Programes preventius de les drogodependències Guia d'avaluació

aaaaaa

Coberta 4384.fh9 7/11/08 07:37 Pagina 1

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

La Diputaci de Barcelona s una instituci de govern localque treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsarel progrs i el benestar de la ciutadania.

La collecci Documents de Treball facilita als agentsdel mn local documentaci actualitzada per contribuira la millora de la gesti de les poltiques pbliques locals.

Aquesta guia sadrea als tcnics municipals que treballenen plans, programes i projectes locals de prevenci de lesdrogodependncies que, havent de dur a terme unaintervenci preventiva, necessitin conixer leficcia i leficinciade les accions realitzades.

Duna bona part dels projectes de prevenci dedrogodependncies que sestan realitzant a la provnciade Barcelona, no se navaluen les intervencions realitzadesper diferents institucions. Aix doncs, els objectius daquestapublicaci sn donar pautes que puguin ser tils peravaluar-les; modificar la percepci de lavaluaci com quelcommolt complex i inabordable perqu esdevingui accessiblei presentar exemples prctics de com avaluar que puguinadaptar-se fcilment a les necessitats i recursos de cadasituaci, i explicar com fer una anlisi i un informe delsresultats de lavaluaci.

Diputaci de Barcelonarea de Benestar SocialEdifici Serradell-Recinte MundetPasseig Vall dHebron, 17108035 BarcelonaTel. 934 022 [email protected]/servsocials/

Srie_Benestar Social 4

ISBN 978-84-9803-298-7

Pro

gra

mes

pre

vent

ius

de

les

dro

go

dep

end

nci

es

Programespreventius de lesdrogodependncies

Srie_Benestar Social 44

Collecci_Documents de Treball

Guia davaluaci

01 GUIA AVALUACIO 4384.qxd 10/11/08 14:54 Pgina 2


Guia davaluaci



Guia davaluaci


Srie_Benestar Social, 4


Autores:Slvia Font-Mayolas, Ma Eugnia Gras i Montserrat PlanesGrup de recerca en Psicologia de la Salut de la Universitat de Girona

Aquesta guia sha elaborat amb la collaboraci dels membres del grup motor de la comissi davaluaci:

Aix mateix aquest treball inclou les aportacions dels membres del grup plenari de la comissi davaluaci:

En la preparaci daquesta publicaci tamb hi ha contribut Laura Masferrer Boix, becria del grup de recer-ca en Psicologia de la Salut de la Universitat de Girona, sota la direcci de les autores de la guia.

Coordinaci:

rea de Benestar Social

de ledici: Diputaci de Barcelona

Novembre de 2008

Disseny i producci: Direcci de Comunicaci de la Diputaci de Barcelona

Composici: Anglofort, SA

Impressi:

ISBN: 978-84-9803-298-7

Dipsit legal: B-00.000-2008

Francesc Hernndez (Diputaci de Barcelona)

Pilar Snchez (Diputaci de Barcelona)

Nria Garca (Diputaci de Barcelona)

Amparo Junquero (Diputaci de Barcelona)

Otger Amatller (CAS del Peneds-el Garraf)

Maria Estrada (Generalitat de Catalunya)

Elisa Grau (Ajuntament de Sabadell)

Assumpta Lluch (Ajuntament de Matar)

Adri Pags (Ajuntament de Matadepera)

Francesc Ruiz (CAS de lHospitalet de Llobregat)

Francesc Hernndez (Diputaci de Barcelona)

Pilar Snchez (Diputaci de Barcelona)

Nria Garca (Diputaci de Barcelona)

Amparo Junquero (Diputaci de Barcelona)

Magda Bertran (Diputaci de Barcelona)

Iolanda Moragues (Diputaci de Barcelona)

Maribel Serra (Diputaci de Barcelona)

Otger Amatller (Cas del Peneds-el Garraf)

Assumpta Lluch (Ajuntament de Matar)

Elvira Matas (Ajuntament de Martorelles)

Adri Pags (Ajuntament de Matadepera)

Francesc Ruiz (CAS de lHospitalet de Llobregat)

Maria Estrada (Generalitat de Catalunya)

Carme Almirall (Ajuntament de Sitges)

Cristina Ausir (Ajuntament de Manlleu)

Rubn Calvo (Ajuntament de Vilafranca del Peneds)

Ester Coromina (ICS Centre Manlleu)

Xavier Crego (Ajuntament de Badalona)

Slvia Del Fresno (Ajuntament de Sant Sadurn dAnoia)

Neus Del Valle (Ajuntament de Santa Coloma Cervell)

Clara Daz (Ajuntament de Pineda de Mar)

Joan Elvira ( Ajuntament de Castellar del Valls)

Nria Farr (Ajuntament de Vic)

Raquel Gonzlez (Ajuntament de Sant Cugat del Valls)

Elisa Grau (Ajuntament de Sabadell)

Anna Jimnez (Ajuntament de Sant Hiplit de Voltreg)

Meritxell Lpez (Ajuntament ddena)

Anna Novell (Ajuntament de Mollet del Valls)

Eva Ozcoz (Ajuntament de Cerdanyola del Valls)

Pilar Ripoll (CAS Fontsanta)

Jos Manuel Urendes (Ajuntament de Badalona)

Montserrat Mestres (Ajuntament de Manlleu)


ndex

Presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

1. Les intervencins preventives en drogodependncies a les comarques de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131.1. El consum de drogues i la responsabilitat dels municipis . . . . . . . . . . . . . . 131.2. La creaci de la Xarxa Local de Prevenci de les Drogodependncies . . . 141.3. Tipologia de les intervencions preventives locals de

les drogodependncies a la provncia de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

2. Fases de lavaluaci de les intervencions preventives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 232.1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 232.2. El procs de lavaluaci de programes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 232.3. Avaluaci de la planificaci, de la qualitat i del procs i dels resultats . . . . . 25

3. Lavaluaci duna sessi informativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 293.1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 293.2. Avaluaci de la planificaci duna sessi informativa . . . . . . . . . . . . . . . . . 303.3. Avaluaci del desenvolupament duna sessi informativa . . . . . . . . . . . . . 343.4. Avaluaci dels efectes duna sessi informativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

4. Lavaluaci de fullets informatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 414.1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 414.2. Fase de planificaci de la intervenci: Avaluaci de la qualitat del fullet . . . 414.3. Fase de procs de la intervenci: Avaluaci de la difusi del fullet . . . . . . . 424.4. Fase de resultats de la intervenci: Avaluaci dels efectes del fullet . . . . . . 43

5. Lavaluaci de tallers preventius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 455.1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 455.2. Avaluaci de la planificaci de la intervenci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 455.3. Avaluaci del procs de la intervenci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 495.4. Avaluaci dels resultats de la intervenci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

6. Lavaluaci de paquets preventius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 536.1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 536.2. Avaluaci de la planificaci dun paquet preventiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 536.3. Avaluaci del desenvolupament dun paquet preventiu . . . . . . . . . . . . . . . 566.4. Avaluaci dels efectes dun paquet preventiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

| 7


7. Lavaluaci de campanyes informatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 637.1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 637.2. Avaluaci de la planificaci de la intervenci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 637.3. Avaluaci del procs de la intervenci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 667.4. Avaluaci dels resultats de la intervenci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

8. Lanlisi dels resultats de lavaluaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 698.1. Els dissenys davaluaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 698.2. Avaluaci quantitativa i avaluaci qualitativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 718.3. Lanlisi dels resultats de lavaluaci quantitativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 728.4. Lanlisi dels resultats de lavaluaci qualitativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

9. Linforme dels resultats de lavaluaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 919.1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 919.2. Com ha de ser linforme davaluaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 919.3. Apartats de linforme davaluaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 929.4. Exemple de linforme dels resultats duna avaluaci . . . . . . . . . . . . . . . . . 94

Referncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105

Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107Annex 1. Glossari de termes psicolgics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109Annex 2. Glossari de termes metodolgics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112Annex 3. Observaci sistemtica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115Annex 4. Instruments complets davaluaci de coneixements, creences

i actituds relacionats amb el consum de tabac i alcohol . . . . . . . . . . . . . 118Annex 5. Exemples dtems per incloure dins de qestionaris davaluaci de . . . .

coneixements, creences i actituds amb relaci al consum de diferents tipus de substncies addictives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122

Annex 6. Lanlisi dels resultats de lavaluaci quantitativa: clcul dels ndexs i proves dhiptesis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127

Annex 7. Com citar documents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144

8 | Programes preventius de les drogodependncies


Presentaci

Em plau presentar aquest document que pretn donar elements metodolgics per ava-luar programes locals de prevenci de drogodependncies.

Aquesta guia s frut del treball realitzat per un grup heterogeni de trenta-quatre profes-sionals procedents de lmbit local, experts en prevenci de les drogodependncies, quedurant un perode de quatre mesos han consensuat les pautes que shan de seguir peravaluar diferents tipologies dintervencions preventives locals de les drogodependncies.

Semmarca dins la programaci de la Xarxa Local de Prevenci de les Drogodependn-cies que es va constituir el 15 de mar de 2006 amb la voluntat poltica i tcnica de desen-volupar un model de gesti compartida de referncia territorial amb la finalitat dimpulsarels serveis i programes de prevenci comunitria a tota la ciutadania de la provncia deBarcelona.

La Diputaci de Barcelona ha adoptat el comproms de donar suport tcnic i econmicals municipis adherits. En lmbit tcnic shan realitzat dues comissions de treball durantlany 2007, essent una daquestes la comissi per elaborar la guia davaluaci que us pre-sento.

Tenir un model a seguir per avaluar les intervencions preventives que es fan en els muni-cipis s essencial per garantir leficcia de les actuacions que van dirigides tant a jovesadolescents i les seves famlies, com a les que sadrecen a altres collectius.

Aquesta ha estat fins ara una dificultat per als tcnics municipals, ja que es necessiten einesmetodolgiques especfiques per avaluar en lmbit de la prevenci de les drogode-pendncies.

Desitjo que aquesta guia sigui dutilitat per a tots els que treballeu en lmbit de la preven-ci de les drogodependncies i que pugueu disposar duna eina prctica, didctica i ope-rativa que es posa a labast dels ajuntaments adherits a la Xarxa Local de Prevenci deles Drogodependncies de la Diputaci de Barcelona.

Montserrat Ballarin EspuaPresidenta delegada de lrea de Benestar Social

| 9


Introducci

Per qu una guia orientadora per avaluar programes preventiusen drogodependncies?

Les drogodependncies sn un dels principals problemes de salut en les societats desen-volupades. Laccs a les drogues tant legals com illegals s relativament fcil i no exces-sivament costs, la qual cosa propicia un increment del consum entre els adolescents iels joves i a una edat dinici dexperimentaci cada vegada ms preco (OEDT, 2006; ONU,2005).1 A ms del perill per a la salut que suposa en si mateix el consum de qualsevolsubstncia addictiva, sha constatat que consumir-ne sassocia amb ls daltres, fet quesha anomenat lescalada del consum (Font-Mayolas, Gras i Planes, 2006; Johns, 2001;Kandel i Davies, 1996; Linskey et al., 2003).

El consum de substncies addictives entre els joves i els adolescents s motiu de preocupa-ci tant per a la societat en general com per a les institucions en particular (OEDT, 2006). Ambfinalitat preventiva, des de les administracions es destinen esforos i recursos a planificaraccions per intentar que ledat dinici del contacte amb les drogues es retardi el mxim pos-sible i per aconseguir la reducci o labandonament del consum dels que ja en consumeixen.No obstant aix, moltes de les intervencions que es realitzen no sn avaluades, de maneraque hom no pot saber si shan aprofitat degudament els recursos que shi han destinat.

La poca tradici en avaluar les intervencions que es programen i sapliquen des de les ins-titucions, es pot explicar en molts casos per la percepci que se sol tenir del procs ava-luador com quelcom complicat i dificults. Aquesta percepci pot ser producte de la inex-perincia, per tamb de la consulta de manuals davaluaci complexos que possiblementestan pensats per a ls dexperts i que poden resultar poc accessibles per a qui t la neces-sitat davaluar una intervenci per lin manca experincia. Tamb es dna com a ra perno avaluar una intervenci el fet dhaver estat aplicada repetidament en altres poblacionsi contextos amb xit, oblidant que les caracterstiques i les circumstncies especfiquesde cada collectiu poden ser molt diverses.

Aquesta guia vol ser un instrument de fcil accs per a aquelles persones que, havent deportar a terme una intervenci preventiva en drogodependncies, es trobin davant lanecessitat de conixer leficcia i leficincia de les accions realitzades, per tal que: en pri-mer lloc, sadaptin el mxim possible a les necessitats dels grups diana; en segon lloc, espuguin reorientar per aconseguir els objectius previstos, i en tercer lloc, es faci un mximaprofitament i una millor distribuci dels recursos disponibles.

1. Totes les fonts bibliogrfiques es troben als apartats Referncies i Bibliografia al final del llibre.

| 11


El punt de partida de la guia ha estat lanlisi de la situaci actual pel que fa a les inter-vencions preventives a les comarques de Barcelona, a partir de les sollicituds de subven-cions per a projectes de prevenci de les drogodependncies presentades a la Diputacide Barcelona durant lany 2006. Segons les avaluacions previstes i realitzades es cons-tata que: 1) En una bona part dels projectes no es preveu realitzar cap tipus davaluacide les intervencions, 2) Noms un petit percentatge de les intervencions realitzades en elpassat han estat avaluades i 3) s ms aviat excepcional que es faci una descripci acu-rada de lavaluaci prevista o realitzada.

s per aix que els objectius fonamentals daquesta guia sn:

Donar pautes que puguin ser tils per avaluar intervencions preventives en drogo-dependncies aplicades des dajuntaments, consells comarcals i altres institucions.

Modificar la percepci de la tasca davaluaci com quelcom molt complex i inabor-dable perqu esdevingui accessible.

Presentar exemples prctics de com fer una avaluaci que puguin ser fcilment adap-tats a les necessitats i als recursos de cada situaci.

Una aportaci original daquest estudi s el seu procs delaboraci. Aquesta guia s elproducte del treball conjunt de la comissi sobre Els elements metodolgics per a lava-luaci de programes preventius de drogodependncies adreats a famlies i joves al llargde sis mesos. Han format part daquesta comissi un equip dassessorament tcnic delgrup de recerca en Psicologia de la Salut de la Universitat de Girona, membres de lreade Benestar Social de la Diputaci de Barcelona i un grup de tcnics dels municipis queformen part de la Xarxa Local de Prevenci de les Drogodependncies.

Per tant, en la guia que es presenta, shi recullen tant les aportacions de lequip dasses-sorament tcnic com les dels membres de la comissi, la major part dels quals sn per-sones coneixedores de primera m de la problemtica especfica dels seus municipis.



1. Les intervencions preventives en drogodependncies a les comarques de Barcelona

1.1. El consum de drogues i la responsabilitat dels municipis

El consum de drogues legals i prohibides s un fenomen sempre present a la nostra socie-tat que coneix modes ms o menys passatgeres. Aix durant el segle XX es va viure la irrup-ci de lherona als anys setanta, laugment de consum de la cocana als anys vuitanta i lasortida descena de lherona als anys noranta (Escohotado, 1992). En lactualitat es mantel consum de tabac i alcohol, sincrementa el consum de cnnabis i cocana i, per tant, sesegueixen patint les mplies i greus conseqncies negatives daquestes conductes addic-tives tant en lmbit individual com en el social (OEDT, 2006).

Dacord amb la Llei de bases de rgim local, les principals competncies municipals rela-cionades amb la prevenci de les drogodependncies sn les que figuren en el captol III,article 24, que estableix el segent (cf. Diputaci de Barcelona, 2006a):

1. El municipi, per a la gesti dels seus interessos i en lmbit de les seves com-petncies, pot promoure tota mena dactivitats i prestar tots aquells serveis p-blics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitatvenal.

2. El municipi exercir, en tot cas, competncies, en els termes de la legislaci de lEs-tat i de les comunitats autnomes, en les matries segents:

a) Prestaci dels serveis socials i de promoci i reinserci social.

b) Activitats o installacions culturals i esportives; ocupaci del temps lliure.

c) Participaci en la programaci de lensenyament i cooperaci amb ladministra-ci educativa en la creaci, la construcci i el sosteniment dels centres docentspblics.

Aix, les administracions locals, per facilitar el desenvolupament dactivitats preventives dins-piraci comunitria, s a dir, amb la implicaci de les diferents institucions i organitzacionssocials del territori i amb la participaci i el comproms de la comunitat, poden desenvo-lupar Plans Locals de Drogodependncies (PLD) per promoure la qualitat de vida de lapoblaci. Aquests plans tindran en compte: el diagnstic de labs de drogues al territo-ri, els objectius de les intervencions, larticulaci de les diferents iniciatives de les diversesrees municipals, les estratgies de coordinaci, els mecanismes de participaci ciutada-na, la determinaci dels recursos necessaris i disponibles, i la metodologia i els instrumentsde seguiment i avaluaci (Diputaci de Barcelona, 2006a).

| 13


Lactuaci dels PLD abarca espais com lescola, la famlia, el temps lliure, els collectiusen situaci de risc, lempresa i els mitjans de comunicaci a travs de la participaci deducadors, treballadors socials, animadors socioculturals, famlies, professionals de lasalut, farmacutics, policia i responsables poltics municipals, i incorpora actuacions pre-ventives especfiques sobretot quant a informaci, educaci per la salut i control de lofer-ta i publicitat de les drogues (Diputaci de Barcelona, 2006b).

1.2. La creaci de la Xarxa Local de Prevenci de les Drogodependncies

En general en els Plans Locals de Drogodependncies sha observat un baix nivell de pla-nificaci i coordinaci i una manca de rigor i efectivitat que podrien ser degudes a factorscom ara (Diputaci de Barcelona, 2006b):

Nombre de professionals insuficient i amb poc reconeixement i experincia en la tasca.

Feble comproms poltic.

Manca de directrius.

Dficit despai de trobada i intercanvi.

Difcil coresponsabilitat participativa de serveis als ciutadans no vinculats orgnica-ment a les competncies municipals.

Lany 2006, des de lrea de Benestar Social de la Diputaci de Barcelona es propos queles mancances esmentades es podrien solucionar amb lexistncia dun model dabordat-ge de vocaci universalista i de treball en xarxa que estigus a labast dels municipis ique facilits un marc i model dacci preventiva de les drogodependncies, una metodo-logia, uns recursos i uns instruments vlids.

Aix doncs, davant lheterogenetat de programes per a la prevenci local de drogode-pendncies, les limitacions pressupostries i la complexitat en la gesti dels serveis, l-rea de Benestar Social de la Diputaci de Barcelona propos la creaci duna Xarxa Localde Prevenci de Drogodependncies per possibilitar lenfortiment del comproms preven-tiu dels ens locals, a travs de mitjans econmics i de lestructuraci dun espai tcnic, iper impulsar una millora conjunta per avanar vers a uns PLD basats en criteris deficciai qualitat (Diputaci de Barcelona, 2006c).

Aquesta Xarxa Local de Prevenci de les Drogodependncies va nixer circumscrita a lm-bit territorial de la provncia de Barcelona i t com a punt de partida la feina feta durantlany 2005 per un grup de prexarxa format per tcnics i representants de setenta-dos muni-cipis i sis entitats del sector.

La xarxa va ser presentada el 15 de mar de 2006 i les seves finalitats sn (Diputaci deBarcelona, 2006c):

Impulsar la prevenci de les drogodependncies en lmbit local.

Crear lestratgia del mn local en la prevenci de les drogodependncies.



Establir un marc de cooperaci local per al desenvolupament conjunt de poltiquessocials.

Promoure la participaci de la societat civil.

Aconseguir lequitat en el conjunt del territori.

Compartir recursos per enfortir la prpia capacitat prestadora.

Sumar esforos dels diferents agents del territori.

Apostar pel creixement i la qualitat dels serveis.

Lestructura i funcionament de la xarxa es pot desglossar en (Diputaci de Barcelona,2006d):

Consell de la Xarxa Local de Prevenci de Drogodependncies: s lrgan principalde la xarxa i est format per tots els responsables poltics dels ens locals adherits iper cinc membres en representaci de la Diputaci de Barcelona. Les seves fun-cions sn: definir els objectius, les lnies generals dactuaci i la programaci anual,establir la poltica informativa, acordar els membres dels rgans de participaci i repre-sentar institucionalment la xarxa.

Comit de coordinaci: est dirigit per un representant de la Diputaci i format percrrecs electes en representaci territorial i poltica dels municipis i ens locals mem-bres de la xarxa. Les seves tasques sn: proposar la programaci anual, coordinarles actuacions de la xarxa, seguir i avaluar el funcionament de la xarxa i actuar coma interlocutor davant daltres administracions i actors.

Consell assessor: s un rgan participatiu i consultiu, de carcter no vinculant, inte-grat pel tercer sector, agents socials, associacions professionals, experts, etc. Laseva funci s obrir la xarxa a entitats que representen el sector.

Comissions de treball: sn grups tcnics, organitzats en funci de projectes o te-mes dinters com, que desenvolupen les directrius del comit de coordinaci.Estan formades per un ampli equip de professionals (de vint a trenta) dels ajunta-ments, consells comarcals i la Diputaci de Barcelona, i disposen de lassistn-cia tcnica dun o ms experts. Cada comissi elabora un producte final i sol teniruna durada de quatre a sis mesos durant els quals es reuneixen quatre vegadestots els membres de la comissi (reuni plenria) i quatre cops un subgrup de sisa set membres de la comissi (grup motor). Lelecci dels temes es duu a ter-me a la reuni plenria de la Xarxa Local de Prevenci de Drogodependncies onparticipen tots els membres de la xarxa. Cada ajuntament selecciona un tema apartir duna llista elaborada per la Diputaci de Barcelona i sescullen els temes mssollicitats. Segons els resultats daquest procs, una de les dues comissions de treball proposades t com a tema Els elements metodolgics per a lavalua-ci de programes preventius de drogodependncies adreats a famlies i joves ambel suport dels experts del grup de recerca en Psicologia de la Salut de la Univer-sitat de Girona. Aquesta comissi sha estat reunint al llarg del 2006 i 2007 i la present guia davaluaci dels Programes preventius de les drogodependncies nsel producte.

Les intervencions preventives en drogodependncies a les comarques de Barcelona | 15


1.3. Tipologia de les intervencions preventives locals de les drogodependncies a la provncia de Barcelona

Lactivitat dels experts de la comissi de treball per a lelaboraci daquesta guia dava-luaci sinici amb lanlisi dels continguts de les sollicituds de subvenci per a projectesde prevenci de les drogodependncies presentades a la Diputaci de Barcelona lany2006. Si b no tots els ajuntaments i ens locals que apliquen projectes preventius es pre-senten a aquesta convocatria, s que es considera que el volum de sollicituds rebudespot esdevenir una mostra fora representativa de la tipologia dactivitats endegades, dela seva freqncia i metodologia daplicaci, i del sistema davaluaci.

En la taula 1.1 es presenta una categoritzaci daquelles activitats descrites a les sollicitudsde subvenci i que han estat agrupades en: activitats dinformaci presencials, activitats deformaci presencials, activitats dinformaci no presencials, recerca, elaboraci de materials,activitats ldiques, intervenci en deshabituaci, suport en la prevenci i reducci de danys.


Taula 1.1. Categoritzaci de les activitats proposades en lapartat de Metodologia de la fitxa per a la sollicitud de subvencions per a programes preventius en drogodependncies

Categoria Activitats

Activitats dinformaci Xerrades, jornades, exposicions, visites guiades, punts informatius,presencials estands informatius a festes i concerts i campanyes informatives

en bars, restaurants i en lmbit laboral

Activitats de formaci Tallers, cursos de formaci a formadors, programa dentrenamentpresencials en habilitats socials, tallers de reducci de danys, creaci de grups

de treball comunitaris de prevenci, tallers per treballar el mite i larealitat que suposa el consum dalcohol i els mites sobre consum decnnabis, taller dautoestima i autosuperaci, taller sobre la presa de decisions, taller sobre estratgies cognitives, taller sobre el controlemocional, taller sobre valors i taller sobre tolerncia i cooperaci

Activitats dinformaci Campanya de comunicaci, contes i falques a la rdio, pgina web,no presencial ciberespai i tertlia televisiva

Recerca Observatori del consum de drogues, convocatria al premi dinvestigaci sobre drogodependncies i enquesta de salut als joves

Elaboraci de materials Dptics, trptics, flyers, gots reciclats, vdeos, fullets, informes,catlegs de recursos, normativa de consum, protocols, guies informatives i material didctic i pedaggic

Activitats ldiques Concerts sense alcohol, festes alternatives, obres de teatre, cinefrum,activitats alternatives doci nocturn, concurs literari entorn el mn de les drogues, oferta esportiva, oferta cultural i concurs Quit & Win

Intervenci Sessions datenci psicolgica individuals i grupals, oferiment deen deshabituaci programes de tractament de tabaquisme i de detecci preco

de lalcoholisme i grups de tractament per deixar de fumar adreatsa personal dempresa

Contina



En les segents taules (1.21.11) es presenten les freqncies i els destinataris de les di-ferents categories dactivitats presentades a les sollicituds de subvenci per programespreventius en drogodependncies a la Diputaci de Barcelona lany 2006. Com sobser-va en la taula 1.2, les activitats dinformaci presencials ms proposades sn les xerra-des seguides amb la meitat de freqncia per les exposicions i els punts informatius.

Com es presenta en la taula 1.3. les activitats de formaci presencials ms proposadesen les sollicituds de subvenci sn els tallers seguits amb menys de la meitat de freqn-cia pels cursos.

Taula 1.1. Continuaci

Categoria Activitats

Suport en la prevenci Coordinaci de protocols per als IES, servei de seguiment en els IESpel consum dhaixix, orientaci i assessorament a les entitats,suport tcnic als collectius i associacions, prstec de materials,informaci de lexistncia de centres de tractament i de lesassociacions dalcohlics rehabilitats i de famlies dedrogodependents, i creaci duna xarxa municipal de prevenci

Reducci de danys Programa dintercanvi de xeringues, control de lalcoholmia,programa conductor alternatiu (es premia els joves que no beuen),lliurament de preservatius, dispensaci de metadona i implicacidels locals dhosteleria (bones prctiques)

Altres Sessions substitutives de les multes administratives i programesalternatius per a joves infractors

Taula 1.2. Freqncia dactivitats dinformaci presencials (94 propostes)

Tipus dactivitat Destinataris Propostes

1. Xerrades, taules rodones Joves, pares, formadors o entitats 30

2. Exposicions, estands informatius Joves, poblaci general 17a festes, concerts, fires

3. Punts informatius, serveis Joves, pares, empreses, 15dassessorament i atenci poblaci en general

4. Campanyes de sensibilitzaci, Joves, pares, poblaci 12divulgaci, informaci en general

5. Jornades, setmana cultural, Joves, pares, poblaci 10visites guiades en general

6. Activitats a laula amb el professorat Joves 3

7. Altres activitats (visita al metge Diversos 7de famlia o al pediatra, intervencions medi obert, servei de creaci artstica, adaptaci del PASE,* curs de maridatge)

* PASE: Programa de prevenci de lAjuntament de Barcelona.


Tal com sobserva en la taula 1.4, la major part dactivitats de formaci i informaci no presencials corresponen a la proposta dintervencions a travs dels mitjans de comuni-caci.

Com es detecta en la taula 1.5, sn poques les activitats de recerca proposades essentla ms esmentada la recollida dinformaci mitjanant ladministraci de qestionaris i larealitzaci dentrevistes.


Taula 1.3. Freqncia dactivitats de formaci presencials (102 propostes)


1. Tallers (autoestima i superaci, Joves, pares, formadors 59

presa de decisions, estratgies o entitats

cognitives, control emocional,

prevenci de la sida, valors, tolerncia

i cooperaci, suport educatiu,

prevenci, reducci de danys)

2. Cursos Joves, formadors 22

3. Programes (entrenament en habilitats Joves, pares 16

socials, prevenci. Connecta, Laventura

de la vida, rdago, Els meus amics,

el meu jard, Moneo, Fem Pinya)

4. Reunions i grups de treball

(estratgies dintervenci, prevenci) Bars, restaurants, empreses 2

5. Altres activitats (treballar els mites*) Joves 3

* Sense especificar-se lactivitat.

Taula 1.4. Freqncia dactivitats de formaci i informaci no presencials (24 propostes)


1. Mass media (televisi, rdio, campanyes Joves, poblaci en general 18

de comunicaci, mitjans sense especificar)

2. Internet (web, punt dinformaci virtual) Joves, poblaci en general 6

Taula 1.5. Freqncia dactivitats de recerca (6 propostes)


1. Recollida dinformaci mitjanant Joves, pares, docents 5

entrevistes o qestionaris

(enquesta de salut)

2. Premis dinvestigaci 1


En la taula 1.6 sobserva que els materials a elaborar pels quals se sollicita subvenci snprincipalment breus escrits en forma de dptics, trptics, flyers i fullets.

En la taula 1.7 saprecia que les activitats ldiques de major freqncia sn les que es rea-litzen a la nit (com els estands a festes) seguides per la proposta dobres de teatre.

Com es desprn de la taula 1.8, sn poques les propostes adreades a la intervenci endeshabituaci presentades en aquest tipus de subvenci. De fet no sn el tipus de pro-postes que sespera trobar en aquestes sollicituds de subvenci per a programes pre-ventius havent-hi altres convocatries de prevenci terciria ms adients. Bsicamentinclouen atenci psicolgica individual i/o grupal, tractaments per deixar de fumar i aten-ci mdica a les rees Bsiques de Salut (ABS).


Taula 1.6. Freqncia dactivitats delaboraci de materials (16 propostes)


1. Dptics, trptics, flyers i fullets Joves, poblaci en general 6

2. Guies informatives/normativa Diversos 3

de consum

3. Material didctic i pedaggic Joves 2

4. Vdeos Joves 2

5. Altres (guies de recursos, Diversos 3

test DRAC,* protocols)

* Programa DRAC. Programa de prevenci i reducci de riscos del consum de drogues del Consell Comarcal

dOsona.

Taula 1.7. Freqncia dactivitats ldiques (26 propostes)


1. Activitats alternatives doci Joves 9

nocturn (estand de SOM.NIT,

nit sense riscos, projecte

Viu la nit, festa de Cap dAny)

2. Obres de teatre Joves 7

3. Cinefrum Joves 3

4. Concursos (Quit&Win, concurs Joves 2

literari entorn el mn de les drogues)

5. Altres activitats doci (concerts, Joves 5

cap de setmana jove, casals,

tardes joves, parlem doci)


Com sobserva en la taula 1.9, lactivitat de suport en la prevenci que predomina s lelaboraci de protocols seguida en menor freqncia per la proposta de creaci de comis-sions de treball.

Tal com es mostra en la taula 1.10, la freqncia de propostes dactivitats de reducci dedanys presentades en aquest tipus de subvenci s baixa i, com sexposava en el cas deles activitats dintervenci en deshabituaci, no seria el tipus de subvenci a sollicitar msadient per aquesta tasca. Es concreten bsicament en serveis dacollida i programes din-tercanvi de xeringues.


Taula 1.8. Freqncia dactivitats dintervenci en deshabituaci (5 propostes)


1. Atenci psicolgica individual i grupal Diversos 2

2. Intervencions preventives o en Personal dempresa, 2deshabituacions (tractaments poblaci en generalper deixar de fumar, detecci preco de lalcoholisme)

3. Atenci mdica ABS Diversos 1

Taula 1.9. Freqncia dactivitats de suport en la prevenci (20 propostes)


1. Elaboraci de protocols (tractaments Estudiants dIES, poblaci 8per deixar de fumar, detecci preco en generalde lalcoholisme)

2. Creaci de comissions de treball 3

3. Serveis de seguiment del consum (haixix) Estudiants dIES 1

4. Informaci sobre serveis (centres de Poblaci en general 1tractaments, associacions dalcohlics rehabilitats, familiars de drogodependents)

5. Altres (prstec de materials, intervencions Diversos 7especfiques, creaci duna xarxa municipal de prevenci)

Taula 1.10. Freqncia de les activitats de reducci de danys (7 propostes)


1. Socialitzaci i normalitzaci en Drogodependents 3

drogodependncies. Serveis dacollida

2. Programes dintercanvi de xeringues UDVP* 2

3. Dispensaci de metadona Drogodependents 1

4. Assessorament dassociacions dafectats Drogodependents 1

* Usuari de drogues via parenteral.


Lanlisi de freqncies dactivitats presentades acaba amb la tipologia anomenada altresque tan sols engloba dues propostes adreades a intervenir en infraccions, tal com sob-serva en la taula 1.11.

La fitxa que la Diputaci de Barcelona va crear per sollicitar subvencions per programespreventius de les drogodependncies es recolza en les Guidelines for the evaluation of drugprevention (European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction, 1998) i requereixper part del sollicitant una descripci detallada del seu projecte que inclou preguntes res-pecte al tipus davaluaci prevista.

En la taula 1.12 es mostra el percentatge de sollicituds presentades lany 2006 que pre-veuen dur a terme lavaluaci de la planificaci, del procs i dels resultats i, en el cas delsprojectes de continutat, els que han avaluat o estan avaluant els programes. Sobservaque ms de la meitat de les sollicituds tenen previst realitzar avaluaci de la planificaci idels resultats i que un 69,4% planteja avaluar-ne el procs.

Altres dades que aporta la revisi del contingut de les sollicituds presentades lany 2006fan referncia al fet que molt pocs sollicitants (aproximadament el 10%) fan una descrip-ci acurada de lavaluaci prevista o realitzada (en el cas de projectes de continutat). Enaltres casos (aproximadament el 50%) es donen alguns indicadors a partir dels quals espretn avaluar. A la resta de sollicituds no saporta cap indicador especfic davaluaci ob es deixa lapartat en blanc.

Aix mateix sobserva que en alguns casos no es diferencia entre lavaluaci del procs ila dels resultats, i es proposen exactament els mateixos indicadors i les mateixes accionsavaluadores.

Aquestes dades avalen la utilitat de la tasca de la comissi de treball per a lelaboraci da-questa guia davaluaci. Ats que les tipologies dactivitats preventives que sofereixen arreudels municipis de la provncia de Barcelona sn molt variades (tal com sha presentat enles taules 1.2-1.11), en la reuni inicial plenria de la comissi es va decidir que, per a unprimer volum de la guia, els tipus dactivitats a avaluar de major inters serien: les sessionsinformatives, els fullets, els tallers, els paquets preventius i les campanyes informatives(falca a la rdio).


Taula 1.11. Freqncia daltres activitats (2 propostes)


1. Intervencions en infraccions Infractors 2

Taula 1.12. Sollicituds que preveuen o han fet avaluacions (en %)

Tipus Prevista Realitzada* En marxa*davaluaci n = 49 n = 40 n = 40

Planificaci i disseny 57,1% 17,5% 20%

Procs i formaci 69,4% 20% 35%

Resultats i sumativa 53,1% 20% 20%

* Aquests percentatges shan calculat sobre el total de projectes de continutat.


2. Fases de lavaluaci de les intervencionspreventives

2.1. Introducci

Fernndez-Ballesteros (1996, pg. 15) defineix lavaluaci de programes com un cos deconeixements terics i metodolgics que shan vingut implantant en els ltims trenta anysconformant un mbit daplicaci de les cincies socials per donar resposta a la necessi-tat denjudiciament de certes decisions poltiques (tant pbliques com privades) i a fi queredundi en benefici de la intervenci social i, per tant, del ciutad.

Tot i que lobjecte davaluaci se sol denominar en llenguatge tcnic programa, aquestterme es pot referir tamb a poltiques, projectes i intervencions que, en el cas de la pre-sent guia davaluaci, subiquen en lmbit de les drogodependncies i poden concretar-se, per exemple, en sessions informatives o falques a la rdio.

Els objectius de lavaluaci de programes solen prendre bsicament les segents tres for-mes: rendiment de comptes (anlisi de lefectivitat de laplicaci), cerca de desenvolupament(conixer qu fa que funcioni el programa o no per corregir-lo) i increment de la compren-si del comportament (entendre com reaccionen les persones al programa) (Chelimski, 1997).

En la mateixa lnia, Lpez (1987) considera que lavaluaci de programes t un seguit debeneficis que la fan recomanable com sn: permet aprendre del que sest fent, reajus-tar la planificaci, millorar la presa de decisions, perfeccionar els programes, conixer msb les accions que savaluen, informar a la comunitat, incrementar en lequip interdiscipli-nar la comprensi del programa i la seva implicaci en decisions futures, i interrompre elprograma si sescau.

2.2. El procs de lavaluaci de programes

Els programes no savaluen nicament una vegada que han finalitzat, sin des del momenten qu es planteja la seva implantaci per resoldre un determinat problema. Al llarg delprocs de lavaluaci sanalitzen aspectes dels programes com la pertinena, la suficin-cia, els progressos, la coordinaci, la participaci comunitria, leficincia, leficcia i elsefectes (Lpez, 1987). Aix mateix, es pot plantejar valorar la mateixa avaluaci de progra-mes cercant un responsable daquesta tasca i definint uns criteris davaluaci tal com esveur a continuaci.

Aquest procs davaluaci de programes pot ser desglossat en les segents sis fases (Fer-nndez-Ballesteros, 1996):

| 23


Fase 1: Plantejament de lavaluaci

En aquesta fase cal respondre, bsicament, les preguntes segents:

Qui sollicita lavaluaci?

Per a qu se sollicita?

Qu es pretn avaluar?

Quins obstacles poden produir-se durant lavaluaci?

s possible dur a terme lavaluaci?

Fase 2: Selecci de les operacions a observar

En aquesta fase s recomanable plantejar-se les segents qestions:

Tenint en compte la finalitat de lavaluaci i els objectius del programa, quines ope-racions en les unitats (creences, actituds, conductes, etc.) expressen millor els can-vis que shi han produt com a conseqncia del programa?

Han de ser considerats altres efectes del programa, tant positius com negatius, queencara que no tenen una relaci directa amb els seus objectius sn interessants iigualment es podrien avaluar?

Existeixen instruments per recollir indicadors dels possibles canvis del programa fcil-ment accessibles o caldr construir-los de nou?

Quines fonts i formes dobservaci sn les que ofereixen ms garanties?

Quins criteris de bondat de les informacions que shan dobtenir (segons la com-plexitat i les possibles fonts derror) sn requerits?

Quines dades sobre el context dimplantaci es poden recollir?

Fase 3: Selecci del disseny de lavaluaci

En aquest moment conv plantejar-se quin tipus de disseny davaluaci (post, post amb grup control, prepost, prepost amb grup control) pot ser ms convenient per alprograma a aplicar valorant els possibles costos i beneficis (vegeu lapartat 8.1 sobredissenys).

En el cas particular dun programa que ja sest aplicant, les principals preguntes a formular-se en aquesta fase fan referncia a:

Existeix un disseny davaluaci establert des del programa?

Quins dissenys alternatius sn possibles?

Quines amenaces a la validesa interna (grau en qu els canvis observats es podenatribuir al programa) i externa (grau en qu les dades que sobtindran sn genera-litzables a mostres o condicions diferents) poden existir?

Quines poblacions se seleccionaran?



Fase 4: Recollida de la informaci

En aquesta fase cal decidir-se respecte a:

Quin procediment se seguir en la recollida dinformaci?

Quins biaixos es poden produir en la recollida dinformaci?

Fase 5: Anlisi de les dades

Ser til plantejar-se les segents preguntes:

Com semmagatzemar i/o codificar la informaci recollida?

Quins tipus danlisi es podran realitzar en funci de les dades?

Quins criteris han de guiar les anlisis? s a dir: noms es vol comprovar el canvi otamb es pretn veure quines variables hi estan ms relacionades?

Fase 6: Elaboraci de linforme

En aquesta darrera fase convindr formular-se les segents qestions:

Qu ha de contenir linforme davaluaci?

Quin suport fsic i quina estructura ha de tenir el document?

Com sha dinformar (per exemple: per escrit, oralment, quin tipus de vocabulari)?

El captol 9 daquesta guia est precisament adreat a donar resposta a aquestes tres pre-guntes.

Alonso (2004) afegeix encara una fase 7, Avaluaci de la valoraci, que inclou qestionar-se el segent:

s necessari avaluar la qualitat del treball de valoraci?

Qui ha davaluar el treball de valoraci?

Quins criteris shan dutilitzar per avaluar la valoraci?

Com sapliquen els criteris per avaluar la valoraci?

2.3. Avaluaci de la planificaci, de la qualitat i del procs i dels resultats

El que sha revisat sobre avaluaci de programes en els apartats previs t un carcter gen-ric. En el camp de les drogodependncies, sn molt interessants les aportacions de lEu-ropean Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction (EMCDDA) (1998). Segons aques-ta instituci, lavaluaci no sadrea a programes, concepte considerat ambigu, sin aintervencions preventives, enteses com a activitats dutes a terme a fi de prevenir unaconducta de consum de substncies, que es poden realitzar en diversos entorns i dura-des i basar-se en diferents mtodes i continguts. De forma prctica es proposa una ava-luaci de les intervencions preventives en tres fases: planificaci, qualitat i procs, i resul-tats (EMCDDA, 1998; Fernndez i Secades, 2002; Leijs et al., 1998).

Fases de lavaluaci de les intervencions preventives | 25


Lavaluaci de la planificaci es refereix a la fase en qu es projecta i dissenya la inter-venci preventiva i consta dels segents punts:

1. Descripci de la naturalesa del fenomen o de la conducta de consum de substn-cies que es vol abordar.

2. Esbs de la teoria subjacent a les opinions respecte a la causa, la modificaci i elcontrol del fenomen.

3. Anlisi de la necessitat de la intervenci preventiva.

4. Definici del grup objectiu o grup al qual sadrea la intervenci preventiva i que es pot desglossar en el grup objectiu final (aquell amb major risc de veu-res afectat pel fenomen) i intermedi (mediadors com, per exemple, els pares i els professors).

5. Establiment dels objectius descrivint els efectes previstos en el fenomen, en lesvariables mediadores i en el grup objectiu intermedi.

6. Definici de mtodes i estratgies, calendari i durada de la intervenci pre-ventiva.

7. Anlisi dels recursos disponibles.

8. Planificaci de lavaluaci del procs i dels resultats.

9. Anlisi de la fase de planificaci.

Lavaluaci de la qualitat i del procs va adreada a la valoraci de laplicaci de la inter-venci preventiva i de les reaccions dels participants, i implica els segents passos:

1. Decidir quines variables proporcionaran informaci til sobre com sha dut a ter-me la intervenci.

2. Seleccionar els mtodes i els instruments.

3. Establir on, quan i amb quina freqncia es recolliran les dades.

4. Decidir qui subministrar la informaci.

5. Previsi del tipus danlisi de les dades.

6. Anlisi de les estratgies, components i mtodes que shan aplicat a la prcticacomparat amb el pla original.

7. Estudi de les fonts de dades i instruments que shan utilitzat per mesurar laplica-ci de la intervenci comparat amb el pla original.

8. Revisi dels recursos utilitzats a la prctica en comparaci al pla original.

9. Comprovar si la intervenci ha arribat al grup objectiu, en quina mesura (grau dexposici), quant ha durat en realitat la intervenci i quantes activitats shan duta terme en comparaci al pla original.

10. Anlisi de la qualitat subjectiva de la intervenci (reaccions del grup objectiu comacceptaci, grau didentificaci, participaci, etc.).

11. Anlisi dels resultats de lavaluaci del procs.

Si b des de lEMCDDA els punts 2, 3 i 4 se situen a dins daquesta segona fase, tambes podrien tenir en compte a la fase de planificaci.



Lavaluaci dels resultats t per objectiu lanlisi dels efectes de la intervenci i inclou elssegents punts:

1. Planificaci de la valoraci dels resultats (tipus dindicadors, plantejament quanti-tatiu o qualitatiu, instruments, fonts, freqncia de recollida i previsi del tipusdanlisi de la informaci).

2. Realitzaci de lavaluaci de resultats (tipus de disseny, instruments, recollida ianlisi de dades utilitzats).

3. Descripci de la mostra o poblaci diana (tipus de selecci, variables demogrfi-ques, mida, possibles diferncies entre les caracterstiques de la mostra i les delgrup objectiu global, abandonaments i els seus motius).

4. Anlisi dels resultats (com ha afectat la intervenci: el consum de drogues en lapoblaci diana, els objectius fixats respecte al grup objectiu intermedi i els diver-sos subgrups com ara homes, dones i grups dedat).

5. Elaboraci de les conclusions en relaci als resultats (si shan obtingut els resultatsprevistos, quins sn els ms importants, fins a quin punt hi ha la seguretat que laintervenci ha generat els resultats esperats, quina explicaci es pot donar dels re-sultats negatius i propostes de futur, quines similituds i diferncies hi ha respectedaltres estudis amb objectius i poblacions diana semblants, etc.).

Fases de lavaluaci de les intervencions preventives | 27


3. Lavaluaci duna sessi informativa

3.1. Introducci

En lmbit de la prevenci de les drogodependncies s usual organitzar sessions infor-matives com les que es descriuen a continuaci:

Un municipi decideix oferir una sessi informativa adreada a mares i pares amb rela-ci a temes de prevenci de les drogodependncies.

Un institut pretn proposar una xerrada dirigida a estudiants per facilitar informacisobre les drogues, els riscos associats amb el seu consum, els mecanismes queimpulsen els comportaments de les persones (des de la publicitat fins al tipus de rela-ci que es t amb amics, pares, mestres, un mateix, etc.).

Un municipi decideix oferir una sessi informativa encarada a docents per poder faci-litar informaci sobre temes deducaci per a la salut i el foment dhbits i estils devida saludables des dels centres educatius.

Un esplai vol oferir una xerrada adreada als nois i les noies en la qual es passarun vdeo informatiu del consum de drogues i les seves conseqncies.

Aix doncs, la sessi informativa pot anar adreada a destinataris varis (alumnes de prim-ria, de secundria, mares i pares, etc.) i tractar diferents substncies (cnnabis, tabac, dro-gues de sntesi, etc.). Aix mateix pot succeir que es programi una nica sessi informati-va per a uns destinataris concrets, que es prepari una nica sessi informativa que sanirrepetint per a diversos grups o que sorganitzin diferents xerrades adreades a un mateixcollectiu.

Lobjectiu daquest captol s oferir una guia general per a lavaluaci de sessions infor-matives sobre drogodependncies independentment de la temtica concreta, dels usua-ris especfics i del total de sessions. s a dir, donada la variabilitat exposada, les pregun-tes a tenir en compte que sassenyalen en aquest document shauran de seleccionar iadaptar segons una aplicaci concreta.

A continuaci es presenten una srie de preguntes que poden ser dutilitat per avaluar unasessi informativa de prevenci en drogodependncies prenent per exemple el cas du-na xerrada destinada a mares i pares. s recomanable el registre de cadascuna de les res-postes a fi danar elaborant els documents corresponents a lavaluaci de cada sessi infor-mativa concreta.

| 29


Es diferencien tres fases en el procs de lavaluaci duna sessi informativa:

Fase de planificaci de la intervenci: Avaluaci de la preparaci per a la realitzaci de la sessi informativa.

Fase de procs de la intervenci: Avaluaci del desenvolupament de la sessi informativa.

Fase de resultats de la intervenci: Avaluaci dels efectes de la sessi informativa.

3.2. Avaluaci de la planificaci duna sessi informativa

Del total daspectes a considerar en lavaluaci de la planificaci caldr tenir en compteque, en cas de tractar-se duna nica sessi informativa, shauran de seleccionar tan solsaquelles preguntes que els organitzadors considerin tils i pertinents al cas:

Sha planificat la posada en marxa de la sessi informativa tenint en compte tots els aspec-tes especificats en els diferents apartats?

Tipus de destinatari s (1) no (0)A qui va adreada la sessi informativa?

Nmero de sessions s (1) no (0)Quantes sessions informatives es preveuen?

Horari s (1) no (0)Sha plantejat quin s el millor horari per a la realitzaci de la sessi informativa en funci dels destinataris?

Idioma s (1) no (0)Sha estudiat quin s lidioma adient en funci de a qui vagi adreada la xerrada?

Periodicitat s (1) no (0)En cas de hi hagi ms duna sessi informativa, cada quan es faran les sessions?

Ponents s (1) no (0)Quines persones duran a terme la sessi?Quines poden ser les persones ms capacitadesper dur a terme la sessi informativa?

Coordinaci s (1) no (0)Hi haur un responsable de coordinar la sessi?Qui pot ser la persona ms capacitada per coordinar-la?



Material s (1) no (0)Es lliurar algun tipus de material? Fullets, guia, etc.Hi ha suficient material per a tots els assistents?El material facilita el contacte per a ms informaci?

Adequaci de la informaci s (1) no (0) Sadeqen els continguts de la sessi informativaals destinataris concrets? El vocabulari s adient als destinataris concrets?

Espais s (1) no (0)De quins espais es disposa per aplicar el programa? Els espais sn prou amplis? Els espais tenen bona acstica? Els espais disposen del material necessari: pissarra, projector, vdeo, ordinador, cadires i taules que es puguin moure, etc.?

Formaci dels ponents s (1) no (0)Es requereix alguna formaci especfica addicional per les persones que realitzaran la sessi?

Finanament s (1) no (0)Es disposa de pressupost per realitzar la sessi?

Suport poltic s (1) no (0)Es disposa de suport poltic per aplicar el programa? Es t la conformitat de la Secretaria de Joventut? Es t la conformitat del Departament de Salut?Es t la conformitat del Departament dEducaci? O daltres institucions?

Articulaci s (1) no (0)Existeix al municipi alguna Taula Municipal de Salut o algun altre rgan consultiu en matria de salut que pugui articular la realitzaci de la sessi?

Quins sn els vostres objectius amb relaci a la realitzaci de la xerrada?Exemple quant a informaci: Que mares i pares coneguin quins recursos ofereix el muni-cipi respecte a la prevenci del consum de substncies.

Exemple quant a actitud: Que mares i pares modifiquin positivament la seva actitud res-pecte a ls dels recursos que ofereix el municipi per a labandonament del consum desubstncies.

Exemple quant a conducta: Que mares i pares incrementin el nmero de consultes als puntsdinformaci sobre les drogodependncies del municipi.

Lavaluaci duna sessi informativa | 31


Objectiu 1

Objectiu 2

Objectiu 3

Afegir tants objectius com sigui necessari.

Sha recollit informaci dels destinataris pel que fa a les drogues quant a...? En funci delcas concret, aquesta informaci pot provenir directament de la poblaci diana (per exem-ple, quan es programen diferents sessions informatives adreades als mateixos destina-taris) o b els avaluadors es poden basar en dades denquestes generals (per exemple,quan es programa una nica xerrada).

Informaci s (1) no (0)

Per ex: Els fills de mares fumadores solen pesar menys en nixer que els de mares no fumadores.

Creences s (1) no (0)Per ex: El cnnabis s bo per a la salut.

Actituds s (1) no (0)Per ex: Em sembla b que els joves alguna vegada beguin alcohol per a divertir-se.

Intenci s (1) no (0)Per ex: Tinc intenci de parlar sobre el consum dalcohol amb els meus fills en un futur prxim.

Conducta s (1) no (0) Per exemple, si lobjectiu fos incrementar la comunicaci: Parlo sovint amb els meus fills sobre les possibles conseqncies del consum de tabac? Per exemple, si lobjectiu fos la cessaci del consum propi de tabac: En el darrer any de consum ha realitzat algun intent per deixar de fumar de durada mnima de 24 hores?



Quan selaborin les proves de informaci i coneixements, creences i actituds que sadmi-nistren abans diniciar les sessions informatives, s convenient crear altres proves paralleles(amb preguntes equivalents) per anar-les aplicant al llarg de la intervenci, si s que es faavaluaci continuada, i al finalitzar-la.

Sha avaluat la necessitat de la sessi informativa? s (1) no (0)Es tenen dades directes respecte als destinataris que indiquin que cal realitzar aquesta sessi informativa?

Us heu preguntat si aquesta s la millor sessi informativa que podreu realitzar? s (1) no (0)

En funci de les necessitats detectades?En funci dels recursos?En funci de possibles dades disponibles sobre els resultats daquestes xerrades o semblants?

Sha previst la difusi de la sessi informativa? s (1) no (0) En cas afirmatiu, esmenteu-hi com (trptics, cartes, rdio, etc.)En cas negatiu, exposeu-ne els motius.

Sha previst lavaluaci del desenvolupament de les sessions? s (1) no (0)En cas afirmatiu, esmenteu-hi com (observaci, qestionari adreat als ponents, qestionari adreat als destinataris, etc.).En cas negatiu, exposeu-ne els motius.

Sha previst lavaluaci dels resultats de la sessi informativa? s (1) no (0) En cas afirmatiu, esmenteu-hi com (observaci, qestionari adreat als ponents, qestionari adreat als destinataris, etc.).En cas negatiu, exposeu-ne els motius.

On, quan i qui ha de realitzar lavaluaci de la planificaci de les sessionsinformatives?

Lavaluaci de la planificaci de les sessions informatives lhaurien de realitzar el coordi-nador i els ponents implicats en la sessi o sessions previstes. Shauria de dur a termeabans de la realitzaci de les sessions informatives.



3.3. Avaluaci del desenvolupament duna sessi informativa

Aquesta fase inclou preguntes adreades als coordinadors i ponents de les sessions in-formatives i preguntes dirigides als destinataris de la intervenci.

Del total de qestions a considerar en lavaluaci del desenvolupament, caldr tenir encompte que, en cas de tractar-se duna nica sessi informativa, shan de seleccionar tansols aquelles preguntes que els organitzadors considerin tils i pertinents al cas:

A) Coordinadors i ponents

Nombre de sessions informatives realitzades: _____________

Nombre dassistents: _______________ (% sobre el total esperat ___________)

1. Organitzaci

En general, els recursos proposats per al desenvolupament de les sessions estan essent adequats? s (1) no (0)

En cas negatiu, indiqueu-ne com es podria millorar:

Sestan utilitzant recursos no previstos? s (1) no (0)Quins i per qu?

2. Destinataris

La major part del grup se sent motivat? s (1) no (0)En cas negatiu, a qu satribueix la manca de motivaci?

La major part del grup participa activament? s (1) no (0)Indiqueu aproximadament quin percentatge del grup es mostra suficientment actiu:



La majoria de continguts estan resultant adients al grup destinatari? s (1) no (0)Els continguts sadeqen a caracterstiques de la poblaci diana com ledat, el curs, el nivell, lexperincia, etc.?

En cas de manca dalgun contingut, indiqueu-ne quin s i el motiu:

En general, la metodologia est resultant adient al grup destinatari? s (1) no (0)(La metodologia sadiu a ledat, el curs, el nivell, etc.?

En cas negatiu, indiqueu-ne com es podria millorar:

Quin contingut ha interessat ms?

3. Ponent

En general, us esteu sentint cmodes impartint les sessions? s (1) no (0)Per qu?

En general, creieu que sestan aconseguint els objectius previstos a cada sessi? s (1) no (0)

En qu us baseu? Per a qu estan servint les sessions informatives?

Considereu convenient formaci addicional per impartir adequadament les sessions? s (1) no (0)

Quina?



Quina de les rees de treball us sembla que est interessant ms? Per qu? En qu us baseu?

Quin inters creieu que ha generat aquesta rea de treball?

Gens 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Molt interessant interessant

Com valoreu la nostra participaci en el programa?

Molt satisfactria p Fora satisfactria p Poc satisfactria p Gens satisfactria p

Resultaria convenient oferir un espai final dobservacions en qu el ponent pogus informar daltres aspectes formals o de contingut que permetessin millorar la sessiinformativa:

Algunes de les anteriors respostes es poden substituir per escales ordinals com, perexemple, la segent:

Totalment 1 2 3 4 5 6 Totalmenten desacord dacord

B) Destinataris

Edat: _______Home p Dona p

Quins sn els dos temes que us han resultat ms interessants de reflexionar i debatre?

Escriviu dues informacions que hgiu aprs a les sessions informatives:

Escriviu dues habilitats de comunicaci que hgiu aprs a les sessions informatives:



Escriviu dues orientacions que hgiu rebut a les sessions informatives que us ajudin en leducaci dels vostres fills respecte al no consum de drogues:

Escriviu dues orientacions que hgiu rebut a les sessions informatives que us ajudin al fet que el possible consum de ............ per part dels vostres fills sigui ms segur i respon-sable:

Escriviu dues orientacions que hgiu rebut a les sessions informatives que us ajudin a reduiro abandonar el vostre propi consum de drogues:

En general, lestil del ponent us ha agradat?Molt p Fora p Poc p Gens p

Com valoreu la seva participaci a les sessions informatives?Molt satisfactria p Fora satisfactria p Poc satisfactria p Gens satisfactria p

Com valoreu la utilitat de les sessions informatives en una escala de l1 al 10?Gens til 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Molt til

Esteu interessats a seguir participant en properes xerrades sobre lmbit de les drogo-dependncies?

Gens 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Molt interessats interessats

Suggerireu algun tema per a futures sessions informatives que us sigui especialment din-ters? Quin?

Recomanareu a altres mares i pares que no hagin assistit a aquestes sessions informati-ves que hi participessin?

No ho 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Horecomanaria recomanariaen absolut totalment



On, quan i qui ha de realitzar lavaluaci del desenvolupament de les sessionsinformatives?

Lavaluaci del desenvolupament de les sessions informatives s responsabilitat dels coordinadors/ponents del municipi on sapliqui la xerrada o xerrades. En cas que siguindiverses sessions informatives, es recomana realitzar aquesta avaluaci aproximadamentcap a la meitat del perode daplicaci a fi de poder millorar-les i, en conseqncia, incre-mentar-ne lefectivitat i eficcia.

3.4. Avaluaci dels efectes duna sessi informativa

Seguint amb lexemple de la sessi informativa sobre drogodependncies adreades amares i pares, en funci dels objectius i prenent com a guia els annexos daquest docu-ment, es podria preguntar als progenitors per:

Informaci s (1) no (0)Per ex: Els fills de mares fumadores solen presentar ms problemes respiratoris que els de mares no fumadores.

Creences s (1) no (0)Per ex: Assistir a sessions informatives sobre drogodependncies ms til en leducaci dels fills.

Actituds s (1) no (0)Per ex: Em sento disposat a parlar amb ms freqncia amb els meus fills respecte les possibles conseqncies del consum de substncies.

Intenci s (1) no (0)Per ex: Tinc ms intenci de parlar sobre el consum dalcohol amb els meus fills en un futur prxim.Per ex: Si tinc algun problema respecte al consum de drogues amb els meus fills, anir a demanar ajuda al punt de salut de lAjuntament.Per ex: Desprs de les sessions, mhe plantejat deixar de fumar properament.

Conducta s (1) no (0) Per ex: Sha incrementat la freqncia amb qu parlo amb els meus fills sobre les conseqncies del consum de tabac.

Aquestes preguntes es poden adaptar a altres objectius i substncies que formin part delscontinguts de les sessions informatives.



On, quan i qui ha de realitzar lavaluaci dels efectes de les sessionsinformatives?

Lavaluaci dels efectes de les sessions informatives s tasca dels professionals que lesdesenvolupen. El tractament de les dades en un mbit descriptiu, tant quantitatiu com qua-litatiu, tamb hauria destar sota la seva responsabilitat (taules amb percentatges, figures,etc.). En canvi, anlisis ms complexes podrien ser encarregades a experts.



4. Lavaluaci de fullets informatius

4.1. Introducci

A fi de fer ms entenedor el procs davaluaci dels fullets es fa s del segent exemple:

En ocasi de les festes de la localitat, un ajuntament ha decidit repartir fullets informa-tius sobre el consum responsable dalcohol i ls daltres substncies psicoactives, entreels joves que assisteixin als concerts de rock programats. Amb aquesta acci, es pre-tn incrementar els coneixements i reduir les creences errnies dels joves respecte alsseus efectes. Tamb es vol fer difusi dels diferents serveis (assessorament, tractament,etc.) que ofereix el municipi sobre aquesta matria.

Encara que les despeses que suposa la intervenci no sn elevades i que, per altra ban-da, es tracta duna intervenci molt senzilla, els responsables volen avaluar-ne els resul-tats per tal de repetir-la en el futur (si s el cas, amb les modificacions que calguin) enfunci de la seva eficincia. Daquesta manera pretenen justificar un bon s dels recur-sos esmerats.

A lhora davaluar els efectes, caldr, doncs, tenir presents els dos objectius plante-jats: millora en els coneixements dels joves sobre les conseqncies del consum deles substncies psicoactives tractades en el fullet i millora en els coneixements delsjoves respecte als serveis datenci a les drogodependncies que ofereix el municipi.

Es diferencien tres fases en el procs de lavaluaci de fullets informatius:

Fase de planificaci de la intervenci: Avaluaci de la qualitat del fullet.

Fase de procs de la intervenci: Avaluaci de la difusi del fullet.

Fase de resultats de la intervenci: Avaluaci dels efectes del fullet.

4.2. Fase de planificaci de la intervenci: Avaluaci de la qualitat del fullet

Disseny

s fcil de llegir? s (1) no (0)Est atapet de textos i grfiques? s (0) no (1)T molts espais buits? s (0) no (1)Serveixen les grfiques o illustracions per a algun propsit? s (1) no (0)

| 41


Organitzaci

Shi troba fcilment la informaci? s (1) no (0)Shi presenta la informaci en un ordre lgic? s (1) no (0)

Contingut

Sutilitza un llenguatge correcte i apropiat per a laudincia? s (1) no (0)Es resumeix adequadament la informaci important? s (1) no (0)La informaci est convenientment actualitzada? s (1) no (0)Sinclou una adrea de contacte? s (1) no (0)

Les anteriors respostes dicotmiques es poden substituir per escales ordinals numriquescom, per exemple, la segent:

Totalment 6 5 4 3 2 1 Totalmentdacord en desacord

Quan i qui ha de realitzar lavaluaci de la qualitat del fullet?

Quan: Lavaluaci de la qualitat del fullet lgicament sha de realitzar abans del seu s, afi de poder millorar-lo i, en conseqncia, incrementar-ne lefectivitat.

Qui: Convindria recrrer a avaluadors experts i, en cas de no ser possible, sollicitar queho valorin altres professionals no implicats directament en el projecte i tamb algunes per-sones pertanyents a la poblaci a la qual va dirigit.

4.3. Fase de procs de la intervenci: Avaluaci de la difusi del fullet

Si shan lliurat en m, quin ha estat el percentatge dacceptaci?Si shan distribut en mostradors, quin ha estat el percentatge de fullets presos?Quants contactes shan establert a travs de ladrea subministrada?

Quan i qui ha de realitzar lavaluaci de la difusi del fullet?

Quan: Diriament conv consignar en un registre les dades anteriorment esmentades(acceptaci, recollida, contactes, etc.). Establir un lmit de temps raonable en funci delsobjectius.

Qui: La recollida de dades i elaboraci dels registres per consignar-les, normalment s acrrec dels professionals que desenvolupen el programa.



4.4. Fase de resultats de la intervenci: Avaluaci dels efectesdel fullet

En el cas de ser un fullet informatiu que sha repartit en una poblaci posteriorment acces-sible, cal contactar al cap duna setmana perqu responguin les segents preguntes (mit-janant entrevista o per escrit).

Vau trobar que el fullet es llegia de manera fcil i agradable? s (1) no (0)

Recordeu la principal informaci que contenia el fullet? s (1) no (0)Podrieu dir-nos quina era?

En el fullet vau aprendre alguna cosa que considereu important? s (1) no (0)Podreu dir-nos quina cosa?

Vau comentar o lliurar el fullet a alguna persona del vostre entorn? s (1) no (0)Podreu dir-nos a qui?

Heu trobat a faltar o modificareu algun aspecte del fullet? s (0) no (1)Podreu dir-nos quin aspecte?

Quan i qui ha de realitzar lavaluaci dels efectes del fullet?

Quan: Pel que fa als coneixements, cal contactar en el transcurs de la setmana amb unamostra de joves perqu responguin les anteriors preguntes (mitjanant entrevista o perescrit). Quant a la difusi i s dels serveis datenci a les drogodependncies, el registresistemtic de les consultes efectuades sha diniciar immediatament i mantenir-lo unsmesos.

Qui: Lavaluaci dels efectes del fullet, pel que fa lelaboraci de lentrevista semiestruc-turada o del qestionari per a la recollida de dades, i tamb a la seva posterior adminis-traci, s tasca dels professionals que en desenvolupen el programa. Es recomana actuarde forma semblant a la proposada per millorar el fullet (sollicitar que el valorin altres pro-fessionals no implicats directament en el projecte i tamb algunes persones pertanyentsa la poblaci a la qual va adreat).

El tractament de les dades en un mbit descriptiu, tant quantitatiu com qualitatiu, tambhauria destar sota la seva responsabilitat (taules amb percentatges, figures, etc.). En can-vi, anlisis ms complexes podrien ser encarregades a experts.

Lavaluaci de fullets informatius | 43


5. Lavaluaci de tallers preventius

5.1. Introducci

Per tal de fer ms entenedors els diferents passos de qu consta lavaluaci sutilitzar elsegent exemple:

Arreu de la demanda dels pares i de lescola, un ajuntament decideix fer un taller dentre-nament en habilitats de comunicaci i negociaci adreat als estudiants dels primers cur-sos de secundria, enfocat cap a la prevenci del consum de drogues legals i cnnabis.

Es diferencien tres fases en el procs de lavaluaci de tallers preventius:

Fase de planificaci de la intervenci: Avaluaci de la planificaci de la intervenci.

Fase de procs de la intervenci: Avaluaci del procs de la intervenci.

Fase de resultats de la intervenci: Avaluaci dels resultats de la intervenci.

5.2. Avaluaci de la planificaci de la intervenci

Perqu les accions preventives promogudes pels ajuntaments siguin eficaces i eficients,cal examinar primer quina s la situaci real de la poblaci diana a la qual ha danar diri-git el programa i quines sn, en conseqncia, les seves necessitats ms importants, a fidacotar els mbits en els quals sha dactuar.

Avaluaci de la necessitat de la intervenci. Quan i qui ha de fer-la?

Abans de posar en marxa el taller, els alumnes dels centres de secundria respondran un seguitde qestionaris que seran presentats i recollits, si s possible, pels responsables de la realit-zaci del taller. Si aquests no pertanyen al centre educatiu, tamb sen poden encarregar elsmestres tutors, per s molt important salvaguardar lanonimat en les respostes i la confi-dencialitat de les dades, de manera que es garanteixi la bondat de la informaci recollida.

El format de taller s el ms adequat quan es pretn que els participants adquireixin algu-na habilitat, s a dir, aprenguin a fer alguna cosa. Per igualment solen tenir una vessantinformativa dirigida a facilitar el canvi de creences i dactituds: si un jove no coneix totsels efectes negatius (i tamb els positius) duna determinada substncia a curt i llarg ter-

| 45


mini, probablement no tindr una clara actitud favorable cap a la prevenci i, en conse-qncia, estar menys interessat a aprendre les habilitats que el poden ajudar a manteniruna opci preventiva en un entorn consumidor.

Conv tenir present, per, que si els objectius especfics del taller sn els dincrementarles habilitats de comunicaci i negociaci dels joves participants, aquesta ha de ser pre-ferentment la variable que sha de comprovar que ha canviat de manera significativa.

Sha de recollir, per tant, informaci sobre coneixements, creences, actituds, habilitatsde comunicaci i negociaci, i consum fent s de diferents instruments.

a) Exemples denunciats que avaluen els coneixements i les creences dels joves sn elssegents:

1. El consum de tabac disminueix el rendiment esportiu.

2. El consum de cnnabis redueix la capacitat de concentraci.

3. El consum dalcohol propicia els accidents de trnsit.

4. La majoria dels joves de la meva edat fumen tabac.

5. La contaminaci de laire de les ciutats s pitjor que el fum del tabac.

6. Etctera.

Es poden trobar ms exemples en els annexos 4 i 5.

Exemples de formats de resposta per contestar els tems que avaluen els coneixementsi les creences dels joves sn els segents:

Escala dicotmica (tots els tems): s ( ) no ( )

Escala ordinal (tems 1, 2, 3, etc.): gens ( ) una mica ( ) fora ( ) molt ( ) totalment ( )

Escala ordinal (tots els tems):

1. Totalment en desacord ( )

2. Molt en desacord ( )

3. Bastant en desacord ( )

4. En desacord ( )

5. Dacord ( )

6. Bastant dacord ( )

7. Molt dacord ( )

8. Totalment dacord ( )

b) Exemples denunciats que avaluen les actituds dels joves sn els segents:

1. Magrada fumar una cigarreta amb els amics.

2. Tenir una cigarreta als dits em dna seguretat.

3. Em sento ms animat desprs de prendre una cervesa.

4. Si no prenc alcohol quan surto amb els amics mavorreixo.

5. Etctera.



Es poden trobar ms exemples en els annexos 4 i 5.

Escala ordinal:

1. Totalment en desacord ( )

2. Molt en desacord ( )

3. Bastant en desacord ( )

4. En desacord ( )

5. Dacord ( )

6. Bastant dacord ( )

7. Molt dacord ( )

8. Totalment dacord ( )

Aquesta escala tamb permet fer dicotmiques les dades recollides encara que s pre-ferible conservar-ne la graduaci (d1 a 8) en lacceptaci.

Valor 1 = totalment en desacord o molt en desacord o bastant en desacord o en desacord.

Valor 2 = dacord o bastant dacord o molt dacord o totalment dacord.

Quan selabori la prova de coneixements i de creences que sha de passar abans dini-ciar el taller, s convenient crear altres proves paralleles (contenen preguntes equivalents)per anar-les aplicant al llarg de la intervenci (si s que es fa avaluaci continuada) i enfinalitzar-la.

c) La mesura acurada de les habilitats de comunicaci i de negociaci s ms comple-xa i no s probable que es pugui deixar en mans dels tutors dels centres.

De tota manera es pot fer servir una escala dapreciaci. Amb aquest instrument es recullla percepci subjectiva que tenen els tutors de les habilitats que mostren els alumnes, jasigui en lmbit individual o grupal.

A continuaci es presenta un exemple descala dapreciaci del professor:

Pel coneixement que t dels seus alumnes, considera que les habilitats de comunicaci ide negociaci que mostren quan interactuen amb els companys de classe sn:

1. Molt bones ( )

2. Bones ( )

3. Deficients ( )

4. Molt deficients ( )

Quan sn els encarregats del taller els que avaluen, una de les estratgies que poden ferservir s proposar una situaci de role playing (en la qu intervindran tots els participantsen el taller de manera consecutiva) que permeti mostrar les habilitats de comunicaci i denegociaci dels joves implicats.

Per exemple:

Un amic et convida a fumar i encara que li has dit que no fumes, insisteix en que agafisuna cigarreta.

Qu li dius?

Qu fas?

Lavaluaci de tallers preventius | 47


Les interaccions sn gravades en vdeo i posteriorment analitzades tenint en compte lacomunicaci verbal i no verbal.

Es poden recollir dades sobre freqncia, adequaci, durada, etc. de les diferents con-ductes examinades (argumentar la negativa, demanar respecte per les prpies decisions,contacte ocular, etc.).

Si noms es pot fer observaci directa, calen dos observadors independents que emple-nin un full de registre, on consten totes les conductes que shan dobservar. Per exemple,hauran danotar cada vegada que el participant dna un argument en contra del consumde tabac dels diferents tipus esmentats a continuaci: efectes negatius per a la salut a curttermini, efectes negatius per a la salut a llarg termini, efectes negatius sobre el rendimentesportiu, efectes negatius sobre laspecte propi (dents i dits grocs, etc.). A fi dincremen-tar la fiabilitat entre observadors, s convenient fer un mostreig del temps dedicat a lob-servaci i al registre de les dades. Per exemple, es poden fer 15 segons dobservaci,seguits de 10 segons de registre de les conductes observades.

En lannex 3 es pot trobar ms informaci sobre lobservaci sistemtica.

d) Finalment el consum es pot avaluar mitjanant autoinformes (qestionaris, escales, etc.)que assegurin lanonimat i la confidencialitat de les dades (subjectives). Exemples:

1. Nmero de cigarretes fumades cada setmana.

2. Nmero de porros fumats cada setmana.

3. Nmero de gots de cervesa beguts cada setmana.

4. Etctera.

Tamb s poden recollir productes de conducta (dades objectives) com sn els residus,senyals, etc. que queden en lambient desprs de realitzar determinats comportaments.En el nostre exemple serien:

Quantitat de burilles que podem observar en acabar les classes del mat o de la tarda en els lavabos dels centres, en determinats racons del pati, etc.

Tamb les llaunes i ampolles de cervesa o daltres begudes alcohliques, etc.

Resultats de lavaluaci inicial

Seguint amb lexemple proposat, les dades recollides indiquen que, en general, abans decomenar el taller, els joves estudiants examinats tenen:

a) Uns coneixements i unes creences fora adequats (contesten b vuit tems sobredeu), encara que es detecten algunes creences errnies bastant esteses.

b) Les seves actituds es mostren notablement favorables cap a alguna de les subs-tncies (valors superiors a 6 en ms del 60% dels casos).

c) Les habilitats de comunicaci i negociaci ms aviat sn baixes (a criteri del professor sn deficients).

d) La conducta autoinformada s de consum setmanal de cigarretes i alcohol (resposta dicotmica) en la majoria de la poblaci (ms del 55%).



Totes aquestes avaluacions serveixen tant per acabar dadaptar un programa que ja exis-teix a les necessitats detectades en un collectiu de joves determinat, com per dissenyar-ne un de nou.

A lhora delaborar el taller definitiu sha de procurar garantir que permetr assolir els objec-tius plantejats, per tant shan de redactar de manera concreta i quantificable.

Com a mnim, cal planificar:

a) El nmero de sessions.

b) Els continguts i les activitats que es faran a cada sessi.

c) Els materials necessaris per a realitzar cada sessi.

d) Les persones encarregades de dirigir les sessions.

e) La informaci que es recollir a cada sessi o en sessions especfiques.

f) Amb quina data comenaran i finalitzaran les sessions.

g) Quina durada tindran les sessions.

Una possible manera de fer aquesta tasca s confeccionar un calendari on cada dia ocupi una casella amb una grandria suficient per incloure tamb la informaci relativa alnmero de sessi, continguts, activitats, materials, persones, instruments de recollida dedades, horari, etc.

5.3. Avaluaci del procs de la intervenci

En aquesta fase sha de comprovar que el taller sest aplicant de la manera en qu sha-via planificat.

Tenir informaci sobre el grau de coincidncia entre el que sha programat i el que real-ment sha fet, permet atribuir els resultats (bons o dolents) de la intervenci al taller ele-git i tamb permet introduir-ne modificacions si sobserva que no dna els resultatsesperats.

Avaluaci del procediment daplicaci de la intervenci. Quan i qui ha de fer-la?

Durant i desprs de la implantaci del programa, tant els encarregats de dirigir el tallercom els joves que hi participen, han de donar informaci sobre el desenvolupament deles diferents activitats.

Els responsables de dirigir el taller (i en els casos que resulti adient tamb els usuaris) hande respondre un qestionari amb les segents preguntes:

Sha realitzat el nmero de sessions planificades?

A cada sessi shan treballat els continguts i les activitats programats?

Shan utilitzat a cada sessi els materials previstos?

Han dirigit, les sessions, les persones encarregades?



Sha recollit la informaci tal com shavia previst fer-ho?

Les sessions han comenat i finalitzat en les dades acordades?

Les sessions han tingut la durada programada?

Es poden fer servir les segents escales:



1. Sempre ( )

2. Gaireb sempre ( )

3. Gaireb mai ( )

4. Mai ( )

A ms s convenient que els usuaris responguin algunes preguntes sobre la seva satis-facci amb el programa.

A continuaci es donen alguns exemples:

1. En general, tagrada participar en aquest taller?

2. Li recomanaries a un amic que no participa en el taller que el fes si en t loportu-nitat?

3. Tagrada com porten el taller els monitors?

4. Sestan fent totes les sessions previstes i sest seguint lhorari establert?

5. Etctera.

Exemples descales per respondre els tems:



1. Totalment ( )

2. En gran mesura ( )

3. Ms aviat poc ( )

4. Gens ( )

5.4. Avaluaci dels resultats de la intervenci

Encara que sol ser habitual que els resultats de la intervenci noms savalun al final, resul-ta molt convenient fer-ne una valoraci continuada. Conixer si els resultats van o no enla direcci i magnitud esperada ens permet modificar algun dels components del progra-ma per tal daconseguir una major eficcia. Aix mateix, sempre que sigui possible convprogramar una avaluaci de seguiment.



Avaluaci dels efectes de la intervenci. Quan i qui ha de fer-la?

Durant (si es fa valoraci continuada) i desprs de la implantaci del programa, els alum-nes dels centres de secundria respondran un seguit de qestionaris que seran presen-tats i recollits pels encarregats de dirigir el taller i realitzaran un role-playing sota la sevadirecci.

Sha de recollir informaci sobre les mateixes variables examinades abans de posar en mar-xa el taller, fent s didntics instruments, a fi de poder comparar les dades obtingudes.

Es recollir, per tant, informaci sobre coneixements i creences, actituds, habilitats de comu-nicaci i negociaci i consum fent s dels instruments exemplificats en lapartat 5.2.



6. Lavaluaci de paquets preventius

6.1. Introduci

Les preguntes que es proposen a continuaci poden servir de guia per a lavaluaci deprogrames amb nom propi o ja existents com poden ser Laventura de la vida, rda-go, Els meus amics, el meu jard, etc. Els paquets prevetius consten de tota una varie-tat dactivitats: tallers, xerrades, treball amb lbums de cromos, etc. Per a la

Programes preventius de les drogodependències Guia d'avaluació

Documents

Transcript of Programes preventius de les drogodependències Guia d'avaluació