PROGRAMACIÓ GENERAL DE CENTRE · i els indicadors de progrés del centre per a la priorització...

COL.LEGI MARE DE DÉU DE LOURDES Centre concertat per la Generalitat de Catalunya

PROGRAMACIÓ GENERAL DE CENTRE

- 1 -


Curs 2019-20

ÍNDEX 1. Introducció ................................................................................................... 3

2. Objectius ..................................................................................................... 7

Objectiu1. Millora de la cohesió social .............................................................................. 7

Objectiu2. Millora de resultats .................................................................................... 11

Indicadors relacionats amb el PEC ............................................................................. 17

3. Dades i organització general del centre ................................................................ 18

4. Horari i calendari de les activitats i de l’alumnat .................................................... 31

5. Programació de les activitats extraescolars ........................................................... 37

6. Reunions i entrevistes amb els pares i mares .......................................................... 37

7. Calendari d’avaluació i lliurament d’informes als pares i mares ................................... 38

8. Calendari de reunions dels òrgans de govern, equip directiu i mestres. .......................... 39

9. Relacions externes al centre previstes en referència a col·laboracions, serveis educatius i

similars. ........................................................................................................ 39

10. Serveis escolars ........................................................................................... 41

11. Tractament de la diversitat ............................................................................. 43

12. Formació del professorat ................................................................................ 48

13. Comissions de treball .................................................................................... 49

14. Annexos .................................................................................................... 51

Annex 1. Projecte Singapur ........................................................................................ 51

Annex 2. Pla de Pastoral........................................................................................... 52

Annex 3. Xarxa .................................................................................................. 53

Annex 4. Pla lector .............................................................................................. 53

Annex 7. Pla de treball serveis educatius ...................................................................... 59



- 3 -

1 ÍNTRODUCCIÓ

“L’acte educatiu més important es produeix en l’últim mig metre que separa l’alumne del professor” Francesc Torralba Per a l'organització del currículum del segon cicle de l'educació infantil és d'aplicació el Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil així com les orientacions per al desplegament del currículum del segon cicle d’educació infantil. El Govern de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d'Educació, estableix i desenvolupa el Decret 119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària, d'acord amb l'Estatut d'autonomia de Catalunya; les directrius de la Unió Europea, i tenint en compte el currículum bàsic de l'educació primària. En l'organització del currículum d'ESO és d'aplicació el decret 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria. Es fa palesa la importància de l'educació primària en l'adquisició de les competències bàsiques i dels diferents aprenentatges, en un context d'equitat, per a tots els alumnes. La formació de ciutadans competents, lliures, crítics, autònoms, solidaris i responsables és consubstancial amb el progrés en l'escolarització i amb l'èxit escolar. L'educació en el compromís individual i col·lectiu amb l'entorn social, cultural i natural afavoreix l'arrelament a la comunitat i contribueix a construir estils de vida més lliures, justos i saludables. Des del centre promourem línies d'acció amb l’alumnat que tinguin per objectiu desvetllar la motivació, la curiositat i la imaginació dels nens. D'acord amb el principi d'escola inclusiva, la concreció i el desenvolupament del currículum han de garantir la coordinació de l'equip per tal de portar a terme les actuacions educatives, tant en l'atenció a la diversitat com en els processos d'avaluació. La llengua catalana és la llengua de comunicació normalment emprada i d'aprenentatge de referència. És important, per tant, que el mestre o mestra i tot el personal que fa atenció directa als alumnes tingui present que és el model de llengua i que, per tant, la llengua que

utilitza és la que aprendran els infants, tant pel que fa a l'ús com pel que fa la qualitat lingüística. El Decret 119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària, fixa com a principal objectiu l'aprofundiment en el model competencial per garantir l'adquisició de les competències bàsiques dels alumnes en acabar l'etapa obligatòria. Cal planificar, en la programació, el procés d'assoliment de les competències, avaluarne el procés, reconduir-lo si cal, i valorar periòdicament el grau aconseguit. Per això cal fer una bona selecció i combinació dels continguts de diferents àrees de coneixement establir les estratègies metodològiques que portin a un coneixement d'aquests continguts d'una manera més contextualitzada, més conscient i més raonada; prendre decisions en aspectes d'organització del temps, de les agrupacions d'alumnes i de les interaccions que s'estableixen, i també planificar les activitats d'aprenentatge fora de l'horari lectiu (deures). Les activitats d'aprenentatge s'han fer dins l'horari lectiu amb el mestre o mestra i han de ser adequades a l'edat dels alumnes i a les necessitats individuals, tot evitant elements discriminatoris. Fora d'aquest horari, es poden plantejar activitats amb l'objectiu de motivar l'alumne. Les activitats fora de l'horari lectiu han de contribuir al desenvolupament de l'autonomia personal (gestió del temps, autoregulació, presa de decisions...) i ser significatives per a l'aprenentatge: poden consistir en la realització d'activitats d'observació i de contrast d'elements propers a la realitat de l'alumne, de cerca d'informació, d'indagació, de lectura, de participació en activitats culturals, artístiques, esportives... que complementin els aprenentatges de l'aula. Així, el projecte educatiu del centre i la programació didàctica de totes les etapes han de fer referència explícita a la inclusió i la perspectiva de gènere: cal que a totes les etapes educatives s'incorpori i es doni visibilitat a la igualtat de gènere i la coeducació. L'objectiu és avançar cap a un model de sistema educatiu inclusiu, que incorpori la igualtat de gènere i la coeducació perquè contribueixin a la millora de la societat, on no tingui cabuda la discriminació per raó de gènere, i doni eines per desenvolupar les relacions afectives i sexuals, i pugui prevenir la violència masclista. Des dels centres educatius cal impulsar una educació afectiva i sexual com a eina contra la violència masclista per afavorir el ple desenvolupament de la personalitat, un coneixement sobre el propi cos i les pròpies emocions, una cultura sobre l'afecte i sobre la salut sexual preventiva, i una acceptació sobre la sexualitat pròpia i de totes les persones. Aquesta educació afectiva i sexual des de les primeres etapes és un dels instruments principals contra la violència masclista. En la formalització de la programació també cal tenir en compte la incorporació i l'ús dels dispositius mòbils. Aquests dispositius són incomparablement diferents a qualsevol altre recurs que mai abans hagin utilitzat els alumnes o hagi estat a disposició dels centres educatius. Així, aquesta és una realitat que els centres han de tenir present en les previsions que facin respecte als telèfons mòbils i altres instruments digitals de tipus personal. Des del centre vetllarem per dotar als alumnes d’aquests objectius prioritaris del Departament, donant continuïtat a les accions desenvolupades amb anterioritat i que reforcen les estratègies del curs:

Els objectius prioritaris del sistema educatiu català són l'èxit escolar i l'excel·lència educativa, mitjançant el desenvolupament màxim de les capacitats de tots i cadascun dels alumnes com a principi fonamentador de l'equitat i garantia, alhora, de la cohesió social. Tenint en compte aquests objectius prioritaris, els centres, seguint el principi de l'escola inclusiva i d'acord amb les seves característiques, han de concretar en les actuacions els aspectes següents, recollits en el document Ofensiva de país a favor de l'èxit escolar:



- 5 -

El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com

a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu. En finalitzar l'ensenyament obligatori, s'ha de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana.

La inclusió educativa com a principi que regeix l’escolarització i l’atenció educativa de

tots els alumnes i, en particular, dels que es poden trobar en l’aprenentatge i la participació amb més barreres o dificultats associades a les seves condicions personals, familiars o socials.

La innovació metodològica i didàctica a les aules per adquirir les competències

bàsiques que han de contribuir al desenvolupament personal de tots i cadascun dels alumnes. Prioritàriament, les competències bàsiques dels àmbits lingüístic, matemàtic, cientificotecnològic, social, artístic, d'educació física i de la cultura i valors, i també les dels àmbits transversals digital i personal i social, per afavorir la continuïtat formativa.

La lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les àrees i matèries

curriculars i la consolidació d'un temps de lectura independent, diària i reflexiva, que formi lectors capaços d'accedir al contingut de qualsevol text i que valorin l'hàbit lector.

Accions de dinamització lingüística i comunicativa en els àmbits acadèmics i

d'interculturalitat per afavorir el plurilingüisme efectiu dels alumnes i incrementar el domini de les llengües a Catalunya d'acord amb el Marc europeu comú de referència.

La personalització de l’aprenentatge per atendre les necessitats i característiques

individuals de tots i cadascun dels alumnes, mitjançant l’atenció metodològica, l’orientació educativa i l’acció tutorial adequades.

L'emprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a l'autoconeixement de

l'alumne, per afavorir-ne la creativitat i la innovació.

La cultura de l’avaluació i la rendició de comptes per millorar, a través de la planificació i el disseny d'estratègies d'autoavaluació fonamentades en el sistema d'indicadors, les avaluacions censals de competències bàsiques, l'avaluació diagnòstica i els indicadors de progrés del centre per a la priorització d'objectius en la programació general anual i en els processos d'aula.

El creixement professional a través de la formació contínua orientada a les necessitats

educatives dels alumnes, tot afavorint-ne l'autoformació en el centre a partir de la diagnosi de les necessitats del centre per transferir-les a l'aula.

La implicació i el compromís de la família en l'escolarització i el seguiment de

l'evolució acadèmica i personal de l'alumne a través de la carta de compromís educatiu i l'impuls d'altres estratègies, i també la participació en la vida del centre.

La relació del centre i l'entorn per afavorir respostes integrals i comunitàries als reptes

educatius, adequades al context, amb la col·laboració i el treball en xarxa entre els centres, els agents socioeducatius, les entitats del territori i el teixit productiu.

La prevenció i la reducció de l'absentisme i l'abandó escolar amb estratègies i

actuacions educatives i organitzatives que impliquin el centre, les famílies i els serveis socials.

Decrets reguladors de l'ordenació curricular i les ordres d'avaluació consegüents: Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil (DOGC núm. 5216, de 16.9.2008; correcció d'errada en el DOGC núm. 5317, pàg. 11008, de 12.2.2009): articles 4.5 (llengua), 8.3 (esbarjo), 10.1 (principis pedagògics i organitzatius), 10.2 (contingut), 10.4 (programacions didàctiques), 12.1 (equip docent de cicle), 13.1 (concrecions individuals), i 14.2 (alumnes nouvinguts). Decret 161/2009, de 27 d'octubre, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria per a les persones adultes (DOGC núm. 5496, de 2.11.2009): articles 1.4 (desenvolupament curricular), 5.4 (projecte lingüístic), 5.5 (alumnes nouvinguts), 9.3 (acció tutorial) i 13.4 (criteris avaluació). Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educacióprimària (DOGC 6900 de 26 de juny de 2015): article 4 (règim lingüístic), 4.2 i 16.5 (alumnat nouvingut), 5 (organització curricular), 7.2 (àrea religió o educació en valors), 9.6 (esbarjo), 10.4 (coordinació projectes educatius) 11.5 (alumnes incorporació tardana), 13 (equips docents). Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria (DOGC 6945 de 28.8.2015): article 5 (projecte educatiu plurilingüe), 7 (estructura del currículum), 16 (servei comunitari), 18 i 22.1 (atenció a la diversitat dels alumnes), 23 (equips docents), disposició addicional 4ª (ensenyament de la religió). Resolució de 27 de novembre de 2015 per la qual s’estableixen les instruccions per al procés d’avaluació de l’educació secundària obligatòria del curs 2015-2016. Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació del segon cicle de l'educació infantil (DOGC núm. 5505, de 13.11.2009): articles 2.1 i 2.5 (criteris d'avaluació), 4.1 i 4.2 (equip docent de cicle), 5.5 (altes capacitats) i 6.3 (documents d'avaluació). Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació a l'educació secundària Objectius prioritaris del sistema educatiu i projecte educatiu de centre 8/9 lobligatòria (DOGC núm. 5155, de 18.6.2008): articles 2.5 i 2.8 (criteris d'avaluació). Aquesta Ordre està modificada per l'Ordre ENS/56/2012, de 8 de març, de modificació de l'Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació a l'educació secundària obligatòria (DOGC núm. 6088, de 15.3.2012). ORDRE ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària. ORDRE ENS/108/2018, de 4 de juliol, per la qual es determinen el procediment, els documents i els requisits formals del procés d'avaluació a l'educació secundària obligatòria.



- 7 -

2 OBJECTIUS DE CENTRE Durant un curs escolar són múltiples les accions que tots els components de la comunitat educativa proposen i realitzen per millorar el funcionament del centre i l’aprenentatge dels nostres alumnes. No és possible incloure-les totes de forma resumida en aquest document. Plantegem els objectius que, o bé es repeteixen ja que formen part d’objectius estratègics, o bé són propostes de millora proposades en la memòria del curs 2018-19, o bé són propostes derivades de canvis normatius. En tot cas, proposem aquells objectius que anirem seguint durant aquest curs a partir dels indicadors definits per comprovar el grau d’assoliment. Hem modificat o eliminat indicadors que van ser de difícil càlcul el curs anterior i n’hem afegit de nous.

Objectiu 1: Millora de la cohesió social

ESTRATÈGIA

1.1.Promoció de la participació activa de les famílies en el centre

Objectius anuals:

1 . 1 . 1 . Rea l i t za r a c tu ac i on s p e r i n c re me n ta r l a pa r t i c i pa c i ó de pa r e s i ma re s

en a cc i on s amb i nc i dè nc i a d i r e c t a en r e l a c i ó a l f u nc i o namen t d e l s g r up s -

c l a s s e

ACCIÓ DESCRIPCIÓ RESPONSABLE INDICADORS TEMPORITZACIÓ

Socialització de llibres

Es socialitzen els llibres de text des de 3r de PRI a 4t d’ESO

Equip Directiu AMPA Consell Escolar

98 % dels alumnes de 3r a 4ESO hi participen

Càlcul de l’indicador: Octubre 2019

Protagonista de la setmana

Pares i mares participen un cop per setmana en activitats a l’aula

Tutores d’Ed. Infantil

El 90 % de les famílies d’INF participen de l’acció educativa

Durant tot el curs Càlcul de l’indicador: Juny 2020

Entrevistes amb les famílies

Sistematitzar el seguiment personalitzat dels alumnes que es realitza en les entrevistes. Comptabilitzar el nombre de famílies amb

PASS Equip de mestres

96 % de l’alumnat ha d’haver realitzat almenys una entrevista 20 % d’alumna rep segona entrevista

Durant tot el curs Càlcul dels indicadors: Juny 2019 Juny 2019

qui es realitza més d’una entrevista, amb l’objectiu de visualitzar el grau d’atenció que reben

6 % d’alumnat rep tercera entrevista 2’5 % d’alumnat rep quarta entrevista 1’5 % d’alumnat rep cinquena entrevista

Famílies associades a l’AMPA

L’AMPA com un òrgan de participació, quines accions tenen una conseqüència directa en la millora d’equipaments per l’activitat dels alumnes

Junta AMPA Que l’índex de famílies associades a l’AMPA arribi al 85 %

Primer trimestre Càlcul de l’indicador: Desembre 2019

ESTRATÈGIA

1.2. Afavoriment de les relacions de l’alumnat al centre i a l’aula.

Ob j ec t i u s a n ua l s :

1 . 2 . 1 . Incrementar les intervencions a nivell d’alumnat per formar bons hàbits per a la convivència i

l’aprenentatge


Convivències 4t d’ESO

Es dissenya una activitat convivencial, amb sortida nocturna a Torre Ametller

Coordinador Pastoral Tutora 4ESO

90 % dels alumnes s’hi inscriuen

Novembre 2019 Càlcul de l’indicador: Novembre 2019

Grup convivencial

Els alumnes de 4t d’ESO es reuneixen periòdicament fora de l’horari lectiu i realitzen dinàmiques de treball en valors

Coordinador Pastoral Tutora 4ESO

Mitjana d’assistència del 50 % dels alumnes de 4t d’ESO Que es facin 4 trobades durant el curs


Assemblees de delegats d’aula a l’ESO

Trobades mensuals dels delegats d’aula amb Cap d’estudis

Delegats aula ESO Cap d’estudis ESO

Que es portin aterme el 70 % de les iniciatives proposades pels delegats


Minimitzar l’absentisme

Actuar de forma immediata i

Psicopedagoga Tutores i tutors

Mitjana d’absentisme

Càlcul de l’indicador:



- 9 -

escolar coordinada en el cas de detectar casos d’absentisme

superior al 10 % a INF, a PRI i a ESO sigui del 0’6 % Mitjana d’absentisme superior al 25 % a INF, a PRI i a ESO sigui del 0’6 %

En finalitzar cada trimestre

1.2.2. Promoure el funcionament de les polítiques convivencials i disciplinàries


Promoure el funcionament de les polítiques convivencials i disciplinàries

Es treballen les NOF a l’acció tutorial dels alumnes

Tutors d’ESO (Nombre de sancions pactades + Nombre d’expedients oberts)/Nombre d’alumnes d’ESO No arribar a l’índex 0’04


Comissió de convivència

Finalització del projecte de convivència

Comissió de convivència

Que la participació del professorat en la fase de detecció hagi estat del 80 % Que la participació de l’alumnat d’ESO en la fase de detecció hagi estat del 80 %

Primer trimestre Càlcul de l’indicador: Novembre 2020

ESTRATÈGIA

1.3. Igualtat d’oportunitats en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Objectius anuals:

1.3.1. Millorar els mecanismes organitzatius en relació al tractament de la diversitat


Incrementar el nombre d’hores de zelador pels alumnes diagnosticats

Demanar als organismes pertinents el màxim d’hores possible hores de zeladors pels alumnes amb diagnòstic

Psicopedagoga EAP

Nombre d’hores de zelador concedides*100/Nombre d’hores lectives dels alumnes diagnosticats


15 % de l’horari lectiu de mitjana

Distribució d’hores d’atenció individualitzada

Repartiment proporcional per cicles al nombre d’alumnes subjectes a l’atenció individualitzada

Coordinadors Cap d’estudis INF-PRI

Càlcul del coeficient de repartiment proporcional per cada cicle. Que es reparteixi en coeficients semblants a INF=0’15 INI=0’35 M=0’35 SUP=0’15

Inici de curs Càlcul dels coeficients: Novembre 19

Adoptar noves mesures organitzatives en la dotació d’hores d’atenció a la diversitat

Generar un espai i una dotació horària per l’atenció als alumnes que presenten més dificultats d’aprenentatge

Psicopedagoga Coordinadors

Número d’alumnes atesos sigui del 10 % a PRI


ESTRATÈGIA

1.4. Afavoriment de les relacions de l’alumnat del centre amb el seu entorn social i la seva ciutat

Objectius anuals:

1.4.1. Potenciar la projecció social del centre i la relació amb altres centres educatius de la ciutat.


APS – Campanya donació de sang

Mantenim aquesta APS a 6è de PRI essent avaluable als àmbits d’aprenentatge que li corresponen

Tutors de 6è 95 % dels alumnes superen l’avaluació en el global del projecte Mínim de 60 donacions

Primer/Segon trimestre Febrer 20 Càlcul dels indicadors: Març 20

Projecte pastoral “Fem xarxa”

Activitats convivencials i solidàries conjuntes amb les escoles Valldemia i Salesians de Mataró

Equip de Pastoral Tutors de grup

Que en la caminada solidària hi participin el 95 % dels alumnes de la classe de 3r d’ESO

Abril 19 Càlcul de l’indicador: Abril 19



- 11 -

Demanda de les famílies a P3

Projectar l’escola a la ciutat per atraure noves famílies al centre

Titularitat Que l’índex de demanda a P3 sigui de 0’8

Durant tot el curs Càlcul de l’indicador: Març/Abril 19

Participació als “Jocs Escolars”

Potenciar la participació d’alumnes en l’esport extraescolar.

Coordinador d’esport escolar

Ens proposem mantenir 3 equips = 24 participants

Setembre-octubre 2019 Càlcul de l’indicador: Novembre 2019

Pla d’educatiu d’entorn. Consell d’Infants

Participar al Consell d’Infants

Sots-directora Alumnes 5è i 6è

Que hi hagi cinc candidats/es a escollir per cada curs

Octubre 2019 Càlcul de l’indicador: Novembre 19

Servei comunitari a 3r ESO

Col·laboració amb la residència Laia

Alumnes 3r ESO Coordinador servei comunitari

Computar el número d’hores globals de servei comunitari dels alumnes de 3r ESO (servirà per crear un indicador de referència de cara el proper curs)

Segon i tercer trimestre Càlcul de l’indicador: juny 2020

Objectiu 2: Millora dels resultats

ESTRATÈGIA

2.1. La competència comunicativa i lingüística, base de tots els aprenentatges

Objectius anuals:

2.1.1. Treballar i millorar la competència comunicativa i lingüística de

l’alumnat a través de les àrees de llengües, matemàtiques i treball per projectes


Potenciar el treball competencial

Adoptar metodologies de treball a l’aula que potenciïn el treball competencial

Mestres de CS a 4t d’ESO

Que el 85 % dels alumnes de 6è de PRI superin de forma global les proves de CB Que el 85 % dels alumnes de 4t d’ESO superin les CB en les dues llengües

Càlcul de l’indicador: Maig 2020 (4t. ESO) Juny 2020 (6è PRI)

Potenciar l’expressió escrita en totes els àmbits

Programar activitats escrites en àrees no lingüístiques

Comissió concursos literaris Claustre de PRI i ESO

Que el 85 % dels alumnes de 6è i 4ESO superin l’expressió escrita en les dues llengües en les proves de CB.

Durant tot el curs Càlcul de l’indicador: Maig 2020

Programa Projecte Lectura Jove

Activitats de potenciació de la lectura entre els alumnes d’ESO

Mestres llengües ESO Biblioteca Pompeu Fabra

Que el grau de satisfacció dels alumnes en el programa sigui del 85 % Que els projectes premiats rebin una mitjana de 80 visualitzacions a youtube

Durant tot el curs Càlcul de l’indicador: Abril 2020 Càlcul de l’indicador: Setembre 2020

2.1.2 Incrementar les activitats que impliquin l’expressió oral per part de l’alumne.


Potenciar activitats d’expressió oral en els projectes que es dissenyen

De forma transversal a totes les matèries oferir espais i activitats que prioritzin la participació activa oral dels alumnes

Mestres CI, CM Un percentatge del 80 % en les proves d’av. Diagnòstics de 3r de PRI. Aplicarem les proves de cursos anteriors

Durant tot el curs Càlcul de l’indicador: Abril del 2020

Incidir en l’avaluació de l’exposició oral dels treballs de recerca dels alumnes de 1ESO i 4ESO

Dotar d’eines i d’estratègies de comunicació als alumnes en la preparació de l’exposició oral dels treballs de recerca

Mestres ESO Un 80 % dels alumnes són avaluats favorablement en aquest àmbit de l’avaluació del treball de recerca de 1r i 4 ESO

Juny del 2020 Càlcul de l’indicador: Juny del 2020

Formació a INF i CI: Del llenguatge oral al llenguatge escrit a les etapes inicials

Explorar estratègies i actuacions a l’aula que permetin a partir del llenguatge oral aconseguir una bona consciència fonòlgica com a pes previ a l’aprenentatge de la lectoescriptura.

Mestres INF i INI A partir dels criteris d’avaluació en acabar l’etapa d’INF, calcular la distribució de la competència comunicativa dels alumnes en relació al següents ítems: ALT, MALT, MBAIX, BAIX



- 13 -

(seran referència per calcular indicadors en els propers cursos)

ESTRATÈGIA

2.2. Millora en l’àmbit de les matemàtiques

Objectius anuals:

2.2.1 Incrementar el treball competencial en les programacions de l’àmbit matemàtic.


Consolidar el treball competencial en l’àmbit i intorduint estratègies d’atenció a la diversitat a l’aula

Implementació del Projecte Singapur a 2n de PRI Consolidació de la metodologia a 1r de PRI Adoptar metodologies de treball a l’aula que potenciïn el treball competencial

Mestres CI Mestres CS

Que el 85 % dels alumnes de 4ESO i el 85 % dels alumnes de 6è superin de forma global les proves de CB Que el diferencial entre el percentatge d’alumnes que superen la matèria en l’av.interna i externa sigui inferior a 5 punts del % Que situem el 20 % de l’alumnat de 4ESO en la franja alta de les proves de CB

Càlcul dels indicadors: Maig 2020 (3r PRI – 4t. ESO) Juny 2020 (6è PRI

2.2.2. Potenciar l’acompanyament als alumnes amb dificultats per assolir els objectius d’aquest àmbit

Adequacions metodològiques o de nivells de dificultats d’exercicis

Confecció i adaptació de continguts específics per els alumnes presenten dificultats per seguir la matèria

Mestres d’ESO Que reduïm en 3 punts percentuals en nombre d’alumnes en la franja baixa de la subcompetència d’espai, forma i mesura de les


CB de 4ESO

ESTRATÈGIA

2.3. Millora en l’àmbit de les ciències

Objectius anuals:

2.3.1 Ampliar les franges horàries destinades a l’àmbit científico-tecnològic a l’ESO


Ampliar el nombre d’hores destinades a l’àmbit científico-tecnològic a l’ESO

Mantenir l’ampliació d’1 hora setmanal a NAT1 i TEC1 AMantenir i distribuir de forma equitativa a l’alumnat en l’oferta d’optatives CT a 4ESO

Equip directiu Que el 85 % dels alumnes de 4t d’ESO superin les proves de CB Que el 20 % de l’alumnat de 4ESO estigui en la franja alta

Juny 2020 Càlcul de l’indicador CB: Maig del 2020

2.3.2 Potenciar l’ús del mètode científic i el treball experimental a l’aula


Apropar la ciència a l’alumnat i transmetre una visió positiva de les STEM

Misió Alba. Treball dels continguts de sisè de PRI a partir d’un context que facilita el contacte amb la comunitat científica

Professorat sisè

90 % dels alumnes de sisè superin l’avaluació interna de l’àmbit Grau de satisfacció del professorat Grau de satisfacció de l’alumnat (ens permetrà valorar-ne la continuïtat en cursos posteriors)

Gener 2020 Maig 2020 Càlcul de l’indicador: Juny 2020

2.3.3 Potenciar el treball cooperatiu i digital a l’aula


Projectes científics a cicle mitjà i superior

Es programen projectes de caire científic on el treball cooperatiu i la competència digital prenen

Professorat CM i CS

Una mitjana del 90 % dels alumnes de superi l’avaluació del projecte

Segon trimestre Càlcul de l’indicador: Abril 2020



- 15 -

protagonisme

ESTRATÈGIA

2.4. Millora de l’ús i el domini de les llengües estrangeres en l’alumnat del centre.

Objectius anuals:

2.4.1 Incrementar mitjans i espais per treballar la llengua anglesa


Incloure activitats en anglès en àmbits no lingüístics i en els projectes

Elaborar problemes de matemàtiques de contingut senzill però redactats en llengua anglesa Proposar exercicis en l’àrea de socials en llengua anglesa Integrar l’anglès en la complementària d’informàtica

Mestres de matemàtiques, naturals i socials d’ESO Professor de la complementària d’informàtica a CI

Que el 85 % dels alumnes de 4ESO superin la comprensió lectora i oral en les proves de CB


Incrementar el treball escrit en anglès

Promoure l’elaboració de més textos en anglès en diversos àmbits de l’aprenentatge

Mestres de PRI i ESO

Que el 70 % dels alumnes superi l’expressió escrita en anglès a les proves de CB

Durant tot el curs Càlcul de l’indicador: Maig 2020 (4ESO) Juny 2020 (6PRI)

Reorganització de la distribució horària

Ampliació de la dotació horària a 1r d’ESO

Equip directiu Que el 85 % dels alumnes de 6è i el 85 % dels alumnes de 4ESO superin de forma global les proves de CB

Càlcul de l’indicador: Maig 2020 (4ESO) Juny 2020 (6PRI)

2.4.2 Potenciar activitats formatives destinades als alumnes amb alt grau de coneixement de les

llengües estrangeres


Preparació per l’obtenció d’acreditacions de l’escola

Ajustar la programació per tal de preparar als

Marc Clariana Que el 25 % d’alumnes de sisè puguin accedir a optar

Programació d’activitats durant el curs

oficial d’idiomes

alumnes que vulguin acreditar el DELF1 llengua francesa

a l’acreditació Percentatge d’alumnes que superen la prova sigui del 95 %

Preparació específica de la prova (fora de l’horari lectiu: Maig-Juny 2020 Càlculs dels indicadors: Juliol 2020

ESTRATÈGIA 2.5. El treball competencial i els canvis metodològics a l’aula com a eina de millora dels aprenentatges

Objectius anuals:

2.5.1 Continuar amb la renovació iniciada en la metodologia de treball a E. Infantil


Formació del professorat

Donar continuïtat a la formació en el marc educatiu i cohesió de centre curs anterior i que ens permeti consolidar una línia comuna de centre

CLAUSTRE 100 % de participació del professorat Inventariar quantes de les idees, reflexions o propostes de la formació s’han aplicat o s’aplicaran a les programacions d’aula

Durant la formació Càlcul de l’indicador: En acabar la formació

ESTRATÈGIA

2.6. La millora de processos organitzatius, de gestió acadèmica i de funcionament global de centre

Objectius anuals:

2.6.1 Millora de resultats en les franges altes


Potenciar el treball dels alumnes per tal d’aconseguir incrementar l’excel·lència

Potenciem activitats que tractin la diversitat per la franja alta

Claustre

Que la mitjana d’alumnat en tots els àmbits de CB6 i CB4ESO en la franja alta sigui del 25 % Que la mitjana d’alumnat en tots els àmbits de CB6 i




- 17 -

CB4ESO en la franja baixa sigui del 13 %

Indicadors de progrés en relació al PEC

RELACIONS AMB L’ENTORN

La participació dels nens i les nenes en activitats o en actes de representació fora del centre ha de tenir, com a requisit principal, l'existència de nexes amb els continguts curriculars o projectes educatius, els valors que impregnen el tarannà de l'escola i que l'activitat o acte proposat siguin factibles de realitzar, ja sigui temporalment com materialment

Objectiu anual:

Programació d’activitats no lectives (sortides i activitats) amb objectius curriculars i educació en

valors integrades


Programació de sortides i activitats

Es programen sortides i activitats de caràcter curricular i d’educació en valors

Claustre de cada cicle

Que el percentatge de programació de sortides de mitjana al centre sigui: 60 % de caire curricular 30 % d’educació en valors 10 % lúdiques


TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT

El centre disposa d’una planificació específica per atendre la diversitat on es desenvolupen, entre d’altres, les següents accions: ..... • realització de reunions entre els tutors, pares, especialistes de l'escola (mestra d'EE, psicopedagog/a de l'EAP) i el/la cap d'estudis i, si ho requereixen les circumstàncies, amb especialistes externs

Objectiu anual:

Coordinar les necessitats detectades dels nostres alumnes amb especialistes externs que els tracten


Concretar les accions a realitzar amb els alumnes que necessiten un especialista extern

Millorar la transmissió d’informació i l’aplicació de les mesures en el treball diari dels alumnes atesos

Piscopedsagoga Caps d’estudi Tutors d’alumnes

Alumnes amb accions d’agents externs*100/total alumnes CEDIAP: 1’2 % CESMIJ: 1’5 %

Durant tot el curs Càlcul de percentatges: Juliol 2020

EAP: 4 % Serveis socials: 1’5 % CREDA: 0’5 % ALTRES: 2 %

3 DADES I ORGANITZACIÓ GENERAL DEL CENTRE 3.1. DADES GENERALS

Nom centre: COL·LEGI MARE DE DÉU DE LOURDES

Codi: 08021065

Adreça: Ramon Llull, 5 – 08302 Mataró

Telèfon: 937579306

Correu secretaria: administració@mdlourdes.cat

Web centre: www.mdlourdes.cat

Titularitat: FUNDACIÓ PRIVADA MADAME GÉNYER

President: Ramon M. Sensada Collell

3.2. DADES DE MATRÍCULA L’evolució de les matrícules al llarg dels darrers anys ha estat:



- 19 -

A efectes demogràfics aquest curs l’iniciem amb una davallada de la matrícula que es situa als nivells del curs 2012-13. A data 28 de setembre de 2019 hi ha matriculats 573 alumnes, repartits per nivells de la següent manera.

GRUP Ràtio NEE %

NEE CICLE Ràtio NEE % NEE ESCOLA Ràtio NEE % NEE ESCOLA Ràtio NEE % NEE

ED

. IN

FA

NT

IL P3A 37 -13 10 27,0

135 -15 30 22,2

446 -4 93 20,9

573 3 127 22,2

P4A 49 -1 11 22,4

P5A 49 -1 9 18,4

CIC

LE

INIC

IAL 1A 50 0 9 18,0

311 11 63 20,3

2A 49 -1 10 20,4

CIC

LE

MIT

JÀ

3A 51 1 11 21,6

4B 53 3 11 20,8

CIC

LE

SU

P 5A 56 6 12 21,4

6B 52 2 10 19,2

ES

O

1ESO 33 3 10 30,3

127 7 34 26,8 127 7 34 26,8 2ESO 31 1 8 25,8

3ESO 31 1 8 25,8

4ESO 32 2 8 25,0

3.2. ORGANITZACIÓ DELS ÒRGANS DE GOVERN I EQUIPS DE TREBALL A. CONSELL ESCOLAR President Joan Tardà Gelpí

Representants titularitat Ramon M. Sensada Colell, M. Carme Serra i Gràcia, Núria Marsol Quer

Representants professorat Bego Jiménez Nájera, Elena Rigual Valls, Maria Luna Borrell, Sílvia Álvarez Leiva

Representants alumnes Regina Calsapeu Torrontera, Gerard Navarro Delofeu

Representants pares i mares Cesar Manuel Serrano Ruiz, Reyes Lobo Daza, Roser Marches Ríos

Representant AMPA Natalia Lobera Salvador

Representant PASS Josep Piqué Mendoza

La professora Sílvia Álvarez ha causat baixa en finalitzar el curs 2018-19, per la qual cosa la seva vacant haurà de ser ocupada en compliment de la normativa vigent establerta en les NOF

B. L’EQUIP DIRECTIU President F.M.G Ramon M. Sensada Colell

Director Joan Tardà Gelpí

Sots-directora Mònica Solsona Góngora

Cap d’estudis INF – PRI Lourdes Cazorla

Cap d’estudis ESO Begoña Jiménez Nájera

Coordinador Pastoral Xavier Iglesia Edrosa

C. ÒRGANS DE COORDINACIÓ I EQUIPS DOCENTS Coordinadora Ed.Inf Anna Nicolau Bases

Coordinadora C.Inicial Eva Canals Civit

Coordinadora C.MitjàI Ana Berraondo Morales

Coordinadora C.Superior Marc Clariana Prat

Cap d’estudis INF – PRI Lourdes Cazorla Garcia

Cap d’estudis ESO Begoña Jiménez Nájera

D. EL CLAUSTRE DE PROFESSORS

EDUCACIÓ INFANTIL

Cap d’estudis Lourdes Cazorla Garcia

Coordinadora Anna Nicolau Bases

TUTORIES

P3A Nini Linares Barrio P3B Begoña Domingo Trifol

P4A Yolanda Castillo Grande P4B Mar Torres Galán

P5A Virgínia Diez Aller P5B Míriam Morales Garcia

Altres professors/es del cicle

Joan Borrell Ventura, Gemma Sancho Alós, Pau Hernández

CICLE INICIAL


Coordinadora Maria Luna Borrell



- 21 -

TUTORIES

1A Maria Luna Borrell 1B M. Cinta Martínez Terra

2A Lídia Pidelaserra Font 2B Clara Uix Carrion


Lídia Aznar Carvajal, Elena Rigual Valls, Sarah Loumiet, Joan Abellaneda Fernández, Joan Borrell Ventura, Lourdes Cazorla Garcia, Xavier Iglesia Edrosa

CICLE MITJÀ


Coordinadora Ana Berraondo Morales

TUTORIES

3A Elena Rigual Valls 3B Anna M. Gratacós

4A Eva Canals Civit 4B Ana Berraondo Morales


Joan Borrell Ventura, Xavier Iglesia Edrosa, Marta Gómez Hernández, Elisabet Valls Solé, Joan Abellaneda Fernández, Sílvia Moreno, Lourdes Cazorla, Gemma Sancho, Anna Artés

CICLE SUPERIOR

Cap d’estudis Lourdes Cazorla García

Coordinadora Marc Clariana Prat

TUTORIES

5A Marc Clariana Prat 5B M. Carme Fernández Montesinos

6A Anna M. Artés Abellán 6B Mònica Solsona Góngora


Joan Borrell Ventura, Sarah Loumiet, Xavier Iglesia Edrosa, Marta Gómez Hernández, Begoña Jiménez Nájera, Elisabet Valls Solé

E.S.O

Cap d’estudis Begoña Jiménez Nájera

TUTORIES

1 Laia Tomàs Novo / Elisabet Valls Solé 3 Marta Gómez Hernández

2 Joan Bustos Prados 4 Bego Jiménez/Miquel Àngel Sánchez


Joan Borrell Ventura, Joan Tardà Gelpí, Xavier Iglesia Edrosa, Gemma Filbà Banet, Sílvia moreno, Mònica Solsona Góngora

3.3. DISTRIBUCIÓ DEL CURRÍCULUM EDUCACIÓ INFANTIL

Matèria P3A P3B DESDOBLAMENT HORES

Ll. verbal Nini Linares Bego Domingo 3,75

LL.social Nini Linares Bego Domingo 4

Ll. matemàtic Nini Linares Bego Domingo 4

Ll. musical Nini Linares Bego Domingo 1

Projectes Nini Linares Bego Domingo 2

Desc. Mateix Nini Linares Bego Domingo 2,75

Religió Anna Nicolau Anna Nicolau 1

Ll. plàstic Nini Linares Bego Domingo 4

PATI Nini Linares Bego Domingo 2,5

MATÈRIES COMPLEMENTÀRIES Anglès Pau Hernández Pau Hernández 1

Expressió corporal Pau Hernández Pau Hernández 1

Ciències Pau Hernández Pau Hernández 1

Música Gemma Sancho Gemma Sancho 1

Taller de contes Pau Hernández Pau Hernández 1


Ll. verbal Yolanda Castillo Mar Torres 4

LL.social Yolanda Castillo Mar Torres 3,5

Ll. matemàtic Yolanda Castillo Mar Torres 4,5

Ll. musical Yolanda Castillo Mar Torres 1

Projectes Yolanda Castillo Mar Torres 2

Desc. Mateix Yolanda Castillo Mar Torres 3,75


Ll. plàstic Yolanda Castillo Mar Torres 2,75

PATI Yolanda Castillo Mar Torres 2,5



Música Pau Hernández Pau Hernández 1

Ciències Gemma Sancho Gemma Sancho 1




- 23 -


Ll. verbal Virgínia Diez Míriam Morales 4

LL.social Virgínia Diez Míriam Morales 3

Ll. matemàtic Virgínia Diez Míriam Morales 4,5

Ll. musical Virgínia Diez Míriam Morales 1

Projectes Virgínia Diez Míriam Morales 2

Desc. Mateix Virgínia Diez Míriam Morales 4


Ll. plàstic Virgínia Diez Míriam Morales 3

PATI Virgínia Diez Míriam Morales 2,5



Música Pau Hernández Pau Hernández 1

Ciències Gemma Sancho Gemma Sancho 1


EDUCACIÓ PRIMÀRIA

CICLE INICIAL CICLE MITJÀ CICLE SUPERIOR GLOBALS

Matèries Curs Hores setmanals

Hores anuals

Horari mínim cicle

Diferència Hores

setmanals Hores anuals

Horari mínim cicle

Diferència Hores

setmanals Hores anuals

Horari mínim cicle

Diferència Horari total

primària Suma Diferència

Ll.catalana 1r 3 105

140 70 4 140

140 140 3 105

140 70 350

1330 280 2n 3 105 4 140 3 105 350

Ll. castellana 1r 3 105

140 70 3 105

140 70 3 105

140 70 315

2n 3 105 3 105 3 105 315

Ll. estrangera 1r 1,5 52,5

70 35 2 70

105 35 2,5 87,5

140 35 210

420 0 2n 1,5 52,5 2 70 2,5 87,5 210

Medi social i natural 1r 2,5 87,5

140 35 3 105

175 35 3 105

140 70 297,5

595 -35 2n 2,5 87,5 3 105 3 105 297,5

Matemàtiques 1r 4 140

175 105 4,5 158

175 140 4 140

175 105 437,5

875 35 2n 4 140 4,5 158 4 140 437,5

Ed. Artística 1r 2,5 87,5

70 105 2,5 87,5

105 70 2,5 87,5

70 105 262,5

525 0 2n 2,5 87,5 2,5 87,5 2,5 87,5 262,5

Ed. Física 1r 2 70

105 35 1,5 52,5

70 35 2 70

70 70 192,5

385 0 2n 2 70 1,5 52,5 2 70 192,5

Religió 1r 1,5 52,5

105 0 1,5 52,5

105 0 1,5 52,5

105 0 157,5

315 0 2n 1,5 52,5 1,5 52,5 1,5 52,5 157,5

Esbarjo 1r 2,5 87,5 175 0 2,5 87,5 175 0 2,5 87,5 175 0 262,5 525 0



- 25 -

2n 2,5 87,5 2,5 87,5 2,5 87,5 262,5

Tutoria 1r 0,5 17,5

35 0 0,5 17,5

35 0 1 35

70 0 70

140 140 2n 0,5 17,5 0,5 17,5 1 35 70

Projectes 1r 2 70

140 0 2 70

140 0 0 0

70 -70 140

280 280 2n 2 70 2 70 0 0 140

TOTAL: 1r 25 875

25 875

25 875

5110 420 2n 25 875 25 875 25 875

Matèria 1PRIA 1PRIB DESDOBLAMENT HORES

Ed. visual i plàstica Maria Luna Cinta Martínez 1,5

Educació Física Lourdes Cazorla Lourdes Cazorla 2

LL. cast. i literatura Maria Luna Cinta Martínez 3

Ll. catalana i literatura Maria Luna Cinta Martínez Joan Abellaneda Lídia Aznar

3

LLengua est: Anglès Joan Abellaneda Joan Abellaneda 1,5

Matemàtiques Maria Luna Cinta Martínez Joan Abellaneda Clara U

4

Medi social i natural Maria Luna Cinta Martínez 2,5

Música Elena Rigual Elena Rigual 1

Religió Lídia Aznar Carme Fernandez 1,5

Tutoria Maria Luna Cinta Martínez 0,5

Projectes Maria Luna Cinta Martínez Claustre INI 2

Esbarjo Maria Luna Cinta Martínez 2,5

MATÈRIES COMPLEMENTÀRIES Piscina Josep Piqué Josep Piqué Tutores 1

Expressió corporal Joan Borrell Joan Borrell 1

Informàtica Expressió Oral

Joan Abellaneda Joan Abellaneda 1

Estratègies i càlcul Maria Luna Maria Luna 1

Biblioteca aula Sarah Loumiet Joan Abellaneda 1


Ed. visual i plàstica Clara Uix Lídia Pidelaserra 1,5

Educació Física Xavier Iglesia Xavier Iglesia 2

LL. cast. i literatura Clara Uix Lídia Pidelaserra 3

Ll. catalana i literatura Clara Uix Lídia Pidelaserra Lourdes Cazorla 3

LLengua est: Anglès Joan Abellaneda Joan Abellaneda 1,5

Matemàtiques Clara Uix Lídia Pidelaserra Joan Abellaneda

Lourdes Cazorla 3,5

Medi social i natural Clara Uix Lídia Pidelaserra 3

Música Elena Rigual Elena Rigual 1

Religió Lídia Pidelaserra Lídia Pidelaserra 1,5

Tutoria Clara Uix Lídia Pidelaserra 0,5

Projectes Clara Uix Lídia Pidelaserra Claustre INI 2

Esbarjo Clara Uix Lídia Pidelaserra 2,5

MATÈRIES COMPLEMENTÀRIES Piscina Josep Piqué Josep Piqué Tutores 1


Info/Expresió Oral Joan Abellaneda Sarah Loumiet 1

Estratègies i càlcul Maria Luna Maria Luna 1

Biblioteca aula Sarah Loumiet Sarah Loumiet 1



- 27 -


Ed. visual i plàstica Elena Rigual Anna Gratacós 1,5

Educació Física Xavier Iglesia Xavier Iglesia 1,5

LL. cast. i literatura Elena Rigual Anna Gratacós 3

Ll. catalana i literatura Elena Rigual Anna Gratacós Lourdes Cazorla 3

LLengua est: Anglès Joan Abellaneda Joan Abellaneda 2

Matemàtiques Elena Rigual Anna Gratacós Lourdes Cazorla 3,5

Medi social i natural Elena Rigual Anna Gratacós 3

Música Elena Rigual Anna Gratacós 1

Religió Anna Gratacós Anna Gratacós 1,5

Tutoria Elena Rigual Anna Gratacós 0,5

Projectes Elena Rigual Anna Gratacós Claustre MITJ 2

Esbarjo Elena Rigual Anna Gratacós 2,5

MATÈRIES COMPLEMENTÀRIES Comprensió lectora Sílvia Moreno Sílvia Moreno 1


Llibres Sílvia Moreno Gemma Sancho 1

Explorem/informàtica Gemma Sancho Sílvia Moreno 1

T.d'Art Elisabet Valls Elisabet Valls 1


Ed. visual i plàstica Ana Berraondo Eva Canals 1,5

Educació Física Xavier Iglesia Xavier Iglesia 1,5

LL. cast. i literatura Ana Berraondo Eva Canals 3

Ll. catalana i literatura Ana Berraondo Eva Canals Anna Artés 3

LLengua est: Anglès Joan Abellaneda Joan Abellaneda 2

Matemàtiques Ana Berraondo Eva Canals Anna Artés 3,5

Medi social i natural Ana Berraondo Eva Canals 3

Música Elena Rigual Eva Canals 1

Religió Ana Berraondo Eva Canals 1,5

Projectes Ana Berraondo Eva Canals Claustre MITJ 2

Tutoria Ana Berraondo Eva Canals 0,5

Esbarjo Ana Berraondo Eva Canals 2,5

MATÈRIES COMPLEMENTÀRIES Comprensió lectora Joan Borrell Marta Gómez 1

Expressió corporal Sílvia Moreno Sílvia Moreno 1

Llibres Marta Gómez Marta Gómez 1

Explorem/Informàtica Joan Borrell Joan Borrell 1

Taller d'art Marta Gómez Marta Gómez 1


Ed. visual i plàstica Carme Fernández Carme Fernández 1

Educació Física Xavier Iglesia Xavier Iglesia 2

LL. cast. i literatura Marc Clariana Carme Fernández 3

Ll. catalana i literatura

Marc Clariana Carme Fernández Anna Artés 3

LLengua est: Anglès Sarah Loumiet Sarah Loumiet 2,5

Matemàtiques Marc Clariana Carme Fernández Anna Artés 4

Medi social i natural Marc Clariana Carme Fernández 3,5


Religió Xavier Iglesia Carme Fernández 1,5

Tutoria Marc Clariana Carme Fernández 1

Esbarjo Marc Clariana Carme Fernández 2,5

MATÈRIES COMPLEMENTÀRIES Francès Sarah Loumiet Sarah Loumiet 2


Explorem/Informàtica Joan Borrell Joan Borrell 1

Cantània Gemma Sancho Gemma Sancho 1


Ed. visual i plàstica Mònica Solsona Anna Artés 1

Educació Física Xavier Iglesia Clara Uix 2

LL. cast. i literatura Bego Jiménez Bego Jiménez 3

Ll. catalana i literatura Mònica Solsona Anna Artés Marc Clariana 3

LLengua est: Anglès Sarah Loumiet Sarah Loumiet 2,5

Matemàtiques Mònica Solsona Anna Artés Marc Clariana 4

Medi social i natural Mònica Solsona Anna Artés 3,5


Religió Xavier Iglesia Xavier Iglesia 1,5

Tutoria Mònica Solsona Anna Artés 1

Esbarjo Mònica Solsona Anna Artés 2,5

MATÈRIES COMPLEMENTÀRIES Francès Sarah Loumiet Sarah Loumiet 2


Explorem/Informàtica Gemma Sancho Gemma Sancho 1

Expressió escrita Marta Gómez Marta Gómez 1



- 29 -

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

1ESO - LOMCE 2ESO - LOMCE 3ESO - LOMCE 4ESO - LOMCE

Matèries comunes Hores Mestre/a Observacions Hores Mestre/a Observacions Hores Mestre/a Observacions Hores Mestre/a Observacions

Llengua catalana i literatura 3 BJN 3 lect. Oblig 3 BJN 3 lect. Oblig 3 JBP 3 lect. Oblig 3 JBP 3 lect. Oblig

Llengua castellana i literatura 3 MGH 3 lect. Oblig 3 MGH 3 lect. Oblig 3 MGH 3 lect. Oblig 3 MGH 3 lect. Oblig

Llengua estrangera 4 SAL 2 lect. Oblig 4 SAL 2 lect. Oblig 3 SAL 2 lect. Oblig 3 SAL 2 lect. Oblig

Ciències socials: geografia i història 3 BJN 3 BJN 3 BJN 3 BJN

Ciències de la naturalesa: biologia i geologia 3 LTN 2 LTN

Ciències de la naturalesa: física i química 3 MSM 2 LTN

Matemàtiques 3 LTN 4 JTG 4 JTG 4 JTG

Educació Física 2 XIE 2 XIE 2 JBV 2 JBV

Música 2 GFB 2 GFB

Educació visual i plàstica 2 EVS 0 EVS 2 EVS

Tecnologia 2 MAS 2 MAS 2 MAS

Religió 1 MSG 1 MSG 1 MSG 1 MSG

Tutoria 1 LTN 1 JBP 1 MGH 1 MSM

Matèries específiques Hores Mestre/a Observacions Hores Mestre/a Observacions Hores Mestre/a Observacions Hores Mestre/a Observacions

OPT1 1 LTN/MAS H.partida lab 2 EVS/JB H.Art/Fra 2 JBP/BJN Fra/CC/Emp 4 LTN / MAS Bio+Capl

OPT2 3 EVS/MAS/JBP FiQ/Fra/ViP

OP`T3 3 JBP/MAS LLatí/Tec+TIC

Total hores curriculars 30 30 30 30

Complementària 1 1 MCP Francès 1 EVS Geom 1 EVS Or.Prof 1 EVS Or. Prof

Complementària 2 1 EVS T.Art 1 EVS Geom 1 EVS Salut 1 EVS Or. Prof

Complementària 3 1 EVS Llibres 1 EVS Salut 1 EVS T.Art 1 EVS Salut

DISTRIBUCIÓ DE LES HORES OPTATIVES ALS PRIMERS TRES CURSOS D’ESO El decret 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria indica en el seu article 10: “Les matèries optatives diversifiquen el currículum per tal de respondre al desenvolupament d’un projecte educatiu que singularitzi el centre, ajudi a gestionar la diversitat de tot l’alumnat i afavoreixi la innovació educativa orientada a la millora dels resultats educatius. Les hores de les matèries optatives es poden destinar a completar l’assignació horària de les matèries comunes, tot respectant les matèries optatives d’oferta obligatòria i l’organització de les opcions de quart. Amb el compliment d’aquest article hem optat aquest curs per no oferir matèries optatives a 1r d’ESO i distribuir les dues hores assignades de la següent manera: -1 hora destinada a ampliar l’assignació horària de llengua anglesa -1 hora partida (desdoblament del grup classe) destinada a ampliar l’assignació horària de ciències naturals i tecnologia, amb l’objectiu d’ampliar el treball experimental i manipulatiu. A 2n i 3r d’ESO l’oferta de matèries optatives ha estat:

2ESO Francès / Història de l’art

3ESO Francès /Cultura clàssica /Emprenedoria

DISTRIBUCIÓ DE LES HORES OPTATIVES A QUART D’ESO Pels alumnes de 4t d’ESO hem dissenyat tres itineraris en base a la demanda dels alumnes, a partir del treball d’orientació professional realitzat el curs anterior:

1 2 3

ITINERARI

Alumnes que volen cursar en els estudis

post-obligatoris: BATX CIENTÍFIC-TECNOLÒGIC, CFGM branca sanitària, indústries alimentàries

Alumnes que volen cursar en els estudis

post-obligatoris: BATX HUMANÍSTIC SOCIAL o

ARTÍSTIC

Alumnes que volen cursar en els estudis obligatoris CFGM branca sanitària,

informàtica i comunicacions,

instal·lació i manteniment, etc...

3h BIOLOGIA FRANCÈS BIOLOGIA

3h FÍSICA i QUÍMICA VISUAL I PLÀSTICA VISUAL I PLÀSTICA



- 31 -

3h TECNO+TIC LLATÍ TECNO+TIC

Aquest curs hem ofertat el llatí, però no hi ha hagut demanda. Hem redistribuït les hores assignades al professor per desdobla el Català a quart d’ESO

4 HORARI I CALENDARI GENERAL DE LES ACTIVITATS DE L’ALUMNAT

4.1 HORARI DE L’ESCOLA

4.2. ORGANITZACIÓ DELS ESBARJOS

HORA CICLE OCUPACIÓ

10 a 10’20 h ESO 156

10’30 a 11 h C. INICIAL – C. MITJÀ 213

11 a 11’30 h C. SUPERIOR 102

11’30 a 12 h INFANTIL 121

Donada la congestió del pati de CI i CM es prenen les següents mesures: -Els alumnes de 1r i 2n els dilluns i dimecres van a la piscina. Es situen al pati del sorral per esmorzar i marxen a buscar l’autocar -Es proposa que cada nivell surti un dia diferent de la setmana a realitzar el pati en els parcs més propers a l’escola: Pati de Can Llinars i Pati del Can Bergada, amb tres acompanyants i prèvia informació a l’Ajuntament de Mataró, autorització de les famílies i aprovació del Consell Escolar.

Permanències 8 a 8’30 matí

Pati vigilat 8’30 a 9 h del matí – 14’30 a 15 h tarda

INF - PRI 9 a 13 h i 15 a 17 h

ESO De 8 a 13’30 h i 15 a 17 h (Divendres tarda lliure)

4.3. CALENDARI D’ACTIVITATS

EDUCACIÓ INFANTIL

PRIMER TRIMESTRE

SETEMBRE Dijous 12 A les 9 – Inici de les classes

OCTUBRE Divendres 18 Dimarts 22 Dijous 31

Sortida a l´Aquarium(P.4) Sortida a Can Montcau (P.3) Castanyada

NOVEMBRE Divendres 1 Dilluns 4 Divendres 15

Festiu Dia de Lliure disposició Sortida a Catalunya en Miniatura (P.5)

DESEMBRE

Divendres 6 Diumenge 15 Divendres 20 Divendres 20

Festiu Festival de Nadal Entrega informe 1r trimestre Final 1r trimestre

SEGON TRIMESTRE

GENER Dimecres 8 Dijous 30 Dijous 30

Inici classes 2n trimestre Sortida al Liceu (P.5) Dia de la Pau

FEBRER

Dimarts 11 Divendres 21 Dilluns 24 Dimecres 26

Festa de Mare de Déu de Lourdes Carnestoltes Dia de Lliure disposició Dimecres de cendra – Dinàmica de Quaresma

MARÇ

Dijous 12 Dimecres 18 Divendres 20 Divendres 27

Sortida a la Granja escola (P.4) Sortida a Can Pou (P.3) Dia de Lliure disposició Sortida a Can Ribas (P.5)

ABRIL Divendres 3 Divendres 3

Entrega informe 2n trimestre Final 2n trimestre

TERCER TRIMESTRE

ABRIL

Dimarts 14 Divendres 17 Dijous 23 Dijous 30

Inici classes 3r trimestre Festa de la Misericòrdia Jocs Florals Dia de Lliure disposició

MAIG

Divendres 1 Dilluns 11 Dimarts 12 Dimecres 13 Divendres 29

Festiu Fem un taller a la biblioteca (P.3) Fem un tallar a la biblioteca (P.4) Fem un taller a la biblioteca (P.5) Dia de l’Esport

JUNY

Dilluns 1 Dijous 18 Divendres 19 Divendres 19

Festiu Sortida al Gnomopark (P.3,P.4,P.5)

Acaben les classes

Informe Final CurS



- 33 -

CICLE INICIAL

PRIMER TRIMESTRE


OCTUBRE Diendres 4 Dijous 31

Sortida “La Verema” (1r i 2n) Castanyada

NOVEMBRE Divendres 1 Dilluns 4 Dimarts 19

Festiu Dia de Lliure disposició Sortida teatre “Peter Pan”

DESEMBRE



SEGON TRIMESTRE

GENER Dimecres 8 Dijous 30

Inici classes 2n trimestre Dia de la Pau

FEBRER Dimarts 11 Divendres 21 Dilluns 24

Festa de Mare de Déu de Lourdes Carnestoltes Dia de Lliure disposició

MARÇ Divendres 20 Divendres 27

Dia de Lliure disposició Sortida al “Bosc Vertical” (1r i 2n)



TERCER TRIMESTRE

ABRIL

Dimarts 14 Dijous 16 Divendres 17 Dijous 23 Dijous 30

Inici classes 3r trimestre Sortida teatre “Hansel i Grettel” Festa de la Misericòrdia Jocs Florals Dia de Lliure disposició

MAIG Divendres 1 Divendres 29

Festiu Dia de l’Esport

JUNY

Dilluns Dimarts 16 Del 17 al 19 Dijous 18 Divendres 19

Festiu Entrega informe Final Curs (2n) Colònies (2n) Piscina al CNM (1r) Entrega informe Final de curs (1r) Sortida Marineland (1r)

CICLE MITJÀ

PRIMER TRIMESTRE


OCTUBRE Dijous 30 Dijous 31

Excursió Can Gel Castanyada

NOVEMBRE Divendres 1 Dilluns 4

Festiu Dia de Lliure disposició

DESEMBRE



SEGON TRIMESTRE

GENER Dimecres 8 Dijous 30

Inici classes 2n trimestre Dia de la Pau

FEBRER

Dimarts 11 Diumenge 16 Divendres 21 Dilluns 24 Dimecres 26

Festa de Mare de Déu de Lourdes Festa de Mare de Déu de Lourdes (pares) Carnestoltes Dia de Lliure disposició Dimecres de cendra

MARÇ Divendres 27 Divendres 20

Excursió campus arqueològic Dia de Lliure disposició



TERCER TRIMESTRE

ABRIL

Dimarts 14 Divendres 17 Divendres 17 Dijous 23 Dijous 30

Inici classes 3r trimestre Teatre matí Sala Cabanyes Festa de la Misericòrdia Jocs Florals Dia de Lliure disposició

MAIG Divendres 1 Divendres 29

Festiu Dia de l’Esport

JUNY

Dilluns 1 Dimecres 17-18-19 Dijous 18 Divendres 19 Divendres 19

Festiu Colònies (només 4t) Excursió Marineland (només 3r) Sortida matí CNMataró (només 3r) Acaben les classes

PENDENT Fem Xarxa



- 35 -

CICLE SUPERIOR

ESO

PRIMER TRIMESTRE

SETEMBRE

9 i 10 Reunió de pares DJ 12 a les 10:00, inici de les classes i presentació del lema. DJ 26 Dia Europeu de les Llengües DV 27 Convivències 1r/2n/3r Al Parc Forestal

OCTUBRE DJ 3 i DV 4 Convivències 4t d’ESO DV 25 Entrega Informe de Seguiment DJ 31 Castanyada

NOVEMBRE DV 1 Festiu. Tots Sants DLL 4 Festiu. Dia de lliure disposició DV 29 Presentació de l’Advent

DESEMBRE

Del 2 al 6: Treball de tota la secundària: el Modernisme DM 3 1r/2n/3r Ruta Guiada Puig i Cadafalch DC 4 4t Nau Gaudí (Les formes intel·ligents) DJ 5 1r/2n Colònia Güell 3r/4t Caves Codorniu DV 6 Festiu DM 17 i DJ 19 Primera trobada PLJ DV 20 Entrega de notes i Eucaristia voluntària de Nadal

SEGON TRIMESTRE

GENER DM 8 Tornada a les aules DJ 30 DENIP (Dia de la Pau)

FEBRER

DM 4 i DJ 6 Segona trobada PLJ DLL 10 Tarda (tallers) DM 11 Celebració de Lourdes DV 21 Entrega de l’informe de seguiment DLL 24 Festiu. Lliure disposició DM 26 Presentació i inici de la Quaresma

MARÇ

DV 6 Commemoració Dia de la Dona DM 17-DJ 19 Tercera trobada PLJ DV 20 Festiu. Lliure disposició DM 25 Inici del crèdit de síntesi DV 27 Entrega de notes del segon trimestre

ABRIL DJ 2 Jornada al Camí de Ronda (Tota la secundària) DV 3 Presentacions del crèdit de síntesi. Inici Vacances de Setmana Santa

TERCER TRIMESTRE

ABRIL DM 14 Tornada a les aules DJ 23 Jocs Florals DJ 30 Festiu. Lliure disposició

MAIG DV 1 Festiu DV 8 Entrega de l’informe de seguiment

JUNY DLL 1 Festiu. Segona Pasqua



- 37 -

DJ 11 Entrega de notes 3r trimestre.Recuperacions indicades DLL 15 DM 16 DC 17 Recuperacions a les tardes DJ 18 1r/2n/3r Sortida al Tibidabo DV 19 Darrer dia de curs

PENDENT

Entre el 25-28 de febrer: sortida del YOMO (3r) Dates Viatge 4t d’ESO Dia de l’esport Entrega de notes (recuperacions)

5 ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

ETAPA OFERTA USUARIS

INFANTIL

Hip-hop Taller manualitats Activitat física i esport Anglès Piscina Gimnàstica

7 5

12 7

40 3

PRIMÀRIA

Hip-hop Taller manualitats Patinatge Escacs Robòtica Poliesportiu Judo

11 2

16 9

11 27 23

Total usuaris: 173

6 REUNIONS I ENTREVISTES AMB LES FAMÍLIES

Entrevistes individualitzades amb els pares i mares

Reunions d’inici de curs

Ed. Infantil P3, P4 i P5 5 de setembre (P3 i P4) / 9 de setembre (P5)

Cicle Inicial 1r i 2n 5 i 96 de setembre

Cicle Mitjà 3r i 4t 5 de setembre (3r) / 9 de setembre (4t)

Cicle Superior 5è i 6è 5 i 10 de setembre

ESO 1r, 2n, 3r i 4t 9 de setembre (1r i 2n) / 10 de setembre (3r i 4t)

En base a la disponibilitat de les hores de dedicació dels tutors i tutores. (Mínim una per alumne/a) Objectius: Potenciar la transmissió d’informació dels punts forts dels alumnes, sense obviar les problemàtiques i situacions a corregir. A la vegada arribar a compromisos i acords per escrit, de manera que es fomenti la coresponsabilitat en l’educació dels alumnes. Per aconseguir-ho, un cop realitzada l’entrevista es farà arribar a les famílies un document on es plasmin aquests acords d’acció.

Altres reunions i trobades

PRI 6è Orientació a l’ESO Gener-Febrer En funció de les dates de pre-inscripció determinades pel departament d’Educació.

ESO 4t

Orientació cap els nous estudis. I després de l’ESO….què? Informacions i compromisos davant del viatge de fi de curs

Abril-Maig

7 CALENDARI D’AVALUACIÓ I LLIURAMENT D’INFORMES ALS PARES I MARES

Junta d’avaluació

Etapa 1 TRIM 2 TRIM FINAL

Ed. Infantil 09/12/2019 31/03/2020 08/06/2020

Cicle Inicial 09/12/2019 31/03/2020 08/06/2020

Cicle Mitjà 10/12/2019 30/03/2020 09/06/2020

Cicle Superior 10/12/2019 30/03/2020 09/06/2020

ESO 1 TRIM 2 TRIM 3 TRIM FINAL

Informe seguiment 22/10/2019 18/02/2020 05/05/2020

Butlletí de notes 10/12/2019 17/03/2020 09/06/2020 26/06/2020

Entrega d’informes

Etapa 1 TRIM 2 TRIM FINAL

Ed. Infantil 20/12/2019 03/04/2020 19/06/2020

Cicle Inicial 20/12/2019 03/04/2020 16 i 18/06/2020

Cicle Mitjà 20/12/2019 03/04/2020 16 i 18/06/2020

Cicle Superior 20/12/2019 03/04/2020 12 i 19/06/2020

ESO 1 TRIM 2 TRIM 3 TRIM - ORD FINAL-EXT

Informe seguiment 25/10/2019 21/02/2020 08/05/2020

Butlletí de notes 20/12/2019 27/03/2020 11/06/2020 29/06/2020



- 39 -

Caldrà modificar el format del butlletí trimestral per adequar-lo a la nova proposta d’ítems d’informació de l’avaluació. Caldrà adequar el contingut de la plataforma educativa Alexia.

8 CALENDARI DE REUNIONS DELS ÒRGANS DE GOVERN, EQUIP DIRECTIU I MESTRES

9 RELACIONS EXTERNES AL CENTRE PREVISTES EN REFERÈNCIA A COL·LABORACIONS, SERVEIS EDUCATIUS I SIMILARS

Activitat Col·laboradors Objectius

EDUCACIÓ VIÀRIA

Ajuntament de Mataró, Mossos d’esquadra, Policia Local i Creu Roja

Educar els alumnes en el civisme i la solidaritat , en saber circular pel carrer com a vianants i com a usuaris d’un ciclomotor. Activitat adreçada a tots els nivells educatius.

RELACIONAR-SE AMB ELS AVIS

Residència Laia Visita als avis per Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi per compartir amb ells les festes més senyalades. Els alumnes de 1 d’’ESO participaran en els Jocs Florals que els avis organitzen per a ells

EDUCACIÓ PER LA SALUT.

Institut Municipal de Salut Visita setmanal d’una infermera

Cada dimecres d’1/4 de 10 a les 11, alumnes de 3r i 4t d’ESO poden consultar, preguntar i rebre informació de forma confidencial de neguits que els sorgeixen.

ACTUACIONS AMB E.A.P.

Òrgan Horari i periodicitat

Patronat Fundació Mensual, dijous de 17 a 19 h

Equip directiu Cada dilluns de 16 a 17 h

Coordinadors Cada dimarts de 10’30 a 11’30 h

Consell escolar Una a l’inici i al final de curs. Una per trimestre.

Comissions, Cicles, claustre... Dimarts de 17 a 18.

ALUMNES AMB DIFICULTATS

ESPECÍFIQUES AMB DICTAMEN

SALUT A L’ESCOLA

Servei de salut pública Ajuntament de Mataró

Prevenció dels factors de risc que afecten directament els alumnes d’ESO (tabaquisme, sexe, drogodependències...) Atenció quinzenal d’un infermer

CAMPANYA DONACIÓ DE SANG

Bang de sang i teixits Preparar, programar i donar a conèixer una campanya de donació de sang al centre

CANTÀNIA Ajuntament de Mataró Cantata conjunta de diferents escoles

de Mataró. Hi participen els alumnes de 5è de PRI

SARDAMAT

Plà d’entorn Programa cooperatiu TIC amb altres escoles de la ciutat on coneixerem tot el què envolta el món de les sardanes, aprendrem a ballar-les i assistirem a un concert. Alumnes de 3r de PRI

MUSIQUETES Ajuntament de Mataró Concert cooperatiu amb alumnes de 1r de PRI d’altres centres de la ciutat

DIADA DELS AVIS

Alumnes del centre / AMPA Es proposen activitats que els avis voluntaris d’alumnes de l’escola vulguin desenvolupar amb alumnes de diferents nivells. Es treballa el contacte entre generacions, on els avis transmeten la seva experiència als alumnes.

SOCIALITZACIÓ LLIBRES DE TEXT

Alumnes de 3r de PRI a 4ESO Projecte de socialització de llibres fomentant l’ús responsable d’un material compartit i l’estalvi a les famílies (al voltant del 45 % del cost). Projecte consolidat i amb continuïtat al centre

CONSELL D’INFANTS DE LA CIUTAT

Alumnes de 5è i 6è de PRI Programa de l’Ajuntament de Mataró, on alumnes dels centres inscrits aporten la visió dels infants dels problemes i necessitats que detecten en la població de la seva edat

SERVEI COMUNITARI

Alumnes 3r ESO Aquest curs iniciem el servei comunitari. Treballarem amb la Residència Laia, amb la qual establirem un conveni de col·laboració. Els alumnes faran servei de voluntariat acompanyant i atenenent els residents

FUNDACIÓ JOHAN CRUYFF

Alumnes 6è de PRI Jornades inclusive d’esport amb alumnes amb discapacitats de la Fundació



- 41 -

10 SERVEIS ESCOLARS 10.1. SERVEI DE MENJADOR

S’ofereix un sol torn de menjador a partir de les 13’15h, amb cuina in situ externalitzada a

l’empresa SERHS.

Grup Menjador Capacitat Màxima

P3 i P4 Menjador petit 36

P5 i 1r Taules petites del gimnàs 42

De 2n a ESO Taules grans del gimnàs 56

Usuaris de modalitat fixe del servei de menjador a octubre 2019

Alumnes Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

Grup A (P3 i P4) 19 19 17 20 19

Grup B (P5, 1r i 2n) 28 32 29 33 33

Grup C ( de 3r a 4ESO) 50 51 49 53 51

Total 97 102 95 106 103

Cal afegir-hi els usuaris de modalitat esporàdic. També cal tenir present els alumnes amb beca de menjador atorgat per Ajuntament i Consell Comarcal, així com Fundació Educo

Alumnes Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

Grup A (P3 i P4) 7 7 7 7 7

Grup B (P5, 1r i 2n) 10 12 10 12 10

Grup C ( de 3r a 4ESO) 20 21 20 20 19

Total 37 40 37 39 36

Es pot consultar el projecte educatiu de menjador del grup SERHS a la pàgina web del centre. Donem continuïtat al tastet setmanal (textures, sabors, aliments poc freqüents en els menjadors de casa) i els menús temàtics (cuina xinesa, mexicana....) 10.2. SERVEI PSICOPEDAGÒGIC Intervenció en els següents àmbits:

Professorat Entrevistes amb els tutors i tutores per intercanviar informació sobre els

alumnes als quals s’ha de fer seguiment Entrevistes i seguiment del treball de suport als alumnes de NEE amb la

professora d’educació especial.

Alumnat

Entrevistes individualitzades a petició del tutor/a amb pas de proves psicològiques i pedagògiques (Intel·ligència personal, personalitat, qüestionaris auto-descriptius, recursos per l’estudi,. ets…)

Observació directa a la classe (en els més petits) Seguiment de l’alumne/a

Pares i mares A petició seva o de la psicòloga, entrevistes per intercanviar informació

o emetre recomanacions, amb l’objectiu de realitzar un diagnòstic més profund.

Funcions i objectius

La detecció de dificultats: un dels objectius és identificar les dificultats que pot presentar l’alumnat –problemes en l’aprenentatge de la lectoescriptura o d’integració en el grup classe, per exemple–, tot fent-ne una valoració inicial i participant en el seu seguiment.

El suport en situacions difícils, així com l’abordatge: intenta intervenir en aquelles situacions que tenen un fort impacte emocional, com ara separacions, pèrdua d’un familiar, malalties, etc.

L’orientació educativa: tracta d’assessorar donant pautes i suport en tot allò que fa referència al desenvolupament del nen, especialment en els aspectes d’aprenentatge com ara hàbits i tècniques d’estudi.

La prevenció: promou accions que evitin l’aparició de dificultats i que afavoreixin les millors condicions per a la maduració dels alumnes. Així, es compta amb plans d’adaptació a les diferents etapes educatives i material didàctic sobre temes d’interès per a l’adolescència, entre altres.

La coordinació amb els serveis externs: s’estableix una relació amb els professionals que poden intervenir des de fora de l’Escola, ja siguin logopedes, terapeutes, reeducadors, metges..., per tal de realitzar una actuació consensuada.

La coordinació amb lÉ.A.P: per tal dágilitzar i afavorir la labor dáquesta servei que ofereix la Generalitat de Catalunya.

En general, els recursos i maneres de fer són molt semblants en les diferents etapes educatives, tot i que s’adapten a les característiques dels alumnes de cadascuna d’elles. A Educació infantil i als primers cicles de Primària, per exemple, l’observació dins l’aula és un instrument molt eficaç, mentre que, a partir del final de Primària i durant tota la Secundària, les característiques dels alumnes afavoreixen una aproximació més individual. Observació a l’aula. Els mitjans són:

• Entrevistes individuals amb els alumnes. • Reunions de treball amb el mestre-tutor, cap d’estudis i especialistes. • Visites amb la família. • Trobades amb professionals externs. • Reunions de coordinació amb lÉ.A.P • Ús de proves estandarditzades. • Participació en el procés d’avaluació.



- 43 -

Tots aquests recursos es desenvolupen en l’entorn de l’alumnat, per la qual cosa la feina del psicopedagog implica treballar amb totes les persones involucrades com a agents educatius, principalment família i escola. En aquest sentit, la demanda d’intervenció pot provenir tant dels docents com dels pares i, fins i tot en alguns casos, és el propi alumne qui la demana.

Per últim, és important entendre que la feina del Psicopedagògic no només va dirigida a aquell alumnat que en un moment donat tingui unes necessitats específiques, sinó a tots, ja que s’entén que aquesta és la millor manera de prevenir l’aparició de dificultats en un futur.

11 TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT

SEGUIMENT DEL TREBALL D’INTEGRACIÓ I ACOLLIDA DELS ALUMNES NEE

Joan Tardà – Director Mar Navarro – Psicopedagoga Lídia Aznar - Mestra Lourdes Cazorla – Cap d’estudis INF-PRI Begoña Jiménez – Cap d’estudis ESO Roger Llop - Refrent EAP

COMISSIÓ SOCIAL

Joan Tardà – Director Mar Navarro – Psicopedagoga Roger Llop - Refrent EAP Treballadora social EAP David López – Referent serveis socials ajuntament de Mataró

MESURES CURRICULARS PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

1- MESURES ORDINÀRIES: LA PROGRAMACIÓ D’AULA

Per tal de donar resposta a la diversitat, les programacions d’aula han de ser obertes i flexibles. Quantes més mesures d’atenció a la diversitat es contemplin des de la programació d’aula, menys seran les adaptacions curriculars individuals que ens caldrà dur a terme per donar resposta a les necessitats educatives dels alumnes.

Aquesta flexibilització requereix complir alguns requisits claus:

a) Proposar situacions d’aprenentatge generals i comuns per a tots els alumnes, però plantejant distints graus d’assoliment i activitats diferents atenent a les competències, necessitats, habilitats,... de cada alumne. En aquest sentit, serà important:

- Dissenyar activitats diferents per a treballar un mateix contingut.

- També els mètodes d’avaluació hauran de ser diversificats, així com els procediments i instruments d’avaluació , a fi de permetre que l’alumne pugui demostrar el que realment sap i no es vegi limitat per l’instrument o procediment emprat.

Per això utilitzem procediments, instruments i llenguatges diversos de manera que les dificultats de lectoescriptura o de llenguatge no condicioni els resultats en àrees com Coneixement del Medi o Matemàtiques ( fer ús de procediments d’avaluació escrits en aquestes àrees o per avaluar determinats continguts o objectius pot dificultar que l’alumne demostri el que realment sap) .

b) Fer ús d’una varietat de metodologies didàctiques. Des de la programació d’aula la metodologia s’ha de diversificar per donar cabuda a la diversitat: no necessàriament tots han de fer les mateixes activitats o propostes didàctiques al mateix temps, al mateix ritme o amb el mateix nivell de dificultat. Afavorirà l’atenció a la diversitat:

- fer ús de mètodes que afavoreixin l’experiència directa, la reflexió, l’expressió i la comunicació .

- Realitzar la presentació dels continguts a través de diferents canals (oral, escrit, imatges,...)

c) Fer ús de metodologies obertes que permeten que cada alumne avanci segons el seu ritme i nivell de competència curricular.

d) Flexibilitzar els objectius i els continguts. D’acord amb l’art. 64 de l’esmentat reglament la programació didàctica ha d’incloure, necessàriament, entre d’altres els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació, amb especial referència als mínims exigibles

D’aquí la importància de tenir presents els objectius i criteris d’avaluació mínims.

De tal manera que els objectius i continguts a treballar en cadascun dels cicles i nivells formaran un continu que anirà des de les capacitats mínimes esperades per a cada un dels cicles i nivells fins a les capacitats “màximes” establertes al PCC per a cada un dels cicles.

Així doncs dins la programació d’aula es programen mesures de reforç ordinari per a que els alumnes superin les dificultats d’aprenentatge ordinàries. Es tracta de reforçar o ajudar a recuperar a l’alumne alguns continguts concrets davant els quals l’alumne mostra dificultats, a fi que pugui continuar l’aprenentatge al seu ritme habitual. Entre les mesures de recuperació i reforç es fan :

a) Reforç/ajuda previ a l’explicació del tema en el grup-classe o a la realització d’una determinada activitat: permet que l’alumne pugui enfrontar-se al tema o activitat amb una major seguretat. (p.ex, facilitar que un alumne amb dificultats d’aprenentatge de la lectoescriptura es prepari un dictat concret que es farà amb posterioritat l’aula,...)

b) Reforç/ajuda simultani dins l’aula: el tutor i el mestre de suport a l’aula ( MEE) ajuda alls alumnes durant la realització de tasques pràctiques o exercicis col·lectius per a que puguin superar les dificultats davant un determinat contingut

c) Reforç/ajuda posterior a l’explicació del tema en el grup classe: permet reforçar els continguts treballats i assegurar-ne la seva comprensió per part de l’alumne.

d) Desdoblaments/Grups flexibles es tracta de reduir el nombre d´alumnes en les àrees instrumentals, de tal manera que dels dos grups es fa un tercer amb aquells alumnes que tenen un ritme d’aprenentatge diferent, el mestre de suport es coordina amb els tutors per tal de seguir els objectius i continguts del curs, la metodologia i el ritme és diferent.

e)Atenció individualitzada: Atenció específica i temporal a un alumne o petit grup d´ alumnes amb dificultats de llenguatge o amb alumnes d´ incorporació tardana de 2on i 3er Cicle . L´ objectiu es afavorir el seu progrés i la seva posterior integració a la dinàmica general del grup-classe.



- 45 -

2-MESURES ESPECÍFIQUES PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

LES ADAPTACIONS DELS ELEMENTS CURRICULARS

Les adaptacions curriculars individualitzades són una estratègia adequada per donar resposta a les necessitats d’aprenentatge de cada alumne, quan aquestes necessitats no poden ser contemplades des de la programació d’aula. Suposen, per tant, modificacions de la programació d’aula

“ L’adaptació curricular és l’adequació del currículum a les necessitats de l’alumne, amb la finalitat que pugui desenvolupar en la major mesura possible, les capacitats establertes en els objectius generals de l’etapa i participar dels entorns generals i comuns, escolars i extraescolars.

De la mateixa manera que les diferències individuals i les dificultats d’aprenentatge formen un continu, les adaptacions curriculars individuals van des d’ajustaments o modificacions senzilles de la programació d’aula, fins a canvis significatius que s’allunyen considerablement del que es fa a l’aula. Diferenciem entre adaptacions curriculars no significatives, adaptacions curriculars significatives i adaptacions curriculars d’ampliació.

a) ADAPTACIONS CURRICULARS NO SIGNIFICATIVES, quan les modificacions no afectin als objectius, continguts i criteris d’avaluació considerats bàsics (mínims) i per tant permetin a l’alumne assolir els objectius del cicle (mínims exigibles). Aquestes modificacions podran anar referides als diferents elements del currículum:

- Adaptacions en els procediments i/o instruments d’avaluació

Amb determinats alumnes, especialment aquells que tenen greus dificultats de comunicació i/o de l’aprenentatge de la lectoescriptura és necessari adaptar els procediments i/o instruments d’avaluació, a fi que aquests no condicionin els resultats obtinguts per l’alumne. En determinats casos, no es tracta tant de reduir el nivell d’exigència o consecució esperat, sinó de cercar aquells procediments que es puguin ajudar a conèixer el que l’alumne ha après.

- Adaptacions en la metodologia

En altres casos, és suficient amb una ajuda més individualitzada, o amb la presentació dels continguts mitjançant canals diferents ( suports visuals, gestuals,... ) o amb metodologies diverses (manipulació, observació directa,...) per afavorir la comprensió d’un contingut.

Els grups de desdoblament de les matèries instrumentals tenen adaptacions d´aquest tipus. Són alumnes que segueixen el currículum del curs i cicle en el que estan, però amb mètodes i avaluacions diferents. Es realitza desdoblament en tots els cursos de primària i secundària, en les àrees instrumentals; matemàtiques i català. A secundària el desdoblament de matemàtiques només es fa al primer cicle de l´E.S.O.

- Adaptacions en els continguts.

A vegades per a determinats alumnes amb un ritme de treball més lent, es poden fer modificacions en la seqüenciació prevista dels continguts, sense que això suposi renunciar a l’aprenentatge dels mateixos. En altres, es podrà optar per prioritzar aquells continguts que es consideren més bàsics o rellevants i, en ocasions, podrem decidir eliminar-ne alguns no considerats mínims, per tal que l’alumne pugui aprofundir més en aquells que es consideren essencials i, evitar així, que es “despengi” del ritme de la classe.

Aquests tipus dádaptacions són les que fem amb tots a aquells alumnes que pateixen algun trastorn o dificultat d’aprenentatge; alumnes amb diagnòstic de TDAH, síndrome dÁsperger i alguns casos de Dislèxia important.

- Adaptacions en els objectius

Davant els alumnes amb dificultats d’aprenentatge, en alguns casos hem adaptat els objectius. En ocasions és suficient prioritzar aquells més bàsics, sense renunciar a treballar els demés o traslladar-los al cicle següent. Però a mesura que aquestes dificultats d’aprenentatge es fan més grans, l’opció que acostumem a fer és eliminar alguns objectius no considerats bàsics i els continguts corresponents, per tal de poder treballar amb profunditat aquells altres que sí considerem bàsics.

Aquesta és la darrera opció, ja que tots els objectius contribueixen en major o menor mesura a la consecució de les finalitats de l’etapa.

La lògica del procés d’adaptacions aconsella que es revisin en primer lloc tant les estratègies com la pròpia avaluació de l’alumne o les decisions relatives al com i al quan ensenyar , abans de revisar i adaptar les decisions relatives al què ensenyar, sobretot quan aquestes impliquin eliminacions de continguts i objectius. En aquest sentit, procurem no modificar els continguts ni els objectius fins que no s’hagin dut a terme adaptacions de nivell inferior . A l’hora de dur a terme qualsevol adaptació seguim el següent ordre:

Adaptacions en els procediments i/o instruments de l’avaluació

Adaptacions metodològiques

Adaptacions en els continguts

Adaptacions en els objectius

b) ADAPTACIONS SIGNIFICATIVES: Les AC són significatives quan, a causa de les modificacions dels diferents elements curriculars, es modifiquen substanciosament els objectius, continguts i criteris d’avaluació i, per tant, el grau de consecució de les capacitats del cicle corresponent.

Quan les adaptacions suposin l’eliminació d’objectius, continguts i criteris d’avaluació considerats mínims pel cicle parlem d’adaptacions significatives.

Les adaptacions curriculars significatives tenen com a resultat un currículum que s’aparta significativament del que fan els altres companys de l’aula. Són, per tant, una mesura excepcional que pot posar en qüestionament la possibilitat d’assolir els objectius de l’educació obligatòria i la consegüent titulació.

Malgrat tot, això no vol dir que els alumnes amb AC (adaptacions significatives) no puguin obtenir el títol a l’acabar l’ESO, si lálumne ha assolit , en termes globals, els objectius establerts per aquesta etapa, se’l proposarà per a l’obtenció del títol de Graduat en Educació Secundària. L’estimació d’haver assolit els objectius generals es farà en funció de la maduresa de l’alumne i de la valoració del professorat en junta dávaluació.

c) ADAPTACIONS CURRICULARS D’AMPLIACIÓ: L’objectiu d’aquestes adaptacions és donar resposta als alumnes amb NEE associades a condicions de sobre dotació intel·lectual.

L’adaptació individual del currículum recollirà l’enriquiment dels objectius i continguts, la flexibilització dels criteris d’avaluació, i la metodologia específica que convé utilitzar tenint en compte l’estil d’aprenentatge i el context escolar.



- 47 -

3. ADAPTACIONS D’ACCÉS AL CURRÍCULUM

Són adequacions adreçades a facilitar l’accés amb normalitat al currículum. Aquestes adequacions poden ser:

a) Mesures d’adequació de l’espai, el mobiliari, els recursos didàctics (per compensar necessitats d’accés físic)

b) Utilització de sistemes o codis distints/complementaris, suports lingüístics

específics (per compensar necessitats de comunicació).

EDUCACIÓ INFANTIL

Hores assignades: 19 hores per tot el cicle de suport a l’aula. Enguany acollim tres alumnes en pràctiques de Grau Superior d’Educació Infantil que també suposa un suport a les tutores, al marge de l’aprenentatge de les aulumnes del grau.

CICLE INICIAL

Hores assignades: Grups flexibles a Català, Matemàtiques i Projectes (9h setmanals) Hores d’atenció individualitzada als alumnes: 4 h

Metodologia:

A primer doblem el professorat per cada grup-classe en les franges de matemàtiques i grup flexible en les franges de llengua catalana. Es fan grups flexibles a segon de primària. Es distribueixen en tres grups i tres mestres segons criteris establerts per cada cicle i en funció del temari o les activitats programades. A 2n de PRI donada la diversitat existent s’assignen 4 mestres als grups flexibles

CICLE MITJÀ

Hores assignades: Grups flexibles a Català, Matemàtiques i Projectes (8’5 hores) Hores d’atenció individualitzada als alumnes: 6’30 h

Metodologia:

Es fan grups flexibles. Es distribueixen en tres grups i tres mestres segons criteris establerts per cada cicle i en funció del temari o les activitats programades.

CICLE SUPERIOR

Hores assignades: Grups flexibles a Català, Matemàtiques (7 hores) Hores d’atenció individualitzada als alumnes: 2 setmanals a tot el cicle

Atenció individualitzada:

Es fan grups flexibles. Es distribueixen en tres grups i tres mestres segons criteris establerts per cada cicle i en funció del temari o les activitats programades.

ESO

Hores assignades: Desdoblaments a Matemàtiques de 1r i 2n: 5h setmanals Desdoblament de llengua catalana a 4t: 3h setmanals Hores d’atenció individualitzada als alumnes: 3 setmanals a tot el cicle

Atenció individualitzada:

Els alumnes amb PI, nouvinguts i/o amb coneixements limitats de l’idioma s’agrupen i treballen amb la mestra d’educació especial 3h a la setmana. Es té preparada una programació adaptada a les necessitats d’aquests alumnes .

Disposem de 30 hores destinades al treball amb els alumnes amb dictàmens, PI i dificultats d’aprenentatge que necessiten d’una atenció individualitzada. Per aquests alumnes hem disposat d’un espai propi on a partir dels acords de la comissió d’atenció a la diversitat es realitzen les activitats amb els alumnes.

Aquest curs disposem de 20 h de vetllador aprovades pel Departament i que assignem amb dictamen de l’EAP als següents alumnes: PL-P3-INF (5 hores) TEA i problemes motrius

OD- P5-INF (4 hores) Trets autistes

GC- 3PRI (4 hores) Trets autistes

SA – 6PRI (3 hores) Trastorn de conducta

GC – 2ESO (4 hores) Trastorn mental

En el cas de l’alumne PL de P3 hem signat un acord de col·laboració amb l’entitat Juts x autisme

12 FORMACIÓ DEL PROFESSORAT

Les formacions programades per aquest curs són:

ACTIVITAT FORMATIVA DESCRIPCIÓ TEMPORITZACIÓ

Cocreació del marc d’escola (II)

Organitza: MDL – Make it education – Fundació Tripartita

Segon i tercer trimestre 20 hores



- 49 -

Donem continuïtat a la formació començada el curs anterior on desenvolupem i actualitzem el projecte educatiu de centre adequat i adaptat a les noves maneres d’entendre l’acció a l’aula

Projecte Singapur Organitza: MDL – Cruïlla - UAB El projecte va creixent amb els cursos i cal anar formant al professorat que s’hi incorpora.

Inci de curs: 5 hores Assessorament continuat durant tot el curs

Del llenguatge oral al llenguatge escrit a les etapes inicials

Organitza: MDL – Carme Sánchez Explorar estratègies i actuacions a l’aula que permetin a partir del llenguatge oral aconseguir una bona consciència fonòlgica com a pes previ a l’aprenentatge de la lectoescriptura. Orientat a INF i CINICIAL

Primer trimestre 20 hores

A part d’aquestes propostes, estarem atents a les accions formatives que ofereixen tant des del PFZ, com des de la Fundació d’escoles cristianes de Catalunya.

13 COMISSIONS DE TREBALL

CONVIVÈNCIA

OBJECTIUS

Finalització del projecte de convivencia Proposar activitats tutorials, dinàmiques de grup, jornades en relació a la convivència a les aules i patis

Revisar els plans d’acció tutorial Dissenyar una jornada d’interculturalitat que impliqui alumnes i famílies d’altres cultures

INTEGRANTS

ESO: Joan Tardà

C. Superior: Xavier Iglesia

Educ. Infantil : Lídia Aznar - Nini Linares

Cicle Inicial: Cinta Martínez - Carme Fernández

Cicle Mitjà: Anna Gratacós

CONCURSOS LITERARIS

OBJECTIUS

Fomentar l’exxpressió escrita en diferents idiomas a partir dels concursos literaris Planificar, temporitzar, motivar i coordinar el concurs d’Òmnium Cultural i Sant Jordi Marcar la temporització de la creació, de l’entrega i de la revisió dels treballs a presentar, cercar materials i estratègies per motivar i preparar els alumnes

INTEGRANTS

C. Superior: Mar Navarro

ESO: Sílvia Moreno , Joan Bustos

Educ. Infantil: Virginia Diez - Gemma Sancho

Cicle Inicial: Joan Abellaneda

Cicle Mitjà: Ana Berraondo i Mercè Teixidó

JORNADES CIENTÍFIQUES

OBJECTIUS

Dissenyar i organitzar unes jornades científiques, amb pràctiques adreçades a diferents edats i nivells

Temporitzar les jornades, dissenyar els experiments, dissenyar la gestió dels participants, motivar els alumnes grans a preparar els experiments pels més petits, etc…….

INTEGRANTS

C. Superior: Lídia Pidelaserra, Anna Artés

ESO: Laia Tomàs, Miquel Àngel Sánchez

Educ. Infantil : Judit Castany - Iolanda Castillo

Cicle Inicial: Maria Luna

Cicle Mitjà: Lourdes Cazorla

FESTES

OBJECTIUS

Actualitzar, organitzar, planificar i coordinar les festes escolars: Nadal, Carnestoltes, Conèixer les tradicions catalanes. Fomentar la convivència entre la comunitat educativa.

INTEGRANTS

C. Superior: Mónica Solsona

ESO: Marta Gómez

Educ. Infantil : Mar Torres - Bego Domingo

Cicle Inicial: Eva Canals

Cicle Mitjà: Jordi Miret

IMATGE CORPORATIVA I XARXES SOCIALS

OBJECTIUS

Modificar, actualitzar i unificar plantilles (cartes, circulars, etc…) Revisar carpetes compartides i unificar logos, actualitzar dades de mails, crear plantilla de controls, incloure LOPD, etc…. Unificar criteris i fer un seguiment de les xarxes socials. Facebook, Twitter, Instagram Establir un protocol i fer-lo arribar al claustre de com, què i quan penjar imatges o notícies a les xarxes socials, coordinar qui les penja i amb quina freqüència, etc….

INTEGRANTS

C. SUPERIOR: Marc Clariana

ESO: Elisabet Valls - Bego Jiménez

Educ.Infantil: Miriam Morales - Anna Nicolau

Cicle Inicial: Clara Uix

Cicle Mitjà: Elena Rigual



- 51 -

14 ANNEXOS

ANNEX 1. PROJECTE SINGAPUR

Ja fa cursos que el claustre de professores i professors destinem la formació i la seva transferència a l’aula en la millora dels processos d’aprenentatge de les matemàtiques. Aquest procés de millora l’hem desenvolupat conjuntament amb l’assessorament del Departament de Pedagogia de les matemàtiques de l’UAB. Tots aquests processos realitzats conflueixen en una nova metodologia que implantarem de forma progressiva de primer a sisè de primària: el projecte SINGAPUR.

Els grans reptes que ens proposem en l’ensenyament de les matemàtiques són aconseguir que els nostres alumnes resolguin problemes als que no s’han enfrontat i que sigui capaços a través de l’aprenentatge matemàtic d’assolir les competències del segle XXI:

- Facilitar la comunicació: capacitat d’escolta, d’argumentar i expressar idees - Generar judici crític - Proposar situacions de col·laboració - Fomentar la creativitat

La metodologia Singapur es basa en:

- La importància de l’escolta - El respecte dels diferents ritmes d’aprenentatge - La transició del concret a l’abstracte - L’aprenentatge entre iguals - Fragmentar el treball en col·lectiu on hi ha escolta activa sense condicionar l’alumne,

equips reduïts on es copera i s’expressa i treball individual on l’alumne es consciencia i reflexiona

Per aplicar-lo i implementar-lo des de l’escola s’ha impulsat:

- Formació al professorat que l’aplicarà aquest curs i els cursos propers - S’ha explicat a les famílies amb reunions informatives - S’ha renovat totalment el mobiliari dels nivells on s’aplicarà, buscant mobiliari que permeti

una aula dinàmica i flexible a les necessitats de treball del moment. (Amb el suport de l’AMPA)

- Per aplicar-lo s’ha incorporat material manipulatiu a cada sessió dels aprenentatges matemàtics.

- També s’ha reorganitzat la distribució de mestres, de manera que cada grup-classe treballa amb dues mestres a l’aula.

Aquest curs s’hi incorpora 2PRI i de forma progressiva anirem aplicant-lo a tota la primària.

ANNEX 2. PLA DE PASTORAL

1. IDENTIFICAR EL CARISMA I L’IDEARI DE L’ESCOLA. 1.2 Dissenyar el pla pastoral anual. 1.4 Celebrar la jornada festiva recordant la nostra fundadora.

2. POTENCIAR L’EXPERIÈNCIA RELIGIOSA EN L’ÀMBIT ESCOLAR ENRIQUINT-NOS DE LA

DIVERSITAT RELIGIOSA DELS NOSTRES ALUMNES.

2.3 Incorporar pregàries d’altres confessions en jornades especials/festives pròpies. 2.4 Oferir moments de pregària/reflexió/interioritat en els moments forts de l’any

(Advent – Nadal – Quaresma - Pasqua) 2.6 Elaborar dinàmiques de reflexió en els moments litúrgics forts per tots els alumnes.

3. CONSOLIDAR LA PARTICIPACIÓ ACTIVA DE TOTS ELS MEMBRES DEL CLAUSTRE EN LES TASQUES PASTORALS.

3.5 Dissenyar a l’inici de curs activitats per promoure el lema del curs. 3.6 Participar en la preparació i desenvolupament de l’activitat pastoral de Xarxa per

part dels respectius tutors.

4. INCREMENTAR LA PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS ALUMNES EN LES ACTIVITATS PASTORALS.

4.1 Fer-los protagonistes de la preparació de diferents moments de l’activitat pastoral:

cançons a les celebracions; pregàries dels fidels; acció de gràcies; vídeo dels bons dies; dibuix a la cartellera; suggeriments al blog;...

4.3 Implicar als alumnes més grans per a les celebracions dels més petits.

5. MILLORAR L’AMBIENTACIÓ PASTORAL DE L’ESCOLA. 5.1 Programar els moments pastorals que cal destacar o potenciar al llarg del curs.

5.5 Recuperar la iconografia catòlica a les classes.

6. CONSOLIDAR LES CAMPANYES SOLIDÀRIES 6.2 Implicar a les famílies en les activitats solidàries.

7. INICIAR LA FORMACIÓ EN PASTORAL DEL CLAUSTRE DE PROFESSORS I DE LA

COMUNITAT EDUCATIVA.

7.2 Presentar el document de la identitat de l’escola als professors nouvinguts.

8. PROMOURE ELS PROCESSOS D’ACOMPANYAMENT. 8.1 Revisar el pla d’acció tutorial. 8.2 Mantenir les convivències tutorials a 4t d’ESO. 8.3 Potenciar l’oferta de grups de confirmació/reflexió.

9. PARTICIPAR DEL PROJECTE “FEM XARXA” AMB SALESIANS I MARISTES.



- 53 -

9.1 Reunir-nos amb Salesians i Maristes per revisar el desenvolupament del projecte. 9.2 Presentar al claustre el programa d’activitats del curs.

ANNEX 3. XARXA – Projecte comú amb Valldemia i Salesians. Educació en valors

Volem potenciar un context comú entre joves de diferents escoles de Mataró. Un context educatiu, sa. Un context que ajudi els joves a ser més ells mateixos. Que els ajudi a sentir-se còmodes, tenint com a referents els valors socials, estiguin en la situació que estiguin. Així doncs, amb l’objectiu de ser una escola oberta al barri i a la ciutat, hem iniciat un camí que pot aportar molt d’enriquiment per als alumnes a mig termini. Es tracta de contactar amb altres escoles de la ciutat i organitzar activitats conjuntes. D’aquesta manera, els infants i joves en coneixen d’altres en contextos educatius compartits. Creiem que aquestes xarxes relacionals poden transformar en certa mesura positivament la ciutat, ja que els referents comuns d’aquests joves de Mataró no seran només allò que arriba a tots (consumisme, superficialitat, imatge...) sinó també valors educatius, socials, solidaris... La proposta concreta és fer una trobada anual per nivell des de Tercer de Primària fins a 4t d’ESO de les escoles Maristes Valldemia, Mare de Déu de Lourdes i Salesians de Mataró amb les característiques següents: a. tindrà preferiblement una durada de matí i tarda; b. serà planificada per un equip reduït designat per cada centre (habitualment un tutor o

membre dels equips de pastoral); c. tindrà una estructura que inclourà sempre un moment d’acollida/salutació/benvinguda

inicial, una activitat/dinàmica central i un moment de tancament final; d. durant el disseny, i sempre segons les possibilitats, mirarem de garantir que la trobada

persegueixi un objectiu solidari i de promoció de valors socials (recaptació de fons en favor d’una entitat local d’atenció als més necessitats, etc.), així com la presència dels nostres tres identitaris comuns (referències als fundadors, missatge evangèlic, acció de gràcies, etc.);

e. serà objecte d’una reunió de valoració final, que després de ser compartida pels referents, esdevindrà el punt de partida per al curs següent (reunió de referents a l’inici de curs).

ANNEX 4. PLA LECTOR

Un dels objectius prioritaris del Departament d’Ensenyament és el foment de la lectura. Essent un element transversal de totes les matèries i essent habitual el llegir a gairebé totes les matèries, es marca una franja diària d’un mínim de mitja hora on es fixa la lectura com a eina. A més disposem d’una hora d’activitat complementària a C.Ini i C.Mitjà dedicada exclusivament a la lectura i els treballs d’expressió escrita i comprensió que se’n poden derivar.

LECTURES – 1PRI i 2PRI

1PRIA 2PRIA

1. El núvol gris, gras i gros 2. La geganta i el Nap-Buf

1. La bruixeta Rosaura

2. Un cop de vent

3. La casa d’en Pere

4. Els grills i les cigales 5. La llegenda de Sant Jordi 6. L’aranya previsora

7. Història d’un arbre

8. En Tonet, el fil i l’aranya

9. La guineu i el peixater 10. El cavall de cartró

11. Boira a les butxaques 12. El meu pardal 13. El tren i la lluna

14. Sara

15. La cuca Quica

16. Sóc gran! 17. Les armilles del pagès 18. Un dia fatal 19. En Taró, el cargol i la mar 20. L’ase que es va beure la lluna

21. Quin invent! 22. Una carta per a la Marta

23. Els monstres monstruosos 24. La bruixa Maduixa

25. Amor a mar 26. Els colors 27. Glup-Glup

28. El pare sense veu

29. El semàfor

3. El forn d’en Musaranya 4. El misteri dels Ogres golafres 5. El missatge secret 6. la bruixa i el Mestre 7. Més contes de la Cira 8. La tortuga poruga i la seva amiga eruga 9. Les erugues 10. Un elefant amb cor d’ocell 11. El llobató, detectiu forestal 12. 27 contes sorprenents 13. L’Oriol i en Tururut 14. Història d’un nas 15. La formiga Piga es deslloriga 16. El llibre màgic 17. Quin niu més bonic 18. Un poble 19. La bombolla de sabó 20. La Moli i la Doli 21. Les joguines imaginàries 22. En Jaumet busca escola 23. Embolics a Palau 24. Marduix 25. En Maure i el follet 26. Monstre busca monstra 27. El Mag del Frac 28. L’amiga més amiga de la formiga Piga 29. Quina broma! 30. Peret i els lladres

1PRIB 2PRIB

1. L’arbre dels ocells 2. Un dia fatal 3. Glup-Glup

4. El meu pardal 5. La casa d’en Pere

6. El germà d’en Joan Brut 7. La bruixa endreçada

8. Què seré quan sigui gran

9. El pirata Higini 10. En Tonet, el fil i l’aranya

11. En Jordi dormilega

12. Escombra que escombraràs 13. La marmota inventora

14. Si la lluna parlés 15. En Taró, el cargol i la mar 16. El petit avet 17. Sentir el silenci 18. La gran bastida

19. El pare sense veu

20. Els gats de l’envelat 21. En Luka i el dinosaure

22. Una carta per a la Marta

23. El núvol gris, gras i gros 24. Els grills i les cigales

1. En Maure i el follet 2. La revolta dels objectes perduts 3. Conte de riure, conte de plorar 4. El forn d’en Musaranya 5. Quin niu més bonic ! 6. Les set dents de la Palangana 7. Les granotes de la Rita 8. El tresor del vell pirata 9. La bombolla de sabó 10. La Moli i la Doli 11. Història d’uns ulls 12. Un cop de vent 13. L’home Supercucamolla Man 14. Simó Samsó contra el monstre vegetal 15. Quina gana que tinc! 16. La Moli, la Doli i la Tecla 17. Quan éreu dos micos 18. La llufa, quina mofeta 19. El llop viu a dalt 20. És fosc! 21. L’any del Blauet 22. El llobató i la mansió encantada 23. La tortuga d’en Hans 24. Més cartes de la Cira



- 55 -

25. Les armilles del pagès 26. Som castellers 27. Ulls de peix

28. Historia d’un arbre

29. Un botó ploraner

25. La tortuga poruga i la seva amiga eruga 26. Una pintura als llençols 27. Les aventures d’un bigoti 28. Un fantasma fet a mida 29. Peret i els lladres 30. L’Anna vol tenir un animalet

A més a més de la complementària de taller de lectura, a 1r de primària dedicarem mitja hora cada dia a treballar aquesta activitat. Normalment ho farem a primera hora de la tarda, menys dimarts que es realitzarà de 4 a 4:30. En començar la sessió, se’ls hi donarà una llista de paraules amb el so que treballem aquella setmana. Aquesta llista es repetirà i s’anirà ampliant en les següents sessions fins que les llegeixin amb més velocitat. Començarem per paraules monosíl·labes i acabarem amb paraules de tres/quatre síl·labes, paraules amb síl·labes inverses i travades. Alternant amb frases curtes. Quan llegeixin amb més fluïdesa utilitzarem com a lectura rodolins, poemes, endevinalles, receptes, diàlegs... En general textos curts. En l’últim trimestre respondran preguntes senzilles de comprensió lectora. També valorarem la velocitat.

LECTURES C.MITJÀ

Mehdi i les llunes del zoo. El cas del director de l’escola desemmascarat. El cas de les flexions amb conseqüències. El cas dels nans a l’aguait. Tina i el dinosaure salvatge. Vacances a l’hotel encantat. Tina a la recerca del tresor. Tina i l’espasa màgica. El zoo d’en Pitus. Tina i la mòmia. La nariz de Moritz

El cas de la professora desapareguda. Amadeu Trotambolics. Amics per sempre? Un lleó a les golfes. Kika y el libro de hechizos. El jardí de la por. El cas del cocodril a internet. El cas del misteri dels cogombres. El cas de la festa de fi de curs. Tina i l’aventura espacial. L’Illa a la recerca de la iaia perduda. Un pastís amb molta mostassa. El cas del crit a la sal de professors. Qui vol aquesta casa. Cul de mal seient.

Específica de tercer:

- Lectura comuna per part dels alumnes: Rita la tenista

- Lectura en veu alta per part de la professora: Matilda. Roald Dahl

Específiques de quart:

- Lectura en veu alta per part dels alumnes: Charlie i la fàbrica de xocolata. Roald Dahl

- Lectura en veu alta per part de la professora: Les bruixes. Roald Dahl

LECTURES C.SUPERIOR

Oi que som moderns, Borinotman? La pedra blanca

Molly Moon atura el món

El desafiament d’en Ratin Head

El secret del Tíbet Els cent dies del drac

Tigres, el vapor del Mississipi Tigres, l’avió fantasma

Tigres, l’ull de foc

El viatge d’en Nicolau

L’Squirrel El cavaller galàctic

Núvol de novembre

El geni de la bicicleta

L’Squirrel El petit vampir L’Emi i en Max. L’aventura de les balenes Els ulls de l’aiguamoll Momotoro i Dolly Dolç

Les vacances del petit Nicolau

Hug i Adalaisa

La Taca ataca

El foraster que vingué del mar

Específiques de cinquè:

- Lectura comuna: Vols ser el nòvio de la meva germana? - Lectura comuna: Els monstres tenen pessigolles. - Lectura comuna: La invasió d’Ànecs.

Específica de sisè:

- Lectura comuna: El fill del bus

A l’ESO la lectura és l’element principal del nostre Projecte de Lectura Jove que treballem conjuntament amb la Biblioteca Pompeu Fabra. Hi ha un llistat de títols específics d’aquest projecteja que formen part de la programació de les activitats del mateix.



- 57 -

Així mateix disposem d’uns títols específics de llengua castellana i anglesa. I una sèrie de llibres en llengua catalana que estreballen conjuntament i coordinadament en les hores lectives de la matèria i en la hora complementària assignada a cada curs.

1r ESO 2n ESO 3rESO 4t ESO PLJ El Nen que va xatejar amb Jack Sparrow / Francesc Puigpelat Wolfgang : (extraordinari) / Laia Aguilar - El Gat negre i altres relats / Edgar Allan Poe Castellà: La sombra del gato y otros relatos de terror/Concha López Narváez La lección de August/R.J.Palacio

PLJ Les Pereres fan la flor blanca / Gerbrand Bakker Mentida / Care Santos -El Gat negre i altres relats / Edgar Allan Poe Castellà: Dani, campeón del mundo/Roald Dahl Prohibido tener catorce años/J.Olmo, R.Santiago

PLJ Sweet Sixteen / Annelise Heurtie Dràcula / Bram Stoker (adaptació ed.BROMERA) - Històries imprevistes / Roald Dahl Castellà: Pulsaciones/F.Miralles J.Ruescas Lazarillo de Tormes/Anónimo

PLJ Cor de cactus i altres formes d'estimar / Anna Manso Un Monstre em ve a veure / Patrick Ness -Històries imprevistes / Roald Dahl Castellà: Leyendas/ G.A.Bécquer Latidos/ F.Miralles, J.Ruescas

PROJECTE LECTURA JOVE

Sisna edició d’aquest programa de foment de la lectura adreçat als alumnes d’ESO. L’alumnat, al llarg de les activitats previstes dins d’aquest projecte, haurà de ser capaç de :

- Convertir-se en usuaris responsables de la biblioteca pública Pompeu Fabra. - Conèixer les instal·lacions, serveis i el funcionament d’aquest equipament cultural. - Gaudir de la lectura de les obres proposades a través de les diverses sessions d’animació

a la lectura. - Comprometre’s a llegir els llibres assignats. - Parlar raonadament del que estan llegint i intervenir de forma activa en les sessions que es

duran a terme a la biblioteca.

- Convertir les seves impressions sobre el que han llegit en un treball per ser exposat i eventualment premiat: curt de ficció a tots els cursos



- 59 -

PROGRAMACIÓ GENERAL DE CENTRE · i els indicadors de progrés del centre per a la priorització...

Documents

Transcript of PROGRAMACIÓ GENERAL DE CENTRE · i els indicadors de progrés del centre per a la priorització...