PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA - iesandreusempere.es · i la metodologia, i la necessitat d’oferir als...

1

IES ANDREU SEMPERE. ALCOI

DEPARTAMENT

DE

BIOLOGIA

I GEOLOGIA

PROGRAMACIÓ

DIDÀCTICA

Curs 2018 -2019

2

ÍNDEX.

1.-INTRODUCCIÓ……………………………………………………………………………………3

2.- OBJECTIUS GENERALS.

2.1 Objectius generals d’etapa en secundària……………………………………………………3

2.2 Objectius generals en batxillerat………………………………………………………………….5

3.- LES COMPETÈNCIES…………………………………………………………………………….6

4.- LES PROGRAMACIONS DE 1r, 3r i 4t d’ESO.

4.1-Programació de 1r d’ESO de Biologia i Geologia…………………………………………8

4.2- Programació de 3r d’ESO de Biologia i Geología………………………………………34

4.3- Programació de 3r de PEMAR ÀMBIT CIENTÍFIC MATEMÀTIC II……………….44

4.4- Programació de 4t de Biologia i Geologia…………………………………………………83

4.5- Programació de 4t de Cultura Científica……………………………………………………94

5.- LES PROGRAMACIONS DE 1r i 2n de batxillerat.

5.1-Programació de 1r de batxillerat de Biologia i Geologia…………………………...106

5.2- Programació de 1r de Cultura científica……………………………………………………131

5.3.- Programació de 1r d’Anatomia Aplicada…………………………………………………144

5.4- Programació de 2n de batxillerat de Biologia i Geologia…………………………159

5.5.- Programació de 2n de batxillerat de Ciències de la Terra i Medi

Ambient……………………………………………………………………………………………………………………….194

5.6.-Programació de 2n de batxillerat de Geologia…………………………..……………..220

6.- MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES O AMB

NECESSITATS DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA……………………………………………………….241

7.- RECUPERACIÓ DE PENDENTS……………………………………………………………………………..242

8.- ACTIVITATS EXTRAESCOLARS I COMPLEMENTÀRIES……………………………………...243

9.- FOMENT DE LA LECTURA…………………………………………………………………………………….243

10.- TEMES TRANSVERSALS……………………………………………………………………………………..244

11.- ANNEX I (AVALUACIÓ)………………………………………………………………………………………246

3

1.-INTRODUCCIÓ.

L’elaboració de la programació didàctica d’aula comporta un procés de reflexió

global sobre la realitat educativa i social de l’escola. Per aquesta raó s’elaborarà

responent a una sèrie de qüestions que aniran enfocant el seu contingut i ajustant-lo al

context en què el centre escolar duu a terme la seua tasca.

La programació, ha de prendre com a punt de partida aspectes propis de

l’escola i altres que transcendeixen aquesta realitat: el context socioeconòmic, la

presència d’avaluacions externes, el canvi en els continguts, els enfocaments curriculars

i la metodologia, i la necessitat d’oferir als alumnes una formació que els capacite per a

integrar-se adequadament en la societat i que els permeta desenvolupar les

competències necessàries per a dur a terme el seu paper en l’entorn.

2.-OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA.

2.1OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA DE SECUNDÀRIA

L’educació secundària obligatòria contribuirà a desenvolupar en l’alumne les capacitats

que li permeten:

a) Conéixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, refermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

b) Adquirir, desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç dels processos de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social.

d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminació.

e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

4

f) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en distintes disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència.

h) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats, així com valorar l’esforç amb la finalitat de superar les dificultats.

i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdós llengües.

j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

k) Conéixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conéixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les críticament i desenvolupar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres.

l) Conéixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les diferències. Conéixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salut dels hàbits d’higiene, així com de l’exercici físic i de l’adequada alimentació, incorporant la pràctica de l’esport i l’educació física per a afavorir el desenvolupament personal i social.

m) Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar juís i actituds personals respecte a estos.

n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, l’atenció dels éssers vius i el medi ambient, i contribuir-ne així a la conservació i millora.

o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i

audiovisual.

5

2.2-OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA DE BATXILLERAT

El batxillerat contribuirà a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que li

permeten:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una

consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució Espanyola

així com pels drets humans, que fomente la corresponsabilitat en la construcció

d’una societat justa i equitativa i afavorisca la sostenibilitat.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma

responsable i autònoma i desenrotllar el seu esperit crític. Preveure i resoldre

pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i les oportunitats entre hòmens i

dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la

igualtat real i la no discriminació de les persones amb discapacitat.

d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions

necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de

desenrotllament personal.

e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el castellà i el valencià, i

conéixer les obres literàries més representatives escrites en ambdós llengües

fomentant el coneixement i l’estima del valencià; així com la diversitat lingüística

i cultural com a un dret i un valor dels pobles i de les persones.

f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres

objecte d’estudi.

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la

comunicació.

h) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les

habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada; així com els seus mètodes i

tècniques.

i) Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus

antecedents històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar, de

forma solidària, el desenrotllament i millora del seu entorn social.

6

j) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i

dels mètodes científics. Conéixer i valorar de forma crítica la contribució de la

ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la

sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.

k) Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat,

iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l) Desenrotllar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a

fonts de formació i enriquiment cultural.

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenrotllament personal

i social.

n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària i

de la salut laboral.

o) Conéixer, valorar i respectar el patrimoni natural, cultural i històric de la

Comunitat Valenciana i la resta de les comunitats autònomes d’Espanya i

contribuir a la seua conservació i millora.

p) Participar de forma activa i solidària en el desenrotllament i millora de

l’entorn social i natural, orientant la sensibilitat cap a les diverses formes de

voluntariat, especialment el desenrotllat pels jóvens.

3.- LES COMPETÈNCIES.

Aquestes competències són indispensables per a aconseguir que els individus

assoleixquen un desenvolupament personal, social i professional que s’ajuste ales

demandes d’un món globalitzat.

COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM:

CCLI:competència en comunicació lingüística.

CMCT: competència matemàtica i en ciència i tecnologia.

CD:competència digital.

CAA:competència aprendre a aprendre.

7

CSC:competències socials i cíviques.

SIEE:sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

CEC: consciència i expressions culturals.

La incorporació de competències bàsiques al projecte curricular permet recalcar

aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles, des de un plantejament

integrador i orientat a l’aplicació dels sabers adquirits.

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té varies finalitats. En

primer lloc, integrar els diferents aprenentatges.I en segon lloc, utilizar-los de manera

efectiva quan resulten necessaris en diferents situacions i contextos.

Hi ha diversos factors que poden afavorir o dificultar el desenvolupament

d’aquestes competències com ara: l’organizació i el funcionament dels centres i de les

aules, la participació de l’alumnat, les normes de règim intern i l’ús de determinadas

metodologies i recursos didàctics així com l’organizació i el funcionamient de la

biblioteca escolar, entre altres aspectes.Igualment, l’acción tutorial permanent també

pot contribuir a l’adquisició de les competències relacionades amb el desenvolupament

emocional o les habilitats socials. Per últim , la planificació de les activitats

complementàries y extraescolares poden reforçar el desenvolupamnet conjunt de les

competències bàsiques.

Contribució de la Biologia i Geologia a l’adquisició de les competències

bàsiques.

L’aprenentatge de la Biologia i Geologia està associat a la competencia

matemática ja que l’utilització del llenguatge matemátic és necessàri per quantificar

els fenomens naturals, analitzar les causes i conseqüències i expressar dades i idees

sobre la naturalesa.

La contribució d’aquesta materia a la competencia en comunicación

llingüística es realitza mitjançant idees i informacions sobre la naturalesa, en la

construcción d’un discurs oral o escrit, dedicat a argumentar, analitzar, descriure,

sintetitzar, justificar, concluir etc.I també en l’adquisició d’un vocabulari específic. Les

Ciències de la naturalesa aporten un llenguatge precís, simbòlic i abstracte que facilita

la comprensió i l’expressió de moltes idees que es compartixen socialment.

8

Respecte a la competencia digital. Implica l’ús segur i crític de les TIC per

obtenir, analitzar, produir i intercanviar informació.

Competència per a aprendre a aprendre, vinculada, sobretot, amb el Bloc 1.

Metodologia científica i projecte de recerca en el qual s'arrepleguen procediments i

estratègies pròpies del mètode científic que serviran com a referent als aprenentatges

d'altres àrees. Les habilitats pròpies d'aquesta competència estan relacionades amb les

capacitats per a aprendre de forma cada vegada més eficaç i autònoma d'acord als

propis objectius i necessitats. La metodologia de l'àrea i els procediments propis del

seu estudi contribueixen decisivament a la consecució d'aquesta competència.

La contribució de la Biologia i Geologia a la competencia social i ciudadana

està lligada al paper de la ciència en la preparació de futurs ciutadans d’una societat

democrática per a participar activament prenent decisions gràcies a la naturalesa social

del coneixement científic.

Les competències socials i cíviques també es desenvolupen quan, en treballar

en grup, l'alumne és capaç de posar-se en el lloc de l'altre, acceptar les diferències i ser

tolerant amb els valors, creences i cultures dels altres. A més és capaç de comunicar-se

de manera eficient i productiva amb els companys.

Les aportacions d’aquesta materia a la competència sentit d’iniciativa i

esperit emprenedor és mitjaçant el desenvolupament de l’esperit crític. Les

investigacions científiques tenen implicacions socials i cal estar ben informat per tal de

prendre decisions reflexives i crítiques. El pensament hipotètic deductiu propi dels

científics es pot trasladar a altres situacions.

I finalment,les aportacions a la competència conciencia i expresions

culturals es realitza a través del coneixement de les manifestacions culturals, la

valoració de la diversitat i el reconeixement i respecte d’aquelles que formen part del

patrimoni natural i cultural. I per últim la nostra materia contribueix a la competencia de

la consciencia i expressions culturals quan l'alumne és capaç de desenvolupar hàbits i

actituds saludables i sostenibles, respecte a la vida, la biodiversitat i la geodiversitat,

com bens a protegir.

4.- LES PROGRAMACIONS DE 1r, 3r i 4t de l’ESO.

4.1.- PROGRAMACIÓ DE 1r d’ESO.

BIOLOGIA I GEOLOGIA. PRIMER D’ESO.

9

1.-INTRODUCCIÓ.

L’assignatura de Biologia i Geologia ha de contribuir a consolidar els

coneixements ja adquirits, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les

Competències Clau que els permeten integrar-se en la societat del coneixement i

afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avanços científics.

En el primer cicle de l’ESO la matèria de Biologia i Geologia gira al voltant de

tres àmbits: La Terra en l’Univers i el canvis en el relleu terrrestre,, els éssers vius i la

seua diversitat i els ecosistemes i la conservació del medi ambient.

El marc de referencia és el DECRET 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual

establix el currículum i desplega l’ordenació general de l’Educació Secundària

Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana,publicat en el DOCV 10-6-2015.

S’imparteix 3h a la setmana.

2.-OBJECTIUS .

2.1 ELS OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA estan recollits en el punt 2 de l’índex de

la programació.

2.2.OBJECTIUS MÍNIMS.

1. Explicar l’organització de l’univers i del sistema solar

2 .Anomenar els planetes del sistema solar i altres components

3. Caracteritzar els moviments de la Terra i de la Lluna i les seues implicacions

4. Conèixer l’estructura interna de la Terra i els components de les seues capes

5. Conèixer les parts de l’atmosfera i les seues funcions

6. Explicar el cicle de l’aigua i conèìxer la seua importància per als éssers vius.

7. Conèixer i valorar la importància de l’aigua en Espanys i en el món.

8. Identificar els minerals i les roques més freqüents.

9. Reconèixer algunes de les aplicacions de roques i minerals més freqüents.

10. Explicar la composició i les funcions comuns als éssers vius

11. Conèixer la cèl.lula i les seues funcions.

12. Establir els criteris per a classificar els éssers vius. Concepte d’espècie.

10

13. -Breu descripció dels éssers dels cins regnes. Moneres, Protoctist,Fongs, Animal

i Vegetal.

14.- Caracteritzar els grups principals del Regne Vegetal. Criptògames i

Fanerògames.

15.-Caracteritzar els grups principals d’invertebrats: mol.luscs, equinoderms,

artròpodes.

16.- Caracteritzar els grups principals de vertebrats: peixos, anfibis, reptils, aus i

mamífers.

17.-Conèixer el medi natural a la CV: aigua, roques, biodiversitat i espais protegits.

3.- COMPETÈNCIES.

Estan recollides en el punt 3 de l’índex de la programació (pàg 6).

4.- CONTINGUTS.

Hi ha quatre blocs de continguts:

Bloc 1. Metodologia científica i projecte d’investigació.

Bloc 2.-La Terra en l’Univers.

Bloc 3.-La biodiversitat en el planeta Terra.

Bloc 4.- el relleu terrestre i la seua evolució.

5.- UNITATS DIDÀCTIQUES.

5.1.Organització.

Tema 1.- L’Univers.

CONTINGUTS

Conceptuals

- L’univers.- Les estreles- Els planetes dels Sistema Solar- Altres components dels

sistema solar.

Procedimentals

- Realització de mapa conceptual.

11

- Interpretació de fotografies, gràfics i esquemes.

- Visualització de videos relacionats en el tema

Actitudinals

- Interés per conèixer les respostes que s’han donat als fenòmens astronòmics al llarg

de la història.

- Curiositat per conèixer les característiques dels planetes.

OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL TEMA

- Situar correctament el Sistema Solar a l’Univers, així com els seus components

- Reconèixer que l’Univers es va originar a partir d’una gran explosió

- Reconèixer les característiques del sol i de les estreles en general.

- Conèixer les particularitats dels planetes, els satèl.lits, els asteroides, els meteorits i els

cometes .

- Qüestionar-se sobre les condicions que han de reunir els planetes per a que puga

existir vida.

- Valorar les teories i estudis que ha fet la humanitat per a explicar els fenòmens

astronòmics.

- Interpretar els efectes que pot provocar a la Terra la caiguda de meteorits

Tema 2. La Terra i la Lluna.

CONTINGUTS

Conceptuals

- La Terra, un planeta del Sistema Solar.- Com és el nostre planeta- El satèl.lit de la

Terra: la Lluna- Efectes de la lluna sobre la Terra.

Procedimentals



- Realizar informes, resums i esquemes amb claredat i ordre

12

Actitudinals

-Valoració dels esforços humans i tecnològics, que es realitzen per conèixer la Terra i

l’Univers.

- Reconeixement de la utilitat dels models, les maquetes per a representar els

fenómens astronòmics


- Interrogar-se respecte de fenòmens naturals com les estacions, les fases lunars, els

eclipsis, etc

- Descriure correctament els moviments de la Terra i relacionar-los amb diferents

fenòmens

- Conèixer les característiques de la Lluna i del seu moviment al voltant de la Terra.

- Caracteritzar les diferents capes de la Terra.

- Conèixer la influència de la lluna i la seua influència sobre les marees.

- Descriure i diferenciar els tipus d’eclipsis.

Tema 3.- L’atmosfera.

CONTINGUTS

Conceptuals

- Parts de l’atmosfera.- L’aire i els seus components- La contaminació de l’aire-

Contaminació, medi ambient i salut.- L’atmosfera i el temps- Els fenómens atmosfèrics

Procedimentals



- Dissenyar i interpretar els mapes del temps

Actitudinals

- Reflexionar sobre la necessitat de disminuir la contaminació atmosfèrica i adquirir

hàbits que ajuden a conservar el medi ambient.

13

- Reconeixement crític de l’acció perjudicial dels contaminannts sobre la salut, el

patrimoni, el medi ambient.


- Identificar i caracteritzar les diferents parts de l’atmosfera

- Conèixer els gasos que formen l’aire, les seus propietats i usos

- Analitzar quins són els principals contaminants de l’aire i la relació amb activitats

humanes.

- Descriure alguns problemes mediambientals atmosfèrics.

- Identificar les magnituds que deteminen el temps atmosfèric i conèìxer intruments

meteorològics.

- Conèixer els principals fenòmens atmosfèrics i valorar la utilitat dels mapes

meteorològics.

Tema 4. La hidrosfera.

CONTINGUTS

Conceptuals

- L’aigua al nostre planeta.- Propietats de l’aigua- El cicle del’aigua- L’aigua potable.-

L’escassetat de l’aigua.

Procedimentals



- Realització d’un muntatge en el laboratori que permeta la depuració de mostres

d’aigua bruta

- Análisi del consum d’aigua d’una casa i elaboració de propostes per a la seua reduccó

Actitudinals

- Ser conscients que l’aigua és un bé escàs i implicar-se en la seua conservació i en

evitar un mal consum.

- Valorar la importància dels materials per a la humanitat.

14

- Solidaritat amb el problema que suposa la falta d’aigua en moltes zones de la Terra.


- Coneìxer la hidrosfera i les propietats de l’aigua i saber-les relacionar amb fenòmens

naturals

- Aprendre qué és el cicle de l’aigua. Reconèixer el seu paper en l’alteració de les

roques, el paisatge i en el manteniment de la vida.

-Indicar les diferències entre el procés de potabilització de l’aigua i la seua depuració .

- Analitzar l’origen de la contaminació de l’aigua i reflexionar sobre la manera de

disminuir-la.

Tema 5.- L’escorça terrestre.

CONTINGUTS

Conceptuals

- L’escorça terrestre.- Els minerals (I)- Els minerals (II)- Les roques (I).- Les roques (II)

Procedimentals



- Classificar amb clau dicotòmica els diferents tipus d eminetrals i roques

Actitudinals

- Apreciació de la importància i la utilitat dels minerals i les roques per a activitats

humanes com al construcció.

- Conscienciació de la necessitat de dictar lleis que obliguen a construir manteniment

una harmonia amb el medi natural, utilitzant materials propis dela zona.


- Conèixer el procés de formació dels diferents elements que formen la superfície

terrestre

- Descriure els principals components químics que constitueixen la superfície de

l’escorça terrestre

15

- Diferenciar correctament els conceptes de mineral i roca.

- Reconèixer els principals tipus de minerals i roques

- Diferenciar i caracteritzar els diferents tipus de roques magmàtiques, sedimentàries i

metamòrfiques .

- Descriure correctament les propietats , les característqiues i les utilitats dels diversos

minerals i roques.

- Adonar-se de les utilitats de les roques en construcció , monuments, etc

Tema 6.- La Terra, un planeta viu.

CONTINGUTS

Conceptuals

- Un escenari per a la vida.- La composició química dels éssers vius- La unitat dels

éssers vius- Organització i funcions des éssers vius.

Procedimentals



Actitudinals

-Apreciar les característiques pròpies de la vida..

- Valoració de l’ordre i la neteja del lloc de treball i de material de laboratori utilitzat.


- Reconèixer les condicions que reuneix la Terra i que permeten l’existència d’éssers

vius .

- Conèixer i identificar els elements que intervenen en l’aparició de la vida en el nostre

planeta

- Identificar les funcions de l’aigua per als éssers vius i valorar la importància que té per

a ells.

- Estudiar la composició química des éssers vius.

- Reconèixer i identificar la funció de les biomolècules.

16

- Localitzar els components d’una cèl.lula i reconèixer els diferents tipus de cèl.lules

que formen els éssers vius.

- Identificar els tipus d’éssers vius i reconèixer els nivells d’organització.

- Reconèixer les funcions vitals dels éssers vius

Tema 7 . La diversitat dels éssers vius.

CONTINGUTS

Conceptuals

- Evolució i biodiversitat.- La classificació dels éssers vius- Les Moneres: Els bacteris i

l’ésser humà.- Els protoctists. Els fongs i els líquens.

Procedimentals



- Realització de preparacions microscòpiques i utilització del microscopi òptic.

Actitudinals

- Valorar el benefici que aporta a la societat actual la diversitat dels éssers vius.

-Valorar els hàbits de neteja corporal, bucal, dentària i de manipulació d’aliments coma

prevenció de determinades infeccions.


- Utilitzar correctament les claus de classificació d’éssers vius, senzilles i adaptades.

- Analitzar les característiques físiques dels éssers vius que permeten la seua

diferenciació i classificació.

- Conèixer les característiques estructurals i funcionals més importants dels bacteris,

virus, protozous, algues , fongs i líquens.

- Explicar el paper que juguen els fongs , les algues i els líquens en el manteniment dels

ecosistemes, i la importància que tenen des del punt de vista industrial .

Tema 8 .-El Regne Vegetal.

CONTINGUTS

17

Conceptuals

- Els vegetals.- Grups de vegetals. Molses i falgueres- Les plantes amb llavors.

Gimnospermes- Les plantes amb llavors. Angiospermes.

Procedimentals



- Visualització i descripció d’estructures vegetals observades amb lupa binocular

Actitudinals

-Valorar la importància que tenen els vegetals en la societat actual, i reconèixer la

necessitat de la seua cura i conservació..

- Reconeixement del valor econòmic i ecològic que posseeixen els vegetals.


- Determinar les característiques morfològiques i funcionals que permeten diferenciar

els vegetals dels animals.

- Conèixer les característiques pròpies dels principals grups taxonòmics que formen el

regne vegetal .

-Reconèixer les adaptacions al medi terrestre que han anat desenvolupant els diferents

grups de vegetals.

- Classificar correctament diferents grups de vegetals, analitzant les característiques

morfològiques.

- Observar i deduir els factors que determinen la germinació d’una llavor i el seu

desenvolupament.

Tema 9.- el Regne Animal (I). Els invertebrats.

CONTINGUTS

Conceptuals

- Els invertebrats més senzills:Porífers. Els Celenterats. Els Nematodes,els Annèl·lids i

Platihelmints. Els Mol.luscs – Els Equinoderms – Els Artròpodes: característiques.- Tipus

d’ Artròpodes: Aràcnids, Miriàpodes,Crustacis i Insectes- Diversos grups d’insectes.

18

Procedimentals



- Dissecció d’un musclo, observant la seua anatomia

Actitudinals

- Apreciar i reconèixer el valor científic de les col.leccions d’artròpodes, però criticar la

recolecció abusiva.


- Conèixer i diferenciar els grups d’invertebrats tractats en el tema atenent a les seues

característiques morfològiques.

- Adquirir una visió global del regne animal i de la seua classificació, destacant la

diversitat d’espècies.

- Relacionar les característiques morfològiques dels animals amb les seus adaptacions a

diversos medis o formes de vida.

- Observar l’anatomia externa i interna d’alguns animals esmentats .

- Identificar , classificar i valorar la diversitat i la importància dels artròpodes.

Tema 10. El Regne animal (II) Els Vertebrats.

CONTINGUTS

Conceptuals

- Els peixos.- Els amfibis- Els rèptils.- Els ocells- Els mamífers

Procedimentals



Actitudinals

19

- Denúncia del comerç il·legal d’espècies tropicals i de la degradació i la contaminació

dels medis naturals.

- Apreciació de l’abundància d’espècies d’aus i de mamífers i de la importància que

tenen per a l’ésser humà.


- Conèixer les característiques morfològiques generals dels vertebrats i dels grups que

inclouen.

- Comparar, diferenciar i descriure diversos exemplars de peixos, amfibis, rèptils, aus i

mamífers, utilitzant claus de classificació.

- Descriure les raons de l’èxit evolutiu i biològic dels mamífers sobre la resta dels

vertebrats .

- Reconèixer l’arbre evolutiu de l’ésser humà i identificar les característiques principals

dels diferents representants.

Tema 11.-El medi natural a la comunitat valenciana.

CONTINGUTS

Conceptuals

- L’aigua a la Comunitat Valenciana.- Les roques de la Comunitat valenciana- La

biodiversitat a la Comunitat .Els espais protegits a la Comunitat valenciana.

Procedimentals



- Visita real o video descriptiu d’un espai natural a la Comunitat valenciana

Actitudinals

-Valorar la importància de la conservació de la biodiversitat a la CV.

- Valorar la importància dela conservació de l’aigua a la CV.

- Valorar la necessitat d’establir àrees protegides.

20


- Conèixer la importància de l’aigua i les roques a la Comunitat valenciana .

- Reconèixer la biodiversitat a la Comunitat valencian.a

- Identificar i descriure els espais naturals més significatius de la Comunitat.

5.2. distribució temporal.

La distribució dels continguts prevista és la següent

Primer trimestre: Temes 1 ,2 i 3, 4 .

Segon trimestre: temes 5, 6, 7, 8 .

Tercer trimestre: temes 9,10,11.

6. Metodologia. Orientacions didàctiques:

6.1. Metodologia general i específica

El curs 2017-2018 treballarem amb tots els alumnes de Primer d'ESO en l'aula

multitasca i amb metodologia d'aprenentatge cooperatiu. Aquest canvi

metodològic està recollit en el projecte d'innovació que hem anomenat Aula

ADA- Aula dinàmica d'aprenentatge.

Concreció de la metodologia aplicada al projecte

A l l’aula dinàmica d’aprenentatge tenim previst treballar per projectes (ABP).

De manera resumida, podem definir els projectes com un procés planificat

d’activitats en grups cooperatius, centrades en un tema, que parteixen d’un

repte (motivació) amb l'objectiu d'arribar a un resultat en forma de producte.

Cada projecte (10 en total al llarg del curs) incorpora una motivació inicial, uns

objectius i uns productes a lliurar. I per ajudar a seguir aquest procés, hi ha una

sèrie de propostes d’activitats i, al final, una exposició oral del treball.

L’esquema de l’ABP que proposem és el següent:

- Motivacions inicials: despertar interés (centrar el projecte a partir d’un estímul

o happening).

- Objectius: aprenentatge actiu, tractament integral, globalització, autonomia

personal)

- Productes finals (canvas i línia de temps).

21

- Activitats guien procés d’aprenentatge

- Presentació oral del projecte al finalitzar-lo.

- Prova d’assoliment de competències

6.2. Recursos didàctics i organitzatius

L’aula dinàmica d’aprenentatge està organitzada per àmbits de coneixement

estructurats de la següent forma:

- Àmbit científic-tecnològic: que correspon a les matèries de matemàtiques, biologia i

geologia i tecnologia.

- Àmbit socio-lingüístic: que correspon a les matèries de valencià, castellà i geografia i

història.

En principi, aquestes àrees treballen per projectes com també la resta de

matèries (anglés, educació física, música, valors ètics/religió, francés i optatives).

La metodologia utilitzada en aquesta aula hauria de basar-se en els següents

mètodes i ferraments de treball:

- Treball per projectes, que utilitza agrupaments cooperatius per fer una educació

més inclusiva i participativa i així promoure interdependències positives entre els

membres dels grups per aprendre millor tots junts i no sols uns pocs.

L’aprenentatge basat en projectes permet realitzar tasques més motivadores des de la

realitat dels alumnes i connectar els coneixements de distintes matèries, no

fragmentant el coneixement.

- Carpeta d’aprenentatge com a instrument que permet recollir totes les evidències o

activitats que els alumnes van realitzant (també pot incloure proves o exàmens

realitzats), els seus objectius, les reflexions sobre el que encara no sap prou bé i quines

coses pot fer per millorar en el seu aprenentatge.

- Avaluar per aprendre per promoure la implicació dels alumnes en el seu procés

d’aprenentatge i ajudar-los a ser més autònoms i per això és molt important que

aprenguen a autoregular-se (aquesta tasca no és gens fàcil).

S’ha de promoure la autoavaluació, la coavaluació, els diaris de classe,

contractes de treball, etc.

A més, s’avalua tant el procés (la valoració del acompliment dels objectius i de

que cada alumne haja aprés el màxim possible) com els resultats (la valoració

dels aprenentatges que demostra l’alumne).

A l’aula ADA treballarem per projectes (al quadre de baix estan els que

desenvoluparem aquest curs 2017-2018).

22

Projectes que farem al llarg del curs

MES PROJECTE DIES INTERNACIONALS

SETEMBRE La família 20 /09: Esport

26/09: Dia europeu de les llengües

OCTUBRE Història antiga 17/10: Erradicació de la pobresa

NOVEMBRE Esport 25/11: Eliminació de la violència

contra la dona

DESEMBRE Éssers vius : animals 18/12 :Migrant

GENER Drets humans 30/01 :DENIP

FEBRER Matèria i energia 11/02: Dona en la ciència

MARÇ El poble 21/ 03: Poesia

ABRIL Arts plàstiques/literatura 23/04 : Llibre 30/04 : Jazz

MAIG Sostenibilitat 21/05 : Diversitat cultural

22/05 : Diversitat biològica

JUNY Sostenibilitat 05/06 : Medi ambient

Pel que fa als agrupaments, optem per treball en equips de 4 membres que

aniran adquirint major autonomia en funció del seu nivell de manera que a 1r

d’ESO el professor fa els grups i es mantenen un trimestre.

Els alumnes treballaran amb un dossier de treball que inclourà el tema del

projecte, els objectius que es treballaran, les propostes de treball, la

temporalització i els criteris d’avaluació.

En el cas de la presentació oral final, es tracta de la presentació del treball

realitzat que tractarà de mostrar, mitjançant un exercici d’expressió oral, què ha

aprés el grup. És evident que s’avalua la presentació però també és important

destacar que se tenen en compte:

- Notes de procés: cada sessió d’ABP s’avalua els alumnes.

23

- Notes de compromís: grau implicació alumne.

- Notes dels productes: qualitat dels productes.

- Prova final de competències: continguts mensuals.

- Al final de cada trimestre, i després de cada 3 projectes mensuals, tenim

previst realitzar tallers relacionats amb l’aprenentatge aplicat a la sensibilitat,

amb una oferta variable i amb col·laboradors externs.

6.3. Activitats i estratègies d'ensenyança i aprenentatge

TALLER 1: PercuSom (desembre de 2017)

Taller impartit per la percussionista Raquel Cruces que té com a finalitat oferir la

percussió com a una eina que ens faciliti la comunicació, l’expressió i la

creativitat. Així com també, fomentar la relació empàtica i l’expressió grupal i el

gust de gaudir amb la música. Al llarg de les sessions es treballen diferents

ritmes i danses utilitzant instruments de percussió fabricats amb materials de

reciclatge. L’objectiu és poder formar un conjunt de percussió que puga

participar en les activitats de Carnestoltes que es realitzen al barri i en

col·laboració amb el CEIP Horta Major.

TALLER 2: CulinArt (març de 2018)

Taller impartit per l’artista Beatriz Rico en el que es treballen els bons hàbits

alimentaris a partir de la relació amb la gastronomia i l’art. Les sessions inclouen

diferents tallers didàctics, com ara pintar l’aigua o estampar peixos amb tinta de

calamar, amb l’objectiu d’experimentar, manipular i investigar.

TALLER 3: Crea un diari digital

Taller impartit per Lirios Silvestre (AraMultimèdia) en que es tractarien des d’una

perspectiva pràctica els diferents tipus de notícia com ara d'actualitat (per

exemple roda premsa simulada amb el cap d'estudis o la vicedirectora), social

(recerca de temes entre els companys de l'institut), esportiva (tant de la ciutat

com dels esportistes del centre), cultural (reportatge sobre una exposició o

esdeveniment cultural local), etc. També es tractaran els diferents llenguatges

periodístics i es treballaran aspectes importants del periodisme com la

curiositat, el saber escoltar i atendre, a ser concrets, seleccionar i resumir. En la

web d’Aramultimèdia s’habilitarà una secció especial amb el nom que els

alumnes donen al diari i es publicaran allí les notícies que facen, de manera que

podran veure el resultat i podran compartir-les amb la família o amics, de

manera que eixe treballar ens permetrà parlar de difusió.

24

A més a més del treball per projectes mensual i dels tallers trimestrals, l’aula

dinàmica d’aprenentatge inclou determinades rutines que ajuden a millorar la

salut (física i mental) i el benestar emocional dels nostres adolescents, com per

exemple:

- Rutina del Bon dia: la rutina del Bon dia es fa a primera hora del matí, just al

principi de la primera sessió. És una salutació general a la que dediquem 5'-10’.

El professor o un alumne comenta alguna cosa que li ha cridat l'atenció: una

notícia, un fet personal, una commemoració, etc. Tot el grup va compartint i

animem així a pensar i comunicar, a conviure i habitar el món. També aprofita

per centrar l'atenció.

Una variant: el professorat que s’encarrega de fer el Bon dia prepara per torns

setmanals un tema (notícies d’interés, dies internacionals, notícies del centre,

notícies dels nostres alumnes, etc) i busca material relacionat com un vídeo per a

tractar-lo en classe durant uns altres 5’. El tema que toca es comunica a tots per

poder disposar del material.

- Entrenament de l’atenció (mindfulness): El mindfulness com a manera

especial de prestar atenció pot ajudar a reduir estrés, ansietat, reactivitat; millora

la concentració, l’atenció i la memòria; permet aconseguir una major

tranquil·litat i relaxació; i desenvolupa habilitats naturals de resolució de

conflictes.

Per aprendre les tècniques bàsiques del mindfulness i poder aplicar-les

adequadament en alguns moments concrets del matí on es fa necessari tornar a

centrar l’atenció després de certes activitats (per exemple, moments

d’incorporació a l’aula després del temps dels patis, moments anteriors o

posterior a la realització de determinades proves com presentacions orals

davant del grup), ens agradaria disposar inicialment d’assessorament expert, tot

i que és previsible que posteriorment siga el professorat de l’ADA qui

s’encarregue de conduir les pràctiques d’atenció, de consciència corporal i fins i

tot les pràctiques integratives.

6.4. Activitats complementàries i extraescolars

Primer trimestre

No hi ha activitats complementàries previstes per a 1r d’ESO durant el primer trimestre

Segon trimestre

Nom de l’ activitat : Visita al Museu Arqueològic

25

Curs(os), Grup(s) : Primer d’ ESO

Data prevista (dia, mes o trimestre) : Segon trimestre

Duració (hores, dies,...) : 3 hores

Lloc de realització : Alcoi

Pressupost aproximat : Preu de l’entrada

Responsable (s) : Pepa Alabort

Nom de l’ activitat : Visita al Refugi

Curs(os), Grup(s) : Primer d’ ESO

Data prevista (dia, mes o trimestre) : Segon trimestre

Duració (hores, dies,...) : 3 hores

Lloc de realització : Alcoi

Pressupost aproximat : Preu de l’entrada

Responsable (s) : Pepa Alabort

Tercer trimestre

No hi ha activitats complementàries previstes per a 1r d’ESO durant el primer trimestre

7.- AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT.

Veure també l’Annexe I.

7.1- CRITERIS D’AVALUACIÓ i competencies associades.

BLOC 1. Habilitats, destreses i estratègies. Metodologia científica

1.Utilitzar adequadament el vocabulari científic en un context adequat al seu nivell.

CCL, CMCT, CEC.

2. Buscar, seleccionar i interpretar la informació de caràcter científic i utilitzar la dita

informació per a formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar

sobre problemes relacionats amb el medi natural i la salut. CCL, CMCT, CD, CAA,

CSC, CEC.

3. Realitzar un treball experimental amb ajuda d'un guió de pràctiques de laboratori o

de camp descrivint la seua execució i interpretant els seus resultats. CCL, CMCT,

CAA, SIEE.

26

4. Utilitzar correctament els materials i instruments bàsics d'un laboratori, respectant

les normes de seguretat del mateix. CMCT, CAA, CSC.

BLOC 2. La terra en l'univers.

1.Reconéixer les idees principals sobre l'origen de l'Univers i la formació i evolució de

les galàxies. CMCT, CEC.

2. Exposar l'organització del Sistema Solar així com algunes de les concepcions que

sobre tal sistema planetari s'han tingut al llarg de la Història. CCL, CMCT, CD.

3. Relacionar comparativament la posició d'un planeta en el sistema solar amb les

seues característiques. CCL, CMCT.

4. Localitzar la posició de la Terra en el Sistema Solar. CMCT.

5. Establir els moviments de la Terra, la Lluna i el Sol i relacionar-los amb l'existència

del dia i la nit, les estacions, les marees i els eclipsis. CMCT.

6. Identificar els materials terrestres segons la seua abundància i distribució en les

grans capes de la Terra. CMCT.

7. Reconéixer les propietats i característiques dels minerals i de les roques, distingint

les seues aplicacions més freqüents i destacant la seua importància econòmica i la

gestió sostenible. CMCT, CEC.

8. Analitzar les característiques i composició de l'atmosfera i les propietats de l'aire.

CMCT.

9. Investigar i demanar informació sobre els problemes de contaminació ambiental

actual i les seues repercusions, i desenvolupar actituds que contribuïsquen a la seua

solució. CMCT, CD, CAA, CSC, SIEP.

10. Reconéixer la importància del paper protector de l'atmosfera per als sers

11. Descriure les propietats de l'aigua i la seua importància per a l'existència de la

vida. CCL, CMCT.

12. Interpretar la distribució de l'aigua en la Terra, així com el cicle de l'aigua i l'ús que

fa d'ella el ser humà. CMCT, CSC.

13. Valorar la necessitat una gestió sostenible de l'aigua i d'actuacions personals, així

com col·lectives, que potencien la reducció en el consum i el seu reutilització. CMCT,

CSC.

14. Justificar i argumentar la importància de preservar i no contaminar les aigües

dolces i salades. CCL, CMCT, CSC.

27

15.Investigar i demanar informació sobre la gestió dels recursos hídrics a Andalusia.

CMCT, CD, CAA, SIEP.

16.Seleccionar les característiques que fan de la Terra un planeta especial per al

desenvolupament de la vida. CMCT.vius i considerar les repercussions de l'activitat

humana en la mateixa. CMCT, CSC, CEC.

BLOC 3. La biodiversitat en el planeta terra

1. Reconéixer que els sers vius estan constituïts per cèl·lules i determinar les

característiques que els diferencien de la matèria inerta. CMCT.

2. Descriure les funcions comunes a tots els sers vius, diferenciant entre nutrició

autòtrofa i heteròtrofa. CCL, CMCT.

3. Reconéixer les característiques morfològiques principals dels distints grups

taxonòmics. CMCT.

4. Categoritzar els criteris que servixen per a classificar els sers vius i identificar els

principals models taxonòmics a què pertanyen els animals i plantes més comunes.

CMCT, CAA.

5. Descriure les característiques generals dels grans grups taxonòmics i explicar la

seua importància en el conjunt dels sers vius.CMCT.

6. Caracteritzar als principals grups d'invertebrats i vertebrats. CMCT.

7. Determinar a partir de l'observació les adaptacions que permeten als animals i a les

plantes sobreviure en determinats ecosistemes. CMCT, CAA, SIEP.

8. Utilitzar claus dicotòmiques o altres mitjans per a la identificació i classificació

d'animals i plantes. CCL, CMCT, CAA.

9. Conéixer les funcions vitals de les plantes i reconéixer la importància d'estes per a

la vida. CMCT. 10. Valorar la importància d'Andalusia com una de les regions de major

biodiversitat d'Europa. CMCT, CEC.

BLOC 4. Els ecosistemes

1. Diferenciar els distints components d'un ecosistema. CMCT.

2. Identificar en un ecosistema els factors desencadenants de desequilibris i establir

estratègies per a restablir l'equilibri del mateix. CMCT, CAA, CSC, CEC.

3. Reconéixer i difondre accions que afavorixen la conservació del medi ambient.

CMCT, CSC, SIEP.

4. Analitzar els components del sòl i esquematitzar les relacions que s'establixen entre

ells. CMCT, CAA.

28

5. Valorar la importància del sòl i els riscos que comporta el seu sobreexplotació.

CMCT, CSC.

6. Reconéixer i valorar la gran diversitat d'ecosistemes. CMCT, CEC.

7.2.- CRITERIS I INSTRUMENTS DE QUALIFICACIÓ.

L’avaluació de la matèria es farà tenint en compte diferents aspectes agrupats

en tres categories:

Ítems a evaluar

Control

Treball cooperatiu

Actitud

Portfoli

7.3.- PROMOCIÓ.

L'alumne que arribe a la convocatòria de juliol (per no haver aprovat en la de

juny), haurà de superar uns objectius mínims, mitjançant la realització d’un o diversos

controls (de la matèria completa del curs).

7.4.-ABANDONAMENT DE L’ASSIGNATURA.

Es considerarà abandonament quan l’alumne incumplisca sistemàticament les

normes de funcionament i convivència de l’assignatura, com és: no presentar-se als

exàmens de manera reiterada i sense justificació, no dur el material (llibre, llibreta,

29

apunts, etc.), no presentar els treballs o exercicis, no justificar les faltes d’assistència o

retards. La calificació serà d’1.

8.- MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE

RECOLZAMENT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA.

Veure el punt 6 de l’índex de la programació.

9.-ELEMENTS TRANSVERSALS.


10.- AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT I INDICADORS DE CONSECUCIÓ.

10.1-INDICADORS D’APRENENTATGE EN ELS ALUMNES.

Tema 1.-L’Univers.

- Sap explicar el procés de formació de l’Univers.

- Coneix les característiques de les estreles i si saben com evolucionen

- Explica les característiques més importants del Sol.

- Descriu les característiques més importants dels planetes del sistema solar.

-Identifica els altres components del sistema solar.

Tema 2.- La Terra i la Lluna.

-Reconeix les característiques generals de la Terra i localitzar les capes .

- Sap explicar els moviments de rotació i de translació de la Terra i les seues

conseqüències.

- Descriu les característiques generals de la Lluna.

- Sap diferenciar les quatre fases de la Lluna.

-Diferencia els diferents tipus d’eclipsis de Sol i de Lluna.

- Explica la formació de les marees com un efecte de la Lluna sobre la Terra.

Tema 3.- L’atmosfera.

30

- Comprovar que l’alumnat sap diferenciar, localitzar i caracteritzar les capes de

l’atmosfera .

- L’alumnat coneix l’estructura de l’atmosfera i la seua composició.

- Reconeix les accions que causen la contaminació atmosfèrica i identifiquen els

contaminants.

- Els alumnes valoren la problemàtica de l’efecte hivernacle, la pluja àcida, etc.

- L’alumnat sap caracteritzar les diferents condicions meteorològiques del temps

atmosfèric.

-Cconeix els principals fenòmens meteorològics i els instruments per a mesurar-los.

- Interpreta els mapes meteorològics i els símbols que utilitzen.

Tema 4.- La hidrosfera.

- Observar si defineixen la hidrosfera i si coneixen la composició i els estats de l’aigua

- Veure si reconeixen l’abundància i la distribució desigual de l’aigua a la Terra

- Comprovar si coneixen les propietats de l’aigua .

- Determinar si saben indicar correctament les diferents etapes dels cicle de l’aigua en

la natura.

- Avaluar el coneixement que té l’alumnat sobre les causes i els agents responsables de

la contaminació de l’aigua.

- Constatar que diferencien entre els processos de depuració i potabilització de l’aigua

- Verificar el grau de sensibilització i responsabilitat de l’alumnat envers l’estalvi d’aigua

- Comprovar que comprenen la importància de l’aigua per a la vida.

Tema 5.-L’escorça terrestre-.

- Avaluar si saben diferenciar l’estructura i les àrees superficials de l’escorça terrestre

- Comprovar si saben definir què és un mineral i si en valoren la importància i

l’abundància relativa

-Coneix les principals propietats mecàniques i químiques dels minerals.

31

- Verificar si saben caracteritzar minerals pertanyents als grups dels silicats, les menes,

les pedres precioses i els precipitats.

- Observar si reconeixen el concepte de roca i si saben diferenciar entres els diferents

tipus.

- Constatar que reconeixen els usos dels minerals i les roques per a l’ésser humà.

Tema 6.- La Terra, un planeta viu.

- Analitzar si coneixen els factors que fan possible la vida a la Terra i si saben explicar

com va sorgir la vida.

- Comprovar si els alumnes saben identificar les funcions d e l’aigua en els éssers vius

- Observar si coneixen els bioelements que formen el éssers vius.

- Constatar si els alumnes reconeixen i caracteritzen les biomolècules que formen els

éssers vius.

- Verificar si saben identificar els principals components d’una cèl.lula i diferenciar entre

éssers unicel.lulars i pluricel.lulars.

- Avaluar si saben explicar l’organització dels éssers vius

- Confirmar si identifiquen les funcions vitals dels éssers vius.

Tema 7 . La diversitat dels éssers vius.

- Comprovar si reconeixen les causes de la gran diversitat dels éssers vius.

- Observar que coneixen la classificació binomial dels éssers vius i que saben diferenciar

els diferents grups d’éssers vius.

- Analitzar si reconeixen les característiques dels bacteris, com a éssers vius que formen

el regne del Moneres.

- Verificar que identifiquen els diferents tipus de relacions entre els bacteris i l’ésser

humà.

- Veure si saben caracteritzar els dos grups de protists: els protozous i les algues

- Constatar que identifiquen les principals característiques dels representants del regne

dels fongs.

32

Tema 8 .-El Regne Vegetal.

- Comprovar que reconeixen les principals característiques dels vegetals i que

identifiquen les parts més importants.

- Saben caracteritzar i identificar els diferents grups de vegetals

- Reconeixen les característiques de les plantes sense vasos conductors: les molses

- Coneixen les principals característiques de les falgueres.

- Verificar que coneixen les característiques de les plantes amb llavor desprotegida: les

gimnospermes

- Saben caracteritzar les angiospermes i diferenciar-les en monocotiledònies i

dicotiledònies.

Tema 9.- el Regne Animal (I). Els invertebrats.

- Veure si reconeixen les principals característiques dels porífers i esponges.

- Comprovar si identifiquen les parts i els tipus de celenterats més coneguts.

- Observar si saben caracteritzar les tres principals classes de mol.luscs: gasteròpodes,

bivalves i cefalòpodes.

- Avaluar si coneixen les característiques principals dels equinoderms.

- Constar que caracteritzen les diferents classes d’artròpodes: aràcnids, miriàpodes,

crustacis i insectes.

- Verificar si saben explicar l’èxit evolutiu i les característiques més importants dels

diferents grups d’insectes.

Tema 10. El Regne animal (II) Els Vertebrats.

- Reconeixen les principals característiques dels peixos i les seus adaptacions al medi

aquàtic.

- Coneixen les característiques més importants i estil de vida dels amfibis i rèptils.

- Reconeixen les característiques principals de les aus i si identifiquen alguns dels grups

més coneguts.

- Saben identificar les característiques més importants dels mamífers i diferenciar

alguns grups.

33

- Veure si reconeixen les característiques de l’ésser humà i si coneixen els seus avant

passats.

Tema 11.-El medi natural a la comunitat valenciana.

- Veure si reconeixen quina són els espais naturals de la Comunitat i enumeren algunes

característiques.

- Constatar que coneixen el valor de l’aigua i de les roques a la nostra Comunitat.

- Avaluar si els alumnes saben identificar els valors principals de la biodiversitat a la

nostra Comunitat.

10.2AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT .

Per a portar a terme una valoració objectiva dels aspectes educatius de la PDA

és necessari sistematitzar els processos de reflexió i de correcció. És imprescindible

recollir dades amb rigor per facilitar l’anàlisi dels resultats del procés i la presa de

decisions que permeten millorar l’ensenyament. Aquesta taula proporciona un model

senzill que pot servir per a complir aquest objectiu.

UNITAT AJUSTAMENT

DE LA PDA

COMPLIMENT

DELS

OBJECTIUS

CAUSES

POSSIBLES DECISIONS

A partir de les decisions que s’hi adopten, l’equip pedagògic haurà de revisar les

programacions didàctiques per a reajustar-les a la realitat dels alumnes.

Des del punt de vista organitzatiu, és aconsellable fer també una reflexió sobre els

recursos que ofereix el centre, la coordinació entre els diferents agents i la manera en

què flueix la informació entre els diferents grups. La taula següent resumeix alguns

d’aquests punts clau.

ELEMENTS PER A

LA REFLEXIÓ

ASPECTES

POSITIUS

PER A

MILLORAR

CAUSES

POSSIBLES DECISIONS

Organització i

gestió dels espais,

temps i recursos.

Coordinació entre

diferents òrgans i

34

persones del

centre.

Fluxos

d’informació amb

l’alumnat i les

famílies.

Adequació de les

PDA a la gestió del

procés educatiu.

4.2- PROGRAMACIÓ DE BIOLOGIA I GEOLOGIA DE TERCER D’ESO.

1.-INTRODUCCIÓ.

Aquesta matèria contribueix a que els alumnes adquirisquen les capacitats i les

competències que els permet cuidar del seu cos, tant a nivell físic com mental i

adquirisquen estils de vida saludable que els ajuden a previndre malalties,. Per una altra

banda, també volem que entenguen i valoren a importancia de preservar el medi

ambient per les repercusions que té sobre la seua salut.





2.-OBJECTIUS .

2.1 Els objectius generals de l’etapa estan recollits en el punt 2 de l’índex de la

programació.

2.2-OBJECTIUS VINCULATS A LA MATÈRIA.

1. Descriure la morfologia cel.lular i explicar el funcionament dels orgànuls

més importants.

2. Diferenciar entre organisme pluricelular i unicelular

3. Coneìxer l'organització de l'éssers humà en en cèl.lules, teixits, organs i

aparells

35

4. Descriure els aspectes bàsics de l'anatomia i la fisiologia dels aparells

relacionats amb la nutrició.

5. Tipus d'enfermetats relacionades amb la funció de nutrició. Causes i

mesures preventives.

6. Conèixer hàbits i estils de vida saludables relacionades amb

l'alimentació.

7. Descriure aspectes bàsics de l'anatonia i el funcionament del sistema

nerviós i endocrí.

8. Localitzar els principals ossos i músculs que integren l'aparell locomotor

9. Conèixer hàbits de vida saludable relacionats amb les funcions de relació

10. Descriure aspectes bàsics d'anatomia i funcionament de l'aparell

reproductor.

11. Relacionar hàbits de vida saludable relacionats amb l'aparell reproductor.

12. Identificar els components biòtics i abiòtics d’un ecosistema i

comprendre la relació entre ambdós components.

13. Conéixer l’impacte de l’activitat humana en el medi.

3.- COMPETÈNCIES.

Veure el punt 3 de l’index de la programació (pàg 6).

4.- CONTINGUTS.

Aquesta materia té tres blocs de continguts:

Bloc 1.-Metodologia científica .

Bloc 2.-Les persones i la salut.

Bloc 3.-Els ecosistemes.


5.1 Organització.

Tema 1-L’organització del cos humà.

Els nivells d’organització dels cos humà. La cèl.lula , unitat de vida. La cèl·lula procariota

i eucariota. Aparells i sistemes del cos hum Els teixits .Òrgans, aparells i sistemes.

36

Tema 2.- Alimentació i salut.

Alimentació i nutrició. Els aliments. El valor energètic dels aliments. Les necessitats

energètiques de les persones. Una dieta equilibrada i saludable. La conservació i

manipulació dels aliments. Transtorns associats a l’alimentació.

Tema3.-La nutrició: aparells digestiu i respiratori.

L’aparell digestiu. Els processos digestius. Malalties de l’aparell digestiu. Hàbits

saludables associats a l’aparell digestiu. L’aparell respiratori. Funcionament de l’aparell

respiratori. Malalties de l’aparell respirator i Hàbits saludables.

Tema 4.- La nutrició: aparells circulatori i excretor.

El medi intern i l’aparell circulatori. El sistema circulatori limfàtic. La sang. Els vasos

sanguinis. El cor. La circulació doble. Malalties cardiovasculars. Malalties associades a la

sang. Hàbits saludables que beneficien l’aparell circulatori .L’excreció. Malalties de

l’aparell excretor i Hàbits saludables.

Tema5.-La relació: els sentits i el sistema nerviós.

La funció de relació i coordinació. Els receptors sensorials. Els òrgans dels sentits. La

salut dels òrgans dels sentits. Els components del sistema nerviós. Respostes del

sistema nerviós somàtic. La salut del sistema nerviós. La salut mental. Hàbits saludables

per al sistema nerviós.

Tema 6.- La relació: el sistema endocrí i l’aparell locomotor.

El sistema endocrí. Principals glàndules endocrines i hormones. Les malalties dels

sistema endocrí Hàbits saludables per al sistema endocrí. L’aparell locomotor.

L’esquelet. Els ossos. Les articulacions. Els músculs esquelètics. El funcionament de

l’aparell locomotor. Trastorns de l’aparell locomotor i la seua prevenció.

Tema 7.- La reproducció.

La funció de reproducció. La resposta sexual humana. L’aparell reproductor masculí i els

gàmetes masculins. L’aparell reproductor femení i els gàmetes femenins. Els cicles de

l’aparell reproductor femení. La fecundació. L’embaràs i el part. Tècniques de

reproducció assistida. Els mètodes anticonceptius. Les malalties de transmissió sexual.

Tema 8.- La salut i el sistema immunitari.

La salut i la malaltia. La transmissió de les malalties infeccioses. El sistema immunitari.

Els mecanismes de defensa del cos. La prevenció i tractament de les malalties

37

infeccioses. Les malalties no infecccioses i la seua prevenció. Els accidents i els primers

auxilis. La donació i els transplantaments.

Tema 9.- Els ecosistemes.

Els ecosistemes i l’ecosfera. Els ecosistemes terrestres. Els ecosistemes aquàtics. El sòl,

un ecosistema ocult. Les relacions entre el biòtop i la biocenosi. Les relacions entre els

éssers vius. L’equilibri en els ecosistemes. La conservació del medi ambient.

5.2. distribució temporal.


Primer trimestre: Temes 1,2 i 3.

Segon trimestre: temes 4, 5 i 6.

Tercer trimestre: temes 7,8 i 9.

6.- METODOLOGIA.

L'ensenyança de la matèria es presta a diferents enfocaments metodològics:

model discursiu-expositiu, model experiencial, o per tasques i d'aprenentatge

cooperatiu.

La metodologia que s’utilitzarà será activa, on l’aprenentatge de la Biologia i

Geologia és un procés de construcció de coneixements basat en el tractament científic

de problemas biològics i geològics per part de l’alumne i guiat pel profesor.

Les activitats previes al tema motiven a l’alumne i li ajuden a exposar els seus

coneixements. L’explicació del profesor li permet enfrentar-se amb activitats variades i

de diferent dificultat que posen a prova les destreses i els coneixements que tenen

sobre el tema al temps que afavoreixen la seua autonomía en l’aprenentatge.

Aquestes activitats es poden fer individualment o bé dividint als alumnes en

xicotets grups segons les necessitats. I per últim, les activitats finals de recapitulació els

permeten traure les seues conclusions i recordar l’essencial.

La metodologia científica es referix a les pautes de treball de la ciència però

també a estratègies metodològiques a desenvolupar en l'aula com que l'alumne

aprenga a buscar, organitzar i comunicar la información. En cada tema hi ha exercicis i

activitats destinades a utilitzar el vocabulari aprés, treballar conceptes, raonar, resoldre

38

problemes o reconéixer imatges que dirigixen la seua observació treballant així les

competències lingüístiques així com les competències matemàtica i cientificotècnica.

Els recursos audiovisuals de l'institut fan possible la visualització de

documentals sobre el funcionament del cos humà que faciliten notablement la

comprensió de l'assignatura. El llibre de text que s’utilitzarà és Biologia i Geologia de 3r

d’ESO de l’editorial Santillana.

Les activitats complementàries són importants ja que els ajuden a relacionar els

coneixements impartits amb la vida quotidiana.Tots els anys fem alguna excursió a un

paratge natural per treballar el tema dels ecosistemens.A més les pràctiques de

laboratori sempre desperten el seu interés.


VEURE TAMBÉ ANNEXE I.

7.1- CRITERIS D’AVALUACIÓ I COMPETÈNCIES..

Tema1.L’organització del cos humà.

1.- . Catalogar els distints nivells d’organització de la matèria viva: cèl·lules, teixits,

òrgans i aparells o sistemes i diferenciar les estructures cel·lulars principals i les

funcions que tenen.CMCT.

2.- . Diferenciar els teixits més importants de l’ésser humà i la funció que tenen.CMCT.

Tema 2.alimentació i salut.

1-Reconéixer la diferència entre alimentació i nutrició i diferenciar els nutrients

principals i les funcions bàsiques que tenen.CMCT

2. Relacionar les dietes amb la salut, mitjançant exemples pràctics.CMCT,CSC.

3. Argumentar la importància d’una bona alimentació i de l’exercici físic en la

salut.CMCT,CSC.

Tema 3.La nutrició. Aparells digestiu i respiratori. Tema 4.La nutrició. Aparells

circulatori i excretor.

1.-Explicar els processos fonamentals de la nutrició, utilitzant esquemes gràfics dels

diferents aparells que intervenen en ella.CMCT.

2.- Associar quina fase del procés de nutrició realitza cadascun dels aparells

implicats.MCT.

3. Indagar sobre les malalties més habituals dels aparells relacionats amb la nutrició,les

causes i la manera de previndre-les.CAA,CMCT.

39

4. Identificar els components dels aparells digestiu, circulatori, respiratori i excretor i

conéixer el seu funcionament. CMCT.

Tema 5.La relació. Els sentits i el sistema nerviós.

1.- Investigar les alteracions produïdes pels distints tipus de substàncies adictives i

elaborar propostes de prevenció i control d’aquestes.CMCT,CAA.

2.-Reconéixer les conseqüències en l’individu i en la societat quan se segueixen

conductes de risc.CMCT,CAA,CSC.

3.- Reconéixer i diferenciar els òrgans dels sentits i com tindre cura de l’oïda i la vista.

CMCT.

4.- Explicar la missió integradora del sistema nerviós davant estímuls diferents i

descriure’n el funcionament.CMCT.

Tema 6.La relació. El sistema endocrí i l’aparell locomotor.

1.- Associar les glàndules endocrines principals amb les hormones que sintetitzen i la

funció que exerceixen.CMCT.

2.- Relacionar de manera funcional el sistema neuroendocrí.CMCT.

3.- Identificar els ossos i músculs principals de l’aparell locomotor.CMCT.

4.- Analitzar les relacions funcionals entre ossos i músculs.CMCT.

5.- Detallar quines són i com es prevenen les lesions més freqüents en l’aparell

locomotor.CMCT.

Tema 7.La reproducció.

1.- Referir els aspectes bàsics de l’aparell reproductor, i diferenciar entre sexualitat i

reproducció. Interpretar dibuixos i esquemes de l’aparell reproductor.CMCT.

2.- Reconéixer els aspectes bàsics de la reproducció humana i descriure els

esdeveniments fonamentals de la fecundació, l’embaràs i el part.CMCT.

3.- Comparar els mètodes anticonceptius diferents, classificar-los segons l’eficàcia que

tenen i reconéixer la importància d’alguns en la prevenció de malalties de transmissió

sexual.CMCT.CSC.

4.- Recopilar informació sobre les tècniques de reproducció assistida i de fecundació in

vitro per a argumentar el benefici que va comportar aquest avanç científic per a la

societat.CMCT,CAA,CSC.

Tema 8.la salut i el sistema immunitari.

1.-Determinar els factors que determinen la salut i la malaltia. CMCT,CSC.

2. Valorar la importància dels estils de vida i hàbits saludables per previndre les

malalties. CMCT,CAAMCSC

3.-Determinar les malalties infeccioses i no infeccioses més comunes ,les seues

causes,prevenció i tractament.CMCT.

4. Eplicar el funcionament del sistema inmune.CMCT.

40

Tema 9.Els ecosistemes.

1.- Diferenciar els distints components d’un ecosistema.CMCT.

2.- Identificar en un ecosistema els factors desencadenants de desequilibris i establir

estratègies per a restablir l’equilibri d’aquest.CMCT,CSC.

3.- Reconéixer i difondre accions que afavoreixen la conservació del medi ambient.CSC,

4.- Analitzar els components del sòl i esquematitzar les relacions que s’estableixen

entre ells.CMCT.

5.- Valorar la importància del sòl i els riscos que comporta la sobreexplotació,

degradació o pèrdua d’aquest.CMCT,CSC.

7.2-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ.

Es faran tres avaluacions al llarg del curs en les dates assenyalades per la

caporalia d’estudis. En cada avaluació els resultats de la matèria s’expressaran amb una

qualificació numèrica sense decimals, en una escala de 1 a 10.La qualificació del

trimestre resultarà d’aplicar un percentatge a cadascun dels instruments d’avaluació.

Aquestos instruments poden ser:

a) Proves escrites, objectives, per mesurar l’adquisició dels objectius, que

puntuaràn un 70 %.

b) Treballs sobre un dels continguts del temari que serà exposat en classe a

la resta dels companys que podran formular preguntes. La seua puntuació

serà fins un 10% de la nota global .

c) Observació directa de l’actitud de l’alumne. L’alumne portarà un diari o

quadern que vaja reflectint tot allò que es fa dia a dia en l’aula, que

puntuarà el 10 %. Es valorarà la participació activa i l’actitud positiva que

demostra l’alumne.

7.3 PROMOCIÓ

L'alumne que arribe a la convocatòria de juliol (per no haver aprovat en la de

juny), haurà de superar uns objectius mínims, mitjançant la realització d’un o diversos


41

7.4 ABANDONAMENT DE L’ASSIGNATURA

Es considerarà abandonament quan l’alumne incumplisca sistemàticament les

normes de funcionament i convivència de l’assignatura, com és: no presentar-se als


apunts, etc.), no presentar els treballs o exercicis, no justificar les faltes d’assistència o

retards. La calificació serà d’1.



Es tracta d’entendre l’activitat pedagógica com un procés en el que és precís oferir

respostes diferenciades en funció de la diversitat d’alumnes.

L’atenció a la diversitat és l’eina per a donar resposta a les necessitats

educatives de tots els i les alumnes. Per tant, serà necessari planificar tota una sèrie

d’actuacions posibles que puguen donar resposta a les diverses situacions que

presenten els i les alumnes del grup, fonamentalment pel que fa als continguts,

procediments i criteris d’avaluació.

Pel que fa als continguts, es tracta de distinguir clarament els considerats bàsics

dels complementaris, entenent com bàsics els continguts imprescindibles per a

aprenentatges posteriors i que puguen contribuir al desenvolupament de les capacitats

bàsiques de la nostra àrea. També es poden considerar com bàsics en funció de la seua

funcionalitat, es a dir, que resulten útils en diverses situacions de la vida quotidiana.

Una forma de treballar amb alumnes amb diverses motivacions, ritmes i

capacitats és la diversificació d’activitats, amb major o menor dificultat, de mode que

els i les alumnes es puguen familiaritzar amb els temes, utilitzant tasques sencilles i

puguen resoldre posteriorment altres més complexes.

Sembla imprescindible valorar qualsevol éxit, per menut que siga, per tal de

reforçar l’autoestima de l’alumne, tan important en aquestes edats. Es pretén evitar la

competitivitat i potenciar el desenvolupament d’una actitud de cooperació, que es pot

facilitar amb treballs en grup.

Per tal de poder atendre la diversitat , a començament de curs es proposen

també els i les alumnes als que serà necessari fer, en el seu cas, les adaptacions

curriculars individualitzades corresponents.

42

Amb tot i aixó, és imprescindible per a atendre la diversitat, la formació del

professorat i la dotació de mitjans humans i econòmics corresponemt.

En les avaluacions inicials de cada curs de l’ESO i , fins i tot abans, el professorat

de Ciències Naturals de cada curs, obté, per part del tutor o tutora del curs anterior, així

com per part del Departament d’Orientació, la informació necessària sobre aquells

alumnes que presenten dificultats , de qualsevol tipus, en el seu procés d’aprenentatge.

En funció d’aquest informació, i amb les notes que cada professor o professora puga

obtenir directament després del seu treball a l’aula, es proposen les mesures per tal

d’atendre el millor que es puga a l’alumne corresponent.

Per a atendre a aquells alumnes diagnosticats amb ACIS, el departament

disposa de materials per tal de facilitar als alumnes amb carències la possibilitat de

poder assolir els objectius mínims de la matèria.

9.- ELEMENTS TRANSVERSALS.

Veure el punt 10 de l’índex de la programació:temes transversals


10.1.-INDICADORS D’APRENENTATGE EN ELS ALUMNES.

-Interpreta els nivells d’organització en l’ésser humà, buscant la relació entre ells.

- Diferencia els diferents tipus cel·lulars descrivint la funció dels orgànuls més

importants.

-Reconeix els principals teixits que formen el cos humà i associa a cadascun una funció.

- Argumenta les implicacions que tenen els hàbits i estils de vida saludables per tal de

previndre i evitar les malalties.

-Reconeix les malalties més comunes relacionant-les amb les seues causes.

- Explica els diferents mecanismes de transmissió de les malalties infeccioses.

- Proposa mètodes per evitar el contagi i propagació de malalties infeccioses més

comunes.

43

- Explica en què consisteix el procés d’immunitat valorant la funció de les vacunes per

previndre malalties.

-.Detecta les situacions de risc per a la salut relacionades amb el consum de drogues,

alcohol, tabac etc. i coneix els seus efectes nocius proposant mesures de prevenció i

control.

- Diferencia el concepte de nutrició del d’alimentació.

- Relaciona cada nutrient amb la funció que fa en l’organisme, reconeixent hàbits

nutricionals saludables.

- Sap elaborar dietas equilibrades, utilitzant taules dels diferents grups d’aliments.

- Determina i identifica, a partir de gràfics, i esquemes els diferents òrgans, aparells i

sistemes implicats en la funció de nutrició.

- Reconeix la funció de cada aparell implicat en la funció de nutrició.

-Explica els components de l’aparell digestiu, circulatori, respiratori i excretor i el seu

funcionament.

- Explica la funció de cadascun dels aparells i sistemes implicats en les funcions de

relació.

- Classifica diferents tipus de receptors sensorials i els relaciona amb els òrgans dels

sentits on es troben.

- Identifica algunes malalties comunes del sistema nerviós relacionant-les amb les

seues causes i prevenció.

- Identifica les glàndules endocrines i les associa amb les hormones que formen i la

seua funció.

- Localitza els principals ossos i músculs que integren l'aparell locomotor

- Diferencia els diferents tipus de músculs en funció del seu tipus de contracció i els

relaciona amb el sistema nerviós que les controla.

- Identifica els factors de risc més freqüents que poden afectar a l’aparell locomotor i

els relaciona amb les lesions que produeixen.

-. Identifica en esquemes els diferents òrgans dels aparells reproductors masculí i

femení descrivint la seua funció.

44

- Descriu les etapes del cicle menstrual assenyalant les glàndules i hormones que

intervenen.

- Distingeix diferents mètodes anticonceptius.

-Coneix les principals malalties de transmissió sexual i argumenta sobre la seua

prevenció.

- Identifica les tècniques de reproducció assitida més freqüents.

-Coneix alguns problemes ambientals generats per l'activitat humana.

-Coneix possibles actuacions per a restablir l'equilibri natural a la Terra.

10.2-AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT

Per a portar a terme una valoració objectiva dels aspectes educatius de la PDA

és necessari sistematitzar els processos de reflexió i de correcció. És imprescindible

recollir dades amb rigor per facilitar l’anàlisi dels resultats del procés i la presa de

decisions que permeten millorar l’ensenyament. Aquesta taula proporciona un model

senzill que pot servir per a complir aquest objectiu.

UNITAT AJUSTAMENT

DE LA PDA

COMPLIMENT

DELS

OBJECTIUS

CAUSES

POSSIBLES DECISIONS







ELEMENTS PER A

LA REFLEXIÓ

ASPECTES

POSITIUS

PER A

MILLORAR

CAUSES

POSSIBLES DECISIONS

Organització i


temps i recursos.

Coordinació entre

diferents òrgans i

45

persones del

centre.

Fluxos

d’informació amb

l’alumnat i les

famílies.

Adequació de les


procés educatiu.

4.3. LA PROGRAMACIÓN DE 3r de la ESO DE PMAR.ÁMBITO CIENTÍFICO Y

MATEMÁTICO.

1.-INTRODUCCIÓN.

1.1.-JUSTIFICACIÓN DE LA PROGRAMACIÓN

Las medidas ordinarias y las medidas de refuerzo, en ocasiones, pueden ser

insuficientes para determinados alumnos, por sus características y circunstancias

necesitan una ayuda de carácter más específico que no afecte solo a algunas sesiones o

a ciertas asignaturas. El PMAR tiene como finalidad que el alumnado, por medio de una

organización distinta a la que se establece de manera general, pueda conseguir los

objetivos y las competencias básicas de la etapa y obtener el título de graduado en

ESO cursando cuarto de manera ordinaria.

El programa permite trabajar con una organización por ámbitos de las ciertas materias

y ofrecer a los alumnos unas condiciones de atención diferenciadas en favor de

aquellos que, por causas diversas, se encuentran con dificultades importantes para

alcanzar los objetivos y las competencias de la etapa. Desde esta perspectiva, el

programa ha de suponer una mejor alternativa que la simple repetición de curso o la

aplicación de refuerzos o medidas de apoyo que no fueron efectivas.

1.1. 1.-NORMATIVA

La Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) establece en su

artículo 27 los programas de mejora del aprendizaje y del rendimiento. Estos

programas irán dirigidos preferentemente al alumnado que presente dificultades

relevantes de aprendizaje no imputables a la falta de estudio o esfuerzo.

46

En el desarrollo del mencionado artículo 27 de la LOMCE, en el Real Decreto

1105/2014, de 26 de diciembre, por el que se establece el currículo básico de la

Educación Secundaria Obligatoria y del Bachillerato, se recoge en su artículo 16, que las

administraciones educativas regularán las medidas de atención a la diversidad entre las

que se encuentran los Programas de mejora del aprendizaje y del rendimiento.

Por otra parte, el artículo 19 del Real Decreto 1105/2014 ya mencionado, en su

apartado 3, regula que las Administraciones educativas podrán optar por organizar

estos programas de forma integrada, o por materias diferentes a las establecidas con

carácter general.

La Comunidad Valenciana, en su Decreto 87/2015, de 5 de junio, del Consell, por el que

establece el currículo de la Educación Secundaria Obligatoria y del Bachillerato, incluye,

en su artículo 22, el Programa de mejora del aprendizaje y del rendimiento entre las

medidas extraordinarias de atención a la diversidad y otorga a los centros autonomía

para adoptar las medidas más adecuadas a las características de su alumnado y que

permitan el mejor aprovechamiento de los recursos de que disponga. Además, el

artículo 30, establece las condiciones, los procedimientos de acceso del alumnado, la

metodología, la evaluación y promoción aplicable al Programa. El anteriormente

mencionado artículo 30.3, del Decreto 87/2015, de 5 de junio, del Consell, también

indica que la Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte, debe

establecer los términos en los que los centros docentes, determinarán la modalidad de

impartición, tanto en segundo curso como en tercero, de forma integrada o por

ámbitos.

Resolución del 28 de julio de 2016 por la que se establecen las instrucciones para el

desarrollo en el curso 2016 – 2017, de los Programas de Mejora del Aprendizaje y del

Rendimiento en los centros públicos y privados concertados que imparten Educación

Secundaria Obligatoria.

1.1.2. CARACTERÍSTICAS GENERALES

Las principales características del programa son las siguientes:

a) Organización de diferentes materias que pasan a agruparse en distintos

ámbitos:

47

CON EL GRUPO DE PMAR

Ámbito de carácter lingüístico y social 9 horas

Ámbito de carácter científico y matemático 8 horas

Ámbito de lenguas extranjeras 2 horas

Tutoría 2 horas

21 horas

CON EL GRUPO DE PMAR

Tecnología 2 horas

Educación Física 2 horas

Educación Plástica y Audiovisual 2 horas

Informática 2 horas

8 horas

CON EL GRUPO ORDINARIO

Música 2 horas

Valores éticos 1 hora

3 horas

b) El alumnado que se incorpora a un grupo específico de PMAR de 3.º curso de la

ESO, tiene que haber cursado 2.º de la ESO, no tener las condiciones para

promocionar a tercero y haber repetido al menos un curso en cualquier etapa.

También podrá incorporarse el alumnado que ha cursado una sola vez 3.º curso,

no tenga las condiciones para promocionar a 4.º de ESO y se considere que es

la mejor opción para finalizar con éxito la Educación Secundaria Obligatoria.

Asimismo también podrá incorporarse el alumnado que haya cursado un PMAR

de 2.º de ESO, según la Resolución del 28 de julio de 2016.

c) El grupo de referencia será el de 3.º B, con el que comparte la impartición de

las materias de Música y Valores éticos.

48

2.- OBJETIVOS DE LA ETAPA VINCULADOS A LA MATERIA.

Los principios generales referentes a la etapa son los establecidos en el Real

Decreto 1105/2014 de 3 de enero de 2015, y son los siguientes:

1. La finalidad de la Educación Secundaria Obligatoria consiste en lograr que los

alumnos y alumnas adquieran los elementos básicos de la cultura,

especialmente en sus aspectos humanístico, artístico, científico y tecnológico;

desarrollar y consolidar en ellos hábitos de estudio y de trabajo; prepararles

para su incorporación a estudios posteriores y para su inserción laboral y

formarles para el ejercicio de sus derechos y obligaciones en la vida como

ciudadanos.

2. En la Educación Secundaria Obligatoria se prestará especial atención a la

orientación educativa y profesional del alumnado.

3. La Educación Secundaria Obligatoria se organiza de acuerdo con los

principios de educación común y de atención a la diversidad del alumnado. Las

medidas de atención a la diversidad en esta etapa estarán orientadas a

responder a las necesidades educativas concretas del alumnado y al logro de los

objetivos de la Educación Secundaria Obligatoria y la adquisición de las

competencias correspondientes y no podrán, en ningún caso, suponer una

discriminación que les impida alcanzar dichos objetivos y competencias y la

titulación correspondiente.

La Educación Secundaria Obligatoria contribuirá a desarrollar en los alumnos

y las alumnas las capacidades que les permitan:

a) Asumir responsablemente sus deberes, conocer y ejercer sus derechos en el

respeto a los demás, practicar la tolerancia, la cooperación y la solidaridad entre

las personas y grupos, ejercitarse en el diálogo afianzando los derechos

humanos y la igualdad de trato y de oportunidades entre mujeres y hombres,

como valores comunes de una sociedad plural y prepararse para el ejercicio de

la ciudadanía democrática.

b) Desarrollar y consolidar hábitos de disciplina, estudio y trabajo individual y en

equipo como condición necesaria para una realización eficaz de las tareas del

aprendizaje y como medio de desarrollo personal.

49

c) Valorar y respetar la diferencia de sexos y la igualdad de derechos y

oportunidades entre ellos. Rechazar la discriminación de las personas por razón

de sexo o por cualquier otra condición o circunstancia personal o social.

Rechazar los estereotipos que supongan discriminación entre hombres y

mujeres, así como cualquier manifestación de violencia contra la mujer.

d) Fortalecer sus capacidades afectivas en todos los ámbitos de la personalidad

y en sus relaciones con los demás, así como rechazar la violencia, los prejuicios

de cualquier tipo, los comportamientos sexistas y resolver pacíficamente los

conflictos.

e) Desarrollar destrezas básicas en la utilización de las fuentes de información

para, con sentido crítico, adquirir nuevos conocimientos. Adquirir una

preparación básica en el campo de las tecnologías, especialmente las de la

información y la comunicación.

f) Concebir el conocimiento científico como un saber integrado, que se

estructura en distintas disciplinas, así como conocer y aplicar los métodos para

identificar los problemas en los diversos campos del conocimiento y de la

experiencia.

g) Desarrollar el espíritu emprendedor y la confianza en sí mismo, la

participación, el sentido crítico, la iniciativa personal y la capacidad para

aprender a aprender, planificar, tomar decisiones y asumir responsabilidades.

h) Comprender y expresar con corrección, oralmente y por escrito, en la lengua

castellana y, si la hubiere, en la lengua cooficial de la Comunidad Autónoma,

textos y mensajes complejos, e iniciarse en el conocimiento, la lectura y el

estudio de la literatura.

i) Comprender y expresarse en una o más lenguas extranjeras de manera

apropiada.

j) Conocer, valorar y respetar los aspectos básicos de la cultura y la historia

propias y de los demás, así como el patrimonio artístico y cultural.

k) Conocer y aceptar el funcionamiento del propio cuerpo y el de los otros,

respetar las diferencias, afianzar los hábitos de cuidado y salud corporales e

incorporar la educación física y la práctica del deporte para favorecer el

desarrollo personal y social. Conocer y valorar la dimensión humana de la

sexualidad en toda su diversidad. Valorar críticamente los hábitos sociales

50

relacionados con la salud, el consumo, el cuidado de los seres vivos y el medio

ambiente, contribuyendo a su conservación y mejora.

l) Apreciar la creación artística y comprender el lenguaje de las distintas

manifestaciones artísticas, utilizando diversos medios de expresión y

representación.

3.- COMPETENCIAS.

3.1.Introducción.

La incorporación de competencias clave al currículo permite poner el

acento en aquellos aprendizajes que se consideran imprescindibles, desde un

planteamiento integrador y orientado a la aplicación de los saberes adquiridos.

Las competencias clave tienen la finalidad de integrar los diferentes

aprendizajes, tanto los formales, incorporados a las diferentes áreas o materias, como

los no formales. Además, ha de permitir a todos los estudiantes integrar sus

aprendizajes, ponerlos en relación con distintos tipos de contenidos y utilizarlos de

manera efectiva cuando les resulten necesarios en diferentes situaciones y contextos,

así como orientar la enseñanza, al permitir identificar los contenidos y los criterios de

evaluación que tienen carácter imprescindible y, en general, inspirar las distintas

decisiones relativas al proceso de enseñanza y de aprendizaje.

La consecución de las competencias clave es el fin primordial hacia el que

se orienta nuestro trabajo, fundamentalmente participativo y motivador de los

aprendizajes. Dado el carácter integrador de PMAR, el ámbito científico y

matemático responde fielmente a las principales competencias que deben alcanzar

los alumnos de la Educación Secundaria Obligatoria, consistentes en capacitarlos para

su realización personal, el ejercicio de la ciudadanía activa, la incorporación satisfactoria

a la vida adulta y el desarrollo de un aprendizaje permanente a lo largo de la vida.

Los aprendizajes de es te ámbito, contribuyen al desarrollo pleno de todas

las competencias clave de la etapa, en consonancia con el resto de medidas

organizativas para el desarrollo del Programa, así como las normas generales de

régimen interno, y otros recursos adoptados por el centro, como el uso del aula de

Informática y medios audiovisuales, o las actividades complementarias y

extraescolares que pueden favorecer el desarrollo de competencias asociadas

a la comunicación, el análisis del entorno físico, la creación, la convivencia y la

ciudadanía, o la alfabetización digital. Asímismo, la acción tutorial permanente

puede contribuir de modo determinante a la adquisición de competencias

relacionadas con la regulación de los aprendizajes, el desarrollo emocional o las

habilidades sociales.

51

En el marco de la propuesta realizada por la Unión Europea, y de acuerdo

con las consideraciones que se acaban de exponer, se han identificado siete

competencias clave:

1.Competencia en comunicación lingüística.

2.Competencia matemática y competencias clave en ciencia y tecnología.

3.Competencia digital.

4.Aprender a aprender.

5.Competencias sociales y cívicas.

6.Sentido de la iniciativa y espíritu emprendedor.

7.Conciencia y expresiones culturales.

3.2 EL ÁMBITO CIENTÍFICO Y MATEMÁTICO Y LAS COMPETENCIAS CLAVE.

Estas competencias son indispensables para lograr que los individuos alcancen

un desarrollo personal, social y profesional que se ajuste a las demandas de un mundo

globalizado.

COMPETENCIAS DEL CURRÍCULO:

CCLI: competencia en comunicación lingüística.

CMCT: competencia matemática y en ciencia y tecnología.

CD: competencia digital.

CAA: competencia aprender a aprender.

CSC :competencias sociales y cívicas.

SIEE: sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.

CEC: conciencia y expresiones culturales.

El aprendizaje de la Biología y Geología está asociado a la competencia

matemática ya que la utilización del lenguaje matemático es necesario por cuantificar

los fenómenos naturales, analizar las causas y consecuencias y expresar datos e ideas

sobre la naturaleza.

La contribución de esta materia a la competencia en comunicación

llingüística se realiza mediando ideas e informaciones sobre la naturaleza, en la

52

construcción de un discurso oral o escrito, dedicado a argumentar, analizar, describir,

sintetizar, justificar, concluir etc.Y también en la adquisición de un vocabulario

específico. Las Ciencias de la naturaleza aportan un lenguaje preciso, simbólico y

abstracto que facilita la comprensión y la expresión de muchas ideas que se

comparten socialmente.

Con respecto a la competencia digital. Implica al uso seguro y crítico de las TIC

por obtener, analizar, producir e intercambiar información.

Competencia para aprender a aprender, vinculada, sobretodo, con el Bloque

1. Metodología científica y proyecto de búsqueda en el que se recogen procedimientos

y estrategias propias del método científico que servirán como a referente a los

aprendizajes de otras áreas. Las habilidades propias de esta competencia están

relacionadas con las capacidades para aprender de forma cada vez más eficaz y

autónoma de acuerdo a los propios objetivos y necesidades. La metodología del área y

los procedimientos propios de su estudio contribuyen decisivamente a la consecución

de esta competencia.

La contribución de la Biología y Geología a la competencia social y ciudadana

está ligada al papel de la ciencia en la preparación de futuros ciudadanos de una

sociedad democrática para participar activamente tomando decisiones gracias a la

naturaleza social del conocimiento científico.

Las competencias sociales y cívicas también se desarrollan cuando, al trabajar

en grupo, el alumno es capaz de ponerse en el lugar del otro, aceptar las diferencias y

ser tolerante con los valores, creencias y culturas de los otros. Además es capaz de

comunicarse de manera eficiente y productiva con los compañeros.

Las aportaciones de esta materia a la competencia sentido de iniciativa y espíritu

emprendedor es mediante el desarrollo del espíritu crítico. Las investigaciones

científicas tienen implicaciones sociales y hay que estar bien informado por tal de

tomar decisiones reflexivas y críticas. El pensamiento hipotético deductivo propio de

los científicos se puede trasladar a otras situaciones.

Y finalmente, las aportaciones a la competencia conciencia y expresions

culturales se realiza a través del conocimiento de las manifestaciones culturales, la

valoración de la diversidad y el reconocimiento y respeto de aquellas que forman parte

del patrimonio natural y cultural. Y por último la nuestra materia contribuye a la

competencia de la conciencia y a expresiones culturales cuando el alumno es capaz de

desarrollar hábitos y actitudes saludables y sostenibles, con respecto a la vida, la

biodiversidad y la geodiversitat, como bienes a proteger.

4.- CONTENIDOS.

53

Se distinguen los siguientes bloques de contenidos:

Bloque 1.- Procesos, métodos y actitudes en matemáticas.

Bloque 2. Números y álgebra.

Bloque 3. Geometría.

Bloque 4. Funciones.

Bloque 5. Estadística y probabilidad.

Bloque 6. Las personas y la salud.

Bloque 7. Las personas y el medio ambiente.

Bloque 9. La materia.

Bloque 10. Los cambios.

Bloque 11. El movimiento y las fuerzas.

Bloque 12. La energía.

5.- UNIDADES DIDÁCTICAS.

5.1- Organización.

Tema1.Los números.

1. Los números reales 2. Operaciones con números enteros y racionales 3.

Números decimales 4. Potencias de exponente entero 5. Notación científica y

unidades de medida 6. Errores.

Tema 2.-Geometría.

1. Rectas y ángulos en el plano 2. Triángulos. 3. Escalas 4. Cuadriláteros 5.

Poliedros 6. La circunferencia y el círculo 7. Cuerpos de revolución 8. Husos

horarios 9. Simetrías.

Tema 3. Algebra y funciones.

1. Polinomios 2. Identidades notables 3. Resolución de ecuaciones de primer

grado 4. Ecuaciones de segundo grado 5. Soluciones de una ecuación de

segundo grado. Problemas 6. Sistemas de ecuaciones 7. Funciones 8. Funciones

afines 9. Funciones cuadráticas.

Tema 4.-Estadística y probabilidad.

54

1. Variables estadísticas 2. Gráficos estadísticos 3. Medidas de centralización 4.

Fenómenos deterministas 5. y aleatorios 6. Técnicas de recuento 7. La regla de

Laplace.

Tema 5.-La materia y los cambios químicos.

1. Modelo cinético-molecular de la materia 2. Sustancias puras y mezclas 3. La

estructura del átomo 4. Moléculas, elementos y compuestos 5. Enlace químico

6. Formulación y nomenclatura de los compuestos químicos según la IUPAC 7.

Reacciones químicas 8. Ajuste de reacciones químicas 9. La química en la

sociedad 10. La química y el medioambiente 11. El trabajo en el laboratorio.

Tema 6.-Movimientos y fuerzas.

1. El movimiento 2. La velocidad 3. Movimiento rectilíneo uniforme (MRU) 4.

Movimiento rectilíneo uniformemente acelerado (MRUA) 5. Representación

gráfica del MRUA 6. Las leyes de Newton 7. La ley de la gravitación universal 8.

Fuerzas que actúan sobre un cuerpo.

Tema 7.-La electricidad y la energía.

1. La electricidad 2. La corriente eléctrica 3. La energía eléctrica 4. La electricidad

en el hogar 5. Tipos de energía 6. Fuentes de energía 7. Energías renovables 8.

Energías no renovables 9. ¿Cómo utilizamos la energía?.

Tema 8.- Las personas y la salud I.

1. La organización de la vida 2. Los tejidos 3. Órganos y sistemas de órganos 4.

Función de nutrición 5. Los alimentos 6. ¿Qué debemos comer? 7. El aparato

digestivo 8. El aparato respiratorio 9. Enfermedades relacionadas con la

alimentación y la respiración 10.El aparato circulatorio 11. La excreción y el

aparato urinario.

Tema 9.- Las personas y la salud II.

1. La coordinación del organismo: los receptores 2. El sistema nervioso 3. El

sistema endocrino 4. El aparato locomotor 5. El aparato reproductor femenino

6. El aparato reproductor masculino 7. L o s g a m e t o s : ó v u l o s y

espermatozoides 8. Fecundación y desarrollo embrionario 9. Métodos

anticonceptivos 10. Salud y enfermedad 11.Defensas contra las infecciones.

Tema 10.- Geodinámica y ecosistemas.

55

1. Modelado del relieve. 2. Agentes geológicos externos: meteorización 3. Acción

geológica de las aguas superficiales 4. Acción geológica de las aguas

subterráneas 5. Acción geológica del hielo 6. Acción geológica del viento 7.

Acción geológica del mar 8. Agentes geológicos internos: volcanes 9. Agentes

geológicos internos: terremotos 10.Agentes geológicos internos: tectónica de

placas 11. Ecosistemas 12.Biomas.

5.2- DISTRIBUCIÓN TEMPORAL.

La distribución temporal prevista es la siguiente:

Primer trimestre:

Temas 1,2 5 y 8(una parte):

Números, geometría, la materia y los cambios químicos y finalmente las personas y la

salud (I).

Segundo trimestre:

Temas 8, 3 , 6 y 9:

Algebra y funciones, movimientos y fuerzas, Las personas y la salud (II).

Tercer trimestre:

Temas 4 ,7 y 10:

Estadística y probabilidad, electricidad y energía, geodinámica y ecosistemas.

6.- METODOLOGÍA.

6.1 Metodología general y específica.

6.1.1 Metodologia general.

El Programa de mejora del aprendizaje y del rendimiento prioriza el refuerzo

individualizado del alumnado con algún tipo de dificultad para la consecución de los

objetivos. Nos encontramos con un alumnado que presenta diferencias individuales,

tanto de capacidades como de estilos de aprendizaje, por lo que se necesitan

metodologías activas en las que el alumnado sea el protagonista del proceso de

enseñanza-aprendizaje, potenciando su autonomía y responsabilidad.

Los métodos empleados persiguen dos aspectos:

56

1º.- Afianzar conocimientos y capacidades imprescindibles de un grupo de alumnos,

que presenta dificultades, para que puedan continuar su formación con garantías de

éxito.

2º.- Motivar y reforzar habilidades (intuición, capacidad de aprender de los errores,

pensamiento crítico y creativo), que les permitan resolver situaciones de la vida

cotidiana. Hay que incidir en el papel activo del alumnado en el aula.

Atención individualizada, que puede realizarse debido al número reducido de alumnos

y alumnas, y que permite:

- Adecuación de los ritmos de aprendizaje a las capacidades del alumnado. Por lo tanto

se trabajan las unidades con diferentes niveles de profundización, para atender a los

alumnos más aventajados y a los más rezagados (Atención a la diversidad)

- Revisión del trabajo diario del alumno.

- Fomento del rendimiento.

- Aumento de la motivación ante el aprendizaje para obtener una mayor autonomía. -

Reflexión del alumno/a sobre su propio aprendizaje, haciéndole partícipe de su

desarrollo, detectando sus logros y dificultades.

- Relacionar nuevos conocimientos con los previos del alumnado.

- Relación de contenidos con situaciones de la vida cotidiana.

Trabajo cooperativo. Por las características de los grupos de PMAR, se considera

fundamental que el alumnado trabaje en grupo y desarrolle actitudes de respeto y

colaboración con sus compañeros. Se les implicará en trabajos de investigación y

exposición posterior de algunos temas relacionados con los contenidos de la unidad

que estén estudiando.

Se potencia el uso de tareas integradas, que faciliten la asimilación de contenidos,

ligadas a la realidad y entorno próximo del alumnado, que incidan en la relación entre

la ciencia y sus aplicaciones tecnológicas y sociales y utilizando temas de actualidad, y

así favorecer el desarrollo de competencias y los aprendizajes significativos y

duraderos.

6.1.2-Metodología específica.

La impartición de las clases se regirá por los siguientes aspectos:

57

- Presentación de los contenidos de la unidad con ayuda del libro de texto y

de la pizarra.

- Realización de esquemas (por parte del profesor o de los alumnos) de

los conceptos principales para facilitar la comprensión.

- Actividades teóricas y prácticas relacionadas con los contenidos de la

unidad.

- Libertad para preguntar e intervenir en el aula dentro de las normas de

respeto mutuo.

- Antes de cada prueba escrita se dedicará una sesión a repasar los

contenidos y resolución de las posibles dudas por parte del alumnado.

- Exposición, ante los compañeros, de contenidos de las distintas unidad

1) El tratamiento de las dificultades con que se encuentran estos alumnos requerirá un

proceso de enseñanza aprendizaje mucho más tutelado que el del alumnado ordinario

y que prevea de manera más insistente aspectos como los siguientes:

- Evaluación continua y formativa, inmersa en el proceso de enseñanaza-

aprendizaje desde que empieza con la pretensión de mejorarlo, utilizando como

actividades de evaluación las propias actividades de aprendizaje.

- Información periódica al alumnado sobre el proceso de evaluación, de los progresos y

dificultades.

- Revisión con los alumnos de las pruebas y ejercicios de evaluación realizados porque

puedan analizar las razones de sus progresos y dificultades.

- Corrección informada de cuadernos y trabajos porque los alumnos puedan apreciar

sus progresos.

- Información variada sobre la utilidad y el valor funcional de los contenidos que se

trabajan en clase.

- Mayor cantidad y variedad de orientaciones a la hora de realizar tareas.

- Orientación sobre los hitos que se persiguen en el aprendizaje: objetivos a lograr,

niveles mínimos que se exigirán...

- Adaptación, cuando sea preciso, de materiales curriculares y libros de texto a las

necesidades individuales de aprendizaje.

2) Es esencial crear un clima de clase basado en la aceptación de sus características y

dificultades, con un diálogo frecuente y fluido que busque la motivación del alumnado

58

a través del estímulo y el mensaje positivo. Es esencial que los alumnos se sientan libres

para preguntar y expresar sus respuestas sin temor al fracaso ni a ser ridiculizados por

el resto, reconociendo cualquier esfuerzo por encima de la corrección o incorrección y

considerando los errores como una nueva oportunidad para el aprendizaje.

3) Es esencial propiciar experiencias de éxito desde el comienzo del curso para

promover la confianza y la seguridad del alumno. Hay que conseguir, sobre todo al

principio, experiencias positivas frecuentes. Para lo cual:

- Empezaremos por tareas adecuadas a su nivel de competencia.

- Seguiremos una adecuada progresión en el desarrollo del curso dedicando

proporcionalmente más tiempo a los primeros aprendizajes.

- Asignaremos cantidades adecuadas, no excesivas, de trabajo.

- Estructuraremos adecuadamente las tareas.

- Realizaremos las primeras pruebas o actividades de evaluación en las primeras

semanas del curso asegurándonos que la gran mayoría del alumnado obtenga el éxito.

4)Potenciaremos al máximo la interacción de los alumnos a través del trabajo

cooperativo y colaborativo, asignando diferentes tareas y papeles a los alumnos en

cada una de ellas.

5)Pondremos en marcha un conjunto de medidas que posibiliten una adecuada

atención a la diversidad dentro del grupo, puesto que, aunque los alumnos compartan

una serie de características comunes, también presentan importantes diferencias en sus

intereses, motivaciones y capacidades.

- Distinción clara entre los contenidos/aprendizajes básicos y los que resultan más

complementarios o ampliación.

-Trabajo más intenso y detallado sobre los contenidos básicos.

-Tiempo suficiente de trabajo autónomo del alumnado al aula porque el profesor

pueda hacer el seguimiento de progresión más adecuado, y que el alumno lo vea y lo

valore y sea consciente de su importancia.

59

-Desarrollo, cuando sea necesario, de actividades diferenciadas en función de la

distinción establecida en los contenidos.

-Utilización de metodologías diversas que conecten con las diferentes maneras de

aprender de los alumnos.

6.2. MATERIALES Y RECURSOS DIDÁCTICOS

Los alumnos consultarán como libro de texto el libro de 3º de ESO “Ámbito

Científico y Matemático II (Programa de Mejora del aprendizaje y del rendimiento )” de

la editorial Editex de Biología y Geología, Matemáticas así como Física y Química.

Edición 2016.

Material de apoyo.

- Materiales y productos propios del laboratorio.

- Material informático: página web, presentaciones.

- Fotocopias.

- Bibliografía disponible en la Biblioteca del Centro y en el Departamento de Biología y

Geología.

6.3 Actividades y estrategias de aprendizaje:

6.3.1- APRENDIZAJE POR TAREAS, DESARROLLO DEL TRABAJO

COLABORATIVO.

Se tratará de seguir una metodología activa que otorga al profesor una función

de coordinador y director de las tareas más que un simple transmisor de la

información, con actividades que favorezcan una mayor autonomía en el aprendizaje

del alumno tanto dentro como fuera de la clase.

La realización de las tareas implica el trabajo colaborativo, que –sin olvidar las

aportaciones individuales– requiere el esfuerzo coordinado de todos los miembros del

equipo. En el ámbito educativo, este tipo de trabajo significa:

60

• Un determinado tipo de organización del aula, para propiciar el espacio para la

discusión, el debate, y la toma de decisiones. En el aula de PMAR disponemos de mesas

individuales y de dos mesas grandes en las que pueden trabajar cuatro personas.

• Una concepción del aprendizaje como construcción conjunta del conocimiento.

Al promover el intercambio de ideas, la comunicación precisa, la actuación coordinada

y el control mutuo, el trabajo en colaboración conduce al aprendizaje significativo, que

se alcanza por el esfuerzo común. Es cada individuo quien aprende, pero lo que se

aprende ha sido elaborado por todos los miembros del equipo. De ahí la necesidad de

promover un comportamiento ético en el que se aportan al grupo los propios

conocimientos y se respeta lo aportado por los demás.

• Una metodología que concede al alumno autonomía para aprender, y convierte

al docente en guía y tutor del proceso. Cada estudiante es sujeto de su propio

aprendizaje, y a la vez maestro y discípulo dentro del grupo. El profesor deja su función

de transmisor de conocimientos, convirtiéndose en mediador y facilitador de su

adquisición.

Las tareas diseñadas están claramente estructuradas y delimitadas, para no

dificultar su comprensión. En ellas se especifica con claridad el resultado que se

pretende alcanzar..

6.3.2. INTEGRACIÓN DE LAS TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN Y LA

COMUNICACIÓN.

Las TIC constituyen objetos de aprendizaje en sí mismas, soporte para

determinados contenidos (multimedia) y facilitan herramientas para la construcción del

conocimiento, especialmente en las actividades de búsqueda de información, y para la

realización de tareas complejas.

Las actividades que integran las TIC tienen, en ocasiones, un componente lúdico

muy adecuado para conseguir la motivación en el aula. Sin embargo, el uso que los

adolescentes hacen de ellas está relacionado fundamentalmente con sus necesidades

de comunicación personal y su utilización en el ámbito académico debe ser objeto de

un proceso de enseñanza-aprendizaje como el que se produce en otras facetas del

proceso educativo, especialmente en lo que se refiere a los riesgos inherentes a estas

nuevas formas de comunicación.

En nuestro centro disponemos de ordenador y proyector en todas las aulas que

nos permite desarrollar dichas actividades.

61

6.3.3. TRATAMIENTO DE LA EDUCACIÓN EMOCIONAL Y DE LOS

CONTENIDOS TRANSVERSALES Y VALORES

Las actuales tendencias pedagógicas instan a la incorporación de la dimensión

emocional en los proyectos educativos, tanto en los niveles inferiores de escolaridad

como en los dedicados a etapas tan delicadas como la adolescencia. En las aulas deben

desarrollarse las capacidades emocionales para que los alumnos progresen en su

conocimiento, comprensión, análisis y, sobre todo, en su gestión en la vida cotidiana.

Se pretende crear un clima que favorezca el equilibrio individual y unas

relaciones basadas en los valores fundamentales de convivencia.

Esos ejes, que van del conocimiento de uno mismo, al conocimiento de los

demás y del entorno (incluido el cultural), deben ser cauce para satisfacer las

necesidades expresivas de los estudiantes, y de integración en el grupo de clase,

fortaleciendo los principios y valores que fomentan la igualdad y favorecen la

convivencia, como la prevención de conflictos y su resolución pacífica (mediación) o la

no violencia en todos los ámbitos.

Por último, cabe mencionar las implicaciones metodológicas de dos ejes

fundamentales del curso: la Atención a la diversidad del aula y la Evaluación del

proceso de enseñanza-aprendizaje.

6.4 ACTIVIDADES COMPLEMENTARIAS.

Son actividades complementarias las prácticas que se realizan en el laboratorio.

Y si se realiza alguna excursión.

7.-EVALUACIÓN DEL ALUMNADO.

VER ANEXO I.

7.1- CRITERIOS DE EVALUACIÓN.

Tema 1. Números y álgebra.

decimales) y utilizarlos para representar, ordenar e interpretar adecuadamente la

información cuantitativa.

las operaciones elementales y las potencias de exponente entero.

62

acionales para resolver y

analizar situaciones cotidianas.

cantidades de forma adecuada y precisa.

ones, para

resolver problemas cotidianos contextualizados, representando e interpretando

mediante medios tecnológicos, cuando sea necesario, los resultados obtenidos.

Tema 2.- Geometría.

• Clasificar los triángulos y cuadriláteros y conocer sus elementos más característicos y

sus propiedades.

• Identificar las propiedades geométricas que caracterizan los puntos de la

circunferencia y el círculo.

• Reconocer figuras semejantes y calcular la razón de semejanza y la razón de

superficies y volúmenes de figuras semejantes.

• Aplicar el teorema de Pitágoras para calcular longitudes desconocidas en la

resolución de triángulos y áreas de polígonos regulares, en contextos geométricos o en

contextos reales.

• Calcular áreas y volúmenes de poliedros, cilindros, conos y esferas, y aplicarlos para

resolver problemas contextualizados.

• Interpretar el sentido de las coordenadas geográficas y su aplicación en la

localización de puntos.

Tema 3Algebra y Funciones.

• Utilizar el lenguaje algebraico para expresar una propiedad o relación dada mediante

un enunciado, extrayendo la información relevante y transformándola.

• Resolver problemas de la vida cotidiana en los que se precise el planteamiento y

resolución de ecuaciones de primer y segundo grado y sistemas de dos ecuaciones

lineales con dos incógnitas, aplicando técnicas de manipulaciones algebraicas, gráficas,

valorando y contrastando los resultados obtenidos.

• Conocer, manejar e interpretar el sistema de coordenadas cartesianas.

• Comprender el concepto de función. Reconocer, interpretar y analizar las gráficas

funcionales.

• Manejar las distintas formas de presentar una función: lenguaje habitual, tabla

numérica, gráfica y ecuación, pasando de unas formas a otras y eligiendo la mejor de

ellas en función del contexto.

• Conocer los elementos que intervienen en el estudio de las funciones y su

representación gráfica.

• Reconocer, representar y analizar las funciones lineales , utilizándolas para resolver

problemas.

• Representar funciones cuadráticas.

Tema 4. Estadística y probabilidad.

63

•Elaborar informaciones estadísticas para describir un conjunto de datos mediante

tablas y gráficas adecuadas a la situación analizada, justificando si las conclusiones son

representativas para la población estudiada.

• Calcular e interpretar los parámetros de posición y de dispersión de una variable

estadística para resumir los datos y comparar distribuciones estadísticas.

• Analizar e interpretar la información estadística que aparece en los medios de

comunicación, valorando su representatividad y fiabilidad.

• Diferenciar los fenómenos deterministas de los aleatorios.

• Inducir la noción de probabilidad.

• Estimar la posibilidad de que ocurra un suceso asociado a un experimento aleatorio

sencillo, calculando su probabilidad a partir de su frecuencia relativa, la regla de

Laplace o los diagramas de árbol, identificando los elementos asociados al

experimento.

Tema 5 La materia y Los cambios químicos.

•Establecer las relaciones entre las variables de las que depende el estado de un gas a

partir de representaciones gráficas y/o tablas de resultados obtenidos en, experiencias

de laboratorio o simulaciones por ordenador.

• Identificar sistemas materiales como sustancias puras o mezclas y valorar la

importancia y las aplicaciones de mezclas de especial interés.

• Reconocer que los modelos atómicos son instrumentos interpretativos de las

distintas teorías y la necesidad de su utilización para la interpretación y comprensión de

la estructura interna de la materia.

• Analizar la utilidad científica y tecnológica de los isótopos radiactivos.

• Interpretar la ordenación de los elementos en la Tabla Periódica y reconocer los más

relevantes a partir de sus símbolos.

• Conocer cómo se unen los átomos para formar estructuras más complejas y explicar

las propiedades de las agrupaciones resultantes.

• Diferenciar entre átomos y moléculas, y entre sustancias simples y compuestas en

sustancias de uso frecuente y conocido.

• Formular y nombrar compuestos binarios siguiendo las normas IUPAC

Tema 6. El movimiento y las fuerzas.

64

•Reconocer el papel de las fuerzas como causa de los cambios en el estado de

movimiento y de las deformaciones.

• Diferenciar entre velocidad media e instantánea a partir de gráficas e s p a c i o / t i e

m p o y velocidad/tiempo, y deducir el valor de la aceleración utilizando éstas últimas.

• Valorar la utilidad de las máquinas simples en la transformación de un movimiento

en otro diferente, y la reducción de la fuerza aplicada necesaria.

• Comprender el papel que juega el rozamiento en la vida cotidiana.

• Considerar la fuerza gravitatoria como la responsable del peso de los cuerpos, de los

movimientos orbitales y de los distintos niveles de agrupación en el Universo, y analizar

los factores de los que depende.

• Reconocer las distintas fuerzas que aparecen en la naturaleza y los distintos

fenómenos asociados a ellas.

Tema 7. La energía y la electricidad.

• Valorar el papel de la energía en nuestras vidas, identificar las diferentes fuentes,

comparar el impacto medioambiental de las mismas y reconocer la importancia del

ahorro energético para un desarrollo sostenible.

• Conocer y comparar las diferentes fuentes de energía empleadas en la vida diaria en

un contexto global que implique aspectos económicos y medioambientales.

• Valorar la importancia de realizar un consumo responsable de las fuentes energéticas.

• Explicar el fenómeno físico de la corriente eléctrica e interpretar el significado de las

magnitudes intensidad de corriente, diferencia de potencial y resistencia, así como las

relaciones entre ellas.

• Comprobar los efectos de la electricidad y las relaciones entre las magnitudes

eléctricas mediante el diseño y construcción de circuitos eléctricos y electrónicos

sencillos, en el laboratorio o mediante aplicaciones interactivas.

• Conocer la forma en la que se genera la electricidad en los distintos tipos de

centrales eléctricas, así como su transporte a los lugares de consumo.

Tema 8 y 9. Las personas y la salud.

•Catalogar los distintos niveles de organización de la materia viva: células, tejidos,

órganos y aparatos o sistemas y diferenciar las principales estructuras celulares y sus

funciones.

65

• Diferenciar los tejidos más importantes del ser humano y su función.

• Reconocer la diferencia entre alimentación y nutrición y diferenciar los principales

nutrientes y sus funciones básicas.

• Relacionar las dietas con la salud, a través de ejemplos prácticos.

• Argumentar la importancia de una buena alimentación y del ejercicio físico en la

salud.

• Explicar los procesos fundamentales de la nutrición, utilizando esquemas gráficos de

los distintos aparatos que intervienen en ella. Asociar qué fase del proceso de nutrición

realiza cada uno de los aparatos implicados en el mismo.

• Indagar acerca de las enfermedades más habituales en los aparatos relacionados con

la nutrición, de cuáles son sus causas y de la manera de prevenirlas.

• Identificar los componentes de los aparatos digestivo, circulatorio, respiratorio y

excretor y conocer su funcionamiento.

Reconocer y diferenciar los órganos de los sentidos y los cuidados del oído y la vista.

• Explicar la misión integradora del sistema nervioso ante diferentes estímulos y

describir su funcionamiento.

• Asociar las principales glándulas endocrinas, con las hormonas que sintetizan y la

función que desempeñan.

• Investigar las alteraciones producidas por distintos tipos de sustancias adictivas y

elaborar propuestas de prevención y control.

• Relacionar funcionalmente al sistema neuro-endocrino .

• Identificar los principales huesos y músculos del aparato locomotor.

• Analizar las relaciones funcionales entre huesos y músculos.

• Detallar cuáles son y cómo se previenen las lesiones más frecuentes en el aparato

locomotor.

• Referir los aspectos básicos del aparato reproductor, diferenciando entre sexualidad

y reproducción. Interpretar dibujos y esquemas del aparato reproductor.

• Reconocer los aspectos básicos de la reproducción humana y describir los

acontecimientos fundamentales de la fecundación.

• Comparar los distintos métodos anticonceptivos, clasificarlos según su eficacia y

reconocer la importancia de algunos ellos en la prevención de enfermedades de

transmisión sexual.

• Recopilar información sobre las técnicas de reproducción asistida y de fecundación in

vitro, para argumentar el beneficio que supuso este avance científico para la sociedad.

• Valorar y considerar su propia sexualidad y la de las personas que le rodean,

transmitiendo la necesidad de reflexionar, debatir, considerar y compartir.

• Determinar las enfermedades infecciosas y no infecciosas más comunes que afectan a

la población, causas, prevención y tratamientos.

• Identificar hábitos saludables como método de prevención de las enfermedades.

• Determinar el funcionamiento básico del sistema inmune, así como las continuas

aportaciones de las ciencias biomédicas.

Tema 10.-Geodinámica y ecosistemas.

66

• Identificar algunas de las causas que hacen que el relieve difiera de unos sitios a

otros.

• Relacionar los procesos geológicos externos con la energía que los activa y

diferenciarlos de los procesos internos.

• Analizar y predecir la acción de las aguas superficiales e identificar las formas de

erosión y depósitos más características.

• Valorar la importancia de las aguas subterráneas, justificar su dinámica y su relación

con las aguas superficiales.

• Analizar la dinámica marina y su influencia en el modelado litoral.

• Relacionar la acción eólica con las condiciones que la hacen posible e identificar

algunas formas resultantes.

• Analizar la acción geológica de los glaciares y justificar las características de las

formas de erosión y depósito resultantes.

• Indagar los diversos factores que condicionan el modelado del paisaje en las zonas

cercanas del alumnado.

• Reconocer la actividad geológica de los seres vivos y valorar la importancia de la

especie humana como agente geológico externo.

• Diferenciar los cambios en la superficie terrestre generados por la energía del interior

terrestre de los de origen externo.

• Analizar las actividades sísmica y volcánica, sus características y los efectos que

generan.

• Relacionar la actividad sísmica y volcánica con la dinámica del interior terrestre y

justificar su distribución planetaria.

• Valorar la importancia de conocer los riesgos sísmico y volcánico y las formas de

prevenirlo.

•Describir la estructura i componentes de un ecosistema.

• Comparar el ciclo de la materia i el flujo de la energía.

•Elaborar e interpretar cadenas y redes tróficas.

•.Describir los principales impactos humanos sobre el medio ambiente y argumentar

algunas actuaciones y medidas para restablecer e elquillibrio.

•.-Actuar de manera respetuosa con el medio ambiente.

7.2- INSTRUMENTOS DE EVALUACIÓN.

- Observación directa de la actitud e interés del alumno.(nivel de participación,

grado de implicación, aporte de ideas, etc.).

-Trabajos. Exposición de documentos y materiales gráficos elaborados por el

alumnado y su equipo.

67

- Pruebas objetivas de conocimientos que versarán sobre la información

facilitada.

-Cuaderno de clase.

-Exposiciones orales.

-Asistencia y puntualidad.

7.3- CRITERIOS DE CALIFICACIÓN y PROMOCIÓN.

7.3.1.CRITERIOS DE CALIFICACIÓN

Se harán tres evaluaciones a lo largo del curso, en las fechas señaladas por jefatura de

estudios. En cada evaluación los resusltados de la materia se expresarán con una

calificación de 1 a 10 sin decimalesn.La califacación del trimestre resultará de aplicar un

porcentaje a cada uno de los instrumentos de evaluación:

a) Tratamiento de las faltas de ortografía

Las faltas de ortografía y las tildes. Se descontará 0,2 por grafía y 0,1 por tilde

hasta un máximo de 2 puntos sobre la nota de la prueba escrita. Cabe indicar

que, en el resto de las asignaturas y como norma general del centro, se

sanciona con 0,3 los errores ortográficos que afectan a las grafías y con 0,1 los

errores que afectan a las tildes.

Calificaciones obtenidas en los exámenes 40%

Trabajo diario en casa y en clase 30%

Actitud, interés y esfuerzo 10%

Trabajos ,exposiciones orales y prácticas de

laboratorio

20%

68

b) Las faltas de asistencia y su repercusión en la calificación del

alumno

Si el alumno falta a clase, se debe justificar el día en el que este se incorpora. Si

la falta se produce el día de cualquier prueba escrita, el padre, la madre o el

tutor legal llamará al centro para avisar de la ausencia de su hijo/-a. Se le

repetirá el examen siempre que sea posible dentro del periodo de evaluación,

en la fecha acordada por el profesor.

c) Calificación de los trabajos realizados por el alumno a lo largo

de la evaluación

En este caso, el alumno deberá presentar su archivador cuando sea solicitado

por la profesora. Si el alumno no lo presentara completo o no lo presentara con los

materiales y los trabajos ordenados, no se le sumaría el 20% que le corresponde en la

nota de la evaluación.

7.3.2. PROMOCIÓN

El alumno que llegue a la convocatoria de julio (por no haber aprobado en la de junio)

tendrá que superar los objetivos mínimos mediante una prueba y/o trabajos .

7.4 RECUPERACIÓN DE PENDIENTES.

ALUMNOS CON ASIGNATURA PENDIENTES EN LA ESO

Dichos alumnos tienen la posibilidad de aprobar la materia pendiente si superan

las materias que integran el ámbito científico y matemático. A estos alumnos se les

ofrecerán actividades de apoyo y refuerzo por parte del profesor que les imparte el

ámbito en el curso presente.

Si no fuera posible que superaran la materia pendiente en junio, realizarían una

prueba en julio que presentaría el mismo tratamiento que para los alumnos que tienen

la materia pendiente durante el curso actual.

8.-MEDIDAS DE ATENCIÓN AL ALUMNADO CON NECESIDAD ESPECÍFICA DE

APOYO EDUCATIVO O CON NECESIDAD DE COMPENSACIÓN EDUCATIVA

69

Los principios pedagógicos en que se tiene que basar la intervención educativa con el

alumnado que accede en el programa se fundamentan en el análisis de las

características académicas y personales de estos alumnos.

La evaluación previa que se realiza a este alumnado permite detectar unas

características más o menos comunes que están muy unidas a su historia educativa y

escolar y especialmente al itinerario de fracaso académico seguido por estos

estudiantes.

Podemos destacar como características principales de este alumnado:

- Son alumnos con un importante déficit de conocimientos y/o con falta de

organización.

- Desconocen o aplican de forma errónea las estrategias de aprendizaje que los

permiten afrontar con éxito muchas de las tareas escolares.

- Tienen dificultades por autorregular su propio aprendizaje.

- Creen que sus esfuerzos no son suficientes para evitar el fracaso escolar en el cual se

encuentran.

- No son conscientes que cada nuevo aprendizaje incrementa su competencia y

los posibilita aprendizajes más complejos.

- Tienen un autoconcepto académico negativo.

- Tienen expectativas negativas hacia el resultado de las tareas escolares

pudiendo reaccionar de maneras diferentes:

a) Dejando de esforzarse en sus trabajos

b) Activando una imagen negativa de sí mismos ( "esto se me da muy mal", “yo no sirvo

para estudiar”).

c) Activando el interés por otros aspectos personales que pueden ofrecerlos una

imagen más positiva: la música, los deportes, los amigos...

70

d) Adoptando un patrón defensivo de pensamiento y conducta para atribuir

todos sus fracasos y desgracias a factores externos: el profesor, la dificultad de

la tarea, sus compañeros, etc.

Todo el anterior hace que este alumnado necesite de mucha mayor cantidad y

variedad de ayuda pedagógica por parte del profesor y nos obliga a un tipo de

intervención educativa que contemple los siguientes principios pedagógicos:

1) El tratamiento de las dificultades con que se encuentran estos alumnos requerirá un

proceso de enseñanza aprendizaje mucho más tutelado que el del alumnado ordinario

y que prevea de manera más insistente aspectos como los siguientes:

- Evaluación continua y formativa, inmersa en el proceso de enseñanaza-

aprendizaje desde que empieza con la pretensión de mejorarlo, utilizando como

actividades de evaluación las propias actividades de aprendizaje.

- Información periódica al alumnado sobre el proceso de evaluación, de los progresos y

dificultades.

- Revisión con los alumnos de las pruebas y ejercicios de evaluación realizados

porque puedan analizar las razones de sus progresos y dificultades.

- Corrección informada de cuadernos y trabajos porque los alumnos puedan apreciar

sus progresos.

- Información variada sobre la utilidad y el valor funcional de los contenidos que se

trabajan en clase.

- Mayor cantidad y variedad de orientaciones a la hora de realizar tareas.

- Orientación sobre los hitos que se persiguen en el aprendizaje: objetivos a

lograr, niveles mínimos que se exigirán...

- Adaptación, cuando sea preciso, de materiales curriculares y libros de texto a

las necesidades individuales de aprendizaje.

2) Es esencial crear un clima de clase basado en la aceptación de sus características y

dificultades, con un diálogo frecuente y fluido que busque la motivación del alumnado

a través del estímulo y el mensaje positivo. Es esencial que los alumnos se sientan libres

para preguntar y expresar sus respuestas sin temor al fracaso ni a ser ridiculizados por

el resto, reconociendo cualquier esfuerzo por encima de la corrección o incorrección y

considerando los errores como una nueva oportunidad para el aprendizaje.

71

3) Es esencial propiciar experiencias de éxito desde el comienzo del curso para

promover la confianza y la seguridad del alumno. Hay que conseguir, sobre todo al

principio, experiencias positivas frecuentes. Para lo cual:

- Empezaremos por tareas adecuadas a su nivel de competencia.

- Seguiremos una adecuada progresión en el desarrollo del curso dedicando

proporcionalmente más tiempo a los primeros aprendizajes.

- Asignaremos cantidades adecuadas, no excesivas, de trabajo.

- Estructuraremos adecuadamente las tareas.

- Realizaremos las primeras pruebas o actividades de evaluación en las primeras

semanas del curso asegurándonos que la gran mayoría del alumnado obtenga el éxito.

4) Potenciaremos al máximo la interacción de los alumnos a través del trabajo

cooperativo y colaborativo, asignando diferentes tareas y papeles a los alumnos en

cada una de ellas.

5)Pondremos en marcha un conjunto de medidas que posibiliten una adecuada

atención a la diversidad dentro del grupo, puesto que, aunque los alumnos compartan

una serie de características comunes, también presentan importantes diferencias en sus

intereses, motivaciones y capacidades.

- Distinción clara entre los contenidos/aprendizajes básicos y los que resultan más

complementarios o ampliación.

-Trabajo más intenso y detallado sobre los contenidos básicos.

-Tiempo suficiente de trabajo autónomo del alumnado al aula porque el profesor

pueda hacer el seguimiento de progresión más adecuado, y que el alumno lo vea y lo

valore y sea consciente de su importancia.

-Desarrollo, cuando sea necesario, de actividades diferenciadas en función de la

distinción establecida en los contenidos.

-Utilización de metodologías diversas que conecten con las diferentes maneras de

aprender de los alumnos.

72

8.1. ALUMNOS CON ASIGNATURAS PENDIENTES DE CURSOS ANTERIORES

8.1.1. ALUMNOS CON ASIGNATURA PENDIENTES EN LA ESO

Dichos alumnos tienen la posibilidad de aprobar la materia pendiente si superan

las materias que integran el ámbito científico y matemático. A estos alumnos se les

ofrecerán actividades de apoyo y refuerzo por parte del profesor que les imparte el

ámbito en el curso presente.

Si no fuera posible que superaran la materia pendiente en junio, realizarían una

prueba en julio que presentaría el mismo tratamiento que para los alumnos que tienen

la materia pendiente durante el curso actual.

8.1.2. ALUMNOS DE ESO QUE SE PRESENTAN A LA PRUEBA

EXTRAORDINARIA DE JULIO.

Los alumnos que se presentan a la prueba extraordinaria de julio deberán

entregar al profesor o profesora los trabajos de refuerzo que les fueron entregados en

junio. Se trata de materiales consistentes en actividades similares a las que se les

proponen a los alumnos en el examen. Debido al poco tiempo del que disponen entre

el final de curso y la prueba extraordinaria, el departamento cree conveniente preparar

el material para adecuarlo al tiempo que disponen para poderse presentar al examen

9. ELEMENTOS TRANSVERSALES

El art. 4 del Decreto 87/2015 subraya la relevancia de los elementos transversales en la

Programación. En el currículo se incluye también una serie de contenidos que son

transversales en las distintas materias, sin perjuicio de su tratamiento específico en

algunas de ellas: la comprensión lectora, la expresión oral y escrita, la comunicación

audiovisual, las TIC, el emprendimiento, y la educación cívica y constitucional.

Además, se deben fomentar valores como la igualdad entre hombres y mujeres, la no

discriminación por cualquier condición o circunstancia personal o social, la resolución

pacífica de conflictos, la defensa de la libertad, la igualdad, los derechos humanos y la

paz, y el rechazo de cualquier tipo de violencia, racismo o xenofobia.

Igualmente, han de evitarse comportamientos y contenidos sexistas, y los estereotipos

que supongan discriminación. La materia debe contribuir también a incorporar

73

elementos relacionados con la educación y seguridad vial, el desarrollo sostenible y la

protección del medio ambiente, los riesgos de explotación y abuso sexual, y las

situaciones de riesgo derivadas del uso de las TIC.

Algunos de los temas transversales más relacionados con Ciencias de la Naturaleza son:

Educación Ambiental:

Se trata sobre todo en los temas dedicados al estudio de la Ecología. Un

objetivo básico es aprender a desarrollar estrategias de sostenibilidad en los ámbitos

de la vida familiar y escolar y como ciudadanos siguiendo la máxima de “pensar

globalmente y actual localmente”.

Educación para el consumidor:

Está relacionada también con la educación ambiental. El uso responsable de los

recursos naturales y mantener un pensamiento crítico frente al consumismo que

impacta sobre la naturaleza acelerando el uso de recursos no renovables y generando

toneladas de basura no biodegradable, son competencia conjunta de ambos temas

transversales.

Educación sexual.

Este tema se trata de manera científica, respetuosa y natural en el contexto de la

reproducción sexual de los seres vivos. Permite diferenciar el término reproducción del

de sexualidad i apreciar diferentes aspectos de la sexualidad humana.

10.- EVALUACIÓN DE LA PRÁCTICA DOCENTE E INDICADORES DE LOGRO EN EL

APRENDIZAJE DE LOS ALUMNOS.

10.1.-INDICADORES DE LOGRO EN EL APRENDIZAJE DE LOS ALUMNOS.

Tema1.Los números.

•Reconoce los distintos tipos de números (naturales, enteros, racionales), indica el

criterio utilizado para su distinción y los utiliza para representar e interpretar

adecuadamente información cuantitativa.

• Distingue, al hallar el decimal equivalente a una fracción, entre decimales finitos y

decimales infinitos periódicos, indicando en este caso, el grupo de decimales que se

repiten o forman período.

• Realiza cálculos en los que intervienen potencias de exponente entero.

74

• Distingue y emplea técnicas adecuadas para realizar aproximaciones por defecto y

por exceso de un número en problemas contextualizados.

• Calcula el valor de expresiones numéricas de números enteros, decimales y

fraccionarios mediante las operaciones elementales y las potencias de exponente

entero aplicando correctamente la jerarquía de las operaciones.

• Emplea números racionales para resolver problemas de la vida cotidiana y analiza la

coherencia de la solución.

Tema 2.-Geometría.

•Conoce las propiedades de los puntos de la mediatriz de un segmento y de la bisectriz

de un ángulo, utilizándolas para resolver problemas geométricos sencillos.

• Maneja las relaciones entre ángulos definidos por rectas que se cortan o por

paralelas cortadas por una secante y resuelve problemas geométricos sencillos. • Aplica

el teorema de Pitágoras para calcular longitudes desconocidas en la resolución de

triángulos y áreas de polígonos regulares, en contextos geométricos o en contextos

reales.

• Calcula el perímetro y el área de polígonos y de figuras circulares en problemas

contextualizados aplicando fórmulas y técnicas adecuadas.

• Divide un segmento en partes proporcionales a otros dados y establece relaciones de

proporcionalidad entre los elementos homólogos de dos polígonos semejantes.

• Resuelve problemas de la realidad mediante el cálculo de longitudes, áreas y

volúmenes de figuras y cuerpos geométricos, utilizando los lenguajes geométricos y

algebraicos adecuados.

• Calcula dimensiones reales de medidas de longitudes y de superficies en situaciones

de semejanza: planos, mapas, fotos aéreas, etc.

• Calcula áreas y volúmenes de poliedros, cilindros, conos y esferas, y los aplica para

meridianos y paralelos, y es capaz de ubicar un punto sobre el globo terráqueo

conociendo su longitud y latitud.,

Tema 3. Algebra y funciones.

• Realiza operaciones con monomios y polinomios.

75

• Conoce y utiliza las identidades notables correspondientes al cuadrado de un

binomio y una suma por diferencia.

• Factoriza polinomios mediante el uso del factor común y las identidades notables.

• Formula algebraicamente una situación de la vida real mediante ecuaciones de

primer y segundo grado y sistemas de ecuaciones lineales con dos incógnitas.

• Resuelve ecuaciones de primer y segundo grado y sistemas de ecuaciones lineales

con dos incógnitas e interpreta el resultado.

• Interpreta una gráfica y la analiza, reconociendo sus propiedades más características.

• Reconoce y representa una función lineal a partir de la ecuación o de una tabla de

valores, y obtiene la pendiente de la recta correspondiente.

• Determina las diferentes formas de expresión de la ecuación de la recta a partir de

una dada (ecuación punto pendiente, general, explícita y por dos puntos).

• Calcula lo puntos de corte y pendiente de una recta.

• Calcula los elementos característicos de una función polinómica de grado dos y la

representa gráficamente

Tema 4.-Estadística y probabilidad.

• Distingue población y muestra justificando las diferencias en problemas

contextualizados.

• Distingue entre variable cualitativa, cuantitativa y pone ejemplos.

• Elabora tablas de frecuencias, relaciona los distintos tipos de frecuencias y obtiene

información de la tabla elaborada.

• Construye, con la ayuda de herramientas tecnológicas si fuese necesario, gráficos

estadísticos adecuados a distintas situaciones relacionadas con variables asociadas a

problemas sociales, económicos y de la vida cotidiana.

• Calcula e interpreta las medidas de posición (media, moda, mediana) de una variable

estadística para proporcionar un resumen de los datos.

• Utiliza un vocabulario adecuado para describir, analizar e interpretar información

estadística de los medios de comunicación.

76

• Emplea la calculadora y medios tecnológicos para organizar los datos, generar

gráficos estadísticos y calcular parámetros de tendencia central y dispersión.

• Identifica los experimentos aleatorios y los distingue de los deterministas.

• Calcula la frecuencia relativa de un suceso.

• Describe experimentos aleatorios sencillos y enumera todos los resultados posibles,

apoyándose en tablas, recuentos o diagramas de árbol sencillos.

• Distingue entre sucesos elementales equiprobables y no equiprobables.

• Utiliza el vocabulario adecuado para describir y cuantificar situaciones relacionadas

con el azar.

• Asigna probabilidades a sucesos en experimentos aleatorios sencillos cuyos

resultados son equiprobables, mediante la regla de Laplace, enumerando los sucesos

elementales, tablas o árboles u otras estrategias personales

Tema 5.-La materia y los cambios químicos.

• Justifica el comportamiento de los gases en situaciones cotidianas relacionándolo con

el modelo cinético-molecular .

• Interpreta gráficas, tablas de resultados y experiencias que relacionan la presión, el

volumen y la temperatura de un gas utilizando el modelo cinético-molecular y las leyes

de los gases.

• Identifica el disolvente y el soluto al analizar la composición de mezclas homogéneas

de especial interés.

• Representa el átomo, a partir del número atómico y el número másico, utilizando el

modelo de Rutherford.

• Describe las características de las partículas subatómicas básicas y su localización en

el átomo.

• Relaciona la notación con el número atómico y el número másico determinando el

número de cada uno de los tipos de partículas subatómicas básicas.

• Explica en qué consiste un isótopo y comenta aplicaciones de los isótopos radiactivos,

la problemática de los residuos originados y las soluciones para la gestión de los

mismos.

77

• Reconoce algunos elementos químicos a partir de sus símbolos. Conoce la actual

ordenación de los elementos en grupos y periodos en la Tabla Periódica.

• Relaciona las principales propiedades de metales, no metales y gases nobles con su

posición en la Tabla Periódica y con su tendencia a formar iones, tomando como

referencia el gas noble más próximo.

• Conoce y explica el proceso de formación de un ion a partir del átomo

correspondiente, utilizando la notación adecuada para su representación.

• Explica cómo algunos átomos tienden a agruparse para formar moléculas

interpretando este hecho en sustancias de uso frecuente y calcula sus masas

moleculares.

• Reconoce los átomos y las moléculas que componen sustancias de uso frecuente,

clasificándolas en simples o compuestas, basándose en su expresión química.

• Presenta utilizando las TIC las propiedades y aplicaciones de alguna sustancia simple

o compuesta de especial interés a partir de una búsqueda guiada de información

bibliográfica y/o digital.

• Utiliza el lenguaje químico para nombrar y formular compuestos binarios siguiendo

las normas IUPAC y conoce la fórmula de algunas sustancias habituales.

Tema 6.-Movimientos y fuerzas.

•En situaciones de la vida cotidiana, identifica las fuerzas que intervienen y las relaciona

con sus correspondientes efectos en la deformación o en la alteración del estado de

movimiento de un cuerpo.

• Establece la relación entre el alargamiento producido en un muelle y las fuerzas que

han producido esos alargamientos, describiendo el material a utilizar y el

procedimiento a seguir p a r a e l l o y p o d e r c o m p r o b a r l o experimentalmente.

• Establece la relación entre una fuerza y su correspondiente efecto en la deformación

o la alteración del estado de movimiento de un cuerpo.

• Describe la utilidad del dinamómetro para medir la fuerza elástica y registra los

resultados en tablas y representaciones gráficas expresando el resultado experimental

en unidades en el Sistema Internacional.

• Deduce la velocidad media e instantánea a partir de las representaciones gráficas del

espacio y de la velocidad en función del tiempo.

78

• Justifica si un movimiento es acelerado o no a partir de las representaciones gráficas

del espacio y de la velocidad en función del tiempo.

Analiza los efectos de las fuerzas de rozamiento y su influencia en el movimiento de los

seres vivos y los vehículos.

• Relaciona cualitativamente la fuerza de gravedad que existe entre dos cuerpos con

las masas de los mismos y la distancia que os separa.

• Distingue entre masa y peso calculando el valor de la aceleración de la gravedad a

partir de la relación entre ambas magnitudes.

• Realiza un informe empleando las TIC a partir de observaciones o búsqueda guiada

de información que relacione las distintas fuerzas que aparecen en la naturaleza y los

distintos fenómenos asociados a ellas

Tema 7.-La electricidad y la energía.

• Reconoce, describe y compara las fuentes renovables y no renovables de energía,

analizando con sentido crítico su impacto medioambiental.

• Compara las principales fuentes de energía de consumo humano, a partir de la

distribución geográfica de sus recursos y los efectos medioambientales.

• Analiza la predominancia de las fuentes de energía convencionales frente a las

alternativas, argumentando los motivos por los que estas últimas aún no están

suficientemente explotadas.

• Explica la corriente eléctrica como cargas en movimiento a través de un conductor.

• Comprende el significado de las magnitudes eléctricas intensidad de corriente,

diferencia de potencial y resistencia, y las relaciona entre sí utilizando la ley de Ohm. •

Distingue entre conductores y aislantes reconociendo los principales materiales usados

como tales.

• Aplica la ley de Ohm a circuitos sencillos para calcular una de las magnitudes

involucradas a partir de las dos, expresando el resultado en las unidades del Sistema

Internacional.

• Asocia los elementos principales que forman la instalación eléctrica típica de una

vivienda con los componentes básicos de un circuito eléctrico.

• Comprende el significado de los símbolos y abreviaturas que aparecen en las

etiquetas de dispositivos eléctricos.

79

• Identifica y representa los componentes más habituales en un circuito eléctrico:

conductores, generadores, receptores y elementos de control describiendo su

correspondiente función.

• Reconoce los componentes electrónicos básicos describiendo sus aplicaciones

prácticas y la repercusión de la miniaturización del microchip en el tamaño y precio de

los dispositivos.

• Describe el proceso por el que las distintas fuentes de energía se transforman en

energía eléctrica en las centrales eléctricas, así como los métodos de transporte y

almacenamiento de la misma.

Tema 8.- Las personas y la salud I.

• Interpreta los diferentes niveles de organización en el ser humano, buscando la

relación entre ellos.

• Diferencia los distintos tipos celulares, describiendo la función de los orgánulos más

importantes.

• Reconoce los principales tejidos que conforman el cuerpo humano, y asocia a los

mismos su función.

• Discrimina el proceso de nutrición del de la alimentación. Relaciona cada nutriente

con la función que desempeña en el organismo, reconociendo hábitos nutricionales

saludables.

• Diseña hábitos nutricionales saludables mediante la elaboración de dietas

equilibradas, utilizando tablas con diferentes grupos de alimentos con los nutrientes

principales presentes en ellos y su valor calórico.

• Valora una dieta equilibrada para una vida saludable.

• Determina e identifica, a partir de gráficos y esquemas, los distintos órganos, aparatos

y sistemas implicados en la función de nutrición relacionándolo con su contribución en

el proceso. Reconoce la función de cada uno de los aparatos y sistemas en las

funciones de nutrición.

• Diferencia las enfermedades más frecuentes de los órganos, aparatos y sistemas

implicados en la nutrición, asociándolas con sus causas.

• Conoce y explica los componentes de los aparatos digestivo, circulatorio, respiratorio

y excretor y su funcionamiento.

80

• Especifica la función de cada uno de los aparatos y sistemas implicados en la

funciones de relación. Describe los procesos implicados en la función de relación,

identificando el órgano o estructura responsable de cada proceso.

Tema 9.- Las personas y la salud II.

• Especifica la función de cada uno de los aparatos y sistemas implicados en la

funciones de relación. Describe los procesos implicados en la función de relación,

identificando el órgano o estructura responsable de cada proceso.

• Clasifica distintos tipos de receptores sensoriales y los relaciona con los órganos de

los sentidos en los cuales se encuentran.

• Identifica algunas enfermedades comunes del sistema nervioso, relacionándolas con

sus causas, factores de riesgo y su prevención.

• Enumera las glándulas endocrinas y asocia con ellas las hormonas segregadas y su

función.

• Reconoce algún proceso que tiene lugar en la vida cotidiana en el que se evidencia

claramente la integración neuro-endocrina.

• Localiza los principales huesos y músculos del cuerpo humano en esquemas del

aparato locomotor.

• Diferencia los distintos tipos de músculos en función de su tipo de contracción y los

relaciona con el sistema nervioso que los controla.

• Detecta las situaciones de riesgo para la salud relacionadas con el consumo de

sustancias tóxicas y estimulantes como tabaco, alcohol, drogas, etc., contrasta sus

efectos nocivos y propone medidas de prevención y control.

• Identifica las consecuencias de seguir conductas de riesgo con las drogas, para el

individuo y la sociedad. • Identifica en esquemas los distintos órganos, del aparato

reproductor masculino y femenino, especificando su función.

• Describe las principales etapas del ciclo menstrual indicando qué glándulas y qué

hormonas participan en su regulación.

• Discrimina los distintos métodos de anticoncepción humana.

• Categoriza las principales enfermedades de transmisión sexual y argumenta sobre su

prevención.

• Identifica las técnicas de reproducción asistida más frecuentes.

81

• Actúa, decide y defiende responsablemente su sexualidad y la de las personas que le

rodean.

• Reconoce las enfermedades e infecciones más comunes relacionándolas con sus

causas.

• Explica en que consiste el proceso de inmunidad, valorando el papel de las vacunas

como método de prevención de las enfermedades.

• Distingue y explica los diferentes mecanismos de transmisión de las enfermedades

infecciosas.

• Conoce y describe hábitos de vida saludable identificándolos como medio de

promoción de su salud y la de los demás.

• Propone métodos para evitar el contagio y propagación de las enfermedades

infecciosas más comunes.

• Argumenta las implicaciones que tienen los hábitos para la salud, y justifica con

ejemplos las elecciones que realiza o puede realizar para promoverla individual y

colectivamente.

Tema 10.- Geodinámica y ecosistemas.

• Identifica la influencia del clima y de las características de las rocas que condicionan e

influyen en los distintos tipos de relieve.

• Relaciona la energía solar con los procesos externos y justifica el papel de la

gravedad en su dinámica.

• Diferencia los procesos de meteorización, erosión, transporte y sedimentación y sus

efectos en el relieve.

• Analiza la actividad de erosión, transporte y sedimentación producida por las aguas

superficiales y reconoce alguno de sus efectos en el relieve.

• Valora la importancia de las aguas subterráneas y los riesgos de su sobreexplotación.

• Relaciona los movimientos del agua del mar con la erosión, el transporte y la

sedimentación en el litoral, e identifica algunas formas resultantes características.

• Asocia la actividad eólica con los ambientes en que esta actividad geológica puede

ser relevante.

82

• Analiza la dinámica glaciar e identifica sus efectos sobre el relieve.

• Indaga el paisaje de su entorno más próximo e identifica algunos de los factores que

han condicionado su modelado.

• Identifica la intervención de seres vivos en procesos de meteorización, erosión y

sedimentación.

• Valora la importancia de actividades humanas en la transformación de la superficie

terrestre.

• Diferencia un proceso geológico externo de uno interno e identifica sus efectos en el

relieve.

• Conoce y describe cómo se originan los seísmos y los efectos que generan.

• Relaciona los tipos de erupción volcánica con el magma que los origina y los asocia

con su peligrosidad.

• Justifica la existencia de zonas en las que los volcanes y terremotos son más

frecuentes y de mayor peligrosidad o magnitud.

• Valora el riesgo sísmico y, en su caso, volcánico existente en la zona en que habita y

conoce las medidas de prevención que debe adoptar.

10.2 EVALUACIÓN DE LA PRÁCTICA DOCENTE.

Para valorar de manera objetiva los aspectos educativos de la programación es

necesario recoger datos con rigor para facilitarel análisis de los resultados y tomar

decisiones que permitan mejorar el proceso de enseñanza-aprendizaje.La siguiente

tabla proporciona un modelo sencillo que puede servir para este objetivo.

UNIDAD SE AJUSTA A

LA PDA.

CUMPLIMIENTO

DE LOS

OBJETIVOS

CAUSES

POSIBLES DECISIONES

A partir de las decisiones que se adopten, el equipo de profesores tendrá que revisar

las programaciones para que se ajusten a la realidad de los alumnos.

83

Desde el punto de vista organizativo conviene reflexionar sobre los recursos que ofrece

el centro y la coordinación entre los diferentes grupos. La siguiente tabla podría servir

para este propósito.

ELEMENTOS

PARA LA

REFLEXIÓN

ASPECTOS

POSITIVOS

PARA

MEJORAR

CAUSAS

POSIBLES DECISIONES

Organización y

gestión de los

espacios, tiempo y

recursos.

Coordinación

entre diferentes

órganos y

personas del

centro.

Flujos de

información con el

alumnado y las

familias.

Adecuación de las

PDA a la gestión

del proceso

educativo.

4.4- PROGRAMACIÓ DE BIOLOGIA I GEOLOGIA DE QUART D’ESO.

1.-INTRODUCCIÓ.

L’assignatura ha de contribuir a que els alumnes adquirisquen una cultura

científica bàsica que els permeta prendre decisions reflexives i critiques.També han

84

d’adquirir destreses que els permeten ser ciutadans respetuosos amb ells mateixos,

amb els altres i amb el medi.

En quart d’ESO s’estudien les grans teories que han permés el

desenvolupament més actual de les ciències de la vida i de la Terra: la tectónica de

plaques, la teoría cel·lular i la teoría de l’evolució.





2.-OBJECTIUS .

2.1- Els objectius generals de l’etapa estan recollits en el punt 2 de l’índex de la

programació.


1. Conèixer la teoria cel.lular

2. Reconèixer els principals components de les cèl.lules i les seues funcions

3. Diferenciar entre mitosi i meiosi

4. Conèixer de forma senzilla com es produeix la transmissió dels caràcters

hereditaris

5. Resoldre problemes senzills de transmissió de caràcters hereditaris

6. Descriure breument l’estructura de l’ADN.

7. Relacionar algunes aplicacions de la biotecnologia.

8. Definir la teoria de l’evolució i conèixer els seus autors així com altres

teories..

9. Explicar algunes proves que recolzen l’evolució dels éssers vius.

10. Recordar els factors que condicionen l’origen de la vida i de l’èssers

humà

11. Conèixer la dinàmica i les possibles transformacions que pot patir un

ecosistema.

12. Com es produeix el cicle de matèria i el fluxe d’energia en els

ecosistemes.

85

13. Importància del sòl i descripció dels processos de desertització i

desertificació.

14. Relacionar algunes adaptacions del éssers vius.

15. Saber construir una senzilla xarxa tròfica

16. Conèixer les diferents etapes de la història dela Terra.

17. Definir els fòssils i explicar la informació que ens aporten

18. Comprendre la teoria de la tectònica de plaques .

19. Identificar les causes i tipus de vulcanisme

20. Conèixer els efectes dels terratrèmols i les diferents escales de mesura.

3.- COMPETENCIES.


4.- CONTINGUTS.

Aquesta matèria té 4 blocs de continguts.

Bloc 1.Metodologia científica.

Bloc 2.L’evolució de la vida.

Bloc 3.-La dinàmica de la Terra.

Bloc 4.- Ecologia i medi ambient.


5.1- Organització.

Tema 1.-L’estructura i dinámica de la Terra.

. L’origen del sistema solar i de la Terra. L’estudi de l’estructura interna de la

Terra.Moviments verticals i horizontals de la litosfera. Tectónica de plaques.

Tema 2.- Tectònica i relleu.

Vores convergents, divergents i de cisallament. Els punts calents. Plegaments, diàclasis i

falles. Els mapes topogràfics.

Tema 3.- La historia del nostre planeta.

86

Idees històriques sobre l’edat de la Terra. Actualisme i uniformisme. Els fòssils. la

mesura del temps geològic. Geocronologia relativa. Geologia històrica. El Precambrià.

L’era Primària, Secundària,Terciària i Quaternària.

Tema 4.- Estructura i dinámica dels ecosistemes.

L’estructura d’un ecosistema. Factors abiòtics i adaptacions. Les relacions biòtiques. Les

relacions alimentàries. Piràmaides tròfiques. Energía i materia en els ecosistemes.cicles

biogeoquímics. Evolució dels ecosistemes.

Tema 5.- L’activitat humana i el medi ambient.

Els recursos naturals. L’impacte humà sobre els ecosistemes ( sobre

l’atmosfera,hidrosfera,el sòl i la biosfera).El desenvolupament sostenible. La gestió dels

residus. El reciclatge. Fonts renovables d’energia.

Tema 6.-L’organització cel·lular dels éssers vius.

La teoría cel·lular. Tipus cel·lulars :relació evolutiva. La cèl·lula eucariota. El nucli

cel·lular. El cicle cel·lular. Els cromosomes. La divisió cel·lular. La meiosi.

Tema 7.- Herència i Genètica.

Conceptes bàsics.El naixement de la Genètica. Les lleis de Mendel. Resolució de

problemas de genética. La teoria cromosòmica de l’herència. Genètica humana. La

determinació del sexe en l’espècie humana. Transtorns d’origen genètic. Prevenció i

diagnostic de transtorns genètics.

Tema 8.- La información i manipulació genètica.

L’ADN. La replicació de l’ADN. De L’ADN a les proteïnes.L’expressió de lainformació

genética. Les mutacions. Biotecnología i enginyeria genética. Aplicacions

biotecnològiques. El clonatge i les cèl·lules mare. El projecte genoma humà. Bioética,

Tema 9.- L’origen i l’evolució de la vida.

L’origen de la vida. L’origen de la biodiversitat.Lamarck i l’herència dels caràcters

adquirits. Darwin i Wallace: la selección natural. Bases genètiques de la variabilitat.

Mecanismes evolutius. Proves de l’evolució. Adaptació i especiació. Models

evolucionistes actuals. Hominització. Evolució humana.

5.2- Distribució temporal.


87

Primer trimestre: Temes 1,2 i 3.

Segon trimestre: temes 4, 5 i 6.

Tercer trimestre: temes 7,8 i 9.

6.- METODOLOGIA.



cooperatiu.

La metodologia que s’utilitzarà será activa , on l’aprenentatge de la Biologia i


















comprensió de l'assignatura. El llibre de text que s’utilitzarà és Biologia i Geologia de 4t

d’ESO de l’editorial Santillana.


coneixements impartits amb la vida quotidiana.Tots els anys fem alguna excursió a un

paratge natural per treballar el tema dels ecosistemens.A més les pràctiques de


88

7.- AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT.(Veure també l’annexe I).

7.1.-CRITERIS D’AVALUACIÓ I COMPETÈNCIES.

Bloc l’evolució de la vida.

1.- Debatre els postulats de la teoria cel·lular que estableix els fonaments de la Biologia

i descriure les analogies i les diferències en l’estructura de les cèl·lules procariotes i

eucariotes interpretant les relacions evolutives entre les dues.CMCT,CCLI.

2.-Descriure l’estructura dels àcids nucleics, relacionar l’ADN amb el concepte de gen i

aplicar el codi genètic en la resolució de problemes sobre mutacions gèniques.CMCT.

3.-Representar l’estructura del nucli cel·lular i dels cromosomes, identificant-los en un

cariotip, diferenciar els procesos principals que tienen lugar en la mitosi i la meiosi

justificant la importància biológica que tenen, i identificar les fases del cicle cel·lular en

imatges de microscopia òptica.CMCT.

4.- Analitzar el concepte de mutació diferenciant els tipus i argumentar els efectes que

tenen sobre la variabilitat genètica i l’evolució de les espècies i sobre els individus,

exemplificant algunes de les malalties hereditàries més comunes que provoquen.CMCT.

5.- Formular les lleis de Mendel aplicant-les a la resolució de problemes de genètica

mendeliana com: transmissió de caràcters autosòmics, lligats al sexe, genealogies

familiars, producció ramadera i d’animals domèstics, etc.CMCT.

6 Identificar les tècniques principals d’enginyeria genètica, interpretar les aplicacions en

camps com la investigació bàsica, els tractaments de teràpia gènica, cèl·lules mare,

preservació de les espècies, etc., i analitzar críticament les implicacions ètiques, socials i

mediambientals.CMCT,CSC,CCLI.

7. Debatre les diferents hipòtesis històriques formulades sobre l’origen de la

biodiversitat i sobre les evidències de l’evolució, establir la relació actual entre mutació,

variabilitat i selecció natural superant els preconceptes que atribueixen intencionalitat a

l’evolució, proposant exemples de fenòmens usuals de la vida quotidiana com les

conseqüències biològiques de l’ús inadequat d’insecticides o d’antibiòtics.CMCT,CSC.

8. Descriure el procés d’hominització, reconeixent la interacció entre els diferents trets

adaptatius que han confluït en l’aparició de l’espècie humana, i interpretar arbres

filogenètics.CMCT,CSC.

Bloc . La dinàmica de la Terra.

89

1 Descriure els principals esdeveniments geològics, climàtics i biològics ocorreguts en

la història de la Terra, fent servir models temporals a escala i reconéixer alguns fòssils

guia característics.CMCT,CSC.

2. Reconéixer diferents mètodes de datació relativa i absoluta, fent servir l’actualisme

com a marc teòric per a resoldre problemes senzills de datació relativa.CMCT.

3. Comparar els models geodinàmic i geoquímic de l’estructura i la composició de la

Terra justificant els criteris que els determinen, i associar el model dinàmic amb la teoria

de la tectònica de plaques.CMCT.

4. Reconéixer el poder explicatiu de la Teoria de Tectònica de Plaques com a paradigma

articulador de la Geologia, interpretar les evidències de la deriva continental i de

l’expansió del fons oceànic com a proves determinants i relacionar els diferents tipus de

contactes entre plaques amb els moviments relatius i els efectes tectònics i orogènics

situant-los en un mapa terrestre.CMCT,CSC.

5. Interpretar mapes i fer perfils topogràfics, reconeixent el relleu com a resultat de la

interacció entre els processos geològics interns i externs.CMCT,CSC.

Bloc . Ecologia i medi ambient.

1 Descriure l’estructura i els components de l’ecosistema, analitzar les seues relacions i

la seua influència en la regulació d’aquest i interpretar les diferents adaptacions dels

éssers vius com a conseqüència d’aquestes relacions avaluant la importància del seu

equilibri.CMCT.

2 Comparar el trànsit cíclic de matèria als ecosistemes amb el flux d’energia elaborant

exemples de cadenes i xarxes tròfiques en ecosistemes terrestres i aquàtics.CMCT.

3. Descriure els principals impactes humans sobre el medi ambient, argumentar-ne les

causes i conseqüències, debatir algunes actuacions i mesures de gestió per evitar-ne la

deterioració i promoure’n la conservació.CMCT,CSC.

4.-Actuar de manera respectuosa amb el medi ambient en l’ús de la tecnologia en la

vida diària, estimant l’impacte de la fabricació, ús i reciclatge de les TIC en la

sostenibilitat del medi ambient.CD,CSC,CMCT.

Bloc . Metodologia científica i projecte d’investigació.

1.-Planejar, aplicar i integrar les destreses i habilitats pròpies del treball científic.CMCT.

2. Discriminar i decidir sobre les fonts d’informació i els mètodes utilitzats per a la

seua obtenció. CD,CMCT,CCLI.

90

4. Participar, valorar i respectar el treball individual i en grup.CSC.

5. Presentar i defendre en públic el projecte o treball d’investigació realitzat.

CMCT,CCLI,CSC.CAA.

7.2 CRITERIS DE QUALIFICACIÓ.




trimestre resultarà d’aplicar un percentatge a cadascun dels instruments d’avaluació.


d) Proves escrites, objectives, per mesurar l’adquisició dels objectius, que

puntuaràn un 80 %.

e) Treballs sobre un dels continguts del temari que serà exposat en classe a

la resta dels companys que podran formular preguntes. La seua puntuació

serà fins un 10% de la nota global .

f) Observació directa de l’actitud de l’alumne. L’alumne portarà un diari o

quadern que vaja reflectint tot allò que es fa dia a dia en l’aula, que

puntuarà el 10 %. Es valorarà la participació activa i l’actitud positiva que

demostra l’alumne.

7.3 PROMOCIÓ

L'alumne que arribe a la convocatòria de juliol (per no haver aprovat en la de juny),

haurà de superar uns objectius mínims, mitjançant la realització d’un o diversos



Es considerarà abandonament quan l’alumne incumplisca sistemàticament les normes

de funcionament i convivència de l’assignatura, com és: no presentar-se als exàmens de

manera reiterada i sense justificació, no dur el material (llibre, llibreta, apunts, etc.), no

presentar els treballs o exercicis, no justificar les faltes d’assistència o retards. La

qualificació serà d’1.



91





10.1.-INDICADORS D’APRENENTATGE EN ELS ALUMNES.

BLOC . LA DINÀMICA DE LA TERRA

1.-Explica l’origen del sistema solar,els components de la Terra i el seu origen.

2.-Explica l’estructura de la Terra segons el model geoquímic i segons el model

geodinàmic, analitza els dos modelsi els compara.

3.- Explica els principis bàsics de la teoria de la tectònica de plaques i analitza els

postulats principals que la sostenen.

4.- Sap associar els fenomens geològics d’origen intern amb les vores de les plaques i

el seu moviment.

5.- Identifica i explica diferents proves que recolzen les hipòtesis de la deriva

continental i de l’expansió del fons oceànic..-Interpreta el magnetisme romanent.

6.- Explica els mecanismes responsables de la dinàmica interna de la Terra. Identifica i

explica els moviments verticals i horitzontals de la litosfera i les causes que els

provoquen.

BLOC . ECOLOGIA I MEDI AMBIENT

1.-Mostra conductes de respecte, responsabilitat i cura cap a l’entorn natural i els éssers

vius.

2.- . Identificar les relacions intra i interespecífiques com a factors de regulació dels

ecosistemes.

3.- Sap explicar els conceptes de biòtop, població, comunitat, cadenes i xarxes

tròfiques.

4.- Sap comparar adaptacions dels éssers vius a diferents medis, mitjançant la utilització

d’exemples.

92

5.- Descriu com es produeix la transferència de matèria i energia al llarg d’una cadena

o xarxa

tròfica .

6.-.Argumentar les raons de certes actuacions individuals i col·lectives per tal de

restablir l’equilibri perdut a l’ecosistema.

7.- Identifica i explica els tipus de piràmides tròfiques (de nombres, de biomassa i

d’energia).

8.- Explica el flux d’energia i el cicle de la matèria en un ecosistema.

9.- Explica i descriu els cicles biogeoquímics en els ecosistemes.

10.-Defineix el desenvolupament sostenible i identifica i defensa actuacions dirigides a

assolir-lo.

11.- Explica els recursos renovables i no renovables i n’identifica tipus.

12.-Identifica fonts d’energia renovables, n’explica les característiques, en classifica

tipus i argumenta avantatges en les seues formes d’ús.

BLOC . L’EVOLUCIÓ DE LA VIDA

1.-Explica els postulats de la teoria cel·lular. Descriu la cèl·lula, n’identifica les parts i

n’assenyala

la funció.

2,.Diferencia els tipus de cèl·lules i identifica l’origen de la cèl·lula eucariota.

3.-Identifica la funció dels orgànuls cel·lulars.

4.-Sap diferenciar entre cèl·lules animals i vegetals.

5.-Descriu el nucli de la cèl·lula, els seus components i la seua funció.

6.-Explica el significat de les fases del cicle cel·lular.

7.- Identifica i diferencia les parts d’un cromosoma i en determina el significat biològic.

8.- Explica la divisió cel·lular.

9.-Identifica les fases de la mitosi i en valora la importància biològica.

10-Descriu els esdeveniments que tenen lloc en cadascuna de les etapes de la meiosi.

11.-Relaciona la meiosi amb la variabilitat genètica.

12.- . Compren com s’expressa la informació genètica i utilitzar el codi genètic.

13.- Formula els principis bàsics de genètica mendeliana i aplica les lleis de l’herència

en la resolució de problemes senzills.

14.- Diferencia l’herència del sexe i la lligada al sexe i establix la relació que es dóna

entre ambdues.

15.-Conéix algunes malalties hereditàries i la seua prevenció i abast social.

16.- Identifica les tècniques de l’enginyeria genètica: ADN recombinant i PCR.

17.-. Reconéix les aplicacions de l’enginyeria genètica: OMG (organismes modificats

genèticament).

93

18.- Descriu tècniques per a diagnosticar trastorns genètics.

19.- Expressa reflexions i valoracions sobre les relacions entre la genètica i l’ètica.

20.- Descriu les aplicacions de la biotecnologia moderna en diversos camps:

medicina,medi ambient,agricultura i ramaderia.

21.- Identifica i explica els principis de les teories de Lamarck i de Darwin i estableix

paral·lelismes, comparacions i relacions entre ambdues.

22.- Identifica i explica els mecanismes evolutius principals i determina els tipus de

proves que els argumenten: anatòmiques, biogeogràfiques, paleontològiques i

bioquímiques.

23.-Explica l’adaptació i l’especiació.

24.-Explica i compara models teòrics evolutius actuals: teoria sintètica, neutralista, de

l’equilibri puntuat i simbiogènesi.

25.- Explica l’hominització, identifica i exposa les adquisicions fonamentals dels

homínids bípedes i descriu la complexitat de l’evolució dels humans moderns.

BLOC METODOLOGIA CIENTIFICA. PROJECTE D’INVESTIGACIÓ.

1.-Localitza, selecciona, organitza i exposa informació adquirida en textos i imatges per

a completar

les seues activitats, treballs i projectes. Exposa conclusions justificant i fonamentant els

seus arguments, i comunica aquesta informació oralment i/o per escrit.

2.-Utilitza les TIC per a buscar, organitzar i exposar informació relacionada amb les

activitats

que es plantegen.

3.- Participa de forma activa i cooperativa en treballs, debats, activitats i investigacions

grupals,

i mostra actituds d’empatia,respecte i integració.

4.-Exposa el projecte i els resultatsde forma oral i/o escrita i ho fa de manera clara,

ordenada i precisa.

10.2.AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT

Per a portar a terme una valoració objectiva dels aspectes educatius de la PDA és

necessari sistematitzar els processos de reflexió i de correcció. És imprescindible recollir

dades amb rigor per facilitar l’anàlisi dels resultats del procés i la presa de decisions

que permeten millorar l’ensenyament. Aquesta taula proporciona un model senzill que

pot servir per a complir aquest objectiu.

UNITAT AJUSTAMENT

DE LA PDA

COMPLIMENT

DELS

OBJECTIUS

CAUSES

POSSIBLES DECISIONS

94







ELEMENTS PER A

LA REFLEXIÓ

ASPECTES

POSITIUS

PER A

MILLORAR

CAUSES

POSSIBLES DECISIONS

Organització i


temps i recursos.

Coordinació entre

diferents òrgans i

persones del

centre.

Fluxos

d’informació amb

l’alumnat i les

famílies.

Adequació de les


procés educatiu.

4.5- PROGRAMACIÓ DE QUART D’ESO DE CULTURA CIENTÍFICA – .

1.-INTRODUCCIÓ.

Aquesta asignatura contribueix a que els alumnes comprenguen el món actual ja que

proporciona coneixements científics bàsics per a temes generals com ara l’univers, els

avanços tecnològics, nous materials, impacte ambiental,salut… entre altres.

95

El marc de referencia és el DECRET 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual establix

el currículum i desplega l’ordenació general de l’Educació Secundària Obligatòria i del

Batxillerat a la Comunitat Valenciana,publicat en el DOCV 10-6-2015.

S’imparteix 3 h a la setmana.

2.OBJECTIUS.

2.1 OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA VINCULATS A LA MATÈRIA.

Els objectius generals de l’etapa estan recollits en el punt 2 de l’índex de la

programació.

2.2OBJECTIUS VINCULATS A LA MATÈRIA.

1.-OBJECTIUS.

1. -Adquirir uns coneixements bàsics de cultura científica que els permeta

tindre opinió i sentit crític en temes que acompanyen al progrés de la ciencia i

tecnología, com ara l’origen de l’Univers, explotació de recursos i impacte

ambiental o qualitat de vida.

2. - Utilitzar la terminología conceptual de la ciencia correctament .

3. -Saber buscar i seleccionar la informació en diverses fonts científiques i

organitzar la informació obtinguda.

4. - Saber interpretar textos orals i escrits de naturalesa científica.

5. -Saber presentar un tema científic o comentar articles defenent en públic

les seues conclusions.

6. Descriure l’origen de l’univers i la gènesi dels elements.

7. Reivindicar la salut. i els estils de vida saludables.

8. Conèixer les malalties infeccioses i no infeccioses més comunes, així com

l’ús racional dels medicaments.

9. Valorar els impactes de la sobreexplotació dels recursos naturals

proposant sol·lucions i actituds personals i col·lectives per a disminuir-los.

10. Sap argumentar sobre la necessitat d’una gestió sostenible dels recursos

que dona la Terra.

11. Descriure alguns impactes sobre el medi: la contaminació, la

desertització, l’augment de residus, la pèrduda de la biodiversitat, el canvi

climàtic.

12. - Descriure el procés d’ obtenció de diversos materials i valorar-ne el

cost econòmic i mediambiental .

96

13. -Definir el concepte de nanotecnologia i descriure les seues aplicacions

presents o futures en diferents camps.

3.COMPETENCIES.

Estan descrites en el punt 3 de l’índex de la programació.

4.-CONTINGUTS.

Aquesta matèria té cinc blocs de continguts:

Bloc 1.-Procediments de treball.

Bloc 2.L’Univers.

Bloc 3.- Aspectes tecnològics i el seu impacte ambiental.

Bloc 4.Qualitat de vida.

Bloc 5.Nous materials.


5.1 Organització.

Tema 1.-Procediments de treball.

Distinció entre ciència, mite, filosofia i religió. El mètode científic . Anàlisi de la informació

científica. Orientacions sobre com comentar un notícia o article. Orientacions sobre com fer i

presentar un treball. Comunicació de conclusions. Importància de la investigació i

desenvolupament en la vida quotidiana:Ciència, tecnologia i societat.

Tema 2.- L’Univers.

Origen y evolució. L’organització de L’Univers. Matèria fosca. Forats negres. Les estreles i la

seua evolució. El sistema solar:formació, estructura i característiques.

Tema 3.- L’activitat humana i l’impacte ambiental.

Els riscos tecnològics (riscos de centrals nuclears,accidents industrials, marees

negres).L’impacte sobre l’atmosfera. L’impacte sobre la hidrosfera. Impacte sobre el sòl.

Impactes sobre la biosfera. Els residus i la seua gestió. El desenvolupament sostenible. El

reciclatge.

97

Tema 4.-L’energia i politiques mediambientals.

Les energies renovables i no renovables. Els combustibles fòssils.L’enegia nuclear.Les fonts

renovables d’energia: energia solar, geotèrmica,eòlica, hidroelèctrica, biocombustibles.

L’energia en el futur: fusió nuclear, piles de combustible, nous materials. La comunitat política i

el problema mediambiental.

Tema 5.- Salut i malaltia. Les malalties infeccioses.

Concepte de salut. Classificació de les malalties. Agents biològics de les malalties.Els mitjans

de contagi de les malalties infeccioses. Etapes en el desenvolupament de les malalties

infeccioses. Malalties importants d’origen bacterià transmeses per diferents

vies(aliments,contacte directe i via respiratòria).Malalties víriques importants. Malalties

provocades per fongs i protozous. Infestacions per paràsits invertebrats. Prevenció i curació de

les malalties infeccioses. La defensa contra la infecció.

Tema 6.- Les malalties no infeccioses: característiques, causes i tractament.

Introducció: tipus de malalties no infeccioses. Malalties mentals, cardiovasculars, metabòliques,

nutricionals ,endocrines i respiratòries(al·lèrgies).

Tema 7.-Els materials i usos.

Els materials. Els metalls. El vidre. El paper. Els plàstics. Els nous materials. La nanotecnologia:

concepte i científics impulsors. Característiques dels productes nanotecnològics. El microscopi

nanotecnològic. Aplicacions de la nanotecnologia.

5.2-Distribució temporal.

La distribució dels continguts prevista és la següent:

Primer trimestre: temes 1,2 i 3.

Segon trimestre: temes 4 i 5.

Tercer trimestre: temes 6 i 7.

6.-METODOLOGIA.

98

S'ha de tractar de seguir, en la mesura que siga possible, una metodologia

activa que atorga al professor una funció de coordinador i director de les tasques

d'aprenentatge més que de simple transmissor de la informació, realitzant-se moltes

activitats que afavorisquen una major autonomia en l'aprenentatge de l'alumne tant

dins com fora de la classe.

En l’ aula es pot treballar individualment , en xicotets grups o en gran grup.

Per potenciar el procés d’ensenyament-aprenentatge basat en competències es poden

introduir metodologies actives com l’aprenentatge cooperatiu mitjançant la resolució

conjunta de les faenes. S’afavorirà una actitud crítica, organizació en el treball,

búsqueda de la informació, comunicació dels resultats i conclusions...

La metodologia científica es refereix a les pautes de treball de la ciència però també a

estratègies metodològiques a desenvolupar en l’aula per a que l’alumne s’ensenye a

buscar, organitzar i comunicar la información contrastant-la amb diferents fonts i

seleccionanat la més important. La competencia digital es clau en la búsqueda de la

informació. En treballar en grups a més de treballar les competències en ciència i

tecnologia també s’en treballen altres com aprendre a aprendre, competencia

lingüística, sentit de la iniciativa así com les competències socials i cíviques.

- L’alumne portarà un diari que vaja reflectint tot allò que es fa dia a dia en l’aula . En

cada tema hi haurà exercicis i activitats destinades a utilitzar el vocabulari

après,treballar conceptes, raonar, resoldre problemes, reconèixer imatges que

dirigeixen la seua observació. Es poden utilitzar recursos elaborats pel professor o

virtuals. A més s’utilitzarà el llibre de l’editorial Santillana de 4t ESO de Cultura

Científica, amés de material elaborat pel departament.

Els recursos audiovisuals de l’institut (canó) permeten veure documentals que faciliten

la comprensió de l’assignatura.

-I com que la ciència està en continua construcció i revisió amb grans implicacions en la

societat és per això que resulta útil poder comentar noticies d’actualitat relacionades

amb els blocs de continguts.

7.- AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT.Veure també l’annexe I.

7.1-.-CRITERIS D’AVALUACIÓ i competencies.

99

Els criteris d’avaluació concreten el que l’alumne ha de saber, saber fer comprendre o

valorar. A continuació es detallen els criteris d’avaluació i les competències que es

treballen en cada tema.

Tema 1. Procediments de treball.

1- Sap interpretar textos orals i escrits de naturalesa científica.CCLI,SIEE,CMCT

2- Utilitza la terminologia conceptual de la ciència correctament .CCLI.

3-Sap buscar i seleccionar la informació en diverses fonts científiques i organitzar la

informació obtinguda.CCLI,CD,CAA.

4-Sap presentar un tema científic o comentar articles defenent en públic les seues

conclusions.CCLI,CD,CMCT

5-. Valorar la importancia que té la investigació i el desenvolupament tecnològic

en la vida quotidiana.CEC

Aquests criteris estan presents al llarg del curs en molts temes .

Tema 2.-L’Univers.

1- Sap analitzar diferents teories científiques sobre l’origen, evolució i final de l’Univers

justificant la seua resposta amb arguments. CCLI,CMCT.

2.- Sap explicar la teoria del Big-Bang per explicar l’origen de l’Univers.CMCT,CCLI.

3.. Justifica l’existencia de la matèria fosca per explicar l’estructura de l’Univers.CMCT

4.-Distingeix les fases d’evolució estel·lar i ho relaciona amb la gènesi de diferents

elements.CMCT

5- Explica la formació del nostre Sistema Solar, descrivint la seua estructura i les

característiques principals. A més sap situar-lo dins de l’Univers conegut. CMCT.

6.- Coneix els aspectes més importants de la Via Làctia.CMCT.

7.- Indica les condicions que ha de reunir un planeta per a que puga haver vida

en ell.CMCT.

8.- Assenyala els esdeveniments científics que han sigut fonamentals en el coneixement

actual de l’Univers. CMCT.

Tema 3.-L’activitat humana i l’impacte ambiental.

100

1- Identifica els principals problemes mediambientals i els relaciona amb els

factors desencadenants plantejant possibles estratègies per a restablir l'equilibri

.CMCT,CSC.

2- Valora i descriu els impactes de la sobreexplotació dels recursos naturals

com ara la contaminació, la desertització, el tractament de residus, la pèrdua de

biodiversitat i proposa sol·lucions i actituds personals i col·lectives per a disminuir-los o

evitar-los.CMCT,CSC,SIEE.

3. Sap argumentar sobre la necessitat d’una gestió sostenible dels recursos que dona la

Terra. CMCT,CCLI.

4-Extrau i interpreta la informació en diferents tipus de representacions gràfiques

establint conclusions.CMCT.

Tema 4.- L’energia i les polítiques mediambientals.

1- Compara els avantatges i els desavantatges de les energies renovables i no

renovables.CMCT,CSC.

2- Justifica la necessitat de buscar noves fonts d’energia no contaminants i

econòmicament viables per a mantenir l’estat de benestar de la societat

actual.CMCT,CSC.

3-Coneix i analitza les implicacions mediambientals dels principals tractats i protocols

internacionals sobre la protección del medi ambient.CMCT,CSC.

4- Explica el principi de funcionament de la pila de combustible, plantejant possibles

aplicacions i destacant els avantatges davant d’altres sistemes.CMCT.CSC.

Tema 5.-. Salut i malaltia. Les malalties infeccioses.

1- Entén la definició de salut que dona l’OMS. CMCT,CSC.

2-Descriu les característiques dels microorganismes patògens i les malalties infeccioses

més importants per a identificar els mitjans de contagi i etapes del seu

desenvolupament. CMCT,CCLI.

3- Sap explicar els diferents mecanismes de defensa que té l’organisme humà per a

defendre’s de les infeccions. CMCT,CCLI.

101

4- Identifica els fets històrics més relevants per tal de prevenir, detectar i tractar les

malalties. CMCT, CSC.

5- Analitza les causes, efectes i tractaments de les malalties greus més comuns per a

establir les principals línies de prevenció i actuació .CMCT,

6.Reconeix la importància que el descobriment de la penicilina ha tingut en la lluita

contra les infeccions bacterianes, la seua repercusió social i el perill de crear resistències

davant dels fàrmacs.CMCT,CSC.

7.-Explica com actua una vacuna, justificant la seua importància com a medi per a

previndre malalties. CMCT.

Tema 6. Les malalties no infeccioses: Carácteristiques, causes i tractament.


establir les principals línies de prevenció i actuació.(Càncer, diabetis, malalties

cardiovasculars i mentals).CMCT,CSC.

2.-Estableix la relació entre alimentació i salut, descrivint en què consisteix una dieta

sana.CMCT,CSC.

3.-Prendre conciència del problema social i humà que suposa el consum de

drogues.CSC.

Tema 7.Els materials i els seus usos.

1- Descriure el procés d’ obtenció de diversos materials i valorar-ne el cost econòmic i

mediambiental .CMCT,CSC.

2- Descriure com s’obté el vidre, paper, metall i plàstic, així com el seu impacte

ambiental i les mesures correctores per tal de disminuir eixe impacte.CMCT.CSC.

3- Analitza la relació dels conflictes entre pobles com a conseqüència de la explotació

dels recursos naturals per obtenir productes d’ús tecnològic. Ex. El cas d’obtenció del

coltan.CSC.

4.-Definir el concepte de nanotecnologia i descriure les seues aplicacions presents o

futures en diferents camps.CMCT,CSC.

102

7.2.-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ.




trimestre resultarà d’aplicar un percentatge a cadascun dels instruments d’avaluació. Els

instruments d’avaluació poden ser:

g) Proves escrites, objectives, per mesurar l’adquisició dels objectius, que

puntuaràn un 60 %.

h) Treball d’investigació bibliogràfica sobre un dels continguts del temari en

cada avaluació. Aquest treball serà exposat en classe a la resta dels

companys que podran formular preguntes. La seua puntuació serà fins un

20% de la nota global .

i) L’alumne portarà un diari o quadern que vaja reflectint tot allò que es fa dia

a dia en l’aula, que puntuarà el 10 %. Es valorarà la participació activa i

l’actitud positiva que demostra l’alumne i el grup en cada classe, així com

les seues intervencions en els debats que es promouen.

j) Comentar una o dos notícies o texts científics, que puntuarà fins un 10 % .

Per a obtindre la nota global de cada avaluació CALDRÀ OBTENIR AL

MENYS UN QUATRE EN LA PROVA ESCRITA I EN EL TREBALL, per a poder

aplicar la resta de percentatges.

L’alumne tindrà dret a un examen de recuperació per avaluació que

incorporarà tota la matèria donada. Aquest control podrà fer-se en acabar

l’avaluació o a juny.

Hem de tenir en compte les següents consideracions:

Per a l’avaluació dels conceptes s’utilitzarà la qualificació mitja

obtinguda a les diferents proves escrites o orals realitzades:

No presentar-se a un examen es qualificarà amb un 0.

Per a poder realitzar un examen al que l’alumne no es va

presentar, haurà de presentar primer el justificant de la falta.

Per a l’avaluació dels procediments s’utilitzarà la qualificació mitja

obtinguda dels diferents treballs realitzat durant l’avaluació.

Si l’alumne no presenta algun dels treballs exigits, la

puntuació d’aquest apartat serà de 0.

Entregar un treball fora de plaç, serà qualificat amb la

puntuació màxima de 5.

103

Per a l’avaluació de l’actitud es tindrà en compte el següents

paràmetres:

Assistència a classe.

.

Es valorarà la participació activa així com les seues

intervencions en classe.

El comportament ha de ser respectuós amb els professor i

els companys.

7.3-PROMOCIÓ

Aquell alumne que NO supere l’assignatura a la convocatoria de juny podrà

recuperar-la al mes de juliol. Per a aquesta convocatòria NO es guardarà

notes parcials i l’alumne s’examinarà de la matèria completa que s’haja vist

al llarg de l’any.

7.4-ABANDONAMENT DE L’ASSIGNATURA




presentar els treballs o exercicis, no justificar les faltes d’assistència o retards.

8.-MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES.

Estan descrites en el punt 6.de l’index de la programació.





Bloc 1.Procediments de treball.

1. Utilitzar la terminología conceptual de la ciencia correctament .




4. -Saber presentar un tema científic o comentar articles defenent en públic les

seues conclusions.

104

Bloc 2 .L’Univers.

1.-Sap analitzar diferents teories científiques sobre l’origen, evolució i final de l’Univers

justificant la seua resposta amb arguments.

2.- Sap explicar la teoria del Big-Bang per explicar l’origen de l’Univers.

3.-Distingeix les fases d’evolució estel·lar i ho relaciona amb la gènesi de diferents

elements.

4- Explica la formació del nostre Sistema Solar, descrivint la seua estructura i les

característiques principals. A més sap situar-lo dins de l’Univers conegut.

5.-Coneix i analitza les implicacions mediambientals dels principals tractats i protocols

internacionals sobre la protección del medi ambient.

6.- Indica les condicions que ha de reunir un planeta per a que puga haver vida en ell..

Bloc 3. Aspectes tecnològics i el seu impacte ambiental.

1.-Defineix el desenvolupament sostenible i identifica i defensa actuacions dirigides a

assolir-lo.

2.-Identifica fonts d’energia renovables, n’explica les característiques, en classifica tipus

i argumenta avantatges en les seues formes d’ús.

3.-Compara els avantatges i els desavantatges de les energies renovables i no

renovables.

4.- Explica els recursos renovables i no renovables i n’identifica tipus.

5.- Valora els impactes de la sobreexplotació dels recursos naturals proposant

sol·lucions i actituds personals i col·lectives per a disminuir-los.

Bloc 4.- Qualitat de vida.

1- Entén la definició de salut que dona l’OMS.

2-Descriu les característiques dels microorganismes patògens i les malalties infeccioses

més importants per a identificar els mitjans de contagi i etapes del seu

desenvolupament.

3- Sap explicar els diferents mecanismes de defensa que té l’organisme humà per a

defendre’s de les infeccions.


establir les principals línies de prevenció i actuació .

105

5.Reconeix la importància que el descobriment de la penicilina ha tingut en la lluita

contra les infeccions bacterianes, la seua repercusió social i el perill de crear resistències

davant dels fàrmacs.

6.-Explica com actua una vacuna, justificant la seua importància com a medi per a

previndre malalties.

7.-Analitza les causes, efectes i tractaments de les malalties greus no infeccioses més

comunes per a establir les principals línies de prevenció i actuació.(Càncer, diabetis,

malalties cardiovasculars i mentals).

8.-Estableix la relació entre alimentació i salut, descrivint en què consisteix una dieta

sana.

9.-Pren conciència del problema social i humà que suposa el consum de drogues.

Bloc 5. Nous materials.

1- Descriure el procés d’ obtenció de diversos materials i valorar-ne el cost econòmic i

mediambiental .

2- Descriure com s’obté el vidre, paper, metall i plàstic, així com el seu impacte

ambiental i les mesures correctores per tal de disminuir eixe impacte.

3- Analitza la relació dels conflictes entre pobles com a conseqüència de la explotació

dels recursos naturals per obtenir productes d’ús tecnològic. Ex. El cas d’obtenció del

coltan.

4.-Definir el concepte de nanotecnologia i descriure les seues aplicacions presents o

futures en diferents camps.







UNITAT AJUSTAMENT

DE LA PDA

COMPLIMENT

DELS

OBJECTIUS

CAUSES

POSSIBLES DECISIONS

106







ELEMENTS PER A

LA REFLEXIÓ

ASPECTES

POSITIUS

PER A

MILLORAR

CAUSES

POSSIBLES DECISIONS

Organització i


temps i recursos.

Coordinació entre

diferents òrgans i

persones del

centre.

Fluxos

d’informació amb

l’alumnat i les

famílies.

Adequació de les


procés educatiu.

5.- LES PROGRAMACIONS DE 1r i 2n de batxillerat.

5.1. PROGRAMACIÓ DE 1r DE BATXILLERAT DE BIOLOGIA I GEOLOGIA.

PROGRAMACIÓ DE “BIOLOGIA I GEOLOGIA” DE 1r DE BATXILLERAT.

1.-INTRODUCCIÓ.

Justificació de la programació.

107

Programar en el context educatiu i pedagògic significa concretar i organitzar les

intencions educatives generals en propostes didàctiques específiques que permeten als

alumnes assolir els objectius previstos. Amb açò es pretén facilitar la planificació, el

desenvolupament i l’avaluació del procés d’enseyament-aprenentatge.

La necessitat d’ elaborar una programació s’ explica pel fet de que suprimeix l’

atzar i la improvisació. A més a més, ajuda a eliminar programes incomplets i evita

perdudes de temps, a la vegada que permet adaptar el treball pedagògic al context del

centre i de l’ aula, i asegura la coherència entre les intencions educatives del centre i la

pràctica docent.

La present programació constitueix un esforç del conjunt de professors del

departament per adaptar els continguts a les característiques generals del tipus

d'alumnat existent en el centre.

És el professor, el que recolzant-se en aquesta programació didàctica, ha de

concretar tant els objectius, continguts, criteris d'avaluació i metodologia al tipus de

alumnat existent (programació d'aula o tercer nivell de concreció).

Aquest any, els responsables d'aquesta concreció i integrants del Departament

de Biologia i Geologia.

El Reial decret 1467/2007, de 2 de novembre, aprovat pel Ministeri d'Educació i Ciència

(MEC) i que estableix l'estructura i els ensenyaments mínims de Batxillerat com a

conseqüència de la implantació de la Llei Orgànica d'Educació (LOE), ha sigut

desenvolupat a la Comunitat Valenciana pel Decret 102/2008, d'11 de juliol, pel qual

s'estableix el currículum de Batxillerat per a aquesta comunitat.

El Reial Decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’establix el currículum bàsic

d’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat. I finalment també el Decret

87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual establix el currículum i desplega

l’ordenació general de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat

Valenciana, publicat en el DOCV 10-6-2015.El Decret 87/2015 de 5 de juny estableix el

currículum de 1r Batxillerat, d’acord a la nova llei d’Educació LOMQUE.

S’imparteix durant quatre hores setmanals.

108

2.-OBJECTIUS.

Objectius generals de l’etapa

Esta etapa educativa contribuirá a desenvolupar en els alumnes capacitats que els

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una

consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució Espanyola així

com pels drets humans, que fomente la corresponsabilitat en la construcció d’una

societat justa i equitativa i afavorisca la sostenibilitat.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma

responsable i autònoma i desenrotllar el seu esperit crític.

Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i les oportunitats entre hòmens i dones,

analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no

discriminació de les persones amb discapacitat.

d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a

l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenrotllament personal.

e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el castellà i el valencià, i conéixer

les obres literàries més representatives escrites en ambdós llengües fomentant el

coneixement i l’estima del valencià; així com la diversitat lingüística i cultural com a un

dret i un valor dels pobles i de les persones.

f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres objecte

d’estudi.

109

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la

comunicació.

h) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats

bàsiques pròpies de la modalitat triada; així com els seus mètodes i tècniques.

i) Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus

antecedents històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar, de forma

solidària, el desenrotllament i millora del seu entorn social.

j) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels

mètodes científics. Conéixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la

tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el

respecte cap al medi ambient.

k) Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa,

treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l) Desenrotllar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de

formació i enriquiment cultural.

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenrotllament personal i social.

n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària i de la

salut laboral.

110

o) Conéixer, valorar i respectar el patrimoni natural, cultural i històric de la Comunitat

Valenciana i la resta de les comunitats autònomes d’Espanya i contribuir a la seua

conservació i millora.

p) Participar de forma activa i solidària en el desenrotllament i millora de l’entorn social

i natural, orientant la sensibilitat cap a les diverses formes de voluntariat, especialment

el desenrotllat pels joves.

Objectius específics de l’àrea o matèria.

L’ensenyament de la Biologia i Geologia en el Bachillerat te com finalitat el

desenvolupament de les següent capacitats:

1. Comprendre i valorar els conceptes, les lleis, les teories i els models més importants i

generals de la Biologia i la Geologia que els permeten tindre una visió global i una

formació científica bàsica i desenrotllar estudis posteriors més específics.

2. Aplicar els conceptes, les lleis, les teories i els models apresos en situacions reals i

quotidianes

3. Analitzar críticament hipòtesis i teories contraposades que permeten desenrotllar el

pensament crític i valorar les seues aportacions al desenrotllament de la Biologia i la

Geologia.

4. Utilitzar amb una certa autonomia destreses investigatives, tant documentals com

experimentals plantejar problemes, formular i contrastar hipòtesi, realitzar experiències,

interpretar i comunicar resultats,

111

i utilitzar fonts d’informació), reconeixent el caràcter de la ciència com a procés canviant

i dinàmic.

5. Desenrotllar actituds que solen associar-se al treball científic com ara la busca

d’informació exhaustiva, la capacitat crítica, l’observació intel·ligent, la necessitat de

verificació dels fets, el qüestionament

d’allò que és obvi i l’obertura davant de noves idees i la comunicación fidedigna dels

resultats experimentals.

6. Integrar la dimensió social i tecnològica de la Biologia i la Geologia, interessant-se

per les realitzacions científiques i tecnològiques i comprendre els avantatges i els

problemes que la seua evolució planteja

a la naturalesa, al ser humà, a la societat i a la comunitat internacional.

7. Realitzar una aproximació als diversos models d’organització dels sers vius tractant

de comprendre la seua estructura i funcionament com una estratègia d’adaptació al

medi ambient.

8. Conéixer les dades que es posseïxen de l’interior de la Terra i elaborar amb estes una

hipòtesi explicativa sobre la seua composició, el seu procés de formació i la seua

dinàmica.

9. Interpretar globalment els fenòmens de la geodinàmica interna a la llum de la

tectònica de plaques.

3.-COMPETÈNCIES BÀSIQUES.

112

La matèria de Biologia i Geologia contribueix de forma decisiva al

desenvolupament i adquisició de la competència en comunicació lingüística al ser

esta una part important del treball científic. De fet, en la comunitat científica un

descobriment no passa a formar part del patrimoni comú del coneixement fins que no

es produïx la comunicació. Comunicar ciència significa saber descriure fets, explicar-los,

justificar-los i argumentar-los utilitzant els models científics que es construïxen en el

marc escolar. A més, també suposa la capacitat d'interactuar i dialogar amb altres

persones debatent sobre les evidències experimentals i la idoneïtat dels models

proposats, llegint i interpretant textos i il·lustracions, realitzant mapes conceptuals i

diagrames il·lustratius.

La competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i

tecnologia estan íntimament associades als aprenentatges d'esta matèria. La utilització

del llenguatge matemàtic aplicat als distints fenòmens naturals, és un instrument que

ens ajuda a comprendre millor la realitat que ens envolta. La investigació científica

partix en molts casos de situacions problemàtiques obertes en les que una vegada

establit el marc referencial o teòric és necessari utilitzar estratègies de solució

associades de forma directa amb la competència matemàtica que comporta, en distints

graus, la capacitat i la voluntat d'utilitzar modes matemàtics de pensament i

representació.

Esta matèria ajuda a l'alumnat a integrar conceptes, models i principis

matemàtics fonamentals i utilitzar-los en la interpretació dels sistemes, els fenòmens

naturals i els fenòmens generats per l'acció humana.

Les competències científica i tecnològica suposen així mateix entendre la ciència

com una forma de coneixement i indagació humana, de caràcter tentatiu i creatiu,

susceptible de ser revisada i modificada si es troben evidències que no encaixen en les

teories vigents. També és necessari conéixer els sistemes utilitzats per a desenvolupar i

avaluar el coneixement científic i els processos i contextos socials i històrics. Esta

comprensió és molt important per a discernir entre el que és i el que no és ciència, és a

dir, per a distingir entre ciència i pseudociència.

Esta matèria contribuïx a l'adquisició de la competència digital en la mesura

que l'alumnat busca, extrau i tracta informació, la valora i la utilitza de forma crítica,

sistemàtica i reflexiva, tot això en els diversos contextos i llenguatges en què pot

presentar-se, avaluant la seua pertinència i diferenciant entre informació real i virtual.

La

113

aplicació de programes específics, les simulacions, els vídeos i les modelitzacions

juguen un paper fonamental en l'intent d'explicar la realitat natural i en el

desenvolupament del pensament crític, la creativitat i la innovació.

La matèria Biologia i Geologia contribuïx a l'adquisició de la competència

aprendre a aprendre en la mesura que ajuda a l'alumnat a desenvolupar el pensament

lògic, a construir un marc teòric per a interpretar i comprendre la naturalesa així com

l'habilitat per a organitzar el seu propi aprenentatge i gestionar el temps i la informació

eficaçment. Esta matèria possibilita que l'alumnat desenvolupe les seues capacitats

d'observació, anàlisi i raonament, afavorint així que pense de manera cada vegada més

autònoma.

Les competències socials i cíviques preparen l'alumnat per a participar d'una

manera eficaç i constructiva en la vida social i professional. S'afavorirà el

desenvolupament d'esta competència al tractar temes científics de rellevància personal

i social, utilitzant activitats grupals, en les que es contemple el debat i la discussió com

una cosa positiva que promou la comunicació i la busqueda de solucions, superant els

estereotips, prejuís i discriminacions, a més de la participació responsable, activa i

democràtica en la presa de decisions respecte a problemes locals i globals plantejats en

la nostra societat.

En l'anàlisi de situacions problemàtiques s'afavorix que l'alumnat, d'una banda,

reflexione críticament sobre la realitat, propose objectius i, planifique i duga a terme

projectes que puguen ser abordats científicament i, per un altre, adquirisca actituds

interrelacionades com ara el rigor, la responsabilitat, la perseverança i l'autocrítica

així com l'habilitat per a planificar i gestionar projectes a fi d'aconseguir objectius que

contribuïxen al desenvolupament de la competència sentit d'iniciativa i esperit

emprenedor que està molt relacionada amb la creativitat, la innovació i l'assumpció de

riscos.

La competència consciència i expressions culturals requerix coneixements

que permeten accedir a les distintes manifestacions culturals existents i a les principals

tècniques i recursos de què se servixen els llenguatges artístics i la seua influència en la

societat. La ciència forma part del patrimoni cultural tant pel conjunt de

coneixements que aporta com també pels seus processos. Amb el coneixement científic

es transmet a les persones una visió del món, una manera de pensar, de comprendre,

de reflexionar, de jutjar, un conjunt de valors i actituds, i uns modes d'acostar-se als

problemes. El treball científic no és l'expressió d'un tipus únic de

114

racionalitat, i la significació que té en ell la imaginació i el marge que admet per a la

creativitat i l'aleatori són considerables i, de fet, decisius.

4.-CONTINGUTS.

En el Batxillerat, la matèria Biologia i Geologia aprofundix en els coneixements

adquirits en l'etapa anterior, analitzant amb major detall l'organització dels sers vius, la

seua biodiversitat, la seua distribució i els factors que en ella influïxen, així com el

comportament de la Terra com un planeta en contínua activitat.

La Biologia i la Geologia compartixen algunes característiques comunes, com són el

mètode científic i la base experimental, i es recolzen en els conceptes i les tècniques de

la Física i la Química i elaboren models explicatius que donen coherència a les

interpretacions dels fenòmens naturals que ens rodegen a fi de poder

entendre'ls i interpretar-los. Estos models han assentat les bases per a un extraordinari

avanç científic i tecnològic encara que comporten riscos per a l'equilibri del planeta.

A causa de la pròpia essència de la ciència, esta matèria ha de presentar-se com un

coneixement rigorós que intenta respondre a interrogants que la humanitat es planteja

sobre la naturalesa, i ajuda a resoldre els problemes que afecten les persones de forma

global i local però que té els seus límits a l'estar condicionada per contextos socials,

econòmics i ètics.

Esta matèria facilitarà que els alumnes i les alumnes consoliden els

coneixements i destreses que els permeten ser ciutadans i ciutadanes amb una actitud

respectuosa cap a la seua pròpia persona i cap a les altres, amb el medi i el material

que utilitzen o que està a la seua disposició, així com adquirir el grau suficient de

responsabilitat per a la

participació activa en la presa fonamentada de decisions dins d'una societat

democràtica, capaços de tindre criteris propis i de mantindre l'interés per aprendre i

descobrir. Per això, en el desenvolupament de la mateixa han d'abordar-se qüestions i

problemes científics d'interés social, considerant les implicacions i perspectives

obertes, valorant la importància d'adoptar decisions col·lectives fonamentades i amb

sentit ètic.

115

La Biologia del present curs estudia els éssers vius oferint una panoràmica sobre

la seua unitat i la seua diversitat. Presenta i desenvolupa les característiques comunes

que tenen tots els sers vius i els seus nivells d'organització. També es desenvolupa i

completa en esta etapa l'estudi de la classificació i organització dels sers vius, i molt en

especial des del punt de vista del seu funcionament i adaptació al medi en què habiten

de tal forma que l'aprenentatge resulte el més significatiu possible.

Predisposa l'alumnat a reflexionar sobre la diversitat dels formes de vida com

una resposta adaptativa que els permet superar condicions mediambientals adverses.

L'estudi precís dels principals tàxons de sers vius es realitza per a una millor

comprensió de l'evolució, mostrant les diferents estratègies per a resoldre un mateix

problema vital. Així, els continguts de la matèria vinculats a la Biologia, oferixen una

visió unitària i general dels sers vius.

La Geologia oferix una visió global i inherent a una sèrie d'aspectes i fenòmens

estudiats en l'etapa anterior, com són l'existència de distints tipus de roques o l'origen i

formació del relleu, que s'aborden en esta matèria de manera més integrada. Esta visió

es trasllada també a les propietats físiques i als mètodes d´estudi

per a conéixer l'estructura interna de la Terra en capes a partir de les dades obtingudes

amb els sistemes d'observació actuals. A més, la comprensió del dinamisme del planeta

és necessària per a entendre estos i altres processos, com són la meteorització,

l'estratificació o l'activitat volcànica i sísmica en determinades zones.

La Geologia pren com a fil conductor la teoria de la tectònica de plaques. En

primer lloc, analitza i interpreta les dades necessàries per a formular les seues hipòtesis;

en segon lloc, estudia els processos geològics i petrogénicos i les seues manifestacions

i en tercer lloc examina l'evolució de les plaques i els agents que les modifiquen, açò és,

els processos de geologia externa i història de la Terra.

Tant la Biologia com la Geologia relacionaran els seus continguts amb altres

matèries i amb problemes socials, ètics i personals, afavoriran la reflexió sobre les

relacions de la ciència i la tecnologia amb la societat i valoraran, des d'un punt de vista

individual i col·lectiu, les implicacions ètiques de la investigació. L'estudi de la matèria

Biologia i Geologia contribuirà que l'alumnat adquirisca les competències pròpies de

l'activitat científica i tecnològica i promourà l'interés per buscar respostes científiques.

Tot això, unit al plantejament i disseny de xicotetes investigacions, al treball en

grup, a les eixides al camp, al treball en el laboratori, etc., afavorirà actituds positives

cap a la ciència i el seu aprenentatge, tan necessàries per a la participació en la societat

com a ciutadans i ciutadanes amb actitud crítica i responsable.

116

Els continguts es seqüencien en unitats didàctiques, tal com es pot veure més

avant en el present document.

5.-UNITATS DIDÀCTIQUES.

5.1-Organització de les unitats didàctiques.

L’assignatura presenta 9 blocs de continguts i cadascun conté varis temes.

1. Estructura interna de la Terra

2. Dinàmica litosfèrica: la tectònica de plaques

3. Minerals i roques

4. Processos geològics interns

5. Geodinàmica externa

6. El temps geològic

7. Nivells d'organització dels sers vius

8. L'organització cel·lular

9. Histologia animal i vegetal

10. La diversitat dels sers vius

11. Principals grups de sers vius

12. Funció de nutrició en les plantes

13. Funcions de relació i reproducció en les plantes

14. Funció de nutrició en els animals

15. Funció de relació en els animals

16. Funció de reproducció en els animals

117

5.2-Temporalizació

Avaluacions/trimestres Unitats didàctiques

PRIMER 7,8 ,9 10 , 11 i 12.

SEGON 13,14,15, 16 i 17.

TERCER 1,2,3,4 ,5 i 6.

6.-METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES.

Principis metodològics

6.1Metodologia general i específica de l’àrea o matèria

Com a criteri metodològic bàsic, hem de ressaltar que en Batxillerat s'ha de

facilitar i d'impulsar el treball autònom de l'alumne i, simultàniament, estimular les

seues capacitats per al treball en equip, potenciar les tècniques d'indagació i

investigació i les aplicacions i transferències de l'après a la vida real. No hem d'oblidar

que aquesta matèria adquireix tot el seu sentit quan li serveix a l'alumne per a entendre

el món (no solament el científic) i la complexa i canviant societat en la qual viu, encara

que en molts moments no dispose de respostes adequades per a açò, com tampoc les

té la ciència, sempre en estat de construcció i de revisió. El mateix criteri regeix per a les

activitats i textos suggerits en els materials didàctics, de manera que el seu missatge

siga d'extremada claredat expositiva, sense caure en la simplificació, i tot concepte

científic siga explicat i aclarit, sense considerar que gens és sabut prèviament per

l'alumne, independentment que durant cursos anteriors (Biologia i Geologia en 3º i 4º

d'ESO), i amb les seues característiques pròpies, haja estudiat alguns d'aquests

continguts i s'haja familiaritzat amb les tècniques d'investigació científica (i que

continuarà en 2º curs de Batxillerat amb, almenys, la matèria de Biologia).

6.2-. RECURSOS MATERIALS I ORGANITZATIUS

118

Els materials utilitzats en el batxillerat són:

-Llibre de text: “ Biologia i Geologia . Santillana

Power-point

Recursos organitzatius

Aula laboratori.

7.-.AVALUACIÓ DE L ‘ALUMNAT.Veure també l’Annexe I.

La normativa vigent assenyala que l'avaluació dels processos d'aprenentatge de

l'alumnat de Batxillerat serà contínua, tindrà un caràcter formatiu i serà un instrument

per a la millora tant dels processos d'ensenyança com dels processos d'aprenentatge.

Per la seua banda, els referents per a la comprovació del grau d'adquisició de les

competències i l'èxit dels objectius de l'etapa en les avaluacions contínua i final de les

matèries són els criteris d'avaluació i els indicadors a ells associats en cada un dels

cursos així com els estàndards d'aprenentatge avaluables.

7.1-CRITERIS D’AVALUACIÓ 1r BATXILLERAT BIOLOGIA I GEOLOGIA.

Criteris d’avaluació.Veure Reial Decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual

s’establix el currículum bàsic d’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat. I també

el DECRET 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual establix el currículum i desplega

l’ordenació general de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat

Valenciana, publicat en el DOCV 10-6-2015.

1. Explicar, des d'un punt de vista geològic, algunes fotografies aèries i imatges de

satèl·lit representatives de processos geològics clars.CMCT,CCLI.

119

2. Explicar i identificar les característiques dels principals teixits animals i

vegetals.CMCT,CCLI.

3. Identificar els éssers vius i associar-los als principals grups *taxonómicos en els quals

s'integren.CMCT.

4. Explicar el concepte de cicle vital i el significat de la reproducció i del

desenvolupament dins d'ell, posant exemples de models de cicles reproductors, i

valorant els trets adaptatius d'aquests models i la seua importància en

l'evolució.CMCT,CCLI.

5. Indicar els avantatges que aporta la reproducció sexual sobre l'asexual, determinant

algunes aplicacions pràctiques que es deriven del coneixement del procés reproductor

en els éssers vius.CMCT,CCLI.

6. Explicar els mecanismes bàsics que incideixen en el procés de la ingestió i digestió

d'aliments, en la seua assimilació, distribució i producció de deixalles, relacionant

aquests processos amb la presència de determinades estructures que els fan possibles.

CMCT,CCLI.

7. Explicar les característiques bàsiques de la nutrició vegetal, diferenciant-la de

l'animal: absorció i transport de nutrients, i síntesis de matèria orgànica.CMCT,CCLI.

8. Explicar el manteniment de les constants vitals dels organismes a partir de la

comprensió del procés de coordinació *neuroendocrina, indicant així mateix algunes

aplicacions en l'agricultura i en la medicina que es deriven del coneixement de les

hormones.CMCT,CCLI.

9. Dissenyar i realitzar petites investigacions sobre les funcions dels éssers vius,

contemplant alguns procediments del treball científic: plantejament precís del

problema, formulació d'hipòtesi *contrastables, disseny i realització d'experiències i

anàlisis i comunicació de resultats.CAA.CSC,CMCT,CD,CCLI.

120

10. Contrastar diferents fonts d'informació i elaborar informes en relació a problemes

biològics i geològics rellevants en la societat.CMCT,CCLI,CD,CAA.

7.2-INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ.

INSTRUMENTS D’ AVALUACIÓ

"L'avaluació dels continguts es podran realizar mitjançant :

1.-Proves escrites de caràcter teorico-pràctic, ajustades a la matèria del curs. Es

realitzaran diverses proves cada trimestre.

2· Test d'avaluació digitalitzats. (que poden realitzar-se a través de plataforma).

3. Activitats en grup realitzades en classe.

4. Activitats i treballs monogràfics que realitze l'alumne individualment.

5. Treballs monogràfics en grup".

6 Fitxes de documents (biografies, notícies d'interés, etc.) amb activitats.

7.- Pràctiques de laboratori.

8.- Enllaços a vídeos amb activitats.

9.- Pàgines web amb activitats.10.-· Activitats de reforç i ampliació per unitat.

10. La participació en el desenrotllament de les classes.

11. L'actitud manifestada davant de l'assignatura.

Es considerarà que la matèria està superada quan l'alumne obtinga una qualificació

igual o superior a 5.

Es considerarà que aquells alumnes que obtinguen una qualificació igual o superior a

4.5 podran fer mitja amb la resta de proves de l’avaluació, per obtenir la qualificació

121

definitiva. Es considerarà materia no superada quan l’alumne obtinga una qualificació

inferior a 4,5. En aquest darrer cas el professor decidirà si es convenient fer una prova

extraordinaria de recuperació de la matèria corresponent a l’evaluació suspesa.

TIPUS DE PROVES

Les proves escrites durant el curs acadèmic contaran d’una combinació de preguntes

de:

tipus assaig de resposta curta i/o

de tipus objectiva de resposta múltiple i/o de gràfics.

La puntuació de les preguntes de cadascuna de les proves serà el resultat de dividir la

qualificació màxima entre la quantitat de preguntes presentades, excepte quan

s’especifique, per escrit, una valoració diferent en la mateixa prova

Els alumnes que no hajan aconseguit una qualificació positiva (igual o superior a 5

sobre 10 punts possibles) a l’avaluació final de juny, podran aconseguir-lo a l’avaluació

extraordinària de juliol. Aquesta prova escrita constarà de 8 a 10 preguntes dels

mateixos tipus aplicats

durant el curs acadèmic (tipus assaig de resposta curta i/o de tipus objectiva de

desposta múltiple i/o de gràfics).

RECUPERACIÓ

Les proves escrites o avaluacions no superades poden ser recuperades en la prova final

escrita (una o varies), que es realitzarà cap el final del curs acadèmic. Seran objecte de

recuperació les proves o avaluacions amb una nota global inferior a 4 i les proves o

avaluacions amb nota entre 4 i inferior a 5 que no s’hagen recuperat fent la mitjana

amb la resta de proves o avaluacions.

A juliol s’examinarà del total de la matèria.

PENDENTS

122

Els alumnes pendents tindran l’oportunitat el curs següent de fer dues proves

eliminatòries.

d) Activitats de reforç i ampliació.

La heterogeneïtat de l’alumnat serà tractada mitjançant l’ús d’activitats de divers grau

de complexitat (principalment activitats de reforç que són d’aplicació més o menys

directa dels continguts i activitats d’aprofundiment on s’amplien aquests continguts)

que han de perpetre estudiar a diferents nivells els mateixos continguts.

Les activitats educatives que es plantegen han de situar-se entre el que ja saben fer

els alumnes de manera autònoma i el que són capaços de fer amb l’ajuda del professor

o dels seus companys, de tal forma que ni siguen massa fàcils i, per consegüent, poc

motivadores per a alguns alumnes, ni que estiguen tan allunyades del que poden

realitzar que els resulten igualment desmotivadores, a més de contribuir a crear una

sensació de frustració

gens favorable per a l’aprenentatge.

Quan es tracta d’alumnes que manifesten alguna dificultat per a treballar determinats

continguts, s’ha d’ajustar el grau de complexitat de l’activitat i els requeriments de la

tasca a les seues possibilitats. Açò implica una doble exigència:

Una anàlisi dels continguts que es pretenen treballar, determinant quins són

fonamentals i quins complementaris o d’ampliació. Tenir previst un nombre suficient

d’activitats per a cada un dels continguts considerats com fonamentals, amb distint

nivell de complexitat, que permeta treballar aquests mateixos.

7.3-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ.

La matèria està dividida en 9 grans blocs corresponents als 3 trimestres naturals

del curs acadèmic, amb els que s’intentarà fer-los coincidir les 3 avaluacions previstes.

La qualificació final de la matèria serà el resultat de la mitjana entre les qualificacions

globals de cada avaluació, sempre i quan la nota global de cada avaluació no siga

inferior a 4.

123

La qualificació global en cada avaluació - trimestre serà el resultat de la mitjana

ponderada entre les qualificacions obtingudes per les proves escrites, les pràctiques i

les activitats realitzades en classe, a fi que tots els instruments d'avaluació participen en

la mateixa. Al mateix temps és corregirà l'hàbit de l’alumnat de que la qualificació

global correspon estrictament amb l'obtinguda en la prova escrita, fent-li veure la

importància del treball diari.

La ponderació de cadascun dels apartats és la següent:

- proves escrites: 90 %

- treballs, activitats de classe o pràctiques i actitud: 10%

La mitjana ponderada només es realitzarà quan la nota de la prova escrita no siga

inferior a 4, en cas contrari, la prova s’haurà de recuperar i l’avaluació es considerarà no

superada.

La qualificació global de l’alumnat és considerarà positiva si aconsegueix 5 punts sobre

un total de 10 possibles.

7. TIPUS D’AVALUACIÓ.

Els aprenentatges de l'alumne s’han d’avaluar de manera sistemàtica i periòdica, tant

per a mesurar-ne individualment el grau d'adquisició (avaluació sumatòria en diferents

moments del curs) com per a (i per això) introduir en el procés educatiu tots els canvis

que calguen si la situació ho demana (quan els aprenentatges dels alumnes no

responen al que, a priori, s'espera d'ells).

A més d'aquesta avaluació sumatòria, que tendim a identificar amb les finals

d'avaluació i de curs (ordinària i extraordinària, quan procedisquen), també serà

contínua o formativa, que es du a terme al llarg de tot el procés d'ensenyament-

aprenentatge, en el qual està immersa, i que insisteix, per tant, en el caràcter orientador

i de diagnòstic de l'ensenyament.

9.ELEMENTS TRANSVERSALS

EDUCACIÓ EN VALORS DEMOCRÀTICS I CIUTADANS

124

Com a contribució al desenvolupament integral de l'alumnat, l'educació per a la

tolerància, per a la pau, per a la convivència, l'educació intercultural, per a la igualtat

entre homes i dones, l'educació ambiental, l'educació per a la salut, l'educació sexual,

l'educació del consumidor i l'educació vial, que s'articulen entorn de l'educació en

valors democràtics, constitueixen una sèrie de continguts que hauran d'integrar-se i

desenvolupar-se amb caràcter transversal en totes les matèries del Batxillerat i en totes

les activitats escolars.

Per açò s'inclouen com a generadors d'actituds reflexives i responsables, que es

palesen en l'alumnat en analitzar casos i exemples concrets, pròxims a l'entorn on es

desemboliquen les seues vides.

Des de les assignatures de Biologia i Geologia es desenvolupen l’educació

mediambiental, l’educació per la salut, l’educació sexual i l’educació del consumidor.

10. AVALUACIÓ DE LA PRÁCTICA DOCENT I INDICADORS D’APRENENTATGE EN

ELS ALUMNES.

10.1- INDICADORS D’APRENENTATGE.

Bloc 1.- Els sers vius i els nivells d'organització

1. Descriu les característiques que definixen els sers vius: funcions de nutrició, relació i

reproducció. 2. Identifica i classifica els distints bioelements i biomolècules presents en

els sers vius. 3. Distingix les característiques fisicoquímiques i propietats de les

molècules bàsiques que configuren l'estructura cel·lular, destacant la uniformitat

molecular dels sers vius. 4. Identifica cada un dels monòmers constituents de les

macromolècules orgàniques. 5. Associa biomolècueas amb la seua funció biològica

d'acord amb la seua estructura tridimensional.

Bloc 2 : L'organització Cel·lular .

125

1. Interpreta la cèl·lula com una unitat estructural, funcional i genètica dels sers vius.2

Perfila cèl·lules profustotes i eucariotes i anomena les seues estructures.3. Representa

esquemàticament els orgànuls cel·lulars, associant cada orgànul amb la seua funció o

funcions. 4. Reconeix i anomena per mitjà de microfotografies o preparacions

microscòpiques cèl·lules animals i vegetals.5. Descriu els esdeveniments fonamentals en

cada una de les fases de la mitosi i meiosi. 6. Selecciona les principals analogies i

diferències entre la mitosi i la meiosi.

Bloc 3: Histologia

1Identifica els distints nivells d'organització cel·lular i determina els seus avantatges per

als sers pluricel·lulars. 2 Relaciona teixits animals i/o vegetals amb les seues cèl·lules

característiques, associant a cada una d'elles la funció que realitza. 3 Relaciona imatges

microscòpiques amb el teixit a què pertanyen.

Bloc 4: La biodiversitat .

1.-Identifica els grans grups taxonòmics dels sers vius.2. Aprecia el regne vegetal

com a desencadenant de la biodiversitat. 3. Coneix i utilitza claus dicotòmiques o altres

mitjans per a la identificació i classificació de diferents espècies d'animals i plantes.4.

Coneix el concepte de biodiversitat i relaciona este concepte amb la varietat i

abundància d'espècies. . Reconeix els tres dominis i els cinc regnes en què agrupen els

sers vius. 5. Enumera les característiques de cada un dels dominis i dels regnes en què

es classifiquen els sers vius. 6. Identifica els grans biomes i situa sobre el mapa les

principals zones biogeogràfiques 7. Identifica les principals variables climàtiques que

influïxen en la distribució dels grans biomes. Relaciona la biodiversitat amb el procés de

formació d'espècies per mitjà de canvis evolutius.8.- Identifica el procés de selecció

natural i la variabilitat individual com a factors clau en l'augment de biodiversitat. 9

Identifica els factors que afavorixen l'especiació. 10.-Definix el concepte d'endemisme o

espècie endèmica. 11.-Enumera les principals causes de pèrdua de biodiversitat.12.

Indica les principals mesures que reduïxen la pèrdua de biodiversitat. 13. Coneix i

explica els principals efectes derivats de la introducció d'espècies al·lòctones en els

ecosistemes.

Bloc 5: Les plantes: les seues funcions i adaptacions al medi .

1. Descriu l'absorció de l'aigua i les sals minerals. 2. Coneix i explica la composició

de la saba bruta i els seus mecanismes de transport. 3 Descriu els processos de

transpiració, intercanvi de gasos i gutación. 4 Explicita la composició de la saba

elaborada i els seus mecanismes de transport. 5.- Detalla els principals fets que

126

ocorren durant cada una de les fases de la fotosíntesi associant, a nivell

d'orgànul, on es produïxen. 6.-. Argumenta i precisa la importància de la

fotosíntesi com a procés de biosíntesi, imprescindible per al manteniment de la

vida en la Terra. 7. Reconeix algun exemple d'excreció en vegetals. 8.-.

Relaciona els teixits secretors i les substàncies que produïxen.9. Descriu i coneix

exemples de tropismes i nasties. 10 Valora el procés de regulació de les

hormones vegetals. 9.1. Relaciona les fitohormones i les funcions que exercixen.

11. Argumenta els efectes de la temperatura i la llum en el desenvolupament de

les plantes. 12 Distingix els mecanismes de reproducció asexual i la reproducció

sexual en les plantes.13.-Diferència els cicles biològics de briofites, pteridòfits i

espermatòfits i les seues fases i estructures característiques. 14.-. Interpreta

esquemes, dibuixos, gràfiques i cicles biològics dels diferents grups de plantes.

15.- Explica els processos de pol·linització i de fecundació en les espermatòfits i

diferència l'origen i les parts de la llavor i del fruit. 16 Distingix els mecanismes

de disseminació de les llavors i els tipus de germinació.17 Identifica els

mecanismes de propagació dels fruits. 18 Relaciona les adaptacions dels

vegetals amb el medi en què es desenvolupen.

Bloc 6.- L'animals: les seues funcions i adaptacions al medi.

1. Argumenta les diferències més significatives entre els conceptes de nutrició i

alimentació. 2. Coneix les característiques de la nutrició heteròtrofa, distingint els tipus

principals. 3. Reconeix i diferència els aparells digestius dels invertebrats. 4 Reconeix i

diferència els aparells digestius dels vertebrats. 5 Relaciona cada òrgan de l'aparell

digestiu amb la funció/és que realitzen. 6 Descriu l'absorció en l'intestí.7. Reconeix i

explica l'existència de pigments respiratoris en els animals.8 Relaciona circulació oberta

i tancada amb els animals que la presenten, els seus avantatges i inconvenients.9

Associa representacions senzilles de l'aparell circulatori amb el tipus de circulació

(simple, doble, incompleta o completa. 10. Indica la composició de la limfa, identificant

les seues principals funcions. 11 Diferència respiració cel·lular i respiració, explicant el

significat biològic de la respiració cel·lular. 12 Associa els diferents aparells respiratoris

amb els grups a què pertanyen, reconeixent-los en representacions esquemàtiques.13.-

Definix i explica el procés de l'excreció. 14 Enumera els principals productes d'excreció,

classificant els grups d'animals segons els productes d'excreció. 15 Descriu els

principals aparells excretors dels animals, reconeixent les principals estructures d'ells a

partir de representacions esquemàtiques. 16 Localitza i identifica les distintes regions

d'una nefrona.17 Explica el procés de formació de l'orina. 18. Identifica els mecanismes

específics o singulars d'excreció dels vertebrats. 19 Integra la coordinació nerviosa i

hormonal, relacionant ambdós funcions. 20 Definix estímul, receptor, transmissor,

efector. 21 Identifica distints tipus de receptors sensorials i nervis. 22 Explica la

transmissió de l'impuls nerviós en la neurona i entre neurones. 23 Distingix els

principals tipus de sistemes nerviosos en invertebrats. 24 Identifica els principals

sistemes nerviosos de vertebrats. 25. Descriu el sistema nerviós central i perifèric dels

127

vertebrats, diferenciant les funcions del sistema nerviós somàtic i l'autònom. 26. Establix

la relació entre el sistema endocrí i el sistema nerviós. 27. Descriu les diferències entre

glàndules endocrines i exocrines. 28. Discrimina quina funció reguladora i en quin lloc

s'evidencia, l'actuació d'algunes de les hormones que actuen en el cos humà. 29

Relaciona cada glàndula endocrina amb l'hormona o hormones més importants que

segrega, explicant la seua funció de control.30. Relaciona les principals hormones dels

invertebrats amb la seua funció de control. 31- Descriu les diferències entre

reproducció asexual i sexual, argumentant els avantatges i inconvenients de cada una

d'elles. 32. Identifica tipus de reproducció asexual en organismes unicel·lulars i

pluricel·lulars. 33. Distingix els tipus de reproducció sexual. 34 Distingix i compara el

procés d'espermatogènesi i ovogènesi.34 Diferència els tipus de fecundació en animals

i les seues etapes. 35. Identifica les fases del desenvolupament embrionari i els

esdeveniments característics de cada una d'elles. 36. Relaciona els tipus d'ou, amb els

processos de segmentació i gastrulació durant el desenvolupament embrionari. 37

Identifica les fases dels cicles biològics dels animals. 38 Identifica les adaptacions

animals als mitjans aeris.39 Identifica les adaptacions animals als mitjans aquàtics. 40.

Identifica les adaptacions animals als mitjans terrestres.

Bloc 7. Estructura i composició de la Terra.

1. Interpreta els diferents mètodes d'estudi de la Terra, identificant les seues

aportacions i limitacions. 2. Identifica les capes que conformen l'interior del planeta

d'acord amb la seua composició, diferenciar-les de les que s'establixen en funció de la

seua mecànica, i marcar les discontinuïtats i zones de transició.. 3. Precisa els distints

processos que condicionen la seua estructura actual. 4. Comprén la teoria de la deriva

continental de Wegener i la seua rellevància per al desenvolupament de la teoria de la

Tectònica de plaques. 5. Classifica els bords de plaques litosféricas, assenyalant els

processos que ocorren entre ells. 6. Aplica els avanços de les noves tecnologies en la

investigació geològica. . 7. Selecciona i identifica els minerals i els tipus de roques més

freqüents, especialment aquells utilitzats en edificis, monuments i altres aplicacions

d'interés social o industrial. 8. reconeix les principals roques i estructures geològiques

d'Andalusia i principalment de la zona en què s'habita.

Bloc8. Els processos geològics i petrogenéticos

1. relaciona el magmatisme i la tectònica de plaques. 2. Categoritza els distints tipus de

magmes basant-se en la seua composició i distingir els factors que influïxen en el

magmatismo. 3. reconeix la utilitat de les roques magmàtiques analitzant les seues

característiques, tipus i utilitats. 4. establix les diferències d'activitat volcànica,

associant-les al tipus de magma. 5. diferència els riscos geològics derivats dels

processos interns. Vulcanisme i sismicidad.. 6. detalla el procés de metamorfisme,

128

relacionant els factors que li afecten i els seus tipus. 7. Identifica roques metamòrfiques

a partir de les seues característiques i utilitats. 8. relaciona estructures sedimentàries i

ambients sedimentaris. 9. explica la diagénesi i les seues fases.. 10. Classifica les roques

sedimentàries aplicant els seus distints orígens com a criteri.

Bloc 9. Història de la Terra .

1Deduïx a partir de mapes topogràfics i talls geològics d'una zona determinada,

l'existència d'estructures geològiques i la seua relació amb el relleu. 2. Aplica criteris

cronològics per a la datació relativa de formacions geològiques i deformacions

localitzades en un tall geològic. 3. Interpreta el procés de fossilització i els canvis que

es produïxen.

10.2- AVALUACIÓ DE LA PRÁCTICA DOCENT.-

Els professors avaluarán tant els aprenentatge de l’alumnat com els procesos

d’ensenyament i la seua pràctica docent. El procés d’ensenyament i aprenentatge serà

avaluat al llarg de tot l’any acadèmic i es faran les modificacions pertinents en

l’elaboració de la programació didàctica del següent any acadèmic, introduïnt tote

mena de modificacions que milloren el procés, després d’una revisió critica per part

dels components del departament didàctic.

El mecanisme d’avaluació ve marcat pr Caporalia d’Estudis, quer suministra el

document adient. Encara que sempre hi haurà una reflexió interna i una auditoria

interna per part del membres del departament. D’acord amb la LOMQUE el

departament ha elaborat una graella que ens ajudarà a estandarditzar l’avaluació.

ELEMENTS A

AVALUAR

INDICADOR DE´ÈXIT

RESULTAT

No aconseguit

Aconseguit

Totalment

129

parcialment aconseguit

Objetius de la

matèria.

No s'han

aconseguit els

objectius de la

materia establits.

S'han aconseguit

part dels

objectius de la

matèria establits

per al curs.

S’han abastat els

objectius de la

materia

Competèncias.

No s'han

desenvolupat la

majoria de les

competències

relacionades

amb la matèria

S'han

desenvolupat

part de les

competències

relacionades

amb la matèria.

S’han

desenvolupat

totes les

competències

relacionades

amb la materia.

Pràctica docent.

La pràctica

docent no ha

sigut

satisfactòria.

La pràctica

docent ha sigut

parcialment

satisfactòria.

La práctica

docent ha sigut

satisfactòria.

Programes de

meillora per a la

pràctica docent.

No s'han

dissenyat

programes de

millora per a la

pràctica docent.

S'han identificat

els punts per a

dissenyar un

programa de

millora per a la

pràctica docent.

S'han dissenyat

programes de

millora per a la

pràctica docent.

Materials I

recursos

didáctics.

Els materials i

recursos

didàctics

utilitzats no han

sigut els

adequats.

Els materials i

recursos

didàctics han

sigut

parcialment

adequats.

Els materials i

recursos

didàctics han

sigut

completament

adequats.

Distribució d’

La distribució

dels espais i

temps no han

La distribució

dels espais i

temps han sigut

La *distribució

*dels *espais i

*temps han

130

espaIs I temps. sigut adequats

als mètodes

didàctics i

pedagògics

utilitzats.

parcialment

adequats als

mètodes

didàctics i

pedagògics

utilitzats.

*sigut *adequats

*als *mètodes

*didàctics i

*pedagògics

*utilitzats.

Métodes diàctics

i pedagógics.

Els mètodes

didàctics i

pedagògics

utilitzats no han

contribuït a la

millora del clima

d'aula i de

centre.

Els mètodes

didàctics i

pedagògics

utilitzats han

contribuït

parcialment a la

millora del clima

d'aula i de

centre.

Els *mètodes

*didàctics i

*pedagògics

*utilitzats han

*contribuït a la

*millora del

clima d'aula i de

centre.

Resultats de

l’avaluació

Els resultats de

l'avaluació en

aquesta matèria

no han sigut

satisfactoris

Els resultats de

l'avaluació en

aquesta matèria

han sigut

moderats.

Els resultats

del'*avaluació en

*aquesta

*matèria han

*sigut *molt

*satisfactoris.

RÚBRICA PER A L’AUTOAVALUACIÓ DEL PROFESSORAT

SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT – APRENENTATGE

INDICADORS VALORACIÓ PROPOSTES DE MILLORA

1. Realitza l’avaluació inicial al

principi de curs per ajustar la

programació.

2. Detecta els coneixements

previs de cada unitat didàctica.

131

3. Revisa, amb freqüència, el

treballs proposats a l’aula i fora

d’ella.

4. Proporciona la informació

necessària sobre la resolució

de les tasques i com pot

millorar-les.

5. Corregeix i explica de forma

habitual el treballs i les

activitats dels alumnes i les

alumnes, i dona pautes.

6. Utilitza suficients criteris

d’avaluació que atenguen de

manera equilibrada l’avaluació

dels diferents continguts.

7. Afavorix els processos

d’autoavaluació i coavaluació.

8. Proposa noves activitats que

facilite l’adquisició dels

objectius quan aquests no ha

estat assolits suficientment.

9. Proposa noves activitats de

major nivell quan els objectius

han estat assolits amb

suficiència.

10. Utilitza diferents tècniques

d’avaluació d’acord amb els

continguts, nivell dels

estudiants, etc.

11. Utilitza diferents mitjans

per informar dels resultats a

estudiants i pares.

132

5.2.PROGRAMACIÓ DE 1r DE BATXILLERAT DE CULTURA CIENTÍFICA.

CULTURA CIENTÍFICA – Primer de batxillerat.

1.-INTRODUCCIÓ.

Aquesta matèria contribueix a que els alumnes comprenguen el món actual ja que

proporciona coneixements científics bàsics per a temes generals.Contribueix a:

1.- Conèixer el significat qualitatiu d’alguns conceptes, lleis i teories, per formar-se

opinions fonamentades sobre qüestions científiques i tecnològiques, que tinguen

incidència en les condicions de vida personal i global, i que siguen objecte de

controversia social i debat públic.

2.- Plantejar-se preguntes sobre qüestions i problemes científics d’actualitat i tractar de

cercar les seves pròpies respostes, fent servir i seleccionant de forma crítica informació

provinent de diverses fonts.

3.- Obtenir, analitzar i organitzar informacions de contingut científic, utilitzar

representacions i models, fer conjectures, formular hipòtesis i realitzar reflexions que

permetin prendre decisions fonamentades i comunicar-les als altres amb coherència,

precisió i claredat.

4. Adquirir un coneixement coherent i crític de les tecnologies de la informació, la

comunicació i l’oci presents en el seu entorn, propiciant-ne un ús sensat i racional per a

la construcció del coneixement científic, l’elaboració del criteri personal i la millora del

benestar individual i col·lectiu.

5. Argumentar, debatre i avaluar propostes i aplicacions dels coneixements científics

d’interès social .

6. Posar en pràctica actituds i valors socials com la creativitat, la curiositat,

l’antidogmatisme, la reflexió crítica i la sensibilitat davant la vida i el medi ambient.




S’imparteix durant 2 h a la setmana.

133

2.-OBJECTIUS.

2.1-Els objectius generals de l’etapa estan recollits en el punt 2 de l’índex de la

programació.


1. -Adquirir uns coneixements bàsics de cultura científica que els permeta

tindre opinió i sentit crític en temes que acompanyen al progrés de la ciencia i

tecnología, com ara l’enginyeria genètica,noves tecnologies en comunicación o

l’origen i desenvolupament de la vida en la Terra.

2. - Utilitzar la terminología conceptual de la ciencia correctament .






6. Analitzar diferents explicacions científiques que s’han donat per explicar

l’origen de la Terra i de la vida diferenciant-les de les basades en opinions o

creències.

7. Analitzar les diferents teories sobre l’evolució de les espècies i també de

l’humana.

8. Conéixer les bases científiques de la manipulació genètica i embrionària

valorant els avantatges i inconvenients de les seues aplicacions.

9. Justificar la necessitat d’un comité de bioètica que pose límits a la

manipulació genètica dins d’un marc de respecte a la dignitat humana.

10. Descriure el salt de l’analògic al digital.

11. Conèixer Internet. Un món interconectat.

12. La revolució tecnològica de la comunicació. Conèixer les característiques

dels últims instruments tecnològics de la informació i la seua repercusió social

així com en els hàbits de consum.

13. Valorar els riscos del maneig massiu de dades per salvaguardar els drets

individuals . Importancia de les encriptacions.

14. Valorar la contribució de la ciència i de la tecnologia a la millora de la

qualitat de vida , reconeixent les seues aportacions, i els perills del seu ús

descontrolat per al medi ambient i per a la humanitat.

15. Reconéixer les limitacions de la ciència com a model explicatiu que està

en continua evolució i les idees de la qual estan condicionades per factors

culturals, socials i econòmics.

134

3.COMPETENCIES.


4.-CONTINGUTS.

Aquesta matèria té cinc blocs de continguts:

Bloc 1.-Procediments de treball.

Bloc 2.-La Terra i la vida.

Bloc 3. Avanços en biomedicina.

Bloc 4.-La revolució genètica.

Bloc 5.- Noves tecnologies en comunicació iinformació.


5.1 Organització .

Tema 1.-Procediments de treball.

Distinció entre ciència, mite, filosofia i religió. El mètode científic. La construcció del

coneixement científic(La veritat en ciència) . Importància de la investigació i desenvolupament

en la vida quotidiana:Ciència, tecnologia i societat. Aplicacions perverses de la ciencia.

Orientacions sobre com comentar un notícia o article. Orientacions sobre com fer i presentar

un treball.

Tema 2.-L’estructura i formació de la Terra.

La formació de la Terra i la diferenciació en capes.Com s’estudia l’interior de la

Terra?.L’estructura interna de la Terra.

Tema 3.- La tectónica de plaques.

La deriva continental. Proves de la deriva continental. L’expansió del fons oceànic. La teoria de

la tectònica de plaques. El moviment de les plaques i fenomens geològics associats:Límits

convergents, divergents i neutres. El motor de les plaques.

135

Tema 4.- L’origen de la vida i evolució.

L’origen de la vida. Del fixisme a l’evolucionisme. Les teories evolucionistes. Les proves de

l’evolució. L’origen de l’ésser humà.

Tema 5.-La revolució genètica.

El desenvolupament històric de la genètica. La informació genètica:l’ADN. El projecte genoma

humà. El codi genètic. Aplicacions de l’enginyeria genètica. La reproducció assistida i la

clonació. La bioètica.

Tema 6.-Noves tecnologies en comunicació i informació.

Introducció:La informació al llarg de la història. Diferents suports per emmagatzemar la

informació:avantatges i inconvenients. Què és la tecnologia digital. La societat de la

informació:components i infraestructures. Internet: un món interconectat. Les xarxes

socials:avantaatges i riscos.Altres revolucions en la comunicació: la teledetecció,el GPS,los SIG.


La distribució dels continguts prevista és la següent:

Primer trimestre: temes 1, 2 i part de 3.

Segon trimestre: temes 3 i 4.

Tercer trimestre: temes 5 i 6.

6.-METODOLOGIA.

Proposem un enfocament de divulgació científica recalcant la importància de

contrastar i tractar la informació orientada a resoldre problemes o preguntes

importants al voltant de les unitats didàctiques.

Es pot seleccionar un problema central en cada unitat didàctica de forma que:

-Siguen d’ interés social i científic.

-Conviden a adoptar decisions com a ciutadans que han format una opinió

fonamentada en un espirit crític.

136

-Afavoreixquen una actitud positiva cap a la ciència i el seu aprenentatge.

S'ha de tractar de seguir, en la mesura que siga possible, una metodologia

activa que atorga al professor una funció de coordinador i director de les tasques

d'aprenentatge més que de simple transmissor de la informació, realitzant-se moltes

activitats que afavorisquen una major autonomia en l'aprenentatge de l'alumne tant

dins com fora de la classe.

En l’ aula es pot treballar individualment , en xicotets grups o en gran grup.

Per potenciar el procés d’ensenyament-aprenentatge basat en competències es

poden introduir metodologies actives com l’aprenentatge cooperatiu mitjançant la

resolució conjunta de les faenes. S’afavorirà una actitud crítica, organizació en el

treball, búsqueda de la informació, comunicació dels resultats i conclusions...

La metodologia científica es refereix a les pautes de treball de la ciència però

també a estratègies metodològiques a desenvolupar en l’aula per a que l’alumne

s’ensenye a buscar, organitzar i comunicar la información contrastant-la amb diferents

fonts i seleccionanat la més important. La competencia digital es clau en la búsqueda

de la informació. En treballar en grups a més de treballar les competències en ciència i

tecnologia també s’en treballen altres com aprendre a aprendre, competencia

lingüística, sentit de la iniciativa así com les competències socials i cíviques.

- L’alumne portarà un diari que vaja reflectint tot allò que es fa dia a dia en l’aula . En

cada tema hi haurà exercicis i activitats destinades a utilitzar el vocabulari

après,treballar conceptes, raonar, resoldre problemes, reconèixer imatges que

dirigeixen la seua observació. Es poden utilitzar recursos elaborats pel professor o

virtuals. També s’utilitza el llibre de l’editorial Santillana de 1r de batxillerat de cultura

Científica. Els recursos audiovisuals de l’institut (canó) permeten veure documentals

que faciliten la comprensió de l’assignatura.

-I com que la ciència està en continua construcció i revisió amb grans implicacions en la

societat és per això que resulta útil poder comentar noticies d’actualitat relacionades

amb els blocs de continguts.



137


valorar. A continuación es detallen els criteris d’avaluació i les competències que es










Tema 1. Procediments de treball.

1- Sap interpretar textos orals i escrits de naturalesa científica. CCLI,SIEE,CMCT

2- Utilitza la terminologia conceptual de la ciència correctament .CCLI.

3-Sap buscar i seleccionar la informació en diverses fonts científiques i organitzar la

informació obtinguda. CCLI,CD,CAA.

4-Sap presentar un tema científic o comentar articles defenent en públic les seues

conclusions.CCLI,CD,CMCT

5-. Valorar la importancia que té la investigació i el desenvolupament tecnològic

en la vida quotidiana.CEC

Aquests criteris estan presents al llarg del curs en molts temes .

Tema 2.-L’estructura i formació de la Terra.

1.- Explica diferents teories sobre l’origen de la Terra.CMCT.

138

2.- Coneix diferents mètodes d’observació que han conduït als coneixements que tenim

actualment sobre l’estructura de la Terra. CMCT.

3.-Relaciona l’existència de diferents capes terrestres amb la propagació de les ones sísmiques

a través d’elles.CMCT.

Tema 3.- La tectónica de plaques.

1.- Justifica la teoria de la deriva continental a partir de les proves geogràfiques,

paleontològiques, geològiques i paleoclimátiques.CMCT.

2.- Utiliza la tectònica de plaques per explicar l’expansió del fons oceànic i l’activitat sísmica i

volcànica en les vores de les plaques.CMCT.

Tema 4.- L’origen de la vida i evolució.

1.- Explica les diferents teories sobre l’origen de la vida en la Terra.CMCT.

2.-Descriu les proves biològiques, paleontològiques i moleculars que recolzen la teoria d

l’evolució de les espècies.CMCT.

3.-. Enfronta les teories de Darwin i Lamarck per explicar la selección natural.CMCT.

4.- Estableix les diferents etapes evolutives dels homínids fins arribar al Homo sapiens

,identificant les seues característiques fonamentals com ara la capacitat cranial i l’alçada.CMCT.

5. Valora de forma crítica, les informacions asociades a l’Univers, La Terra i a l’origen de les

espècies, distingint entre información científica real, opinió i ideologia.CMCT,CAA,SIEE.

Tema 5.-La revolució genètica.

1.- Reconeix els fets històrics més importants per a l’estudi de la Genètica.CMCT,CSC.

2.-Sap localitzar on es troba la información genètica de tot ésser viu, establint una

relació jerárquica entre diferents estructures, des de els nucleòtids fins als gens.CMCT.

3.- Coneix i explica la forma en que es codifica la informació genètica en l’ ADN.CMCT.

4.- Coneix els projectes que es desenvolupen actualment com a conseqüència de

desxifrar el genoma humà com ara HapMap i Encode .CMCT,CSC.

5.-Analitza les aplicacions de la inginyeria genética en l’obtenció de fármacs,

transgènics i teràpies gèniques.CMCT.

139

6.-. Estableix les repercusions socials i econòmiques de la reproducció assistida, la

selecció i la conservació d’embrions .CMCT,CSC,.

7.- Descriu i analitza les possibilitats que ofereix la clonació en diferents camps,

CMCT,CSC, CEE.

8.-. Reconeix els diferents tipus de cèl·lules mare en funció de la seua procedencia i

capacitat generativa, establint les aplicacions principals.CMCT,CSC.

9.- Valora, de forma crítica, els avanços científics relacionats amb la genética, els usos i

conseqüències mediques i socials.CMCT, CEC.

10. Explica els avantatges i els inconvenients dels aliments transgènics, raonant sobre

la conveniencia o no del seu ús.CMCT,CSC,CAA.

Tema 6.-Noves tecnologies en comunicació i informació.

1.- Reconéixer l’evolució histórica de l’ordinador en termes de grandària i capacitat de

procés.

2.-Explica com s’emmmagatzema la información en diferents formats físics como ara

discs durs i memòries, valorant els avantatge i inconvenients de cadascun

d’ells.CMCT,CD.

3. Utilitza amb propietat conceptes associats a l’ús d’internet.CCLI.

4.- Compara les prestacions de dos dispositius del mateix tipus, un basat en la

tecnologia analógica i un altre en la digital.CMCT,CSC.

5.- Explica com s’estableix la posición sobre la superficie terrestreamb la información

rebuda dels sistemes de satèl·lits GPS o GLONASS.CMCT,CSC.

6.- Descriu la infraestructura básica que cal per a l’ús de la telefonía móvil.CMCT,CSC.

7.- Explica el fonament de físic de la tecnologia LED i els avantatges que suposa la seua

aplicaicó en pantalles planes i en il·luminació.CMCT,CSC.

8.- Valora de forma crítica la constant evolució tecnològica i el consumisme que origina

en la societat.CMCT,CSC.

9.- Justifica l’ús de les xàrcies socials assenyalant els avantatges que ofereixen i els

riscos ue suposen.CMCT,CSC.

140

10.-Descriur en què consisteixen els delictes informàtics més habituals, posant de

manifest la necessitat de protegir les dades per mitjà d’encriptació, contraseña

etc.CMCT,CSC.


Es faran tres avaluacions al llarg del curs en les dates assenyalades per la caporalia

d’estudis. En cada avaluació els resultats de la matèria s’expressaran amb una




k) Proves escrites, objectives, per mesurar l’adquisició dels objectius, que

puntuaràn un 60 %.

l) Treball d’investigació bibliogràfica sobre un dels continguts del temari en

cada avaluació. Aquest treball serà exposat en classe a la resta dels

companys que podran formular preguntes. La seua puntuació serà fins un

20% de la nota global .

m) L’alumne portarà un diari o quadern que vaja reflectint tot allò que es fa dia

a dia en l’aula, que puntuarà el 10 %. Es valorarà la participació activa i

l’actitud positiva que demostra l’alumne i el grup en cada classe, així com

les seues intervencions en els debats que es promouen.

n) Comentar una o dos notícies o texts científics, que puntuarà fins un 10 % .

Per a obtindre la nota global de cada avaluació CALDRÀ OBTENIR AL

MENYS UN QUATRE EN LA PROVA ESCRITA I EN EL TREBALL, per a poder

aplicar la resta de percentatges.

L’alumne tindrà dret a un examen de recuperació per avaluació que

incorporarà tota la matèria donada. Aquest control podrà fer-se en acabar

l’avaluació o a juny.


a) Per a l’avaluació dels conceptes s’utilitzarà la qualificació mitja





141

b) Per a l’avaluació dels procediments s’utilitzarà la qualificació mitja






c) Per a l’avaluació de l’actitud es tindrà en compte el següents

paràmetres:


.

Es valorarà la participació activa així com les seues



els companys.

7.3PROMOCIÓ

Aquell alumne que NO supere l’assignatura a la convocatoria de juny podrà recuperar-

la al mes de juliol. Per a aquesta convocatòria NO es guardarà notes parcials i l’alumne

s’examinarà de la matèria completa que s’haja vist al llarg de l’any.






8.-MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT.

Estan descrites en el punt 6. De l’index de la programació.


Veure el punt 10 de l’index la programació.


142


Bloc 1.Procediments de treball.

1. Utilitzar la terminología conceptual de la ciencia correctament .






Bloc 2.- LaTerra i la vida.

1.-Explica l’estructura de la Terra segons el model geoquímic i segons el model

geodinàmic, analitza els dos modelsi els compara.



3.- Sap associar els fenomens geològics d’origen intern amb les vores de les plaques i

el seu moviment.



5.- Explica els mecanismes responsables de la dinàmica interna de la Terra.

6.- Identifica i explica els principis de les teories de Lamarck i de Darwin i estableix

paral·lelismes, comparacions i relacions entre ambdues.

7.- Identifica i explica els mecanismes evolutius principals i determina els tipus de

proves que els argumenten: anatòmiques, biogeogràfiques, paleontològiques i

bioquímiques.

8.-Explica l’adaptació i l’especiació.

9.- Explica l’hominització, identifica i exposa les adquisicions fonamentals dels homínids

bípedes i descriu la complexitat de l’evolució dels humans moderns.

10.- Analitza les informacions associades a l’Univers, la Terra i l’origen de les

espècies,distingint entre informació científica ,opinió iideologia.

Bloc 3.Avanços en biomedicina.

1.- Reconéixer l’existència d’alternatives a la medicina tradicional,avaluant si tenen

fonament científic o no i els riscos que poden comportar.

2.- Descriure el procés per a descobrir,assajar i comercialitzar els fàrmacs.

143

3.-Justificar la necessitat de fer un ús racional dels medicaments.

Bloc 4.La revolució genètica.

1.-Sap localitzar on es troba la información genètica de tot ésser viu, establint una

relació jerárquica entre diferents estructures, des de els nucleòtids fins als gens.

2.- Coneix i explica la forma en que es codifica la informació genètica en l’ ADN.

3.- Coneix els projectes que es desenvolupen actualment com a conseqüència de

desxifrar el genoma humà com ara HapMap i Encode .

4.-Analitza les aplicacions de la inginyeria genética en l’obtenció de

fármacs,transgènics i teràpies gèniques.

5.- Descriu i analitza les possibilitats que ofereix la clonació en diferents camps, 6.-.

Reconeix els diferents tipus de cèl·lules mare en funció de la seua procedencia i

capacitat generativa, establint les aplicacions principals.

7. Explica els avantatges i els inconvenients dels aliments transgènics, raonant sobre la

conveniencia o no del seu ús.

Bloc 5 Noves tecnologies en comunicación i informació

1. Sap explicar com s’emmmagatzema la información en diferents formats físics como

ara discs durs i memòries, valorant els avantatge i inconvenients de cadascun d’ells.

2.- Utilitza amb propietat conceptes associats a l’ús d’internet.

3.- Sap comparar les prestacions de dos dispositius del mateix tipus, un basat en la

tecnologia analógica i un altre en la digital.

4.- Explica com s’estableix la posición sobre la superficie terrestre amb la información

rebuda dels sistemes de satèl·lits GPS o GLONASS.

5.- Descriu la infraestructura básica que cal per a l’ús de la telefonía móvil.

6.- Explica el fonament físic de la tecnologia LED i els avantatges que suposa la seua

aplicaicó en pantalles planes i en il·luminació.

7.- Valora de forma crítica la constant evolució tecnològica i el consumisme que origina

en la societat.

9.- Justifica l’ús de les xàrcies socials assenyalant els avantatges que ofereixen i els

riscos ue suposen.

144

10.-Descriu en què consisteixen els delictes informàtics més habituals, posant de

manifest la necessitat de protegir les dades per mitjà d’encriptació, contraseña etc.







UNITAT AJUSTAMENT

DE LA PDA

COMPLIMENT

DELS

OBJECTIUS

CAUSES

POSSIBLES DECISIONS







ELEMENTS PER A

LA REFLEXIÓ

ASPECTES

POSITIUS

PER A

MILLORAR

CAUSES

POSSIBLES DECISIONS

Organització i


temps i recursos.

Coordinació entre

diferents òrgans i

persones del

centre.

Fluxos

d’informació amb

l’alumnat i les

famílies.

Adequació de les


procés educatiu.

145

5.3- PROGRAMACIÓ D’ANATOMIA APLICADA DE PRIMER DE BATXILLERAT.

1.-INTRODUCCIÓ.

L'assignatura optativa d'Anatomia Aplicada és una matèria de modalitat del

batxillerat d'arts, integrada per coneixements procedents de diverses ciències com

l'anatomia, la fisiologia, la biomecànica o la patologia.

Esta assignatura pretén proporcionar als alumnes una visió biològica del seu cos

que és el suport corporal que permet el desenvolupament del cant, la dansa, l'expressió

corporal i els diferents exercicis físics. Els moviments que és capaç de realitzar el cos

humà són mitjans d'expressió i comunicació. Comprendre l'anatomia i fisiologia del cos

proporciona a l'alumne una base per a millorar el seu rendiment tant en el procés

creatiu com en la vida diària. A més proporciona coneixements sobre la importància

dels hàbits saludables en la pràctica de les activitats físiques i corporals. Esta matèria

també contribuïx a l'adquisició de certes competències bàsiques en ciència i tecnologia

perquè a banda dels coneixements que se centren en l'estudi del ser humà com ser viu

i en la promoció de la salut, l'assignatura proporciona cert aprenentatge sobre com

generar coneixements dels fenòmens naturals per mitjà de la metodologia científica.





2.-OBJECTIUS .


programació.


1. Localitzar la posició dels principals òrgans, aparells i sistemes, del cos

humà , en llàmines.

146

2. . Descriure la morfologia cel.lular i explicar el funcionament dels orgànuls

més importants.

3. Reconèixer la morfología dels teixits humans en preparacions

microscòpiques o en dispossitives, relacionant-los amb les seues funcions

4. Explicar els mecanismes bàsics de la nutrició humana, indicant transtorns

i disfuncions.

5. Explicar els processos bàsics de la reproducció., valorant algunes

tècniques de control i prevenció de malalties .

6. Assenyalar les diferències entre reproducció i sexualitat en l’ésser humà.

7. Conèixer hàbits saludables d’higiene en la prevenció d’enfermetats de

transmissió sexual.

8. Conéixer la missió integradora del sistema nerviós davant de diferents

estímuls, descrivint el seu funcionament i enumerant alguns factors que

l’alteren.

9. Reflexionar sobre la importància dels hàbits de vida saludable.

9.- Explicar la funció integradora del sistema endocrí, coneixent les causes

de les seues alteracions més freqüents .

10.-Explicar el funcionament de l’aparell locomotor , en base a l’estructura dels

ossos i dels músculs.

3.- COMPETENCIES.


4.- CONTINGUTS.

La matèria s'organitza al voltant de 8 blocs de continguts:

1-L'organització bàsica del cos humà.2- l'aparell locomotor.3-Les característiques del

moviment.4- el sistema cardiopulmonar.5-El sistema d'aporte i utilització de l'energia.6-

Els sistemes de coordinació i regulació.7.-L'expressió i comunicació corporal.8.-I

finalment, el bloc de la metodologia científica. Este bloc es referix a les pautes de

treball de la ciència però també a estratègies metodològiques a desenvolupar en l'aula

que ha de guiar tota la matèria.

Cada bloc de la matèria s'ha dividit en una o diverses unitats temàtiques.

147


5.1- Organització.

Tema 1. L'organització general del cos humà.

Els nivells d'organització del cos humà. La cèl·lula. Els teixits.Els sistemes d'òrgans del

cos humà.

Tema 2. La coordinació nerviosa i l'exercici.

El sistema nerviós i les cèl·lules nervioses. Organització del sistema nerviós. La medul·la

espinal i els actes reflexos. El sistema nerviós perifèric. Mecanismes de transmissió de

l'impuls nerviós. Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits.

Tema 3. La coordinació hormonal i la reproducció.

La coordinació hormonal: el sistema endocrí. Patologies del sistema endocrí .Hormones

,esport i activitats artístiques. El sistema reproductor.

Tema 4.- El Sistema digestiu.

Alimentació i nutrició. El sistema digestiu. Anatomia del tub digestiu. Fisiologia del tub

digestiu.

Tema 5.-Alimentació i nutrició.

Els aliments i els nutrients. Els macronutrients . Les vitamines i les sals minerals. Valor

energètic dels aliments i necessitats d'energia. Regulació energètica i hidratació.

Tema 6.-Metabolisme i energia.

Concepte de metabolisme. L'ATP i la fosfocreatina. Biosíntesi d'ATP. Necessitats

energètiques del cos humà. La fatiga física i la recuperació. Adaptacions metabòliques a

l'exercici físic.

Tema 7.- El sistema respiratori i l'aparell fonador.

Anatomia del sistema respiratori. Fisiologia del sistema respiratori. Adaptacions del

sistema respiratori. Patologies del sistema respiratori. L'aparell fonador. Patologies de

l'aparell fonador.

Tema 8.El sistema cardiovascular.

La sang. El cor: anatomia i fisiologia.Els vasos sanguinis. Els circuits circulatoris. El

sistema limfàtic. Els factors de risc de malalties cardiovasculars.

Tema 9.-El sistema ossi.

Estructura general del sistema esquelètic. L'esquelet del cap, tronc i extremitats. Les

articulacions.

148

Tema 10.El sistema muscular.

L'estructura dels músculs. Mecanismes i etapes de la contracció muscular. Funcions dels

músculs. Els músculs del cos humà. Adaptacions del sistema muscular.

Tema 11.- El moviment humà.

Anatomia funcional. Accions mecàniques: els moviments articulares. Biomecànica del

moviment. El control del moviment. Principis de l'entrenament.

Tema 12.- Expressió i comunicació corporal.

Motricitat i expressió corporal. Elements de l'expressió corporal El llenguatge corporal.

Manifestacions de l'expressió corporal.


La distribució dels continguts prevista és la següent.

Primer trimestre: Temes 1,2,3,4.

Segon trimestre: temes 5,6,7,8.

Tercer trimestre: temes 9,10,11,12.

6.-METODOLOGIA.

L'ensenyança de la matèria es presta a distints enfocaments

metodològics: model discursiu-expositiu, model experiencial, o per tasques i

d'aprenentatge cooperatiu.



aprenga a buscar, organitzar i comunicar la informació contrastant-la en distintes fonts

seleccionant la que és més rellevant. La competència digital és clau en la busca de la

informació. Al treballar en grups a més de treballar les competències bàsiques de

l'assignatura en ciència i tecnologia també es treballen altres com les d'aprendre a

aprendre, competència lingüística ,sentit de la iniciativa així com les competències socials

i cíviques.

Per un altre costat són importants les activitats experimentals a fi de

desenvolupar les destreses i actituds pròpies del treball científic. Les pràctiques de


149

En cada tema hi ha exercicis i activitats destinades a utilitzar el vocabulari aprés,

treballar conceptes, raonar, resoldre problemes o reconéixer imatges que dirigixen la

seua observació treballant així les competències lingüístiques així com les competències

matemàtica i cientificotècnica.



comprensió de l'assignatura.

I finalment és important transmetre que la ciència és una activitat en permanent

construcció i revisió, amb grans implicacions en la societat. Per eixa raó també resulta

útil poder comentar notícies d'actualitat relacionades amb algun dels blocs de

contingut( últims avanços en medicina, nous tractaments, descobriments recents …)

El llibre recomanat és: Anatomia Aplicada de l'editorial Vicens-Vives-vives.

Autors: Mª D. Torres Lobejón, H. Argüello Miguélez, M. Olazábal Morán, A. Santos

Lozano.

7.- AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT.Veure també l’Annexe I.

7.1.-CRITERIS D’AVALUACIÓ i competències associades.

Els criteris d'avaluació concreten el que l'alumne ha de saber, saber fer,

comprendre i valorar. A continuació és detallen els criteris d'avaluació i els

competències que és treballen en cada tema.







SIEE:sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.

CEC: consciència i expressions culturals

150

Criteris aplicables a qualsevol tema:

.-Manejar amb precisió la terminologia bàsica empleada en anatomia, fisiologia,

nutrició, biomecànica i patologia per a utilitzar un correcte llenguatge oral i escrit i

poder accedir a informació dedicada a estes matèries en l'àmbit de les arts .CMCT,CCLI.

- Aplicar amb autonomia els coneixements adquirits a la resolució de problemes

pràctics simples, de tipus anatomico-funcional i relatiu a l'activitat artística del mateix

subjecte o el seu entorn.CMCT,CSC,CAA.

- Controlar les ferramentes informàtiques i documentals bàsiques que permeten

accedir a les diferents investigacions que sobre la matèria puguen publicar-se a través

de la xarxa o en les publicacions especialitzades.CD,CMCT,CCLI,CAA.

- Entendre el cos com a sistema viu global que seguix les lleis de la Biologia, els aparells

i de les quals sistemes treballen cap a un fi comú, i valorar esta concepció com la forma

de mantindre no sols un estat de salut òptim, sinó també el major rendiment físic i

artístic. CMCT,CSC.

- Discernir raonadament entre el treball físic que és anatòmica i fisiològicament

acceptable i preserva la salut, i el mal ús del cos que disminuïx el rendiment físic i

artístic i conduïx a emmalaltiu o lesió.CMCT,CSC.

Tema 1. L'organització del cos humà.Cèl·lula i teixits.

Este bloc és una introducció a l'estructura i organització del cos humà com a

unitat estructural i funcional.

1.-Interpretar el funcionament del cos humà com un sistema complex diferenciant els

seus distints nivells d'organització.CMCT.

2.-Identificar cèl·lules i estructures cel·lulars en microfotografies.CMCT.

3.-Saber manejar el microscopi òptic.CMCT

4.-Identificar les parts principals de la cèl·lula eucariota i associar a cada part una funció.

CMCT.

5.-Descriure les característiques i funcions dels quatre principals teixits del cos:

epitelial, conjuntiu, nerviós i muscular.CMCT,CCLI.

151

6.-Relacionar els òrgans, aparells i sistemes del cos amb les funcions que realitzen. -

Comprendre el concepte d'homeostasi.CMCT,CCLI.

Tema 2. La coordinació nerviosa i l'exercici.

1.-Diferenciar els òrgans, aparells i sistemes implicats en la funció de relació i

coordinació, descrivint la seua estructura i funció.CMCT.

2.- Explicar la missió integradora del sistema nerviós , coneixent les causes de les seues

alteracions més freqüents i reflexionar sobre la importància d'hàbits de vida saludable

per a previndre desequilibris nerviosos.CMCT,CSC.

3.-Explicar l'anatomia i la fisiologia dels òrgans dels sentits. La importància de l'audició i

l'equilibri en les activitats artístiques.CMCT.

Tema 3. La coordinació hormonal i la reproducció.

1.- Explicar la missió integradora del sistema endocrí, coneixent les causes de les seues

alteracions més freqüents i reflexionar sobre la importància d'hàbits de vida saludable

per a previndre desequilibris hormonals.CMCT,CSC,

2.-Diferenciar els òrgans, aparells i sistemes implicats en la funció de relació i

coordinació, descrivint la seua estructura i funció.CMCT.

3.-Descriure els aspectes bàsics de l'anatomia i fisiologia dels aparells

reproductors.CMCT,CCLI.

4.-Argumentar el paper del sistema neuroendocrí en l'activitat física.CMCT,CCLI

Tema 4.- El Sistema digestiu.

-1. Descriure els aspectes bàsics de l'anatomia i la fisiologia de l'aparell

digestiu.CMCT,CCLI.

2.-Analitzar els processos de regulació tèrmica, hídrica i salina en l'activitat

física.CMCT,CCLI,CAA.

Tema 5.-Alimentació i nutrició.

1.-Distingir els conceptes de nutrició i alimentació.CMCT,CCLI.

2.-Conéixer dietes saludables i equilibrades.CMCT,CSC,CAA,CEC.

152

3.-Associar a cada nutrient amb la seua funció.CMCT.

4.-Relacionar els hàbits alimentaris saludables amb la seua influència en la funció de

nutrició, per a així poder previndre possibles malalties.CMCT,CSC,CEC.

5.-Identificar els trastorns del comportament alimentari i nutricional més comuns i els

efectes que tenen sobre la salut.CMCT,CCLI.

Tema 6.-Metabolisme i energia.

1.-Descriu els processos metabòlics de producció d'energia per les vies aeròbica i

anaeròbica, justificant el seu rendiment energètic.CMCT,CCLI.

2.- Justifica el paper de l'ATP com a transportador de l'energia lliure, associant-ho amb

el subministrament continu i adaptat a les necessitats del cos humà. CMCT,CCLI.

3.- Relacionar la duració i la intensitat d'un exercici físic i la via metabòlica

predominant.CMCT.

4.-Diferenciar els processos metabòlics cel·lulars productors d'energia aeròbics dels

anaeróbicos.CMCT.

Tema 7.- El sistema respiratori i l'aparell fonador.

1.- Saber explicar el mecanisme de ventilació pulmonar i l'intercanvi de gasos associat.

Coordinació de la respiració i el moviment corporal. CMCT,CCLI.

2.- Conéixer les principals patologies que afecten el sistema cardiopulmonar i a l'aparell

fonador, relacionant-les amb les seues causes més freqüents i efectes.CMCT,CCLI.

3.- Conéixer els principals hàbits i costums saludables per a l'Aparell respiratori.

CMCT,CSC.

Tema 8.El sistema cardiovascular.

1.-Descriure l'estructura i funció del sistema cardiovascular. Saber explicar l'anatomia i

la fisiologia del cor, els vasos sanguinis, i els circuits circulatoris. CMCT,CCLI.

2.-Comprendre i explicar els beneficis que proporciona treball físic per al sistema

cardiovascular, així com els hàbits i costums recomanables per a la salut

cardiovascular.CMCT,CSC,CAA,CCLI.

3.-Relacionar el batec cardíac i la capacitat pulmonar amb l'activitat física associada a

activitats artístiques.CMCT.

Tema 9.-El sistema ossi.

153

1.-Descriure l'estructura i la funció del sistema esquelètic, identificant els diferents tipus

d'ossos i articulacions i relacionant-los amb la seua funció.CMCT,CCLI.

2.- Reconéixer els elements del sistema muscular esquelètic.CMCT.

3.- Descriure els principis fonamentals de l'entrenament i justificar els beneficis de la

pràctica d'exercici físic en l'aparell locomotor.CMCT,CCLI,CAA,CSC.

4-Descriure les patologies i lesions més freqüents de l'aparell locomotor, relacionant-

les amb les seues causes.CMCT,CCLI.

Tema10.El sistema muscular.

1.-Descriure l'estructura i el mecanisme de la contracció muscular, relacionant-ho amb

la seua funció en la producció de moviment.CMCT,CCLI.

2.- Descriure els principis fonamentals de l'entrenament i justificar els beneficis de la

pràctica d'exercici físic en l'aparell locomotor.CMCT,CCLI,CSC,CEC.

3.-Descriure les patologies i lesions més freqüents de l'aparell locomotor, relacionant-

les amb les seues causes.CMCT,CCLI.

4.-Reconéixer pautes de control postural, ergonòmiques, per a treballar de forma

segura i evitar lesions i previndre accidents.CMCT,CSC.

5.-Justificar la influència de les capacitats coordinatives en el desenvolupament de les

accions motores.CMCT,CCLI.

Tema 11.- El moviment humà.

1.-Establir relacions entre les lleis del moviment mecànic i el sistema múscul-esquelètic

humà, com un sistema mecànic clàssic.CMCT.

Tema 12.- Expressió i comunicació corporal.

1.-Identificar les característiques de l'execució de les accions motores pròpies de

l'activitat artística.CMCT,CSC.

2.-Analitzar els elements que intervenen en una acció motora, relacionant la seua

execució amb la finalitat expressiva i comunicativa de les activitats

artístiques.CMCT,CSC,CEC.

154

3.- Justificar el valor expressiu, comunicatiu, estètic i cultural de les activitats artístiques

corporals.CCLI,CSC,CEC


És faran tres avaluacions al llarg del curs en els dates assenyalades per la caporalia

d'estudis. En cada avaluació els resultats de la matèria s'expressaran amb una

qualificació numèrica sense decimals, en una escala d'1 a 10.La qualificació del

trimestre resultarà d'aplicar un percentatge a cadascun dels instruments d'avaluació.


Per a la qualificació dels conceptes i procediments:

d) Proves escrites, objectives, per mesurar l'adquisició dels objectius.

e) Treball d'investigació bibliogràfica sobre un dels continguts del temari en

cada avaluació. Este treball serà exposat en classe a la resta dels companys

que podran formular preguntes.

f) El quadern de practiques.

g) l'actitud de l'alumne.l'alumne portarà un diari o quadern que vaja reflectint

tot allò que és fa dia a dia en l'aula. És valorarà la participació activa i

l'actitud positiva que demostra l'alumne i el grup en cada classe, així com

els seues intervencions en els debats que és promouen.

L'alumne tindrà dret a un examen de recuperació per avaluació que

incorporarà tota la matèria donada. Este control podrà fer-se a acabar

l'avaluació o a juny.

Hem de tenir en compte els següents consideracions:

a) Per a l'avaluació dels conceptes s'utilitzarà la qualificació mitja

obtinguda als diferents veus escrites o orals realitzades:

No presentar-se a un examen és qualificarà amb un 0.

Per a poder realitzar un examen a què l'alumne no és va


b) Per a l'avaluació dels procediments s'utilitzarà la qualificació mitja

obtinguda dels diferents treballs realitzat durant l'avaluació.

155

Si l'alumne no presenta algun dels treballs exigits, la

puntuació d'este apartat serà de 0.

Entregar un treball fora de termini, serà qualificat amb la


c) Per a l'avaluació de l'actitud és tindrà en compte el següents

paràmetres:


És valorarà la participació activa així com els seues



els companys.

7.3-PROMOCIÓ

Aquell alumne que NO supere l'assignatura a la convocatòria de juny podrà

recuperar-la al mes de juliol. Per a esta convocatòria NO és guardarà notes

parcials i l'alumne s'examinarà de la matèria completa que s'haja vist al llarg

de l'any.

7.4 ABANDONAMENT DE l'ASSIGNATURA

És considerarà abandonament quan l'alumne incumplisca sistemàticament els normes

de funcionament i convivència de l'assignatura, com és: no presentar-se als exàmens de


presentar els treballs o exercicis, no justificar els faltes d'assistència o retards.



Veure l’apartat 6 de l’índex de laprogramació.



156



Bloc .- Organització bàsica del cos humà.

1-Interpreta els nivells d’organització en l’ésser humà, buscant la relació entre ells.

2- Diferencia els diferents tipus cel·lulars descrivint la funció dels orgànuls més

importants.

3.- Descriure les característiques i funcions dels quatre principals teixits del cos:

epitelial, conjuntiu, nerviós i muscular.CMCT,CCLI.

Blocs: El sistema d’aport i utilització de l’energia.- El sistema cardiopulmonar.

1.Sap classificar un aliment en cada un dels grups.

2.Sap quin tipus de substàncies contenen cada grup d'aliments.

3Coneix l'estructura química general i les funcions biològiques fonamentals de les

distintes molècules biològiques.

4.Sap manejar taules de composició química i calòrica dels aliments

5.-Descriu els processos metabòlics de producció d'energia per les vies aeròbica i

anaeròbica, justificant el seu rendiment energètic.

6.- Justifica el paper de l'ATP com a transportador de l'energia lliure, associant-ho amb

el subministrament continu i adaptat a les necessitats del cos humà.

7.- Relacionar la duració i la intensitat d'un exercici físic i la via metabòlica predominant.

8.- - Determina i identifica, a partir de gràfics, i esquemes els diferents òrgans, aparells i

sistemes implicats en la funció de nutrició.

9- Reconeix la funció de cada aparell implicat en la funció de nutrició.

10-Explica els components de l’aparell digestiu, circulatori, respiratori i excretor i el seu

funcionament.

11.- - Argumenta les implicacions que tenen els hàbits i estils de vida saludables per tal

de previndre i evitar les malalties.

157

12.- - Diferencia el concepte de nutrició del d’alimentació.

13- Relaciona cada nutrient amb la funció que fa en l’organisme, reconeixent hàbits

nutricionals saludables.

14- Sap elaborar dietas equilibrades, utilitzant taules dels diferents grups d’aliments.

Blocs: Els sistemes de coordinació i regulació. L’aparell locomotor.Expressió i

comunicació corporal.Característiques del moviment.

1.-Explica la funció de cadascun dels aparells i sistemes implicats en les funcions de

relació.

2-- Classifica diferents tipus de receptors sensorials i els relaciona amb els òrgans dels

sentits on es troben.

3- Identifica algunes malalties comunes del sistema nerviós relacionant-les amb les

seues causes i prevenció.

4- Identifica les glàndules endocrines i les associa amb les hormones que formen i la

seua funció.

5-. Identifica en esquemes els diferents òrgans dels aparells reproductors masculí i

femení descrivint la seua funció.

6- Descriu les etapes del cicle menstrual assenyalant les glàndules i hormones que

intervenen.

7- Localitza els principals ossos i músculs que integren l'aparell locomotor.

8. Sap descriure l'estructura i el mecanisme de la contracció muscular, relacionant-ho

amb la seua funció en la producció de moviment.

9.- Sap descriure els principis fonamentals de l'entrenament i justificar els beneficis de

la pràctica d'exercici físic en l'aparell locomotor.

10.- Diferencia els diferents tipus de músculs en funció del seu tipus de contracció i els

relaciona amb el sistema nerviós que les controla.

11-- Identifica els factors de risc més freqüents que poden afectar a l’aparell locomotor

i els relaciona amb les lesions que produeixen.

158

13.- Justificar el valor expressiu, comunicatiu, estètic i cultural de les activitats

artístiques corporals.

14.--Establir relacions entre les lleis del moviment mecànic i el sistema múscul-

esquelètic humà, com un sistema mecànic clàssic.

Bloc metodologia científica.

1.-Maneja amb precisió la terminologia bàsica empleada en anatomia, fisiologia,

nutrició, biomecànica i patologia per a utilitzar un correcte llenguatge oral i escrit i

poder accedir a informació dedicada a estes matèries en l'àmbit de les arts .

2- Aplica amb autonomia els coneixements adquirits a la resolució de problemes

pràctics simples, de tipus anatomicofuncional i relatiu a l'activitat artística del mateix

subjecte o el seu entorn..

3- Controla les ferramentes informàtiques i documentals bàsiques que permeten


de la xarxa o en les publicacions especialitzades.







UNITAT AJUSTAMENT

DE LA PDA

COMPLIMENT

DELS

OBJECTIUS

CAUSES

POSSIBLES DECISIONS





159



ELEMENTS PER A

LA REFLEXIÓ

ASPECTES

POSITIUS

PER A

MILLORAR

CAUSES

POSSIBLES DECISIONS

Organització i


temps i recursos.

Coordinació entre

diferents òrgans i

persones del

centre.

Fluxos

d’informació amb

l’alumnat i les

famílies.

Adequació de les


procés educatiu.

5.4.- PROGRAMACIÓ DE 2n DE BATXILLERAT DE BIOLOGIA I GEOLOGIA.

BIOLOGIA DE 2n DE BATXILLERAT.

1.-INTRODUCCIÓ.

«La Biologia del segon curs de Batxillerat pretén oferir una visió actualitzada de la

matèria plantejant la formació dels estudiants com una ampliació i aprofundiment dels

coneixements científics sobre els mecanismes bàsics que regeixen el món viu, per a la

qual cosa és necessari tractar els nivells cel·lular, subcel·lular i molecular, el que permet

explicar els fenòmens biològics en termes bioquímics i biofísics. El fil conductor a

l’entorn de com s’articulen els diferents continguts és la cèl·lula, la seua estructura i les

seues funcions, encara que amb una mirada global necessària per a comprendre la

complexitat dels sistemes vius, ja que ambdós enfocaments, l’analític i el general, són el

fonament de l’explicació dels diferents fenòmens que s’estudiaran en aquest curs, que

té com a eix vertebrador la teoria cel·lular, el paper unificador de la qual arriba a a tota

la disciplina.

Aquesta matèria també té com a objectiu fonamental promoure una actitud

investigadora en l’alumnat basada en l’anàlisi i la pràctica dels procediments bàsics del

treball científic que han permés l’avanç de la biologia, contribuint a consolidar les

pautes de la metodologia científica com a eina habitual de treball, habilitats i destreses

pròpies de la investigació científica.

160





2.-OBJECTIUS .

-2.1 Els objectius generals de l’etapa de batxillerat estan recollits en el punt 2 de

l’índex de la programació.

2.2-Els objectius generals

- El desenvolupament d’esta matèria ha de contribuir al fet que les alumnes i els

alumnes adquirisquen les capacitats següents:

1.- Comprendre els principals conceptes de la Biologia, i la seua articulació en

lleis, teories i models, valorant el paper que estos exerceixen en el seu

desenvolupament.

2.- Resoldre problemes que se’ls plantegen en la vida quotidiana, seleccionant i

aplicant els coneixemenst biològics rellevants.

3.- Utilitzar amb autonomia les estratègies característiques de la investigació

científica (plantejar problemes, formular i contrastar hipótesis, planificar

dissenys experimentals i realitzar experiències, interpretar i comunicar resultats, i

utilitzar fonts d’informació) i els procediments propis de la biologia, per a

realitzar xicotetes investigacions i, en general, explorar situacions i fenòmens

desconeguts per a ells.

4.- Comprendre la naturalesa de la Biologia i les seues limitacions, així com les

seues complexes interaccions amb la tecnologia i la societat, valorant els

diferents aspectes ètics, socials, ambientals, econòmics , polítics, etc relacionats

amb els npous descobriments, desenvolupant actituds possitives cap a la ciencia

i la tecnología per la seua contribució al benestar humà.

5.- Valorar la informació procedent de diverses fonts, especialment les

relacionades amb les tecnologies dela informació i la comunicació per a formar-

se una opinió pròpia, que els permeta expressar-se críticament sobre els

161

problemes actuals relacionats amb la Biologia, mostrant una actitud flexible i

oberta enfront d'opinions diverses.

6.- Comprendre que el desenvolupament de la Biologia suposa un procés

canviant i dinàmic, influenciat pel context històric i en constant construcció.

7.- Conèixer les característqiues químiques i les propietats de les molècules

bàsiques que configuren l’estructura cel.lular, per a comprendre la seua funció

en esl processos biològics.

8.- Interpretar globalment la cèl.lula com la unitat estructural i funcional dels

essers vius, així com la complexitat de les funcions cel.lulars.

9.- Comprendre les lleis i mecanismes moleculars i celulars del’herència.

Interpretar els descobriments més recents sobre el genoma humà, enginyeraia

genèticai biotecnologia, valorant les seus implicacions ètiques i socials.

10.- Valorar la importància dels microorganismes en els processos naturals i els

seu paper en els processos industrials. Conèixer l’origen infecciós de nombroses

malalties provocades per microorganismes i els principals mecanismes de

recuperació inmunitària.

Tot això contribuirà a formar dones i hòmens menys absoluts i més crítics i

tolerants, així com a desenvolupar la seua curiositat.

D'alguna manera pretenem contribuir a l'èxit de la maduresa intel·lectual i que

esta no siga únicament i exclusivament preparada per als seus futurs estudis sinó

també per a la seua plena inserció en la vida.

2.3-Objectius específics.

1. Interpretar l’estructura interna d’una cèl.lula eucariòtica animal i una

vegetal, i d’una cèl.lula procariòtica, identificant orgànuls i descrivint les seues

funcions.

2. Relacionar les macromol.lècules amb la seua funció biològica en la

cèl.lula, reconeixent les unitats que la formen

3. Enumerar les raons per les quals l’aigua i les sals minerals són

fonamentals en els processos cel.lulars, indicant alguns exemples de les

repercussions de la seua absència

162

4. Representar esquemàticament i analitzar el cicle celular i les modalitats

de divisió del nucli i del citoplasma, relacionant la meiosis amb la variabilitat

genètica de les especies

5. Explicar el significat biològic de la respiració celular, exposant les

diferències entre la via aerobia i la via anaerobia, els productes finals originats i

l’interés industrial dels mateixos

6. Diferenciar en la fotosíntesi les fases llumínica i obscura, identificant les

estructures celular son es porta a terme, els substrats necessaris, els productes

finals i el balanç energètic obtingut, valorant la seua importància en el

manteniment de la vida

7. Conèixer globalment el metabolisme celular.

8. Conèixer els mecanismes de transmissió dels caràcters hereditaris segons

les hipòtesis mendelianes i la teoria cromosòmica de l’herència

9. Explicar el paper de l’ADN com a portador de la informació genètica i la

natura del còdig genètic, relacionant les mutacions amb alteracions en la

informació i estudiant la seua repercussió en la variabilitat dels éssers vius i en la

salud de les persones

10. Analitzar algunes aplicacions i limitacions dela manipulació genètica en

vegetals, animals i en l’èsser humà, i les seus implicacions ètiques, valorant

l’interés de la investigació del genoma en la prevenció d’enfermetats

hereditàries. Conèixer les pressions socials i econòmiques

11. Determinar les característiques que defineixen als microorganismes,

destacant el paper d’alguns d’ells en els cicles biogeoquímics, en la indústria, en

la millora de medi ambient, analitzant el poder patògen que poden tenir els

éssers vius

12. Analitzar els mecanismes de defensa que desenvolupen els éssers vius

davant la pressència d’un antígen, deduint a partir d’aquests coneixements, com

es pot incidir per a reforçar o estimular les defenses naturals

13. Analitzar el caràcter obert de la Biologia a través de l’estudi d’algunes

interpretacions, hipótesis i prediccions científiques sobre conceptes bàsics

d’aquesta ciència, valorant els canvis produits al llarg del temps i la influència

del context històric

Per a veure amb més detalls els objectius conceptuals,procedimentals i actitudinals de

cada tema veure l’apartat 5 d’unitats didàctiques..

3.- COMPETENCIES.


163

4.- CONTINGUTS.

Els continguts de la matèria giren entorn d'un nucli format pels sers vius i el seu

funcionament, sempre des dels punts de vista cel·lular i molecular.

En els cursos anteriors (E.S.O. I 1r de Batxillerat) els alumnes han estudiat organismes

vius complets, integrats o no en el seu medi, i passaran en este curs a estudiar la unitat

bàsica dels mateixos; la cèl·lula i la composició de la matèria (biomol.lécules) així com a

entendre el funcionament íntim dels mecanismes de la vida.

El desenvolupament de les noves ciències biològiques (Biologia i Fisiologia cel·lular,

Bioquímica, Citologia, Genètica molecular, etc...) així com els avanços tècnics dels

mètodes d'observació dels sers vius, condiciona esta assignatura a què contínuament

hàgem de rectificar fets i conceptes que en algun moment podríem haver considerat

com inamovibles. Esta ciència que avança tan ràpidament exigix una contínua

actualització docent. Des del punt de vista didàctic açò és interessant ja que podem

entendre millor el pensament científic, el seu dinamisme i la seua actitud qüestionadora

de “veritats immutables”.

NUCLIS DE CONTINGUTS.- El programa de Biologia es dividix en cinc grans blocs

temàtics, a banda dels dos nuclis de contingut transversal, al voltant dels quals es

distribuiran els continguts:

BLOCS DE CONTINGUTS DE BATXILLERAT

Bloc 1. La base molecular i fisicoquímica de la vida

Bloc 2. La cèl·lula viva. Morfologia, estructura i fisiologia cel·lular

Bloc 3. Genètica i evolució

Bloc 4. El món dels microorganismes i les seues aplicacions. Biotecnologia

Bloc 5. L’autodefensa dels organismes. La immunologia i les seues aplicacions

Per a programar la matèria, concretar i seqüenciar els seus continguts s'ha de

tindre en compte:

a.-El coneixement científic de la matèria viva i la seua estructura íntima.

b.-Trobar similituds tant estructurals com en els processos biològics entre tots

els sers vius a nivell molecular i cel·lular, descobrint les diferències puntuals.

164

c.-Afegir els últims avanços científics per a, d'una banda, actualitzar els

continguts i, d'un altre, comprovar els efectes del treball científic.


5.1- Organització.

Els blocs de continguts constituïxen unitats didàctiques que engloben diversos temes i

que constituïxen la unitat elemental de programació pedagògica:

UNITAT I: Les molècules de la vida.

Tema 1: Bioelements i biomol.lècules orgàniques.

Tema 2: Glúcids.

Tema 3: Lípids.

Tema 4: Proteïnes i enzims.

Tema 5: Àcids nucleics.

UNITAT II: Organització cel·lular de la vida. Estructura i funció cel·lular.

Tema 6: La cèl·lula. Mètodes d'estudi.

Tema 7: Embolcall cel·lular i superfícies cel·lulars.

Tema 8: Transformacions energètiques de la cèl·lula. Metabolisme: catabolisme i

anabolisme

Tema 9: Citosol: components. Citoesqueleto, ribosomes i inclusions. Vies

metabòliques en el citosol.

Tema 10: Orgànuls cel·lulars de membrana simple. Reticle endoplasmàtic.

Aperall de Golgi. Lisosoma. Peroxisomas. Glioxisomas. Vacúols. Digestió cel·lular.

Tema11: Orgànuls energètics. Mitocorndri i cloroplasts. Fotosíntesi i respiració.

Tema 12: Nucli. Cicle cel·lular. Mitosi i meiosi.

UNITAT III: La base de l'herència. Genètica mendeliana i genètica molecular.

165

Tema 13: Genètica mendeliana.

Tema 14: Genètica molecular.

UNITAT IV: Microbiologia i biotecnologia.

Tema 15: Microbiologia.

Tema 16: Microbiologia aplicada. Microorganismes i medi ambient.

Microorganismes i la salut. Biotecnologia.

UNITAT V: Immunologia

Tema 17; La resposta immunitària. Defenses contra la infecció. El procés

immunitari. Anomalies i patologies relacionades amb el sistema immunitari.


Objectius específics:

Conéixer els elements químics que formen part de la matèria viva així com

les seues funcions biològiques.

Interpretar el paper biològic de l'aigua (imprescindible per a la vida) i de les

sals minerals, indicant les repercussions de la seua absència.

Reconéixer la naturalesa química dels monòmers que entren a formar part

dels distints tipus de biomol.lècules.

Identificar les principals estructures de les biomol.lècules i relacionar-les

amb algunes de les seues propietats i les seues funcions.

Destacar que la funcionalitat de les proteïnes i els àcids nucleics depén de la

seua estructura tridimensional.

Reconéixer la importància de l'acció enzimàtica per a catalitzar el

metabolisme i garantir un estat d'equilibri homesostàtic.

Conéixer com estan formats els sers vius a nivell molecular.

Analitzar alguns fets històrics, experiments i descobriments científics que

van contribuir a la investigació de les biomol.lècules, valorant la seua

importància científica i social.

166

Desenvolupar destreses en investigació a través de pràctiques de laboratori

de caràcter bioquímic.

Valorar la importància dels hàbits dietètics correctes que permeten

incorporar a l'organisme humà substàncies que (com a vitamines, àcids

Grassos o aminoàcids) no pot sintetitzar-los ell.

Objectius procedimentals:

Elaboració de treballs per mitjà de documentació bibliogràfica,

individualment o en grup, seguida d'exposició de conclusions i debat públic.

Utilització de models atòmics que permeten distingir la diversitat de

biomol.lècules, les seues propietats químiques i configuracions espacials.

Realització de mostres de laboratori que permeten identificar les substàncies

presents en mostres orgàniques, així com comprovar fenòmens osmòtics,

per exemple, en cèl·lules vegetals.

Objectius actitudinals:

Valoració de la importància que tenen els coneixements en química per a

interpretar correctament l'organització de la matèria viva.

Reconeixement de la transcendència dels èxits tecnològics que han permés

avançar en la comprensió dels fonaments moleculars de la bioquímica.

Reconeixement que la vida sobrepassa els límits essencialment

bioquímics.

Acceptació que la dieta no ha de basar-se només en el gust, sinó que ha de

ser equilibrada en l'aporte de substàncies energètiques, estructurals i

funcionals.

Continguts:

Bioelements. Concepte. Tipus i funció.

Biomol.lècules. Concepte i classificació.

Biomol.lècules inorgàniques: aigua, sals minerals i gasos.

Glúcids. Concepte, classificació i funcions.

167

Lípids. Concepte, propietats, classificació i funcions.

Proteïnes. Concepte, característiques, propietats, estructura, classificació, i

funcions.

Enzims. Concepte, estructura i funcions.

Àcids nucleics. Concepte, tipus i estructura.


Esta unitat tracta de tots aquells conceptes que es podrien englobar en la citologia o

biologia molecular, en l'estudi de la morfologia i ultraestructura molecular, tant de

procariotes com d'eucariotes animals i vegetals, intentant relacionar la forma amb la

funció, així com l'origen i evolució de les cèl·lules.

Són necessaris els coneixements de bioquímica i genètica molecular de temes anteriors

per a l'estudi i comprensió dels components cel·lulars.

Després de l'estudi de les vil molècules que formen les cèl·lules, i la seua organització

en estructures i orgànuls, s'aborda l'estudi del manteniment de la vida cel·lular, basats

en els processos de producció i consum d'energia, que comprén el metabolisme

cel·lular.

En esta unitat també s'haurà de donar resposta a dos preguntes fonamentals que són

les següents: com obtenen les cèl·lules l'energia i el poder reductor? I com sintetitzen

les cèl·lules els compostos fonamentals de les seues macromolècules?.Al donar

resposta a estes dos preguntes s'haurà desenvolupat el concepte de metabolisme.


Conéixer els esdeveniments mes importants en el desenvolupament de la

teoria cel·lular i la correlació dels avanços en el seu estudi amb els

descobriments tecnològics.

Comprendre les diferències d'estructura i comportament més importants

entre procariotes i eucariotes i la seua relació evolutiva.

168

Analitzar i descriure els diferents components cel·lulars a nivell

ultraestructural, intentant explicar la seua funció a partir de la seua

estructura.

Assumir la idea de provisionalitat dels coneixements científics actuals sobre

la cèl·lula i les seues possibilitats de revisió.

Percebre la importància del model de membrana de la cèl·lula com a

constituent, tant de la membrana plàsmica com de la majoria dels seus

orgànuls i membrana nuclear.

Destacar la importància de les membranes cel·lulars en la regulació de

l'entrada de nutrients, en l'eixida de desfets i en el manteniment de la

concentració de diferents ions en el medi extra i intracel·lular.

Destacar la importància de les diverses estructures de la cèl·lula com a

compartiments interrelacionats que porten funcions específiques del

metabolisme cel·lular.

Comprendre que una sola cèl·lula compta amb els mecanismes necessaris

per a satisfer les seues necessitats de matèria i energia per mitjà de la

nutrició i que és capaç de percebre variacions que es produïxen en el seu

entorn i que li arriben en forma d'estímuls, davant dels que emet respostes, i

finalment, que es pot multiplicar.

Comparar, seleccionant els seus principals característiques, les rutes

metabòliques més importants de la cèl·lula.

Conéixer quina és la funció de l'ATP, tant en cèl·lules autòtrofes com en

heteròtrofes.

Reconéixer la ubicació cel·lular de les reaccions, avantatges evolutius i paper

biològic de les respiracions aeròbia i anaeròbia.

Entendre que el catabolisme i l'anabolisme són dos aspectes del mateix

procés general del metabolisme, que s'estan produint contínuament en la

cèl·lula a un ritme vertiginós, a fi de satisfer les seues necessitats de matèria i

energia, per a poder realitzar les funcions vitals.

Entendre la importància biològica de la fotosíntesi, les seues fases i lloc on

es realitza en les cèl·lules eucariòtiques i procariòtiques, al fer possible

l'entrada de la major part de l'energia al món vivent per a satisfer la

demanda energètica de la majoria dels sers heteròtrofs.

169

Comprendre el procés de quimiosíntesi i les seues diferències amb les

reaccions fotosintètiques, sabent justificar la seua importància en els

ecosistemes.

Percebre la relació que existix entre fotosíntesi i respiració, ja que algunes

substàncies participen en un dels processos com a reactiu i en l'altre com a

producte.

S'haurà de posar de manifest, les possibles patologies lligades a la disfunció

d'un procés metabòlic i a la carència d'algun tipus de molècula en la dieta.

Entendre el significat biològic de la respiració cel·lular, indicant les

diferències entre la via aeròbia i l'anaeròbia respecte a la rendibilitat

energètica, els productes finals originats i l'interés industrial d'estos últims.

A l'estudiar el cicle cel·lular cal adonar-se que la cèl·lula no cessa la seua

activitat al llarg de la seua existència com a tal, des que s'origina a partir

d'una altra fins que ella mateixa es dividix una altra vegada.

Analitzar la funció biològica de la meiosi, les seues diferències amb la mitosi

i la seua relació amb la variabilitat genètica i la formació dels gàmetes.

Entendre que el càncer és el resultat de la pèrdua del control en la

multiplicació cel·lular.

Comparar els mecanismes de la reproducció asexual i sexual, i raonar els

seus avantatges i inconvenients biològics i evolutius.

Aplicar els mètodes de laboratori i les tècniques microscòpiques, que han

permés l'estudi de les cèl·lules.


Elaboració de preparacions cel·lulars pels propis alumnes, utilitzant

tècniques senzilles de fàcil elaboració amb què els alumnes desenvolupen

habilitats que podran utilitzar de nou per a l'estudi dels microorganismes.

Realització de pràctiques de laboratori per a l'observació i identificació de

les fases de la mitosi.

Lectura de textos científics sobre la teoria cel·lular,.

Identificació d'estructures cel·lulars sobre microfotografies electròniques.

170

Dels processos metabòlics interessen els conceptes bàsics, les principals

molècules actuants i la visió de conjunt, més que l'aprenentatge de fórmules

o reaccions que de vegades, a estos nivells enfosquixen més que aclarixen

els significats.

Com a introducció al metabolisme es pot utilitzar el vídeo “Respiració

cel·lular” de Mare Nostrum

Altres activitats de tipus pràctic poden ser, l'extracció de pigments al medi

líquid i la seua separació per cromatografia de paper, detecció de formació

de midó en fulls, comprovació del consum de CO2, del despreniment de

CO2 i de l'acció de la llum.

Els alumnes han d'aportar com a coneixements previs idees bàsiques sobre

el cicle vital, la reproducció sexual i asexual i la formació dels gàmetes. Açò

unit al coneixement dels cromosomes i de les estructures microtubulars ha

de permetre la comprensió del procés mitòtic. Després d'este aprenentatge

la meiosi, pot ser, a pesar de la seua dificultat, més accessible. Este procés

s'estudiarà paral·lelament i comparativament en animals i vegetals.

La utilització de vídeos és imprescindible per a l'autèntica comprensió del

mecanisme mitòtic, a més de la projecció de diapositives o transparències

perquè els alumnes puguen anar identificant i relacionant les fases.

Les produccions en vídeo sobre la cèl·lula es poden utilitzar com a motivació

inicial i com recapitulador final dels continguts de la unitat. No obstant, en el

moment de treballar els continguts són preferibles les imatges fixes

(transparències, diapositives, fotografies microelectròniques, etc. ...) ja que es

necessita un temps llarg, per a l'aprenentatge dels seus continguts.


Valoració dels avanços tecnològics en microscòpia que han fet possible el

progrés en el coneixement de la cèl·lula.

Realització d'activitats que permeten reconéixer que el millor coneixement

de la cèl·lula permetrà ampliar les possibilitats de la seua manipulació

positiva en termes mèdics i biotecnològics.

171

Realització d'activitats que permeten ressaltar la transcendència de

processos tan quotidians i importants com la fotosíntesi i la respiració.

Reflexions que porten a entendre que l'individu és un conjunt de cèl·lules el

correcte i coordinat del qual funcionament és sinònim de vida i,

conseqüentment és necessari adoptar pautes de conducta equilibrada.

Valoració dels esforços científics per a desxifrar els processos de

multiplicació cel·lular com a camí cap al desenvolupament de teràpies més

efectives contra el càncer i altres malalties.

Reconeixement que la salut de l'organisme depén del correcte estat de les

seues cèl·lules i de l'exercici e les funcions que li corresponen.

Continguts:

Concepte de cèl·lula.

Teoria cel·lular, desenvolupament històric del concepte de cèl·lula.

Mètode d'estudi de les cèl·lules.

Models d'organització cel·lular: Procariotes i Eucariotes.

Origen i evolució cel·lular. Especialització cel·lular.

Embolcalls cel·lulars.

Sistemes membranosos i orgànuls membranosos. Funcions.

Orgànuls i estructures no membranoses.

Metabolisme.

Catabolisme.

Anabolisme autòtrof i heteròtrof.

El cicle cel·lular. Nucli interfàsico.

Cromosomes.

172

Mitosi i meiosi.

UNITAT III: La base de l'herència Genètica mendeliana La base química de

l'herència. Genètica molecular


Conéixer la naturalesa del material portador de la informació genètica, la

seua codificació, conservació i expressió, localizant-ho en les cèl·lules.

Comprendre les lleis i mecanismes inherents a l'herència.

Descriure i analitzar els experiments més significatius que han conduït al

coneixement del material genètic.

Conéixer i entendre que els gens són porcions de ADN que contenen la

informació necessària per a sintetitzar les diverses proteïnes de les cèl·lules

que formen els sers vius i que la dita informació arriba a expressar-se gràcies

a complexos processos com la replicació, la transcripció i la traducció.

Adonar-se que hi ha possibilitats de modificacions en el missatge que conté

un gen determinat, per error en la replicació de l’ADN, a pesar dels

mecanismes correctors amb què compta el dit procés.

Conéixer els distints tipus d'alteracions que pot patir el material genètic i

analitzar les seues repercussions.

Valorar la importància d'hàbits (dietètics i de comportament), així com

condicions ambientals (contaminació, radiació...) com a factors causants de

l'alteració en la informació genètica dels sers vius.

Destacar el paper fonamental que ha tingut l'acumulació de xicotetes

mutacions per a afavorir la supervivència dels sers vius enfront d'ambients

hostils i perquè hagen aparegut espècies noves distintes i altres anteriors de

les quals es van originar.

Valorar les aportacions de la genètica al coneixement dels mecanismes

darwinians de la selecció natural i de la moderna teoria de l'evolució.

Comprendre la importància del fet que el codi genètic siga el mateix per a

tots els sers vius (universalitat del codi) com prova d'un precursor comú, la

clau dels quals ha sigut protegida al llarg de l'evolució, així com el que

173

estiga també degenerat (diversos aminoàcids poden ser determinats per

mes d'un cuera) com a protecció a la transcripció i traducció.

Percebre la transcendència que tenen els avanços en Biologia molecular

sobre genètica, al facilitar el tractament mèdic en malalties com el càncer,

sida i per a millorar la producció d'espècies animals i vegetals.

Tindre una actitud crítica sobre les implicacions socials de la genètica i sobre

la manipulació genètica, en relació amb l'adquisició d'uns nous límits ètics i

morals.


A causa de la seua complexitat, no pareix apropiat l'extracció de ADN de

la cèl·lula, però esta activitat pot substituir-se per la visualització de vídeos

d'animació sobre la replicació, transcripció i traducció que permet veure les

molècules en acció. Per exemple: “La cèl·lula viva: ADN” de l'Enciclopèdia

Britànica i altres.

Busca d'informació en premsa diària, revistes de divulgació o programes de

TV, que permeten a l'alumne desenvolupar xicotets informes escrits

d'opinió, d'actualitat científica, podent ser utilitzat com a material per a

debatre en l'aula.

Resulta interessant la lectura, seguida de resum d'idees principals i el

comentari personal de llibres sobre el tema com:

“La lògica del vivent” de F. Jacob.

“A la recerca de la doble hèlice” de J. Watson.

“Enginyeria genètica per a tots”.

“ADN” de J. Watson.

174


Percepció de la transcendència dels estudis de genètica molecular com a

mitjà per a facilitar la labor mèdica i la millora genètica d'espècies animals i

vegetals en bé de la producció alimentària.

Acceptació del fet que la manipulació genètica no està exempta de riscos i,

per tant, ha d'estar sotmesa a determinades lleis i ha de tindre en compte

les implicacions ètiques i socials.

Valoració de la importància d'hàbits i de condicions ambientals com a

factors causants d'alteracions en la informació genètica.

Continguts:

Història de les investigacions sobre el ADN i la seua funció.

L'expressió de la informació genètica.

Transcripció i síntesi de l'ARN.

El codi genètic.

Traducció i biosíntesi de proteïnes.

Concepte de gen.

Regulació i control de l'expressió genètica.

Mutacions.

Origen i conseqüència de les mutacions.

Mutació i evolució de les espècies.

Importància de la genètica molecular en medicina i en la millora de recursos.

Genètica aplicada, enginyeria genètica i les seues repercussions socials.

175

Gens i càncer.

Projecte genoma humà.

UNITAT IV: Microbiologia i Biotecnologia.

En esta unitat estudiarem l'organització dels microorganismes i diverses

tècniques que permeten aprofitar el coneixement dels mateixos en diversos camps.

La microbiologia degut a la seua importància científica, social i econòmica, té

gran interés formatiu en este curs final del batxillerat.

S'inclouen en este bloc tant els microorganismes com formes cel·lulars com a

cèl·lules, és a dir, els agregats moleculars, virus.

El món de la microbiologia és fascinant per la diversitat de formes vives

microscòpiques que engloba, sers molt mes pròxims estructuralment a les formes

primitives de vida que aquells altres que coneixem com a vegetals o animals.

El seu estudi està permetent un coneixement cada vegada mes precís dels

mecanismes bàsics dels sers vius i obri portes, a través de la biotecnologia, a tot un

ampli i suggeridor ventall d'aplicacions transportables als humans, com l'obtenció

d'aliments i hormones, i a les actuacions sobre el medi ambient, com l'eliminació

d'abocaments tòxics, petroli, etc.

Ha de quedar molt clara l'acció dels microorganismes en els ecosistemes, i la

seua influència en la vida quotidiana, que es basarà en exemples concrets. De vegades

representen un perill per a la salut i no obstant són majoria els casos en què complixen

un paper imprescindible per a l'equilibri de la biosfera.


Adquirir una visió general de la diversitat de formes de vida microscòpica

que es coneixen en l'actualitat i que s'inclouen dins del concepte de

microorganisme.

176

Conéixer les característiques generals dels microorganismes, inclosos en els

distints grups taxonòmics.

Conéixer científics i experiments rellevants relacionats amb l'estudi dels

microorganismes.

Comprendre les funcions dels microorganismes.

Percebre, partint de les seues característiques, la diversitat de virus coneguts

i la seua importància capital: en primer lloc per les malalties que poden

causar en els organismes, com a paràsits obligats cel·lulars que són, i en

segon lloc, per la llum aportada per a la comprensió de mecanismes

genètics, sobretot amb el descobriment de la transcripció inversa; i en tercer

lloc, pel seu ús en biotecnologia.

Conéixer els elements bàsics que componen un bacteri típic i que eixos

elements poden ser molt diferents segons els distints tipus de bacteris, cosa

que els permet, precisament una gran capacitat adaptativa a les variacions

ambientals. Les condicions ambientals en molts casos són tan extenses que

serien letals per a altres sers vius.

Ampliar el concepte d'importància biològica dels bacteris per damunt de la

simplista visió d'agents paràsits o causants de malalties, incidint en la seua

rellevància quant a mantenidors de l'equilibri de la biosfera, com

descomponedors o en la seua participació en relacions simbiòtiques, per

exemple, i en la seua funció en biotecnologia.

Reconéixer la importància de les cianobacteris com a agents causants

imprescindibles de les condicions mediambientals actuals, transformant

l'atmosfera anaeròbia en aeròbia.

Aprofundir en el regne Protista, coneixent l'estructura d'algues i protozous,

destacant les primeres com a productores de biomassa (fitoplancton)

aquàtica, elements productors de O2 i bioindicadors i ressaltant en els

segons, la seua presència també en les xarxes tròfiques aquàtiques i,

especialment la seua acció patògena.

Aproximar-se al regne Fongs, començant per la seua estructura, passant

després a ressaltar la seua importància tant ecològica, en quant

descomponedors de matèria orgànica i partícips en relacions en relacions

simbiòtiques, com mèdico-farmacéutiques, quant a productores de malalties

i sintetitzadors d'antibiòtics, i concloent amb la seua importància econòmica.

177

Prendre consciència de la importància actual de la Biotecnologia.

Conéixer, d'una banda, els processos de la fermentació i la seua importància

en biotecnologia i aproximar-se, d'altra banda, a la tècnica bàsica de treball

en esta: l'enginyeria genètica.


Realització de pràctiques de laboratori que permeten l'estudi descriptiu i

comparatiu de distints microorganismes.

Desenvolupament de tècniques bàsiques de microbiologia, en el cas que la

infraestructura ho permeta, com són la preparació de mitjans de cultiu i la

realització d'alguns mètodes de tenyiment per a l'observació de bacteris.

Si fóra possible realitzar cultius bacterians amb una certa garantia, es podran

comprovar la morfologia de distints tipus de colònies i l'acció d'agents

bacterians (antisèptics o desinfectants d'ús comú o antibiòtics) sobre els

bacteris.

A l'estudiar les patologies microbianes es farà referència a les malalties mes

comuns en la vida quotidiana i les mesures d'higiene i prevenció.

La busca d'informació en premsa i revistes de divulgació servirà per a

motivar i destacar en funció de la seua activitat alguns continguts sobre

aprofitament dels microorganismes i la seua patogeneitat.


Valoració de la importància que tenen els coneixements de microbiologia

per a l'avanç de ciències com a citologia, genètica, medicina, etc.

Reconeixement de la multiplicitat de funcions, mes allà de la simple

patogeneitat, que les formes de vida microbianes exerceixen en la

naturalesa.

Apreci de la importància que tenen diversos microorganismes per a

l'equilibri mediambiental.

178

Percepció del fet que són diverses les ciències que possibiliten els treballs en

biotecnologia, així com la seua rellevància en processos mèdio-farmacèutics

i industrials.

Continguts:

Formes acel·lulars, prions, viroides, plasmidis, virus.

Formes cel·lulars microscòpiques (els microorganismes en els 5 regnes)

El descobriment dels microorganismes.

Acció dels microorganismes en els ecosistemes.

Aprofitament dels microorganismes.

Biotecnologia (metgessa, farmacèutica, industrial)


En l'actualitat la immunologia, junt amb la genètica molecular s'engloben en la

anomeda “nova biologia”, que constituïxen l'àmbit de les investigacions i tècniques més

innovadores, capaços de modificar els processos biològics.

Des que en 1798 Jenner, descobrira la vacuna contra la pigota, fins al

descobriment de la naturalesa retrovírica de la SIDA, i els seus distints tipus en els anys

80, la immunologia oferix un camp d'estudi d'interés cultural i formatiu alhora que

complex en la comprensió dels seus conceptes i procediments.

Davant de les permanents amenaces d'agressió per part de microorganismes o

de teixits vius que no li són propis, el nostre organisme està dotat d'un sistema de

defensa enormement complex: el sistema immune.

En esta unitat es té ocasió de comprovar quals són els nivells de defensa, la seua

missió i els processos que impliquen cada un d'ells.

Tots els nivells defensius del sistema immune estan interrelacionats, sent com

un aparell que funciona coordinadament i amb el mateix fi.


179

Comprendre els conceptes de contagi, infecció, immunitat, immunologia,

etc.

Entendre els mecanismes de defensa orgànica i descriure les formes de

resposta immune a nivell cel·lular i humoral.

Aprofundir en el concepte d'antigen i anticòs, en l'estructura molecular

d'este i en la idea d'especificitat antigen-anticòs.

Adquirir una visió dels diferents tipus d'immunitat que existixen i com

s'adquirix.

Entendre el fenomen de l'autoimmunitat, al·lèrgia, immunodeficiència, etc.


Busca d'informació, poden servir reportatges de TV i articles de premsa i

revistes, per a la discussió en l'aula i l'aprofundiment d'estes qüestions.

Realització de pràctiques de laboratori per a posar de manifest les reaccions

antigen-anticòs.

Elaboració d'esquemes i mapes conceptuals per a l'aprenentatge dels

continguts.


Reconéixer la importància de l'adquisició d'hàbits de comportament

encaminats a mantindre en bon estat el conjunt de les nostres defenses.

Analitzar les característiques d'alguna patologia del sistema immunitari, com

la hipersensibilitat, autoimmunitat, immunodeficiència o el càncer.

Reconéixer la problemàtica mèdica i social dels transinsubordinacions

d'òrgans i de la SIDA i desenvolupar actituds ètiques respecte d'això.

Conéixer els mètodes de lluita enfront de les malalties del sistema immune i

analitzar la importància científica i industrial de les fonts d'anticossos.

Continguts:

180

Immunologia.

Introducció a la immunologia. Resposta Immune

Cèl·lules del sistema immune.

Antígens i anticossos.

Cooperació cel·lular en la resposta immune.

Immunitat, immunodeficiències.

Tipus d'immunitat.

Hipersensibilitat.

Immunodeficiències heretables i adquirides.

Autoimmunitat

Immunoteràpia en el tractament de tumors.

Immunitat contra els trasplantaments.

5.2.-DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE CONTINGUTS.

Durant el curs s'assignarà aproximadament una distribució temporal sobre la

base de 31 setmanes de curs efectiu i 4 sessions per setmana.

-En el primer trimestre comptem amb 13 setmanes amb 52 sessions. D'estes

sessions utilitzarem 48 per a impartir les unitats I i part de la II, deixant dos sessions per

a la realització d'exàmens i dos per a la seua recuperació.

-En el segon trimestre comptem amb 12 setmanes i 48 sessions distribuïdes en :

42 per a impartir la resta de la unitat II, la unitat III i part de la unitat IV amb tres

sessions per a la realització d'exàmens i tres per a la recuperació.

181

-En el tercer trimestre comptem amb 6 setmanes i 24 sessions, 10 per a la resta

de la unitat IV i 10 per a la unitat V amb dos sessions per a exàmens i dos per a la

recuperació.

Durant el curs s'assignarà aproximadament una distribució temporal sobre la

base de 31 setmanes de curs efectiu i 4 sessions per setmana.

6.-METODOLOGIA.



cooperatiu.

La metodologia que s’utilitzarà será activa , on l’aprenentatge de la Biologia i

















documentals que faciliten notablement la comprensió de l'assignatura. El llibre de text

que s’utilitzarà és Biologia de 2n de batxillerat de l’editorial Santillana.


coneixements impartits amb la vida quotidiana.Les pràctiques de laboratori sempre

desperten el seu interés.

182

7.-AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT.

7.1- CRITERIS D’AVALUACIÓ.


Criteris d'avaluació:

Analitzar el caràcter obert de la biologia a través de l'estudi d'algunes

interpretacions, hipòtesi i prediccions científiques, valorant els canvis

produïts al llarg del temps.CMCT,CSC,CCLI.

Enumerar les raons per les quals l'aigua i sals minerals, són fonamentals en

els processos cel·lulars, indicant alguns exemples de les repercussions de la

seua absència.CMCT.

Relacionar les macromolècules amb la seua funció biològica en la cèl·lula,

reconeixent les seues unitats constituents. Es tracta que l'alumne sàpia

identificar les unitats bàsiques que constituïxen els glúcids, lípids, proteïnes i

àcids nucleics, sent capaços de determinar les funcions d'estes

molècules.CMCT.

Identificar la naturalesa química de les biomol.lècules, deduint a partir de les

seues fórmules i la seua estructura espacial el seu comportament físic i

químic.CMCT.



Interpretar i diferenciar l'estructura eucariòtica animal i vegetal, identificant

els seus orgànuls i la funció que exercixen tant al microscopi òptic com a

electrònic.CMCT

Diferenciar la nutrició autòtrofa de l'heteròtrofa.CMCT.

Conéixer les diferències entre anabolisme i catabolisme.CMCT.

Diferenciarla via aeròbia de l'anaeròbia.CMCT.

Conéixer el concepte de fermentació i tipus.CMCT.

Identificar els productes obtinguts en les reaccions anabòliques i

catabòliques.CMCT.

183

Diferenciar en la fotosíntesi la fase lumínica i la fosca, identificant les

estructures cel·lulars en què es Du a terme, els substrats necessaris, els

productes finals i el balanç energètic obtingut, valorant la seua importància

en li manteniment de la vida.CMCT,CSC.

Diferenciar entre fotosíntesi i quimiosíntesi.CMCT.

Diferenciar entre els mecanismes de síntesi i els de degradació de les vil

molècules, localitzant les estructures cel·lulars en què es desenvolupen, i les

necessitats d'enzims específics. CMCT.

Interpretar globalment la cèl·lula com la unitat estructural i funcional dels

sers vius, així com la complexitat de les funcions cel·lulars.CMCT.

UNITAT III: La base de l'herència Genètica mendeliana La base química de

l'herència. Genètica molecular


Conéixer el paper del ADN com a portador de la informació genètica i la

naturalesa del codi genètic, relacionant les mutacions amb alteracions en la

informació i estudiant la seua repercussió en la variabilitat dels sers vius i la

salut de les persones.CMCT,CSC.

Aplicar els mecanismes de la transmissió dels caràcters hereditaris segons

les hipòtesis mendelianes i la teoria cromosòmica de l'herència, a la

interpretació i resolució de problemes relacionats amb l'herència.CMCT,CSC.

Conéixer els mecanismes de síntesi de proteïnes localitzant les estructures

cel·lulars en què es desenvolupa i els necessitats enzims específics.CMCT.

Analitzar algunes aplicacions i limitacions de la manipulació genètica en

vegetals, animals i en el ser humà, i les seues implicacions ètiques, valorant

l'interés de la investigació del genoma humà en la prevenció de malalties

hereditàries i entenent que el treball científic està, com qualsevol altra

activitat, sotmés a pressions socials i econòmiques.CMCT,CSC,CCLI,CAA.

Conéixer l'evolució històrica de les investigacions genètiques i la incidència

d'estos coneixements en la societat.CMCT,CCLI,CSC.

184

UNITAT IV: Microbiologia i Biotecnologia.


Determinar les característiques que diferixen als microorganismes destacant

el paper d'alguns d'ells en els cicles biogeoquímics, en la indústria

alimentària, farmacèutica i en la millora del medi ambient, així com el poder

patogen que alguns poden tindre en els sers vius.CMCT,CSC.


interpretacions, hipòtesi i prediccions científiques sobre conceptes bàsics

d'esta ciència, valorant els canvis produïts al llarg del temps i la influència

del context històric.CMCT,CCLI,CSC.

Emprar les tècniques microbiològiques bàsiques de tenyiment per a

l'observació de bacteris i aplicar els coneixements sobre preparacions de

mitjans nutritius per a l'obtenció de cultius bacterians.CMCT.



Analitzar els mecanismes de defensa que desenvolupen els sers vius davant de

la presència d'un antigen, deduint a partir d'estos coneixements com es pot

incidir per a reforçar o estimular les defenses naturals.CMCT,CCLI.


interpretacions, hipòtesi i prediccions científiques sobre conceptes bàsics d'esta

ciència, valorant els canvis produïts al llarg del temps i la influència del context

històric.CMCT,CSC,CCLI.

7.2-PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ , QUALIFICACIÓ I PROMOCIÓ.

L’AVALUACIÓ I ELS INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ..

185

S'ha d'avaluar tant a l'alumnat com al procés i al professorat, l'avaluació dels

alumnes ha de ser global, açò és a més dels conceptes, s'avaluaran procediments i

actituds.

S'avaluaran els continguts seleccionats i que formen les unitats didàctiques:

Per mitjà d'exàmens individuals i oberts i les seues respectives

recuperacions.

Els treballs experimentals s'avaluaran tant conceptualment com

procedimentalment a partir de les observacions directes en el laboratori i

els informes escrits.

Els comentaris de textos científics, amb la seua anàlisi i discussió.

Els anàlisis de vídeos amb un qüestionari posterior.

Lectura d'alguns llibres recomanats i la seua valoració.

Entra, dins de l'avaluació formativa el control sobre totes les activitats

d'aprenentatge realitzades.

És interessant una avaluació de coneixements previs al començament del curs i

a l'iniciar cada una de les unitats didàctiques, açò és important, perquè del seu resultat

dependrà el manteniment a canvi de la programació inicia

L'avaluació serà contínua al llarg del curs ja que ens permetrà conéixer en cada

moment, l'estat en què es trobe el procés d'aprenentatge.

L'avaluació al final de cada unitat o unitats i al final del curs, ens indicarà i

quantificarà el que els alumnes han aprés.

El calendari d'avaluacions al llarg de cada curs coincidix en part amb el final de

cada trimestre segons marque la caporalia d’estudis.

Que l'avaluació és contínua significa que s'ha de dissenyar una

estratègia i un projecte avaluador que permeta:

-Qualificar els alumnes.

-Qualificar el procés d'aprenentatge per mitjà de la determinació de:

l'eficàcia de les activitats i mitjans d'aprenentatge, l'eficàcia del professor, els canvis que

és necessari introduir en la programació, els alumnes que requerixen ajuda especial i el

tipus d'ajuda que requerixen els alumnes.

186

En cada examen el criteri de correcció ha de contindre:

-Determinació de conceptes fonamentals.

-Jerarquització dels dits conceptes.

-Puntuació segons jerarquització.

-Determinació de les relacions entre conceptes.

-Jerarquització d'estes relacions.

Tindran lloc al llarg del curs tres avaluacions amb un total de set exàmens i set

recuperacions de les que es traurà la nota mitjana i un examen . En juliol (setembre)

es farà un examen global de tota la matèria.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ.

a) Es realitzarà dos exàmens per cadascuna de les avaluacions previstes.

b) La nota de l’avaluació correspondrà a la nota mitja dels dos exàmens fets en

cada avaluació

c) Treballs, activitats de recapitulació de cada unitat, comentaris de DVD, etc es

valoraran amb un 5%

d) L’actitud mostrada per l’alumne al llarg d el’avaluació puntuarà fins un 5%

de la nota global

e) La nota final de curs serà la mitjana artitmètica de les notes de les tres

avaluacions

f) S’estableix una recuperació per avaluació.

g) En Juliol, els alumnes diposaran d’un nova convocatòria en examen únic

La qualificació de la matèria es farà tenint en compte diferents aspectes

agrupats en tres categories:

Ítems a evaluar Percentatge

Conceptes 90 %

Procediments 5 %

Actituds 5 %

187


Per a l’avaluació dels conceptes s’utilitzarà la qualificació mitja





a) Per a l’avaluació dels procediments s’utilitzarà la qualificació mitja






b) Per a l’avaluació de l’actitud es tindrà en compte el següents

paràmetres:

Assistència a classe: Cada falta no justificada restarà 1 punt

d’actitud. Cada 3 retards, es considerarà 1 falta no justificada.

Negatius de classe: Cada negatiu restarà 1 punt de l’actitud.

Positius de classe: Cada positiu sumarà 1 punt d’actitud.

Serà negatiu de classe tot allò que faça l’alumne que

impedisca el desenvolupament de la classe.

Serà positiu de classe tot aquell aport positiu que aporte

l’alumne al desenvolupament de la classe.

c) El límit de faltes d’assistència (no justificades) seran de 5 per

avaluació. Aquells alumnes que superen aquesta barrera

SUSPENDRAN automàticament l’avaluació.

d) El límit de faltes d’assistència (no justificades) seran de 12. Aquells

alumnes que superen aquesta barrera SUSPENDRAN

automàticament l’assignatura a la convocatòria de Juny i hauran de

passar a la recuperació a la convocatòria de juliol.

188

e) Si es realitzen controls i/o exàmens, l’alumne haurà d’obtenir una

puntuació mínima de 4 para poder aplicar la resta dels %. En cas

contrari, l’avaluació estarà SUSPESA.

f) Aquell alumne que tinga suspesa una avaluació, aquesta podrà ser

recuperada mitjançant la realització d’un o diversos controls o

treballs que el professor indica. Aquestos controls, podran ser

realitzat durant la següent avaluació (a la que està suspesa) o al mes

de juny.

g) Aquell alumne que NO supere l’assignatura a la convocatòria de juny

haurà de realitzar una recuperació al mes de juliol. Per a aquesta

convocatòria NO es guardarà notes parcials i l’alumne haurà

d’examinar-se de la matèria completa. L’examen consistirà en un o

diversos controls que mesuren si l’alumne es capaç d’aconseguir els

objectius mínims exigibles.

La qualificació de cadascuna de las avaluacions tindrà un valor comprés entre 1 i 10.

PROMOCIÓ

L'alumne que arribe a la convocatòria de juliol (per no haver aprovat en la de juny)

haurà de superar uns objectius mínims, mitjançant la realització d’un o diversos


ABANDONAMENT DE L’ASSIGNATURA.




presentar els treballs o exercicis, no justificar les faltes d’assistència o retards. La

qualificació serà d’1.


Veure elpunt 10 de l’índex de la programació general.

189


10.1- INDICADORS D’APRENENTATGE DELS ALUMNES

Bloc I: Base molecular i Fisc-química de la vida

1.Descriu tècniques instrumentals i mètodes físics i químics que permeten l'aïllament de

les diferents molècules i la seua contribució al gran avanç de l'experimentació

biològica.

2. Classifica els tipus de bioelements relacionant cada un d'ells amb la seua proporció i

funció biològica.

3. Discrimina els enllaços químics que permeten la formació de molècules inorgàniques

i orgàniques presents en els sers vius.

4. Relaciona l'estructura química de l'aigua amb les seues funcions biològiques.

5. Distingix els tipus de sals minerals, relacionant composició amb funció.

6. Contrasta els processos de difusió, osmosi i diàlisi, interpretant la seua relació amb la

concentració salina de les cèl·lules.

7. Reconeix i classifica els diferents tipus de biomolècules orgàniques, relacionant la

seua composició química amb la seua estructura i la seua funció.

8. Dissenya i realitza experiències identificant en mostres biològiques la presència de

distintes molècules orgàniques.

9. Contrasta els processos de diàlisi, centrifugació i electroforesi interpretant la seua

relació amb les biomolècules orgàniques.

10. Identifica els monòmers i distingix els enllaços químics que permeten la síntesi de

les macromolècules: enllaços O-glucosídic, enllaç éster, enllaç peptídic, O- nucleosídic.

11. Descriu la composició i funció de les principals biomolècules orgàniques.

12 Contrasta el paper fonamental dels enzims com a biocatalitzadors, relacionant les

seues propietats amb la seua funció catalítica.

13. Identifica els tipus de vitamines associant la seua imprescindible funció amb les

malalties que prevenen.

Bloc II: La cèl·lula viva. Morfologia, Estructura i Fisiologia cel·lular.

190

1-Compara una cèl·lula procariota amb una eucariota, identificant els orgànuls

citoplasmáticos presents en elles.

2- Esquematitza els diferents orgànuls citoplasmáticos, reconeixent les seues

estructures.

3-Analitza la relació existent entre la composició química, l'estructura i la ultraestructura

dels orgànuls cel·lulars i la seua funció.

4- Identifica les fases del cicle cel·lular explicitant els principals processos que ocorren

en cada una elles.

5- Reconeix en distintes microfotografies i esquemes les diverses fases de la mitosi i de

la meiosi indicant els esdeveniments bàsics que es produïxen en cada una d'elles.

6- Establix les analogies i diferències més significatives entre mitosi i meiosi.

7. Resumix la relació de la meiosi amb la reproducció sexual, l'augment de la variabilitat

genètica i la possibilitat d'evolució de les espècies.

8. Compara i distingix els tipus i subtipus de transport a través de les membranes

explicant detalladament les característiques de cada un d'ells.

9.- Definix i interpreta els processos catabòlics i els anabólicos, així com els intercanvis

energètics associats a ells.

10. Situa, a nivell cel·lular i a nivell d'orgànul, el lloc on es produïxen cada un d'estos

processos, diferenciant en cada cas les rutes principals de degradació i de síntesi i els

enzims i molècules més importants responsables de tals processos.

11- Contrasta les vies aeròbiques i anaeròbiques establint la seua relació amb el seu

diferent rendiment energètic.

12. Valora la importància de les fermentacions en nombrosos processos industrials

reconeixent les seues aplicacions.

13.- Identifica i classifica els distints tipus d'organismes fotosintètics.

14. Localitza a nivell subcel·lular on es duen a terme cada una de les fases destacant els

processos que tenen lloc.

15. Contrasta la seua importància biològica per al manteniment de la vida en la Terra.

16. Valora el paper biològic dels organismes quimiosintètics.

191

Bloc III: Genètica i Evolució.

1. Descriu l'estructura i composició química del ADN, reconeixent la seua importància

biològica com a molècula responsable de l'emmagatzemament, conservació i

transmissió de la informació genètica.

2. Diferència les etapes de la replicació i identifica els enzims implicats en ella.

3-. Establix la relació del ADN amb el procés de la síntesi de proteïnes.

4-. Diferència els tipus d'ARN, així com la funció de cada un d'ells en els processos de

transcripció i traducció.

5-. Reconeix les característiques fonamentals del codi genètic aplicant tal coneixement

a la resolució de problemes de genètica molecular.

6. Interpreta i explica esquemes dels processos de replicació, transcripció i traducció.

7.- Resol exercicis pràctics de replicació, transcripció i traducció, i d'aplicació del codi

genètic.

8. Identifica, distingix i diferència els enzims principals relacionats amb els processos de

transcripció i traducció.

9. Descriu el concepte de mutació establint la seua relació amb les errades en la

transmissió de la informació genètica.

10. Classifica les mutacions identificant els agents mutagénicos més freqüents.

11. Associa la relació entre la mutació i el càncer, determinant els riscos que impliquen

alguns agents mutagénicos.

12 Resumix i realitza investigacions sobre les tècniques desenvolupades en els

processos de manipulació genètica per a l'obtenció d'organismes transgènics.

13 Reconeix els descobriments més recents sobre el genoma humà i les seues

aplicacions en enginyeria genètica valorant les seues implicacions ètiques i socials.

14. Analitza i prediu aplicant els principis de la genètica Mendeliana, els resultats

d'exercicis de transmissió de caràcters autosómicos, caràcters lligats al sexe i influïts pel

sexe.

15 Argumenta distintes evidències que demostren el fet evolutiu.

192

16. Identifica els principis de la teoria darwinista i neodarwinista, comparant les seues

diferències.

17- Distingix els factors que influïxen en les freqüències gèniques.

18-. Comprén i aplica models d'estudi de les freqüències gèniques en la investigació

privada i en models teòrics.

19-. Il·lustra la relació entre mutació i recombinació, l'augment de la diversitat i la seua

influència en l'evolució dels sers vius.

20-. Distingix tipus d'especiació, identificant els factors que possibiliten la segregació

d'una espècie original en dos espècies diferents.

Bloc IV: El Món dels Microoorganismes i les seues aplicacions . Biotecnologia.

1-. Classifica els microorganismes en el grup taxonòmic a què pertanyen.

2- Analitza l'estructura i composició dels distints microorganismes, relacionant-les amb

la seua funció.

3- Descriu tècniques instrumentals que permeten l'aïllament, cultiu i estudi dels

microorganismes per a l'experimentació biològica.

4-. Reconeix i explica el paper fonamental dels microorganismes en els cicles

geoquímics.

5- Relaciona els microorganismes patògens més freqüents amb les malalties que

originen.

6-. Analitza la intervenció dels microorganismes en nombrosos processos naturals i

industrials i les seues nombroses aplicacions.

7- Reconeix i identifica els diferents tipus de microorganismes implicats en processos

fermentatius d'interés industrial.

8- Valora les aplicacions de la biotecnologia i l'enginyeria genètica en l'obtenció de

productes farmacèutics i en medicina per al manteniment i millora del medi ambient.

Bloc V. L'autodefensa dels organismes. La Immunologia i les seues aplicacions.

1. Analitza els mecanismes d'autodefensa dels sers vius identificant els tipus de

resposta immunitària.

193

2-. Descriu les característiques i els mètodes d'acció de les distintes cèl·lules implicades

en la resposta immune.

3-. Compara les diferents característiques de la resposta immune primària i secundària.

4. Definix els conceptes d'antigen i d'anticòs, i reconeix l'estructura i composició

química dels anticossos.

5- Classifica els tipus de reacció antigen-anticòs resumint les característiques de cada

una d'elles.

6- Destaca la importància de la memòria immunològica en el mecanisme d'acció de la

resposta immunitària associant-la amb la síntesi de vacunes i sèrums.

7- Resumix les principals alteracions i disfuncions del sistema immunitari, analitzant les

diferències entre al·lèrgies i immunodeficiències.

8-. Descriu el cicle de desenvolupament del VIH.

9-. Classifica i anomena exemples de les malalties autoimmunes més freqüents així com

els seus efectes sobre la salut.

10-. Reconeix i valora les aplicacions de la Immunologia i enginyeria genètica per a la

producció d'anticossos monoclonals.

11.- Descriu els problemes associats al trasplantament d'òrgans identificant les cèl·lules

que actuen.

12- Classifica els tipus de trasplantaments, relacionant els avanços en este àmbit amb

l'impacte futur en la donació d'òrgans.

10.2-AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT.



dades amb rigor per a facilitar l’anàlisi dels resultats del procés i la presa de decisions


pot servir per a acomplir aquest objectiu.

UNITAT AJUSTAMENT

DE LA PDA

ACOMPLIMENT

DELS

OBJECTIUS

CAUSES

POSSIBLES DECISIONS

194







ELEMENTS PER

A LA REFLEXIÓ EN POSITIU

PER A

MILLORAR

CAUSES

POSSIBLES DECISIONS

Organització i


del temps

i dels recursos.

Coordinació entre

diferents òrgans i

persones del

centre.

Fluxos

d’informació amb

l’alumnat i les

famílies.

Adequació de les

PDA a la gestió

del procés

educatiu.

5.5.- PROGRAMACIÓ DE 2n DE BATXILLERAT DE CIÈNCIES DE LA TERRA I MEDI

AMBIENT.

CTM DE 2n DE BATXILLERAT.

1.-INTRODUCCIÓ.

195

Les Ciències de la Terra i del Medi Ambient oferixen una visió de conjunt sobre

el funcionament de la Terra i de la biosfera, i proporcionen una perspectiva global dels

profunds canvis que han afectat i afecten el planeta i els sers vius que l’habiten,

especialment aquells produïts per les activitats humanes, sota el paradigma de la Teoria

General de Sistemes. La matèria de les Ciències de la Terra i del Medi Ambient fa una

valuosa contribució a la formació dels estudiants del Batxillerat de Ciències, ja que

connecta camps de gran interés com són la Biologia, la Geologia, la Física o la Química,

però també altres procedents de les ciències socials i humanitats, imprescindibles per al

desenrotllament social, científic i tecnològic actual, amb aplicació en molt diversos

àmbits industrials, socials i familiars, des d’una perspectiva de la sostenibilitat.

S’imparteix durant 4 h a la setmana.

2.-OBJECTIUS.

2.1-ELS OBJECTIUS GENERALS estan recollits en el punt 2 de l’índex de la

programació.


1. Aplicar la Teoría de Sistemes a l’estudi de la complexitat i del carácter

interdisciplinar de les Ciències Ambientals, arribant a definir el concepte de

Medi Ambient, baix un enfocament sistèmic i realitzant models senzills que

reflexen la estructura d’un sistema natural i/o la seua variació en el temps

2. Identificar els principals instruments que aporten informació sobre el

medi ambient en l’actualitat i les seues respectives aplicacions

3. Analitzar les interaccions mútues entre el sistema econòmic humà i els

sistemes naturals terrestres, utilitzant els conceptes de recursos, residus, riscos i

impactes, classificant cadascun d’ells segons diferents criteris

4. Relacionar les interaccions energètiques entre les diferents capes de

l’interior terrestre, amb els processos de formació de recursos i amb els riscos i

impactes que els esmentats processos ocasionen en el sistema humà

5. Indicar algunes variables que incideixen en la capacitat de l’atmosfera

per difondre contaminants, i raonar, en conseqüència, quines són les

condicions meteorològiques que provoquen major perill de contaminació, i

distingir les diferències de la química ambiental en les diverses capes

atmosfèriques

196

6. Planificar una investigació per a avaluar els riscs més freqüents que pot

patir una zona geogràfica del nostre país, tenint en compte les seues

característiques climàtiques, litològiques, estructurals i les causades per

l’impacte ambiental; i realitzar un informe on apareguen algunes mesures per

mitigar els riscs

7. Reconèixer l’ecosistema com a sistema natural interactiu, conèixer els

seus cicles de matèria i fluxos d’energia, interpretar els canvis en termes de

successió, autoregulació i regressió, reconèixer el paper ecològic de la

biodiversitat i l’aprofitament racional dels seus recursos

8. Caracteritzar el sòl i el sistema litoral com a interfases.Valorar la seua

importancia. Enumerar les raons per les quals hi ha a Espanya zones sotmeses

a una progressiva desertització, proposant algunes mesures raonades per paliar

els seus efectes

9. Utilitzar tècniques i instruments de laboratori per a detectar el grau de

contaminació present en mostres d’aigua, valorarant el nivell d’adequació per

al desenvolupament de la vida i el consum humà. Relacionar el cicle de l’aigua

amb factors climàtics

10. Investigar les fonts d’energia que s’utilitzen actualment a Espanya,

avaluant el seu futur i el d’altres alternatives energètiques

11. Determinar els beneficis que s’obtenen de l’explotació de recursos

energètics, minerals, hídrics, forestals, etc., considerant els inconvenients del seu

esgotament i els de l’Impacte Ambiental produït per dita explotación

12. Indicar les repercussions de la progressiva pèrdua de biodiversitat,

enumerant algunes noves alternatives per a frenar esta tendencia i per a

l’aprofitament de la biosfera

13. Avaluar l’impacte ambiental d’un projecte on es definisquen algunes

accions que puguen causar efectes ambientals

14. Diferenciar davant d’un problema ambiental els arguments del model

conservacionista i els del desenvolupament sostenible

15. Proposar una sèries de mesures de tipus comunitari, que puga seguir la

població, amb l’objectiu d’aprofitar millor els recursos, disminuir els impactes,

mitigar eles riscs i aconseguir un medi ambient més saludable.

3.COMPETENCIES.


197

4.-CONTINGUTS.

BLOC I: INTRODUCCIÓ A LES CIÈNCIES AMBIENTALS

UD.1.- CONCEPTE DE MEDI AMBIENT I DINÀMICA DE SISTEMES.

UD.2.- LA HUMANITAT I EL MEDI AMBIENT.

UD.3.- LES NOVES TECNOLOGIES EN LA INVESTIGACIO DEL MEDI

AMBIENT.

BLOC II. BIOSFERA

UD.4.- CIRCULACIÓ DE MATERIA I ENERGIA EN LA BIOSFERA.

UD.5.- ORGANITZACIÓ I DIVERSITAT DE LA BIOSFERA.

BLOC III: GEOSFERA

UD.6.- GEOSFERA I RISCOS GEOLÒGICS.

BLOC IV: CAPES FLUÏDES

UD.7.- DINÀMICA DE LES MASSES FLUIDES.

UD.8.- CONTAMINACIÓ ATMOSFÉRICA.

UD.9.- CONTAMINACIÓ DE LES AIGÚES.

BLOC V. RECURSOS I USOS

UD.10.- RECURSOS DE LA BIOSFERA.

UD.11.- RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS.

UD.12.- L’AIGUA, RECURS BÀSIC.

UD.13.- EL PAISATGE COM RECURS.

UD.14.- ELS RESIDUS.

BLOC VI. CAP A UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

UD.15.- GESTIÓ AMBIENTAL.

198

.-SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS.

Agrupem els continguts en sis blocs de continguts, cada un dels quals engloba entre

El primer Bloc: INTRODUCCIÓ A LES CIÈNCIES AMBIENTALS, servix d'introducció i de

síntesi de la resta de blocs, ja que, donat el caràcter global de les Ciències de la Terra i

del Medi Ambient, la complexitat d'interaccions existents i les propietats emergents

resultants de les mateixes, fan necessària una i cinc unitats didàctiques.esta introducció

sistèmica, que ajude a la comprensió i integració de la resta dels continguts, i que, a

puges, servisca com a ferramenta de treball al llarg de tot el curs. Per tot això, sense

desdenyar la utilitat del mètode científic tradicional, fem insistència en la necessitat un

canvi de paradigma que ens permeta obtindre una visió global o holística que creiem

imprescindible a l'hora d'estudiar els temes ambientals. Este bloc inclou tres unitats

didàctiques: Concepte de medi ambient i dinàmica de sistemes; la humanitat i el medi

ambient; i Les noves tecnologies en la investigació del medi ambient.

El segon Bloc: BIOSFERA, inclou dos unitats didàctiques: Circulació de matèria i energia

en la biosfera; i Organització i diversitat de la biosfera.

El tercer Bloc: GEOSFERA, inclou una unitat didàctica: Geosfera i riscos geològics.

El quart Bloc: CAPES FLUIDES, inclou tres unitats didàctiques: UD 7.- Dinàmica de les

masses fluides; UD 8.- Contaminació atmosfèrica; UD 9.- Contaminació de les aigües.

El cinqué Bloc: RECURSOS I USOS, inclou, cinc unitats didàctiques: UD 10.- Recursos de

la Biosfera; UD 11.- Recursos energètics i minerals; UD 12.- L'aigua, recurs bàsic; UD

13.- El paisatge com a recurs i UD 14.- Els residus.

El sisé Bloc: CAP A UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE, inclou una Unitat didàctica:

UD 15.- Gestió Ambiental.

Els blocs, 2, 3 i 4, tracten de l'estudi dels sistemes terrestres, i dels impactes i riscos

sobre els mateixos.

El cinqué bloc es basa en l'estudi dels recursos de forma global i d'alguns dels

problemes derivats dels seus ús: esgotament i generació de residus.

Finalment el sisé bloc servix com a tancament i és una espècie de reflexió final, ja que

reprén tots els problemes estudiats i es deté en la busca de solucions (locals, regionals i

globals). Es ressalta el significat dels principals acords internacionals i de les tècniques

preventives i pal·liatives utilitzades com a instruments de gestió ambiental.

199


5.1 Organització .

Bloc I: INTRODUCCIÓ A LES CIÈNCIES AMBIENTALS.

Tema 1.- Concepte de medi ambient i dinàmica de sistemes

Tema 2.- La humanitat i el medi ambient

Tema 3.- Les noves tecnologies en la investigació del medi ambient

CONTINGUTS

Conceptuals

- Concepte de medi ambient

- La Teoria de sistemes

- Canvis ambientals en la història de la Terra

- Esbós històric de les relacions entre la humanitat i la natura

- Descripció de les noves tecnologies aplicades al medi ambient i la seua utilitat

Procedimentals

- Utilització de la Teoria de sistemes com a instrument d’anàlisi global.

- Aplicació de la dinàmica de sistemes al funcionament del Sistema Terra.

- Interpretació de fotografies, imatges de satèl.lit, SIG, etc

Actitudinals

-Valorar les mesures més adequades per a la solució de problemes ambientals.

- Valorar la importància de l’aplicació de les noves tecnologies en els estudis

mediambientals.

200

BLOC II.- BIOSFERA

Tema 4.- Circulació de matèria i energia en la biosfera

Tema 5.- Organització i diversitat de la biosfera

CONTINGUTS

Conceptuals

- L’energia en els ecosistemes

- Productivitat biològica

- Piràmides ecològiques

- La matèria en l’ecosistema

- Autoregulació de l’ecosistema

- Els recursos alimentaris

- Els recursos marins i forestals

- El paisatge

- La pèrdua de biodiversitat

- l’explosió demogràfica

Procedimentals

- Interpretació i elaboració de gràfiques sobre cadenes, xarxes i piràmides tròfiques.

- Aplicació de la regla del 10%.

- Disseny i simulació de distints models d’autoregulació de la comunitat.

Actitudinals

- Valorar la importància de preservar la biodiversitat.

- Reconéixer, criticar i aportar alternatives a les alteracions produïdes per l’home en els

ecosistemes i cicles biogeoquímics.

201

BLOC III.- GEOSFERA.

Tema 6.- Geosfera i riscos geològics.

CONTINGUTS

Conceptuals

- Dinàmica de la Terra

- Les energies de la Terra

- Els recursos energètics i els seus impactes ambientals

- Recursos renovables i no renovables. Energies alternatives

- El risc nuclear.

- Impactes de l’explotació dels recursos minerals

- Els processos geològics

- Riscos climàtics

Procedimentals

- Localitzar gràficament els llocs sotmesos a riscs sísmics o volcànics i emetre hipòtesis

sobre les seues causes probables.

- Aplicar els mètodes de predicció i prevenció per a un risc concret.

- Elaborar esquemes o mapes conceptuals sobre els recursos i els seus tipus, tot traient

conclusions sobre l’ús sostenible de cadascun d’ells.

- Manejar i analitzar gràfiques i taules de dades comparatives sobre l’evolució del

consum energètic a Espanya i en el món.

Actitudinals

- Assumir una sèrie de mesures adequades per a mitigar determinats danys.

- Reconéixer el paper desempenyat per la humanitat en la inducció o intensificació

d’algun tipus de risc.

- Avaluar els impactes derivats de l’extracció, transport i consum de recursos energètics

i minerals.

202

BLOC IV.- LES CAPES FLUIDES DE LA TERRA

Tema 7.- Dinàmica de les masses fluides

Tema 8.- Contaminació atmosfèrica

Tema 9.- Contaminació de les aigües

CONTINGUTS

Conceptuals

- Funció protectora i reguladora de l’atmosfera: l’efecte hivernacle i la capa d’ozó

- El clima i les grans zones climàtiques

- Els canvis climàtics

- La contaminació de l’aire

- La contaminació acústica

- L’alteració de la capa d’ozó

- El diòxid de carboni i l’augment de l’efecte hivernacle

- La pluja àcida

- El cicle hidrològic

- Els recursos hídrics

- La contaminació de les aigües

- Contaminació tèrmica

Procedimentals

- Manejar gràfics i esquemes per explicar les funcions de l’atmosfera i de la hidrosfera.

- Representar i investigar les causes dels distints tipus de climes en la Terra.

- Interpretar, a partir de mapes geològics, les condicions meteorològiques i

topogràfiques que propicien o eviten l’acúmul de contaminants atmosfèrics.

203

Actitudinals

- Comentar de manera crítica algunes lleis o decrets bàsics sobre la contaminació de

l’aire i de l’aigua.

- Valorar la necessitat de complir unes mesures encaminades a reduir la contaminació

d’aquests medis.

BLOC V.- RECURSOS I USOS

Tema 10.- Recursos de la biosfera i impactes derivats del seu ús

Tema 11: Recursos energètics i minerals

Tema 12.- l’aigua, recurs bàsic

Tema 13: El paisatge com recurs

Tema 14.- Els residus

CONTINGUTS

Conceptuals

- El sòl

- Utilització de sòls

- Degradació i contaminació del sòl

- Desertització i desforestació

- Les zones litorals. Manglars i esculls.

- Fonts d’energies convencionals i energies alternatives

- Recursos energètics i minerals a Espanya

- Cicle de l’aigua, usos de l’aigua, gestió de l’aigua i planificació hidrològica

- El paisatge: percepció, composició, classificació, impactes i conservació del paisatge

- Concepte, tipus i gestió de residus.

Procedimentals

-Elaboració de mapes conceptuals sobre recursos i els seus tipus.

204

- Manejar tècniques de detecció del grau d’erosió del sòl a partir de dades

meteorològiques, taules d’erosionabilitat, fotografies o d’altres senyals indicadors del

grau d’erosió del sòl.

- Avaluació dels impactes derivats de l’extracció, transport i consum dels recursos

energètics i minerals.

- Interpretació dels diferents apartats contemplats en la carta europea de l’aigua , i

aplicació a casos concrets.

- Detecció i anàlisi dels impactes més freqüents en diferents paisatges, proposant

mesures per a la seua restauració.

- Recopilar i analitzar dades sobre la recollida i tractament de residus en la regió i en el

país.

Actitudinals

- Fer una valoració crítica sobre dades de recollida i tractament de residus locals.

- Valorar la necessitat de promoure canvis d’actituds, fomentant la reducció del

consum, la reutilització i el reciclat dels distints productes i recursos.

- Valorar la importància dels boscs i de la vegetació en la conservació del sòl.

- Adquisició d’actituds crítiques front a les solucions que es proposen des de diferents

àmbits en la gestió de l’aigua.

- Valoració del paisatge com un recurs estètic, recreatiu i cultural

- Valorar la importància d’adoptar un model de consum basat en l’aplicació de la regla

de les tres erres.

BLOC VI.- CAP A UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Tema 15.- Gestió Ambiental.

CONTINGUTS

Conceptuals

- Coordinació i cooperació internacional: Medi ambient, política, economia i societat

-Societat i desenvolupament sostenible, el creixement de la població, els index de

desenvolupament, el cercle de la pobresa i l’educació ambiental.

205

- Instruments de gestió ambiental: Avaluació de l’impacte ambiental, mesures legals,

mesures financeres, ordenació del territori, ecoeficiència

Procedimentals

- Comentar textos sobre alguna de les conferències internacionals sobre el Medi

Ambient.

- Analitzar les diferents problemàtiques dels països del N i els del S.

- Comparar les diferències establides entre l’explotació incontrolada i el

desenvolupament sostenible.

- Coneixement de la llegislació ambiental, delicte ecològic, etc

- Utilització de tècniques sobre EIA, ordenació del territori i capacitat d’acollida.

Actitudinals

- Valorar la necessitat de les accions personals i comunitàries per a la defensa del Medi

Ambient.

- Reconèixer la necessitat de polítiques ambientals adequades que fomenten una

conscienciació ciutadana.


Primera avaluació: Blocs I i II

Segona avaluació : Blocs III i IV.

Tercera avaluació: Blocs V i VI.

6.-METODOLOGIA.

Tota situació d’aprenentatge ha de partir dels continguts, tant conceptuals com

precedimentals o actitudinals i de les experiències de l’alumne, es a dir, d’allò que

consitueix el seu esquema de coneixements previs. Els continguts han d’organitzar-se

en esquemes conceptuals, o siga, en un conjunt ordenat d’informacions que puga ser

conectat a l’estructura cognitiva de l’alumnat.

206

Per a l’adquisició dels nous coneixements, és útil presentar al principi, un

conjunt de conceptes i relacions de la matèria objecte de l’aprenentatge, organitzat de

manera que permeta la inclusió en ell d’altres continguts: conceptes, procediments i

actituds.

L’organització del coneixement d’aquesta forma suposa un esforç d’adaptació

de l’estructura interna dels coneixements informàtics a l’estructura cognitiva de

l’alumnat i açò suposa que l’aprenentatge siga significatiu.

L’aprenentatge significatiu té quatre principis fonamentals amb importants implicacions

metodològiques al treball del professor/a amb l’alumnat:

a) Assimilació activa dels continguts. Això suposa una intensa activitat per part de

l’alumne, que ha d’establir relacions entre els nous continguts i la seua pròpia

estructura cognitiva. Per ajudar a aquest procés, el professor ha de:

- Promoure en l’alumnat coneixements i experiències relevants respecte

al coneixement que se li proposa.

- Tindre en compte els coneixementes previs de l’alumne o l’alumna i la

conexió que puga establir amb els nous continguts..

- Fixar els continguts i predisposar favorablement a l’alumnat.

b) Construcció, organització i modificació dels coneixements. Això suposa que el

treball del professor ha d’ocupar-se de:

- El disseny de la presentació prèvia, al mateix temps general i concreta,

dels conceptes i relacions fonamentals.

- L’activació dels conceptes que l’alumnat té o donar-li aquestos

conceptes mitjançant activitats i exemples..

- El resultat ha de ser la modificació de l’estructura cognitiva de

l’alumnat. Aquest no només aprén nous conceptes, sinò que, sobre tot,

apren a aprendre.

c) Diferenciació progressiva dels continguts, el que implica:

207

- L’ampliació progressiva de conceptes per part de l’alumnat mitjançant

l’enriquiment dels seus coneixements previs sobre el tema objecte

d’aprenentatge: anàlisi-síntesi, classificació i ordenació.

- L’organització prèvia dels materials pel professor: seqüenciació dels

continguts.

d) Solució de les dificultats d’aprenentatge:

- Durant el procés d’aprenentatge poden produir-se conceptes,

contradictoris o no, degudament integrats a l’estructura cognitiva de

l’alumne. El professor ha de contribuir a previndre les dificultats

mitjançant una bona seqüenciació dels continguts i a superar-les amb les

orientacions que done a l’alumnat. Serà necessari tenir present aquesta

concepció d’aprenentatge quan es prenguen decissions sobre els criteris

de disseny d’activitats d’aprenentatge i d’avaluació.

El professor explicarà la matèria fent intervindre l’alumne activament en eixa

explicació, en aquells punts en els quals, pels seus estudis anteriors, haja de conèixer. Es

tracta de mantindre l’alumne sempre atent i plantejar-li preguntes, relacionades amb el

que s’està explicant, que el facen pensar i deduir coses per ell mateix, que el porten a

conclusions lògiques.

Amb la finalitat de fixar les idees més importants del tema i assimilar els

coneixements adquirits, els alumnes realitzaran tota una sèrie d’exercicis pràctics i

qüestions relacionades amb el que s’està estudiant. Així mateix se’ls passarà algun

vídeo que tinga a veure amb la matèria que s’estudia, i que els ajude a ampliar els seus

coneixements i a sintetitzar idees.

Al llarg dels curs aniran incorporant-se diferents models de PAU dels anys

anteriors amb l’objectiu de familiaritzar als alumnes amb aquest tipus d’examen.

S’incorporaran els materials i recursos didàctics, esmentats en l’apartat cinqué

d’aquest programació, a mesura que siguen necessaris i/o es crega convenient.



208


valorar. A continuación es detallen els criteris d’avaluació i les competències que es










Bloc I.-Medi ambient i fonts d’informació ambiental.

1.- Aplicar la dinàmica de sistemes als canvis ambientals ocorreguts com a

conseqüència de l’aparició de la vida en la Terra i de les activitats humanes al llarg de la

història, i realitzar models de sistemes analitzant les relacions causals entre els seus

elements. CMCT.

2. Classificar els principals recursos i riscos, descriure els principals impactes ambientals

associats a l’activitat humana, argumentant les seues causes i conseqüències, i debatre

algunes actuacions individuals i mesures de gestió per a evitar el deteriorament del

medi ambient i promoure'n la conservació. CMCT,CSC.

3. Identificar els principals instruments d’investigació i informació ambiental i les seues

aplicacions, interpretar dades obtingudes a partir d’estes fonts i extraure conclusions,

valorant la importància de les noves tecnologies en els estudis ambientals. CMCT,CD.

Bloc II: Dinàmica de la biosfera i de les interfases.

209

1.-. Descriure l’estructura i components de la biosfera, analitzar els cicles de matèria i

fluxos d’energia, esquematitzant les relacions tròfiques i els cicles biogeoquímics, i

identificar els paràmetres tròfics i els factors limitants de la producció

primària.CMCT,CAA.

2. Analitzar els mecanismes naturals d’autoregulació dels ecosistemes, argumentant la

importància del seu equilibri i la seua evolució. CMCT.

3. Argumentar la importància biològica, social, econòmica i cultural de la biodiversitat,

avaluar la repercussió de l’acció humana sobre els ecosistemes i la disminució de la

biodiversitat, i proposar mesures que disminuïsquen el seu impacte. CMCT,CSC.

4. Descriure el procés d’edafogènesi, relacionant els factors formadors amb els tipus de

sòls, reconéixer el seu valor com a recurs fràgil i no renovable, analitzar els impactes

ambientals i riscos derivats que l’afecten, identificant-ne les causes i conseqüències, i

debatre mesures de diagnòstic, prevenció i minimització dels riscos i impactes.

CMCT,CSC.

5. Reconéixer les característiques i la dinàmica del sistema litoral argumentant el seu

valor com a font de recursos i biodiversitat, identificar els riscos i impactes que l’afecten

i proposar mesures de conservació. CMCT,CSC.

Bloc III: La geosfera i riscos geològics.

1. Relacionar les manifestacions de l’energia interna de la Terra amb els riscos sísmic i

volcànic, reconéixer els factors que determinen la seua perillositat, així com les seues

conseqüències, i identificar mètodes de predicció i mesures de prevenció, protecció i

minimització de danys.CMCT,CSC.

.2. Identificar els factors que intervenen en els riscos derivats de processos externs,

reconéixer les seues conseqüències, identificar mètodes de predicció i argumentar

mesures de gestió per a previndre i minimitzar danys.CMCT.CSC

3. Interpretar el relleu com a resultat de la interacció de la dinàmica interna i externa,

relacionant-les amb l’energia interna, l’energia solar i la gravetat.CMCT.

Bloc IV: Les capes fluides : la seua dinámica i contaminació.

1.-Identificar els components de l’atmosfera, relacionant-los amb el seu origen i

distribució, i argumentar la importància de la capa d’ozó i de l’efecte d’hivernacle.

CMCT,CAA.

210

2. Explicar la dinàmica atmosfèrica, establint la seua relació amb la radiació solar, el

clima i els fenòmens atmosfèrics, explicar la formació dels diferents tipus de

precipitacions i interpretar mapes meteorològics.CMCT,CAA.

3. Interpretar el funcionament de la hidrosfera com a regulador climàtic, relacionant-la

amb la radiació solar i associar alguns fenòmens meteorològics com ara El Niño i els

huracans amb els corrents oceànics.CMCT,CAA.

4. Identificar els riscos meteorològics, argumentar els factors que augmenten la seua

perillositat, reconéixer mètodes de predicció i justificar mesures preventives i pal·liatives

dels danys.CMCT,CSC.

5. Reconéixer el concepte de contaminació, catalogar els diferents contaminants

atmosfèrics considerant el seu origen i la seua naturalesa, i relacionar el grau de

contaminació amb determinades condicions meteorològiques i

topogràfiques.CMCT,CSC.

6. Descriure els impactes locals, regionals i globals de la contaminació atmosfèrica,

analitzant les conseqüències ambientals, socials, econòmiques i sanitàries, justificar

mesures predictives i preventives institucionals i proposar hàbits individuals i socials de

disminució de la contaminació. CMCT,CSC.

7. Classificar els principals contaminants de les aigües superficials i subterrànies

respecte al seu origen i naturalesa, i identificar els principals indicadors de qualitat de

l’aigua. CMCT,CSC.

8. Analitzar els impactes derivats de la contaminació de l’aigua, com ara l’eutrofització,

avaluar les repercussions ambientals, socials, econòmiques i sanitàries, justificar

mesures predictives i preventives institucionals i proposar hàbits individuals i socials de

disminució de la contaminació de l’aigua. CMCT,CSC.

9. Descriure els sistemes de potabilització de l’aigua per al consum humà i de depuració

de les aigües residuals, esquematitzant les fases de la potabilització i del procés de

depuració en una EDAR, i justificar la necessitat d’adoptar mesures d’estalvi. CMCT, CSC.

Bloc V: Recursos y usos.

1. Relacionar l’extracció i utilització de recursos minerals i energètics amb els impactes

ocasionats i els riscos associats, i avaluar mesures de prevenció, minimització i reparació

de danys i impactes.CMCT,CSC.

2. Argumentar mesures d’ús eficient dels recursos minerals i energètics i avaluar la

rendibilitat econòmica, social i mediambiental de les fonts d’energia renovables com ara

la solar, l'eòlica, la geotèrmica i la mareomotriu.CMCT,CSC.

211

Bloc V I : Gestió i desenrotllament sostenible.

1.- Argumentar les diferències entre els distints models de desenrotllament i relacionar

el grau de desenrotllament dels països, associat al consum de productes i d’energia,

amb l’explotació de recursos naturals i el deteriorament del medi ambient.CMCT,CSC.

2. Analitzar distints instruments de gestió ambiental, com a matrius d’avaluació

ambiental i mapes d’ordenació del territori, concloent impactes i mesures correctores.

CMCT,CSC.

3. Determinar l’origen dels residus, analitzar les fases del seu tractament, valorant

críticament els beneficis de la recollida selectiva, la reutilització i el reciclatge i avaluar

les conseqüències de la seua producció. CMCT,CSC.







L’avaluació de la matèria es farà tenint en compte diferents aspectes agrupats

en tres categories:


Conceptes 90 %

Procediments 5 %

Actituds 5 %


212

a) Per a l’avaluació dels conceptes s’utilitzarà la calificació mitja obtinguda a les

diferents proves escrites o orals realitzades:

No presentar-se a un examen es calificarà amb un 0.



b) Per a l’avaluació dels procediments s’utilitzarà la calificació mitja obtinguda

dels diferents treballs realitzat durant l’avaluació.



Entregar un treball fora de plaç, sera calificat amb la


c) Per a l’avaluació de l’actitud es tindrà en compte el següents paràmetres:

Assistència a classe: Cada falta no justificada restarà 1 punt

d’actitud. Cada 3 retards, es considerarà 1 falta no justificada.

Negatius de classe: Cada negatiuo restarà 1 punt de l’actitud.

Positius de classe: Cada positiu sumarà 1 punt d’actitud.

Serà negatiu de classe tot allò que faça l’alumne que

impedisca el desenvolupament de la classe.

Serà positiu de classe tot aquell aport positiu que aporte

l’alumne al desenvolupament de la classe.

d) El límit de faltes d’assistència (no justificades) seran de 5 per avaluació.

Aquells alumnes que superen aquesta barrera SUSPENDRAN

automàticament l’avaluació.

e) El límit de faltes d’assistència (no justificades) seran de 12. Aquells alumnes

que superen aquesta barrera SUSPENDRAN automàticament l’assignatura a

la convocatòria de Juny i hauran de passar a la recuperació a la convocatòria

de juliol.

f) Si es realitzen controls i/o exàmens, l’alumne haurà d’obtenir una puntuació

mínima de 4 para poder aplicar la resta dels %. En cas contrari, l’avaluació

estarà SUSPESA.

g) Aquell alumne que tinga suspesa una avaluació, aquesta podrà ser

recuperada mitjançant la realització d’un o diversos controls o treballs que el

professor indique. Aquestos controls, podran ser realitzat durant la següent

avaluació (a la que està suspesa) o al mes de juny.

213

h) Aquell alumne que NO supere l’assignatura a la convocatoria de juny haurà

de realitzar una recuperació al mes de juliol. Per a aquesta convocatòria NO

es guardarà notes parcials i l’alumne haurà d’examinar-se de la matèria

completa. L’examen consistirà en un o diversos controls que messuren si

l’alumne es capaç d’aconseguir els objectius mínims exigibles.

La qualificació de cadascuna de las avaluacions tindrá un valor comprés entre 1 i 10.

Esta qualificació s’obtindrà d’aplicar els percentatges referits a l’inici de l’apartat.

7.3PROMOCIÓ

Aquell alumne que NO supere l’assignatura a la convocatoria de juny podrà recuperar-

la al mes de juliol. Per a aquesta convocatòria NO es guardarà notes parcials i l’alumne

s’examinarà de la matèria completa que s’haja vist al llarg de l’any.






8.-MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT.

Estan descrites en el punt 6. De l’index de la programació.


Veure el punt 10 de l’index la programació.



214

Bloc I: Introducció a les ciències ambientals. Medi ambient i fonts d’informació

ambiental.

- Utilitza la teoria de sistemes com instrument de visió global.

- Analitza el significat de les interaccions més comunes entre els elements d’un sistema.

- Observa la funció reguladora exercida en un sistema per les diverses realimentacions.

- Aplica la dinàmica de sistemes al funcionament del Sistema Terra.

- Compren i valora les mesures més adequades per a la solució dels problemes

ambientals.

- Determina les principals aplicacions de les noves tecnologies al medi ambient.

- Identifica les relacions causals simples i els bucles de retroalimentació que relacionen

entre si a les variables d’un model relacionat amb algun dels principals problemes

ambientals.

- Proposa una sèrie de mesures encaminades a pal·liar els problemes derivats dels

canvis ambientals o de l’explotació incontrolada dels recursos.

- Coneix els mecanismes bàsics de les modernes tècniques de teledetecció i telemàtica i

assenyalar les principals aplicacions en l’estudi i millora del medi ambient

Bloc II. Biosfera

- L’alumne sap interpretar i elaborar figures o gràfiques sobre cadenes, xarxes i

piràmides tròfiques.

- Sap assenyalar la importància del reciclat de nutrients.

- Aplica la regla del 10%.

- Avalua l’eficiència dels ecosistemes.

- Valora la importància de preservar la biodiversitat.

- Reconeix, critica i aporta alternatives a les alteracions produïdes per l’home en els

ecosistemes i cicles biogeoquímics.

215

- Explica en cadenes tròfiques com es produeix el fluix d’energia i les conseqüències

pràctiques que han de tenir-se en compte per a l’aprofitament dels recursos de la

biosfera.

- Enumera una sèrie de repercussions en cadena derivades de l’alteració dels cicles

biogeoquímics per l’acció humana.

- Explica, a partir de la dinàmica de sistemes, el funcionament natural de la comunitat

d’un ecosistema i algunes repercussions mediambientals de l’acció humana sobre ella.

- Indica i valora les repercussions de la progressiva pèrdua de la biodiversitat.

Bloc III.Geosfera.

- Observa el funcionament dinàmic de la geosfera com un sistema i analitza els fluixos

d’energia i els cicles de la matèria implicats en els processos geològics interns i externs.

- Localitza geogràficament els llocs sotmesos a riscs sísmics o volcànics i emet hipòtesis

sobre les seues probables causes.

- Determina els diferents factors de risc i valor la influència de cadascun d’ells.

- Avalua els impactes derivats de l’extracció, transport i consum dels recursos


- Coneix i aplica els mètodes de predicció i prevenció per a un risc concret.

- Reconeix, analitza i avalua la funció que ha tingut per a la humanitat la inducció o la

intensificació d’algun tipus de risc.

- Compara els avantatges i els inconvenients de les fonts energètiques tradicionals amb

les de les fonts alternatives.

- Elabora i assumix una sèrie de mesures adequades per a mitigar determinats danys.

Bloc IV. Les capes fluides de la Terra.

Valora el grau d’influència de les capes fluides sobre l’existència de vida en la Terra.

- Maneja gràfiques i esquemes per explicar les funcions de l’atmosfera i hidrosfera.

- Interpreta, a partir de mapes, les condicions meteorològiques i topogràfiques que

propicien o eviten l’acúmul de contaminants atmosfèrics.

216

- Analitza les causes dels distints tipus de contaminació atmosfèrica i les mesures per

previndre-les.

- Analitza les causes de la contaminació de les aigües i conéixer els principals

contaminats.

- Avalua les repercussions de la contaminació de les aigües i de l’aire sobre la salut

humana i els ecosistemes.

- Descriu les fases dels sistemes de tractament i depuració de les aigües, tot exposant

els beneficis que reporta.

- Valora la necessitat d’acomplir unes mesures encaminades a reunir la contaminació

de l’aire i de l’aigua.

- Rebutja comportaments que contribueixen a la contaminació de les aigües o de l’aire

desenvolupant actituds afavorides al manteniment de la seua neteja.

- Explica algunes repercussions sobre la natura derivades de les alteracions provocades

per l’home en els cicles dels gasos productors de l’efecte hivernacle.

- Indica algunes variables de la dinàmica atmosfèrica vertical que incideixen en la

capacitat difusora de l’atmosfera, raonant algunes de les condicions que provoquen

major perill de contaminació.

- Proposa una sèrie de mesures orientades a disminuir les emissions de gasos d’efecte

hivernacle.

- Explica les causes i les repercussions de la contaminació sonora de l’aire.

- Indica els factors que incideixen en la capacitat de l’atmosfera per difondre

contaminants.

- Proposa mesures orientades a disminuir els impactes originats sobre l’atmosfera i a

aconseguir un medi ambient més saludable.

- Deduix, a partir d’un mapa de risc, el grau de contaminació sonora, tot indicant les

seues causes, valorant les possibles repercussions sobre la salut i proposant mesures

correctores i preventives a tal problema ambiental.

- Explica les causes i les repercussions de la contaminació de les aigües.

- Explica les fases de depuració de les aigües residuals urbanes i del tractament de les

aigües per al consum.

217

- Indica les repercussions de la contaminació de les aigües i proposar mesures per

evitar-la o mitigar els seus efectes.

Bloc V . Recursos y usos.

- Maneja tècniques de detecció del grau d’erosió del sòl a partir de dades

meteorològiques, taules d’erosionabilitat, fotografies o d’altres senyals indicadors.

- Elabora esquemes sobre els recursos i els seus tipus, obtenint conclusions sobre l’ús

sostenible de cadascun d’ells.

- Avalua els impactes derivats de la extracció, transport, consum dels recursos


-Planifica i avalua la situació dels recursos hídrics, a partir de les dades del cicle de

l’aigua.

- Identifica els components paisatgístics a partir de fotografies.

- Realitza una valoració crítica a partir de dades sobre la recollida i el tractament de

residus al país o localitat.

- Identifica els tipus de residus atenent al seu origen.

- Recull dades i elabora informes sobre l’estat actual, els principals usos i la distribució

geogràfica dels recursos forestals.

- Analitza els impactes provocats pels residus, aportant alternatives per a la seua

eliminació.

- Classifica les deixalles domèstiques segons el destí i capacitat de reutilització, valorar

la necessitat de promoure canvis d’actituds fomentant la reducció del consum, la

reutilització i el reciclat.

- Explica les repercussions de les alteracions provocades per la humanitat en la

conservació del sòl i dels boscs.

- Utilitza tècniques diverses per detectar el grau d’erosió en una zona concreta a partir

dels factors que la condicionen i dels indicadors que la posen de manifest.

- Enumera les raons per les quals existeixen a Espanya zones sotmeses a una

progressiva desertització, proposant algunes mesures raonades per pal·liar els seus

efectes.

218

- Proposa una sèrie de mesures per aprofitar millor els recursos forestals, per a

disminuir els impactes derivats de la sobreexplotació i per a mitigar els riscs originats

pel seu esgotament.

- Analitza la eficiència del sistema energètic, indicant les causes de les seues pèrdudes i

deduint mesures per a mitigar –les.

-Proposa mesures de tipus comunitari orientades a aprofitar millor els recursos hídrics

de que es disposen.

- Proposa accions encaminades a la recuperació dels paisatges.

- Explica el concepte de residu i enumerar els diferents tipus de residus existents

indicant el seu origen.

- Analitza els avantatges i els inconvenients dels distints sistemes d’eliminació i

tractament dels residus sòlids.

- Proposa mesures orientades a disminuir els impactes provocats pels residus sòlids per

aconseguir un medi ambient més saludable.

Bloc VI. Cap a un desenvolupament sostenible.

- Analitza les distintes problemàtiques Nord-Sud.

- Compara les diferències establides entre l’explotació incontrolada i el desenrotllament

sostenible.

- Valora la necessitat de les accions personals i comunitàries per a la defensa del medi

ambient.

- Reconeix la necessitat de polítiques ambientals adequades que promoguen una

conscienciació ciutadana.

- Valoració de la necessitat de les accions personals i comunitàries per a la defensa del

medi ambient.

- Diferencia davant un problema ambiental, els arguments d’explotació incontrolada i

els de desenvolupament sostenible.

- Indica algunes mesures preventives de gestió ambiental.

219

- Proposa una sèrie de mesures encaminades a aprofitar millor els recursos, a disminuir

els impactes i a aconseguir un medi ambient més saludable.

- Planifica una investigació sobre els problemes ambientals generats en un territori, tot

recollint dades de diverses fonts, analitzant-los i elaborant conclusions, proposant

alternatives i realitzant un informe final.

-Manifesta esperit crític cap a determinades actituds polítiques i socials, relacionades

amb temes ambientals.







UNITAT AJUSTAMENT

DE LA PDA

COMPLIMENT

DELS

OBJECTIUS

CAUSES

POSSIBLES DECISIONS







ELEMENTS PER A

LA REFLEXIÓ

ASPECTES

POSITIUS

PER A

MILLORAR

CAUSES

POSSIBLES DECISIONS

Organització i


temps i recursos.

Coordinació entre

diferents òrgans i

persones del

220

centre.

Fluxos

d’informació amb

l’alumnat i les

famílies.

Adequació de les


procés educatiu.

5.6.-PROGRAMACIÓ DE GEOLOGIA de 2n de batxillerat.

PROGRAMACIÓ DE GEOLOGIA.

1.-INTRODUCCIÓ.

La Geologia moderna ofereix en l’actualitat una visió de conjunt sobre el

funcionament de la Terra, i proporciona als estudiants una perspectiva global. La

Geologia clàssica va centrar els seus estudis en els components més descriptius, però la

teoria de la tectònica de plaques des de la segona meitat del segle XX va produir una

revolució en les Ciències de la Terra, i constituïx el paradigma global vertebrador d’esta

ciència, subratllant la importància de comprendre les claus del funcionament de la Terra

i permetent relacionar canvis a xicoteta escala amb altres a escala regional i planetària

en una dinàmica global. En aquest canvi d’enfocament de les Ciències de la Terra cap a

una perspectiva més holística del funcionament del planeta, té també una gran

influència l’actual consideració de la Terra com un sistema, sota el paradigma de la

Teoria General de Sistemes. L’assignatura de Geologia en segon curs de Batxillerat

pretén ampliar, refermar i aprofundir en els coneixements geològics i en les

competències clau que s’han anat adquirint i treballant en l’assignatura de Biologia i

Geologia en l’ESO i en 1r de Batxillerat, i aportar una formació sòlida sobre aquells

aspectes que permetran a l’alumnat enfrontar-se amb èxit a estudis posteriors,

principalment de geologia i de diverses enginyeries


estableix el currículum i desplega l’ordenació general de l’Educació Secundària

Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana, publicat en el DOCV 10-6-2015.


221

2.-OBJECTIUS .


programació.


L’estudi d’esta matèria ha d’aportar als alumnes una perspectiva temporal dels

profunds canvis que han afectat la Terra i els sers vius que l’han poblat, una formació

sobre els riscos geològics, les seues causes i les seues importants conseqüències per a

la humanitat i un coneixement dels recursos disponibles i de la sostenibilitat del

planeta. S’estudiaran en esta assignatura les teories geològiques més destacades, els

minerals i les roques i les seues aplicacions, els processos de formació del relleu i les

deformacions tectòniques, la interpretació de mapes topogràfics i de mapes i talls

geològics, el temps geològic, l’anàlisi de distintes formacions litològiques, la història de

la Terra i la manera en què es reconstrueïx. El desenrotllament d’esta disciplina també

ha de procurar l’adquisició de les habilitats pròpies de la investigació científica i de la

comprensió de la naturalesa de la ciència i de les seues relacions amb la societat, la

tècnica i el medi ambient per a analitzar problemes i plantejar solucions.

3.- COMPETENCIES.


El bloc 10, metodologia científica i geologia de camp, que ha de guiar tota la materia,

permet donar-li un enfocament integrador i contribuïx eficaçment a l’adquisició de la

pràctica totalitat de les competències clau, aportant nombrosos i variats contextos

d’aplicació dels coneixements científics. Així mateix, és destacable la contribució

d’aquesta matèria al desenrotllament de la competència digital, atés que els últims

avanços de les tecnologies de la informació i la comunicació han facilitat l’obtenció de

dades per mitjà de la teledetecció, per exemple, i el seu registre en sistemes

d’informació geogràfics de diferents administracions públiques com ara l’Institut

Geogràfic Nacional, que permeten l’estudi de la geologia amb una gran varietat de

models digitals al nostre abast, per la qual cosa la competència digital és especialment

indispensable en el seu aprenentatge.

4.- CONTINGUTS.

La matèria s’estructura en deu blocs, que aprofundeixen en aspectes que l’alumnat ha

tractat anteriorment. En els tres primers blocs s’introdueïxen els conceptes bàsics de

l’assignatura i s’estudien els materials del planeta. En els blocs següents, quatre, cinc i

222

sis, s’analitzen els fluxos d’energia i els processos dinàmics que ocorren en la Terra. El

bloc set tracta els riscos geològics derivats de processos geològics interns, externs i

meteorològics. El bloc huit se centra en l’estudi dels recursos minerals i energètics i de

les aigües subterrànies. El bloc nou es dedica a l’estudi de la geologia d’Espanya i de la

Comunitat Valenciana perquè, una vegada vistos, treballats i adquirits els coneixements

geològics generals, es puguen aplicar els procediments a l’estudi de l’entorn pròxim.

Este bloc té com a objectiu conéixer el nostre patrimoni geològic, per a protegir-lo i

estimar-lo com un bé social.

Finalment, el bloc deu, metodologia científica i geologia de camp, aborda els

procediments de la ciència i de la geologia de camp. S'hi s’arrepleguen les habilitats,

destreses, estratègies i actituds pròpies de la metodologia científica que han de

desenrotllar els alumnes i que han de guiar tota la matèria. Els elements d’este bloc es

referixen a les pautes del treball científic, realitzant una introducció pràctica als

mètodes de treball utilitzats en la investigació geològica i la seua aplicació tècnica i. A

més, en este bloc s’expliciten les estratègies metodològiques a desenrotllar en l’aula

per a potenciar un aprenentatge competencial de les matèries científiques, centrat no

sols en el coneixement científic sinó en l’ús que se'n fa i de la seua aplicació pràctica en

la vida quotidiana.


5.1- Organització.

Tema 1.- El planeta Terra i el seu estudi.

Geologia. Especialitats. Mètodes de treball. Aplicacions de la geologia en la societat.

Tema 2. Els minerals, els componenents de les roques.

Matèria mineral: estructura cristal·lina, xarxes cristal·lines. Propietats dels minerals.

Isomorfisme i polimorfisme.

Ambients i processos geològics formadors de minerals i roques: ambients magmàtics,

metamòrfics, hidrotermals, supergènics i sedimentaris. Formació, evolució i

transformació dels minerals. Estabilitat i inestabilitat mineral. Metasomatisme i

recristal·lització. Diagrames de fases.

Classificació quimic-estructural dels minerals.

Tema 3.- Roques magmàtiques, metamòrfiques i sedimentàries.

Grans classes de roques: ígnies, sedimentàries i metamòrfiques.

Roques ígnies. Origen i propietats dels magmes. Evolució i diferenciació magmàtica.

Classificació de roques magmàtiques.

Roques sedimentàries. Gliptogènesi. Conques i ambients sedimentaris. Diagènesi

223

Roques metamòrfiques. Tipus de metamorfisme. Fàcies metamòrfiques i condicions

fisicoquímiques de formació.

Fluids hidrotermals. Depòsits associats i processos metasomàtics.

Tema 4.- La teoria de la Tectònica de plaques.

Teoria de tectònica de plaques com a paradigma actual del dinamisme terrestre.

Evolució geològica de la Terra en el marc del Sistema Solar. Geoplanetologia.

Unitats estructurals continentals i oceàniques. L’expansió del fons oceànic des del punt

de vista històric, tecnològic i social. Límits de plaques i estructures associades. Hipòtesis

alternatives i/o complementàries sobre el moviment de les plaques.

Relació de la tectònica de plaques amb diferents fenòmens geològics i ambientals al

llarg de la història geològica de la Terra.

Deformació de les roques: fràgil i dúctil. Principals estructures geològiques: plecs i

falles. Descripció dels elements geomètrics de les deformacions: direcció, cabussament,

eix, superfície axial, vergència, immersió. Interpretació d’estructures tectòniques en

fotografies de paisatges.

Tema 5.-Processos geològics externs.

Processos geològics externs com a interacció entre els subsistemes geosfera,

hidrosfera, atmosfera i biosfera.

Balanç global de calor. L’energia solar com a motor de la geodinàmica externa. La

gravetat com a energia implicada en el sistema.

La meteorització i els sòls. Tipus de meteorització. L’edafogènesi com a conseqüència

de la meteorització sense erosió. Estructura del sòl. Horitzons. Principals processos

edafogenètics i tipus de sòls que produïxen. L’acció geològica de l’aigua. Distribució de

l’aigua en la Terra. Cicle hidrològic.

Sistemes de conca: aigües salvatges, torrents i rius. Moviments de vessant. Formes de

modelatge produïdes per les aigües superficials.

Glaceres: tipus, processos i formes resultants. Canvi climàtic d’origen antròpic i retrocés

de les glaceres actuals.

El mar: onades, marees i corrents de deriva. Processos i formes resultants.

Acció geològica del vent: processos i formes resultants. Els deserts. Relació entre la

circulació global de vents i la localització dels deserts. Desertització i desertificació.

La litologia i el relleu. Relleu càrstic i granític. L’estructura i el relleu. Relleus estructurals.

Identificació i relació amb l’agent causant de diferents formes de modelatge en imatges

de diferents paisatges.

224

Tema 6.-Temps geològic i Geologia histórica.

El temps en geologia. Principis fonamentals de la geologia. Uniformisme davant de

catastrofisme. El registre estratigràfic. El mètode de l’actualisme: aplicació a la

reconstrucció paleoambiental. Estructures sedimentàries i biogèniques.

Paleoclimatologia. El debat sobre l’edat de la Terra.

Mètodes de datació: geocronologia relativa i absoluta. Principi de superposició dels

estrats. Fòssils guia. Bioestratigrafia. Mètodes radiomètrics de datació absoluta.

Unitats geocronològiques i cronoestratigràfiques. La taula del temps geològic.

Geologia històrica. Evolució geològica i biològica de la Terra. Grans extincions. Aparició

de primats i evolució del gènere Homo. Canvis climàtics naturals. Impactes humans en

el canvi climàtic.

Tema 7.-Riscos geológics.

Factors del risc: perillositat, vulnerabilitat i exposició. Classificació dels riscos naturals

Principals riscos endògens. Risc sísmic. Interpretació de sismogrames, escales

d’intensitat i magnitud. Manifestacions volcàniques i els seus riscos associats.

Principals riscos exògens: moviments de vessant, inundacions i dinàmica litoral. Riscos

en els sistemes de conca. Inundacions. Cabal punta i temps de resposta.

Riscos de la dinàmica litoral: erosió de platges, rebliment de ports, retrocés de penya-

segats.

Anàlisi i gestió de riscos: cartografies d’inventari, susceptibilitat i perillositat aplicats al

nostre país. Mesures predictives i preventives davant del risc.

Tema 8.-Recursos minerals, energètics i aigües subterrànies.

Recursos geològics. Classificació atenent la seua taxa de renovació i utilitat.

Jaciment mineral. Reserves i lleis dels jaciments. Interés econòmic dels principals

jaciments. Exploració, avaluació i explotació sostenible de recursos minerals i energètics.

El cicle hidrològic i les aigües subterrànies. La circulació de l’aigua a través dels

materials geològics. Nivell freàtic, aqüífers i surgències. L’aigua subterrània com a recurs

natural: captació i explotació sostenible.

Anàlisi d’impactes ambientals de l’explotació de recursos.

Tema 9.-Geologia d’Espanya i de la Comunitat Valenciana.

Principals dominis geològics de la Península Ibèrica, Balears i Canàries. Geologia de la

Comunitat Valenciana.

Principals esdeveniments geològics en la història de la Península Ibèrica, Balears i

Canàries: origen de l’Atlàntic, Cantàbric i Mediterrani, formació de les principals

serralades i conques.

Tema 10.-Metodologia científica i Geologia de camp.

El bloc 10 ha de guiar tota la matèria.

225

S’aborda els procediments de la ciència i de la geologia de camp. Els elements d’aquest

bloc es referixen a les pautes del treball científic, realitzant una introducció pràctica als

mètodes de treball utilitzats en la investigació geològica i la seua aplicació tècnica i

industrial. I a més, en aquest bloc s’expliciten les estratègies metodològiques a

desenrotllar en l’aula per a potenciar un aprenentatge competencial de les matèries

científiques, centrat no sols en el coneixement científic sinó en l’ús que se'n fa i de la

seua aplicació pràctica en la vida quotidiana. Així, integrats en este bloc apareixen

continguts relatius a elements competencials que han d’impregnar tota la matèria com

la comprensió i expressió oral i escrita, les estratègies d’aprenentatge per a la busca,

organització i comunicació de la informació, l’ús de la competència digital en la busca

d’informació contrastada procedent de diverses fonts, la comunicació, la creació de

continguts i la participació en intercanvis comunicatius, la comunicació audiovisual, la

planificació de projectes, les habilitats personals d’autoregulació, la participació en

equips de treball cooperatiu, la presa de decisions del sentit de la iniciativa i esperit

emprenedor, les competències socials i cíviques, etc.



Primer trimestre: Temes 1,2,3.

Segon trimestre: temes 4,5,6.

Tercer trimestre: temes 7,8,9.

El bloc 10 ha de guiar tota la matèria.

6.-METODOLOGIA.

L'ensenyança de la matèria es presta a distints enfocaments

metodològics: model discursiu-expositiu, model experiencial, o per tasques i

d'aprenentatge cooperatiu.



aprenga a buscar, organitzar i comunicar la informació contrastant-la en distintes fonts

seleccionant la que és més rellevant. La competència digital és clau en la busca de la

informació. Al treballar en grups a més de treballar les competències bàsiques de

l'assignatura en ciència i tecnologia també es treballen altres com les d'aprendre a

226

aprendre, competència lingüística ,sentit de la iniciativa així com les competències socials

i cíviques.

Per un altre costat són importants les activitats experimentals a fi de

desenvolupar les destreses i actituds pròpies del treball científic. Les pràctiques de


En cada tema hi ha exercicis i activitats destinades a utilitzar el vocabulari aprés,

treballar conceptes, raonar, resoldre problemes o reconéixer imatges que dirigixen la

seua observació treballant així les competències lingüístiques així com les competències

matemàtica i cientificotècnica.


documentals que faciliten notablement la comprensió de l'assignatura.

I finalment és important transmetre que la ciència és una activitat en permanent

construcció i revisió, amb grans implicacions en la societat. Per eixa raó també resulta

útil poder comentar notícies d'actualitat relacionades amb algun dels blocs de

contingut.

7.- AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT.Veure també l’Annexe I.

7.1.-CRITERIS D’AVALUACIÓ

Els criteris d'avaluació concreten el que l'alumne ha de saber, saber fer,

comprendre i valorar. A continuació és detallen els criteris d'avaluació i els

competències que és treballen en cada tema.







SIEE:sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.

CEC: consciència i expressions culturals

227

Criteris aplicables a qualsevol tema:

Bloc 1. El planeta Terra i el seu estudi.

1.- Reconéixer la geologia i les seues especialitats, identificar els mètodes

d’estudi propis de la disciplina i aplicar-los en la resolució de problemes en l’estudi de

la Terra.CMCT.

Tema 2. Els minerals.

1.-Reconéixer les propietats fisicoquímiques dels minerals i relacionar-les amb les

condicions de la seua formació, i destacar algunes de les seues aplicacions. CMCT

2. Descriure els ambients i processos de formació dels minerals, interpretar diagrames

de fases de transformació mineral, i relacionar alguns minerals amb el seu ambient de

formació. CMCT

3. Diferenciar els grups de minerals més importants segons una classificació

quimicoestructural i identificar de visu les espècies minerals més comuns. CMCT

Tema 3.Les roques magmàtiques, sedimentàries i metamòrfiques.

1. Descriure els processos de formació, diferenciació i emplaçament dels magmes,

realitzar la classificació de les roques magmàtiques i identificar les més abundants pel

seu color, densitat i textura. CMCT.

2. Descriure els processos de gliptogènesi i diagènesi, relacionar diverses estructures

sedimentàries amb els seus ambients de formació i classificar les roques sedimentàries

aplicant criteris genètics i químics i identificar-les pel seu aspecte. CMCT.

3. Diferenciar els tipus de metamorfisme i els factors que els determinen i relacionar-los

amb les característiques morfològiques de les roques que es generen i identificar

alguna de les seues aplicacions. CMCT.

4. Associar la naturalesa dels fluids hidrotermals i els processos metasomàtics amb els

depòsits que generen. CMCT.

Tema 4.- La tectónica de Plaques.

1. Reconéixer el poder explicatiu de la teoria de tectònica de plaques com a paradigma

articulador de la geologia terrestre i comparar-la amb l’evolució d’altres elements del

Sistema Solar. CMCT

228

2. Emmarcar des d’un punt de vista històric, tecnològic i social la teoria de l’expansió

del fons oceànic i la seua cartografia. CMCT. CSC.

3. Descriure les unitats estructurals dels continents i els fons oceànics, relacionar-los, si

és el cas, amb els tipus de límits de placa, i diferenciar entre límit de continent i límit de

placa. CMCT

4. Analitzar diferents hipòtesi sobre la influència de l’espenta, arrossegament

gravitacional i grandària de les cel·les de convecció per a explicar les causes del

moviment de les plaques. CMCT

5. Relacionar la tectònica de plaques amb alguns aspectes geològics: relleu, clima i

canvi climàtic, variacions del nivell del mar, origen i distribució de roques, estructures

geològiques, sismicitat i vulcanisme. CMCT

6. Argumentar l’evolució passada i futura de la dinàmica de les plaques com un procés

de diferenciació gravitacional dels materials des dels primers episodis de formació del

planeta. CMCT

7. Interpretar les deformacions tectòniques en el paisatge, en la realitat o en imatges,

tipificar-les, descriure els seus elements i relacionar-les amb els esforços que les han

produït. CMCT

Tema 5.-Processos geològics externs.

1. Descriure els agents geològics externs com a interaccions entre la geosfera i la resta

dels subsistemes de la Terra i relacionar-los amb l’energia solar i la gravetat com a

motors dels canvis. CMCT

2. Diferenciar els tipus de meteorització, argumentar l’absència d’erosió com a factor

determinant de l’edafogènesi i relacionar els processos edafogenètics amb l’estructura i

els tipus de sòl. CMCT

3. Analitzar la distribució de l’aigua en el planeta Terra i les transferències de masses

d’aigua en el cicle hidrològic. CMCT

4. Descriure les formes resultants en el paisatge com el resultat de la interacció entre

fenòmens de vessant i cursos d’aigua i analitzar el sistema de conca amb un

enfocament holístic. CMCT

5. Analitzar la morfologia resultant de l’acció geològica de les glaceres, relacionar-la

amb la plasticitat del gel i comparar-la amb la de l’aigua líquida. CMCT

229

6. Descriure les formes resultants de l’erosió i de la sedimentació produïdes per l’acció

geològica del mar i identificar els factors que les condicionen. CMCT

7. Descriure les formes resultants del modelatge eòlic, relacionar-les amb la distribució

zonal de vents i diferenciar-les dels processos de desertificació d’origen antròpic.

CMCT,CSC.

8. Analitzar la influència de la litologia i les estructures geològiques en la formació de

paisatges singulars que són independents de la distribució climàtica zonal. CMCT

9. Deduir l’acció dels agents geològics externs en el paisatge a través de l’observació

directa, fotos aèries i sistemes d’informació geogràfica. CMCT,CD.

Tema 6.-El temps geològic i Geologia històrica.

1. Argumentar la influència de la datació absoluta i altres avanços tecnològics en

l’evolució del concepte de temps geològic i les idees sobre l’edat de la Terra. CMCT

2. Interpretar talls geològics esquemàtics, aplicar els principis fonamentals i els criteris

cronològics de datació relativa, actualisme, superposició d’estrats i fòssils guia, utilitzar

el vocabulari tècnic adequat i reconéixer algunes estructures sedimentàries utilitzades

en la reconstrucció paleoambiental. CMCT

3. Representar les principals unitats cronoestratigràfiques de la taula de temps geològic

i associar-les als principals esdeveniments geològics, biològics i climàtics hi ocorreguts.

CMCT.

4. Reconéixer l’existència de canvis climàtics al llarg de la història de la Terra per causes

naturals i avaluar la influència de l’impacte humà en el canvi climàtic actual. CMCT,CSC.

Tema 7.- Els riscos geològics.

1. Identificar els factors del risc, classificar-los pel seu origen i naturalesa i relacionar-los

amb els principals fenòmens naturals que ocorren al nostre país. CMCT

2. Interpretar cartografies de diferents riscos, analitzar les causes de la vulnerabilitat i la

necessitat de mesures preventives i pal·liatives i argumentar les raons per les quals la

societat s’exposa a estos. CMCT,C SC.

Tema 8. Recursos minerals, energètics i les aigües subterrànies.

230

1. Classificar els recursos geològics per la seua taxa de renovació i per la seua utilitat,

diferenciar ambdós criteris i justificar la necessitat d’explotar de manera sostenible

estos recursos per al desenrotllament social i econòmic. CMCT,CSC.

2. Descriure les diferents tècniques utilitzades en l’exploració, avaluació i explotació

sostenible dels jaciments, i estimar el balanç econòmic d’explotacions mineres

rellevants per mitjà de taules de dades i gràfics. CMCT

3. Argumentar la gestió i protecció ambiental com una qüestió inexcusable per a

qualsevol explotació dels recursos minerals i energètics i descriure mesures de

prevenció de riscos induïts i reparació dels impactes després de l’explotació. CMCT

4. Descriure els tipus d’aqüífers i analitzar les relacions entre la circulació d’aigües

subterrànies, la porositat de les roques i el relleu. CMCT

5. Justificar la tipificació de l’aigua subterrània com a recurs no renovable i inferir els

riscos de la seua sobreexplotació CMCT,CSC.

Tema 9.-Geologia d’Espanya i de la comunitat valenciana.

1. Identificar els principals dominis geològics d’Espanya: varisca, orògens alpins, grans

conques i Illes Canàries, i ubicar-hi les estructures geològiques de la Comunitat

Valenciana. CMCT

2. Descriure els principals esdeveniments geològics de la Península Ibèrica i Balears al

llarg de la història geològica, i relacionar-los amb els desplaçaments de la subplaca

ibèrica en el marc de la teoria de tectònica de plaques. CMCT

3. Descriure la geologia de Canàries i relacionar-la amb l’obertura de l’Atlàntic i la

col·lisió de les plaques euroasiàtica i africana en el marc de la tectònica de plaques.

CMCT.

Tema10.Metodologia científica i Geologia de camp.

1. Reconéixer i utilitzar la terminologia conceptual de l’assignatura per a interpretar el

significat d’informacions sobre fenòmens naturals i comunicar les seues idees sobre

temes de caràcter científic. CMCT,CCLI.

2. Buscar i seleccionar informació sobre temes científics de forma contrastada a partir

de la comprensió i interpretació de textos orals i escrits en distints mitjans (pàgines web

especialitzades i institucions científiques i d’investigació i divulgació, revistes

científiques, administracions públiques amb competències en ciència i tecnologia,

museus científics, diaris, enciclopèdies, comunitats de pràctiques i xarxes socials, etc.) i

registrar-la en paper o digitalment en dispositius informàtics i servicis de la

xarxa.CA,CD,CCLI.

231

3. Plantejar problemes rellevants com a punt de partida d’una investigació documental

o experimental, formular preguntes sobre fenòmens naturals i proposar les hipòtesis

adequades per a contrastar-les a través de l’experimentació o l’observació i

l’argumentació. CMCT,CAA.

4. Realitzar un treball experimental aplicant les destreses del treball científic (control de

variables, registre sistemàtic d’observacions i resultats, etc.), manejar amb cura els

instruments de laboratori, respectar les normes de seguretat en el laboratori o en

eixides de camp i interpretar els resultats per a contrastar les hipòtesis formulades.

CMCT,CAA.

5. Utilitzar els principals instruments i tècniques de la geologia de camp, i interpretar

cartografia i aplicar-la a l’orientació. CMCT,SIEE.

6. Interpretar els principals elements geològics d’un itinerari, identificar mostres,

recursos, riscos i elements singulars del patrimoni geològic i justificar la necessitat de la

seua protecció. CMCT,CSC.

7. Organitzar un equip de treball, distribuir responsabilitats i gestionar recursos perquè

tots els seus membres participen i aconseguisquen metes comunes, influir positivament

en els altres, generar implicació en la tasca, utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre

conflictes i discrepàncies, i actuar amb responsabilitat i sentit ètic.SIEE,CAA,SC

8. Exposar en públic les conclusions dels seus estudis documentals, experiències o

projectes de manera clara, ordenada i creativa amb el suport de recursos de distinta

naturalesa (textuals, gràfics, audiovisuals, etc.), per a transmetre de forma organitzada

els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori.CCLI,CAA,CD.

9. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i estudis

vinculats amb els coneixements del nivell educatiu, analitzar els coneixements, habilitats

i competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les seues

aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions

vocacional.SIEE.


És faran tres avaluacions al llarg del curs en els dates assenyalades per la

caporalia d'estudis. En cada avaluació els resultats de la matèria s'expressaran amb una

qualificació numèrica sense decimals, en una escala d'1 a 10.La qualificació del

trimestre resultarà d'aplicar un percentatge a cadascun dels instruments d'avaluació.


232

Per a la qualificació dels conceptes i procediments:

h) Proves escrites, objectives, per mesurar l'adquisició dels objectius, que

puntuaràn un 90 %.

i) Treball d'investigació bibliográfica, sobre un dels continguts del temari en

cada avaluació. Este treball serà exposat en classe a la resta dels companys

que podran formular preguntes.

El quadern de practiques.

L'actitud de l'alumne. És valorarà la participació activa i l'actitud positiva

que demostra l'alumne i el grup en cada classe, així com els seues

intervencions en els debats que és promouen.

La seua puntuació serà fins un 10% de la nota global .

L'alumne tindrà dret a un examen de recuperació per avaluació que incorporarà tota la

matèria donada. Este control podrà fer-se a acabar l'avaluació o a juny.

Hem de tenir en compte els següents consideracions:

d) Per a l'avaluació dels conceptes s'utilitzarà la qualificació mitja

obtinguda als diferents veus escrites o orals realitzades:

No presentar-se a un examen és qualificarà amb un 0.

Per a poder realitzar un examen a què l'alumne no és va


e) Per a l'avaluació dels procediments s'utilitzarà la qualificació mitja

obtinguda dels diferents treballs realitzat durant l'avaluació.

Si l'alumne no presenta algun dels treballs exigits, la

puntuació d'este apartat serà de 0.

Entregar un treball fora de termini, serà qualificat amb la


f) Per a l'avaluació de l'actitud és tindrà en compte el següents

paràmetres:


És valorarà la participació activa així com els seues



els companys.

233


Conceptes 90 %

Procediments i actitud 10 %

El dia del control final, els alumnes que vullguen es poden presentar a pujar nota. El

control inclourà preguntes de tota la materia i serà el mateix per als alumnes que

hagen aprovat i per als que hagen suspés .

7.3-PROMOCIÓ.

Aquell alumne que NO supere l'assignatura a la convocatòria de juny podrà

recuperar-la al mes de juliol. Per a esta convocatòria NO és guardarà notes parcials i

l'alumne s'examinarà de la matèria completa que s'haja vist al llarg de l'any.

7.4 ABANDONAMENT DE l'ASSIGNATURA

És considerarà abandonament quan l'alumne incumplisca sistemàticament els

normes de funcionament i convivència de l'assignatura, com és: no presentar-se als


apunts, etc.), no presentar els treballs o exercicis, no justificar les faltes d'assistència o

retards.



Veure l’apartat 6 de l’índex de laprogramació.



234



Bloc 1 .- El planeta Terra i el seu estudi.

1.-Comprén la importancia de la Geologia en la societat valorant el treball dels geòlegs

en diferents àmbits socials.

2.- Identifica diferentes mètodes de treball en Geologia .

3.-Sap aplicar els mètodes d’estudi de la Geologia a l’estudi de la Terra.

Bloc 2.-Els minerals, els components de les roques.

1.- Reconeix els grups de minerals més importants segons una classificació químico-

estructural.

2.- Relaciona les propietats dels minerals amb les condiciones de la seua formació.

3.- Sap descriure algunes de les aplicacions més importants dels minerals.

4.-Compara els diferentes ambients de formació dels minerals.

5.-Identifica alguns dels minerals més carácterístics de cadascun dels procesos

geològics de formació.

5.- Sap interpretar un diagrama de fase de transformació mineral.

6.- Sap identificar de visu les espècies minerals més comunes.

7.- Reconeix i descriu les propietats físico- químiques dels minerals.

Bloc 3.-Les roques magmàtiques, metamòrfiques i sedimentàries.

1.- Identifica mitjançant fotografies o en mostres reals diferents tipus de roques

el·laborant taules comparatives de les seues característiques.

2. -Descriu els processos de formació, diferenciació i emplaçament dels magmes.

235

3.- Descriu l’evolució d’un magma segons la seua naturalesa utilitzant diagrames i

quadres sinòptics.

4.- Classifica les roques magmàtiques i identifica les més abundants pel seu color,

densitat i textura.

5.-Descriu els processos de gliptogènesi i diagènesi.

6.-Relaciona diverses estructures sedimentàries amb els seus ambients de formació.

7.- Comprèn i descriu els conceptes de fàcies sedimentària i medi sedimentari,

identificant i localitzant algunes sobre un mapa o en el seu entorn.

8.-Classifica les roques sedimentàries aplicant criteris genètics i químics i les identifica

pel seu aspecte.

9.- Diferencia els tipus de metamorfisme i els factors que els determinen relacionant-

los amb les característiques morfològiques de les roques que es generen.

10.- És capaç de fer quadres sinòptics comparant els diferents tipus de metamorfisme.

11.- Descriu alguna de les aplicacions de les roques.

12. Associa la naturalesa dels fluids hidrotermals i els processos metasomàtics amb els

depòsits que generen.

13.- Comprèn i explica els fenòmens magmàtics, sedimentaris , metamòrfics i

hidrotermals relacionanat-ho amb la tectònica de plaques.

Bloc 4.-La tectònica de plaques, una teoria global.



2.- Sap associar els fenomens geològics d’origen intern ,com ara el vulcanisme, els

terratrèmols o la formació de serralades, amb les vores de les plaques i el seu

moviment.



4. Emmarca des d’un punt de vista històric, tecnològic i social la teoria de l’expansió del

fons oceànic i la seua cartografia.

236

5.- Explica quant. com i per què es mouen les plaques i la seua relació amb la dinàmica

de l’interior de la Terra.

6.- Analitzar diferents hipòtesis sobre la influència de l’espenta, arrossegament

gravitacional i grandària de les cel·les de convecció per a explicar les causes del

moviment de les plaques.

7.- Utilitza programes informàtics per a conèixer la velocitat relativa de les plaques

respecte a un punt de referència.

8.- Descriu les unitats estructurals dels continents i els fons oceànics, relacionar-los, si

és el cas, amb els tipus de límits de placa, i diferenciar entre límit de continent i límit de

placa.

9.- Comprèn com i per què es deformen les roques.

10.- Coneix i argumenta com la distribució de les roques, a escala planetària, està

controlada per la Tectònica de Plaques.

11. Relaciona la tectònica de plaques amb alguns aspectes geològics: relleu, clima i

canvi climàtic, variacions del nivell del mar, origen i distribució de roques, estructures

geològiques, sismicitat i vulcanisme. reconeixent el poder explicatiu de la teoria de

tectònica de plaques com a paradigma articulador de la geologia terrestre.

12. Argumenta l’evolució passada i futura de la dinàmica de les plaques com un procés

de diferenciació gravitacional dels materials des dels primers episodis de formació del

planeta.

13. Interpreta les deformacions tectòniques en el paisatge, en la realitat o en imatges,

tipificant-les, descrivint els seus elements i relacionant-les amb els esforços que les han

produït.

14.- Entén com evoluciona el mapa de les plaques tectòniques al llarg del temps,

visualitzant a través de programes informàtics o documentals l’evolució passada i

futura de les plaques.

Bloc 5.- Processos geològics externs.

1. Comprèn la funció de l’energia solar i de la gravetat com a motors dels processos

geològics externs.

2. Diferencia els tipus de meteorització.

3.-Argumenta l’absència d’erosió com a factor determinant de l’edafogènesi i relaciona

els processos edafogenètics amb l’estructura i els tipus de sòl.

237

4. Analitza la distribució de l’aigua en el planeta Terra i les transferències de masses

d’aigua en el cicle hidrològic.

5.- Identifica els factors que afavoreixen o dificulten els moviments de vessant i sap

descriure els principals tipus.

6.- Relaciona els processos d’escorrentia superficial i les formes resultants.

7. Descriu i analitza la morfologia resultant de l’acció geològica de les glaceres,

relacionant-la amb la plasticitat del gel i comparar-la amb la de l’aigua líquida.

8. Descriu les formes resultants de l’erosió i de la sedimentació produïdes per l’acció

geològica del mar i identifica els factors que les condicionen.

9.-Descriu les formes resultants del modelatge eòlic, relacionant-les amb la distribució

zonal de vents i diferenciar-les dels processos de desertificació d’origen antròpic.

10. Analitza la influència de la litologia i les estructures geològiques en la formació de

paisatges singulars que són independents de la distribució climàtica zonal.

11. Identifica l’acció dels agents geològics externs en el paisatge a través de

l’observació directa, fotos aèries i sistemes d’informació geogràfica, com Google Earth.

Bloc 6.-El temps geològic i Geologia històrica.

1. Argumenta la influència de la datació absoluta i altres avanços tecnològics en

l’evolució del concepte de temps geològic i les idees sobre l’edat de la Terra.

2. Interpreta talls geològics esquemàtics, aplicant els principis fonamentals i els criteris

cronològics de datació relativa, actualisme, superposició d’estrats i fòssils guia, utilitzant

el vocabulari tècnic adequat.

3.- Reconeix algunes estructures sedimentàries originades per corrents (ripples,

estratificació creuada) i biogèniques (galeries , pistes) i les utilitza en la reconstrucció

paleoambiental.

4. Representa les principals unitats cronoestratigràfiques de la taula de temps geològic

i les associar als principals esdeveniments geològics, biològics i climàtics ocorreguts.

5. Reconéix l’existència de canvis climàtics al llarg de la història de la Terra per causes

naturals i avaluar la influència de l’impacte humà en el canvi climàtic actual.

Bloc 7.- Els riscos geològics.

238

1. Identifica els factors del risc, classificar-los pel seu origen i naturalesa i relacionant-

los amb els principals fenòmens naturals que ocorren al nostre país.

2.- Coneix i utilitza els principals termes en l’estudi dels riscos naturals: risc, perillositat,

vulnerabilitat i cost.

3. Interpreta cartografies de diferents riscos.

4.- Coneix i valora les campanyes de prevenció i mesures d’autoprotecció.

5.- Analitza les causes de la vulnerabilitat i la necessitat de mesures preventives i

pal·liatives.

6.-Analitza casos concrets dels principals fenomens naturals que ocorren en el nostre

païs: terratrèmols, erupcions volcàniques, moviments de vessants, inundacions i

dinàmica litoral.

Bloc 8.-Els recursos minerals,energètics i aigües subterrànies.

1. Classifica els recursos geològics per la seua taxa de renovació i per la seua utilitat,

diferenciant ambdós criteris i justificant la necessitat d’explotar de manera sostenible

estos recursos per al desenrotllament social i econòmic.

2. Descriu les diferents tècniques utilitzades en l’exploració, avaluació i explotació

sostenible dels jaciments, estimant el balanç econòmic d’explotacions mineres

rellevants per mitjà de taules de dades i gràfics.

3. Argumenta la gestió i protecció ambiental com una qüestió inexcusable per a

qualsevol explotació dels recursos minerals i energètics i descrivint mesures de

prevenció de riscos induïts i reparació dels impactes després de l’explotació.

4. Descriu els tipus d’aqüífers i analitza les relacions entre la circulació d’aigües

subterrànies, la porositat de les roques i el relleu.

5. Justifica la tipificació de l’aigua subterrània com a recurs no renovable i inferix els

riscos de la seua sobreexplotació .

Bloc 9.- Geologia d’Espanya i de la Comunitat Valenciana.

1. Identifica els principals dominis geològics d’Espanya: varisca, orògens alpins, grans

conques i Illes Canàries, i ubicar-hi les estructures geològiques de la Comunitat

Valenciana.

239

2. Descriu els principals esdeveniments geològics de la Península Ibèrica i Balears al

llarg de la història geològica, i els relaciona amb els desplaçaments de la subplaca

ibèrica en el marc de la teoria de tectònica de plaques.

3.- Utilitza la tecnologia de la informació per a interpretar mapes i models gràfics que

simulen l’evolució de la península, les illes i els mars que l’ envolten.

4. Descriu la geologia de Canàries i la relaciona amb l’obertura de l’Atlàntic i la col·lisió

de les plaques euroasiàtica i africana en el marc de la tectònica de plaques.

Bloc10.-Metodologia científica i Geologia de camp.

1.-Maneja amb precisió la terminologia bàsica empleada en Geologia per a utilitzar un

correcte llenguatge oral i escrit i poder accedir a informació dedicada a estes matèries .

2- Aplica amb autonomia els coneixements adquirits a la resolució de problemes

pràctics simples.

3- Controla les ferramentes informàtiques i documentals bàsiques que permeten


de la xarxa o en les publicacions especialitzades.

4.- Utilitza el material de camp( martell, quadern, lupa, bruíxola).

5.- LLig mapes geològics senzills i sap interpretar fotos aèries i imatges de satèl·lit.

6.- Observa i descriu els principals elements geològics d’un itinerari.

7.- Reconeix i classifica mostres de roques, minerals i fòssils.

8.- Utilitza les principals tècniques de representació de dades geològiques:

Columnes estratigràfiques, talls geològics senzills, mapes geotemàtics.

9.- Sap reconstruir la història geològica d’una regió.

10.- Sap valorar , respetar i protegir els elements del patrimoni geològic.





240



UNITAT AJUSTAMENT

DE LA PDA

COMPLIMENT

DELS

OBJECTIUS

CAUSES

POSSIBLES DECISIONS







ELEMENTS PER A

LA REFLEXIÓ

ASPECTES

POSITIUS

PER A

MILLORAR

CAUSES

POSSIBLES DECISIONS

Organització i


temps i recursos.

Coordinació entre

diferents òrgans i

persones del

centre.

Fluxos

d’informació amb

l’alumnat i les

famílies.

Adequació de les


procés educatiu.

241

6.- MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES O AMB

NECESSITATS DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA.

Es tracta d’entendre l’activitat pedagógica com un procés en el que és precís oferir

respostes diferenciades en funció de la diversitat d’alumnes.

L’atenció a la diversitat és l’eina per a donar resposta a les necessitats

educatives de tots els i les alumnes. Per tant, serà necessari planificar tota una sèrie

d’actuacions posibles que puguen donar resposta a les diverses situacions que

presenten els i les alumnes del grup, fonamentalment pel que fa als continguts,

procediments i criteris d’avaluació.

Pel que fa als continguts, es tracta de distinguir clarament els considerats bàsics

dels complementaris, entenent com bàsics els continguts imprescindibles per a

aprenentatges posteriors i que puguen contribuir al desenvolupament de les capacitats

bàsiques de la nostra àrea. També es poden considerar com bàsics en funció de la seua

funcionalitat, es a dir, que resulten útils en diverses situacions de la vida quotidiana.

Una forma de treballar amb alumnes amb diverses motivacions, ritmes i

capacitats és la diversificació d’activitats, amb major o menor dificultat, de mode que

els i les alumnes es puguen familiaritzar amb els temes, utilitzant tasques sencilles i

puguen resoldre posteriorment altres més complexes.

Sembla imprescindible valorar qualsevol éxit, per menut que siga, per tal de

reforçar l’autoestima de l’alumne, tan important en aquestes edats. Es pretén evitar la

competitivitat i potenciar el desenvolupament d’una actitud de cooperació, que es pot

facilitar amb treballs en grup.

Per tal de poder atendre la diversitat, a començament de curs es proposen

també els i les alumnes als que serà necessari fer, en el seu cas, les adaptacions

curriculars individualitzades corresponents.

Amb tot i aixó, és imprescindible per a atendre la diversitat, la formació del

professorat i la dotació de mitjans humans i econòmics corresponemt.

En les avaluacions inicials de cada curs de l’ESO i , fins i tot abans, el professorat

de Ciències Naturals de cada curs, obté, per part del tutor o tutora del curs anterior, així

com per part del Departament d’Orientació, la informació necessària sobre aquells

alumnes que presenten dificultats , de qualsevol tipus, en el seu procés d’aprenentatge.

En funció d’aquest informació, i amb les notes que cada professor o professora puga

obtenir directament després del seu treball a l’aula, es proposen les mesures per tal

d’atendre el millor que es puga a l’alumne corresponent.

242

Per a atendre a aquells alumnes diagnosticats amb ACIS, el departament

disposa de materials per tal de facilitar als alumnes amb carències la possibilitat de

poder assolir els objectius mínims de la matèria.

7.- RECUPERACIÓ DE PENDENTS

El procés de recuperació es realitzarà mitjantçant una o diverses proves, controls o

exàmens a realitzar entre els mesos de febrer i maig , segons les característiques de

cada nivell (Primer cicle d’ESO, Segon Cicle d’ESO , Primer de Batxillerat i Segon de

Batxillerat), així com segons l’acord que s’adopte a la reunió de la COCOPE,

fonamentalment en el cas de Batxiller.

En l’examen , l’alumne o alumna s’examinarà de la programació completa de la

matèria. En el seu cas, es podrà decidir també per part del professor responsable dels

alumnes amb pendents, la recuperació de la matèria pendent al llarg del curs amb la

presentació dels treballs i activitats requerides, o la divisió de la matèria en dos

exàmens complementaris.

Per a aquest procés extraordinari seria convenient que els alumnes afectats es posen en

contacte amb el professor de l’assignatura, amb la finalitat de que el professor puga

realitzar un seguiment al llarg del curs ajudant-los en el procés.

En matèries de primer , segon i tercer d’ESO, el Departament podrà redactar un llistat

de preguntes que l’alumne suspés deurà lliurar al professor encarregat, en temps i

forma, per a poder recuperar al llarg del curs acadèmic la matèria pendent.

243

8.-ACTIVITATS EXTRAESCOLARS I COMPLEMENTÀRIES.

Les activitats extraescolars i complementàries programades per aquest

Departament per al curs actual i incloses en la PGA de l’ IES són les següents:

Participació en la Campanya de “Repoblació Forestal”, organitzada per la

Gerencia de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Alcoi, per als alumnes de

Primer Cicle d’ESO, en febrer-març.

Itinerari ambiental al Racó de Sant Bonaventura/Canalons, per a alumnes de

Tercer d'ESO.

Participació en els diferents tallers i activitats organitzats per diferents

Institucions sobre, Salut, Sexualitat , Drogues, Alcoholisme, Tabaquisme,etc,

per als alumnes de Tercer d’ESO.

Excursió a un ecosistema terrestre (Parc Natural de la Font Roja), per a

alumnes de Quart d’ESO.

Participació en la Setmana de la Ciencia, organitzada per la UPV a Alcoi,

durant el mes de novembre d’aquest curs. Per a alumnes de Primer de

Batxillerat .

Participació en el programa “vine a fer pràctiques a la Universitat d’Alacant”

per a alumnes de 1r de batxillderat.

Assistència a Conferències i Visites a Exposicions, fora del recinte escolar,

programades per diverses entitats , a Alcoi, per a tots els alumnes i les

alumnes de l’IES Andreu Sempere, al llarg del present curs acadèmic, en

funció de l’oferta que es produïsca a la ciutat d’Alcoi i comarca.

9.-FOMENT DE LA LECTURA.

El Departament de Ciències Naturals, amb l’objectiu de fomentar la

lectura entre els seus alumnes, i de tot l’IES, proporciona una relació de llibres de

divulgació científica, amb una distribució aproximada per àrees i cicles

d’ensenyament, en l’ESO i/o matèries, en el cas del Batxillerat .

Així mateix, amb l’objectiu d’estalviar diners a les famílies, proposa que

aquesta lectura de llibres de caire científic, es faça a partir de llibres que puguen

estar a l’abast de tothom a les Biblioteques familiars i/o Públiques de la nostra

localitat d’Alcoi.

En la mesura del que siga possible, es tractarà de posar una petita

Biblioteca d'Aula.

244

Els professors dels cursos de primer i segon cicle d’ESO, disposen d’un

llistat de llibres de lectura, per a proposar als alumnes de cada nivell, en funció

del seu interés i de la disponibilitat d’exemplars.

10.- TEMES TRANSVERSALS-

Un procés educatiu deu trascendir l’àmbit d’una disciplina concreta i tractar

d’aconseguir objectius formatius d’una altra natura.

La paraula “transversals” engloba en sí mateix el sentit que deu de donar-se a

determinats temes. Es tracta d’aspectes bàsics per a la formació integral de l’alumnat,

indispensable en una societat oberta, plural, crítica moderna i democrática.

Deuen estar presents i adequar-se a cada unitat didáctica i a cada tema.

Estos eixos de fort contingut actitudinal i de marcat carácter funcional,

afavoreixen el desenvolupament integral dels alumnes i de les alumnes , així com la

seua integració, com elements responsables i cr´tics, i amb capacitat d’influència ide

decisió, en una societat lliure i democrática.

Des de la transversalitat, aquest Departament de Biología i Geología, adquireix

un compromís amb la UNESCO, dins del Pla de les Escoles Asociades a la UNESCO, amb

l’objectiu bàsic de fomentar la cooperació, la pau internacional, i la sostenibilitat, a

través de l’educació escolar.

Cal posar especial ènfasi i cura , en que ni el llenguatge, ni les imatges, ni les

situacions de plantejament de problemes, apareguen indicis de discriminació per

motius de sexe, nivell cultural, religió, aspecte físic, riqueza, etc. Cal també fomentar

possitivament el respete a la Declaració del Drets Humans i als valors democràtics

reconeguts en la Constitució.

Encara que tots els temes transversals, com són: Educació per a la Convivencia,

Educació per a la Salut, Educació per a la Pau, Educació del Consumidor, Educació no

sexista, Educació Ambiental, Educació Sexual, ducació Vial, estàn presents en tot el

plantejament general, alguns temes , mes implicats amb les Ciències de la Natura, són

objecte d’un major desenvolupament.

Educació Ambiental:

El tractament d’aquest tema es realitza tant en els apartats específicament

dedicats a l’ecologia, com en la resta d’unitats. La importància d’aquest tema

245

transversal exigeix un tractament especial tant a nivell conceptual, com procedimental i

actitudinal.

L’objectiu fonamental és aprendre a desenvolupar estratègies de sostenibilitat

en tots els àmbits de la vida familiar, escolar i de ciutat, seguint la máxima de “Pensar

Globalment i Actual Localment”.

Educació per a la Salut:

En el context de les funcions vitals dels éssers vius i de les diferents respostes

anatòmiques i fisiològiques, es tracten nombrosos aspectes relacionats amb el cos

humà. Es tracta de promoure actituds que de desenvolupen la necessitat d’adquirir

estils i hàbits de vida , higiene i d’alimentació saludables.

Educació Sexual:

El tractament d’aquest tema es fa de forma natural, científica i respectuosa amb la

persona, en el context de la reproducció sexual dels èssers vius . Açó fomenta la

distinció entre reproducció i sexualitat i posibilita l’apreciació dels diferents aspectes

de la sexualitat humana

Educació per al Consumidor:

L’educació per al Consumidor està en el nostre cas, estretament lligada a

l’Educació Ambiental. Els aspectes relatius a l`ús responsables dels recursos naturals i la

crítica a la pressió consumista que impacta sobre la natura, accelerant l´ús dels

recursos no renovables i generant tones de brossa no biodegradable, són competència

conjunta d’ambós temes transversals.

Els continguts transversals que es recullen en la PDA transcendeixen als nivells

educatius i les àrees curriculars i impregnen el procés educatiu, perquè aborden sabers

que tenen presència en tots els àmbits de l’aprenentatge.

Altres continguts transversals del currículum són els següents:

La comprensió lectora.

L’expressió oral i escrita.

La comunicació audiovisual.

El tractament de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

246

L’actitud emprenedora, que persegueix el desenvolupament de la creativitat,

l’autonomia, la iniciativa, el treball en equip, la confiança en un mateix i el sentit

crític.

L’educació cívica i constitucional. Dins d’aquest àmbit hi ha algunes qüestions

amb les quals la programació educativa ha de ser especialment sensible:

o L’atenció a les persones amb discapacitat. L’escola ha d’oferir-los una

educació de qualitat, i garantir l’equitat i la inclusió perquè es troben en

igualtat d’oportunitats amb la resta dels alumnes.

o La igualtat efectiva entre homes i dones.

o La prevenció de la violència de gènere.

o El tractament dels valors inherents al principi d’igualtat de tracte i no-

discriminació per qualsevol condició o circumstància personal o social.

o La prevenció i resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la

vida personal, familiar i social.

o L’educació en valors de llibertat, justícia, igualtat, pluralisme polític, pau,

democràcia, respecte als drets humans i rebuig de la violència.

o El desenvolupament sostenible i el medi ambient.

o La cura i la higiene personal, l’activitat física i la dieta equilibrada.

11.- ANNEX I (AVALUACIÓ).

Taules que relacionen continguts, criteris d’avaluació, competències i estàndars

d’aprenentatge(bàsics, intermedis i avançats). Els Instruments d’avaluació.

Veure la carpeta anomenada ANNEX I AVALUACIÓ.

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA - iesandreusempere.es · i la metodologia, i la necessitat d’oferir als...

Documents

Transcript of PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA - iesandreusempere.es · i la metodologia, i la necessitat d’oferir als...