programa per - Desenvolupament Rural / Rural … · (Anna Vilaseca, Eduard Trepat, Meritxell...

programa peral retorn i la inserció laboral de joves al medi rural

Els moviments migratoris de la joventut rural: què ofereix el mercat laboral rural als i les joves?

DIAGNOSI:COMPILACIÓDE RESULTATSI RECOMANACIONS

1

> >

<

programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural

Projecte finançat en el marc d’Experiències Innovadores de Comunitats Autònomes de la Red Rural Nacional (Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino) i per l’Associació d’iniciatives Rurals de Catalunya; i pel Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad amb càrrec a l’assignació tributària de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i promogut per la Red Española de Desarrollo Rural.

2>

> >

Coordinació del projecte: Associació d’iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA)Fundació del Món Rural Coordinació de la Diagnosi: Fundació del Món Rural (Anna Vilaseca, Eduard Trepat, Meritxell Serret)Associació d’iniciatives Rurals de Catalunya (Laura Ibànyez, Gemma Estany) Equip redactor: Fundació del Món Rural: Anna Vilaseca i Eduard TrepatAssociació d’iniciatives Rurals de Catalunya: Gemma Estany i Laia EspasaServeis Cientificotècnic de Cartografia i SIG de la Universitat de Lleida: Josep R. Mòdol

©Copyright de l’edició Associació d’iniciatives Rurals de Catalunya i Fundació del Món Rural Disseny i maquetació: dsenyImpressió: Impremta Sol Dipòsit legal: L-1025-2011

3

> >

<


1. El projecte

2. Quins joves?

3. Principals resultats de la diagnosi3.1 Joves rurals al territori

3.1.1 La Catalunya rural3.1.2 Estructura i moviments de la població rural3.1.3 Mercat de treball3.1.4 Migracions juvenils d’origen rural: on marxen a estudiar i a què fer?3.1.5 Resum dels resultats

3.2 Teixit empresarial, emprenedoria i nous jaciments d’ocupació en sectors emergents a les comarques rural “tipus”3.3 Què ofereix el territori a la seva joventut?

4. Recomanacions i orientacions4.1 Sensibilització, comunicació i educació4.2 El paper dels agents socials i de l’administració: la governança4.3 Desenvolupament econòmic, emprenedoria i ocupació

5. Bibliografia

p.5

p.7

p.9p.9p.9

p.10p.15p.19p.33

p.34p.61

p.63p.64p.64p.65

p.67

índex

4>

> >

Taula 1: Resum de les migracions de joves segons mida del municipi (2000-2009)Taula 2: Percentatge de sol·licituds de primera opció per universitat amb origen a les comarques rurals (curs 2008-2009)Taula 3: Volum d’estudiants inscrits i especialitats més demandades per comarca rural “tipus”Taula 4: Àmbits de nous jaciments d’ocupació en sectors emergents al món ruralTaula 5: Resum de les dades d’atur a l’Alta Ribagorça (març 2011)Taula 6: Resum de les dades d’afiliació a la seguretat social de l’Alta Ribagorça (març 2011)Taula 7: Empreses a l’Alta Ribagorça (2010)Taula 8: Resum dels recursos i serveis per la joventut a l’Alta RibagorçaTaula 9: Resum de les dades d’atur del Solsonès (març 2011)Taula 10: Resum de les dades d’afiliació a la seguretat social del Solsonès (març 2011)Taula 11: Empreses al Solsonès (2010)Taula 12: Resum dels recursos i serveis per la joventut al SolsonèsTaula 13: Resum de les dades d’atur al Ripollès (març 2011)Taula 14: Resum de les dades d’afiliació a la seguretat social del Ripollès (març 2011)Taula 15: Empreses al Ripollès (2010)Taula 16 : Resum dels recursos i serveis per la joventut al RipollèsTaula 17: Resum de les dades d’atur a la Noguera (març 2011)Taula 18: Resum de les dades d’afiliació a la seguretat social de la Noguera (març 2011)Taula 19: Empreses a la Noguera (2010)Taula 20 : Resum dels recursos i serveis per la joventut a la NogueraTaula 21: Resum de les dades d’atur a la Ribera d’Ebre (març 2011)Taula 22: Resum de les dades d’afiliació a la seguretat social de la Ribera d’Ebre (març 2011)Taula 23: Empreses a la ribera d’Ebre (2010)Taula 24 : Resum dels recursos i serveis per la joventut a la Ribera d’EbreTaula 25. Recursos tècnics en matèria de joventut a les comarques seleccionadesTaula 26. Equipaments de les comarques estudiades

índex de taules

índex de gràficsGràfic 1: Evolució de la migració interior (2000-2009): saldo migratori de joves a les comarques ruralsGràfic 2: Estructura de la població: grans grups d’edat (2009)

p.11

p.13

p.19

p.21

p.32

p.34

p.37

p.38p.38

p.39

p.41

p.41p.42

p.43

p.46

p.46p.47

p.48

p.51

p.51p.52

p.53

p.56

p.56p.57

p.58

p.62p.62

índex de mapesMapa 1: Densitat de població per comarcaMapa 2: Grau de dispersió: densitat/ √nº d’entitatsMapa 3: Recuperació demogràfica? No a tot arreu (1981-2010)Mapa 4: Percentatge de població jove estrangera (2009)Mapa 5: Moviments migratoris interiors: saldo migratori. Joves (2000-2009)Mapa 6: Nivell d’estudis: llicenciats (2001)Mapa 7: Índex d’envelliment (2009)Mapa 8 : Índex de sobreenvelliment (2009)Mapa 9: Índex de dependència global (2009)Mapa 10: Joves aturats (abril 2011)Mapa 11: Aturats joves amb estudis superiors (abril 2011)Mapa 12: Afiliats joves sobre total d’afiliats (març 2011)Mapa 13: Afiliats joves al REA sobre total d’afiliats REA (març 2011)Mapa 14: Afiliades joves al REA sobre total d’afiliades joves (març 2011)Mapa 15: Afiliats al RETA sobre total d’afiliats (març 2011)Mapa 16: Afiliats joves al RETA sobre total d’afiliats RETA (març 2011)Mapa 17: Afiliats al RGSS sobre total d’afiliats (març 2011)Mapa 18: Afiliats joves al RGSS sobre total afiliats RGSS (març 2011)Mapa 19: Percentatge d’emigrants joves sobre la població cap a capital comarcal (2009)Mapa 20: Percentatge d’emigrants joves sobre la població cap a municipis rurals (2009)Mapa 21: Percentatge d’emigrants joves sobre la població cap a municipis urbans (2009)Mapa 22: Àmbits d’atracció de les diferents universitatsMapa 23: Assignació per universitat i comarca de procedència: Enginyeria tècnica agrícolaMapa 24: Assignació per universitat i comarca de procedència: DretMapa 25: Assignació per universitat i comarca de procedència: Ciències empresarialsMapa 26: Assignació per universitat i comarca de procedència: Geografia i HistòriaMapa 27: Assignació per universitat i comarca de procedència: Ciències de l’activitat física i l’esportMapa 28: Assignació per universitat i comarca de procedència: MedicinaMapa 29: Assignació per universitat i comarca de procedència: Ciències AmbientalsMapa 30: Assignació per universitat i comarca de procedència: Arquitectura i Arquitectura TècnicaMapa 31: Assignació per universitat i comarca de procedència: BiologiaMapa 32: Assignació per universitat i comarca de procedència: BiotecnologiaMapa 33: Assignació per universitat i comarca de procedència: EconomiaMapa 34: Assignació per universitat i comarca de procedència: Educació SocialMapa 35: Assignació per universitat i comarca de procedència: FilologiaMapa 36: Assignació per universitat i comarca de procedència: InfermeriaMapa 37: Assignació per universitat i comarca de procedència: MagisteriMapa 38: Percentatge de dones entre els futurs universitaris per comarcaMapa 39: L’Alta RibagorçaMapa 40: El SolsonèsMapa 41: El RipollèsMapa 42: La NogueraMapa 43: Ribera d’Ebre

p.9p.10

p.10

p.11

p.12p.12p.13p.14p.14p.15

p.15

p.16

p.16p.17

p.17

p.18

p.18

p.19

p.20

p.20

p.21p.22

p.24

p.24

p.25

p.25

p.26

p.26

p.27

p.27

p.28

p.28

p.29

p.29

p.30

p.30

p.31

p.31p.37p.41p.46p.51p.56

5

> >

<


introduccióLes zones rurals catalanes s’enfronten a un problema estructural: l’envelliment de la seva població i la con-seqüent manca de relleu generacional estan alimentant unes dinàmiques que aporten ben poc a la necessitat de reactivació econòmica de moltes d’aquestes zones i en fan perillar la vertebració social.

Darrerament s’està parlant de tendències migratòries de “repoblament rural”. Encara que aquest sigui un fenomen amb unes característiques molt febles, estem en un moment important per a planificar estratègies de desenvolupament econòmic sostenible, adaptat a les singularitats de cada zona, que sàpiga i pugui aprofitar el capital humà jove.

L’àmbit de la joventut i la ruralitat, però, no han estat tractats de forma integral. Històricament, l’entorn rural s’ha analitzat a partir de l’estudi de l’evolució del sector agrari i la seva pèrdua de pes en termes de població ac-tiva i de dimensió econòmica, i en aquesta direcció han anat les mesures. D’altra banda, la connexió entre les po-lítiques de promoció econòmica i les de joventut és un deure pendent i urgent. El context actual, fruit de la prò-pia evolució de la societat rural i de les polítiques agràries, permet abordar el desenvolupament rural des d’una pers-pectiva més àmplia, més enllà d’allò estrictament agrari.

Per això, és especialment pertinent la següent pregunta: on van els i les joves que marxen dels territoris rurals catalans? Per què no tornen? Quins són els àmbits clau a tractar? En quin moment “els perdem”? Com són aquests/es joves?

La paraula clau en el fenomen de les migracions “rural-urbà” de joves, és l’”arrelament”. Hi incideixen múltiples i diferents variables conjunturals, estructurals i culturals. Partim d’aquesta base per explicar-nos les migracions sense retorn, i per a estructurar intervencions integrals que fomentin l’arrelament i el retorn dels i les joves for-mats als seus territoris d’origen. Hi ha tres factors que són especialment incidents:

• Història que empeny a la migració: l’escassetat i en-darreriment viscut pel sector primari durant els anys 60 i 70, i el posterior establiment de l’estat del benes-

1EL PROJECTE

tar al nostre país va suposar un punt d’inflexió: ofe-rir formació als fills i filles dels entorns rurals també oferia una sortida d’aquest mateix espai “endarrerit”, “pobre”, “incult” i “avorrit”. L’alternativa es trobava a les ciutats. Aquest flux continua essent bàsicament, unidireccional; marxen molts més dels que es queden, tornen o venen.

• Variables estructurals que frenen el retorn (salut, educació, treball, habitatge): de forma general, les polítiques que han de cobrir aquestes necessitats han estat poc ruralitzades: la dotació i l’adequació d’aquests serveis ha anat molt lligada a la demanda. Els nous valors paisatgístics, mediambientals i natu-rals, i les oportunitats econòmiques que ofereixen les zones rurals poden fer front a aquesta dinàmica.

• Factors simbòlics i identitaris. Ser “rural”: tot in-dividu –i més els i les joves- busquen l’autoestima, la progressió o desenvolupament personal, i una identitat social positiva. Aquesta es basa en compa-racions i quan no és satisfactòria, l’individu intenta o bé abandonar el grup o positivitzar-lo. La joventut rural intenta diferenciar-se; o bé marxant –acció més comuna-, o bé intentant transformar la identitat –ac-ció menys comuna-.

Per a fomentar el retorn dels i les joves hem d’analitzar bé aquests moviments migratoris: quines són les princi-pals barreres que impedeixen aquest retorn, i quins són els moments de “trencament” amb l’entorn originari per a prevenir-los. A partir d’aquí, la intervenció ha de ser con-gruent amb aquesta òptica multidimensional.

El programa ODISSEU pretén donar resposta a bona part d’aquestes preguntes, i aportar-hi possibles solu-cions. La missió principal és el retorn del capital humà format en les universitats a les zones rurals d’origen, a través del contacte i la implicació dels principals agents que incideixen en la seva transició: les universitats i centres de formació, les empreses locals, les institu-cions i administracions que intervenen en les polítiques d’ocupació i de creació d’empreses i en les polítiques de joventut, i els i les joves.

6>

> >

1 Per més informació consulteu: http://www.placeauxjeunes.qc.ca/

objectius específics• Desenvolupar eines d’anàlisi per al diagnòstic de la migració juvenil rural, la potencialitat del teixit empre-sarial, la influència de l’oferta formativa superior en les migracions, i els factors d’atracció del medi rural per a la joventut.

• Generar espais de debat i anàlisi entre els agents i institucions que intervenen en polítiques / programes d’ocupació i de joventut.

• Fomentar i acompanyar la inserció laboral i la crea-ció d’empreses per joves que contribueixin al desen-volupament de les zones rurals.

• Sensibilitzar i posar en coneixement a la ciutadania l’impacte de la migració juvenil a les zones rurals.

FASE 1: Construcció del model d’intervenció

• QUÈ, ON I PER QUÈ? Diagnosi: “Els moviments mi-gratoris de la joventut rural: què ofereix el mercat labo-ral rural als i les joves universitaris?”.

• COM I QUAN? Disseny de la metodologia d’intervenció.

• Anàlisi de models similars i visita d’intercanvi d’experiències a Place aux Jeunes1 (Quebec).

FASE 2: Actuacions d’implementació previstes

a. Centres d’educació superior: sessions informa-tives, potenciar la inclusió de l’opció rural en els currículums formatius, potenciar la investigació i el desenvolupament en les recerques de coneixement transferible al teixit empresarial rural.

b. Empreses rurals i nuclis d’emprenedoria: establir un protocol d’actuació per a la inserció laboral del jo-vent migrat; afavorir el contacte entre joves i empreses; millorar el coneixement de les oportunitats del sector empresarial referent a les necessitats de les zones rurals; promoure l’emprenedoria jove.

c. Xarxa d’agents: afavorir el diàleg entre el món em-presarial, universitats i administració mitjançant fòrums,

visites, col·loquis, innovació i recerca en els nodes em-presarials del món rural.

d. Sensibilització sobre la migració juvenil i el seu re-torn: accions de comunicació i sensibilització en zones urbanes i rurals.

Aquest document, presenta els principals resultats de la diagnosi i apunta les recomanacions i orientacions per a la creació del model d’intervenció ODISSEU. La recerca s’ha dut a terme durant l’any 2011 i ha estat finançada pel Mi-nisterio de Sanidad, Política Social e Igualdad amb càrrec a l’assignació tributària de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i promogut per la Red Española de Desa-rrollo Rural, i en el marc d’Experiències Innovadores de Co-munitats Autònomes de la Red Rural Nacional (Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino) i per l’Associació d’iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA). Aquesta última pre-tén l’intercanvi d’experiències entre comunitats autònomes, on també hi ha participat com a comunitat autònoma obser-vadora l’Aragó, a través del Departamento de Agricultura y Alimentación2.

Així doncs, l’objectiu d’aquesta primera fase és diagnosti-car l’impacte de les migracions juvenils i les potencialitats del territori per evitar el despoblament, per tal de respon-dre, ubicar i analitzar:

• Com són els i les joves rurals que marxen i no tornen al municipi/zona rural d’origen (on i què van a estudiar).

• Com són les zones de les quals provenen (anàlisi so-ciodemogràfic, perfil productiu, teixit empresarial i em-prenedoria).

• Amb quins recursos compten al territori d’origen que facilitin el retorn (associacionisme, assessorament em-presarial i laboral).

L’anàlisi s’ha realitzat en profunditat en 5 comarques rurals “tipus” més vulnerables i representatives (socio-demogràfica i socioeconòmicament) del territori català. S’ha analitzat el grau de congruència entre la prospecti-va econòmica i les estratègies de dinamització econòmi-ca d’aquestes comarques, i el perfil acadèmic dels seus joves universitaris.

La diagnosi completa i tots els documents del projecte ODISSEU, inclòs el disseny del model d’intervenció, els podeu descarregar integrament a www.arca-dr.cat, a www.desenvolupamentrural.cat i a www.fmr.cat.

2 La Consejería de Agricultura y Desarrollo Rural de la Junta de Extre-madura, inicialment, va participar com a soci actiu del projecte i va co-mençar a desenvolupar el diagnòstic en el territori extremeny a través de la Red Extremeña de Desarrollo Rural (REDEX). Malgrat tot i a causa de dificultats en la posada en marxa del projecte a la Consejería i l’escàs període de temps disponible per dur a terme les accions plantejades, al juliol de 2011, la Consejería de Agricultura y Desarrollo rural va re-nunciar al projecte. Tot i així, des de REDEX s’ha continuat treballant en la diagnosi, que s’ha elaborat seguint la pauta metodològica de la diagnosi catalana.

objectius

accions

objectiu general• Incentivar i facilitar el retorn dels i les joves cap al medi rural, a partir d’un programa que acompanyi la seva inserció laboral.

7

> >

<


És necessari definir, a nivell teòric, quins són els factors que apropen o allunyen els i les joves de l’establiment al seu territori rural d’origen. Aquí tro-bem dos termes que cobren especial importància: d’una banda, la mobilitat, la qual esdevé obligada en el context rural i, de l’altra, el cicle vital, relacio-nat amb els moments de transició educatius, laborals i residencials.

En aquest treball utilitzarem la categorització que es va realitzar a l’estudi “Món rural i joves a Catalunya” (Domínguez et al., 2010), realitzat per l’equip de re-cerca Població, territori i ciutadania de la Universitat de Barcelona, conjuntament amb la Secretaria de la Joventut de la Generalitat de Catalunya i la Fundació del Món Rural. A l’estudi es van descriure quatre per-fils de jove rural, a partir de la incidència de tres mo-ments de transició en el cicle vital (educatiu, laboral i residencial) i tres tipus de mobilitat (diària, intermitent i independent):

LA MOBILITAT

En els darrers decennis, la mobilitat no ha parat de créixer. Ens movem amb més freqüència i més lluny. La singula-ritat rural rau en la distància mitjana dels desplaçaments (relacionat amb la dispersió i l’aïllament) –i, per tant, el cost-, l’objecte de la mateixa (sovint, serveis bàsics), i en els patrons (cotxe particular).

• Mobilitat diària: es dóna en els casos de joves que estudien o treballen fora del seu municipi però que a la nit tornen a pernoctar a la llar familiar.

• Mobilitat intermitent: el jove abandona el domici-li familiar per raons de formació o de treball però no d’una manera permanent.

• Mobilitat independent: respon al moment d’emancipació definitiu del jove. Implica la indepedèn-cia econòmica i domiciliària dels pares.

2QUINS

JOVES?

MOMENTS DE TRANSICIÓ EN EL CICLE VITAL

S’identifiquen tres moments del cicle vital dels i les jo-ves que són susceptibles de suposar un trencament amb l’origen. La mobilitat associada a cadascun d’ells i la distàn-cia mitjana d’aquesta poden afegir potència al trencament:

• Moment de transició educativa: joves d’entre 15 i 24 anys que es desplacen diàriament per anar a l’escola se-cundària o la universitat. Aquesta transició es produeix molt més aviat en pobles petits i aïllats. La formació universitària també suposa la descoberta del “món exterior”.

• Moment de transició laboral: implica la inserció al món laboral; tornar al poble d’origen, quedar-se a l’àrea urbana (generalment a la mateixa ciutat on s’han fet els estudis universitaris) o una solució intermèdia, treballar en una ciu-tat mitjana.

• Moment de transició residencial: establiment del lloc de residència definitiva. Acumulant tots els moments de transició, o bé de forma sobtada.

PERFILS RESULTANTS DELS JOVES RURALS AMB MOBILITAT

En l’estudi esmentat es varen diferenciar dos tipus de perfils diferents, els lineals i els trencats. Els lineals segui-rien una certa lògica en la successió del seu cicle vital i l’establiment definitiu. Els perfils trencats modificarien la inèrcia d’aquesta lògica per esdeveniments o successos externs o decisions internes.

8>

> >POBLACIÓ DIANA

La població diana d’ODISSEU és la població universitària d’origen rural.

Independentment de que els col·lectius beneficiaris po-den ser múltiples, en el cas que ens ocupa hem escollit aquest per dues dinàmiques contrastades:

• Abast de la migració en funció dels estudisEls fluxos migratoris que comporten més distància es donen en el cas de la mobilitat forçada per la realització d’estudis superiors, sovint a Barcelona o a l’àrea metro-politana.

• Conjuntura econòmica i efecte multiplicador de l’emprenedoria jove i qualificadaL’informe del Global Enterpreneurship Monitor (GEM) per al 2009, mostra que a Catalunya més del 60% de les persones emprenedores potencials i naixents tenen for-mació universitària. El retorn de capital humà jove i for-mat com a nou empresarial pot suposar un efecte multi-plicador al territori en termes de generació d’ocupació.

PERFIL LINEAL EXPANSIU: joves que han cursat es-tudis superiors universitaris i que estableixen la seva residència definitiva en una àrea urbana. Tendència de desarrelament progressiu respecte al municipi ru-ral d’origen.

PERFIL LINEAL OBERT: joves que han cursat estudis de grau mitjà, que s’insereixen en el món laboral i es-tableixen la seva residencia definitiva en un munici-pi urbà, mitjà o petit, i molt pròxim al seu municipi d’origen.

PERFIL LINEAL RECOLLIT: joves, que un cop assolit el nivell educatiu obligatori o no, estableixen la seva residència definitiva al mateix poble i no volen marxar ni a estudiar ni a treballar fora.

PERFIL TRENCAT/ARRELAT: joves que trenquen la li-nealitat de la seva trajectòria i la seva àrea d’influència amb les decisions que prenen (feina, parella, l’arrelament al poble d’origen o el preu de l’habitatge poden ser motius de trencament de la linealitat).

A mode de resum, principalment, ens interessarà fomen-tar el perfil trencat/arrelat i combatre el lineal expansiu entre els i les joves amb estudis superiors d’origen rural.

9

> >

<


MAPA 1: DENSITAT DE POBLACIÓ PER COMARCA

Font: Institut d’Estadística de Catalunya.

En aquest capítol presentem els principals resultats i con-clusions de la diagnosi de les migracions juvenils i les po-tencialitats del territori per afavorir el retorn dels i les joves a les zones rurals. L’objectiu del treball és veure quins són els principals esculls a saltar i quins són els actius a poten-ciar, per elaborar, després, el catàleg de recomanacions per abordar, així, la fuga de talents de les zones rurals.

Les temàtiques estudiades són les migracions dels i les joves, el teixit empresarial, l’emprenedoria i l’ocupació de les zones rurals representatives, i els recursos que el terri-tori ofereix a la joventut.

3.1 joves rurals al territoriEn aquest apartat es descriuen els resultats de l’anàlisi de-mogràfica i socioeconòmica, que mostren a grans trets les característiques del conjunt de les comarques rurals catala-

• Una bona part de les comarques anomenades rurals es podrien qualificar en realitat com a comarques intermè-dies. En aquest grup, que es trobaria entre els 100 i els 200 hab./km2, hi trobem 10 comarques.

• La resta de comarques sí que es poden considerar com pre-dominantment rurals, encara que, pel que fa a la seva densitat de població, es poden establir diferents subcategories.

• Entre aquestes, les comarques més rurals són les que te-nen menys de 25 hab./km2 (la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, el Solsonès i la Noguera al Pirineu de Lleida; el Priorat i la Terra Alta a l’interior de la demarcació de Tarragona).

• Al Pirineu axial aquesta ruralitat es conjuga amb una es-pecialització funcional terciària de base turística.

ruralitat

3 Seguint la classificació de l’OECD es consideren com a rurals els municipis amb una densitat inferior als 150 habitants per km2. Posteriorment aquest municipis s’agreguen en regions (en aquest cas, les comarques), que es classifiquen en tres categories, depenent de la proporció de població rural: a) regions predominantment rurals, amb més de la meitat de la població en municipis rurals, b) regions intermèdies, amb entre un 15 i un 50% de pobla-ció en municipis rurals, i c) regions predominantment urbanes, amb menys del 15% de la població en municipis rurals. Si no es tenen en compte els municipis rurals, sinó regions més àmplies, es fan servir els següents criteris: a) regions predominantment rurals, amb densitats inferiors al 100 hab./km2, b) regions intermèdies, amb densitats entre 100 i 240 hab./km2, i c) regions predominantment urbanes, amb densitats superiors als 240 hab./km2.

3PRINCIPALS RESULTATS

DE LA DIAGNOSInes i, més concretament, la població jove que hi resideix. Concretament, s’explora el grau de ruralitat, l’estructura de la població, l’ocupació i l’atur i les migracions juvenils.

3.1.1 LA CATALUNYA RURAL: TRETS GENERALS I SINGULARITATS

Exposem a continuació els principals resultats pel que fa als diferents graus de ruralitat de les comarques rurals de Catalunya3.

10>

> >

3.1.2 ESTRUCTURA I MOVIMENTS DE LA POBLACIÓ RURAL

Bona part de les comarques rurals catalanes varen patir a partir de finals del segle XIX, i sobretot a mitjans del segle XX, un procés de pèrdua constant de població que emigrava a les ciutats, especialment important entre els

MAPA 2: GRAU DE DISPERSIÓ: DENSITAT/ √ Nº D’ENTITATS

MAPA 3: RECUPERACIÓ DEMOGRÀFICA? NO A TOT ARREU (1981-2010)


• En aquest indicador, els valors elevats indiquen una ma-jor concentració de la població i els més baixos una major dispersió territorial de la població.

• Trobem 5 comarques rurals que presenten els valors màxims de concentració de població en comarques rurals (el Baix Empordà, el Segrià, el Pla d’Urgell, el Baix Ebre i el Montsià).

• Amb el grau més elevat de dispersió territorial, trobem un conjunt de comarques pirinenques i del Prepirineu llei-datà: el Ripollès, el Solsonès, l’Alta Ribagorça, la Noguera, l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Val d’Aran. En aquestes comarques, escassament poblades des de fa dècades, amb una certa incidència del poblament dispers i una profusió de petits nuclis de població, podem parlar clarament d’una problemàtica derivada d’una important dispersió de la població.

• Durant la primera dècada del segle XXI hem assistit a una recuperació de la població en les comarques rurals. Aquesta recuperació ha estat lenta, amb increments in-feriors al 10% en cinc comarques (la Ribera d’Ebre, les Garrigues i la Terra Alta, el Berguedà i el Ripollès, aquesta darrera la que menys ha crescut, per sota del 2%).

• L’Alt Empordà, la Cerdanya, la Val d’Aran, l’Anoia i l’Alt Penedès han vist com la seva població creixia entre un 30 i un 40%. De totes les comarques rurals, la que ha crescut més en aquest període ha estat la Selva.

• Hi ha 6 comarques que encara no han recuperat els ni-vells de població de 1981: el Ripollès, que presenta un decrement poblacional superior al 10%, l’Alta Ribagorça i la Terra Alta, amb decrements superiors al 5%, seguides de tres més (les Garrigues, el Pallars Jussà i el Priorat).

• Les comarques que més patiren la despoblació són en-cara les que més lentament es recuperen.

evolució

Font: elaboració pròpia a partir de la informació del Cens de Po-blació i Habitatge (1981) i dels Padrons Municipals d’Habitants (2000-2005-2010). Institut d’Estadística de Catalunya.

i les joves. Aquest procés va anar perdent força a finals del segle XX. A partir de la dècada dels 80 es comença a detectar en les comarques rurals més dinàmiques com els processos de pèrdua de població van minvant.

11

> >

<


MAPA 4: PERCENTATGE DE POBLACIÓ JOVE ESTRANGERA (2009)

GRÀFIC 1: EVOLUCIÓ DE LA MIGRACIÓ INTERIOR (2000-2009): SALDO MIGRATORI DE JOVES A LES COMARQUES RURALS

• El percentatge de població jove estrangera en el con-junt de les comarques rurals catalanes és del 28%.

• Les comarques amb un major pes de la població estran-gera entre la població jove (de 16 a 29 anys) es situen en quatre àmbits determinats: la Costa Brava, el Pirineu axial, la Plana de Lleida i el Delta de l’Ebre.

• Pel que fa als principals països de procedència d’aquesta població jove estrangera, els immigrats romanesos de l’est d’Europa són el primer col·lectiu estranger a les co-marques rurals occidentals, i els immigrants marroquins del nord d’Àfrica constitueixen el grup més nombrós en les comarques orientals.

• El pes específic de les dones dins del col·lectiu jove im-migrat és especialment important en bona part en les co-marques de muntanya, i en menor mesura, també en les comarques centrals.

• En el cas dels joves, la dinàmica és similar a la de la població total: increments continuats fins al 2003 (es fre-guen els 12.000 nous residents joves), i un descens a par-tir d’aquella data, amb un pic a la baixa el 2005 (menys de 6.000 nous joves), que es torna negatiu també el 2009, en el qual es perden gairebé 3.000 joves per moviments residencials.

• Una de les principals causes de la pèrdua de població durant el 2009 per motius residencials cal atribuir-la a la població jove (les seves pèrdues gairebé tripliquen les ge-nerals). Podem atribuir aquest fet, segurament, a l’actual crisi econòmica.

immigració jove: fluxos exteriors

emigrants, immigrants i saldo migratori: fluxos interiors

Font: Distribució dels joves (16 a 29 anys) empadronats segons nacionalitat. Institut d’Estadística de Catalunya.

Font: Estadística de variacions residencials. Institut d’Estadística de Catalunya.

12>

> >MAPA 5: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS: SALDO MIGRATORI. JOVES (2000-2009)

• El saldo migratori pel període 2000-2009 de població jove de 15 a 34 anys per al conjunt de l’àmbit d’estudi es situa en un increment de gairebé 62.000 nous residents, amb una distribució força similar a la del saldo de les do-nes joves.

• Les 4 comarques que superen els 11.000 nous residents joves són, de major a menor guany absolut: la Selva, l’Anoia, l’Alt Penedès i el Bages.

• 10 comarques presenten signe negatiu. De major a me-nor pèrdua, el llistat de comarques que perden per motius residencials població jove són: la Segarra, les Garrigues, el Baix Ebre, la Noguera, la Ribera d’Ebre, el Ripollès, la Terra Alta, el Segrià, l’Urgell i el Pallars Jussà.

Font: Estadística de variacions residencials. Institut d’Estadística de Catalunya.

MAPA 6: NIVELL D’ESTUDIS: LLICENCIATS (2001)

• El 2001, els qui comptaven amb una llicenciatura o es-tudis de tercer cicle suposaven un poc més del 4% de la població rural, amb una incidència especialment im-portant en les comarques pirinenques (per sobre del 6%, trobàvem el Segrià, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i la Cerdanya).

• Per sota de la mitjana, amb valors d’entre el 3 i el 4% dels universitaris de segon i tercer grau, trobem diverses comarques occidentals (Noguera, Urgell, Pla d’Urgell, Ga-rrigues, Ribera d’Ebre i Baix Ebre), a més de l’Anoia, el Berguedà i la Selva.

nivell d’instrucció de la població

Font: Població de 10 i més anys segons nivell d’instrucció. Insti-tut d’Estadística de Catalunya.

13

> >

<


MAPA 7: ÍNDEX D’ENVELLIMENT (2009)

• L’índex d’envelliment és el quocient entre el nombre de persones majors de 65 anys i el nombre de joves menors de 16 anys, expressat en tant per cent. La mitjana de les comarques rurals (134) ja marca com a tendència general un predomini de les generacions d’edat més avançada.

• Les cinc comarques amb un índex més elevat, superior a 180, són el Ripollès, les Garrigues, el Pallars Jussà, el Priorat i la Terra Alta. En les tres últimes, el col·lectiu de la gent gran duplica com a mínim el de la gent jove.

envelliment de la població

Font: Estructura per edats, envelliment i dependència. Institut d’Estadística de Catalunya.

GRÀFIC 2: ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ: GRANS GRUPS D’EDAT (2009)

• La mitjana de població jove (menor de 16 anys) de les comarques rurals es situa lleugerament per sobre del 15%, mentre que la població de gent gran (de 65 i més anys) arriba gairebé al 19%.

• Hi ha un seguit de comarques que es situen per sota del 15% de població menor de 16 anys (per aquest ordre la Terra Alta, el Ripollès, el Priorat, el Pallars Jussà, les Garri-gues, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Ribera d’Ebre, el Ber-guedà, el Pallars Sobirà i la Noguera). Moltes d’aquestes comarques presenten a la vegada un percentatge de po-blació “jubilada” força superior a la mitjana.


14>

> >

MAPA 8 : ÍNDEX DE SOBREENVELLIMENT (2009)

MAPA 9: ÍNDEX DE DEPENDÈNCIA GLOBAL

• L’índex de sobreenvelliment indica la presència de col·lectius d’edats avançades entre la població “jubilada”, ja que és el percentatge de persones majors de 85 anys sobre el nombre de persones majors de 65. La mitjana a les comarques rurals és del 16%, i presenta uns valors més elevats concentrats en la meitat occidental de Catalunya.

• La comarca on aquest índex és més elevat és al Pallars Jussà, que és l’única que supera el 19% de persones ma-jors de 85 entre els qui superen l’edat de jubilació. Da-rrera seu, dues comarques pirinenques (la Val d’Aran i el Pallars Sobirà) i tres de l’interior de Tarragona (la Ribera d’Ebre, el Priorat i la Conca de Barberà) presenten també valors elevats (18 a 19%).

• L’índex de dependència global (relació de la població major de 64 anys i els menors de 16 anys respecte al grup comprès entre ambdues edats, expressat en tant per cent), és del 50% per al conjunt de les comarques rurals, és a dir, per cada dues persones potencialment actives hi ha una persona en edat inactiva.

• Les quatre comarques amb una major dependència glo-bal (superior al 55%) són: el Pallars Jussà, les Garrigues, el Priorat i la Terra Alta.



15

> >

<


3.1.3 MERCAT DE TREBALL

A continuació es presenten les principals dades sobre l’atur registrat i l’ocupació a partir de les dades d’afiliació a la Seguretat Social, que ens parlen de la realitat pro-ductiva i de les disfuncions econòmiques presents en els mercats de treball de la població jove resident a les co-marques rurals catalanes.

MAPA 10: JOVES ATURATS (ABRIL 2011)

MAPA 11: ATURATS JOVES AMB ESTUDIS SUPERIORS (ABRIL 2011)

• El volum d’aturats/des joves més important es concen-tra a les comarques més properes a la costa (l’Alt i el Baix Empordà i la Selva superen els 3.000 aturats joves; el Montsià i el Baix Ebre superen els 2.000 aturats), a les de la segona corona metropolitana (l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages i l’Osona tenen entre 3.000 i més de 5.000 aturats), i a Ponent, al Segrià (la comarca amb un volum d’aturats joves més gran, amb 6.195 individus menors de 35 anys que cerquen feina).

• A la Val d’Aran i al Pallars Sobirà els aturats menors de 35 anys suposen més del 40% del total d’aturats. El Ripo-llès en canvi, és la comarca que menys atur juvenil té entre els seus aturats, un 31%.

• En línies generals hi ha menys noies aturades que nois aturats. Entre les comarques amb una major incidència de l’atur jove femení, destaquen el Solsonès, el Pallars So-birà, i l’Alt Penedès, que superen el 48% de noies entre el total d’aturats joves.

• Per regla general, el nivell d’estudis de les noies joves aturades és superior al dels nois.

• Les comarques amb major incidència de persones amb estudis superiors entre els aturats joves, es concentren en la zona pirinenca, on n’hi ha dues que superen el 10%: el Pallars Sobirà i el Ripollès.

• En canvi, entre les comarques amb menor incidència de joves amb estudis superiors aturats (per sota del 4%) hi ha les tres de la costa gironina (l’Alt i el Baix Empordà i la Selva) i una de l’interior de les comarques tarragonines (el Priorat).

• A les comarques de les Garrigues i la Terra Alta, les noies suposen més del 80% dels joves aturats amb estu-dis superiors.

atur4

Font: Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocu-pació de la Generalitat de Catalunya.

Font: Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocu-pació de la Generalitat de Catalunya.

4 Les dades emprades són les d’atur registrat i demandes d’ocupació a data d’abril de 2011.

16>

> >

MAPA 12: AFILIATS JOVES SOBRE TOTAL D’AFILIATS (MARÇ 2011)

MAPA 13: AFILIATS JOVES AL REA SOBRE TOTAL D’AFILIATS REA (MARÇ 2011)

• Les dades sobre ocupació presenten una distribució te-rritorial similar a les de l’atur, amb una concentració de persones ocupades a les comarques rurals de la segona corona metropolitana, a la costa gironina i al Segrià, i tam-bé en termes de joves.

• Les comarques de la Selva, la Segarra, l’Anoia, l’Alt Camp, el Montsià i el Baix Ebre són les que presenten una major incidència de l’afiliació jove (més del 32% de joves sobre el total d’afiliats).

• Les comarques de l’interior de la demarcació de Tarra-gona i, sobretot, les del Pirineu de Lleida, presenten de forma molt accentuada una menor població jove al mer-cat de treball.

• El percentatge d’ocupació femenina (gairebé el 46% per al conjunt de les comarques rurals) cada cop es troba més pròxim a valors paritaris, però encara es mostren clares diferències entre territoris.

• El Bages i la Cerdanya són les dues comarques amb un major percentatge d’afiliació femenina, per sobre del 48%, mentre que la Terra Alta i les Garrigues presenten els valors més baixos, per sota del 42%.

• Els afiliats al règim especial agrari (REA) presenten un pes relativament important en les comarques de l’oest i sud-oest del país, mentre que en les comarques centrals i del Pirineu gironí el seu paper és gairebé insignificant.

• Els treballadors agraris per compte aliè tot just suposen el 2% del total d’afiliats dins de les comarques rurals.

• Pel que fa a la joventut destaca el fet que hi hagi dues comarques, el Pallars Sobirà i l’Alt Ribagorça, en les quals els afiliats joves al REA superen el 50% del total d’afiliats agraris.

• De les tres comarques amb menor incidència d’afiliats joves entre els adscrits al règim agrari trobem la Conca de Barberà, la Segarra i, sobretot, el Ripollès, la comarca amb un valor més baix, amb només un 26%.

• Aquest és un sector on el pes de les dones és encara força minoritari, ja que només representa el 18% del to-tal d’afiliats joves al REA. Tot i això, el pes de l’ocupació femenina en el sector és molt superior a la mitjana, princi-palment en les comarques de les Terres de l’Ebre.

ocupació5

règim especial agrari

Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.


5 Les dades emprades, corresponents a març de 2011, provenen de la base de dades d’afiliacions a la Seguretat Social del Departament d’Empresa i Ocupació.

17

> >

<


MAPA 15: AFILIATS AL RETA SOBRE TOTAL D’AFILIATS (MARÇ 2011)

MAPA 14: AFILIADES JOVES AL REA SOBRE TOTAL D’AFILIADES JOVES (MARÇ 2011)

• Pel que fa als afiliats al règim especial dels treballadors autònoms (RETA), s’aprecia un major pes específic en les comarques de Ponent, mentre que els valors més baixos es concentren en les comarques rurals més urbanitzades (les situades entorn de l’àrea metropolitana, algunes co-marques gironines, i el Segrià).

• Les comarques amb una major incidència de l’ocupació autònoma són la Cerdanya i la Terra Alta, superant el 34%.

• Si ja era reduït el paper de les dones dins el volum d’afiliats joves al REA, el pes de les dones joves “page-ses” a tots els règims sobre el total d’afiliades joves a la Seguretat Social és encara més residual, ja que represen-ten poc més de l’1%.

règim especial de treballadors autònoms



18>

> >MAPA 16: AFILIATS JOVES AL RETA SOBRE TOTAL D’AFILIATS RETA (MARÇ 2011)

• El pes dels joves sobre el total d’afiliats al RETA és major a dues comarques del Delta de l’Ebre (Montsià i Baix Ebre) i a tres de la segona corona metropolitana (Anoia, Bages i Osona). Presenten valors per sobre el 19% d’autònoms joves respecte el total d’autònoms.

• La mitjana d’autònomes joves respecte el total d’afiliats joves al RETA es situa en el 31%.

• Entre les comarques amb major incidència (per sobre del 36%) de noies joves treballant com a autònomes des-taquen l’Alta Ribagorça, el Ripollès i el Pallars Sobirà, to-tes elles en l’àmbit del Pirineu. Entre les comarques amb menor pes, per sota del 27%, trobem algunes comarques del Pla de Lleida, com ara la Noguera, les Garrigues, l’Urgell i la Segarra, a més de la Terra Alta a la demarcació de Tarragona.


MAPA 17: AFILIATS AL RGSS SOBRE TOTAL D’AFILIATS (MARÇ 2011)

• Aquest règim concentra en les comarques rurals més del 75% del total d’ocupats, i es troben, alhora, concentrats a comarques rurals menys ruralitzades.

• El RGSS aglutina treballadors dels serveis, construcció i indústria, majoritàriament.

• En el grup de comarques amb valors més reduïts, per sota del 65% d’afiliats al RGSS trobem el Pallars Sobirà, les Garrigues, el Priorat, la Terra Alta i el Montsià.

règim general de la Seguretat Social (RGSS)


19

> >

<


MAPA 18: AFILIATS JOVES AL RGSS SOBRE TOTAL AFILIATS RGSS (MARÇ 2011)

• Pel que fa al pes de joves de menys de 35 anys en el conjunt d’afiliats al RGSS la mitjana del conjunt de comar-ques rurals es situa per sobre del 35%.

• Destaquen en aquest cas, la Terra Alta i el Montsià, on els joves suposen més del 37,5% dels afiliats per compte d’altri.

• Les comarques que compten amb un menor percentat-ge, amb valors per sota del 33%, són: l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i el Ripollès.

• En el règim de treballadors assalariats trobem una major paritat entre sexes. A les comarques pirinenques la inci-dència de les dones joves entre els afiliats joves al RGSS és més gran, amb valors que superen el 50%.


3.1.4 MIGRACIONS JUVENILS D’ORIGEN RURAL: ON MARXEN A ESTUDIAR I A QUÈ FER?

Impacte i magnitud de les migracions juvenils: quins joves marxen dels municipis i a on van?

Apuntarem quins han estat els principals resultats res-pecte la destinació dels fluxos de sortida de la població jove, d’entre 15 i 34 anys, de les comarques rurals cata-lanes, a partir de les dades sobre variacions residencials6 que comprenen el període de l’any 2000 al 2009, amb-dós inclosos.

TAULA 1: RESUM DE LES MIGRACIONS DE JOVES SEGONS MIDA DEL MUNICIPI (2000-2009)


6 Dades de la Estadística de variacions residencials. 2000-2009. Padró municipal d’habitants. Institut d’Estadística de Catalunya.

Presentem les dades agregades per destinació segons si la migració ha tingut lloc a la capital de comarca, a un nu-cli rural (menys de 2.000 habitants) o a un nucli urbà (més de 10.000 habitants).

20>

> >

MAPA 19: PERCENTATGE D’EMIGRANTS JOVES SOBRE LA POBLACIÓ CAP A CAPITAL COMARCAL (2009)

MAPA 20: PERCENTATGE D’EMIGRANTS JOVES SOBRE LA POBLACIÓ CAP A MUNICIPIS RURALS (2009)

• Per al conjunt de l’àmbit d’estudi, els joves emigrants a capitals comarcals suposen el 5,4% del total de població resident.

• Aquesta proporció és superior a la mitjana al Pirineu i a un seguit de comarques limítrofs, entre elles entre el Pla de Lleida i l’interior de la demarcació de Tarragona.

• Les 6 comarques amb una major incidència de l’emigració cap a les capitals comarcals respecte la població resident, amb valors superiors al 7,5%, són la Val d’Aran, Alta Riba-gorça, Pallars Sobirà, Cerdanya, l’Urgell i la Segarra.

• El valors més baixos, per sota del 4,5%, els trobem al Montsià i el Baix Empordà.

• Podem parlar a la pràctica de paritat entre sexes a nivell general. Les comarques amb major percentatge de dones emigrades (per sobre el 51,5%) són l’Alt i el Baix Empor-dà, el Pla de l’Estany, el Ripollès, l’Alt Urgell, la Noguera i el Priorat.

• El volum total d’emigrants cap a municipis rurals (de menys de 2.000 habitants) de l’any 2000 al 2009 ha estat d’unes 82.000 persones, una xifra molt inferior a la que va a les capitals comarcals.

• Les comarques rurals amb major percentatge d’emigrants joves respecte el total d’emigrants a municipis rurals són la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça i les Garrigues, amb valors per sobre del 46%. D’aquestes, només a l’Alta Ribagorça els emigrants joves representen més de la meitat del total d’emigrants.

• Els valors més baixos és concentren a l’Alt i el Baix Em-pordà, a la Cerdanya, l’Alt Urgell i el Pallars Jussà, a més del Priorat.

• Entre els “neorurals” predominen les dones, percen-tatge especialment elevat a les comarques gironines, al Pirineu axial, en bona part de les comarques centrals i en la confluència de les demarcacions de Lleida i Tarragona.

cap a la capital comarcal

cap a municipis rurals

Font: Estadística de Variacions Residencials (2000-2009). Institut d’Estadística de Catalunya.


21

> >

<


ON VAN A ESTUDIAR?

Aquí es presenten els principals resultats al voltant de les especialitats universitàries que sol·liciten els joves d’origen rural, i el seu impacte en les migracions. Les da-des d’aquest apartat provenen d’un estudi realitzat pels Departaments d’Economia Aplicada i de Geografia i So-ciologia de la Universitat de Lleida (Ganau i Paül, 2010).

El mapa universitari català ha constituït una densa xar-xa d’universitats “territorials”. El factor territorial esdevé

MAPA 21: PERCENTATGE D’EMIGRANTS JOVES SOBRE LA POBLACIÓ CAP A MUNICIPIS URBANS (2009)

• Del 2000 al 2009, 324.000 persones de comarques ru-rals han anat a destinacions urbanes (amb més 10.000 ha-bitants).

• El volum d’emigrants joves amb destinació a municipis urbans és de gairebé 155.000 persones, que suposen el 47,8% del total d’emigrants.

• Territorialment, les comarques on la incidència dels flu-xos d’emigrants joves envers als municipis de grans di-mensions és més important, es troben situats a la Cos-ta Brava i en l’eix de sortida de l’àrea metropolitana per l’A-2. Les comarques occidentals i prepirinenques són les que presenten una menor incidència d’aquests tipus d’emigrants.

• Dels emigrants joves amb destinació a municipis urbans, poc més del 49% són dones.

cap a la ciutat


TAULA 2: PERCENTATGE DE SOL·LICITUDS DE PRIMERA OPCIÓ PER UNIVERSITAT AMB ORIGEN A LES COMAR-QUES RURALS (CURS 2008-2009)

Font: elaboració pròpia a partir de Ganau i Paül (2010).

PRIMERES PREFERÈNCIES

7 El terme “commuting” designa els desplaçament obligats diaris que ha de fer una persona per raons de treball o estudi.

de gran importància en l’elecció del centre d’educació superior per part dels futurs universitaris: gran part de l’alumnat procedent de comarques rurals acaba triant una destinació propera al seu lloc de residència, duent a ter-me a la vegada uns fluxos migratoris de menor distància, i en alguns casos, arribant a mantenir el lloc de residència i fluxos diaris de commuters7 universitaris.

22>

> >MAPA 22: ÀMBITS D’ATRACCIÓ DE LES DIFERENTS UNIVERSITATS

àmbits d’atracció

Universitat de Lleida

Universitat de Girona

Universitat Politècnica de Catalunya

Universitat Rovira i Virgili

Font: Ganau i Paül (2010). Els àmbits territorials de la Universitat de Lleida. Sol·licituds en primera preferència (2008-2009)

Percentatge sobre el total d’estudiants

• La Universitat de Barcelona (UB) és la primera en volum de sol·licituds rebudes (18,7%), i destaca per la seva im-plantació en el conjunt del territori. La segueixen la Uni-versitat de Girona, amb el 18,3% de les sol·licituds i la Universitat de Lleida amb el 17,4%.

• En el volum total de sol·licitants segons primera pre-ferència per una determinada universitat catalana, les tres grans universitats “territorials” (la Universitat de Lleida, la de Girona i la Rovira i Virgili), copen més de la meitat dels

estudiants dels seus àmbits d’influència immediats, mal-grat que el seu pes específic és molt inferior fora de la província respectiva.

• La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és la quarta en ordre d’importància en les comarques rurals (14,4% dels inscrits en primera opció), i compta amb presència també a tot el territori català, encara que el seu grau d’incidència en les comarques rurals és menor que el de la UB.

23

> >

<


Universitat Autònoma de Barcelona

Universitat Pompeu Fabra

Universitat de Vic

Universitat de Barcelona

• La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), és cinque-na en ordre d’importància en les comarques rurals (10,2% dels sol·licitants), presenta una certa expansió territorial, amb una bona presència en comarques pirinenques i cen-trals, tot i no arribar al 25% del total de sol·licituds.

• La Universitat de Vic (UVic), presentava una menor incidència territorial, ja que només a l’Osona, la comarca on té la seu, su-perava el 25% de sol·licituds, tot i que només copa un 5,7% de les sol·licituds dels futurs estudiants de les comarques rurals.

• Finalment, la Universitat Pompeu Fabra (UPF), és la que presenta una menor incidència en comarques rurals (5,5%).

24>

> >

MAPA 23: ASSIGNACIÓ PER UNIVERSITAT I COMARCA DE PROCEDÈNCIA: ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA

• La Universitat de Lleida copa les sol·licituds d’aquesta disciplina; el curs 2008-2009, del total d’inscrits (109), el 56% es concentraven a la Universitat de Lleida, que co-pava pràcticament la totalitat de sol·licituds de la seva demarcació (i també a la Conca de Barberà i al Montsià).

• La segueixen la URV, amb 16 sol·licituds de comarques rurals, predominantment de la seva demarcació; la UdG, amb 15 inscrits, amb un pes important a les comarques rurals de la Costa Brava; la UPC amb 12 inscrits i la UVic presentava només 5 inscrits,

• La majoria són nois (el 56% del total). Només a la UdL aquesta tendència es trenca, amb un 52% de noies entre els futurs alumnes.

• Les comarques que més demanden aquesta especialitat, són el Segrià, amb 25 inscrits, i l’Osona, amb 12 inscrits.

una aproximació a l’especialització funcional per comarques

Font: Consell Interuniversitari de Catalunya de la Generalitat de Catalunya. Sol·licituds en primera preferència (2008-2009)

MAPA 24: ASSIGNACIÓ PER UNIVERSITAT I COMARCA DE PROCEDÈNCIA: DRET

• El total d’inscrits de comarques rurals era de 333 indivi-dus, dels quals 186 (el 56%) van demanar entrar en algu-na de les tres universitats metropolitanes amb oferta (UB, UAB i UPF).

• De les tres universitats territorials que imparteixen aquesta especialitat, la UdG comptava amb 60 sol·licituds, la UdL amb 54 i la URV en tenia 33, la major part de les quals es circumscriuen en les respectives demarcacions.

• Dues terceres parts dels futurs estudiants de Dret eren noies.

• Entre les comarques rurals amb més demanda d’estudis de Dret torna a destacar el Segrià, amb 51 inscrits, i l’Osona, amb 32 inscrits.


25

> >

<


MAPA 25: ASSIGNACIÓ PER UNIVERSITAT I COMARCA DE PROCEDÈNCIA: CIÈNCIES EMPRESARIALS

MAPA 26: ASSIGNACIÓ PER UNIVERSITAT I COMARCA DE PROCEDÈNCIA: GEOGRAFIA I HISTÒRIA

• En aquesta especialitat, detectem també l’impacte que tenen les universitats metropolitanes com a centres amb major projecció externa. Tot i això, aquest és menor que el cas del Dret.

• Dels 786 inscrits el curs 2008-2009, un 24% ho eren a la UdG, un 20% a la UdL, un 13% a la URV , i un 6% a la UVic.

• Del total d’inscripcions, el 56% eren noies.

• Pel que fa a les comarques amb més inscrits, tornem a trobar el Segrià com a única comarca que supera el cen-tenar d’inscrits, mentre que superen la cinquantena, el Ba-ges, i l’Alt i el Baix Empordà.

• Es detecta una incidència important de les universitats metropolitanes (la UB i la UAB) en tot l’àmbit d’estudi, però sobretot en les comarques centrals i pirinenques. El 53% del total de sol·licitants ho havien fet a les universi-tats barcelonines, mentre que 55 (el 25%) s’havien apun-tat al UdG, 34 (el 15%) a la UdL, i 16 (el 7%) a la URV.

• S’hi detecta un pràctica paritat entre sexes.

• La comarca amb més sol·licituds en primera opció torna a ser el Segrià (26), seguida de prop per l’Osona (24). El Solsonès hi ha 2 inscrits. Finalment, a l’Alta Ribagorça hi ha 1 inscrit a la UB.

Font: Consell Interuniversitari de Catalunya de la Generalitat de Catalunya. Sol·licituds en primera preferència (2008-2009).


26>

> >MAPA 27: ASSIGNACIÓ PER UNIVERSITAT I COMARCA DE PROCEDÈNCIA: CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT

MAPA 28: ASSIGNACIÓ PER UNIVERSITAT I COMARCA DE PROCEDÈNCIA: MEDICINA

• El fet que només s’imparteixi en tres universitats, en marca bastant la creació d’un alumnat captiu, amb la UdL dominant les comarques del sud i l’oest, i la UB i la UVic repartint-se l’alumnat de les comarques centrals i occi-dentals.

• Dels 124 sol·licitants d’aquesta especialitat en comar-ques rurals, el 54% han triat la UdL i el 35%, la UB.

• En aquesta especialitat trobem la incidència més baixa de noies, amb només un 23% del total d’inscrits en el curs 2008-2009.

• En l’especialitat de Medicina, tornem a veure una doble dinàmica: el pes específic de les universitats territorials (UdG, UdL i URV) en les seves respectives demarcacions, i l’impacte de la major massa crítica de la universitat me-tropolitana (la UB, amb el 38% dels futurs alumnes), que incideix especialment en les comarques centrals, i en me-nor grau en les gironines.

• Aquesta especialitat presenta una major incidència de les dones dins el futur alumnat, especialment important a la UB (79% de noies).

• Entre les comarques rurals amb major demanda d’estudis de Medicina destaca clarament altre cop el Segrià (56 sol·licituds), a molta distància d’un grup de 4 comarques que tenen entre 20 i 25 sol·licituds.



27

> >

<


MAPA 29: ASSIGNACIÓ PER UNIVERSITAT I COMARCA DE PROCEDÈNCIA: CIÈNCIES AMBIENTALS

MAPA 30: ASSIGNACIÓ PER UNIVERSITAT I COMARCA DE PROCEDÈNCIA: ARQUITECTURA I ARQUITECTURA TÈC-NICA

• El total d’inscrits en comarques rurals pujava per al curs 2008-2009 a un total de 43 individus, amb un predomini de la Universitat de Girona (20 sol·licituds, un 47%) i de la Universitat de Barcelona (19 sol·licituds, un 44%), amb una pràctica paritat entre sexes.

• Pel que fa a les comarques amb més demanda d’aquesta especialitat, es concentren al nord-est del país: la Selva compta amb 6 inscrits, i les comarques d’Osona, Baix Em-pordà i Garrotxa en tenen 5.

• El total d’inscrits de comarques rurals al curs 2008-2009 era de 135, amb un predomini clar de la Universitat Poli-tècnica de Catalunya, amb un total de 80 sol·licituds (un 59%). En segon lloc trobem la Universitat de Girona, amb 33 sol·licituds (un 25%).

• Els alumnes d’Arquitectura i Arquitectura Tècnica pre-senten també una acusada paritat entre sexes.

• Pel que fa a les comarques amb més demanda d’aquesta especialitat, trobem algunes de les més poblades: el Se-grià compta amb 18 inscrits, i l’Alt Empordà i l’Osona en tenen 16.



28>

> >MAPA 31: ASSIGNACIÓ PER UNIVERSITAT I COMARCA DE PROCEDÈNCIA: BIOLOGIA

MAPA 32: ASSIGNACIÓ PER UNIVERSITAT I COMARCA DE PROCEDÈNCIA: BIOTECNOLOGIA

• L’especialitat de Biologia presentava una distribució que deixa gairebé al mateix nivell a tres universitats: la de Barcelona comptava amb 51 sol·licituds (un 31%), i l’Autònoma de Barcelona i la de Girona en tenien 47 (un 29% respectivament).

• La UB i la UAB presenten una distribució que abasta bona part del territori, mentre que la UdG, però també la UPF, compten amb sol·licituds procedents bàsicament de les comarques del nord-est.

• Entre els inscrits hi ha un fort predomini de les noies.

• Pel que fa a les comarques amb més demanda d’aquesta especialitat cal destacar la seva concentració al nord-est del país: Osona compta amb 25 inscrits, el Bages en té 23, la Selva 19, el Baix Empordà 15 i l’Alt Empordà 11. Aquestes 5 comarques concentren el 57% de tota la de-manda d’estudis de Biologia.

• En l’especialitat de Biotecnologia, trobem dues uni-versitats en posició de domini: l’Autònoma de Barcelona comptava amb 27 sol·licituds (un 41%), i la de Lleida en tenia 24 (un 36% respectivament).

• Aquesta especialitat presenta una escassa presència en les comarques rurals menys poblades, i l’àrea d’influència de les diferents universitats depèn bàsicament de la seva ubicació geogràfica: la UAB rep alumnes bàsicament de les comarques gironines, que no tenen oferta pròpia; i la UdL, la UVic i la URV en capten en les comarques més pròximes a la seu dels estudis.

• Trobem un fort predomini femení entre els demandants.

• Les comarques amb més demanda d’aquesta espe-cialitat són les que compten dins el seus límits amb una universitat que imparteix Biotecnologia: el Segrià compta amb 19 inscrits, Osona en té 10 i el Bages 7. Aquestes tres comarques concentren el 55% de la demanda del conjunt de les comarques rurals.



29

> >

<


MAPA 33: ASSIGNACIÓ PER UNIVERSITAT I COMARCA DE PROCEDÈNCIA: ECONOMIA

MAPA 34: ASSIGNACIÓ PER UNIVERSITAT I COMARCA DE PROCEDÈNCIA: EDUCACIÓ SOCIAL

• L’especialitat d’Economia presentava una bona distribu-ció pel territori, encara que les universitats metropolitanes concentraven el 76% del total de sol·licituds.

• La UPF presentava una implantació en gairebé tot el territori; mentre que la UB dominava sobretot les comar-ques que es trobaven en l’eix de l’A-2; la UAB exercia el seu domini en l’eix del Llobregat, i la UdG mantenia bona part dels alumnes de les comarques gironines.

• Els estudis d’Economia presenten un cert predomini d’alumnat masculí.

• Les comarques amb més demanda d’aquesta espe-cialitat es concentren a les comarques centrals i en les gironines: l’Anoia compta amb 17 inscrits, la Selva en té 16, l’Osona i el Bages en tenen 12 cadascuna i l’Alt Empordà en té 11.

• L’especialitat d’Educació Social té presència en totes les comarques menys a la Val d’Aran. En aquest cas, com que es tracta d’una carrera que s’imparteix en bona part de les universitats catalanes, les que presentaven un major nom-bre de sol·licituds són les anomenades “perifèriques”. La Universitat de Lleida comptava amb 75 sol·licituds (un 34%), la de Girona en tenia 55 (un 25%), la Universitat de Barcelona comptava amb 36 inscrits (un 16%), la de Vic en tenia 23 (un 10%), la Rovira i Virgili en tenia 19 (un 8%) i l’Autònoma de Barcelona en tenia 15 (un 7%).

• La distribució per sexes de l’alumnat d’Educació Social mostra un domini abassegador de les noies.

• Les comarques amb més demanda són les que compten amb una universitat dins els seus límits (el Segrià l’Osona i la Selva encapçalen el nombre de sol·licituds).



30>

> >MAPA 35: ASSIGNACIÓ PER UNIVERSITAT I COMARCA DE PROCEDÈNCIA: FILOLOGIA

MAPA 36: ASSIGNACIÓ PER UNIVERSITAT I COMARCA DE PROCEDÈNCIA: INFERMERIA

• L’especialitat de Filologia compta amb un total de 167 inscrits de les comarques rurals per al curs 2008-2009, i com en la resta de carreres generalistes, presenta una bona distribució pel territori. Tot i ser una especialitat que s’imparteix també en bona part de les universitats territorials, la demanda es concentra bàsicament en les universitats metropolitanes, que concentren el 59% de les sol·licituds procedents de comarques rurals (UB i UAB respectivament).

• Les universitats metropolitanes dominen la demanda en les comarques centrals i gironines. De les universitats te-rritorials, la de Lleida és la que millor aguanta el nivell de demanda en el seu àmbit d’influència.

• Tornem a trobar un clar predomini de l’alumnat femení.

• Les comarques amb més sol·licituds en l’especialitat de Filologia tornen a ser les més poblades i pròximes al lloc de realització dels estudis: Segrià, Bages i Osona.

• L’especialitat d’Infermeria compta amb un total de 459 inscrits en el conjunt de les comarques rurals per al curs 2008-2009, i compta amb presència en totes les comar-ques catalanes.

• Es tracta d’una especialitat que s’imparteix en 6 de les 7 universitats catalanes, i on el pes de cadascuna en el conjunt d’estudiants rurals rau bàsicament en el factor de proximitat. La Universitat de Lleida és la que comptava amb major nombre de sol·licituds, amb 118 alumnes (un 26%).

• Trobem un dels dominis més clars de l’alumnat feme-ní, que amb 402 sol·licituds suposen el 88% del conjunt d’inscrits de les comarques rurals.

• La selecció de les comarques amb més demanda d’estudis d’Infermeria torna a ser similar a la de casos an-teriors, amb presència de les més poblades i pròximes al centres on s’imparteix la carrera.



31

> >

<


MAPA 37: ASSIGNACIÓ PER UNIVERSITAT I COMARCA DE PROCEDÈNCIA: MAGISTERI

MAPA 38: PERCENTATGE DE DONES ENTRE ELS FUTURS UNIVERSITARIS PER COMARCA

• L’especialitat de Magisteri és la que compta amb un ma-jor nombre de sol·licituds, amb un total de 1.635 inscrits en el conjunt de les comarques rurals per al curs 2008-2009, i té presència en totes les comarques rurals catala-nes. La Universitat de Lleida és la que compta amb major nombre de sol·licituds, amb 454 alumnes (un 28%).

• Les universitats territorials dominen la influència a les comarques pròximes a cada universitat (com a excepció trobem el predomini de la UdG a l’Alt Camp), mentre que les de Barcelona compten amb un pes important en les comarques centrals i expandeixen el seu àmbit d’influència per l’eix del Llobregat i, en menor mesura, per les comarques gironines.

• En el cas de l’especialitat de Magisteri tornem a trobar un clar predomini de l’alumnat femení.

• Entre les comarques rurals amb major demanda d’estudis de Magisteri en cal destacar sis que superen el centenar de sol·licituds: el Segrià, la Selva, el Bages, el Baix Ebre i el Baix Empordà. Aquestes sis comarques suposen el 53% del total de sol·licituds procedents de les comarques rurals.

• En el conjunt de les comarques rurals, dels 8.729 nous alumnes, 5.233 eren noies (un 60%).

• Aquest predomini és encara més clar en algunes co-marques de les demarcacions de Lleida i Tarragona, on les noies superen el 65% de les demandes d’estudis uni-versitaris: el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Noguera, la Segarra, la Conca de Barberà i el Priorat.

• De les 5 comarques tipus, la que presenta una major incidència d’estudiants femenines és la Noguera (68%), seguida del Ripollès i el Solsonès (entorn al 64%), totes tres per sobre de la mitjana.


Font: Ganau i Paül (2010). Els àmbits territorials de la Universitat de Lleida. Sol·licituds en primera preferència (2008-2009).

32>

> >TAULA 3: VOLUM D’ESTUDIANTS INSCRITS I ESPECIALITATS MÉS DEMANDADES PER COMARCA RURAL “TIPUS”

Font: Ganau i Paül (2010). Els àmbits territorials de la Universitat de Lleida. Sol·licituds en primera preferència (2008-2009).

33

> >

<


3.1.5 RESUM DE RESULTATS

> La Catalunya rural és molt diversa; hem de parlar de peculiaritats territorials. Pel que fa a la dispersió de la població, els valors màxims són al Pirineu i Prepirineu lleidatà.

> L’evolució de la població, en termes generals, sembla que repunta després de dècades de pèrdua constant, gràcies en part a la immigració fi ns fa pocs anys. Les comarques que més van patir la despoblació són ara les que es recuperen més lentament (Ripollès, Alta Ribagorça i la Terra Alta).

- La població és envellida: hi ha comarques on la gent gran duplica el percentatge de la gent jove, i el re-canvi generacional ens indica que per cada dues persones potencialment actives n’hi ha una d’inactiva. Per aquest motiu és un repte imprescindible d’abordar potenciar el retorn dels i les joves als territoris rurals.

> Tant l’atur com l’ocupació juvenil a les comarques rurals es concentra a la costa, a la segona corona metro-politana i a les comarques de la demarcació de Lleida, el Segrià principalment.

- En general hi ha menys noies aturades que nois, però el nombre de noies aturades amb estudis superiors és més elevat.

- Ens apropem a la paritat de gènere en termes d’ocupació jove a les comarques rurals.

- La zona pirinenca concentra les comarques amb més aturats joves qualifi cats.

- L’interior de la demarcació de Tarragona i el Pirineu lleidatà tenen, de forma molt accentuada, poca po-blació jove ocupada.

- Els afi liats joves al règim especial agrari tenen un pes important a l’oest i sud oest del país, mentre que el seu paper és gairebé insignifi cant a la Catalunya Central i al Pirineu. El pes de les dones encara és molt baix.

- Al règim general de la seguretat social continua havent-hi la majoria dels ocupats del món rural, i també joves. També és el règim on hi trobem més paritat.

> Continua havent-hi un fl ux migratori rural – urbà, que és eminentment jove: el volum d’emigrants joves, tant d’homes com dones, de les comarques rurals amb destinació a la ciutat suposava gairebé un 50% del total d’emigrants del 2000 al 2009. Majoritàriament provenen de la Costa Brava i de la segona corona metro-politana.

- En canvi, el fl ux d’emigrants joves cap a municipis rurals (de menys de 2.000 habitants) continua essent molt inferior als fl uxos vers les capitals comarcals. Aquest és majoritàriament femení i vers el Pirineu axial i les comarques gironines.

> Un dels factors que condiciona aquesta mobilitat, i també el moment de trencament del jove amb l’origen, és la necessitat de traslladar-se a les zones urbanes per a realitzar els estudis superiors. En aquest sentit, és important recollir algunes dades que poden tenir incidència posterior en el retorn o no dels i les joves als ter-ritoris rurals d’origen:

- Les sol·licituds en primera opció dels estudiants de comarques rurals el copa la Universitat de Barcelona, seguit de la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida i la Universitat Autònoma de Barcelona.

- Les universitats “territorials” normalment copen més de la meitat dels seus estudiants dels seus àmbits d’infl uència immediats.

- Del conjunt d’estudiants de comarques rurals, un 60% són noies.

> El factor territorial és important a l’hora d’escollir universitat, per tant, el desplegament d’universitats al territori català és un input positiu. A menor distància de trasllat, serà més fàcil potenciar els perfi ls de joves arrelats (perfi l trencat/arrelat).

34>

> >3.2 Teixit empresarial, emprenedoria i nous jaciments d’ocupació en sectors emergents a les comarques rural “tipus”En aquest apartat introduirem el concepte dels nous jaci-ments d’ocupació i sectors emergents, i es farà una propos-ta d’aquests per a cadascuna de les cinc comarques rurals “tipus” seleccionades. S’emmarcarà la proposta segons les característiques del mercat laboral, del teixit empresarial, de l’emprenedoria i les especialitats preferents dels seus joves.

NOVES OPORTUNITATS D’OCUPACIÓ I SECTORS EMERGENTS

Els nous jaciments d’ocupació no són un concepte nou. Ja al 1993, la Comissió Europea presenta el document “Crei-xement, competitivitat i ocupació. Reptes i indicacions per entrar al segle XXI”, més conegut com el “Llibre Blanc de Delors”, que apunta, en aquell context, a la necessitat de po-tenciar una economia que generi ocupació a través dels nous jaciments d’ocupació (NJO), que defineix i categoritza.

• Cobreixen necessitats socials no cobertes pel sector públic, a través de la generació d’ocupació.

• Actuen en mercats incomplets (però que necessitaran del suport del sector públic).

8 http://www.rudona.cat/ 9 http://www.ruralactiva.net/

• Cobreixen un àmbit de producció o de prestació local (les iniciatives locals i les actuacions de base territorial són el marc idoni).

• Tenen un fort potencial de generació de llocs de tre-ball (la major part ho seran en el marc de l’autoocupació, les microempreses i/o les iniciatives col·lectives).

La Comissió Europea va identificar 19 nous filons. En el treball de camp realitzat a l’estudi “Dones i serveis d’atenció a les persones al món rural català. Detecció de necessitats al territori” (FMR, 2010) en el marc del pro-jecte RUDONA8, es varen adaptar aquests a escala rural a Catalunya. Posteriorment, des del projecte de la Fundació del Món Rural de foment de l’emprenedoria -Rural Acti-va9-, es van adequar i ampliar aquests nous jaciments a l’escenari actual (Viladomiu i Rosell, 2010).

La combinació i comparativa entre els focus de recerca del Pla nacional de Recerca i Innovació de la Generalitat de Catalunya 2010-2013 i els nous jaciments d’ocupació, ens han ajudat a proposar 17 àmbits de nous jaciments d’ocupació en sectors emergents al món rural, en un marc on pren importància el concepte de resiliència: ca-pacitat dels models socioeconòmics i dels territoris per fer front als canvis i reconstruir-se.

TAULA 4: ÀMBITS DE NOUS JACIMENTS D’OCUPACIÓ EN SECTORS EMERGENTS AL MÓN RURAL

35

> >

<


36>

> >

Font: Fundació del Món Rural (2011). Creació d’empreses i noves oportunitats d’ocupació en zones rurals. Detecció de nous jaci-ments i anàlisi de les polítiques i eines públiques de suport a la creació d’empreses i al seu finançament.

37

> >

<


comarques rurals “tipus”Un cop analitzades les dades a les comarques rurals, es procedeix a ponderar els indicadors que han donat va-lors més significatius, i creuar-los amb criteris qualitatius de representativitat territorial (una comarca per àmbit: Ponent, Alt Pirineu i Aran, Comarques Centrals, Terres de l’Ebre i Comarques Gironines); i també en base a comptar amb una diversitat el màxim d’àmplia possible de tipolo-

MAPA 39: L’ALTA RIBAGORÇA

Font: elaboració pròpia a partir de cartografia extreta de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

TAULA 5: RESUM DE LES DADES D’ATUR A L’ALTA RIBAGORÇA (MARÇ DE 2011)

mercat de treballatur

Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

gies de comarca rural en funció de la seva especialització productiva (comarques de serveis amb base turística, co-marques agràries, comarques de base industrials, comar-ques mixtes, etc.).

Així, es proposen cinc comarques rurals “tipus” a par-tir d’aquest procés, sobre les quals es farà l’anàlisi del teixit empresarial, l’emprenedoria, les noves oportunitats d’ocupació i els sectors emergents, així com dels recursos que els territoris posen a disposició dels seus joves.

Representativitat

• Tres dels quatre indicadors són molt elevats i es situen entre els cinc primers: Alta ruralitat / dispersió, molts pocs joves i manca total d’associacions.

• Funcionalment, representaria les comarques rurals tipus: serveis-muntanya. Compta amb un pes important del sec-tor turístic.

• Territorialment, forma part de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran.

ALTA RIBAGORÇA

38>

> >

emprenedoria• No es disposen de dades suficients per poder definir un perfil d’emprenedor.

• El 12,5% de la població adulta de la comarca està in-volucrada en activitats emprenedores.

• El 25% de la població declaren que són empresaris d’empreses que fa més de 42 mesos que han estat creades.

TAULA 7: EMPRESES A L’ALTA RIBAGORÇA (2010)

perfil empresarial

Font: elaboració pròpia a partir de dades elaborades pel DRUAB a partir de dades del SABI i de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) del 2010.

TAULA 6: RESUM DE LES DADES D’AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL DE L’ALTA RIBAGORÇA (MARÇ 2011)

afiliació Seguretat Social


39

> >

<


TAULA 8: RESUM DELS RECURSOS I SERVEIS PER LA JOVENTUT A L’ALTA RIBAGORÇA.

recursos al territori

Font: elaboració pròpia a partir dels agents consultats.

40>

> >NOUS JACIMENTS I SECTORS EMERGENTS.CORRESPONDÈNCIA AMB LES ESPECIALITZACIONS UNIVERSITARIES DE LA COMARCA

àmbits proposatsELABORACIÓ I COMERCIALITZACIÓ DE PRODUCTES AGROALIMENTARIS

> Fomentar la producció, l’elaboració i la comercialització de productes agroalimentaris, artesans i de qua-litat o més emmarcats en la indústria.> Es veu necessari enfortir l’associacionisme que aposti per la qualitat i que potenciï la rendibilitat de les explotacions, sobretot de boví de carn.> El Consorci Ribagorça Romànica pot ajudar a integrar aquest àmbit en l’estratègia turística comarcal, a través de l’establiment d’una marca territorial que ampliï el turisme de neu i muntanya al turisme de quali-tat, d’activitat, de descoberta i gastronòmic.> Iniciatives en aquest camp: Projecte “Nous senders” promogut per les comarques de l’Alt Pirineu i Aran.> Generació d’ocupació: a banda de la mà d’obra intensiva en restauració i hostaleria, es poden crear llocs de treball tècnics de turisme i promoció, de logística i planificació, i en el marc del treball autò-nom a l’explotació agroramadera.

CURA A LA POBLACIÓ> L’estructura de la població de la Ribagorça i la dispersió característica dels seus nuclis en una orografia de muntanya, ens porta a proposar la cura a la població com a sector amb potencial generació d’ocupació. > Les comarques del Pirineu lleidatà són a la cua pel que fa als nivell de dotació en equipaments socials a Catalunya (FMR, 2010).> La contenció de la despesa obligarà a pensar en noves fórmules jurídiques, de col·laboració, de serveis a prestar (aquí la mobilitat pot suposar un filó), i de finançament.> Generació d’ocupació: aquest és un sector intensiu en mà d’obra, i pot oferir possibilitats d’ocupació de caràcter marcadament femení, ja que actualment pateixen més atur els joves no formats. Els ser-veis es poden orientar més cap al col·lectiu de persones grans i/o dependents (des de l’atenció domi-ciliària a la fisioteràpia), cap als infants (des de la llar d’infants a especialitats psicopedagògiques) o en activitats associades al balneari i el wellness (terapèutes o nutricionistes) o fins a les noves formes de subministrament de serveis sanitaris.

ALTRES ÀMBITS A EXPLORAR> Transports i comunicacions: prestació de serveis de transports col·lectius locals. > Formació: sobretot en activitats de lleure i hobbies, a causa de la poca oferta actual.> Aprofitament de la biomassa: arrel de l’interès recent de l’administració comarcal i local per utilitzar aquesta font d’energia per a calderes en instal·lacions municipals. Caldria ampliar aquesta possibilitat al sector privat, i sobretot, en establiments turístics d’estada, wellnes, etc.

ABAST TERRITORIAL DE LES SOL·LICITUDS A UNIVERSITATS> A l’Alta Ribagorça els estudiants es reparteixen entre la UdL (la meitat dels casos) i les universitats bar-celonines (44%). > El volum d’estudiants inscrits és molt reduït (només 9 sol·licituds entre totes les especialitats), i que la incidència respecte la seva població és també baixa (només 2,06 inscrits per cada 1.000 habitants).

ESPECIALITATS MÉS DEMANDADES > Arquitectura i Empresarials: 2 sol·licituds cadascuna.> Ciències Ambientals, Educació Social, Enginyeria Agrària, Geografia i Història i Magisteri: 1 inscrit cadas-cuna.> 5 de les sol·licituds són de noies i 4 de nois (un 56 i 44% respectivament).

TENDÈNCIA: ESPECIALITZACIONS UNIVERSITÀRIES I ESTRATÈGIA COMARCAL> El nombre de futurs estudiants pel curs 2008-2009 era molt baix – aquest ja és un resultat a destacar.> Les especialitzacions no van desencaminades; existeix força diversitat, des de les disciplines empresarials, a les ciències ambientals, disciplines agràries i les relacionades amb el patrimoni cultural. Podrien ubicar-se en llocs de treball qualificats en els àmbits de l’elaboració i comercialització de productes agroalimentaris i en el marc d’una estratègia turística integral.> Mancarien joves formats en l’àmbit de les ciències de la salut, la infermeria o la fisioteràpia.

41

> >

<


TAULA 9: RESUM DE LES DADES D’ATUR AL SOLSONÈS (MARÇ 2011)

TAULA 10: RESUM DE LES DADES D’AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL DEL SOLSONÈS (MARÇ DE 2011)




MAPA 40: EL SOLSONÈS


Representativitat

• Compta amb un indicador elevat pel que fa al seu grau de ruralitat / dispersió i molt d’atur jove.

• Funcionalment, representaria les comarques rurals tipus: Agrari - secà.

• Territorialment, forma part de l’àmbit de les Comarques Centrals.

• A més a més, és interessant com a comarca clarament diferenciada en dues parts, amb un nord clarament mun-tanyenc i la meitat sud, més planera, amb un fort pes de l’agricultura de secà.

SOLSONÈS


42>

> >perfil empresarial

emprenedoria

TAULA 11: EMPRESES AL SOLSONÈS (2010)

Font: elaboració pròpia a partir de dades elaborades pel DRUAB a partir de dades del SABI i de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) del 2010

• Pràcticament el 4% de la població declara que pren part en alguna activitat emprenedora.

• El 13,7% diu que és empresari d’una empresa que fa més de 3 anys i mig que està creada.

Dels emprenedors:

• El 57% són homes.

• Tenen una mitjana d’edat de 45 anys i mig.

• El 46,5% dels emprenedors comarcals han cursat es-tudis que van més enllà de la secundària. El 15,3% han cursat estudis universitaris.

• Altre cop, no hi ha emprenedors al Solsonès que no hagin cursat estudis.

43

> >

<


recursos al territoriTAULA 12: RESUM DELS RECURSOS I SERVEIS PER LA JOVENTUT AL SOLSONÈS


44>



>Tant les dades com els agents de la pròpia comarca coincideix en mantenir que el sector agrari és estra-tègic a la comarca, i se’n desprèn gran part de la seva identitat.

> No hi ha hagut una orientació estratègica vers la creació d’iniciatives empresarials i la generació d’ocupació en l’àmbit de l’elaboració i la comercialització de productes agroalimentaris.

> Es proposa que la comarca explori escenaris de desenvolupament empresarial en el continu que va des de la producció – apostant per la qualitat, la diversificació o ecològics-, passant per la elaboració -artesanal o en el marc de la indústria agroalimentària- fins la comercialització, acostant els canals de distribució als productors.

> Enfortir les sinèrgies entre agents i associacions amb aquest horitzó.

> Generació d’ocupació: llocs de treball intensius i alhora qualificats (en els camps agroalimentaris, la sanitat animal o l’enginyeria, per exemple).

TURISME> El Solsonès encara conserva un paisatge que s’apropa molt al que l’imaginari col·lectiu relaciona amb “rural”: el nord té unes característiques de muntanya, i el sud, de secà.

> Això, suposarà més esforços per integrar en una mateixa unitat territorial dos grups de productes turístics ben di-ferents. Si s’aconsegueix, el potencial es pot veure multiplicat: d’una banda, el producte neu i muntanya i, de l’altra, el paisatge cerealístic amb uns valors de tranquil·litat i història prou potents, ajudaria a desestacionalitzar el sector.

> La tríada paisatge, patrimoni i producció local pensem que s’hauria d’explorar, doncs encara té força recorregut.

> Fomentar l’atractiu dels PEIN10 com la Serra de Busa, el Miracle, les Serres d’Odèn, Port del Compte o la Serra d’Ensija-Rasos de Peguera.

> Generació d’ocupació: en l’oferta de serveis d’oci. El turisme de viatge i descoberta (per exemple, visita de patrimoni o la gastronomia) i el d’activitat (per exemple, visita a les explotacions agràries), poden generar llocs de treball tècnics ja sigui de promoció, planificació o guiatge turístic.

CURA A LA POBLACIÓ> El Solsonès és una de les comarques de Catalunya amb menys habitants per quilòmetre quadrat (menys de 25hab./km2), una de les que compta amb mitjanes inferiors al miler d’habitants per municipi i amb una població més disseminada en nuclis dispersos.

> El ventall de noves oportunitats d’ocupació en aquest àmbit que ofereix ho és més per la disseminació de la seva població que no pas pel grau d’envelliment.

> Sector fortament dependent del finançament públic, caldrà trobar solucions innovadores: ja sigui integrant di-versos col·lectius en una mateixa cartera de serveis, ja sigui especialitzant-se en un i prestar-lo en diferents unitats.

> Les plataformes de serveis prendran protagonisme, doncs acabaran essent dotadors de serveis a les persones amb flexibilitat i diversificació

> Generació d’ocupació: sector intensiu en mà d’obra i que sembla que prendrà una rellevància social especialment important. Els perfils professionals qualificats que seran necessaris ho seran en el sector sanitari, educatiu o del lleure i l’oci.

10 Els espais PEIN són zones protegides segons el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya.

45

> >

<


ALTRES ÀMBITS A EXPLORAR> Transports i comunicacions: prenen importància també com a nou servei a explorar de forma aïllada o acoblada als altres serveis a les persones.

> Gestió de noves energies: concretament l’aprofitament de la biomassa.

ABAST TERRITORIAL DE LES SOL·LICITUDS A UNIVERSITATS> Forta propensió a anar a estudiar al Barcelona i a l’àrea metropolitana.

> Les quatre universitats barcelonines suposen el 72% del total d’inscrits a la comarca, seguides de lluny per la UdL (21%).

> El Solsonès és la quarta en volum d’estudiants inscrits entre les 5 comarques proposades (49 sol·licituds entre totes les especialitats), però la primera amb diferència pel que fa a la incidència del nou alumnat respecte el seu volum de població (3,56 inscrits per cada 1.000 habitants).

ESPECIALITATS MÉS DEMANDADES > Magisteri: 16 inscrits.

> Empresarials: 9 inscrits.

> Arquitectura: 5 inscrits.

> Enginyeria Agrària: 4 inscrits.

> Dret, Economia, Filologia, Geografia i Història, i Medicina: 2 inscrits.

> Ciències Ambientals, Biologia, Educació Socials, Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i Infermeria, no-més un inscrit en cada cas.

> Un 69 % de sol·licituds són de noies.

TENDÈNCIA: ESPECIALITZACIONS UNIVERSITÀRIES I ESTRATÈGIA COMARCAL> Trobem aquí un cas clar de distorsió entre el que sembla ser que ha de contemplar l’estratègia econò-mica i de desenvolupament de la comarca, i l’especialització dels seus joves (que d’altra banda, tenen un pes relatiu important).

> La clara preponderància de l’orientació vers una futura ocupació al sector públic (magisteri en aquest cas), implica més una fugida cap endavant que no pas una possibilitat d’enclavament i arrelament a la comarca.

> Aquest fet es veu agreujat per l’atracció que tenen les universitats metropolitanes davant les territo-rials, cosa que fa augmentar, si més no, les probabilitats de trencament amb l’origen (més possibilitats d’ocupació, més serveis, més oci, etc.).

> És important definir una estratègia empresarial comarcal, doncs la segona especialitat més sol·licitada és aquesta disciplina. Caldria fer aflorar sectors emergents que fossin atractius i viables per aquests joves (per exemple, turisme).

> Caldria fomentar les especialitats agràries i agroalimentàries, així com les ciències de la salut.

46>

> >

TAULA 13: RESUM DE LES DADES D’ATUR AL RIPOLLÈS (MARÇ 2011)

TAULA 14: RESUM DE LES DADES D’AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL DEL RIPOLLÈS (MARÇ 2011)



Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

MAPA 41: EL RIPOLLÈS


Representativitat

• El Ripollès presenta valors molt elevats en els factors relatius a l’escassa presència de joves i també pel que fa a la ruralitat/dispersió del seu poblament.

• Funcionalment, és representativa de les comarques de la tipologia Industrial-tradicional, aquelles on ha tingut un fort impacte el procés de desindustrialització que ha so-fert Catalunya en les darreres dècades.

• Territorialment, pertany a l’àmbit de les Comarques Gi-ronines.

• De forma particular, resulta interessant com la comarca amb passat industrial ara en crisi, en procés de reorientació cap a una tipologia de serveis-turisme i amb poc pes agrari.

RIPOLLÈS


47

> >

<


TAULA 15: EMPRESES AL RIPOLLÈS (2010)

perfil empresarial

Font: elaboració pròpia a partir de dades elaborades pel DRUAB a partir de dades del SABI i de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) del 2010

emprenedoria• Al Ripollès un 6,5% de la població està relacionada amb alguna activitat emprenedora.

• El 10% diu ser empresari d’una empresa creada fa més de 42 mesos.

Dels emprenedors:

• En un 62,5% dels casos es tracta d’homes.

• La mitjana d’edat és de 38 anys i mig (la més baixa de les 5 comarques analitzades).

• En un 42,25% dels casos tenen estudis que van més enllà de la secundària. En el 25% dels casos els estudis són universitaris.

• Al Ripollès no hi ha emprenedors que no hagin cursat, com a mínim, estudis secundaris.

48>

> >

TAULA 16 : RESUM DELS RECURSOS I SERVEIS PER LA JOVENTUT AL RIPOLLÈS



49

> >

<


CURA A LA POBLACIÓ> El Ripollès és una de les comarques catalanes amb un decrement poblacional més agut.

> Els alts índexs d’envelliment i també de dispersió i de poca dotació de serveis, fan pensar que l’àmbit de la cura a la població, especialment a les persones grans té potencial d’ocupació.

> Caldria millorar l’oferta formativa i la professionalització, i sobretot, establir mesures que ataquin l’economia submergida, molt present en aquest sector.

> El potencial positiu d’aquest sector rau en que ofereix flexibilitat en quant a la magnitud de la iniciativa, en les fórmules de cooperació público-privada o en la prestació dels serveis (tipologia, col·lectiu, especia-litat, etc.), podent-s’hi emmarcar també gran diversitat de professionals qualificats.

> Generació d’ocupació: sector intensiu en mà d’obra, sobretot femenina i no qualificada. Tot i això, els professionals qualificats en l’àmbit de la salut hi prendrien part important, així com aquells orien-tats a la gestió de la prestació de serveis.

TURISME> La comarca ha fet els deures en quan a la definició del seu model turístic, amb una bona participació dels agents de la comarca. Cal, però, enfortir-lo i actualitzar-lo per a que pugui continuar essent motor econòmic i potencial generador d’ocupació.

> Els productes turístics fins ara ofertats són diversos, principalment basats en la riquesa paisatgística, natu-ral i el patrimoni cultural de la comarca. Proposem explorar el reforçament del turisme gastronòmic i també del turisme d’activitat (en aquest cas, la ramadera).

> Generació d’ocupació: a banda de la generació d’ocupació en l’hostaleria i la restauració, pot fer-ho també en el camp de la promoció turística i de la dinamització territorial, a més de les connexions amb el sector agroalimentari i de sanitat animal.

ELABORACIÓ I COMERCIALITZACIÓ DE PRODUCTES AGROALIMENTARIS> El cas del Ripollès suposa un exemple en la integració a la promoció turística de l’oferta i la promoció de productes agroalimentaris locals, sobretot de carn de vedella, així com de l’establiment de sinèrgies entre agents del territori.

> És important en aquest desplegament el paper de gestió realitzat pel Consorci Ripollès Desenvolupa-ment (CRD).

> Cal, però, assegurar la viabilitat de les explotacions agroramaderes i valoritzar el paper del ramader per a fer-lo més atractiu, si cal, en aquest nou context i reafirmar la idea que aquestes empreses (que actualment suposen un 2% de les empreses del Ripollès), són el primer graó.

> Iniciatives en aquest camp: Pla de formació per emprenedors del sector oví promogut per l’Associació per la gestió del programa Leader Ripollès Ges Bisaura, el Consorci de la vall del Ges, Orís i Bisaura i el CRD.

> Generació d’ocupació: en aquest cas, es faria més èmfasi en la professionalització de l’agricultor/ramader i la seva valorització com a productor, doncs és de cabdal importància per al sistema de pro-moció econòmica i d’estratègia turística que es proposa.

GESTIÓ I NOVES ENERGIES > En el cas del Ripollès, l’explotació de biomassa forestal és un filó ja explorat i fins i tot implementat en el sector públic. El 2010 es va presentar el Pla Estratègic d’Aprofitament de Biomassa Forestal per a ús ener-gètic a la Comarca del Ripollès, que recau en la constatació que aquesta és una comarca amb potencial de desenvolupament en l’ús energètic de la biomassa forestal en l’àmbit públic.

NOUS JACIMENTS I SECTORS EMERGENTS.CORRESPONDÈNCIA AMB LES ESPECIALITZACIONS UNIVERSITARIES DE LA COMARCA

àmbits proposats

50>

> >> Cal fer esforços per a que aquest pla sigui un instrument demostratiu per implicar al sector privat en el projecte.

> Iniciatives en aquest camp: escola de treballs forestals al Centre per la Formació Forestal Especialitzada (CFFE), a Montesquiu (Osona), creat pel Consorci de la vall del Ges, Orís i Bisaura.

> Generació d’ocupació: suposa un sector emergent amb potencial atractiu per als i les joves quali-ficats, doncs s’hi poden generar llocs en l’àmbit de les activitats forestals, del disseny, d’enginyeria, d’instal·lació, de manteniment, de subministrament o de logística, per exemple.

ABAST TERRITORIAL DE LES SOL·LICITUDS A UNIVERSITATS> Al Ripollès, predominen les diferents universitats metropolitanes, amb un 60% del total de sol·licituds en conjunt, seguides de lluny per la UdG (22%) i la UVic (17%).

>La comarca del Ripollès és la segona en volum d’estudiants inscrits entre les 5 seleccionades (79 sol·licituds entre totes les especialitats), i té 2,95 inscrits per cada 1.000 habitants.

ESPECIALITATS MÉS DEMANDADES > Magisteri, amb 23 sol·licituds.

> Seguida de lluny per Empresarials (10 inscrits).

> Per sota d’aquestes trobàvem les especialitats d’Infermeria (8 inscrits), Educació Social (6 inscrits), Arqui-tectura, Biologia, Dret i Filologia (5 inscrits cadascuna), Medicina i Geografia i Història (3 alumnes en cada cas), Enginyeria Agrària (2 inscrits), Ciències Ambientals i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (amb només un inscrit per especialitat).

> Fort predomini de l’alumnat femení, amb un 71%.

TENDÈNCIA: ESPECIALITZACIONS UNIVERSITÀRIES I ESTRATÈGIA COMARCAL> Aquest torna a ser un cas clar on els grups d’especialitats analitzades no s’adeqüen amb les línies estra-tègiques de desenvolupament econòmic comarcal.

> Com a aspecte positiu, remarcar que les especialitats relacionades amb la cura a les persones, tenen un pes força alt (medicina, infermeria i educació social sumen 17 inscrits). Per tant, cal fomentar aques-ta línia i fer més visible la potencialitat del sector, reforçant l’assessorament empresarial o el foment de l’emprenedoria en aquest sector en concret (cura a les persones).

> Pel que fa a la resta d’àmbits, si bé és cert que el Ripollès ha travat bé la seva estratègia turística, l’ha integrat amb el producte ramader i ha creat una marca diferenciada, potser el problema rau en fer atractiu aquest sector per als joves. Per tant, convé treballar la comunicació i valoració d’aquests actius, i adequar el missatge al col·lectiu que ens interessa.

> Cal fomentar els estudis relacionats amb la forest i el seu aprofitament.

> El fet que magisteri sigui la primera opció de lluny, indica com a possibilitat que les joves principalment, no veuen suficientment atractives les opcions del camp de l’agroindústria i forestal. Possiblement s’haurà de buscar com fomentar-les, doncs l’atracció de Barcelona i l’AMB en les sol·licituds per a la universitat no són un bon precedent per al retorn.

51

> >

<


TAULA 17: RESUM DE LES DADES D’ATUR A LA NOGUERA (MARÇ 2011)

TAULA 18: RESUM DE LES DADES D’AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL DE LA NOGUERA (MARÇ 2011)




MAPA 42: LA NOGUERA


Representativitat

• Es troba entre les comarques amb més atur juvenil, i pre-senta també una incidència important en els factors rura-litat/dispersió i pel que fa a l’escassetat de població jove.

• Funcionalment, representaria les comarques rurals de tipus agrari amb presència tant de secà com de regadiu. Apart del fort pes agrari, s’hi detecta també una creixent especialització en el sector serveis-turisme.

• Territorialment, és de l’àmbit de Ponent-Terres de Lleida (Pla de Lleida).

• Altres trets que la fan interessant com a cas d’estudi és la seva proximitat a un pol d’atracció important amb bona comunicació com és la ciutat de Lleida, i que a la vegada està fora de la zona d’influència de la A-2. A més, compta amb una capital comarcal potent i terciaritzada (Balaguer), i amb dos nuclis tradicionalment importants, que són Ar-tesa de Segre i Ponts.

NOGUERA


52>

> >

TAULA 19: EMPRESES A LA NOGUERA (2010)

perfil empresarial


emprenedoria

• Pràcticament el 10% de la població de la Noguera de-clara tenir relació amb alguna activitat emprenedora.

• El 14,2% diu que és empresari en una empresa creada fa més de 42 mesos.

Dels emprenedors:

• El 56% dels casos són homes.

• Tenen una edat mitjana de quasi 42 anys.

• El 65% dels emprenedors de la comarca han cursat estudis secundaris o inferiors.

• Només el 25% dels emprenedors de la Noguera han cursat estudis superiors i universitaris.

• No hi ha emprenedors sense estudis cursats.

53

> >

<


TAULA 20 : RESUM DELS RECURSOS I SERVEIS PER LA JOVENTUT A LA NOGUERA



54>



> La Noguera és la tercera comarca catalana en unitats ramaderes (per ordre, de porcí, vaquí i aviram).

> Es proposa potenciar prèviament mesures per a fer augmentar la competitivitat del sector, i que alhora s’integri en una estratègia d’enfortiment dels diferents graons de la cadena alimentària: tant en la millora de la capacitat productiva com en enfortiment dels canals de comercialització.

> És una de les comarques on el sector agrari és més important pel que fa als joves autònoms. Cal aprofi-tar i fomentar aquest actiu: mesures que fomentin la modernització, l’aplicació de noves tecnologies a les explotacions, o el desenvolupament de nous productes.

> Es recomana enfortir el vincle entre els productors i la indústria. La tradició cooperativista de la comarca pot ser clau.

> Es proposa explorar la possibilitat d’organització en clústers, donada la proximitat amb els eixos de comunicació.

> La indústria agroalimentària, activitat productiva que aglutina bona part dels establiments a la comarca, és un potencial generador d’ocupació. En el cas de la ramaderia, per exemple en els elaborats càrnics, i en el cas de l’agricultura, per exemple en l’elaboració de pinsos.

> La primera transformació està ja força desenvolupada; sol tenir una iniciativa local, i no és intensiva en mà d’obra. És, però, un marc idoni per a crear “marca”.

> En la segona transformació és on es veuen més possibilitats de desenvolupament.

> Potenciar l’aposta pel producte de qualitat i la seva distribució local a través dels circuits curts de comer-cialització, que alhora pot suposar un enfortiment del vincle amb la gastronomia.

> Generació d’ocupació: els nous jaciments d’ocupació que es derivarien d’aquest àmbit aglutinarien la producció, encara que amb una capacitat menor; l’elaboració (artesanal i industrial); i la comercialització (local i en clústers). Se’n poden derivar llocs de treball qualificats relacionats amb les ciències empresarials, el dret, l’enginyeria (agrària, mecànica, de camins, canals i ports), veterinària, la biotecnologia, ciència i tecnologia dels aliments, en l’àmbit de la bromatologia11, la logística, les vendes o la comunicació.

TURISME > Malgrat el producte turístic clàssic a la Noguera ja està definit, inclús diferencial entre el nord, la Noguera mitja i el sud, es proposa que s’explori la integració de l’activitat agrària i ramadera i la producció artesana i de qualitat en aquest escenari, sobretot al sud de la comarca.

> Caldria desenvolupar estratègies turístiques més integradores i que generessin sinèrgies amb altres re-cursos turístics de la zona i els potenciessin (restauració, allotjaments, etc.), i rutes.

> Generació d’ocupació: aquí es poden crear llocs de treball qualificats relacionats amb la planificació i la instauració de recursos turístics, en la dinamització territorial, i en el camp de la promoció.

CURA A LA POBLACIÓ > Tal i com s’apunta a la recerca “Dones i serveis d’atenció a les persones al món rural català: diagnosi detecció de necessitats al territori”, el sud de la Noguera és una de les zones amb especial vulnerabilitat i potencialitat per a implantar-hi iniciatives empresarials que atenguin a les persones grans, en aquest cas des del cooperativisme: té una població envellida, té un marcat caràcter rural, la dotació en serveis per a les persones grans és insuficient, i existeixen cooperatives agràries que podrien prendre part en l’impuls d’iniciatives que generessin ocupació en aquest sector.

> Generació d’ocupació: sobretot en l’àmbit de les ciències de la salut i l’educació (metges, inferme-res, fisioterapeutes, psicòlegs, etc.)

11 Ciència que estudia els aliments: producció, manipulació, conservació, elaboració i distribució, així com la seva relació amb la sanitat.

55

> >

<


ALTRES ÀMBITS A EXPLORAR> Gestió de l’aigua: sobretot pel que fa a les estructures de rec o en tecnologies associades.

ABAST TERRITORIAL DE LES SOL·LICITUDS A UNIVERSITATS> Els estudiants que trien la UdL són majoria (58%). Una part important es reparteixen per les diferents universitats metropolitanes (36%).

> La comarca de la Noguera és la que presenta un volum d’estudiants inscrits més elevat (119 sol·licituds entre totes les especialitats analitzades), i la segona pel que fa a la incidència d’aquests inscrits respecte al conjunt de la seva població (2,96 inscrits per cada 1.000 habitants).

ESPECIALITATS MÉS DEMANDADES > La més demandada amb diferència és Magisteri, amb 45 sol·licituds.> Infermeria: 12 inscrits.> Empresarials: 11 inscrits.> Dret i Arquitectura: 9 inscrits cadascuna.> Medicina: 7 sol·licituds.> Filologia i Educació Social: 5 inscrits en cada cas.> Enginyeria Agrària: 4 inscrits.> Biotecnologia, Ciències de l’activitat física i l’esport i Geografia i Història: 3 alumnes en cada cas.> Ciències Ambientals: 2 inscrits.> Biologia i Economia: amb només un inscrit per especialitat. > Fort predomini de l’alumnat femení (73%).

TENDÈNCIA: ESPECIALITZACIONS UNIVERSITÀRIES I ESTRATÈGIA COMARCAL> Trobem en aquest cas, altra vegada, un biaix important entre el que sembla ser el potencial de desen-volupament comarcal i les especialitats que tria la seva joventut per a formar-se. A més, sembla ser que l’expectativa d’ocupació és la funció pública. La tendència força pronunciada a estudiar a Barcelona no ajuda a l’arrelament, malgrat que en aquest cas la UdL té una forta presència en les sol·licituds, la qual cosa implica menor mobilitat i més voluntat de restar prop del lloc d’origen.

> Si entenem que el sector agroramader i la indústria agroalimentària (artesanal i /o industrial) són els actius més importants de la comarca que cal potenciar, el fet que l’opció escollida en primer terme sigui magisteri i a més, amb força diferència, allunya bastant les inquietuds professionals dels i les joves de la comarca, de la seva línia de desenvolupament potencial.

> Cal potenciar els estudis tècnics en el camp de l’agricultura i l’enginyeria, a l’hora de fer-los atractius per a la joventut i especialment les dones.

> L’interès mostrat pels i les joves vers els estudis de l’àmbit de l’empresa i el dret és important, i per tant, cal vehicular-lo cap als nínxols de desenvolupament econòmic que s’estableixin com a estratègics.

> En el cas de les ciències de la salut, trobem infermeria com a la segona especialitat demandada de les estudiades, per tant el camí és encertat, tot i que també caldria potenciar potser altres especialitats sani-tàries concretes (com la fisioteràpia, la psicopedagogia, educació social, treball social, etc.)

56>

> >

TAULA 21: RESUM DE LES DADES D’ATUR A LA RIBERA D’EBRE (MARÇ 2011)

TAULA 22: RESUM DE LES DADES D’AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL DE LA RIBERA D’EBRE (MARÇ 2011)




MAPA 43: RIBERA D’EBRE


Representativitat

• En relació als indicadors, la Ribera d’Ebre destaca per tenir valors força elevats d’atur jove i és de les que comp-ta amb una presència menor d’individus joves, i compta també amb valors moderats en el factor de ruralitat/dis-persió.

• Funcionalment, representaria les comarques rurals de tipus agrari mediterrani. Territorialment, forma part de l’àmbit de les Terres de l’Ebre.

• Es tracta d’un cas interessant com a comarca d’actuació pel fet que l’agricultura encara hi té un pes notable, i a més, per la presència distorsionadora del factor “Ascó”, que genera molta riquesa a nivell local, però que ha ge-nerat un desenvolupament econòmic dependent respec-te la central, que ha suposat un fre per a la diversificació econòmica de la comarca en altres camps de l’economia, com ara el desenvolupament de productes locals de qua-litat o el turisme rural i de natura, activitats que pel clima, pel patrimoni present i pel pas de l’Ebre per la comarca poden tenir molt potencial.

RIBERA D’EBRE


57

> >

<


TAULA 23: EMPRESES A LA RIBERA D’EBRE (2010)

perfil empresarial


emprenedoria• El 3% de la població de la Ribera d’Ebre diu formar part d’alguna activitat emprenedora. Un 7,5% de la po-blació diu ser empresari d’una empresa que fa més de 42 mesos que s’ha creat.

Dels emprenedors:

• Un 58,5% són homes.

• Tenen una edat mitjana de 43,5 anys.

• La majoria dels emprenedors de la Ribera, el 46%, han cursat estudis de secundaria però sense acabar-los.

• El 40%, en canvi, han cursats estudis superiors i uni-versitaris.

• No hi ha emprenedors sense estudis cursats.

58>

> >

TAULA 24 : RESUM DELS RECURSOS I SERVEIS PER LA JOVENTUT A LA RIBERA D’EBRE



59

> >

<


NOUS JACIMENTS I SECTORS EMERGENTS.CORRESPONDÈNCIA AMB LES ESPECIALITZACIONS UNIVERSITARIES DE LA COMARCA

àmbits proposatsEl cas de la Ribera d’Ebre és un cas amb unes peculiaritats molt agudes pel que fa al seu desenvolupament, amb un escenari condicionat per la presència de la indústria elèctrica i química, concentrada als municipis d’Ascó, Flix i Riba-roja, que protagonitza gairebé tota l’activitat industrial a la comarca i en determina les dinàmiques econò-miques i ocupacionals. Les propostes tendeixen a difuminar el monocultiu industrial de la comarca.

TURISME> Els agents socials i econòmics de la Ribera d’Ebre coincideixen en l’opinió que els recursos naturals i culturals no s’aprofiten suficientment, i manca la definició d’una estratègia turística clara.

> Coincidim amb la proposta de reexplorar l’àmbit fluvial com a niu d’iniciatives dintre de l’àmbit turístic. A la comarca de la Ribera d’Ebre, el 29% del sòl forestal és al costat del riu. Per tant, aquest és un recurs paisatgístic i recreatiu a tenir molt en compte.

> El riu pot suposar l’eix vertebrador temàtic de possibles activitats relacionades amb el turisme d’esports i aventura o en activitats de turisme de descoberta.

> Aquest àmbit també té potencial pedagògic i es podria relacionar amb activitats formatives o d’oci per a la comunitat educativa.

> Caldrà integrar aquesta vessant que identifica el territori amb el riu, a altres recursos naturals existents, com el Parc Natural dels Ports, el patrimoni històric i cultural (pedra seca, oliveres monumentals) i, al mateix temps, a l’artesania alimentària i no alimentària.

> Generació d’ocupació: la generació de llocs de treball, en el cas de la Ribera d’Ebre, té dos reptes: d’una banda, generar-los en una comarca que històricament no ha pogut expandir la seva capacitat emprenedora, i de l’altra, fer-ho intentant diversificar una economia basada en el sector energètic. En el cas del turisme, estem parlant d’iniciatives que no generaran mà d’obra intensiva, sinó que seran petites. No obstant, pot ser font de llocs de treball qualificats en l’àmbit de les ciències ambientals, la dinamització territorial, la difusió i la comunicació.

ELABORACIÓ I COMERCIALITZACIÓ DE PRODUCTES AGROALIMENTARIS> Tradicionalment, la Ribera d’Ebre ha estat a una comarca productora sobretot d’oliva, ametlla i fruita dolça. La ramaderia intensiva ha tingut també un paper important.

> No obstant, es detecta un dèficit en l’atenció que s’ha posat en la transformació i la valoració d’aquests productes. Segurament, manca apropar les eines de transformació i de comercialització en un escenari atomitzat i de petita dimensió de les explotacions agràries a la comarca.

> A la zona existeixen iniciatives de petites dimensions, que han apostat pel producte de qualitat, en ocasions abastant tota la cadena: des de la producció -sovint de l’explotació familiar-, a l’elaboració, per exemple, d’ametlles torrades o melmelades, i a la comercialització, fins i tot passant en alguns casos a l’exportació. Aquest és un model a tenir en compte.

> Generació d’ocupació: la creació de llocs de treball en aquest àmbit no sol ser intensiu, i molt menys amb unes característiques productives de petita dimensió. Malgrat tot, ofereix possibilitats que es poden veure multiplicades si s’integra en un producte turístic que identifiqui el territori. Llocs de tre-ball qualificats relacionats amb tot el procés de producció i elaboració, les vendes, la dinamització, la comunicació són opcions a considerar.

CURA A LA POBLACIÓ> La població de la Ribera d’Ebre es caracteritza pel seu envelliment i la dispersió de la població.> L’estudi abans citat “Dones i serveis d’atenció a les persones al món rural català: diagnosi detecció de ne-cessitats al territori” proposa la intersecció de les comarques de les Garrigues, el Priorat i la Ribera d’Ebre com una zona (amb centre entre la Bisbal de Falset, la Palma d’Ebre i Cabacés) que constituiria una bona ubicació per a iniciatives de serveis a les persones.

60>

> >> Generació d’ocupació: la generació de llocs de treball cobriria mà d’obra no qualificada i, en menor mesura, qualificada sobretot de l’àmbit sanitari, si ens centrem en les persones grans o dependents.

ALTRES ÀMBITS A EXPLORAR> L’aprofitament dels recursos forestals també obre un ventall de possibilitats. El 80% del territori de la comarca és agrari i forestal.

> Es proposa també explorar les possibilitats de l’àmbit de la Gestió de l’aigua, tant pel que fa a tecnolo-gies de la seva gestió, de rec o per a les instal·lacions de lleure.

ABAST TERRITORIAL DE LES SOL·LICITUDS A UNIVERSITATS> La tria de la universitat torna a estar condicionada fortament pel factor de proximitat.

> Gairebé la meitat dels joves universitaris van a la URV, un 38% van a les universitats de l’entorn de la ciutat comtal, un 11% van a la UdL i un reduït 1% van a la UVic.

> La comarca de la Ribera d’Ebre és la tercera en volum d’estudiants inscrits entre les 5 seleccionades (i amb una incidència respecte el conjunt de la seva població similar a la resta de casos (2,67 inscrits per cada 1.000 habitants).

ESPECIALITATS MÉS DEMANDADES > L’especialitat més demandada tornava a ser Magisteri, amb 25 sol·licituds.

> En segon lloc hi trobàvem Empresarials (11 inscrits).

> Ja per sota dels 10 inscrits trobàvem les especialitats d’Enginyeria Agrària (7 inscrits), Infermeria (5 inscri-ts), Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i Medicina (3 inscrits en cada cas), Arquitectura, Biologia, Econo-mia i Geografia i Història (2 inscrits cadascuna), mentre que Dret i Educació Social comptaven amb només un inscrit.

> Pel que fa al sexe dels demandants, tornem a trobar predomini important de l’alumnat femení ( 72%).

TENDÈNCIA: ESPECIALITZACIONS UNIVERSITÀRIES I ESTRATÈGIA COMARCAL> Trobem aquí un altre cas de biaix entre les especialitzacions de les futures generacions de la Ribera d’Ebre i les línies estratègiques de desenvolupament.

> El fet de tornar a ser magisteri la primera opció porta a pensar que l’ocupació pública és la que té més garanties per als novells estudiants, i hi veuen una oportunitat d’ocupació més estable i segura.

> El fet que la majoria d’ells sol·licitin plaça en una universitat “territorial” fa pensar que potser no serà tan probable el trencament amb l’origen i serà més fàcil el manteniment o retorn al poble d’origen. Cal enfortir aquí aquesta tendència cap al perfil trencat/arrelat.

> Cal fer especial incidència en la detecció i foment de filons d’ocupació i sectors emergents orientats a les dones joves.

> Tot i això, trobem una tendència important vers les ciències empresarials. Aquest és un actiu important a aprofitar, orientant-lo cap als sectors emergents i als nous jaciments d’ocupació detectats.

> A més a més, la tercera disciplina escollida és l’enginyeria agrària, la qual cosa va en la mateixa direcció que un dels àmbits proposats, l’elaboració i comercialització de productes agroalimentaris. Cal enfortir aquesta tendència.

> De la mateixa manera, la proporció de futurs estudiants de l’àmbit de les ciències de la salut (infermeria i me-dicina), correspondria als llocs de treball qualificats que es poden emmarcar en l’àmbit de la cura a les persones.

61

> >

<


3.3 Què ofereix el territori a la seva joventut?En aquest apartat es presenten els principals resultats i conclusions després d’explorar els recursos per a la joventut existents al territori en matèria de formació, habitatge, treball, salut, cultura, oci, equipaments i associacionisme. Les dades s’han extret a partir de la consulta als principals agents12, principalment públics, implicats en l’oferiment d’aquests serveis de les 5 co-marques seleccionades.

JOVES I POLÍTIQUES DE JOVENTUT

• El desplegament de polítiques de joventut a Catalun-ya es dóna a nivell local, a partir dels Plans Locals de Joventut (PLJ), i a nivell comarcal, amb els Plans Co-marcals de Joventut. La metodologia per a l’elaboració de la planificació juvenil inclou la participació dels i les joves i la recollida de les demandes de la joventut.

• Malgrat tot, sobretot des de l’àmbit local, sovint es fa difícil donar resposta a les mancances i necessitats estructurals que afecten a la joventut. Tot i així, un dels denominadors comuns dels PLJ és la dinamitza-ció dels i les joves i la seva cohesió com a grup social.

• La posada en marxa de les Oficines Joves l’any 2010 (Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil), permet l’oferiment de serveis i recursos especialitzats per a l’emancipació de la joventut (treball, habitatge, salut i formació) en un únic punt de referència comarcal, ja que en la majoria de territoris, aquests serveis es troben dispersos entre diferents institucions i no so-len ser específics per a la joventut, especialment els relacionats amb dos factors claus per l’arrelament: el treball i l’habitatge.

• Malgrat els esforços, actualment les iniciatives d’inserció laboral i de formació per joves s’orienten a feines temporals del món del lleure (monitor/a, manipulador/a d’aliments, etc.), vetllador/a, socorris-me, etc., i manquen estratègies de formació i borses de treball joves destinades a treballs més qualificats i no temporals.

• Per donar cobertura al desplegament de les po-lítiques de joventut a nivell local al món rural, ma-joritàriament, s’ha adoptat l’estratègia dels tècnics compartits, també anomenats tècnics mancomunats o dinamitzadors rurals. Aquests elaboren i redacten els plans locals de joventut, dinamitzen i fomenten la participació i són els interlocutors dels joves amb l’administració local.

• Aquesta estratègia també permet una bona coordi-nació de les polítiques de joventut que es desenvo-

lupen a nivell local a escala comarcal, ja que tots els tècnics de joventut es solen coordinar des del consell comarcal o les oficines joves.

SERVEIS I RECURSOS A LES COMARQUES SELECCIONADES

• El desplegament de polítiques de joventut és gai-rebé total en totes les comarques estudiades. A l’Alta Ribagorça, la Noguera i el Solsonès és del 100%, al Ripollès del 94% (1 municipi sense planejament) i a la Ribera d’Ebre del 86% (2 municipis sense planeja-ment). Totes han adoptat també, en major o menor mesura, la figura dels tècnics compartits per donar cobertura en matèria de joventut els municipis rurals amb menys recursos.

• Segons els agents consultats, els serveis i recur-sos més demandats són l’oci i el lleure. Aquest fet es pot deure a dos factors: l’interès primordial del col·lectiu jove a aquestes temàtiques o bé la manca d’identificació dels serveis de joventut amb altres re-cursos per a l’emancipació, fet que es vol revertir amb la posada en marxa de les Oficines Joves.

• Tenint en compte les problemàtiques d’accés a l’habitatge caldria fomentar les borses d’habitatge jove, que en les comarques estudiades només fun-cionen com a tal al Solsonès, la Noguera i l’Alta Riba-gorça. En aquest últim cas, per exemple, s’intenta fo-mentar el lloguer entre els joves i afavorir l’arrelament gestionant lloguers mínims llargs que no es vegin afectats per la demanda de temporada.

• Malgrat que totes les comarques comptin amb servei de borsa de treball i assessorament laboral a escala comarcal i algunes també local, manquen serveis amb una orientació específica pel col·lectiu jove, només amb l’excepció de l’orientació laboral de l’Oficina Jove de la Noguera i, properament, a l’Alta Ribagorça i al Ripollès.

• Existeix un desencaix entre la formació que s’ofereix i els perfils formatius necessaris a la comarca. Tot i això, al Ripollès i a la Ribera d’Ebre, ambdues comar-ques dins del programa 7 comarques de la Generali-tat de Catalunya, alguns agents ofereixen formació a mida segons les demandes de les ofertes de treball o les necessitats detectades al territori.

• A les comarques de la Ribera d’Ebre i el Ripollès exis-teixen diferents iniciatives locals que ofereixen recursos i serveis de molt interès per a l’emancipació dels joves (laborals i d’habitatge), malgrat manqui coordinació en-tre elles, si bé al Ripollès té lloc la mesa Incorpora’t que inclou als diferents agents que treballen per a la inserció laboral a la comarca i pretén coordinar les accions de formació segons les necessitats laborals.

• Malgrat que les polítiques de joventut comarcals s’han orientat a cobrir les necessitats d’espais joves,

12 Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, àrees de joventut i promoció econòmica dels consells comarcals, Oficina Jove, i entitats i ajuntaments actius en matèria de joventut.

62>

> >aquesta continua sent una de les principals deman-des de la joventut, especialment a l’Alta Ribagorça i al Ripollès.

• El desplegament de polítiques de joventut i la lí-nia de subvencions específica a entitats juvenils de la Direcció General de Joventut han propiciat un aug-ment de les entitats juvenils13 al territori en els da-rrers anys. Les mitjanes de joves per entitat juvenil de les comarques estudiades ordenades de major a menor són: la Ribera d’Ebre amb 325 (18 entitats), el Ripollès amb 255 (23 entitats), la Noguera amb 232 (44 entitats), l’Alta Ribagorça amb 165 (7 entitats), i el Solsonès amb 107 (32 entitats).

• No existeix una xarxa formal de coordinació comar-cal entre les associacions juvenils en cap de les co-marques estudiades, tot i que és interessant destacar el projecte que presenten la Noguera (“Comarkala-da”) i el Ripollès (“Encomarca’t”) amb una trobada

TAULA 25. RECURSOS TÈCNICS EN MATÈRIA DE JOVENTUT A LES COMARQUES SELECCIONADES

TAULA 26. EQUIPAMENTS DE LES COMARQUES ESTUDIADES

*Les dades s’han ponderat pel total de joves entre 16-34 anys de cada comarca l’any 2010. Font: elaboració pròpia.

*Les dades s’han ponderat pel total de joves entre 16-34 anys de cada comarca l’any 2010. Font: elaboració pròpia.

13 En aquest apartat entenem com entitats juvenils les que s’han actua-litzat del cens d’entitats de la Direcció General de Joventut així com també aquelles associacions no juvenils formades majoritàriament per joves o que desenvolupen activitats pels joves.

anual entre tots els joves de la comarca on més enllà dels actes lúdics es crea un fòrum de debat per tal de fomentar la cohesió entre la joventut de la comarca i crear un espai d’interlocució directe entre els joves i l’administració.

• Els serveis comarcals de joventut de la Noguera, el Ripollès i el Solsonès tenen una comunicació fluida amb els joves de la comarca i es reuneixen de forma informal per l’organització d’activitats diverses vegades l’any. A la Ribera d’Ebre i a l’Alta Ribagorça és on la coordinació a nivell comarcal entre els i les joves és més feble.

63

> >

<


4. Recomanacions i orientacionsEn aquest apartat, procedirem a categoritzar els àmbits de recomanacions i a aportar algunes orientacions per les futu-res actuacions de cada àmbit, seguint l’objectiu que busca el projecte ODISSEU, que és el de potenciar el perfil trencat / arrelat de joves universitaris, i diluir el perfil lineal expansiu.Es proposa, doncs, fomentar entorns que afavoreixin l’arrelament, per a aconseguir que el capital humà jove, format i d’origen rural, retorni i contribueixi al desenvolu-pament de les comarques rurals.

Si bé és cert que s’han detectat necessitats determinades per a les que calen actuacions específiques en els àmbits de l’ocupació, l’emprenedoria i l’empresa, l’habitatge, l’oci i el lleure, l’educació i la salut i la sanitat, els fac-tors que incideixen en l’arrelament dels i les joves als seus llocs d’origen impliquen nuclis estratègics d’actuació que poden tenir impactes importants.

Així doncs, aquestes són recomanacions en àmbits trans-versals alhora que transcendentals. Si entenem el retorn dels joves a les zones rurals d’origen com un procés acu-mulatiu, entenem que s’han de construir polítiques que ho fomentin, i de les que es despleguin mesures concre-tes, sobre una base sòlida.

Proposem diferents àmbits d’actuació des de diferents perspectives que es consideren rellevants:

• La comunicació: la construcció de la realitat “ser ru-ral” encara no té poder de persuasió.

• La necessitat imminent de dissenyar models de desenvo-lupament econòmic consensuats i sostenibles als territoris.

• L’establiment de sistemes de governança que gestionin el retorn dels i les joves als territoris rurals d’origen en un escenari competencial ampli. Per això, es fa necessària la connexió entre els agents socials i l’administració: han d’actuar junts i de forma transver-sal per acomplir l’objectiu.

Aquests reptes s’han de contrarestar amb caràcter d’urgència per tal de començar a construir el més aviat possible unes bases sòlides pel desenvolupament sostenible del món rural.

4RECOMANACIONS

I ORIENTACIONS

64>

> >4.2 El paper dels agents socials i de l’administració: la governançaREPTES

> Manquen polítiques amb visió transversal de l’objecte d’intervenció: el retorn dels i les joves formats/des als territoris rurals d’origen.

• Les polítiques de joventut no tenen prou en comp-te l’ocupació jove.• Les polítiques d’ocupació no tenen prou en compte els joves d’origen rural i el seu retorn. • Manca introduir objectius empresarials, d’emprenedoria i d’ocupació amb un prisma territo-rial a les politiques de joventut.

> No hi ha centralització tècnica ni política de l’objecte d’intervenció.

• No hi ha coordinació entre agents socials, privats i administració a nivell institucional i al territori per a generar ocupació jove en zones rurals.• Existeixen bones pràctiques que ens poden ser-vir per a modelar noves experiències en el camp de la governança o com a models de concertació: per exemple, determinats consorcis que centralitzen l’anàlisi tècnic i/o la implementació de projectes de promoció econòmica i desenvolupament territorial. Cal vetllar per la neutralitat d’aquestes entitats.

RECOMANACIONS> Les comarques han de tenir un projecte de desen-volupament econòmic que inclogui a la seva joventut. Com a model de concertació, podem prendre el model dels pactes territorials per fomentar el compromís.

> Caldrà centrar esforços en la coordinació, la interdepar-tamentalitat i la transversalitat de les accions i, per tant, també en la seva avaluació i transferència al territori.

> És necessari crear o decidir una referència a cada ter-ritori de l’objecte d’intervenció -el retorn dels i les joves formats als territoris rurals d’origen- entitat, unitat o funció a la que es doni suport en termes de finança-ment, participació i personal, si cal.

> Malgrat hi hagi òrgans coordinadors de la interven-ció, hi ha múltiples competències de diferents depar-taments que incideixen en la joventut, en el territori, en l’ocupació, en els serveis bàsics, en la formació i en la transferència de coneixements i la innovació. Caldrà recollir-les i avaluar l’impacte de les accions.

> Cal definir estratègies d’apropament i contacte en-tre el territori i el teixit empresarial, i les universitats i els seus estudiants amb origen rural.

4.1 Sensibilització, comunicació i educacióREPTES

> Incidència en la identitat dels atributs encara nega-tius de “rural”.

> Mass media i comunicació social: es parla poc de món rural i se’n parla amb determinades connotacions que encara són lluny de ser incentivadores.

> Educació formal i informal: no es fomenta prou la vida als entorns rurals com a opció atractiva.

RECOMANACIONS> Cal conèixer amb precisió quina és la incidència de “ser rural” en la identitat dels i les joves d’origen rural.

> Els mass media i els generadors d’opinió pública han d’incorporar un discurs modernitzador d’allò “rural”.

> Convé incorporar als currículums formatius de primària i secundària eixos pedagògics relacionats amb l’agricultura o altres aspectes naturals, culturals o socioeconòmics dels entorns rurals (ex: com a crèdit de síntesi).

> Cal apostar per la formació contínua en “ruralitat” de les persones encarregades d’impartir els diferents nivells d’educació, sigui reglada o no en territoris rurals. Cal que els i les mestres, professors/es i /o monitors/es coneguin la realitat social i els reptes als que s’enfronten les zones rurals, i puguin transmetre valors positius que ajudin a descobrir les oportunitats de quedar-se al territori.

ORIENTACIONS PER A L’ACCIÓ> Seguir les “Recomanacions sobre el tractament del món rural als mitjans Audiovisuals” (CAC i FMR, 2009), fruit del compromís que va assumir el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

> Actualitzar i ampliar els continguts pedagògics de primària i secundària en relació als coneixements sobre el món rural i el sector agrari.

> Introduir continguts de “ruralitat” en les hores lectives dels màsters o altres cursos que acrediten la formació pedagògica i didàctica, per a exercir funcions docents.

> Ampliar l’oferta formativa a distància, incentivant la itinerància i la mobilitat en la formació especialitzada.

Beques:> Incrementar les beques de mobilitat per a joves uni-versitaris, fent especial incidència en les dones joves d’origen rural en aquelles especialitzacions on estan subrepresentades.

> Impulsar un sistema de beques per a que els alum-nes residents en zones rurals puguin estudiar a distàn-cia especialitzacions o estudis de tercer cicle.

65

> >

<


> Cal un finançament, en les diferents fases i actuacions, que s’adeqüi a l’impacte potencial de la intervenció.

> El factor humà esdevé molt important al territori. La persona o les persones que treballin en aquestes entitats, cal que siguin seleccionades de forma molt acurada.

> Seria interessant crear una xarxa de transferència d’accions i de bones pràctiques entre els diferents ter-ritoris, i al mateix temps, amb altres entitats o projectes a nivell espanyol, europeu i internacional.

ORIENTACIONS PER A L’ACCIÓ> Introduir l’objecte d’intervenció -el retorn dels i les jo-ves formats als territoris rurals d’origen-, al Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2010-2020.

> Crear els mecanismes i les eines necessàries que garan-teixin una comunicació fluïda i àgil entre administracions i els agents socials i empresarials, i que n’avaluïn els resul-tats de forma periòdica. Aquests mecanismes es poden emmarcar en una comissió parlamentària que vetlli per al compliment dels objectius, per exemple, en un unitat, àrees o secretaries d’algun departament de la Generalitat que centralitzin la competència.

> Assegurar la continuïtat i sostenibilitat de les estruc-tures o referències territorials.

> Fomentar el suport econòmic i d’assessorament a aquestes entitats. Per això és important el finançament público-privat de les entitats (administració i empreses del territori). Poden tenir un patronat divers amb coordi-nació i avaluació pública.

> Mancomunar serveis públics (i si s’escau privats) re-lacionats i a nivell territorial, per assolir encara més els objectius d’eficiència, finestra única per l’usuari, espe-cialització i qualitat del servei.

4.3 Desenvolupament econòmic, emprenedoria i ocupacióREPTES

> Molts dels territoris no tenen projectes de desenvo-lupament econòmic comarcals que potenciïn al màxim els seus actius.

> Es constata que manquen sinèrgies entre els actors públics i privats, en el disseny i el desplegament de polítiques econòmiques viables i sostenibles, en la ge-neració d’ocupació i en l’impacte que tenen en el retorn de la població jove i formada.

> Manquen polítiques amb visió transversal que fo-mentin l’existència de perfils trencats/arrelats de joves rurals emmarcats en l’escenari econòmic comarcal.

> No existeixen canals de comunicació entre l’oferta laboral i /o de creació d’empreses al territori, i els seus joves mentre s’estan formant a les universitats.

RECOMANACIONS> En referència al model de concertació comentat en el punt anterior, es fa necessari a cada territori de referència:

• Una bona diagnosi socioeconòmica prèvia i un bon registre empresarial, com a primer pas imprescindi-ble.• Apoderament: cal buscar i trobar el/s valor/s afegit/s, per cuidar i difondre’ls, especialment als i les joves, com a base per a fomentar els recursos endògens i la resiliència del territori. El valor afegit de la comarca, un cop trobat i operativitzat, cal saber transmetre’l: ja sigui de cara als mateixos habitants –sobretot als infants, adolescents i joves-, i de cara a fora.• El territori hauria de poder utilitzar eines de parti-cipació àgils i cohesionadores que permetin que els ciutadans participin en aquesta creació.

> La generació d’ocupació ha de tenir un paper relle-vant en el focus d’atenció del projecte econòmic de co-marca. L’ocupació en sectors emergents, no estacionària i professionalitzada és un objectiu prioritari.

• El marc de la cooperació público–privada pot ser la base per tirar endavant moltes iniciatives, sobretot aquelles relacionades amb els nous filons d’ocupació: convé explorar bé aquestes possibilitats d’una forma estratègica.• En el suport a les PIMEs, convé potenciar l’exportació, el sector agroalimentari i les empre-ses amb més capacitat de generar ocupació directa i indirecta, per la seva condició d’elements estratègics. • Cal implementar mesures que incentivin la creació d’empreses al món rural, i en aquest sentit fomentar

66>

> >

> Prestigiar l’autoocupació i l’emprenedoria, espe-cialment en el sector agrari, augmentant les mesures de suport i acompanyament i incentivant als autò-noms i PIMEs.> Augmentar l’oferta de teletreball actual i incentivar que les empreses, públiques i privades al món rural in-corporin aquesta modalitat de treball en els seus orga-nigrames.

> Iniciatives similars a la “Xarxa d’emprenedoria uni-versitària” resultarien eficaces a l’hora de fer de faci-litadors del contacte entre estudiants i empreses. Nou universitats catalanes estaven subscrites a la xarxa per a desenvolupar accions de foment de l’emprenedoria, i per a contribuir a la detecció del talent emprenedor i a la creació de vocacions empresarials en la comunitat universitària.

> S’hauria de ser exigent amb l’acompliment del full de ruta de cada comarca, i si cal, prioritzar zones més vulnerables o estratègiques.

*La diagnosi complerta i tots els documents del projecte ODISSEU els podeu descarregar íntegrament a www.arca-dr.catwww.desenvolupamentrural.cat www.fmr.cat

la creació de vivers d’empreses en sectors especialit-zats i que siguin referents pel territori.

> El projecte de desenvolupament econòmic ha de ser pensat tenint en compte que cal potenciar el retorn dels i les joves formats, amb especial cura dels perfils lineals ex-pansius. Cal reduir la distància entre el projecte econòmic i de comarca i les especialitzacions formatives dels i les joves. Cal buscar estratègies que apropin les dues tendències.

• Cal promoure la creació i la dinamització de ca-nals de comunicació entre les universitats i els es-tudiants, i les empreses del territori, ja sigui per a fer-hi les pràctiques, relacionar-hi els projectes de fi de carrera, com a borsa de treball o com a nínxol d’iniciatives empresarials.

ORIENTACIONS PER A L’ACCIÓ> Es fa urgent desplegar un paquet de mesures asso-ciades a l’objecte d’intervenció -el retorn dels i les joves formats als territoris rurals d’origen-. Aquestes mesures haurien de ser d’aplicació als i les joves que retornen per a crear la seva pròpia empresa i/o a treballar, i per a les empreses situades al territori, i haurien de comprendre:

• Ajuts directes en la creació d’empreses, o per al seu creixement als territoris rurals d’origen.• Incentius fiscals.• Bonificacions en les quotes de cotització a la Segu-retat Social.

> Les administracions competents haurien de posar a disposició dels agents politics, econòmics i socials del territori les eines, el personal, la informació i reque-riments necessaris per a poder disposar d’una diag-nosi socioeconòmica i empresarial acurada i, sobretot, actualitzada i consensuada.

> Convé continuar amb el suport públic i pressupostari als programes de foment de l’emprenedoria, desple-gament d’agents i assessors al territori en termes de creació, creixement i consolidació d’empreses, que integrin i coordinin els recursos del territori per a fomen-tar la finestreta única i l’assessorament especialitzat.

> Seria important impulsar incentius en les eines de fi-nançament per a la creació i consolidació d’empreses amb alt valor afegit en sectors emergents o considerats estratègics a nivell territorial.

> En termes d’ocupació, es fa necessari disminuir l’estacionalitat i la no professionalització dels llocs de treball. Cal promoure mesures fiscals i laborals que permetin la mul-tifuncionalitat i facilitin tenir més d’un contracte laboral en un any depenent de la zona i activitat en la que es treballi.

> Per atreure professionals especialitzats en els serveis públics, cal prestigiar especialment els i les treballa-dors/es dels sectors sanitari i educatiu al món rural. Apli-car mesures socials d’acció positiva en el marc dels convenis col·lectius a les persones assalariades que prestin els seus serveis en aquestes activitats.

67

> >

<


GANAU, J.; PAÜL, D. (2010). Els àmbits territorials de la Universitat de Lleida. Sol·licituds en primera preferència (2008-2009); dins BELLET, C. (eds.) (2010): La Universitat de Lleida en la ciutat i el territori. Lleida: Edicions de la Univer-sitat de Lleida,

GRANOVETTER, M. (1985). “Economic action and social structure: the pro-blem of embeddedness”. American Journal of Sociology, nº 91, pp. 481-493.

JEAN, B. (2006). Les représentations de la ruralité dans la littérature scienti-fique récente. Rimouski: Fonds Québécois de Recherche sur la Société et la Culture (FQRSC).

L’ARADA (2009). Guia d’entitats del Solsonès. Prades de Molsosa: Associació l’Arada.

LLADÓS, J.; MESEGUER, A.; TORRENT, J.; VILASECA, J. (2007). “Anàlisi del teixit industrial de Catalunya a partir de la taula input-output”. Papers d’Economia Industrial, núm. 25. Barcelona: Departament d’Innovació, Univer-sitats i Empresa, Generalitat de Catalunya.

LLUVICH, E.; ORTEGA, M. (2004). Els nous rurals del Pallars Sobirà. Barcelo-na: Secretaria General de la Joventut, Generalitat de Catalunya.

MALLARACH, J.M.; GERMAIN, J. (2006). Bases per a les directrius de con-nectivitat ecològica de Catalunya. Barcelona: Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.

MODÉNES, J.A.; RECAÑO, J. (2003). El territori i la mobilitat migratòria dels joves a Catalunya. Barcelona: Direcció General de Joventut, Generalitat de Catalunya.

MONLLOR, N. (2007). Incorporació de joves a l’activitat agrària a les comar-ques gironines. Situació i reptes de la jove pagesia. El Pla de l’Estany com a cas d’estudi. Girona: Universitat de Girona, Setembre de 2007 (memòria de recerca en línia).

MOYANO, E. (2001), “El enfoque del capital social y su utilidad para el análi-sis de las dinámicas del desarrollo”, Revista de Fomento Social, INSA-ETEA, Córdoba, vol. 56, nº 221, pp. 35-63.

MOYANO, E.; GARRIDO, F. (2003), “Capital social y desarrollo en zonas ru-rales. Una aplicación a los programas Leader y Proder en Andalucía”, Revista Internacional de Sociología, CSIC, Córdoba, nº 33, pp. 67-96.

PRIETO. R. (coord.) (2000). Juventud Rural. Madrid: INJUVE.

SABATER, A.; AJENJO, M. (2005). “Una aproximació als empadronaments atípics a Catalunya: còmput i distribució territorial d’un fenomen generalit-zat”. Documents d’Anàlisi Geogràfica, núm. 46, p. 63-79.

SWEDBERG, R.; SMELSER, N. (coords.) (1994). Handbook of Economic Socio-logy. Princeton: Princeton University Press.

TREPAT, E.; VILASECA A. (2008). Ruralitat i immigració: la integració de les persones immigrades en el món rural català. Lleida: Fundació del Món Rural.

VILADOMIU, L.; ROSELL, J.; VAILLANT, Y.; ZAMORA, A. (2004). “Empresas y empresarios en las comarcas rurales catalanas”. Documentos de Economía Industrial, núm. 21. Bellaterra.

VILADOMIU, L.; ROSELL, J. (2010). Creació d’empreses i noves oportunitats d’ocupació en zones rurals. Lleida: Fundació del Món Rural.

WOOLCOCK, M. (1998), “Social capital and economic development: toward a theoretical synthesis and policy framework”, Theory and Society, vol. 27, nº 2, pp. 151-208.

5BIBLIOGRAFIA

ALDOMÀ, I. (1999). La crisi de la Catalunya rural. Lleida: Pagès editors.

ALDOMÀ, I. (2004). Evolució de les estructures de la producció agrària a Catalunya 1989-1999. Barcelona: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Generalitat de Catalunya.

ÁLVAREZ, A.; ATANCE, I. (2002). “Globalización y mundo rural”. Monogràfic Infor-mación Comercial Española, núm. 803. Madrid: Ministerio de Economía.

ARMAND, L. (2006). Tourisme rural. Perception du territoire rural et cadrages globaux. París: Ministère des Transports, de l’Équipement, du Tourisme et de la Mer.

BAROUCH, G. (1995). Les demandes de Qualité de l’Espace rural (Synthèse générale). París: Direction des Affaires Financières et Économiques i Ministè-re de l’Agriculture, de la Pêche et de l’Alimentation.

BECKER, G..(1962). “Investment in human capital: a theoretical analysis”, Journal of Political Economy, nº 70, pp. 9-49.

BOURDIEU, P. ; PASSERON, J.C. (1990). Reproduction in education, society and culture, Londres: Sage (1ª versión en francés en 1970).

DAAM, (2007). Programa de Desarrollo Rural de Catalunya. Período de Progra-mación 2007-2013 (2007). Barcelona: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), Generalitat de Catalunya.

DATAR (2003). Quelle France rurale pour 2020. París: Délégation à l’aménagement du territoire et à l’action régionale. Consulta en línia: http://lesrapports.ladocumentationfrancaise.fr/BRP/034000553/0000.pdf

DEFRA (2004). Review of the Rural White Paper. Our Countryside: the Future. Londres: Department for Environment, Food and Rural Affairs.

DÍAZ, C. (1997). Estrategias familiares y juventud rural. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

DIPUTACIÓ DE LLEIDA (2009). Xarxa d’espais Juvenils de Lleida. Lleida: Di-putació de Lleida.

DOMÍNGUEZ, M.; MONLLOR, N.; SIMÓ, M. (2010). Món rural i joves. Rea-litat juvenil i polítiques de joventut als municipis rurals de Catalunya. Barce-lona: Observatori Català de la Joventut Secretaria de Joventut. Generalitat de Catalunya.

FUNDACIÓ DEL MÓN RURAL (2011). Creació d’empreses i noves oportuni-tats d’ocupació en zones rurals. Detecció de nous jaciments i anàlisi de les polítiques i eines públiques de suport a la creació d’empreses i al seu finança-ment. Consulta en línea: http://www.fmr.cat

FUNDACIÓ DEL MÓN RURAL (2010). Dones i serveis d’atenció a les perso-nes al món rural català. Detecció de necessitats al territori. Informe complet. Consulta en línea: http://www.fmr.cat/web3/documentacio/ACTIVITATS/atencioDIAGNOSI%20Dones%20i%20Serveis.pdf

FUNDACIÓ DEL MÓN RURAL; CONSELL AUDIOVISUAL DE CATALUNYA (2009). Recomanacions sobre el tractament del món rural als mitjans Audiovi-suals. Consulta en línea: http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Auto-rregulacio/Recomanacions_M_n_Rural.pdf

GARCÍA RAMON, M.D.; BAYLINA, M. (eds.) (2000). El nuevo papel de las mujeres en el desarrollo rural. Barcelona: Oikos-Tau.

GENERALITAT DE CATALUNYA; PATRONAT CATALÀ PRO EUROPA (2005). La política rural de la Unió Europea i la seva aplicació a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

programa per - Desenvolupament Rural / Rural … · (Anna Vilaseca, Eduard Trepat, Meritxell...

Documents

Transcript of programa per - Desenvolupament Rural / Rural … · (Anna Vilaseca, Eduard Trepat, Meritxell...