Programació Valencià: Llengua i Literatura 3º ESO … · Web viewEl treball de l'ortografia, del...

PROJECTE ADARVE

VALENCIÀ:LLENGUA I

LITERATURATERCER CURS

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

COMUNITAT VALENCIANA

OXFORD EDUCACIÓ

Valencià: Llengua i Literatura 3r. Comunitat Valenciana.

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ 2

2. METODOLOGIA 6

3. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES 10

4. ACTIVITATS, ATENCIÓ A LA DIVERSITAT, AVALUACIÓ I AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES 20

5. CURRÍCULUM 26Objectius de l'etapa i d'aquest curs mitjançant aquesta matèria 26Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques 27Objectius de la matèria i d'aquest curs 28Continguts de la matèria i del curs 30Criteris d'avaluació de la matèria i del curs 34Objectius de la matèria i la relació que té amb els criteris d'avaluació del curs 40

6. PROGRAMACIÓ DE LES UNITATS 43

Distribució temporal dels continguts 43Unitat 1 43Unitat 2 48Unitat 3 53Unitat 4 57Unitat 5 62Unitat 6 67Unitat 7 71Unitat 8 75Unitat 9 79Unitat 10 84Unitat 11 89Unitat 12 93

Projecte Adarve (Oxford Educació)1


1. INTRODUCCIÓ

El Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre, aprovat pel llavors Ministeri d'Educació i Ciència i que va establir els ensenyaments mínims de l'ensenyament secundari obligatori com a conseqüència de la implantació de la Llei Orgànica d'Educació (LOE), ha sigut desplegat a la Comunitat Valenciana pel Decret 112/2007, de 20 de juliol, pel qual s'estableix el currículum de l'ensenyament secundari obligatori per a aquesta comunitat. El present document es refereix a la programació del tercer curs d'ESO de la matèria de Valencià: Llengua i Literatura.

Com analitzarem més endavant de manera més detinguda, una de les novetats principals que va incorporar la LOE en l'activitat de l’ensenyament deriva de la nova definició de currículum, en concret per la inclusió de les denominades competències bàsiques. Pel que fa, globalment, a la concepció que es té d'objectius, continguts, metodologia i criteris d'avaluació, les novetats són les que produeixen, precisament, la interrelació amb aquestes competències, que orientaran el procés d'ensenyament-aprenentatge, i que en aquest document es posen de manifest quan, de primer, es desglossen en subcompetències els distints aprenentatges que cada una incorpora i, després, s'interrelacionen amb els criteris d'avaluació específics de cada una de les unitats didàctiques, vinculats, al seu torn, a les diferents activitats d'aprenentatge.

En el model de presentació de les competències bàsiques pel qual hem optat, reflectim de manera especialment operativa tant el moment com la forma en què es treballen durant l'activitat d’ensenyament i s'avaluen, bé siga una avaluació contínua i formativa, o bé una avaluació sumatòria. La terminologia que alguns especialistes comencen a fer servir (descriptors, acompliments o indicadors d'assoliment, rúbriques...), majoritàriament en estudis i investigacions, i, en menor grau, en documents didàctics com aquest, no s'empra en aquesta programació, tant perquè les seues aportacions metodològiques estan implícites en la terminologia per la qual hem optat com per considerar-la aliena, almenys de moment, a la tradició del nostre professorat i, en conseqüència, escassament pràctica. En tot cas, considerem prioritari, pel valor que aporta a l'activitat educativa, que el professorat sàpia a cada moment que el seu treball i el dels seus alumnes està enfocat envers la consecució d'unes determinades competències bàsiques (desglossades en subcompetències, cada una de les quals formulada en termes d'assoliments demostrables), i també que la realització d’aquestes pot ser mesurada (capacitats avaluables), ja que tant les subcompetències com les activitats d'aprenentatge es vinculen amb els criteris d'avaluació de la unitat.

Pel que fa, específicament, a l'aspecte metodològic amb què s'ha de desenvolupar el currículum, es manté, en cada una de les 12 unitats didàctiques d'aquesta matèria i d’aquest curs, un equilibri entre els diferents tipus de continguts: conceptes, procediments i actituds continuen orientant, de manera integrada i interrelacionada, el procés d'ensenyament-aprenentatge, ja que cada un d'aquests continguts compleix funcions distintes, però complementàries, en la formació integral de l'alumne, aspecte que també posen de manifest tant els criteris d'avaluació com les competències bàsiques/subcompetències, en cada un dels quals podem diferenciar aquests tipus de continguts diferents i que exigeixen un tractament distint a l'aula. En conseqüència, la flexibilitat i l'autonomia pedagògica són característiques del procés educatiu, de manera que el professor pot emprar els recursos metodològics que garantisquen millor la formació de l'alumne i el desenvolupament ple de les capacitats personals i intel·lectuals que té tot afavorint sempre la seua participació, perquè aprenga a treballar amb autonomia i en equip, de manera que ell mateix construïsca el seu propi coneixement, i això també està present en la formació competencial.



L'ensenyament en els valors cívics i ètics d'una societat democràtica, lliure, tolerant, plural, etc. continua sent, com fins ara, una de les finalitats prioritàries de l'ensenyament, tal com es posa de manifest en els objectius d'aquesta etapa educativa i en els d'aquesta matèria (i que tenen una manifestació concreta en els continguts transversals que es poden treballar en cada unitat didàctica). En aquesta matèria, té una rellevància especial el fet de desterrar uns usos del llenguatge que manifesten prejudicis racials, sexistes o classistes, fonamentalment, així com també fomentar el respecte envers la realitat plurilingüe d'Espanya i de la Comunitat Valenciana (sobretot en aquesta comunitat, amb dues llengües oficials), i per les varietats lingüístiques o els diferents registres que es poden donar en distints col·lectius socials (varietats diastràtiques). No s’ha d'oblidar que el llenguatge, com a instrument de representació de la realitat que és, pot anar associat a estereotips o prejudicis culturals sobre determinats col·lectius socials, raó per la qual s’ha d'insistir a evitar-los. Com es dedueix del currículum autonòmic, cal formar parlants plurilingües i interculturals, que respecten la diversitat lingüística i que vulguen aprendre d'altres llengües i d'altres cultures (en consonància amb un món cada vegada més plural, multilingüe i multicultural), aspectes, tots aquests, que són responsabilitat compartida de totes les matèries del currículum, i que haurà de ser desenvolupat de manera expressa en el projecte lingüístic del centre per les distintes matèries lingüístiques, fins i tot en les de llengües estrangeres, tot això en el marc del projecte educatiu de centre (la qual cosa facilitaria la transferència de coneixements i aprenentatges, sobretot entre les llengües romàniques).

Aquests aspectes s’han tingut en compte a l'hora d'organitzar i seqüenciar les unitats didàctiques d'aquesta matèria: la integració ordenada de tots els aspectes del currículum (entre els quals incloem, de manera preferent, les competències bàsiques) és condició sine qua non per a la consecució tant dels objectius de l'etapa com dels específics de la matèria. Per tant, objectius, continguts, metodologia, competències bàsiques i criteris d'avaluació, així com també uns continguts entesos com a conceptes, procediments i actituds, formen una unitat per al treball a l'aula.

Des d'un plantejament inicial en cada unitat didàctica (el llibre de text utilitzat és Valencià: Llengua i Literatura 3r ESO, Projecte Adarve, d'Oxford Educació) que parteix del fet de saber el grau de coneixement que l'alumne té sobre els distints continguts que s’hi ha de treballar, s'efectua un desenvolupament clar, ordenat i precís de tots aquests continguts, adaptats, pel que fa a la formulació, al vocabulari i a la complexitat, a les seues possibilitats cognitives; no debades, estem parlant d'un alumne que ja ha cursat aquesta matèria durant altres dos cursos en aquesta mateixa etapa educativa, amb les possibilitats d'aprenentatge que això comporta.

La combinació de continguts presentats expositivament i mitjançant quadres explicatius i esquemàtics, i en els quals la presentació gràfica és un recurs d'aprenentatge important, facilita, no solament el coneixement i la comprensió immediats de l'alumne, sinó també l'obtenció dels objectius de la matèria (i, en conseqüència, d'etapa) i de les competències bàsiques que té associades. En una cultura preferentment audiovisual com la que tenen i practiquen els alumnes, és un error desaprofitar les possibilitats enormes que els elements gràfics del llibre de text (i d'altres components, com ara la informació disponible en recursos digitals i audiovisuals) posen a disposició de l'aprenentatge escolar. El fet que tots els continguts es desenvolupen mitjançant activitats de distinta tipologia (així acaben tots els epígrafs) facilita que el professor sàpia a cada moment com han sigut assimilats per l'alumne, de manera que pot introduir immediatament tots els canvis que calguen per a corregir les desviacions produïdes en el procés educatiu (activitats de repàs en els blocs d'Educació literària i de Coneixement de la llengua/Comunicació), i, d'aquesta manera, atendre la diversitat d'aprenentatges.



Així mateix, es pretén que l'aprenentatge siga significatiu, és a dir, que partisca dels coneixements adquirits prèviament, de la realitat quotidiana i dels interessos pròxims a l'alumne, i dels seus propis usos reals de la llengua i dels coneixements literaris. Per això, en tots els casos en què és possible, es parteix de realitats i d’exemples que coneix, de manera que s'implique de forma activa i receptiva en la construcció del seu propi aprenentatge, com una manera de reduir progressivament les diferències en la competència i els usos lingüístics que pot tenir en relació amb altres companys (no oblidem que el llenguatge identifica socioculturalment la persona i pot influir en molts aspectes de la vida futura de l'alumne). La inclusió de les competències bàsiques com a referent del currículum (i amb una presència extensa en els materials de l'alumne i del professor) aprofundeix en aquesta concepció instrumental i propedèutica dels aprenentatges escolars. I per això s'inclou també un quadre senzill en què es recullen les competències bàsiques que es treballen en totes les matèries d'aquest curs, com a expressió de la vinculació necessària que s’ha d'establir entre alguns dels departaments didàctics.

Però no tots els alumnes poden seguir el mateix ritme d'aprenentatge. Tant pel seu propi desenvolupament psicològic com per circumstàncies personals i socials molt diverses, l'atenció a la diversitat d'alumnes i de situacions escolars es converteix en un element fonamental de l'activitat educativa. Diferents activitats (en el llibre de text i en els materials de què disposa el professor associats a aquest) pretenen donar una resposta a aquesta realitat tan heterogènia de les aules.

És convenient destacar que l'apartat 5 d'aquesta programació (Currículum) s'ha organitzat atenent la necessitat d’establir algunes vinculacions entre diversos elements prescriptius del currículum, les que són conseqüència, en primer lloc, de la seua anàlisi i reflexió i, després, les que tindran una repercussió immediata i directa en l'activitat educativa. En aquest darrer cas, es considera especialment important la interrelació entre els criteris d'avaluació de la matèria i les competències bàsiques, així com també la dels objectius de la matèria amb aquests mateixos criteris d'avaluació, ja que, d'aquesta manera, s'aconsegueix saber tant si l'alumne va assolint o no les competències bàsiques que té associades aquesta matèria com la forma en què l'aplicació d'uns criteris d'avaluació permet que l'alumne assolisca uns objectius que estan formulats en termes de capacitats, i que per la seua expressió tenen una relació estreta amb les competències bàsiques.

En l'apartat 6 (Programació de les unitats) es manté, quan s'identifiquen els continguts que es treballen en cada unitat, una divisió ja clàssica en la tipologia (conceptes, procediments i actituds), independentment que no apareguen diferenciats així en la legislació, ja que estan presents en el currículum escolar i permeten diferenciar, per mitjà de la seua concreció, distintes estratègies d'ensenyament-aprenentatge, les mateixes que es dedueixen de la lectura dels altres elements del currículum (objectius, competències bàsiques i criteris d'avaluació). Per això, insistim en el fet que no s’ha d'oblidar que els alumnes continuen aprenent conceptes, procediments (habilitats, destreses) i actituds de forma integrada, de manera que tots tres es posen al servei de l'adquisició de les competències bàsiques.

En cada una de les 12 unitats didàctiques en què s'han organitzat/distribuït els continguts d'aquest curs, es presenten uns mateixos apartats en aquest document per a mostrar com es desenvoluparà el procés educatiu:

Objectius de la unitat. Continguts de la unitat (conceptes, procediments i actituds). Continguts transversals. Criteris d'avaluació.



Competències bàsiques/subcompetències associades als criteris d'avaluació i a les activitats d'aprenentatge.

El llibre de text utilitzat és Valencià: Llengua i Literatura 3r ESO (Projecte Adarve, d'Oxford EDUCACIÓ, 2011), els autors del qual són Aurora Clari Rubio, Enric Iborra Posadas i Salvador Vendrell Grau. El professor disposa del Llibre del professor (esquema de continguts de la unitat, pàgines web i bibliografia, suggeriments didàctics, solucionari, adaptacions curriculars...), així com també dels seus Recursos, en què, a més d'un CD d'audicions, s'inclou el material fotocopiable (Proves d'avaluació, Avaluació de competències, Activitats de reforç, Adaptacions curriculars, Multiculturalisme...) —i també aquests mateixos Recursos, i altres com ara presentacions, àudios, àudios de dictat, documents, enllaços web, llibre digital, generador d'avaluacions, continguts autonòmics..., en format multimèdia en DVD.



2. METODOLOGIA

En aquesta etapa educativa i en aquest curs, el desenvolupament dels continguts de la matèria de Valencià: Llengua i Literatura persegueix objectius molt diferents, des dels propis d'aquesta àrea de coneixement —desenvolupament i millora de les destreses bàsiques associades a l'ús del llenguatge, com ara parlar, escoltar, llegir, escriure—, fins aquells altres de caràcter transversal i interdisciplinari que permeten els alumnes comprendre la dinàmica social i cultural de la Comunitat Valenciana i d’Espanya, i participar-hi; no debades, el llenguatge és una eina cultural que transcendeix la seua pròpia finalitat com a instrument comunicatiu.

D'aquesta manera, la socialització pròpia de l'acció educativa i de la institució escolar ha de dotar els alumnes de tots els recursos que necessiten per a la comprensió de la realitat, complexa i canviant, en què es troben, i per a incidir-hi i integrar-s’hi. En aquesta línia, metodològicament cobra una importància especial l'anàlisi del llenguatge del seu entorn social, la qual cosa li permet interactuar-hi i representar mentalment el seu món, ja que no podem evitar vincular significats amb significants. Aquestes intencions parteixen del fet de considerar que l'ús correcte del llenguatge no es redueix al què es puga fer en aquesta matèria (i en la de Castellà: Llengua i Literatura), sinó que és un procés en què s’han d'implicar totes les matèries (i tots els professors) del currículum, especialment les de caràcter lingüístic (sobretot amb el que implica l'adquisició de les competències bàsiques, especialment la de comunicació lingüística), incloent-hi les llengües estrangeres.

L'objectiu últim d'aquesta matèria és, lògicament, el desenvolupament de la competència comunicativa de l'alumne, és a dir, l'adquisició de tots els coneixements i els procediments (habilitats lingüístiques bàsiques) que són necessaris perquè es comunique satisfactòriament com a receptor i com a emissor en diferents àmbits i contextos socials, sense oblidar, és clar, una educació literària que li permeta llegir els textos literaris més significatius d'àmbit cultural valencià, en el que tenen de diferent (i complementari) als de l'àmbit cultural espanyol. A més a més, i depenent dels aprenentatges adquirits en els cursos anteriors, l'alumne ha de progressar convenientment en la comprensió i en la creació de textos orals i escrits amb adequació a la situació comunicativa i al gènere discursiu, així com també en l'ús variat i rigorós del sistema lingüístic, la qual cosa enriquirà el seu llenguatge oral i escrit. A aquests objectius cal afegir que l'alumne conega les relacions que hi ha entre la llengua i la societat, de manera que puga apreciar l'existència de diferents varietats lingüístiques i valorar la realitat plurilingüe d'Espanya i de la Comunitat Valenciana com a font de riquesa cultural, tal com s'ha indicat anteriorment (sobretot en una comunitat bilingüe com és aquesta), sense oblidar la importància de la lectura comprensiva, fonamental, no solament en aquesta matèria, sinó en totes les del currículum (cal dedicar, en totes, un temps a la lectura), ja que és tant una font de plaer com d'enriquiment personal.

La metodologia que cal emprar es basa en el fet de destacar el desplegament efectiu i actiu de l'activitat lingüística oral i escrita, tant de producció com de recepció, de manera que la consecució d’aquests objectius exigeix accedir als recursos que el codi de comunicació posa a disposició dels parlants, per la qual cosa es necessari que l'alumne conega aspectes tan diversos com els paradigmes morfològics, les regles sintàctiques, les estructures textuals o els procediments retòrics, així com també que sàpia quins són el model textual i el registre apropiats per a una situació comunicativa concreta, quan la informació resulta redundant o presenta connotacions determinades, quin significat posseeix una paraula en un context determinat, etc., sempre condicionats al curs en què es troba, en què ha d'aprofundir en destreses i



coneixements ja treballats prèviament. Però aquest coneixement de la norma lingüística (estructures, regles, etc.), per a la qual cosa hi ha, per exemple, una pàgina específica d'Ortografia en cada unitat, i del seu llenguatge especialitzat, no és un fi en si mateix, és un instrument per a millorar les destreses comunicatives, i per això mateix l’adquisició serà més productiva si parteix d'usos que el mateix alumne pot contextualitzar perquè els sent com a propis (àmbits social, cultural, escolar, etcètera).

Aquesta multiplicitat d'informació ha de ser coneguda i treballada de manera integrada, ja que qualsevol activitat comunicativa constitueix un procés global que exigeix l'activació conjunta de totes les destreses (formació competencial) adquirides en aquesta matèria i en altres. Aconseguir aquest objectiu només és possible si s'actua en el procés d'ensenyament-aprenentatge de manera semblant a com es fa com a parlant: enfrontant-se a situacions comunicatives diverses i reflexionant sobre el fenomen comunicatiu de què es tracta tot integrant en aquesta reflexió aspectes lingüístics, textuals i pragmaticocomunicatius, estudiats per se i en la dimensió instrumental que tenen (la que ha de prevaler), i de manera coordinada, reiterem, amb la matèria de Castellà: Llengua i Literatura.

La labor de la institució escolar en aquesta matèria no es limita només a fer arribar a l'alumne una sèrie de coneixements lingüístics i literaris, sinó a dotar-lo d'uns recursos personals i intel·lectuals i d'uns valors que li faciliten la integració en el context social, és a dir, la seua socialització. L'activitat escolar s’ha d'esforçar, per tant, en la transmissió de coneixements i que l'alumne assumisca els valors propis de la societat democràtica en què viu (tal com s'estableix en algunes de les competències bàsiques). Enfront d'uns coneixements memorístics i repetitius, mancats de significat, se li presenten uns altres de pròxims als seus interessos vitals, que pretenen afavorir la capacitat comunicativa que té en una realitat social complexa (la interdisciplinarietat en les distintes àrees de coneixement curricular és fonamental per a assolir aquest objectiu). D'aquesta manera, la motivació i els aprenentatges útils i significatius es converteixen en principis metodològics bàsics en el procés d'ensenyament-aprenentatge, concebuts en termes d'eficàcia pedagògica (l'alumne usa el llenguatge en contextos socials molt més dispars i variats que l'escolar, i per a això ha de ser format).

En aquesta línia, no s'ha d'oblidar que molts —per no dir quasi tots— dels continguts d'aquesta etapa educativa, d’aquesta matèria i d’aquest curs són instrumentals, és a dir, transcendeixen el marc de coneixement propi en què s'inscriuen i es projecten envers aspectes propedèutics, no terminals, com són l'interés per continuar aprenent (en el sistema escolar o fora d'aquest) i per conéixer la complexa realitat social; en suma, pretenen afavorir la maduresa de l'alumne i que li aprofiten en la seua integració i promoció social.

L'ensenyament d'aquesta matèria en aquesta etapa d’ensenyament demana un tractament graduat, cíclic, pràctic, progressiu i integrat, amb l'objectiu principal de refermar la seua competència lingüística i comunicativa. Així, doncs, l'organització del currículum i l'estructura de cada unitat didàctica han de permetre tenir en compte, de manera simultània, la comprensió i l'expressió, la recepció i la producció dels textos o dels discursos considerats. A més a més, els fonaments teòrics de l'ús de la llengua en la interacció social han d'estar relacionats amb la reflexió sobre els usos discursius proposats, per a ser aplicats al seu aprenentatge i perfeccionament. Es tracta, en altres paraules, de mantenir la doble perspectiva integradora de la recepció i de l'emissió, de la teoria i de la pràctica, i dur-la a terme en l'àmbit de la comunicació oral i escrita. Tot això sense oblidar que els continguts no són conceptuals de manera exclusiva, sinó que es refereixen també a procediments i actituds que s’hi relacionen.



És fonamental el fet que l'alumne participe de manera activa i progressiva en la construcció del seu propi coneixement (s'ha de partir dels seus propis usos lingüístics), exemple precís d'una metodologia que persegueix la seua formació integral. Per això, l'ús de qualsevol recurs metodològic, i el llibre de text continua sent-ne un dels més importants, ha d'anar encaminat a la participació habitual de l'alumne en el procés d’ensenyament. De manera molt resumida i sintètica, totes aquestes consideracions metodològiques s’han tingut en compte en el llibre de text i en els materials complementaris que s’han de fer servir i, per tant, en la mateixa activitat educativa que s’ha de desenvolupar diàriament a l'aula:

En aquest sentit, el llibre de text utilitzat organitza cada unitat amb una mateixa estructura, i les distintes seccions de què consta atenen les diferents exigències metodològiques indicades:

Una introducció, que inclou: Un esquema dels continguts de la unitat. Una gran il·lustració relacionada amb els continguts literaris.

Un desenvolupament expositiu de la unitat: Escoltar i parlar. Llegir i escriure:

En la doble pàgina inicial de la unitat ja s'inclouen activitats d'Escoltar i parlar en què es treballen la comprensió i l'expressió orals a partir d'una audició (identificades amb una icona).

Tot seguit, i per al desenvolupament dels continguts lligats a Llegir i escriure, és a dir, la comprensió i l'expressió escrites, es presenta una lectura (fragments d'obres de la literatura universal), continguts que s'articulen al voltant d'activitats de comprensió del text (comprensió lectora i investigació), de vocabulari (ampliació del lèxic i adequació a contextos diferents) i d’expressió (mitjançant la composició de textos escrits).

Coneixement de la llengua/Comunicació: Les unitats 1 a 8 estan dedicades als continguts de Coneixement de la

llengua: origen i evolució de les llengües, les llengües en contacte i els registres lingüístics, les paraules i les relacions que tenen entre si, els sintagmes, l'oració simple, les modalitats oracionals, els complements del predicat i l'oració composta.

Les unitats 9 a 12, a la Comunicació: el text i les propietats que té, les modalitats textuals, els textos dels mitjans de comunicació i els textos de la vida quotidiana i acadèmica.

Tant els continguts de Coneixement de la llengua com de Comunicació acaben amb una pàgina d'ortografia (regles d'accentuació, d'ús de lletres, dels signes de puntuació, sempre per mitjà d'activitats, entre les quals hi ha un dictat que s’identifica mitjançant un símbol, i que està inclòs en els recursos del professor) i amb una doble pàgina de repàs i desenvolupament de competències bàsiques.

Educació literària: Aquest bloc estudia l'evolució històrica de la literatura medieval,

renaixentista, barroca, de la Il·lustració i la popular, i organitza cada unitat al voltant de tres pàgines d'exposició de continguts (amb activitats sobre diferents textos, molts dels quals s’han de treballar a partir d'una audició identificada per mitjà un símbol), una pàgina de repàs i desenvolupament de competències bàsiques (no solament de la de comunicació lingüística, sinó també de la cultural i artística) i una doble



pàgina de comentari de text (fragments dels períodes, de les obres i dels autors estudiats en la unitat).

Les unitats 4, 8 i 12 acaben amb una doble pàgina (Constel·lacions), en què s'amplien les lectures, els autors i les perspectives de tot el que s'ha desenvolupat en les unitats.

Avaluació trimestral de competències bàsiques: D'acord amb la temporització trimestral dels continguts (unitats 1-4, unitats

5-8 i unitats 9-12), al final de cada un d'aquests grups d'unitats es presenta una doble pàgina d'activitats que, a partir de textos significatius i d'àmbits d'ús habituals per als alumnes (vida quotidiana i acadèmica, notícies, textos literaris...), permeten avaluar el procés d'adquisició de les competències bàsiques.

El llibre acaba amb els annexos següents: Tècniques de treball:

Les fonts d'informació escrites. Les pàgines web. Les biblioteques. Tractament informàtic de textos.

Retòrica: Recursos expressius principals. Estrofes principals. Tipus de poemes.

Gramàtica: Els pronoms. Els determinants. Model de la primera conjugació: verb cantar. Models de la segona conjugació: verbs témer i batre. Models de la tercera conjugació: verbs dormir i servir. Verb haver-hi.

Models d'anàlisi sintàctica.



3. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

En la definició que la Llei Orgànica d'Educació (LOE) ha fet del currículum, ens trobem tant amb els components tradicionals (objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació) com també amb una novetat significativa, com és la introducció de les competències bàsiques. Aquest element es converteix, a partir d'ara, en un dels aspectes orientadors del conjunt del currículum (no és casual que en el currículum antecedisquen els objectius i els continguts, fins i tot en la formulació) i, en conseqüència, en orientador dels processos d'ensenyament-aprenentatge, sobretot quan en el curs anterior (segon d'ESO) l'alumne ha participat en la denominada avaluació de diagnòstic, en què ha hagut de demostrar l'adquisició d’unes competències determinades. Independentment que aquesta avaluació no haja tingut conseqüències acadèmiques per als alumnes, el fet que els resultats aprofiten d'orientació perquè els centres adopten decisions relatives als aprenentatges dels alumnes ens dóna una idea de com els processos educatius es veuran condicionats per aquest nou element, en la línia de ser molt més funcionals i menys terminals. No oblidem tampoc que la decisió de si l'alumne obté o no el títol de graduat en ESO en el pròxim curs s’ha de basar en el fet de si ha adquirit o no les competències bàsiques de l'etapa, i per això mateix aquestes es converteixen en el referent per a l'avaluació de l'alumne.

Les definicions que hi ha sobre aquest concepte (conegut a partir dels Informes PISA) són moltes, però totes insisteixen en el mateix: enfront d'un model educatiu centrat en l'adquisició de coneixements més o menys teòrics, molt sovint desconnectats entre si, un procés educatiu basat en l'adquisició de competències incideix, sobretot, en l'adquisició d'uns sabers imprescindibles, pràctics i integrats, uns sabers que els alumnes hauran de demostrar (és una mica més que una formació funcional). En suma, una competència és la capacitat, posada en pràctica i demostrada, d'integrar coneixements, habilitats i actituds per a resoldre problemes i situacions en contextos diversos. De manera molt gràfica i succinta, s'ha definit com la posada en pràctica dels coneixements adquirits, els coneixements en acció, és a dir, la mobilització dels coneixements i de les habilitats en una situació determinada (de caràcter real i diferent d'aquella en què s'ha aprés en l'entorn escolar), l'activació de recursos o coneixements que es tenen (encara que es crega que no es tenen perquè, suposadament, s'han oblidat).

Però hi ha un aspecte que s’ha de destacar, i que podem anomenar caràcter combinat de la competència: l'alumne, per mitjà del que sap, ha de demostrar que ho sap aplicar; però, a més a més, que sap ser i estar. D'aquesta manera, veiem que una competència integra els diferents continguts que es treballen a l'aula (conceptes, procediments i actituds), com a exemple de la seua formació integral. En resum, estem reconeixent que la institució escolar no solament prepara l'alumne en el coneixement de sabers tècnics i científics, sinó que ho fa també com a ciutadà, i per això mateix ha de demostrar una sèrie d'actituds cíviques i intel·lectuals que impliquen el respecte als altres, ser responsable, treballar en equip...

També és important un altre aspecte, al qual moltes vegades no es concedeix la importància que té: formar en competències permet fer front a la renovació constant de coneixements que es produeix en qualsevol àrea de coneixement. La formació acadèmica de l'alumne transcorre en la institució escolar durant un nombre limitat d'anys, però la necessitat de formació personal o professional no acaba mai, i per això una formació competencial en l'ús, per exemple, de les tecnologies de la informació i la comunicació permetrà accedir a aquest instrument per a demanar la informació que en cada moment es necessitarà (òbviament, després d'analitzar-ne la qualitat). Si, a més a més, tenim en compte que molt sovint és impossible tractar amb profunditat tots els



continguts del currículum, és clar que l'alumne s’haurà de formar en aquesta competència, la d'aprendre a aprendre.

En el llibre de text utilitzat s'integren aquests aprenentatges lligats a les competències bàsiques, bé de manera implícita, en el desenvolupament dels continguts, o bé de manera explícita (amb seccions específiques com són la de desenvolupament de competències bàsiques, en acabar els blocs de Coneixement de la llengua, Comunicació i Educació literària, o la d'avaluació de competències bàsiques, en acabar cada un dels tres trimestres del curs).

En la legislació de la Comunitat Valenciana es considera que les competències bàsiques que ha de tenir l'alumne quan acaba l’escolaritat obligatòria per a enfrontar-se als reptes de la vida personal i laboral són les següents:

Competència en comunicació lingüística. Competència matemàtica. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Competència en el tractament de la informació i competència digital. Competència social i ciutadana. Competència cultural i artística. Competència per a aprendre a aprendre. Competència en autonomia i iniciativa personal.

Però, què entenem per cada una d'aquestes competències? De manera succinta, i recollint el més significatiu del que estableix el currículum escolar, cada una aporta el següent a la formació personal i intel·lectual de l'alumne:

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICASuposa l’ús del llenguatge com un instrument de comunicació oral i escrita, i com un instrument d'aprenentatge i d'autoregulació del pensament, de les emocions i de la conducta, per la qual cosa contribueix, així mateix, a la creació d'una imatge personal positiva i fomenta les relacions constructives amb els altres i amb l'entorn. Aprendre a comunicar-se és, en conseqüència, establir llaços amb altres persones, acostar-nos a altres cultures que adquireixen sentit i provoquen afecte quan es coneixen. En suma, aquesta competència és fonamental per a aprendre a resoldre conflictes i per a aprendre a conviure. Adquirir-la suposa el domini de la llengua oral i escrita en molts contextos, i l'ús funcional d’una llengua estrangera, almenys.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

Aquesta competència consisteix, abans que res, en l'habilitat per a fer servir els nombres i les seues operacions bàsiques, els símbols, i les formes d'expressió i de raonament matemàtic, per a elaborar i interpretar informacions, per a conéixer més sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per a resoldre problemes relacionats amb la vida diària i el món laboral. Adquirir-la suposa, en suma, aplicar destreses i actituds que permeten raonar matemàticament, comprendre una argumentació matemàtica, expressar-se i comunicar-se en el llenguatge matemàtic, i integrar el coneixement matemàtic amb altres tipus de coneixement.

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSICÉs l'habilitat per a interactuar amb el món físic en els aspectes naturals i en els generats per l'acció humana, de manera que facilite la comprensió de successos, la predicció de conseqüències i l'activitat dirigida a la millora i a la preservació de les condicions de vida pròpia, de les altres persones i de la



resta dels éssers vius. Per tant, implica l'adquisició d'un pensament cientificoracional que permet interpretar la informació i prendre decisions amb autonomia i iniciativa personal, així com també fer servir valors ètics en la presa de decisions personals i socials.

COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I DIGITALÉs l'habilitat per a cercar, obtenir, processar i comunicar informació, i transformar-la en coneixement. Inclou aspectes que van des de l'accés i la selecció de la informació fins a l’ús i la transmissió en suports diferents incloent-hi la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com un element essencial per a informar-se i comunicar-se. Adquirir-la suposa, almenys, fer servir recursos tecnològics per a resoldre problemes de manera eficient i tenir una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació de què es disposa.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANAAquesta competència permet viure en societat, comprendre la realitat social del món en què es viu i exercir la ciutadania democràtica en una societat cada vegada més plural. Incorpora formes de comportament individual que capaciten les persones per a conviure en societat, relacionar-se amb els altres, cooperar, comprometre's i afrontar els conflictes, per la qual cosa adquirir-la suposa ser capaç de posar-se en el lloc de l'altre, acceptar les diferències, ser tolerant, i respectar els valors, les creences, les cultures i la història personal i col·lectiva dels altres. En conclusió, implica comprendre la realitat social en què es viu, afrontar els conflictes amb valors ètics, i exercir els drets i els deures ciutadans des d'una actitud solidària i responsable.

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICAAquesta competència implica conéixer, apreciar, comprendre i valorar de manera crítica manifestacions culturals i artístiques diferents, fer-les servir com a font de gaudi i enriquiment personal, i considerar-les part del patrimoni cultural dels pobles. En definitiva, apreciar i gaudir l'art i altres manifestacions culturals, tenir una actitud oberta i receptiva davant la realitat artística plural, conservar el patrimoni cultural comú i fomentar la pròpia capacitat creadora.

COMPETÈNCIA PER A APRENDRE A APRENDREAquesta competència suposa, d'una banda, iniciar-se en l'aprenentatge i, de l’altra, ser capaç de continuar aprenent de manera autònoma, així com també buscar respostes que satisfacen les exigències del coneixement racional. Així mateix, implica admetre una diversitat de respostes possibles davant un mateix problema i trobar motivació per a cercar-les des d’enfocaments metodològics diversos. En suma, implica la gestió de les pròpies capacitats des d'una òptica de recerca d'eficàcia, i el maneig de recursos i de tècniques de treball intel·lectual.

COMPETÈNCIA EN L'AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONALAquesta competència es refereix a la possibilitat d'optar amb criteri propi i de dur endavant les iniciatives necessàries per a desenvolupar l'opció triada i fer-se’n responsable, tant en l'àmbit personal com en el social o laboral. Adquirir-la implica ser creatiu, innovador, responsable i crític en el desenvolupament de projectes individuals o col·lectius.

En una competència no hi ha sabers que s'adquireixen exclusivament en una matèria determinada i només hi aprofiten. Amb tot el que aprén en les diferents matèries (i no solament mentre està present en la institució escolar) i en altres activitats educatives



(complementàries, extraescolars), l'alumne construeix un bagatge cultural i d'informació que li ha de servir per al conjunt de la seua vida, que ha de ser capaç d'utilitzar en moments concrets i en situacions distintes. Per això, qualssevol d'aquestes competències es poden aconseguir, si no en totes, sí en la majoria de les matèries curriculars; i, també per això, en totes aquestes matèries podrà fer servir i aplicar aquestes competències independentment de les matèries en què les haja pogudes adquirir (transversalitat). Ser competent ha de ser garantia d'haver aconseguit uns aprenentatges determinats; però també, no ho oblidem, permetrà aconseguir-ne d’altres, tant en la pròpia institució escolar com fora d’aquesta, que és la garantia del seu aprenentatge permanent (o, en aquest cas, ser capaç de comunicar-se en situacions molt diverses, en algunes de les quals el mateix alumne ni tan sols pot considerar encara que ho haurà de fer).

Dit això, és clar que hi ha una interrelació evident entre els distints elements del currículum, i que l’hem de posar de manifest per a fer servir de manera adequada tots els materials curriculars que s’empren en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Quan en una programació didàctica s'indiquen els objectius d'una unitat (formulats en termes de capacitats), se sap que aquests condicionen la tria d'uns continguts o d’uns altres, de la mateixa manera que s'han d'indicar uns criteris d'avaluació que permeten demostrar si l'alumne els assoleix o no els assoleix. Per això, els criteris d'avaluació poden presentar una doble interpretació: d'una banda, els que tenen relació amb el conjunt d'aprenentatges que du a terme l'alumne, és a dir, hi haurà uns criteris d'avaluació lligats de manera més o menys expressa a conceptes, altres a procediments i altres a actituds, ja que cada un d'aquests continguts s’ha d’avaluar perquè s’ha treballat a classe, i que són els que s'avaluen en els diferents moments d'aplicació de l'avaluació contínua; i de l’altra, hi haurà criteris d'avaluació que s’han formulat més en la relació expressa i directa que tenen amb les competències bàsiques.

Si partim del fet que les competències bàsiques tenen una aplicació real i pràctica de coneixements, d’habilitats i d’actituds, la manera de comprovar o d’avaluar si l'alumne les ha adquirides és reproduir situacions d'aplicació tan reals com siga possible, i en aquestes situacions sovint l'alumne se serveix d'aquest bagatge acumulat (de qualsevol tipus de continguts), però respon, sobretot, a situacions pràctiques. Així, doncs, quan avaluem competències estem avaluant, de manera preferent (encara que no solament), procediments o destreses i actituds (encara que els conceptes siguen un suport imprescindible per a ells), i, per això mateix, les relacionem amb els criteris d'avaluació amb un caràcter més procedimental i actitudinal.

De quina manera s'assoleixen cada una de les competències bàsiques des d'aquesta matèria? Exposarem, de forma succinta, els aspectes més rellevants en el nostre projecte tot tenint en compte el que la pràctica educativa diària aconselle a cada moment:

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICAAquesta és la competència més rellevant que es pot adquirir per mitjà d'aquesta matèria, ja que tots els continguts estan orientats a l'adquisició dels coneixements, les habilitats i les actituds propis de les destreses comunicatives (procediments d'ús i reflexió sobre com funcionen), aspectes, tots aquests, que s'aplicaran per a adquirir coneixements en altres matèries.

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICAAquesta competència s'adquireix, fonamentalment, quan s’acosta l'alumne a la producció literària, de manera que puga conéixer els grans temes que la literatura ha tractat al llarg del temps com a exponents de les preocupacions



que han interessat l’ésser humà al llarg de la història. Però, a més a més, i en l'estudi del context en què s'ha elaborat una obra literària, podrà conéixer altres manifestacions artístiques i culturals que donaran tot el seu sentit, precisament, a la creació literària.

COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I DIGITALEn aquesta matèria, la recerca d'informació té un paper rellevant, per la qual cosa l'alumne hi ha de ser capaç de seleccionar la que li proporcione uns coneixements que, al seu torn, li permeten la millora de les seues destreses comunicatives. L'ús d'Internet es converteix, com no podia ser d'una altra manera, en un instrument privilegiat, encara que no l’únic, per a aquesta finalitat. Però, a més a més, altres suports electrònics (DVD, CD-ROM...) i els processadors de textos seran aliats en la millora de la capacitat comunicativa de l'alumne, sobretot perquè l’animaran a millorar en dues de les facetes en què més dificultats sol trobar, la d'escriure i la de llegir.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANAL'ús de la llengua com un instrument de comunicació ajudarà a fer que l'alumne desenvolupe la competència social i ciutadana, ja que li permetrà posar en pràctica habilitats socials com són ara la convivència, el respecte, la tolerància, etc., fruit de les relacions que manté amb altres persones, que no necessàriament han de tenir visions del món iguals a la seua (interactuar socialment). Si bé una de les finalitats d'aquesta matèria és aprendre llengua, també ho és comprendre i valorar els missatges que es transmeten per mitjà del codi lingüístic, i, fins i tot, apreciar aquest codi quan no és el propi d'un mateix (és el cas de l'estudi d'altres llengües espanyoles o estrangeres). D'aquesta manera, la llengua com a sistema de comunicació pot facilitar que l'alumne conega realitats diferents de la del context social en què viu, i afavorir, en conseqüència, una visió oberta d'altres realitats.

COMPETÈNCIA PER A APRENDRE A APRENDREAquesta competència mostra com uns continguts determinats (lingüístics en aquest cas, i per a millorar la capacitat comunicativa) aprofiten per a adquirir coneixements nous de diferents matèries; no debades, en el codi lingüístic hi ha la base del pensament i del coneixement, en definitiva, la representació individual i social del món i la transmissió del coneixement. Mentre l'alumne aprén continguts d'una matèria determinada, està aprenent, també, els propis de la comunicació lingüística, encara que en diferents tipus de textos.

COMPETÈNCIA EN L'AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONALL'ús de la llengua en contextos determinats no fa sinó enfrontar l'alumne a situacions diverses en què ha d'analitzar i ha de resoldre problemes relacionats amb les destreses comunicatives, la qual cosa redunda en la seua capacitat per a actuar de manera reflexiva i autònoma.

Adés hem indicat quines són les competències bàsiques que recull el nostre sistema educatiu, competències que, per la seua pròpia formulació són, inevitablement, molt genèriques. Si volem que aprofiten com a referent per a l'acció d’ensenyament i per a demostrar la competència real aconseguida per l'alumne (avaluació), hem de concretar-les molt més, desglossar-les, sempre amb relació a altres elements del currículum. És el que anomenem subcompetències, i que són alguna cosa més que uns enunciats operatius conseqüència de l'anàlisi integrada del currículum per a aconseguir uns aprenentatges funcionals expressats d'una manera que permet que els distints agents educatius els identifiquen.



En aquesta matèria i en aquest curs, aquestes subcompetències i les unitats en què es treballen són les següents (hi ha unes altres competències/subcompetències que també s'adquireixen en la matèria de Valencià: Llengua i Literatura, encara que no en aquest curs):

COMPETÈNCIES / SUBCOMPETÈNCIES

UNITATS

Competència en comunicación lingüística

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12

Ser conscient dels principals tipus d’interacció verbal.

2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12

Ser progressivament competent en l’expressió i la comprensió dels missatges orals que s’intercanvien en situacions comunicatives diverses.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12

Adaptar la comunicació al context. 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12Utilitzar d’una manera activa i efectiva codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques i les regles pròpies de l’intercanvi comunicatiu en diferents situacions.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12

Produir textos orals adequats a cada situació de comunicació.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12

Buscar, recopilar i processar informació. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12

Conservar i millorar la competència comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment d’altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12

Fer servir els procediments lingüístics per a representar, interpretar i comprendre la realitat.

3, 5, 6, 7, 8, 9, 10

Emprar els procediments lingüístics per a organitzar i autoregular el coneixement i l’acció.

1, 2, 4, 5, 9

Conéixer reflexivament el funcionament i les normes d’ús del llenguatge.

1, 2, 3, 4, 5, 9, 10

Considerar el llenguatge com un objecte d’observació i anàlisi.

2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12

Conéixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua.

1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11

Conéixer i aplicar d’una manera efectiva les estratègies necessàries per a interactuar lingüísticament d’una manera adient.

4, 5

Ser conscient de les convencions socials, dels valors i els aspectes culturals i de la versatilitat del llenguatge segons el context i la intenció comunicativa.

1, 2, 3, 4, 5

Expressar adequadament —quant al fons i a la forma— les idees i les emocions personals.

2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12



Tractament de la información i competència digital

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 12

Comprendre i integrar la informació en els esquemes previs de coneixement.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 12

Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 12

Dominar llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i les pautes de descodificació i transferència d’aquests llenguatges.

2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 12

Emprar les TIC com a eina en l’ús de models de processos matemàtics, físics, socials, econòmics o artístics.

5, 6, 7, 10, 11, 12

Mantenir una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastarla quan cal i respectar les normes de conducta acordades socialment per a regular l’ús de la informació i les fonts d’informació en els distints suports.

1, 2, 3, 4

Competència social i ciutadana 1, 2, 3, 4, 5Utilitzar el coneixement sobre l’evolució i l’organització de les societats i sobre els trets i els valors del sistema democràtic per a comportar-se socialment.

5

Utilitzar el juí moral per a triar i prendre decisions i exercir d’una manera activa i responsable els drets i els deures de la ciutadania.

5

Comprendre de manera crítica la realitat sent conscient de les diverses perspectives en analitzar-la i emprant el diàleg per a millorar-ne col·lectivament l’enteniment.

2, 3, 4, 5

Demostrar comprensió de l’aportació que les diferents cultures han fet a l’evolució i al progrés de la humanitat sense que això implique la pèrdua de la identitat local.

2, 3, 5

Ser conscient dels valors de l’entorn i crear progressivament un sistema de valors personals que regisca el comportament en acarar una decisió o un conflicte.

2, 5

Saber comunicar-se en distints contextos, expressar les idees personals i escoltar les alienes.

1, 2, 4

Mostrar un comportament coherent amb els valors democràtics, manifestat especialment en la presa de consciència, el control i l’autoregulació dels pensaments, els valors, els sentiments i les accions personals.

2, 3, 4



Competència cultural i artística 1, 2, 4, 10Conéixer, comprendre, percebre i valorar diferents expressions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com una part del patrimoni dels pobles.

1, 2, 4

Expressar-se mitjançant codis artístics i disposar d’habilitats de cooperació per a contribuir a la consecució d’un resultat final, i ser conscient de la importància de donar suport i valorar les iniciatives i les contribucions alienes.

10

Conéixer, d’una manera bàsica, les tècniques, els recursos i les convencions principals dels diferents llenguatges artístics, i també de les obres i les manifestacions més destacades del patrimoni cultural.

1, 2, 4

Identificar les relacions que hi ha entre les manifestacions artístiques i la societat —la mentalitat i les possibilitats tècniques de l’època en què es creen—, o amb la persona o la col·lectivitat que les crea.

2, 4

Ser conscient de l’evolució del pensament, dels corrents estètics, les modes i els gustos, i també de la importància representativa, expressiva i comunicativa que els factors estètics han exercit i exerceixen en la vida quotidiana de la persona i de les societats.

4

Cultivar la capacitat estètica i creadora personal.

4

Competència para aprendre a aprendre 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 12Ser conscient d’allò que se sap i d’allò que cal aprendre, de com s’aprén, i de com es gestionen i es controlen d’una manera eficaç els processos d’aprenentatge, optimitzant-los i orientant-los a satisfer objectius personals.

1, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 12

Ser conscient d’aquelles capacitats que entren en joc en l’aprenentatge i obtenir-ne un rendiment màxim i personalitzat amb l’ajuda de distintes estratègies i tècniques.

4, 5, 6, 7, 10, 11, 12

Conéixer els diferents recursos i fonts per a la recollida, la selecció i el tractament de la informació, inclosos els recursos tecnològics.

2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 12

Sentir curiositat per plantejar-se preguntes, identificar i manejar la diversitat de respostes possibles davant d’una mateixa situació o un mateix problema utilitzant diverses estratègies i metodologies que permeten fer front a la presa de decisions, d’una manera racional i crítica, amb la informació disponible.

6, 7, 10, 11, 12

Ser capaç d’autoavaluar-se i autoregular-se, saber administrar l’esforç, acceptar els errors i aprendre dels altres i amb els altres.

4, 5



Autonomía i iniciativa personal 1, 2, 3, 4Relacionar-se, cooperar i treballar en equip: posar-se en el lloc de l’altre, valorar les idees dels altres, dialogar i negociar, emprar l’assertivitat per a fer saber adequadament als altres les decisions personals, i treballar d’una manera cooperativa i flexible.

1, 2, 3, 4

La manera com l'alumne demostra l'adquisició dels aprenentatges lligats a cada una de les competències i subcompetències —o, fins i tot, altres, no necessàriament lligats de manera expressa a aquestes— és per mitjà de l'aplicació dels diferents criteris d'avaluació, i que en aquesta programació s'interrelacionen amb els de les unitats didàctiques i no amb els generals del curs, ja que són, per les intencions que tenen, massa genèrics.

Com ja hem indicat, una de les característiques de les competències bàsiques és que permeten la transversalitat dels aprenentatges a què estan associats i els fomenten, és a dir, que es poden assolir i s'han d'assolir (encara que des d'una perspectiva diferent, però complementària) per mitjà del desenvolupament del currículum de les distintes matèries d'aquesta mateixa etapa educativa. En aquest tercer curs, aquestes matèries són Valencià: Llengua i Literatura, Castellà: Llengua i Literatura, Llengua estrangera, Ciències de la Naturalesa (Biologia i Geologia, i Física i Química), Ciències Socials, Geografia i Història, Educació Plàstica i Visual, Matemàtiques, Música, Tecnologies, Educació Física i Religió / Atenció educativa (més una optativa).

Pel treball conjunt que exigeix al professorat d'aquest curs, indiquem en el quadre següent les competències bàsiques que, almenys, s'han d'aconseguir també en altres matèries (en algunes amb més interrelació, i en altres, amb menys):

MATERIASCOMPETENCIAS BÁSICAS

1 2 3 4 5 6 7 8Valencià: Llengua i Literatura

X X X X X X X X

Castellà: Llengua i Literatura

X X X X X X X X

Llengua estrangera X X X X X XCiències de la Naturalesa (Biologia i Geologia, i Física i Química

X X X X X X X

Ciències Socials, Geografia i Història

X X X X X X X X

Educació Plàstica i Visual X X X X X X X XMatemàtiques X X X X X X X XMúsica X X X X X X XTecnologies X X X X X X XEducació Física X X X X X X



Nota:1. Coneixement i interacció amb el món físic.2. Matemàtica.3. Tractament de la informació i digital4. Social i ciutadana.5. Comunicació lingüística.6. Artística i cultural.7. Aprendre a aprendre.8. Autonomia i iniciativa personal.

Com s’hi pot observar, la transversalitat de les competències bàsiques és evident, i és per això mateix que, en el marc del projecte educatiu del centre, s’han de formular criteris uniformes per a tractar-los de manera conjunta.



4. ACTIVITATS, ATENCIÓ A LA DIVERSITAT, AVALUACIÓ I AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES

ACTIVITATS

Tal com es dedueix dels plantejaments metodològics exposats i del tractament que han de tenir les competències bàsiques, i com a part fonamental d’aquests, a l'explicació i al desenvolupament dels diferents continguts ha de seguir la realització d’unes quantes activitats de comprovació de coneixements, i que són les que s’indiquen en el llibre de text de l'alumne i en altres materials complementaris, i que estan associades, en cada cas, als diferents continguts i a les competències bàsiques, de la mateixa manera que hi ha activitats lligades a aquestes de manera expressa (desenvolupament de les competències bàsiques, en acabar cada unitat, i avaluació de les competències bàsiques, referides als continguts de cada trimestre).

Com no pot ser d'una altra manera, atés el caràcter preeminentment instrumental d'aquesta matèria, les activitats d'aprenentatge constitueixen l'eix a partir del qual es desenvolupen els continguts, la qual cosa dóna una idea de l'enfocament eminentment pràctic i actiu (competencial) amb què se’n planteja l’ensenyament. Això contribueix de manera decisiva a afavorir i a organitzar els distints intercanvis lingüístics a l'aula, així com també a fer servir les produccions dels mateixos alumnes com a materials lingüístics per a l'anàlisi. En gran manera, aquestes activitats es basen en l'anàlisi i en el comentari guiat de textos, adaptats a l'edat dels alumnes, motivadors i no molt extensos, així com també en la seua elaboració i en la seua transmissió oral. Així mateix, s'hi ha inclòs, juntament amb els de tipus literari, una varietat àmplia de fragments periodístics, publicitaris, etc., a fi que es puga incloure a l'aula un tractament adequat dels mitjans de comunicació social, un dels instruments a partir del qual l'alumne coneix la realitat social i s’hi relaciona. La lectura oral i silenciosa de textos (descriptius i expositius, sobretot), l'audició de textos, la creació de textos i el resum d’aquests són, també, recursos importants per a millorar tant la capacitat de comprensió com d'expressió de l'alumne. De la mateixa manera, la lectura comprensiva i guiada de textos complets assoleix la mateixa funció, bàsica en aquestes edats per a afavorir el plaer per la lectura i per a generar hàbits lectors.

En tot cas, l’aprofundiment que es pot fer amb les activitats, sobretot amb les que treballen els continguts inicials de la unitat, dependrà dels coneixements previs que el professor haja detectat en els alumnes per mitjà de les qüestions/preguntes de diagnòstic inicial, i que parteixen d'aspectes molt generals, però imprescindibles per a regular l'aprofundiment que ha de marcar el procés d'aprenentatge de l'alumne i per a establir estratègies d'ensenyament, a fi que aquest siga com més personalitzat millor. A l'inici del curs, i per a comprovar el punt de partida de l'alumne, s’ha de dur a terme una avaluació prèvia, de la mateixa manera que se n’haurà de fer una de final que permetrà valorar de manera integrada la consecució dels objectius generals de curs (i el procés d'adquisició de les competències bàsiques). Així mateix, n'hi haurà en altres moments del curs (de cada unitat, trimestral...).

A més de les esmentades activitats de desenvolupament dels continguts i de comprovació dels coneixements, unes altres de vital importància en aquesta matèria són les de caràcter procedimental o de destreses, que es treballen tant quan es desenvolupen els continguts de cada unitat com en distintes seccions fixes de cada una d’aquestes (Comentari de text, per exemple) i com a annex final (Tècniques de treball), i que es converteixen en instruments bàsics perquè els alumnes assolisquen alguns dels objectius i de les competències bàsiques d'aquesta etapa educativa i d'aquesta matèria i, és clar, les competències bàsiques. Lectures, audicions i anàlisis



de textos, en què es treballen la comprensió lectora, el lèxic i l'expressió oral i escrita, es converteixen en instruments de treball imprescindibles per al desenvolupament d'uns continguts que permeten l'adquisició dels objectius i de les capacitats, i de les competències, corresponents.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

En un procés d'ensenyament-aprenentatge basat en la identificació de les necessitats de l'alumne (el domini del llenguatge és un factor decisiu en el seu desenvolupament psicològic i en el seu acostament al coneixement), és fonamental oferir-li tots els recursos educatius que siguen necessaris perquè la seua formació s'ajuste a les possibilitats que té; en uns casos, perquè aquestes són més grans que les del grup, i en uns altres, perquè necessita reajustar el seu propi ritme d'aprenentatge. Per a atendre la diversitat de nivells de coneixement i de possibilitats d'aprenentatge, és a dir, per a adequar l'ensenyament a l'aprenentatge i per a fer compatibles la comprensivitat i la diversitat, en cada unitat es proposen activitats noves, diferenciades entre les d'ampliació i les de reforç, que figuren en els materials didàctics d'ús del professor, i que, pel mateix caràcter que tenen, depenen de l'aprenentatge de l'alumne per a decidir quines són, en quin moment es fan i com s’han d’aplicar, ja que no totes són igualment vàlides per a tots els alumnes. El treball de l'ortografia, del lèxic, de la comprensió lectora, etc., amb textos nous i activitats noves (tot això graduat), permet incidir en els continguts que més ho necessiten en cada cas.

Per a assolir aquests objectius, s’han de fer servir tant els recursos propis del llibre de text de l'alumne com els dels materials complementaris (quaderns d'activitats per a l'alumne, guia del professor, carpeta de recursos del professor, etc.), sempre lligats, tots aquests, a cada unitat del llibre de text, a més dels que s'inclouen en els CD-ROM de la matèria.

PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ I CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Els aprenentatges de l'alumne s’han d’avaluar de manera sistemàtica i periòdica, tant per a mesurar-ne individualment el grau d'adquisició (avaluació sumatòria, en diferents moments del curs) com per a (i per això) introduir en el procés educatiu tots els canvis que calguen si la situació ho demana (quan els aprenentatges dels alumnes no responen al que, a priori, se n'espera). A més d'aquesta avaluació sumatòria, que tendim a identificar amb les finals d'avaluació i de curs (ordinària i extraordinària, quan procedisquen), n’hi haurà d’altres, com són la inicial (no qualificada) i la final i, sobretot, la contínua o formativa, que es du a terme al llarg de tot el procés d'ensenyament-aprenentatge, en el qual està immersa, i que insisteix, per tant, en el caràcter orientador i de diagnòstic de l'ensenyament.

Els procediments i els instruments d'avaluació, en el cas d'aquesta avaluació contínua, han de ser l'observació i el seguiment sistemàtic de l'alumne, és a dir, s’hi han de prendre en consideració totes les produccions que desenvolupe, tant de caràcter individual com grupal: treballs pràctics (projectes), treballs escrits, exposicions orals, activitats de classe, actitud davant de l'aprenentatge, precisió en l'expressió, autoavaluació... I els de l'avaluació sumatòria, les proves escrites trimestrals i les de recuperació (i de final de curs, si l'alumne no haguera recuperat alguna avaluació, i extraordinària, en el cas d'obtenir una qualificació d'Insuficient en l'ordinària de final de curs). En tot cas, els procediments d'avaluació han de ser variats, de manera que es puguen adaptar a la flexibilitat que exigeix la mateixa avaluació. Les qualificacions que obtinga l'alumne en les proves de recuperació, en l’ordinària de final de curs (en el cas de no haver superat alguna de les avaluacions trimestrals) i en l’extraordinària es podran qualificar amb una nota superior a Suficient.



Com a criteris de qualificació per a establir les notes en cada una de les tres avaluacions en què s'ha organitzat el curs, i en l'ordinària de final de curs i en l'extraordinària de setembre, les proves escrites ponderaran un 30%; els treballs, un 20%; les lectures i els resums corresponents, també un 20%, i les activitats diàries de classe, un 30%; és a dir, sempre es tindran en compte les qualificacions de les activitats que ha realitzat l'alumne al llarg de tot el curs escolar (avaluació contínua), amb l'excepció dels alumnes que hagen perdut el dret a l'avaluació per culpa d’un nombre excessiu de faltes d'assistència a classe sense justificar, i, en aquest cas, la qualificació final només tindrà en compte la nota de la prova escrita. Aquesta ponderació múltiple respon al fet que es pretén avaluar, és a dir, mesurar, tot tipus de continguts que s'han treballat a classe al llarg del curs (conceptuals, procedimentals i actitudinals). Els alumnes han de ser informats d'aquestes decisions al principi de curs.

AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES

En la taula següent s'indiquen, en cada una de les competències bàsiques, les diferents subcompetències en què s’han desglossat els distints aprenentatges que integra aquesta matèria perquè puguen ser avaluades en les tres avaluacions trimestrals de l'alumne, així com també en les finals (ordinària i, si és procedent, extraordinària). D'aquesta manera, es té una visió global dels aprenentatges que ha assolit l'alumne, així com també dels que encara no ha assolit.

Per a registrar-les, aconsellem l’escala qualitativa següent, ordenada de més a menys: 1: Poc aconseguida; 2: Aconseguida de manera regular; 3: Aconseguida de manera adequada; 4: Ben aconseguida, i 5: Aconseguida de manera excel·lent.

COMPETÈNCIES / SUBCOMPETÈNCIES AVALUACIONS TRIMESTRALS

AVALUACIÓ FINAL

Competència en comunicación lingüística 1ª 2ª 3ª O ESer conscient dels principals tipus d’interacció verbal.Ser progressivament competent en l’expressió i la comprensió dels missatges orals que s’intercanvien en situacions comunicatives diverses.Adaptar la comunicació al context.Utilitzar d’una manera activa i efectiva codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques i les regles pròpies de l’intercanvi comunicatiu en diferents situacions.Produir textos orals adequats a cada situació de comunicació.Buscar, recopilar i processar informació.Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diversesConservar i millorar la competència comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment d’altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber.Fer servir els procediments lingüístics per a representar, interpretar i comprendre la realitat.Emprar els procediments lingüístics per a organitzar i autoregular el coneixement i l’acció.Conéixer reflexivament el funcionament i les normes d’ús del llenguatge.



Considerar el llenguatge com un objecte d’observació i anàlisi.Conéixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua.Conéixer i aplicar d’una manera efectiva les estratègies necessàries per a interactuar lingüísticament d’una manera adient.Ser conscient de les convencions socials, dels valors i els aspectes culturals i de la versatilitat del llenguatge segons el context i la intenció comunicativa.Expressar adequadament —quant al fons i a la forma— les idees i les emocions personals.GLOBAL

Tractament de la información i competència digitalComprendre i integrar la informació en els esquemes previs de coneixement.Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.Dominar llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i les pautes de descodificació i transferència d’aquests llenguatges.Emprar les TIC com a eina en l’ús de models de processos matemàtics, físics, socials, econòmics o artístics.Mantenir una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastarla quan cal i respectar les normes de conducta acordades socialment per a regular l’ús de la informació i les fonts d’informació en els distints suports.GLOBAL

Competència social i ciutadanaUtilitzar el coneixement sobre l’evolució i l’organització de les societats i sobre els trets i els valors del sistema democràtic per a comportar-se socialment.Utilitzar el juí moral per a triar i prendre decisions i exercir d’una manera activa i responsable els drets i els deures de la ciutadania.Comprendre de manera crítica la realitat sent conscient de les diverses perspectives en analitzar-la i emprant el diàleg per a millorar-ne col·lectivament l’enteniment.Demostrar comprensió de l’aportació que les diferents cultures han fet a l’evolució i al progrés de la humanitat sense que això implique la pèrdua de la identitat local.Ser conscient dels valors de l’entorn i crear progressivament un sistema de valors personals que regisca el comportament en acarar una decisió o un conflicte.Saber comunicar-se en distints contextos, expressar les idees personals i escoltar les alienes.



Mostrar un comportament coherent amb els valors democràtics, manifestat especialment en la presa de consciència, el control i l’autoregulació dels pensaments, els valors, els sentiments i les accions personals.GLOBAL

Competència cultural i artísticaConéixer, comprendre, percebre i valorar diferents expressions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com una part del patrimoni dels pobles.Expressar-se mitjançant codis artístics i disposar d’habilitats de cooperació per a contribuir a la consecució d’un resultat final, i ser conscient de la importància de donar suport i valorar les iniciatives i les contribucions alienes.Conéixer, d’una manera bàsica, les tècniques, els recursos i les convencions principals dels diferents llenguatges artístics, i també de les obres i les manifestacions més destacades del patrimoni cultural.Identificar les relacions que hi ha entre les manifestacions artístiques i la societat —la mentalitat i les possibilitats tècniques de l’època en què es creen—, o amb la persona o la col·lectivitat que les crea.Ser conscient de l’evolució del pensament, dels corrents estètics, les modes i els gustos, i també de la importància representativa, expressiva i comunicativa que els factors estètics han exercit i exerceixen en la vida quotidiana de la persona i de les societats.Cultivar la capacitat estètica i creadora personal.GLOBAL

Competència para aprendre a aprendreSer conscient d’allò que se sap i d’allò que cal aprendre, de com s’aprén, i de com es gestionen i es controlen d’una manera eficaç els processos d’aprenentatge, optimitzant-los i orientant-los a satisfer objectius personals.Ser conscient d’aquelles capacitats que entren en joc en l’aprenentatge i obtenir-ne un rendiment màxim i personalitzat amb l’ajuda de distintes estratègies i tècniques.Conéixer els diferents recursos i fonts per a la recollida, la selecció i el tractament de la informació, inclosos els recursos tecnològics.Sentir curiositat per plantejar-se preguntes, identificar i manejar la diversitat de respostes possibles davant d’una mateixa situació o un mateix problema utilitzant diverses estratègies i metodologies que permeten fer front a la presa de decisions, d’una manera racional i crítica, amb la informació disponible.



Ser capaç d’autoavaluar-se i autoregular-se, saber administrar l’esforç, acceptar els errors i aprendre dels altres i amb els altres.GLOBAL

Autonomía i iniciativa personalRelacionar-se, cooperar i treballar en equip: posar-se en el lloc de l’altre, valorar les idees dels altres, dialogar i negociar, emprar l’assertivitat per a fer saber adequadament als altres les decisions personals, i treballar d’una manera cooperativa i flexible.GLOBAL

O: Avaluació Final OrdinàriaE: Avaluació Final Extraordinària



5. CURRÍCULUM

En aquest apartat, en què es reprodueix el currículum oficial vigent en la Comunitat Valenciana, hem optat per indicar algunes de les interrelacions que es produeixen entre els diversos elements del currículum d'aquesta matèria i d’aquest curs, ja que considerem que són vàlides per a tenir una visió de conjunt de la manera com cada un d’aquests elements intervé en l'activitat educativa.

D'aquesta manera, establim la interrelació entre els objectius d'ESO i els objectius d'aquesta matèria en aquest curs —els que contribueixen a l'adquisició d'aquells—, els objectius de la matèria que, de manera total o parcial, es poden aconseguir en aquest tercer curs, i la interrelació entre els criteris d'avaluació d'aquest curs i les competències bàsiques.

OBJECTIUS DE L'ETAPA I D'AQUEST CURS MITJANÇANT AQUESTA MATÈRIA

Atés que l'esmentat Decret 112/2007 indica que aquesta etapa educativa contribuirà a fer que els alumnes de la Comunitat Valenciana desenvolupen una sèrie de sabers, de capacitats, d’hàbits, d’actituds i de valors que els permeta aconseguir, entre altres, uns objectius determinats, indiquem, després de cada un, quins es poden aconseguir en aquest tercer curs d'ESO per mitjà d'aquesta matèria:

a) Conéixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, refermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica (3r).

b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç dels processos de l’aprenentatge i com a mitjà de desenrotllament personal (3r).

c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social (3r).

d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminació (3r).

e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejuís de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes (3r).

f) Desenrotllar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació (3r).

g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en distintes disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència (3r).

h) Desenrotllar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats, així com valorar l’esforç amb la finalitat de superar les dificultats (3r).

i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives



del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdós llengües (3r).

j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

k) Conéixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conéixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les críticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres (3r).

l) Conéixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les diferències. Conéixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salud dels hàbits d’higiene, així com de l’exercici físic i de l’adequada alimentació, incorporant la pràctica de l’esport i l’educació física per a afavorir el desenrotllament personal i social.

m) Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar juís i actituds personals respecte a estos.

n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, l’atenció dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne així a la conservació i millora.

o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació (3r).

p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual (3r).

CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

El currículum d’esta matèria, en tindre com a meta el desenrotllament de la capacitat per a interactuar de forma competent per mitjà del llenguatge en les diferents esferes de l’activitat social, contribuís d’una manera decisiva al desenrotllament de tots els aspectes que conformen la competència en comunicació lingüística. A més, les habilitats i estratègies per a l’ús d’una llengua determinada i la capacitat per a prendre la llengua com a objecte d’observació, encara que s’adquirixen des d’una llengua, es transferixen i apliquen a l’aprenentatge d’altres. Este aprenentatge amplia, al seu torn, esta competència sobre l’ús del llenguatge en general.

S’aprén a parlar i a escoltar i a llegir i a escriure, per a la interacció comunicativa, però també per a adquirir nous coneixements: el llenguatge, a més d’instrument de comunicació, és un mitjà de representació del món i està en la base del pensament i del coneixement. L’accés al saber i a la construcció de coneixements per mitjà del llenguatge es relaciona directament amb la competència bàsica d’aprendre a aprendre.Així mateix, els continguts de reflexió sobre la llengua arrepleguen un conjunt de sabers conceptuals (metallenguatge gramatical) i procedimentals (capacitat per a analitzar, contrastar, ampliar i reduir enunciats per mitjà de l’ús conscient d’uns certs mecanismes gramaticals, substituir elements de l’enunciat per altres gramaticalment equivalents, usar diferents esquemes sintàctics per a expressar una mateixa idea, diagnosticar errors i reparar-los, etc.) que s’adquirixen en relació amb les activitats de comprensió i composició de textos i que es reutilitzen per a optimitzar l’aprenentatge lingüístic, és a dir, per a aprendre a aprendre llengua.

D’altra banda, aprendre a usar la llengua és també contribuir al desenrotllament de l’autonomia i la iniciativa personal. S’aprén a analitzar i a resoldre problemes, traçar



plans i iniciar processos de decisió, ja que una de les funcions del llenguatge és regular i orientar la nostra pròpia activitat. Per això, l’adquisició d’habilitats lingüístiques contribuís a progressar en la iniciativa personal i en la regulació de la pròpia activitat amb progressiva autonomia.

La matèria contribuïx al tractament de la informació i competencia digital ja que té, com una de les seues metes, proporcionar coneixements i destreses per a buscar i seleccionar informació rellevant d’acord amb diferents necessitats, així com per a reutilitzar-la en la producció de textos orals i escrits propis. Buscar i seleccionar moltes d’estes informacions requerirà, per exemple, l’ús adequat de biblioteques i l’aprofitament de la tecnologies de la informació i la comunicació. La realització guiada d’estes busques constituirà un mitjà per a desenrotllar de la competència digital. A això contribuïx també el fet que el currículum incloga l’ús de suports electrònics en la composició de textos, de manera que s’aborden més eficaçment algunes operacions que intervenen en el procés d’escriptura (planificació, execució del text, revisió…) i que constituïxen un dels continguts bàsics d’esta matèria. També poden contribuir al desenrotllament d’esta competencia l’ús en esta matèria dels nous mitjans de comunicació digitals que impliquen un ús social i col·laboratiu de l’escriptura i dels coneixements.

L’aprenentatge de la llengua concebut com a desenrotllament de la competència comunicativa contribuïx decisivament a desenrotllar la competència social i ciutadana, entesa com un conjunt d’habilitats i destreses per a les relacions, la convivència, el respecte i l’enteniment entre les persones. En efecte, aprendre llengua és aprendre a comunicar-se amb els altres, a comprendre el que estos transmeten i a aproximar-se a altres realitats. D’altra banda, l’educació lingüística té un component estretament vinculat a esta competència: la constatació de la varietat dels usos de la llengua i de la diversitat lingüística, i la valoració de totes les llengües com igualment aptes per a exercir les funcions de comunicació i de representació. També s’aporta des de la matèria a esta competència en la mesura que s’analitzen els modes per mitjà dels quals el llenguatge transmet i sanciona prejuís i imatges estereotipades del món, amb l’objecte de contribuir a l’eradicació dels usos discriminatoris del llenguatge.

Dins d’esta matèria, la lectura, interpretació i valoració de les obres literàries contribuïxen de manera rellevant al desenrotllament d’una competència artística i cultural, entesa com a aproximació a un patrimoni literari i a uns temes recurrents que són expressió de preocupacions essencials del ser humà. La seua aportació serà més rellevant en tant que es relacione la valoració de les manifestacions literàries amb altres manifestacions artístiques, com la música, la pintura o el cine. També es contribuïx a esta competència procurant que el món social de la literatura (autors, crítics, accés a biblioteques, llibreries, catàlegs o la presència d’allò literari en la premsa) adquirisca sentit per a l’alumnat.

OBJECTIUS DE LA MATÈRIA I D'AQUEST CURS

Segons aquest Decret, l'ensenyament de la matèria de Valencià: Llengua i Literatura (independentment de la de castellà i de l'estrangera) té com a finalitat, de manera expressa, el desenvolupament de les capacitats següents [indiquem, a continuació de cada un dels objectius, els que s'han d'aconseguir, de manera total o parcial, en aquest tercer curs d'ESO]:

1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i cultural (3r).

2. Utilitzar el valencià [i el castellà] per a expressar-se oralment i per escrit, de manera coherent i adequada en cada situació de comunicació i en els diversos



contextos de l’activitat social i cultural, per a prendre consciència dels propis sentiments i idees, i per a controlar la pròpia conducta (3r).

3. Utilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de manera adequada a les distintes funcions i situacions de comunicació, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació (3r).

4. Reconéixer les diverses tipologies dels textos escrits, i les seues estructures formals, per mitjà dels quals es produïx la comunicació amb les institucions públiques, les privades i les de la vida laboral, així com fer-ne un ús correcte (3r).

5. Utilitzar el valencià [i el castellà] per a adquirir nous coneixements, així com per a buscar, seleccionar i processar informació de manera eficaç en l’activitat escolar i per a redactar textos propis de l’àmbit acadèmic (3r).

6. Conéixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la riquesa lingüística i cultural d’Espanya, i considerar, adequadament i amb respecte, les diferents situacions que originen les llengües en contacte en les comunitats bilingües (3r).

7. Apreciar les possibilitats extraordinàries que oferix el castellà com a llengua comuna per a totes les espanyoles i tots els espanyols i per a les ciutadanes i els ciutadans dels països de parla castellana, com a vehicle de comunicació i vertebració d’una de les comunitats culturals més importants del món.

8. Conéixer les diferents manifestacions i varietats del castellà, derivades de la seua expansió per Espanya i Amèrica, i valorar la unitat essencial de la llengua comuna per a tots els parlants de l’idioma.

9. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d’identitat cultural i mitjà irrenunciable per a entendre la realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi (3r).

10. Analitzar els diferents usos socials del valencià [i del castellà] per a evitar els estereotips lingüístics que impliquen juís de valor i prejuís classistes, racistes o sexistes (3r).

11. Apreciar les possibilitats que oferix el valencià, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, com a vehicle de comunicació i de vertebració (3r).

12. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià [i del castellà], i reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions (3r).

13. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequació, coherència, cohesió i correcció, tant en valencià [com en castellà] (3r).

14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives per a la millora de la producció personal (3r).

15. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-lo com una manera de simbolitzar l’experiència individual i col·lectiva en diferents contextos historicoculturals (3r).

16. Conéixer i distingir les principals èpoques artístiques i literàries, els seus trets característics, les obres, i les autores i els autors més representatius de cada època. Conéixer les obres i els fragments representatius de les literatures de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana (3r).

17. Interpretar i utilitzar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món, i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos adequats a l’edat (3r).

18. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies (3r).



19. Utilitzar, amb una autonomia progressiva, els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a obtindre, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents (3r).

CONTINGUTS DE LA MATÈRIA I DEL CURS

Bloc 1 Comunicació. Els mitjans de comunicació: la premsa, la ràdio i la televisió (gèneres

informatius). Mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a

intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa. Utilització de la interpretació oral i la traducció escrita, així com saber fer resums i paràfrasis de la llengua de l’emisor quan el receptor no comprén el missatge original.

1a. Estructures formals del text. Estructures narratives (conte, novel·la, notícia, crònica, reportatge, etc.). Estructures descriptives (descripció científica, literària, etc.). Estructures conversacionals i dialogades (entrevista, enquesta, teatre, etc.). Estructures expositives i explicatives (exposició oral, esquemes, resums,

mapes conceptuals, projectes, informes, documentals, convocatòries, reglaments, actes, etc.).

1b. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar. Comprensió de textos procedents dels mitjans de comunicació audiovisual,

com ara reportatges i entrevistes. Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic, amb especial

atenció a la presentació de treballs i instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a l’obtenció d’informacions dels mitjans de comunicació en informatius, documentals, reportatges o entrevistes.

Exposició de la informació treta d’un mitjà de comunicació sobre un tema d’actualitat, respectant les normes que regixen la interacció oral.

Explicacions orals senzilles de forma ordenada i clara, prèviament preparades, sobre fets d’actualitat social, política o cultural, que siguen d’interés per a l’alumnat, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Intervenció activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic, especialment en les propostes sobre la manera d’organitzar l’activitat, en l’aportació d’informacions útils per al treball en comú i en l’exposició d’informes sobre les tasques realitzades.

Coneixement de les diferències entre usos orals informals i formals de la llengua; consciència de les situacions comunicatives en què resulta adequat cada ús.

Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit. Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’intercanvi

comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de parau; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a les fórmules de cortesia.

Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d’un mateix.



1c. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits. Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials,

com ara convocatòries i ordes del dia, actes de reunions i reglaments. Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, reconeixent les

diferències entre informació i opinió en cròniques, reportatges i entrevistes. Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb especial atenció a la

consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació.

Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics.

1d. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials,

com ara participació en fòrums, diaris personals, reglaments o circulars. Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, com ara

reportatges o entrevistes, destinats a un suport escrit o digital, a àudio o a vídeo.

Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic, especialment textos expositius i explicatius elaborats a partir de la informació obtinguda i organitzada per mitjà d’esquemes, mapes conceptuals i resums, així com elaboració de proyectes i informes sobre tasques i aprenentatges.

Interés per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta.

Bloc 2. Llengua i societat. Origen i evolució del valencià. Breu introducció a la història de les llengües constitucionals. El bilingüisme: característiques generals. Situació actual de la Comunitat

Valenciana. Els fenòmens de contacte de llengües. Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte

per a tot tipus d’usos funcionals i vehicle necessari de cultura. Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el valencià i el castellà

a la Comunitat Valenciana. Incorporació del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua i per a qualsevol

funció comunicativa, en un procés de compromís personal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística.

Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d’altres llengües.

Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere.

Actitud de rebuig davant dels usos discriminatoris de les llengües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere, i davant d’estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre els seus parlants.

Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural existent en el context social i escolar, com a manifestació enriquidora a la qual s’aporta i de la qual es participa; condició necessària per a la integració adequada de les persones procedents d’altres països, societats i cultures.



Bloc 3. Coneixement de la llengua.3a. Fonètica i ortografia.

Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (II). Particularitats de l’accentuació (monosíl·labs, paraules compostes,

interrogatius i exclamatius). L’accentuació diacrítica. Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, el seu valor social i

la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.

3b. Norma culta de la llengua. Identificació dels diferents registres i dels factors que incidixen en l’ús de la

llengua en distints àmbits socials, i valoració de la importancia d’usar el registre adequat segons les circumstàncies de la situació comunicativa.

Qüestions morfològiques i sintàctiques: el substantiu, l’adjectiu. Combinació de pronoms personals àtons (I).

El verb. Les perífrasis verbals. Les preposicions. Les conjuncions. Lectura en veu alta: diàlegs. La funció expressiva de les pauses en el vers i

la prosa. Lèxic: neologismes.

3c. Gramàtica. Categories i funcions. Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la

funció de les paraules, així com coneixement dels procediments lèxics (afixos) i sintàctics per al canvi de categoria.

Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció als valors aspectuals de les perífrasis verbals.

Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars i altres obres de consulta, especialment sobre el comportament sintàctic dels verbs (transitius i intransitius) i les relacionades amb el registre i amb la normativa.

Reconeixement i ús dels significats contextuals que poden adquirir les modalitats de l’oració i la perífrasi verbal de caràcter modal.

Identificació i ús de les variacions (fórmules de confiança i de cortesia) que adopten les formes díctiques en relació amb la situació.

Identificació i ús reflexiu de connectors textuals, amb especial atenció als distributius, d’orde, de contrast, d’explicació i de causa, i dels mecanismes de referència interna, tant gramaticals com lèxics, especialment les nominalitzacions i els hiperònims de significat abstracte com fenomen, element o característica.

Comparació dels diferents comportaments sintàctics d’un mateix verb en algunes de les seues accepcions; identificació del subjecte i dels diferents complements verbals, incloent en estes funcions les que tenen forma oracional (subordinades substantives, adjectives i adverbials), i ús de la terminologia sintàctica necessària en les activitats: enunciat, frase i oració; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient; oració activa i oració passiva; oració transitiva i intransitiva; complement directe, indirecte, de règim, circumstancial, agent i atribut; oracions subordinades substantives, adjectives i adverbials.

L’oració composta: coordinació i subordinació. Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil

cohesionat, especialment per mitjà de la transformació d’oracions independents, coordinades o juxtaposades, en subordinades adverbials o en oracions subordinades per mitjà de les quals s’expressen diferents relacions lògiques: causals, consecutives, condicionals i concessives.



Coneixement de les funcions sintàctiques característiques de les classes de paraules i anàlisi de la seua forma (flexió, afixos...), especialment pel que fa als aspectes relacionats amb la normativa.

3d. Lèxic. Processos fonamentals de la formació de paraules: derivació i composició. Significat i sentit. Camps semàntics i associatius. Famílies lèxiques. El

canvi semàntic.

Bloc 4. Educació literària. Desenrotllament de l’autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de

plaer i de coneixement d’altres temps i cultures. Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de la

literatura occidental. Lectura d’obres o fragments adequats a l’edat i relacionades amb els períodes

estudiats. Composició de textos d’intenció literària i elaboració de treballs senzills sobre

lectures. Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil

i general més rellevants de la pròpia cultura i de la cultura universal, tant clàssica com moderna.

Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participació en altres actuacions d’animació lectora (presentacions de llibres, sessions de llibrefòrum, etc.) per a consolidar l’hàbit lector, formar amb sentit crític les preferències personals en la selecció de llibres, i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per l’experiència lectora.

Coneixement de les característiques generals dels grans períodes de la història de la literatura des de l’Edat Mitjana fins al segle XVIII i aproximació a alguns autors i obres rellevants.

Lectura comentada i recitació de poemes, comparació del tractament de certs temes recurrents en distints períodes literaris; valoració de la funció dels elements simbòlics i dels recursos retòrics i mètrics en el poema.

Lectura comentada de relats; observar la transformació de la narrativa des de les primeres produccions literàries medievals a la narració moderna en prosa, i de l’heroi al personatge de novel·la.

Lectura comentada i dramatitzada d’obres teatrals breus i fragments representatius del teatre anterior al segle XIX, tot reconeixent algunes característiques temàtiques i formals.

La literatura medieval. Característiques generals. La lírica. La poesia trobadoresca. La prosa. Les cròniques. El teatre. El Misteri d’Elx. El Segle d’Or. Característiques generals. La lírica. Ausiàs March. La prosa humanista. La novel·la. Tirant lo Blanch. Roís de Corella. La literatura de l’Edat Moderna. Renaixement, Manierisme i Barroc. Joan de

Timoneda, Joaquim Aierdi i Lluís Galiana.

Bloc 5. Tècniques de treball. Tècniques per a buscar informació en suports tradicionals (fitxes, biblioteques,

etc.) i en nous suports (CD-ROM, DVD, Internet, etc.).



Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars i altres obres de consulta, especialment sobre el comportament sintàctic dels verbs (transitius i intransitius) i les relacionades amb el registre i amb la normativa.

Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb especial atenció a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació.

Utilització autònoma de les biblioteques (del centre, de l’entorn i virtuals) i de les tecnologies de la informació i la comunicació de manera autònoma per a la localització, selecció i organització d’informació.

Ús autònom de diccionaris i de correctors ortogràfics sobre textos en suport digital.

Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (III). Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport de paper com

digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.).

CRITERIS D'AVALUACIÓ DE LA MATÈRIA I DEL CURS

1. Captar les idees essencials de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització i reproduir el contingut en textos escrits.

2. Aplicar els coneixements sobre el valencià i el castellà i les normes de l’ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composició i la revisió dirigida dels textos propis d’este curs.

3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: usar el torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.

4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d’ús de la llengua, especialment a l’àmbit acadèmic com a vehicle d’aprenentatge.

5. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa. Utilitzar la interpretació oral i la traducció escrita, així com saber fer resums i paràfrasis de la llengua de l’emissor quan el receptor no comprén el missatge original.

6. Entendre instruccions i normes donades oralment; extraure idees generals i informacions específiques de reportatges i entrevistes; seguir el desenrotllament de presentacions breus relacionades amb temes acadèmics i plasmar-ho en forma d’esquema i resum.

7. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits narratius, descriptius i dialogats, de diferent tipus (incloent-hi els propis de la premsa escrita) i distint nivell de formalització; identificar-ne les intencions; diferenciar les idees principals i secundàries; reconéixerhi possibles incoherències o ambigüitats en el contingut; aportar una opinió personal.

8. Fer explicacions orals senzilles sobre fets d’actualitat social, política o cultural, que siguen d’interés per a l’alumnat, de manera ordenada, ajustant-se a un pla o guió previ, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació; adequar el tema a la situació comunicativa; mantindre l’atenció del receptor.

9. Elaborar el resum d’una exposició o debat oral sobre un tema específic i conegut; reflectir els principals arguments i punts de vista dels participants.

10. Extraure i contrastar informacions concretes i identificar el propòsit en els textos escrits més usats per a actuar com a membres de la societat; seguir instruccions en àmbits públics i en processos d’aprenentatge d’una certa



complexitat; inferir el tema general i els temes secundaris; distingir com s’organitza la informació.

11. Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius i dialogats) en suport de paper i digital; adequar el registre a la situació comunicativa; utilitzar-ne l’estructura organitzativa per a ordenar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica, amb un vocabulari ric i variat; respectar els criteris de correcció gramatical, ortogràfica i tipogràfica. Valorar la importància de planificar i revisar el text.

12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d’elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vista trobats com el punt de vista propi.

13. Comprendre l’origen i evolució del castellà i del valencià, identificar i localitzar els fenòmens de contacte entre les distintes llengües constitucionals i conéixer les característiques fonamentals del bilingüisme.

14. Conéixer la diversitat lingüística d’Europa, d’Espanya i de la Comunitat Valenciana; valorar esta diversitat com un patrimoni que ens enriquix a tots i a totes.

15. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics del valencià i del castellà, per mitjà de l’observació directa i la comparació de produccions diverses.

16. Conéixer la terminologia lingüística necessària per a la reflexió sobre l’ús.17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el

cas, la relació entre estes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a compondre i revisar els textos de manera progressivament autònoma.

18. Exposar una opinió sobre la lectura personal d’una obra completa, adequada a l’edat i relacionada amb els períodes literaris estudiats; avaluar l’estructura i l’ús dels elements del gènere, l’ús del llenguatge i el punt de vista de l’autor; situar bàsicament el sentit de l’obra en relació amb el seu context i amb la pròpia experiència.

19. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, considerant la presència de certs temes recurrents, el valor simbòlic del llenguatge poètic i l’evolució dels gèneres, de les formes literàries i dels estils.

20. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides i comentades, el context en què apareixen, i les autores i els autors més rellevants de la història de la literatura; fer un treball personal d’informació i de síntesi, o d’imitació i recreació, en suport de paper i digital.

21. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat. Reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal. Utilitzar estos coneixements en la producció de textos d’intenció literària.

22. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constituïxen un referent clau en la història de la literatura fins al segle XVIII —incloent-hi els de les llengües constitucionals— i els elements més destacats del context cultural, social i històric en què apareixen.

23. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts d’informació tant en suports tradicionals (per mitjà de l’ús d’índexs, de fitxes i d’altres sistemes de classificació de fonts), com els que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació, en el marc de treballs senzills d’investigació. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs senzills d’investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.).



24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.

25. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicació per a elaborar i difondre informacions i opinions.

Quan avaluem, no solament establim graus d'adquisició dels objectius educatius per mitjà de les qualificacions que atorguem, també estem optant pels procediments i pels instruments d'avaluació que s'adeqüen millor als diferents continguts (i als seus tipus) que els alumnes han de conéixer. I amb la presència de les competències bàsiques en el currículum escolar hem de tenir cura de conéixer (i d’establir) la manera com els diferents criteris d'avaluació relatius a la matèria d'aquest curs s'hi interrelacionen, encara que siga d'una forma molt genèrica, i per això la indiquem a continuació:

CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1. Captar les idees essencials de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització i reproduir el contingut en textos escrits.

Comunicació lingüística. Tractament de la informació i

competencia digital. Autonomia i la iniciativa personal.

2. Aplicar els coneixements sobre el valencià i el castellà i les normes de l’ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composició i la revisió dirigida dels textos propis d’este curs.

Comunicació lingüística. Autonomia i la iniciativa personal. Aprendre a aprendre.

3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: usar el torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.

Comunicació lingüística. Social i ciutadana. Autonomia i la iniciativa personal.

4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d’ús de la llengua, especialment a l’àmbit acadèmic com a vehicle d’aprenentatge.

Comunicació lingüística. Autonomia i la iniciativa personal. Tractament de la informació i

competencia digital. Social i ciutadana. Aprendre a aprendre.

5. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa. Utilitzar la interpretació oral i la traducció escrita, així com saber fer resums i paràfrasis de la llengua de l’emissor quan el receptor no comprén el missatge original.


6. Entendre instruccions i normes donades oralment; extraure idees generals i informacions específiques de reportatges i entrevistes; seguir el desenrotllament de presentacions breus relacionades amb temes acadèmics i plasmar-ho en forma d’esquema i resum.


competencia digital. Autonomia i la iniciativa personal. Aprendre a aprendre.



7. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits narratius, descriptius i dialogats, de diferent tipus (incloent-hi els propis de la premsa escrita) i distint nivell de formalització; identificar-ne les intencions; diferenciar les idees principals i secundàries; reconéixerhi possibles incoherències o ambigüitats en el contingut; aportar una opinió personal.



8. Fer explicacions orals senzilles sobre fets d’actualitat social, política o cultural, que siguen d’interés per a l’alumnat, de manera ordenada, ajustant-se a un pla o guió previ, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació; adequar el tema a la situació comunicativa; mantindre l’atenció del receptor.

Comunicació lingüística. Social i ciutadana. Cultural i artística. Tractament de la informació i


9. Elaborar el resum d’una exposició o debat oral sobre un tema específic i conegut; reflectir els principals arguments i punts de vista dels participants.


10. Extraure i contrastar informacions concretes i identificar el propòsit en els textos escrits més usats per a actuar com a membres de la societat; seguir instruccions en àmbits públics i en processos d’aprenentatge d’una certa complexitat; inferir el tema general i els temes secundaris; distingir com s’organitza la informació.


competencia digital. Social i ciutadana. Autonomia i la iniciativa personal. Aprendre a aprendre.

11. Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius i dialogats) en suport de paper i digital; adequar el registre a la situació comunicativa; utilitzar-ne l’estructura organitzativa per a ordenar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica, amb un vocabulari ric i variat; respectar els criteris de correcció gramatical, ortogràfica i tipogràfica. Valorar la importància de planificar i revisar el text.



12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d’elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vista trobats com el punt de vista propi.




13. Comprendre l’origen i evolució del castellà i del valencià, identificar i localitzar els fenòmens de contacte entre les distintes llengües constitucionals i conéixer les característiques fonamentals del bilingüisme.

Comunicació lingüística. Social i ciutadana. Cultural i artística.

14. Conéixer la diversitat lingüística d’Europa, d’Espanya i de la Comunitat Valenciana; valorar esta diversitat com un patrimoni que ens enriquix a tots i a totes.

Comunicació lingüística. Social i ciutadana. Cultural i artística. Autonomia i la iniciativa personal.

15. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics del valencià i del castellà, per mitjà de l’observació directa i la comparació de produccions diverses.

Comunicació lingüística. Social i ciutadana. Autonomia i la iniciativa personal.

16. Conéixer la terminologia lingüística necessària per a la reflexió sobre l’ús.

Comunicació lingüística. Aprendre a aprendre.

17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la relació entre estes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a compondre i revisar els textos de manera progressivament autònoma.

Comunicació lingüística. Autonomia i la iniciativa personal.

18. Exposar una opinió sobre la lectura personal d’una obra completa, adequada a l’edat i relacionada amb els períodes literaris estudiats; avaluar l’estructura i l’ús dels elements del gènere, l’ús del llenguatge i el punt de vista de l’autor; situar bàsicament el sentit de l’obra en relació amb el seu context i amb la pròpia experiència.

Comunicació lingüística. Cultural i artística. Tractament de la informació i

competencia digital. Autonomia i la iniciativa personal. Social i ciutadana.

19. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, considerant la presència de certs temes recurrents, el valor simbòlic del llenguatge poètic i l’evolució dels gèneres, de les formes literàries i dels estils.

Comunicació lingüística. Cultural i artística. Autonomia i la iniciativa personal.

20. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides i comentades, el context en què apareixen, i les autores i els autors més rellevants de la història de la literatura; fer un treball personal d’informació i de síntesi, o d’imitació i recreació, en suport de paper i digital.

Comunicació lingüística. Cultural i artística. Social i ciutadana. Autonomia i la iniciativa personal. Tractament de la informació i

competencia digital.



21. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat. Reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal. Utilitzar estos coneixements en la producció de textos d’intenció literària.

Comunicació lingüística. Cultural i artística. Tractament de la informació i

competencia digital. Autonomia i la iniciativa personal.

22. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constituïxen un referent clau en la història de la literatura fins al segle XVIII —incloent-hi els de les llengües constitucionals— i els elements més destacats del context cultural, social i històric en què apareixen.

Comunicació lingüística. Cultural i artística. Aprendre a aprendre.

23. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts d’informació tant en suports tradicionals (per mitjà de l’ús d’índexs, de fitxes i d’altres sistemes de classificació de fonts), com els que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació, en el marc de treballs senzills d’investigació. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs senzills d’investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.).



24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.


competencia digital. Social i ciutadana. Autonomia i la iniciativa personal.

25. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicació per a elaborar i difondre informacions i opinions.


competencia digital. Social i ciutadana.



OBJECTIUS DE LA MATÈRIA I LA RELACIÓ QUE TENEN AMB ELS CRITERIS D'AVALUACIÓ DEL CURS

De la mateixa forma, indiquem per mitjà de quins criteris d'avaluació es pot establir, de manera preferent (encara que no solament), si l'alumne assoleix o no els objectius de la matèria que s'han establit de manera expressa per a aquest curs:

OBJECTIUS DE LA MATÈRIAI DEL CURS

CRITERIS D'AVALUACIÓ DEL CURS

1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i cultural.

1, 2, 6, 7, 10, 19 i 20

2. Utilitzar el valencià [i el castellà] per a expressar-se oralment i per escrit, de manera coherent i adequada en cada situació de comunicació i en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a prendre consciència dels propis sentiments i idees, i per a controlar la pròpia conducta.

1, 3, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 17, 18 i 20

3. Utilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de manera adequada a les distintes funcions i situacions de comunicació, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.

3, 5, 7, 8 i 9

4. Reconéixer les diverses tipologies dels textos escrits, i les seues estructures formals, per mitjà dels quals es produïx la comunicació amb les institucions públiques, les privades i les de la vida laboral, així com fer-ne un ús correcte.

10 i 11

5. Utilitzar el valencià [i el castellà] per a adquirir nous coneixements, així com per a buscar, seleccionar i processar informació de manera eficaç en l’activitat escolar i per a redactar textos propis de l’àmbit acadèmic.

1, 2, 6, 9, 11, 12 i 23

6. Conéixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la riquesa lingüística i cultural d’Espanya, i considerar, adequadament i amb respecte, les diferents situacions que originen les llengües en contacte en les comunitats bilingües.

13, 14 i 15

9. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d’identitat cultural i mitjà irrenunciable per a entendre la realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi.

13, 14 i 15



10. Analitzar els diferents usos socials del valencià [i del castellà] per a evitar els estereotips lingüístics que impliquen juís de valor i prejuís classistes, racistes o sexistes.

7, 10, 15 i 24

11. Apreciar les possibilitats que oferix el valencià, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, com a vehicle de comunicació i de vertebració.

13 i 14

12. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià [i del castellà], i reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.

2, 16 i 17

13. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequació, coherència, cohesió i correcció, tant en valencià [com en castellà].

1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 16 i 17

14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives per a la millora de la producció personal.

18, 19, 20, 21 i 22

15. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-lo com una manera de simbolitzar l’experiència individual i col·lectiva en diferents contextos historicoculturals.

18, 19, 20, 21 i 22

16. Conéixer i distingir les principals èpoques artístiques i literàries, els seus trets característics, les obres, i les autores i els autors més representatius de cada època. Conéixer les obres i els fragments representatius de les literatures de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

18, 19, 20, 21 i 22

17. Interpretar i utilitzar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món, i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos adequats a l’edat.

2, 7, 11, 18, 19 i 20

18. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies.

10, 12 i 23



19. Utilitzar, amb una autonomia progressiva, els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a obtindre, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents.

6, 7, 8, 23, 24 i 25



6. PROGRAMACIÓ DE LES UNITATS

A continuació, es desenvolupa la programació de cada una de les 12 unitats didàctiques en què s’han organitzat i s’han seqüenciat els continguts d'aquest curs. En cada una se n'indiquen els objectius didàctics corresponents, els continguts (conceptes, procediments i actituds), els continguts transversals, els criteris d'avaluació i les competències bàsiques associades als criteris d'avaluació.

DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DELS CONTINGUTS

La distribució temporal prevista inicialment per a desenvolupar les 12 unitats en què s'ha organitzat el curs, d'acord amb els materials didàctics usats i a la càrrega lectiva assignada (3 hores setmanals), és la següent:

Primera avaluació: unitats 1 a 4Segona avaluació: unitats 5 a 8Tercera avaluació: unitats 9 a 12

OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió oral i lectora.2. Conéixer i valorar la realitat plurilingüe d’Espanya i l’origen i evolució de les

llengües.3. Conéixer l’evolució de la nostra llengua: dels orígens als primers escrits.4. Conéixer l’etapa d’esplendor de la nostra llengua.5. Conéixer l’etapa de la decadència als nostres dies.6. Reconéixer les característiques de la societat medieval.7. Identificar les característiques de la literatura medieval.8. Conéixer les característiques pròpies de la nostra literatura medieval.9. Reconéixer els sons i grafies de la nostra llengua.10. Expressar-se oralment i per escrit amb coherència, correcció i propietat.

CONTINGUTS

Conceptes La realitat plurilingüe d’Espanya. Origen i evolució de les llengües. La nostra llengua: dels orígens als primers escrits. L’esplendor de la llengua. De la decadència als nostres dies. La societat medieval. La literatura medieval. Característiques de la nostra literatura medieval. Sons i grafies.


UNITAT 1


Procediments Lectura, anàlisi i interpretació de textos. Producció de textos a partir de pautes. Identificació en un mapa de les llengües oficials d’Espanya. Localització en un text dels trets característics propis de la nostra llengua

en una època determinada. Reconeixement en un mapa dels principals territoris de la Corona d’Aragó. Reconeixement de la dualitat lingüística valenciana. Reconeixement de la situació de la llengua des de la decadència fins als

nostres dies. Reconeixement de la societat medieval. Identificació de les característiques de la literatura medieval. Anàlisis de la nostra literatura medieval. Reconeixement de sons i grafies.

Actituds Valoració de la pluralitat lingüística d’Espanya com a una riquesa cultural. Interés per reconéixer l’evolució històrica de la nostra llengua. Interés i gust per la lectura de textos literaris. Cura i respecte de les normes ortogràfiques.

CONTINGUTS TRANSVERSALS

Educació moral i cívicaA través de les activitats respecte de la realitat plurilingüe d’Espanya i de l’evolució de la nostra llengua es promou una reflexió sobre la diversitat lingüística. Totes les llengües són patrimoni de la humanitat i cal protegir-les.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Demostra una certa capacitat de comprensió oral i lectora.2. Coneix la realitat plurilingüe d’Espanya i és capaç d’explicar-la a grans trets.3. Mostra unes nocions bàsiques quant a l’evolució de la nostra llengua (dels

orígenes als primers escrits).4. Coneix els fets més significatius de l’etapa d’esplendor de la nostra llengua.5. Ha interioritzat els esdeveniments fonamentals de l’evolució de la llengua (de la

decadencia als nostres dies).6. Reconeix els trets principals de la societat en l’edat mitjana.7. Identifica les característiques principals de la literatura medieval.8. És capaç d’identificar els trets distintius de la nostra literatura en l’edat mitjana.9. Reconeix els sons i les grafies de la nostra llengua.10. S’expressa, tant oralment com per escrit, de manera adient, coherent i

cohesionada.



COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS

En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES /

SUBCOMPETÈNCIES

CRITERIS D’AVALUACIÓN

ACTIVITATS

Competència en comunicación lingüísticaSer progressivament competent en l’expressió i la comprensió dels missatges orals que s’intercanvien en situacions comunicatives diverses.

10 p. 7: 1, 2, 3; p. 9: 1, 2, 3, 4, 6; p. 18: 1; p. 23: 1

Utilitzar d’una manera activa i efectiva codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques i les regles pròpies de l’intercanvi comunicatiu en diferents situacions.

5, 10 p. 11: 1; p. 16:1; p. 23:1


5, 10 p. 7: 1, 2,3

Buscar, recopilar i processar informació.

1, 2, 3,4 , 6 p. 7: 3; p. 10:11; p. 11: 1, 2; p. 12: 6, 7, 8;

p. 13: 7,8; p.14: 11; p.16: 3; p. 17: 17, 18, 19; p.18: 1;

p. 1: 5, 12. P. 23: 15Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses

1, 5, 10 p. 7: 1, 2; p 9: 2-7, 9; Investigació p. 9: I, II, III, IV;

p.16: 4, 6; p. 17: 11, 17; p.18: 1; p. 19: 3; p. 20: 4;

p. 21: 1-7; p. 23: 1-16Conservar i millorar la competència comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment d’altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber.

1 p. 7: 3; p. 9: 1; p. 21: 1; p. 23: 1


1, 10 p. 7: 3


2, 3,4 p. 15: 1-7


1, 3, 9, 10 p. 15: 1-7




3, 4, 5 p. 10: 11-15; p. 12: 4,5 ; p. 13: 9; p. 14: 9, 10; p. 16: 7

Tractament de la información i competencia digitalComprendre i integrar la informació en els esquemes previs de coneixement.

2, 6, 7, 8 p. 7: 3; Investigació p. 9: I;p. 17: 20


1, 10 Investigació p. 9: I; p. 11: 1,2; p. 12: 6,8; p. 13: 7,8; p.17: 19


4, 5 Investigació p. 9: II

Competència social i ciutadanaSaber comunicar-se en distints contextos, expressar les idees personals i escoltar les alienes.

10 p. 7: 3

Competència cultural i artísticaConéixer, comprendre, percebre i valorar diferents expressions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com una part del patrimoni dels pobles.

6, 7, 8 Investigació p. 9: I


1, 2, 8, 10 p. 20: 4-5; p. 21: 1-12; p. 23: 1-16



Competència para aprendre a aprendreSer conscient d’allò que se sap i d’allò que cal aprendre, de com s’aprén, i de com es gestionen i es controlen d’una manera eficaç els processos d’aprenentatge, optimitzant-los i orientant-los a satisfer objectius personals.

1, 10 p. 17: 20

Autonomía i iniciativa personalRelacionar-se, cooperar i treballar en equip: posar-se en el lloc de l’altre, valorar les idees dels altres, dialogar i negociar, emprar l’assertivitat per a fer saber adequadament als altres les decisions personals, i treballar d’una manera cooperativa i flexible.

10 p. 7: 3



OBJECTIUS

1. Expressar-se per escrit amb correcció i propietat.2. Assolir capacitat de comprensió lectora.3. Comprendre les nocions de monolingüisme i plurilingüisme.4. Conéixer la diferència entre les nocions de monolingüisme i plurilingüisme.5. Reconéixer el conflicte lingüístic.6. Diferenciar els diferents registres lingüístics.7. Conéixer els trobadors principals i el concepte d’amor cortés.8. Comprendre la diferencia entre trobador i joglars, i reconéixer els gèneres de la

poesia trobadoresca.9. Reconéixer la síl·laba, el diftong i el hiat.10. Comprendre i produir textos orals de distints tipus amb coherència, correcció i

propietat.

CONTINGUTS

Conceptes Monolingüisme i pluriligüisme. Bilingüisme i diglòssia. Conflicte lingüístic. Registres lingüístics. Els trobadors i l’amor cortés. Trobadors i joglars. Gèneres de la poesia trobadoresca. La síl·laba, el diftong i el hiat.

Procediments Lectura, anàlisis i interpretació de textos literaris. Producció de textos a partir de pautes. Observació de les diferents situacions lingüístiques del món. Reconeixement de situacions de bilingüisme i diglòssia. Identificació del conflicte lingüístic quan es produeix. Reconeixement dels diferents registres lingüístics. Identificació en textos concrets de temes i característiques formals de la

poesia trobadoresca. Aplicació de les normes per a separar les síl·labes correctament.

Actituds Interés pel respecte de totes les llengües. Interés i gust per la lectura de textos literaris. Valoració dels textos literaris de l’edat mitjana com a part del nostre

patrimoni cultural. Interés pel respecte a les normes ortogràfiques.


UNITAT 2



Educació moral i cívicaA través de les diferents situacions sociolingüístiques que es plantegen en la unitat, cal que els alumnes reflexionen sobre la necessitat de protegir totes les llengües perquè formen part del patrimoni de la humanitat.


1. Produeix textos escrits amb correcció i propietat.2. Comprén, analitza i interpreta textos literaris.3. Distingeix les nocions de monolingüisme i plurilingüisme a partir de situacions

reals.4. Identifica les nocions de monolingüisme i plurilingüisme a partir de la situació

de les llengües al món.5. Coneix la situació de conflicte lingüístic.6. Mostra un cert domini dels diferents registres lingüístics.7. Coneix les principals característiques de la poesia trobadoresca i els trobadors

principals.8. Comprén la diferencia entre trobador i joglars, i reconeix les característiques

dels diferents gèneres de la poesia dels trobadors.9. Aplica de manera raonada les normes de separació de síl·labes i reconeix el

diftong i el hiat.10. S’expressa oralment de manera adequada en situacions diverses.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS

Competència en comunicación lingüísticaSer conscient dels principals tipus d’interacció verbal.

1, 7, 9, 10 p. 25: 1, 3; p. 41: 1-12


1, 6, 10 p. 25: 1-6; p. 33: 1, 2

Adaptar la comunicació al context.

1, 2, 7, 9, 10 p. 25: 1-7; p. 35: 3-7


2, 7, 9, 10 p. 25: 1-7; p. 36: 8,9; p. 37: 6; p. 39: 1-8




6, 7, 9, 10 p. 25: 5; p. 39: 1-3


1, 7, 9, 10 Investigació p. 27: I-II; p. 27: 1, 2; p. 28: 3, 4; p. 29: 6, 7;

p. 33: 12, 13, 19, 20; p. 35: 7; p. 37: 6, 10; p. 39: 13

Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses

2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10 p. 25: 1; p. 26: 1, 2; p. 27: 2; p. 28: 4; p. 29: 5; p. 31: 5;

p. 32: 1,5; p. 33: 11; p. 34: 1; p. 35: 3; p. 36: 8; p. 37: 1-6;

p. 29: 1-13Conservar i millorar la competència comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment d’altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 25: 1; p. 31: 5; p. 33: 3; p. 34: 1; p. 35: 3; p. 36: 8;

p. 37: 1,6; p. 41: 1


2, 3, 4, 5, 9, 10 p. 30: 8-11; p. 31: 1-6


3, 4, 5, 6 p. 30: 1-11; p. 31: 1-6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,10 p. 30: 1-11; p. 31: 1-6


3, 4, 5, 6 p. 31: 1-6


1, 7, 9, 10 p. 30: 1-11


10 p. 25: 6; p. 33: 11


7 p. 33: 20


1, 2, 7, 8, 10 Investigació p. 27: I-II; p. 27: 1, 2; p. 28: 3,4; p. 29: 6, 7;

p. 33: 12, 13, 19, 20; p. 35: 7; p. 37: 6, 10; p. 39: 13


1, 2, 3, 7, 10 Investigació p. 27: I-II; p. 27: 1,2; p. 28: 3,4; p. 29: 6, 7;

p. 33: 12, 13, 19, 20; p. 35: 7; p. 37: 6, 10; p. 39: 13




7, 8, 9 Investigació p. 27: I-II; p. 27: 1, 2; p. 28: 3,4; p. 29: 6, 7;

p. 33: 12, 13, 19, 20; p. 35: 7; p. 37: 6, 10; p. 39: 13

Competència social i ciutadanaComprendre de manera crítica la realitat sent conscient de les diverses perspectives en analitzar-la i emprant el diàleg per a millorar-ne col·lectivament l’enteniment.

1, 10 p. 27-30: 1-11; p. 32-33: 1-12


1, 7, 9, 10 p. 27-30: 1-11; p. 32-33: 1-12

Ser conscient dels valors de l’entorn i crear progressivament un sistema de valors personals que regisca el comportament en acarar una decisió o un conflicte.

10 p. 27-30: 1-11; p. 32-33: 1-12


7, 9, 10 p. 25: 1; p. 26: 1,2 p. 27: 2; p. 28: 4; p. 29: 5; p. 31: 5;

p. 32: 1,5; p. 33: 11; p. 34: 1; p. 35: 3; p. 36: 8; p. 37: 1-6;

p. 29: 1-13Mostrar un comportament coherent amb els valors democràtics, manifestat especialment en la presa de consciència, el control i l’autoregulació dels pensaments, els valors, els sentiments i les accions personals.

1, 10 p. 27-30: 1-11; p. 32-33: 1-12


8, 9 p. 27-30: 1-11; p. 32-33: 1-12




p. 34-36: 1-


7, 8, 9, 10 p. 37: 1-10; p. 39: 1-5

Competència para aprendre a aprendreConéixer els diferents recursos i fonts per a la recollida, la selecció i el tractament de la informació, inclosos els recursos tecnològics.

1, 2, 7, 8, 10 Investigació p. 27: I-II; p. 27: 1, 2; p. 28: 3,4; p. 29: 6, 7;

p. 33: 12, 13, 19, 20; p. 35: 7; p. 37: 6,10; p. 39: 13


10 p. 25: 2



OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió lectora.2. Expressar-se oralment en distintes situacions comunicatives.3. Expressar-se per escrit amb correcció i propietat.4. Reconéixer les paraules, la seua estructura i les seues classes.5. Reconéixer els diferents procediments de formació de paraules.6. Conéixer el canvi semàntic i els camps lèxics i semàntics.7. Conéixer les quatre grans cròniques.8. Conéixer el Llibre dels fets.9. Conéixer la Crònica de Ramon Muntaner.10. Aplicar correctament les normes d’accentuació.

CONTINGUTS

Conceptes La paraula. Estructura i classes de paraules. Procediments de formació de paraules. Significat i sentit. El canvi semàntic. Camps lèxics i semàntics. Les quatre grans cròniques. El Llibre dels fets. La Crònica de Ramon Muntaner. Les normes d’accentuació.

Procediments Lectura, anàlisis i interpretació de textos literaris. Producció de textos a partir de pautes. Identificació de l’estructura de les paraules i reconeixement de les classes

de paraules. Formar paraules derivades i compostes a partir de les primitives

corresponents. Reconeixement del canvi semàntic. Anàlisis de camps lèxics i de camps semàntics. Identificació de temes i característiques pròpies de les quatre grans

cròniques. Lectura i comentari de textos del Llibre dels fets i de la Crònica de Ramon

Muntaner. Aplicació de les normes d’accentuació.

Actituds Interés i gust per la lectura de textos literaris. Respecte per l’aplicació de les normes accentuació.


UNITAT 3



Educació moral i cívicaEl text de Ryszard Kapuscinsk (pàgina 44) ens pot fer reflexionar sobre la crueltat de les guerres i la necessitat de construir un món en pau. També el text del Llibre dels fets (pàgina 55) es pot fer servir en el mateix sentit.


1. Comprén, analitza i interpreta textos literaris.2. S’expressa-se oralment de manera adequada en diverses situacions.3. Produeix textos escrits a partir de pautes.4. Identifica l’estructura i les classes de paraules.5. Justifica raonadament la formació de les paraules.6. Analitza els canvis semàntics, els camps semàntics i els camps lèxics.7. Coneix les característiques formals de les quatre grans cròniques.8. Analitza en un text les característiques principals del Llibre dels Fets.9. Reconeix a partir de textos les característiques de la Crònica de Ramon

Muntaner.10. Col·loca correctament l’accent en les paraules.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS


1, 6, 7, 8, 10 p. 45: 1-3; p. 47: 1-10; p. 61: 1-7


1, 6, 7, 8, 10 p. 45: 1-3; p. 47: 1-10; p. 61: 1-7


8 p. 45:4


8 p. 45: 4


2, 6, 7, 8 p. 45: 4




1, 6, 7, 8, 10 Investigació: I-II; p. 47: 11, 12; p. 48: 18; p. 51: 13; p. 56: 1, 2, 3; p. 57: 11;

p. 58: 12; p. 59: 12; p. 61: 13Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses

1, 2, 6, 7, 8, 10 p. 45: 1, 2, 3; p. 47: 1-8; p. 53: 4; p. 54: 1; p. 55: 16;

p. 56: 1; p. 57: 5-10; p. 58: 11-14; p. 59: 1-12


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 45: 1, 2, 3; p. 47: 1-8; p. 53: 4; p. 54: 1; p. 55: 16;

p. 56: 1; p. 57: 5-10; p. 58: 11-14; p. 59: 1-12


3, 4, 5, 9 p. 49: 1-6; p. 50: 7-12; p. 51: 13-17; p. 52: 18-23


3, 4, 5, 9 p. 49: 1-6; p. 50: 7-12; p. 51: 13-17; p. 52: 18-23


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 49: 1-6; p. 50: 7-12; p. 51: 13-17; p. 52: 18-23


1, 2, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 45: 1, 2, 3; p. 47: 1-8; p. 53: 4; p. 54: 1; p. 55: 16;

p. 56: 1; p. 57: 5-10; p. 58: 11-14; p. 59: 1-12


1, 6, 7, 8, 10 Investigació: I-II; p. 47: 11, 12; p. 48: 18; p. 51: 13; p. 56: 1, 2, 3;

p. 57: 11; p. 58: 12; p. 59: 12; p. 61: 13



p. 57: 11; p. 58: 12; p. 59: 12; p. 61: 13


1, 10 p. 47: 11, 12; p. 48: 18; p. 51: 13; p. 56: 1, 2, 3;

p. 57: 11; p. 58: 12; p. 59: 12; p. 61: 13



p. 57: 11; p. 58: 12; p. 59: 12; p. 61: 13



Competència social i ciutadana Comprendre de manera crítica la realitat sent conscient de les diverses perspectives en analitzar-la i emprant el diàleg per a millorar-ne col·lectivament l’enteniment.

1, 6, 7, 8, 9, 10 p. 45: 1-3; p. 47: 1-10; p. 61: 1-7


1, 6, 7, 8, 9, 10 p. 45: 1-3; p. 47: 1-10; p. 61: 1-7


1, 8, 10 p. 47: 1-12


3, 4, 5 p. 55: 28


1, 6, 7, 8, 10 Investigació p. 47: I-II; p. 47: 11, 12; p. 48: 18; p. 51: 13; p. 56: 1, 2, 3;

p. 57: 11; p. 58: 12; p. 59: 12; p. 61: 13


1, 8, 10 p. 45:4



OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió lectora.2. Reconéixer el sintagma nominal.3. Conéixer l’oració, els seus constituents i les seues classes.4. Reconéixer i classificar les perífrasis verbals, identificant els seus elements

constitutius.5. Conéixer la importància de Ramon Llull, la seua vida i la seua obra.6. Conéixer la seua obra literària Blanquerna.7. Conéixer els principals temes del Llibre de meravelles.8. Reflexionar sobre l’objectiu de l’obra de Ramon Llull.9. Fer un ús correcte de l’accent diacrític.10. Expressar-se oralment amb coherència, correcció i propietat.

CONTINGUTS

Conceptes Els sintagmes: conceptes i classes. El sintagma nominal. L’oració i els seus constituents. Les perífrasis verbals. Les modalitats oracionals. Vida de Ramon Llull. Obra Literària: Blanquerna i el El Llibre de meravelles. L’accent diacrític.

Procediments Lectura, anàlisis i interpretació de textos. Producció de textos literaris. Identificació de distints tipus de sintagmes nominal. Reconeixement dels constituents de l’oració i de les classes d’oracions. Reconeixement i classificació de perífrasis verbals. Identificació dels temes del Blanquerna i del Llibre de Meravelles. Lectura i comentari de textos de Ramon Llul. Aplicació dels criteris d’accentuació en paraules que porten accent diacrític.

Actituds Interés i gust per la lectura de textos literaris. Respecte per les produccions literàries dels nostres autors. Valoració de textos de Ramon Llull. Interés per l’aplicació de les normes ortogràfiquecs en la producció de

textos.


UNITAT 4



Educacio per a la igualtat i per a la democraciaEl text de Jorge Orwell, Camarades: rebel·lió!, pot servir per a reflexionar sobre la importància de la democràcia i sobre la igualtat de totes les persones.


1. És capaç de comprendre, analitzar i interpretar textos literaris.2. Localitza els sintagmes nominals en una oració.3. Reconeix els diferents tipus d’oracions i n’identifica els constituents principals.4. Reconeix les perífrasis verbals en oracions o textos senzills i n’identifica els

elements constitutius.5. Mostra unes nocions bàsiques sobre la vida i l’obra de Ramon Llull.6. Reconeix els trets distintius del Blanquerna.7. Identifica els temes del Llibre de meravelles.8. És capaç de reflexionar sobre l’objectiu de l’obra de Ramon Llull.9. Utilitza correctament l’accent diacrític.10. S’expressa oralment amb adequació, coherència i cohesió.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS


10 p. 61: 1, 2


1, 5, 7, 10 p. 61: 1, 2; p. 63: 1; p. 74: 8; p. 77: 1


10 p. 61: 5


10 p. 61: 5


1, 10 Investigació p. 63: I-II; p. 69: 1; p. 72: 2,3;

p. 74: 10, 12




1, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 61: 1, 2, 5; p. 63: 1, 2; p. 68: 13; p. 70: 1; p. 71: 17;

p. 72: 1; p. 73: 4; p. 74: 8; p. 75: 1; p. 77: 1


1, 5, 8 p. 71: 17; p. 72: 1; p. 73: 4; p. 74: 8; p. 75: 1; p. 77: 1


2, 4, 10 p. 61: 2; p. 67: 10; p. 68: 15; p. 69: 4; p. 71: 18


1, 2, 3, 4, 10 p. 64: 14; p. 65: 1, 2, 3; p. 66: 4, 5, 6, 7, 8, 9 ;

p. 67: 10-12; p. 68: 13, 14, 15;

p. 70: 4, 5, 6; p. 71: 12, 13Considerar el llenguatge com un objecte d’observació i anàlisi.

1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 64: 14; p. 65: 1, 2, 3; p. 66: 4, 5, 6, 7, 8, 9 ;

p. 67: 10-12; p. 68: 13, 14, 15;

p. 70: 4, 5, 6; p. 71: 12, 13Conéixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua.

1, 3, 4, 9, 10 p. 64: 14; p. 65: 1, 2, 3; p. 66: 4, 5, 6, 7, 8, 9 ;

p. 67: 10-12; p. 68: 13, 14, 15; p. 69: 1-5;

p. 70: 4,5,6; p. 71: 12, 13Conéixer i aplicar d’una manera efectiva les estratègies necessàries per a interactuar lingüísticament d’una manera adient.

10 p. 61: 5


1, 4, 7 p. 61: 1, 2, 5; p. 63: 1, 2; p. 68: 13; p. 70: 1; p. 71: 17;

p. 72: 1; p. 73: 4; p. 74: 8; p. 75: 1; p. 77: 1


10 p. 61: 5; p. 63: 5; p. 64: 19


1, 2, 3, 4 ,5 ,6 ,7 ,8, 10 p. 69: 5; p. 71: 18


1, 10 Investigació p. 63: I-II; p. 69: 1; p. 72: 2,3;

p. 74: 10, 12




1 p. 63: 4


Investigació p. 63: I-II


10 p. 61: 5


10 p. 61: 5


10 p. 61: 5


1, 5 Investigació p. 63: I, II; p. 72: 1, 2, 3; p. 74: 10


1, 5, 7 Investigació p. 63: I, II; p. 72: 1, 2,3; p. 74: 10




1, 5, 6, 8 72: 4,5,6; p. 71: 12, 13

Ser conscient de l’evolució del pensament, dels corrents estètics, les modes i els gustos, i també de la importància representativa, expressiva i comunicativa que els factors estètics han exercit i exerceixen en la vida quotidiana de la persona i de les societats.

6, 7 p. 72:1, 2,3; p. 74: 10

Cultivar la capacitat estètica i creadora personal.

4, 10 p. 64: 19


2, 4, 5, 6, 7, 9, 10 Investigació p. 63: I, II; p. 72:1, 2,3; p. 74: 10


2, 4, 5, 6, 7, 10 p. 71: 18; p. 75: 10


10 Investigació p. 63: I-II; p. 69: 1; p. 72: 2,3;

p. 74: 10, 12

Ser capaç d’autoavaluar-se i autoregular-se, saber administrar l’esforç, acceptar els errors i aprendre dels altres i amb els altres

9, 10 p. 69: 5


10 p. 69: 5



OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de distints tipus de textos, orals i escrits.

2. Produir textos escrits coherents i adequats.3. Reconéixer la funció dels sintagmes i construccions que actuen com a

complement directei indirecte dins del predicat.4. Assimilar les principals combinacions binàries de pronoms àtons.5. Utilitzar correctament els pronoms àtons de tercera persona que reemplacen el

complement directe.6. Utilitzar correctament els pronoms àtons de tercera persona que reemplacen el

complement indirecte.7. Conéixer les característiques de la predicació oral i escrita.8. Comprendre i exposar els temes de l’obra de Francesc Eiximenis, sant Vicent

Ferrer i Anselm Turmeda.9. Usar correctament el guionet en les paraules compostes.10. Expressar-se oralment amb coherència, correcció i propietat.

CONTINGUTS

Conceptes Els pronoms febles. Combinació de pronoms febles. El complement directe. El complement indirecte. La predicació oral i escrita: Eiximenis, Vicent Ferrer i Turmeda. Les paraules compostes.

Procediments Lectura i anàlisi de textos literaris. Audició i anàlisi de textos orals. Identificació del complement directe d’una oració mitjançant la prova de

passar l’oració d’activa a passiva. Commutació de sintagmes que fan les funcions de complement directe i

indirecte pels pronoms el, la, els, les, en, ho, li, els. Aplicació de les regles d’ús del guionet en l’escriptura de les paraules

compostes. Lectura de fragments representatius de la predicació oral i escrita i

identificació de les característiques formals i temàtiques pròpies de l’obra de Francesc Eiximenis, sant Vicent Ferrer i Anselm Turmeda.

Actituds Respecte per les normes d’ortografia. Valoració del patrimoni cultural manifestat en l’obra de Francesc Eiximenis,

sant Vicent Ferrer i Anselm Turmeda. Interés i gust per la lectura.


UNITAT 5



Educació moral i cívicaTots els textos reproduïts en les pàgines dedicades a l’educació literària poden servir per plantejar en l’aula diversos aspectes relacionats amb l’educació moral i cívica, com ara la influència dels diners en les relacions socials a partir de l’Elogi dels diners, d’Anselm Turmeda (pàgina 96), o els textos de sant Vicent Ferrer i Eiximenis que es reprodueixen en la pàgina 97. Encara que tracten aspectes morals molt tradicionals, no per això deixen de tenir actualitat.

Educació per a la salutEl text L’astròleg, de Francesc Eiximenis, reproduït en la pàgina 98, a més d’il·lustrar la diferència entre astrologia i astronomia, pot ser útil per fer veure als alumnes la influència nociva en la salud personal de determinades creences, com ara la creença en la capacitat d’endevinar el futur, etc.


1. Comprén, analitza i interpreta textos tant orals com escrits.2. És capaç de produir textos escrits coherents i adequats.3. Diferencia correctament entre complement directe determinat i indeterminat.4. Ha assimilat les principals combinacions binàries de pronoms àtons.5. Utilitza correctament els pronoms de tercera persona per a reemplaçar els

sintagmes en funció de complement directe.6. Utilitza correctament els pronoms de tercera persona per a reemplaçar els

sintagmes en funció de complement indirecte.7. Situa en el seu context històric la predicació oral i escrita del segle XIV, i en

coneix els trets distintius.8. Identifica i explica els temes i els procediments de l’obra de Francesc

Eiximenis, de sant Vicent Ferrer i d’Anselm Turmeda.9. Utilitza correctament el guionet en l’escriptura de les paraules compostes.10. S’expressa oralment amb coherència, adequació i cohesió.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 83: 1-3; p. 85: 1-7


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 83: 1-3; p. 85: 1-7




1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 83: 1-3; p. 85: 1-7


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 83: 1-3; p. 85: 1-7


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 83: 1-3; p. 85: 1-7;Investigació p. 85: I-II


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 83: 1-3; p. 85: 1-7; Investigació p. 85: I-II; p. 86: 9-17; p. 94: 1-3; p. 95: 4-5; p. 96: 6-12;

p. 97: 1-7; p. 99: 2-6, 8-10Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 85: 1-7; Investigació p. 85: I-II; p. 86: 9-17; p. 94: 1-3; p. 95: 4-5; p. 96: 6-12;

p. 97: 1-7; p. 99: 2-6, 8-10Conservar i millorar la competència comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment d’altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 85: 1-7; p. 86: 9-17; p. 94: 1-3; p. 95: 4-5; p. 96: 6-12; p. 97: 1-7;

p. 99: 2-6, 8-10


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 86: 9-17; p. 94: 1-3; p. 95: 4-5; p. 96: 6-12;

p. 97: 1-7; p. 99: 2-6, 8-10


1, 10 p. 86: 9-17


1, 2, 3, 4, 5, 6, 9 p. 86: 9-17; p. 87: 1-4; p. 88: 5-8; p. 89: 9-12;

p. 90: 13-16; p. 91: 1-5; p. 92-93: 2-20


1, 8, 10 p. 87: 1-4; p. 88: 5-8; p. 89: 9-12; p. 90: 13-16; p. 91: 1-5; p. 92-93: 2-20


2, 3, 4, 5, 6, 9 p. 85: 8;p. 87: 1-4; p. 88: 5-8; p. 89: 9-12; p. 90: 13-16; p. 91: 1-5; p. 92-93: 2-20

Conéixer i aplicar d’una manera efectiva les estratègies necessàries per a interactuar lingüísticament d’una manera adient.

1, 8, 10 p. 92: 1


10 p. 86: 18




1, 7, 8, 10 p. 93: 2-20; Investigació p. 85: I-II;

p. 97: 8; p. 99: 13Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.

1, 7, 8, 9, 10 Investigació p. 85: I-II; p. 99: 13





Competència social i ciutadanaUtilitzar el coneixement sobre l’evolució i l’organització de les societats i sobre els trets i els valors del sistema democràtic per a comportar-se socialment.

7, 8, 9 p. 94: 1-3; p. 95: 4-5; p. 96: 6-12; p. 97: 1-7

Utilitzar el juí moral per a triar i prendre decisions i exercir d’una manera activa i responsable els drets i els deures de la ciutadania.

7, 8, 9 p. 94: 1-3; p. 95: 4-5; p. 96: 6-12; p. 97: 1-7

Comprendre de manera crítica la realitat sent conscient de les diverses perspectives en analitzar-la i emprant el diàleg per a millorar-ne col·lectivament l’enteniment.

7, 8, 9 p. 94: 1-3; p. 95: 4-5; p. 96: 6-12; p. 97: 1-7


7, 8, 9 p. 94: 1-3; p. 95: 4-5; p. 96: 6-12; p. 97: 1-7


7, 8, 9 p. 97: 8; p. 99: 7, 11-12




7, 8, 9 p. 99: 11-12


7, 8, 9 p. 99: 11-12

Ser capaç d’autoavaluar-se i autoregular-se, saber administrar l’esforç, acceptar els errors i aprendre dels altres i amb els altres

7, 8, 9 p. 99: 11-12



OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos.2. Identificar i diferenciar l’atribut i el predicatiu.3. Identificar les funcions de complement de règim verbal, complement agent i

complement circumstancial.4. Diferenciar entre veu passiva i veu activa.5. Conéixer els pronoms àtons que poden reemplaçar l’atribut, el predicatiu i el

complement de règim verbal.6. Conéixer els trets principals de l’humanisme.7. A proximar-se a l’obra i a la personalitat de Bernat Metge.8. Conéixer la relació de Bernat Metge amb la cancelleria reial.9. Utilitzar correctament la dièresi.10. Expressar-se oralment amb correcció, adequació i propietat.

CONTINGUTS

Conceptes L’atribut i el predicatiu. El complement de règim verbal. El complement agent. El complement circumstancial. L’humanisme. Trets distintius. Bernat Metge. Lo somni. La dièresi.

Procediments Lectura, anàlisi i interpretació de textos. Transformació d’oracions actives en passives. Reconeixement del complement agent en oracions diverses. Anàlisi de sintagmes adverbials. Reconeixement del complement circumstancial en una oració. Reemplaçament d’atributs, predicatius i complements de règim verbal pels

pronoms àtons corresponents. Identificació dels trets propis de la l’estil de prosa humanística. Identificació de cultismes en la prosa de Bernat Metge. Comentari de textos de Bernat Metge. Aplicació de les normes d’ús de la dièresi.

Actituds Valoració del patrimoni cultural manifestat en les obres literàries. Interés i gust per la lectura. Respecte per la correcció en l’ús de la llengua.


UNITAT 6



Educació moral i cívicaEl text L’esperit humanista, de Jordi Rubió, reproduït en la pàgina 112, planteja les diferents cosmovisions que s’han succeït al llarg de la història cultural d’Europa. Els alumnes haurien de reflexionar sobre aquests canvis i sobre el fet que en un mateix moment històric conviuen diferents visions de la realitat humana.

L’obra i la personalitat de Bernat Metge poden utilitzar-se en l’aula per a debatre les relacions entre la moralitat i el poder polític.


1. Comprén i interpreta textos literaris.2. Identifica i diferencia l’atribut i el predicatiu.3. Reconeix les funcions de complement de règim verbal, complement agent i

circunstancial en el predicat.4. Sap diferenciar entre veu activa i veu passiva i transforma en veu passiva

oracions en veu activa.5. Reemplaça l’atribut, el predicatiu i el complement de règim verbal pels pronoms

àtons corresponents.6. Explica correctament els trets principals de l’humanisme.7. Coneix les característiques més importants i valora l’obra literària de Bernat

Metge.8. Coneix la relació de Bernat Metge amb la Cancelleria reial.9. Utilitza amb correcció la dièresi en els escrits propis.10. És capaç d’expressar-se oralment amb adequació, cohesió i coherència.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 101: 1-3; p. 103: 1-11; p. 104: 13-21


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 101: 1-3; p. 103: 1-11; p. 104: 13-21


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 101: 1-3; p. 103: 1-11; p. 104: 13-21




1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 101: 1-3; p. 103: 1-11; p. 104: 13-21


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 101: 1-3; p. 103: 1-11; p. 104: 13-21


1, 6, 7, 8, 9, 10 p. 101: 1-3; p. 103: 1-11; Investigació p. 103: I-II;

p. 104: 13-21; p. 112: 1-4, 6; p. 113: 7-11;

p. 114: 12-14, 16; p. 115: 1, 3-7; p. 117: 1-16


1, 6, 7, 8, 9, 10 p. 101: 1-3; p. 103: 1-11; Investigació p. 103: I-II; p. 104: 13-21; p. 110: 1;

p. 112: 1-4, 6; p. 113: 7-10; p. 114: 12-14, 16;

p. 115: 1, 3-7; p. 117: 1-16Conservar i millorar la competència comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment d’altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber.

1, 6, 7, 8, 9, 10 p. 101: 1-3; p. 103: 1-11; p. 104: 13-21; p. 110: 1;

p. 112: 1-4, 6; p. 113: 7-10; p. 114: 12-14, 16;

p. 115: 1, 3-7; p. 117: 1-16


1, 6, 7, 8, 9, 10 p. 112: 1-4, 6; p. 113: 7-10; p. 114: 12-14, 16;

p. 115: 1, 3-7; p. 117: 1-16


1, 2, 3, 5, 7, 9 p. 105:1-4; p. 106: 5-9; p. 107: 10-15; p. 108: 16-18;

p. 109: 1-7; p. 110: 4-5; p. 111: 7-19


1, 2, 3, 4, 5, 9 p. 105:1-4; p. 106: 5-9; p. 107: 10-15; p. 108: 16-18;

p. 109: 1-7; p. 110: 4-5; p. 111: 7-19


1, 10 p. 101: 4-5; p. 103: 12; p. 104: 22


1, 6, 7, 8, 9, 10 Investigació p. 103: I-II; p. 112: 5; p.113: 11; p. 114:

15; p. 117: 17-18Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.


15; p. 117: 17-18





15; p. 117: 17-18



15; p. 117: 17-18


6, 7, 8, 9 p. 115: 8; p. 117: 171-8


6, 7, 8, 9 p. 115: 8; p. 117: 171-8


6, 7, 8, 9 p. 115: 8; p. 117: 171-8


6, 7, 8, 9 p. 115: 8; p. 117: 171-8



OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió lectora.2. Identificar enunciats, oracions i proposicions.3. Reconéixer els distints tipus de proposicions coordinades i utilitzar les

conjuncions coordinants de forma correcta i variada.4. Identificar raonadament proposicions subordinades.5. Distingir proposicions subordinades substantives i adjectives.6. Conéixer l’argument i l’estructura de l’Espill, de Jaume Roig.7. Reconéixer la defensa de la dignitat de la dona que exposa Isabel de Villena en

el Vita Christi.8. Conéixer les característiques principals de l’obra de Joan Roís de Corella.9. Utilitzar correctament l’apòstrof i la contracció.10. Expressar-se oralment amb coherència, correcció i propietat.

CONTINGUTS

Conceptes L’oració composta. Enunciat, oració i proposició. Proposicions coordinades. Proposicions subordinades substantives. Proposicions subordinades adjectives. L’apòstrof i la contracció. La literatura del segle d’or. Jaume Roig, Isabel de Villena i Joan Roís de

Corella.

Procediments Lectura, anàlisi i interpretació de textos literaris. Producció de textos literaris a partir de pautes. Anàlisi i classificació d’oracions compostes per coordinació. Reconeixement de proposicions subordinades. Reconeixement de proposicions subordinades substantives i adjectives per

mitjà de la seua substitució per classes de paraules o sintagmes equivalents.

Identificació dels temes i característiques de l’obra de Jaume Roig, Isabel de Villena i Joan Roís de Corella.

Lectura i comentari de textos d’aquests autors. Aplicació de les regles d’ús de l’apostrofació i la contracció.

Actituds Interés i gust per la lectura de textos literaris. Respecte per les normes ortogràfiques.


UNITAT 7



Educació per a la igualtat d’oportunitats per als dos sexesEls textos de l’Espill, de Jaume Roig, i del Vita Christi, d’Isabel de Villena, que es reprodueixen en la unitat, plantegen d’una manera molt explícita aquest contingut transversal. És important remarcar, en el cas de Roig, els procediments denigratoris que utilitza contra les dones, com ara la generalització i la ridiculització, que són els mateixos que es fan servir en l’actualitat per a denigrar qualsevol grup social, per raó de sexe, de raça, d’ideologia, etc. Un bon complement per al comentari d’aquests textos és el de Josep Vicent Marqués, que es treballa en la pàgina 119, que examina el caràcter cultural i històric de moltes de les diferències de gènere suposadament naturals.


1. Comprén, analitza i interpreta textos literaris.2. Distingieix enunciats, oracions i proposicions.3. Analitza oracions compostes per coordinació.4. Identifica proposicions subordinades substantives i n’especifica la funció.5. Reconeix raonadament proposicions subordinades adjectives i n’assenyala la

funció i l’antecedent.6. Situa un text de l’Espill dins del desenvolupament argumental i de l’estructura

d’aquesta obra.7. És capaç de reconéixer la defensa de la dignitat de la dona que exposa Isabel

de Villena en el Vita Christi.8. Coneix els trets principals de l’obra de Joan Roís de Corella.9. Utilitza amb correcció l’apostrofació i la contracció.10. Desenvolupa la comprensió i expressió oral.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS


1, 10 p. 119: 1-4; p. 121: 1-13; p. 122: 15-23


1, 10 p. 119: 1-4; p. 121: 1-13; p. 122: 15-23


1, 10 p. 119: 1-4; p. 121: 1-13; p. 122: 15-23




1, 10 p. 119: 1-4; p. 121: 1-13; p. 122: 15-23


1, 10 p. 119: 1-4; p. 121: 1-13; p. 122: 15-23


1, 6, 7, 8, 9, 10 p. 119: 1-4; p. 121: 1-13; p. 122: 15-23; p. 130: 1-5; p. 131: 6-9; p. 132: 11-14; p. 133: 1-7; p. 135: 1-14


1, 6, 7, 8, 9, 10 p. 128:1, p. 129: 15; p. 130: 1-5; p. 131: 6-9;

p. 132: 11-14; p. 133: 1-7; p. 135: 1-14


1, 6, 7, 8, 9, 10 p. 128:1, p. 129: 15; p. 130: 1-5; p. 131: 6-9;

p. 132: 11-14; p. 133: 1-7; p. 135: 1-14


1, 6, 7, 8, 9, 10 p. 130: 1-5; p. 131: 6-9; p. 132: 11-14; p. 133: 1-7;

p. 135: 1-14


1, 2, 3, 5, 7, 9 p. 123:1,2,3 ; p. 124: 4-6; p. 125: 7,8; p. 126: 9-12; p. 127: 1-8; p. 128: 2-9;

p. 129: 10-16Conéixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua.

1, 2, 3, 4, 5, 9 p. 123:1,2,3 ; p. 124: 4-6; p. 125: 7,8; p. 126: 9-12; p. 127: 1-8; p. 128: 2-9;

p. 129: 10-16Expressar adequadament —quant al fons i a la forma— les idees i les emocions personals.

1 p. 121: 14; p. 122: 24; p. 133: 8; p. 135: 15, 17


1, 6, 7, 8, 9 p. 119: 5; Investigació p. 121: I-III;

p. 131: 10; p. 133: 9; p. 135: 16, 18



p. 131: 10; p. 133: 9; p. 135: 16, 18



p. 131: 10; p. 133: 9; p. 135: 16, 18





p. 131: 10; p. 133: 9; p. 135: 16, 18


1, 6, 7, 8, 9 p. 133: 10; p. 135: 15, 17


1, 6, 7, 8, 9 p. 133: 10; p. 135: 15, 17


1, 6, 7, 8, 9 p. 133: 10; p. 135: 15, 17


1, 6, 7, 8, 9 p. 133: 10; p. 135: 15, 17



OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió lectora i d’expressió escrita.2. Distingir proposicions substantives, adjectives i adverbials.3. Identificar proposicions subordinades adverbials.4. Diferenciar les proposicions subordinades adverbials causals, finals,

concessives i condicionals.5. Especificar la funció que duen a terme les proposicions subordinades

adverbials en una oració.6. Aproximar-se a la vida i a l’obra de Joanot Martorell.7. Conéixer l’argument, l’estructura i les tècniques narratives emprades en el

Tirant lo Blanc.8. Caracteritzar els personatges de Tirant lo Blanc, i analitzar els aspectes

temàtics més destacats d’aquesta novel·la.9. Utilitzar correctament les lletres que representen la essa sorda i la essa sonora

en la producció de textos. 10. Expressar-se oralment amb coherència, correcció i propietat.

CONTINGUTS

Conceptes L’oració composta. Proposicions subordinades adverbials. Proposicions causals. Proposicions finals. Proposicions concessives. Proposicions condicionals. La novel·la del segle xv. Novel·la de cavalleria i novel·la cavalleresca. Curial e Güelfa i Tirant lo

Blanc. La essa sorda i la essa sonora.

Procediments Lectura, anàlisi i interpretació de textos literaris. Producció de textos literaris a partir de pautes. Reconeixement de proposicions adverbials. Identificació de proposicions adverbials, causals, finals, concessives i

condicionals. Reformulació d’oracions compostes utilitzant distints nexes. Anàlisi sintàctica d’oracions compostes. Identificació dels trets característics del Tirant en fragments seleccionats. Lectura i comentari de fragments del Tirant. Aplicació de les regles d’ús de les grafies que representen la essa sorda i la

essa sonora.

Actituds Interés i gust per la lectura de textos literaris. Respecte per les normes ortogràfiques.


UNITAT 8



Educacio moral i civicaEn la pàgina 137 es proposen una sèrie d’activitats a partir d’una notícia sobre una situació d’emergència. En aquestes activitats es treballa sobretot la responsabilitat cívica en situacions d’emergència col·lectiva.

Educacio per a la pauEn la pàgina 148 es reprodueix un episodi bèl·lic del Tirant. Encara que està centrat en qüestions d’estratègia militar, es pot utilitzar també per debatre com es planteja la guerra en el Tirant i quina crítica es podria fer a l’exaltació de les virtuts cavalleresques, tan lligades a la guerra.

Educacio per a la igualtat d’oportunitats per als dos sexesEl fragment del Curial e Güelfa que es reprodueix en la pàgina 149 planteja, entre altres qüestions, els efectes que tenen en les relacions amoroses les diferències socials i com aquestes condicionen aquelles.


1. Comprén, analitza i interpreta textos literaris,i és capaç d’expressar-se per escrit.

2. Distingeix proposicions substantives, adjectives i adverbials.3. Identifica les proposicions subordinades adverbials.4. Distingeix les proposicions adverbials causals, finals, concessives i

condicionals.5. Identifica la funció sintàctica de les proposicions adverbials.6. Mostra un cert coneixement de la vida i l’obra de Joanot Martorell.7. Reconeix en un fragment l’argument, l’estructura i les tècniques narratives de

Tirant lo Blanc.8. Caracteritza els personatges de Tirant lo Blanc i analitza els aspectes temàtics

més destacats d’aquesta novel·la.9. Escriu amb correcció paraules d’ús comú en què apareguen les grafies s, ss, z,

c i ç.10. Comprén i produeix textos orals de diversos tipus amb coherència, correcció i

propietat.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 137: 1-3; p. 139: 1-9; p. 140: 11-17




1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 137: 1-3; p. 139: 1-9; p. 140: 11-17


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 137: 1-3; p. 139: 1-9; p. 140: 11-17


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 137: 1-3; p. 139: 1-9; p. 140: 11-17


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 137: 1-3; p. 139: 1-9; p. 140: 11-17


1, 6, 7, 8, 9, 10 p. 137: 1-3; p. 139: 1-9; p. 140: 11-17; p. 148: 1-3; p. 149: 4-7; p. 150: 8-10;

p. 151: 1-9, 11; p. 153: 1-13Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses

1, 6, 7, 8, 9, 10 p. 137: 1-3; p. 139: 1-9; p. 140: 11-17;p. 146: 1;p. 147: 9; p. 148: 1-3;

p. 149: 4-7; p. 150: 8-10; p. 151: 1-9, 11; p. 153: 1-13


1, 6, 7, 8, 9, 10 p. 137: 1-3; p. 139: 1-9; p. 140: 11-17;p. 146: 1;p. 147: 9; p. 148: 1-3;

p. 149: 4-7; p. 150: 8-10; p. 151: 1-9, 11; p. 153: 1-13


1, 6, 7, 8, 9, 10 p. 148: 1-3; p. 149: 4-7; p. 150: 8-10; p. 151: 1-9, 11;

p. 153: 1-13


1, 2, 3, 5, 7, 9 p. 141: 1, 2, 3, 4; p. 142: 5-6;

p. 143: 7, 8, 9, 10; p. 144: 12-15; p. 145: 1-7; p. 146: 2-5; p. 147: 11-16


1, 2, 3, 4, 5, 9 p. 141: 1, 2, 3, 4; p. 142: 5-6;

p. 143: 7, 8, 9, 10; p. 144: 12-15; p. 145: 1-7; p. 146: 2-5; p. 147: 11-16


1 p. 137: 5; p. 139: 10; p. 140: 18


1 p. 137: 4; Investigació p. 139: I-II;

p. 153: 14-16





p. 153: 14-16



p. 153: 14-16



p. 153: 14-16

Competència social i ciutadanaUtilitzar el coneixement sobre l’evolució i l’organització de les societats i sobre els trets i els valors del sistema democràtic per a comportar-se socialment.

1 p. 137: 5


1, 6, 7, 8, 9 p. 151: 10; p. 153: 14-16


1, 6, 7, 8, 9 p. 151: 10; p. 153: 14-16


1, 6, 7, 8, 9 p. 151: 10; p. 153: 14-16


1, 6, 7, 8, 9 p. 151: 10; p. 153: 14-16



OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió lectora.2. Expressar-se per escrit amb coherència, correcció i propietat.3. Comprendre la noció de coherència com a propietat fonamental d’un text.4. Conéixer els mecanismes lingüístics de cohesió d’un text.5. Utilitzar correctament els diferents tipus de connectors.6. Situar històricament i culturalment la lírica del segle XV.7. Conéixer les característiques principals de la lírica del segle XV.8. Analitzar els aspectes temàtics i formals més destacats de la poesia d’Ausiàs

March.9. Utilitzar adequadament les grafies g, j, tg i tj.10. Expressar-se oralment amb correcció i propietat.

CONTINGUTS

Conceptes El text i les seues propietats. Concepte de text. La cohesió textual. Els connectors. Tipologies textuals. Ús de g, j, tg i tj. La lírica del segle xv. Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March.

Procediments Justificació raonada de la coherència d’un text. Reconeixement dels mecanismes de cohesió utilitzats en un text. Distinció i ús de connectors. Aplicació de les regles d’ús de les grafies g, j, tg i tj. Anàlisi i interpretació de textos lírics representatius de la poesia del segle

XV. Identificació dels temes i trets d’estil propis de la poesia de Jordi de Sant

Jordi i d’Ausiàs March.

Actituds Interés i gust per la lectura de textos literaris. Respecte de les normes ortogràfiques. Valoració del patrimoni cultural i de les figures fonamentals de la nostra

literatura.


Educació per a la igualtat d’oportunitats per als dos sexesLa ressenya d’una pel·lícula sobre la figura de l’exprimera ministra britànica Margaret Thatcher, reproduïda en la pàgina 164, pot servir per a plantejar una reflexió sobre el recent accés de les dones al món de la política.


UNITAT 9


Educació per al consumLa notícia sobre el menú del sopar posterior a la cerimònia de lliurament dels Oscar, que es reprodueix en la pàgina 166, és un exemple de consumisme típic de la societat occidental, en aquest cas aplicat al menjar. Es pot relacionar amb altres hàbits de consum en altres àrees de la vida quotidiana. Evidentment, es pot discutir la qualitat i el sentit del menú a què es refereix la notícia.


1. Mostra una certa progressió en la capacitat de comprensió lectora.2. S’expressa per escrit amb adequació, coherència i cohesió.3. Comprén la noció de coherència com a propietat fonamental d’un text.4. Coneix els mecanismes lingüístics de cohesió d’un text.5. Fa servir correctament els diferents tipus de connectors.6. És capaç de situar històricament i culturalment la lírica del segle XV.7. Coneix els trets principals de la lírica del segle XV.8. Sap analitzar els aspectes temàtics i formals més destacats de la poesia

d’Ausiàs March.9. Usa d’una manera adient les grafies g, j, tg i tj.10. S’expressa oralment amb correcció i propietat.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS


1, 10 p. 159: 1-3; p. 161: 1-9; p. 162: 11-16


1, 10 p. 159: 1-3; p. 161: 1-9; p. 162: 11-16


1, 10 p. 159: 1-3; p. 161: 1-9; p. 162: 11-16


1, 10 p. 159: 1-3; p. 161: 1-9; p. 162: 11-16


1, 10 p. 159: 1-3; p. 161: 1-9; p. 162: 11-16




1, 6, 7, 8, 9, 10 p. 159: 1-3; p. 161: 1-9; p. 162: 11-16; p. 170: 1-5; p. 171: 6-8; p. 172: 9-14; p. 173: 1-8; p. 175: 1-12


1, 6, 7, 8, 9, 10 p. 159: 1-3; p. 161: 1-9; p. 162: 11-16; p. 170: 1-5; p. 171: 6-8; p. 172: 9-14; p. 173: 1-8; p. 175: 1-12


1, 6, 7, 8, 9, 10 p. 159: 1-3; p. 161: 1-9; p. 162: 11-16; p. 170: 1-5; p. 171: 6-8; p. 172: 9-14; p. 173: 1-8; p. 175: 1-12


6, 7, 8, 9 p. 170: 1-5; p. 171: 6-8; p. 172: 9-14; p. 173: 1-8;

p. 175: 1-12

Emprar els procediments lingüístics per a organitzar i autoregular el coneixement i l’acció.Conéixer reflexivament el funcionament i les normes d’ús del llenguatge.

1, 4, 5, 6, 7, 8, 9 p. 147: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7; p. 148: 8, 9; 10, 11, 12, 13;

p. 149: 14, 15, 16, 17, 18, 19; p. 150: 2, 3, 4, 5, 6, 7;

p. 151: 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9Considerar el llenguatge com un objecte d’observació i anàlisi.

1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 147: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7; p. 148: 8, 9; 10, 11, 12, 13;

p. 149: 14, 15, 16, 17, 18, 19; p. 150: 2, 3, 4, 5, 6, 7;

p. 151: 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9Conéixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua.

5, 6, 7 p. 147: 1, 2, 3, 4, 5, 7; p. 148: 8, 9; 10, 11, 12, 13;

p. 149: 14, 15, 16, 17, 18, 19; p. 150: 2, 3, 5, 6, 7;

p. 151: 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8Expressar adequadament —quant al fons i a la forma— les idees i les emocions personals.

1, 6, 7, 8, 9, 10 p. 159: 4; p. 161: 10; p. 162: 17; p. 173: 9


1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10 p. 150: 7; p. 159: 5; Investigació p. 161: I-III;

p. 175: 15Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.

1, 6, 7, 8, 9, 10 p. 159: 5; Investigació p. 161: I-III;

p. 175: 15



p. 175: 15





p. 175: 15


6, 7, 8, 9, 10 p. 173: 9


1, 10 p. 159: 5


1, 10 p. 159: 5


1, 10 p. 159: 5

Mostrar una actitud oberta, respectuosa i crítica envers la diversitat d’expressions artístiques i culturals.

1, 10 p. 159: 4; p. 159: 5


6, 7, 8, 9 p. 173: 10; p. 175: 13


6, 7, 8, 9 p. 173: 10; p. 175: 13




6, 7, 8, 9 p. 173: 10; p. 175: 13


6, 7, 8, 9 p. 173: 10; p. 175: 13



OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió lectora i expressió escrita.2. Distingir les principals modalitats textuals.3. Identificar els elements propis d’un text narratiu.4. Reconéixer en un text els trets lingüístics propis de la descripció, l’exposició i el

diàleg.5. Conéixer els factors que van produir una disminució en la utilització de la nostra

llengua com a llengua literària.6. Identificar les tendències principals de la poesia renaixentista.7. Conéixer la relació entre el teatre profà i les festes cortesanes.8. Analitzar els trets principals de la poesia renaixentista.9. Utilitzar correctament les grafies x, tx i ig.10. Expressar-se oralment amb coherència, correcció i propietat.

CONTINGUTS

Conceptes Les modalitats textuals. La narració. La descripció. El diàleg. L’exposició. La literatura renaixentista. La nostra literatura en el Renaixement. La poesia renaixentista. El teatre renaixentista. Ús de x, tx i ig.

Procediments Lectura, anàlisi i interpretació de textos literaris i no literaris de distintes

modalitats. Producció de textos que reflectisquen les distintes modalitats. Reconeixement en un text dels elements característics de la seua modalitat. Lectura i anàlisi de textos representatius de la poesia i el teatre del segle

XVI. Producció de textos literaris a partir de pautes. Aplicació de les regles d’ús de les grafies x, tx i ig.

Actituds Interés i gust per la lectura de textos literaris. Respecte per les normes ortogràfiques. Valoració del patrimoni cultural i de les figures fonamentals de la nostra

literatura. Interés per l’obra d’autors pertanyents a altres tradicions literàries. Respecte per les normes ortogràfiques.


UNITAT 10



Educació moral i cívicaEl text de Cristòfor Despuig, reproduït en la pàgina 188, exposa amb gran claredat les implicacions cíviques i d’altra mena que comporta l’ús d’una llengua o altra.

Educació per a la igualtat d’oportunitats per als dos sexesEls dos exemples de lírica amorosa del renaixement que es reprodueixen en la pàgina 189 poden ser un punt de partida per comentar i debatre la ideologia que envolta la relació entre home i dona.


1. Mostra una certa capacitat de comprensió lectora i expressió escrita.2. Distingeix les principals modalitats textuals.3. Identifica els elements propis d’un text narratiu.4. Reconeix en un text els trets lingüístics propis de la descripció, l’exposició i el

diàleg.5. Coneix els factors que van produir una disminució en la utilització de la nostra

llengua com a llengua literària.6. És capaç d’identificar les tendències principals de la poesia renaixentista.7. Coneix la relació entre el teatre profà i les festes cortesanes.8. Analitza els trets principals de la poesia renaixentista.9. Fa servir correctament les grafies x, tx i ig.10. S’expressa oralment amb adequació, coherència i cohesió.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS


1, 7, 8, 9, 10 p. 177: 1, 3-5; p. 179: 1-14; p. 180: 15-23; p. 181: 1


1, 7, 8, 10 p. 177: 1, 3-5; p. 179: 1-14; p. 180: 15-23; p. 181: 1, 2


1. 10 p. 177: 1, 3-5; p. 179: 1-14; p. 180: 15-23


1, 7, 8, 10 p. 177: 1, 3-5; p. 179: 1-14; p. 180: 15-23; p. 181: 2




1, 10 p. 177: 1, 3-5; p. 179: 1-14; p. 180: 15-23


1, 6, 7, 8, 9, 10 p. 177: 1, 3-5; p. 179: 1-14; p. 180: 15-23; p. 188: 1-2;

p. 189: 3-7; p. 190: 8-9; p. 191: 1-7; p. 193: 1-13


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7,8, 9, 10 p. 177: 1, 3-5; p. 179: 1-14; p. 180: 15-23;

p. 181: 1, 2, 3, 4; p. 182: 4, 5, 6, 7, 8;

p. 183: 9, 10, 11, 12; p. 184: 13, 14, 15, 16;p. 185: 1, 2, 3, 4, 6, 7;

p. 186: 1-15; 187: 16-26; p. 188: 1-2; p. 189: 3-7; p. 190: 8-9; p. 191: 1-7;


1, 6, 7, 8, 9, 10 p. 177: 1, 3-5; p. 179: 1-14; p. 180: 15-23; p. 188: 1-2;

p. 189: 3-7; p. 190: 8-9; p. 191: 1-7; p. 193: 1-13


1, 6, 7, 8, 9, 10 p. 188: 1-2; p. 189: 3-7; p. 190: 8-9; p. 191: 1-7;

p. 193: 1-13


1, 4, 5, 6, 7, 8, 9 p. 181: 1, 2, 3,4; p. 182: 4, 5, 6, 7, 8;

p. 183: 9, 10, 11, 12; p. 184: 13, 14, 15, 16; p. 185: 1, 2, 3, 4, 6, 7;

p. 186: 1-15; 187: 16-26Considerar el llenguatge com un objecte d’observació i anàlisi.

1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 181: 1, 2, 3, 4; p. 182: 4, 5, 6, 7, 8;

p. 183: 9, 10, 11, 12; p. 184: 13, 14, 15, 16; p. 185: 1, 2, 3, 4, 6, 7;

p. 186: 1-15; p. 187: 16-26Conéixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua.

5, 6, 7 p. 181: 1, 2, 3, 4; p. 182: 4, 5, 6, 7, 8;

p. 183: 9, 10, 11, 12; p. 184: 13, 14, 15, 16; p. 185: 1, 2, 3, 4, 6, 7;

p. 186: 1-15; 187: 16-26Expressar adequadament —quant al fons i a la forma— les idees i les emocions personals.

1, 6, 7, 8, 9 p. 177: 6; p. 180: 24


1, 6, 7, 8, 9 p. 177: 2, 7; Investigació p. 179: I-II;

p. 193: 4





p. 193: 4



p. 193: 4



p. 193: 4

Competència cultural i artísticaExpressar-se mitjançant codis artístics i disposar d’habilitats de cooperació per a contribuir a la consecució d’un resultat final, i ser conscient de la importància de donar suport i valorar les iniciatives i les contribucions alienes.

10 p. 190: 10


6, 7, 8, 9 p. 191: 8; p. 193: 15-16


6, 7, 8, 9 p. 191: 8; p. 193: 15-16


6, 7, 8, 9 p. 191: 8; p. 193: 15-16




6, 7, 8, 9 p. 191: 8; p. 193: 15-16



OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió lectora i expressió escrita.2. Reconéixer les distintes finalitats dels textos periodístics i els diferents tipus de

premsa.3. Conéixer els principals gèneres periodístics.4. Distingir la informació de l’opinió en textos periodístics diversos.5. Conéixer l’estructura i les característiques de la notícia, del reportatge, de la

crònica i de l’entrevista.6. Conéixer els dietaris com una mostra de literatura privada.7. Identificar els trets més característics de la poesia barroca.8. Conéixer les característiques més importants de la producció literària del XVIII.9. Utilitzar adequadament els signes de puntuació bàsics.10. Expressar-se oralment de manera coherent i adequada.

CONTINGUTS

Conceptes Textos dels mitjans de comunicació. La premsa i el diari. Els gèneres periodístics. La notícia. El reportatge. La crònica i l’entrevista. La literatura del segle XVII. La prosa del segle XVII. Els dietaris. La literatura del segle XVIII. La coma, el punt i coma, el punt i els dos punts.

Procediments Lectura, anàlisi i interpretació de textos periodístics. Producció de textos periodístics a partir de pautes. Determinació del gènere a què pertany un text periodístic. Anàlisi de l’estructura i característiques de notícies, reportatges, cròniques i

entrevistes. Reconeixement en textos dels trets més característics de la poesia barroca. Lectura i comentari de dietaris. Aplicació de les regles d’ús del punt, de la coma i del punt i coma. Producció de textos literaris a partir de pautes.

Actituds Interés per la lectura de la premsa diària. Interés i gust per la lectura de textos literaris. Interés per l’ús dels signes de puntuació. Valoració del patrimoni cultural i de les figures fonamentals de la nostra

literatura.


UNITAT 11



Educació moral i cívicaL’entrevista que es reprodueix en la pàgina 205 a l’escriptor i blocaire Pablo Caralps planteja, entre altres qüestions, els drets de la propietat intel·lectual i la descàrrega de continguts en Internet, amb totes les implicacions morals, econòmiques i legals que comporten.

Les entrades del dietari de Joaquim Aierdi, reproduïdes en la pàgina 207, poden servir per a plantejar una reflexió comparada sobre les característiques de la nostra societat en l’actualitat i fa tres-cents anys.


1. Mostra una certa capacitat de comprensió lectora i expressió escrita.2. Reconeix les distintes finalitats dels textos periodístics i els diferents tipus de

premsa.3. Coneix els principals gèneres periodístics.4. Distingeix la informació de l’opinió en textos periodístics diversos.5. Coneix l’estructura i les característiques de la notícia, del reportatge, de la

crònica i de l’entrevista.6. Identifica els dietaris com una mostra de literatura privada.7. Reconeix els trets més característics de la poesia barroca.8. Ha interioritzat els trets més importants de la producció literària del XVIII.9. Fa servir d’una manera dient els signes de puntuació bàsics.10. S’expressa oralment de manera coherent i adequada.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS


2, 10 p. 195: 1-2; p. 197: 1-9; p. 198: 13-17


2, 10 p. 195: 1-2; p. 197: 1-9; p. 198: 13-17


2, 10 p. 195: 1-2; p. 197: 1-9; p. 198: 13-17




2, 10 p. 195: 1-2; p. 197: 1-9; p. 198: 13-17


2, 10 p. 195: 1-2; p. 197: 1-9; p. 198: 13-17


1, 2, 4, 7, 8, 9, 10 p. 195: 1-2; p. 197: 1-9; p. 198: 13-17; p. 205: 18;

p. 206: 1-5; p. 207: 6; p. 208: 9-10; p. 209: 1-11;

p. 211: 1-10Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 195: 1-2; p. 197: 1-9; p. 198: 13-17; p.199: 1-3;

p. 200: 4-6; p.201:7-9; p. 202:10-12; p.203: 1-6; p. 204: 1.4; p. 205: 5-18;

p. 206: 1-5; p. 207: 6; p. 208: 9-10; p. 209: 1-11;


2, 7, 8, 9, 10 p. 195: 1-2; p. 197: 1-9; p. 198: 13-17; p. 206: 1-5;

p. 207: 6; p. 208: 9-10; p. 209: 1-11; p. 211: 1-10


1, 2, 3, 4, 5, 9 p. 203: 1-5


p. 203: 1-5


2, 6, 7, 8, 9 p. 197: 10; p. 198: 18; p. 207: 7-8; p. 208: 11


2 p. 177: 2, 7; Investigació p. 179: I-II;

p. 193: 4Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.


p. 193: 4



p. 193: 4





p. 193: 4


7, 8, 9 p. 209: 12; p. 211: 11-12


7, 8, 9 p. 209: 12; p. 211: 11-12


7, 8, 9 p. 209: 12; p. 211: 11-12


7, 8, 9 p. 209: 12; p. 211: 11-12



OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió lectora.2. Comprendre i produir diaris personals.3. Conéixer els trets dels textos expositius propis de la vida quotidiana: l’informe,

l’acta i el projecte.4. Conéixer els trets i l’estructura de reglaments, convocatòries i circulars.5. Familiaritzar-se amb el funcionament dels fòrums.6. Conéixer les característiques de la literatura popular.7. Conéixer les característiques que fan del Misteri d’Elx un espectacle teatral

complet.8. Conéixer alguns dels millors exemples de la lírica popular.9. Utilitzar correctament els signes de puntuació.10. Desenvolupar la capacitat de produir textos orals correctes i adequats a

distintes situacions comunicatives.

CONTINGUTS

Conceptes Textos de la vida quotidiana. El diari personal. L’informe, l’acta i el projecte. Els reglaments. Els fórums. La literatura popular. Els col·loquis. La lírica popular. El teatre popular. El Misteri d’Elx. Parèntesis, claudàtors, guió i cometes.

Procediments Lectura i anàlisi de diaris personals. Escriptura d’un diari personal. Lectura i anàlisi d’informes, actes o projectes. Redacció d’informes. Lectura i anàlisi de reglaments. Lectura, comentari i interpretació de textos característics de la literatura

popular del segles XVI-XVIII. Producció de textos literaris a partir de pautes. Participació en fòrums. Aplicació de les regles d’ús dels signes de puntuació.

Actituds Gust per la lectura de textos literaris. Valoració de la literatura popular. Respecte per les normes ortogràfiques.


UNITAT 12



Educacio moral i civicaL’apartat dedicat als reglaments, en la pàgina 219, planteja la necessitat d’establir en moltes situacions de la vida quotidiana un conjunt de normes que regulen els drets i les obligacions de les persones en àmbits o activitats determinats.

De la mateixa manera, la secció dedicada als fòrums, en la pàgina 220, pot ser un motiu per discutir en l’aula les formes de participació social disponibles en l’actualitat.

Educacio per a la salutEl fragment del Diari d’un jove maniàtic, reproduït en la pàgina 217, es pot fer servir per plantejar en l’aula la importància de mantenir unes actituds que augmenten el nostre benestar personal.


1. Mostra una certa capacitat de comprensió lectora.2. Comprén i produeix diaris personals.3. Coneix els trets dels textos expositius propis de la vida quotidiana: l’informe,

l’acta i el projecte.4. Coneix els trets i l’estructura de reglaments, convocatòries i circulars.5. Demostra estar familiaritzat amb el funcionament dels fòrums.6. Reconeix les característiques de la literatura popular.7. Coneix les característiques que fan del Misteri d’Elx un espectacle teatral

complet.8. Reconeix alguns dels millors exemples de la lírica popular.9. Utilitza correctament els signes de puntuació.10. Desenvolupa la capacitat de produir textos orals correctes i adequats a

distintes situacions comunicatives.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS


9, 10 p. 213: 1-4; p. 215: 1-11; p. 216: 14-22


9, 10 p. 213: 1-4; p. 215: 1-11; p. 216: 14-22




9, 10 p. 213: 1-4; p. 215: 1-11; p. 216: 14-22


9, 10 p. 213: 1-4; p. 215: 1-11; p. 216: 14-22


9, 10 p. 213: 1-4; p. 215: 1-11; p. 216: 14-22


1, 2, 4, 7, 8, 9, 10 p. 213: 1-4; p. 215: 1-11; p. 216: 14-22; p. 217: 1;

p. 218: 4, 219:6; p. 222: 4; p. 224: 1-4; p. 225: 5-8;

p. 226: 9-12; p. 227: 1-6; p. 229: 1-14


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 213: 1-4; p. 215: 1-11; p. 216: 14-22; p. 217: 1-3;

p. 218: 4-5; p. 219: 6-8; p. 220: 9-12; p. 221: 1-5; p. 222: 1-5; p.223: 6-15; p. 224: 1-4; p. 225: 5-8;

p. 226: 9-12; p. 227: 1-6; p. 229: 1-14


1, 7, 8, 9, 10 p. 213: 1-4; p. 215: 1-11; p. 216: 14-22; p. 224: 1-4; p. 225: 5-8; p. 226: 9-12; p. 227: 1-6; p. 229: 1-14


1, 2, 3, 4, 5, 9 p. 221:1-5


1, 7, 8, 9, 10 p. 213: 3-4; p. 215: 12-13


3, 9 Investigació p. 215: I-III; p. 227: 7










7, 8, 9 p. 227: 8; p. 229: 15


7, 8, 9 p. 227: 8; p. 229: 15


7, 8, 9 p. 227: 8; p. 229: 15


7, 8, 9 p. 227: 8; p. 229: 15


Programació Valencià: Llengua i Literatura 3º ESO … · Web viewEl treball de l'ortografia, del...

Documents

Transcript of Programació Valencià: Llengua i Literatura 3º ESO … · Web viewEl treball de l'ortografia, del...