentatge social fruit de les interaccions rei-terades de multitud d’actors, on s’aprofiten, coordinen i comprometen esforços i recursos de tota índole. En l’era de la globalització, els «llocs» tenen una gran rellevàn-cia perquè és on s’articulen les relacions formals i infor-mals entre persones i organitzacions; on el capital humà esdevé actiu de generació de valor socioeconòmic. Això sí, aquests llocs on els actors del sistema d’R+D+I co-incideixen i s’autoreconeixen sovint no són delimitables per la geografia ni, encara menys, es corresponen amb divisions administratives. L’actuació dels actors locals és la que, a llarg termini, manté i desenvolupa els sistemes d’innovació de proximitat que arriben a esdevenir nodes de xarxes globals. Les polítiques públiques han de crear un marc de con-dicions favorables perquè aquestes formes de cooperació siguin possibles. Però disposar de comunitats de coneixe-ment i innovació no és suficient; cal que aquestes comu-nitats funcionin correctament. De fet, el desenvolupament d’aquestes cooperacions sis-temàtiques entre agents diversos, públics i privats, que sovint pertanyen a cultures distintes, és molt complexa. Són necessaris nous estils de lideratge i gestió del co-neixement centrats en la comunitat. Aquestes comunitats han de disposar de partenariats, sovint públicoprivats, amb una governança sòlida, una gestió professional, plans estratègics i economicofinancers consensuats, i estructu-res lleugeres que afavoreixin la gestió del coneixement.

PolÍtiques El desplegament d’aquest objectiu estratègic s’organitza en dues polítiques, cadascuna de les quals conté una línia d’actuació.

PolítiCA 6.1: Comunitats cooperatives d’r+D+i.

‣ Línia d’actuació 6.1.1: Partenariats de coneixement i innovació. PolítiCA 6.2: integració a xarxes globals. ‣ Línia d’actuació 6.2.1: Presència i incidència global en R+D+I.

PlantejamentMalgrat els evidents avantatges que comporta la col·laboració local i global entre els agents de la recerca i la innovació, en el sistema català d’R+D+I la cooperació no es produeix de manera sistemàtica. Els experts coin-cideixen que tampoc no es produeix amb l’orientació ni la intensitat necessàries per obtenir els beneficis que les sinergies poden arribar a comportar. El sisè dels objectius estratègics del PRI 2010-2013 és afavorir que els agents d’R+D+I es connectin i cooperin lo-calment i globalment, formant nodes i xarxes de cocreació i coinnovació d’alt valor afegit. Les múltiples formes de cooperació existents entre els agents del sistema català de recerca i innovació són el resultat de diversos processos que s’han anat produint en el temps; processos de tipus dispers succeïts «de dalt a baix», així com «de baix a dalt», on han confluit les polí-tiques industrials, les polítiques cientificotecnològiques i les polítiques territorials, que han impulsat la creació de clústers, de xarxes i d’altres formes de col·laboració entre agents. A Catalunya les cooperacions assolides solen respondre a formats força «tradicionals», en el sentit que els agents interaccionen per proximitat geogràfica, disciplina o sec-tor. Però les noves formes d’innovació i la generació de coneixement de frontera requereixen formes de cooperació més complexes, característiques per la interdisciplinarie-tat, la intersectorialitat i la diversitat formal i d’actors que integren. Un exemple són les comunitats de coneixement i innovació (CCI) de l’Institut Europeu d’Innovació i Tec-nologia (EIT), que estan concebudes per fer confluir els agents d’R+D+I en projectes de llarg abast amb una mis-sió compartida, en forma de partenariats publicoprivats. Són exemples de clústers evolucionats, en els quals in-teraccionen agents de tota la cadena de valor. Un altre exemple són els living labs («laboratoris vius», paradigmes de la innovació oberta centrada en l’usuari) que també exemplifiquen aquestes noves formes de cooperació, in-tegrades tant per ciutadans com pels agents de l’R+D+I, que persegueixen finalitats socials i econòmiques, i impul-sen projectes de coinnovació. D’altra banda, les comunitats de coneixement i innovació han d’estar connectades globalment i ser presents allà on puguin cercar complicitats, inserint-se a les cadenes de valor, els nodes i els fluxos on el coneixement i la innova-ció es genera i es transmet. Per al sistema català d’R+D+I, els agents que el componen i les agrupacions d’agents, la internacionalització esdevé un repte important.

6. INTERNACIONALITzACIÓ I COMUNITATS DE CONEIXEMENT I INNOVACIÓ

77

PolítiCA 6.1: COMUNITATS COOPERATIVES D’R+D+I

MotivACió:

‣ Disposar d’estratègies compartides entre agents.‣ Construir dinàmiques de cooperació i interacció.‣ Manca de capacitats per al desenvolupament d’aquestes

comunitats d’interès per al país.‣ Tendència de canvi radical cap a la gestió col·lectiva

del coneixement.

oBJECtius: L’objectiu de la política 6.1 és afavorir la creació i el des-envolupament de comunitats cooperatives entre els agents de la recerca i la innovació. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Implementar comunitats de coneixement i innovació associades a tots els focus de recerca i innovació del PRI amb l’objectiu que 4 o 5 d’elles formin part de partenariats líders europeus o globals.

‣ Materialitzar una xarxa d’entorns innovadors participats per usuaris, consumidors i ciutadans (living labs, xar-xes socials d’innovació, etc.) integrada en les comuni-tats de coneixement dels focus d’R+D+I del PRI.

DEstinAtAris: ‣ Agents del sistema de recerca i innovació.‣ Comunitats de coneixement i innovació (CCI).

PolítiCA 6.2: INTEGRACIÓ A XARXES GLOBALS

MotivACió:

‣ En matèria d’R+D+I i de CCI cal pensar i actuar glo-balment.

‣ El grau d’internacionalització dels sistemes territorials d’innovació té un impacte molt significatiu sobre la seva capacitat de desenvolupament.

‣ El nivell d’internacionalització de les comunitats cata-lanes es pot reforçar significativament.

‣ És necessari treballar perquè les connexions entre xar-

xes responguin a visions estratègiques per al sistema català d’R+D+I.

‣ Atesa la complexitat dels processos de connexió amb xarxes internacionals, cal facilitar suport als agents.

oBJECtius: L’objectiu de la política 6.2 és promoure la presència i la integració dels agents de la recerca i la innovació en els nodes i les xarxes globals de coneixement, innovació i producció. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Assolir una implantació coordinada dels agents del sis-tema públic de recerca, els intermediaris d’innovació i les empreses catalanes en llocs i àrees estratègiques de tot el món.

‣ Disposar d’una xarxa global catalana de relacions for-mals i informals en recerca i innovació que permeti estar connectats amb els agents i els sistemes que es considerin necessaris.

‣ Implementar aliances estratègiques institucionals de recerca i innovació amb regions i països.

DEstinAtAris:

‣ Empreses.‣ Agents públics de recerca.‣ Intermediaris d’innovació.‣ Sector públic.

actuacions

6.1.1 PARTENARIATS DE CONEIXEMENT I INNOVACIÓ

1. Impulsar partenariats d’R+D+I orientats a focus, a cà-rrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó i Talència amb la implicació dels departaments sectorials corresponents. A) podran respondre al model de CCI, de living lab o altres. B) aquests partenariats integra-ran empreses, sector públic i tercer sector; universitats i altres agents de la formació; agents públics i publicopri-vats de recerca i innovació; partenaires financers; Genera-litat (DR de Recerca i Innovació, DR amb competències en l’àmbit de la CCI i altres departaments col·laboradors). C) la seva finalitat ha d’estar orientada a la generació de productes, serveis i processos de valor social i econòmic;


78

baix cost o especialitzats que promoguin l’impuls innova-dor en productes i serveis a les empreses catalanes: accés a mercats amb alta demanda de compra pública que per-meti introduir productes i serveis innovadors); f) territoris consolidats (Quatre Motors, entre altres). 7. Fer efectiva una acció coordinada d’internacionalització en R+D+I que contribueixi a tenir presència en els paï-sos i les regions considerats estratègics, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, a través de Talència i de CER-CA (en el cas dels centres de recerca catalans), i del DR d’Universitats, en col·laboració amb les universitats. Aquesta acció i presència internacional formarà part re-llevant dels objectius dels contractes programa entre la Generalitat i els centres de recerca i les universitats, que s’han de revisar arran del PNRI i del PRI el 2010. 8. Incorporar la internacionalització de l’R+D+I a les fun-cions dels centres de la Xarxa de Centres de Promoció de Negocis d’ACC1Ó, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria. 9. Oferir suport a les empreses catalanes que vulguin par-ticipar en projectes d’R+D+I internacionals a través de l’EEN, ERA-NET o similars, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó. 10. Reforçar les accions que tenen com a finalitat la presència i l’acció global de les empreses catalanes, pro-porcionant assessoraments específics que permetin millo-rar el seu posicionament internacional, i facilitant el suport a la realització de projectes amb altres empreses o amb organismes d’R+D+I de països desenvolupats i en vies de desenvolupament a través de xarxes empresarials de co-operació internacional (vegeu «Línia d’actuació 3.2.3»), a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó, i d’altres departaments sectorials. 11. Potenciar la presència activa de les empreses catala-nes a la compra pública internacional a través de facilitar la seva connexió amb els principals nuclis de compra pú-blica i a través dels fons de consultoria amb organismes multilaterals, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó. 12. Desenvolupar un programa d’inversió directa a l’exterior que oferirà assessorament, acompanyament i suport a les inversions directes d’empreses catalanes a l’exterior, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indús-tria, a través d’ACC1Ó. 13. Reforçar les accions de multilocalització empresarial a l’estranger, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / In-dústria, a través dels 35 centres de promoció de negocis d’ACC1Ó.

el foment d’activitats emprenedores (amb finalitat econò-mica o social); la dinamització de doctorats i màsters; la producció de publicacions científiques o altres externali-tats de valor afegit. D) els membres s’agruparan per no-des locals i globals. E) els partenariats disposaran d’un pla estratègic i de recursos de gestió. F) en els casos en els quals la Generalitat participi del partenariat, aportarà un finançament a través dels departaments implicats. G) els partenariats que s’orientin als focus d’R+D+I del PRI tindran accés específic als recursos de les diferents línies d’actuació orientades a focus (vegeu capítol 8 d’aquest bloc). 2. Crear, el 2010, un grup de treball interdepartamental sobre partenariat d’R+D+I coordinat a través de l’OCRI i participat per ACC1Ó i Talència (l’agència catalana de recerca) i per impulsar aquesta línia d’actuació, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria. 3. Dissenyar, a partir del 2010, un pla de dinamització per a la creació i el desenvolupament de CCIs en base a llurs necessitats i estadi de desenvolupament; a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó. 4. Reforçar i seguir impulsant l’Anella com a espai de compartició de coneixement, de generació de confiança i d’interacció virtual per a diferents comunitats de pràctica empresarial, durant el període 2010-2013, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó. 5. Promoure un pla de formació de gestors de CCI en el marc del pla de professionalització de la gestió de la recer-ca i la innovació (vegeu «Línia d’actuació 1.1.2»), a càrrec del DR de Recerca i Innovació (ACC1Ó).

6.2.1 PRESÈNCIA I INCIDÈNCIA GLO-BAL EN R+D+I

6. Desenvolupar una estratègia de priorització internacio-nal en R+D+I, a càrrec del DR de Recerca i Innovació (a través de Talència) i d’Indústria, (a través d’ACC1Ó), i d’altres departaments sectorials, descrita a partir dels eixos següents: a) cientificotecnològic (aliances amb te-rritoris líders en CTI que complementin les capacitats de Catalunya en els temes objecte de focalització); b) geopo-lítica i institucional (aliances amb territoris estratègics des del punt de vista geopolític, comercial i cultural); c) cooperació per al desenvolupament; d) recursos i inversió (nodes de talent; nodes de capital inversor per a l’R+D+I; inversió externa en activitats intensives en coneixement i en producció; enllaç global dels pols d’atracció d’activitat innovadora); e) negoci (accés a mercats sofisticats, de


79

14. Identificar i dinamitzar els catalans i catalanes de l’entorn econòmic internacional predisposats a donar su-port a l’empresa catalana global i a la generació de noves oportunitats d’inversió i negoci a Catalunya, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó, i d’altres departaments sectorials. 15. Desenvolupar una acció d’internacionalització coor-dinada en R+D+I que permeti visibilitzar Catalunya i els seus agents com un partenaire estratègic, especialment en els àmbits d’excel·lència, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR de la Presidència, el DR de Relacions Internacionals i els departaments sectorials. El 2013 s’hauran concretat noves aliances institucionals en països i regions d’interès estratègic, i s’hauran estabilitzat les ac-tualment existents. 16. Actuació singular: «Estratègia R+D+I euromediterrà-nia».

Actuació singular: «Estratègia R+D+I euromediterrània» Contribuir a posicionar Catalunya com a líder en la configuració de l’espai euromediterrani d’educació su-perior, de recerca i d’innovació, a través d’una presèn-cia activa dels agents i de les institucions del sistema català d’R+D+I. Catalunya té una posició geoestratègica rellevant en la Mediterrània. Culturalment i socioeconòmica manté lligams històrics molt importants. En esdevenir la seu del Secretariat de la Unió per la Mediterrània, Catalun-ya esdevé un centre neuràlgic d’articulació de propos-tes, i força motriu per al desenvolupament d’una regió que tindrà una població de quasi 1.000 milions de persones d’aquí unes poques dècades. La Mediterrània és una regió que s’enfronta a reptes socials, econòmics, territorials i mediambientals sense precedents històrics. Per fer-hi front necessita talent, recerca i innovació. En aquest sentit Catalunya ja té vincles importants en educació superior, com ara post-graus interuniversitaris, projectes de recerca compar-tits i vincles empresarials importants. D’altra banda, alguns dels reptes de la Mediterrània coincideixen amb els focus de recerca i innovació del PRI: energia, canvi climàtic, transport, educació, medi ambient, infraestructures, valoració del patrimoni, etc. A curt termini, les fites de l’actuació són: a) definir el partenariat català per a l’R+D+I a la Mediterrània; b) col·laborar amb el Secretariat de la Unió per la Medi-terrània com a partenaire en la definició de l’estratègia i prioritats en educació superior, recerca i innovació i desenvolupament de les PIME i dels projectes re-gionals concrets a desenvolupar; c) elaborar un llibre blanc sobre la realitat de les relacions i les interaccions en talent, recerca, innovació i empresa entre Catalunya i la regió euromediterrània. Entre el 2012 i el 2013 es realitzarà un full de ruta amb la cooperació amb les universitats, els agents de la recerca i els agents socioeconòmics.


80

El model de governança de l’R+D+I concebut durant el PNRI, i que inspira el PRI 2010-2013, és un model de quatre nivells.

‣ Nivell de decisió de polítiques: té com a funció prendre les decisions polítiques en recerca i innovació i pro-posar les mesures legals que cregui convenients per donar suport al sistema de recerca i innovació català.

‣ Nivell d’assessorament i d’anàlisi: té com a funció fer recomanacions i valoracions sobre les estratègies, les polítiques i el funcionament del sistema de recerca i innovació a partir de l’expertesa i l’anàlisi independent i contrastada.

‣ Nivell d’execució de polítiques: té com a funció dis-senyar i implementar els instruments, els programes i les actuacions necessaris per assolir els objectius polítics.

‣ Nivell dels agents facilitadors i moduladors del sistema de recerca i innovació: té com a funció afavorir condi-cions d’entorn per a l’R+D+I i implicar-se en els pro-cessos de concertació socioeconòmica per a la millora del sistema i l’establiment d’estratègies de país.

Es tracta d’un model amb funcions clarament definides que, a més a més, és dinàmic. Els agents i les estructures del sistema d’R+D+I se situen en els diferents nivells in-teractuant de manera dinàmica. El model de governança català ha de desenvolupar de manera progressiva mecanismes i instruments que afavo-reixin una coherència elevada entre els extrems: entre la presa de decisió i l’execució d’actuacions. Una de les for-mes d’assolir aquesta coherència és segons la interacció dinàmica entre nivells.

Plantejament Un dels objectius estratègics del PRI 2010-2013 és con-tribuir a la transformació de la governança del sistema català d’R+D+I per guanyar capacitats i facilitar l’acció dels agents de l’R+D+I. El bon govern dels sistemes d’R+D+I té com a objectiu general enfortir les seves capacitats estratègiques i la coherència en els processos «presa de decisions-disseny-implementació» de polítiques d’R+D+I. L’assoliment d’un sistema de recerca i innovació eficient, eficaç i intel·ligent condueix a incrementar l’impacte sobre la generació de coneixement i la creació de nous productes, serveis i pro-cessos innovadors a Catalunya. La millora de la governança, entesa com els mecanismes, els instruments i les regles del joc amb què es dota un sistema d’R+D+I per funcionar, va ser un dels vuit reptes que el PNRI determinava necessaris perquè Catalunya es-devingués un pol internacional de referència en recerca i innovació en el 2020. Prenent com a base el PNRI i les diagnosis fetes durant el procés que va culminar en la seva signatura, aquest capí-tol descriu el model de govern de l’R+D+I que s’endegarà a Catalunya en els propers quatre anys. En segon lloc, es concreten els mecanismes i els instruments per al disseny i el seguiment de les estratègies i les polítiques públiques d’R+D+I, així com la millora dels mecanismes de coordi-nació governamental i de presa de decisions. Finalment, es defineixen els mecanismes i els instruments relacionats amb l’operativització de les polítiques públiques de recer-ca i innovació a Catalunya.


taula 3: responsabilitats dels àmbits de governança del sistema

PNRI

Funció Àmbit d’assessorament Àmbit de decisió de polítiques

Àmbit d’implantació de polítiques

Assessorar (polítiques, decisions)

Fer anàlisis polítiques

Dissenyar les polítiques

Aprovar polítiques

Assignar recursos a polítiques

Concretar objectius que cal assolir

Dissenyar els programes

Assignar recursos als programes

Gestionar i administrar els programes

81

El Govern de Catalunya, a través del PRI, impulsa canvis rellevants en la governança del sistema d’R+D+I, prenent com a punt de partida el model definit en el PNRI. El sistema queda configurat estructuralment de la manera següent:

‣ Un nivell polític i de concertació social en R+D+I, que contempla:

‣ La Comissió de seguiment del PNRI en què par-ticipen els signants del pacte i que revisa i fa el seguiment dels compromisos.

‣ El Consell Català de Recerca i Innovació (CCRI), òrgan assessor d’alt nivell format per experts, que actua amb independència funcional per requeriment del Govern o per iniciativa pròpia en matèria d’estratègies, polítiques i funciona-ment del sistema d’R+D+I de Catalunya.

‣ Els departaments de la Generalitat, que dispo-saran d’una organització interna per al foment de l’R+D+I vinculada a les seves competències (apartat C, línia d’actuació 4.1.2).

‣ La Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI) que té per objecte elaborar, definir i coordinar les estratègies i les políti-ques del Govern de la Generalitat en matèria de recerca i innovació, i reporta periòdicament al Govern sobre l’evolució del sistema d’R+D+I, així com del progrés dels projectes estratègics. Aquesta comissió té el suport de l’Oficina de Coordinació de Recerca i Innovació (OCRI), adscrita al DR de Recerca i Innovació. L’OCRI també exerceix d’estructura tècnica de suport del CCRI.

‣ Un nivell d’execució de polítiques d’R+D+I, que con-templa la creació de dues agències per al finançament competitiu i el foment de la recerca i la innovació:

‣ L’agència d’innovació (ACC1Ó) com a fusió de tres agències pre-existents, CIDEM, COPCA i ACI, té per objecte l’impuls de la innovació i la internacionalització de les empreses catala-nes.

‣ L’Agència de recerca de Catalunya, Talència, com a fusió de la FCRI, AGAUR i ICREA, té per objecte donar suport i promoure la recerca i el talent científic.

‣ Així mateix, cal tenir en compte l’existència de

l’AQU i l’AATRM, agències sectorials especia-litzades que exerceixen funcions específiques en el sistema de recerca i innovació, a part de les seves missions principals.

‣ Ens facilitadors de les activitats dels agents de la re-cerca i la innovació, que contempla la creació de:

‣ La Institució CERCA, a partir d’una estructura ja existent a l’AGAUR, respon a les necessitats singulars que comporta la coordinació i el su-port de l’acció del Govern envers els centres de recerca catalans que el Govern ha creat i que tenen entitat jurídica pròpia.

‣ Un ens (consorci) de coordinació dels centres de la Xarxa Tecnològica de Catalunya (centres TECNIO). En una primera fase es crea TECNIO com a marca comuna de les estructures per-tanyents a la xarxa.

‣ L’establiment dels mecanismes organitzatius per a què les comunitats de coneixement i in-novació (CCIs) que es desenvolupin en relació als focus de recerca i innovació del PRI dispo-sin d’un suport a la gestió, a càrrec dels seus recursos. Actualment, i en relació a la Bioregió de Catalunya, BIOCAT exerceix aquesta fun-ció.

A l’esquema 10 es pot veure el resultat dels canvis pro-posats. Funcionalment, aquest sistema ha de desenvolupar un ci-cle de les polítiques públiques, determinat pels processos següents:

‣ Fixar l’agenda en R+D+I, que inclou:

‣ Definició dels objectius polítics a partir de l’anàlisi de necessitats i la concertació d’interessos, per part del Govern i els agents signants del PNRI, amb el suport del CCRI.

‣ Formular l’agenda d’R+D+I a través de políti-ques, de línies d’actuació i recursos, per part del Govern i la CIRI.

‣ Implementar les polítiques d’R+D+I formulades pel Govern, mitjançant les agències de recerca i innova-ció.

‣ Avaluar els resultats de les actuacions i l’impacte de les estratègies i de les polítiques, en referència a l’assoliment dels objectius fixats.


82

NIV

ELL

EXE

CU

CIÓ

P

OLÍ

TIQ

UE

SE

NS

FA

CIL

ITA

DO

RS

Consell Català de Recerca i Innovació

Comissió de seguiment del PNRI

Signants PNRIAdherits PNRI

Govern

Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació

Dept.Presidència

Departament d’Innovació,Universitats i Empresa

Altres Departements

AQU

Institució CERCA

TALÈNCIAAgència de recerca

ACC1ÓAgència d’Innovació

AATRM

Agències de finançament de la Recerca i la Innovació del Govern

UniversitatsCentres

de RecercaGeneralitat

EmpresesHospitals i Sist. Salut

CSICAgents

formació

IEC, Museus, Xarxes socials,

ciutadans, altres

Centres CERCA

Comunitats de Coneixementi Innovació (CCIs)

Serveis Públics Depts Generalitat

Agències existents amb activitats específiques sectorials relacionades

amb R+D+I

Adscrita al Dept. Universitats

Adscrita al Dept. Salut

NIV

ELL

PO

LÍTI

C I

DE

CO

NC

ER

TAC

IÓ

Intermediaris d’Innovació

Centres TECNIO

NIV

ELL

AG

EN

TS D

E

RE

CE

RC

A I

IN

NO

VAC

IÓ

Consorci TECNIO BIOCAT Gestió CCIs

Fusió de FCRI, AGAUR i ICREA Fusió de CIDEM, COPCA i ACI

Creada a partir de l’AGAUR Ens cooperatiu sense estructura

Esquema 10: sistema de governança de l’r+D+i a Catalunya

Elaboració pròpia


83

‣ Incorporar processos d’anàlisi del cicle de polítiques d’R+D+I que permetin una comprensió estratègica dels requeriments per al seu desenvolupament, en to-tes les etapes.

PolÍtiquesEl desplegament d’aquest objectiu estratègic s’organitza en dues polítiques, cadascuna de les quals, conté una línia:

PolítiCA 7.1: organitzar els diferents nivells i actors de la governança per assolir un model dinàmic i efec-tiu. ‣ Línia d’actuació 7.1.1: Desplegament dels ens i els instruments del nou model de governança del sistema català de recerca i innovació. PolítiCA 7.2: Millorar el cicle de desenvolupament de polítiques de recerca i innovació. ‣ Línia d’actuació 7.2.1: Increment de les capacitats de disseny, implementació i avaluació de polítiques de recerca i innovació.

PolítiCA 7.1: ORGANITzAR ELS DIFERENTS NIVELLS I ACTORS DE LA GOVERNANçA PER ASSOLIR UN MODEL DINÀMIC I EFECTIU

MotivACió:

‣ Implementació dels instruments organitzatius que per-metin donar suport als processos de presa de decisions a llarg termini en recerca i innovació i en la formulació de polítiques i estratègies.

‣ Millora dels mecanismes de coordinació horitzontal en polítiques d’R+D+I (entre departaments de la Genera-litat o entre agències) i la vertical (ex. entre Govern i agències de recerca i innovació).

‣ Simplificació i increment de l’eficiència de les estruc-tures d’implementació de polítiques com a ens experts del sistema amb funcionament estable i professional.

oBJECtius: L’objectiu de la política 7.1 és prosseguir la tasca d’organitzar els diferents nivells i actors de la governança del sistema català d’R+D+I per tal d’assolir un model dinàmic i efectiu.


‣ Aconseguir la creació i el desplegament funcional de les estructures organitzatives relacionades amb la for-mulació i la implementació de polítiques de recerca i innovació.

‣ Implementar una acció interdepartamental sòlida en R+D+I.

‣ Activar un programació coordinada entre les agències d’implementació de polítiques d’R+D+I.

DEstinAtAris:

‣ Govern i departaments.‣ Ens i estructures d’implementació de polítiques de re-

cerca i innovació.

PolítiCA 7.2: MILLORAR EL CICLE DE DESENVOLUPAMENT DE POLÍTIQUES DE RECERCA I INNOVACIÓ

MotivACió:

‣ L’avaluació de les polítiques d’R+D+I ha estat tradicio-nalment escassa.

‣ Els instruments per a l’anàlisi estratègica en R+D+I són insuficients.

‣ Els indicadors en R+D+I s’han de renovar per tal que es-tiguin alineats amb les noves necessitats del sistema.

oBJECtius: L’objectiu de la política 7.2 és millorar el cicle de desen-volupament de les polítiques de recerca i innovació. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Disposar, el 2013, d’un cicle de disseny, implemen-tació, avaluació i anàlisi estratègica de polítiques de recerca i innovació completament desenvolupat i in-tegrat en el sistema de presa de decisions i retiment de compte.

‣ Desenvolupar una nova mètrica d’indicadors de recerca i innovació que, d’acord amb referents internacionals, incorpori, entre d’altres, indicadors d’innovació en el sector públic, innovació no tecnològica i innovació social que permetin analitzar l’impacte del sistema


84

6. Impulsar, a càrrec dels departaments: a) elaboració dels contractes programa (i altres mecanismes si és el cas) amb les agències Talència i ACC1Ó i altres encarregades d’implementació de polítiques, per vehicular els objec-tius i les iniciatives del PRI; b) establiment, amb els ens adscrits, dels objectius en recerca i innovació vinculats al PRI, mitjançant els contractes programa o altres me-canismes que permetin fer-ne el seguiment i la rendició de comptes; c) revisió dels contractes programa amb els agents púbics o publicoprivats de recerca i innovació (uni-versitats, centres de recerca, centres tecnològics, etc.) per actualitzar-los en referència amb els objectius i les línies d’actuació del PRI. 7. Garantir, a partir del 2010, una coordinació estable en-tre les direccions de les dues agències de recerca i innova-ció (Talència i ACC1Ó) per compartir l’execució de progra-mes conjunts sobre, entre altres, les temàtiques següents: sistemes d’avaluació de projectes; captació de recursos (organismes internacionals, UE, Estat, regions europees i d’entitats sense afany de lucre); internacionalització; valo-ració i transferència; grans infraestructures cientificotècni-ques; parcs científics i tecnològics; mobilitat, i comunitats de coneixement i innovació. A càrrec del DR de Recerca i Innovació, que també ha de facilitar vincles estables entre TECNIO i CERCA per fomentar les sinergies operatives i funcionals dels centres de recerca de la Generalitat i de la xarxa tecnològica de Catalunya. 8. Promoure, amb una periodicitat mínima anual, una reunió de programació de polítiques d’R+D+I en la qual participaran els responsables dels ens següents: ACC1Ó, Talència, ATTRM, AQU, ICERCA i TECNIO i, si escau, els responsables polítics dels departaments als quals s’adscriuen. La funció d’aquesta reunió és definir els pro-cessos i els criteris d’avaluació segons estàndards interna-cionals; l’equiparació de criteris entre agències; i la defi-nició de mesures d’avaluació. A càrrec del DR de Recerca i Innovació. En relació a la coordinació i les sinergies amb altres admi-nistracions i amb agents socioeconòmics: 9. Participar activament, a escala estatal, en els me-canismes i els instruments de coordinació i intercanvi d’informació. Afavorir processos negociadors que con-dueixin a acords bilaterals. Activar un mecanisme efectiu de coordinació bilateral Estat-Generalitat en matèria de recerca i innovació que contempli, entre d’altres: a) grans infraestructures científiques i tecnològiques; b) desplega-ment de l’acord entre el CSIC i la Generalitat comprès en el PNRI; c) coordinació entre les agències ICEX i CDTI amb les agències Talència i ACC1Ó. S’espera, per exemple, el desplegament d’un acord entre el CSIC i la Generalitat compromès en el PNRI. Finalment, durant aquest període

R+D+I en el progrés socioeconòmic.

DEstinAtAris: ‣ Govern i departaments.‣ Organismes i estructures d’implementació de políti-

ques de recerca i innovació.

actuacions

7.1.1 DESPLEGAMENT DELS ENS I DELS INSTRUMENTS DEL NOU MODEL DE GOVERNANçA DEL SISTE-MA CATALÀ DE RECERCA I INNOVACIÓ

En referència al nivell polític a llarg termini en R+D+I, respecte a concertació política i social i a l’assessorament estratègic: 1. Realitzar anualment el seguiment dels compromisos del PNRI a través de la Comissió de Seguiment, que durant la primera meitat del 2010 elaborarà el primer informe de seguiment. El CCRI té l’encàrrec de desenvolupar aquest procés i el 2012 impulsarà una actualització dels compro-misos a partir de l’experiència dels anys precedents. 2. El CCRI estarà completament operatiu el 2010, des-envolupant un pla de treball específic amb encàrrecs del Govern i amb les iniciatives pròpies. Durant la primera meitat de l’any presentarà un informe d’estat de situació del sistema d’R+D+I de Catalunya, de periodicitat anual. 3. Constituir i desenvolupar l’activitat funcional de la CIRI, que, amb periodicitat trimestral o quadrimestral, propor-cionarà al Govern un informe de situació de les polítiques i les principals iniciatives en recerca i innovació, que es tractarà en el Consell Executiu. 4. Desenvolupar organitzativament i funcionalment l’OCRI, amb l’elaboració d’un pla director que traci les condicions per consolidar-se com a estructura especialitzada de su-port estratègic a la planificació i el desplegament de polí-tiques d’R+D+I del Govern i com a estructura tècnica de suport al CCRI. Quant al nivell d’implementació de polítiques i ens faci-litadors: 5. Completar, el 2010, la constitució legal d’ACC1Ó, Ta-lència (l’agència de recerca de Catalunya), CERCA i Cor-poració de CTA. Orientats pel PRI, aquests organismes elaboraran el seu pla estratègic 2010-2013.


85

es preveu aprofundir en les sinergies entre el Govern de la Generalitat i alguns organismes estatals de suport empre-sarial, com ara l’ICEX o el CDTI. 10. Explorar col·laboracions amb altres comunitats autò-nomes, en el marc de les polítiques de cooperació inte-rregional. 11. Explotar, per promoure la presència de Catalunya a l’estranger, les possibilitats de l’euroregió Pirineus-Medi-terrània i el grup d’interès Quatre Motors com a àmbits preferencials de contactes per aconseguir delegacions in-ternacionals d’algun centre de recerca de la Generalitat en aliança amb el soci local d’algun estat europeu. 12. Fomentar la participació als comitès i els organismes d’R+D+I europeus com a representants de l’Estat. 13. Emprendre accions per divulgar i promoure millores en la governança de l’R+D+I en tot l’àmbit euromediterra-ni, incentivades per l’existència de la seu a Barcelona de la Presidència de la Unió per la Mediterrània. 14. Establir, el 2010, en l’àmbit de les administracions locals i els agents socioeconòmics, acords de cooperació amb aquest tipus d’agents adherits al PNRI que perme-tin el treball conjunt de les agències i altres agents so-cioeconòmics, com ara les cambres de comerç, de manera que es generi impacte sobre el territori.

7.2.1 INCREMENT DE LES CAPACI-TATS DE DISSENY, IMPLEMENTACIÓ I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES D’R+D+I

15. Articular una xarxa de coneixement sobre el disseny, avaluació i impacte de polítiques públiques de recerca i innovació que permeti analitzar l’evolució del sistema d’R+D+I i tingui en consideració les millors pràctiques in-ternacionals, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, a través de l’OCRI. 16. Implementar, de manera gradual, les polítiques de re-cerca i innovació que exigeixin concurrència competitiva mitjançant les agències ACC1Ó i Talència. Aquest procés es basarà en: a) els departaments són els responsables de fixar les especificacions, els objectius, els criteris i els recursos assignats en cada cas que es concretaran i acor-daran amb l’agència corresponent; b) les agències seran les responsables d’executar les convocatòries mitjançant processos de concurrència competitiva, amb la supervi-sió i la participació adient dels departaments en les seves diferents fases. S’avaluarà el grau d’acompliment de les

especificacions en cada cas, i s’incorporarà a l’informe anual de l’agència.

17. Consolidar les responsabilitats en matèria d’R+D+I als departaments de la Generalitat. Cadascun ha de des-envolupar una planificació efectiva de les actuacions i els recursos, en paral·lel als plans d’actuació anuals d’implementació del PRI. 18. Analitzar, amb el suport del CCRI, l’evolució del model de governança del sistema d’R+D+I, a càrrec del Govern. 19. Avaluar les agències d’R+D+I per encàrrec del Govern a través del CCRI. El 2011 s’avaluarà ACC1Ó i el 2012, Talència (l’agència de recerca de Catalunya) i ICERCA. 20. Les agències tindran mecanismes d’avaluació i millo-ra interns que incorporin el mesurament de l’impacte, la satisfacció dels usuaris, el benchmarking, la situació de l’entorn i la prospectiva. 21. Actuació singular: Nova mètrica de mesura en recerca i innovació (CATinnomètrics).


86

Actuació singular: Nova mètrica de mesura en recerca i innovació (CATinnomètrics) Evolucionar la mètrica en R+D+I de Catalunya. Els sistemes d’indicadors són un element important per a l’anàlisi dels sistemes d’R+D+I. La incorporació de la innovació en serveis públics o la necessitat d’analitzar més acuradament la innovació no tecnològica, per exemple, i la necessitat de vincular-los amb productivitat i impacte socioeconòmic, però, han fet que en els darrers anys s’hagin posat força en qües-tió alguns dels sistemes d’indicadors tradicionalment emprats. En aquest sentit, llocs com ara Anglaterra, el País Basc o els Estats Units, i també organismes internacionals de referència com ara l’OCDE, estan re-plantejant la mètrica de la recerca i la innovació. Aquests processos de desenvolupament de noves mètriques de mesura, més enllà d’assolir uns o altres indicadors, representen un qüestionament de forma i de fons sobre com s’interpreten i entenen els proces-sos de generació, difusió i valoració social i econòmica del coneixement. Atès que Catalunya es planteja desenvolupar uns can-vis substancials en la visió del que és el sistema de recerca i innovació, sembla essencial adaptar i fer evo-lucionar gradualment la mètrica cap a posicions que permetin una anàlisi indicativa més adequada de la realitat. En el termini 2010, les fites del projecte són: a) dis-seny del procés i establiment de prioritats, amb impli-cació d’IDESCAT; b) aliança externa amb agents de referència; c) acords amb sectors i agents que serveixin de pilots i monitoratge del canvi de mesura. En el termini 2013: a) implantació de mètrica d’innovació en el sector de serveis públics; b) mètrica d’innovació de la innovació no tecnològica; c) mètrica d’innovació de «capacitats soft».


87

jecte Recerca i Innovació: Focus 2020, que va tenir per objectiu definir els focus de l’R+D+I de Catalunya per als propers anys. La focalització es va realitzar en base a reptes tenint en compte tres elements:

‣ Les necessitats i les oportunitats socioeconòmiques, territorials i ambientals de Catalunya.

‣ La potencialitat científica, tecnològica i innovadora de Catalunya.

‣ L’estructura econòmica catalana (considerant el sector privat, el sector públic i el tercer sector).

El resultat del procés és la definició d’un total de 17 rep-tes (taula 4), que són els focus de l’R+D+I en els quals conflueixen les capacitats cientificotecnològiques i pro-ductives/sector públic (vegeu les taules 5 i 6). Els disset focus als quals Catalunya dedicarà esforços d’R+D+I du-rant el període de vigència del PRI són classificables en tres categories: reptes ambientals, de l’entorn i territorials; reptes per a les persones i la societat, i reptes científics, productius o organitzatius.

Plantejament El vuitè objectiu estratègic del PRI 2010-2013 és contri-buir al fet que Catalunya es diferenciï d’altres territoris per la seva capacitat d’abordar reptes socioeconòmics com-plexos, focalitzant-hi la recerca i la innovació. El PRI 2010-2013 se sustenta en el convenciment que Catalunya, d’acord amb la seva particular realitat so-cioeconòmica, requereix una orientació estratègica pròpia i singular en R+D+I que permeti enfocar els esforços pú-blics i els privats de manera estable i consistent. Cal, en aquest sentit, estructurar una estratègia que reforci que els resultats de les polítiques d’R+D+I tinguin un impacte rellevant i esperat sobre la nostra realitat socioeconòmica. Forma part de l’estratègia del PRI 2010-2013, i és un clar tret distintiu d’aquest pla respecte a plans precedents d’R+D+I, l’aposta clara per la focalització de les polítiques d’R+D+I. Això implicarà que una part significativa dels re-cursos (el 30 % en el 2013) es destinaran cap als reptes socioeconòmics de Catalunya, descrits a la Taula 4. El 2008 els agents signants del PNRI van acordar que la Generalitat impulsés un procés per definir els àmbits de focalització i priorització de l’R+D+I a Catalunya. Entre el gener i el juny del 2009, el Govern va impulsar el pro-


Esquema 11: Dimensions de la metodologia d’anàlisi de focus d’r+D+i

Base científica, tecnològica i innovadora

Àmbit empresarial i sector públic

Reptes

Especialització local i estratègia global

Dimensió geogràfica

Capacitats diferencials

Projecte Recerca i Innovació Focus 2020 (2009)

88

Alguns dels focus es poden trobar entre les prioritats de recerca i innovació de la UE, de l’Estat i d’altres regions i països que estan focalitzant l’R+D+I a reptes (Dinamarca, com a exemple, té definits 21 reptes). Com a conjunt, però, els 17 focus, amb els vincles que demostren tant amb estructures de ciència i de tecnologia com amb es-tructures productives, responen a l’empremta específica d’una Catalunya molt diversificada econòmicament i so-cialment i que té possibilitats, realitats i necessitats, en algun cas, per impactar sobre aquests reptes focalitzant-hi la recerca i la innovació. Per afrontar aquests reptes són necessàries totes les cièn-cies (taula 4), amb un especial èmfasi en les ciències humanes i socials, i també les enginyeries que, conjun-tament i amb altres ciències, tendeixen a convergir en conjunts d’àrees científiques que es complementen i en la interfície de les quals es genera nou coneixement de frontera. Les diferents tecnologies també tenen un impac-te sobre els reptes, i destaquen les TIC per la seva quasi absoluta transversalitat. Per altra part, la taula 5 exposa els possibles vincles existents entre els focus i els sectors d’activitat. Les taules 5 i 6 no són una anàlisi exhaustiva de les inte-raccions possibles, però pretenen evidenciar que focalitzar l’R+D+I en funció de reptes implica fer confluir ciències, tecnologies i sectors productius cap a oportunitats i ne-cessitats futures que requereixen solucions complexes. Els 17 focus de recerca i innovació són molt diversos: a) pel que fa al seu abast i complexitat; b) en referència al punt de partida de l’R+D+I que té Catalunya associada a cadascún d’ells; c) l’afectació sobre sectors econòmics; d) la competència que representen altres regions i països; e) el suport previ que han tingut per part de les polítiques d’R+D+I. En algun cas, al voltant dels focus, els agents de la recer-ca i la innovació ja tenen uns nivells de sinergies i de co-operació significatius i, fins i tot, visibilitat internacional, mentre que en altres casos, tot i haver-hi capacitats en l’àmbit científic i en l’empresarial o públic a Catalunya, les sinergies són escasses o conjunturals, i la consciència dels diferents actors d’estar al voltant d’un repte compar-tit que pot generar complicitats de valor afegit encara és baixa. D’altra banda, cal observar que en alguns dels rep-tes l’acció pública és la que ha d’actuar com a tractora principal, mentre que en altres la iniciativa privada té un paper més rellevant. Aquestes asimetries són clau per desenvolupar una ac-ció de suport adient des de les polítiques de recerca i innovació. És fàcil concloure que cada tema necessita una aproximació a mida, fet pel qual la Generalitat de Catalun-

ya defensa que l’asimetria sigui a la base de la priorització que fomenta.

Tal com s’ha comentat en el bloc B (Visió estratègica), el Govern no vol desenvolupar una estratègia de priorització selectiva d’aquests 17 basada en «agafar els guanyadors (picking the winners)», la qual portaria a concentrar el su-port públic de les polítiques d’R+D+I només en uns pocs focus actualment més ben posicionats. En aquest sentit es pretén estimular els diferents focus depenent del punt de partida on es trobin posant a disposició els instruments (vegeu «Línia d’actuació 8.1.2») i el suport de les polítiques públiques d’R+D+I (vegeu «Línia d’actuació 8.1.1») per fa-cilitar que al voltant de cadascun es generin oportunitats. Tot i així, aquesta estratègia de priorització no pot defugir la conjuntura existent. Això implica que cal veure aquells temes (i nínxols dins dels temes) que puguin generar més impacte social i econòmic a curt-mitjà termini amb el mí-nim esforç. No es pot obviar tampoc que les polítiques d’R+D+I de l’Estat i de la UE estan alineades amb diver-sos dels focus definits.


89

8. FOCALITzACIÓ DE L’R+D+I EN REPTESta

ula

4: f

ocus

de

la r

ecer

ca i

la in

nova

ció

en e

l Pr

i 20

10-2

013.

Defi

nici

ó

Rep

tes

ambi

enta

ls,

de l’

ento

rn i

terr

itor

ials

Mit

igac

ió i

adap

taci

ó al

can

vi c

limàt

icC

ompr

endr

e i g

esti

onar

els

fac

tors

del

can

vi c

limàt

ic a

dapt

ant

les

acti

vita

ts s

ocio

econ

òmiq

ues

i hum

anes

afe

ctad

es i

l’ús

dels

rec

urso

s na

tura

ls.

Cap

ta-

ció

de C

O2

, ge

stió

for

esta

l, m

ines

.

Efic

iènc

ia e

nerg

ètic

a i e

nerg

ies

reno

vabl

es d

esce

ntra

litza

des

Sol

ucio

ns e

nerg

ètiq

ues

econ

òmic

amen

t, m

edia

mbi

enta

lmen

t i s

ocia

lmen

t so

sten

ible

s ba

sade

s en

un

incr

emen

t de

les

tecn

olog

ies

que

apro

fitin

les

font

s re

nova

bles

. A

ugm

ent

de l’

efici

ènci

a i l

’est

alvi

ene

rgèt

ic e

n un

mar

c de

con

sum

con

scie

nt d

e le

s lim

itac

ions

i de

la n

eces

sita

t de

red

uir

les

emis

sion

s de

ga

sos

amb

efec

te d

’hiv

erna

cle.

Edi

ficis

/con

stru

ccio

ns p

rodu

ctor

s d’

ener

gia.

Ges

tió

i pla

nific

ació

de

l’aig

ua p

er a

un

ús s

oste

nibl

eG

esti

ó i p

lani

ficac

ió d

el c

icle

de

l’aig

ua i

dels

rec

urso

s hí

dric

s di

spon

ible

s pe

r ga

rant

ir le

s qu

alit

ats

requ

erid

es e

n un

con

text

de

cons

um r

espo

nsab

le i

d’ad

apta

ció

de le

s ac

tivi

tats

soc

ioec

onòm

ique

s a

les

disp

onib

ilita

ts.

Flux

os e

ficaç

os d

e pe

rson

es i

mer

cade

ries

(m

obili

tat

sost

enib

le),

i d’

info

rmac

ió

Nov

es s

oluc

ions

i pr

oduc

tes

en in

frae

stru

ctur

es,

tele

com

unic

acio

ns i

mit

jans

de

tran

spor

t pe

r a

la m

obili

tat

de p

erso

nes

i mer

cade

ries

i d’

info

rmac

ió

al s

erve

i d’u

n ca

nvi d

e m

odel

en

la g

esti

ó de

flux

os q

ue,

orie

ntat

a a

favo

rir

l’acc

essi

bilit

at,

inte

gri l

a pl

anifi

caci

ó te

rrit

oria

l, ur

baní

stic

a i d

e di

stri

buci

ó es

paci

al d

’act

ivit

ats

soci

oeco

nòm

ique

s, t

enin

t en

com

pte

els

cond

icio

nant

s en

ergè

tics

, te

rrit

oria

ls i

med

iam

bien

tals

.

Edi

ficis

, ci

utat

s i t

erri

tori

s pe

r vi

ure,

gen

erar

val

or i

conv

iure

Ori

enta

ció

de la

indú

stri

a de

la c

onst

rucc

ió i

dels

seu

s m

ater

ials

cap

a c

onst

rucc

ions

seg

ures

i ac

cess

ible

s ad

apta

des

a le

s no

ves

nece

ssit

ats

soci

als

(dep

endè

ncie

s, e

tc.)

i m

edia

mbi

enta

ls.

Terr

itor

is,

espa

is u

rban

s i n

atur

als

(ter

rest

res

i mar

ítim

s) q

ue a

favo

reix

en e

l ben

esta

r i e

l des

envo

lupa

men

t de

les

acti

vita

ts s

ocia

ls i

econ

òmiq

ues

pres

erva

nt la

bio

dive

rsit

at i

el p

aisa

tge.

Rep

tes

per

a le

s pe

rson

es i

la s

ocie

tat

Alim

ents

de

qual

itat

, sa

luda

bles

i pl

aent

sC

aden

a ag

roal

imen

tàri

a de

qua

litat

i de

val

or a

fegi

t qu

e in

tegr

i el r

espe

cte

pel m

edi a

mbi

ent

i les

esp

ecifi

cita

ts d

el p

aís

amb

l’ús

de t

ecno

logi

es

d’av

antg

uard

a pe

r do

nar

resp

osta

a le

s ne

cess

itat

s nu

tric

iona

ls,

de c

onsu

m,

lleur

e i c

ultu

ra a

ssoc

iade

s al

s al

imen

ts i

a l’a

limen

taci

ó.

Pre

venc

ió i

cura

per

a la

sal

ut d

e le

s pe

rson

esE

stra

tègi

es d

e pr

even

ció

i cur

a ef

ecti

ves

que

situ

ïn le

s pe

rson

es c

om a

gent

pro

acti

u i r

espo

nsab

le d

e la

sev

a sa

lut

men

tal i

fís

ica

en t

ot e

l seu

cic

le v

ital

i q

ue in

corp

orin

els

ave

nços

cie

ntífi

cs i

tecn

ològ

ics

mit

janç

ant

una

rece

rca

tran

slac

iona

l de

qual

itat

en

tots

els

niv

ells

ass

iste

ncia

ls.

Nou

s m

odel

s de

sa

lut

i ben

esta

r efi

cien

ts i

efica

ços

que,

cen

trat

s en

les

pers

ones

i en

el m

arc

d’un

sis

tem

a pú

blic

de

salu

t vi

able

i un

iver

sal,

s’ad

apti

n a

les

nece

ssit

ats

soci

als

i eco

nòm

ique

s.

Apr

enen

tatg

e al

llar

g de

la v

ida

i ens

enya

men

t a

dist

ànci

aS

iste

mes

d’a

pren

enta

tge

efec

tius

al l

larg

de

la v

ida

que

faci

litin

a le

s pe

rson

es la

inco

rpor

ació

de

les

com

petè

ncie

s i l

es e

xper

iènc

ies

nece

ssàr

ies

per

dese

nvol

upar

el s

eu m

àxim

pot

enci

al e

n le

s di

fere

nts

face

tes

vita

ls i

per

cont

ribu

ir a

una

soc

ieta

t m

és p

ròsp

era

i ava

nçad

a, a

mb

èmfa

si e

n l’e

nsen

yam

ent

a di

stàn

cia.

Cre

acio

ns a

rtís

tiqu

es,

prod

ucte

s i s

erve

is c

ultu

rals

d’e

xcel

·lènc

ia i

difu

sió

àmpl

iaE

nten

dre

i com

pren

dre

la c

ultu

ra e

n un

a di

men

sió

àmpl

ia.

Gen

erac

ió d

’act

ivit

ats,

pro

duct

es i

serv

eis

cult

ural

s, d

e l’a

udio

visu

al i

de la

info

rmac

ió q

ue

doni

n va

lor

a la

cre

ativ

itat

, la

div

ersi

tat

cult

ural

i la

dim

ensi

ó so

cial

. D

istr

ibuc

ió m

ulti

cana

l i m

odel

s d’

expl

otac

ió t

ecno

lògi

cam

ent

avan

çats

, gl

obal

s i

mul

tifu

ncio

nals

.

Pro

duct

es i

serv

eis

vinc

ulat

s al

tur

ism

e, a

l lle

ure

i al c

onsu

m

d’em

ocio

nsG

ener

ar p

rodu

ctes

i se

rvei

s pe

r al

tur

ism

e i l

’oci

, i e

n ge

nera

l per

a t

otes

les

acti

vita

ts q

ue e

s pu

guin

con

side

rar

cons

umid

ores

d’e

moc

ions

per

tal

que

s’

inco

rpor

in n

oves

tec

nolo

gies

i de

ser

veis

, m

ante

nint

els

pri

ncip

is d

e so

sten

ibili

tat

terr

itor

ial,

econ

òmic

a i i

dent

itàr

ia.

Coh

esió

soc

ial i

ges

tió

de la

com

plex

itat

soc

ial p

er g

ener

ar o

port

u-ni

tats

L’en

velli

men

t, la

dis

capa

cita

t, la

imm

igra

ció,

el m

ulti

lingu

ism

e, l’

equi

tat

de g

èner

e i l

a jo

vent

ut c

om a

rep

tes

i alh

ora

opor

tuni

tats

d’in

corp

orac

ió d

e no

ves

tecn

olog

ies

i nov

es f

orm

es e

mpr

esar

ials

-ter

cer

sect

or i

orga

nitz

ativ

es p

er d

onar

res

post

a a

una

nece

ssit

at c

reix

ent

en a

ques

ts à

mbi

ts.

Infr

aest

ruc-

ture

s, s

iste

ma

de s

erve

is s

ocia

ls,

sist

ema

econ

òmic

i ac

tivi

tats

que

act

uïn

de m

otor

de

dese

nvol

upam

ent

soci

al f

omen

tant

la c

ohes

ió,

la in

clus

ió i

la

pert

inen

ça a

la c

omun

itat

, ap

rofit

ant

la c

ompl

exit

at i

la d

iver

sita

t co

m a

val

or a

fegi

t.

Nov

a so

ciet

at d

els

serv

eis

amb

serv

i-pr

oduc

tes

de c

onsu

m i

com

erç

inno

vado

rs i

e-se

rvei

s.C

onèi

xer,

ente

ndre

i co

mpr

endr

e le

s ne

cess

itat

s so

cial

s co

mpl

exes

exi

sten

ts,

ara

i en

el f

utur

, qu

e ha

uran

de

ser

cobe

rtes

per

ser

veis

tot

alm

ent

nous

o

tran

sfor

mat

s de

ls e

xist

ents

em

pran

t no

ves

tecn

olog

ies,

nov

es m

etod

olog

ies

i xar

xes

soci

als

per

adre

çar-

se a

uns

usu

aris

i co

nsum

idor

s di

vers

os i

com

-pl

exos

, m

olts

d’e

lls n

ascu

ts d

igit

als.

Nou

s se

rvei

s so

cial

s pú

blic

s i p

riva

ts p

er a

les

pers

ones

, le

s or

gani

tzac

ions

i le

s co

mun

itat

s.

Seg

uret

at d

e pe

rson

es,

béns

, in

form

ació

i te

rrit

oris

Fenò

men

s in

divi

dual

s i c

ol•l

ecti

us a

ssoc

iats

am

b la

per

cepc

ió i

l’anà

lisi d

el r

isc.

Des

envo

lupa

men

t de

sis

tem

es i

disp

osit

ius

de s

egur

etat

act

iva

i pas

si-

va e

nver

s le

s pe

rson

es,

els

béns

, la

info

rmac

ió i

el t

erri

tori

.

Rep

tes

cien

tífic

s, p

rodu

ctiu

s o

orga

nitz

atiu

s

Rec

erca

i te

cnol

ogia

d’e

xcel

·lènc

ia i

de f

ront

era

Des

envo

lupa

r ca

paci

tats

per

tre

balla

r en

la f

ront

era

del c

onei

xem

ent

cien

tífic

i te

cnol

ògic

com

a m

otor

de

prog

rés,

de

dina

mis

me

econ

òmic

i d’

atra

cció

de

tal

ent

crea

tiu,

cie

ntífi

c i e

mpr

ened

or.

Inte

grar

con

eixe

men

ts d

iver

sos

inte

rdis

cipl

inar

is (

cièn

cies

con

fluen

ts)

per

abor

dar

rept

es i

tras

llada

r le

s so

luci

ons

a la

soc

ieta

t m

itja

nçan

t la

coc

reac

ió i

la c

oinn

ovac

ió e

n co

mun

itat

s de

con

eixe

men

t i i

nnov

ació

ava

nçad

es i

mul

tidi

stri

buïd

es lo

calm

ent

i gl

obal

men

t.

Des

envo

lupa

men

t de

mat

eria

ls,

sist

emes

de

prod

ucci

ó i e

copr

oduc

-te

s am

b di

ssen

ys in

nova

dors

Des

envo

lupa

men

t de

sis

tem

es d

e m

anuf

actu

ra in

tel•

ligen

ts c

apaç

os d

’ada

ptar

-se

als

canv

is d

els

mit

jans

i or

gani

tzac

ió d

e la

pro

ducc

ió n

eces

sari

s pe

r do

nar

resp

osta

a u

n en

torn

com

plex

i de

ns d

’inte

racc

ions

ent

re e

ls r

ecur

sos

prop

is i

els

exte

rns.

Nou

s m

ater

ials

am

b no

ves

func

iona

litat

s i a

plic

acio

ns

i nou

s ec

opro

cess

os d

e fa

bric

ació

que

dis

min

ueix

in la

gen

erac

ió d

e re

sidu

s, e

l con

sum

d’e

nerg

ia i

l’ús

de m

atèr

ies

de p

arti

da n

o re

nova

bles

, as

solin

t ci

cles

de

vida

de

prod

ucte

am

b ba

ix o

nul

impa

cte

ambi

enta

l.

Inno

vaci

ó no

tec

nolò

gica

, tr

ansf

orm

ació

de

les

orga

nitz

acio

ns i

nove

s fo

rmes

de

treb

all

Form

es d

e tr

ebal

l i d

’org

anit

zaci

ó qu

e pe

rmet

in,

en l’

àmbi

t pú

blic

i pr

ivat

, el

màx

im d

esen

volu

pam

ent

de le

s ca

paci

tats

indi

vidu

als

i col

•lec

tive

s or

ien-

tade

s a

gene

rar

valo

r. E

nten

dre

i im

plan

tar

nove

s fo

rmes

d’in

nova

ció

i de

gest

ió d

el c

onei

xem

ent

per

esde

veni

r or

gani

tzac

ions

apr

enen

ts a

mb

capa

cita

t de

tra

nsfo

rmac

ió.

Cul

tura

de

la c

oope

raci

ó i d

e la

com

peti

tivi

tat

gloc

al.

Mill

ora

dels

mec

anis

mes

de

gove

rnan

ça,

soci

oeco

nòm

ics

i pol

ític

sC

ompr

endr

e i a

ctua

r so

bre

les

nove

s ne

cess

itat

s qu

e la

soc

ieta

t té

de

gene

rar

inte

racc

ions

del

s àm

bits

púb

lic,

priv

at i

la s

ocie

tat

civi

l que

per

met

in

acom

odar

inte

ress

os m

utus

en

els

vess

ants

pol

ític

, so

cial

, ec

onòm

ic,

terr

itor

ial i

med

iam

bien

tal.

Ada

ptac

ió in

stit

ucio

nal i

del

s ag

ents

soc

ioec

onòm

ics

i po

lític

s al

s no

us r

epte

s de

bon

gov

ern

i de

lider

atge

dis

trib

uït

en x

arxa

.

90

8. FOCALITzACIÓ DE L’R+D+I EN REPTESta

ula

5: A

ssoc

iaci

ó de

ciè

ncie

s i t

ecno

logi

es a

ls 1

7 fo

cus

del P

ri

2010

-201

3

- M

ater

ials

-bio

: TI

C, B

ioci

ènci

es i

biot

ecno

logi

a, n

anoc

iènc

ies,

nan

o-m

icro

ele

ctrò

nica

, ci

ènci

a de

ls m

ater

ials

, fo

tòni

ca, et

c.-

Per

sona

-ent

orn:

tel

ecom

unic

acio

ns, in

tern

et, TI

C, ci

ènci

es c

ogni

tive

s, n

euro

cièn

cies

, in

tera

cció

hom

e i m

àqui

na, ps

icol

ogia

, et

c.-

Soc

ieta

t: s

ocio

logi

a, h

istò

ria,

dre

t, c

omun

icac

ió, an

trop

olog

ia, TI

C, In

tern

et, et

c.-

Org

anit

zaci

ons:

soc

iolo

gia,

com

unic

ació

, ci

ènci

es d

el t

reba

ll, e

cono

mia

, m

àrqu

etin

g, c

iènc

ies

de l’

orga

nitz

ació

, TI

C, et

c.-

Terr

itor

i-es

pais

: ge

ogra

fia,

bio

logi

a, c

iènc

ies

med

iam

bien

tals

, ci

ènci

es a

gràr

ies,

eng

inye

ries

, pa

isat

gism

e, e

tc.

- C

onti

ngut

s: t

ecno

logi

es a

udio

visu

als,

cre

ació

art

ísti

ca, TI

C-I

nter

net,

ciè

ncie

s de

la c

omun

icac

ió, et

c.

FOC

US

DE

RE

CE

RC

A I

IN

NO

VAC

IÓ

Àre

es c

ient

ífiqu

esC

iènc

ies

i tec

nolo

gies

con

verg

ents

*Te

cnol

ogie

s in

dust

rial

s

rep

tes

ambi

enta

ls, de

l’en

torn

i te

rrit

oria

lsM

itig

ació

i ad

apta

ció

al c

anvi

clim

àtic

Efic

iènc

ia e

nerg

ètic

a i e

nerg

ies

reno

vabl

es

desc

entr

alit

zade

sG

esti

ó i p

lani

ficac

ió d

e l’a

igua

per

a u

n ús

sos

teni

ble

Flux

os e

ficaç

os d

e pe

rson

es i

mer

cade

ries

(m

obili

tat

sost

enib

le),

i d’

info

rmac

ió

Edi

ficis

, ci

utat

s i t

erri

tori

s pe

r vi

ure,

ge

nera

r va

lor

i con

viur

e

rep

tes

per

a le

s pe

rson

es i

la s

ocie

tat

Alim

ents

de

qual

itat

, sa

luda

bles

i pl

aent

s

Pre

venc

ió i

cura

per

a la

sal

ut d

e le

s pe

rson

es

Apr

enen

tatg

e al

llar

g de

la v

ida

i ens

enya

-m

ent

a di

stàn

cia

Cre

acio

ns a

rtís

tiqu

es, pr

oduc

tes

i ser

veis

cu

ltur

als

d’ex

cel·l

ènci

a i d

ifus

ió à

mpl

iaP

rodu

ctes

i se

rvei

s vi

ncul

ats

al t

uris

me,

al

lleur

e i a

l con

sum

d’e

moc

ions

Coh

esió

soc

ial i

ges

tió

de la

com

plex

itat

so

cial

per

gen

erar

opo

rtun

itat

sN

ova

soci

etat

del

s se

rvei

s am

b se

rvi-

prod

ucte

s de

con

sum

i co

mer

ç in

nova

dors

i e

-ser

veis

.S

egur

etat

de

pers

ones

, bé

ns, in

form

ació

i t

erri

tori

s

rep

tes

cien

tífic

s, p

rodu

ctiu

s o

orga

nitz

atiu

sR

ecer

ca i

tecn

olog

ia d

’exc

el·lè

ncia

i de

fr

onte

ra

Des

envo

lupa

men

t de

mat

eria

ls, si

stem

es

de p

rodu

cció

i ec

opro

duct

es a

mb

diss

enys

in

nova

dors

Inno

vaci

ó no

tec

nolò

gica

, tr

ansf

orm

ació

de

les

orga

nitz

acio

ns i

nove

s fo

rmes

de

treb

all

Mill

ora

dels

mec

anis

mes

de

gove

rnan

ça,

soci

oeco

nòm

ics

i pol

ític

s

C.Socials

Humanitats

C.de la vida

C.Mèdiques i de la Salut

Enginyeries i Arquitectura

Ciències

Materials-bio

Persona-entorn

Societat

Organitzacions

Territori-espais

Continguts

Tec.químiques

Tecnologies dels Materials

Tecnologies de l’Alimentació

Tec.energ. i mediamb.

Tec.de producció

Biotecnologia i C. de la Salut

Tecn. Inform. i Comun.

91


taul

a 6:

Ass

ocia

ció

de s

ecto

rs d

’act

ivita

t al

s 17

foc

us d

el P

ri

2010

-201

3

FOC

US

DE

RE

CE

RC

A I

IN

NO

VAC

IÓ

rep

tes

ambi

enta

ls,

de l’

ento

rn i

terr

itor

ials

Mit

igac

ió i

adap

taci

ó al

can

vi c

limàt

ic

Efic

iènc

ia e

nerg

ètic

a i e

nerg

ies

reno

vabl

es

desc

entr

alit

zade

s

Ges

tió

i pla

nific

ació

de

l’aig

ua p

er a

un

ús s

oste

nibl

e

Flux

os e

ficaç

os d

e pe

rson

es i

mer

cade

ries

(m

obili

tat

sost

enib

le),

i d’

info

rmac

ió

Edi

ficis

, ci

utat

s i t

erri

tori

s pe

r vi

ure,

gen

erar

val

or

i con

viur

e

rep

tes

per

a le

s pe

rson

es i

la s

ocie

tat

Alim

ents

de

qual

itat

, sa

luda

bles

i pl

aent

s

Pre

venc

ió i

cura

per

a la

sal

ut d

e le

s pe

rson

es

Apr

enen

tatg

e al

llar

g de

la v

ida

i ens

enya

men

t a

dist

ànci

a

Cre

acio

ns a

rtís

tiqu

es,

prod

ucte

s i s

erve

is c

ultu

rals

d’

exce

l·lèn

cia

i dif

usió

àm

plia

Pro

duct

es i

serv

eis

vinc

ulat

s al

tur

ism

e, a

l lle

ure

i al

cons

um d

’em

ocio

ns

Coh

esió

soc

ial i

ges

tió

de la

com

plex

itat

soc

ial p

er

gene

rar

opor

tuni

tats

Nov

a so

ciet

at d

els

serv

eis

amb

serv

i-pr

oduc

tes

de

cons

um i

com

erç

inno

vado

rs i

e-se

rvei

s.

Seg

uret

at d

e pe

rson

es,

béns

, in

form

ació

i te

rrit

oris

rep

tes

cien

tífic

s, p

rodu

ctiu

s o

orga

nitz

atiu

s

Rec

erca

i te

cnol

ogia

d’e

xcel

·lènc

ia i

de f

ront

era

Des

envo

lupa

men

t de

mat

eria

ls,

sist

emes

de

prod

uc-

ció

i eco

prod

ucte

s am

b di

ssen

ys in

nova

dors

Inno

vaci

ó no

tec

nolò

gica

, tr

ansf

orm

ació

de

les

orga

nitz

acio

ns i

nove

s fo

rmes

de

treb

all

Mill

ora

dels

mec

anis

mes

de

gove

rnan

ça,

soci

oeco

nò-

mic

s i p

olít

ics

Sector primari

Energia

Agroalimentari

Tèxtil

Paper, publicacions, impremta

Metall

Plàstics

Química

Farma

Maquinària

Equipaments electrònics i òptics

Equipaments transport

Construcció

Logístic

Audiovisual i serveis audiovisuals

Biotec

Comerç

Turisme

Transport i automoció

Telecomunicacions

Serveis tècnics (arquit., enginy, assaigs)

Serveis financers

Serveis d’ R+D+I

Serveis assessoria, juridics, gestio empresarial

Serveis socials

Serveis sanitaris

Serveis educatius

Serveis recreatius, culturals i esportius

Administració Pública

92

‣ La formació de científics de Catalunya (espe-cialment en humanitats i ciències socials) in-clourà formació multidisciplinària en els reptes i focus d’R+D+I en els quals la seva disciplina té impacte.

‣ Les polítiques, els programes i les iniciatives

d’incorporació, captació, desenvolupament professional, retenció i mobilitat de talent diri-gits als agents públics, publicoprivats i privats estaran vinculats als reptes dels focus de re-cerca i innovació del PRI en un 40-60 % dels esforços i els recursos.

‣ Objectius de focalització relacionats amb la recerca:

‣ Els centres de recerca catalans i els altres agents publicoprivats de recerca i innovació participats per la Generalitat orientaran, preferentment, la seva acció als focus d’R+D+I del PRI, i periò-dicament s’avaluarà el seu impacte sobre els focus com a element rellevant dels contractes programa. Pel que fa a les universitats públi-ques, els contractes-programa s’alinearan amb els focus del PRI i s’assolirà que el 40% dels grups consolidats de les universitats s’alineïn amb els focus. Els contractes programa de cen-tres, agents publicoprivats i universitats es re-visaran el 2010 en aquest sentit.

‣ El 2013, hi haurà implantada una estratègia d’infraestructures (i e-infraestructures) cientí-fiques i tecnològiques que prevegi l’alineament amb les necessitats dels focus de recerca i in-novació del PRI.

‣ El 2013, hi haurà activats entre 5 i 10 projec-tes estratègics de recerca i innovació de gran abast i a mitjà-llarg termini vinculats als focus i els reptes del PRI.

‣ Objectius de focalització relacionats amb l’empresa:

‣ El 2013, un 30-50 % de les empreses innova-dores de Catalunya estaran impactant en els focus de recerca i innovació del PRI.

‣ El 2013, entre un 30 % i un 50 % de les noves empreses intensives en coneixement genera-des a Catalunya o atretes de l’exterior estaran implicades en els focus de recerca i innovació del PRI.

PolÍtiques El desplegament d’aquest objectiu estratègic s’organitza en una política, que conté dues línies d’actuació.

PolítiCA 8.1: focalització dels esforços en r+D+i als reptes socioeconòmics on hi ha necessitats i oportu-nitat. ‣ Línia d’actuació 8.1.1: Orientació de les polítiques d’R+D+I als reptes del PRI.‣ Línia d’actuació 8.1.2: Acceleració de les capacitats del sistema per generar sinergies efectives al voltant dels reptes del PRI.

PolítiCA 8.1: FOCALITzACIÓ DELS ESFORçOS EN R+D+I ALS REPTES SOCIOECONÒMICS ON HI HA NECES-SITATS I OPORTUNITATS.

MotivACió:

‣ Incrementar l’impacte socioeconòmic de l’esforç pú-blic en recerca i innovació.

‣ Facilitar la interacció i l’alineament entre els agents de la recerca i la innovació.

‣ Afavorir una aproximació multidisciplinària i intersec-torial a reptes complexos que necessiten solucions complexes.

oBJECtius:

L’objectiu de la política 8.1 és focalitzar els esforços en recerca i innovació als reptes socioeconòmics de Catalun-ya on hi ha necessitats i oportunitats rellevants. Per a cadascun dels objectius estratègics del PRI es pre-tén assolir determinats objectius específics en el període 2010-2013:

‣ Objectius de focalització relacionats amb el talent:

‣ La programació de màsters de Catalunya abor-darà de manera interdisciplinària els reptes dels focus de recerca i innovació del PRI garan-tint una massa crítica mínima de professionals amb visió global dels reptes.


93

‣ Objectius de focalització relacionats amb el sector pú-blic:

‣ L’R+D+I en serveis públics orientada als focus del PRI estarà implantada el 2013.

‣ La compra pública i les regulacions de la Gene-ralitat estaran orientades als focus de recerca i innovació del PRI des del 2010.

‣ Objectius de focalització relacionats amb les comuni-tats de recerca i innovació:

‣ El 2013, més del 80 % dels focus d’R+D+I del PRI disposaran de partenariats publicoprivats de recerca i innovació amb plans de treball es-tables que es desenvoluparan en diferents for-mats: comunitats de coneixement i innovació complexes, living labs, xarxes socials per a la innovació o altres formes de cooperació de va-lor afegit.

‣ El 2013, entre el 20 % i el 40 % dels focus de re-cerca i innovació del PRI tindran comunitats ca-talanes integrades en comunitats internacionals.

‣ Objectiu de focalització relacionat amb la governança: el 2013, la governança del sistema català d’R+D+I haurà desenvolupat instruments per tal que l’orientació a focus i reptes esdevingui part de l’estratègia, del rendiment de comptes, de l’avaluació de l’acció i d’avaluació de l’impacte.

‣ Objectiu de focalització relacionat amb els entorns i els territoris: a partir del 2010, els esforços i les inver-sions de la Generalitat vinculades als focus d’R+D+I del PRI es concentraran en els entorns i els territoris especialitzats en cada focus.

‣ Objectius de focalització relacionats amb els recursos:

‣ El 2013, el 30 % del total dels recursos i els esforços destinats pel Govern a R+D es foca-litzaran en els reptes del PRI (vegeu el bloc D: «Programació econòmica» del PRI).

‣ Especialitzar algun dels fons de capital risc ca-talans en els focus del PRI.

‣ Objectiu de focalització relacionat amb l’organització: a partir del 2010, es disposarà d’una metodologia i d’una organització per donar suport al desenvolupa-ment de les capacitats dels agents de la recerca i la innovació d’accelerar sinergies i complicitats al voltant dels focus del PRI.

DEstinAtAris: ‣ Agents del sistema català d’R+D+I.

actuacions 8.1.1 ORIENTACIÓ DE LES POLÍTI-QUES D’R+D+I ALS REPTES DEL PRI

1. Orientació de les línies d’actuació del PRI a focus. Des de l’aprovació d’aquest pla, el Govern de la Generalitat de Catalunya orientarà les actuacions de les diferents línies del PRI 2010-2013 als focus d’R+D+I en els graus que es poden veure a la taula següent. El 2010 es prioritzaran aquells temes de focalització que estiguin més evolucio-nats (vegeu «Línia d’actuació 8.1.2»). El grau de focalit-zació es podrà assolir progressivament durant el període 2010-2013 tenint en consideració les especificitats de cadascuna de les línies d’actuació (vegeu taula 7).

8.1.2 ACCELERACIÓ DE LES CAPA-CITATS DEL SISTEMA PER GENERAR SINERGIES EFECTIVES AL VOLTANT DELS REPTES DEL PRI

2. Endegar per a cada focus d’R+D+I una comunitat de coneixement i innovació constituïda pel departaments de la Generalitat implicats (vegeu taula 8) i els agents clau del sistema d’R+D+I, per tal de desenvolupar un full de ruta compartit, que generi nou coneixement, i productes, serveis i processos innovadors al voltant del focus. 3. Implicació departamental (Taula 8): els departaments de la Generalitat s’implicaran en els diferents temes o focus als quals estiguin vinculats. Aquesta implicació en focus impactarà en els esforços econòmics i d’altre tipus dels departaments que integraran la focalització en la seva presa de decisió política i pressupostària. El DR de Recer-ca i Innovació coliderarà tots els focus, també amb impli-cacions pressupostàries. Per tal que aquesta implicació departamental pugui ser efectiva, caldrà disposar de re-cursos específics (veure Fons interdepartamental Focus en el bloc D) i tenir en consideració la necessitat de reforçar el suport a aquells reptes que siguin emergents pel que fa a l’agenda política del Govern. 4. El Govern facilitarà suport a les comunitats de coneixe-ment i innovació mitjançant: a) finançament basal per una estructura lleugera de direcció i gestió; b) priorització en les polítiques focalitzades de la Generalitat; c) implicació


94

en decisions estratègiques relacionades amb l’evolució de la comunitat i el partenariat nuclear format pels agents clau.

5. La CIRI vetllarà perquè la presa de decisions en recerca i innovació s’adeqüi a les focalitzacions, farà un segui-ment del procés global de priorització i del seu impacte, i n’informarà periòdicament al Govern. El 2012 encarregarà un informe d’avaluació al CCRI sobre aquest aspecte. 6. A partir de l’aprovació del PRI, les agències encarre-gades de l’execució de polítiques integraran l’estratègia de focalització a totes les convocatòries i les actuacions vinculades amb les polítiques i les línies d’actuació que siguin objecte de focalització.

El Govern facilitarà els instruments organitzatius descrits, i també facilitarà suport als agents per tal que puguin es-tablir-se i desenvolupar capacitats. 7. El pla de treball de les comunitats de coneixement i in-novació generades al voltant dels focus, amb posterioritat a l’acord de constitució signat pels agents, pot incloure di-versos exercicis que podran rebre el suport del Govern: a) anàlisi de l’estat de la situació del focus; b) anàlisis com-parades; c) exercicis de prospectiva; d) exercicis de dina-mització d’agents, científics, emprenedors i innovadors; e) full de ruta del focus que estableixi visió, pla d’acció, vies de finançament, viabilitat i impacte; f) instruments per al desenvolupament de les comunitats; g) instruments trans-versals de gestió de la propietat intel·lectual, etc. 8. El Govern de la Generalitat de Catalunya establirà un pla d’actuació 2010 per a cadascun dels focus. A la Taula 9 es recull una hipòtesi d’actuacions 2010 realitzada se-gons una prediagnosi qualitativa d’estat de maduresa de cadascun dels focus. S’assumeix que seran els agents els qui establiran l’estat de la qüestió per a cada cas, i els qui determinaran les actuacions més pertinents i prioritàries per a cadascun dels focus, que seran informades al Go-vern de la Generalitat.


95

8. FOCALITzACIÓ DE L’R+D+I EN REPTESO

BJE

CTI

US

PO

LÍTI

QU

ES

LÍN

IES

D’A

CTU

AC

IÓG

RA

U D

E F

OC

ALI

TzA

CIÓ

1. Te

nir

el m

illor

tal

ent

cien

tífic

, cr

eati

u, in

nova

dor

i em

pren

edor

pe

r a

les

nece

ssit

ats

del s

iste

ma

de

rece

rca

i inn

ovac

ió

1.1

Mill

orar

les

com

petè

ncie

s i p

erfil

s

1.1

.1 E

duca

r i f

orm

ar p

er a

la c

reat

ivit

at, la

inno

vaci

ó, la

ciè

ncia

i l’e

mpr

ened

oria

1.1

.2 M

illor

ar e

ls p

erfil

s fo

rmat

ius

estr

atèg

ics

màs

ters

mul

tidi

scip

linar

is e

n te

mes

foc

us

1.2

Afa

vori

r el

s flu

xos

de t

alen

t qu

e ge

neri

n va

lor

1.2

.1 I

ncor

pora

ció,

des

envo

lupa

men

t i r

eten

ció

de t

alen

t

1.2

.2 A

favo

rir

la m

obili

tat

de t

alen

t i d

’idee

s

2. A

ssol

ir u

n al

t ni

vell

de g

ener

ació

de

con

eixe

men

t d’

exce

l·lèn

cia

i de

cap

acit

at d

’inco

rpor

ar-l

o a

la

soci

etat

2.1

Enf

orti

r el

sis

tem

a pú

blic

de

rece

rca

i in

crem

enta

r-ne

l’efi

cièn

cia

i l’im

pact

e

2.1

.1 R

efor

çar

el fi

nanç

amen

t i l

es c

apac

itat

s de

ges

tió,

de

tran

sfer

ènci

a i

inte

rnac

iona

litza

ció

cent

res

de r

ecer

ca

2.1

.2 M

illor

ar l’

orde

naci

ó, l’

arti

cula

ció

i l’a

linea

men

t de

ls a

gent

s pú

blic

s de

re

cerc

aun

iver

sita

ts, ho

spit

als

2.2

Pro

porc

iona

r re

curs

os e

stra

tègi

cs p

er a

la r

ecer

-ca

i la

sev

a tr

ansf

orm

ació

en

valo

r so

cial

i ec

onòm

ic2

.2.1

Im

puls

ar in

frae

stru

ctur

es i

proj

ecte

s pe

r a

l’R+D

+I

3. A

cons

egui

r un

a àm

plia

bas

e d’

empr

eses

inno

vado

res

i int

er-

naci

onal

itza

des

amb

capa

cita

t de

tr

ansf

orm

ació

i de

cre

ació

de

valo

r so

stin

gut

3.1

Com

petè

ncie

s em

pres

aria

ls3

.1.1

Cap

acit

ació

em

pres

aria

l per

a la

inno

vaci

ó i l

a in

tern

acio

nalit

zaci

ó

3.2

Inn

ovac

ió i

dife

renc

iaci

ó

3.2

.1 F

omen

t d’

inte

rmed

iari

s d’

inno

vaci

ó i s

erve

is in

tens

ius

en c

onei

xem

ent

3.2

.2 I

mpu

ls d

e l’R

+D

+I

empr

esar

ial t

ecno

lògi

ca i

no t

ecno

lògi

ca

3.2

.3 A

ccés

i ad

apta

ció

a no

us m

erca

ts

3.3

Nov

es e

mpr

eses

inte

nsiv

es e

n R

+D

+I

3.3

.1 C

reac

ió i

enla

iram

ent

d’em

pres

es i

acti

vita

ts in

tens

ives

en

cone

ixem

ent

i inn

ovac

ió

3.3

.2 A

trac

ció

i ret

enci

ó d’

acti

vita

ts e

mpr

esar

ials

inte

nsiv

es e

n R

+D

+I

4. Fe

r de

la in

nova

ció

en e

l sec

tor

públ

ic u

n m

otor

de

prog

rés

4.1

Pro

mou

re la

inno

vaci

ó en

els

ser

veis

púb

lics

i en

el G

over

n

4.1

.1 F

omen

tar

les

capa

cita

ts i

acti

vita

ts in

nova

dore

s en

els

ser

veis

púb

lics

4.1

.2 P

oten

ciar

la in

nova

ció

en e

ls d

epar

tam

ents

de

la G

ener

alit

at d

e C

atal

unya

4.2

Afa

vori

r qu

e la

dem

anda

púb

lica

i acc

ió p

olít

ica

actu

in c

om a

impu

lsor

s d’

R+D

+I

4.2

.1 U

tilit

zar

la c

ompr

a pú

blic

a, r

egul

acio

ns i

polít

ique

s se

ctor

ials

com

a

inst

rum

ents

tra

ctor

s de

con

eixe

men

t i i

nnov

ació

5. Ava

nçar

cap

a u

na s

ocie

tat

i un

a ci

utad

ania

impl

icad

es e

n la

tr

ansf

orm

ació

cie

ntífi

ca i

inno

vado

ra

de C

atal

unya

5.1

Ciè

ncia

, te

cnol

ogia

i in

nova

ció

com

a e

lem

ents

es

truc

tura

ls5

.1.1

Soc

ialit

zaci

ó i r

elle

vànc

ia d

e la

ciè

ncia

i la

inno

vaci

ó

5.2

Ciu

tada

ns c

om a

age

nts

d’in

nova

ció

5.2

.1 C

iuta

dani

a pe

r a

la c

reat

ivit

at i

la in

nova

ció

6. A

favo

rir

que

els

agen

ts d

e l’R

+D

+I

es c

onne

ctin

i co

oper

in lo

-ca

lmen

t i g

loba

lmen

t fo

rman

t no

des

i xar

xes

de c

o-cr

eaci

ó i c

o-in

nova

ció

d’al

t va

lor

afeg

it

6.1

Com

unit

ats

coop

erat

ives

d’R

+D

+I

6.1

.1 P

arte

nari

ats

de c

onei

xem

ent

i inn

ovac

ió

6.2

Int

egra

ció

a xa

rxes

glo

bals

6.2

.1 P

resè

ncia

i in

cidè

ncia

glo

bal e

n R

+D

+I

7. D

esen

volu

par

una

gove

rnan

ça

del s

iste

ma

de r

ecer

ca i

inno

vaci

ó efi

cien

t, e

ficaç

i in

tel·l

igen

t

7.1

Org

anit

zar

els

dife

rent

s ni

vells

i ac

tors

de

la

gove

rnan

ça p

er a

ssol

ir u

n m

odel

din

àmic

i ef

ecti

u7

.1.1

Des

pleg

amen

t de

ls e

ns i

dels

inst

rum

ents

del

nou

mod

el d

e go

vern

ança

del

si

stem

a ca

talà

d’R

+D

+I

7.2

Mill

orar

el c

icle

de

dese

nvol

upam

ent

de p

olít

i-qu

es d

e re

cerc

a i i

nnov

ació

7.2

.1 I

ncre

men

t de

les

capa

cita

ts d

e di

ssen

y, im

plem

enta

ció

i ava

luac

ió d

e po

lítiq

ues

d’R

+D

+I

8. Fe

r qu

e C

atal

unya

es

dife

renc

iï pe

r la

cap

acit

at d

’abo

rdar

rep

tes

so-

cioe

conò

mic

s co

mpl

exos

foc

alit

zant

en

ells

la r

ecer

ca i

la in

nova

ció

8.1

Foc

alit

zaci

ó de

ls e

sfor

ços

en R

+D

+I

als

rept

es

soci

oeco

nòm

ics

on h

i ha

nece

ssit

ats

i opo

rtun

itat

s

8.1

.1 O

rien

taci

ó de

les

polít

ique

s d’

R+D

+I

als

rept

es d

el P

RI

8.1

.2 A

ccel

erac

ió d

e le

s ca

paci

tats

del

sis

tem

a pe

r ge

nera

r si

nerg

ies

efec

tive

s al

vo

ltan

t de

ls r

epte

s de

l PR

I

9. A

cons

egui

r qu

e el

con

eixe

men

t i

la in

nova

ció

ting

uin

un p

aper

cla

u en

el p

rogr

és d

els

dife

rent

s en

torn

s i

terr

itor

is d

e C

atal

unya

9.1

Cre

ixem

ent

de le

s ca

paci

tats

inno

vado

res

dels

te

rrit

oris

9.1

.1 I

mpu

ls a

ls e

ntor

ns in

nova

dors

, i a

cció

sin

èrgi

ca d

els

agen

ts d

el t

erri

tori

9.1

.2 I

mpl

emen

taci

ó de

la d

imen

sió

terr

itor

ial e

n le

s lín

ies

d’ac

tuac

ió d

el P

RI

espe

cial

itza

ció

terr

itor

ial e

n fo

cus

10

. M

obili

tzar

més

rec

urso

s i m

és

efici

entm

ent

per

a la

rec

erca

i la

in

nova

ció

10

.1 C

onso

lidac

ió d

el m

arc

de fi

nanç

amen

t de

la

Gen

eral

itat

10

.1.1

R+D

+I

com

a p

olít

ica

estr

uctu

ral i

est

ratè

gica

del

s de

part

amen

ts i

de

l’acc

ió d

e G

over

n

10

.1.2

Efic

iènc

ia i

capt

ació

de

recu

rsos

per

al d

esen

volu

pam

ent

de le

s po

lítiq

ues

d’R

+D

+I

inve

rsio

ns e

stat

10

.2 D

iver

sific

ació

de

font

s de

fina

nçam

ent

del

sist

ema

d’R

+D

+I

10

.2.1

Acc

és a

in

vers

ions

i re

curs

os c

ompe

titi

us d

e l’R

+D

+I

de l’

Est

at i

la U

Em

ecen

atge

taul

a 7:

gra

u de

foc

alitz

ació

de

les

línie

s d’

actu

ació

del

Pr

i 20

10-2

013

80

-10

0%

del

s es

forç

os f

ocal

itza

ts e

n te

mes

PR

I4

0-6

0%

del

s es

forç

os f

ocal

itza

ts e

n te

mes

PR

I2

0-4

0%

del

s es

forç

os f

ocal

itza

ts e

n te

mes

PR

IS

ense

foc

alit

zaci

ó

96

taul

a 8:

vin

cula

ció

dels

dep

arta

men

ts d

e la

gen

eral

itat

als

focu

s d’

r+D

+i d

el P

ri

2010

-201

3

FOC

US

DE

RE

CE

RC

A I

IN

NO

VAC

IÓD

EPA

RTA

ME

NTS

DE

LA

GE

NE

RA

LITA

T

PR

EVP

CA

AR

AS

CC

MC

EC

FE

DU

GA

PIR

PIU

E (

2)

JUS

MA

HP

TOS

LTTR

ER

DI

CiT

rep

tes

ambi

enta

ls,

de l’

ento

rn i

terr

itor

ials

Mit

igac

ió i

adap

taci

ó al

can

vi c

limàt

ic

Efic

iènc

ia e

nerg

ètic

a i e

nerg

ies

reno

vabl

es

desc

entr

alit

zade

s

Ges

tió

i pla

nific

ació

de

l’aig

ua p

er a

un

ús s

oste

nibl

e

Flux

os e

ficaç

os d

e pe

rson

es i

mer

cade

ries

(m

obili

tat

sost

enib

le),

i d’

info

rmac

ió

Edi

ficis

, ci

utat

s i t

erri

tori

s pe

r vi

ure,

gen

erar

val

or i

conv

iure

rep

tes

per

a le

s pe

rson

es i

la s

ocie

tat

Alim

ents

de

qual

itat

, sa

luda

bles

i pl

aent

s

Pre

venc

ió i

cura

per

a la

sal

ut d

e le

s pe

rson

es

Apr

enen

tatg

e al

llar

g de

la v

ida

i ens

enya

men

t a

dist

ànci

a

Cre

acio

ns a

rtís

tiqu

es,

prod

ucte

s i s

erve

is c

ultu

rals

d’e

xcel

·lènc

ia i

difu

sió

àmpl

ia

Pro

duct

es i

serv

eis

vinc

ulat

s al

tur

ism

e, a

l lle

ure

i al c

onsu

m d

’em

ocio

ns

Coh

esió

soc

ial i

ges

tió

de la

com

plex

itat

soc

ial p

er g

ener

ar o

port

unit

ats

Nov

a so

ciet

at d

els

serv

eis

amb

serv

i-pr

oduc

tes

de c

onsu

m i

com

erç

inno

vado

rs i

e-se

rvei

s.

Seg

uret

at d

e pe

rson

es,

béns

, in

form

ació

i te

rrit

oris

rep

tes

cien

tífic

s, p

rodu

ctiu

s o

orga

nitz

atiu

s

Rec

erca

i te

cnol

ogia

d’e

xcel

·lènc

ia i

de f

ront

era

(1)

Des

envo

lupa

men

t de

mat

eria

ls,

sist

emes

de

prod

ucci

ó i e

copr

oduc

tes

amb

diss

enys

inno

vado

rs

Inno

vaci

ó no

tec

nolò

gica

, tr

ansf

orm

ació

de

les

orga

nitz

acio

ns i

nove

s fo

rmes

de

treb

all

Mill

ora

dels

mec

anis

mes

de

gove

rnan

ça,

soci

oeco

nòm

ics

i pol

ític

s

Dep

arta

men

t líd

erD

epar

tam

ent

col·l

abor

ador


(1)

En

aque

st f

ocus

cal

fer

con

star

que

alg

uns

depa

rtam

ents

(co

m e

l D

R d

’agr

icul

tura

o e

l D

R d

e sa

lut,

en

espe

cial

) te

nen

una

traj

ectò

ria

mol

t si

gnif

icat

iva

en d

esen

volu

par

i pr

omou

re r

ecer

ca i

tecn

olog

ia d

e pr

imer

niv

ell e

n el

s se

us à

mbi

ts s

ecto

rial

s qu

e, e

n di

fere

nts

caso

s, t

ambé

ha

repe

rcut

it e

n al

tres

sec

tors

. A

ques

ts d

epar

tam

ents

han

de

teni

r un

a im

plic

ació

esp

ecia

l en

la c

ol·la

bora

ció

amb

el li

dera

tge

d’aq

uest

foc

us. E

n vi

sió

de f

utur

, pe

rò, és

impo

rtan

t qu

e la

impl

icac

ió d

e to

ts e

ls d

epar

tam

ents

sig

ui r

elle

vant

en

aque

st f

ocus

afa

vori

nt la

inte

rdis

cipl

inar

ieta

t i l

a tr

ansl

ació

del

con

eixe

men

t, i

la t

ecno

logi

a se

ctor

ial e

ntre

àm

bits

.(2

) R

DI

(Rec

erca

i In

nova

ció)

-

C

iT (

Com

erç

i Tur

ism

e)

97


FOC

US

DE

RE

CE

RC

A I

IN

NO

VAC

IÓD

IAG

NO

SI

QU

ALI

TATI

VAP

RIO

RIT

zAC

IÓ D

’AC

TUA

CIO

NS

Rep

tes

ambi

enta

ls,

de l’

ento

rn i

terr

itor

ials

Mit

igac

ió i

adap

taci

ó al

can

vi c

limàt

icA

Dis

pers

ió,

targ

ets

difu

sos

Clu

ster

itza

ció,

cen

trar

vis

ió,

opor

tuni

-ta

t K

IC E

IT

Pos

sibl

e fo

cus

tran

sver

sal:

Ges

tió

de

ciut

ats

i ent

orns

“ru

rban

s” s

oste

nibl

es

i int

el·li

gent

s

Efic

iènc

ia e

nerg

ètic

a i e

nerg

ies

reno

vabl

es d

esce

ntra

litza

des

BO

port

unit

ats

(ex.

KIC

EIT

), c

erca

r ní

nxol

s lid

erat

geP

roje

cte

embl

emàt

ic,

ful

l de

ruta

co

mpa

rtit

Ges

tió

i pla

nific

ació

de

l’aig

ua p

er a

un

ús s

oste

nibl

eB

Fort

ales

a R

+D

+I

i em

pres

aria

lP

roje

cte

embl

emàt

ic,

ful

l de

ruta

co

mpa

rtit

Flux

os e

ficaç

os d

e pe

rson

es i

mer

cade

ries

(m

obili

tat

sost

enib

le),

i d’

info

rmac

ió

A-B

Targ

ets

difu

sos,

dis

pers

ióC

lust

erit

zaci

ó, a

nàlis

i, ce

ntra

r vi

sió

i nín

xols

Edi

ficis

, ci

utat

s i t

erri

tori

s pe

r vi

ure,

gen

erar

val

or i

conv

iure

A-B

Dis

pers

ió in

tere

ssos

i ac

tors

Clu

ster

itza

ció,

cen

trar

vis

ió i

nínx

ols

Rep

tes

per

a le

s pe

rson

es i

la s

ocie

tat

Alim

ents

de

qual

itat

, sa

luda

bles

i pl

aent

sB

Dis

pers

ió t

arge

ts,

alta

pot

enci

alit

at,

“ja

prio

ritz

at”

Ava

luac

ió i

posi

cion

amen

t es

trat

ègic

, cl

uste

ritz

ació

Cer

car

targ

ets

de li

dera

tge

i alt

impa

c-te

cur

t-m

ig t

erm

ini

Pre

venc

ió i

cura

per

a la

sal

ut d

e le

s pe

rson

esB

Dis

pers

ió t

arge

ts,

alta

pot

enci

alit

at,

“ja

prio

ritz

at”

Ava

luac

ió i

posi

cion

amen

t es

trat

ègic

, cl

uste

ritz

ació

Apr

enen

tatg

e al

llar

g de

la v

ida

i ens

enya

men

t a

dist

ànci

aA

Nec

essi

tat,

dis

pers

ió,

opor

tuni

tats

Clu

ster

itza

ció,

anà

lisi,

cent

rar

visi

ó i n

ínxo

ls

Cre

acio

ns a

rtís

tiqu

es,

prod

ucte

s i s

erve

is c

ultu

rals

d’e

xcel

·lènc

ia i

difu

sió

àmpl

iaA

-BD

ispe

rsió

, ta

rget

s di

fuso

s, e

xper

ièn-

cies

am

b po

tenc

ialit

atP

roje

cte

embl

emàt

ic,

full

de r

uta

com

part

it

Pro

duct

es i

serv

eis

vinc

ulat

s al

tur

ism

e, a

l lle

ure

i al c

onsu

m d

’em

ocio

nsA

-BS

ubfo

cus

(esp

ort,

tur

ism

e) a

mb

pote

n-ci

alit

at,

disp

ersi

óP

roje

ctes

em

blem

àtic

s, f

ull d

e ru

ta

com

part

it

Coh

esió

soc

ial i

ges

tió

de la

com

plex

itat

soc

ial p

er g

ener

ar o

port

unit

ats

AD

ispe

rsió

, ta

rget

s di

fuso

sC

entr

ar v

isió

i ní

nxol

s d’

impa

cte

Nov

a so

ciet

at d

els

serv

eis

amb

serv

i-pr

oduc

tes

de c

onsu

m i

com

erç

inno

vado

rs i

e-se

rvei

sA

Targ

ets

difu

sos

Cen

trar

vis

ió i

nínx

ols

d’im

pact

eSe

rvip

rodu

ctes

Seg

uret

at d

e pe

rson

es,

béns

, in

form

ació

i te

rrit

oris

AD

ispe

rsió

, ta

rget

s di

fuso

sC

entr

ar v

isió

i ní

nxol

s d’

impa

cte

Rep

tes

cien

tífic

s, p

rodu

ctiu

s o

orga

nitz

atiu

s

Rec

erca

i te

cnol

ogia

d’e

xcel

·lènc

ia i

de f

ront

era

BM

olts

com

part

imen

ts d

e qu

alit

atTr

ansv

ersa

litza

ció

i hib

rida

ció,

pro

jec-

te e

mpl

emàt

ic

Des

envo

lupa

men

t de

mat

eria

ls,

sist

emes

de

prod

ucci

ó i e

copr

oduc

tes

amb

diss

enys

inno

vado

rsA

-BD

ispe

rsió

, ta

rget

s di

fuso

s, e

xper

ièn-

cies

am

b po

tenc

ialit

atC

entr

ar v

isió

i ní

nxol

s d’

impa

cte.

In

tera

cció

alt

res

rept

esN

anor

evol

ució

indu

stria

l

Inno

vaci

ó no

tec

nolò

gica

, tr

ansf

orm

ació

de

les

orga

nitz

acio

ns i

nove

s fo

rmes

de

treb

all

AD

ispe

rsió

, ta

rget

s di

fuso

sC

lust

erit

zaci

ó, a

nàlis

i, ce

ntra

r vi

sió

i nín

xols

Mill

ora

dels

mec

anis

mes

de

gove

rnan

ça,

soci

oeco

nòm

ics

i pol

ític

sA

Dis

pers

ió,

targ

ets

difu

sos

Cen

trar

vis

ió i

nínx

ols

d’im

pact

e

taul

a 9:

Bas

e qu

alita

tiva

gene

ral p

er a

l’es

tabl

imen

t de

l pla

d’a

ctua

ció

per

a ca

dasc

un d

els

focu

s

A

Exi

stei

xen

pote

ncia

litat

s (i

nec

essi

tats

) pe

r a

gene

rar

valo

r ec

onòm

ic i

/o s

ocia

l al

vol

tant

del

foc

us (

enca

ra m

assa

am

pli

en a

lgun

s ca

sos-

conc

reta

r su

bfoc

us)

i el

sis

tem

a d’

R+D

+I

que

hi e

stà

vinc

ulat

té

man

canc

es a

ref

orça

r.B

S

’est

à ge

nera

nt v

alor

soc

ioec

onòm

ic s

igni

fica

tiu

al v

olta

nt d

el f

ocus

(o

subf

ocus

) i e

l sis

tem

a d’

R+D

+I

que

hi e

stà

vinc

ulat

, en

cara

que

hi p

oden

hav

er m

anca

nces

en

la c

aden

a de

va

lor,

en e

l seu

alin

eam

ent,

en

la m

assa

crí

tica

o e

n l’e

spec

ialit

zaci

ó es

trat

ègic

a.C

E

s ge

nera

val

or e

conò

mic

i/o

soci

al r

elle

vant

al v

olta

nt d

el f

ocus

(o

el s

ubfo

cus

esco

llits

est

ratè

gica

men

t) i

el s

iste

ma

d’R

+D

+I

que

hi e

stà

vinc

ulat

té

un b

on n

ivel

l en

com

para

tiva

in

tern

acio

nal.

Hi h

a un

ful

l de

ruta

com

part

it e

n re

cerc

a i i

nnov

ació

a n

ivel

l de

país

.D

E

s ge

nera

un

alt

valo

r ec

onòm

ic i/

o so

cial

al v

olta

nt d

el f

ocus

(o

subf

ocus

). S

’ha

gene

rat

un e

cosi

stem

a de

rec

erca

i in

nova

ció

com

plex

i ri

c am

b ca

paci

tat

de t

rans

form

ació

.

98

Cadascun d’aquests territoris té realitats socioeconòmi-ques determinades. Els llocs difereixen en la seva capa-citat per aprofitar el coneixement i la innovació a partir de raons tangibles (talent, empreses innovadores, infraes-tructures, etc.) i intangibles, com ara la manca de coope-ració entre els agents. Catalunya té una geografia de grans àrees rurals amb di-ferent grau de desenvolupament i potencialitat; una gran regió metropolitana al voltant de Barcelona, i diversos territoris amb ciutats mitjanes amb gran vitalitat que es configuren com a nodes d’activitat. Atenent a les experiències existents a Catalunya i als re-ferents internacionals, el PRI 2010-2013 defineix tres entorns funcionals per al desenvolupament d’estratègies territorials pel que fa a polítiques d’R+D+I.

PlantejamentUn dels objectius estratègics del PRI 2010-2013 és con-tribuir positivament al fet que el coneixement i la inno-vació tinguin un paper clau en el progrés dels diferents entorns i territoris de Catalunya. La geografia del coneixement i la innovació és clau per des-envolupar polítiques i actuacions que generin progrés i be-nestar en tot el país. Cal garantir que els diferents entorns i territoris de Catalunya puguin desenvolupar, a partir de la seva realitat i potencialitat, les capacitats diferencials ne-cessàries per aprofitar el coneixement i la innovació com a motor de progrés i benestar. El coneixement i les idees flueixen globalment, però sempre acaben concentrant-se i generant valor socioeconòmic en llocs concrets, siguin rurals, urbans, metropolitans o regionals. En aquests llocs, les persones i les organitzacions (universitats, empreses, sector públic, Administració, etc.) interaccionen i gene-ren activitats que creen ocupació, prosperitat i benestar. Aquests espais sovint no obeeixen a límits administratius territorials.

9. ENTORNS I TERRITORIS CAPACITATS PER INCORPORAR CONEIXEMENT I INNOVACIÓ

ÀMBITS Agents

rEgions DEl ConEixEMEnt

El territori com a vector i espai socioeconòmic on conflueixen els actors del sis-tema de recerca i innovació

7 regions: Desenvolupament de siste-mes d’innovació en àmbits territorials on conflueixen actors del coneixement i esforç públic d’inversió en infraestructures de coneixe-ment i innovació.

- Administracions locals- Universitats- PCTs- Empreses- Sector Públic- Altres agents R+D+I (CTs,...)- Generalitat- Agents socioeconòmicsEmprenedors (emprenedors socials),...

CiutAts i Pols urBAns innovADors

Els entorns urbans i les ciutats com a ecosistemes on es produeixen relacions de proximitat entre persones i organitzacions per generar, difondre i aprofitar el co-neixement per generar valor.

Ciutats i pols urbans:- Desenvolupament d’entorns urbans intensius en coneixe-ment i innovació.- Ciutats creatives i innovado-res econòmicament, social-ment i mediambientalment.

Entorns D’innovACió rurAl

l’entorn rural com a sistema d’innovació estratègic per l’equilibri territorial i el pro-grés sostenible de Catalunya.

Desenvolupament de sistemes de coneixement i innovació en entorns rurals vinculats a les especificitats del territori.

- Administracions locals- Explotacions agràries, rama-deres, forestals,...- Generalitat- Empreses

taula 10: Àmbits funcionals de l’estratègia territorial d’r+D+i

Elaboració pròpia

99

Els àmbits funcionals per la l’estratègia d’R+D+I territo-rial són:

‣ Les regions del coneixement integren el substrat so-cioeconòmic, el talent i la base cientificotecnològi-ca dels territoris. En el marc de Catalunya, es poden considerar tantes regions del coneixement com àrees a l’entorn de les universitats i centres de recerca d’excel·lència associats. Globalment competitives i localment compromeses, les universitats catalanes ac-tuen com a connectors interns i amb el món, afavorint projectes i xarxes, i impulsant l’anomenada «tercera missió». Catalunya, com a regió del coneixement, tam-bé aglutina centres de recerca i centres tecnològics, sovint inserits en els parcs científics i tecnològics que, a més de proporcionar serveis de valor afegit, esdeve-nen nuclis dinamitzadors i generadors d’entorns crea-tius i innovadors. Així mateix, conté el teixit econòmic com a element clau de prosperitat: les empreses, es-pecialment les PIME, les quals han de trobar en la proximitat serveis de valor afegit i connexions amb els fluxos de talent, creativitat, coneixement i innovació per poder al seu torn connectar-se globalment. Final-ment, en les regions del coneixement que el PRI vol impulsar, existeix un sector públic innovador en els serveis educatius, socials, sanitaris, i en els processos administratius i participatius que gestiona.

‣ Les ciutats innovadores són aquells municipis que dis-

posen d’una estratègia, capacitats i projectes innova-dors des del vessant social, econòmic o mediambiental. Per altra banda, els pols urbans innovadors es configu-ren a ciutats mitjanes o grans, com a concentracions d’activitats intensives en coneixement que disposen d’una estratègia i un pla d’actuació, així com d’ in-fraestructures científiques i tecnològiques, centres de recerca i centres tecnològics, clústers d’activitat em-presarial i instal·lacions de serveis a la innovació em-presarial. Sovint aquests pols urbans prenen la forma d’un parc científic i tecnològic.

‣ Els entorns rurals o semi rurals tenen un paper es-tratègic pel país i pel desenvolupament de les seves capacitats. Des del camp de l’R+D+I resulta un repte abordar-los, prenent com a base les experiencies so-bre desenvolupament rural realitzats durant els darrers anys, dins del marc de l’Estratègia de desenvolupa-ment rural 2007-2013 per a Catalunya, que defineix 15 àrees, a cadascuna dels quals quals correspon un pacte territorial.

Els tres àmbits exposats han de facilitar la gestió i la presa de decisions, i estan en concordança amb les estratègies de diferents països i regions d’arreu pel que fa al desenvo-lupament de sistemes d’innovació regionals, subregionals

i locals. Cal cercar les interaccions adequades per alinear aquests tres àmbits sobreposats, de manera que els agents de la recerca i la innovació, els professionals, els empre-nedors i els innovadors, no pateixin descoordinacions. El desenvolupament d’aquests àmbits funcionals cal que no porti aparellada la creació de grans estructures organit-zatives; allò que cal generar són capacitats i projectes de valor afegit reforçant els elements preexistents. En referència a les regions del coneixement, i prenent com a base el plantejament exposat, el PRI constata l’existència de set territoris on emmarcar l’acció política en recerca i innovació del Govern, que abasten tot Catalunya. ‣ Barcelona - Vallès‣ Barcelona - 22@-Besòs‣ Barcelona-Diagonal - Llobregat‣ Girona‣ Ponent - Pirineu Occidental‣ Catalunya Central‣ Camp de Tarragona – Terres de l’Ebre Cal entendre que aquestes regions del coneixement no es-tan vinculades necessàriament a divisions administratives ni actuals ni futures, sinó que estan vertebrades a partir de la proximitat dels actors i de les universitats com a motor de desenvolupament aglutinador. Això no implica que les regions del coneixement tinguin simetries internes diverses, ni tampoc que alguns projectes i plataformes in-novadors siguin transversals. D’aquestes set regions del coneixement s’espera, de ma-nera sintètica, el següent:

‣ Acció sinèrgica entre agents, articulada d’acord amb una visió compartida; una reflexió continuada de com establir sinergies, ajuntar esforços i aprofitar oportu-nitats.

‣ Creixement d’iniciatives de baix a dalt, a través de pro-jectes de recerca i innovació tractors d’impacte econò-mic, social i mediambiental.

‣ Governança basada en la confiança dels actors i en la capacitat tècnica i de gestió.

‣ Focalització i especialització en els reptes socioeconò-mics exposats en el capítol precedent, que arrosseguin els sectors econòmics i públics territorials, així com la capacitat cientificotecnològica de l’entorn i d’arreu.

‣ Desenvolupament d’unes capacitats per esdevenir una «regió que aprèn» capaç de reposicionar-se i, fins i tot, de «reinventar-se», a través del coneixement, la creativitat i la innovació.


100

oBJECtius: L’objectiu de la política 9.1 és fer créixer les capacitats innovadores dels entorns i els territoris, aprofitant les po-tencialitats de les diferents realitats socioeconòmiques de Catalunya.

‣ Disposar de sistemes d’innovació territorials en tot el país que evolucionin cap a «regions del coneixement» capaces d’articular eficaçment i estratègica l’acció dels agents de recerca i innovació, i desenvolupar projectes tractors amb una visió compartida a llarg termini.

‣ Desenvolupar, a partir de les iniciatives existents, una

xarxa de ciutats i pols urbans innovadors de Catalun-ya integrada en les regions del coneixement que operi amb projectes transformadors i tingui capacitats de gestió i visió estratègica consolidades.

‣ Establir i desenvolupar, a partir d’una acció interde-partamental, la xarxa d’innovació rural de Catalunya integrada pels agents generadors i difusors del co-neixement, els educatius i formatius, les empreses i les administracions, i amb una participació activa dels ciutadans i els emprenedors del territori.

‣ Establir una acció territorialitzada planificada i integra-da de les polítiques que es derivin del PRI.

DEstinAtAris:

‣ Associacions locals.‣ Administracions locals.‣ Administracions comarcals.‣ Associacions territorials.‣ Empreses i grups d’empreses locals.‣ Gestors d’estructures i infraestructures.‣ Intermediaris d’R+D+I.‣ Delegacions territorials i departaments de la

Generalitat.‣ Universitats.‣ Explotacions agràries.‣ Agents socioeconòmics del territori (cambres de co-

merç, associacions empresarials, etc.).

Per desenvolupar el seu rol facilitador en els entorns in-novadors territorials de Catalunya, el PRI impulsa dues línies d’actuació, i també preveu incrementar la coordi-nació interdepartamental com a element clau per tenir més impacte de l’acció política sobre les estratègies de coneixement i innovació en el territori.

PolÍtiques El desplegament d’aquest objectiu estratègic s’organitza en una única política que integra dues línies d’actuació.

PolítiCA 9.1: Creixement de les capacitats innovado-res dels territoris. ‣ Línia d’actuació 9.1.1: Impuls als entorns innova-dors i acció sinèrgica dels agents del territori.‣ Línia d’actuació 9.1.2: Implementació de la dimen-sió territorial en les línies d’actuació del PRI.

PolítiCA 9.1: CREIXEMENT DE LES CAPACITATS INNOVADORES DELS TERRITORIS

MotivACió:

‣ Per fer front als reptes de futur de Catalunya, és neces-sari reforçar les activitats productives en els entorns territorials, millorant arreu la potencialitat innovadora i potenciant les capacitats diferencials.

‣ Les «infraestructures del coneixement» d’arreu encara no arriben a la intensitat necessària ni a la funcio-nalitat adient (per garantir el desenvolupament d’una base sòlida d’acció) i sovint es troben una multiplicitat d’actors molt fragmentats. Encara estan poc orienta-des a demanda, per exemple.

‣ La innovació social, que existeix de manera notable a Catalunya, s’ha d’incorporar com a element rellevant dels entorns innovadors.

‣ Les capacitats dels agents del coneixement i la innova-ció per teixit de complicitats són insuficients en alguns casos, i la capacitat per generar visions compartides a llarg termini i sinergies efectives ha de millorar.


101

actuacions 9.1.1 IMPULS ALS ENTORNS INNO-VADORS I ACCIÓ SINÈRGICA DELS AGENTS DEL TERRITORI

El DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó i amb la col·laboració dels altres departaments, ha de: 1. Definir i activar les set regions del coneixement, i acon-seguir que estableixin un pla estratègic on es determini com contribueixen als focus del PRI, en quins camps cientificotecnològics i en quins clústers empresarials po-den liderar el sistema català d’R+D+I. 2. Desenvolupar en cadascuna de les regions un o dos projectes transformadors. 3. Connectar les diferents regions del coneixement amb sistemes de referència a escala internacional en els seus àmbits d’especialització en recerca i innovació per establir partenariats estratègics i estables. El Govern de Catalunya, coordinadament, ha de: 4. Consolidar els sistemes territorials d’innovació (locals o comarcals) activats fins avui per part d’ACC1Ó, que de-riven del programa de plans d’innovació local realitzats en el període 2006-2008, consistents especialment a fer aflorar lideratges empresarials locals que s’impliquin en projectes d’innovació i desenvolupament territorial. Acti-var, el 2010, el sistema territorial d’innovació de les Terres de l’Ebre, i progressivament ampliar-ho a les altres regions del coneixement de Catalunya . 5. Desplegar els programes NON i 360º, destinats a la innovació no tecnològica i a la reflexió estratègica de les PIME. Promoure xarxes de creativitat i innovació arreu del territori que portin a fomentar la innovació no tecnològi-ca, en part concebudes dins del Pla de cooperació 2010-2012 entre ACC1Ó i agents territorials: cambres de co-merç, associacions empresarials, facultats d’empresarials, serveis d’autoempresa, agents de desenvolupament local, vivers d’empresa, delegacions d’ACC1Ó, etc. 6. Elaborar, el 2011, un pla d’actuació que prevegi l’establiment d’una xarxa de cooperació entre les ciutats i els territoris innovadors per al bescanvi d’experiències i bones pràctiques, i el desenvolupament de projectes ali-neats amb els focus de recerca i innovació del PRI. 7. Promoure la definició i l’execució d’un programa inter-departamental (recerca i innovació, salut, medi ambient, turisme, comerç) d’R+D+I a l’àmbit agroalimentari i rural,

el 2011, a càrrec del DR d’Agricultura i Acció Rural. L’any 2010, es concretarà i es posarà en marxa una actuació pilot transversal d’R+D+I a l’àmbit agroalimentari i rural. També es realitzarà una avaluació externa independent de les capacitats cientificotecnològiques i innovadores, amb recomanacions de millora i, en paral·lel, s’iniciarà la creació d’un sistema d’informació integrat d’aquestes capacitats.

8. Establir la xarxa d’innovació rural de Catalunya, que tindrà com a funció estructurar i dinamitzar els agents ge-neradors de coneixements, els transmissors, els formadors i les empreses i les institucions, per impulsar la generació de projectes d’innovació en l’àmbit agroalimentari i rural, a càrrec del DR d’Agricultura i Acció Rural, amb la coope-ració d’altres departaments.

9.1.2 IMPLEMENTACIÓ DE LA DI-MENSIÓ TERRITORIAL EN LES LÍNIES D’ACTUACIÓ DEL PRI

9. Incidir en la línia d’actuació 1.2.1 «Incorporar, des-envolupar i retenir el talent» mitjançant la priorització d’aquells perfils que estiguin alineats amb les especia-litzacions territorials d’R+D+I que són focus del PRI. Així mateix, vetllar per fomentar l’equilibri territorial pel que fa al nombre de talent mobilitzat, sense que en cap cas això afecti els criteris d’excel·lència per mèrits. 10. Incidir en la línia d’actuació 2.1.1 «Reforçar el fi-nançament i les capacitats de gestió i de transferència », reforçant la missió territorial de les universitats públiques de Catalunya mitjançant els contractes programa per ob-jectius; la incorporació de la tercera missió de les univer-sitats (especialment les que tenen aquesta missió com a fundacional) en el nou model de finançament universitari per al 2011; i promovent el seu paper estratègic en la ver-tebració de les regions del coneixement de Catalunya. 11. Incidir en la línia d’actuació 2.1.2 «Millorar l’ordenació, l’articulació i l’alineament dels agents públics de recerca» i en la 2.2.1 «Impulsar infraestructures i projectes per a l’R+D+I» mitjançant l’alineament territorial dels interme-diaris i les infraestructures d’R+D+I. La creació i el desen-volupament de centres de recerca, centres tecnològics, in-fraestructures científiques i tecnològiques, parcs científics i tecnològics i altres intermediaris d’innovació participats per la Generalitat, s’alinearan amb les especialitzacions territorials en R+D+I dels diferents territoris, i vetllaran perquè no es produeixin duplicitats que no afegeixin valor. Així mateix, la planificació d’infraestructures cientificotec-nològiques que el Govern realitzarà el 2011 respondrà a una distribució territorial que afavoreixi l’equilibri, sense


102

que això afecti el rendiment funcional òptim dels equipa-ments. 12. Incidir en la línia d’actuació 3.3.1 «Creació i enlai-rament d’empreses i activitats intensives en coneixement i innovació» i en la 3.3.2 «Atracció i retenció d’activitats empresarials intensives en R+D+I», reforçant l’aterratge d’empreses intensives en coneixement en els diferents entorns tecnològics i innovadors de Catalunya a tra-vés d’Invest Catalonia. Completar, el 2013, l’actuació d’adquisició i posada a disposició de sòl públic associat a aquests entorns tecnològics i innovadors, a càrrec del DR d’Infraestructures, a través de l’INCASÒL i amb la col·laboració d’ACC1Ó. 13. Incidir en la línia d’actuació 4.1.1 «Fomentar les capacitats i les activitats innovadores en els serveis pú-blics», promovent que els plans d’actuació de les ciutats i les regions prevegin el desenvolupament de serveis pú-blics innovadors. 14. Incidir en la línia d’actuació 7.1.1 «Desplegament dels ens i dels instruments del nou model de governança del sistema català de recerca i innovació». Implicar-se en els instruments de governança que resultin de l’impuls i el desenvolupament de les regions del coneixement com a sistemes territorials d’innovació i impulsar els instru-ments de cooperació i coordinació interterritorial entre les regions del coneixement que hagin definit el seu sistema de governança, a càrrec del Govern. 15. Incidir en la línia d’actuació 8.1.1 «orientació de les polítiques d’R+D+I als reptes del PRI», de manera que es configuri, el 2013 un mapa d’especialització territorial dels focus del PRI, tal com estableix el PNRI. Aquests mapes d’especialització es configuraran a partir de les decisions ja preses pel Govern i en base a les realitats científicotecnològiques i empresarials/sector públic asso-ciades a cada focus. Vegeu en l’Esquema 12 un exemple de partida d’aquesta realitat i de les decisions preses pel Govern (crear l’Institut de Recerca en Energia de Catalun-ya -IREC- en dues subseus) referit al focus d’eficiència energètica i energies renovables descentralitzades. 16. Instrumentalitzar l’especialització territorial en recer-ca i innovació per part de les polítiques de la Generalitat, mitjançant inversions en infraestructures d’R+D+I en els territoris, suport a les comunitats de coneixement i inno-vació, reforçament dels processos negociadors amb l’Estat per a l’obtenció de finançament, entre d’altres, per part del Govern.


103

Esquema 12: Exemple - Mapa cientificotecnològic i empresarial associat al focus d’eficiència energètica i energies renovables descentralitzades

1 Empresa

1 Empresa

10 Empreses

1 Centre Tecnològic1 Xarxa de Referència3 Grups de Recerca consolidats1 Empresa

3 Empreses

1 Empresa

1 Centre de Recerca (IREC)4 Grups de Recerca consolidats1 Empresa

1 Empresa

1 Comunitat de coneixement i innovació (KIC)1 Centre de Recerca (IREC)1 Xarxa de Referència3 Centres Xarxa TECNIO24 Grups de Recerca consolidats41 Empreses

1 Centre de Recerca7 Grups de Recerca consolidats3 Centres Tecnològics21 Empreses (8 CEE)

5 Empreses

1 Centre Tecnològic1 Grup de Recerca consolidat11 Empreses

1 Empresa

1 Grup de Recercaconsolidat

2 Empreses

2 Empreses

3 Empreses

Inclou centres, xarxes i grups de recerca, centres tecnològics i empreses que tenen capacitats d’R+D+I importants

1 Empresa1 Centre Tecnològic4 empreses

2 Clústers: ‣ Clúster d’Eficiència Energètica ‣ Clúster d’Energia fotovoltaica

Elaboració pròpia a partir de dades d’ICAEN, ACC1Ó, CUR i OPI


104

PlantejamentL’accés als recursos destinats a l’R+D+I és, sens dub-te, un element determinant per als agents d’un sistema d’R+D+I, ja siguin públics o privats. Per tal de finançar polítiques i desenvolupar activitats que sovint s’associen a retorns amb graus d’incertesa elevats, es requereix estabi-litat econòmica i financera. Per afrontar adequadament els objectius del PRI 2010-2013, cal una estratègia de mobilització de recursos econòmics propis i aliens. La taula 11 relaciona les estratègies que cal realitzar per millorar el finançament de la recerca i la innovació a Catalunya, amb relació a les administracions públiques (Generalitat, Estat i altres administracions), la iniciativa privada, d’altres organitzacions internacionals, de la UE, i de les regions europees, i els fons altruistes.

PolÍtiques El desplegament d’aquest objectiu estratègic s’organitza en dues polítiques, la primera de les quals integra dues línies d’actuació i la segona, una.

PolítiCA 10.1: Consolidació del marc de finança-ment de la generalitat. ‣ Línia d’actuació 10.1.1: R+D+I com a política es-tructural i estratègica dels departaments i de l’acció de govern.‣ Línia d’actuació 10.1.2: Eficiència i captació de recursos per al desenvolupament de les polítiques d’R+D+I. PolítiCA 10.2: Diversificació de fonts de finançament del sistema d’r+D+i. ‣ Línia d’actuació 10.2.1: Accés a inversions i recur-sos competitius d’R+D+I de l’Estat i la UE.


105


MO

BIL

ITzA

R R

EC

UR

SO

S P

ER

A L

A R

EC

ER

CA

I L

A I

NN

OVA

CIÓ

1In

crem

enta

r la

inve

rsió

del

s re

curs

os p

ropi

s de

l’A

dmin

istr

ació

de

la G

ener

alit

at e

n re

cerc

a i i

nnov

ació

in

volu

cran

t to

ts e

ls d

epar

tam

ents

mit

janç

ant

l’ori

enta

ció

a re

ptes

soc

ioec

onòm

ics.

2A

trau

re f

ons

dels

pro

gram

es d

e la

Uni

ó E

urop

ea p

er a

la im

-pl

emen

taci

ó de

les

polít

ique

s pr

òpie

s de

rec

erca

i in

nova

ció

de l’

Adm

inis

trac

ió d

e la

Gen

eral

itat

.

3A

favo

rir

la in

vers

ió d

irec

ta d

e l’E

stat

a C

atal

unya

en

rece

rca

i inn

ovac

ió d

e m

aner

a al

inea

da a

mb

les

estr

atèg

ies

de le

s du

es a

dmin

istr

acio

ns.

4P

rom

oure

sin

ergi

es d

’inve

rsió

en

rece

rca

i inn

ovac

ió e

ntre

l’A

dmin

ista

rció

de

la G

ener

alit

at i

les

inic

iati

ves

de le

s ad

-m

inis

trac

ions

est

atal

, lo

cals

i su

pral

ocal

s i d

’alt

res

agen

ts

soci

oeco

nòm

ics.

5Fo

men

tar

l’acc

és d

els

agen

ts d

el s

iste

ma

de r

ecer

ca i

inno

-va

ció

cata

là a

ls p

rogr

ames

de

finan

çam

ent

de la

rec

erca

i la

inno

vaci

ó de

l’E

stat

, la

Uni

ó E

urop

ea i

d’al

tres

org

anit

za-

cion

s in

tern

acio

nals

.

6P

rom

oure

l’ap

alan

cam

ent

de la

inve

rsió

pri

vada

a t

ravé

s de

ls r

ecur

sos

públ

ics.

7Im

puls

ar n

oves

for

mes

de

coop

erac

ió p

úblic

priv

ada

per

al

finan

çam

ent

de la

rec

erca

i la

inno

vaci

ó.

8Fo

men

tar

el m

ecen

atge

i pa

troc

ini p

riva

t pe

r a

la r

ecer

ca i

la in

nova

ció.

9Im

puls

ar l’

atra

ció

i mob

ilitz

ació

de

recu

rsos

mit

janç

ant

inte

racc

ions

i pa

rten

aria

ts a

mb

altr

es r

egio

ns i

païs

os.

Gen

eral

itat

Esta

tA

ltre

s ad

min

.Em

pres

esFo

ns a

ltru

iste

sU

EEm

pres

esA

ltre

s or

g.R

egio

ns /

païs

os

AD

MIN

ISTR

AC

ION

S P

úB

LIQ

UE

SIN

ICIA

TIVA

P

RIV

AD

AE

XTE

RIO

R

Ela

bora

ció

pròp

ia

taul

a 11

: Est

ratè

gia

de m

obili

tzac

ió d

e re

curs

os p

er a

l’r

+D+i

del

Pr

i 20

10-2

013

106

‣ Assoliment de nous acords de cooperació en recerca i innovació entre la Generalitat i les administracions locals i supralocals, així com els agents socioeconò-mics el 2013, associats al desenvolupament d’accions sinèrgiques.

‣ Increment de la captació de fons europeus específics per destinar a polítiques pròpies del Govern en recerca i innovació superior a un 5 % anual.

‣ Orientació de part dels recursos dels fons estructurals que rep Catalunya als objectius del PRI 2010-2013.

DEstinAtAris: ‣ Departaments de la Generalitat de Catalunya.

PolítiCA 10.2: DIVERSIFICACIÓ DE FONTS DE FINANçAMENT DEL SISTE-MA D’R+D+I

MotivACió:

‣ Amb l’excepció d’agricultura, l’Estat espanyol té com-petències plenes en recerca.

‣ Els nivells d’inversió de l’Estat en infraestructures, centres del CSIC, etc., històricament no han estat proporcionals a la producció científica de Catalunya (25 % de l’espanyola, que al seu torn és a la novena o desena posició mundial).

‣ Els recursos econòmics de la UE per a l’R+D+I han in-crementat, i la tendència segueix a l’alça. En part, tots els fons estructurals i socials s’orienten a l’R+D+I. En paral·lel, creix la competitivitat en la qual s’atorguen els fons: cada vegada hi ha més concurrència, i els sol·licitants cada vegada estan més ben preparats.

‣ Existeixen diverses possibilitats de sinergies i interac-cions amb altres regions i països a explorar; es poden bus-car fórmules de finançament en temes d’interès mutu. La cooperació publicoprivada requereix nous esquemes de cofinançament, models més audaços i eficaços que els actuals.

‣ A Catalunya el mecenatge associat a l’R+D+I s’ha in-crementat significativament, però encara resta molt lluny d’assolir-se un escenari equiparable al dels paï-sos capdavanters.

PolítiCA 10.1: CONSOLIDACIÓ DEL MARC DE FINANçAMENT DE LA GENERALITAT

MotivACió:

‣ Per ser efectives, les polítiques de recerca i innovació necessiten un marc estable de finançament que ultra-passi la visió a curt termini.

‣ Atesa la horitzontalitat i la complexitat de les políti-

ques d’R+D+I, en el cicle pressupostari que les acom-panya s’han de reforçar la planificació i la coordinació interdepartamental.

‣ El PRI 2010-2013 evidencia la necessitat estratègica d’implicació de tots els departaments en les polítiques d’R+D+I, i aquest fet comporta la necessitat de refo-rçar les inversions.

‣ Cal millorar els solapaments existents entre les po-lítiques catalanes, les de l’Estat i les de la UE. Cal reforçar l’oportunitat de sinergies amb les adminis-tracions locals i els agents socioeconòmics.

‣ En els darrers anys s’han realitzat avenços, però la captació de recursos europeus per finançar polítiques pròpies del Govern té més potencialitat de la que ac-tualment s’utilitza.

oBJECtius: L’objectiu de la política 10.1 del PRI és desenvolupar un marc de finançament sòlid i eficient per a la implementa-ció de les polítiques d’R+D+I. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ A finals del 2012 els departaments hauran internalit-zat l’R+D+I, en més o menys mesura, com a política estructural de les seves àrees i ens adscrits, amb les conseqüències pressupostàries consegüents.

‣ Durant el 2010 els departaments, en paral·lel al pro-cés de desenvolupament dels focus d’R+D+I definits en aquest PRI, establiran un marc pressupostari per al seu desplegament, en concordança amb el compromís del PNRI.

‣ En els propers dos anys existirà un sistema de pla-nificació econòmica interdepartamental de les políti-ques d’R+D+I que incorpori una anàlisi pressupostària sòlida i mecanismes de transparència i rendiment de comptes.


107

oBJECtius: L’objectiu de la política 10.2 del PRI és contribuir a diver-sificar les fonts i els mecanismes de finançament per a la inversió en recerca i innovació. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Incrementar la presència del CSIC a Catalunya a través de nous centres consorciats amb la Generalitat.

‣ Incrementar la inversió en infraestructures científiques i tecnològiques de l’Estat.

‣ Fomentar l’accés a recursos competitius dels plans es-tatals de ciència, tecnologia i innovació per part dels agents de la recerca i la innovació catalans per mante-nir les ràtios de retorn al voltant del 25 % anual dels fons competitius.

‣ Incrementar la participació en el 7è Programa marc en un 10 % anual de mitjana en el període 2010-2013 i augmentar la participació de les empreses i les PIME en projectes, en particular en els programes europeus CIP i el 7è Programa marc, en un 5 % anual.

‣ Augmentar la participació dels agents de la recerca i la innovació catalans en programes d’organismes in-ternacionals i altres programes de la UE (per exemple, LIFE).

‣ Formalitzar aliances estratègiques amb països i regions o amb els seus agents de la recerca i la innovació lí-ders en temes clau per a Catalunya.

‣ Durant el 2010, participar en l’actuació de programa-ció conjunta que s’està impulsant a través dels estats de la UE, amb la finalitat que els focus de recerca i in-novació de Catalunya estiguin integrats en l’estratègia de programació conjunta espanyola.

‣ Desenvolupar experiències pilot, a partir de les inicia-tives actuals i de les millors pràctiques internacionals, que possibilitin la implicació de la inversió privada en el finançament de polítiques públiques de recerca d’interès general per al país.

‣ Incrementar un 10-15 % anual les donacions de mece-natge per a la recerca, diversificant els àmbits i orien-tant-los als temes objecte de focalització de la recerca i la innovació a Catalunya.

DEstinAtAris: ‣ Agents del sistema d’R+D+I de Catalunya.

actuacions 10.1.1 R+D+I COM A POLÍTICA ESTRUCTURAL I ESTRATÈGICA DELS DEPARTAMENTS I DE L’ACCIÓ DE GOVERN

1. Desenvolupar una planificació econòmica anual i plu-riennal dels recursos destinats a R+D+I vinculada amb els seus plans sectorials d’R+D+I (vegeu «Línia d’actuació 4.1.2») i coordinada amb els objectius del PRI, a càrrec dels departaments. També, planificar la seva contribució econòmica als focus d’R+D+I del PRI en els quals tinguin competències o responsabilitats, de manera coordinada amb els altres departaments implicats. Aquestes planifi-cacions es coordinaran a través de la CIRI. 2. Elaborar, el 2010, informes sobre l’adequació dels pro-grames de recerca dels diversos departaments als criteris d’excel·lència que el PNRI recomana, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, a través de Talència. 3. Iniciar, el 2010, la implementació d’un procés de comptabilització i anàlisi dels recursos econòmics de-dicats a l’R+D+I dels departaments , acreditat a través d’una auditoria, a càrrec de l’OCRI. L’any 2011 aquest procés s’ampliarà als ens adscrits als departaments. 4. Elaborar anualment un informe econòmic públic sobre els recursos destinats pel Govern de Catalunya al foment de l’R+D+I que contempli els instruments d’execució em-prats, com a mesura de transparència i retiment de comp-tes, a càrrec de la CIRI. 5. Els programes considerats estratègics gaudiran d’una programació econòmica pluriennal vinculada a un con-tracte programa per objectius amb l’ens executor per ga-rantir una estabilitat en els recursos públics dedicats a les polítiques d’R+D+I. 6. Realitzar, el 2012, una auditoria economicofinancera dels recursos públics dedicats a les polítiques de recer-ca i innovació, com a preparació del que serà el proper PRI 2013-2020, a càrrec del Govern, a través del CCRI. Aquesta auditoria avaluarà el cost-benefici, així com la qualitat dels processos i els mecanismes d’execució i pla-nificació pressupostaris en aquests àmbits, amb la finali-tat d’establir les millores necessàries.


108

10.2.1 ACCÉS A INVERSIONS I RE-CURSOS COMPETITIUS D’R+D+I DE L’ESTAT I LA UE

14. Vetllar pel desenvolupament de l’acord subscrit a fi-nals del 2008 amb el CSIC en el marc de la seva adhesió al PNRI, per tal d’aprovar un pla estratègic conjunt entre l’Administració de la Generalitat i l’Administració General de l’Estat que permeti desenvolupar futures cooperacions i incrementar la presència del CSIC a Catalunya, així com les inversions que aquest fet implica, a càrrec del DR de Recerca i Innovació. 15. Impulsar l’increment de la participació de l’Estat en grans infraestructures (ex. el projecte PRACE de super-computació) en el marc de l’estratègia europea ESFRI i del futur pla estratègic català que estarà enllestit el 2011, a càrrec del Govern. 16. Impulsar, respecte a l’aplicació de la disposició addi-cional 3a de l’Estatut, que s’incrementi el percentatge de-dicat a infraestructures científiques i tecnològiques en una quantitat mitjana equivalent a la del període 2007-2009 (2 %-4 %), fins a assolir una xifra mitjana entre el 6 % i el 8 % per al període 2011-2013, a càrrec del Govern. Alhora, impulsar la compensació en inversions per a la menysvaloració de les partides de la disposició addicional 3a destinades a R+D+I entre els anys 2007 i 2010. 17. Reforçar les iniciatives actuals per estar present en els llocs de presa de decisió referents als programes europeus mitjançant el grup de treball interdepartamental Activa 7PM. 18. Impulsar la presència d’agents del sistema d’R+D+I en diversos països i regions on hi hagi possibilitats de pro-moure projectes que impliquin agents de la recerca i la innovació catalans, a càrrec de DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i els departaments sectorials, a través de la institució CERCA i el consorsi TECNIO. El 2010 es consolidaran diverses experiències en aquest sentit. 19. Impulsar, el 2010, un pla de mecenatge per a la re-cerca i la innovació basant-se i coordinant-se amb les ini-ciatives existents, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, a través de Talència (l’agència de recerca de Catalunya). Els projectes de recerca finançats a través de fons altruis-tes es gestionaran de manera competitiva a través de Ta-lència. 20. Enfortir les aliances estratègiques en recerca i inno-vació amb països i regions que coincideixin en interessos mutus, establint mecanismes de cofinançament per a pro-

10.1.2 EFICIÈNCIA I CAPTACIÓ DE RE-CURSOS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES POLÍTIQUES D’R+D+I

7. Establir, des del 2010, acords de cooperació entre l’Administració de la Generalitat i les administracions lo-cals i supralocals i els agents socioeconòmics adherits al PNRI, que prevegin sinergies de finançament d’actuacions destinades als objectius del PRI, a càrrec del DR de Re-cerca i Innovació. 8. Obtenir el màxim grau d’alineament amb referència als fons FEDER de desenvolupament local que tenen com a objectiu l’impuls a la innovació, mitjançant la coordinació entre el DR d’Administracions Públiques i el DR de Recer-ca i Innovació. 9. Impulsar l’ús del Fons Social Europeu per a la incorpo-ració de talent científic i innovador a les empreses, espe-cialment les PIME, a càrrec del DR de Treball i en coordi-nació amb el DR de Recerca i Innovació. 10. Impulsar l’establiment d’acords amb el Ministerio de Ciencia e Innovación (MICINN), i el Ministerio de Indús-tria, Turismo y Comercio (MICYT), per coordinar les inver-sions en activitats de suport a la recerca i la innovació, a càrrec del DR de Recerca i Innovació. 11. Coordinar la planificació de la inversió dels Fons FEDER prevista per al període 2010-2013 a Catalunya amb referència a l’objectiu d’economia del coneixement, innovació i desenvolupament empresarial, orientant-la als objectius del PRI i en especial al focus d’R+D+I del PRI, a càrrec del Govern, a través de la CIRI. 12. Establir, el 2010, un pla d’actuació conjunt de capta-ció de recursos competitius de la UE en el qual siguin ele-gibles l’Administració i les seves agències, a càrrec dels departaments de la Generalitat. 13. Impulsar, a partir del 2010, una actuació interdeparta-mental per incrementar la participació dels departaments als programes d’R+D+I de la UE, a càrrec del Govern. Aquesta actuació estarà vinculada al desenvolupament de les estratègies per focalitzar la recerca i la innovació en els focus d’R+D+I fixats pel PRI.


109

jectes i iniciatives estratègiques, a càrrec del Govern. En el període 2010-2013 s’assoliran 4-5 iniciatives d’aquesta tipologia. 21. Promoure actuacions innovadores de cofinançament publicoprivat de l’R+D+I en la línia de les recomanacions de la UE, i a partir de les bones pràctiques internacionals existents, a càrrec del Govern.


1 Bases de la programació econòmica

2 Plantejament

3 Posicionament

PRogRamaciÓ econÒmicaBLOC D

112

PROGRAMACIÓ ECONÒMICA

En aquest sentit, la despesa en el PRI s’estructura en:

‣ Bloc 1: Despesa de personal públic dedicat a la recerca i inversions universitàries. En tots els casos els càlculs es fan a través de coeficients. Aquest bloc preveu:

‣ Despesa derivada del personal assistencial del sistema de salut dedicat a la recerca.

‣ Despesa derivada del personal universitari de-dicat a la recerca.

‣ Inversions imputables a recerca derivades del Pla d’infraestructures universitàries.

‣ Bloc 2: Actuacions del PRI, que preveuen la despesa dedicada a la recerca i la innovació a través de progra-mes i iniciatives.

1.2. CAPÍTOLS ECONÒMICS DE LA DESPESA

Les actuacions i els instruments de foment de la recerca i de la innovació del Govern es realitzen en alguns ca-sos amb recursos que des del punt de vista pressupostari s’enquadren en el capítol 8 de la comptabilitat pública (ex. en forma de préstecs a projectes d’innovació empre-sarial).

És important planificar la part de la despesa que es rea-litzarà mitjançant aquest capítol 8, atès que pressupos-tàriament té menys repercussions que quan el suport del Govern es dóna a través de subvencions. D’altra banda, cal que els instruments i les actuacions que tenen assignades el capítol 8 estiguin adequadament dissenyades perquè es puguin executar els recursos previstos.

1.3. APLICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ ECONÒMICA

La programació general de despesa que es presenta al PRI està subjecte a les disponibilitats que determinin els pres-supostos de la Generalitat per a cada exercici.

En aquest sentit, es planteja establir un procés de revi-sió anual de la programació econòmica del PRI que pu-gui establir, si escau, assignacions anuals inferiors a les establertes per a cada exercici, sempre que es prevegi l’objectiu final per al període establert en aquest docu-ment i que es reprogramin les quantitats anuals tendents al seu assoliment.

En aquest bloc s’estableix l’escenari econòmic centrat en els recursos pressupostaris que l’Administració de la Ge-neralitat de Catalunya dedicarà al Pla de recerca i innova-ció en el període 2010-2013.

Cal fer notar que algunes de les actuacions d’aquest pla com, per exemple, les destinades a incrementar les com-petències dels estudiants en creativitat i emprenedoria, no tenen una mesura senzilla quantificable econòmicament. També cal constatar que, aquest exemple i altres inicia-tives d’aquest PRI no computarien com a despesa en re-cerca i innovació segons els criteris homologables que es fan servir actualment i que responen a unes determinades lògiques del que és un sistema de recerca i innovació. Així, i en general, en aquesta programació es presenten les quantitats que serien comptabilitzables com a despesa en recerca i innovació segons els estàndards comparatius internacionals i que permeten seguir les sèries històriques d’evolució.

Altrament, cal també constatar que els recursos econò-mics només són una part dels recursos necessaris per desenvolupar aquest PRI 2010-2013. Moltes actuacions estan dedicades a orientar i alinear les actuacions dels agents, els canvis organitzatius i funcionals en el sistema de governança que no generen més despesa, però sí són importants esforços de transformació i canvi. També hi ha línies d’actuació, com, per exemple, el foment de la inno-vació que es materialitza a través de la compra pública o l’elaboració de normativa, i que menen a noves maneres de fer.

1. Bases de la PRogRama-ciÓ econÒmica

Les previsions que es fan en aquest apartat corresponen a la despesa executada per a recerca i innovació a partir dels pressupostos dels departaments de la Generalitat.

1.1. ESTRUCTURA DE LA DESPESA DE LA GENERALITAT EN RECERCA I INNOVACIÓ

La diferenciació de la tipologia de la despesa és neces-sària, perquè els diferents tipus de despesa tenen dinàmi-ques diferents en l’evolució i presa de decisions, i a l’hora de les anàlisis i la presa de decisions s’han de considerar per separat.

113


Això no obsta perquè algunes de les partides, com ja passa actualment (ex. centres de recerca), tinguin compromisos pluriennals establerts. En aquest sentit, i com s’ha co-mentat en el capítol 10 del Bloc C, amb posterioritat a l’aprovació del PRI es determinarà quines de les inicia-tives previstes necessiten una estabilitat econòmica plu-riennal, i consegüentment caldria promoure compromisos en aquest sentit.

2. Plantejament

2.1. PACTE NACIONAL PER A LA RE-CERCA I LA INNOVACIÓ (PNRI)

El Govern, amb un ampli consens social i polític, va signar el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, el qual establia diferents elements que afecten el plantejament de la programació econòmica del PRI (vegeu l’annex 2):

‣ Un escenari general de la despesa en R+D (no fa men-ció específicament a la despesa per al foment de la innovació) per part de la Generalitat, que conduiria a un total de 1.598 M€ l’any 2013 (no es fa menció de l’estructura interna d’aquest augment en els dife-rents apartats de l’estructura de despesa en recerca i innovació esmentats anteriorment) en comparació dels 839 M€ executats el 2008 (darrera dada de re-ferència). Una revisió de les quantitats de l’escenari en funció de l’evolució del PIB esperada pels propers anys (evolució que ha estat molt diferent a la previs-ta aleshores) donaria com a resultat una quantitat de 1.241M€ el 2013 per a R+D, molt inferior als 1.598 M€ de l’escenari previst.

‣ Un increment progressiu (compromís 123, vegeu l’annex) i suficient dels pressupostos dedicats a les polítiques de foment de la recerca i la innovació dels departaments de l’Administració de la Generalitat (a banda del departament o dels departaments que as-sumeixin les àrees de recerca i d’innovació), per poder fer front als reptes i els objectius que tinguin plante-jats els seus àmbits competencials vinculats als focus de recerca i innovació.

‣ Un increment anual mitjà, per al període 2010-2013, dels pressupostos dedicats als programes de suport a l’R+D, com a mínim equivalent a l’experimentat durant el darrer Pla de recerca i innovació (2005-2008). Els càlculs dels increments executats en el període 2005-2008 serien de 33 % tenint en consideració el capítol VIII i 25 % sense tenir-lo en consideració (i d’un 20 % si es considerés com a extraordinari l’increment de més d’un 40 % entre l’any 2005 i el 2004).

2.2. POLÍTIQUES QUE CAL DESENVO-LUPAR EN EL PRI 2010-2013

El Pla de recerca i innovació, en consonància amb els compromisos específics que el PNRI estableix per al Go-vern, preveu uns reptes significatius, vist en conjunt, per a les polítiques de recerca i innovació de Catalunya, que té unes repercussions necessàries en l’esforç pressupostari:

‣ Consolidar les polítiques i les línies d’actuació, posa-des en marxa en els darrers anys, les més significati-ves de les quals necessiten una imprescindible línia de continuïtat. Entre elles es poden destacar: centres de recerca i fundacions sanitàries de recerca i innova-ció, programes de captació i retenció de talent, grans infraestructures, nuclis tecnològics que fomenten la innovació i la competitivitat empresarial, xarxa tecno-lògica de Catalunya que inclou centres tecnològics, parcs científics i tecnològics, etc.

‣ Afrontar nous compromisos clau com el nou model de finançament universitari, que preveurà un increment del pes de la recerca o la posada en marxa d’un ens publicoprivat de valoració de la recerca a Catalunya.

‣ Incorporar a l’agenda de recerca i innovació de Ca-talunya noves iniciatives estratègiques incloses en el PNRI i avalades per les avaluacions externes realit-zades durant l’any 2009 (OCDE, Consell Català de Recerca i Innovació): projectes estratègics d’R+D+I, suport a la innovació no tecnològica, foment de la in-novació en serveis públics, foment de sistemes territo-rials d’innovació, etc.

‣ Desenvolupar una estratègia de recerca i innovació orientada a reptes, els quals configuren el focus de recerca i innovació del PRI per als propers anys, i que necessiten instruments i suport específic i diferencial (a més de les polítiques transversals de la Generalitat i de les externes de l’Estat i la UE).

2.3. UNA CONJUNTURA QUE NECESSI-TA UN ESFORç ESTRATÈGIC PER A UN CANVI DE MODEL

‣ El Govern entén que en la conjuntura actual la recerca i la innovació és determinant per poder assentar unes bases sòlides per al futur, i consegüentment és prio-ritària la inversió pública de la Generalitat, com s’ha constatat en els pressupostos recents.

‣ El Govern entén que aquest esforç per al foment de la recerca i la innovació s’ha de fer en el marc d’uns

114


3.2. INNOVACIÓ

Pel que fa a la inversió en el foment de la innovació, as-pecte estratègic en la conjuntura actual, el Govern plan-teja assolir increments percentuals anuals similars o fins i tot superiors als de l’R+D per atendre els objectius del PRI, especialment pel que fa referència al suport a la in-novació empresarial, i també en les polítiques de foment de la innovació social i dels serveis públics. Amb aquests increments s’assoliria el 2013 una quantitat de despesa en innovació per al bloc 2 de despesa de 293 M€ i una quantitat total per al període 2010-2013 de 811M€. Cal tenir en consideració que part d’aquests increments seran deguts al Fons interdepartamental Focus (veure a conti-nuació).

3.3. FONS INTERDEPARTAMENTAL PER IMPULSAR ELS FOCUS DE RECERCA I INNOVACIÓ DEL PRI

El Govern preveu la creació d’un fons interdepartamen-tal de recerca i innovació amb la finalitat estratègica de fomentar la recerca i la innovació al voltant dels focus del PRI 2010-2013 i per facilitar que els departaments responsables en cada cas puguin impulsar efectivament aquests focus (compromís 124 del PNRI). Aquest fons tindrà les característiques generals següents:

‣ El Fons Interdepartamental Focus estarà vinculat al Departament de la Presidència, atesa la seva influèn-cia transversal en l’acció de Govern. La seva gestió i les decisions pel que fa a la seva aplicació es prendran en la CIRI (Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació).

‣ El Fons estarà a disposició dels departaments de ma-nera competitiva per impulsar, al voltant dels focus de recerca i innovació del PRI, les iniciatives estra-tègiques necessàries (projectes estratègics d’R+D+I, comunitats de coneixement i innovació, captació de talent, partenariats i aliances internacionals).

‣ Per accedir al Fons Interdepartamental Focus, els de-partaments que ho sol·licitin hauran d’haver incre-mentat els pressupostos propis dedicats al foment de la recerca i la innovació, dos punts per sobre de la va-riació del pressupost total del departament, o almenys, en cas de decrement del pressupost, no reduir-los.

‣ El Fons no podrà ser emprat per actuacions que gene-rin despesa estructural de llarga durada (ex. infraes-tructura de recerca vinculada a un, o més d’un, focus determinat).

pressupostos de la Generalitat per als propers anys, que tindran unes demandes socials elevades i uns in-crements totals que estaran en el rang del 2-4 % i que, consegüentment, l’eficiència, l’eficàcia i l’impacte dels recursos esmerçats en el foment de la recerca i la innovació seran essencials.

‣ El Govern, com explicita el PNRI, entén que la polí-tica de recerca i innovació passa a ser una política estructural i transversal per l’acció política i necessita la implicació de tots els departaments. A la taula de la pàgina següent es poden veure els resultats d’aquests plantejaments anteriors.

3. Posicionament

Atenent al plantejament anterior, el Govern adopta el posi-cionament següent sobre l’estratègia macroeconòmica en el PRI 2010-2013:

3.1. R+D

‣ El Govern planteja un escenari de despesa en R+D pel període 2010-2013 que s’ajusti a l’escenari del PNRI revisat segons els canvis que hi ha hagut des d’aleshores en les previsions d’evolució del PIB, tal com s’estableix en el mateix Pacte (Veure Annex 2, apartat 7). Tot i així, es preveu que en els darrers dos anys del PRI es pugui superar l’esmentat escenari revi-sat. Amb aquest plantejament, s’assoliria el 2013 una quantitat de despesa en R+D de 1.340 M€ i una des-pesa total per al període 2010-2013 de 4.497 M€.

‣ Pel que fa al bloc 1 de despesa de personal i d’inversions, es consideren els increments derivats del personal dedicat a la recerca en l’àmbit assistencial (4 % anual estimat) i en l’àmbit universitari (4-6 % anual estimat), i la part computable de recerca del Pla d’inversions universitàries. Els increments provenen de la massa salarial i no d’un augment en el nombre de persones. Amb aquestes consideracions el Bloc 1 de despesa assoliria el 2013 una quantitat de 596 M€ i un total per al període 2010-2013 de 2.209 M€.

‣ En referència al Bloc 2 de despesa de línies d’actuació del PRI l’increment anual mitjà seria del 18%, uns percentatges equivalents als ocorreguts en el darrer període de planificació, tal com es compromet el PNRI. Amb aquest plantejament, s’assoliria el 2013 una quantitat de despesa en R+D per aquest bloc 2 de 744 M€ i una quantitat total per al període 2010-2013 de 2.288 M€.

115


Així mateix, i per tal d’assolir en el 2013 l’objectiu que el 25-30 % del total de la despesa en recerca i innovació estigui orientada als focus del PRI, tal com s’ha descrit en l’apartat C.10, caldrà que, a més del Fons Interdeparta-mental Focus, un percentatge dels recursos destinats a les diferents línies d’actuació del PRI, que s’estima d’entre el 25 al 40 % de mitjana en els propers anys, estigui focalitzat.

3.4. PROGRAMACIÓ PRESSUPOSTÀRIA

Els recursos d’R+D+I dedicats al PRI 2010-2013 sumen una quantitat de 5.308 M€, dels quals 3.099 M€ corres-ponen a les línies d’actuació del PRI (Bloc 2 de despesa). Hi ha altres partides que també corresponen a despesa vinculada al PRI que no computen com a R+D+I i, per tant, no s’inclouen en aquesta xifra total ni en les taules següents.La primera taula, a la pàgina següent, mostra la progra-mació general de despesa en recerca i innovació per als propers quatre anys. A la primera part de la taula, hi ha els escenaris del PNRI original i actualitzat, i l’escenari del PRI que s’ha escollit. A la segona part de la taula, es mostren les despeses classificades pels diferents blocs de programació. A la tercera, la despesa per capítols pressu-postaris i, finalment, s’indica la proporció de la despesa que estarà orientada als focus d’R+D+I del PRI durant els propers quatre anys.Posteriorment, en una altra taula, es pot veure la progra-mació econòmica del PRI desglossada per objectius es-tratègics i per algunes de les línies i els programes més significatius del PRI.

116

PROGRAMACIÓ ECONÒMICAta

ula

12: P

rogr

amac

ió e

conò

mic

a de

l Pr

i 20

10-2

013

(dad

es m

ilion

s d’

euro

s ex

cept

e in

dica

ció)

20

10

20

11

20

12

20

13

Tota

lR

+D

Inno

vaci

óTo

tal

R+D

Inno

vaci

óTo

tal

R+D

Inno

vaci

óTo

tal

R+D

Inno

vaci

ó

Esc

enar

is i

prog

ram

ació

Pr

i

Esc

enar

i PN

RI

(ori

gina

l) (

*)1

,12

81

.28

01

.43

81

.59

8

Vari

ació

inte

ranu

al1

89

15

21

58

16

0

Vari

ació

inte

ranu

al (

%)

20

,1%

13

,5%

12

,3%

11

,1%

Esc

enar

i PN

RI

(act

ualit

zat)

(*)

(**

)9

41

1.0

31

1.1

35

1.2

40

Vari

ació

inte

ranu

al4

99

01

04

10

5

Vari

ació

inte

ranu

al (

%)

5,8

%9

,6%

10

,1%

9,3

%

Pro

gram

ació

del

Pr

i1

,07

79

41

13

61

.20

11

.03

11

70

1.3

97

1.1

85

21

21

.63

31

.34

02

93

Vari

ació

inte

ranu

al5

51

24

90

34

19

61

54

42

23

61

55

81

Vari

ació

inte

ranu

al (

%)

9,6

%1

1,5

19

,56

25

,00

16

,32

14

,94

24

,71

16

,89

13

,08

38

,21

fina

nçam

ent

per

gran

s bl

ocs

de d

espe

sa

Blo

c 1

: D

espe

sa d

e pe

rson

al i

d’in

vers

ions

51

55

15

05

35

53

50

56

35

63

05

96

59

60

Vari

ació

inte

ranu

al (

%)

2,8

%3

,9%

5,2

%5

,9%

Per

sona

l Uni

vers

itat

s am

b de

dica

ció

a la

rec

erca

31

03

10

03

22

32

20

34

23

42

03

62

36

20

Vari

ació

inte

ranu

al (

%)

4,0

%3

,9%

6,2

%5

,8%

Per

sona

l ass

iste

ncia

l (S

alut

) am

b de

dica

ció

a la

rec

erca

19

01

90

01

97

19

70

20

52

05

02

14

21

40

Vari

ació

inte

ranu

al (

%)

4,0

%3

,7%

4,1

%4

,4%

Inve

rsio

ns u

nive

rsit

àrie

s de

dica

des

a la

rec

erca

15

15

01

61

60

16

16

02

02

00

Blo

c 2

: lí

nies

d’a

ctua

ció

Pr

i5

62

42

61

36

66

64

96

17

08

34

62

22

12

1.0

37

74

42

93

Vari

ació

inte

ranu

al (

%)

10

,4%

18

,5%

16

,4%

25

,0%

25

,2%

25

,4%

24

,7%

24

,3%

19

,6%

38

,2%

Act

uaci

ons

depa

rtam

enta

ls5

60

42

51

35

61

54

70

14

57

59

58

41

75

93

76

94

24

3

Vari

ació

inte

ranu

al (

%)

18

,0%

9,8

%1

0,6

%7

,4%

23

,4%

24

,3%

20

,7%

23

,5%

18

,8%

38

,9%

Fons

inte

rdep

arta

men

tal F

OC

US

21

15

12

62

57

53

83

71

00

50

50

El f

ons

inte

rdep

arta

men

tal F

OC

US

s’h

a di

vidi

t 5

0%

en

R+D

i 5

0%

inno

vaci

ó

fina

nçam

ent

per

capí

tols

de

les

línie

s P

ri

Cap

ítol

s de

des

pesa

1 a

7 (

desp

esa

no fi

nanc

era)

44

63

71

75

54

04

33

10

76

88

54

91

39

86

96

60

20

9

Vari

ació

inte

ranu

al5

18

69

46

23

21

48

11

63

21

81

11

17

0

Vari

ació

inte

ranu

al (

%)

30

,2%

21

,1%

16

,7%

42

,7%

27

,4%

26

,8%

29

,9%

26

,3%

20

,2%

50

,4%

Cap

ítol

8 (

desp

esa

finan

cera

)1

16

55

61

12

66

36

31

46

73

73

16

88

48

4

Vari

ació

inte

ranu

al (

%)

8,6

%1

4,5

%3

,3%

15

,9%

15

,9%

15

,9%

15

,1%

15

,1%

15

,1%

Des

pesa

foc

alit

zada

del

Pr

i (o

rien

tada

a f

ocus

de

rece

rca

i inn

ovac

ió)

Lini

es d

’act

uaci

ó fo

calit

zade

s Fo

ns in

terd

epar

tam

enta

l FO

CU

S

Tota

l des

pesa

foc

alit

zada

PR

I %

Des

pesa

foc

alit

zada

PR

I /t

otal

líni

es d

’act

uaci

ó P

RI

16

8

2

17

0

15

,6

21

5

51

2

66

1

7,9

30

4

75

3

79

2

1,7

46

9

10

0

56

9

28

,7

(*)

El P

NR

I no

més

con

tem

pla

esce

nari

s d’

evol

ució

per

a la

des

pesa

en

R+D

(**)

Est

imac

ions

de

l’evo

luci

ó de

l PIB

de

Cat

alun

ya:

20

09

i 2

01

0: E

scen

ari M

acro

econ

òmic

per

a C

atal

unya

20

10

. D

epar

tam

ent

d’E

cono

mia

i Fi

nanc

es (

nove

mbr

e 2

00

9)

20

11

a 2

01

3: A

ctua

lizac

ió d

el p

rogr

ama

Esta

bilid

ad. E

spañ

a 20

09-2

013.

Min

iste

rio d

e Ec

onom

ia y

Hac

iend

a (f

ebre

r 2

01

0)

117


taul

a 13

: Pro

gram

ació

eco

nòm

ica

del P

ri

2010

-201

3 pe

r lí

nies

/Pro

gram

es s

igni

ficat

ius

(dad

es e

n m

ilion

s d’

euro

s)

obj

ecti

us e

stra

tègi

cs P

ri

i lín

ies/

prog

ram

es m

és s

igni

ficat

ius

20

10

20

11

20

12

20

13

2010-2

013

obs

erva

cion

sta

lent

(ca

ptac

ió,

carr

era

inve

stig

ador

a...

)5

86

57

28

02

75

Incl

ou p

rogr

ama

per

incr

emen

tar

pers

onal

tèc

nic

rece

rca,

pre

doct

s, p

osdo

cts

i mob

ilita

t

Cap

taci

ó ta

lent

cie

ntífi

c -

sist

ema

de r

ecer

ca2

02

32

83

01

01

Pro

gram

a IC

RE

A

Tale

nt-e

mpr

esa

14

81

02

3C

ofina

nçat

per

la in

icia

tiva

pri

vada

sis

tem

a pú

blic

rec

erca

(no

incl

ou p

erso

nal d

edic

at a

la r

ecer

ca e

n un

iver

sita

ts i

sist

ema

salu

t)2

06

22

12

67

35

31

.04

7N

o in

clou

per

sona

l ded

icat

a la

rec

erca

en

univ

ersi

tats

i si

stem

a sa

lut

= 5

00

ME

uros

20

10

Uni

vers

itat

s (a

par

t de

l'in

crem

ent

del p

es d

e la

rec

erca

en

el n

ou m

odel

de

finan

çam

ent

a pa

rtir

20

11

)2

04

06

01

00

22

0R

ecur

sos

assi

gnat

s pe

r ex

cel·l

ènci

a ci

entí

fica

i de

tran

sfer

ènci

a (2

01

0=re

curs

os P

RO

FOR

)

Cen

tres

de

rece

rca

CE

RC

A1

10

12

01

35

15

05

15

Inve

rsió

i de

spes

a co

rren

t (i

nclo

u pe

rson

al).

Ass

olir

mit

jana

aut

ofina

nçam

ent

40

-60

% e

n 2

01

3

Inst

itut

s H

ospi

tala

ris

66

78

27

Gra

ns in

frae

stru

ctur

es c

ient

ífiqu

es i

tecn

ològ

ique

s2

22

54

05

01

37

No

incl

ou r

ecur

sos

de l'

Est

at p

rovi

nent

s de

l'ap

licac

ió d

e la

dis

posi

ció

addi

cion

al 3

a de

l'E

stat

ut

tran

sfer

ènci

a, in

nova

ció

i int

erna

cion

alit

zaci

ó em

pres

aria

l2

72

28

83

43

38

41

.28

7

Pro

gram

es R

+D

i in

nova

ció

tecn

ològ

ica

i no

tecn

ològ

ica

82

90

12

01

50

44

2Le

s de

spes

es e

n ca

píto

l 8 e

stan

maj

orit

ària

men

t en

aqu

ests

pro

gram

es

Valo

riti

zaci

ó i X

arxa

tec

nolò

gica

TE

CN

IO2

02

53

55

01

30

Inte

rnac

iona

litza

ció

80

90

10

01

10

38

0

sec

tor

Púb

lic *

57

12

15

39

Incl

ou e

ls p

rogr

ames

de

fom

ent

de la

inno

vaci

ó, n

o la

inno

vaci

ó ex

ecut

ada

Nuc

lis d

'inno

vaci

ó se

rvei

s pú

blic

s2

58

10

25

soc

ieta

t i c

iuta

dani

a in

nova

dora

56

91

03

0

Com

unit

ats

i xar

xes

loca

ls i

glob

als

57

10

20

42

gov

erna

nça

23

45

14

Ava

luac

ió,

pros

pect

iva,

sis

tem

a d'

info

rmac

ió,

cons

ell a

sses

sor

focu

s de

rec

erca

i in

nova

ció

26

09

51

35

29

2

Fons

Int

erde

part

amen

tal F

ocus

25

07

51

00

22

7

Pro

ject

es R

DI

estr

atèg

ics

01

02

03

56

5

sis

tem

es d

'inno

vaci

ó te

rrit

oria

l7

92

23

57

3

Par

cs C

ient

ífics

i Te

cnol

ògic

s2

21

31

33

0

Reg

ions

del

con

eixe

men

t, c

iuta

ts in

nova

dore

s i e

ntor

ns d

'inno

vaci

ó ru

rals

57

91

53

6

totA

l5

62

66

68

34

1.0

37

3.0

99

Incl

ou le

s de

spes

es d

’R+D

+I

de t

ots

els

depa

rtam

ents

de

la G

ener

alit

atN

o in

clou

alt

res

desp

eses

vin

cula

des

al P

RI

que

no c

ompu

ten

com

a R

+D

+I

sego

ns e

ls e

stàn

dard

s in

tern

acio

nals

: pr

ogra

ma

Eng

inyc

at, pr

ogra

ma

de d

etec

ció

tale

nt c

ient

ífic

a s

e-cu

ndàr

ia i

altr

es in

vers

ions

en

incr

emen

t de

les

com

petè

ncie

s in

nova

dore

s en

els

dif

eren

ts t

ram

s ed

ucat

ius,

act

uaci

ons

d’em

pren

edor

ia, et

c.Le

s ac

tuac

ions

d’in

tern

acio

nait

zaci

ó em

pres

aria

l s’e

nten

en c

om in

stru

men

ts d

e fo

men

t de

la in

nova

ció

no-t

ecno

lògi

ca

* E

l Gov

ern

licit

a an

ualm

ent

una

quan

tita

t de

4.0

00

ME

uros

(2

00

8)

en c

ompr

a pú

blic

a am

b la

con

segü

ent

capa

cita

t tr

acto

ra d

’inno

vaci

ó (l

ínia

d’a

ctua

ció

4.2

.1)

1 Implantació del PRI

2 Seguiment, revisió i avaluació del PRI

imPlantaciÓ, seguiment, ReVisiÓ i aValuaciÓ del PRiBLOC E

120

IMPLANTACIÓ, SEGUIMENT, REVISIÓ I AVALUACIÓ DEL PRI

2. seguiment, ReVisiÓ i aValuaciÓ del PRi

La finalitat del Govern de la Generalitat de Catalunya és, com ja ha estat àmpliament explicat en aquest document, aconseguir que els esforços invertits en la producció i l’explotació del coneixement reverteixin amb eficiència i eficàcia sobre les necessitats dels agents del sistema cata-là d’R+D+I, així com sobre els interessos de la societat.

Però els resultats de l’avaluació també han de poder ser usats a conveniència dels mateixos promotors de les po-lítiques. En aquest sentit, els propòsits associats a la in-clusió de preceptes d’avaluació en aquest pla també es relacionen amb la convicció que l’avaluació ajuda a pren-dre decisions estratègiques i operatives, que contribueix a optimitzar la gestió dels recursos, i que a mitjà i a llarg termini contribueix a l’aprenentatge dins de la mateixa Administració de la Generalitat de Catalunya.

Un dels objectius de l’avaluació d’aquest pla és, en re-sum, aconseguir una millora de les polítiques públiques i dels programes de recerca i innovació a Catalunya. Ava-luant aquest PRI es podrà millorar la política científica i tecnològica, i reconduir o corregir els aspectes que s’hagin mostrat millorables o poc eficients, d’acord amb els reptes socioeconòmics d’aquest país.

Per portar a terme una política de recerca i innovació transparent i rigorosa, que sigui eficaç en la satisfacció dels objectius particulars de cada eix d’actuació i de l’impacte esperat sobre el conjunt del sistema de recer-ca i innovació, és desitjable disposar de bons sistemes d’avaluació. En un pla ideal, caldria estructurar un control sistemàtic integral i objectiu d’acompliment d’indicadors que determinessin si els recursos públics per al foment de la recerca i la innovació s’empren per encarar els reptes socioeconòmics de Catalunya, els objectius establerts en el Pla, i els dels seus eixos d’actuació, així com correlacio-nar aquest acompliment amb els objectius de qualitat de gestió i d’aprenentatge de la mateixa Generalitat.

El Govern de la Generalitat de Catalunya, ara per ara, no disposa dels recursos informatius ni econòmics associats a l’orquestració d’un sistema d’avaluació tan expert com se-ria desitjable. Però els processos d’avaluació produïts, en relació amb els quatre plans de recerca i innovació de la Generalitat de Catalunya anteriors a aquest, constitueixen una font d’informació privilegiada, que orienta el disseny d’un model d’avaluació per al PRI 2010-2013 que sigui assumible, coherent i rigorós.

El PRI 2010-2013 esdevé la referència clau per a la pro-gramació i el seguiment de les actuacions relacionades amb R+D+I executades pel Govern de la Generalitat de Catalunya durant aquest període.

Aquest darrer bloc del PRI presenta els procediments d’implantació i de seguiment, que es preveu instrumentar per garantir una bona aplicació del Pla. També s’exposen els instruments de revisió i d’avaluació que permetran de-terminar si els recursos públics s’empren per complir els objectius establerts al Pla, i avaluar l’impacte de les políti-ques del PRI sobre el sistema de recerca i innovació. Aquesta avaluació ha de permetre, en darrer terme, poder millorar la política de recerca i innovació del Govern.

1. imPlantaciÓ del PRi

Aquest és un pla d’execució complexa, ja que té un grau elevat d’interdepartamentalitat en molts aspectes clau; afecta dues legislatures polítiques; i presenta un nombre elevat d’actuacions, algunes de gran abast, i d’altres de pioneres. Consegüentment, una part rellevant de l’èxit del pla recau en els procediments d’implantació.

Els instruments principals per a la implantació del PRI seran:

‣ El Pla anual d’actuacions del PRI 2010-2013, que aprovarà la CIRI a iniciativa del DR de recerca i inno-vació, i serà elaborat per l’OCRI amb el concurs de tots els departaments.

‣ Els plans d’actuació departamentals.

‣ Els contractes programa pluriennals (o altres formes d’interacció) dels departaments amb:

‣ les agències de finançament de la recerca i la innovació (ACC1Ó i Talència)

‣ les agències especialitzades (AQU i ATTRM)

‣ els ens facilitadors (vegeu l’esquema 10, capítol 7 del bloc C)

‣ els organismes i ens adscrits als departaments.

‣ Els plans d’actuació anuals de les agències, els ens fa-cilitadors i els organismes adscrits als departaments.

‣ Els mecanismes de coordinació i interacció de la Ge-neralitat (a través del Govern, els departaments, les agències de finançament de la recerca i la innovació, etc.) amb altres administracions i agents socioeconòmics.

121

IMPLANTACIÓ, SEGUIMENT, REVISIÓ I AVALUACIÓ DEL PRIEl model d’avaluació dissenyat per al PRI 2010-2013 es defineix per distingir clarament:

‣ La revisió pressupostària del Pla, amb temporalitat anual.

‣ El seguiment tècnic continu, informat bianualment.

‣ L’avaluació tècnica final, després del període de vigèn-cia del Pla.

2.1 REVISIÓ ANUAL DEL PRI

La revisió anual del PRI respon a dues necessitats. La primera és la d’introduir accions correctives segons els re-sultats obtinguts durant el procés continu de seguiment del PRI.

L’altre factor que aconsella sotmetre anualment a revisió el PRI 2010-2013 està relacionat amb la disponibilitat dels recursos econòmics previstos per a la seva implan-tació. La publicació anual dels pressupostos dels depar-taments de la Generalitat de Catalunya ha de portar a ra-tificar l’acompliment dels escenaris econòmics projectats i, en conseqüència, el manteniment del pla d’actuació previst per al període. Aquesta revisió de caire polític no ha d’alterar, però, el contingut teòric, estratègic ni tècnic del PRI 2010-2013.

El procés de revisió descrit és intern, i l’informe que se’n derivi, no públic.

Correspondrà als secretaris generals dels departaments de la Generalitat de Catalunya, integrants de la CIRI, validar el pla d’actuació del PRI corresponent a l’any en curs, d’acord amb els elements de dotació pressupostària.

La revisió anual del PRI es realitzarà el mes de gener dels anys 2011, 2012 i 2013, i es presentarà al Ple de la CIRI.

2.2 SEGUIMENT CONTINU, INFORMAT BIANUALMENT

El seguiment de la implantació del PRI és permanent, i comporta la realització d’un informe bianual publicable. L’informe el du a terme l’Oficina de Coordinació en Re-cerca i Innovació de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració dels departaments, les agències de recerca i innovació (Talència i ACC1Ó), i altres ens implicats en la implementació de polítiques.

El seu objectiu és reconèixer si la implantació del PRI prevista per a períodes bianuals es correspon amb les pre-visions, si s’han assolit els objectius operatius previstos i si hi ha hagut incidències d’execució.

El seu abast preveu:

‣ Relació de les actuacions dutes a terme.

‣ Correspondència entre les actuacions realitzades i les previstes.

‣ Relació dels recursos econòmics executats per actua-ció.

‣ Discriminació d’actuacions rellevants, en funció del pressupost.

‣ Descripció dels beneficiaris de les actuacions relle-vants.

‣ Relació de departaments, agències i agents partici-pants en les actuacions rellevants.

‣ Relació dels productes de les actuacions rellevants.

‣ Encaix de les actuacions rellevants dins de les línies d’actuació del PRI.

‣ Incidència de les actuacions rellevants sobre els objec-tius específics (de línies d’actuació).

‣ Quantificació dels recursos econòmics executats en el període.

‣ Relació de possibles incidències en les funcions admi-nistratives i organitzatives relacionades amb la resolu-ció i el seguiment de convocatòries i actuacions.

El seguiment continu és intern i de tipus participatiu.

El procediment pel qual s’obté informació rellevant respon a un disseny de tipus mixt, que utilitzarà diversos mètodes de recollida d’informació. La consulta se centrarà en les agències i els departaments executors dels programes, així com en l’opinió d’experts respecte a l’impacte sobre els beneficiaris.

Les iniciatives avaluadores dels departaments i les agèn-cies del sistema, així com els informes d’avaluació de con-vocatòries, programes i projectes de Talència, ACC1Ó, i de la resta dels organismes responsables de l’execució de les mesures, seran molt contributius i rellevants per a aques-tes avaluacions intermèdies.

122


Les preguntes que caldrà respondre durant el procés de revisió final del PRI són essencialment les següents:

‣ El Pla, ha assolit els objectius específics previstos?

‣ La situació de partida, ha millorat?

‣ Fins a quin punt la millora dels indicadors del sistema d’R+D+I és atribuïble al PRI?

‣ El PRI, ha tingut efectes col·laterals imprevistos, posi-tius o negatius, sobre els beneficiaris i la societat?

‣ Els impactes varien segons els beneficiaris-tipus, el lloc, l’agència executora, els departaments partici-pants, la participació d’agents provats o algun altre factor?

‣ Els recursos, s’han utilitzat eficientment?

‣ Ha estat raonable el cost, en relació amb la magnitud dels impactes obtinguts?

‣ Hi ha maneres alternatives d’aconseguir impactes si-milars amb un cost més baix?

Aquesta avaluació, en definitiva, inclourà l’anàlisi dels efectes quantitatius i qualitatius sobre els receptors direc-tes de les accions, l’estudi del caràcter addicional de les seves activitats de recerca i innovació, els efectes sobre al-

Els moments de formalització del seguiment mitjançant l’elaboració d’informes es corresponen amb els trimestres posteriors a la finalització de cada període anual.

La cadència prevista és la següent:

‣ Gener-març 2012: avaluació PRI 2011.‣ Gener-març 2014: avaluació PRI 2013.

2.3 AVALUACIÓ EX POST. MEMÒRIA FINAL

Un cop extingit el període de vigència d’aquest pla, i tal com s’ha fet en plans precedents, es portarà a terme una avaluació per determinar els resultats que el PRI ha assolit entre el 2010 i el 2013, i l’impacte sobre el sistema.

L’avaluació ex post del PRI també inclourà aspectes fins ara inèdits en l’avaluació dels plans de recerca i innova-ció de la Generalitat, com ara l’avaluació de l’eficiència econòmica de la intervenció i la consistència del disseny del mateix pla.

Aquesta avaluació retrospectiva aprofitarà l’acumulació de dades i informació sobre el cicle complet de la intervenció política (disseny, execució i avaluació del PRI), i s’espera que serveixi per inspirar el disseny dels propers plans de recerca i innovació del país.

COL·LECTIUS IMPLICATS

MÈTODES D’OBTENCIÓ D’INFORMACIÓ SOBRE IMPACTE INTERMEDI DEL PRI

Revisió d’informes d’activitat

Explotació Sist. Informac.

administrativa

Entrevistes individuals

Opinió d’experts Revisió documental

Decisors

CCRI

CIRI

OCRI

Departaments

Progra-madors i Gestors

Org. Autònoms

Talència

ACC1Ó-TECNIO

Beneficiaris

Organismes R+D+I

Investigadors

Empreses, Org.

Estudiants

Ciutadans

Associació xarxes

Mass media

taula 14: instruments i agents de seguiment del Pri 2010-2013

123

IMPLANTACIÓ, SEGUIMENT, REVISIÓ I AVALUACIÓ DEL PRItres agents derivats de la possible existència d’economies externes i les conseqüències globals sobre el conjunt de l’economia.

L’avaluació final serà externa i independent. El procedi-ment pel qual s’obtindrà informació rellevant per realitzar-la respon a un disseny mixt, perquè s’utilitzaran diversos mètodes de recollida d’informació.

Segons un disseny participatiu, la consulta considerarà un espectre ampli de col·lectius implicats.

L’avaluació final del PRI 2010-2013 es realitzarà durant el primer semestre del 2014.

124


CO

L·LE

CTI

US

IM

PLI

CAT

S

MÈ

TOD

ES

D’O

BTE

NC

IÓ D

’IN

FOR

MA

CIÓ

SO

BR

E I

MPA

CTE

IN

TER

ME

DI

DE

L P

RI

Rev

isió

info

rmes

d’

acti

vita

tE

xplo

taci

ó S

ist.

In

form

ac.

adm

inis

trat

iva

Ent

revi

stes

in

divi

dual

sG

rups

de

D

iscu

ssió

Est

udis

de

cas

Opi

nió

d’ex

pert

sE

nque

stes

Rev

isió

do

cum

enta

l

Dec

isor

s

CC

RI

CIR

I

OC

RI

Dep

arta

men

ts

Pro

gram

ador

s i G

esto

rsO

rg. A

utòn

oms

Talè

ncia

AC

C1

Ó-T

EC

NIO

Ben

efici

aris

Org

anis

mes

R+D

+I

Inve

stig

ador

s

Em

pres

es, O

rg.

Est

udia

nts

Ciu

tada

ns

Alt

res

finan

çado

rsE

stat

UE

Alt

r. or

gani

smes

Ana

liste

s

OC

DE

Cie

ntífi

cs s

ocia

ls

Alt

res

AA

PP

Ent

itat

s và

ries

Gru

ps d

’inte

rès

Agr

up. P

rofe

ss.

Ass

oc. Xa

rxes

Mas

s m

edia

taul

a 15

: ins

trum

ents

i ag

ents

d’a

valu

ació

fina

l del

Pr

i 20

10-2

013

annexos

127

ANNEXOS

Índex de continguts

AnnEx 1 EL SISTEMA D’R+D+I DE CATALUNYA: CARACTERITzACIÓ I RESULTATS 128

1. Caracterització del sistema d’R+D+I de Catalunya 128

2. Resultats del sistema d’R+D+I de Catalunya 129

AnnEx 2 PRECEDENTS DE LA INVERSIÓ EN R+D+I DEL GOVERN DE CATALUNYA 132

1. Inversió en R+D+I: xifres generals 132

2. Inversió en R+D+I: xifres relatives 133

3. Inversió en R+D+I per departaments 135

4. Inversió en R+D+I en el marc del PRI 2005-2008 136

5. Escenari d’inversió en el PNRI. Compromisos pressupostaris 137

6. Revisió de la base de càlcul del PIB 138

7. Resum 138

AnnEx 3 MAPES DE L’R+D+I A CATALUNYA 140

AnnEx 4 PRECEDENTS D’ACTUACIÓ DELS OBJECTIUS ESTRATÈGICS DEL PRI 146

1. Disposar del millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor 146

2. Sistema públic de recerca fort, connectat a la creació de valor 148

3. Empreses que innoven sistemàticament i que s’internacionalitzen 150

4. Sector públic innovador 152

5. Societat i ciutadans involucrats en el progrés científic i innovador 153

6. Internacionalització i comunitats de coneixement i innovació 154

7. Millora de la governança del sistema d’R+D+I 154

8. Focalització de l’R+D+I en reptes 155

9. Entorns i territoris capacitats per a incorporar coneixement i innovació 157

10. Mobilitzar més recursos, i més eficientment, per a l’R+D+I 158

AnnEx 5 PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PRI. IMPLICACIÓ DEPARTAMENTAL 160

1. El PRI com a producte de la participació dels departaments 160

2. Calendari i dinàmica d’intercanvis amb l’Oficina de Coordinació en Recerca i Innovació 161

3. Fitxes d’actuacions d’R+D+I dels departaments de la Generalitat de Catalunya 161

AnnEx 6 GLOSSARI DE TERMES I TAULA DE SIGLES I ACRÒNIMS DEL PRI 183

1. Glossari de termes del PRI 183

2. Acrònims dels departaments de la Generalitat de Catalunya 184

3. Taula d’acrònims i sigles del PRI 185

128

AnnEx 1 EL SISTEMA D’R+D+I DE CATALUNYA: CARACTERITzACIÓ I RESULTATS

la intensitat d’R+D és un dels factors que potencien la productivitat laboral de les empreses catalanes; el percen-tatge de productes i serveis nous a la venda, la pertinença a un grup, la inversió en capital físic i la quota de mercat d’una empresa, a Catalunya, també es correlacionen amb la productivitat.

Quant al subsistema de centres i grups de recerca, a grans trets està compost per:

‣ 1.275 grups de recerca consolidats, 860 dels quals són a les universitats.(2009, AGAUR)

‣ 39 centres de recerca majoritàriament finançats per la Generalitat (Centres de Recerca de Catalunya, CER-CA). (2010, DIUE)

‣ 22 de centres del CSIC, 4 d’ells mixtos, finançats per l’Administració General de L’Estat.(2010, DIUE)

‣ Centres directament dependents de Generalitat que duen a terme o promouen activitats d’R+D+I que no estan comptabilitzats com a centres de recerca.

‣ 11 instituts de recerca hospitalaris.(2010, DIUE)

‣ 12 grans infraestructures i instal·lacions científiques i tecnològiques. (2010, DIUE)

Els centres de recerca catalans, creats majoritàriament durant la darrera dècada per la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de les universitats i amb la voluntat d’impulsar la recerca de qualitat, i també com a resposta a la manca d’inversió de l’Estat espanyol en centres de recerca a Catalunya, representen una part important del talent qualificat: unes 3.000 persones entre personal in-vestigador, personal tècnic i administratiu i doctorands. (2009, DIUE) Quant als centres del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la majoria creats fa molts anys, localitzen 1.300 persones investigadores a Catalunya (sobre el 10 % del total de personal investi-gador públic). El CSIC destina a Catalunya entre 80 i 100 M€ anualment, i participa en algun dels consorcis que dirigeixen centres de recerca catalans.

Però la majoria de personal investigador públic, a Catalun-ya, treballa en universitats. L’educació superior a l’Estat espanyol va passar a ser competència de les comunitats autònomes l’any 1986 i Catalunya, com altres comunitats autònomes de l’Estat, va aprofitar l’oportunitat de la des-centralització per crear més universitats que permetessin equilibrar la distribució territorial d’aquestes institucions. Actualment, el sistema universitari de Catalunya està in-tegrat per dotze universitats, quatre de les quals són priva-des i una és oberta. La majoria van sorgir durant la dècada

1. caRacteRitzaciÓ del sis-tema d’R+d+i de catalunya

El sistema d’R+D+I de Catalunya està format pel conjunt d’actors que conformen els sistemes d’R+D+I: els ciuta-dans, les empreses, els centres de recerca, les universi-tats, els intermediaris, el sistema educatiu, els hospitals i els organismes de servei públic, les administracions i el govern. Sovint s’ha explicat que es tracta d’un sistema «jove», amb alguns agents amb escassa trajectòria.

L’estructura empresarial és, amb tota probabilitat, un dels elements més consolidats del sistema d’R+D+I, però es caracteritza per una atomització elevada. Segons les da-des de l’INE, al 2009 el total d’empreses a Catalunya era d’aproximadament 620.000 unitats. Cal tenir en compte, però, que al voltant del 55 % eren empreses sense as-salariats, i que les d’entre un i deu treballadors n’eren unes 250.000 (40%). Les empreses de més de deu treba-lladors, a Catalunya, eren aproximadament unes 36.000 (6%). Altres dades reveladores del sistema empresarial de Catalunya, referides al 2008 són:

‣ Empreses del sector serveis: 486.000 (INE)

‣ Empreses innovadores: 9.180 (INE)

‣ Empreses manufactureres d’alta i mitjana tecnologia: 953 (INE)

‣ Empreses de serveis d’alta tecnologia: 552 (INE)

El sector empresarial és el responsable de dues terceres parts de l’R+D produïda a Catalunya. La major part es duu a terme en un petit nombre d’empreses que pertan-yen a un nombre reduït de sectors, que integren més del 40 % dels investigadors i investigadores catalanes. Em-preses com ara Bayer, Lego, Microsoft, Yahoo i IBM són un exemple d’empreses multinacionals que han creat centres de recerca, tecnologia i innovació a Catalunya. Durant els darrers tres anys s’han creat uns 30 centres privats d’R+D i disseny, amb una inversió estimada de prop de 70 M€ i més de 500 llocs de treball qualificat. L’Agència Cata-lana d’Inversions (ACI) és un actor clau en la promoció d’aquestes inversions.

Tanmateix, per a moltes empreses de Catalunya la inversió en R+D+I és una pràctica esporàdica atribuïble, segons indiquen estudis recents, més a un problema de costos i de coordinació que no pas a raons de manca d’informació. Els vincles entre les empreses, i entre les empreses i les institucions/universitats de recerca pública, són relativa-ment minsos tant a Catalunya com a l’Estat. És sabut que

129

dels anys noranta, aprofitant la infraestructura de campus secundaris d’institucions preexistents, i aquest redimen-sionament ha permès incrementar el volum de matricula-cions (aproximadament 150.000 al sector públic, 2009 IDESCAT) i de titulacions d’educació superior al país. Al-tres xifres rellevants:

‣ Les universitats de Catalunya donen feina aproxima-dament a 16.500 professors i professores. (2009, DIUE)

‣ Anualment vénen a estudiar a Catalunya unes 7.000 persones estrangeres en programes d’intercanvi.

‣ El total de màsters oficials oferts durant el curs 2009-2010 a les universitats públiques és de 427. (2009, DIUE)

‣ El total de graus oficials de les universitats públiques és de 336. (2009, DIUE)

Tot i que el concepte de la tercera missió de les universi-tats destinada a fomentar el desenvolupament econòmic de la comunitat és relativament nou, ja es pot conside-rar un concepte acceptat. Les universitats de Catalunya sovint ocupen les primeres posicions de diferents valo-racions estatals sobre la rellevància de la recerca i les activitats de la tercera missió. Això explica que tres de les universitats catalanes hagin obtingut la distinció de Campus d’Excel·lència Internacional (CEI) del Ministeri d’Educació i Ciència de l’Estat espanyol.

Quant al sistema català de transferència de tecnologia, es caracteritza per ser un sistema impulsat pel sector públic. Atesa la proliferació dels centres tecnològics i les diferèn-cies de magnitud i de qualitat dels serveis que ofereixen, la Generalitat està alineant i racionalitzant l’oferta exis-tent mitjançant la creació de la xarxa tecnològica catala-na. TECNIO és la marca d’aquesta xarxa, que aplega cinc centres avançats, quinze centres tecnològics i 80 centres d’innovació. D’altra banda, Catalunya disposa de 26 parcs tecnològics. La majoria estan vinculats a universitats, mentre que d’altres són iniciatives d’una ciutat-regió, tot i que també solen implicar relacions amb les universitats. Els parcs científics i tecnològics, creats com a organit-zacions de la «triple hèlix» (administracions, agents del coneixement i agents socioeconòmics), són un fenomen relativament recent a Catalunya i s’estenen per tot el te-rritori.

El sistema educatiu, també component del sistema d’R+D+I, el 2007 concentrava el 3,6 % de la despesa pública respecte al PIB (IDESCAT). Segons l’Estadística 2008-2009 del Departament d’Educació, el sistema edu-catiu està format per uns 4.610 centres, aproximadament

1.400 dels quals són privats, que amb la tasca d’uns 106.000 professors escolaritzen uns 1.200.000 alumnes d’educació infantil, primària, educació especial, secun-dària i programes de qualificació professional.

Pel que fa al sistema sanitari públic català, de prestigi reconegut, el 2007 concentrava més de 1.500 centres assistencials i 186 centres hospitalaris (DSalut). A més, el sistema social inclou, el 2009, gairebé 800 centres de dia per a gent gran i un centenar de centres residencials per a persones amb discapacitat (IDESCAT).

Finalment, i amb relació al tercer sector, segons l’ Ob-servatori delTercer Sector, el 2009 s’identificaven més de 7.500 organitzacions: associacions (64 %), fundacions (18 %), cooperatives d’iniciativa social (5 %) i entitats religioses, entre d’altres.. Les estimacions de l’Observatori indiquen que el tercer sector social representa gairebé un 3% del PIB a Catalunya el 2007.

El sistema de recerca i innovació de Catalunya es projec-ta internacionalment, però també s’orienta a la població i als consumidors locals. La capacitat de consum de la població catalana, l’any 2008, es fixava en un PIB per ha-bitant de 29.757 (IDESCAT). L’estructura de la població catalana, xifrada en 7.475.420 habitants a 1 de gener de 2009 (IDESCAT), indica la preponderància de la franja d’edat d’entre 25 i 49 anys. L’any 2015, Catalunya tin-drà una població infantil d’aproximadament 1,4 milions de persones, xifra que representa un augment relatiu del 47 % respecte a la població infantil de l’any 2000. El creixement de la població jove, el 2030, podria situar-se a l’entorn d’1 milió d’habitants; les projeccions també indi-quen un increment clar de la població de més de 65 anys, que passarà de l’actual 17,2 % al 22,6 % (d’1,1 milions a 1,9 milions). La població de més de 85 anys es podria triplicar l’any 2030.

2. Resultats del sistema d’R+d+i de catalunya

Els indicadors clau de la productivitat del sistema d’R+D+I de Catalunya són els següents:

‣ Exportacions de productes industrials d’alt nivell tec-nològic sobre el total d’exportacions de productes in-dustrials (2008, IDESCAT): 13,7 %.

‣ Empreses innovadores de més de deu treballadors so-bre el total d’empreses de més de deu treballadors (2007, IDESCAT): 27 %.


130

‣ Personal investigador sobre la població ocupada (2008, IDESCAT i INE): 7,5 ‰.

‣ Personal investigador en equivalència a temps com-plet (2008, INE): 26.398, dels quals el 38,6 % són dones.

‣ Ràtio de personal de suport amb relació al personal investigador (2008, INE): 0,76.

La millor dotació de recursos humans del sistema porta a incrementar-ne la productivitat. La lògica porta a pensar que la dotació amb recursos econòmics té efectes igual-ment positius.

El posicionament del sistema català és, respecte als esfo-rços empresarials i globals en recerca, desenvolupament i innovació, el següent:

‣ Despesa en innovació empresarial sobre el PIB (2008, INE): 1,85 %.

‣ Despesa en recerca i desenvolupament sobre el PIB (2008, INE): 1,61 %.

‣ Origen empresarial de la despesa d’R+D sobre el PIB: 61,1 %.

Malgrat que Catalunya no és una de les regions líders de l’OCDE, cal reconèixer els augments remarcables que s’han enregistrat en els indicadors relacionats amb la in-novació.

Durant el període comprès entre el 1996 i el 2008 la intensitat d’R+D a Catalunya va créixer entre el 0,9 % i l’1,61 % del PIB, dos terços dels quals provenen del sec-tor privat. En termes absoluts, la despesa de tots els actors en R+D s’ha triplicat i ha passat de 814,7 M€ a 3.286,4 M€, equivalent a un percentatge de creixement anual mi-tjà del 12 %.

Però, tot i que el creixement els darrers anys ha estat no-table, es constata que els valors de la despesa en R+D en termes de PIB de Catalunya estan per sota de la mitjana europea.

‣ Nombre de sol·licituds de patents a l’Oficina Europea de Patents per milió d’habitants (Eurostat, dada provi-sional referida a 2005): 54,3.

‣ Spin-offs creades per universitats i centres de recerca catalans entre el 2000 i el 2004: 50.

‣ Participació d’entitats de Catalunya a les convocatòries del Plan Nacional d’I+D+i (2007, MICIIN): 20,6 % de les subvencions; 23,6 % dels crèdits.

‣ Participació d’entitats de Catalunya en el 7è Progra-ma marc (PM) de recerca i desenvolupament de la UE (convocatòries 2007-2008, DIUE): 177 M€ (gairebé el 2 % del total del PM); 559 projectes; 33 projectes de convocatòries de l’European Research Council (ERC) (dinou investigadors i investigadores ICREA).

‣ Tesis doctorals llegides el curs 2007-2008 (DIUE): 1.359.

‣ Producció científica a Catalunya sobre el total mun-dial: 0,87 % (2006, DIUE).

‣ Documents publicats a Catalunya en revistes indexa-des per Thompson Scientific en el període 1996-2006 (2006, DIUE): 64.427.

‣ Mitjana de cites per document en revistes indexades per Thompson Scientific en el període 1996-2006 (2006, DIUE): 9,8.

La productivitat del sistema a la qual s’ha fet referència és atribuïble, si més no parcialment, a la qualitat i la quanti-tat de personal amb funcions investigadores i innovadores que conformen el nostre sistema d’R+D+I.

Sobre aquest factor de productivitat, la situació de partida del PRI 2010-2013 és la següent:

‣ Personal ocupat en el sector d’alta i mitjana-alta tecno-logia sobre el total de població ocupada (2007, INE): 11,1 %.

‣ Personal ocupat en els serveis d’alta tecnologia sobre el total de població ocupada (2007, INE): 3 %.

‣ Personal ocupat en recerca i desenvolupament en el sector empresarial sobre la població ocupada (2008, IDESCAT i INE): 7,1 ‰.

‣ Personal investigador a les empreses sobre el total de personal investigador de Catalunya (2008, INE): 41 %, el 31 % dels quals són dones.


131

Esquema A1: intensitat de l’r+D+i a Catalunya, en comparació a l’oCDE

7

6

5

4

3

2

1

0

-1

Indicadors de rendiment Indicadors de producció

Mitjana de l’OCDE

Educ

ació

supe

rior

Estu

diant

s d’ed

ucac

ió su

perio

r

R+D al

secto

r empr

esari

al (%

del

PIB)

R+D al

secto

r púb

lic (%

del

PIB)

R+D al

secto

r de l

’educ

ació

supe

rior (

% d

el PI

B)

Paten

ts se

gons

el P

CT* (

10.0

00 p

er ha

bitan

t)

Ocupa

ció d

’alta

tecno

logia

PIB p

er tre

balla

dor

14,7 7,4

OCDE, 2009

Notes: la part externa de les barres verticals, de color blau fosc, representa els resultats de les regions de l’OCDE. La part interna, de color blau clar, representa els valors enregistrats a les comunitats autònomes d’Espanya. El diamant de color negre representa el valor enregistrat a Catalunya. Els valors de totes les variables s’han normalitzat de conformitat amb la mitjana regional de l’OCDE a les regions disponibles. Per a alguns dels indicadors, no hi ha informació disponible de totes les regions de l’OCDE.


132

1. inVeRsiÓ en R+d+i: xiFRes geneRalsLa Generalitat de Catalunya ha fet els darrers anys un esforç significatiu en els recursos destinats a recerca i innovació. En l’esquema A2 es poden veure els recursos econòmics executats pels departaments, assignables a R+D+I segons els criteris internacionals. El 2008 hi ha una part dels recursos que s’han vehiculat en forma de crèdits (capítol 8 de des-pesa).

AnnEx 2 PRECEDENTS DE LA INVERSIÓ EN R+D+I DEL GOVERN DE CATALUNYA

Esquema A2: inversió en r+D+i dels departaments de la generalitat de Catalunya

1000

900

800

700

600

500

400

300

200

100

0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Milions d’euros

R+D

I (exclosa R+D)

R+D+I

Capítol 8

Dedicació R+D de personal universitari

Dedicació R+D de personal del sistema de Salut

OCRI 2009

Inversió en R+D+I en xifres absolutes en M€Any 2003 Any 2008 Mitjana augment

anual

R+D associada a programes (A) 107 395 31%

R+D associat a personal universitari i hospitalari* (B) 246 445 13%

R+D (A+B) 353 840 19%

Innovació (exclosa l'R+D) 18 129 54%

R+D+I 371 969 21%

* calculat a partir de coeficients d’acord amb el Manual de Frascati

133

Esquema A3: inversió en r+D+i dels departaments de la generalitat de Catalunya. Percentatge respecte el seu pressupost anual

4,50

4,00

3,50

3,00

2,50

2,00

1,50

1,00

0,50

0,00

2003 2004 2005 2006 2007 2008

R+D+I % R+D R+D a programes R+D a personal Univ. i Hosp.

OCRI 2009

2. inVeRsiÓ en R+d+i: xiFRes RelatiVesLa inversió dels departaments de la Generalitat en recerca i innovació respecte al seu pressupost anual s’ha incrementat de manera significativa els anys anteriors, com es pot veure en l’equema A3. En especial, l’increment relatiu s’ha produït en la inversió en R+D associada a programes.


134

Aquests increments relatius al pressupost són remarca-bles, especialment si hom considera que els pressupostos dels departaments han augmentat de manera rellevant durant aquest període, passant de 13.078 M€ el 2003 a 23.696 M€ el 2008.

D’altra banda, i seguint considerant la inversió en R+D de la Generalitat en termes relatius, es pot veure en l’esquema A4 que respecte al PIB aquesta inversió s’ha incrementat substancialment, i ha passat de representar el 0,24 % del PIB l’any 2003 a representar el 0,41 % del PIB l’any 2008, tot i els increments sostinguts de PIB produïts durant aquests anys.


Esquema A4: inversió en r+D dels departaments de la generalitat de Catalunya. Percentatge respecte el PiBpm.

0,45

0,40

0,35

0,30

0,25

0,20

0,15

0,10

0,05

0,00

% de la inversió en R+D de la Generalitat

% de la inversió en R+D de la Generalitat en programes

2003 2004 2005 2006 2007 2008

OCRI 2009

També cal observar que l’any 2003 el percentatge d’inversió en R+D de la Generalitat era el 0,24 % del PIB, que representava el 18 % de la total d’inversió en R+D a Catalunya respecte al PIB, que era de l’1,27 %. L’any 2008, el percentatge de la Generalitat (0,41 %) ha repre-sentat el 26 % de l’1,61 % d’inversió en R+D a Catalunya respecte al PIB.

135

3. inVeRsiÓ en R+d+i PeR dePaRtaments

En la taula següent es pot veure la inversió en recerca i innovació l’any 2008 dels departaments de la Generalitat de Catalunya. Cal comentar que la inversió en innovació en uns casos va dirigida a innovació interna i en altres a fomentar la innovació dels agents, com és el cas del DIUE. D’altra banda, també cal esmentar que la mesura de la despesa en innovació dels departaments (i, si s’escau, dels ens adscrits) probablement està infravalorada.

El pressupost dedicat a R+D+I del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa és el més significatiu, ateses les competències transversals que té. El Departa-ment de Salut (inclou el percentatge salarial dedicat a R+D en el sistema de salut) i el d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (aquest àmbit és l’únic en el qual Catalunya té competències traspassades de l’Estat en recerca) són

els departaments sectorials que dediquen més recursos en xifres absolutes i percentuals. Els altres departaments sectorials dediquen quantitats menors a R+D, i en gene-ral s’han mantingut estables els darrers anys o s’han in-crementat lleugerament. En innovació, les variacions són més importants d’un any a l’altre, un fet que està associat a projectes específics.

També es vol remarcar en la taula, encara que no es corres-pongui en inversió en R+D+I, la capacitat de compra públi-ca dels departaments com un element tractor d’innovació, ja que en molts casos té un component d’alta tecnologia o és susceptible de relacionar-se amb noves tipologies de serveis o activitats que arrosseguin innovació en les orga-nitzacions que són proveïdores dels productes i els serveis i això fa que, consegüentment, la capacitat de compra pública tractora de recerca i innovació s’hagi de conside-rar, com ja fan altres països, un índex de la capacitat de fomentar innovació externa per part de l’Administració per mitjà de l’execució dels seus projectes o activitats.

DEPARTAMENTSMILIONS EUROS % DEL PRESSUPOST DEL

DEPTLICITACIÓ COMPRA

PúBLICA*

R+D Innovació R+D Innovació Milions Euros

Innovació, universitats i empresa 600,24 74,81 39,45 4,92 17

Salut 194,34 1,28 2,17 0,01 435

Agricultura, alimentació i acció rural 18,86 13,90 4,34 3,20 148

Educació 7,32 3,86 0,15 0.08 622

Cultura i mitjans de comunicació 4,59 3,61 0,73 0,57 25

Política territorial i obres públiques 4,36 11,52 0,29 0,77 3.522

Medi ambient i habitatge 2,84 1,14 0,55 0,22 578

Governació i administracions públiques 2,39 1,53 0,50 0,32 167

Interior, relacions institucionals i participació 1,53 3,94 0,13 0,34 185

Acció social i ciutadania 1,18 2,97 0,08 0,19 84

Vicepresidència 1,06 0,92 0,38 0,33 30

Treball 0,61 5,26 0,12 1,02 55

Economia i finances 0,54 0,58 0,22 0,23 42

Justícia 0,27 0,09 0,03 0,01 115

Presidència 0,00 3,18 0,00 2,85 24

* Inclou ens adscrits als departaments

taula A1: Despesa en r+D+i i licitació de compra pública dels departaments de la generalitat (2008)

OCRI ( 2009) i Junta Consultiva de Contractació Administrativa (Memòria 2008)


136

inversió executada, especialment l’any 2008, on es va produir un augment molt significatiu de la inversió. Al-guns dels programes s’han destinat més recursos dels pre-vistos (per exemple, centres de recerca), mentre que en altres programes la quantitat ha estat molt menor, com és el cas del Programa per al foment de la innovació en l’Administració.

4. inVeRsiÓ en R+d+i en el maRc del PRi 2005-2008En la taula següent es pot veure la planificació d’inversió en R+D+I (la planificació en foment de la innovació no està separada de l’R+D) de l’anterior Pla de recerca i inno-vació 2005-2008. Cal esmentar que aquesta taula se cen-tra en els recursos destinats a programes d’R+D+I, mentre que altres quantitats que també computen com a R+D+I es descriuen a peu de taula.

La comparació de les dades de despesa total en R+D+I executada amb les de la taula anterior indica que la in-versió prevista en programes ha estat superada per la


Pressupost del Pla de recerca i innovació 2005-2008. quadre resumXifres en milions d’euros

El pressupost “indirecte” dels departaments de la Generalitat de Catalunya destinat recerca i innovació per al període 2005-2008 és el següent: DURSI part del salari del personal universitari per l’R+D: 800 milions d’euros. Resta departaments (DURSI i DTI exclosos): 400 milions d’euros (amb el Departament de Salut al capdavant) Pressupost PRI (amb recursos directes + “indirectes”): 2.000 milions d’euros AGAUR Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca AVALIS SGR Societat catalana d’avals tècnics i financers a PIME, autònoms i professionals CIDEM Centre d’innovació i Desenvolupament Empresarial DEiF Departament d’Economia i Finances DGR Direcció General de Recerca DTI Departament de Treball i Indústria DURSI Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació ICF Institut Català de Finances ICREA Institut Català de Recerca i Estudis Avançats SIE Secretaria d’Indústria i Energia

PRESSUPOST PLA DE RECERCA I INNOVACIÓ 2005-2008

ACTUACIONS PRIORITÀRIES 2005 2006 2007 2008 TOTAL

132.411 153.850 173.126 189.569 648.956DURSI AGAUR 36.164 39.787 43.000 50.000 168.951

Programa de personal de Recerca DURSI AGAUR/ICREA 27.370 31.092 36.000 44.000 138.462DURSI DURSI 40.174 52.102 61.000 60.000 213.276

DTI / SIE CIDEM 17.110 18.554 20.034 21.645 77.343DTI / SIE CIDEM 10.883 11.595 12.360 13.181 48.019

DTI / SIE CIDEM / ICF 710 721 732 743 2.90519.663 21.053 22.598 24.928 88.242

DURSI AGAUR/DURSI 3.712 4.349 5.000 6.000 19.061DURSI TOTS 896 896 1.000 1.500 4.292

DTI / SIE CIDEM 5.435 5.707 5.992 6.292 23.426TOTS TOTS 9.400 9.870 10.364 10.882 40.515TOTS TOTS 220 231 243 255 948

DTI / SIE SIE / CIDEM 28.500 29.925 31.421 32.992 122.839

TOTAL PLA DE RECERCA I INNOVACIÓ 180.574 204.828 227.145 247.489 860.036

Quadre resum(Xifres en milers d'euros)

ORGANISMERESPONSABLE

ORGANISMEGESTOR

Actuacions transversalsPrograma de suport a la Recerca

Programa de centres i infrastructures de Recerca

Programa de suport a la transferència de tecnologia i coneixement

Programa de foment de la Innovació

Programa de suport financer

Actuacions complementàriesPrograma de mobilitat, cooperació i internacionalització

Programa de foment i comunicació de la cultura científica i tecnològica

Programa de foment de l'emprenedoria

Iniciativa pel foment de la innovació a l'Administració

Programa de coordinació i atracció de recursos estatals i europeus

Estratègia sectorial i tecnològica

137

Cal destacar que les previsions fetes (setembre de 2008) es basaven a establir un escenari primer del percentatge d’inversió en R+D total (pública i privada) respecte al PIB i a partir d’aquí arribar a un escenari corresponent a la inversió de l’Administració de la Generalitat (1.600 M€ el 2013) tenint en compte bàsicament dos criteris: a) que la ràtio d’inversió privada-pública s’anés acostant a dues terceres parts del total; b) que la ràtio d’inversió pública a Catalunya fos de 60:40 entre les administracions de la Generalitat i l’Estat, respectivament (ràtio que s’ha con-servat bastant estable els darrers anys). D’altra banda, es tenia en compte un escenari d’evolució del PIB que a ho-res d’ara és molt diferent. Així mateix, cal esmentar que no es van fer previsions sobre la inversió en foment de la innovació.

L’escenari d’evolució de la despesa en R+D fins al 2020 es va construir a partir de dos supòsits bàsics:

‣ En el període 2008-2009 hi hauria una situació de creixement econòmic feble, amb increments del 2% i de l’1,5% del PIB en volum (6% i 5,5% en euros co-rrents), respectivament. A la part següent de l’escenari (2010-2020) es preveia un creixement potencial, amb un increment anual mitjà del PIB a preus de mercat del 7% en euros corrents (3% en volum). El PIB a preus de mercat 2005-2007 és el que proporciona la comptabilitat regional d’Espanya per a Catalunya.

‣ El Pla de govern 2007-2010 va establir com a objectiu assolir un nivell de despesa en R+D a Catalunya equi-valent al 2% del PIB l’any 2010. A més, es proposa

5. escenaRi d’inVeRsiÓ en el PnRi. comPRomisos PRessuPostaRis

Escenaris d’evolució de la despesa en r+D (2005-2020)Xifres en milions d’euros corrents (excepte indicació)

Nota: La despesa d’«Altres administracions i ES» (ES: educació superior) correspon majoritàriament a l’Estat espanyol. IPSAL. Institucions Privades Sense Afany de Lucre Per als càlculs de l’escenari s’han fet servir les previsions de creixement del PIB en data de juny de 2008. L’evolució d’aquestes previsions i el seu impacte sobre l’escenari proposat es revisaran periòdicament en el marc de la Comissió de seguiment del PNRI.

Pel que fa als antecedents relacionats amb les previsions de futur sobre la inversió de la Generalitat en recerca i innova-ció cal referir-se al PNRI. En la taula següent es pot veure l’escenari d’inversió en recerca fins al 2020, del PNRI.


138

que assumeixin les àrees de recerca i d’innovació) incrementaran progressivament i de manera suficient els pressupostos dedicats a activitats d’R+D+I per poder fer front als reptes i als objectius que tinguin plantejats els seus àmbits competencials (educació, serveis socials, salut, immigració, energia, sostenibi-litat, transport, mobilitat, etc.).

124 El pressupost dels programes específics de su-port a l’R+D de la Generalitat tindrà, en el període 2009-2013, un increment percentual anual mitjà similar, com a mínim, a l’increment anual mitjà ex-perimentat durant el darrer Pla de recerca i innovació (2005-2008).

6. ReVisiÓ de la Base de càlcul del PiBEls escenaris d’evolució de la despesa en R+D al PNRI es van calcular el 2008. En conseqüència, cal fer una actualització i revisió de les dades segons la revisió de les previsions d’evolució del PIB. La taula A2 mostra aquesta actualització, a febrer de 2010.

7. Resum

‣ S’ha produït un increment lineal en el període 2005-2008, amb algunes fluctuacions, de les despeses as-sociades a la dedicació a la recerca del professorat universitari i del personal assistencial dedicat a la re-cerca del sistema sanitari dependent de la Generali-tat. Aquestes despeses representaven el 60 % del total l’any 2005 (el 75 % el 2003), mentre que l’any 2008 era pràcticament el 50 %.

‣ La inversió executada interdepartamental en programes del PRI (2005-2008) va tenir increments amb una mi-tjana del 34 %, que estaria al voltant del 15-20 % si no s’hagués incrementat el pressupost del 2008 en 100 M€ (eren 7 M€ l’any 2007) en forma de crèdits a l’R+D+I empresarial (capítol 8 de despesa).

‣ L’increment de la despesa en R+D en el període 2005-2008 va estar molt per sobre de la del pressupost dels departaments (el 10 % anual), fet que va comportar que la ràtio d’inversió total en R+D executada respec-te al pressupost total departamental s’incrementés en més d’un punt (tenint en consideració el capítol 8 de despesa). Així mateix, cal destacar que la ràtio d’inversió en R+D del pressupost executat de la Ge-neralitat respecte al PIB de Catalunya va passar del 0,29 % al 0,41 %.

‣ La inversió en foment de la innovació empresarial va

que la tendència de creixement permeti a la despesa en R+D arribar al 3% del PIB l’any 2017 (objectiu que la Unió Europea s’ha fixat per a l’any 2010). Les dades de despesa en R+D a Catalunya per als anys 2005-2006 són les que proporciona l’INE (Institut Nacional d’Estadística).

La despesa en R+D que estableix aquest escenari s’ha de finançar, seguint la metodologia de les estadístiques inter-nacionals, per tres grans sectors: les empreses (incloent-hi les institucions privades sense ànim de lucre), les adminis-tracions públiques (que inclouen l’ensenyament superior) i l’exterior (fonamentalment la UE). Els supòsits bàsics d’evolució dels sectors finançadors han estat els següents:

‣ El sector exterior ha de mantenir relativament constant la participació en la despesa total, la qual cosa implica un creixement del 15% anual.

‣ El sector de les empreses s’ha de fer càrrec de finançar, en consonància amb el que estableixen els objectius de la UE, dues terceres parts de la despesa total en R+D en el moment que s’assoleixi l’altre objectiu euro-peu del 3% del PIB dedicat a R+D (2017).

‣ Al sector de les administracions públiques se li assigna el paper de motor de la despesa en R+D durant els pri-mers exercicis de l’escenari, amb un creixement més accelerat a l’inici i una moderació de la seva contri-bució posteriorment. Aquest esforç públic ha de servir per arrossegar el sector empresarial i sembla coherent amb la lògica de l’acció pública en matèria de recerca, que exigeix alinear una quantitat més gran de recursos durant l’inici del nou Pla de recerca i innovació de Catalunya.

Les previsions de finançament del sector de les admi-nistracions públiques tenen en compte dos agents, la Generalitat i la resta d’administracions, integrades bàsi-cament per l’Administració General de l’Estat, però tam-bé, en una mesura molt menor, per les universitats i per l’Administració local. A Catalunya, els darrers anys dels quals es disposa de dades, l’aportació de la Generalitat als fons d’R+D provinents del sector de les administracions públiques ha estat al voltant del 60% del total (el 60,5%, concretament, l’any 2005). L’escenari d’evolució 2006-2020 assumeix que aquesta proporció s’ha de mantenir durant tot el període considerat.

D’altra banda, els compromisos pressupostaris de l’Administració de la Generalitat de Catalunya en el PNRI, són els següents:

123 Els departaments de l’Administració de la Gene-ralitat (a banda del departament o dels departaments


139

créixer significativament també els anys 2005-2008, especialment el 2008, per l’increment dels crèdits es-mentats.

‣ Aquests increments observats en la despesa de la Ge-neralitat en R+D+I es correlacionen en conjunt amb els increments previstos en el PRI 2005-2008, encara que en la distribució interna el suport a la recerca dels agents públics ha estat superior a l’esperat, mentre que el suport a l’R+D+I empresarial s’ha pogut incre-mentar mitjançant els crèdits (capítol 8 de despesa).

‣ Per departaments, el pressupost dedicat a R+D+I del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa és el més significatiu del Govern, ateses les competències transversals que té. El Departament de Salut (inclou el percentatge salarial dedicat a R+D en el sistema de salut) i el d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (aquest àmbit és l’únic on Catalunya té traspassades competències de l’Estat en recerca) són els departa-ments sectorials que dediquen més recursos en xifres absolutes i percentuals. Els altres departaments sec-torials dediquen quantitats menors a R+D, que en ge-neral s’han mantingut estables els darrers anys o s’han incrementat lleugerament.

taula A2: Escenaris d’evolució de la despesa en r+D 2005-2020

Xifres en milions d'euros corrents (excepte indicació)

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Paràmetres generals

PIB pm 170.519 184.085 196.688 202.806 195.911 196.302 202.780 212.717

R+D/PIB (%) 1,35% 1,42% 1,54% 1,67% 1,82% 2,00% 2,15% 2,30%

Despesa total en R+D 2.302 2.614 3.029 3.387 3.566 3.926 4.360 4.892

Finançament de la despesa en R+D per grans sectors

Administració pública 816 948 1.124 1.284 1.382 1.554 1.702 1.875

Empreses privades i IPSAL 1.374 1.537 1.757 1.940 2.016 2.189 2.454 2.787

Exterior 112 129 148 162 168 184 204 230

Detall del sector Administració pública

Generalitat 494 587 680 778 836 941 1.031 1.135

Altres Administracions i ES 322 361 444 507 545 612 672 740

2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Paràmetres generals

PIB pm 223.778 239.442 256.203 274.138 293.327 313.860 335.830 359.338

R+D/PIB (%) 2,45% 2,60% 2,75% 2,90% 3,05% 3,20% 3,35% 3,50%

Despesa total en R+D 5.483 6.226 7.046 7.950 8.946 10.044 11.250 12.577

Finançament de la despesa en R+D per grans sectors

Administració pública 2.049 2.253 2.446 2.618 2.757 2.825 3.149 3.501

Empreses privades i IPSAL 3.173 3.673 4.256 4.937 5.735 6.696 7.500 8.385

Exterior 260 299 344 395 454 523 601 691

Detall del sector Administració pública

Generalitat 1.241 1.364 1.481 1.586 1.669 1.709 1.905 2.118

Altres Administracions i ES 809 889 965 1.033 1.088 1.116 1.244 1.383

Nota: Fonts de les estimacions de l'evolució del PIB:Evolució PIB pm en euros corrents 2009 (-3,4%), 2010 (0,2%), 2011 (+3,3%), 2012 (+4,9%) i 2013 (+5,2%): Actualizacióndel Programa de Estabilidad. España 2009-2013. Ministerio de Economia y Hacienda (febrer 2010).Evolució PIB pm en euros corrents 2014-2017: 7%.


140

AnnEx 3 MAPES DE L’R+D+I A CATALUNYA

universitats i grups de recerca consolidats

DIUE

Campus d’Excel·lència internacionals

DIUE

141

Centres de recerca CErCA i instituts Hospitalaris (excepte Barcelonès)

DIUE

Centres de recerca CErCA i instituts Hospitalaris - Barcelonès

DIUE


142

Centres irtA (institut de recerca i tecnologies Agroalimentàries)

Centres de recerca CsiC

DAAR

DIUE


143

Agents xarxa tECnio

Parcs Científics i tecnològicsDIUE

DIUE


144


grans infraestructures de recerca

xarxa de trampolins tecnològics

DIUE

DIUE

145

Pols d’innovació tecnològica

DIUE


146

vern i els agents socioeconòmics més representatius ofereixen un marc d’objectius per tal que la formació professional i les competències innovadores i empre-nedores esdevinguin objectius de millora.

Quant a l’educació superior, destaquen les actuacions se-güents:

‣ L’orientació dels processos d’aprenentatge a l’alumne i el paper de les competències transversals són ele-ments que, en el procés de configuració de l’EEES, tenen un marc favorable per al desenvolupament de les competències creatives, científiques, innovadores i emprenedores.

‣ L’aprenentatge orientat a problemes, els projectes en equip i altres pràctiques es van incrementant en els programes formatius de grau i postgrau de les univer-sitats catalanes, com també les activitats relacionades amb el foment de l’emprenedoria.

‣ La Generalitat, mitjançant els processos de verificació de les propostes de programes de grau i postgrau que presenten les universitats, corrobora que les compe-tències per a la innovació, la ciència i l’emprenedoria tinguin un paper en el currículum i propicia que aques-tes metodologies d’aprenentatge es vagin consolidant. Alguns departaments com ara Salut, Interior, Econo-mia i Finances i altres col·laboren en la definició de continguts de grau i de postgrau.

En ciències experimentals, tecnologies, enginyeries i ma-temàtiques:

‣ El Programa EnginyCat, conjunt d’iniciatives adreça-des a impulsar les enginyeries i les vocacions en l’àmbit cientificotècnic. Després d’un any d’activitats, ja s’han assolit resultats positius i destaca l’increment de demandes a la universitat.

En matèria de gestió de l’R+D+I:

‣ Destaquen els programes de formació professional adreçats a especialistes de suport a la carrera inves-tigadora i a la carrera de gestió de la recerca i la in-novació en centres de Formació Professional pilots, que duen a terme el Departament d’Universitats i el d’Educació.

‣ Des de fa pocs anys, la programació universitària in-tegra màsters en gestió de l’R+D+I a la programació formativa universitària.

1. disPosaR del milloR talent cientÍFic, cReatiu, innoVadoR i emPRenedoR En els àmbits de l’educació primària i de l’educació se-cundària obligatòria i el batxillerat s’han dut a terme i s’estan duent a terme actuacions d’interès, com ara les indicades:

‣ La Llei d’educació (LEC) i la normativa curricular actual ofereixen un marc per al desenvolupament de projectes educatius orientats a l’aprenentatge de competències creatives, innovadores i emprenedores com a bàsiques i transversals. Entre les competències bàsiques desta-quen els idiomes i, molt especialment, l’anglès, àmbit en el qual s’estan fent esforços evidents mitjançant del Pla d’impuls a l’anglès i altres llengües.

‣ Els treballs de síntesi i projectes de recerca de l’educació secundària obligatòria (ESO) i, sobretot, els treballs de recerca, obligatoris al batxillerat, són experiències consolidades i reeixides, específiques del nostre siste-ma d’ensenyament secundari, que introdueixen la me-todologia científica als alumnes de totes les branques. Els premis CIRIT de la Generalitat corroboren any rere any l’esforç dels centres i del professorat, com també les capacitats dels alumnes, en aquests projectes.

‣ Diversos departaments fomenten competències trans-versals d’interès com la sostenibilitat, la lectura, la sa-lut i la cultura científica i tecnològica, entre altres.

‣ S’ha començat la digitalització progressiva de les au-les, que inicialment cobrirà l’educació secundària i posteriorment s’estendrà a primària. Més enllà del component tecnològic, es farà èmfasi en la creació de continguts digitals i en l’adopció de noves metodolo-gies d’aprenentatge, per mitjà de la formació del pro-fessorat.

En l’àmbit de la formació professional també hi ha prece-dents rellevants:

‣ El Pla de formació professional de Catalunya 2007-2010 impulsa la introducció de continguts de foment de la iniciativa emprenedora a l’oferta formativa, com també la coordinació dels serveis de suport a la crea-ció d’empreses i als emprenedors.

‣ L’aposta de l’Acord Estratègic per a la internacionalit-zació, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana 2008-2011 per a la formació permanent i el recent Acord contra la crisi entre el Go-

AnnEx 4 PRECEDENTS D’ACTUACIÓ DELS OBJECTIUS ESTRATÈGICS DEL PRI

147

Altres perfils estratègics:

‣ Diferents departaments de la Generalitat promouen programes específics adreçats a les necessitats i els reptes associats a les seves competències.

‣ Els Departaments d’Educació i de Treball promouen el desenvolupament de perfils formatius en àmbits estra-tègics per al futur socioeconòmic, com ara programes per a tècnics en energies renovables.

‣ El Departament d’Universitats, mitjançant els proces-sos de verificació de programes de grau i postgrau, vet-lla per l’adequació de les propostes d’oferta formativa a les necessitats socioeconòmiques.

Sistema públic de recerca:

‣ Els darrers anys s’han portat a terme actuacions diver-ses de reconeixement i millora de la situació professio-nal del personal investigador en període de formació: generalització dels contractes, augment de les apor-tacions per a les beques i els contractes, prestacions socials, adscripció a projectes, etc.

‣ S’han dut a terme noves iniciatives per completar la carrera investigadora a les etapes postdoctoral i de preconsolidació.

‣ S’ha consolidat el Programa ICREA de captació de ta-lent, i recentment s’ha ampliat a ICREA Acadèmia.

‣ En l’àmbit de salut també s’han fet actuacions per pre-miar la intensificació de l’activitat investigadora.

‣ S’ha aplicat el Programa Serra-Hunter d’incorporació de professorat a les universitats.

‣ S’ha incorporat un gran nombre de personal investi-gador i tècnic de recerca com a conseqüència de la creació i l’expansió de centres de recerca catalans.

‣ Així mateix, s’ha incorporat talent científic a partir de les polítiques de l’Estat i de la Unió Europa.

‣ Entre el 2005 i el 2008, Catalunya ha incrementat en 2.000 el nombre d’investigadors i investigadores en el sistema públic de recerca (segons dades INE). Aquesta xifra representa el 2,8 % del total d’aquest increment de la UE-27 (60.000).

‣ Les universitats en especial, i també el Govern, estan promovent la igualtat d’oportunitats per permetre que el talent femení aflori amb normalitat, combatent el reduït nombre de dones del sistema d’R+D+I de Ca-

talunya, especialment en posicions directives, nivells professionals alts i comissions d’avaluació.

En l’àmbit empresarial:

‣ Els darrers anys, algunes de les iniciatives d’incorporació de talent dissenyades pel sector públic de recerca (etapes predoctoral i postdoctoral) s’han estès al sec-tor privat, alhora que s’han afavorit condicions faci-litadores per a aquestes incorporacions, com ara les reduccions dels costos de la seguretat social.

‣ Iniciatives de suport a la incorporació de personal in-vestigador júnior a l’empresa (ICREA Júnior Empresa) van demostrar ser poc reeixides, i s’han abandonat.

‣ El Departament encarregat de Promoció Econòmica ha dissenyat programes d’atracció de talent emprenedor i directiu amb altres departaments i administracions, i ha creat línies de suport a programes d’atracció de talent emprenedor i creatiu.

‣ Hi ha diferents línies de suport a la mobilitat del per-sonal investigador en formació i sènior vinculades a la carrera professional, a programes i a projectes.

‣ S’han incrementat els serveis de suport a la mobilitat de personal científic estranger, facilitant la seva vin-guda a Catalunya.

‣ En l’àmbit de l’empresa hi ha algunes iniciatives de suport a la mobilitat: emprenedors turístics, aprenen-tatge especialitzat a l’estranger en centres de negocis, etc.

‣ Recentment s’han desenvolupat algunes iniciatives d’e-mobilitat (compartició d’idees mitjançant xarxes i instruments virtuals), especialment en l’àmbit empre-sarial.

‣ Recentment també s’han dut a terme iniciatives de coaching d’empreses i professionals amb trajectòria innovadora a emprenedors i empreses que estan en fase de creixement.

‣ Els fòrums d’interacció entre empreses, i entre em-preses i agents públics de transferència que s’estan impulsant, representen experiències de valor afegit quantificable.


148

anterioritat dins el context universitari. Actualment hi ha 39 centres CERCA: 10 en biomedicina i salut; 10 en ciències i enginyeria; 5 en energia i medi am-bient; 4 en agricultura i alimentació; 4 en ciències de la Terra i de l’espai; 3 en economia i ciències socials; i 3 en humanitats. Addicionalment, hi ha 9 instituts de recerca vinculats a hospitals que estan en procés d’incorporació.

‣ Els centres de recerca són esperonats des de la seva creació a cercar altres fonts de finançament alterna-tives a les dotacions públiques aportades per la Ge-neralitat o altres organismes. El finançament extern, generalment provinent de convocatòries de recerca competitives com també de convenis i contractes amb altres institucions o empreses, haurà de cobrir una part molt important de l’activitat del centre.

‣ El model de finançament actual de la recerca als hos-pitals es desenvolupa mitjançant fundacions que són finançades amb dotacions del Departament de Salut i complementàriament obtenen fons competitius de projectes de recerca que contribueixen també al seu finançament i a la contractació de personal.

Pel que a les capacitats de gestió, transferència i interna-cionalització:

‣ Els contractes programa amb les universitats públiques i els centres de recerca inclouen objectius de millora de la gestió de la recerca i la transferència de coneixement, al mateix temps que han millorat el retiment de comptes.

‣ S’ha impulsat que les universitats públiques de Cata-lunya desenvolupin plans estratègics de recerca com a instrument de planificació i presa de decisions.

‣ S’ha impulsat TECNIO.

‣ S’han establert mecanismes d’acreditació d’unitats d’innovació hospitalària.

‣ Les diverses disciplines científiques tenen dinàmiques de funcionament diferents les unes de les altres. Mal-grat això, des de la Generalitat de Catalunya s’ha do-nat un impuls continuat a la internacionalització de la recerca en els diferents àmbits, independentment de la seva situació de partida. Hi ha diferents vies per les quals s’ha portat a terme. Una, quantitativament molt important, ha estat el llançament de convocatòries de mobilitat de personal investigador, les quals tenen ja molta tradició i mouen centenars d’investigadors i in-vestigadores catalanes a l’estranger i permeten tam-bé, en sentit contrari, el flux de personal investigador d’arreu cap a Catalunya.

2. sistema PúBlic de Re-ceRca FoRt, connectat a la cReaciÓ de ValoR Pel que al finançament dels agents públics de recerca:

‣ El model de finançament actual de les universitats pú-bliques preveu el finançament de la recerca i la trans-ferència de finançament. Inclou entre els indicadors de mesura la millora de la capacitat investigadora me-surada en trams de recerca, la participació en grups de recerca i la creació d’empreses derivades d’spin off, entre d’altres.

‣ El model de finançament dels centres de recerca es porta a terme mitjançant contractes programa plurien-nals que contribueixen a desenvolupar la planificació estratègica d’aquests centres. Els contractes progra-ma, pel que fa al finançament, garanteixen una dota-ció de la Generalitat per al funcionament bàsic dels centres, però alhora estableixen una sèrie d’indicadors de recerca que, un cop assolits, permeten dedicar més recursos a les diferents accions estratègiques de re-cerca. També estableixen una avaluació externa que permet valorar l’evolució de les línies de recerca esta-blertes inicialment i, en cas que sigui necessari, pro-posar canvis de millora.

‣ Els contractes programa de la Generalitat de Catalunya amb les universitats públiques i els centres de recerca inclouen objectius de millora de la recerca, la trans-ferència de coneixement i la gestió, que en el cas dels centres poden ser ampliats amb les recomanacions de l’avaluació externa.

‣ El departament responsable de la recerca assumeix, en un principi, un percentatge important de la des-pesa del finançament dels diferents centres i de les inversions necessàries. La resta del finançament pú-blic de la Generalitat de Catalunya és dut a terme per altres departaments segons la seva implicació en els diferents patronats o òrgans de govern d’acord amb l’orientació de la recerca del mateix centre.

‣ Des de l’any 2000, el Govern de la Generalitat té una política de creació de centres de recerca d’excel·lència amb personalitat jurídica pròpia i estructura flexible, similars als que hi ha a Europa. Des de 2005 aquesta política s’ha desenvolupat com a Programa de centres de recerca de Catalunya (CERCA). Aquesta política continuada durant 10 anys, ha donat com a resultat la creació de 24 nous centres i la potenciació i trans-formació a aquest model de 15 centres originats amb


149

‣ També la política de captació de talent ha contribuït a la internacionalització, en aquest cas qualitativament i quantitativa, ja que l’accés de líders en recerca dins del nostre sistema, moltes vegades amb altres mane-res d’entendre l’activitat investigadora, té una gran influència sobre el personal investigador local, espe-cialment aquell que està en formació.

‣ Una altra via d’internacionalització ha estat l’obertura de convocatòries clàssiques com ara la de formació de personal investigador predoctoral per tal que les perso-nes estrangeres hi tinguin accés, de manera divergent a com l’Estat ha actuat en les seves polítiques. Això, més l’adaptació a la Carta europea de l’investigador, ha possibilitat que actualment prop del 30 % de les persones beneficiàries de la convocatòria esmentada siguin de fora de Catalunya.

‣ La creació i l’existència de grans infraestructures de recerca porta també a captar l’interès real de molts investigadors i investigadores que veuen en Catalunya un entorn favorable i sensible a les activitats de recer-ca, amb recursos creixents.

‣ La Generalitat promou la mobilitat dels estudiants uni-versitaris mitjançant el Programa MOBINT. Aquesta dinàmica de facilitar als estudiants catalans d’anar a l’estranger i potenciar també que els de fora estudiïn a Catalunya genera futures xarxes de coneixement que seran la base de relacions científiques en el futur. Així mateix, la potenciació de la figura del postdoc en el sistema català, iniciada els darrers anys (convocatòria Beatriu de Pinós), ha permès també atreure joves in-vestigadors d’arreu que volen estar dins del nostre sis-tema en una de les seves etapes formatives.

‣ Catalunya ha estat sempre un territori actiu pel que fa a relacionar-se amb altres territoris amb interessos semblants. En aquest sentit, algunes xarxes territo-rials com ara els Quatre Motors per a Europa, la Co-munitat de Treball dels Pirineus i l’euroregió Pirineus Mediterrània han contribuït a desenvolupar iniciatives conjuntes que amplien la dimensió internacional de la recerca a Catalunya.

‣ Una de les accions més importants d’internacionalització és el suport a la participació i al lideratge de projectes europeus, perquè els grups de recerca de Catalunya cerquin socis científics i empresarials dins de la Unió Europea.

‣ S’ha produït una millora de l’ordenació, l’articulació i l’alineament dels agents de recerca.

‣ Hi ha nou xarxes de referència d’R+D+I en àmbits di-versos que agrupen grups de recerca i estan encamina-

des a afavorir l’establiment de xarxes de col·laboració entre grups amb objectius comuns i potenciar la inter-disciplinarietat i la multidisciplinarietat.

‣ Amb el mateix objectiu hi ha algunes iniciatives interuniversitàries com ara l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere (iiEDG).

‣ D’altra banda, alguns centres de recerca estan arti-culats mitjançant convenis d’adscripció a les univer-sitats. En el marc de cooperació entre centres de re-cerca i universitats també cal esmentar la compartició d’infraestructures de recerca.

‣ Hi ha algunes iniciatives significatives, encara que escasses, d’articulació complexa entre agents de la recerca i la innovació que formen el que serien ja co-munitats de coneixement i innovació (línia d’actuació 6.1.1.) que estan vinculades a reptes. Actualment, aquestes iniciatives sorgeixen dels mateixos agents:

‣ Met Centre, dedicat al càncer i les metàsta-sis: liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica i integrat per l’Hospital Clínic-Idibaps, la Vall d’Hebron-VHIO i l’Hospital del Mar amb acords amb el SuperComputador MareNostrum.

‣ InnoEnergy, dedicat a energies sostenibles: con-sorci europeu que ha estat designat com a KIC de l’EIT i que té un dels nodes a Barcelona.

Pel que fa a l’articulació entre centres tecnològics i uni-versitats:

‣ L’escenari de l’R+D a Catalunya preveu, a més de la comunitat investigadora i dels agents clàssics de la recerca i la innovació, nous elements, com ara les grans infraestructures de recerca, que es caracteritzen per pressupostos molt elevats, atès que estan dotades amb instrumentació i tecnologia molt avançada i amb importants inversions per a la seva creació, per raó de la seva transnacionalitat, és a dir, que el seu abast va més enllà de Catalunya, i sobretot pel seu impacte científic. Actualment, l’esforç creixent de la Generali-tat de Catalunya en inversions per a grans infraestruc-tures és de prop d’uns 20 M€ anuals, que representa aproximadament el 10 % del seu pressupost.

‣ La densitat de grans instal·lacions de recerca al sud d’Europa és baixa, i el Govern de Catalunya és cons-cient que disposar d’aquestes instal·lacions i equipa-ments representa un avantatge competitiu important que permet dimensionar encara més, els resultats i l’impacte de la recerca a Catalunya. Addicionalment, la creació d’algunes grans infraestructures de recerca


150

(projectes aplicats), educació (projectes per a la millo-ra pedagògica) i medi ambient (projectes relacionats amb els espais naturals i la conservació), s’han dut a terme activitats que estan vinculades al desenvolupa-ment de nou coneixement.

‣ El darrer any s’han finançat, dins del Projecte InfoRe-gió, ajuts a projectes tractors en els àmbits d’e-salut, e-cultura i e-infraestructures.

‣ En l’àmbit empresarial (línia d’actuació 3.2.2.) els projectes a R+D+I s’han incrementat els darrers anys incorporant també centres de recerca, universitats i centres tecnològics en projectes per desenvolupar nu-clis tecnològics.

3. emPReses que innoVen sistemàticament i que s’inteRnacionalitzen ‣ El Govern, mitjançant el CIDEM i el COPCA (ara fusio-

nats en ACC1Ó, vegeu el capítol 7 del bloc C del PRI), durant els darrers anys ha dut a terme una actuació àmplia de sensibilització, informació, orientació i as-sessorament a les empreses per incrementar les seves capacitats d’innovació i internacionalització.

‣ S’han desenvolupat iniciatives d’internacionalització i d’innovació en el sector agrari. Actualment hi ha un sistema consolidat d’assessorament agrari, un ex-tens programa formatiu i un entramat en el territori d’escoles de capacitació agrària. També hi ha un pro-grama d’assessorament i de formació relacionat amb la internacionalització de les indústries agroalimen-tàries.

‣ També hi ha precedents rellevants en relació amb la capacitació de l’economia cooperativa; les activitats d’assessorament i de formació en aquest àmbit te-nen impacte en múltiples sectors de significació so-cioeconòmica creixent.

‣ En els sectors de turisme i comerç s’han fet actua-cions importants per capacitar les empreses, com també activitats de sensibilització, d’orientació i d’assessorament.

‣ En l’àmbit de la cultura es desenvolupen iniciatives de divulgació, assessorament i sensibilització en temes com ara la gestió de la innovació, l’aplicació de les noves tecnologies i la digitalització, millorant la capa-citació empresarial del sector audiovisual.

evita que la recerca a Catalunya pugui restar al marge de grans projectes internacionals que necessiten dis-posar d’aquests grans equipaments, com és el cas del Centre de Seqüenciació Genòmica que, amb l’acord entre l’Estat i Catalunya, està permetent la participa-ció espanyola al Consorci Internacional per a la Inves-tigació del Genoma del Càncer (ICGC).

‣ La política de grans instal·lacions de recerca té un abast mundial, europeu, estatal i català. Per tant, ca-len aliances entre la Generalitat de Catalunya i altres administracions per promoure la creació d’aquests equipaments a Catalunya. Aquesta situació requereix que s’arribi a acords i que, per tant, hi hagi una sin-tonia important entre les diferents administracions fi-nançadores de la recerca.

‣ La política de grans instal·lacions de recerca està vin-culada directament a la d’atracció de talent. Disposar d’equipaments singulars significa tenir un argument de gran vàlua per atreure, dins el panorama interna-cional, personal investigador líder en les seves disci-plines.

‣ Actualment, el Barcelona Supercomputing Centre (BSC) està reconegut com a gran instal·lació de recer-ca dins la Unió Europea i representa la primera prio-ritat del Govern en matèria de grans instal·lacions de recerca. I altres instal·lacions ja existents són recone-gudes per l’Estat, sobre la base dels acords bilaterals que han portat a la seva construcció. Una de les més emblemàtiques és el Sincrotró Alba, que entra en fun-cionament durant l’any 2010 i que segueix el BSC entre les màximes prioritats.

‣ Complementàriament cal tenir en compte la participa-ció de la comunitat científica catalana en les grans in-fraestructures que no estan ubicades al nostre territori però que aporten valor, qualitat i internacionalització en l’activitat de recerca.

‣ La política de recerca de Catalunya no ha desenvolu-pat plans significatius de finançament de projectes de recerca competitius. Els darrers anys, els projectes de recerca finançats pels departaments de la Generalitat de Catalunya han anat dirigits a diferents àmbits, prin-cipalment d’humanitats i ciències socials i de caràcter sovint «local», promoguts per diferents departaments: recerca en l’àmbit de la pau, immigració, estudi i anàlisi sobre seguretat a Catalunya, projectes d’abast local o comarcal, etc.

‣ Així mateix, en diferents àrees com ara salut (projectes de millora de serveis sanitaris i projectes de recerca relacionats amb activitats de mecenatge), agricultura


151

‣ S’han creat entitats d’anàlisi i prospectiva de tendèn-cies de consum i detecció d’oportunitats de negoci i d’orientació de la innovació (Creafutur).

‣ S’ha fomentat l’ús de les TIC com un element de su-port a la millora i la innovació empresarial.

‣ S’ha impulsat el paper de les universitats com a in-termediaris d’innovació mitjançant els objectius dels contractes programa amb el Govern.

‣ Fruit dels plans de recerca i innovació precedents a l’actual, s’ha generat una nodrida i complexa diversitat de xarxes de transferència tecnològica i d’intermediaris d’R+D+I.

‣ La Xarxa de Centres de Suport a la Innovació Tecnològi-ca (Xarxa IT), constituïda fa una dècada principalment per grups universitaris, actualment inclou més de 80 centres.

‣ La Xarxa de Centres Tecnològics i de Difusió Tecnolò-gica, que s’ha anat configurant els darrers anys, avui està formada per gairebé vint centres especialitzats en diferents àrees i sectors.

‣ S’han impulsat els parcs científics i tecnològics (PCT), que s’han anat localitzant en diferents llocs de Ca-talunya i que conformen la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT), que requereix desenvolupar-se funcionalment dins la política global de recerca i innovació del Govern de la Generalitat de Catalunya.

‣ En el sector agrari i de les indústries agroalimentàries hi ha un ampli abast de serveis tecnològics fonamen-talment proveïts per l’IRTA.

‣ Els serveis a noves empreses de base tecnològica s’han millorat substancialment per mitjà de l’impuls de la Xarxa de Trampolins Tecnològics i de les incubadores que molts d’aquests trampolins gestionen, en alguns casos dins del marc de parcs científics i tecnològics.

‣ S’han establert serveis d’assessorament tècnic per a l’estructuració de projectes tecnològics.

‣ S’ha donat suport a projectes d’iniciació a la inno-vació tant tecnològica com no tecnològica, per mitjà d’Innoempresa.

‣ El suport a projectes d’R+D+I ha evolucionat en el temps, passant de promoure projectes individuals a promoure projectes conjunts.

‣ També s’han incrementat les modalitats de suport, incorporant línies de finançament amb característi-ques preferents a les línies d’ajut i millorant l’oferta de finançament provinent de fons de capital risc i de business angels. Així mateix, s’han aprovat incentius fiscals per a business angels.

‣ A escala sectorial, hi ha algunes experiències espe-cífiques. Per exemple, s’estan desenvolupant projec-tes d’innovació no tecnològica vinculats a l’àmbit del turisme mitjançant —els anomenats emolabs—, que analitzen el valor afegit de les interaccions entre usua-ris i prestataris d’ofertes turístiques.

‣ També hi ha alguna experiència incipient de living labs (vegeu el capítol 6 del bloc C del PRI).

‣ Durant els darrers anys s’ha donat suport a la promo-ció internacional de l’empresa catalana, ajudant-la a internacionalizar-se des de les primeres etapes (mis-sions, introducció a mercats) fins a la presència inter-nacional activa (mitjançant les plataformes empresa-rials d’inversió a l’estranger).

‣ Des dels 35 centres de promoció de negocis d’ACC1Ó s’ha donat suport a la internacionalització de les em-preses catalanes.

‣ ACC1Ó ha col·laborat amb altres departaments per promoure empreses dels seus àmbits d’actuació (in-dústries culturals amb l’ICIC, per exemple).

‣ Per mitjà dels trampolins tecnològics s’ha donat as-sessorament a la creació de noves empreses de base tecnològica (NEBT) d’origen universitari. Els índexs de supervivència de les NEBT són alts, però el seu creixe-ment sovint queda estancat.

‣ També s’ha donat suport a l’elaboració de plans de via-bilitat de negoci d’emprenedors de base tecnològica.

‣ S’ha donat suport financer a les empreses de base tec-nològica en les seves fases inicials.

‣ S’han acompanyat projectes de base tecnològica per aconseguir suport estatal.

‣ S’han celebrat diversos fòrums de trobada d’inversors i emprenedors.

‣ Catalunya és un territori atractiu per a la inversió estran-gera. Actualment acull unes 3.000 multinacionals.

‣ Catalunya disposa de dues oficines a l’exterior es-pecialitzades en l’atracció d’inversions (Nova York i Tòquio).


152

‣ En molts altres àmbits es generen innovacions signi-ficatives en la prestació de serveis: ocupació, atenció a l’empresa i al ciutadà, justícia, etc., sovint vincula-des a canvis en processos i de tipus organitzacional, i relacionades amb l’ús de noves interfícies de valor afegit, on les TIC representen un factor d’innovació rellevant.

‣ També apareixen nous serveis que es promouen des de l’àmbit públic, com ara els serveis ambientals, que impliquen posar a la disposició pública, per exemple, espais naturals per al lleure, fet que genera noves ac-tivitats.

‣ En l’àmbit de la seguretat personal, el territori o l’informàtic i els serveis públics, s’estan duent a terme activitats innovadores molt significatives que, a més d’estar impulsades pels canvis tecnològics, també s’associen a desenvolupaments.

‣ També cal destacar la innovació en l’Administració pública com un element significatiu per al canvi i la transformació de la funció pública. Avenços en te-mes de teletreball, desenvolupament de noves formes d’assignació funcional, implantació de les TIC o nous processos administratius i de gestió configuren un marc cada vegada més propens a la innovació orienta-da a la prestació de millors serveis.

‣ En aquest context se subratlla el paper clau de la forma-ció generalística que es desenvolupa a l’Administració i aquella formació especialitzada realitzada per àmbits sectorials (educació, justícia, seguretat, etc.).

‣ Els departaments de la Generalitat disposen d’una so-fisticació creixent en els sistemes de presa de decisió sobre la base del coneixement intern (per exemple, ob-servatoris, indicadors, sistemes de gestió de coneixe-ment) i l’expertesa externa.

‣ L’existència de coordinadors i col·laboradors d’R+D+I als departaments, i de comissions intradepartamentals il·lustra que a l’Administració de la Generalitat de Ca-talunya s’ha avançat significativament en la incorpora-ció de l’R+D+I com un element funcional organitzatiu dels departaments.

‣ Existeixen bones pràctiques d’innovació en tots els de-partaments de la Generalitat.

‣ Alguns departaments han fet reflexions estratègiques sobre les seves necessitats específiques i disposen de plans d’R+D+I.

‣ Actualment s’han reenfocat els arguments d’atracció, com també les línies de suport, des d’Invest in Cata-lonia.

‣ ACC1Ó ofereix un servei de gestió de projectes d’inversió especialitzat i personalitzat.

4. sectoR PúBlic innoVadoR

‣ El sistema públic de salut de Catalunya es configu-ra com un nucli d’innovació de primer nivell. Hi ha plans d’innovació com ara el d’atenció primària, hi ha nuclis innovadors destacables i en els serveis sanita-ris es fomenta l’R+D+I de manera competitiva. TIC i salut és, d’altra banda, un àmbit clau que comporta innovacions rellevants en les prestacions, els serveis i les activitats de salut, i a Catalunya s’han configurat i acreditat nuclis d’innovació sobre aquesta matèria.

‣ En l’àmbit educatiu hi ha diferents centres de suport a la innovació i la recerca educativa especialitzats, i s’han fet algunes convocatòries de suport a la recerca aplicada en aquest camp. La pressió i els canvis en el sistema educatiu impulsen innovacions diverses, com ara les aules d’acollida d’immigrants i la introducció massiva de les TIC a l’aula, que induiran innovacions de diferent abast de tipus directe i indirecte sobre sec-tors productius vinculats. Així mateix, també s’estan introduint nous models en la gestió de centres edu-catius.

‣ Els avenços en serveis socials i les pressions que hi ha per la conjuntura social impulsen nous protocols d’atenció social i fan crear nous dispositius sociocul-turals no solament impulsats pel Govern, sinó també per una xarxa d’emprenedors socials cada vegada més extensa que generen activitat econòmica a partir d’una necessitat pública d’abast general.

‣ La prestació de serveis de mobilitat i les noves infra-estructures han generat un nombre molt significatiu d’innovacions que integren la innovació tecnològica i la no tecnològica (per exemple, models de serveis d’integració tarifària).

‣ L’àmbit públic de serveis culturals i de comunicació té un gran dinamisme innovador, associat a canvis tecno-lògics i a noves formes de consum multicanal.

‣ En l’àmbit dels processos participatius, es van incorpo-rant noves activitats i procediments que volen incidir en la millora de les polítiques públiques.


153

‣ Diversos departaments i ens adscrits o vinculats als departaments generen productes altament innovadors, i també es generen innovacions internes de tipus or-ganitzatiu.

‣ S’ha incrementat la interacció dels departaments amb les fonts externes de coneixement per al disseny i la implementació de polítiques i altres accions.

‣ S’han iniciat auditories pilot dels models d’innovació en quatre departaments de la Generalitat de Catalun-ya.

‣ Hi ha algunes iniciatives per incorporar criteris que afavoreixin la innovació (per exemple, ecoinnovació) en els concursos públics licitats pels departaments.

‣ Es disposa d’un paquet de mesures, aprovat recen-tment, que han d’aplicar els departaments de la Gene-ralitat per incrementar la demanda de compra tecno-lògicament avançada i innovadora: l’Acord de Govern de 9 de desembre de 2009 de Mesures en matèria de contractació pública.

‣ Les polítiques sectorials que s’aproven incorporen ma-joritàriament línies d’actuació vinculades a la gene-ració de coneixement i innovació i relacionades amb l’objecte d’actuació pública.

‣ Tot i que algunes de les regulacions o transposicions de regulacions estatals i europees persegueixen aquest efecte, en matèria de regulacions no hi ha una estra-tègia d’anàlisi ex ante o ex post dels seus efectes posi-tius i negatius sobre els processos d’innovació.

5. societat i ciutadans inVolucRats en el PRogRés cientÍFic i innoVadoR

‣ Setmana de la Ciència: des del 1996, aquesta activi-tat ha englobat multitud d’actes arreu de Catalunya, amb la participació d’un gran nombre d’agents del país, amb la finalitat d’apropar la ciència a la societat i posar-la a l’abast de tothom.

‣ Premis i reconeixements científics: guardons conso-lidats tant en l’àmbit d’iniciació (premis CIRIT) com de reconeixement a una trajectòria consolidada (antic premi FCRI).

‣ Accions adreçades a prestigiar i reconèixer a escala nacional i internacional la ciència, i els seus resultats, com ara la Marató de TV3, congressos, etc.

‣ Global Talent: plataforma digital catalana creada fa poc temps per fer arribar l’R+D+I a la societat catalana i, alhora, projectar internacionalment el sistema català de recerca i innovació.

‣ Accions de suport diverses a divulgadors del país mit-jançant col·laboracions amb TV3, l’Associació Catala-na d’Universitats Públiques (ACUP), entre d’altres.

‣ EnginyCat: programa de potenciació de les voca-cions dels joves catalans en enginyeria mitjançant l’acostament als coneixements ciència, tecnologia i in-novació (CTI), concebudes per a primària, secundària, educació superior i, fins i tot, inserció professional.

‣ Recerca en Acció: marca que engloba un seguit d’actuacions adreçades a fer més atractiva i motiva-dora la ciència i a fomentar les vocacions científiques entre els més joves que inclou, l’Agenda Recerca en Acció (plataforma divulgativa per donar a conèixer la investigació que es fa a Catalunya en totes les discipli-nes de manera amena, gràfica i participativa) i l’espai del mateix nom (programa continu d’actuacions i ex-periments científics en directe de caràcter lúdic du-rant el Saló de l’Ensenyament, que busca la interacció de la ciència amb el públic jove).

‣ A Catalunya, com en la majoria de països fins fa poc, no s’han desenvolupat polítiques actives per promoure la innovació a partir de les iniciatives dels ciutadans, les quals sorgeixen, sovint, de manera espontània. Tot i que no sigui una realitat quantificada, hi ha múlti-ples iniciatives ciutadanes que promouen innovacions diverses.

‣ Alguns departaments de la Generalitat relacionats amb les àrees socials tenen experiències en l’activació de comunitats que aporten solucions o generen processos innovadors.


154

sectorials i els serveis públics i privats que integren aquesta missió.

‣ Potenciació de la connexió internacional de les empre-ses de Catalunya per mitjà dels 35 centres de promo-ció de negocis d’ACC1Ó a l’estranger.

‣ Potenciació d’aliances internacionals. Participació d’ACC1Ó a més d’una dotzena de xarxes, cocreant-les o liderant-les, entre les quals destaquen les xarxes EEN (Enterprise Europe Network) i International Network for Regional Trade Promotion Organisations (RTPO) dis-trictes de creativitat, Quatre Motors i Eurada.

‣ Àrees d’aterratge de la indústria.

‣ Aliances i xarxes establertes en recerca i innovació del sistema públic català de salut, com també en el sector de l’agroindústria.

‣ Presència internacional d’alguns centres de recerca i centres tecnològics catalans que duen a terme activi-tats en altres països.

‣ Delegacions nacionals de Catalunya al món.

‣ Vincles històrics amb diferents regions, com ara els Quatre Motors d’Europa i Califòrnia.

‣ Iniciatives desenvolupades per establir relacions inter-nacionals amb regions i països diversos per al disseny i l’execució de projectes d’R+D+I a les universitats i en els altres agents del sistema.

7. milloRa de la goVeR-nança del sistema d’R+d+i

En l’àmbit de l’estratègia a llarg termini en R+D+I, res-pecte a la concertació política i social i a l’assessorament estratègic, a Catalunya s’ha fet i s’està fent el següent:

‣ Després de la signatura del PNRI l’octubre de 2008 es va constituir la Comissió de Seguiment. Durant l’any 2009 s’han realitzat múltiples adhesions d’agents d’R+D+I i d’agents socioeconòmics. Les adhesions impliquen uns compromisos per part dels agents ad-herits de dur a terme accions per al desenvolupament del PNRI basant-se en el punt de partida de cadascú. Aquestes contribucions es fan explícites en els infor-mes anuals de seguiment.

6. inteRnacionalitzaciÓ i comunitats de coneixe-ment i innoVaciÓ‣ Clústers industrials.

‣ Creació de l’espai Anella, empresa en xarxa, com a plataforma de coneixement i col·laboració empresarial oberta i interactiva, per part d’ACC1Ó. Fins ara l’Anella s’ha obert a les comunitats sectorials següents: auto-moció, medi ambient, tèxtil, confecció i moda, i TIC. També a comunitats territorials (Amèrica Llatina) i te-màtiques (contractació pública internacional).

‣ Pols d’innovació dinamitzats des d’ACC1Ó.

‣ Xarxes de recerca.

‣ Agrupacions d’empreses innovadores (AEI) de Catalunya.

‣ CCI d’Energia, InnoEnergy.

‣ Biocat.

‣ Parc Tecnològic i Empresarial de l’Esport, EsportParc Internacional Catalunya.

‣ Living labs de Catalunya, als quals el Govern dóna su-port des de l’àmbit de la societat de la informació.

‣ Participació a la Xarxa Europea de Living labs.

‣ Altres bones pràctiques i experiències: comunitats, xar-xes socials per a la innovació (vegeu la línia d’actuació 5.2.1.) i formes de cooperació estable que integren agents de la recerca i la innovació.

‣ InterACC1Ó: acte de referència empresarial constituït com a espai d’intercanvi i de col·laboració.

‣ Polítiques i mesures d’internacionalització de la re-cerca impulsades pel Comissionat d’Universitats i Re-cerca (CUR). Actualment s’està revisant i redefinint l’estratègia d’internacionalització dels propers anys.

‣ Mesures i activitats d’internacionalització de les em-preses d’ACC1Ó, molt sòlides pel treball elaborat pel COPCA durant els darrers anys.

‣ Mesures i activitats d’internacionalització de les em-preses impulsades per les cambres de comerç, les associacions empresarials, les associacions i gremis


155

‣ Durant l’any 2009 es va constituir el Consell Català de Recerca i Innovació (CCRI). Com a primer encàrrec, el CCRI va fer una anàlisi i recomanacions sobre un document de bases del PRI preparat pel Govern.

En l’àmbit de formulació de polítiques de recerca i inno-vació, el Govern i els departaments han fet i estan fent les actuacions següents:

‣ A escala governamental, després del PNRI, recentment s’han fet passes legals i funcionals per reordenar les estructures de coordinació interdepartamental. Això ha implicat la desaparició del CIRIT, que des del 1980 fou l’òrgan de coordinació de les polítiques de recerca i innovació de la Generalitat, i la creació de la CIRI i l’OCRI, tal com està previst en el PNRI.

‣ Els departaments de la Generalitat, han anat interio-ritzant funcionalment la importància de la recerca i la innovació. Tots ells disposen de coordinadors en re-cerca i innovació, tot i que amb diversos nivells de responsabilitat política i tècnica.

En l’àmbit d’execució de polítiques, o d’agències:

‣ La fusió del CIDEM i el COPCA en la nova agència ACC1Ó s’està consolidant, tal com preveu la Llei de política industrial de Catalunya del juliol de 2009, després d’un procés d’anàlisi i disseny de canvi orga-nitzatiu i de gestió de la transformació.

Respecte a la coordinació i la interacció amb altres admi-nistracions i agents socioeconòmics, s’ha avançat en els aspectes següents:

‣ A escala política, la coordinació de la Generalitat amb l’Estat té un marc reconegut mitjançant el Consell Ge-neral de la Ciència i la Tecnologia. Catalunya ha par-ticipat en les sessions generals i els grups de treball que s’han convocat.

‣ A escala d’implementació de polítiques, les relacions formals i informals són diverses i de diferent intensi-tat. D’aquesta manera, per exemple, s’ha intensificat la cooperació entre ACC1Ó i el Centro para el Desarro-llo Tecnológico Industrial (CDTI) per tal de coordinar i complementar les línies i els camps d’actuació dels respectius programes; s’ha aconseguit un ventall més ampli de suport a les empreses catalanes; i s’han pa-lanquejat, per efecte additiu, el màxim de recursos.

Amb relació a l’avaluació dels agents i del funcionament general del sistema, durant el 2009 l’OCDE va empren-dre una avaluació del sistema de recerca i innovació de Catalunya, valorant els comportaments sistèmics de la go-

vernança i reforçant les diagnosis internes anteriors i les realitzades durant el procés d’elaboració del PNRI:

‣ El PNRI representa un referent de concertació social, en el sentit que per ser efectives la majoria de les polí-tiques han de ser estables al llarg del temps.

‣ Experts externs (CCRI i OCDE) han fet recomanacions i anàlisis sobre el sistema d’R+D+I de Catalunya.

‣ S’han dut a terme plans d’actuació elaborats per al-gunes agències, com també reflexions estratègiques amb participació d’agents. En alguns casos s’avaluen resultats dels programes mitjançant indicadors, i s’han iniciat processos d’avaluació d’impacte de polítiques, per exemple, de suport a la innovació empresarial.

‣ També cal remarcar que en el procés de posada en marxa d’ACC1Ó s’ha establert un sistema de reptes per tal d’avaluar i reorientar anualment les actuacions basades en resultats, avaluació d’impacte, satisfacció de les empreses, benchmarking, situació econòmica i prospectiva.

8. FocalitzaciÓ de l’R+d+i en RePtes ‣ Entre el 1993 i el 2008, els plans pluriennals de re-

cerca i innovació de Catalunya van establir diverses prioritats en recerca i innovació que tenen com a de-nominador comú els àmbits següents: agroalimentari; medi ambient, recursos naturals i territori/mobilitat; salut i qualitat de vida; cultura i societat; química i materials/nanotecnologies; tecnologies industrials i energètiques; biotecnologia, i tecnologies de la infor-mació i la comunicació.

‣ Els efectes d’aquestes prioritats sobre l’execució de les politiques s’han circumscrit, però, a la creació de centres de recerca en alguns d’aquests àmbits i, més darrerament, en alguns centres tecnològics. Els depar-taments de la Generalitat s’han implicat de manera creixent en aquesta línia d’actuació dels centres de recerca (no en el cas dels centres tecnològics) ten-int en compte l’alineament dels centres amb les seves competències.

‣ El resultat de prioritat centrada en centres de recerca com a instruments ha conduït a dos àmbits, (agroa-limentari i salut, en els quals hi ha hagut una alta concentració de recursos i esforços) i amb algunes in-versions en altres àmbits:


156

Particularment en les europees, destaca la prioritat de l’R+D+I orientada a oportunitats i reptes socioeconò-mics, sense deixar de banda les ciències i les tecno-logies que estan marcant en aquest moment el canvi en els àmbits no humanístics i socials: bio-, nano- i cogno- ciències i tecnologies, TIC, fotònica, etc., com també la convergència entre elles.

‣ Els processos pels quals es prenen les decisions a escala estatal i especialment europea han tingut en compte escassament el paper de les regions. La Inicia-tiva sobre programació conjunta (Joint Programming Inititative o JPI) o les ERAnets, que permeten millorar la coordinació i implementar sinergies entre regions amb temes comuns de recerca i innovació, poden im-pulsar avenços en aquest sentit.

‣ També cal remarcar que l’Estat espanyol, principal-ment mitjançant la política de grans infraestructu-res esmentada més amunt, com també per mitjà de l’emplaçament a Catalunya de centres de recerca del CSIC en alguns àmbits concrets, ha influenciat en la priorització i la consegüent especialització científica i tecnològica (per exemple, en microelectrònica). Sem-blantment pel que fa a l’R+D i la innovació tecnològica industrial, els darrers anys el CDTI ha prioritzat deter-minats àmbits tecnològics.

‣ D’altra banda, la política de suport a l’R+D+I empresa-rial de Catalunya també s’ha prioritzat en el Pla de re-cerca i innovació 2005-2008 mitjançant la creació de centres tecnològics participats per la Generalitat, entre d’altres, en els àmbits TIC, mèdia, nutrició i salut, tot i que el seu impacte encara és escàs. En aquest sentit, doncs, no es pot parlar de l’existència d’una prioritat tecnològica o sectorial significativa.

‣ Així mateix, cal constatar que Catalunya té una eco-nomia productiva molt diversificada amb un baix ín-dex d’especialització, tot i que alguns sectors com ara l’agroalimentari, el químic, el turisme i la construcció tenen un pes significatiu (vegeu el bloc A i l’annex 3). Tecnològicament, hi ha diferents clústers empresarials de magnitud diversa.

‣ Finalment, atès que alguns dels focus tenen com a tractor el sector públic, és rellevant emfatitzar que aquest sector fins ara mai no ha estat prioritzat per les polítiques d’R+D+I (exceptuant l’àmbit de la salut, esmentat abans). El capítol dedicat a l’objectiu estra-tègic 4 d’aquest PRI ja ha exposat la importància del sector públic a Catalunya.

‣ Malgrat que el planejament d’integrar esforços al vol-tant de reptes és un fet pràcticament nou en les po-

‣ L’àmbit agroalimentari disposa d’una àmplia xarxa cientificotecnològica a tot Catalunya cen-trada al voltant de l’Institut de Recerca i Tecno-logia Agroalimentària (IRTA). Aquest àmbit té una particularitat rellevant que s’ha comentat abans: és l’única àrea de recerca on Catalunya té les competències plenes, traspassades per l’Estat espanyol des dels anys vuitanta, i que van permetre la creació de l’IRTA l’any 1985. En aquest àmbit, a més a més, hi ha una àm-plia base empresarial que el converteix en un dels primers sectors econòmics del país.

‣ L’àmbit de la salut disposa d’una notable xarxa d’hospitals investigadors amb una qualitat as-sistencial i innovadora destacada, incardinada amb la recerca. A més, els darrers anys s’ha creat un ampli ventall de centres de recerca en l’àrea biomèdica concentrat a Barcelona, com també infraestructures cientificotecnològiques relacionades que, en conjunt, dibuixen un pol científic important. En aquest àmbit, però, la recerca translacional (des del laboratori fins al pacient) i el desenvolupament d’una base empresarial vinculada a l’impacte científic creixent encara representen reptes.

‣ Altres àmbits concrets, com ara la fotònica, la supercomputació, l’economia, la quími-ca, l’energia, l’aigua i l’arqueologia, disposen d’infraestructures singulars o centres de recer-ca especialitzats, alguns dels quals són recents i altres tenen una trajectòria que ja els permet assolir primers nivells internacionals.

‣ El mapa científic i tecnològic restant, majoritàriament públic i centrat en les universitats (representen més del 60 % de la producció científica), no ha estat in-fluenciat per polítiques de priorització del Govern català. L’annex 3, «Mapes de l’R+D+I a Catalunya», exposa una síntesi de la potencialitat cientificotecno-lògica del país.

‣ D’altra banda, és evident que les prioritats en recerca i innovació que fan l’Estat espanyol i la Unió Europea han de ser considerades com un element rellevant, ja que impacten i influeixen en el sistema de recerca i innovació català.

‣ En aquest sentit, cal tenir en consideració les prio-ritats del Plan Nacional d’+D+I 2008-2011, el 7è Programa marc europeu i altres iniciatives europees significatives com ara la Lead Market Initiative (LMI) i les comunitats de coneixement i innovació (KIC) de l’European Institute of Innovation and Technology (EIT).


157

lítiques d’R+D+I de Catalunya, cal emfatitzar les ex-periències existents de desenvolupament de clústers industrials i d’agrupacions d’empreses innovadores.

‣ Els darrers anys també s’estan generant partenariats públicoprivats impulsats per les convocatòries públi-ques de la UE i a iniciativa dels mateixos agents.

9. entoRns i teRRitoRis ca-Pacitats PeR a incoRPoRaR coneixement i innoVaciÓRespecte a les polítiques de «regions del coneixement», els darrers anys, el Govern de Catalunya, primer per mitjà del CIDEM i després d’ACC1Ó, ha promogut algunes ac-tuacions de gran interès:

‣ S’han dut a terme actuacions orientades a facilitar la creació d’entorns de competitivitat, afavorint la coope-ració empresarial i pública-privada, com ara vuit plans d’innovació locals (vegeu esquema A5) i les actuacions de la Xarxa PIC. S’han impulsat projectes transforma-dors, i això ha comportat incrementar alguns actius, com ara la confiança entre agents, les connexions, la visibilitat i el lideratge d’agents innovadors. La me-todologia desenvolupada per ACC1Ó ha creat una base sòlida per avançar cap a sistemes territorials d’innovació més complexos, cap a ecosistemes inter-connectats internament i externa.

‣ Així mateix, cal destacar iniciatives com ara el Pla estra-tègic metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelo-na, que preveu i desenvolupa l’eix d’innovació. També són interessants les passes que s’estan fent al Camp de Tarragona – Terres de l’Ebre, amb el lideratge de la universitat per generar una regió del coneixement, o l’esforç de les comarques de la Catalunya Central, en l’elaboració d’una estratègia conjunta per al seu siste-ma d’innovació territorial, i les d’altres territoris cata-lans que estan fent reflexions en aquesta direcció.

Pel que fa a ciutats i pols urbans innovadors, destaquen els precedents següents:

‣ En la majoria de casos resulta determinant la iniciativa que estan tenint les administracions locals i els parcs científics i tecnològics (PCT). El paper de la Genera-litat fins ara s’ha orientat a promoure els PCT i, espe-cialment, les estructures científiques i tecnològiques imprescindibles al seu entorn.

‣ El Programa Ciutats Digitals 2008-2010 per donar suport a l’extensió de les TIC a l’àmbit local ha des-envolupat deu projectes que contribuiran a fomentar l’equilibri i la cohesió territorial de Catalunya.

‣ També resulta rellevant que el Govern hagi promogut que aproximadament el 25 % dels fons FEDER 2007-2013 destinats a administracions locals estiguin des-tinats a l’eix 1, dedicat a innovació, desenvolupament empresarial i economia del coneixement.

Esquema A5: sistemes d’innovació amb el suport d’ACC1ó

ACC1Ó


158

‣ En el període 2010-2013, Catalunya és beneficiaria de fons FEDER associats als objectius d’«economia del coneixement», «innovació» i «desenvolupament empresarial».

‣ Des del 2007, el 35 % dels fons FEDER rebuts s’han destinat a administracions locals per projectes relacio-nats amb innovació i desenvolupament empresarial.

‣ La Generalitat de Catalunya ha obtingut entre 15 i 20 M€ de fons de la UE i de l’Estat, per cofinançar convo-catòries i per a executar polítiques de suport en recer-ca i innovació a les entitats catalanes. Entre d’altres, s’han obtingut fons del Fons EUROINGENIO de l’Estat i del programa Marie Curie-COFUND de la UE.

Respecte als fons de l’Estat:

‣ Al nou Estatut de Catalunya es va introduir una dis-posició (addicional 3a) que garanteix una partida ex-traordinària dedicada a infraestructures per al període 2010-2013. Part d’aquesta partida, que és gestionada per l’Estat, pot ser destinada a infraestructures cientí-fiques i tecnològiques.

‣ En el marc del Pla de grans infraestructures científi-ques i tecnològiques, el Govern de l’Estat i el Govern de Catalunya han establert diferents nivells de coope-ració, entre els quals cal destacar el format de consor-cis amb un model de cofinançament.

‣ Els agents de la recerca i la innovació catalans han participat activament en les convocatòries competiti-ves del Pla nacional d’R+D+I i han aconseguit entre el 20 i el 30 % del total de recursos en les diferents convocatòries. Tot i així, els darrers anys s’ha produït una lleugera disminució de resultats.

Respecte als fons de la Unió Europea (UE):

‣ Els programes europeus s’orienten cada vegada més a la cooperació i en especial a la cooperació pública-privada, i és necessari que les PIME hi participin. En algunes línies i programes rellevants com ara el CIP (Programa marc per a la competitivitat i la innovació) i les Joint Technology Initiatives, la participació cata-lana és poc important. En canvi, en els recents CCI (Knowledge and Innovation Communities, KIC) de l’EIT la participació de Catalunya ha estat significativa.

‣ El Govern ha intensificat el suport als grups de recerca i a les empreses per accedir a projectes europeus del 7è Programa marc. Els resultats de les darreres con-vocatòries han mostrat un increment molt significatiu dels resultats per als agents de la recerca i la inno-

En l’àmbit d’innovació rural:

‣ Es disposa d’una àmplia xarxa d’escoles de formació agrària distribuïdes per tot el territori. Es tracta d’una estructura potent, significativa per a la transmissió de coneixement i per a la dinamització de grups i xarxes.

‣ El desplegament territorial dels centres de recerca i les estacions experimentals de l’IRTA arreu de Catalun-ya, que es complementa amb l’INCAVI, i el paper del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya són igualment remarcables.

‣ En l’àmbit de les estructures, se subratllen les actua-cions que es realitzen en l’impuls de nous regadius i en la modernització dels antics, com també les actuacions de promoció de l’activitat econòmica i d’innovació en l’àmbit rural.

‣ Tal com s’ha exposat en el capítol 3 del Bloc C del PRI, el Programa de desenvolupament rural 2007-2013 preveu un seguit d’actuacions adreçades a impulsar la modernització de les estructures productives, com també de foment de la innovació, com ara el Programa de formació del sector agroalimentari i el Programa de transferència tecnològica.

‣ A Catalunya, la dinamització de xarxes i projectes en el món rural mitjançant la metodologia Leader està força desplegada. Cal destacar les xarxes RuralCat i Alimen-Cat. Són comunitats virtuals que permeten impulsar activitats i serveis TIC: xarxes, formació, serveis tecno-lògics, informació, etc.

10. moBilitzaR més RecuR-sos, i més eFicientment, PeR a l’R+d+i‣ Els darrers anys la implicació dels departaments en

R+D+I s’ha incrementat notablement, encara que de manera diversa.

‣ A escala econòmica, la coordinació interdepartamental encara és escassa i s’ha vist facilitada per l’existència d’un departament que integra la major part de les competències transversals en aquest àmbit.

‣ L’existència de coordinadors d’R+D+I en tots els depar-taments ha representat un pas endavant per millorar la comptabilitat dels recursos destinats a l’R+D+I, tot i que en aquest àmbit cal abordar nous reptes.


159

vació catalanes (103 M€ el 2008 en el 7è Programa marc, el 2 % del total competitiu).

Respecte a altres fons de finançament públic i privat:

‣ Per raons geoestratègiques o per afinitats cientifico-tecnològiques, el Govern ha intensificat les relacions estratègiques amb regions i països orientades a incre-mentar les relacions d’interès mutu en recerca i inno-vació.

‣ Algunes fórmules incipients de cooperació pública-pri-vada en iniciatives com ara la incorporació de doctors a les empreses poden ser bones pràctiques per desen-volupar nous sistemes de cofinançament.

‣ El foment per part del Govern del mecenatge, especial-ment en l’àmbit sanitari, s’està consolidant com un element en creixement.


160

Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI) defineix com a prioritàries per Catalunya, i aconseguir una actuació cohesionada entre els departaments.

L’elaboració del PRI 2010-2013 no hauria estat possible sense la contribució dels departaments produïda durant vuit mesos, entre el mes de juny de 2009 i el mes de febrer de 2010. El segon apartat d’aquest annex exposa quina ha estat la dinàmica dels intercanvis produïts entre els departaments i l’Oficina de Coordinació en Recerca i Innovació.

L’orientació del PRI 2010-2013 cap a nous objectius, en definitiva, s’ha realitzat basant-se en l’anàlisi de la realitat de partida de cadascun dels departaments, com també de les propostes d’evolució en matèria d’R+D+I de cadascun. L’apartat 3 d’aquest annex exposa en format sintètic qui-nes activitats duen a terme cadascun dels departaments amb relació als objectius del PRI.

1. el PRi com a PRoducte de la PaRticiPaciÓ dels dePaRtamentsUn dels trets distintius del PRI 2010-2013 és el seu fort caràcter interdepartamental.

Aquest caràcter és el fruit d’un treball llarg, sistemàtic i intens conjunt entre els departaments de la Generalitat de Catalunya i l’Oficina de Coordinació en Recerca i Innova-ció (OCRI), abans CIRIT, de la mateixa Generalitat.

Els interlocutors habituals dels diversos departaments de la Generalitat amb l’Oficina de Coordinació en Recerca i Innovació són els «coordinadors departamentals d’R+D+I», designats anualment pels secretaris generals. És tasca de l’OCRI, d’altra banda, impulsar la promoció i la realitza-ció de les polítiques d’R+D+I que el Ple de la Comissió

AnnEx 5 PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PRI. IMPLICACIÓ DEPARTAMENTAL

Esquema A6: Participació dels departaments de la generalitat en l’elaboració del Pri 2010-2013

161

2. calendaRi i dinàmica d’inteRcanVis amB l’oFicina de cooRdinaciÓ en ReceRca i innoVaciÓ

Durant els mesos de juny, juliol i setembre de 2009 es van realitzar reunions bilaterals entre els departaments (direc-tors i secretaris generals, i coordinadors departamentals d’R+D+I) i l’OCRI (Oficina de Coordinació en Recerca i Innovació). En aquell mateix període, també es va celebrar una reunió conjunta amb els representants dels organis-mes estatutaris i consultius de la Generalitat de Catalunya i l’Oficina de Coordinació en Recerca i Innovació.

L’objectiu de les reunions era doble. D’una banda, l’Oficina de Coordinació en Recerca i Innovació exposava l’orientació bàsica del PRI, i el seu estat de desenvolu-pament i de l’altra els departaments donaven informació clau sobre les estratègies i les activitats realitzades i pre-vistes en matèria d’R+D+I. Al final d’aquest període es va lliurar als departaments el document de bases del PRI.

A partir d’aquest moment es van programar de nou re-unions bilaterals al llarg dels mesos d’octubre i novembre de 2009. Les trobades presencials es van complementar amb intercanvis telefònics i per correu electrònic, que van portar a un segon estadi de recollida d’informació signifi-cativa per a la producció del PRI 2010-2013.

Per tal de posar en comú la informació recollida dels de-partaments i contrastar opinions de manera conjunta, es van organitzar dues jornades interdepartamentals en les quals van participar els representants en matèria d’R+D+I de tots els departaments de la Generalitat. Es van fer el 16 de novembre de 2009 i el 19 de gener de 2010.

L’esquema previ recull el procés d’intercanvi exposat, que ha permès que el PRI 2010-2013 respongui a la realitat, a les necessitats i a les inquietuds que els quinze depar-taments de la Generalitat de Catalunya atribueixen a la societat catalana.

3. Fitxes d’actuacions d’R+d+i dels dePaRta-ments de la geneRalitat de catalunya

A continuació es mostra un recull de les actuacions pre-vistes pels departaments durant el període de vigència del PRI 2010-2013. Les fitxes que exposen les actuacions de cadascun dels departaments inclouen elements del 2010 i de previsió de futures actuacions.

En tots els casos, les actuacions llistades s’ordenen so-bre la base dels deu objectius estratègics del PRI 2010-2013.

Aquesta informació ha estat recopilada durant el procés d’elaboració del PRI. El seu valor no és el de l’exhaustivitat, sinó el de la contribució a la fixació del paper de l’R+D+I dins de la missió de cadascun dels departaments.


162

PAPER

DE L

’R+D

+I D

INS L

A M

ISSIÓ

DEPA

RTA

MEN

TAL

Aqu

est

depa

rtam

ent

ha d

e te

nir

un p

aper

act

iu p

er a

la p

rom

oció

del

gra

u d’

inno

vaci

ó de

l Gov

ern

de

Cat

alun

ya a

mb

una

enti

tat

unit

ària

; i t

ambé

ha

de d

otar

els

dep

arta

men

ts d

els

recu

rsos

nec

essa

ris

per

fom

enta

r la

col

·labo

raci

ó tr

ansv

ersa

l per

a p

roje

ctes

o a

ctua

cion

s di

fere

ncia

ls.

DEP

ArtA

MEn

t D

E lA

Pr

EsiD

ènCi

A

ACTU

ACIO

NS 2

010

ACTU

ACIO

NS 2

010-2

013

Obj

ectiu

4-

Apl

icac

ions

inte

rdep

arta

men

tals

ges

tion

ades

pel

DP: P

la d

e G

over

n, S

CAT

, apl

icac

ions

d’a

juda

.-

Sim

plifi

caci

ó ad

min

istr

ativ

a a

trav

és d

e l’ú

s de

mitja

ns e

lect

ròni

cs e

n la

tra

mitac

ió d

e pr

oces

sos

adm

inis

-tr

atiu

s (t

ràm

its

de r

esol

ució

imm

edia

ta, ú

s de

com

unic

acio

ns i

decl

arac

ions

res

pons

able

s).

- ú

s de

mitja

ns e

lect

ròni

cs e

n la

tra

mitac

ió d

e pr

oces

sos

adm

inis

trat

ius.

- M

ultica

nalit

at e

n la

pre

stac

ió d

e se

rvei

s (F

UE, O

VT, O

VTE).

Obj

ectiu

7-

Cre

ació

del

CCR

I: ò

rgan

ass

esso

r de

l Gov

ern

de la

Gen

eral

itat

en

mat

èria

d’R

+D+I

.

Es

dóna

con

tinu

ïtat

a le

s ac

tuac

ions

llis

tade

s di

ns l’

apar

tat

«Act

uaci

ons

2010».

Nov

es a

ctua

cion

s:

Obj

ectiu

4-

Seg

uir

amb

l’im

puls

a la

inno

vaci

ó de

l ser

vei p

úblic

i d’

aten

ció

al c

iuta

dà.

- Evo

luci

onar

cap

a u

n m

odel

d’a

prox

imac

ió d

e l’A

dmin

istr

ació

púb

lica

a la

ciu

tada

nia.


163

PAPER

DE L

’R+D

+I D

INS L

A M

ISSIÓ

DEPA

RTA

MEN

TAL

Aqu

est

depa

rtam

ent

ha d

e te

nir

un p

aper

act

iu e

n la

rea

litza

ció

d’ac

tuac

ions

d’R

+D+I

en

l’àm

bit

espo

rtiu

, en

l’af

avor

imen

t de

l’ap

rene

ntat

ge d

e la

llen

gua

cata

lana

ent

re la

pob

laci

ó no

uvin

guda

am

b m

ètod

es

inno

vado

rs. T

ambé

ha

de r

ealit

zar

col·l

abor

acio

ns p

er a

pro

ject

es d

ifer

enci

als

entr

e el

Gov

ern

de C

atal

unya

i a

ltre

s go

vern

s.

DEP

ArtA

MEn

t D

E lA

viC

EPr

EsiD

ènCi

A

ACTU

ACIO

NS 2

010

ACTU

ACIO

NS 2

010-2

013

Obj

ectiu

1-

Beq

ues

per

a jo

ves

mem

bres

de

com

unitat

s ca

tala

nes

a l’e

xter

ior

(SAE).

- Con

voca

tòries

de

bequ

es D

EB

EQ

(ACCD

).-

Cap

taci

ó d’

expe

rts

inte

rnac

iona

ls q

ue a

port

in c

onting

uts

i deb

at (

DG

AD

).-

Con

cess

ió i

reno

vaci

ó de

beq

ues

i d’a

juts

per

a la

con

trac

taci

ó de

per

sona

l inv

estiga

dor

nove

ll i b

eque

s de

co

l·lab

orac

ió p

er a

l per

sona

l inv

estiga

dor,

dins

de

l’àm

bit

de l’

educ

ació

fís

ica

i l’e

spor

t i l

es c

iènc

ies

aplic

a-de

s a

l’esp

ort,

des

tina

des

a l’I

NEFC

, el C

AR

, el C

CE.

- Fo

men

t de

l’ob

tenc

ió d

el d

octo

rat

del p

erso

nal c

ient

ífic

del c

entr

e (C

AR

).-

Form

ació

de

pers

onal

en

gest

ió i

lider

atge

de

la c

iènc

ia i

el c

onei

xem

ent

(CAR

).

Obj

ectiu

2-

Don

ar s

upor

t a

cent

res

de r

ecer

ca p

artici

pats

pel

dep

arta

men

t (S

PL)

.-

Impu

lsar

líni

es d

e re

cerc

a an

uals

en

mat

èria

d‘h

istò

ria

de C

atal

unya

i di

vulg

ació

de

resu

ltat

s (D

GAD

).-

Don

ar a

juts

per

a p

roje

ctes

de

rece

rca

a le

s un

iver

sita

ts d

el P

la d

e co

oper

ació

al d

esen

volu

pam

ent

(ACCD

).-

Pro

mou

re p

roje

ctes

de

rece

rca

del C

AR

.

Obj

ectiu

3-

Aju

ts p

er a

pro

ject

es d

e fo

men

t a

la t

rans

ferè

ncia

tec

nolò

gica

i de

con

eixe

men

t a

empr

eses

(ACCD

-CO

PCA).

Obj

ectiu

4-

Sup

ort

a l’e

labo

raci

ó d’

estu

dis

de r

ecer

ca e

n de

senv

olup

amen

t so

sten

ible

(CAD

S).

- D

esen

volu

pam

ent

del b

anc

d’en

regi

stra

men

t de

veu

i re

curs

os p

er a

la t

radu

cció

veu

-veu

(SPL)

.-

Inno

vaci

ó m

etod

ològ

ica

per

a l’o

bser

vaci

ó de

ls m

odel

s d’

acci

ó de

joc

en e

ls e

spor

ts c

ol·le

ctiu

s (I

NEFC

).-

Enc

àrre

cs d

e pr

otot

ipus

i co

mpr

a d’

equi

pam

ents

tec

nolò

gics

d’a

plic

ació

a l’

espo

rt e

n co

l·lab

orac

ió a

mb

empr

eses

del

sec

tor

i altre

s ce

ntre

s te

cnol

ògic

s am

b m

otiu

de

la c

onst

rucc

ió d

’un

mòd

ul e

spor

tiu

al C

AR

.

Obj

ectiu

6-

Cre

ació

del

Con

sorc

i per

al D

esen

volu

pam

ent

Cie

ntífi

c de

l’Esp

ort

a Cat

alun

ya i

del P

arc

Em

pres

aria

l i

Tecn

ològ

ic d

e l’E

spor

t (S

E).

- Pro

moc

ió d

e xa

rxes

d’e

xper

ts (

CAD

S).

Es

dóna

con

tinu

ïtat

a le

s ac

tuac

ions

llis

tade

s di

ns l’

apar

tat

«Act

uaci

ons

2010».

Nov

es a

ctua

cion

s:

Obj

ectiu

1-

Màs

ters

ofic

ials

de

l’àm

bit

de la

rec

erca

que

con

duei

xin

al d

octo

rat

(IN

EFC

).

Obj

ectiu

3-

Ince

ntiv

ar la

rec

erca

apl

icad

a a

l’esp

ort

i la

inno

vaci

ó en

col

·labo

raci

ó am

b em

pres

es d

’aqu

est

àmbi

t en

el

mar

c de

l Con

sorc

i per

al D

esen

volu

pam

ent

Cie

ntífi

c de

l’Esp

ort

aCat

alun

ya i

del P

arc

Em

pres

aria

l i T

ecno

lògi

c de

l’Esp

ort

(CAR

).

Obj

ectiu

4-

Sub

min

istr

amen

t d’

imat

ges

de s

atèl

·lit

i des

envo

lupa

men

t de

mod

els

per

dona

r su

port

a l’

asse

ssor

amen

t so

bre

l’im

pact

e físi

c i e

conò

mic

del

can

vi c

limàt

ic (

ACCD

).-

Act

ivitat

s re

laci

onad

es a

mb

la c

apac

itac

ió e

n qü

estió

de g

estió

de c

onqu

es (

ACCD

i G

WO

PA).

- Pla

de

qual

itat

per

a le

s or

gani

tzac

ions

esp

ortive

s (S

GE/C

CE).

- O

bser

vato

ri d

e l’e

spor

t (I

NEFC

).

Obj

ectiu

6-

Fom

ent

de c

apac

itat

s en

inst

ituc

ions

púb

lique

s d’

Am

èric

a de

l Sud

per

a l’

ús d

e le

s TI

C c

om a

ein

a pe

r a

la

coop

erac

ió a

l des

envo

lupa

men

t i l

a re

ducc

ió d

e la

fra

ctur

a di

gita

l (ACCD

).-

Col

·labo

raci

ó en

la c

oord

inac

ió, l

’art

icul

ació

i el

fom

ent

de la

rec

erca

i el

des

envo

lupa

men

t a

l’esp

ort

en e

l m

arc

del C

onso

rci p

er a

l Des

envo

lupa

men

t Cie

ntífi

c de

l’Esp

ort

a Cat

alun

ya i

del P

arc

Em

pres

aria

l i T

ecno

lò-

gic

de l’

Esp

ort

(CAR

).


164

PAPER

DE L

’R+D

+I D

INS L

A M

ISSIÓ

DEPA

RTA

MEN

TAL

Àm

bit

d’In

terior

: aq

uest

dep

arta

men

t té

un

pape

r ac

tiu

en la

inte

grac

ió d

els

dife

rent

s ag

ents

rel

acio

nats

am

b la

seg

uret

at, ja

que

els

dot

a de

l con

eixe

men

t i d

els

aven

ços

tecn

ològ

ics

més

adi

ents

en

func

ió d

e ca

da n

e-ce

ssitat

, per

gar

antir

l’exe

rcic

i lliu

re d

e dr

ets

i llib

erta

ts d

e to

thom

, com

a b

ase

d’un

a co

nviv

ènci

a pa

cífic

a i

dem

ocrà

tica

, i p

er p

reve

nir

i min

imitza

r si

tuac

ions

de

risc

i ge

stio

nar-

ne le

s em

ergè

ncie

s de

riva

des;

aix

í com

pe

r op

tim

itza

r la

cap

acitat

de

les

vies

i el

s flu

xos

de t

ràns

it d

e pe

rson

es i

mer

cade

ries

i pr

omou

re e

l tra

nspo

rt

sost

enib

le.

Àm

bit

de R

elac

ions

Ins

titu

cion

als

i Par

tici

paci

ó: a

ques

t de

part

amen

t té

un

pape

r cl

au e

n el

des

envo

lupa

-m

ent

i la

prom

oció

de

mec

anis

mes

de

gove

rnan

ça (

soci

oeco

nòm

ics

i pol

ític

s) p

er in

tegr

ar la

ciu

tada

nia

en la

vi

da p

olític

a i s

ocia

l del

Gov

ern

de C

atal

unya

, tot

ava

nçan

t en

la p

rom

oció

de

la p

artici

paci

ó so

cial

aix

í com

en

la r

ecup

erac

ió i

la r

eivi

ndic

ació

de

la m

emòr

ia h

istò

rica

de

la ll

uita

per

la d

emoc

ràci

a i e

l fom

ent

de la

pa

u i e

ls d

rets

hum

ans.

DEP

ArtA

MEn

t D

’intE

rio

r, r

ElAC

ion

s

inst

itu

Cio

nAl

s i

PAr

tiCi

PACi

ó

ACTU

ACIO

NS 2

010

ACTU

ACIO

NS 2

010-2

013

Obj

ectiu

1-

Aju

ts a

l per

sona

l inv

estiga

dor

en l’

àmbi

t de

l’an

àlis

i crim

inol

ògic

a.-

Sup

ort

a la

for

mac

ió s

obre

par

tici

paci

ó ci

utad

ana

en c

urso

s ac

adèm

ics

de p

ostg

rau.

Obj

ectiu

2-

Aju

ts a

pro

ject

es d

e re

cerc

a de

ls à

mbi

ts d

el d

epar

tam

ent

(dre

ts h

uman

s, p

artici

paci

ó ci

utad

ana,

etc

.).

- Pre

mi a

nual

de

rece

rca

en d

rets

hum

ans.

- Par

tici

paci

ó en

pro

ject

es d

’R+D

i in

nova

ció

tecn

ològ

ica.

Obj

ectiu

4-

Ofe

rta

de f

orm

ació

adr

eçad

a al

per

sona

l de

la G

ener

alitat

junt

amen

t am

b l’E

scol

a d’

Adm

inis

trac

ió P

úblic

a de

Cat

alun

ya.

- Com

issi

ó pe

r al

fom

ent

del j

oc r

espo

nsab

le.

- R

ealit

zaci

ó d’

estu

dis

en c

ol·la

bora

ció

amb

univ

ersi

tats

i al

tres

dep

arta

men

ts, e

n àm

bits

del

mat

eix

depa

rta-

men

t (d

iagn

òstics

de

segu

reta

t vi

ària

i tr

ànsi

t, s

egur

etat

i ur

bani

sme,

per

cepc

ió d

el jo

c...)

.-

Coo

pera

ció

amb

empr

eses

per

a la

mill

ora

i la

inno

vaci

ó en

els

mitja

ns t

ecno

lògi

cs n

eces

saris

per

a l’o

rgan

itza

ció.

Obj

ectiu

5-

Sup

ort

a la

for

mac

ió s

obre

par

tici

paci

ó ci

utad

ana

de c

ol·le

gis

prof

essi

onal

s.

Es

dóna

con

tinu

ïtat

a le

s ac

tuac

ions

llis

tade

s di

ns l’

apar

tat

«Act

uaci

ons

2010».

Nov

es a

ctua

cion

s:O

bjec

tiu

1-

Cre

ar u

n títo

l de

grau

uni

vers

itar

i esp

ecífi

c de

seg

uret

at i

un m

àste

r en

pol

ítiq

ues

públ

ique

s de

seg

uret

at.

Obj

ectiu

2-

Impu

ls d

e l’a

ctiv

itat

inve

stig

ador

a en

l’àm

bit

de l’

anàl

isi c

rim

inol

ògic

a.-

Col

·labo

rar

en la

pla

tafo

rma

d’e-

lear

ning

de

l’Ins

titu

t de

Seg

uret

at P

úblic

a.

Obj

ectiu

4-

Sis

tem

a ge

nera

l d’in

form

ació

de

l’Ins

titu

t de

Seg

uret

at P

úblic

a de

Cat

alun

ya (

e-in

stitut

).-

Esp

ai d

e co

mun

icac

ió v

irtu

al a

tra

vés

de la

pla

tafo

rma

e-Cat

alun

ya.

- Pro

gram

a de

joc

resp

onsa

ble.

- Est

ablir

les

eine

s i e

ls c

amps

on

es v

ol a

prof

undi

r en

la m

illor

a de

l’or

gani

tzac

ió p

er e

stab

lir s

iste

mes

i pr

oced

imen

ts q

ue p

erm

etin

mill

ores

en

l’àm

bit

de l’

R+D

.-

Mill

ora

de la

via

bilit

at ju

rídi

ca i

els

requ

isits

en le

s co

nvoc

atòr

ies

públ

ique

s de

con

trac

taci

ó ad

min

istr

ativ

a.-

Avan

çar

per

fer

una

regu

laci

ó eq

uilib

rada

que

inco

rpor

i la

pers

pect

iva

de s

egur

etat

sen

se c

aure

en

la r

egla

-m

enta

ció

deta

llada

.-

Inic

iar

estu

dis,

tre

balls

i co

nven

is a

mb

entita

ts fi

nanc

eres

i fa

bric

ants

de

sist

emes

de

paga

men

t.

Obj

ectiu

6-

Par

tici

par

en l’

anel

la c

ient

ífica

CESCA p

er f

acili

tar

l’acc

és a

la c

omun

itat

doc

ent

i de

rece

rca

de l’

ISPC.

- G

ener

ar e

spai

s i i

nstr

umen

ts q

ue f

acili

tin

la in

terr

elac

ió d

els

dive

rsos

col

·lect

ius

prof

essi

onal

s de

la s

egur

e-ta

t.

Obj

ectiu

7-

Mill

orar

la p

roac

tivi

tat

de la

rec

erca

mitja

nçan

t la

pla

nific

ació

est

ratè

gica

.


165

PAPER

DE L

’R+D

+I D

INS L

A M

ISSIÓ

DEPA

RTA

MEN

TAL

Aqu

est

depa

rtam

ent

ha d

e te

nir

un p

aper

act

iu e

n la

iden

tific

ació

, la

gest

ió, l

a pl

anifi

caci

ó i l

’ass

egur

amen

t de

ls r

ecur

sos

i/o e

ls in

stru

men

ts n

eces

saris

perq

uè e

ls d

ifer

ents

age

nts

de l’

Adm

inis

trac

ió p

ugui

n de

senv

olu-

par

o fo

men

tar

actu

acio

ns in

nova

dore

s pe

r a

cada

scun

del

s se

us c

ol·le

ctiu

s; a

ixí c

om f

acili

tar

eine

s op

erat

i-ve

s pe

r a

una

coor

dina

ció

i ope

rativi

tat

adeq

uada

.

DEP

ArtA

MEn

t D

’ECo

no

MiA

i f

inAn

CEs

ACTU

ACIO

NS 2

010

ACTU

ACIO

NS 2

010-2

013

Obj

ectiu

1-

Pro

moc

ió d

e pe

rfils

for

mat

ius:

BG

SE.

- Pro

gram

a d’

atra

cció

de

tale

nts.

- Pro

gram

a de

bec

aris

del

DEF.

- Pos

tgra

u de

la F

unda

ció

Pol

itèc

nica

de

Cat

alun

ya.

Obj

ectiu

2-

Sup

ort

als

cent

res

de r

ecer

ca p

artici

pats

pel

dep

arta

men

t.-

Con

voca

tòries

d’a

juts

per

a p

roje

ctes

de

rece

rca

en e

cono

mia

.-

Con

voca

tòria

d’aj

uts

per

a la

rec

erca

en

l’àm

bit

de le

s en

ques

tes

d’op

inió

.-

Man

teni

men

t i a

ctua

litza

ció

de l’

atle

s de

rad

iaci

ó so

lar

de C

atal

unya

.-

Pro

moc

ió d

e la

rec

erca

i la

div

ulga

ció

de l’

esta

díst

ica.

Obj

ectiu

3-

KIM

-BCN

.-

Cre

afut

ur.

- Pro

gram

a d’

empr

ened

oria

soc

ial.

- Pro

moc

ió d

’inst

rum

ents

fina

ncer

s: I

CF,

Ava

lis, I

FEM

, Gem

prèn

.-

Sup

ort

al c

entr

e SPSP d

’IESE i

al p

rogr

ama

Par

tner

s d’

Esa

de.

Obj

ectiu

4-

Am

plia

ció

del m

odel

de

sim

ulac

ió i

d’av

alua

ció

de p

olítiq

ues

d’im

posi

ció.

- Ela

bora

ció

dels

esc

enar

is d

e cr

eixe

men

t ec

onòm

ic.

- Ela

bora

ció

d’un

pro

ject

e d’

unitat

de

segu

imen

t de

l’ec

onom

ia c

atal

ana

mitja

nçan

t la

pre

dicc

ió, l

’anà

lisi i

el

diag

nòst

ic.

- Com

ptab

ilita

ts s

atèl

·lits

i al

tres

ext

ensi

ons

de la

com

ptab

ilita

t na

cion

al i

TIO

.-

Tècn

ique

s de

fus

ió d

e da

des.

- D

esen

volu

pam

ents

com

puta

cion

als

en e

stad

ística

ofic

ial.

- M

etod

olog

ia d

e cà

lcul

de

taul

es d

e vi

da.

- M

ètod

es d

’est

imac

ió d

e pe

tite

s àr

ees.

Obj

ectiu

6-

Con

sell

asse

ssor

en

ener

gia

i Int

erna

tion

al A

dvis

ory

Boa

rd.

- Par

tici

paci

ó en

el c

lúst

er d

’efic

iènc

ia e

nerg

ètic

a.

Es

dóna

con

tinu

ïtat

a le

s ac

tuac

ions

llis

tade

s di

ns l’

apar

tat

«Act

uaci

ons

2010».

Des

envo

lupa

men

t de

nov

es a

ctua

cion

s di

ns d

el P

la d

e l’e

nerg

ia d

e Cat

alun

ya:

Obj

ectiu

2-

Coo

rdin

ar e

ls a

gent

s de

la r

ecer

ca e

n en

ergi

a a

Cat

alun

ya.

- M

illor

ar le

s co

ndic

ions

de

l’ent

orn

per

atre

ure

nove

s in

vers

ions

de

cent

res

inte

rnac

iona

ls d

’R+D

en

ener

gia.

Obj

ectiu

3-

Mill

orar

la c

ompe

titivi

tat

de le

s em

pres

es m

itja

nçan

t l’R

+D e

n en

ergi

a.-

Pot

enci

ar la

cre

ació

de

nove

s em

pres

es t

ecno

lògi

ques

.-

Mill

orar

el p

osic

iona

men

t te

cnol

ògic

de

l’ofe

rta

cien

tific

otec

nolò

gica

i in

crem

enta

r-ne

la c

apac

itat

de

tran

sfer

ènci

a.-

Don

ar a

juts

per

a la

val

oritza

ció

de le

s te

cnol

ogie

s i l

’R+D

de

les

univ

ersi

tats

i el

s ce

ntre

s de

rec

erca

rel

a-ci

onat

s am

b l’e

nerg

ia.

- Im

puls

ar p

roje

ctes

est

ratè

gics

i am

b al

t im

pact

e ec

onòm

ic e

n en

ergi

a.

Obj

ectiu

7-

Ela

bora

ció

del m

apa

de l’

ofer

ta i

la d

eman

da t

ecno

lògi

ca e

nerg

ètic

a a

Cat

alun

ya.


166

PAPER

DE L

’R+D

+I D

INS L

A M

ISSIÓ

DEPA

RTA

MEN

TAL

Aqu

est

depa

rtam

ent

ha d

e te

nir

un p

aper

act

iu e

n el

fom

ent

de la

mod

erni

tzac

ió d

e l’A

dmin

istr

ació

aix

í com

la

inte

grac

ió d

e le

s te

cnol

ogie

s de

la in

form

ació

i la

com

unic

ació

(TI

C)

en l’

acci

ó de

gov

ern

al m

atei

x te

mps

qu

e ha

d’a

sseg

urar

una

infr

aest

ruct

ura

dife

renc

ial d

’R+D

en

els

dife

rent

s àm

bits

d’a

ctua

ció

del G

over

n de

Cat

alun

ya.

DEP

ArtA

MEn

t D

E g

ovE

rn

ACió

i

ADM

inis

trAC

ion

s Pú

Bli

qu

Es

ACTU

ACIO

NS 2

010

ACTU

ACIO

NS 2

010-2

013

Obj

ectiu

2-

Fina

nçam

ent

de c

entr

es d

e re

cerc

a pa

rtic

ipat

s pe

l dep

arta

men

t.-

Impu

ls a

infr

aest

ruct

ures

sin

gula

rs: Xa

rxa

Obe

rta,

Cat

alun

ya C

onne

cta,

CESCA, C

ATN

IX.

- Im

puls

a e

-inf

raes

truc

ture

s de

les

anel

les

sect

oria

ls.

- ETR

ICAT

(co

nven

i Cor

ea-C

atal

unya

).-

Sup

ort

a I2

CAT

.-

Sup

ort

al C

ESIC

AT e

n re

cerc

a i i

nnov

ació

en

segu

reta

t TI

C.

- Con

voca

tòria

de s

ubve

ncio

ns p

er a

tre

balls

de

rece

rca

en A

dmin

istr

ació

púb

lica.

Obj

ectiu

3-

TIC.C

AT, PIM

E.T

IC i

Pro

gram

a 360.

- Im

puls

de

proj

ecte

s en

cen

tres

tec

nolò

gics

pro

pis.

- ETR

ICAT

(co

nven

i Cor

ea-C

atal

unya

).-

Sup

ort

a em

pres

es p

er e

stab

lir n

uclis

de

rece

rca.

- Sup

ort

al C

ESIC

AT p

er a

la g

ener

ació

d’u

n te

ixit e

mpr

esar

ial c

atal

à d’

aplic

acio

ns i

de s

erve

is d

e se

gure

tat

TIC q

ue s

igui

ref

eren

t na

cion

al i

inte

rnac

iona

l.

Obj

ectiu

4-

STS

I/CTT

I: im

puls

de

la c

ompr

a pú

blic

a co

m a

mot

or d

’inno

vaci

ó.-

Ext

erna

litza

ció

de p

roje

ctes

de

rece

rca

i inn

ovac

ió.

- Fi

nest

reta

úni

ca.

- Cat

alun

ya 4

.0.

- D

esen

volu

pam

ent

de n

ous

serv

eis

i con

ting

uts

TIC.

- Sup

ort

al C

ESIC

AT p

er a

l’ex

ecuc

ió d

e l’e

stra

tègi

a na

cion

al d

e se

gure

tat

TIC e

stab

lert

a pe

l Gov

ern

de la

G

ener

alitat

de

Cat

alun

ya.

Obj

ectiu

5-

Pun

t.TI

C.

- ACTI

C.

Obj

ectiu

6-

Info

Reg

ió.

- CAT

LAB

(Xa

rxa

de L

ivin

g La

bs d

e Cat

alun

ya).

Obj

ectiu

9-

Pro

gram

a Ciu

tats

Dig

ital

s.

Es

dóna

con

tinu

ïtat

a le

s ac

tuac

ions

llis

tade

s di

ns l’

apar

tat

«Act

uaci

ons

2010».

Nov

es a

ctua

cion

s:

Obj

ectiu

2-

Sup

ort

al C

ESIC

AT e

n re

cerc

a i i

nnov

ació

en

segu

reta

t TI

C.

Obj

ectiu

3-

Sup

ort

al C

ESIC

AT p

er a

la g

ener

ació

d’u

n te

ixit e

mpr

esar

ial c

atal

à d’

aplic

acio

ns i

de s

erve

is d

e se

gure

tat

TIC q

ue s

igui

ref

eren

t na

cion

al i

inte

rnac

iona

l.

Obj

ectiu

4-

Form

ació

en

R+D

+I a

l’Adm

inis

trac

ió p

úblic

a (E

APC).

- Sup

ort

al C

ESIC

AT p

er a

l’ex

ecuc

ió d

e l’e

stra

tègi

a na

cion

al d

e se

gure

tat

TIC e

stab

lert

a pe

l Gov

ern

de la

G

ener

alitat

de

Cat

alun

ya.


167

PAPER

DE L

’R+D

+I D

INS L

A M

ISSIÓ

DEPA

RTA

MEN

TAL

Aqu

est

depa

rtam

ent

ha d

e te

nir

un p

aper

act

iu e

n la

inte

grac

ió d

els

dife

rent

s ag

ents

de

l’ent

orn

i dot

ar-los

de

ls a

venç

os t

ecno

lògi

cs m

és a

dien

ts e

n fu

nció

de

cada

nec

essi

tat.

Aix

í mat

eix

ha d

e di

ssen

yar

i des

envo

lu-

par

nous

inst

rum

ents

ope

ratius

o d

e ge

stió

al m

atei

x te

mps

que

ha

d’as

segu

rar

la im

plan

taci

ó co

rrec

ta d

e le

s ac

cion

s en

la s

ocie

tat

i ass

egur

ar u

na in

frae

stru

ctur

a di

fere

ncia

l d’R

+D.

DEP

ArtA

MEn

t D

E Po

líti

CA t

Err

ito

riA

l

i o

Br

Es P

úB

liq

uEs

ACTU

ACIO

NS 2

010

ACTU

ACIO

NS 2

010-2

013

Obj

ectiu

2Fi

nanç

amen

t de

cen

tres

de

rece

rca

part

icip

ats

pel d

epar

tam

ent.

Obj

ectiu

7Ela

bora

ció

del P

la e

stra

tègi

c d’

inno

vaci

ó i r

ecer

ca d

el d

epar

tam

ent

sego

ns e

ls e

ixos

seg

üent

s:•

Eix

os t

rans

vers

als

(vis

ió in

tegr

ada

de t

errito

ri i

mob

ilita

t):

o

Pla

nific

ació

i pr

ojec

ció

o

Anà

lisi e

cono

mic

ofina

ncer

a

o N

ous

mèt

odes

i cr

iter

is d

’ava

luac

ió

o G

over

nanç

a

o Asp

ecte

s so

cial

s i c

ultu

rals

• Eix

os t

emàt

ics

(d’a

cord

am

b le

s pr

inci

pals

esf

eres

d’a

ctiv

itat

que

rea

litza

el D

PTO

P):

• Pla

nific

ació

ter

rito

rial

o

Pai

satg

e i p

lani

ficac

ió u

rban

ística

o

Mob

ilita

t de

pas

satg

ers

i mer

cade

ries

o

Xarx

es v

iària,

fer

rovi

ària

, aer

opor

tuàr

ia i

port

uària

o

Cen

tres

logí

stic

s•

Eix

os in

stru

men

tals

(as

pect

es in

stru

men

tals

o t

ecno

lògi

cs c

omun

s a

dife

rent

s ac

tivi

tats

):

o O

bser

vaci

ó te

rritor

ial i

ser

veis

bas

ats

en g

eore

fere

ncia

ció

o

Tècn

ique

s de

dis

seny

, con

stru

cció

i m

ante

nim

ent

d’in

frae

stru

ctur

es

o N

oves

tec

nolo

gies

i no

us s

erve

is d

e su

port

o

Asp

ecte

s ju

rídi

cs i

inst

ituc

iona

ls•

Eix

os c

ompl

emen

taris

(en

rela

ció

amb

l’org

anitza

ció

i la

gest

ió d

e le

s m

atei

xes

activi

tats

d’R

+D+I

):•

Form

ació

inte

rna

i mill

ora

orga

nitz

ativ

a i d

e la

inte

l·lig

ènci

a co

rpor

ativ

a•

Equ

ipam

ent

de c

entr

es p

úblic

s i a

dqui

sici

ó de

nov

es t

ecno

logi

es•

Obs

erva

ció

de la

inno

vaci

ó en

altre

s or

gani

tzac

ions

Impl

emen

taci

ó de

l Pla

est

ratè

gic

d’in

nova

ció

i rec

erca

defi

nit

pel d

epar

tam

ent.


168

PAPER

DE L

’R+D

+I D

INS L

A M

ISSIÓ

DEPA

RTA

MEN

TAL

Aqu

est

depa

rtam

ent

ha d

e te

nir

un p

aper

act

iu e

n la

defi

nici

ó d’

inst

rum

ents

lega

ls a

dien

ts p

er a

favo

rir

la

tran

sfer

ènci

a de

con

eixe

men

t en

tre

els

dife

rent

s ag

ents

de

l’ent

orn

i ha

de v

etlla

r pe

r l’ú

s ad

equa

t de

les

inno

vaci

ons

com

a in

stru

men

ts g

ener

ador

s de

val

or.

DEP

ArtA

MEn

t D

E Ju

stíC

iA

ACTU

ACIO

NS 2

010

ACTU

ACIO

NS 2

010-2

013

Obj

ectiu

2-

Sup

ort

a l’I

nstitu

t de

Med

icin

a Le

gal d

e Cat

alun

ya p

er a

l fom

ent

d’ac

tivi

tats

d’R

+D+I

.-

Fom

ent

de la

rec

erca

del

CEJF

E.

Obj

ectiu

4-

Bor

sa d

’inse

rció

per

a p

reso

s am

b po

rtal

tem

àtic

pro

pi.

- Sup

ort

econ

òmic

per

a p

roje

ctes

de

rece

rca,

est

udis

i an

àlis

i en

els

àmbi

ts d

e l’e

xecu

ció

pena

l, la

med

iaci

ó pe

nal,

l’ate

nció

a la

víc

tim

a, l’

Adm

inis

trac

ió d

e ju

stíc

ia i

el d

ret

civi

l cat

alà.

- Pro

gram

a Com

part

im.

- Pro

ject

es d

’R+D

+I in

tern

acio

nals

en

què

part

icip

a el

dep

arta

men

t.-

Obs

erva

tori C

atal

à de

la J

ustíci

a.-

Pro

ject

e Le

xNET.

Es

dóna

con

tinu

ïtat

a le

s ac

tuac

ions

llis

tade

s di

ns l’

apar

tat

«Act

uaci

ons

2010».

Nov

es a

ctua

cion

s:

Obj

ectiu

1-

Pro

gram

a de

prà

ctiq

ues

univ

ersi

tàries

a le

s ofi

cine

s ju

dici

als,

els

cen

tres

i el

s se

rvei

s de

la S

ecre

taria

de

Ser

veis

Pen

iten

ciar

is, R

ehab

ilita

ció

i Jus

tíci

a Ju

veni

l.

Obj

ectiu

4-

Cre

ació

d’e

ntor

ns d

’apr

enen

tatg

e (C

EJF

E).

- Im

plem

enta

ció

del p

roje

cte

e-ju

stíc

ia.

- Act

uaci

ons

del C

IRE (

Cen

tre

d’In

icia

tive

s pe

r a

la R

eins

erci

ó).


169

PAPER

DE L

’R+D

+I D

INS L

A M

ISSIÓ

DEPA

RTA

MEN

TAL

Aqu

est

depa

rtam

ent

ha d

e te

nir

un p

aper

act

iu e

n la

intr

oduc

ció

dels

con

cept

es i

els

cont

ingu

ts d

’inno

vaci

ó i

crea

tivi

tat

en le

s et

apes

prim

igèn

ies

de f

orm

ació

de

les

pers

ones

, i h

a de

dot

ar e

ls a

gent

s im

plic

ats

dels

mit-

jans

tec

nolò

gics

adi

ents

en

func

ió d

e l’e

volu

ció

de l’

ento

rn i

ha d

e fo

rmar

el p

rofe

ssor

at e

n aq

uest

a m

atèr

ia.

Al m

atei

x te

mps

ha

d’es

tabl

ir u

na f

orta

col

·labo

raci

ó am

b el

Dep

arta

men

t d’

Inno

vaci

ó, U

nive

rsitat

s i E

mpr

esa

per

afav

orir u

na t

rans

ferè

ncia

de

cont

ingu

ts i

cone

ixem

ents

ade

quad

a en

tre

la f

orm

ació

prim

ària

/sec

undà

ria

i la

for

mac

ió u

nive

rsitàr

ia.

DEP

ArtA

MEn

t D

’ED

uCA

Ció

ACTU

ACIO

NS 2

010

ACTU

ACIO

NS 2

010-2

013

Obj

ectiu

1-

Des

envo

lupa

men

t co

mpe

tenc

ial d

el c

urrícu

lum

. •

For

mac

ió d

el p

rofe

ssor

at.

• P

la d

e lle

ngüe

s es

tran

gere

s. •

ESO

: tr

ebal

ls d

e sí

ntes

i i t

reba

ll de

rec

erca

. •

Bat

xille

rat:

pro

ject

es d

e re

cerc

a. P

rem

is e

xtra

ordi

naris.

Est

ada

a l’e

mpr

esa.

• C

icle

s fo

rmat

ius:

pro

moc

ió d

e m

esur

es d

e co

ntin

uïta

t ac

adèm

ica;

acc

és a

ls e

stud

is u

nive

rsitar

is d

es d

els

c

icle

s fo

rmat

ius

de g

rau

supe

rior

; pro

gram

es d

e si

mul

ació

d’e

mpr

eses

; de

senv

olup

amen

t de

la f

orm

ació

a

d

istà

ncia

a t

ravé

s de

l’In

stitut

Obe

rt d

e Cat

alun

ya; f

orm

ació

en

cent

res

de t

reba

ll en

l’àm

bit

de la

for

mac

ió

p

rofe

ssio

nal;

conv

enis

sin

gula

rs a

mb

empr

eses

per

a la

inno

vaci

ó de

la f

orm

ació

pro

fess

iona

l.

Obj

ectiu

2-

Sup

ort

a la

inno

vaci

ó i l

a re

cerc

a ed

ucat

iva

a un

iver

sita

ts, c

entr

es d

e re

cerc

a i x

arxe

s.

Obj

ectiu

4-

Pro

ject

e ed

uCAT

1x1

. Pot

enci

ació

de

les

tecn

olog

ies

per

a l’a

pren

enta

tge

i la

com

unic

ació

.-

Llic

ènci

es d

’est

udis

ret

ribu

ïdes

.

Obj

ectiu

5-

Col

·labo

raci

ó am

b la

Fun

daci

ó Cat

alan

a pe

r a

la R

ecer

ca i

la I

nnov

ació

per

a la

div

ulga

ció

cien

tífic

a.

Es

dóna

con

tinu

ïtat

a le

s ac

tuac

ions

llis

tade

s di

ns l’

apar

tat

«Act

uaci

ons

2010».

Nov

es a

ctua

cion

s:

Obj

ectiu

1-

Pot

enci

ació

de

les

com

petè

ncie

s ci

entífiq

ues.

Obj

ectiu

4-

Edu

CAT

1x1

. Pro

cés

d’im

plan

taci

ó a

les

aule

s.-

Pla

tafo

rma

de d

istr

ibuc

ió d

e co

ntin

guts

Em

púries

.-

Com

pra

públ

ica

com

a m

otor

d’in

nova

ció.

Obj

ectiu

5-

Pro

gram

a Fr

anz

de C

open

hagu

en d

e fo

men

t de

l tal

ent

cien

tífic

i in

nova

dor.


170

PAPER

DE L

’R+D

+I D

INS L

A M

ISSIÓ

DEPA

RTA

MEN

TAL

Aqu

est

depa

rtam

ent

ha d

e te

nir

un p

aper

act

iu e

n la

iden

tific

ació

i l’a

nàlis

i de

les

nove

s te

ndèn

cies

em

er-

gent

s en

el c

amp

de la

cul

tura

i la

com

unic

ació

, ate

nent

a le

s no

veta

ts t

ecno

lògi

ques

i el

s ca

nvis

en

l’ent

orn

soci

al i

els

hàbi

ts d

e co

nsum

del

s pr

oduc

tes

cultur

als

i com

unic

atiu

s de

la s

ocie

tat.

A m

és, ha

de

pote

ncia

r un

clú

ster

difer

enci

al f

orm

at p

els

dife

rent

s ag

ents

de

l’ent

orn

(tec

nolò

gics

, cul

tura

ls, i

nter

med

iaris,

etc

.).

DEP

ArtA

MEn

t D

E Cu

ltu

rA

i M

itJA

ns

DE

Co

Mu

niC

ACió

(1/

2)

ACTU

ACIO

NS 2

010

ACTU

ACIO

NS 2

010-2

013

Obj

ectiu

1-

Aju

ts p

er a

la m

obili

tat

d’ar

tist

es (

IRL

i CoN

CA).

- Lo

calit

zaci

ó de

cre

ador

s i d

’art

iste

s a

les

empr

eses

(pr

ogra

ma

Dis

onan

cias

).

Obj

ectiu

2-

Impu

lsar

els

mus

eus

com

a c

entr

es d

e re

cerc

a i i

nnov

ació

.-

Impu

lsar

l’R

+D+I

en

la c

onse

rvac

ió i

la r

esta

urac

ió (

CR

BM

C).

- O

bser

vato

ri p

er a

la R

ecer

ca E

tnol

ògic

a de

Cat

alun

ya. I

nven

tari d

el p

atrim

oni e

tnol

ògic

.-

Exc

avac

ions

arq

ueol

ògiq

ues

i pal

eont

ològ

ique

s.-

Pro

gram

es d

e m

useï

tzac

ió d

e ja

cim

ents

arq

ueol

ògic

s i d

ifus

ió d

e la

rec

erca

ass

ocia

da.

Obj

ectiu

3-

Mes

ures

de

fom

ent

de l’

R+D

+I e

n el

s pr

éste

cs p

er a

inve

rsio

ns p

er a

em

pres

es c

ultu

rals

i de

mitja

ns d

e co

mun

icac

ió (

ICIC

, en

col·l

abor

ació

am

b IC

F).

- Con

voca

tòria

Info

Reg

ió, p

er a

pro

ject

es d

’R+D

+I e

n l’à

mbi

t de

l’e-

cultur

a (C

MC i

GO

V).

Obj

ectiu

4-

TV3 t

ract

ora

d’R

+D+I

per

al s

ecto

r au

diov

isua

l (CCM

A).

- Pro

ject

es d

e co

ntin

guts

dig

ital

s: R

ACÓ

, AR

CA, G

oogl

e B

ooks

.-

Pat

rim

oni.c

at: G

IS e

n l’à

mbi

t de

l pat

rim

oni.

- Im

puls

al p

roje

cte

corp

orat

iu d

el s

iste

ma

de g

estió

elec

tròn

ica

de d

ocum

ents

de

l’Adm

inis

trac

ió (

SIG

ED

A).

Es

dóna

con

tinu

ïtat

a le

s ac

tuac

ions

llis

tade

s di

ns l’

apar

tat

«Act

uaci

ons

2010».

Nov

es a

ctua

cion

s:

Obj

ectiu

1-

Form

ar g

esto

rs d

el s

iste

ma

R+D

+I e

n l’à

mbi

t cu

ltur

a (c

ol·la

bora

ció

amb

el D

IUE).

- R

efor

çam

ent

de la

cre

ativ

itat

en

el c

urrícu

lum

esc

olar

(co

l·lab

orac

ió a

mb

el D

E)

Obj

ectiu

2-

Més

impl

icac

ió d

els

cent

res

d’es

tudi

loca

ls i

com

arca

ls e

n el

sis

tem

a d’

R+D

+I.

- Coo

rdin

ació

i al

inea

ció

del D

MCM

am

b ce

ntre

s d’

R+D

+I d

e cu

ltur

a i c

omun

icac

ió e

xist

ents

, a

part

ir d

els

cont

ract

es p

rogr

ama

(col

·labo

raci

ó am

b el

DIU

E).

- Est

ruct

urac

ió d

el s

iste

ma

d’eq

uipa

men

ts c

ultu

rals

(m

useu

s, i

d’al

tres

) co

m a

cen

tres

d’R

+D+I

i de

finic

ió

dels

par

àmet

res

que

han

de c

ompl

ir p

els

mus

eus

(d’a

cord

am

b el

DIU

E).

- Est

udia

r pr

opos

tes

de n

ous

cent

res

de r

ecer

ca (

col·l

abor

ació

am

b el

DIU

E).

- R

ecup

erac

ió d

el P

rogr

ama

EXC

AVA, d’

arqu

eolo

gia

(tre

balls

de

cam

p de

pro

spec

ció

i/o e

xcav

ació

arq

ueol

ògi-

ca o

pal

eont

ològ

ica

de r

elle

vànc

ia c

ient

ífica

i d’

impa

cte

inte

rnac

iona

l).

Obj

ectiu

3-

Fom

ent

de la

inco

rpor

ació

tec

nolò

gica

/dig

ital

en

l’àm

bit

de la

cre

ació

art

ística

.-

Afa

vorir

la c

ol·la

bora

ció

entr

e ce

ntre

s te

cnol

ògic

s i e

mpr

eses

cul

tura

ls (

impu

ls d

e la

tra

nsfe

rènc

ia t

ecno

lògi

-ca

, esp

ecia

lmen

t en

l’àm

bit

del p

atrim

oni (

arqu

eolo

gia,

mus

eolo

gia,

etc

.).

- Afa

vorir

la c

ol·la

bora

ció

entr

e cr

eatius

i em

pres

es c

ultu

rals

.-

Impu

lsar

la in

tern

acio

nalit

zaci

ó de

les

gran

s em

pres

es c

ultu

rals

cat

alan

es e

n l’à

mbi

t de

l’R

+D+I

(IC

IC).

- Fo

men

tar

el c

onei

xem

ent

i la

cons

olid

ació

de

les

petite

s em

pres

es d

el s

ecto

r.-

Ref

orça

r el

sis

tem

a d’

R+D

+I d

e l’à

mbi

t de

la c

omun

icac

ió d

es d

e la

CCM

A.

- Im

puls

de

nous

mod

els

de n

egoc

i de

prod

ucte

s cu

ltur

als

/ pro

piet

at in

tel·l

ectu

al a

Int

erne

t.-

Pol

ítiq

ues

de fi

nanç

amen

t pú

blic

per

a p

roje

ctes

de

rece

rca

i inn

ovac

ió a

niv

ell d

’org

anitza

ció

i a n

ivel

l de

nou

prod

ucte

o p

rocé

s (I

CIC

).-

Pla

d’o

cupa

ció

de d

igital

itza

ció.

- In

corp

orac

ió d

e no

ves

mod

alitat

s de

fina

nçam

ent

per

a l’R

+D+I

en

cultur

a i c

omun

icac

ió (

ICIC

).

Obj

ectiu

4-

Aval

uar

l’im

pact

e de

les

tecn

olog

ies

emer

gent

s en

el s

ecto

r de

la c

ultu

ra.

- Acc

és a

la c

ultu

ra a

la x

arxa

: dig

ital

itza

ció

dels

pro

duct

es c

ultu

rals

.-

Nou

s m

odel

s de

com

pren

sió

lect

ora

a la

xar

xa: ev

itar

l’es

quer

da d

igital

.-

Des

envo

lupa

men

t de

pol

ítiq

ues

d’in

form

ació

en

un e

ntor

n di

gita

l.-

Llei

del

cin

ema,

tra

ctor

a d’

R+D

+I.

- Im

puls

ar la

rec

erca

i la

inno

vaci

ó en

els

equ

ipam

ents

cul

tura

ls (

plan

ifica

ció,

sis

tem

es d

’info

rmac

ió, ge

stió

).


171

PAPER

DE L

’R+D

+I D

INS L

A M

ISSIÓ

DEPA

RTA

MEN

TAL

Aqu

est

depa

rtam

ent

ha d

e te

nir

un p

aper

act

iu e

n la

iden

tific

ació

i l’a

nàlis

i de

les

nove

s te

ndèn

cies

em

er-

gent

s en

el c

amp

de la

cul

tura

i la

com

unic

ació

, ate

nent

a le

s no

veta

ts t

ecno

lògi

ques

i el

s ca

nvis

en

l’ent

orn

soci

al i

els

hàbi

ts d

e co

nsum

del

s pr

oduc

tes

cultur

als

i com

unic

atiu

s de

la s

ocie

tat.

A m

és, ha

de

pote

ncia

r un

clú

ster

difer

enci

al f

orm

at p

els

dife

rent

s ag

ents

de

l’ent

orn

(tec

nolò

gics

, cul

tura

ls, i

nter

med

iaris,

etc

.).

DEP

ArtA

MEn

t D

E Cu

ltu

rA

i M

itJA

ns

DE

Co

Mu

niC

ACió

(2/

2)

ACTU

ACIO

NS 2

010

ACTU

ACIO

NS 2

010-2

013

Obj

ectiu

5-

Pro

gram

es d

e di

fusi

ó de

la c

iènc

ia: m

NACTE

C, a

para

dor

del C

ER

N.

- Art

s San

ta M

ònic

a co

m a

equ

ipam

ent

per

a la

rel

ació

ent

re c

iènc

ia i

cultur

a.-

Pro

ject

e R

ecer

ca e

n ac

ció.

- Pro

gram

a de

fom

ent

de la

lect

ura

(ILC

).

Obj

ectiu

6-

Pro

ject

e Ane

lla C

ultu

ral.

-Xar

xa d

’arx

ius

com

arca

ls.

Obj

ectiu

10

- La

Mar

ató

de T

V3

Es

dóna

con

tinu

ïtat

a le

s ac

tuac

ions

llis

tade

s di

ns l’

apar

tat

«Act

uaci

ons

2010».

Obj

ectiu

5-

Els

mitja

ns d

e co

mun

icac

ió p

úblic

s (T

V3, Cat

Ràd

io)

com

a e

stru

ctur

ador

s de

la im

plic

ació

ciu

tada

na e

n la

tr

ansf

orm

ació

cie

ntífi

ca i

inno

vado

ra d

e Cat

alun

ya.

- Im

puls

de

la d

ifus

ió d

e l’R

+D+I

, a

part

ir d

’age

nts

nous

: CCM

A, m

useu

s, A

rts

San

ta M

ònic

a.-

Anà

lisi d

e da

des

del B

aròm

etre

de

la C

omun

icac

ió i

la C

ultu

ra: be

ques

de

rece

rca

per

a IE

S i

conv

enis

am

b un

iver

sita

ts.

- D

etec

tar

els

hàbi

ts e

mer

gent

s de

con

sum

de

prod

ucte

s cu

ltur

als.

- In

terè

s so

bre

form

ació

en

com

unic

ació

cie

ntífi

ca i

tècn

ica

—de

sec

undà

ria

a do

ctor

ats—

.-

Exp

lora

r no

ves

form

es d

e pa

rtic

ipac

ió s

ocia

l a le

s ar

ts a

par

tir

de la

cre

ació

com

unitàr

ia i

de l’

anàl

isi d

e no

us p

úblic

s.

Obj

ectiu

6-

Fom

enta

r xa

rxes

de

cone

ixem

ents

esp

ecífi

ques

ent

re in

stituc

ions

i ag

ents

pat

rim

onia

ls.

- Vi

rtua

litza

r el

s eq

uipa

men

ts c

ultu

rals

: l’A

nella

Cul

tura

l, el

PEC-C

at, ci

ty-lab

s.-

Pro

ject

e U

-40 p

er a

jove

s in

vest

igad

ors

en d

iver

sita

t cu

ltur

al d

e la

Med

iter

ràni

a.

Obj

ectiu

7-

Ela

bora

ció

del P

la d

e re

cerc

a i i

nnov

ació

del

dep

arta

men

t.-

Des

envo

lupa

r la

cre

ació

d’u

n òr

gan

de c

oord

inac

ió d

el c

onju

nt d

e l’R

+D+I

en

cultur

a.-

Inst

itut

d’E

stud

is C

atal

ans:

defi

nici

ó de

l rol

de

l’IEC e

n el

sis

tem

a d’

R+D

+I c

atal

à.

Obj

ectiu

9-

Rol

del

mN

ACTE

C c

om a

est

ruct

urac

ió d

e la

xar

xa d

’inno

vaci

ó en

el t

errito

ri.

- Xa

rxes

d’o

bser

vato

ris

del p

atrim

oni e

tnol

ògic

, ar

reu

del t

errito

ri.

- D

espl

egam

ent

terr

itor

ial d

e le

s xa

rxes

d’e

quip

amen

ts c

ultu

rals

.


172

PAPER

DE L

’R+D

+I D

INS L

A M

ISSIÓ

DEPA

RTA

MEN

TAL

Aqu

est

depa

rtam

ent

ha d

e te

nir

un p

aper

act

iu e

n la

iden

tific

ació

de

nove

s ne

cess

itat

s de

la s

ocie

tat

i ha

de

vetlla

r pe

r un

sis

tem

a de

sal

ut s

oste

nibl

e, v

iabl

e i u

nive

rsal

, l’a

sseg

uram

ent

d’un

a in

frae

stru

ctur

a di

fere

ncia

l d’

R+D

+I a

mb

la in

tegr

ació

del

s ag

ents

impl

icat

s (s

ocia

ls i

empr

esar

ials

), i

tam

bé h

a de

dis

seny

ar i

dese

n-vo

lupa

r no

us in

stru

men

ts o

pera

tius

o d

e ge

stió

en

l’àm

bit

assi

sten

cial

per

ass

egur

ar la

impl

anta

ció

corr

ecta

d’

aque

sts

inst

rum

ents

a la

soc

ieta

t.

DEP

ArtA

MEn

t D

E sA

lut

(1/2

)

ACTU

ACIO

NS 2

010

ACTU

ACIO

NS 2

010-2

013

Obj

ectiu

1-

Form

ació

con

tinu

ada

dels

difer

ents

pro

fess

iona

ls d

e la

sal

ut (

en l’

àmbi

t de

la m

edic

ina,

la f

arm

àcia

, l’o

dont

olog

ia i

la in

ferm

eria

).-

Gra

us d

e bi

otec

nolo

gia

i bio

engi

nyer

ia e

n un

iver

sita

ts.

- M

estr

atge

en

gest

ió d

e la

rec

erca

i la

tra

nsfe

rènc

ia d

e co

neix

emen

t.-

Afa

vorim

ent

del d

esen

volu

pam

ent

de la

figu

ra d

el p

rofe

ssio

nal s

anitar

i inv

estiga

dor.

- Pro

gram

es d

’est

abili

tzac

ió i

d’in

tens

ifica

ció

de la

inve

stig

ació

i la

con

trac

taci

ó in

vest

igad

ors

pel s

iste

ma

naci

onal

de

salu

t (S

NS).

- D

esen

volu

pam

ent

de la

car

rera

pro

fess

iona

l inv

estiga

dora

din

s de

l’SN

S.

Obj

ectiu

2-

Fina

nçam

ent

de c

entr

es/in

stitut

s de

rec

erca

par

tici

pats

pel

dep

arta

men

t.-

Con

voca

tòria

AAT

RM

en

rece

rca

clín

ica

i ser

veis

san

itar

is. P

oten

ciar

la r

ecer

ca e

n in

ferm

eria

.-

Pre

mis

a la

rec

erca

.-

Sup

ort

a al

tres

ent

itat

s de

rec

erca

(Fu

ndac

ió G

enom

a Esp

anya

, Ins

titu

t Jo

anna

Brigg

s).

- U

nita

ts d

’inno

vaci

ó de

pro

duct

e en

hos

pita

ls u

nive

rsitar

is d

’alt n

ivel

l.

Obj

ectiu

3-

Nou

s fà

rmac

s. A

rros

sega

men

t pe

l pod

er d

e co

mpr

a al

s pr

oveï

dors

, cer

cant

efe

ctiv

itat

i efi

cièn

cia.

- In

trod

ucci

ó de

clà

usul

es e

n co

nven

is i

cont

ract

es d

e Cat

Sal

ut a

mb

prov

eïdo

rs d

’est

ímul

de

l’R+D

.

Es

dóna

con

tinu

ïtat

a le

s ac

tuac

ions

llis

tade

s di

ns l’

apar

tat

«Act

uaci

ons

2010».

Nov

es a

ctua

cion

s:

Obj

ectiu

1-

Est

ablir

pro

gram

es d

e fo

men

t d’

spin

-off

uni

vers

itar

i.-

Faci

litar

la c

ontr

acta

ció

de b

ioen

giny

ers

en e

ls g

rans

cen

tres

hos

pita

laris

univ

ersi

taris

i ins

titu

ts

d’in

vest

igac

ió s

anitàr

ia.

- Pro

fess

iona

litza

r la

ges

tió

dels

inst

itut

s i e

ls c

entr

es d

e re

cerc

a pa

rtic

ipat

s pe

l Dep

arta

men

t de

Sal

ut i

la

prep

arac

ió/g

estió

de p

roje

ctes

.-

Form

ar e

xper

ts g

esto

rs d

el s

iste

ma

d’R

+D+I

en

l’àm

bit

de la

sal

ut.

- Fa

cilit

ar e

l ret

orn

de l’

estr

ange

r d’

inve

stig

ador

s i i

nves

tiga

dore

s ca

tala

ns.

- Fo

men

tar

la f

orm

ació

de

pers

onal

inve

stig

ador

en

cent

res

de p

rest

igi i

nter

naci

onal

.

Obj

ectiu

2-

Mod

ular

el s

upor

t al

fina

nçam

ent

d’es

truc

tura

del

s ce

ntre

s/in

stitut

s de

rec

erca

d’a

cord

am

b m

esur

es d

e th

roug

hput

i ou

tput

, a t

ravé

s de

con

trac

tes

prog

ram

a.

Obj

ectiu

3-

Fom

enta

r la

cre

ació

de

gran

s em

pres

es in

tens

ives

en

sect

ors

estr

atèg

ics:

bio

sani

tari, m

edic

ina

rege

nera

tiva

, et

c.-

Atr

eure

em

pres

es e

stra

nger

es r

efer

ents

en

sect

ors

estr

atèg

ics

per

inve

rtir a

Cat

alun

ya.


173

PAPER

DE L

’R+D

+I D

INS L

A M

ISSIÓ

DEPA

RTA

MEN

TAL

Aqu

est

depa

rtam

ent

ha d

e te

nir

un p

aper

act

iu e

n la

iden

tific

ació

de

nove

s ne

cess

itat

s de

la s

ocie

tat

i ha

de

vetlla

r pe

r un

sis

tem

a de

sal

ut s

oste

nibl

e, v

iabl

e i u

nive

rsal

, l’a

sseg

uram

ent

d’un

a in

frae

stru

ctur

a di

fere

ncia

l d’

R+D

+I a

mb

la in

tegr

ació

del

s ag

ents

impl

icat

s (s

ocia

ls i

empr

esar

ials

), i

tam

bé h

a de

dis

seny

ar i

dese

n-vo

lupa

r no

us in

stru

men

ts o

pera

tius

o d

e ge

stió

en

l’àm

bit

assi

sten

cial

per

ass

egur

ar la

impl

anta

ció

corr

ecta

d’

aque

sts

inst

rum

ents

a la

soc

ieta

t.

DEP

ArtA

MEn

t D

E sA

lut

(2/2

)

ACTU

ACIO

NS 2

010

ACTU

ACIO

NS 2

010-2

013

Obj

ectiu

4-

Con

voca

tòria

per

dese

nvol

upar

una

pro

va d

e co

ncep

te e

n in

nova

ció

de p

rodu

ctes

(sa

nita

ris)

i de

pro

cés

(TIC

, inn

ovac

ió q

uirú

rgic

a).

- Con

cept

ualit

zar

i val

orar

les

inno

vaci

ons

del d

epar

tam

ent.

- ú

s de

TIC

per

a la

his

tòria

clín

ica

com

part

ida,

rec

epta

ele

ctrò

nica

, dig

ital

itza

ció

d’im

atge

mèd

ica.

- Pot

enci

ar e

l des

envo

lupa

men

t i l

’acc

essi

bilit

at (

TIC)

de r

egis

tres

clín

ics

i de

xarx

es d

’info

rmac

ió c

línic

a.-

Afa

vorir

la in

nova

ció

en s

erve

is d

e sa

lut.

- In

corp

orar

en

cont

ract

es a

mb

prov

eïdo

rs la

ince

ntiv

ació

de

l’R+D

+I a

par

tir

d’in

dica

dors

.-

Pro

gram

a d’

inno

vaci

ó ho

spital

ària

.

Obj

ectiu

6-

Afa

vorir

part

enar

iats

am

b la

indú

stria

de p

rodu

ctes

san

itar

is.

- B

ioca

t.-

Bio

pol.

- Xa

rxes

d’in

vest

igac

ió c

oope

rativa

(R

ETI

C, C

IBER

, CAIB

ER

).

Obj

ectiu

7-

Sis

tem

a d’

info

rmac

ió d

’R+D

+i a

ls c

entr

es a

ssis

tenc

ials

i el

s ce

ntre

s/in

stitut

s de

rec

erca

en

cièn

cies

de

la

salu

t pa

rtic

ipat

s pe

l Dep

arta

men

t de

Sal

ut q

ue c

ompl

emen

ti e

l sis

tem

a U

NEIX

.-

Afa

vorir

els

com

itès

d’in

nova

ció

i d’a

valu

ació

tec

nolò

gica

en

els

cent

res

assi

sten

cial

s.-

Afa

vorir

una

pres

a de

dec

isio

ns in

form

ada

i bas

ada

en in

form

ació

fide

dign

a.-

Pla

d’in

nova

ció

en a

tenc

ió p

rim

ària

.

Es

dóna

con

tinu

ïtat

a le

s ac

tuac

ions

llis

tade

s di

ns l’

apar

tat

«Act

uaci

ons

2010».

Obj

ectiu

4-

Pro

mou

re u

na v

incu

laci

ó es

tret

a en

tre

els

agen

ts d

el D

epar

tam

ent

de S

alut

i el

s ce

ntre

s as

sist

enci

als

(prim

ària

i ho

spital

ària

) i t

errito

ris.

- Pro

mou

re in

nova

cion

s en

l’àm

bit

assi

sten

cial

.

Obj

ectiu

6-

Des

envo

lupa

r xa

rxes

de

cone

ixem

ent

en s

ecto

rs e

stra

tègi

cs.


174

PAPER

DE L

’R+D

+I D

INS L

A M

ISSIÓ

DEPA

RTA

MEN

TAL

Aqu

est

depa

rtam

ent

ha d

e te

nir

un p

aper

act

iu e

n la

iden

tific

ació

i l’a

nàlis

i de

les

nove

s te

ndèn

cies

em

er-

gent

s en

l’àm

bit

de l’

agricu

ltur

a i l

’alim

enta

ció

aten

ent

a le

s no

veta

ts t

ecno

lògi

ques

i el

s ca

nvis

en

els

hàbi

ts

de c

onsu

m i

l’alim

enta

ció

de la

soc

ieta

t; i

tam

bé h

a de

pot

enci

ar u

n cl

úste

r di

fere

ncia

l for

mat

pel

s di

fere

nts

agen

ts d

e l’e

ntor

n.

DEP

ArtA

MEn

t D

’Ag

riC

ult

ur

A, A

liM

EntA

Ció

i

ACCi

ó r

ur

Al

ACTU

ACIO

NS 2

010

ACTU

ACIO

NS 2

010-2

013

Obj

ectiu

1-

Per

fils

asso

ciat

s a

àmbi

ts d

epar

tam

enta

ls: e

scol

es d

e ca

paci

taci

ó ag

rària.

Obj

ectiu

2-

Fina

nçam

ent

de c

entr

es d

e re

cerc

a pa

rtic

ipat

s pe

l dep

arta

men

t: r

efor

çam

ent

en l’

orie

ntac

ió d

els

cont

ract

es

prog

ram

a.-

Act

uaci

ons

d’ex

perim

enta

ció

del P

la a

nual

de

tran

sfer

ènci

a te

cnol

ògic

a.-

Ser

veis

tec

nolò

gics

IN

CAV

I.

Obj

ectiu

3-

Pro

moc

ió d

’exp

orta

cion

s ca

tala

nes

- PR

OD

ECA.

- Ser

veis

tec

nolò

gics

de

l’IR

TA.

- Fo

rmac

ió a

per

sone

s em

pren

edor

es d

el s

ecto

r ag

roal

imen

tari.

- Pro

gram

a de

des

envo

lupa

men

t ru

ral.

Fina

nçam

ent

per

a la

red

acci

ó i l

’exe

cuci

ó de

pro

ject

es in

nova

dors

en

empr

eses

agr

àrie

s i i

ndús

trie

s ag

roal

imen

tàries

.

Obj

ectiu

4-

Pla

ns a

nual

s de

tra

nsfe

rènc

ia t

ecno

lògi

ca.

- Ext

erna

litza

ció

de p

roje

ctes

de

rece

rca

i inn

ovac

ió.

- Adj

udic

acio

ns d

ifer

enci

als.

- Pos

sibl

e in

cidè

ncia

sob

re R

EG

SA, R

EG

SEG

A.

- Ext

erna

litat

s in

nova

dore

s de

múl

tipl

es r

egul

acio

ns s

ecto

rial

s.-

Sis

tem

a d’

asse

ssor

amen

t ag

rari (

tècn

ic i

econ

òmic

).

Obj

ectiu

9-

Rur

alCat

: com

unitat

virtu

al d

el m

ón r

ural

.

Es

dóna

con

tinu

ïtat

a le

s ac

tuac

ions

llis

tade

s di

ns l’

apar

tat

«Act

uaci

ons

2010».

Nov

es a

ctua

cion

s:

Obj

ectiu

1-

Form

ació

esp

ecífi

ca e

n in

nova

ció

en e

l sec

tor

agro

alim

enta

ri.

Obj

ectiu

2-

Enf

ortim

ent

del s

iste

ma

públ

ic d

e re

cerc

a.-

Con

voca

tòria

de p

roje

ctes

de

rece

rca

i dem

ostr

ació

en

àmbi

ts e

n qu

è ca

l gen

erar

con

eixe

men

t.

Obj

ectiu

6-

Impu

ls a

ls c

lúst

ers

agro

alim

enta

ris.

Obj

ectiu

7-

Pot

enci

ar e

l rol

del

sis

tem

a co

oper

atiu

d’R

+D+I

de

l’IR

TA.

- Im

puls

ar u

n pr

ogra

ma

inte

rdep

arta

men

tal d

’R+D

+I d

’alim

enta

ció.

Obj

ectiu

9-

Xarx

a d’

inno

vaci

ó ru

ral.


175


PAPER

DE L

’R+D

+I D

INS L

A M

ISSIÓ

DEPA

RTA

MEN

TAL

Aqu

est

depa

rtam

ent

ha d

e te

nir

un p

aper

act

iu e

n la

sen

sibi

litza

ció

i l’im

puls

de

la r

ecer

ca i

la in

nova

ció

en

la p

rom

oció

de

la f

orm

ació

i la

inse

rció

ocu

paci

onal

; en

la p

rom

oció

de

l’eco

nom

ia c

oope

rativa

i el

fom

ent

del’e

mpr

ened

oria

; en

la s

egur

etat

i la

sal

ut la

bora

l i le

s re

laci

ons

labo

rals

, i e

n la

igua

ltat

d’o

port

unitat

s en

el

treb

all.

DEP

ArtA

MEn

t D

E tr

EBAl

l

ACTU

ACIO

NS 2

010

ACTU

ACIO

NS 2

010-2

013

Obj

ectiu

3-

Pro

moc

ió d

e l’e

cono

mia

coo

pera

tiva

.-

Pro

gram

es d

e fo

men

t de

l’em

pren

edor

ia (

Ariad

na).

- Xa

rxa

Inic

ia.

Obj

ectiu

4-

Fom

ent

de l’

R+D

+I e

n pr

ogra

mes

de

form

ació

ocu

paci

onal

.-

Fom

ent

de l’

R+D

+I e

n pr

ogra

mes

d’ig

ualtat

d’o

port

unitat

s en

el t

reba

ll.-

Fom

ent

de l’

R+D

+I e

n pr

ogra

mes

d’ig

ualtat

d’o

port

unitat

s pe

r a

col·l

ectius

am

bne

cess

itat

s es

pecí

fique

s.-

Obs

erva

tori d

el T

reba

ll.-

Mod

els

i met

odol

ogie

s de

pre

dicc

ió p

er a

l mer

cat

de t

reba

ll a

Cat

alun

ya.

Es

dóna

con

tinu

ïtat

a le

s ac

tuac

ions

llis

tade

s di

ns l’

apar

tat

«Act

uaci

ons

2010».

Obj

ectiu

1-

Acc

ions

de

dese

nvol

upam

ent

de l’

espe

rit

empr

ened

or d

ins

de le

s di

fere

nts

etap

es e

duca

tive

s en

co

l·lab

orac

ió a

mb

el D

epar

tam

ent

d’Edu

caci

ó.-

Pro

gram

es d

’igua

ltat

d’o

port

unitat

s pe

r a

done

s en

la c

iènc

ia i

la t

ecno

logi

a.

Obj

ectiu

2-

Act

uaci

ons

d’in

vest

igac

ió e

n m

atèr

ia d

’org

anitza

ció

del t

reba

ll.-

Pro

gram

es i

actu

acio

ns d

’inve

stig

ació

en

mat

èria

de

segu

reta

t i s

alut

labo

ral.

Obj

ectiu

3Cre

ació

i en

lairam

ent

d’em

pres

es. Xa

rxa

Inic

ia.

Obj

ectiu

4-

Pla

d’e

stud

is i

aval

uaci

ons

de le

s po

lítiq

ues

active

s d’

ocup

ació

.-

Pro

spec

tiva

per

a la

det

ecci

ó de

nec

essi

tats

de

qual

ifica

cion

s de

l mer

cat

de t

reba

ll.-

Pla

direc

tor

d’or

gani

tzac

ió i

proc

esso

s de

l Dep

arta

men

t de

Tre

ball

i del

SO

C.

- Pro

ject

es t

ecno

lògi

cs d

e m

illor

a de

ls s

erve

is d

el S

OC.

- Pro

ject

es d

e m

illor

a de

l con

eixe

men

t en

mat

èria

labo

ral d

e l’O

bser

vato

ri d

el T

reba

ll.

176

PAPER

DE L

’R+D

+I D

INS L

A M

ISSIÓ

DEPA

RTA

MEN

TAL

Aqu

est

depa

rtam

ent

ha d

e te

nir

un p

aper

act

iu e

n la

gen

erac

ió d

e po

lítiq

ues

d’in

cent

ivac

ió, pr

omoc

ió i

estr

uctu

raci

ó de

la r

ecer

ca i

la in

nova

ció

a di

fere

nts

àmbi

ts, e

spec

ialm

ent

l’em

pres

aria

l i l’

univ

ersi

tari, i q

ue

afec

ten

a to

tes

les

àree

s d’

actu

ació

del

s di

vers

os d

epar

tam

ents

del

Gov

ern

de C

atal

unya

. A m

és, ha

d’e

stab

lir

sine

rgie

s fo

rtes

am

b al

tres

dep

arta

men

ts e

n qu

è es

pug

uin

defin

ir p

roje

ctes

tra

nsve

rsal

s.

DEP

ArtA

MEn

t D

’inn

ovA

Ció

, un

ivEr

sitA

ts

i EM

PrEs

A (1

/4)

ACTU

ACIO

NS 2

010

ACTU

ACIO

NS 2

010-2

013

Obj

ectiu

1-

Aju

ts a

la m

obili

tat.

- B

eque

s pr

edoc

tora

ls.

- B

eque

s po

stdo

ctor

als.

- Pro

gram

a Eng

inyC

at.

- Fo

rmac

ió d

e ge

stor

s d’

R+D

+I.

- Pro

gram

a IC

REA.

- Jo

rnad

es p

er a

fut

urs

doct

ors

i doc

tore

s.-

Per

fils

asso

ciat

s a

àmbi

ts d

epar

tam

enta

ls: c

urso

s es

peci

alitza

ts d

’ACC1Ó

.-

STE

M: r

efor

çar

tran

sver

salm

ent

el p

rofe

ssor

at e

n ci

ènci

es i

tecn

olog

ies,

Eng

inyC

at.

- Pro

gram

a Ser

ra H

unte

r.-

Sup

ort

al n

ode

de m

obili

tat.

- Con

voca

tòria

Tale

nt E

mpr

esa

(TEM

).-

Inco

rpor

ació

de

tale

nt a

les

empr

eses

.-

Mer

cat

del t

alen

t.

Obj

ectiu

2-

Fina

nçam

ent

basa

l a le

s un

iver

sita

ts: p

rofe

ssor

at u

nive

rsitar

i i in

vers

ions

.-

Sup

ort

a la

rec

erca

uni

vers

itàr

ia.

- Cat

àleg

s-m

apa

d’in

frae

stru

ctur

es i

entita

ts d

e re

cerc

a.-

Gru

ps d

e re

cerc

a co

nsol

idat

s (S

GR

).-

Fina

nçam

ent

del p

rogr

ama

de c

entr

es d

e re

cerc

a CER

CA.

- Sup

ort

a al

tres

org

anis

mes

de

rece

rca.

- Sup

ort

a al

tres

org

anis

mes

(IE

C, e

tc.)

.-

Sup

ort

a xa

rxes

de

refe

rènc

ia.

- Sup

ort

a gr

ans

infr

aest

ruct

ures

de

rece

rca.

- Im

puls

a le

s e-

infr

aest

ruct

ures

.-

Aju

ts a

pro

ject

es d

e re

cerc

a, c

oope

raci

ó.-

Sup

ort

a pr

ojec

tes

de p

aís.

- Im

puls

i su

port

a la

par

tici

paci

ó a

prog

ram

es e

urop

eus.

Es

dóna

con

tinu

ïtat

a le

s ac

tuac

ions

llis

tade

s di

ns l’

apar

tat

«Act

uaci

ons

2010».

Nov

es a

ctua

cion

s:

Obj

ectiu

1-

Aco

rd d

el C

IC (

no n

orm

atiu

) so

bre

com

petè

ncie

s de

doc

tora

ts.

- In

crem

ent

dels

pro

duct

es f

orm

atiu

s en

ang

lès.

- Pro

gram

a de

tèc

nics

de

supo

rt a

la r

ecer

ca.

Obj

ectiu

2-

Rev

isió

del

mod

el d

e fin

ança

men

t un

iver

sita

ri.


177


PAPER

DE L

’R+D

+I D

INS L

A M

ISSIÓ

DEPA

RTA

MEN

TAL

Aqu

est

depa

rtam

ent

ha d

e te

nir

un p

aper

act

iu e

n la

gen

erac

ió d

e po

lítiq

ues

d’in

cent

ivac

ió, pr

omoc

ió i

estr

uctu

raci

ó de

la r

ecer

ca i

la in

nova

ció

a di

fere

nts

àmbi

ts, e

spec

ialm

ent

l’em

pres

aria

l i l’

univ

ersi

tari, i q

ue

afec

ten

a to

tes

les

àree

s d’

actu

ació

del

s di

vers

os d

epar

tam

ents

del

Gov

ern

de C

atal

unya

. A m

és, ha

d’e

stab

lir

sine

rgie

s fo

rtes

am

b al

tres

dep

arta

men

ts e

n qu

è es

pug

uin

defin

ir p

roje

ctes

tra

nsve

rsal

s.

DEP

ArtA

MEn

t D

’inn

ovA

Ció

, un

ivEr

sitA

ts

i EM

PrEs

A (2

/4)

ACTU

ACIO

NS 2

010

ACTU

ACIO

NS 2

010-2

013

Obj

ectiu

3-

Ane

lla: b

anc

de c

onei

xem

ent.

- Xa

rxa

de b

ecar

is e

mpr

ened

ors

turíst

ics.

- FI

TEC, ap

orta

ció

de v

alor

a le

s em

pres

es.

- TI

C.C

AT i

PIM

E: T

IC.

- Apo

rtar

val

or t

ecno

lògi

c.-

Ass

esso

ram

ent

tecn

ològ

ic e

spec

ialit

zat.

- Pro

gram

a In

noem

pres

a.-

Fina

nçam

ent

de la

inte

rnac

iona

litza

ció

i la

inno

vaci

ó.-

Pro

gram

a TI

C a

vanç

at.

- Pro

gram

a N

ON

(no

ves

opor

tuni

tats

de

nego

ci).

- Pro

gram

a d’

ince

ntiu

s de

PIM

E d

etal

liste

s-co

mer

ç.-

Fòru

m d

’inve

rsió

.-

Gèn

esi i

sup

ort

a N

EB

T (s

pin-

off)

.-

Inve

st in

Cat

alon

ia.

- IF

EM

.-

Inve

rtec

.-

AVAN

çA.

- Fò

rum

d’in

vers

ió.

- Jo

rnad

es in

terA

CC1Ó

.-

Sup

ort

a la

par

tici

paci

ó en

pro

gram

es e

urop

eus.

- Sup

ort

a la

inte

rnac

iona

litza

ció.

- Pro

gram

a de

pro

moc

ió in

tern

acio

nal.

- Pro

gram

a nu

clis

d’in

nova

ció.

- Pre

mis

a la

com

petitivi

tat.

Obj

ectiu

4-

Est

udis

bib

liom

ètrics

i de

pro

spec

tiva

.-

Por

tal E

mpr

esa

en A

cció

.

Es

dóna

con

tinu

ïtat

a le

s ac

tuac

ions

llis

tade

s di

ns l’

apar

tat

«Act

uaci

ons

2010».

Nov

es a

ctua

cion

s:

Obj

ectiu

3-

Alia

nça

CTA

.-

Impu

ls T

ECN

IO.

- Fo

rmac

ió i

sens

ibili

tzac

ió.

- G

esto

rs d

e co

mpt

es.

- Im

puls

a la

inno

vaci

ó no

tec

nolò

gica

: 360°,

NO

N, In

noem

pres

a, T

IC.

- Im

puls

a la

inno

vaci

ó te

cnol

ògic

a: n

uclis

.-

Ges

tió

de p

roje

ctes

d’in

vers

ió.

- M

apa

de lo

calit

zaci

ó pr

efer

ent

d’al

t im

pact

e.-

Pro

gram

es d

’inic

i a l’

expo

rtac

ió.

- Pro

gram

es d

e co

nsol

idac

ió in

tern

acio

nal.

- In

vers

ors

priv

ats.

Fòr

um I

nver

sió.

- In

terA

CC1Ó

.-

Sup

ort

a N

EB

T.

178

PAPER

DE L

’R+D

+I D

INS L

A M

ISSIÓ

DEPA

RTA

MEN

TAL

Aqu

est

depa

rtam

ent

ha d

e te

nir

un p

aper

act

iu e

n la

gen

erac

ió d

e po

lítiq

ues

d’in

cent

ivac

ió, pr

omoc

ió i

estr

uctu

raci

ó de

la r

ecer

ca i

la in

nova

ció

a di

fere

nts

àmbi

ts, e

spec

ialm

ent

l’em

pres

aria

l i l’

univ

ersi

tari, i q

ue

afec

ten

a to

tes

les

àree

s d’

actu

ació

del

s di

vers

os d

epar

tam

ents

del

Gov

ern

de C

atal

unya

. A m

és, ha

d’e

stab

lir

sine

rgie

s fo

rtes

am

b al

tres

dep

arta

men

ts e

n qu

è es

pug

uin

defin

ir p

roje

ctes

tra

nsve

rsal

s.

DEP

ArtA

MEn

t D

’inn

ovA

Ció

, un

ivEr

sitA

ts

i EM

PrEs

A (3

/4)

ACTU

ACIO

NS 2

010

ACTU

ACIO

NS 2

010-2

013

Obj

ectiu

5-

Act

ivitat

s de

pro

moc

ió i

de c

omun

icac

ió d

e la

rec

erca

.-

Pre

mis

CIR

IT.

- Pre

mis

FCR

I.-

Pro

ject

e IM

AE.

- R

ecer

ca e

n ac

ció.

- Set

man

a de

la c

iènc

ia. N

it d

e la

ciè

ncia

.-

Pro

gram

a de

doc

umen

taci

ó ci

entífic

a.-

CAPCIT

/EPTA

; ESO

F; N

YAS.

Obj

ectiu

6-

L’Ane

lla: c

omun

itat

s de

con

eixe

men

t.-

Ass

esso

ram

ent

a l’e

mpr

esa

glob

al.

- Sup

ort

a l’a

ccés

a x

arxe

s te

cnol

ògiq

ues

inte

rnac

iona

ls.

- Sup

ort

a l’a

ccés

a x

arxe

s de

con

eixe

men

t i d

e ne

goci

.-

Sup

ort

al li

dera

tge

de x

arxe

s in

tern

acio

nals

.-

Pla

tafo

rmes

em

pres

aria

ls.

- Em

pres

a.m

ón.

- Coo

pera

ció

tècn

ica

al d

esen

volu

pam

ent.

- D

inam

itza

ció

de c

lúst

ers.

- Esp

ai I

nter

ACC1Ó

.-

Xarx

es i

conv

ocat

òria

AR

CS.

Obj

ectiu

7-

Cre

ació

de

TALÈ

NCIA

, l’a

gènc

ia d

e re

cerc

a de

Cat

alun

ya.

Obj

ectiu

8-

Àre

es d

’ate

rrat

ge d

e la

indú

stria.

Obj

ectiu

9-

Sis

tem

es t

errito

rial

s d’

inno

vaci

ó.-

Sòl

púb

lic t

ecno

lògi

c.-

Par

cs c

ient

ífics

i te

cnol

ògic

s.-

Ges

tors

de

proj

ecte

s.

Obj

ectiu

10

- EIP

.

Es

dóna

con

tinu

ïtat

a le

s ac

tuac

ions

llis

tade

s di

ns l’

apar

tat

«Act

uaci

ons

2010».

Nov

es a

ctua

cion

s:

Obj

ectiu

6-

Xarx

es in

tern

acio

nals

.-

Ass

esso

ram

ent

a l’e

mpr

esa

glob

al.

- Sup

ort

al li

dera

tge

de x

arxe

s in

tern

acio

nals

.

Obj

ectiu

7-

Pla

ns d

e tr

ebal

l am

b en

tita

ts.

- Alia

nça

CTA

.-

Ord

enac

ió d

els

cent

res

de r

ecer

ca i

CER

CA.

- Pla

est

ratè

gic

de T

ALÈ

NCIA

, l’A

gènc

ia d

e R

ecer

ca d

e Cat

alun

ya.

- Pla

est

ratè

gic

ACC1Ó

.-

Con

trac

te d

e ge

stió

am

b ag

ènci

es.

Obj

ectiu

9-

Acc

ions

de

l’eix

d’e

ntor

n i t

ract

ors

de p

rodu

cció

del

fut

ur p

la d

e po

lític

a in

dust

rial

.


179


PAPER

DE L

’R+D

+I D

INS L

A M

ISSIÓ

DEPA

RTA

MEN

TAL

Aqu

est

depa

rtam

ent

ha d

e te

nir

un p

aper

act

iu e

n la

gen

erac

ió d

e po

lítiq

ues

d’in

cent

ivac

ió, pr

omoc

ió i

estr

uctu

raci

ó de

la r

ecer

ca i

la in

nova

ció

a di

fere

nts

àmbi

ts, e

spec

ialm

ent

l’em

pres

aria

l i l’

univ

ersi

tari, i q

ue

afec

ten

a to

tes

les

àree

s d’

actu

ació

del

s di

vers

os d

epar

tam

ents

del

Gov

ern

de C

atal

unya

. A m

és, ha

d’e

stab

lir

sine

rgie

s fo

rtes

am

b al

tres

dep

arta

men

ts e

n qu

è es

pug

uin

defin

ir p

roje

ctes

tra

nsve

rsal

s.

DEP

ArtA

MEn

t D

’inn

ovA

Ció

, un

ivEr

sitA

ts

i EM

PrEs

A (4

/4)

ACTU

ACIO

NS 2

010

ACTU

ACIO

NS 2

010-2

013

CO

MER

ç i

TUR

ISM

E

Obj

ectiu

1-P

roje

cte

Bre

ssol

.

Obj

ectiu

3-F

orm

ació

i fo

men

t co

oper

ació

a l’

empr

esa

com

erci

al. P

roje

cte

Talle

rs C

omer

ç Fu

tur.

-Inc

entius

per

al P

rogr

ama

Cen

tres

i Eix

os C

omer

cial

s U

rban

s.-J

orna

da I

NN

OVA

com

erç.

-Orien

taci

ó i s

upor

t bà

sic

a l’e

mpr

esa

com

erci

al.

-Pot

enci

ar la

inno

vaci

ó en

el m

odel

de

nego

ci d

etal

lista

(Pro

gram

a m

illor

a co

mpe

titivi

tat)

.-P

rom

oure

la c

omer

cial

itza

ció

dels

pro

duct

es a

rtes

ans.

-Anà

lisi d

e te

ndèn

cies

, pro

ject

es p

ilot

i bon

es p

ràct

ique

s in

nova

dore

s en

el s

ecto

r co

mer

ç.-L

ínie

s d’

ajut

s a

la in

nova

ció

en e

l sec

tor

turíst

ic-C

reac

ió d

e N

ous

Esc

enar

is p

er a

la I

nnov

ació

en

prod

ucte

s i s

erve

is t

urís

tics

-Jor

nade

s d’

Inno

vaci

ó en

Ser

veis

Tur

ístics

-Tal

ler

d’in

nova

ció

amb

el s

ecto

r tu

ríst

ic-P

rem

is d

’Inn

ovac

ió a

plic

ada

al s

ecto

r tu

ríst

ic

Obj

ectiu

4-C

onso

lidar

Art

esan

ia C

atal

unya

com

a r

efer

ent

info

rmat

iu, co

mer

cial

i cu

ltur

al d

e l’a

rtes

ania

cat

alan

a.-

ÈPIC

(G

esto

r Em

pres

aria

l, de

Pro

ject

es, I

ntra

net

i Com

erci

al).

- Atles

del

tur

ism

e a

Cat

alun

ya-

Em

oLab

Obj

ectiu

6-P

rést

ecs

vinc

ulat

s a

la c

oope

raci

ó.-P

roje

cte

Phy

sic

BCN

-Xar

xes

soci

als

i e-c

omun

itat

em

pres

aris

com

erç

futu

r

Obj

ectiu

10

- Pla

d’Inn

ovac

ió d

el t

uris

me

mèd

ic a

Cat

alun

ya. (

finan

çat

per

Seg

ittu

r)

CO

MER

ç i

TUR

ISM

E

Es

dóna

con

tinu

ïtat

a le

s ac

tuac

ions

llis

tade

s di

ns l’

apar

tat

«Act

uaci

ons

2010».

Nov

es a

ctua

cion

s:

Obj

ectiu

2-

Dis

seny

i im

plem

enta

ció

del P

rogr

ama

Com

petitiu

de R

ecer

ca A

plic

ada

en m

atèr

ia t

urís

tica

.

180


PAPER

DE L

’R+D

+I D

INS L

A M

ISSIÓ

DEPA

RTA

MEN

TAL

Aqu

est

depa

rtam

ent

ha d

e te

nir

un p

aper

act

iu e

n la

iden

tific

ació

de

les

nove

s ne

cess

itat

s de

l’en

torn

des

del

pu

nt d

e vi

sta

soci

al p

er t

al d

e di

ssen

yar

prod

ucte

s no

us i

serv

eis

útils

per

a la

soc

ieta

t. T

ambé

ha

d’es

tabl

ir

rela

cion

s de

col

·labo

raci

ó tr

ansv

ersa

l am

b al

tres

dep

arta

men

ts a

fins

(com

el d

e Sal

ut)

i din

amitza

r xa

rxes

de

cone

ixem

ent

dife

renc

ial.

DEP

ArtA

MEn

t D

’ACC

ió s

oCi

Al i

Ciu

tAD

AniA

ACTU

ACIO

NS 2

010

ACTU

ACIO

NS 2

010-2

013

Obj

ectiu

1-

Ela

bora

ció

de p

erfil

s pr

ofes

sion

als

de l’

àmbi

t de

ls s

erve

is s

ocia

ls p

er p

art

del C

omitè

d’Exp

erts

i Exp

erte

s en

Fo

rmac

ió e

n l’À

mbi

t de

l’Acc

ió S

ocia

l.-

Aju

ts 2

009-2

010 a

la f

orm

ació

esp

ecia

litza

da p

er a

jove

s in

vest

igad

ors

en m

atèr

ia d

e jo

vent

ut.

- B

eque

s de

col

·labo

raci

ó pe

r de

senv

olup

ar e

stud

is i

treb

alls

rel

acio

nats

am

b el

s àm

bits

d’a

ctua

ció

del d

epar

-ta

men

t.

Obj

ectiu

2-

Aju

ts p

er in

cent

ivar

la r

ecer

ca a

plic

ada

i la

form

ació

uni

vers

itàr

ia e

n m

atèr

ia d

’imm

igra

ció.

- Act

ivitat

s fo

rmat

ives

o t

reba

lls d

e re

cerc

a en

l’àm

bit

univ

ersi

tari r

elac

iona

des

amb

les

àree

s de

com

petè

ncia

de

l’In

stitut

Cat

alà

de le

s D

ones

.-

Pre

mi D

IXIT

de

reco

neix

emen

t a

la in

vest

igac

ió s

ocia

l.-

Pre

mi J

oven

tut.

- Cre

ació

d’u

n or

gani

sme

de r

ecer

ca i

estu

dis

de le

s m

igra

cion

s.

Obj

ectiu

3-

Mes

ures

per

al f

omen

t de

la in

nova

ció

incl

oses

en

el P

la d

e su

port

al t

erce

r se

ctor

soc

ial.

Obj

ectiu

4-

Dos

sier

úni

c de

rec

ollid

a de

dad

es d

els

ens

loca

ls.

- R

ecer

ca i

diag

nòst

ic d

e no

ves

nece

ssitat

s so

cial

s.-

Impl

emen

taci

ó i s

oluc

ions

com

unes

per

a le

s co

rpor

acio

ns lo

cals

i le

s en

tita

ts d

’aco

rd a

mb

les

nece

ssitat

s de

l sis

tem

a d‘

info

rmac

ió s

ocia

l.-

Pro

ject

e de

cas

es f

ores

tals

per

a la

inse

rció

soc

ial i

labo

ral.

- G

estió

de p

roce

dim

ents

d’in

fànc

ia.

- Pro

gram

a de

tra

mitac

ió d

e di

spos

icio

ns n

orm

ativ

es.

- Pro

gram

a de

ges

tió

d’ex

pedi

ents

de

l’ass

esso

ria

jurídi

ca.

- Im

plan

taci

ó de

l pro

ject

e co

rpor

atiu

del

sis

tem

a de

ges

tió

elec

tròn

ica

de la

doc

umen

taci

ó de

l’Adm

inis

trac

ió

de la

Gen

eral

itat

de

Cat

alun

ya.

- Sis

tem

a d’

info

rmac

ió d

e la

infà

ncia

i l’a

dole

scèn

cia

Sin

i@.

- R

egis

tre

unifi

cat

de m

altr

acta

men

ts in

fant

ils (

RU

MI)

.-

Ser

veis

d’Inf

ànci

a R

espo

n.-

Pro

ject

e Car

net

Jove

Sol

idar

i.-

Dig

ital

itza

ció

en la

ges

tió

del s

erve

i de

rest

aura

ció

de la

XAN

ASCAT

.-

Ela

bora

ció

d’un

sis

tem

a de

ges

tió

inte

gral

de

proc

esso

s de

seg

uret

at d

els

albe

rgs

de la

XAN

ASCAT

.-

Impl

anta

ció

d’un

ent

orn

anal

ític

d’in

form

ació

glo

bal p

er a

l’Agè

ncia

Cat

alan

a de

la J

oven

tut.

- Esp

ai e

n lín

ia s

obre

vio

lènc

ia m

ascl

ista

.-

Inno

vaci

ó de

pro

cess

os p

er c

rear

una

xar

xa in

tera

ctiv

a en

ser

veis

soc

ials

a t

ravé

s de

l por

tal D

IXIT

.-

Inco

rpor

ació

del

por

tal d

el d

epar

tam

ent

a la

pla

tafo

rma

e-Cat

alun

ya.

- Ela

bora

ció

de p

erfil

s d’

entita

ts p

rove

ïdor

es s

egon

s el

s m

odel

s de

qua

litat

de

vida

.-

Jorn

ada

de r

ecer

ca i

imm

igra

ció

amb

l’Ins

titu

t d’

Est

udis

Cat

alan

s.

Obj

ectiu

7-

Ela

bora

ció

del P

la d

irec

tor

de r

ecer

ca i

inno

vaci

ó so

cial

.-

Ela

bora

ció

del P

la d

irec

tor

d’in

fànc

ia i

adol

escè

ncia

.

Es

dóna

con

tinu

ïtat

a le

s ac

tuac

ions

llis

tade

s di

ns l’

apar

tat

«Act

uaci

ons

2010».

Nov

es a

ctua

cion

s:

Obj

ectiu

2-

Cre

ar e

l Cen

tre

de R

ecer

ca i

Est

udis

de

les

Mig

raci

ons.

- Cre

ar u

n ce

ntre

d’e

stud

is, r

ecer

ca i

capa

cita

ció

en l’

àmbi

t de

la v

iolè

ncia

mas

clis

ta.

- D

onar

sup

ort

a l’I

nstitu

t In

teru

nive

rsitar

i d’E

stud

is d

e D

ones

i G

èner

e.-

Impu

lsar

l’In

stitut

Int

erna

cion

al d

’Est

udis

Soc

ials

de

Cat

alun

ya.

Obj

ectiu

4-

Des

envo

lupa

men

t de

l’ei

x 5 d

el P

la e

stra

tègi

c de

l sis

tem

a ca

talà

de

serv

eis

soci

als.

- Im

plan

taci

ó de

mon

itor

s tà

ctils

per

fac

ilita

r la

ges

tió

a le

s re

sidè

ncie

s de

gen

t gr

an d

e titu

larita

t pr

òpia

.-

Cre

ació

de

l’Obs

erva

tori c

atal

à de

la p

obre

sa, la

incl

usió

i la

vul

nera

bilit

at s

ocia

l.-

Ela

bora

ció

de b

utlle

tí e

stad

ístic

periòd

ic L

a im

mig

raci

ó en

xifre

s i d

els

perfi

ls d

emog

ràfic

s de

col

·lect

ius

d’or

igen

nac

iona

l.-

Impu

ls a

l cen

tre

d’au

tono

mia

per

sona

l a p

artir

del c

entr

e de

ref

erèn

cia

SIR

IUS.

- Sis

tem

a d’

info

rmac

ió s

ocia

l (pr

ojec

te H

èrcu

les)

.-

Cre

ació

d’u

na e

ina

en lí

nia

per

fom

enta

r la

par

tici

paci

ó a

les

bequ

es i

les

conv

ocat

òrie

s de

l pro

gram

a Con

nect

a’t

del C

arne

t Jo

ve.

181

PAPER

DE L

’R+D

+I D

INS L

A M

ISSIÓ

DEPA

RTA

MEN

TAL

Aqu

est

depa

rtam

ent

ha d

e te

nir

un p

aper

act

iu e

n la

iden

tific

ació

de

nove

s ne

cess

itat

s de

la s

ocie

tat

en

l’àm

bit

del m

edi a

mbi

ent

i l’h

abitat

ge, h

a de

pot

enci

ar u

n cl

úste

r di

fere

ncia

l for

mat

pel

s di

fere

nts

agen

ts d

e l’e

ntor

n i h

a d’

asse

gura

r la

impl

anta

ció

corr

ecta

de

les

acci

ons

inno

vado

res

en la

soc

ieta

t.

DEP

ArtA

MEn

t D

E M

EDi

AMB

iEn

t

i H

ABit

Atg

E (1

/2)

ACTU

ACIO

NS 2

010

ACTU

ACIO

NS 2

010-2

013

Obj

ectiu

1-

Impu

ls d

e l’a

ctiv

itat

inve

stig

ador

a de

ls c

entr

es d

e re

cerc

a vi

ncul

ats

al d

epar

tam

ent.

Obj

ectiu

2-

Fina

nçam

ent

de c

entr

es d

e re

cerc

a i c

ol·la

bora

ció

en p

roje

ctes

de

rece

rca.

- In

ducc

ió d

e re

cerc

a en

med

i am

bien

t so

bre

els

cent

res

de r

ecer

ca i

les

univ

ersi

tats

de

Cat

alun

ya e

spec

ial-

men

t en

l’ai

gua

(inc

lòs

l’àm

bit

mar

í), e

l can

vi c

limàt

ic, l

a fo

rest

, la

biod

iver

sita

t, e

ls r

esid

us o

la q

ualit

at d

e l’a

ire.

- R

ecer

ca s

obre

dad

es c

limàt

ique

s.-

Aju

ts a

la r

ecer

ca b

àsic

a i a

plic

ada

en e

colo

gia

terr

estr

e.-

Fom

ent

de la

rec

erca

i la

inno

vaci

ó en

tèc

niqu

es d

e co

mun

icac

ió.

- Aju

ts d

e re

cerc

a en

tèc

niqu

es d

e co

nstr

ucci

ó so

sten

ible

.-

Aval

uaci

ó de

tèc

niqu

es d

’est

imac

ió d

e ge

nera

ció

de r

esid

us a

les

obre

s.-

Con

veni

s es

pecí

fics

(em

bass

amen

t, m

icro

biol

ogia

, aig

ües

subt

errà

nies

, pro

ducc

ió, e

tc.)

.

Obj

ectiu

3-

Fom

ent

de l’

ecod

isse

ny.

- Jo

rnad

es d

’info

rmac

ió i

de d

ivul

gaci

ó de

nor

mat

iva

ambi

enta

l per

a p

erso

nes

empr

ened

ores

i em

pres

aris

.-

Pot

enci

ació

de

la t

rans

ferè

ncia

de

cone

ixem

ent

des

d’un

iver

sita

ts i

cent

res

de r

ecer

ca.

- Cre

ació

d’u

na x

arxa

d’in

nova

ció

tecn

ològ

ica

en e

l cam

p de

la g

estió

de r

esid

us.

- Con

veni

s m

arc

sect

oria

ls d

e tr

ansf

erèn

cia

tecn

ològ

ica

a PIM

E.

Obj

ectiu

4-

Am

bien

talit

zaci

ó cu

rric

ular

de

la f

orm

ació

pro

fess

iona

l i f

unci

onar

is p

úblic

s.-

Am

bien

talit

zaci

ó de

la g

estió

de la

Gen

eral

itat

de

Cat

alun

ya (

com

pra

públ

ica

verd

a, e

stal

vi i

efici

ènci

a).

- M

illor

a de

la in

form

ació

am

bien

tal a

plic

able

a l’

AAE (

aval

uaci

ó am

bien

tal e

stra

tègi

ca).

- M

illor

s pr

àctiqu

es d

’ava

luac

ió a

mbi

enta

l en

l’àm

bit

del m

onitor

atge

i el

seg

uim

ent.

- Ela

bora

ció

de la

com

ptab

ilita

t sa

tèl·l

it d

e l’a

igua

.-

Eco

barr

i: an

àlis

i am

bien

tal i

pro

post

es d

e m

illor

a de

bar

ri d

’hab

itat

ges

d’Adi

gsa.

- Apl

icac

ió d

e la

met

odol

ogia

de

cert

ifica

ció

d’ed

ifici

s de

nov

a co

nstr

ucci

ó pe

r a

l’ava

luac

ió d

’act

uaci

ons

de

reha

bilit

acio

ns e

nerg

ètiq

ues.

- In

vest

igac

ió i

tran

sfer

ènci

a en

la g

estió

sost

enib

le d

el m

edi n

atur

al i

polít

ica

fore

stal

.-

Est

udis

sob

re la

qua

litat

de

la f

usta

de

dete

rmin

ades

esp

ecie

s fo

rest

als.

- Anà

lisi i

mod

elitza

ció

esta

díst

ica

de la

sèr

ie d

’ince

ndis

de

Cat

alun

ya i

rege

nera

ció

encr

emes

con

trol

ades

d’a

lta

mun

tany

a.

Es

dóna

con

tinu

ïtat

a le

s ac

tuac

ions

llis

tade

s di

ns l’

apar

tat

«Act

uaci

ons

2010».

Nov

es a

ctua

cion

s:

Obj

ectiu

2-

Est

ablir

mec

anis

mes

est

able

s de

col

·labo

raci

ó am

b le

s un

iver

sita

ts i

els

cent

res

de r

ecer

ca d

e Cat

alun

ya,

coor

dina

nt e

sfor

ços

en la

prior

itza

ció

i la

foca

litza

ció

dels

rep

tes

prin

cipa

ls.

- Con

solid

ar e

l sup

ort

inst

ituc

iona

l i fi

nanc

er a

ls c

entr

es d

e re

cerc

a vi

ncul

ats

al d

epar

tam

ent.

- Va

lora

r la

pos

sibi

litat

d’a

mpl

iar

el s

upor

t a

altr

es c

entr

es.

Obj

ectiu

3-

Don

ar s

upor

t a

la in

nova

ció

en n

oves

tec

nolo

gies

que

fac

ilitin

la m

inim

itza

ció

en la

gen

erac

ió d

e re

sidu

s,

l’efic

iènc

ia e

n la

pro

ducc

ió i

l’ús,

la r

eutilit

zaci

ó i l

a va

loritz

ació

, en

un

mar

c de

pol

ític

a in

tegr

ada

de p

rodu

c-te

, que

es

fona

men

ti e

n un

dis

seny

que

tin

gui e

n co

mpt

e to

tes

les

fase

s de

l cic

le d

e vi

da d

el p

rodu

cte.

- Pro

mou

re la

inno

vaci

ó en

ser

veis

ene

rgèt

ics,

am

bien

tals

, de

mob

ilita

t, a

la p

erso

na, et

c., qu

e in

duei

xi

l’eco

nom

ia d

e se

rvei

s ec

oefic

ient

s i f

omen

ti la

cre

ació

de

nous

nín

xols

d’o

cupa

ció.

- D

onar

sup

ort

a la

cre

ació

de

xarx

es d

’inno

vaci

ó te

cnol

ògic

a en

el c

amp

de l’

aigu

a, d

e l’e

nerg

ia i

el c

lima,

de

ls s

iste

mes

urb

ans

sost

enib

les

i de

la b

iodi

vers

itat

.

Obj

ectiu

4-

Impu

lsar

de

man

era

efica

ç la

inno

vaci

ó, la

rec

erca

i el

des

envo

lupa

men

t te

cnol

ògic

en

sost

enib

ilita

t co

m a

pi

lar

fona

men

tal d

e l’e

cono

mia

eco

efici

ent

i com

petitiva

, qu

e ga

rant

eixi

la p

rese

rvac

ió d

e l’e

ntor

n i m

illor

i la

qual

itat

de

vida

i la

sal

ut d

e la

ciu

tada

nia.

-Pro

mou

re q

ue e

n la

maj

or p

art

dels

ple

cs d

e co

ntra

ctac

ió p

úblic

a re

alitza

ts p

er la

Gen

eral

itat

s’in

corp

orin

cr

iter

is d

e so

sten

ibili

tat

com

a e

lem

ent

de t

racc

ió d

e l’e

coin

nova

ció.

-Pro

mou

re e

l Pla

edi

torial

i el

Pro

gram

a d’

Info

rmac

ió i

com

unic

ació

am

bien

tal d

el d

epar

tam

ent.


182

PAPER

DE L

’R+D

+I D

INS L

A M

ISSIÓ

DEPA

RTA

MEN

TAL

Aqu

est

depa

rtam

ent

ha d

e te

nir

un p

aper

act

iu e

n la

iden

tific

ació

de

nove

s ne

cess

itat

s de

la s

ocie

tat

en

l’àm

bit

del m

edi a

mbi

ent

i l’h

abitat

ge, h

a de

pot

enci

ar u

n cl

úste

r di

fere

ncia

l for

mat

pel

s di

fere

nts

agen

ts d

e l’e

ntor

n i h

a d’

asse

gura

r la

impl

anta

ció

corr

ecta

de

les

acci

ons

inno

vado

res

en la

soc

ieta

t.

DEP

ArtA

MEn

t D

E M

EDi

AMB

iEn

t

i H

ABit

Atg

E (2

/2)

ACTU

ACIO

NS 2

010

ACTU

ACIO

NS 2

010-2

013

Obj

ectiu

4-

Car

togr

afia

del h

àbitat

s a

Cat

alun

ya i

map

a de

veg

etac

ió.

- Car

togr

afia

i hàb

itat

s m

arin

s.-

Iden

tific

ació

de

nece

ssitat

s te

cnol

ògiq

ues

en p

reve

nció

i re

cicl

atge

de

resi

dus.

Im

puls

a p

roje

ctes

pilo

t en

m

atèr

ia d

e re

sidu

s.-

Fom

ent

de l’

adop

ció

de m

illor

s tè

cniq

ues

disp

onib

les

per

part

del

s ge

stor

s de

res

idus

, de

senv

olup

amen

t de

SIG

i es

tudi

s d’

Anà

lisi d

el C

icle

de

Vida

de

prod

ucte

s.-

Est

udis

per

l’ap

licac

ió d

’inst

rum

ents

fisc

als

de p

reve

nció

de

resi

dus

en la

ciu

tada

nia.

- D

esen

volu

pam

ent

de s

iste

mes

de

paga

men

t pe

r ge

nera

ció

de r

ecol

lida

dom

icili

ària

- D

esen

volu

pam

ent

de m

esur

es e

n el

s pl

ans

empr

esar

ials

de

prev

enci

ó d’

enva

sos.

- Fo

men

t de

la r

ecer

ca e

n no

ves

tecn

olog

ies

de t

ract

amen

t de

res

idus

mun

icip

als.

- Est

udis

de

la q

ualit

at d

e le

s ai

gües

cos

tane

res

en f

unci

ó de

difer

ents

esp

ècie

s bi

ològ

ique

s.-

Est

udi p

obla

cion

al i

sele

cció

d’h

àbitat

d’e

spèc

ies.

- Est

udis

sob

re l’

adap

taci

ó de

l Del

ta d

e l’E

bre

al c

anvi

clim

àtic

.-

Est

udis

d’a

plic

ació

i op

tim

itza

ció

de c

ontr

ols

biol

ògic

s.-

Pro

nòst

ics

del t

ipus

de

prec

ipitac

ió a

par

tir

de m

odel

s nu

mèr

ics

de p

ronò

stic

del

tem

ps.

Obj

ectiu

5-

Pro

moc

ió d

e la

xar

xa d

’esc

oles

per

a la

sos

teni

bilit

at a

prim

ària

i se

cund

ària

.-

Sup

ort

a la

xar

xa E

duso

st c

om a

xar

xa d

e gr

ups

de r

ecer

ca e

n ed

ucac

ió p

er a

la s

oste

nibi

litat

for

mad

a pe

r un

iver

sita

ts i

altr

es e

ntitat

s pr

ivad

es.

- Sup

ort

a le

s xa

rxes

ince

ntiv

ador

es d

e la

rec

erca

edu

cativa

(XI

RE-R

-DG

R).

Obj

ectiu

7-

Red

acci

ó de

les

dire

ctrius

de

rece

rca

del D

MAH

com

a b

ase

del f

utur

Pla

de

rece

rca

i inn

ovac

ió a

mbi

enta

l de

l DM

AH

.-

Cre

ació

d’u

n gr

up d

e tr

ebal

l sob

re la

rec

erca

al D

MAH

am

b el

s co

ordi

nado

rs d

e re

cerc

a de

les

dife

rent

s un

itat

s i e

ls e

ns d

el D

MAH

. Con

sens

del

s cr

iter

is f

unci

onal

s i o

pera

tius

per

a la

ges

tió

de le

s ac

tivi

tats

de

rece

rca

al D

MAH

am

b el

gru

p.

Obj

ectiu

8-

Alin

ear

la r

ecer

ca e

n re

laci

ó am

b le

s pr

iorita

ts t

emàt

ique

s qu

e es

con

side

ren

clau

per

al f

utur

de

Cat

alun

ya

des

del p

unt

de v

ista

soc

ial,

econ

òmic

i am

bien

tal.

Es

dóna

con

tinu

ïtat

a le

s ac

tuac

ions

llis

tade

s di

ns l’

apar

tat

«Act

uaci

ons

2010».

Obj

ectiu

5-

Ref

orça

r la

xar

xa d

’esc

oles

per

a la

sos

teni

bilit

at.

- Con

tinu

ar t

reba

llant

en

l’am

bien

talit

zaci

ó cu

rric

ular

de

la f

orm

ació

pro

fess

iona

l i d

e l’A

dmin

istr

ació

púb

lica

així

com

en

mat

èria

d’in

form

ació

i de

div

ulga

ció.

Obj

ectiu

6-

Con

solid

ació

de

la x

arxa

Edu

sost

.

Obj

ectiu

7-

Ela

bora

r el

Pla

de

rece

rca

i inn

ovac

ió a

mbi

enta

l del

DM

AH

.-

Con

solid

ar e

l gru

p de

tre

ball

sobr

e R

+D+I

al D

MAH

.

Obj

ectiu

8-E

stud

i per

a la

foc

alitza

ció

de l’

R+D

am

bien

tal a

Cat

alun

ya.

-Est

udi p

er a

la f

ocal

itza

ció

de la

RD

I en

sos

teni

bilit

at a

Cat

alun

ya. Pla

de

segu

imen

t i a

ctua

litza

ció

perm

a-ne

nt.


183

1. glossaRi de teRmes del PRicocreacióes co-creaciónen co-creation Procés en el qual els usuaris finals estan implicats, des de l’inici, en totes les fases del projecte de recerca o d’innovació.

comunitats de coneixement i innovació (CCi)es comunidades de conocimiento e innovaciónen knowledge and innovation communities (KIC) Associació d’universitats, centres públics i privats de recerca i empreses que funcionen com a entitats de col·laboració transnacionals, capaces d’afrontar reptes a llarg termini en àmbits prioritaris com l’energia, la salut, el canvi climàtic, etc., traslladar el coneixement adquirit a aplicacions socials i comercials, atraure el talent interna-cional i crear nous models d’educació basats en la innova-ció. Es tracta d’una convocatòria impulsada per l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT) de la Unió Euro-pea.

clústeres clusteren clusterConjunt d’empreses i organitzacions relacionades entre si que formen un sistema d’actuacions verticals i horitzon-tals que es donen suport mútuament i representen avan-tatges competitius per a un país o regió.

e- infraestructures es e-infraestructurasen e-infrastructuresEntorn de recerca acadèmica o industrial de caràcter sin-gular que permet l’accés a les seves dades o instruments mitjançant les TIC independentment de la seva ubicació.

emprenedoria sociales emprendeduría socialen social entrepreneurshipConjunt d’organitzacions empresarials que estan treba-llant en la creació de valor econòmic amb una òptica dife-rent. La principal característica d’aquestes organitzacions és que, al mateix temps que creen valor econòmic, creen valor social. L’emprenedor social és una persona innova-dora que mira els problemes socials i veu oportunitats per a canvis transformadors. A més, sol ser una persona visionària, al mateix temps que pragmàtica, i que es diri-geix cap a la seva visió d’una manera col·laborativa acon-seguint la implicació i el compromís de diferents actors implicats.

finançament basal es financiación basalen core funding Dotació econòmica que garanteix el funcionament mínim de les activitats de recerca o innovació d’una institució.

innovació rupturistaes innovación disruptivaen disruptive innovationInnovació tecnològica que apareix en segments particulars del mercat i que, a mesura que madura, desplaça tecno-logies ja establertes en segments més amplis, amb la qual cosa altera els usos i els mercats basats en les tecnologies més antigues.

innovació no tecnològicaes innovación no tecnológicaen no technological innovationProcés de canvi i transformació que les organitzacions exerceixen al nivell de l’estratègia, en els procediments de gestió, a nivell organitzatiu, en màrqueting, o en el disseny dels atributs de producte o de serveis que generen impactes als seus clients o usuaris.

innovació obertaes innovación abiertaen open innovationParadigma emergent de gestió de la innovació en què les empreses, en lloc de desenvolupar la seva innovació fona-mentalment mitjançant recursos interns, recorren a la co-operació de recursos externs (propietat intel·lectual, idees, productes, persones, institucions) que han d’integrar-se a la seva pròpia cadena de valor. Així mateix, les universi-tats, centres de recerca i centres tecnològics i científics esdevenen recursos que les empreses poden utilitzar per posar al mercat els seus productes i tecnologies innovado-res. La innovació oberta permet a les empreses de reduir les seves inversions en desenvolupament, així com reduir els terminis de posada del producte o procés al mercat.

innovació social es innovación socialen social innovationLa innovació social implica un canvi conceptual, de pro-cés o de producte, un canvi organitzatiu i canvis en el finançament. A més, pot suposar noves relacions amb les parts interessades i els territoris. Busca noves respostes als problemes socials identificant i prestant serveis nous que millorin la qualitat de vida de les persones i les co-munitats mitjançant la identificació i la implantació de nous processos d’integració en el mercat de treball, noves competències, nous llocs de treball i noves maneres de participació, com a elements que contribueixen a millorar la situació de cada persona en la plantilla.

AnnEx 6 GLOSSARI DE TERMES I TAULA DE SIGLES I ACRÒNIMS DEL PRI

184

ANNEXOS

living labses living labsen living labsEntitats publicoprivades on empreses, organismes pú-blics, centres de recerca i ciutadans s’involucren, mi-tjançant l’impuls de la societat de la informació, en el procés d’innovació cocreant i validant tecnologies, plata-formes, productes, serveis, i models de negoci en entorns i contexts reals i quotidians. Els living labs aposten per moure l’experimentació també fora dels laboratoris cap a entorns reals i amb la participació dels ciutadans.

recerca de fronteraes investigación fronteraen frontier researchTerme que reflecteix una nova comprensió de la recerca bàsica. D’una banda, denota que la recerca bàsica en ciència i tecnologia és d’importància fonamental per al benestar econòmic i social, i de l’altra, que la recerca a i més enllà de la frontera d’allò que ja és conegut, és intrín-secament un risc que porta a obrir noves àrees de recerca i es caracteritza per l’absència de límits disciplinaris.

recerca translacionales investigación translacionalen translational research Model que combina la recerca bàsica i la clínica i acon-segueix que es complementin. Aplica els resultats de la recerca bàsica de manera més ràpida i eficient cap a la pràctica clínica. Sovint s’aplica en l’àmbit de la medici-na, però té una aplicabilitat més general en altres àrees del coneixement.

serveis intensius en coneixementes servicios intensivos en conocimientoen knowledge intensive services (KIS)Activitats de provisió de serveis tècnics especialitzats a les organitzacions, realitzats per consultores i altres em-preses. El catàleg inclou, entre altres activitats, els serveis següents: serveis de TIC i telecomunicacions, serveis de recursos humans i de formació, serveis jurídics, serveis d’arquitectura i urbanisme, serveis de màrqueting i de vigilància tecnològica, i serveis de testatge, metrologia i anàlisi. Una característica dels proveïdors d’aquests ser-veis és que es mouen intersectorialment, fet pel qual se’ls considera agents de fertilització encreuada d’idees i inno-vació.

tecnologia disruptivaes tecnologia disruptiva en disruptive technologyÉs aquella tecnologia que condueix a l’aparició de pro-ductes i serveis que, de forma inesperada, desplaça a una altra tecnologia ja existent. Encara que inicialment

el terme prové de l’economia, actualment comença a te-nir molta importància a l’hora de plantejar estratègies de desenvolupament en els departaments d’R+D de moltes organitzacions.

trampolí tecnològices trampolín tecnológicoen technology springboardUnitat de suport a la creació d’empreses basades en el coneixement.

transferència de coneixementes transferencia de conocimientoen knowledge transferUna visió àmplia de la transferència de coneixement inte-gra la lliure difusió del coneixement a través de la divul-gació o els articles científics; la transferència produïda a través de les persones mitjançant la formació, la mobilitat i altres fluxos formals i informals; la prestació de serveis d’assessorament; la recerca contractada; l’explotació del coneixement protegit en forma de patents, llicències i al-tres fórmules, i la creació d’empreses spin-off que sor-geixen del coneixement i dels resultats de la recerca.

Per a més informació d’altres termes, es pot consultar el Glossari de termes de gestió de la recerca i la innovació (2009) de l’AGAUR.

2. acRÒnims dels dePaRta-ments de la geneRalitat de catalunyaPrE Departament de la PresidènciavCP Departament de la VicepresidènciairP Departament d’Interior, Relacions Institucionals i ParticipacióECf Departament d’Economia i FinancesgAP Departament de Governació i Administracions PúbliquesPto Departament de Política Territorial i Obres PúbliquesJus Departament de JustíciaEDu Departament d’EducacióCMC Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacióslt Departament de SalutAAr Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció RuraltrE Departament de TreballiuE Departament d’Innovació, Universitats i EmpresaAsC Departament d’Acció Social i CiutadaniaMAH Departament de Medi Ambient i Habitatge

185

ANNEXOS

iPsAl Institucions privades sense afany de lucreirtA Institut de Recerca i Tecnologia AgroalimentàriesJrC Joint Research CentresKiC Knowledge and Innovation Communities (comunitats de coneixement i innovació)luC Llei d’universitats de CatalunyanEBt Nova empresa de base tecnològica nEiC Nova empresa intensiva en coneixement oCDE Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament EconòmicoCri Oficina de Coordinació en Recerca i Innovacióotri Oficina de Transferència de Resultats d’InvestigacióPiB Producte interior brutPnri Pacte Nacional per a la Recerca i la InnovacióPri Pla de recerca i innovació del Govern de CatalunyaPCt Parcs científics i tecnològicsr+D+i Recerca, desenvolupament i innovació sPEi Servei de Projectes Europeus i Internacionals (dins Talència)tAlènCiA Agència de recerca de Catalunya sorgida de la fusió d’ICREA, FCRI i AGAUR.tiC Tecnologies de la informació i la comunicacióuE Unió EuropeavAB Valor Afegit BrutxPCAt Xarxa de Parcs científics i tecnològics de Catalunya

3. taula d’acRÒnims i sigles del PRi

ACC1ó Agència de suport a la competitivitat de l’empresa catalana (fusió de CIDEM I COPCA)ACi Agència Catalana d’InversionsACuP Associació Catalana d’Universitats PúbliquesAgAur Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de RecercaAqu Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de CatalunyaAttrM Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca MèdiquesCCi Comunitat de Coneixement i Innovació (vegeu KIC)CCri Consell Català de Recerca i Innovació CDti Centre per al Desenvolupament Tecnològic IndustrialCEi Campus d’Excel·lència InternacionalCErCA Centres de Recerca de CatalunyaCiDEM Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (ara ACC1Ó) Ciri Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació CoPCA Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (ara ACC1Ó)CsiC Consell Superior d’Investigacions CientífiquesCt Centre tecnològicCur Comissionat per a Universitats i RecercaCti Ciència, tecnologia i innovacióDgr Direcció General de RecercaDgu Direcció General d’UniversitatsDiuE Departament d’Innovació, Universitats i EmpresaDr Departament responsableEEEs Espai europeu d’educació superiorEit European Institute of Innovation and Technology (Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia)ErA Espai europeu de recercaErC European Research Council (Consell Europeu de Recerca)fCri Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (ara Talència)fEDEr Fons Europeu de Desenvolupament RegionalfECyt Fundació Espanyola per a la Ciència i la TecnologiafsE Fons Social EuropeuiCf Institut Català de FinancesiCrEA Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats iDEsCAt Institut d’Estadística de CatalunyainCAsòl Institut Català del SòlinE Institut Nacional d’Estadística

PRI Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2010-13

Documents

Transcript of PRI Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2010-13