Ordre de l’acte:

I - Sagarra i el paisatge“Posta de sol al mar”; “Cançó de bon matí”; “Balada dels tres fadrins”; “Aigua-Marina”; “Cançó de Taverna”; “Pel camí dels horts”; “Vinyes verdes vora el mar”; “Cançó de veremes”; “Romanç de Santa Llúcia”; “Cançó del capvespre”; “Cançó del cel estrellat”.

II - Les grans obres“La Divina Commedia”; “El comte Arnau”;“Memòries”: “La mort de l’escolà”; “Poema de Montserrat”; Mn. Cinto Verdaguer”; “Ocells amics”; “Poema de Nadal”.

III - Sagarra, català barceloní“Vida privada”; “Dancing girl”; “El cas del sr. Pellicena”; “Projecte de Constitució”; “A Francesc Fontanals”; “Blau i grana”;Cloenda: “La campana de Sant Honorat”

“Sorprèn (...) la gran facilitat del seu estil, la gran força descriptiva, la plasticitat. El seu món (...) és de colors rutilants, d’imatges enlluernadores, d’una sensibilitat directa i agressiva. (...) Poesia vital i comunicativa entesa com quelcom inherent a l’actitud i l’activitat morals” - ANTONI COMAS (Antologia de la Literatura Catalana)

Intervindran:

Presentació : Fina SantacanaLectors/es: Neus Amat, Pep Arassa, Àlex Cabré, Manel Corbella, Joana Faura, Josep Faura, Jordi Ferré, Anna Llovera, Jordi Manyà, Nicole Mitrugno; Teresina Munné, Sònia Rubió, Aboubacar Sané, Francesc Suriol.Hi col·laboren: Martí Baltà; Josep Solé.

ORGANITZA:

Associació Cultural

Font-rubí

Amb la col·laboració de:

Memorial Josep M. de Sagarra

(1894-1961)

50è aniversaride la seva mort

DIVENDRES, 8/06/ 2012LECTURA DE TEXTOS

I POEMESAL CENTRE RECREATIU

(antiga Cooperativa)GUARDIOLA DE FONT-RUBÍ

EN AQUEST MOMENT en què Catalunya necessita com mai reivindicar la seva llengua i el seu patrimoni social i cultural, Empelt vol homenatjar la figura d’ un poeta tan popular “com només ho havien estat abans Verdaguer i Guimerà” – (Joan

Fuster.)

JOSEP MARIA DE SAGARRARessenya biogràfica

Destaquem en negreta els poemes i les obres de les quals se’n llegirà algun fragment.

• 5 de març de 1894: Neix a Barcelona. D'ascendència aristocràtica. Estudia batxillerat entre Reus i Barcelona, als Jesuïtes del carrer de Casp.

• Passa els estius a la finca de Santa Coloma de Gramenet on va entrar en contacte amb la natura, de la qual era un apassionat.

• Amb només quinze anys, escriu un sonet per a “ La il·lustració catalana” i uns poemes per a la “Revista Universitària”.

• Llegeix els clàssics: Plutarc, Ariosto, el Dant Shakespeare, entre altres.

• 1910: comença a Barcelona la carrera de Dret.

• Obté nombrosos premis als Jocs Florals; entre ells, ’Englantina d’or per “Joan de l’Ós”.

• 1914-1915: “Primer llibre de poemes” , “El mal caçador”.

• 1918: “Cançons de Taverna i oblit” : (“Cançó de taverna”).

• 1916 Llicenciat en Dret, ingressa al Instituto diplomático y consular de Madrid. Tertúlies a la Penya de l´Ateneu de Barcelonès i a les del café Pombo a Madrid.

• 1917: “Rondalla d´esparvers”.

• Josep Pla, li fa descobrir la Costa Brava, un dels seus paisatge predilectes.

• Cançons de rem i de vela”: (“Pel camí dels horts”, “Vinyes verdes vora el mar”).

• 1919-21:Viatja a l´Europa Central com a

corresponsal del diari “El Sol”. Es distancia

de la carrera diplomàtica

• 922: Escriu “Els ocells amics”.

• 1923: Entre “Poesies disperses,” “La campana de Sant Honorat”.

• 1925: “Cançons de totes les hores” (“Cançó de bon de matí ,“Cançó de veremes”, “Balada dels tres”, fadrins”, “Dancing girl” Cançó del capvespre”, “Cançó del cel estrellat” ).• 1925: Escriu revistes musicals per al Paral-

lel: “Yes-Yes” o “Joy-Joy”...

• 1928 : “El comte Arnau”.

• Durant aquesta època publica obres de teatre: “La filla del Carmesí” (1929), L’hostal de la Glòria” (1931), “El cafè de la Marina” (

• 1931: “El Poema de Nadal”.

• Premi Fastenrath de poesia i Mestre en Gai Saber pels Jocs Florals guanyats.

• 1932: “Vida privada”, novel·la.

• ´Lluís Vives, Enric Morera, Eduard Toldrà i Salvador Brotons li musiquen cançons segons el temps i l’època.

• Col·labora a la Publicitat i a Mirador. Reculls periodístics a “Cafè, copa i puro”. • Poemes satírics al “Be negre” i en tertúlies d’amics: (“Projecte de Constitució”, “El sr. Pellicena”, “Homenatge a Joan Fontanals”

• 1936: Publica “Àncores i estrelles”: (“Aigua Marina”, “Posta de sol al mar”).

• 1938: És assassinat el director d’aquest setmanari i rep amenaces. És ajudat a exiliar-se. Es casa amb Mercè Devesa.

Escriu diverses obres poètiques.

• 1938 : s’estableix a París. Durant la guerra mundial es trasllada a St. Sulpice-la-Pointe,

Prada de Conflent i Banyuls de la Marenda

• Es dedica, fonamentalment, a la traducció de “La Divina Commedia ”, patrocinada per Francesc Cambó. És considerada la millor traducció existent d’aquesta obra.

• 1942 De retorn a Catalunya, escriu “El Poema de Montserrat”. En surt una edició limitada l’any 1950 amb molts passatges retallats per la censura franquista. El reedita sencer el 1956.

• Tradueix bona part (vint-i-vuit obres) del teatre de Shakespeare.

• Prova el tema existencialista. Però el públic li reclama els temes que l’han fet popular.

• 1949: Escriu “L´Hereu i la forastera” i el drama religiós “La ferida lluminosa” que Juan Garci passaria al cinema.

• La precarietat econòmica deguda a la repressió cultural franquista el porten a

col·laborar en castellà a “La Vanguardia”, a “El diario de Barcelona” i al setmanari “Destino”, que seria un referent de les elits culturals i avançades de caire catalanista durant el franquisme.

• 1954 : Publica les “Memòries”: (Records de Montserrat i de Mn. Cinto Verdaguer).

• Versions de “L´avar “ de Moliêre (“El senyor Perramon “) i de Gogol; (“El fiscal Recasens”) per a l´actor Joan Capri amb una llarga permanència en cartellera.

• 1957: A “Poesies disperses”, “Blau i grana”• Mor el 27 a Barcelona de setembre de 1961.

Escriptors del seu temps: Eugeni d´Ors 1881; Miquel Llor 1884, D.H. Lawrence1885; Llorenç Vilallonga i Gaziel 1887; Ortega y Gaset, 1883 ...