PROGRAMACIÓ DEL CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL

CEIP SON FERRER

ELABORAT EL CURS 2011/2012 PER LA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA APROVAT EN SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE CLAUSTRE AMB DATA DE APROVAT PER CONSELL ESCOLAR AMB DATA DE

1

∗ CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUESBÀSIQUESBÀSIQUESBÀSIQUES

∗ ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUSADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUSADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUSADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS

∗ RELACIÓ DELS BLOCS DE CONTINGUTS AMB LES COMPETÈNCIES RELACIÓ DELS BLOCS DE CONTINGUTS AMB LES COMPETÈNCIES RELACIÓ DELS BLOCS DE CONTINGUTS AMB LES COMPETÈNCIES RELACIÓ DELS BLOCS DE CONTINGUTS AMB LES COMPETÈNCIES

BÀSIQUESBÀSIQUESBÀSIQUESBÀSIQUES

∗ ENFOCAMENTS METODOLÒGICSENFOCAMENTS METODOLÒGICSENFOCAMENTS METODOLÒGICSENFOCAMENTS METODOLÒGICS

o Criteris per al disseny de les activitats amb atenció als diferents nivells d’aprenentatge

o Metodologia general del cicle i treball per competències o Criteris per a l’organització del temps i dels espais. Formes

d’organització de l’aula o Materials i recursos didàctics i activitats complementàries

∗ AVALUACIÓAVALUACIÓAVALUACIÓAVALUACIÓ

o Adequació i seqüència dels criteris d’avaluació o Procediments d’avaluació i criteris de qualificació de l’aprenentatge

de l’alumnat

∗ MESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRITERIS PER ELABORAR LES MESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRITERIS PER ELABORAR LES MESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRITERIS PER ELABORAR LES MESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRITERIS PER ELABORAR LES ADAPTACIONS PER A L’ALUMNAT AMB NESE.ADAPTACIONS PER A L’ALUMNAT AMB NESE.ADAPTACIONS PER A L’ALUMNAT AMB NESE.ADAPTACIONS PER A L’ALUMNAT AMB NESE.

∗ TRACTTRACTTRACTTRACTAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORSAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORSAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORSAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORS

Trets que configuren la tipologia del centre Titularitat Pública. Depenent de la Conselleria d’Educació i

Cultura del Govern de les Illes Balears Etapes educatives Educació infantil (2n cicle) i Educació primària Nombre d’unitats

6 unitats a infantil i 12 a primària

Jornada lectiva

Jornada continuada (9-14 hores per als alumnes i 9-15 hores per al professorat).

Serveis Servei d’escoleta matinera: 7-9 hores (gestionat per l’APIMA del centre) Servei de menjador: de 14 a 16 hores (gestionat per una empresa concessionària) Servei d’activitats extraescolars: de 16 a 19 hores (gestionat per l’APIMA i l’Ajuntament de Calvià Programa de reforç educatiu: coordinat per l’Ajuntament de Calvià

2

∗ CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREACONTRIBUCIÓ DE L’ÀREACONTRIBUCIÓ DE L’ÀREACONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS. O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS. O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS. O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS. SELECCIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTSSELECCIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTSSELECCIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTSSELECCIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTS

ÀREA DE CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL

3 ANYS

OBJECTIUS CONTINGUTS REL.OBJ CAP. 1. Incrementar la consciencia de sí mateix a

través del moviment, el joc i la interacció.

2. Conèixer el propi cos i descobrir les seves possibilitats d’acció i expressió.

3. Adquirir progressivament seguretat emocional i afectiva per establir vincles nous.

BLOC1:EL COS I LA PRÒPIA IMATGE

• El cos humà. Exploració, identificació de les característiques del cos.

• Utilització dels sentits en la vida quotidiana per percebre sensacions i percepcions del propi cos.

• Regulació i control progressiu de les necessitats bàsiques del cos.

• Identificació, comprensió i expressió dels propis sentiments.

BLOC2: JOC I MOVIMENT

• Gust pel joc i l’activitat sensoriomotriu com a mitjà de plaer i relació amb els altres.

• Control progressiu del cos i el moviment.

BLOC3: L’ACTIVITAT I LA VIDA QUOTIDIANA.

• Habilitats per a la interacció i col·laboració amb els adults i iguals.

• Actitud d’ajuda, col·laboració i cooperació amb els altres.

BLOC4: LA CURA I LA SALUT.

• Pràctica d’hàbits d’higiene, cura personal, alimentació i descans.

2

1

3

3

1

1

3

4

1, 2

1

4

3

4. Ajustar progressivament els ritmes individuals a les rutines de la vida quotidiana i del grup.

• Petició i acceptació d’ajuda. • Col·laboració en el manteniment de la higiene de l’entorn.

4

4

4

1,4

4 ANYS

OBJECTIUS CONTINGUTS REL.OBJ CAP. 1. Formar-se una imatge ajustada i positiva de

sí mateix a través del moviment, del joc i de la interacció amb els altres.

2. Conèixer i representar el seu propi cos, descobrint les seves possibilitats d’acció i expressió, coordinant i controlant cada vegada amb major precisió gestos i moviments.

3. Actuar de forma cada vegada més autònoma en les activitats habituals, gaudint de les pròpies descobertes i conquestes.

4. Adquirir progressivament seguretat afectiva i

emocional, identificant els propis sentiments i ser cada cop més capaços d’expressar-los.

5. Respectar les característiques, diferències,

sentiments i necessitats dels altres.

6. Realitzar de manera cada cop més autònoma activitats habituals i tasques senzilles per resoldre problemes de la vida quotidiana.

BLOC1:EL COS I LA PRÒPIA IMATGE

• L’esquema corporal i els propis canvis físics ( talla, pes...) • Acceptació i valoració de sí mateix. • Reconeixement de la identitat i característiques dels altres,

acceptant-les i valorant-les. • Identificació i valoració dels seus propis sentiments. • Demostració d’afecte cap als altres. • Identificació, manifestació, regulació i control progressiu de les

necessitats bàsiques del cos.

BLOC2: JOC I MOVIMENT

• Gust pel joc i per l’activitat sensoriomotriu. • Participació positiva en les experiències sensoriomotrius. • Comprensió i acceptació de les normes de joc. • Control del seu cos i del moviment. • Nocions bàsiques d’orientació en l’espai i en el temps i també de

coordinació de moviments.

BLOC3: L’ACTIVITAT I LA VIDA QUOTIDIANA.

• Les activitats de la vida quotidiana. • Normes que regulen la vida quotidiana.

1 2 5 4 4 2 1 1 2 2 7 6

1 1 1 1 4 1, 4 1, 4

4

7. Orientar-se i actuar de forma més autònoma en

els espais quotidians relacionats amb les vivències periòdiques i amb les rutines diàries.

8. Adquirir hàbits i actituds relacionades amb el

benestar, la seguretat, la higiene, l’alimentació...

9. Desenvolupar actituds i hàbits de respecte,

ajuda, col·laboració i responsabilitat evitant comportaments de submissió o autoritarisme.

• Adquisició d’hàbits d’organització, constància, atenció, esforç... • Reconeixement i acceptació de l’error. • Responsabilitat, participació en les tasques de grup i en l’ús

compartit dels objectes i espais. • Actitud d’ajuda, participació i col·laboració amb els altres.

BLOC4: LA CURA I LA SALUT.

• Hàbits d’higiene personal i de l’entorn. • Petició i acceptació d’ajuda en situacions necessàries en què

sigui necessari, acceptant i valorant l’ajuda d’altres persones en situacions relacionades amb l’atenció personal i amb la salut.

• Comprensió i acceptació de les normes de comportament en el menjar, desplaçament, descans, higiene i ordre.

6

6 6 9 9 9 1,2 4 9

1 4

5

5 ANYS

OBJECTIUS CONTINGUTS REL.OBJ CAP.

1. Conèixer i representar el propi cos, regulant el moviment, el to i la postura en funció de l'objecte i de l'acció efectuada.

2. Identificar i acceptar els propis sentiments, emocions, necessitats, vivències o preferències i ser cada cop més capaços de denominar-los, expressar-los, regular-los i comunicar-los als altres.

3. Identificar i respectar les característiques, diferències, sentiments, emocions, necessitats, vivències i preferències dels altres rebutjant les actituds discriminatòries.

4. Realitzar activitats habituals augmentant el sentiment d'autoconfiança i la capacitat d'iniciativa, i desenvolupant estratègies per satisfer les seves necessitats bàsiques, per organitzar el treball i comprovar els nous aprenentatges.

5. Orientar-se i actuar cada cop més autònomament utilitzant de forma adequada termes bàsics relatius a l'organització de l'espai i del temps.

6. Ajustar progressivament els ritmes individuals a les rutines de la vida quotidiana i del grup.

7. Progressar en l’adquisició d’hàbits i actituds relacionades amb l'enfortiment de la salut, l'ordre i el treball, apreciant i gaudint de les situacions quotidianes d'equilibri i benestar físic i emocional.

BLOC 1. EL COS I LA PRÒPIA IMATGE

• Representació de l’esquema corporal i percepció dels propis canvis físics (talla, pes,..) i de l’adquisició de noves habilitats i competències relacionades amb el pas del temps.

• Acceptació i valoració ajustada i positiva de sí mateix i de les pròpies possibilitats i limitacions, esforçant-se per vèncer les dificultats superables.

• Identificació, comprensió i expressió dels propis sentiments, emocions, vivències, preferències i interessos, respectant també els altres. Control progressiu dels sentiments, emocions i superació de temors.

• Demostració d’afecte a altres infants i adults, valorant les seves demostracions d’afecte i responent amb actitud positiva.

• Identificació i comprensió progressiva de la pròpia història personal en relació amb la vida familiar i social i amb les experiències més significatives.

BLOC 2. JOC I MOVIMENT

• Gust pel joc i per l’activitat sensoriomotriu com a base de l’activitat quotidiana, valorant-los com a mitjà de plaer i de relació amb els altres.

• Comprensió, acceptació i posada en pràctica de normes per jugar, participació en la seva regulació i valoració de la seva necessitat.

• Estima i satisfacció per la quietud i el repòs en contrast amb l’activitat motriu dinàmica.

• Exploració i presa de consciència de les pròpies

1 2 2 3 2 4 6 6 4

1 2 4 1-3 1-2 4 1

6

possibilitats i limitacions perceptives, motrius i expressives, mostrant confiança en les pròpies possibilitats d'acció. Simulació de rols diferenciats i d'estats d'ànim diversos en situacions de joc. Iniciativa en l'acció i en els nous aprenentatges, mantenint una actitud de superació de les dificultats.

• Valoració i respecte per les possibilitats i limitacions perceptives, motrius i expressives dels altres.

BLOC 3. L’ACTIVITAT I LA VIDA QUOTIDIANA

• Acceptació de les pròpies possibilitats i limitacions en la

realització de tasques en la vida quotidiana. • Adquisició d’hàbits elementals d’organització, constància,

atenció, iniciativa i esforç en la pròpia activitat, valorant el treball propi i dels altres.

• Reconeixement i acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i esforç per vèncer les dificultats superables, planificant accions per a superar-les i comprovant els propis aprenentatges.

BLOC 4. LA CURA PERSONAL I LA SALUT

• Pràctica d’hàbits d’higiene, cura personal, alimentació i descans. Col·laboració i participació en les activitats, utilitzant adequadament els espais i objectes.

3 2 7 4 7

7

ÀREA DE CONEIXEMENT DE L’ENTORN

3 ANYS

OBJECTIUS CONTINGUTS REL.OBJ CAP. 1. Observar i explorar de forma activa estímuls

sensorials i del propi entorn. 2. Conèixer alguns elements de l’entorn

sociocultural més proper: la barriada. 3. Identificar i valorar alguns trets culturals

propis de les Illes Balears: festes, tradicions, costums…

4. Identificar canvis a l’entorn i del propi cos, lligats al pas del temps i de les rutines quotidianes.

5. Conèixer i valorar els components bàsics del medi natural.

6. Iniciar-se en les habilitats matemàtiques i en el seu llenguatge.

BLOC1:MEDI FÍSIC, ELEMENTS, RELACIONS I MESURA.

• Exploració, manipulació i reconeixement d’objectes i matèries de l’entorn a través dels sentits i les accions.

• Primeres vivències i representació del temps. • Resolució de problemes quotidians mitjançant recursos

matemàtics. • Colors primaris: vermell, blau i groc. Colors secundaris:

verd. • Dimensions: Llarg/curt - Alt/baix - Gran/petit • Petites classificacions a partir d’una consigna (color,

forma o tamany) • Nombres ordinals: primer i segon • Seriacions lògiques de dos elements • Quantificadors bàsics: un, molts i pocs • Nombres cardinals: 1, 2, 3 • Associació i reproducció grafia-quantitat: 1, 2 i 3 • Iniciació en la direccionalitat dels nombres • Comptatge d’elements fins a 10 • Iniciació a les nocions bàsiques relacionades amb la

mesura de diverses magnituds: longitud. • Formes geomètriques: triangle, quadrat i cercle • Cossos a l’espai: Dalt/baix, Davant/darrere, Tancat/obert • Iniciació a les nocions bàsiques relacionades amb la

mesura del temps: Abans/ara/després, Avui/demà, Dies de la setmana, Dia/nit, Poca estona/molta estona

• Resolució de problemes mitjançant el comptatge d’elements

1

4

6

5

5

5

5

2

2

3

3

4

4

4

2,3,4

2

8

BLOC2: APROXIMACIÓ A LA NATURA.

• Identificació d’éssers vius. • Interès i gust per les relacions amb els animals i les plantes,

una actitud activa de curiositat, respecte i cura. • Observació dels fenòmens naturals (pluja, vent, dia, nit...) • Sensibilització envers la bellesa de la natura. • Aproximació als canvis produïts pel pas de les estacions:

observació de l’entorn i de la roba • Introducció als hàbits de reciclatge i d’estalvi d’aigua i

energia • Diferenciació i classificació dels següents materials: plàstics

i envasos; paper i cartró; rebuig

BLOC3: CULTURA I VIDA EN SOCIETAT.

• La família i l’escola com a primers grups socials de pertinença.

• Observació i exploració de l’entorn sociocultural més immediat: carrer, barri, lloc on es troba l’escola...

• Reconeixement, valoració i respecte per les manifestacions culturals i pels trets d’identitat de l’entorn.

• Adaptació a l’escola i presa de consciència de pertànyer a un nou grup social (escola)

• Aula i resta d’espais de l’escola (identificació i coneixement)

9

4 ANYS

OBJECTIUS CONTINGUTS REL.OBJ CAP.

1. Observar i explorar de forma activa estímuls sensorials del propi entorn, mostrant interès formulant preguntes i generant interpretacions sobre fets significatius.

2. Observar els canvis i transformacions dels materials a través de la manipulació i l’experimentació.

3. Relacionar-se amb els altres, de forma cada cop més equilibrada i satisfactòria.

4. Participar activament en les activitats que es proposen en l’entorn escolar.

5. Conèixer diferents grups socials i alguns elements de l’entorn sociocultural proper, com per exemple la barriada.

6. Identificar i valorar alguns trets culturals propis de les Illes Balears: festes, tradicions, costums...

7. Respectar les cultures diferents de la pròpia. 8. Iniciar-se en les habilitats matemàtiques i en el

seu llenguatge a partir de situacions significatives, manipulant elements, col·leccions, identificant-ne qualitats i atributs, i establint relacions d’agrupament, classificació, comparació, ordre i quantificació.

9. Descobrir i emprar les aplicacions matemàtiques en situacions quotidianes.

10. Mostrar interès pel coneixement i cura del medi natural valorant a importància de la seva conservació.

BLOC1:MEDI FÍSIC, ELEMENTS, RELACIONS I MESURA.

• Actuació sobre els objectes provocant reaccions, canvis, i

transformacions, observant i verbalitzant els resultats i les emocions viscudes.

• Actitud positiva i solidària per compartir els objectes i les experimentacions.

• Quantificació de col·leccions. • Ús de la sèrie numèrica. • Exploració i identificació de situacions quotidianes en què és

necessari mesurar. • Identificació de formes planes. • Nocions bàsiques d’orientació i situació dins l’espai. • Representació del temps. • Resolució de problemes utilitzant diverses estratègies i recursos

matemàtics. • Colors primaris: vermell, blau i groc. Colors secundaris: verd,

taronja, lila, rosa, marró, gris, blanc i negre. • Dimensions: Llarg/curt, Alt/baix, Gran/petit, Gruixat/prim,

Ample/estret, Gran/mitjà/petit • Petites classificacions a partir de dues consignes (color, forma o

tamany) • Anticipació de possibles conseqüències en el procés de canvi i

transformació dels objectes. • Nombres ordinals: primer, segon i tercer • Seqüències lògiques de tres elements • Quantificadors bàsics: un, molts, pocs, cap, més que i menys

que • Reproducció i grafia dels nombres cardinals 1,2,3,4,5,6 • Iniciació en la direccionalitat correcta dels nombres • Introducció a la suma

2 3 8 8 9 8 8 8 9 1 1 1 5 7 5

3 3 4 1,4 3,4 3 2,3 3, 4 3

10

• Comptatge d’elements fins a 19 • Iniciació a les nocions bàsiques relacionades amb la mesura de

diverses magnituds: longitud i temps • Iniciació a les unitats de mesura natural: mà i peu. • Formes geomètriques: triangle, quadrat, cercle i rectangle • Cossos a l’espai: Dalt/baix, Davant/darrere, Tancat/obert,

Dedins/defora, Lluny/a prop • Iniciació a les nocions bàsiques relacionades amb la mesura del

temps: Abans/ara/després, Ahir/avui/demà, Dies de la setmana, Dia/nit, Poca estona/molta estona

• Iniciació en el pas de les estacions de l’any com a mesura del temps

• Resolució de problemes mitjançant el comptatge d’elements i la iniciació a la suma

BLOC2: APROXIMACIÓ A LA NATURA.

• Identificació d’éssers vius. • Exploració de l’entorn. • Observació de fenòmens del medi natural ( pluja,

vent...)formulant hipòtesi sobre les seves causes i conseqüències.

• Iniciació en la diferenciació dels canvis produïts pel pas de les estacions

• Iniciació en la formulació d’hipòtesis sobre les causes i les conseqüències d’alguns fenòmens del medi natural

• Introducció als hàbits de reciclatge i d’estalvi d’aigua i energia • Diferenciació i classificació dels següents materials: plàstics i

envasos; paper i cartró; rebuig • Procés de reciclatge: fases i importància

BLOC3: CULTURA I VIDA EN SOCIETAT.

• Establiment de vincles de relació interpersonal amb els

4 6 7

3

11

membres del grup social al qual pertany. • Interès i respecte per la diversitat cultural. • Observació i exploració de l’entorn sociocultural més immediat:

el barri. • Realització de tasques i rutines escolars habituals. • Reconeixement, valoració i respecte per les manifestacions

culturals de les Illes Balears i pels trets d’identitat de l’entorn. • Reconeixement i respecte per alguns trets d’altres cultures. • Aula i resta d’espais de l’escola (identificació i coneixement) • Fiançament del coneixement del carrer i del barri • Coneixement dels diferents serveis presents al barri i iniciació

en el procés de coneixement de la seva ubicació

5 ANYS

OBJECTIUS CONTINGUTS REL.OBJ CAP. 1. Relacionar-se amb els altres, interioritzant

progressivament les pautes de comportament social acceptades col·lectivament i ajustades a la pròpia conducta.

2. Participar activament en la presa de decisions de caràcter grupal (converses, assemblees, negociacions, votacions, torns de paraula,...), col·laborant en el manteniment i cura dels objectes i espais col·lectius.

3. Conèixer diferents produccions culturals, valors i formes de vida generant actituds d’amistat, confiança, respecte i estimació.

4. Conèixer alguns elements de l'entorn sociocultural proper com és la barriada.

5. Identificar i valorar alguns trets culturals propis de les Illes Balears: festes, tradicions, costums,... participant activament d’algunes.

BLOC 1. MEDI FÍSIC, ELEMENTS, RELACIONS I MESURES

• Interès i gust per resoldre situacions, vivències, necessitats, problemes, interessos... mitjançant els recursos matemàtics.

• Actitud positiva i solidària per compartir els objectes i experimentacions, observacions i vivències personals i col·lectives que s'hi relacionen, amb respecte i cura cap als objectes propis, dels altres i col·lectius i valorant-ne l'ús adequat.

• Ús contextualitzat i significatiu dels nombres ordinals. • Ús contextualitzat, oral i escrit, de la sèrie numèrica per

comptar i dels nombres cardinals referits a quantitats manejables en situacions reals.

• Identificació de situacions quotidianes en què és necessari mesurar i ús d'instruments de mesura.

7 1 7 7 7 7

4 2-3 4 3

12

6. Respectar les cultures diferents de la pròpia, valorant-les com a font d’enriquiment i d’aprenentatge i aproximar-se al coneixement d'entorns llunyans significatius.

7. Descobrir algunes aplicacions de la matemàtica en la realitat quotidiana i participar de forma activa en les experiències, plantejant i verificant hipòtesi de solució de situacions i aportant estratègies personals de resolució

8. Conèixer i valorar els components bàsics del medi natural i algunes de les seves relacions, canvis i transformacions, desenvolupant actituds de cura, respecte i responsabilitat que contribueixin al seu equilibri i conservació: consum racional, estalvi energètic i d'aigua, reciclatge, reutilització...

• Identificació de formes planes i tridimensionals en elements de l'entorn i exploració dels cossos geomètrics elementals.

• Ubicació temporal d'activitats de la vida quotidiana. • Resolució de problemes utilitzant diverses estratègies i

recursos matemàtics. Reflexió i presa de consciència dels processos viscuts en la resolució de problemes. Ús de la representació ( dibuixos, diagrames, símbols, gestos,...) per organitzar, registrar i comunicar idees matemàtiques.

• Iniciació al treball científic: anticipació, formulació d’hipòtesi, comprovació i comunicació dels resultats de les activitats realitzades.

• Colors primaris: vermell, blau i groc. Colors secundaris: verd, taronja, lila, rosa, marró, gris, blanc i negre. Tonalitats de colors: clar i obscur.

• Dimensions: Llarg/curt, Alt/baix, Gran/petit, Gruixat/prim, Ample/estret, Gran/mitjà/petit

• Classificacions a partir de diverses consignes: pertany i no pertany, semblança i diferència.

• Formulació d’hipòtesis i previsió de les conseqüències en el procés de canvi i transformació dels objectes.

• Nombres ordinals: 1r, 2n, 3r, 4t, 5è i darrer. • Seqüències lògiques de quatre elements • Quantificadors bàsics: Un/molts, Molts/pocs, Cap/més

que/menys que, Igual que, Tants com • Grafia i reproducció dels nombres cardinals

0,1,2,3,4,5,6,7,8,9,10 • Direccionalitat correcta dels nombres • Sumes sense dur. Format horitzontal i vertical. • Comptatge d’elements fins a 25 • Iniciació a les nocions bàsiques relacionades amb la

mesura de diverses magnituds: longitud, pes, capacitat i temps.

• Iniciació a les unitats de mesura natural: mà, peu i braç.

8 8 8 8 8 8 2 1

3-4 3 2 2-3

13

• Iniciació a les unitats de mesura arbitràries: corda, llistó, rellotge i balança.

• Formes geomètriques: triangle, quadrat, cercle, rectangle, rombe i oval.

• Formes tridimensionals: esfera i piràmide • Cossos a l’espai: Dalt/baix, Davant/darrere,

Tancat/obert, Dedins/defora, Lluny/a prop, Al costat de..., Damunt/davall

• Iniciació a les nocions bàsiques relacionades amb la mesura del temps: Abans/ara/després, Ahir/avui/demà, Dies de la setmana, Dia/nit, Poca estona/molta estona, Matí/horabaixa

• Iniciació en el pas de les estacions de l’any com a mesura del temps

• Iniciació en la comprensió dels mesos de l’any mitjançant el calendari

• Resolució de problemes mitjançant el comptatge d’elements, la suma sense dur i la iniciació a la resta

BLOC 2. APROXIMACIÓ A LA NATURA

• Observació de característiques, comportaments, hàbitats, funcions i canvis en els éssers vius. Aproximació del cicle vital dels éssers vius, del naixement a la mort.

• Sensibilització i valoració de les conseqüències més perceptibles que tenen les intervencions de les persones dins el medi natural.

• Responsabilitat cada cop major en l’ús racional de l’energia i els recursos, adquirint hàbits de reciclatge, reutilització de materials i realitzar activitats individuals i de grup que contribueixin a l’estalvi de recursos naturals. Valoració del paper de les persones en la conservació, transformació i recuperació de l'entorn.

• Interès per incorporar hàbits de recerca individuals i col·lectius (observació, planificació, formulació d’hipòtesis, recollida

4 1 7

14

d’informació,...) partint dels propis interessos. • Diferenciació dels canvis produïts pel pas de les estacions • Formulació d’hipòtesis sobre les causes i les conseqüències

d’alguns fenòmens del medi natural • Introducció als hàbits de reciclatge i d’estalvi d’aigua i energia • Diferenciació i classificació dels següents materials: plàstics i

envasos; paper i cartró; rebuig • Procés de reciclatge: fases i importància

BLOC 3. CULTURA I VIDA EN SOCIETAT

• Establiment i valoració dels vincles de relació interpersonal amb els membres dels grups socials als qual pertany, mostrant interès i disposició favorable per establir relacions respectuoses, afectives i recíproques amb nins i nines amb una actitud d’acceptació de les diferències.

• Observació i exploració de l’entorn sociocultural més immediat: carrer, barri, poble o ciutat; dels elements que trobam, ocupacions, serveis en la vida de la comunitat, acceptant les normes bàsiques establertes que regulen la vida en ella (circulació, serveis,...)

• Disposició per compartir i per resoldre conflictes quotidians a través dels diàleg de forma progressivament autònoma, atenent especialment a la relació equilibrada entre nins i nines i defensant els propis drets i opinions amb actitud progressiva de respecte capa a les opinions diferents.

• Utilització de diverses estratègies per extreure noves informacions: observació, manipulació, exploració de fonts diverses i dels nous coneixements per modificar les pròpies actuacions.

• Aula i resta d’espais de l’escola (identificació i coneixement) • Ampliació del nucli de referència: Son Ferrer, Calvià, Mallorca • Ubicació dels diferents serveis presents al barri

15

ÀREA DE LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ

3 ANYS

OBJECTIUS CONTINGUTS REL.OBJ CAP.

1. Utilitzar la llengua com a instrument de comunicació i representació, aprenentatge, plaer i expressió, i valorar la llengua oral com un mitjà de relació amb els altres.

2. Expressar emocions, necessitats, sentiments, desitjos, idees i fantasies mitjançant la llengua oral i altres llenguatges.

3. Explorar i gaudir de les possibilitats expressives del cos, d’objectes, materials i instruments.

4. Comprendre missatges d’altres infants i adults. 5. Iniciar-se en els usos socials de la lectura i

escriptura. 6. Emprar el llenguatge artístic com a instrument

d’expressió i representació 7. Conèixer, respectar i estimar la cultura i la

llengua pròpia de les Illes Balears. 8. Aproximar-se al coneixement d’obres artístiques

expressades en diferents llenguatges. 9. Iniciar-se en l’escolta, interpretació i participació

en cançons, danses i jocs musicals.

BLOC 1. LLENGUATGE VERBAL

ESCOLTAR, PARLAR I CONVERSAR

• Utlització i valoració progressiva de la llengua oral per relacionar-se.

• Atenció i interès envers els textos, narracions, missatges i relats orals.

APROXIMACIÓ A LA LLENGUA ESCRITA.

• Aproximació i valoració de la utilitat de la llengua escrita com a mitjà de comunicació, informació i plaer.

APROXIMACIÓ A LA LITERATURA.

• Escolta i comprensió de textos de tipologies diverses. • Cura dels llibres i contes i desig d’utilitzar-los.

BLOC 3: LLENGUATGE ARTÍSTIC.

• Recerca de processos personals de creació a través de l’experimentació i de l’exploració de les possibilitats artístiques.

• Apropament a referents artístics. • Exploració de les possibilitats sonores de la pròpia veu i la dels

companys, del propi cos, d’objectes quotidians i d’instruments musicals.

• Participació activa i plaer per a la interpretació i per la participació en cançons, danses i jocs musicals.

2,4

1

5

5

5

6

8

3

9

2

2

2,3

2

1,3,4

16

• Observació de les manifestacions culturals de les Illes Balears.

BLOC 4: LLENGUATGE CORPORAL.

• Descobriments i experimentació de gestos i moviments com a recursos corporals per a l’expressió i la comunicació.

7

3

4

3

3

4 ANYS

OBJECTIUS CONTINGUTS REL.OBJ CAP. 1. Utilitzar la llengua com a instrument de

comunicació, de representació, aprenentatge, plaer i expressió, i valorar la llengua oral com un mitjà de relació amb els altres i de regulació de convivència.

2. Expressar les emocions, idees, necessitats, sentiments, desitjos...mitjançant el llenguatge oral.

3. Adquirir progressivament els recursos conversacionals necessaris per a la comunicació amb els altres.

4. Comprendre els missatges dels altres. 5. Comprendre i reproduir textos orals i literaris i

de tradició cultural. 6. Iniciar-se en els usos socials de la lectura i

l’escriptura. 7. Emprar el llenguatge artístic com a instrument

d’expressió personal i de representació d’experiències.

8. Aproximar-se al coneixement d’obres

BLOC 1. LLENGUATGE VERBAL

ESCOLTAR, PARLAR I CONVERSAR

• Utilització de la llengua oral per relacionar-se, evocar i relatar fets, explorar coneixements, expressar i comunicar idees, opinions, necessitats, sentiments, interessos i vivències i per ajudar-se en la regulació de la pròpia conducta i de les altres.

• Ús de lèxic variat. • Participació, iniciativa i escolta activa en situacions habituals,

reals i funcionals. • Atenció i interès envers els textos i narracions orals de tradició

cultural. APROXIMACIÓ A LA LLENGUA ESCRITA.

• Aproximació i valoració de la llengua escrita com a mitjà de comunicació, informació i plaer, mostrant interès per explorar els seus elements i utilitzant el vocabulari específic per a referir-se als elements bàsics que configuren el text escrit: títol, portada,

1 1 3 5 6

1 1 1 4 1, 4

17

artístiques expressades en diferents llenguatges.

9. Interessar-se, apreciar i respectar les representacions artístiques dels altres.

10. Conèixer, respectar i estimar la cultura i la llengua pròpia de les Illes Balears.

11. Iniciar-se en la utilització de les tecnologies de la informació i comunicació.

12. Iniciar-se en l’ús oral d’una llengua estrangera.

13. Iniciar-se en l’escolta, interpretació i participació en cançons, dances i jocs musicals.

il·lustració, paraula... • Iniciació al coneixement del codi escrit a través de la identificació

de paraules significatives i usuals. • Observació i ús de diferets suports de la llengua escrita. • Iniciació a l’ús de la escriptura i la lectura.

APROXIMACIÓ A LA LITERATURA.

• Els textos: escolta i comprensió de textos de tipologies diverses, tradicionals i contemporanis ( contes, relats, rondalles, llegendes, poesies, rimes o endevinalles, dites, refranys, embarbussaments...) com a font de plaer i d’aprenentatge, mostrant interès per fer-ho.

• Interès per compartir interpretacions, sensacions i emocions. • Recitació de poemes. • Participació en jocs lingüístics. • Utilització de la biblioteca i cura dels libres i contes.

BLOC 2: LLENGUATGE AUDIOVISUAL I TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ.

• Iniciació en l’ús d’alguns instruments tecnològics com a elements

de comunicació.

BLOC 3: LLENGUATGE ARTÍSTIC.

• Expressió i comunicació de fets, sentiments, emocions, vivències i fantasies a través de produccions plàstiques.

• Observació, interès i valoració de les manifestacions culturals de les Illes Balears.

• Audició atenta de fragments o d’obres musicals. • Participació activa i plaer per la interpretació i per la participació

en cançons, danses i jocs musicals ( cantarelles, jocs de triar...)

BLOC 4: LLENGUATGE CORPORAL.

6 6 6

10 2 5 1 6 11 7 10 13 13

1, 4 1 4 4 4 4 2 2

18

• Descobriments i experimentació de gestos i moviments com a

recursos corporals per a l’expressió i la comunicació de sentiments, emocions, estats d’ànim i necessitats, mostrant confiança en les pròpies possibilitats expressives.

• Representació espontània de personatges, fets i situacions de joc simbòlic.

• Gust per l’assistència i joc dramàtic.

2 2 2

5 ANYS

OBJECTIUS CONTINGUTS REL.OBJ CAP. 1. Utilitzar la llengua com a instrument de

comunicació, de representació, aprenentatge, plaer i expressió i valorar la llengua oral com un mitjà de relació amb els altres i de regulació de la convivència.

2. Expressar emocions, necessitats, sentiments... triant el que millor s'ajusti a la intenció i a la situació i servint-se de la forma progressiva del gest, el moviment, paraules, imatges, sons...

3. Adquirir recursos convencionals augmentant el bagatge lèxic i ajustant cada cop més el missatge als diferents contextos i interlocutors.

4. Comprendre, reproduir i recrear alguns textos orals, mostrant actituds de valoració, plaer i interès cap a ells.

5. Iniciar-se en els usos socials de la lectura i escriptura explorant el seu funcionament en contextos significatius i valorant-les com a instrument de comunicació, informació i plaer.

6. Emprar el llenguatge artístic com a instrument d'expressió personal i de representació

BLOC 1. LLENGUATGE VERBAL ESCOLTAR, PARLAR I CONVERSAR

• Actitud d’escolta i respecte cap als altres en diàlegs i converses col·lectives, utilitzant adequadament les normes socials que regulen l’intercanvi lingüístic: torn de paraula, to de veu, fórmules de cortesia,... i amb una actitud positiva cap a la comprensió i producció de missatges en la llengua catalana pròpia de les Illes Balears.

• Comprensió de la idea global de textos orals senzills en llengua estrangera, en rutines i situacions habituals a l’aula, mostrant una actitud positiva.

APROXIMACIÓ A LA LLENGUA ESCRITA

• Iniciació al coneixement de codi escrit a través de la identificació de paraules i frases escrites significatives i usuals, percebent semblances i diferències entre elles.

• Observació, manipulació i ús, gradualment autònom, de diferents suports de la llengua escrita: llibres, revistes, cartells, etiquetes, mitjans audiovisuals i informàtics... per obtenir informació,

1 3 5 5

2 1-2 2 2

19

d'experiències i de situacions reals o imaginàries, mostrant una actitud de curiositat envers la manipulació sensorial d'objectes i l'experimentació amb diverses tècniques.

7. Aproximar-se al coneixement d’obres artístiques expressades en diferents llenguatges i, progressivament, als elements que les composen, realitzant activitats creatives, de representació i expressió artística.

8. Identificar i respectar algunes manifestacions artístiques i expressives d'altres cultures, significatives per l'infant, representades dins el grup o llunyanes.

9. Iniciar-se en la utilització de les tecnologies de la comunicació i la informació com a recurs d’aprenentatge, recerca i de joc, fent-ne un ús cada cop més responsable i crític.

10. Iniciar-se en l'escolta , interpretació i participació en cançons, danses i jocs musicals.

11. Iniciar-se en l’ús oral d’una llengua estrangera per comunicar-se en activitats dins l’aula, i mostrar interès i gust per participar en aquests intercanvis comunicatius.

utilitzant de forma progressivament ajustada la informació que proporcionen.

• Iniciació en l’ús de l’escriptura i la lectura amb finalitats reals, funcionals, pràctiques i significatives, mostrant gust i interès per la producció de missatges amb traç cada cop més precís i llegible.

APROXIMACIÓ A LA NATURA

• Participació creativa en jocs lingüístics per a divertir-se i per aprendre.

• Dramatització de textos literaris senzills, mostrant interès i plaer per expressar-se amb l'ajuda de recursos extralingüístics.

• Utilització de la biblioteca amb respecte i cura, valorant els llibres i la lectura coma un recurs informatiu, d’entreteniment i plaer.

BLOC 2. LLENGUATGE AUDIOVISUAL I TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ

• Aproximació i interès per la interpretació de missatges, textos, relats orals produïts per audiovisuals ( pel·lícules, videojocs, CD Rom, jocs d’ordinador,...), distingint progressivament entre la realitat i la representació i valorant de forma cada cop més crítica els seus continguts i la seva estètica.

BLOC 3: LLENGUATGE ARTÍSTIC

• Interès per incorporar hàbits de treball en l'elaboració de produccions artístiques individuals i col·lectives (planificació, experimentació i ajustament), tenint cura i ordre dels materials i instruments utilitzats.

• Reconeixement de sons d’alguns instruments musicals; discriminació d’alguns dels seus trets distintius, (llarg/curt,

4 4 6 5 9 7 10 6

3 1-3 3 4 3 2

20

fort/suau, agut/greu,...) i del so/ silenci.

BLOC 4. LLENGUATGE CORPORAL

• Utilització de les possibilitats motrius del propi cos en relació a l’espai i al temps amb intenció comunicativa i mostrant-hi gust i interès.

• Participació en activitats de dramatització, danses, joc simbòlic i altres jocs d'expressió corporal (jocs individuals i compartits, joc

• Participació activa i plaer per la interpretació i per la participació en cançons, danses i jocs musicals ( cantarelles, cançons per triar,...)

• Utilització de les possibilitats motrius del propi cos en relació a l’espai i al temps amb intenció comunicativa i mostrant-hi gust i interès.

• Representació espontània de personatges, fets i situacions en jocs simbòlics, individuals i compartits. Participació en activitats de dramatització, danses, jocs simbòlics i d’expressió corporal lliure i joc reglat)

10 6 6 6 6

2

21

∗ ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUSECTIUSECTIUSECTIUS

a) Descobrir i conèixer el propi cos i el dels altres, les seves possibilitats d’acció i aprendre a respectar les diferències.

b) Observar, explorar i reflexionar sobre el seu entorn familiar, natural i social, mantenint una actitud de

curiositat i un esperit crític, tenint en compte el nivell maduratiu dels infants.

c) Adquirir progressivament autonomia en les activitats habituals i en les seqüències temporals i espacials quotidianes.

d) Desenvolupar les seves capacitats afectives i actuar cada cop amb més seguretat i confiança en si

mateixos.

e) Relacionar-se positivament amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i de relació social, així com exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes.

f) Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d’expressió:

∗ Iniciar-se en la comunicació en una llengua estrangera. ∗ Iniciar-se en la lectura i l’escriptura ∗ Iniciar-se en el control del moviment, el gest, el ritme i en els llenguatges visual, artístic i musical. ∗ Iniciar-se en les habilitats relacionades amb les tecnologies de la informació i de la comunicació.

g) Iniciar-se, desenvolupar i adquirir habilitats logicomatemàtiques. h) Gaudir de les manifestacions culturals presents a l’entorn, conèixer les més identificatives de les Illes

Balears i respectar les d’altres llocs.

i) Adoptar hàbits bàsics d’higiene i salut corporal i alimentària.

j) Desenvolupar globalment les capacitats cognitives, sensorials, motrius i de reconeixement i construcció de les emocions mitjançant el joc i el moviment.

22

∗ RELACIÓ DELS BLOCS DE CONTINGUTS AMB LES COMPETÈNCIES BÀSIQUESRELACIÓ DELS BLOCS DE CONTINGUTS AMB LES COMPETÈNCIES BÀSIQUESRELACIÓ DELS BLOCS DE CONTINGUTS AMB LES COMPETÈNCIES BÀSIQUESRELACIÓ DELS BLOCS DE CONTINGUTS AMB LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Competències bàsiques1 Àrees curriculars CL CM AA SC AIP CA TID MF

Àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal El cos i la pròpia imatge X X Joc i moviment X X L’activitat i la vida quotidiana X X X X X X La cura personal i la salut X Àrea de coneixement de l’entorn Medi físic: elements, relacions i mesura X X X Aproximació a la natura X X Cultura i vida en societat X X X Àrea de llenguatges: comunicació i representació Llenguatge verbal: escoltar, parlar i conversar / aproximació a la llengua escrita / aproximació a la literatura

X X

Llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicació X X X X Llenguatge artístic X X Llenguatge corporal X X X

1 Sigles de les diferents competències: CL (comunicació lingüística); CM (matemàtica); AA (aprendre a aprendre); SC (social i ciutadana); AIP (autonomia i iniciativa personal); CA (cultural i artística); TID (tractament de la informació i competència digital); MF (coneixement i interacció amb el món físic).

23

* ENFOCAMENTS METODOLÒGICS

o Criteris per al disseny de les activitats amb atenció als diferents nivells d’aprenentatge

� Planificar les activitats tenint en compte els diferents ritmes d’aprenentatge. És molt

important que les activitats del cicle d’educació infantil siguin el més experimentals i manipulatives possible. D’aquesta manera, es garanteix la plena participació de tots els alumnes independentment de les seves capacitats, al seu ritme i desenvolupant al màxim les seves potencialitats.

� Recollir a la programació d’aula les mesures per atendre els diferents ritmes d’aprenentatge. És molt important que la programació d’aula reculli possibles mesures de diversificació de la programació. Això significa que, com més tancada sigui l’activitat, més necessària es farà aquesta tasca de preveure i planificar els diferents nivells d’activitat per als diferents ritmes d’aprenentatge. La consecució dels diferents objectius ha d’estar recollida a la programació.

� Utilitzar els grups cooperatius i la figura del company/tutor per garantir les màximes oportunitats a tots els alumnes. La primera fase de l’aprenentatge cooperatiu, consistent a crear una cohesió de grup forta i estable, serà la premissa bàsica a l’hora de treballar aquest àmbit al nostre cicle. Això no exclou, no obstant això, el disseny i implementació d’activitats de caire cooperatiu, la qual cosa esdevé imprescindible a la nostra escola.

� Utilitzar diferents estratègies metodològiques i diferents models de pensament per adaptar les activitats als diferents estils cognitius i d’aprenentatge. L’horari setmanal de cada grup ha d’esdevenir un clar exemple de diversificació metodològica. Això implica que hi ha d’haver activitats sistematitzades en les quals es garanteixin els diferents models de pensament associats a diferents estratègies metodològiques,.

� Combinació de diferents tipus d’activitats: visuals, auditives i kinestèsiques. Molt en relació amb el punt anterior, és fonamental que les activitats siguin presentades combinant les diferents vies sensorials a través de les quals copsam la informació. Aquest aspecte és imprescindible per garantir una igualtat d’oportunitats.

� Elaborar les adaptacions curriculars pertinents per tal de garantir l’adaptació del currículum ordinari a la realitat dels nostres alumnes. La millor adaptació curricular que es pot fer al nostre cicle és fer les activitats el més obertes possible, amb l’objectiu de poder oferir una programació oberta i diversificada a tots els alumnes. Només en el cas d’aquells infants que necessitin, donades les seves característiques, una adaptació curricular significativa, aquesta es durà a terme d’acord als models de centre i amb la col·laboració de l’equip de suport.

� Potenciar al màxim les adaptacions d’accés per tal d’obrir al màxim el currículum i evitar adaptacions significatives innecessàries. Aquest punt, molt lligat a l’anterior, tracta de posar l’èmfasi en la necessitat de potenciar les adaptacions d’accés per tal d’evitar adaptacions que empobreixin el currículum ordinari. La figura del suport serà clau en tot allò que fa referència a facilitar l’accés de tots els infants a les activitats programades.

� Introduir i potenciar diferents modalitats d’avaluació: observació, elaboració de projectes, experiments, demostracions, productes escrits, recerques, debats, revisió i discussió de documents, observació directa de l’aplicació dels coneixements, valoració del treball fet, autoavaluació, rúbriques d’avaluació, exàmens orals, valoració de dossiers,...

� Potenciar les activitats intercicles i la figura de l’aula germana com a instruments a l’hora de promoure l’ajuda entre iguals.

� Tenir en compte la figura del suport a l’hora de programar per tal de potenciar al màxim una programació diversificada

24

� Treballar diferents tècniques d’estudi que facilitin la comprensió i la interiorització dels aprenentatges, així com garantir la inclusió d’activitats sistematitzades de caire memorístic que permetin als infants desenvolupar aquesta capacitat d’una forma lúdica.

� Adaptar les feines de casa als diferents nivells d’aprenentatge: adaptacions d’accés, ampliacions, reduccions, etc. Les feines de casa, que s’introdueixen a partir del 2n trimestre de 4 anys i també es desenvolupen durant tot el curs de 5 anys, seran el més significatives possible i relacionades amb allò que en aquell moment s’estigui treballant a casa. La finalitat màxima d’aquestes tasques és mostrar a les famílies allò que es fa a l’escola i introduir hàbits de feina a la llar.

� Introduir a la programació d’aula les adaptacions curriculars necessàries en cada cas, de manera que, si un mestre falta, el mestre substitut conegui les adaptacions que ha de fer als alumnes amb NESE.

25

o Metodologia general del cicle i treball per competències

Aquest punt que s’exposa a continuació, té com a finalitat exposar, d’una forma clara i esquemàtica, els acords als quals ha arribat el cicle per treballar les competències bàsiques. Les activitats que s’hi detallen es treballen als diferents nivells, de manera que tots els infants les han treballat quan acaben el cicle. En elles hi estan implicats tots els mestres del cicle, així com els diferents especialistes que col·laboren amb l’alumnat de 3 a 6 anys.

Competència en

comunicació lingüística

Competència matemàtica

Competència social i ciutadana

Competència per aprendre a aprendre

Competència cultural i artística

Competència en el tractament de la

informació i digital

Competència en la interacció amb el

medi físic

Competència en autonomia i

iniciativa personal Assemblea Taller de matemàtiques Assemblees de resolució

de conflictes Taller de filosofia 3-18 Projecte d’art en

col·laboració amb el cicle de 0-3 anys

Programa d’informàtica des dels 3 anys

Sortides i visites pel barri Assemblea

Tallers d’estimulació del llenguatge

Feinetes diverses per treballar les matemàtiques

Aules germanes Taller d’experiments Treball de l’art a totes les aules

Blocs d’aula Hort escolar Treball dels hàbits d’iniciativa i autonomia personal

Taller de lectoescriptura Introducció a l’estadística i l’anàlisi gràfica

Projecte de mediació Assemblea Visita als museus Pilar i Joan Miró, Fundació March i Es Baluard

Introducció a l’estadística i l’anàlisi gràfica

Reciclatge i conscienciació mediambiental

El protagonista

Taller de filosofia 3-18 Assemblea Programa de berenars solidaris

Aprenentatge cooperatiu Taller de filosofia 3-18 Assemblea La notícia Els encarregats de la setmana

Taller d’experiments Material específic per treballar la competència matemàtica

Programa d’educació viària

Programa d’informàtica des dels 3 anys

Diferents tallers artístics programats al llarg del curs

Taller d’experiments Implicació de les famílies en les propostes per nivell: el protagonista, els oficis i la notícia

Psicomotricitat des dels 3 anys

Feinetes el cap de setmana

Reciclatge i conscienciació mediambiental

Música des dels 3 anys Taller de matemàtiques Setmana cultural Programa d’educació viària

Bon dia per megafonia Aprenentatge cooperatiu Projectes de treball Treball de les festes i altres commemoracions

Contes Projecte de jocs de pati Blocs d’aula Intercanvi de cartes amb

altres classes i bústia rosa

Feinetes diverses per treballar la lecto

Projectes de treball Anglès des dels 3 anys Fulletó i bústia rosa El protagonista La sorpresa La notícia Els oficis

26

* Criteris per a l’organització del temps i dels espais. Formes d’organització de l’aula

L’organització de l’aula al cicle d’educació infantil serà, sempre, en grup, tenint en compte la idiosincràsia pròpia d’aquesta etapa, així com l’objectiu general de centre que determina que l’aprenentatge cooperatiu serà un dels eixos metodològics bàsics. Les classes estaran distribuïdes per racons, estratègia metodològica que permet treballar determinats continguts curriculars mitjançant espais planificats prèviament i que tenen com a finalitat bàsic la relació inequívoca de joc-treball a l’etapa d’educació infantil. Les tutores dels diferents grups, a l’àmbit de les reunions de cicle, determinaran, a principi de curs, els racons que treballaran a l’aula, a fi d’intentar oferir varietat d’espais als nostres alumnes. Al mateix temps, cada aula potenciarà un determinat racó de joc simbòlic, intentant evitar repetir, any rere any, el mateix racó, amb les mateixes seqüències d’activitat, les mateixes rutines lingüístiques i els mateixos materials. Tots els espais de les aules, els banys, els passadissos i els vestíbuls són considerats espais educatius, per la qual cosa l’equip de mestres vetllarà per la seva cura estètica i pedagògica. Els vestíbuls i els passadissos seran espais comunicatius, en els quals els infants i els mestres mostraran allò que es treballa a l’aula i transmetran la nostra filosofia educativa. Es parteix de la base que la documentació és essencial per crear un bon projecte d’escola. Tot i que els espais esdevenen els espais comunicatius per excel·lència, el cicle d’educació infantil disposa d’un espai virtual imprescindible per mostrar a la comunitat educativa la feina del dia a dia a les aules: els blogs d’aula. Cada aula disposa d’un blog que va “creixent” amb els infants, de manera que es crea una biblioteca virtual de la vida acadèmica de cada grup. Aquests espais virtuals representen uns espais fonamentals en la nostra manera d’entendre l’educació i la documentació que d’ella se’n deriva. El cicle d’educació infantil utilitzarà tots els espais que necessita per al desenvolupament de la present programació. Aquests espais són:

• Sala de psicomotricitat, per a les activitats dedicades a aquest moment, així com per a totes aquelles activitats que requereixin d’un espai ampli.

• Aula de música, per al desenvolupament d’aquesta àrea. • Aula d’anglès, per al desenvolupament d’aquesta àrea. • Aula d’informàtica, per al desenvolupament d’aquesta àrea. • Biblioteca, per al desdoblament de les sessions d’informàtica i per a l´ús

de la pissarra digital interactiva, quan calgui. • Pati d’educació infantil, per al moment d’esplai i per a d’altres activitats

en què sigui necessari disposar d’un espai ampli a l’aire lliure • Aules i vestíbuls, per a desdoblaments, treballs en petits grups, entre

d’altres.

27

És important assenyalar que els espais esmentats anteriorment són els que el cicle utilitza de manera sistemàtica, però que es pot utilitzar qualsevol espai del centre, sempre i quan romangui disponible per al seu ús. Al mateix temps, cal esmentar que el cap d’estudis elaborarà una proposta d’assignació d’espais a principi de curs per aquells desdoblaments o tallers fixes ja previstos a la programació de principi de curs. Així mateix, en el cas que es programin noves modalitats organitzatives que requereixin nous espais, aquests es poden reservar al tauló d’espais ubicat a la sala de professors. Quant a l’organització del temps, és important assenyalar una sèrie de qüestions fonamentals en el dia a dia a les aules d’educació infantil:

• Assemblea: la primera sessió del matí es dedica a l’assemblea, assignant-li el temps que correspongui a cada tram d’edat. Aquest moment resulta vital per a una primera comunicació amb el grup i per establir la primera rutina, tan necessària per a l’estabilitat dels infants.

• Anglès: l’assignació del temps per aquesta àrea s’incrementarà a mesura que es passi de nivell. Així, a 3 anys s’hi dedicaran 30 minuts setmanals; 45 minuts a 4 anys; i dues sessions de 30 minuts a 5 anys. D’aquesta manera, es tenen en compte les característiques evolutives i maduratives dels infants d’aquests trams d’edat.

• Psicomotricitat: la psico es desenvoluparà a partir de dues sessions íntegres, de tal manera que els mestres d’aquest àmbit puguin disposar del temps suficient per planificar i implementar els moments de les rutines d’entrada i sortida, el de joc sensoriomotor, el de joc simbòlic i el moment de representació. Partint de la base que tots els moments són imprescindibles en el desenvolupament de la pràctica psicomotriu, és necessari garantir-ne el temps necessari per dur-los a terme. Al nivell de 3 anys sempre hi haurà dos mestres a l’aula, mentre que a 4 i 5 anys, la primera hora la farà el mestre d’educació física i la segona conjuntament amb la tutora del grup de referència.

• Música: totes les sessions d’aquesta àrea seran de 45 minuts, seguint els mateixos criteris esmentats a l’àrea de llengua anglesa.

• Hàbits: el treball dels hàbits i les rutines d’higiene, alimentació i salut esdevé fonamental en la nostra programació, per la qual cosa és necessari dotar aquest àmbit del temps necessari. Així, s’intentarà, sempre que sigui possible, que la tercera sessió diària es reservi per aquesta finalitat. En aquest apartat també hi incloem el temps necessari per a la relaxació un cop acaba l’esplai.

• Tallers: al llarg de la setmana, els grups de 4 i 5 anys, duran a terme quatre tallers concentrats en dues sessions després del pati. Els infants s’agruparan en quatre grups internivells heterogenis, els quals aniran rotant setmanalment pels diferents tallers (lectoescriptura, matemàtiques, experiments i filosofia).

En general, podem dir que l’organització del temps girarà, sempre, al voltant dels interessos i les necessitats dels infants, partint del principi bàsic de l’educació lenta, per la qual fem una aposta decidida a nivell de cicle. "L'educació lenta i el retorn a la veritable qualitat dels aprenentatges i de l'educació són

dos aspectes íntimament lligats" (Domènech, J.)

28

Al cicle d’educació infantil fem nostres els 15 principis de l’educació lenta:

1. L’educació és una activitat lenta. 2. Les activitats educatives han de definir el temps necessari per ser

realitzades, no a l’inrevés. 3. En educació, menys és més. 4. L’educació és un procés qualitatiu. 5. El temps educatiu és global, i està interrelacionat. 6. La construcció d’un procés qualitatiu ha de ser sostenible. 7. Cada infant- i cada persona- necessita un temps sostenible per

aprendre. 8. Cada aprenentatge ha de realitzar-se en el moment oportú. 9. Per aconseguir aprofitar més bé el temps, cal prioritzar les finalitats de

l’educació i definir-les. 10. L’educació necessita temps sense temps. 11. Cal retornar temps a la infància. 12. Hem de repensar el temps entre persones adultes i infants. 13. El temps dels educadors s’ha de redefinir. 14. L’escola ha d’educar el temps. 15. L’educació lenta forma part de la renovació pedagògica.

29

o Materials, recursos didàctics i activitats complementàries

Els materials i els recursos didàctics que guiaran l’actuació dels mestres i dels alumnes són els següents:

� Qualsevol material proper, interessant i atractiu per als infants. Qualsevol material pot ser objecte d’aprenentatge, i aquesta és la premissa bàsica que guiarà la nostra actuació docent.

� Totes les feinetes que es facin han de tenir un sentit i han d’estar encaminades a un objectiu plenament definit i conegut per mestres i infants. La significativitat dels aprenentatges serà l’eix clau a l’hora de programar les feines i tasques que duguin a terme els infants.

� L’horari setmanal estarà sistematitzat al voltant de diferents moments

que representin la significativitat d’un enfocament global. Així, els aprenentatges giraran al voltant d’aquests moments, els quals vendran definits per variables properes als interessos dels infants.

� Cada nivell programarà, a principi de curs, atenent a la metodologia

pròpia del cicle, la qual determina que es treballi a partir d’unes determinades estratègies, les quals esdevenen el fil conductor a l’hora d’elaborar el material de treball.

� No és imprescindible que qualsevol procés didàctic conclogui amb una

tasca escrita. Existeixen altres maneres de representar el procés d’aprenentatge, les quals cal potenciar i estimular (llenguatge oral, representacions plàstiques, TIC, etc.).

� Els materials i els recursos didàctics propis dels racons de joc/treball

tendran una importància cabdal. És vital tenir cura del manteniment d’aquests racons, creant espais atractius i educatius. El material dels racons s’ha d’anar renovant fent les tasques cada cop més complexes, de manera que aquestes s’adeqüin al nivell maduratiu dels infants del grup-classe.

� Tot i que es partirà, sempre, de la significativitat dels aprenentatges i de

material que parteixi d’elements reals i coherents amb aquest plantejament, també es disposarà d’uns quadernets de matemàtiques que potenciaran i complementaran la feina que fem al voltant d’aquesta àrea.

� La setmana cultural, les famílies, el protagonista, la sorpresa, la notícia,

entre moltes d’altres activitats i estratègies que es treballen sistemàticament a les nostres aules, esdevindran el guió, el fil conductor de la nostra proposta didàctica, de manera que l’elaboració de material que se’n derivi serà vital per crear propostes d’aprenentatge eficaces.

30

� Les sortides complementàries seran un recurs didàctic clau. En aquest aspecte, però, diferenciarem entre les sortides a l’entorn més proper, i les sortides fora de l’abast del nucli de Son Ferrer. Quant a les primeres, cal esmentar que es potenciaran al màxim. En aquest sentit, l’educació infantil és l’etapa clau per potenciar i dinamitzar el coneixement de l’entorn proper, crear vincles estables amb aquest entorn, aprendre a tenir-ne cura, gaudir de la seva riquesa natural, social i cultural, entre d’altres. Es faran sortides periòdiques per Son Ferrer amb la finalitat d’obrir l’escola a l’exterior i aprofitar l’entorn com a recurs didàctic de primer ordre. Els diferents serveis educatius, esportius, culturals i sociocomunitaris esdevindran objecte de coneixement i se’n potenciarà l’accés educatiu. Pel que fa a les sortides didàctiques més enllà de Son Ferrer, els objectius que les guiaran estaran sempre en consonància amb l’interès dels infants, i intentaran potenciar la cultura i els valors propis. Durant el cicle tots els infants visitaran, com a mínim tres museus de la nostra illa (3 anys Fundació Pilar i Joan Miró; 4 anys Fundació March; i 5 anys Museu d’Art Modern i Contemporani “Es Baluard”). A més a més d’aquestes visites, es potenciaran totes les sortides que tenguin l’experimentació com a eix clau i la natura com a context de referència. Finalment, quant a aquest punt, en acabar el cicle es programaran unes colònies de dos dies o una sortida conjunta de tot el cicle, aspecte a decidir en funció del percentatge d’alumnes inscrits a les colònies, el qual no pot abaixar, en cap cas, del 85%.

� Les famílies esdevenen, també, un recurs de primer ordre per apropar la

realitat als nostres infants. És per aquest motiu, que la seva inclusió a l’aula resulta fonamental si volem eliminar l’artificiositat que, sovint, envolta el món escolar. Els pares i mares dels nostres infants participaran, plenament, d’activitats programades de forma sistemàtica al llarg del curs (3 anys el protagonista; 4 anys els oficis; 5 anys la notícia); ens acompanyaran a les diferents sortides complementàries; celebraran les festes conjuntament amb l’equip de mestres i l’alumnat; i intervindran en diferents propostes i moments educatius que sorgeixin al llarg del curs.

� Els diferents agents educatius presents a l’entorn també es converteixen

en recursos molt valuosos. Així, mantindrem un contacte periòdic amb els responsables de la biblioteca municipal (visites i contacontes), el servei de policia local (educació viària), l’IMEB (diferents activitats que s’oferten a principi de curs) i l’equip educatiu de l’escoleta de Son Ferrer, amb el qual compartim un seminari de formació conjunta i organitzam activitats periòdiques i sistematitzades de coordinació i intercanvi.

� Finalment, les festes són, possiblement, el recurs que configura d’una

forma més clara i pautada allò que fem a l’aula. Així, partirem de les festes pròpies per treballar els continguts que es detallen en aquest document i que configuren el currículum propi de l’etapa. Les festes són, per definició, objecte d’interès per part dels infants i, per tant, la seva vessant lúdica i cultural fa que esdevinguin un dels eixos clau d’aquesta

31

programació. Les festes que es treballaran anualment són:

o Bunyolada amb motiu del dia de les verges o Nadales (concert per als infants de l’escoleta i concert

per a les famílies) o Sant Antoni (torrada popular amb les famílies) o Carnestoltes (dia de disfresses a nivell de cicle) o Dia de la Pau (festa conjunta a nivell de centre) o Sant Jordi i dia del llibre o Setmana cultural o Festa de fi de curs (gran festa l’horabaixa amb les

famílies) o Cerimònia de graduació per als infants de 5 anys i les

seves famílies

32

∗ AVALUACIÓ

o Adequació i seqüència dels criteris d’avaluació

1. Saber explorar i reconèixer les parts, les possibilitats i característiques del seu propi cos. Expressar-se amb les pròpies emocions i iniciar-se en la seva identificació.

2. Participar en el joc, a través del moviment, assimilant sensacions referides a l’espai i al

temps i amb una comprensió progressiva de la necessitat d’unes normes.

3. Tenir interès i confiança en els altres i sentir-se part del grup, establint relacions afectives positives mútues.

4. Fer de manera autònoma, progressivament, activitats habituals referents a la pròpia

cura, a les tasques escolars i en la relació amb els altres.

5. Identificar característiques i regularitats en l’entorn natural, social i cultural, i utilitzar els recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions.

6. Fer anticipacions i comparacions dels resultats de les experimentacions, emprant les

mesures adequades i la seva representació gràfica.

7. Aplicar estratègies de càlcul, comparar, ordenar, classificar, reconèixer patrons i verbalitzar-ho.

8. Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i

emocions; escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de conversa i d’aprenentatge amb l’ús d’un llenguatge no discriminatori, i amb actitud de respecte vers altres cultures i diferents llengües.

9. Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i l’escrit,

iniciar-se en l’ús funcional de la lectura i l’escriptura. Crear de manera individual i col·lectiva petits textos i dibuixos.

10. Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en

els diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic i audiovisual, i incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC).

A més a més de tots aquests criteris de caire més general, els criteris d’avaluació des d’on partim per dur a terme el procés d’avaluació de l’alumnat són els recollits a l’informe d’aprenentatge que es lliura trimestralment a les famílies. Aquest informe, derivat del programa de gestió educativa Gestib, recull diferents indicadors que exposen l’evolució de l’alumne en els diferents àmbits, àrees i competències.

Per una altra banda, els objectius i continguts recollits a la present programació, en el seu punt 1, són el referent a partir del qual partim per, posteriorment, avaluar el procés de l’alumnat.

33

o Procediments d’avaluació i criteris de qualificació de l’aprenentatge de l’alumnat

Els procediments d’avaluació que s’utilitzen per avaluar l’aprenentatge de l’alumnat són:

Observació directa i participant: el principal instrument d’avaluació de què disposam a l’etapa d’educació infantil és l’observació. L’observació va més enllà d’una simple mirada. Es tracta de fer una escolta activa d’allò que viu l’infant, dels seus processos d’aprenentatge, de la interacció amb els seus iguals, del mode en què copsa i interioritza els aprenentatges escolars, entre d’altres. Per dur a terme aquesta observació, disposem de múltiples moments:

• Moments de joc reglat: psicomotricitat i joc per racons

• Moments de joc lliure: psicomotricitat i jocs de pati

• Moments d’aprenentatge pautat • Moments de feina en grup • Moments de feina individual • Altres

L’observació esdevé, doncs, fonamental en el nostre dia a dia. És important enfocar progressivament la mirada, passant d’una observació més natural a observacions cada cop més pautades i estructurades. Al mateix temps, resulta d’una gran utilitat contrastar les nostres observacions amb altres agents educatius implicats: famílies, reforç de l’Ajuntament, especialistes, figures de suport, etc.

Rúbriques: les rúbriques són un instrument d’avaluació en el qual s’estableixen criteris per nivells, mitjançant la disposició d’escales, que permeten determinar la qualitat de l’execució dels alumnes en unes tasques específiques. Es potenciarà l’avaluació a partir d’aquests instruments per tal de tenir els criteris el més consensuats possible i objectivar l’avaluació. Aquestes rúbriques s’utilitzaran, prioritàriament, als tallers internivell que es fan a 4 i 5 anys.

Proves de nivell: en finalitzar cada curs, les mestres tutores duran a terme unes proves estàndard d’avaluació elaborades pel propi cicle atenent als objectius de l’etapa. Aquestes proves recullen els aprenentatges adquirits a les àrees de llengua i matemàtiques i el recull d’informació que s’extreu és fonamental per establir les prioritats del següent curs, així com per fer un traspàs òptim d’informació al tutor/a del curs vinent.

Juntes d’avaluació i reunions d’equip educatiu: aquestes reunions són moments de trobada i reflexió professional conjunta per consensuar i clarificar els criteris de qualificació de l’aprenentatge

34

de l’alumnat. Es tracta de posar en comú els punts forts i febles del grup, en general, i de determinats casos particulars en què calgui incidir-hi especialment.

Participació del mestre de suport d’educació infantil a les reunions setmanals de l’equip de suport: el mestre de suport d’educació infantil participarà, setmanalment, a les reunions que programa l’equip de suport de manera que pugui aportar la informació necessària per avaluar i fer les propostes d’intervenció necessàries amb els alumnes amb NESE. A més a més, serà l’encarregat de transmetre les demandes d’intervenció que els mestres tutors/es facin a l’Equip d’Orientació Educativa i Psicopedagògica.

Anàlisi de treballs i feinetes dels alumnes: les feinetes i demés treballs que realitzi l’alumne/a a l’escola i/o a casa seran una font d’informació important a l’hora d’avaluar el seu progrés, però mai l’única. Aquest font d’informació ha de ser complementada amb les comentades anteriorment.

Entrevista inicial a 3 anys: durant el primer trimestre de 3 anys, les mestres tutores duran a terme una entrevista inicial amb les famílies, la qual, juntament amb una prova inicial elaborada per l’equip de mestres, serà la base a partir de la qual es començarà a treballar amb el grup i amb cada infant de forma individualitzada.

Moments de feina en equips d’aprenentatge cooperatiu

35

∗ MESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRMESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRMESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRMESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRITERIS PER ELABORAR LES ITERIS PER ELABORAR LES ITERIS PER ELABORAR LES ITERIS PER ELABORAR LES ADAPTACIONS PER A L’ALUMNAT AMB NESE.ADAPTACIONS PER A L’ALUMNAT AMB NESE.ADAPTACIONS PER A L’ALUMNAT AMB NESE.ADAPTACIONS PER A L’ALUMNAT AMB NESE.

Partint de la lògica de l’heterogeneïtat i dels principis de l’escola inclusiva, el nostre centre parteix de la base que els criteris que contribueixen a millorar l’èxit escolar han de ser oberts, flexibles i universals. Partint d’aquesta premissa, el treball en xarxa i el suport contextualitzat i generalitzat, són les eines bàsiques que posam a disposició de l’alumnat per millorar i arribar a assolir l’èxit escolar. Entenem el suport de la següent manera:

o Els suports es repartiran, equitativament, entre els diferents grups d’educació infantil. o Durant cada trimestre, a les sessions de les juntes d’avaluació, es farà una valoració

de l’organització dels suports i, si s’escau, es reorganitzaran de manera que cobreixin les demandes de tots els grups.

o L’equip de suport és l’òrgan encarregat de vetllar pel bon funcionament dels suports i per proposar i dur a terme les modificacions necessàries.

o Els membres de l’equip de suport es repartiran per cicles, de manera que cada cicle tengui el seu referent de suport. El/la mestre/a d’audició i llenguatge intervindrà a tots els cicles de manera preventiva i, ocasionalment, de forma més individualitzada quan l’avaluació psicopedagògica així ho determini.

o El suport és generalitzat, és a dir els seus destinataris són tots els alumnes. o El model de suport està d’acord amb una concepció del currículum com un element

comú i de cohesió, però a la vegada obert i flexible. o La metodologia i la filosofia del suport han d’anar estretament lligats. o Emfasitzam el caire preventiu del suport (mai recuperador). o Per tal de garantir aquest caire preventiu, el suport partirà de propostes inclusives

que impliquin el mestre de suport en la dinàmica de l’aula. Algunes estratègies adequades segons el nostre model de suport són:

∗ Desdoblaments ∗ Tridesdoblaments ∗ Tallers ∗ Grups cooperatius ∗ Tutoria compartida ∗ Petits grups heterogenis ∗ Altres estratègies inclusives

Per altra banda, el protocol a seguir quan el tutor/a detecta que un infant presenta dificultats en el procés d’aprenentatge, és el següent:

o Fer la demanda d’intervenció per a l’equip d’orientació educativa i psicopedagògica (segons el model del centre)

o Lliurar aquesta demanda al membre de l’equip de suport que intervé al cicle o Aquest membre de l’equip de suport posarà en coneixement de la resta de l’equip

aquesta demanda a fi d’articular les mesures adients al cas o La demanda serà recollida per la persona competent en cada cas, segons es

consignin unes necessitats o unes altres (avaluació del llenguatge, avaluació psicopedagògica o intervenció sociofamiliar)

o També durant la reunió, l’equip de suport emplenarà l’apartat per emplenar a la reunió de l’equip de suport, consignant, així mateix els professionals que intervindran inicialment

36

o Un cop l’equip de suport ha rebut la demanda, s’inicia el procés d’avaluació i suport per tal d’afavorir l’èxit escolar de l’alumne/a en qüestió

Per altra banda, les adaptacions per a l’alumnat amb NESE es faran segons el model que la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears disposa per als centres educatius sostinguts amb fons públics. Aquest document s’haurà d’elaborar a principi de curs i haurà de recollir el nivell de competència curricular de l’alumnat, les mesures de suport necessàries i la proposta d’intervenció. A més a més, cada trimestre el tutor/a haurà d’emplenar l’apartat trimestral relatiu al progrés de l’alumne. En el cas que l’adaptació sigui significativa, s’hauran d’adaptar, eliminar o substituir els objectius i continguts de referència curricular que sigui necessari. S’intentarà, sempre que sigui possible, prioritzar les adaptacions no significatives, a fi de no empobrir el currículum. En tot cas, si l’informe psicopedagògic considera que cal fer una adaptació curricular significativa, aquesta serà fruit del consens de tots els membres que intervenen amb l’infant i serà revisada periòdicament atenent a l’evolució del propi alumne/a. En ambdós casos, és prescriptiu que la família estigui assabentada del procés d’intervenció i així ho autoritzi mitjançant el model que el centre posa a disposició de tots els mestres implicats.

37

∗ TRACTAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORSTRACTAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORSTRACTAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORSTRACTAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORS

Lectura El tractament de la lectura al cicle d’educació infantil ve determinat per una paraula clau: significativitat. Els infants han de veure i percebre que les seves produccions escrites tenen un significat, per la qual cosa cal partir, SEMPRE, d’elements propers i vinculats al seu entorn emocional més proper. A 3 anys, aquest fet, implica, necessàriament, partir del nom propi, com el principal element escrit que prové de la seva realitat, la seva identitat i la seva idiosincràsia com a persona. El nom conté unes lletres, a partir de les quals cal començar a treballar per tal de donar sentit a un món que al principi resulta tan arbitrari com el de la lectura i l’escriptura. Qualsevol activitat o proposta educativa que es plantegi al voltant dels processos de lectura i escriptura ha de partir de quelcom significatiu: una sortida, una festa, els companys, els raons, els tallers,... És a dir, propostes que tenguin sentit per a ells i a les quals se sentin vinculats d’una forma activa. Des d’aquest punt de vista, és important tenir propostes sistematitzades que permetin treballar aquests processos, com pugui ser el protagonista a 3 anys, la sorpresa o els oficis a 4 anys i la notícia a 5 anys. Sistematitzant aquestes propostes s’aconsegueix que l’infant realitzi produccions cada cop més elaborades a partir, sempre, d’una escriptura espontània i funcional. A mesura que anem avançant al cicle, es potenciarà l’escriptura de frases i textos de forma lliure, adaptant al nivell a l’etapa en què es trobi cada infant. En aquest sentit, tot i que el nivell de maduresa del grup en general i de cada infant en particular determini la proposta plantejada, cal tenir molt en compte els mínims en relació a aquests processos:

OBJECTIUS MÍNIMS QUE S’HAN D’ACONSEGUIR PER NIVELLS 3 ANYS

Escriptura: o Diferenciada o Escriure el seu nom

Lectura: reconèixer el seu nom entre uns altres i el d’alguns companys i companyes

Grafia: lletra de pal 4 ANYS

Escriptura: sil·làbica amb valor sonor convencional Lectura:

o Reconèixer el seu nom i el dels companys i companyes o Reconèixer el nom d’algun conte, títol, cançons, logotips,... o Reconèixer els dies de la setmana treballats

5 ANYS Escriptura:

o Sil·labicoalfabètica o Escriure nom i primer llinatge

Lectura: desxifrar paraules i/o el contingut senzill d’un text Grafia: introducció a la lletra lligada i escriptura de textos lliures en lletra de pal

38

Evidentment, aquests objectius mínims són, com molt bé diu el seu propi encapçalament, mínims. Aquesta consideració tracta de posar l’accent en la necessitat de respondre a les necessitats de cada infant, donat que ens trobarem nins i nines que tenguin capacitat suficient per progressar més enllà d’aquests objectius mínims. Així, per exemple, ens trobarem amb infants a 4 anys que ja desxifren paraules, o infants a 5 anys que ja són capaços de crear petits textos escrits de forma espontània. El valor principal de la lectura i l’escriptura és que, pel fet de tractar-se d’un procés, es pot adaptar una proposta a la varietat de nivells que conformen un grup-classe. Per altra banda, amb aquells infants que presenten més necessitats, caldrà fer-hi les adaptacions oportunes, allargant les etapes, organitzant el suport i, si s’escau, pautant encara més les diferents activitats proposades. La premissa bàsica és que, com més oberta sigui una activitat, més respondrà a les necessitats de tots els alumnes. Per norma general, i per acord de cicle, s’estableix que cada nivell comptarà amb una activitat setmanal fixa per treballar la lectura i l’escriptura de forma lliure a partir de propostes significatives, les quals partiran d’elements cada cop més amplis (començant pel nom propi a 3 anys i acabant per petits textos a 5 anys). Als nivells de 3 i 4 anys la lectura i l’escriptura es presentaran com a processos estretament lligats, la diferenciació entre els quals serà més notòria a mesura que avancem en el cicle, per arribar a 5 anys, quan ja diferenciarem entre lectura i escriptura com a processos diferenciats. A més a més, del treball a l’aula, a partir del 2n trimestre de 4 anys, tots els infants se’n duran a casa activitats per fer durant el cap de setmana. Aquestes activitats tendran com a objectius crear lligams entre allò que es fa en l’àmbit familiar amb allò que es fa a l’escola. Abans, però, de començar a fer feinetes a casa, i aprofitant la reunió metodològica del 2n trimestre, les mestres d’aquest nivell explicaran les diferents fases de la lectoescriptura i la metodologia general quan a aquest àmbit, fent un incís especial en les característiques següents:

o La funcionalitat de la lectura i l’escriptura o La importància de partir d’elements propers per als infants o La varietat de textos presents al nostre context o La necessària associació entre so-grafia o La globalitat en l’enfocament metodològic de la lectura i l’escriptura o L’associació de les grafies als noms dels companys/es o, en el seu defecte, a

elements vinculats a l’alfabet present a totes les classes d’educació infantil i primer cicle de primària

o Altres elements d’interès

TIC El treball de les TIC al cicle d’educació infantil tractarà de donar resposta a la necessitat de fer competents els nostres alumnes digitalment, al mateix temps que els fem competents socialment i aprofitam els múltiples avantatges de l’aprenentatge cooperatiu. Així doncs, s’estableix, per acord de cicle, treballar, a partir del nivell de 4 anys, els amics especials, és a dir, parelles estables durant un període de temps determinat que, també funcionaran d’aquest manera, a les sessions d’informàtica que duu a terme el

39

+1 de l’etapa. Així doncs, durant un cop a la setmana, i durant una sessió de 30 minuts, el +1 s’emportarà el grup a la sala d’informàtica i treballarà continguts propis d’aquesta programació, a partir de les TIC, i per parelles. Al nivell de 3 anys, el grup serà desdoblat, començant a principi de curs amb petits grups per, progressivament, arribar fins a la meitat de la classe, aproximadament, a partir del 2n trimestre (un cop superat el període d’adaptació). A principi de cicle, s’incidirà, especialment, en el coneixement de les diferents parts de l’ordinador i en el seu ús. El ratolí serà, doncs, el principal elements a treballar i, amb ell, la necessària coordinació viso-manual per manejar-lo. Posteriorment, a mesura que avancem al llarg del cicle, s’introduiran activitats cada cop més complexes, incidint en el coneixements d’altres elements de hardware i de software com la impressora o els altaveus, en el cas dels primers, i els programes de processament de textos o Internet, en el cas dels segons. Els continguts a treballar durant les sessions d’informàtica vénen definits pel quadre següent:

Continguts Programes educatius

Activitats Jclic

Webs educatives

Processadors de textos

Programació

Maneig del ratolí x x x x

Jocs/activitats educatives x x x

P3

Activitats webs educatives x

Maneig del ratolí x x x x Jocs/activitats educatives x x x

P4

Activitats webs educatives x

Maneig del ratolí x x x x x

Jocs/activitats educatives x x x

Webs educatives x

Imprimir utilitzant la icona x x x

P5

Encendre i apagar l’ordinador i la pantalla x

A més a més de les sessions d’informàtica, l’equip de cicle pot fer ús de les diferents pissarres digitals interactives disponibles al centre, així com de l’equip de canó projector i ordinador portàtil present a l’edifici d’educació infantil i d’ús preferent del cicle. És un objectiu prioritari per al cicle acabar de dotar les aules d’educació infantil d’un ordinador per aula, a fi de poder crear un racó específic per al treball de les TIC. Actualment, disposen d’ordinador d’aula les aules de 4 anys A, 5 anys A i 5 anys B. Valors El treball dels valors és una àrea prioritària al nostre cicle, la qual es treballa diàriament a les aules i, de forma més sistematitzada a través d’uns hàbits fixes. Possiblement, el moment idoni per al treball dels valors sigui l’assembla que, totes les aules, duen a terme després del pati, durant la qual es tracten els conflictes succeïts durant el temps de joc lliure en el moment d’esplai. El temps de pati, tot i estar cada cop més regulat a través del projecte de jocs de pati creat ja fa tres cursos, resulta el moment més

40

conflictiu i alhora més ric per al treball de les normes i els valors. Resulta fonamental fer reflexionar als infants sobre els jocs que desenvolupen, les pautes que s’hi estableixen i, sobretot, les pautes de resolució d’aquests conflictes. Per resoldre’ls disposen, al pati, d’alumnes mediadors del 3r cicle d’educació primària que tracten de resoldre petits conflictes d’interessos, i dels mestres que resolen els conflictes que es consideren més difícils de resoldre o que vénen acompanyats de petites agressions físiques o verbals. Com hem dit, aquestes assemblees són vitals per al coneixement i interiorització de les normes del centre, per a la resolució d’aquests conflictes, i per a la recerca de noves pautes de comportament associades a valors positius com el respecte, la solidaritat, l’ajuda entre iguals, o el diàleg. Per corregir possibles conductes contràries a les normes bàsiques de convivència, el cicle i el centre en el seu conjunt disposa de tot un seguit de projectes enumerats i explicats a la seva concreció curricular i a la present programació, la posada en funcionament dels quals resulta vital per al desenvolupament de conductes cada cop més adequades i més en consonància amb els models socials establerts:

o Aules germanes: coneixement i respecte entre companys del mateix centre o Mediació: aprendre a resoldre petits conflictes a partir del diàleg o Berenars solidaris: iniciar-se en el coneixement de la solidaritat com a valor, a

partir de petites aportacions que després redundin en benefici de determinats col·lectius socials

o Educació viària: iniciació en l’aprenentatge de les normes bàsiques del vianant o Reciclatge i consciència mediambiental o Aprenentatge cooperatiu, per tal de partir d’un model social en què el grup n’ha

de ser la base i el referent o Jocs de pati, per regular i normativitzar aquest moment de joc lliure o Intercanvi de cartes i bústia rosa, per crear un model lingüístic basat en les

“paraules dolces” i en el reconeixement dels altres o Amics especials, per conèixer tots els nostres companys i cohesionar el grup o Encarregats, per assumir petites responsabilitats consensuades pel grup

Tots aquests projectes van acompanyats, necessàriament, d’un treball diari, continu i constant dels diferents valors que defensam com a centre. El respecte envers les diferències individuals, l’ajuda mútua, la col·laboració, la no discriminació per raons de qualsevol tipus, entre d’altres seran els nostres referents durant tota l’etapa de manera que els infants interioritzin les pautes de comportament que necessiten per ser persones competents a nivell social. En el cas dels infants que, per raons diverses, tenen més dificultats per interioritzar i acomplir les normes, tot l’equip educatiu s’implicarà de forma coordinada amb l’objectiu de sumar esforços i no estigmatitzar els infants més vulnerables. Se seguiran protocols establerts per l’equip a fi que l’infant percebi una resposta unificada i coherent amb els plantejaments que se li transmeten. En aquest mateix sentit, la família haurà de sumar-se a aquest plantejament i seguir les pautes que se li transmetin des de l’escola, facilitant-li tot el material i les estratègies que siguin necessàries per corregir possibles conductes disruptives. L’escola de pares i mares, i el blog destinat a tal efecte, seran bons instruments i moments d’intercanvi de pautes

41

parentals adequades. Finalment, quant a aquest punt, cal destacar la importància d’enfocar la mirada sota l’òptica de la prevenció, amb l’objectiu d’evitar l’aparició de conductes contràries a les normes de convivència, entenent el treball dels valors com a una inversió de futur i com a una manera de fer competents els nostres alumnes per afrontar els múltiples reptes amb què es trobaran al llarg de la seva vida.

42

ANNEX

Programació dels tallers al cicle d’educació infantil

Els tallers d’experimentació, igual com els ambients d’aprenentatge, pretenen donar resposta a la necessitat d’articular propostes didàctiques diversificades, significatives i properes a la manera real com els infants interactuen amb el seu entorn. Aquesta premissa bàsica, juntament amb un replantejament del projecte educatiu del nostre centre, fa necessària una programació el més experimental possible que reuneixi dues característiques bàsiques:

� Una ràtio baixa, per tal de potenciar al màxim la participació de tots els alumnes i atendre la diversitat de tots els integrants del grup

� Una programació exhaustiva dels procediments a seguir, però alhora prou oberta i flexible

per adaptar-se a les necessitats dels infants a qui va adreçada. Quins són els objectius dels tallers? Aquesta programació té els següents objectius:

o Aprendre a partir de l’experimentació sobre el món que ens envolta. o Descobrir altres maneres d’arribar al coneixement. o Ajudar els infants a centrar-se en sí mateixos per tal de poder connectar-se amb allò que fan.

o Gaudir de l’aprenentatge compartint les pròpies motivacions. o Cercar el coneixement utilitzant les noves tecnologies. o Assimilar i fomentar les capacitats d’aprenentatge tot tenint en compte les competències bàsiques.

Quin serà l’alumnat participant? L’alumnat destinatari d’aquesta programació inclou tots els alumnes de 4 i 5 anys. L’alumnat de 3 anys no participa d’aquest projecte pel fet que l’equip educatiu l’inicia de forma experimental i considera que els més petits necessiten la creació d’una atmosfera el més tranquil·la i pausada possible per poder desenvolupar-se òptimament. Es realitzaran grups heterogenis entre l’alumnat del nivell corresponent intentant que els agrupaments afavoreixin l’intercanvi entre tot l’alumnat i l’aprenentatge cooperatiu. Per potenciar al màxim aquesta heterogeneïtat i per crear vincles entre l’alumnat, els tallers seran sempre internivell.

43

Com serà l’organització espacial i temporal? Els tallers es duran a terme de 12 a 14 hores atès que aquesta franja horària és la més adequada per dur a terme propostes de caire experimental. Els mestres assignats al grup recolliran els alumnes i aniran a les aules assignades pel cap d’estudis a principi de curs. L’aula destinada a l’experimentació sempre serà la mateixa donat que és el taller que necessita d’una major quantitat de material. Els altres espais seran les aules dels grups corresponents i una altra aula d’educació infantil. Com serà l’organització dels recursos humans? Durant la franja horària destinada als tallers, els dos grups de 4 o 5 anys tendran assignats els dos mestres de suport de l’etapa, la qual cosa permet que, juntament als dos mestres tutors, aquell nivell disposi d’un total de 4 mestres. Aquest fet implica una ràtio aproximada de 10-12 nins/es per taller. Quins tallers es duran a terme? Els tallers proposats són:

� Taller de lectoescriptura creativa � Taller de matemàtiques vivenciades � Taller de filosofia � Taller d’experiments

Quina metologia guiarà aquesta programació? L’objectiu d’aquests tallers és crear sinèrgies entre els infants i l’aprenentatge, creant ponts reals entre l’escola i la vida real, dotant de significativitat allò que fem a les nostres aules, potenciant la part més creativa dels nostres alumnes i atenent la diversitat de ritmes i interessos que configuren les nostres classes. Es tracta, en definitiva, de crear un bon ambient d’experimentació que ajudi els nostres alumnes a augmentar el seu bagatge cultural i de coneixement. La metodologia serà activa, experimental, participativa, lúdica i interactiva. La unió de tots aquests condicionants serà imprescindible per assolir els objectius esmentats a l’inici d’aquesta programació.

44

Quina serà la seqüència didàctica que seguiran els tallers programats? La seqüència didàctica serà la següent:

1. Creació d’un clima d’aula adequat per a l’aprenentatge 2. Definició de la tasca. Motivació i coneixements previs 3. Planificació de la tasca (què hem de fer, estructura, material,…) 4. Recerca d’informació / formulació d’hipòtesis 5. Formació d’una opinió / proposta de resolució 6. Representació 7. Comunicació 8. Transferència

Com s’organitzarà l’avaluació? L’avaluació tindrà en compte tres eixos diferenciats:

� Avaluació de la programació � Avaluació de l’alumnat � Avaluació de la intervenció dels mestres

a) Avaluació de la programació: aquesta avaluació es durà a terme periòdicament en el marc

de les reunions de cicle i, trimestralment, en una reunió destinada a tal efecte. A final de curs es faran les propostes pertinents a la memòria anual del centre a fi d’introduir les modificacions oportunes de cara al curs vinent.

b) Avaluació de l’alumnat: el professorat participant als tallers disposarà d’una rúbrica que

emplenarà durant la realització del taller (o just en acabar). Aquesta rúbrica (s’adjunta a la pàgina següent) inclourà ítems referents a participació, motivació, interès i progrés. Durant la reunió trimestral, es farà una revisió i anàlisi de la documentació recollida.

c) Avaluació de la intervenció dels mestres: durant les reunions periòdiques de cicle, els

mestres participants als tallers exposaran possibles dubtes o impediments a l’hora de planificar adequadament els tallers. Aquesta coavaluació serà l’eix formatiu del professorat.

45

Rúbrica d’avaluació

Alumnes Participació Motivació Progrés Puntuació final * Marcar una creu en cadascuna de les subcolumnes (participació, motivació i progrés). L’ordre és seqüencial (primera columna més puntuació) i es correspon amb els nombres 1, 2 i 3. Un cop fetes les creus corresponents, cal fer-ne la suma final i escriure el resultat a la darrera columna.

Participa de forma activa a

l’activitat proposada

Participa en moments puntuals de l’activitat

Pràcticament no participa. Es

mostra dispers.

Mostren una motivació alta envers la tasca

Es mostren motivats, però després de la presentació d’elements motivadors

Mostren una baixa o nul·la

motivació envers la tasca

Progressa de forma

significativa en la

resolució de l’activitat proposada

Progressa en la

resolució de l’activitat proposada

Progressa, amb suport,

en la resolució de l’activitat proposada

* Un cop sumades les puntuacions de les tres subcolumnetes, s’obtindrà una puntuació entre 3 i 9, la qual, juntament amb l’observació serà un indicador vàlida a l’hora d’avaluar els ítems recollits a la present rúbrica.