Programa de Foment de la Regeneració i Renovació Urbanes del … · de la Generalitat Valenciana,...

Programa de Foment de la Regeneració i Renovació Urbanes del Casc Antic de la

ciutat d'Oliva

Memòria per a la sol·licitud de declaració

d'Àrea de Regeneració i Renovació Urbanes (ARRU)

Octubre 2016

Iniciativa integrada dins el Programa ReViVal

Ajuntament d'Oliva

Els Serveis Tècnics Municipals

Ajuntament d’Oliva Sol·licitud Àrea de Regeneració i Renovació Urbanes (ARRU)

2

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ

Antecedents

Objecte

Requisits de les actuacions

Beneficiaris de les ajudes

Quantia de les ajudes

PROPOSTA DE DELIMITACIÓ DE L'ÀMBIT D'ACTUACIÓ

Delimitació territorial i llur justificació

Identificació dels immobles de la Vila - Nucli primitiu intramurs

Identificació dels immobles del Raval - Nucli primitiu extramurs

Identificació dels immobles del Raval - Zona Gerreria

Identificació dels immobles del Raval - Zona Pinet

Identificació dels immobles de la zona d'expansió de la Vila fora murs - Barri de Sant Francesc

Identificació dels immobles de la zona col·legi La Carrasca - Cementeri Vell - Senda dels Lladres

Planejament vigent a l'àmbit

DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ URBANÍSTICA, SOCIAL, ECONÒMICA I AMBIENTAL DEL CASC ANTIC

Relleu i condicionaments geogràfics

Característiques i problemàtiques demogràfiques

Característiques i problemàtiques urbanes

Conclusions

COMPROMISOS MUNICIPALS ENVERS EL CASC ANTIC

PROGRAMA D'ACTUACIONS INTEGRADES

Actuacions subvencionables, amb caràcter general, segons el programa de foment de la regeneració i renovació urbanes (art. 26 RD 233/2013)

Actuacions subvencionables al programa de foment de la regeneració i renovació urbanes del Casc Antic de la ciutat d'Oliva

Formes d'execució


3

Fórmules de gestió

Característiques de les accions de rehabilitació-reedificació

Característiques de les obres promogudes per l'Ajuntament

MESURES COMPLEMENTÀRIES

MEMÒRIA DE VIABILITAT ECONÒMICA

Pressupost protegit

Participació agents intervinents

Repartiment per anualitats

PLÀNOLS

Delimitació de l'àmbit ARRU sobre ortofoto 2016

Delimitació de l'àmbit ARRU sobre cartografia

Delimitació de l'àmbit ARRU sobre plànol qualificació sòl PGOU 1982

Delimitació de l'àmbit ARRU sobre plànol població 1943

Delimitació zones ARRU amb els valors cadastrals de les construccions superposats sobre el parcel·lari

Delimitació zones ARRU sobre ortofoto 2016

Delimitació zones ARRU sobre cartografia

Delimitació zones ARRU sobre plànol població 1943

Delimitació zones ARRU sobre plànol qualificació sòl PGOU 1982

ANNEX 01: Fitxes il·lustratives de les necessitats de la zona del Pinet

ANNEX 02: Articles 101-118 NNUU PGOU relatius al Casc Antic

ANNEX 03: Evolució històrica de la trama urbana del Casc Antic

ANNEX 04: Inversions realitzades al Casc Antic (exercicis 2015-2016)

ANNEX 05: Proposta d'ordenança gràfica del Nucli Vell

Oliva, octubre de 2016

Els Serveis Tècnics Municipals


4

INTRODUCCIÓ

Antecedents

El pla estatal de foment del lloguer d'habitatges, la rehabilitació edificatòria, i la regeneració i renovació urbanes 2013-2016, aprovat pel Reial decret 233/2013, de 5 d'abril (BOE núm. 86, de 10 d'abril, Ministeri de Foment), té com a objectius, tal com assenyala el seu preàmbul, els següents:

a) Adaptar el sistema d'ajudes a les necessitats socials actuals i a l'escassetat de recursos disponibles, concentrant-les en dos eixos (foment del lloguer i el foment de la rehabilitació i regeneració i renovació urbanes).

b) Contribuir al fet que els deutors hipotecaris per a l'adquisició d'un habitatge protegit puguen fer front a les obligacions dels seus préstecs hipotecaris.

c) Reforçar la cooperació i coordinació interadministrativa, així com fomentar la coresponsabilitat en el finançament i en la gestió.

d) Millorar la qualitat de l'edificació i, en particular, de la seua eficiència energètica, de la seua accessibilitat universal, de la seua adequació per a la recollida de residus i de la seua deguda conservació. Garantir, així mateix, que els residus que es generen en les obres de rehabilitació edificatòria i de regeneració i renovació urbanes es gestionen adequadament, de conformitat amb el Reial decret 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.

i) Contribuir a la reactivació del sector immobiliari, des dels dos elements motors assenyalats: el foment del lloguer i el suport a la rehabilitació d'edificis i a la regeneració urbana.

Per a la consecució dels seus objectius, el Pla s'estructura en els següents Programes:

1. Programa de subsidiació de préstecs convinguts.

2. Programa d'ajuda al lloguer d'habitatge.

3. Programa de foment del parc públic d'habitatge de lloguer.

4. Programa de foment de la rehabilitació edificatòria.

5. Programa de foment de la regeneració i renovació urbanes.

6. Programa de suport a la implantació de l'informe d'avaluació dels edificis.

7. Programa per al foment de ciutats sostenibles i competitives.

8. Programa de suport a la implantació i gestió del Pla.

El programa de foment de la regeneració i renovació urbanes, objecte de la present sol·licitud, es desenvolupa en els articles 25 al 32 del referit Reial decret 233/2013.


5

Objecte

Aquest programa té per objecte el finançament de la realització conjunta d'obres de rehabilitació en edificis i habitatges, d'urbanització o reurbanització d'espais públics i, si escau, d'edificació en substitució d'edificis demolits, dins d'àmbits d'actuació prèviament delimitats. La seua finalitat és millorar els teixits residencials, i recuperar funcionalment conjunts històrics, centres urbans, barris degradats i nuclis rurals.

La present memòria es redacta per a sol·licitar a la Direcció general d'Habitatge, Rehabilitació i Regeneració Urbana, de la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana, la declaració de la delimitació de l'Àmbit de Regeneració i Renovació Urbanes en la ciutat d'Oliva, corresponent a la zona de Casc Antic, grafiada als plànols P-4 i P-11 del Pla General d'Ordenació Urbana d'Oliva,1 aprovat definitivament per la Comissió Provincial d'Urbanisme de València en la sessió celebrada el 30 de novembre de 1982.

Aquesta zona, bàsicament, ve a coincidir amb el perímetre comprés entre la carretera (N332) i la muntanya de Santa Anna (que queda "abraçada" per la trama urbana i les edificacions), des de l'entrada nord, fins al carrer Comte d'Oliva al sud. Aquest àmbit és la suma de 6 nuclis urbans amb identitats i característiques singulars, tot i que amb abundants elements comuns:

La Vila - Nucli primitiu intramurs

El Raval - Nucli primitiu extramurs (muntanya de Santa Anna)

El Raval - Zona Gerreria (expansió Raval ss. XVII-XVIII)

El Raval - Zona Pinet (expansió Raval ss. XVIII-XIX, muntanya de la Creu)

Zona d'expansió de la Vila fora murs - Barri de Sant Francesc

Zona col·legi La Carrasca - Cementeri Vell - Senda dels Lladres

Amb aquesta documentació es pretén justificar la idoneïtat i conveniència de la declaració de l'àrea, per a poder desenvolupar en ella un programa de foment de la regeneració i renovació urbanes, així com de rehabilitació edificatòria, a l'empara de la normativa vigent, i optar a les ajudes que, per a aquest programa, ofereix el Ministeri de Foment.

Requisits de les actuacions

D'acord amb els apartats 1 i 4 de l'article 27 del Reial decret 233/2013, per al reconeixement de les ajudes previstes en aquest programa, l'àmbit i actuació hauran de complir els següents requisits:

a) L'àmbit d'actuació haurà d'estar delimitat territorialment per acord de l'Administració competent, podrà ser continu o discontinu i comprendre, almenys, 100 habitatges.

b) Almenys un 60% de l'edificabilitat sobre rasant existent dins de l'àmbit d'actuació, o

1 Tenint en compte el que indica l'article 115 de les NNUU del PGOU en referència a la "Subsecció 4a - Nivell

articulació Eixample" (arts. 114-118).


6

de la resultant segons el planejament vigent, haurà de tenir com a destinació l'ús residencial d'habitatge habitual.

c) Els edificis susceptibles de rebre les esmentades ajudes hauran de comptar amb el corresponent "informe d'avaluació" (IEE-CV),2 emplenat i subscrit per tècnic competent. A tals efectes, si la Inspecció Tècnica d'Edificis (o instrument de naturalesa anàloga existent en el Municipi o Comunitat Autònoma) aportara la mateixa informació que aquest informe requereix, bastarà amb la seua presentació, sempre que estiga actualitzat.

d) Les actuacions comptaran amb l'acord de la Comunitat o Comunitats de Propietaris de què es tracte, degudament agrupades, excepte en els casos d'edificis de propietari únic, i amb l'autorització administrativa corresponent, quan siga preceptiva.

Beneficiaris de les ajudes

Els beneficiaris de les ajudes seran les administracions públiques, els propietaris d'habitatges, els propietaris únics d'edificis d'habitatges, les comunitats de propietaris, agrupacions de comunitats de propietaris, els consorcis i ens associatius de gestió.

Quantia de les ajudes

L'article 29 del Reial Decret 233/2013, de 5 d'abril, pel qual es regula el Pla Estatal de foment del lloguer de vivendes, la rehabilitació edificatòria, i la regeneració i renovació urbanes 2013-2016, diu al respecte dels tipus i quantia de les ajudes:

"1. La quantia màxima de les ajudes es determinarà atenent al cost subvencionable de l'actuació, que inclourà, si escau, els costos desglossats segons els tipus d'actuacions subvencionables establerts en l'article 26 i no podrà excedir del 35% del cost subvencionable de l'actuació.

2. La quantia màxima de les ajudes es calcularà multiplicant el nombre d'habitatges per les ajudes unitàries establertes a continuació:

– Fins a 11.000 euros per cada habitatge objecto de rehabilitació.

– Fins a 30.000 euros per cada habitatge construït en substitució d'una altra prèviament demolida.

– Per a les actuacions de millora de la qualitat i sostenibilitat del mitjà urbà (obres

2 Disposició transitòria segona, punts 1.c i 1.d, del Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova

el text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana. Calendari per a la realització de l'Informe d'Avaluació dels Edificis:

"c) els edificis els titulars dels quals pretenguen acollir-se a ajudes públiques amb l'objectiu d'escometre obres de conservació, accessibilitat universal o eficiència energètica, en data anterior a la formalització de la petició de la corresponent ajuda. d) La resta dels edificis, quan així ho determine la normativa autonòmica o municipal, que podrà establir especialitats d'aplicació del citat informe, en funció de la seua ubicació, antiguitat, tipologia o ús predominant."


7

d'urbanització o reurbanització de l'àmbit), fins a 2.000 euros per cada habitatge objecte de rehabilitació i/o per cada habitatge construït en substitució d'una altra prèviament demolida.

A la quantitat resultant del càlcul anterior, se li afegiran:

– Fins a 4.000 euros anuals, per unitat de convivència a reallotjar, durant el temps que duren les obres i fins a un màxim de 3 anys, per a les actuacions de reallotjament temporal.

– Fins a 500 euros per habitatge rehabilitat o construït en substitució d'un altre demolit, per finançar el cost dels equips i oficines de planejament, informació, gestió i acompanyament social.

3. Les subvencions d'aquest Programa seran compatibles amb qualssevol altres públiques, sempre que el seu import no supere el cost total de l'actuació."

Així les coses, el present programa de foment de la regeneració i renovació urbanes del Casc Antic de la ciutat d'Oliva contempla les següents quanties màximes:

Actuacions de rehabilitació

En les intervencions que es duguen a terme en matèria de rehabilitació d'habitatges, les aportacions de les administracions públiques arribaran fins al 70% de l'actuació prevista, amb una ajuda unitària màxima de 22.000 euros, repartides de la següent forma:

- Per part del Ministeri de Foment, fins el 35% del cost subvencionable de l'actuació, amb una ajuda unitària màxima d'11.000 euros per cada habitatge objecte de rehabilitació.

- Per part de la Generalitat Valenciana, fins el 20% del cost subvencionable de l'actuació, amb una ajuda unitària màxima de 6.286 euros per cada habitatge objecte de rehabilitació.

- Per part de l'Ajuntament d'Oliva, fins el 15% del cost subvencionable de l'actuació, amb una ajuda unitària màxima de 4.714 euros per cada habitatge objecte de rehabilitació.

Seguidament es mostra un exemple il·lustratiu d'un supòsit hipotètic en el qual, per l'import de l'actuació, coincideixen els imports de les ajudes unitàries màximes de les distintes administracions amb els percentatges màxims previstos a les mateixes:

Propietari-prom. Ministeri Generalitat Ajuntament

Rehabilitació 31.429 9.429 11.000 6.286 4.714 22.000

Percentatge (%) 100% 30% 35% 20% 15% 70%

Finançament - aportacionsImport total

intervencióTotal ajudes


8

Actuacions de reedificació

En les intervencions que es duguen a terme en matèria de reedificació d'habitatges, les aportacions de les administracions públiques arribaran fins al 50% de l'actuació prevista, amb una ajuda unitària màxima de 42.857 euros, repartides de la següent forma:

- Per part del Ministeri de Foment, fins el 35% del cost subvencionable de l'actuació, amb una ajuda unitària màxima de 30.000 euros per cada habitatge construït en substitució d'una altre demolit.

- Per part de l'Ajuntament d'Oliva, fins el 15% del cost subvencionable de l'actuació, amb una ajuda unitària màxima de 12.857 euros per cada habitatge construït en substitució d'una altre demolit.

Seguidament es mostra un exemple il·lustratiu d'un supòsit hipotètic en el qual, per l'import de l'actuació, coincideixen els imports de les ajudes unitàries màximes de les distintes administracions amb els percentatges màxims previstos a les mateixes:

Propietari-prom. Ministeri Generalitat Ajuntament

Reedificació 85.714 42.857 30.000 0 12.857 42.857

Percentatge (%) 100% 50% 35% 0% 15% 50%

Import total

intervenció

Finançament - aportacionsTotal ajudes

Reallotjaments

Tal com preveu l'article 23 del Reial Decret 233/2013 anteriorment esmentat, el Ministeri de Foment subvencionarà fins a 4.000 euros anuals per unitat de convivència a reallotjar, durant el temps que duren les obres, i fins a un màxim de 3 anys.

Quantitat que serà suplementada, per part de l'Ajuntament d'Oliva, amb 1.000 euros anuals per unitat de convivència a reallotjar, també pel temps que duren les obres, i fins a un màxim de 3 anys.

Amb caràcter general

Les ajudes unitàries màximes anteriorment esmentades seran compatibles amb altres ajudes públiques (excepte les del programa de rehabilitació edificatòria, en cas d'haver-les), sempre que el seu import no supere el cost total de l'actuació.


9

PROPOSTA DE DELIMITACIÓ DE L'ÀMBIT D'ACTUACIÓ

Com s'ha dit abans, l'àmbit de regeneració i renovació urbanes per al qual se sol·licita la declaració és un àrea constituïda per la suma dels següents nuclis:

Vila - Nucli primitiu intramurs 623 immobles-habitatges

Raval - Nucli primitiu extramurs 783 immobles-habitatges

Raval - Zona Gerreria 469 immobles-habitatges

Raval - Zona Pinet 428 immobles-habitatges

Vila fora murs - Barri de Sant Francesc 492 immobles-habitatges

Zona col·legi La Carrasca - Cementeri Vell - Senda dels Lladres 238 immobles-habitatges

Total 3.033 immobles-habitatges

Delimitació territorial i llur justificació

La delimitació territorial de l'àrea per a la qual se sol·licita la declaració d'Àmbit de Regeneració i Renovació Urbanes es correspon, bàsicament, amb la zona de Casc Antic del PGOU d'Oliva, aprovat definitivament per la Comissió Provincial d'Urbanisme de València en la sessió celebrada el 30 de novembre de 1982, i que ve grafiada als plànols P-4 i P-11 del referit Pla General.3 Àmbit que té un llarg recorregut històric (vegeu Annex 03), i abundants problemàtiques comunes, que s'expliciten més endavant.

3 Tenint en compte, com s'ha dit, el que indica l'article 115 de les NNUU del PGOU refent a la "Subsecció 4a - Nivell

articulació Eixample" (arts. 114-118).


10

A este àmbit s'hi han afegit els immobles dels carrers Cervantes i Puríssima que la modificació puntual del PGOU, aprovada definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme de València en sessió celebrada el 24 d'abril de 1996 (BOP 31-07-1996), va incloure dins el nivell de protecció tipològic.

D'aquesta forma, l'àmbit per al qual se sol·licita la declaració d'Àrea de Regeneració i Renovació Urbanes es troba definida pel perímetre que queda delimitat pels següents carrers:

C/ García Ordóñez

Part posterior cases C/ Verge del Rebollet (en la seua confluència amb ZE Sant Vicent)

C/ Cantereria

Part posterior cases tram final C/ Sant Blai

Avinguda Font d'en Carròs (ambdós costats)

Part posterior cases Avda. Font d'en Carròs fins final C/ Sant Marc

CPC El Pinet

Part posterior Residència d'ancians Germanetes Ancians Desemparats

Part posterior cases C/ Alta

Part posterior cases plaça Frai Humilde Sòria

C/ Rausell

C/ Sant Felip

Connexió fins C/ Covatelles (per l'aigüera)

C/ Covatelles

Camí Collado

Carrer Senda dels Lladres

C/ Francisco Ferrando

C/ Carrasca

C/ Comte d'Oliva (* atenció art. 115 NNUU referent a l'articulació Eixample)

Ctra. de Dénia (* atenció art. 115 NNUU referent a l'articulació Eixample)

Raconada de les Ermites (* atenció art. 115 NNUU referent a l'articulació Eixample)

C/ Carretera Gabriel Ciscar (* atenció art. 115 NNUU referent a l'articulació Eixample)

C/ Carretera Poeta Querol (* atenció art. 115 NNUU referent a l'articulació Eixample)

C/ Carretera del Convent (* atenció art. 115 NNUU referent a l'articulació Eixample)

C/ Carretera Alejandro Cardona (* atenció art. 115 NNUU referent a l'articulació Eixample)

C/ Carretera de Gandia (* atenció art. 115 NNUU referent a l'articulació Eixample)


11

C/ Arquebisbe Reig, fins arribar a C/ García Ordóñez

Afegint el xicotet perímetre conformat pels immobles de nivell de protecció tipològic dels carrers Cervantes i Puríssima (números 7 i 9) que va incorporar la modificació puntual del PGOU aprovada definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme de València en sessió celebrada el 24 d'abril de 1996 (BOP 31-07-1996).

L'Àrea proposada compleix els requisits que estableix l'art. 27 del Reial Decret 233/2013, de 5 d'abril, pel qual es regula el Pla Estatal de foment del lloguer de vivendes, la rehabilitació edificatòria, i la regeneració i renovació urbanes 2013-2016.

Recentement, i amb motiu de la redacció de la present memòria, s'ha adoptat resolució per part d'este Ajuntament de la delimitació territorial per tal de sol·licitar a la Direcció general d'Habitatge, Rehabilitació i Regeneració Urbana, de la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana, la declaració de la delimitació de l'Àmbit de Regeneració i Renovació Urbanes en la ciutat d'Oliva.

Aquesta Àrea comprén molt més de 100 habitatges, i més del 60% de l'edificabilitat sobre rasant existent (o de la resultant segons el planejament vigent), té com a destinació l'ús residencial d'habitatge habitual.


12

Identificació dels immobles de la Vila - Nucli primitiu intramurs

El nucli primitiu de la Vila, situat a l'interior de les antigues muralles, té un total de 623 immobles-habitatges, repartits entre les 30 illes presents a l'àmbit. Tal i com s'hi pot veure al següent requadre identificatiu:

(* per a més informació sobre la formació i evolució d'aquesta zona, veure Annex 03)

Referència illes Vivendes per illa

1 00216 22

2 00218 15

3 94196 1

4 95203 24

5 96201 28

6 96202 6

7 96204 26

8 96209 26

9 96211 6

10 96213 17

11 96216 24

12 97189 1

13 97193 26

14 97199 87

15 97202 11

16 97206 25

17 97209 4

18 97214 28

19 98192 29

20 98196 30

21 98199 30

22 98201 16

23 98205 5

24 98208 16

25 98210 16

26 98219 12

27 99192 19

28 99199 27

29 99209 16

30 99210 30

Total 623


13

Identificació dels immobles del Raval - Nucli primitiu extramurs

El nucli primitiu del Raval, situat a la muntanya de Santa Anna, al nord-oest de la Vila, té un total de 783 immobles-habitatges, repartits entre les 36 illes presents a l'àmbit. Tal i com s'hi pot veure al següent requadre identificatiu:



1 93163 1

2 93178 1

3 94174 1

4 94185 30

5 94191 50

6 94193 41

7 94197 3

8 94203 28

9 94204 43

10 94208 37

11 94215 29

12 94219 14

13 95162 12

14 95168 12

15 95169 3

16 95172 26

17 95177 20

18 95181 52

19 95191 8

20 95199 26

21 95202 14

22 95205 8

23 95206 19

24 95218 26

25 96184 20

26 96187 5

27 96188 53

28 96190 36

29 96192 19

30 96198 32

31 96200 16

32 97100 1

33 97163 1

34 97170 5

35 97188 6

36 97190 85

Total 783


14

Identificació dels immobles del Raval - Zona Gerreria

La zona de la Gerreria és una expansió del Raval que es va produir, als segles XVII-XVIII, pels baixos de la muntanya de la Creu seguint el traçat del Camí Vell de Xàtiva (antiga calçada romana València-Dénia). Té un total de 469 immobles-habitatges, repartits entre les 20 illes presents a l'àmbit. Tal i com s'hi pot veure al següent requadre identificatiu:



1 91217 23

2 91271 1

3 92200 26

4 92202 51

5 92216 31

6 92219 57

7 92220 13

8 93202 28

9 93203 22

10 93208 18

11 93211 19

12 93214 23

13 93217 14

14 93218 23

15 93226 23

16 93229 22

17 94212 34

18 94218 17

19 94224 13

20 94226 11

Total 469


15

Identificació dels immobles del Raval - Zona Pinet

El barri del Pinet és una expansió del Raval que es va produir, als segles XVIII-XX, per la falda més elevada (respecte a la zona de la Gerreria) de la muntanya de la Creu. Té un total de 428 immobles-habitatges, repartits entre les 30 illes presents a l'àmbit. Tal i com s'hi pot veure al següent requadre identificatiu:


Aquest barri requereix d'una atenció especial, segons l'anàlisi realitzada l'estiu de 2014 (veure mostra d'aquest treball a l'Annex 01); de la qual es desprenen les següents accions necessàries: 6 actuacions en habitatges en estat de ruïna, 7 actuacions en construccions paralitzades, 28 actuacions en habitatges desocupats i deteriorats, 12 actuacions en habitatges ocupats il·legalment, 2 actuacions en magatzems, 2 actuacions en solars i 3 actuacions en voreres-guals.


1 89209 17

2 91190 1

3 92173 12

4 92181 4

5 92183 23

6 92188 12

7 92193 28

8 92196 27

9 92198 38

10 93174 14

11 93179 17

12 93182 21

13 93183 34

14 93186 12

15 93188 13

16 93190 9

17 93191 10

18 93192 18

19 93195 5

20 93198 20

21 93199 3

22 93207 20

23 94130 39

24 94171 1

25 94187 25

26 1285200 1

27 1298067 1

28 2209888 1

29 2669458 1

30 11069890 1

Total 428


16

Identificació dels immobles de la zona d'expansió de la Vila fora murs - Barri de Sant Francesc

La zona d'expansió de la Vila cap al sud (foramurs) es va produir, a partir de la segona meitat del s. XIX, per la part més baixa de la muntanya de Santa Anna. Posteriorment (primer terç s. XX), es va desenvolupar el nucli més antic del que hui denominem barri de Sant Francesc. Aquestos àmbits tenen un total de 492 immobles-habitatges, repartits entre les 27 illes presents als mateixos. Tal i com s'hi pot veure al següent requadre identificatiu:



1 00129 1

2 00145 15

3 00162 56

4 00175 4

5 00176 26

6 00178 32

7 01138 1

8 01144 8

9 01148 14

10 01150 29

11 01151 11

12 01153 31

13 01159 25

14 01167 27

15 02150 15

16 02156 1

17 02158 10

18 97163 1

19 97170 2

20 98173 9

21 98189 15

22 99163 5

23 99171 24

24 99176 24

25 99185 25

26 99187 32

27 99189 49

Total 492


17

Identificació dels immobles de la zona col·legi La Carrasca - Cementeri Vell - Senda dels Lladres

Aquest és l'àmbit més recent de tot el Casc Antic (a partir de la segona meitat del s. XX). Vinculat a l'activitat dels rajolars propers, té un total de 238 immobles-habitatges, repartits entre les 20 illes present al mateix. Tal i com s'hi pot veure al següent requadre identificatiu:



1 00131 5

2 00140 28

3 00142 57

4 96105 1

5 96132 15

6 96133 8

7 96146 2

8 97122 13

9 97123 13

10 97130 19

11 97170 12

12 98133 1

13 98139 14

14 98145 6

15 99130 8

16 99132 2

17 99140 18

18 99163 3

19 99164 6

20 99166 7

Total 238


18

Planejament vigent a l'àmbit

A la zona de Casc Antic, grafiada als plànols P-4 i P-11 del Pla General d'Ordenació Urbana d'Oliva, aprovat definitivament per la Comissió Provincial d'Urbanisme de València en la sessió celebrada el 30 de novembre de 1982, li és d'aplicació la normativa urbanística corresponent a la "Secció 1a - Zona residencial casc antic" del "Capítol III - Sòl urbà" de les NNUU del referit PGOU (arts. 101-118).4 Secció, aquesta, que es troba dividida en les següents subseccions:

Subsecció 1a - Nivell ambiental (arts. 102-105)

Bàsicament pretén la recuperació de les tipologies que històricament han conformat la imatge de la zona i el manteniment dels valors ambientals, junt amb l'adequació d'aquestes tipologies als nous usos i formes de vida. Com a característiques estètiques, a banda del número de plantes permeses i l'altura màxima edificable, tenim: la coberta de teula àrab (en una profunditat mínima que incloga la primera crugia), ús de fusta en els buits de façana, predomini de la verticalitat sobre la horitzontalitat (proporció 1:1,45) en els mateixos, i sòcols de façana en pedra calcària buixardada (o artificial del mateix aspecte).

4 Tenint en compte la modificació puntual del PGOU, que va ser aprovada definitivament per la Comissió Territorial

d'Urbanisme de València, en sessió celebrada el 24 d'abril de 1996 (BOP 31-07-1996).


19

Subsecció 2a - Nivell singular (arts. 106-109)

Es pretén protegir la totalitat de cada edifici catalogat amb aquest nivell de protecció, preservant totes les seues característiques arquitectòniques, la seua forma d'ocupació de l'espai i altres trets que contribueixen a singularitzar-lo com a element integrant del patrimoni edificat.

Subsecció 3a - Nivell tipològic (arts. 110-113)

Pretén protegir l'aparença de l'edifici i afavorir la conservació dels elements bàsics que defineixen la seua forma d'articulació, ús i ocupació de l'espai. Tot tractant d'evitar la seua demolició i permetent únicament obres de conservació, restauració i rehabilitació. Es correspon amb el denominat nivell de conservació “C”, que comporta la conservació de façanes, cobertes, patis i esquema tipològic bàsic.

Subsecció 4a - Nivell articulació Eixample (arts. 114-118)

Comprén les edificacions situades en el límit de la zonificació de “casc antic” amb la de “eixample”, actuant com a articulació de les zonificacions adjacents. A banda d'això es pretén controlar el procés de substitució d'edificacions. En este nivell queden inclosos els següents carrers:

- Carretera de València

- C/ Alejandro Cardona

- Carretera del Convent

- C/ Poeta Querol

- C/ Gabriel Ciscar

- Raconada de las Ermites

- Carretera de Pego

- Carretera de Dénia

- C/ Comte d'Oliva

Tota la normativa anteriorment referida pot consultar-se a l'Annex 02 del present document.

Tindrà caràcter supletori la proposta d'ordenança gràfica del Nucli Vell elaborada en febrer de 2015 pels tècnics redactors del Catàleg de Proteccions (que actualment es troba en fase de tramitació), que pot consultar-se a l'Annex 05 del present document.


20

DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ URBANÍSTICA, SOCIAL, ECONÒMICA I AMBIENTAL DEL CASC ANTIC

Relleu i condicionaments geogràfics

El municipi d'Oliva se situa en el límit meridional de la província de València, en l'extrem Sud-Aquest de la comarca de la Safor. Es tracta d'un terme costaner, que es troba enmig d'un relleu creixent i progressiu d'uns 8,3 km de longitud que puja des dels 0 metres d'altitud en el mar Mediterrani fins als 400 sobre el nivell del mar en la Serra de la Gallinera. La major part del terme municipal es troba entre els 0 i els 30 m.s.n.m.

El relleu d'aquesta àmplia plana litoral en molt uniforme i de gran simplicitat topogràfica. Cap a l'Oest es disposa el relleu muntanyenc de les directrius bètiques, caracteritzat per una alternança de valls de diferent amplitud, a l'entorn de la Serra de la Gallinera la qual, en part, es troba dins del terme municipal. Un altre dels elements a destacar en el terme és la zona palustre que correspon a la Marjal de Pego-Oliva, d'origen continental.

D'acord amb açò, el relleu del terme municipal és predominantment pla, amb pendents no superiors al 2% en més de la meitat del territori, quedant els pendents més elevats a la zona muntanyenca d'interior, tal com es mostra en la imatge següent:


21

Això pel que fa a la major part del terme municipal. Ara bé, el Casc Antic de la ciutat es troba principalment en la falda de la muntanya de Santa Anna, que constitueix la prolongació del Tossal Gros i la Serra Gallinera. D'aquesta forma, la morfologia del casc urbà tradicional ve condicionat per l'abrupte del terreny, adaptant-se les seues edificacions a la topografia, amb una trama d'estrets carrers medievals, alguns dels quals d'origen andalusí o mudèjar.

Així les coses, trobem informalitat en les alineacions, absència de jerarquització, i abundància de carrerons i carrers escalonats.

En general, els pendents d'aquests carrers són superiors al 10%, la qual cosa implica una seriosa dificultat en el trànsit per als vianants, especialment per a les persones amb mobilitat reduïda, o que transporten carrets de bebés, fent quasi impossible la circulació d'usuaris de cadires de rodes. A banda que la pràctica totalitat dels vials presenten voreres inferiors als 50 cm. d'amplària, la qual cosa encara agreuja més aquesta situació.

A la imatge anterior s'hi pot comprovar com els valors cadastrals de construcció més reduïts es concentren, precisament, a les zones més elevades de les muntanyes de la Creu (zona del Pinet), i de Santa Anna (nucli primitiu del Raval i zona Senda dels Lladres - Cementeri Vell).


22

Característiques i problemàtiques demogràfiques

Com es pot observar al quadre comparatiu que es mostra seguidament, la població del Casc Antic presenta una tendència regressiva preocupant, amb un fort descens de la natalitat i un alt índex d'envelliment de la població, ambdós superiors a la mitjana de la ciutat:


23

Com hem vist, el Casc Antic presenta un descens d'un 1,7% anual de població, població que al seu torn es caracteritza per ser major de 65 anys en un 58%.

A més, en els darrers anys s'ha produït un progressiu desplaçament demogràfic de la població des del Casc Antic cap a sectors més recents, que compten amb llocs d'aparcament, i vials i serveis adaptats a les noves normatives i estratègies de territori.

De fet, molts dels immobles del Casc Antic queden abandonats després de la mort dels seus habitants. Els hereus, generalment, no passen a ocupar els referits immobles, i la venda (quasi únicament depenent del mercat britànic) sol resultar lenta i complicada. Amb el consegüent deteriorament de bona part d'aquest immens parc immobiliari.

El procés de fugida de població del Casc Antic cap a altres zones d'eixample o de platja ha sigut facilitat per tecnologies domòtiques i d'impacte domèstic, i un canvi climàtic que atrau a l'habitabilitat zones del terme municipal que en una altra època es feien impensables.

Pel fet de tractar-se d'un fenomen de progressió lenta, no s'han adoptat mesures d'impacte que s'hagen anat prenent amb la finalitat de paralitzar aquesta tendència i canviar la seua evolució. Cosa que, arribats al moment actual, resulta del tot imprescindible, com mostren els compromisos municipals adoptats recentment, i que es descriuen més avall.

Com apunt final, cal indicar que existeix (sobretot al barri del Pinet) una significativa


24

concentració de població gitana, amb les seues singularitats culturals i socials, així com una concentració de treballs de temporada agrícola lligada a la recol·lecció de cítrics especialment, quan no al comerç en mercats itinerants.

Característiques i problemàtiques urbanes

A falta d'estudis que analitzen amb major profunditat i rigor la situació actual del Casc Antic d'Oliva, s'hi observen alguns fets preocupants en el mateix que requereixen d'atenció i reflexió:

- Hi ha un elevat nombre de cases desocupades. Algunes de les quals evidencien abandonament, i algunes altres, fins i tot, posen de manifest un avançat estat de deteriorament.

- Vénen produint-se abundants ocupacions il·legals de cases (generalment d'entitats financeres), que, en ocasions, provoquen situacions problemàtiques amb el veïnat: robatoris pels terrats, venda de drogues, sorolls a deshora, enganxes il·legals d'electricitat i aigua...

- Desvalisaments de cases (també d'entitats financeres o de residents que viuen llargues temporades fora), amb eliminació de portes, finestres, enreixats, cablejats, electrodomèstics...

- Escassedat de llocs d'aparcament.

- Poques inversions i poc manteniment de les zones verdes, infantils i espais públics.

- Presència d’elements impropis: des de finques, fins xicotets elements (portes i finestres metàl·liques, artefactes d'aires condicionats, cablejats, etc.). Incloent el propi mobiliari urbà, en moltes ocasions.

Pel que fa als edificis residencials, les problemàtiques més comuns són:

Obsolescència

Conservació deficient

Baix nivell de manteniment

Condicions d'aïllament pobres

Eficiència energètica baixa

Condicions d'accessibilitat precàries

Greus dificultats per resoldre la incorporació de vehicles

Pèrdua d'unitat del conjunt

Imatge degradada

Qualitats constructives pobres


25

I, pel que fa als espais lliures, les problemàtiques més comuns són:

Difícils condicions d'accessibilitat

Escassetat de llocs d'aparcament

Connexions per als vianants i amb bicicleta precàries

Desequilibris entre usos i tipus

Dimensions reduïdes

Condicions d'urbanització baix estàndards

Qualitat i conservació baixes

Infrautilització d'espais amb entitat i caràcter existents

Conclusions

Així les coses, el programa de foment de la regeneració i renovació urbanes del Casc Antic de la ciutat d'Oliva, inserit en la línia de subvencions destinades a les Àrees de Regeneració i Renovació Urbanes (ARRU), es considera una ferramenta adequada per millorar les condicions dels habitants d'aquesta àrea, en la direcció dels compromisos abans esmentats.

Amb aquest programa es pretén millorar les condicions ambientals i d'imatge urbana de l'edificació, el seu grau d'accessibilitat i d'estanqueïtat, així com reduir el consum energètic amb mesures de millora de l'envolupant tèrmica.

I en un segon ordre, no menys important, aquestes mesures sobre immobles i habitatges es complementaran amb obres de reurbanització que promoguen en aquests barris un espai urbà sostenible, amable per als vianants, accessible i amb llocs d'aparcament, dotat d'elements verds i zones de qualitat per al descans i l'oci.


26

COMPROMISOS MUNICIPALS ENVERS EL CASC ANTIC

En diverses ocasions l'Ajuntament d'Oliva ha manifestat oficialment la seua sensibilitat i el seu compromís envers el Casc Antic de la ciutat, especialment pel que fa al Raval i el nucli primitiu de la Vila.

D'aquesta forma, en la sessió plenària de data 31 de juliol del 2014, el Ple de la Corporació va aprovar per unanimitat diverses propostes de les associacions del barri del Raval, entre les quals la de redactar i implementar un pla de remodelació de l'esmentat barri.

Posteriorment, en la sessió plenària de data 30 d’abril de 2015, el Ple de la Corporació va aprovar per unanimitat una moció conjunta de tots els grups municipals, mitjançant la qual s'adoptava acord de crear un "Pla plurianual de millora i revitalització del Raval i Centre històric 2015-2020", el qual implicava el compromís de fer inversions per a actuacions de reurbanització al Casc Antic:

"Tercer. L’Ajuntament d’Oliva adopta el compromís d’estudiar anualment, i a la vista de la normativa en vigor, la possibilitat d’incloure en els pressupostos municipals del 2016, 2017, 2018, 2019 i 2020, la quantitat necessària en funció del "Pla plurianual de millora i revitalització del Raval i Centre històric 2015-2020". Destinant una part significativa d’esta consignació a la generació de places d’aparcament, i la resta a altres actuacions que es consideren oportunes en el dit àmbit.

Inicialment, i per a l’exercici 2015, es té previst iniciar una modificació de crèdit de 500.000 euros, de la partida PMS, per a destinar-la al "Pla plurianual de millora i revitalització del Raval i Centre històric 2015-2020", sota la normativa existent."

Aquest Pla plurianual ha derivat en el conjunt de propostes recollides al Programa ReViVal (Programa de revitalización de la Vila y el Raval).

Temps després, en la sessió plenària de data 12 de gener de 2016, el Ple de la Corporació va aprovar per unanimitat una sol·licitud d’ajudes destinades a estratègies de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat (eDUSI), cofinançades per mitjà del programa operatiu FEDER de creixement sostenible 2014-2020.5

Dintre d'aquestes estratègies hi havia moltes iniciatives destinades a la millora i revitalització del Casc Antic, com ara:

OT2) Dins l'objectiu específic 2.3.3, promoure TIC's en Administració i Smart Cities, integrant de l'objectiu temàtic 2, millorar l'ús-qualitat TIC's hi havia, entre altres...

5 Que va quedar qualificada com "No seleccionada" a la resolució de 29 de setembre de 2016, de la Secretaria

d'Estat de Pressupostos i Despeses, per la qual es concedeixen ajudes de la primera convocatòria per a la selecció d'estratègies de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat que seran cofinançades mitjançant el Programa Operatiu FEDER de creixement sostenible 2014-2020, convocades per Ordre HAP/2427/2015, de 13 de novembre (BOE núm. 239 de 3 d'octubre de 2016).


27

- Una iniciativa pressupostada en 38.000€ destinada a crear un portal web registre parc d'habitatges i foment de la rehabilitació i ocupació legal.

- Una altra, pressupostada en 53.000€, destinada a generar aplicacions per a mòbils utilitzant tecnologia de realitat augmentada, com una forma de posar en valor el patrimoni present al Centre històric.

OT4) Dins l'objectiu específic 4.5.1, foment de la mobilitat urbana sostenible, integrant de l'objectiu temàtic 4, transició economia baixa en carboni: mobilitat, hi havia, entre altres...

- Una iniciativa pressupostada en 540.000€ destinada a adquirir espais d'esponjament, accés a serveis públics i aparcaments.

- Una altra, pressupostada en 305.000€, destinada a rehabilitar les àrees més degradades detectades per l'estudi de mobilitat.

- Una altra, pressupostada en 175.000€, destinada a la peatonalització de carrers i places com a mesura de millora de la mobilitat.

Dins l'objectiu específic 4.5.3, millora eficiència energètica i ús energies renovables, integrant de l'objectiu temàtic anterior, hi havia, entre altres...

- Una iniciativa pressupostada en 5.000€ destinada a la qualificació energètica del parc immobiliari, campanya d'Inspecció Tècnica d'Edifcis (ITE).

- Una altra, pressupostada en 660.000€ destinada a ajudes a la renovació energètica, especialment en el Casc Antic.

OT6) Dins l'objectiu específic 6.3.4, protecció i foment patrimoni cultural i natural, integrant de l'objectiu temàtic 6, medi ambient i patrimoni urbà, hi havia, entre altres...

- Una iniciativa pressupostada en 250.000€ destinada a la remodelació de la plaça de Santa Maria.

- Una altra, pressupostada en 1.291.000€ destinada a la implementació del programa de revitalització de la Vila i el Raval (ReViVal).

- Una altra, pressupostada en 1.081.000€, destinada a la restauració (per fases) d'immobles patrimonials.

OT9) Dins l'objectiu específic 9.8.2, regeneració urbana, econòmica i social de zones desfavorides, dins l'objectiu temàtic 9, inclusió social i lluita contra la pobresa, hi havia, entre altres...

- Una iniciativa pressupostada en 2.800.000€ destinada a l'adquisició de vivendes i rehabilitació de les mateixes.

- Una altra, pressupostada en 10.000€ destinada a l'elaboració d'un estudi participatiu de realitat urbana i social del Centre històric.

- Una altra, pressupostada en 25.000€, destinada a la creació d'un banc de vivendes.


28

Com s'ha vist, el "Pla plurianual de millora i revitalització del Raval i Centre històric 2015-2020", aprovat en acord plenari de data 30 d'abril de 2015, com ja s'ha dit, preveia inversions municipals al Casc Antic durant els referits exercicis.

En aquest sentit, durant els exercicis 2015-2016 s'han dut a terme diverses actuacions de regeneració i renovació urbanes en aquest àmbit, incloses la majoria al Programa ReViVal (Programa de revitalització de la Vila i el Raval). Aquestes actuacions han ascendit a un total de 1.496.606,32 euros, i per al seu finançament l'Ajuntament d'Oliva ha suplementat els recursos municipals amb finançament d'altres administracions com ara la Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d'Economia, o la Diputació de València. Seguidament es descriuen aquestes inversions de forma breu (per a major detall, veure Annex 04):

- Taller d'Ocupació Centelles (2015). Desenvolupat durant el primer semestre de l'any 2015. Va comptar amb tres especialitats Promoció Turística Local i Informació al Visitant; Repoblaments Forestals i Tractaments Silvícoles; Operacions Auxiliars d’Acabats Rígids i Urbanització. En el taller van participar un total de 30 persones desocupades, i va comptar amb un pressupost total de 319.132,92 euros.

- Taller d'Ocupació Centelles II (2016). Desenvolupat durant el primer semestre de l'any 2016. Va comptar amb dues especialitats: Treballs Forestals i Infraestructures de Jardins. En el taller van participar un total de 24 persones desocupades, i va comptar amb un pressupost total de 259.338,14 euros.

- Remodelació del Parc de les Eretes del Barranc. Al llarg de 2016, en el marc del Pla d'Inversions Financerament Sostenibles de la Diputació de València, s'ha dut a terme una actuació de regeneració urbana de l'espai conegut com a Eretes del Barranc, al costat de l'Escola Infantil Municipal El Caragol. El pressupost total de l'actuació va estar de 314.235,26 euros.

- Remodelació del carrer Comte d'Oliva. Al llarg de 2016, també en el marc del Pla d'Inversions Financerament Sostenibles de la Diputació de València, s'ha dut a terme una actuació de regeneració urbana del carrer Comte d'Oliva, límit sud de l'àmbit del Casc Antic, al barri de Sant Francesc. El pressupost total de l'actuació va estar de 523.900 euros.

- Adequació voreres carrer Vall de la Safor. Durant l'últim trimestre de 2015, aprofitant una línia d'ajudes de la Diputació de València, es va realitzar la continuació de l'adequació de voreres del carrer Vall de la Safor, amb la qual es culminava el conjunt d'actuacions similars realitzades a la zona (zona alta Pinet) en els darrers anys. El pressupost total de l'actuació va estar d'uns 80.000 euros.


29

PROGRAMA D'ACTUACIONS INTEGRADES

Actuacions subvencionables, amb caràcter general, segons el programa de foment de la regeneració i renovació urbanes (art. 26 RD 233/2013)

Les actuacions subvencionables són les previstes a l'article 26 del Reial Decret 233/2013, de 5 d'abril, pel qual es regula el Pla Estatal de foment del lloguer de vivendes, la rehabilitació edificatòria, i la regeneració i renovació urbanes 2013-2016:

"1. Les actuacions subvencionables per aquest programa són les següents:

a) L'execució d'obres o treballs de manteniment i intervenció en edificis i habitatges, instal·lacions fixes, equipament propi i elements comuns, a fi d'adequar-los a la normativa vigent. Es podran incloure els honoraris dels professionals, el cost de redacció de projectes, informes tècnics i certificats necessaris, així com les despeses derivades de la tramitació administrativa, sempre que tots ells estiguen degudament justificats.

b) L'execució de les següents obres de millora de la qualitat i sostenibilitat del mitjà urbà:

b1) Obres d'urbanització i reurbanització material dels espais públics tals com a pavimentació, jardineria, infraestructures, instal·lacions, serveis de proveïment d'aigua, sanejament, subministrament energètic, enllumenat, recollida, separació i gestió de residus, telecomunicacions i utilització del subsòl.

b2) Obres de millora de l'accessibilitat dels espais públics.

b3) Obres destinades a millorar l'eficiència ambiental en matèria d'aigua, energia, ús de materials, gestió de residus i protecció de la biodiversitat.

– En l'àmbit de l'aigua, les de reducció de l'ús d'aigua potable i de reg, les de gestió sostenible dels vessaments urbans, les aigües pluvials i residuals, i les de gestió de depuració i la seua tornada adequada al mitjà.

– En l'àmbit de l'energia, les de millora de l'eficiència energètica en edificació i en serveis urbans, les d'implantació d'energies renovables i sistemes de climatització centralitzada o de districte, les de foment de la mobilitat sostenible i, en general, totes aquelles altres destinades a reduir la demanda energètica, reduir les emissions de gasos contaminants i augmentar l'ús d'energies renovables.

– En l'àmbit de la millora en l'ús de materials i la gestió de residus, les relacionades amb la millora del reciclatge dels materials, especialment aquelles dirigides a complir amb els plans nacionals o autonòmics de recollida de residus, les relatives a l'ús de materials reciclats o renovables en


30

edificació o urbanització, i les relatives a l'ús de materials locals lligats a estratègies de promoció d'una gestió sostenible del territori.

– En l'àmbit de la protecció i millora de la biodiversitat, les propostes de connectivitat d'espais verds, de promoció de cobertes verdes, o d'implantació d'espècies adequades al mitjà.

c) Obres de demolició i edificació d'habitatges de nova construcció. Els nous edificis hauran de tenir una qualificació energètica mínima B, i complir en tot cas amb les exigències del Codi Tècnic de l'Edificació.

2. També seran subvencionables:

a) Els costos dels programes de reallotjament temporal dels ocupants legals d'immobles que hagen de ser desallotjats del seu habitatge habitual, a conseqüència de la corresponent actuació.

b) Les despeses dels equips i oficines de planejament, informació, gestió i acompanyament social d'actuacions subvencionables.

3. El cost total de les actuacions subvencionables, incloent les despeses esmentades en la lletra a) de l'apartat 1 d'aquest article, constituirà el pressupost protegit de l'actuació i no podrà superar els costos mitjans de mercat que a tals actuacions corresponguen."

Actuacions subvencionables al programa de foment de la regeneració i renovació urbanes del Casc Antic de la ciutat d'Oliva

El present programa de foment de la regeneració i renovació urbanes del Casc Antic de la ciutat d'Oliva contempla les línies de subvenció que seguidament s'especifiquen. No obstant, en cas que es plantejara alguna sol·licitud d'ajuda que no hi figure al referit llistat, però siga susceptible d'adequar-se a algun dels supòsits que preveu l'art. 26 del Reial Decret 233/2013, de 5 d'abril, pel qual es regula el Pla Estatal de foment del lloguer de vivendes, la rehabilitació edificatòria, i la regeneració i renovació urbanes 2013-2016, s'estudiarà singularitzadament.

Actuacions en matèria de rehabilitació i reedificació

a) Obres de demolició i reedificació d'habitatges, d'acord amb la normativa i proteccions de l'àmbit (art. 26.1.c RD 233/13).

b) Intervencions destinades a adaptar-se a la normativa vigent (art. 26.1.a RD 233/13):

- Obres destinades a la conservació, millora i adaptació a la normativa vigent dels principals aspectes detectats a l'informa d'avaluació dels edificis (IEE-CV).

- Adaptació de façanes, cobertes i altres elements exteriors a la normativa i proteccions


31

vigents, tenint caràcter supletori la proposta d'ordenança gràfica del Nucli Vell elaborada en febrer de 2015 pels tècnics redactors del Catàleg de Proteccions (que actualment es troba en fase de tramitació), veure Annex 05.

- Eliminació d'elements impropis, per tal d'adaptar-se a la normativa vigent: aparells d'aire condicionat, portes i/o finestres d'alumini, rètols, sòcols, antenes...

- Adaptació a la normativa vigent d'instal·lacions comunes d'electricitat, lampisteria, gas, sanejament, recollida i separació de residus i telecomunicacions.

- Instal·lació, o adaptació a normativa, de rampes, d'ascensors o altres dispositius d'accessibilitat, incloent per a discapacitat sensorial.

- Instal·lació o dotació de productes de suport, tals com a grues o artefactes anàlegs que permeten l'accés i ús d'elements de l'edifici.

- Obres de manteniment a l'interior dels edificis, a fi d'adequar-los a la normativa vigent.

- Instal·lació d'elements d'informació o d'avís.

- Instal·lació d'elements o dispositius electrònics de comunicació entre els habitatges i l'exterior, tals com video-porters i anàlegs.

c) Intervencions destinades a millorar l'eficiència energètica (art. 26.1.b3 RD 233/13):

- Millora de l'envolupant tèrmica de l'edifici per a reduir fins un 30% la seua demanda energètica de calefacció o refrigeració.

- Impermeabilitzacions i tractaments de mitgeres.

- Instal·lació, o increment de l'eficiència, de sistemes de calefacció, refrigeració, producció d'aigua calenta sanitària i ventilació.

- Instal·lació d'equips que permeten la utilització d'energies renovables.

- Instal·lació d'elements que contribuïsquen a la reducció de l'ús d'aigua potable.

- Millora de l'eficiència energètica de les instal·lacions comunes d'ascensors i il·luminació.

- Millora de les condicions de protecció contra el soroll.

Les actuacions que s'han especificat anteriorment seran subvencionables sempre que vagen destinades a immobles que s'ajusten a les tipologies corresponents als nivells singular, tipològic i ambiental descrites als arts. 102-113 de les NNUU del PGOU. Valorant-se, especialment, les destinades a immobles amb nivell de protecció tipològic o singular.

També es valoraran especialment aquelles obres destinades a millorar l'estètica exterior de l'immoble, ajustant aquest a les característiques del seu corresponent nivell de protecció (ambiental, tipològic o singular), essent d'aplicació els esmentats arts. 102-113 de les NNUU del PGOU; i, amb caràcter supletori, la proposta d'ordenança gràfica del Nucli Vell elaborada en febrer de 2015 pels tècnics redactors del Catàleg de Proteccions (que actualment es troba en fase de tramitació), que pot consultar-se a l'Annex 05 del present document.

En el cas dels immobles integrants del nivell articulació Eixample (arts. 114-118), les actuacions


32

seran subvencionables en la mesura en què aquestos immobles s'ajusten a les tipologies dels nivells ambiental o tipològic.

En aquells immobles que es consideren "elements impropis" de l'àmbit-nivell de protecció en què s'integren, només seran subvencionables actuacions urgents i necessàries detectades pel corresponent informe d'avaluació de l'edifici (IEE-CV). Així com, en el cas del nivell de protecció ambiental, actuacions destinades a la seua millor integració estètica en l'entorn on s'ubica, minorant els elements impropis que presente.

Actuacions en matèria de reurbanització

- Obres d'urbanització i reurbanització material dels espais públics tals com a pavimentació, jardineria, infraestructures, instal·lacions, serveis de proveïment d'aigua, sanejament, subministrament energètic, enllumenat, recollida, separació i gestió de residus, telecomunicacions i utilització del subsòl (art. 26.1.b1 RD 233/13)

- Obres de millora de l'accessibilitat dels espais públics (art. 26.1.b2 RD 233/13)

- Obres destinades a millorar l'eficiència ambiental en matèria d'aigua, energia, foment de la mobilitat sostenible, ús de materials locals lligats a estratègies de promoció d'una gestió sostenible del territori, gestió de residus i protecció de la biodiversitat (art. 26.1.b3 RD 233/13).

Amb caràcter general

- Són subvencionables els honoraris dels professionals, el cost de redacció de projectes, informes tècnics i certificats necessaris, així com les despeses derivades de la tramitació administrativa, sempre que tots ells estiguen degudament justificats.

En aquest sentit, cal recordar que, d'acord amb el que preveu la disposició transitòria segona del Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana, la presentació de l'informe d'avaluació de l'edifici (IEE-CV) ha de ser prèvia a la formalització de la petició de la corresponent ajuda.

- Són subvencionables les despeses dels equips i oficines de planejament, informació, gestió i acompanyament social d'actuacions subvencionables.

- Són subvencionables els costos dels programes de reallotjament temporal dels ocupants legals d'immobles que hagen de ser desallotjats del seu habitatge habitual, a conseqüència de la corresponent actuació.

- El cost total de les actuacions subvencionables, incloent els honoraris de professionals, constituirà el pressupost protegit de l'actuació i no podrà superar els costos mitjans de mercat que corresponguen a eixe tipus d'actuacions.


33

Formes d'execució

Hi ha tres formes d'execució convencionals:

- Les comunitats de veïns o agrupacions d'aquestes: aquestes actuacions seran molt concretes i segurament arreplegaran aquells aspectes més urgents de l'edificació, donat que disposaran d'un pressupost limitat.

- Els propietaris únics d'edificis: que podran contemplar rehabilitacions integrals d'edificis que permeten la posada en valor d'immobles complets, i que permeten escometre obres de major envergadura.

- Les administracions públiques: que hauran de millorar les condicions actuals del patrimoni edificat i proposar actuacions conjuntes de renovació urbana integrada.

I una altra forma, els consorcis i ens associatius de gestió, que pot ser una actuació més completa, en tindre com a fi última la gestió d'un àmbit concret.

Per un altre la costat, quant a les actuacions de reurbanització de la zona, serà l'Ajuntament el que habitualment realitze aquests treballs per a l'adequada renovació urbana.

Fórmules de gestió

Quant a la gestió, l'Ajuntament assumirà un paper important en la divulgació del pla de rehabilitació, renovació i regeneració urbana que es pretén implantar i crearà una oficina de gestió, l'equip tècnic de la qual puga assessorar als diferents agents implicats, en la tramitació de les ajudes.

L'oficina de gestió serà un equip mixt (contracte prestació de serveis i personal propi de l'Ajuntament) format per dos arquitectes, dos arquitectes tècnics, dos administratius (o auxiliars), i el suport d'un TAG d'Urbanisme.

Es plantegen dues modalitats de gestió del programa de subvencions:

a) Cas general: Obres de rehabilitació d'edificis residencials promogudes pels propietaris. L'oficina de gestió tramitarà i regularà les ajudes concedides per les administracions públiques, així com el procediment de convocatòria i resolució.

b) Excepcionalment: Obres d'emergència promogudes de forma individualitzada per l'oficina de gestió, mitjançant convenis amb els propietaris.


34

Característiques de les accions de rehabilitació - reedificació

El cas general que es proposarà als beneficiaris de subvenció buscarà una intervenció integral, que inclourà:

- Les obres pròpies de conservació en edificis i habitatges, incloses les seues instal·lacions i equipaments, a fi d'adequar-los a la normativa vigent.

- Obres per millorar l'eficiència energètica. Els nous edificis construïts hauran de tindre una qualificació energètica mínima "B".

- Obres per millorar les condicions d'accessibilitat.

- Obres per mantenir o, si escau, recuperar la unitat del conjunt, evitant els tractaments diferenciats per propietat.

- Obres que contribuïsquen a contindre el procés d'alteració que s'origina en introduir elements aliens a les característiques de les edificacions.

- Obres per millorar l'envolupant tèrmica, l'estanqueïtat enfront de la pluja i les condicions d'imatge.

En aquells casos en els quals el particular no tinga capacitat econòmica ni financera per escometre les obres completes, es contemplaran intervencions parcials, prioritzant els criteris d'obtenció de la seguretat estructural.

Característiques de les obres promogudes per l'Ajuntament

Aquest cas està pensat per als edificis que realitzen obres com a conseqüència d'una situació d'emergència social o de ruïna imminent parcial.

Serveis que prestarà l'equip tècnic de gestió als ciutadans:

- Assessorament jurídic i econòmic-administratiu als propietaris dels habitatges inclosos dins de l'àmbit d'aplicació dels plans.

- Gestió de les sol·licituds d'ajudes presentades.

- Taules i jornades de participació ciutadana.

- Programes de subvencions en plans de rehabilitació integral o de regeneració urbana de l'Ajuntament d'Oliva.


35

MESURES COMPLEMENTÀRIES

Una àrea de regeneració urbana ha d'articular mesures socials, econòmiques i ambientals emmarcades en una estratègia administrativa global i unitària. En aquest sentit, i com ja s'ha dit anteriorment, en els darrers anys l'Ajuntament d'Oliva ha adquirit diversos compromisos envers el Casc Antic, plasmats als acords plenaris de dates 31 de juliol del 2014, 30 d’abril de 2015 i 12 de gener de 2016.

Compromisos que han anat concretant-se al conjunt de propostes recollides al Programa ReViVal, moltes de les quals incloses a la sol·licitud d’ajudes destinades a estratègies de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat (eDUSI), cofinançades per mitjà del programa operatiu FEDER de creixement sostenible 2014-2020.6

En aquesta línia, el present programa de regeneració urbana del Casc Antic d'Oliva, es complementa amb una sèrie de mesures addicionals que, tot i que de caràcter més modest, ajudaran a aconseguir una regeneració de l'àmbit que actue més enllà de l'urbanisme.

D'aquesta forma, amb l'objectiu de pal·liar els problemes evidenciats en l'àmbit (desocupació, activitat econòmica feble, desestructuració urbana, exclusió social, dependència, etc.) s'implementaran una sèrie de mesures que puguen comptar amb les sinergies i oportunitats que es generen amb l'execució de les mesures de rehabilitació i reurbanització de l'àrea, i amb el conjunt d'accions següents:

- Mesures dirigides a potenciar l'efecte demostratiu de les intervencions en l'edificació.

- Mesures dirigides a afavorir la generació de llocs d'aparcament.

- Mesures destinades a evitar l'ocupació il·legal i conflictiva de cases.

- Mesures dirigides a la millora de la participació ciutadana i enfortiment del teixit participatiu, la inclusió social i l'intercanvi cultural entre generacions i entre cultures.

- Mesures tendents a l'estructuració urbana de l'àmbit.

- Mesures per a la recuperació i posada en valor del patrimoni de l'àmbit i la seua història.

- Estratègia per a la recuperació i posada en valor del Palau Comtal (Pla Director).

- Actuació paisatgística muntanya de Santa Anna: pulmó verd de la ciutat i mirador turístic.

- Mesures destinades a impulsar el carrer Lahoz com a hotel obert.

- Mesures per solucionar la qüestió dels corrals del C/ Garcia Ordóñez (després de resoldre la qüestió patrimonial).

- Finalització del Catàleg de Proteccions i socialització del mateix.

- Pla de socialització del Programa ReViVal, i estratègia d'implementació de les iniciatives.

6 Que, com ja s'ha dit, va quedar qualificada com "No seleccionada" a la resolució de 29 de setembre de 2016, de la

Secretaria d'Estat de Pressupostos i Despeses, per la qual es concedeixen ajudes de la primera convocatòria per a la selecció d'estratègies de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat que seran cofinançades mitjançant el Programa Operatiu FEDER de creixement sostenible 2014-2020, convocades per Ordre HAP/2427/2015, de 13 de novembre (BOE núm. 239 de 3 d'octubre de 2016).


36

- Redacció del Pla Especial de Protecció i Reforma Interior (PEPRI) del Nucli Històric d'Oliva.

- Mesures de promoció de la mobilitat sostenible al Casc Antic i millor connectivitat amb la resta de la ciutat.

- Mesures dirigides a la reducció del consum energètic, millora de la gestió de residus i eficiència energètica.

- Bonificacions en matèria tributària: entre el 50 i el 95% de l'IBI per a les activitats desenvolupades al Centre històric; entre el 50 i el 70% de l'ICIO per a les obres sobre elements catalogats.

- Implementació del Registre Municipal de Solars i Edificis que s’han de Rehabilitar.

- Creació d'una Agència Municipal d’Habitatge

- Potenciació de les pensions, bed&breakfast, cases rurals...

Aquestes mesures podran materialitzar-se, entre altres formes, a través de la realització de les següents accions:

- Execució de campanyes de difusió entre la població, i agents interessats, del programa de regeneració, incloent mostres i tallers demostratius in situ, dirigits a aturats o persones en formació.

- Organització de tallers formatius sobre reciclatge i campanya informativa de bones pràctiques, adequació d'espais a l'interior dels edificis/habitatges per al tractament de residus, mesures per a la reducció del consum energètic, el consum d'aigua i altres recursos materials, en la llar i el treball.

- Realització d'activitats de xicoteta escala dirigides a la participació i intercanvi cultural, amb l'objectiu d'evidenciar el patrimoni cultural i els elements del paisatge representatius existents, en el qual s'implique el teixit associatiu existent a l'àmbit.


37

MEMÒRIA DE VIABILITAT ECONÒMICA

Pressupost protegit

El cost total de l'actuació, exclosos impostos, taxes i tributs, s'estima en 3.999.000 euros, considerant els costos mitjans del mercat, el qual es distribueix de la següent forma:

ACTUACIÓ IMPORT (Euros)

Rehabilitació 1.880.000

Reedificació 1.020.000

Reurbanització 944.000

Equip tècnic de gestió 105.000

Reallotjaments temporals 50.000

TOTAL 3.999.000

Xifres, aquestes, que es basen en els següents càlculs i estimacions:

Ministeri Generalitat Ajuntament Propietaris-prom.

Rehabilitació 60 1.885.714 660.000 377.143 282.857 565.714

Reedificació 12 1.028.571 360.000 0 154.286 514.286

Reurbanització 72 944.000 144.000 0 800.000 0

Oficina de gestió 72 105.000 36.000 0 69.000 0

Reallotjaments (x 2 anys) 5 50.000 40.000 0 10.000

Total 4.013.286 1.240.000 377.143 1.316.143 1.080.000

Nombre

d'intervencions

Imports totals

intervencions

Finançament - aportacions

Els quals, una vegada ajustats-arrodonits, queden de la següent manera:

Ministeri Generalitat Ajuntament Propietaris-prom.

Rehabilitació 60 1.880.000 658.000 376.000 282.000 564.000

Reedificació 12 1.020.000 357.000 0 153.000 510.000

Reurbanització 72 944.000 144.000 0 800.000 0

Oficina de gestió 72 105.000 36.000 0 69.000 0

Reallotjaments (x 2 anys) 5 50.000 40.000 0 10.000

Total 3.999.000 1.235.000 376.000 1.314.000 1.074.000

Nombre

d'intervencions

Imports totals

intervencions

Finançament - aportacions


38

Costos i finançament de les actuacions de Rehabilitació

Com es pot veure, es preveuen 60 actuacions en matèria de Rehabilitació, estimant-se un cost subvencionable total de l'actuació que ascendeix a la quantitat d'1.880.000 euros. De la qual el Ministeri aporta el 35% (uns 658.000€), la Generalitat Valenciana un altre 20% (uns 376.000€), i l'Ajuntament d'Oliva un altre 15% (uns 282.000€). Quedant el 30% restant (uns 564.000€) a càrrec dels propietaris-promotors.

Costos i finançament de les actuacions de Reedificació

Com es pot veure, es preveuen 12 actuacions en matèria de Reedificació, estimant-se un cost subvencionable total de l'actuació que ascendeix a la quantitat d'1.020.000 euros. De la qual el Ministeri aporta el 35% (uns 357.000€), i l'Ajuntament d'Oliva un altre 15% (uns 153.000€). Quedant el 50% restant (uns 510.000€) a càrrec dels propietaris-promotors.

Costos i finançament de les actuacions de Reurbanització

Com es pot vore, durant els exercicis 2016-2017 l'Ajuntament d'Oliva té previst continuar invertint 944.000 euros en obres de reurbanització a l'àmbit del Casc Antic, dels quals 144.000€ corresponen a l'aportació del Ministeri i la resta, 800.000€, a l'aportació municipal (en compliment de l'acord plenari de data 30 d'abril de 2015). Amb aquestes propostes d'intervencions en viaris, llocs d'aparcament, esponjaments, espais lliures i zones verdes, es pretén contribuir a fer un Casc Antic més inclusiu, accessible i amable amb les persones. Actuacions com, per exemple:

- Millorar les infraestructures dels jardins de les zones verdes del C/ Muntanya, Plaça Vistahermosa, Zona Esportiva Sant Vicent i el sistema general de Muntanya de Santa Anna.

- Remodelació i repavimentació C/ Sant Vicent

- Millores Zona Esportiva Sant Vicent per a fer més accessible este espai a la trama urbana del seu entorn.

- Continuïtat adequació entorn urbà del Caragol

- Generació de places d'aparcament al Centre històric

- Ampliació xarxa de pluvials muntanya de la Creu

- Connexió viària dels carrers Rafalatar - Rausell - Sant Felip

- Remodelació plaça Santa Maria


39

Costos i finançament de l'Equip tècnic de gestió

Els costos de funcionament que s'assignaran a l'oficina de gestió de l'ARRU del Casc Antic d'Oliva, durant el període d'execució de les actuacions de l'àrea, són de 35.000€ anuals, durant els exercicis 2016 i 2017. Ascendint a un total de 105.000 euros. Dels quals el Ministeri de Foment aportarà 36.000 euros (corresponents a 72 actuacions, a raó de 500 euros per intervenció), mentre que l'Ajuntament d'Oliva aportarà la resta: 69.000 euros.

Aquestos diners estan destinats tant a la difusió del programa de Foment de la Regeneració i Renovació Urbanes del Casc Antic de la ciutat d'Oliva, com als costos implícits que aquest comporta: equips i oficines de planejament, assessorament i informació a la ciutadania, gestió i acompanyament social de les actuacions subvencionables, etc.

Costos i finançament dels Reallotjaments temporals

Atés que el programa contempla la possibilitat de subvencionar el reallotjament temporal d'algun ocupant legal que haja estat desallotjat a conseqüència d'alguna actuació, s'estima que aquesta circumstància pot produir-se en 5 ocasions de les 72 actuacions previstes. D'aquesta forma, s'han estimat 5 reallotjaments temporals durant un període mitjà de 2 anys cadascun. Així es preveu un pressupost de 50.000€ per aquest concepte, dels quals el Ministeri de Foment aporta 40.000€, l'Ajuntament d'Oliva 10.000€, i la resta els propietaris reallotjats.

Participació agents intervinents

Per a dur a terme les actuacions descrites, es compta amb la participació de les següents aportacions per part d'administracions públiques i de la promoció privada:

ACTUACIÓ COST

ACTUACIÓ APORTACIÓ MINISTERI

APORTACIÓ GENERALITAT VALENCIANA

APORTACIÓ AJUNTAMENT

APORTACIÓ PROMOTOR /

PRIVATS

REHABILITACIÓ 1.880.000€ 658.000€ 376.000€ 282.000€ 564.000€

REEDIFICACIÓ 1.020.000€ 357.000€ 0 153.000€ 510.000€

REURBANITZACIÓ 944.000€ 144.000€ 0 800.000€ -

EQUIP TÈCNIC DE GESTIÓ

105.000€ 36.000€ 0 69.000€ -

REALLOTJAMENTS TEMPORALS

50.000€ 40.000€ 0 10.000€ Import

desconegut

TOTAL 3.999.000€ 1.235.000€ 376.000€ 1.314.000€ 1.074.000€

% PARTICIPACIÓ 100% 31% 9% 33% 27%


40

Repartiment per anualitats

ANUALITAT APORTACIÓ MINISTERI




PRIVATS TOTAL

2016 1.235.000 € 0 € 44.000 € 46.000 € 1.325.000 €

2017 376.000 € 1.270.000 € 1.028.000 € 2.674.000 €

TOTAL 1.235.000 € 376.000 € 1.314.000 € 1.074.000 € 3.999.000 €

CRONOGRAMA ACTUACIONS

ACTUACIÓ REHABILITACIÓ REEDIFICACIÓ REURBANITZACIÓEQUIP TÈCNIC DE

GESTIÓ

REALLOTJAM.

TEMPORALESTotal

Desembre 2016 120.000 20.000 38.000 3.000 2.000 183.000

Gener 2017 145.000 70.000 26.000 5.000 4.000 250.000

Febrer 2017 145.000 90.000 80.000 7.000 4.000 326.000

Març 2017 145.000 90.000 80.000 9.000 4.000 328.000

Abril 2017 150.000 90.000 80.000 9.000 4.000 333.000

Maig 2017 150.000 90.000 80.000 9.000 4.000 333.000

Juny 2017 150.000 90.000 80.000 9.000 4.000 333.000

Juliol 2017 150.000 90.000 80.000 9.000 4.000 333.000

Agost 2017 150.000 90.000 80.000 9.000 4.000 333.000

Setembre 2017 150.000 90.000 80.000 9.000 4.000 333.000

Octubre 2017 150.000 80.000 80.000 9.000 4.000 323.000

Novembre 2017 140.000 70.000 80.000 9.000 4.000 303.000

Desembre 2017 135.000 60.000 80.000 9.000 4.000 288.000

Total 1.880.000 1.020.000 944.000 105.000 50.000 3.999.000

Total 1.880.000 € 1.020.000 € 944.000 € 105.000 € 50.000 € 3.999.000 €

En el supòsit que aquest Programa de foment de la regeneració i renovació urbanes es prorrogara a l'exercici 2018, aquest repartiment d'anualitats es veuria reorganitzat de la forma següent:

ANUALITAT APORTACIÓ MINISTERI




PRIVATS TOTAL

2016 600.000 € 0 € 44.000 € 46.000 € 690.000 €

2017 635.000 € 188.000 € 645.000 € 490.000 € 1.958.000 €

2018 0 € 188.000 € 625.000 € 538.000 € 1.351.000 €

TOTAL 1.235.000 € 376.000 € 1.314.000 € 1.074.000 € 3.999.000 €


41

PLÀNOLS

Delimitació de l'àmbit ARRU sobre ortofoto 2016

Delimitació de l'àmbit ARRU sobre cartografia

Delimitació de l'àmbit ARRU sobre plànol qualificació sòl PGOU 1982

Delimitació de l'àmbit ARRU sobre plànol població 1943

Delimitació zones ARRU amb els valors cadastrals de les construccions superposats sobre el parcel·lari

Delimitació zones ARRU sobre ortofoto 2016

Delimitació zones ARRU sobre cartografia

Delimitació zones ARRU sobre plànol població 1943

Delimitació zones ARRU sobre plànol qualificació sòl PGOU 1982


42

ANNEX 01

Fitxes il·lustratives de les necessitats de la zona del Pinet

De l'informe-memòria de l'arquitecte tècnic municipal, Vicente Mayans Peiró, elaborat en agost de 2014

Exemple infravivenda (zona del Pinet)

EMPLAZAMIENTO: C/ ALTA 10

REFERENCIA CATASTRAL: 9218324YJ4191N0001YI

TITULARIDAD:

DOMICILIO FISCAL:

ESTADO: HABITADA

USO: VIVIENDA

SERVICIOS: SÍ

CARACTERÍSTICAS TÉCNICAS:

FECHA DE CONSTRUCCION/REFORMA: 1965/FASE DE REFORMA

Nº. PLANTAS: I PLANTA

SUPERFICIE CONSTRUIDA: M2

FACHADA: 8,80 m (C/ ALTA).

VALOR CATASTRAL 2014:

OBSERVACIONES:

FACHADA: FALTA REVESTIMIENTO + PINTURA DE ACABADO EN FACHADA

ALERO: NO

CANAL: NO

ACERA: BALDOSA DE HORMIGON – FALTA DE PLANEIDAD - 8,80 x 0,90m

ESTADO GENERAL: ACEPTABLE.

HABITABILIDAD: SI

INSTALACIONES:

CONCLUSIONES:

LIMPIEZA/TRABAJOS DE SEGURIDAD Y ACCESO:

REPARACIONES: FORMACIÓN DE LA SOLERA DE ACERA EN 8,20 x 0,90 m (PICADOS + SUBASE + SOLERA + TRANSPORTE) + REVESTIMIENTO MORTERO DE CEMENTO/PINTURA EXTERIOR DE FACHADA 8,80 x 3,50m(C/ ALTA).


43


EMPLAZAMIENTO: C/ RAFALATAR 25 - SAN FELIPE 16 (antiguo 28)

REFERENCIA CATASTRAL: 9317414YJ4191N0001EI

TITULARIDAD:

DOMICILIO FISCAL:

ESTADO: ACEPTABLE

USO: VIVIENDA HABITABLE

SERVICIOS: SÍ -ACERA FALTA DE PLANEIDAD 7,50 x 1m


FECHA DE CONSTRUCCION/REFORMA: 1965

Nº. PLANTAS: II PLANTA

SUPERFICIE CONSTRUIDA: 204 m2.

FACHADA: 8,30 m (RAFALATAR) y 14,50m (SAN FELIPE).


OBSERVACIONES:

FACHADA: FALTA PINTURA DE ACABADO

ALERO: NO (RAFALATAR)

CANAL: NO

ACERA: SOLERA DE HORMIGON – FALTA PLANEIDAD 7,50 x 1m


HABITABILIDAD: SI

INSTALACIONES: NO

CONCLUSIONES:


REPARACIONES: REPASO DE ACERA, PINTURA EXTERIOR FACHADAS 8,30 x 3 m (C/Rafalatar) + 14,50 x 5,60m (Chaflán/San Felipe).


44


EMPLAZAMIENTO: C/ RAFALATAR 19 - SAN FELIPE 13 (antiguo 22)

REFERENCIA CATASTRAL: 9317411YJ4191N0001XI

TITULARIDAD:

DOMICILIO FISCAL:

ESTADO: ACEPTABLE

USO: VIVIENDA HABITABLE

SERVICIOS: SÍ




SUPERFICIE CONSTRUIDA: 147m2.

FACHADA: 4,53m (RAFALATAR).


OBSERVACIONES:

FACHADA: FALTA PINTURA DE ACABADO

ALERO: NO (RAFALATAR)

CANAL: NO

ACERA: SOLERA DE HORMIGON – ACEPTABLE


HABITABILIDAD: SI

INSTALACIONES: NO

CONCLUSIONES:


REPARACIONES: PINTURA EXTERIOR FACHADAS 4,53 x 5,63 (C/Rafalatar).


45


EMPLAZAMIENTO: C/ SAN MARTÍN 9

REFERENCIA CATASTRAL: 9418722YJ4191N0001AI

TITULARIDAD:

DOMICILIO FISCAL:

ESTADO: HABITADA

USO: VIVIENDA

SERVICIOS: SI - colocación de barandilla en escalón riesgo caída, más acera falta de planeidad





FACHADA: 5,44 m (SAN MARTIN).


OBSERVACIONES:

FACHADA: FALTA PINTURA DE ACABADO – 5,44 x 3,50 m

ALERO: NO

CANAL: NO

ACERA: BALDOSA DE HORMIGON – 1,20 x 1,00m /COLOCAC. BARANDILLA


HABITABILIDAD: SI-INFRAHABITABILIDAD

INSTALACIONES: NO

CONCLUSIONES:

LIMPIEZA/TRABAJOS DE SEGURIDAD Y ACCESO: COLOCACION DE BARANDILLA METALICA 2,60m+ REPARACIÓN DE ACERA EN 1,20 x 1,00m

REPARACIONES: PINTURA EXTERIOR FACHADA 5,34 x 3,50m (C/ San Martín).


46

Exemple vivenda ruïnosa (zona del Pinet)

EMPLAZAMIENTO: C/ VISTA HERMOSA 17

REFERENCIA CATASTRAL: 9318808YJ4191N0001BI

TITULARIDAD:

DOMICILIO FISCAL:

ESTADO: DESOCUPADA- RUINOSA

USO: VIVIENDA

SERVICIOS: NO - FALTA DE PLANEIDAD EN LA ACERA


FECHA DE CONSTRUCCION/REFORMA: ESTADO RUINOSO 1930



FACHADA: 8,73m + 6,44 m (VISTA HERMOSA).


OBSERVACIONES:

FACHADA: PELIGRO DE DESPRENDIMIENTO DE ANTEPECHO. FALTA PINTURA DE ACABADO – 8,73 x 6,00 m + 6,44 x 5,00 m

ALERO: NO

CANAL: NO

ACERA: BALDOSA DE HORMIGÓN – Falta planeidad 1,20 x 1,50 m.

ESTADO GENERAL: RUINOSO (Presupuesto Ejecución Material derribo total = 4.032€).

HABITABILIDAD: NO – OCUPADA TEMPORALMENTE.

INSTALACIONES: REFUERZO DE INST. GRAPEADAS EN FACHADAS.

CONCLUSIONES:

LIMPIEZA/TRABAJOS DE SEGURIDAD Y ACCESO: MEDIDAS DE TAPIADO + ESTABILIZACIÓN DE ALEROS Y ANTEPECHOS, MÁS RESTITUCION DE LA SOLERA DE ACERA 1,2 x 1,50 m.

REPARACIONES: ESTABILIZACION DE ALEROS Y ANTEPECHOS, MÁS RESTITUCIÓN ACERA, MÁS TAPIADO DE HUECOS EXTERIORES FACHADA, MÁS PINTURA EXTERIOR FACHADAS 8,73 x 6,00 m + 6,44 x 5,00 m (C/ Vista Hermosa).


47

Exemple vivenda desvalisada (zona del Pinet)

EMPLAZAMIENTO: C/ SAN FRANCISCO 37

REFERENCIA CATASTRAL: 9219809YJ4191N0001LI

TITULARIDAD:

DOMICILIO FISCAL:

ESTADO: DESOCUPADA

USO: VIVIENDA

SERVICIOS: NO


FECHA DE CONSTRUCCION/REFORMA: 1925/1965



FACHADA: 5,20 m (SAN FRANCISCO).


OBSERVACIONES:

FACHADA: FALTA PINTURA DE ACABADO EN FACHADA.

ALERO: SI (San Francisco)

CANAL: NO

ACERA: BALDOSA DE HORMIGON – ACEPTABLE.


HABITABILIDAD: RUINA INSALUBRE –ORDEN 47/2013

INSTALACIONES:

CONCLUSIONES:

LIMPIEZA/TRABAJOS DE SEGURIDAD Y ACCESO: LIMPIEZA Y ESCOMBREO (5,20 x 7,25m)/ TAPIADO DE HUECOS EN FACHADA.

REPARACIONES: 37,70 m2 LIMPIEZA Y ESCOMBREO P. BAJA+TAPIADO HUECOS EXTERIOR FACHADA + 5,20 m REPASO DE ALERO, MÁS PINTURA EXTERIOR DE FACHADA 5,20 x 6,00 m (C/San Francisco).


48

Exemple vivenda tapiada (zona del Pinet)

EMPLAZAMIENTO: C/ SAN FRANCISCO 27

REFERENCIA CATASTRAL: 9219814YJ4191N0001FI

TITULARIDAD:

DOMICILIO FISCAL:

ESTADO: DESOCUPADA

USO: VIVIENDA

SERVICIOS: NO -TAPIADO CAUTELARMENTE 30/11/2012


FECHA DE CONSTRUCCION/REFORMA: 1925/1965


SUPERFICIE CONSTRUIDA: 80m2.

FACHADA: 4,34 m (SAN FRANCISCO).


OBSERVACIONES:

FACHADA: FALTA PINTURA DE ACABADO EN FACHADA.

ALERO: SI (San Francisco)

CANAL: NO

ACERA: BALDOSA DE HORMIGON – ACEPTABLE.


HABITABILIDAD: OCUPADA IRREGULARMENTE –ORDEN 337/2012

INSTALACIONES:

CONCLUSIONES:

LIMPIEZA/TRABAJOS DE SEGURIDAD Y ACCESO: TAPIADO DE HUECOS EN FACHADA

REPARACIONES: TAPIADO HUECO EXTERIOR FACHADA + 4,34 m REPASO DE ALERO/CANAL+PINTURA EXTERIOR DE FACHADA 3,14 x 5,30m (C/San Francisco).


49

Exemple immoble "en construcció" (zona del Pinet)

EMPLAZAMIENTO: C/ RAFALATAR 8 - C/ RAUSELL 13

REFERENCIA CATASTRAL: 9317907YJ4191N0001PI

TITULARIDAD:

DOMICILIO FISCAL:

ESTADO: OBRAS PARALIZADAS

USO: EN CONSTRUCCION

SERVICIOS: SÍ


FECHA DE CONSTRUCCION/REFORMA: EXPTE. REST. LEGALIDAD URBANISTICA

Nº. PLANTAS: III PLANTA

SUPERFICIE CONSTRUIDA:

FACHADA: 5,70m(RAUSELL) y 6,76 m (RAFALATAR)


OBSERVACIONES:

FACHADA: FALTA REVESTIMIENTOS Y PINTURA DE ACABADO

ALERO: SI (RAFALATAR), NO (RAUSELL)

CANAL: NO

ACERA: SOLERA DE HORMIGON – ACEPTABLE

ESTADO GENERAL: EN CONSTRUC. NO EXISTEN MEDIDAS DE SEGURIDAD.

HABITABILIDAD: NO EN CONSTRUCCIÓN

INSTALACIONES: FALTA DE GRAPEADO EN INST. Y ROTURA FAROLA.

CONCLUSIONES:

LIMPIEZA/TRABAJOS DE SEGURIDAD Y ACCESO: En fachada C/ Rausell la estabilización del alero (viguetas vistas) y cerramiento de huecos mediante tapiado.

REPARACIONES: PINTURA EXTERIOR FACHADAS 5,70 x 3,50m (C/ Rausell) y 6,76 x 3m (C/Rafalatar).


50

Exemple vorera inexecutada i en mal estat (zona del Pinet)

EMPLAZAMIENTO: C/ MONTAÑA 15

REFERENCIA CATASTRAL: 9317915

TITULARIDAD: AYUNTAMIENTO DE OLIVA

DOMICILIO FISCAL:

ESTADO: SOLERA DE HORMIGÓN EN MAL ESTADO SUSCEPTIBLE DE CAIDAS

USO: VIA PÚBLICA

SERVICIOS: ACERA


FECHA DE CONSTRUCCION/REFORMA:

Nº. PLANTAS:


FACHADA: 4,00m


OBSERVACIONES:

FACHADA: NO

ALERO: NO

CANAL: NO

ACERA: SOLERA DE HORMIGON – FRANJA AFECTADA-4,00 x 0,80m

ESTADO GENERAL: FALTA DE PLANEIDAD

HABITABILIDAD: NO

INSTALACIONES: NO

CONCLUSIONES:


REPARACIONES: FORMACION DE LA SOLERA DE ACERA EN 4,00 x 0,80m (PICADOS + SUBASE + SOLERA + TRANSPORTE).


51

Exemple espai públic en mal estat (zona del Pinet)

EMPLAZAMIENTO: C/ MONTAÑA 1

REFERENCIA CATASTRAL: 9417101

TITULARIDAD: AYUNTAMIENTO DE OLIVA

DOMICILIO FISCAL:

ESTADO: COMPUERTAS DESAGÜE SUPERIOR SIN ESTANQUEIDAD – ACERA EN MAL ESTADO

USO: VIA PÚBLICA

SERVICIOS: ACERA EN PROLONGACIÓN ZONA VERDE EN MAL ESTADO


FECHA DE CONSTRUCCION/REFORMA:

Nº. PLANTAS:


FACHADA:


OBSERVACIONES:

FACHADA: NO

ALERO: NO

CANAL: NO

ACERA: FALTA DE PLANEIDAD EN ACERA – 5,00 x 2,00 m

ESTADO GENERAL: FALTA DE PLANEIDAD

HABITABILIDAD: NO

INSTALACIONES: NO

CONCLUSIONES:

LIMPIEZA/TRABAJOS DE SEGURIDAD Y ACCESO: REPASO DE COMPUERTA EN CERRAMIENTO DESAGUE DE CHAPA METALICA.

REPARACIONES: REPASO DE MECANISMOS DE CIERRE Y ACCIONAMIENTO EN COMPUERTA DESAGÜE+ FORMACIÓN DE LA SOLERA DE ACERA EN 5,00 x 2,00 m (PICADOS+SUBASE+SOLERA+TRANSPORTE).


52

ANNEX 02

Articles 101-118 NNUU PGOU, relatius al Casc Antic

CAPÍTULO III. SUELO URBANO Sección 1ª. Zona residencial casco antiguo

Art. 101 Se establecen y regulan cuatro niveles de protección aplicables a los edificios y conjuntos que se relacionan en las Subsecciones correspondientes. Subsección 1ª. Nivel ambiental

Art. 102 Definición y objetivos 1. Comprende las edificaciones y conjuntos incluidos en la zona de Casco Antiguo grafiada en los planos P-4 y P-11 a excepción de los relacionados en los niveles tipológico, singular y articulación Ensanche. 2. Se persiguen los objetivos siguientes:

a) Se pretende la recuperación de las tipologías que históricamente han conformado la imagen de la zona y, por tanto, el mantenimiento de los valores ambientales de los que tan rico es el Núcleo de antigua formación de Oliva. b) Mejoramiento de infraestructuras. c) Adecuación de las tipologías de vivienda actuales a los nuevos usos y formas de vida, mediante el mejoramiento del estado de conservación de las viviendas con el fin de conseguir una promoción social y mantener la actual estructura de la población. d) Encauzamiento del proceso espontáneo de sustitución, incitando a la realización de una arquitectura moderna que, asimilando el lenguaje de lo tradicional, se exprese con nuevas formas y con posiciones y eludan la simple imitación populista y conservadora. e) Conservación de la parcelación actual, como elemento de memoria histórico-colectiva. f) Fomentar usos y actividades en los barrios, que actúen como focos de atracción hacia los recorridos interiores del centro histórico.

Art. 103 Tipo de Ordenación Será el de edificación según alineación de vial o entre medianeras. Art. 104 Condiciones de la edificación

7

7 MODIFICACIÓN Nº 3. Añade un segundo párrafo al punto 6, en relación a la C/ Morerals, que no supone

incremento de edificabilidad, sino un retiro en la alineación de la edificación, con el objeto de respetar la realidad existente en dicha calle, manteniendo la trama urbana.

MODIFICACIÓN Nº 10. Modifica el punto 7. Redacción anterior: "Dada la irregularidad de las manzanas que forman el caso antiguo, no se fijan en los planos alineaciones interiores. No obstante lo dicho en el punto precedente, se establece la obligación de dejar libre un espacio como separación entre la edificación principal y la última crujía o “pallisa”, no utilizable como vivienda".

MODIFICACIÓN Nº 11. Modifica distintos apartados (11, 17, 18 i 19) del presente artículo 104. Redacciones anteriores:

"11. Patios interiores. Como excepción a la norma general de aplicación se establece que los patios de luces para las parcelas cuya dimensión entre medianeras sea menor o igual de 4 m de anchura, podrán


53

1. Son de aplicación las definiciones contenidas en la Sección 2ª del Capítulo II del presente Título. 2. Las edificaciones destinadas a vivienda cumplirán las condiciones de habitabilidad de la Sección 3ª del Capítulo II de este Título, las condiciones generales de los servicios e instalaciones de la Sección 4ª de iguales Capítulo y Título y, en su caso, las condiciones generales de los elementos comunes de la Sección 5ª del mismo Capítulo y Título, sin perjuicio de lo establecido en los apartados siguientes. 3. Las edificaciones cumplirán lo establecido en la Sección 6ª del Capítulo II de este Título, en cuanto a las condiciones particulares de la edificación según alineación de vial, referidas a medición de la altura edificable y patios interiores. 4. Parcela mínima edificable. Constituirá parcela mínima edificable aquella superficie que, cumpliendo los requisitos establecidos en el Art. 82 de la Ley del Suelo, tenga la extensión necesaria que permita la edificación en función de los usos asignados por el Plan. 5. Agregación y segregación de parcelas. Podrán agruparse dos o más parcelas siempre que exista una referencia arquitectónica en el paramento exterior a la preexistencia de las unidades parcelarias mencionadas, sin perjuicio de que la nueva edificación constituya interiormente una única unidad funcional. En caso de desmembrarse, en dos o más unidades, una parcela, resultante del derribo de una edificación existente, deberán tratarse los paramentos exteriores de los edificios resultantes como una única unidad arquitectónica. 6. Alineaciones oficiales exteriores. Se mantendrán las alineaciones exteriores existentes en la actualidad, exceptuando los casos grafiados en los planos P-5 y P-12.

reducirse en el lado perpendicular a las citadas medianeras a una dimensión de 2.50 m siempre que la superficie total del citado patio no sea inferior a 9 m2.

17. Marquesinas. Se admiten en las plantas bajas. Tendrán obligatoriamente, la dimensión del dintel del hueco. No sobrepasarán los 60 cm de vuelo o el 50 % de la anchura de la acera.

18. Rótulos. Quedarán enmarcados en los huecos de fachada, con colorido entonados con los de fachada.

19. Materiales de fachada. Sólo se admiten revocos procedentes de pigmentos naturales. La textura de la pintura será lisa, pudiendo ornamentarse creando cornisas a lo largo de la fachada y/o remarcando elementos arquitectónicos ornamentación que deberá entonarse con el conjunto de la fachada en lo que a color se refiere. Quedan prohibidos los aplacados y chapados".

MODIFICACIÓN Nº 21. Modifica el párrafo primero del punto 8. La redacción anterior: "La altura libre mínima entre plantas será de 3,50 metros en la planta baja y de 2,70 metros en las otras plantas. En caso de abuhardillarse la última planta y siempre que la inclinación de la cubierta se refleje interiormente se permitirá una altura libre en el paramento exterior de 2,20 metros".

La Comisión Territorial de Urbanismo de Valencia, en sesión celebrada el 24 de abril de 1996, acordó aprobar definitivamente la Modificación Puntual del PGOU de Oliva relativa al Casco antiguo (aprobada provisionalmente por el Ayuntamiento de Oliva el 28 de diciembre de 1995). En el apartado c) de dicho acuerdo plenario se disponía la modificación de los puntos:

- 13 (Cubiertas), la modificación consiste en la sustitución de la expresión: “La escalera desembocará como mínimo a partir de la primera crujía en cubierta".

- 16 (Huecos exteriores en la fachada), la modificación consiste en una sustitución de la expresión “Predominará en los huecos exteriores de la fachada la dimensión vertical sobre la horizontal”.


54

En la calle Morerals números pares, tramo comprendido entre la calle Sagrada Familia y la calle Vall de la Safor, las alineaciones de la edificación serán las existentes en la actualidad, permitiéndose por delante de ella, voladizos o cuerpos salientes abiertos, sin ningún tipo de cerramiento en sus contornos, con un vuelo máximo de 1,20 m medidos normalmente en el plano de fachada. La valla tipo que delimite con la vía pública y los linderos será del tipo especificado para el Poblado Marítimo. MODIFICACIÓN Nº 20. Supone un cambio puntual de las alineaciones de la edificación de la calle Sagrada Familia. Para su correcta interpretación se adjunta plano en el que se grafía la alineación actual y la alineación propuesta, suponiendo un incremento de superficie edificable de aproximadamente de 3 m2 lo cual carece de importancia. MODIFICACIÓN Nº 21. Supone una modificación de alineación de la calle Tamarit, anulando el actual proyecto de ampliación de la calle y al mismo tiempo incluir las casas nº 2, 4 y 6 de la calle Tamarit en el Catálogo de Edificios Protegidos en el Nivel Singular del Casco Antiguo. Se acompaña plano en el que se grafía la alineación actual y la alineación propuesta. 7. Alineaciones oficiales interiores. Dada la irregularidad de las manzanas que forman el Casco Antiguo, no se fijan en los planos las alineaciones interiores, estableciéndose no obstante, una profundidad máxima para la edificación principal de 25 m (veinticinco metros). No obstante lo dicho en el punto precedente, se establece la obligación de dejar libre un espacio como separación entre la edificación principal y la última crujía o edificación secundaría, siempre que esta se sitúe a una distancia de la alineación oficial exterior superior a 25 m. Las dimensiones del espacio libre interior, serán como mínimo las correspondientes a un patio interior. Las dimensiones de la última crujía o edificación secundaria, serán las normales para este tipo de construcciones, no pudiendo exceder de 4 m. La altura máxima de la edificación secundaría será de 7,50 m correspondiente a dos plantas. Se permitirá un paso entre las plantas bajas y primera de la edificación principal y las correspondientes de la edificación secundaría, cumpliendo este paso las siguientes condiciones:

a) Se situará junto a una de las medianeras. b) Su ancho máximo será de un metro y cincuenta centímetros (1,50 m).

8. Altura libre mínima entre plantas. La altura libre mínima entre plantas será de 3,50 m en la planta baja cuando su uso sea comercial. Cuando su uso sea de vivienda, la altura libre mínima de la planta baja será de 2,70 m La altura libre mínima de las otras plantas será de 2,70 m. En caso de abuhardillarse la última planta y siempre que la inclinación de la cubierta se refleje interiormente, se permitirá una altura libre en el paramento exterior de 2,20 metros 9. Altura máxima edificable y número máximo de plantas. El número máximo de plantas permitidas queda grafiado en el Plano P-5 y P-12. La altura máxima edificable correspondiente será la siguiente:

Planta 01 4,00 m

Planta 02 7,50 m

Planta 03 10,50 m

Planta 04 13,50 m

Excepcionalmente, en los edificios de dos plantas, siguiendo la tipología tradicional de la zona, se permitirá la construcción de 'cambras' abuhardilladas que no podrán destinarse a uso de vivienda, siempre que queden dentro de los 7,50 metros de altura máxima edificable y cumplan las condiciones de cubierta reguladas en esta Sección. No precisará cumplir el apartado anterior de este artículo, por no tener la consideración de planta.


55

10.- Altura mínima edificable y número mínimo de plantas. El número mínimo de plantas es de una por debajo de la máxima permitida. La altura mínima de la edificación será la resultante de la suma de los mínimos exigidos en el punto 8, a excepción del caso en que la edificación tenga una sola planta en que la altura mínima será de 4 metros. 11. Patios interiores. Si la medición entre medianeras es menor o igual de 4 m podrán reducirse las dimensiones del patio de luces a 6 m2 siendo el diámetro mínimo del círculo inscrito de 2 m. Si la dimensión entre medianeras es menor o igual a 7 m podrá reducirse en el lado perpendicular a las citadas medianeras a una dimensión de 2,50 m, siendo la superficie total del citado patio, como mínimo de 9 m2. 12. Voladizos o cuerpos salientes. No se permiten voladizos cerrados o semicerrados. Únicamente se permiten voladizos abiertos en todos sus contornos, que además de cumplir las condiciones generales del Art. 64.5, se acomodarán a las siguientes condiciones:

- Vuelo máximo de 50 cm. - Solo se permitirán en la segunda planta (primer piso). - Canto: estará necesariamente, entre 12 y 25 centímetros. - Queda prohibido su cerramiento mediante antepechos de fábrica, siendo este obligatoriamente de hierro. Se recomienda sea de cerrajería con barras separadas de 10 cm como mínimo. - La altura del cerramiento será al menos de 90 cm contada desde el suelo pisable.

13. Cubiertas. La cubierta será de teja árabe en una profundidad mínima que abarque la primera crujía. En los edificios recayentes a dos o más calles, deberá mantenerse una línea de alero uniforme, pudiendo también tratarse como cubierta a un agua recayente a una de las calles siempre que queda reflejada la pendiente en la otra calle. La pendiente de la cubierta inclinada oscilará entre el 25 y el 30%. Las medianeras deberán tratarse como paramentos de fachada en cuanto a sus condiciones de acabado y aislamiento térmico. La caja de escalera sobresaldrá una altura máxima de 2,30 m contados desde el piso de la terraza hasta la cara interior del forjado de cubrición de dicho elemento. Las escaleras desembocarán, como mínimo, a partir de la primera crujía y la cubierta de éstas será inclinada de teja y, a ser posible, continuación de la cubierta inclinada de teja de la primera navada. Cualquier saliente en cubierta deberá tratarse como el paramento exterior. En las zonas de cubierta plana, los antepechos no superarán 1,10 m de altura contados desde el acabado de cubierta hasta su coronación. Por encima de esta altura sólo se admiten ornamentos. Las aguas pluviales que viertan a la calle deberán recogerse mediante canalón y deberán ser conducidas a la red de alcantarillado. 14. Aleros. Podrán realizarse en madera, cerámica, piedra u hormigón encofrado y pintado en colores entonados con los de la fachada. Se prohíbe la prolongación del forjado como alero. Este deberá iniciarse por encima del forjado. Se recomiendan las soluciones cerámicas tradicionales. El alero deberá sobresalir de la línea de fachada al menos 30 cm. 15.- Huecos de acceso en fachada.


56

La carpintería será obligatoriamente de madera, debidamente barnizada o preparada para resistir a la intemperie. Quedan prohibidas las pinturas de carpintería en colores vivos alejados de la tradición local, así como los anodizados. 16. Huecos exteriores en fachadas. Predominará en los huecos exteriores de la fachada la dimensión vertical sobre la horizontal, con una proporción mínima de 1,45:1. Además, los huecos en fachada respetarán una separación mínima a medianeras de 50 centímetros. La composición deberá tender hacia la simetría. Todos los huecos serán de la misma dimensión, excepción hecha de los correspondientes al acceso que, podrá tener mayores dimensiones. Se permiten las terrazas retranqueadas respetando las características de los huecos, anteriormente citados, siempre que la anchura del muro sea al menos de 30 cm en todos sus puntos. La carpintería será obligatoriamente de madera, debidamente barnizada o preparada para resistir a la intemperie. Quedan prohibidas las pinturas de carpintería en colores vivos, alejados de la tradición local, así como los anodizados. Las persianas serán de madera ya sea librillo, enrollables, catalanas o cualquier otro tipo. Se recomiendan las soluciones tradicionales de cerrajería con barras separadas al menos 10 cm entre sí. La cerrajería sólo podrá sobresalir de la línea de fachada cuando la acera tenga al menos 1,50 metros de anchura a lo largo de la edificación y no pueda ser considerada como un obstáculo. 17. Marquesinas. Se suprime la posibilidad de construcción de marquesinas en las plantas bajas en Casco Antiguo. 18. Rótulos. Quedarán enmarcados en los huecos de fachada, con coloridos entonados con los de fachada, pudiendo ser estos cerámicos, metálicos, piedra artificial, piedra caliza, adecuados al valor ambiental del Casco Antiguo. 19. Materiales de fachada. Sólo se admiten revocos procedentes de pigmentos naturales, permitiéndose también la disposición de zócalos de fachada en piedra caliza (o artificial del mismo aspecto) abujardada, hasta una altura de un metro. La textura de la pintura será lisa, pudiendo ornamentarse creando cornisas a lo largo de la fachada y/o remarcando elementos arquitectónicos, ornamentación que deberá entonarse con el conjunto de la fachada en lo que a color se refiere. Quedan prohibidos los aplacados y chapados, excepto lo indicado anteriormente. Art. 105 Condiciones de uso Usos permitidos:

En plantas bajas: vivienda, hostelero, comercial, oficinas, cultural, sanitario, religioso, recreativo, almacenes, artesanal y aparcamiento. En pisos: vivienda, hostelero, oficinas, cultural, recreativo, sanitario, religioso, artesanal. En sótanos: almacén, recreativo, comercial, (unido a planta baja), y aparcamiento.

Usos prohibidos:

En plantas bajas: deportivo, industrial. En pisos: Comercial, almacenes, industrial, aparcamiento y deportivo. En sótanos: vivienda, hostelero, oficinas, cultural, sanitario, religioso, artesanal, deportivo, industrial.


57

Subsección 2ª. Nivel singular

Art. 106 Definición y objetivos 1. Protege la totalidad de cada edificio, en él incluido, preservando por tanto todas sus características arquitectónicas, su forma de ocupación del espacio y demás rasgos que contribuyen a singularizarlo como elemento integrante del patrimonio edificado. Todos los elementos y conjuntos incluidos se registrarán en el correspondiente Catálogo. Coherentemente con la limitación impuesta sobre este nivel, la inclusión en este Catálogo ha sido muy selectiva, aunque los criterios utilizados rebasen la limitada concepción monumentalista. El Catálogo recoge los edificios o conjuntos declarados monumentos de interés histórico-artístico y protegidos como tales por la Ley del Patrimonio Artístico Nacional del 13 de Mayo de 1933. Recoge también los edificios que, no habiendo alcanzado todavía dicha protección, el Ayuntamiento estima que presentan características análogas a los declarados monumentos histórico-artísticos y en consecuencia propone la incoación del expediente correspondiente. Asimismo se incluyen otros edificios, considerados merecedores de esta protección, aun cuando no se pretenda la inclusión entre los protegidos por la Ley de 1933. 2. El nivel singular conlleva la voluntad de la Administración de conservarlos, tratando de evitar su demolición y aceptando la realización de determinadas obras en función de sus características y cualidades, de acuerdo con lo regulado en estas Normas en base a criterios de equidad en el trato a los particulares y a la preservación del bien colectivo. Art. 107 Ámbito de aplicación Se establece el siguiente Catálogo de edificios con protección en el nivel singular:

- Iglesia de Santa María. - Iglesia de San Roque. - Portal del Fosar. - Ermita de los Santos Antonios (C/ Ermita cruce con C/ San Pedro) - Portalet de Sant Vicent. - Viviendas C/ Les Tendes nº 20 y 22. - Casa Abadía (C/ Abadía, nº 16 cruce con C/ San José). - Restos de muralla (C/ Abadía, 19 y C/ Comare, 10). - Aula de Cultura (C/ Aula, 5). - Matadero y Lavadero. - Casetas Calvario. - Ventana gótica del Palacio Condal (C/ Virgen del Carmen, 7). - Antigua estación de Ferrocarril. - Iglesia Carmelitas. - Mercado Municipal. - C/ Mayor, nº 12 (Casa de Gregorio Mayans). - C/ Mayor, nº 10 (Taberna). - C/ Les Moreres, nº 2 (vivienda). - Centro Olivense (Plaza de la Balsa). - Asilo (C/ Les Moreres). - Portalet de la Verge María. - Casa Abadía (C/ Iglesia, nº 5). - C/ San Cristóbal, nº 2). - C/ Virgen de los Desamparados, nº 21. - Iglesia de Santa Clara. - Chimeneas de “Rejolars”. - Ruinas Castillo de Santa Ana. -Tamarit 2, 4 y 6.


58

Art. 108 Condiciones de la edificación 1.- Parcela. En cada edificio de este nivel, la protección se extiende a la totalidad de la parcela en que se encuentra situado, quedando excluida la posibilidad de segregación o agregación de nuevas parcelas. 2. Edificios “Fuera de Ordenación”. Sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado 6 de este artículo y de la aplicación subsidiaria de estas Normas, la normativa aplicable a los edificios incluidos en el nivel singular se determinará, en su caso, por las condiciones, características y paramentos actuales de cada uno de los referidos edificios. 3. Obras permitidas. Obras de RESTAURACIÓN, tanto si afectan a la totalidad del edificio como si se trata de obras parciales. 4. Obras permisibles. - Obras de CONSERVACIÓN. - Obras de CONSOLIDACIÓN con mantenimiento del uso actual. - Obras de REHABILITACIÓN con las siguientes limitaciones:

a) que no supongan aumento del número de viviendas ni de su superficie total en relación a la condición del edificio antes de las obras.

Las obras necesarias para adecuar el edificio a usos públicos dotacionales. 5. Obras prohibidas. Quedan expresamente prohibidas todo tipo de obras y actuaciones que, afectando al conjunto del edificio, no se encuadre en las definiciones anteriores. 6. Supresión de los elementos añadidos. Se podrá autorizar, previa justificación adecuada en la tramitación de licencia, la demolición de elementos añadidos al edificio original. En determinados casos, la Administración, podrá exigir la demolición de determinados elementos, como condición previa a la concesión de licencia para las obras autorizadas en estos edificios. 7. Tratamiento de las plantas bajas. En los edificios de este nivel, se prohíbe toda obra que afecte a la estructura en planta baja y que no vaya dirigida a su conservación o restauración. No se alterará el orden en la proporción de los huecos originales. Se dejarán al descubierto los elementos verticales de la estructura o machones y no se permitirá adosar a ellos más elementos que los que tuviera el edificio original. El plano de los huecos y puertas de acceso, se retranqueará 25 cm de la alineación de la fachada correspondiente. Cuando se hubieran producido alteraciones sustanciales de estos elementos podrá exigirse la restauración para devolverlo a su estado original. En las fachadas exteriores se prohíbe la colocación de toda clase de anuncios, excepto en los huecos comerciales de planta baja, dentro de los cuales se podrán insertar anuncios y letreros que no deben exceder de 0,60 m de altura ni sobrepasar 1,80 m2 la superficie envolvente. Se prohíbe la colocación de toldos y marquesinas. 8.- Alineaciones oficiales. Los edificios incluidos en este nivel, las alineaciones serán las correspondientes a las líneas de fachada, tanto interior como exterior, existentes. 9.- Condiciones estéticas.


59

Toda obra habrá de ajustarse a la organización del espacio, estructura y composición del edificio existente. Los elementos arquitectónicos y materiales empleados habrán de adecuarse a los que presenta el edificio o presentaba antes de que fuera objeto de una modificación de menor interés. Las obras parciales en edificios deberán someterse a los mismos criterios estéticos del conjunto del inmueble. Para la evaluación de la adecuada integración estética y ambiental de los edificios de acuerdo con lo dispuesto en este Plan y en el art. 73 de la Ley del Suelo, todas las licencias afectadas por estos condicionantes deberán ser preceptivamente informadas por el servicio municipal competente. Art. 109 Condiciones de uso La inclusión de un edificio en este nivel, supone el mantenimiento de los usos actuales excepto en los siguientes supuestos:

- Actividades que originen molestias, incomodidades, peligros, etc. y/o que sean incompatibles con el uso residencial o de vivienda predominante. - Actividades privadas no residenciales, cuando se trate de transformarlas a usos residenciales o públicos. - Actividades privadas residenciales, cuando se trate de transformarlas a usos públicos dotacionales. - Actividades públicas cuando se trate de permitirlas entre sí o cuando se trate de transformar usos no dotacionales en usos dotacionales.

Subsección 3ª. Nivel tipológico

Art. 110 Definición y objetivos Protege la apariencia del edificio y favorece la conservación de los elementos básicos que definen su forma de articulación, uso y ocupación del espacio. Este nivel tipológico afecta al conjunto de edificios que reuniendo también algunas de las características excepcionales de los incluidos en el anterior nivel, configuran la escena urbana, y la trama que les dio origen. El objetivo principal, es la protección de los conjuntos configurados por edificios concentrados en determinadas zonas del casco urbano. El nivel tipológico conlleva la voluntad de la Administración de conservarlos, tratando de evitar su demolición y aceptando la realización de determinadas obras en función de sus características y cualidades, de acuerdo con lo regulado en estas Normas en base a criterios de equidad en el trato a los particulares y a la preservación del bien colectivo. Art. 111 Ámbito y aplicación Se establece el siguiente catálogo de conjuntos de edificios con protección en el nivel tipológico.

- C/ de La Hoz. - C/ San Vicente. - C/ Pozo de Alzina y entorno. - Restos del Enginy (C/ Enginy, nº 6, 8, y 10). - C/ Les Moreres. - C/ Iglesia. - C/ San Cristóbal, 4.

Art. 112 Condiciones de la edificación 1.- Parcela. En cada edificio de este nivel la protección se extiende a la totalidad de la parcela, en que se encuentra situado, quedando excluida la posibilidad de segregación o agregación de nuevas parcelas, excepto en el siguiente supuesto: En obras de RE-ESTRUCTURACIÓN, se permitirá la agregación o segregación de nuevas parcelas, siempre que en su fachada exterior se reflejen las unidades de parcela originarias, mediante la diferenciación en fachada de las diferentes unidades de modelo tipológico que constituían el tejido original.


60

2.- Edificios “Fuera de Ordenación”. Sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado 6 de este artículo y de la aplicación subsidiaria de estas Normas, la normativa aplicable a los edificios incluidos en el nivel singular se determinará, en su caso, por las condiciones, características y parámetros actuales de cada uno de los referidos edificios. 3.- Obras permitidas.

- Obras de CONSERVACIÓN. - Obras de RESTAURACION, y - Obras de REHABILITACIÓN.

Igual criterio se aplicará cuando estas obras afecten parcialmente al edificio, siempre que no aumenten o reduzcan el número de viviendas o la superficie de estas. 4.- Obras permisibles. Obras de RE-ESTRUCTURACIÓN. Igual criterio se aplicará cuando afecte parcialmente al edificio. 5.- Supresión de los elementos añadidos. Se podrá autorizar, previa justificación adecuada en la tramitación de licencia, la demolición de elementos añadidos al edificio original. En determinados casos, la Administración, podrá exigir la demolición de determinados elementos, como condición previa a la concesión de licencia para las obras autorizadas en estos edificios. 6.- Tratamiento de las plantas bajas. En los edificios de este nivel, se prohíbe toda obra que afecte a la estructura en planta baja y que no vaya dirigida a su conservación o restauración. No se alterará el orden en la proporción de los huecos originales. Se dejarán al descubierto los elementos verticales de la estructura o machones y no se permitirá adosar a ellos más elementos que los que tuviera el edificio original. El plano de los huecos y puertas de acceso, se retranqueará 25 cm de la alineación de la fachada correspondiente. Cuando se hubieran producido alteraciones substanciales de estos elementos podrá exigirse la restauración para devolverlo a su estado original. En las fachadas exteriores se prohíbe la colocación de toda clase de anuncios, excepto en los huecos comerciales de planta baja, dentro de los cuales se podrán insertar anuncios y letreros que no deben exceder de 0,60 m de altura ni sobrepasar 1,00 m2 la superficie envolvente. Se prohíbe la colocación de toldos y marquesinas. 7.- Edificabilidad. En el caso de obras de conservación, restauración, consolidación o rehabilitación el volumen será el edificado. Pudiéndose no obstante autorizar, en casos de rehabilitación, la creación de entreplantas, siempre que no se supere la edificabilidad máxima otorgada por las ordenanzas de aplicación al edificio. En el caso de obras de reestructuración, la edificabilidad será la que corresponda en función de las ordenanzas que sean de aplicación al edificio. Se autorizará la elevación del número de plantas sobre el edificio existente siempre que esto sea preciso para alcanzar la edificabilidad permitida, sin superar en ningún caso la altura o número de plantas permitidas por las ordenanzas de aplicación. En las elevaciones del número de plantas se tendrán en cuenta las relaciones tipológicas geométricas para el diseño de las fachadas elevadas. 8.- Alineaciones oficiales. - Alineaciones exteriores. Las alineaciones serán las correspondientes a las líneas de fachada existentes. - Alineaciones interiores. Las alineaciones serán las correspondientes a las líneas de fachada interior existente. Se permitirá el variar estas alineaciones, si esto supone el aumentar las superficies interiores no cubiertas, por razones de mayor descongestión y soleamiento de estos espacios interiores.


61

9.- Condiciones estéticas. Toda obra habrá de ajustarse a la organización del espacio, estructura y composición del edificio existente. Los elementos arquitectónicos y materiales empleados habrán de adecuarse a los que presenta el edificio o presentaba antes de que fuera objeto de una modificación de menor interés. Las obras parciales en edificios deberán someterse a los mismos criterios estéticos del conjunto del inmueble. Para la evaluación de la adecuada integración estética y ambiental de los edificios de acuerdo con lo dispuesto en este Plan y en el Art. 73 de la Ley del Suelo, todas las licencias afectadas por estos condicionantes deberán ser preceptivamente informadas por el servicio municipal competente. Art. 113 Condiciones de uso La inclusión de un edificio en este nivel, supone el mantenimiento de los usos actuales excepto en los siguientes supuestos:

- Actividades que originen molestias, incomodidades, peligros, etc. y/o que sean incompatibles con el uso residencial o de vivienda predominante. - Actividades contrarias a las ordenanzas que sean de aplicación al edificio en cuestión, cuando se trate de obras de reestructuración.

Subsección 4ª. Nivel Articulación Ensanche

Art. 114 Definición y objetivos 1.- Comprende las edificaciones situadas en el límite de la zonificación de “casco antiguo” con la de “ensanche”, lo que le asigna unas condiciones particulares de edificación que actúa como articulación de las zonificaciones colindantes. 2.- Se persiguen los siguientes objetivos.

a) Controlar el proceso de sustitución de edificaciones. b) Actuar como articulación entre las zonas de ensanche y casco antiguo.

Art. 115 Ámbito de aplicación. En este nivel quedan incluidas las siguientes calles:

- Carretera de Valencia. - C/ Alejandro Cardona. - Carretera del Convent. - C/ Poeta Querol. - C/ Gabriel Ciscar. - Rinconada de las Ermitas. - Carretera de Pego. - Carretera de Denia. - C/ Conde de Oliva.

Art. 116 Tipo de ordenación Será el de edificación según alineación de vial o entre medianeras. Art. 117 Condiciones de la edificación

8

8 El punto 5º de este artículo fue modificado por acuerdo de pleno de fecha 30 de octubre de 2008. La redacción

anterior: "El número máximo de plantas edificables queda señalado en el plano y la altura correspondiente es la siguiente:

3 plantas 10,00 m

4 plantas 13,00 m


62

1.- Son de aplicación las definiciones contenidas en la Sección 2ª del Capítulo II del presente Título. 2.- Las edificaciones destinadas a vivienda cumplirán las condiciones de habitabilidad de la Sección 3ª del Capítulo II de este Título, las condiciones generales de los servicios e instalaciones de la Sección 4ª de iguales Capítulo y Título y, en su caso, las condiciones generales de los elementos comunes de la Sección 5ª del mismo Capítulo y Título, sin perjuicio de lo establecido en los apartados siguientes. 3.- Las edificaciones cumplirán lo establecido en la Sección 6ª del Capítulo II de este Título, en cuanto a las condiciones particulares de la edificación según alineaciones de vial, referidas a medición de la altura edificable, patios interiores, voladizos o cuerpos salientes, elementos salientes, trasteros, medianera y línea de fachada. 4.- Se estará a lo dispuesto en la Subsección 1ª de la Sección 1ª del Capítulo III del Título II, sobre nivel ambiental en Casco Antiguo en cuanto a condiciones de la edificación referidas a parcela mínima edificable, alineaciones oficiales exteriores, alineaciones oficiales interiores y altura mínima edificable. 5.- Altura máxima edificable y máximo número de plantas. El número máximo de plantas edificables queda señalado en el plano y la altura correspondiente es la siguiente:

3 plantas 13,10 m

4 plantas 16,20 m

5 plantas 19,30 m

Art. 118 Condiciones de uso Usos permitidos: vivienda, hostelero, comercial, oficinas, cultural, deportivo, sanitario, religioso, recreativo, artesanal, aparcamientos. Usos prohibidos: Almacenes e industrial.

5 plantas 15,50 m

[22-11-2008 BOP]


63

MODIFICACIÓN PUNTUAL DEL PGOU DE OLIVA RELATIVA AL CASCO ANTIGUO9

Delimitación del Núcleo antiguo de la ciudad de Oliva

10

Tendrá la consideración del núcleo antiguo de la ciudad de Oliva a los efectos legales previstos en el planeamiento vigente, el entramado urbano, los bienes y las edificaciones, públicas y privadas comprendidas en el interior de la siguiente descripción perimetral y que se acompaña en plano adjunto a escala 1/1000.

Calle Carretera del Convent, de los números 1 al 45, excepto los inmuebles 5, 7, 9, 11, 13, 15, 21, 27, 29, 31 y 45. Calle Alejandro Cardona, de los números 1 al 31, excepto los inmuebles 1, 3, 7, 9, 15, 17, 19, 21 y 23. Calle Crta. De Gandía, de lso números1 al 7. Calle García Ordoñez, de los números 1 al 37, continuando por parte posterior de los edificios 42 al 68 de la calle Sant Bernat. Línea parte lateral de los edificios 68 y 71 de la calle Sant Bernat y línea lateral del número 58 de la calle Sant Vicent. Línea parte lateral del edificio número 2 de la calle Verge del Rebollet y línea parte posterior de los números 2 al 16 de la calle Cantereria. Calle Cantereria números 1 al 55. Calle Cantereria números 57 y 59 y línea parte lateral del 54 de la calle Sant Blai y línea parte lateral de los edificios 51 y 52 de la calle l'Ermita. Línea parte posterior de los edificios números 25 a 51 de la calle l'Ermita y línea parte posterior de los edificios 14 al 1 de calle Sant Pere, quedando excluidos los edificios números 2 al 36 de la calle Sant Marc. Calle Fateres número 1, excluyéndose los edificios del 3 al 36. Línea parte lateral del número 1 calle Fateres, línea parte posterior del edificio 24 de la calle Sant Pasqual y línea parte lateral del edificio número 2 de la calle Cánovas del Castillo. Edificio número 2 de la calle Cánovas del Castillo y línea parte lateral del número 30 de la calle Sant Pasqual. Edificios números 35 y 37 de la calle Sant Pasqual. Edificios número 67 de la calle del Barranc. Línea límite de las instalaciones de la Guardería Infantil Municipal con línea parte posterior de los números 5 al 15 de la calle la Hoz. Línea parte posterior del edificio número 38 de la calle Divina Gràcia y línea parte posterior de los edificios 36 a 56 de la calle Sant Isidre. Línea parte posterior del edificio número 36 de la calle Divina Gràcia y números 34, 32, 30 y 28 de la calle Divina Gràcia. Línea parte lateral del número 27 de la calle Divina Gràcia y línea parte lateral del número 1 de la calle Sant Pancraci. Calle Sant Pancraci números del 1 al 19. Línea parte lateral del edificio número 19 de la calle Sant Pancraci, línea parte lateral del edificio número 18 de la calle Sant Antoni, línea parte posterior del número 20 de esta calle misma calle y porción posterior de los números 26 al 30 de la calle Sant Antoni. Línea parte lateral del número 30 de la calle Sant Antoni y edificio número 1 de la calle Collado. Línea parte lateral del edificio número 3 de la calle Collado y línea posterior del mismo inmueble y del número 5.

9 La Comisión Territorial de Urbanismo de Valencia, en sesión celebrada el 24 de abril de 1996, acordó aprobar

definitivamente la Modificación Puntual del PGOU de Oliva relativa al Casco antiguo (aprobada provisionalmente por el Ayuntamiento de Oliva el 28 de diciembre de 1995). [20-03-1995 BOP y 31-07-1996 BOP]

10 La identificación de los edificios e inmuebles por su numeración hace siempre referencia al número de policía

oficial del callejero del Ayuntamiento.


64

Línea parte posterior de los números 35 al 1 de la calle Santíssim Crist. Línea parte posterior de los edificios números 39, 41 y 43 de la callle Santíssim Crist, edificio número 2 de la calle Antonio Maura y línea parte posterior de los números 35 al 9 de la calle Santa Anna. Línea parte posterior de los edificios números 33 al 1 de la calle Sant Miquel y del 33 al 1 de la calle Sant Rafel. Edificios números 1, 2 4 y 6 de la calle Natzaré. Edificios números 1, 2, 3 y 5 de la calle del Salvador. Línea lateral del edificio número 5 de la calle del Salvador y línea parte posterior de los edificios números 17 al 3 de la calle del Mar, excluyéndose el edificio número de esta última calle. Calle Mayor, edificios comprendidos en la misma excepto el número 45. Calle Poeta Querol, edificios comprendidos 20, 16 y 12. Calle Cura Plebán excepto en edificio número 9. Edificio número 2 de la calle Poeta Querol hasta el número 1 de la carretera del Convent.

Catalogación de edificios y calles protegidas en el Núcleo antiguo Relación de edificios de primera categoría. Susceptibles de ser declarados Bienes de Interés Cultural. Les corresponde un nivel de conservación 'A' que permite únicamente las obras de restauración y conservación íntegra:

- Portalet de la Verge María. - Torre de la Muralla (calle Sant Cristòfol, 26). - Palau dels Comtes d'Oliva (calle Duc d'Osuna, calle Palau, calle les Torres, calle de l'Aula y calle que unirá la calle Vicente Albert con la calle Duc d'Osuna, entendiéndose las partes laterales de estas calles que correspondan con el perímetro del Palau. - Església de Santa Maria la Major. - Castell de Santa Anna. - Ventana del Palau Comtal (calle Verge del Carme, 7). - Calle Enginy (números 4, 6, 8, 10, 12, 14, 16, 16 A y 20, teniendo en cuenta que este nivel de protección singular se refiere a los restos del molino de azúcar -trapig- que se conservan en cada uno de estos inmuebles). - Casa de Gregori Maians. (Calle Major, 12). - Església del Rebollet. - Església de Sant Roc-Capella del Santíssim Crist.

Relación de edificios de segunda categoría. Susceptibles de ser declarados Monumentos Locales. Les corresponde un nivel de conservación 'A', idéntico al anterior.

- Ermita de Sant Antoni. - Portalet de Sant Vicent. - Pórtal del Fossar. - Abadia de Sant Roc. - Abadia de Santa Maria. - Aula de Gramàtica. - Calvari de Santa Anna. - Finca del Reg Nou.

11

Relación de edificios de tercera categoría. Edificios Singulares. Nivel de conservación 'B' que comporta obras de restauración con saneamiento. Existe la posibilidad de modificar la distribución interior con la finalidad de obtener todos los servicios necesarios. - Antiguo Asilo. - Centro Olivense.

11

Immoble inclòs en aquest grau de catalogació patrimonial per acord plenari de data 30 de març de 2006.


65

- Oficina de Información Juvenil. - Casa Miralles (calle Moreres, 2). - Centro Cultural (calle Verge del Rebollet, 3). - Calle Sant Cristòfol, números 2, 4, 6 y 10. - Casa Almacén, calle Alejandro Cardona, 22. - Plaza d'España, 1. - Calle Major, 6. - Calle Major, 10. - Edificio Ayuntamiento. - Teatro Olympia. - Almacén calle Gabriel Císcar, 64-68. - Convent de les Monjes Clarises. - Almacén Passeig Gregori Maians, 9, calle Gobernador. - Gasolinera y Restaurante el Rebollet. - Trinquet. - Església de Sant Francesc. - Calle San Domingo, 16. - Calle l'Ermita, 29 (Casa de la Reixa). - Calle Tamarit, 2, 4 y 6 con nivel de protección C. - Ermita de Sant Pere. - Ermita de Sant Antoni. - Finca de la Bellotera.

12

Relación de edificios de cuarta categoría. Conjuntos Tipológicos. Nivel de conservación 'C' (parcial con respecto de su organización tipológica) que comporta la conservación de fachadas, cubiertas, patios y esquema tipológico básico. - Calle de la Ermita. - Calle Sant Pasqual. - Calle Sant Pere. - Calle Sant Vicent. - Calle de la Hoz. - Calle Pou d'Alzina. - Calle les Tendes. - Calle Abadia. - Calle Sant Cristòfol. - Calle de l'Església. - Calle de les Moreres. - Plaza de la Bassa. - Plaza de San Domingo y entorno. - Calle de l'Hospital. - Calle Teniente Sancho. - Calle del Pilar. - Calle de Sant Roc. - Calle de Santa Llúcia. - Calle de Sant Bernat. - Calle de Sant Isidre. - Plaza Alonso. - Plaza de l'Ajuntament, 3, calle Major, 8 (Farmacia Tormo). - Calle Gómez Ferrer. - Carretera del Convent, números: 1, 17, 19, 23 y 25.

12

Immoble inclòs en aquest grau de catalogació patrimonial per acord plenari de data 30 de març de 2006.


66

- Calle Cura Plebán. - Calle Major. - Calle Constitució. - Calle la Puríssima números 7 y 9. - Calle Cervantes. - Calle del Carme. - Calle Divina Gràcia. - Calle Sant Joan número, 4. - Escuela calle García Ordoñez. - Mercado Municipal. - Antiguo Matadero Municipal. Determinación de áreas de protección arqueológica en el Núcleo antiguo Se determinan las siguientes Áreas de Protección Arqueológica:

- Vila. - Raval. - Terriseries Romanes. - Castillo Santa Ana. - Núcleo Urbano.

Niveles de protección arqueológica. Se proponen tres niveles de protección arqueológica aplicables a las descritas áreas de Protección:

Nivel de protección 'A'. Corresponde a un nivel de protección estricto de los vestigios arqueológicos. Consistirá en el mantenimiento de los vestigios in situ y al aire libre, siendo procedente su calificación en el planeamiento como espacios libres de interés cultural. Se propone que los siguientes elementos gocen de este nivel de protección:

En la Vila: - Palau dels Centelles. - Infraestructura hidráulica denominada “Séquia Mare”. - Edificio denominado “L'Enginy”. - Vestigios de la antigua fortificación de las murallas de la Vila (destacando el Portalet de la Verge Maria en la calle la Església y la Torre de planta circular en la confluencia de las calles Abadia y Sant Cristòfol). En el Raval: - Vestigios de la infraestructura hidráulica “Sequia Mare”. - Terriseries romanes: El actual yacimiento, en previsión de algún hallazgo arqueológico de carácter excepcional. - Castell de Santa Anna: Nivel de conservación estricta de la totalidad del área a valorarse como espacio libre de interés cultural. - Núcleo urbano: algunos tramos de la “Sequia Mare” que afecten a esta área.

Nivel de Protección 'B'. Este nivel de protección afectaría a las áreas de la Vila, el Raval, Terriseries romanes y, de forma puntual y excepcionalmente, a los hallazgos arqueológicos en el área del núcleo urbano. Este nivel de protección B se considera necesario para la documentación de los vestigios arqueológicos de Época romana, Edad Media y post-Edad Media, justificando este nivel de protección la realización de excavaciones de urgencia con anterioridad a la concesión de cualquier tipo de licencias de obras que afecten al subsuelo y movimientos de tierras dentro del área de especial protección arqueológica, se precisará de un informe del Servicio Municipal de Arqueología, bajo la supervisión de la Dirección General de Patrimonio Artístico de la Conselleria de Cultura y que establezca el procedimiento que garantice que no exista peligro de la ciudad.


67

Nivel de protección 'C'. Este nivel de protección será aplicable al área arqueológica del núcleo urbano y a cualquier punto de transformación que afecte al subsuelo en una zona no incluida en los niveles A y B. Este nivel se considera el nivel mínimo de protección y facultará a los servicios municipales de Arqueología i/o a la Dirección General de Patrimonio Artístico para efectuar inspecciones de los movimientos de tierras que se realicen. Este nivel obliga a los propietarios de los terrenos o promotores de las obras a comunicar los posibles hallazgos arqueológicos y su depósito en el Museo Arqueológico o Colección Municipal para su conservación.

En las áreas de protección descritas para los elementos que gocen del nivel de protección B y C, el hallazgo arqueológico excepcional aconsejaría su inclusión en el nivel A.


68

ANNEX 03

Evolució històrica de la trama urbana del Casc Antic

Els nuclis poblacionals primitius: la Vila i el Raval

La trama urbana més antiga de la ciutat d'Oliva estava formada per dos nuclis clarament diferenciables: la Vila, a l'interior del recinte emmurallat, on van residir els cristians a partir de la Reconquesta; i el Raval extramurs (situat al nord de la Vila), on van residir els mudèjars, reconvertits en moriscos l'any 1525, fins la seua expulsió l'any 1609.

Ambdós nuclis, Vila i Raval tenien com a perímetre est l’antiga calçada romana que unia València amb Dénia (Camí Vell de Xàtiva), passant pels actuals carrers Major, Moreres, Tendes i Sant Vicent. Traçat que coincideix amb el de la séquia Mare.13

Al següent plànol topogràfic,14 on es superposa la trama urbana del segle XVII sobre un plànol actual, s'hi aprecien clarament aquestos dos àmbits (la Vila i el Raval), així com els principals edificis, vials i topònims dels què en tenim constància:

13

TORRÓ ABAD, J., “El urbanismo mudéjar como forma de resistencia...”, pàgs. 569-570.

14 Plànol elaborat per Francisco PONS MONCHO, i publicat al llibre Iniciación a la Historia de Oliva (publicacions

Ajuntament d’Oliva, València 1988, pàg. 22 bis - desplegable).


69

La Vila (sector intramurs) 1. Fortalesa de Santa Anna 2. Palau comtal 3. "Portalet del Palau" 4. "Portal del Pi" 5. "Portal del Raval" 6. "Portal del molí" 7. "Portal del mar" 8. "Hostal de baix" 9. "Hostal de dalt" 10. "Abeurador" 11. "Hort del Palau" 12. "Carrer major". 13. "Casa del delme" 14. "Carrer nou". Hui: Prolongació de "Sant Joan" 15. "Carrer de Sant Joan o de la mallolada". Hui: "Sant Joan" 16. "Carrer de la Verge Maria del Carme". Hui: "Verge del Carme" dels núms. 13 i 20 fins al 92. 17. "Placeta de mossén Oliver o de fora". Hui: "Plaça de Sant Doménec" 18. "Carrer de Sant Domingo" (sic) abans "de la paella". 19. "Carrer de Miró o del forn de la plaça enrajolada". Hui: "Verge del Carme" dels núms. 1 a l’11 i 18. 20. "Forn de la plaça enrajolada" 21. Carrer de nom desconegut. Posteriorment: "De la Comare" 22. "Carrer del Palau". Hui: "Duc d’Osuna" 23. "Plaça enrajolada" 24. "Cort del governador" 25. "Església de Santa Maria. capella del Roser i fossar" 26. "Carrer de l'Abadia o de l'Església". Hui: "Església". 27. "Carreró que puja al Palau". Hui: "Aula" 28. "Carrer de la Goleta o de Sant Cristofol". Hui: "Sant Cristofol" 29. Pou 30. "Portalet de la Verge Maria" 31. Muralla primitiva 32. Muralla nova 33. "Carrer de les serranes". Hui: Plaça Alonso 34. "Carrer de les moreres". Hui: "Moreres" 35. "Séquia mare" 36. "Carrer de la bassa del molí o del apothecari". Hui: "Plaça de la bassa" i "Gómez Ferrer" 37. Pou 38. "Bassa del molí" 39. "Braçal de la séquia mare" 40. "Carrer de les Sòries". Hui: "Tinent Sancho" 41. "Carrer de Fraso". Hui: "Verge del Pilar" 42. "Carrer dels Carpis o dels Ferrandos". Hui: "Tomàs Vt. Tosca" 43. "Carrer de Tamarit". Hui: "Tamarit" 44. "Carrer dels Marcos". Prolongació de "Sant Doménec" 45. "Carrer de I'hospital o de la presó". Hui: "Hospital" 46. "Hospital" i primitiu "Convent de la Visitació de Santa Elisabet" de monges clarisses 47. "Presó" 48. "Plaça empedrada"'. Hui: "Plaça Ajuntament" 49. Pou 50. "L'enginy del sucre"' 51. "'Carrer de I'enginy"'. Hui: "l'Enginy" 52. "MolI" 53. "Carreró del moll". Hui: "Molí" 54. "Camí real de Gandia a Dénia" 55. "Convent nou de Santa Maria del Pi". Hui: "Col·legi del Rebollet"' 56. "Hort del Senyor"


70

El Raval (sector extramurs) 57. "Barranc" 58. "Hostal del Raval" 59. "Carrer del portal del Raval o de la Vila nova". Hui: Prolongació d’Abadia.' 60. "Carrer de la muralla"'. Hui: "Abadia"' 61. "'Carrer de Sant Jordi"'. Hui: "Sant Jordi" 62. "'Carrer de Santa Anna"'. Hui: "'Santa Anna" 63. "'Placeta del pou"'. Hui: "Plaça de Sant Roc"' 64. Pou 65. "Església de Sant Roc" 66. "Carrer del Pi"'. Hui: Part d’Abadia" i "Sant Antoni"' 67. "'Pou dels serrans" 68. "'Carrer dels serrans"'. Hui: "'Serrans" 69. "Carreró del fossaret"'. Hui quasi desaparegut 70. "'Tossalet del pi". Hui: "'Sant Isidre" 71. "Carrer de la Fos, la Vos o la Os"'. Hui: "'Lahoz"' 72. "Pou d'Alzina" 73. "Carrer del pou d'Alzina"'. Hui: "'Pou d’Alzina"' 74. Pou 75. "Carrer del pou o dels arenosos"'. Hui: "'Sant Llorenç"' 76. "'Carrer de les tendes o del trapig"'. Hui: "'Les Tendes"' 77. "'Trapig del sucre" 78. "'Carrer del barranc deis trapigs"'. Hui: "Barranc”. 79. "'Carrer d'Abram"'. Hui: "Sant Bernat" 80. "Cases d'Abram"' 81. "'Els porxets"' 82. "Pont de na Vidala o de Camatxo. 83. "'Carrer de Camatxo o de I'empedrat". Hui: "'Divina Aurora"' 84. "Casa i hort de Miquel Ganguix" 85. "Placeta de Ganguix"'. Hui: "'Plaça de Ganguis"' 86. "'Carrer del forn de les Fateres"'. Hui: "Sant Pascual' 87. "'Forn de les Fateres” 88. "Carrer dels cistellers". Hui: "'Sant Lleonard"' 89. "Carrer de la Font d'en Carròs"'. Hui: "Sant Blai”? 90. Pou 91. "'Carrer de la caldereria"'. Hui: "'Caldereria"' 92. "'Carrer de la gerreria o de la cantereria"'. Hui: "Cantereria” 93. "' Abeurador" 94. "Carrer de I'abeurador"'. Hui: "'Sant Vicent”


71

La Vila i les seues muralles

Com es pot apreciar al plànol anterior, la muralla de l'antiga Vila mostra dos traçats diferents. Hi va haver un primer traçat, més reduït i antic,15 del qual queda en l'actualitat el denominat portalet de la Verge Maria. En 1529 el comte Serafí de Centelles va iniciar la construcció d’un nou i més potent traçat de les muralles,16 amb un altre portal anomenat del Raval, el qual estava situat entre les cases 4 i 5 de l’actual plaça Alonso. Aquesta duplicitat permetria un sistema de guàrdia a doble porta en determinats moments.

Des del referit portal del Raval la muralla pujava fins a la Torrassa del Pi, que defenia l'accés a la Vila del denominat portal del Pi, hui desaparegut. Després continuava per l’actual carrer les Torres fins al Palau dels Centelles, que també comptava amb torres pròpies als cantons (precisament, d’aquest seguit de torres prové el nom del carrer). La muralla seguia el traçat dibuixat per les mitgeres posteriors de les cases dels carrers Sant Miquel i Sant Rafael, baixava a buscar el portal de la Mar (final del carrer Major), seguia el recorregut de la carretera N-332 fins al portal del Molí (al carrer del mateix nom) i, novament seguint la carretera, tancava el perímetre al portal del Raval.

Primera expansió de la Vila17

A partir de la segona meitat del s. XIX la Vila comença la seua expansió extramurs. Després d'anys de creixement i de reformes urbanes experimentades a l'interior del recinte emmurallat, la Vila ha augmentat la seua població i necessita desbordar el cercle que l'ofega, produint-se un primer eixample cap a l'est i sud-est seguint el traçat de les vies de comunicació històriques (tal com ja havia passat amb les expansions del Raval), recolzant-se en la prolongació del carrer Major, seguint el traçat del primer tram del Camí a Dénia (actual carrer Gabriel Ciscar), perllongant el carrer de la ronda de dalt de les muralles (carrers Sant Miquel i Sant Rafel), donant inici al carrer Natzaré, on conflueix en el seu inici el carrer del Carme, que no és altre que la continuació des de la plaça de l'Església del carrer de l'Església.

Al llarg de les ultimes dècades del segle XIX i les primeres del XX anirà consolidant-se aquest triangle conformat pel carrer del Mar, carrer Natzaré i carrer Gabriel Ciscar, estructurat interiorment pel carrer Sant Salvador i les travesseres interiors dels carrers Sant Ferran, Colom i Reis Catòlics; on apareixen el molí d'arròs a l'inici del nou eixample i els típics habitatges

15

MAYANS, Epistolario V. Escritos económicos... pàg. 319.

16 “En lo dit temps e fi del dit any MDXXVIIII e o principi del any MD y trenta lo il·lustre don Serafí Centelles,

quondam comte de Oliva, estant la dita vila de Oliva sense muralla e amparo algú, feu e manà fer a dita vila muralla e circuir aquella de mur”. ARV, Governació, 4.622. PARDO MOLERO, J.P., La guerra dels cavallers..., pàgs. 28-31. (segons document original).

En 1545 Francesc Gilabert va manar col·locar una inscripció en llatí que recordara la seua obra i la del seu oncle: “Serafí va fortificar Oliva amb murs, i el seu nebot Francesc va fortificar els murs amb una fortalesa”. Vegeu FISCHER, E., “Àlbum de fotografies del Palau dels Centelles i Riu-sech”, dins El Palau dels Centelles d’Oliva. Recull gràfic i documental, A.C. Centelles i Riusech, Oliva, 1997, pàg. 195, on hi ha la reproducció fotogràfica de l’esmentada làpida.

17 COLOMAR GISBERT, J., "Cinquantenari fundació parròquia de Sant Francesc d'Assís, Oliva (1954-2004)", dins Sant

Francesc d'Assís, una parròquia, un barri, un temple, Associació Cultural Centelles i Riusech, Oliva, 2006, pàgs. 184-185.


72

populars entre mitgeres de planta baixa i cambra en la seua majoria, sense faltar algun testimoni d'habitatge burgés amb magatzem en planta baixa, habitatge gran en planta pis i habitatges en filera idèntics per als treballadors de les explotacions agrícoles, i magatzems en règim de lloguer, o d'ús en hostalatge, com ho testimonien la galta de cases de l'últim tram del carrer Natzaré.

SENDRA I MOLIÓ, J., “La toponímia urbana d’Oliva”, dins Cabdells núm. 6, editat per l’Associació Cultural Centelles i Riusech, Oliva, 2008, pàg. 22.

Carrers Constitució-Cervantes18

Durant la primera expansió de la Vila (segona meitat del s. XIX) va jugar un paper rellevant la construcció del ferrocarril de Carcaixent a Dénia l'any 1884, i la ubicació de l'estació. La qual cosa va potenciar l'obertura dels carrers Constitució i Cervantes com a eix principal de la ciutat, amb un traçat i una arquitectura modernista i racionalista de la millor factura.

18

COLOMAR GISBERT, J., "Cinquantenari fundació parròquia de Sant Francesc d'Assís, Oliva (1954-2004)", dins Sant Francesc d'Assís, una parròquia, un barri, un temple, Associació Cultural Centelles i Riusech, Oliva, 2006, pàg. 184.


73

El barri de Sant Francesc19

En el vèrtex sud del triangle conformat pel carrer del Mar, carrer Natzaré i carrer Gabriel Ciscar es trobaven "les Ermites", edificacions del segle XVII dedicades a sant Cristòfol i la Mare de Déu dels Desemparats, que desaparegueren al segle XIX, però que donaren nom al punt original del Barri de Sant Francesc: la Raconada de les Ermites.20

Des d'aquest punt parteix el camí a Pego, al sud, i l'inici del camí a Forna, a l'oest. La ubicació del cementeri vell des de l'any 1816, la ubicació dels rajolars des de principis del segle XX, i l'accés a les mines d'argila conformaran i consolidaran el carrer "Niño" i les seues travesseres del carrer Santa Rosa, Álvaro Marzal, Josep Segrelles, Sant Ignasi de Loiola i Santa Isabel, amb un traçat reticular cartesià, que configurarà el nucli antic del Barri en el primer terç del segle XX, marcat pel límit natural del Riuet dels Frares que el bordeja, fins botar-lo als anys 60 del segle passat amb l'obertura del carrer Comte d'Oliva.

La zona del Cementeri Vell21

El 28 de juliol de 1816 es va inaugurar el primer cementeri municipal i interparroquial, situat en un terreny confrontant amb l'extrem sud de la muntanya de Santa Anna, en el rectangle de 41 x 62 metres22 conformat pels actuals carrers Cavall Bernat, Algar, Comtes Gilabert de Centelles i Pare Francisco Ferrando.

Aquest cementeri va estar 110 anys en funcionament, fins al 18 de juliol de 1926, moment en què va ser inaugurat l'actual cementeri de la partida de l'Almoixich. No obstant, el cementeri va restar tancat durant molts anys, fins que als anys 50 del segle XX, amb l'inici de l'obertura dels que anaven a ser els actuals carrers Pare Francisco Ferrando, Cavall Bernat, Algar i Comtes Gilabert de Centelles (comunament denominat carrer Centelles), va ser demolit.

Al seu lloc es va construir una casa unifamiliar en l'angle sud-est, primer. I, poc després, en 1958, un edifici-bloc de vivendes subvencionades, conegut popularment com "la finca del Cementeri".

19

COLOMAR GISBERT, J., "Cinquantenari fundació parròquia de Sant Francesc d'Assís, Oliva (1954-2004)", dins Sant Francesc d'Assís, una parròquia, un barri, un temple, Associació Cultural Centelles i Riusech, Oliva, 2006, pàg. 185.

20 Vegeu SERRANO LLORENS, J.V., "Sant Francesc d'Assís. Una parròquia, un barri, un temple", dins Sant Francesc

d'Assís, una parròquia, un barri, un temple, A.C. Centelles i Riusech, Oliva, 2006, pàgs. 79-80.

21 CARDONA MIRALLES, S., "Article VII: Los cementerios de Oliva (III)", dins Cabdells núm. 7, A.C. Centelles i Riusech,

Oliva, 2009, pàgs. 210-214. Article publicat, originalment, a Llibre festes Sant Vicent, Oliva, 1991.

22 Segons plànol de data 1946, fet pel topògraf Antonio Bonet.


74

La formació del Raval d’Oliva

L'any 1290, després de la segona revolta d’al-Azraq (1276), una ordre reial va obligar els sarraïns de les muntanyes a baixar al pla,23 la qual cosa va contribuir a l'augment demogràfic del Raval d'Oliva.

En la segona meitat del s. XV el primer comte d’Oliva, Francesc Gilabert de Centelles, va obligar als seus vassalls musulmans a abandonar les aljames d’Elca, Almoixic, Alfadadic..., amb la finalitat d’evitar possibles aliances amb els pirates o els mudèjars de Gallinera.24

Tot això, junt amb la necessitat d'abundant mà d’obra per a les plantacions de canyamel, els trapigs i l'Enginy del rendibilíssim negoci del sucre,25 expliquen que al cens de moriscos de l’any 1602 el Raval d'Oliva apareguera com el tercer més poblat del Regne, junt amb les moreries de Sogorb, Xàtiva, Cocentaina i Elx.26 De fet, l'any 1607 a tota Oliva hi havia unes 835 cases, de les quals 450, més de la meitat, eren de moriscos del Raval.27

Plànol: TORRÓ ABAD, J., “El urbanismo mudéjar...", Actas del VI Simposio, pàg. 569.

23

Camarena 1988: 156-157.

24 Mestre, 1970: 109-110; i Pons, 2009: 173-174.

25 Domínguez-Pons, 1989: 26

26 PIQUERAS, J., “Geografia de la població morisca al Regne de València al començament del segle XVII”, Entre terra i fe.

Els musulmans al regne cristià de València (1238-1609), edita Universitat de València i SECC (Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales), València 2009, pàg. 178.

I TORRÓ, J., “Formes de poblament i urbanisme. Com s'organitzaren els llocs d'habitació dels musulmans del regne de València (segles XIII-XVI)”, Entre terra i fe. Els musulmans al regne cristià de València (1238-1609), edita Universitat de València i SECC (Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales), València 2009, pàg. 201.

27 PONS FUSTER, F., Aspectos económico-sociales del Condado de Oliva (1500-1750), publicacions Ajuntament d’Oliva,

València, 1981, pàgs. 3-11.


75

Característiques de la trama urbana del Raval primitiu

El nucli del Raval més primitiu28 estava delimitat (sense ànim d’exhaustivitat) pels actuals carrers: les Tendes, Abadia, Sant Antoni, Serrans i Barranc. Es caracteritza per un viari irregular, marcat per les reculades de façanes i la presència d’atzucacs i carrerons estrets i tortuosos.29 Trets característics de l'“urbanisme mudèjar”, que es dóna allà on els andalusins conservaren (en major o menor grau) la capacitat de reproduir les pautes urbanes pròpies del món musulmà, caracteritzat per l’aprofitament de l’espai en funció de les condicions topogràfiques del terreny i del consens entre els grups que l’ocupen.30 Aquest grup estava format per una família extensa, la vivenda de la qual adoptava una disposició centrada al voltant d’un "pati" central en el qual s’obrien les cambres.31 Així, són les cases les que, en juxtaposar-s’hi, van determinant els carrers (formant illes amb contorns irregulars), sense que existisca un pla de creixement definit amb antelació.32 L’accés a les vivendes tenia lloc per l’interior de les illes, mitjançant carrerons tortuosos sense eixida, anomenats adarves. I la separació entre les illes consistia en carrers angostos i d’amplària variable, denominats zuqaq.

Junt amb aquest tipus de trama urbana se'n va generar una altra, en l’extrem inferior (carrers Sant Llorenç, Estora i Tendes), a la fita amb la calçada romana i la séquia Mare. Allí, prop del trapig del Barranc, els senyors cristians van promoure les denominades construccions “per a moros” per als nous assentaments musulmans.33 En aquest nou estil, la configuració de la parcel·la es resolia, quasi sempre, en forma rectangular, perpendicular al carrer, amb plantes estandarditzades, encaixades en parcel·laris preexistents i cobertes amb crugies successives, ordenades en profunditat, més un xicotet pati al fons, com en el cas de les vivendes cristianes.34 El resultat: illes compactes, de forma quadrangular, que donen lloc a carrers sempre oberts, i a un viari ordenat.35

28

La documentació més antiga que coneixem al respecte és protocol notarial de 28 de juny de 1427, on s’assenyala que Mohamat Mohavit era “sarracenus habitans in ravallo seu moraria ville Olive”. APPV, protocol, nº 24915/R. Vidal. Informació extreta de BORDES GARCIA, J., Oliva al segle XV. Una aproximació al món rural de la Baixa Edat Mitjana, IV Beca Serafí de Centelles, Oliva, 2001, pendent de publicació.

29 TORRÓ ABAD, J., “Formes de poblament i urbanisme. Com s'organitzaren els llocs d’habitació dels musulmans del

regne de València (segles XIII-XVI)”, dins Entre terra i fe. Els musulmans al regne cristià de València (1238-1609), Universitat de València i SECC (Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales), València, 2009, pàg. 216.

30 TORRÓ ABAD, J., “El urbanismo mudéjar como forma de resistencia...”, pàgs. 543, 580-581.

31 TORRÓ ABAD, J., “El urbanismo mudéjar como forma de resistencia...”, pàgs. 536-537.

32 Torró segueix: TORRES BALBÁS, L. Ciudades hispano-musulmanas, Madrid, 1985, pàg. 294. I també la tesi de BAZZANA,

A., Maisons d’Al-Andalus. Habitat Médiéval et structures du peuplement dans l’Espagne orientale (2 vols.), Madrid, 1992.

33 Vegeu: TORRÓ ABAD, J., “El urbanismo mudéjar como forma de resistencia. Alquerías y morerías en el Reino de

Valencia (siglos XIII-XVI)”, dins Actas del VI Simposio Internacional de Mudejarismo, Teruel 16-18 septiembre 1993, edita Centro de Estudios Mudéjares del Instituto de Estudios Turolenses, pàg. 538. I TORRÓ ABAD, J., “Formes de poblament i urbanisme...”, pàg. 210.

34 TORRÓ ABAD, J., “Formes de poblament i urbanisme...”, pàg. 212.

35 TORRÓ ABAD, J., “El urbanismo mudéjar como forma de resistencia...”, pàgs. 536-537.


76

Evolució urbana del Raval d’Oliva

L’expulsió dels moriscos l'any 1609 va suposar un colp molt dur per al Raval d’Oliva (de les 479 cases que hi havia en aquell moment, 450 eren de moriscos). La repoblació del Raval va ser molt lenta, però és a partir d'aquesta fita quan comencem a trobar majors referències enllà del barranc del Trapig.

La Gerreria. Cap a finals del s. XVII observem com el barri ha anat consolidant la seua expansió a l’altra banda del barranc, cap a la partida coneguda com a la Gerreria.36 Aquest topònim, present a moltes ciutats dels territoris de parla catalana,37 fa referència a un ofici, i al producte que aquest genera: les gerres. Una gerra és un tipus específic de recipient de fang cuit;38 els qui les elaboraven rebien el nom de gerrers, i el lloc on es produïen i venien: gerreria. Un cànter és un altre tipus de recipient,39 també de fang cuit; els qui l’elaboraven eren els canterers,40 i el lloc on es feia o venia: cantereria.41 Antigament, totes les persones que treballaven en un mateix sector solien agrupar-se al voltant dels gremis, dins dels quals podien existir subdivisions, com en el cas de Barcelona, on els gerrers, ollers, rajolers i escudellers van començar formant part d’un únic gremi de terrissers i, posteriorment, van anar segregant-se poc a poc.42

La partida de la Gerreria s’estenia des del barranc del Trapig i la séquia Mare cap a la muntanya que hui s’anomena “de la Creu”. Era una zona on hi havia abundants eres de batre.43 La pràctica de la gerreria en aquesta zona deu vindre d’antic, però no podem assegurar-ho.44 El

36

Coneguda encara com a “partida” fins ben entrat el s. XVIII (1788, APSM, Censals, Sig. XVI-11 f.13: un tros de terra secà de deu fanecades, en la partida Gerreria), la qual cosa vol dir que arribant al s. XIX encara quedaven molts espais buits de cases, com a eres, o com a terra de cultiu.

37 Sense dubte, el més conegut és el de la part antiga de la ciutat de Mallorca. Sa (la) Gerreria és, igual que a Oliva,

la denominació d’un carrer i un barri.

Anomenat partida de la Gerreria en 1649 (APSM: Sig. XI-12, f. 165), i barri “de la Gerreria” a un protocol notarial de Manuel Forrat de l’any 1769. APSM: Sig XVI-5-II, f. 41.

38 Recipient de fang cuit, la secció circular del qual va augmentant fins a certa distància de la boca i després va

disminuint fins a la base. De boca ampla, sense coll o amb coll molt curt, i sense anses o amb anses molt menudes (cast. tinaja) DCVB.

39 Recipient de fang, format d’un cos més ample de dalt que de baix, que per la part superior central acaba amb un

coll i té una ansa a cada costat (cast. cántaro) DCVB. “El cànter nou fa l’aigua fresca”

40 Un canterer també és una post amb forats rodons, que està posada horitzontalment i serveix per sostenir els

cànters o gerres (cast. cantarero, zafariche) DCVB.

41. El terme cantereria (terrisseria) també s’usa per denominar els objectes realitzats amb argila (fang) i

posteriorment cuits una sola vegada. És un terme més limitat que ceràmica, ja que s’aplica a les peces realitzades sense esmalt o amb vernís aplicat en una sola cocció.

42 Vegeu RIU DE MARTÍN, María del Carmen, “Les ordinacions i l'evolució del gremi de terrissers a Barcelona”, dins

Pedralbes: Revista d'historia moderna núm. 10, Universitat de Barcelona: Departament d'Història Moderna, Barcelona, 1990, pàgs. 68-70.

43 Mayans tenia una era en aquesta zona en 1746. Mayans-Mestre (1976, pàg. 275).

44 A un protocol notarial de 9 de maig de 1432 trobem unes referències que bé podrien ajustar-se a la zona de la

Gerreria (en la qual hi havia dues fonts: la de Baix i la de Dalt), i on és molt probable que existiren fonts d’alfar (destinats a coure fang): Bartomeu Sora (Sòria?), veí d’Oliva, va arrendar per 18 lliures a Pere Orts, les seues terres situades a la partida de la Font d’En Cacim. L’arrendament, a més, incloïa un forn d’alfar situat a la mateixa partida


77

que sí sabem amb certesa és que, l’any 1609, les rendes senyorials ja rebien l’impost que pagava aquest sector econòmic.45 També tenim referències clares de com s’anomenava la partida situada a la part inferior de la séquia Mare (des d’aquesta i cap a la mar). Aquesta partida, coneguda fins a principis del s. XX com a “dels Patins”,46 en l’època medieval es designava “partida de davall la séquia del Molí”.47

La primera referència documental d’una part del Raval coneguda com a la Gerreria ens apareix a un censal de 1584, on es parla d’un veí que viu en el carrer que rep aquest nom.48 I, posteriorment, apareixen moltes altres referències:49

- 1695-08-18, APSM, Censals, Sig. XI-22 f. 202: 180 sous imposats a una casa en el Raval, carrer Gerreria, de Joan Jorner que fa canters.

- 1768, APSM, Censals, Sig. XVI-5-I f.76: una mitja casa en el Raval, en el barranc de les Eres de la Gerreria (el qual fitava amb eres de batre).

- 1773, APSM, Censals, Sig. XVI-6-III f.66: una casa en el carrer que Puja de la Séquia Mare a les Eres de la Gerreria (segurament, l’actual carrer de la Mare de Déu del Rebollet)

- 1786, APSM, Censals, Sig. XVI-9-II, f. 85: una casa en el Raval d’Oliva, carrer Gerreria o de la Font de Baix (el carrer de la Font de Dalt és el carrer Sant Blai).

- 1788, APSM, Censals, Sig. XVI-11 f.13: un tros de terra secà de deu fanecades, en la partida Gerreria.

- 1791, APSM, Censals, Sig. XVI-12 f. 78: una casa en les Eres de la Gerreria.

La consolidació definitiva d’aquest espai urbà vindrà assenyalada per la construcció dels seus dos edificis més significatius:

rural (“dono et trado vobis cum predictis mediis, quandam mulam meam simil cum aliis apparatibus arandi, videlizet dos aradrés ab sos arreus et quondam forn de alfar sitam in dicta partita de la Font d’En Cacim”). APPV, protocol nº 6465/F. Cardona. Informació extreta de BORDES GARCIA, J., Oliva al segle XV. Una aproximació al món rural de la Baixa Edat Mitjana, IV Beca Serafí de Centelles, Oliva, 2001, pendent de publicació.

Amb tot, cal assenyalar que el terme Gerreria no apareix al recull de partides medievals olivanes que fa el propi Josep Bordes a l’obra esmentada.

45 Dret de la gorreria (sic), 26 lliures de regalia. PONS FUSTER, F., Aspectos económico-sociales del condado de Oliva

(1500-1750), Publicacions de l’Ajuntament d’Oliva, 1981, pàg. 65.

46 Amb aquest nom, “dels Patins”, apareix ja a la Concòrdia de reg de 1511, a la qual fa referència Gregori Mayans a

MAYANS Y SISCAR, G., Epistolario V. Escritos económicos, selecció transcipció i notes d’Antonio Mestre, Publicacions Ajuntament d’Oliva, València, 1976, pàg. 328.

47 Ho podem veure en el recull de partides medievals elaborat per Josep Bordes, al qual hem fet referència més

amunt. I Doménec Morell ens aporta la corroboració de la identificació del nom amb l’espai designat: en un document sobre les fites dels termes parroquials (APSM, Sig. Caixa-84 Vària): Cantó del Morret, segueix per la séquia Mare del Molí... casa de Joan Jorner, que es cantereria, i des de allí segueix fins la casa de Pere Pérez, que també antigament havia segut cantereria de Francesc Quintano, i estem en el carrer Gerreria com si anàrem a la Font d’En Carròs.

48 1584-10-24, APSM, Censals, Sig. XI-1 f. 120: Joan Jafler, espardenyer que té una casa al Raval, al carrer Gerreria, i

paga 4 sous.

49 Totes aquestes referències, incloent l’abans esmentada, han estat estretes d’un treball inèdit de Doménec Morell

Fullana, i que ens ha resultat de molt gran ajuda en el present treball. Ens referim a: MORELL FULLANA, D., Els noms de lloc a Oliva, transcrit per Vicente Domingo Ballester Morell, 191 pàgines (Din A4, Times new roman 12, interliniat senzill).


78

- Per una banda, la singular capella-portal dedicada a Sant Vicent Ferrer, la qual es va construir l'any 1725 al lloc on la tradició afirma que va predicar el popular dominic, pel setembre de 1410, quan aquest transitava per la calçada que unia Xàtiva amb Dénia en l’anomenada “campanya valenciana”.50 Com a curiositat podem dir, que les reixes que veiem es van col·locar per tal d’evitar el costum que van agafar alguns vianants d’encendre el seu cigarret del ciri del sagrari.51 El carrer de Sant Vicent antigament s’anomenava carrer “de les moreres del Raval”, ja que, igual que passava amb l’actual carrer de les Moreres, aquests tipus d’arbres estaven plantats a la vora de la séquia Mare52 quan aquesta encara no estava tapada.53

- Per altra banda, l’ermita dels Sants Antonis.54 Una ermita que es va construir a finals del s. XVIII, per tal de facilitar l’assistència a missa dels fidels d’aquest barri en dies de pluja, ja que els forts barrancs deixaven la zona incomunicada.

Com a curiositat final, apuntar que en la documentació parroquial de Sant Roc apareixen dades referents a persones i llinatges que hui formen part de la toponímia dels carrers d'aquesta zona. Així trobem la defunció de la morisca Angela Guengueix en 1606,55 el bateig d’un fill de la viuda del morisc Lloís Abram en 1607,56 i abundant informació sobre la nissaga dels Camatxo, la qual comença en la segona meitat del s. XV,57 etc.

El Pinet. Així, des de finals del s. XVII i, sobretot, durant el s. XVIII es produeix la consolidació urbana de la zona del Raval que coneixem com a Gerreria. I, a partir de finals del s. XIX es consolidarà una altra zona d’expansió del Raval, la que hui coneixem com a Pinet, en la costera

50

La tradició del pas de Sant Vicent Ferrer per Oliva la suposa Fr. H. FAGÉS, O. P., a la seua Histoire de Saint Vincent Ferrier, Apotre de I'Europe (París, 1892), de la qual reproduïm un fragment publicat al Boletín Oficial del Arzobispado de Valencia de 1955, pàg. 163: “Se halla en Valencia... del 23 de junio al 20 de agosto de 1410. Luego se encamina hacia el Sur, sin alejarse mucho de la costa. Bien por Sueca o, lo más probable, por Alcira y el Valle de Alfandech (Valldigna) llegó a Teulada. A 29 de septiembre recibe en Denia un pliego del Obispo de Valencia, Hugo de Lupia y Bajés. Y de vuelta le vino en el valle de Albaida una carta de Liria. Pasa por Játiva”. Notícia extreta de DOMINGUEZ

TORMO, J. M. i PONS MONCHO, F., Sant Roc d’Oliva. Apuntes históricos, Oliva, 1989, pàg. 143.

51 Cabdells VI, pàg. 177.

52 La séquia mare és un ramal del riu Serpis. Aquest riu arriba a la comarca pel terme de Vilallonga, travessant el

Barranc de l’Infern i el Racó del Duc. Prop de Potries hi ha l’assut d’en Carròs, el qual dirigeix un bon cabdal per la Séquia Reial d’Alcoi i que, a través del partidor de la Casa Fosca, porta les aigües fins als termes de Rebollet i Oliva. Aquesta séquia entra al traçat urbà de la ciutat d’Oliva seguint la via Xàtiva-Dénia. És a dir, per l’actual carrer de Sant Vicent per endinsar-se en el carrer de les Tendes, carrer de les Moreres, plaça de la Bassa i fins al molí de l’Enginy (el qual era mogut per l’aigua de la séquia retinguda a la plaça de la Bassa).

53 La séquia Mare estava descoberta des de l’entrada del carrer Sant Vicent fins “els porxets”, i un altre tram des del

“portal del Raval” fins a la “la bassa del molí”, en la Vila. A les vores d’aquestos trams descoberts creixien les moreres que van donar nom als dos carrers, tant al “carrer de les Moreres dins los murs de la Vila”, com al “carrer de les Moreres en lo Arraval”.

54 Vegeu Luis B. LLUCH GARIN, Ermitas y paisajes de Valencia. Tom III, ed. Caja de Ahorros de Valencia, València 1980,

pàgs. 314-316.

55 Cabdells VI, pàg. 193.

56 Cabdells VI, pàg. 191. Anys més tard (1693), a un censal de la parròquia de Santa Maria, trobem: “una casa en el

Raval, carrer Abraham, afronta casa de Bertomeu Jiménez canterer. APSM. Sig. XI-22 pàg. 201.

57 Cabdells VI, pàgs. 173-174.


79

de la muntanya de la Creu.58

La primera referència que trobem amb al nom de barri de Pinet apareix en l'any 1766, a una escriptura d'una casa (Arxiu de Santa Maria, signatura XVI-4-II pag.70). Amb tot, aquesta zona de població és anterior, i era coneguda des d’antic com a la zona del forn de les Fateres.59 Està documentada, com a mínim, des del moment de l’expulsió dels moriscos, l’any 1609.60 Posteriorment, trobem altres referències documentals:61

- 1728, un censal fa referència al carrer Fateres, APSM, Sig. XI-3 f. 235.

- 1771, un altre censal fa referència al barri forn de les Fateres, APSM, Censals, Sig. XVI-5-IV f. 26.

- 1782, novament un censal fa referència al carrer Forn de les Fateres, APSM, Sig. XVI-8-I f.113.

Pel que fa a la referència al carrer que acabem de veure, Pons Moncho creu que el nom no coincidiria amb l’actual carrer de les Fateres, ja que tres de les seues cases (la part posterior) apareixen fitant amb el barranc, a la documentació parroquial. La qual cosa li fa pensar que puga tractar-se de l’actual carrer Sant Pasqual.62

58

De gran interés resulta el llistat d’encarregats d’arreplegar els diners per a la construcció del campanar de l’església Sant Roc, ja que cada persona s’encarregava d’un grup de carrers, i ens aporten una visió global del territori que abastava la parròquia (= el Raval) en 1695:

Dit dia se ajuntaren los señors Jurats... y los elets de la parròquia... y en execusió de la primera determinació de la Junta General nomenaren, per a tots los barrios qui replegás y captás totes les semanes lo dineret.

Per lo carrer de Serrans: Jusep Maffes...

Per a los carrers del Mur y S. Jordi: Agustí Tur...

Per los carrers del Rinconet y Barranc: Joan Alvares...

Per a el carrer de les Tendes: Jusep Sanchis...

Per a los carrers de les Moreres y Abram: Jusep Camacho...

Carrer de les Pateres ó de Camacho: Sebastiá Morell...

Desde la Placeta de Ganguis, correr de P. Moreno: Jusep Garcia...

Per a el carrer de la Font y carrer de G. Vidal: Jusep Savall...

Per a el carrer del empedrat: Pere Masquefas...

És la transcripció del foli 177 del llibre de Fàbrica amb signatura H.2.3a. (1695-1769). Informació extreta de DOMINGUEZ TORMO, J. M. i PONS MONCHO, F., Sant Roc d’Oliva. Apuntes históricos, Oliva, 1989, pàg. 123.

59 Segons Pons Moncho, “Fatera” és un cognom morisc que trobem al Real de Gandia com a especialista de “trapig”,

i aporta la següent referència extreta de: “el hijo de Fatera el mayor, Ho Fumet, del dicho lugar, y Oxet natural de Villalonga y habitante en el dicho lugar del Real, llenteros”. Cabdells VI, pàg. 192.

60 Recordem: PONS FUSTER, F., Aspectos económico-sociales del condado de Oliva (1500-1750), Publicacions de

l’Ajuntament d’Oliva, 1981, pàgs. 65 i 68.

61 Novament, la nostra font ha estat: MORELL FULLANA, D., Els noms de lloc a Oliva, transcrit per Vicente Domingo

Ballester Morell, 191 pàgines (Din A4, Times new roman 12, interliniat senzill).

62 Cabdells VI, pàgs. 192-193. Sembla ratificar-ho Salvador Cardona a CARDONA MIRALLES, S., “Apéndice documental IV:

Nomenclátor urbano”, dins Iniciación a la Historia de Oliva, Publicacions de l’Ajuntament d’Oliva, València, 1988 (3ª edició), pàg. 449; quan diu que el nom de carrer de Sant Pasqual és oficial des d’abans del 14 d’abril de 1931, i que en el s. XVI s’anomenava del “forn de les Fateres”.


80

Si el forn de les Fateres esmentat al s. XVII es trobava ubicat al mateix lloc on hui el coneixem (i on va estar en funcionament fins als anys 50 del s. XX), aleshores podem suposar que aquesta zona del Raval, tot i presentar una població dispersa (no concentrada com un nucli urbà compacte), tindria una gran vitalitat i densitat, com es pot deduir dels impostos que pagava el forn abans de 1609. Tot això canviaria l’endemà de l’expulsió dels moriscos, quan el barri va quedar despoblat, i els ingressos del forn de les Fateres es van veure dràsticament reduïts.63

Durant els segles posteriors, aquesta zona del Raval va estar caracteritzada per una forta presència de corrals de ramats:64

- S. XVII, referència a un corral de ramat de Francesc Camatxo, APSM, Caixa-84.

- 1762, referència a un corral de ramat de Diego Escrivà en les Fateres, APSM, Sig. XVI-3-I ff. 98-109.

- 1769, referència a “una venta de terra.. un quartó de fanecada secà..., en el Raval, barri de les Fateres o Gerreria, APSM, Sig. XVI-5-II f.41.

- 1776, referència a un corral de ramat de Simon Ferrandis en barri de Fateres, APSM, Sig. XVI-7-I f. 76.

La presència dels corrals de ramat pot explicar-se per dos motius. Per una banda, el fet de trobar-se a la vora d’una ruta de pas de ramat de gran importància: la coneguda com a “senda dels lladres”, un assagador que uneix l’important mercat de Xàtiva (fronterer amb el regne de Castella) i el no menys important port de Dénia. Aquesta gran via de comunicació entrava al nostre terme municipal pel coll de Peapa (prop de la font de Maria Rosa), per la cresta de la muntanya de la penya de l’Àliga, vorejant el Tossal Gross, baixava a una cota mitjana de la muntanya de la Creu (quan encara no havia ocorregut la tragèdia del traçat de l’autopista AP7 al seu pas pel terme d’Oliva), travessava el que hui és la residència d’ancians, baixava pel carrer Alt (o Vall de la Safor), i anava a buscar la part més elevada del camí Collado. Finalment, per darrere de la muntanya de Santa Anna (tros on conserva el topònim), passava pel camí del Rajolar, arribant al Gallinera pel Cementeri de les burres, i enfilava cap al terme de Dénia.65 Doncs bé, la situació estratègica de l’espai que hui coneixem com a zona del Pinet (a una distància relativament propera-llunyana a Dénia), i l’abundant presència d’aigua que presentava el feien un lloc molt indicat per a la proliferació dels corrals de ramat.

A finals del s. XIX, principis del s. XX molts d’aquestos corrals foren comprats per gent del poble que els transformaren en vivendes per a les seues famílies. Un exemple és el cas del pare de Vicent Canet Roger, qui va comprar a la comtessa Mayans,66 a finals del s. XIX, un corral i una casa que estaven en l’espai que actualment ocupen les cases 1, 3, 5, 7 i 9 del carrer Sant Jacint.

63

PONS FUSTER, F., Aspectos económico-sociales del condado de Oliva (1500-1750), Publicacions de l’Ajuntament d’Oliva, 1981, pàgs. 65 i 68.

64 Altre cop: MORELL FULLANA, D., Els noms de lloc a Oliva, transcrit per Vicente Domingo Ballester Morell, 191 pàgines

(Din A4, Times new roman 12, interliniat senzill).

65 CLIMENT, S. (Fassarok d’Oliva), “La senda dels Lladres”, dins Llibre Festes del Crist, Oliva, 1989, s/d.

66 Descendent de Gregori Mayans, pertanyent a la rama establerta a Ontinyent. En els anys 40 del s. XX va donar a

Oliva el terreny on es va ubicar un camp de futbol i, posteriorment, l’institut “Gregori Mayans”. Per aquesta raó li fou dedicat un carrer de la localitat. CARDONA MIRALLES, S., “Datos biográficos”, dins Iniciación a la Historia de Oliva, Publicacions de l’Ajuntament d’Oliva, València, 1988 (3ª edició), pàgs. 481 i 490.


81

Espai que fou transformat en habitatges per a la seua família.

El creixement de la població va requerir la dotació d’alguns serveis. Un dels més importants, l’aigua potable (la majoria de les cases no disposaven d’ella), va arribar en els anys 40 del s. XX, quan Bolinches va fer el llavador de la font dels Serrans (traslladada de la seua ubicació original al carrer Verge d’Aigües Vives-Mitja Galta).67

67

BLAY NAVARRO: 1960, pàg. 643.


82

ANNEX 04

Inversions realitzades al Casc Antic (exercicis 2015-2016)

El "Pla plurianual de millora i revitalització del Raval i Centre històric 2015-2020", aprovat en acord plenari de data 30 d'abril de 2015, com ja s'ha dit, preveia inversions municipals al Casc Antic durant els referits exercicis.

En aquest sentit, durant els exercicis 2015-2016 s'han dut a terme diverses actuacions de regeneració i renovació urbanes en aquest àmbit, incloses la majoria al Programa ReViVal (Programa de revitalització de la Vila i el Raval).


83

Des de l'any 2015, l'Ajuntament d'Oliva està duent a terme diferents actuacions de regeneració i renovació urbanes en el Casc Antic (àmbit proposat per a l'ARRU), suplementant els recursos municipals amb finançament d'altres administracions com ara la Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d'Economia, o la Diputació de València.

Taller d'Ocupació Centelles (2015)

En el primer semestre de l'any 2015 es va desenvolupar el Taller d'Ocupació Centelles, que va comptar amb tres especialitats professionals:

- Promoció Turística Local i Informació al Visitant,

- Repoblaments Forestals i Tractaments Silvícoles,

- Operacions Auxiliars d’Acabats Rígids i Urbanització.

El projecte va comptar amb un pressupost total de 319.132,92 euros, dels quals l’Ajuntament d’Oliva va aportar 47.151,13 euros i el SERVEF 271.981,79 euros. En el taller van participar un total de 30 persones desocupades, 10 per especialitat, i 6 docents. Totes les actuacions van tindre lloc dins el Parc Públic de la Muntanya de Santa Anna, amb intervencions al Raval i la zona de la travessia Capurri, tots dos dintre del Casc Antic.

Els treballs van consistir principalment en la millora silvícola de la massa forestal de la muntanya de Santa Anna (PQL), la millora substancial dels marges, itineraris peatonals i accessos en límit amb l'entorn construït, i la promoció turística dels barris del Raval i del Pinet, amb la creació d'inventaris de recursos turístics, i accions de promoció.


84

Taller d'Ocupació Centelles II (2016)

En el primer semestre de l'any 2016 es va desenvolupar el Taller d'Ocupació Centelles II, que va comptar amb dues especialitats professionals:

- Treballs Forestals,

- i Infraestructures de Jardins.

El projecte va comptar amb un pressupost total de 259.338,14 euros, dels quals l’Ajuntament d’Oliva va aportar 39.560,14 euros i el SERVEF 219.778,56 euros. En el taller han participat un total de 24 persones desocupades, 12 per especialitat, i 5 docents. Igual que va ocórrer amb el taller anterior, totes les actuacions han tingut lloc al Parc Públic de la Muntanya de Santa Anna, i als barris del Raval i del Pinet, dins de l'àmbit de l'ARRU proposada.

Val a dir que, abans d’iniciar les actuacions per part de l'especialitat de jardineria, s’han mantingut diverses reunions amb les associacions veïnals dels barris afectats per aquestes actuacions, per tal de recollir les seues propostes i inquietuds i, en base a això, concretar els projectes d'actuació.

En este cas, les actuacions més importants s'han centrat en la zona verda situada als carrers de la Muntanya i Sant Felip, amb la intenció de revitalitzar-la. I també s'han dut a terme actuacions en altres zones verdes, com ara les "Vista Hermosa", carrer Collado i Zona Esportiva de Sant Vicent.


85

Remodelació del Parc de les Eretes del Barranc

Al llarg de 2016, en el marc del Pla d'Inversions Financerament Sostenibles de la Diputació de València, s'ha dut a terme una actuació de regeneració urbana de l'espai conegut com a Eretes del Barranc, en el cor del Casc Antic, tot just entre el límits del nucli primitiu del Raval i el Pinet. Una zona que havia esdevingut un espai degradat social i físicament, al costat de l'Escola Infantil Municipal El Caragol.

L'actuació ha consistit, bàsicament, en una millora de l'entorn, amb acabats més nobles, millora substancial de l'accessibilitat, reordenació d'espais amb la finalitat de canviar els usos inadequats, millora de l'enllumenat públic i creació de 8 aparcaments. El pressupost total de l'actuació ha estat de 314.235,26 euros.


86

Remodelació del carrer Comte d'Oliva

Al llarg de 2016, també en el marc del Pla d'Inversions Financerament Sostenibles de la Diputació de València, s'ha dut a terme una actuació de regeneració urbana del carrer Comte d'Oliva, límit sud de l'àmbit del Casc Antic, al barri de Sant Francesc. Amb un pressupost total de 523.900 euros, l'actuació ha permés la regeneració urbana de l’eix conformat pel carrer Comte d’Oliva i les places de Riuet dels Frares i final del C/ Sant Ignasi de Loiola.

L'actuació ha consistit, principalment, en ampliació de voreres, orelleres, millora de l’arbrat i del mobiliari urbà, de l'enllumenat públic i del clavegueram, amb la finalitat de potenciar aquest eix vertebrador del barri de Sant Francesc, com a articulador de la trama urbana del Casc Antic i l'eixample del sud de la ciutat.


87

ANNEX 05

Proposta d'ordenança gràfica del Nucli Vell

Elaborada en febrer de 2015 pels tècnics redactors del Catàleg de Proteccions (actualment en fase de tramitació)

CATÀLEG DE BÉNS I ESPAIS PROTEGITS D'OLIVA (VALÈNCIA)

ORDENANÇA GRÀFICA

ORDENANÇA GRÀFICA NUCLI VELL D'OLIVA.

ÍNDEX.

1. JUSTIFICACIÓ ORDENANÇA GRÀFICA.2. CRITERIS GENERALS.3. NORMES ESPAI PÚBLIC.4. NORMES EDIFICACIONS.

www.3polarquitectes.com 1 de 46


ORDENANÇA GRÀFICA

1. JUSTIFICACIÓ ORDENANÇA GRÀFICA.

El Nucli Vell d'Oliva s'estén al llarg de 20 hectàrees aproximadament, a més a més existeix una part de ciutat més enllà de l'actual Delimitació que presenta una imatge de característiques arquitectòniques semblant a la imatge del nucli tradicional, la qual cosa origina la sensació de trobar-nos davant d'un casc antic de considerables dimensions front a la ciutat Eixample. El pas de la Nacional separa clarament aquestes dues ciutats.

Tota aquesta ciutat vella se sustenta sobre un teixit construït que manifesta un clar domini de les tipologies arquitectòniques populars, i que s'accentua de forma especial dins del Nucli Vell delimitat a l'any 1.995.

Les ordenances urbanístiques referides al Casc Històric, contemplades a l'actual PGOU de l'any 1.982, i que continuen vigents han originat una transformació de les arquitectures populars, que afortunadament no han alterat excessivament les tipologies tradicionals, més bé han afectat a un canvi estètic dels edificis, tal volta per un excessiu recel en la normativa, tal volta per una falta de control en les actuacions realitzades. Evidentment la perspectiva i els conceptes en el camp patrimonial han canviat molt des de la redacció de les normes urbanístiques a l'any 82, i per tant es precisa d'un nou reglament que regule les actuacions al Nucli Vell. Els conceptes que regulen els nuclis tradicionals de la mateixa forma que la resta de la ciutat, resulten complexos d'aplicar en tant que el teixit històric no respon als plantejaments actuals de regular l'edificació en base d'ordenació alineada a vial i entre mitgeres, determinant el número màxim d'altures independentment de les condicions de l'entorn, i una serie de criteris compositius molt rígids de façanes, etcètera..Aquest fet ha donat lloc a alteracions puntuals de la tipologia edificatòria, de manera que tenim carrers on s'ha donat alteracions del nombre de plantes que no concorda amb l'entorn, o bé solucions de falses plantes endarrerides, que han comportat canvis tipològics considerables, o bé la impossibilitat d'establir espais en les edificacions per a garatges, etc...La manera de tractar els Nuclis Vells per part dels Plans Generals d'Ordenació Urbana que s'han succeït a Oliva no difereixen excessivament del que s'ha donat al llarg d'altres poblacions del voltant. Han passat vint anys des de l'última aprovació en matèria de Nucli Històric i Patrimoni, i existeix un buit important respecte als darrers plantejaments teòrics en el camp patrimonial, que requereix una revisió i actualització dels criteris i la normativa urbanística aplicable al Bé Ciutat.

L'estat actual del Nucli Històric d'Oliva presenta un teixit parcel·lari que s'ha conservat bastant bé, la tipologia edificada majoritàriament és l'habitatge unifamiliar entre mitgeres, i evidentment s'han donat els processos habituals en aquestos teixits al llarg del temps, on s'agrupen i se segreguen edificis segons les necessitats familiars, però la unitat fonamental continua seent l'edificació unifamiliar. Els canvis més considerables s'han



ORDENANÇA GRÀFICA

ocasionat en aquelles zones de transició cap a la ciutat del segle XIX, i la ciutat Eixample, sobretot als carrers, Major, Rector Plebà, Constitució, Plaça Ajuntament, etc.. on tenim alguns exemples de gran vàlua d'edificacions residencials col·lectives, i que per tant han canviat l'escenari tradicional, per un altre escenari que respon de manera brillant al seu moment històric, i que per tant també tenen el seu valor patrimonial.

La premissa de partida que no deguem perdre mai és la que suposa que l'habitatge actual és una evolució constant dels models anteriors, l'espai habitable canvia, segons els canvis socials, econòmics, culturals, etc..i per tant les necessitats de cada temps determinen els espais dels habitatges. Ara bé resulta necessari establir el punt de partida de l'anàlisi tipològic que predomina al Nucli Vell i que ha conformat els Valors que es pretenen protegir, conservar i recuperar, així per les dades i informació que disposem, els estudis s'endinsen en la tipologia de les edificacions existents al segle XVII; evidentment aquestes són evolucions de les anteriors.

L'anàlisi dels tipus i la seua pervivència en l'actualitat amb les pertinents transformacions esdevingudes inevitablement, ens permet redactar aquesta Ordenança gràfica que pretén establir els criteris generals d'actuació en les edificacions al Nucli Històric, junt amb les fitxes de conjunts ambientals dels carrers, que ens permet aproximar-nos a una escala més propera, i on entre altres coses s'estableix el tipus característic del carrer, i en cas d'existir les edificacions que han alterat la tipologia de manera aliena als valors exigibles dins del propi conjunt. D'aquesta manera des d'un àmbit més general podem realitzar un zoom més aproximat a cadascun dels conjunts per tal de flexibilitzar les solucions i adaptar-les en major consonància a l'entorn immediat, en tant que no poden ser idèntiques les solucions al carrer Sant Blai del Raval que les solucions al carrer les Moreres de la Vila.

Cal tenir en compte i resulta evident que els canvis i evolucions dels tipus són lents en el temps per contra la materialització física dels edificis ha sofert una celeritat en les darreres dècades. Les innovacions tecnològiques en els materials i les solucions constructives sempre permeten millorar i evolucionar les condicions dels edificis, i per tant hem de ser capaços d'integrar aquests canvis al context històric i patrimonial, però al mateix temps també s'observa una pervivència de determinats materials i sistemes constructius que responen al medi immediat, i que el pas del temps ha constatat la seua vàlua, la tradició.



ORDENANÇA GRÀFICA

2. CRITERIS GENERALS.

El criteri general establert per a tot el Nucli Vell consisteix en dotar-lo d'una protecció AMBIENTAL, en tant que entenem que les arquitectures més significatives ja gaudeixen d'unes proteccions de major grau. L'aproximació als diferents conjunts Ambientals que conformen el Nucli Vell d'Oliva, junt amb la presència d'un nombre important, sobretot a la Vila, de béns catalogats ens permet afirmar l'existència d'uns Valors Patrimonials que cal protegir i conservar, i en part recuperar. Aquests Valors es manifesten en el propi teixit urbà, i la seua adaptació a l'entorn físic sobre el territori accidentat de les vessants orogràfiques, en la forma en que s'ha parcel·lat el sòl, com s'han implantat les construccions als espais, les tipologies que s'han originat en cada conjunt del Nucli, en la imatge tradicional que han configurat a l'espai públic conformant carrers i places. L'Ordenança Gràfica té com a finalitat regular la protecció d'aquestos trets tant característics, conservar-los i a l'hora permetre que la ciutat històrica es recupere i regenere, integrant els canvis amb els Valors que atresora aquesta, eliminant totes aquelles solucions impròpies que desvirtuen la imatge global del conjunt i permetre les compatibilitats amb les necessitats actuals.

La regeneració de la ciutat resulta necessària per tal de garantir la viabilitat de la mateixa, en aquest aspecte la protecció global del Nucli Històric amb caràcter AMBIENTAL, permet tant la restauració com la renovació del parc construït, sempre però amb els criteris constructius tradicionals, integrant les noves solucions tecnològiques. Les intervencions recuperaran els valors originaris de les edificacions tradicionals, el concepte està clar i definit, consisteix en el fet que les intervencions han d'estar harmonitzades amb l'entorn immediat, qualsevol solució que no concorde amb les solucions tradicionals existents en l'entorn no és acceptable. No es tracta de fer un parc temàtic, però la llibertat compositiva queda subordinada a la imatge de conjunt i als valors patrimonials que es pretenen preservar. La normativa d'actuació en el Nucli Històric per tal de protegir, conservar i recuperar els Valors Patrimonials afecta tant als edificis com als espais públics lliures, carrers i places. Les exigències de determinades solucions tipològiques i sistemes constructius i materials també afecten a l'entorn, a l'espai lliure. L'ús sistematitzat de determinats materials al llarg del temps ens permet parlar d'un paisatge construït.



ORDENANÇA GRÀFICA

3. NORMES ESPAI PÚBLIC.

Resulta necessari establir un equilibri entre l'esforç de protecció dels immobles per part dels habitants del Nucli Històric com per part de l'Ajuntament en l'espai lliure. La qualitat de l'espai públic depèn tant del tractament exterior dels edificis com de la materialització de voreres, carrers, vegetació, del mobiliari urbà etc..Cal ordenar l'espai lliure ocupat en gran part per l'estacionament de vehicles, la falta de dimensió de les voreres que resulten un obstacle per als vianants, en definitiva garantir una accessibilitat viable tant per a vehicles com per a persones. Al Nucli Vell d'Oliva disposem relativament de pocs espais lliures, en general les places estan pavimentades, amb presència vegetal en determinats punts, així tenim les places de l'Ajuntament, la Bassa, l'Església, Alonso, Sant Roc i Ganguis, en definitiva els actors principals al cas d'Oliva són els carrers. Aquests històricament es resolien amb terra que solia trobar-se constantment aplanada pel pas de persones i carros. En alguns casos es disposava empedrat o bé combinat amb panys de terra. Aquestes solucions tipus que havien perdurat durant segles permetien una transpiració del terreny la qual cosa evitava que les humitats aparegueren amb tanta facilitat sobre els murs dels edificis. Evidentment la vegetació era present al propi carrer. Les primeres solucions d'empedrat comencen a donar-se en les darreries del segle XIX i inicis del XX, amb el sistema de llambordes gitades sobre llits de sorra i graves, la qual cosa permetia en certa forma la transpiració i absorció de les aigües. Finalment les solucions del segle XX ja han consistit en molts casos per substituir els empedrats per capes d'asfalt que solen fer-se damunt d'aquestos, o bé per barrejat de formigó o argamassa amb les pròpies llambordes. En l'actualitat els carrers al Nucli Històric d'Oliva estan pensants per al pas de vehicles, s'han constituït voreres mínimes, generalment amb el rastell de pedra, i empisat de taulell tipus terràs, amb un escaló significatiu respecte a la calçada, la qual cosa dificulta el propi caminar per les voreres, impossibilitant l'accessibilitat universal exigible.



ORDENANÇA GRÀFICA

FITXA TÈCNICA:

1. Es respectarà el traçat de nivells i pendents existents així com l'escorrentia de pluges per a evitar danys als edificis que conformen els espais. S'han de complir els preceptes en matèria d'accessibilitat. S'hauran d'eliminar les voreres conforme es materialitzen en aquestos moments, com a barreres arquitectòniques.2. La pavimentació haurà de ser amb pedra local preferentment o llambordes col·locades de manera que permetran transpirar la base del subsòl, tant per a la filtració d'aigua de pluja com la transpiració del vapor d'aigua. 3. Els jardins i masses vegetals es realitzaran amb espècies autòctones.4. El mobiliari urbà haurà de ser integrador i passar desapercebut, preferentment amb materials nobles, fusta, ferro fus obscur, o pedra natural.5. Integració dels contenidors de fem i reciclatge.6. Se soterraran les instal·lacions, sobretot les de llum i telefonia.7. S'ordenaran les zones d'estacionament de vehicles, evitant l'ocupació indiscriminada.



ORDENANÇA GRÀFICA

NIVELL ADEQUAT. La solució adequada per als espais públics i carrers ha de respectar la seua configuració i caràcter històric, l'ús de materials tradicionals i nobles que s'integren en l'entorn immediat. La vegetació respectarà els espais, i haurà de ser autòctona. Les instal·lacions urbanes quedaran soterrades, s'ha de controlar el mobiliari urbà, la senyalització i els cartells propagandístics. La solució adequada per als carrers són aquells que conserven els empedrats de llambordes, disposades sobre llits d'arena i graves que permet en qualsevol moment reparar o soterrar noves instal·lacions urbanes, permetent el pas de vehicles. S'han d'eliminar les voreres i barreres arquitectòniques per a una accessibilitat universal. Les trapes d'instal·lacions han de ser de ferros fus obscur, o bé integrar-se amb revestiments de llambordes sobre bastidors metàl·lics.

1. 2. 3. 4.

5. 6.

S'eliminaran les barreres arquitectòniques, imatge 1, en cas d'obrir-se noves instal·lacions, es respectarà la reposició i la imatge global, imatge 2.S'utilitzaran els materials nobles locals, els tipus de material més apropiats a l'entorn.La senyalització haurà de ser respectuosa amb l'entorn.



ORDENANÇA GRÀFICA

NIVELL MILLORABLE.S'evitarà l'ús de materials moderns no acords amb els sistemes tradicionals, com són els asfaltats i formigons tant els disposats en soleres vistes com els impresos, tot i que podrien ser admissibles si es combinen amb voreres fetes de llambordes o pedres disposades sobre llits de graves compactades, i enrasades amb la calçada, la qual cosa permetria registrar en voreres instal·lacions urbanes. No resulta satisfactori la inserció de llambordes amb base de formigó, ja que en cas de reparacions o noves instal·lacions urbanes implica generar pegats. S'evitaran els obstacles que impossibiliten l'accessibilitat universal, exceptuant els casos que les pròpies pendents naturals no ho permeten.

1. 2. 3. 4.

5. 6.

Cal evitar solucions no acords amb els entorns històrics, amb materials que no són tradicionals, com formigons, asfalts, peces prefabricades, etc..Resulta convenient permetre la transpiració de la calçada, evitant les solucions impermeabilitzades.La senyalització ha d'integrar-se a l'espai, no apropiar-se.



ORDENANÇA GRÀFICA

NIVELL IMPROPI. Inadmissible la colonització indiscriminada per part dels vehicles de motor. S'haurà d'ordenar clarament els espais que aquests han d'ocupar mitjançant el paviment, el mobiliari urbà, la vegetació o bé la senyalització. De la mateixa manera ocorre amb els contenidors de fem i reciclatge hauran de quedar totalment integrats en l'espai respectant l'entorn. Inadmissible la col·locació de materials continus sobre paviments existents de llambordes o empedrats, l'ús de materials moderns no acords amb els sistemes tradicionals, com són els asfaltats i formigons tant els disposats en soleres vistes com els impresos. Cal evitar els cromatismes no integrats en l'entorn, tant en peces de llambordes com en formigons impresos. Soterrament d'instal·lacions aèries com l'enllumenat i la telefonia sobretot a edificis protegits.

1. 2. 3. 4.

5. 6. 7. 8.



ORDENANÇA GRÀFICA

4. NORMES EDIFICACIONS.

La tendència durant anys per falta d'una normativa més adaptada al moment i un control administratiu al Nucli Històric ha comportat la transformació de la imatge dels edificis, amb l'ús indegut de determinades solucions constructives i materials que desvirtuen els Valors Patrimonials del Nucli Vell, sobretot en l'aspecte exterior dels edificis, tant en façanes com en cobertes, amb ús de rajoles vistes, aplacats de pedra, morters del tipus monocapa, pel canvi de fusteries tradicionals per les d'alumini o pvc blanques, per l'aparició de noves instal·lacions com els aire condicionats, antenes parabòliques, cartells propagandístics, etc..Malgrat tota aquesta problemàtica evident, l'escenari urbà d'Oliva ha mantingut en gran part els Valors Patrimonials que l'identifiquen.

La proposta presentada en aquesta Ordenança Gràfica, estableix un cos normatiu per tractar de protegir, conservar i recuperar els valors identificatius del Nucli Vell, en les intervencions sobre el parc edificat, no sols en aspectes d'imatge, també en el sentit de permetre un ús compatible de l'arquitectura tradicional popular amb les noves maneres d'habitar i les necessitats futures, en definitiva es tracta de fusionar l'arquitectura vernacla popular amb les necessitats actuals d'habitatge, per garantir la sostenibilitat i viabilitat del Nucli Històric. Les tipologies són vives i no deixen d'evolucionar.

Cal tenir en compte que la present Ordenança regula la imatge global del conjunt, i en concret dels tipus d'edificis que conformen el parc immobiliari en general. Resulta per tant necessari conèixer els models Tipològics que defineixen l'Arquitectura Popular i han anat donant resposta a pràcticament la totalitat de les edificacions del Nucli Vell d'Oliva. Aquests Tipus i la seua materialització afecten de forma directa a la protecció AMBIENTAL del Nucli Vell, que representa l'escenari urbà, en tant que aquelles edificacions amb nivells de protecció superior ja venen determinades per les corresponents fitxes. De la mateixa forma existeixen models edificats que no responen als Tipus estudiats, edificis de pisos, i que són compatibles amb la protecció genèrica dels conjunts ambientals. En aquestos casos s'indicarà el que està permès i resulta compatible amb el conjunt en les respectives fitxes, tot i que l'Ordenança hauria de servir com a referència en les intervencions.

Els tipus d'edificis són models establerts i constatats a la realitat física, a partir dels Estudis Previs del Nucli Vell d'Oliva on s'estableixen el tipus més significatius de l'Arquitectura Popular a través del treball realitzat per l'Arquitecte Carles Boigues “Les cases agrupades i urbanes: tipus i evolució”. Bàsicament existeixen tres tipologies que comprenen la totalitat de l'edificació al Nucli Vell, associades al nombre de plantes, i que en certa manera són evolucions unes d'altres del model elemental. A partir del model que presenta dues o més plantes tenim variacions diferents dins del mateix model. No té cap sentit establir als conjunt ambientals plànols d'altures de cornisa i nombre de plantes. El sentit comú i el propi procés constructiu al llarg dels segles ha anat conformant els fronts



ORDENANÇA GRÀFICA

edificats als carrers, i en les pròpies fitxes de conjunts s'observen el tipus d'edificis que defineixen l'escenari, determinant el nombre de plantes i una altura més o menys definida. Així la integració en el propi conjunt va a establir els paràmetres anteriors, no ens podem reduir a indicar una altura determinada de cornisa, els edificis han d'adaptar-se al conjunt i no diferir d'ell.

A continuació anem a determinar els models tipològics i la seua evolució en el temps:

TIPOLOGIA 1 HABITATGE D'UNA PLANTA

CRONOLOGIA SEGLE XVII i ANTERIOR

DESCRIPCIÓ - EDIFICACIÓ D'UNA SOLA PLANTA ENTRE MITGERES.- UN SOL VOLUM AMB DUES CRUGIES.- EIX COMPOSITIU: ACCÉS FAÇANA-ZONA DE PAS-EIXIDA PATI POSTERIOR.- PATI POSTERIOR AMB ANNEXOS PER ALS ANIMALS.- PRIMERA CRUGIA HABITACIONS, SEGONA CRUGIA CUINA-MENJADOR-ESTAR.

- AMPLÀRIA SUPERIOR 6 METRES:EIX CENTRAL PAS DE CARRO I ESTÀNCIES A CADA COSTAT

- AMPLÀRIA DE MENYS DE 4 METRES: EIX SOBRE UNA DE LES MITGERES. SOLEN SER DIVISIONS DE LES ALTRES PER QÜESTIONS D'HERÈNCIA.

MATERIALS - MURS: PEDRA CALCÀRIA AMB MORTER ARGILA I CALÇ ARREBOSSADA AMB ALGEPS- DISTRIBUCIÓ INTERIOR: RAJOLA.- LLINDARS DE BUITS: ARCS I DESPRÉS FUSTA.- LA LINEA DE CÀRREGA INTERIOR SEPARA CRUGIES: MURS AMB ARCS.- FORJATS: BIGUETES DE FUSTA (ESQUADRIES o PALS) I REVOLTONS.- COBERTA A DUES AIGÜES: BIGUETES FUSTA-CANYÍS AMB ALGEPS-TEULA ÀRAB. - CORNISA AL CARRER: FILADES DE RAJOLA VOLADES SOBRE FAÇANA.

ESQUEMA



ORDENANÇA GRÀFICA

TIPOLOGIA 2 HABITATGE D'UNA PLANTA+CAMBRA

CRONOLOGIA SEGLE XVII i ANTERIOR

DESCRIPCIÓ - EDIFICACIÓ D'UNA SOLA PLANTA+CAMBRA ENTRE MITGERES.- UN SOL VOLUM AMB DUES CRUGIES.- EIX COMPOSITIU: ACCÉS FAÇANA-ZONA DE PAS-EIXIDA PATI POSTERIOR.- PATI POSTERIOR AMB ANNEXOS PER ALS ANIMALS.- PRIMERA CRUGIA HABITACIONS, SEGONA CRUGIA CUINA-MENJADOR-ESTAR.- CAMBRA: ÚS MAGATZEM SENSE DISTRIBUCIÓ. VENTILACIÓ CREUADA.- ESCALA SEGONA CRUGIA: MUR OPOSAT LLAR o DARRERA LA LLAR



MODELS 1. BUIT TIPUS PORTA EN LA PLANTA CAMBRA SOBRE L'ACCÉS.

2. BUITS DE VENTILACIÓ SENSE FUSTERIA.

3. DOBLE CAMBRA AMB FILERA DOBLE DE BUITS VENTILACIÓ.A OLIVA: CRIA CUC SEDA AL S. XVIII

MATERIALS - MURS: PEDRA CALCÀRIA AMB MORTER ARGILA I CALÇ ARREBOSSADA AMB ALGEPS- DISTRIBUCIÓ INTERIOR: RAJOLA.- LLINDARS DE BUITS: ARCS I DESPRÉS FUSTA.- LA LINEA DE CÀRREGA INTERIOR SEPARA CRUGIES: MURS AMB ARCS.- FORJATS: BIGUETES DE FUSTA (ESQUADRIES o PALS) I REVOLTONS.- COBERTA A DUES AIGÜES: BIGUETES FUSTA-CANYÍS AMB ALGEPS-TEULA ÀRAB. - CORNISA AL CARRER: FILADES DE RAJOLA VOLADES SOBRE FAÇANA.- ESCALA DE VOLTA CATALANA: DUES FILADES DE RAJOLA.

ESQUEMA



ORDENANÇA GRÀFICA

TIPOLOGIA 3 HABITATGE D'UNA PLANTA BAIXA i 1 PIS

CRONOLOGIA SEGLE XVIII-XIX

DESCRIPCIÓ - EDIFICACIÓ DE DUES PLANTES ENTRE MITGERES.- UN SOL VOLUM AMB DUES CRUGIES.- EIX COMPOSITIU: ACCÉS FAÇANA-ZONA DE PAS-EIXIDA PATI POSTERIOR.- PATI POSTERIOR AMB ANNEXOS PER ALS ANIMALS.- PRIMERA CRUGIA HABITACIONS, SEGONA CRUGIA CUINA-MENJADOR-ESTAR.- PLANTA PRIMERA: EVOLUCIÓ CAMBRA A HABITATGE.- ESCALA SEGONA CRUGIA: MUR OPOSAT LLAR o DARRERA LA LLAR.- ESCALA PRIMERA CRUGIA: HABITATGE INDEPENDENT PLANTA PRIMERA.- PLANTA PRIMERA: APARICIÓ DE BALCÓ AMB BARANA DE FORJA.



MODELS 1. LA FAÇANA CAMBRA APAREIXEN BALCONS I FINESTRES.

2. APARICIÓ ENTRADA INDEPENDENT PER A LA PLANTA PRIMERA.

3. APAREIX CAMBRA PER DAMUNT DE LES DUES PLANTES.

MATERIALS - MURS: PEDRA CALCÀRIA AMB MORTER ARGILA I CALÇ ARREBOSSADA AMB ALGEPS.- DISTRIBUCIÓ INTERIOR: RAJOLA.- LLINDARS DE BUITS: ARCS I DESPRÉS FUSTA.- LA LINEA DE CÀRREGA INTERIOR SEPARA CRUGIES: MURS AMB ARCS.- FORJATS: BIGUETES DE FUSTA (ESQUADRIES o PALS) I REVOLTONS.- COBERTA A DUES AIGÜES: BIGUETES FUSTA-CANYÍS AMB ALGEPS-TEULA ÀRAB. - CORNISA AL CARRER: FILADES DE RAJOLA VOLADES SOBRE FAÇANA.- ESCALA DE VOLTA CATALANA: DUES FILADES DE RAJOLA.

ESQUEMA



ORDENANÇA GRÀFICA

PARAMENTS EXTERIORS: MURS

Els sistemes estructurals tradicionals estan formats per murs de càrrega en façanes, tant al carrer com al possibles patis interiors, per contra les línies de càrrega interiors o bé utilitzen els murs o bé a base de pilars amb bigues o arcs de descàrrega. Aquests murs poden materialitzar-se amb diferents sistemes, generalment amb rajola massissa d'espessor de 3 a 4 centímetres preses amb morters de terra amb un petita part de calç, o bé amb pedra, combinant-se les dues opcions per tal de remarcar els buits de portes i finestres. Generalment siga quina siga la solució els murs a Oliva solen enlluir-se amb morters de calç, els anomenats emblanquinats. S'entén per mur tant les façanes com les mitgeres. Aquestes moltes vegades solen resoldre's amb rajola plantada d'espessor molt reduït, acabant-se amb emblanquinat.

FITXA TÈCNICA: Respecte a les intervencions cal:1. Es respectarà la naturalesa del mur, segons la solució que tinga aquest. Si el mur està enlluït haurà de refer-se aquest segons les solucions tradicionals, no es pot deixar la fàbrica vista del mur. Si el mur té la fàbrica vista històricament podrà romandre així, si resulta ser d'una intervenció recent on es va eliminar l'enlluït, aquest s'haurà de recuperar.2. No està permès l'ús de rajola cara vista, ni les solucions d'aplacats, totalment impròpies, ja siguin d'entaulellats o pedra natural.3. La solució idònia passa per enlluir amb morters de calç que garanteixen la impermeabilitat del mur i al mateix temps la seua transpiració. La cromàtica la marcarà el conjunt ambiental on es localitze l'edifici, seent preferible la solució d'emblanquinat. Les tonalitats de colors s'adquiriran per la barreja de terres locals en els morters a emprar. Totalment prohibit l'ús de sistemes dels anomenats “mono capes” en totes les seues variants, gra fi, projectat granític..etc. En cas de realitzar-se amb morters de ciment Oo morters mono capes de gra fi, aquest hauran de pintar-se amb color blanc o bé el cromatisme permès al conjunt tipològic, tot i que no són recomanables aquestes solucions.

RAL 9001 RAL 9003 RAL 1013 RAL 1015



ORDENANÇA GRÀFICA

NIVELL ADEQUAT. La solució adequada és aquella que recupera o restaura els murs originals existents, amb les tècniques tradicionals.

1. 2. 3. 4.

5.

Les solucions més generalitzades són les consistents en l'emblanquinat de calç, tot i que aquesta pràctica ha anat perdent-se poc a poc, i s'ha acabat substituint per morters de ciment raspats i acabat amb pintures blanques.Les solucions de morters de calç amb tonalitats adquirides per la barreja de terres locals és una solució adequada, i soluciona a la llarga els propis manteniments dels edificis. Els acabats es realitzaran de forma que les superfícies resten fines, amb la granulometria marcada a la pròpia façana.



ORDENANÇA GRÀFICA

NIVELL MILLORABLE.S'evitarà l'ús de materials moderns no acords amb els sistemes tradicionals, sobretot els morters de ciment, tot i que s'admetran amb acabat de pintura blanca o segons el cromatisme permissible al carrer, sobretot si l'obra és nova.La solució idònia són els morters de calç, els emblanquinats o bé els barrejats amb terres locals per obtenir els cromatismes, cal inclús recuperar els existents, sobretot en murs a restaurar.

1. 2. 3. 4.

5.

Les reparacions sobre murs de morters de calç o fàbrica de pedra vista, han de ser respectuosos amb els materials originals, evitant l'us indiscriminat de morters de ciment.En cas d'utilitzar-se morters del tipus mono-capes s'hauran de resoldre amb un acabat fi que s'integre en el mur per després pintar-los.Cal anar espai amb els acabats de pintures plàstiques i les textures d'aquestes.Els raspats de morter hauran de ser fins.



ORDENANÇA GRÀFICA

NIVELL IMPROPI. Inadmissible la solució de rajola vista, aplacats de pedra o ceràmics.No està permès l'eliminació de les capes d'enlluït per a deixar vista la fàbrica.No està permès l'ús de gelosies de pedra artificial en façanes.

1. 2. 3. 4.

1. Els murs amb acabats del tipus mono-capes amb acabat fi o bé granític no són admissibles, caldria pintar-los amb les tonalitats adequades.2. Els aplacats de pedra, marbres, granits, entaulellats, etcètera.. no són apropiats, no és una solució tradicional. Sols són admissibles als sòcols i segons quins materials.3. A Oliva no és tradicional els murs de pedra vista.4. Resulta impropi eliminar les capes de morter i deixar vista la fàbrica de rajola.5. No està permès l'ús de gelosies o peces prefabricades6. Els rejuntats i retacats de murs de pedra es realitzaran amb morters de calç i amb la junta repassada.7. Inadmissibles les combinacions impròpies de materials aliens a la tradició.

5. 6. 7.



ORDENANÇA GRÀFICA

PARAMENTS EXTERIORS: SÒCOLS

Els sòcols dels murs de façana al Nucli Històric d'Oliva s'han materialitzat en els edificis populars amb un canvi d'acabat de la superfície de l'enlluït i amb un canvi de cromatisme. No sol abundar la solució del sòcol de pedra vista, bé aplacada o bé de la pròpia fàbrica de l'edifici, excepte el algun cas puntual en edificis importants. La tradició reconeixia un problema real d'humitat per capil·laritat en la base dels murs, i per això tractaven de donar-li solució a través de la pròpia enlluïda de morter de calç brunyit o acabat en bast rugós pel fet que aquest morter té un millor comportament davant la humitat, sobretot si es tracta de cal hidràulica. Aquest sòcol patia constants refetes i precisa de manteniment anual. La tendència ha estat a obscurir aquest sòcol amb tons blaus, inclús verds, tendents a grisos i rojos.

FITXA TÈCNICA: Respecte a les intervencions cal:1. Es respectarà la naturalesa del sòcol, segons la solució que tinga aquest. Si el sòcol està enlluït haurà de refer-se aquest segons les tècniques tradicionals, no es pot deixar la fàbrica vista. Si el mur té la fàbrica vista històricament podrà romandre així, si resulta ser d'una intervenció recent on es va eliminar l'enlluït, aquest s'haurà de recuperar.2. No està permès l'ús de rajola cara vista, ni les solucions d'aplacats ceràmics, totalment impropis, i que agreugen els problemes d'humitats per capil·laritat.3. Estan permesos els sòcols de pedra natural local, amb acabat mat o tosquejat. No s'admeten granits ni marbres amb vetes de colors i acabats brillants. L'altura del sòcol serà l'existent al conjunt ambiental. S'haurà de col·locar de manera que deixe respirar la façana, sense rejuntar juntes, i fixat al mur en determinats punts ocults. 4. La solució idònia passa per enlluir amb morters de calç que garanteixen la impermeabilitat del mur i al mateix temps la seua transpiració. La cromàtica la marcarà el conjunt ambiental on es localitze l'edifici. Totalment prohibit l'ús de sistemes dels anomenats “mono-capes” en totes les seues variants, gra fi, projectat granític..etc. En cas de realitzar-se amb morters de ciment aquest hauran de pintar-se amb color blanc o bé el cromatisme permès al conjunt tipològic.

RAL 5024 RAL 6002 RAL 7047 RAL 3011



ORDENANÇA GRÀFICA

NIVELL ADEQUAT. La solució adequada és aquella que recupera o restaura els sòcols originals existents, amb les tècniques tradicionals. La tendència ha estat la de realitzar un canvi en el tractament del morter de calç en la base del mur, per augmentar-li la resistència i minvar l'efecte dels possibles colps. La tradició popular proposa un canvi de color per evitar la brutícia. En cas d'utilitzar-se pedres aplacades aquestes han estat pedres locals de tons clars i amb acabats mats sense excessius historicismes.

1. 2. 3. 4.

5. 6. 7. 8.

1-2-3. Sòcol amb canvi de textura del morter amb acabat pintat.4. Sòcol de pedra local amb tons clars i acabats mats.5-6-7-8. Sòcol de pedra local de tons clars i acabats mats, i diferents tipus d'especejaments, des dels tipus senzill, amb basament i amb remat superior.



ORDENANÇA GRÀFICA

NIVELL MILLORABLE. S'evitarà l'ús de materials moderns no acords amb els sistemes tradicionals, sobretot els morters de ciment, tot i que s'admetran amb acabat de pintura segons el cromatisme permissible al carrer, sobretot si l'obra és nova. L'ús de les pedres locals hauran de ser amb tons clars i acabats mats, evitant els acabats historiats i les combinacions amb acabats brillants. Els marbres no són recomanables tot i que siguin clars.

1. 2. 3. 4.

5. 6. 7. 8.

1-2. Acabat mono capa amb pintura.3-4. Els sòcols materialitzats amb morter de ciment deuen de pintar-se, i evitar la imatge industrial del morter, com ocorre a la imatge 5.6. Aplacat de pedra local amb acabat mat, i composició amb acabats en brill que no són els adequats.7. Aplacat de pedra local amb acabat mat, i remat de marbre que no és adequat.8. Aplacat de marbre amb acabat mat sense brill.



ORDENANÇA GRÀFICA

NIVELL IMPROPI. Inadmissible la solució de rajola vista, aplacats ceràmics o granítics. No està permès l'eliminació de les capes d'enlluït per a deixar vista la fàbrica. Els elements ceràmics, rajoles o bé entaulellats no són materials tradicionalment emprats com a sòcols en l'arquitectura popular. Els mortes mono-capes amb cromatismes diversos o granítics descartats. Els granits o marbres e colors totalment prohibits, i l'ús de pedres tipus marge o repicant la base dels murs també.

1. 2. 3. 4.

5. 6. 7.

1. Els entaulellats són totalment impropis, tant els vitrificats com els de fang natural.2-3. Els sòcols de rajola massissa no són acords amb la tradició local, de la mateixa forma que els aplacats amb pedra del tipus “margenera”.4-5-6. Els materials petris del tipus granits, marbres combinats i amb brill, no són apropiats.7. Les solucions



ORDENANÇA GRÀFICA

PORTES D'ACCÉS ALS EDIFICIS.

Les portes de casa tradicionals són de fusta, la tipologia respon generalment a una porta d'accés per a carros, amb la qual cosa es determinava l'amplària, i solen tenir dues fulles que s'obrin en la seua totalitat, seent una d'elles la que té una portella per accés de persones sense necessitat d'obrir les dues fulles. Solen ser bastidors de fusta que tenen un entaulament vertical exterior que sol anar clavat amb claus no visibles. L'estructura de la portada s'entrega als murs de càrrega directament sense pre-marc. Sol ser fusta de pi del terreny, tipus mobila, amb tonalitats obscures. Les proporcions de dimensions venen donades pel sentit comú de pas, amb certa tendència a la verticalitat. En l'evolució de la porta aparegueren les fulles amb vidres i enreixats, i portelles interiors, però amb un clar predomini de la fusta.

Els canvis tipològics amb la desaparició dels carros i l'aparició dels vehicles de motor ha comportat que les portes de casa reduïren les mides o bé hagen aparegut un nou model de porta, la porta de garatge. Els edificis han de poder respondre a les necessitats actuals de la societat, i entre elles està la de disposar d'un espai si cal o procedeix per a l'estacionament de vehicles, en tant que alguns edificis del Nucli Històric poden transformar en certa mesura la seua tipologia per tal d'obtenir un espai a la planta baixa destinat a magatzem o garatge. En altres casos resultarà inviable. Així doncs els requeriments han de ser semblants al de les portes d'entrada als edificis.

FITXA TÈCNICA: Respecte a les intervencions cal:1. Les portes hauran de ser preferentment de fusta, si es possible de fusta local, en cas d'utilitzar-se fustes no tradicionals se li donarà la tonalitat de la fusta local. No s'admetran tonalitats clares del tipus faig, roure, pi blanc, etcetera..2. Les proporcions hauran de ser amb tendència vertical, i no diferiran en mida de les existents al conjunt ambiental. S'evitaran sempre que siga possible, i en cas contrari degudament justificat, proporcions tendents a l'horitzontalitat, es a dir proporcions d'1 a 1. Cal evitar les solucions asimètriques de porta + fixe, sempre serà una fulla o dues fulles.3. No està permès l'ús de colors, descartat el blanc, ni els acabats metal·litzats, en cas d'utilitzar-se materials diferents a la fusta, aquest hauran de ser d'imitació a la mateixa, o bé en tonalitats obscures mai no negre, i que no tinguen brill, amb acabats mats.4. La proporció dels materials que conformen la porta haurà de ser majoritàriament del component principal, no estan permeses les solucions de vidre espill, ni els vidres amb làmines de color, hauran de ser vidres mats o transparents. No poden ser fulles de vidres amb un bastidor perimètric, en cas de ser-ho, el vidre serà transparent i haurà de dur una portella interior, que al tancar-se mostre la tonalitat clarament del material que constitueix la porta.5. No està permès l'emmarcat del buit de la porta amb aplacats de pedra o ceràmics, o motllures decoratives artificials, ni la col·locació d'elements volats sobre la façana per tal



ORDENANÇA GRÀFICA

de protegir els buits d'accés.6. No està permès recular la porta cap a l'interior, creant un espai del tipus porxada vestíbul. La fulla de la porta ha de quedar embeguda en el propi mur de façana. 7. No estan permesos els reixats davant les portes d'accés. Estan permeses les persianes enrotllables tradicionals de fusta, d'aparença obscura, mai no de colors, ni blanc, ni de materials plàstics.

NIVELL ADEQUAT. Les portes existents originàries tradicionals poden restaurar-se, tant la part de fusta com aquelles parts metàl·liques.

1. 2. 3. 4.

1. Porta tradicional a Oliva, amb dues fulles que s'obrin en la seua totalitat per deixar passar el carro, i de les dues fulles, una d'elles té una portella, per a l'accés diari de les persones. En molts casos la part baixa de la porta duu una planxa de plom enclavada per protegir la part baixa del conjunt, de colps i humitats. Generalment porta entaulat vertical.2. Si la porta era de casa amb nivell econòmic, la solució sol ser més elaborada, amb els detalls més cuidats, en planxes de coure en la zona de xafada en la portella.3. Les portes tradicionals poden recuperar-se amb un decapat i neteja de les superfícies i parts metàl·liques.4. Exemple d'imatge tradicional, amb el banc de pedra per al pas i protecció del carro, el sòcol de l'edifici pintat, la porta de dues fulles amb la portella incorporada, i la persiana de fusta enrotllable.



ORDENANÇA GRÀFICA

5. 6. 7. 8.

9. 10.

11.

5-6. Les portes comencen en l'aparició del vidre, a obrir finestrals, amb reixes incorporades per tal d'introduir llum a l'interior de la casa. 7. La variant a les dues fulles ha de ser una fulla, sense fixe, i amb entaulat vertical.8. Porta de garatge de fusta, formada amb entaulat vertical, i sense presència de ferratges. 9. Portó tradicional d'accés a corral i ara a garatge, amb la fulla per accés de persones incorporada.10. Portó tradicional amb planxa galvanitzada a mode de planxa de plom per a protecció dels baixos del portó.11. Les llindes de les portes a Oliva solen resoldre's generalment amb arc de descàrrega fet amb rajola que sòl enlluir-se amb morter, imatge 6. Generalment si sòl utilitzar-se fusta sol quedar també embeguda al mur amb un enlluït de morter. En cas d'aparèixer la fusta, sol ficar-se enrasada amb la porta i per tant a l'interior del buit empotrant-se en les brancalades i sense arribar al plànol de façana.



ORDENANÇA GRÀFICA

NIVELL MILLORABLE.Déu evitar-se la substitució de portes de fusta tradicionals que siguin recuperables. En cas de col·locar-se portes de fusta noves hauran de respondre al disseny de porta tradicional, evitant solucions amb excessius detalls aliens a la tradició local, com els reblats metàl·lics, o els panells de fusta amb plafons decoratius.

1. 2. 3. 4.

5. 6. 7. 8.

Les fulles han de tenir l'aparença de porta tradicional, i en cas de disposar d'un petit espai, la porta serà d'una fulla, mai no amb un fixe. En cas de col·locar dues fulles s'ha de respectar el concepte de la porta tradicional, amb el finestral sobre la fulla d'obertura, mai no en llocs aliens a la tradició. La tendència en les fulles de porta de garatge ha de ser de tal forma que es recalque la verticalitat en el especejament de la fusteria, evitant l'horitzontalitat.



ORDENANÇA GRÀFICA

IVELL IMPROPI. Inadmissible la solució de portes de pvc, alumini, ferro fus o acer inoxidable amb acabats naturals del material o lacats de colors, i les superfícies de vidre.

1. 2. 3. 4.

5. 6. 7. 8.

1-2-3-4. Les portes d'alumini o PVC acabades amb metàl·lic, o lacats en blancs, o en acabats metal·litzats són totalment inapropiades, de la mateixa manera que les imitacions de fusta poc afortunades pel to del color i l'especejament. Les portes de ferro amb superfícies importants de vidre també són impròpies.5. Les portes de fusta han de respectar la tradició local, no disposar en la mesura possible de fixes, tant en el lateral com en la part superior, les fulles no deuen ser plafonades i amb excessius ornaments aliens a la tradició. Els emmarcats de les brancalades amb pedra o entaulellat també són impropis a Oliva.6-7-8. Les portes de garatge no poden ser blanques, ni enrotllables amb acabats metal·litzats, o bé basculants o seccionals en acabats de xapa galvanitzada o metal·litzada. S'hauran de pintar amb tons obscurs en mat i sense brill.



ORDENANÇA GRÀFICA

9. 10. 11. 12.

9-11. Els tancaments plegables no responen a l'àmbit tradicional, de la mateixa forma passa amb els enrotllables.10. No és tradició local crear vestíbuls previs als accessos i dotar-los d'un enreixat, ni emmarcar els buits amb peces de pedra artificial o natural, o altres elements decoratius, com entaulellats.12. La col·locació d'elements de protecció de portes com els voladissos també és impropi, ja siguin aquestos lleugers com constituïts en obra.



ORDENANÇA GRÀFICA

BUITS, FUSTERIES, REIXES I SERRALLERIA

El buits es constitueixen a partir dels llindars, brancalades i el minvell, disposant la fusteria, els enreixats o les persianes. Tradicionalment els llindars dels buits solen resoldre's o bé amb peces de fusta o bé amb arcs de descarrega que generalment a Oliva solen ser de peces ceràmiques. Generalment ambdues solucions tant la fusta com l'arc sol enlluir-se amb morter de calç, resulta difícil trobar exemples on quedara vist. I en cas de ser així sobretot en la fusta, aquesta presenta una secció rectangular i enrasada amb la façana, i per tant es veu l'empotrament dins del mur en els recolzaments de les brancalades. Aquestes solen resoldre's amb morter de calç i de vegades sòl utilitzar-se el canvi de color per remarcar el buit. En casos contats s'utilitzen peces ceràmiques, i sempre embegudes en la pròpia brancalada, sense manifestar-se a la façana. Els minvells solen ser de pedra local i molt a sovint resolts amb peces ceràmiques del tipus argila cuita, amb tons rojos i argilencs.

Les finestres solen ser fulles opaques de fusta que tanquen el buit, poc a poc amb el temps comença a incorporar-se a la fusteria el vidre, la qual cosa permet una evolució de les finestres, amb l'aparició de l'anomenat portelló, que permet obscurir l'espai interior. La qualitat de les finestres depenia evidentment de la riquesa econòmica de la casa, així trobem diferents solucions i acabats. L'estructura de les finestres s'entrega als murs de càrrega directament sense pre-marc generalment, tot i que poc a poc aquest ha anat incorporant-se. Solen ser fusta de pi del terreny, amb tonalitats obscures. Les proporcions de dimensions venen donades per diferents motius generalment per raons pràctiques, responent a les tipologies d'edificis i façanes que hem vist abans.

Els enreixats formen part de la protecció dels buits. Solen ser metàl·lics, difícilment se'n localitzen d'altre tipus de material al Nucli Vell. Existeixen diverses solucions però la base sempre és amb material de ferro forja o ferro fus amb tons negres, amb tendència clara a la composició de barrots verticals i pocs horitzontals, els estrictament necessaris, alguns amb traçats geomètrics i diversos motius segons la qualitat de l'enreixat. L'estructura de la reixa es pren al mur de càrrega amb garres preses amb morter, que solen estar incorporades al propi disseny de la reixa o bé s'enganxen aquesta. Els problemes evidents que presenten totes elles són l'oxidació. Requereixen d'un constant manteniment.



ORDENANÇA GRÀFICA

FITXA TÈCNICA: Respecte a les intervencions cal:1. S'ha de respectar la solució originària de la llinda. Preferentment déu quedat enlluït. En cas de quedar vista la fusta déu quedar enrasada en la façana, i no sobreeixir. No està permesa la utilització de la fusta com a element decoratiu, en cas de quedar vist déu ser estructural, amb funció resistent. Els aplacats de fusta no són admissibles. Els arcs de peces ceràmiques no poden quedar vistos si en origen estaven enlluïts.2. Les brancalades hauran de respectar la solució originària, seent preferible la solució d'enlluït de morter, admetent-se els jocs cromàtics si es donen al conjunt ambiental.3. Els minvells seran de pedra local amb tons clars, i acabats mats sense brill, o bé s'utilitzaran peces ceràmiques del tipus argila cuita local. No s'admetran granits, ni marbres vistosos, ni peces ceràmiques tipus entaulellats.4. No està permès l'emmarcat del buit de la finestra amb aplacats de pedra o ceràmics, o motllures decoratives, ni la col·locació d'elements volats sobre la façana per tal de protegir els buits. 5. Les finestres hauran de ser preferentment de fusta, si es possible de fusta local, en cas d'utilitzar-se fustes tropicals se li donarà la tonalitat de la fusta local. No s'admetran tonalitats clares del tipus faig, pi blanc, roure etcètera..en cas d'utilitzar-se materials diferents a la fusta, aquest hauran de ser d'imitació a la mateixa, o bé en tonalitats obscures, mai no negres, sense brill amb acabats mats. No està permès l'ús de cromatismes diversos, ni els acabats metal·litzats,6. Les proporcions hauran de respondre als motius compositius de la tipologia de l'edifici, amb tendència vertical quan es tracte de finestrals per a balcons, i no diferiran en mida de les existents al conjunt tipològic. S'evitaran sempre que siga possible, i en cas contrari degudament justificat, proporcions amb tendència a l'horitzontalitat, és a dir a proporcions d'1 a 1. Cal evitar les solucions de finestres corredisses, hauran de ser abatibles o fixes.7. Els vidres de les fulles hauran de ser transparents o mat, i mai no d'efecte espill o amb làmines de colors. La solució idònia per obscurir haurà de ser el portelló interior, les persianes enrotllables en caixó incorporades a la fusteria hauran de ser de fusta o imitació, mai no de pvc o alumini de colors, o acabats metal·litzats, i el caixó quedarà ocults des de la via pública. Estan permeses les contrafinestres exteriors del tipus “anglesa” o bé massisses, i els sistemes apilables. Estan permeses les persianes enrotllables colgades sobre la fusteria, preferentment les tradicionals de fusta, d'aparença obscura, mai no de colors, ni de materials plàstics o metàl·lics.8. Les reixes han de respectar la tipologia existent. Preferentment les reixes de ferro amb tons obscurs, i acabat mat no brillant.9. No està permesa la utilització d'acer inoxidable, ni aluminis en cap tipus d'acabat.10. No està permesa la composició d'enreixats moderns totalment aliens a l'estètica tradicional. Les composicions hauran de ser senzilles i tractar de passar desapercebudes.12. Totalment prohibides les reixes plegables i les enrotllables.13. Prohibit l'ús de gelosies al front dels buits.



ORDENANÇA GRÀFICA

NIVELL ADEQUAT. Les llindes deuen quedar ocultes, és la solució tradicional. Les finestres existents originàries tradicionals poden restaurar-se, tant la part de fusta com aquelles parts metàl·liques. Les reixes existents originàries tradicionals poden restaurar-se, tractant les part metàl·liques.

1. 2. 3. 4.

5. 6.

Els buits han de quedar nítids, sense peces prefabricades remarcant els buits, els minvells han de ser de pedra local, en tons clars i mats, o bé amb entaulellats de fang.Els enreixats obscurs, amb tendència a la verticalitat sense excessius historicismes.En cas d'utilitzar-se persianes enrotllables colgades hauran de ser de fusta, i si són compactes en caixó d'imitació a la fusta en els pitjors dels casos.La fusteria es recomanable que siga de fusta.



ORDENANÇA GRÀFICA

NIVELL MILLORABLE.Déu evitar-se la substitució de finestres de fusta tradicionals que siguin recuperables. En cas de col·locar-se de fusta noves hauran de respondre al disseny de fusteria tradicional, evitant solucions amb excessius detalls aliens a la tradició local, com els reblats metàl·lics, o els panells de fusta amb plafons decoratius. Déu evitar-se la substitució de reixes tradicionals que siguin recuperables. En cas de col·locar-se reixes noves hauran de respondre al disseny tradicional, evitant solucions amb excessius detalls aliens a la tradició local.

1. 2. 3. 4.

5. 6.

No deuen utilitzar-se minvells de marbre amb brill i altres solucions aliens a la tradició. Els enreixats que es galvanitzen hauran de ser pintats amb tons obscurs.Cal anar espai amb la formació de llindars de fusta que no respecten la solució tradicional.En cas d'utilitzar-se fusteries de pvc o alumini imitació a la fusta, cal tenir cura en l'elecció dels acabats.



ORDENANÇA GRÀFICA

NIVELL IMPROPI. Inadmissible la solució de finestres de pvc, alumini, ferro fus o acer inoxidable amb acabats naturals del material o colors lacats. Inadmissible la solució de reixes d'acer inoxidable o alumini, i amb acabats brillants

1. 2. 3. 4.

5. 6. 7. 8.

Els emmarcats dels buits són aliens a la tradició local. Cal anar espai amb els enreixats excessivament historicistes i de disseny modern.Els enreixats d'alumini o acer inoxidable estan totalment prohibits.



ORDENANÇA GRÀFICA

9. 10. 11.

No està permesa la col·locació visible dels caixons de persianes.No està permesa la instal·lació de persianes enrotllables i plegables.No està permesa la col·locació de gelosies.



ORDENANÇA GRÀFICA

BALCONS

Els balcons són elements que comence ha aparèixer en l'arquitectura popular al segle XVIII, fins aquell moment sols els trobem a façanes d'edificis senyorials, en aquest casos solien formar-se amb pedres incrustades en els murs de càrrega en voladís, i per tant el seu vol és reduït i no sol superar el mig metre. Als edificis populars comencen a col·locar-se els balcons metàl·lics, que es caracteritzen pel fet d'empotrar-se en el mur de càrrega, i ajudar-se de vegades per la part de baix amb puntals o tornapuntes. L'estructura metàl·lica sol acabar-se amb la disposició de ceràmica per tal de fer el tauler del balcó. En el cas dels balcons de pedra volada resulta fàcil trobar balustrades de pedra que formen la barana de protecció. Per contra els balcons metàl·lics resolen la barana amb ferro, que normalment sol ser ferro fus, o forja amb tons obscurs.

FITXA TÈCNICA: Respecte a les intervencions cal:1. Els balcons han de respectar la tipologia existent. Preferentment la volada es materialitzarà amb encaixonat metàl·lic i resolt amb ceràmiques, ja siguin vistes o enlluïdes.2. Es permetrà el vol del balcó si existeix en el conjunt ambiental. En tot cas mai no superarà els 50 centímetres de vol.3. Les baranes hauran de ser metàl·liques amb tons obscurs amb tendència clara al disseny vertical i senzill, no estan admeses les baranes d'alumini en ningun cas, de la mateixa manera queda prohibit l'ús del vidre, metacrilats, o l'acer inoxidable. Les balustrades o les baranes formades amb peces ceràmiques també queden prohibides.4. En cap cas quedarà la volada del balcó amb formigó vist, i en cas d'utilitzar-se aquest material haurà de ser en lloses massisses d'espessor màxim de 10 centímetres, i s'haurà de materialitzar de forma que no s'identifique el material.



ORDENANÇA GRÀFICA

NIVELL ADEQUAT. Els balcons existents originaris tradicionals poden restaurar-se, tant la part metàl·lica com aquelles parts ceràmiques.

1. 2.

3.

1. Balconada tradicional, volada amb estructura metàl·lica i entaulellat de fang, que engloba la barana de ferro, amb una part inferior d'obra.2. Balconada tradicional de pedra empotrada dins del mur. En cas d'utilitzar-se formigó, s'hauria de prendre aquest tipus de model.3. Balconada amb l'encaixonat totalment enlluït i amb un cantell més gran

4. 5.

6.

4. Balconada amb encaixonat metàl·lic i entaulellat de fang no vist, recobert de morter.5. Balconada constituïda amb peça de pedra artificial.6. Balconada amb l'encaixonat de rajola enlluïda.



ORDENANÇA GRÀFICA

NIVELL MILLORABLE.Déu evitar-se la substitució de balcons tradicionals que siguin recuperables. En cas de col·locar-se balcons nous hauran de respondre al disseny, evitant solucions amb excessius detalls aliens a la tradició local, com les decoracions modernes metàl·liques.

1. 2. 3. 4.

5.

1-5. Balconada de formigó armat amb poc cantell i excessivament racional.2. Balconada amb la barana racional però no s'ateny al concepte tradicional.3-4. Balconada amb volada de formigó que no respon exactament al model tradicional.



ORDENANÇA GRÀFICA

NIVELL IMPROPI. Inadmissible la solució de balcons de formigó vist, i cantells de la volada majors de 10 centímetres, i les baranes d'alumini, o acer inoxidable amb acabats naturals del material.

1. 2. 3. 4.

5.

6. 7.

1. Pedra artificial en balconada i motllura en el buit.2. Revestiment en frontis de forjat amb pedra artificial i enreixat excessivament historiat. 3. Els miradors no són típics a l'arquitectura popular d'Oliva, i menys encara materialitzats en alumini.4. Balconada amb barana d'alumini i cantell resolt amb morter mono capa.5. Balconada de formigó armat amb motllures d'excessiu cantell.6. Voladís de formigó armat, cantell excessiu, amb barana que no compleix l'estereotip tradicional.7. Voladís de formigó armat, amb cantell excessiu i elements estructural despenjats, barana de disseny racional no tradicional.



ORDENANÇA GRÀFICA

INSTAL·LACIONS

Les instal·lacions de tot tipus són elements que han anat apareixent durant el segle XX i sobretot a partir de la segona meitat. Les millores tecnològiques han fet presència als edificis tradicionals del Nucli Històric, i generalment no s'ha sabut integrar totes aquestes en l'arquitectura popular. Així tenim els cablejats d'instal·lacions aèries, com la llum i la telefonia, les C.G.P. de llum, els comptadors d'aigua, els polsadors i fono-portes o video-porters, bústies, així com antenes, aparells d'aire condicionat, etcètera.

FITXA TÈCNICA: Respecte a les intervencions cal:1. S'han de respectar la solució tradicional de façanes populars. La nitidesa de les façanes, i per tant les instal·lacions deuen quedar ocultes o bé integrades discretament.2. Els cablejats hauran de soterrar-se, la qual cosa té la competència l'Ajuntament, els particulars poden actuar de diferents maneres. En primer lloc queda prohibit l'embainat en perfils de pvc o metàl·lics vistos, la solució passa per empotrar en el mur un passa-tub, o bé fer-los coincidir en una línia compositiva o bé tan sols pintar-los del mateix color que la façana. Solucions del tipus aplacats de pedra per ocultar-los no és recomanable.3. Serà preferible que les caixes de comptadors i polsadors, fono-portes, video-porters, queden emplaçats en les brancalades dels buits. En cas de resultar impossible hauran de col·locar-se en façana camuflant-se amb portelles que queden integrades en la mateixa, com per exemple una portella tipus bastidor amb acabat de morter o pedra segons el cas, o bé amb una finestreta de fusta tradicional. La companyia d'aigües potables deuria recuperar la portella de ferro fus que utilitzava anteriorment, acabada amb color obscur. Queda totalment prohibit la presència vista de les portelles de pvc o altres materials impropis, en tal cas hauran de ser pintats amb els tons del mur. 4. Totalment prohibit l'ús de bústies vistes i colgades en portes, finestrals o la pròpia façana. Deuran quedar integrades en la fusteria o els murs.5. Totalment prohibit la presència d'aparells d'aire condicionat. En cas de no poder evitar utilitzar la façana per disposar els aparells, aquests hauran d'integrar-se als murs amb enreixats de fusta o del tipus permès, o bé disposar-se en balcons o buits degudament revestits amb fusta o altres solucions que oculten l'aparell.6. No està permesa la visió des de la via pública d'antenes de televisió o altres sistemes de telecomunicacions.7. Les plaques solars no seran visibles des de la via pública, i en cas de no poder evitar-se podrà justificar-se la incompatibilitat per raons patrimonials.8. Els elements de senyalització i publicitat hauran de ser discrets i integrats en la pròpia façana, resolts amb materials nobles, ceràmics, fusta, metàl·lics..mai no materials plàstics o derivats.



ORDENANÇA GRÀFICA

NIVELL ADEQUAT. Les instal·lacions deuen romandre discretament en les façanes. S'han d'utilitzar les brancalades per disposar el major nombre d'elements.

1. 2. 3. 4.

5. 6.

Els nombres de portals hauran de ser discrets i de caràcter tradicional.La solució per a comptadors d'aigua i llum ha de ser la que minore al màxima la seua presència.En les brancalades se situaran els elements.Les bústies seran discretes i integrades als murs o fusteria.Les portelles de ferros fus són recomanables.Els cartells propagandístics seran senzills i integrats al conjunt.



ORDENANÇA GRÀFICA

NIVELL MILLORABLE.En cas de disposar-se portelles de pvc es pintaran i s'integraran en les façanes

1. 2. 3. 4.

5. 6. 7. 8.

Cal integrar les caixes de comptadors.No es recomanable disposar elements aliens a la imatge tradicional per ocultar cablejats.Els cartells propagandístics no deuen caure en l'historicisme.Els aparells d'aire es disposaran discretament en llocs que no siguin observables.Els cablejats deurien quedar ocults amb la pintura.



ORDENANÇA GRÀFICA

NIVELL IMPROPI. Inadmissible les solucions vistes de les diferents instal·lacions.

1. 2. 3. 4.

5. 6.

Evitar la presència dels comptadors.Les bústies no poden quedar vistes, de la mateixa forma els aparells d'aire condicionat i les antenes.Cal anar espai amb els cartells propagandístics han de quedar integrats en el context.Evitar els embainats de pvc o alumini dels cablejats.



ORDENANÇA GRÀFICA

COBERTES

Les cobertes tradicionalment s'han resolt amb forjat inclinat de biguetes o rolls de fusta, de manera que configuren un espai inclinat en la última planta, siga aquesta cambra o planta habitable. El tauler de la coberta es resolia amb canyís i algeps, sobre la qual es disposen les teules, o bé amb una estructura secundària de fusta sobre la qual es disposa una tauler ceràmic, el qual pot nugar-se o no amb algeps, per descansar les teules. La teula sempre és del tipus àrab.

Les volades tradicionals solen resoldre's amb volades superposades de rajola massisses o bé combinades amb teules. La solució de prolongar les pròpies biguetes o rolls de fusta no sol ser tan habitual a Oliva. També sòl enlluir-se les volades de rajola i després donar-les o bé un emblanquinat, o bé colors obscurs. L'aparició de les canaletes d'arreplegada d'aigües generalment de plom apareix en èpoques recents, i per tant hauria de evitar-se el seu ús.

Les xemeneies tradicionals solen resoldre's amb encaixonat de rajola disposada de peu, i revestides de morters. Es tracta del punt feble de la coberta, i per això solien col·locar-se en la carnera o bé a prop de les volades adossades als propis murs de càrrega. Per a evitar l'entrada d'aigua de pluja sol disposar-se dues teules encavallades o bé dues peces ceràmiques.

FITXA TÈCNICA: Respecte a les intervencions cal:1. S'han de respectar la solució tradicional de coberta inclinada, almenys quan forma part de la imatge exterior de l'edifici. Es podran fer cobertes planes sempre que donen a espais interiors no visibles des de la via pública. El forjat s'ha de construir inclinat amb la pendent de la pròpia coberta, almenys en la primera “navada” sobre el carrer. Serà preferible l'ús de biguetes de fusta i solucions tradicionals.2. S'hauran de recuperar les teules existents, en cas de no tenir-ne suficients, es col·locaran les teules noves sobre el tauler per a fer canals i rius, i la teula vella sobre aquests. Si es tracta d'una nova coberta, aquesta deurà disposar teules envellides o del tipus àrab. No s'admetran teules o peces prefabricades alienes a la tradició, tipus formigó, pissarra, o teules vitrificades, exceptuant el cas que l'edifici les tinguera històricament.3. S'han de respectar la solució tradicional de volada, almenys quan forma part de la imatge exterior de l'edifici. Preferiblement la solució serà la de superposició de filades de rajola massissa, i amb acabat vist. Totalment prohibit l'ús de volades de formigó, tant vist com enlluït, siga en recte o amb motllures.4. El canaló d'arreplegades d'aigües quedarà ocult, deixant la volada lliure i vista. Si es tracta d'una reparació de coberta i no és possible ocultar el canaló d'arreplegades d'aigua, aquest serà tal que quedarà integrat en la façana, preferiblement en tons obscurs o metàl·lics mats, tipus coure o galvanitzats obscurs, evitant l'ús del canaló de PVC amb colors vius o blancs, si que es podrà utilitzar en tons obscurs mats. El canaló es disposarà



ORDENANÇA GRÀFICA

de tal forma que deixarà vista la volada. La forma del canaló serà sempre circular evitant els canalons amb seccions rectangulars o quadrades.5. De la mateixa forma es tractaran les baixants, que deuran empotrar-se o introduir-se dins l'edifici en planta baixa i connectar-se al clavegueram. Si l'edifici manté el tram de baixant de ferro fus en planta baixa aquest es conservarà.6. S'han de respectar la solució tradicional de xemeneia, almenys quan forma part de la imatge exterior de l'edifici. Preferiblement la solució serà la d'encaixonat de rajola enlluïda amb capell ceràmic. Estan prohibides les solucions de tubs metàl·lics si la xemeneia està sobre la carenera o la coberta que recau al carrer. No està permesa la terminació dels capells amb elements metàl·lics.



ORDENANÇA GRÀFICA

NIVELL ADEQUAT. Les cobertes tradicionals solen resoldre´s amb fusta i elements lleugers, taules de fusta o ceràmics.

1.

2.

3. 4.

5. 6. 7. 8.

La coberta es constitueix amb teula àrab i en cas de substitucions haurà de recuperar-se les peces ceràmiques per tal d'evitar una imatge distorsionada de la coberta. Cal pensar que part del Nucli Vell és observable des de la part alta del Casc urbà.Les volades s'han construït sempre am rajola volada, deixant-se aquesta vista o bé enlluint-se i donant-li un cromatismes obscur.



ORDENANÇA GRÀFICA

9. 10.

Els canalons deuran ser del tipus metal·litzat amb tons preferiblement obscurs i acabat mat, i amb secció circular.En cas de conservar la baixant de ferro fus tradicional aquesta es conservarà.

NIVELL MILLORABLE.Cal recuperar les teules originals i en cas de no disposar de suficients peces les noves es col·locaran en els rius.

Reconstrucció de cobertes amb teules reutilitzades.S'evitarà que en els empotraments de les baixants a la planta baixa aquestes canvien de direcció i facen entroncs complexos.



ORDENANÇA GRÀFICA

NIVELL IMPROPI. Inadmissible la solució de cobertures metàl·liques o fibrociment.

1. 2. 3. 4.

5. 6.

7.

No estan permeses les volades de formigó en cap variant, ni amb motllures, ni amb enlluïts, ni combinacions amb la rajola. De la mateixa forma que no es podran traure les biguetes volades, i menys si aquestes són de formigó. En cas de ser de fusta hauran de deixar-se vistes i el tauler ceràmic també, tal i com s'observa a la foto 10, de l'estat adequat.Prohibit la presència de baranes d'obra i gelosies en coberta.


Programa de Foment de la Regeneració i Renovació Urbanes del … · de la Generalitat Valenciana,...

Documents

Transcript of Programa de Foment de la Regeneració i Renovació Urbanes del … · de la Generalitat Valenciana,...