Gri

gory

Sok

olov

,p

ian

o

Extra

01Divendres, 10 de maig de 201320.30 h — Sala de Concerts

Grigory Sokolov, piano

I

Franz Schubert (1797-1828) 58’Quatre impromtus, D. 899 (op. 90) Tres peces per a piano, D. 946

II

Ludwig van Beethoven (1770-1827) 48’Sonata núm. 29, op. 106“Große Sonate für das Hammerklavier” Allegro Scherzo. Assai vivace Adagio sostenuto. Appassionato e con molto sentimento Largo. Allegro risoluto. Fuga a tre voci, con alguna licenze

Palau 1002012 —2013

Gràcies!

Mecenes d’honor

Tots sou part del Palau

Col·laboradors

Amics Benefactors: Ascensores Jordà, S.A. — Clos Interiors, S.L. — Dalkia Catalunya, S.A.Eurofirms ETT S.L.U. — Fundació Antoni Serra Santamans — Horaci Miras Giner — Quadis Selmar, S.A. — Teatre Romea

— Aena— Aenor— Almirall, S.A.— Autoritat Portuària de Barcelona— Bagués-Masriera Joiers— Basi, S.A.— Bodegues Sumarroca— Canon España, S.A.— Caprabo— Cobega— Col·legi de Farmacèutics de Barcelona

— Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports— Deloitte— El Punt Avui— Esteve— Europa Press de Catalunya, S.A.— Fluidra— Fundació Castell de Peralada— Fundació Puigvert— Hoteles Catalonia— HP— La Xarxa

— Loteria de Catalunya— Mémora— Miquel Alimentació Grup— Nestlé España, S.A— RAC1/RAC105— Reial Automòbil Club de Catalunya— Roca Junyent, S.L.— Unnim Caixa / Unnim BBVA

Mecenes Protectors

Curt o llarg? Schubert va compaginar les dues facetes: amb sonates que, especialment les últimes, són un bon exemple d’aquelles “divines longituds” de què parlava Schumann, i un grapat de miniatures, entre les quals ocupen un lloc especial les dues sèries d’impromptus. Compostos a l’estiu de 1827, els quatre Impromptus op. 90, D. 899 contenen mostres de la música més encisadora del compositor austríac. Tot mantenint una estructura ternària comuna, el primer presenta un desenvolupament més elaborat, amb oscil·lacions contínues entre el mode menor i el major. Les àgils i delicades figuracions de la mà dreta emparenten el segon impromptu amb el quart, mentre que el tercer és d’una serenor extàtica.

Les Drei Klavierstücke D. 946 ofereixen una densitat fins i tot superior, amb dosis abundoses de l’expressivitat directa a l’essència que és un dels trets característics del compositor. Schubert les va escriure l’últim any de la seva vida, sense posar-hi títol ni numeració, i no van aparèixer publicades juntes fins quaranta anys després de la seva mort. La primera oposa un tema agitat a dos parèntesis lírics, just al contrari de la segona. Aquí és el tema marc el que adopta un caràcter efusiu (amb una melodia extreta de l’òpera Fierrabras) davant dos episodis més agitats. La tercera peça, amb les seves síncopes juganeres, és de dimensions menors i, com els impromptus, d’estructura ternària.

L’ombra titànica de Beethoven planava sobre la vida musical de Viena en què Schubert va maldar per fer-se un lloc. I titànica pot ser un bon qualificatiu per a la Sonata núm. 29, op. 106 d’un compositor que sabia com començar una obra: com en la Simfonia Heroica, uns acords imperiosos ens indiquen que estem a punt d’escoltar quelcom fora mida, fet àmpliament confirmat per la llargària, inusual a l’època, tant de la simfonia com de la sonata. Tanmateix, no es tracta d’una simple qüestió de minutatge, sinó d’amplitud de la música, d’ambició formal i expressiva.

Composta entre el 1817 i el 1818, la sonata, coneguda com a Hammerklavier (equivalent alemany de l’italià fortepiano) va veure la llum en la mateixa època que altres peces que desafiaven les convencions, com la Missa Solemnis i la Novena Simfonia. La impetuosa crida inicial és resposta de seguida per una melodia més acaronadora, en un primer moviment de notable profusió temàtica. Un concís i benhumorat “Scherzo” amb trio central és el nexe d’unió amb l’epicentre emocional de l’obra, un “Adagio sostenuto” de vastes proporcions, marcat per una angoixa tan pregona com subtil. Un fragment d’aquesta inusitada profunditat només podia tenir un colofó al mateix nivell. Després d’un “Largo” introductori de gran llibertat improvisadora, Beethoven corona la sonata amb una fuga colossal a tres veus a partir d’un tema cantellut que, després d’un recorregut ple de girs i peripècies, desemboca en una coda afirmativa. És el punt final d’una partitura que exigeix el màxim a intèrprets i oïdors: l’esforç paga la pena.

Xavier Cester, crític musical

Palau 100

Comentari del programa

Palau 100

Biografia

René Jacobs, Le nozze di Figaro

Pietro Spagnoli, comte d’AlmavivaRosemary Joshua, comtessa d’AlmavivaKonstantin Wolff, FigaroSophie Karthäuser, SusannaAnett Fritsch, CherubinoMarcos Fink, Bartolo|AntonioCor de Cambra del PMCOrquestra Barroca de FriburgRené Jacobs, director

Mozart: Le nozze di Figaro

03.12.13 — 20.30 h

04

Maasaki Suzuki, Passió segons sant Joan

Joanne Lunn, sopranoDamien Guillon, contratenorGerd Türk, tenorPeter Kooij, baixBach Collegium JapanMaasaki Suzuki, director

J. S. Bach: Passió segons sant Joan

24.03.14 — 20.30 h

08

Sir Simon RattleBerliner Philharmoniker

Camilla Tilling, sopranoAndrè Schuen, barítonOrfeó Català & Cor de Cambra del PMC Filharmònica de BerlinSir Simon Rattle, director

Schumann: Simfonia núm. 2Fauré: Requiem

01.07.13 — 20.30 h

01

19.02.14 — 20.30 h

Lorin MaazelMünchner Philharmoniker

06

Filharmònica de MunicLorin Maazel, director

Sibelius: Valse tristeSchumann: Simfonia núm. 4Strauss: Una simfonia alpina

09.04.14 — 20.30 h

Gustavo DudamelSymphonieorchester des Bayerischen Rundfunks

10

Orquestra Simfònica de la Ràdio de BavieraGustavo Dudamel, director

Beethoven: Simfonia núm. 6 “Pastoral”Stravinsky: La consagració de la primavera

03.06.14 — 20.30 h

María Bayo, Vesperae solennes de Mozart

13

Cor de Cambra del PMC Orquesta Sinfónica de NavarraVíctor Pablo Pérez, director

Humet: Cant d’amor a la vida (Sky disc)Humet: Escenes d’ocellsJ. Canteloube: Chants d’AuvergneW. A. Mozart: Ave verumW. A. Mozart: Vesperae solennes de confessore

Khatia Buniatishvili, Ravel i Mussorgski

Ravel: Gaspard de la nuitRavel: La ValseMussorgski: Quadres d’una exposició

02.10.13 — 20.30 h

02

Sir John Eliot GardinerMonteverdi Choir & English Baroque Soloists

Monteverdi ChoirEnglish Baroque SoloistsSir John Eliot Gardiner, director

Monteverdi: Vespro della Beata Vergine

07.03.14 — 20.30 h

07

Isabelle Faust, violíJean-Guihen Queyras, violoncelAlexander Melnikov, pianoOrfeó Català Orquestra Barroca de FriburgPablo Heras-Casado, director

Schumann: Concert per a violíSchumann: Concert per a violoncelSchumann: Concert per a pianoBrahms: Schiksalslied

Pablo Heras-CasadoFreiburger Barockorchester28.04.14 — 20.30 h

11

Gidon Kremer, violíMartha Argerich, piano

Sonates de Weinberg, Beethoven i Brahms

28.11.13 — 20.30 h

03

Beethoven: Les darreres sonates: 30, 31 i 32

14.01.14 — 20.30 h

Stephen Kovacevich, Sonates de Beethoven

05

Nicole Cabell, sopranoOrfeó CatalàCor de Cambra del PMC Royal Philharmonic OrchestraCharles Dutoit, director

Poulenc: GloriaRavel: Daphnis et Chloé

04.04.14 — 20.30 h

Charles Dutoit,Royal Philharmonic Orchestra

09

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del LiceuMarco Armiliato, director

Grans àries veristes i de G.Verdi: Il trovatore, Macbeth, Don Carlo, Ma-non Lescaut i Adriana Lecouvreur

21.05.14 — 20.30 h

Anna Netrebko, Àries de Verdi

12

Obtindràs molts avantatges:

- 25% descompte sobre el preu de les entrades individuals.

- Possibilitat de canviar les entrades quan no puguis assistir.

- I molts més avantatges que potsconsultar a la web.

Preu de l’abonament a partir de 192 €

Venda de nous abonaments a partir del 9 de maig

Venda d’entrades a partir del 5 de juny

Informació i atenció a l’abonat

Dilluns a divendres, de 10 a 14hTelèfon: 93 295 72 42A/e: abonaments@palaumusica.cat

Tardes i festius: 902 442 882www.palaumusica.cat

Palau1002013—2014

Abona’t a

Grigory Sokolov, piano

Encara més de quaranta anys després de guanyar amb setze anys el Concurs Internacional Txaikovski de Moscou (1966), la crítica el beneeix afirmant que té “una classe de pianisme, musicalitat i art que un es pensava que s’havia perdut per sempre”. Avalat des de molt jove per Emil Gilels, i reconegut com a artista destacat de la vida musical russa essent adolescent, per als amants del piano d’arreu del món ha assolit la categoria de mite. Des del seu primer recital a Leningrad amb 12 anys, ha sorprès constantment el seu públic amb un repertori ple de vida. Fent poc ús del pedal i amb una articulació sorprenent, fa brollar una varietat de sons gairebé il·limitada. La seva paleta de colors tampoc no sembla tenir límit, acompanyada d’una imaginació espontània i d’un control màgic de la línia melòdica.

La seva manera de tocar no revela influència de mestres passats, sinó que respon a un estil i concepció musical propis. Però la seva màgia té una base terrenal. Sokolov en sap més, dels pianos Steinway, que molts tècnics, i abans d’asseure’s a tocar un d’aquests instruments el treballa per conèixer-ne tots els seus secrets. Prefereix enregistrar els seus discos en directe, ja que li encanta capturar els moments sagrats i espontanis del concert en viu. Després d’un recent recital a Londres, el «London Times» va escriure: “Els dits de Sokolov poden fer qualsevol cosa que els demani; la claredat en l’articulació és total; la força de cada crescendo sembla infinita; la seva fortalesa per plasmar la idea contemplada és esglaiadora.”

És convidat habitual dels més prestigiosos auditoris i festivals d’Europa. Ha actuat a Londres, París, Viena, Berlín, Madrid, Salzburg, Munic, Roma i Nova York, treballant amb molts dels directors més destacats, entre els quals N. Järvi, H. Blomstedt, V. Gergiev, S. Oramo, V. Sinajskij, J. P. Saraste, A. Lazarev, M. Atzmon i I. Svetlanov. Les seves actuacions amb orquestra inclouen col·laboracions amb la Filharmònica de Nova York, Simfònica de Montreal, Filharmònica de Munic, Gewandhaus de Leipzig, amb la Philharmonia, Concertgebouw d’Amsterdam i Simfònica de Detroit. Entre els seus nombrosos enregistraments en directe per als segells Melodya i Opus 111, destaquen diverses obres de Bach, Beethoven, Brahms, Chopin, Rakhmàninov, Prokófiev, Schubert, Schumann, Skriabin i Txaikovski. L’última gravació seva és un DVD enregistrat al Théâtre des Champs Elysées amb direcció de Bruno Monsaingeon.

Propers concerts PALAU 100

CONCERT 133 de juny de 2013 — 20.30 hLes Musiciens du Louvre, L’holandès errant

Evgeny Nikitin, holandèsIngela Brimberg, SentaMika Karès, DalandEric Cutler, ErikHélène Schneidermann, MaryBernard Richter, SteuermannCor de Cambra Filharmònic d’EstòniaMarc Minkowski, director

R. Wagner: L’holandès errant (versió de concert)

EXTRA 0228 de maig de 2013 — 20.30 hHändel’s Bad Boys, Xavier Sabata

Xavier Sabata, contratenorIl Pomo d’OroRiccardo Minasi, director

G. F. Händel: àries de les òperes Giulio Cesare,Faramondo, Ariodante, Ottone i Amadigi

Propers concerts al Palau

FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DE BARCELONADilluns, 13 de maig de 201320.30 h — Sala de Concerts

Jordi Savall, viola de gambaLa viola de gamba a la cort i a l’exili

Músiques de M. Marais, Mr. de Sainte-Colombe, J. S. Bach, T. Hume, A. Ferrabosco, T. Ford i tradicionals cèltiques d’Irlanda i del Nou Món

CONCERTS SIMFÒNICS AL PALAUDissabte, 25 de maig de 201319 h — Sala de Concerts

Abduraimov,o quan Txaikovski va ressuscitarBehzod Abduraimov, piano Orquestra Simfònica del Vallès Rubén Gimeno, director

J. Guinjoan: Archipiélago (selecció)P. I. Txaikovski: Concert per a piano i orquestra núm. 1 P. I. Txaikovski: El trencanous (selecció)

CICLE CORAL DE L’ORFEÓ CATALÀDiumenge, 12 de maig de 201318 h — Sala de Concerts

Passió segons sant JoanOrfeó CatalàOrquestra Nacional Clàssica d’AndorraJuan Sancho, EvangelistaElías Benito-Arranz, JesúsMarta Mathéu, sopranoMarta Infante, mezzosopranoFrancisco Fernández, tenorJoan Martín-Royo, baixJosep Vila i Casañas, director

J. S. Bach: Passió segons Sant Joan