Processos participatius del Pla de...

Processos participatius del Pla de gestió

Segon cicle de planificació

Sessió de retorn. Àmbit Girona 19 d’abril de 2016

AVALUACIÓ DELS PROCESSOS PARTICIPATIUS

•Sessions de debat

•Assistència per nucli

•Tipologia d’actors

•Propostes generades

2

Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Girona

Sessions de debat

Avaluació dels processos participatius

3

Text en prosa

Assistència per nucli

BARCELONA 1 BARCELONA 2 GIRONA TARRAGONA

ASSISTENTS 63 55 80 52

Assistència segons tipologia actors

Assistents durant tot el

procés participatiu

Assistents d’Administracions

locals

Assistents Entitats mediambientals i

universitats

Assistents Pagesia,

ramaders

Assistents Empreses i indústria

Particulars Numero de

dones Numero de

homes

80 29 12 4 15 0

12 68

GIRONA

TOT EL TERRITORI

TOTAL DEL TERRITORI

Numero d’assistents durant tot el procés

participatiu

Assistents d’Administracion

s locals

Assistents Entitats

mediambientals i universitats

Assistents Pagesia,

ramaders


Particulars Numero de dones

Numero de homes

PARTICIPANTS 250 81 38 11 43 2 44 206

Comparativa Assistència

5

81 46%

38 22%

11 6%

43 25%

2 1%

Relació d’assistència TOTAL

Assistents d’Administracions locals

Assistents Entitats mediambientals i universitats

Assistents Pagesia, ramaders


Particulars

29 48%

12 20%

4 7%

15 25%

0 0%

Relació d'assistència GIRONA

Assistents d’Administracions locals

Assistents Entitats mediambientals i universitats

Assistents Pagesia, ramaders


Particulars

Propostes generades al si del procés

RISC

INUNDACION

S

INNOVAC

IÓ

ESTALVI I

ABASTAMENT

CONTAMINACIÓ

URBANA I

INDUSTRIAL

CONTAMINACIÓ

AGRICOLA I

RAMADERA

QUALITAT

AMBIENTAL

TOTALS

PROPOSTES

PER NUCLI

BARCELONA

1

1 5 16 9 7 23 61

BARCELONA

2

4 - 19 9 10 14 56

GIRONA

11 7 22 13 30 14 97

TARRAGONA

3 -- 19 11 2 12 47

Total per

TEMÀTICA

19 12 76 42 49 63 261

D’aquestes propostes algunes són competència d’altres Administracions: 3 sobre Risc d’inundacions, 7 Estalvi i Abastament 5 Contaminació urbana 21 Contaminació agrícola 3 Qualitat ambiental

Propostes per temàtiques

61

56

97

48

262

0 50 100 150 200 250 300

BARCELONA 1

BARCELONA 2

GIRONA

TARRAGONA

Total temàtica

TOTALS PROPOSTES PER NUCLI

QUALITAT DEL MEDI

CONTAMINACIÓ AGRICOLA I RAMADERA

CONTAMINACIÓ URBANA I INDUSTRIAL

ABASTAMENT I ESTALVI

INNOVACIÓ

RISC INUNDACIONS


RETORN DE PROPOSTES RISC INUNDACIONS

8

Risc d'inundacions

Mesura Valoració

(1, 2 o 3) Text resposta

Regulació del cabal del riu Onyar per evitar inundacions. La

regulació del cabal del riu Onyar, a través de les preses, evitaria les

inundacions que pateix l’entorn del riu.

3

Proposta no considerada per impacte social i territorial

Promoure inundacions puntuals per disminuir el cabal punta de

l’Onyar.Es proposa fer inundacions puntuals per a disminuir els

cabals punta al riu Onyar. Es proposa com un espai per a fer

aquestes inundacions en la zona on conflueixen 9 rieres entre

l’Onyar i la Verneda. Es comenta que aquesta mesura és més

econòmica que les mesures estructurals. També s’apunta que

aquesta mesura ja està recollida en el Pla d’Espais Fluvials.

1 Aquesta zona de confluència de diversos cursos d'aigua ja s'inunda

actualment i està previst mantenir el caràcter de zona inundable

evitant nous usos incompatibles i mantenirnt tambè la funció de

laminació a fi d'evitar danys majors aigües avall, delimitant-se com a

sistema hídric.

Manteniment de les lleres de rius i torrents secs. Cal la neteja i el

manteniment de les lleres de rius i dels torrents secs com a mesura

preventiva, ja que l’arrossegament de troncs, arbres i altres objectes

facilita les inundacions. Es proposa descentralitzar i donar

autonomia als municipis per a fer les neteges i el manteniment de

les lleres.

2

El manteniment i conservació de lleres ja és una mesura inclosa al

PGRI com a ES10013.04.02. Els ajuntaments poden fer les

actuacions al seu càrrec mitjançant convenis ,i en els trams urbans es

convoquen ordres de subvenció atès que la competència és

precisament municipal. Tanmateix, L’Agència considera millor a data

d’avui executar les actuacions a través del FC, per la garantia i

l’expertesa que aquesta empresa suposa. Es valora proposta per

incrementar l’autonomia municipal.

Evitar l’acumulació de sediments. No s’ha de deixar augmentar el

cabal dels rius per l’acumulació de sediments. L’acumulació de

sediments es una de les causes de les inundacions. Hi ha un debat

en aquesta proposta -que no genera un consens al respecte- ja que

s’apunta que quan hi ha una riuada, aquesta s’emporta els

sediments i en porta de nous. S’afegeix que hi ha una funcionalitat

de les graves i aquestes han d’arribar al mar.

2

Els sediments formen part de la dinàmica fluvial i litoral natural i

solament es poden retirar en zones de risc i properes a

infraestructures transversals vulnerables.


RETORN DE PROPOSTES RISC INUNDACIONS

9

Risc d'inundacions

Mesura Valoració


Revisió dels criteris de disseny de les infraestructures de drenatge.

És necessari revisar els criteris de disseny de les infraestructures

de drenatge amb l’objectiu de tractar cada cas de manera

específica.

1 Això ja està contemplat en les determinacions normatives i es preveu

en aquest cicle de planificació l'actualització de les guies tècniques a

la mesura del PGRI ES100.13.04.07

Pla de gestió de neteges posterior a les riuades. Es proposa fer una

pla de gestió de neteja després de les riuades que permeti actuar

de manera conjunta entre l’ACA i els ajuntaments. En aquest sentit

es prioritza les intervencions després de la riuades en l’àmbit Güell.

1 Ja s'ha dit que es preveuen actuacions de manteniment i conservació

de lleres en les que hi poden participar els ajuntaments. Així mateix,

està prevista la mesura del PGRI ES100.16.01.01 que inclou les

actuacions de neteja necessàries posteriors a avingudes.

Regular els cabals en la zona de Torroella. Quan plou a la zona de

Torroella, concretament amb el desglaç de primavera, hi ha

inundacions. Per tant, és necessari regular els cabals del riu per

evitar les inundacions.

2

S'ha de recuperar el comportament natural de les zones inundables,

no alterar-ho, i evitar usos i ocupacions inadequats d'aquestes.

Més sensors d’avís de riuades i descentralitzar els sistemes d’avís.

Hi ha massa distància entre el sensors d’avís de les riuades, com

per exemple el sensor d’Olot que dona l’avís al municipi de Sant

Pere Pescador. En aquest sentit es proposa la instal·lació de més

sensors i que el sistema d’avisos sigui també de competència

municipal per millorar l’eficiència.

2

Al PGRI s'inclou la mesura "ES100.15.01.02 Manteniment i millora

de la xarxa de control hidrològic a la xarxa fluvial principal de les

conques internes de Catalunya" i a més a més és preveuen

mesures ES100.15.01.04 pel desenvolupament i promoció de serveis

d'alerta primerenca d'inundacions (SAPI) que poden augmentar el

nombre de sensors i la mesura ES100.15.02.01 que preveu la

coordinació entre els Plans d'actuació municipal (PAM) i l'INUNCAT.

Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Girona 10

RETORN DE PROPOSTES INNOVACIÓ Innovació

Mesura Valoració


La recerca i la innovació s’han de vincular a la gestió de l’aigua, en

el sentit que tot allò en que s’innovi pugui tenir un trasllat en la

gestió aplicada. Per això és important vincular innovació amb

gestió, i no que siguin dues línies de treball totalment independents.

1

La Programa de mesures del Pla de gestió ja preveu un capítol de

recerca i innovació destinat a fomentar la recerca en temes claus

per a la gestió de l'aigua a catalunya. En concret, aquest apartat té

una dotació programada de 5,36 M€.

Un element fonamental de la recerca i la innovació és la capacitat

per centralitzar i compartir la informació existent. Per això, es

fonamental generar les dades, després sistematitzar-les i

centralitzar-les, i finalment compartir-les. La transparència és bàsic

per poder socialitzar la informació existent i treure’n el màxim

rendiment i profit.

1

L'ACA disposa d'un seguit de portans de dades on es subministren

totes les dades de cabals, nivells d'embassaments, dades de

qualitat (biològica, fisicoquímica, etc.) i dades d'interès per a

fomentar la recerca. Les dades que no es troben a la WEB de

l'ACA es poden demanar a través de la bustia d'atenció al ciutadà,

on l'ACA repon i aporta dades de les peticions que es realitzen

Sovint en la recollida de dades i informació la lògica de treball

només respon a una lògica burocràtica de compliment de la

reglamentació vigent. Però, es considera que des del punt de vista

de la recerca caldria anar molt més enllà de la normativa vigent, i

disposar de dades de mesures on line a temps real. Es posa

èmfasi en que la tecnologia actual ho permet perfectament.

1

L'ACA recull les dades de medi que per normativa està

compromès. De totes maneres, en les mesures de I+D+R

establertes al programa de mesures, com a línies a desenvolupar,

es preveu recollir altres dades que també poden ser útils en el

futur, o per a desenvolupar línies de recerca. Les series de dades

també són un element imprescindible per a l'anàlisi de tendències a

llarg termini, per la qual cosa s'accepta la recomanació, i s'avaluarà

ser tinguda en compte en el desenvolupament de mesures I+R+D.

Per disposar d’informació i dades és necessari potenciar la

instal·lació de telecontrols, comptadors electrònics i una

sectorialització de la xarxa d’abastament.

2 Mateixa resposta que el punt anterior


RETORN DE PROPOSTES INNOVACIÓ

Innovació

Mesura Valoració


Un element important en el que cal aprofundir la recerca i la

innovació és en l’estudi i tractament de les espècies invasores ja

que tenen un gran impacte ambiental i econòmic.

1 ja està incorporada aquesta línis de recerca en el Capítol 9 de

mesures a desenvolupar en el camp de l'I+D+R

Una de les línies de la innovació hauria d’anar en la direcció de la

gestió de l’aigua i no només centrar-la en els avenços tecnològics.

Es valora necessari repensar què s’està fent i tornar a la lògica i el

sentit comú.

2

Aquest és un tema en que l'ACA vol aprofundir. De fet l'ACA ja

participa en algua experiència d'aquest tipus com és la "Comissió

de platges" on els diferents actors (Ajuntaments, Diputacions,

Organs de Salut pública, Òrgans de Protecció Civil i Seguretat,

etc.) participen en taules de debat per a la millora de la gestió de

les zones de bany del litoral català.

Es proposa com a proposta d’anàlisi per prioritzar les mesures que

s’acaben desenvolupant realitzar un anàlisi cost - benefici. De fet,

s’assenyala que el Pla de Mesures contempla aquest criteri de

priorització per acabar decidint les mesures que s’implementen.

2

Aquest és un element que cal tenir en compte. A Programa de

mesures ja s'ha realitzat una anàlisi d'optimització per a la

priorització de mesures, és a dir, l'execució de mesures que tenen

una major efectivitat a més baix cost (cost/eficàcia). De totes

maneres caldrà aprofundir en aquest camp dels els propers anys, i

dotar d'eines adequades per a la correcta implantació de diagnosi

cost7eficàcia i cost desproporcionat, tenint en compte el cost del

recurs i els costos ambientals (també els serveis ambientals que

les mesures proporcionen).


RETORN DE PROPOSTES ESTALVI I ABASTAMENT

Estalvi i abastament

Mesura Valoració


Els possibles problemes d’abastament d’aigua de Girona quedarien

resolts si l’aigua del Ter no es destinés a cobrir la demanda de

l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Per això es reclama el retorn del

Ter. La sensació és que a l’hora de gestionar els recursos hídrics

de Catalunya la perspectiva predominant sempre és barcelonina,

fins i tot, s’apunta la idea de que hauríem de parlar de

“Barcelunya”, perquè tot es fa amb un criteri per satisfer les

necessitats de Barcelona i el seu entorn.

3

Aquesta és una mesura no contemplada al Pla, malgrat s’analitzen

actuacions per millorar la disponibilitat de cabals a la comarca de

girona.

En ocasions hi ha la sensació que des de Barcelona existeix un

cert desconeixement de les especificitats de cada zona de

Catalunya, i això provoca que les polítiques de l’aigua que

s’implementen a vegades no tenen en compte les especificitats

territorials. Aquest fet s’ha posat de manifest en alguna ocasió, com

per exemple, en la gestió de l’última sequera, quan mancava aigua

a bona part de Catalunya però, en canvi, a Girona hi havia molta,

fins el punt de necessitar obrir les preses per un excés d’aigua, fet

que no es va permetre perquè en altres zones de Catalunya

mancava aigua. No tenir consignes particulars per a cada territori

en funció de cada situació és molt poc racional.

1

Cada comissió de desembassament estableix les reserves

semestrals de recursos i donen compte de la seva evolució en el seu

àmbit territorial i amb participació dels usuaris.El pla especial

d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera inclourà la gestió

diferenciada per cada una de les 18 unitats de gestió que s'han

caracteritzat

Cal despolititzar la gestió de l'aigua per evitar la interferència de la

lògica política en qüestions que sòn exclusivament tècniques

3

El document tècnic d'Impactes i Pressions (IMPRESS) és la base del

pla que identifica els reptes de l'aigua al territori del districte fluvial de

Catalunya. El Pla de Gestió de Districte Fluvial inclou els objectius

del Govern a assolir en el període de planificació i habilita i prioritza

els recursos necessaris mitjançant el Programa de Mesures




Mesura Valoració


L'aigua és un recurs i una necessitat bàsica i, com a tal, hauria de

se una prioritat per al Govern de la Generalitat de Catalunya,

Aquesta prioritat s'hauria de reflectir en els seus pressupostos

dotant de recursos als responsables de la seva gestió.

3

El Programa de Mesures inclós en el Pla de Gestió de Districte

Fluvial és coherent amb el Pla Económic i Financer de l'Agència

Catalana de l'Aigua i dels altres organismes que aporten pressupost i

competències al mateix. El principi de la Directiva Marc de l'Aigua de

recuperació de costos del cicle de l'aigua està present en el Pla

Totes les mesures d'estalvi que s'apliquin haurien de repercutir

sobre qui fa l'esforç d'estalviar aigua

1

Les mesures d'estalvi redueixen el cost de l'aigua de qui fa l'estalvi i

incrementen la garantia del servei propi. La mesura B2004 potencia

la col·laboració en la millora de control de cabals subministrats en

alta, la B2011 col·labora en iniciatives d'estalvi d'aigua per part dels

ens locals, la B2012 desenvolupa recomanacions per rendiments

mínims, B2015 en l'ús d'aigües pluvials o grises

Com a criteri general, no s'hauria d'optar per realitzar un "transport

exagerat" de l'aigua, s'haurien de promoure els aqüífers locals i

adaptar els usos del territori a la disponibilitat d'aigua existent, de

manera que no es promoguin macroxarxes de transport d'aigua.

Aquest fet es posa de manifest, per exemple, en la planificació

urbanística, i el model de creixement urbanístic, En aquest sentit,

no s'hauria d'edificar en zones on no hi ha disponibilitat d'aigua. per

tant, caldria que el planjeament urbanístic tinguès en compte la

disponibilitat d'aigua a l'hora de concretar-se.

1

La mesura B2014 promou la elaboració de criteris per a la informació

de planejament urbanístic en referència a les infraestructures

d'abastament en alta i els corresponents mecanismes de contribució

econòmica. En els casos en els que existeixen fonts locals i regionals

disponibles, el pla inclou criteris d'explotació conjunta que optimitzen

la gestió. La mesura B10010 impulsa la definició i establiment del pla

d'explotació coordinada d'aigües superficials i subterrànies a l'aqüífer

fluviodeltaic del Baix Ter (sector Gualta-l'Estartit) i la B10005 el

model Fluvià-Muga

Subvencions als municipis més petits. L’ACA ha de promoure

subvencions als municipis petits per a la millora i reforç dels

abastaments municipals en alta.

1

Les mesures B2001 i B2003 inclouen la millora i reforç dels

subministraments en alta i la construcció de nous abastaments

supramunicipals o reforç dels existents




Mesura Valoració


En primer lloc, respecte la gestió de sequeres, és important no

confondre una sequera amb una mala gestió de l’aigua. En

ocasions es parla de sequera quan en realitat el que es dóna és una

mala gestió de l’aigua. Es posa com exemple el fet que com la

gestió de l’aigua és de competència municipal, en ocasions hi ha

una visió molt limitada, i tot i tenir recursos propis al territori, potser

s’opta per portar recursos de fora perquè surt més econòmic. Però

en realitat això implica un malbaratament del recurs. Caldria

coordinar millor els recursos municipals i supramunicipals, i per

això, s’hauria de disposar d’una normativa que no permetés

abandonar els recursos propis.

1

Les mesures B2005, B2008, B2012 i B2014, promocionen la

disponibilitat de plans directors i serveis tècnics supramunicipals,

criteris de rendiment de xarxa i sostenibilitat de l'ús de l'aigua en el

planejament urbanístic, per tal de tecnificar la gestió de les diverses

fonts d'aigua disponibles. En els casos en els que existeixen fonts

locals i regionals disponibles, el pla inclou criteris d'explotació

conjunta que optimitzen la gestió. La mesura B10010 impulsa la

definició i establiment del pla d'explotació coordinada d'aigües

superficials i subterrànies a l'aqüífer fluviodeltaic del Baix Ter (sector

Gualta-l'Estartit), i la B10005 el model Fluvià-Muga.

Necessitat de promoure polítiques preventives del malbaratament

de l’aigua, de manera que s’incentivi l’estalvi sense que això

impliqui estar en una època de sequera.

1

La mesura B2012 desenvolupa recomanacions per l'establiment de

rendiments mínims en xarxes de distribució. La mesura B2005

potencia la gestió dels plans directors com a contenció de les

dotacions i gestió de les disponibilitats. El pla especial de d'actuació

en situació d'alerta i eventual sequera, donarà continuitat a

l'establiment de plans d'estalvi.

Es proposa establir un ordre clar de prioritats en moments de

sequera. De fet, ja queda recollit en el Decret de sequera però,

caldria tornar a redactar les prioritats i restriccions del Decret de

sequera del 2007, i seria preferible fer-ho en èpoques en que no hi

ha manca d’aigua per poder-ho fer amb calma i pausadament. A

més, caldria informar més i millor en moments de crisis perquè la

gent sàpiga els criteris i les prioritats establertes.

2

El pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera,

desenvolupa els continguts dels diversos Decrets de Sequera que

s'han aprovat en els darrers anys, inclou un pla de comunicació i

explicita les mesures de restricció per cada nivell de sequera.

Potencia l'establiment dels Plans de Emergència i d'Estalvi, per tal de

poder ser activats quan es donin els episodis de sequera.




Mesura Valoració


Hi ha diferents visions respecte el consum d’aigua per l’ús agrícola.

D’una banda, hi ha qui considera que hi ha massa consum d’aigua

per al consum agrícola. D’una altra banda, hi ha qui assenyala que

en temps de sequera no s’hauria de carregar tant les restriccions

en el sector agrari, sinó que primer s’haurien de discriminar altres

usos més de luxe com piscines i golfs, i no carregar sobre un

sector agrari que depèn de l’aigua.

2

El pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera,

potencia les mesures d'estalvi per sectors, establint dotacions i

valors d'estalvi per defecte i potenciant el desenvolupament de

plans d'estalvi. La implantació de restriccions es plantejarà de

manera gradual , tenint en compte les prioritats d'usos vigents.

També es destaca que la tarifa actual de l’aigua té una lògica

barcelonina, perquè el cost és molt elevat, però en aquest punt

caldria debatre si el preu de l’aigua hauria de ser en funció de la

disponibilitat i no dels m3 consumits. Perquè a Girona molta gent té

terrenys o un hort, i el territori té prou aigua com per poder donar

resposta a aquesta demanda si l’aigua del territori es queda al

territori.

3

El nivell de cobertura de la garantia de subministrament d'aigua

segueix la prioritat d'usos de la llei d'aigües, independentment de la

seva ubicació territorial. El canon de l'aigua s'estableix de manera

uniforme a tot el territori i la tarifa de l'aigua està associada als

costos de l'aigua de cada cas.

Necessitat de desmitificar la mala imatge de l'aigua reutilitzada per

promocionar aquest recurs. Per poder fer un major ús de l'aigua

regenerada es valora fonamental per augmentar el seu abast, es a

dir, buscar la manera per fer més extensiu el possible ús d'aigües

regenerades i que no es quedi només en una possible explotació

en el seu entorn més immediat

2

Les mesures B4 promocionen l'ús de l'aigua reutilitzada. En

particular, la mesura B4001 subvenciona actuacions de

reutilització. La mesura B3003 prioritza, en situació de sequera,

l'aigua regenerada per a usuaris de reg agrícola, usos municipals,

recreatius i usos ambientals. No obstant, el transport d'aigua

regenerada fora de l'àmbit proper pot fer inviable el seu cost.

S'observa que el Real Decret que regula les aigües regenerades té

molts errors, peró fa temps que està vigent. Per aquest motiu es

propoa revisar la normativa vigent de l'aigua regenerada per

adaptar-la a la realitat actual i poder promoure el seu ús

1

La mesura B4004 promociona la revisió tècnica de les

determinacions del RD 1620/2007 amb l'objectiu de flexibilitzar l'ús

de l'aigua reutilitzada




Mesura Valoració


Promoció drecíproca el telecontrol ( proposta B5011). Si bé sembla

adient la promoció dels mecanismes de telecontrol per disposar

d’informació de consum i ús d’aigua, es valora que aquesta

demanda hauria de ser reciproca, i per tant que l’ACA també

disposes de mecanismes de telecontrol del volum d’aigua de les

conques i que aquesta informació estigués disponible per a tothom.

1

ACA potencia les dades obertes. En la actualitat les dades de

volums de les conques es faciliten a tothom que les demana. El

desenvolupament tecnològic de l'Agència assolirà en aquest

període facilitats per fer més fluit l'accès a aquestes dades


RETORN DE PROPOSTES CONTAMINACIÓ URBANA I INDUSTRIAL

Contaminació urbana i industrial

Mesura Valoració


Desconeixement dels criteris per a prioritzar les mesures i dels

costos. Hi ha un desconeixement de quins han estat els criteris per

a prioritzar aquestes mesures. També, donat que no es visualitzen

en les mesures els costos, no es pot valorar la seva viabilitat

econòmica. Finalment, també hi ha un desconeixement sobre si

s’està arrossegant mesures de l’antic pla de gestió.

1

El Programa de mesures estableix els criteris de prioritat d'actuacions

que s'han inclòs en el cicle 2016-2021. Aquests són: (1) Incompliment

o risc d'incompliment de Directiva d'aigües residuals D91/271/CEE (2)

Compliment dels objectius de qualitat de les masses d'aigua fixats

d'acord amb la Directiva Marc de l'Aigua D2000/60/CE per manca o

insuficiència de sanejament o depuració de nuclis urbans. Totes les

mesures inclouen la seva inversió associada.

Publicació i accessibilitat a les dades de sanejament. Els resultats

dels anàlisis sobre el sanejament de les masses d’aigua han

d’estar publicats i accessible a consulta. Clarificar la normativa

referent a les depuradores. La normativa que estableix la

ubicació de les depuradores es poc clarificadora respecte en quins

nuclis urbans es construeixen i en quins no.

1

Les dades d'explotació de les EDAR en servei es poden consultar a la

pàgina web de l'Agència. La Planificació del Sanejament preveu una

primera proposta de sistema de sanejament i d'ubicació de l'EDAR.

Aquesta proposta es revisa en el moment de materialitzar la inversió,

d'acord amb les dades actualitzades i la optimització tècnica, social,

econòmica i ambiental.

Estudiar alternatives per al tractament de les aigües residuals. Cal

estudiar el sistema d’evacuació de les aigües residuals per la via

de la gravetat, enlloc de les impulsions. Tot i que el sistema

d’implantació per gravetat és més costós, els seu manteniment

suposa una reducció dels costos de manteniment.

1 La solució més idònia dels sistemes de sanejament ve donada per

diverses condicions de contorn, tenint en compte criteris tècnics,

econòmics i ambientals.

Mancomunar depuradores. Es contempla la possibilitat de

mancomunar diferents municipis, tenint en compte la topografia del

terreny. Hi ha un programa de mancomunació de depuradores

(PSARU) que proposa tot un seguit d’alternatives per a

mancomunar EDAR a molt municipis. En aquest sentit, es pregunta

si l’ACA té en compte aquest programa alhora de planificar les

mesures del pla de gestió.

1

El Programa de mesures, pel que fa a les mesures de sanejament,

dóna continuïtat al Programa de Sanejament d'Aigües Residuals

Urbanes 2005.


RETORN DE PROPOSTES Contaminació urbana i industrial

Mesura Valoració


Ampliacions i millores de les EDAR. Hi ha EDAR de la demarcació

que estan en mal estat que provoquen abocaments d’aigües

residuals sense depurar. En aquest sentit, es proposa l’ampliació

d’algunes EDAR que estan al límit de la seva capacitat i millora el

manteniment de la resta.

1 D'acord amb els criteris generals de priorització d'actuacions, s'ha

programat en el cicle 2016-2021 les ampliacions de les EDAR de

Riudellots de la Selva, Serinyà i Cassà de la Selva.

Estudiar la possibilitat d’eliminar nutrients i fòsfor en el procés de

depuració. La problemàtica de contaminació per fòsfor i nutrients

no estan contemplades en les mesures. En aquest sentit es

proposa que es faci un plantejament integral de la problemàtica del

sanejament i es facin mesures per eliminar nutrients i fòsfor. Hi ha

tècniques per a poder reaprofitar aquests nutrients i generar

energia. També es proposa que les mesures d’eliminació de

nutrients es prioritzin segons la llera receptor (segons cabal,

l’abastament, etc.) i no segons el nombre d’habitants.

2

Actualment, els requeriments de qualitat de l'aigua tractada, en

particular l'eliminació de nutrients, venen determinats pel

compliment simulatani de les D91/271/CEE d'aigües residuals, que

estableix límits en funció de la càrrega emesa, i per la

D2000/60/CE marc de l'aigua, que fixa els objectius en funció del

medi receptor. Pel que fa als nuclis de menys de 2.000 habitants

equivalents, totes dues normatives conflueixen amb criteris

d'objectius al medi receptor.

Criteris d’intervenció en els nuclis sanejats en funció de la llera

receptora. Els criteris de priorització per a la posada en marxa de

mesures en els nuclis no sanejats s’haurien de fer a través de

l’estudi de les característiques de la llera receptora i no per criteris

poblacionals.

2

Actualment, els requeriments de qualitat de l'aigua tractada, en

particular l'eliminació de nutrients, venen determinats pel

compliment simulatani de les D91/271/CEE d'aigües residuals, que

estableix límits en funció de la càrrega emesa, i per la

D2000/60/CE marc de l'aigua, que fixa els objectius en funció del

medi receptor. Pel que fa als nuclis de menys de 2.000 habitants

equivalents, totes dues normatives conflueixen amb criteris

d'objectius al medi receptor.

Estudiar l’aprofitament de depuradores industrials fora de servei.

Cal estudiar la viabilitat de reciclar depuradores industrials fora de

servei, per a un ús municipal. És una mesura que pot reduir els

costos per a promoure el sanejament de nuclis no sanejats. Com a

exemple, es cita que al municipi de Sant Bartomeu del Grau s’està

estudiant aquesta possibilitat.

1

L'aprofitament d'infraestructures de sanejament privades pot ser

viable en determinades condicions i pot ser una opció afegida en

l'anàlisi d'alternatives previ a la redacció del projecte constructiu.

CONTAMINACIÓ URBANA i INDUSTRIAL


RETORN DE PROPOSTES CONTAMINACIÓ AGRÍCOLA I RAMADERA

Contaminació agrícola

Mesura Valoració


Millorar coordinació. Finalment, com idea general, s’apunta que en

ocasions hi ha buits de responsabilitat entre diferents departaments o

organismes públics, com per exemple, entre l’ACA i la DAAM, que

provoca que un per l’altre hi hagi buits de responsabilitat. És a dir,

caldria aclarir les competències de cada ens, i vetllar perquè no

quedin “espais” (temes) sense control o responsable. Per aquest

motiu és necessària una bona delimitació de competències i una

bona coordinació interdepartamental i interinstitucional

2

Acceptada parcialment

Hi ha una Comissió Interdepartamental de Nitrats i Dejeccions

Ramaderes creada pel Decret 145/2012, que té per objecte elaborar,

definir i coordinar les estratègies i polítiques del Govern de la

Generalitat en matèria de la gestió orgànica i fertilització”. A l’hora de

revisar i controlar les diferents zones afectades per contaminació

difosa, es tenen en compte les informacions que s’aporten des del

Departament de Salut, el d’Agricultura, Ramaderia ,Pesca i Alimentació

i l’ACA. L’ACA participa amb mesures que pretenen, d’una banda,

ampliar el coneixement sobre la contaminació per nitrats (estudis per

determinar l’origen i la distribució dels nitrats) i definir així actuacions

més específiques en les zones afectades.


RETORN DE PROPOSTES CONTAMINACIÓ AGRÍCOLA I RAMADERA

Contaminació agrícola

Mesura Valoració


Els ramaders han de pagar el cànon de l’aigua. Els ramaders

haurien de pagar el cànon de l’aigua com tothom. El criteri hauria de

ser que qui consumeix aigua la pagui. Actualment hi ha un control a

nivell de consum, en la mesura que les granges han de tenir

comptadors, i els pous legalitzats, però no paguen en funció del

consum que realitzen. Si més no, es considera que això s’hauria de

saber i explicar

3 No acceptada

No correspon al Pla de gestió la modificació de l’actual sistema de

finançament de l’ACA ja que és precisa una norma amb rang de Llei

per poder modificar les previsions del TRLMAC

Analitzar altres contaminants. Les analítiques i controls que es

realitzen estan molt focalitzats a determinades substàncies, com per

exemple els nitrats, però també hi ha altres residus que són

altament contaminants que no se sap fins a quin punt estan

controlats, especialment residus derivats de la medicació animal,

que en alguns casos té tractaments hormonals que poden ser

nocius per a les persones. En aquesta mateixa línia, la

contaminació dels fangs de depuradores o el control de fosfats, si

bé aquests últims es queden majoritàriament en el sòl i no passen a

l’aigua i per tant, segurament no és un tema competència de l’ACA

sinó del Departament d’Agricultura

3

Una de les tasques que estan establertes en el Programa de Mesures

del Pla de Gestió és la caracterització de zones amb presència de

contaminació difosa per nitrats, distribució en l'espai i discriminació de

l'origen del nitrogen, tant per aigües superficials com subterrànies,.

Els fosfats estan inclosos dintre del programa de seguiment i control de

les aigües subterrànies.

També hi ha una mesura sobre l'estudi dels possibles impactes dels

fangs de depuradora sobre el medi hídric


RETORN DE PROPOSTES Contaminació agrícola

Mesura Valoració


Promoure les bones pràctiques i la formació.Es proposa promoure

un manual de bones pràctiques i fer-ne difusió per a que els

pagesos coneguin possibles alternatives i els impactes de les

seves decisions. També es valora fonamental formar els agricultors

perquè siguin coneixedors dels diferents productes i el seu impacte

en el medi i les persones.

2 Es valorarà la seva inclusió a la Comissió Interdepartamental de

Nitrats

Augmentar els perímetres de seguretat.Es proposa augmentar els

perímetres de seguretat per a l’ús de plaguicides entorn els pous o

aqüífers per evitar possibles contaminacions. Actualment, el

perímetre de seguretat per l’ús de plaguicides és de 50 metres

respecte un pou d’aigua de boca.

2

Ja contemplades

En les concessions d’aigües destinades a l’abastament ja s’estan

implantant perímetres de protecció a les captacions. Tant en el Pla de

Gestió vigent (veure l’article 58.1 i 58.2) com en el que s’ha sotmès a

informació pública (veure article 38.5 i 38.6 i 42) existeix aquesta

previsió legal d’implantació de perímetres de protecció tant en

captacions destinades a abastament com en àrees de recàrrega

d’aqüífers.

Fer un Pla Català de Descontaminació. S’ha d’identificar les zones

més contaminades de Catalunya i posar en marxa un Pla de

Descontaminació atenent a les prioritats de cada situació.

2

Temàtica de CONTAMINACIÓ URBANA I INDUSTRIAL

Acceptada parcialment

El pressupost per dur a terme les mesures proposades estan

subjectes a el Pla Econòmic i Financer de l’ACA, per tal que sigui el

més realista possible i per tant viable. En el programa de mesures, hi

ha mesures destinades a la priorització de la gestió d’expedients de

descontaminació de fonts d’origen puntual en les masses en mal estat

per contaminació industrial.

També hi ha previst realitzar actuacions subsidiàries de

descontaminació d'aqüífers en el cas que es consideri necessari

actuar al medi, sempre i quan no es conegui el causant de la

contaminació.

CONTAMINACIÓ AGRÍCOLA I RAMADERA


RETORN DE PROPOSTES Contaminació agrícola

Mesura Valoració


Abordar la contaminació física i de metalls pesants. Les mesures

proposades posen l’èmfasi en contaminació química, però caldria

tenir en compte també la possible contaminació física, ja que la

presència d`isòtops radioactius a l’aigua pot ser un tema

preocupant. També cal abordar la contaminació de metalls pesants i

altres substàncies.

2

Temàtica de CONTAMINACIÓ URBANA I INDUSTRIAL

El pressupost per dur a terme les mesures proposades estan

subjectes a el Pla Econòmic i Financer de l’ACA, per tal que sigui el

més realista possible i per tant viable. En el programa de mesures,

hi ha una de les mesures destinades a la priorització de la gestió

d’expedients de descontaminació de fonts d’origen puntual en les

masses en mal estat per contaminació industrial. En aquest paquet

de mesures estan incloses diferents masses d’aigua.

També hi ha previst realitzar actuacions subsidiàries de

descontaminació d'aqüífers en el cas que es consideri necessari

actuar al medi, sempre i quan no es conegui el causant de la

contaminació. Aquestes mesures inclouen qualsevol tipus de

contaminant.

Promoure l’aigua de Km 0. Com a criteri general es valora

necessari promoure el criteri d’ús d’aigua de Km 0. És a dir, que

l’aigua que es consumeix sigui en la mesura del possible la que hi

ha al territori i no promoure els transvasaments

2

Temàtica de CONTAMINACIÓ URBANA I INDUSTRIALAquesta és

una mesura que l'ACA ja intenta complir, entre altres coses perquè

la portada d'aigua d'altres indrests té associat un cost d'inversió, i

uns costos de manteniment i reposició. Sempre que és possible es

cerquen vies d'abastament de proximitat amb recursos propis. Tan

sols quan hi ha problemes de contaminació (excés de sulfats, o

nitrats, etc.) és quan es plantegen altres alternatives, que passen

per procesos de sanejament "in situ" o portada d'aigües des d'un

altra indret

CONTAMINACIÓ AGRÍCOLA I RAMADERA


RETORN DE PROPOSTES QUALITAT AMBIENTAL Qualitat ambiental

Mesura Valoració


Priorització de les mesures del Pla de Gestió. Hi ha moltes mesures

en els diferents blocs dels àmbit de la qualitat hidromorfològica. En

aquest sentit i amb l’objectiu que sigui un pla realista, es proposa

que es prioritzin les mesures que siguin viables d’executar.

2

S’ha volgut garantir la suficiència financera de la planificació que

aprovi el Govern, motiu pel qual s’ha fet un esforç de priorització de

les despeses a efectuar, intentant donar compliment a les exigències

normatives més immediates”.

Mapes per a localitzar les masses d’aigua de la demarcació de

Girona. Varies persones assistents comenten que per facilitar la

participació i entendre les mesures, seria recomanable annexar a la

documentació lliurada, un mapa amb on apareguin les masses

d’aigua de la demarcació

2 S'analitza i es recull la recomanació per a properes sessions.


RETORN DE PROPOSTES QUALITAT AMBIENTAL Qualitat ambiental

Mesura Valora

ció (1,

2 o 3)

Text resposta

Diversificar l’abastament d’aigua de l’àrea metropolitana de

Barcelona. Es proposa que augmenti la garantia i la

diversificació de l’abastament de l’Àrea Metropolitana de

Barcelona per evitar la sobreexplotació i garantir el cabal del

Ter. 2

Determinades mesures com les que impliquen obres i actuacions que puguin ésser

declarades com a d’interès general de l’Estat o que impliquin transferències de

recursos entre diferents àmbits de planificació no pot ésser objecte del Pla de

gestió del DCFC, sinó de la Llei del Pla Hidrològic Nacional. Cal endegar un debat

per analitzar les possibilitats existents per corregir aquest dèficit amb la deguda

participació. Pot ser convenient una anàlisi conjunta de solucions, que depassa

l’àmbit d’aquest Pla de Gestió.

Fer complir la Llei de cabals de manteniment i sobretot al Baix

Ter. Hi ha l’acord en que no s’està complint els cabals

ecològics, sobretot del riu Ter, marcats pel Pla Sectorial de

Cabals de Manteniment. Concretament es proposa prioritzar

les mesures per al manteniment dels cabals Baix Ter, ja que

no n’hi ha cap en les mesures presentades.

2

En quant al suposat incompliment de la Llei 15/1959, no es considera correcta

l’apreciació, doncs els cabal mínim previst de 3 m3/s es refereix al conjunt d’aigua

circulant, inclosa la derivació per la Sèquia Monar. En tot cas, atesa la rellevància

social d’aquesta qüestió, s’accepta modificar el requeriment de cabal ambiental

previst en el Pla, conforme als valors següents (m3/s) per al tram “Ter a E.A.

A0010 (Pont de la Barca, Girona), de codi 20047;

Estudiar els cabals d’hivern i d’estiu del Ter (cabal invers) El

cabal del Ter és invers a l’estació de l’any, ja que a l’estiu el

cabal és alt i l’hivern el cabal és baix. Es proposa estudiar

aquest fenomen.

1

El PdM inclou la mesura A1.004. Seguiment de la implantació de cabals ambientals

i de l'evolució de l'estat de les masses d'aigua. Estudis necessaris per a la

determinació de cabals ecològics per al proper cicle.


RETORN DE PROPOSTES QUALITAT AMBIENTAL

Qualitat ambiental

Mesura Valoració


Estudi del cabals de manteniment en funció de la climatologia de la

zona. Es proposa introduir la mesura d’actualització dels cabals de

manteniment dels rius amb estudis acurats de la climatologia de les

diferents zones de la demarcació de Girona.

1 El PdM inclou la mesura A1.004. Seguiment de la implantació de cabals

ambientals i de l'evolució de l'estat de les masses d'aigua. Estudis

necessaris per a la determinació de cabals ecològics per al proper cicle.

Rehabilitar i promoure les antigues infraestructures dels regadius. Al

llarg del anys s’han construït noves infraestructures dels regadius en

l’àmbit del Ter. Aquestes noves infraestructures han provocat

l’abandonament de les antigues infraestructures de regadiu. Les

antigues infraestructures fan una funció biològica sobre el riu que no

fan les noves. En aquest sentit, caldria introduir la rehabilitació de

les antigues infraestructures, ja que poden ajudar a recuperar la

morfologia dels rius i sobretot del Baix Ter.

2 El PdM inclou la mesura A2.042 Recuperació de la morfologia, la

connectivitat i les riberes a la conca del Ter.

Augmentar la partida pressupostària del programa de manteniment i

conservació de lleres. Amb les ajudes actuals només es poden fer

petites intervencions sobre les lleres dels rius. Com a proposta,

caldria donar ajudes de major quantitat per poder fer actuacions que

tinguin un major impacte sobre el manteniment i conservació de les

lleres.

2 Aquesta proposta correspon a temàtiques de RISC D’INUNDACIONS

Es valorarà .


RETORN DE PROPOSTES QUALITAT AMBIENTAL

Qualitat ambiental

Mesura Valoració (1,

2 o 3) Text resposta

Mesures per garantir la mobilitat longitudinal del riu Ter. Planificar

mesures per garantir la mobilitat longitudinal del riu Ter. Amb

aquesta proposta es comenta que es podria promoure les activitats

de turisme fluvial.

1

Es tindran en compte per la priorització de les actuacions les

masses d’aigua amb un estat inferior a bo de connectivitat fluvial i

les masses d’aigua incloses dins de figures de protecció legal o

reserves fluvials. El PdM inclou la mesura A2.042 Recuperació de

la morfologia, la connectivitat i les riberes a la conca del Ter. A més

l’ACA ha presentat una sol·licitud de projecte LIFE (LIFE

CONECTER) avui ja adjudicada en el que una de les accions

persegueix la restauració integral de la connectivitat longitudinal i

recuperació d’antics braços fluvials al Baix Ter.

Incorporar la curbícula en la mesura A4007 de sensibilització. La

curbícula es una espècie invasora que s’instal·la en el tubs de

canalització fins al punt de deixar-los fora de servei. Si hagués bosc

de ribera aquesta colonització s’hagués frenat de manera natural.

2

El PdM incorpora les següents mesures relacionades per evitar la

propagació d'EEI com la corbícula: A4.005 Caracterització del

potencial invasor i de l'impacte de les espècies invasores

prioritàries per tal d'establir la vulnerabilitat i el risc d'invasió a les

masses d'aigua del districte de conca fluvial de Catalunya, A4.011

Millora del coneixement per la regionalització i priorització

d'actuacions de prevenció, erradicació i control d'espècies al DCFC

i la mesura A4.012. Disseny de plans d'actuació per les EEI

prioritàries.

Campanya de regularització de pous. Fer una campanya de

regularització de pous, sensibilitzant i augmentant les inspeccions. 2

El PdM inclou la mesura B1.006. Actualització i modernització del

Registre d'Aigües. La regularització de preus és una tasca amb

caràcter continu


Conclusions

Total Propostes generades: 97

27

Total ACA 57

Acceptades 24

En estudi o accept. parcialment 26

Rebutjades 7

Competències d’altres Administracions 40

78 43%

31 17%

73 40%

Total de mesures proposades a tots els nuclis

acceptades

rebutjades

en estudi

24 42%

7 12%

26 46%

Girona

ACA acceptades

ACA rebutjades

ACA en estudi

28

Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC)

Pressupost Programa de mesures (CIC) (prèvia a la informació pública)

Capítol Mesura Cost inversió /

Despesa

Cost inversió /

Despesa ACA

Cost inversió /

Despesa Altres

Cost explotació

ACA (€/any)

Cost explotació

altres (€/any)

A1 Implantació cabals de manteniment 8.500.000 8.500.000 - - -

A2 Rehabilitació hidromorfològica rius 13.350.206 8.629.517 4.720.688 - -

A3 Rehabilitació zones humides 16.902.656 875.000 16.027.656 - -

A4 Control i mitigació especies invasores 1.639.945 902.905 737.040 - 5.000

A5 Protecció i millora del litoral 15.194.328 200.000 14.994.328 - -

A6 Protecció i millora d'aqüífers 33.380.000 1.380.000 32.000.000 500.000 -

A7 Regulació navegació i freqüentació 1.189.500 24.000 1.165.500 - -

B1 Explotació coordinada dels recursos hídrics 9.671.547 7.671.547 2.000.000 100.000 -

B2 Millora garantia d'abastament 257.900.000 59.400.000 198.500.000 - -

B3 Gestió de sequeres 592.000 - 592.000 1.333.333 361.667

B4 Reutilització de l'aigua regenerada 6.250.000 5.000.000 1.250.000 500.000 -

B5 Millora del control i la regulació 19.000.000 19.000.000 - 602.333 -

B6 Modernització dels regadius 43.397.683 - 43.397.683 - -

C1 Millora sanejament nuclis sanejats 235.072.000 235.072.000 - 23.152.735 -

C2 Sanejament nuclis no sanejats 63.554.500 63.554.500 - 3.011.364 -

C3 Reducció contaminació industrial 710.892 676.280 34.612 - -

C4 Reducció impactes de sistemes unitaris (DSU) 24.866.667 1.100.000 23.766.667 - -

C5 Reducció nitrats d'origen agrari 17.837.240 800.000 17.037.240 - -

C6 Reducció plaguicides d'origen agrari 850.000 200.000 650.000 - -

C7 Reducció contaminació salina Llobregat 42.223.667 25.563.469 16.660.198 125.000 908.444

C8 Descontaminació d'aqüífers 7.050.000 1.000.000 6.050.000 - -

D1 Pla de gestió de riscos inundacions 97.717.000 44.000.000 53.717.000 - -

E1 Recerca innovació i desenvolupament 1.000.000 1.000.000 - - -

COST període 2016-2021 917.890.307 484.549.219 433.341.088

Cost explotació anual 27.991.432 2.608.444

29


Pressupost Programa de mesures (CIC)

Capítol Mesura Cost inversió /

Despesa

Cost inversió /

Despesa ACA

Cost inversió /

Despesa Altres

Cost explotació

ACA (€/any)

Cost explotació

altres (€/any)

A1 Implantació cabals de manteniment 8.735.000 8.735.000 - 600.000 -

A2 Rehabilitació hidromorfològica rius 13.425.206 8.704.517 4.720.688 - -

A3 Rehabilitació zones humides 17.902.656 1.065.000 16.027.656 - -

A4 Control i mitigació especies invasores 1.639.945 902.905 737.040 - 5.000

A5 Protecció i millora del litoral 24.857.781 200.000 24.657.781 - -

A6 Protecció i millora d'aqüífers 33.380.000 1.380.000 32.000.000 500.000 -

A7 Regulació navegació i freqüentació 1.769.976 24.000 1.745.976 - - B1 Explotació coordinada dels recursos hídrics 9.671.547 7.671.547 2.000.000 100.000 - B2 Millora garantia d'abastament 289.790.000 60.630.000 229.160.000 - - B3 Gestió de sequeres 592.000 - 592.000 1.333.333 361.667

B4 Reutilització de l'aigua regenerada 6.250.000 5.000.000 1.250.000 500.000 - B5 Millora del control i la regulació 17.134.000 17.134.000 - 602.333 - B6 Modernització dels regadius 43.397.683 - 43.397.683 - - C1 Millora sanejament nuclis sanejats 228.874.000 226.304.000 2.570.000 22.088.860 - C2 Sanejament nuclis no sanejats 92.120.351 89.090.500 3.029.851 4.082.986 - C3 Reducció contaminació industrial 710.892 676.280 34.612 - - C4 Reducció impactes de sistemes unitaris (DSU) 26.366.667 2.600.000 23.766.667 - - C5 Reducció nitrats d'origen agrari 17.837.240 800.000 17.037.240 - - C6 Reducció plaguicides d'origen agrari 850.000 200.000 650.000 - - C7 Reducció contaminació salina Llobregat 64.646.400 25.563.469 39.082.931 125.000 908.444 C8 Descontaminació d'aqüífers 7.050.000 1.000.000 6.050.000 - - D1 Pla de gestió de riscos inundacions 66.612.750 44.000.000 22.612.750 - - E1 Recerca innovació i desenvolupament 1.000.000 1.000.000 - - -

COST període 2016-2021 973.804.094 502.681.219 471.122.875

Cost explotació anual 29.932.513 1.275.111

Versió final (Pressupost ampliat després d’ Informació Pública i Procés Participatiu):

30


7% 34%

25% 9%

5% 2%

7% 2%

0,1%

Mesura Altres ACA Total

Qualitat de l’aigua 64.198.717 327.968.249 392.166.966

Abastament 245.739.683 91.071.547 336.811.230

Protecció del Medi 69.645.212 20.511.422 90.156.635

Inundacions 22.612.750 44.000.000 66.612.750

I+R+D - 1.000.000 1.000.000

471.122.875 502.681.219 973.804.094

Altres:

DARP: 59.365.923 €

DTES: 56.060.554 €

Dept. Interior: 70.000 €

Ens locals i supramunicipals: 75.955.835 €

Estat: 29.264.353 €

Diversos / tercers: 258.976.210 €

Distribució de les inversions

Pressupost Programa de mesures (CIC)

Gràcies per la seva atenció

gencat.cat

Processos participatius del Pla de...

Documents

Transcript of Processos participatius del Pla de...