Programació de la interveció Pràcticum III

Programació de la intervenció 24

3. Programació de la intervenció

3.1. Justificació i marc teòric

La nostra unitat didàctica s’anomena “Som cuiners” i s’articula a partir de l’observació directa

dels infants durant la nostra primera estada a l’escola. Així doncs, la proposta neix dels seus

interessos i pretén respondre a les seves necessitats. Alhora, ens permet vincular de manera

directa els continguts treballats amb el currículum, propiciant-nos així l’oportunitat de donar-li

un sentit i un marc regulador als aprenentatges i les capacitats que ens marquem com a

principals en la nostra intervenció.

Segons Dewey (1997):

"Toda educación procede por la participación del individuo en la conciencia social de la

humanidad. Este proceso comienza inconscientemente desde el nacimiento y está

continuamente formando las capacidades del individuo, saturando su conciencia,

formando sus hábitos, educando sus ideas, despertando sus sentimientos

y emociones". (51)

A partir d’aquí, ens agradaria remarcar la importància i la necessitat del procés de socialització,

fent aquesta afirmació un argument per basar la nostra intervenció. En aquest sentit, es

reafirma la nostra decisió de treballar conjuntament amb tots els nivells del parvulari.

Paral·lelament a les característiques dels infants, per elaborar la planificació de la unitat

didàctica, des d’un inici hem partit de les característiques de l’escola Carles Buïgas. Com hem

esmentat anteriorment, ens trobem, majoritàriament, amb una metodologia tradicional

basada en el treball de fitxes proposades per una editorial aliena i, per tant, allunyades de les

condicions particulars del centre. Aquesta característica, malauradament, fou una de les que

més ens cridà l’atenció des d’un inici. Ara, mitjançant la present unitat didàctica, cadascú de

nosaltres té l’oportunitat de fer-ho canviar. Per aquest motiu, partim d’una metodologia

completament allunyada d’aquest tipus de fitxes, amb activitats on els infants tenen molt a dir,

on la seva escolta va seguida d’una resposta que els permet crear i, de retruc, aprendre.

En general, intentem crear unes activitats vivencials i significatives, on es tinguin en compte,

en la mesura del possible, la individualitat de cada nen i nena i els seus coneixements previs,

elements presents en el Projecte Educatiu de Centre però no en la rutina de les aules. Tot

això, mitjançant un treball més global, més personalitzat del que ells mateixos estan

acostumats i a través de la manipulació, la representació, el consens, la conversa... A més a

més, aquesta metodologia ens aporta un context que els permetrà crear vivències i reptes

http://www.monografias.com/Educacion/index.shtml

http://www.monografias.com/trabajos28/aceptacion-individuo/aceptacion-individuo.shtml

http://www.monografias.com/trabajos11/estacon/estacon.shtml

http://www.monografias.com/trabajos11/moti/moti.shtml


cognitius i propiciarà l’aparició de qüestions i preguntes que ells mateixos es podran respondre

amb dita experimentació.

Tanmateix, cal destacar la importància de marcar-se des d’un inici uns objectius clars, i fer-ne

coneixedors als propis infants. És cabdal que els nens i nenes tinguin l’oportunitat d’anticipar i

construir idees prèvies sobre el que desenvoluparan posteriorment, així com conscienciar-los

de la finalitat de la pròpia activitat i de les expectatives de la seva actuació.

Nosaltres considerem que la naturalesa de l’acte d’aprendre és fonamentalment social i

cultural, i que, per tant, depèn de la capacitat de relació entre l’aprenentatge i la vida. Així

doncs, “Som cuiners!” s’engloba dins el model educatiu socioconstructivista, en el qual el

centre de tot el procés d’aprenentatge és l’infant, essent ell el protagonista en la construcció

dels seus propis coneixements. D’aquesta manera considerem que les activitats creades són un

espai únic i privilegiat que ens permet establir coneixements i capacitats en els propis infants.

Sota aquest punt de vista, el mestre actua com a mediador i guia. A més a més, té la funció de

crear i oferir cotextos funcionals i significatives de relació, deixant-li la llibertat suficient per

progressar i, alhora, proporcionant-li ajuda quan sigui necessària. Aquest suport de la qual fem

referència no deixa de ser el context social del què ens parla Vigotsky (Coll i altres, 1993).

Aquest autor defensa que el desenvolupament social i cognitiu funcionen de manera conjunta

degut a la interacció permanent de l’infant protagonista amb el context que l’envolta.

Per fer-ho possible, partim de la temàtica de la cuina com a recurs àmpliament educatiu.

Considerem que és un àmbit que pot oferir molt joc, tant per la seva interdisciplinarietat -per

la diversitat d’aspectes que s’hi relacionen-, com per la motivació que desperta als propis

infants. La temàtica, doncs, ens permet treballar valors culturals i socials que formen part

intrínseca del seu context i que es sintonitzen amb els autors mencionats anteriorment. En

aquest sentit, la proximitat del tema i el fet de que s’integri en la vida quotidiana dels infants

justifica i vincula directament la significativitat de la nostra praxis. Per tant, gràcies a les

característiques esmentades, pretenem aconseguir que cadascun dels alumnes, acompanyat

per la resta dels companys de classe, sigui capaç de protagonitzar el seu propi procés

d’aprenentatge.

Finalment, volem comentar que tenim molt present que els infants es troben en diferents

etapes evolutives. Així doncs, encara que el fil conductor sigui el mateix, les diferents activitats

s’hauran d’adaptar a cada edat i a les necessitats concretes que hi puguin haver a cada aula.

Per exemple, a P-5 es treballarà el tema de les dents aprofitant que a molts nens i nenes els hi

estan caient, però a P-3 i a P-4 es tirarà cap a un altre àmbit.


3.2. Cronograma

Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dilluns Dimarts

9-11h Activitat 1 Activitat 3 Activitat 7

Activitat 6*

Activitat 8

11-11:30h PATI

11:30-12:30h

Activitat 2 Activitat 3 Activitat 7 Activitat 4 Activitat 8 P-4 B

12:30-15h DINAR

15-16:30h Activitat 5 Activitat 9 *El mercat no afecta a l’horari de classe, es fa amb petit grup.

Figura 15. Cronograma de la intervenció


3.3. Seqüència d’activitats

OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i utilitzant els hàbits, actituds, rutines i normes pròpies.

1.1. Participar activament en les converses i les diverses situacions comunicatives.

1.2. Respectar i acceptar les opinions alienes. 1.3. Rentar-se les mans abans d’iniciar qualsevol manipulació amb els

aliments i després.

Eix 1 Eix 2 Eix 3 Eix 4 1. Participa en les converses i situacions comunicatives.

2. Respecta el torn de paraules i valora les opinions dels altres.

3. Es renta les mans abans i després de realitzar la manipulació dels aliments.

4. Participa en la neteja dels estris i instal·lacions després de les activitats.

1 2 3 4 5 6 7 8 9

X X X X X

Unitat didàctica: Som cuiners! Període: Tercer trimestre. Segona setmana de maig i principis de la tercera.

Curs: P3 A Mestre/a: Carme Balmes

La nostra seqüència d’activitats es pot classificar en tres grans blocs: activitats inicials, activitats de desenvolupament i activitat de síntesi (cloenda). Hem considerat oportú fer-ne aquesta categorització per poder orientar la pròpia pràctica així com per poder oferir una proposta educativa on els infants puguin saber en quin moment es troben del procés i tinguin un punt de referència que els doti de seguretat i confiança. Hem tingut en compte la presència d’activitats interdisciplinars com a cabdals de l’aprenentatge en l’etapa d’Infantil i de proporcionar llibertat d’actuació als infants, de manera que no sempre hagin de realitzar les tasques tal i com indica la part posterior de les fitxes. També hem intentat evitar la insistència cap a activitats de taula i cadira per passar a realitzar-ne de més experimentals, on els nens i nenes escullen si volen estar drets o asseguts. Finalment, hem buscat activitats obertes que no permetin un únic i vàlid resultat, sinó que cada plat és diferent al dels companys i companyes i aquí és on trobem la seva riquesa.


2. Observar i experimentar en l’entorn proper amb curiositat i interès, interpretant-lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i material.

2.1. Respectar i tenir cura dels diferents materials i aliments.

2.2. Tenir iniciativa en experimentar i manipular amb els aliments escollits i a través dels sentits.

2.3. Comprendre i respectar les normes de la seqüència i de les instruccions.

2.4. Ser conscient de les intoleràncies i al·lèrgies dels companys i actuar en conseqüència.

5. Respecta i té cura del material proporcionat.

6. Participa en la manipulació i tast dels diferents materials i aliments.

7. Utilitza els recursos i les eines que se li ofereixen i també les pròpies estratègies.

8. Respecta les normes socials i pautades pels adults.

9. Reconeix els elements característics (el cuiner, la cançó, l’elecció de l’aliment...).

10. Mostra coneixement de les diferents actuacions que s’han de dur a terme en casos d’al·lèrgies i intoleràncies.

3. Aprendre i gaudir de l’ aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses, fer-les ben fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer créixer el coneixement d’una manera cada vegada més estructurada.

3.1. Saber utilitzar els conceptes matemàtics i el llenguatge escrit per

guiar les seves accions. 3.2. Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió i comprensió. 3.3. Augmentar el vocabulari referent a l’alimentació i processos

culinaris.

11. S’expressa mitjançant diferents llenguatges (matemàtic, verbal, escrit...) i busca les seves pròpies estratègies comunicatives.

12. Coneix i utilitza el nou vocabulari per expressar-se.


CONTINGUTS D

esc

ob

ert

a d

’un

mat

eix

i del

s al

tres

Confiança i seguretat en els propis progressos d’aprenentatge durant la realització de les activitats.

Domini progressiu de les habilitats motrius bàsiques, coordinació, to muscular, prensió, etc. en les activitats proposades.

Experimentació i manipulació dels ingredients que proposin per elaborar la pròpia recepta a través del cos i dels sentits.

Autoregulació progressiva d’hàbits de cura: la higiene i l’alimentació.

Sensibilitat per ajudar i col·laborar en activitats i en el repartiment de les tasques tan en el grup d’iguals com en l’adult.

Actitud responsable en la cura i manteniment d’objectes i espais col·lectius.

Iniciativa a l’hora de fer propostes, comunicar-se amb els altres i transmetre l’experiència.

Satisfacció pel seu aprenentatge culinari i els progressos assolits.

De

sco

be

rta

de

l’e

nto

rn

Identificació de la funció del cuiner com una ocupació dels adults de l’entorn.

Interès i curiositat per la temàtica: formular-se preguntes, reflexionar, compartir reflexions, fer hipòtesis, etc.

Observació i identificació de diferents aliments i estris culinaris (plat, forquilla, tisores…)

Observació i identificació del es qualitats dels aliments i estris culinaris.

Participació de la famílies en els elements que s’hagin de portar de casa i/o en la fira.

Observació de la diversitat de costums culinàries, en aquest cas alhora de berenar, entre un mateix i els companys i entre els companys.

Experimentació d’accions que provoquen canvis en els aliments.

Construcció de la noció de quantitat i l’inici de la seva representació a través de la manipulació d’aliments i de la fira.

Valoració de les normes que regeixen la convivència en els grups socials i l’establiment de la consciencia i el respecta a les intoleràncies i les al·lèrgies.

Verbalització dels processos i dels resultats.

Verbalització i representació gràfica de les receptes.

Co

mu

nic

ació

i

llen

guat

ge

Participació i escolta activa en les converses

Curiositat, interès i gaudi alhora i durant la realització de les activitats

Exercitació de destreses manuals: tallar, exprimir, premsar, esmicolar, coordinació oculomanual.

Utilització d’estratègies per fer-se comprendre i comprendre als altres amb un ús de la llengua cada vegada més acurat.

Ús de procediments com ara preguntar, raonar, planificar (P4 i P5).

Construcció de la noció de quantitat i inici de la seva representació a nivell oral (Tots) i també a nivell escrit. (P4-P5)

Ús del nou vocabulari adquirit i representació a nivell oral (P3) i escrit (P4 i P5).


Seqüència d’activitats Objectius Capacitats Atenció a la diversitat

Material , espai i recursos humans

Organització social Temporització Criteris d’avaluació

Act

ivit

ats

inic

ials

1.Presentació: Descobriment de la invitació a l’espectacle i petita conversa a l’aula sobre el fulletó. Què és? Què ens diu? Què passarà? Presentació del cuiner Poti-Poti per part del titellaire. Ell motivarà i informarà els infants per tal que col·laborin i participin en una sèrie d’activitats que els proposarà al llarg de la seqüència. A més a més, introduirà la Cançó del cuiner.

1.1 2.3 3.2

5 9

Els infants amb alguna necessitat específica de suport educatiu es localitzaran en un lloc que els possibiliti seguir adequadament les explicacions i indicacions del cuiner Poti-Poti. Per part de les mestres es farà un acompanyament més proper d’aquests infants en el cas que sigui necessari per facilitar la comprensió i l’atenció. En general, els infants de P-3 es situaran al davant i els de P-5 al darrere per facilitar la visió i

Material: - Titella del

cuiner Poti-Poti.

- Teatrí - Suport

musical de la Cançó del cuiner (versió populartizada del ball de Sant Ferriol).

Espai: - Es portarà a

terme al pati d’infantil i, en cas de pluja, a l’aula de psicomotricitat, ja que hi ha l’espai necessari perquè hi tingui cabuda tot el cicle.

Recursos humans:

- Juntament a la presència

Paper de l’educador/a: Acompanya als alumnes fins a la sala de psicomotricitat i presencia amb ell tota la sessió. Organitza els alumnes i l’espai perquè hi càpiguen tots i allà fa de mediador i ajuda a que es fomentin les normes de convivència. Paper de l’infant: - Parvulari. Mostra atenció i respecte vers al titellaire, els companys i els adults. Guarda silenci durant la funció i respon al que el cuiner proposi amb iniciativa.

Es realitza dimarts 6 de maig. Matí (9.15h a 10.30h). Dura aproximadament una hora i quart.

1 2 8

11


atenció. Tot i així, tal i com hem dit, en algun cas concret es pot canviar la posició d’alguns d’ells si és beneficiós per l’infant.

dels educadors, també es compta amb la presència del titellaire.

2.Parlem-ne!: Conversa semi-estructurada sobre l’alimentació i el cuiner. Activació de coneixements previs sobre la cuina i els hàbits alimentaris: Què en sabem? Què ens interessa? Quins aliments coneixem? Quins hàbits tenim? Amb diverses qüestions s’intentarà arribar a l’àpat del berenar, a partir del qual s’escolliran els aliments amb els

1.1 1.2 2.3 2.4 3.2 3.3

4 5

Tots els infants de la classe tenen l’oportunitat d’expressar-se, ja que s’intenta potenciar i fomentar la participació en la conversa de tots aquells que parlen poc, que tenen dificultats en la parla o aquells infants que perden l’atenció amb facilitat. Pot ser beneficiós fer una roda d’opinions sobre l’aliment perquè així tots els nens i nenes diguin alguna cosa al respecte i es

Materials: - Ordinador i

projector. Espai:

- Racó de la catifa (aula).

Recursos humans:

- La mestra.

Paper de l’educador/a: Proposa i dirigeix la conversa per tal d’arribar a l’objectiu proposat: escollir l’aliment. Regula el torn de parla i dóna paraula perquè els infants intervinguin lliurement però amb un ordre. Aclareix conceptes que no quedin clars o els complementa per aprofundir més en nous coneixements. Paper de l’infant: - Grup-classe. Seu en la rotllana i escolta els comentaris

Es realitza dimarts 6 de maig. Mig matí (11:40h a 12:20h). Dura aproximada-ment quaranta minuts.

1 2 8 9

12


quals els infants treballaran en activitats posteriors.

valorarà molt les aportacions d’aquells que més els costa participar.

de la mestra i de la resta de companys per poder intervenir amb permís i respecte. Realitza aportacions i ajuda a escollir l’aliment de la classe.

Act

ivit

ats

de

des

en

volu

pam

ent 3.Què en sabem

d’aquest aliment?: Experimentació amb l’aliment escollit mitjançant la observació, la manipulació, etc. passant pels diferents racons proposats a l’aula de manera lliure. Posada en pràctica dels hàbits d’higiene. Conversa durant i després de l’experimentació: Com és? Quina és la seva textura? Quines sensacions hem tingut?.

1.3 2.1 2.2

3 6

Els infants amb algun tipus d’al·lèrgies o intoleràncies compten amb aliments adaptats a la seves necessitats. S’aposta per la llibertat individual d’actuació.

Espai: Aula Materials:

- Carta del cuiner.

- Pa de motlle. - Baguet. - Tomàquets. - Farina. - Aigua. - Xocolata

desfeta - Melmelada. - Llet. - Colorant

alimentari. - Ganivets

sense serra. - Pals xinesos. - Motlles. - Cartolines. - Culleretes. - Palet de mel.

Paper de l’educador/a: Observa i escolta. Formula preguntes als infants i ajuda a que ells també se les formulin.

Paper de l’infant: - Mig grup. Experimenta individual i col·lectivament amb els aliments i materials proposats. Interactua entre iguals i es belluga per l’espai lliurement.

Es realitza dimecres 7 de maig. Matí + Mig matí (9:30 a 10:20 i 11:40h a 12:20h). Dura aproximadament tres quarts d’hora.

3 4 5 6 7


- Premsa d’alls. - Embut. - Gots de

plàstic. Recursos humans: La mestra.

4.Som aliments! i el conte “Llami-llami”: Jocs d’expressió corporal centrats amb l’aliment escollit: “Sóc un arbre”, “Joc de les parelles”, joc de “El color dels aliments” i joc de “5 biquinis”. Visualització del conte “Llami-llami”, amb possibilitat d’intervenir i fer aportacions al final de cada escena (si es creu necessari).

1.1 2.3 3.2 3.3

1 5 9

Els infants que no vulguin participar en les activitats de dansa i joc podran observar-los juntament amb el mig grup que està assegut. Si l’acció es repeteix més d’una vegada, se’ls proposarà que ajudin a l’adult a organitzar l’activitat (engegar i parar la música...).


- Projector i ordinador.

- Conte “Llami-llami” interactiu.

- Cançons: de relaxació i altres audicions de l’escola.

- Papers de colors

Recursos humans: La mestra.

Paper de l’educador/a: Posa el vídeo del conte als infants i l’atura si veu que volen realitzar alguna aportació relacionada amb el tema. Explica les activitats de moviment als infants i procura que es segueixin les instruccions correctament. Paper de l’infant: -Grup-classe + mig grup + grupets de 6 infants. Escolta el conte i opina relacionant-ho amb els coneixements que s’estan treballant.

Es realitza dilluns 12 de maig. Mig matí (11:40h a 12:20h). Dura aproximadament quaranta minuts.

2 8

11 12


Segueix les instruccions de la mestra per realitzar les activitats motrius.

5.La recepta: Preparació dels ingredients i/o recepta per elaborar el berenar. Mostra del plat proposat pel cuiner i elaboració de la llista d’ingredients que creiem necessaris per elaborar-lo. Comparació amb la recepta feta pel cuiner i adaptació d’aquesta als interessos dels infants mitjançant una conversa on es respectar la diversitat d’opinions i de gustos.

1.1 1.2 2.3 3.1 3.2

5 8

Els infants que mostrin por a expressar-se lliurement rebran ajuda i suport individual per part la mestra.


- Carta del cuiner.

- Papers blancs. - Llapis. - Power Point

dels aliments. - Taules i

cadires. Recursos humans: La mestra.

Paper de l’educador/a: Anima als infants a expressar el que volen al full sense pressió externa. Fa de mediadora en el debat i controla els torns de paraula. Procura que es respectin les opinions de cada infant. Paper de l’infant: - Grup classe. S’encarrega de la producció individual. Participa en el debat amb la resta de companys tot respectant el torn de paraula.

Es realitza dijous 8 de maig. Tarda (15:10h a 16.20h). Dura aproximadament una hora i deu minuts.

1 2 8

11

6.El mercat: Compra dels

1.3 2.5

1 2

Els infants amb dificultat per


Paper de l’educador/a:

Es realitza dilluns 12 de maig.

1 2


diferents aliments que necessiten seguint la recepta amb les monedes proporcionades. Elaboració de càlculs mentals i discussió sobre la relació diners/ingredients.

4.1 4.2

3 comprendre l’activitat rebran suport individual per part de la mestra.

- Carta del cuiner.

- Aliments necessaris per cada grup-classe.

- Cartells amb els nom de l’aliment i preus.

- Bosses de plàstic amb monedes.

- Taules-mostradors.

- Carro de la compra.

Recursos humans: Dos o tres mestres.

Dinamitza l’activitat i fa de venedor del mercat. Observa i escolta sense intervenir a no ser que sigui imprescindible. Aclareix conceptes. Formula preguntes als infants i ajuda a que ells també se les formulin. Paper de l’infant: - Petit grup (grups de 5/6 infants). Recordant la recepta busca els aliments que necessita. Calcula el preu i paga la compra al venedor.

Tot el matí (9:15h a 12:20h). Dura aproximadament una quart d’hora per grup.

5 7

7. La disfressa i el cartell: Creació del barret i el cartell, propi del grup classe, per portar el dia de la fira.

2.1 2.2 3.2

2 4

Els infants amb reticències per pintar i manipular amb el material rebran un suport individual per part de la mestra. S’aposta per la


- Pinzells. - Plats de

plàstic. - Pintura amb

farina. - Pintura amb

aigua.

Paper de l’educador/a: Anima als infants a expressar el que volen al full sense pressió externa. Procura que es respectin les opinions de cada infant i que hi

Es realitza divendres 9 de maig. Matí + Mig matí (9:30 a 10:20 i 11:40h a 12:20h). Dura aproximadament tres quarts

4 5 6 7

11


llibertat individual d’actuació emmarcada en determinats paràmetres.

- Raspalls de dents.

- Esponges. - Motlles - Cola blanca. - Llet

condensada. - Colorant

alimentari. - Menjar

d’ocell. - Purpurina.


hagi harmonia en la producció col·lectiva del cartell. Dinamitza les relacions entre els infants. Paper de l’infant: - Mig grup. Crea el davantal individualment amb l’estil que desitja. Crea el cartell col·lectivament. Respecta les produccions de la resta. Ofereix ajuda a la resta quan és necessari.

d’hora.

Act

ivit

ats

de

sín

tesi

8. Cuinem!: Posició en el rol de cuiners. Elaboració dels plats escollits partint de la recepta.

1.3 2.1 2.3 3.3

1 3 4

Els infants amb alguna necessitat específica de suport educatiu reben major suport per part de la mestra quan sigui necessari. Tots els infants de

Espai: Aula. Materials:

- Aliments comprats al mercat.

- Culleretes de plàstic.

- Safates. - Rallador. - Sandvitxera.

Paper de l’educador/a: Dinamitza l’activitat. Orienta l’activitat i emet les consignes. Supervisa i dóna el suport necessari deixant espai als infants per treballar de manera autònoma

Es realitza dimarts 13 de maig. Matí (9.15h a 10.30h). Dura aproximadament una hora i quart.

3 4 5 6 7


la classe tenen l’oportunitat de participar en la recepta, ja que s’intenta fomentar la cooperació del grup per respondre a les dificultats presentades. Els infants amb algun tipus d’al·lèrgies o intoleràncies compten amb aliments adaptats a la seves necessitats.


però amb seguretat. Ratlla el tomàquet i reparteix el pa, formatge i embotit. Paper de l’infant: - Petit grup (grups de 5/6 infants). Interpreta la recepta i segueix les consignes per tal d’elaborar els plats. Treballa col·lectivament per aconseguir la fita marcada.

9. La fira dels berenars: Exposició dels plats i mosta dels cartells. Intercanvi dels plats elaborats.

2.4 3.2 3.3

2 4

Els infants amb algun tipus d’al·lèrgies o intoleràncies compten amb aliments adaptats a la seves necessitats. Els infants amb reticències per tastar els aliments seran acompanyats però mai forçats a

Espai: Pati de Parvulari. Materials:

- Plats elaborats.

- Cartells elaborats.

- Taules. Recursos humans: Les mestres del cicle i personal del centre que

Paper de l’educador/a: Dinamitza les relacions entre els infants. Convida a l’infant a llegir els cartells i fer hipòtesis sobre què deu ser i quins ingredients porten. Convida a tastar els diferents plats.

Es realitza dimarts 13 de maig. Tarda (15.15h a 16.30h). Dura aproximadament una hora i quart.

1 2 6

12


provar-los.

vulgui visitar la fira.

Paper de l’infant: - Grups de 5/6 infants de cada classe + Parvulari. Presenta els seus plats a la resta de grups. Escull el plat i tasta les diferents produccions.


3.4. Ampliació de les activitats

3.4.1. Presentació

Rebrem la visita del titellaire Suki, familiar d’una de les components del grup. Ens farà una

representació teatral amb un titella d’un cuiner per tal d’inaugurar la nostra unitat didàctica i

conseqüent projecte dels infants.

Per tal de plantejar-los-el, a l’arribar a l’aula es trobaran una invitació a l’esdeveniment

penjada a la porta. D’aquesta manera, es començaran a plantejar preguntes i a interessar-se

pel tema abans de conèixer-lo. Llavors, durant el Bon Dia, es demanarà als infants si han

descobert la sorpresa que hem preparat per ells aquell matí i es parlarà sobre la invitació. Què

és? Què ens diu?

Llavors, tot el cicle anirà al pati o aula de

psicomotricitat per tal de veure l’espectacle. El

titella Poti-Poti (Figura 15) motivarà i

informarà als infants per tal que col·laborin i

participin en una sèrie d’activitats que els

proposarà diàriament per tal de resoldre un

greu problema: s’ha oblidat de cuinar! A més a

més, els introduirà la Cançó del cuiner, que

servirà per prendre consciència del moment del dia que es va a treballar el projecte. Vull

remarcar que el recurs de les cançons per ajudar a marcar la rutina dels infants resulta molt

beneficiosa a les Llunes i per aquest motiu es tindrà molt present.

3.4.2. Conversa semi-estructurada sobre l’alimentació i el cuiner

Tornant del pati, després de la relaxació, es farà una conversa per tal d’activar els

coneixements previs sobre la cuina i els hàbits alimentaris. Aquesta serà una manera de tenir

present el contingut “tenir en compte l’experiència prèvia dels infants” que marca el PEC i que

considerem que no es té gaire en compte. L’objectiu d’aquesta conversa serà acordar un

aliment que els cridi l’atenció per treballar.

Serà una conversa semi-estructurada, de manera que tindré una sèrie de preguntes que

guiaran el seu transcurs però es donarà llibertat als infants d’intervenir i realitzar aportacions

en tot moment tot adaptant-se als seus comentaris. S’iniciarà preguntant sobre l’espectacle i la

figura del cuiner: Qui era, què fa, quins plats cuina, on treballa? Llavors, es conduirà cap als

seus coneixements sobre el tema: Coneixeu cap cuiner, quins aliments mengeu, quin és el

Figura 16. El cuiner Poti-Poti


vostre plat preferit, tothom pot menjar tots els aliments (introducció de les al·lèrgies i

intoleràncies)? Finalment, se’ls preguntarà si coneixen els hàbits alimentaris, els àpats que es

fan al llarg del dia i es fixarà l’atenció cap a la fira tot preguntant-los: I si la fira és a la tarda,

quin àpat és el que vosaltres haureu de preparar?

La conversa finalitzarà amb una ronda on es faran diferents propostes d’aliments que ells

mengen per berenar i els agradaria preparar. Es realitzarà una votació aixecant al braç i

s’apuntarà cada resultat a la pissarra. Llavors es demanarà als infants quin aliment ha guanyat.

3.4.3. Què en sabem d’aquest aliment?

Abans de res, els infants cantaran la cançó i recolliran la targeta que el cuiner els ha preparat

explicant l’activitat que realitzaran aquell dia. La comentaran entre ells i anticiparan què

creuen que passarà.

Aquesta activitat estava prevista perquè variés segons l’aliment que els infants haguessin

escollit el dia anterior. Tot i així, l’estructura base continua estable: constarà de diferents

racons on puguin provar diferents tècniques amb l’aliment, que podrà combinar-se amb

d’altres de similars. Exemples d’activitats als racons posant com a exemple que sortís la taronja

podrien ser exprimir-la, estampar-la en cartolines, trossejar-la, fer brotxetes, sucar-la amb

xocolata o sucre, arrebossar-la amb farina... Serà el primer moment en el qual es posin en

pràctica els hàbits d’higiene comentats en la conversa: rentar-se les mans abans i després de

menjar i manipular els aliments.

Una vegada elegit l’aliment a treballar, que ha resultat ser el pa, els racons s’organitzaran de la

següent manera: racó del tomàquet, racó de la llet, racó de la farina i racó de la melmelada i la

xocolata. La intenció de l’activitat és que, tot i que hi hagi una metodologia d’actuació implícita

que s’intueix amb els materials proposats, els infants siguin capaços d’identificar-la o buscar

els seus propis recursos per tal que el racó sigui profitós i joiós per ells.

El racó del tomàquet consistirà en la manipulació de tomàquets sencers i tallats amb diferents

materials (ganivets i forquilles de plàstic, broquetes...) així com amb diferents tipus de pa, de

motlle i baguet.

Al racó de la llet hi haurà pa de motlle i diferents gots amb llet. Per manipular-ho es

proporcionarà pinzells i culleretes. Una vegada estiguin tots els nens i nenes repartits en cada

racó, la mestra posarà una gota de colorant de diferent color a cada got i es deixarà que els

nens i nenes vegin què passa si es toca, barreja i aplica a un aliment.


El racó de la farina estarà format per diversos recipients de diferents mides i colors, alguns

buits i alguns plens de farina, tal i com es plantegen les safates d’experimentació. Hi haurà

petxines, gots, taps, motlles, corrons, pals xinesos... i constarà d’una part de manipulació amb

la farina de les safates i una segona part afegint-hi aigua.

Per últim, el racó de la melmelada i la xocolata tindrà precisament això, xocolata desfeta i

melmelada. A més a més, aniran acompanyades de cartolines blanques i diferents eines com

ganivets de plàstic, culleretes, pinzells...

De manera paral·lela a l’experimentació, hi haurà converses entre els infants i altres on

intervindrà l’adult per fer-los conscients dels diferents processos que estan realitzant i així

aportar nou vocabulari. Alguns exemples de preguntes que se’ls podria realitzar són: Com és,

quin gust fa, quina és la seva textura, quines sensacions tens?

3.4.4. Som aliments! + el conte “Llami-llami”

Abans de res, els infants cantaran la cançó i recordaran què deia la targeta que el cuiner els

havia preparat explicant les activitats que realitzarien aquell dia (ja hauran anat al mercat i els

faltarà l’explicació del conte i els jocs motrius). Ho comentaran entre ells i anticiparan què


Seguidament, es proposarà als infants uns jocs motrius, com si fos el dia de psicomotricitat, i

que es realitzaran o en gran grup o bé primer els infants d’una taula i llavors els de l’altra. El

primer serà la de “Sóc un arbre”, una activitat de relaxació on s’imaginaran que són arbres. Es

posaran drets i, amb els peus i cames aferrats al terra, la mestra explicarà que els cabells són

les fulles, els braços i dits són les branques, que bufa el vent i ells es balancegen, que van

creixent per arribar al sol... i finalment se’ls posa un ocellet a les branques, que és la mestra

que els fa pessigolles.

El segon serà el “Joc de les parelles”, en el qual es donarà dos personatges als diversos infants:

pa i formatge. Tots es bellugaran per la classe mentre soni la música representant la forma del

personatge, i quan s’acabi la música hauran de posar-se en parelles amb un nen o nena que

sigui el contrari que el seu personatge.

El tercer joc serà el de “Els colors dels aliments”. Aquest es farà amb mig grup. Es repartiran

papers de diferents colors pel terra i es posarà música. Quan la música pari, es cridarà el nom

d’un aliment i ells hauran de posar-se al voltant dels papers del seu color (Ex: plàtan – groc).

Llavors es preguntarà als nens i nenes que estiguin assentats si ho han encertat i es seguirà

amb el següent aliment. Es repetirà el joc amb l’altra meitat del grup-classe.


L’últim joc serà el de les “5 biquinis”. Un grup de sis infants es posarà en rotllana i un d’ells

anirà al centre. Tots donaran voltes mentre canten la cançó i quan es digui “de 5 un en

menjaré” el nen o nena del centre anirà a abraçar a un company i el farà seure a l’interior de la

rotllana. Es tornarà a cantar la cançó fins que el cuiner quedi sense biquinis. Es repetirà el joc

amb la resta d’infants.

Llavors es passarà el vídeo del conte “Llami-llami”, d’una mà de contes, explicant-los que tenen

la opció d’intervenir i fer aportacions al final de cada escena, si ho creuen necessari, aixecant el

dit i esperant el seu torn, però no poden parlar mentre el vídeo estigui funcionant. Al finalitzar

l’activitat, se’ls preguntarà als infants què han vist a la història: Què ha passat? Quins aliments

no volia menjar el protagonista? Què ens passa quan mengem moltes llaminadures? Hem de

menjar fruita i verdura?

3.4.5. La recepta


explicant l’activitat que realitzaran aquell dia. La comentaran entre ells i veuran què els

proposa: els biquinis.

Llavors es projectarà a la pantalla una imatge del plat i es parlarà sobre quins aliments

necessiten, a part del seu, per fer aquell plat. Es demanarà als infants que posin sobre un full

aquells aliments, sense concretar si han de dibuixar o escriure. Seguidament es mostrarà un

Power Point amb la recepta que el cuiner els ha proposat i veurem si és igual a la que ells han

dit.

3.4.6. El mercat



creuen que passarà. Es recordarà que tenen les bosses amb monedes guardades i se’ls

explicarà que al llarg del matí, amb els grups que havíem acordat, aniran sortint al mercat per

tenir els aliments per cuinar.

El petit grup anirà al passadís on s’hagi muntat el mercat i buscarà enmig de tots els aliments

els que ells necessiten mitjançant la recepta si els és necessari. Hauran de tenir en compte els

diners que se’ls ha proporcionat per comprar el que necessitin (que són just els que els hem

proporcionat). En el cas que sigui necessari, hi haurà infants d’altres cursos al mercat que els

poden ajudar. Un cop hagin omplert el carro, aniran amb els venedors (que serem els diferents

practicants) i comprovaran si han realitzat bé els càlculs.


3.4.7. La disfressa i el cartell




El mig grup es dividirà entre dos: uns decoraran el seu davantal i els altres el cartell el qual es

posarà a la fira per mostrar el nom del plat. Tot i que el cartell es pintarà amb llet condensada i

colorant alimentari, per fer el davantal es deixarà a l’elecció dels infants la tècnica o tècniques

que volen utilitzar a partir de les proposades. Seran pintura amb farina, pintura amb aigua i

gomets, mentre que les eines per pintar seran pinzells, raspalls de dents, motlles, esponges o

amb els dits.

3.4.8. Cuinem!



creuen que passarà. Llavors es dividiran per grups de treball, recolliran la bossa amb els

aliments que van comprar al mercat i elaboraran el plat per la fira de la tarda.

La mestra haurà rallat tots els tomàquets menys un, que rallarà davant seu per mostrar el

procés. També els ajudarà a repartir els pans, l’embotit i el formatge. Cada infant farà més

d’un biquini perquè tots els infants que vulguin el puguin tastar.

3.4.9. La fira dels berenars

A l’aula es recordarà als infants què és el que faran a la tarda. Es separaran en els grups de

compra i producció dels aliments i cada un portarà els plats que han elaborat a la parada de la

fira amb un/a dels practicants. Així doncs, amb cada un de nosaltres es reunirà un grup de cada

classe, és a dir, un total de 6 grups. Tots ells visitaran les parades de la fira, de manera que els

nens i nenes puguin explicar als companys i companyes el seu plat i com l’han preparat tot

demostrant els coneixements adquirits al llarg de la seqüència d’aprenentatge. Un cop

finalitzada la roda de les paradetes, els infants podran provar els aliments que els vingui de

gust lliurement i relacionar-se amb qui vulguin per tal de fer un final de festa d’allò més

divertit.

Paral·lelament, el cuiner estarà voltant per les paradetes tastant els plats i preguntant als

infants sobre ells tot agraint-los la seva col·laboració i convidant-los al seu futur restaurant.


3.5. Organització de l’alumnat

Per tal de realitzar les activitats amb petit grup (5, 6, 8 i 9), els infants es repartiran en els

següents grups, cadascun indicat amb un color diferent. Els infants subratllats seran els que

seran avaluats amb les graelles que especificaré a continuació. Tot i haver fet una partició

inicial d’infants segons les característiques personals de cadascun (infants participatius, infants

callats, infants distrets...), així com barreges de llunes liles i roses, finalment no ha pogut ser

així per qüestions d’horari i organització. Creia que a l’hora de fer el mercat estarien amb

desdoblament de grups i que seria molt de xou agafar infants d’un lloc i de l’altre. Després no

ha resultat ser així i tots es quedaven a l’aula però no ho sabia i ho he mantingut d’aquesta

manera (tot i que és una llàstima no poder-los barrejar més). A més a més, la Carme els va

canviar de lloc just abans de la intervenció i això encara ho dificultava més.

Llunes Roses inicial

Teo Diego Martí Sergi Nora Eric

Adrián Bruna Lucía Jana Laysha

Llunes Liles inicial

Víctor Pau Addis Júlia Elian

Noa Hugo Alex Eva Mariona

Llunes Roses final

Diego Jana Martí Teo Nora Eric

Bruna Sergi Lucía Adrián Laysha

Llunes Liles final

Víctor Pau Addis Júlia Elian

Noa Hugo Alex Eva Mariona

Figura 17. Agrupacions de l’alumnat inicials i finals.

3.6. Criteris d’avaluació

L’avaluació de les diferents activitats es farà mitjançant l’observació directa durant les

activitats. No obstant, per tal de poder avaluar de manera sistemàtica destaquem la utilització

d’altres mètodes que ens permetran recollir evidències per procedir a l’avaluació. Per una

banda, en el cas de les converses, es prendrà nota de les aportacions dels infants i del diàleg

sorgit. Per altra banda, activitats com la recepta o la disfressa, aportaran evidències més

notòries, esdevenint palpables els diversos resultats obtinguts per part dels infants.


Paral·lelament, es realitzaran fotografies i vídeos de les diferents activitats per poder comptar

amb un petit registre del procés de la unitat. Mitjançant les darreres mostres, es podran fer

partícips a les famílies del procés d’aprenentatge que protagonitzaran els més petits i ens

permetrà continuar treballant les habilitats i destreses adquirides arrel de la nostra intervenció

un cop finalitzi la mateixa. D’aquesta manera, farem un trasbalsament de la responsabilitat a

les famílies i ens permetrà aportar un nou context educatiu, nascut amb la nostra proposta, on

podran treballar les pròpies famílies i els infants.

Finalment, i ja concretant en la classe de P-3 A, en les activitats 3, 6, 8 i 9 s’ompliran les

graelles adjuntades a l’Annex centrant-me en 5 infants: la Noa, en Pau, en Martí, la Nora i la

Júlia. He escollit un infant de cada petit grup basant-me en característiques molt diferents:

algun que participi molt i un altre que no ho soli fer mai, un de molt mogut i un de molt quiet...

Amb això vull evitar la presència d’infants invisibles i propiciar una observació més objectiva de

les activitats tenint en compte la diversitat de nens i nenes, de processos i de resultats.

3.7. Atenció a la diversitat

Pel que fa a l’atenció a la diversitat, per programar aquesta seqüència hem tingut present en

tot moment aquells aspectes de caire biològic com les possibles al·lèrgies i intoleràncies que

puguin haver-hi en tot el parvulari. El principal motiu d’aquesta decisió ha sigut el fet de

treballar de manera conjunta amb tots els nivells, a més d’intentar crear una dinàmica on tots i

cadascun els infants hi poguessin participar sense que aquest fet propiciés la discriminació o la

no participació d’algun d’ells. Per aquest motiu, destaquem l’al·lèrgia al iogurt i les

intoleràncies a la lactosa i al gluten per tal de buscar substituts a aquests aliments.

Aprofitant aquests fet, creiem que és un bon moment per a introduir el tema als infants de

manera que puguin ser conscients dels companys i companyes d’aula que no poden menjar

cert aliment així com la resta d’infants del cicle. Per tant, procurarem que siguin els propis

infants els que tinguin en compte aquest tipus de diversitat i li busquin una solució tot

orientant-los en la seva decisió: és millor que el celíac no mengi res o que cuinem sense gluten

i així pot fer el mateix que els altres?

A més a més, també comptem amb infants amb altres tipus de Necessitats Específiques de

Suport Educatiu, siguin diagnosticades com els nens i nenes amb TEA, o d’altres de més

específiques personals de cada infant. Per aquest motiu, cada grup-classe farà també una

atenció adaptada a les necessitats d’aquests petits.

En el cas de P-3 A, he volgut tenir en compte una sèrie d’aspectes a l’hora de dissenyar i

adaptar les activitats de la intervenció. Un d’ells és l’organització dels petits grups de treball,


en els quals he barrejat nens i nenes de la taula lila i de la taula rosa. Una de les crítiques que

havia fet sobre el desdoblament de grups que es dóna a terme diàriament a l’aula. Això

propiciava les dificultats de relació entre ambdós grups i per aquest motiu he volgut barrejar-

los i intentar crear nous vincles entre el grup d’iguals. A més a més, també vull trencar

l’etiqueta de cada grup com a “mogut” i “tranquil” per observar com afecten i condicionen el

comportament dels infants.

Un altre punt destacable d’atenció a la diversitat recau en el paper de l’educador/a en la

mediació de les converses. L’adult intentarà facilitar la participació a tots els infants,

especialment als que els costa més realitzar aportacions i opinar. Per aquest motiu, buscarà

estratègies diverses com per exemple fer rodes d’opinió o valoració sobre un aspecte o

activitat concret. En el cas dels moments de treball en petit grup, vetllarà pel diàleg i consens

de les diferents decisions, de manera que no sigui sempre el mateix nen o nena qui pren la

iniciativa i dirigeixi a la resta de companys/es. Paral·lelament, en tot moment es valorarà

positivament els avenços que facin els infants de manera oberta i amb una actitud propera i

acollidora.

Un darrer aspecte que es tindrà en compte en molts moments de la seqüència d’aprenentatge

serà la llibertat d’actuació. És cert que es vetlla pel compliment de les normes i hàbits marcats

per l’adult i el cuiner, però vull aconseguir que això no impedeixi als nens i nenes utilitzar

diferents tècniques i estils segons els seus gustos i interessos. Amb activitats com

l’experimentació o la decoració de la disfressa buscaré fugir de les típiques fitxes que els

obliguen a estar assentats durant llargs períodes de temps per passar a donar-los autonomia

per bellugar-se per tota l’aula segons desitgin.

Programació de la interveció Pràcticum III

Education

Transcript of Programació de la interveció Pràcticum III