Presentación Metodologia II (Ontologia, Epistemologia y Metodologia)
PROGRAMACIÓ DE BIOLOGIA I GEOLOGIA€¦ · 7 2 Metodologia. Orientacions didàctiques Metodologia...
Transcript of PROGRAMACIÓ DE BIOLOGIA I GEOLOGIA€¦ · 7 2 Metodologia. Orientacions didàctiques Metodologia...
1
PROGRAMACIÓ DE BIOLOGIA I GEOLOGIA
IES SANT VICENT FERRER ALGEMESÍ
CURS 2016-2017
2
INDEX
Programació 1r ESO Biologia i Geologia ....................................... 3
Programació 3r ESO Biologia i Geologia ...................................... 118
Programació 4t ESO Biologia i Geologia .................................... 211
Programació 1r Batxillerat Biologia i Geologia ............................. 283
Programació 1r Batxillerat Anatomia Aplicada ........................... 371
Programació 2n Batxillerat Biologia Molecular ............................ 386
Programació 2n Batxillerat Geologia .......................................... 393
Activitats extraescolars .............................................................. 412
3
PROGRAMACIÓ 1r ESO
BIOLOGIA I GEOLOGIA
4
Índex 1. El currículum de Biologia i Geologia
Components
Elements transversals o Foment de la lectura. Comprensió lectora
o Expressió oral i escrita
o Comunicació audiovisual. TIC
o Educació cívica i constitucional
o Emprenedoria
2. Metodologia. Orientacions didàctiques
Metodologia general i específica. Recursos didàctics i organitzatius.
3. Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatge
4. Mesures d’atenció a la diversitat (alumnat amb necessitat específica de suport
educatiu o amb necessitat de compensació educativa)
5. Procediments i instruments d’avaluació
Avaluació de l’alumnat
o Instruments d’avaluació
o Activitats de reforç i ampliació
Procediments, instruments d’avaluació i indicadors d’èxit del procés
d’ensenyament i de la programació didàctica
6. Objectius de l’etapa vinculats amb la matèria, continguts i competències.
7. Programació de les unitats didàctiques
Contenen:
Objectius de la unitat
Continguts, criteris d’avaluació, estàndards d’aprenentatge, indicadors i competències
Temporització
Mesures d’atenció a la diversitat
Rúbrica
5
1 El currículum de Biologia i Geologia
Components
El currículum d’aquesta matèria s’organitza en cinc nuclis: objectius d’etapa, metodologia
didàctica, continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables. A tots
aquests se superposa l’enfocament competencial fixat en el desenvolupament de les
competències clau que es vinculen als criteris d’avaluació i als estàndards de la matèria.
CURRÍCULUM
Objectius d’etapa Assoliments que els estudiants han d’aconseguir en finalitzar cada etapa
educativa. No estan associats a un curs ni a una matèria concreta.
Metodologia
didàctica Conjunt d’estratègies, procediments i accions planificades pel professorat
per a possibilitar l’aprenentatge de l’alumnat i la consecució dels objectius.
Continguts Conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen
a la consecució dels objectius i a l’adquisició de competències.
Criteris d’avaluació Referents específics per a avaluar l’aprenentatge de l’alumnat. Descriuen
els coneixements i les competències que es volen valorar i que l’alumnat
ha d’adquirir i desenvolupar en cada matèria.
Estàndards
d’aprenentatge
Especificacions dels criteris d’avaluació que permeten definir els resultats
d’aprenentatge, i que concreten el que l’estudiant ha de saber,
comprendre i saber fer en cada matèria. Han de ser observables,
mesurables i avaluables, i permetre graduar el rendiment o resultat
aconseguit.
Competències Capacitats per a aplicar de manera integrada els continguts de cada
ensenyament i etapa educativa, amb la finalitat d’aconseguir la realització
adequada d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos.
Elements transversals
El desenvolupament de la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, i l’argumentació en públic,
així com l’educació cívica i constitucional, la comunicació audiovisual i les tecnologies de la
informació i la comunicació i l’emprenedoria, s’aborden d’una manera transversal al llarg de tot el
curs de Biologia i Geologia 1r ESO. La concreció d’aquest tractament es troba en la programació de
cada unitat didàctica. No obstant això, d’una manera general, establim les següents línies de treball:
Foment de la lectura. Comprensió lectora: es posarà a la disposició de l’alumnat una
selecció de textos sobre els quals es treballarà la comprensió mitjançant una bateria de
preguntes específica.
Expressió oral: els debats a l’aula, el treball per grups i la presentació oral de resultats de
les investigacions són, entre d’altres, moments a través dels quals els alumnes hauran
d’anar consolidant les seues destreses comunicatives.
6
Expressió escrita: l’elaboració de treballs de diversa índole (informes de resultats
d’investigacions, conclusions de les pràctiques de laboratori, anàlisi d’informació extreta
de pàgines web, etc.) permetrà que l’alumne construïsca el seu dossier d’aprenentatge
(portfolio) personal, a través del qual no només es podrà valorar el grau d’avanç de
l’aprenentatge de l’alumne, sinó la maduresa, la coherència, el rigor i la claredat de la
seua exposició.
Comunicació audiovisual i TIC: l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació
estarà present en tot moment, ja que la nostra metodologia didàctica incorpora un ús
exhaustiu d’aquests recursos, d’una manera molt activa. L’alumnat no només haurà de
fer ús de les TIC per a treballar determinats continguts (a través de vídeos, simulacions,
interactivitats…), sinó que haurà d’emprar-les per a comunicar als altres els seus
aprenentatges, mitjançant la realització de presentacions (individuals i en grup),
l’enregistrament d’àudios (per exemple, resums de conceptes essencials de les unitats),
etc.
Educació cívica i constitucional: el treball col·laboratiu, un dels pilars del nostre
enfocament metodològic, permet fomentar el respecte als altres, practicar la tolerància,
la cooperació i la solidaritat, així com la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i
homes. En aquest sentit, promourem el rebuig de la discriminació de les persones per
raó de sexe o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social. D’altra
banda, serà igualment important la valoració crítica dels hàbits socials i el consum, així
com el foment de la cura dels éssers vius i el medi ambient, per a contribuir-ne a la
conservació i millora.
Emprenedoria: la societat actual demana persones que sàpien treballar en equip. Els
centres educatius impulsaran l’ús de metodologies que promoguen el treball en grup i
de tècniques cooperatives que fomenten el treball consensuat, la presa de decisions en
comú, la valoració i el respecte de les opinions dels altres. Així com l’autonomia de
criteri i l’autoconfiança.
7
2 Metodologia. Orientacions didàctiques
Metodologia general i específica. Recursos didàctics i organitzatius
La matèria de Biologia i Geologia en l’Educació Secundària Obligatòria contribuirà al
desenvolupament i adquisició de les competències i dels objectius generals d’etapa, per a
ajudar a comprendre el món físic, els éssers vius i les relacions entre els dos. Per a això,
partirem d’una planificació rigorosa, i el paper del docent serà d’orientador, promotor i
facilitador del desenvolupament competencial en l’alumnat mitjançant el plantejament de
tasques o situacions-problema de la vida quotidiana, amb un objectiu concret, en el qual
l’alumnat puga aplicar els diferents tipus de coneixements, destreses, actituds i valors adquirits,
i aconseguir així estimular i potenciar el seu interés per la ciència.
La metodologia que posarem en joc al llarg d’aquest curs s’assenta en els principis següents:
Motivació: s’ha d’atraure l’alumne mitjançant continguts, mètodes i propostes que
estimulen la seua curiositat i alimenten el seu interés per a aprendre.
Interacció omnidireccional a l’espai aula:
o professor-alumne: el docent establirà una “conversa” permanent amb l’alumne, i
aquest es veurà interpel·lat a establir connexions amb idees prèvies o amb altres
conceptes, i veurà facilitat el seu aprenentatge a través d’un diàleg viu i
enriquidor.
o alumne-alumne: el treball col·laboratiu, els debats i la interacció “entre iguals”
són font d’enriquiment i aprenentatge, i introdueixen una dinàmica a l’aula que
transcendeix unes metodologies passives que no desenvolupen les
competències.
o alumne amb si mateix: autointerrogant-se i reflexionant sobre el seu
aprenentatge, l’alumne és conscient del seu paper i l’adopta de manera activa.
Equilibri entre coneixements i procediments: el coneixement no s’aprén al marge del
seu ús, com tampoc s’adquireixen destreses en absència d’un coneixement de base
conceptual que permet donar sentit a l’acció que es du a terme. La nostra metodologia
combina el treball dels coneixements amb l’amplitud i el rigor necessaris, d’una banda,
amb aspectes bàsics per a una activitat científica com les pràctiques, les eines, la
investigació i l’elaboració i comunicació d’informes.
Aprenentatge actiu i col·laboratiu: l’adquisició i aplicació de coneixements en situacions
i contextos reals és una manera òptima de fomentar la participació i implicació de
l’alumnat en el seu aprenentatge. Una metodologia activa s’ha de basar en estructures
d’aprenentatge cooperatiu, de manera que, a través de la resolució conjunta de les
8
tasques, els membres del grup coneguen les estratègies utilitzades pels seus companys i
puguen aplicar-les a situacions similars.
Importància de la investigació: com a resposta a les noves necessitats educatives, on
adquireixen rellevància els projectes d’investigació, la nostra metodologia inclou una
tasca d’indagació o investigació per unitat didàctica.
Integració de les TIC en el procés d’ensenyament-aprenentatge: la nostra metodologia
incorpora l’entorn digital, ja que no podem obviar ni el component de motivació que
aporten les TIC a l’alumne ni el seu potencial didàctic. Així, hi incloem activitats
interactives com també treball basat en enllaços web, vídeos, animacions i simulacions.
Atenció a la diversitat: en la nostra metodologia, la clau és garantir l’avanç segur, l’èxit
pas a pas. Evitant llacunes conceptuals, competències insuficientment treballades i, en
definitiva, frustracions perquè cada alumne no aconseguisca, dins dels principis
d’atenció individualitzada i educació inclusiva, tot allò que és capaç d’assolir.
Recursos didàctics i organitzatius
Amb l’objectiu de posar en pràctica els principis metodològics en què creiem, hem seleccionat
un conjunt de materials didàctics que responen al nostre plantejament. Aquests materials són
els que componen el projecte INICIA de l’editorial Oxford per a Biologia i Geologia 1r ESO.
Llibre de l’alumne INICIA - DUAL
PRESENTACIÓ
Per a oferir una visió de conjunt de la unitat, cada apartat que la compon es presenta
mitjançant una imatge representativa i un text curiós que relaciona el contingut amb algun
aspecte de la vida quotidiana o aplicació real. A més, s’hi inclouen qüestions que susciten
l’interés i permeten una exploració inicial dels coneixements previs dels alumnes.
Com a apartat final, es proposa una tasca d’investigació l’objectiu de la qual és que es
desenvolupe a mesura que l’alumne avança al llarg de la unitat. Aquesta mateixa tasca es
presenta també en format digital en el component denominat Oxford investigació.
El codi QR que apareix sobre la imatge inicial dirigeix a un vídeo de durada breu que facilita
la introducció de la unitat d’una manera atractiva per a l’alumne.
DESENVOLUPAMENT
S’expliquen els continguts essencials i es proposen activitats graduades en tres nivells de
dificultat (baixa, mitjana, alta). Al principi de cada epígraf de primer ordre s’inclou un text
breu al marge que indica les idees bàsiques que l’alumne necessita recordar per a abordar
amb garanties el nou contingut. Finalment, també en el lateral, hi ha un resum breu dels
continguts tractats (Idees clares). Aquest plantejament té com a objectiu garantir l’avanç
segur i l’aprenentatge sense llacunes.
Les qüestions que s’intercalen en alguns moments del desenvolupament expositiu dels
continguts pretenen interpel·lar l’alumne, ajudar-lo a reflexionar sobre el que està aprenent
i de les relacions i aplicacions que aquests continguts tenen amb d’altres, dins de la mateixa
9
assignatura o fins i tot d’unes altres. Es tracta, en suma, d’afegir una dimensió competencial
al text expositiu.
ACTIVITATS FINALS
El desenvolupament de la unitat finalitza amb una àmplia selecció d’activitats agrupades
per continguts i graduades en tres nivells de dificultat. Se’n destaquen dues seccions:
Llig i comprén la ciència: l’objectiu és desenvolupar la comprensió lectora dels alumnes,
aplicada a textos expositius de caràcter científic divulgatiu.
Tècniques d’estudi: realització d’un resum personal (a partir de les Idees clares de cada
epígraf), un mapa conceptual de la unitat i un glossari científic.
LLIBRE DUAL
L’alumne disposa d’un llibre imprés i la versió electrònica, que inclou recursos perquè els
treballe, segons la planificació docent, juntament amb la unitat. Es pot treballar amb
connexió a internet i sense.
En les pàgines impreses s’ha inclòs una icona per a recordar a l’alumne la disponibilitat de la
versió electrònica del seu llibre DUAL, així com els recursos que incorpora: Oxford
investigació, fitxes de comprensió lectora, animacions, vídeos, pàgines web d’interés i totes
les activitats del llibre interactives.
Aquests recursos estan concebuts per a facilitar la dinàmica d’aula, per a atendre a la
diversitat, per a treballar les competències, per a completar, ampliar els continguts del curs
o aprofundir-hi i per a avaluar. A més, estan disponibles en diferents formats. Són els
següents:
Presentacions: esquemes de contingut per unitat.
Mapes conceptuals (un per unitat).
Oxford investigació: format digital (HTML). Les tasques (una per unitat) engloben
simulacions, interactivitats, cerques en internet i activitats de resposta tancada.
Animacions: format digital.
Fitxes de comprensió lectora (inclouen activitats per a la seua explotació didàctica):
documents imprimibles i format digital.
Pràctiques de laboratori (per a fer a l’aula o a casa): documents imprimibles.
Vídeos (inclouen activitats per a la seua explotació didàctica): documents imprimibles i
format digital.
Pàgines web (inclouen activitats per a la seua explotació didàctica): documents
imprimibles i format digital.
Activitats interactives (totes les dels epígrafs de contingut i les finals del llibre de
l’alumne) amb traça per a facilitar-ne el seguiment.
10
Adaptació curricular: cada unitat disposa d’una versió adaptada. Disponible com a
document imprimible.
Activitats de reforç per unitat: documents imprimibles i editables.
Activitats d’ampliació per unitat: documents imprimibles i editables.
Fitxes d’avaluació de competències (estímuls i activitats): documents imprimibles.
Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatge
TÈCNIQUES DE TREBALL I EXPERIMENTACIÓ
En aquesta secció es proposen mètodes i procediments per a manejar instruments i
estudiar l’entorn i els fenòmens que hi tenen lloc. Aquestes tècniques tenen com a
finalitat posar en pràctica el que s’ha aprés en la unitat.
TASCA DE RECERCA
La unitat es tanca amb la tasca que s’ha plantejat a l’inici de la unitat. Ara, amb l’alumne
preparat després d’haver recorregut la unitat i assimilat els continguts necessaris,
aquesta secció final guia la manera en què s’ha de resoldre la tasca i explica la forma en
què s’han de presentar els resultats.
Aquesta mateixa tasca de tancament de la unitat es treballa també en format digital en
el component denominat Oxford investigació.
OXFORD INVESTIGACIÓ
Tasca en format digital per a promoure l’aprenentatge actiu a través de l’ús de les noves
tecnologies. Conté activitats, simulacions i vídeos que ajuden a comprendre millor els
continguts i la seua aplicabilitat. Aquesta tasca gira entorn de la tasca d’investigació que
es proposa en cada unitat.
11
3 Mesures d’atenció a la diversitat (alumnat amb necessitat específica de suport educatiu o amb necessitat de compensació educativa)
Les mesures d’atenció a la diversitat tendiran a aconseguir els objectius i les competències
establides per a l’Educació Secundària Obligatòria i es regiran pels principis de qualitat, equitat i
igualtat d’oportunitats, normalització, integració i inclusió escolar, igualtat entre dones i homes,
no-discriminació, flexibilitat, accessibilitat i disseny universal i cooperació de la comunitat
educativa.
En la nostra programació incloem, per a cada unitat, un conjunt d’actuacions educatives
dirigides a donar resposta a les diferents capacitats, ritmes i estils d’aprenentatge, motivacions i
interessos de l’alumnat.
Amb independència de mesures com els agrupaments flexibles, els desdoblaments de grup, el
suport en grups ordinaris, l’organització de la matèria de manera flexible i/o l’adaptació
d’activitats, metodologia o temporalització, en cada unitat incorporem un tractament
sistemàtic de l’atenció de la diversitat mitjançant la integració de programes de reforç i
ampliació, així com d’adaptació curricular, a més d’altres mesures que permeten atendre les
diferències individuals. Concretament:
Adaptació curricular: cada unitat disposa d’una versió adaptada. L’aspecte és similar al
del llibre de l’alumne, perquè qui necessite aquest material no senta que utilitza una
cosa radicalment diferent que la resta dels seus iguals. El professor disposa d’aquesta
versió adaptada en format imprimible per a poder administrar-ne el lliurament en funció
dels criteris que considere adequats i de les necessitats identificades.
Activitats graduades: més enllà de les activitats específicament dissenyades amb
l’objectiu de reforçar o ampliar, totes les activitats del llibre de l’alumne (tant les
lligades a la consolidació immediata dels continguts com les activitats finals i les que
corresponen a les tècniques de treball i experimentació) estan graduades segons un
barem que disposa de tres nivells de dificultat (baixa, mitjana, alta). D’aquesta manera,
el professor podrà modular l’assignació d’activitats en funció de les característiques
individuals dels alumnes en el grup de classe.
Ajudes didàctiques: el llibre de l’alumne escollit (projecte INICIA de l’editorial Oxford)
disposa d’una sèrie de recursos que faciliten la inclusió de tots els alumnes: els
recordatoris de conceptes essencials abans d’abordar cada epígraf, el resum final
d’idees clares per epígraf, les qüestions intercalades en el desenvolupament del text
expositiu per a fer-lo més dinàmic i proper, i per a facilitar la reflexió i el descobriment,
etc.
12
Oxford investigació: aquest component digital del material didàctic permet una gran
flexibilitat a l’hora d’usar-lo. Com que se centra en continguts essencials, es pot utilitzar
com a alternativa al material didàctic tradicional perquè els alumnes amb menor
capacitat o interés es beneficien dels avantatges educatius de la tecnologia i
aconseguisquen els objectius d’aprenentatge mínims. Al mateix temps, aquesta
flexibilitat permet als alumnes més avantatjats aprofundir en les investigacions i
indagacions proposades, i anar més enllà del que planteja la unitat per a un alumne
mitjà.
Metodologia inclusiva: com s’ha explicat anteriorment, la nostra metodologia didàctica
té com un dels eixos principals l’objectiu de no deixar a ningú arrere. Això significa
introduir a l’aula una dinàmica en la qual l’alumne se senta còmode, compromés amb el
seu procés d’aprenentatge, motivat; no despenjat, desinteressat, alié. L’aprenentatge
per tasques, actiu i col·laboratiu pel qual apostem, així com la integració de les TIC,
exerceixen un paper clau a l’hora d’aconseguir-ho.
13
4 Procediments i instruments d’avaluació
Avaluació de l’alumnat
Principis
La normativa vigent assenyala que l’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat
d’Educació Secundària Obligatòria serà contínua, formativa i integradora:
Contínua, per a garantir l’adquisició de les competències imprescindibles, amb
l’establiment de reforços en qualsevol moment del curs quan el progrés d’un alumne o
alumna no siga l’adequat.
Formativa, per a millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge durant un període o
curs de manera que el professorat puga adequar les estratègies d’ensenyament i les
activitats didàctiques amb la finalitat de millorar l’aprenentatge de cada alumne.
Integradora, per a la consecució dels objectius i competències corresponents, tenint en compte totes les assignatures, sense impedir la realització de l’avaluació de manera diferenciada: l’avaluació de cada assignatura es fa tenint en compte els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables de cadascuna.
A més, la LOMQE manifesta que es faran avaluacions externes de finalització d’etapa amb
caràcter formatiu i de diagnòstic, que seran homologables a les que es duen a terme en l’àmbit
internacional (especialment a les de l’OCDE) i centrades en el nivell d’adquisició de les
competències.
Aquestes competències es defineixen com a capacitats per a aplicar de manera integrada els
continguts propis de cada ensenyament i etapa educativa, amb la finalitat d’aconseguir la
realització adequada d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos.
Juntament amb les competències, s’estableixen altres elements del currículum fonamentals per
a l’avaluació. Es tracta dels següents:
Els criteris d’avaluació són el referent específic per a avaluar l’aprenentatge de
l’alumnat. Descriuen allò que es vol valorar i que l’alumnat ha d’aconseguir, tant en
coneixements com en competències; responen al que es pretén aconseguir en cada
assignatura.
Els estàndards són les especificacions dels criteris d’avaluació que permeten definir els
resultats d’aprenentatge, i que concreten el que l’estudiant ha de saber, comprendre i
saber fer en cada assignatura; han de ser observables, mesurables i avaluables, i
permetre graduar el rendiment o èxit aconseguit. El seu disseny ha de contribuir a
facilitar la construcció de proves estandarditzades i comparables.
14
Els referents per a la comprovació del grau d’adquisició de les competències i la consecució dels
objectius de l’etapa en les avaluacions contínua i final de la matèria seran els criteris
d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables.
Al llarg de cada curs escolar es faran, almenys, tres sessions d’avaluació dels aprenentatges de
l’alumnat, una per trimestre, sense comptar l’avaluació inicial. L’última sessió s’entendrà com la
d’avaluació final ordinària del curs.
En el context del procés d’avaluació contínua, quan el progrés d’un alumne no siga l’adequat, el
professorat adoptarà les oportunes mesures de reforç educatiu i, si cal, d’adaptació curricular
que considere oportunes per a ajudar-lo a superar les dificultats mostrades. Aquestes mesures
s’adoptaran en qualsevol moment del curs, tan bon punt es detecten les dificultats, i estaran
dirigides a garantir l’adquisició dels aprenentatges bàsics per a continuar el procés educatiu.
L’alumnat podrà fer al mes de setembre una prova extraordinària d’aquelles matèries que no
haja superat en l’avaluació final ordinària de juny.
Instruments d’avaluació
L’avaluació requereix emprar eines adequades als coneixements i competències, que tinguen
en compte situacions i contextos concrets que permeten als alumnes demostrar el seu domini i
aplicació, i l’administració de la qual resulte viable.
L’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat s’aborda, habitualment, a través de diferents
tècniques aplicables a l’aula. En avaluar competències, els mètodes d’avaluació que es mostren
més adequats són els que es basen en la valoració de la informació obtinguda de les respostes
de l’alumnat davant de situacions que requereixen l’aplicació de coneixements.
En el cas de determinades competències es requereix l’observació directa del resultat
d’aprenentatge de l’alumne, com ocorre en l’avaluació de certes habilitats manipulatives,
actituds (cap a la lectura, la resolució de problemes, etc.) o valors (perseverança, minuciositat,
etc.). I, en general, el grau en què un alumne ha desenvolupat les competències podria ser
determinat mitjançant procediments com la resolució de problemes, la realització de treballs i
d’activitats pràctiques, les simulacions o mitjançant l’elaboració de dossiers d’aprenentatge.
Juntament amb aquests instruments, utilitzem també proves administrades col·lectivament,
que constitueixen el procediment habitual de les avaluacions nacionals i internacionals que es
duen a terme sobre el rendiment de l’alumnat.
Per a posar en pràctica aquesta avaluació s’empren proves en les quals es combinen diferents
formats d’ítems:
Preguntes de resposta tancada, amb el format d’elecció múltiple, en les quals només
una opció és correcta i les restants es consideren errònies.
Preguntes de resposta semiconstruïda, que inclouen diverses preguntes de resposta
tancada dicotòmiques o sol·liciten a l’alumnat que complete frases o que relacione
diferents termes o elements.
15
Preguntes de resposta construïda que exigeixen el desenvolupament de procediments i
l’obtenció de resultats. Aquest tipus de qüestions preveu la necessitat d’obtenir un
resultat únic, encara que es podria expressar de diverses formes i descriure’s diferents
camins per a arribar a aquest resultat. Tant el procediment com el resultat han de ser
valorats, per a la qual cosa cal establir diferents nivells d’execució en la resposta en
funció del grau de desenvolupament competencial evidenciat.
Preguntes de resposta oberta que admeten respostes diverses, les quals, encara que
siguen correctes, poden diferir d’uns alumnes a altres.
EINES D’AVALUACIÓ
Proves de diagnòstic inicial de curs: una prova de nivell, que es farà dins de la primera
quinzena del curs, que permeta el diagnòstic de necessitats d’atenció individual.
Proves d’avaluació per unitat.
Activitats del llibre de l’alumne.
Activitats de comprensió lectora.
Pràctiques de laboratori.
Activitats per a treballar vídeos i pàgines web.
Tasques d’investigació.
Proves per competències.
Les rúbriques
Les rúbriques per unitat posen en relació els estàndards d’aprenentatge amb les eines
utilitzades per a avaluar-los, i despleguen un ventall de nivells de resultats
d’aprenentatge perquè els valore el professor. Es converteixen així en un instrument
eficaç per a dur a terme un procés ric i transparent, en el qual avaluador i avaluats
tinguen uns referents clars a l’hora de saber el que s’espera d’ells en el procés
d’ensenyament-aprenentatge.
Segons el moment del curs en què ens trobem o l’objectiu que perseguim, les eines d’avaluació
s’apliquen de la manera següent:
APLICACIÓ EINA OBSERVACIONS
Avaluació inicial o de
diagnòstic
Prova inicial de curs.
Activitats/preguntes a l’inici de cada unitat en el Llibre de l’alumne, per a l’exploració de coneixements previs.
Avaluació
d’estàndards
Proves d’avaluació per unitat.
Activitats del Llibre de l’alumne.
Les activitats del llibre, els
instruments que formen
part del dossier
16
d’aprenentatge
Dossier d’aprenentatge:
o Fitxes de comprensió lectora (amb activitats) per unitat.
o Pràctiques de laboratori (amb activitats) per unitat.
o Vídeos (amb activitats) per unitat.
o Pàgines web (amb activitats) per unitat.
o Tasca d’investigació: una tasca per unitat.
Prova de competències per unitat.
d’aprenentatge de
l’alumne i les tasques
d’investigació disposen
de rúbrica d’avaluació i
estan associats als
estàndards
d’aprenentatge.
Avaluació del treball
cooperatiu
Tasca d’investigació: una tasca per unitat.
Tècniques de treball i experimentació.
Autoavaluació Activitats del Llibre de l’alumne digitalitzades, que permet l’autocorrecció automàtica de les activitats de resposta tancada.
Oxford investigació: inclou activitats d’autoavaluació.
Activitats de reforç i ampliació
Activitats de reforç: el professor disposa d’una bateria d’activitats de reforç per unitat
en format imprimible i editable per a poder administrar-ne el lliurament en funció dels
criteris que considere adequats i de les necessitats identificades. En el cas del reforç,
aquestes necessitats seran típicament les d’aquells alumnes amb més dificultats per a
seguir el ritme d’aprenentatge general de l’aula.
Activitats d’ampliació: el professor disposa d’una bateria d’activitats d’ampliació per
unitat en format imprimible i editable per a poder administrar-ne el lliurament en funció
dels criteris que considere adequats i de les necessitats identificades. En el cas de
l’ampliació, aquestes necessitats seran típicament les d’aquells alumnes les capacitats,
interessos o motivacions dels quals siguen majors que les del grup.
Procediments, instruments d’avaluació i indicadors d’èxit del procés d’ensenyament i de la programació
Desenvoluparem l’avaluació de l’ensenyament i els seus components d’acord amb estratègies que ens
permeten obtenir informació significativa i contínua per a formular judicis i prendre decisions que
afavorisquen la millora de qualitat de l’ensenyament.
Amb l’objectiu de garantir l’objectivitat de l’avaluació, seleccionarem procediments, tècniques i instruments
d’acord als següents requisits:
17
Varietat, de manera que permeten contrastar dades d’avaluació obtingudes per mitjà de diferents
instruments.
Concreció sobre el que es pretén, sense introduir variables que distorsionen les dades que s’obtinguen
amb la seua aplicació.
Flexibilitat i versatilitat, seran aplicables en diferents contextos i situacions.
Participació, el consens en tots aquests aspectes bàsics marcarà l’estratègia avaluadora de l’equip
docent.
Emprarem la triangulació per a obtenir informació del procés d’ensenyament mitjançant diversitat de fonts
(diferents persones, documents i materials), de mètodes (pluralitat d’instruments i tècniques), d’avaluadors
(atribuir a diferents persones el procés de recollida d’informació, per a reduir la subjectivitat), de temps
(varietat de moments), i d’espais. Per a això, utilitzarem les tècniques següents:
- Observació: directa (procés d’aprenentatge dels alumnes) i indirecta (anàlisi de contingut de la
programació didàctica).
- Entrevista: ens permetrà obtenir informació sobre l’opinió, les actituds, els problemes, les motivacions
etc. dels alumnes i de les seues famílies. L’ús adequat de l’entrevista exigeix sistematització: definició
dels objectius, la delimitació de la informació que es pensa obtenir i el registre de les dades essencials
que s’han obtingut.
- Qüestionaris: complementen la informació obtinguda a través de l’observació sistemàtica i
d’entrevistes periòdiques. Resulta d’utilitat l’avaluació que fan els alumnes sobre alguns elements de
la programació: quines iniciatives metodològiques els han agradat més, amb quina fórmula d’avaluació
se senten més còmodes, etc.
Les tècniques/procediments per a l’avaluació necessiten instruments específics que garantisquen la
sistematicitat i el rigor necessaris en el procés d’avaluació. Fan possible el registre de les dades de l’avaluació
contínua i sistemàtica i es converteixen, d’aquesta manera, en l’instrument precís i àgil que garanteix la
viabilitat dels principis de l’avaluació als quals hem al·ludit. Emprarem els següents:
- Llistes de control: en aquestes apareixerà si s’han aconseguit o no cadascun dels aspectes avaluats.
Són molt adequades per a valorar els processos d’ensenyament, en particular en l’avaluació d’aspectes
de planificació, materials…
- Escales d’estimació: les més utilitzades són les taules de doble entrada que recullen els aspectes que
s’avaluaran i una escala per a valorar la consecució de cadascun. Aquesta escala pot reflectir referents
qualitatius (sempre, freqüentment, de vegades, mai), o constituir una escala numèrica; etc. Són de
gran utilitat per a reflectir les competències professionals del professorat plasmades en indicadors per
a cada tipus de competència.
En l’avaluació dels processos d’ensenyament i de la nostra pràctica docent tindrem en compte l’estimació,
tant aspectes relacionats amb el mateix document de programació (adequació dels seus elements al context,
identificació de tots els elements…), com els relacionats amb la seua aplicació (activitats desenvolupades,
resposta als interessos dels alumnes, selecció de materials, referents de qualitat en recursos didàctics, etc.).
Per a guanyar en sistematicitat i rigor durem a terme el seguiment i valoració del nostre treball basant-nos en
els següents indicadors d’èxit:
Identifica en la programació objectius, continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge adaptats a les característiques del grup d’alumnes als quals va dirigida la programació.
Descriu les mesures per a atendre tant els alumnes amb ritme més lent d’aprenentatge com els que presenten un ritme més ràpid.
18
Empra materials variats quant a suport (imprés, audiovisual, informàtic) i quant a tipus de text (continu, discontinu).
Empra materials “autèntics” per a afavorir el desenvolupament de les competències clau i la transferència dels aprenentatges de l’entorn escolar al sociofamiliar i professional.
Estimula tant el pensament lògic (vertical) com el pensament creatiu (lateral).
Fomenta, a través de la seua pròpia conducta i de les seues propostes d’experiències d’ensenyament-aprenentatge, l’educació en valors.
Afavoreix la participació activa de l’alumne, per a estimular la implicació en la construcció dels seus propis aprenentatges.
Enfronta l’alumne a la resolució de problemes complexos de la vida quotidiana que exigeixen aplicar de forma conjunta els coneixements adquirits.
Estableix vies de cooperació efectiva amb les famílies per al desenvolupament de l’educació en valors i en l’establiment de pautes de lectura, estudi i esforç a casa, condicions per a afavorir la iniciativa i autonomia personal.
Proposa activitats que estimulen les diferents fases del procés de construcció dels continguts (identificació de coneixements previs, presentació, desenvolupament, aprofundiment, síntesi).
Dóna resposta als diferents tipus d’interessos, necessitats i capacitats dels alumnes.
Orienta les activitats al desenvolupament de capacitats i competències, tenint en compte que els continguts no són l’eix exclusiu de les tasques de planificació, sinó un element més del procés.
Estimula la mateixa activitat constructiva de l’alumne, i supera l’èmfasi en l’activitat del professor i el seu protagonisme.
Així mateix, vetlarem per l’ajust i la qualitat de la nostra programació a través del seguiment dels indicadors
següents:
a) Reconeixement i respecte per les disposicions legals que determinen els seus principis i elements bàsics.
b) Adequació de la seqüència i distribució temporal de les unitats didàctiques i, en aquestes, dels objectius, continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables.
c) Validesa dels perfils competencials i de la integració d’aquests amb els continguts de la matèria. d) Avaluació del tractament dels temes transversals. e) Pertinència de les mesures d’atenció a la diversitat i de les adaptacions curriculars aplicades. f) Valoració de les estratègies i instruments d’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat. g) Pertinència dels criteris de qualificació. h) Avaluació dels procediments, instruments d’avaluació i indicadors d’èxit del procés d’ensenyament. i) Idoneïtat dels materials i recursos didàctics utilitzats. j) Adequació de les activitats extraescolars i complementàries programades.
k) Detecció dels aspectes millorables i indicació dels ajustos que es faran en conseqüència.
L’avaluació del procés d’ensenyament tindrà un caràcter formatiu, orientat a facilitar la presa de decisions per
a introduir les modificacions oportunes que ens permeten la millora del procés de manera contínua.
Amb això pretenem una avaluació que contribuïsca a garantir la qualitat i l’eficàcia del procés educatiu. Tots
aquests èxits i dificultats trobats es recolliran en la Memòria final de curs, juntament amb les corresponents
Propostes de millora a fi que cada curs escolar, la pràctica docent augmente el seu nivell de qualitat.
19
5 Objectius de l’etapa vinculats amb la matèria,
continguts i competències
Objectius
El currículum de Biologia i Geologia en 1r ESO està emmarcat pel referent que suposen els
objectius generals de l’etapa, que s’han d’aconseguir com a resultat de les experiències
d’ensenyament-aprenentatge dissenyades amb aquesta finalitat. Els objectius vinculats a l’àrea
són els següents:
Assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus drets en el respecte
als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups,
exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans i la igualtat de tracte i d’oportunitats
entre dones i homes, com a valors comuns d’una societat plural i preparar-se per a
l’exercici de la ciutadania democràtica.
Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a
condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a
mitjà de desenvolupament personal.
Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre
aquells. Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra
condició o circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que impliquen
discriminació entre homes i dones, així com qualsevol manifestació de violència contra
la dona.
Reforçar les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues
relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus,
els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.
Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de fonts d’informació per a, amb sentit
crític, adquirir nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les
tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.
Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en diferents
disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els
diversos camps del coneixement i de l’experiència.
Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit
crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre
decisions i assumir responsabilitats.
Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, textos i missatges
complexos.
20
Conéixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les
diferències, consolidar els hàbits d’higiene corporals i incorporar l’educació física i la
pràctica de l’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social.
Conéixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar
críticament els hàbits socials, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient per a
contribuir a la seua conservació i millora.
La concreció d’aquests objectius s’orientarà a la consecució de les finalitats següents:
a. Adquirir els elements bàsics de la cultura, especialment en els aspectes humanístic, artístic,
científic i tecnològic.
b. Adaptar el currículum i els seus elements a les necessitats de cada alumne i alumna, de
manera que es proporcione una atenció personalitzada i un desenvolupament personal i
integral de tot l’alumnat, respectant els principis d’educació comuna i d’atenció a la diversitat
de l’alumnat propis de l’etapa.
c. Orientar l’alumnat i els seus representants legals, si és menor d’edat, sobre el progrés
acadèmic i la proposta d’itineraris educatius més adequats per a cada alumne o alumna.
d. Preparar l’alumnat per a la incorporació a estudis posteriors i per a la inserció laboral.
e. Desenvolupar bones pràctiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resolució pacífica
de conflictes, així com les actituds responsables i de respecte pels altres.
f. Desenvolupar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de l’esforç,
la superació personal, la responsabilitat en la presa de decisions per part de l’alumnat, la
igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la violència de
gènere.
g. Consolidar en l’alumnat hàbits d’estudi i de treball.
h. Formar l’alumnat per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans.
i. Desenvolupar metodologies didàctiques innovadores que incloguen l’aprenentatge
cooperatiu, els projectes interdisciplinaris, l’ús de les tecnologies de la informació i la
comunicació, així com la pràctica de l’educació inclusiva a l’aula.
j. Basar la pràctica docent en la formació permanent del professorat, en la innovació educativa i
en l’avaluació de la mateixa pràctica docent.
k. Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyament i l’aprenentatge basats en l’adquisició
de competències.
l. Emprar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculars
d’ensenyament, valorar les possibilitats comunicatives de totes aquestes, i garantir l’ús
normal, la promoció i el coneixement del valencià.
Al seu torn, la nostra programació didàctica concreta els següents objectius específics per a la
matèria:
21
Conéixer, entendre i utilitzar les estratègies i els conceptes bàsics de biologia i geologia
per a interpretar els fenòmens naturals.
Analitzar i valorar les repercussions dels desenvolupaments tecnològics i científics i les
seues aplicacions en la vida i en el medi ambient.
Conéixer i aplicar les etapes del mètode científic en la resolució de problemes.
Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i
escrit amb propietat, interpretar diagrames, gràfics, taules i expressions matemàtiques
elementals, i saber comunicar argumentacions i explicacions en l’àmbit de la ciència.
Obtenir informació sobre temes científics mitjançant l’ús de diferents fonts, incloses les
tecnologies de la informació i la comunicació, valorar-la i emprar-la per a fonamentar i
orientar treballs sobre temes científics.
Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement per a analitzar,
individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques.
Valorar la importància de la promoció de la salut personal i comunitària mitjançant
l’adquisició d’actituds i hàbits favorables.
Conéixer els principals riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb
l’alimentació, el consum, les drogodependències i la sexualitat per a saber com encarar-
los.
Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements de les ciències de la naturalesa
per a satisfer les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions
entorn de problemes locals i globals als quals ens enfrontem.
Conéixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi
ambient, amb atenció particular als problemes als quals s’enfronta hui la humanitat i la
necessitat de cerca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per a
avançar cap a un futur sostenible.
Reconéixer les aportacions de la ciència al pensament humà al llarg de la història, i
apreciar les revolucions científiques que han marcat l’evolució cultural de la humanitat i
les seues condicions de vida.
Reconéixer la diversitat natural com a part integrant del nostre patrimoni natural i
cultural, i valorar la importància que tenen el seu desenvolupament i conservació.
Continguts
L’assignatura de Biologia i Geologia ha de contribuir durant l’Educació Secundària Obligatòria al
fet que els alumnes adquirisquen uns coneixements i destreses bàsics que els permeten
adquirir una cultura científica. Així mateix, s’han d’identificar com a agents actius i reconéixer
que, de les seues actuacions i coneixements, dependrà el desenvolupament del seu entorn.
Durant aquesta etapa, es persegueix assentar els coneixements ja adquirits per a anar
construint, curs a curs, coneixements i destreses que els permeten ser ciutadans respectuosos
22
amb si mateixos, amb els altres i amb el medi, amb el material que utilitzen o que hi ha a la
seua disposició, responsables, capaços de tenir criteris propis i de no perdre l’interés que tenen
des del començament de la seua primerenca activitat escolar per no deixar d’aprendre.
Durant el primer cicle d’Educació Secundària Obligatòria (ESO), l’eix vertebrador de la matèria
girarà entorn de l’estudi de tres àmbits: la Terra en l’univers i els canvis en el relleu; els éssers
vius i la seua diversitat, i es deté en l’ésser humà i la salut; i els ecosistemes i la conservació del
medi ambient. El principal objectiu és que els alumnes adquirisquen les capacitats i
competències que els permeten cuidar el seu cos tant en l’aspecte físic com mental, així com
valorar i tenir una actuació crítica davant de la informació i davant d’actituds socials que
puguen repercutir negativament en el seu desenvolupament físic, social i psicològic. Es pretén,
també, que entenguen i valoren la importància de preservar el medi ambient per les
repercussions que té sobre la seua salut. Així mateix, han d’aprendre a ser responsables de les
seues decisions diàries i les conseqüències que aquestes tenen en la seua salut i en l’entorn que
els envolta. Comprendre el valor que la investigació té en els avanços mèdics i en l’impacte de
la qualitat de vida de les persones.
En aquest primer cicle, el bloc Metodologia científica i projecte d’investigació és comú a primer
i a tercer d’ESO. Tenint en compte que la biologia i la geologia són disciplines de caràcter
científic, hem de tenir sempre aquests blocs com a marc de referència en el desenvolupament
del currículum. No es tracta, per tant, de blocs aïllats i independents dels altres, sinó que estan
implícits en cadascun d’aquests i són la base per a la seua concreció.
Juntament amb els coneixements que s’inclouen en el currículum de Biologia Geologia 1r ESO i
les estratègies del mètode científic, es treballaran igualment la comprensió lectora, l’expressió
oral i escrita, l’argumentació en públic, la comunicació audiovisual, l’educació cívica i
constitucional i l’emprenedoria. A més, els alumnes hauran de desenvolupar actituds que
propicien la reflexió i l’anàlisi sobre els grans avanços científics de l’actualitat, els seus
avantatges i les implicacions ètiques que en ocasions es plantegen. Finalment, també
coneixeran i utilitzaran les normes bàsiques de seguretat i ús del material de laboratori.
Dit això, la concreció curricular de l’àrea per al primer curs es compon de continguts, criteris
d’avaluació, competències i estàndards d’aprenentatge que s’organitzen i seqüencien en
unitats didàctiques, tal com es pot veure més endavant en aquest document.
Competències
Les competències han d’estar integrades en el currículum de Biologia i Geologia. Perquè
aquesta integració es produïsca de manera efectiva i l’adquisició d’aquestes siga eficaç, la
programació inclou el disseny d’activitats d’aprenentatge integrades que permeten a l’alumne
avançar cap als resultats definits.
Per la seua banda, els criteris d’avaluació serveixen de referència per a valorar el que l’alumnat
sap i sap fer. Aquests es desglossen en estàndards d’aprenentatge avaluables. Per a valorar el
desenvolupament competencial de l’alumnat, seran aquests estàndards d’aprenentatge
avaluables els que, quan es posen en relació amb les competències, permetran graduar el
rendiment o acompliment aconseguit en cadascuna, tal com reflecteix la programació de les
unitats didàctiques (més endavant en aquest document).
23
En la nostra societat, cada ciutadà i ciutadana requereix una àmplia gamma de competències
per a adaptar-se de manera flexible a un món que està canviant ràpidament i que mostra
múltiples interconnexions. L’educació i la formació possibiliten que l’alumnat adquirisca les
competències necessàries per a poder adaptar-se de manera flexible a aquests canvis. La
matèria de Biologia i Geologia contribuirà al desenvolupament de les competències del
currículum, necessàries per a la realització i desenvolupament personal i l’exercici d’una
ciutadania activa.
La competència en comunicació lingüística és un objectiu d’aprenentatge al llarg de la vida. La
matèria de Biologia i Geologia contribuirà al seu desenvolupament des de la realització de
tasques que impliquen la cerca, recopilació i processament d’informació per a exposar-la
posteriorment, utilitzant el vocabulari científic adquirit i combinant diferents modalitats de
comunicació. A més, implica una dinàmica de treball que fomenta l’ús del diàleg com a eina per
a la resolució de problemes.
La competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia són fonamentals
en la formació de les persones, per la implicació que tenen en la societat en la qual vivim. La
matèria de Biologia i Geologia ajudarà a adquir-les treballant no solament les quantitats
mitjançant càlculs, sinó també la capacitat de comprendre els resultats obtinguts, des del punt
de vista biològic quan s’utilitzen gràfics. Tota interpretació comporta un grau d’incertesa amb el
qual cal aprendre a treballar per a poder assumir les conseqüències de les pròpies decisions.
L’espai i la forma són abordats mitjançant la interpretació dels mapes topogràfics, mentre que
el rigor, el respecte i la veracitat de les dades són principis fonamentals en la realització
d’activitats d’investigació o experimentals del mètode científic.
La competència en ciència i tecnologia aproxima l’alumnat al món físic, contribueix al
desenvolupament d’un pensament científic i capacita les persones per a identificar, plantejar i
resoldre situacions de la vida anàlogament a com s’actua davant dels reptes i problemes propis
de les activitats científiques. A més de fomentar el respecte cap a les diverses formes de vida a
través de l’estudi dels sistemes biològics, la realització d’activitats d’investigació o
experimentals acostarà l’alumnat al mètode científic, per al qual l’ús correcte del llenguatge
científic serà un instrument bàsic en aquesta competència.
La competència digital implica l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació de
manera crítica i segura, i identifica els riscos potencials que hi ha en la xarxa. En aquesta
matèria es desenvolupen destreses relacionades amb la capacitat de diferenciar fonts fiables
d’informació, i així s’assumeix una actitud crítica i realista davant del món digital, el
processament de la informació i l’elaboració de documents científics mitjançant la realització
d’activitats experimentals i d’investigació. L’ús de diverses pàgines web permet a l’alumnat
diferenciar els formats utilitzats en el procés d’ensenyament-aprenentatge i conéixer les
principals aplicacions utilitzades per a l’elaboració de les tasques.
La competència per a aprendre a aprendre és fonamental per a l’aprenentatge al llarg de la
vida. El caràcter pràctic de la matèria permet, a través del treball experimental i de l’elaboració
de projectes d’investigació, suscitar la curiositat de l’alumnat per la ciència i aprendre a partir
dels errors, i ser conscients del que saben i del que no mitjançant un procés reflexiu. Per a això,
és important pensar abans d’actuar, treballant així les estratègies de planificació i avaluant el
nivell competencial inicial per a poder adquirir de manera coherent nous coneixements.
24
Aquesta competència es desenvolupa també mitjançant el treball cooperatiu per a fomentar un
procés reflexiu que permeta la detecció d’errors, com a mesura essencial en el procés
d’autoavaluació, i incrementar l’autoestima de l’alumne o l’alumna.
Les competències socials i cíviques impliquen utilitzar els coneixements apropiats per a
interpretar problemes socials, elaborar respostes, prendre decisions i resoldre conflictes
assertivament. La matèria de Biologia i Geologia treballa aquesta competència mitjançant la
valoració crítica de les activitats humanes en relació amb la resta d’éssers vius i amb l’entorn. A
més, en el desenvolupament de les sessions expositives de projectes d’investigació s’afavoreix
l’adquisició de valors com el respecte, la tolerància i l’empatia. Es fomentarà el treball
cooperatiu i la igualtat d’oportunitats, destacant el treball de grans científics i científiques. Els
mitjans de comunicació relacionats amb la ciència ens permeten treballar el pensament crític i
fomentar el debat, entés com a eina de diàleg.
La competència sentit d’iniciativa i esperit emprenedor fomenta en l’alumnat el pensament
crític i la creativitat a l’hora d’exposar treballs a classe. Com que aquesta matèria presenta un
bloc dedicat als projectes d’investigació, la cerca i selecció d’informació permet treballar les
capacitats de planificació, organització i decisió, alhora que l’assumpció de riscos i les seues
conseqüències, per la qual cosa suposen un entrenament per a la vida. Al seu torn, el treball
individual i en grup que implica l’elaboració de projectes enriqueix l’alumnat en valors com
l’autoestima, la capacitat de negociació i lideratge, per a adquirir així el sentit de la
responsabilitat.
La competència consciencia i expressions culturals permet apreciar l’entorn en què vivim,
coneixent el patrimoni natural i les seues relacions, l’explotació dels recursos naturals al llarg de
la història, les noves tendències en la seua gestió i els problemes als quals es veu sotmés, es pot
entendre la base de la cultura valenciana i l’alumnat va assumint la necessitat d’adquirir bons
hàbits mediambientals. Es valorarà la importància de les imatges com a eines fonamentals en el
treball científic, ja que són imprescindibles per a interpretar el medi i els fenòmens naturals des
d’una perspectiva científica.
25
6 Programació de les unitats didàctiques
Biologia i Geologia 1r ESO
La Terra en l’univers
Unitat 1. El mètode científic
Unitat 2. La Terra en l’univers
Unitat 3. La geosfera
Unitat 4. L’atmosfera
Unitat 5. La hidrosfera
La biodiversitat al planeta Terra
Unitat 1. Els éssers vius
Unitat 2. La classificació dels éssers vius: Microorganismes
Unitat 3. El regne de les plantes
Unitat 4. Els animals invertebrats
Unitat 5. Els animals vertebrats
El relleu terrestre i la seua evolució
Unitat 1. Els processos geològics interns
Unitat 2. Els grans escultors del relleu terrestre
Biodiversitat de la Comunitat Valenciana
26
UNITAT 1. EL MÈTODE CIENTÍFIC
Objectius
Conéixer en què consisteix el mètode científic i quins passos segueix.
Buscar, seleccionar i interpretar informació de caràcter científic per a dur a terme una recerca.
Distingir el treball de camp del treball al laboratori.
Treballar amb seguretat al laboratori.
Interpretar i presentar els resultats obtinguts en una recerca.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge
Instruments d’avaluació
(activitats del LA)
Competències clau
La ciència Ciència i
pseudociència.
1. Diferenciar la ciència de la pseudociència.
1.1. Diferencia la ciència de la pseudociència.
1, 2, 22, 23 CMCCT CSIEE
El mètode científic Característiques
bàsiques de la
metodologia
científica.
L’experimentació en
biologia i geologia.
2. Reconéixer les etapes del mètode científic.
2.1. Descriu les característiques de les diferents etapes del mètode científic.
3, 4, 24, 25 CMCCT CAA CSIEE
El treball científic
El treball de camp.
El treball al
laboratori.
Característiques
bàsiques de la
metodologia
científica.
L’experimentació
en biologia i
geologia.
3. Descriure les característiques del treball científic de camp o de laboratori.
3.1. Identifica els materials necessaris per a desenvolupar el treball de camp.
5, 26, 30, 31 CMCCT CAA CSIEE
3.2. Coneix i respecta les normes de seguretat al laboratori i el material que s’utilitzarà.
6, 27, 28, 29
27
El projecte de recerca Busca
d’informació. Experimentació i
interpretació dels resultats.
Elaboració i interpretació de gràfics.
Presentació dels resultats.
4. Buscar i seleccionar informació de manera contrastada procedent de diverses fonts com pàgines web, diccionaris i enciclopèdies, i organitzar aquesta informació citant-ne la procedència, registrar-la en paper de manera acurada o digitalment amb diversos procediments de síntesi o presentació de continguts com ara esquemes, mapes conceptuals, taules, fulls de càlcul, gràfics, etc., i utilitzar aquesta informació per a fonamentar les seues idees i opinions.
4.1. Busca, selecciona i interpreta la informació de caràcter científic a partir de diverses fonts.
7, 8, 9, 39
CMCCT CD
4.2. Interpreta els resultats obtinguts de manera precisa utilitzant diversos instruments.
10, 11, 12, 13, 14, 32, 36, 37, 38, Tècniques de treball i experimentació
4.3. Expressa amb precisió i coherència, tant verbalment com per escrit, les conclusions de les seues recerques.
15, 16, 17, 33, 34, 35, Tasca de recerca
Memòria d’un
projecte de recerca
Elaboració de
conclusions, redacció
d’informes i
comunicació dels
resultats.
Aplicació de les
pautes del treball
científic mitjançant
la planificació i
posada en pràctica
d’un projecte de
recerca en equip
sobre el medi
natural.
5. Diferenciar les parts en què es divideix una memòria d’un projecte de recerca.
5.1. Dissenya treballs breus de recerca.
19, 21
CMCCT CSIEE
5.2. Reconeix les diferents parts i la finalitat d’una memòria d’un projecte de recerca.
18, 20, 40, 41, 42
28
Tècniques de treball i recerca Tasca de recerca
El coneixement
científic com a
activitat humana en
contínua evolució i
revisió vinculada a
les característiques
de la societat a cada
moment històric.
Contribució de la
ciència a la millora
de la qualitat de vida
i a l’adquisició
d’actituds crítiques a
l’hora de prendre
decisions
fonamentades
davant dels
problemes de la
societat.
6. Justificar la
influència de la
ciència en les
activitats
humanes i en la
forma de pensar
de la societat en
diferents
èpoques,
demostrar
curiositat i
esperit crític cap
a les condicions
de vida dels
éssers humans,
així com respecte
a la diversitat
natural i cultural i
als problemes
ambientals, fer
les tasques
acadèmiques o
de la vida
quotidiana amb
rigor i prendre
decisions
fonamentades
davant
d’actuacions
relacionades amb
la ciència i la
tecnologia.
6. 1. Integra i aplica les
destreses pròpies del
mètode científic.
Tècniques de treball i recerca
CMCCT, CCL, CD, CAA, CSIEE
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); Sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
Els continguts destacats en gris no es recullen estrictament en el Decret de currículum per al primer curs per la qual cosa es consideren complementaris; el seu treball enriqueix la perspectiva científica de l’alumne i permetrà desenvolupar elements transversals i competències claus.
Temporalització
La unitat es desenvoluparà al llarg de 10 sessions:
Epígrafs Nre. de sessions
Motivació 1
1. La ciència ½
2. El mètode científic ½
3. El treball científic 1
4. El projecte de recerca 3
5. Memòria d’un projecte de recerca 1
29
Activitats finals 1
Tècnica de treball i experimentació 1
Avaluació 1
Atenció a la diversitat
Amb l’objectiu d’atendre els ritmes diferents d’aprenentatge de l’alumnat, es proposen diverses
activitats de reforç i d’ampliació, que es poden utilitzar com a alternativa o compliment a les que
figuren en el Llibre de l’alumne.
També s’hi inclou una sèrie de fitxes de treball que presenten una versió reduïda dels continguts i
diverses activitats relacionades, que poden servir com a adaptació curricular per als casos en què
calguera.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç amb diferents tipologies.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació amb diferents tipologies.
ADAPTACIÓ CURRICULAR
S’estableixen fitxes d’adaptació curricular per als continguts següents:
1. La ciència.
2. El mètode científic.
3. El treball científic.
4. El projecte de recerca.
5. Memòria d’un projecte de recerca.
Programació de l’adaptació curricular
Contingut Criteris
d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge Instruments d’avaluació
Competències clau
La ciència 1. Diferenciar la ciència de la pseudociència
1.1. Diferencia la ciència de la pseudociència.
Fitxa 1
CMCCT
El mètode científic
2. Reconéixer les etapes del mètode científic.
2.1. Descriu les característiques de les diferents etapes del mètode científic.
Fitxa 2 CMCCT CAA CSIEE
El treball científic 3. Descriure les característiques del treball científic de camp
3.1. Identifica els materials necessaris per a desenvolupar el treball de camp.
Fitxa 3 CMCCT CAA CSIEE
30
o de laboratori. 3.2. Coneix i respecta les normes de seguretat al laboratori i el material a utilitzar.
El projecte de recerca
4. Buscar i
seleccionar
informació de
manera
contrastada
procedent de
diverses fonts
com a pàgines
web, diccionaris
i enciclopèdies, i
organitzar
aquesta
informació
citant-ne la
procedència,
registrant-la en
paper de manera
acurada o
digitalment amb
diversos
procediments de
síntesis o
presentació de
continguts com a
esquemes,
mapes
conceptuals,
taules, fulls de
càlcul, gràfics,
etc., utilitzant
aquesta
informació per a
fonamentar les
seues idees i
opinions.
4.1. Busca, selecciona i interpreta la informació de caràcter científic a partir de diverses fonts.
Fitxa 4 CMCCT
La memòria d’un projecte de recerca Portada Índex Resum Introducció Metodologia Resultats Conclusió Bibliografia
5. Diferenciar les parts en què es divideix una memòria d’un projecte de recerca.
5.1. Reconeix les diferents parts i la finalitat d’una memòria d’un projecte de recerca.
Fitxa 5 CMCCT
31
Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCCT);
Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); Sentit d’iniciativa i esperit
emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
Els continguts destacats en gris no es recullen estrictament en el Decret de currículum per al primer curs per la qual cosa es consideren complementaris; el seu treball enriqueix la perspectiva científica de l’alumne i permetrà desenvolupar elements transversals i competències claus.
Rúbrica d’estàndards d’aprenentatge
Estàndard d’aprenentatge
avaluable
Instruments d’avaluació*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Diferencia la ciència de la pseudociència.
1, 2, 22, 23 Exposa amb claredat el procés, i identifica tots els elements importants.
Exposa el procés d’una manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants.
Exposa el procés amb errors, i identifica pocs dels elements importants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.1. Descriu les característiques de les diferents etapes del mètode científic.
3, 4, 24, 25 Explica amb claredat el procés, i identifica tots els elements importants.
Explica el procés d’una manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants.
Explica el procés amb errors, i identifica pocs dels elements importants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.1. Identifica els materials necessaris per a desenvolupar el treball de camp.
5, 26, 30, 31 Explica els conceptes de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes d’una manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.2. Coneix i respecta les normes de seguretat al laboratori i el material que s’utilitzarà.
6, 27, 28, 29 Explica els conceptes de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes d’una manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
32
tenen.
4.1. Busca, selecciona i interpreta la informació de caràcter científic a partir de diverses fonts.
7, 8, 9, 39
Exposa el concepte amb claredat, i aporta bastants exemples vàlids.
Exposa el concepte d’una manera un poc incompleta, i aporta uns pocs exemples vàlids.
Explica el concepte amb errors, amb aportació escassa o nul·la d’exemples vàlids.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.2. Interpreta els resultats obtinguts de manera precisa utilitzant diversos instruments.
10, 11, 12, 13, 14, 32, 36, 37, 38, Tècniques de treball i experimentació
Resol totes les activitats correctament.
Resol correctament la majoria de les activitats, amb errors en algunes.
Resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.3. Expressa amb precisió i coherència, tant verbalment com per escrit, les conclusions de les recerques.
15, 16, 17, 33, 34, 35, , Tasca de recerca
Resol totes les activitats correctament.
Resol correctament la majoria de les activitats, amb errors en algunes.
Resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.1. Dissenya treballs breus de recerca.
19, 21
Explica de manera adequada els conceptes, i aporta bastants exemples vàlids.
Explica els conceptes de manera incompleta, encara que vàlida, i aporta pocs exemples vàlids.
Explica els conceptes amb errors, amb aportació escassa o nul·la d’exemples vàlids.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.2. Reconeix les diferents parts i la finalitat d’una memòria d’un projecte de recerca.
18, 20, 40, 41, 42
Exposa el concepte amb claredat, i aporta bastants exemples vàlids.
Exposa el concepte de manera incompleta, i aportant pocs exemples vàlids.
Explica el concepte amb errors, amb aportació escassa o nul·la d’exemples vàlids.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
6. 1. Integra i
aplica les
destreses
pròpies del
mètode
científic.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
Resol totes les activitats correctament.
Resol correctament la majoria de les activitats, amb errors en algunes.
Resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
*Els nombres corresponen a les activitats del Llibre de l’alumne.
Els continguts destacats en gris no els recull expressament el Decret de currículum per al primer curs, per la qual cosa es consideren complementaris; el treball d’aquests continguts enriqueix la perspectiva científica de l’alumne i permetrà desenvolupar elements transversals i competències claus.
33
UNITAT 2. LA TERRA EN L’UNIVERS
Objectius
Identificar les idees principals sobre l’origen de l’univers i reconéixer que les teories
científiques poden variar.
Fer càlculs senzills de les distàncies en l’univers.
Reconéixer els components de l’univers i del sistema solar.
Conéixer les característiques dels planetes i d’altres components del sistema solar.
Identificar els principals fenòmens relacionats amb els moviments i la posició dels astres, i
deduir-ne la importància per als éssers vius.
Interpretar gràfics i esquemes relacionats amb els moviments dels astres.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Contingut Criteris
d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge
Instruments d’avaluació
(activitats del LA)
Competències clau
L’univers L’origen de
l’univers. Principals models sobre el seu origen
La posició de la Terra en l’univers. Algunes explicacions històriques del problema de la posició de la Terra en l’univers.
Representació i interpretació de les diferents escales en l’univers.
Composició de l’univers: les galàxies
1. Comparar les idees principals sobre l’origen de l’univers i el sistema solar desenvolupades per la humanitat al llarg de la història, i identificar-ne les implicacions científiques i socials.
1.1. Identifica les idees principals sobre l’origen de l’univers.
1, 2, 40 CCL CMCCT CD CAA CSIEE
1.2. Exposa les concepcions que hi ha hagut sobre la posició de la Terra en l’univers.
10, 41, 42
1.3. Treballa amb les unitats de distàncies pròpies de l’univers.
3, 4, 5, 6, 11, 44
1.4. Diferencia les galàxies de les nebuloses.
7, 8, 9
La nostra galàxia La Via Làctia
2. Identificar la Via Làctia i els seus
2.1. Distingeix les zones de la Via Làctia.
12, 13
CMCCT CD
34
El cel nocturn: les constel·lacions
Les estreles
components. 2.2. Reconeix les estreles per les característiques o la posició.
14, 15, 43, 45,46, 47 CSIEE
El sistema solar El Sol Composició del
sistema solar Moviments
dels planetes
3. Descriure
l’estructura i les
característiques
dels components
del sistema solar.
3.1. Reconeix els components del sistema solar descrivint les característiques generals.
48, 49
CCL CMCCT CD
4. Diferenciar els moviments que fan els planetes del sistema solar.
4.1. Descriu i diferencia els moviments de translació i de rotació.
16, 17, 18 CMCCT
Els planetes del sistema solar Planetes
interiors Planetes
exteriors
5. Relacionar comparativament la posició d’un planeta en el sistema solar amb les seues característiques.
5.1. Reconeix els planetes del sistema solar a partir de les característiques que presenten.
19, 20, 21, 44, 50, 51, 52
CMCCT CD CAA CSIEE
Els moviments de
la Terra
El planeta
Terra.
Característiqu
es. Els
moviments
de la Terra i
les seues
conseqüèncie
s (estacions,
dia i nit, fases
de la Lluna,
eclipsis,
marees).
Importància
dels
moviments
terrestres per
als éssers vius
6. Establir els moviments de la Terra i relacionar-los amb la importància per als éssers vius.
6.1. Reconeix les conseqüències dels moviments de la Terra i les adaptacions que hi fan els éssers vius.
22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 53, 54, 55, 56, Tècniques de treball i experimentació, Tasca de recerca
CMCCT CD CSIEE
El sistema Sol - Terra - Lluna Les fases de la
Lluna Els eclipsis Les marees Mètodes
7. Diferenciar els moviments de la Terra i la Lluna i interpretar els fenòmens astronòmics observables
7.1. Categoritza els fenòmens principals relacionats amb el moviment i la posició dels astres.
36, 37, 38, 39, 57, 59, 60, 61, 62
CMCCT CD CAA
7.2. Interpreta correctament en gràfics i
34, 35, 58, 63
35
d’observació del firmament i utilització de tècniques d’orientació. Interpretació de fenòmens relacionats amb el moviment de la Terra i de la Lluna.
diàriament (les fases lunars, els eclipsis i les marees).
esquemes, fenòmens relacionats amb el moviment i amb la posició dels astres.
Tècniques de
treball i de
recerca
Tasca de recerca
8. Buscar i
seleccionar
informació de
manera
contrastada
procedent de
diverses fonts com
pàgines web,
diccionaris i
enciclopèdies, i
organitzar aquesta
informació citant-
ne la procedència,
registrar-la en
paper de manera
acurada o
digitalment amb
diversos
procediments de
síntesi o
presentació de
continguts com ara
esquemes, mapes
conceptuals,
taules, fulls de
càlcul, gràfics, etc.,
i utilitzar aquesta
informació per a
fonamentar les
seues idees i
opinions.
8.1. Busca, selecciona i interpreta la informació de caràcter científic a partir de la utilització de diverses fonts.
Tècniques de treball i de recerca
CCL
CMCCT
CD
CAA
CSIEE
8.2. Transmet la informació seleccionada de manera precisa utilitzant diversos suports.
Llibre de l’alumne (LA);Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); Sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
36
Temporalització
La unitat es desenvoluparà al llarg de 12 sessions:
Epígrafs Nre. de sessions
Motivació 1
1. L’univers 2
2. La nostra galàxia 1
3. El sistema solar 1
4. Els planetes del sistema solar 1
5. Els moviments de la Terra 2
6. El sistema Sol-Terra-Lluna 1
Activitats finals 1
Tècnica de treball i experimentació 1
Avaluació 1
Atenció a la diversitat
Amb l’objectiu d’atendre els ritmes diferents d’aprenentatge de l’alumnat, es proposen diverses activitats de reforç i d’ampliació, que es poden utilitzar com a alternativa o complement a les que figuren en el Llibre de l’alumne.
S’hi inclou també una sèrie de fitxes de treball que recullen una versió reduïda dels continguts i
diverses activitats relacionades, que poden servir com a adaptació curricular per als casos en què
calguera.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç amb diferents tipologies.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació amb diferents tipologies.
ADAPTACIÓ CURRICULAR
S’estableixen fitxes d’adaptació curricular per als continguts següents:
1. L’univers.
2. Composició de l’univers.
3. El sistema solar.
4. Els planetes del sistema solar.
5. Els moviments de la Terra.
6. Importància dels moviments terrestres per a la vida.
7. Les fases de la Lluna.
8. Eclipsis i marees.
Programació de l’adaptació curricular
Contingut Criteris
d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge Instruments d’avaluació
Competències clau
37
L’univers 1.1. Exposa les concepcions que hi ha hagut sobre la posició de la Terra en l’univers.
Fitxa 1 CMCCT CCL
1.2. Diferencia les galàxies de les nebuloses.
Fitxa 2
El sistema solar 2. Exposar l’organització del sistema solar.
2.1. Reconeix els components del sistema solar i en descriu les característiques generals.
Fitxa 3 CMCCT CAA
Els planetes del sistema solar
3. Relacionar comparativament la posició d’un planeta en el sistema solar amb les seues característiques.
3.1. Reconeix els planetes del sistema solar a partir de les característiques que presenten.
Fitxa 4 CMCCT CAA CSIEE
Els moviments de la Terra
4. Establir els moviments de la Terra i relacionar-los amb la importància per als éssers vius.
4.1. Reconeix les conseqüències dels moviments de la Terra i les adaptacions que hi fan els éssers vius.
Fitxa 5 Fitxa 6
CMCCT
Importància
dels moviments
terrestres per a
la vida.
Les fases de la
Lluna.
Eclipsis i
marees.
5. Diferenciar els moviments de la Terra i la Lluna i interpretar l’existència de fenòmens astronòmics observables diàriament (les fases lunars, els eclipsis i les marees).
5.1. Categoritza els fenòmens principals relacionats amb el moviment i la posició dels astres.
Fitxa 7
CMCCT CAA CSIEE 5.2. Interpreta
correctament en gràfics i esquemes, fenòmens relacionats amb el moviment i la posició dels astres.
Fitxa 8
Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCCT);
Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); Sentit d’iniciativa i esperit
emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
Rúbrica d’estàndards d’aprenentatge
Estàndard d’aprenentatge
avaluable
Instruments d’avaluació*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Identifica les idees principals sobre l’origen de l’univers.
1, 2, 40
Exposa amb claredat el procés i identifica tots els elements importants.
Exposa el procés de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants.
Exposa el procés amb errors i identifica pocs dels elements importants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
1.2. Exposa les concepcions que ni ha hagut
10, 41, 42
Identifica les concepcions prèvies sense
Identifica les concepcions prèvies amb pocs
Identifica les concepcions prèvies amb
Respon de manera totalment
38
sobre la posició de la Terra en l’univers.
errors. errors. molts errors. errònia o no respon.
1.3. Treballa amb les unitats de distàncies pròpies de l’univers.
3, 4, 5, 6, 11, 44
Resol les activitats sense cometre errors.
Resol les activitats cometent pocs errors.
Resol les activitats cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
1.4. Diferencia les galàxies de les nebuloses.
7, 8, 9 Identifica els elements importants i distingeix ambdós conceptes adequadament.
Identifica molts dels elements importants i distingeix els dos conceptes amb pocs errors.
Identifica pocs dels elements importants i distingeix els dos conceptes amb molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.1. Distingeix les zones de la Via Làctia.
12, 13
Explica amb claredat el procés i identifica tots els elements importants.
Explica el procés de manera una poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants.
Explica el procés amb errors i identifica pocs dels elements importants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.2. Reconeix les estreles per les característiques o la posició.
14, 15, 43, 45,46, 47
Identifica els elements importants i resol les activitats correctament.
Identifica molts dels elements importants i resol les activitats amb pocs errors.
Identifica pocs dels elements importants i resol les activitats amb molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon
3.1. Reconeix els components del sistema solar descrivint les característiques generals que presenten.
48, 49
Identifica els components sense cometre errors.
Identifica els components cometent pocs errors.
Identifica els components cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.1. Descriu i diferencia els moviments de translació i rotació.
16, 17, 18 Explica els conceptes de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.1. Reconeix els planetes del sistema solar a partir de les característiques que presenten.
19, 20, 21, 44, 50, 51, 52
Identifica els planetes sense errors.
Identifica els planetes cometent alguns errors.
Identifica els planetes cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
6.1. Reconeix les conseqüències dels moviments de la Terra i les adaptacions que hi fan els éssers vius.
22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 53, 54, 55, 56, Tècniques de treball i experimentació, Tasca de recerca
Identifica de manera adequada totes les conseqüències i adaptacions.
Identifica prou conseqüències i adaptacions.
Identifica poques conseqüències i adaptacions.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
39
7.1. Categoritza els fenòmens principals relacionats amb el moviment i amb la posició dels astres.
36, 37, 38, 39, 57, 59, 60, 61, 62
Explica els conceptes de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
7.2. Interpreta correctament en gràfics i esquemes, fenòmens relacionats amb el moviment i amb la posició dels astres.
34, 35, 58, 63 Resol totes les activitats correctament.
Resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
8.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica a partir de diverses fonts.
Tasca de recerca
Identifica la informació adequada.
Identifica la informació amb alguns errors.
Identifica la informació amb molts errors.
Respon erròniament o no respon.
8.2. Transmet la informació seleccionada de manera precisa utilitzant diversos suports.
Resol totes les activitats correctament.
Resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
*Els nombres corresponen a les activitats del Llibre de l’alumne.
40
UNITAT 3. LA GEOSFERA
Objectius
Conéixer l’origen de la Terra.
Diferenciar les capes de la Terra i descriure les característiques dels materials que les formen.
Identificar minerals i conéixer-ne les propietats.
Identificar i classificar roques.
Valorar la importància dels minerals i les roques per a l’ésser humà i de la gestió sostenible
d’aquests recursos.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Contingut Criteris
d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge
Instruments d’avaluació (activitats
del LA)
Competències clau
La Terra: origen i composició L’origen de la
Terra Estudi de
l’interior de la Terra
Les capes de la geosfera
Estructura i composició de l’escorça, el mantell i el nucli.
1. Conéixer l’origen de la Terra.
1.1. Descriu el procés de formació de la Terra.
1, 42 CCL CMCCT
2. Relacionar la distribució en capes de la Terra amb el seu procés de formació.
2.1. Relaciona la distribució en capes de la Terra amb el seu procés de formació.
3, 44
CMCCT CAA
3. Analitzar l’estructura i composició de les capes de la Terra i les seues característiques.
3.1. Descriu les característiques generals dels materials més freqüents en les zones externes del planeta i en justifica la distribució en capes en funció de la densitat.
2, 40, 41, 42, 43
CCL CMCCT CAA
3.2. Descriu les característiques generals de l’escorça, el mantell i el nucli terrestre i els materials que els componen, relacionant aquestes característiques amb la ubicació que tenen.
40, 41
Els minerals: propietats, característiques i aplicacions Propietats
4. Entendre el concepte de mineral i aplicar-lo per a reconéixer si determinades
4.1. Entén el concepte de mineral.
4, 5, 9
CCL CMCCT CSIEE 4.2. Aplica el concepte
de mineral per a reconéixer si una
6, 7, 8, 10, 47
41
dels minerals.
Importància dels minerals.
Gestió sostenible dels recursos minerals.
Identificació de les propietats dels minerals.
substàncies són o no minerals.
substància és o no un mineral
5. Descriure els minerals segons les propietats que presenten.
5.1. Identifica minerals utilitzant criteris que permeten diferenciar-los.
11, 12, 13, 14, 45, 46, 49, 50, 51, 52
CCL CMCCT CD CSIEE
6. Descriure algunes de les aplicacions més freqüents dels minerals.
6.1. Descriu algunes de les aplicacions més freqüents dels minerals en l’àmbit de la vida quotidiana.
15, 16, 48
CMCCT CD CSIEE
Les roques: propietats, característiques i aplicacions Roques
ígnies o magmàtiques.
Roques sedimentàries.
Roques metamòrfiques.
El cicle de les roques.
Observació de les característiques de les roques.
Identificació de les propietats de les roques.
7. Conéixer el concepte i la classificació de les roques.
7.1. Coneix el concepte de roca.
17, 18, , 31, 54 CCL CMCCT
7.2. Reconeix els tres tipus de roques segons l’origen i coneix les característiques principals de cada tipus.
22, 23, 27, 28,32, 33, 55, 56, 58
8. Distingir les roques segons l’origen.
8.1. Identifica roques utilitzant criteris que permeten diferenciar-les.
19, 20, 21, 24, 25, 26, 29, 30, 53, 57, 59, Tècniques de treball i experimentació
CMCCT CSIEE
Utilitat de les roques
9. Descriure les aplicacions més freqüents de les roques en l’àmbit de la vida quotidiana.
9.1. Descriu algunes de les aplicacions més freqüents de les roques en l’àmbit de la vida quotidiana.
34, 35, 36, 60, 61, 62, 63, 64
CMCCT CD CAA
Extracció de minerals i roques
10. Valorar la importància de l’ús responsable i la gestió sostenible en l’extracció i ús de minerals i roques.
10.1. Reconeix la importància de l’ús responsable i la gestió sostenible dels recursos minerals.
37, 38, 39. 65, 66, 67, 68, Tasca de recerca
CCL CMCCT CD
Tècniques de
treball i recerca
Tasca de recerca
11. Participar en intercanvis comunicatius (debats, entrevistes,
11.1. Expressa amb precisió i coherència tant verbalment com per escrit les conclusions de les seues
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
CCL, CAA, CD, CSIEE, CCEC
42
col·loquis i converses) de l’àmbit personal, acadèmic o social aplicant les estratègies lingüístiques i no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció oral i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva de forma col·laborativa compartint informació i continguts digitals, utilitzant eines TIC i entorns virtuals d’aprenentatge, i comportar-se correctament en aquesta comunicació per a ciberassetjament escolar.
recerques.
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); Sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
Temporalització
La unitat es desenvoluparà al llarg de 12 sessions:
Epígrafs Nre. de sessions
Motivació 1
1. La Terra: origen i composició 1
2. Els minerals 2
3. Les roques 3
4. Utilitat de les roques ½
5. Extracció de minerals i roques ½
Activitats finals 1
Tècnica de treball i experimentació 1
Tasca de recerca 1
Avaluació 1
43
Atenció a la diversitat
Amb l’objectiu d’atendre els ritmes diferents d’aprenentatge de l’alumnat, es proposen diverses activitats de reforç i d’ampliació, que es poden utilitzar com a alternativa o complement a les que figuren en el Llibre de l’alumne.
S’hi inclou també una sèrie de fitxes de treball que recullen una versió reduïda dels continguts i
diverses activitats relacionades, que poden servir com a adaptació curricular per als casos en què
calguera.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç amb diferents tipologies.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació amb diferents tipologies.
ADAPTACIÓ CURRICULAR
S’estableixen fitxes d’adaptació curricular per als continguts següents:
1. Les capes de la geosfera.
2. Els minerals.
3. Propietats dels minerals.
4. Classificació de les roques.
5. Tipus de roques.
6. El cicle de les roques.
7. Utilitat de les roques.
8. Extracció de minerals i roques.
Programació de l’adaptació curricular
Contingut Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge Instruments d’avaluació
Competències clau
Les capes de la geosfera
1. Analitzar
l’estructura i
composició de les
capes de la Terra i
de les
característiques
que presenten.
1.1. Descriu les
característiques generals
de l’escorça, el mantell i el
nucli terrestre i els
materials que els
componen, relacionant
aquestes característiques
amb la ubicació que tenen.
Fitxa 1 CCL CMCCT CAA CSIEE
Els minerals
Propietats dels minerals.
2. Entendre el concepte de mineral i aplicar-lo per a reconéixer si unes substàncies determinades són o no minerals.
2.1. Explica el concepte de mineral.
Fitxa 2 CMCCT CAA
2.2. Aplica el concepte de mineral per a reconéixer si una substància és o no un mineral.
44
3. Descriure els minerals segons les propietats que presenten.
3.1. Identifica minerals utilitzant criteris que permeten diferenciar-los.
Fitxa 3 CCL CMCCT CSIEE
Les roques
Classificació de les roques.
Tipus de roques.
El cicle de les roques.
4. Conéixer el concepte i la classificació de les roques.
4.1. Reconeix els tres tipus
de roques segons l’origen i
coneix les característiques
principals de cada tipus.
Fitxa 4 Fitxa 6
CMCCT CD CMCCT CAA
5. Distingir les roques segons l’origen.
5.1. Identifica roques utilitzant criteris que permeten diferenciar-les.
Fitxa 5 CCL CMCCT CSIEE
Utilitat de les roques
6. Descriure les aplicacions més freqüents de les roques en l’àmbit de la vida quotidiana.
6.1. Descriu algunes de les aplicacions més freqüents de les roques en l’àmbit de la vida quotidiana.
Fitxa 7 CMCCT CSIEE
Extracció de minerals i roques
7. Valorar la importància de l’ús responsable i de la gestió sostenible en l’extracció i en l’ús de minerals i roques.
7.1. Reconeix la importància de l’ús responsable i la gestió sostenible dels recursos minerals.
Fitxa 8 CCL CMCCT CSIEE
Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCCT);
Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); Sentit d’iniciativa i esperit
emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
Rúbrica d’estàndards d’aprenentatge
Estàndard d’aprenentatge
avaluable
Instruments d’avaluació*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Descriu el procés de formació de la Terra.
1, 42 Exposa el procés amb claredat i identifica tots els elements importants.
Exposa el procés de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants.
Exposa el procés amb errors i identifica pocs dels elements importants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.1. Relaciona la distribució en capes de la Terra amb el seu procés de formació.
3, 44
Explica el procés amb claredat i identifica tots els elements importants.
Explica el procés de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants.
Explica el procés amb errors i identifica pocs dels elements importants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
45
3.1. Descriu les característiques generals dels materials més freqüents en les zones externes del planeta i en justifica la distribució en capes en funció de la densitat.
2, 40, 41, 42, 43
Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.2. Descriu les característiques generals de l’escorça, el mantell i el nucli terrestre i els materials que els componen, relacionant aquestes característiques amb la ubicació que tenen.
40, 41 Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.1. Entén el concepte de mineral.
4, 5, 9
Exposa el concepte amb claredat, i aporta bastants exemples vàlids.
Exposa el concepte de manera un poc incompleta, i aporta uns pocs exemples vàlids.
Explica el concepte amb errors, amb aportació escassa o nul·la d’exemples vàlids.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.2. Aplica el concepte de mineral per a reconéixer si una substància és o no un mineral.
6, 7, 8, 10, 47 Resol totes les activitats correctament.
Resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.1. Identifica minerals utilitzant criteris que permeten diferenciar-los.
11, 12, 13, 14, 45, 46, 49, 50, 51, 52
Resol totes les activitats correctament.
Resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
6.1. Descriu algunes de les aplicacions més freqüents dels minerals en l’àmbit de la vida quotidiana.
15, 16, 48
Explica de manera adequada els conceptes i posa bastants exemples vàlids.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i n’aporta uns pocs exemples vàlids.
Explica els conceptes amb errors, amb aportació escassa o nul·la d’exemples vàlids.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
7.1. Coneix el 17, 18, 31, 54 Exposa el Exposa el Explica el Respon de
46
concepte de roca.
concepte amb claredat, i aporta bastants exemples vàlids.
concepte de manera una mica incompleta, i aporta uns pocs exemples vàlids.
concepte amb errors, amb aportació escassa o nul·la d’exemples vàlids.
manera totalment errònia o no respon.
7.2. Reconeix els tres tipus de roques segons el seu origen i coneix les característiques principals de cada tipus.
22, 23, 27, 28,32, 33, 55, 56, 58, Tècniques de treball i experimentació
Resol totes les activitats correctament.
Resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
8.1. Identifica
roques
utilitzant
criteris que
permeten
diferenciar-les.
19, 20, 21, 24, 25, 26, 29, 30, 53, 57, 59, Tècniques de treball i experimentació
Resol totes les activitats correctament.
Resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
9.1. Descriu
algunes de les
aplicacions més
freqüents de
les roques en
l’àmbit de la
vida
quotidiana.
34, 35, 36, 60, 61, 62, 63, 64
Explica de manera adequada els conceptes i posa bastants exemples vàlids.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i n’aporta uns pocs exemples vàlids.
Explica els conceptes amb errors, amb aportació escassa o nul·la d’exemples vàlids.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
10.1. Reconeix
la importància
de l’ús
responsable i la
gestió
sostenible dels
recursos
minerals.
37, 38, 39. 65, 66, 67, 68, Tasca de recerca
Explica de manera adequada els conceptes i posa bastants exemples vàlids.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i n’aporta uns pocs exemples vàlids.
Explica els conceptes amb errors, amb aportació escassa o nul·la d’exemples vàlids.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
11.1. Expressa
amb precisió i
coherència tant
verbalment
com per escrit
les conclusions
de les seues
recerques.
Tècniques de treball i experimentació
Tasca de recerca
Expressa amb precisió i coherència tant verbalment com per escrit les conclusions de les seues recerques adequadament.
Expressa amb precisió i coherència tant verbalment com per escrit les conclusions de les seues recerques amb alguns errors.
Expressa amb precisió i coherència tant verbalment com per escrit les conclusions de les seues recerques de manera poc adequada.
No expressa amb precisió i coherència tant verbalment com per escrit les conclusions de les seues recerques.
*Els nombres corresponen a les activitats del Llibre de l’alumne.
47
UNITAT 4. L’ATMOSFERA
Objectius
Reconéixer les característiques de l’estat gasós.
Diferenciar entre l’atmosfera primitiva i l’actual.
Conéixer l’estructura i la composició de l’atmosfera.
Valorar la importància de l’atmosfera per als éssers vius.
Identificar l’origen dels principals contaminants atmosfèrics i els problemes que generen.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Contingut Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge
Instruments d’avaluació
(activitats del LA)
Competències clau
Composició i estructura de l’atmosfera L’estat gasós Origen de
l’atmosfera. Composició de
l’atmosfera. Estructura de
l’atmosfera.
1. Descriure les característiques i composició de l’atmosfera
1.1. Analitza l’evolució de l’atmosfera terrestre.
1, 2, 3, 4, 35, 39
CCL CMCCT CAA CSIEE
1.2. Reconeix les característiques i composició de l’atmosfera.
5, 6, 7, 8, 36, 38, 40, 41, 42
1.3. Descriu les característiques de les capes de l’atmosfera.
9, 10, 11, 37, 43, 44
Importància de l’atmosfera per als éssers vius Gasos
atmosfèrics i vida.
Fenòmens atmosfèrics. produïts pel vapor d’aigua.
2. Reconéixer la importància de l’atmosfera per als éssers vius.
2.1. Detalla la importància que tenen per als éssers vius els gasos atmosfèrics.
12, 13, 45, 47, 48
CMCCT CD CSIEE
2.2. Identifica fenòmens atmosfèrics causats pel vapor d’aigua que són importants per a la vida.
14, 15, 16, 46, 49
Contaminació atmosfèrica Tipus de
contaminants. Conseqüències
de la contaminació atmosfèrica.
3. Recollir informació sobre els problemes de contaminació ambiental actuals, relacionar-los amb el seu origen i establir-ne les repercussions, per a desenvolupar
3.1. Identifica els contaminants principals, i els relaciona amb el seu origen.
17, 18, 19, Tasca de recerca
CMCCT CD CSC CSIEE
3.2. Relaciona la contaminació atmosfèrica amb el deteriorament del medi ambient.
20, 50, 52
48
Mesures preventives i correctores.
actituds i hàbits de protecció del medi ambient.
3.3. Proposa hàbits i solucions que contribuïsquen a reduir la contaminació atmosfèrica.
21, 22, 51
L’efecte d’hivernacle Causes de
l’increment de l’efecte d’hivernacle.
Conseqüències de l’augment de l’efecte d’hivernacle.
4. Valorar la importància de l’efecte d’hivernacle i considerar les repercussions de l’acció humana sobre aquest.
4.1. Descriu l’efecte d’hivernacle i les conseqüències que comporta.
23, 24, 25, 27, 53, Tècniques de treball i experimentació
CMCCT CSIEE
4.2. Relaciona situacions en què l’activitat humana fa augmentar l’efecte d’hivernacle i provoca conseqüències a la resta dels éssers vius.
26, 28, 29, 54
La capa d’ozó Causes de la
destrucció de la capa d’ozó.
Conseqüències de la destrucció de la capa d’ozó.
5. Reconéixer el paper protector de l’atmosfera per als éssers vius i considerar les repercussions de l’acció humana en l’atmosfera.
5.1. Justifica la funció protectora que té l’atmosfera.
30, 55, 56
CMCCT CD CSIEE
5.2. Comprén les causes i les conseqüències de la destrucció de la capa d’ozó.
31, 32, 33, 34
Tècniques de
treball i recerca
Tasca de recerca
6. Plantejar
problemes rellevants
com a punt de
partida d’una
recerca documental
o experimental,
formular preguntes
sobre fenòmens
naturals i proposar
les hipòtesis
adequades per a
contrastar-les a
través de
l’experimentació o
l’observació i
l’argumentació.
6.1. Integra i aplica les
destreses pròpies del
mètode científic.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
CMCCT, CCL, CAA, CMCCT
6.2. Utilitza arguments
per a justificar les
hipòtesis que proposa.
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); Sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
Temporalització
La unitat es desenvoluparà al llarg de 10 sessions:
Epígrafs Nre. de sessions
Motivació 1
1. Composició i estructura de l’atmosfera 2
2. Importància de l’atmosfera per als éssers vius 1
49
3. Contaminació atmosfèrica 1
4. L’efecte d’hivernacle 1
5. La capa d’ozó 1
Activitats finals 1
Tècnica de treball i experimentació 1
Avaluació 1
Atenció a la diversitat
Amb l’objectiu d’atendre els ritmes diferents d’aprenentatge de l’alumnat, es proposen diverses activitats de reforç i d’ampliació, que es poden utilitzar com a alternativa o complement a les que figuren en el Llibre de l’alumne.
També s’hi inclou una sèrie de fitxes de treball que presenten una versió reduïda dels continguts i diverses activitats relacionades, que poden servir com a adaptació curricular per als casos en què calguera. REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç amb diferents tipologies.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació amb diferents tipologies.
ADAPTACIÓ CURRICULAR
S’estableixen fitxes d’adaptació curricular per als continguts següents:
1. Composició de l’atmosfera
2. Estructura de l’atmosfera
3. Importància de l’atmosfera per als éssers vius
4. Contaminació atmosfèrica
5. L’efecte d’hivernacle
6. La capa d’ozó
Programació de l’adaptació curricular
Contingut Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge Instruments d’avaluació
Competències clau
Composició i estructura de l’atmosfera
1. Analitzar les característiques i la composició de l’atmosfera
1.1. Reconeix les característiques i composició de l’atmosfera.
Fitxa 1
CMCCT
1.2. Descriu les característiques de les capes de l’atmosfera.
Fitxa 2
CMCCT CAA
Importància de l’atmosfera per als éssers vius
2. Reconéixer la importància de l’atmosfera per als
2.1. Detalla la importància que tenen per als éssers vius els
Fitxa 3
CMCCT
50
éssers vius. gasos atmosfèrics.
Contaminació atmosfèrica
3. Recollir informació sobre els problemes de contaminació ambiental actuals, relacionar-los amb el seu origen i establir les repercussions que comporten, per a desenvolupar actituds i hàbits de protecció del medi ambient.
3.1. Identifica els contaminants principals, i els relaciona amb el seu origen.
Fitxa 4
CMCT CSC CIE
3.2. Proposa hàbits i solucions que contribuïsquen a reduir la contaminació atmosfèrica.
L’efecte d’hivernacle
4. Valorar la importància de l’efecte d’hivernacle i considerar les repercussions de l’acció humana sobre aquest.
4.1. Descriu l’efecte d’hivernacle i les conseqüències que comporta.
Fitxa 5
CMCT
4.2. Relaciona situacions en què l’activitat humana fa augmentar l’efecte d’hivernacle i provoca conseqüències per a la resta dels éssers vius.
La capa d’ozó
5. Reconéixer el paper protector de l’atmosfera per als éssers vius i considerar les repercussions de l’acció humana en l’atmosfera.
5.1. Justifica la funció protectora que té l’atmosfera.
Fitxa 6
CMCT CAA
5.2. Comprén les causes i les conseqüències de la destrucció de la capa d’ozó.
Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCCT);
Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); Sentit d’iniciativa i esperit
emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
Rúbrica d’estàndards d’aprenentatge
Estàndard d’aprenentatge
avaluable
Instruments d’avaluació*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Analitza l’evolució de l’atmosfera terrestre.
1, 2, 3, 4, 35, 39
Exposa el procés amb claredat i identifica tots els elements importants.
Exposa el procés de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants.
Exposa el procés amb errors i identifica pocs dels elements importants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
1.2. Reconeix 5, 6, 7, 8, 36, 38, Explica els Explica els Explica els Respon de
51
les característiques i la composició de l’atmosfera.
40, 41, 42 conceptes de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
manera totalment errònia o no respon.
1.3. Descriu les característiques de les capes de l’atmosfera.
9, 10, 11, 37, 43, 44
Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.1. Detalla la importància que tenen per als éssers vius els gasos atmosfèrics.
12, 13, 45, 47, 48
Explica de manera adequada els conceptes, i aporta bastants exemples vàlids.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, aportant uns pocs exemples vàlids.
Explica els conceptes amb errors, amb aportació escassa o nul·la d’exemples vàlids.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.2. Identifica fenòmens atmosfèrics deguts al vapor d’aigua que són importants per a la vida.
14, 15, 16, 46, 49
Explica de manera adequada els conceptes i posa bastants exemples vàlids.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i n’aporta uns pocs exemples vàlids.
Explica els conceptes amb errors, amb aportació escassa o nul·la d’exemples vàlids.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.1. Identifica els contaminants principals, i els relaciona amb el seu origen.
17, 18, 19, Tasca de recerca
Explica els conceptes de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.2. Relaciona la contaminació atmosfèrica amb el deteriorament del medi ambient.
20, 50, 52 Explica els conceptes de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
52
tenen. elements importants i les relacions que tenen.
3.3. Proposa hàbits i solucions que contribuïsquen a reduir la contaminació atmosfèrica.
21, 22, 51 Proposa i explica bastants exemples vàlids.
Proposa i explica uns quants exemples vàlids.
Proposa pocs exemples vàlids o no en proposa cap.
Proposa exemples erronis o no respon.
4.1. Descriu l’efecte d’hivernacle i les conseqüències que comporta.
23, 24, 25, 27, 53, Tècniques de treball i experimentació
Exposa el concepte amb claredat, i aporta bastants exemples vàlids.
Exposa el concepte de manera un poc incompleta, i aporta uns pocs exemples vàlids.
Explica el concepte amb errors, amb aportació escassa o nul·la d’exemples vàlids.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.2. Relaciona situacions en què l’activitat humana fa augmentar l’efecte d’hivernacle i provoca conseqüències per a la resta dels éssers vius.
26, 28, 29, 54 Resol totes les activitats correctament.
Resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.1. Justifica la funció protectora que té l’atmosfera.
30, 55, 56
Resol totes les activitats correctament.
Resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.2. Comprén les causes i les conseqüències de la destrucció de la capa d’ozó.
31, 32, 33, 34 Explica de manera adequada els conceptes i posa bastants exemples vàlids.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i n’aporta uns pocs exemples vàlids.
Explica els conceptes amb errors, amb aportació escassa o nul·la d’exemples vàlids.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
6.1. Integra i aplica les destreses pròpies del mètode científic.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
Aplica les destreses pròpies del mètode científic i interpreta les observacions amb rigor.
Aplica les destreses pròpies del mètode científic i interpreta les observacions amb rigor, però amb alguns errors.
Aplica les destreses pròpies del mètode científic i interpreta les observacions amb dificultat, i comet molts errors.
No aplica les destreses pròpies del mètode científic i interpreta les observacions de manera totalment errònia.
6.2. Utilitza arguments per a justificar les hipòtesis que proposa.
Utilitza arguments per a justificar les hipòtesis que proposa adequadament.
Utilitza arguments per a justificar les hipòtesis que proposa i comet pocs errors.
Utilitza arguments sense justificar les hipòtesis que proposa.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
53
*Els nombres corresponen a les activitats del Llibre de l’alumne.
54
UNITAT 5. LA HIDROSFERA
Objectius
Descriure les propietats de l’aigua.
Reconéixer la importància de l’aigua per als éssers vius.
Conéixer la distribució de l’aigua a la Terra.
Interpretar el cicle de l’aigua.
Valorar la importància de la gestió sostenible de l’aigua i de les actuacions que potencien la
reducció en el consum d’aigua i la reutilització d’aquesta.
Comprendre la importància de preservar i de no contaminar les aigües.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Contingut Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge
Instruments d’avaluació (activitats
del LA)
Competències clau
L’aigua a la Terra La Terra: aigua
en els tres estats.
Distribució de l’aigua a la Terra.
L’aigua salada. L’aigua dolça.
1. Entendre la importància de l’existència d’aigua líquida a la Terra.
1.1. Relaciona l’existència d’aigua líquida amb les característiques de la Terra.
1, 2, 3, 4, 5, 40, 42, 43
CMCCT CD
2. Interpretar la distribució de l’aigua a la Terra.
2.1. Analitza la quantitat d’aigua disponible per als éssers vius.
6, 7, 8, 9, 41, 45, 46
CMCCT CD CSIEE
3. Diferenciar entre l’aigua salada i l’aigua dolça.
3.1. Reconeix les propietats que diferencien l’aigua salada de l’aigua dolça.
10, 11, 12, 13, 14, 44, 47, 48, Tècniques de treball i experimentació
CMCCT CD CAA CSIEE
Propietats de l’aigua
4. Descriure les propietats de l’aigua.
4.1. Descriu algunes de les propietats més importants de l’aigua.
17, 18, 19, 49, 50, 52
CMCCT CD CSIEE
4.2. Relaciona les propietats de l’aigua amb els canvis d’estat.
15, 16, 51
Importància de l’aigua per als éssers vius La vida davall
del gel. El dissolvent
5. Relacionar les propietats de l’aigua amb la importància que té per als éssers vius.
5.1. Identifica i justifica la relació que tenen les propietats de l’aigua amb la importància que té per als éssers vius.
20, 21, 22, 23, 24, 25, 53, 54, 55
CCL CMCCT CSIEE
55
universal. Regulador de la
temperatura. Gran capacitat
d’adhesió.
El cicle de l’aigua Conseqüències
del cicle de l’aigua.
6. Interpretar el cicle de l’aigua, la distribució de l’aigua al planeta Terra i l’ús que en fa l’ésser humà.
6.1. Descriu el cicle de l’aigua.
26, 27, 29, 56, 58
CMCCT CAA
6.2. Valora la importància que presenta el cicle de l’aigua per a la vida.
28, 30, 57, 59
CMCCT CD
Usos i contaminació de l’aigua Usos de l’aigua. Contaminació
de l’aigua.
7. Relacionar els problemes de contaminació de l’aigua amb l’ús que en fa l’ésser humà.
7.1. Coneix els usos de l’aigua.
31, 32, 61, 62, Tasca de recerca
CMCCT CD CSC
7.2 Identifica el problema que les aigües contaminades presenta per als éssers vius.
33, 34, 35, 60
CMCCT CSC
Neteja de l’aigua i salut Potabilització de
l’aigua Depuració de l’aigua
8. Justificar la necessitat d’una gestió sostenible de l’aigua i d’actuacions personals i col·lectives que en potencien l’ús responsable i la reducció del consum.
8.1. Valora la necessitat de netejar l’aigua abans d’usar-la o retornar-la al medi.
36, 37, 38, 39, 63, 64, 65
CCL CMCCT CD CSC CSIEE
Tècniques de
treball i recerca
Tasca de recerca
9. Escriure les conclusions dels seus treballs, experiències o del projecte de recerca mitjançant textos prèviament planificats, en diversos formats i suports, cuidant-ne els aspectes formals i les normes de correcció ortogràfica i gramatical, segons les propietats textuals de cada gènere i situació comunicativa, i crear continguts digitals com documents de text o presentacions multimèdia amb sentit estètic i un llenguatge no
9.1. Escriu les conclusions dels seus treballs en diversos formats i suports, cuidant-ne els aspectes formals, aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
CCL
CMCCT
CD
CAA
CSC
CSIEE
CCEC
56
discriminatori, utilitzant aplicacions informàtiques d’escriptori.
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
Temporalització
La unitat es desenvoluparà al llarg de 12 sessions:
Epígrafs Nre. de sessions
Motivació 1
1. L’aigua a la Terra 2
2. Propietats de l’aigua 1
3. Importància de l’aigua per als éssers vius
2
4. El cicle de l’aigua 1
5. Usos i contaminació de l’aigua 1
6. Neteja de l’aigua i salut 1
Activitats finals 1
Tècnica de treball i experimentació 1
Avaluació 1
Atenció a la diversitat
Amb l’objectiu d’atendre els ritmes diferents d’aprenentatge de l’alumnat, es proposen diverses activitats de reforç i d’ampliació, que es poden utilitzar com a alternativa o complement a les que figuren en el Llibre de l’alumne.
També s’hi inclou una sèrie de fitxes de treball que presenten una versió reduïda dels continguts i
diverses activitats relacionades, que poden servir com a adaptació curricular per als casos en què
calguera.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç amb diferents tipologies.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació amb diferents tipologies.
ADAPTACIÓ CURRICULAR
S’estableixen fitxes d’adaptació curricular per als continguts següents:
1. L’aigua a la Terra.
57
2. Propietats de l’aigua.
3. Importància de l’aigua per als éssers vius.
4. El cicle de l’aigua.
5. Usos i contaminació de l’aigua.
6. Neteja de l’aigua i salut.
Programació de l’adaptació curricular
Contingut Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge Instruments d’avaluació
Competències clau
L’aigua a la Terra
1. Interpretar la distribució de l’aigua a la Terra.
1.1. Analitza la quantitat d’aigua disponible per als éssers vius.
Fitxa 1 (1.1, 1.2, 1.3, 1.4)
CMCCT
2. Diferenciar entre l’aigua salada i l’aigua dolça.
2.1. Reconeix les propietats que diferencien l’aigua salada de l’aigua dolça.
Fitxa 1 (1.5)
CMCCT CAA
Propietats de l’aigua
3. Descriure les propietats de l’aigua.
3.1. Descriu algunes de les propietats més importants de l’aigua.
Fitxa 2
CMCCT CAA
Importància de l’aigua per als éssers vius
4. Relacionar les propietats de l’aigua amb la importància que té per als éssers vius.
4.1. Identifica i justifica la relació que tenen les propietats de l’aigua amb la seua importància per als éssers vius.
Fitxa 3 CMCCT CSIEE
El cicle de l’aigua
5. Interpretar el cicle de l’aigua.
5.1. Descriu el cicle de l’aigua.
Fitxa 4
CMCCT CAA
Usos i contaminació de l’aigua
6. Relacionar els problemes de contaminació de l’aigua amb l’ús que en fa l’ésser humà.
6.1. Coneix els usos de l’aigua.
Fitxa 5 CCL CMCCT CSIEE 6.2 Identifica el
problema que les aigües contaminades presenta per als éssers vius.
Neteja de l’aigua i salut
7. Justificar la necessitat d’una gestió sostenible de l’aigua i d’actuacions personals i col·lectives que en potencien l’ús responsable i la reducció del consum.
7.1. Valora la necessitat de netejar l’aigua abans d’usar-la o retornar-la al medi.
Fitxa 6
CMCCT CAA CSIEE
Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCCT);
Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); Sentit d’iniciativa i esperit
emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
Rúbrica d’estàndards d’aprenentatge
Estàndard d’aprenentatge
avaluable
Instruments d’avaluació*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
58
1.1. Relaciona l’existència d’aigua líquida amb les característiques de la Terra.
1, 2, 3, 4, 5, 40, 42, 43.
Identifica totes les relacions importants entre els elements.
Identificant bastants relacions importants entre els elements.
Identifica poques de les relacions importants entre els elements.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.1. Analitza la quantitat d’aigua disponible per als éssers vius.
6, 7, 8, 9, 41, 45, 46.
Valora de manera adequada els conceptes.
Valora els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida.
Valora els conceptes amb errors.
Valora de manera totalment errònia o no respon.
3.1. Reconeix les propietats que diferencien l’aigua salada de l’aigua dolça.
10, 11, 12, 13, 14, 44, 47, 48, Tècniques de treball i experimentació
Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.1. Descriu algunes de les propietats més importants de l’aigua.
15, 16, 17, 18, 19, 49, 50, 52
Explica de manera adequada els conceptes i aporta bastants exemples vàlids.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i n’aporta uns pocs exemples vàlids.
Explica els conceptes amb errors, amb aportació escassa o nul·la d’exemples vàlids.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.2. Relaciona les propietats de l’aigua amb els canvis d’estat.
16, 18, 19 Identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.1. Identifica i justifica la relació que tenen les propietats de l’aigua amb la seua importància per als éssers vius.
20, 21, 22, 23, 24, 25, 53, 54, 55
Identifica i explica els conceptes de manera adequada.
Identifica i explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida.
Identifica i explica els conceptes amb errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
6.1. Descriu el cicle de l’aigua.
26, 27, 29, 56, 58
Explica el procés de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica el procés de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica el procés amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
59
6.2. Valora la importància que presenta el cicle de l’aigua per a la vida.
28, 30, 57, 59
Proposa i explica bastants exemples vàlids.
Proposa i explica uns quants exemples vàlids.
Proposa pocs exemples vàlids o no en proposa cap.
Proposa exemples erronis o no respon.
7.1. Coneix els usos de l’aigua.
31, 32, 61, 62, Tasca de recerca
Proposa i explica bastants exemples vàlids.
Proposa i explica uns quants exemples vàlids.
Proposa pocs exemples vàlids o no en proposa cap.
Proposa exemples erronis o no respon.
7.2 Identifica el problema que les aigües contaminades presenta per als éssers vius.
33, 34, 35, 60.
Explica de manera adequada els conceptes i posa bastants exemples vàlids.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i n’aporta uns pocs exemples vàlids.
Explica els conceptes amb errors, amb aportació escassa o nul·la d’exemples vàlids.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
8.1. Valora la necessitat de netejar l’aigua abans d’usar-la o retornar-la al medi.
36, 37, 38, 39, 63, 64, 65.
Resol totes les activitats correctament.
Resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
9.1 Escriu les conclusions dels seus treballs en diversos formats i suports, cuidant-ne els aspectes formals, aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
Escriu les conclusions dels seus treballs en diversos formats i suports, cuidant-ne els aspectes formals, aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori de forma adequada.
Escriu les conclusions dels seus treballs en diversos formats i suports, cuidant-ne els aspectes formals, aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori, i comet pocs errors.
Escriu les conclusions dels seus treballs en diversos formats i suports, cuidant-ne els aspectes formals, aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori, i comet molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
*Els nombres corresponen a les activitats del Llibre de l’alumne.
60
UNITAT 1. ELS ÉSSERS VIUS
Objectius
Reconéixer les característiques de la Terra que permeten el desenvolupament de la vida.
Conéixer què tenen en comú tots els éssers vius.
Diferenciar els tipus de cèl·lules.
Identificar els nivells d’organització dels éssers vius.
Conéixer les funcions vitals i les seues característiques.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Contingut Criteris
d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge
Instruments d’avaluació
(activitats del LA)
Competències clau
La Terra: el planeta de la vida L’origen de la
vida. Els éssers vius:
uns habitants peculiars.
Nivells d’organització de la matèria.
1. Seleccionar les característiques que fan de la Terra un planeta essencial per al desenvolupament de la vida.
1.1. Descriu les característiques que van possibilitar el desenvolupament de la vida a la Terra.
2, 3, 47, 48 CMCCT CSIEE
2. Diferenciar l’organització de la matèria viva i de la matèria inerta.
2.1. Reconeix quins nivells d’organització de la matèria són exclusius dels éssers vius.
1, 4, 5, 49 CCL CMCCT CAA
Bioelements i biomolècules Els bioelements. Les biomolècules.
3. Reconéixer les característiques de la matèria que forma els éssers vius.
3.1. Identifica els components moleculars dels éssers vius i les seues característiques.
6, 7, 8, 9, 10, 50, 51, 52
CMCCT CD CAA
La cèl·lula El descobriment
de les cèl·lules i la teoria cel·lular.
L’estructura cel·lular.
Tipus de cèl·lules. Organització procariota i
eucariota.
L’especialització cel·lular.
4. Debatre els
principis de la
teoria cel·lular per
a evidenciar la
unitat estructural,
funcional i genètica
dels éssers vius.
4.1. Estableix la cèl·lula com a component essencial dels éssers vius.
11, 12, 13, 15, 16, 17, 21, 53, 54
CCL CMCCT CD CAA CSIEE 4.2. Estableix
comparativament les analogies i les diferències entre cèl·lula procariota i eucariota, i entre cèl·lula animal i vegetal.
14, 18, 19, 20, 55, 56, Tècniques de treball i experimentació, Tasca de recerca
61
Observació i
descripció d’organismes unicel·lulars i de cèl·lules vegetals i animals amb instruments òptics.
Les funcions vitals
La funció de
nutrició.
Organització
unicel·lular i
pluricel·lular.
Nutrició
autòtrofa i
heteròtrofa,
animal i vegetal.
La funció de
relació.
La funció de reproducció.
5. Descriure les funcions comunes a tots els éssers vius.
5.1. Comprén i diferencia la importància de cada funció per al manteniment de la vida.
22, 57, 58 CMCCT CAA
5.2. Contrasta la diferència entre els diferents tipus de cadascuna de les funcions vitals.
23, 24, 25, 26, 27, 28
6. Comparar els
diferents tipus
d’organització
cel·lular,
relacionant-los
amb les formes de
nutrició dels éssers
vius.
6.1. Compara la nutrició autòtrofa amb l’heteròtrofa.
Les funcions vitals en les plantes La nutrició en les
plantes. La relació en les
plantes. La reproducció en
les plantes.
7. Associar les funcions vitals característiques de les plantes amb l’adaptació al medi.
7.1. Coneix com es nodreixen les plantes i valora la importància que tenen per als éssers vius.
29, 30, 59, 61 CCL CMCCT CD CAA
7.2. Reconeix les formes de relacionar-se la planta amb el medi.
32, 59, 62
7.3. Identifica els tipus de reproducció de les plantes.
31, 33, 60
Les funcions vitals en els animals La nutrició en els
animals. La relació en els
animals. La reproducció en
els animals.
8. Associar les funcions vitals característiques dels animals amb la seua forma de vida.
8.1. Identifica els sistemes i òrgans que participen en les funcions vitals en els animals.
34, 36, 37, 38, 40, 63, 65, 67, 68
CCL CMCCT CAA CSIEE
8.2. Detalla les característiques principals de cada funció vital en els animals.
35, 39, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 64, 66
62
Tècniques de treball
i recerca
Tasca de recerca
9. Reconéixer i utilitzar la terminologia conceptual de l’assignatura per a interpretar el significat d’informacions sobre fenòmens naturals i comunicar les seues idees sobre temes de caràcter científic.
9.1. Utilitza la terminologia conceptual de l’assignatura en activitats orals i escrites.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
CCL
CMCCT
CAA
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); Sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
Els continguts destacats en gris no els recull expressament el Decret de currículum per al primer curs, per la qual cosa es consideren complementaris; el treball d’aquests continguts enriqueix la perspectiva científica de l’alumne i permetrà desenvolupar elements transversals i competències claus.
Temporalització
La unitat es desenvoluparà al llarg de 12 sessions:
Epígrafs Nre. de sessions
Motivació 1
1. La Terra: el planeta de la vida 1
2. Bioelements i biomolècules 1
3. La cèl·lula 2
4. Les funcions vitals 1
5. Les funcions vitals en les plantes 1
6. Les funcions vitals en els animals 2
Activitats finals 1
Tècnica de treball i experimentació 1
Avaluació 1
Atenció a la diversitat
Amb l'objectiu d'atendre els ritmes diferents d'aprenentatge de l'alumnat, es proposen diverses activitats de reforç i d'ampliació, que es poden utilitzar com a alternativa o complement a les que figuren en el Llibre de l'alumne.
També s'hi inclou una sèrie de fitxes de treball que presenten una versió reduïda dels continguts i
diverses activitats relacionades, que poden servir com a adaptació curricular per als casos en què
calguera.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç amb diferents tipologies.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació amb diferents tipologies.
63
ADAPTACIÓ CURRICULAR
S’estableixen fitxes d’adaptació curricular per als continguts següents:
1. La Terra: el planeta de la vida.
2. Els nivells d’organització de la matèria.
3. Bioelements i biomolècules.
4. La cèl·lula.
5. Tipus de cèl·lula.
6. Les funcions vitals.
7. Les funcions vitals en les plantes.
8. Les funcions vitals en els animals.
Programació de l’adaptació curricular
Contingut Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge Instruments d’avaluació
Competències clau
La Terra: el planeta de la vida Nivells
d’organització de la matèria.
1. Seleccionar les característiques que fan de la Terra un planeta essencial per al desenvolupament de la vida.
1.1. Descriu les característiques que van possibilitar el desenvolupament de la vida a la Terra.
Fitxa 1
CMCCT CAA
2. Diferenciar l’organització de la matèria viva i de la matèria inerta.
2.1. Reconeix quins nivells d’organització de la matèria són exclusius dels éssers vius.
Fitxa 2 CMCCT CAA
Bioelements i biomolècules
3. Reconéixer les característiques de la matèria que forma els éssers vius.
3.1. Identifica els components moleculars dels éssers vius i les seues característiques.
Fitxa 3
CMCCT CAA
La cèl·lula Tipus de
cèl·lules.
4. Debatre els principis
de la teoria cel·lular per
a evidenciar la unitat
estructural, funcional i
genètica dels éssers
vius.
.
4.1. Estableix la cèl·lula com a component essencial dels éssers vius.
Fitxa 4
CMCCT CAA
4.2. Estableix comparativament les analogies i les diferències entre cèl·lula procariota i eucariota, i entre cèl·lula animal i vegetal.
Fitxa 5 CMCCT CAA
Les funcions vitals
5. Descriure les funcions comunes a tots els éssers vius.
5.1. Comprén i diferencia la importància de cada funció per al manteniment de la vida.
Fitxa 6 CMCCT CIE
5.2. Contrasta la diferència entre els diferents tipus de cadascuna de les funcions vitals.
Les funcions vitals en les plantes La nutrició en
les plantes.
6. Associar les funcions vitals característiques de les plantes amb l’adaptació al medi.
6.1. Coneix com es nodreixen les plantes i valora la importància que tenen per als éssers vius.
Fitxa 7 CMCCT
64
La relació en les plantes.
La reproducció en les plantes.
6.2. Reconeix les formes de relacionar-se la planta amb el medi.
6.3. Identifica els tipus de reproducció de les plantes.
Les funcions vitals en els animals La nutrició en
els animals. La relació en els
animals. La reproducció
en els animals.
7. Associar les funcions vitals característiques dels animals amb la seua forma de vida.
7.1. Identifica els sistemes i òrgans que participen en les funcions vitals en els animals.
Fitxa 8 CMCCT
7.2. Detalla les característiques principals de cada funció vital en els animals
Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCCT);
Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); Sentit d’iniciativa i esperit
emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
Els continguts destacats en gris no els recull expressament el Decret de currículum per al primer curs, per la qual cosa es consideren complementaris; el treball d’aquests continguts enriqueix la perspectiva científica de l’alumne i permetrà desenvolupar elements transversals i competències claus.
Rúbrica d’estàndards d’aprenentatge
Estàndards d’aprenentatge
Instruments d’avaluació* Excel·lent
3 Satisfactori
2 En procés
1 No assolit
0 Punts
1.1. Descriu les característiques que van possibilitar el desenvolupament de la vida a la Terra.
2, 3, 47, 48. Identifica totes les característiques importants.
Identifica bastants característiques importants.
Identifica poques característiques importants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.1. Reconeix quins nivells d’organització de la matèria són exclusius dels éssers vius.
1, 4, 5, 49. Resol totes les activitats correctament.
Resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.1. Identifica els components moleculars dels éssers vius i les seues característiques.
6, 7, 8, 9, 10, 50, 51, 52.
Resol totes les activitats correctament.
Resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.1. Estableix la cèl·lula com a component essencial dels éssers vius.
11, 12, 13, 15, 16, 17, 21, 53, 54.
Explica de manera adequada el concepte.
Explica el concepte de manera un poc incompleta, encara que vàlida.
Explica el concepte amb errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
65
4.2. Estableix comparativament les analogies i diferències entre cèl·lula procariota i eucariota, i entre cèl·lula animal i vegetal.
14, 18, 19, 20, 55,
56, Tècniques de treball i experimentació, Tasca de recerca
Estableix les comparacions de manera adequada i enumera totes les diferències i analogies.
Estableix les comparacions de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants de les diferències i analogies.
Estableix les comparacions amb errors, i identifica poques de les diferències i analogies.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.1. Comprén i diferencia la importància de cada funció per al manteniment de la vida.
22, 57, 58 Identifica i explica els conceptes de manera adequada.
Identifica i explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida.
Identifica i explica els conceptes amb errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.2. Contrasta la diferència entre els diferents tipus de cada una de les funcions vitals.
23, 24, 25, 26, 27, 28
Explica els processos de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els processos de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica els processos amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
6.1. Compara la nutrició autòtrofa amb l’heteròtrofa.
Compara la nutrició autòtrofa amb l’heteròtrofa sense cometre errors.
Compara la nutrició autòtrofa amb l’heteròtrofa, cometent pocs errors.
Compara la nutrició autòtrofa amb l’heteròtrofa, cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
7.1. Coneix com es nodreixen les plantes i valora la importància que tenen per als éssers vius.
29, 30, 59, 61 Explica de manera adequada els conceptes i n’aporta bastants exemples vàlids.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i n’aporta uns pocs exemples vàlids.
Explica els conceptes amb errors, amb aportació escassa o nul·la d’exemples vàlids.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
7.2. Reconeix les formes de relacionar-se la planta amb el medi.
32, 59, 62 Proposa i explica bastants exemples vàlids.
Proposa i explica uns pocs exemples vàlids.
Proposa escassos o nuls exemples vàlids.
Proposa exemples erronis o no respon.
7.3. Identifica els tipus de reproducció de les plantes.
31, 33, 60 Resol totes les activitats correctament.
Resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
8.1. Identifica els sistemes i òrgans que participen en les funcions vitals en els animals.
34, 36, 37, 38, 40, 63, 65, 67, 68
Explica els processos de manera adequada, i identifica tots
Explica els processos de manera un poc incompleta, encara que
Explica els processos amb errors, i identifica pocs dels elements
Respon de manera totalment errònia o no respon.
66
els elements importants i les relacions que tenen.
vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
importants i les relacions que tenen.
8.2. Detalla les característiques principals de cada funció vital en els animals
35, 39, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 64, 66
Explica els processos de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els processos de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica els processos amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
9.1. Utilitza la terminologia conceptual de l’assignatura en activitats orals i escrites.
Tècniques de
treball i
experimentació
Tasca de recerca
Utilitza la terminologia conceptual de l’assignatura en activitats orals i escrites de manera adequada.
Utilitza la terminologia conceptual de l’assignatura en activitats orals i escrites cometent pocs errors.
Utilitza la terminologia conceptual de l’assignatura en activitats orals i escrites cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
*Els nombres corresponen a les activitats del Llibre de l’alumne.
Els continguts destacats en gris no els recull expressament el Decret de currículum per al primer curs, per la qual cosa es consideren complementaris; el treball d’aquests continguts enriqueix la perspectiva científica de l’alumne i permetrà desenvolupar elements transversals i competències claus.
67
UNITAT 2. LA CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS.
MICROORGANISMES
Objectius
Aplicar criteris de classificació dels éssers vius i definir el concepte d’espècie.
Discriminar les característiques generals i singulars dels cinc regnes d’éssers vius.
Conéixer què són els microorganismes i a quins regnes pertanyen.
Reconéixer la importància de la biodiversitat.
Deduir si els virus són éssers vius o no.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Contingut Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge
Instruments d’avaluació
(activitats del LA)
Competències clau
La classificació dels éssers vius Com es
classifiquen els éssers vius?
Sistemes de classificació dels éssers vius. Concepte d’espècie. Nomenclatura binomial.
1. Categoritzar els criteris que serveixen per a classificar als éssers vius.
1.1. Reconeix i utilitza els criteris que s’han d’emprar per a classificar als éssers vius.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 43, 44, 45, 46, 47, 48
CMCCT CAA CD CSIEE
Els regnes i la biodiversitat Els regnes El concepte de
biodiversitat
2. Comparar les
característiques
morfològiques i
funcionals dels
grans grups
taxonòmics
d’éssers vius,
reconeixent-les
com a criteris de
classificació.
2.1. Compara les característiques dels diferents grups taxonòmics.
9, 10, 12, 13, 49, 53, 54, 55, 56, 73, 75
CCL CMCCT CAA CSC CSIEE
2.2. Valora la importància de la biodiversitat.
11, 14, 15, 16, 50, 51, 52
68
Els microorganismes Tipus de
microorganismes Els virus
3. Determinar les característiques comunes dels microorganismes.
3.1. Relaciona l’ús del microscopi amb l’estudi dels microorganismes.
17, 18, 19, 23, 58 CCL CMCCT CD CSIEE 3.2. Valora la
importància biològica d’alguns microorganismes.
20
3.3. Raona per què els virus no es consideren éssers vius.
21, 22, 57
Regne moneres Organització Nutrició Reproducció Importància
biològica dels bacteris
4. Descriure les característiques generals del regne moneres i explicar-ne la importància en el conjunt dels éssers vius.
4.1. Discrimina les característiques generals del regne moneres.
25, 26, 59, 60 Tasca de recerca
CMCCT CAA CD
4.2. Reconeix els processos que utilitzen els bacteris per a fer les funcions vitals.
24, 27, 28, 61, 62
Regne protoctists Protozous Algues
5. Descriure les característiques generals del regne protoctists i explicar-ne la importància en el conjunt dels éssers vius.
5.1. Discrimina les característiques generals dels protozous.
29, 67 Tasca de recerca
CCL CMCCT CD
5.2. Discrimina les característiques generals de les algues.
31, 32, 63, 65, 66
5.3. Classifica els protoctists a partir de les seues característiques.
64, 69
5.4. Identifica la importància d’alguns protoctists per a altres éssers vius.
30, 33, 68
Regne fongs Fongs
unicel·lulars: els llevats
Fongs pluricel·lulars: les floridures i els bolets
Utilitat dels fongs
6. Descriure les característiques generals del regne fongs i explicar-ne la importància en el conjunt dels éssers vius.
6.1. Discrimina les característiques generals dels fongs.
37, 38, 39, 41, 42, 71, 74 Tasca de recerca
CCL CMCCT CSC CSIEE 6.2. Identifica fongs per
les seues característiques particulars.
35, 36, 40, 70 Tècniques de treball i experimentació
6.3. Identifica la importància d’alguns fongs per a altres éssers vius.
34, 72
Tècniques de treball
i recerca
Tasca de recerca
7. Reconéixer i utilitzar la terminologia conceptual de l’assignatura per a interpretar el significat d’informacions sobre fenòmens naturals i comunicar les seues idees sobre
7.1. Utilitza la terminologia conceptual de l’assignatura en activitats orals i escrites.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
CCL
CMCCT
CAA
69
temes de caràcter científic.
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); competència digital (CD); aprendre a aprendre (CAA); competències socials i cíviques (CSC); sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); consciència i expressions culturals (CCEC).
Temporalització
La unitat es desenvoluparà al llarg d’11 sessions:
Epígrafs Nre. de sessions
Motivació 1
1. La classificació dels éssers vius 1
2. Els regnes i la biodiversitat 1
3. Els microorganismes 1
4. Regne moneres 1
5. Regne protoctists 1
6. Regne fongs 1
Activitats finals 1
Tècnica de treball i experimentació 1
Tasca de recerca 1
Avaluació 1
Atenció a la diversitat
En relació a les necessitats dels alumnes, es proposen, a més de les activitats del llibre de l’alumne,
unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diferents ritmes
d’aprenentatge dels alumnes. S’hi inclou també una versió dels continguts adaptats així com
activitats diferenciades a manera de fitxes de treball que poden servir com a adaptació curricular per
als casos en què fóra necessari.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç amb diferents tipologies.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació amb diferents tipologies.
ADAPTACIÓ CURRICULAR
S’estableixen fitxes d’adaptació curricular per als continguts següents:
1. La classificació dels éssers vius.
2. La biodiversitat.
3. Els microorganismes.
4. Regne moneres.
5. Regne protoctists.
70
6. Regne fongs.
Programació de l’adaptació curricular
Contingut Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge Instruments d’avaluació
Competències clau
La classificació dels éssers vius
1. Categoritzar els criteris que serveixen per a classificar als éssers vius
1.1. Reconeix i utilitza els criteris que s’han d’emprar per a classificar els éssers vius.
Fitxa 1 CMCCT CSIEE
Els regnes i la biodiversitat
2. Comparar les característiques morfològiques i funcionals dels grans grups taxonòmics d’éssers vius, reconeixent-les com a criteris de classificació.
2.1. Compara les característiques dels diferents grups taxonòmics.
Fitxa 2 CMCCT CAA CSIEE
2.2. Valora la importància de la biodiversitat.
Els microorganismes 3. Determinar les característiques comunes dels microorganismes.
3.1. Valora la importància biològica d’alguns microorganismes.
Fitxa 3 CMCCT
Regne moneres 4. Descriure les característiques generals del regne moneres i explicar-ne la importància en el conjunt dels éssers vius.
4.1. Discrimina les característiques generals del regne moneres.
Fitxa 4 CMCCT CAA
Regne protoctists Protozous Algues
5. Descriure les característiques generals del regne protoctists i explicar-ne la importància en el conjunt dels éssers vius.
5.1. Discrimina les característiques generals dels protozous.
Fitxa 5
CMCCT CSIEE
5.2. Discrimina les característiques generals de les algues.
Regne fongs Fongs
unicel·lulars: els llevats
Fongs pluricel·lulars: les floridures i els bolets
6. Descriure les característiques generals del regne fongs i explicar-ne la importància en el conjunt dels éssers vius.
6.1. Discrimina les característiques generals dels fongs.
Fitxa 6
CMCCT
6.2. Identifica la importància d’alguns fongs per a altres éssers vius.
Comunicació lingüística (CCL); competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCCT);
competència digital (CD); aprendre a aprendre (CAA); competències socials i cíviques (CSC); sentit d’iniciativa i esperit
emprenedor (CSIEE); consciència i expressions culturals (CCEC).
Rúbrica d’estàndards d’aprenentatge
71
Estàndards d’aprenentatge
Instruments d’avaluació*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Reconeix i utilitza els criteris que s’han d’emprar per a classificar als éssers vius.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 43, 44, 45, 46, 47, 48
Identifica adequadament els criteris i resol totes les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els criteris i resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Identifica pocs criteris de classificació i resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.1. Compara les característiques dels diferents grups taxonòmics.
9, 10, 12, 13, 49, 53, 54, 55, 56, 73, 75
Compara de manera adequada els grups taxonòmics, identificant tots els elements importants.
Compara els grups taxonòmics de manera un poc incompleta, encara que vàlida, identificant bastants dels elements importants.
Compara els grups taxonòmics amb errors, i identifica pocs dels elements importants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.2. Valora la importància de la biodiversitat
11, 14, 15, 16, 50, 51, 52
Explica de manera adequada el concepte, identificant tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica el concepte de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica el concepte amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.1. Relaciona l’ús del microscopi amb l’estudi dels microorganismes.
17, 18, 19, 23, 58 N’estableix de manera adequada la relació.
N’estableix amb algun error, encara que de manera vàlida, la relació.
N’estableix amb molts errors o de manera incompleta la relació
Respon de manera totalment errònia o no respon
3.2. Valora la importància biològica d’alguns microorganismes.
20 Proposa i explica bastants exemples vàlids.
Proposa i explica uns pocs exemples vàlids.
Proposa escassos o nuls exemples vàlids.
Proposa exemples erronis o no respon.
3.3. Raona per què els virus no són considerats éssers vius.
21, 22, 57 Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, identificant bastants dels elements importants.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.1. Discrimina les característiques generals del regne moneres.
25, 26, 59, 60 Tasca de recerca
Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
72
relacions que tenen.
4.2. Reconeix els processos que utilitzen els bacteris per a fer les funcions vitals.
24, 27, 28, 61, 62 Identifica adequadament tots els processos.
Identifica alguns processos, amb alguns errors.
Identifica els processos amb molts errors
Proposa exemples erronis o no respon.
5.1. Discrimina les característiques generals dels protozous.
29, 67 Tasca de recerca
Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.2. Discrimina les característiques generals de les algues.
31, 32, 63, 65, 66 Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.3. Classifica els protoctists a partir de les seues característiques.
64, 69 Resol totes les activitats correctament.
Resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.4. Identifica la importància d’alguns protoctists per a altres éssers vius.
30, 33, 68 Proposa i explica bastants exemples vàlids.
Proposa i explica uns pocs exemples vàlids.
Proposa escassos o nuls exemples vàlids.
Proposa exemples erronis o no respon.
6.1. Discrimina les característiques generals dels fongs.
37, 38, 39, 41, 42, 71, 74 Tasca de recerca
Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
6.2. Identifica fongs per les seues característiques particulars.
35, 36, 40, 70 Tècniques de treball i experimentació
Resol totes les activitats correctament.
Resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
6.3. Identifica la importància d’alguns fongs per a altres éssers vius.
34, 72 Proposa i explica bastants exemples
Proposa i explica uns pocs exemples vàlids.
Proposa escassos o nuls exemples vàlids.
Proposa exemples erronis o no respon.
73
vàlids.
7.1. Utilitza la terminologia conceptual de l’assignatura en activitats orals i escrites.
Tècniques de
treball i
experimentació
Tasca de recerca
Utilitza la terminologia conceptual de l’assignatura en activitats orals i escrites de manera adequada.
Utilitza la terminologia conceptual de l’assignatura en activitats orals i escrites cometent pocs errors.
Utilitza la terminologia conceptual de l’assignatura en activitats orals i escrites cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
*Els nombres corresponen a les activitats del Llibre de l’alumne.
74
UNITAT 3. EL REGNE DE LES PLANTES
Objectius
Reconéixer les característiques que comparteixen totes les plantes.
Relacionar les plantes més comunes amb la seua categoria taxonòmica i reconéixer exemplars
representatius de cadascuna.
Identificar els principals òrgans de les plantes i relacionar-los amb les seues funcions.
Conéixer com han evolucionat les plantes des de la seua conquesta del medi terrestre fins als
nostres dies.
Descriure el procés de la nutrició autòtrofa i relacionar-ho amb la importància per al conjunt
de tots els éssers vius.
Analitzar la relació entre l’ésser humà i les plantes.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Contingut Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge
Instruments d’avaluació
(activitats del LA)
Competències clau
El regne de les plantes La classificació de
les plantes. Criptògames i Fanerògames
Les característiques de les plantes
1. Identificar els criteris de classificació de les plantes.
1.1. Classifica les plantes segons diferents criteris.
1, 2, 4, 41, Tasca de recerca
CMCCT
2. Descriure les característiques generals del regne moneres i explicar-ne la importància en el conjunt dels éssers vius.
2.1. Discrimina les característiques generals de les plantes i la seua importància.
3, 43, 44, 71 CCL CMCCT
Les parts de les plantes L’arrel: absorció i
fixació La tija: els vasos
conductors La fulla: síntesi de
la matèria orgànica
La flor: l’òrgan de la reproducció
3. Relacionar cada part de la planta amb la seua adaptació al medi.
3.1. Identifica les parts i la importància de l’arrel en la planta.
5, 6, 8, 10, 44, 45, 46, 54, 70
CCL CMCCT CD CAA CSIEE 3.2. Identifica les
parts i la importància de la tija en la planta.
7, 9, 11, 47, 70, 77
3.3. Identifica les parts i la importància de la fulla en la planta.
12, 13, 14, 15, 16, 17, 50, 51, 55, 56, 57, 58, 59, 62, 69, 70, 77
3.4. Identifica les parts i la importància de la flor en la planta.
18, 19, 20, 21, 22, 48, 49, 52, 53, 60, 61, 69, 70, 77
75
Les plantes sense llavors Briòfits: les
hepàtiques i les molses
Pteridòfits: les falgueres
4. Determinar les característiques que diferencien les plantes sense llavors.
4.1. Coneix les peculiaritats dels briòfits.
23, 24, 65, 66, 67, 69
CCL CMCCT CAA CSIEE 4.2. Coneix les
peculiaritats dels pteridòfits.
25, 26, 27, 28, 63, 64, 69, 77
Les plantes amb llavors Les
gimnospermes Les angiospermes
5. Determinar les característiques que diferencien les plantes amb llavors.
5.1. Coneix les peculiaritats de les gimnospermes.
29, 30, 31, 32, 68, 74, 76, Tècniques de treball i experimentació
CMCCT CD CAA CSIEE
5.2. Coneix les peculiaritats de les angiospermes.
33, 34, 35, 72, 73, 74, 75, 77, 78, Tècniques de treball i experimentació
Les plantes i l’ésser humà Usos de les
plantes Formacions
vegetals naturals i artificials
Les deveses Valoració de les plantes de la Comunitat Valenciana i de la necessitat de la seua conservació.
6. Valorar la importància de les plantes per a l’ésser humà.
6.1. Associa les característiques de les plantes o les seues parts amb l’ús que en fa l’ésser humà.
36, 37, 38, 39, 40, 77, 79, 80, 81, 82
CCL CMCCT CD CSIEE
Tècniques de treball
i recerca
Tasca de recerca
7. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, i fer un projecte de recerca en equip sobre el medi natural, tenir iniciativa per a emprendre i proposar accions, assenyalar les metes fent una previsió de recursos adequada, sent conscient de les seues fortaleses i debilitats, mantenint la motivació i interés, actuant amb flexibilitat per a transformar les dificultats en possibilitats, i avaluar el procés i els resultats.
7.1. Participa, valora i respecta el treball individual i grupal.
Tècniques de treball
i experimentació
Tasca de recerca
CSC
8. Exposar en públic les conclusions dels seus estudis documentals, experiències o projectes de manera clara, ordenada i
8.1. Dissenya treballs de recerca sobre els continguts desenvolupats, per a la presentació i defensa a l’aula.
Tècniques de treball
i experimentació
Tasca de recerca
CL
CMCCT
CAA
CSIEE
76
creativa amb el suport de recursos de diferent naturalesa (textuals, gràfics, audiovisuals, etc.), expressant-se oralment amb una pronunciació clara, aplicant les normes de la prosòdia i la correcció gramatical per a transmetre de manera organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori.
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); competència digital (CD); aprendre a aprendre (CAA); competències socials i cíviques (CSC); sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); consciència i expressions culturals (CCEC).
Temporalització
La unitat es desenvoluparà al llarg d’11 sessions:
Epígrafs Nre. de sessions
Motivació 1
1. El regne de les plantes 1
2. Les parts de les plantes 3
3. Les plantes sense llavors 1
4. Les plantes amb llavors 1
5. Les plantes i l’ésser humà 1
Activitats finals 1
Tècnica de treball i experimentació 1
Avaluació 1
Atenció a la diversitat
En relació a les necessitats dels alumnes, es proposen, a més de les activitats del llibre de l’alumne,
unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diferents ritmes
d’aprenentatge dels alumnes. S’hi inclou també una versió dels continguts adaptats així com
activitats diferenciades a manera de fitxes de treball que poden servir com a adaptació curricular per
als casos en què calguera.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç amb diferents tipologies.
AMPLIACIÓ
77
Bateria d’activitats d’ampliació amb diferents tipologies.
ADAPTACIÓ CURRICULAR
S’estableixen fitxes d’adaptació curricular per als continguts següents:
1. El regne de les plantes.
2. L’arrel.
3. La tija.
4. La fulla.
5. La flor.
6. Plantes sense llavors.
7. Gimnospermes.
8. Angiospermes.
9. Les plantes i l’ésser humà.
Programació de l’adaptació curricular
Contingut Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge Instruments d’avaluació
Competències clau
El regne de les plantes Classificació de les
plantes Característiques
de les plantes
1. Identificar els criteris de classificació de les plantes
1.1. Classifica les plantes segons diferents criteris.
Fitxa 1
CMCCT CAA
2. Descriure les característiques generals del regne moneres i explicar la seua importància en el conjunt dels éssers vius.
2.1. Discrimina les característiques generals de les plantes i la seua importància.
Les parts de les plantes L’arrel: absorció i
fixació La tija: els vasos
conductors La fulla: síntesi de
matèria orgànica La flor: l’òrgan de
la reproducció
3. Relacionar cada part de la planta amb la seua adaptació al medi.
3.1. Identifica les parts i la importància de l’arrel en la planta.
Fitxa 2
CMCCT CAA CSIEE
3.2. Identifica les parts i la importància de la tija en la planta.
Fitxa 3
CMCCT CAA CSIEE
3.3. Identifica les parts i la importància de la fulla en la planta.
Fitxa 4
CMCCT CAA
3.4. Identifica les parts i la importància de la flor en la planta.
Fitxa 5 CMCCT
Les plantes sense llavors Briòfits: les
hepàtiques i les molses
Pteridòfits: les falgueres
4. Determinar les característiques que diferencien les plantes sense llavors.
4.1. Coneix les peculiaritats de les briòfits.
Fitxa 6
CMCCT CAA CSIEE
4.2. Coneix les peculiaritats de les pteridòfits.
Les plantes amb llavors Les
gimnospermes Les angiospermes
5. Determinar les característiques que diferencien les plantes amb llavors.
5.1. Coneix les peculiaritats de les gimnospermes.
Fitxa 7
CMCCT CAA
5.2. Coneix les peculiaritats de les
Fitxa 8 CMCCT CSIEE
78
angiospermes.
Les plantes i l’ésser humà
6. Valorar la importància de les plantes per a l’ésser humà.
6.1. Associa les característiques de les plantes o les seues parts amb l’ús que en fa l’ésser humà.
Fitxa 9 CMCCT CAA
Comunicació lingüística (CCL); competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCCT);
competència digital (CD); aprendre a aprendre (CAA); competències socials i cíviques (CSC); sentit d’iniciativa i esperit
emprenedor (CSIEE); consciència i expressions culturals (CCEC).
Rúbrica d’estàndards d’aprenentatge
Estàndard d’aprenentatge
avaluable
Instruments d’avaluació*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Classifica les plantes segons diferents criteris.
1, 2, 4, 41, Tasca de recerca
Identifica adequadament els criteris i resol totes les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els criteris i resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Identifica pocs criteris de classificació i resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.1. Discrimina les característiques generals de les plantes i la seua importància.
3, 43, 44, 71 Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, identificant bastants dels elements importants.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.1. Identifica les parts i la importància de l’arrel en la planta.
5, 6, 8, 10, 44, 45, 46, 54, 70
Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, identificant bastants dels elements importants.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.2. Identifica les parts i la importància de la tija en la planta.
7, 9, 11, 47, 70, 77
Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements
Respon de manera totalment errònia o no respon.
79
importants. vàlida, identificant bastants dels elements importants.
importants.
3.3. Identifica les parts i la importància de la fulla en la planta.
12, 13, 14, 15, 16, 17, 50, 51, 55, 56, 57, 58, 59, 62, 69, 70, 77
Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, identificant bastants dels elements importants.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.4. Identifica les parts i la importància de la flor en la planta.
18, 19, 20, 21, 22, 48, 49, 52, 53, 60, 61, 69, 70, 77
Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, identificant bastants dels elements importants.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.1. Coneix les peculiaritats de les briòfits.
23, 24, 65, 66, 67, 69
Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.2. Coneix les peculiaritats de les pteridòfits.
25, 26, 27, 28, 63, 64, 69, 77
Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, identificant bastants dels elements importants.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.1. Coneix les peculiaritats de les gimnospermes.
29, 30, 31, 32, 68, 74, 76, Tècniques de treball i experimentació
Explica els conceptes de manera adequada i
Explica els conceptes de manera un poc
Explica els conceptes amb errors, i identifica
Respon de manera totalment errònia o
80
identifica tots els elements importants.
incompleta, encara que vàlida, identificant bastants dels elements importants.
pocs dels elements importants.
no respon.
5.2. Coneix les peculiaritats de les angiospermes.
33, 34, 35, 72, 73, 74, 75, 77, 78, Tècniques de treball i experimentació
Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, identificant bastants dels elements importants.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
6.1. Associa les característiques de les plantes o les seues parts amb l’ús que en fa l’ésser humà.
36, 37, 38, 39, 40, 77, 79, 80, 81, 82
Resol totes les activitats correctament.
Resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
7.1. Participa, valora i respecta el treball individual i grupal.
Tècniques de
treball i
experimentació
Tasca de recerca
Participa en el treball en grup adequadament.
Participa en el treball en grup adequadament encara que amb distraccions.
Participa en el treball en grup amb poca implicació.
No participa ni valora el treball de la resta de l’alumnat.
8.1. Dissenya treballs de recerca sobre els continguts desenvolupats, per a la presentació i defensa a l’aula.
Tècniques de
treball i
experimentació
Tasca de recerca
Dissenya i defensa el seu treball correctament.
Dissenya i defensa el treball de manera vàlida, però cometent alguns errors.
Dissenya i defensa el treball cometent molts errors.
El disseny i la seua defensa són totalment erronis o no es fan.
*Els nombres corresponen a les activitats del Llibre de l’alumne.
81
UNITAT 4. ELS ANIMALS INVERTEBRATS
Objectius
Reconéixer les característiques generals i singulars dels animals invertebrats.
Identificar les característiques pròpies de cada grup d’invertebrats.
Identificar i reconéixer exemplars característics dels diferents grups d’invertebrats.
Relacionar la presència de determinades estructures en els animals invertebrats amb la seua
adaptació al medi.
Qualificar animals invertebrats.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Contingut Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge
Instruments d’avaluació
(activitats del LA)
Competències clau
El regne animal Característiques
dels animals Classificació dels
animals Característiques i
classificació dels animals invertebrats
Valoració dels animals invertebrats de la Comunitat Valenciana i de la necessitat de la seua conservació.
1. Reconéixer les característiques dels animals.
1.1. Identifica les característiques pròpies dels animals.
1, 2, 3, 5, 49, 50, 52, 53, 55
CMCCT, CD, CSIEE
2. Exposar les característiques pròpies dels animals invertebrats.
2.1. Identifica i reconeix característiques que serveixen per a diferenciar als invertebrats dins del regne animal.
4, 6, 51, 54, Tècniques de treball i experimentació
CMCCT CIE
3. Valorar la importància de conservar a l’animal en el seu ecosistema.
3.1. Identifica exemplars d’invertebrats propis d’alguns ecosistemes.
Tasca de recerca CCL, CMCCT, CD, CAA, CSC, CSIEE
4.Identificar animals invertebrats usant claus dicotòmiques.
4.1. Classifica animals a partir de claus d’identificació.
Tasca de recerca CCL, CMCCT, CD, CAA, CSC, CSIEE
Porífers 5. Diferenciar als porífers de la resta d’invertebrats.
5.1. Reconeix les característiques que diferencien els porífers.
8, 57, 59 CMCCT CAA
6. Reconéixer les adaptacions que permeten viure als porífers en el seu medi.
6.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els porífers amb la seua adaptació al medi.
7, 56, 58 CMCCT
82
Cnidaris 7. Diferenciar els cnidaris de la resta d’invertebrats.
7.1. Reconeix les característiques que diferencien els cnidaris.
9, 10, 11, 12, 63 CMCCT
8. Reconéixer les adaptacions que permeten viure als cnidaris en el seu medi.
8.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els cnidaris amb la seua adaptació al medi.
62 CMCCT
9. Classificar diferents exemplars de cnidaris segons les seues característiques.
9.1. Classifica cnidaris en diferents grups segons les seues característiques.
60, 61 CMCCT CAA
Cucs Platihelmints Nematodes Anèl·lids
10. Diferenciar diferents grups de cucs segons les seues característiques.
10.1. Reconeix les característiques que diferencien els diferents grups de cucs.
13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 64, 65, 66, 67
CMCCT CD CSIEE
Mol·luscs Bivalves Gasteròpodes Cefalòpodes
11. Diferenciar als mol·luscs de la resta d’invertebrats.
11.1. Reconeix les característiques que diferencien els mol·luscs.
22, 71 CMCCT
12. Reconéixer les adaptacions que permeten viure als mol·luscs en el seu medi.
12.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els mol·luscs amb la seua adaptació al medi.
20, 21, 23, 24, 68 CMCCT CSIEE
13. Classificar diferents exemplars de mol·luscs segons les seues característiques.
13.1. Classifica mol·luscs en diferents grups segons les seues característiques.
25, 69, 70 CMCCT, CAA, CSIEE
Artròpodes Miriàpodes Aràcnids Crustacis Insectes
14. Diferenciar els artròpodes de la resta d’invertebrats.
14.1. Reconeix les característiques que diferencien als artròpodes.
26, 27, 28, 29, 30, 37, 38, 72
CMCCT CD CAA CSIEE
15. Reconéixer les adaptacions que permeten viure als artròpodes en el seu medi.
15.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els artròpodes amb la seua adaptació al medi.
33, 34, 36, 74, 76 CMCCT CD CSIEE
16. Classificar diferents exemplars d’artròpodes segons les seues característiques.
16.1. Classifica artròpodes en diferents grups segons les seues característiques.
31, 32, 35, 39, 40, 73, 75
CMCCT, CD, CSIEE
Equinoderms Equinoïdeus Asteroïdeus Holoturoïdeus
17. Diferenciar els equinoderms de la resta d’invertebrats.
17.1. Reconeix les característiques que diferencien els equinoderms.
41, 42, 43, 44 CMCCT CSIEE
83
18. Reconéixer les adaptacions que permeten viure als equinoderms en el seu medi.
18.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els equinoderms amb la seua adaptació al medi.
45 CMCCT
19. Classificar diferents exemplars d’equinoderms segons les seues característiques.
19.1. Classifica equinoderms en diferents grups segons les seues característiques.
46, 47, 48, 77, 78, 79
CMCCT CAA CSIEE
Tècniques de treball
i recerca
Tasca de recerca
20. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, i fer un projecte de recerca en equip sobre el medi natural, tenir iniciativa per a emprendre i proposar accions, assenyalar les metes fent una previsió de recursos adequada, sent conscient de les seues fortaleses i debilitats, mantenint la motivació i interés, actuant amb flexibilitat per a transformar les dificultats en possibilitats, i avaluar el procés i els resultats.
20.1. Participa, valora i respecta el treball individual i grupal.
Tècniques de treball i experimentació
CSC
21. Exposar en públic les conclusions dels seus estudis documentals, experiències o projectes de manera clara, ordenada i creativa amb el suport de recursos de diferent naturalesa (textuals, gràfics, audiovisuals, etc.), expressant-se oralment amb una pronunciació clara,
21.1. Dissenya treballs de recerca sobre els continguts desenvolupats, per a la seua presentació i defensa a l’aula.
Tècniques de treball i experimentació
CL CMCCT CAA CSIEE
84
aplicant les normes de la prosòdia i la correcció gramatical per a transmetre de manera organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori.
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); competència digital (CD); aprendre a aprendre (CAA); competències socials i cíviques (CSC); sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); consciència i expressions culturals (CCEC).
Temporalització
La unitat es desenvoluparà al llarg de 12 sessions:
Epígrafs Nre. de sessions
Motivació 1
1. El regne animal 1
2. Porífers 1
3. Cnidaris 1
4. Cucs 1
5. Mol·luscs 1
6. Artròpodes 2
7. Equinoderms 1
Activitats finals 1
Tècnica de treball i experimentació 1
Avaluació 1
Atenció a la diversitat
En relació a les necessitats dels alumnes, es proposen, a més de les activitats del llibre de l’alumne,
unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diferents ritmes
d’aprenentatge dels alumnes. S’hi inclou també una versió dels continguts adaptats així com
activitats diferenciades a manera de fitxes de treball que poden servir com a adaptació curricular per
als casos en què calguera.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç amb diferents tipologies.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació amb diferents tipologies.
85
ADAPTACIÓ CURRICULAR
S’estableixen fitxes d’adaptació curricular per als continguts següents:
1. Regne animal.
2. Porífers.
3. Cnidaris.
4. Cucs.
5. Mol·luscs.
6. Artròpodes.
7. Equinoderms.
Programació de l’adaptació curricular
Contingut Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge Instruments d’avaluació
Competències clau
El regne animal 1. Reconéixer les característiques dels animals
1.1. Identifica les característiques pròpies dels animals.
Fitxa 1 (1.1, 1.3)
CMCCT CAA
2. Exposar les característiques pròpies dels animals invertebrats
2.1. Identifica i reconeix característiques que serveixen per a diferenciar els invertebrats dins del regne animal.
Fitxa 1 (1.2)
CMCCT
Porífers 3. Diferenciar els porífers de la resta d’invertebrats.
3.1. Reconeix les característiques que diferencien els porífers.
Fitxa 2 (2.3)
CMCCT
4. Reconéixer les adaptacions que permeten viure als porífers en el seu medi.
4.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els porífers amb la seua adaptació al medi.
Fitxa 2 (2.1, 2.2, 2.4)
CMCCT CAA
Cnidaris 5. Reconéixer les adaptacions que permeten viure als cnidaris en el seu medi.
5.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els cnidaris amb la seua adaptació al medi.
Fitxa 3 (3.1, 3.2)
CMCCT
6. Classificar diferents exemplars de cnidaris segons les seues característiques.
6.1. Classifica cnidaris en diferents grups segons les seues característiques.
Cucs 7. Diferenciar diferents grups de cucs segons les seues característiques.
7.1. Reconeix les característiques que diferencien els diferents grups de cucs.
Fitxa 4 CMCCT
Mol·luscs 8. Diferenciar als mol·luscs de la resta d’invertebrats.
8.1. Reconeix les característiques que diferencien als mol·luscs.
Fitxa 5 (5.2, 5.3)
CMCCT CAA
9. Classificar diferents exemplars de mol·luscs segons les seues característiques.
9.1. Classifica mol·luscs en diferents grups segons les seues característiques.
Fitxa 5 (5.1) 1
CMCCT
Artròpodes 10. Diferenciar els artròpodes de la resta d’invertebrats.
10.1. Reconeix les característiques que diferencien als artròpodes.
Fitxa 6 (6.1, 6.2, 6.3)
CMCCT CSIEE
86
11. Reconéixer les adaptacions que permeten viure als artròpodes en el seu medi.
11.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els artròpodes amb la seua adaptació al medi.
12. Classificar diferents exemplars d’artròpodes segons les seues característiques.
12.1. Classifica artròpodes en diferents grups segons les seues característiques.
Fitxa 6 (6.4, 6.5)
CMCT
Equinoderms 13. Diferenciar als equinoderms de la resta d’invertebrats.
13.1. Reconeix les característiques que diferencien els equinoderms.
Fitxa 7 CMCT
14. Classificar diferents exemplars d’equinoderms segons les seues característiques.
14.1. Classifica equinoderms en diferents grups segons les seues característiques.
Comunicació lingüística (CCL); competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCCT);
competència digital (CD); aprendre a aprendre (CAA); competències socials i cíviques (CSC); sentit d’iniciativa i esperit
emprenedor (CSIEE); consciència i expressions culturals (CCEC).
Rúbrica d’estàndards d’aprenentatge
Estàndards
d’aprenentatge
Instruments d’avaluació* Excel·lent
3 Satisfactori
2 En procés
1 No assolit
0 Punts
1.1. Identifica les característiques pròpies dels animals.
1, 2, 3, 5, 49, 50, 52, 53, 55
Identifica adequadament els criteris i resol totes les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els criteris i resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Identifica pocs criteris de classificació i resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.1. Identifica i reconeix característiques que serveixen per a diferenciar als invertebrats dins del regne animal.
4, 6, 51, 54, Tècniques de treball i experimentació
Identifica adequadament els criteris i resol totes les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els criteris i resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Identifica pocs criteris de classificació i resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.1. Identifica exemplars d’invertebrats propis d’alguns ecosistemes.
Tasca de recerca Resol correctament la tasca.
Resol correctament la tasca, encara que amb alguna errada.
Resol la tasca però hi comet bastants errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
87
4.1. Classifica animals a partir de claus d’identificació.
Tasca de recerca Resol correctament la tasca.
Resol correctament la tasca, encara que amb alguna errada.
Resol la tasca però hi comet bastants errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.1. Reconeix les característiques que diferencien els porífers.
8, 57, 59 Identifica adequadament els criteris i resol totes les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els criteris i resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Identifica pocs criteris de classificació i resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
6.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els porífers amb la seua adaptació al medi.
7, 56, 58 Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
7.1. Reconeix les característiques que diferencien als cnidaris.
9, 10, 11, 12, 63 Identifica adequadament els criteris i resol totes les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els criteris i resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Identifica pocs criteris de classificació i resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
8.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els cnidaris amb la seua adaptació al medi.
62 Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
9.1. Classifica cnidaris en diferents grups segons les seues característiques.
60, 61 Identifica adequadament els criteris i resol totes les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els criteris i resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Identifica pocs criteris de classificació i resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
10.1. Reconeix les característiques que diferencien els
13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 64, 65, 66, 67
Identifica adequadament els criteris i
Identifica amb pocs errors els criteris i resol
Identifica pocs criteris de classificació i
Respon de manera totalment
88
diferents grups de cucs.
resol totes les activitats correctament.
la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
resol les activitats però té errors en bastants.
errònia o no respon.
11.1. Reconeix les característiques que diferencien els mol·luscs.
22, 71 Identifica adequadament els criteris i resol totes les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els criteris i resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Identifica pocs criteris de classificació i resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
12.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els mol·luscs amb la seua adaptació al medi.
20, 21, 23, 24, 68 Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
13.1. Classifica mol·luscs en diferents grups segons les seues característiques.
25, 69, 70 Identifica adequadament els criteris i resol totes les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els criteris i resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Identifica pocs criteris de classificació i resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
14.1. Reconeix les característiques que diferencien els artròpodes.
26, 27, 28, 29, 30, 37, 38, 72
Resol totes les activitats correctament.
Resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
15.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els artròpodes amb la seua adaptació al medi.
33, 34, 36, 74, 76 Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
16.1. Classifica artròpodes en diferents grups segons les seues característiques.
31, 32, 35, 39, 40, 73, 75
Identifica adequadament els criteris i resol totes les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els criteris i resol la majoria de les activitats correctament,
Identifica pocs criteris de classificació i Resol les activitats però té errors en
Respon de manera totalment errònia o no respon.
89
amb errors en algunes.
bastants.
17.1. Reconeix les característiques que diferencien els equinoderms.
41, 42, 43, 44 Identifica adequadament els criteris i resol totes les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els criteris i resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Identifica pocs criteris de classificació i resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
18.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els equinoderms amb la seua adaptació al medi.
45 Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
19.1. Classifica equinoderms en diferents grups segons les seues característiques.
46, 47, 48, 77, 78, 79
Identifica adequadament els criteris i resol totes les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els criteris i resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Identifica pocs criteris de classificació i resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
20.1. Participa, valora i respecta el treball individual i grupal.
Tècniques de
treball i
experimentació
Participa en el treball en grup adequadament.
Participa en el treball en grup adequadament encara que amb distraccions.
Participa en el treball en grup amb poca implicació.
No participa ni valora el treball de la resta de l’alumnat.
21.1. Dissenya treballs de recerca sobre els continguts desenvolupats, per a la seua presentació i defensa a l’aula.
Tècniques de
treball i
experimentació
Dissenya i defensa el seu treball correctament.
Dissenya i defensa el treball de manera vàlida, però cometent alguns errors.
Dissenya i defensa el treball cometent molts errors.
El disseny i la seua defensa són totalment erronis o no es fan.
*Els nombres corresponen a les activitats del Llibre de l’alumne.
90
UNITAT 5. ELS ANIMALS VERTEBRATS
Objectius
Reconéixer les característiques generals i singulars dels animals vertebrats.
Identificar les característiques pròpies de cada grup de vertebrats.
Identificar i reconéixer exemplars característics dels diferents grups de vertebrats.
Relacionar la presència de determinades estructures en els animals amb la seua adaptació al
medi.
Classificar animals vertebrats.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Contingut Criteris
d’avaluació
Estàndards
d’aprenentatge
Instruments
d’avaluació
(activitats del LA)
Competències
clau
Els animals
vertebrats
L’embrancament cordats
Evolució dels animals vertebrats
Característiques dels animals vertebrats
Valoració dels animals vertebrats de la Comunitat Valenciana i de la necessitat de la seua conservació.
1. Reconéixer les
característiques
dels cordats.
1.1. Identifica i
reconeix exemplars i
característiques
pròpies dels cordats.
1, 2, 3
CMCCT
2. Exposar les
característiques
pròpies dels
animals
vertebrats dins
dels cordats.
2.1. Reconeix
característiques que
serveixen per a
diferenciar els
vertebrats dins dels
cordats.
7, 8, 12, 49, 50, 51,
54
CMCCT
CD
CAA
2.2. Relaciona les
característiques dels
vertebrats amb el seu
procés evolutiu.
4, 5, 6, 9, 10, 11, 13,
52, 53, 55
3. Valorar la
importància de
conservar
l’animal en el seu
ecosistema.
3.1. Identifica
exemplars de
vertebrats propis
d’alguns ecosistemes o
d’interés especial per
ser espècies en perill
d’extinció o
endèmiques.
Tasca de recerca CCL, CMCCT,
CD, CAA, CSC,
CSIEE
4. Identificar
animals
4.1. Classifica animals
a partir de claus
91
vertebrats usant
claus
dicotòmiques.
d’identificació.
Peixos
Característiques dels peixos
Classe condrictis: peixos cartilaginosos
Classe osteïctis: peixos ossis
5. Diferenciar als
peixos de la resta
de vertebrats.
5.1. Reconeix les
característiques que
diferencien els peixos
d’altres vertebrats.
20, 59, Tècniques de
treball i
experimentació
CMCCT
CD
6. Reconéixer les
adaptacions al
medi dels peixos.
6.1. Relaciona
determinades
estructures en els
peixos amb la seua
adaptació al medi.
14, 15, 18, 58
CMCCT, CD,
CSIEE
7. Classificar
diferents
exemplars de
peixos segons les
seues
característiques.
7.1. Classifica peixos
en diferents grups
segons les seues
característiques.
16, 17, 19, 56, 57 CCL, CMCCT,
CAA, CSIEE
Amfibis
Ordre urodels
Ordre anurs
8. Diferenciar els
amfibis de la
resta de
vertebrats.
8.1. Reconeix les
característiques que
diferencien els amfibis
d’altres vertebrats.
21, 27 CMCCT
CD
9. Reconéixer les
adaptacions al
medi dels amfibis.
9.1. Relaciona
determinades
estructures en els
amfibis amb la seua
adaptació al medi.
22, 23, 25, 61, 62 CMCCT, CD, CAA
10. Classificar
diferents
exemplars
d’amfibis segons
les seues
característiques.
10.1. Classifica amfibis
en diferents grups
segons les seues
característiques.
24, 26, 60 CMCCT
CAA
Rèptils
Ordre quelonis
Ordre ofidis
Ordre saures
Ordre crocodilians
11. Diferenciar els
rèptils de la resta
de vertebrats.
11.1. Reconeix les
característiques que
diferencien els rèptils
d’altres vertebrats.
30, 31, 34, 63 CMCCT
CD
12. Reconéixer les
adaptacions al
medi dels rèptils.
12.1. Relaciona
determinades
estructures en els
rèptils amb la seua
adaptació al medi.
28, 29, 32, 35, 65 CMCCT
13. Classificar
diferents
exemplars de
rèptils segons les
seues
característiques.
13.1. Classifica rèptils
en diferents grups
segons les seues
característiques.
33, 36, 64
CMCCT
CAA
92
Ocells
Adaptacions al vol
Alimentació i reproducció dels ocells
14. Diferenciar els
ocells de la resta
de vertebrats.
14.1. Reconeix les
característiques que
diferencien els ocells
d’altres vertebrats.
40, 67 CMCCT
15. Reconéixer les
adaptacions al
medi dels ocells.
15.1. Relaciona
determinades
estructures en els
ocells amb la seua
adaptació al medi.
37, 38, 39, 66 CMCCT
16. Classificar
diferents
exemplars
d’ocells segons
les seues
característiques.
16.1. Classifica ocells
en diferents grups
segons les seues
característiques.
68 CMCCT
CD
Mamífers
La classificació dels mamífers
Característiques dels éssers humans
17. Diferenciar els
mamífers de la
resta de
vertebrats.
17.1. Reconeix les
característiques que
diferencien els
mamífers d’altres
vertebrats.
43, 45, 46 CMCCT
18. Descriure els
trets que
caracteritzen
l’espècie humana.
18.1. Reconeix les
característiques
pròpies dels éssers
humans.
48, 71 CMCCT
19. Reconéixer les
adaptacions al
medi dels
mamífers.
19.1. Relaciona
determinades
estructures en els
mamífers amb la seua
adaptació al medi.
41, 42, 44, 70 CMCCT
CSIEE
20. Classificar
diferents
exemplars de
mamífers segons
les seues
característiques.
20.1. Classifica
mamífers en diferents
grups segons les seues
característiques.
47, 69 CMCCT
Tècniques de
treball i recerca
Tasca de recerca
21. Fer un treball
experimental
aplicant les
destreses del
treball científic
(control de
variables, registre
sistemàtic
d’observacions i
resultats, etc.),
manejar amb cura
els materials
d’aula i els
21.1. Desenvolupa
amb autonomia la
planificació del treball
experimental, utilitza
el material de
laboratori, argumenta
el procés experimental
seguit i les hipòtesis
plantejades.
Tècniques de treball i
experimentació
Tasca de recerca
CMCCT, CCL,
CD, CAA, CSIEE,
CSC
93
instruments de
laboratori,
respectar les
normes de
seguretat i de
comportament al
laboratori o en les
eixides de camp i
interpretar els
resultats per a
contrastar les
hipòtesis
formulades.
21.2. Descriu les seues
observacions i
interpreta els seus
resultats.
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); competència digital (CD); aprendre a aprendre (CAA); competències socials i cíviques (CSC); sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); consciència i expressions culturals (CCEC).
Temporalització
La unitat es desenvoluparà al llarg de 12 sessions:
Epígrafs Nre. de sessions
Motivació 1
1. Els animals vertebrats 2
2. Peixos 1
3. Amfibis 1
4. Rèptils 1
5. Ocells 1
6. Mamífers 1
Activitats finals 2
Tècnica de treball i experimentació 1
Avaluació 1
Atenció a la diversitat
En relació a les necessitats dels alumnes, es proposen, a més de les activitats del llibre de l’alumne,
unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diferents ritmes
d’aprenentatge dels alumnes. S’hi inclou també una versió dels continguts adaptats així com
activitats diferenciades a manera de fitxes de treball que poden servir com a adaptació curricular per
als casos en què calguera.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç amb diferents tipologies.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació amb diferents tipologies.
94
ADAPTACIÓ CURRICULAR
S’estableixen fitxes d’adaptació curricular per als continguts següents:
1. Els animals vertebrats.
2. Peixos.
3. Amfibis.
4. Rèptils.
5. Ocells.
6. Mamífers.
7. L’ésser humà.
Programació de l’adaptació curricular
Contingut Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge Instruments d’avaluació
Competències clau
Els animals vertebrats
1. Exposar les característiques pròpies dels animals vertebrats dins dels cordats.
1.1. Identifica i reconeix característiques que serveixen per a diferenciar els vertebrats dins dels cordats.
Fitxa 1
CCL CMCCT CAA
Peixos 2. Reconéixer les adaptacions que permeten viure als peixos en el seu medi.
2.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els peixos amb la seua adaptació al medi.
Fitxa 2 (2.1, 2.2) CMCCT CAA
3. Classificar diferents exemplars de peixos segons les seues característiques.
3.1. Classifica peixos en diferents grups segons les seues característiques.
Fitxa 2 (2.3) CMCCT
Amfibis 4. Diferenciar els amfibis de la resta de vertebrats.
4.1. Reconeix les característiques que diferencien els amfibis d’altres vertebrats
Fitxa 3 (3.2) CMCCT CSIEE
5. Classificar diferents exemplars d’amfibis segons les seues característiques.
5.1. Classifica amfibis en diferents grups segons les seues característiques.
Fitxa 3 (3.1) CMCCT CSIEE
Rèptils 6. Diferenciar els rèptils de la resta de vertebrats.
6.1. Reconeix les característiques que diferencien els rèptils d’altres vertebrats
Fitxa 4 (4.2) CMCCT
7. Classificar diferents exemplars de rèptils segons les seues característiques.
7.1. Classifica rèptils en diferents grups segons les seues característiques.
Fitxa 4 (4.1) CCL CMCCT CSIEE
Ocells 8. Diferenciar els ocells de la resta de vertebrats.
8.1. Reconeix les característiques que diferencien a les aus
Fitxa 5 (5.1) CMCCT
95
d’altres vertebrats
9. Reconéixer les adaptacions que permeten viure als ocells en el seu medi.
9.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els ocells amb la seua adaptació al medi.
Fitxa 5 (5.2, 5.3, 5.4) CMCCT CAA CSIEE
Mamífers L’ésser humà
10. Descriure els trets que caracteritzen l’espècie humana.
10.1. Reconeix les característiques pròpies dels éssers humans.
Fitxa 7 CMCCT
11. Reconéixer les adaptacions que permeten viure als mamífers en el seu medi.
11.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els mamífers amb la seua adaptació al medi.
Fitxa 6 (6.1) CMCCT
12. Classificar diferents exemplars de mamífers segons les seues característiques.
12.1. Classifica mamífers en diferents grups segons les seues característiques.
Fitxa 6 (6.1, 6.2)
CMCCT
Comunicació lingüística (CCL); competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCCT);
competència digital (CD); aprendre a aprendre (CAA); competències socials i cíviques (CSC); sentit d’iniciativa i esperit
emprenedor (CSIEE); consciència i expressions culturals (CCEC).
Rúbrica d’estàndards d’aprenentatge
Estàndard d’aprenentatge
avaluable
Instruments d’avaluació*
Excel·lent
3
Satisfactori
2
En procés
1 No assolit
0 Punts
1.1. Identifica i
reconeix exemplars i
característiques
pròpies dels cordats.
1, 2, 3
Identifica adequadament els criteris de classificació.
Identifica els criteris de classificació amb pocs errors.
Identifica els criteris de classificació amb molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.1. Reconeix
característiques que
serveixen per a
diferenciar els
vertebrats dins dels
cordats.
7, 8, 12, 49, 50,
51, 54
Identifica adequadament els criteris i resol totes les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els criteris i resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Identifica pocs criteris de classificació i resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.2. Relaciona les
característiques dels
vertebrats amb el
seu procés evolutiu.
4, 5, 6, 9, 10, 11,
13, 52, 53, 55
Relaciona els conceptes sense errors.
Relaciona els elements cometent pocs errors.
Relaciona els conceptes cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.1. Identifica
exemplars de
vertebrats propis
d’alguns ecosistemes
Tasca de
recerca
Resol correctament la tasca.
Resol correctament la tasca, encara que amb alguna
Resol la tasca però hi comet bastants errors.
96
o d’interés especial
per ser espècies en
perill d’extinció o
endèmiques.
errada.
4.1. Classifica
animals a partir de
claus d’identificació.
Tasca de
recerca
Identifica adequadament els criteris i resol totes les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els criteris i resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Identifica pocs criteris de classificació i resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.1. Reconeix les
característiques que
diferencien els
peixos d’altres
vertebrats.
20, 59,
Tècniques de
treball i
experimentació
Identifica correctament els conceptes principals.
Identifica els conceptes principals amb pocs errors.
Identifica els conceptes principals amb pocs errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
6.1. Relaciona
determinades
estructures en els
peixos amb la seua
adaptació al medi.
14, 15, 18, 58
Relaciona de manera adequada els conceptes, identificant tots els elements importants i les relacions que tenen.
Relaciona els conceptes de manera un poc incompleta, identificant bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Relaciona els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
7.1. Classifica peixos
en diferents grups
segons les seues
característiques.
16, 17, 19, 56,
57 Identifica adequadament els criteris i resol totes les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els criteris i resol les activitats, amb errors en algunes.
Identifica pocs criteris de classificació i resol les activitats amb errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
8.1. Reconeix les
característiques que
diferencien els
amfibis d’altres
vertebrats.
21, 27 Identifica correctament els conceptes principals.
Identifica els conceptes principals amb pocs errors.
Identifica els conceptes principals amb pocs errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
9.1. Relaciona
determinades
estructures en els
amfibis amb la seua
adaptació al medi.
22, 23, 25, 61,
62 Relaciona de manera adequada els conceptes, identificant tots els elements importants i les relacions que tenen.
Relaciona els conceptes de manera un poc incompleta, identificant bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Relaciona els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
10.1. Classifica
amfibis en diferents
grups segons les
seues
característiques.
24, 26, 60 Identifica adequadament els criteris i resol totes les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els criteris i resol les activitats, amb errors en algunes.
Identifica pocs criteris de classificació i resol les activitats amb errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
11.1. Reconeix les 30, 31, 34, 63 Identifica correctament
Identifica els conceptes
Identifica els conceptes
Respon de manera
97
característiques que
diferencien els
rèptils d’altres
vertebrats.
els conceptes principals.
principals amb pocs errors.
principals amb pocs errors.
totalment errònia o no respon.
12.1. Relaciona
determinades
estructures en els
rèptils amb la seua
adaptació al medi.
28, 29, 32, 35,
65 Relaciona de manera adequada els conceptes, identificant tots els elements importants i les relacions que tenen.
Relaciona els conceptes de manera un poc incompleta, identificant bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Relaciona els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
13.1. Classifica
rèptils en diferents
grups segons les
seues
característiques.
33, 36, 64
Identifica adequadament els criteris i resol totes les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els criteris i resol les activitats, amb errors en algunes.
Identifica pocs criteris de classificació i resol les activitats amb errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
14.1. Reconeix les
característiques que
diferencien els ocells
d’altres vertebrats.
40, 67 Identifica correctament els conceptes principals.
Identifica els conceptes principals amb pocs errors.
Identifica els conceptes principals amb pocs errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
15.1. Relaciona
determinades
estructures en els
ocells amb la seua
adaptació al medi.
37, 38, 39, 66 Relaciona de manera adequada els conceptes, identificant tots els elements importants i les relacions que tenen.
Relaciona els conceptes de manera un poc incompleta, identificant bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Relaciona els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
16.1. Classifica ocells
en diferents grups
segons les seues
característiques.
68 Identifica adequadament els criteris i resol totes les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els criteris i resol les activitats, amb errors en algunes.
Identifica pocs criteris de classificació i resol les activitats amb errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
17.1. Reconeix les
característiques que
diferencien els
mamífers d’altres
vertebrats.
43, 45, 46 Identifica correctament els conceptes principals.
Identifica els conceptes principals amb pocs errors.
Identifica els conceptes principals amb pocs errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
18.1. Reconeix les
característiques
pròpies dels éssers
humans.
48, 71 Identifica adequadament les característiques.
Identifica amb pocs errors les característiques.
Identifica poques característiques.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
19.1. Relaciona
determinades
estructures en els
mamífers amb la
41, 42, 44, 70 Relaciona de manera adequada els conceptes, identificant
Relaciona els conceptes de manera un poc incompleta, identificant
Relaciona els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements
Respon de manera totalment errònia o no respon.
98
seua adaptació al
medi.
tots els elements importants i les relacions que tenen.
bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
importants i les relacions que tenen.
20.1. Classifica
mamífers en
diferents grups
segons les seues
característiques.
47, 69 Identifica adequadament els criteris i resol totes les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els criteris i resol les activitats, amb errors en algunes.
Identifica pocs criteris de classificació i resol les activitats amb errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
21.1. Desenvolupa
amb autonomia la
planificació del
treball experimental,
utilitza el material de
laboratori,
argumenta el procés
experimental seguit i
les hipòtesis
plantejades.
Tècniques de
treball i
experimentació
Treballa al laboratori adequadament i argumenta les seues hipòtesis sense errors.
Treballa al laboratori i argumenta les hipòtesis cometent pocs errors.
Treballa al laboratori i argumenta les hipòtesis cometent molts errors.
No treballa al laboratori i no argumenta les hipòtesis.
21.2. Descriu les
seues observacions i
interpreta els seus
resultats.
Tècniques de
treball i
experimentació
Identifica adequadament els elements principals i les seues relacions.
Identifica els elements principals i les seues relacions cometent pocs errors.
Identifica els elements principals i les seues relacions cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no contesta.
*Els nombres corresponen a les activitats del Llibre de l’alumne.
99
UNITAT 1. ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS
Objectius
Diferenciar els processos geològics interns dels externs i identificar-ne els efectes en el relleu.
Conéixer com s’originen els sismes, els efectes que generen i les zones del planeta on
abunden més.
Conéixer els mecanismes d’erupció volcànica i les causes del fet que hi haja diferents tipus
d’erupcions.
Valorar el risc sísmic i volcànic existent en la zona en què habites.
Valorar el paper de la prevenció i la predicció a l’hora de reduir els danys i el nombre de
víctimes que causen els terratrèmols i els volcans.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Continguts Criteris
d’avaluació
Estàndards
d’aprenentatge
Instruments
d’avaluació
(activitats del LA)
Competències
clau
El relleu i la seua
evolució
L’evolució del relleu
1. Reconéixer els
principals trets
del relleu
terrestre i les
causes de la seua
singularitat.
1.1. Identifica les
grans formes del
relleu oceànic i
continental.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8,
9, 10, 11, 12, 13, 14,
58,59, 60, 61
CMCCT
CAA
CCL
Processos geològics
externs i interns
Motor dels processos geològics externs i interns
2. Descriure el
cicle geològic
terrestre,
discriminant els
processos interns
dels externs.
2.1. Diferencia un
procés geològic
extern d’un intern i
identifica els seus
efectes en el relleu.
15, 16, 20, 62, 63,
64, 65, 66
CMCCT
CAA
CCL
3. Relacionar els
processos
geològics externs
amb l’energia
que els activa i
diferenciar-los
dels processos
3.1. Relaciona la
calor
emmagatzemada a
l’interior terrestre
amb els processos
interns i l’energia
solar amb els
processos externs i
17, 18, 19, 20, 67,
68
100
interns. justifica el paper de
la gravetat en la
seua dinàmica.
Manifestacions de
l’energia interna de la
Terra
Terratrèmols o sismes
Volcans Activitat sísmica i
volcànica i les seues
manifestacions a la
Comunitat Valenciana.
Distribució planetària de terratrèmols i volcans
4. Relacionar
l’activitat sísmica
i volcànica amb la
dinàmica de
l’interior
terrestre i
justificar-ne la
distribució
planetària.
4.1. Coneix i descriu
com s’originen els
sismes i els efectes
que generen.
21, 22, 23, 24, 26,
27, 30, 69, 72, 75,
76
CMCCT
CAA
CCL
CD
4.2. Justifica
l’existència de zones
en les quals els
terratrèmols són
més freqüents i de
major magnitud.
25, 28, 29, 31, 70,
71, 73, 74, 77
L’activitat volcànica i el
relleu
Tipus d’erupcions, materials llançats i relleus associats
Vulcanisme a Espanya
5. Analitzar les
activitats sísmica
i volcànica, les
seues
característiques i
els efectes que
generen.
5.1. Relaciona els
tipus d’erupció
volcànica amb el
magma que els
origina i els associa
amb la seua
perillositat.
32, 33, 34, 35, 36,
37, 38, 39, 40, 78,
79, 80, 81, 82, 83
CMCCT
CAA
CCL
CCEC
CD
Els riscos sísmic i
volcànic
El risc sísmic
El risc volcànic
Predicció sísmica i volcànica
Prevenció sísmica i volcànica
6. Avaluar el risc
existent en la
zona en què
habita i conéixer
mesures
d’autoprotecció.
6.1. Valora el risc
sísmic i, si cal,
volcànic existent en
la zona en què
habita.
41,42,43, 44, 45, 46,
47, 48, 49, 50, 51,
52, 53, 54, 55, 56,
57, 84,85,86, 87, 88,
89, 90, 91, 92, 93
CMCCT
CAA
CCL
CD
CSC
6.2. Coneix les
mesures de
prevenció que ha
d’adoptar.
88, 89, 90, 91, 92
101
Tècniques de treball i
recerca
Tasca de recerca
7. Fer un treball
experimental
aplicant les
destreses del
treball científic
(control de
variables, registre
sistemàtic
d’observacions i
resultats, etc.),
manejar amb
cura els materials
d’aula i els
instruments de
laboratori,
respectar les
normes de
seguretat i de
comportament al
laboratori o en
les eixides de
camp i
interpretar els
resultats per a
contrastar les
hipòtesis
formulades.
7.1. Desenvolupa
amb autonomia la
planificació del
treball
experimental,
utilitza el material
de laboratori,
argumenta el procés
experimental seguit
i les hipòtesis
plantejades.
7.2. Descriu les
seues observacions i
interpreta els seus
resultats.
Tècniques de treball
i experimentació
CMCCT, CCL,
CD, CAA, CSIEE,
CSC
8. Buscar i
seleccionar
informació de
manera
contrastada
procedent de
diverses fonts
com pàgines
web, diccionaris i
enciclopèdies, i
organitzar
aquesta
informació citant-
ne la
procedència,
registrant-la en
paper de manera
acurada o
digitalment amb
diversos
8.1. Busca,
selecciona i
interpreta la
informació científica
a partir de diverses
fonts.
Tasca de recerca CMCCT, CD,
CAA, CSIEE
8.2. Transmet la
informació de
manera precisa
aprofitant les TIC.
Tasca de recerca CD
8.3. Utilitza la
informació de
caràcter científic per
a formar-se una
opinió pròpia i
argumentar sobre
problemes
relacionats.
Tasca de recerca CMCCT
CAA
CSIEE
102
procediments de
síntesi o
presentació de
continguts com
esquemes,
mapes
conceptuals,
taules, fulls de
càlcul, gràfics,
etc., utilitzant
aquesta
informació per a
fonamentar les
seues idees i
opinions.
9. Participar en
equips de treball
per a aconseguir
metes comunes
assumint
diversos rols amb
eficàcia i
responsabilitat,
donar suport a
companys i
companyes
demostrant
empatia i
reconeixent les
seues
aportacions i
utilitzar el diàleg
igualitari per a
resoldre
conflictes i
discrepàncies.
9.1. Participa, valora
i respecta el treball
individual i grupal.
Tècniques de treball
i experimentació
Tasca de recerca
CSC
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); competència digital (CD); aprendre a aprendre (CAA); competències socials i cíviques (CSC); sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); consciència i expressions culturals (CCEC).
Temporalització
El temps previst per al desenvolupament de la unitat és de quatre setmanes.
103
Atenció a la diversitat
En relació a les necessitats dels alumnes, es proposen, a més de les activitats del llibre de l’alumne,
unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diferents ritmes
d’aprenentatge dels alumnes. S’hi inclou també una versió dels continguts adaptats així com
activitats diferenciades a manera de fitxes de treball que poden servir com a adaptació curricular per
als casos en què calguera.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç amb diferents tipologies.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació amb diferents tipologies.
ADAPTACIÓ CURRICULAR
S’estableixen fitxes d’adaptació curricular per als continguts següents:
1. El relleu i la seua evolució.
2. Processos geològics externs i interns.
3. Manifestacions de l’energia interna de la Terra.
4. L’activitat volcànica i el relleu.
5. Els riscos sísmic i volcànic.
Programació de l’adaptació curricular
Contingut Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge
Instruments
d’avaluació
Competències
clau
El relleu i la
seua evolució
1. Reconéixer els
principals trets del
relleu terrestre i les
causes de la seua
singularitat
1.1. Identifica les grans
formes del relleu
oceànic i continental.
Fitxa 1 CMCCT
CAA
CSIEE
Processos
geològics
externs i interns
2. Diferenciar els
canvis en la
superfície terrestre
generats per
l’energia de
l’interior terrestre
dels d’origen
extern.
2.1. Diferencia un
procés geològic extern
d’un intern i n’identifica
els efectes en el relleu.
Fitxa 2 CMCCT
Manifestacions
de l’energia
3. Relacionar
l’activitat sísmica
3.1. Coneix i descriu
com s’originen els
Fitxa 3 CMCCT
104
interna de la
Terra
amb la dinàmica de
l’interior terrestre.
sismes i els efectes que
generen.
CCL
CSC
L’activitat
volcànica i el
relleu
4. Analitzar
l’activitat volcànica,
les seues
característiques i
els efectes que
generen.
4.1. Relaciona els tipus
d’erupció volcànica
amb el magma que els
origina i els associa amb
la seua perillositat.
Fitxa 4 CMCCT
CCL
Els riscos sísmic
i volcànic
5. Valorar la
importància de
conéixer els riscos
sísmic i volcànic i
les maneres de
prevenir-los.
5.1. Coneix què és el
risc sísmic i volcànic.
Fitxa 5 CMCCT
CAA
CSIEE
CSC
Comunicació lingüística (CCL); competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCCT);
competència digital (CD); aprendre a aprendre (CAA); competències socials i cíviques (CSC); sentit d’iniciativa i esperit
emprenedor (CSIEE); consciència i expressions culturals (CCEC).
Rúbrica d’estàndards d’aprenentatge
Estàndard d’aprenentatge
avaluable
Instruments d’avaluació*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Identifica les
grans formes del
relleu oceànic i
continental.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7,
8, 9, 10, 11, 12,
13, 14, 58,59,
60, 61
Identifica adequadament elements i resol totes les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els elements i resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Identifica pocs elements i resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.1. Diferencia un
procés geològic
extern d’un intern i
n’identifica els
efectes en el relleu.
15, 16, 20, 62,
63, 64, 65, 66 Distingeix els processos i identifica els efectes sense errors.
Distingeix els
processos i
identifica els
efectes cometent
pocs errors.
Distingeix els
processos i
identifica els
efectes
cometent molts
errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.1. Relaciona la
calor
emmagatzemada a
l’interior terrestre
amb els processos
17, 18, 19, 20,
67, 68 Identifica els elements i estableix adequadament les relacions
Identifica els
elements i
estableix les
relacions entre
aquests cometent
Identifica els
elements i
estableix les
relacions entre
aquests
Respon de manera totalment errònia o no respon.
105
interns i l’energia
solar amb els
processos externs i
justifica el paper de
la gravetat en la
seua dinàmica.
entre aquests. pocs errors. cometent molts
errors.
4.1. Coneix i
descriu com
s’originen els
sismes i els efectes
que generen.
21, 22, 23, 24,
26, 27, 30, 69,
72, 75, 76
Identifica les causes i enumera els efectes sense errors.
Identifica les
causes i enumera
els efectes
cometent pocs
errors.
Identifica les
causes i
enumera els
efectes
cometent molts
errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.2. Justifica
l’existència de
zones en les quals
els terratrèmols
són més freqüents
i de major
magnitud.
25, 28, 29, 31,
70, 71, 73, 74,
77
Relaciona els conceptes principals sense errors.
Relaciona els conceptes principals cometent pocs errors.
Relaciona els elements principals cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.1. Relaciona els
tipus d’erupció
volcànica amb el
magma que els
origina i els associa
amb la seua
perillositat.
32, 33, 34, 35,
36, 37, 38, 39,
40, 78, 79, 80,
81, 82, 83
Relaciona els conceptes principals sense errors.
Relaciona els conceptes principals cometent pocs errors.
Relaciona els elements principals cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
6.1. Valora el risc
sísmic i, si cal,
volcànic existent
en la zona en què
habita.
41,42,43, 44,
45, 46, 47, 48,
49, 50, 51, 52,
53, 54, 55, 56,
57, 84, 85, 86,
87, 88, 89, 90,
91, 92, 93
Identifica els factors i aporta bastants exemples de les seues conseqüències.
Identifica els factors i aporta suficients exemples de les seues conseqüències.
Identifica els factors i aporta pocs exemples de les seues conseqüències.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
6.2. Coneix les
mesures de
prevenció que ha
d’adoptar.
88, 89, 90, 91,
92 Aporta molts exemples.
Aporta suficients exemples.
Aporta pocs exemples.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
7.1. Desenvolupa
amb autonomia la
planificació del
treball
experimental,
utilitza el material
de laboratori,
argumenta el
procés
experimental
seguit i les
hipòtesis
Tècniques de
treball i
experimentació
Tasca de
recerca
Treballa al
laboratori
adequadament i
argumenta les
seues hipòtesis
sense errors.
Treballa al
laboratori i
argumenta les
hipòtesis
cometent pocs
errors.
Treballa al
laboratori i
argumenta les
hipòtesis
cometent molts
errors.
No treballa
al laboratori
i no
argumenta
les hipòtesis.
106
plantejades.
7.2. Descriu les
seues observacions
i interpreta els seus
resultats.
Tècniques de
treball i
experimentació
Tasca de
recerca
Identifica
adequadament
els elements
principals i les
seues relacions.
Identifica els
elements
principals i les
seues relacions
cometent pocs
errors.
Identifica els
elements
principals i les
seues relacions
cometent molts
errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
contesta.
8.1. Busca,
selecciona i
interpreta la
informació
científica a partir
de diverses fonts.
Tasca de
recerca
Selecciona i
empra
correctament la
informació.
Selecciona i
empra la
informació
cometent pocs
errors.
Selecciona i
empra la
informació amb
escassa
adequació.
No fa una
cerca
d’informació
o l’usa de
manera
totalment
errònia.
8.2. Transmet la
informació de
manera precisa
aprofitant les TIC.
Tasca de
recerca
Coneix i empra les
TIC
adequadament.
Coneix i empra les
TIC amb alguns
errors.
Coneix i empra
les TIC de
manera poc
adequada.
No coneix o
empra de
manera
errònia les
TIC.
8.3. Utilitza la
informació de
caràcter científic
per a formar-se
una opinió pròpia i
argumentar sobre
problemes
relacionats.
Tasca de
recerca
Empra
correctament la
informació.
Empra la
informació
cometent pocs
errors.
Empra la
informació amb
escassa
adequació.
No fa una
cerca
d’informació
o l’usa de
manera
totalment
errònia.
9.1. Participa,
valora i respecta el
treball individual i
grupal.
Tècniques de
treball i recerca
Tasca de
recerca
Participa en el
treball en grup
adequadament.
Participa en el
treball en grup
adequadament
encara que amb
distraccions.
Participa en el
treball en grup
amb poca
implicació.
No participa
ni valora el
treball de la
resta de
l’alumnat.
*Els nombres corresponen a les activitats del Llibre de l’alumne.
107
UNITAT 2. ELS GRANS ESCULTORS DEL RELLEU
TERRESTRE
Objectius
Conéixer quins agents i processos geològics esculpeixen el nostre relleu.
Comprendre com climes i roques diferents donen lloc a relleus també diferents.
Distingir entre l’acció geològica que exerceixen l’aigua, el gel i el vent.
Analitzar algunes de les formes de relleu modelades per l’aigua en forma d’aigües salvatges,
torrents, rius, aigües subterrànies o pel mar.
Valorar el paper que el vent i les glaceres han exercit en el modelatge del relleu del nostre
entorn, i reconéixer algunes de les seues formes característiques.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge
Instruments
d’avaluació
(activitats del LA)
Competències
clau
Processos geològics
externs: el modelatge del
relleu
Meteorització
Erosió, transport i sedimentació
Investigació del paisatge de l’entorn més pròxim al de l’alumnat i identificació i justificació d’alguns dels factors que n’han condicionat el modelatge.
1. Descriure els
processos implicats
en la gliptogènesi,
establint relacions
de causa-efecte
entre els agents
geològics externs, el
tipus de roca o el
clima amb les
formes resultants
del paisatge.
1.1. Diferencia els
processos de
meteorització,
erosió, transport i
sedimentació i els
seus efectes en el
relleu.
1, 2, 3, 4, 96, 100,
104
Tècniques de
treball i
experimentació
CMCCT
CD
CAA
CSIEE
2. Indagar els
diversos factors que
condicionen el
modelatge del
paisatge en les zones
pròximes a
l’alumnat.
2.1. Indaga el
paisatge del seu
entorn més pròxim
i identifica algun
dels factors que
n’han condicionat
el modelatge.
5, 6, 7, 8, 9, 97, 98,
99, 100, 101, 102,
103, 105
CMCCT
CD
CAA
CSIEE
108
Factors que condicionen
el modelatge del relleu
L’acció geològica dels éssers vius
3. Reconéixer la
importància
geològica dels éssers
vius i valorar la
importància de
l’espècie humana
com a agent
geològic extern.
3.1. Identifica la
intervenció
d’éssers vius en
processos de
meteorització,
erosió i
sedimentació.
102, 103 CMCCT
CCL
3.2. Valora la
importància
d’activitats
humanes en la
transformació de la
superfície
terrestre.
15, 16, 17, 18, 19,
20, 21, 103, 115,
119, 121
CMCCT, CD,
CAA, CSIEE,
CSC
Influència de les roques
en el relleu
Modelatge granític
Modelatge estructural
4. Relacionar l’acció
geològica amb les
condicions que la
fan possible i
identificar algunes
formes resultants.
4.1. Identifica la
influència del clima
i de les
característiques de
les roques que
condicionen i
influeixen en els
diferents tipus de
relleu.
31, 32, 33, 34, 35,
36, 37, 38, 39, 40,
106, 107, 108, 109,
CMCCT
CAA
CSIEE
L’acció geològica de
l’aigua
Modelatge fluvial
Les aigües subterrànies
Modelatge càrstic
Modelatge de les aigües salvatges i dels torrents
Modelatge costaner
5. Analitzar i predir
l’acció de les aigües
superficials i
identificar les
formes d’erosió i
depòsit més
característiques.
5.1. Analitza
l’activitat d’erosió,
transport i
sedimentació
produïda per les
aigües superficials i
en reconeix els
efectes en el relleu.
41, 42, 43, 44, 45,
46, 47, 48, 49, 50,
51, 52, 53, 54, 55,
110, 111, 112, 113,
114,
CMCCT
CCL
CAA
CD
CSIEE
6. Valorar la
importància de les
aigües subterrànies,
justificar la seua
dinàmica i relació
amb les aigües
superficials.
6.1. Valora la
importància de les
aigües subterrànies
i els riscos de la
seua
sobreexplotació.
63, 64, 65, 66, 67,
68, 69, 70, 71, 72,
73, 74, 75, 116,
117, 118, 120,
CMCCT
CAA
CSIEE
CSC
7. Analitzar la
dinàmica marina i la
seua influència en el
modelatge litoral.
7.1. Relaciona els
moviments de les
aigües del mar amb
l’erosió, el
transport i la
sedimentació en el
litoral, i identifica
algunes formes
76, 77, 78, 79, 80,
81, 82, 83, 84, 122,
123, 124
CMCCT
CAA
CSIEE
109
resultants
característiques.
L’acció geològica del gel
Modelatge glacial
Modelatge periglaciar
8. Analitzar l’acció
geològica de les
glaceres i justificar
les característiques
de les formes
d’erosió i depòsit
resultants.
8.1. Analitza la
dinàmica glacial i
n’identifica els
efectes sobre el
relleu.
85, 86, 87, 88, 89,
90, 91, 92, 93, 94,
95, 114, 125, 126,
127
CMCCT, CCL,
CSIEE, CCEC
L’acció geològica del vent
Formes del modelatge eòlic o desèrtic
9. Analitzar l’acció
geològica del vent i
justificar les
característiques de
les formes d’erosió i
depòsit resultants.
9.1. Associa
l’activitat eòlica
amb els ambients
en què aquesta
activitat geològica
pot ser rellevant.
Tasca de recerca CMCCT
CAA
CSIEE
Tècniques de treball i
recerca
Tasca de recerca
10. Fer un treball
experimental
aplicant les
destreses del treball
científic (control de
variables, registre
sistemàtic
d’observacions i
resultats, etc.),
manejar amb cura
els materials d’aula i
els instruments de
laboratori, respectar
les normes de
seguretat i de
comportament al
laboratori o en les
eixides de camp i
interpretar els
resultats per a
contrastar les
hipòtesis
formulades.
10.1. Desenvolupa
amb autonomia la
planificació del
treball
experimental,
utilitza el material
de laboratori, i
argumenta el
procés
experimental
seguit i les
hipòtesis
plantejades.
Tècniques de
treball i
experimentació
CMCCT
CCL
CD
CAA
CSIEE
10.2. Descriu les
seues observacions
i interpreta els seus
resultats.
Tècniques de
treball i
experimentació
11. Buscar i
seleccionar
informació de
manera contrastada
procedent de
diverses fonts com
pàgines web,
11.1. Busca,
selecciona i
interpreta la
informació de
caràcter científic a
partir de la
utilització de
Tasca de recerca CMCCT
CD
CAA
CSIEE
110
diccionaris i
enciclopèdies, i
organitzar aquesta
informació citant-ne
la procedència,
registrant-la en
paper de manera
acurada o
digitalment amb
diversos
procediments de
síntesi o presentació
de continguts com
esquemes, mapes
conceptuals, taules,
fulls de càlcul,
gràfics, etc.,
utilitzant aquesta
informació per a
fonamentar les
seues idees i
opinions.
diverses fonts.
11.2. Transmet la
informació
seleccionada de
manera precisa
utilitzant diversos
suports i aprofitant
les TIC.
Tasca de recerca
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); competència digital (CD); aprendre a aprendre (CAA); competències socials i cíviques (CSC); sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); consciència i expressions culturals (CCEC).
Temporalització
El temps previst per al desenvolupament de la unitat és de huit sessions.
Atenció a la diversitat
En relació a les necessitats dels alumnes, es proposen, a més de les activitats del llibre de l’alumne,
unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diferents ritmes
d’aprenentatge dels alumnes. S’hi inclou també una versió dels continguts adaptats així com
activitats diferenciades a manera de fitxes de treball que poden servir com a adaptació curricular per
als casos en què calguera.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç amb diferents tipologies.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació amb diferents tipologies.
111
ADAPTACIÓ CURRICULAR
S’estableixen fitxes d’adaptació curricular per als continguts següents:
1. Processos geològics externs: el modelatge del relleu.
2. Factors que condicionen el modelatge del relleu.
3. Influència de les roques en el relleu.
4. L’acció geològica de l’aigua.
5. L’acció geològica del gel.
6. L’acció geològica del vent.
Programació de l’adaptació curricular
Contingut Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge
Instruments
d’avaluació
Competències
clau
Processos
geològics externs:
el modelatge del
relleu.
1. Identificar alguna
de les causes que fan
que el relleu
diferisca d’uns llocs a
uns altres.
1.1. Diferencia els
processos de
meteorització,
erosió, transport i
sedimentació i els
seus efectes en el
relleu.
Fitxa1 CMCCT
CCL
Factors que
condicionen el
modelatge del
relleu.
2. Reconéixer la
importància
geològica dels éssers
vius i valorar la
importància de
l’espècie humana
com a agent geològic
extern.
2.1. Valora la
importància
d’activitats
humanes en la
transformació de la
superfície
terrestre.
Fitxa 2
CMCCT
CCL
CSC
Influència de les
roques en el relleu.
3. Relacionar l’acció
geològica amb les
condicions que la fan
possible i identificar
algunes formes
resultants.
3.1. Identifica la
influència del clima
i de les
característiques de
les roques que
condicionen i
influeixen en els
diferents tipus de
relleu.
Fitxa 3 CMCCT
CCL
CAA
L’acció geològica
de l’aigua.
4. Analitzar i predir
l’acció de les aigües
superficials i
identificar les formes
d’erosió i depòsit
4.1. Analitza
l’activitat d’erosió,
transport i
sedimentació
produïda per les
aigües superficials i
Fitxa 4 CMCCT
CAA
CSIEE
112
més característiques. en reconeix els
efectes en el relleu.
5. Analitzar la
dinàmica marina i la
seua influència en el
modelatge litoral.
5.1. Relaciona els
moviments de les
aigües del mar amb
l’erosió, el
transport i la
sedimentació en el
litoral, i identifica
algunes formes
resultants
característiques.
Fitxa 5 CMCCT
CAA
CSIEE
L’acció geològica
del gel.
6. Analitzar l’acció
geològica de les
glaceres i justificar
les característiques
de les formes
d’erosió i depòsit
resultants.
6.1. Analitza la
dinàmica glacial i
identifica els seus
efectes sobre el
relleu.
Fitxa 6 CMCC
CAAT
L’acció geològica
del vent.
7. Analitzar l’acció
geològica del vent i
justificar les
característiques de
les formes d’erosió i
depòsit resultants.
7.1. Associa
l’activitat eòlica
amb els ambients
en què aquesta
activitat geològica
pot ser rellevant.
Fitxa 6 CMCCT
CCL
CAA
CSIEE
Rúbrica d’estàndards d’aprenentatge
Estàndard d’aprenentatge
avaluable
Instruments d’avaluació*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Diferencia els
processos de
meteorització,
erosió, transport i
sedimentació i els
seus efectes en el
relleu.
1, 2, 3, 4, 96, 100,
104
Tècniques de
treball i
experimentació
Identifica els conceptes principals i els diferència correctament.
Identifica els conceptes principals i els diferència cometent pocs errors.
Identifica els conceptes principals i els diferència cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.1. Indaga el
paisatge del seu
entorn més pròxim i
identifica algun dels
factors que n’han
condicionat el
modelatge.
5, 6, 7, 8, 9, 97,
98, 99, 100, 101,
102, 103, 105
Tasca de recerca
Resol correctament les activitats i aporta molts exemples vàlids.
Resol les activitats cometent pocs errors i aporta suficients exemples vàlids.
Resol les activitats cometent molts errors i aporta pocs exemples vàlids o són erronis.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
113
3.1. Identifica la
intervenció d’éssers
vius en processos de
meteorització, erosió
i sedimentació.
102, 103 Identifica els elements principals i estableix correctament les relacions entre aquests.
Identifica els elements principals i estableix de manera vàlida, encara que amb alguns errors, les relacions entre aquests.
Identifica els elements principals i estableix les relacions entre aquests cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.2. Valora la
importància
d’activitats humanes
en la transformació
de la superfície
terrestre.
15, 16, 17, 18, 19,
20, 21, 103, 115,
119, 121
Identifica les causes i enumera els efectes sense errors.
Identifica les
causes i
enumera els
efectes
cometent pocs
errors.
Identifica les
causes i
enumera els
efectes
cometent
molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.1. Identifica la
influència del clima i
de les
característiques de
les roques que
condicionen i
influeixen en els
diferents tipus de
relleu.
31, 32, 33, 34, 35,
36, 37, 38, 39, 40,
106, 107, 108,
109
Identifica adequadament elements i resol totes les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els elements i resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Identifica pocs elements i resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.1. Analitza
l’activitat d’erosió,
transport i
sedimentació
produïda per les
aigües superficials i
en reconeix els
efectes en el relleu.
41, 42, 43, 44, 45,
46, 47, 48, 49, 50,
51, 52, 53, 54, 55,
110, 111, 112,
113, 114
Distingeix els processos i identifica els efectes sense errors.
Distingeix els
processos i
identifica els
efectes
cometent pocs
errors.
Distingeix els
processos i
identifica els
efectes
cometent
molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
6.1. Valora la
importància de les
aigües subterrànies i
els riscos de la seua
sobreexplotació.
63, 64, 65, 66, 67,
68, 69, 70, 71, 72,
73, 74, 75, 116,
117, 118, 120,
Reconeix la importància i els riscos de la sobreexplotació correctament.
Reconeix la
importància i els
riscos de la
sobreexplotació
de manera
vàlida però
cometent
alguns errors.
Reconeix la
importància i
els riscos de la
sobreexplotaci
ó cometent
molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
7.1. Relaciona els
moviments de les
aigües del mar amb
l’erosió, el transport
i la sedimentació en
el litoral, i identifica
algunes formes
resultants
característiques.
76, 77, 78, 79, 80,
81, 82, 83, 84,
122, 123, 124
Distingeix els processos i identifica els efectes sense errors.
Distingeix els
processos i
identifica els
efectes
cometent pocs
errors.
Distingeix els
processos i
identifica els
efectes
cometent
molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
8.1. Analitza la
dinàmica glacial i
85, 86, 87, 88, 89,
90, 91, 92, 93, 94, Distingeix els processos i
Distingeix els
processos i
Distingeix els
processos i Respon de manera
114
identifica els seus
efectes sobre el
relleu.
95, 114, 125, 126,
127
identifica els efectes sense errors.
identifica els
efectes
cometent pocs
errors.
identifica els
efectes
cometent
molts errors.
totalment errònia o no respon.
9.1. Associa
l’activitat eòlica amb
els ambients en què
aquesta activitat
geològica pot ser
rellevant.
Tasca de recerca Identifica les causes i enumera els efectes sense errors.
Identifica les
causes i
enumera els
efectes
cometent pocs
errors.
Identifica les
causes i
enumera els
efectes
cometent
molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
10.1. Desenvolupa
amb autonomia la
planificació del
treball experimental,
utilitza el material de
laboratori,
argumenta el procés
experimental seguit i
les hipòtesis
plantejades.
Tècniques de
treball i
experimentació
Tasca de recerca
Treballa al
laboratori
adequadament i
argumenta les
seues hipòtesis
sense errors.
Treballa al
laboratori i
argumenta les
hipòtesis
cometent pocs
errors.
Treballa al
laboratori i
argumenta les
hipòtesis
cometent
molts errors.
No treballa al
laboratori i no
argumenta les
hipòtesis.
10.2. Descriu les
seues observacions i
interpreta els seus
resultats.
Tècniques de
treball i
experimentació
Tasca de recerca
Identifica
adequadament
els elements
principals i les
seues relacions.
Identifica els
elements
principals i les
seues relacions
cometent pocs
errors.
Identifica els
elements
principals i les
seues
relacions
cometent
molts errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
contesta.
11.1. Busca,
selecciona i
interpreta la
informació de
caràcter científic a
partir de la utilització
de diverses fonts.
Tasca de recerca Fa correctament
les activitats.
Fa les activitats
amb pocs
errors.
Fa les
activitats amb
molts errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
11.2. Transmet la
informació
seleccionada de
manera precisa
utilitzant diversos
suports i aprofitant
les TIC.
Tasca de recerca Coneix i empra
les TIC
adequadament.
Coneix i empra
les TIC amb
alguns errors.
Coneix i
empra les TIC
de manera
poc adequada.
No coneix o
empra de
manera
errònia les
TIC.
*Els nombres corresponen a les activitats del Llibre de l’alumne.
115
Annex. Biodiversitat de la Comunitat
Valenciana
Introducció
Amb aquesta unitat es pretén fer conéixer a l’alumnat l’enorme biodiversitat que presenta la Comunitat Valenciana. S’analitzen el nombre d’espècies vegetals i animals i s’incideix en el concepte de biodiversitat i de les circumstàncies que la condicionen.
Es defineix el concepte d’endemisme i s’aporten alguns exemples característics de la Comunitat Valenciana, i després es descriuen les diferents regions geogràfiques de la Comunitat i com aquestes condicionen la biodiversitat que s’hi pot trobar.
Es finalitza la unitat amb epígrafs que serveixen perquè l’alumnat valore el manteniment de la biodiversitat, que conega quines són les amenaces principals d’aquesta i quines mesures es podrien prendre per a protegir les espècies amenaçades i els espais naturals.
Objectius
Conéixer les característiques de la biodiversitat a la Comunitat Valenciana.
Comprendre la importància de les espècies endèmiques de la Comunitat.
Relacionar la diversitat geogràfica de la Comunitat Valenciana amb la biodiversitat que presenta.
Explicar les principals causes de la pèrdua de biodiversitat de la Comunitat.
Conéixer algunes mesures de protecció de la biodiversitat.
Programació didàctica
Contingut Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge
Instruments d’avaluació
(activitats de l’Annex)
Competències clau
La biodiversitat en xifres
1. Conéixer de forma operativa el concepte de biodiversitat a la Comunitat Valenciana.
1.1. Defineix i aplica el concepte de biodiversitat.
1, 3, 11, 12, 13, 14 CMCCT CCL CSIEE
Les nostres espècies: els endemismes
2. Conéixer i valorar l’existència d’endemismes.
2.1. Valora i enumera els principals endemismes de la Comunitat.
2, 15, 16, 21, 26 CMCCT CCL
Diversitat geogràfica Zones interiors Zones humitat La nostra costa.
El mar Mediterrani
3. Comprendre la relació entre la diversitat geogràfica i la diversitat de fauna i flora a la Comunitat.
3.1. Relaciona les condicions geogràfiques amb espècies i adaptacions de les espècies a aquestes condicions.
4, 5, 17, 18, 19, 20 CMCCT CCL CD CAA CSIEE
116
Pèrdua de la biodiversitat Conservació de
la biodiversitat Protecció de les espècies
Protecció dels espais naturals
Altres mesures de protecció a la Comunitat
4. Comprendre la necessitat de protegir la biodiversitat de la Comunitat.
4.1. Identifica factors causants de pèrdua de biodiversitat.
6, 7, 22, 23, 24, 25 CMCCT CCL CD CAA CSIEE CSC
4.2. Identifica i proposa mesures per a la conservació de la biodiversitat.
8, 9, 27
Comunicació lingüística (CCL); competència matemàtica i competències bàsiques en ciència
i tecnologia (CMCCT); competència digital (CD); aprendre a aprendre (CAA); competències socials i cíviques (CSC); sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); consciència i expressions culturals (CCEC).
Temporalització
La unitat es desenvoluparà al llarg de 3 sessions:
Epígrafs Nre. de sessions
La biodiversitat en xifres ½
Les nostres espècies: els endemismes ½
Diversitat geogràfica 1
Pèrdua de biodiversitat ½
Conservació de la biodiversitat ½
Rúbrica d’estàndards d’aprenentatge
Estàndard d’aprenentatge
avaluable
Instruments d’avaluació*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Defineix
i aplica el
concepte de
biodiversitat.
1, 3, 11, 12,
13, 14 Identifica el concepte i fa correctament les activitats.
Identifica el concepte i fa les activitats fent poques errades.
Identifica el concepte i fa les activitats fent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.1. Valora i
enumera els
principals
endemismes de
la Comunitat.
2, 15, 16, 21,
26 Proposa molts exemples vàlids.
Proposa bastants exemples vàlids.
Proposa pocs exemples vàlids.
Proposa exemples totalment erronis o no els proposa.
3.1. Relaciona
les condicions
geogràfiques
amb espècies
i adaptacions
de les espècies
a aquestes
condicions.
4, 5, 17, 18,
19, 20
Identifica
els elements
principals i les
relacions entre
ells sense
errors.
Identifica els elements principals i les relacions entre ells cometent pocs errors.
Identifica els elements principals i les relacions entre ells cometent molt errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.1. Identifica
factors causants
6, 7, 22, 23,
24, 25 Identifica i explica
Identifica i explica els
Identifica i explica
Respon forma
117
de pèrdua de
biodiversitat
els factors correctament.
factors de forma vàlida, encara que cometent alguns errors.
els factors cometent molts errors.
totalment errònia o no respon.
4.2. Identifica i
proposa mesures
per a la
conservació de
la biodiversitat.
8, 9, 27 Valora i proposa molts exemples vàlids de mesures de conservació.
Valora i
proposa
suficients
exemples
vàlids de
mesures de
conservació.
Valora i
proposa
suficients
exemples
vàlids de
mesures de
conservació.
Respon
forma
totalment
errònia
o no respon.
*Els nombres corresponen a les activitats de l’Annex.
118
PROGRAMACIÓ 3r ESO
BIOLOGIA I GEOLOGIA
119
Índex Introducció
1. El currículum de Biologia i Geologia
Components.
Elements transversals. o Foment de la lectura. Comprensió lectora.
o Expressió oral i escrita.
o Comunicació audiovisual. TIC.
o Educació cívica i constitucional.
o Emprenedoria.
2. Metodologia. Orientacions didàctiques
Metodologia general i específica. Recursos didàctics i organitzatius.
Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatge.
3. Mesures d’atenció a la diversitat (alumnat amb necessitat específica de suport
educatiu o amb necessitat de compensació educativa).
4. Procediments i instruments d’avaluació
Avaluació de l’alumnat.
o Instruments d’avaluació.
o Activitats de reforç i ampliació.
Procediments, instruments d’avaluació i indicadors d’èxit del procés d’ensenyament i de
la programació didàctica.
5. Objectius de l’etapa vinculats amb la matèria, continguts i competències
6. Programació de les unitats didàctiques
Contenen:
Objectius de la unitat
Continguts, criteris d’avaluació, estàndards d’aprenentatge, indicadors i competències.
Temporalització.
Mesures d’atenció a la diversitat.
Rúbrica
120
1 El currículum de Biologia i Geologia
Components
El currículum d’aquesta matèria s’organitza en cinc nuclis: objectius d’etapa, metodologia
didàctica, continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables. A tots
aquests se superposa l’enfocament competencial fixat en el desenvolupament de les
competències clau que es vinculen als criteris d’avaluació i els estàndards de la matèria.
CURRÍCULUM
Objectius d’etapa Assoliments que els estudiants han d’aconseguir en finalitzar cada etapa educativa. No estan associats a un curs ni a una matèria concreta.
Metodologia didàctica Conjunt d’estratègies, procediments i accions planificades pel professorat per a possibilitar l’aprenentatge de l’alumnat i la consecució dels objectius.
Continguts Conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a la consecució dels objectius i a l’adquisició de competències.
Criteris d’avaluació Referents específics per a avaluar l’aprenentatge de l’alumnat. Descriuen els coneixements i les competències que es volen valorar i que l’alumnat ha d’adquirir i desenvolupar en cada matèria.
Estàndards d’aprenentatge
Especificacions dels criteris d’avaluació que permeten definir els resultats d’aprenentatge, i que concreten el que l’estudiant ha de saber, comprendre i saber fer en cada matèria. Han de ser observables, mesurables i avaluables, i permetre graduar el rendiment o resultat aconseguit.
Competències Capacitats per a aplicar de manera integrada els continguts de cada ensenyament i etapa educativa, amb la finalitat d’aconseguir la realització adequada d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos.
Elements transversals
El desenvolupament de la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, i l’argumentació en públic,
així com l’educació cívica i constitucional, la comunicació audiovisual i les tecnologies de la
informació i la comunicació i l’emprenedoria, s’aborden d’una manera transversal al llarg de tot el
curs de Biologia i Geologia 3r ESO. La concreció d’aquest tractament es troba en la programació de
cada unitat didàctica. No obstant això, d’una manera general, establim les següents línies de treball:
Foment de la lectura. Comprensió lectora: es posarà a la disposició de l’alumnat una
selecció de textos sobre els quals es treballarà la comprensió mitjançant una bateria de
preguntes específica.
Expressió oral: els debats a l’aula, el treball per grups i la presentació oral de resultats de
les investigacions són, entre d’altres, moments a través dels quals els alumnes hauran
d’anar consolidant les seues destreses comunicatives.
Expressió escrita: l’elaboració de treballs de diversa índole (informes de resultats
d’investigacions, conclusions de les pràctiques de laboratori, anàlisi d’informació extreta
121
de pàgines web, etc.) anirà permetent que l’alumne construïsca el seu dossier
d’aprenentatge (portfolio) personal, a través del qual no solament es podrà valorar el
grau d’avanç de l’aprenentatge de l’alumne, sinó la maduresa, la coherència, el rigor i la
claredat de la seua exposició.
Comunicació audiovisual i TIC: l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació
estarà present en tot moment, ja que la nostra metodologia didàctica incorpora un ús
exhaustiu d’aquests recursos, d’una manera molt activa. L’alumnat no solament haurà
de fer ús de les TIC per a treballar determinats continguts (a través de vídeos,
simulacions, interactivitats…), sinó que haurà d’emprar-les per a comunicar als altres els
seus aprenentatges, mitjançant la realització de presentacions (individuals i en grup), la
gravació d’àudios (per exemple, resums de conceptes essencials de les unitats), etc.
Educació cívica i constitucional: el treball col·laboratiu, un dels pilars del nostre
enfocament metodològic, permet fomentar el respecte als altres, practicar la tolerància,
la cooperació i la solidaritat, així com la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i
homes. En aquest sentit, promourem el rebuig de la discriminació de les persones per
raó de sexe o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social. D’altra
banda, serà igualment important la valoració crítica dels hàbits socials i el consum, així
com el foment de la cura dels éssers vius i el medi ambient, per a contribuir a la seua
conservació i millora.
Emprenedoria: la societat actual demana persones que sàpien treballar en equip. Els
centres educatius impulsaran l’ús de metodologies que promoguen el treball en grup i
de tècniques cooperatives que fomenten el treball consensuat, la presa de decisions en
comú, la valoració i el respecte de les opinions dels altres. Així com l’autonomia de
criteri i l’autoconfiança.
122
2 Metodologia. Orientacions didàctiques
Metodologia general i específica. Recursos didàctics i organitzatius
La matèria de Biologia i Geologia en l’Educació Secundària Obligatòria contribuirà al
desenvolupament i adquisició de les competències i dels objectius generals d’etapa, per a
ajudar a comprendre el món físic, els éssers vius i les relacions entre els dos. Per a això,
partirem d’una planificació rigorosa, el paper del docent serà d’orientador, promotor i
facilitador del desenvolupament competencial en l’alumnat mitjançant el plantejament de
tasques o situacions problema de la vida quotidiana, amb un objectiu concret, en el qual
l’alumnat puga aplicar els diferents tipus de coneixements, destreses, actituds i valors adquirits,
i aconseguir així estimular i potenciar el seu interés per la ciència.
La metodologia que posarem en joc al llarg d’aquest curs s’assenta en els principis següents:
Motivació: s’ha d’atraure l’alumne mitjançant continguts, mètodes
i propostes que estimulen la seua curiositat i alimenten el seu interés
per aprendre.
Interacció omnidireccional en l’espai aula:
o professor-alumne: el docent establirà una “conversa” permanent amb l’alumne, i
aquest es veurà interpel·lat a establir connexions amb idees prèvies o amb altres
conceptes, i veurà facilitat el seu aprenentatge a través d’un diàleg viu i
enriquidor.
o alumne-alumne: el treball col·laboratiu, els debats i la interacció “entre iguals”
són font d’enriquiment i aprenentatge, i introdueixen una dinàmica a l’aula que
transcendeix unes metodologies passives que no desenvolupen les
competències.
o alumne amb si mateix: autointerrogant-se i reflexionant sobre el seu propi
aprenentatge, l’alumne és conscient del seu paper i l’adopta de manera activa.
Equilibri entre coneixements i procediments: el coneixement no s’aprén al marge del
seu ús, com tampoc s’adquireixen destreses en absència d’un coneixement de base
conceptual que permet donar sentit a l’acció que es du a terme. La nostra metodologia
combina el treball dels coneixements amb l’amplitud i el rigor necessaris, d’una banda,
amb aspectes bàsics per a una activitat científica com les pràctiques, les eines, la
investigació i l’elaboració i comunicació d’informes.
Aprenentatge actiu i col·laboratiu: l’adquisició i aplicació de coneixements en situacions
i contextos reals és una manera òptima de fomentar la participació i implicació de
l’alumnat en el seu propi aprenentatge. Una metodologia activa ha de basar-se en
estructures d’aprenentatge cooperatiu, de manera que, a través de la resolució conjunta
123
de les tasques, els membres del grup coneguen les estratègies utilitzades pels seus
companys i puguen aplicar-les a situacions similars.
Importància de la investigació: com a resposta a les noves necessitats educatives, on
adquireixen rellevància els projectes d’investigació, la nostra metodologia inclou una
tasca d’indagació o investigació per unitat didàctica.
Integració de les TIC en el procés d’ensenyament-aprenentatge: la nostra metodologia
incorpora l’entorn digital, ja que no podem obviar ni el component de motivació que
aporten les TIC a l’alumne ni el seu potencial didàctic. Així, incloem activitats
interactives com també treball basat en enllaços web, vídeos, animacions i simulacions.
Atenció a la diversitat: en la nostra metodologia, la clau és garantir l’avanç segur, l’èxit
pas a pas. Evitant llacunes conceptuals, competències insuficientment treballades i, en
definitiva, frustracions perquè cada alumne no aconseguisca, dins dels principis
d’atenció individualitzada i educació inclusiva, tot allò que és capaç d’assolir.
Recursos didàctics i organitzatius
Amb l’objectiu de posar en pràctica els principis metodològics en què creiem, hem seleccionat
un conjunt de materials didàctics que responen al nostre plantejament. Aquests materials són
els que componen el projecte INICIA de l’editorial Oxford per a Biologia i Geologia 3r ESO.
Llibre de l’alumne INICIA - DUAL
PRESENTACIÓ
Per a oferir una visió de conjunt de la unitat, cada apartat que la compon es presenta
mitjançant una imatge representativa i un text curiós que relaciona el contingut amb algun
aspecte de la vida quotidiana o aplicació real. A més, s’inclouen qüestions que susciten
l’interés i permeten una exploració inicial dels coneixements previs dels alumnes.
Com a apartat final, es proposa una tasca de recerca l’objectiu de la qual és que es
desenvolupe a mesura que l’alumne avança al llarg de la unitat. Aquesta mateixa tasca es
presenta també en format digital en el component denominat Oxford investigació.
El codi QR que apareix sobre la imatge inicial dirigeix a un vídeo de durada breu que facilita
la introducció de la unitat d’una manera atractiva per a l’alumne.
DESENVOLUPAMENT
S’expliquen els continguts essencials i es proposen activitats graduades en tres nivells de
dificultat (baixa, mitjana, alta). Al principi de cada epígraf de primer ordre s’inclou un text
breu al marge que indica les idees bàsiques que l’alumne necessita recordar per a abordar
amb garanties el nou contingut. Finalment, també en el lateral, hi ha un petit resum dels
continguts tractats (Idees clares). Aquest plantejament té com a objectiu garantir l’avanç
segur i l’aprenentatge sense llacunes.
Les qüestions que s’intercalen en alguns moments del desenvolupament expositiu dels
continguts pretenen interpel·lar l’alumne, ajudar-lo a reflexionar sobre el que està aprenent
124
i de les relacions i aplicacions que aquests continguts tenen amb d’altres, dins de la mateixa
assignatura o fins i tot d’unes altres. Es tracta, en suma, d’afegir una dimensió competencial
al text expositiu.
ACTIVITATS FINALS
El desenvolupament de la unitat finalitza amb una àmplia selecció d’activitats agrupades
per continguts i graduades en tres nivells de dificultat. Se’n destaquen dues seccions:
Llig i comprén la ciència: l’objectiu és desenvolupar la comprensió lectora dels alumnes,
aplicada a textos expositius de caràcter científic divulgatiu.
Tècniques d’estudi: realització d’un resum personal (a partir de les Idees clares de cada
epígraf), un mapa conceptual de la unitat i un glossari científic.
LLIBRE DUAL
L’alumne disposa d’un llibre imprés i la versió electrònica, que inclou recursos perquè els
treballe, segons la planificació docent, juntament amb la unitat. Es pot treballar amb
connexió a internet i sense.
En les pàgines impreses s’ha inclòs una icona per a recordar a l’alumne la disponibilitat de la
versió electrònica del seu llibre DUAL, així com els recursos que incorpora: Oxford
investigació, fitxes de comprensió lectora, animacions, vídeos, pàgines web d’interés i totes
les activitats del llibre interactives.
Aquests recursos estan concebuts per a facilitar la dinàmica d’aula, per a atendre a la
diversitat, per a treballar les competències, per a completar, ampliar els continguts del curs
o aprofundir-hi i per a avaluar. A més, estan disponibles en diferents formats. Són els
següents:
Presentacions: esquemes de contingut per unitat.
Mapes conceptuals (un per unitat).
Oxford investigació: format digital (HTML). Les tasques (una per unitat) engloben
simulacions, interactivitats, cerques en internet i activitats de resposta tancada.
Animacions: format digital.
Fitxes de comprensió lectora (inclouen activitats per a la seua explotació didàctica):
documents imprimibles i format digital.
Pràctiques de laboratori (per a fer a l’aula o a casa): documents imprimibles.
Vídeos (inclouen activitats per a la seua explotació didàctica): documents imprimibles i
format digital.
125
Pàgines web (inclouen activitats per a la seua explotació didàctica): documents
imprimibles i format digital.
Activitats interactives (totes les dels epígrafs de contingut i les finals
del llibre de l’alumne) amb traça per a facilitar-ne el seguiment.
Adaptació curricular: cada unitat compta amb una versió adaptada. Disponible com a
document imprimible.
Activitats de reforç per unitat: documents imprimibles i editables.
Activitats d’ampliació per unitat: documents imprimibles i editables.
Fitxes d’avaluació de competències (estímuls i activitats): documents imprimibles.
Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatge
TÈCNIQUES DE TREBALL I EXPERIMENTACIÓ
En aquesta secció es proposen mètodes i procediments per a manejar instruments i estudiar
l’entorn i els fenòmens que hi tenen lloc. Aquestes tècniques tenen com a finalitat posar en
pràctica el que s’ha aprés en la unitat.
TASCA DE RECERCA
La unitat es tanca amb la tasca que s’ha plantejat a l’inici de la unitat. Ara, amb l’alumne
preparat després d’haver recorregut la unitat i assimilat els continguts necessaris, aquesta
secció final guia la manera en què s’ha de resoldre la tasca i explica la forma en què s’han de
presentar els resultats.
Aquesta mateixa tasca de tancament de la unitat es treballa també en format digital en el
component denominat Oxford investigació.
OXFORD INVESTIGACIÓ
Tasca en format digital per a promoure l’aprenentatge actiu a través de l’ús de les noves
tecnologies. Conté activitats, simulacions i vídeos que ajuden a comprendre millor els continguts
i la seua aplicabilitat. Aquesta tasca gira entorn de la tasca de recerca que es proposa en cada
unitat.
126
3 Mesures d’atenció a la diversitat (alumnat amb necessitat específica de suport educatiu o amb necessitat de compensació educativa)
Les mesures d’atenció a la diversitat tendiran a aconseguir els objectius i les competències
establides per a l’Educació Secundària Obligatòria i es regiran pels principis de qualitat, equitat i
igualtat d’oportunitats, normalització, integració i inclusió escolar, igualtat entre dones i homes,
no-discriminació, flexibilitat, accessibilitat i disseny universal i cooperació de la comunitat
educativa.
En la nostra programació incloem, per a cada unitat, un conjunt d’actuacions educatives
dirigides a donar resposta a les diferents capacitats, ritmes i estils d’aprenentatge, motivacions i
interessos de l’alumnat.
Amb independència de mesures com els agrupaments flexibles, els desdoblaments de grup, el
suport en grups ordinaris, l’organització de la matèria de manera flexible i/o l’adaptació
d’activitats, metodologia o temporització, en cada unitat incorporem un tractament sistemàtic
de l’atenció de la diversitat mitjançant la integració de programes de reforç i ampliació, així
com d’adaptació curricular, a més d’altres mesures que permeten atendre les diferències
individuals. Concretament:
Adaptació curricular: cada unitat disposa d’una versió adaptada. L’aspecte és similar al
del llibre de l’alumne, perquè qui necessite aquest material no senta que utilitza una
cosa radicalment diferent que la resta dels seus iguals. El professor disposa d’aquesta
versió adaptada en format imprimible per a poder administrar-ne el lliurament en funció
dels criteris que considere adequats i de les necessitats identificades.
Activitats graduades: més enllà de les activitats específicament dissenyades amb
l’objectiu de reforçar o ampliar, totes les activitats del llibre de l’alumne (tant les
lligades a la consolidació immediata dels continguts com les activitats finals i les que
corresponen a les tècniques de treball i experimentació) estan graduades segons un
barem que disposa de tres nivells de dificultat (baixa, mitjana, alta). D’aquesta manera,
el professor podrà modular l’assignació d’activitats en funció de les característiques
individuals dels alumnes en el grup de classe.
Ajudes didàctiques: el llibre de l’alumne escollit (projecte INICIA de l’editorial Oxford)
compta amb una sèrie de recursos que faciliten la inclusió de tots els alumnes: els
recordatoris de conceptes essencials abans d’abordar cada epígraf, el resum final
d’idees clares per epígraf, les qüestions intercalades en el desenvolupament del text
expositiu per a fer-lo més dinàmic i proper, i per a facilitar la reflexió i el descobriment,
etc.
127
Oxford investigació: aquest component digital del material didàctic permet una gran
flexibilitat a l’hora d’usar-lo. Com que se centra en continguts essencials, es pot utilitzar
com a alternativa al material didàctic tradicional perquè els alumnes amb menor
capacitat o interés es beneficien dels avantatges educatius de la tecnologia i
aconseguisquen els objectius d’aprenentatge mínims. Al mateix temps, aquesta
flexibilitat permet als alumnes més avantatjats aprofundir en les investigacions i
indagacions proposades, i anar més enllà del que planteja la unitat per a un alumne
mitjà.
Metodologia inclusiva: com s’ha explicat anteriorment, la nostra metodologia didàctica
té com un dels eixos principals l’objectiu de no deixar a ningú arrere. Això significa
introduir a l’aula una dinàmica en la qual l’alumne se senta còmode, compromés amb el
seu procés d’aprenentatge, motivat; no despenjat, desinteressat, alié. L’aprenentatge
per tasques, actiu i col·laboratiu pel qual apostem, així com la integració de les TIC,
exerceixen un paper clau a l’hora d’aconseguir-ho.
128
4 Procediments i instruments d’avaluació
Avaluació de l’alumnat
Principis
La normativa vigent assenyala que l’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat
d’Educació Secundària Obligatòria serà contínua, formativa i integradora:
Contínua, per a garantir l’adquisició de les competències imprescindibles, amb
l’establiment de reforços en qualsevol moment del curs quan el progrés d’un alumne o
alumna no siga l’adequat.
Formativa, per a millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge durant un període o
curs de manera que el professorat puga adequar les estratègies d’ensenyament i les
activitats didàctiques amb la finalitat de millorar l’aprenentatge de cada alumne.
Integradora, per a la consecució dels objectius i competències corresponents, tenint en compte totes les assignatures, sense impedir la realització de l’avaluació de manera diferenciada: l’avaluació de cada assignatura es fa tenint en compte els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables de cadascuna.
A més, la LOMQE manifesta que es faran avaluacions externes de finalització d’etapa amb
caràcter formatiu i de diagnòstic, que seran homologables a les que es duen a terme en l’àmbit
internacional (especialment a les de l’OCDE) i centrades en el nivell d’adquisició de les
competències.
Aquestes es defineixen com a capacitats per a aplicar de manera integrada els continguts propis
de cada ensenyament i etapa educativa, amb la finalitat d’aconseguir la realització adequada
d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos.
Juntament amb les competències, s’estableixen altres elements del currículum fonamentals per
a l’avaluació. Es tracta dels següents:
Els criteris d’avaluació són el referent específic per a avaluar l’aprenentatge de
l’alumnat. Descriuen allò que es vol valorar i que l’alumnat ha d’aconseguir, tant en
coneixements com en competències; responen al que es pretén aconseguir en cada
assignatura.
Els estàndards són les especificacions dels criteris d’avaluació que permeten definir els
resultats d’aprenentatge, i que concreten el que l’estudiant ha de saber, comprendre i
saber fer en cada assignatura; han de ser observables, mesurables i avaluables, i
permetre graduar el rendiment o èxit aconseguit. El seu disseny ha de contribuir a
facilitar la construcció de proves estandarditzades i comparables.
129
Els referents per a la comprovació del grau d’adquisició de les competències i la consecució dels
objectius de l’etapa en les avaluacions contínua i final de la matèria seran els criteris
d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables.
Al llarg de cada curs escolar es faran, almenys, tres sessions d’avaluació dels aprenentatges de
l’alumnat, una per trimestre, sense comptar l’avaluació inicial. L’última sessió s’entendrà com la
d’avaluació final ordinària del curs.
En el context del procés d’avaluació contínua, quan el progrés d’un alumne no siga l’adequat, el
professorat adoptarà les oportunes mesures de reforç educatiu i, si escau, d’adaptació
curricular que considere oportunes per a ajudar-lo a superar les dificultats mostrades. Aquestes
mesures s’adoptaran en qualsevol moment del curs, tan aviat com es detecten les dificultats, i
estaran dirigides a garantir l’adquisició dels aprenentatges bàsics per a continuar el procés
educatiu.
L’alumnat podrà fer al mes de setembre una prova extraordinària d’aquelles matèries que no
haja superat en l’avaluació final ordinària de juny.
Instruments d’avaluació
L’avaluació requereix emprar eines adequades als coneixements i competències, que tinguen en
compte situacions i contextos concrets que permeten als alumnes demostrar el seu domini i
aplicació, i l’administració de la qual resulte viable.
L’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat s’aborda, habitualment, a través de diferents
tècniques aplicables a l’aula. En avaluar competències, els mètodes d’avaluació que es mostren
més adequats són els que es basen en la valoració de la informació obtinguda de les respostes de
l’alumnat davant de situacions que requereixen l’aplicació de coneixements.
En el cas de determinades competències es requereix l’observació directa
del resultat d’aprenentatge de l’alumne, com ocorre en l’avaluació de certes habilitats
manipulatives, actituds (cap a la lectura, la resolució de problemes, etc.) o valors (perseverança,
minuciositat, etc.). I, en general, el grau en què un alumne ha desenvolupat les competències
podria ser determinat mitjançant procediments com la resolució de problemes, la realització de
treballs i d’activitats pràctiques, les simulacions o mitjançant l’elaboració de dossiers
d’aprenentatge.
Juntament amb aquests instruments, utilitzem també proves administrades col·lectivament,
que constitueixen el procediment habitual de les avaluacions nacionals i internacionals que es
duen a terme sobre el rendiment de l’alumnat.
Per a posar en pràctica aquesta avaluació s’empren proves en les quals es combinen diferents
formats d’ítems:
Preguntes de resposta tancada, amb el format d’elecció múltiple, en les quals només
una opció és correcta i les restants es consideren errònies.
Preguntes de resposta semiconstruïda, que inclouen diverses preguntes de resposta
tancada dicotòmiques o sol·liciten a l’alumnat que complete frases o que relacione
diferents termes o elements.
130
Preguntes de resposta construïda que exigeixen el desenvolupament de procediments i
l’obtenció de resultats. Aquest tipus de qüestions preveu la necessitat d’obtenir un
resultat únic, encara que podria expressar-se de diverses formes i descriure’s diferents
camins per a arribar a aquest resultat. Tant el procediment com el resultat han de ser
valorats, per a la qual cosa cal establir diferents nivells d’execució en la resposta en
funció del grau de desenvolupament competencial evidenciat.
Preguntes de resposta oberta que admeten respostes diverses, les quals, encara que
siguen correctes, poden diferir d’uns alumnes a altres.
EINES D’AVALUACIÓ
Proves de diagnòstic inicial de curs: una prova de nivell, que es farà dins de la primera
quinzena del curs, que permeta el diagnòstic de necessitats d’atenció individual.
Proves d’avaluació per unitat.
Activitats del llibre de l’alumne.
Activitats de comprensió lectora.
Pràctiques de laboratori.
Activitats per a treballar vídeos i pàgines web.
Tasques d’investigació.
Proves per competències.
Les rúbriques
Les rúbriques per unitat posen en relació els estàndards d’aprenentatge amb les eines
utilitzades per a avaluar-los, i despleguen un ventall de nivells de resultats d’aprenentatge
perquè els valore el professor. Es converteixen així en un instrument eficaç per a dur a terme
un procés ric i transparent, en el qual avaluador i avaluats tinguen uns referents clars a l’hora
de saber el que s’espera d’ells en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Segons el moment del curs en què ens trobem o l’objectiu que perseguim, les eines d’avaluació
s’apliquen de la manera següent:
APLICACIÓ EINA OBSERVACIONS
Avaluació inicial o de diagnòstic
Prova inicial de curs.
Activitats/preguntes a l’inici de cada unitat en el Llibre de l’alumne, per a l’exploració de coneixements previs.
Avaluació d’estàndards d’aprenentatge
Proves d’avaluació per unitat.
Activitats del Llibre de l’alumne.
Dossier d’aprenentatge: o Fitxes de comprensió lectora
(amb activitats) per unitat.
Les activitats del llibre, els instruments que formen part del dossier d’aprenentatge de l’alumne i les tasques
131
o Pràctiques de laboratori (amb activitats) per unitat.
o Vídeos (amb activitats) per unitat. o Pàgines web (amb activitats)
per unitat. o Tasca de recerca: una tasca
per unitat.
Prova de competències per unitat.
d’investigació disposen de rúbrica d’avaluació i estan associats als estàndards d’aprenentatge.
Avaluació del treball cooperatiu
Tasca de recerca: una tasca per unitat.
Tècniques de treball i experimentació.
Autoavaluació Activitats del Llibre de l’alumne digitalitzades, que permet l’autocorrecció automàtica de les activitats de resposta tancada.
Oxford investigació: inclou activitats d’autoavaluació.
Activitats de reforç i ampliació
Activitats de reforç: el professor disposa d’una bateria d’activitats de reforç per unitat
en format imprimible i editable per a poder administrar el seu lliurament en funció dels
criteris que considere adequats i de les necessitats identificades. En el cas del reforç,
aquestes necessitats seran típicament les d’aquells alumnes amb més dificultats per a
seguir el ritme d’aprenentatge general de l’aula.
Activitats d’ampliació: el professor disposa una bateria d’activitats d’ampliació per
unitat en format imprimible i editable per a poder administrar el seu lliurament en
funció dels criteris que considere adequats i de les necessitats identificades. En el cas de
l’ampliació, aquestes necessitats seran típicament les d’aquells alumnes les capacitats
dels quals, interessos o motivacions siguen majors que les del grup.
Procediments, instruments d’avaluació i indicadors d’èxit del procés d’ensenyament i de la programació
Desenvoluparem l’avaluació de l’ensenyament i els seus components d’acord amb estratègies
que ens permeten obtenir informació significativa i contínua per a formular judicis i prendre
decisions que afavorisquen la millora de qualitat de l’ensenyament.
Amb l’objectiu de garantir l’objectivitat de l’avaluació, seleccionarem procediments, tècniques i
instruments d’acord als següents requisits:
Varietat, de manera que permeten contrastar dades d’avaluació obtingudes per mitjà
de diferents instruments.
Concreció sobre el que es pretén, sense introduir variables que distorsionen les dades
que s’obtinguen amb la seua aplicació.
Flexibilitat i versatilitat, seran aplicables en diferents contextos i situacions.
Participació, el consens en tots aquests aspectes bàsics marcarà l’estratègia avaluadora
de l’equip docent.
132
Emprarem la triangulació per a obtenir informació del procés d’ensenyament mitjançant
diversitat de fonts (diferents persones, documents i materials), de mètodes (pluralitat
d’instruments i tècniques), d’avaluadors (atribuir a diferents persones el procés de recollida
d’informació, per a reduir la subjectivitat), de temps (varietat de moments), i d’espais. Per a
això, utilitzarem les tècniques següents:
- Observació: directa (procés d’aprenentatge dels alumnes) i indirecta (anàlisi de
contingut de la programació didàctica).
- Entrevista: ens permetrà obtenir informació sobre l’opinió, les actituds, els problemes,
les motivacions etc. dels alumnes i de les seues famílies. L’ús adequat de l’entrevista
exigeix sistematització: definició dels objectius, la delimitació de la informació que es
pensa obtenir i el registre de les dades essencials que s’han obtingut.
- Qüestionaris: complementen la informació obtinguda a través de l’observació
sistemàtica i d’entrevistes periòdiques. Resulta d’utilitat l’avaluació que fan els alumnes
sobre alguns elements de la programació: quines iniciatives metodològiques els han
agradat més, amb quina fórmula d’avaluació se senten més còmodes, etc.
Les tècniques/procediments per a l’avaluació necessiten instruments específics que
garantisquen la sistematicitat i el rigor necessaris en el procés d’avaluació. Fan possible el
registre de les dades de l’avaluació contínua i sistemàtica i es converteixen, d’aquesta manera,
en l’instrument precís i àgil que garanteix la viabilitat dels principis de l’avaluació als quals hem
al·ludit. Emprarem els següents:
- Llistes de control: en aquestes apareixerà si s’han aconseguit o no cadascun dels
aspectes avaluats. Són molt adequades per a valorar els processos d’ensenyament, en
particular en l’avaluació d’aspectes de planificació, materials, etc.
- Escales d’estimació: les més utilitzades són les taules de doble entrada que recullen els
aspectes que s’avaluaran i una escala per a valorar la consecució de cadascun. Aquesta
escala pot reflectir referents qualitatius (sempre, freqüentment, de vegades, mai), o
constituir una escala numèrica; etc. Són de gran utilitat per a reflectir les competències
professionals del professorat plasmades en indicadors per a cada tipus de competència.
En l’avaluació dels processos d’ensenyament i de la nostra pràctica docent tindrem en compte
l’estimació, tant aspectes relacionats amb el mateix document de programació (adequació dels
seus elements al context, identificació de tots els elements…), com els relacionats amb la seua
aplicació (activitats desenvolupades, resposta als interessos dels alumnes, selecció de
materials, referents de qualitat en recursos didàctics, etc.).
Per a guanyar en sistematicitat i rigor durem a terme el seguiment i valoració del nostre treball
basant-nos en els següents indicadors d’èxit:
Identifica en la programació objectius, continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge adaptats a les característiques del grup d’alumnes als quals va dirigida la programació.
Descriu les mesures per a atendre tant els alumnes amb ritme més lent d’aprenentatge com els que presenten un ritme més ràpid.
133
Empra materials variats quant a suport (imprés, audiovisual, informàtic) i quant a tipus de text (continu, discontinu).
Empra materials “autèntics” per a afavorir el desenvolupament de les competències clau i la transferència dels aprenentatges de l’entorn escolar al sociofamiliar i professional.
Estimula tant el pensament lògic (vertical) com el pensament creatiu (lateral).
Fomenta, a través de la seua pròpia conducta i de les seues propostes d’experiències d’ensenyament-aprenentatge, l’educació en valors.
Afavoreix la participació activa de l’alumne, per a estimular la implicació en la construcció dels seus propis aprenentatges.
Enfronta l’alumne a la resolució de problemes complexos de la vida quotidiana que exigeixen aplicar de forma conjunta els coneixements adquirits.
Estableix vies de cooperació efectiva amb les famílies per al desenvolupament de l’educació en valors i en l’establiment de pautes de lectura, estudi i esforç a casa, condicions per a afavorir la iniciativa i autonomia personal.
Proposa activitats que estimulen les diferents fases del procés de construcció dels continguts (identificació de coneixements previs, presentació, desenvolupament, aprofundiment, síntesi).
Dóna resposta als diferents tipus d’interessos, necessitats i capacitats dels alumnes.
Orienta les activitats al desenvolupament de capacitats i competències, tenint en compte que els continguts no són l’eix exclusiu de les tasques de planificació, sinó un element més del procés.
Estimula la mateixa activitat constructiva de l’alumne, i supera l’èmfasi en l’activitat del professor i el seu protagonisme.
Així mateix, vetlarem per l’ajust i la qualitat de la nostra programació a través del seguiment
dels indicadors següents:
a) Reconeixement i respecte per les disposicions legals que determinen els seus principis i elements bàsics.
b) Adequació de la seqüència i distribució temporal de les unitats didàctiques i, en aquestes, dels objectius, continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables.
c) Validesa dels perfils competencials i de la integració d’aquests amb els continguts de la matèria.
d) Avaluació del tractament dels temes transversals. e) Pertinència de les mesures d’atenció a la diversitat i de les adaptacions curriculars
aplicades. f) Valoració de les estratègies i instruments d’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat. g) Pertinència dels criteris de qualificació. h) Avaluació dels procediments, instruments d’avaluació i indicadors d’èxit del procés
d’ensenyament. i) Idoneïtat dels materials i recursos didàctics utilitzats.
134
j) Adequació de les activitats extraescolars i complementàries programades. k) Detecció dels aspectes millorables i indicació dels ajustos que es faran en conseqüència.
L’avaluació del procés d’ensenyament tindrà un caràcter formatiu, orientat a facilitar la presa
de decisions per a introduir les modificacions oportunes que ens permeten la millora del procés
de manera contínua.
Amb això pretenem una avaluació que contribuïsca a garantir la qualitat i l’eficàcia del procés
educatiu. Tots aquests èxits i dificultats trobats es recolliran en la Memòria Final de curs,
juntament amb les corresponents Propostes de Millora a fi que cada curs escolar, la pràctica
docent augmente el seu nivell de qualitat.
Memòria Final de curs, juntament amb les corresponents Propostes de Millora per tal que cada
curs escolar la pràctica docent augmente el nivell de qualitat.
135
5 Objectius de l’etapa vinculats amb la matèria,
continguts i competències
Objectius
El currículum de Biologia i Geologia en 3r ESO està emmarcat pel referent que suposen
els objectius generals de l’etapa, que s’han d’aconseguir com a resultat de les
experiències d’ensenyament-aprenentatge dissenyades amb aquesta finalitat. Els objectius
vinculats a l’àrea són els següents:
Assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus drets en el respecte
als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups,
exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans i la igualtat de tracte i d’oportunitats
entre dones i homes, com a valors comuns d’una societat plural i preparar-se per a
l’exercici de la ciutadania democràtica.
Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a
condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a
mitjà de desenvolupament personal.
Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre
aquells. Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra
condició o circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que impliquen
discriminació entre homes i dones, així com qualsevol manifestació de violència contra
la dona.
Reforçar les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues
relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus,
els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.
Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de fonts d’informació per a, amb sentit
crític, adquirir nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les
tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.
Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en diferents
disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els
diversos camps del coneixement i de l’experiència.
Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit
crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre
decisions i assumir responsabilitats.
Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, textos i missatges
complexos.
136
Conéixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les
diferències, consolidar els hàbits d’higiene corporals i incorporar l’educació física i la
pràctica de l’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social.
Conéixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar
críticament els hàbits socials, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient per a
contribuir a la seua conservació i millora.
La concreció d’aquests objectius s’orientarà a la consecució de les finalitats següents:
a. Adquirir els elements bàsics de la cultura, especialment en els aspectes humanístic,
artístic, científic i tecnològic.
b. Adaptar el currículum i els seus elements a les necessitats de cada alumne i alumna, de
manera que es proporcione una atenció personalitzada i un desenvolupament personal i
integral de tot l’alumnat, respectant els principis d’educació comuna i d’atenció a la
diversitat de l’alumnat propis de l’etapa.
c. Orientar l’alumnat i els seus representants legals, si és menor d’edat, sobre el progrés
acadèmic i la proposta d’itineraris educatius més adequats per a cada alumne o alumna.
d. Preparar l’alumnat per a la incorporació a estudis posteriors i per a la inserció laboral.
e. Desenvolupar bones pràctiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resolució
pacífica de conflictes, així com les actituds responsables i de respecte pels altres.
f. Desenvolupar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de
l’esforç, la superació personal, la responsabilitat en la presa de decisions per part de
l’alumnat, la igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la
violència de gènere.
g. Consolidar en l’alumnat hàbits d’estudi i de treball.
h. Formar a l’alumnat per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a
ciutadans.
i. Desenvolupar metodologies didàctiques innovadores que incloguen l’aprenentatge
cooperatiu, els projectes interdisciplinaris, l’ús de les tecnologies de la informació i la
comunicació, així com la pràctica de l’educació inclusiva a l’aula.
j. Basar la pràctica docent en la formació permanent del professorat, en la innovació
educativa i en l’avaluació de la mateixa pràctica docent.
k. Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyament i l’aprenentatge basats en
l’adquisició de competències.
l. Emprar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculessis
d’ensenyament, valorar les possibilitats comunicatives de totes elles, i garantir l’ús
normal, la promoció i el coneixement del valencià.
137
Al seu torn, la nostra programació didàctica concreta els següents objectius específics per a la
matèria:
Conéixer, entendre i utilitzar les estratègies i els conceptes bàsics de biologia i geologia
per a interpretar els fenòmens naturals.
Analitzar i valorar les repercussions dels desenvolupaments tecnològics i científics i les
seues aplicacions en la vida i en el medi ambient.
Conéixer i aplicar les etapes del mètode científic en la resolució de problemes.
Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i
escrit amb propietat, interpretar diagrames, gràfics, taules i expressions matemàtiques
elementals, i saber comunicar argumentacions i explicacions en l’àmbit de la ciència.
Obtenir informació sobre temes científics mitjançant l’ús de diferents fonts, incloses les
tecnologies de la informació i la comunicació, valorar-la i emprar-la per a fonamentar i
orientar treballs sobre temes científics.
Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement per a analitzar,
individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques.
Valorar la importància de la promoció de la salut personal i comunitària mitjançant
l’adquisició d’actituds i hàbits favorables.
Conéixer els principals riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb
l’alimentació, el consum, les drogodependències i la sexualitat per a saber com encarar-
los.
Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements de les ciències de la naturalesa
per a satisfer les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions
entorn de problemes locals i globals als quals ens enfrontem.
Conéixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi
ambient, amb atenció particular als problemes als quals s’enfronta hui la humanitat i la
necessitat de cerca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per a
avançar cap a un futur sostenible.
Reconéixer les aportacions de la ciència al pensament humà al llarg de la història, i
apreciar les revolucions científiques que han marcat l’evolució cultural de la humanitat i
les seues condicions de vida.
Reconéixer la diversitat natural com a part integrant del nostre patrimoni natural i
cultural, i valorar la importància que tenen el seu desenvolupament i conservació.
Continguts
L’assignatura de Biologia i Geologia ha de contribuir durant l’Educació Secundària Obligatòria al
fet que els alumnes adquirisquen uns coneixements i destreses bàsics que els permeten
adquirir una cultura científica. Així mateix, s’han d’identificar com a agents actius i reconéixer
que, de les seues actuacions i coneixements, dependrà el desenvolupament del seu entorn.
138
Durant aquesta etapa, es persegueix assentar els coneixements ja adquirits per a anar
construint, curs a curs, coneixements i destreses que els permeten ser ciutadans respectuosos
amb si mateixos, amb els altres i amb el medi, amb el material que utilitzen o que hi ha a la
seua disposició, responsables, capaços de tenir criteris propis i de no perdre l’interés que tenen
des del començament de la seua primerenca activitat escolar per no deixar d’aprendre.
Durant el primer cicle d’Educació Secundària Obligatòria (ESO), l’eix vertebrador de la matèria
girarà entorn de l’estudi de tres àmbits: la Terra en l’univers i els canvis en el relleu; els éssers
vius i la seua diversitat, i es deté en l’ésser humà i la salut; i els ecosistemes i la conservació del
medi ambient. El principal objectiu és que els alumnes adquirisquen les capacitats i
competències que els permeten cuidar el seu cos tant en l’aspecte físic com mental, així com
valorar i tenir una actuació crítica davant de la informació i davant d’actituds socials que
puguen repercutir negativament en el seu desenvolupament físic, social i psicològic. Es pretén,
també, que entenguen i valoren la importància de preservar el medi ambient per les
repercussions que té sobre la seua salut. Així mateix, han d’aprendre a ser responsables de les
seues decisions diàries i les conseqüències que aquestes tenen en la seua salut i en l’entorn que
els envolta. Comprendre el valor que la investigació té en els avanços mèdics i en l’impacte de
la qualitat de vida de les persones.
En aquest primer cicle, el bloc Metodologia científica i projecte de recerca és comú a primer i a
tercer d’ESO. Tenint en compte que la biologia i la geologia són disciplines de caràcter científic,
hem de tenir sempre aquests blocs com a marc de referència en el desenvolupament del
currículum. No es tracta, per tant, de blocs aïllats i independents dels altres, sinó que estan
implícits en cadascun d’aquests i són la base per a la seua concreció.
Juntament amb els coneixements que s’inclouen en el currículum de Biologia Geologia 3r ESO i
les estratègies del mètode científic, es treballaran igualment la comprensió lectora, l’expressió
oral i escrita, l’argumentació en públic, la comunicació audiovisual, l’educació cívica i
constitucional i l’emprenedoria. A més, els alumnes hauran de desenvolupar actituds que
propicien la reflexió i l’anàlisi sobre els grans avanços científics de l’actualitat, els seus
avantatges i les implicacions ètiques que en ocasions es plantegen. Finalment, també
coneixeran i utilitzaran les normes bàsiques de seguretat i ús del material de laboratori.
Dit això, la concreció curricular de l’àrea per al primer curs es compon de continguts, criteris
d’avaluació, competències i estàndards d’aprenentatge que s’organitzen i seqüencien en
unitats didàctiques, tal com es pot veure més endavant en aquest document.
Competències
Les competències han d’estar integrades en el currículum de Biologia i Geologia. Perquè
aquesta integració es produïsca de manera efectiva i l’adquisició d’aquestes siga eficaç, la
programació inclou el disseny d’activitats d’aprenentatge integrades que permeten a l’alumne
avançar cap als resultats definits.
Per la seua banda, els criteris d’avaluació serveixen de referència per a valorar el que l’alumnat
sap i sap fer. Aquests es desglossen en estàndards d’aprenentatge avaluables. Per a valorar el
desenvolupament competencial de l’alumnat, seran aquests estàndards d’aprenentatge
avaluables els que, quan es posen en relació amb les competències, permetran graduar el
139
rendiment o acompliment aconseguit en cadascuna, tal com reflecteix la programació de les
unitats didàctiques (més endavant en aquest document).
En la nostra societat, cada ciutadà i ciutadana requereix una àmplia gamma de competències
per a adaptar-se de manera flexible a un món que està canviant ràpidament i que mostra
múltiples interconnexions. L’educació i la formació possibiliten que l’alumnat adquirisca les
competències necessàries per a poder adaptar-se de manera flexible a aquests canvis. La
matèria de Biologia i Geologia contribuirà al desenvolupament de les competències del
currículum, necessàries per a la realització i desenvolupament personal i l’exercici d’una
ciutadania activa.
La competència en comunicació lingüística és un objectiu d’aprenentatge al llarg de la vida. La
matèria de Biologia i Geologia contribuirà al seu desenvolupament des de la realització de
tasques que impliquen la cerca, recopilació i processament d’informació per a exposar-la
posteriorment, utilitzant el vocabulari científic adquirit i combinant diferents modalitats de
comunicació. A més, implica una dinàmica de treball que fomenta l’ús del diàleg com a eina per
a la resolució de problemes.
La competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia són fonamentals
en la formació de les persones, per la implicació que tenen en la societat en la qual vivim. La
matèria de Biologia i Geologia ajudarà a adquir-les treballant no solament les quantitats
mitjançant càlculs, sinó també la capacitat de comprendre els resultats obtinguts, des del punt
de vista biològic quan s’utilitzen gràfics. Tota interpretació comporta un grau d’incertesa amb el
qual cal aprendre a treballar per a poder assumir les conseqüències de les pròpies decisions.
L’espai i la forma són abordats mitjançant la interpretació dels mapes topogràfics, mentre que
el rigor, el respecte i la veracitat de les dades són principis fonamentals en la realització
d’activitats d’investigació o experimentals del mètode científic.
La competència en ciència i tecnologia aproxima l’alumnat al món físic, contribueix al
desenvolupament d’un pensament científic i capacita les persones per a identificar, plantejar i
resoldre situacions de la vida anàlogament a com s’actua davant dels reptes i problemes propis
de les activitats científiques. A més de fomentar el respecte cap a les diverses formes de vida a
través de l’estudi dels sistemes biològics, la realització d’activitats d’investigació o
experimentals acostarà l’alumnat al mètode científic, per al qual l’ús correcte del llenguatge
científic serà un instrument bàsic en aquesta competència.
La competència digital implica l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació de
manera crítica i segura, i identifica els riscos potencials que hi ha en la xarxa. En aquesta
matèria es desenvolupen destreses relacionades amb la capacitat de diferenciar fonts fiables
d’informació, i així s’assumeix una actitud crítica i realista davant del món digital, el
processament de la informació i l’elaboració de documents científics mitjançant la realització
d’activitats experimentals i d’investigació. L’ús de diverses pàgines web permet a l’alumnat
diferenciar els formats utilitzats en el procés d’ensenyament-aprenentatge i conéixer les
principals aplicacions utilitzades per a l’elaboració de les tasques.
La competència per a aprendre a aprendre és fonamental per a l’aprenentatge al llarg de la
vida. El caràcter pràctic de la matèria permet, a través del treball experimental i de l’elaboració
de projectes d’investigació, suscitar la curiositat de l’alumnat per la ciència i aprendre a partir
140
dels errors, i ser conscients del que saben i del que no mitjançant un procés reflexiu. Per a això,
és important pensar abans d’actuar, treballant així les estratègies de planificació i avaluant el
nivell competencial inicial per a poder adquirir de manera coherent nous coneixements.
Aquesta competència es desenvolupa també mitjançant el treball cooperatiu per a fomentar un
procés reflexiu que permeta la detecció d’errors, com a mesura essencial en el procés
d’autoavaluació, i incrementar l’autoestima de l’alumne o l’alumna.
Les competències socials i cíviques impliquen utilitzar els coneixements apropiats per a
interpretar problemes socials, elaborar respostes, prendre decisions i resoldre conflictes
assertivament. La matèria de Biologia i Geologia treballa aquesta competència mitjançant la
valoració crítica de les activitats humanes en relació amb la resta d’éssers vius i amb l’entorn. A
més, en el desenvolupament de les sessions expositives de projectes d’investigació s’afavoreix
l’adquisició de valors com el respecte, la tolerància i l’empatia. Es fomentarà el treball
cooperatiu i la igualtat d’oportunitats, destacant el treball de grans científics i científiques. Els
mitjans de comunicació relacionats amb la ciència ens permeten treballar el pensament crític i
fomentar el debat, entés com a eina de diàleg.
La competència sentit d’iniciativa i esperit emprenedor fomenta en l’alumnat el pensament
crític i la creativitat a l’hora d’exposar treballs a classe. Com que aquesta matèria presenta un
bloc dedicat als projectes d’investigació, la cerca i selecció d’informació permet treballar les
capacitats de planificació, organització i decisió, alhora que l’assumpció de riscos i les seues
conseqüències, per la qual cosa suposen un entrenament per a la vida. Al seu torn, el treball
individual i en grup que implica l’elaboració de projectes enriqueix l’alumnat en valors com
l’autoestima, la capacitat de negociació i lideratge, per a adquirir així el sentit de la
responsabilitat.
La competència consciència i expressions culturals permet apreciar l’entorn en què vivim,
coneixent el patrimoni natural i les seues relacions, l’explotació dels recursos naturals al llarg de
la història, les noves tendències en la seua gestió i els problemes als quals es veu sotmés, es pot
entendre la base de la cultura valenciana i l’alumnat va assumint la necessitat d’adquirir bons
hàbits mediambientals. Es valorarà la importància de les imatges com a eines fonamentals en el
treball científic, ja que són imprescindibles per a interpretar el medi i els fenòmens naturals des
d’una perspectiva científica.
141
6 Programació de les unitats didàctiques
Biologia i Geologia 3r ESO
Les persones i la salut I
Unitat 1. L’organització del cos humà
Unitat 2. Alimentació i nutrició
Unitat 3. Nutrició: Aparells digestiu i respiratori
Unitat 4. Nutrició: aparells circulatori i excretor
Les persones i la salut II. Els ecosistemes
Unitat 5. Relació: sistemes nerviós i endocrí
Unitat 6. Relació: receptors i efectes
Unitat 7. Reproducció
Unitat 8. Salut i malaltia
Unitat 9. Els ecosistemes
Els ecosistemes a la Comunitat Valenciana
142
UNITAT 1. L’ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ
Objectius
Interpretar els nivells d’organització del cos humà.
Descriure la funció dels orgànuls cel·lulars.
Diferenciar els tipus cel·lulars humans principals.
Reconéixer els teixits humans principals, així com la funció que duen a terme.
Identificar els aparells i els sistemes del cos humà.
Relacionar els diversos aparells i sistemes amb les funcions vitals.
Dur a terme una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge Relació
activitats LA Competències
clau
Organització de la matèria viva Definició
d’ésser humà. Nivells
d’organització de l’ésser humà.
1. Catalogar els diversos nivells d’organització de la matèria viva: cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i sistemes.
1.1. Interpreta els nivells d’organització del cos humà.
1, 2, 3, 5, 6, 36 CCL CMCCT
1.2. Busca relacions entre els nivells d’organització.
4, 35, 37
Estructura cel·lular La cèl·lula,
unitat funcional.
L’intercanvi amb el medi
2. Diferenciar les estructures cel·lulars principals i les funcions que tenen.
2.1. Descriu la funció dels orgànuls cel·lulars més importants.
7, 8, 13, 38, 40, 42, 44
CCL CMCCT CAA
2.2. Identifica mecanismes d’intercanvi a través de la membrana.
9, 10, 11, 12, 39, 41, 43, 45
Teixits i òrgans Diferenciació
cel·lular. Tipus
de teixits. Òrgans.
3. Relacionar l’estructura dels diferents teixits amb la funció que fan i argumentar sobre els avantatges i inconvenients de l’especialització
3.1. Reconeix els teixits principals de l’ésser humà.
15, 16, 19, 23, 26, 46, 47. 49. 50, 51
CCL CMCCT CD CAA CSC
3.2. Associa els teixits estudiats a la funció que tenen.
14, 17, 18, 20, 21, 22, 24, 25, 48, 50, 51
143
tissular.
Aparells i sistemes Funció de nutrició. Funció de reproducció. Funció de relació.
4. Reconéixer l’associació dels òrgans per a formar aparells i sistemes.
4.1. Identifica els components dels diversos aparells i sistemes.
27, 29, 31, 53 CCL CMCCT CAA
5. Relacionar els diversos òrgans, aparells i sistemes amb la funció que fan.
5.1. Associa els òrgans, aparells i sistemes amb la funció que fan.
28, 30, 31, 32, 52, 54
Relacions entre aparells i sistemes Coordinació
de les funcions vitals.
6. Identificar la relació entre els diversos òrgans, aparells i sistemes del cos humà.
6.1. Reconeix i descriu la relació entre les diversos òrgans, aparells i sistemes del cos humà.
33, 34, 55 CCL CMCCT CAA
Tècniques de treball i recerca Tasca de recerca
7. Dur a terme un treball experimental aplicant les destreses del treball científic, manejar amb cura els materials d’aula i els instruments de laboratori, respectar les normes de seguretat i de comportament en el laboratori o en les eixides de camp i interpretar-ne els resultats per a contrastar les hipòtesis formulades.
7.1. Coneix i respecta les normes de seguretat al laboratori.
Tècniques de treball i recerca
CMCCT CCL CD CAA CSIEE
7.2. Utilitza el material de laboratori i descriu i interpreta les seues observacions.
Tècniques de treball i recerca
8. Busca i seleccionar de forma contrastada informació de caràcter científic, a partir de la comprensió i interpretació de textos orals i escrits, continus i discontinus, de forma contrastada procedent de diverses fonts com ara blogs, wikis, fòrums, pàgines web, diccionaris i enciclopèdies, etc.
8.1. Busca, selecciona i interpreta a informació científica a partir de diverses fonts.
Tasca de recerca
CMCCT CD CAA CSIEE
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); Sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
144
Temporalització
El temps previst per al desenvolupament de la unitat és de tres setmanes.
Atenció a la diversitat
En relació a les necessitats dels alumnes, es proposen, a més de les activitats del llibre de
l’alumne, unes altres activitats de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els
diferents ritmes d’aprenentatge dels alumnes. S’hi inclou també una versió dels continguts
adaptats, així com activitats diferenciades a manera de fitxes de treball que poden servir com a
adaptació curricular per als casos en què fóra necessari.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç amb diferents tipologies.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació amb diferents tipologies.
ADAPTACIÓ CURRICULAR
S’estableixen fitxes d’adaptació curricular per als continguts següents:
1. Organització de la matèria viva
2. Estructura cel·lular
3. L’intercanvi amb el medi
4. Teixits i òrgans
5. Aparells i sistemes
6. Relacions entre aparells i sistemes
Programació de l’adaptació curricular
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge Relació
activitats LA Competències
clau
Organització de la matèria viva
1. Identificar els nivells d’organització de la matèria viva.
1.1 Defineix cèl·lules, teixits, òrgans i aparells.
Fitxa 1 CMCCT CCL
Estructura cel·lular 2. Reconéixer l’estructura bàsica de la cèl·lula.
2.1 Descriu l’estructura bàsica de la cèl·lula.
Fitxa 2 Fitxa 3
CMCCT CCL CAA CSIEE
Teixits i òrgans 3. Identificar els principals grups de teixits.
3.1 Diferencia la funció dels teixits epitelial, connectiu, muscular i nerviós.
Fitxa 4 CMCCT CCL CAA
145
Aparells i sistemes 4. Conéixer els aparells i sistemes del cos humà i la funció que porten a terme en el conjunt de l’organisme.
4.1 Identifica els aparells relacionats amb la funció de nutrició, relació i reproducció.
Fitxa 5 Fitxa 6
CMCCT CAA CSIEE
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); Sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
Rúbrica d’estàndards d’aprenentatge
Estàndard d’aprenentatge
avaluable
Eines d’avaluació*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Interpreta els nivells d’organització del cos humà.
1, 2, 3, 5, 6, 36 Identifica els nivells adequadament.
Identifica els nivells amb pocs errors.
Identifica els nivells amb bastants errors.
Respon erròniament o no respon.
1.2. Busca relacions entre els nivells d’organització.
4, 35, 37 Identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon erròniament o no respon.
2.1. Descriu la funció dels orgànuls cel·lulars més importants.
7, 8, 13, 38, 40, 42, 44
Reconeix tots els elements importants i estableix les funcions d’aquests adequadament.
Reconeix molts elements importants i les funcions d’aquests amb pocs errors.
Reconeix pocs elements importants i les funcions d’aquests amb molts errors.
Respon erròniament o no respon.
2.2. Identifica mecanismes d’intercanvi a través de la membrana.
9, 10, 11, 12, 39, 41, 43, 45
Identifica tots els elements importants i les funcions que tenen.
Identifica molts elements importants i les funcions que tenen.
Identifica pocs elements importants i les funcions que tenen.
Respon erròniament o no respon.
3.1. Reconeix els teixits principals de l’ésser humà.
15, 16, 19, 23, 26, 46, 47. 49. 50, 51
Identifica tots els teixits importants.
Identifica molts teixits importants.
Identifica pocs teixits.
Respon erròniament o no respon.
3.2. Associa els teixits estudiats a la funció que tenen.
14, 17, 18, 20, 21, 22, 24, 25, 48, 50, 51
Resol totes les activitats correctament.
Resol la majoria d’activitats correctament, amb errades en algunes.
Resol les activitats, però en té errades en bastants.
Respon erròniament o no respon.
4.1. Identifica els components dels diversos aparells i sistemes.
27, 29, 31, 53 Identifica tots els elements importants i les funcions que tenen.
Identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon erròniament o no respon.
5.1. Associa els òrgans, aparells i sistemes amb la funció que fan.
28, 30, 31, 32, 52, 54
Resol totes les activitats correctament.
Resol la majoria d’activitats correctament, amb errades en algunes.
Resol les activitats, però té errades en bastants.
Respon erròniament o no respon.
146
6.1. Reconeix i descriu la relació entre les diversos òrgans, aparells i sistemes del cos humà.
33, 34, 55 Reconeix tots els elements importants i estableix les relacions entre aquests adequadament.
Reconeix bastants dels elements importants i estableix les relacions entre aquests amb pocs errors.
Reconeix pocs elements importants i n’estableix les relacions amb molts errors.
Respon erròniament o no respon.
7.1. Coneix i respecta les normes de seguretat al laboratori.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
Respecta les normes adequadament.
Respecta les normes amb alguns errors.
Respecta les normes, però comet molts errors.
Respon erròniament o no respon.
7.2. Utilitza el material de laboratori i descriu i interpreta les seues observacions.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
Treballa i interpreta els seus resultats sense errors.
Treballa i interpreta els seus resultats amb pocs errors.
Treballa i interpreta els seus resultats amb molts errors.
Respon erròniament o no respon.
8.1. Busca, selecciona i interpreta a informació científica a partir de diverses fonts.
Tasca de recerca
Identifica la informació adequada.
Identifica la informació amb alguns errors.
Identifica la informació amb molts errors.
Respon erròniament o no respon.
*Els nombres corresponen a les activitats del Llibre de l’alumne.
147
UNITAT 2. ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ
Objectius
Discriminar el procés de nutrició del d’alimentació.
Relacionar cada nutrient amb la funció que exerceix en l’organisme.
Reconéixer les categories d’aliments i la quantitat relativa que necessitem de cada una.
Analitzar i comparar diversos tipus de dietes.
Reconéixer hàbits nutricionals saludables.
Dissenyar i elaborar dietes equilibrades a partir dels diversos grups d’aliments.
Conéixer els trastorns principals derivats d’una nutrició incorrecta.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge
Relació
activitats LA
Competències
clau
Aliments i nutrients
Glúcids o hidrats de carboni.
Lípids.
Proteïnes.
Sals minerals.
Aigua.
Vitamines.
1. Diferenciar els
hàbits personals i
culturals
d’alimentació dels
processos fisiològics
de nutrició.
1.1. Discriminar el
procés de nutrició
del d’alimentació.
1, 43 CCL
CMCCT
2. Identificar els
principals tipus de
nutrients en els
aliments i les
funcions que
exerceixen.
2.1. Relaciona cada
nutrient amb la
funció que exerceix
en l’organisme.
2, 3, 4, 5, 6, 7, 8,
9, 10, 44, 45, 46,
47, 48
CCL
CMCCT
CAA
CSC
Les necessitats nutricionals
Necessitats estructurals.
Necessitats energètiques.
3. Relacionar
les funcions
dels nutrients
amb les necessitats
nutricionals de
l’ésser humà.
3.1. Identifica
els nutrients
necessaris per a
cobrir necessitats
metabòliques
diferents.
13, 14, 15, 16, 50 CCL
CMCCT
CAA
CSC
3.2. Du a terme
càlculs senzills del
metabolisme basal.
11, 12, 49, 51, 52
Les dietes
La dieta equilibrada.
La dieta mediterrània.
Dietes especials.
4. Identificar les
característiques
d’una dieta
equilibrada,
mitjançant exemples
pràctics.
4.1. Reconeix
hàbits nutricionals
saludables.
17, 18, 21, 24,
54, 56
CCL
CMCCT
CAA
CSC 4.2. Diferencia
els diversos grups
d’aliments
relacionant-los
19, 20, 26, 53, 55,
58
148
amb els nutrients
i el valor calòric
que presenten.
4.3. Dissenya dietes
equilibrades a
partir de taules
d’informació
nutricional.
25, 57, 59, 60
4.4. Valora la dieta
mediterrània com
a exemple de dieta
equilibrada i
reconeix la
necessitat de
dissenyar dietes
especials en casos
concrets.
22, 23,24, 27, 28,
29, 56
El consum d’aliments
Hàbits de consum.
La cadena de subministrament d’aliments.
Additius alimentaris.
Informació nutricional.
5. Conéixer la
importància del
consum responsable
d’aliments.
5.1. Valora
la importància
de conéixer
la informació
nutricional
dels aliments
que consumim.
30, 31, 32, 33, 34,
35, 36, 61, 62, 63,
64
CCL
CMCCT
CAA
CSC
Malalties relacionades amb l’alimentació
Desnutrició.
Obesitat i trastorns de la conducta alimentària.
Trastorns en la conducta alimentària.
Intoleràncies i al·lèrgies.
Intoxicacions.
6. Argumentar la
rellevància dels
hàbits alimentaris
saludables i de la
pràctica habitual de
l’exercici físic per a
incrementar el
benestar i prevenir
l’obesitat, i admetre
la necessitat d’ajuda
davant dels trastorns
de la conducta
alimentària.
6.1. Relaciona la
dieta equilibrada
amb la vida
saludable.
39, 65, 66, 68, 69 CCL
CMCCT
CAA
CSC 6.2. Identifica
les causes dels
principals trastorns
derivats de
l’alimentació
incorrecta.
37, 38, 40, 41, 42,
67, 70, 70
Tècniques de treball i recerca
Tasca de recerca
7. Dur a terme un
treball experimental
aplicant les destreses
del treball científic,
manejar amb cura
7.1. Coneix
i respecta
les normes
de seguretat
al laboratori.
Tècniques
de treball
i experimentació
Tasca de recerca
CMCCT
CCL
CD
CAA
149
els materials d’aula i
els instruments de
laboratori, respectar
les normes de
seguretat i de
comportament al
laboratori o en les
eixides de camp i
interpretar-ne els
resultats per a
contrastar les
hipòtesis
formulades.
7.2. Planifica
amb autonomia
el treball
experimental,
utilitza el material
de laboratori,
argumenta el
procés
experimental
i les hipòtesis
plantejades.
Tècniques
de treball
i experimentació
Tasca de recerc a
CSIEE
7.3. Descriu i
interpreta les seues
observacions.
Tècniques
de treball
i experimentació
Tasca de recerca
8. Reconéixer i
utilitzar la
terminologia
conceptual de
l’assignatura per a
interpretar el
significat de
diferents
informacions i
comunicar les seues
idees sobre temes de
caràcter científic.
8.1. Identifica
i empra
adequadament
la terminologia
científica
corresponent
al seu nivell.
Tècniques
d’estudi
CMCCT
CCL
9. Buscar i
seleccionar de forma
contrastada
informació de
caràcter científic, a
partir de la
comprensió i
interpretació de
textos orals i escrits,
continus i
discontinus, de
forma contrastada
procedent de
diverses fonts com
ara blogs, wikis,
fòrums, pàgines
web, diccionaris i
enciclopèdies, etc., i
usar-la per a
argumentar sobre
qüestions
9.1. Busca,
selecciona i
interpreta la
informació
científica a partir
de diverses fonts.
Tasca de recerca CMCCT
CD
CAA
CSIEE
9.2. Transmet la
informació d’una
manera precisa
aprofitant les TIC.
Tasca
de recerca
150
científiques.
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); Sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
Temporalització
El temps que es preveu per a desenvolupar la unitat és de quatre setmanes.
Atenció a la diversitat
En relació amb les necessitats dels alumnes, es proposen, a més de les activitats del llibre de
l’alumne, unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes
d’aprenentatge dels alumnes. També s’hi inclou una versió dels continguts adaptats, així com
activitats diferenciades a manera de fitxes de treball que poden servir com a adaptació
curricular per als casos que calga.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç amb diferents tipologies.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació amb diferents tipologies.
ADAPTACIÓ CURRICULAR
S’estableixen fitxes d’adaptació curricular per als continguts següents:
1. Aliments i nutrients. 2. Les necessitats nutricionals. 3. La dieta equilibrada. 4. Tipus de dietes. 5. El consum d’aliments. 6. Malalties relacionades amb l’alimentació.
Programació de l’adaptació curricular
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge Relació
activitats LA Competències
clau
1. Aliments i nutrients.
1. Diferenciar els
hàbits personals
i culturals
d’alimentació dels
processos fisiològics
de nutrició.
1.1. Relaciona cada
nutrient amb la funció
que exerceix en
l’organisme.
Fitxa 1 CMCCT
CSIEE
151
2. Les necessitats nutricionals.
2. Relacionar
les funcions
dels nutrients
amb les necessitats
nutricionals
de l’ésser humà.
2.1. Identifica els
nutrients necessaris
per a cobrir necessitats
metabòliques diferents.
Fitxa 2 (2.1, 2.2) CMCCT
CAA
CSIEE
2.2. Du a terme càlculs
senzills del metabolisme
basal.
Fitxa 2 (2.3, 2.4)
3. Les dietes. 3. Relacionar les
dietes amb la salut
mitjançant exemples
pràctics.
3.1. Reconeix hàbits
nutricionals saludables.
Fitxa 3 (3.1, 3.3) CMCCT
CAA
CSC 3.2. Dissenya dietes
equilibrades a partir
de taules d’informació
nutricional.
Fitxa 3 (3.2)
Fitxa 4 (4.4)
4. El consum d’aliments.
4. Conéixer la
importància del
consum responsable
d’aliments.
4.1. Valora la
importància de conéixer
la informació nutricional
dels aliments que
consumim.
Fitxa 4 (4.1, 4.2,
4.3)
Fitxa 5 (5.2, 5.4)
CMCCT
CAA
CSIEE
CSC
5. Malalties relacionades amb l’alimentació.
5. Argumentar la
rellevància dels
hàbits alimentaris
saludables i de la
pràctica habitual de
l’exercici físic per a
incrementar el
benestar i prevenir
l’obesitat, i admetre
la necessitat d’ajuda
davant dels trastorns
de la conducta
alimentària.
5.1. Identifica les causes
dels principals trastorns
derivats de l’alimentació
incorrecta.
Fitxa 5 (5.1, 5.3)
Fitxa 6
CMCCT
CSC
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); Sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
Rúbrica d’estàndards d’aprenentatge
Estàndard d’aprenentatge
avaluable
Eines d’avaluació*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Discriminar el procés de nutrició del d’alimentació.
1, 43 Discrimina adequadament els conceptes.
Discrimina adequadament els conceptes, encara que amb algun error.
Discrimina els conceptes amb bastants errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
152
2.1. Relaciona cada nutrient amb la funció que exerceix en l’organisme.
2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 44, 45, 46, 47, 48
Reconeix tots els elements importants i estableix adequadament les funcions que tenen.
Reconeix bastants dels elements importants i estableix amb pocs errors les funcions que tenen.
Reconeix pocs dels elements importants i estableix les funcions que tenen cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.1. Identifica els nutrients necessaris per a cobrir necessitats metabòliques diferents.
13, 14, 15, 16, 50
Reconeix tots els elements importants i estableix adequadament les funcions que tenen.
Reconeix bastants dels elements importants i estableix amb pocs errors les funcions que tenen.
Reconeix pocs dels elements importants i estableix les funcions que tenen cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.2. Du a terme càlculs senzills del metabolisme basal.
11, 12, 49, 51, 52
Resol totes les activitats correctament.
Resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.1. Reconeix hàbits nutricionals saludables.
17, 18, 21, 24, 54, 56
Hi aporta molt exemples vàlids.
Hi aporta bastants exemples vàlids.
Hi aporta pocs exemples vàlids.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.2. Diferencia els diversos grups d’aliments relacionant-los amb els nutrients i el valor calòric que presenten.
19, 20, 26, 53, 55, 58
Reconeix tots els elements importants i estableix adequadament les relacions que tenen.
Reconeix bastants dels elements importants i estableix a amb pocs errors les relacions que tenen.
Reconeix pocs dels elements importants i estableix les relacions que tenen cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.3. Dissenya dietes equilibrades a partir de taules d’informació nutricional.
25, 57, 59, 60 Resol totes les activitats correctament.
Resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.
Resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.4. Valora la dieta mediterrània com a exemple de dieta equilibrada i reconeix la necessitat de dissenyar dietes especials en casos concrets
22, 23,24, 27, 28, 29, 56
Reconeix tots els elements importants i resol les activitats correctament.
Reconeix bastants dels elements importants i resol les activitats encara que amb errors en algunes.
Reconeix pocs dels elements importants i resol les activitats però comet errors en moltes.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.1. Valora la importància de conéixer la informació nutricional dels aliments que consumim.
30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 61, 62, 63, 64
Reconeix tots els elements importants i estableix adequadament les relacions que tenen.
Reconeix bastants dels elements importants i estableix amb pocs errors les relacions que tenen.
Reconeix pocs dels elements importants i estableix les relacions que tenen cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
6.1. Relaciona la dieta equilibrada amb la vida saludable.
39, 65, 66, 68, 69
Reconeix tots els elements importants i estableix adequadament
Reconeix bastants dels elements importants i estableix amb pocs errors les
Reconeix pocs dels elements importants i estableix les relacions que
Respon de manera totalment errònia o no respon.
153
les relacions que tenen.
relacions que tenen.
tenen cometent molts errors.
6.2. Identifica les causes dels principals trastorns derivats de l’alimentació incorrecta.
37, 38, 40, 41, 42, 67, 70, 70
N’identifica les causes correctament i hi aporta molts exemples vàlids.
N’identifica les causes amb alguns errors i hi aporta bastants exemples vàlids.
N’identifica les causes amb molts errors i hi aporta pocs exemples vàlids.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
7.1. Coneix i respecta les normes de seguretat al laboratori.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
Respecta les normes adequadament.
Respecta les normes i comet pocs errors.
Respecta les normes i comet molts errors.
No respecta les normes.
7.2. Planifica amb autonomia el treball experimental, utilitza el material de laboratori, argumenta el procés experimental i les hipòtesis plantejades.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
Treballa en el laboratori adequadament i argumenta les seues hipòtesis sense errors.
Treballa en el laboratori i argumenta les hipòtesis cometent pocs errors.
Treballa en el laboratori i argumenta les hipòtesis cometent molts errors.
No treballa en el laboratori i no argumenta les hipòtesis.
7.3. Descriu i interpreta les seues observacions.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
Identifica adequadament els elements principals i les relacions que tenen.
Identifica els elements principals i les relacions que tenen cometent pocs errors.
Identifica els elements principals i les relacions que tenen cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
8.1. Identifica i empra adequadament la terminologia científica corresponent al seu nivell.
Tècniques d’estudi
Utilitza el llenguatge científic adequadament.
Utilitza el llenguatge científic cometent pocs errors.
Utilitza el llenguatge científic cometent molts errors.
No utilitza el llenguatge científic o ho fa d’una manera totalment errònia.
9.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica a partir de diverses fonts.
Tasca recerca
Resol les activitats correctament.
Resol les activitats amb pocs errors.
Resol les activitats amb molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
9.2. Transmet la informació d’una manera precisa aprofitant les TIC.
Tasca de recerca
Coneix les TIC i les empra correctament.
Coneix les TIC i les empra amb alguns errors.
Coneix les TIC i les empra de manera poc adequada.
No coneix les TIC o les empra de manera errònia.
*Els nombres corresponen a les activitats del Llibre de l’alumne.
154
UNITAT 3. NUTRICIÓ: APARELLS DIGESTIU I
RESPIRATORI
Objectius
Associar les fases del procés de nutrició amb cada un dels aparells implicats.
Reconéixer els components de l’aparell digestiu i del respiratori i comprendre com
funcionen.
Explicar els processos fonamentals de la digestió utilitzant esquemes
i representacions gràfiques.
Explicar com té lloc l’intercanvi de gasos en l’organisme.
Conéixer les malalties principals associades als aparells digestiu i respiratori,
i descriure hàbits i estils de vida saludables per a prevenir-les.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Continguts Criteris
d’avaluació
Estàndards
d’aprenentatge
Relació
activitats LA
Competències
clau
La nutrició humana
1. Explicar els processos fonamentals de la nutrició.
1.1. Identifica els aparells relacionats amb la funció de nutrició.
1, 2, 3, 55, 56, 57
CMCCT CAA CCL
Anatomia de l’aparell digestiu
2. Localitzar i determinar els òrgans de l’aparell digestiu i relacionar-los amb el seu funcionament, amb el suport de models anatòmics i esquemes gràfics.
2.1. Identifica a partir de models anatòmics i esquemes gràfics els components de l’aparell digestiu.
4, 5, 6, 58, 59, 60, 61, 62
CMCCT CAA CCL
La digestió El procés
digestiu a la boca.
El procés digestiu a l’estómac.
El procés digestiu a l’intestí
3. Associar les diverses fases de la digestió a cada un dels òrgans de l’aparell.
3.1. Relaciona els òrgans i les estructures de l’aparell digestiu.
8, 9, 12, 14, 20, 26, 28, 29, 33,
CMCCT CAA CCL CCEC
4. Reconéixer les funcions de les glàndules annexes de l’aparell digestiu.
4.1. Associa els òrgans de l’aparell digestiu amb la funció concreta que exerceix en el procés digestiu.
7, 10, 11, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 22, 23, 24, 25, 27, 30, 32, 63, 64, 65, 66, 67,
CMCCT CAA CCL CCEC
155
prim. 68, 69
L’aparell respiratori Las vies
respiratòries.
L’intercanvi de gasos.
La ventilació pulmonar.
5. Localitzar i determinar els òrgans de l’aparell respiratori i relacionar-los amb el seu funcionament, amb el suport de models anatòmics i esquemes gràfics.
5.1. Identifica a partir de models anatòmics i esquemes gràfics els components de l’aparell respiratori.
35, 36, 37, 70, 71
CMCCT CAA CCL CSC
5.2. Associa les estructures de l’aparell respiratori amb la funció corresponent.
34, 38, 39, 41, 42, 43, 72, 74
6. Comprén la manera en què es du a terme l’intercanvi de gasos.
6.1. Explica els moviments de gasos a través de la membrana alveolar durant la inspiració i l’expiració.
40, 73 CMCCT CCL
Hàbits saludables. Malalties dels aparells digestiu i respiratori La salut
de l’aparell digestiu.
Malalties de l’aparell digestiu.
La salut de l’aparell respiratori.
Malalties de l’aparell respiratori.
7. Indagar les causes, símptomes i conseqüències de les malalties més habituals en els aparells digestiu i respiratori per a prevenir-les.
7.1. Diferencia les malalties més freqüents dels òrgans dels aparells digestiu i respiratori.
21, 31, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 75, 76, 77, 78,79
CMCCT CAA CCL CSC
Tècniques de treball i recerca Tasca de recerca
8. Dur a terme un treball experimental aplicant les destreses del treball científic, manejar amb cura els materials d’aula i els instruments de laboratori, respectar les normes de seguretat i de comportament al laboratori o en les eixides de camp i interpretar-ne els resultats per a
8.1. Coneix i respecta les normes de seguretat al laboratori i utilitza adequadament el material de laboratori.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
CMCCT, CCL, CD, CAA, CSIEE
8.2. Descriu i interpreta les seues observacions.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
156
contrastar les hipòtesis formulades.
9. Buscar i seleccionar de forma contrastada informació de caràcter científic, a partir de la comprensió i interpretació de textos orals i escrits, continus i discontinus, de forma contrastada procedent de diverses fonts com ara blogs, wikis, fòrums, pàgines web, diccionaris i enciclopèdies, etc., i usar-la per a argumentar sobre qüestions científiques.
9.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica a partir de diverses fonts.
Tasca de recerca
CMCCT, CD CAA, CSIEE, CSC, CCEC 9.2. Utilitza la
informació de caràcter científic per a formar-se una opinió pròpia i argumentar sobre problemes relacionats.
Tasca de recerca
10. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint diversos rols amb eficàcia i responsabilitat, donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies.
10.1. Participa, valora i respecta el treball individual i en grup.
Tasca de recerca
CSC
11. Exposar i defendre en públic el projecte de recerca acabat.
11. Dissenya treballs de investigació sobre els continguts desenvolupats, per a fer-ne una presentació i defendre’ls a l’aula.
Tasca de recerca
CMCCT, CAA, CSIEE
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); Sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
157
Temporalització
El temps previst per al desenvolupament de la unitat és de quatre setmanes, encara que
s’haurà d’adaptar a les necessitats dels alumnes.
Atenció a la diversitat
En relació amb les necessitats dels alumnes, a més d’activitats del llibre de l’alumne, se’n
proposen altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes
d’aprenentatge dels alumnes. També s’hi inclou una versió dels continguts adaptats, així com
activitats diferenciades a manera de fitxes de treball que poden servir com a adaptació
curricular per als casos que calga.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç amb diferents tipologies.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació amb diferents tipologies.
ADAPTACIÓ CURRICULAR
S’estableixen fitxes d’adaptació curricular per als continguts següents:
1. La nutrició humana.
2. L’aparell digestiu.
3. El procés digestiu a la boca
4. El procés digestiu a l’estómac.
5. El procés digestiu a l’intestí prim.
6. L’absorció.
7. El procés digestiu a l’intestí gros.
8. L’aparell respiratori.
9. L’intercanvi gasós.
10. Hàbits saludables. Malalties dels aparells digestiu i respiratori.
Programació de l’adaptació curricular
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge Relació
activitats LA Competències
clau
La nutrició humana
1. Explicar els processos fonamentals de la nutrició.
1.1. Identifica els aparells relacionats amb la funció de nutrició.
Fitxa 1 CMCCT CAA
Anatomia de l’aparell digestiu
2. Reconéixer les parts de l’aparell digestiu.
2.1. Identifica a partir de models anatòmics i esquemes gràfics els components de l’aparell digestiu.
Fitxa 2 CMCCT CAA CSIEE
Fisiologia de l’aparell digestiu: la digestió
3. Associar les diverses fases de la digestió a cada un dels òrgans
3.1. Relaciona els òrgans i les estructures de l’aparell digestiu.
Fitxa 3 Fitxa 4 Fitxa 5
CMCCT CCL CAA
158
de l’aparell digestiu. Fitxa 6 Fitxa 7
CSIEE
Anatomia i fisiologia de l’aparell respiratori
4. Reconéixer les funcions de les glàndules annexes de l’aparell respiratori.
4.1. Identifica a partir de gràfics els components de l’aparell respiratori.
Fitxa 8 (8.2, 8.3)
CMCCT CCL CD CAA 4.2. Associa les
estructures de l’aparell respiratori amb la funció corresponent.
Fitxa 8 (8.1, 8.4) Fitxa 9
Hàbits saludables. Malalties dels aparells digestiu i respiratori
5. Indagar les causes, els símptomes i les conseqüències de les malalties més habituals en els aparells digestiu i respiratori per a prevenir-les.
5.1. Diferencia les malalties més freqüents dels òrgans dels aparells digestiu i respiratori.
Fitxa 10 CMCCT
CCL
CSC
Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCCT);
Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); Sentit d’iniciativa i esperit
emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
Rúbrica d’estàndards d’aprenentatge
Estàndard d’aprenentatge
avaluable
Eines d’avaluació (activitats del LA) *
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Identifica els aparells relacionats amb la funció de nutrició.
1, 2, 3, 55, 56, 57
Identifica els components adequadament i resol les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els components i resol la majoria d’activitats correctament, amb errors en algunes.
Identifica pocs components i resol les activitats correctament, però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.1. Identifica a partir de models anatòmics i esquemes gràfics els components de l’aparell digestiu.
4, 5, 6, 58, 59, 60, 61, 62
Identifica els components adequadament i resol les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els components i resol la majoria d’activitats correctament, amb errors en algunes.
Identifica pocs components resol les activitats correctament, però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.1. Relaciona els òrgans i les estructures de l’aparell digestiu.
8, 9, 12, 14, 20, 26, 28, 29, 33,
Estableix les relacions sense errors.
Estableix les relacions cometent pocs errors.
Estableix les relacions cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.1. Associa els òrgans de l’aparell digestiu amb la funció concreta que exerceix en el procés digestiu.
7, 10, 11, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 22, 23, 24, 25, 27, 30, 32, 63, 64, 65, 66, 67, 68, 69
Identifica els òrgans i els relaciona amb la funció corresponent sense cometre errors.
Identifica els òrgans i els relaciona amb la funció corresponent cometent pocs errors.
Identifica els òrgans i els relaciona amb la funció corresponent cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.1. Identifica a 35, 36, 37, 70, Identifica els Identifica amb Identifica pocs Respon
159
partir de models anatòmics i esquemes gràfics els components de l’aparell respiratori
71 components adequadament i resol les activitats correctament.
pocs errors els components i resol la majoria d’activitats correctament, amb errors en algunes.
components i resol les activitats correctament, però té errors en bastants.
de manera totalment errònia o no respon.
5.2. Associa les estructures de l’aparell respiratori amb la funció corresponent.
34, 38, 39, 41, 42, 43, 72, 74
Identifica els òrgans i els relaciona amb la funció corresponent sense cometre errors.
Identifica els òrgans i els relaciona amb la funció corresponent cometent pocs errors.
Identifica els òrgans i els relaciona amb la funció corresponent cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
6.1. Explica els moviments de gasos a través de la membrana alveolar durant la inspiració i l’expiració.
40, 73 Identifica els processos de manera adequada i explica el mecanisme sense errors.
Identifica els processos de manera adequada i explica el mecanisme cometent pocs errors.
Identifica els processos de manera adequada i explica el mecanisme cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
7.1. Diferencia les malalties més freqüents dels òrgans dels aparells digestiu i respiratori.
21, 31, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 75, 76, 77, 78,79
Aporta molts exemples i les seues causes.
Aporta prou exemples i les seues causes.
Aporta pocs exemples i les seues causes.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
8.1. Coneix i respecta les normes de seguretat al laboratori i utilitza adequadament el material de laboratori.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
Respecta les normes i usa el material adequadament.
Respecta les normes i usa el material cometent pocs errors.
Respecta les normes i usa el material cometent molts errors.
No respecta les normes i no participa en la pràctica.
8.2. Descriu i interpreta les seues observacions.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
Identifica adequadament els elements importants i les relacions que tenen.
Identifica els elements principals i les relacions que tenen cometent pocs errors.
Identifica els elements principals i les relacions que tenen cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
9.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica a partir de diverses fonts.
Tasca de recerca
Empra la informació correctament.
Empra la informació cometent pocs errors.
Empra la informació amb adequació escassa.
No fa cerca d’informació o l’usa de manera totalment errònia.
9.2. Utilitza la informació de caràcter científic per a formar-se una opinió pròpia i argumentar sobre problemes relacionats.
Tasca de recerca
Empra la informació correctament.
Empra la informació cometent pocs errors.
Empra la informació amb adequació escassa.
No fa cerca d’informació o l’usa de manera totalment errònia.
10.1. Participa, valora i respecta el treball individual i en grup.
Tasca de recerca
Participa en el treball en grup adequadament.
Participa en el treball en grup amb poques desatencions.
Participa en el treball en grup amb poca implicació.
No participa ni valora el treball de la resta de
160
l’alumnat.
11. Dissenya treballs de investigació sobre els continguts desenvolupats, per a fer-ne una presentació i defendre’ls a l’aula.
Tasca de recerca
Elabora dissenys de manera correcta.
Elabora dissenys amb alguns errors.
Elabora dissenys amb molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
*Els nombres corresponen a les activitats del Llibre de l’alumne.
161
UNITAT 4. NUTRICIÓ: APARELLS CIRCULATORI I
EXCRETOR
Objectius
Identificar els components dels aparells circulatori i excretor, i conéixer-ne el
funcionament.
Descriure hàbits i estils de vida saludables per a mantenir-los.
Detectar les situacions de risc per a la salut relacionades amb el consum de substàncies
tòxiques.
Indagar les principals malalties relacionades amb el mal funcionament d’aquests
sistemes.
Identificar els termes més freqüents del vocabulari científic relacionats amb els sistemes
circulatori i excretor.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge Relació
activitats LA Competènci
es clau
El medi interni la sang El medi intern. Composició
de la sang. Funcions de la sang.
1. Explicar quins són els components de la sang.
1.1. Diferencia el medi intern de la sang.
1, 2, 3, 4 CCL, CMCCT, CD, CAA 1.2. Reconeix
els components de la sang.
5, 6, 7, 49, 50, 51
La circulació de la sang Els vasos sanguinis. El cor. Els circuits sanguinis.
2. Localitzar i determinar els òrgans de l’aparell circulatori i relacionar-los amb el seu funcionament, amb el suport de models anatòmics i esquemes gràfics.
2.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos components de l’aparell circulatori.
10, 11, 52, 54, 55
CCL CMCCT CD CAA
2.2. Reconeix la funció de cada una de les parts de l’aparell circulatori.
8, 9, 12, 13, 14,15, 55
3. Explicar com circula la sang.
3.1. Explica com es du a terme la circulació de la sang.
16, 17, 53, 56 CCL, CMCCT, CD, CAA
El sistema limfàtic Les funcions del
4. Identificar els components
4.1. Determina, identifica i explica
18, 19, 20, 1, 22, 23, 57, 58, 59
CCL, CMCCT, CD, CAA
162
sistema limfàtic. del sistema limfàtic i la funció que tenen.
quins són els components del sistema limfàtic i quines funcions tenen.
El sistema excretor L’aparell urinari La formació
de l’orina.
5. Localitzar i determinar els òrgans de l’aparell excretor i relacionar-los amb el seu funcionament, amb el suport de models anatòmics i esquemes gràfics.
5.1. Diferencia entre els diversos productes d’excreció.
24, 25, 26,30, 31, 33, 62
CCL CMCCT CD CAA
5.2. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos components de l’aparell urinari.
27, 28, 29, 30, 31
6. Explicar com es forma l’orina.
6.1. Determina a partir de gràfics on i com es forma l’orina.
34, 35, 60, 61 CCL, CMCCT, CD, CAA
Hàbits saludables. Malalties dels sistemes circulatori i excretor L’aparell urinari. La formació
de l’orina.
7. Indagar sobre les causes, els símptomes i les conseqüències de les malalties més habituals en els aparells circulatori i excretor, les causes d’aquestes malalties i la manera de prevenir-les.
7.1. Diferencia les malalties més freqüents dels aparells circulatori i excretor i les associa amb les seues causes.
32, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 53
CL CMCT CD AA CSC CEC
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
8. Dur a terme un treball experimental aplicant les destreses del treball científic, manejar amb cura els materials d’aula i els instruments de laboratori, respectar les normes de seguretat i de comportament al laboratori o en les eixides de camp i interpretar-ne els resultats per a contrastar les hipòtesis formulades.
8.1. Coneix i respecta les normes de seguretat al laboratori.
Tècniques de treball i experimentació
CMCCT, CCL, CSIEE
8.3. Descriu les seues observacions.
Tècniques de treball i experimentació
9. Reconéixer i utilitzar la terminologia conceptual de
9.1. Identifica i empra adequadament la terminologia
Tècniques d’estudi Tècniques
CMCCT CCL
163
l’assignatura per a interpretar el significat de diferents informacions i comunicar les seues idees sobre temes de caràcter científic.
científica adequada al seu nivell.
de treball i experimentació
10. Buscar i seleccionar de forma contrastada informació de caràcter científic, a partir de la comprensió i interpretació de textos orals i escrits, continus i discontinus, de forma contrastada procedent de diverses fonts com ara blogs, wikis, fòrums, pàgines web, diccionaris i enciclopèdies, etc., i usar-la per a argumentar sobre qüestions científiques.
10.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica a partir de diverses fonts.
Tasca de recerca
CMCCT CD CAA CSIEE CSC
10.2. Transmet la informació de manera precisa amb l’aprofitament de les TIC.
Tasca de recerca
10.3. Utilitza la informació de caràcter científic per a formar-se una opinió pròpia i argumentar sobre problemes relacionats.
Tasca de recerca
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
Temporalització
El temps previst per al desenvolupament de la unitat és de quatre setmanes.
Atenció a la diversitat
En relació amb les necessitats dels alumnes, a més de les activitats del Llibre de l’alumne, es
proposen unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes
d’aprenentatge dels alumnes. També s’hi inclou una versió dels continguts adaptats, així com
activitats diferenciades en forma de fitxes de treball que poden servir com a adaptació
curricular per als casos en què calga.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç amb diferents tipologies.
AMPLIACIÓ
164
Bateria d’activitats d’ampliació amb diferents tipologies.
ADAPTACIÓ CURRICULAR
S’estableixen fitxes d’adaptació curricular per als continguts següents:
1. El medi intern i la sang.
2. La circulació de la sang.
3. El sistema limfàtic.
4. El sistema excretor.
5. Hàbits saludables. Malalties dels sistemes circulatori i excretor.
Programació de l’adaptació curricular
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge Relació
activitats LA Competències
clau
El medi intern i la sang Cèl·lules
sanguínies Plasma
sanguini
1. Explicar quins són els components de la sang.
1.1. Reconeix els components de la sang.
Fitxa 1 CMCCT CCL
La circulació de la sang Els vasos
sanguinis El cor Circuits
2. Identificar els components de l’aparell circulatori.
2.1. Reconeix la funció de cada una de les parts de l’aparell circulatori.
Fitxa 2 (2.1) CMCCT CAA
3. Explicar com circula la sang.
3.1. Explica com es du a terme la circulació de la sang.
Fitxa 2 (2.2) CMCCT
El sistema limfàtic
4. Identificar els components del sistema limfàtic i la funció que tenen.
4.1. Determina, identifica i explica quins són els components del sistema limfàtic i quines funcions tenen.
Fitxa 3 CMCCT CCL
El sistema excretor L’aparell
urinari La formació
de l’orina
5. Identificar els components del sistema excretor.
5.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos components de l’aparell urinari.
Fitxa 4 CMCCT CAA
Hàbits saludables. Malalties dels sistemes circulatori i excretor
6. Indagar sobre les causes, els símptomes i les conseqüències de les malalties més habituals en els aparells circulatori i excretor, les causes d’aquestes malalties i
6.1. Diferencia les malalties més freqüents dels aparells circulatori i excretor i les associa amb les seues causes.
Fitxa 5 CMCCT CAA CSIEE CD CSC
165
la manera de prevenir-les.
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); Sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
Rúbrica d’estàndards d’aprenentatge
Estàndard d’aprenentatge
avaluable
Eines d’avaluació*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Diferencia el medi intern de la sang.
1, 2, 3, 4 Discrimina adequadament els conceptes.
Discrimina adequadament els conceptes, encara que amb algun error.
Discrimina els conceptes amb bastants errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
1.2. Reconeix els components de la sang.
5, 6, 7, 49, 50, 51
Reconeix tots els elements importants i estableix adequadament les funcions que tenen.
Reconeix bastants dels elements importants i estableix amb pocs errors les funcions que tenen.
Reconeix pocs dels elements importants i estableix les funcions que tenen cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos components de l’aparell circulatori.
10, 11, 52, 54, 55
Reconeix tots els elements importants i resol totes les activitats correctament.
Reconeix bastants elements importants i resol les activitats cometent pocs errors.
Reconeix pocs elements importants i resol les activitats cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.2. Reconeix la funció de cada una de les parts de l’aparell circulatori.
8, 9, 12, 13, 14,15, 55
Reconeix tots els elements importants i estableix adequadament les relacions que tenen.
Reconeix bastants dels elements importants i estableix amb pocs errors les relacions que tenen.
Reconeix pocs dels elements importants i estableix les relacions que tenen cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.1. Explica com es du a terme la circulació de la sang.
16, 17, 53, 56 Reconeix tots els elements importants i resol totes les activitats correctament.
Reconeix bastants elements importants i resol les activitats cometent pocs errors.
Reconeix pocs elements importants i resol les activitats cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.1. Determina, identifica i explica quins són els components del sistema limfàtic i quines funcions tenen.
18, 19, 20, 1, 22, 23, 57, 58, 59
Reconeix tots els elements importants i estableix adequadament les relacions que tenen.
Reconeix bastants dels elements importants i estableix amb pocs errors les relacions que tenen.
Reconeix pocs dels elements importants i estableix les relacions que tenen cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.1. Diferencia entre els diversos
24, 25, 26,30, 31, 33, 62
Identifica i diferencia tots els productes
Identifica i diferencia bastants
Identifica i diferencia pocs
Respon de manera totalment
166
productes d’excreció.
d’excreció principals.
productes d’excreció.
productes d’excreció.
errònia o no respon.
5.2. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos components de l’aparell urinari.
27, 28, 29, 30, 31
Reconeix tots els elements importants i resol totes les activitats correctament.
Reconeix bastants dels elements importants i resol les activitats encara que amb errors en algunes.
Reconeix pocs dels elements importants i resol les activitats però comet errors en moltes.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
6.1. Determina a partir de gràfics on i com es forma l’orina.
34, 35, 60, 61 Reconeix tots els elements importants i estableix adequadament les relacions que tenen.
Reconeix bastants dels elements importants i estableix amb pocs errors les relacions que tenen.
Reconeix pocs dels elements importants i estableix les relacions que tenen cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
7.1. Diferencia les malalties més freqüents dels aparells circulatori i excretor i les associa amb les seues causes.
32, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 53
Enumera les malalties més comunes i n’estableix les causes sense cometre errors.
Enumera les malalties més comunes i n’estableix les causes cometent pocs errors.
Enumera les malalties més comunes i n’estableix les causes cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
8.1. Coneix i respecta l es normes de seguretat al laboratori.
Tècniques de treball i experimentació
Respecta les normes i usa el material adequadament.
Respecta les normes i usa el material cometent pocs errors.
Respecta les normes i usa el material cometent molts errors.
No respecta les normes i no participa en la pràctica.
8.2. Descriu les seues observacions.
Tècniques de treball i experimentació
Identifica adequadament els elements importants i les relacions que tenen.
Identifica els elements principals i les relacions que tenen cometent pocs errors.
Identifica els elements principals i les relacions que tenen cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
9.1. Identifica i empra adequadament la terminologia científica adequada al seu nivell.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
Utilitza el llenguatge científic adequadament tant oralment com per escrit.
Utilitza el llenguatge científic cometent pocs errors tant oralment com per escrit.
Utilitza el llenguatge científic cometent molts errors tant oralment com per escrit.
No utilitza llenguatge científic o ho fa d’una manera totalment errònia.
10.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica a partir de diverses fonts.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
Du a terme les activitats correctament.
Du a terme les activitats amb pocs errors.
Du a terme les activitats amb molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
10.2. Transmet la informació de manera precisa amb l’aprofitament de les TIC.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
Coneix i utilitza les TIC adequadament.
Coneix i utilitza les TIC amb alguns errors.
Coneix i utilitza les TIC de manera poc adequada.
No coneix les TIC o les utilitza de manera errònia.
10.3. Utilitza la informació de caràcter
Tècniques de treball i experimentació
Utilitza la informació correctament.
Utilitza la informació cometent pocs
Utilitza la informació de manera poc
No sap com utilitzar la informació.
167
científic per a formar-se una opinió pròpia i argumentar sobre problemes relacionats.
Tasca de recerca
errors. adequada.
*Els nombres corresponen a les activitats del Llibre de l’alumne.
168
UNITAT 5. RELACIÓ: SISTEMES NERVIÓS I
ENDOCRÍ
Objectius
Identificar els òrgans i els aparells que intervenen en les funcions de relació i els
principals processos que acompleixen.
Explicar la missió integradora del sistema nerviós en el funcionament de l’organisme.
Associar les principals glàndules endocrines amb les hormones que sintetitzen i la funció
que desenvolupen.
Relacionar funcionalment el sistema neuroendocrí.
Aprendre hàbits de vida saludable respecte als sistemes nerviós i endocrí.
Reconéixer les malalties principals dels sistemes nerviós i endocrí.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge
Relació
activitats LA
Competències
clau
La funció de relació Sistemes que
intervenen en la funció de relació
1. Reconéixer els sistemes, aparells i òrgans implicats en la funció de relació.
1.1. Reconeix la funció de relació i els sistemes que hi intervenen.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 44, 45
CCL CMCCT CD CAA
La neurona i el corrent nerviós La neurona El corrent
nerviós
2. Descriure la neurona i el seu funcionament.
2.1. Reconeix l’estructura de la neurona i les seues cèl·lules acompanyants.
8, 9, 20, 24, 46, 48
CCL CMCCT CD CAA
2.2. Explica la transmissió del corrent nerviós.
10, 11, 12, 48
El sistema nerviós El sistema
nerviós central
El sistema nerviós perifèric
3. Identificar els components del sistema nerviós i el seu funcionament.
3.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos components del sistema nerviós.
13, 14, 16, 17, 18, 21, 22, 23, 25, 29, 50, 51, 55, 56
CCL CMCCT CD CAA
3.2. Reconeix el paper de cada una de les parts del sistema nerviós en les funcions de relació.
16, 18, 22, 23, 25, 26, 27, 28, 30, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 64, 65
169
El sistema endocrí Les glàndules
endocrines La interacció
neuroendocrina
4. Identificar els components del sistema endocrí i la funció que tenen.
4.1. Determina, identifica i explica quins són els components del sistema endocrí i quines funcions tenen.
19, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 66, 67, 68, 69, 70, 71
CCL CMCCT CD CAA
Hàbits saludables. Malalties principals dels sistemes nerviós i endocrí La salut
del sistema nerviós
La salut del sistema endocrí
5. Indagar sobre es malalties més habituals en els sistemes nerviós endocrí, les causes d’aquestes malalties i la manera de prevenir-les.
5.1. Diferencia les malalties més freqüents dels aparells circulatori i excretor i les associa amb les seues causes.
14, 15, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 51 72, 73
CCL, CMCCT, CD, CAA, CSC, CSIEE, CCEC
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
6. Descriure i interpretar les observacions experimentals.
6.1. Descriu i interpreta les observacions experimentals.
Tècniques de treball i experimentació
CMCCT, CCL, CAA
7. Seleccionar i transmetre la informació.
7.1. Selecciona i transmet la informació de manera precisa amb l’aprofitament de les TIC.
Tasca d’investigació
CCL, CAA, CD, CSIEE, CCEC
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); Sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
Temporalització
l temps previst per al desenvolupament de la unitat és de quatre setmanes.
Atenció a la diversitat
En relació amb les necessitats dels alumnes, a més de les activitats del Llibre de l’alumne, se’n
proposen unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes
d’aprenentatge dels alumnes. També s’hi inclou una versió dels continguts adaptats, així com
activitats diferenciades a manera de fitxes de treball que poden servir com a adaptació
curricular per als casos que calga.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç amb diferents tipologies.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació amb diferents tipologies.
ADAPTACIÓ CURRICULAR
S’estableixen fitxes d’adaptació curricular per als continguts següents:
170
1. La funció de relació.
2. La neurona i el corrent nerviós.
3. El sistema nerviós.
4. El sistema endocrí.
5. Hàbits saludables. Malalties principals dels sistemes nerviós i endocrí.
Programació de l’adaptació curricular
Continguts Criteris
d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge Relació
activitats LA Competències
clau
La funció de relació Sistemes
que intervenen en la funció de relació
1. Reconéixer els sistemes, aparells i òrgans implicats en la funció de relació.
1.1 Reconeix la funció de relació i els sistemes que hi intervenen.
Fitxa 1 CMCCT CAA
La neurona i el corrent nerviós La neurona El corrent
nerviós
2. Descriure la neurona i el seu funcionament.
2.1 Reconeix l’estructura de la neurona i les seues cèl·lules acompanyants.
Fitxa 2 CMCCT CCL CAA CSIEE
El sistema nerviós El sistema
nerviós central
El sistema nerviós perifèric
3. Identificar els components del sistema nerviós i el seu funcionament.
3.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos components del sistema nerviós.
Fitxa 3 CMCCT
El sistema endocrí Les glàndules
endocrines
4. Identificar els components del sistema endocrí i la funció que tenen.
4.1 Determina, identifica i explica quins són els components del sistema endocrí i quines funcions tenen.
Fitxa 4 CMCCT
Hàbits saludables. Malalties principals dels sistemes nerviós i endocrí
5. Indagar sobre les malalties més habituals en els sistemes nerviós i endocrí, les causes d’aquestes malalties i la manera de prevenir-les.
5.1. Diferencia les malalties més freqüents dels aparells circulatori i excretor i les associa amb les seues causes.
Fitxa 5 CMCCT CD CSIEE CAA CSC
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); Sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
171
Rúbrica d’estàndards d’aprenentatge
Estàndard d’aprenentatge
avaluable
Eines d’avaluació*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Reconeix la funció de relació i els sistemes que hi intervenen.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 44, 45
Identifica els components principals i hi estableix relacions adequadament.
Identifica els components principals i hi estableix relacions cometent pocs errors.
Identifica els components principals i hi estableix relacions cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.1. Reconeix l’estructura de la neurona i les seues cèl·lules acompanyants.
8, 9, 20, 24, 46, 48
Identifica els elements i resol totes les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els elements i resol la majoria d’activitats correctament, amb errors en algunes.
Identifica amb molts errors els elements i resol les activitats cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.2. Explica la transmissió del corrent nerviós.
10, 11, 12, 48 Reconeix els elements principals i estructura l’explicació adequadament.
Reconeix els elements principals i estructura l’explicació amb alguns errors.
Reconeix els elements principals i estructura l’explicació amb molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos components del sistema nerviós.
13, 14, 16, 17, 18, 21, 22, 23, 25, 29, 50, 51, 55, 56
Identifica els components adequadament i resol les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els components i resol la majoria d’activitats correctament, amb errors en algunes.
Identifica pocs components i resol les activitats correctament, però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.2. Reconeix el paper de cada una de les parts del sistema nerviós en les funcions de relació.
16, 18, 22, 23, 25, 26, 27, 28, 30, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 64, 65
Identifica les funcions sense errors.
Identifica les funcions amb pocs errors.
Identifica les funcions amb molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.1. Determina, identifica i explica quins són els components del sistema endocrí i quines funcions tenen.
19, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 66, 67, 68, 69, 70, 71
Identifica els elements i les seues funcions, i resol totes les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els elements i les seues funcions, i resol la majoria d’activitats correctament, amb errors en algunes.
Identifica amb molts errors els elements i les seues funcions, i resol les activitats cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.1. Diferencia les malalties més freqüents dels aparells circulatori i excretor i les associa amb les seues causes.
14, 15, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 51 72, 73
Enumera les malalties més comunes i n’estableix les causes sense cometre errors.
Enumera les malalties més comunes i n’estableix les causes cometent pocs errors.
Enumera les malalties més comunes i n’estableix les causes cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
172
6.1. Descriu i interpreta les observacions experimentals.
Tècniques de treball i experimentació
Interpreta les observacions amb rigor.
Interpreta les observacions amb rigor, però amb alguns errors.
Interpreta les observacions amb dificultat, cometent molts errors.
No interpreta les observacions o ho fa de manera totalment errònia.
7.1. Selecciona i transmet la informació de manera precisa amb l’aprofitament de les TIC.
Tasca de recerca
Coneix les TIC i les empra correctament.
Coneix les TIC i les empra amb alguns errors.
Coneix les TIC i les empra de manera poc adequada.
No coneix les TIC o les empra de manera errònia.
*Els nombres corresponen a les activitats del Llibre de l’alumne.
173
UNITAT 6. RELACIÓ: RECEPTORS I EFECTERS
Objectius
Classificar els diversos tipus de receptors sensorials i relacionar-los en els òrgans dels
sentits en què es troben.
Reconèixer i relacionar els òrgans dels sentits.
Especificar la localització dels ossos i els músculs principals del cos.
Analitzar les relacions funcionals entre els ossos i els músculs i entre aquests i el sistema
nerviós que els controla.
Descriure les lesions més freqüents de l’aparell locomotor i la manera de prevenir-les.
Desenvolupar hàbits i estils de vida saludables per al manteniment dels receptors i els
efectors.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Continguts Criteris
d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge Relació
activitats LA Competències
clau
La percepció dels estímuls. Els receptors sensorials Tipus de
receptors sensorials
1. Reconéixer la percepció i els diversos tipus de receptors sensorials.
1.1. Reconeix la percepció i els receptors sensorials.
3, 4, 5, 6, 46, 47, 48, 49
CCL CMCCT CD CAA
1.2. Classifica els diversos tipus de receptors sensorials.
1, 2
L’ull Anatomia Funcionament
2. Identificar els components de l’ull i el seu funcionament.
2.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos components de l’ull.
7, 8,50 CCL CMCCT CD CAA
2.2. Reconeix el paper de cada una de les parts de l’ull en les funcions de relació.
9, 51, 52, 53
L’orella 3. Identificar 3.1. Determina 10, 12, 54, 55, CCL
174
Anatomia Funcionament
els components de l’orella i el seu funcionament.
i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos components de l’orella.
CMCCT CD CAA
3.2. Reconeix el paper de cada una de les parts de l’orella en es funcions de relació.
11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 56, 57
La pell 4. Identificar els receptors sensorials de la pell i el seu funcionament.
4.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos receptors sensorials de la pell.
18, 20 CCL CMCCT CD CAA
4.2. Reconeix el paper de cada un dels receptors sensorials de la pell en les funcions de relació.
19, 21, 58, 59, 60
El gust L’olfacte
5. Identificar els receptors sensorials del gust i de l’olfacte i el seu funcionament.
5.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos receptors sensorials del gust i de l’olfacte.
23, 64 CCL CMCCT CD CAA
5.2. Reconeix el paper dels receptors sensorials del gust i de l’olfacte en les funcions de relació.
22, 24, 61, 62, 63, 65
Els efectes Els ossos Els músculs El sistema
esquelètic i el sistema muscular
6. Identificar l’estructura dels ossos i dels músculs i la funció que tenen.
6.1. Determina, identifica i explica quins són i quines funcions tenen els ossos i els músculs en el sistema esquelètic i el sistema muscular.
25, 26, 27, 28, 30, 33, 34, 35, 36, 38, 40, 67, 68, 69, 71, 72
CCL CMCCT CD CAA
6.2. Reconeix els músculs i els ossos principals
29, 31, 32, 35, 37, 39, 41, 66, 68, 70
175
a partir d’esquemes i d’imatges.
Hàbits saludables. Malalties dels òrgans dels sentits i de l’aparell locomotor Prevenció de lesions i accidents. Primers auxilis
7. Argumentar la influència en la salut dels mals hàbits en els òrgans dels sentits i posturals descrivint les patologies i lesions més freqüents de l’aparell locomotor, i relacionar-les amb les causes que les originen i reconéixer les pautes de control postural, ergonòmiques, per a treballar de manera segura i evitar lesions i prevenir accidents.
8.1. Diferencia las malalties més habituals en els òrgans dels sentits i de l’aparell locomotor de les causes que les produeixen i de la manera de prevenir-les.
42, 43, 44, 45, 73, 74, 75, 76, 77, 78
CL CMCCT CD CAA CSC CECC
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
8. Buscar i seleccionar de forma contrastada informació de caràcter científic, a partir de la comprensió i interpretació de textos orals i escrits, continus i discontinus, de forma contrastada procedent de diverses fonts com ara blogs, wikis, fòrums, pàgines web, diccionaris i enciclopèdies, etc., i usar-la per a argumentar sobre qüestions científiques.
8.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica a partir de diverses fonts.
Tasca de recerca
CMCCT CD CAA CSIEE CECC
8.2. Transmet la informació de manera precisa amb l’aprofitament de les TIC.
Tasca de recerca
9. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, tenir iniciativa per a emprendre i
Participa, valora i respecta el treball individual i en grup.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
CSC
176
proposar accions, assenyalar les metes mantenint la motivació i l’interés, actuant amb flexibilitat per a transformar les dificultats en possibilitats, i avaluar-ne el procés i els resultats.
10. Exposar i defendre en públic el projecte de investigació acabat.
10.1. Dissenya treballs de investigació sobre els continguts desenvolupats, per a fer-ne una presentació i defendre’ls a l’aula.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
CL CMCCT CAA CSIEE
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); Sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
Temporalització
El temps previst per al desenvolupament de la unitat és de quatre setmanes.
Atenció a la diversitat
En relació amb les necessitats dels alumnes, a més d’activitats del llibre de l’alumne, se’n proposen
altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes d’aprenentatge dels
alumnes. També s’hi inclou una versió dels continguts adaptats, així com activitats diferenciades a
manera de fitxes de treball que poden servir com a adaptació curricular per als casos que calga.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç amb diferents tipologies.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació amb diferents tipologies.
ADAPTACIÓ CURRICULAR
S’estableixen fitxes d’adaptació curricular per als continguts següents:
1. La percepció dels estímuls. Els receptors sensorials.
2. L’ull.
3. L’orella.
4. La pell.
177
5. El gust i l’olfacte.
6. Els efectes.
7. Hàbits saludables. Malalties dels òrgans dels sentits i de l’aparell locomotor.
Programació de l’adaptació curricular
Continguts Criteris
d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge Relació
activitats LA Competències
clau
La percepció dels estímuls: Els receptors
sensorials. Tipus de
receptors sensorials
1. Reconéixer la percepció i els diversos tipus de receptors sensorials.
1.1 Reconeix la percepció i els receptors sensorials.
Fitxa 1 CMCCT CAA
L’ull Anatomia Funcionament
2. Identificar els components de l’ull i el seu funcionament.
2.1 Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos components de l’ull.
Fitxa 2 CMCCT
L’orella Anatomia Funcionament
3. Identificar els components de l’orella i el seu funcionament.
3.1 Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos components de l’orella.
Fitxa 3 CMCCT CAA CSIEE
La pell 4 . Identificar els receptors sensorials de la pell i el seu funcionament.
4.1 Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos receptors sensorials de la pell.
Fitxa 4 CMCCT CCL CAA CSIEE
Els efectes Els ossos Els músculs El sistema
esquelètic i el sistema muscular
5. Identificar l’estructura dels ossos i dels músculs i la funció que tenen.
5.1. Determina, identifica i explica quins són i quines funcions tenen els ossos i els músculs en el sistema esquelètic i el sistema muscular.
Fitxa 5 Fitxa 6 Fitxa 7
CMCCT CCL CAA CSIEE
Hàbits saludables. Malalties dels òrgans dels sentits i de l’aparell locomotor
6. Indagar sobre les malalties més habituals en els òrgans dels sentits i l’aparell locomotor, les causes
6.1. Diferencia les malalties més freqüents dels aparells circulatori i excretor i les associa amb les seues causes.
Fitxa 8 CMCCT CAA CSC
178
d’aquestes malalties i la manera de prevenir-les.
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); Sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
Rúbrica d’estàndards d’aprenentatge
Estàndard d’aprenentatge
avaluable
Eines d’avaluació*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Reconeix la percepció i els receptors sensorials.
3, 4, 5, 6, 46, 47, 48, 49
Identifica els elements i hi estableix relacions adequadament.
Identifica els elements i hi estableix relacions cometent pocs errors.
Identifica els elements i hi estableix relacions cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
1.2. Classifica els diversos tipus de receptors sensorials.
1, 2 Identifica els diversos tipus sense cometre errors.
Identifica els diversos tipus cometent pocs errors.
Identifica els diversos tipus cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos components de l’ull.
7, 8, 50 Identifica els components adequadament i resol les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els components i resol la majoria d’activitats correctament, amb errors en algunes.
Identifica pocs components i resol les activitats correctament, però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.2. Reconeix el paper de cada una de les parts de l’ull en les funcions de relació.
9, 51, 52, 53 Identifica les funcions sense errors.
Identifica les funcions amb pocs errors.
Identifica les funcions amb molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos components de l’orella.
10, 12, 54, 55 Identifica els components adequadament i resol les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els components i resol la majoria d’activitats correctament, amb errors en algunes.
Identifica pocs components i resol les activitats correctament, però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.2. Reconeix el paper de cada una de les parts de l’orella en
11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 56, 57
Identifica les funcions sense errors.
Identifica les funcions amb pocs errors.
Identifica les funcions amb molts errors.
Respon de manera totalment errònia o
179
les funcions de relació.
no respon.
4.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos receptors sensorials de la pell.
18, 20 Identifica els components adequadament i resol les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els components i resol la majoria d’activitats correctament, amb errors en algunes.
Identifica pocs components i resol les activitats correctament, però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.2. Reconeix el paper de cada un dels receptors sensorials de la pell en les funcions de relació.
19, 21, 58, 59, 60
Identifica les funcions sense errors.
Identifica les funcions amb pocs errors.
Identifica les funcions amb molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos receptors sensorials del gust o de l’olfacte.
23, 64 Identifica els components adequadament i resol les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els components i resol la majoria d’activitats correctament, amb errors en algunes.
Identifica pocs components i resol les activitats correctament, però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.2. Reconeix el paper dels receptors sensorials del gust i de l’olfacte en les funcions de relació.
22, 24, 61, 62, 63, 65
Identifica les funcions sense errors.
Identifica les funcions amb pocs errors.
Identifica les funcions amb molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
6.1. Determina, identifica i explica quins són i quines funcions tenen els ossos i els músculs en el sistema esquelètic i el sistema muscular.
25, 26, 27, 28, 30, 33, 34, 35, 36, 38, 40, 67, 68, 69, 71, 72
Identifica adequadament els components i les seues funcions, i resol totes les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els components i les seues funcions, i resol la majoria d’activitats correctament, amb errors en algunes.
Identifica pocs components i les seues funcions, i resol les activitats correctament, però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
6.2. Reconeix els músculs i els ossos principals a partir d’esquemes i d’imatges.
29, 31, 32, 35, 37, 39, 41, 66, 68, 70
Identifica els ossos i els músculs sense cometre errors.
Identifica els ossos i els músculs cometent pocs errors.
Identifica els ossos i els músculs cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
7.1. Diferencia les malalties més freqüents dels aparells circulatori i excretor i les associa amb les seues causes.
42, 43, 44, 45, 73, 74, 75, 76, 77, 78
Enumera les malalties més comunes i n’estableix les causes sense cometre errors.
Enumera les malalties més comunes i n’estableix les causes cometent pocs errors.
Enumera les malalties més comunes i n’estableix les causes cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
8.1. Busca, selecciona i interpreta
Tasca de recerca
Selecciona i empra la informació
Selecciona i empra la informació
Selecciona i empra la informació
No fa cerca d’informació o l’usa de
180
la informació científica a partir de diverses fonts.
cometent pocs errors.
amb bastant adequació.
amb poca adequació.
manera totalment errònia.
8.2. Transmet la informació de manera precisa amb l’aprofitament de les TIC.
Tasca de recerca
Coneix les TIC i les empra correctament.
Coneix les TIC i les empra amb alguns errors.
Coneix les TIC i les empra de manera poc adequada.
No coneix les TIC o les empra de manera errònia.
9.1. Participa, valora i respecta el treball individual i en grup.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
Participa en el treball en grup adequadament.
Participa en el treball en grup adequadament, encara que amb distraccions.
Participa en el treball en grup amb poca implicació.
No participa ni valora el treball de la resta de l’alumnat.
10.1. Dissenya treballs de investigació sobre els continguts desenvolupats, per a fer-ne una presentació i defendre’ls a l’aula.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
Dissenya i defén el treball correctament.
Dissenya i defén el treball de manera vàlida, però cometent alguns errors.
Dissenya i defén el treball cometent molts errors.
El disseny i la seua defensa són totalment erronis o no es fan.
*Els nombres corresponen a les activitats del Llibre de l’alumne.
181
UNITAT 7. REPRODUCCIÓ
Objectius
Distingir, localitzar i especificar la funció dels diferents òrgans, aparells i sistemes
implicats en la reproducció.
Identificar en esquemes els òrgans de l’aparell reproductor masculí i del femení.
Descriure les principals etapes del cicle menstrual i indicar les glàndules i les hormones
que participen en la regulació.
Discriminar els diferents mètodes anticonceptius.
Conéixer i prevenir les principals malalties de transmissió sexual.
Identificar les tècniques de reproducció assistida més freqüents.
Actuar, decidir i defendre responsablement la teua sexualitat i la de les persones del teu
voltant.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Continguts Criteris
d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge Relació
activitats LA Competències
clau
La reproducció i la sexualitat. Canvis físics i psíquics al llarg de la vida. Respecte per les característiques individuals físiques, psíquiques o socials, com a factor de salut emocional. La sexualitat com a component racional i afectiu exclusiu de l’espècie humana. Resposta sexual humana.
1. Discriminar els conceptes de reproducció i sexualitat.
1.1. Estableix les diferències entre reproducció i sexualitat.
1, 2, 3, 51, 52 CCL, CMCCT, CD, CAA, CSC
La vida reproductiva La pubertat
2. Reconéixer els principals canvis en la vida
2.1. Descriu els principals canvis en la vida
4, 5, 6, 53, 54 CCL, CMCCT, CD, CAA
182
L’adolescència Menopausa i
andropausa
reproductiva. reproductiva de l’ésser humà.
L’aparell reproductor L’aparell
reproductor masculí
L’aparell reproductor femení
3. Identificar els diferents òrgans de l’aparell reproductor masculí i femení amb l’ajuda d’il·lustracions, esquemes o recursos digitals.
3.1. Determina, identifica i explica quines són les funcions dels diferents òrgans de l’aparell reproductor femení i masculí.
8. 9. 10. 11, 12, 1 3, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 57, 58, 60
CCL CMCCT CD CAA
4. Interpretar dibuixos i esquemes dels aparells reproductors.
4.1. Identifica en esquemes els diferents òrgans de l’aparell reproductor masculí i femení.
7, 12, 55, 56, 59
CCL, CMCCT, CD, CAA
Etapes de la reproducció La gametogènesi La fecundació La gestació i el
part El cicle
menstrual
5. Reconéixer els aspectes bàsics de la reproducció humana.
5.1. Identifica els aspectes bàsics de la reproducció humana.
21, 22, 25, 27, 34, 61, 62, 63,64, 65, 66, 68, 69
CCL CMCCT CD CAA
6. Descriure els esdeveniments fonamentals de la fecundació, l’embaràs i el part.
6.1. Descriu la fecundació l’embaràs i el part.
23, 24, 26, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 35, 67
CCL, CMCCT, CD, CAA
Els mètodes anticonceptius Mètodes
anticonceptius naturals
Mètodes anticonceptius artificials
7. Comparar els diferents mètodes anticonceptius, classificar-los segons l’eficàcia i reconéixer-ne la importància d’alguns en la prevenció de malalties de transmissió sexual.
7.1. Discrimina els diferents mètodes d’anticoncepció humana i el paper que juga en la prevenció de les MTS.
36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 70, 71, 72
CCL CMCCT CD CAA CSC
La reproducció assistida
8. Recopilar informació sobre les tècniques de reproducció assistida i de fecundació in vitro.
8.1. Utilitza la informació obtinguda sobre reproducció assistida i argumenta el benefici que va suposar aquest avanç científic per a la societat.
43, 44, 45, 46, 73, 74
CCL, CMCCT, CD, CAA, CSC
Hàbits saludables. Malalties de transmissió sexual. Disposició favorable a sol·licitar
9. Reconéixer les principals malalties de transmissió sexual per a
9.1. Diferencia les malalties més freqüents de transmissió sexual i les associa amb
47, 48, 49, 50, 75
CCL, CMCCT, CD, CAA, CSC
183
assessorament i ajuda a centres sanitaris especialitzats en situacions de risc per a la salut sexual o reproductiva. Igualtat entre homes i dones. Prevenció de conductes discriminatòries i de violència de gènere.
aconseguir una bona salut sexual i reproductiva, justificar la sol·licitud d’ajuda sociosanitària davant de situacions de risc, respectar les diferents opcions sexuals i denunciar situacions discriminatòries.
les causes que les produeixen.
10. Argumentar la igualtat entre homes i dones, identificar comportaments i continguts sexistes per a prevenir i actuar davant de a situacions de discriminació i de violència de gènere.
10.1. Actua, decideix i defén responsablement la seua sexualitat i la de les persones que té al voltant.
1 Tasca de recerca
Tècniques de treball i recerca Tasca de recerca
11. Reconéixer i utilitzar la terminologia conceptual de l’assignatura per a interpretar el significat de diferents informacions i comunicar les seues idees sobre temes de caràcter científic.
11.1. Identifica i empra apropiadament la terminologia científica adequada al seu nivell.
Tècniques d’estudi Tasca de recerca
CMCCT CCL
12. Buscar i seleccionar de forma contrastada informació de caràcter científic, a partir de la comprensió i interpretació de textos orals i escrits, continus i discontinus, de forma contrastada procedent de
12.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica a partir de fonts diverses.
Tasca de recerca
CMCCT CD CAA CSIEE CSC
12.2. Transmet la informació de manera precisa aprofitant les TIC.
Tasca de recerca
12.3. Utilitza la informació de caràcter científic per a formar-se una opinió pròpia i
Tasca de recerca
184
diverses fonts com ara blogs, wikis, fòrums, pàgines web, diccionaris i enciclopèdies, etc., i usar-la per a argumentar sobre qüestions científiques.
argumentar sobre problemes relacionats.
13. Exposar i defendre en públic el projecte d’investigació acabat.
13.1. Dissenya treballs d’investigació sobre els continguts desenvolupats, per a presentar-los i defendre’ls a l’aula.
Tasca de recerca
CMCCT CAA CSIEE
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
Temporalització
El temps previst per al desenvolupament de la unitat és de quatre setmanes.
Atenció a la diversitat
En relació amb les necessitats dels alumnes, a més d’activitats del llibre de l’alumne, se’n proposen
altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes d’aprenentatge dels
alumnes. També s’hi inclou una versió dels continguts adaptats, així com activitats diferenciades a
manera de fitxes de treball que poden servir com a adaptació curricular per als casos que calga.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç amb diferents tipologies.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació amb diferents tipologies.
ADAPTACIÓ CURRICULAR
S’estableixen fitxes d’adaptació curricular per als continguts següents:
1. La reproducció i la sexualitat.
2. El canvis en la vida reproductiva.
185
3. Anatomia de l’aparell reproductor.
4. Etapes de la reproducció.
5. Els mètodes anticonceptius.
6. La reproducció assistida.
7. Hàbits saludables. Malalties de transmissió sexual.
Programació de l’adaptació curricular
Continguts Criteris
d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge
Relació activitats
LA
Competències clau
La reproducció i la sexualitat
1. Discriminar els conceptes de reproducció i sexualitat.
1.1. Estableix les diferències entre reproducció i sexualitat
Fitxa 1 CMCCT CCL
La vida reproductiva La pubertat L’adolescència Menopausa i
andropausa
2. Reconéixer els principals canvis en la vida reproductiva.
2.1. Descriu els principals canvis en la vida reproductiva de l’ésser humà.
Fitxa 2 CMCCT
L’aparell reproductor L’aparell
reproductor masculí
L’aparell reproductor femení
3. Identificar els diferents òrgans de l’aparell reproductor masculí i femení amb l’ajuda d’il·lustracions, esquemes o recursos digitals.
3.1. Identifica en esquemes els diferents òrgans de l’aparell reproductor masculí i femení.
Fitxa 3 Fitxa 4
CMCCT CAA CSIEE
Etapes de la reproducció La
gametogènesi La fecundació La gestació i el
part
4. Reconéixer els aspectes bàsics de la reproducció humana.
4.1. Identifica els aspectes bàsics de la reproducció humana.
Fitxa 5 Fitxa 6
CMCCT CCL CCL
Els mètodes anticonceptius Mètodes
anticonceptius naturals
Mètodes anticonceptius artificials
5. Conéixer els diferents mètodes anticonceptius, classificar-los segons l’eficàcia i reconéixer-ne la importància d’alguns en la prevenció de malalties de transmissió sexual.
5.1. Discrimina els diferents mètodes d’anticoncepció humana i el paper que juguen en la prevenció de les MTS.
Fitxa 7 CMCCT CAA CSC
La reproducció 6. Conéixer les 6.1. Explica les Fitxa 8 CMCCT
186
assistida tècniques de reproducció assistida i de fecundació in vitro.
diferències reproducció assistida i de fecundació in vitro.
CCL CSC
Hàbits saludables. Malalties de transmissió sexual
7. Reconéixer les principals malalties de transmissió sexual per a aconseguir una bona salut sexual i reproductiva, justificar la sol·licitud d’ajuda sociosanitària davant de situacions de risc, i respectar les diferents opcions sexuals i denunciar situacions discriminatòries.
7.1. Diferencia les malalties més freqüents de transmissió sexual i les associa amb les causes que les produeixen.
Fitxa 9 CMCCT CCL CSC
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
Rúbrica d’estàndards d’aprenentatge
Estàndard d’aprenentatge
avaluable
Eines d’avaluació*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Estableix les
diferències entre
reproducció i
sexualitat.
1, 2, 3, 51, 52 Identifica els conceptes i hi estableix les diferències sense cometre errors.
Identifica els
conceptes i hi
estableix les
diferències
cometent pocs
errors.
Identifica els
conceptes i hi
estableix les
diferències
cometent molts
errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.1. Descriu els
principals canvis en
la vida
reproductiva de
l’ésser humà.
4, 5, 6, 53, 54 Identifica els elements i enumera tots els canvis.
Identifica els elements i enumera molts dels canvis.
Identifica els elements i enumera pocs canvis.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.1. Determina,
identifica i explica
quines són les
funcions que duen
a terme els
diferents òrgans de
l’aparell
8. 9. 10. 11,
12, 1 3, 14, 15,
16, 17, 18, 19,
20, 57, 58, 60
Identifica els òrgans principals i n’estableix les funcions sense cometre errors.
Identifica els òrgans principals i n’estableix les funcions cometent pocs errors.
Identifica els òrgans principals i n’estableix les funcions cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
187
reproductor
femení i masculí.
4.1. Identifica en
esquemes els
diferents òrgans de
l’aparell
reproductor
masculí i femení.
7, 12, 55, 56, 59
Identifica tots els òrgans.
Identifica molts dels òrgans.
Identifica pocs òrgans.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.1. Identifica els
aspectes bàsics de
la reproducció
humana.
21, 22, 25, 27,
34, 61, 62,
63,64, 65, 66,
68, 69
Reconeix els elements bàsics i resol totes les activitats correctament.
Reconeix els
elements bàsics i
resol les activitats
cometent pocs
errors.
Reconeix els
elements bàsics
i resol les
activitats
cometent molts
errors.
Identifica els elements i les funcions que porten a terme i resol totes les activitats correctament.
6.1. Descriu la
fecundació,
l’embaràs i el part.
23, 24, 26, 28,
29, 30, 31, 32,
33, 35, 67
Identifica els conceptes i els defineix sense errors.
Identifica els conceptes i els defineix cometent pocs errors.
Identifica els conceptes i els defineix cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
7.1. Discrimina els
diferents mètodes
d’anticoncepció
humana i el paper
que juguen en la
prevenció de les
MTS.
36, 37, 38, 39,
40, 41, 42, 70,
71, 72
Distingeix els diferents mètodes i hi estableix les diferències sense cometre errors.
Distingeix els
diferents
mètodes i hi
estableix les
diferències
cometent pocs
errors.
Distingeix els
diferents
mètodes i hi
estableix les
diferències
cometent molts
errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
8.1. Utilitza la
informació
obtinguda sobre
reproducció
assistida i
argumenta el
benefici que va
suposar aquest
avanç científic per
a la societat.
43, 44, 45, 46,
73, 74 Identifica els elements principals i valora correctament la seua implicació en la societat.
Identifica els
elements
principals i valora
de forma vàlida,
encara que amb
errors, la seua
implicació en la
societat.
Identifica els
elements
principals i
valora amb
molts errors les
seues
implicacions en
la societat.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
9.1. Diferencia les
malalties més
freqüents de
transmissió sexual i
les associa amb les
seues causes.
47, 48, 49, 50,
75 Enumera les
malalties més
comunes i
n’estableix les
causes sense
cometre errors.
Enumera les
malalties més
comunes i
n’estableix les
causes cometent
pocs errors.
Enumera les
malalties més
comunes i
n’estableix les
causes
cometent molts
errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
10.1. Actua,
decideix i defén
responsablement
la seua sexualitat i
la de les persones
1
Tasca de
recerca
Actua, decideix i
defén
responsableme
nt la seua
sexualitat i la de
Actua, decideix i
però no defén
responsablement
la seua sexualitat
i la de les
Actua i defén la
seua pròpia
sexualitat i però
no la de les
persones que té
Respon de
manera
totalment
errònia o no
188
que té al voltant. les persones
que té al
voltant.
persones que té
al voltant.
al voltant. respon.
11.1. Identifica i
utilitza
apropiadament la
terminologia
científica adequada
al seu nivell.
Tècniques
d’estudi
Tasca de
recerca
Utilitza el
llenguatge
científic
adequadament.
Utilitza el
llenguatge
científic
cometent pocs
errors.
Utilitza el
llenguatge
científic
cometent molts
errors.
No utilitza el
llenguatge
científic o ho
fa de
manera
totalment
errònia.
12.1. Busca,
selecciona i
interpreta la
informació
científica a partir
de fonts diverses.
Tasca de
recerca
Du a terme les
activitats
correctament.
Du a terme les
activitats amb
pocs errors.
Du a terme les
activitats amb
molts errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
12.2. Transmet la
informació de
manera precisa
aprofitant les TIC.
Tasca de
recerca
Coneix i utilitza
les TIC
adequadament.
Coneix i utilitza
les TIC amb
alguns errors.
Coneix i utilitza
les TIC de
manera poc
adequada.
No coneix
les TIC o les
utilitza de
manera
errònia.
12.3. Utilitza la
informació de
caràcter científic
per a formar-se
una opinió pròpia i
argumentar sobre
problemes
relacionats.
Tasca de
recerca
Utilitza la
informació
correctament.
Utilitza la
informació
cometent pocs
errors
Utilitza la
informació de
manera poc
adequada.
No cerca
informació o
l’usa de
manera
totalment
errònia.
13.1. Dissenya
treballs
d’investigació
sobre els
continguts
desenvolupats, per
a presentar-los i
defendre’ls a l’aula.
Tasca de
recerca
Elabora dissenys
de forma
correcta.
Elabora dissenys
amb alguns
errors.
Elabora dissenys
amb molts
errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
*Els nombres corresponen a les activitats del Llibre de l’alumne.
189
UNITAT 8: SALUT I MALALTIA
Objectius
Identificar els factors que influeixen en la salut i els símptomes d’algunes malalties
comunes.
Classificar les malalties segons diferents criteris.
Reconéixer les malalties infeccioses més comunes, com també les mesures de prevenció
i el seu tractament.
Conéixer el funcionament bàsic del sistema immune.
Identificar les causes més freqüents d’algunes malalties no infeccioses.
Valorar la importància dels hàbits saludables per a prevenir malalties.
Identificar les alteracions produïdes per diferents tipus de substàncies addictives i
elaborar propostes de prevenció i control.
Valorar la importància de l’atenció sanitària i les ciències biomèdiques en la prevenció i
el tractament de les malalties.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge
Relació
activitats LA
Competències
clau
L’ésser humà i la salut La salut. La malaltia. Concepte
sistèmic de salut.
Factors determinants.
1. Relacionar el concepte holístic de salut de l’OMS amb els factors que la determinen, per a justificar la importància d’adquirir hàbits i estils de vida saludables en la prevenció de malalties i davant de situacions de risc de la societat actual, com el consum de substàncies addictives, i reconéixer les conseqüències que té tant individuals com col·lectives.
1.1. Argumenta les implicacions que tenen els hàbits per a la salut, i justifica amb exemples les eleccions que fa o pot fer per a promoure-la individualment i col·lectivament.
1, 2, 3, 4, 43 CMCCT
CSC
CCL
CD
190
2. Identificar els signes i els símptomes que caracteritzen la malaltia.
2.1. Diferencia entre símptomes i signes de la malaltia.
44, 45 CMCCT
CCL
3. Classificar les malalties en funció de diferents criteris.
3.1. Reconeix els diferents criteris de classificació de les malalties.
5, 6, 7,46, 47 CMCCT
CD
Malalties infeccioses Causes,
prevenció i tractaments.
Vies de transmissió.
Les defenses de l’organisme davant de la infecció.
El sistema immunitari.
Prevenció. Les vacunes. La curació.
4. Diferenciar l’origen de les malalties més freqüents, explicar els mecanismes de transmissió de les malalties infeccioses per a justificar els mètodes preventius de contagi i propagació.
4.1. Reconeix les malalties i infeccions més comunes i les relaciona amb les causes que les produeixen.
9, 11, 14, 15, 16, 26, 27, 48, 51, 54, 55
CMCCT
CSC
CCL
CD
4.2. Distingeix i explica els diferents mecanismes de transmissió de les malalties
8, 10, 12, 13, 15, 16, 17, 52
5. Determinar el funcionament bàsic del sistema immune, com també les contínues aportacions de les ciències biomèdiques.
5.1. Explica en què consisteix el procés d’immunitat.
18, 19, 20, 21, 22, 23, 54
CMCCT
CCL
6. Relacionar el procés d’immunitat amb la producció de vacunes i sèrums i amb la donació de teixits i òrgans, apreciar les aportacions de les ciències biomèdiques, i debatre el bon ús dels medicaments per a evitar-ne el consum innecessari. .
6.1. Valora el paper de les vacunes com a mètode de prevenció de les malalties.
24, 25, 26, 55 CMCCT
CSC
CCL
CD
6.2. Proposa mètodes per a evitar el contagi i la propagació de les malalties infeccioses més comunes.
27, 53, 56, 57
6.3. Coneix hàbits de vida saludable per a prevenir les malalties infeccioses i els identifica com a mitjà de promoció de la seua salut i la dels altres.
49, 50
191
Las malalties no infeccioses Tipus. Causes,
prevenció i tractaments.
7. Determinar les malalties no infeccioses més comunes que afecten la població i identificar-ne les causes.
7.1. Reconeix les
malalties no
infeccioses més
comunes i
n’identifica les
causes.
28,29, 32, 58,
59, 60, 61, 62
CMCCT
CSC
CCL
CAA
CD
8. Reconéixer els hàbits saludables com a mesures de prevenció de les malalties no infeccioses.
8.1. Enumera els
hàbits saludables
que permeten
prevenir algunes
malalties no
infeccioses.
30, 31, 60 CMCCT
CSC
CCL
Les drogodependències Tipus de
drogues. Efectes de les
drogues. El consum de
substàncies addictives i les conseqüències que tenen. Mesures de
prevenció. Adquisició
d’estils de vida saludables. Conseqüències
de l’ús prolongat de tecnologies. Aspectes addictius dels mitjans digitals. Actitud equilibrada cap a l’ús tecnològic. Diferenciació entre el món virtual i el món real.
9. Conéixer els tipus de drogues més comunes.
9.1. Relaciona el consum de substàncies tòxiques i estimulants més comunes amb l’efecte que produeix en l’organisme.
33, 34, 35, 36
CMCCT
CSC
CCL
CAA
CSIEE
10. Justificar la importància d’adquirir hàbits i estils de vida saludables en la prevenció de malalties i davant de situacions de risc de la societat actual, com el consum de substàncies addictives, i reconéixer les conseqüències que té tant individuals com col·lectives.
10.1. Investiga les alteracions produïdes por diferents tipus de substàncies addictives.
63, 64 CMCCT
CSC
CCL
CD
10.2. Identifica les conseqüències de seguir conductes de risc amb les drogues, per a l’individu i la societat.
36, 65
11. Elaborar propostes de prevenció i control contra la drogodependència.
11.1. Proposa mesures de prevenció i control en la lluita contra la drogodependència.
65 CAA
CSC
L’assistència sanitària Els trasplantaments i la donació de
12. Conéixer el funcionament bàsic del sistema de salut nacional.
12.1. Identifica els principals nivells d’assistència sanitària
37, 38, 39, 40,
66, 67, 68
CMCCT
CSC
CCL
192
cèl·lules, sang i òrgans. Utilització del sistema sanitari. Aportacions de les ciències biomèdiques a l’increment de la salut i a la lluita contra la malaltia.
CAA
13. Reconéixer les conseqüències positives de la donació de cèl·lules, sang i òrgans.
13.1. Detalla la importància que té per a la societat i per a l’ésser humà la donació de cèl·lules, sang i òrgans.
41, 42, 69, 70 CMCCT
CCL
CSC
CD
CAA
Tasca de recerca 14. Reconéixer i utilitzar
la terminologia
conceptual de
l’assignatura per a
interpretar el significat
de diferents
informacions i
comunicar les seues
idees sobre temes de
caràcter científic.
14.1. Identifica i
utilitza
apropiadament la
terminologia
científica adequada
al seu nivell.
Tècniques
d’estudi
Tasca de
recerca
CMCCT
CCL
CSC
CCEC
15. Justificar la
influència de la ciència
en les activitats
humanes i en la forma
de pensar de la societat
en diferents èpoques,
demostrar curiositat i
esperit crític cap a les
condicions de vida dels
éssers humans, dur a
terme les tasques
acadèmiques o de la
vida quotidiana amb
rigor i prendre decisions
fonamentades davant
d’actuacions
relacionades amb la
ciència i la tecnologia.
15.1. Justifica la
influència de la
ciència en les
activitats humanes
i du a terme les
tasques
acadèmiques o de
la vida quotidiana
amb rigor.
Tècniques
d’estudi
Tasca de
recerca
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
Temporalització
El temps previst per al desenvolupament de la unitat és de quatre setmanes, tot i que s’haurà
d’adaptar-se a les necessitat dels alumnes, ja que cal tenir en compte el temps necessari per a
l’exposició dels treballs.
193
Atenció a la diversitat
En relació amb les necessitats dels alumnes, a més d’activitats del llibre de l’alumne, se’n
proposen altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes
d’aprenentatge dels alumnes. També s’hi inclou una versió dels continguts adaptats, així com
activitats diferenciades a manera de fitxes de treball que poden servir com a adaptació
curricular per als casos que calga.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç amb diferents tipologies.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació amb diferents tipologies.
ADAPTACIÓ CURRICULAR
S’estableixen fitxes d’adaptació curricular per als continguts següents:
1. L’ésser humà i la salut
2. Les malalties infeccioses. Vies de transmissió
3. Les malalties infeccioses. Les defenses de l’organisme
4. Les malalties infeccioses. La prevenció i la curació
5. Les malalties no infeccioses
6. Les drogodependències
7. El sistema sanitari i trasplantaments
Programació de l’adaptació curricular
Continguts Criteris
d’avaluació
Estàndards
d’aprenentatge Relació
activitats LA Competències
clau
L’ésser humà i la salut La salut. La malaltia.
1. Relacionar el concepte holístic de salut de la OMS amb els factors que la determinen, per a justificar la importància d’adquirir hàbits i estils de vida saludables.
1.1. Argumenta les implicacions que tenen els hàbits per a la salut.
Fitxa 1 (1.1, 1.2)
CMCCT CCL CSC
194
2. Classificar les malalties en funció de diferents criteris.
2.1. Reconeix els diferents criteris de classificació de les malalties.
Fitxa1 (1.3, 1.4)
Malalties infeccioses. Vies de
transmissió. Les defenses
de l’organisme davant de la infecció.
Prevenció. La curació.
3. Diferenciar l’origen de les malalties més freqüents, explicar els mecanismes de transmissió de les malalties infeccioses per a justificar els mètodes preventius de contagi i propagació.
3.1. Reconeix les malalties i infeccions més comunes i les relaciona amb les causes que les produeixen.
Fitxa 2 (2.1, 2.3) CMCCT CL CSC
3.2 Distingeix i explica els diferents mecanismes de transmissió de les malalties infeccioses.
Fitxa 2 (2.2, 2.3, 2.4)
4. Determinar les contínues aportacions de les ciències biomèdiques.
4.1. Explica com es defén l’organisme davant de les infeccions.
Fitxa 3 CMCCT CCL
5. Conéixer les mesures de prevenció de les malalties infeccioses com també el seu tractament.
5.1. Valora el paper de les vacunes com a mètode de prevenció de les malalties.
Fitxa 4 CMCCT CCL CSC
Las malalties no infeccioses Tipus.
6. Relacionar
el procés
d’immunitat
amb la
producció de
vacunes i
sèrums i amb
la donació de
teixits i
òrgans,
apreciar les
aportacions de
les ciències
biomèdiques, i
debatre el bon
ús dels
medicaments
per a evitar-ne
6.1. Reconeix les
malalties no infeccioses
més comunes i
n’identifica les causes.
Fitxa 5 CMCT
CCL
195
Llibre de
l’alumne
(LA);
Comunicaci
ó lingüística
(CCL);
Competènci
a
matemàtica
i
competènci
es bàsiques
en ciència i
tecnologia
(CMCCT);
Competènci
a digital
(CD);
Aprendre a
aprendre
(CAA);
Competènci
es socials i
cíviques
(CSC);
sentit
d’iniciativa i
esperit
emprenedo
r (CSIEE);
Consciència
i
expressions
culturals
(CCEC).
Rúbrica d’estàndards d’aprenentatge
Estàndard d’aprenentatge
avaluable
Eines d’avaluació (activitats del LA) *
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Argumenta les implicacions que tenen els hàbits per a la salut, i justifica amb exemples les eleccions que fa o pot fer per a promoure-la individualment i col·lectivament.
1, 2, 3, 4, 43 Explica de manera adequada els conceptes, i aporta molts exemples vàlids.
Explica els conceptes de manera incompleta, encara que vàlida, i aporta pocs exemples vàlids.
Explica els conceptes amb errors, amb aportació escassa o nul·la d’exemples vàlids.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.1. Diferencia entre símptomes i
44, 45 Explica els conceptes de
Explica els conceptes de
Explica els conceptes amb
Respon de manera
el consum
innecessari.
Les drogodependències Tipus de
drogues. Efectes de
les drogues. Conseqüènci
es del consum de drogues.
Prevenció.
7. Conéixer els tipus de drogues més comunes.
7.1. Relaciona el consum de substàncies tòxiques i estimulants més comunes amb l’efecte que produeix en l’organisme.
Fitxa 6 (6.1, 6.2) CMCCT CCL
8. Justificar la importància d’adquirir hàbits i estils de vida saludables en la prevenció de malalties i davant de situacions de risc de la societat actual, com el consum de substàncies addictives, i reconéixer les conseqüències que té tant individuals com col·lectives.
8.2. Identifica les conseqüències de seguir conductes de risc amb les drogues, per a l’individu i la societat.
Fitxa 6 (6.3, 6.4) CMCCT CCL CSC
L’assistència sanitària Els
trasplantaments.
10. Conéixer el funcionament bàsic del sistema de salut nacional.
10.1. Identifica els principals nivells d’assistència sanitària.
Fitxa 7 CMCCT CCL CSC
196
signes de la malaltia.
manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
manera una mica incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
totalment errònia o no respon.
3.1. Reconeix els diferents criteris de classificació de les malalties.
5, 6, 7, 46, 47 Resol totes les activitats correctament.
Resol correctament la majoria de les activitats, amb errors en algunes.
Resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.1. Reconeix les malalties i infeccions més comunes i les relaciona amb les causes que les produeixen.
9, 11, 14, 15, 16, 26, 27, 48, 51, 54, 55
Explica els conceptes de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes de manera una mica incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.2 Distingeix i explica els diferents mecanismes de transmissió de les malalties.
8, 10, 12, 13, 15, 16, 17, 52
Explica els conceptes de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes de manera una mica incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.1. Explica en què consisteix el procés d’immunitat.
18, 19, 20, 21, 22, 23, 54
Exposa amb claredat el procés, i identifica tots els elements importants.
Exposa el procés de manera un mica incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants.
Exposa el procés amb errors, i identifica pocs dels elements importants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
6.1. Valora el paper de les vacunes com a mètode de prevenció de les malalties.
24, 25, 26, 55 Exposa amb claredat el procés, i identifica tots els elements importants.
Exposa el procés de manera un mica incompleta, encara que
Exposa el procés amb errors, i identifica pocs dels elements importants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
197
vàlida, i identifica bastants dels elements importants.
6.2. Proposa mètodes per a evitar el contagi i la propagació de les malalties infeccioses més comunes.
27, 53, 56, 57, Tasca de recerca
Explica els mètodes de manera adequada, i aporta molts exemples vàlids.
Explica els mètodes de manera una mica incompleta, encara que vàlida, i aporta uns pocs exemples vàlids.
Explica el concepte amb errors, amb aportació escassa o nul·la d’exemples vàlids.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
6.3. Coneix hàbits de vida saludable per a prevenir les malalties infeccioses i els identifica com a mitjà de promoció de la seua salut i la dels altres.
49, 50, Tasca de recerca
Explica els conceptes de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes de manera una mica incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
7.1. Reconeix les malalties no infeccioses més comunes i n’identifica les causes.
28, 29, 32, 58, 59, 60, 61, 62, Tècniques de treball i experimentació
Explica els conceptes de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes de manera una mica incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
8.1. Enumera els hàbits saludables que permeten prevenir algunes malalties no infeccioses.
30, 31, 60 Resol totes les activitats correctament.
Resol correctament la majoria de les activitats, amb errors en algunes.
Resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
9.1. Relaciona el consum de substàncies tòxiques i estimulants més comunes amb l’efecte que produeix en l’organisme.
33, 34,35, 36
Resol totes les activitats correctament.
Resol correctament la majoria de les activitats, amb errors en algunes.
Resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
10.1. Investiga les alteracions produïdes per diferents tipus de
63, 64 Du a terme de manera adequada la investigació,
Du a terme la investigació de manera una mica
Du a terme la investigació amb errors, i identifica pocs
Respon de manera totalment errònia o
198
substàncies addictives.
identificant tots els elements importants i les relacions que tenen.
incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
dels elements importants i les relacions que tenen.
no respon.
10.2. Identifica les conseqüències de seguir conductes de risc amb les drogues, per a l’individu i la societat.
36, 65 Explica els conceptes de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes de manera una mica incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
11.1. Proposa mesures de prevenció i control en la lluita contra la drogodependència.
65 Explica les mesures de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica les mesures de manera una mica incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica les mesures amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
12.1. Identifica els principals nivells d’assistència sanitària.
37, 38, 39, 40, 66, 67, 68
Resol totes les activitats correctament.
Resol correctament la majoria de les activitats, amb errors en algunes.
Resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
13.1. Detalla la importància que té per a la societat i per a l’ésser humà la donació de cèl·lules, sang i òrgans.
41, 42, 69, 70 Explica els conceptes de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes de manera una mica incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
14.1. Identifica i utilitza apropiadament la terminologia científica adequada al seu nivell.
Tècniques d’estudi Tasca de recerca
Utilitza el llenguatge científic adequadament.
Utilitza el llenguatge científic cometent pocs errors.
Utilitza el llenguatge científic cometent molts errors.
No utilitza el llenguatge científic o ho fa de manera
199
totalment errònia.
15.1. Justifica la influència de la ciència en les activitats humanes i du a terme les tasques acadèmiques o de la vida quotidiana amb rigor.
Justifica la influència de la ciència en les activitats humanes i du a terme les tasques acadèmiques o de la vida quotidiana amb rigor.
Justifica la influència de la ciència en les activitats humanes i du a terme algunes tasques acadèmiques o de la vida quotidiana amb rigor.
No justifica la influència de la ciència en les activitats humanes i du a terme les tasques acadèmiques o de la vida quotidiana amb poc rigor.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
*Els nombres corresponen a les activitats del Llibre de l’alumne.
200
UNITAT 9: ELS ECOSISTEMES
Objectius
Conéixer el concepte d’ecosistema i identificar-ne els components.
Reconéixer algunes adaptacions dels éssers vius al medi físic.
Identificar relacions entre els éssers vius d’un ecosistema.
Diferenciar els factors característics dels ecosistemes aquàtics i terrestres.
Identificar factors que poden desencadenar desequilibris en un ecosistema.
Reconéixer accions per a restablir l’equilibri en els ecosistemes i protegir el medi
ambient.
Reconéixer el sòl com un ecosistema.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Continguts Criteris
d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge Relació
activitats LA Competències
clau
L’ecosistema i els seus components Els
components de l’ecosistema.
El factors d’un ecosistema.
Organització dels éssers vius en l’ecosistema.
Relacions entre els éssers vius.
Relacions tròfiques en l’ecosistema.
Elaboració i interpretació de cadenes i xarxes tròfiques en ecosistemes
1. Descriure els diferents components d’un ecosistema.
1.1. Identifica els diferents components d’un ecosistema.
1, 2, 3, 10, 29, 34, 37
CMCCT CD CAA CSIEE
1.2. Identifica les relacions entre els éssers vius d’un ecosistema.
7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 30, 31, 32, 33, 35, 38, 40, 41
2. Reconéixer els factors desencadenants dels desequilibris en els ecosistemes i proposar mesures de restauració i protecció del medi ambient.
2.1. Reconeix i enumera els factors desencadenants de desequilibris en un ecosistema.
4, 5, 6, 36, 39, 42
CMCCT CSIEE
201
terrestres i aquàtics.
Adaptacions dels éssers vius a l’ecosistema Adaptacions a
la temperatura.
Adaptacions a la humitat.
Adaptacions a la llum.
3. Analitzar les estratègies dels éssers vius per a adaptar-se als ecosistemes.
3.1. Justifica les adaptacions dels éssers vius als seus ecosistemes.
16, 17, 18, 19, 20, 43, 44, 45, 46
CCL CMCCT CD CSIEE
Tipus d’ecosistemes Els grans
ecosistemes terrestres: biomes.
Principals ecosistemes terrestres espanyols. Alguns ecosistemes freqüents a la Comunitat Valenciana.
Els ecosistemes aquàtics.
4. Reconéixer els tipus d’ecosistemes, i en particular les característiques dels principals ecosistemes espanyols i d’alguns de la Comunitat Valenciana.
4.1. Descriu les característiques específiques de diferents tipus d’ecosistemes.
21, 22, 23, 24, 25, 26, 47, 48, 49
CMCCT CD CSIEE
El sòl com a ecosistema
5. Identificar els components del sòl, analitzant les relacions que se estableixen entre aquests, i justificar la importància d’aquests, la fragilitat i la necessitat de protegir-lo.
5.1. Identifica els components de l’ecosistema sòl.
27, 51 CMCT CD CIE
5.2. Reconeix la fragilitat del sòl i valora la necessitat de protegir-lo.
50
L’ésser humà i els ecosistemes Impactes humans en els ecosistemes. Accions que afavoreixen la conservació del medi ambient.
6. Reconéixer i difondre accions que afavoreixen la conservació del medi ambient.
6.1. Selecciona accions que prevenen la destrucció del medi ambient.
28, 52, 53 CMCCT CSC CSIEE
Tècniques de treball i recerca
7. Planificar tasques o
7.1. Coneix i respecta
les normes de
Tècniques de
treball i
CMCCT, CCL,
202
Tasca de recerca projectes, individuals o col·lectius, i dur a terme un projecte de recerca en equip sobre el medi natural, tenir iniciativa per a emprendre i proposar accions, assenyalar les metes fent una previsió de recursos adequada, sent conscient de les seues fortaleses i debilitats, mantenint la motivació i l’interés, actuant amb flexibilitat per a transformar les dificultats en possibilitats, i avaluar-ne el procés i els resultats.
seguretat al
laboratori.
recerca CD, CAA, CSIEE
7.2. Planifica amb
autonomia el treball
experimental, utilitza
el material de
laboratori,
argumenta el procés
experimental seguit i
les hipòtesis
plantejades.
Tècniques de
treball i
recerca
7.3. Descriu i
interpreta les seues
observacions.
Tècniques de
treball i
recerca
8. Plantejar problemes rellevants com a punt de partida d’una recerca documental o experimental, formular preguntes sobre fenòmens naturals i proposar les hipòtesis adequades per a contrastar-les a través de l’experimentació l’observació i l’argumentació.
8.1. Formula preguntes rellevants sobre fenòmens naturals i proposa les hipòtesis adequades per a contrastar-les a través de l’experimentació o l’observació i l’argumentació.
9. Buscar i seleccionar de forma contrastada informació de
9.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica a partir de fonts diverses.
Tasca de
recerca
CMCCT
CD
203
caràcter científic, a partir de la comprensió i interpretació de textos orals i escrits, continus i discontinus, de forma contrastada procedent de diverses fonts com ara blogs, wikis, fòrums, pàgines web, diccionaris i enciclopèdies, etc., i usar-la per a argumentar sobre qüestions científiques.
9.2. Transmet la informació de manera precisa aprofitant les TIC.
Tasca de
recerca
CAA
CSIEE
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
Temporalització
La unitat es desenvoluparà al llarg de 12 sessions.
Atenció a la diversitat
En relació amb les necessitats dels alumnes, a més d’activitats del llibre de l’alumne, se’n
proposen altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes
d’aprenentatge dels alumnes. També s’hi inclou una versió dels continguts adaptats, així com
activitats diferenciades a manera de fitxes de treball que poden servir com a adaptació
curricular per als casos que calga.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç amb diferents tipologies.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació amb diferents tipologies.
ADAPTACIÓ CURRICULAR
S’estableixen fitxes d’adaptació curricular per als continguts següents:
1. L’ecosistema i els seus components.
2. Els factors d’un ecosistema.
3. Relacions entre els éssers vius.
204
4. Nivells tròfics.
5. Tipus d’ecosistemes.
6. El sòl com a ecosistema.
7. L’equilibri dels ecosistemes.
Programació de l’adaptació curricular
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge Relació
activitats LA Competències
clau
El ecosistema i els seus components Els factors d’un
ecosistema. Relacions entre
els éssers vius. Flux de matèria i
energia en els ecosistemes: nivells tròfics.
1. Descriure els diferents components d’un ecosistema.
1.1. Identifica els diferents components d’un ecosistema.
Fitxa 1 CMCCT CSIEE
2. 2. Reconéixer els factors desencadenants dels desequilibris en els ecosistemes i proposar mesures de restauració i protecció del medi ambient.
2.1. Reconeix i enumera els factors desencadenants de desequilibris en un ecosistema.
Fitxa 2 CMCCT CAA CSIEE
3. Descriure les relacions entre els éssers vius d’un ecosistema.
3.1. Identifica les relacions entre els éssers vius d’un ecosistema.
Fitxa 3 CMCCT CSIEE
4. Analitzar els components dels nivells tròfics.
4.1. Associa cada ésser viu amb el nivell tròfic corresponent.
Fitxa 4 CMCT CAA CSIEE
Tipus d’ecosistemes Ecosistemes
terrestres. Ecosistemes
aquàtics.
5. Reconéixer els tipus d’ecosistemes, i en particular les característiques dels principals ecosistemes espanyols i d’alguns de la Comunitat Valenciana.
5.1. Reconeix i diferencia els diferents tipus d’ecosistemes.
Fitxa 5 CMCCT CSIEE
El sòl com a ecosistema
6. Identificar els components del sòl, analitzant les relacions que se estableixen entre aquests, i justificar la importància d’aquests, la fragilitat i la necessitat de
6.1. Identifica els components de l’ecosistema sòl i en reconeix la fragilitat.
Fitxa 6 CMCCT CSIEE
205
protegir-lo.
L’ésser humà i els ecosistemes
7. Reconéixer i difondre accions que afavoreixen la conservació del medi ambient.
7.1. Selecciona accions que prevenen la destrucció del medi ambient.
Fitxa 7
CMCCT CSC CSIEE
Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); Sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).
Rúbrica d’estàndards d’aprenentatge
Estàndard d’aprenentatge
avaluable
Eines d’avaluació*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Identifica els diferents components d’un ecosistema.
1, 2, 3, 10, 29, 34, 37
Identifica els components adequadament i resol totes les activitats correctament.
Identifica amb pocs errors els components i resol correctament la majoria de les activitats, amb errors en algunes.
Identifica pocs components i resol les activitats però té errors en bastants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
1.2. Identifica les relacions entre els éssers vius d’un ecosistema.
7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 30, 31, 32, 33, 35, 38, 40, 41
Explica els conceptes de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes de manera una mica incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.1. Reconeix i enumera els factors desencadenants de desequilibris en un ecosistema.
4, 5, 6, 36, 39, 42
Identifica els factors de manera adequada i n’aporta molts exemples.
Identifica alguns factors de manera una mica incompleta, encara que vàlida, i n’aporta bastants exemples.
Identifica els factors amb errors, i n’aporta pocs exemples.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.1. Justifica les adaptacions dels éssers vius als seus ecosistemes.
16, 17, 18, 19, 20, 43, 44, 45, 46
Explica de manera adequada els conceptes, i identifica tots els elements importants.
Explica els conceptes de manera una mica incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
206
elements importants.
4.1. Descriu les característiques específiques de diferents tipus d’ecosistemes.
21, 22, 23, 24, 25, 26, 47, 48, 49
Explica els conceptes de manera adequada, i identifica tots els elements importants.
Explica els conceptes de manera una mica incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.1. Identifica els components de l’ecosistema sòl.
27, 51 Explica els conceptes de manera adequada, i identifica tots els elements importants.
Explica els conceptes de manera una mica incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants.
Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.2. Reconeix la fragilitat del sòl i valora la necessitat de protegir-lo.
50 Identifica els factors de manera adequada i n’aporta molts exemples.
Identifica alguns factors de manera una mica incompleta, encara que vàlida, i n’aporta bastants exemples.
Identifica els factors amb errors, i n’aporta pocs exemples.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
6.1. Selecciona accions que prevenen la destrucció del medi ambient.
28, 52, 53 Aporta molts exemples.
Aporta prou exemples.
Aporta pocs exemples.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
7.1. Coneix i
respecta les
normes de
seguretat al
laboratori.
Tècniques de
treball i
experimentació
Tasca de
recerca
Respecta les normes adequadament.
Respecta les normes amb alguns errors.
Respecta les normes però comet molts errors.
Respon erròniament o no respon.
7.2. Planifica amb
autonomia el
treball
experimental,
utilitza el material
de laboratori,
argumenta el
procés
experimental
seguit i les
hipòtesis
Tècniques de
treball i
experimentació
Tasca de
recerca
Treballa amb autonomia i argumenta correctament les hipòtesis.
Treballa amb un poc d’ajuda i argumenta les hipòtesis amb alguns errors.
Necessita molta ajuda per a treballar i argumenta les hipòtesis amb molts errors.
No treballa amb autonomia i no argumenta les seues hipòtesis.
207
plantejades.
7.3. Descriu i
interpreta les
seues
observacions.
Tècniques de
treball i
experimentació
Tasca de
recerca
Respecta les normes adequadament.
Respecta les normes amb alguns errors.
Respecta les normes però comet molts errors.
Respon erròniament no respon.
8.1. Formula preguntes rellevants sobre fenòmens naturals i proposa les hipòtesis adequades per a contrastar-les a través de l’experimentació o l’observació i l’argumentació.
Tècniques de treball i experimentació
Tasca de recerca
8.1. Formula preguntes rellevants sobre fenòmens naturals i proposa les hipòtesis adequades per a contrastar-les a través de l’experimentació o l’observació i l’argumentació de manera adequada.
8.1 . Formula preguntes rellevants sobre fenòmens naturals i proposa les hipòtesis adequades per a contrastar-les a través de l’experimentació o l’observació i l’argumentació, amb pocs errors.
8.1.. Formula preguntes rellevants sobre fenòmens naturals però no proposa les hipòtesis adequades per a contrastar-les a través de l’experimentació o l’observació i l’argumentació.
Respon erròniament no respon.
9.1. Busca,
selecciona i
interpreta la
informació
científica a partir
de fonts diverses.
Tasca de
recerca Identifica la informació adequada.
Identifica la informació amb alguns errors.
Identifica la informació amb molts errors.
Respon erròniament no respon.
9.2. Transmet la
informació de
manera precisa
aprofitant les TIC.
Tasca de
recerca
Coneix i utilitza
les TIC
adequadament.
Coneix i utilitza
les TIC amb
alguns errors.
Coneix i
utilitza les TIC
de manera
poc adequada.
No coneix
les TIC o les
utilitza de
manera
errònia.
*Els nombres corresponen a les activitats del Llibre de l’alumne.
208
Annex. ELS ECOSISTEMES DE LA COMUNITAT
VALENCIANA
Introducció
Amb aquest annex es pretén fer conéixer a l’alumnat la diversitat d’ecosistemes que conformen
la Comunitat Valenciana. Com que ja compten amb els coneixements sobre els components
d’un ecosistema tractats en la UNITAT 9 del Llibre de l’alumne, així com sobre els diferents tipus
d’ecosistemes, tant aquàtics com terrestres, ja es pot aprofundir en les particularitats dels
ecosistemes de la nostra Comunitat.
Abordem els diferents ecosistemes terrestres i aquàtics de la Comunitat i s’esmenten alguns
dels endemismes més significatius tant de flora com de fauna. D’una altra banda, s’incideix en
la importància de la conservació d’aquests ecosistemes i s’expliquen alguns dels problemes que
els afecten.
Objectius
Conéixer els ecosistemes terrestres de la Comunitat Valenciana.
Conéixer els ecosistemes aquàtics de la Comunitat Valenciana.
Descriure i conéixer la problemàtica dels ecosistemes comunitaris més significatius.
Identificar els espais naturals protegits de la Comunitat.
Temporalització
La unitat es desenvoluparà al llarg de 3 sessions:
Epígrafs Nre. de sessions
Ecosistemes terrestres 1 ½
Ecosistemes aquàtics 1 ½
209
Programació didàctica
Contingut Criteris
d’avaluació
Estàndards
d’aprenentatge
Relació
d’activitats
de l’Annex
Competències
clau
Ecosistemes
terrestres
Ecosistemes
aquàtics
1. Conéixer de
forma operativa el
concepte de
biodiversitat
a la Comunitat
Valenciana.
1. Coneix i descriu els
principals ecosistemes
de la Comunitat
Valenciana.
2, 3, 5, 10 CMCCT
CCL
CD
CSIEE
1.2. Reconeix les
espècies més
freqüents i
endemismes més
significatius de la
Comunitat i valora la
seua conservació.
1, 4, 8, 9, 11
2. Descriure
i conéixer la
problemàtica dels
ecosistemes
comunitaris més
significatius
2.1. Descriu
els ecosistemes
comunitaris més
significatius de la
nostra comunitat
i explica la seua
problemàtica.
6, 7 CMCCT
CCL
CD
CSIEE
CSC
(AF): Activitats finals; Comunicació lingüística (CCL); competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCCT); competència digital (CD); aprendre a aprendre (CAA); competències socials i cíviques (CSC);
sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); consciència i expressions culturals (CCEC).
210
Rúbrica d’estàndards d’aprenentatge
Estàndard d’aprenentatge
avaluable
Instruments d’avaluació*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Coneix i descriu els principals ecosistemes de la Comunitat Valenciana.
2, 3, 5, 10 Coneix i descriu els ecosistemes més significatius sense cometre errors.
Coneix i
descriu
els
ecosistemes
més
significatius
de forma
vàlida però
cometent
alguns errors.
Coneix i
descriu
els
ecosistemes
més
significatius
de forma
vàlida però
cometent
alguns errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
1.2. Reconeix les
espècies més
freqüents i
endemismes més
significatius de la
Comunitat i
valora
la seua
conservació
1, 4, 8, 9, 11 Proposa molts exemples vàlids.
Proposa suficients exemples vàlids.
Proposa suficients exemples vàlids.
Proposa exemples totalment erronis o no els proposa.
2. 1. Descriu
els ecosistemes
comunitaris més
significatius de la
nostra comunitat
i explica la seua
problemàtica.
6, 7 Valora la conservació dels ecosistemes i proposa moltes mesures vàlides per a dur-la a terme.
Valora la conservació dels ecosistemes i proposa suficients mesures vàlides per a dur-la a terme.
Valora la conservació dels ecosistemes i proposa suficients mesures vàlides per a dur-la a terme.
Respon forma totalment errònia o no respon.
*Activitats de l´Annex
211
PROGRAMACIÓ 4t ESO
BIOLOGIA I GEOLOGIA
212
Índex
Introducció
1. El currículum de Biologia i Geologia
Components
Elements transversals
2. Metodologia. Orientacions didàctiques
Metodologia general i específica. Recursos didàctics i organitzatius.
Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatge.
3. Mesures d’atenció a la diversitat (alumnat amb necessitat específica de suport
educatiu o amb necessitat de compensació educativa).
4. Procediments i instruments d’avaluació.
Procediments d’avaluació de l’alumnat.
o Instruments d’avaluació.
o Activitats de reforç i ampliació.
• Procediments, instruments d’avaluació i indicadors d’èxit del procés d’ensenyament i de la programació didàctica.
5. Objectius de l’etapa vinculats amb la matèria, continguts i competències.
6. Programació de les unitats didàctiques.
Contenen:
Objectius de la unitat
Continguts, criteris d’avaluació, estàndards d’aprenentatge, indicadors i competències
Temporització
Mesures d’atenció a la diversitat
Rúbrica
213
1 El currículum de Biologia i Geologia
Components
El currículum d’aquesta matèria s’organitza en cinc nuclis: objectius d’etapa, metodologia
didàctica, continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables. A tots aquests se
superposa l’enfocament competencial fixat en el desenvolupament de les competències clau que es
vinculen als criteris d’avaluació i els estàndards de la matèria.
CURRÍCULUM
Objectius d’etapa Assoliments que els estudiants han d’aconseguir en finalitzar cada etapa educativa. No estan associats a un curs ni a una matèria concreta.
Metodologia didàctica
Conjunt d’estratègies, procediments i accions planificades pel professorat per a possibilitar l’aprenentatge de l’alumnat i la consecució dels objectius.
Continguts Conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a la consecució dels objectius i a l’adquisició de competències.
Criteris d’avaluació Referents específics per a avaluar l’aprenentatge de l’alumnat. Descriuen els coneixements i les competències que es volen valorar i que l’alumnat ha d’adquirir i desenvolupar en cada matèria.
Estàndards d’aprenentatge
Especificacions dels criteris d’avaluació que permeten definir els resultats d’aprenentatge, i que concreten el que l’estudiant ha de saber, comprendre i saber fer en cada matèria. Han de ser observables, mesurables i avaluables, i permetre graduar el rendiment o resultat aconseguit.
Competències Capacitats per a aplicar de manera integrada els continguts de cada ensenyament i etapa educativa, amb la finalitat d’aconseguir la realització adequada d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos.
Elements transversals
El desenvolupament de la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, i l’argumentació en públic,
així com l’educació cívica i constitucional, la comunicació audiovisual i les tecnologies de la
informació i la comunicació i l’emprenedoria, s’aborden d’una manera transversal al llarg de tot el
curs de Biologia i Geologia 4 ESO. La concreció d’aquest tractament es troba en la programació de
cada unitat didàctica. No obstant això, d’una manera general, establim les següents línies de treball:
Foment de la lectura. Comprensió lectora: es posarà a la disposició de l’alumnat una selecció
de textos sobre els quals es treballarà la comprensió mitjançant una bateria de preguntes
específica.
214
Expressió oral: els debats a l’aula, el treball per grups i la presentació oral de resultats de les
investigacions són, entre d’altres, moments a través dels quals els alumnes hauran d’anar
consolidant les seues destreses comunicatives.
Expressió escrita: l’elaboració de treballs de diversa índole (informes de resultats
d’investigacions, conclusions de les pràctiques de laboratori, anàlisi d’informació extreta de
pàgines web, etc.) anirà permetent que l’alumne construïsca el seu dossier d’aprenentatge
(portfolio) personal, a través del qual no solament es podrà valorar el grau d’avanç de
l’aprenentatge de l’alumne, sinó la maduresa, la coherència, el rigor i la claredat de la seua
exposició.
Comunicació audiovisual i TIC: l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació estarà
present en tot moment, ja que la nostra metodologia didàctica incorpora un ús exhaustiu
d’aquests recursos, d’una manera molt activa. L’alumnat no solament haurà de fer ús de les
TIC per a treballar determinats continguts (a través de vídeos, simulacions, interactivitats…),
sinó que haurà d’emprar-les per a comunicar als altres els seus aprenentatges, mitjançant la
realització de presentacions (individuals i en grup), la gravació d’àudios (per exemple, resums
de conceptes essencials de les unitats), etc.
Educació cívica i constitucional: el treball col·laboratiu, un dels pilars del nostre enfocament
metodològic, permet fomentar el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la
solidaritat, així com la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes. En aquest
sentit, promourem el rebuig de la discriminació de les persones per raó de sexe o per
qualsevol altra condició o circumstància personal o social. D’altra banda, serà igualment
important la valoració crítica dels hàbits socials i el consum, així com el foment de la cura
dels éssers vius i el medi ambient, per a contribuir a la seua conservació i millora.
Emprenedoria: la societat actual demana persones que sàpien treballar en equip. Els centres
educatius impulsaran l’ús de metodologies que promoguen el treball en grup i de tècniques
cooperatives que fomenten el treball consensuat, la presa de decisions en comú, la valoració
i el respecte de les opinions dels altres. Així com l’autonomia de criteri i l’autoconfiança.
215
2 Metodologia. Orientacions didàctiques
Metodologia general i específica
La matèria de Biologia i Geologia en l’Educació Secundària Obligatòria contribuirà al
desenvolupament i adquisició de les competències i dels objectius generals d’etapa, per a ajudar a
comprendre el món físic, els éssers vius i les relacions entre els dos. Per a això, partirem d’una
planificació rigorosa, el paper del docent serà d’orientador, promotor i facilitador del
desenvolupament competencial en l’alumnat mitjançant el plantejament de tasques o situacions
problema de la vida quotidiana, amb un objectiu concret, en el qual l’alumnat puga aplicar els
diferents tipus de coneixements, destreses, actituds i valors adquirits, i aconseguir així estimular i
potenciar el seu interés per la ciència.
La metodologia que posarem en joc al llarg d’aquest curs s’assenta en els principis següents:
Motivació: s’ha d’atraure l’alumne mitjançant continguts, mètodes
i propostes que estimulen la seua curiositat i alimenten el seu interés
per aprendre.
Interacció omnidireccional en l’espai aula:
o professor-alumne: el docent establirà una “conversa” permanent amb l’alumne, i
aquest es veurà interpel·lat a establir connexions amb idees prèvies o amb altres
conceptes, i veurà facilitat el seu aprenentatge a través d’un diàleg viu i enriquidor.
o alumne-alumne: el treball col·laboratiu, els debats i la interacció “entre iguals” són
font d’enriquiment i aprenentatge, i introdueixen una dinàmica a l’aula que
transcendeix unes metodologies passives que no desenvolupen les competències.
o alumne amb si mateix: autointerrogant-se i reflexionant sobre el seu propi
aprenentatge, l’alumne és conscient del seu paper i l’adopta de manera activa.
Equilibri entre coneixements i procediments: el coneixement no s’aprén al marge del seu ús,
com tampoc s’adquireixen destreses en absència d’un coneixement de base conceptual que
permet donar sentit a l’acció que es du a terme. La nostra metodologia combina el treball
dels coneixements amb l’amplitud i el rigor necessaris, d’una banda, amb aspectes bàsics per
a una activitat científica com les pràctiques, les eines, la investigació i l’elaboració i
comunicació d’informes.
Aprenentatge actiu i col·laboratiu: l’adquisició i aplicació de coneixements en situacions i
contextos reals és una manera òptima de fomentar la participació i implicació de l’alumnat
216
en el seu propi aprenentatge. Una metodologia activa ha de basar-se en estructures
d’aprenentatge cooperatiu, de manera que, a través de la resolució conjunta de les tasques,
els membres del grup coneguen les estratègies utilitzades pels seus companys i puguen
aplicar-les a situacions similars.
Importància de la investigació: com a resposta a les noves necessitats educatives, on
adquireixen rellevància els projectes d’investigació, la nostra metodologia inclou una tasca
d’indagació o investigació per unitat didàctica.
Integració de les TIC en el procés d’ensenyament-aprenentatge: la nostra metodologia
incorpora l’entorn digital, ja que no podem obviar ni el component de motivació que aporten
les TIC a l’alumne ni el seu potencial didàctic. Així, incloem activitats interactives com també
treball basat en enllaços web, vídeos, animacions i simulacions.
Atenció a la diversitat: en la nostra metodologia, la clau és garantir l’avanç segur, l’èxit pas a
pas. Evitant llacunes conceptuals, competències insuficientment treballades i, en definitiva,
frustracions perquè cada alumne no aconseguisca, dins dels principis d’atenció
individualitzada i educació inclusiva, tot allò que és capaç d’assolir.
Recursos didàctics i organitzatius. Activitats i estratègies d’ensenyament-
aprenentatge.
Amb l’objectiu de posar en pràctica els principis metodològics en què creiem, hem seleccionat un
conjunt de materials didàctics que responen al nostre plantejament. Aquests materials són els que
componen el projecte INICIA de l’editorial Oxford per a Biologia i Geologia 4t ESO.
Llibre de l’alumne INICIA - DUAL
PRESENTACIÓ
Per a oferir una visió de conjunt de la unitat, cada apartat que la compon es presenta mitjançant
una imatge representativa i un text curiós que relaciona el contingut amb algun aspecte de la
vida quotidiana o aplicació real. A més, s’inclouen qüestions que susciten l’interés i permeten
una exploració inicial dels coneixements previs dels alumnes.
Com a apartat final, es proposa una tasca de recerca l’objectiu de la qual és que es desenvolupe
a mesura que l’alumne avança al llarg de la unitat. Aquesta mateixa tasca es presenta també en
format digital en el component denominat Oxford investigació.
El codi QR que apareix sobre la imatge inicial dirigeix a un vídeo de durada breu que facilita la
introducció de la unitat d’una manera atractiva per a l’alumne.
217
DESENVOLUPAMENT
S’expliquen els continguts essencials i es proposen activitats graduades en tres nivells de
dificultat (baixa, mitjana, alta). Al principi de cada epígraf de primer ordre s’inclou un text breu al
marge que indica les idees bàsiques que l’alumne necessita recordar per a abordar amb
garanties el nou contingut. Finalment, també en el lateral, hi ha un petit resum dels continguts
tractats (Idees clares). Aquest plantejament té com a objectiu garantir l’avanç segur i
l’aprenentatge sense llacunes.
Les qüestions que s’intercalen en alguns moments del desenvolupament expositiu dels
continguts pretenen interpel·lar l’alumne, ajudar-lo a reflexionar sobre el que està aprenent i de
les relacions i aplicacions que aquests continguts tenen amb d’altres, dins de la mateixa
assignatura o fins i tot d’unes altres. Es tracta, en suma, d’afegir una dimensió competencial al
text expositiu.
ACTIVITATS FINALS
El desenvolupament de la unitat finalitza amb una àmplia selecció d’activitats agrupades per
continguts i graduades en tres nivells de dificultat. Se’n destaquen dues seccions:
Llig i comprén la ciència: l’objectiu és desenvolupar la comprensió lectora dels alumnes,
aplicada a textos expositius de caràcter científic divulgatiu.
Tècniques d’estudi: realització d’un resum personal (a partir de les Idees clares de cada
epígraf), un mapa conceptual de la unitat i un glossari científic.
TÈCNIQUES DE TREBALL I EXPERIMENTACIÓ
En aquesta secció es proposen mètodes i procediments per a manejar instruments i estudiar
l’entorn i els fenòmens que hi tenen lloc. Aquestes tècniques tenen com a finalitat posar en
pràctica el que s’ha aprés en la unitat.
TASCA DE RECERCA
La unitat es tanca amb la tasca que s’ha plantejat a l’inici de la unitat. Ara, amb l’alumne
preparat després d’haver recorregut la unitat i assimilat els continguts necessaris, aquesta
secció final guia la manera en què s’ha de resoldre la tasca i explica la forma en què s’han de
presentar els resultats.
Aquesta mateixa tasca de tancament de la unitat es treballa també en format digital en el
component denominat Oxford investigació.
OXFORD INVESTIGACIÓ
218
Tasca en format digital per a promoure l’aprenentatge actiu a través de l’ús de les noves
tecnologies. Conté activitats, simulacions i vídeos que ajuden a comprendre millor els
continguts i la seua aplicabilitat. Aquesta tasca gira entorn de la tasca de recerca que es proposa
en cada unitat.
LLIBRE DUAL
L’alumne disposa d’un llibre imprés i la versió electrònica, que inclou recursos perquè els
treballe, segons la planificació docent, juntament amb la unitat. Es pot treballar amb connexió a
internet i sense.
En les pàgines impreses s’ha inclòs una icona per a recordar a l’alumne la disponibilitat de la
versió electrònica del seu llibre DUAL, així com els recursos que incorpora: Oxford investigació,
fitxes de comprensió lectora, animacions, vídeos, pàgines web d’interés i totes les activitats del
llibre interactives.
Recursos
Aquests recursos estan concebuts per a facilitar la dinàmica d’aula, per a atendre a la diversitat,
per a treballar les competències, per a completar, ampliar els continguts del curs o aprofundir-
hi i per a avaluar. A més, estan disponibles en diferents formats. Són els següents:
Presentacions: esquemes de contingut per unitat.
Mapes conceptuals (un per unitat).
Oxford investigació: format digital (html). Les tasques (una per unitat) engloben simulacions,
interactivitats, cerques en internet i activitats de resposta tancada.
Animacions: format digital.
Fitxes de comprensió lectora (inclouen activitats per a la seua explotació didàctica):
documents imprimibles i format digital.
Pràctiques de laboratori (per a fer a l’aula o a casa): documents imprimibles.
Enllaços a vídeos (inclouen activitats per a la seua explotació didàctica): documents
imprimibles i format digital.
Pàgines web (inclouen activitats per a la seua explotació didàctica): documents imprimibles i
format digital.
Activitats interactives (totes les dels epígrafs de contingut i les finals
del llibre de l’alumne) amb traça per a facilitar-ne el seguiment.
219
Activitats de reforç per unitat: documents imprimibles i editables.
Activitats d’ampliació per unitat: documents imprimibles i editables.
Fitxes d’avaluació de competències (estímuls i activitats): documents imprimibles.
220
3 Mesures d’atenció a la diversitat (Alumnat amb necessitat específica de suport
educatiu o amb necessitat de compensació educativa)
Les mesures d’atenció a la diversitat tendiran a aconseguir els objectius i les competències
establides per a l’Educació Secundària Obligatòria i es regiran pels principis de qualitat, equitat i
igualtat d’oportunitats, normalització, integració i inclusió escolar, igualtat entre dones i homes, no-
discriminació, flexibilitat, accessibilitat i disseny universal i cooperació de la comunitat educativa.
En la nostra programació incloem, per a cada unitat, un conjunt d’actuacions educatives dirigides a
donar resposta a les diferents capacitats, ritmes i estils d’aprenentatge, motivacions i interessos de
l’alumnat.
Amb independència de mesures com els agrupaments flexibles, els desdoblaments de grup, el
suport en grups ordinaris, l’organització de la matèria de manera flexible i/o l’adaptació d’activitats,
metodologia o temporització, en cada unitat incorporem un tractament sistemàtic de l’atenció de la
diversitat mitjançant la integració de programes de reforç i ampliació a més d’altres mesures que
permeten atendre les diferències individuals pel que fa a motivacions, interessos, capacitats, i estils
d’aprenentatge. Concretament:
Activitats graduades: més enllà de les activitats específicament dissenyades amb l’objectiu
de reforçar o ampliar, totes les activitats del llibre de l’alumne (tant les lligades a la
consolidació immediata dels continguts com les activitats finals i les que corresponen a les
tècniques de treball i experimentació) estan graduades segons un barem que disposa de tres
nivells de dificultat (baixa, mitjana, alta). D’aquesta manera, el professor podrà modular
l’assignació d’activitats en funció de les característiques individuals dels alumnes en el grup
de classe.
Ajudes didàctiques: el llibre de l’alumne escollit (projecte INICIA de l’editorial Oxford)
compta amb una sèrie de recursos que faciliten la inclusió de tots els alumnes: els
recordatoris de conceptes essencials abans d’abordar cada epígraf, el resum final d’idees
clares per epígraf, les qüestions intercalades en el desenvolupament del text expositiu per a
fer-lo més dinàmic i proper, i per a facilitar la reflexió i el descobriment, etc.
Oxford investigació: aquest component digital del material didàctic permet una gran
flexibilitat a l’hora d’usar-lo. Com que se centra en continguts essencials, es pot utilitzar com
221
a alternativa al material didàctic tradicional perquè els alumnes amb menor capacitat o
interés es beneficien dels avantatges educatius de la tecnologia i aconseguisquen els
objectius d’aprenentatge mínims. Al mateix temps, aquesta flexibilitat permet als alumnes
més avantatjats aprofundir en les investigacions i indagacions proposades, i anar més enllà
del que planteja la unitat per a un alumne mitjà.
Metodologia inclusiva: com s’ha explicat anteriorment, la nostra metodologia didàctica té
com un dels eixos principals l’objectiu de no deixar a ningú arrere. Això significa introduir a
l’aula una dinàmica en la qual l’alumne se senta còmode, compromés amb el seu procés
d’aprenentatge, motivat; no despenjat, desinteressat, alié. L’aprenentatge per tasques, actiu
i col·laboratiu pel qual apostem, així com la integració de les TIC, exerceixen un paper clau a
l’hora d’aconseguir-ho.
222
4 Procediments i instruments d’avaluació
Procediments d’avaluació de l’alumnat
La normativa vigent assenyala que l’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat
d’Educació Secundària Obligatòria serà contínua, formativa i integradora:
Contínua, per a garantir l’adquisició de les competències imprescindibles, amb l’establiment
de reforços en qualsevol moment del curs quan el progrés d’un alumne o alumna no siga
l’adequat.
Formativa, per a millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge durant un període o curs
de manera que el professorat puga adequar les estratègies d’ensenyament i les activitats
didàctiques amb la finalitat de millorar l’aprenentatge de cada alumne.
Integradora, per a la consecució dels objectius i competències corresponents, tenint en
compte totes les assignatures, sense impedir la realització de l’avaluació de manera
diferenciada: l’avaluació de cada assignatura es fa tenint en compte els criteris d’avaluació i
els estàndards d’aprenentatge avaluables de cadascuna
A més, la LOMQE manifesta que es faran avaluacions externes de finalització d’etapa amb caràcter
formatiu i de diagnòstic, que seran homologables a les que es duen a terme en l’àmbit internacional
(especialment a les de l’OCDE) i centrades en el nivell d’adquisició de les competències.
Aquestes es defineixen com a capacitats per a aplicar de manera integrada els continguts propis de
cada ensenyament i etapa educativa, amb la finalitat d’aconseguir la realització adequada
d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos.
Juntament amb les competències, s’estableixen altres elements del currículum fonamentals per a
l’avaluació. Es tracta dels següents:
Els criteris d’avaluació són el referent específic per a avaluar l’aprenentatge de l’alumnat.
Descriuen allò que es vol valorar i que l’alumnat ha d’aconseguir, tant en coneixements com
en competències; responen al que es pretén aconseguir en cada assignatura.
Els estàndards són les especificacions dels criteris d’avaluació que permeten definir els
resultats d’aprenentatge, i que concreten el que l’estudiant ha de saber, comprendre i saber
fer en cada assignatura; han de ser observables, mesurables i avaluables, i permetre graduar
223
el rendiment o èxit aconseguit. El seu disseny ha de contribuir a facilitar la construcció de
proves estandarditzades i comparables.
Els referents per a la comprovació del grau d’adquisició de les competències i la consecució dels
objectius de l’etapa en les avaluacions contínua i final de la matèria seran els criteris d’avaluació i
estàndards d’aprenentatge avaluables.
Temporització
Al llarg de cada curs escolar es faran, almenys, tres sessions d’avaluació dels aprenentatges de
l’alumnat, una per trimestre, sense comptar l’avaluació inicial. L’última sessió s’entendrà com la
d’avaluació final ordinària del curs.
En el context del procés d’avaluació contínua, quan el progrés d’un alumne no siga l’adequat, el
professorat adoptarà les oportunes mesures de reforç educatiu i, si escau, d’adaptació curricular
que considere oportunes per a ajudar-lo a superar les dificultats mostrades. Aquestes mesures
s’adoptaran en qualsevol moment del curs, tan aviat com es detecten les dificultats, i estaran
dirigides a garantir l’adquisició dels aprenentatges bàsics per a continuar el procés educatiu.
L’alumnat podrà fer al mes de juliol una prova extraordinària d’aquelles matèries que no haja
superat en l’avaluació final ordinària de juny
Procediments i instruments
L’avaluació requereix emprar eines adequades als coneixements i competències, que tinguen en
compte situacions i contextos concrets que permeten als alumnes demostrar el seu domini i
aplicació, i l’administració de la qual resulte viable.
L’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat s’aborda, habitualment, a través de diferents tècniques
aplicables a l’aula. En avaluar competències, els mètodes d’avaluació que es mostren més adequats
són els que es basen en la valoració de la informació obtinguda de les respostes de l’alumnat davant
de situacions que requereixen l’aplicació de coneixements.
En el cas de determinades competències es requereix l’observació directa
del resultat d’aprenentatge de l’alumne, com ocorre en l’avaluació de certes habilitats
manipulatives, actituds (cap a la lectura, la resolució de problemes, etc.) o valors (perseverança,
minuciositat, etc.). I, en general, el grau en què un alumne ha desenvolupat les competències podria
ser determinat mitjançant procediments com la resolució de problemes, la realització de treballs i
d’activitats pràctiques, les simulacions o mitjançant l’elaboració de dossiers d’aprenentatge.
Juntament amb aquests instruments, utilitzem també proves administrades col·lectivament, que
constitueixen el procediment habitual de les avaluacions nacionals i internacionals que es duen a
terme sobre el rendiment de l’alumnat.
224
Per a posar en pràctica aquesta avaluació s’empren proves en les quals es combinen diferents
formats d’ítems:
Preguntes de resposta tancada, amb el format d’elecció múltiple, en les quals només una
opció és correcta i les restants es consideren errònies.
Preguntes de resposta semiconstruïda, que inclouen diverses preguntes de resposta tancada
dicotòmiques o sol·liciten a l’alumnat que complete frases o que relacione diferents termes o
elements.
Preguntes de resposta construïda que exigeixen el desenvolupament de procediments i
l’obtenció de resultats. Aquest tipus de qüestions preveu la necessitat d’obtenir un resultat
únic, encara que podria expressar-se de diverses formes i descriure’s diferents camins per a
arribar a aquest resultat. Tant el procediment com el resultat han de ser valorats, per a la
qual cosa cal establir diferents nivells d’execució en la resposta en funció del grau de
desenvolupament competencial evidenciat.
Preguntes de resposta oberta que admeten respostes diverses, les quals, encara que siguen
correctes, poden diferir d’uns alumnes a altres.
EINES D’AVALUACIÓ
Proves de diagnòstic inicial de curs: una prova de nivell, que es farà dins de la primera
quinzena del curs, que permeta el diagnòstic de necessitats d’atenció individual.
Proves d’avaluació per unitat.
Activitats del llibre de l’alumne.
Activitats de comprensió lectora.
Pràctiques de laboratori.
Activitats per a treballar vídeos i pàgines web.
Tasques d’investigació.
Proves per competències.
Aplicació de l’avaluació
225
Segons el moment del curs en què ens trobem o l’objectiu que perseguim, les eines d’avaluació
s’apliquen de la manera següent:
APLICACIÓ EINA OBSERVACIONS
Avaluació inicial o de diagnòstic
Prova inicial de curs
Activitats/preguntes a l’inici de cada unitat en el Llibre de l’alumne, per a l’exploració de coneixements previs
Avaluació d’estàndards d’aprenentatge
Proves d’avaluació per unitat.
Activitats del Llibre de l’alumne.
Dossier d’aprenentatge:
o Fitxes de comprensió lectora (amb activitats) per unitat.
o Pràctiques de laboratori (amb activitats) per unitat.
o Vídeos (amb activitats) per unitat.
o Pàgines web (amb activitats) per unitat.
o Tasca de recerca: una tasca per unitat.
Prova de competències per unitat.
Les activitats del llibre, els instruments que formen part del dossier d’aprenentatge de l’alumne i les tasques d’investigació disposen de rúbrica d’avaluació i estan associats als estàndards d’aprenentatge.
Avaluació del treball cooperatiu
Tasca de recerca: una tasca per unitat.
Tècniques de treball i experimentació.
Autoavaluació Activitats del Llibre de l’alumne digitalitzades, que permet l’autocorrecció automàtica de les activitats de resposta tancada.
Oxford investigació: inclou activitats d’autoavaluació.
226
Les rúbriques
Les rúbriques per unitat posen en relació els estàndards d’aprenentatge amb les eines utilitzades
per a avaluar-los, i despleguen un ventall de nivells de resultats d’aprenentatge perquè els valore
el professor. Es converteixen així en un instrument eficaç per a dur a terme un procés ric i
transparent, en el qual avaluador i avaluats tinguen uns referents clars a l’hora de saber el que
s’espera d’ells en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Activitats de reforç i ampliació
Activitats de reforç: el professor disposa d’una bateria d’activitats de reforç per unitat en
format imprimible i editable per a poder administrar el seu lliurament en funció dels criteris
que considere adequats i de les necessitats identificades. En el cas del reforç, aquestes
necessitats seran típicament les d’aquells alumnes amb més dificultats per a seguir el ritme
d’aprenentatge general de l’aula.
Activitats d’ampliació: el professor disposa una bateria d’activitats d’ampliació per unitat en
format imprimible i editable per a poder administrar el seu lliurament en funció dels criteris
que considere adequats i de les necessitats identificades. En el cas de l’ampliació, aquestes
necessitats seran típicament les d’aquells alumnes les capacitats dels quals, interessos o
motivacions siguen majors que les del grup.
Procediments, instruments d’avaluació i indicadors d’èxit del procés d’ensenyament
i de la programació
Desenvoluparem l’avaluació de l’ensenyament i els seus components d’acord amb estratègies que
ens permeten obtenir informació significativa i contínua per a formular judicis i prendre decisions
que afavorisquen la millora de qualitat de l’ensenyament.
Amb l’objectiu de garantir l’objectivitat de l’avaluació, seleccionarem procediments, tècniques i
instruments d’acord als següents requisits:
Varietat, de manera que permeten contrastar dades d’avaluació obtingudes per mitjà de
diferents instruments.
Concreció sobre el que es pretén, sense introduir variables que distorsionen les dades que
s’obtinguen amb la seua aplicació.
Flexibilitat i versatilitat, seran aplicables en diferents contextos i situacions.
Participació, el consens en tots aquests aspectes bàsics marcarà l’estratègia avaluadora de
l’equip docent.
227
Emprarem la triangulació per a obtenir informació del procés d’ensenyament mitjançant diversitat
de fonts (diferents persones, documents i materials), de mètodes (pluralitat d’instruments i
tècniques), d’avaluadors (atribuir a diferents persones el procés de recollida d’informació, per a
reduir la subjectivitat), de temps (varietat de moments), i d’espais. Per a això, utilitzarem les
tècniques següents:
- Observació: directa (procés d’aprenentatge dels alumnes) i indirecta (anàlisi de contingut de
la programació didàctica).
- Entrevista: ens permetrà obtenir informació sobre l’opinió, les actituds, els problemes, les
motivacions etc. dels alumnes i de les seues famílies. L’ús adequat de l’entrevista exigeix
sistematització: definició dels objectius, la delimitació de la informació que es pensa obtenir i
el registre de les dades essencials que s’han obtingut.
- Qüestionaris: complementen la informació obtinguda a través de l’observació sistemàtica i
d’entrevistes periòdiques. Resulta d’utilitat l’avaluació que fan els alumnes sobre alguns
elements de la programació: quines iniciatives metodològiques els han agradat més, amb
quina fórmula d’avaluació se senten més còmodes, etc.
Les tècniques/procediments per a l’avaluació necessiten instruments específics que garantisquen la
sistematicitat i el rigor necessaris en el procés d’avaluació. Fan possible el registre de les dades de
l’avaluació contínua i sistemàtica i es converteixen, d’aquesta manera, en l’instrument precís i àgil
que garanteix la viabilitat dels principis de l’avaluació als quals hem al·ludit. Emprarem els següents:
- Llistes de control: en aquestes apareixerà si s’han aconseguit o no cadascun dels aspectes
avaluats. Són molt adequades per a valorar els processos d’ensenyament, en particular en
l’avaluació d’aspectes de planificació, materials, etc.
- Escales d’estimació: les més utilitzades són les taules de doble entrada que recullen els
aspectes que s’avaluaran i una escala per a valorar la consecució de cadascun. Aquesta
escala pot reflectir referents qualitatius (sempre, freqüentment, de vegades, mai), o
constituir una escala numèrica; etc. Són de gran utilitat per a reflectir les competències
professionals del professorat plasmades en indicadors per a cada tipus de competència.
En l’avaluació dels processos d’ensenyament i de la nostra pràctica docent tindrem en compte
l’estimació, tant aspectes relacionats amb el mateix document de programació (adequació dels
seus elements al context, identificació de tots els elements…), com els relacionats amb la seua
aplicació (activitats desenvolupades, resposta als interessos dels alumnes, selecció de materials,
referents de qualitat en recursos didàctics, etc.).
Per a guanyar en sistematicitat i rigor durem a terme el seguiment i valoració del nostre treball
basant-nos en els següents indicadors d’èxit:
228
Identifica en la programació objectius, continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge adaptats a les característiques del grup d’alumnes als quals va dirigida la programació.
Descriu les mesures per a atendre tant els alumnes amb ritme més lent d’aprenentatge com els que presenten un ritme més ràpid.
Empra materials variats quant a suport (imprés, audiovisual, informàtic) i quant a tipus de text (continu, discontinu).
Empra materials “autèntics” per a afavorir el desenvolupament de les competències clau i la transferència dels aprenentatges de l’entorn escolar al sociofamiliar i professional.
Estimula tant el pensament lògic (vertical) com el pensament creatiu (lateral).
Fomenta, a través de la seua pròpia conducta i de les seues propostes d’experiències d’ensenyament-aprenentatge, l’educació en valors.
Afavoreix la participació activa de l’alumne, per a estimular la implicació en la construcció dels seus propis aprenentatges.
Enfronta l’alumne a la resolució de problemes complexos de la vida quotidiana que exigeixen aplicar de forma conjunta els coneixements adquirits.
Estableix vies de cooperació efectiva amb les famílies per al desenvolupament de l’educació en valors i en l’establiment de pautes de lectura, estudi i esforç a casa, condicions per a afavorir la iniciativa i autonomia personal.
Proposa activitats que estimulen les diferents fases del procés de construcció dels continguts (identificació de coneixements previs, presentació, desenvolupament, aprofundiment, síntesi).
Dóna resposta als diferents tipus d’interessos, necessitats i capacitats dels alumnes.
Orienta les activitats al desenvolupament de capacitats i competències, tenint en compte que els continguts no són l’eix exclusiu de les tasques de planificació, sinó un element més del procés.
Estimula la mateixa activitat constructiva de l’alumne, i supera l’èmfasi en l’activitat del professor i el seu protagonisme.
Així mateix, vetlarem per l’ajust i la qualitat de la nostra programació a través del seguiment dels
indicadors següents:
a) Reconeixement i respecte per les disposicions legals que determinen els seus principis i elements bàsics.
229
b) Adequació de la seqüència i distribució temporal de les unitats didàctiques i, en aquestes, dels objectius, continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables.
c) Validesa dels perfils competencials i de la integració d’aquests amb els continguts de la matèria.
d) Avaluació del tractament dels temes transversals. e) Pertinència de les mesures d’atenció a la diversitat i de les adaptacions curriculars aplicades. f) Valoració de les estratègies i instruments d’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat. g) Pertinència dels criteris de qualificació. h) Avaluació dels procediments, instruments d’avaluació i indicadors d’èxit del procés
d’ensenyament. i) Idoneïtat dels materials i recursos didàctics utilitzats. j) Adequació de les activitats extraescolars i complementàries programades. k) Detecció dels aspectes millorables i indicació dels ajustos que es faran en conseqüència.
L’avaluació del procés d’ensenyament tindrà un caràcter formatiu, orientat a facilitar la presa de
decisions per a introduir les modificacions oportunes que ens permeten la millora del procés de
manera contínua.
Amb això pretenem una avaluació que contribuïsca a garantir la qualitat i l’eficàcia del procés
educatiu. Tots aquests èxits i dificultats trobats es recolliran en la Memòria Final de curs, juntament
amb les corresponents Propostes de Millora a fi que cada curs escolar, la pràctica docent augmente
el seu nivell de qualitat.
Memòria Final de curs, juntament amb les corresponents Propostes de Millora per tal que cada curs
escolar la pràctica docent augmente el nivell de qualitat.
230
5 Objectius de l’etapa vinculats amb la matèria,
continguts i competències
Objectius de l’etapa vinculats amb la matèria
El currículum de Biologia i Geologia en 4t ESO està emmarcat pel referent que suposen els objectius
generals de l’etapa, que s’han d’aconseguir com a resultat de les experiències d’ensenyament-
aprenentatge dissenyades amb aquesta finalitat. Els objectius vinculats a l’àrea són els següents:
Assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus drets en el respecte als
altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups,
exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans i la igualtat de tracte i d’oportunitats
entre dones i homes, com a valors comuns d’una societat plural i preparar-se per a l’exercici
de la ciutadania democràtica.
Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a
condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà
de desenvolupament personal.
Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre aquells.
Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició o
circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que impliquen discriminació entre
homes i dones, així com qualsevol manifestació de violència contra la dona.
Reforçar les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues
relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els
comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.
Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de fonts d’informació per a, amb sentit
crític, adquirir nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les
tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.
Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en diferents
disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els
diversos camps del coneixement i de l’experiència.
Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític,
la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i
assumir responsabilitats.
231
Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, textos i missatges complexos.
Conéixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències,
consolidar els hàbits d’higiene corporals i incorporar l’educació física i la pràctica de l’esport
per a afavorir el desenvolupament personal i social.
Conéixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar
críticament els hàbits socials, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient per a
contribuir a la seua conservació i millora.
El Decret 87/2015, pel que es regula l’ordenació i s’estableix el currículum d’Educació Secundària
Obligatòria a la Comunitat Valenciana assenyala que la concreció d’aquests objectius s’orientarà a la
consecució de les finalitats següents:
a. Adquirir els elements bàsics de la cultura, especialment en els aspectes humanístic, artístic,
científic i tecnològic.
b. Adaptar el currículum i els seus elements a les necessitats de cada alumne i alumna, de
manera que es proporcione una atenció personalitzada i un desenvolupament personal i
integral de tot l’alumnat, respectant els principis d’educació comuna i d’atenció a la
diversitat de l’alumnat propis de l’etapa.
c. Orientar l’alumnat i els seus representants legals, si és menor d’edat, sobre el progrés
acadèmic i la proposta d’itineraris educatius més adequats per a cada alumne o alumna.
d. Preparar l’alumnat per a la incorporació a estudis posteriors i per a la inserció laboral.
e. Desenvolupar bones pràctiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resolució
pacífica de conflictes, així com les actituds responsables i de respecte pels altres.
f. Desenvolupar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de
l’esforç, la superació personal, la responsabilitat en la presa de decisions per part de
l’alumnat, la igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la
violència de gènere.
g. Consolidar en l’alumnat hàbits d’estudi i de treball.
h. Formar a l’alumnat per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans.
i. Desenvolupar metodologies didàctiques innovadores que incloguen l’aprenentatge
cooperatiu, els projectes interdisciplinaris, l’ús de les tecnologies de la informació i la
comunicació, així com la pràctica de l’educació inclusiva a l’aula.
j. Basar la pràctica docent en la formació permanent del professorat, en la innovació educativa
i en l’avaluació de la mateixa pràctica docent.
232
k. Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyament i l’aprenentatge basats en l’adquisició
de competències.
l. Emprar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculessis
d’ensenyament, valorar les possibilitats comunicatives de totes elles, i garantir l’ús normal, la
promoció i el coneixement del valencià.
Al seu torn, la nostra programació didàctica concreta els següents objectius específics per a la
matèria:
Conéixer,
entendre i utilitzar les estratègies i els conceptes bàsics de biologia i geologia per a
interpretar els fenòmens naturals.
Analitzar i valorar les repercussions dels desenvolupaments tecnològics i científics i les seues
aplicacions en la vida i en el medi ambient.
Conéixer i aplicar les etapes del mètode científic en la resolució de problemes.
Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit
amb propietat, interpretar diagrames, gràfics, taules i expressions matemàtiques elementals,
i saber comunicar argumentacions i explicacions en l’àmbit de la ciència.
Obtenir informació sobre temes científics mitjançant l’ús de diferents fonts, incloses les
tecnologies de la informació i la comunicació, valorar-la i emprar-la per a fonamentar i
orientar treballs sobre temes científics.
Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement per a analitzar, individualment o
en grup, qüestions científiques i tecnològiques.
Valorar la importància de la promoció de la salut personal i comunitària mitjançant
l’adquisició d’actituds i hàbits favorables.
Conéixer els principals riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l’alimentació,
el consum, les drogodependències i la sexualitat per a saber com encarar-los.
Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements de les ciències de la naturalesa per a
satisfer les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions entorn de
problemes locals i globals als quals ens enfrontem.
Conéixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi
ambient, amb atenció particular als problemes als quals s’enfronta hui la humanitat i la
necessitat de cerca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per a avançar
cap a un futur sostenible.
233
Reconéixer les aportacions de la ciència al pensament humà al llarg de la història, i apreciar
les revolucions científiques que han marcat l’evolució cultural de la humanitat i les seues
condicions de vida.
Reconéixer la diversitat natural com a part integrant del nostre patrimoni natural i cultural, i
valorar la importància que tenen el seu desenvolupament i conservació.
Continguts
La matèria de Biologia i geologia permet a l’alumnat prendre consciència de la influència de la
ciència en tots els àmbits de la vida. L’objectiu és acostar la ciència a l’alumnat perquè siga capaç de
millorar-ne la qualitat de vida, respectar-se a si mateixa, a les altres persones i a l’entorn, i ajudar-lo
a tenir criteris propis i a despertar-ne l’interés per l’aprenentatge. L’alumnat ha d’identificar-se com
a agent actiu en el procés d’ensenyament-aprenentatge i destacar-hi la importància de les seues
actuacions i coneixements per a la conservació de l’entorn, així com desenvolupar actituds que li
permeten la reflexió i l’anàlisi sobre els grans avenços científics, els avantatges que se’n deriven i les
implicacions ètiques que de vegades plantegen.
En aquest últim curs d’Educació Secundària Obligatòria s’aprofundeix en les teories geològiques com
ara la tectònica de plaques, i biològiques, com ara la teoria cel·lular, la teoria de l’evolució i
l’herència biològica, sense que es deixe de banda la importància de l’estudi dels ecosistemes i les
conseqüències antropomòrfiques sobre aquests. La matèria Biologia i Geologia ajudarà l’alumnat a
entendre i a valorar el mètode científic per mitjà dels projectes d’investigació, de manera que es
despertarà així l’interès de l’alumnat per la ciència, ja que se’n desenvoluparà el sentit crític, a més
de destacar la importància de l’argumentació raonada.
Dit això, la concreció curricular de l’àrea per al primer curs es compon de continguts, criteris
d’avaluació, competències i estàndards d’aprenentatge que s’organitzen i seqüencien en unitats
didàctiques, tal com es pot veure més endavant en aquest document.
Competències
Les competències han d’estar integrades en el currículum de Biologia i Geologia. Perquè aquesta
integració es produïsca de manera efectiva i l’adquisició d’aquestes siga eficaç, la programació
inclou el disseny d’activitats d’aprenentatge integrades que permeten a l’alumne avançar cap als
resultats definits.
Per la seua banda, els criteris d’avaluació serveixen de referència per a valorar el que l’alumnat sap i
sap fer. Aquests es desglossen en estàndards d’aprenentatge avaluables. Per a valorar el
desenvolupament competencial de l’alumnat, seran aquests estàndards d’aprenentatge avaluables
els que, quan es posen en relació amb les competències, permetran graduar el rendiment o
234
acompliment aconseguit en cadascuna, tal com reflecteix la programació de les unitats didàctiques
(més endavant en aquest document).
En la nostra societat, cada ciutadà i ciutadana requereix una àmplia gamma de competències per a
adaptar-se de manera flexible a un món que està canviant ràpidament i que mostra múltiples
interconnexions. L’educació i la formació possibiliten que l’alumnat adquirisca les competències
necessàries per a poder adaptar-se de manera flexible a aquests canvis. La matèria de Biologia i
Geologia contribuirà al desenvolupament de les competències del currículum, necessàries per a la
realització i desenvolupament personal i l’exercici d’una ciutadania activa.
La competència en comunicació lingüística és un objectiu d’aprenentatge al llarg de la vida. La
matèria de Biologia i Geologia contribuirà al seu desenvolupament des de la realització de tasques
que impliquen la cerca, recopilació i processament d’informació per a exposar-la posteriorment,
utilitzant el vocabulari científic adquirit i combinant diferents modalitats de comunicació. A més,
implica una dinàmica de treball que fomenta l’ús del diàleg com a eina per a la resolució de
problemes.
La competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia són fonamentals en la
formació de les persones, per la implicació que tenen en la societat en la qual vivim. La matèria de
Biologia i Geologia ajudarà a adquir-les treballant no solament les quantitats mitjançant càlculs, sinó
també la capacitat de comprendre els resultats obtinguts, des del punt de vista biològic quan
s’utilitzen gràfics. Tota interpretació comporta un grau d’incertesa amb el qual cal aprendre a
treballar per a poder assumir les conseqüències de les pròpies decisions. L’espai i la forma són
abordats mitjançant la interpretació dels mapes topogràfics, mentre que el rigor, el respecte i la
veracitat de les dades són principis fonamentals en la realització d’activitats d’investigació o
experimentals del mètode científic.
La competència en ciència i tecnologia aproxima l’alumnat al món físic, contribueix al
desenvolupament d’un pensament científic i capacita les persones per a identificar, plantejar i
resoldre situacions de la vida anàlogament a com s’actua davant dels reptes i problemes propis de
les activitats científiques. A més de fomentar el respecte cap a les diverses formes de vida a través
de l’estudi dels sistemes biològics, la realització d’activitats d’investigació o experimentals acostarà
l’alumnat al mètode científic, per al qual l’ús correcte del llenguatge científic serà un instrument
bàsic en aquesta competència.
La competència digital implica l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació de manera
crítica i segura, i identifica els riscos potencials que hi ha en la xarxa. En aquesta matèria es
desenvolupen destreses relacionades amb la capacitat de diferenciar fonts fiables d’informació, i
així s’assumeix una actitud crítica i realista davant del món digital, el processament de la informació
i l’elaboració de documents científics mitjançant la realització d’activitats experimentals i
d’investigació. L’ús de diverses pàgines web permet a l’alumnat diferenciar els formats utilitzats en
235
el procés d’ensenyament-aprenentatge i conéixer les principals aplicacions utilitzades per a
l’elaboració de les tasques.
La competència per a aprendre a aprendre és fonamental per a l’aprenentatge al llarg de la vida. El
caràcter pràctic de la matèria permet, a través del treball experimental i de l’elaboració de projectes
d’investigació, suscitar la curiositat de l’alumnat per la ciència i aprendre a partir dels errors, i ser
conscients del que saben i del que no mitjançant un procés reflexiu. Per a això, és important pensar
abans d’actuar, treballant així les estratègies de planificació i avaluant el nivell competencial inicial
per a poder adquirir de manera coherent nous coneixements. Aquesta competència es desenvolupa
també mitjançant el treball cooperatiu per a fomentar un procés reflexiu que permeta la detecció
d’errors, com a mesura essencial en el procés d’autoavaluació, i incrementar l’autoestima de
l’alumne o l’alumna.
Les competències socials i cíviques impliquen utilitzar els coneixements apropiats per a interpretar
problemes socials, elaborar respostes, prendre decisions i resoldre conflictes assertivament. La
matèria de Biologia i Geologia treballa aquesta competència mitjançant la valoració crítica de les
activitats humanes en relació amb la resta d’éssers vius i amb l’entorn. A més, en el
desenvolupament de les sessions expositives de projectes d’investigació s’afavoreix l’adquisició de
valors com el respecte, la tolerància i l’empatia. Es fomentarà el treball cooperatiu i la igualtat
d’oportunitats, destacant el treball de grans científics i científiques. Els mitjans de comunicació
relacionats amb la ciència ens permeten treballar el pensament crític i fomentar el debat, entés com
a eina de diàleg.
La competència sentit d’iniciativa i esperit emprenedor fomenta en l’alumnat el pensament crític i
la creativitat a l’hora d’exposar treballs a classe. Com que aquesta matèria presenta un bloc dedicat
als projectes d’investigació, la cerca i selecció d’informació permet treballar les capacitats de
planificació, organització i decisió, alhora que l’assumpció de riscos i les seues conseqüències, per la
qual cosa suposen un entrenament per a la vida. Al seu torn, el treball individual i en grup que
implica l’elaboració de projectes enriqueix l’alumnat en valors com l’autoestima, la capacitat de
negociació i lideratge, per a adquirir així el sentit de la responsabilitat.
La competència consciència i expressions culturals permet apreciar l’entorn en què vivim,
coneixent el patrimoni natural i les seues relacions, l’explotació dels recursos naturals al llarg de la
història, les noves tendències en la seua gestió i els problemes als quals es veu sotmés, es pot
entendre la base de la cultura valenciana i l’alumnat va assumint la necessitat d’adquirir bons hàbits
mediambientals. Es valorarà la importància de les imatges com a eines fonamentals en el treball
científic, ja que són imprescindibles per a interpretar el medi i els fenòmens naturals des d’una
perspectiva científica.
236
6 Programació de les unitats didàctiques
Biologia i Geologia 4t ESO
La dinàmica de la terra
Unitat 1. La tectònica de plaques
Unitat 2. La dinàmica interna i el relleu
Unitat 3. La història de la terra
L'evolució de la vida
Unitat 4. La cèl·lula
Unitat 5. Genètica molecular
Unitat 6. Genètica mendeliana
Unitat 7. Genètica humana
Unitat 8. Origen i evolució de la vida
Ecologia i medi ambient
Unitat 9. L'estructura dels ecosistemes
Unitat 10. Dinàmica dels ecosistemes
Unitat 11. Impactes de les activitats humanes en el medi ambient
237
Unitat 1. LA TECTÒNICA DE PLAQUES
Objectius
Conéixer la distinció entre teories fixistes i mobilistes, cas de la deriva continental, sobre la
dinàmica terrestre i les argumentacions fonamentals.
Saber que l’interior de la Terra està a temperatures altes i que la calor emmagatzemada és
responsable de la dinàmica interna.
Reconéixer la importància dels mètodes sísmics per a l’estudi de l’interior terrestre.
Diferenciar la composició i l’estat físic de les capes internes de la Terra.
Saber que, al llarg de la història de la ciència, s’han produït veritables «revolucions
científiques», com l’aparició de la teoria de la tectònica de plaques.
Valorar la funció exercida per les campanyes oceanogràfiques d’estudi dels fons marins en la
formulació de la teoria de la tectònica de plaques.
Comprendre els postulats principals de la tectònica de plaques.
Preveure com evolucionarà una situació entre plaques a partir del cicle de Wilson.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Continguts Criteris
d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge Relació activitats
LA* Competències
clau
La deriva continental d’Alfred Wegener
1. Reconéixer les evidències de la deriva continental.
1.1. Expressa algunes evidències actuals de la deriva continental.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8,9, 10, 11, 73, 74, 75
CCLI CMCCT CAA
Estructura i composició de la Terra M
ètodes d’estudi de l’interior terrestre
Capes composicionals i dinàmiques de la Terra
2. Comprendre els diversos models que expliquen l’estructura i la composició de la Terra.
2.1. Analitza i compara els diversos models que expliquen l’estructura i la composició de la Terra.
12,13,14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 76,77, 78
CCLI CMCCT CAA
2.2. Distingeix els conceptes d’escorça, mantell i litosfera.
21, 22, 23, 24, 25,26, 27, 79, 80,81, 82
238
L’estudi dels fons oceànics P
rincipals relleus oceànics
Composició del fons oceànic
3. Distingir els principals relleus descoberts en les campanyes oceanogràfiques i comprendre com s’han format.
3.1. Reconeix i descriu els relleus més significatius del fons oceànic.
28, 29, 30, 83, 84,85,
CMCCT CD CAA
4. Reconéixer les evidències de l’expansió del fons oceànic.
4.1. Expressa algunes evidències actuals de l’expansió del fons oceànic.
31, 32, 33, 34, 35,36, 37, 38, 39, 86,87, 88
CCLI CMCCT CSC CCEC
El naixement de la tectònica de plaques L
es plaques litosfèriques
5. Combinar el model dinàmic de l’estructura interna de la Terra amb la teoria de la tectònica de plaques.
5.1. Relaciona les característiques de l’estructura interna de la Terra i les associa amb els fenòmens superficials.
40, 41, 42, 43, 44,45, 46, 47, 48, 49,50, 51, 52, 53, 54,55, 56, 57, 58, 89,90, 91, 92, 93, 94,95, 96
CCLI CMCCT CD CAA
La tectònica de plaques, una teoria global M
oviment de les plaques
El cicle de Wilson
6. Interpretar alguns fenòmens geològics associats al moviment de la litosfera.
6.1. Coneix i explica de manera raonada els moviments relatius de les plaques litosfèriques.
59, 60, 61, 62, 63,64, 65, 66, 67, 68, 69, 97, 98
CCLI CMCCT CAA CSC
7. Valorar el coneixement científic com un fet en construcció contínua.
7.1. Descriu com ha anat avançant el nostre coneixement de la dinàmica terrestre.
70, 71, 72 CMCCT CCEC
Tècniques de treball i experimentació T
asca de recerca
8. Fer un treball experimental.
8.1. Descriu i interpreta les seues observacions.
Tècniques de treball i experimentació, Tasca de recerca
CMCCT CAA SIEE
9. Buscar, seleccionar i interpretar la informació de caràcter científic.
9.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica de diverses fonts i la transmet fent servir les TIC.
Tècniques de treball i experimentació, Tasca de recerca
CMCCT CD CAA CSC
*LA: Llibre de l’alumne.
CCLI: Competència en comunicació lingüística; CMCT: Competència matemàtica i competències bàsiques en
ciència i tecnologia; CD: Competència digital; CAA: Competència per a aprendre a aprendre; CSC:
239
Competències socials i cíviques; SIEE: Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor; CEC: Consciència i expressions
culturals.
Temporització
Es considera que calen 4 setmanes per a treballar els continguts i les activitats d’aquest tema.
Atenció a la diversitat
En relació amb les necessitats dels alumnes, a més de les activitats del Llibre de l’Alumne, se’n
proposen unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes
d’aprenentatge dels alumnes.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç de de tipologia diversa.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació de tipologia diversa.
Rúbrica de Estàndards d’aprenentatge
Estàndards d’aprenentatge
Relació d’activitats LA*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Expressa algunes evidències actuals de la deriva continental.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 73, 74, 75
Identifica els components adequadament i resol les activitats correctament.
Identifica amb alguns errors els elements i resol la majoria de les activitats.
Identifica pocs elements i no resol gairebé cap activitat.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.1. Analitza i compara els diversos models que expliquen l’estructura i la composició de la Terra.
12,13,14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 76, 77, 78
Relaciona els conceptes principals sense errors.
Relaciona els conceptes principals cometent pocs errors.
Relaciona els conceptes principals cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.2. Distingeix els conceptes d’escorça, mantell i litosfera.
21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 79, 80, 81, 82
Diferencia els conceptes.
Diferencia gairebé tots els conceptes.
Diferencia alguns conceptes.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.1. Reconeix i descriu els relleus més significatius del fons
28, 29, 30, 83, 84, 85 Tècniques de
Interpreta les observacions correctament.
Interpreta les observacions cometent pocs
Interpreta les observacions cometent
Respon de manera totalment
240
oceànic. treball i experimentació
errors. molts errors. errònia o no respon.
4.1. Expressa algunes evidències actuals de l’expansió del fons oceànic.
31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 86, 87, 88
Identifica les causes i enumera els efectes sense errors.
Identifica les causes i enumera els efectes amb pocs errors.
Identifica les causes i enumera els efectes amb molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.1. Relaciona les característiques de l’estructura interna de la Terra i les associa amb els fenòmens superficials.
40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 55, 56, 57, 58, 89, 90, 91, 92, 93, 94, 95, 96
Distingeix els processos i identifica els efectes sense errors.
Distingeix els processos i identifica els efectes cometent pocs errors.
Distingeix els processos i identifica els efectes cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
6.1. Coneix i explica de manera raonada els moviments relatius de les plaques litosfèriques.
59, 60, 61, 62, 63, 64, 65, 66, 67, 68, 69, 97, 98
Resol les activitats correctament i hi aporta molts exemples vàlids.
Resol les activitats amb pocs errors i hi aporta prou exemples vàlids.
Resol les activitats amb molts errors i hi aporta pocs exemples vàlids.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
7.1. Descriu com ha anat avançant el nostre coneixement de la dinàmica terrestre.
70, 71, 72 Tasca de recerca
Empra la informació correctament.
Empra la informació cometent pocs errors.
Empra la informació cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
8.1. Descriu i interpreta les seues observacions.
Tècniques de treball, Tasca de recerca
Interpreta les observacions correctament.
Interpreta les observacions amb pocs errors.
Interpreta les observacions amb molts errors.
No fa la cerca d'informació.
9.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica de diverses fonts i la transmet fent servir les TIC.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
Selecciona i empra la informació cometent pocs errors.
Selecciona i empra la informació amb bastant adequació.
Selecciona i empra la informació amb cap adequació.
No participa ni valora el treball de la resta.
*Els nombres corresponen a les activitats de l’LA
241
Unitat 2. LA DINÀMICA INTERNA I EL RELLEU
Objectius
Comprendre que el comportament d’una roca sotmesa a un esforç depén de la classe d’esforç, de
la seua durada i de les condicions de pressió i de temperatura.
Localitzar els elements de plecs i de falles a partir de dibuixos i fotos, i exposar els criteris per a la
classificació.
Entendre que la superfície terrestre està sotmesa a l’acció de processos geològics interns i externs
que generen i modelen, respectivament, el relleu.
Conéixer els mecanismes pels quals es generen serralades.
Reconéixer que els volcans, els terratrèmols, les serralades i les deformacions de les roques
constitueixen evidències de la dinàmica interna del planeta.
Prendre consciència del fet que el relleu és un accident geogràfic dinàmic i canviant que depén de
molts factors.
Dur a terme una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards
d’aprenentatge Relació
d’activitats LA* Competències
clau
Els límits de plaques i el relleu T
ipus de límits entre les plaques
Principals relleus
d’origen intern
El relleu com a interacció entre processos externs i interns
Els mapes topogràfics
1. Comprendre els fenòmens naturals produïts en el contacte entre les plaques.
1.1. Coneix i explica raonadament els moviments relatius de les plaques litosfèriques.
1, 2, 3, 4, 63 CCLI CMCCT CAA
1.2. Interpreta les conseqüències que tenen els moviments de les plaques en el relleu.
5, 6, 7, 56
2. Analitzar que el relleu, en el seu origen i evolució, és resultat de la interacció entre processos geològics externs i interns.
2.1. Interpreta l’evolució del relleu sota la influència de la dinàmica externa i interna.
8, 9, 10, 11, 57,58, 59, 61, 64
CMCCT CD
3. Interpretar mapes i perfils topogràfics senzills com a procediment per a
3.1. Interpreta un mapa topogràfic i fa perfils topogràfics.
12, 13, 14,15, 16, 17,60 Tècniques de treball i
CMCCT SIEE CCEC
242
l’estudi d’una zona o terreny.
experimentació
Les deformacions de les roques T
ipus d’esforços i comportament de les roques
Les falles i els seus tipus
Els plecs i els seus tipus
Relleus associats a falles i a plecs
4. Contrastar els tipus de plaques litosfèriques i associar-los moviments, esforços i deformacions com a conseqüència.
4.1. Relaciona els moviments de les plaques amb diversos esforços i processos tectònics.
18, 19, 20,21,22, 23, 24, 65,66, 67, 68, 69, 70, 71, 73, 74,75
CCLI CMCCT CAA
4.2. Reconeix les principals estructures tectòniques i la influència que tenen en el relleu.
25, 26, 27, 28,29, 30, 72
Magmatisme i metamorfisme
5. Interpretar alguns fenòmens geològics associats al moviment de la litosfera, com ara els processos magmàtics i metamòrfics, i relacionar-los amb la seua ubicació en mapes terrestres.
5.1. Coneix i explica raonadament l’origen dels magmes i els tipus de metamorfisme en relació a les plaques.
31, 32, 33, 34,35, 36, 76, 77,78
CCLI CMCCT CD CAA CSC CCEC
La gènesi de les serralades O
rògens de subducció o de tipus tèrmic o andí
Orògens de col·lisió o de tipus alpí
Orògens intermedis. Les orogènesis
6. Explicar l’origen de les serralades o orògens (de col·lisió i tèrmics) i dels arcs d’illes.
6.1. Identifica les causes que originen els principals relleus terrestres, com ara les serralades.
38, 39, 40, 41, 42, 43, 45, 46,47, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 79,80, 81 Tasca de recerca
CCLI CMCCT CD CAA SIEE
7. Valorar el coneixement científic com una cosa en construcció contínua.
7.1. Coneix algunes teories passades sobre l’origen de les serralades.
37, 44
Altres conseqüències de la tectònica de plaques
8. Interpretar alguns fenòmens geològics associats al moviment de la litosfera i a la influència que tenen en la biosfera.
8.1. Interpreta les conseqüències que tenen els moviments de les plaques sobre aspectes com el clima o la biodiversitat.
54, 55, 82, 83,84, 85, 86
CCLI CMCCT CAA
Tècniques de treball i experimentació
Tasca de recerca
9. Buscar, seleccionar i interpretar la informació de caràcter científic.
9.1 Busca, selecciona i interpreta la informació científica de diverses fonts i la transmet usant les TIC.
Tasca de recerca CMCCT CD CAA SIEE
10. Participar, valorar 10.1. Participa, valora Tècniques de CSC
243
i respectar el treball individual i en equip.
i respecta el treball individual i en grup.
treball i experimentació Tasca de recerca
*LA: llibre de l’alumne
CCLI: Competència en comunicació lingüística; CMCT: Competència matemàtica i competències bàsiques en
ciència i tecnologia; CD: Competència digital; CAA: Competència per a aprendre a aprendre; CSC:
Competències socials i cíviques; SIEE: Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor; CEC: Consciència i expressions
culturals.
Temporització
S’estima en tres setmanes les necessàries per al treball i l’avaluació d’aquesta unitat.
Atenció a la diversitat
En relació amb les necessitats dels alumnes, a més de les activitats del Llibre de l’alumne, se’n proposen
unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes d’aprenentatge
dels alumnes.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç de de tipologia diversa.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació de tipologia diversa.
Rúbrica de Estàndards d’aprenentatge
Estàndards d’aprenentatge
Relació d’activitats LA*
Excel·lent 3
Satisfactori
2
En procés
1
No assolit
0
Punts
1.1. Coneix i explica
raonadament els
moviments relatius
de les plaques
litosfèriques.
1, 2, 3, 4, 63, Identifica els
conceptes
principals i els
diferencia
correctament.
Identifica els
conceptes
principals i els
diferencia
cometent pocs
errors.
Identifica els
conceptes
principals i els
diferencia
cometent
molts errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
1.2. Interpreta les
conseqüències que
tenen els moviments
de les plaques en el
relleu.
5, 6, 7, 56 Selecciona i
empra la
informació
correctament.
Selecciona i
empra la
informació
cometent pocs
errors.
Selecciona i
empra la
informació
amb bastant
adequació.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
244
2.1. Interpreta
l’evolució del relleu
sota la influència de
la dinàmica externa i
interna.
8, 9, 10, 11, 57,
58, 59, 61, 64
Distingeix els
processos i
identifica els
efectes sense
errors.
Distingeix els
processos i
identifica els
efectes amb
algun error.
No distingeix
tots els
processos i
identifica
alguns
efectes.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
3.1. Interpreta un
mapa topogràfic i fa
perfils topogràfics.
12, 13, 14, 15, 16,
17, 60, Tècniques
de treball i
experimentació
Interpreta la
informació
correctament.
Interpreta la
informació
cometent pocs
errors.
Interpreta la
informació
cometent
molts errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
4.1. Relaciona els
moviments de les
plaques amb diversos
esforços i processos
tectònics.
18, 19, 20,21, 22,
23, 24, 65, 66, 67,
68, 69, 70, 71, 73,
74, 75
Identifica les
causes i
enumera els
efectes sense
errors.
Identifica les
causes i
enumera els
efectes amb
pocs errors.
Identifica les
causes i
enumera els
efectes amb
molts errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
4.2. Reconeix les
principals estructures
tectòniques i la
influència que tenen
en el relleu.
25, 26, 27, 28, 29,
30, 72
Identifica els
elements
correctament.
Identifica els
elements
cometent pocs
errors.
Identifica els
elements
cometent
molts errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
5.1. Coneix i explica
raonadament l’origen
dels magmes i els
tipus de
metamorfisme en
relació a les plaques.
31, 32, 33, 34, 35,
36, 76, 77, 78
Resol les
activitats
correctament i
aporta
exemples vàlids.
Resol les
activitats amb
pocs errors i hi
aporta prou
exemples
vàlids.
Resol les
activitats
cometent
molts errors i
aporta pocs
exemples
vàlids.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
6.1. Identifica les
causes que originen
els principals relleus
terrestres, com ara
les serralades.
38, 39, 40, 41, 42,
43, 45, 46, 47, 48,
49, 50, 51, 52, 53,
79, 80, 81, Tasca
de recerca
Empra la
informació
correctament.
Empra la
informació
cometent pocs
errors.
Empra la
informació
cometent
molts errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
7.1. Coneix algunes
teories passades
sobre l’origen de les
serralades.
37, 44 Interpreta la
informació
correctament.
Interpreta la
informació
cometent pocs
errors.
Interpreta la
informació
cometent
molts errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
8.1. Interpreta les
conseqüències que
tenen els moviments
de les plaques sobre
aspectes com el
clima o la
biodiversitat.
54, 55, 82, 83, 84,
85, 86
Relaciona els
conceptes
principals sense
errors.
Relaciona els
conceptes
principals
cometent
alguns errors.
Relaciona els
conceptes
principals
cometent
molts errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
245
9.1. Busca, selecciona
i interpreta la
informació científica
de diverses fonts i la
transmet usant les
TIC.
Tasca de recerca Selecciona i
empra la
informació
cometent pocs
errors.
Selecciona i
empra la
informació amb
bastant
adequació.
Selecciona i
empra la
informació
amb una
adequació
nul·la.
No fa cerca
d'informació.
10.1. Participa, valora
i respecta el treball
individual i en grup.
Tècniques de
treball i
experimentació
Tasca de recerca
Participa en el
treball en grup
adequadament.
Participa en el
treball en grup
adequadament,
encara que
amb
distraccions.
Participa en el
treball en grup
amb poca
implicació.
No participa ni
valora el
treball de la
resta.
*Els nombres corresponen a les activitats de l’LA.
Unitat 3. LA HISTÒRIA DE LA TERRA
Objectius
Prendre consciència del fet que la Terra té un passat extraordinàriament extens.
Saber que el gran lapse de temps que conforma el passat de la Terra està farcit
d’esdeveniments i de formes de vida distintes a les actuals, és a dir, de canvis.
Assimilar les diverses interpretacions de la ciència sobre els canvis ocorreguts en el passat,
com el catastrofisme, el gradualisme i el neocatastrofisme.
Conéixer els diversos mètodes de datació de les roques.
Valorar el paper dels fòssils i la paleontologia en la reconstrucció de la història de la Terra.
Enunciar i aplicar els principis geològics fonamentals utilitzats en l’estudi dels estrats.
Conéixer les divisions principals de la història del planeta, els esdeveniments geològics més
importants que van tenir lloc i les formes de vida característiques de cada una.
Fer una tasca de recerca.
Realitzar una Tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge
Relació activitats LA*
Competències clau
La Terra, un planeta en canvi continu
Catastrofisme, gradualisme i neocatastrofisme
L’origen de la Terra. El temps geològic: idees històriques sobre l’edat
1. Reconéixer, recopilar i contrastar fets que mostren la Terra com un planeta canviant.
1.1. Identifica i descriu fets que mostren la Terra com un planeta canviant, i els relaciona amb els fenòmens que ocorren en
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 61, 62
CCLI CMCCT CAA CSC
246
de la Terra. l’actualitat.
El temps geològic: la datació L’edat de la Terra Datació: absoluta i
relativa
2. Comprendre la necessitat de datar en qualsevol estudi històric i l’existència de mètodes absoluts i relatius per a fer-ho.
2.1. Coneix algunes hipòtesis històriques sobre l’edat de la Terra.
8, 9, 64, 65 CCLI CMCCT CAA
2.2. Distingeix els mètodes absoluts de datació dels relatius.
10, 11, 63
Els mètodes de datació relativa El principi de
superposició d’estrats El principi de
superposició de processos
La correlació d’estrats El principi de
l’actualisme Utilitat dels fòssils
3. Entendre els principis bàsics de superposició i successió faunística, i saber-los aplicar en la resolució de talls geològics senzills.
3.1. Resol problemes simples de datació relativa, amb l’aplicació dels principis de superposició d’estrats, superposició de processos i correlació.
12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 66, 67, 70
CCLI CMCCT CAA CCEC
4. Reconéixer i datar els eons, les eres i els períodes geològics, gràcies al coneixement dels fòssils guia.
4.1. Relaciona algun dels fòssils guia més característics amb l’era geològica corresponent i coneix la importància geològica dels fòssils.
24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 68, 69
CCLI CMCCT CD CAA SIEE
Els mètodes de datació absoluta Els mètodes
radiomètrics Altres mètodes de
datació absoluta
5. Conéixer algun dels mètodes que han permés calcular l’edat de la Terra i de les roques.
5.1. Coneix els mètodes radiomètrics i els aplica a exemples senzills.
31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 71, 72, 73, 79
CCLI CMCCT CAA
Les grans divisions de la història de la Terra La formació del sistema
solar La Terra en l’hadeà La Terra en l’arqueà i en
el proterozoic La vida en el
precambrià La Terra en l’era
primària La Terra en l’era
secundària La Terra en l’era
6. Registrar i reconstruir alguns dels canvis més notables de la història de la Terra i associar-los amb la situació que presenten actualment.
6.1. Reconstrueix alguns canvis notables a la Terra, mitjançant la utilització de models temporals a escala i el reconeixement de les unitats temporals en la història geològica.
39, 40, 41, 76, 80, 82, 83
CCLI CMCCT CAA
7. Categoritzar i integrar els
7.1. Discrimina els principals
42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49,
CCLI CMCCT
247
terciària processos geològics més importants de la història de la Terra.
esdeveniments geològics, climàtics i biològics que han tingut lloc al llarg de la història de la Terra, i reconeix alguns animals i algunes plantes característics de cada era.
50, 51, 52, 53, 54, 55, 56, 57, 58, 59, 60, 74, 75, 77, 78, 81
CAA CSC CCEC
Tècniques de treball i experimentació
Tasca de recerca
8. Buscar, seleccionar i interpretar la informació de caràcter científic.
8.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica de diverses fonts i la transmet amb ajuda de les TIC.
Tasca de recerca
CMCCT CD CAA SIEE
9. Participar, valorar i respectar el treball individual i en equip.
9.1. Participa, valora i respecta el treball individual i en grup.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
CSC
*LA: Llibre de l’alumne.
CCLI: Competència en comunicació lingüística; CMCT: Competència matemàtica i competències bàsiques en
ciència i tecnologia; CD: Competència digital; CAA: Competència per a aprendre a aprendre; CSC:
Competències socials i cíviques; SIEE: Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor; CEC: Consciència i expressions
culturals.
Temporització
S’estima en quatre setmanes el temps suficient per al treball de la unitat, inclosa l’avaluació.
Atenció a la diversitat
En relació amb les necessitats dels alumnes, a més de les activitats del Llibre de l’alumne, se’n proposen
unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes d’aprenentatge
dels alumnes.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç de de tipologia diversa.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació de tipologia diversa.
248
Rúbrica de Estàndards d’aprenentatge
Estàndards d’aprenentatge
Relació d’activitats LA*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Identifica i
descriu fets que
mostren la Terra com
un planeta canviant, i
els relaciona amb els
fenòmens que
ocorren en
l’actualitat.
1, 2, 3, 4, 5, 6,
7, 61, 62
Identifica
adequadament
els fets i resol
correctament
totes les
activitats.
Identifica amb
alguns errors
els fets i resol la
majoria de les
activitats.
Identifica
pocs fets i no
resol quasi
cap activitat.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
2.1. Coneix algunes
hipòtesis històriques
sobre l’edat de la
Terra.
8, 9, 64, 65 Distingeix els
conceptes
principals sense
errors.
Distingeix els
conceptes
principals
cometent pocs
errors.
Distingeix els
conceptes
principals
cometent
molts errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
2.2. Distingeix aquells
mètodes absoluts de
datació dels relatius.
10, 11, 63 Diferencia els
conceptes.
Diferencia quasi
tots els
conceptes.
Diferencia
alguns
conceptes.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
3.1. Resol problemes
simples de datació
relativa, amb
l’aplicació dels
principis de
superposició
d’estrats,
superposició de
processos i
correlació.
12, 13, 14, 15,
16, 17, 18, 19,
20, 21, 22, 23,
66, 67, 70
Interpreta les
observacions
correctament.
Interpreta les
observacions
cometent pocs
errors.
Interpreta les
observacions
cometent
molts errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
4.1. Relaciona algun
dels fòssils guia més
característic amb
l’era geològica
corresponent i coneix
la importància
geològica dels fòssils.
24, 25, 26, 27,
28, 29, 30, 68,
69, Tècniques
de treball i
experimentació
Relaciona els
conceptes
principals sense
errors.
Relaciona els
conceptes
principals
cometent pocs
errors.
Relaciona els
conceptes
principals
cometent
molts errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
5.1. Coneix els
mètodes radiomètrics
i els aplica a exemples
senzills.
31, 32, 33, 34,
35, 36, 37, 38,
71, 72, 73, 79
Distingeix els
processos i
identifica els
efectes sense
errors.
Distingeix els
processos i
identifica els
efectes
cometent pocs
errors.
Distingeix els
processos i
identifica els
efectes
cometent
molts errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
249
6.1. Reconstrueix
alguns canvis
notables a la Terra,
mitjançant la
utilització de models
temporals a escala i
el reconeixement de
les unitats temporals
en la història
geològica.
39, 40, 41, 76,
80, 82, 83,
Tasca de
recerca
Resol les
activitats
correctament i
hi aporta
exemples
vàlids.
Resol les
activitats amb
pocs errors i hi
aporta prou
exemples
vàlids.
Resol les
activitats amb
pocs errors i
hi aporta pocs
exemples
vàlids.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
7.1. Discrimina els
principals
esdeveniments
geològics, climàtics i
biològics que han
tingut lloc al llarg de
la història de la Terra,
i reconeix alguns
animals i plantes
característics de cada
era.
42, 43, 44, 45,
46, 47, 48, 49,
50, 51, 52, 53,
54, 55, 56, 57,
58, 59, 60, 74,
75, 77, 78, 81
Empra la
informació
correctament.
Empra la
informació
cometent pocs
errors.
Empra la
informació
cometent
molts errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
8.1. Busca, selecciona
i interpreta la
informació científica
de diverses fonts i la
transmet amb ajuda
de les TIC.
Tasca de
recerca
Selecciona i
empra la
informació
cometent pocs
errors.
Selecciona i
empra la
informació amb
poca
adequació.
Selecciona i
empra la
informació
amb
adequació
nul·la.
No fa cerques
d'informació.
9.1. Participa, valora i
respecta el treball
individual i en grup.
Tècniques de
treball i
experimentació
Tasca de
recerca
Participa en el
treball en grup
adequadament.
Participa en el
treball en grup
adequadament,
encara que
amb
distraccions.
Participa en el
treball en
grup amb
poca
implicació.
No hi
participa ni
valora el
treball de la
resta.
*Els nombres corresponen a les activitats de l’LA.
250
Unitat 4. LA CÈL·LULA
Objectius
Comparar la cèl·lula procariota amb l’eucariota, l’animal i la vegetal, reconeixent la funció
dels orgànuls cel·lulars i la relació entre morfologia i funció.
Identificar el nucli cel·lular i la seua organització segons les fases del cicle cel·lular.
Diferenciar l’estructura dels cromosomes i de la cromatina; i elaborar un cariotip.
Formular els principals processos que tenen lloc en la mitosi i la meiosi, i distingir-ne el
significat i la importància biològica.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Continguts Criteris d’avaluació
Estàndards d’aprenentatge
Relació activitats LA*
Competències clau
Estructura cel·lular i funcions
1. Esmentar l’estructura bàsica cel·lular i explicar les funcions cel·lulars.
1.1. Identifica els components bàsics d’una cèl·lula i descriure en què consisteixen les funcions vitals d’una cèl·lula.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 39, 40, 41, 42
CCLI CMCCT CD CAA
Tipus cel·lulars Organització
cel·lular
2. Relacionar la mida i la forma amb la funció cel·lular.
2.1. Descriu la relació entre la mida i la forma de diverses cèl·lules segons la funció que tenen.
8, 9, 10, 11, 43 CCLI CMCCT
La cèl·lula eucariota Orgànuls
citoplasmàtics Estructures per al
moviment El nucli La cèl·lula animal i la
cèl·lula vegetal
4. Enumerar els diversos orgànuls cel·lulars i establir la relació entre estructura i funció.
4.1. Reconeix la funció dels orgànuls cel·lulars i la relació entre morfologia i funció.
15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 46, 47, 48, 49, 52,
CL CMCCT CAA
251
5. Identificar el nucli cel·lular i la seua organització segons les fases del cicle cel·lular mitjançant l’observació directa o indirecta.
5.1 Distingeix els diversos components del nucli i la seua funció segons les diverses etapes del cicle cel·lular.
22, 23, 24, 25, 26, Tècniques de treball
CCLI CMCCT CAA CD SIEE
6. Establir les diferències entre les cèl·lules vegetals i les animals i enumerar-ne les característiques diferencials.
6.1 Compara la cèl·lula animal i la vegetal i les diferencia en microfotografies en funció dels orgànuls.
27, 28, 29, 50, 51
CMCCT CCEC
La divisió cel·lular
La mitosi La meiosi Analogies i
diferències entre la mitosi i la meiosi
Significat biològic
7. Formular els principals processos que tenen lloc en la mitosi i la meiosi, i revisar-ne el significat i la importància biològica.
7.1 Reconeix les fases de la mitosi i meiosi, diferencia ambdós processos i en distingeix el significat biològic.
30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 53, 54, 55, 56, 57, 58, 59, 60, 61, 62
CCLI CMCCT CAA
Tècniques de treball i experimentació
Tasca de recerca
8. Fer un treball experimental.
8.1 Descriu i interpreta les seues observacions.
Tècniques de treball, Tasca de recerca
CMCCT CAA SIEE
9. Buscar, seleccionar i interpretar la informació de caràcter científic.
9.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica de diverses fonts i la transmet fent servir les TIC.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
CMCCT CD CAA CSC
*LA: Llibre de l’alumne.
CCLI: Competència en comunicació lingüística; CMCT: Competència matemàtica i competències bàsiques en
ciència i tecnologia; CD: Competència digital; CAA: Competència per a aprendre a aprendre; CSC:
Competències socials i cíviques; SIEE: Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor; CEC: Consciència i expressions
culturals.
Temporització
El temps previst per al desenvolupament de la unitat és de quatre setmanes, encara que s’ha d’adaptar a
les necessitats concretes dels alumnes a l’aula.
Atenció a la diversitat
252
En relació amb les necessitats dels alumnes, a més de les activitats del Llibre de l’Alumne, se’n proposen
unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes d’aprenentatge dels
alumnes.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç de de tipologia diversa.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació de tipologia diversa.
Rúbrica de Estàndards d’aprenentatge
Estàndards d’aprenentatge
Relació d’activitats LA*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Identifica els
components bàsics
d’una cèl·lula i
descriure en què
consisteixen els
funcions vitals d’una
cèl·lula.
1, 2, 3, 4, 5, 6,
7, 39, 40, 41,
42
Identifica tots
els elements
importants i
estableix
correctament
les relacions
que tenen.
Identifica
bastants dels
elements
importants i
estableix
algunes de les
relacions.
Identifica pocs
elements
importants i
estableix
alguna relació.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
2.1. Descriu la relació
entre la mida i la
forma de diverses
cèl·lules segons la
funció que tenen.
8, 9, 10, 11, 43 Relaciona els
conceptes
principals sense
errors.
Relaciona els
conceptes
principals
cometent pocs
errors.
Relaciona els
conceptes
principals
cometent
molts errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
3.1. Diferencia la
cèl·lula procariota de
l’eucariota i indica
quins organismes vius
tenen aquest tipus de
cèl·lules.
12, 13, 14, 44,
45, Tasca de
recerca
Diferencia els
conceptes.
Diferencia
gairebé tots els
conceptes.
Diferencia
alguns
conceptes.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
4.1. Reconeix la funció
dels orgànuls cel·lulars
i la relació entre
morfologia i funció.
15, 16, 17, 18,
19, 20, 21, 46,
47, 48, 49, 52,
Identifica tots
els elements
importants i
estableix
correctament
les relacions
que tenen.
Identifica
bastants dels
elements
importants i
estableix
algunes de les
relacions.
Identifica pocs
elements
importants i
estableix
alguna relació.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
5.1 Distingeix els
diversos components
del nucli i la seua
22, 23, 24, 25,
26, Tècniques
de treball
Distingeix els
components i
identifica les
Distingeix els
components i
identifica les
Distingeix els
components i
identifica les
Respon de
manera
totalment
errònia o no
253
funció segons les
diverses etapes del
cicle cel·lular.
etapes sense
errors.
etapes amb
alguns errors.
etapes amb
molts errors.
respon.
6.1 Compara la cèl·lula
animal i la vegetal i les
diferencia en
microfotografies en
funció dels orgànuls.
27, 28, 29, 50,
51
Resol les
activitats
correctament i
hi aporta molts
exemples vàlids.
Resol les
activitats amb
pocs errors i hi
aporta prou
exemples vàlids.
Resol les
activitats amb
molts errors i
hi aporta pocs
exemples
vàlids.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
7.1 Reconeix les fases
de la mitosi i meiosi,
diferencia ambdós
processos i en
distingeix el significat
biològic.
30, 31, 32, 33,
34, 35, 36, 37,
38, 53, 54, 55,
56, 57, 58, 59,
60, 61, 62
Identifica
correctament
els processos i
les fases que
presenten.
Identifica
correctament
els processos i
alguna de les
fases que
presenten.
Identifica els
processos i no
reconeix cap
de les fases
que
presenten.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
8.1 Descriu i
interpreta les seues
observacions.
Tècniques de
treball, Tasca
de recerca
Interpreta les
observacions
correctament.
Interpreta les
observacions
amb pocs
errors.
Interpreta les
observacions
amb molts
errors.
No fa la cerca
d'informació.
9.1. Busca, selecciona i
interpreta la
informació científica
de diverses fonts i la
transmet fent servir
les TIC.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de
recerca
Selecciona i
empra la
informació
cometent pocs
errors.
Selecciona i
empra la
informació amb
bastant
adequació.
Selecciona i
empra la
informació
amb cap
adequació.
No participa ni
valora el treball
de la resta.
*Els nombres corresponen a les activitats de l’LA.
254
Unitat 5. GENÈTICA MOLECULAR
Objectius
Comparar els diversos tipus d’àcids nucleics i a relacionar-los amb la funció que fan.
Relacionar la replicació de l’ADN amb la conservació de la informació genètica.
Comprendre com s’expressa la informació genètica fent servir el codi genètic.
Valorar el paper de les mutacions en l’evolució.
Analitzar les implicacions ètiques, socials i mediambientals de l’enginyeria genètica.
Interpretar les conseqüències dels avenços actuals en el camp de la biotecnologia.
Dur a terme una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge
Relació activitats LA*
Competències clau
Els àcids nucleics Estructura dels àcids
nucleics Tipus d’àcids
nucleics
1. Comparar els tipus i la composició dels àcids nucleics i relacionar-los amb la funció que fan.
1.1. Distingeix els diversos àcids nucleics i n’enumera els components.
1, 2, 3, 4, 5, 43 CCLI CMCCT CAA CD
L’ADN Estructura
molecular La replicació
2. Relacionar la replicació de l’ADN amb la conservació de la informació genètica.
2.1. Reconeix la funció de l’ADN com a portador de la informació genètica, i el relaciona amb el concepte de gen.
6, 7, 44, Tècniques de treball
CCLI CMCCT CAA SIEE
2.2. Descriu les característiques de la replicació de l’ADN.
8, 9, 10
L’expressió gènica El dogma de la
biologia molecular La transcripció La traducció El codi genètic
3. Comprendre com s’expressa la informació genètica fent servir el codi genètic.
3.1. Il·lustra els mecanismes de l’expressió genètica per mitjà del codi genètic.
11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51,52, 53, 54, 55, 56
CCLI CMCCT CAA CCEC
Les mutacions Tipus de mutacions Les mutacions i
l’evolució
4. Valorar el paper de les mutacions en la diversitat genètica i comprendre la relació entre mutació i evolució.
4.1. Reconeix i explica en què consisteixen les mutacions i els seus tipus.
22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 57
CCLI CMCCT CAA
255
L’enginyeria genètica Tècniques de treball La clonació Organismes
modificats genèticament (OMG)
Biotecnologia Implicacions
5. Identificar les tècniques i les aplicacions de l’enginyeria genètica.
5.1. Diferencia i descriu tècniques de treball en enginyeria genètica: ADN recombinant, PCR, clonació.
31, 32, 60, 63, Tasca de recerca
CCLI CMCCT CAA CD
5.2. Descriu les aplicacions de l’enginyeria genètica: OMG (organismes modificats genèticament).
33, 34, 61, 62
6. Valorar les aplicacions de la tecnologia de l’ADN recombinant en l’agricultura, la ramaderia, el medi ambient i la salut.
6.1. Analitza les implicacions ètiques, socials i mediambientals i interpreta críticament les conseqüències dels avanços en el camp de la biotecnologia.
35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 58, 59
CCLI CMCCT CAA CSC CCEC
Tècniques de treball i experimentació
Tasca de recerca
7. Dur a terme un treball experimental, descriure’n l’execució i interpretar-ne els resultats.
7.1. Utilitza el material de laboratori i en descriu i n’interpreta les observacions.
Tècniques de treball i experimentació
CMCCT CD CAA SIEE
8. Buscar, seleccionar i interpretar la informació de caràcter científic.
8.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica de diverses fonts i la transmet usant les TIC.
Tasca de recerca
CMCCT CD CAA SIEE CSC
*LA: Llibre de l’alumne.
CCLI: Competència en comunicació lingüística; CMCT: Competència matemàtica i competències bàsiques en
ciència i tecnologia; CD: Competència digital; CAA: Competència per a aprendre a aprendre; CSC:
Competències socials i cíviques; SIEE: Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor; CEC: Consciència i expressions
culturals.
Temporització
El temps previst per al desenvolupament d’aquesta unitat és d’unes quatre setmanes.
Atenció a la diversitat
En relació amb les necessitats dels alumnes, a més de les activitats del Llibre de l’alumne, se’n proposen
unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes d’aprenentatge de
l’alumnat.
256
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç de de tipologia diversa.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació de tipologia diversa.
Rúbrica de Estàndards d’aprenentatge
Estàndards d’aprenentatge
Relació d’activitats LA*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Distingeix els
diversos àcids
nucleics i n’enumera
els components.
1, 2, 3, 4, 5, 43 Reconeix tots
els elements
importants.
Reconeix
molts
elements
importants.
Reconeix alguns
elements
importants.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
2.1. Reconeix la
funció de l’ADN com
a portador de la
informació genètica, i
el relaciona amb el
concepte de gen.
6, 7, 44,
Tècniques de
treball
Distingeix els
conceptes
principals
sense errors.
Distingeix
els
conceptes
principals
cometent
pocs errors.
Distingeix els
conceptes
principals
cometent molts
errors
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
2.2. Descriu les
característiques de la
replicació de l’ADN.
8, 9, 10 Diferencia els
conceptes.
Diferencia
quasi tots
els
conceptes.
Diferencia
alguns
conceptes.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
3.1. Il·lustra els
mecanismes de
l’expressió genètica
per mitjà del codi
genètic.
11, 12, 13, 14, 15,
16, 17, 18, 19, 20,
21, 45, 46, 47, 48,
49, 50, 51,52, 53,
54, 55, 56
Resol totes les
activitats
correctament.
Resol moltes
activitats
correctamen
t.
Resol poques
activitats
correctament.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
4.1. Reconeix i
explica en què
consisteixen les
mutacions i els seus
tipus.
22, 23, 24, 25, 26,
27, 28, 29, 30, 57
Relaciona els
conceptes
principals
sense errors.
Relaciona els
conceptes
principals
cometent
pocs errors.
Relaciona els
conceptes
principals
cometent molts
errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
257
5.1 Diferencia i
descriu tècniques de
treball en enginyeria
genètica: ADN
recombinant, PCR,
clonació.
31, 32, 60, 63,
Tasca de recerca
Distingeix els
processos i
identifica els
efectes sense
errors.
Distingeix
els
processos i
identifica els
efectes
cometent
pocs errors.
Distingeix els
processos i
identifica els
efectes
cometent molts
errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
5.2. Descriu les
aplicacions de
l’enginyeria genètica:
OMG (organismes
modificats
genèticament).
33, 34, 61, 62 Explica els
conceptes de
manera
adequada.
Explica els
conceptes
de manera
un poc
incompleta.
Explica els
conceptes amb
errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
6.1. Analitza les
implicacions ètiques,
socials i
mediambientals i
interpreta
críticament les
conseqüències dels
avanços en el camp
de la biotecnologia.
35, 36, 37, 38, 39,
40, 41, 42, 58, 59
Empra la
informació
correctament.
Empra la
informació
cometent
pocs errors.
Empra la
informació
cometent molts
errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
7.1. Utilitza el
material de
laboratori i en
descriu i n’interpreta
les observacions.
Tasca de recerca Treballa i
interpreta els
seus resultats
sense errors.
Treballa i
interpreta
els seus
resultats
amb pocs
errors.
Treballa i
interpreta els
resultats amb
molts errors.
No fa cerca
d'informació
.
8.1 Busca, selecciona
i interpreta la
informació científica
de diverses fonts i la
transmet usant les
TIC.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
Selecciona i
empra la
informació
cometent
pocs errors.
Selecciona i
empra la
informació
amb bastant
adequació.
Selecciona i
empra la
informació amb
una adequació
nul·la.
No fa cerca
d'informació
.
*Els nombres corresponen a les activitats de l’LA.
258
Unitat 6. GENÈTICA MENDELIANA
Objectius
Conéixer els conceptes bàsics de la genètica.
Reconéixer les lleis de l’herència mendeliana.
Relacionar la teoria cromosòmica de l’herència amb la transmissió dels caràcters hereditaris.
Distingir entre diversos mecanismes d’herència del sexe.
Aplicar les lleis de l’herència a la resolució de problemes senzills.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge
Relació activitats LA*
Competències clau
Conceptes fonamentals de genètica
1. Comprendre el significat dels conceptes fonamentals de genètica.
1.1. Defineix i diferencia els conceptes fonamentals de genètica.
1, 2, 32, 33, 34, 35
CCLI CMCCT CAA
Els primers estudis sobre genètica Les lleis de
Mendel
2. Formular els principis bàsics de l’herència mendeliana.
2.1. Reconeix els principis bàsics de la genètica mendeliana aplicats a diversos supòsits.
3, 4, 5, 6, 7, 36, 37, 38, 39, 40
CCLI CMCCT CAA
Casos genètics especials
Herència intermèdia i codominància
Al·lelisme múltiple
Interacció gènica Gens letals Herència
quantitativa
3. Conéixer diversos tipus d’herència no segueixen les proporcions mendelianes.
3.1. Identifica les causes de les excepcions a les proporcions mendelianes en l’herència d’alguns caràcters.
8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 41, 42, 43, 44
CCLI CMCCT CAA SIEE
La localització dels gens La teoria
cromosòmica de l’herència
Gens lligats Els mapes
4. Relacionar la teoria cromosòmica de l’herència amb l’aparició de diverses alternatives en la descendència.
4.1. Identifica la causa de la formació de diversos tipus de gàmetes en funció de la localització dels gens en els cromosomes.
15, 16, 17, 18, 19, 45, 46, 47, 48
CCLI CMCCT CAA
259
cromosòmics
L’herència del sexe La determinació
del sexe L’herència
lligada al sexe L’herència
influïda pel sexe
5. Diferenciar l’herència del sexe i l’herència lligada al sexe, i establir la relació que hi ha entre aquestes.
5.1. Distingeix entre diversos tipus d’herència del sexe.
20, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28
CCLI CMCCT CAA
5.2. Resol problemes pràctics sobre l’herència del sexe i l’herència lligada al sexe.
21, 29, 30, 49, 50, 51
Aplicacions de les lleis de Mendel Problemes de
genètica Els arbres
genealògics
6. Resoldre problemes pràctics amb l’aplicació de les lleis de Mendel.
6.1. Resol problemes pràctics d’encreuaments amb un o dos caràcters.
31, 52, 53, 54 CMCCT CD SIEE
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
7. Buscar, seleccionar i interpretar la informació de caràcter científic.
7.1 Busca, selecciona i interpreta la informació científica de diverses fonts i la transmet usant les TIC.
Tasca de recerca
CMCCT CD CAA SIEE
8. Participar, valorar i respectar el treball individual i en equip.
8.1. Participa, valora i respecta el treball individual i grupal.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
CSC
*LA: Llibre de l’alumne.
CCLI: Competència en comunicació lingüística; CMCT: Competència matemàtica i competències bàsiques en
ciència i tecnologia; CD: Competència digital; CAA: Competència per a aprendre a aprendre; CSC:
Competències socials i cíviques; SIEE: Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor; CEC: Consciència i expressions
culturals.
Temporització
El temps previst per al desenvolupament de la unitat és de tres setmanes.
Atenció a la diversitat
En relació amb les necessitats dels alumnes, a més de les activitats del Llibre de l’alumne, se’n proposen
unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes d’aprenentatge dels
alumnes.
260
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç de de tipologia diversa.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació de tipologia diversa.
Rúbrica de Estàndards d’aprenentatge
Estàndards d’aprenentatge
Relació d’activitats LA*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Defineix i diferencia els conceptes fonamentals de genètica.
1, 2, 32, 33, 34, 35
Distingeix els conceptes principals sense errors.
Distingeix els conceptes principals cometent pocs errors.
Distingeix els conceptes principals cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.1. Reconeix els principis bàsics de la genètica mendeliana aplicats a diversos supòsits.
3, 4, 5, 6, 7, 36, 37, 38, 39, 40
Diferencia els conceptes.
Diferencia quasi tots els conceptes.
Diferencia alguns conceptes.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.1. Identifica les causes de les excepcions a les proporcions mendelianes en l’herència d’alguns caràcters.
8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 41, 42, 43, 44
Distingeix els processos i identifica els fets sense errors.
Distingeix els processos i identifica els fets cometent pocs errors.
Distingeix els processos i identifica els fets cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.1. Identifica la causa de la formació de diversos tipus de gàmetes en funció de la localització dels gens en els cromosomes.
15, 16, 17, 18, 19, 45, 46, 47, 48
Interpreta les observacions correctament.
Interpreta les observacions cometent pocs errors.
Interpreta les observacions cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.1. Distingeix entre diversos tipus d’herència del sexe.
20, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28
Relaciona els conceptes principals sense errors.
Relaciona els conceptes principals cometent pocs errors.
Relaciona els conceptes principals cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.2. Resol problemes pràctics sobre l’herència del sexe i l’herència lligada al sexe.
21, 29, 30, 49, 50, 51
Resol correctament les activitats.
Resol les activitats cometent pocs errors.
Resol les activitats cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
261
6.1. Resol problemes pràctics d’encreuaments amb un o dos caràcters.
31, 52, 53, 54 Resol correctament les activitats.
Resol les activitats cometent pocs errors.
Resol les activitats cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
7.1 Busca, selecciona i interpreta la informació científica de diverses fonts i la transmet amb ajuda de les TIC.
Tasca de recerca
Selecciona i empra la informació cometent pocs errors.
Selecciona i empra la informació amb poca adequació.
Selecciona i empra la informació amb adequació nul·la.
No fa cerques d'informació.
8.1. Participa, valora i respecta el treball individual i en grup.
Tècniques de treball i experimentació
Tasca de recerca
Participa en el treball en grup adequadament.
Participa en el treball en grup adequadament, encara que amb distraccions.
Participa en el treball en grup amb poca implicació.
No hi participa ni valora el treball de la resta.
*Els nombres corresponen a les activitats de l’LA.
262
Unitat 7. GENÈTICA HUMANA
Objectius
Conéixer la particularitat que presenta l’estudi de la genètica en l’ésser humà.
Valorar la importància de l’estudi del cariotip humà.
Diferenciar la influència del genotip i de l’ambient en els fenotips humans.
Comprendre l’existència de característiques contínues i discontínues que expliquen la
variabilitat genètica humana.
Aplicar les lleis de Mendel a casos humans.
Conéixer la forma en què es determina el sexe en l’ésser humà.
Comprendre que les alteracions que es poden donar en el genoma tenen conseqüències
(algunes, greus) en el fenotip.
Distingir entre les alteracions gèniques, cromosòmiques i numèriques que afecten l’ésser
humà.
Conéixer les causes de les malformacions congènites.
Prendre consciència de la importància del diagnòstic genètic.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge
Relació activitats LA*
Competències clau
El cariotip humà Cariogrames femení
i masculí
1. Conéixer el cariotip humà.
1.1. Reconeix un cariotip humà normal masculí i femení.
1, 2, 3, 4, 5, 42, 43
CCLI CMCCT CAA
L’herència en l’espècie humana Caràcters continus Caràcters
discontinus Els grups sanguinis
2. Diferenciar uns caràcters d’uns altres.
2.1. Diferencia entre caràcters continus i discontinus.
6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 44, 45, 46, 47, 48, 49, Tasca de recerca
CL CMCCT CAA SIEE
Alteracions genètiques Alteracions
gèniques Alteracions en
l’estructura dels cromosomes
Alteracions genòmiques
3. Reconéixer les alteracions genètiques principals i algunes malalties hereditàries, com prevenir-les i el seu abast social.
3.1. Identifica les alteracions genètiques principals i les malalties hereditàries més freqüents i el seu abast social.
14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 50, 51,52, 53, 54, 55, 56, 57, 58, 59, Tècniques de treball i
CCLI CMCCT CAA
263
experimentació
Malformacions congènites
4. Conéixer les malformacions congènites principals i les seues causes.
4.1. Reconeix les malformacions congènites principals i algunes causes que les produeixen.
36, 37, 60 CCLI CMCCT CAA CD
Diagnòstic de malalties genètiques L’amniocentesi
5. Identificar algunes tècniques de diagnòstic de malalties congènites.
5.1. Coneix les tècniques més comunes de diagnòstic genètic i la seua importància social.
38, 39, 40, 41, 61
CCLI CMCCT CAA CD
Tècniques de treball i experimentació
Tasca de recerca
6. Fer un treball experimental.
6.1 Descriu i interpreta les seues observacions.
Tècniques de treball, Tasca de recerca
CMCCT CAA SIEE
7. Buscar, seleccionar i interpretar la informació de caràcter científic.
7.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica de diverses fonts i la transmet amb ajuda de les TIC.
Tècniques de treball i experimentació, Tasca de recerca
CMCCT CD CAA
8. Participar, valorar i respectar el treball individual i en equip.
8.1. Participa, valora i respecta el treball individual i en grup.
Tasca de recerca
CSC
*LA: Llibre de l’alumne.
CCLI: Competència en comunicació lingüística; CMCT: Competència matemàtica i competències bàsiques en
ciència i tecnologia; CD: Competència digital; CAA: Competència per a aprendre a aprendre; CSC:
Competències socials i cíviques; SIEE: Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor; CEC: Consciència i expressions
culturals.
Temporització
El temps estimat seria de tres setmanes par a impartir la unitat.
Atenció a la diversitat
En relació amb les necessitats dels alumnes, a més de les activitats del Llibre de l’alumne, se’n
proposen unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes
d’aprenentatge dels alumnes.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç de de tipologia diversa.
AMPLIACIÓ
264
Bateria d’activitats d’ampliació de tipologia diversa.
Rúbrica de Estàndards d’aprenentatge
Estàndards d’aprenentatge
Relació d’activitats LA*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1 Reconeix un cariotip humà normal masculí i femení.
1, 2, 3, 4, 5, 42, 43
Reconeix tots els elements importants.
Reconeix molts elements importants.
Reconeix alguns elements importants.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
2.1. Diferencia entre caràcters continus i discontinus.
6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 44, 45, 46, 47, 48, 49
Distingeix els conceptes principals sense errors.
Distingeix els conceptes principals cometent pocs errors.
Distingeix els conceptes principals cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
3.1. Identifica les alteracions genètiques principals i les malalties hereditàries més freqüents i el seu abast social.
14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 50, 51,52, 53, 54, 55, 56, 57, 58, 59
Diferencia els conceptes i resol totes les activitats correctament.
Diferencia quasi tots els conceptes i resol amb errors algunes activitats.
Diferencia alguns conceptes i resol amb molts errors les activitats.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
4.1 Reconeix les malformacions congènites principals i algunes causes que les produeixen.
36, 37, 60 Reconeix les malformacions bàsiques i les relaciona amb les causes correctament.
Reconeix les malformacions bàsiques i les relaciona amb les causes de manera vàlida però comet alguns errors.
Reconeix les malformacions bàsiques i les relaciona amb les causes cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
5.1 Coneix les tècniques més comuns de diagnòstic genètic i la importància social que té.
38, 39, 40, 41, 61
Identifica els conceptes principals sense errors.
Identifica els conceptes principals cometent pocs errors.
Identifica els conceptes
principals cometent molts errors.
Respon de manera totalment errònia o no respon.
6.1. Descriu i interpreta les seues observacions.
Tècniques de treball, Tasca de recerca
Interpreta les observacions correctament.
Interpreta les observacions amb pocs errors.
Interpreta les observacions amb molts errors.
No interpreta les observacions.
7.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica de diverses fonts i la transmet amb ajuda de les TIC.
Tècniques de treball i experimentació,
Tasca de recerca
Selecciona i empra la informació
cometent pocs errors.
Selecciona i empra la informació
amb adequació escassa.
Selecciona i empra la informació
amb adequació nul·la.
No fa cerques d'informació.
*Els nombres corresponen a les activitats de l’LA.
265
Unitat 8: ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LA VIDA
Objectius
Diferenciar les diverses hipòtesis que s’han proposat sobre l’origen de la vida.
Conéixer les característiques de la Terra primitiva que van possibilitar el sorgiment de la vida.
Diferenciar els conceptes de fixisme i evolucionisme.
Conéixer les proves que donen suport a l’existència del procés evolutiu.
Raonar els fonaments de la teoria evolutiva actual.
Identificar les etapes del procés pel qual es formen espècies noves.
Comprendre l’existència de microevolució i de macroevolució.
Distingir entre gradualisme i puntualisme.
Conéixer les etapes bàsiques en el procés de sorgiment de l’ésser humà actual.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge
Relació activitats LA*
Competències clau
L’origen de la vida
Teoria de la generació espontània
La hipòtesi d’Oparin La hipòtesi de la
panspèrmia Hipòtesi actual
1. Diferenciar diverses hipòtesis sobre l’origen de la vida.
1.1. Distingeix les hipòtesis biogèniques i abiogèniques.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 46, 47, 48, 49
CCLI CMCCT CAA CSC
Fixisme davant d’evolucionisme
2. Analitzar la diferència entre fixisme i evolucionisme.
2.1. Distingeix entre les teories fixistes i les evolucionistes.
13, 14, 50, 51, 52
CCLI CMCCT CAA
Les proves de l’evolució Proves anatòmiques i
morfològiques Proves fòssils Proves
embriològiques Proves
biogeogràfiques Proves moleculars Altres proves
3. Conéixer les proves de l’evolució.
3.1. Interpreta diverses proves a favor de l’evolució.
15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 53, 54, 55, 56, 57
CCLI CMCCT CAA CD
Teories evolucionistes 4. Comparar lamarckisme,
4.1. Distingeix les característiques
26, 27, 28, 29, 30, 31, 58, 59,
CCLI CMCCT
266
Lamarckisme Darwinisme Neodarwinisme o
teoria sintètica El neutralisme L’equilibri puntuat o
puntualisme L’endosimbiosi Biologia evolutiva del
desenvolupament
darwinisme i neodarwinisme.
diferenciadores entre lamarckisme, darwinisme, neodarwinisme i neutralisme.
60, 61 CAA
5. Conéixer les aportacions de la teoria endosimbiòtica i de la biologia evolutiva del desenvolupament.
5.1. Descriu el fonament de la teoria endosimbiòtica i de la biologia evolutiva del desenvolupament.
32, 33 CMCCT
La formació d’espècies noves
Mecanismes d’aïllament genètic
Microevolució i macroevolució
El ritme del canvi Els arbres filogenètics La biodiversitat
6. Comprendre els mecanismes de l’evolució destacant la importància de la mutació i de la selecció.
6.1. Identifica els principals mecanismes que porten a l’aparició d’espècies noves.
34, 35, 36, 37 CCLI CMCCT CAA
7. Analitzar el debat entre gradualisme i saltacionisme.
7.1. Analitza els arguments a favor i en contra del gradualisme i del saltacionisme.
38, 39, 62, CCLI CMCCT
8. Interpretar arbres filogenètics.
8.1. Estableix la relació entre variabilitat genètica, adaptació i selecció natural.
42, 63 CCLI CMCCT
8.2. Interpreta arbres filogenètics.
40, 41 CCLI CMCCT SIEE
L’aparició de l’espècie humana
La família Homínids El procés
d’hominització Principals
representants del gènere Homo
L’arbre filogenètic de l’espècie humana
9. Descriure l’hominització i interpretar l’arbre filogenètic humà.
9.1. Distingeix els principals representants del gènere Homo.
43, 44, 45, 64, 65, 66, 67
CMCCT CD SIEE
Tècniques de treball i 10. Aplicar tècniques 10.1. Descriu i Tècniques de CMCCT
267
experimentació
Tasca de recerca
experimentals i interpretar-ne els resultats.
interpreta les seues observacions.
treball i experimentació
CAA SIEE
11. Buscar, seleccionar i interpretar la informació de caràcter científic.
11.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica de diverses fonts i la transmet usant les TIC.
Tasca de recerca
CMCCT CD CAA SIEE
12. Participar, valorar i respectar el treball individual i en equip.
12.1. Participa, valora i respecta el treball individual i en grup.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
CSC
*LA: Llibre de l’alumne.
CCLI: Competència en comunicació lingüística; CMCT: Competència matemàtica i competències bàsiques en
ciència i tecnologia; CD: Competència digital; CAA: Competència per a aprendre a aprendre; CSC:
Competències socials i cíviques; SIEE: Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor; CEC: Consciència i expressions
culturals.
Temporització
El temps previst per al desenvolupament de la unitat és de tres setmanes, encara que caldrà
adaptar-se a les necessitats dels alumnes.
Atenció a la diversitat
En relació amb les necessitats dels alumnes, a més de les activitats del Llibre de l’alumne, se’n
proposen unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes
d’aprenentatge dels alumnes.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç de de tipologia diversa.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació de tipologia diversa.
268
Rúbrica de Estàndards d’aprenentatge
Estàndards d’aprenentatge
Relació d’activitats LA*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Distingeix les
hipòtesis biogèniques i
abiogèniques.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7,
8, 9, 10, 11, 12,
46, 47, 48, 49
Distingeix els
conceptes
principals sense
errors
Distingeix els
conceptes
principals
cometent pocs
errors
Distingeix els
conceptes
principals
cometent molts
errors
Distingeix de
manera
totalment
errònia o no
respon
2.1. Distingeix entre les
teories fixistes i les
evolucionistes.
13, 14, 50, 51,
52
Diferencia unes
teories d'altres
correctament.
Diferencia unes
teories d'altres
amb alguns
errors.
Diferencia unes
teories d'altres
amb molts
errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
3.1. Interpreta diverses
proves a favor de
l’evolució.
15, 16, 17, 18,
19, 20, 21, 22,
23, 24, 25, 53,
54, 55, 56, 57
Interpreta
dades i
identifica els
fets sense
errors.
Interpreta
dades i
identifica els
fets cometent
pocs errors.
Interpreta
dades i
identifica els
fets cometent
molts errors.
Interpreta de
manera
totalment
errònia o no
respon.
4.1. Distingeix les
característiques
diferenciadores entre
lamarckisme,
darwinisme,
neodarwinisme i
neutralisme.
26, 27, 28, 29,
30, 31, 58, 59,
60, 61
Diferencia unes
teories d'altres
correctament.
Diferencia unes
teories d'altres
amb alguns
errors.
Diferencia unes
teories d'altres
amb molts
errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
5.1. Descriu el
fonament de la teoria
endosimbiòtica i de la
biologia evolutiva del
desenvolupament.
32, 33 Identifica els
conceptes sense
errors.
Identifica els
conceptes
cometent pocs
errors.
Identifica els
conceptes
cometent molts
errors.
Identifica de
manera
totalment
errònia o no
respon.
6.1. Identifica els
principals mecanismes
que porten a l’aparició
d’espècies noves.
34,35, 36, 37 Reconeix com
es produeixen
espècies noves
correctament.
Reconeix com
es produeixen
espècies noves
cometent pocs
errors.
Reconeix com
es produeixen
espècies noves
cometent molts
errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
7.1. Analitza els
arguments a favor i en
contra del gradualisme
i del saltacionisme.
38, 39, 62, Diferencia els
conceptes sense
errors.
Diferencia els
conceptes
cometent pocs
errors.
Diferencia els
conceptes
cometent molts
errors.
Diferència de
manera
totalment
errònia o no
respon.
8.1. Estableix la relació
entre variabilitat
genètica, adaptació i
selecció natural.
42, 63 Identifica els
conceptes sense
errors.
Identifica els
conceptes
cometent pocs
errors.
Identifica els
conceptes
cometent molts
errors.
No identifica
els conceptes.
8.2. Interpreta arbres
filogenètics.
40, 41 Treballa i
interpreta els
Treballa i
interpreta els
Treballa i
interpreta els
Respon de
manera
269
resultats sense
errors.
resultats amb
alguns errors.
resultats amb
molts errors.
totalment
errònia o no
respon.
9.1. Distingeix els
principals
representants del
gènere Homo.
43, 44, 45, 64,
65, 66, 67
Diferencia uns
grups d'altres
correctament.
Diferencia uns
grups d'altres
amb alguns
errors.
Diferencia uns
grups d'altres
amb molts
errors.
No diferencia
uns grups
d'uns altres.
10.1. Descriu i
interpreta les seues
observacions.
Tècniques de
treball i
experimentació
Interpreta les
observacions
correctament.
Interpreta les
observacions
cometent pocs
errors.
Interpreta les
observacions
amb dificultat,
cometent molts
errors.
No interpreta
les
observacions.
11.1. Busca, selecciona
i interpreta la
informació científica de
diverses fonts i la
transmet usant les TIC.
Tasca de
recerca
Selecciona i
empra la
informació
cometent pocs
errors.
Selecciona i
empra la
informació amb
bastant
adequació.
Selecciona i
empra la
informació amb
una adequació
nul·la.
No fa cerca
d'informació.
12.1. Participa, valora i
respecta el treball
individual i en grup.
Tècniques de
treball i
experimentació
Tasca de
recerca
Participa en el
treball en grup
adequadament.
Participa en el
treball en grup
adequadament,
encara que amb
distraccions.
Participa en el
treball en grup
amb poca
implicació.
No participa ni
valora el
treball de la
resta.
*Els nombres corresponen a les activitats de l’LA.
270
Unitat 9: L’ESTRUCTURA DELS ECOSISTEMES
Objectius
Reconéixer els factors ambientals i la influència que tenen sobre els éssers vius.
Comparar les adaptacions dels éssers vius als diversos medis.
Conéixer els conceptes de factor limitant i límit de tolerància.
Analitzar els conceptes de biòtop, població, comunitat i ecòtop.
Identificar les relacions interespecífiques i intraespecífiques com a factors de regulació dels
ecosistemes.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge
Relació activitats LA*
Competències clau
Els factors ambientals Els factors biòtics i
abiòtics Els factors
limitants
1. Categoritzar els factors ambientals i la influència que tenen sobre els éssers vius.
1.1. Reconeix els factors ambientals que condicionen el desenvolupament dels éssers vius en un ambient determinat i valora la importància que tenen en la conservació d’aquest.
1, 2, 3, 4, 37, 38 CCLI CMCCT CD CAA
Les adaptacions dels éssers vius al medi A l’escassetat
d’aigua Als canvis de
temperatura A la llum A la falta d’oxigen A la concentració
de sals A la falta
d’aliments Les modificacions
del medi pels éssers vius
2. Comparar adaptacions dels éssers vius a diversos medis, mitjançant la utilització d’exemples.
2.1. Interpreta les adaptacions dels éssers vius a un ambient determinat i relaciona l’adaptació amb el factor o els factors ambientals que el desencadenen.
5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 39, 40, 41, 42, 43, 44
CCLI CMCCT CD CAA SIEE CCEC
Les poblacions Concepte de
població
3. Identificar les relacions intraespecífiques
3.1. Reconeix i descriu diverses relacions intraespecífiques i la
22,23, 24, 25, 26, 27, 45, 46, 47, 48
CCLI CMCCT CAA
271
Tipus d’associacions intraespecífiques
com a factors de regulació dels ecosistemes.
influència que tenen en la regulació dels ecosistemes
Les comunitats Concepte de
comunitat Les relacions
interespecífiques
4. Identificar les relacions interespecífiques com a factors de regulació dels ecosistemes.
4.1. Reconeix i descriu diverses relacions interespecífiques i la influència que tenen en la regulació dels ecosistemes
28, 29, 30,31, 32, 33, 49, 50, 51
CCLI CMCCT CAA
Els ecosistemes 5. Explicar els conceptes de biòtop, ecotò i ecosistema.
5.1. Inicia l’anàlisi de les relacions entre biòtop i biocenosi, i avalua la importància que tenen per a mantenir l’equilibri de l’ecosistema.
34, 35, 36, 52, 53
CCLI CMCCT CD CAA
Tècniques de treball i experimentació
Tasca de recerca
6. Buscar, seleccionar i interpretar la informació de caràcter científic.
6.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica de diverses fonts i la transmet amb ajuda de les TIC.
Tasca de recerca
CMCCT CD CAA SIEE CSC
7. Participar, valorar i respectar el treball individual i en equip.
7.1. Participa, valora i respecta el treball individual i en grup.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca
CSC
*LA: Llibre de l’alumne.
CCLI: Competència en comunicació lingüística; CMCT: Competència matemàtica i competències bàsiques en
ciència i tecnologia; CD: Competència digital; CAA: Competència per a aprendre a aprendre; CSC:
Competències socials i cíviques; SIEE: Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor; CEC: Consciència i expressions
culturals.
Temporització
El temps previst per al desenvolupament de la unitat és de tres setmanes.
Atenció a la diversitat
En relació amb les necessitats dels alumnes, a més de les activitats del Llibre de l’alumne, se’n
proposen unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes
d’aprenentatge dels alumnes.
272
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç de de tipologia diversa.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació de tipologia diversa.
Rúbrica de Estàndards d’aprenentatge
Estàndards d’aprenentatge
Relació d’activitats LA*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Reconeix els factors ambientals que condicionen el desenvolupament dels éssers vius en un ambient determinat i valora la importància que tenen en la conservació d’aquest.
1, 2, 3, 4, 37, 38 Distingeix els
conceptes
principals sense
errors.
Distingeix els
conceptes
principals
cometent pocs
errors.
Distingeix els
conceptes
principals
cometent molts
errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
2.1. Interpreta les adaptacions dels éssers vius a un ambient determinat i relaciona l’adaptació amb el factor o els factors ambientals que el desencadenen.
5, 6, 7, 8, 9, 10,
11, 12, 13, 14,
15, 16, 17, 18,
19, 20, 21, 39,
40, 41, 42, 43,
44
Reconeix quin
tipus
d'adaptació es
produeix en
cada cas sense
errors.
Reconeix quin
tipus
d'adaptació es
produeix en
cada cas amb
alguns errors.
Reconeix quin
tipus
d'adaptació es
produeix en
cada cas amb
molts errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
3.1. Reconeix i descriu diverses relacions intraespecífiques i la influència que tenen en la regulació dels ecosistemes
22,23, 24, 25,
26, 27, 45, 46,
47, 48
Identifica tipus
diferents de
relacions sense
errors.
Identifica tipus
diferents de
relacions
cometent pocs
errors.
Identifica tipus
diferents de
relacions
cometent molts
errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
4.1. Reconeix i descriu diverses relacions interespecífiques i la influència que tenen en la regulació dels ecosistemes
28, 29, 30,31,
32, 33, 49, 50,
51
Identifica tipus
diferents de
relacions sense
errors.
Identifica tipus
diferents de
relacions
cometent pocs
errors.
Identifica tipus
diferents de
relacions
cometent molts
errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
5.1. Inicia l’anàlisi de les relacions entre biòtop i biocenosi, i avalua la importància que tenen per a mantenir l’equilibri de l’ecosistema.
34, 35, 36, 52,
53
Relaciona els
conceptes
principals sense
errors.
Relaciona els
conceptes
principals
cometent pocs
errors.
Relaciona els
conceptes
principals
cometent molts
errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
6.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica de
Tècniques de treball i experimentació
Selecciona i
empra la
Selecciona i
empra la
Selecciona i
empra la
No fa
cerques
273
diverses fonts i la transmet amb ajuda de les TIC.
Tasca de
recerca
informació
cometent pocs
errors.
informació amb
poca adequació.
informació amb
adequació
nul·la.
d'informació
.
7.1. Participa, valora i respecta el treball individual i en grup.
Tècniques de treball i experimentació Tasca de
recerca
Participa en el
treball en grup
adequadament.
Participa en el
treball en grup
adequadament,
encara que amb
distraccions.
Participa en el
treball en grup
amb poca
implicació.
No hi
participa ni
valora el
treball de la
resta.
*Els nombres corresponen a les activitats de l’LA.
274
Unitat 10. DINÀMICA DELS ECOSISTEMES
Objectius
Explicar com circulen la matèria i l’energia en un ecosistema.
Reconéixer la participació de la matèria orgànica i inorgànica en els cicles biogeoquímics.
Expressar com es produeix la transferència de matèria i energia en una cadena o una xarxa tròfica.
Identificar els diversos nivells tròfics i les seues relacions en els ecosistemes.
Establir la relació entre les transferències d’energia dels nivells tròfics i la seua eficiència energètica.
Elaborar i interpretar les piràmides tròfiques.
Comparar diversos models de creixement de les poblacions.
Analitzar els canvis de les comunitats en el temps i distingir entre successions primàries i secundàries.
Fer una tasca de recerca.
Programació didàctica de la unitat
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge
Relació activitats LA*
Competències clau
Matèria i energia en els ecosistemes El cicle de la matèria L’energia en els
ecosistemes
1. Expressar com es produeix la transferència de matèria i energia en un ecosistema.
1.1. Elabora i interpreta diagrames que expressen la transferència de matèria i energia en un ecosistema.
1, 2, 3, 36, 37 CCLI CMCCT CD CAA
Els cicles biogeoquímics Cicle del carboni Cicle del nitrogen Cicle del fòsfor Cicle del sofre
2. Reconéixer la participació de la matèria orgànica i inorgànica en els cicles biogeoquímics.
2.1. Elabora i interpreta diagrames sobre els diversos cicles biogeoquímics.
4, 5, 6, 7, 8, 9, 38, 39, 40
CCLI CMCCT CAA
Relacions tròfiques dels éssers vius
Els nivells tròfics Les cadenes tròfiques Les xarxes tròfiques
3. Reconéixer els diversos nivells tròfics d’un ecosistema.
3.1. Identifica i elabora cadenes i xarxes tròfiques en un ecosistema.
10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 41, 42
CCLI L CMCCT CAA
Productivitat dels ecosistemes Producció Productivitat Piràmides tròfiques
4. Establir la relació entre les transferències d’energia dels nivells tròfics i la seua eficiència energètica.
4.1. Diferencia els conceptes de producció bruta, producció neta i productivitat.
18, 19, 44, 45 CCLI CMCCT CAA
4.2. Identifica factors limitants biòtics i
20, 21, 22
275
abiòtics en els ecosistemes.
5. Relacionar les pèrdues energètiques produïdes en cada nivell tròfic amb l’aprofitament dels recursos alimentaris del planeta des d’un punt de vista sostenible.
5.1. Elabora i interpreta piràmides tròfiques.
23, 24, 43 CMCCT SIEE CSC
Dinàmica de les poblacions Estratègies de
creixement de les poblacions
Corbes de supervivència de les poblacions
Canvis en les poblacions
6. Reconéixer la influència de factors endògens i exògens en la regulació de les poblacions.
6.1. Aplica els conceptes de capacitat de càrrega, taxa de natalitat i taxa de mortalitat d’una població.
25, 46 CCLI CMCCT CAA
6.2. Identifica diverses estratègies de reproducció i les relaciona amb la corba de supervivència de la població.
26, 27, 28, 47 CCLI CMCCT
6.3. Diferencia factors externs i interns en l’evolució de les poblacions.
29, 30 CCLI CMCCT
Dinàmica de les comunitats Successió primària Successió secundària Característiques de les
successions
7. Identificar els canvis que es produeixen en les comunitats al llarg del temps.
7.1. Enumera les etapes d’una successió primària i diferencia entre successió primària i successió secundària.
31, 32, 33, 34, 35, 48, 49, 50
CMCCT CD
Tècniques de treball i experimentació
Tasca de recerca
8. Fer càlculs. 8.1. Descriu i interpreta els resultats.
Tècniques de treball, Tasca de recerca
CMCCT CAA SIEE
9. Buscar, seleccionar i interpretar la informació de caràcter científic.
9.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica de diverses fonts i la transmet amb ajuda de les TIC.
Tècniques de treball i experimentació, Tasca de recerca
CMCCT CD CAA
10. Participar, valorar i respectar el treball individual i en equip.
10.1. Participa, valora i respecta el treball individual i en grup.
Tasca de recerca
CSC
*LA: Llibre de l’alumne.
CCLI: Competència en comunicació lingüística; CMCT: Competència matemàtica i competències bàsiques en
ciència i tecnologia; CD: Competència digital; CAA: Competència per a aprendre a aprendre; CSC:
276
Competències socials i cíviques; SIEE: Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor; CEC: Consciència i expressions
culturals.
Temporització
El temps previst per al desenvolupament de la unitat és de tres setmanes.
Atenció a la diversitat
En relació amb les necessitats dels alumnes, a més de les activitats del Llibre de l’alumne, se’n
proposen unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes
d’aprenentatge dels alumnes.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç de de tipologia diversa.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació de tipologia diversa.
Rúbrica de Estàndards d’aprenentatge
Estàndards d’aprenentatge
Relació d’activitats LA*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Elabora i
interpreta
diagrames que
expressen la
transferència de
matèria i energia
en un ecosistema.
1, 2, 3, 36, 37 Distingeix els
conceptes
principals
sense errors.
Distingeix els
conceptes
principals
cometent pocs
errors.
Distingeix els
conceptes
principals
cometent molts
errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
2.1. Elabora i
interpreta
diagrames sobre
els diversos cicles
biogeoquímics.
4, 5, 6, 7, 8, 9,
38, 39, 40
Coneix els
diversos cicles
correctament.
Coneix els
diversos cicles
amb alguns
errors.
Coneix els
diversos cicles
amb molts
errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
3.1. Identifica i
elabora cadenes i
xarxes tròfiques
en un ecosistema.
10, 11, 12, 13,
14, 15, 16, 17,
41, 42
Interpreta
dades i
identifica els
fets sense
errors.
Interpreta dades i
identifica els fets
cometent pocs
errors.
Interpreta
dades i
identifica els
fets cometent
molts errors.
Interpreta de
manera
totalment
errònia o no
respon.
277
4.1. Diferencia els
conceptes de
producció bruta,
producció neta i
productivitat.
18, 19, 44, 45 Diferencia uns
conceptes
d'altres
correctament.
Diferencia uns
conceptes d'altres
amb alguns
errors.
Diferencia uns
conceptes
d'altres amb
molts errors.
Diferència de
manera
totalment
errònia o no
respon.
4.2. Identifica
factors limitants
biòtics i abiòtics
en els
ecosistemes.
20, 21, 22 Identifica els
conceptes
sense errors.
Identifica els
conceptes
cometent pocs
errors.
Identifica els
conceptes
cometent molts
errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
5.1. Elabora i
interpreta
piràmides
tròfiques.
23, 24, 43 Interpreta
dades
correctament.
Interpreta dades
cometent pocs
errors.
Interpreta
dades cometent
molts errors.
Interpreta de manera totalment errònia o no respon.
6.1. Aplica els
conceptes de
capacitat de
càrrega, taxa de
natalitat i taxa de
mortalitat d’una
població.
25, 46 Diferencia els
conceptes
sense errors.
Diferencia els
conceptes
cometent pocs
errors.
Diferencia els
conceptes
cometent molts
errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
6.2. Identifica
diverses
estratègies de
reproducció i les
relaciona amb la
corba de
supervivència de
la població.
26, 27, 28, 47 Identifica els
conceptes
sense errors.
Identifica els
conceptes
cometent pocs
errors.
Identifica els
conceptes
cometent molts
errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
6.3. Diferencia
factors externs i
interns en
l’evolució de les
poblacions.
29, 30 Treballa i
interpreta els
resultats
sense errors.
Treballa i
interpreta els
resultats amb
alguns errors.
Treballa i
interpreta els
resultats amb
molts errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
7.1. Enumera les
etapes d’una
successió
primària i
diferencia entre
successió
primària i
31, 32, 33, 34,
35, 48, 49, 50
Diferencia
unes etapes
d'altres
correctament.
Diferencia unes
etapes d'altres
amb alguns
errors.
Diferencia unes
etapes d'altres
amb molts
errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
278
successió
secundària.
8.1. Descriu i
interpreta els
resultats.
Tècniques de
treball, Tasca de
recerca
Interpreta els
resultats
correctament.
Interpreta els
resultats amb
pocs errors.
Interpreta els
resultats amb
molts errors.
No interpreta
els resultats.
9.1. Busca,
selecciona i
interpreta la
informació
científica de
diverses fonts i la
transmet amb
ajuda de les TIC.
Tècniques de treball i experimentació,
Tasca de
recerca
Selecciona i
empra la
informació
cometent
pocs errors.
Selecciona i
empra la
informació amb
bastant
adequació.
Selecciona i
empra la
informació amb
adequació
nul·la.
No busca ni
selecciona la
informació.
10.1. Participa,
valora i respecta
el treball
individual i en
grup.
Tasca de
recerca
Participa en el
treball en grup
correctament.
Participa en el
treball en grup
amb poques
desatencions.
Participa en el
treball amb
poca implicació.
No participa ni
valora el
treball de la
resta de
l'alumnat.
*Els nombres corresponen a les activitats de l’LA.
279
Unitat 11. IMPACTES DE LES ACTIVITATS HUMANES EN
EL MEDI AMBIENT
Objectius
Descriure l’impacte d’algunes actuacions humanes sobre els ecosistemes.
Identificar les principals fonts de contaminació.
Reconéixer i valorar els principals recursos naturals de l’entorn.
Argumentar sobre les conseqüències de la sobreexplotació dels recursos naturals.
Diferenciar els principals processos de tractament de residus.
Valorar les iniciatives de reducció, reutilització i reciclatge de residus i la seua recollida selectiva.
Associar la utilització d’energies renovables al desenvolupament sostenible.
Reconéixer la importància de les actuacions individuals i col·lectives en la protecció del medi ambient.
Fer una tasca de recerca
Programació didàctica de la unitat
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge
Relació activitats LA*
Competències clau
Els impactes ambientals El problema de la
superpoblació Urbanització i destrucció
d’hàbitats Tipus d’impactes en els
ecosistemes
1. Reconéixer els principals tipus d’impactes en el medi ambient.
1.1. Relaciona el problema de la superpoblació amb la capacitat de càrrega de l’ecosistema.
4, 5, 49 CCLI CMCCT CD CAA CSC SIEE 1.2. Enumera els
principals impactes produïts per l’activitat humana.
1, 2, 3, 48
La sobreexplotació dels recursos La desaparició de masses
forestals L’impacte de l’agricultura
i la ramaderia La sobreexplotació dels
recursos pesquers La introducció d’espècies
invasores L’explotació dels recursos
minerals
2. Reconéixer les causes de l’esgotament dels recursos.
2.1. Argumenta sobre les actuacions humanes que posen en risc la disponibilitat futura de recursos.
6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 38, 39, 40, 50, 51, 52
CCLI CMCCT CAA CSC
2.2. Avalua les conseqüències de la gestió dels recursos naturals i el seu impacte en el procés de desertització i pèrdua
15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 53, 54
280
La pèrdua de la biodiversitat
de biodiversitat.
El problema de l’energia Fonts d’energia no
renovables Fonts d’energia
renovables
3. Identificar diverses fonts d’energia i reconéixer els problemes associats a l’ús d’energies no renovables.
3.1. Avalua les conseqüències ambientals de l’ús de diverses fonts d’energia i destaca la importància de les energies renovables per al desenvolupament sostenible del planeta.
26, 27, 28, 29, 30, 55, 56, 57, 58
CCLI CMCCT CD CSC
La contaminació Contaminació
atmosfèrica Contaminació de l’aigua Bioacumulació
4. Reconéixer les fonts de contaminació de l’aire, l’aigua i el sòl i descriure les conseqüències de les substàncies contaminants.
4.1. Identifica les actuacions humanes que tenen una influència negativa sobre l’augment de la contaminació.
31, 32, 33, 34, 35, 59, 60, 61, 62, 63
CCLI CMCCT CSC SIEE
Els residus i la seua gestió 5. Concretar diversos processos de tractament de residus.
5.1. Descriu els processos de tractament de residus i en valora críticament la recollida selectiva.
36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 64, 65, 66, 67
CCLI CMCCT CD CSC
La protecció del medi ambient Convenis internacionals Actuacions locals El desenvolupament
sostenible
6. Argumentar les raons de determinades actuacions individuals i col·lectives per a evitar el deteriorament del medi ambient.
6.1. Defensa i conclou sobre possibles actuacions per a la millora del medi ambient.
44, 45, 46, 47, 68, 69, 70
CMCCT CD CSC
Tècniques de treball i experimentació
Tasca de recerca
7. Fer càlculs. 7.1. Descriu i interpreta els resultats.
Tècniques de treball, Tasca de recerca
CMCCT CAA SIEE
8. Buscar, seleccionar i interpretar la informació de caràcter científic.
8.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica de diverses fonts i la transmet amb ajuda de les TIC.
Tècniques de treball i experimentació,
Tasca de recerca
CMCCT CD CAA
9. Participar, valorar i respectar el treball individual i en equip.
9.1. Participa, valora i respecta el treball individual i en grup.
Tasca de recerca
CSC
*LA: Llibre de l’alumne.
281
CCLI: Competència en comunicació lingüística; CMCT: Competència matemàtica i competències bàsiques en
ciència i tecnologia; CD: Competència digital; CAA: Competència per a aprendre a aprendre; CSC:
Competències socials i cíviques; SIEE: Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor; CEC: Consciència i expressions
culturals.
Temporització
El temps previst per al desenvolupament de la unitat és de tres setmanes.
Atenció a la diversitat
En relació amb les necessitats dels alumnes, a més de les activitats del Llibre de l’alumne, se’n
proposen unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes
d’aprenentatge dels alumnes.
REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç de de tipologia diversa.
AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació de tipologia diversa.
Rúbrica de Estàndards d’aprenentatge
Estàndards d’aprenentatge
Relació d’activitats LA*
Excel·lent 3
Satisfactori 2
En procés 1
No assolit 0
Punts
1.1. Relaciona el
problema de la
superpoblació amb la
capacitat de càrrega de
l’ecosistema.
4, 5, 49 Relaciona els
conceptes
principals sense
errors.
Relaciona els
conceptes
principals
cometent
pocs errors.
Relaciona els
conceptes
principals
cometent
molts errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
1.2. Enumera els
principals impactes
produïts per l’activitat
humana.
1, 2, 3, 48, Tasca
de recerca
Distingeix els
impactes
correctament.
Distingeix els
impactes amb
alguns errors.
Distingeix
els impactes
amb molts
errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
2.1. Argumenta sobre
les actuacions
humanes que posen en
risc la disponibilitat
6, 7, 8, 9, 10, 11,
12, 13, 14, 38, 39,
40, 50, 51, 52,
Identifica els fets
sense errors.
Identifica els
fets cometent
pocs errors.
Identifica els
fets
cometent
molts errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
282
futura de recursos. respon.
2.2. Avalua les
conseqüències de la
gestió dels recursos
naturals i el seu
impacte en el procés
de desertització i
pèrdua de
biodiversitat.
15, 16, 17, 18, 19,
20, 21, 22, 23, 24,
25, 53, 54
Explica de manera
adequada els
conceptes, i
identifica tots els
elements
importants.
Explica els
conceptes
amb alguns
errors, i
identifica
quasi tots els
elements
importants.
Explica els
conceptes
amb molts
errors, i
identifica
pocs
elements
importants.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
3.1. Avalua les
conseqüències
ambientals de l’ús de
diverses fonts
d’energia i destaca la
importància de les
energies renovables
per al
desenvolupament
sostenible del planeta.
26, 27, 28, 29, 30,
55, 56, 57, 58
Explica els
continguts sense
errors.
Explica els
continguts
cometent
pocs errors.
Explica els
continguts
cometent
molts errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
4.1. Identifica les
actuacions humanes
que tenen una
influència negativa
sobre l’augment de la
contaminació.
31, 32, 33, 34, 35,
59, 60, 61, 62, 63,
Tècniques de
treball i
experimentació
Interpreta dades
correctament.
Interpreta
dades
cometent
pocs errors.
Interpreta
dades
cometent
molts errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
5.1. Descriu els
processos de
tractament de residus i
en valora críticament la
recollida selectiva.
36, 37, 38, 39, 40,
41, 42, 43, 64, 65,
66, 67
Diferencia els
conceptes sense
errors.
Diferencia els
conceptes
cometent
pocs errors.
Diferencia
els
conceptes
cometent
molts errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
6.1. Defensa i conclou
sobre possibles
actuacions per a la
millora del medi
ambient.
44, 45, 46, 47, 68,
69, 70
Exposa les
conclusions amb
claredat.
Exposa les
conclusions
cometent
pocs errors.
Exposa les
conclusions
cometent
molts errors.
Respon de
manera
totalment
errònia o no
respon.
7.1. Descriu i
interpreta els resultats.
Tècniques de
treball, Tasca de
recerca
Interpreta els
resultats
correctament.
Interpreta els
resultats amb
pocs errors.
Interpreta
els resultats
amb molts
errors.
No
interpreta
els resultats.
8.1. Busca, selecciona i
interpreta la
informació científica de
Tècniques de treball i experimentació,
Selecciona i
empra la
informació
Selecciona i
empra la
informació
Selecciona i
empra la
informació
No empra ni
selecciona la
283
diverses fonts i la
transmet amb ajuda de
les TIC.
Tasca de recerca cometent pocs
errors.
amb poca
adequació.
amb
adequació
nul·la.
informació.
9.1. Participa, valora i
respecta el treball
individual i en grup.
Tasca de recerca Participa en el
treball en grup
correctament.
Participa en el
treball en grup
amb poques
desatencions.
Participa en
el treball
amb poca
implicació.
No participa
ni valora el
treball de la
resta de
l'alumnat.
*Els nombres corresponen a les activitats de l’LA.
PROGRAMACIÓ
1r BATXILLERAT
BIOLOGIA I GEOLOGIA
284
Índice
Introducción …………………………………………………………………………………………………... 4
7. Componentes del currículo ……………………………………………………………….….….. 5
8. Metodología y materiales didácticos ………………………………………………….….... 6
9. Procedimientos e instrumentos de evaluación ………………………………….…….. 9
10. Objetivos, contenidos y competencias ………………………………………….……..…. 11
11. Programación de las unidades didácticas ……………………………………….……. 17
Contienen:
Objetivos de la unidad
Contenidos, criterios de evaluación, estándares de aprendizaje, indicadores y competencias
Temporalización
Rúbrica
285
1. Componentes del currículo
El currículo de esta materia se organiza en cinco núcleos: objetivos de etapa, metodología didáctica, contenidos, criterios de evaluación y estándares de aprendizaje evaluables. A todos ellos se superpone el enfoque competencial fijado en el desarrollo de las competencias clave que se vinculan a los criterios de evaluación y los estándares de la materia.
CURRÍCULO
Objetivos de etapa Logros que los estudiantes deben alcanzar al finalizar cada etapa educativa.
No están asociados a un curso ni a una materia concreta.
Metodología
didáctica
Conjunto de estrategias, procedimientos y acciones planificadas por el
profesorado para posibilitar el aprendizaje del alumnado y el logro de los
objetivos.
Contenidos Conjunto de conocimientos, habilidades, destrezas y actitudes que
contribuyen al logro de los objetivos y a la adquisición de competencias.
Criterios de
evaluación
Referentes específicos para evaluar el aprendizaje del alumnado.
Describen los conocimientos y competencias que se quieren valorar y que
el alumnado debe adquirir y desarrollar en cada materia.
Estándares de
aprendizaje
Especificaciones de los criterios de evaluación que permiten definir los
resultados de aprendizaje, y que concretan lo que el estudiante debe
saber, comprender y saber hacer en cada materia. Deben ser observables,
medibles y evaluables, y permitir graduar el rendimiento o logro alcanzado.
Competencias Capacidades para aplicar de forma integrada los contenidos de cada
enseñanza y etapa educativa, con el fin de lograr la realización adecuada
de actividades y la resolución eficaz de problemas complejos.
286
2. Metodología y materiales didácticos
Principios metodológicos
La metodología que vamos a poner en juego a lo largo de este curso se asienta en los siguientes principios:
Funcionalidad de los aprendizajes: ponemos el foco en la utilidad de la biología y la geología para comprender el mundo que nos rodea, determinando con ello la posibilidad de aplicarlas a diferentes campos de conocimiento de la ciencia o de la tecnología o a distintas situaciones que se producen (y debaten) en nuestra sociedad o incluso en nuestra vida cotidiana.
Peso importante de las actividades: la extensa práctica de ejercicios y problemas afianza los conocimientos adquiridos.
Importancia del trabajo científico: el alumno no aprende de manera pasiva, sino que se comporta como un científico, realizando prácticas (o aprendiendo a hacerlas mediante simulaciones y vídeos) y aprendiendo técnicas y procedimientos habituales en la actividad científica.
Orientación a resultados: nuestro objetivo es doble; por una parte, que los alumnos adquieran un aprendizaje bien afianzado, para lo cual utilizaremos ayudas didácticas diversas a lo largo del desarrollo de las unidades y al finalizarlas (por ejemplo, mediante resúmenes que sinteticen los conocimientos esenciales que les permitan superar los exámenes); por otra parte, le concedemos una importancia capital a la evaluación, ya que el sentido de la etapa es preparar al alumno para las pruebas que le permitan continuar estudios superiores.
Motivación: nuestra metodología favorece las actitudes positivas hacia la biología y la geología en cuanto a la valoración, al aprecio y al interés por esta materia y por su aprendizaje, generando en el alumnado la curiosidad y la necesidad por adquirir los conocimientos, las destrezas y los valores y actitudes competenciales para usarlos en distintos contextos dentro y fuera del aula.
Materiales didácticos
Con el objetivo de poner en práctica los principios metodológicos en los que creemos, hemos seleccionado un conjunto de materiales didácticos que responden a nuestro planteamiento. Estos materiales son los que componen libre de la editorial ECIR para Biología y Geología de 1º Bachillerato.
287
3. Procedimientos e instrumentos de
evaluación
La normativa vigente señala que la evaluación de los procesos de aprendizaje del alumnado de Bachillerato será continua, tendrá un carácter formativo y será un instrumento para la mejora tanto de los procesos de enseñanza como de los procesos de aprendizaje.
Por su parte, los referentes para la comprobación del grado de adquisición de las competencias y el logro de los objetivos de la etapa en las evaluaciones continua y final de las materias son los criterios de evaluación y los indicadores a ellos asociados en cada uno de los cursos así como los estándares de aprendizaje evaluables.
Temporalización
A lo largo de cada curso escolar se realizarán, al menos, tres sesiones de evaluación de los aprendizajes del alumnado, una por trimestre. La última sesión se entenderá como la de evaluación final ordinaria del curso.
En el contexto del proceso de evaluación continua, cuando el progreso de un alumno no sea el adecuado, el profesorado adoptará las medidas que considere oportunas para ayudarle a superar las dificultades mostradas. Estas medidas se adoptarán en cualquier momento del curso, tan pronto como se detecten las dificultades, y estarán dirigidas a garantizar la adquisición de los aprendizajes básicos para continuar el proceso educativo.
El alumnado podrá realizar en el mes de julio una prueba extraordinaria de aquellas materias que no haya superado en la evaluación final ordinaria de junio.
Procedimientos e instrumentos
La evaluación requiere el empleo de herramientas adecuadas a los conocimientos y competencias, que tengan en cuenta situaciones y contextos concretos que permitan a los alumnos demostrar su dominio y aplicación, y cuya administración resulte viable.
La evaluación de los aprendizajes del alumnado se aborda, habitualmente, a través de diferentes técnicas aplicables en el aula. Al evaluar competencias, los métodos de evaluación que se muestran más adecuados son los que se basan en la valoración de la información obtenida de las respuestas del alumnado ante situaciones que requieren la aplicación de conocimientos.
En el caso de determinadas competencias se requiere la observación directa del desempeño del alumno, como ocurre en la evaluación de ciertas habilidades manipulativas, actitudes (hacia la lectura, la resolución de problemas, etc.) o valores (perseverancia, minuciosidad, etc.). Y, en general, el grado en que un alumno ha desarrollado las competencias podría ser determinado mediante procedimientos como la resolución de problemas, la realización de trabajos y actividades prácticas, etc.
Junto con estos instrumentos, utilizamos también pruebas administradas colectivamente, que constituyen el procedimiento habitual de las evaluaciones nacionales e internacionales que vienen realizándose sobre el rendimiento del alumnado.
288
Para llevar a cabo esta evaluación se emplean pruebas en las que se combinan diferentes formatos de ítems:
Preguntas de respuesta cerrada, bajo el formato de elección múltiple, en las que solo una opción es correcta y las restantes se consideran erróneas.
Preguntas de respuesta semiconstruida, que incluyen varias preguntas de respuesta cerrada dicotómicas o solicitan al alumnado que complete frases o que relacione diferentes términos o elementos.
Preguntas de respuesta construida que exigen el desarrollo de procedimientos y la obtención de resultados. Este tipo de cuestiones contempla la necesidad de alcanzar un resultado único, aunque podría expresarse de distintas formas y describirse diferentes caminos para llegar al mismo. Tanto el procedimiento como el resultado han de ser valorados, para lo que hay que establecer diferentes niveles de ejecución en la respuesta en función del grado de desarrollo competencial evidenciado.
Preguntas de respuesta abierta que admiten respuestas diversas, las cuales, aun siendo correctas, pueden diferir de unos alumnos a otros.
HERRAMIENTAS DE EVALUACIÓN
Pruebas de evaluación por unidad.
Actividades del libro del alumno.
Test de evaluación digitalizados (que pueden realizarse a través de plataforma).
Fichas de documentos (biografías, noticias de interés, etc.) con actividades.
Prácticas de laboratorio.
Enlaces a vídeos con actividades.
Páginas web con actividades.
Actividades de refuerzo por unidad.
Actividades de ampliación por unidad.
289
4. Objetivos, contenidos y competencias
Objetivos
El currículo de Biología y Geología en Bachillerato viene enmarcado por el referente que suponen los objetivos generales de la etapa, que han de alcanzarse como resultado de las experiencias de enseñanza-aprendizaje diseñadas a tal fin. Los objetivos vinculados al área son los siguientes:
Ejercer la ciudadanía democrática, desde una perspectiva global, y adquirir una conciencia cívica responsable.
Consolidar una madurez personal y social que les permita actuar de forma responsable y autónoma y desarrollar su espíritu crítico.
Fomentar la igualdad efectiva de derechos y oportunidades entre hombres y mujeres, analizar y valorar críticamente las desigualdades y discriminaciones existentes, y en particular la violencia contra la mujer e impulsar la igualdad real y la no discriminación de las personas por cualquier condición o circunstancia personal o social, con atención especial a las personas con discapacidad.
Afianzar los hábitos de lectura, estudio y disciplina, como condiciones necesarias para el eficaz aprovechamiento del aprendizaje, y como medio de desarrollo personal.
Dominar, tanto en su expresión oral como escrita, la lengua castellana.
Utilizar con solvencia y responsabilidad las tecnologías de la información y la comunicación.
Acceder a los conocimientos científicos y tecnológicos fundamentales y dominar las habilidades básicas propias de la modalidad elegida.
Comprender los elementos y procedimientos fundamentales de la investigación y de los métodos científicos. Conocer y valorar de forma crítica la contribución de la ciencia y la tecnología en el cambio de las condiciones de vida, así como afianzar la sensibilidad y el respeto hacia el medio ambiente.
Afianzar el espíritu emprendedor con actitudes de creatividad, flexibilidad, iniciativa, trabajo en equipo, confianza en uno mismo y sentido crítico.
A su vez, nuestra programación didáctica concreta los siguientes objetivos específicos para la materia:
Conocer los conceptos, teorías y modelos más importantes y generales de la Biología y la Geología, de forma que permita tener una visión global del campo de conocimiento que abordan y una posible explicación de los fenómenos naturales más relevantes, aplicando estos conocimientos a situaciones reales y cotidianas.
Utilizar con cierta autonomía destrezas para realizar pequeñas investigaciones, documentales o experimentales, tanto de manera individual como grupal, aplicando algunas estrategias propias de las ciencias para abordar de forma crítica y contextualizada situaciones cotidianas de interés científico o social y reconocer el carácter tentativo y creativo del trabajo científico.
290
Utilizar los conocimientos de la Biología y la Geología en contextos diversos, analizando en situaciones cotidianas las relaciones de estas ciencias con la tecnología, la sociedad y el medio ambiente, para participar como ciudadanos y ciudadanas en la necesaria toma de decisiones fundamentadas en torno a problemas locales y globales a los que se enfrenta la humanidad y para contribuir a la conservación, protección y mejora del medio natural y social y en definitiva, construir un futuro sostenible.
Reconocer en la ciencia el carácter de actividad en permanente proceso de construcción, analizando, comparando hipótesis y teorías contrapuestas, valorando las aportaciones de los debates científicos a la evolución del conocimiento humano, para desarrollar un pensamiento crítico, apreciar la dimensión cultural de la ciencia en la formación integral de las personas y valorar sus repercusiones en la sociedad y en el medio ambiente.
Interpretar y expresar información científica con propiedad utilizando diversos soportes y recursos, incluyendo las Tecnologías de la Información y la Comunicación y usando la terminología adecuada para comunicarse de forma precisa respecto a temas científicos, tecnológicos y sociales relacionados con la materia y desarrollando, cuando sea necesario, actitudes que se asocian al trabajo científico, tales como la búsqueda de información, la capacidad crítica, la necesidad de verificación de los hechos, el cuestionamiento de lo obvio y la apertura ante nuevas ideas, el trabajo en equipo, la aplicación y difusión de los conocimientos.
Desarrollar el aprecio por los valores de justicia e igualdad, por los principios democráticos y por la defensa de los derechos y libertades constitucionales, rechazando cualquier forma de discriminación y manifestando una actitud crítica ante lenguajes, teorías, medios de comunicación o mensajes en general que supongan discriminación por razones de sexo, origen, creencia o cualquier otra circunstancia social o personal.
Integrar la dimensión social y tecnológica de la Biología y la Geología, comprendiendo las ventajas y problemas que su desarrollo plantea al medio natural, al ser humano y a la sociedad, para contribuir a la conservación y protección del patrimonio natural.
Realizar una aproximación a los diversos modelos de organización de los seres vivos, tratando de comprender su composición, estructura y funcionamiento como una posible respuesta a los problemas de supervivencia en un entorno determinado.
Entender el funcionamiento de los seres vivos como diferentes estrategias adaptativas al medio ambiente, comprendiendo la visión explicativa que ofrece la teoría de la evolución a la biodiversidad.
Reconocer la coherencia que ofrece la teoría de la tectónica de placas y la visión globalizadora y unificante que se propone en la explicación de fenómenos como el desplazamiento de los continentes, la formación de cordilleras y rocas y el dinamismo interno del planeta y su contribución a la explicación de la distribución de los seres vivos, así como adquirir una idea básica de la dinámica de la superficie terrestre, de los procesos generadores del relieve, de sus principales tipos y de su distribución general.
Conocer los datos que se poseen del interior de la Tierra y elaborar con ellos una hipótesis explicativa sobre su composición, su proceso de formación, su dinámica y evolución a lo largo del tiempo geológico.
291
Contenidos
En el Bachillerato, la materia Biología y Geología profundiza en los conocimientos adquiridos en la etapa anterior, analizando con mayor detalle la organización de los seres vivos, su biodiversidad, su distribución y los factores que en ella influyen, así como el comportamiento de la Tierra como un planeta en continua actividad.
La Biología y la Geología comparten algunas características comunes, como son el método científico y la base experimental, y se apoyan en los conceptos y las técnicas de la Física y la Química y elaboran modelos explicativos que dan coherencia a las interpretaciones de los fenómenos naturales que nos rodean con el fin de poder entenderlos e interpretarlos. Estos modelos han sentado las bases para un extraordinario avance científico y tecnológico aunque conlleven riesgos para el equilibrio del planeta.
Debido a la propia esencia de la ciencia, esta materia debe presentarse como un conocimiento riguroso que intenta responder a interrogantes que la humanidad se plantea sobre la naturaleza, y ayuda a resolver los problemas que afectan a las personas de forma global y local pero que tiene sus límites al estar condicionada por contextos sociales, económicos y éticos.
Esta materia facilitará que los alumnos y las alumnas consoliden los conocimientos y destrezas que les permitan ser ciudadanos y ciudadanas con una actitud respetuosa hacia su propia persona y hacia las demás, con el medio y el material que utilizan o que está a su disposición, así como adquirir el grado suficiente de responsabilidad para la participación activa en la toma fundamentada de decisiones dentro de una sociedad democrática, capaces de tener criterios propios y de mantener el interés por aprender y descubrir. Por ello, en el desarrollo de la misma deben abordarse cuestiones y problemas científicos de interés social, considerando las implicaciones y perspectivas abiertas, valorando la importancia de adoptar decisiones colectivas fundamentadas y con sentido ético.
La Biología del presente curso estudia los seres vivos ofreciendo una panorámica sobre su unidad y su diversidad. Presenta y desarrolla las características comunes que tienen todos los seres vivos y sus niveles de organización. También se desarrolla y completa en esta etapa el estudio de la clasificación y organización de los seres vivos, y muy en especial desde el punto de vista de su funcionamiento y adaptación al medio en el que habitan de tal forma que el aprendizaje resulte lo más significativo posible.
Predispone al alumnado a reflexionar sobre la diversidad de los modos de vida como una respuesta adaptativa que les permite superar condiciones medioambientales adversas. El estudio preciso de los principales taxones de seres vivos se realiza para una mejor comprensión de la evolución, mostrando las diferentes estrategias para resolver un mismo problema vital. Así pues, los contenidos de la materia vinculados a la Biología, ofrecen una visión unitaria y general de los seres vivos.
La Geología ofrece una visión global e inherente a una serie de aspectos y fenómenos estudiados en la etapa anterior, como son la existencia de distintos tipos de rocas o el origen y formación del relieve, que se abordan en esta materia de manera más integrada. Esta visión se traslada también a las propiedades físicas y a los métodos de estudio para conocer la estructura interna de la Tierra en capas a partir de los datos obtenidos con los sistemas de observación actuales. Además, la comprensión del dinamismo del planeta es necesaria para entender estos y otros procesos, como son la meteorización, la estratificación o la actividad volcánica y sísmica en determinadas zonas.
La Geología toma como hilo conductor la teoría de la tectónica de placas. En primer lugar, analiza e interpreta los datos necesarios para formular sus hipótesis; en segundo lugar, estudia los procesos
292
geológicos y petrogénicos y sus manifestaciones y en tercer lugar examina la evolución de las placas y los agentes que las modifican, esto es, los procesos de geología externa e historia de la Tierra.
Tanto la Biología como la Geología relacionarán sus contenidos con otras materias y con problemas sociales, éticos y personales, favorecerán la reflexión sobre las relaciones de la ciencia y la tecnología con la sociedad y valorarán, desde un punto de vista individual y colectivo, las implicaciones éticas de la investigación. El estudio de la materia Biología y Geología contribuirá a que el alumnado adquiera las competencias propias de la actividad científica y tecnológica y promoverá el interés por buscar respuestas científicas. Todo ello, unido al planteamiento y diseño de pequeñas investigaciones, al trabajo en grupo, a las salidas al campo, al trabajo en el laboratorio, etc., favorecerá actitudes positivas hacia la ciencia y su aprendizaje, tan necesarias para la participación en la sociedad como ciudadanos y ciudadanas con actitud crítica y responsable.
Dicho todo lo anterior, la concreción curricular de la materia en este curso se compone de contenidos, criterios de evaluación, competencias y estándares de aprendizaje que, en el marco del proyecto INICIA, se organizan y secuencian en unidades didácticas, tal y como puede verse más adelante en el presente documento.
Competencias
La materia Biología y Geología contribuye de forma decisiva al desarrollo y adquisición de la competencia comunicación lingüística al ser la comunicación una parte muy importante del trabajo científico. De hecho, en la comunidad científica un descubrimiento no pasa a formar parte del acervo común del conocimiento hasta que no se produce la comunicación. Comunicar ciencia significa saber describir hechos, explicarlos, justificarlos y argumentarlos utilizando los modelos científicos que se construyen en el marco escolar. Además, también supone la capacidad de interactuar y dialogar con otras personas debatiendo sobre las evidencias experimentales y la idoneidad de los modelos propuestos, leyendo e interpretando textos e ilustraciones, realizando mapas conceptuales y diagramas ilustrativos.
La competencia matemática y competencias básicas en ciencia y tecnología están íntimamente asociadas a los aprendizajes de esta materia. La utilización del lenguaje matemático aplicado a los distintos fenómenos naturales, es un instrumento que nos ayuda a comprender mejor la realidad que nos rodea. La investigación científica parte en muchos casos de situaciones problemáticas abiertas en las que una vez establecido el marco referencial o teórico es necesario utilizar estrategias de solución asociadas de forma directa con la competencia matemática que entraña, en distintos grados, la capacidad y la voluntad de utilizar modos matemáticos de pensamiento y representación. Esta materia ayuda al alumnado a integrar conceptos, modelos y principios matemáticos fundamentales y utilizarlos en la interpretación de los sistemas, los fenómenos naturales y los fenómenos generados por la acción humana.
Las competencias científica y tecnológica suponen asimismo entender la ciencia como una forma de conocimiento e indagación humana, de carácter tentativo y creativo, susceptible de ser revisada y modificada si se encuentran evidencias que no encajan en las teorías vigentes. También es necesario conocer los sistemas utilizados para desarrollar y evaluar el conocimiento científico y los procesos y contextos sociales e históricos. Esta comprensión es muy importante para discernir entre lo que es y lo que no es ciencia, es decir, para distinguir entre ciencia y pseudociencia.
Esta materia contribuye a la adquisición de la competencia digital en la medida que el alumnado busca, extrae y trata información, la valora y la utiliza de forma crítica, sistemática y reflexiva, todo ello en los diversos contextos y lenguajes en que puede presentarse, evaluando su pertinencia y
293
diferenciando entre información real y virtual. La aplicación de programas específicos, las simulaciones, los videos y las modelizaciones juegan un papel fundamental en el intento de explicar la realidad natural y en el desarrollo del pensamiento crítico, la creatividad y la innovación.
La materia Biología y Geología contribuye a la adquisición de la competencia aprender a aprender en la medida que ayuda al alumnado a desarrollar el pensamiento lógico, a construir un marco teórico para interpretar y comprender la naturaleza así como la habilidad para organizar su propio aprendizaje y gestionar el tiempo y la información eficazmente. Esta materia posibilita que el alumnado desarrolle sus capacidades de observación, análisis y razonamiento, favoreciendo así que piense de manera cada vez más autónoma.
Las competencias sociales y cívicas preparan al alumnado para participar de una manera eficaz y constructiva en la vida social y profesional. Se favorecerá el desarrollo de esta competencia al tratar temas científicos de relevancia personal y social, utilizando actividades grupales, en las que se contemple el debate y la discusión como algo positivo que promueve la comunicación y la búsqueda de soluciones, superando los estereotipos, prejuicios y discriminaciones, además de la participación responsable, activa y democrática en la toma de decisiones respecto a problemas locales y globales planteados en nuestra sociedad.
En el análisis de situaciones problemáticas se favorece que el alumnado, por un lado, reflexione críticamente sobre la realidad, proponga objetivos y, planifique y lleve a cabo proyectos que puedan ser abordados científicamente y, por otro, adquiera actitudes interrelacionadas tales como el rigor, la responsabilidad, la perseverancia y la autocrítica así como la habilidad para planificar y gestionar proyectos con el fin de alcanzar objetivos que contribuyen al desarrollo de la competencia sentido de iniciativa y espíritu emprendedor que está muy relacionada con la creatividad, la innovación y la asunción de riesgos.
La competencia conciencia y expresiones culturales requiere conocimientos que permitan acceder a las distintas manifestaciones culturales existentes y a las principales técnicas y recursos de los que se sirven los lenguajes artísticos y su influencia en la sociedad. La ciencia forma parte del patrimonio cultural tanto por el conjunto de conocimientos que aporta como también por sus procesos. Con el conocimiento científico se transmite a las personas una visión del mundo, un modo de pensar, de comprender, de reflexionar, de juzgar, un conjunto de valores y actitudes, y unos modos de acercarse a los problemas. El trabajo científico no es la expresión de un tipo único de racionalidad, y la significación que tiene en él la imaginación y el margen que admite para la creatividad y lo aleatorio son considerables y, de hecho, decisivos.
294
5. Programación de las unidades didácticas
Biología y Geología 1.º Bachillerato
1. Estructura interna de la Tierra
2. Dinámica litosférica: la tectónica de placas
3. Minerales y rocas
4. Procesos geológicos internos
5. Geodinámica externa
6. El tiempo geológico
7. Niveles de organización de los seres vivos
8. La organización celular
9. Histología animal y vegetal
10.La diversidad de los seres vivos
11.Principales grupos de seres vivos
12.Función de nutrición en las plantas
13.Funciones de relación y reproducción en las plantas
14.Función de nutrición en los animales
15.Función de relación en los animales
16.Función de reproducción en los animales
295
Unidad 1: ESTRUCTURA INTERNA DE LA TIERRA
En esta unidad se presentan los modelos principales y las técnicas más importantes que nos han proporcionado conocimientos del interior de la Tierra. El modelo terrestre que hoy manejamos debe estar muy cercano a la realidad porque disponemos de datos muy fiables de su interior. Sin embargo, las condiciones que influyen sobre la dinámica de los materiales internos de la Tierra son muy difíciles de reproducir en el laboratorio, por ello quedan importantes lagunas sobre la movilidad de los materiales que dirige la dinámica cortical.
El conocimiento de la estructura interna de la Tierra puede haberla iniciado el alumnado en cursos anteriores, pero muchos se enfrentarán por primera vez de una forma sistematizada al estudio de la estructura interna y a los métodos de trabajo que nos han proporcionados los modelos estructurales que hoy manejamos.
En primer lugar se presentan los métodos de estudio del interior de la Tierra. Los métodos de observación directa proporcionan datos muy seguros, pero de una capa muy superficial prácticamente insignificante. Posteriormente se estudiarán los métodos indirectos, que aun siendo deductivos nos aportan conocimientos de todo el interior del planeta. El método sísmico es el que ha proporcionado más datos sobre la composición y el comportamiento interno de la Tierra: nos ha permitido situar los límites de la corteza, el manto y el núcleo a profundidades bien definidas. Incluso nos muestra que el núcleo tiene una parte fluida rodeando al núcleo interior sólido.
Los conocimientos que nos proporciona el método sísmico se completan con los datos aportados por los métodos gravimétricos, estudio de la densidad, estudio de la temperatura interna, el magnetismo, los métodos eléctricos y el estudio de los meteoritos.
A continuación se estudia la estructura interna de la Tierra según el modelo geoquímico y según el modelo dinámico. Entre ambos podemos establecer un paralelismo. En el modelo geoquímico diferenciamos desde el exterior al interior corteza, manto y núcleo. Mientras que en el modelo dinámico diferenciamos litosfera, astenosfera, mesosfera y endosfera.
Objetivos
Reconocer los métodos de estudio del interior de la Tierra.
Relacionar los datos obtenidos mediante los métodos de estudio del interior de la Tierra con la disposición en capas del interior terrestre.
Identificar las nuevas tecnologías aplicadas a la investigación geológica y reconocer sus aplicaciones.
Diferenciar entre el modelo geoquímico y el modelo dinámico.
Reconocer y describir cada una de las capas de la Tierra que proponen el modelo geoquímico y el modelo dinámico.
Programación de la unidad
296
Contenidos Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje evaluables
Instrumentos de evaluación
(actividades LA)
Competencias clave
Métodos de estudio del interior de la Tierra:
Métodos directos.
Métodos indirectos.
1. Interpretar los diferentes métodos de estudio de la Tierra, identificando sus aportaciones y limitaciones.
1.1. Caracteriza los métodos de estudio de la Tierra en base a los procedimientos que utiliza y a sus aportaciones y limitaciones.
1, 2, 3, 4,5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 AF 1, 2, 3, 4, 5, 6,7, 8, 9,10,11, 12,13, 14, 15, 16, 17, 18, 19,20, 21,22 TTE
CCL CMCCT CD CAA CSIEE
Aportaciones de las nuevas tecnologías en la investigación de nuestro planeta.
2. Aplicar los avances de las nuevas tecnologías en la investigación geológica.
2.1. Distingue métodos desarrollados gracias a las nuevas tecnologías, asociándolos con la investigación de un fenómeno natural.
14, 15, 16, 17, 18 AF 23, 24
CCL CMCCT CD CAA CSC CSIEE CCEC
Estructura interna de la Tierra:
Modelo geoquímico.
Modelo dinámico.
3. Identificar las capas que conforman el interior del planeta de acuerdo con su composición, diferenciarlas de las que se establecen en función de su mecánica y marcar las discontinuidades y zonas de transición.
3.1. Resume la estructura y composición del interior terrestre, distinguiendo sus capas en cuanto al comportamiento mecánico y en cuanto a la composición, así como las zonas de transición entre ellas.
19, 20, 21, 22, 23, 24, 26, 27 AF 25, 26, 27, 28, 29, 31, 33,35, 36 CTS
CCL CMCCT CD CAA CSIEE CCEC
3.2. Ubica en capas y esquemas las diferentes capas de la Tierra identificándolas discontinuidades que permiten diferenciarlas.
25 AF 30, 32
3.3 Analiza el modelo geoquímico y geodinámico de la Tierra, contrastando lo que aporta cada uno de ellos al conocimiento de la estructura de la Tierra.
AF 28, 29, 33, 34
LA: libro del alumno; A: actividades; AF: actividades finales; TTE: Técnicas de trabajo y experimentación; CTS: Ciencia,
Tecnología y Sociedad.
CCL: Comunicación lingüística; CMCCT: Competencia matemática y competencia básicas en ciencia y tecnología; CD:
Competencia digital; CAA: Aprender a aprender; CSC: Competencias sociales y cívicas; CSIEE: Sentido de iniciativa y espíritu
emprendedor; CCEC: Conciencia y expresiones culturales.
Temporalización
297
El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de ocho sesiones: siete para la explicación y
realización de actividades y una más para llevar a cabo prácticas.
Rúbrica de estándares de aprendizaje
Estándares de aprendizaje evaluables
Instrumentos de
evaluación*
Excelente 3
Satisfactorio 2
En proceso 1
No logrado 0
Puntos
1.1. Caracteriza los métodos de estudio de la Tierra en base a los procedimientos que utiliza y a sus aportaciones y limitaciones.
1, 2, 3, 4,5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 AF 1, 2, 3, 4, 5, 6,7, 8, 9,10,11, 12,13, 14, 15, 16, 17, 18, 19,20, 21,22 TTE
Identifica y valora correctamente los métodos.
Identifica y valora de forma válida, pero con algunos errores, los métodos.
Identifica y valora con muchos errores los métodos.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
2.1. Distingue métodos desarrollados gracias a las nuevas tecnologías, asociándolos con la investigación de un fenómeno natural.
14, 15, 16, 17, 18 AF 23, 24
Aporta muchos ejemplos válidos.
Aporta suficientes ejemplos válidos.
Aporta pocos ejemplos válidos.
No aporta ejemplos válidos o son totalmente erróneos.
3.1. Resume la estructura y composición del interior terrestre, distinguiendo sus capas en cuanto al comportamiento mecánico y en cuanto a la composición, así como las zonas de transición entre ellas.
19, 20, 21, 22, 23, 24, 26, 27 CTS AF 25, 26, 27, 28, 29, 31, 33,35, 36
Identifica los elementos principales y las relaciones entre ellos correctamente.
Identifica los elementos principales y las relaciones entre ellos, cometiendo pocos errores.
Identifica los elementos principales y las relaciones entre ellos, cometiendo muchos errores.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
3.2. Ubica en capas y esquemas las diferentes capas de la Tierra identificándolas discontinuidades que permiten diferenciarlas.
25 AF: 30, 32
Realiza correctamente las actividades.
Realiza las actividades con pocos errores.
Realiza las actividades con muchos errores.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
3.3 Analiza el modelo geoquímico y geodinámico de la Tierra, contrastando lo que aporta cada uno de ellos al conocimiento de la estructura de la Tierra.
AF 28, 29, 33, 34
Identifica los elementos principales y las relaciones entre ellos correctamente.
Identifica los elementos principales y las relaciones entre ellos, cometiendo pocos errores.
Identifica los elementos principales y las relaciones entre ellos, cometiendo muchos errores.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
*Los números corresponden a las actividades del LA. AF: actividades finales. TTE: Técnicas de trabajo y experimentación.
CTS: Ciencia, Tecnología y Sociedad.
298
Unidad 2: DINÁMICA LITOSFÉRICA: LA
TECTÓNICA DE PLACAS
Esta unidad está dedicada al conocimiento de la dinámica interna de la Tierra con el fin de comprender todos los procesos geológicos derivados de dicha actividad. Estos procesos son fundamentalmente litogénicos y orogénicos, así como manifestaciones volcánicas y sísmicas. Esa dinámica litosférica es explicada por la principal teoría geológica: la tectónica de placas o nueva tectónica global.
La unidad comienza recordando el ciclo geológico para dar idea del dinamismo terrestre tanto interno como externo y la relación existente entre ambas geodinámicas: lo que se crea desde dentro, se destruye en la superficie, a pesar de que la velocidad de estos procesos los hagan parecer imperceptibles.
Para introducir la tectónica de placas, explicaremos qué es una placa litosférica, haciendo especial énfasis en el comportamiento mecánico de la litosfera que las constituye.
Los límites entre las placas son las zonas geológicamente más activas del planeta y donde ocurren la mayoría de los riesgos geológicos de origen interno; por este motivo se repasan de nuevo en este curso, al igual que el ciclo de Wilson, pues son pieza clave en la comprensión de la tectónica de placas. Se añade una evolución histórica desde la deriva continental de Wegener hasta la actualidad, donde se explica cómo se ha ido construyendo esta gran teoría a lo largo del siglo xx, a partir del conocimiento que se ha ido adquiriendo de la Tierra.
Existen dos epígrafes de especial interés y de gran actualidad: Las causas del movimiento de las placas litosféricas y La tectónica de placas hoy. En ellos se tratan dos cuestiones todavía sin resolver por completo: cuál es el mecanismo responsable del movimiento de las placas litosféricas y el papel que juega la astenosfera en toda esta compleja dinámica. Con esto se pretende mostrar a los alumnos, abiertamente, que la teoría de la tectónica de placas es una teoría inacabada y que la ciencia está en constante evolución.
Objetivos
Definir y reconocer las principales placas litosféricas.
Identificar los tipos de bordes en función de la dinámica litosférica.
Conocer y explicar las causas del movimiento de las placas.
Identificar y explicar las fases del ciclo de Wilson.
Reconocer los tipos de pruebas que han permitido establecer la teoría de la tectónica de placas actual.
Conocer las cuestiones de la tectónica de placas que aún no se han dilucidado por completo.
Programación de la unidad
299
Contenidos Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje evaluables
Instrumentos de evaluación
(actividades LA)
Competencias clave
Las placas litosféricas. Límites o bordes de placas litosféricas.
1. Clasificar los bordes de las placas litosféricas, señalando los procesos que ocurren en ellos.
1.1. Identifica los tipos de bordes de placas explicando los fenómenos asociados a ellos.
1, 2,3 AF 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
CCL CMCCT CD CAA
Causas del movimiento de las placas litosféricas.
2. Reconocer las causas que provocan el movimiento de las placas.
2.1. Aplica y relaciona los conocimientos para entender qué provoca el movimiento de las placas litosféricas.
4, 5, 6 AF 9, 10, 11
CCL CMCCT CAA CSIEE
El ciclo de Wilson. 3. Identificar y explicar las fases del ciclo de Wilson.
3.1. Explica las fases del ciclo de Wilson.
7, 8 AF 12
CCL CMCCT CD CAA CCEC
Pruebas de la tectónica de placas.
4. Comprender la teoría de la deriva continental de Wegener y su relevancia para el desarrollo de la teoría de la Tectónica de placas.
4.1. Indica las aportaciones más relevantes de la deriva continental, para el desarrollo de la teoría de la Tectónica de placas.
9, 10, 11 AF 13, 14, 15, 16, 17
CCL CMCCT CD CAA
La tectónica de placas hoy.
5. Aplicar los avances de las nuevas tecnologías en la investigación geológica.
5.1. Distingue métodos desarrollados gracias a las nuevas tecnologías, asociándolos con la investigación de un fenómeno natural.
12, 13 AF 18, 19
CCL CMCCT CD CAA CCEC
LA: libro del alumno; A: actividades; AF: actividades finales; TTE: Técnicas de trabajo y experimentación; CTS: Ciencia,
Tecnología y Sociedad.
CCL: Comunicación lingüística; CMCCT: Competencia matemática y competencia básicas en ciencia y tecnología; CD:
Competencia digital; CAA: Aprender a aprender; CSC: Competencias sociales y cívicas; CSIEE: Sentido de iniciativa y espíritu
emprendedor; CCEC: Conciencia y expresiones culturales.
Temporalización
El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de ocho sesiones: siete para la explicación y
realización de actividades y una más para llevar a cabo prácticas.
Rúbrica de estándares de aprendizaje
300
Estándares de aprendizaje evaluables
Instrumentos
de
evaluación*
Excelente 3
Satisfactorio 2
En proceso 1
No logrado
0
Puntos
1.1 Identifica los
tipos de bordes de
placas explicando los
fenómenos
asociados a ellos.
1, 2,3 AF 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
Reconoce los tipos de bordes y explica sus interacciones correctamente.
Reconoce los tipos de bordes y explica sus interacciones cometiendo pocos errores.
Reconoce los tipos de bordes y explica sus interacciones cometiendo muchos errores.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
2.1 Aplica y relaciona los conocimientos para entender qué provoca el movimiento de las placas litosféricas.
4, 5, 6 AF 9, 10, 11
Reconoce los elementos principales y establece correctamente las relaciones entre ellos.
Reconoce los elementos principales y establece las relaciones entre ellos cometiendo pocos errores.
Reconoce los elementos principales y establece las relaciones entre ellos cometiendo muchos errores.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
3.1. Explica las fases del ciclo de Wilson.
7, 8 AF 12
Identifica las fases principales y explica correctamente en proceso.
Identifica las fases principales y explica el proceso de forma válida pero cometiendo algunos errores.
Identifica las fases principales y explica el proceso de cometiendo muchos errores.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
4.1. Indica las aportaciones más relevantes de la deriva continental, para el desarrollo de la teoría de la Tectónica de placas.
9, 10, 11 AF 13, 14, 15, 16, 17
Reconoce adecuadamente las aportaciones.
Reconoce las aportaciones cometiendo algunos errores.
Reconoce las aportaciones cometiendo muchos errores u olvidando gran parte de ellas.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
5.1. Distingue métodos desarrollados gracias a las nuevas tecnologías, asociándolos con la investigación de un fenómeno natural.
12, 13 AF 18, 19
Distingue y valora las aportaciones de los métodos adecuadamente.
Distingue y valora las aportaciones de los métodos cometiendo algunos errores.
Distingue y valora las aportaciones de los métodos con muchos errores.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
*Los números corresponden a las actividades del LA. AF: actividades finales. TTE: Técnicas de trabajo y experimentación.
CTS: Ciencia, Tecnología y Sociedad.
301
Unidad 3: MINERALES Y ROCAS
En esta unidad se estudian los minerales y las rocas. Es decir, los materiales básicos que disponen los geólogos para poder estudiar todos los procesos geológicos, tanto externos como internos. Estos conceptos que se desarrollan en esta unidad son básicos para poder continuar con el desarrollo de otros conceptos más complejos en geología.
En primer lugar se aborda el estudio de los minerales con una doble vertiente: su estructura interna y su composición. El estudio de la materia cristalina, con una perfecta ordenación interna de sus átomos o iones, se puede realizar también desde la forma externa con el estudio de la simetría. Por eso es importante que el estudiante aprenda a ver los distintos tipos de simetría que tienen los cuerpos cristalográficos.
También se estudia la composición de los minerales y la clasificación química de los mismos. En esta doble faceta: estructura y composición de los minerales, se hace hincapié en dos conceptos muy interesantes: el isomorfismo, minerales de distinta composición y la misma estructura, y polimorfismo, minerales de igual composición y distinta estructura.
Otros aspectos a estudiar de los minerales son las propiedades físicas de los mismos, imprescindibles para poder distinguirlos a simple vista, sin necesidad de realizar otros tipos de análisis más costosos.
Por último, se estudia el uso de los distintos minerales, tanto de los minerales metálicos: las menas de los distintos metales utilizados por la humanidad, como los minerales industriales, aquellos que tienen un uso en las distintas industrias: químicas, alimentarias, de la construcción, etcétera.
En segundo lugar se estudian las rocas. Primero se aborda el concepto de roca, del que existen muchos prejuicios, para, posteriormente, abordar los tres tipos de rocas que existen: magmáticas, metamórficas y sedimentarias. Dejando atrás los procesos formadores de estas rocas, que se estudian en otras unidades, se aborda su clasificación y el estudio de sus texturas, lo que facilitará el reconocimiento de dichas rocas a simple vista, a la vez que explica su génesis.
También se estudia, de forma amplia, el uso, por la sociedad, de todos los tipos de rocas, así como la importancia económica y social de los distintos tipos de rocas.
La utilización de animaciones y recursos web es una ayuda imprescindible para entender la estructura de los minerales y la importancia económica y social de los mismos, así como de las rocas. Estos recursos pueden además combinarse con algunas actividades de búsqueda en Internet, que sirven para trabajar la competencia digital.
El apartado Ciencia, Tecnología y Sociedad sobre un spray que convierte cualquier superficie en un panel de energía solar, pretende motivar al alumno sobre los problemas que suponen el uso masivo de las energías no renovables por la sociedad moderna, y sobre el esfuerzo que realizan una gran cantidad de investigadores para solucionar dicho problema. Estos esfuerzos están encaminados en conseguir fuentes de energías alternativas que sean, a la vez de económicas, no contaminantes y, a ser posible, renovables.
302
La Técnica de trabajo y experimentación propuesta, la cristalización de distintos compuestos, pretende que el alumno comprenda que, en ciertas condiciones naturales: reposo, tiempo suficiente y presión y temperaturas adecuadas, los compuestos químicos, como los minerales, se solidifican formando cristales con estructuras internas bien ordenadas.
El alumno debe trabajar en las tareas de investigación propuestas denominadas Investiga, ya que debe tomar las riendas de su trabajo y organizarlo de forma personal. En esta unidad, estas actividades se centran en la búsqueda de información acerca de las propiedades y el uso de los minerales, de las actividades mineras y del uso de algunas rocas, sobre todos de las rocas sedimentarias organógenas, aquellas que tiene como fin principal el aprovechamiento energético. Estas actividades ayudan a trabajar la competencia aprender a aprender, ya que es el alumnado quien guía su propio aprendizaje; la competencia de sentido de iniciativa y espíritu emprendedor ya que deben buscar y seleccionar la información adecuada al propósito de la actividad; y la competencia digital, en tanto que deben buscar información en medios digitales así como presentar el resultado de su búsqueda empleando las TIC.
Objetivos
Diferenciar las propiedades químico-estructurales y las propiedades físicas de los minerales.
Clasificar distintos minerales atendiendo a sus propiedades.
Reconocer las aplicaciones de interés social o industrial que tienen determinados tipos de minerales.
Clasificar las rocas según su proceso de formación.
Valorar la importancia económica y social de las rocas.
Programación de la unidad
Contenidos Criterios de evaluación
Estándares de aprendizaje evaluables
Instrumentos de evaluación
(actividades LA)
Competencias clave
Los minerales:
Estructura cristalina.
Propiedades químico-estructurales.
Propiedades físicas.
1. Definir mineral y diferenciar sus propiedades.
1.1. Define mineral y diferencia unas propiedades de otras.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 AF 1, 2, 3, 4 TTE
CCL
CMCCT
CD
CAA
Clasificación de los minerales.
2. Seleccionar y
clasificar los minerales.
2.1. Clasifica distintos
minerales atendiendo a
sus propiedades.
8, 9, 10 AF 5, 6
CCL
CMCCT
CD, CAA
Minerales de interés económico:
Menas
Minerales industriales.
3. Identificar los minerales más frecuentes, especialmente aquellos utilizados en edificios, monumentos y otras aplicaciones de interés social o
3.1. Identifica las aplicaciones de interés social o industrial de determinados tipos de minerales.
11 AF: 7, 8, 9, 10, 11, 12 CTS
CCL
CMCCT
CD
CAA CSIEE CSC
303
industrial.
Las rocas:
Las rocas magmáticas
Las rocas metamórficas.
Las rocas sedimentarias.
Importancia económica de las rocas.
4. Reconocer los diferentes tipos de rocas que existen y clasificarlas según su formación y su importancia económica y social.
4.1. Identifica los diferentes tipos de rocas.
12, 13, 14, 15, 16, 17 AF 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19
CCL
CMCCT
CD
CSIEE
CAA
4.2. Valora la importancia económica de las rocas.
18, 19,20, 21, 22, 23 AF: 20, 21
CCL
CMCCT
CD
CAA, CSC
LA: libro del alumno; A: actividades; AF: actividades finales; TTE: Técnicas de trabajo y experimentación; CTS: Ciencia,
Tecnología y Sociedad.
CCL: Comunicación lingüística; CMCCT: Competencia matemática y competencia básicas en ciencia y tecnología; CD:
Competencia digital; CAA: Aprender a aprender; CSC: Competencias sociales y cívicas; CSIEE: Sentido de iniciativa y espíritu
emprendedor; CCEC: Conciencia y expresiones culturales.
Temporalización
El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de once sesiones: diez para la explicación y
realización de actividades y una más para llevar a cabo prácticas.
Rúbrica de estándares de aprendizaje
Estándares de aprendizaje evaluables
Instrumentos de
evaluación*
Excelente
3
Satisfactorio
2
En proceso
1
No
logrado
0
Puntos
1.1. Define mineral y diferencia unas propiedades de otras.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 AF 1, 2, 3, 4 TTE
Identifica los elementos principales correctamente.
Identifica los elementos principales de forma válida pero cometiendo algunos errores.
Identifica los elementos principales cometiendo muchos errores.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
2.1. Clasifica distintos
minerales atendiendo
a sus propiedades.
8, 9, 10 AF 5, 6
Identifica los minerales principales y sus características correctamente.
Identifica los minerales principales y sus características cometiendo pocos errores.
Identifica los minerales principales y sus características cometiendo muchos errores.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
3.1 Identifica las aplicaciones de interés social o industrial de determinados tipos de minerales.
11 AF: 7, 8, 9, 10, 11, 12 CTS
Aporta muchos ejemplos válidos.
Aporta suficientes ejemplos válidos.
Aporta pocos ejemplos válidos.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
304
4.1 Identifica los diferentes tipos de rocas.
12, 13, 14, 15, 16, 17 AF 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19
Identifica los principales tipos de rocas y sus características correctamente.
Identifica los principales tipos de rocas y sus características cometiendo pocos errores.
Identifica los principales tipos de rocas y sus características cometiendo muchos errores.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
4.2 Valora la importancia económica de las rocas.
18, 19,20, 21, 22, 23 AF: 20, 21
Aporta muchos ejemplos válidos.
Aporta suficientes ejemplos válidos.
Aporta pocos ejemplos válidos.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
* Los números corresponden a las actividades del LA. AF: actividades finales. TTE: Técnicas de trabajo y experimentación.
CTS: Ciencia, Tecnología y Sociedad.
305
Unidad 4: PROCESOS GEOLÓGICOS INTERNOS
En esta unidad se estudian los procesos geológicos internos: aquellos que dan lugar a la formación de nuevas rocas, el magmatismo y el metamorfismo, y los que producen las deformaciones de las rocas. También se estudian los efectos catastróficos de algunos de estos procesos, sobre todo los terremotos y los volcanes, por la gran incidencia que tienen sobre la humanidad.
En primer lugar se aborda el estudio del magmatismo. De una manera ordenada, después de definir lo que es un magma y ver los distintos tipos de magmas que existen. Se estudian los factores que intervienen en la formación de un magma y como, una vez formado, evoluciona y puede modificarse su composición, lo que explica que, a partir de un magma único, se puedan formar distintos tipos de rocas magmáticas, tanto desde el punto de vista de su estructura como de su composición.
Se aborda también las fases de consolidación de un magma, fenómeno muy complejo y que, tiene una importancia enorme, ya que en algunas de estas fases se pueden formar yacimientos de minerales muy valiosos para las sociedades modernas, siempre ávidas de recursos minerales.
Otro aspecto que se estudia son las distintas estructuras que pueden presentar las rocas magmáticas, para terminar con el estudio y descripción de las principales rocas magmáticas y en qué lugares de la Tierra se van a formar, es decir, la relación que tiene el magmatismo con la tectónica de placas.
El segundo gran tema que se aborda en esta unidad es el metamorfismo. Al igual que en el tema anterior, una vez definido, se estudian los factores y los procesos metamórficos a que dan lugar. La intensidad con la que afectan a las rocas dichos factores va a dar lugar a los tres tipos fundamentales de metamorfismo: regional, térmico o de contacto y de presión.
A continuación se estudian los principales tipos de rocas metamórficas. Para este apartado hay que tener en cuenta las texturas metamórficas que se estudiaron en la Unidad 3, ya que sin ellas no se podrán distinguir los distintos tipos de rocas.
El tercer gran tema que se estudia son las deformaciones de las rocas, producidas por los grandes esfuerzos que se producen en el interior de la corteza terrestre, como consecuencia de la dinámica de las placas tectónicas. Lo primero que se ve son los tipos de esfuerzos que pueden existir, luego se estudian las propiedades mecánicas de las rocas: elasticidad, plasticidad y rigidez, factores que van a determinar cómo se van a deformar las rocas, dando lugar a pliegues o fallas. Se estudian posteriormente los elementos y los distintos tipos de esos dos tipos de deformaciones.
Por último, se estudian los grandes riesgos que suponen para la humanidad, como consecuencia del magmatismo o de la dinámica terrestre, el vulcanismo y los terremotos. Se presentan las distintas escalas que miden la intensidad y la magnitud de estos fenómenos, así como las medidas preventivas encaminadas a reducir el impacto negativo sobre la población.
La utilización de animaciones y recursos web es una ayuda imprescindible para entender la dinámica terrestre responsable de los procesos estudiados: magmatismo, erupciones volcánicas, deformación de las rocas y los terremotos. Estos recursos pueden además combinarse con algunas actividades de búsqueda en Internet, que sirven para trabajar la competencia digital.
306
El apartado Ciencia Tecnología y Sociedad sobre la roca más antigua, pretende motivar a los alumnos sobre cómo, con el uso de las nuevas tecnologías, se pueden conseguir datos que, hasta hace muy poco tiempo, eran impensables. En este caso saber la edad de las primeras rocas de la corteza terrestre o cuando pudo empezar a haber vida en la Tierra a partir de un pequeño cristal.
El alumno debe trabajar en las tareas de investigación propuestas denominadas Investiga. En esta unidad, estas actividades se centran en la búsqueda de información acerca de los temas estudiados: magmatismo, metamorfismo, deformación de las rocas y riesgos geológicos. También se proponen que presenten alguna teoría para explicar algún hecho concreto o que realicen alguna actividad manual. Estas actividades ayudan a trabajar la competencia aprender a aprender, ya que es el alumnado quien guía su propio aprendizaje; la competencia de sentido de iniciativa y espíritu emprendedor ya que deben buscar y seleccionar la información adecuada al propósito de la actividad; y la competencia digital, en tanto que deben buscar información en medios digitales así como presentar el resultado de su búsqueda empleando las TIC.
Objetivos
Comprender el conjunto de procesos que engloba el magmatismo y explicar su relación con la tectónica de placas.
Comprender el concepto y el proceso de metamorfismo, relacionando los factores que le afectan y sus tipos.
Distinguir los tipos de deformación que experimentan las rocas, estableciendo su relación con los esfuerzos a que se ven sometidas
Identificar las principales estructuras tectónicas.
Clasificar los distintos tipos de falla, identificando los elementos que la constituyen.
307
Programación de la unidad
Contenidos Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje evaluables
Instrumentos de evaluación
(actividades LA)
Competencias clave
Magmatismo.
1. Relacionar el magmatismo con la tectónica de placas.
1.1. Explica la relación entre el magmatismo y la tectónica de placas, conociendo las estructuras resultantes del emplazamiento de los magmas en profundidad y en superficie.
5, 6, 11, 12 AF 2, 4, 9
CCL
CMCCT
CD
CAA
2. Categorizar los distintos tipos de magmas en base a su composición y distinguir los factores que influyen en el magmatismo.
2.1. Discrimina los factores que determinan los diferentes tipos de magmas, clasificándolos atendiendo a su composición.
1, 2, 3, 4 AF 1, 6, 11, 12, 15, 18
CCL
CMCCT
CD
CAA
3. Reconocer la utilidad de las rocas magmáticas analizando sus características, tipos y utilidades.
3.1. Diferencia los distintos tipos de rocas magmáticas, identificando con ayuda de claves las más frecuentes y relacionando su textura con su proceso de formación.
7 , 8, 9, 10 AF 7, 8, 13
CCL
CMCCT
CD
CAA
4. Establecer las diferencias de actividad volcánica, asociándolas al tipo de magma.
4.1. Relaciona los tipos de actividad volcánica, con las características del magma diferenciando los distintos productos emitidos en la actividad volcánica.
AF 3, 5, 10 CCL
CMCCT
CD
CAA
5. Diferenciar los riesgos geológicos derivados de los procesos internos. Vulcanismo y sismicidad.
5.1. Analiza los riesgos geológicos derivados de procesos internos. Vulcanismo y sismicidad.
21, 22 AF 29, 31, 33, 37
CCL
CMCCT
CD
CAA
CSC
Metamorfismo.
6. Detallar el proceso de metamorfismo, relacionando los factores que le afectan y sus tipos.
6.1. Clasifica y define el metamorfismo en función de los diferentes factores que la condicionan.
13, 14, 15, 16 AF: 14, 15, 17, 19, 20, 21, 22, 23, 24
CCL
CMCCT
CD
CAA
7. Identificar rocas metamórficas a partir de sus características y utilidades.
7.1. Ordena y clasifica las rocas metamórficas más frecuentes de la corteza terrestre, relacionando
AF 16, 17, 18, 25, 26
CCL
CMCCT
CD
308
su textura con el tipo de metamorfismo experimentado.
CAA
Deformación de las rocas.
8. Analizar los tipos de deformación que experimentan las rocas, estableciendo su relación con los esfuerzos a que se ven sometidas.
8.1. Asocia los distintos tipos de deformación tectónica con los esfuerzos a los que se someten las rocas y con las propiedades de estas.
17, 18 AF: 27
CCL
CMCCT
CD
CAA
8.2. Relaciona los tipos de estructuras geológicas con la tectónica de placas.
AF 35, 36
9. Representar los elementos de un pliegue y de una falla.
9.1. Distingue los elementos de un pliegue clasificándolos atendiendo a diferentes criterios.
19, 20 AF 28
CCL
CMCCT
CD
CAA
9.2. Reconoce y clasifica los distintos tipos de falla, identificando los elementos que la constituyen.
AF 30, 32
LA: libro del alumno; A: actividades; AF: actividades finales; TTE: Técnicas de trabajo y experimentación; CTS: Ciencia,
Tecnología y Sociedad.
CCL: Comunicación lingüística; CMCCT: Competencia matemática y competencia básicas en ciencia y tecnología; CD:
Competencia digital; CAA: Aprender a aprender; CSC: Competencias sociales y cívicas; CSIEE: Sentido de iniciativa y espíritu
emprendedor; CCEC: Conciencia y expresiones culturales.
Temporalización
El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de once sesiones: diez para la explicación y
realización de actividades y una más para llevar a cabo prácticas.
Rúbrica de estándares de aprendizaje
Estándares de
aprendizaje evaluables
Instrumentos de
evaluación*
Excelente
3
Satisfactorio
2
En proceso
1
No
logrado
0
Puntos
1.1. Explica la relación
entre el magmatismo y
la tectónica de placas,
conociendo las
estructuras resultantes
del emplazamiento de
los magmas en
profundidad y en
superficie.
5, 6, 11, 12
AF 2, 4, 9
Reconoce los
elementos
principales y
establece
correctamente las
relaciones entre
ellos.
Reconoce los
elementos
principales y
establece las
relaciones entre
ellos
cometiendo
pocos errores.
Reconoce los
elementos
principales y
establece las
relaciones entre
ellos
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
2.1. Discrimina los 1, 2, 3, 4 Reconoce los Reconoce los Reconoce los Responde
309
factores que
determinan los
diferentes tipos de
magmas,
clasificándolos
atendiendo a su
composición
AF 1, 6, 11, 12,
15, 18
tipos de bordes y
explica sus
interacciones
correctamente.
tipos de bordes
y explica sus
interacciones
cometiendo
pocos errores.
tipos de bordes
y explica sus
interacciones
cometiendo
muchos errores.
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
3.1. Diferencia los
distintos tipos de rocas
magmáticas,
identificando con
ayuda de claves las
más frecuentes y
relacionando su
textura con su proceso
de formación.
7 , 8, 9, 10
AF 7, 8, 13
Identifica y
clasifica los
diferentes tipos
de rocas
magmáticas sin
errores.
Identifica y
clasifica los
diferentes tipos
de rocas
magmáticas
cometiendo
pocos errores.
Identifica y
clasifica los
diferentes tipos
de rocas
magmáticas
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
4.1. Relaciona los tipos
de actividad volcánica,
con las características
del magma
diferenciando los
distintos productos
emitidos en la
actividad volcánica.
AF 3, 5, 10 Reconoce los
elementos
principales y
establece
correctamente las
relaciones entre
ellos.
Reconoce los
elementos
principales y
establece las
relaciones entre
ellos
cometiendo
pocos errores.
Reconoce los
elementos
principales y
establece las
relaciones entre
ellos
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde
5.1. Analiza los riesgos
geológicos derivados
de procesos internos.
Vulcanismo y
sismicidad.
21, 22
AF 29, 31, 33,
37
Reconoce
adecuadamente
los riesgos.
Reconoce los
riesgos
cometiendo
algunos errores.
Reconoce los
riesgos
cometiendo
muchos errores
u olvidando
gran parte de
ellos.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde
6.1. Clasifica y define el
metamorfismo en
función de los
diferentes factores que
la condicionan.
13, 14, 15, 16
AF: 14, 15, 17,
19, 20, 21, 22,
23, 24
Identifica los
factores
causantes de
metamorfismo
correctamente.
Identifica los
factores
causantes de
metamorfismo
cometiendo
pocos errores.
Identifica los
factores
causantes de
metamorfismo
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde
7.1. Ordena y clasifica
las rocas metamórficas
más frecuentes de la
corteza terrestre,
relacionando su
textura con el tipo de
metamorfismo
experimentado.
AF 16, 17, 18,
25, 26
Identifica y
clasifica los
diferentes tipos
de rocas
metamórficas sin
errores.
Identifica y
clasifica los
diferentes tipos
de rocas
metamórficas
cometiendo
pocos errores.
Identifica y
clasifica los
diferentes tipos
de rocas
metamórficas
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
8.1. Asocia los distintos 17, 18 Reconoce los Reconoce los Reconoce los Responde
310
tipos de deformación
tectónica con los
esfuerzos a los que se
someten las rocas y
con las propiedades de
estas.
AF: 27 elementos
principales y
establece
correctamente las
relaciones entre
ellos.
elementos
principales y
establece las
relaciones entre
ellos
cometiendo
pocos errores.
elementos
principales y
establece las
relaciones entre
ellos
cometiendo
muchos errores.
de manera
totalmente
errónea o
no
responde
8.2. Relaciona los tipos
de estructuras
geológicas con la
tectónica de placas.
AF 35, 36 Reconoce los
elementos
principales y
establece
correctamente las
relaciones entre
ellos.
Reconoce los
elementos
principales y
establece las
relaciones entre
ellos
cometiendo
pocos errores.
Reconoce los
elementos
principales y
establece las
relaciones entre
ellos
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde
9.1. Distingue los
elementos de un
pliegue clasificándolos
atendiendo a
diferentes criterios.
19, 20
AF 28
Identifica los
elementos y
resuelve las
actividades sin
cometer errores.
Identifica los
elementos y
resuelve las
actividades
cometiendo
pocos errores.
Identifica los
elementos y
resuelve las
actividades
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde
9.2. Reconoce y
clasifica los distintos
tipos de falla,
identificando los
elementos que la
constituyen.
AF 30, 32 Identifica los
elementos y
resuelve las
actividades sin
cometer errores.
Identifica los
elementos y
resuelve las
actividades
cometiendo
pocos errores.
Identifica los
elementos y
resuelve las
actividades
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde
* Los números corresponden a las actividades del LA. AF: actividades finales. TTE: Técnicas de trabajo y experimentación.
CTS: Ciencia, Tecnología y Sociedad.
311
Unidad 5: GEODINÁMICA EXTERNA En esta unidad se presentan los procesos geológicos externos que modifican el relieve. Los sedimentos que se acumulan en zonas deprimidas se han formado por la destrucción de rocas en otros puntos. Se pone énfasis en determinar los principales agentes externos como la lluvia, ríos, viento, hielo o el mar, que generan el modelado del relieve y la formación de minerales o rocas sedimentarias. De forma escueta se abordan las transformaciones a baja presión y temperatura que transforman los sedientos en rocas sedentarias y concluye agrupando las rocas sedimentarias según criterios genéticos y descriptivos
Puede haberse iniciado el estudio de los minerales y las rocas en cursos anteriores pero para muchos alumnos será la primera vez que se enfrentan de forma sistematizada al estudio de los procesos externos generados por agentes meteorológicos principalmente. Diferenciar minerales de rocas sedimentarias y sistematizar los minerales y rocas sedimentarias más frecuentes.
En primer lugar se presentan los procesos geodinámicos externos: la meteorización física y química, que puede ser muy variada, la erosión producida por la concurrencia de meteorización y transporte, las distintas formas de traslado de los materiales que producen los agentes geológicos, el asentamiento o sedimentación que se produce cuando el medio de transporte pierde competencia para seguir transportando. Como resultado de la actuación de los procesos geológicos se produce el modelado del relieve que es singular procuramos agruparlo por semejanzas para facilitar el estudio. A lo largo del tiempo geológico se van consolidando y transformando los sedimentos para convertirse en minerales y rocas sedimentarias que las agrupamos buscando las similitudes para facilitar el estudio.
Es muy útil entender el vocabulario empleado y buscar en el diccionario si fuera preciso qué significado tienen palabras que empleamos repetidamente como agente, proceso, etc. De este modo comprenderemos mejor lo que estudiamos y nos resultará más sencilla la memorización y exposición de lo aprendido.
Los procesos de meteorización, transporte y sedimentación están estrechamente relacionados y en muchas ocasiones se están produciendo a la vez en un mismo lugar o se van sucediendo de forma alternante. Son procesos que se comprenden con facilidad pero no conviene memorizar de forma rutinaria sin meditar pausadamente sobre ellos.
La meteorización física y la meteorización química tiene formas variadas de producirse y con frecuencia son varias formas las que están actuando a la vez sobre una roca aunque para mejor comprender el proceso nos fijemos en los ejemplos propuestos en la forma que tiene mayor importancia. Cuando se produce hidratación puede estar produciéndose hidrólisis y fracturación mecánica de la roca al mismo tiempo.
Para entender bien los procesos de sedimentación debemos entender qué significa deponer, decantar y precipitar e ilustrar cada acción con buenos ejemplos.
La utilización de fotografías con paisajes conocidos por el alumno son muy útiles y podemos utilizar los recursos de la web para ilustrar los conceptos que vamos estudiando. Para ver el modelado del paisaje es excepcional la utilización de Google Earth o Bing Maps.
312
El aprendizaje del modelado requiere tiempo y observar muchos ejemplos para interiorizar los distintos tipos. Aprender los textos de memoria sin asociarlos a la descripción de un paisaje no tiene valor.
Las rocas tenemos que enseñarlas igual que los paisajes, con ejemplos, principalmente con muestras de mano y si fuera posible ver alguna en el campo. Con posterioridad pueden ayudarnos las imágenes que encontramos en la web. Antes de iniciar el estudio de las rocas tenemos que conocer los minerales sedimentarios que se han estudiado en la Unidad 3.
El apartado de Ciencia, Tecnología y Sociedad sobre el estudio de la meteorización por ondas ultrasónicas muestra uno de los aspectos de la investigación geológica actual con una aplicación muy práctica. Nos damos cuenta que al conocimiento geológico se llega por la concurrencia de muchas ciencias y en la investigación geológica se necesita con frecuencia la ayuda de varios especialistas. El caso que mostramos permite conocer la capacidad portante de los sillares o rocas empleadas en forma de columna sin alterar lo más mínimo la obra arquitectónica. La lectura detallada del texto trabajaremos la compresión lectora y respondiendo a las cuestiones propuestas empleará las competencias lingüísticas. Este apartado debe ampliarse buscando en internet trabajos similares; de esta forma se potenciará el uso de las tecnologías de la información, ayudará a desarrollar la competencia digital y ayudará a aprender a aprender.
La Técnica de trabajo y experimentación propuesta, floculación de arcilla en distintas condiciones, nos sirve para comprender por qué se produce la decantación y poderla diferenciar de la deposición o abandono de los materiales o de la precipitación cuando en el seno de un líquido se han generado partículas sólidas salinas. Es una práctica sencilla con una mezcla de materias comunes en la naturaleza. Sería muy interesante hacerla en equipo para desarrollar las habilidades, destrezas y estrategias necesarias en los trabajos geológicos. Con ese trabajo se desarrollan habilidades para trabajar en el laboratorio generando tablas y cálculos matemáticos además de la competencia social y cívica.
Objetivos
Comprender y definir los procesos que condicionan la estructura actual de la Tierra.
Identificar los principales modelados del relieve.
Explicar las transformaciones diagenéticas.
Reconocer los tipos de estructuras sedimentarias y clasificar las rocas sedimentarias más frecuentes.
313
Programación de la unidad
Contenidos Criterios de evaluación
Estándares de aprendizaje evaluables
Instrumentos de evaluación
(actividades LA)
Competencias clave
Dinámica de la
litosfera.
Procesos
geodinámicos
externos:
Meteorización física y química.
Erosión.
Transporte.
Sedimentación.
1. Precisar los
procesos que
condicionan la
estructura actual de la
Tierra.
1.1. Detalla, enumera y compara procesos que han dado lugar a la estructura actual del planeta.
1,2, 3, 4, 6, 7, 8, 9 A.F.:1, 2, 3, 8, 9, 10, 11, 12
CCL CMCCT CD CAA CSIEE CSC
Modelado del relieve:
Modelado en los continentes.
Modelado en zonas de transición.
Modelado marino.
2. Relacionar
estructuras
sedimentarias y
ambientes
sedimentarios.
2.1. Detalla y discrimina las diferentes fases del proceso de formación de las rocas sedimentarias
5 A.F 4, 5, 6, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23
CCL CMCCT CD CAA CSIEE CSC
Diagénesis. 3. Explica la diagénesis
y sus fases.
3.1. Describe las distintas fases de la diagénesis.
10 A.F.: 24, 26, 27
CCL, CMCCT CD CAA CSIEE CSC
Rocas sedimentarias:
Estructuras sedimentarias.
Clasificación de las rocas sedimentarias.
Aplicaciones de las rocas sedimentarias.
4. Identificar los tipos
de estructuras y rocas
sedimentarias más
frecuentes.
4.1. Reconocer las estructuras sedimentarias más comunes asociadas a los procesos geológicos que las generan.
11,12 ,13 AF.:26, 28, 29
CCL CMCCT CD CAA CIE CSC 4.2. Reconocer las rocas
sedimentarias más comunes asociadas a los procesos geológicos que las generan.
14,15, 16, 17 AF: 25, 30, 31, 32
LA: libro del alumno; A: actividades; AF: actividades finales; TTE: Técnicas de trabajo y experimentación; CTS: Ciencia,
Tecnología y Sociedad.
CCL: Comunicación lingüística; CMCCT: Competencia matemática y competencia básicas en ciencia y tecnología; CD:
Competencia digital; CAA: Aprender a aprender; CSC: Competencias sociales y cívicas; CSIEE: Sentido de iniciativa y espíritu
emprendedor; CCEC: Conciencia y expresiones culturales.
Temporalización
314
El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de diez sesiones: nueve para la explicación y
realización de actividades y una más para llevar a cabo prácticas.
315
Rúbrica de estándares de aprendizaje
Estándares de
aprendizaje evaluables
Instrumentos de
evaluación*
Excelente
3
Satisfactorio
2
En proceso
1
No
logrado
0
Puntos
1.1. Detalla, enumera y
compara procesos que
han dado lugar a la
estructura actual del
planeta.
1,2, 3, 4, 6, 7, 8, 9 A.F.:1, 2, 3, 8, 9, 10, 11, 12
Identifica los procesos principales y los relaciona correctamente con sus efectos.
Identifica los procesos principales y los relaciona con sus efectos cometiendo pocos errores.
Identifica los procesos principales y los relaciona con sus efectos cometiendo muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
2.1. Detalla y
discrimina las
diferentes fases del
proceso de formación
de las rocas
sedimentarias
5 A.F 4, 5, 6, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23
Identifica y explica los procesos principales sin cometer errores.
Identifica y explica los procesos principales cometiendo pocos errores.
Identifica y explica los procesos principales cometiendo muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
3.1. Describe las distintas fases de la diagénesis.
10 A.F.: 24, 26, 27
Describe e identifica las fases correctamente.
Describe e identifica las fases cometiendo pocos errores.
Describe e identifica las fases cometiendo muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
4.1. Reconocer las
estructuras
sedimentarias más
comunes asociadas a
los procesos geológicos
que las generan.
11,12 ,13 AF.:26, 28, 29
Identifica los elementos principales y establece las relaciones entre ellos correctamente.
Identifica los
elementos
principales y
establece las
relaciones entre
ellos de forma
válida pero
cometiendo
algunos errores.
Identifica los
elementos
principales y
establece las
relaciones entre
ellos
cometiendo
muchos
errores..
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
4.2. Reconocer las
rocas sedimentarias
más comunes
asociadas a los
procesos geológicos
que las generan.
14,15, 16, 17 AF: 25, 30, 31, 32
Resuelve las actividades sin cometer errores.
Resuelve las actividades de forma válida, aunque con algunos errores.
Resuelve las actividades cometiendo muchos errores.
Resuelve las actividades de manera totalmente errónea o no las resuelve.
* Los números corresponden a las actividades del LA. AF: actividades finales. TTE: Técnicas de trabajo y experimentación.
CTS: Ciencia, Tecnología y Sociedad.
316
Unidad 6: EL TIEMPO GEOLÓGICO
Aunque el alumnado ya ha tenido algunas nociones de geología histórica en cursos anteriores es en 1.º de Bachillerato donde este estudio profundiza más, sirve de repaso a los contenidos anteriores y supone una buena introducción a la parte de Biología que se presenta ya en la unidad 7.
Comienza la unidad con la definición de tiempo geológico, para tratar que el alumnado sea consciente de que los sucesos que acaecen en escala geológica tienen muy poco que ver con los que ellos experimentan diariamente.
A continuación se detallan los diferentes métodos de datación que se emplean en geología Entre ellos nos detenemos, por su especial relevancia en los métodos estratigráficos, con mención del principio de superposición de estratos; los biológicos, donde prestamos especial atención a los fósiles y su valor fundamental para la datación geológica y los métodos estructurales y radiométricos. La idea es que el alumnado sea consciente de la multidisciplinariedad de la geología y que los conocimientos adquiridos por los geólogos se asientan en muy diferentes datos procedentes de diversas fuentes de conocimiento.
Después de los métodos de datación se describen las eras y períodos de la historia de la Tierra, haciendo hincapié en los principales sucesos tanto geológicos como biológicos que tuvieron lugar en ellos, que acompañamos de numerosas imágenes y tablas para facilitar la comprensión de estos eventos.
Finaliza la unidad con una breve presentación del mapa topográfico y el mapa geológico, herramientas fundamentales para el estudio del científico de campo. Se analizan las principales informaciones que proporcionan estos mapas y cuál es su utilidad en cada caso.
La utilización de animaciones, medios audiovisuales y, en general, recursos que podemos encontrar en la web, así como los que presentamos como recursos adicionales al libro del alumno, resulta de gran ayuda para comprender mejor estos procesos que ocurren a una escala geológica. Estos recursos pueden además combinarse con algunas actividades de búsqueda en Internet, que sirven para trabajar la competencia digital, la de aprender a aprender y la de sentido de la iniciativa y espíritu emprendedor. Por ello se plantean a lo largo de la unidad diversas tareas de investigación denominadas Investiga, en las que el alumno debe tomar las riendas de su trabajo, organizarlo de forma personal y presentarlo usando las TIC. En esta unidad, estas actividades van encaminadas al conocimiento de las aportaciones de ciertos científicos como Hutton, la ampliación de ciertas cuestiones relacionadas con los restos fósiles y algunas otras que invitan a investigar acerca de hechos fundamentales tanto a nivel geológico como biológico a lo largo de la historia de la Tierra.
En el apartado Ciencia, Tecnología y Sociedad se presenta un texto que puede resultar sorprendente para el alumnado ya que la mayoría conocen la causa más probable de la extinción de los dinosaurios. Este texto plantea algunas dudas sobre esa hipótesis, lo que puede ayudar a concienciarles acerca de que la ciencia es una disciplina que cambia constantemente y que pone a prueba sus hipótesis una y otra vez.
Como Técnica de trabajo y experimentación se plantea una actividad para que trabajen con mapas geológicos, una práctica que les ayudará además a repasar contenidos de unidades anteriores.
317
Objetivos
Relacionar sucesos geológicos con escalas de tiempo aproximadas.
Conocer y explicar los distintos métodos de datación empleados en geología.
Conocer los períodos de la historia de la Tierra y describir los principales sucesos geológicos y biológicos que tuvieron lugar en ellos.
Identificar y establecer las diferencias entre un mapa geológico y un mapa topográfico.
Programación de la unidad
Contenidos Criterios de evaluación
Estándares de aprendizaje evaluables
Instrumentos de evaluación
(actividades LA)
Competencias clave
La Tierra, un sistema en continuo cambio:
Estratigrafía: concepto y objetivos.
Principios fundamentales.
Definición de estrato.
1. Deducir a partir de mapas topográficos y cortes geológicos de una zona determinada, la existencia de estructuras geológicas y su relación con el relieve.
1.1 Interpreta y realiza mapas topográficos y cortes geológicos sencillos.
1, 2 AF: 1, 2, 3, 4, 8,
CL CMCT CD CAA CSV CIE CEC
Dataciones relativas y absolutas:
Métodos estratigráficos.
Métodos biológicos.
Métodos estructurales.
Métodos radiométricos. Estudio de cortes geológicos sencillos. Grandes divisiones geológicas: La tabla del tiempo geológico. Principales acontecimientos en la historia geológica de la Tierra. Orogenias.
2. Aplicar criterios cronológicos para la datación relativa de formaciones localizadas en un corte geológico.
2.1. Interpreta cortes geológicos y determina la antigüedad de sus estratos, las discordancias y la historia geológica de la región.
3, 4, 5, 6 10, 11 12 15, 16 17 AF: 5, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 19, 22, 23, 24, 25, 26
CL CMCT CD CAA CSV CIE CEC
Extinciones masivas y sus causas naturales.
3. Interpretar el proceso de fosilización y los cambios que se producen
3.1. Categoriza los principales fósiles guía, valorando su importancia para el establecimiento de la historia geológica de la Tierra.
7, 8, 9, 13, 14 AF: 6, 7, 17, 18, 20, 21
CL CMCT CD CAA CSV CIE CEC
318
LA: libro del alumno; A: actividades; AF: actividades finales; TTE: Técnicas de trabajo y experimentación; CTS: Ciencia,
Tecnología y Sociedad.
CCL: Comunicación lingüística; CMCCT: Competencia matemática y competencia básicas en ciencia y tecnología; CD:
Competencia digital; CAA: Aprender a aprender; CSC: Competencias sociales y cívicas; CSIEE: Sentido de iniciativa y espíritu
emprendedor; CCEC: Conciencia y expresiones culturales.
Temporalización
El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de siete sesiones: seis para la explicación y realización de actividades y una más para llevar a cabo prácticas.
Rúbrica de estándares de aprendizaje
Estándares de aprendizaje evaluables
Instrumentos de
evaluación*
Excelente
3
Satisfactorio
2
En proceso
1
No
logrado
0
Puntos
1.1 Interpreta y realiza mapas topográficos y cortes geológicos sencillos.
1, 2 AF: 1, 2, 3, 4, 8,
Comprende la tarea y utiliza las estrategias adecuadas para resolverla correctamente.
Comprende la tarea de manera algo incompleta, aunque válida, y utiliza estrategias, la mayoría adecuadas y algunas no, para resolverla.
Tiene dificultades para comprender la tarea y no elige adecuadamente la mayoría de estrategias para resolverla.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
2.1. Interpreta cortes geológicos y determina la antigüedad de sus estratos, las discordancias y la historia geológica de la región.
3, 4, 5, 6, 10, 11, 12, 15, 16, 17 AF: 5, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 19, 22, 23, 24, 25, 26
Comprende la tarea y utiliza las estrategias adecuadas para resolverla correctamente.
Comprende la tarea de manera algo incompleta, aunque válida, y utiliza estrategias, la mayoría adecuadas y algunas no, para resolverla.
Tiene dificultades para comprender la tarea y no elige adecuadamente la mayoría de estrategias para resolverla.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
3.1. Categoriza los principales fósiles guía, valorando su importancia para el establecimiento de la historia geológica de la Tierra.
7, 8, 9, 13, 14 AF: 6, 7, 17, 18, 20, 21
Explica de manera adecuada los conceptos, identificando todos los elementos importantes y sus relaciones.
Explica los conceptos de manera algo incompleta, aunque válida, identificando bastantes de los elementos importantes y sus relaciones.
Explica los conceptos con errores, identificando pocos de los elementos importantes y sus relaciones
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
* Los números corresponden a las actividades del LA. AF: actividades finales. TTE: Técnicas de trabajo y experimentación.
CTS: Ciencia, Tecnología y Sociedad.
319
Unidad 7: NIVELES DE ORGANIZACIÓN DE LOS SERES VIVOS
En esta unidad se presentan los niveles de organización de los seres vivos para, a continuación, desarrollar sus componentes químicos. Debido al origen común de los seres vivos, su composición química es semejante, lo que permite su estudio conjunto.
Esta unidad supone la primera aproximación de los alumnos a la Bioquímica, por lo que es fundamental establecer conceptos claros que sirvan de base para estudios posteriores más profundos de Biología o, en el caso de que no se continúen dichos estudios, para fijar unos conceptos básicos para comprender el funcionamiento de los seres vivos, así como el del propio organismo.
En primer lugar se aborda el estudio de los elementos que conforman la materia viva, considerando que son los elementos que constituyen el universo, pero tomados en distintas proporciones. Se describen las estructuras y funciones de las biomoléculas presentes en los organismos y se analiza en profundidad la relación que se establece entre estructura y función. Fenómenos como la ósmosis, o la formación de bicapas lipídicas sirven para introducir al alumnado en la estructura y fisiología celulares que abordarán en temas sucesivos.
El estudio de las proteínas y de los ácidos nucleicos constituye la base para comprender las macromoléculas imprescindibles para la vida y cuya estructura define de forma implícita su función. La complejidad de estas moléculas les otorga la capacidad de portar información, una propiedad clave para la perpetuación de la vida. Su análisis permite a los estudiantes asentar conceptos para posteriores estudios sobre la información genética y el papel de las proteínas en el organismo.
La utilización de animaciones y recursos web es una ayuda imprescindible para entender la estructura tridimensional de las moléculas e iniciarse en los procesos químicos en los que participan. Estos recursos pueden además combinarse con algunas actividades de búsqueda en Internet y de realización de fotografías o vídeos, que sirven para trabajar la competencia digital.
El apartado Ciencia Tecnología y Sociedad sobre el colesterol, no solo pretende profundizar en el conocimiento de una molécula muy importante para la vida, sino familiarizar a los alumnos con la investigación epidemiológica y hacerles reflexionar sobre la imbricación ciencia–sociedad, lo que se relaciona con las competencias sociales y cívicas. La tarea solicitada debe requerir el uso de las tecnologías de la información y la comunicación, lo que ayudará a desarrollar la competencia digital, puesto que la información ha de ser recogida de la prensa y mediante el uso de medios informáticos. Se emplean además la competencia lingüística, ya que los alumnos deben desarrollar un informe, así como la competencia aprender a aprender, pues esta actividad supone la integración de conocimientos aprendidos.
La Técnica de trabajo e investigación propuesta, una saponificación, pretende revelar la base química de un proceso cotidiano mediante la obtención de un producto real y útil. Esta tarea fomenta el trabajo en equipo para lograr un objetivo común, y contribuye a desarrollar las
320
habilidades, estrategias y destrezas propias del trabajo en el laboratorio, desarrollando así la competencia matemática y en ciencia y tecnología y la competencia social y cívica.
Objetivos
Reconocer y explicar las características que definen a los seres vivos.
Reconocer los componentes químicos principales de los seres vivos.
Identificar y conocer las funciones de las principales biomoléculas orgánicas.
Identificar las principales biomoléculas orgánicas, reconocer sus funciones e identificar su estructura química, así como las reacciones de síntesis.
Programación de la unidad
Contenidos Criterios de evaluación
Estándares de aprendizaje evaluables
Instrumentos de evaluación
(actividades LA)
Competencias
clave
Las características de los seres vivos.
1. Especificar las características que definen a los seres vivos.
1.1. Describe las características que definen a los seres vivos: funciones de nutrición, relación y reproducción.
1, 2, 3, 4, 5, 6.7 A.F.: 1, 2
CCL CMCCT CAA CCEC
Los componentes químicos de los seres vivos:
Los enlaces químicos de las biomoléculas.
Clasificación de las biomoléculas.
2. Distinguir bioelemento, oligoelemento y
biomolécula.
2.1. Identifica y clasifica
los distintos
bioelementos y
biomoléculas presentes
en los seres vivos.
8, 9, 10, 11, 12 A.F.: 3, 4
CCL
CMCCT
CD CAA CSIEE CCEC
Las biomoléculas inorgánicas:
El agua.
Las sales minerales.
Los procesos osmóticos.
Las biomoléculas orgánicas:
Los glúcidos.
Los lípidos.
Las proteínas.
Los ácidos nucleicos.
3. Diferenciar y clasificar los diferentes tipos de biomoléculas que constituyen la materia viva y relacionándolas con sus respectivas funciones biológicas en la célula.
3.1. Distingue las características físicoquímicas y propiedades de las moléculas básicas que configuran la estructura celular, destacando la uniformidad molecular de los seres vivos.
13, 14, 17, 26, 27, 30 A.F.: 5, 6 , 7, 8, 10, 15, 16, 17, 23
CCL CMCCT CD CAA
4. Diferenciar cada uno de los monómeros constituyentes de las macromoléculas orgánicas.
4.1. Identifica cada uno de los monómeros constituyentes de las macromoléculas orgánicas.
15, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 32, 33, 34 A.F.: 9, 11, 12, 14, 18, 21, 22, 24
CCL CMCCT CD CAA CSIEE
5. Reconocer algunas macromoléculas cuya forma espacial está directamente relacionada con la función que
5.1. Asocia biomoléculas con su función biológica de acuerdo con su estructura tridimensional.
24, 25, 28, 29, 31, 35, 36, 37, 38 A.F.: 13, 19, 20, 25, 26
CCL CMCCT CD CAA CSC CSIEE
321
desempeñan. CCEC
LA: libro del alumno; A: actividades; AF: actividades finales; TTE: Técnicas de trabajo y experimentación; CTS: Ciencia,
Tecnología y Sociedad.
CCL: Comunicación lingüística; CMCCT: Competencia matemática y competencia básicas en ciencia y tecnología; CD:
Competencia digital; CAA: Aprender a aprender; CSC: Competencias sociales y cívicas; CSIEE: Sentido de iniciativa y espíritu
emprendedor; CCEC: Conciencia y expresiones culturales.
Temporalización
El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de once sesiones: diez para la explicación y realización de actividades y una más para llevar a cabo prácticas.
Rúbrica de estándares de aprendizaje
Estándares de aprendizaje evaluables
Instrumentos de
evaluación*
Excelente
3
Satisfactorio
2
En proceso
1
No
logrado
0
Puntos
1.1. Describe las características que definen a los seres vivos: funciones de nutrición, relación y reproducción.
1, 2, 3, 4, 5, 6.7 A.F.: 1, 2
Explica de manera adecuada los conceptos, identificando todos los elementos importantes y sus relaciones.
Explica los conceptos de manera algo incompleta, aunque válida, identificando bastantes de los elementos importantes y sus relaciones.
Explica los conceptos con errores, identificando pocos de los elementos importantes y sus relaciones
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
2.1. Identifica y
clasifica los distintos
bioelementos y
biomoléculas
presentes en los seres
vivos.
8, 9, 10, 11, 12 A.F.: 3, 4
Explica de manera adecuada los conceptos, identificando todos los elementos importantes y sus relaciones.
Explica los conceptos de manera algo incompleta, aunque válida, identificando bastantes de los elementos importantes y sus relaciones.
Explica los conceptos con errores, identificando pocos de los elementos importantes y sus relaciones
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
3.1. Distingue las características físicoquímicas y propiedades de las moléculas básicas que configuran la estructura celular, destacando la uniformidad molecular de los seres vivos.
13, 14, 17, 26, 27, 30 A.F.: 5, 6 , 7, 8, 10, 15, 16, 17, 23
Explica de manera adecuada los conceptos, identificando todos los elementos importantes y sus relaciones.
Explica los conceptos de manera algo incompleta, aunque válida, identificando bastantes de los elementos importantes y sus relaciones.
Explica los conceptos con errores, identificando pocos de los elementos importantes y sus relaciones
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
4.1. Identifica cada uno de los monómeros constituyentes de las macromoléculas
15, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 32, 33, 34
Explica de manera adecuada los conceptos, identificando
Explica los conceptos de manera algo incompleta,
Explica los conceptos con errores, identificando
Responde de manera totalmente errónea o
322
orgánicas. A.F.: 9, 11, 12, 14, 18, 21, 22, 24
todos los elementos importantes y sus relaciones.
aunque válida, identificando bastantes de los elementos importantes y sus relaciones.
pocos de los elementos importantes y sus relaciones
no responde.
5.1. Asocia biomoléculas con su función biológica de acuerdo con su estructura tridimensional.
24, 25, 28, 29, 31, 35, 36, 37, 38 A.F.: 13, 19, 20, 25, 26
Explica de manera adecuada los conceptos, identificando todos los elementos importantes y sus relaciones.
Explica los conceptos de manera algo incompleta, aunque válida, identificando bastantes de los elementos importantes y sus relaciones.
Explica los conceptos con errores, identificando pocos de los elementos importantes y sus relaciones
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
* Los números corresponden a las actividades del LA. AF: actividades finales. TTE: Técnicas de trabajo y experimentación.
CTS: Ciencia, Tecnología y Sociedad.
323
Unidad 8: LA ORGANIZACIÓN CELULAR
La organización celular es una de las características que poseen los organismos vivos de nuestro planeta. Esta unidad recorre la estructura de la célula, sus características, los principales tipos de células que existen y la división celular. Se trata de tema fundamental en el estudio de la biología que luego se completará en cursos superiores. Para los estudiantes que no van a seguir cursando esta asignatura supone las bases del conocimiento de la unidad anatómica y funcional de los seres vivos imprescindibles para entender la vida.
El estudio del funcionamiento de los animales y las plantas, que se tratará en unidades posteriores, se aborda desde el supuesto del conocimiento de la estructura celular y su fisiología.
La unidad comienza con la teoría celular, que se estudia para comprender las bases de la biología a partir del siglo XIX.
Cuando se trabajen las diferencias entre células procariotas y eucariotas se debe aprovechar para que los estudiantes entiendan la actual clasificación de los organismos según su tipo celular, así como para vislumbrar los posibles mecanismos evolutivos que completa la teoría de la endosimbiosis seriada.
En estos aspectos de los primeros epígrafes se trabajan la competencia en ciencia y tecnología, la competencia de aprender a aprender, así como la conciencia y expresiones culturales.
En el estudio de la célula eucariota se profundiza en sus estructuras subcelulares tanto en cuanto a su organización como a su función, aprendiendo a dibujarlas y a reconocerlas en diferentes técnicas microscópicas, con apoyo de visualizaciones al microscopio, bien de preparaciones ya elaboradas, como de aquellas, sencillas, que se puedan realizar en el laboratorio.
Las diferencias entre células animales y vegetales se establecen a partir de sus estructuras y serán la base para la descripción de la fisiología de animales y vegetales que se afrontará en unidades sucesivas.
En estos apartados, además de las competencias arriba señaladas, se trabajan la competencia digital desarrollada en las actividades Investiga propuestas y la de comunicación lingüística en las actividades de realización de informes.
La unidad finaliza con la descripción de los mecanismos de división celular, la mitosis y la meiosis, con especial hincapié en las diferencias entre ambas y su significado biológico.
En el apartado de Ciencia, Tecnología y Sociedad se investiga sobre un descubrimiento de un mecanismo de resistencia bacteriana y se desarrollan en él competencias de sentido de la iniciativa, digital, comunicación lingüística y aprender a aprender, fundamentalmente.
La práctica de laboratorio propuesta en el apartado Técnicas de trabajo y experimentación aúna el desarrollo de habilidades de manipulación, al preparar las muestras (con una cierta complejidad), con las dotes de observación pues esta consiste en localizar e identificar las distintas fases mitóticas en células vegetales.
Objetivos
324
Definir el concepto de célula y valorar los avances en la microscopía que han permitido establecer dicho concepto.
Comprender el origen evolutivo de las células eucariotas a partir de la teoría de la endosimbiosis seriada.
Establecer las diferencias principales entre las células eucariotas y procariotas.
Distinguir, reconocer e identificar las funciones de los componentes principales que constituyen las células.
Establecer las diferencias principales entre células animales y vegetales.
Reconocer, distinguir, explicar y valorar las ventajas e inconvenientes de los procesos de división celular.
Programación de la unidad
Contenidos Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje
evaluables
Instrumentos de
evaluación
(actividades LA)
Competencias
clave
La teoría celular. La teoría endosimbiótica seriada. Características de las células. Diferencias entre células procariotas y eucariotas.
1. Distinguir una célula procariota de una eucariota y una célula animal de una vegetal, analizando sus semejanzas y diferencias.
1.1. Valora la importancia de los avances en las técnicas ópticas para la visualización de la estructura celular.
1, 2, 3, 10
AF 1, 4
CCL
CMCCT
CD
CAA
CCEC
1.2. Reconoce la célula como unidad estructural y funcional del organismo.
4
AF 5, 14
1.3. Perfila células procariotas y eucariotas y nombra sus estructuras.
6
AF 1, 2, 3, 6, 7, 8
CTS
Estructura de la célula eucariota. Diferencias entre células animales y vegetales.
2. Identificar los orgánulos celulares, describiendo su estructura y función.
2.1. Representa esquemáticamente los orgánulos celulares, asociando cada orgánulo con su función o funciones.
7, 11, 12, 13
AF 9, 10, 11
CCL
CMCCT
CD
CAA
CSIEE
CCEC
2.2. Reconoce y nombra mediante microfotografías o preparaciones microscópicas células animales y vegetales.
8, 9, 14
AF 1, 2, 3
La división celular. 3. Reconocer las fases de la mitosis y meiosis argumentando su importancia biológica.
3.1. Describe los acontecimientos fundamentales en cada una de las fases de la mitosis.
15, 16, 17, 19,
20, 21
TTE
AF 12,13, 19
CCL
CMCCT
CD
CAA
CCEC
325
3.2. Describe los acontecimientos fundamentales en cada una de las fases de la meiosis.
18
AF 12, 18
Diferencias entre mitosis y meiosis. Importancia biológica.
4. Establecer las analogías y diferencias principales entre los procesos de división celular mitótica y meiótica.
4.1. Selecciona las principales analogías y diferencias entre la mitosis y la meiosis.
22, 23, 24
AF 15, 16, 17
CMCCT
CD
CAA
LA: libro del alumno; A: actividades; AF: actividades finales; TTE: Técnicas de trabajo y experimentación; CTS: Ciencia,
Tecnología y Sociedad.
CCL: Comunicación lingüística; CMCCT: Competencia matemática y competencia básicas en ciencia y tecnología; CD:
Competencia digital; CAA: Aprender a aprender; CSC: Competencias sociales y cívicas; CSIEE: Sentido de iniciativa y espíritu
emprendedor; CCEC: Conciencia y expresiones culturales.
Temporalización
El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de siete sesiones: seis para la explicación y
realización de actividades y una más para llevar a cabo prácticas de laboratorio.
Rúbrica de estándares de aprendizaje
Estándares de aprendizaje evaluables
Instrumentos de
evaluación* Excelente 3 Satisfactorio 2 En proceso 1
No logrado 0
0 Puntos
1.1. Valora la importancia de los avances en las técnicas ópticas para la visualización de la estructura celular.
1, 2, 3, 10 AF: 1, 4
Reconoce la importancia y responde las actividades sin errores.
Reconoce la importancia y responde las actividades cometiendo pocos errores.
Reconoce la importancia y responde las actividades cometiendo muchos errores.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
1.2. Reconoce la célula como unidad estructural y funcional del organismo.
4 AF 5, 14
Reconoce todos los elementos importantes y establece adecuadamente sus funciones.
Reconoce bastantes de los elementos importantes y establece con pocos errores sus funciones.
Reconoce pocos de los elementos importantes y establece sus funciones cometiendo muchos errores.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
1.3. Perfila células procariotas y eucariotas y nombra sus estructuras.
6 CTS AF 1, 2, 3, 6, 7, 8
Identifica todas las estructuras sin cometer errores.
Identifica todas las estructuras cometiendo pocos errores.
Identifica todas las estructuras cometiendo muchos errores.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
2.1. Representa esquemáticamente los orgánulos celulares, asociando cada orgánulo con su función o funciones.
7, 11, 12, 13 AF 9, 10, 11
Reconoce todos los elementos importantes y establece adecuadamente sus funciones.
Reconoce bastantes de los elementos importantes y establece con pocos errores sus funciones.
Reconoce pocos de los elementos importantes y establece sus funciones cometiendo muchos errores.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
326
2.2. Reconoce y nombra mediante microfotografías o preparaciones microscópicas células animales y vegetales.
8, 9, 14 AF 1, 2, 3
Reconoce todos los elementos importantes y resuelve correctamente todas las actividades.
Reconoce bastantes de los elementos importantes y resuelve las actividades cometiendo pocos errores.
Reconoce pocos de los elementos importantes y resuelve las actividades cometiendo muchos errores.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
3.1. Describe los acontecimientos fundamentales en cada una de las fases de la mitosis.
15, 16, 17, 19, 20, 21 TTE AF 12,13, 19
Reconoce todos los elementos importantes y establece adecuadamente sus relaciones.
Reconoce bastantes de los elementos importantes y establece con pocos errores sus relaciones.
Reconoce pocos de los elementos importantes y establece sus relaciones cometiendo muchos errores.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
3.2. Describe los acontecimientos fundamentales en cada una de las fases de la meiosis.
18 AF 12, 18
Reconoce todos los elementos importantes y establece adecuadamente sus relaciones.
Reconoce bastantes de los elementos importantes y establece con pocos errores sus relaciones.
Reconoce pocos de los elementos importantes y establece sus relaciones cometiendo muchos errores.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
4.1. Selecciona las principales analogías y diferencias entre la mitosis y la meiosis.
22, 23, 24 AF 15, 16, 17
Reconoce todos los elementos importantes y resuelve correctamente todas las actividades.
Reconoce bastantes de los elementos importantes y resuelve las actividades aunque con fallos en algunas de ellas.
Reconoce pocos de los elementos importantes y resuelve las actividades pero comete fallos en muchas de ellas.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
* Los números corresponden a las actividades del LA. AF: actividades finales. TTE: Técnicas de trabajo y experimentación.
CTS: Ciencia, Tecnología y Sociedad.
327
Unidad 9: HISTOLOGÍA ANIMAL Y VEGETAL
Esta unidad se centra en el desarrollo de la histología animal y vegetal, así como las formas de organización de los seres vivos profundizando en la vegetal y en la animal.
Es fundamental relacionar cada tejido con la función que realiza en el organismo, lo que condiciona su estructura y la de las células que lo constituyen.
En este tema es necesario que los estudiantes trabajen el reconocimiento de los tejidos a partir de imágenes microscópicas, por lo que se deben utilizar tanto micrografías como colecciones de preparaciones, e incluso alguna preparación realizada en el laboratorio en clase. Para ello a lo largo de la unidad y en la práctica de laboratorio propuesta se incluyen micrografías. En la práctica de laboratorio alternativa que figura como recurso se incluye la realización y observación de una preparación de tejido.
El esquema utilizado para recorrer los diferentes tejidos es básicamente el mismo en todos los casos, se inicia con el estudio de la localización, después la función de cada tejido, y por último las células que los constituyen y sus variedades, si las hay.
Se proponen tablas comparativas con las principales características de los tejidos relacionados, y en otras ocasiones es el alumnado quien debe realizarlas a modo de actividad. No hay que perder de vista la realización de esquemas rotulados de los tejidos y sus células para determinar claramente sus elementos constitutivos.
En el apartado de Ciencia, Tecnología y Sociedad a través del texto “Aplicaciones de las células del cordón umbilical” se acerca al alumnado a la realidad de la actualidad científica en nuestro país y a las implicaciones directas en la salud que tienen.
La práctica de laboratorio tiene por objeto reforzar el objetivo de la programación por el que los estudiantes deben ser capaces de reconocer los tejidos en preparaciones microscópicas.
Se trata de un tema muy descriptivo, pero ofrece muchas posibilidades de desarrollo de todas las competencias: como la matemática, al realizar recuentos; la del sentido de la iniciativa y espíritu emprendedor, al desarrollar ciertas actividades en el laboratorio; la de aprender a aprender a partir de las estrategias propuestas para desarrollar el estudio de cada tejido; la de competencias sociales y cívicas, al trabajar de manera colectiva en clase; la digital, ya que la búsqueda y organización de la información solicitada en muchas ocasiones a los estudiantes, debe hacerse por medios informáticos, así como la realización de fotografías de las muestras observadas, o de los procesos para obtener dichas muestras; la de comunicación lingüística, a través del uso de la terminología apropiada para la Histología así como la propia construcción del discurso.
Objetivos
Comprender y nombrar los distintos niveles de organización celular.
328
Identificar la estructura y composición de los tejidos vegetales, relacionándolos con las funciones que realizan.
Identificar la estructura y composición de los tejidos animales, relacionándolos con las funciones que realizan.
Distinguir los grados de organización corporal de los animales.
Programación de la unidad
Contenidos Criterios de evaluación
Estándares de aprendizaje evaluables
Instrumentos de evaluación
(actividades LA)
Competencias clave
Concepto de tejido,
órgano, aparato y
sistema.
1. Diferenciar los
distintos niveles de
organización celular
interpretando cómo se
llega al nivel tisular.
1.1. Identifica los
distintos niveles de
organización celular y
determina sus ventajas
para los seres
pluricelulares.
1, 2, 3, 22, 23
AF: 1, 2, 20, 21
CCL
CMCCT
CD
CAA
Principales tejidos
vegetales: estructura y
función.
2. Reconocer la
estructura y
composición de los
tejidos vegetales
relacionándolos con
las funciones que
realizan.
2.1. Relaciona tejidos
vegetales con sus células
características, asociando
a cada una de ellas la
función que realiza.
4, 5, 7, 9, 10, 11,
12
AF: 3, 4, 5, 6, 7,
8, 9, 10, 11, 12
CCL
CMCCT
CD
CAA
CSC
Principales tejidos
animales: estructura y
función.
3. Reconocer la
estructura y
composición de los
tejidos animales
relacionándolos con
las funciones que
realizan.
3.1. Relaciona tejidos
animales con sus células
características, asociando
a cada una de ellas la
función que realiza.
13, 14, 15, 16,
17, 18, 19, 20,
21
AF: 13, 15, 17,
18 19
CCL
CMCCT
CD
CAA
CSC
Observaciones
microscópicas de
tejidos animales y
vegetales.
4. Asociar imágenes
microscópicas con el
tejido al que
pertenecen.
4.1. Relaciona imágenes
microscópicas con el
tejido al que pertenecen.
6, 8
AF: 12, 14, 16
CCL
CMCCT
CD
CAA
CSIEE
CCEC
329
LA: libro del alumno; A: actividades; AF: actividades finales; TTE: Técnicas de trabajo y experimentación; CTS: Ciencia,
Tecnología y Sociedad.
CCL: Comunicación lingüística; CMCCT: Competencia matemática y competencia básicas en ciencia y tecnología; CD:
Competencia digital; CAA: Aprender a aprender; CSC: Competencias sociales y cívicas; CSIEE: Sentido de iniciativa y espíritu
emprendedor; CCEC: Conciencia y expresiones culturales.
Temporalización
El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de nueve sesiones: ocho para la explicación y realización de actividades y una más para llevar a cabo prácticas.
Rúbrica de estándares de aprendizaje
Estándares de
aprendizaje evaluables
Instrumentos de
evaluación*
Excelente
3
Satisfactorio
2
En proceso
1
No
logrado
0
Puntos
1.1. Identifica los
distintos niveles de
organización celular y
determina sus ventajas
para los seres
pluricelulares.
1, 2, 3, 22, 23
AF: 1, 2, 20, 21
Reconoce los
conceptos
principales y los
explica sin
errores.
Reconoce los
conceptos
principales y los
explica
cometiendo
pocos errores.
Reconoce los
conceptos
principales y los
explica
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
2.1. Relaciona tejidos
animales y/o vegetales
con sus células
características,
asociando a cada una
de ellas la función que
realiza.
4, 5, 7, 9, 10,
11, 12,
AF: 3, 4, 5, 6,
7, 8, 9, 10, 11,
12
Reconoce los
tejidos y
establece sus
funciones sin
errores.
Reconoce los
tejidos y
establece sus
funciones
cometiendo
pocos errores.
Reconoce los
tejidos y
establece sus
funciones
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
3.1. Relaciona tejidos
animales y/o vegetales
con sus células
características,
asociando a cada una
de ellas la función que
realiza.
13, 14, 15, 16,
17, 18, 19, 20,
21
AF: 13, 15, 17,
18 19
Reconoce los
tejidos y
establece sus
funciones sin
errores.
Reconoce los
tejidos y
establece sus
funciones
cometiendo
pocos errores.
Reconoce los
tejidos y
establece sus
funciones
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
4.1. Relaciona
imágenes
microscópicas con el
tejido al que
pertenecen.
6, 8
AF: 12, 14, 16
Realiza las
actividades sin
cometer errores.
Realiza las
actividades
cometiendo
pocos errores.
Realiza las
actividades
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
* Los números corresponden a las actividades del LA. AF: actividades finales. TTE: Técnicas de trabajo y experimentación.
CTS: Ciencia, Tecnología y Sociedad.
330
Unidad 10: LA DIVERSIDAD DE LOS SERES VIVOS
Esta unidad recoge los principales conceptos relacionados con la diversidad de los seres vivos, sus causas, la evolución de los seres vivos, los factores que influyen en la distribución de las especies y la necesidad de conservación de la biodiversidad.
La primera parte del tema establece el concepto de biodiversidad tomando como referencia la definición adoptada por la Cumbre de la Tierra celebrada en Río de Janeiro en 1992, que incluye la diversidad genética, la diversidad específica y la diversidad de ecosistemas.
A continuación se dedica un epígrafe a explicar el origen de la biodiversidad actual a través de la evolución de los seres vivos y se hace un breve repaso de las principales teorías evolucionistas.
El siguiente epígrafe trata los principales factores abióticos y bióticos que influyen en la distribución de los seres vivos. Aquí se hace referencia, de forma más extensa, a las principales adaptaciones a diversos factores ambientales ilustrándolas con algunos ejemplos.
La forma en que todos estos factores influyen en la distribución de los seres vivos se pone de manifiesto en el siguiente epígrafe, patrones de distribución de los seres vivos, donde se explican los grandes biomas terrestres y acuáticos así como las principales regiones biogeográficas.
Las especies representativas de la geografía española se explican en relación con sus hábitats y se indican, también, los principales endemismos.
Por último, en el epígrafe sobre la conservación de la biodiversidad se reflexiona sobre la importancia de la biodiversidad para el ser humano, sus principales amenazas y algunas de las medidas que se están llevando a cabo para promover su conservación.
En el apartado de Ciencia, Tecnología y Sociedad se propone una reflexión acerca del impacto que tendría la desaparición de una especie en la dinámica de los ecosistemas a través de la lectura del texto “Hacia un mundo sin abejas”.
Las Técnicas de trabajo y experimentación se dedican, en esta ocasión, al cálculo del índice de biodiversidad de dos comunidades imaginarias. Para ello los alumnos tendrán que llevar a cabo los cálculos matemáticos necesarios para dar respuesta a las cuestiones planteadas.
Objetivos
Comprender el concepto de biodiversidad y ser capaz de estimar la diversidad biológica mediante los principales índices de cálculo.
Comprender el origen de la biodiversidad y las evidencias de la evolución de los seres vivos.
Conocer las teorías explicativas de la evolución y los mecanismos del cambio evolutivo.
Reconocer la distribución geográfica de los seres vivos en función de los factores que la influyen.
Conocer las especies representativas de la península Ibérica, las islas Baleares y las islas Canarias, así como sus principales ecosistemas.
331
Valorar la importancia de la biodiversidad, comprender los factores que la amenazan y conocer las medidas para su conservación.
Programación de la unidad
Contenidos Criterios de evaluación
Estándares de aprendizaje evaluables
Instrumentos de evaluación
(actividades LA)
Competencias clave
Concepto de
biodiversidad
1. Definir el concepto
de biodiversidad y
conocer los principales
índices de cálculo de
diversidad biológica.
1.1 Conoce el concepto de
biodiversidad y relaciona este
concepto con la variedad y
abundancia de especies.
1, 2, 3, 4, 5 , 6
AF: 1, 2, 3
CCL
CMCCT
CD
CAA
1.2 Resuelve problemas de
cálculo de índices de
diversidad.
2. Relacionar la
biodiversidad con el
proceso evolutivo.
2.1 Relaciona la biodiversidad
con el proceso de formación
de especies mediante cambios
evolutivos.
13, 14, 15, 16,
17, 18,
AF 4, 5, 6
2.2 Identifica el proceso de
selección natural y la
variabilidad individual como
factores clave en el aumento
de biodiversidad.
3 Describir el proceso
de especiación y
enumerar los factores
que lo condicionan.
3.1 Enumera las fases de la
especiación.
7, 8, 9, 10, 11,
12
AF: 7, 8
3.2 Identifica los factores que
favorecen la especiación.
Las grandes
zonas
biogeográficas.
4. Situar las grandes
zonas biogeográficas y
los principales biomas.
4.1 Identifica los grandes
biomas y sitúa sobre el mapa
las principales zonas
biogeográficas.
32, 33, 34, 35,
36, 37
CCL
CMCCT
CD
CAA
CSC
4.2 Diferencia los principales
biomas y ecosistemas
terrestres y marinos.
5. Relacionar las zonas
biogeográficas con las
principales variables
climáticas.
5.1 Reconoce la influencia del
clima en la distribución de
biomas, ecosistemas y
especies.
15, 16, 17
332
5.2 Identifica las principales
variables climáticas que
influyen en la distribución de
los grandes biomas.
6. Interpretar mapas
biogeográficos y
determinar las
formaciones vegetales
correspondientes.
6.1 Interpreta mapas
biogeográficos y de
vegetación.
23, 24, 25, 26
6.2 Asocia y relaciona las
principales formaciones
vegetales con los biomas
correspondientes.
Factores que
influyen en la
distribución de
los seres vivos:
geológicos y
biológicos.
7. Valorar la
importancia de la
latitud, la altitud y
otros factores
geográficos en la
distribución de las
especies.
7.1 Relaciona la latitud, la
altitud, la continentalidad, la
insularidad y las barreras
orogénicas y marinas con la
distribución de las especies.
19, 20, 21,
AF: 9
CCL
CMCCT
CD
CAA
CSIEE
CCEC
8 Reconocer las
adaptaciones más
características de los
animales a los
diferentes medios en
los que habitan.
8.1 Identifica las adaptaciones
animales a los medios aéreos.
27, 28, 29, 30,
31
AF: 10, 11, 12,
13, 14
8.2 Identifica las adaptaciones
animales a los medios
acuáticos.
8.3. Identifica las adaptaciones
animales a los medios
terrestres.
9. Reconocer las
adaptaciones más
características de los
vegetales a los
diferentes medios en
los que habitan.
9.1 Relaciona las adaptaciones
de los vegetales con el medio
en el que se desarrollan.
23, 24, 25, 26
Patrones de
distribución. Los
principales
biomas.
10. Reconocer la
importancia
biogeográfica de la
Península Ibérica en el
mantenimiento de la
biodiversidad.
10.1 Sitúa la Península Ibérica
y reconoce su ubicación entre
dos áreas biogeográficas
diferentes.
38
AF 18, 19, 20
10.2 Reconoce la importancia
de la Península Ibérica como
mosaico de ecosistemas.
333
10.3 Enumera los principales
ecosistemas de la Península
Ibérica y sus especies más
representativas.
11 Conocer la
importancia de las
islas como lugares que
contribuyen a la
biodiversidad y a la
evolución de las
especies.
11.1 Enumera los factores que
favorecen la especiación en las
islas.
43
AF 20 11.2 Reconoce la importancia
de las islas en el
mantenimiento de la
biodiversidad.
12 Definir el concepto
de endemismo y
conocer los principales
endemismos de la
flora y la fauna
españolas.
12.1 Define el concepto de
endemismo o especie
endémica.
38
AF 18, 19, 20
12.2 Identifica los principales
endemismos de plantas y
animales en España.
13 Describir las
principales especies y
valorar la
biodiversidad de un
ecosistema cercano.
13.1 Diseña experiencias para
el estudio de ecosistemas y la
valoración de la biodiversidad.
TTE
La conservación
de la
biodiversidad.
El factor
antrópico en la
conservación de
la biodiversidad
14 Conocer las
aplicaciones de la
biodiversidad en
campos como la salud,
la medicina, la
alimentación y la
industria.
14.1 Enumera las ventajas que
se derivan del mantenimiento
de la biodiversidad para el ser
humano.
39, 40, 41, 42
AF: 21, 22, 23
CTS
CL
CMCT
CD
AA
CIE
CEC
15 Conocer las
principales causas de
pérdida de
biodiversidad, así
como y las amenazas
más importantes para
la extinción de
especies.
15.1 Enumera las principales
causas de pérdida de
biodiversidad.
15.2 Conoce las principales
amenazas que se ciernen
sobre las especies y que
fomentan su extinción.
334
16 Enumerar las
principales causas de
origen antrópico que
alteran la
biodiversidad.
16.1 Enumera las principales
causas de pérdida de
biodiversidad derivadas de las
actividades humanas.
16.2 Indica las principales
medidas que reducen la
pérdida de biodiversidad.
17 Comprender los
inconvenientes
producidos por el
tráfico de especies
exóticas y por la
liberación al medio de
especies alóctonas o
invasoras.
17.1 Conoce los principales
efectos derivados de la
introducción de especies
alóctonas en los ecosistemas.
LA: libro del alumno; A: actividades; AF: actividades finales; TTE: Técnicas de trabajo y experimentación; CTS: Ciencia,
Tecnología y Sociedad.
CCL: Comunicación lingüística; CMCCT: Competencia matemática y competencia básicas en ciencia y tecnología; CD:
Competencia digital; CAA: Aprender a aprender; CSC: Competencias sociales y cívicas; CSIEE: Sentido de iniciativa y espíritu
emprendedor; CCEC: Conciencia y expresiones culturales.
Temporalización
El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de nueve sesiones: ocho para la explicación y realización de actividades y una más para llevar a cabo prácticas.
Rúbrica de estándares de aprendizaje
Estándares de
aprendizaje evaluables
Instrumentos de
evaluación*
Excelente
3
Satisfactorio
2
En proceso
1
No
logrado
0
Puntos
1.1 Conoce el concepto
de biodiversidad y
relaciona este
concepto con la
variedad y abundancia
de especies.
1, 2, 3, 4, 5 ,
6
AF: 1, 2, 3
Identifica el concepto de variedad de especies y lo relaciona con el de biodiversidad correctamente.
Identifica el concepto de variedad de especies y lo relaciona con el de biodiversidad de manera incompleta.
Identifica el concepto de variedad de especies y lo relaciona con el de biodiversidad cometiendo muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
1.2 Resuelve
problemas de cálculo
de índices de
diversidad.
Resuelve las actividades sin cometer errores.
Resuelve las actividades de forma válida, aunque con algunos errores.
Resuelve las actividades cometiendo muchos errores.
Resuelve las actividades de manera totalmente errónea o
335
no las resuelve.
2.1 Relaciona la
biodiversidad con el
proceso de formación
de especies mediante
cambios evolutivos.
13, 14, 15,
16, 17, 18,
AF 4, 5, 6
Identifica los procesos principales y los relaciona correctamente con sus efectos.
Identifica los procesos principales y los relaciona con sus efectos cometiendo pocos errores.
Identifica los procesos principales y los relaciona con sus efectos cometiendo muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
2.2 Identifica el
proceso de selección
natural y la variabilidad
individual como
factores clave en el
aumento de
biodiversidad.
Identifica y explica los procesos principales sin cometer errores.
Identifica y explica los procesos principales cometiendo pocos errores.
Identifica y explica los procesos principales cometiendo muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
3.1 Enumera las fases
de la especiación.
7, 8, 9, 10,
11, 12
AF: 7, 8
Resuelve las actividades sin cometer errores.
Resuelve las actividades de forma válida, aunque con algunos errores.
Resuelve las actividades cometiendo muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
3.2 Identifica los
factores que favorecen
la especiación.
Identifica los factores principales sin cometer errores.
Identifica los factores principales cometiendo pocos errores.
Identifica los factores principales cometiendo muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
4.1 Identifica los
grandes biomas y sitúa
sobre el mapa las
principales zonas
biogeográficas.
32, 33, 34,
35, 36, 37
Identifica y
relaciona su
posición en el
mapa sin cometer
errores.
Identifica y
relaciona su
posición en el
mapa
cometiendo
pocos errores.
Identifica y
relaciona su
posición en el
mapa
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
4.2 Diferencia los
principales biomas y
ecosistemas terrestres
y marinos
Describe e
identifica los
principales
biomas y
ecosistemas sin
cometer errores.
Describe e
identifica los
principales
biomas y
ecosistemas
cometiendo
pocos errores.
Describe e
identifica los
principales
biomas y
ecosistemas
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
5.1 Reconoce la
influencia del clima en
la distribución de
biomas, ecosistemas y
15, 16, 17
Describe e identifica los factores climáticos y biológicos correctamente.
Describe e identifica los factores climáticos y biológicos cometiendo
Describe e identifica los factores climáticos y biológicos cometiendo
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
336
especies. pocos errores. muchos errores. responde.
5.2 Identifica las
principales variables
climáticas que influyen
en la distribución de
los grandes biomas.
Identifica la
climatología con
la distribución de
los biomas
correctamente.
Identifica la
climatología con
la distribución
de los biomas
cometiendo
pocos errores.
Identifica la
climatología con
la distribución
de los biomas
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
6.1 Interpreta mapas
biogeográficos y de
vegetación.
23, 24, 25,
26
Describe e
identifica la
información de
mapas
correctamente.
Describe e
identifica la
información de
mapas
cometiendo
pocos errores.
Describe e
identifica la
información de
mapas
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
6.2 Asocia y relaciona
las principales
formaciones vegetales
con los biomas
correspondientes.
Resuelve las actividades sin cometer errores.
Resuelve las actividades de forma válida, aunque con algunos errores.
Resuelve las actividades cometiendo muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
7.1 Relaciona la latitud,
la altitud, la
continentalidad, la
insularidad y las
barreras orogénicas y
marinas con la
distribución de las
especies.
19, 20, 21,
AF: 9
Resuelve las actividades sin cometer errores.
Resuelve las actividades de forma válida, aunque con algunos errores.
Resuelve las actividades cometiendo muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
8.1 Identifica las
adaptaciones animales
a los medios aéreos.
27, 28, 29,
30, 31
AF: 10, 11,
12, 13, 14
Asocia las
adaptaciones al
medio
correctamente.
Asocia las
adaptaciones al
medio
cometiendo
pocos errores.
Asocia las
adaptaciones al
medio
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
8.2 Identifica las
adaptaciones animales
a los medios acuáticos.
Asocia las
adaptaciones al
medio
correctamente.
Asocia las
adaptaciones al
medio
cometiendo
pocos errores.
Asocia las
adaptaciones al
medio
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
8.3 Identifica las
adaptaciones animales
a los medios terrestres.
Asocia las
adaptaciones al
medio
correctamente.
Asocia las
adaptaciones al
medio
cometiendo
Asocia las
adaptaciones al
medio
cometiendo
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
337
pocos errores. muchos errores. responde.
9.1 Relaciona las
adaptaciones de los
vegetales con el medio
en el que se
desarrollan.
23, 24, 25,
26
Asocia las
adaptaciones al
medio
correctamente.
Asocia las
adaptaciones al
medio
cometiendo
pocos errores.
Asocia las
adaptaciones al
medio
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
10.1 Sitúa la Península
Ibérica y reconoce su
ubicación entre dos
áreas biogeográficas
diferentes.
38
AF 18, 19, 20
Resuelve las actividades sin cometer errores.
Resuelve las actividades de forma válida, aunque con algunos errores.
Resuelve las actividades cometiendo muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
10.2 Reconoce la
importancia de la
Península Ibérica como
mosaico de
ecosistemas.
Identifica los elementos principales y establece las relaciones entre ellos correctamente.
Identifica los
elementos
principales y
establece las
relaciones entre
ellos de forma
válida pero
cometiendo
algunos errores.
Identifica los
elementos
principales y
establece las
relaciones entre
ellos
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
10.3 Enumera los
principales
ecosistemas de la
Península Ibérica y sus
especies más
representativas.
Describe e identifica las especies correctamente.
Describe e identifica las especies cometiendo pocos errores.
Describe e identifica las especies cometiendo muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
11.1 Enumera los
factores que favorecen
la especiación en las
islas.
43
AF 20
Describe e identifica las fases correctamente.
Describe e identifica las fases cometiendo pocos errores.
Describe e identifica las fases cometiendo muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
11.2 Reconoce la
importancia de las islas
en el mantenimiento
de la biodiversidad.
Describe e identifica los factores importantes correctamente.
Describe e identifica los factores importantes cometiendo pocos errores.
Describe e identifica los factores importantes muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
338
12.1 Define el
concepto de
endemismo o especie
endémica.
38
AF 18, 19, 20
Resuelve las actividades sin cometer errores.
Resuelve las actividades de forma válida, aunque con algunos errores.
Resuelve las actividades cometiendo muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
12.2 Identifica los
principales
endemismos de
plantas y animales en
España.
Describe e identifica las especies correctamente.
Describe e identifica las especies cometiendo pocos errores.
Describe e identifica las especies cometiendo muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
13.1 Diseña
experiencias para el
estudio de ecosistemas
y la valoración de la
biodiversidad.
TTE Resuelve las actividades sin cometer errores.
Resuelve las actividades de forma válida, aunque con algunos errores.
Resuelve las actividades cometiendo muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
14.1 Enumera las
ventajas que se
derivan del
mantenimiento de la
biodiversidad para el
ser humano.
39, 40, 41,
42
AF: 21, 22,
23
CTS
Describe e identifica las ventajas correctamente.
Describe e identifica las ventajas cometiendo pocos errores.
Describe e identifica las ventajas cometiendo muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
15.1 Enumera las
principales causas de
pérdida de
biodiversidad.
Describe e identifica las fases correctamente.
Describe e identifica las fases cometiendo pocos errores.
Describe e identifica las fases cometiendo muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
15.2 Conoce las
principales amenazas
que se ciernen sobre
las especies y que
fomentan su extinción
Identifica los elementos principales y establece las relaciones entre ellos correctamente.
Identifica los
elementos
principales y
establece las
relaciones entre
ellos de forma
válida pero
cometiendo
algunos errores.
Identifica los
elementos
principales y
establece las
relaciones entre
ellos
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
16.1 Enumera las
principales causas de
pérdida de
biodiversidad
derivadas de las
actividades humanas.
Identifica los elementos principales y establece las relaciones entre ellos correctamente.
Identifica los
elementos
principales y
establece las
relaciones entre
ellos de forma
válida pero
Identifica los
elementos
principales y
establece las
relaciones entre
ellos
cometiendo
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
339
cometiendo
algunos errores.
muchos errores.
16.2 Indica las
principales medidas
que reducen la pérdida
de biodiversidad.
Identifica y explica los procesos principales sin cometer errores.
Identifica y explica los procesos principales cometiendo pocos errores.
Identifica y explica los procesos principales cometiendo muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
17.1 Conoce los
principales efectos
derivados de la
introducción de
especies alóctonas en
los ecosistemas.
Identifica los elementos principales y establece las relaciones entre ellos correctamente.
Identifica los
elementos
principales y
establece las
relaciones entre
ellos de forma
válida pero
cometiendo
algunos errores.
Identifica los
elementos
principales y
establece las
relaciones entre
ellos
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
* Los números corresponden a las actividades del LA. AF: actividades finales. TTE: Técnicas de trabajo y experimentación.
CTS: Ciencia, Tecnología y Sociedad.
340
Unidad 11: PRINCIPALES GRUPOS DE SERES
VIVOS
Esta unidad supone un resumen de las características generales de los principales grupos de seres vivos.
Se empieza partiendo de la necesidad que tienen las personas de llevar a cabo una clasificación biológica y se diferencian los conceptos de sistemática, taxonomía y nomenclatura.
En el epígrafe dedicado a la sistemática se discuten las características de las principales escuelas sistemáticas y sus representaciones gráficas. La taxonomía explica las normas de jerarquía de los principales taxones. Por último la nomenclatura recoge las normas para la denominación de las especies.
En el epígrafe 2, sobre la clasificación de los seres vivos, se incluye la explicación por la que actualmente se consideran tres dominios, Archea, Bacteria y Eukarya señalando las diferencias entre ellos, así como la inclusión en este último de los cuatros reinos de organismos eucariotas: Protoctistas, Hongos, Plantas y Animales.
El siguiente epígrafe está dedicado a los Protoctistas, donde discuten las relaciones filogenéticas de los componentes de este reino y se explican las características de Protozoos, Algas, Oomicetos y Mixomicetos.
El epígrafe 4 trata sobre los Hongos y se describen las características propias del grupo, incluyendo una clasificación simplificada en Ascomicetos, Zigomicetos y Basidiomicetos.
El reino Plantas se estudia en el epígrafe 5, diferenciando los tres grandes grupos de seres vivos que forman este reino: Briofitas, Pteridofitas y Espermatofitas. En este último grupo se diferencian las clases Gimnospermas y Angiospermas.
Por último, el epígrafe 6 está dedicado a los Animales y se explican las diferencias entre los principales filos: Poríferos, Cnidarios, Platemintos, Nemátodos, Anélidos, Moluscos, Artrópodos, Equinodermos y Cordados. Las diferencias entre ellos se establecen en función de su organización interna, tipos de simetría y plan corporal. En los cinco últimos filos se incluyen también sus principales clases señalando las diferencias entre ellas y en todos se explican, además, algunas características relativas a su reproducción, alimentación o modo de vida.
Objetivos
Conocer los sistemas de clasificación y nomenclatura de los seres vivos.
Ser capaz de clasificar a los seres vicos por grupos taxonómicos.
Distinguir las características de los cuatro reinos en que se clasifican los eucariotas.
341
Programación de la unidad
Contenidos Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje evaluables
Instrumentos de evaluación
(actividades LA)
Competencias clave
La clasificación
biológica
Sistemática
Taxonomía
Nomenclatura
1. Interpretar los sistemas de clasificación y nomenclatura de los seres vivos.
1.1. Conoce y utiliza claves dicotómicas u otros medios para la identificación y clasificación de diferentes especies de animales y plantas.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 AF: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
CCL
CMCCT
CD
CAA CCEC
La clasificación de los
seres vivos
Principales taxones
Dominio Archaea
Dominio Bacteria
Dominio Eukarya
2. Conocer los grandes grupos taxonómicos de seres vivos.
2.1. Identifica los grandes grupos taxonómicos de los seres vivos.
11, 12, 13, 14 AF: 8, 9, 10
CCL
CMCCT
CD
CAA
Reino Protoctistas
Reino Hongos
Reino Plantas
Reino Animales
3. Conocer las características de los cuatro reinos en los que se clasifican los eucariotas
3.1. Enumera las características propias del reino Protoctista.
15, 16, 17 AF: 11
CCL
CMCCT
CD
CAA
3.2. Reconoce las características propias del reino Hongos
18, 19, 20, 21 AF: 12, 13, 14, 15
CCL
CMCCT
CD
CAA
3.3. Enumera las características del reino Plantas.
22, 23, 24, 25, 26, 27 AF: 16, 17, 18, 19, 20, 21
CCL
CMCCT
CD
CAA CSIEE
3.4 Diferencia las características del reino Animales.
28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48 AF: 22, 23, 24,
CCL
CMCCT
CD
CAA
342
25, 26, 27, 28, 29, 30, 31
LA: libro del alumno; A: actividades; AF: actividades finales; TTE: Técnicas de trabajo y experimentación; CTS: Ciencia,
Tecnología y Sociedad.
CCL: Comunicación lingüística; CMCCT: Competencia matemática y competencia básicas en ciencia y tecnología; CD:
Competencia digital; CAA: Aprender a aprender; CSC: Competencias sociales y cívicas; CSIEE: Sentido de iniciativa y espíritu
emprendedor; CCEC: Conciencia y expresiones culturales.
Temporalización
El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de ocho sesiones: siete para la explicación y realización de actividades y una más para llevar a cabo prácticas.
Rúbrica de estándares de aprendizaje
Estándares de
aprendizaje evaluables
Instrumentos de
evaluación*
Excelente
3
Satisfactorio
2
En proceso
1
No
logrado
0
Puntos
1.1. Conoce y utiliza claves dicotómicas u otros medios para la identificación y clasificación de diferentes especies de animales y plantas.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 AF: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
Realiza las actividades sin errores.
Realiza las actividades cometiendo algunos errores.
Realiza las actividades cometiendo muchos errores.
Responde
de manera
totalment
e errónea
o no
responde.
2.1. Identifica los grandes grupos taxonómicos de los seres vivos.
11, 12, 13, 14 AF: 8, 9, 10,
Conoce los grupos y los identifica sin errores.
Conoce los grupos y los identifica cometiendo pocos errores.
Conoce los grupos y los identifica cometiendo muchos errores.
Responde
de manera
totalment
e errónea
o no
responde.
3.1. Enumera las características propias del reino Protoctista.
15, 16, 17 AF: 11
Identifica las características generales y reconoce los grupos principales sin errores.
Identifica las características generales y reconoce los grupos principales cometiendo pocos errores.
Identifica las características generales y reconoce los grupos principales cometiendo muchoss errores.
Responde
de manera
totalment
e errónea
o no
responde.
3.2. Reconoce las características propias del reino Hongos
18, 19, 20, 21 AF: 12, 13, 14, 15
Identifica las características generales y reconoce los grupos principales sin errores.
Identifica las características generales y reconoce los grupos principales cometiendo pocos errores.
Identifica las características generales y reconoce los grupos principales cometiendo muchoss errores.
Responde
de manera
totalment
e errónea
o no
responde.
3.3. Enumera las características del reino Plantas.
22, 23, 24, 25, 26, 27 AF: 16, 17, 18,
Identifica las características generales y
Identifica las características generales y
Identifica las características generales y
Responde
de manera
343
19, 20, 21 reconoce los grupos principales sin errores.
reconoce los grupos principales cometiendo pocos errores.
reconoce los grupos principales cometiendo muchoss errores.
totalment
e errónea
o no
responde.
3.4 Diferencia las características del reino Animales.
28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48 AF: 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31
Identifica las características generales y reconoce los grupos principales sin errores.
Identifica las características generales y reconoce los grupos principales cometiendo pocos errores.
Identifica las características generales y reconoce los grupos principales cometiendo muchoss errores.
Responde
de manera
totalment
e errónea
o no
responde.
* Los números corresponden a las actividades del LA. AF: actividades finales. TTE: Técnicas de trabajo y experimentación.
CTS: Ciencia, Tecnología y Sociedad.
344
Unidad 12: FUNCIÓN DE NUTRICIÓN EN LAS
PLANTAS
Esta unidad aborda el estudio de los mecanismos que utilizan las plantas para su nutrición. Estos seres vivos constituyen los eslabones básicos en las cadenas tróficas, al ser los organismos productores capaces de transformar la energía luminosa procedente del sol en energía química utilizable por todos los demás. Su papel como primeros eslabones tróficos, así como su capacidad de captación del CO2 atmosférico y de liberación de O2 en el proceso fotosintético son básicos para el desarrollo de la vida en nuestro planeta.
Es muy importante desarrollar en el alumnado la conciencia sobre la importancia de las plantas en los ecosistemas y de cómo el estudio de su fisiología es imprescindible para mejorar el rendimiento de los cultivos.
La unidad se articula con la misma secuencia en la que las plantas realizan su proceso nutritivo. Primero se estudia la captación del agua y las sales minerales, a continuación su trasporte hasta los órganos fotosintéticos, después la fotosíntesis como proceso central de la nutrición, se continúa con el transporte de la savia elaborada y con la excreción, que en vegetales adquiere características propias y se finaliza con la nutrición heterótrofa en plantas, que, aunque no es muy frecuente, es una particularidad interesante de algunas familias.
En las actividades propuestas tanto a lo largo del texto como en el apartado de Actividades y tareas, se hace reflexionar sobre los conocimientos teóricos. También se analizan experiencias, que en ocasiones se proponen para realizar en casa o en el laboratorio, como la propuesta para estudiar el ascenso de la savia en tallo de apio, y gráficas.
Los Investiga se han pensado para profundizar en algunos aspectos que pueden contribuir a afianzar los conceptos básicos como el dedicado a los primeros unicelulares fotosintéticos del planeta.
El apartado de Ciencia, Tecnología y Sociedad se analiza la influencia de los rayos ultravioleta como importante factor evolutivo en vegetales, según un estudio de la universidad de La Rioja.
En Técnicas de trabajo y experimentación se explica cómo realizar una cromatografía sobre papel para separar los pigmentos fotosintéticos, lo que colabora en el entendimiento de estas moléculas agrupadas para aumentar la eficacia al trabajar a diferentes longitudes de onda.
En esta unidad se trabajan todas las competencias propuestas en el desarrollo del currículo, que impregnan los contenidos, completando la competencia digital en los Investiga y en la práctica de laboratorio.
Objetivos
345
Comprender cómo se produce la función de nutrición en las plantas.
Reconocer la importancia de la fotosíntesis y describir el proceso fotosintético.
Explicar el mecanismo de transporte de la savia elaborada.
Conocer los casos de nutrición heterótrofa en los vegetales.
Programación de la unidad
Contenidos Criterios de
evaluación
Estándares de
aprendizaje
Relación de
actividades
Competencias
clave
Las funciones de
nutrición:
La obtención y el transporte de los nutrientes.
La fotosíntesis.
El transporte de la savia elaborada.
La excreción en los vegetales.
1. Describir cómo se
realiza la absorción de
agua y sales minerales.
1.1. Describe la absorción
del agua y las sales
minerales.
1, 2, 3, 4, 5, 6
AF: 1,2, 3,
CCL, CMCCT,
CD, CAA, CSIEE
2. Conocer la
composición de la
savia bruta y sus
mecanismos de
transporte.
2.1. Conoce y explica la
composición de la savia
bruta y sus mecanismos
de transporte.
7, 8,
AF: 4, 5, 6, 7
CCL, CMCCT,
CD, CAA
3. Explicar los
procesos de
transpiración,
intercambio de gases y
gutación.
3.1. Describe los procesos
de transpiración,
intercambio de gases y
gutación.
9,10, 11
AF: 10
CCL, CMCCT,
CAA
4. Conocer la
composición de la
savia elaborada y sus
mecanismos de
transporte.
4.1. Explicita la
composición de la savia
elaborada y sus
mecanismos de
transporte.
16, 17,
AF: 14,15, 16,
17 ,18
CCL, CMCCT,
CD, CAA
5. Comprender las
fases de la
fotosíntesis, los
factores que la afectan
y su importancia
biológica.
5.1. Detalla los principales
hechos que ocurren
durante cada una de las
fases de la fotosíntesis
asociando, a nivel de
orgánulo, donde se
producen.
12,13, 14, 15,
AF: 8, 9, 11, 12,
13
CCL, CMCCT,
CD, CAA, CSIEE
5.2. Argumenta y precisa
la importancia de la
fotosíntesis como
proceso de biosíntesis,
imprescindible para el
mantenimiento de la vida
346
en la Tierra.
6. Explicar la función
de excreción en
vegetales y las
sustancias producidas
por los tejidos
secretores.
6.1. Reconoce algún
ejemplo de excreción en
vegetales.
18, 19
AF: 19, 20, 21
CCL, CMCCT,
CAA, CSC
6.2. Relaciona los tejidos
secretores y las
sustancias que producen
Investiga
La nutrición
heterótrofa en
vegetales.
7. Conocer la
existencia de la
nutrición heterótrofa
en los vegetales.
7.1. Reconoce ejemplos
de nutrición heterótrofa
en plantas.
22, 23, 24, 25,
26
CMCCT
LA: libro del alumno; A: actividades; AF: actividades finales; TTE: Técnicas de trabajo y experimentación; CTS: Ciencia,
Tecnología y Sociedad.
CCL: Comunicación lingüística; CMCCT: Competencia matemática y competencia básicas en ciencia y tecnología; CD:
Competencia digital; CAA: Aprender a aprender; CSC: Competencias sociales y cívicas; CSIEE: Sentido de iniciativa y espíritu
emprendedor; CCEC: Conciencia y expresiones culturales.
Temporalización
El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de cinco sesiones: cuatro para la
explicación y realización de actividades y una más para llevar a cabo prácticas.
Rúbrica de estándares de aprendizaje
Estándares de
aprendizaje evaluables
Instrumentos de
evaluación*
Excelente
3
Satisfactorio
2
En proceso
1
No
logrado
0
Puntos
1.1. Describe la
absorción del agua y
las sales minerales.
1, 2, 3, 4, 5, 6
AF: 1,2, 3
Identifica los
elementos
principales y
describe el
proceso
correctamente.
Identifica los
elementos
principales y
describe el
proceso de
forma válida,
aunque con
errores.
Identifica los
elementos
principales y
describe el
proceso
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde
2.1. Conoce y explica la
composición de la
savia bruta y sus
7, 8,
AF: 4, 5, 6, 7
Identifica los
elementos
principales y
Identifica los
elementos
principales y
Identifica los
elementos
principales y
Responde
de manera
totalmente
347
mecanismos de
transporte.
describe el
proceso
correctamente.
describe el
proceso de
forma válida,
aunque con
errores.
describe el
proceso
cometiendo
muchos errores.
errónea o
no
responde
3.1. Describe los
procesos de
transpiración,
intercambio de gases y
gutación.
9,10, 11
AF: 10
Identifica los
elementos
principales y las
relaciones que se
establecen entre
ellos
correctamente.
Identifica los
elementos
principales y las
relaciones que
se establecen
entre ellos
cometiendo
pocos errores.
Identifica los
elementos
principales y las
relaciones que
se establecen
entre ellos
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde
4.1. Explicita la
composición de la
savia elaborada y sus
mecanismos de
transporte.
16, 17,
AF: 14,15, 16,
17 ,18
Identifica los
elementos
principales y
describe el
proceso
correctamente.
Identifica los
elementos
principales y
describe el
proceso de
forma válida,
aunque con
errores.
Identifica los
elementos
principales y
describe el
proceso
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde
5.1. Detalla los
principales hechos que
ocurren durante cada
una de las fases de la
fotosíntesis asociando,
a nivel de orgánulo,
donde se producen.
12,13, 14, 15,
AF: 8, 9, 11,
12, 13
Identifica los
elementos
principales y los
relaciona con la
fase
correspondiente
sin errores.
Identifica los
elementos
principales y los
relaciona con la
fase
correspondient
e cometiendo
pocos errores.
Identifica los
elementos
principales y los
relaciona con la
fase
correspondient
e cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde
5.2. Argumenta y
precisa la importancia
de la fotosíntesis como
proceso de biosíntesis,
imprescindible para el
mantenimiento de la
vida en la Tierra.
Valora la
importancia
correctamente.
Valora la
importancia
cometiendo
pocos errores.
Valora la
importancia
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde
6.1. Reconoce algún
ejemplo de excreción
en vegetales.
18, 19
AF: 19, 20, 21,
Aporta muchos
ejemplos válidos.
Aporta
suficientes
ejemplos
válidos.
Aporta pocos
ejemplos
válidos.
No aporta
ejemplos
válidos.
6.2. Relaciona los
tejidos secretores y las
sustancias que
producen
Investiga Identifica los
elementos
principales y las
relaciones que se
establecen entre
ellos
Identifica los
elementos
principales y las
relaciones que
se establecen
entre ellos
cometiendo
Identifica los
elementos
principales y las
relaciones que
se establecen
entre ellos
cometiendo
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde
348
correctamente. pocos errores. muchos errores.
7.1. Reconoce
ejemplos de nutrición
heterótrofa en plantas.
22, 23, 24, 25,
26
Identifica los
ejemplos más
habituales
correctamente.
Identifica los
ejemplos más
habituales con
algunos errores.
Identifica los
ejemplos más
habituales
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde
* Los números corresponden a las actividades del LA. AF: actividades finales. TTE: Técnicas de trabajo y experimentación.
CTS: Ciencia, Tecnología y Sociedad.
349
Unidad 13: FUNCIONES DE RELACIÓN Y
REPRODUCCIÓN EN LAS PLANTAS
Esta unidad se divide en dos partes, la primera desarrolla la función de relación y la segunda la función de reproducción en vegetales.
Al abordar la función de relación se describe cómo las plantas se enfrentan a los cambios ambientales, de forma diferente tan diferente a como lo hacen los animales, pero al mismo tiempo muy eficaz, ya que aunque suelen ser respuestas lentas, han posibilitado que estos seres vivos colonicen casi todos los ecosistemas terrestres gracias a su gran capacidad de adaptación.
El estudio de las fitohormonas explica cómo se produce la coordinación entre los estímulos ambientales y las respuestas que realizan las plantas.
Las reacciones de las plantas se describen a partir del análisis del desarrollo vegetal y de los movimientos vegetales, finalizando con un recorrido por las diferentes adaptaciones que presentan las plantas en función de los principales factores abióticos.
En cuanto a la reproducción se comienza diferenciando entre la reproducción sexual y la asexual, para después describir los principales procesos de reproducción asexual y las características fundamentales de la reproducción sexual.
En el desarrollo de los ciclos biológicos de las plantas se comienza con el de las Briofitas por ser el grupo más sencillo, se continúa con el ciclo de los helechos describiéndose con mayor profundidad el ciclo biológico de las espermatofitas. En este se diferencia entre el de las plantas gimnospermas y el de las angiospermas.
Tras estudiar el ciclo biológico de las plantas angiospermas, se da paso al análisis de la polinización como proceso fundamental en la reproducción de estas plantas, así como de la descripción de la semilla y del fruto, órgano típico de este grupo vegetal. Al terminar los análisis se aborda la dispersión de los frutos y semillas mecanismos fundamentales en la reproducción.
Objetivos
Comprender el concepto de función de relación en las plantas.
Conocer las hormonas vegetales y describir el ciclo hormonal de las plantas.
Comprender las respuestas delas plantas ante los cambios ambientales.
Distinguir los mecanismos de reproducción en las plantas.
Diferenciar y comprender los ciclos biológicos de las plantas.
350
Programación de la unidad
Contenidos Criterios de evaluación
Estándares de aprendizaje evaluables
Instrumentos de evaluación
(actividades LA)
Competencias clave
La función de relación
en las plantas.
1. Conocer los
diferentes tipos de
fitohormonas y sus
funciones.
1.1. Relaciona las
fitohormonas y las
funciones que
desempeñan.
1, 2
AF: 1, 2
CCL
CMCCT
CD
CAA CSIEE
Las hormonas
vegetales:
Ciclo hormonal de la planta.
2. Definir el proceso
de regulación en las
plantas mediante
hormonas vegetales.
2.1. Valora el proceso
de regulación de las
hormonas vegetales.
3, 4, 5, 6
AF: 3, 4, 5, 6
CCL
CMCCT
CD
CAA
Las respuestas de las
plantas:
El desarrollo vegetal.
Los movimientos de los vegetales.
3. Comprender los
efectos de la
temperatura y de la
luz en el desarrollo de
las plantas.
3.1. Argumenta los
efectos de la
temperatura y la luz en
el desarrollo de las
plantas.
7, 8, 9, 10
AF: 8
CCL
CMCCT
CD
CAA
4. Describir los
tropismos y las nastias
ilustrándolos con
ejemplos.
4.1. Describe y conoce
ejemplos de tropismos y
nastias.
11, 12
AF: 9, 10
CCL
CMCCT
CD
CAA CCEC
Los mecanismos de
reproducción sexual y
asexual en las plantas:
La reproducción asexual en los vegetales.
La reproducción sexual en los vegetales.
5. Entender los
mecanismos de
reproducción asexual
y la reproducción
sexual en las plantas.
5.1. Distingue los
mecanismos de
reproducción asexual y
la reproducción sexual
en las plantas.
13, 14, 15, 16
AF: 11, 12, 13
CCL
CMCCT
CD
CAA CCEC
Los ciclos biológicos de
las plantas:
El ciclo biológicos de
6. Diferenciar los ciclos
biológicos de briofitas,
pteridofitas y
espermafitas y sus
6.1. Diferencia los ciclos
biológicos de briofitas,
pteridofitas y
espermafitas y sus fases
17, 20, 21, 23
CCL
CMCCT
351
LA: libro del alumno; A: actividades; AF: actividades finales; TTE: Técnicas de trabajo y experimentación; CTS: Ciencia,
Tecnología y Sociedad.
CCL: Comunicación lingüística; CMCCT: Competencia matemática y competencia básicas en ciencia y tecnología; CD:
Competencia digital; CAA: Aprender a aprender; CSC: Competencias sociales y cívicas; CSIEE: Sentido de iniciativa y espíritu
emprendedor; CCEC: Conciencia y expresiones culturales.
Temporalización
El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de ocho sesiones: siete para la explicación y realización de actividades y una más para llevar a cabo prácticas.
Rúbrica de estándares de aprendizaje
Estándares de aprendizaje evaluables
Instrumentos de
evaluación*
Excelente 3
Satisfactorio 2
En proceso 1
No logrado
0 Puntos
los musgos.
El ciclo biológico de los helechos.
El ciclo biológico de las espermatofitas.
fases y estructuras
características.
y estructuras
características.
CD
CAA CSIEE
6.2. Interpreta
esquemas, dibujos,
gráficas y ciclos
biológicos de los
diferentes grupos de
plantas.
18, 19, 22
AF: 14, 15, 16
7. Entender los
procesos de
polinización y de doble
fecundación en las
espermafitas. La
formación de la
semilla y el fruto.
7.1. Explica los procesos
de polinización y de
fecundación en las
espermafitas y
diferencia el origen y las
partes de la semilla y
del fruto.
24, 25, 26,27
AF: 17, 18, 20,
24, 25
CCL
CMCCT
CD
CAA CSC
8. Conocer los
mecanismos de
diseminación de las
semillas y la
propagación de los
frutos.
8.1. Distingue los
mecanismos de
diseminación de las
semillas y los tipos de
germinación.
28, 29
AF: 19, 21, 22,
23
CCL
CMCCT
CD
CAA CCEC 8.2. Identifica los
mecanismos de
propagación de los
frutos.
29
AF: 21, 23
352
1.1. Relaciona las fitohormonas y las funciones que desempeñan.
1, 2,
AF: 1, 2
Identifica correctamente las hormonas principales y sus funciones.
Identifica las hormonas principales y sus funciones con pocos errores.
Identifica las hormonas principales y sus funciones con muchos errores
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
2.1. Valora el proceso de regulación de las hormonas vegetales.
3, 4, 5, 6
AF: 3, 4, 5, 6
Reconoce los elementos y resuelve correctamente todas las actividades.
Reconoce con pocos errores los elementos y resuelve correctamente la mayoría de las actividades, con fallos en algunas de ellas.
Reconoce con muchos errores los elementos y resuelve las actividades cometiendo muchos errores.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
3.1. Argumenta los efectos de la temperatura y la luz en el desarrollo de las plantas.
7, 8, 9, 10
AF: 8
Reconoce los elementos principales y estructura adecuadamente la explicación.
Reconoce los elementos principales y estructura la explicación con algunos errores.
Reconoce los elementos principales y estructura la explicación con muchos errores.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
4.1. Describe y conoce ejemplos de tropismos y nastias.
11, 12
AF: 9, 10
Identifica los procesos y propone bastantes ejemplos.
Identifica los procesos y propone suficientes ejemplos.
Identifica los procesos con errores y propone pocos ejemplos.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
5.1. Distingue los mecanismos de reproducción asexual y la reproducción sexual en las plantas.
13, 14, 15, 16
AF: 11, 12, 13
Distingue los mecanismos y sus características sin errores.
Distingue los mecanismos y sus características cometiendo pocos errores.
Distingue los mecanismos y sus características cometiendo muchos errores.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
6.1. Diferencia los ciclos biológicos de briofitas, pteridofitas y espermafitas y sus fases y estructuras características.
17, 20, 21, 23
Identifica los elementos y sus funciones y resuelve correctamente todas las actividades.
Identifica con pocos errores los elementos y sus funciones y resuelve correctamente la mayoría de las actividades, con fallos en algunas de ellas.
Identifica con muchos errores los elementos y sus funciones y resuelve las actividades cometiendo muchos errores.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
6.2. Interpreta esquemas, dibujos, gráficas y ciclos biológicos de los diferentes grupos de plantas.
18, 19, 22
AF: 14, 15, 16
Identifica los elementos y sus funciones y resuelve correctamente todas las actividades.
Identifica con pocos errores los elementos y sus funciones y resuelve correctamente la mayoría de las actividades, con fallos en algunas de ellas.
Identifica con muchos errores los elementos y sus funciones y resuelve las actividades cometiendo muchos errores.
Responde de manera totalmente errónea o no responde.
7.1. Explica los procesos de polinización y de fecundación en las espermafitas y
24, 25, 26,27
AF: 17, 18, 20,
24, 25
Distingue los procesos y enumera sus características sin errores.
Distingue los procesos y enumera sus características con pocos
Distingue los procesos y enumera sus características cometiendo
Responde de manera totalmente errónea o no
353
diferencia el origen y las partes de la semilla y del fruto.
errores. muchos errores. responde
8.1. Distingue los mecanismos de diseminación de las semillas y los tipos de germinación.
28, 29
AF: 19, 21, 22,
23
Identifica los mecanismos sin errores.
Identifica los mecanismos cometiendo pocos errores.
Identifica los mecanismos cometiendo muchos errores.
Responde de manera totalmente errónea o no responde
8.2. Identifica los mecanismos de propagación de los frutos.
29
AF: 21, 23
Identifica los mecanismos sin errores.
Identifica los mecanismos cometiendo pocos errores.
Identifica los mecanismos cometiendo muchos errores.
Responde de manera totalmente errónea o no responde
* Los números corresponden a las actividades del LA. AF: actividades finales. TTE: Técnicas de trabajo y experimentación.
CTS: Ciencia, Tecnología y Sociedad.
354
Unidad 14: FUNCIÓN DE NUTRICIÓN EN LOS
ANIMALES
En esta unidad se estudia la fisiología de los cuatro aparatos que intervienen en la función de nutrición animal: digestivo, respiratorio, circulatorio y excretor. La función que corresponde a cada uno de estos aparatos se explica primero de forma general, para luego ver en detalle las características propias de cada uno en los distintos grupos animales. Para simplificar la organización de los contenidos, se ha agrupado a los animales en invertebrados y vertebrados.
El primer epígrafe explica los principales modelos de digestión animal, intracelular, extracelular y mixta, así como las fases de que consta cada proceso.
El segundo epígrafe incluye los tipos de aparato digestivo que presentan los principales grupos de animales invertebrados con referencia a las adaptaciones específicas según su tipo de dieta. A continuación se explica de forma más detallada la anatomía del aparato digestivo en los vertebrados y los procesos digestivos que tienen lugar en cada región del mismo. También se incluye una relación de las enzimas que participan en el proceso y se explican algunas modificaciones concretas de los aparatos digestivos de algunos vertebrados.
Se explica a continuación la necesidad de un sistema de transporte en los animales, función que desempeña el aparato circulatorio. Aquí se exponen también los principales componentes que constituyen, de forma general, este aparato. Se presentan los principales modelos de aparato circulatorio que es posible encontrar en los animales invertebrados, abierto y cerrado, con descripciones de ambos modelos en diferentes grupos. Se describen a continuación los modelos de circulación cerrada en los vertebrados, simple, doble, completa e incompleta, así como la estructura del corazón. Dentro de este epígrafe se incluye la estructura y función del sistema linfático.
El tercer epígrafe trata sobre la necesidad del sistema respiratorio y las características que deben cumplir las estructuras dispuestas a tal fin. Después se describen los modelos de respiración en los principales grupos de invertebrados: cutánea, branquial, traqueal y pulmonar. También se explican los modelos respiratorios en vertebrados acuáticos, explicando las diferencias entre los modelos de respiración branquial en peces condrictios y osteíctios, y en vertebrados terrestres, incluyendo una descripción de la evolución de los pulmones en anfibios, reptiles, aves y mamíferos.
El último epígrafe principal de la unidad comienza explicando la necesidad de un sistema de excreción de los productos de desecho así como los principales productos de excreción. Los sistemas de excreción en los invertebrados se incluyen a continuación con una breve descripción de los modelos más importantes: protonefridios, metanefridios, tubos de Malpighi y glándulas verdes. Por último, se explica la excreción en los vertebrados e incluye una descripción del aparato urinario y de la nefrona como unidad filtrante así como una explicación del proceso de formación de la orina. El epígrafe termina con una relación de otros mecanismos de excreción.
Las actividades Investiga se han pensado para profundizar en algunos aspectos que pueden contribuir a afianzar y ampliar los conceptos básicos y desarrollar competencias clave como la de aprender a aprender, la competencia de sentido de iniciativa y espíritu emprendedor y, por supuesto, la competencia digital.
355
El apartado de Ciencia, Tecnología y Sociedad está dedicado a un artículo curioso en el que se menciona la aplicación del metano generado por las vacas para producir energía. Esta actividad permite trabajar las competencias de comunicación lingüística dado que se trata fundamentalmente de una actividad donde prima la comprensión lectora, y las competencias sociales y cívicas, pues el alumnado debe tomar conciencia de la necesidad de buscar fuentes de energía alternativas a los combustibles fósiles.
Las Técnicas de trabajo y experimentación se basan en una medida sencilla del CO2 espirado, lo que contribuye a una mejor comprensión de la fisiología del aparato respiratorio y ayuda a trabajar las competencias matemática y básicas en ciencia y tecnología.
Objetivos
Comprender el proceso de digestión en los animales y sus fases.
Distinguir los aparatos digestivos de los invertebrados y vertebrados, diferenciando sus correspondientes modelos y características.
Identificar los componentes básicos del aparato circulatorio y diferenciar sus modelos.
Conocer el sistema circulatorio linfático y sus componentes.
Diferenciar los modelos de respiración animal.
Conocer los productos de desecho en los animales.
Comprender los sistemas y mecanismos de excreción en invertebrados y vertebrados.
Programación de la unidad
Contenidos Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje evaluables
Instrumentos de evaluación
(actividades LA)
Competencias clave
La digestión en los
animales:
El aparato digestivo en los invertebrados.
El aparato digestivo en los vertebrados.
1. Comprender los conceptos de nutrición heterótrofa y de alimentación.
1.1. Conoce las características de la nutrición heterótrofa, distinguiendo los tipos principales.
1, 2, 3
AF 1, 2, 3, 4
CCL
CMCCT
CAA
2. Distinguir los modelos de aparatos digestivos de los invertebrados.
2.1. Reconoce y diferencia los aparatos digestivos de los invertebrados.
4, 5, 6,
AF 5, 6, 13
CCL
CMCCT
CD
CAA
3. Distinguir los modelos de aparatos digestivos de los vertebrados
3.1. Reconoce y diferencia los aparatos digestivos de los vertebrados.
10, 11, 12
AF 7, 9, 12, 14
CCL
CMCCT
CD
CAA
4. Diferenciar la
estructura y función de
4.1. Relaciona cada órgano del aparato
7, 8, 9, 13, 14, CCL
356
los órganos del aparato
digestivo y sus glándulas.
digestivo con la función que realiza.
16,
AF: 8, 10, 15, 16
CMCCT
CD
CAA CSIEE
4.2. Describe la absorción en el intestino.
15, 17
AF: 11
La circulación y el
transporte en los
animales:
Componentes del aparato circulatorio.
Modelos de aparato circulatorio.
La linfa.
5. Conocer la importancia de pigmentos respiratorios en el transporte de oxígeno.
5.1. Reconoce la existencia de pigmentos respiratorios en los animales.
18
AF 19
CCL
CMCCT
CAA
6. Comprender los
conceptos de circulación
abierta y cerrada,
circulación simple y doble
incompleta o completa.
6.1. Relaciona circulación abierta y cerrada con los animales que la presentan, sus ventajas e inconvenientes.
19, 20, 21, 22,
23, 24, 25, 26
AF 17, 18,
20,21, 22, 28
CCL
CMCCT
CAA CSIEE
6.2. Asocia representaciones sencillas del aparato circulatorio con el tipo de circulación (simple, doble, incompleta o completa.
AF: 23, 26
7. Conocer la
composición y función de
la linfa.
7.1. Indica la composición
de la linfa reconociendo
sus principales funciones.
27, 28
AF 24, 25, 27
CCL
CMCCT
CAA
La respiración en
los animales:
Modelos de respiración animal.
8. Distinguir respiración celular de respiración (ventilación, intercambio gaseoso).
8.1. Diferencia
respiración celular y
respiración, explicando el
significado biológico de la
respiración celular.
29, 30
AF 29
CCL
CMCCT
CAA
9. Conocer los distintos
tipos de aparatos
respiratorios en
invertebrados y
vertebrados.
9.1. Asocia los diferentes aparatos respiratorios con los grupos a los que pertenecen, reconociéndolos en representaciones esquemáticas.
31, 32, 33
AF 30, 31, 32,
33, 34, 35, 36
CCL
CMCCT
CD
CAA
357
La excreción en los
animales:
Productos de desecho en los animales.
Sistemas de excreción en los invertebrados.
La excreción en los vertebrados.
Otros mecanismos de excreción.
10. Definir el concepto de excreción y relacionarlo con los objetivos que persigue.
10.1. Define y explica el proceso de la excreción.
34
AF 37
CCL
CMCCT
CAA
11. Enumerar los principales productos de excreción y señalar las diferencias apreciables en los distintos grupos de animales en relación con estos productos.
11.1. Enumera los principales productos de excreción, clasificando los grupos de animales según los productos de excreción.
35, 36
AF 38,39, 44, 45
CCL
CMCCT
CAA
12. Describir los
principales tipos órganos
y aparatos excretores en
los distintos grupos de
animales.
12.1. Describe los principales aparatos excretores de los animales, reconociendo las principales estructuras de ellos a partir de representaciones esquemáticas.
AF 40, 41 CCL
CMCCT
CAA
13. Estudiar el proceso de formación de la orina.
13.2. Explica el proceso de formación de la orina.
37, 38
AF 42,
CCL
CMCCT
CAA
14. Conocer mecanismos específicos o singulares de excreción en vertebrados.
14.1. Identifica los
mecanismos específicos o
singulares de excreción
de los vertebrados.
AF 43, 46, 47 CL
CMCCT
CAA
LA: libro del alumno; A: actividades; AF: actividades finales; TTE: Técnicas de trabajo y experimentación; CTS: Ciencia,
Tecnología y Sociedad.
CCL: Comunicación lingüística; CMCCT: Competencia matemática y competencia básicas en ciencia y tecnología; CD:
Competencia digital; CAA: Aprender a aprender; CSC: Competencias sociales y cívicas; CSIEE: Sentido de iniciativa y espíritu
emprendedor; CCEC: Conciencia y expresiones culturales.
Temporalización
El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de doce sesiones: once para la explicación y
realización de actividades y una más para llevar a cabo prácticas.
Rúbrica de estándares de aprendizaje
Estándares de
aprendizaje evaluables
Instrumentos de
evaluación*
Excelente 3
Satisfactorio 2
En proceso 1
No logrado
0
Puntos
1.1. Conoce las características de la nutrición heterótrofa, distinguiendo los tipos principales.
1, 2, 3
AF 1, 2, 3, 4
Conoce los
conceptos básicos
y distingue sus
tipos principales
Conoce los
conceptos
básicos y
distingue sus
Conoce los
conceptos
básicos y
distingue sus
Responde
de manera
totalmente
errónea o
358
correctamente. tipos
principales,
cometiendo
pocos errores.
tipos
principales,
cometiendo
muchos errores.
no
responde.
2.1. Reconoce y diferencia los aparatos digestivos de los invertebrados.
4, 5, 6,
AF 5, 6, 13
Identifica los
diferentes
aparatos sin
errores.
Identifica los
diferentes
aparatos
cometiendo
pocos errores.
Identifica los
diferentes
aparatos
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
3.1. Reconoce y diferencia los aparatos digestivos de los vertebrados.
10, 11, 12
AF 7, 9, 12, 14
Identifica los
diferentes
aparatos sin
errores.
Identifica los
diferentes
aparatos
cometiendo
pocos errores.
Identifica los
diferentes
aparatos
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
4.1. Relaciona cada órgano del aparato digestivo con la función que realiza.
7, 8, 9, 13, 14,
16,
AF: 8, 10, 15,
16
Identifica
correctamente los
órganos y sus
funciones.
Identifica de
forma válida,
aunque con
algunos errores,
los órganos y
sus funciones.
Identifica los
órganos y sus
funciones
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
4.2. Describe la absorción en el intestino.
15, 17
AF: 11
Identifica
correctamente los
elementos
principales y las
relaciones entre
ellos.
Identifica de
forma válida
aunque
cometiendo
algunos errores,
los elementos
principales y las
relaciones entre
ellos.
Identifica los
elementos
principales y las
relaciones entre
ellos
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
5.1. Reconoce la existencia de pigmentos respiratorios en los animales.
18
AF 19
Aporta todos los
ejemplos
explicados.
Aporta
suficientes
ejemplos.
Aporta pocos
ejemplos.
No aporta
ejemplos.
6.1. Relaciona circulación abierta y cerrada con los animales que la presentan, sus ventajas e inconvenientes.
19, 20, 21, 22,
23, 24, 25, 26
AF 17, 18,
20,21, 22, 28
Relaciona los
conceptos con sus
ventajas e
inconvenientes
correctamente.
Relaciona los
conceptos con
sus ventajas e
inconvenientes
cometiendo
pocos errores.
Relaciona los
conceptos con
sus ventajas e
inconvenientes
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
6.2. Asocia representaciones sencillas del aparato circulatorio con el tipo de circulación (simple, doble, incompleta o
AF: 23, 26 Resuelve las
actividades
correctamente.
Resuelve las
actividades
cometiendo
pocos errores.
Resuelve las
actividades
cometiendo
muchos errores.
Resuelve
las
actividades
de manera
totalmente
359
completa. incorrecta
o no las
resuelve.
7.1. Indica la
composición de la linfa
reconociendo sus
principales funciones.
27, 28
AF 24, 25, 27
Identifica
correctamente los
elementos
principales y sus
funciones.
Identifica de
forma válida,
aunque con
algunos errores,
los elementos
principales y sus
funciones.
Identifica los
elementos
principales y sus
funciones
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
8.1. Diferencia
respiración celular y
respiración, explicando
el significado biológico
de la respiración
celular.
29, 30
AF 29
Diferencia los
conceptos y
establece sus
funciones
correctamente.
Diferencia los
conceptos y
establece sus
funciones
cometiendo
pocos errores.
Diferencia los
conceptos y
establece sus
funciones
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
9.1. Asocia los diferentes aparatos respiratorios con los grupos a los que pertenecen, reconociéndolos en representaciones esquemáticas.
31, 32, 33
AF 30, 31, 32,
33, 34, 35, 36
Resuelve las
actividades
correctamente.
Resuelve las
actividades
cometiendo
pocos errores.
Resuelve las
actividades
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
10.1. Define y explica el proceso de la excreción.
34
AF 37
Identifica
correctamente los
elementos
principales y sus
funciones.
Identifica de
forma válida,
aunque con
algunos errores,
los elementos
principales y sus
funciones.
Identifica los
elementos
principales y sus
funciones
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
11.1. Enumera los principales productos de excreción, clasificando los grupos de animales según los productos de excreción.
35, 36
AF 38,39, 44,
45
Enumera y
clasifica
correctamente los
elementos.
Enumera y
clasifica de
forma válida,
aunque con
errores, los
elementos.
Enumera y
clasifica los
elementos
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
12.1. Describe los principales aparatos excretores de los animales, reconociendo las principales estructuras de ellos a partir de representaciones esquemáticas.
AF 40, 41 Resuelve las
actividades
correctamente.
Resuelve las
actividades
cometiendo
pocos errores.
Resuelve las
actividades
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
* Los números corresponden a las actividades del LA. AF: actividades finales. TTE: Técnicas de trabajo y experimentación.
CTS: Ciencia, Tecnología y Sociedad.
360
Unidad 15: FUNCIÓN DE RELACIÓN EN LOS
ANIMALES
Esta unidad trata sobre la función de relación en los animales. Se ha estructurado comenzando por el estudio de los estímulos y los órganos receptores para explicar a continuación como se procesa la información por parte del sistema nervioso y terminar con la descripción de los órganos responsables de ejecutar las respuestas.
En el primer epígrafe se expone la estructura general de la función de relación, explicando las principales diferencias entre los sistemas nervioso y endocrino así como el concepto de homeostasis.
El esquema general de la función de relación: estímulo – receptor – centro integrador – órgano efector marca el orden en que se exponen los epígrafes a lo largo de la unidad. De esta forma, el epígrafe 2 explica el mecanismo de acción de los receptores sensoriales, que se clasifican tanto por su localización como por el tipo de estímulo que perciben, incluyendo algunos ejemplos.
El epígrafe 3 explica los componentes del sistema nervioso, la transmisión del impulso nervioso, la sinapsis y la formación de circuitos neuronales.
En el epígrafe 4 se describen los principales modelos del sistema nervioso en invertebrados señalando las principales tendencias evolutivas. Y en el epígrafe 5 se describen los componentes fundamentales del sistema nervioso en los vertebrados. Aquí se explican las funciones básicas del sistema nervioso central y del sistema nervioso periférico, diferenciando el papel de los nervios somáticos y del sistema nervioso autónomo simpático y parasimpático.
En el epígrafe 6 se describen los órganos encargados de llevar a cabo las respuestas o efectores. Incluye un breve repaso de los componentes del aparato locomotor, sistemas esquelético y óseo así como las glándulas, diferenciando entre glándulas exocrinas y endocrinas.
Finalmente el epígrafe 7 está dedicado a un estudio más detallado de la coordinación hormonal, incluyendo algunas de las principales hormonas de los invertebrados y el sistema endocrino de loso vertebrados.
Mediante las distintas actividades Investiga que se proponen a lo largo del texto, se pretende que el alumnado indague sobre cuestiones de ampliación de los contenidos con el fin de consolidar dichos contenidos y para trabajar diversas competencias, como la competencia lingüística, en cuanto que tienen que emplear lenguaje científico adaptado a su nivel para redactar informes; la competencia aprender a aprender, pues deben seguir una serie de pautas para llevar a cabo el proceso de búsqueda de información; la competencia sentido de iniciativa y espíritu emprendedor, en tanto que deben evaluar la validez de la información encontrada; la competencia digital, pues deben realizar búsquedas en medios digitales así como emplear herramientas TIC para la realización de presentaciones o pósters.
En el apartado dedicado a Ciencia, tecnología y sociedad se propone el análisis de un texto sobre una nueva técnica para luchar contra el alzhéimer basado en la administración de nanocápsulas. Se trata con esta sección que trabajen las competencias matemática y básicas en ciencia y tecnología, la competencia lingüística y las competencias sociales y cívicas.
361
Por último, como Técnicas de trabajo y experimentación se propone una actividad sobre el estudio que algunas drogas pueden tener sobre la actividad cardíaca de la Daphnia.
Objetivos
Comprender el concepto de función de relación en los animales y la manera en que funciona.
Identificar los principales tipos de receptores en función de los estímulos que captan.
Distinguir los componentes del sistema nervioso y explicar el mecanismo de transmisión del impulso nervioso.
Comprender y diferenciar el sistema nervioso en los invertebrados y en los vertebrados.
Identificar los efectores que responden al impulso nervioso en los animales.
Conocer las hormonas en los invertebrados y en los vertebrados.
Programación de la unidad
Contenidos Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje evaluables
Instrumentos de evaluación
(actividades LA)
Competencias clave
Funciones de relación en los animales. La homeostasis.
1. Comprender el funcionamiento integrado de los sistemas nervioso y hormonal en los animales.
1.1 Integra la coordinación nerviosa y hormonal, relacionando ambas funciones.
1, 2, 4, 5
AF: 1, 3
CCL
CMCCT
CAA
2. Conocer los principales
componentes del sistema
nervioso y su
funcionamiento.
2.1 Define estímulo, receptor, transmisor, efector.
3, 7, 8
AF: 2
CMCCT
Los receptores. 3. Reconocer los
principales tipos de
receptores en función de
los estímulos que captan.
3.1 Identifica distintos tipos de receptores sensoriales.
6, 9, 10, 11, 12, 13
AF: 4, 5, 6, 7, 8, 9
CCL
CMCCT
CD
CAA
El sistema
nervioso.
4. Explicar el mecanismo de
transmisión del impulso
nervioso.
4.1 Explica la
transmisión del impulso
nervioso en la neurona
y entre neuronas.
14, 15, 16, 17, 18,
19, 20
AF: 10, 11, 12, 13,
14, 15, 16
CCL
CMCCT
CD
CAA
CSC
El sistema 5. Identificar los principales 5.1 Distingue los 21, 22, 23 CCL
362
nervioso en
invertebrados.
tipos de sistemas nerviosos
en invertebrados.
principales tipos de
sistemas nerviosos en
invertebrados.
AF: 17, 18, 19, 20
CMCCT
CAA
El sistema
nervioso en
vertebrados.
6. Diferenciar el desarrollo del sistema nervioso en vertebrados.
6.1 Identifica los principales componentes del sistema nervioso de vertebrados.
24, 25, 26, 27, 28,
29
AF: 21, 22, 23, 24
CCL
CMCCT
CD
CAA
CSIEE
7. Describir los
componentes y funciones
del sistema nervioso tanto
desde el punto de vista
anatómico (SNC y SNP)
como funcional (somático y
autónomo)
7.1 Explica el sistema
nervioso central y
periférico de los
vertebrados.
diferenciando las
funciones del sistema
nervioso somático y el
autónomo
Los efectores. 8. Identifica los principales
efectores que responden al
impulso nervioso,
8.1 Describe los componentes del aparato locomotor.
30, 31, 32, 33, 34
AF: 25, 26, 27, 28,
29
CCL
CMCCT
CD
CAA
8.2 Distingue entre
musculatura voluntaria
e involuntaria.
8.3 Describe las
diferencias entre
glándulas endocrinas y
exocrinas.
La regulación
hormonal.
9. Describir los componentes del sistema endocrino y su relación con el sistema nervioso.
9.1 Establece la relación entre el sistema endocrino y el sistema nervioso.
35, 36
AF: 30, 31, 32, 33,
34
CCL
CMCCT
CD
CAA
CSIEE
10. Conocer las hormonas y las estructuras que las producen en los principales grupos de invertebrados.
10.1 Relaciona las principales hormonas de los invertebrados con su función de control
CMCCT
CD
CAA
363
11. Enumerar las glándulas endocrinas en vertebrados, las hormonas que producen y las funciones de estas.
11.1 Discrimina qué función reguladora y en qué lugar se evidencia, la actuación de algunas de las hormonas que actúan en el cuerpo humano.
CMCCT
CD
CAA
CSIEE
11.2 Relaciona cada glándula endocrina con la hormona u hormonas más importantes que segrega, explicando su función de control.
LA: libro del alumno; A: actividades; AF: actividades finales; TTE: Técnicas de trabajo y experimentación; CTS: Ciencia,
Tecnología y Sociedad.
CCL: Comunicación lingüística; CMCCT: Competencia matemática y competencia básicas en ciencia y tecnología; CD:
Competencia digital; CAA: Aprender a aprender; CSC: Competencias sociales y cívicas; CSIEE: Sentido de iniciativa y espíritu
emprendedor; CCEC: Conciencia y expresiones culturales.
Temporalización
El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de nueve sesiones: ocho para la explicación y
realización de actividades y una más para llevar a cabo prácticas.
Rúbrica de estándares de aprendizaje
Estándares de
aprendizaje evaluables
Instrumentos de
evaluación*
Excelente
3
Satisfactorio
2
En proceso
1
No
logrado
0
Puntos
1.1 Integra la coordinación nerviosa y hormonal, relacionando ambas funciones.
1, 2, 4, 5
AF: 1, 3
Identifica los
elementos
principales y
establece las
relaciones entre
ellos
correctamente.
Identifica los
elementos
principales y
establece las
relaciones entre
ellos
cometiendo
pocos errores.
Identifica los
elementos
principales y
establece las
relaciones entre
ellos
correctamente.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
2.1 Define estímulo, receptor, transmisor, efector.
3, 7, 8
AF: 2
Define
correctamente os
conceptos.
Define los
elementos de
forma válida,
aunque con
errores.
Define los
elementos
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
3.1 Identifica distintos tipos de receptores sensoriales.
6, 9, 10, 11,
12, 13
AF: 4, 5, 6, 7,
8, 9
Reconoce los
elementos y los
relaciona con su
función
correctamente.
Reconoce los
elementos y los
relaciona con su
función
cometiendo
Reconoce los
elementos y los
relaciona con su
función
cometiendo
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
364
pocos errores. muchos errores. responde.
4.1 Explica la
transmisión del
impulso nervioso en la
neurona y entre
neuronas.
14, 15, 16, 17,
18, 19, 20
AF: 10, 11, 12,
13, 14, 15, 16
Identifica los
elementos
principales y
establece las
relaciones entre
ellos
correctamente.
Identifica los
elementos
principales y
establece las
relaciones entre
ellos
cometiendo
pocos errores.
Identifica los
elementos
principales y
establece las
relaciones entre
ellos
correctamente.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
5.1 Distingue los
principales tipos de
sistemas nerviosos en
invertebrados.
21, 22, 23
AF: 17, 18, 19,
20
Reconoce
correctamente los
tipos principales.
Reconoce los
tipos principales
cometiendo
pocos errores.
Reconoce los
tipos principales
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
6.1 Identifica los principales componentes del sistema nervioso de vertebrados.
24, 25, 26, 27,
28, 29
AF: 21, 22, 23,
24
Reconoce los
elementos y los
relaciona con su
función
correctamente.
Reconoce los
elementos y los
relaciona con su
función
cometiendo
pocos errores.
Reconoce los
elementos y los
relaciona con su
función
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
7.1 Explica el sistema
nervioso central y
periférico de los
vertebrados,
diferenciando las
funciones del sistema
nervioso somático y el
autónomo
Identifica los
componentes y la
función de cada
uno de los
elementos
principales
correctamente.
Identifica los
componentes y
la función de
cada uno de los
elementos
principales
cometiendo
pocos errores.
Identifica los
componentes y
la función de
cada uno de los
elementos
principales
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
8.1 Describe los componentes del aparato locomotor.
30, 31, 32, 33,
34
AF: 25, 26, 27,
28, 29
Reconoce los
elementos y los
relaciona con su
función
correctamente.
Reconoce los
elementos y los
relaciona con su
función
cometiendo
pocos errores.
Reconoce los
elementos y los
relaciona con su
función
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
8.2 Distingue entre musculatura voluntaria e involuntaria.
Identifica los
componentes y la
función de cada
uno de los
elementos
principales
correctamente.
Identifica los
componentes y
la función de
cada uno de los
elementos
principales
cometiendo
pocos errores.
Identifica los
componentes y
la función de
cada uno de los
elementos
principales
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
8.3 Describe las diferencias entre glándulas endocrinas y
Reconoce los
elementos y los
relaciona con su
Reconoce los
elementos y los
relaciona con su
Reconoce los
elementos y los
relaciona con su
Responde
de manera
totalmente
365
exocrinas. función
correctamente.
función
cometiendo
pocos errores.
función
cometiendo
muchos errores.
errónea o
no
responde.
9.1 Establece la relación entre el sistema endocrino y el sistema nervioso.
35, 36
AF: 30, 31, 32,
33, 34
Reconoce los
elementos y los
relaciona con su
función
correctamente.
Reconoce los
elementos y los
relaciona con su
función
cometiendo
pocos errores.
Reconoce los
elementos y los
relaciona con su
función
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
10.1 Relaciona las principales hormonas de los invertebrados con su función de control
Aporta muchos
ejemplos válidos.
Aporta
suficientes
ejemplos
válidos.
Aporta pocos
ejemplos
válidos.
Aporta
ejemplos
totalmente
erróneos o
no los
aporta.
11.1 Discrimina qué función reguladora y en qué lugar se evidencia, la actuación de algunas de las hormonas que actúan en el cuerpo humano.
Reconoce los
elementos y los
relaciona con su
función
correctamente.
Reconoce los
elementos y los
relaciona con su
función
cometiendo
pocos errores.
Reconoce los
elementos y los
relaciona con su
función
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
11.2 Relaciona cada glándula endocrina con la hormona u hormonas más importantes que segrega, explicando su función de control.
Identifica los
elementos y la
función de cada
uno de ellos
correctamente.
Identifica los
elementos y la
función de cada
uno de ellos
cometiendo
pocos errores.
Identifica los
elementos y la
función de cada
uno de ellos
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
* Los números corresponden a las actividades del LA. AF: actividades finales. TTE: Técnicas de trabajo y experimentación.
CTS: Ciencia, Tecnología y Sociedad.
366
Unidad 16: FUNCIÓN DE REPRODUCCIÓN EN LOS
ANIMALES
El tema de reproducción animal aborda las modalidades de reproducción que han desarrollado los animales, desde los procesos de formación de células reproductoras hasta el desarrollo postembrionario.
La unidad comienza con un resumen de los tipos de reproducción animal, tanto asexual como sexual, indicando las diferencias, ventajas y desventajas de cada tipo. En primer lugar se describen las modalidades de reproducción asexual: gemación, escisión y poliembrionía, incluyendo algunos ejemplos. A continuación se describen la unisexualidad, el hermafroditismo, la partenogénesis y la metagénesis como modalidades de reproducción sexual.
El epígrafe 2 explica la función del aparato reproductor de los animales con reproducción sexual, haciendo una primera referencia a la variedad tanto morfológica como del número de gónadas, y a continuación se describen algunos de los órganos accesorios más comunes, particularmente órganos copuladores, haciendo mención de la variabilidad de mecanismos de copulación.
En el epígrafe 3 se describe el mecanismo de formación de gametos, comparando ovogénesis con espermatogénesis. También aquí se explican las características morfológicas de ambos tipos de células.
En el epígrafe 4 se explican los tipos de fecundación, externa e interna, y el proceso de la fecundación, con un breve recorrido por cada una de sus fases.
El epígrafe 5 se refiere al desarrollo embrionario, diferenciando las principales modalidades: ovíparo, ovovivíparo y vivíparo. Los anejos embrionarios para cada una de estas modalidades se explican a continuación, poniendo de relieve las adquisiciones evolutivas y en relación con la adaptación al medio terrestre. En este mismo epígrafe se explican las fases del desarrollo embrionario, indicando las diferencias que se producen dependiendo de la cantidad y distribución del vitelo en el cigoto. Por último, en el apartado relativo a la organogénesis se explican los principales tejidos y órganos que se originan de cada una de las capas embrionarias.
El epígrafe 6 describe el desarrollo postembrionario, diferenciando entre directo e indirecto. En el caso del desarrollo embrionario indirecto se explica la diferencia entre metamorfosis directa e indirecta.
El epígrafe 7 describe los ciclos biológicos característicos de algunos animales y, finalmente, el epígrafe 8 se dedica a las técnicas artificiales de reproducción, explicando la clonación y la reproducción asistida.
Mediante las distintas actividades Investiga que se proponen a lo largo del texto, se pretende que el alumnado indague sobre cuestiones de ampliación de los contenidos con el fin de consolidar dichos contenidos y para trabajar diversas competencias, como la competencia lingüística, en cuanto que tienen que emplear lenguaje científico adaptado a su nivel para redactar informes; la competencia aprender a aprender, pues deben seguir una serie de pautas para llevar a cabo el proceso de búsqueda de información; la competencia sentido de iniciativa y espíritu emprendedor,
367
en tanto que deben evaluar la validez de la información encontrada; la competencia digital, pues deben realizar búsquedas en medios digitales así como emplear herramientas TIC para la realización de presentaciones o pósters.
En el apartado dedicado a Ciencia, tecnología y sociedad se propone el análisis de un texto en el que se analizan las consecuencias legales del intento de patentar la identidad genética de la oveja Dolly. Por otro lado, estimula el debate acerca de las implicaciones que tendría la aprobación de la clonación de seres humanos. Se pretende con esta tarea que trabajen la competencia lingüística y las competencias sociales y cívicas.
Por último, como Técnicas de trabajo y experimentación se propone el estudio de la estructura de un huevo, que fomentará las destrezas relacionadas con la actividad científica y la manipulación del instrumental de laboratorio.
Objetivos
Distinguir los tipos de reproducción en los animales.
Identificar los tipos de aparato reproductor y sus elementos.
Comprender el proceso de formación de los gametos así como la fecundación y sus fases.
Describir las fases del desarrollo embrionario.
Comprender los ciclos biológicos de los animales.
Conocer las principales técnicas de reproducción artificial.
Programación de la unidad
Contenidos Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje evaluables
Instrumentos de evaluación
(actividades LA)
Competencias clave
Tipos de reproducción animal. Tipos de aparato reproductor.
1. Definir el concepto de reproducción y diferenciar entre reproducción sexual y reproducción asexual.
1.1 Describe y argumenta las diferencias entre reproducción asexual y sexual, sus ventajas e inconvenientes.
3 AF: 2, 4, 5
CCL
CMCCT
CD
CAA
2. Describir los tipos de reproducción.
2.1 Identifica tipos de reproducción asexual.
1 AF: 1, 3
CCL
CMCCT
CAA 2.2 Distingue los tipos de reproducción sexual.
3,4 5
2.3. Identifica los principales elementos de los aparatos reproductores.
6, 7, 8, 9, 10 AF 6, 7, 8, 9 , 10
La formación de gametos. La fecundación.
3. Describir los procesos de la gametogénesis.
3.1 Distingue y compara el proceso de espermatogénesis y ovogénesis.
11, 12, 13, 14, 15 AF: 12, 13, 14, 15, 16
CCL
CMCCT
CAA
4. Conocer los tipos de 4.1 Diferencia los tipos 16, 17 CCL, CMCCT,
368
El desarrollo embrionario. El desarrollo postembrionario.
fecundación en animales y sus etapas.
de fecundación en animales y sus etapas.
AF: 17, 18, 19, 20, 21
CD
CAA CSIEE
5. Describir las distintas fases del desarrollo embrionario.
5.1 Identifica las fases del desarrollo embrionario y los acontecimientos característicos de cada una de ellas.
18, 19, 20 AF: 22, 23, 24, 25, 26, 28, 29, 30, 31
CCL
CMCCT
CD
CAA 5.2 Relaciona los tipos de huevo, con los procesos de segmentación y gastrulación durante el desarrollo embrionario.
22 AF: 27
Ciclos biológicos de los animales.
6. Analizar los ciclos biológicos de los animales.
6.1 Identifica las fases de algunos ciclos biológicos de los animales.
AF 32, 33, 34
CCL
CMCCT
Técnicas de reproducción artificial.
7. Describir las principales técnicas de reproducción artificial.
7.1. Identificar y describir las principales técnicas de reproducción artificial.
23, 24, 25, 26 AF: 35, 36, 37
CMCCT
CAA
CD
CSIEE, CSC
LA: libro del alumno; A: actividades; AF: actividades finales; TTE: Técnicas de trabajo y experimentación; CTS: Ciencia,
Tecnología y Sociedad.
CCL: Comunicación lingüística; CMCCT: Competencia matemática y competencia básicas en ciencia y tecnología; CD:
Competencia digital; CAA: Aprender a aprender; CSC: Competencias sociales y cívicas; CSIEE: Sentido de iniciativa y espíritu
emprendedor; CCEC: Conciencia y expresiones culturales.
Temporalización
El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de nueve sesiones: ocho para la explicación
y realización de actividades y una más para llevar a cabo prácticas.
Rúbrica de estándares de aprendizaje
Estándares de
aprendizaje evaluables
Instrumentos de
evaluación*
Excelente
3
Satisfactorio
2
En proceso
1
No
logrado
0
Puntos
1.1 Describe y argumenta las diferencias entre reproducción asexual y sexual, sus ventajas e inconvenientes.
3 AF: 2, 4, 5
Identifica
correctamente los
elementos
principales y las
diferencias entre
ellos.
Identifica de
forma válida
aunque
cometiendo
algunos errores,
los elementos
principales y las
Identifica los
elementos
principales y las
diferencias
entre ellos
cometiendo
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
369
diferencias
entre ellos.
muchos errores.
2.1 Identifica tipos de reproducción asexual.
1 AF: 1, 3
Conoce los
conceptos básicos
y distingue sus
tipos principales
correctamente.
Conoce los
conceptos
básicos y
distingue sus
tipos
principales,
cometiendo
pocos errores.
Conoce los
conceptos
básicos y
distingue sus
tipos
principales,
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
2.2 Distingue los tipos de reproducción sexual.
3,4 5
Conoce los
conceptos básicos
y distingue sus
tipos principales
correctamente.
Conoce los
conceptos
básicos y
distingue sus
tipos
principales,
cometiendo
pocos errores.
Conoce los
conceptos
básicos y
distingue sus
tipos
principales,
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
2.3. Identifica los principales elementos de los aparatos reproductores.
6, 7, 8, 9, 10 AF 6, 7, 8, 9 , 10
Identifica
correctamente los
órganos y sus
funciones.
Identifica de
forma válida,
aunque con
algunos errores,
los órganos y
sus funciones.
Identifica los
órganos y sus
funciones
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
3.1 Distingue y compara el proceso de espermatogénesis y ovogénesis.
11, 12, 13, 14, 15 AF: 12, 13, 14, 15, 16
Identifica
correctamente los
elementos
principales y las
diferencias entre
ellos.
Identifica de
forma válida
aunque
cometiendo
algunos errores,
los elementos
principales y las
diferencias
entre ellos.
Identifica los
elementos
principales y las
diferencias
entre ellos
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
4.1 Diferencia los tipos de fecundación en animales y sus etapas.
16, 17 AF: 17, 18, 19, 20, 21
Reconoce los
tipos principales y
sus etapas
correctamente.
Reconoce los
tipos principales
y sus etapas
cometiendo
pocos errores.
Reconoce los
tipos principales
y sus etapas
cometiendo
muchos errores.
No aporta
ejemplos.
5.1 Identifica las fases del desarrollo embrionario y los acontecimientos característicos de cada una de ellas.
18, 19, 20 AF: 22, 23, 24, 25, 26, 28, 29, 30, 31
Identifica las fases
y los eventos
principales
correctamente.
Identifica las
fases y los
eventos
principales de
forma válida,
aunque
cometiendo
algunos errores.
Identifica las
fases y los
eventos
principales
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
370
5.2 Relaciona los tipos de huevo, con los procesos de segmentación y gastrulación durante el desarrollo embrionario.
22 AF: 27
Identifica los
elementos
principales y las
relaciones entre
ellos
correctamente.
Identifica los
elementos
principales y las
relaciones entre
ellos
cometiendo
pocos errores.
Identifica los
elementos
principales y las
relaciones entre
ellos
cometiendo
muchos errores.
Resuelve
las
actividades
de manera
totalmente
incorrecta
o no las
resuelve.
6.1 Identifica las fases de algunos ciclos biológicos de los animales.
AF 32, 33, 34
Resuelve las
actividades
correctamente.
Resuelve las
actividades
cometiendo
pocos errores.
Resuelve las
actividades
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
7.1. Identificar y describir las principales técnicas de reproducción artificial.
23, 24, 25, 26 AF: 35, 36, 37
Distingue y
describe los tipos
principales
correctamente.
Distingue y
describe los
tipos principales
cometiendo
pocos errores.
Distingue y
describe los
tipos principales
cometiendo
muchos errores.
Responde
de manera
totalmente
errónea o
no
responde.
* Los números corresponden a las actividades del LA. AF: actividades finales. TTE: Técnicas de trabajo y experimentación.
CTS: Ciencia, Tecnología y Sociedad.
371
PROGRAMACIÓ
1r BATXILLERAT
ANATOMIA APLICADA
372
INTRODUCCIÓN La asignatura Anatomía Aplicada es una materia del Bachillerato de artes plásticas y escénicas que pretende proporcionar a los alumnos una visión biológica de su cuerpo, soporte corporal que permite el desarrollo del canto, la danza, la expresión corporal y los diferentes ejercicios físicos. Así mismo proporciona conocimientos y actitudes sobre la importancia de los hábitos saludables en la práctica de las actividades físicas y corporales y a relacionarse con el entorno como ciudadanos responsables y críticos ante cuestiones relacionadas con la ciencia o la tecnología. Esta materia está integrada por conocimientos, destrezas y actitudes procedentes de diversas áreas
de conocimiento que se ocupan del estudio del cuerpo humanoy de su motricidad, tales como la
anatomía, la fisiología, la biomecánica y las ciencias de la actividad física, correlacionados con las peculiaridades y requerimientos de cada una de las artes escénicas. En esta asignatura se sistematizan los conocimientos científicos biológicos referidos al cuerpo humano estudiados a lo largo de la ESO, sobre todo en la materia de Biología y Geología de tercer curso, desde una perspectiva general de la anatomía y fisiología humana y de las estructuras corporales que se ponen en funcionamiento en la creación artística, para su posterior aplicación en las artes plásticas y escénicas. El cuerpo humano y los movimientos que es capaz de realizar son medios de expresión y comunicación y por ello, comprender sus estructuras anatómicas y su funcionamiento proporciona al alumnado la base necesaria para que, en unos márgenes saludables, pueda mejorar su rendimiento tanto en el proceso creativo y en las técnicas de ejecución artística, como en su vida diaria. En el estudio de la Anatomía Aplicada se parte de su organización tisular y de los sistemas productores de energía imprescindibles tanto para el mantenimiento de la vida como para generar el movimiento, se estudian las estructuras orgánicas y la funciones del cuerpo humano más relacionadas con la acción motriz y su rendimiento en las artes plásticas y escénicas, como son el aparato locomotor, el sistema cardiopulmonar o los sistemas de control y regulación realizadas por el sistema nervioso y endocrino, así como del oído y el aparato de fonación. órganos de los sentidos más específicamente implicados. Se profundiza en las bases de la conducta motora, en la adaptación del cuerpo humano a las leyes de la mecánica newtoniana y en cómo estas estructures determinan el comportamiento motor y las técnicas expresivas que componen las manifestaciones artísticas corporales, así como en los efectos que la actividad física tienesobre ellas y sobre la salud. Se estudia también la estructura de los órganos, aparatos y sistemas implicados en la función de nutrición y relación asociándolas con su funcionamiento, con las causas, síntomas y consecuencias de las enfermedades y lesiones más comunes y de su prevención. Partiendo del currículo básico (R.D. 1105/2014) la materia se organiza alrededor de ocho bloques de contenidos, algunos de los cuales han cambiado su numeración, con el objetivo de organizar más claramente el hilo conductor de los mismos. También se ha modificado en bloque número 8, elementos comunes, que ahora se denomina metodología científica que recoge las habilidades, destrezas, estrategias y actitudes propias de la metodología científica que deben desarrollar los alumnos y que deben guiar toda la materia. En el bloque 1 se realiza una introducción de la estructura y organización del cuerpo humano que lo caracterizan como una unidad estructural y funcional. Elbloque 2 se centra en el estudio del aparato locomotor, de su estructura y funcionamiento, incidiendo en los movimientos propios de las actividades artísticas y las relaciones funcionales que se establecen entre sus elementos, la fisiología muscular y las bases de la biomecánica. También se estudian las lesiones más comunes del aparato locomotor en las actividades artísticas, sus causas y los malos hábitos posturales con el fin de trabajar de forma segura y evitar lesiones.
373
El bloque 3 se refiere a las características del movimiento, a los mecanismos que intervienen en las acciones motoras, a las relaciones entre la ejecución y la finalidad expresiva de las actividades artísticas y a su relación con las capacidades coordinativas. Los bloques 4 y 5 hacen referencia a las funciones de nutrición del ser humano como ser vivo. El bloque 4 se dedica al estudio del sistema cardiopulmonar, su estructura y función, su participación en el rendimiento de las actividades artísticas corporales; se incide en su influencia en la salud y en los hábitos saludables beneficiosos para el sistema cardiorespiratorio y el aparato de fonación, tanto en el desarrollo las acciones motoras inherentes a las actividades artísticas corporales comoen la vida cotidiana. El bloques 5 aborda el estudio tanto de los mecanismos energéticos celulares que intervienen en una acción motriz , como los procesos de digestión y absorción de alimentos y nutrientes en el aparato digestivo y las estructuras orgánicas implicadas en cada uno de ellos. También se plantean las bases de una dieta equilibrada y la influencia de los hábitos alimentarios en la salud y en el rendimiento de las actividades artísticas corporales, los trastornos del comportamiento alimentario más comunes, en ocasiones vinculados a la práctica de las actividades artísticas y en sus efectos sobre la salud física, mental y social. El bloque 6 estudia la estructura de los sistemas implicados en las funciones de regulación y coordinación del cuerpo humano y del papel del sistema neuroendocrino en la actividad física. En el bloque 7 se trabaja la expresión y comunicación corporal, las características principales de la motricidad humana y su papel en el desarrollo personal y social, en la capacidad humana de expresarse corporalmente y de relacionarse con el entorno. El bloque 8, metodología científica se refiere a las pautas de trabajo de la ciencia, pero también explicita las estrategias metodológicas a desarrollar en el aula para potenciar un aprendizaje competencial de las materias científicas, centrado no sólo en el conocimiento científico sino en el uso que se hace de él y de su aplicación pràctica en la vida cotidiana. Incluye así mismo, elementos transversales especialmente relacionados con la materia de Anatomía Aplicada, como son el desarrollo sostenible y el medio ambiente, el fomento de la salud y de hábitos de vida saludables, de la actividad física y la dieta equilibrada. Integrados en este bloque aparecen igualmente contenidos y criterios de evaluación relativos a elementos competenciales que deben impregnar toda la materia como: la comprensión y expresión oral y escrita, las estrategias de aprendizaje para la búsqueda, organización y comunicación de la información, el uso de la competencia digital en la búsqueda de información contrastada procedente de diversas fuentes, la comunicación, la creación de contenidos y la participación en intercambios comunicativos, la comunicación audiovisual, la planificación de proyectos, las habilidades personales de autorregulación, la participación en equipos de trabajo cooperativo, la toma de decisiones del sentido de la iniciativa y espíritu emprendedor, las competencias sociales y cívicas, etc. Esta asignatura, bajo este enfoque integrador, contribuye eficazmente a la adquisición de la práctica totalidad de las competencias clave, aportando numerosos y variados contextos de aplicación de los conocimientos científicos, como es el caso del propio cuerpo y las relaciones entre los estilos de vida y la salud y las actividades artísticas. Es destacable la contribución más estrecha de esta materia al desarrollo de algunas competencias. En el caso de la competencia matemática y competencias básicas en ciencia y tecnología porque la mayor parte de los contenidos de la asignatura inciden directamente en su adquisición. Si las citadas competencias capacitan a los ciudadanos para desarrollar juicios críticos sobre el mundo, en su desarrollo es imprescindible disponer de los conocimientos científicos básicos y que en esta materia se
374
centran en el estudio del ser humano como ser vivo y de en la promoción de la salud, pero también se vincula a temas como protección del medio ambiente o de los sistemas tecnológicos, derivados de la aplicación de los saberes científicos a los usos cotidianos. Además, la asignatura proporciona los aprendizajes relativos al modo de generar el conocimiento de los fenómenos naturales mediante la familiarización con los procesos y la metodología de las ciencias, preparando a los estudiantes para identificar, plantear y resolver situaciones de la vida cotidiana, del contexto personal, académico o social, de forma similar a como se actúa frente a los retos y problemes propios de las actividades científicas y tecnológicas. En esa contribución competencial destacamos la especial relevancia de la materia a la competencia conciencia y expresiones culturales que se realiza a través del conocimiento de las ricas manifestaciones culturales artísticas de las artes plásticas y escénicas vinculadas, así como de la valoración de su diversidad y de su reconocimiento como patrimonio y cultural. En lo referente a la metodología, es importante transmitir la idea de que la ciencia es una actividad en permanente construcción y revisión, con una relación muy estrecha con la tecnología y con grandes implicaciones en la sociedad. Para que se produzca un aprendizaje competencial de los contenidos científicos, que implica un conocimiento en la práctica, se requieren actividades didácticas que planteen la resolución de problemas auténticos vinculados a un contexto de la vida real, requisito imprescindible para darle sentido al aprendizaje, lo que incrementa al mismo tiempo la motivación de los alumnos y alumnas hacia el estudio de las materias de carácter científico. Se pueden plantear trabajos de investigación, actividades experimentales, resolución de problemas, actividades de interacción comunicativa y argumentación, etc., con el fin de desarrollar las destrezas y actitudes propias del trabajo científico. La enseñanza de la materia se presta a un enfoque metodológico de trabajo cooperativo que necesitará la movilización de todas las competencias clave
para la realización de productos o la consecución de objetivos propuestos. La diversificación de actividades proporciona, además, una formación más completa, consigue motivar al alumnado y favorece la atención a la diversidad de estudiantes con intereses, ritmos y estilos cognitivos distintos. Los criterios de evaluación han sido redactados como resultados de aprendizaje que concretan lo que el estudiante debe saber, comprender, saber hacer y valorar, e incluyen procesos cognitivos, afectivos y psicomotores de diferente complejidad, contenidos de diferente tipo y contextos de realización adecuados a la naturaleza de la ejecución de los aprendizajes, con el objeto de posibilitar su observación y evaluación en contextos reales. Esta sintaxis permite una mejor selección de procedimientos einstrumentos de evaluación adecuados a los diferentes tipos de aprendizaje.
375
CONTENIDOS I CRITERIOS DE EVALUACIÓN DE LA ASIGNATURA DE ANATOMÍA APLICADA.
BLOQUE 1: ORGANIZACIÓN BÁSICA DEL CUERPO HUMANO.
Contenidos
El cuerpo humano como un sistema complejo. Funciones vitales. Homeostasis. Niveles de organización. Células, tejidos, órganos, aparatos y sistemas. Tipos de tejidos. Características y funciones. Criterios de evaluación y Competencias del currículo BL1.1. Interpretar el funcionamiento del cuerpo humano como un sistema complejo diferenciando sus distintos niveles de organización, describir los principales tejidos, órganos, aparatos y sistemas relacionándolos con las diferentes funciones que realizan, utilizando diagramas, modelos anatómicos y recursos multimedia. CMCT
BLOQUE 2: EL APARATO LOCOMOTOR.
Contenidos.
El aparato locomotor y los sistemas implicados en el movimiento. Estructura del sistema esquelético. Los huesos del esqueleto humano: estructura y tipos. Las articulaciones. Tipos. Estructura del sistema muscular. Tipos de músculos. Aspectos fisiológicos del movimiento. Funciones de los huesos, articulaciones y músculos en la producción del movimiento. El músculo como órgano efector del movimiento. Fisiología de la contracción muscular. Principales movimientos articulares según los planos y ejes espaciales. Tipos de palancas en las articulaciones. Control del movimiento. Papel de los receptores sensitivos, órganos de los sentidos y sistema nervioso. Otros órganos implicados en el movimiento y la postura corporal: cerebelo y órganos del equilibrio. Anatomía funcional, biomecánica y cinética del aparato locomotor. Biomecánica: mecánica newtoniana y su aplicación al aparato locomotor humano. La cinética y cinemática aplicadas al movimiento. Aplicación de los Sistemas de estudio empleados en biomecánica a la mejora del
rendimiento y bienestar físico. Principios fundamentales del entrenamiento de las cualidades físicas. Calentamiento previo y vuelta a la calma: su papel en la mejora del rendimiento y la prevención de lesiones. Efectos beneficiosos. Adecuación a cada tipo de actividad artística.
Hábitos posturales saludables en el desempeño de las actividades artísticas y prevención de lesiones.
Ergonomía y seguridad postural de las actividades cada tipo de actividades artísticas. Principales
patologías y lesiones del sistema locomotor en las diferentes manifestaciones artísticas.
376
Criterios de evaluación y Competencias del currículo
BL2.1. Reconocer la estructura y funcionamiento del aparato locomotor humano, razonando las relaciones funcionales que se establecen entre los órganos implicados en la producción del movimiento. CMCT BL2.2. Describir la estructura y función del sistema esquelético humano, identificando los diferentes tipos de huesos y articulaciones y relacionándolos con su función. CMCT BL2.3. Reconocer los elementos del sistema muscular esquelético, describir la estructura y el mecanismo de la contracción muscular, relacionándolos con su función activa en la producción del movimiento y en el mantenimiento de la postura, identificando, las fuerzas que actúan en el mismo. CMCT
BL2.4. Analizar la ejecución de movimientos aplicando los principios anatómicos funcionales, la fisiología muscular y las bases de la biomecánica, establecer relaciones entre las leyes del movimiento mecánico y el sistema músculo-esquelético humano, como un sistema mecánico clásico. CMCT
BL2.5. Describir los principios fundamentales del entrenamiento y justificar los beneficios de la práctica de ejercicio físico en el aparato locomotor para establecer pautas de actuación saludables y adecuadas para cada tipo de actividad artística. CMCT, CSC,CEC
BL2.6. Argumentar la influencia en la salud de los malos hábitos posturales describiendo las patologías y lesiones más frecuentes del aparato locomotor, relacionándolas con sus causas y reconocer las pautas
de control postural, ergonómicas, para trabajar de forma segura y evitar lesiones y prevenir
accidentes. CMCT, CSC, CD
BLOQUE 3: LAS CARACTERÍSTICAS DEL MOVIMIENTO.
Contenidos
Principales mecanismos de las acciones motoras en el cuerpo humano: percepción, decisión, ejecución. Relación entre las acciones motoras y la capacidad expresiva de las actividades artísticas. Características de la ejecución de las acciones motoras propias de la actividad artística. Cualidades físicas básicas: fuerza, resistencia, velocidad y flexibilidad. Capacidades psicomotrices coordinativas. Influencia de las capacidades coordinativas en desempeño de las acciones motoras.
Criterios de evaluación y Competencias del currículo
BL3.1. Analizar los elementos y mecanismos que intervienen en una acción motora, relacionando su
ejecución con la finalidad expresiva y comunicativa de las actividades artísticas. CMCT, CEC.
377
BL3.2. Identificar las características de la ejecución de las acciones motoras propias de la actividad artística y justificar la influencia de las capacidades coordinativas en el desarrollo de las acciones motoras. CMCT, CEC
BLOQUE 4: EL SISTEMA CARDIOPULMONAR.
Contenidos
Anatomía y Fisiología del aparato respiratorio. Vías respiratorias y pulmones. El proceso respiratorio. Ventilación pulmonar. Intercambio de gases. Regulación del proceso respiratorio y adecuación a las diferentes situaciones. El sistema cardiovascular. El sistema circulatorio sanguíneo. El corazón y los vasos sanguíneos. Fisiología cardíaca. La circulación sanguínea. Regulación del funcionamiento cardíaco.
El sistema linfático. El medio interno. Composición y funciones. La sangre. Composición y funciones.
Adaptaciones cardiovasculares y respiratorias al ejercicio físico. Beneficios del trabajo físico para el
sistema cardiovascular. Salud cardiovascular y hábitos saludables.
Aparato fonatorio. Anatomía y funcionamiento de los órganos dvoz e y el la postura durante el canto y la declamación. habla. Regulación y dinámica del habla. Coordinación de la fonación, la respiración y la postura durante la declamación y el canto. Principales patologías del sistema cardiopulmonar. Causas y efectos en las actividades artísticas. Disfonías funcionales más frecuentes por el mal uso de la voz.
Criterios de evaluación y Competencias del currículo
BL4.1. Reconocer los órganos que constituyen el aparato respiratorio situándolos en ilustraciones o modelos anatómicos, relacionar la estructura del aparato respiratorio con su función y detallar el mecanismo de ventilación pulmonar y el intercambio de gases asociado. CMCT
BL4.2. Describir la estructura y función del sistema cardiovascular. relacionar el latido cardíaco, el
volumen y capacidad pulmonar con la actividad física asociada a actividades artísticas de intensidades diversas. CMCT
BL4.3. Identificar la estructura anatómica del aparato fonador y de los órganos respiratorios
describiendo las interacciones entre las diferentes estructuras y la coordinación de la fonación con el control del diafragma y la postura durante el canto y la declamación. CMCT
BL4.4. Identificar las principales patologías que afectan al sistema cardiopulmonar y al aparato fonador relacionándolas con sus causas más frecuentes y sus efectos, para justificar la importancia de la adquisición de hábitos saludables respecto a estas estructuras en las acciones motoras de las actividades artísticas corporales y en la vida cotidiana. CMCT, CSC
BLOQUE 5: EL SISTEMA DE APORTE Y UTILIZACIÓN DE LA ENERGÍA
378
Contenidos
Nutrición celular. Procesos metabólicos de obtención de energía. Principales vías metabólica: aeróbicas y anaeróbicas. El ATP como molécula universal de intercambio de energía en las células. Respiración celular. Adaptaciones metabólicas tisulares a las demandas energéticas de la actividad física. Mecanismos fisiológicos productores de fatiga física y de recuperación.
Nutrición, alimentación y salud. Procesos, aparatos y sistemas que intervienen en la función de nutrición. El Aparato digestivo. Estructura y función. Fisiología de la digestión. Modificaciones fisiológicas de la función digestiva relacionadas con el ejercicio físico. Alimentos. Clasificación funcional. Nutrientes. Tipos: glúcidos, proteínas, lípidos, vitaminas, minerales, el agua y la fibra alimentaria. Características de una dieta equilibrada.
Necesidades nutritivas y energéticas de las personas físicamente activas. Análisis de dietas equilibradas. Utilización de las tablas de composición de alimentos. Hábitos alimentarios saludables y perjudiciales ante el ejercicio físico. Consecuencias. Relevancia del ejercicio físico en la salud y en la prevención de la obesidad. Trastornos del comportamiento alimentario: dietas restrictivas, ortorexia, anorexia, bulimia, obesidad, etc. Influencia de los aspectos psicológicos y sociológicos de los factores vinculados con el desarrollo del propio trabajo artístico. Criterios de evaluación y Competencias del currículo
BL.5.1. Argumentar los mecanismos energéticos de una acción motora, diferenciar los procesos metabólicos celulares productores de energía de las vías aeróbica y anaeróbica, justificando su rendimiento energético, y reconocer la función del ATP en el intercambio energético de las reacciones metabólicas, con el fin de gestionar la energía y mejorar la eficiencia de la acción. CMCT
BL5.2. Diferenciar los hábitos personales y culturales de alimentación de los procesos fisiológicos de nutrición, identificar los aparatos y órganos implicados en la función de nutrición y describir los procesos de digestión y absorción de nutrientes, relacionándolos con las estructuras implicadas y con sus funciones, apoyándose en modelos anatómicos, esquemas gráficos y recursos multimedia. CMCT, CSC, CAA
BL5.3. Diferenciar los principales nutrientes y sus funciones básicas, calcular losrequerimientos diarios energéticos y de sustancias nutritivas en distintas situaciones utilizando las tablas de composición de alimentos y relacionándolos con los principios de una dieta equilibrada y argumentar la influencia beneficiosa de los hábitos alimentarios en la salud y en la práctica actividad física. CMCT, CSC
BL5.4. Identificar los trastornos del comportamiento alimentario y nutricional más comunes y los
efectos que tienen sobre la salud, reconocer los factores psicológicos y sociales, incluyendo los
derivados del trabajo artístico, que los condicionan y evaluar la necesidad de contar con ayuda especializada ante los trastornos de la conducta alimentaria. . CMCT, CSC
379
BLOQUE 6: LOS SISTEMAS DE COORDINACIÓN Y DE REGULACIÓN.
Contenidos
Las funciones de relación. Sistemas de coordinación y regulación del cuerpo humano. La interacción neuroendocrina. Mecanismo de acción. El Sistema nervioso. Organización y función. La coordinación nerviosa de las funciones orgánicas La neurona y sus fenómenos eléctricos. La transmisión sináptica. Movimientos reflejos y voluntarios. Receptores nerviosos y órganos de los sentidos. Estructura y función, cuidado e higiene. Importancia de la audición y equilibrio en las actividades artísticas. El sistema endocrino. Características. Concepto de hormona. Mecanismo de acción hormonal. La regulación térmica e hídrica y salina en la práctica artística. Regulación del funcionamiento endocrino. Sus principales alteraciones. Consecuencias del uso prolongado de tecnologías. Aspectos adictivos de los medios digitales. Actitud equilibrada hacia el uso tecnológico. Diferenciación entre el mundo virtual y el mundo real. Criterios de evaluación y Competencias del currículo
BL6.1. Diferenciar los sistemas, aparatos y órganos implicados en las funciones de relación y
coordinación, describiendo su estructura y función e interpretar sus mecanismos de acción asociando
cada órgano y sistema al proceso correspondiente, reconociendo la importancia de la audición y el equilibrio en la práctica de las actividades artísticas.CMCT,CSC BL6.2. Argumentar el papel del sistema neuroendocrino en la actividad física, reconociendo la relación existente entre todos los sistemas del organismo humano, analizar los procesos de regulación térmica, hídrica y salina y justificar la prevención de alteraciones de los órganos de los sentidos, desequilibrios hormonales o nerviosos identificando situaciones de riesgo de lesiones del aparato locomotor para
prevenir accidentes. CMCT,CSC BL6.3. Prevenir los riesgos para la salud físicos y psicológicos derivados del uso de las TIC, encontrando
un equilibrio entre el mundo real y el mundo virtual. CMCT,CD
BLOQUE 7: EXPRESIÓN Y COMUNICACIÓN CORPORAL.
Contenidos
Utilización del cuerpo humano como un instrumento expresivo y de comunicación. El valor social y estético de las actividades artísticas corporales. El lenguaje específico de la expresividad corporal. Del movimiento al gesto. Los elementos expresivos básicos del cuerpo y del movimiento: tono muscular y ritmo, espacio y tiempo. La tonicidad muscular y su relación con los estados afectivos. Los elementos expresivos al servicio de la intencionalidad de la expresión y comunicación corporal como respuesta creativa en las actividades artísticas. Criterios de evaluación y Competencias del currículo
380
BL7.1. Reconocer las características principales de la motricidad humana e Identificar los elementos básicos del cuerpo y las diferentes acciones motoras que permiten al ser humano expresarse y relacionarse con su entorno, justificar el valor expresivo, comunicativo y cultural de las actividades artísticas corporales reconociendo su valor estético y su contribución al desarrollo integral de la persona y de la sociedad . CMCT,CSC,CEC
BL7.2. Diversificar y desarrollar sus las habilidades motrices específicas con fluidez, precisión y control aplicándolas a distintos contextos de práctica artística perfeccionando la adaptación y la ejecución de los elementos técnicos. CMCT,SIEE
BLOQUE 8: METODOLOGÍA CIENTÍFICA.
Contenidos
El conocimiento científico como actividad humana en continua evolución y revisión, vinculado a las características de la sociedad en cada momento histórico. Contribución de la ciencia a la mejora de la calidad de vida y a la adquisición de actitudes críticas para tomar decisiones fundamentadas ante los problemas de la sociedad. Características básicas de la metodología científica.
Utilización del lenguaje científico en la comprensión de informaciones y datos, la comunicación de las propias ideas, la discusión razonada y la argumentación sobre problemas de carácter científico. Búsqueda, selección, registro e interpretación de información de carácter científico, en diversas fuentes actualizadas y rigurosas en la materia, utilizando tecnologías de la información y la comunicación. Identificación de preguntas y planteamiento de problemas que puedan responderse mediante investigación científica, formulación de hipótesis, contrastación y puesta a prueba a través de la experimentación.
Aplicación de procedimientos experimentales, control de variables, toma y representación de datos, análisis e interpretación de los mismos. Manejo cuidadoso de los materiales e instrumentos básicos del laboratorio y respeto por las normas de seguridad en el mismo. Elaboración de conclusiones, redacción de informes y comunicación de los resultados. Aplicación de las pautas del trabajo científico en la planificación y realización de experiencias y proyectos de indagación sobre el funcionamiento del cuerpo humano, la salud y la motricidad humana. Criterios de evaluación y Competencias del currículo
BL8.1. Justificar la influencia de la ciencia en las actividades humanas y en la forma de pensar de la sociedad en diferentes épocas, demostrar curiosidad y espíritu crítico hacia las condiciones de vida de los seres humanos, así como respecto a la diversidad natural y cultural y a los problemas ambientales, realizar las tareas académicas o de la vida cotidiana con rigor y tomar decisiones fundamentadas ante actuaciones relacionadas con la ciencia y la tecnología. CMCT, CSC
381
BL8.2. Reconocer y utilizar la terminología conceptual de la asignatura para interpretar el significado de informaciones sobre fenómenos naturales y comunicar sus ideas sobre temas de carácter científico.CMCT, CCLI
BL8.3. Buscar y seleccionar información sobre temas científicos de forma contrastada a partir de la comprensión e interpretación de textos orales y escritos, continuos y discontinuos, en distintos medios (páginas web especializadas e instituciones científicas y de investigación y divulgación, revistas científicas, administraciones públicas con competencias en ciencia y tecnología, museos científicos, diarios, enciclopedias, comunidades de prácticas y redes sociales) y registrarla en papel o digitalmente en dispositivos informáticos y servicios de la red. CAA, CD, CCLI BL8.4. Plantear problemas relevantes como punto de partida de una investigación documental o experimental, formulando preguntas sobre fenómenos naturales y proponer las hipótesis adecuadas para contrastarlas a través de la experimentación o la observación y la argumentación. CMCT, CAA BL8.S. Realizar un trabajo experimental sobre problemas relativos al cuerpo humano, la salud y la motricidad, aplicando las destrezas investigativas del trabajo científico (control de variables, registro sistemático de observaciones y resultados, etc.), manejar con cuidado los instrumentos de laboratorio, respetar las normas de seguridad en el laboratorio o en las salidas de campo e interpretar los resultados para contrastar las hipótesis formuladas. CMCT, CAA, SIEE BL8.6. Planificar y gestionar de forma eficaz tareas o proyectos, hacer propuestas creativas y confiar en sus posibilidades, describiendo acciones, recursos, materiales, plazos y responsabilidades para conseguir los objetivos propuestos, mostrar energía y entusiasmo durante su desarrollo, tomando decisiones razonadas y asumiendo riesgos para transformar las dificultades en posibilidades y responsabilizándose de las propias acciones, y evaluar el proceso y los resultados. CAA, SIEE BL8.7. Organizar un equipo de trabajo distribuyendo responsabilidades y gestionando recursos para que todos sus miembros participen y alcancen metas comunes, influir positivamente en los demás generando implicación en la tarea y utilizar el diálogo igualitario para resolver conflictos y discrepancias actuando con responsabilidad y sentido ético. SIEE, CAA, CSC BL8.8. Escribir las conclusiones de sus trabajos, experiencias, investigaciones o proyectos mediante textos previamente planificados, en diversos formatos y soportes, cuidando sus aspectos formales y las normas de corrección ortográfica y gramatical según las propiedades textuales de cada género y situación comunicativa, y crear contenidos digitales como documentos de texto, presentaciones multimedia y producciones audiovisuales con sentido estético y didáctico y un lenguaje no discriminatorio, utilizando aplicaciones informáticas de escritorio o servicios de la web y conociendo cómo aplicar los diferentes tipos de licencias. CCLI, CAA, CD BL8.9. Exponer en público las conclusiones de sus estudios documentales, experiencias o proyectos de manera clara, ordenada y creativa con el apoyo de recursos de distinta naturaleza (textuales, gráficos, audiovisuales, etc.), expresándose oralmente con una pronunciación clara, aplicando las normas de la prosodia y la corrección gramatical para transmitir de forma organizada sus conocimientos con un lenguaje no discriminatorio CCLI, CAA, CD
382
BL8.1O. Participar en intercambios comunicativos (debates, entrevistas, coloquios y conversaciones) del ámbito personal, académico o social aplicando las estrategias lingüísticas y no lingüísticas del nivel educativo propias de la interacción oral y comunicarse para construir un producto o tarea colectiva de forma colaborativa filtrando y compartiendo información y contenidos digitales, seleccionando herramientas TIC, servicios de la web social o módulos en entornos virtuales de aprendizaje y comportarse correctamente en esa comunicación para prevenir, denunciar y proteger a
otros de situaciones de riesgo como el ciberacoso. CCLI,CAA, CD BL8.11. Buscar y seleccionar información sobre los entornos laborales, profesiones y estudios vinculados con los conocimientos del nivel educativo, analizar los conocimientos, habilidades y competencias necesarias para su desarrollo y compararlas con sus propias aptitudes e intereses para generar alternativas ante la toma de decisiones vocacional. SIEE , CSC COMPETENCIAS DEL CURRÍCULO CCLI: Competencia comunicación lingüística. CMCT: Competencia matemática y competencias básicas en ciencia y tecnología. CD: Competencia digital. CAA: Competencia aprender a aprender. CSC: Competencias sociales y cívicas. SIEE: Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor. CEC: Conciencia y expresiones culturales.
383
CRITERIOS DE EVALUACIÓN 1. Describir verbalmente, y mediante dibujos o modelos la organización tisular de los distintos componentes del aparato locomotor. Se trata de comprobar si el alumno ha conseguido relacionar la estructura macroscópica de los distintos tejidos músculo-esqueléticos, con su función durante el movimiento, así como comprender la capacidad de adaptación y plasticidad del sistema músculo-esquelético al estar permanentemente modelándose bajo la acción de las fuerzas que actúan sobre sus distintas partes. 2. Clasificar las distintas artes escénicas en función de los requerimientos cardiovasculares, respiratorios y las diversas cualidades fisicas (flexo-elasticidad, fuerzay coordinación). Se pretende conocer si el alumno ha asimilado cada uno de los distintos aspectos que tipifican el trabajo fisico, identificando dichos aspectos conrelación a cada una de las artes escénicas (danza, música y teatro), con lo cual el alumno habrá adquirido la capacidad de caracterizar, desde el punto de vista anatomo-funcional, cada una de estas actividades artísticas y conocer los requerimientos básicos a entrenar para su práctica saludable. 3. Exponer razonadamente, respecto a cualquiera de las artes escénicas, un hábito o comportamiento que mejore el desempeño fisico y artístico o deba ser practicado para prevenir posibles trastornos patológicos derivados de su práctica regular. El sentido de este criterio de evaluación es valorar si el alumno ha adquirido el conocimiento de los riesgos que conlleva la práctica regular de cualquierade las artes escénicas y los aspectos que deben ser reforzados en cada arteescénica, así como de los hábitos de vida, entrenamiento y preparación fisica necesarios para practicarlas de forma saludable. 4. Explicar, con relación a cualquiera de las estructuras anatómicas que intervienenen las diferentes manifestaciones artísticas, la función que desempeña en el conjunto del cuerpo humano como instrumento de expresión. Con este criterio el alumno demostrará el conocimiento adquirido sobre cualquiera de las estructuras anatómicas generadoras del movimiento (hueso, articulación, músculo, sistema nervioso), u otros sistemas (cardiovascular, respiratorio-fonación, digestivo.), siendo capaz de identificarsu función particular y dentro del conjunto de estructuras, órganos y aparatos que componen el cuerpo humano. 5. Explicar la relación entre nutrición adecuada y rendimiento fisico adecuado, eidentificar las costumbres nutricionales que conducen a la malnutrición. Este criterio evalúa la comprensión que se ha adquirido sobre nutrientes energéticos y no energéticos, hidratación y su distribución en una dieta sana adaptada a la intensidad de ejercicio fisico realizado, que evite las carencias y los excesos que conducen a enfermedad. 6. Relacionar las leyes de la mecánica newtoniana con los movimientos habituales humanos y los principales movimientos o posturas de los distintos tipos de artes escénicas. El alumno podrá demostrar la comprensión que ha adquirido del movimiento humano en general y como vehículo de expresión artística cuando es interpretado como sistema motriz autónomo sometido a las leyes de la fisica newtoniana. De esta forma el alumno demostrará un conocimiento de la fisica aplicada, y realizará una interpretación racional de gestos motrices conun fin estético directo (danza, teatro) o indirecto (música, danza) 7. Analizar la calidad de los hábitos posturales generales y durante las actividades artísticas, y buscar alternativas para la mejora de los mismos.
384
Con este criterio el alumno podrá demostrar la adquisición de la capacidad de análisis de las actitudes corporales, aplicando los conceptos anatómicos y biomecánicos adquiridos. 8. Justificar documentalmente los beneficios fisicos y mentales que proporciona la práctica regular de las artes escénicas. Mediante este criterio se valora, por un lado el conocimiento adquirido por el alumno sobre los efectos beneficiosos derivados de practicar las artes escénicas, y por otro su capacidad de comprender, recopilar, organizar y analizar información sobre la trascendencia social de dichos beneficios 9. Enumerar los principales músculos implicados en los movimientos articulares habituales en las artes escénicas. Procedimientos de evaluación • Durante el presente curso se realizarán tres evaluaciones. • La calificación final de la asignatura será la media de estas evaluaciones en el caso de haber superado las tres. • En el caso de que no se supere una evaluación se tendrá la opción de realizar un ejercicio de recuperación. Para la evaluación ordinaria de los alumnos se tendrán en cuenta los siguientes aspectos: • Trabajos individuales que se expondrán en clase • Prácticas de laboratorio • Actitud del alumno en clase y, especialmente, en el Laboratorio. En los ejercicios de recuperación, así como en la evaluación extraordinaria de julio, se tendrá en cuenta • La calificación de un ejercicio escrito sobre los contenidos mínimos exigibles • En definitiva, la nota de cada evaluació dependerá en un 60% de los Contenidos Procedimentales más en un 40% de los Contenidos Actitudinales. Entrega de las prácticas + En cada práctica que se realice durante el curso se os entregará un guión con las actividades a realizar en el laboratorio. En el guión se incluirán una serie de trabajos a desarrollar con posterioridad, relacionados con cada práctica. + Estos ejercicios se valorarán en cada evaluación + Para la entrega de los ejercicios de prácticas se avisará con tiemposuficiente sobre la fecha límite de entrega, normalmente una semana después de cada práctica. + Los posibles formatos de entrega del trabajo serán: Enviarlo por correo electrónico a la profesora preferiblemente en formato PDF Como cuaderno de prácticas escrito o impreso. + Las prácticas se valorarán y se indicará los aspectos que hay que corregir para lasiguiente entrega. Trabajo Obligatorio (Exposición de un tema de Anatomía Aplicada)
385
Este trabajo es obligatorio y individual para los alumnos de 1º de bachillerato de Anatomía Aplicada.Consiste en preparar una presentación sobre algún tema de los del temario de la asignatura o relacionados con ella y presentarlo al resto de la clase. Objetivos • Obtener información de diferentes medios • Tratar esta información para obtener un documento adecuado para ser difundido • Presentar un trabajo escrito • Presentar trabajos en público. El trabajo El trabajo propuesto consistirá en lo siguiente: • Elegir un tema de interés y crear un equipo de trabajo • Buscar en Internet o en libros que tengáis a vuestra disposición informaciónsobre algún tema de los tratados en anatomía aplicada o relacionados con ellos • Buscar imágenes o vídeos sobre el tema a tratar.Puede incluirse otro material de interés para la exposición pública • Preparar con ellos: - Un texto sobre el tema investigado - Una presentación para exponer en clase Características del trabajo y la exposición El trabajo debe contener al menos, los siguientes elementos • Portada con título, autor y fecha • Contenido del trabajo • Fuentes de datos • Comentar cómo se realizó el trabajo Exposición • Se realizará una exposición de entre 40 y 50 minutos del trabajo realizado ante la clase. • Se abrirá un turno de preguntas del público Valoración El material seleccionado y su exposición se evaluarán para la nota del curso. Se valorará positivamente • El interés y originalidad del material elegido • La relación con los contenidos del curso • La claridad e interés en la exposición pública Se valorará negativamente • La copia directa de textos u otro material • Una exposición demasiado breve en el tiempo • No dominar el tema tratado
386
PROGRAMACIÓ 2n
BATXILLERAT
BIOLOGIA MOLECULAR
387
.1.- Introducció i Orientació Didàctica.
En aquesta programació s´han tingut en compte determinades concepcions sobre l´ensenyament i l´aprenentatge. Aquestes concepcions estan basades en les aportacions de l´epistemologia, la sociologia , la psicologia i la pedagogia. En primer lloc, s´han tingut en compte a la ciència, en aquest cas la Biologia, constituïda per un ampli cos de coneixements empirico-formals, que arrepleguen tant els fet i els mètodes per al seu estudi, com les explicacions dels mateixos, en forma de lleis i sobre tot de teories. En segon lloc, es té en compte als estudiants i les concepcions prèvies sobre moltes qüestions sobre les que volem treballar, així com els interessos i necessitats personals de cadascun d´ells. En tercer lloc es té en compte el context social dels estudiants, així com les relacions de la ciència amb la tècnica i la societat. Per últim, també tindrem en compte la tradició pedagògica docent en aquesta matèria, ja que existeixen una sèrie de tècniques i recursos que tradicionalment han estat emprats pel professorat i que tenen un gran potencial educatiu.
2.- Continguts i Temporalització. UNITAT 1: Les molècules de la Vida. Unes 28 sessions. 1.1.- Bioelements i biomolècules 1.2.- Glúcids 1.3.- Lípids 1.4.- Proteïnes 1.5.- Nucleòtids. Àcids Nucleics UNITAT 2: Estructura i Funció Cel·lular. Unes 30 sessions. 2.1.- Introducció a la cèl·lula. Mètodes d´estudi 2.2.- Embolcall cel·lular 2.3.- Citosol i citoesquelet 2.4.- Ribosomes i sistemes endomembranes 2.5.- Orgànuls energètics 2.6.- Nucli. Mitosi i Meiosi UNITAT 3: Metabolisme i Autoperpetuació. Unes 35 sessions. 3.1.- Introducció al metabolisme. ATP i enzims 3.2.- Respiració i fotosíntesi 3.3.- Els Gens i la seua funció 3.4.- Les lleis de l’herència. 3.5.- Mutació, Recombinació i Manipulacions gèniques UNITAT 4: Microbiologia i Autoconservació. Unes 25 sessions. 4.1.- Biologia dels microorganismes
388
4.2.- Microbiologia aplicada 4.3.- Immunologia
3.- Objectius, Continguts i Criteris d´Avaluació. UNITAT 1: LES MOLÈCULES DE LA VIDA. a.- Objectius --- Conèixer els elements químics que formen part de la matèria viva i comprendre la importància de la funció dels oligoelements. --- Conèixer com estan formats els éssers vius a nivell molecular. --- Identificar les principals estructures de les biomolècules i relacionar-les amb algunes de les seues propietats i amb les seues funcions. --- Desenvolupar destreses investigatives a través de la realització de pràctiques d´identificació de biomolècules. --- Comprendre la importància dels Enzims, la seua activitat i els factors que l´afecten. b.- Continguts --- Introducció a la varietat de components químics dels éssers vius: tipus, estructura, propietats i paper que desenvolupen. --- Els enzims com a biocatalitzadors. --- Aproximació pràctica a diferents mètodes d´estudi de les característiques que presenten les biomolècules. --- Exploració experimental d´algunes característiques que ens permeten la identificació dels components químics. --- Aproximació als diferents estats físics en que podem trobar als components químics dels éssers vius. c.- Criteris d´Avaluació --- Enumerar raons per les quals l´aigua i les sals minerals són fonamentals en els processos cel·lulars, indicant alguns exemples de les repercussions de la seua absència. --- Relacionar les macromolècules amb la seua funció biològica en la cèl·lula, i que reconeguen les seues unitats constituents. --- Dissenyar i realitzar investigacions sobre els components químics de la cèl·lula, contemplant algunes característiques essencials del treball científic. UNITAT 2: ESTRUCTURA I FUNCIÓ CEL·LULAR. a.- Objectius --- Aproximar-se a la història del concepte de cèl·lula, per comprendre les dificultats de la construcció de la teoria cel·lular. --- Relacionar els coneixements de la cèl·lula amb els avanços tecnològics. --- Desenvolupar destreses investigatives mitjançant observacions al microscopi òptic, i a través de les fotografies del microscopi electrònic. --- Relacionar els components i l´estructura de la paret cel·lular amb la seua funció. --- Conèixer el model actual de l´estructura de la membrana plasmàtica, i la seua importància en el funcionament de la cèl·lula, relacionant les funcions de la membrana amb la seua estructura. --- Comprendre la permeabilitat selectiva de la membrana. --- Comprendre les funcions de l´endocitosi i l´exocitosi.
389
--- Relacionar les funcions de la membrana, el reticle endoplasmàtic, l´aparell de Golgi i les vesícules de secreció. --- Comprendre el mecanisme de la digestió intracel·lular. --- Conèixer la importància del vacuoma en la cèl·lula vegetal. --- Comprendre les estructures del citoesquelet i les seues implicacions en el moviment cel·lular, divisió cel·lular, etc. --- Diferenciar la cèl·lula animal de la vegetal, i la procariota de la eucariota, i comprendre la diversitat de cèl·lules que hi podem trobar en un mateix organisme. --- Distingir els orgànuls cel·lulars i identificar la seua estructura i funcions dins de la cèl·lula. b.- Continguts --- La cèl·lula: unitat d´estructura i de funció. --- Mètodes d´estudi de la cèl·lula. --- La teoria cel·lular en el context de la història de la ciència. --- Model d´organització cel·lular procariota i eucariota, mostrant la relació entre l´estructura i la funció. Comparació de cèl·lules animals i vegetals. Diversitat de les cèl·lules en un mateix ésser viu. --- Introducció a la varietat dels components estructurals de les cèl·lules: tipus, estructura, propietats i paper que desenvolupen. --- Estudi de les funcions cel·lulars. --- Planificació i realització d´investigacions sobre problemes relacionats amb les funcions cel·lulars del citosol i dels orgànuls citoplasmàtics. --- Conèixer l´estructura, les parts fonamentals i funció del nucli, i comprendre la importància del cromosomes i les seues lleis. c.- Criteris d´Avaluació --- Interpretar l´estructura interna de la cèl·lula eucariota i procariota, tant al microscopi òptic com electrònic, identificant i representant els seus orgànuls i la funció que desenvolupen. --- Dissenyar i realitzar investigacions sobre la morfologia de la cèl·lula, tenint en compte les característiques essencials del treball científic. --- Analitzar el caràcter obert de la biologia a través de l´estudi d´algunes interpretacions, hipòtesi i prediccions científiques sobre el concepte de cèl·lula, valorant els canvis produïts al llarg dels temps i la influència del context històric. --- Dissenyar i realitzar investigacions sobre la permeabilitat de membrana i els intercanvis cel·lulars. --- Interpretar l´estructura interna de la cèl·lula animal i vegetal, identificant els orgànuls i la seua funció. --- Representar de forma esquemàtica el cicle cel·lular i les modalitats de divisió del nucli i el citoplasma, relacionant-ho amb la meiosi i la variabilitat genètica de les espècies. UNITAT 3: METABOLISME I AUTOPERPETUACIÓ. a.- Objectius --- Comprendre el significat del metabolisme com a mecanisme que tenen els éssers vius per a intercanviar matèria i energia, amb reaccions regulades per enzims. --- Distingir entre anabolisme i catabolisme, com a conjunt de processos consumidors i productors d´energia. --- Comprendre el procés de la respiració aeròbica distingint-la de la anaeròbica: fermentacions làctica i alcohòlica. --- Comprendre el procés de la fotosíntesi i la seua relació amb l´estructura del cloroplast. --- Comprendre la importància de la fotosíntesi per a la Biosfera, com a font de matèria orgànica i oxigen.
390
--- Analitzar mitjançant textos, les investigacions que van conduir a establir algunes seqüències de les rutes metabòliques. --- Conèixer la mitosi com a divisió cel·lular més freqüent i la meiosi i la seua importància biològica, així com la diferencia entre ambdues. --- Conèixer els últims avanços en l´estudi de l´expressió dels gens. --- Interpretar experiències relacionades a la replicació de l´ADN. --- Comprendre i conèixer les lleis de Mendel i les seus aplicacions a la genètica. --- Conèixer i comprendre la funció dels gens, el concepte de mutació i les manipulacions genètiques. b.- Continguts --- Introducció a la varietat dels components químics de la cèl·lula, tipus, estructura i propietats i paper que desenvolupen. --- Estudi de les funcions cel·lulars. --- La respiració cel·lular. El seu significat biològic. Diferències entre les vies aeròbiques i les anaeròbiques. Orgànuls cel·lulars implicats en el procés. --- La fotosíntesi com a procés d´aprofitament energètic i de síntesi de macromolècules. Paper biològic de la fase lumínica i la fase obscura. --- Importància de la fotosíntesi en la constitució inicial i actual de l´atmosfera. --- Estudi dels aspectes bàsics del cicle cel·lular. --- Fases de la divisió cel·lular: canvis bàsics produïts en ella. --- Estudi de la mitosi i meiosi, la seua necessitat biològica en els organismes. --- Fenòmens bàsics que es produeixen en la meiosi i les seues conseqüències. Importància en l´evolució dels éssers vius. --- Hipòtesi de la duplicació de l´ADN i els resultats de la contrastació experimental. --- Les característiques del codi genètic i les proves experimentals que el reforcen. Transcripció i traducció genètiques. --- Conseqüències i implicacions que l´aparició de noves variants té en l´adaptació i evolució de les espècies. --- Selecció natural. c.- Criteris d´Avaluació --- Explicar el significat biològic del metabolisme, catabolisme i anabolisme, així com el significat biològic de la respiració cel·lular, indicant les diferències entre la via aeròbia i la anaeròbia respecte a la rendibilitat energètica, els productes finals originats i el interès industrial d´aquests. --- Diferenciar en la fotosíntesi la fase lumínica de l´obscura, identificant les estructures cel·lulars en les que es duu a terme, els substrats necessaris, els productes finals i el balanç energètic obtingut. --- Diferenciar entre els mecanismes de síntesi i el de degradació de biomolècules, localitzant les estructures cel·lulars en les que es desenvolupen, i la necessitat d´enzims específics. --- Dissenyar i realitzar investigacions sobre el metabolisme cel·lular. --- Explicar el paper de l´ADN com a portador de la informació genètica i la natura del codi genètic, estudiant la repercussió de la recombinació genètica en la variabilitat dels éssers vius. --- Conèixer els mecanismes de síntesi de proteïnes. UNITAT 4: MICROBIOLOGIA I AUTOCONSERVACIÓ. a.- Objectius --- Conèixer un altre model d´organització cel·lular. --- Comprendre alguns aspectes bàsics del metabolisme dels bacteris --- Comprendre el paper dels microorganismes en els cicles biogeoquímics. --- Aproximar-se a les teories sobre l´origen de la cèl·lula eucariota.
391
--- Desenvolupar destreses d'investigació mitjançant l´estudi microscòpic dels bacteris. --- Caracteritzar als microorganismes com a grup heterogeni. --- Comprendre les seues formes de vida i la seua relació amb els éssers humans i altres éssers vius. --- Conèixer la importància social i econòmica de la utilització i manipulació dels microorganismes en diferents àmbits. --- Comprendre els mecanismes de defensa dels éssers vius front a la infecció. --- Conèixer la resposta immunitària, alguns mètodes de prevenció i curació de les malalties infeccioses. b.- Continguts --- La cèl·lula: unitat d´estructura i de funció. --- Aproximació pràctica a l´estudi de la cèl·lula valorant la informació que proporciona. --- Models d´organització procariota, mostrant la relació entre l´estructura i la funció. --- Estudi de les funcions cel·lulars bacterianes. Aspectes bàsics del seu cicle cel·lular. --- Intervenció dels microorganismes en les transformacions. --- Els microorganismes: un grup taxonòmicament heterogeni. Les seues formes de vida: Relació entre elles i la seua interacció amb altres éssers vius. --- Utilització dels microorganismes en els processos industrials. Importància social i econòmica. --- Concepte d´immunitat. La defensa de l´organisme front a cossos estranys. --- Concepte d´antigen. --- Tipus d´immunitats: cel·lular i humoral. Classes de cèl·lules implicades. Estructura i funció dels anticossos. --- Reflexió ètica sobre la donació d´òrgans. c.- Criteris d´Avaluació --- Interpretar l´estructura interna de la cèl·lula procariòtica amb el microscopi i fotografies, esquemes o dibuixos. --- Representar esquemàticament i analitzar el cicle cel·lular dels bacteris. --- Determinar les característiques que defineixen als microorganismes, destacant el paper d´alguns d´ells en els cicles biogeoquímics. --- Determinar les característiques que defineixen als microorganismes, destacant el paper d´alguns d´ells en les indústries, i analitzant el paper patogen que poden tenir en els éssers vius. --- Analitzar els mecanismes de defensa que desenvolupen els éssers vius davant la presència d´un antigen, deduint a partir dels coneixements com es por incidir per a reforçar o estimular les defenses naturals. PROCEDIMIENTS D’AVALUACIÓ
En aquest curs, com en altres cursos, es desenvoluparan tres avaluacions (a més de l´avaluació zero);
per a superar la matèria, l´alumne necessita aprovar totes i cadascuna de les avaluacions. Amb
aquests resultats i aplicant criteris d´avaluació continua podrem obtenir la nota final de l´alumne.
Aquesta nota final de cada avaluació i de curs estaran basades en els següents percentatges repecte
dels Continguts programats: ʘ Un mínim del 80% es deuran als Continguts Conceptuals (els procediran
majoritàriament dels exàmens, però també del treballs demanats, pràctiques, tasca diària a classe,
etc). ʘ Mentre que, com a màxim, l´altre 20% procedirà dels Continguts Procedimentals i Actitudinals.
392
Respecte dels exàmens, cal afegir que estan previstos un mínim de 5 exàmens; els tenen que tenir
notes superiors a 3 per poder aplicar altres aspectes alhora de superar l´avaluació. En el cas de notes
inferiors, tenim previstos controls de recuperació; un per cada examen ordinari. Aquests exàmens de
recuperació així com la prova de l´Avaluació extraordinària de juliol estaran, per supost, basats en uns
continguts no inferiors als mínims establerts.
Finalment, comentar que és possible la realització d´algunes pràctiques; el nombre de les quals
dependrà de la disponibilitat de temps. En qualsevol cas, també participaran dels procediments
d´avaluació com apareix abans, ja reflectit. El desenrotllament de cada pràctica implica l´entrega d´una
Memòria en la que, a més, restaran inclosos els exercicis i activitats addicionals proposats en la pràtica.
La presentació d´aquest treball s´ha fer, com a màxim, una setmana després de la realització del a
pràctica.
393
PROGRAMACIÓ 2n
BATXILLERAT
GEOLOGIA
394
PROGRAMACIÓN DE AULA
La relación de competencias clave es la siguiente: comunicación lingüística (CL);
competencia matemática y competencias en ciencia y tecnología (CMCT);
competencia digital (CD); aprender a aprender (AA); competencias sociales y
cívicas (CSC); sentido de iniciativa y espíritu emprendedor (SIEE); conciencia y
expresiones culturales (CEC).
CONTENIDOS CRITERIOS DE
EVALUACIÓN ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE
COMPETENCIAS
CLAVE
B1, B10
Perspectiva general de la
geología, sus objetos de
estudio, métodos de
trabajo y su utilidad
científica y social:
Definición de geología. El
trabajo de los geólogos.
Especialidades de la
geología.
La metodología científica y
la geología.
La evolución geológica de
la Tierra en el marco del
sistema solar.
Geoplanetología.
La geología en la vida
cotidiana.
La metodología científica y
el trabajo de campo.
1. Definir la ciencia de la
geología y sus principales
especialidades y
comprender el trabajo
realizado por los geólogos.
1.1. Comprende la importancia de la
geología en la sociedad y conoce y valora
el trabajo de los geólogos en distintos
ámbitos sociales.
CMCT
CSC
CEC
2. Aplicar las estrategias
propias del trabajo científico
en la resolución de
problemas relacionados con
la geología.
2.1. Selecciona información, analiza datos,
formula preguntas pertinentes y busca
respuestas para un pequeño proyecto
relacionado con la geología.
CMCT
AA
CL
CD
SIEE
3. Analizar la evolución
geológica de la Luna y de
otros planetas del sistema
solar, comparándolas con la
de la Tierra.
3.1. Analiza información geológica de la
Luna y de otros planetas del sistema solar
y la compara con la evolución geológica de
la Tierra.
CMCT
AA
CL
4. Observar las
manifestaciones de la
geología en el centro diario e
identificar algunas
implicaciones en la
economía, política,
desarrollo sostenible y medio
ambiente.
4.1. Identifica distintas manifestaciones de
la geología en el entorno diario,
conociendo algunos de los usos y
aplicaciones de esta ciencia en la
economía, política, desarrollo sostenible y
en la protección del medio ambiente.
CMCT
AA
CSC
CEC
5. Conocer las principales
técnicas que se utilizan en la
geología de campo y
manejar algunos
instrumentos básicos.
5.1. Utiliza el material de campo (martillo,
cuaderno, lupa, brújula).
CMCT
AA
SIEE
01 MÉTODOS DE ESTUDIO DE LA TIERRA Y SU ORIGEN
395
PROGRAMACIÓN DE AULA
CONTENIDOS CRITERIOS DE
EVALUACIÓN
ESTÁNDARES DE
APRENDIZAJE
COMPETENCIAS
CLAVE
B4
Cómo es el mapa de las
placas tectónicas.
Cuánto y cómo se mueven.
Por qué se mueven.
Relación de la tectónica de
placas con distintos
aspectos geológicos.
La tectónica de placas y la
historia de la tierra.
La Tierra como planeta
dinámico y en evolución. La
tectónica de placas como
teoría global de la Tierra.
1. Conocer cómo es el
mapa actual de las placas
tectónicas. Comparar este
mapa con los mapas
simplificados.
1.1. Compara, en
diferentes partes del
planeta, el mapa
simplificado de las placas
tectónicas con otros más
actuales aportados por la
geología y la geodesia.
CMCT
AA
CD
2. Conocer cuánto, cómo y
por qué se mueven las
placas tectónicas.
2.1. Conoce cuánto y
cómo se mueven las
placas tectónicas.
CMCT
AA
2.2. Utiliza programas
informáticos de uso libres
para conocer la velocidad
relativa de su centro
educativo (u otro punto de
referencia) respecto al
resto de placas tectónicas.
CMCT
AA
CD
2.2. Entiende y explica por
qué se mueven las placas
tectónicas y qué relación
tiene con la dinámica del
interior terrestre.
CMCT
AA
CL
3. Relacionar la tectónica
de placas con algunos
aspectos geológicos:
relieve, clima y cambio
climático, variaciones en el
nivel del mar, distribución
de rocas, estructuras
geológicas, sismicidad,
volcanismo.
3.1. Comprende y explica
la relación entre la
tectónica de placas, el
clima y las variaciones del
nivel del mar.
CMCT
CL
3.2. Comprende y describe
la distribución de la
sismicidad y el vulcanismo
en el marco de la tectónica
de placas.
CMCT
CL
4. Describir la tectónica de
placas a lo largo de la
historia de la tierra: qué
había antes de la tectónica
de placas, cuándo
comenzó.
4.1. Entiende cómo
evoluciona el mapa de las
placas tectónicas a lo largo
del tiempo.
CMCT
AA
CD
5. Analizar el dinamismo
terrestre explicado según
la teoría global de la
tectónica de placas.
5.1. Interpreta algunas
manifestaciones del
dinamismo terrestre como
consecuencia de la
tectónica de placas.
CMCT
AA
CL
CD
02 TECTÓNICA DE PLACAS, UNA TEORÍA GLOBAL
396
PROGRAMACIÓN DE AULA
CONTENIDOS CRITERIOS DE
EVALUACIÓN
ESTÁNDARES DE
APRENDIZAJE
COMPETENCIAS
CLAVE
B4
Deformación de las rocas:
frágil y dúctil.
Principales estructuras
geológicas: pliegues y fallas.
Orógenos actuales y antiguos.
Relación de la tectónica de
placas con: distintos aspectos
geológicos.
La tectónica de placas y la
historia de la tierra.
1. Comprender cómo se
deforman las rocas.
1.1. Comprende y describe
cómo se forman las rocas.
CMCT
AA
CL
2. Describir las principales
estructuras geológicas.
2.1. Conoce las principales
estructuras geológicas y las
principales características de
los orógenos.
CMCT
3. Describir las
características de un
orógeno.
3.1. Explica los principales
rasgos del relieve del planeta y
su relación con la tectónica de
placas.
CMCT
CL
4. Relacionar la tectónica
de placas con algunos
aspectos geológicos:
relieve, clima y cambio
climático, variaciones en el
nivel del mar, distribución
de rocas, estructuras
geológicas, sismicidad,
volcanismo.
4.1. Conoce y argumenta cómo
la distribución de rocas, a
escala planetaria, está
controlada por la Tectónica de
placas.
CMCT
CL
4.2. Relaciona las principales
estructuras geológicas (pliegues
y fallas) con la Tectónica de
Placas.
CMCT
AA
5. Describir la tectónica de
placas a lo largo de la
historia de la tierra: qué
había antes de la tectónica
de placas, cuándo
comenzó.
5.1. Entiende cómo evoluciona
el mapa de las placas
tectónicas a lo largo del tiempo.
Visiona, a través de programas
informáticos, la evolución
pasada y futura de las placas.
CMCT
AA
CD
SIEE
03 TECTÓNICA: LA DEFORMACIÓN DE LAS ROCAS Y FORMACIÓN DE
CORDILLERAS
397
PROGRAMACIÓN DE AULA
CONTENIDOS CRITERIOS DE
EVALUACIÓN
ESTÁNDARES DE
APRENDIZAJE
COMPETENCIAS
CLAVE
B2, B3, B10
Materia mineral y
concepto de mineral.
Relación entre estructura
cristalina, composición
química y propiedades
de los minerales.
Clasificación químico-
estructural de los
minerales.
Formación, evolución y
transformación de los
minerales. Estabilidad e
inestabilidad mineral.
Normas de seguridad y
autoprotecciónen el
laboratorio.
Concepto de roca y
criterios de clasificación.
1. Describir las
propiedades que
caracterizan a la
materia mineral.
1.1. Identifica las
características que
determinan la materia
mineral.
CMCT
2. Comprender su
variación como una
función de la
estructura y la
composición química
de los minerales.
2.1. Comprende, por
medio de actividades
prácticas con ejemplos
de minerales con
propiedades
contrastadas la relación
entre la estructura y la
función.
CMCT
AA
3. Reconocer la
utilidad de los
minerales por sus
propiedades.
3.1. Relaciona las
características y
propiedades de los
minerales con sus
aplicaciones
CMCT
AA
4. Conocer los grupos
de minerales más
importantes según
una clasificación
químico-estructural.
Nombrar y distinguir
de visu, diferentes
especies minerales.
4.1. Reconoce los
diferentes grupos
minerales,
identificándolos por sus
características físico-
químicas.
CMCT
AA
4.2. Reconoce por
medio de una práctica
de visu algunos de los
minerales más
comunes.
CMCT
AA
5. Analizar las
distintas condiciones
físico-químicas en la
formación de los
minerales.
Comprender las
causas de la
evolución,
inestabilidad y
transformación
mineral utilizando
diagramas de fases
sencillos.
5.1. Compara las
situaciones en las que
se originan los
minerales, elaborando
tablas según sus
condiciones físico-
químicas de estabilidad.
CMCT
CL
AA
5.2. Conoce algunos
ejemplos de evolución y
transformación mineral
por medio de diagramas
de fases.
CMCT
CL
AA
04 MINERALES: LOS COMPONENTES DE LAS ROCAS
398
PROGRAMACIÓN DE AULA
CONTENIDOS CRITERIOS DE
EVALUACIÓN
ESTÁNDARES DE
APRENDIZAJE
COMPETENCIAS
CLAVE
B2, B3, B10
Criterios de clasificación de las
rocas. Clasificación de los
principales grupos de rocas
ígneas
El origen de las rocas ígneas.
Conceptos y propiedades de
los magmas. Evolución y
diferenciación magmática.
Fluidos hidrotermales y su
expresión en superficie.
Magmatismo en el marco de la
tectónica de placas.
Procesos geológicos
formadores de minerales y
rocas: procesos magmáticos.
Perfiles topográficos de
volcanes.
1. Diferenciar e identificar
por sus características
distintos tipos de
formaciones de rocas.
Identificar los principales
grupos de rocas ígneas
(plutónicas y volcánicas).
1.1. Identifica mediante una
prueba visual, ya sea en
fotografías y/o con
especímenes reales, distintas
variedades y formaciones de
rocas, realizando ejercicios
prácticos en el aula y
elaborando tablas comparativas
de sus características.
CMCT
AA
CL
CD
2. Conocer el origen de las
rocas ígneas, analizando la
naturaleza de los magmas y
comprendiendo los
procesos de generación,
diferenciación y
emplazamiento de los
magmas.
2.1. Describe la evolución del
magma según su naturaleza,
utilizando diagramas y cuadros
sinópticos.
CMCT
AA
CL
3. Conocer la naturaleza de
los fluidos hidrotermales.
3.1. Comprende el concepto de
fluidos hidrotermales,
localizando datos, imágenes y
vídeos en la red sobre
fumarolas y geyseres actuales,
identificando los depósitos
asociados.
CMCT
CD
AA
4. Comprender la actividad
ígnea como fenómenos
asociados a la Tectónica de
placas.
4.1. Comprende y explica los
fenómenos ígneos en relación
con la tectónica de placas.
CMCT
AA
CL
5. Conocer los principales
ambientes y procesos
geológicos formadores de
minerales y rocas.
Identificar algunos
minerales con su origen
más común: magmático,
5.1. Compara los diferentes
ambientes y procesos
geológicos en los que se
forman los minerales y las
rocas. Identifica algunos
minerales como característicos
de cada uno de los procesos
geológicos de formación.
CMCT
CL
AA
6. Realizar perfiles
topográficos de volcanes.
6.1. Utiliza el Geocontext para
realizar perfiles topográficos de
diferentes volcanes.
CMCT
AA
CL
CD
05 MAGMATISMO Y ROCAS ÍGNEAS
399
PROGRAMACIÓN DE AULA
CONTENIDOS CRITERIOS DE
EVALUACIÓN
ESTÁNDARES DE
APRENDIZAJE
COMPETENCIAS
CLAVE
B2, B3, B10
Clasificación de los principales
grupos de rocas metamórficas.
El origen de las rocas
metamórficas. Tipos de
metamorfismo. Facies
metamórficas y condiciones
físico-químicas de formación.
Depósitos hidrotermales y
procesos metasomáticos.
Metamorfismo e
hidrotermalismo en el marco de
la tectónica de placas.
Procesos geológicos
formadores de minerales y
rocas: procesos metamórficos,
hidrotermales y supergénicos.
Geología del entorno del centro
educativo.
Elementos singulares del
patrimonio geológico
1. Diferenciar e identificar
por sus características
distintos tipos de
formaciones de rocas.
Identificar los principales
grupos de rocas
metamórficas
1.1. Identifica mediante una
prueba visual, ya sea en
fotografías y/o con
especímenes reales, distintas
variedades y formaciones de
rocas, realizando ejercicios
prácticos en el aula y
elaborando tablas comparativas
de sus características.
CMCT
AA
CL
CD
2. Conocer el origen de las
rocas metamórficas
diferenciando las facies
metamórficas en función de
las condiciones físico-
químicas.
2.1. Comprende el concepto de
metamorfismo y los distintos
tipos existentes, asociándolos a
las diferentes condiciones de
presión y temperatura
CMCT
CL
2.2. Elabora cuadros sinópticos
comparando los tipos de
metamorfismo.
CMCT
AA
CL
3. Conocer la naturaleza de
los fluidos hidrotermales, los
depósitos y los procesos
metasomáticos asociados.
3.1. Comprende el concepto de
fluidos hidrotermales.
CMCT
AA
CD
4. Comprender la actividad
metamórfica e hidrotermal
como fenómenos asociados
a la tectónica de placas.
4.1. Comprende y explica los
fenómenos metamórficos e
hidrotermales en relación con la
tectónica de placas.
CMCT
AA
CL
5. Conocer los principales
ambientes y procesos
geológicos formadores de
minerales y rocas.
Identificar algunos
minerales con su origen
más común: metamórfico,
hidrotermal y supergénico.
5.1. Compara los diferentes
ambientes y procesos
geológicos en los que se
forman los minerales y las
rocas. Identifica algunos
minerales como característicos
de cada uno de los procesos
geológicos de formación.
CMCT
CL
AA
6. Reconocer los recursos y
procesos activos.
6.1. Conoce y analiza sus
principales recursos y riesgos
geológicos.
CMCT
AA
CEC
7. Entender las
singularidades del
patrimonio geológico.
7.1. Comprende la necesidad
de apreciar, valorar, respetar y
proteger los elementos del
patrimonio geológico.
CMCT
AA
CEC
La relación de competencias clave es la siguiente: comunicación lingüística (CL);
competencia matemática y competencias en ciencia y tecnología (CMCT);
competencia digital (CD); aprender a aprender (AA); competencias sociales y
cívicas (CSC); sentido de iniciativa y espíritu emprendedor (SIEE); conciencia y
expresiones culturales (CEC).
06 METAMORFISMO Y ROCAS METAMÓRFICAS
400
PROGRAMACIÓN DE AULA
CONTENIDOS CRITERIOS DE
EVALUACIÓN
ESTÁNDARES DE
APRENDIZAJE
COMPETENCIAS
CLAVE
B2, B3
Clasificación de los
principales grupos de
rocas sedimentarias.
El origen de las rocas
sedimentarias. El
proceso sedimentario:
meteorización, erosión,
transporte, depósito y
diagénesis.
Cuencas y ambientes
sedimentarios.
Sedimentación en el
marco de la tectónica de
placas.
Procesos geológicos
formadores de
minerales y rocas:
procesos sedimentarios.
1. Diferenciar e
identificar por sus
características
distintos tipos de
formaciones de rocas.
Identificar los
principales grupos de
rocas sedimentarias.
1.1. Identifica mediante
una prueba visual, ya
sea en fotografías y/o
con especímenes reales,
distintas variedades y
formaciones de rocas,
realizando ejercicios
prácticos en el aula y
elaborando tablas
comparativas de sus
características.
CMCT
AA
CL
CD
2. Conocer el origen
de los sedimentos y
las rocas
sedimentarias,
analizando el proceso
sedimentario desde la
meteorización a la
diagénesis.
Identificar los diversos
tipos de medios
sedimentarios.
2.1. Comprende y
describe el proceso de
formación de las rocas
sedimentarias, desde la
meteorización del área
fuente, pasando por el
transporte y depósito a
la diagénesis, utilizando
un lenguaje científico
adecuado a su nivel
académico.
CMCT
AA
CL
2.2. Comprende y
describe los conceptos
de facies sedimentarias
y medios sedimentarios,
identificando y
localizando algunas
sobre un mapa y/o en tu
entorno geográfico-
geológico.
CMCT
AA
CL
3. Comprender la
actividad
sedimentaria, como
fenómenos asociados
a la tectónica de
placas.
3.1. Comprende y
explica los fenómenos
sedimentarios en
relación con la tectónica
de placas.
CMCT
AA
CL
4. Conocer los
principales ambientes
y procesos geológicos
formadores de
minerales y rocas.
Identificar algunos
minerales con su
origen más común:
sedimentario.
4.1. Compara los
diferentes ambientes y
procesos geológicos en
los que se forman los
minerales y las rocas.
Identifica algunos
minerales como
característicos de cada
uno de los procesos
geológicos de formación.
CMCT
CL
AA
07 SEDIMENTACIÓN Y ROCAS SEDIMENTARIAS
401
PROGRAMACIÓN DE AULA
CONTENIDOS CRITERIOS DE
EVALUACIÓN
ESTÁNDARES DE
APRENDIZAJE
COMPETENCIAS
CLAVE
B5, B10
Las interacciones geológicas
en la superficie terrestre.
La meteorización y los suelos.
Los movimientos de ladera:
factores que influyen en los
procesos. Tipos.
La litología y el relieve (relieve
kárstico, granítico).
La estructura y el relieve.
Relieves estructurales.
Geología local, del entorno del
centro educativo, o del lugar de
la práctica, y geología regional.
Elementos singulares del
patrimonio geológico del lugar
donde se realiza la práctica.
1. Reconocer la capacidad
transformadora de los
procesos externos.
1.1. Comprende y analiza cómo
los procesos externos
transforman el relieve.
CMCT
AA
2. Identificar el papel de la
atmósfera, la hidrosfera, y la
biosfera –y, en ella, la
acción antrópica.
2.1. Identifica el papel de la
atmósfera, la hidrosfera y la
biosfera (incluida la acción
antrópica).
CMCT
AA
3. Distinguir la energía solar
y la gravedad como motores
de los procesos externos.
3.1. Analiza el papel de la
radiación solar y de la gravedad
como motores de los procesos
geológicos externos.
CMCT
AA
4. Conocer los principales
procesos de meteorización
física y química. Entender
los procesos de
edafogénesis y conocer los
principales tipos de suelos.
4.1. Diferencia los tipos de
meteorización.
CMCT
AA
4.2. Conoce los principales
procesos edafogenéticos y su
relación con los tipos de suelos.
CMCT
5. Comprender los factores
que influyen en los
movimientos de ladera y
conocer los principales
tipos.
5.1. Identifica los factores que
favorecen o dificultan los
movimientos de ladera y conoce
sus principales tipos.
CMCT
AA
6. Conocer algunos relieves
singulares condicionados
por la litología (modelado
kárstico y granítico).
6.1. Relaciona algunos relieves
singulares con el tipo de roca.
CMCT
AA
7. Analizar la influencia de
las estructuras geológicas
en el relieve.
7.1. Relaciona algunos relieves
singulares con la estructura
geológica.
CMCT
AA
7.2. A través de fotografías o de
visitas con Google Earth,
InfoIGME, IBERPIX a diferentes
paisajes locales o regionales
relaciona el relieve con los
agentes y los procesos
geológicos externos.
CMCT
AA
CD
8. Observar los principales
elementos geológicos de los
itinerarios y del lugar
visitado.
8.1. Conoce y describe los
principales elementos del
itinerario y del lugar visitado.
CMCT
AA
CL
9. Reconocer los recursos y
procesos activos.
9.1. Conoce y analiza sus
principales recursos y riesgos
geológicos
CMCT
AA
08 PROCESOS GEOLÓGICOS EXTERNOS
402
CSC
SIEE
CEC
10. Entender las
singularidades del
patrimonio geológico.
10.1. Comprende la necesidad
de apreciar, valorar, respetar y
proteger los elementos del
patrimonio geológico.
CMCT
AA
CSC
CEC
La relación de competencias clave es la siguiente: comunicación lingüística (CL);
competencia matemática y competencias en ciencia y tecnología (CMCT);
competencia digital (CD); aprender a aprender (AA); competencias sociales y
cívicas (CSC); sentido de iniciativa y espíritu emprendedor (SIEE); conciencia y
expresiones culturales (CEC).
403
PROGRAMACIÓN DE AULA
CONTENIDOS CRITERIOS DE
EVALUACIÓN
ESTÁNDARES DE
APRENDIZAJE
COMPETENCIAS
CLAVE
B5, B10
Acción geológica del agua:
- Distribución del agua en la
Tierra. Ciclo hidrológico.
- Aguas superficiales: procesos
y formas resultantes.
- Glaciares: tipos, procesos y
formas resultantes.
- El mar: olas, mareas y
corrientes de deriva. Procesos
y formas resultantes.
Acción geológica del viento:
procesos y formas resultantes.
Los desiertos.
La metodología científica y el
trabajo de campo.
Técnicas de interpretación
cartográfica y orientación.
Lectura de mapas geológicos
sencillos.
Geología local, del entorno del
centro educativo, o del lugar de
la práctica, y geología regional.
Recursos y riesgos geológicos.
Elementos singulares del
patrimonio geológico del lugar
donde se realiza la práctica.
1. Analizar la distribución
del agua en el planeta
Tierra y el ciclo hidrológico.
1.1. Conoce la distribución del
agua en el planeta y comprende
y describe el ciclo hidrológico.
CMCT
CL
2. Analizar la influencia de
la escorrentía superficial
como agente modelador y
diferenciar sus formas
resultantes.
2.1. Relaciona los procesos de
escorrentía superficial y sus
formas resultantes.
CMCT
AA
3. Comprender los procesos
glaciares y sus formas
resultantes.
3.1. Diferencia las formas
resultantes del modelado
glacial, asociándolas con su
proceso correspondiente.
CMCT
AA
4. Comprender los procesos
geológicos derivados de la
acción marina y formas
resultantes.
4.1. Comprende la dinámica
marina y relaciona las formas
resultantes con su proceso
correspondiente.
CMCT
AA
5. Comprender los procesos
geológicos derivados de la
acción eólica y relacionarlos
con las formas resultantes.
5.1. Diferencia formas
resultantes del modelado eólico.
CMCT
6. Entender la relación entre
la circulación general
atmosférica y la localización
de los desiertos.
6.1. Sitúa la localización de los
principales desiertos.
CMCT
AA
7. Conocer las principales
técnicas que se utilizan en
la geología de campo y
manejar algunos
instrumentos básicos.
7.1. Utiliza el material de
campo.
CMCT
AA
SIEE
8. Leer mapas geológicos y
topográficos sencillos de
una comarca o región.
8.1. Lee mapas geológicos
sencillos, fotografías aéreas e
imágenes de satélite que
contrasta con las observaciones
en el campo.
CMCT
AA
CL
CD
SIEE
9. Observar los principales
elementos geológicos de los
itinerarios.
9.1. Conoce y describe los
principales elementos
geológicos del itinerario.
CMCT
AA
CL
9.2. Observa y describe
afloramientos.
CMCT
AA
CL
9.3. Reconoce y clasifica
muestras de rocas.
CMCT
AA
09 PROCESOS GEOLÓGICOS DEBIDOS AL AGUA Y AL VIENTO
404
PROGRAMACIÓN DE AULA
CONTENIDOS CRITERIOS DE
EVALUACIÓN
ESTÁNDARES DE
APRENDIZAJE
COMPETENCIAS
CLAVE
B6, B10
El tiempo en Geología. El
debate sobre la edad de la
Tierra. Uniformismo frente a
catastrofismo. El registro
estratigráfico.
El método del actualismo:
aplicación a la reconstrucción
paleoambiental. Estructuras
sedimentarias y biogénicas.
Paleoclimatología.
Métodos de datación:
geocronología relativa y
absoluta. Principio de
superposición de los estratos.
Fósiles. Bioestratigrafía. Los
métodos radiométricos de
datación absoluta.
Unidades geocronológicas y
cronoestratigráficas. La Tabla
del Tiempo Geológico.
Geología Histórica. Evolución
geológica y biológica de la
Tierra desde el Arcaico a la
actualidad, resaltando los
principales eventos. Primates y
evolución del género Homo.
Cambios climáticos naturales.
Cambio climático inducido por
la actividad humana.
La metodología científica y la
Geología.
Técnicas de interpretación
cartográfica y orientación.
Lectura de mapas geológicos
sencillos.
Geología local, del entorno del
centro educativo, o del lugar de
la práctica, y Geología regional.
1. Analizar el concepto del
tiempo geológico y entender
la naturaleza del registro
estratigráfico y la duración
de diferentes fenómenos
geológicos.
1.1. Argumenta sobre la
evolución del concepto de
tiempo geológico y la idea de la
edad de la Tierra a lo largo de
la historia del pensamiento
científico.
CMCT
AA
CL
SIEE
2. Entender la aplicación del
método del actualismo a la
reconstrucción
paleoambiental. Conocer
algunos tipos de estructuras
sedimentarias y biogénicas
y su aplicación. Utilizar los
indicadores paleoclimáticos
más representativos.
2.1. Entiende y desarrolla la
analogía de los estratos como
las páginas del libro donde está
escrita la Historia de la Tierra.
CMCT
AA
CSC
2.2. Conoce el origen de
algunas estructuras
sedimentarias originadas por
corrientes (ripples,
estratificación cruzada) y
biogénicas (galerías, pistas) y
las utiliza para la reconstrucción
medioambiental.
CMCT
AA
SIEE
3, Conocer los principales
métodos de datación
absoluta y relativa. Aplicar
el principio de superposición
de estratos y derivados para
interpretar cortes
geológicos. Entender los
fósiles guía como pieza
clave para la datación
bioestratigráfica.
3.1. Conoce y utiliza los
métodos de datación relativa y
de las interrupciones en el
registro estratigráfico a partir de
la interpretación de cortes
geológicos y correlación de
columnas estratigráficas.
CMCT
AA
4. Identificar las principales
unidades
cronoestratigráficas que
conforman la tabla de
tiempo geológico.
4.1. Conoce las unidades
cronoestratigráficas, mostrando
su manejo en actividades y
ejercicios.
CMCT
AA
CD
5. Conocer los principales
eventos globales
acontecidos en la evolución
de la Tierra desde su
formación.
5.1. Analiza algunos de los
cambios climáticos, biológicos y
geológicos que han ocurrido en
las diferentes eras geológicas,
confeccionando resúmenes
explicativos o tablas.
CMCT
AA
CD
CL
SIEE
CSC
6. Diferenciar los cambios
climáticos naturales y los
inducidos por la actividad
humana.
6.1. Relaciona fenómenos
naturales con cambios
climáticos y valora la influencia
de la actividad humana.
CMCT
AA
CSC
10 TIEMPO GEOLÓGICO Y GEOLOGÍA HISTÓRICA
405
7. Aplicar las estrategias
propias del trabajo científico
en la resolución de
problemas relacionados con
la geología.
7.1. Selecciona información,
analiza datos, formula
preguntas pertinentes y busca
respuestas para un pequeño
proyecto relacionado con la
geología.
CMCT
AA
SIEE
CD
8. Utilizar las principales
técnicas de representación
de datos geológicos.
81. Utiliza las principales
técnicas de representación de
datos geológicos: (columnas
estratigráficas, cortes
geológicos sencillos…).
CMCT
AA
SIEE
9. Integrar la geología local
en la Geología regional.
9.1. Reconstruye la historia
geológica de la región e
identifica los procesos activos.
CMCT
AA
SIEE
La relación de competencias clave es la siguiente: comunicación lingüística (CL);
competencia matemática y competencias en ciencia y tecnología (CMCT);
competencia digital (CD); aprender a aprender (AA); competencias sociales y
cívicas (CSC); sentido de iniciativa y espíritu emprendedor (SIEE); conciencia y
expresiones culturales (CEC).
406
PROGRAMACIÓN DE AULA
CONTENIDOS CRITERIOS DE
EVALUACIÓN ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE
COMPETENCIAS
CLAVE
B7, B10
Los riesgos naturales: riesgo,
peligrosidad, vulnerabilidad,
coste.
Clasificación de los riesgos
naturales: endógenos,
exógenos y extraterrestres.
Principales riesgos endógenos:
terremotos y volcanes.
Principales riesgos exógenos:
movimientos de ladera,
inundaciones y dinámica litoral.
Análisis y gestión de riesgos:
cartografías de inventario,
susceptibilidad y peligrosidad.
Prevención: campañas y
medidas de autoprotección.
Técnicas de interpretación
cartográfica.
1. Conocer los principales
términos en el estudio de los
riesgos naturales.
1.1. Conoce y utiliza los principales
términos en el estudio de los riesgos
naturales: riesgo, peligrosidad,
vulnerabilidad y coste.
CMCT
AA
2. Caracterizar los riesgos
naturales en función de su
origen: endógeno, exógeno
y extraterrestre.
2.1. Conoce los principales riesgos
naturales y los clasifica en función de
su origen endógeno, exógeno o
extraterrestre.
CMCT
CL
AA
3. Analizar en detalle
algunos de los principales
fenómenos naturales:
terremotos, erupciones
volcánicas, movimientos de
ladera, inundaciones y
dinámica litoral.
3.1. Analiza casos concretos de los
principales fenómenos naturales que
ocurren en nuestro país: terremotos,
erupciones volcánicas, movimientos
de ladera, inundaciones y dinámica
litoral.
CMCT
AA
CD
4. Comprender la
distribución de estos
fenómenos naturales en
nuestro país y saber dónde
hay mayor riesgo.
4.1. Conoce los riesgos más
importantes en nuestro país y
relaciona su distribución con
determinadas características de cada
zona.
CMCT
AA
CD
5. Entender las cartografías
de riesgo.
5.1. Interpreta las cartografías de
riesgo.
CMCT
AA
CSC
6. Valorar la necesidad de
llevar a cabo medidas de
autoprotección.
6.1. Conoce y valora las campañas
de prevención y las medidas de
autoprotección.
CMCT
AA
CSC
6.2. Analiza y comprende los
principales fenómenos naturales
acontecidos durante el curso en el
planeta, el país y su entorno local.
CMCT
AA
7. Comprender el uso de
visores cartográficos para
analizar riesgos de
inundaciones.
7.1. Conoce y utiliza el visor del
Sistema Nacional de Cartografía de
Zonas Inundables para analizar
riesgos de inundaciones en el
entorno cercano.
CMCT
AA
CSC
SIEE
11 RIESGOS NATURALES
407
PROGRAMACIÓN DE AULA
CONTENIDOS CRITERIOS DE
EVALUACIÓN
ESTÁNDARES DE
APRENDIZAJE
COMPETENCIAS
CLAVE
B8, B10
Recursos renovables y no
renovables.
Clasificación utilitaria de los
recursos minerales y
energéticos.
Yacimiento mineral. Conceptos
de reservas y leyes. Principales
tipos de interés económico a
nivel mundial.
Exploración, evaluación,
explotación sostenible de
recursos minerales y
energéticos.
La gestión y protección
ambiental en las explotaciones
de recursos minerales y
energéticos.
El ciclo hidrológico y las aguas
subterráneas. Nivel freático,
acuíferos y surgencias. La
circulación del agua a través de
los materiales geológicos.
El agua subterránea como
recurso natural: captación y
explotación sostenible. Posibles
problemas ambientales:
salinización de acuíferos,
subsidencia y contaminación.
Geología local, del entorno del
centro educativo y Geología
regional.
Elementos singulares del
patrimonio geológico.
1. Comprender los
conceptos de recursos
renovables y no renovables,
e identificar los diferentes
tipos de recursos naturales
de tipo geológico.
1.1. Conoce e identifica los
recursos naturales como
renovables o no renovables.
CMCT
AA
2. Clasificar los recursos
minerales y energéticos en
función de su utilidad.
2.1. Identifica la procedencia de
los materiales y objetos que le
rodean, y realiza una tabla
sencilla donde se indique la
relación entre la materia prima y
los materiales u objetos.
CMCT
AA
CL
3. Explicar el concepto de
yacimiento mineral como
recurso explotable,
distinguiendo los principales
tipos de interés económico.
3.1. Localiza información en la
red de diversos tipos de
yacimientos, y los relaciona con
alguno de los procesos
geológicos formadores de
minerales y de rocas.
CMCT
AA
CL
CD
SIEE
4. Conocer las diferentes
etapas y técnicas
empleadas en la
exploración, evaluación y
explotación sostenible de
los recursos minerales y
energéticos.
4.1. Elabora tablas y gráficos
sencillos a partir de datos
económicos de explotaciones
mineras, estimando un balance
económico e interpretando la
evolución de los datos.
CMCT
AA
CL
CEC
CD
5. Entender la gestión y
protección ambiental como
una cuestión inexcusable
para cualquier explotación
de los recursos minerales y
energéticos.
5.1. Recopila información o
visita alguna explotación minera
concreta y emite una opinión
crítica fundamentada en los
datos obtenidos y/o en las
observaciones realizadas.
CMCT
AA
CL
SIEE
CSC
6. Explicar diversos
conceptos relacionados con
las aguas subterráneas
como: acuíferos y sus tipos,
el nivel freático,
manantiales, y surgencias y
sus tipos, además de
conocer la circulación del
agua a través de los
materiales geológicos.
6.1. Conoce y relaciona los
conceptos de aguas
subterráneas, nivel freático y
surgencias de agua y
circulación del agua.
CMCT
AA
12 GEOLOGÍA Y SOCIEDAD
408
7. Valorar el agua
subterránea como recurso y
la influencia humana en su
explotación. Conocer los
posibles efectos
ambientales de una
inadecuada gestión.
7.1. Comprende y valora la
influencia humana en la gestión
de las aguas subterráneas,
expresando su opinión sobre
los efectos de la misma en el
medio ambiente.
CMCT
AA
CSC
CL
8. Entender las
singularidades del
patrimonio geológico.
8.1. Comprende la necesidad
de apreciar, valorar, respetar y
proteger los elementos del
patrimonio geológico.
CMCT
CSC
CEC
La relación de competencias clave es la siguiente: comunicación lingüística (CL);
competencia matemática y competencias en ciencia y tecnología (CMCT); competencia
digital (CD); aprender a aprender (AA); competencias sociales y cívicas (CSC); sentido
de iniciativa y espíritu emprendedor (SIEE); conciencia y expresiones culturales (CEC).
409
PROGRAMACIÓN DE AULA
CONTENIDOS CRITERIOS DE
EVALUACIÓN
ESTÁNDARES DE
APRENDIZAJE
COMPETENCIAS
CLAVE
B9, B10
Principales dominios
geológicos de la Península
Ibérica y Baleares.
Los orógenos actuales.
Técnicas de interpretación
cartográfica y orientación.
Geología regional.
1. Conocer los principales
dominios geológicos de
España: orógenovarisco,
orógenos alpinos.
1.1. Conoce la geología básica
de España identificando los
principales dominios sobre
mapas físicos y geológicos.
CMCT
AA
CSC
CEC
2. Utilizar las principales
técnicas de representación
de datos geológicos.
2.1. Utiliza las principales
técnicas de representación de
datos geológicos: mapas
geotemáticos.
CMCT
AA
3. Reconocer los recursos
de la unidad estudiada del
mapa geológico.
3.1. Conoce y analiza sus
principales recursos.
CMCT
AA
CSC
La relación de competencias clave es la siguiente: comunicación lingüística (CL);
competencia matemática y competencias en ciencia y tecnología (CMCT);
competencia digital (CD); aprender a aprender (AA); competencias sociales y
cívicas (CSC); sentido de iniciativa y espíritu emprendedor (SIEE); conciencia y
expresiones culturales (CEC).
13 GEOLOGÍA DE ESPAÑA. LOS GRANDES RELIEVES
410
PROGRAMACIÓN DE AULA
CONTENIDOS CRITERIOS DE
EVALUACIÓN
ESTÁNDARES DE
APRENDIZAJE
COMPETENCIAS
CLAVE
B9, B10
Principales dominios
geológicos de la Península
Ibérica, Baleares y Canarias.
Principales eventos geológicos
en la Historia de la Península
Ibérica, Baleares y Canarias:
origen del Atlántico, Cantábrico
y Mediterráneo, formación de
las principales cordilleras y
cuencas.
La metodología científica y el
trabajo de campo.
Técnicas de interpretación
cartográfica y orientación.
Lectura de mapas geológicos
sencillos.
Geología local, del entorno del
centro educativo y Geología
regional.
Recursos geológicos.
Elementos singulares del
patrimonio geológico.
1. Conocer los principales
dominios geológicos de
España: grandes cuencas,
Islas Canarias.
1.1. Conoce la geología básica
de España identificando los
principales dominios sobre
mapas físicos y geológicos.
CMCT
AA
CSC
CEC
2. Entender los grandes
acontecimientos de la
historia de la Península
Ibérica y Baleares.
2.1. Comprende el origen
geológico de la Península
Ibérica, Baleares y Canarias, y
utiliza la tecnología de la
información para interpretar
mapas y modelos gráficos que
simulen la evolución de la
península, las islas y mares que
las rodean.
2. Conocer la historia
geológica de las Islas
Canarias en el marco de la
Tectónica de Placas.
2.1. Conoce y enumera los
principales acontecimientos
geológicos que han ocurrido en
el planeta, que están
relacionados con la historia de
Iberia, Baleares y Canarias.
CMCT
AA
3. Entender los eventos
geológicos más singulares y
acontecidos en la Península
Ibérica, Baleares y Canarias
y los mares y océanos que
los rodean.
3.1. Integra la geología local
(ciudad, provincia y/o
comunidad autónoma) con los
principales dominios
geológicos, la historia geológica
del planeta y la tectónica de
placas.
CMCT
AA
CSC
CEC
4. Conocer las principales
técnicas que se utilizan en
la Geología de campo.
4.1. Utiliza el material de campo
(libreta para anotaciones,
bolígrafo, lapicero, brújula,
prismáticos…).
CMCT
AA
CL
5. Utilizar las principales
técnicas de representación
de datos geológicos.
5.1. Utiliza las principales
técnicas de representación de
datos geológicos: columnas
estratigráficas, cortes
geológicos sencillos…)
CMCT
AA
CL
SIEE
6. Observar los principales
elementos geológicos.
6.1. Conoce y describe los
principales elementos
geológicos.
CMCT
AA
CL
6.2. Observa y describe
afloramientos.
CMCT
AA
CL
14 GEOLOGÍA DE ESPAÑA. LAS CUENCAS CENOZOICAS. LAS ISLAS
CANARIAS. HISTORIA
411
8. Integrar la geología local
en la Geología regional.
8.1. Reconstruye la historia
geológica de la región e
identifica los procesos activos.
CMCT
AA
CSC
La relación de competencias clave es la siguiente: comunicación lingüística (CL); competencia matemática y competencias en ciencia y
tecnología (CMCT); competencia digital (CD); aprender a aprender (AA); competencias sociales y cívicas (CSC); sentido de iniciativa y
espíritu emprendedor (SIEE); conciencia y expresiones culturales (CEC).
412
ACTIVITATS EXTRAESCOLARS DEL DEPARTAMENT
Es tracta d´una eina especialment important alhora de complementar les activitats educatives
desenvolupades al Centre. També, des del punt de vista de la Metodologia Activa son necessaris
aquestes activitats, ja que durant el seu desenvolupament, l´alumne, pot comprovar per si mateixa els
resultats i conclusions del treball a l´aula, a més que són activitats que requereixen una participació
molt activa de l´alumne (potencien la participació dels alumnes).
Entre les Activitats Extraescolars, inicialment programades (sempre i quan siga possible) estan les
següents:
● Visites a Plantes Depuradores d´aigua (Pinedo, Guadassuar, Algemesí o altres). Plantes de
Tractament dels Residus Sòlids (Fervasa i altres). Segons el nivell de les explicacions, apta per als
diferents cursos de l´ESO i Batxillerat.
● Visites a diferents Reserves i Paratges Naturals (Serra d´Espada, Font Roja, Columbretes, Salines de
Torrevella, Marjal de Pego-Oliva, L Álbufera, etc). Grups de tots els nivells d´ESO i de Batxillerat,
amb les diferències lògiques de nivell.
● Visites d´interés Geològic (Fossa de Bunyol, Jaciments Volcànics de Cofrents o de les Columbretes,
Dunes de Guardamar, Geomorfologies Granítiques del centre Peninsular,etc) Grups de 4t d´ESO,
de Batxillerat.
● Visites a Museus de C. Naturals i Aquaris ( Barcelona, Madrid, Història Natural de València, Princep
Felip de València, Aquari de València,etc. ). Tots els grups, amb les corresponents diferències de
nivell.
● Visites a laboratoris professionals ( Citològic, Agroquìmic, altres ). Grups de 1r BAT i de 2n BAT
● Visites a Zoològics i Jardins Botànics. Internivells.
● Visites a Parcs d´Oci amb temàtiques relacionades amb la Natura com Dinòpolis, Faunia etc. Grups
d´E.S.O.
● Visites a les Instal·lacions d´E.N.R.E.S.A. i el Parc de Faunia, en Madrid, durant el segon trimestre del
curs. 2n Bat de Ciències de la Salut.
● Experiències en Cultius Hidropònics i Intel·ligents en hivernacle (Centre Ruralcaixa, Paiporta,
...altres). Grups de Batxillerat i 4t d´E.S.O.
● Visites a Centres Sanitaris (Hospitals, Centres d´Assistència Primària, Laboratoris de diagnòstic,
Centres Forenses, etc). Grups de Batxillerat.
● Activitats relacionades en temes com recursos naturals, combustibles fòssils... ofertades per
diferents empreses en forma de taller didàctic.
413
Algemesí, Octubre 2016
Cap de Departament
Mª Jesús Clausell Sebastià